Antonio Verdera Puntí

Moltes gràcies, alcalde. Volem agrair la presentació d'aquesta mesura de govern en un àmbit tan sensible i prioritari com és la lluita contra les violències masclistes. Parlem d'una realitat en una ciutat compromesa amb la igualtat i la dignitat que ha de situar-se en el centre de l'agenda política i municipal. Cal repetir-ho sempre que calgui. Qualsevol forma de maltractament i de violència exercida contra les dones és una vulneració inadmissible dels drets humans. Les dades que ens aporta aquesta mesura són de nou preocupants. Un 72,3% de les barcelonines declaren haver patit violència masclista en algun moment de la seva vida i una de cada tres ha patit situacions de violència molt greu. Aquesta realitat visible cal sumar-hi la violència silenciosa, les dones que no denuncien, les dones amb discapacitat que tenen més dificultat d'accés als recursos públics o les dones grans que per dependència econòmica o emocional tenen més complexitat per sortir d'aquest cercle de violència. Per tot això, totes les mesures orientades a la prevenció i a una actuació eficaç contra aquesta xacra hi trobaran sempre el nostre suport. En els darrers anys s'han fet passos importants des de l'aprovació de l'Orde de Protecció 27 barra 2003, la llei integral de l'any 2004, el pacte d'Estat contra la violència de gènere de l'any 2017 impulsat pel Partit Popular. Tots ells han contribuït a millorar la protecció de les víctimes i a reforçar els instruments de l'Estat. Ara bé, també volem ser molt clars. Ens trobaran sempre que es tracti de reforçar la protecció de les dones, però no ens hi trobaran quan el que es proposa són mesures de simple postureig ideològic, com el centre de noves masculinitats, que entenem que respon més a una agenda partidista que no pas a la lluita afectiva contra les violències masclistes. I és especialment greu que els mateixos que presumeixen de polítiques feministes hagin protagonitzat el retrocés més gran en la defensa de les dones que hem vist en la dècada, la llei 10 barra 2022, com a coneguda la llei del sí és sí. Una norma que el govern va negar que generés problemes, però que ha preocupat... més de 1.100 reduccions de pena i prop de 115 excarcelacions delinqüents sexuals. Això no és protegir les dones, això és fallar-los-hi. A més, introduir a la legislació conceptes com la violència institucional d'una manera tan imprecisa i hiperbòlica contribueix a generar desconfiança en el sistema, estigmatitzant les institucions que precisament treballen per protegir les víctimes. Cal millorar l'atenció, sens dubte, i persisteixen reptes importants, la detecció primerenca, l'acompanyament i la prevenció, però no podem transmetre que totes les institucions fallen, perquè senzillament no és cert. En definitiva, queda molta feina per fer i totes les administracions, també la municipal, ha d'assumir la seva responsabilitat. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Avui ens trobem per celebrar una fita molt especial, el centenari d'11 associacions i entitats que han format part de la nostra ciutat durant més de 100 anys, que no és poca cosa. Arribar als 100 anys no només significa haver aguantat el pas del temps, sinó haver-ho fet amb una feina constant, valiosa i pel bé comú. Aquestes entitats no són només testimoni de la història de la ciutat, són també protagonistes. Han viscut moments bons, altres no tan bons i han sabut adaptar-se a cada època, sempre aportant el seu granet de sorra per fer una ciutat molt millor. Aquesta distinció és una manera de donar les gràcies i reconèixer la feina de tantes persones que han estat capdavant d'aquestes organitzacions al llarg dels anys. membres, treballadors, voluntaris, tots han posat el seu treball i estima en mantenir vives aquestes entitats i fer-les créixer. Però aquest prèmit no només parla del que els ha fet fins ara, també vol ser un impuls per continuar endavant, mantenint l'esperit d'unió i treball en l'equip que sempre ha caracteritzat aquestes entitats. El futur serà també un repte, però segur que ho afrontaran amb la mateixa energia. Reconèixer aquestes entitats pot inspirar altres emprenedors a perseverar els seus projectes a llarg termini. És un estímul pel voluntariat, l'emprenedoria, el desig de construir. que contribueix de manera significativa al desenvolupament econòmic i social de la nostra ciutat. Aquest reconeixement és una manera de preservar el patrimoni històric, valorar l'impacte social i econòmic d'aquestes entitats i enfortir el teixit empresarial local. Aquestes entitats representen un vincle amb el passat i una font d'identitat i orgull per a la nostra ciutat. