Daniel Sirera Bellés

Gràcies, alcalde. Avui el govern municipal de la mà de Junts i Esquerra Republicana de Catalunya ens presenta una nova ordenança de civisme com si fos un punt d'inflexió, com si estiguessin davant d'una revolució que per si sola hagués d'acabar amb l'incivisme a Barcelona. I no és cert, no és veritat. En aquesta ordenança hem fet una de les coses que des del Partit Popular fa anys que demanem, que s'apugin els imports de les sancions. però poca cosa més efectiva en contra de l'incidisme recull aquesta ordenança. Fa tres anys, senyor Bayer, que recorro com a regidor als barris de la ciutat i el que diuen els veïns a tots els barris és sempre el mateix. Estan farts de la degradació, farts de veure com hi ha gent que orina i de feca al carrer, farts que la gent estalli els cabells a la via pública, que renti els peus a les fonts, que embruti parets i mobiliari urbà, que es masturbi els nostres carrers a la vista de tothom. I el pitjor de tot, el que em diuen és que, davant de tot això, no passa absolutament res. Que ningú actua, que ningú respon. I Barcelona, el senyor Baller, no necessita titular suïts. Necessita autoritat, necessita ordre i, sobretot, necessita resultats. Perquè de què serveix apujar les multes si després no es cobren? L'any passat només es va cobrar el 16% de les sancions imposades, s'ha dit. I aquesta nova ordenança no estableix cap sistema seriós per corregir aquesta anomalia. Dir a la gent que el problema es resoldrà perquè ara la Guàrdia Urbana portarà un detàfon penjat per cobrar la sanció en el mateix moment de la infracció és sincerament prendre els ciutadans per ingenu. Mirin, quan l'infractor sap que faci el que faci i no passarà res, que ningú el sancionarà i se'l sanciona, no caldrà que pagui la multa, la norma deixa de ser norma i es converteix en paper mullet. Nosaltres som molt crítics amb aquesta ordenança. Senyor Valli, vostè ho sap, l'actual ordenança, l'ordenança vigent, no és una mala ordenança. El que passa és que ningú la fa complir. El mateix que passarà si aprovem aquesta ordenança amb aquests termes i no fem res més. Per això, nosaltres voldríem fer una proposta clara, seriosa i eficaç perquè aquesta ordenança no quedi en una simple operació de màrqueting. Senyor alcalde, jo li pido que avui vostè es comprometa, un compromís que vagi més enllà dels titulars. Modifiquem la norma autonòmica perquè els agents cívics tenin capacitat sancionadora. Hoy los agentes típicos no tienen autoridad, no tienen la condición de autoridad, no pueden sancionar, no pueden levantar actas y sin autoridad no hay civismo. Sin consecuencias no hay respeto y sin respeto la convivencia se derrumba. La única vía seria para acabar con el civismo es una reforma de fondo y yo le propongo modificar las leyes autonómicas del régimen local y de seguridad y crear una nueva figura con habilitación legal, formación jurídica y responsabilidades claras. Soy consciente, señor alcalde, que esto no depende solo de usted, pero trabajemos juntos para poder hacer algo realmente efectivo contra el incivismo. Usted lo que sí que puede es poner a más guardia urbana en la calle. Vemos pasar coches patrulla, pero no vemos policía presente, y sin presencia policial no hay civismo posible. Hoy en Barcelona pasa una cosa absurda. Los vigilantes de la zona azul pueden sancionar, pero los agentes típicos que deberían hacer cumplir la ordenanza no pueden hacer nada. Y la obra urbana, señor alcalde, lo sabe, no llega a todas las calles. En definitiva, Barcelona necesita autoridad, necesita policía en la calle y necesita normas que se cumplan. Estoy seguro, señor alcalde, que usted será consciente de que esta ordenanza no se cumplirá si ustedes no la hacen cumplir.

Per anunciar que el grup popular s'abtindrà. Moltes gràcies.

Gràcies. Avui a l'Ajuntament el govern es proposa donar la medalla d'or del mèrit cívic a títol pòstum la senyora Ana Vallet-Bono, en reconeixement a una trajectòria capcional en el periodisme, en la cultura, en la promoció de la pau i molt especialment en la defensa dels drets i el lideratge de les dones. Des del grup municipal del Partit Popular i des de la discrepància política i votarem favorablement perquè creiem que la ciutat ha de ser a reconèixer persones que han servit d'interès general des de la paraula, des del compromís cívic i des de les institucions més enllà de les sigles. L'Anna Valletbó va ser una dona que va entendre el periodisme i la cultura com a servei públic i que va treballar intensament en l'àmbit de la pau i el diàleg també des de la Fundació Internacional de l'Ofalma que va presidir durant anys. Ella i jo vam dialogar molt Vam discrepar molt i ens vam divertir molt. Crec, sincerament, que aquest personatge, l'any avui, mereix aquest reconeixement per part d'aquest Ajuntament.

Sí, gràcies, alcalde. Avui portem a debat una proposta molt concreta, però amb un objectiu molt clar. Garantir la seguretat dels paradistes, de les famílies, dels infants i de tots els barcelonins que assistim als mercats de Nadal i a la cabalgada de Reis. I vull començar aclarint una qüestió fonamental. Aquesta no és una proposta que vulgui generar alarmisme, no parteix tampoc de la por ni de l'exageració, parteix de l'observació d'aquests mercats. És una proposta preventiva, responsable, de sentit comú, perquè la millor manera de protegir la ciutadania és anticipar-nos a possibles fets. Vivint, a més a més, en un context objectiu que no podem ignorar. Espanya es troba en un nivell 4 sobre 5 d'alerta antiterrorista. I dir això no és alarmar ningú, és simplement reconèixer la realitat i actuar amb responsabilitat institucional. Precisament quan el nivell d'alerta s'ha elevat, el que toca als responsables públics és actuar, reforçar la prevenció, especialment en esdeveniments en grans concentracions de persones com els que m'estic referint. Això és el que fan les ciutats erioses i això és el que proposem que faci la ciutat de Barcelona. Hem acceptat dues esmenes presentades pel grup de Junts, que milloren i que reforcen el text, i jo li agraeixo, perquè la seguretat ciutadana no hauria de ser motiu de confrontació política, sinó d'acord institucional. I avui no estem parlant, malauradament, d'un tema menor. Parlem d'esdeveniments amb milers de persones al carrer, amb famílies, infants, gent gran, amb aglomeracions i infraestructures temporals. Per això el que proposem és posar en marxa cada any un dispositiu especial de seguretat als mercats de Nadal que inclogui com a mínim cinc mesures clares i concretes. Primer, increment de les patrulles a peu de la guarda urbana en els moments de màxima afluència. La presència visible saben que dissuadeix, tranquil·litza i permet també actuar amb rapidesa. Segon, coordinació operativa real amb els Mossos d'Esquadra amb controls preventius de motxilles i altres elements que puguin suposar un risc i amb el material necessari com detectors de metalli, tal com ha proposat Junts a la seva esmena. Per fer-ho, aquest control amb garanties. Això no és cap cosa excepcional. Això és prevenció proporcionada i és exactament el que s'aplica en molts esdeveniments similars arreu d'Europa. Tercer, campanyes informatives. I mesures de prevenció per evitar aglomeracions i millorar la mobilitat, especialment els caps de setmana i vigílies festives. Quart, instal·lació de mecanismes de seguretat als accessos per impedir l'entrada de vehicles dins d'aquests mercats. I cinquè, reforçar la vigilància i el control dels aparcaments subterranis situats a les zones on es celebren aquests mercats per prevenir qualsevol possible risc i garantir un entorn realment protegit. La proposta també aborda una qüestió clau. el model de contractació dels serveis de seguretat i de suport logístic. El que va passar l'any passat, tinent amb la contractació de l'empresa que va encarregar-se de la cavalcada de Reis, no es pot tornar a repetir. La seguretat no pot dependre ni de les presses ni de la improvisació. Per això exigim planificació amb l'entel·lació suficient, màxima transparència i concurrència i formació adequada de les empreses contractades. I, finalment, demanem la presentació d'un informe d'avaluació davant d'aquest Consell Plenari en el termini de dos mesos sobre el desenvolupament i els possibles incidents registrats. Senyores i senyors regidors, en un nivell 4... sobre cinc d'alerta antiterrorista, la prevenció no és una opció, és una obligació. I fer-ho amb serenor, rigor i proporcionalitat és precisament el contrari de l'alarmisme. Els mercats de Nadal i de Cavalcada de Reis han de ser espais d'il·lusió, no pas de preocupació. I garantir-ho, garantir la seguretat de tots, és també responsabilitat d'aquest Ajuntament. Moltes gràcies.

Senyor Valle, no m'ha quedat clar si faran alguna cosa més o no del que demanem. No sé si votarà a favor, en contra, s'abstindrà. Votarà a favor. Jo li agraeixo. I en qualsevol cas, miri, hi ha dos grups que s'ho han pres una mica a xirinola, a broma. Jo, escolta, respecte absolutament que cada grup decideixi fer broma amb el que volen, amb el que vulguin. El senyor Corona se'ns ha dit que ens falten idees, potser a vostè que li falta el treball. perquè cobrar per no venir a treballar és una cosa que vostè fa com ningú. En qualsevol cas, senyor Rabassa, ja acabo. Volia fer una intervenció constructiva i vostès, és a dir, ho han espaiat una mica però ho dona igual. Crec que la seguretat està per sobre de qualsevol cosa. Però jo sé que vostè, senyor Rabassa, això de posar volars en els carrers no els agrada. No els agrada.

Sí, senyor alcalde. Què pensa fer per acabar amb el consum de drogues als jardins i parcs infantils de Barcelona?

Gràcies, senyor alcalde. Efectivament, el model del que vostè parla no funciona, no ha funcionat. El que està passant a Barcelona, a la ciutat de Barcelona, amb les xeringues abandonades a la via pública, no és ni una anècdota ni un problema menor. Estem parlant d'una emergència en seguretat, però també en salut pública. Les dades són, certament, esgarrifoses. En cinc anys s'han retirat més de... 250.000 xeringues de parcs, de jardins, de parcs infantils també. 250.000 xeringues en 5 anys. En el darrer any, 70.000 xeringues s'han trobat als parcs, jardins, parcs infantils de la ciutat de Barcelona. 190 xeringues cada dia. El seu pla, senyor Coiboni, no funciona. I si vostè diu que sí, amb aquestes dades tenim un problema. La situació va pitjor. Els delictes per tràfic de drogues han crescut a Barcelona un 32%. No ho diu el Partit Popular, són dades del Ministeri d'Interior. L'heroïna ha tornat després de molts anys als nostres carrers. Per aquest motiu li demano... Mesures concretes, efectives, no? Policia fixa en les zones més afectades. Reforç urgent dels equips de neteja especialitzats. Blindatge real de parts infantils i d'entorns escolars. I més atenció social i sanitària, això sí, amb ordre i control. Senyor alcalde, la nostra ciutat no pot ser una ciutat on els nens juguin rodallats de xeringues.

Moltes gràcies, alcalde. Avui acomiadem una regidora que, com s'ha dit, ha passat alguna cosa més de 14 anys en aquest Ajuntament. Jo només et conec des de fa dos anys, per tant, no puc parlar amb el mateix coneixement que parlen la resta. Però és veritat que és una trajectòria llarga que mereix des de la distància ideològica que ens separa i que crec que és obvi. El reconeixement a la constància, el compromís amb aquesta ciutat, i les renúncies personals que, efectivament, suposa la dedicació a la vida pública, sobretot quan comences tan jove com vas començar tu. Nosaltres no compartim, crec que tampoc és cap novetat, no compartim el balanç polític. Sota la seva responsabilitat, dins del govern de Colau, va impulsar polítiques urbanístiques de mobilitat, d'habitatge, de turisme, de les que discrepem fortament. Però crec sincerament que la política no pot esborrar el respecte institucional ni tampoc el reconeixement personal. I en aquests dos anys he conegut a la persona, he conegut a una persona amable en el tracte i molt respectuosa amb l'adversari. I t'ho vull agrair també personalment. Yo, Janet, te deseo lo mejor en esta nueva etapa de la vida que ahora empiezas y que tus proyectos personales cobren vida lo antes posible.

Gràcies, senyor alcalde. Bé, aquesta és una proposta... S'ha dit plena d'obvietats. És una descripció de la realitat del govern municipal actual. Que el govern està format per 10 regidors del 41 és obvi. Que la manca de pressupostos perjudica els barcelonins també és obvi. Que l'alcalde Coiboni hauria d'espavilar-se i començar a dialogar i a pactar també és obvi. Com és obvi que a aquest govern li manca diàleg i li sobra soberbia. Miri, nosaltres, senyor alcalde, li vam donar l'oportunitat, en el ple de Constitució de l'Ajuntament, de ser un alcalde que governés per tothom, que governés amb tothom, que dialogués amb tothom, que pactés les coses amb tothom. I vostè, bé, és aquella expressió tan castissa, de la cabra tira el monte. El senyor Baix ens va cridar per... parlar dels pressupostos del govern municipal. Jo li agraeixo, senyor Baix, la deferència de tenir-nos en el que jo diria una negociació o un diàleg dels 15 minuts. Jo diria que va ser una conversa, una negociació sobre pressupost lenteja, o lo tomas o lo dejas. 15 minuts per dir ja el que hi ha, després de dir-nos i de confessar-nos que va estar cinc mesos, això ho he dit públicament, cinc mesos i trenta reunions amb Comuns i Esquerra Republicana intentant arribar a un acord. Per tant, vostès han escollit per on volen anar. Vostès volen mantenir a Barcelona aquelles polítiques que en els darrers vuit anys han destrossat la ciutat de Barcelona. Vostès només parlen amb alguns, no amb tots. I per tant... Aquesta és la realitat del govern municipal que el senyor Martí Galvis explica amb la seva proposta. Però és una proposta que no parla dels problemes reals dels barcelonins, que no parla de les mesures que s'han d'implementar per millorar la nostra ciutat. És veritat que és una proposta que es dedica a descriure les misèries del govern de Coiboni i creguim, de veritat, senyor Martí Galvis, que tinc la temptació de pensar que aquesta proposta neix del ressentiment per no formar part d'aquest govern, tot i que vostès dia si dia també s'ofereixen a entrar al govern de Jaume Coiboni. Per tant, aquesta proposta es podria titular Que hay de lo mío. En qualsevol cas, hi ha qüestions que, malgrat aquesta proposta, vostès i els socialistes pacten, com la manteniment de la reserva de 30%, com no baixa impostos, com la lluita contra els creueristes, i per tant, crec que és una proposta que aneix més de l'oportunitat política que no del servei als ciutadans de la ciutat.

Sí, gràcies, tinenta. La inseguritat sigue creciendo día a día en la ciudad de Barcelona. no només en la superfície, sinó també en el subsuelo. El metro s'ha convertit, per desgrà, en un paraíso dels delincuents i dels incívics, ja que aquí actúen amb total impunitat, actuant a sus anchos, sin pressió policial i amb uns vigilants de seguretat privats que no compten ni amb els medios, ni amb l'autoritat, ni amb les mesures necessàries per afrontar-se a aquestes situacions violentes. Tampoco ni siquiera para protegerse a ellos mismos ni a los usuarios del transporte público. Solo el año pasado, 111 vigilantes de seguridad fueron agredidos en el metro en Barcelona. Por tanto, creo que estamos hartos ya de titulares que demuestran la indefensión en la que trabajan los vigilantes de seguridad y las pocas herramientas con las que pueden garantizar su seguridad y la seguridad de los usuarios del metro. El sábado pasado pude acompañar a algunos de los vigilantes del metro desde las 5 de la mañana y pude comprobar la precariedad con la que llevan a cabo su importantísima labor. Se enfrentan a situaciones extremas, no se pueden defender, no tienen todavía el gas pimienta que llevamos meses exigiendo que tengan. No es normal, señor Valle, no es normal que vigilen y que patrullen en solitario por el método hacia Barcelona. Nosotros hacemos una propuesta, un decálogo con diez medidas que son imprescindibles para garantizar la seguridad a los propios vigilantes, pero también a los usuarios. Queremos que se incremente el número de vigilantes de seguridad y queremos que no patrullen en solitario por el metro. Patrullen en solitario por el metro, poniendo en peligro su propia vida. Queremos que haya presencia constante en el centro de control del metro de los Mossos de Escuadra. ¿Para qué? Pues para que tengan la consideración de ser agentes de autoridad, que ahora no la tienen si no hay un mosso de escuadra en el centro de control. Y, por tanto, tienen la misma autoridad que cualquier ciudadano que pase por el metro de la ciudad de Barcelona. Como queremos que se dote a los agentes de seguridad privada de equipos de protección personal, que se dé cumplimiento a los pliegos de licitaciones... que se libera a los vigilantes del metro de estar controlando los tornos y ayudando a los usuarios a que compren su billete. Para eso ya hay personal de TMB que debería estar haciendo ese trabajo y no los vigilantes de seguridad. Queremos que se revise y se mejoren los protocolos de actuación ante diferentes situaciones de riesgo. Estamos en un nivel de alerta antiterrorista 4 reforzada. ¿Y saben qué hace un vigilante de seguridad según el protocolo cuando encuentra una mochila en el metro? Se planta delante y espera que llegue un perro policía para que huela la mochila. Y mientras tanto los usuarios siguen pasando por el andén y los metros funcionando. Creo que no es de recibo, señor Valle, ¿no? Tenemos que dimensionar las patrullas que prestan servicio en las estaciones más conflictivas que se sabe cuáles son. Se sabe cuáles son cuando acaban las discotecas, cuando... en qué estaciones se producen más hechos o incívicos o delictivos. Hay que poner sistemas de vigilancia de última generación en toda la red del metro. Una app de denuncia inmediata de la presencia de carteristas o por motivos sanitarios de cualquier otra incidencia con ubicación exacta de dónde se produce. Y lo último, Y creo que es importante. Hace unos días un vigilante de seguridad perdió un ojo como consecuencia de una agresión por parte de un grupo de salvajes. El Ayuntamiento de Barcelona debe personarse como acusación particular contra estos agresores. No podemos dejar desprotegidos absolutamente y a su suerte a las personas que cada día se juegan su vida sin medios para salvaguardar y defender la libertad de todos los ciudadanos de podernos mover libremente y tranquilamente por el metro de nuestra ciudad. Gracias.

Gràcies, tinenta. Bé, la veritat simplement és per agrair al grup de Junts, de Vox i d'Esquerra Republicana el vot a favor i també vull agrair especialment la intervenció del grup dels comuns, malgrat que no votaran a favor, però jo reconec que ha estat una intervenció constructiva i positiva en favor dels vigilants i els usuaris del metro. Senyor Batlle, en tema de seguretat, ni tremendisme ni cofoïsme. I em preocupa molt que de la seva intervenció el que es desprèn és que tot va bé, que tot s'està fent, que tot es continua fent, que estem millor que abans. S'ha de vigilar, s'ha de veure què els passa als vigilants del metro. S'ha de parlar amb ells. Jo per fer aquestes 10 propostes m'he reunit amb els vigilants del metro. He parlat amb Guarda Urbana, he parlat amb Mossos d'Esquadra. I el que em diuen és que tot això s'ha d'aplicar perquè sigui eficaç. I per tant, aquesta serà una proposta que s'aprovarà. Jo el que espero i desitjo, senyor Batlle, és que no quedi un calaix perquè aquest és un mandat que s'aprova per part del plenari de l'Ajuntament de Barcelona. I per tant, vostè té l'obligació com a regidor del RAM de complir-lo. I espero i desitjo. que no tornem a tenir més agressions ni més incivisme salvatge en el metro de la nostra ciutat.

Gràcies, senyor alcalde. En aquest prec el que li demanem és que procedeixi a l'associament immediat dels béns immobles de titularitat pública que estan actualment ocupats a la ciutat de Barcelona.

