Arnau Vives i Juan

Sí, gràcies, Tirenta. Bé, en primer lloc m'agradaria agrair públicament la feina que l'any 2015 es va dur a terme des de l'Ajuntament i agrair la feina feta al tinent d'alcalde d'aleshores, al tinent d'alcalde Quim Forn i a la regidora del districte d'Horta Guinardó, la Francina Vila, per permetre que tot aquell espai passés a ser o passés a formar part de l'espai veïnal del barri i la feina que s'ha fet també pels successius governs de desenvolupar tot l'entorn, tot l'espai per poder guanyar espai públic pels veïns del Guinardó. En qualsevol cas, aquest és un procediment que segurament des d'un punt de vista tècnic o de plantejament és senzill però amb un altíssim impacte per les entitats de la cultura popular i particularment dels geganters del conjunt del districte, però particularment del barri del Guinardó, i per tant votarem a favor com ja vam fer a la comissió. Les entitats de cultura popular estan satisfetes, creiem que potser es podria haver desenvolupat aquesta darrera peça del planejament una mica abans, però en qualsevol cas celebrem que es desencai i per tant mantenim el nostre vot favorable.

Sí, moltes gràcies, Tirenta. En primer lloc voldria condemnar sense matisos, amb contundència, l'agressió que ara fa uns dies van patir vostès al districte de Sants i ho faig no només en nom propi sinó en nom de tot el grup municipal de Junts per Barcelona. Però també això ens porta a condemnar qualsevol tipus de violència, cosa que vostès no fan. Perquè violència també és pagar a ciutadans indefensos, pacífics, que van anar a votar l'1 d'octubre. Violència també és tenir exiliats durant vuit anys. Violència és que aquests exiliats hagin de veure morir els seus pares a través d'Skype. Violència també és que aquests exiliats facin que els seus germans malalts terminats de càncer hagin d'agafar un avió per anar a morir al costat de la seva família. Violència és haver tingut presos polítics. Violència és que aquests presos polítics no poguessin anar a veure els seus fills ingressats a l'hospital. Violència és donar suport a les clavegueres de l'Estat que persegueixen la gent per les seves idees. Violència és que en el cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco siguin incapaços de votar una iniciativa per retornar la dignitat a les víctimes i reparar l'espoli del règim. Violència és no voler exhumar les foses comunes que encara existeixen. I violència és no reconèixer que la comissaria de via Laietana va ser un lloc de tortura. I vostès han donat suport a totes aquestes violències i a moltes més. I és evident que una agressió física és violència. però això que he citat també és violència institucional, política, digue-li com vulgui. Per tant, condemnem totes les agressions, però no votarem a favor de la seva proposta.

Sí, gràcies. No anava a fer una segona intervenció, però amb això de los herederos d'ETA sí que la vull fer. A casa meva, a la meva família, hi ha hagut gent que ha estat amenaçada de mort per ETA. Els meus pares, als anys 90, no ens van poder portar la meva germana i a mi a una escola perquè estava porta en porta amb una comandància a la Guàrdia Civil per por que hi hagués un atemptat. Per tant, no ens vinc d'anar i hi són absolutament... De res, en qualsevol cas, a mi mai em veurà al costat del Gudeta, tampoc em veurà mai al costat de la Fundació Francisco Franco, i això vostè últim no ho pot dir.

Gràcies, alcalde. Gràcies, Tinent, per l'explicació. Avui no només estem votant la compra-venta d'aquest immoble a Via Laietana 8 per valor de 22,35 milions d'euros, sinó que avui... també s'aprova de facto que el govern municipal es gastarà gairebé 100 milions d'euros per comprar, és a dir, per adquirir, però també per reformar un edifici que té una particularitat, que aquest edifici ja és públic, és d'una altra administració, i per tant el que haurien de fer, senyor Baix, és despenjar el telèfon, trucar als seus companys de Madrid i que aquest edifici el cedissin. Aquests 100 milions d'euros es desgranen amb els 22,35 milions d'euros de l'adquisició, amb els 19,84 milions d'euros de la primera fase de les obres, amb els 22,16 milions d'euros de la segona fase de les obres i amb els 34,2 milions d'euros de la tercera fase de les obres. I això ho fan per dos motius que en certa forma podríem arribar a compartir. Per una banda unificar serveis municipals i per l'altra banda crear espai per en un futur construir habitatge públic en aquell espai on ara hi ha serveis municipals. Ara bé, creiem que hi ha alternatives, hi ha edificis municipals que estan mitjant desús que es podrien reprofitar per instal·lar-hi aquests serveis municipals i creiem que gastar-nos gairebé 100 milions d'euros en generar espai que no en construir, en generar espai per fer-hi 73 pisos és una absoluta barbaritat. Estem parlant que per generar l'espai per cada un d'aquests pisos ens estem gastant 1,5 milions d'euros per cada un dels pisos i això, senyor Baix, ens permetrà dir-li que em sembla un escàndol. Com li deia, em sembla una barbaritat i segurament vostè ara em retraurà que l'any 2014 a l'Alcatatries va adquirir aquest edifici a la Generalitat. La situació era diferent, el preu també, i la necessitat d'espai en aquell moment ho justificava i ara no. Per això votem en contra.

Gràcies, Tinent. En parla de responsabilitat, en parla d'institucions, la seva responsabilitat com a un dels màxims dirigents d'aquesta institució és exigir al govern de l'Estat que compleixi amb els acords, com per exemple amb la sessió de correus, que inicialment havia de ser una sessió i ara sembla ser que no i per això està paralitzada. En qualsevol cas, permeti'm acabar amb una frase. Venien prometent ser un govern d'esquerres que pretenien acabar amb l'especulació amb els pelotazos i aquí qui acaba de fer el màxim pelotazos és l'Estat.

