Carolina Recio Cáceres

Gràcies, alcalde. Bon dia. Efectivament, aquest és un premi del 2022, un reconeixement que crec que fa justícia a moltes entitats, moltes associacions, moltes organitzacions que han construït ciutat al llarg dels anys i que encara perduren, que no és fàcil si coneixem bé les dificultats que tenen moltes entitats per sobreviure en aquesta ciutat. Són 11 medalles de diferents entitats, científiques, gremials i professionals, esportives, de cultura popular i educatives, com per exemple l'Escola Baixeres a Ciutat Vella. La primera persona que me'n va parlar va ser la Marina Gasol, regidora d'Esquerra, i que forma part d'aquestes escoles històriques de la ciutat, que eren palaus del poble i que són precioses i que tant de bo siguessin capaços de continuar aquest llegat. No puc no mencionar després i deixi'm aturar-me un minut per parlar d'una que em fa especial il·lusió, d'una medalla del Centre Cultural als propis, al districte de Nou Barris, com bé deia el regidor Rius, la primera medalla històrica centenària que té el districte de Nou Barris, una entitat que neix de l'antiga associació de propietaris i contribuïntes que després van poder desenvolupar-se i ser associacions de veïns i que els propis es va saber resituar i encapçalar la defensa de la cultura catalana en un districte com a Nou Barris. Una entitat que ha perdurat, que avui dia ens proposa el major plec de les sardanes que hi ha a la ciutat, que ens convida cada 11 de setembre com un acte institucional o que ens porta la il·lusió dels Reis Mags cada any al districte de Nou Barris. Els propis, per als qui som de Nou Barris, és casa. Ha sigut un espai d'acollida per entitats, per molts partits, per molta gent que no tenia local, inclús no van dubtar posar-se al costat del centre islàmic quan hi havia un brot de racisme important al nostre districte. Per tot això, gràcies als propis per aquests cent anys i a seguir fent districte, Nou Barris i defensa de la cultura popular catalana.

Sí. Avui el grup de Junts ens porta una proposta per debatre sobre la nova ordenança del civisme. Avui, però, ens trobem davant del mateix debat que vam fer en l'anterior ple presentat amb una proposició del grup del Partit Popular. Canvien les sigles... però no canvia el fons del contingut. Tornen vostès a obrir la porta a vincular l'arrelament a conductes administratives. El llenguatge ens pot semblar més neutre, però el fons és el mateix. Això és profundament pervers, perquè l'arrelament no és un premi a la bona conducta, no és un reconeixement moral, és un mecanisme legal de protecció de drets fonamentals, dissenyat perquè persones que ja viuen i treballen a Barcelona regularitzin la seva situació. És per això que és profundament pervers, perquè quan convertim aquest mecanisme en una mena d'examen de civisme, quan el vinculem a infraccions administratives que sovint tenen més a veure amb la precarietat de vida que amb la voluntat de vulnerar drets, el que fem és transformar una eina de drets en un instrument d'exclusió. No és cap teoria. A la ciutat coneixem històries de precarietat que ho exemplifiquen amb bastanta claredat. Persones que arriben per treballar, que passen anys sobrevivint com poden, superant una legislació d'estrangeria que els impedeix regularitzar-se d'entrada i que finalment aconsegueixen un contracte i l'oportunitat, per exemple, de regrupar la seva família. i que veuran o veuen denegat l'arrelament per multes de venda amb volant, per situacions de vida sense llarisme i que sovint aquesta venda amb volant o aquesta feina informal és l'única manera que tenen de sobreviure en aquesta ciutat i tenir un ingrés mínim. Situacions com aquesta crec que no són excepcionals ni són una excepció. Hi ha centenars de persones que viuen a la nostra ciutat atrapades en un cercle de precarietat i sancions que acaben convertint-se en un mur administratiu impossible de superar. És per això que nosaltres avui no podem donar suport a la vostra, a la seva proposició, que ens porta de nou cap a la idea que els drets es mereixen o es desmereixen i els drets estan per defensar-los i garantir-los.

Sí, en primer lloc, respondre-li al senyor Galvis, que avui tenen l'oportunitat de tramitar la ILP també al Congrés. Però deixi'm dedicar els últims segons al govern, que sembla haver-se posicionat molt clarament amb qui volia pactar l'ordenança del civisme. Tenia vostè l'oportunitat de fer-ho mirant cap a l'esquerra. Podia fer una actualització normativa seriosa d'una ordenança desfassada, treballant-la per fer-la més efectiva i més útil i capaç d'abordar problemes actuals. En canvi ha decidit, sembla, amb el seu posicionament, mirar cap a la dreta sumant-se a un enduriment de la mirada, reforçant un discurs més dur sobre migració i incivisme i incorporant propostes populistes que prometen seguretat però que a la pràctica només generen més vulnerabilitat i precarietat.

Sí, avui tenim l'honor d'atorgar la medalla d'or del mèrit cívic a la Federació Francès Lairet-Cocenfe Barcelona. Una entitat sorgida fa 35 anys, l'any 1990, que ha sigut capdavantera en la defensa... dels drets i la veu de les persones amb discapacitat física i orgànica. S'ha dit molta cosa sobre la feina que fa l'entitat COCENFE a la ciutat de Barcelona per la defensa dels drets de les persones, per donar-los veu per la seva integració a la ciutat, però sobretot deixin agrair-los que amb la seva feina el que fan és contribuir a construir la millor Barcelona, una Barcelona més accessible i molt més igualitària. Barcelona és la riquesa de les seves entitats que, amb la seva implicació quotidiana en l'obertura i defensa de drets, fan que visquem millor tots i totes en aquesta ciutat. Per tant, COSEMFE, des de la defensa de la veu de les persones amb discapacitat física i orgànica, és sense dubte una d'aquelles entitats referents que ha obert camí i és referent en les millores d'accessibilitat de les persones amb discapacitat. Per tant, agrair-los i felicitar-los per aquesta medalla, per la seva trajectòria, per la feina feta i perquè marquen també horitzons de futur per com volem que sigui la Barcelona del futur, del present i del futur.

Sí, avui és un bon moment per recordar que el fàcil és fer declaracions en defensa del comerç de proximitat i la seva identitat. I el difícil és canviar la realitat, com ha fet Barcelona en Comú en d'altres moments, impulsant plans urbanístics que preserven el comerç de proximitat i la comunitat dels nostres barris. Podríem posar exemples el que vam treballar per Ciutat Vella, el de Gràcia, el d'Eixample. També demostrant com aquest és un tema que ens importa i com la regulació urbanística permet avançar com és l'acord que hem obtingut en ordenances fiscals per protegir també el comerç de barri, limitant les franquícies i els súpers de 24 hores. Des d'aquí afrontem també el posicionament i les negociacions fetes per aprovar avui el pla d'usos de Sant Martí. Una apreciació ens hauria agradat que el procés participatiu per arribar fins aquí hagués sigut molt més ampli i molt més real, tal com han demanat les entitats veïnals del districte. En tot cas, ens vam portar un pla d'usos a negociar en un temps rècord de tres setmanes però que tot i així hem pres la responsabilitat com a oposició d'introduir alguns canvis, agraeixo també la predisposició del regidor Escudé a incorporar-los, que ens han permès reduir de 15 a 10 les franquícies de fleques amb degustació en un ràdi de 100 metres, salvar el barri de La Plata, que inicialment no hi era, que continuarà com fa 10 anys, prohibint en aquest sentit la proliferació de discoteques i bars per turistes, i pràcticament prohibint els súpers de 24 hores, amb un màxim d'un establiment en un radi de 200 metres, de manera que només podran obrir quatre nous súpers en tot el districte. Aquests no són retocs cosmètics, són l'aposta que té Barcelona en Comú de protegir els barris, de protegir el comerç de proximitat i de ser dics de contenció també per l'avenç de la massificació turística. Per tant, hem fet els deures, hem signat acords, segurament no és el pla d'usos que nosaltres hauríem ha pogut aprovar, però avui emetrem un vot favorable perquè, a més a més, és urgent que s'aprovi aquest pla d'usos.

Bon dia. Amb aquest planejament que aprovem avui, jo crec que és un dia que totes hauríem d'aprofitar per agrair i celebrar el moviment veïnal i associatiu de la prosperitat que fa molts anys, molts anys, quan va tancar la ideal Plàstica Flor, no van dubtar ni un segon en reclamar aquest espai per equipaments pel barri, per dignificar la vida de la Prosper i solucionar alguns dèficits històrics. És avui que estem aquí gràcies al moviment veïnal de Prosperitat. Avui donem una passamés, per tant, votarem favorablement, com no podia ser d'una altra manera, però emplacem al govern municipal que el que ve ara, que és la construcció del nou equipament, es faci de manera dialogada, participada i transparent amb una comissió de seguiment amb veïns i veïnes organitzades, que són gràcies a ells i per a ells que avui estem aquí i la Prospe tindrà aquest gran equipament que tant reclama i necessita.