Sí, jo li felicito al senyor alcalde, no? Porque está haciendo lo que llevamos meses pidiendo que haga, que es que se ponga donde le corresponde y que desaloje esos 21 inmuebles municipales que siguen ocupados, algunos de ellos desde la época del Alcalde Trías. Los ocupas deben saber, señor alcalde, que no son bienvenidos a Barcelona. Pero eso le pido que no espere más y que desocupe todos los edificios municipales ocupados, empezando por Canvías, como se ha hecho esta semana, después de pedirlo al Grupo Popular desde hace meses, la antigua Masana. Desocupe todos los edificios municipales y diga alto y claro que en Barcelona el ocupar se va a acabar. Diga a los ocupas de Baicarca que se acabó la fiesta. Y en casos como el de la Casa Orsola y otros que se producen en nuestra ciudad, le pido, señor alcalde, que se ponga del lado de quien corresponde, que es de aquellos que tienen la propiedad de ese edificio. Usted debe defender, como alcalde de la ciudad, la propiedad privada. Defienda a los propietarios de la Casa Orsola y a todos los propietarios que tienen ocupas y inquiocupas en la ciudad de Barcelona. Es usted, el Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat y el Estado, quien debe hacer la política social y no expropiar el derecho a la propiedad de personas, muchas de ellas que han utilizado los ahorros de toda su vida para comprar una vivienda que les ayuda a llegar a final de mes. El Ayuntamiento de Barcelona debe ponerse del lado de quienes cumplen la ley y no de quienes lo incumplen. Y, por tanto, yo le pido al señor alcalde que lance un mensaje muy claro al conjunto de la sociedad para que la gente sepa que en Barcelona se cumple la ley y que los ocupas serán perseguidos hasta que desocupen sus casas, sea un local público o sea un local privado. La propiedad es un derecho sagrado que debe respetarse.

Sí, prometo per imperatiu legal.

Per imperatiu legal, ho prometo.

Sí, ho juro.

Sí, prometo per imperatiu legal.

Moltes gràcies, senyor alcalde, regidors, regidores, autoritats, ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Soc net d'una taquillera del metro de Barcelona i soc fill d'un guàrdia urbà de la ciutat de Barcelona, del que vaig aprendre a estimar Barcelona i que em va ensenyar, a més a més, a complir sempre amb la paraula donada. És per aquest motiu que estic aquí per dir que he complit amb la meva paraula. La paraula que he donat als barcelonins i a les barcelonines durant aquesta campanya electoral. No faria alcalde a un separatista ni permetria que els comuns fossin el govern municipal de la ciutat de Barcelona. Nosaltres Nosaltres volem ajudar perquè Barcelona torni a posar-se en marxa. Nosaltres volem ajudar perquè Barcelona torni a engegar, perquè torni a brillar, perquè torni a ser la Barcelona que a tots ens va enamorar. Ho hem fet i avui, en aquest exercici de responsabilitat, hem donat el nostre suport a un alcalde que no és separatista que estima la ciutat de Barcelona i que s'ha compromès amb nosaltres a treballar per fer que aquesta ciutat torni a ser la Barcelona que a tots ens va meravellar. Per aquest motiu hem donat suport a Jaume Coimoni com a alcalde de la ciutat de Barcelona. Vam demanar que els comuns no hi fossin al govern i avui mateix ells han fet un comunicat dient que no formarien part d'aquest govern i que passaven a l'oposició. Jo estic convençut que no és només unes paraules preelectorals sinó que aquesta voluntat expressada pels propis comuns i també pel alcalde de Barcelona seran complides d'ara cap endavant. A pocs dies de les eleccions generals, a 36 dies de les sèries generals, vostès poden comprendre que no ha estat fàcil per a nosaltres donar suport a un alcalde socialista, el nostre principal adversari en el govern d'Espanya. I ho hem fet més enllà d'interessos electorals o personals perquè sempre he dit que prioritzaríem els interessos de la ciutat de Barcelona per sobre dels meus interessos personals i per sobre també dels interessos del meu partit polític. Però a partir d'ara, senyor Coiboni, és seva la responsabilitat de formar un govern que torni la il·lusió a la gent. I seva és també la responsabilitat que aquells que vostè va assenyalar durant la campanya electoral com els responsables de tots els mals que pateix Barcelona, els comuns, no estiguin al govern. Aquest, senyor Coiboni, no és... un suport perquè segueixi fent el que ha fet en els darrers anys. Es tracta de treballar i prendre's en sèrio Barcelona. Es tracta d'apostar pel creixement econòmic de Barcelona, per atraure inversions i talent, per acabar amb la moratòria hotelera, per ampliar l'aeroport, per respectar la nostra guàrdia urbana i dotar-la de més mitjans i efectius. En això cregui'm, senyor alcalde, que ens tindrà al seu costat. No ens trobarà en la lluita contra el vehicle privat, ni amb la turismofòbia, ni a la reserva del 30% dels habitatges, ni a la pujada de taxes impostos, ni tampoc en el suport als ocupes. No es tracta de passar d'un govern de Colau i Coiboni a un govern de Coiboni i de Colau. Colau ja és història, i a vostè, senyor Coiboni, le corresponde trabajar para convertirla en un mal sueño que jamás debimos tener. Es lo que yo le he pedido y espero que usted lo cumpla. Se trata de tener un gobierno y un alcalde que respete a todos, que trabaje para todos, que gobierne para todos, que cumpla y haga cumplir la ley, que no se esconda cuando el rey de España viene a Barcelona, que se deje la piel para atraer inversiones y atraer grandes eventos. No sé si usted, señor Coiboni, tiene capacidad para hacerlo, pero espero que al menos tenga la voluntad de intentarlo. Soc conscient que el més còmode hagués estat votar-me a mi mateix. Molta gent m'ha demanat que ho fes i permetre a Trias ser alcalde. He parlat aquests dies amb Xavier Trias i la música No m'agrada. No és el que necessita Barcelona. No és bo que arribi a aquest plenari amb un acord tancat amb Esquerra Republicana, complint així el mandat de Pere Aragonès de construir un front comú independentista en previsió d'un futur govern d'Espanya en mans del Partit Popular. Senyores i senyors, treballarem com sempre ho hem fet per Barcelona. Farem una posició constructiva i lleial als barcelonins. Serem garantia de moderació i de seny. Som el partit de la llibertat i de la responsabilitat. Som el Partit Popular, però sobretot som ciutadans que estimem Barcelona, que estimem Catalunya i que estimem Espanya. Moltes gràcies.

Gràcies, senyor alcalde. Avui podríem tenir aprovat el pressupost per a l'any 2026, però, en canvi, ens trobem de nou davant d'una qüestió de confiança que evidencia que el seu govern, senyor Coiboni, no es pren seriosament a la ciutat de Barcelona. Avui no vinc a fer una intervenció partidista ni tampoc a parlar de números. Jo ho vaig fer en el plenari de divendres. Avui vull plantejar una pregunta que considero essencial. Com governem Barcelona i per a qui la governem? Barcelona no pot ser una ciutat d'uns pocs. Barcelona és, i ha de continuar sent, la ciutat de tots. I avui, sota el seu govern, senyor Coiboni, Barcelona no es governa per a tothom. Es governa per una part, es governa per un bloc, es governa per una ideologia, ho acaba de reconèixer en la seva intervenció el senyor Baix. L'alcalde ha decidit mirar exclusivament cap a la seva esquerra. Ha renunciat a l'acord ampli, ha renunciat al diàleg amb els qui pensem diferent, ha renunciat a una cosa que és fonamental, governar per a tots els barcelonens. Governar, senyor Valls, senyor Collboni, no és tancar-se en un despatx amb els de sempre. Governar no és construir murs. Governar no és deixar fora dels acords en mitja Barcelona. Governar és escoltar Governar és sumar. Governar és arribar a acords amb tots els que representem els barcelonins. Pensin com pensin. Però avui Barcelona no viu això. L'alcalde ha buscat un acord en exclusiva amb Esquerra Republicana i fins a última hora, sense èxit, també amb els comuns. I mentre l'alcalde i el seu equip de govern ens concentren en aquests pactes, els problemes reals dels barcelonins continuen aquí. Mentre vostès destinen 18 milions d'euros a publicitat, la inseguretat creix. Els barris se'ls degraden. L'habitatge és inabastable per a milers de joves i famílies. Tanquen comerços i, el que és més greu, els barcelonins tenen la sensació que ningú en el govern els escolta. I entenc que hi hagi grups que prefereixin la confrontació o que pensin més en les properes eleccions abans que en el futur més immediat dels barcelonins i les barcelonines. Però aquest no és el nostre cas. Barcelona no pot esperar perquè la inseguretat no espera. La degradació dels nostres barris tampoc espera. Barcelona mereix alguna cosa millor. Mereix posar a la ciutat per sobre de les cicles partidistes. Mereix deixar de banda els interessos polítics de baixa volada. Mereix tornar a l'esperit dels grans acords. Avui, senyor alcalde, reivindico de nou la millor Barcelona, la del diàleg, la del consens i l'acord com a mètode de govern. Barcelona no es clou a ningú. És una ciutat oberta, plural, integradora. I per això avui us hi pregunto, si aquesta ciutat no es clou a ningú, Per què vostès des del govern exclouen els que no pensem com vostès? Els regidors del Partit Popular no som aquí per fer política de blocs. No ho hem fet mai en aquest Ajuntament. Donem suport al que és bo per Barcelona, vingui, du vingui, ho proposi, qui ho proposi. Crec que ho hem demostrat abastament. La nostra mà està estesa per arribar a acords reals en seguretat, en habitatge, en neteja, en convivència. Perquè Barcelona no necessita més divisió, necessita més acords, necessita més serenitat, necessita més sentit de ciutat. Això és, senyor Coiboni, el que li van demanar que fes quan el van fer alcalde. Crec que us recorden. Perquè governar una ciutat com aquesta no hauria de ser una lluita de trinxeres, sinó un exercici constant de diàleg, d'escolta i de consens amb tots els grups municipals. Senyor Coiboni, vostè encara està a temps. Aún está tiempo de dejar de gobernar para los suyos y empezar a gobernar para todos. Aún está tiempo de escuchar a quien piensa distinto, de abrir el diálogo real y de recuperar el espíritu de ciudad que hizo grande a Barcelona. Porque gobernar, señor Coiboni, no es elegir con quien se pacta. Gobernar es decidir para quien se trabaja.

Sí, miri, vostès, senyor Baix, senyor Coiboni, no governen per a tothom. Vostès, senyor Baix, acaba de dir que aquests són uns pressupostos d'esquerres i progressistes. Jo crec que a Barcelona hi ha gent que no és d'esquerres també i que també tenen dret. Són uns pressupostos, senyor Baix, jo no sé si és d'esquerres o progressista, però hi ha molta inseguretat als nostres barris. Molta inseguretat. Hi ha 70.000 xeringues que s'han trobat aquest any als nostres carrers, als nostres places, a llocs on juguen els nostres fills. 1.500 persones dormen cada dia al carrer. 40% dels nostres nens viuen en el llindar de la pobresa. 125 nens viuen, malviuen en assentaments il·legals i en locals ocupats. Això és un govern d'esquerres, progressista. Mira, senyor Baix, jo crec que el que haurien de fer és deixar una mica la prepotència, deixar una mica aquesta voluntat de pactar només amb uns, i li torno a insistir, el van fer alcalde, senyor Colbini, perquè governés amb tothom i per tothom, i no el que estan fent ara.

Moltes gràcies, alcalde. Bé, coincidim aquests dies amb la festivitat de Sant Miquel, patró de la policia municipal, es presenta en aquest ple el reconeixement de mèrits de la Guàrdia Urbana. Aquestes medalles d'honor volen destacar aquells agents que per la seva excel·lència en el servei han anat més enllà del seu deure. El seu compromís i valentia són dignes d'admiració per tots nosaltres. Les distincions també simboletzen la nostra gratitud cap a aquells que dia rere dia treballen per garantir la seguretat, la convivència, la llibertat i el benestar de tots els barcelonins i barcelonines. Darrere de cada uniforme hi ha un home, una dona, amb una família i una vida que molt sovint posen en un segon terme per complir en el seu jurament i el seu deure amb la nostra ciutat. A tots ells, agraïment per part del grup municipal del Partit Popular. En aquest ple també reconeixem amb la medalla d'honor a 27 agents de diferents unitats i divisions que porten 25 anys servint de manera ininterrompuda en el cos de la Guàrdia Urbana. Sense cap dubte, per a aquests agents haver de servir durant tant de temps i de manera tan exemplar, ha de ser un motiu d'orgull. I pel nostre grup també ho és. Per últim, es vol distingir els mèrits de les persones i col·lectius aliens al cos de la Guàrdia Urbana. I volem agrair aquestes persones per la seva conducta i actuació, ja sigui personal o col·lectiva. perquè cadascun d'ells ha contribuït directe o indirectament a ajudar la Guàrdia Urbana de Barcelona a la seva important missió. Per tot això, moltes felicitats a tots els guardonats. Seguiu endavant amb la matèria d'entrega, dedicació i coratge perquè sou l'orgull de Barcelona. Votarem a favor del punt 11 i 12 i ens abstindrem al punt 13. Gràcies.

Regidor Martí, PP. Sí, gràcies. L'objecte d'aquest pla és destinar l'equipament del carrer Àvila 1418 a crear un centre d'activitat econòmica a l'àmbit de la innovació urbana i la recerca. Creiem que és una bona notícia i votarem a favor de l'aprovació definitiva. Però també pensem que val la pena recordar dues coses. Primer, que el Pla 22 Arroba es va iniciar l'any 2000 i avui, 24 anys després, només s'ha executat el 31% del projecte. I, per altra banda, fa just un any l'Observatori de Barris del Poble Nou va alertar que el 42% de les oficines del 22 arroba estan buides en un districte, el de San Martí, i una ciutat, Barcelona, amb un greu dèficit d'habitatge públic assequible. Creiem que aquesta ha de ser una violitable prioritat. Gràcies.

Gràcies, tinenta. Mire, senyora Colau, jo he de reconèixer que vostè no em deixa de sorprendre mai, no? Vostè avui demana una auditoria sobre el nombre de visitants de la Copa Amèrica quan encara resten 25 dies perquè acabi i la Copa Amèrica com a tal ni tan sols ha començat. Per tant, vostè el que està fent és aprofitar el darrer ple que està aquí per intentar esgarrapar uns quants vots de determinades persones que poden no agradar-los la Copa Amèrica. Fer una auditoria d'una cosa que encara no ha acabat és sorprenent, com a mínim. Vostè diu també que cal una auditoria sobre l'impacte econòmic, posant fins i tot en entredit l'informe que va fer la Universitat Pompeu Fabra. Per tant, vostè està reconeixent o està dient aquí que la Universitat Pompeu Fabra va mentir a fer aquell informe. I mire, senyor Colau, li dic de debò, si vostè com a alcaldessa va prendre decisions com reconeix avui, sense tenir els informes adients, això en democràcia es resol plegant. I plegant no per anar-se'n de vacances, assumint que va prendre una decisió equivocada i que com a alcaldessa potser va emmaratar recursos públics. Per tant, vostè hauria de plegar només per això, per aquest reconeixement que avui vostè ha fet en aquest plenari. Miri, més de 600 famílies viuen des de fa més de dos anys a la ciutat de Barcelona. 600 famílies que alloguen pisos, que compren, que consumeixen, que porten a l'economia de la nostra ciutat. Vostès demanen que mai més torni la Copa Amèrica, no? Miri, no hi ha cap ciutat del món que no volgués tenir l'organització de la Copa Amèrica. Cap ciutat del món, en Marc, que no volgués tenir i organitzar la Copa Amèrica. Vostè ha parlat de la ciutat de València. Tots els grups de la ciutat de València volen que torni la Copa Amèrica. Van tenir un impacte de més d'un milió, de mil milions d'euros. I per tant, miri, jo sé que vostè és... La doctora no, no? No a la Copa Amèrica, no a ampliar l'aeroport, no volia el mobile, no volen la Fórmula 1, no volen res del que pugui significar progrés social i econòmic per a la ciutat de Barcelona. Miri, senyora Colau, vostè no vol que torni la Copa Amèrica i nosaltres el que no volem és que vostè torni a l'Ajuntament de Barcelona. Moltes gràcies.

Gràcies, senyor alcalde. Benvenidos, compañeros, compatriotas venezolanos, a esta que és vuestra casa. I gracias por acompañarnos en este pleno. Volia, abans de tot, agrair al grup de Junts, que han presentat una esmena en aquesta iniciativa que nosaltres acceptarem amb l'objectiu que pugui ser aprovada per la unanimitat, si és possible, de tots els regidors i regidores d'aquest Ajuntament. Venezuela és una dictadura, però té l'oportunitat de recuperar la democràcia i no se la podem negar, no se la devemos negar. Avui tots devem estar amb els venezolanos que sufren el sanguinario despotismo del régimen de Nicolás Maduro. Debemos estar con nuestros hermanos venezolanos que ansían la libertad y la democracia de su pueblo. Da igual que seamos de izquierdas, da igual que seamos de derechas, da igual que seamos separatistas o que seamos unionistas, da igual. Ante la crueldad totalitaria, hoy todos debemos estar unidos defendiendo al pueblo venezolano. Mañana se cumplirán dos meses de las elecciones en Venezuela. Y Venezuela votó cambio, votó libertad, votó democracia. Fue un día en el que los venezolanos se ganaron su propio futuro con valentía, con un coraje increíble. Lo tenían todo en contra. La represión, los obstáculos del régimen chavista, la injusta inhabilitación de María Corina Machado, la persecución sofrida por su equipo. Lo tenían todo en contra, pero ganaron. Es más, arrasaron. Edmundo González obtuvo más de 7 millones de votos, el 67% del total. Más de dos tercios votó cambio, votó libertad. Edmundo González es el presidente más votado de la historia de Venezuela. Los venezolanos gritaron en las urnas que no quieren ser súbditos, que quieren ser ciudadanos libres en un país democrático y libre. Sin embargo, el dictador Maduro hizo lo que hacen los dictadores. Orquestó un fraude electoral masivo, atentó contra la soberanía de su pueblo, despreció el resultado electoral y redobló la represión contra su pueblo. Miles de periodistas, activistas a favor de los derechos humanos y opositores han sido acosados y detenidos arbitrariamente. Algunos de ellos han sido vilmente asesinados. Así pues, señor alcalde, estar callados no es una opción. Estar callados significa estar con el régimen criminal de Maduro. Estar callados significa dejar que muera la democracia y que mueran nuestros compañeros venezolanos. Por esta razón debemos reconocer a Edmundo González como presidente electo i legítimo de Venezuela. és un acte de justícia, és simplement reconèixer la veritat. Maduro ha de sentir la pressió de tot el món, també de la ciutat de Barcelona, per a que ceda el poder i garantir una transició democràtica i pacífica en Venezuela. És l'única opció digna, ni repetició electoral ni cambalaches que valguen. Maduro ha de sortir, y el presidente González debe volver como presidente legítimo. Pedimos desde aquí libertad y democracia para Venezuela. Pedimos que se reconozca al verdadero ganador de las elecciones en Venezuela. Debemos hacerlo, señoras y señores concejales, porque los venezolanos son nuestros hermanos. Debemos hacerlo porque su futuro no nos puede ser ajeno. Son millons els venezolans que han oïllat de la dictadura. I són mils els que viven avui en Barcelona. 80.000 venezolanos viven en la nostra ciutat. Per això, la nostra ciutat, avui, també és una ciutat venezolana. Aquí poden viure en llibertat, però viven preocupats. Viven preocupats per el futur dels seus familiares, dels seus compatriotats i de la seva nació. Barcelona és també venezuela. Y este ayuntamiento, señoras y señores concejales, no puede mirar hacia otro lado. Por todos ellos, por los que están aquí y por los que están allí, por la libertad y por la democracia de Venezuela, hoy pido a todos los grupos que apoyen esta proposición en defensa de la libertad y de la democracia. ¡Viva Venezuela libre!

Gràcies, senyor alcalde. És una llàstima, senyora Gai, que qui li ha passat el paper no li he dit que hi havia una transacció en el grup de Junts en què eliminaven qualsevol referència a la petició de dimissió del ministre d'Exteriors del govern d'Espanya, no? Per tant, vostè potser no té tota la informació o potser ha actuat de mala fe i ha dit una cosa que jo no he dit. Jo en el meu discurs no he parlat en cap moment ni del govern de Sánchez ni del senyor Zapatero ni del paper de l'ambaixador d'Espanya a Venezuela. I no ho he fet perquè jo no venia aquí a parlar del meu llibre. Jo venia aquí a parlar dels venezolans i les venezolans que ens acompanyen. La senyora Alcina ha aprofitat per parlar del seu llibre. La senyora González ha aprofitat per parlar del seu llibre i la senyora Sovinyac també ha aprofitat per parlar del seu llibre. Senyor Sovinyac, el Parlament Europeu ha votat reconeixent el senyor González com a legítim president de Venezuela. Per tant, abans de venir al ple, miris el que diu el Parlament Europeu perquè és on reu la democràcia de tots els europeus. I acabo. Demà a les 7 de la tarda els venezolanos de Barcelona es reuniran a l'Art de Triunf Jo espero que socialistes, Esquerra, Comuns, puguin mirar-li al suïc i puguin dir-los que entre la democràcia de González o la dictadura de Maduro, vostès se n'ha escollit la dictadura de Maduro.