Gràcies, alcalde. Ben primer començar reconeixent la bona tasca, la tasca rigorosa i tècnica que fan des del Consell Tributari. I aquesta memòria el que ens mostra és que el Consell Tributari és un organ clau per garantir seguretat jurídica, per protegir els drets dels contribuents i per evitar que els conflictes tributaris acabin als tribunals. Dit això, la memòria també ens convida a fer algunes reflexions polítiques, i aquí és on entra el nostre paper com a oposició, i ens preocupa, per exemple, l'elevat volum de recursos, sobretot en impostos com l'IBI i la Plusvàlua, malgrat que en el darrer any ha pogut disminuir lleugerament. Que gairebé la meitat dels recursos s'estimin parcialment o totalment, ara el Tinent Baix feia menció, aquest 48% dels recursos estimats, indica que alguna cosa no s'està fent del tot bé pel que fa a la gestió dels impostos en aquesta casa. Cal prevenir els conflictes abans, i creiem que no només cal corregir-los després, I també la memòria ens mostra que la normativa és massa complexa. Bonificacions que canvien, terminis confusos, interpretacions diferents. I això, bàsicament, el que crea és inseguretat. I per això creiem que són qüestions que cal resoldre.

Sí, gràcies, tinenta. Com ja vam fer a la Comissió d'Economia i Hisenda, avui ens abstindrem. No els podem votar en contra perquè entenem que som davant un requisit legal. i per tant amb la nostra irresponsabilitat no volem abocar l'Ajuntament de Barcelona a possibles sancions però tampoc els hi podem votar favorablement perquè entenem que seria un aval a una gestió que al nostre entendre no ha estat bona. L'abstenció en aquest sentit és una eina de pressió política, una pressió política contra una llei que ens ofega com a administració però sobretot que ens condemna a la mediocritat gestora i perquè ens fem una idea de tots plegats de l'absurda que arriba a ser la llei d'estabilitat pressupostària. D'aquí 5 minuts, quan estiguem tractant el punt 8 i 9 de l'ordre del dia, estarem aprovant disposar d'un crèdit amb el BBVA, quan 5 minuts abans, és a dir, ara, estem amortitzant un deute amb aquesta mateixa entitat de crèdit. Avui l'Ajuntament de Barcelona crema 37 milions d'euros i això certifica dues coses. Per una banda, que no hi ha hagut una bona planificació de la despesa. I per altra banda, quan nosaltres demanem que es rebaixi la pressió fiscal a les classes mitjanes, ens diuen que no és possible i això és mentida. Podríem haver evitat que aquests 37 milions d'euros sortissin de la butxaca als barcelonins.

Sí, gràcies. Com ja vam fer en el passat ple, on vam votar favorablement la modificació del pressupost per bonificar el transport públic, però també per incrementar el salari dels treballadors públics d'aquesta casa, votarem favorablement perquè entenem que els usuaris i, per tant, els beneficiaris del fons d'infància, dels centres oberts i dels usuaris dels allotjaments temporals d'urgència no tenen la culpa d'un govern que és incapaç d'arribar a acords i d'aprovar pressupostos.

Sí, gràcies, alcalde. Des del grup municipal de Junts per Barcelona i com ja li havíem pogut avançar en privat el tinent d'alcalde Jordi Baix, inicialment el nostre grup municipal volia votar de forma contrària a l'aprovació d'aquests comptes anuals i dels informes de gestió de les empreses municipals. Aquest vot en contra no responia a una qüestió de forma, som conscients que tots els expedients consten d'informes jurídics que els recolzen, sinó que es tractava d'una qüestió de fons. No ho fèiem tampoc per qüestionar la feina tècnica. De fet, volem aprofitar aquesta intervenció per agrair tota la gran feina, la gran tasca que donen a terme els professionals de totes aquestes societats mercantils, sinó que ho fèiem per posar a manifest les males decisions polítiques que hi ha al darrere. El nostre vot contrari pretenia ser un vot contrari amb un toc constructiu i com a voluntat de donar-los un toc d'atenció al govern per posar de manifest un cop més que el seu model de gestió considerem que és un model esgotat, erràtic i mancat d'estratègia política, però per responsabilitat ens abstindrem per permetre l'aprovació i donar compliment així als requisits mercantils, legals i comptables. Si analitzem cas per cas els resultats empresarials de les societats mercantils participades per l'Ajuntament de Barcelona, el diagnòstic és força preocupant. Hem percebut que hi ha manca de prioritats clares, desconnexió de les realitats territorials amb els barris, els districtes i amb els sectors, i una tendència creixent a utilitzar les empreses municipals com a eines de màrqueting en lloc de motors de transformació urbana. En moda anecdòtic podríem destacar, per exemple, la intenció d'utilitzar un Consell d'Administració per canviar la imatge corporativa d'una de les societats per fer-la casualment cada vegada més semblant a la imatge corporativa del Partit dels Socialistes de Catalunya. En molts àmbits hem detectat que hi ha sectors i molts àmbits de la ciutat que continuen sense rebre el suport necessari. Hem detectat projectes estratègics que s'eternitzen mentre els costos o els sobrecostos es multipliquen i hem detectat intervencions urbanístiques que pateixen o parteixen d'una manca d'unitat de criteri alarmant. Per tot això ens abstindrem, però no volem acabar sense dir que Barcelona pot continuar pagant les conseqüències d'una gestió mediocre.