Bé, efectivament l'habitatge és una preocupació creixent a la nostra ciutat i precisament avui hi ha un debat obert a la ciutat sobre quina ciutat volem. Aquella que defensa els nostres barris i les vides de les persones o aquella que aposta per un model d'habitatge que clarament expulsa les veïnes i veïnes dels nostres barris. Vox no defrauda i aposta clarament per aquesta segona, apostant per una ciutat inhòspita on impera la llei del lliure mercat, un mercat especulatiu, depredador, que empobreix i discrimina en les nostres veïnes i que posa catifa vermella per contra a grans propietaris, rendistes i fons voltor. Ens proposen una proposició que jo diria el perfecte decàleg dels especuladors, aquells que pensen l'habitatge només com un negoci i no com un dret bàsic. Per cert, el dret bàsic sí que el reconeix la Constitució. Les seves propostes estaran dictades per especuladors a qui no els importen les vides de persones, no els importen les comunitats de veïns i, per descomptat, no els importen els nostres barris. Des de Barcelona en Comú sempre defensarem i sobretot treballarem per aquelles polítiques que garanteixin l'habitatge com un dret bàsic. Que la gent no hagi de patir per arribar a final de mes i patir si podrà dormir al seu habitatge. per unes polítiques que ens permetin viure bé els 73 barris de la ciutat. Això vol dir polítiques que amplien el parc públic d'habitatge, però també aquelles que intervenen en el mercat privat. I aquí sempre hem estat proposant i arribant acords sobre un règim de sancions, treballant perquè la llei de vivienda incorporés el topall de preus de lloguers, la regulació dels lloguers de temporada, la creació d'una unitat de disciplina a l'Ajuntament de Barcelona o ser valentes proposant mesures com el 30%. Això vol dir avui defensar Casa Ursola com a un model de defensa i un símbol de defensa de la ciutat que volem construir. Per tant, hi votarem, òbviament, en contra. perquè no estem a favor, mai ho estarem, de polítiques de barra lliure a l'especulació, de polítiques que basen i s'aprofiten de les pors dels veïns que generen odi i de polítiques que són obertament racistes.

Sí, sí. En primer lloc, aprofito per recordar-li a la senyora Bonet, que no ho ha explicat, que aquests 3.000 claus que entregaran les va fer gràcies a les polítiques d'habitatge de Barcelona en Comú i al senyor Oropolido, donat que ens ha interpel·lat. Crec que l'hem escoltat atentament perquè si algú sap de grans tenidors i grans propietats és vostè, senyor Oropolido.

Gràcies i bon dia. El barri de la Guenahueta, com ja s'ha dit, es va construir als anys 60 i actualment alguns d'aquests blocs presenten alguns dèficits i millores que l'Ajuntament ha de poder revertir en aquest sentit. El pla de millora urbana que presenten avui aquí, que també vam fer, poder debatre el plenari del districte de Nou Barris, millorar algunes de les qüestions de l'anterior PEMO de l'any 2010 i que permetrà efectivament millores en l'accessibilitat, millorar també la intervenció que es fa per guanyar espai a uns pisos ja de per si molt petitons i que per descomptat millorarà sobredament la vida dels veïns i veïnes que viuen en el barri de la Guinagüeta, molts d'ells també amb problemes de mobilitat, com hem pogut comprovar en les diferents audiències i plenaris dels darrers temps. Per tant, també avui és un dia per agrair la constància de l'Associació Veïns de la Guinagüeta i dels veïns i veïnes que han vingut a tots els plens i em sumo a la demanda de celeritat en l'atorgació de llicències que permetrà definitivament la millora de la vida dels veïns i veïnes del barri de la Guinagüeta.

Bé, ahir es va assistir a la ciutat a l'acte d'encesa de les llums del Nadal, un acte que forma part o és el tret de sortida de la campanya de Nadal a la ciutat de Barcelona, una campanya de Nadal que és imprescindible i molt important pel conjunt de comerços de la ciutat. En els darrers anys havíem assistit o havíem treballat una proposta de centralització d'aquest acte, un acte simbòlic perquè dona el tret de sortida, i l'havíem traslladat a diferents eixos de la ciutat de Barcelona. Entenen que el petit comerç, el comerç de proximitat, el comerç que tenim als barris, no només és una base per l'economia de la ciutat i que per tant sosté econòmicament molts dels nostres centres, sinó perquè també el comerç als barris implica tenir barris més cohesionats i socialment més actius. Per això era una proposta rotativa per tots els districtes de la ciutat. Enguany, de manera sorpressiva, el govern de Collboni torna a repetir l'encesa de llums al passeig I no només això, la darrera comissió d'Economia ens va informar, un prec formulat pel meu grup, que això era un acte que havia vingut per quedar-se al passeig de Gràcia perquè al voltant de l'acte, el passeig de Gràcia, volia construir un imaginari de ciutat. Sorprèn que aquest imaginari de ciutat es vulgui construir al voltant d'un eix on m'atreviria a dir que és el que menys concentra comerç popular i de barri de tota la ciutat, que és un comerç elitista i que és un acte que pensa més cap enfora que no a construir orgull de ciutat, orgull de barri, orgull de comerços de barri construït amb el Barcelona Comerç que ahir no va assistir a l'acte d'encesa de llums o construït al voltant d'aquells barris com el Raval o Torre Baró que tenen actes d'encesa de llums comunitàries. Per tant, tornem a formular el PREC amb el benentès que puguin rectificar, que puguin parlar d'orgull de ciutat, d'orgull de comerç i d'orgull de barris.

pensava que avui tindríem l'oportunitat de rectificar perquè l'acte d'encesa de llums de Nadal central té molt de simbolisme de quin model de ciutat volem construir i amb qui la volem construir. La construcció sembla que aposten vostès per un model que promociona el centre de la ciutat elitista i centralista i oblida aquell que protegeix, cuida, fomenta els seus barris. És un missatge que estan donant. Els comerços de barri generen identitat de barri.

Sí, és una bona notícia avui que s'aprovi inicialment aquest planejament perquè permetrà ordenar un espai que fa molt temps que vivia en la provisionalitat. També agrair la perseverança i la feina dels veïns i veïnes que fa molt de temps que ens han permès amb el seu treball emplaçar millores del barri de Ciutat Meridiana amb el propi parc de l'aquaducte o altres llocs. millores com les escales mecàniques de pedraforca que s'han realitzat durant els últims anys. Avui és una nova passa endavant que permetrà imaginar el futur que els veïns i veïnes de Ciutat Meridiana mereixen. I també voldria aprofitar aquests minuts per emplaçar al govern que aquesta definició dels nous equipaments, del nou futur de Ciutat Meridiana, sigui fet de manera compartida, col·laborada amb els veïns i veïnes, amb processos participatius serents, clars i reals, com ens tenen últimament acostumats, com per exemple en el PAM, que acaben buscant excuses per no realitzar processos participatius. Crec que Ciutat Meridiana es mereix participar i decidir el seu futur.

Bé, bon dia. Avui aprovem un planejament important, efectivament, pel Clot i el Camp de l'Arpa. Nosaltres, com a Barcelona en Comú i com a grup, havíem fet al·legacions a l'aprovació que fem avui i volia fer dos apunts d'aquelles coses que lamentem que definitivament no hi siguin, com pot ser en termes d'habitatge. Crec que estaríem d'acord que tenir més habitatge protegit a la ciutat ha de ser una prioritat i a les nostres al·legacions inclòiem la necessitat d'ampliar la reserva de la mesura del 30% a la parcel·la que definitivament no han acceptat i per tant no ens permetrà doblar la reserva de sol protegit fins a créixer el doble del que ha previst. També han renunciat a la desafectació de tres cases que podien haver sigut també habitatge protegit per part de l'Ajuntament. També la regidora ha mencionat l'acord amb l'Ateneu del Clot Sí que hem de lamentar, nosaltres ja havíem demanat que arribéssim aquí amb el contracte de prorrogat definitiu. Haurem de veure a futur si on va i per tant també els emplacem a treballar per el futur equipament de la fàbrica del plom. I deixim un segon per agrair la feina de la taula de patrimoni del Clot i Camp de l'Arpa perquè gràcies a ells per la seva feina avui arribem a aprovar això. Votarem favorablement.

Endavant. Bé, el Juny Barcelona en Comú va presentar una proposició d'acord que va quedar aprovada en torn al nou protocol d'allotjaments d'emergència que va entrar en vigor el propi mes de Junts sense consens ni diàleg ni amb les treballadores ni amb les entitats d'aquesta ciutat. Ara, passats aquells primers sis mesos, sabem que al gener acaben els sis mesos que fixava aquell protocol d'estada en allotjaments d'emergència i davant la preocupació de treballadores, de sindicats, d'entitats, de com procuraran i com continuarà aquest protocol, formulem avui la demanda de seguiment tot i una demanda de seguiment que exigia la retirada del protocol i una trobada de consens per treballar solucions alternatives al que el govern municipal estava aplicant. Sabem que no s'ha retirat el protocol, tot i que sabem que aquella proposició va servir per pausar decisions, per prendre-les amb més calma i iniciar un petit diàleg insuficient encara perquè la preocupació continua vigent.