Gràcies, senyor alcalde. Volia saber quines mesures s'està prenent per evitar que Barcelona lideri els rànquings d'inseguretat a Espanya.

Gràcies, alcalde, per reconèixer el que tots sabem i el que tots vivim. Miren, mentre dura aquesta pregunta i resposta, a Barcelona es produiran dos delictes i mig. Per tant, diguem, l'enquesta dels serveis municipals, que assenyala que és la principal preocupació de la inseguretat dels barçaonins, no és només una percepció, sinó que és també una realitat. Vostè m'acaba de dir que és important ampliar la planta judicial. Però és que el senyor Sánchez fa més de sis anys que governa. I això depèn del govern de l'Estat. Per tant, depèn del seu partit. Per tant, no basta que vostè aquí digui... I torno a reiterar que necessitem... No, escolti, faci alguna cosa, diguem, que tingui una mica més de... No sé si de contingut, però que al mínim que sigui més eficaç que reclamar al vent que aquesta planta judicial s'ampliï. Miri, vostè es va reunir l'altre dia amb la consellera d'Interior, també del seu partit, i la veritat és que el resultat crec que no va ser decepcionant, va ser preocupant. El que va sortir d'aquella reunió, senyor alcalde, és que... el que farem serà que hi haurà un equip de coordinació entre Mossos i Guàrdia Urbana per passar-se informació sobre narcopisos o que hi haurà també un intercanvi d'informació entre Mossos i Guàrdia Urbana. Vostès, el Partit Socialista, porta cinc anys dirigint la seguretat a la ciutat de Barcelona. De veritat que fins ara no hi havia coordinació ni intercanvi d'informació entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra? I vostès no han dit res? I vostès no han fet res? De debò, senyor Batlle? De debò, senyor alcalde? En definitiva, nosaltres el que diem és que més enllà de fer grans proclames i d'esperar que altres administracions facin coses, fem coses nosaltres, senyor alcalde. Posi tots els policies, tota la Guàrdia Urbana que estan vigilant edificis, posi'ls a patrullar el carrer, a vigilar els nostres ciutadans. No tinguin complexos, posin càmeres de videovigilància als carrers més perillosos. I també li dic, i acabo, si vostè necessita suport per convèncer el senyor Sánchez, aquí ens té, perquè Barcelona pugui tenir la seguretat que els ciutadans de Barcelona necessitem.

Moltes gràcies, molt bon dia a tothom. Avui celebrem un fet molt especial, el centenari d'11 entitats que formen i han format part del teixit associatiu de la nostra ciutat durant tots aquests anys. Assolir 100 anys d'història és molt més que una fita cronològica, és la perseverança a la feina ben feta, és l'arrelament als diferents barris de la ciutat i és també una capacitat extraordinària d'adaptació als temps i als canvis socials. Aquestes 11 entitats han estat testimonis i protagonistes de moments històrics decisius i han pogut superar tot tipus de reptes, desafiaments i transformacions, mantenint intacte el seu espèrit, la seva essència i la seva identitat. Aquest homenatge i aquesta distinció és la forma, és la manera que té l'Ajuntament de Barcelona i els seus grups municipals de donar gràcies i reconèixer la feina de tantes i tantes generacions de persones, membres, treballadors i voluntaris que han estat al capdavant d'aquestes entitats. Des del grup municipal del Partit Popular, el nostre agraïment a totes i cadascuna de les entitats guardonades per escriure i continuant escrivint una part de la història de Barcelona. Donarem suport. Gràcies.

Gràcies. En un sistema educatiu democràtic divers i plural, els models d'educació pública i d'iniciativa social no són models antagònics, sinó complementaris. Aquesta convivència no tan sols és necessària perquè permet sumar recursos i esforços en benefici de l'alumnat i de la societat en el seu conjunt. El model d'iniciativa social ha jugat un paper fonamental a la història educativa de Catalunya. Abans d'existir un sistema públic de caràcter universal van ser aquestes escoles les que van garantir l'accés a l'educació a milers i milers de nens i nenes. I avui continuen complementant l'oferta pública ampliant les opcions de les famílies i garantit la llibertat d'elecció. La focalització dels partits d'esquerres es centra només en la inversió a l'escola pública, que té tot el nostre suport i recolzament, però no cal oblidar-se de les escoles concertades. L'infrafinançament d'aquestes agreuja any rere any. Només el 10% del concert serveix per finançar les despeses de funcionament, una quantia totalment insuficient per sostenir el dia a dia d'una escola. El nostre grup defensa que les escoles d'iniciativa social també han de rebre el suport i els recursos necessaris per part de les administracions i complir així amb la seva funció social sense carregar el cost a les famílies. I reiterem que defensar aquesta posició, en cap cas, és negar la importància de l'escola pública. Per tant, millorar els patis dels centres, garantir uns bons itineraris escolars, impulsar la sostenibilitat, participar en el pla de barris i oferir en la preinscripció els centres públics i concertat que estan a l'abast de les famílies, és la garantia que tots els nens i nenes de Barcelona es troben en igualtat d'oportunitats independentment de la seva situació socioeconòmica. Per tot això votarem a favor d'aquesta proposició.

Gràcies, Tinen. Des de 1940... Excepto en dos ocasiones, en 2020 por la pandemia y en 2024 por Coiboni, Barcelona ha contado siempre con un pesebre en la Plaza Sant Jaume, convirtiéndose en un símbolo de la Navidad en nuestra ciudad y en uno de los puntos de referencia... de las familias barcelonesas en estas fechas. De hecho, yo recuerdo que de pequeño mis padres me traían a ver el pesebre de la Plaza Sant Jaume después de ir a la Fira de Sant Ayusi a comprar una figurita, cosas que yo también hacía con mi hijo y que desgraciadamente este año las familias no podrán hacerlo. Yo espero que muy pronto podamos recuperar, al menos de nosotros depende, el pesebre en la Plaza de Sant Jaume. Cierto es que en los últimos años diferentes alcaldes han ido poco a poco desvirtuando esta tradición, intentando colar como pesebre un butanero, un trastero con cajas o un conjunto de mesas y sillas. Pero nunca, ninguno, ni siquiera Colau, se había atrevido a tanto, que es a eliminar y hacer desaparecer directamente el pesebre de la plaza de Sant Jaume. Este gesto de Coivoni responde a la obsesión de la izquierda por eliminar todo símbolo que tenga que ver con nuestra tradición cristiana, ya sea retirando el pesebre que siempre se exponía en esta plaza o reemplazando las luces navideñas por elementos inclusivos que nada tienen que ver con lo que significan estas fechas. Desde el Partido Popular estamos orgullosos de nuestra tradición cristiana y de los valores que representa la Navidad. Por este motivo presentamos esta proposición para que la Navidad sea celebrada en Barcelona respetando plenamente el simbolismo y la tradición que la definen. Si tenemos respeto, que se debe tener, por supuesto, a la fiesta del fin del Ramadán o al inicio del año chino, ¿no creen que la presencia del pesebre en la Plaza de Sant Jaume debería merecer como mínimo el mismo respeto? Miren, yo ya les advierto, cantar canto un poco mal, pero les suena aquello de o el campana sobre campana y sobre campana una. Estoy seguro que les suena. Y estoy seguro que los cientos de niños que ayer estaban en el encendido de las luces con sus padres en Paseo de Gracia esperaban un acto festivo y con espíritu navideño que les hubiera permitido participar en el inicio de Navidad en la ciudad. Pero no. Lo que se encontraron ayer los niños en Paseo de Gracia fue una performance que nada tenía que ver con la alegría de esta época del año. Ayer vimos un espectáculo más propio del Grec o del Mercat de las Flores que del encendido de las luces de Navidad. Fíjense si fue extraterrestre el espectáculo de anoche y esa música que casi hace llorar algún niño, que el propio alcalde ordenó a su equipo de comunicación que en las publicaciones, en redes en las que el alcalde ha subido ese encendio de luces, en lugar de poner la música que ustedes pusieron ayer, ha puesto atención, músicas de Andy Williams, Michael Bublé y la gran María Carey. Canciones navideñas para esconder lo que ustedes ayer perpetraron en Paseo de Gracia. Navidad sin pesebre en la Plaza Sant Jaume. Luces inclusivas en Ciutat Bella que no tengan motivos navideños para no ofender a no se sabe quién. Señor Coivoni, señores socialistas, tratar de celebrar la Navidad sin que parezca Navidad es simplemente ridículo. Yo lo que les pido es que no escondan el pesebre detrás de un muro.

Gràcies, senyor alcalde. Mire, senyor Serra, la veritat és que al final el que jo pensava és que vostè acabaria dient-me que la senyora Colau també va néixer en un pessebre, perquè la seva reflexió sobre el que jo he dit i el que nosaltres proposem i el que vostè ha dit no té res a veure. El regidor de Vox, no? És veritat que nosaltres vam fer alcalde el senyor Collboni i li puc assegurar que, en fi, no era la millor opció, però era la menys dolenta. Si jo hagués votat el mateix que van votar vostès, segurament en lloc de tenir... un pessebre més o menys maco o no, que haguessin tingut moltes figures o molts caganers del senyor Puigdemont en el pas de Sant Jaume. I per tant, en fi, cadascú és responsable dels seus vots. Però l'important, senyor Mercè, vostè parla que potser la interpretació del pessebre, un pessebre conceptual o no conceptual, a mi em dona igual. El que passa és que, després de 84 anys, és la primera vegada, després de la pandèmia, que els barcelonins no tindrem un pessebre, sigui tradicional o no, a la plaça Sant Jaume. Perquè vostès el que han decidit, lliurement, això sí, és amagar el pessebre dintre de l'Ajuntament, darrere d'un mur, fortant, impedint a molts ciutadans que viuen i que venen a Barcelona poder gaudir d'una tradició que porta 84 anys a la nostra ciutat. I, per tant, crec que això és un error que haurien de subsanar. I jo els demano que ho subsanin. No passa res. No cau al món. No perden la seva legitimitat ni perden les seves essències per permetre que els barcelonins i les barcelonines poden gaudir d'un pessebre menys o menys tradicional, reconeixable per tothom al ben mig del pla de Sant Jaume.

Sí, gràcies senyor alcalde. Senyor Batlle, quines mesures té previst adoptar el govern municipal per tal de fer front al problema de la inseguretat i també per reforçar el paper i la seguretat dels agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona?

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Valle, nosaltres continuarem preguntant mentre Barcelona continua sent la ciutat més insegura d'Espanya. Em preocupa molt una frase que vostè ha dit a la meva resposta. Diu, a Barcelona farem... el que hem fet fins ara. Escolti, doncs anem malament. Perquè si Barcelona, després de cinc anys en què vostè ha estat el responsable de seguretat, som la ciutat més insegura d'Espanya, doncs alguna cosa haurem de fer diferent, no? Vostè està molt cofoi, però 200.000 fets delictius a l'any a la ciutat de Barcelona. Estrabades i forcs al metro contínuament. Tres agressions sexuals al dia a la ciutat de Barcelona. Robatoris contínus als pàrquings, als aparcaments de BCM. Inseguretat a Montjuïc. Ganivetades contínues. A mi m'agradaria que algun dia ens expliqués també això que vostè deia, el tema de la cultura de les nevalles, dient que ve importada a tradicions d'altres països. Aquesta definició que vostè fa també té un punt Diguem que caldria explicació perquè estem assenyalant potser algunes cultures i alguns països com a importadors d'una cultura que jo no crec que es pugui dir cultura. I crec que hem d'anar també molt alerta amb el llenguatge. Però és que ara hem passat de les navalles a les pistoles, els tirotejos. Tiroteig al Besòs recentment, tiroteig al barri de Sants recentment. I mentre vostès van parlant que fan el de sempre, Jo em pregunto què ha passat amb la multireincidència, perquè portem ja un any i més parlant que estem fent reunions per... Escolti, poden aprovar la llei que el Partit Popular ha presentat al Congrés dels Diputats i demà mateix tenim la multireincidència ja com a problema solucionat a la ciutat de Barcelona. Què passa amb les pistoles TASER que reclamen els guàrdies urbans i que no venen? Què ha passat amb les pales detectores de navalles? Molts anuncis i poca teca. I expliquin, senyor Baller, què passa amb els vehicles de la Guàrdia Urbana, amb les motos de la Guàrdia Urbana, que ni tan sols poden anar a buscar-les perquè no poden pagar el taller. Expliqui'ns què està passant amb el material i amb la defensa que han de tenir els nostres agents de Guàrdia Urbana i amb la seguretat que els ciutadans de Barcelona necessitem.

Sí, señor alcalde, permetin de tota manera. Señor Valles, si anem al TUMES no anem bé per solucionar els problemes que té la ciutat de Barcelona. Señor alcalde, la Jefatura Superior de la Policía de Villa Leitana acoge a funcionaris que ponen su vida al servicio de la libertat i de la democràcia de nostre país. Trabajan contra la violència i defienden, inclús con su vida, el Estado de Derecho. Hace anys que els separatistes soñan que la Policía Nacional salga de Villalayetana como paso previo a su expulsión de Cataluña. Y parece ser, atendiendo la carta que el gobierno del señor Illa envió hace unos días al gobierno de España, al ministro Barlasca, parece ser que ahora el PSC quiere que los policías nacionales abandonen la comisaría de Villalayetana. El gobierno de Illa dice en esa carta que el memorial es incompatible con jefatura. Y el ministro del Interior lo que ha dicho es que los policías se quedan. Yo, como alcalde, quiero saber su opinión. Quiero saber usted qué opina. ¿Usted cree, como dice el señor Illa, que la policía debe marchar de Villa Laetana? ¿O usted opina, como el señor Marlaska, que la policía debe quedarse?

Yo se lo agradezco porque, vamos, estoy convencido de que no podía ser de otra manera que el alcalde de Barcelona no defendiera los cuerpos de seguridad y no defendiera también la memoria democrática. Pero es que vayamos al caso concreto, señor alcalde. Es muy fácil como decir, si usted está de acuerdo con lo que dice el señor Illa, que dice que se han de ir de Vía Laietana, o como dice el señor Marlasca, que se han de quedar. Es muy sencillo. Usted simplemente con que diga, mire, como aquel TikTok que hacía en campaña, Illa o Marlaska. Con eso ya nos contentaremos.

Sí, gràcies, alcalde. Dues coses en relació a aquesta declaració institucional, que nosaltres no hem signat no perquè no puguem estar d'acord amb coses que diuen, sinó perquè formalment no té forma de declaració institucional. Això sembla més una proposició que no una declaració i, per tant, creiem que és una mica de frau en aquest ple incorporar una proposició proposició en forma de declaració. Però sí que no podia tampoc deixar passar el que vostè ha dit, senyora Rodríguez, perdoni González, a l'inici, ara agraint a les forces democràtiques com si els que no haguéssim signat no són democràtiques. Vostè no té cap legitimitat per anar dient quina formació política d'aquest Ajuntament és democràtica o no ho és, perquè jo represento 60.000 barcelonins que van confiar en el Partit Popular. I per tant, vagi amb compte quan alegrement titgi altres grups municipals d'aquesta cambra de no democràtics. perquè així es comença i s'acaba malament. Molt bé.

Moltes gràcies, senyor alcalde. Usted governa en solitari. I jo m'alegro. Nosotros nos alegramos porque le hicimos alcalde con la condición de que usted no gobernara con los comunes. I eso, de momento, lo ha cumplido. Lo que no podíamos imaginar es que usted acabaría gobernando como si fuera de los comunes. Sin diálogo, sin respeto institucional, Gobernando de espaldas al pleno, de espaldas a los grupos y, lo que es más grave, gobernando de espaldas a los barceloneses. A su gobierno, señor Colboni, le falta cultura democrática. Le falta humildad y le sobra soberbia. Gobierna como si tuviera mayoría absoluta teniendo solo 10 de los 41 concejales. Manda, pero no lidera. Anuncia, pero no ejecuta. Promete, pero no cumple. Es el gobierno más débil que ha tenido Barcelona y el más arrogante que se recuerda. Y mientras usted resiste, los problemas de Barcelona se agravan. La delincuencia, las ocupaciones, el precio de la vivienda, el tráfico de drogas, las agresiones sexuales, el incivismo. Y su única respuesta es crear más comisionados, más cargos políticos, más propaganda. Y ahora, ante todo lo que está pasando en nuestra ciudad llegan los grupos de junts y comunes y presentan conjuntamente una propuesta para constatar, gran sorpresa, que usted gobierna en solitario. Una obviedad sí, pero también una hipocresía. Porque lo que realmente les molesta no es que usted gobierne mal. Lo que les molesta es que usted no gobierne con ellos. Hasta hace unos días El señor Martí y la señora Sanz estaban desesperados por entrar en su gobierno. Y hoy, como en otras ocasiones, como no han conseguido una silla, se alían para intentar desgastarle. Una especie de eute del resentimiento político sin ideas claras, sin proyecto de ciudad y sin ninguna ambición por Barcelona. Barcelona, señores y señoras concejales, no necesita candidatos a candidatos peleándose por una silla. Necesita soluciones. Y el Partido Popular las hemos planteado en estos últimos dos años. Reforzar la seguridad en calles, parques, en el metro y en entornos escolares. Desalojar asentamientos ilegales que degradan la convivencia. Plan especial de seguridad y de impulso para revitalizar el Raval. Una oficina anti-ocupas. Cubrir la ronda del MIG para coser barrios y recuperar espacio público. El resultado, señor alcalde, Todo aprobado y todo ignorado por su Gobierno. Como tantas otras iniciativas impulsadas desde la oposición y aceptadas por ustedes en pleno y en comisión que nunca se han ejecutado. Como tantas preguntas y solicitudes de información que quedan sin respuesta. En el caso del Grupo Popular, señor alcalde, desde el 2023 tenemos 64 preguntas sin responder por parte de su Gobierno. Como si someterse al control democrático de la oposición no fuera con ustedes. Porque usted no solo gobierna sin ideas, gobierna también sin transparencia. Señor Coivoni, yo le pido que deje de actuar como si este ayuntamiento fuera suyo. Barcelona no le pertenece. Barcelona necesita respeto institucional, necesita liderazgo político y un proyecto que mire hacia el futuro. Nosotros, yo, estoy trabajando en ello. Muchísimas gracias.

Si nosaltres votaríem a favor de la moció.

Sí, senyor alcalde. Mire, en l'últim pleno li pregunté al responsable de seguretat, el senyor Valle, què va fer per a millorar la seguretat de Barcelona i el senyor Valle ens va dir el mateix que havien fet fins ara. I per això jo li faig aquesta pregunta a vostè, senyor alcalde. Què va fer per a evitar que alguns barris de Barcelona siguin els barris més insegurs d'Espanya?

Quizás si no se hubiera ido de Twitter hubiera visto que La Vanguardia, el periódico, todos los medios han recogido estas noticias que son fruto de la información que da el Ministerio del Interior. En todo caso, mire, señor alcalde, en lo que llevamos de pleno municipal, en Barcelona se han producido 90 hechos delictivos, hechos criminales, 90. Tres hechos delictivos al minuto. Tres agresiones sexuales al día. El barrio del Raval se ha convertido en el barrio en el que más hechos delincuenciales se producen en toda España. Y lo que me sorprende es que usted y su gobierno municipal se dedican a decir que vamos a hacer lo mismo que hacemos siempre y que el resultado es el que tenemos. A usted le puede hacer gracia, ¿no? Pero mire, hay que modificar la ley de multireincidencia. Y yo le pido que a su compañera de partido, a la señora Armengol, presidenta del Congreso, le diga que deje de bloquear. La ley que modifica el Código Penal, la ley del Partido Popular, pero también la ley de Junts, que modifica el Código Penal 16 veces bloqueada la ley del Partido Popular, 11 veces la ley de Junts. Hay que modificar la ley del Código Penal para castigar la multireincidencia. Y ustedes la tienen paralizada. De la misma manera que le digo al señor alcalde, que no puede ser y que usted debería reflexionar sobre el hecho de que el responsable de seguridad del Ayuntamiento de Barcelona es el mismo responsable del distrito en el que más inseguridad hay en toda España. Y por tanto, no voy a decir como otros compañeros de Junts hacen en el Congreso, pero sí le pido que mueva ficha y que haga algo para que la seguridad en Barcelona sea mucho mejor. Y acabo. Falta policía para garantizar la seguridad en el Raval, en Nou Barris, en el Besós, en toda Barcelona. Y su partido, señor Coiboni, y su partido va ahora a destinar 2.000 Mossos de Escuadra que podían venir a patrullar a la ciudad de Barcelona para vigilar y sustituir a la policía nacional y a la Guardia Civil en puertos y aeropuertos. Creo que es una cierta vergüenza y yo le pido al señor alcalde que exija a su partido que esos 2.000 agentes de Mossos de Escuadra vengan a patrullar en Barcelona, que es donde se necesitan.