Gràcies, alcalde. Avui des del grup municipal de Junts per Barcelona presentem una proposició amb contingut de declaració institucional amb un objectiu molt clar, que és el de defensar les classes mitjanes i les classes baixes de la ciutat de Barcelona amb mecanismes de justícia fiscal. I ho fem perquè en els darrers anys bona part de les famílies de la ciutat s'han sentit menys tingudes i oblidades. Oblidades per una administració més preocupada d'aplicar polítiques fiscals a orientades a incrementar la recaptació i no tant a incrementar el benestar de la gent i oblidades també per uns governs que han girat l'esquena a les persones que més ho necessitaven. I davant d'aquesta situació des de Junts per Barcelona hem decidit dir prou. Entenem que és hora de canviar aquesta dinàmica, és hora d'apostar per una fiscalitat més justa, més equitativa i sobretot una fiscalitat adaptada a la realitat social i econòmica del nostre país i de la nostra ciutat. Calen polítiques fiscals valentes, polítiques fiscals valentes que permetin que les famílies puguin respirar de forma més tranquil·la. Des de la pandèmia moltes famílies barcelonines han hagut de fer front a una escalada de preus alarmant. Una inflació acumulada al 20% per contextualitzar només la demarcació de Barcelona ha provocat un increment del cost de la vida de forma alarmant mentre que els salaris no han pujat en la mateixa proporció. I quin ha estat el resultat de tot això? Doncs una pèrdua sostinguda al poder adquisitiu que afecta la qualitat de vida de milers de barcelonins. I si parlem dels joves, un dels col·lectius més afectats sobretot per la precarietat, la situació encara és més preocupant. Avui, un jove que viu a Barcelona, tot i cobrar més que abans, viu pitjor. I viu pitjor perquè l'habitatge, el menjar, el transport i els serveis bàsics han pujat de preu i no hi ha hagut resposta política a l'alçada per part de l'administració. Per això avui proposem una mesura que entenem que és molt concreta, molt clara, concisa, necessària, que és la deflectació dels trams autonòmic i estatal de l'impost sobre la renta a les persones físiques. Una proposta de sentit comú, avalada amb consens econòmic, aplicada en països com França, Suècia, Alemanya, Països on tot s'ha de dir, amb governs de colors polítics diferents. I quan parlem de deflactació de l'IRPF, més enllà de la definició tècnica, de la definició acadèmica, volem dir que estem a favor que una persona no acabi pagant més impostos només perquè el seu sou puja més per culpa de la inflació. I això que passa ara... i que poca gent en parla té un nom, que és la progressivitat en fred o la inflació fiscal. És una pujada d'impostos al nostre entendre, encoberta, silenciosa i, en certa forma, feta per la porta de darrere. I l'efecte de tot això és claríssim. Només l'any 2024 la no deflactació de l'IRPF va provocar que Isenda recaptés 3.400 milions d'euros adicionals i per l'any 2025 se n'estima que se'n recaptaran 1.800 milions més. Uns ingressos que, com a alguns de vostès els agrada dir, no provenen dels rics, venen de les classes treballadores, de les classes mitjanes i de les classes més baixes de la ciutat de Barcelona. I això al nostre entendre no és just, no és transparent i no és socialment acceptable. Aquest Ajuntament i totes les administracions d'aquest país té l'obligació de defensar els interessos dels ciutadans i per això proposem que de forma formal es traslladi al govern d'Espanya i al govern de la Generalitat de Catalunya la petició de deflectar els trams autonòmics i l'estatal, cadascú el seu govern corresponent, dels trams de l'IRPF que s'actualitzi el mínim personal i familiar i s'ampliïn les deduccions per adaptar-los al cos de la vida actual i que, per part de l'Ajuntament de Barcelona, s'elabori un informe rigorós sobre l'impacte que tindria aquesta mesura en la vida i en el poder adquisitiu dels ciutadans de Barcelona. Els ciutadans de Barcelona no poden continuar assumint una pressió fiscal, desconnectar la realitat molts encara no han recuperat el nivell de vida previ a la pandèmia i per això ho hem de dir ben clar, la deflactació no és un caprici, és una mesura de justícia fiscal per protegir el poder adquisitiu, per preservar l'equitat, per impulsar el consum i per reforçar la confiança també de la gent amb les institucions. Barcelona no pot continuar girant l'esquena a la seva classe mitjana i per tant demanem el vot favorable a aquesta proposició per donar resposta a aquest neguit d'aquesta classe mitjana.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, agrair als grups que han votat favorablement aquesta proposta, dir-li al Partit Popular que està molt bé votar-la a favor, però si després no remen a favor del finançament per Catalunya, doncs aquesta posició seva és en certa forma contradictòria. I dir-li al regidor Serra que, sincerament, ha mentit. Vostès no ens han proposat una transacció per incrementar la retenció a les fortunes més altes. La seva transacció... parlava de reforçar la progressivitat. I aquesta transacció els hi hem acceptat. Els hi hem acceptat sempre i quan mantinguéssim el concepte de la deflectació, que és el concepte que vostès no volien mantenir. Jo li respondré, no faré com abans el tinent Batlle, que no li ha respost la pregunta, nosaltres no volem retallar en cap servei bàsic. Nosaltres volem que es destinguin aquests 3.400 milions addicionals que s'han recaptat per finançar aquests serveis. I si s'ha de retallar alguna cosa, segurament, tant de bo algun dia el seu partit estigui el govern d'Espanya, pugui governar i pugui aplicar totes les mesures que vostè deia. I, sobretot, si ha de retallar, en el dia que estiguin al govern d'Espanya, procurin que ningú dels seus socis col·loqui a la dona, col·loqui els germans a les institucions, que no paguin comissions empresaris corruptes o que no beneficin els seus amics i les seves amigues a alguns diputats. Per tant, jo li recomano això.

Endavant. Gràcies. A la Comissió d'Economia i Cent d'Aquest Més vam fer reserva de vot en aquest punt a l'espera de rebre més informació al respecte sobre el que suposava o quin impacte tindria la ciutat de Barcelona aquest canvi d'estatus dintre la pròpia Fundació. Avui votarem favorablement, però tot i així volem deixar molt clar que aquest vot favorable és un vot favorable condicionat. Condicionat perquè considerem que no és gens menor aquest canvi d'estatus, suposa una aportació anual que passa dels 18.000 euros als 60.000 i per tant entenem que aquest increment de la despesa pública s'ha de veure repercutit en l'impacte que tindrà sobre la ciutat de Barcelona, sobre les seves organitzacions, sobre les seves entitats i sobre la seva gent. I és per això que exigim al govern municipal que en uns mesos, quan puguem fer anàlisi de quin ha estat aquest canvi d'estatus, ens presenti un estudi on el que se'ns informi de forma clara, detallada i transparent de l'impacte que aquest nou estatus està tinguent per Barcelona i està tinguent en aquest sentit. Per tant, entenem que no n'hi ha prou en formar part d'una fundació de prestigi i a cap, creiem que és important poder mesurar quin impacte té sobre la ciutat de Barcelona aquest canvi d'estatus.