Tot i les dades que ens ha facilitat, que l'última reunió la vam tenir a l'octubre i per tant no les tenim actualitzades. El meu grup valora amb preocupació algunes de les polítiques que s'estan duent a terme en l'àmbit dels drets socials. Hem vist un enduriment i alentiment en els processos d'empadronament. de la ciutat i una rapidesa en aplicar solucions com és el protocol Datus, insisteixo, sense consens, sense diàleg i alguna pregunta que li he fet que no m'ha respost sobre què passarà amb aquells que ara acaben els sis mesos i que hi ha preocupació, ho saben, entre els treballadors i treballadores i les entitats d'aquesta ciutat del que succeirà. També estem acostumats a que ens responguin amb les competències. Avui estem a Casa Gran, per tant, no poden dir que no és la competència de la Casa Gran, com si passa a vegades als districtes, que aquesta és la resposta. Esperem que entomin. Sabem que hi ha un repte metropolità, però també sabem que hi ha una problemàtica creixent en termes d'habitatge de les persones amb situació de vulnerabilitat en aquesta ciutat i que, tot i no tenir responsabilitat, competències plenes tenen les inconvències perquè la gent de la nostra ciutat pugui desenvolupar cada cop vides molt més dignes.

Bé, bon dia. En primer lloc dir-los al grup proposant que ens sembla positiu que ens comencin a presentar propostes que tenen a veure amb guanyar espais per la gent i els vianants, amb reduir el soroll, amb impactes de la contaminació i amb guanyar verb també per la ciutat. Ara bé, és molt positiva que comencin a venir aquestes tesis, no obstant, també entenguin que no només es tracta de defensar aquestes tesis de guanyar espai per la vida a la ciutat, quan es tracta de tapar trànsits rodats, sinó que haurien de caminar, com ja estableix el Pla de Mobilitat Urbana, a una ciutat molt més pacificada, una ciutat amb prioritat del transport públic i a una ciutat on es redueixi el trànsit privat. Hem d'anar al decreixement del trànsit. Per tant, està bé que la proposin, però també només proposen quan s'ha de tapar el trànsit i no quan hem de decreixer en el trànsit. Els veïns que avui ens acompanyen som conscients, som molt conscients dels impactes que tenen les rondes quan hi viuen veïns colindants allà, igual que entenem els veïns d'Horta al seu pas per la ronda dalt, o Nou Barris, que és un cas que també conec perfectament. Per tant, en aquest sentit estaríem d'acord que una de les propostes de començar a estudiar el possible cobriment de la ronda en aquesta part estaríem d'acord, si bé no pot anar en detriment o ha d'anar acompanyat de la priorització d'altres actuacions de les Corts que també han prioritzat els veïns i les veïnes dels diferents barris de les Corts i que van en la línia de la pacificació, del guanyar l'espai a la gent, com pot ser la transformació de la vinguda a Madrid, que està pendent, com poden ser la pacificació dels carrers, del casc antic de les Corts, com poden ser continuar pacificant els entorns de les escoles, com el cas de la Vínia, que és un cas exemplar, o, com no pot ser d'una altra manera, acabar el parc de la colònia Castells, que ha de ser un pulmó obert pel districte i per la ciutat.

Per Barcelona en Comú... Molt breu, per reiterar el nostre consens i el nostre acord en què es comenci a situar aquest debat sobre l'agenda i, per tant, que es pugui començar a estudiar, de nou repetir-li al regidor del Partit Popular que el problema és que només es posen d'acord quan hem de tapar trànsit, no quan hem de començar a pacificar la ciutat i de créixer en el trànsit. Això és un greu problema de salut pública per la ciutat. També els convidem que caminin cap aquí. donarem sortida i donarem tramitació en aquesta proposició en el sentit que es pugui començar a treballar i per això farem una abstenció.

Bé, bon dia. Jo en primer lloc m'agradaria destacar que aquest és el primer pla que ens porten vostès com a govern arriba a finals de novembre després de sis mesos d'acció de govern i que com també s'ha comentat per vostè mateixa tinenta és un pla que prové de molt treball fet i acumulat en el mandat anterior. Especialment vull destacar tot el procés participatiu que es va fer durant el Fòrum Jove i que ja va començar a desplegar mesures innovadores, com vostè ha assenyalat. Deixi'm assenyalar, per exemple, la del consulta amb més 22, que vam desplegar des de la regidoria de Salut fruit d'aquell procés participatiu ampli i innovador amb els joves. També, i de la mateixa manera que ho ha fet el grup de Junts, agrair al comissionat el seu diàleg i el seu treball en aquests dos últims mesos amb el meu grup, per exemple, però sí també sumar-me a l'apunt que aquest pla sempre... ens ho va indicar el propi comissionat, s'havia votat en aquest Consell Plenari fruit de la voluntat d'assolir compromisos ferms de temes que impacten en un percentatge elevat de persones que viuen a la nostra ciutat. Per tant, ens hauria agradat que això s'hagués sotmès a votació i potser també això és... dona compte de la feblesa amb què vostès estan governant. Dit això, crec que avui és una bona notícia que avui estiguem parlant i estiguem presentant el Pla d'Adolescència i Joventut, perquè sabem que, a més, era un pla molt esperat per les entitats juvenils i l'associacionisme juvenil d'aquesta ciutat, que ha sigut àmpliament treballat i que incorpora elements importants de millora de les condicions de vida dels joves i les joves que viuen a la ciutat de Barcelona. Ens aporta mesures educatives, de salut, en matèria de drets socials, en molts àmbits, si bé ens hauria agradat aprofundir una mica més en alguns dels temes que els hi vam traslladar, com pot ser l'emergència climàtica, que és un tema és estructural però impacta també en la vida de totes nosaltres i també dels joves i les joves, o per exemple, aprofundir en tot allò que té a veure amb la diversitat sexual, que pensem que és un element que és prioritari també per les coses que ens estan demanant i exigint els joves de la ciutat. o també en termes d'oci que els vam fer una proposta que és veritat que han inclòs la participació dels joves a les taules de nit segura i nocturna però crec que cal més valentia i poder anar una mica més enllà Sí que agrair que els joves han de ser protagonistes d'aquest pla i agrair que ens van acceptar la proposta que la governança, tant el Consell de la Joventut de Barcelona com els casals de joves de Catalunya tinguin un pes molt important perquè crec que aquest pla se l'han de fer seu. Moltes gràcies per la proposta.

Bé, de nou bon dia. Avui el grup de Junts ens proposa una proposta d'acord que en sintonia amb la celebració aquesta setmana del Dia Internacional dels Drets als Infants i que han aparegut de nou les dades que la regidora Monté ens posava ara sobre la taula, sobre la incidència de la pobresa en els infants de Catalunya i de Barcelona. Per tant, és una proposta positiva. La proposta avança en un espai de treball compartit sobre la pobresa infantil, que permetrà ampliar els compromisos d'aquesta ciutat al voltant de la pobresa i plans i objectius específics. Per tant, li avanço el vot favorable del nostre grup. Deixi'm destacar la importància de la renda 016, la renda infantil, que el nostre grup en els últims mandats ha mantingut, ha reforçat i que ja el 2022 arribava als 11.000 nens i nenes de la ciutat, ampliant-la amb un extra a famílies monoparentals, perquè sabem que hi ha moltes mares amb fills a càrrec que també són el rostre de la pobresa i per tant vam ampliar en aquest sentit i fent-la molt més accessible, que això és important perquè veiem com l'ingrés mínim vital o la renda garantida, no arriben a la gent que hauria d'arribar perquè l'accessibilitat és difícil. En aquest sentit, hi ha molt consens de les entitats i també evidències empíriques de la incidència que ha tingut la renda garantida en la millora de vida dels infants, amb estudis d'avàlua, o de l'Institut d'Infància i Adolescència, que mostraven una millora a la pobresa sabera i, per tant, estarem d'acords. Vostès plantegen reformular-la, estem d'acord en introduir nous eixos de desigualtats, però que vagin la línia de reforçar-la, d'ampliar-la i que encara garanteixi drets a més infants de la ciutat. I deixi'm acabar molt sucintament. Estic d'acord amb vostè quan plantejava que hi ha altres polítiques que han d'acompanyar les de la renda i les d'infància i per tant també a vegades no arribem a tants consensos quan parlem de pobresa infantil, quan parlem de treballar polítiques estructurals que impacten en la vida dels nostres infants, vol dir treballar per lleis de l'habitatge que de veritat protegeixin les famílies en aquest país, vol dir polítiques de drets laborals que impliquin l'increment del salari mínim interprofessional o garanteixin la continuïtat a la feina i vol dir una aposta decidida per totes aquelles polítiques de garantia de rendes com l'ingrés mínim vital o la renda de garantia de ciutadania aquí a Catalunya.

Sí, molt ràpid posar de relleu que la gent dels infants ja havia avançat en el mandat anterior, posant la seva veu també al centre i també convidar la resta de grups que els consensos que hi ha avui aquí també es traslladin a altres debats, com per exemple la modificació de la renda garantia de ciutadania que amplia drets i recull les necessitats dels infants també al Parlament de Catalunya.