Gràcies, senyor president, senyors regidors. Senyor Collboni, vostè i el seu govern, com avui ha expressat la senyora Bonet, s'han pres aquest ple com un simple tràmit que s'ha de passar per poder aprovar els pressupostos. I Barcelona no mereix això. La ciutat que estimem, la ciutat que volem, la capital de Catalunya, La gran Barcelona referent europeu i mundial no mereix aprovar els seus pressupostos per la porta al darrere com estem fent. La millor ciutat del món no mereix tenir uns polítics que són incapaços de treure acords. i que estan més preocupats de les seves cadires que no pas dels interessos dels ciutadans. En aquests nou mesos, vostè, senyor Coiboni, la senyora Alemany, la senyora Colau i també el senyor Trias han estat més preocupats del que hay de lo mío que de parlar del que preocupa els barcelonins. En nou mesos, vostè ha estat incapaç de teixir confiança en Barcelona. Vostè ha fet perdre nou mesos a la ciutat I això s'evidencia en el fet que vostè avui tindrà menys suports dels que va tenir quan va ser escollit alcalde de la ciutat. Avui, 26 regidors votaran en contra i només 15 li faran confiança. Tothom sap que nosaltres el vam fer alcalde per alliberar Barcelona de populistes i separatistes. I a canvi, només li van demanar que governés per tothom. Hi ha tothom. Vostè podria haver negociat els pressupostos amb tots els grups, però va optar per no fer-ho. Tancat i publicitat el seu acord amb Esquerra Republicana, es va preocupar única i exclusivament de cercar i buscar el vot de la senyora Colau. Si tots els grups estem d'acord en resoldre els problemes de Barcelona, ens pot explicar, senyor Coivoni, perquè han presentat uns pressupostos que persegueixen únicament el vot favorable dels comuns, deixant a banda la resta de forces municipals d'aquest Ajuntament. Li reconec, també li reconec, que ni la senyora Colau ni el senyor Trias li han posat fàcils. Els dos estan més preocupats de seure a la seva dreta en aquest saló de plens que de resoldre els problemes que no són pocs dels nostres veïns. Senyor Coiboni, vostè ho sap, Som l'únic grup polític que no ha demanat entrar en el govern. Perquè a nosaltres l'important no és canviar de cadires, sinó que l'important és canviar de polítiques. El Partit Popular no ha demanat càrrecs ni cadires. El que hem demanat és un millor govern i un govern per a tothom. Un govern ambiciós amb la ciutat i proper també amb els ciutadans. Van demanar que governés sol. però amb treball i diàleg. Que parlés amb tothom, però sense lligar al govern aquells que només volen governar per uns pocs. L'important en una política tan fragmentada com la barcelonina és elevar la mirada, escapar dels interessos personals més immediats i pensar en tots i cadascun dels ciutadans. Barcelona, senyor regidor, s'ha de tornar a ser aquella ciutat oberta, cosmopolita i alegre que va ser. lluny de populismes i separatismes empobridors i tristos. Tornem a fer Barcelona de Barcelona una gran ciutat, però per això necessitem una millor política i no la que ens ha portat fins aquí, no amb la que vostè, senyor Coiboni, busca aliar-se. Senyor Coiboni, per manca de diàleg vostè va perdre la votació de pressupostos de la setmana passada i avui també per manca de diàleg vostè perdrà la confiança d'aquest Ajuntament, de la gran majoria de regidors. Afronta la Setmana Santa sense pressupostos i sense confiança. És probable que d'aquí a un mes sense una majoria alternativa, aprovin els pressupostos, però no són els pressupostos que necessita la ciutat de Barcelona. En aquests mesos vostè ha buscat la confiança que només busca un càrrec i ara els barcelonins, per culpa de la seva mala gestió, haurem de patir uns pressupostos que són, que seran un llast per la nostra ciutat.

Gràcies, senyor alcalde. Després de vuit anys de governar conjuntament amb la senyora Colau, vostè en campanya electoral el que va fer és prometre un canvi radical. Dijo en campanya que la seguretat seria superioritat, que revertiria els carrils bici, que acabaria con los elementos peligrosos para los motoristas, que pondría fin a la moratòria hotelera, que acabaría con la reserva del 30%, que recuperaría el interior de las manzanas para no seguir destrozando el xample, y que la ronda de Sant Antoni no se haría como ahora se está haciendo. Y dijo además, como dijo Sánchez en su día, que usted jamás pactaría con aquellos que no respetasen a España. Y le tengo que confesar que alguna vez durante la campaña pensé que usted había copiado nuestro programa electoral. Y me alegré, y me alegré. Desgraciadamente, nueve meses después, comprobamos que fueron promesas incumplidas y que usted lo que ha hecho es ahora rendirse ante Esquerra Republicana de Cataluña, que respetar mucho a España va a ser que no. Hace nueve meses, el Partido Popular abrió una ventana de esperanza para muchos barceloneses que no querían ni separatismo ni populismo en el gobierno de nuestra ciudad. Le dimos una oportunitat a Barcelona y se la dimos a usted. Y usted, señor Coiboni, ha desaprovechado esta oportunidad. Está claro que ustedes no entienden de responsabilidad. La responsabilidad que demostró el Partido Popular, la única formación que con su voto en la investidura solo pensó en Barcelona. Y que estamos pensando en los ciudadanos y no solo en nosotros como el resto.

Sí, moltes gràcies, senyor alcalde, senyors regidors. Fa tot just 61 dies que el Partit Popular va prendre... Sí, està apretat. Està apretat i... No es veu, però sí que... Se sent, no? Sí, sí. Gràcies. Deia que fa 61 dies que el Partit Popular va prendre la decisió de fer alcalde de la ciutat de Barcelona a un socialista. En sentit d'estat, sí, senyor Trias, en sentit d'estat, però també en sentit de ciutat, vam votar el senyor Coiboni com a alcalde de Barcelona. La nostra era una decisió no exempta de riscos. En aquests 61 dies, alguns... físicament a la meva esquerra, s'han dedicat a insultar els membres del Partit Popular. S'han dedicat a insultar-me també a mi, també a les xarxes socials, dient que aquesta era una operació d'Espanya en contra de Catalunya per impedir que hi hagués un govern municipal a la ciutat de Barcelona d'Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya. Bé, poc temps després, diumenge passat van haver-hi unes eleccions generals, senyor Trias, on aquells que vostès diuen que són anticatalans van tindre un millor resultat a la ciutat de Barcelona i a tot Catalunya que el seu partit i que Esquerra Republicana. Per tant, anem amb compte a partir d'ara de repartir carnets de catalanitat perquè els ciutadans de Catalunya i de Barcelona també han parlat i han dit clarament una cosa, que vostè, senyor Trias, tampoc ha acabat d'aclarir. Vostè ha dit que el baròmetre municipal deia que els ciutadans de Barcelona preferien un govern de Xavier Trias, i és veritat, però és que vostè no es va presentar sol a aquella investidura. Hi ha un 6,5% dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona que no volien un govern municipal de Junts amb Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, vostè també va jugar malament les seves cartes a l'hora de decidir els seus socis en aquella sessió d'investidura. Bé, senyor alcalde, els ciutadans de Barcelona en aquelles eleccions principals han dit dues coses molt clares. La primera, que estaven farts que es governés la ciutat de Barcelona amb polítiques que afavorissin el decreixement social i econòmic de la ciutat, que estaven farts de polítiques on no hi havia diàleg, per part del govern municipal i de persecució a qui no compartien les polítiques de la senyora alcaldessa aleshores i el seu partit. La segona cosa que van dir els ciutadans de Barcelona és que Barcelona ha de ser governada per tothom. I a vostè, senyor Coiboni, li correspon decidir si vol ser l'alcalde de tots, com jo crec que en aquests primers dies de mandat està fent, o convertir-se, com li demana la senyora Colau, en un alcalde de part. Vol arribar a acords amb tots perquè tots tenim coses que portar o prefereix, com li està demanant de manera insistent la senyora Colau, llançar-se amb els braços d'aquells que han convertit o que volen convertir la ciutat de Barcelona en una ciutat de segona. Jo crec sincerament que vostè ha de governar amb tothom. La senyora Clou deia que no es pot governar la ciutat de Barcelona amb 10 regidors. No, no. Nosaltres volem que es governi la ciutat de Barcelona amb 41 regidors. Jo vull que l'alcalde i la nova forma de fer política de la ciutat de Barcelona sigui comptar amb tothom, amb els partits que estem aquí representats, però també amb la societat civil de Barcelona, que està farta que, en lloc que se'ls digui des de l'Ajuntament de Barcelona en què us podem ajudar, se'ls digui més trabas i més impostos municipals. Mira, senyor alcalde, hi ha decisions anunciades per vostè en aquests 61 dies que no ens agraden. No nos gusta que haya decidido mantener la conexión del tranvía de la diagonal. No nos gusta que usted quiera impedir como, a diferencia de lo que se comprometió en un debate en campaña electoral, usted, señor Trías y yo, a que haríamos una prueba piloto de seis meses para ver si las motos podían circular por el carril bus. No nos gusta que se desdiga de lo prometido durante la campaña electoral en relación a la ronda de San Antonio. Y aquí nos encontrará enfrente. No nos gusta que anuncie que eliminará la reserva el 30% de las viviendas para después decir que impondrá un impuesto revolucionario equivalente a ese 30% de la reserva. Ni nos gusta que mantenga carriles de bici absurdos como el de Vía Augusta. Hay otras cosas, en cambio, señor alcalde, que sí que nos gusta de lo que usted ha dicho y ha hecho. Después de mucho tiempo, la bandera de España ha vuelto al despacho del alcalde y con ella una fotografía de Su Majestad, el rey Felipe VI. Y este no es un tema menor. A nosotros nos alegramos de que, por encima de lo que cada uno de nosotros pueda pensar, el alcalde de Barcelona lo sea de todos los barceloneses. Piensen lo que piensen, voten lo que voten, sean republicanos o sean monárquicos. Y lo mínimo que puede exigírsele a un alcalde y al alcalde de Barcelona es respeto y lealtad institucional. Y por eso, señor Coiboni, quiero agradecérselo públicamente. Como quiero agradecerle la voluntad de diálogo con todos los grupos. Esa es y esa debe ser desde mi punto de vista la actitud que debería marcar el mandato municipal. Y le reitero que nos encontrará siempre en todo lo que sea bueno para Barcelona, en garantizar la seguridad de los ciudadanos de Barcelona, en garantizar la limpieza de la ciudad de Barcelona, que está hecho unos zorros. en garantizar que va a haber vivienda asequible para todos, que van a haber menos impuestos, que van a haber menos trabas administrativas y que va a haber menos burocracia. En definitiva, nosotros le vamos a apoyar, como lo vamos a hacer en este Pleno de Carte y Paz, en todo aquello que sea bueno para la ciudad de Barcelona. Y le reitero mi petición de que lo haga de la mano de todos. y que no escuche esas voces que llegan desde la parte más tenebrosa del pleno municipal exigiéndole exclusividad para poder llegar a no sé bien bien qué acuerdos que lo que han demostrado en los últimos ocho años ha sido que la ciudad de Barcelona ha perdido empuje, ha perdido fuerza y ha perdido aquella alegría y aquella forma de entender la ciudad que nos hizo la mejor ciudad del mundo. Muchísimas gracias.

Gràcies senyor president, senyores i senyors regidors. Jo crec que fem un mal servei a la ciutat si comencem aquest mandat parlant de coses que no són estrictament de la ciutat de Barcelona. Jo trobo certament curiós que ara estiguin tots vostès més preocupats, vostès que són tan catalans i tan catalanistes i tan nacionalistes, estiguin més preocupats del que passa més enllà de la nostra ciutat i de la nostra Catalunya que del que passa en aquest Ajuntament. Sobten molt, no? Senyor Coiboni, miri, nosaltres li reitero el que li he dit. El que li he dit... abans de les eleccions, després... I el que li vagi també al senyor Trias. Nosaltres volem contribuir a la governabilitat de la ciutat de Barcelona. Tot allò que sigui beneficiós pels ciutadans i ciutadans de Barcelona estarem... Al seu costat, encara que els comuns també puguin ser-hi d'alguna manera. Jo no sóc tan sectari com la senyora Colau, que exigeix unitat i que els altres no comptin ni puguin participar en res. Això no és l'esperit de Barcelona, senyora Colau. Barcelona és una societat que s'ha governat sempre amb tothom i per tothom. I el que vostè està plantejant aquí és molt perillós. Vostè està aquí intentant excloure a la resta de ciutadans i ciutadans d'aquesta ciutat que tenen els mateixos drets dels que l'han votat a vostè, que participin també en el futur de la ciutat de Bessona. I això, vostè acusar alguns d'alguna cosa i vagi en compte perquè alguns plantejaments que vostè fan són els que vostè precisament està denunciant. Miri, senyora Colau, jo en campanya electoral li vaig convidar que vingués a casa meva, al carrer València, per comprovar el soroll, el trànsit que havia provocat en el carrer València, la seva ocorrència de fer peatonal al carrer Consell d'Acent. Vostè, òbviament, no va venir perquè, en fi, entenc que potser casa meva és massa poca cosa per vostè. Però ara diu que no se queda tenebrós i que... Sí, vull dir jo en relació a les seves polítiques. Jo la convido, no a casa meva ara, no? Jo la convido el dia que vulgui que fem un petit tour per la ciutat de Barcelona, que fem un petit tour per Ciutat Vella, pel Raval, que fem un petit tur i parlem amb la gent jove que no té habitatge, per la gent que viu al carrer, que no té on dormir, per la gent que no arriba a final de mes, per la gent que està en una situació de vulnerabilitat molt greu i que després de vuit anys del seu govern progressista i tan fantàstic amb la gent que ho passa malament, no s'ha arreglat res sinó tot el contrari. Encara estem pitjor que quan vostè va entrar com a alcaldessa de la ciutat de la zona. I per tant, anem amb compte a l'hora de donar lliçons a ningú, perquè vostè té... un expedient, certament, per amagar-me un calaix. I ara vostè ve aquí amb ganes de dir, no, jo vull tornar, les meves polítiques són les que necessita la ciutat. Vostè no és una salvadora de la pàtria. Vostè s'ha carregat de la ciutat de Barcelona i el millor que podríem fer entre tots és canviar les seves polítiques, obrir la ciutat de Barcelona i permetre que gent amb més idea de la ciutat de Barcelona, amb més amplitud de mires, amb menys sectarisme, pugui dirigir aquesta ciutat per a benefici de tots.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor perquè creiem que s'ha de resoldre aquest problema. Però em fa gràcia que el tinent alcalde, el senyor Valle, digui que hi ha una manca de recursos administratius en l'àmbit de la justícia. que hi ha una manca de... s'han de fer reformes processals penals. Jo li recordo que vostès estan governant el govern d'Espanya des de fa sis anys, no? I, per tant, alguna cosa podrien fer, no? Igual que podrien haver votat favorablement a una reforma que va proposar el Partit Popular en el Congrés el 28 de març del 2023 per redreçar aquest nyap que havia fet el govern socialista a través d'una esmena en la llei, en el Codi Penal, i vostès van votar en contra, no? Per tant, em sembla molt bé que aquí estiguem fent comissions per crear les condicions necessàries per evitar la multiresidència, però els demano tant a vostès, senyors del Partit Socialista, com a vostès, senyors de Junts, que els veig molt preocupats per amnistiar, per fer fora de la presó a persones que estan condemnades i treballen poc per acabar amb la multiresidència.

Sí, gràcies, alcalde. Miri, nosaltres estem tan d'acord amb la proposta que es porta avui el senyor Tramosa en nom de Junts, que ja fa quatre mesos vam presentar en aquest mateix plenari una proposta per crear una comissió d'estudi sobre la simplificació, agilitat administrativa i la revisió normativa per tal d'eliminar tots aquells tràmits redundants o innecessaris i reduir el temps d'espera dels ciutadans. Per tant, jo avui, senyor Tremosa, pensava que vostè potser s'havia perdut aquell ple del 27 d'octubre i per això em feia aquesta proposta. Però és que avui mateix, fa tot just 15 minuts, senyor Tremosa, hem aprovat la presidència d'aquesta... d'aquesta comissió i qui serà la vicepresidència d'aquesta comissió. I, per tant, a mi em sembla bé que es facin propostes al plenari, però crec que també és una manca al respecte al mateix plenari si hem creat una comissió en la qual podrem convidar a societat civil, a persones que estan preocupades i que estan afectades per tota aquesta problemàtica, a participar d'aquesta comissió, que ara vostè estigui ja orientant i condicionant cap a on ha d'anar aquesta comissió. Partint de la base, que estic absolutament d'acord en què s'ha d'eliminar la burocràcia que ofega l'administració municipal, però en qualsevol cas, senyor Tramosa, jo el convido a retirar aquesta proposta i a portar-la a aquesta comissió, que avui mateix, amb els seus vots, per cert, acabem d'aprovar.

Sí, no l'esmerceré, alcalde. Era simplement perquè he demanat al senyor Tramosa que en tot cas retirés aquesta proposta. No m'ha contestat. Suposo que no la retira. Crec que en un debat de sis minuts és... molt difícil substituir el que farem en aquesta comissió que acabem de crear fa tot just 20 minuts, però en qualsevol cas, si no la retiren, nosaltres anunciem que ens abstindrem amb aquesta votació.

Gràcies, alcalde. Miri, davant la situació de sequera, gravíssima situació que patim, alguns experts diuen que la ciutat de Barcelona es pot quedar sense aigua aquest estiu. I ens preocupa l'actitud de l'alcalde. Dic perquè fa uns dies el senyor Coiboni es va reunir amb el ministre d'Indústria i Turisme i les seves declaracions davant els episodis de la sequera van ser dir que confio en que la sequera no afecti la temporada turística a Barcelona. Confia i ja està. Uns dies després, dilluns de la passada setmana, visitant el monestir de Pedralbes, l'alcalde va demanar a les monges clarisses que demanessin a qui correspongui que plogui. Escoltin, adiós rogando pero con el mazo dando, senyor Coivoni. I més enllà de confiar i d'encomanar-se a Déu, què ha fet el senyor alcalde per resoldre aquest problema? Perquè el que ja sabem és el que ha fet el govern de la Generalitat, que és no fer res. Porten deu anys sense fer res. És veritat que Junts tampoc va fer res, els socialistes tampoc va fer res i estem com ens trobem. I per tant, jo el que li demano és que posin el senyor Sánchez a treballar per Barcelona i que deixin d'una vegada de posar a Barcelona a treballar pel senyor Sánchez i els seus socis. I per això nosaltres reclamem en aquest PREC que el govern municipal insti a la Generalitat de Catalunya, però també al govern d'Espanya, per tal que presenti un projecte d'inversions i finançament necessaris que permeti la interconexió de la xarxa del riu Ebre amb Barcelona des de Tarragona a l'àrea metropolitana i que prioritzi també les necessitats de la ciutat de Barcelona, tot avançant en la regeneració, reutilització i desalinizació de l'aigua perquè Barcelona, com li deia, no arribi a aquest punt de quedar-se sense aigua el mes d'agost.

Bé, senyor alcalde, em sap greu, però és que les declaracions, la petició a les Clarisses i al Ministre les va fer vostè i no a la tinenta. Però, en qualsevol cas, el que veig és que tornem a allò de sempre. No fer res perquè la situació no s'arregli. I, per tant, jo els demanaria a vostè, senyor alcalde, o si té molta feina a la tinenta de l'alcalde, que faci el que sigui necessari perquè el govern de la Generalitat i el de l'Estat es posin les piles per acabar amb la sequera que pateix Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Gràcies, senyor alcalde. Quins són els compromisos que ha assumit la Generalitat a proposta seva per tal de fer front a la inseguretat que pateix Barcelona?