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, tinenta. Barcelona viu avui una crisi demogràfica sense precedents. La ciutat ha assolit en els darrers anys mínims històrics de naixements, situant-se per sota de la mitjana catalana i fins i tot espanyola. Les dades són contundents. L'any 2024 mostren 11.393 naixements. Ens mantenim estancats amb xifres molt baixes, lluny de gairebé els 18.000 naixements anuals que la ciutat registrava només fa 15 anys. En l'any 2024, el 78% dels domicilis no vivia cap infant. Aquesta davallada de la natalitat comporta impactes negatius en el nostre model de benestar i en el relleu generacional. Hi ha una dada alarmant. Es registra el menor número de nens de l'últim cicle. Per cada nen de 16 anys pràcticament hi ha dos adults de 65 o més. Una de cada dues dones i tres de cada quatre homes entre 30 i 34 anys no tenen descendència. Aquest descens no és casual, és estructural. Les dones barcelonines tenen fills més tard que mai i moltes famílies renuncien a tenir-ne més d'un perquè, simplement, no s'ho poden permetre. Les raons són clares. Els costos de criança s'enfilen fins a prop dels 1.000 euros mensuals per fill. Segons l'informe sobre l'estat dels drets de la infància i l'adolescència de Catalunya 2025, el 23% de la població no pot assumir aquests costos i el preu de l'habitatge, que és una de les principals despeses familiars, s'ha encarit en un 145% entre 2018 i 2024. Senzillament, criar un fill a Barcelona s'ha convertit en un luxe. La gent jove triga més a formar una família, les parelles decideixen tenir només un fill, les famílies monoparentals, especialment encapçalades per dones, pateixen un risc més alt de pobresa i la ciutat en conjunt perd oportunitats, dinamisme i futur. Tot això passa mentre el govern municipal no ha respost a la magnitud del repte. I per això pensem que Barcelona necessita un pla de foment de la natalitat i la conciliació. Un pla que sigui capaç de posar el seu foc d'atenció en la conciliació de la vida laboral i familiar durant l'any, durant les vacances i en les etapes no electives. La ciutat no ofereix prou places en activitats extraescolars, ni casals, ni prou cobertura pública per a les famílies que necessiten plaça a les escoles bressol. I moltes famílies han de fer equilibris impossibles. Segon lloc, el cos de la criança. No parlem només de les guarderies. Parlem d'alimentació, de salut, d'activitats extraescolars, materials, desplaçament. Tot és més car tant a la nostra ciutat. I en tercer lloc, l'accés a una plaça d'escola bressol. Barcelona té una xarxa d'escoles bressol públiques i privades d'alt nivell, i mentre no arriben a la gratuïtat de l'etapa 0-3, les dificultats continuen. Vull aconseguir una plaça a l'escola bressol pública és una cursa d'obstacles, amb llistes d'esperes recurrents i amb una oferta que continua sent absolutament insuficient. I el més incomprensible és que mentre més de 3.000 infants es queden cada any sense plaça pública, a les escoles bressol concertades que formen part del sistema educatiu, hi ha places disponibles que no s'omplen. És a dir, tenim famílies desesperades buscant una plaça i tenim una xarxa concertada amb capacitat lliure i tot així l'Ajuntament no activa cap subvenció perquè aquestes famílies hi puguin accedir. El resultat és un sistema que desaprofita de recursos educatius que ja existeixen i la que la ciutat no utilitza. Per això des del nostre grup pensem que cal posar les famílies en el centre perquè el futur de Barcelona i el seu futur demogràfic, econòmic i social depèn directament de la nostra capacitat de revertir aquesta situació. Barcelona necessita un pla estratègic de foment de la natalitat i la conciliació que sigui seriós, global i amb pressupost. Necessitem un full de ruta per revertir-ho. Per això, avui nosaltres presentem un pla estratègic amb set punts i eixos concrets, que no és només una llista de mesures, sinó una proposta de ciutat. Un pla realitat, ajudes directes pel naixement, ampliació a les escoles bressol, subvencions reforçades per les famílies sense plaça pública, més places per activitat no lectives, més casals, la creació del Consell de Família, el suport del tercer sector pels projectes vinculats amb la família i el Segell Barcelona de Conciliació per les empreses que acreditin bones pràctiques en la conciliació. I això és el que avui proposem. Que Barcelona es posi al dia, que faci el que fan les grans ciutats europees, que aposti per reduir els costos de la criança i que asseguri que cap família renunci a tindre fills per manca de suport. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, tinenta. Gràcies a totes les aportacions que han fet els diversos grups, moltíssimes gràcies. Però aquesta iniciativa parteix d'una realitat. La realitat que a la ciutat de Barcelona la natalitat cada vegada ha baixat més. La realitat que això influirà a les futures generacions de barcelonins i barcelonines. Una realitat que és palpable cada dia. I amb aquesta negativa és tant com dir-los a les famílies que les seves necessitats no són reals. És dir-li a una parella que porta més de dos anys esperant per una plaça, per una escola a bressol, que això, bueno, que tirin endavant i que vagin fent. És dir-li a una mare sola que no pot pagar un extraescolar que, bueno, que és un problema d'ella. I jo crec que això, sincerament, és tancar els ulls davant d'una realitat, davant d'un repte estructural. I, sobretot, ens preocupa el futur de la ciutat. No es pot esperar que els problemes es resolguin sols. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Avui per responsabilitat política votarem a favor d'aquest protocol que té l'objecte de programar els projectes i les obres de l'Escola Gaia i l'Institut Xirinacs. Per tant, celebrem que al districte de l'Eixample es consolidin les ubicacions definitives d'aquests dos centres en un districte on el pes de l'escola pública i la concertada es mantén amb nivells similars. Ara bé, lamentablement, No només el retard en la programació d'aquest projecte i les obres, sinó també que a Barcelona encara hi hagi massa centres amb barracons. És inacceptable que any rere any hi hagi escoles que funcionin en mòduls prefabricats o, com vostè diu, edificis modulars amb creixement. Veia nom. Mirin, això no pot ser la normalitat. En el cas de l'escola Gaia i també de l'escola Nou Graons, que porten anys amb barracons i mòduls prefabricats, i mentre això passa, el govern municipal no ha estat capaç d'activar amb determinació convenis de places amb escoles concertades del districte.

Per tant, el vot a favor.

Moltes gràcies, tinent. Avui portem a votació dues medalles d'or del mèrit esportiu que reconeixen dues trajectòries que expliquen molt bé què és Barcelona quan es fan les coses bé, amb ambició, amb rigor, esperit de servei i mirada internacional. En primer lloc, la concessió al senyor Pere Miró Sellerès, parlem d'una figura clau lligada a l'èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, on va assumir responsabilitats de primer nivell el comitè organitzador i que després ha continuat projectant els valors olímpics arreu del món, des de les responsabilitats al Comitè Olímpic Internacional. Barcelona no seria la ciutat oberta, moderna i capaç de mobilitzar el millor de si mateixa sense aquella empremta de l'any 92. I és de justícia que reconeguem qui ha contribuït de manera decisiva a aquell moment que encara avui ens identifica com a capital esportiva i cívica. I, en segon lloc, la medalla del senyor Rafael Niu Bo Baquer, referent en l'àmbit de l'esport per haver impulsat un model construït sobre la inclusió, la igualtat, la salut i la cohesió social. La seva trajectòria serà profundament vinculada al teixit associatiu i a la gestió esportiva. Va ser fundador i impulsor d'OBAE una entitat del món esportiu de Barcelona vinculada al teixit associatiu i a la promoció i gestió de la pràctica esportiva amb una mirada d'esport i salut i amb una visió que entén l'esport com a política pública útil per tal de prevenir, integrar i educar. Per tot això, el nostre grup votarà favorablement aquestes dues concessions i enhorabona als valordonats i gràcies. per posar a Barcelona com a referent en el món de l'esport.