Gràcies i bon dia a tots i totes. Aquesta modificació puntual que avui ens presenta el govern ja va ser treballada en el període anterior amb el govern també de Barcelona en comú i amb un especial reconeixement a l'equip de Ciutat Vella i que el que ve és a consolidar també el pla d'usus del 2018 aprovat en aquest districte. La modificació puntual que avui aprovem definitivament venia motivada per la necessitat d'ajustar la presència i proliferació de determinades activitats econòmiques al districte. La ciutat està viva i és normal que a vegades haguem de fer petites modificacions per ajustar-nos a la vida dels barris i fer-la més protectora amb els seus veïns i veïnes en aquest sentit. també agrair les explicacions i la informació donada pel propi tinent al nostre grup amb les petites modificacions que incorpora respecte al que es va treballar en el mandat passat que no modifica ni altera el que havíem treballat durant el 2022. Per tant, li avanço que el meu grup votarà i havia votat favorablement perquè, a més, preserva l'objectiu que perseguia aquesta modificació puntual, que és fer una ciutat vella que protegeixi els veïns i la vida dels seus veïns i veïnes amb un equilibri sostingut de la diversificació econòmica i de les seves activitats econòmiques. Considerem que aquesta modificació continua salvaguardant això. Sí que ens hauria agradat que s'hagués convocat la comissió de seguiment que va permetre treballar tot el pla d'usos, perquè creiem que la participació és important en tots aquells canvis que es donen a la ciutat i, com li deia també el dia de la comissió, continuarem amatents amb el procés de canvi que ens va anunciar, que ens anuncia, ens trobaran a favor si aquest continua salvaguardant l'objectiu de fer barris vivibles, de fer barris sostenibles amb l'activitat econòmica que s'hi produeix i ens trobaran en contra si miren cap a la dreta i cap a una activitat molt més liberalitzadora.

Gràcies. Bé, aquest pla de millora de l'Illa Pujada, Ciutat de Granada, Llull i Badajoz, que aprovem avui i els hi avanço i els anticipo el vot favorable del nostre grup, a mi m'agradaria destacar que entre tot el que suposa, suposa guanyar 130... habitatges que passen del patrimoni públic fruit de l'accessió obligatori al 10% de l'aprofitament urbanístic. Jo crec que aquesta és una molt bona notícia no només pel districte de Sant Martí sinó també pel conjunt de la ciutat i que està en la línia del que vam promoure, vam treballar des del govern de Barcelona en Comú amb el Pla 22 arroba aprovat l'any 22, en el qual es va permetre passar del 10% de l'habitatge protegit, que és el mínim exigible per llei, ampliar-lo fins a arribar a un 30% de reserva de sol i habitatge protegit, i incluir a més l'habitatge dotacional. Jo crec que això forma part de com hem d'entendre la ciutat, de com hem d'entendre els seus barris, que pretenguin promocionar

Sí, és evident que aquest expedient incorpora partides importants com són la Renda 016, recursos pels centres oberts o els centres socioeducatius, que a més les entitats gestores fa temps que reclamen, així com una partida que dota d'autonomia econòmica a les persones allotjades en allotjaments temporals d'emergència. Deixi'm dir-li que en aquest cas tenim alguns dubtes i seguirem ben de prop, no sigui que aquesta nova partida econòmica d'allotjaments temporals d'emergència s'acabi convertint en una retallada encoberta i en una expulsió de veïnes de la ciutat, tal com estem veient en altres casos com pot ser el sense llarisme a la ciutat. En tot cas, en una situació normal, avui votaríem favorablement en aquest expedient i en tot cas no impedirem la seva tramitació, però és que no estem en una situació normal. Per culpa del govern Colboni, hi ha 40 veïnes, entre elles 13 menors, que estan en risc de perdre el seu habitatge. No és que les desnoni un fons voltor, les desnonarà el propi Ajuntament. Creiem que s'ha d'aturar, estem convençudes que es pot fer-ho, ens hi trobarà per poder fer-ho.

Sí, en primer lloc i abans de donar lectura, saludar a les persones representants a la sala avui de la Plataforma d'Infància de Catalunya i l'Aliança d'Educació 360 que, tot i les hores d'un divendres, han vingut a assistir a la lectura i aprovació de la declaració institucional. Així que gràcies perquè sou impulsores del que avui farem aquí. Dit això, dono lectura a l'aprovació de la declaració institucional en suport del dret al lleure educatiu d'estiu. Primer, en primer punt, adherir-se al manifest A l'estiu ens hi juguem molt, impulsat per la Plataforma d'Infància de Catalunya, PINCAT i l'Aliança Educació 360, i expressar el suport institucional als seus principis i demandes. Segon, instar el govern de la Generalitat de Catalunya a desplegar una estratègia nacional per la universalització del lleure educatiu d'estiu amb finançament estructural i estable, prioritzant els territoris i barris amb més infància en situació de vulnerabilitat i comptant amb la participació activa dels municipis i de les entitats socials i educatives. Tercer, reforçar des de l'Ajuntament de Barcelona l'oferta del lleure educatiu d'estiu ampliant l'ús d'equipaments municipals, escoles, biblioteques, centres cívics, poliesportius i piscines, i garantint que tots els infants puguin accedir a activitats gratuïtes o assequibles amb un èmfasi especial en la cohesió social, la inclusió, la salut i la promoció de la llengua catalana i de l'hàbit lector. Quart, treballar en coordinació amb les entitats del lleure i el teixit comunitari de la ciutat, reconeixent el seu paper educatiu i social fonamental i garantint la seva participació activa en la definició i l'execució de les polítiques municipals del lleure. De la mateixa manera, garantir que les professionals del sector del lleure desenvolupin la seva tasca professional en condicions laborals dignes. I cinquè i últim, traslladar aquest acord a la Plataforma d'Infància de Catalunya, PINCAT, a l'Aliança Nacional Educació 360, el Departament de Drets Socials i Inclusió, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, així com els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya.

Bé, bon dia. Efectivament aquest és un expedient que avui qualifica definitivament per ús d'equipament, dos espais, dos pavellons a la part del Palau de Pedralbes i que podrà ser utilitzat o es va pensar una solució des del govern anterior per poder acompanyar Casa Àsia en un moment en el qual estava patint pels lloguers abusius que també tenim a la nostra ciutat, que no només afecten veïns, també entitats i institucions com és Casa Àsia i es van començar a posar les bases per la solució definitiva i per tant el nostre vot en aquest sentit serà favorable. Sí que sumar-nos a la petició que el Govern pugui seure amb l'associació de veïns de zona universitària que fa temps que també venen treballant, demanant espais per la seva pròpia activitat i també per d'altres equipaments del barri.

Bé, bon dia. Efectivament, avui, el darrer ple del 2025, constatem i volem constatar que la ciutat té un problema greu, important, sobre sense allarisme que hem d'abordar, o l'Ajuntament, el Govern d'aquesta ciutat, ha d'abordar de manera contundent Són moltes comissions, són molts debats on l'oposició, hem fet propostes, hem alertat de la manca de lideratge de les polítiques del govern de Collboni davant d'una situació que és creixent. És per això, i que gràcies a la col·laboració del grup de Junts per Barcelona, avui obrim aquest debat també al ple de la ciutat. No m'allargarem les dades, i a les dades situades sabem, no només per les dades de l'entitat Arrell, sinó per pròpies dades de l'Ajuntament, que entre el 2023 i el 2025 hi ha un 43% més de persones que viuen i habiten als nostres carrers de la ciutat, que són al voltant de 2.000 persones que estan sense casa, dormint al nostre espai públic. I sabem, a més a més, que les persones que viuen a l'espai públic, al carrer, són la punta de l'iceberg del problema de sensellarisme, que hi ha moltes altres persones en risc de pèrdua d'habitatge. Això ho diem perquè el sensellarisme no és una altra cosa que també un problema derivat de l'habitatge. També amb dades recents sabem que una de cada tres persones que viuen avui al carrer ho fan perquè han estat o provenen d'una situació de desnonament, ja sigui d'un pis, ja sigui d'un lloguer, d'una habitació que no poden afrontar. Quina ha estat la resposta davant d'aquest creixement de les dades de sense llarisme a la ciutat de Barcelona? Deixi'm dir-li, alcalde. Si bé des de 2015 a 2023 es van doblar el nombre de llits i equipaments específics generats amb dignitat i autonomia per les persones sense llar, en aquests darrers anys, amb un creixement ingent de persones que viuen al carrer, no s'ha augmentat cap llit, cap nou equipament dels que no estaven ja previstos. Per primer cop a la ciutat arribem a un rècord de desnonaments a la ciutat i per primer cop, després de molts anys, l'Ajuntament posa molts menys pisos a la mesa d'emergència habitacional. També van aprovar un nou protocol d'ATU, un nou protocol d'allotjaments temporals d'emergència que no tenia cap altre objectiu sinó que retallar els recursos d'emergència habitacional que hi ha en aquesta ciutat. I per últim, el famós Pla Andressa, que és l'única solució que hem vist per abordar de forma contundent el senseallarisme. Una solució que pot ser efectiva en un problema de convivència en un espai concret, però que hem vist que no és la solució, perquè no es soluciona, sinó que desplaça el problema a diferents barris de la ciutat. És per això que Barcelona en Comú fa temps que planteja que el que requereix la ciutat és un pla de xoc sobre sensellarisme amb accions noves, innovadores, disruptives, contundents. Tenen un model de base ben construït, perquè des del 2016 hi ha el pla de sensellarisme a la ciutat. Tenen entitats, que és una riquesa d'aquesta ciutat, que no tenen la resta de ciutats. Unes entitats cansades de fotos, de taules, i el que volen són accions concretes i suport per tirar endavant la solució al sensellarisme en aquesta ciutat. I què ens trobem? Un alcalde que tira pilotes en fora posant que les solucions són metropolitanes de país, oblidant que la metròpoli i el país governa el seu mateix color polític i que allò que se'ls acudeix és, davant d'un ple extraordinari per abordar la solució del senseallarisme, convocar una foto per anunciar una nova taula, quan ja hi ha un marc d'una xarxa d'atenció a les persones sense allar, sense calendari, sense recursos, sense una idea nova. Faci'ns cas, li vam presentar un pla de xoc, faci centres de baixa exigència als districtes, obri i posi més pisos de contingència de la mesa d'emergències per a persones sense allar, generi un pla per a persones que fa poc que viuen al carrer, gestioni, lideri, encapçali la lluita contra el sense allarisme. A Barcelona tenen 2.000 persones vivint al carrer en situacions indignes. Si no fan res, deixen tot el marge i tot el relat d'acció a l'extrema dreta.