Sí, senyor alcalde, la veritat és que són bones intencions, però vostè diu que continuarem fent moltes de les coses que ja han fet fins ara i la veritat és que no han donat molt bon resultat tenint en compte les dades que vam saber tot just aquesta setmana. I aquestes dades el que diuen és que el model policial i de seguretat per Barcelona ha estat i és un fracàs. No funciona, simplement no funciona i s'ha d'assumir. I s'ha d'assumir, no? Aquesta setmana, com deia, les dades de criminalitat de 2023 són certament preocupants. Barcelona s'ha convertit en la ciutat més insegura d'Espanya i la segona ciutat més insegura d'Europa. Tots els delictes creixen Els robatoris a punta de pistola comencen a ser habituals a la nostra ciutat. Hi ha domicilis que estan sent assaltats, els comerços que també són assaltats. Van assaltar fa quatre dies la botiga de la Copa Amèrica, amb el que això també significa de projecció internacional. tres agressions sexuals al dia a la ciutat de Barcelona, per no parlar, que ja s'ha parlat abans, del que passa en el metro de la ciutat de Barcelona. Senyor alcalde, vostè, el seu partit ha tingut la responsabilitat de dirigir la seguretat en els darrers vuit anys a la ciutat de Barcelona. També ara, encara que a vegades sembli que vostès no siguin conscients que són qui ha de liderar el tema de seguretat a la ciutat de Barcelona, que jo crec que tots compartim que és certament un desastre. Vostès s'han convertit a Barcelona en un parc temàtic de la inseguretat ciutadana i necessitem més policies al carrer, necessitem més agents al carrer també els caps de setmana i no tenim ara que tenim la meitat gairebé, Necessitem més guàrdia urbana, però també necessitem més Mossos d'Esquadra i amb més mitjans. I necessitem, com vostè també ha dit, acabar amb la impunitat dels multireincidents. La nostra policia està farta de detenir persones avui que ja van detenir ahir. I el tema de la multireincidència, i acabar amb ella, no és una responsabilitat aquest Ajuntament, però sí del partit del qual vostè forma part. I per tant, si volen acabar amb la multiresidència, parlem i presentem una reforma al Congrés dels Diputats, que és on s'ha de fer.

Gràcies, senyor alcalde. Fa 45 anys vam decidir tots plegats construir junts el nostre futur. La Constitució espanyola del 78 va articular jurídicament un model d'estat democràtic en el qual tots cabéssim, en el qual tots poguéssim desenvolupar projectes polítics diferents sense posar per això en qüestió els fonaments de la nostra convivència. La Constitució és i ha estat... el millor marc per ordenar en llibertat la convivència de tots els espanyols. La idea d'Espanya que nosaltres defensem des del Partit Popular és precisament la que expressa la Constitució. Ciutadans lliures i iguals, visquin on visquin, pensin el que pensin. Per aquest motiu presentem aquesta proposta a la consideració del plenari, a tot just dues setmanes de la celebració del 45 aniversari de la seva aprovació. Una proposta en la que manifestem la plena vigència de la Constitució espanyola, una proposta, senyor alcalde, que rebutja la proposta pactada entre Sánchez i Puigdemont, que ha dit que Espanya no és un país democràtic perquè, segons vostès, els jutges tenen decisions o prenen decisions polítiques per perseguir idees polítiques. Senyors regidors, senyores regidores, gràcies a la Constitució vam ser capaços de parar els dos atacs més greus que ha patit la nostra encara jove democràcia. El del 23 de febrer del 1981 i el del 27 d'octubre del 2017. Per aquest motiu no podem jugar amb la nostra democràcia ni posar en joc la nostra llibertat. Senyors regidors, ni l'amnistia ni l'autodeterminació tenen cabuda a la Constitució com fins fa dos dies defensava tot el partit socialista, inclòs vostè també, senyor alcalde de Barcelona. És per tot això que els convidem amb aquesta proposta a sumar-se a la defensa de la nostra Constitució que avui el seu partit i els seus socis volen convertir en paper mullat. Senyor Maragall i senyor Trias, si vostès poden defensar avui la independència és gràcies a la Constitució espanyola. I si la senyora Colau i el seu grup pot defensar la República és gràcies a la Constitució espanyola. I si avui estem tots aquí defensant les nostres idees, també és gràcies a la Constitució espanyola. Per tant, senyores i senyors regidors, defensem-la i cuidem-la. Moltes gràcies.

Gràcies, senyor alcalde. Mire, senyor Gonzalo del Oro, per empezar por usted, ¿no? Nosotros somos absolutamente democráticos. Queremos que la gente pueda expresarse libremente en la calle. pero condenamos cualquier tipo de violencia que se produzca frente a las sedes del Partido Socialista o frente a las sedes de cualquier otro partido político o en cualquier lado, o en las calles de Barcelona. Porque la violencia no tiene cabida en democracia. ni els que es manifesten violentament en la Calle Ferraz, ni els que es manifestaven violentament en Via Laietana i que avui van ser amnistats per el seu govern i per el rest de partits que estan avui aquí en l'Ajuntament. Mire, senyor Martí, vostè ha dit que no esperaven gaire de nosaltres, no esperava gaire de mi? Home, esperava poder governar la ciutat de Barcelona, que no és poc, i per tant, en fi, bé, jo crec que s'ha de ser molt curós a l'hora de fer certes afirmacions. Vostè també ha dit que jo parlo de la llei d'amnistia sense conèixer-la, home, potser a algun company li podria explicar que aquest estiu vam parlar bastament de la llei d'amnistia, i que com vam considerar que era una autèntica barbaritat, una autèntica barbaritat i antidemocràtica, inconstitucional, per això el senyor Feijón no és president del govern d'Espanya, perquè nosaltres no vam sotmetre'ns al xantatge que el Partit Socialista s'ha deixat sotmetre per part del seu partit i per part d'Esquerra Republicana. Jo entenc que la seva intervenció dura, brusca, ve perquè encara els hi cou. Vostè ja es veia de primer tinent d'alcalde. I entenc que això s'ha de pair. Jo espero que en un temps ho pugui pair i estigui, diguem, tranquil del que pugui fer. L'altre Jordi Martí, el senyor Jordi Martí Grau, Senyor Jordi Martí, la democràcia no és el que com som més decidim el que volem fer, no. La democràcia és fer complir la llei i complir la llei, és a dir, no passar-se la llei. Per tant, perquè siguem més no podem decidir coses tant al marge de la llei i vostès ho han fet. Miri, vostè diu que tot això que ens passa bé arran del recurs de l'Estatut, Després d'aquest recurs a l'Estatut, vam pactar dos pressupostos amb el senyor Artur Mas. Per tant, escolta, érem dolents per passar un recurs de l'Estatut, però érem bons per aprovar dos pressupostos de Convergència i Unió. Carai, carai, d'on ve això? Això ve del pacte del Tinei, del pacte del Tinei, que tots vostès van signar per excloure un partit democràtic de la vida pública aquí a Catalunya. Jo, senyor Martí, veig que vostè acceptarà en els propers dies un càrrec al govern d'Espanya, i que per acceptar-lo haurà de fer un jurament, una promesa, de complir i fer complir la Constitució que avui votarà en contra d'ella. Per tant, vostè és un home de principis, de principis de més. I allò per mantenir-se en el càrrec o per obtenir un càrrec que és capaç de prometre coses que no és capaç de complir. En qualsevol cas, acabo. És una mala notícia que avui aquest pleno aprovi una moció a favor de la Constitució perquè tot el que han dit en contra d'ella els permet precisament aquesta Constitució que tots vostès denosten.

Gràcies, senyor alcalde. És per demanar que es posi en marxa les accions necessàries per tal de desallotjar de manera immediata l'edifici municipal de Can Vies.

Si el tema no fos tan greu, en faria broma, perquè si el protocol està per evitar la consolidació de l'ocupació i portem 26 anys en un edifici municipal ocupat, no sé què hem de consolidar o deixar de consolidar. No fem aquesta proposta de manera mediàtica. Si no, aniríem a manifestar davant de l'edifici i no ho fem, això. I estem demanant que, com a govern municipal, facin alguna cosa. Canvies no pot estar ocupada un dia més. Vostès han de fer alguna cosa més que dir que s'ha de parlar amb els veïns, aviam què volen fer amb allò. Hi ha una ocupació, hi ha un protocol que vostès han de tirar endavant, que és inspeccionar, informar, desocupar i enderrocar un edifici que fa anys, que està previst que sigui enderrocat. Barcelona no pot continuar sent un paradís dels ocupes, on trobin un lloc amable on poden viure lliurement, pagant tots la llum a l'aigua. I vostè diu una cosa, a més a més, senyor Tirem d'Alcalde, que no és veritat. No és cert que no provoquen cap problema. Jo tinc el mòbil ple de vídeos de veïns fars de les festes que fan fins a altes hores de matinada, quan les terrasses dels bars de la zona han de tancar després de pagar la seva taxa i veuen com aquells ocupes fan festes sorolloses amb alcohol a la terrassa de la façana principal de Can Vies i quan truquen a la guardiobana no va. I quan truquen a la Guardiobana no va. Per tant, jo entenc que a vostè no li sembli un problema. Jo el convido que vagi per allà o que es jogui un piset davant de Can Vies i estic una temporadeta vivint allà. Però siguem seriosos. Siguem seriosos. Actuem com ha d'actuar un bon pare de família i, per tant, com ha d'actuar l'Ajuntament de Barcelona. Inicie els tràmits per desocupar d'una vegada a l'edifici de Can Vies, als veïns. i jo crec que bona part dels que no són veïns, tots els ciutadans de Barcelona, agrairem tenir un Ajuntament que es posa al costat del que compleix la llei i no del que la incompleix.

Molt bé, doncs seguim amb una... Perdoni, perdoni, és que no sé si ha acceptat el ple o no.

Moltes gràcies, senyor alcalde. Durant la campanya electoral, vostè diu que mai pactaria amb partits que no respetessin l'Estat. També és cert que vostè, com tot el seu partit, també defendia que l'amnistia no cabia en la Constitució. I els catalans ho passem molt malament. entre 2017 y 2019. Usted lo sabe perfectamente. Barcelona fue la zona cero de los actos violentos de los CDR y del tsunami, esos a los que sus socios de hoy en el gobierno de España y quién sabe si mañana también en este ayuntamiento, pedían entonces desde el gobierno de la Generalitat que apretasen. Los mismos que destrozaron Barcelona y provocaron que 7.000 empresas se fueran a otras partes de España van a ser amnistiados por la gracia de Sánchez. ¿Cree usted, señor alcalde, que los acuerdos a los que ha llegado su partido con Puigdemont y Junqueras son buenos y ayudan a la concordia entre los ciudadanos y ciudadanas de Barcelona?

Señor alcalde, en el año 2019, un total de 1.044 contenedores y 57 árboles fueron quemados. 6.400 metros cuadrados de asfalto barcelonés destrozado. Semáforos, estaciones del Vicin, marquesinas de autobús y vehículos particulares fueron literalmente destrozados. 53 Mossos, 134 policías y un guardia urbano resultaron heridos. Dos policías, Iván y Ángel, han tenido que retirarse de su función por las lesiones, por las graves lesiones que sufrieron en aquellos días. El Ayuntamiento de Barcelona cifró en más de 3 millones de euros el coste total de aquella locura. Y usted, señor Quiboni, hoy, ayer, Y desde las elecciones generales aplaude la amnistía para los responsables de todo eso. Y ellos aseguran que volverán a hacerlo. Espero, señor Coiboni, no verle en los próximos días cediendo colegios municipales para poder celebrar un referéndum que es ilegal.

Molt bé.

Gràcies, senyor alcalde. Si em permet, abans de fer la proposta, sí que voldria que sapigués que el Partit Popular també està disposat a anar junts per defensar aquesta modificació del Codi Penal per acabar la multireincidència. Però us recordo també que el seu partit en els darrers anys ha votat sempre en contra d'aquesta mateixa proposta que ha fet reiterament el grup popular al Congrés dels Diputats. Si ara canvia vostè d'opinió, benvingut a aquest nou consenso. En relació a la proposta que hem presentat avui, el que tothom té molt clar és que després de vuit anys de tenir una alcaldessa que va ser ocupa i que defensa els ocupes, Barcelona s'ha convertit en un paradís dels antisistema. Cada bé la meitat de les ocupacions que es produeixen a tot Espanya es produeixen a Catalunya i d'aquestes, el 80% a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Barcelona, senyor alcalde, ha de deixar de ser una ciutat ocupa-friendly. I els ocupes han de saber que no som benvinguts a la nostra ciutat. Per això nosaltres hem presentat una proposició amb quatre punts. Quatre punts que algun d'ells han estat reiterats pel grup popular en altres ocasions. A vegades s'han aprovat i no s'han portat a terme, a vegades s'han votat en contra. Jo, per tant, el que li demano, senyor alcalde, és que d'una vegada per totes, davant del problema gravíssim que suposa per la ciutat de Barcelona el tema de l'ocupació, li posem fil a l'agulla. I per això nosaltres demanem que es creï una oficina d'assessorament i de suport als propietaris afectats per les ocupacions, que bona falta els hi fa i estan desesperats. Jo tinc l'oportunitat de parlar amb molts d'ells, a la nostra ciutat i es troben sols, senyor alcalde, sense el suport del seu Ajuntament. I, per tant, jo li demano que posi fil a l'agulla. Volem també que l'Ajuntament es posi les piles i desallotxi els 22 immobles de titularitat municipal que es troben ocupats, alguns d'ells, des de fa més de 10 anys i que sembla que no es fa res. Que la ciutat de Barcelona continua apagant a l'aigua la llum i aquesta gent ocupa immobles municipals sense que vostès facin absolutament res per desalotjar-los. Volem també que es posi en marxa una unitat especialitzada de la Guàrdia Urbana que en coordinació amb els Mossos d'Esquadra pugui actuar amb eficàcia i des del primer moment per tal d'evitar que es pugui ocupar un habitatge o un local a la nostra ciutat. I volem també, en el darrer punt, que aquest Ajuntament insti al govern espanyol perquè doni suport a les reformes legislatives necessàries per aconseguir que els espais ocupats siguin desal·lutjats en menys de 24 hores. Jo, senyor alcalde, li faig una proposta com la que vostè ha fet abans. Jo li faig la proposta que... aquest Ajuntament vagi junt al Congrés dels Diputats per tal de poder fer una reforma de la llei perquè les ocupacions s'acabin en menys de 24 hores. Vostè té l'oportunitat de dir-li al seu grup al Congrés dels Diputats que doni suport a una iniciativa que el Partit Popular ha presentat al Senat i al Congrés perquè això sigui una realitat. Si vostè ho fa, nosaltres anirem amb vostè de la mà. Gràcies.

Sí, gràcies, senyor alcalde. Gràcies, senyor Batge, per transaccionar aquesta proposta i que Barcelona per primera vegada tingui i es crei aquesta oficina antiocupa. Jo no vull utilitzar gaire temps, simplement el que volia és contestar la senyora Baró i el senyor Serra. Perquè vostè, senyor Avaró, diu que nosaltres només defensem els grans tenidors i que nosaltres no ens preocupem per res. I jo el que li dic és que vostès no ens preocupen per la gent. Ni vostès tampoc, senyor Serra. Jo he parlat amb la Maria, amb la Lourdes, amb el Manel, amb l'Oriol, amb la Lucía, que viuen al carrer Scipion. a Sarrià-Sant-Gervasi, que viuen al carrer de la Virtut, a Gràcia, que viuen a Grau i Torres, a la Barceloneta, i estan farts de tenir gent que agafa, ocupen locals, que fan soroll, que cremen coses, que posen en perill la seva vida i la vida dels seus fills, que s'enganxen a la llum, que fan coses que posen en perill la vida d'aquestes persones que jo hem reunit i que vostès desprecien perquè pensen que no van vostès. Sí, sí, però vostè no defensa aquestes persones que veuen com altres ocupen espais i posen en perill la seva vida i la vida dels seus fills. Per tant, anem amb compte quan vostè diu que nosaltres defensem no sé quins rotllos. Nosaltres defensem la gent de Barcelona. I vostès, fent el que fan, el que estan fent és posar en perill, i defensant els ocupes, el que estan fent és posar en perill a molts barcelonins que estan angustiats preocupats perquè hi ha gent que no són delinqüents, potser, però fan coses que posen en perill la vida dels seus fills.

Sí, gracias, señor alcalde. Señores concejales, muchos barceloneses recordamos las imágenes del 18 de octubre de 2019, cuando una turba de radicales intentó asaltar la Jefatura Superior de Policía en Vía Lalletana. Policías nacionales acorralados, apedreados, golpeados mientras mantenían firme la fina línea que separa la democracia de la barbarie. Tres policías cayeron gravemente heridos en aquellos disturbios. Los tres tuvieron que colgar su uniforme por incapacidad permanente. Sus nombres, Iván Álvarez, Ángel Hernández y Álvaro González, a los cuales les quiero desde aquí enviar nuestro cariño, nuestro respeto y nuestra total consideración. Ahora el Gobierno de España ha decidido convertir esta jefatura... en un espacio de memoria como paso previo a lo que sus socios, señor alcalde, le reclaman hoy, expulsar a la Policía Nacional del centro de Barcelona como paso previo para acabar echándolos de Cataluña. Los policías nacionales pararon el intento de golpe de Estado de 2017 y algunos partidos parece ser que no lo perdonan. Y es cierto, no hay que negarlo, nosotros no lo negamos nunca. Es cierto que en ese edificio pasaron cosas horribles hasta la llegada de nuestra democracia. Nosotros no lo hemos negado jamás. Como pasaron cosas horribles también en otros edificios de Barcelona, a los que, por cierto, nadie exige convertir en centros de memoria. Nunca hablamos de lo que pasó anteriormente. en las 447 checas que se construyeron en Cataluña para torturar a los enemigos de la República. Algunas de ellas, por cierto, señor Alemán, dentro de las sedes de Esquerra Republicana o del Partido Socialista. Miren, la Policía Nacional es una policía, hoy, es una policía democrática, de comportamiento irreprochable, Nuestra Policía Nacional está sometida al Estado de Derecho. Trabajan y dan su vida para garantizar la seguridad de todos nosotros de acuerdo con la Constitución y los valores democráticos. Y ustedes lo que pretenden hacer con estas iniciativas es trasladar la idea de que forman parte de un entramado antidemocrático que debe ser erradicado de Cataluña. Para ustedes, la Policía son fuerzas de ocupación. Señor alcalde, que Esquerra Republicana y que los comunes, o que incluso Junts, jueguen a esto, no me sorprende en absoluto. Lo que me sorprende es que el Partido Socialista vote como ellos. Y eso, señor alcalde, a nosotros nos revuelve a las tripas.

Partit Popular. Sí, però s'acaba breument, no? Senyora May, crec que vostè sap perfectament on està el Partit Popular de Barcelona en relació al que vostè parla. Crec que ho sap perfectament. I també ha de saber, perquè vostès fan trampa, els edificis no fan la cosa. Si no, hauríem de tancar totes les seves dels ministeris d'Espanya durant el franquisme, hauríem de tancar molts edificis els haurien de reconvertir. I no es tracta d'això. Es tracta que la grandesa de la nostra democràcia ha fet que un edifici que estava destinat al mal ara està al servei dels ciutadans, amb una policia democràtica perfectament consolidada. Vostè deia que en ningú país del món passa el que passa amb aquesta comissaria de policia. Jo sí que li vull dir que no hi ha cap país del món on un partit polític democràtic com el seu acusa de forces d'ocupació a la policia i la vol fer fora del país. Això és el que no passa a cap altre país del món.

Gràcies, senyor alcalde. Saber que davant de proliferació de clubs i de comerços canàbics, amb el problema que això suposa per la ciutat de Barcelona, quines accions s'ha pres des de l'Ajuntament per tal de resoldre els problemes que es generen als veïns?

Bé, la veritat és que, senyor alcalde, si continua fent... el que ha fet fins ara i no hem resolt el problema, el problema al contrari n'hem tenint. I per tant, a mi m'agradaria que l'alcalde de Barcelona, d'alguna manera, liderés o fes alguna cosa més que digui que continuaran fent el que estan fent fins ara, perquè s'ha demostrat absolutament insuficient i ineficaç. No ho dic jo, ho ha dit el senyor Valle, ho ha dit el propi cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que adverteix que... L'activitat que realitzen una part d'ells gairebé pot assimilar-se a la venda de substances il·legals. I per tant, vostès podrien fer alguna cosa més que no fer res? Avui mateix hem aprovat un pla d'usos a Ciutat Vella que deixa fora de la regulació les botigues de productes canàbics. Vostès han desaprofitat l'oportunitat per tallar d'arrel la nova creació de més botigues i de més centres canàbics a barris de la Ciutat Vella, com el barri gòtic, que ni els comerciants, ni els veïns, ni la Guàrdia Urbana ja saben què fer amb aquesta problemàtica. Per tant, senyor alcalde, Està molt bé que facin coses, però com s'han demostrat insuficients, alguna cosa més pensa fer?