Moltes gràcies, alcalde. La proposta que avui ens presenta a Vox, la creació d'una oficina municipal de suport a la maternitat, posa sobre la taula una realitat incontestable. Cap dona hauria d'haver de viure un embaràs desitjat, amb por, sola o desbordada per tràmits, precarietat o manca de xarxa. Parlem sobretot de posar recursos, coordinació i acompanyament real des del primer dia d'embaràs i durant el part i el postpart fins als tres anys de vida del fill, que és quan es juga una part decisiva del benestar familiar. I ho fem en un context demogràfic i social molt exigent. A Barcelona, el 2024... i hi va haver 11.386 naixements molt lluny dels 15.598 de l'any 2008. Una caiguda molt important en poc més d'una dècada. I Catalunya l'índex conjuntural de fecunditat es situa en mínims històrics. Per això, sense entrar en debats ideològics, sí volem una ciutat que faci possible els projectes de vida. Hem de reduir obstacles i reforçar el suport a qui vol ser mare. Però, a més, no podem oblidar la vulnerabilitat que existeix i que sovint es concentra en la infància i en determinats models de llarg. A Catalunya, un de cada tres infants es tobra en risc de pobresa i exclusió. I en el cas de les llars monoparentals, la taxa de pobresa s'enfila fins a prop del 42%. Això obliga a ser clars. Si actuem tard, arribem malament i si no coordinem serveis, perdem oportunitats. Per això cal intervenir abans, durant i després de l'embaràs amb capacitat de detectar, orientar i derivar necessitats de caràcter social, econòmic, jurídic i psicològic amb un acompanyament tècnic que lleugereixi càrregues i eviti que la burocràcia o la precarietat acabin determinant decisions vitals. I en aquest marc, el Partit Popular situa el suport a la maternitat, la paternitat i la conciliació com una prioritat política. Ho hem defensat amb propostes concretes com un pacte d'Estat per la conciliació i la maternitat i la paternitat i la família, i que inclou suport econòmic des de l'embaràs, augmentar la quantia i ampliar l'abast de la prestació per fills a càrrec i permetre que es pugui percebre des del cinquè més de l'embaràs. També reforçar les ajudes a les famílies en situació de vulnerabilitat i fer que l'educació de 0 a 3 anys sigui universal i gratuïta. cofinanciada al 50% entre l'Estat i les comunitats autònomes, com una palanca real d'igualtat i conciliació. Si volem una Barcelona que cuidi, que acompanyi i que no deixi a ningú enrere, hem de ser capaços de posar al costat de les mares recursos i suports i certeses. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Aquesta setmana Barcelona recorda una data que no es pot oblidar, l'aniversari de la mort de Rosario Endrinal, una dona sense llarg que va ser assassinada mentre dormia en un queixer automàtic. Va ser el 16 de desembre de l'any 2005. No és només memòria, és present. En els darrers 10 anys, més de 600 persones sense llarg han mort en el carrer. I, lamentablement, la gran majoria de totes aquestes morts es produeixen des de la solitud més absoluta. Avui parlem d'una realitat que cap veí de Barcelona pot ignorar. Cada dia veiem més persones dormint al carrer i amb més assentaments improvisats als espais públics. I això ja és molt greu a la nostra ciutat. En realitat, és el símptoma d'un problema que supera els límits de Barcelona i pel qual s'ha d'exigir un esforç de control i accions per part de l'Estat i la Generalitat. Les polítiques actuals no estan arribant a temps ni amb prou intensitat. A tots ens inspecta la dada que fa referència al fet que les persones que viuen al carrer tenen una esperança de vida 25 anys menor que la mitjana de la població. Les malalties cardiovasculars, la duresa de les exposicions al sol, les patologies respiratòries generen un gran patiment físic i mental i acceleren la mort prematura d'aquestes persones amb problemes vinculats a la salut. Un altre capítol a part és la dramàtica vida de les dones que es troben en aquesta situació. Un dels eixos de l'anterior plan de sensellerisme era la creació de nous espais vinculats a menjadors socials, centres d'higiene, serveis de bugaderia i consignes, però certament no s'ha donat compliment a la necessitat de garantir la proximitat ni tampoc l'exigència