Sí. En primer lloc, agrair els suports a la proposta que hem presentat conjuntament amb Junts, perquè, a més, és un altre exemple de com l'oposició s'està posant d'acord davant del fracàs i de l'inacció del govern en molts àmbits de la política social en aquesta ciutat. No vull oblidar-me, per exemple, el cas de les Bressols. Sense allarisme és un nou cas, com també va ser els allotjaments temporals d'emergència. Abans de passar a respondre al govern, senyora Baró, vostè i jo podríem fer aquí un exercici de tirar-nos els plats pel cap què vam fer més quan estàvem a l'Ajuntament i què no vam fer vosaltres, vostès, quan estàvem a la Generalitat de Catalunya comandant l'àrea de drets socials. Però crec que estem d'acord en que hi ha un 43% més de persones dormint al carrer i crec que estem d'acord en que el que cal és valentia política per liderar respostes concretes i clares a la situació sense llarisme. Finalment, la resposta del govern. Sincerament, jo m'esperava avui una mica més de respecte a l'oposició, una mica més de claredat i una mica més d'humilitat. I ens han tillat de fer teatre quan venim de dos anys, de dia sí, dia també, fent-li propostes, estenent-li la mà amb idees noves per poder fer front en una situació que creix. A mi em sap greu, perquè jo d'un govern que se'n diu d'esquerres espero que agafi el guant d'aquells que volem construir propostes que dignifiquin la vida de les persones que viuen als carrers d'aquesta ciutat. Em sap greu, alcalde, em sap greu. Perquè de debò després de dos anys de creixement d'unes dades amb un creixement desbocat fins al 40%, De debò després de reaccionar fa 15 dies perquè la síndica i el govern de la Generalitat treuen unes dades, l'única resposta que tenen és dir-nos a l'oposició que fem teatre, es desmereixen les entitats, es desmereixen l'oposició i sobretot és no tenir present la necessitat que tenen les persones que viuen en situació de carrer de tenir i construir vides dignes en aquesta ciutat.

Gràcies i bon dia. En primer lloc, el grup de Vox ens porta avui a debat una proposició que més és reciclada del Parlament, copiada literalment i que no han fet tampoc cap esforç d'ajustar a la realitat de Barcelona, que és la que estem discutint aquí. Per ser vostès l'Espanya que madruga, que ens ho recorden a cada comissió i a cada ple, Esperaríem també que vostès s'ho apliquin i puguin treballar i fer parlar i portar debats sobre la ciutat. Sobre el contingut concret i sumant-me a moltes de les reflexions que ha fet el regidor que m'ha precedit, deixi'm dir-li que no entraré en el detall a cada punt, però la seva proposició contradiu la garantia del dret fonamental a la llibertat religiosa que també s'ha de practicar i s'ha de protegir en aquesta ciutat. Deixi'm dir-li que l'única cosa que ens aporta o que hi ha darrere d'aquesta proposició és una mirada islamòfoba i ens recorda o ens porta a temps passats grisos i és més propera a aquelles voluntats i a aquelles polítiques, per dir-li d'alguna manera, que defensava la dictadura franquista. Per tant, aquí no ens hi trobaran. Vostès no fallen mai quan han de proposar. Ho hem vist ahir al ple d'Alacant quan van portar una moció per declarar que l'Ajuntament d'Alacant fos una ciutat castellana parlant. Sempre, sempre, sempre estan del costat de restringir drets culturals, drets lingüístics, drets del que siguin. Aquí no ens hi trobaran mai. Òbviament, hi votarem en contra, perquè seguirem treballant, defensant i proposant polítiques i mesures que vagin a garantir una ciutat de drets, de drets culturals, de drets religiosos i, en definitiva, que construeixi una ciutat democràtica.

Gràcies, president. L'empadronament és un acte fonamental que dona accés a drets bàsics com la salut i l'educació. Crec que això està fora de dubte. Des del 2016, l'Ajuntament de Barcelona havia liderat una política d'empadronament actiu, millorant circuits, inclús ha sigut pionera i ha pogut formar part de plans formatius per conjunt d'altres administracions que havien de liderar aquesta política. Això funcionava fins que el 2024 i de forma unilateral el govern de Collboni va decidir retirar una fórmula que fins ara havia funcionat amb les entitats que era l'empatronament d'entitats en seu sense pernocte. Gràcies a la pressió de les entitats i de grups polítics, en especial el de Barcelona en Comú, es va garantir una moratòria fins a l'1 de febrer, però aquest 1 de febrer de 2025 ha decaigut aquesta fórmula. Des de diverses entitats i la plataforma d'entitats en defensa de l'empadronament van manifestar a les pors i els riscos que suposava donar de baixa a 1.600 persones del padró. Recordem que són 1.600 persones amb vides complexes i que la relació amb les entitats segurament és l'únic vincle amb una vida més segura i més satisfactòria. La resposta que ens va donar la Comissió de Drets Socials passada no deixava clar què havia passat amb aquestes 1.600, 1.700 persones. Per això, de nou i avui en el plenari, tornem a formular el PREC per tal de garantir que no es doni de baixa a cap d'aquestes persones sense que es pugui demostrar de manera individualitzada que viuen a la ciutat i que es convoqui de forma urgent a la plataforma d'entitats en defensa de l'empadronament per no tornar a prendre decisions unilaterals.

Sí, tot i agrair la seva resposta, jo li demano a la tinenta si em podria assegurar que cap d'aquestes 1.600 persones que demostrem que estan a Barcelona avui dia s'està donant de baixa al padró. També li demano si per 1.600 persones amb vides molt complexes per les quals el padró i la relació amb aquestes entitats era una via d'estar segures i desenvolupar vides a la nostra ciutat si calia començar de forma unilateral per desprotegir aquestes persones. Potser no hauria sigut aquesta la via per començar. I ho dic perquè a més preocupa la facilitat que quan parlem de persones en situació de vulnerabilitat vostès estan prenent les decisions.

Bé, bon dia. El que avui ens presenta, el que permet i per això hi votarem favorablement, és treure un màxim aprofitament als terrenys públics i per això els vam manifestar el nostre vot favorable. Ara bé... Torno a lamentar el que ja li vam dir a la Comissió d'Urbanisme, que aquesta modificació ha restat 8 pisos al terreny de Pere Quart, que era per cooperatives del conveni a Salt. Això crec que no reiteraré el que ha plantejat ja la regidora Martín en anteriors... intervencions. En aquest cas, ara tenim un terreny amb millor aprofitament segurament públic, però no sabem quan tardarem a tenir l'habitatge públic que tant necessitem a la ciutat.

Bé, avui Esquerra ens presenta una proposició d'acord que pensem o esperem pensar que parteix d'un supòsit compartit. La ciutat de Barcelona avui està al límit de la seva càrrega turística i la massificació està tenint un impacte clar en l'increment dels preus de l'habitatge, en desfer el comerç de proximitat, en definitiva en alterar de forma negativa la vida dels barris i els seus veïns i veïnes. Per tant, és obvi que cal cercar eines o cal impulsar eines que reverteixin aquests impactes negatius. Des de Barcelona en Comú, a les diferents comissions d'economia, ja hem fet feina i propostes en aquest sentit, especialment pensant com podíem destinar l'impost d'estades turístiques que ens permetés, per exemple, generar un cost d'inspecció, seguiment i control per perseguir alguns efectes negatius, inclús activitats il·legals que es produeixen al voltant del sector turístic, o també vam proposar que es destinés molt de menys recursos a les campanyes de promoció turística de la ciutat en favor de destinar-ho a protegir i preservar el nostre espai públic. Per cert, una mesura que no va comptar amb el suport d'Esquerra Republicana en aquell moment. Avui, com no pot ser d'una altra manera, votarem favorablement a la seva proposta, tot i considerar que podia haver sigut una mica més concreta i més innovadora, estem d'acord en que el recàrrec ha de poder ser finalista, que és òptim tenir una eina que ens permeti ser més transparents en aquest sector i, evidentment, que està bé, que reverteixi en la millora de la vida dels barris que estan més afectats. Com a espai polític, a més, som coherents i hem treballat des del Parlament de Catalunya per arribar a un acord en aquest sentit que permetrà ampliar l'impost i el recàrrec de la taxa turística i, per tant, amb una reversió important per la ciutat de Barcelona. Esperem, com ja ens han donat suport en la tramitació d'aquests acords, que acabin donant suport a totes les votacions pendents perquè pensem que això va en la mateixa línia i perquè Barcelona així tindrà... molts més recursos i eines per a la ciutat per governar el turisme, com vostès ens proposen avui en aquesta proposició. Finalment, una reflexió final. Aquesta, la seva proposta, és una actuació necessària, però no ha de ser l'única. No podem només afirmar que Barcelona està al límit de la seva càrrec turística i no fer accions decidides i urgents per reduir-la. Cal fer propostes clares en l'àmbit econòmic i en la diversificació i dignificació de determinats sectors productius que avui no estan sobre de la taula. Cal plantejar actuacions diferents o un debat profund sobre les infraestructures com ara l'aeroport, que ja n'hem parlat bastament en altres moments, i fer polítiques que no potenciïn Barcelona com una ciutat aparador. La massificació turística té uns impactes socials i medioambientals que aquesta ciutat no es pot permetre.