Endavant. Moltes gràcies, alcalde. Bé, com saben els regidors i les regidadores, la major part de les queixes ciutadanes presentades davant la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aprofito per agrair al síndic que ens acompanya avui i sempre en tots els plenaris, doncs les queixes que es reben a la sindicatura en els darrers anys, al voltant del 40%, fan referència a problemes relacionats amb la relació dels ciutadans amb l'administració municipal. La bona administració és el dret bàsic que han de tenir els ciutadans i les ciutadanes per ser atès correctament per l'administració i obtenir una resposta adequada a les seves peticions en temps i forma i que respecti els seus drets i els seus interessos legítims. A Barcelona hi ha més de 300 normes municipals entre ordenances, reglaments, decrets, plans d'usos, normes urbanístiques que cal simplificar. que cal fer més entendible i més digerible pels ciutadans. A banda dels tràmits que cal reduir, 15 dies per aconseguir la primera cita amb els serveis socials bàsics són molts dies. Dos setmanes de mitjana per ser atès en una oficina d'atenció ciutadana són molts dies. Fins a 440 dies per resoldre una llicència d'obres majors són molts dies. Fins a 280 dies per resoldre una llicència d'activitat Són molts dies. I fins a 166 dies en retornar els ingressos indeguts als ciutadans que paguen els seus impostos són molts dies. Per no parlar de la bretxa digital, especialment pel que fa a la gent gran i la seva dificultat per relacionar-se amb l'Ajuntament i també amb les persones que malauradament encara viuen sense llar a la nostra ciutat. Per tot això, alcalde, per tot això, regidores i regidors, hem demanat i creiem que és necessari crear una comissió no permanent d'estudi sobre la simplificació, agilitat administrativa i la revisió normativa a l'Ajuntament que escolti els agents implicats i els experts per tal de millorar l'atenció municipal al conjunt dels ciutadans, als autònoms, als emprenedors i als professionals de la ciutat. Cal treballar per eliminar tràmits innecessaris i per humanitzar l'atenció pública. Hem d'aconseguir que Barcelona sigui la ciutat on més fàcil sigui posar en marxa un negoci, reformar un habitatge o relacionar-se amb l'administració municipal. Moltes gràcies.

No els esmarxaré, alcalde. Simplement és per agrair tant al grup de Trias per Barcelona com al grup Socialista que donin suport a aquesta comissió que simplement el que pretén és estudiar no només entre nosaltres, sinó també amb els sectors afectats, amb les entitats, amb els col·legis professionals, amb la pròpia sindicatura de greusos també, què podem fer tots plegats per millorar la vida dels ciutadans i de les ciutadanes i, com no pot ser d'una altra manera, també garantir el progrés i la promoció econòmica de la nostra ciutat. Perquè, home, senyor Coronas i senyor Martí, no hi ha res més conservador que no fer res i deixar les coses com estan. I vostès, en aquesta votació, crec que de conservadors han estat una mica. Les coses es poden millorar, però com estan així ja ens va bé i per tant no fem res, no estudiem. Em fa gràcia el senyor Martí que deia... Una comissió, per què? Jo sé que a vostès això d'estudiar i treballar no els va gaire, però crec, senyor Martí, que qualsevol cosa que es pugui millorar s'ha de poder millorar. I per tant, vostès han votat en contra, però espero i desitjo que en aquesta comissió, que sembla que s'aprovarà, hi participin de manera monactiva i no per posar pals a les rodes, sinó per millorar la qualitat de vida de la gent que no hem d'oblidar mai, que són els nostres jefes i que són els que ens paguen. I, senyor Coronas, jo l'altre dia vaig visitar un botanceu al bar de Gràcia, un senyor que té una petita botiga, i no puc reproduir aquí el que em deia dels tràmits que té que fer amb l'administració per respecte. Per tant, això de posar una botiga no és una cosa de dretes. Hi ha molts ciutadans d'esquerres que tenen botigues i que paguen impostos i que volen que l'administració sigui molt més eficaç i molt més propera. I per tant, anem amb compte amb el que diem, perquè si no, molts votants d'esquerra republicana, molts d'esquerres acabaran votant altres formacions polítiques. I jo ho agrairé, òbviament.

Sí, gràcies, senyor president. Aquest és un prec que és un clàssic pel Partit Popular. Portem, des que tinc memòria política demanant a l'Ajuntament de Barcelona, que és una cosa molt senzilla, i és que podem fer una prova pilot perquè les motos, els ciclomotors, puguin circular pel carril bus de la ciutat de Barcelona. Algunes entitats han demanat fer una prova pilot de sis mesos per tal de poder tastar si això provocaria més accidents o menys accidents i per tant nosaltres, senyor alcalde, el que demanem és que aquesta prova pilot es posi en funcionament el més aviat possible. Gràcies.

Gràcies, senyora Bonet. Bé, la veritat és que vostè diu que creu que aquesta prova pilot no seria bona, però creure sense tenir cap dada que ens pugui dir si és veritat o no, crec que és un perill. S'ha posat en marxa en altres ciutats d'Espanya, també a Londres, i s'ha reduït la sinistaritat. I per tant vostè fa una petita trampa, jo no sé si és que fa molts anys que va amb cotxe oficial, però senyora Bonet, els taxis quan arriben a una parada d'autobús també surten del carrer bus i també poden provocar accidents, i per tant això ningú es fica. A mi em sobta molt que demanant el RAC, demanant els motoristes de Barcelona, demanant els que anem amb moto, i el senyor alcalde, alguna vegada també va amb moto, estic segur que tots hem utilitzat el carril bus. Jo ho he fet, ho reconec. No crec que sigui més perillós. En qualsevol cas, senyora Bonet, miri, li vaig a dir una cosa. Vostè diu que no pensa ni tan sols fer la prova pilot perquè posa en perill la seguretat dels motociclistes. Provem-ho. No dic que sigui tota Barcelona. Fem la prova de sis mesos a Gran Via, fem la prova de sis mesos al carrer Aragó, perquè sap què passa? Que crec que hi ha una mica de motorofòbia. Sobta molt que, baixant cada dia a l'Ajuntament, podem veure que existeixen a Barcelona carrils buscats i bicicleta. Carrils bus, taxi, bicicleta. Transport públic sí, però la moto no, la bicicleta sí. No és perillós anar per un carril bus amb bicicleta? O és que vostès continuen les polítiques de Colau de persecució del vehicle motor, de la persecució de motocicleta? Per què motos no, bicicleta sí? A què estem jugant? Jo crec que haurien de ser més curosos i treure els elements que sí que perjudiquen la seguretat dels motociclistes, els cosins berlinesos, les pilones i tot el que fa que els que anem amb moto poden patir accidents molt greus com el que va patir fa poc el carrer Agó un esportista de renom.

Sí, gràcies, alcalde. Atès que la passada sessió de la Comissió d'Economia, els grups de l'oposició van rebutjar el projecte de pressupostos i ordenances per l'any que ve i vostès van retirar el pressupost davant del tema de les ordenances, el que ens agradaria saber és quins són els suports o els acords que està implementant per tal de poder aprovar el pressupost municipal de l'any que ve.

Sí, sí, això crec que fins i tot... Tothom ho sap, no? És una cosa bastant òbvia, no? Però això, senyor alcalde, va molt més enllà de fer una broma, una gràcia, amb els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona. Perquè el que estem vivint els darrers dies, és una mena de bodevil d'alguns grups municipals, de Junts, d'Esquerra, de Barcelona en Comú, del PSC. Bodevil diu la definició que és comèdia frívola, ligera i picante, basada en equívocos que poden incluir números musicals. Jo el que espero és que no es cantin, com a mínim que no es cantin. Perquè, miri, el senyor Trias, la senyora Colau i el senyor Maragall estan demanant negociar els pressupostos a canvi d'una cadira. volen entrar al govern i volen cadira per pressupostos. Nosaltres creiem que aquesta no és la bona línia per millorar i perquè Barcelona tingui els pressupostos que mereix. Jo li demano responsabilitat a vostè, principalment, però també a la resta de forces polítiques. Es tracta de poder fer uns pressupostos que beneficin a tots els barris de la ciutat, a tots els ciutadans de Barcelona i, per tant, el que demano és que es puguin negociar uns pressupostos no ideològics, no per anar en contra de ningú, com hem estat acostumats en els darrers vuit anys, sinó a favor de Barcelona. I per tant, jo li demano al senyor Coiboni que deixi de pensar en la Moncloa i pensi més en Nou Barris. Que deixi de pensar en el futur de Sánchez i pensi més en el futur dels ciutadans i ciutadanes de la zona del Raval, de l'Eixample, de barris on ho estan passant prou malament. I per tant, aprofundeixin en el diàleg amb tothom i la resta de forces polítiques, sisplau, pensin més en el conjunt dels ciutadans de Barcelona que no en els seus interessos electorals i polítics propis.

Endavant. Gràcies, alcalde. L'himno de Andalucía dice Andaluces, levantaos. Por desgracia, en los últimos años, pero no solo en los últimos años, algunos han intentado que los andaluces que viven en Cataluña renuncien a su cultura, a sus tradiciones y a esa forma de hablar tan especial que a mí personalmente me enamora. Nosotros pedimos respeto y libertad para todas las culturas, para que los andaluces que viven en Cataluña puedan seguir pensando en andaluz, hablando en andaluz y siendo andaluces en Cataluña. Quiero una Cataluña en la que ningún español tenga que renunciar ni a sus orígenes ni a su lengua para sentirse como en su casa. La FECAC en los últimos años ha contribuido a esto y por este motivo nosotros Hem donat suport a que rebin d'aquest Ajuntament la medalla d'or al mèrit cívic per la seva incansable tasca de difusió de la cultura i de les tradicions andaluses amb motiu, a més a més, del 50 aniversari de la Fèria d'Abril de Catalunya i la 50 Romeria del Rocío de Catalunya, que hem celebrat aquest any 2023. Per tant, des del Grup Popular, felicitats a la FECAC i felicitat també al seu president Daniel Salinero. Gràcies.

Gràcies, senyor alcalde. Nosaltres donarem suport als dos punts que proposen l'otorgar les medalles d'honor al mèrit no només a agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sinó també a altres membres d'altres cossos i també a altres entitats. Crec que quan parlem de seguretat tots estem en la mateixa línia d'actuació. I... Diferenciar quan uns se'ns cauen bé, altres se'ns cauen malament i, per tant, abstenir-se o no votar, simplement perquè alguns, en l'exercici de la seva tasca de garantir la seguretat i la llibertat de tots els ciutadans, vesteixen un uniforme d'un color diferent al que a un li pot agradar, crec que és d'un sectarisme que aquesta ciutat no es pot permetre. En qualsevol cas, cadascú és lliure d'exercir i d'emetre el seu vot. Nosaltres donem suport a aquest atornament de medalles, a uns i altres, i el que sí que reclamem, senyor alcalde, vostè ho sap, per nosaltres la seguretat és bàsic, és un dels principals problemes que té avui la ciutat, I més enllà d'aquests reconeixements taxats i que jo crec que mereixen tots els que han rebut aquest premi, doncs que tinguem un reconeixement global per la Guàrdia Urbana de Barcelona, que s'ho mereix.

Gràcies, senyor alcalde. Bé, contra el vicio de pedir está la virtud de no dar. I avui vostès estan demanant una cosa que, en principi, no es pot donar ni a aquest Ajuntament, ni al Parlament de Catalunya, ni tampoc al Congrés dels Diputats. Li estan demanant al seu partit, senyor alcalde, que els doni l'amnistia. I ho estan fent a canvi que el president del seu partit governi a l'Estat, governi, sigui el president del govern. Hem vist, i alguns sembla que no ho recorden, però tots van viure el que va passar a Catalunya el 2017, senyor Trias, senyor Maragall. I vostès idealitzen el que va passar, i el que va passar va ser molt greu. El procés separatista no només va ser un cop brutal a l'economia, provocant la fugida de milers d'empreses de Barcelona i de Catalunya. No va ser tampoc només un atac a la convivència entre catalans, entre famílies, entre amics. Allò va separar, va trencar la societat catalana en dos. Va ser també un atac a la democràcia. Ara el senyor Trias, el senyor Maragall i els socis, que no sabem bé on són, parlen de legitimitat, parlen de democràcia, parlen d'exercici d'un dret a autodeterminació que no existeix, que no existeix el dret a autodeterminació de Catalunya, senyor Trias. Jo sé que vostè, de tant repetir una mentida, al final se la creuen, però el dret a l'autodeterminació de Catalunya no existeix. Vostès van viure el que va passar al Parlament de Catalunya l'any, al setembre del 2017, on els partits separatistes, Junts i Esquerra Republicana, van malbaratar la democràcia, van vulnerar els drets legítims de mig poble de Catalunya i van masprear l'estat de dret. Va ser l'inici d'una sedició flagrant, com així va dictaminar el Tribunal Suprem, va ser l'inici de les setmanes més fosques de la història democràtica de Catalunya. Van provocar por, no només empresaris i inversors, encara que encara hores d'ara estem pagant per reclamar que l'estat de tret funcionés. Jo vull aprofitar la presentació d'aquesta proposició per convidar-lo a vostè com a alcalde de tots els barcelonins perquè el que el proper diumenge, el dia 8, ens acompanyi en aquesta manifestació ciutadana en contra de l'amnistia i en contra dels privilegis d'alguns polítics. Jo estic segur que, com va passar fa sis anys on vostès ens acompanyaven, D'aquí set dies, vuit dies, vostès també ens acompanyen. Nosaltres hem presentat, perdó, vostès han presentat una proposició que han retirat, jo li agraeixo que l'hagin retirat, perquè un dels punts que vostès demanàvem era rebutjar l'estratègia de confrontació i divisió que el Partit Popular pretén instal·lar a la societat catalana per interessos partidistes. Home, A mi també, senyora Bonet, senyor alcalde, també em sobtava que vostès que estan asseguts on estan asseguts gràcies al Partit Popular parlessin de la seva moció d'interessos partidistes o d'instal·lar a la societat catalana la confrontació. Per tant, benvingut a la retirada d'aquesta proposta. Pel que fa a les propostes de Junts i d'Esquerra, calcades, copiades, bé, vostès el que diuen és molt gruixut. Fetes juntes i calcades, sí. Fetes juntes. És molt gruixut el que demana, perquè vostès parlen del dret a l'autodeterminació de Catalunya i diu que l'amnistia garanteixi la no reiteració d'accions judicials o administratives que vulguin perseguir o negar l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya. Per tant, vostès el que estan demanant a l'amnistia no és una reparació. És a dir, vostè ha estat... A part, nosaltres farem el que ens doni la gana, com hem fet sempre, com vam fer al setembre del 2017 al Parlament de Catalunya, per subvertir l'ordre constitucional, per subvertir la llei i per imposar una opinió política per sobre de la llei. I això, senyor Maragall, senyor Trias, és el més antidemocràtic que hi ha. Saltar-se les lleis per intentar aconseguir un objectiu polític i, a més, hem de demanar al govern d'Espanya que quan vostès ho tornin a fer, es posin una vent dels ulls i mirin cap a un altre costat. Doncs no, senyor Trias, ens ha costat, i no, senyor Maragall, ens ha costat molt els catalans i els espanyols, després de 40 anys de foscor, tenir una democràcia consolidada. I, per tant, no vindran vostès ara a dir-nos que les llestes poden saltar perquè vostès lo valen. Això no pot ser. Nosaltres, senyor alcalde, hem presentat una proposta que és molt clara, que és... Positiva, on diem que se rebutgi qualsevol tipus d'amnistia o indult generalitzat per a qualsevol grup de ciutadans, sigui quin sigui el seu delicte. És una proposta en defensa de l'estat de dret, animant els dos partits majoritaris, l'estat, el Partit Popular i el PSOE, a buscar acords d'estat per tal que Espanya no sigui governada des de Waterloo. com van fer a l'Ajuntament de Barcelona. I jo, senyor alcalde o senyors regidors i regidores del Partit Socialista, jo m'agradaria que votessin a favor d'aquesta proposta, perquè aquesta és la mateixa proposta que fins ara ha estat defensant el senyor Sánchez, el senyor Illa i tots els ministres socialistes. No l'amnistia. Aquesta és la nostra proposta i, per tant, estic convençut que vostès no votaran en contra d'allò que està defensant el seu partit a Catalunya i a la resta d'Espanya. Gràcies.

Endavant. Gràcies, alcalde. No entraré en el que ha dit el senyor Gonzalo de Oro perquè jo no estic a favor dels crutons sanitaris, però vostès a vegades se'ls guanyen a pols. Senyora Colau, vostè parla de... Investidura fracassada. Per parlar de fracassada, no hi ha ningú millor que vostè, que té una àmplia experiència en fracassos. Vostè sempre està equidistant de tots, d'uns, d'altres, vostè està com al centre, però sempre es posa al costat dels que incombeixen la llei. dels ocupes, dels dirigents separatistes que van incomplir la llei i van no complir resolucions judicials, sempre està al costat dels que no compleixen la llei. Deu ser el seu caràcter, però sobte, havent estat alcaldessa de Barcelona, sobte que vostè sempre estigui al costat dels que vulneren la llei. Al costat, a més a més, d'aquells que volen privilegis per la casta política. Vostè es posa al costat... del senyor Puigdemont i els seus quan van incomplir les lleis i van fer que molts ciutadans de peu, molts barcelonens, que no són casta, tinguessin por i tanquessin els seus comerços i no tinguessin oportunitats. I vostè sempre està al costat dels poderosos, sempre, no sé com s'ho fa, però sempre, sempre, sempre està al costat de la casta. Senyora Bonet, Això no es tracta d'un govern de Sánchez o de PP i Vox. Vostès a Madrid, al Congrés dels Diputats, podien haver fet el que jo vaig fer aquí a Barcelona, donar-li suport perquè no caiguessin en mans de les tenebres o del separatisme, ni Ada ni Estelada. Per això vam donar suport al seu grup municipal. Vostès podien haver fet el mateix a Madrid i no ho han fet. Per què? Perquè no tenen principis, perquè no són un partit d'Estat. Estan renunciant a un partit d'Estat. Miri, vostè diu que s'ha pacificat Catalunya. Home, clar, es dona tot el que volen, indults, la malversació es baixa, la sedició es treu, l'amnistia, després el referèndum i dos huevos duros. Al final, si vostè va donant tot el que demanen els separatistes, òbviament, això serà una altra història. Però això, miri, no és una qüestió de Pedro Sánchez, és que la gent està una mica farta ja de tanta matraca separatista. Els que posaven estelades als balcons a Barcelona les han tret. Alguns han dit que les anaven a rentar i ja no els han tornat a pesar. Perquè l'única cosa que no es pot fer en política és el ridícul. I els separatistes han fet molt el ridícul en els darrers anys. I vostès ara es posen una mica com de perfil, no? I suposo que és perquè interessa els vots dels separatistes per poder governar l'Estat, per poder governar Espanya, i això a alguns de vostès els hi posa, sobretot a Pedro Sánchez. Bé, senyor Trias, jo no accepto lliçons de ningú, i menys de vostè. Jo el respecto molt com a persona, però jo no li dec res, absolutament res, ni a vostè ni a ningú, ni al meu partit tampoc. Jo entenc que vostè està escaldat, ho entenc, està molest, Ho puc entendre, és humà i per això el respecto. Vostè diu que a nosaltres fem pena. Jo no li diré el que fa pena del seu partit o de vostè per aquest respecte personal que li tinc i que l'he tingut sempre. Però, miri, tots hem de complir les lleis. Vostès també? O és que vostès tenen volar? és que vostès poden anar al Parlament, trencar la convivència, saltar-se les lleis i després demanar que a tothom li rigui les gràcies. D'això va ser separatista? Perquè, home, si va d'això, escolta, que bé, no? Poden fer el que vulguin, poden fer el que vulguin en Catalunya, amb els catalans, amb el Parlament i aquí no passa res, no? Vostès van trencar la separació de poders amb les lleis de desconexió. Això és sentit comú quan vostès reclama el Partit Popular? Vostè era alcalde de Barcelona quan va començar el procés i vostè no va reclamar el senyor Artur Mas, sentit comú. Vostè va tirar llenya al foc del procés i es va posar al capdavant de la manifestació. I d'aquells polvos és tot el dos. I ara vostè ve a donar lliçons de sentit comú als altres. Home, ja s'ho podria haver pensat quan era alcalde de Barcelona i tenia una responsabilitat per poder aturar o com a mínim demanar, exigir aquest sentit comú en aquell moment al senyor Artur Mas. Acabo. Senyor Maragall, vostè em demana, em diu que què és el que proposem, no? Que si el que proposem és que vostès, els separatistes, callin No, miri, el que nosaltres proposem és una cosa que és poc, diguem, poc èpica, però que crec que és l'única cosa que es necessita en democràcia. Nosaltres el que proposem, senyor Maragall, és que la llei es compleixi. Fixi's vostè quina barbaritat està demanant el Partit Popular. Que els polítics compleixin la llei. Com que obliguem els ciutadans a complir-la, vostès també l'han de complir. Vostès no se la poden saltar i després de saltar-se-la reclamar que algú vingui aquí a donar-li l'amnestia. Miri, vostès no parlen ja en nom de Catalunya, senyor Maragall, senyor Trias. A les darreres eleccions el Partit Popular va treure més vots que Esquerra Republicana i que Junts per Catalunya. Per tant, anem amb compte a parlar en nom de segons qui, perquè Catalunya és molt més plural que el que vostès representen.