de menjadors socials a tots els districtes. No pot ser que l'atenció s'acumuli en pocs barris sense donar cobertura a tota la ciutat. No s'ha garantit la proximitat dels recursos. Cal descentralitzar-los, ni molt menys l'ampliació i la dignificació de places d'allotjament residencials, prioritzant la seva integració en els barris i garantint la proximitat. Des del nostre grup li hem demanat que prioritzi la disponibilitat de centres per abordar els problemes de salut mental i físic, que estan vinculats en molts casos al sensellarisme. Per això és del tot necessari prioritzar no només l'atenció assistencial a les persones sensellar, sinó també la prevenció, analitzant les famílies que es troben en risc de perdre el seu habitatge i quedar-se sense sostre. La finestreta d'intervenció precoç és decisiva, Si actuem aviat, evitem la cronificació, el deteriorament i costos molt més alts després, però manquen recursos municipals i les entitats no arriben a tot, sense més recursos. Parlar de drets socials és només retòrica. Alhora, compartim la necessitat que Barcelona exerceixi el lideratge que li pertoca i l'impuls des de l'alcaldia, una estratègia d'abordatge del sensellerisme amb totes les entitats socials, enfrontant-lo de manera coordinada, amb criteris comuns d'acollida, derivacions i seguiment. El govern va presentar ahir una taula de treball sobre el sensellerisme. 24 hores abans d'aquest ple i 914 dies després d'haver assumit aquest govern. És un gest. però ho fan o després del ple o un any abans, no 24 hores. Potser han trigat una mica a donar-se en compte la realitat d'aquesta ciutat i posar-se a treballar per trobar una solució. Calen recursos, proximitat, prevenció, finançament i coordinació, però també calen resultats mesurables perquè el sense llarisme només es combat amb accions concretes i continuades. Sisplau, assumeixin d'una vegada la seva responsabilitat històrica com a govern de Barcelona i intentin solucionar un problema que està demanant a crits tota la ciutadania. Moltíssimes gràcies. Votarem a favor.

Moltes gràcies, alcalde. Ens preocupen les persones sense sostre i treballarem al costat de qualsevol taula que es constitueixi, però per treballar, no per fer-nos una foto.

Moltes gràcies. En primer lloc, saludem i donem la benvinguda aquest matí a totes les entitats que ens acompanyen. El nostre grup valora positivament que l'Ajuntament presenti aquesta mesura de govern específica sobre el pla local del poble gitano 2026-2030. És innegable que el poble gitano forma part de la història social, cultural i humana de Barcelona i que ha patit durant segles situacions de discriminació, estigmatització i desigualtat, que encara avui tenen efectes reals i un percentatge significatiu de la seva comunitat continua sent víctima de discriminació, la intolerància i l'exclusió social. En els últims deu anys, a la Unió Europea s'han desenvolupat marcs normatius, recomanacions i estratègies per igualar l'accés d'oportunitats i els drets sense distinció d'origen racial, ètnic o nacionalitat. Compartim els tres grans objectius del Pla, combatre l'antijetianisme, reconèixer la cultura gitana i reduir les desigualtats socials, ja que són objectius legítims i necessaris i alineats amb els principis europeus i estatals dels drets humans i la no discriminació. Ara bé, dit això, també tenim l'obligació de fer una valoració rigorosa des del punt de vista de governança i d'eficàcia de les polítiques públiques. Aquest pla és un pla fort amb discurs, amb marc conceptual i amb relat institucional, però ho veiem feble amb instruments concrets d'execució. Trobem a faltar indicadors mesurables, objectius quantitatius i mecanismes clars d'avaluació de resultats. No sabem com mesurarem si l'antigitanisme disminueix, si millora l'èxit escolar, si augmenta realment l'ocupació o si redueixen les desigualtats en salut o habitatge. I ens hem de permetre poder avançar amb rigor. El pressupost el veiem poc transparent i insuficientment desgregat. Es parla de centres, observatoris, formacions, festivals i estructures de governança, però no sabem amb quins recursos humans quin cos real ni amb quin impacte pressupostari sobre el conjunt de polítiques municipals s'executarà. També