Bé, bon dia. El planejament que avui aprovem definitivament permet avançar en un element molt important pel barri de la Guinaueta, de Nou Barris, no només la preservació de la masia i, per tant, del ric patrimoni que també tenim a Nou Barris, sinó... pensar-la, i la vam pensar en els governs anteriors, pensar-la al servei de les necessitats dels veïns i veïnes i les demandes veïnals històriques. Per això es va pensar en poder construir un equipament com pot ser una EIA, però especialment una escola a bressol pels nens i nenes de la Guinagüeta. Aprofito els pocs segons que em queden i posant que parlem d'escoles a bressol, que l'anterior govern va fer una aposta i en va construir 12, i va deixar preparades 12 més, que en carreres és una d'aquestes 12 que va deixar preparades i que l'actual govern d'aquestes 12 amb tràmits iniciats només en prioritzarà 3. Per tant, des d'aquí també aprofitem aquests minuts per demanar que continuïn amb aquestes 12 que vam deixar preparades i que molts ja tenen tràmits de compra, d'expropiació de solars en diferents districtes i barris d'aquesta ciutat.

Votarem a favor, tot i no haver rebut cap explicació com vam demanar en comissió, que consti també en acte.

Sí, ja vam avançar el nostre vot favorable en comissió. Aquesta és una residència que, com deia ara el regidor Viverralliga, una zona del barri del Guinardó que arran dels enderrocs ha quedat pendent i, per tant, celebrem aquest pas endavant. I avui aprovem un pla que és molt millor que la proposta inicial del 2019 i jo crec que això els posa un mirall en relació al següent punt. Reiterar la... Preocupació que ja vam mostrar en comissió per la mobilitat de l'entorn amb aquest pol d'equipaments i animar-los a que BCM pugui tenir un paper capdalt en la gestió de la mobilitat de l'entorn amb un potencial ús de l'aparcament per part de l'operador públic.

Sí, regidor Vives, el que tampoc ha passat els darrers anys és que la Generalitat de Catalunya, governada en gran part pel seu partit, construís cap plaça de residència pública enlloc, tampoc a la ciutat. I aquí està l'arrel del problema, no només que li dono la raó que no tenim prou protegit el nostre patrimoni. Jo abans li deia que al punt anterior els hi posava un mirall perquè la feina i la proactivitat d'un govern va fer que es modifiqués la iniciativa inicial. Avui, si jo tingués molts més diners i alguns anys més, m'agradaria fer-li cas a l'anunci que ens ha fet d'aquesta magnífica residència. No tinc ni els diners ni l'edat encara, Però el que sí que tinc clar és que aquesta residència destrueix una part del patrimoni del nostre barri i, sobretot, també una part del patrimoni verd. Un patrimoni que els veïns s'han fet seu, que han omplert de vida i que han protegit. Nosaltres no estarem al costat de la destrucció del patrimoni, ni el verd ni el comunitari, estarem al costat dels veïns. Votarem en contra.

Sí, l'Ajuntament de Barcelona manifesta, primer, traslladar tota la solidaritat a les persones afectades, als familiars i a les amistats de les víctimes i de totes aquelles persones que van perdre pertinences o van veure les seves llars destruïdes sota el fang. Segon, agrair als serveis municipals, als d'emergència i als voluntaris i voluntàries de Barcelona que van actuar en la neteja i recuperació de les zones afectades en els mesos posteriors a la Dana. Tercer, exigir que s'assumeixin les responsabilitats polítiques que pertoquin per la negligent resposta de l'emergència, la manca de previsió i la falta d'avisos a la població. Quart, demanar la màxima transparència a totes les administracions implicades per tal que les investigacions judicials en marxa puguin esclarir la veritat sobre les fatídiques hores prèvies i immediatament posteriors a l'emergència. Cinquè, requerir a les administracions autonòmiques i estatals més agilitat, transparència i empatia per tal de fer efectives les ajudes als afectats, les inversions per la reconstrucció de les infraestructures afectades i la recuperació dels equipaments públics i comunitaris que es van perdre sota el fang. Sisè, revisar les estratègies d'adaptació al canvi climàtic per tal de reforçar la resposta a les emergències a les quals els nostres territoris som més vulnerables, com pluges intenses, inundacions i onades de calor, entre d'altres. Setè, comunicar aquesta declaració a totes les administracions implicades, Generalitat Valenciana, Diputació de València, Govern Central i els 75 municipis afectats.

Bé, bon dia. Avui el grup d'Esquerra ens torna a presentar una proposta relativa al turisme i específicament un debat sobre una proposta sobre el recàrrec de l'impost d'establiments turístics. Estem d'acord que cal situar el debat del turisme també en l'àmbit de la fiscalitat i en aquest sentit considerem que el recàrrec efectivament s'ha d'incrementar. s'ha de millorar la seva traçabilitat i sobretot ha d'anar amb objectius finalistes que reverteixin en la millora dels barris que tenen més impacte turístic i sobretot en el benestar dels veïns i veïnes de la ciutat. Ara bé, i especialment després d'escoltar la seva primera intervenció, sorprèn una mica la seva proposta. Deixi'm dir-li, vostès plantegen que cal esperar, sí, esperar fins al 2029. Fins al 2029 no tindrem implementat a Barcelona el topall del recàrrec turístic. Per què? Potser és pels mateixos motius que han acordat el Parlament de Catalunya per ajornar la implantació fins a l'octubre, que ens fa perdre temps i recursos. Jo li diria, parlava de sentit comú, vostè. Només fa falta que vagi o faci el trajecte fins al metro del Liceu o fins a Jaume I. Crec que la situació... Mereix celeritat i mereix ser ambiciosa. Això també és el que s'espera de partits d'esquerra, que siguem ambiciosos en les propostes i en les solucions. I per tant, que aquest recàrrec no s'esperi fins al 2029. Ens toca ser ambicioses, plantejar solucions. El meu grup li ha fet una proposta d'esmena per intentar reduir aquest trajecte i acabar amb el recàrrec del 2027. No ens l'han acceptat i per tant jo li pregunto el per què cal esperar fins al 2029.

Sí. Miri, senyora Alemany, tenen tanta pressa, tanta pressa, que han acordat ajornar la votació al Parlament a l'octubre i aquí estem plantejant ajornar el tope del recàrrec turístic fins al 2029. També ho deia, jo estic d'acord amb vostè, mirem bé, escoltem bé els barris, els veïns i les veïnes que pateixen cada dia els impactes i les externalitats negatives que té avui el turisme a la nostra ciutat. Crec que si escoltem bé, mirem bé, parlem amb ells, la seva força política i la meva necessiten i han de tenir la voluntat de ser més ambicioses. Dit això, nosaltres hi votarem a favor, hi votarem a favor per responsabilitat i perquè hem de sumar majories d'esquerres. Ara sí, continuarem. proposant, com ho fem a totes les comissions d'economia sempre que tenim oportunitat, proposant, plantejant, negociant i debatent propostes ambicioses que ens permetin revertir la situació de massificació turística i l'impacte que està tenint en la vida dels veïns i veïnes i dels barris de la nostra ciutat.