Perdoni, no li he sentit. Vaig, vaig, vaig. Vostè sap millor que ningú, o com a mínim com la resta, que el passat 17 de juny vostè va ser escollit alcalde de la ciutat de Barcelona gràcies a la ferma voluntat del Partit Popular d'alliberar la ciutat de Barcelona del colauisme. Era l'hora d'un govern millor, d'un govern... per tots els barcelonins i no d'uns contra altres barcelonins. Per tant, vostè ho sap, el nostre suport no va ser gratuït. Vostè es va comprometre a alliberar Barcelona del populisme. Jo no volia ni Ada ni Estelada i, per tant, el resultat és el que tots coneixem. Però vostè fa uns dies en una entrevista va dir que es sentiria molt còmode formant govern amb Comuns i amb Esquerra Republicana. I, per tant, davant d'aquestes afirmacions que vostè ha fet en públic i, per tant, dubto que sigui una interpretació del diari, volem saber com afronta les converses i les negociacions dels pressupostos l'any 2024 i del Pla d'Acció Municipal 23-27. Gràcies.

Gràcies, senyor alcalde. Bé, quan vostè parla de govern progressista i que és un partit progressista, jo dic que nosaltres tampoc estem en contra del progress. Tot el contrari, no? Nosaltres també volem que la gent progressi, que els ciutadans de Barcelona no tinguin problemes. La senyora Colau riu, però bé, jo crec que vuit anys de govern de Colau el que han fet és que Barcelona tingui més problemes d'habitatge, que la gent hagi de marxar de Barcelona per poder viure, hi ha més problemes amb els col·legis, hi ha menys places de guarderia. El govern de vuit anys de Colau ha estat certament desastrós per la ciutat de Barcelona. I és veritat que en els darrers dies la senyora Colau, el senyor Maragall i també el senyor Trias van fent declaracions en el sentit de dir, escolti, nosaltres podem parlar dels pressupostos si entrem al govern. Jo crec que estan en una mena d'operación socio, li demanen una audició a cegues per veure amb qui ha de formar govern. Però, miri, nosaltres el que li demanem, li hem demanat des del primer dia i li continuem demanant ara, és que vostè governi pels 41 i amb els 41 regidors i regidores de la ciutat de Barcelona. El que el nostre grup no vol és incorporar de nou els comuns al govern perquè aquest es converteixi en un govern de sandreça. I per tant, en tot el que sigui parlar del futur i del progrés de tots els barcelonins, ens hi trobarà.

Gràcies, senyor alcalde. Rosa, malauradament ni jo ni cap dels meus regidors et coneixem en la feina, perquè els quatre som nous, malgrat que alguns ja vam estar en mandats anteriors. Però escoltant el que diuen la resta de portaveus que han dit, i sobretot escoltant el que s'ha dit de tu des que es va anunciar que tenies aquesta malaltia i que ens abandonaves en aquest ple, crec que a mi em sap greu, perquè estic segur que ens podíem haver entès la mar de bé. Jo agrair-te el que has fet per la ciutat de Barcelona, agrair-te el que continuaràs fent des de fora d'aquell consistori la ciutat de Barcelona, perquè jo crec que el que estima Barcelona i el regidor de Barcelona mai deixa de fer coses per la ciutat de Barcelona i per tant m'encantarà trobar-nos en els carrers, en les places del teu barri i trobar-nos i retrobar-nos també amb l'associació del Consell de Cent en la que tots més aviat o més tard hi acabarem. Per tant, gràcies per tot.

Gràcies, alcalde. Barcelona, s'ha dit, sempre ha estat una ciutat solidària, oberta i defensora de la llibertat. Ningú no ens donarà lliçons de solidaritat. Però solidaritat no és regalar els diners dels barcelonins a un règim que empresona a les persones homosexuals o en el que les dones no tenen ni veu, ni drets, ni llibertat. El Districte 11, tal com està concebut en aquesta mesura d'Ower, és pur postureig. És una campanya publicitària que paguem tots. Senyor Coiboni, jo l'acusso a vostè i el seu govern de guardar silenci sobre el sagrest d'hostatges d'Israel. Ni una paraula per part de la tinenta, ni tampoc ni una paraula en la seva presentació en el pla de govern, exigint a Hamas que el s'alliberi. Vostès han oblidat que tot això neix de l'assassinat de 1.200 persones a mans de Hamas, del sagrest de 250 persones, 48 de les quals encara estan avui en dia en mans dels terroristes. ni una sola paraula de condemna d'aquells que mantenen homes, dones i infants com a hostatges. Això, senyor alcalde, sí que és un silenci clamorós incomprensible. Solidaritat no és mirar cap a una altra banda mentre aquí, a la nostra ciutat, milers de veïns i veïnes pateixen sense tenir el suport del seu govern. Amb aquest milió i mig d'euros, Es podrien fer moltes coses a la ciutat de Barcelona. 39 agents de la Guàrdia Urbana, 200 places d'escola Bressol, 300.000 àpats per a 2.000 alumnes, 500 famílies rebrien ajudes per pagar el lloguer dels seus habitatges, més de 2.000 persones amb dificultats econòmiques podrien quedar-se a casa seva, podrien repartir 250.000 àpats a l'estiu quan tanquen els menjadors escolars. Podríem contratar 30 psicòlegs per reforçar la salut mental. Podríem crear 200 noves places de centre de dia per als nostres avis. Això sí que és solidaritat, senyor Coiboni. Solidaritat amb els nostres veïns, amb les famílies que lluiten cada dia per arribar a final de mes, amb els joves que busquen un futur, amb els avis que necessiten cures i amb els nens que no poden ni han de quedar-se sense un plat de menjar calent. Solidaritat sí, però no així. No amb propaganda, no amb gestos buits, no oblidant els nostres. La nostra obligació és prioritzar Barcelona, estar al costat d'aquells que avui pateixen aquí, a la nostra ciutat, que malauradament no són pocs. Per això, senyor alcalde, nosaltres... No compartim aquesta mesura de govern.

Gràcies, alcalde. Avui debatim una iniciativa popular que planteja substituir el nom de la calle dedicada a Sabino de Arana pel de Miguel Ángel Blanco. I vull començar reconeixent la legitimitat i la importància d'aquesta proposta que ens presenta. Miguel Ángel Blanco no va ser un polític més. Jo vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment. Su secuestro y asesinato en julio del 97 marcaron un antes y un después en la historia de nuestra nación, en la historia de España. Su muerte encendió el llamado espíritu de Hermoa, movilizó a millones de ciudadanos contra el terrorismo y simbolizó el principio del fin de la banda terrorista de Étano. Recordar su nombre en nuestro callejero es recordar la fuerza de una sociedad que se levantó unida frente al odio y frente a la violencia. Pero este debate va más allá de una sustitución concreta. Lo que eso nos plantea es si queremos que en nuestras calles siga figurando Sabino de Arana, alguien cuyos textos están repletos de racismo, de xenofobia, de intolerancia y de frases machistas que no me atrevo ni siquiera a reproducir. ¿De verdad ese es el referente que queremos mantener en el espacio público de una ciudad abierta, plural y democrática como es Barcelona? La respuesta es clara, al menos para nosotros. La respuesta es que no. No se trata tampoco de borrar la historia. Se trata de decidir qué nombres queremos honrar en nuestras calles. Y quienes creemos en la democracia, en la convivencia y en la dignidad de todas las personas, no podemos compartir espacio público con símbolos de exclusión. Por eso vamos a apoyar que Sabino Arana desaparezca de nuestro callejero. Y por eso consideramos más que justa la propuesta de sustituirlo por Miguel Ángel Blanco, porque su nombre representa la libertad la convivencia y el sacrificio de una generación que se enfrentó al terrorismo y que en el caso de Miguel Ángel Blanco dio su vida por la libertad de todos. Si hoy damos este paso no solo estaremos recordando una víctima inocente que se convirtió en símbolo de unidad democrática, sino que también estaremos enviando un mensaje alto y claro más en los tiempos que hoy corren. En nuestras calles, en las calles de Barcelona, no puede haber lugar, no puede haber sitio ni para el odio ni para la xenofobia. Sí lo hay para la memoria de quienes dieron su vida por la libertad. Y uno de ellos fue Miguel Ángel Blanco. Así que nosotros, como he dicho, votaremos a favor.

Endavant. Gràcies, Tinenta. Avui portem a aquest plenari una proposta que neix de la realitat que viuen els veïns i les veïnes de la Marina de Port a la Zona Franca. No parlem pas de percepcions Parlem de fets, de delinqüència, d'ocupacions, de sorolls, de brutícia, de manca de llum i de transport i d'un sentiment generalitzat d'abandonament i també de por per part dels veïns. El Partit Popular ha estat des de fa mesos escoltant els veïns i ha presentat avui un pla de xoc per als jardins de la Mediterrània però també pel conjunt del barri de la Marina. omplant mesures clares, concretes i efectives, més coordinació policial amb la creació d'un punt de presència permanent de la Guàrdia Urbana al barri, càmeres de videovigilància, avançant l'erradicació dels assentaments il·legals amb mesures socials, neteja intensiva, control de plagues, més i millor il·luminació als carrers i a les places, Més agents cívics, serveis socials de proximitat i mesures fermes contra les ocupacions, com tots els locals dels jardins de la Mediterrània, especialment o fonamentalment aquells que incombleixen la normativa i que tanquen i estan fins les tantes de la matinada venent coses, substàncies, diguem que no són gaire recomanables. Segona cosa que tenim molt clara en el Partit Popular és que sense seguretat no hi ha llibertat i sense neteja ni ordre no hi ha convivència possible. I aquesta és la base de la nostra proposta, retornar la seguretat, l'ordre i la dignitat a un barri que, senyora Gil, els veïns se senten oblidats des de fa anys per part de l'Ajuntament. Vull sobrellar una cosa molt important amb aquesta proposta. Nosaltres no volem cap mena de protagonisme. Per això hem estat capaços d'arribar a una transacció amb dos grups d'aquesta cambra, amb Junts i amb els Comuns, que ens han presentat diferents esmenes, per tirar endavant aquesta proposta. Nosaltres no volem que aquesta sigui una proposta del Partit Popular, volem que s'aprovi. Això demostra primer que el problema de la Marina del Port és real, urgent, i estic absolutament convençut que ha compartit per tots els grups municipals d'aquest Ajuntament. I segon, que nosaltres som capaços d'escoltar, no només els veïns, sinó també la resta de grups, i incorporar les mesures que considerem que poden millorar la qualitat de vida dels nostres veïns. Millorar el transport públic perquè els veïns de la Marina deixin d'estar aïllats i puguin connectar amb la resta de la ciutat. Desplegament de la zona acústicament tensionada en horari nocturn perquè aquells que encompleixen els horaris deixin de perturbar el descans dels veïns i mesures més contundents i coordinades contra les ocupacions i treball amb la Guàrdia Urbana, els Mossos i els jutjats. El que avui espero que s'aprovi és una senyal molt clara pels veïns i per les veïnes, que Barcelona no abandona la Marina, que estem al costat d'aquells que pateixen la delinqüència, el soroll i la degradació del barri. El PP no només denuncia, també proposa, i avui proposem un pla integral que conjuga fermesa amb la seguretat i sensibilitat social per atendre les persones més vulnerables. Un pla que suma les aportacions d'altres grups, però que té una base clara. El Partit Popular mai deixarà sols els veïns dels nostres barris. Jo els demano que votin que sí a la resta de grups, també a l'equip de govern, no? Si no a la proposta del Partit Popular, els demano un sí favorable, un sí als veïns i a les veïnes de la Marina del Port. que porten ja massa mesos, massa anys, esperant respostes per part d'aquest Ajuntament. Jo desitjo i espero que aquest pla pugui ser aprovat, es tiri endavant i que ben aviat, si pot ser la setmana que ve, els veïns i les veïnes de la Mireia ja vegin que hi ha canvis substancials per millorar la seva seguretat, la neteja... la llum i que puguin veure que el seu barri no continua degradant-se, sinó que torna a ser un barri més de la nostra ciutat.

Gràcies, tinenta. Jo el que volia és agrair el to i la disposició de tots els grups per votar a favor d'aquesta proposta. Abans es deia que els veïns no haurien de sortir al carrer. Els veïns haurien de gaudir dels carrers sense por. I a mi em preocupa una mica, senyora Gil, el seu cufoïsme, perquè diu que fa temps que estan fent coses per la Marina, i jo de tant en tant, quan surto de treballar a l'Ajuntament, em passo per la Marina, camino sense escorta per allà, i li puc assegurar que tinc por, Jo, senyor Batlle, entenc que a vostè li sembli malament això que estic dient, però és que és veritat i els veïns tenen por d'anar per allà. A vostè li pot semblar que estic fent una política... En fi, s'ha de viure allà per veure el que hi ha. Per tant, senyors de Vox, no hem d'alimentar el cabreo dels veïns, això no resuelve el problema. Pero no hacer nada tampoco resuelve el problema. Y alimenta ciertas políticas, ciertos discursos que no interesan para la convivencia en nuestra ciudad. Y por tanto, yo lo que le pido al señor Agil es que hoy que se aprueba esta propuesta se lleva a cabo. No podemos dar una esperanza a los vecinos y luego no hacerlo.

Per anunciar que votarem a favor.

Gràcies, senyor alcalde. La pregunta és senzilla de preguntar i de respondre. Si... En el proper Tur de França hi participa un equip d'Israel i la sortida s'ha fet des de Barcelona, com vostè sap. I ho haurà sortida del Tur de França a Barcelona, sí o no?

Sí, señor Coivón, y yo creo que está bien que usted vaya practicando hacer preguntas al alcalde para aquí dos años, cuando se deja la alcaldía, porque las preguntas las responde usted. Era tan fácil como un sí como un no, y usted no ha respondido a la pregunta que le hemos hecho. Lo hemos hecho porque creo que Usted es rehén de los debates ideológicos que nada tienen que ver con el deporte. No se trata aquí de si estamos a favor o en contra de lo que está pasando. Todos estamos en contra de la guerra de Gaza. Todos compartimos el dolor de las víctimas inocentes que están muriendo. Aunque a usted le cueste, porque hasta ahora no le he oído una sola vez hablar de los rehenes secuestrados por jamás, ni de los asesinados y de la ley. No, no le he oído en el Pleno ni en la medida de gobierno del Distrito 11. Usted calla y prefiere hacer otro tipo de cosas. Pero mire, hablemos de deporte, no desviemos el tema. Usted no ha dicho si va a renunciar o no al Tour, si participa un equipo israelí, y creo que los barceloneses tenemos derecho a saber qué va a hacer el alcalde en esa situación. Nosotros creemos que renunciar al Tour sería un error, sería un error tremendo perjudicial para Barcelona. Nosotros no podemos convertir el deporte en un campo de vetos. Mire, el precedente de la Vuelta a España es claro y es duro. Suspender una etapa por las protestas no solo perjudicó al ciclismo, sino que también dañó la imagen de nuestro país. Y Barcelona, señor Coiboni, no puede ni debe repetir ese tremendo error. Nuestro deber es garantizar la seguridad, organizar bien el evento y demostrar que somos una ciudad capaz de acoger grandes acontecimientos internacionales. Por eso le pido hoy, con claridad, señor Coiboni, que diga alto y claro que Barcelona mantendrá la salida del tour, participe quien participe. La ciudad no puede quedar manchada ni por debates ideológicos ni por su falta de firmeza en estos temas, señor Coyboni. Solo le pido un sí o un no, no es tan difícil.

Gràcies, Tireta. Els Jocs Olímpics de l'any 92 van significar molt més que uns jocs. des del punt de vista organitzatiu, han estat els millors jocs de la història. Des del punt de vista esportiu, van ser tot un èxit per a Espanya. 13 medalles d'or, 7 de plata i 2 de bronzo. Des del punt de vista urbanístic, van servir per acabar els projectes pendents i resoldre molts dels problemes que tenia la nostra ciutat. Els jocs van ser un pretexte per transformar la ciutat de Barcelona. Es va superar l'estrictament esportiu i vam aconseguir una important transformació econòmica, urbanística i social de la nostra ciutat. Administracions i societat civil van treballar conjuntament per aconseguir el mateix fi. Va ser un cas d'èxit, un cas d'èxit col·lectiu que van aconseguir les institucions públiques, les empreses privades i els voluntaris. Tots van treballar units, tots van arribar a l'espatlla, tots van cedir al seu protagonisme perquè Barcelona brillés en el món com mai ho havia fet. Jo espero, tenienta, que algun dia no muy lejano esta ciudad pueda rendir homenaje al hombre que hizo posible que Barcelona acogiera unos Juegos Olímpicos que nos cambió la vida y que Juan Antonio Samarán pueda tener de una vez por todas su nombre en una importante avenida de nuestra ciudad. Barcelona dispone de las infraestructuras deportivas necesarias para organizar unos Juegos Olímpicos. El Estadio Olímpico de Montjuïc y el resto de instalaciones deportivas de nuestra ciudad se encuentran en un estado como para acometer con éxito la celebración de unos Juegos Olímpicos. Hay tiempo si no hacen caso de las políticas europeas. de Barcelona en Comú, de construir vivienda suficiente para acoger las ciudades de deportistas y periodistas y después que revierta como vivienda para nuestra ciudad. Solo falta una cosa. Falta voluntad política. Falta voluntad política y una manera de entender la política que hace muchos años que no se ve en nuestra ciudad. Reivindico hoy aquí la forma de hacer política de Pascual Maragall. Diàleg amb tots els grups municipals, diàleg amb el rest de institucions, diàleg amb la societat civil i consenso amb tots els grups municipals, consenso amb les entitats civiles i consenso amb la societat civil. Tot a una. Colaboració pública-privada de veritat, no de boquilla, com alguns practicen. Tras els últims anys de paràlisis i de polítiques que han frenat el creixement y la proyección de Barcelona, nuestra ciudad necesita un nuevo impulso. Y por eso hemos presentado esta proposición para que el Gobierno municipal inicie los trámites necesarios para formalizar la candidatura de Barcelona como sede de unos Juegos Olímpicos. Quiero, queremos que Barcelona vuelva a vibrar. Queremos que nuestros hijos vuelvan a sentir lo que todos sentimos en 1992. Quiero Queremos recuperar el orgullo de la mejor Barcelona. Hacemos esta propuesta por y para Barcelona. Tenemos que trabajarla juntos, todos. Por eso, señoras y señores concejales, estoy dispuesto a dar ejemplo de nuestra voluntad de consenso. Estoy dispuesto, si hoy, después de esta intervención, el resto de grupos deciden en su intervención manifestar que están de acuerdo con que Barcelona pueda presentar su candidatura para unos próximos Juegos Olímpicos, estoy dispuesto a retirar esta propuesta si alguno de ustedes van a votar en contra simplemente porque la presenta el Partido Popular. Esto no va de protagonismo para el Partido Popular, esto va de devolver el protagonismo a Barcelona que hace años que lo ha perdido por las malas políticas de algunos. Y, por tanto, ustedes tienen la palabra. Ustedes tienen la palabra de decidir si quieren que vayamos todos juntos para que Barcelona vuelva a brillar o quieren seguir haciendo lo de siempre, que es nada.