Gràcies, alcalde. Avui des de Junts per Barcelona volem alertar sobre l'impacte que pot tenir l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell en el sistema bancari de la nostra ciutat i del conjunt del nostre país. No volem parlar només de finances, d'empresa, d'economia, volem parlar de com accediran al crèdit en cas de tirar-se endavant aquesta OPA les nostres pimes i els nostres autònoms i de com aquesta operació pot accelerar encara més un fenomen com el de l'exclusió financera, un fenomen sobre el qual portem temps treballant per evitar-lo i que afectaria especialment els barris de muntanya de la ciutat i per tant entenem que estem parlant d'una qüestió d'interès general. La CNMC ha advertit que aquesta operació suposa una amenaça clara per la competència i la pluralitat del sector i aquesta setmana el mateix ministre d'Economia ha decidit elevar aquesta qüestió al Consell de Ministres. Per tant, davant d'aquesta situació, davant d'aquest escenari, entenem que estem davant d'una gran oportunitat per endurir les condicions i defensar el nostre model productiu. El Banc Sabadell no és una entitat qualsevol, té rels a Catalunya i coneixement del nostre teixit productiu i del nostre teixit empresarial. La seva desaparició com a entitat independent deixaria les pymes i els autònoms, però també els particulars, exposats encara més a un oligopeli bancari centralitzat. i davant d'això ens preocupa la passivitat que s'ha mostrat des d'algunes institucions d'aquest país i per part d'aquest govern municipal. Barcelona com a ciutat ha de ser una ciutat que faci sentir la seva veu i que defensi aquells que hi viuen, que treballen i aquells que creen llocs de feina a la ciutat de Barcelona. Entenem que no es tracta d'una qüestió ideològica, es tracta d'una qüestió de país, de model econòmic i fins i tot ens atreviríem a dir de justícia territorial i és per això que avui instem al govern municipal a exigir al govern de l'Estat a realitzar totes aquelles accions necessàries per tal de paralitzar l'OPA del BBVA, amb l'objectiu de garantir que els autònoms, les petites i mitjanes empreses i el conjunt de la ciutadania puguin continuar gaudint d'uns serveis bancaris en el marc de la competència efectiva.

Agrair-li l'acceptació del PREC, alcalde, i les gestions que està realitzant. Ara falta que, més enllà d'això, també ho exigeixi el govern de l'Estat i el propi president del govern. el Consell de Ministres té capacitat d'acord a l'article 60 de la llei de la competència per imposar noves mesures, per imposar noves condicions i per mirar de protegir l'interès general del sistema i del sector en aquesta ciutat i en aquest país.

Sí, gràcies. Bé, com ja vam expressar a la comissió amb el regidor Damià Calvet, votarem favorablement aquest punt, perquè entenem que es tracta d'una qüestió jurídica que es limita a avaluar la forma en com s'han presentat aquestes delegacions, per tant, no entra en el fons de la qüestió, però sí que voldríem fer una petita reflexió, i és que el que cal a la font d'en Fargas, i ho hem dit reiteradament, és actualitzar el catàleg. actualitzar el catàleg. Cal revisar el valor patrimonial de cada una de les finques del barri i, per tant, si es considera procedent, catalogar-les en cas que sigui necessari i procedir per protegir-les. Si no, ens trobarem en situacions com aquestes de forma contínua. I, precisament, aquesta és una proposta que des de Junts per Barcelona hem portat al districte Horta-Guinardó, però, tot sigui dit, hi ha altres grups de l'oposició que també ho han defensat. però fins ara no tenim cap notícies del govern municipal si pretén fer-ho o si de forma contínua ens continuarem trobant amb aquest problema a diferents plens i comissions.

Sí, gràcies. Ve expressar el nostre vot favorable, però crec que és important que avui diguem que aquest és un procés que ha arribat després d'una gran tasca per part dels veïns i també de l'Associació de Veïns del Baix i Nardó. Avui ja es desencaia, finalment, una situació que portava molts anys enquistada, molts anys enquistada, sobretot, i cal dir-ho, perquè el govern anterior, el govern de l'alcaldessa Colau i del senyor Jaume Coiboni, no va tenir cap mena d'interès en desencaiar, i per tant avui sí que és cert que hem de celebrar que després de tants anys pugui tirar endavant. Creiem que el que cal ara és desenvolupar tot aquest planejament i per tant procedir també amb la construcció dels jardins de Torrent d'Allí i Galvé i també a guanyar habitatge i nous equipaments pel barri. Per tant, dit això, expressar el nostre vot favorable i felicitar, com deia, els veïns i tots els tècnics que ho han fet possible.