Gràcies. Bon dia. Efectivament, aquesta és una mesura de govern que culmina un procés que vam iniciar amb la comissió d'estudi no permanent, on hi vam assistir als grups i, en primer lloc, agrair també el treball de tots els equips tècnics que ens van facilitar la informació i ens ha permès també, com a grup, fer les aportacions pertinents tant a la mesura com a les conclusions de la pròpia... El punt de partida, i el vam dir al llarg de les cinc o sis sessions que es va allargar, és que aquesta és una mesura capdalt. Aquesta mesura, el que hauria, o la filosofia que hauria de tenir, i això és un posicionament des de Barcelona en Comú, és que és un debat capdalt perquè defineix quina relació té l'administració pública amb el conjunt de la ciutadania de la ciutat, perquè defineix l'accessibilitat als serveis públics i per tant és garant de drets de la ciutadania. També aquest no és un debat neutre, ho vam veure també a la comissió i sota aquesta lògica que crec que és bastant de sentit comú, d'agilització i de simplificació, s'hi pot amagar una filosofia de liberalització i de regulació de l'administració pública i és aquí on també posarem les nostres observacions al que avui finalment ens presenta el govern. Sobre la valoració del contingut concret, valorem positivament tant el calendari com el pressupost. Això va ser una demanda molt explícita del meu grup. Tota la part de simplificació de normatives obsoletes, crec que això millorarà i millorarà la vida de la ciutadania. i que incorpori la part de subvencions a la línia del que hi ha l'any 2024 el dictament del Consell de Ciutats sobre aquest tema incorporava. Creiem que podria haver sigut més valent i anar més enllà, però en tot cas valorem positivament mesures com per exemple la línia de subvencions específica per petites entitats. Creiem que això resoldrà la vida de moltes petites entitats de la ciutat. Ara bé, també hem de posar focus sobre algunes qüestions que no veiem del tot clares. S'aposta per la digitalització i en l'àmbit social especialment creiem que hem de posar l'ull en com acompanyem tots aquests processos perquè si no, si només apostem per la digitalització sabem com passarà amb les beques menjador o com va passar amb la Covid que fins que no vam posar un sistema d'acompanyament a la demanda de vacunació s'havia reforçat la desigualtat social a la ciutat de Barcelona. Per tant, vigilarem com es fa aquesta digitalització perquè podem deixar gent fora dels processos i, per tant, ser contraproduent el que pretén la mesura. També en l'àmbit de l'urbanisme, i acabo, vam demanar que Ull i molta precaució en aquest tema perquè a vegades per facilitar i agilitzar obrim la porta i donem facilitats als grans especuladors i als grans poders de la ciutat. Per tant, aquí serem molt amatents que allò que el que havia de fer i és la proposta i que no han incorporat era ampliar els cossos d'inspecció, que això agilitza i facilita i no desregula. Gràcies.

Sí, el pla que avui aprovem efectivament permetrà traslladar l'actual comissaria al parc de la Pegaso a l'àmbit del carrer Potosí. Per tant, era un procediment ja previst amb la MPGM de maquinista Potosí. Aprofitem aquests minuts. Per tant, aquí votarem favorablement, ja estem d'acord, però aprofitem aquests... petits segons per situar dos temes. Una, aquesta operació alliberarà un espai al parc de la Pegaso que els veïns han demanat perquè hi hagi futurs equipaments i per tant demanem al govern que això ho tingui present i ho treballi. I la següent és que el solar adjacent de Potosí es va obtenir gràcies als veïns per cessió urbanística i per tant demanem al govern que el destini a habitatge protegit i que per tant iniciï els tràmits ràpidament amb l'IMAP per fer-se'l i poder tirar endavant la construcció d'habitatge públic.

Com ja vam dir a la Comissió d'Urbanisme, aquest pla planteja alguns aspectes positius, com són els 10.000 metres quadrats d'espai lliures que permetrà l'eix verd de Cristóbal de Moura i un interior d'illa que connecta Pere IV amb l'Església Sagrat Corp. però també vam alertar que hi havia hagut un canvi d'ubicació on es feia la reserva de sol de les oficines respecte a l'habitatge que inclús el propi IMAP havia fet en el seu informe que això no es complia amb l'article 53 de les normes del 22, el que ha fet i ha obligat a fer més alt o ampliar la volumetria a un edifici de 10 plantes d'un habitatge dotacional. Creiem que la forma aquesta és certament irregular, que es podria haver corregit i haver-li demanat al promotor que tornés a retocar aquesta cosa perquè situava el dotacional i l'habitatge en l'ex verd de Cristóbal de Moura. No ho han fet i, per tant, hi votarem abstenció.

Bé, avui des de Barcelona en Comú tornem a portar la demanda de seguiment relativa a la proposició que vam aprovar fa un any i mig sobre els allotjaments temporals d'emergència. Uns dispositius que estan precisament pensats per la protecció de les persones que estan en risc de pèrdua d'habitatge o que ja l'han perdut. Fa un any i mig, la majoria de forces de l'oposició els vam reclamar no posar en marxa un protocol i que ens asseguéssim a pensar i a treballar una solució molt més factible al problema. M'atreviria a dir que amb un llenguatge llisonador i inclús paternalista, el govern ens va dir que aquell protocol era la solució, negant-se a debatre o a pensar algunes solucions molt més estructurals i de llarga mirada. Fa tot just una setmana els treballadors del Servei Social rebien un mail dient que no hi havia allotjaments temporals sense data per saber quan en tornarien a haver, proposant altres alternatives i sabem, a més a més, que a l'estiu hi ha encara 3.500 persones vivint en els atos o allotjaments temporals d'emergència. Per tant, avui formulem aquest seguiment i també li demanaria a l'alcalde i a la tinenta que ens expliquin si realment aquest protocol era la solució a un problema d'habitatge i a un problema de drets socials de la ciutat important, creixent i que no ha resolt aquest protocol.

Sí, tot i agraint-li les explicacions, jo diria que deixessin a vegades d'utilitzar tantes excuses. La realitat ens diu avui que van aplicar un protocol per reduir els atos i que avui seguim tenint el mateix nombre o més de persones allotjades en aquests dispositius, que continuen informant els treballadors dels serveis socials mitjançant un mail sense prèvi avís perquè a partir del dia següent deixin de prescriure aquesta prestació sense tenir en compte que el perfil de persones que acudeixen a demanar aquest tipus de prestació estan ja sense casa. Per tant, no és tan evident que la prestació econòmica en la immediatesa resolgui el problema. Saben vostès el que costa llogar un pis, saben vostès el que li costa a determinades persones que li lloguin un pis en la immediatesa d'haver-se quedat sense casa. Per tant, crec que s'està complint alguna de les qüestions que els havíem anat avisant, que són retallades en cobertes dels serveis socials, i jo, el meu grup, començava aquest any demanant-li una sola política social valenta en aquest govern, i alcalde, crec que ha tardat 20 dies a donar-me la raó que no estaven fent-se una política social valenta i decidida en aquest Ajuntament.

Sí, gràcies. Agrair també al govern que hagi retirat el punt relatiu a la direcció de transversalitat de gènere, així com la mestesa, la regidora de Feminismes, per continuar-ne parlant. Aquest no era una simple qüestió tècnica, sinó que fa una mirada sobre com ha de ser aquest Ajuntament en qüestió de polítiques feministes. Per tant, agrair l'escolta i, per tant, confirmar el vot favorable en aquest punt.

Bé, bon dia. En primer lloc, saludar la presència dels representants sindicals que ens acompanyen avui aquí a la sala. Fet això i dit això, començo amb l'argumentació i defensa de la proposició. Barcelona, al llarg dels anys, ha estat reconeguda per les seves polítiques de drets socials, per la seva capacitat protectora en clau de major inversió social i majors polítiques innovadores. El pla de sense llarisme, la renda d'infància o la mirada comunitària amb la que treballen serveis socials en són un bon exemple. Tot plegat, sostingut per la feina imprescindible dels treballadors i treballadores dels serveis socials i també de l'entremat ric d'entitats socials que acompanyen i cuiden de les persones en pitjors situacions que viuen en aquesta ciutat. Des de fa un temps, però, comencem a veure que l'actual govern està donant senyals que fan pensar que aquest model pot estar de cura i de defensa dels drets socials de les persones que viuen a la ciutat, pot estar una mica desdibuixant-se. Mesures com el desempadronament de les 1.700 persones en seu, la desaparició del Vilaveïna o els petits retallades en contractes de l'àmbit dels drets socials que venim denunciant. És per aquesta preocupació que avui Barcelona en Comú presentem una proposició d'acord que posa el focus en el nou protocol d'allotjaments temporals d'emergència. Una eina que suposa regular l'estada de les persones en aquests allotjaments temporals, de persones que estan aquí perquè han perdut la seva llar de forma injusta. Certament, parlar d'emergència és un repte per la ciutat. Ho saben i aquí hem estat propositius sempre. Però aquest protocol suposa una nova via mai abans vista. Posa el focus o obre el perill, està parlant de retallades socials, de mesures que estan cuidant i acompanyant aquelles persones que més ho necessiten. Obre el risc a tornar a desallotjar a persones que hi han estat desallotjades de casa seva. És per això que la proposició que aquí presentem és clara i és molt senzilla. Demana retirar el protocol. Senyalaré tres motius perquè, una, com ja han denunciat els sindicats de comissions obreres, la CGT o UGT, perquè genera angoixa, malestar, càrrega de treball a les treballadores dels serveis socials i perquè contradiu el propi sistema del treball social, que està basat en el vincle i la confiança entre les treballadores i les persones que atenen. També, com deia, cal retirar-lo perquè suposa tornar a desallotjar o posa en risc el tornar a desallotjar persones que ja han estat desallotjades o persones que tenen reconegut el dret a un pis permès d'emergència. Què farem? Les tornarem a desallotjar quan ja tenen reconegut un dret? I també perquè els hem preguntat quines alternatives estaven construint en aquest protocol basat en l'eliminació del dret a l'allotjament temporal després dels sis mesos d'estar-hi. No tenim clares quines són les alternatives, no tenim clares quines són les seves polítiques d'habitatge de lloguer públic que han d'acompanyar aquest protocol. És per això que demanem que el retirin, però no que el retirin sense més, sinó que el retirin i obrin un espai de diàleg, de negociació amb les organitzacions sindicals, de diàleg amb els grups, de diàleg amb la ciutadania, de diàleg amb les entitats. per trobar solucions compartides a un repte que és majúscul i que és de ciutat, però que ens porta a parlar de quin model de ciutat volem. Una ciutat dels grans esdeveniments que expulsa les veïnes o posa la ciutat en venda o un model de ciutat que protegeix, acompanya, cuida d'aquelles persones més vulnerables i reconeix els drets laborals de les nostres treballadores.