ens preocupa un cert desequilibri del pla, molt pes en la dimensió simbòlica, cultural i memorial, i menys força a les polítiques reals, les que realment canvien les condicions de vida, a l'habitatge, a l'ocupació estable, a la inserció laboral real, a l'accés efectiu als serveis públics. I, finalment, alertem del risc que aquest pla acabi sent més una política identitària que una política social estructural. La inclusió no es construeix només amb centres específics o discursos institucionals, sinó garantint que les polítiques generals de l'Ajuntament, l'educació, l'habitatge, la seguretat, l'ocupació funcionin millor per tothom. Per tant, donarem suport a aquest pla amb la seva filosofia general, però també volem que es transformi en un instrument real de la gestió pública, amb objectius mesurables, pressupost clar, avaluació independent i un impacte tangible sobre la vida quotidiana de totes les persones. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Donem suport a l'otorgament de la medalla d'hort al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, Marisol Xulx, perquè la seva trajectòria professional exemplifica de manera clara els valors d'excel·lència, compromís cívics i projecció internacional de la cultura que aquesta ciutat vol reconèixer. Marisol Schulz ha entès el món del llibre i de la lectura com molt més connectivitat territorial, sinó com una eina de diàleg entre cultures, amb llibertat intel·lectual com a premissa fonamental. Un projecte especialment emblemàtic, tal com s'ha mencionat, en la seva trajectòria és la direcció de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una dels grans cites literàries del món. Sota el seu lideratge, aquesta fira s'ha consolidat no només com un espai comercial, sinó com un gran fòrum cultural de debat i de trobada internacional. I en aquest context cal destacar de manera molt especial la presència recent de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira del Llibre de Guadalajara. Aquesta invitació no és casual, sinó és el resultat d'una relació cultural construïda amb rigor, amb confiança i amb visió a llarg termini, en la qual la tasca de Marisol Schulz ha estat determinant. Gràcies a aquesta oportunitat, Barcelona ha pogut mostrar al món la seva riquesa literària, editorial i creativa, projectant-se com una capital cultural oberta, plural i amb una identitat pròpia forta. Més enllà dels grans esdeveniments, la seva manera de fer també reflecteix en decisions valentes. En moments complexos pel sector editorial, quan molts optaven per reduir riscos i tancar-se, ella va defensar obrir portes, apostar per noves veus, per literatures diverses i per projectes amb valor cultural i social, encara que això no fos sempre de la via més fàcil ni la més rendible a curt termini. Reconeixem avui a Marisol Sols és reconèixer una manera d'entendre la cultura com a servei públic, com a motor d'equació i com a eina de projecció internacional, però també és reafirmar el paper de Barcelona com a una ciutat que creu en el llibre, en la lectura i en el pensament crític, com a eixos centrals del seu projecte cultural.

Moltes gràcies, Tinent. El mercat d'Horta és una peça clau del districte d'Horta-Guinardó. No és només un espai comercial, sinó un servei públic essencial que articula la vida del barri, les relacions de proximitat i l'activitat econòmica quotidiana. Aquest pla especial i integral té un objectiu clar i compartit, ordenar i fer possible la rehabilitació del mercat perquè pugui continuar prestand servei en condicions adequades, adaptant-se a les necessitats actuals dels paradistes i els veïns. i garantint la seva viabilitat a llarg termini. Valorem positivament que el pla permeti actuar sobre l'edifici amb criteris de funcionalitat, seguretat i adaptació normativa, incorporant millores en l'accessibilitat, en l'eficiència energètica i en l'organització dels espais. Ara bé, el nostre vot favorable no és un xec en blanc. Demanarem rigor amb l'execució, un calendari creïble, control estricte dels costos i una planificació d'obra que minimitzi al màxim les afectacions, tant a l'activitat del mercat com a l'entorn urbà i veïnal.

Moltes gràcies, alcalde. Benvinguts a tots els membres.