Gràcies, alcalde. Abans hem estat parlant d'un problema que afecta milers de barcelonins, com són les polítiques de mobilitat o les no polítiques de mobilitat que es fan en aquest país. Ara volem centrar-ho més en un tema territorial, en un tema de barri, en un tema local, com és el caos circulatori que pateixen molts veïns degudes a les obres del túnel de la Rovira. I és que, com bé sabran, des del passat 23 de març el túnel de la Rovira ha estat tallat en sentit mar, desviant els 25.000 vehicles diaris que hi passen. La qüestió està en que aquestes obres, que eren molt necessàries, estan coincidint amb altres obres que s'estan fent a la ciutat. Per una banda, la cobertura de la Ronda de Dalt, que fa que tot el trànsit acumulat a la zona nord de la ciutat sigui superior a la normal. Per altra banda, obres al carrer Peris i Menxeta amb Passeig Maragall, el carrer Passeig Maragall amb el carrer Llobregós, el carrer Canón-Gelmera, el carrer Llobregós amb Rambla del Carmel fins a Calderón de la Barca. El passeig de la Mare Déu del Coy també afecta altres districtes, com les obres del carrer Elbici de Concepció Renal o com fins i tot les obres de la línia 9 del metro a la plaça Maragall, unes obres que quan han d'entrar o sortir vehicles de les pròpies obres s'ha d'aturar el trànsit perquè en aquell tram del passeig Maragall només hi ha un carril de circulació i per tant genera molts problemes de mobilitat. Per tant, no parlem d'unes úniques obres, sinó parlem d'una acumulació d'obres que fa que aquesta situació sigui caòtica i que nosaltres podem qualificar com que són unes obres sense planificació, sense previsió i fins i tot ens atreviríem a dir sense sentit comú. Per això avui exigim que el govern municipal estudiï la possibilitat d'habilitar el túnel de la Rovira en doble sentit mentre durin els talls en sentit parc, I, per l'altra banda, que planifiquin de forma més responsable, en sentit comú, i que estudiïn, si cal, la recalendarització d'algunes d'aquestes obres perquè els veïns no hagin de patir les conseqüències des d'un punt de vista acústic, ambiental, però també des d'un punt de vista de la circulació.

del túnel de la Rovira per poder salvar aquest tall en sentit descendent. és per culpa de la seva mala gestió. Estem d'acord en què cal fer les obres, però considerem que es poden espaiar el temps i fer-les amb sentit comú i que no afectin a la circulació general de la ciutat. I celebro molt que parli de transport públic. Precisament, el dimecres a la tarda havia d'anar a fer una visita al barri del Carmel i amb el B-21, des del Fons 10 fins a Rambla del Carmel, vaig trigar 3 minuts 26, ho vaig cronometrar. De tornada vaig trigar 40 minuts. Per tant, no ens diguin, senyora Bonet, que hi ha alternatives reals perquè no funcionen.

Molt bé, gràcies alcalde. Avui tornarem a sentir, com ja vam fer a la comissió d'Economia i Zenda d'ara fa uns dies, aquest relat que portem temps escoltant, que és que si abaixem els impostos és impossible tenir uns bons serveis públics o que si fem un esforç col·lectiu viurem tots millor. Però la realitat és molt diferent i regidors, regidores, avui la gent viu pitjor a la ciutat de Barcelona que ara fa 10 anys quan el govern de Jaume Coiboni, en aquell moment acompanyat de l'alcaldessa Colau, van començar a governar aquesta ciutat. Els impostos pugen, els serveis empitjoren i cada vegada més famílies arriben amb més dificultats a finals de mes. Els preus s'inflen, els salaris no, i la gent en comença a estar farta. Perquè, diguem-ho clar, Barcelona és una ciutat que no pot continuar sent aquella on cada any es paga més per rebre menys, on viure cada cop costi més, on aparcar cada cop sigui més car i on emprendre és gairebé impossible i més veient quin és el capteniment del govern d'Espanya, que és el mateix govern que governa aquí a l'Ajuntament de Barcelona, pel que fa als emprenedors, als autònoms i als petits empresaris. Per tant, avui el que constatem és que pel PSC Barcelona és una caixa enregistradora, i com ja vaig dir a la Comissió d'Economia i Zenda, el tinent d'alcalde i l'alcalde Coiboni són els que persegueixen els ciutadans de tafon en mà. Però darrere de cada rebut, darrere de cada impost, hi ha famílies que ja no poden aguantar més, ja no aguanten aquesta pressió, i des de Junts no serem còmplices d'un model pensat per acabar amb la classe mitjana i la classe treballadora d'aquesta ciutat, que és el que vostès volen fer. I per això avui votarem en contra d'unes ordenances fiscals que cada cop més fan que Barcelona pateixi i els barcelonins patim una pressió fiscal més alta. I és per això que des del grup municipal de Junts per Barcelona votarem en contra i volem traslladar un missatge molt clar a la ciutadania, que és que som i que donarem sent l'alternativa el govern de Coiboni i el tripartit del PSC, d'Esquerra Republicana i de Barcelona en Comú. Per això, en els propers dies presentarem al·legacions a aquestes ordenances fiscals i ho farem amb tres objectius. Com podrà entendre l'alcalde, em permetré la llibertat d'acabar la meva intervenció, com ha fet vostè. I presentarem unes al·legacions amb tres objectius. Reduir la pressió fiscal injustificada, defensar el poder adquisitiu de les famílies i fomentar la sostenibilitat en polítiques que realment beneficin aquells que fan un esforç per reduir la contaminació.

Sí, gràcies, tinenta. L'altre dia en parlàvem a la comissió. Jo recordo aquella zona, com a veí del barri El Guinardó que soc, com una zona d'activitat, de vida, i des del tancament i posterior en derroc de l'edifici de Laboratories Esteve, la veritat és que totes aquestes qüestions s'havien perdut. Sí que és veritat que en els últims anys aquesta vitalitat s'ha anat recuperant gràcies a la construcció d'edificis residencials, però creiem que la ciutat, l'urbanisme, no només es fa construint habitatges, sinó també equipaments i, per tant, la construcció d'una residència geriàtrica, d'una residència a estudiants, d'habitatges dotacionals i d'usos esportius serà positiva pel barri. Per tant, ratifiquem aquest vot favorable.