Gràcies. En primer lloc, agrair el suport dels grups que donen suport a aquesta proposició, també pels seus comentaris en torna a la problemàtica que avui discutim. Deixi'm regidora Baró dir-li una cosa. Jo estava aquí a l'Ajuntament en el mandat anterior, no recordo que els equips de serveis socials d'aquest Ajuntament cada dia de la seva vida no reclamessin a la Generalitat treballar de forma conjunta, compartida i cofinançada el tema de l'emergència habitacional. Dit això i el govern, avui ens parlen de diàleg i ens fan una proposta que arriba tard. El diàleg començava abans, abans d'aplicar aquest protocol. Avui prefereixen alinear-se amb Vox i votar a la contra i no alinear-se amb les seccions sindicals, amb les organitzacions sindicals de treballadors i treballadores dels serveis socials que estan avui aquí denunciant que aquest protocol portarà més problemes que solucions. Ens t'hi trobaran sempre, sempre per buscar solucions que millorin la vida de les persones que viuen en aquesta ciutat. Ara bé, ens hi trobaran sempre de front quan aquestes solucions ens recordin a retallades socials, empitjorin la vida a treballadores, a persones en situacions de vulnerabilitat i reprimeixin els moviments socials. Esperem que avui aquí, que aquesta proposició surta aprovada, la portin a terme, seguin, dialoguin especialment amb les treballadores de l'àmbit dels serveis socials.

Gràcies. El Camp Nou és un dels equipaments més emblemàtics de la ciutat. Representa per molts barcelonins i per molts culers de tot el món un espai d'orgull pels triomfs i les nits màgiques viscudes pel Barça. Un club que ha portat el nom de la nostra ciutat arreu. El que no podem permetre és que aquest espai avui es converteixi en un malson per a les persones que treballen incansablement en les obres de transformació de l'estadi. Així ho vam compartir en una comissió d'economia farà pocs mesos on es van comprometre a engegar un procés de treball també amb les accions sindicals per veure com podíem afrontar aquesta problemàtica des de la ciutat. No en tenim encara resposta i per això avui també formulem aquest prec. Estem parlant de persones que venen a la nostra ciutat per guanyar-se la vida i acaben sent explotades, incomplint de forma flagrant els mínims exigibles en dret laboral, tal com recull l'Estatut dels Treballadors. Persones que estan contractades irregularment per subcontracte sense la prevenció exigible en riscos laborals i en jornades llargues, inacabables i remuneracions molt baixes. Des de Barcelona en Comú volem i tornem també a agrair la tasca dels professionals del periodisme que van posar llum en aquesta situació i el sindicat de comissions obreres per aportar també solucions i diàleg que em consta que també estan treballant amb l'Ajuntament. que li demanem que en aquest àmbit, com en d'altres, l'alcalde Collboni exerceixi el lideratge que li atorga ser alcalde de la ciutat, que es posi les piles i que prengui iniciativa Li demanem que de forma urgent es reuneixi amb el president del FC Barcelona i posi totes les eines de l'Ajuntament al servei d'un seguiment exhaustiu d'aquestes obres, dels drets laborals i que doni compte en aquest plenari de com avancen aquestes converses. Des de Barcelona en Comú ens sentim molt orgulloses de moltes coses. Una d'elles, haver desencallat la transformació del Camp Nou. I ara Barcelona no es pot permetre que aquesta transformació sigui símbol de vulneració dels drets laborals.

Gràcies per les explicacions. Li torno a dir que no tenim competències, però l'Ajuntament hi té inconvència. Estem parlant i estem demanant un prec sobre el lideratge de l'alcalde i que mantingui personalment converses amb el Futbol Club Barcelona.

I demanaria amb l'aclariment si ens ha acceptat o no ens ha acceptat el prec.

Bé, 1. Promoure l'increment dels recursos tècnics i econòmics municipals per al desenvolupament de polítiques per a la diversitat sexual i de gènere, garantint les condicions perquè les polítiques LGTBI+, es prioritzin i es consolidin. Dos, seguir desenvolupant polítiques de prevenció de la LGTBI-fòbia amb accions de sensibilització cap a la ciutadania, que facin les nostres ciutats i pobles espais segurs per la llibertat sexual i de gènere. Tres, reconèixer i donar suport a la important tasca que desenvolupen les entitats i el teixit associatiu a la ciutat i als barris, per tal de treballar conjuntament en la defensa dels drets LGTBI. Continuar desplegant estratègies per la promoció dels drets laborals de les persones LGTBI+, especialment a aquells col·lectius més vulnerables, com les dones trans, tals com l'adaptació i millora de la capacitat de resposta dels serveis d'inserció laboral, el pla de formació contínua de treballadors i treballadores en el marc de les polítiques d'ocupació, el foment de la contractació i incorporació a les convocatòries de subvencions de criteris d'igualtat d'oportunitats, la incorporació de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en programes municipals d'ocupació i d'inserció laboral adreçats a col·lectius vulnerables. 5. Fomentar que la contractació i les concessions de l'Ajuntament garanteixin la no discriminació per raó d'orientació sexual i d'identitat de gènere i promoguin l'ocupació de les persones amb més dificultats del col·lectiu LGTBI. Impulsar, sis, impulsar accions per prevenir l'assetjament sexual per raó d'orientació sexual o identitat de gènere de forma transversal i coordinada amb entitats, empreses i la diversitat d'agents existents a la ciutat. desenvolupar, en col·laboració amb el col·lectiu LGTBI, la creació d'antenes i els recursos necessaris del centre LGTBI a la resta de districtes de la ciutat per tal de fer-lo accessible i de proximitat a tota la ciutadania i la comunitat LGTBI de Barcelona. i 8 treballar per eliminar les llistes d'espera per accedir a la PREP a la ciutat de Barcelona seguint el model de Barcelona Checkpoint. Agrair també les aportacions dels quatre grups que hem signat per millorar i ampliar aquesta proposició avui, un 28 de juny.

Bé, bon dia. Gràcies, en primer lloc, per presentar una mesura que efectivament parla de salut i en termes de salut comunitària, perquè sabem, i sabem gràcies també als estudis meravellosos de l'Agència de Salut Pública, que quan es parla de salut comunitària es parla de revertir desigualtats, es parla de barris i es parla en definitiva de millorar la vida dels veïns i veïnes d'aquesta ciutat a través de programes que generen barri, que generen coneixement mutu, que generen orgull també de barri que incideix en aspectes de risc com és l'aïllament i treballa amb gent gran, amb joves i treballa en els barris i sobretot genera noves xarxes amb entitats que tenim presents en els barris. Per tant, Crec que és una bona notícia que avui aquí parlem de salut en termes de salut comunitària i en termes de barri. Dit això, sobre els continguts de la mesura i en la línia que explicitava la regidora Lailla, és una mesura poc ambiciosa en el sentit que és continuista. Ho celebrem perquè és continuista de tot aquell impuls que des dels dos mandats anteriors s'havien fet en les polítiques de salut de l'Ajuntament. Alguns dels continguts ens parlen del programa Salut als Barris, un programa desplegat gràcies a la llei de barris dels anys del tripartit i que el 2017 s'amplia i s'impulsa des de l'Ajuntament de Barcelona passant de 13 barris als 26 que tenim actuals. i engegant programes tan bonics i tan innovadors com aquests que citen de l'art gran, per exemple, vagin a veure el circ gran de l'Ateneu Popular de Nou Barris, que és una experiència meravellosa i que segurament té un impacte esplèndid en la lluita contra la soledat no volguda. També celebrem que explicitin la importància dels serveis que hem ampliat en els dos mandats anteriors, especialment deixin ressaltar el servei d'odontologia pública per a persones vulnerables o els programes sobre alimentació i joc a les escoles d'acció als jocs. Polítiques innovadores, polítiques amb un lideratge polític molt clar, d'un govern d'esquerres que volia millorar la vida de les persones i les persones més vulnerables. Per tant, celebrem que hi sigui, perquè és continuista d'allò que ja havíem impulsat des de la Regidoria de Salut en el mandat anterior. Vull ressaltar algunes de les coses noves que crec que són interessants, com és la recepta esportiva. La recepta esportiva és una mesura molt oportuna, molt necessària, però que ens deixen una mica les beceroles, perquè no sabem ben bé com la desenvoluparan. Penso que això és una de les potencialitats que té la mesura, però li voldria fer algunes preguntes. Ens podríem donar una mica més de detall com la faran, quan arribarà, Com es desplegarà? Es garantiran l'accessibilitat justa i equitativa? Perquè aquí amb el senyor Escudè no havíem parlat molt al mandat anterior i un dels temes claus era l'accés a les activitats esportives i qui financiaria si el Consorci de Salut o l'Institut Barcelona Esport unes activitats que són pagades. Per tant, els faig totes aquestes preguntes.