Gràcies, tinenta. La veritat és que no ens sorprèn el que he sentit i el que ha passat avui en el plenari. A grup de Junts, la senyora Ortega em reclamava consens. Jo he dit que estava disposat a retirar la proposta. Segurament vostè portava llestita la seva intervenció i ni tan sols ha escoltat que jo m'oferia a retirar aquesta proposta per fer una conjunta. El senyor Castellana... Sí, sí, senyor Castellana, tinc nostàlgia. de com es feia política en els anys 90. És que ja sé que vostè té altres nostàlgies, més properes. Nostàlgies d'aquestes que han significat, per exemple, unes destrosses a la ciutat de Barcelona de més de 3 milions d'euros cremant contenidors, destrossant el paviment de Barcelona. Aquesta és la seva nostàlgia que amb mi no ens trobaran. Però miri, i acabo. Senyor Escudé, si em permet l'expressió, manda huevos. manda huevos.

Perdoni, doncs la retiro. En qualsevol cas, manda nassos. Miri, senyor Escudé, jo soc un regidor de l'oposició d'aquest Ajuntament i he passat una proposta buscant el consens. Vostè és el regidor d'Esports del Govern Municipal de la Ciutat de Barcelona. I fa uns dies, només uns dies, vostè va fer en un acte públic una declaració que vostè reclamava i que vostè li veuria bé que Barcelona acollís uns Jocs Olímpics. Amb quin consens va fer això? Perquè el que ho faci jo soc un simple regidor. Vostè és el responsable d'esports de l'Ajuntament de Barcelona. I, per tant, no em dirà que vostè té més legitimitat que jo en reclamar uns Jocs Olímpics. I vostè ho pot fer i jo no ho puc fer. Això de què va? Això de què va? Per tant, escolta, anem amb compte, eh?

Sí, gràcies, senyor alcalde. Dilluns vam registrar una pregunta on li preguntàvem què pensava fer perquè la Copa Amèrica es quedés a Barcelona. Quatre dies després, la pregunta que li dius és què han fet perquè la Copa Amèrica marxi de Barcelona.

Alcalde, vostè entendrà que sembla una contradicció manifestar com vostè ha dit avui que és un èxit i que ha estat un èxit per la ciutat de Barcelona i en canvi no tingui voluntat de repetir aquest èxit d'aquí uns anys. És veritat que fa només uns dies o unes setmanes quan els de Colau van començar a alçar la seva veu contra la Copa Amèrica, el seu tinent d'alcalde, el senyor Baix, li van tremolar les cames i va començar-se a posar de perfil sobre la continuïtat d'aquest esdeveniment. És allò de sí, però no, no, però sí, en definitiva una forma d'actuar que malauradament comença a definir el seu mandat. Jo sé que a vostès i als seus possibles socis de govern els molesta el turisme i que dos milions i mig de turistes en 59 dies se'ls sonueguen. Però no fer res o fer coses perquè la Copa Amèrica no es quedi a Barcelona ens sembla sincerament, senyor alcalde, un greu error. La Copa Amèrica ens ha ajudat a consolidar Barcelona com un destí de mar, ens ha ajudat a potenciar la indústria de l'economia blava i després de 8 anys de tenebrosa foscor ha servit per tornar a situar Barcelona en el mapa. Senyor Coivoni, de totes les ciutats amb mar del món, totes les ciutats amb mar del món volen tenir la Copa Amèrica. Totes, menys una. La nostra. Jo crec que no és raonable. Avui marxa la senyora Colau però molt amb temo que el seu esperit s'hagi quedat reencarnat en la seva figura, senyor alcalde. Espero que no sigueixis.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Colau. La verdad es que llevo unos cuantos días pensando qué podría decir, qué podría destacar de su mandato. Y pensando, pensando y después de mucho pensar, he llegado a la conclusión de que lo mejor que usted ha hecho en los últimos nueve años por la ciudad de Barcelona lo está haciendo hoy. que es... Yo entiendo, ¿no? Y me perdonarán y usted, señora Colau, me perdonará. ¿Sabe usted que la respeto?

Me perdonar si mi intervención no es todo lo agradable que usted esperaría, ¿no? En los años en los que usted ha sido alcaldesa, ha gobernado de una manera que a mí personalmente no me gusta, ¿no? Tenía la sensación de que usted ha gobernado para unos y en contra de otros. Hoy mismo en su discurso, un discurso que tampoco ha sido agradable para algunas personas, ha venido a decir que usted representaba al pueblo y otros partidos, otra gente representaban a las élites. Y usted en campaña electoral también me lo dijo a mí personalmente, ¿no? A mí, que soy hijo de guardia urbana y costurera y nieto de taquillera del metro de Barcelona. Entonces, no sé a qué líder representamos, pero en fin, no creo que eso sea algo que tengamos que reiterar, ¿no? Usted se va porque no puede formar parte del gobierno municipal. Usted desde el día siguiente de la investidura exigió al alcalde Coiboni entrar en el gobierno municipal, ¿no? Y esta es precisamente la única condición que yo le puse a Yama Coiboni para hacerlo alcalde. Que los comunes no entraran en el gobierno municipal de Barcelona. Y espero y deseo por el gobierno de Barcelona que el alcalde Coiboni cumpla con su palabra. Usted llegó a la ciudad de Barcelona disfrazada de supervivienda. ¿Se acuerda? Prometiendo construir 8.000 viviendas que nunca llegaron. Dejando alquileres en Barcelona, alquileres de habitaciones de más de 600 euros y dejando el precio de la vivienda el más caro de todo España. Parece irónico que tras ocho años de gobierno y un año en la oposición, hoy se despida usted con la creación de una comisión de estudios sobre la situación de la vivienda en la ciudad de Barcelona. En fin, es ciertamente contradictorio. Mire, según he leído, usted tiene la intención de continuar su trayectoria profesional, he leído, en Nueva York o en el norte de Italia, no lo sé. No son malos lugares para vivir. Democracias, liberales y capitalistas. Una gran elección si es que va usted a ir allí a trabajar. Mire, acabo, señora Colau. Se lo digo de verdad. Le deseo de verdad lo mejor. Le deseo de verdad que le vaya muy bien. Hay cosas... en la vida y en la política, que se curan viajando. Se abren horizontes y se ven cosas que funcionan en otros países. Pero si usted, después de este viaje, de este trayecto, en el año 2027 decide volver a Barcelona y encabezar la candidatura de los comunes, sepa que aquí me encontrará defendiendo a Barcelona de quienes, como usted, han intentado empobrecerla y hacerlo pequeña. Que tenga un muy buen viaje.

Gràcies, senyor alcalde, senyors regidors. Des de l'inici del procés separatista, Catalunya perd empreses any rere any. Són més les empreses que marxen de Catalunya a altres comerços autònomes que les que venen. Parece ser que la hispanofobia separatista no resulta empresarialmente atractiva. Ja són 9.111 les empreses que han marxat des de l'any 2017. 856 empreses van marxar l'any passat de Catalunya, perquè ho tornarem a fer espanta a les empreses de primer nivell. Barcelona ha perdut moltes oportunitats en els darrers anys per culpa del procés, però també per culpa de les nefastes polítiques que s'han fet des de l'Ajuntament de Barcelona. I quan creus que la cosa no es pot enredar més, que no pot estar pitjor, arriba Junts i el que fa és demanar que sancioni aquelles empreses que van marxar però que mantenen el seu centre operatiu a Catalunya. Amenaçar les empreses, senyor Trias, demostra que Junts no entén ni la llibertat d'empresa, ni el funcionament del mercat, ni res de res. L'únic que aconseguirà aquesta amenaça de Junts si el Partit Socialista finalment cedeix de nou a les pretensions de la formació política separatista és que encara vinguin menys empreses a Catalunya i que moltes de les que tenen el seu centre operatiu a casa nostra marxin a altres comunitats autònomes d'Espanya. Madrid, Comunitat Valenciana, Andalucía, Aragón, Galícia... Curiosamente, comunidades autónomas governadas por el Partido Popular dan cada día la benvenida a empresas catalanes. Parece ser que la libertad resulta mucho más atractiva para las empresas que el procés separatista. La medida más eficaz para revertir la fuga de empresas no es, señores de Junts, sancionar a las empresas, sino revertir la causa que la provocó, es decir, la amenaza de una declaración unilateral de independencia. Los partidos separatistas deberían comprometerse con la seguridad jurídica, pero no somos ingenuos. Esto no pasará porque el PSOE está premiando a aquellos que prometen volverlo a hacer, a aquellos que quieren reincidir. Por tanto, la seguretat jurídica no volverà a Catalunya mentre governe Pedro Sánchez en Espanya. Barcelona, per això, senyor alcalde, hauria de ser molt més atractiva fiscalment per a compensar la llosa de la Generalitat Separatista. Però si l'alcalde està pensant en governar amb Junts o amb Esquerra Republicana o amb els comuns, poc avançarem en aquest sentit. Però el que sí que podem fer des de l'Ajuntament de Barcelona és llançar un missatge de seny. L'Ajuntament de Barcelona hauria de protegir a les empreses barcelonines del separatisme i de les seves ocorrències. Hem de llançar un clar missatge que no permetrem que es multi aquelles empreses que tenen el seu centre operatiu a la nostra ciutat o que aquí creïn llocs de treball. hem de llançar un missatge de seguretat i de solvència. Barcelona ha de ser una ciutat lliure d'imposicions i també d'amenaces. Per això des del Partit Popular presentem avui aquesta proposició amb caràcter de declaració institucional per a mostrar el compromís, el fer compromís de la nostra ciutat amb la seguretat jurídica i la llibertat d'establiment de les empreses. Volem que a Barcelona vinguin més empreses i que creïn més i millors llocs de treball a la nostra ciutat. I rebutgem clarament les socorrències ideològiques i els ressentiments identitaris que l'únic que fan és espantar aquelles empreses que encara aguanten a casa nostra. Gràcies.

Que confiï en la ciutat de Barcelona i que doni suport a aquesta iniciativa, que com vostè molt bé ha dit, Tinent, el que vol és reformar la confiança de la societat i de l'Ajuntament del Sol en les empreses i la no sanció a aquestes empreses. Jo volia dir, contestat breument, el senyor Castellana i el senyor Rius, Senyor Castellana, vostè diu des d'Esquerra Republicana que tot el que fa el govern de la Generalitat és molt important per a les empreses i la pregunta que jo li faria és per què cap vol tornar? Per què cap de les 9.000 empreses que ha marxat no torna? Aquesta és una pregunta que vostès també s'haurien de formular. I el regidor de Junts, home, senyor Rius, Junts durant tot aquell temps va espantar les empreses, va fer que les empreses marxessin. Jo aquí tinc una carta de CaixaBank que li llegiré breument. CaixaBank hace público que siendo prioridad de toda la entidad financiera la protección de sus clientes, accionistas, empleados y con el objetivo de salvaguardar plenamente la seguridad jurídica y regulatoria consubstancial a l'exercicio de su actividad, el Consejo de Administración ha decidido por unanimidad ante la actual situació política i social en Catalunya, irse a la comunitat valenciana, irse a València. Això va donar suport al senyor Jaume Giró. No sé si vostè el coneix, però va ser conseller d'Economia de Junts al govern de la Generalitat. No crec que porti corona, en qualsevol cas, senyors de Junts. Vostès van amagar, van assustar, van fer por a les empreses, Van fer que les empreses, el seu conseller d'Economia va propiciar que marxéssim de Catalunya. Vostès van negar que les empreses s'haguessin anat i, malgrat negar que les empreses s'havien anat, ara les volen sancionar. Escolti, senyor Rius, dediquis-me a una altra cosa perquè el que estan fent tots vostès és carregar-se l'economia catalana.

Gràcies, senyor alcalde. El 13 de gener d'aquest any es va complir el 200 aniversari de la creació del Corc Nacional de Policia. Com vostès saben, la Policia Nacional ha estat una... ha defensat de manera inqüestionable la seguretat, la justícia i la libertat, defensant la llei, prevenent el delicte i donant protecció als més vulnerables. Per aquesta raó, nosaltres considerem que és necessari posar en valor el treball que porten a terme els agents del cos nacional de policia per fer frena a l'amenaça del terrorisme, la lluita contra el crim organitzat, la violència envers les dones, l'abús a menors o els delictes d'odi, entre d'altres. Saben també que en les darreres dècades a Espanya, 188 membres del cos nacional de policia van ser assassinats i molts altres van resultar ferits a mans de diferents organitzacions terroristes que han imposat les seves reivindicacions a través de la violència. A Catalunya, han estat assassinats 16 policies nacionals, alguns d'ells malauradament també a la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu hem presentat aquesta proposta que ha estat transaccionada amb el grup del govern i per tant crec que li he d'agrair aquesta disponibilitat i el que demanem exactament amb aquesta proposta transaccionada és Mostrar el apoyo al Cuerpo Nacional de Policía por su incansable dedicación en la protección de los derechos y libertades de todos los ciudadanos, así como en preservar la convivencia cívica y pacífica, el mantenimiento de la seguridad ciudadana y la garantía del orden público en Cataluña y en toda España. És per aquest motiu que demanem, i ha estat acceptat pel govern, concedir un reconeixement al cos nacional de policia amb motiu del seu 200 aniversari. Gràcies, alcalde. Gràcies, Tina.

Sí, gracias, señor alcalde. Según los datos del Ministerio del Interior, Barcelona es la ciudad hoy más insegura de toda España. El año pasado el tráfico de drogas se incrementó en un 14% en nuestra ciudad, los hurtos en un 11%, los robos que ofuerzan domicilio crecieron un 6%, en los comercios un 19%, Las agresiones sexuales con penetración crecieron en un 51% en la ciudad de Barcelona y el robo de vehículos en un 18%. En concreto, 3.500 motocicletas, por ejemplo, fueron robadas en nuestra ciudad el año pasado. Usted, además de alcalde, preside la Junta Local de Seguridad. ¿Puede explicarnos qué está haciendo para acabar con la inseguridad que sufre hoy la ciudad de Barcelona?

Gracias, señor alcalde. Pero mire, en lo que llamamos de pleno no son frases apocalípticas. En lo que llamamos de pleno se han producido 20 delitos en la ciudad de Barcelona. Son las estadísticas, que no son mías, son suyas y son del Ministerio del Interior. Y yo creo que está muy bien que usted, y es su obligación, y se lo agradezco que se reúna con el ministro de Justicia, y con fiscal para que parezca que hace algo. Y es verdad que hace algo, como mínimo hace algo más que lo que hacía la anterior alcaldesa de Barcelona. Y es verdad que hacen falta más juzgados y más policías, más guardados urbanos y más mursos de escuadra. Algunos se jubilen, por tanto, hay que renovar todavía aún más esas dotaciones. Sé, como antes se ha dicho en la pregunta de Escarga Pulena, que usted anda buscando un alcalde de noche. Pero lo que necesita Barcelona es un alcalde con dedicación completa. También necesitamos un alcalde de día. Barcelona necesita un alcalde que ejerza como alcalde y usted debe asumir también que es el máximo responsable en materia de seguridad en Barcelona y que debe actuar como tal. No puede ser que los responsables de la Guardia Urbana y de los musos de escuadra se estén peleando y el alcalde de Barcelona no haga ni diga nada. No puede ser que 70 personas ataquen el metro de la ciudad de Barcelona y el alcalde de Barcelona no haga ni diga nada. No puede ser que la Generalitat de Catalunya no nos traiga los Mossos que necesita la ciudad de Barcelona y usted como alcalde no diga ni haga nada. Y no puede ser, señor Coiboni, que usted y sus socios de gobierno en el Congreso de los Diputados con Junts estén más preocupados de amnistiar a los terroristas que en sacar de la calle a los 25 delincuentes que fueron detenidos el año pasado 900 veces en la ciudad de Barcelona. ¿Usted me pide que no hagamos tremendismo? No lo hago. Yo lo que le pido y le ofrezco es algo muy sencillo. Vayamos de la mano en el Congreso de los Diputados para modificar el artículo 234 del Código Penal y castigar de verdad la reincidencia. Es la única manera que tenemos, efectiva de verdad, de acabar con esto. Pero veo que ni es prioridad de Junts y por desgracia no es prioridad de su partido en el Congreso de los Diputados.

Endavant. Gràcies, senyor alcalde. Atès que demà, 27 de gener, és la data escollida pel Parlament Europeu i per l'Assemblea General de les Nacions Unides per instaurar el Dia Europeu de la Memòria de l'Holocaust i el Dia Internacional de la Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat, el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona recorda a les víctimes de l'holocaust nazi que van patir aquesta tragèdia, en particular als barcelonins i barcelonines que van ser perseguits pel nazisme i rebutja qualsevol afirmació o manifestació que vagi orientada a negar o minimitzar els patiments i les persecucions que es van produir en aquest període històric. Dos. Condemna totes les manifestacions d'intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra les persones o les comunitats basades en l'origen ètnic o les creences religioses. 3. Es compromet a treballar contra qualsevol manifestació d'antisemitisme, xenofòbia i altres discriminacions basades en l'origen ètnic, creences religioses o en qualsevol altra circumstància.

Sí.

Té la paraula el regidor Sidera. Gràcies, senyor alcalde. Avui debatem una proposició que descriu bé el col·lapse de Rodalies. I ho dic clarament. El que denuncia avui el grup de Junts és real, és molt real. Rodalies no funciona des de fa anys i milers de barcelonins i catalans han normalitzat una cosa que no és normal, arribar tard a la feina... no poder anar a classe, no saber a la nit si pots tan sol tornar a dormir a casa. Però una cosa és descriure el problema, com s'ha fet avui, i una altra ben diferent és voler donar lliçons. Perquè aquest desgavell, òbviament, té responsabilitats i té responsables clars. Sánchez, Illa i un alcalde, Jan Macoiboni, instal·lat en el no sabe, no contesta. Tres administracions en mans del mateix partit amb el suport també dels partits que avui arrasgan les vestidures. Fa vuit anys que els socialistes governen Espanya i què han fet per millorar Rodalies? Res. Senyor Coiboni, si això hagués passat en època de l'alcalde Pasqual Maragall amb un govern del PSOE a Espanya, ell hauria encapçalat la manifestació per exigir solucions. Ell defensava Barcelona, vostè defensa Sánchez. És una gran diferència. Vostè no lidera, no exigeix i no molesta a ningú. Vostè no molesta a Pedro Sánchez, vostè no molesta a Salvador Illa, vostè no molesta a Renfe, no molesta a DIF, I mentre vostè no molesta ningú, els barcelonins paguem el preu d'un alcalde submís amb el seu partit i absent també de la seva ciutat. I dit això, tampoc acceptem hiproquesia, senyor Martí Galvis. És cert que Sánchez i ja són els màxims responsables del caos ferroviari, però els que avui exigeixen responsabilitats fa vuit anys que donen suport a Pedro Sánchez. José Luis Ábalos, va ser ministre gràcies a Junts. I Òscar Puente? és avui ministre del Govern d'Espanya, també gràcies a Junts. No ho oblidem, no ho blanquegem. Junts ha estat soci imprescindible mentre Rodalia s'enfonsava, mentre s'incomplien les inversions i calendaris i mentre els usuaris patien. I ara, de debò, demanen reprovacions. Reprovaran els seus representants al Consell d'Administració de Renfe? Per això... senyor Galvis, no seguirem el seu lloc. No acceptem ni la irresponsabilitat del Partit Socialista ni l'admècia interessada de Junts. Però tampoc votarem en contra d'aquesta proposta, perquè els usuaris de Rodalies no tenen la culpa d'aquest lloc de responsabilitats creuades. El nostre vot serà una abstenció clara, coherent i honesta, i que ningú es confongui. Barcelona no necessita més comunicats Més tuits ni més excuses. Necessita un alcalde amb caràcter. Barcelona necessita un alcalde que mani, que es planti a Madrid, que exigeixi a la Generalitat i que defensi els barcelonins per sobre del seu partit. Avui Barcelona no té aquest alcalde. Mentre Cuivón invira cap a una altra banda, mentre ella justifica el caos i mentre Sánchez governa, gràcies als que avui fingeixen indicació, Rodalies continuarà sense funcionar i els barcelonins continuaran pagant un alt preu. Perquè el problema, senyores i senyors regidors, No és tècnic, el problema és polític, i vostè, senyor Coiboni, són els màxims responsables.