Sí, gràcies, tinenta. Avui segurament aquest sigui un dels punts més conflictius d'aquest plenari o que generaran més controvèrsia. Però si avui estem aquí, a diferència del que alguns intentaran fer veure, no estem per votar si es construeix una residència o no, sinó per votar quina residència es construirà. Perquè durant els darrers deu anys, 8 dels quals han estat governats pels comuns en aquest Ajuntament, no s'ha actualitzat el patrimoni a la ciutat, no s'ha procedit a protegir els edificis, i per tant aquest projecte té tota la legalitat per tirar endavant. Avui, si votem en contra, votem a favor, malgrat sembli una mica contradictori, que el projecte original tiri endavant, tirar endavant per silenci administratiu. Si votem a favor, permetem que el projecte modificat tiri endavant, que és un projecte que agradi més o agradi menys, té un menor impacte per l'entorn i que, a més a més, cedeix una part del seu terreny als veïns del barri perquè puguin utilitzar-lo com a zona pública. Per tant, des del nostre grup municipal votarem favorablement. Com deia, si estem en aquesta situació, però és perquè en els últims anys el govern municipal no ha fet la feina i per tant jo els demano una vegada més, com ja hem fet en altres ocasions, que procedeixin a actualitzar el catàleg patrimonial de la ciutat i particularment del districte d'Horta-Guinardó perquè això no torni a succeir d'aquí uns mesos.

Sí, gràcies. Aquest projecte evidentment no serà ràpid perquè falta desenvolupar tot el projecte de l'entorn de la Llosa, però en qualsevol cas votarem a favor, com ja vam fer la comissió, i dic que en els últims anys hem vist la importància que té tenir una agència de salut pública forta, ben dotada, amb un bon equipament i que tingui capacitat de donar resposta ràpida.

Gràcies, Tinent. Des de Junts per Barcelona compartim la necessitat de reforçar les polítiques públiques que permetin gestionar millor els efectes d'una activitat com és el sector del turisme. En una ciutat com Barcelona, que com tots sabem és una ciutat oberta, acollidora i internacional, perquè al final és qui projecta la visió no només de la ciutat de Barcelona, sinó del conjunt de Catalunya. arreu del món i per tant el turisme és una activitat clau en tot aquest aspecte. Ara bé, cal que la fiscalitat vinculada a aquesta activitat sigui justa, coherent, pactada amb el sector i pensada des de tots els punts de vista i des de totes les visions. Des de Junts per Barcelona tenim una visió clara respecte al recàrrec de la taxa turística i el seu possible increment. Estem a favor de la taxa, estem a favor del recàrrec però creiem que aquesta no és la forma d'aplicar-lo. Per tant, en certa forma, no compartim la proposta de fixar un calendari d'aquí al 2029, però en qualsevol cas considerem que hi ha aspectes d'aquesta proposició que podem compartir i algun d'ells fins i tot en la seva literalitat. Sobre el fons de retorn de la taxa turística, per exemple, hem de dir que estem d'acord amb la necessitat que reforci la traçabilitat i, sobretot, que ajudi a pal·liar les externalitats negatives que una activitat com el turisme pot ocasionar en determinades parts de la ciutat i en determinats districtes. però sobretot creiem que aquest no ha de ser un mecanisme de màrqueting polític, com veiem, que s'ha anat fent servir fins ara. Sobre possibles bonificacions ambientals a recal·lec, ho veiem amb molts bons ulls, de fet creiem que és la millor forma. per permetre que el sector aposti per millorar la seva sostenibilitat i, per tant, que millori l'eficiència i els serveis d'aquest sector. I sobre la campanya cultural i lingüística, evidentment, el nostre grup hi donarà suport a la proposta d'impulsar una campanya adreçada als visitants que posi en valor la llengua, que posi en valor la cultura i les tradicions de Catalunya, perquè, com deia l'alcalde Xavier Trias, Barcelona no només és la capital de Catalunya, sinó de la catalanitat. Barcelona és, efectivament, la porta d'entrada al país per milers de persones, per milions de persones, i això ha de ser una oportunitat per mostrar amb orgull el que som com a país. En qualsevol cas, des de Junts per Barcelona, volem deixar clar que no s'ha de criminalitzar el turisme, no s'ha de criminalitzar aquesta activitat, i per això, i perquè defensem una fiscalitat turística útil, justa i equilibrada, ens abstindrem.

Moltes gràcies, senyor Alemany. Senyor Vives. Sí, gràcies, tinent, senyor Alemany. Dos consideracions molt ràpides. La primera és que ha començat la seva intervenció dient que aquest no era un debat en què haguessin de dir si estàvem a favor o no respecte al sector turístic. I sentint les seves intervencions tenim molt clar quina és la seva visió, que és que estan radicalment en contra. Aquí a nosaltres no ens hi trobaran malgrat la nostra abstenció. I la segona és que també ha fet l'afirmació que el preu que hem de pagar els barcelonins és més alt per culpa d'això. Suposo que ara que han pactat amb el Partit Socialista l'increment del recàrrec de cara a les properes ordenances fiscals, quan des de Junts per Barcelona reclamem que es baixin els impostos a les classes mitjanes ja estaran a favor.