Moltes gràcies, alcalde. Benvinguts, noument, tots els membres de la plataforma que presenta aquesta iniciativa. El grup municipal del Partit Popular vol manifestar el seu suport a aquesta iniciativa ciutadana que avui es porta a consideració del plenari. impulsada per un conjunt de ciutadans que han complert tots els requisits legals i han recollit les signatures necessàries per elevar aquesta proposta a l'Ajuntament. I volem començar deixant clar un punt. Aquesta iniciativa no és una petició simbòlica o genèrica, sinó una proposta concreta, fonamentada i reiterada al llarg del temps. Que aquest Ajuntament ha anat ajornant sistemàticament, sense oferir alternatives reals. La creació d'un Museu del Transport de Barcelona és una reivindicació històrica de més de sis dècades. Durant aquest temps, la ciutat ha acumulat un patrimoni material de gran valor, tramvies, autobusos, material del metro, trolebusos, serveis municipals, que avui continua amagat i dispers en molts casos en mal estat, sense accés públic ni projecte museoístic definit. Ens sorprèn la insistència d'aquest govern en determinats temes de memòria històrica i el manestreniment envers el patrimoni tangible que tenim l'obligació de preservar. Aquesta situació no és fruit de la manca de recursos ni de la manca d'espai, sinó una manca de decisió política reiterada. i cal deixar-ho molt clar. Cal recordar que aquesta proposta ja va ser plantejada a l'Ajuntament l'any 2023 amb arguments substancialment idèntics als que avui formula la ciutadania. En aquell moment el govern municipal també va optar pel no, alegant pretextos canviants però sense presentar cap alternativa concreta ni cap calendari realista. Avui, tres anys després, ens trobem exactament en el mateix punt. Cap projecte alternatiu, cap proposta definida, cap solució pel patrimoni existent. Només la inèrcia del no. I el Museu del Transport Públic vinculat a TMB, que ens ha presentat el Govern, no respon a les expectatives ni a les necessitats de la nostra ciutat. Porten anys buscant una ubicació que no troben per instal·lar aquest museu. Pel que fa a la ubicació proposada al Palau de Comunicacions i Transport del Resinte de l'Exposició Internacional de 1929, convé recordar que es tracta d'un edifici concebut específicament per l'exhibició de vehicles, amb una superfície aproximada de 16.000 metres quadrats, amb bona accessibilitat i una ubicació estratègica. Negar la idoneitat d'aquest espai sense oferir cap alternativa viable no és planificació urbana, és bloqueig polític. I avui també volem recordar l'estimat Joan Termes i Roig, veí d'Horta, que va ser un dels primers impulsors d'aquest projecte, pel qual va lluitar fins al darrer moment de la seva vida. Un museu del transport no és una despesa superflua, és un equipament cultural i educatiu i patrimonial. És una eina de divulgació, de projecció internacional i de reconeixement a la història dels serveis públics de Barcelona.

Sisè, treballar conjuntament amb entitats com l'Associació contra el Càncer i altres organitzacions que treballen en l'acompanyament de les persones afectades i en l'impuls de la investigació. Setè, promocionar activament la importància de la prevenció mitjançant campanyes informatives sobre hàbits saludables, alimentació equilibrada, activitat física, evitar el consum de tabac i alcohol, i sobre la importància dels programes de cribatge i detecció precoç, especialment en aquells barris i districtes on hi ha menys participació en els cribatges anuals. Vuitè, defensar una atenció sanitària humanitzada que posi a la persona en el centre, garanteixi un tracte digne, respectuós i proper, així com l'atenció integral des del primer diagnòstic a la supervivència o al final de la vida. Nové, reivindicar un sistema sanitari equitatiu i accessible que asseguri recursos per a la recerca i l'atenció integral centrada en la persona, abordant tota la complexitat de la malaltia i de la persona. 10. Reafirmar la implicació dels ajuntaments, Generalitat, Estat i Societat Civil en l'abans social contra el càncer i en la construcció d'una societat més informada, solidària i compromesa amb la salut. 11. Trasladar els acords presos en aquesta declaració institucional a l'Agència de Salut Pública de Barcelona, al Consorci Sanitari de Barcelona, al CatSalut, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a les quatre diputacions, al Ministeri de Sanitat de l'Estat espanyol, a la Federació Catalana de Municipis i a les entitats que lluiten diàriament contra el càncer i en el suport als pacients i les famílies. Barcelona, 30 de gener de 2026.