Gràcies, alcalde. Avui tornem a tenir sobre la taula una mesura vinculada al ja conegut com a Pla Barcelona Fàcil i permeti'm que comenci constatant un fet, que és que després de tants anys parlant del Pla Barcelona Fàcil, la sensació que tenim és que és evident que allò que vostès anomenen fàcil és més aviat difícil. Barcelona fàcil s'ha convertit en un símbol d'aquesta política de parador que vostès porten mesos practicant i a la que ja ens comencen a tenir acostumats. Molta posada en escena, moltes notes de premsa, però poca efectivitat. S'han fet múltiples presentacions del pla al llarg d'aquests anys, cada una amb més paraules que resultats i mentrestant... els problemes estructurals de la ciutat continuen sent els mateixos. Des de l'any 2020, aquest govern ha anat acumulant sigles i noms nous per vestir un mateix relat. Hem vist com se'ns presentava el Barcelona Green Deal, el Barcelona RIAC, l'actualització del Pla Barcelona Impulsa o fins i tot l'Impulsa Barcelona 2025-2035. Però tots aquests programes, al nostre entendre, tenen un denominador comú, que és, com deia, converteix en una mateixa característica, que és que al final es dilueixen a la inacció i a la manca de concreció, malgrat ser mesures bones i mesures necessàries. Per si no n'hi hagués prou, ara tinent, vostè mateix em feia referència, sobre la comissió no permanent d'estudi sobre simplificació administrativa. Una comissió molt necessària però que ara falta veure com es tradueixen aquestes mesures que van sortir del treball de conclusions. El balanç dels darrers deu anys on el Partit Socialista ha estat el govern de la ciutat és que les llicències continuen trigant mesos a concedir-se, les empreses continuen patint problemes amb els tràmits burocràtics i molts tràmits arriben tard o quan ja no serveixen de res. Quan anem a veure les entitats ens expliquen que molts cops l'esforç que han de dedicar per accedir a una subvenció és superior al que els reporta aquesta mateixa subvenció. També hi ha una manca de previsió a l'Armand. Es canvien normatives sense diàleg previ, sense períodes de transició i sense considerar els sectors afectats. Ara fa uns dies ho vèiem quan ens podíem reunir amb el sector de publicistes que ens manifestaven les dificultats i les traves que se'ls hi posava per fer publicitat a les façanes de la ciutat i això al final frustra iniciatives que podrien dinamitzar la ciutat i genera una pèrdua important pel patrimoni d'aquesta ciutat. Ahir vaig estar mirant la seva roda de premsa i ens preocupa que no hagin entès del tot que el que realment reclama Barcelona són una administració que funcioni, que no entorpeixi sinó que col·labori i que escolti abans d'imposar. El model actual no funciona tinent, és un model basat en el maquillatge, no en la transformació, i per això el que avui presenten com a Barcelona Fàcil, la ciutadania, les entitats i el teixit empresarial de la ciutat, crec que acabaran batejant-lo com la Barcelona impossible. Necessitem que aquesta ciutat deixi de ser la ciutat del no i que passi a ser la ciutat del sí, i ja que vol calde necessitem una ciutat que digui sí al talent i sí a posar la vida fàcil a les entitats, a les empreses i a les persones.

Gràcies, alcalde. De la mateixa forma que vam fer a la comissió d'ecologia, urbanisme, mobilitat i habitatge, votarem favorablement. Com ara apuntava l'atinent d'alcalde, a la primera comissió d'aquest mandat vam posar sobre la taula una vegada més la situació injusta que patien els veïns de Taxonera 1 i Taxonera 2 i crec que avui és una molt bona notícia per tots aquests veïns perquè s'acaba resolent una situació injusta que durava des de feia dècades però sí que és veritat que hi ha veïns que en certa forma encara pateixen un cert neguit pateixen una certa incertesa i volen garanties i respostes perquè entre altres coses no saben o no tenen clar qui tindrà dret i qui no rellotjament perquè primer se'ls va dir que tots en tindrien dret i després no estava tan clar volen saber, perquè no se'ls ha explicat, on s'anirà a viure durant les obres ni com hauran de pagar aquells pisos, aquells veïns que no tinguin dret a rellotjament. I crec que això en una situació en què la ciutat pateix una crisi habitacional és important de resoldre i és important d'atendre. Entenem que hi ha un cert greuge comparatiu entre els veïns de taxonera 1 i taxonera 2, perquè mentre els de taxonera 1 tenen un coeficient d'edificabilitat del 3,73, els de taxonera 2 només el tenen de l'1,05, i entenem que aquí hi ha un marge per continuar millorant. I per acabar, una qüestió que no és menor, que és que els veïns encara no tenen concretat, no saben en concreció, quan es pensen fer efectives les indemnitzacions. No saben ni com, ni quan, ni l'import que percebran. Malgrat tot això, creiem, com deia l'atinent, que és una modificació del planejament que és molt important per a la teixonera, que permetrà relligar el barri al conjunt de la ciutat i dels barris de l'entorn, i per tant votarem a favor per responsabilitat amb els veïns, però sí que demanaríem, que entenem que ja hi és i que s'està fent, i aquests darrers dies s'ha continuat fent, més i millor diàleg amb els veïns perquè no se sentin sols i que estic convençut que és un procés que serà molt positiu per ells i pel conjunt del barri.

Moltes gràcies, alcalde. Bon dia, tinent baix. Ho hem pogut parlar en reiterades ocasions a la Comissió d'Economia i Agenda, però crec que és bo poder-ho reiterar també aquí al Consell Plenari, i és que el model fiscal de Junts per Catalunya és radicalment diferent al model fiscal socialista. I, per tant, això ens porta a afirmar que Junts per Barcelona ha estat, és i serà, l'única alternativa viable al govern de Jaume Coiboni i el tripartit del Partit Socialista d'Esquerra Republicana i de Barcelona en Comú. És per això que rebutgem la proposta fiscal d'aquest govern, una proposta fiscal que al nostre entendre és clarament continuïsta amb el model Colau-Coivoni, que és un model que va quedar àmpliament reprovat a les eleccions del maig del 2023 i que al nostre entendre perpetua una pressió fiscal desmesurada sobre les famílies i sobre el teixit productiu d'aquesta ciutat. Per aquest motiu, en el marc del debat de les ordenances fiscals per aquest any, pel 2026, hem presentat un conjunt de delegacions per defensar les famílies, els autònoms i el comerç local de la ciutat de Barcelona i que recullen la nostra visió d'una fiscalitat més justa i, sobretot, una fiscalitat adaptada a les necessitats reals de la ciutadania. La nostra proposta fiscal ha estat enfocada a reduir la pressió fiscal injustificada, a fomentar la sostenibilitat, però sobretot a defensar el poder adquisitiu i l'equitat social. Perquè regidors i regidores de l'Ajuntament de Barcelona, el benestar de la classe mitjana d'aquesta ciutat està en perill. I si no la defensem, l'estat del benestar està en perill. I és per això que hem presentat fins a 30 alegacions demanant, entre d'altres, la reducció de l'impost sobre bens immobles, ajudes fiscals al comerç i als mercats municipals, recuperar les bonificacions eliminades al parc de vehicles elèctrics de la ciutat, bonificacions a la taxa residu per persones vulnerables però també per persones afectades per obres de llarga durada davant de casa seva, reduir l'impost de plusvàlua, descomptes del 50% per col·lectius vulnerables i joves per favorir l'inclusió i l'accessibilitat dels serveis culturals, I ho hem fet perquè l'Ajuntament té capacitat per fer front a totes aquestes qüestions, però malgrat la bona salut financera de l'Ajuntament, malgrat tractar-se de reclamacions que són bones pel conjunt de la ciutadania i malgrat que es tracta de mesures que contribueixen a mitigar la pressió fiscal, el govern municipal no ha acceptat cap ni una de les nostres legacions que hem presentat. Per tant, davant un govern que no escolta la ciutadania, que és incapaç de liderar i d'arribar a acords, que és incapaç, o que si més no, rebutja i augerir la pressió fiscal que pateix la ciutadania i els sectors econòmics de la ciutat de Barcelona, en definitiva, un govern que no vol que la gent pugui arribar millor a finals de mes, votarem en contra.

Sí, tinent baix. No em confonc. Sí que som alternativa del govern perquè, a diferència de vostès, nosaltres ens devem als barcelonins i vostès deu al PSOE. Fixi'm si és així que quan a la Comissió d'Economia i Isenda hem aprovat la modificació instar al govern de l'Estat a modificar la llei d'Isendas locals per introduir bonificacions a les famílies monoparentals, vostès es van votar a favor, però el més calent està l'aigua. Encara no han fet absolutament res per modificar-ho. I permeti'm acabar amb una petita reflexió. Aquesta setmana hem vist com els socialistes i els seus socis s'han estat omplint la boca parlant d'escuts socials. Defensar aquells que cada vegada els costa més pagar el lloguer, que cada vegada els costa més pagar la hipoteca, o que cada vegada els costa més pagar salaris, també és defensar l'escut social.

Gràcies, Tinent. Bé, com ja vam expressar la Comissió d'Economia i Isenda, avui volem reiterar el nostre vot favorable a aquest pla especial integral. Aquest pla especial no entra a valorar els detalls constructius del propi edifici, sinó que simplement permet tirar endavant un projecte que porta anys paralitzat i amb un endarreriment evidentment notable. i per tant votem favorablement però el nostre vot favorable tampoc és un xec en blanc sense anar més lluny al maig del 2025 el districte Horta-Guinardó des del grup municipal de Junts per Barcelona vam impulsar una proposició que va ser aprovada per unanimitat la que es demanava per una banda que quan es redactés el projecte definitiu es garantís la protecció patrimonial del que ve a ser l'edifici però per altra banda es produís un procés participatiu d'escolta activa a veïns, a comerciants i sobretot als paradistes del propi mercat d'Horta. I, per tant, entenem que aquesta ha de ser la nostra màxima preocupació d'ara en endavant i aquest vot favorable, evidentment, com deia, no és un xec en blanc, sinó que és un vot favorable amb la màxima exigència per vigilar que es doni compliment als acords als que es va arribar amb tothom.

Gràcies, alcalde. Ara fa una estona en el debat d'ordenances fiscals, fèiem una defensa aferrissada de la classe mitjana com un dels elements claus per la sostenibilitat de l'estat del benestar. Crec que és important parlar dels autònoms com un pilar fonamental del sector productiu d'aquesta ciutat i d'aquest país. Avui parlem d'aquells que aixequen la persiana cada matí, de qui manté viu el comerç de proximitat, de professionals que generen ocupació, activitat... i cohesió als nostres barris, i per extensió també seguretat. Però també parlem d'un col·lectiu que des de fa massa temps té l'aigua al coi. Els costos no han parat de créixer, els lloguers comercials, els subministraments, les cotitzacions, la fiscalitat, tot puja, i en canvi els marges són cada cop més petits. Això sí afegeix un altre repte, la digitalització, que sovint evidentment és molt necessària, la facturació electrònica, tràmits telemàtics, però que per molts autònoms d'aquesta ciutat suposen més despeses, més temps i més complexitat. Mentrestant, massa sovint l'administració no es mostra com una aliada, sinó com una cursa d'obstacles amb tràmits lents, amb normatives feixugues i una pressió fiscal que no té en compte la fragilitat real dels nostres negocis. I des de Junts per Barcelona ho diem molt clar, si volem barris vius necessitem autònoms vius i això no passa només per bones paraules sinó que passa també amb mesures concretes de defensa dels professionals liberals. Avui presentem aquest PREC demanant cinc coses molt senzilles, senzilles no tant, però en qualsevol cas relativament senzilles d'aplicar. Un pla que inclogui en primer lloc ajuts directes per fer front a l'increment de les despeses fixes, en segon lloc la creació d'unes xarxes d'oficines d'acompanyament i assessorament arreu de la ciutat en col·laboració amb les cambres de comerç, També proposem simplificar la fiscalitat municipal i facilitar la reobertura de locals buits amb ajuts que cobreixin fins un 95% de les taxes municipals. Sol·licitem també elaborar un programa específic per a joves emprenedors amb una ajuda directa equivalent a la quota d'autònoms durant el primer any per garantir aquest primer any d'activitat que sigui més fàcil i més eficient. I, finalment, una demanda clau, que és la simplificació administrativa En els últims mesos hem vist com des d'aquesta casa, però també el conseller de la presidència, l'Albert Dalmau, que va ser gerent municipal al seu dia aquí a l'Ajuntament de Barcelona, han parlat molt de la simplificació administrativa, però avui obtenir llicències, obrir negocis, és molt complicat. Per tant, defensem aquest prec i demanaríem que ens l'aprovin.

Si em permeto un segon, alcalde, per lamentar que no m'acceptin el plec i en qualsevol cas dir que fan molta feina però que els autònoms no viuen massa bé des de fa un temps.