🏷️ Temes principals
🎤 Intervencions (26)
Gràcies, alcalde. Bé, diverses coses, senyor Rodríguez. Primer es tracta, que vull aclarar diverses coses. Primer es tracta d'un esdeveniment esportiu de base estatal i no d'una cursa local on l'Ajuntament no pren part en la que és l'organització com a tal, com passa aquelles curses de titularitat municipal. Tot i això, i a diferència d'altres esdeveniments d'àmbit estatal o internacional que tenim el plaer de compartir en aquesta ciutat, aquí, en aquest, precisament, l'idioma emprat en la comunicació que s'ha realitzat arreu, menys amb la samarreta, per això també hi acceptarem el PREC, com a mínim és en català. De fet, des del 2005 fins a enguany, totes les edicions ha passat el mateix, perquè no es diu la cursa de la dona, es diu la cursa de la mujer arreu, igual que la tour, és la tour i no és el tour, o la liga professional de futbol, és la liga professional de futbol i no la lliga professional de futbol. Ens agradi més o menys. Tot i això, ja hem parlat, vam parlar amb l'organització i els hem demanat, evidentment, perquè jo crec que, a més, està bé, és un esdeveniment on han participat 36.000 dones, jo crec que s'ha de posar en valor, doncs que a la samarreta, que era l'únic element on només s'usava el castellà, també es pugui, l'any vinent ja, a la cursa, llegir cursa de la mujer, cursa de la dona. Així és que li acceptem el PREC.
No, és que totes les comunicacions de la cursa, absolutament totes, inclús la presentació que vaig fer jo mateix, les hem fet amb català, els speakers, els cartells, els avisos, fins i tot a les porteries, la publicitat, absolutament tot, només queda el nom de la cursa, que és cursa de la mujer. Per l'any vinent... Aquest nom també tindrem a la samarreta, que és l'única cosa que falta, doncs la cursa de la dona. Traduir certes coses, jo que evidentment defensaré l'ús del català arreu, traduir certes coses podem arribar a un punt de ser provincians. Llavors també hem de saber fins on arribem. traduir noms. Vostè mateix ens deia fa un any, exactament, criticava el Poblenou Open Day perquè s'usava en anglès. I l'organització Poblenou Urban District usa aquest idioma des de l'inici. Fer certes traduccions, tot i que poden tenir certa lògica, ens portaria al problema en cinisme. Així és que jo crec que hem de buscar també l'equilibri.
Molt bé, gràcies, tinent. En primer lloc, de nou, donar la benvinguda al senyor Rafael Niuvó i, evidentment, també a la senyora Montserrat Mas, que també ens ha volgut acompanyar i saludar amb el senyor Pere Miró, que ens està seguint des de l'USAN, que ha estat impossible venir avui aquí també a seguir-nos presencialment. Avui tenim l'oportunitat de fer un acte de justícia i de memòria col·lectiva. L'atorgament de la medalla d'or al mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona, el senyor Pere Miró i el senyor Rafel Niuvó, no és només un reconeixement a dues o tres actòries excepcionals, que ho són, sinó també una afirmació del model esportiu que Barcelona ha defensat i projectat al món. Parlem de dues figures diferents, però profundament complementàries, que han situat l'esport com una eina de transformació social, de cohesió i de projecció internacional de la nostra ciutat. El senyor Pere Miró representa com poques persones la connexió entre Barcelona i l'olimpisme internacional. La seva trajectòria professional, de més de 30 anys al Comitè Olímpic Internacional, és d'una dimensió extraordinària i de gran impacte global. Des dels seus inicis, com a esportista al Club Natació Manresa, Fins a arribar a ocupar responsabilitats clau com a director tècnic del Comitè Olímpic Internacional, director de solidaritat olímpica, director de relacions amb els comitès olímpics nacionals i director general junt de l'organisme, en Pere Miró ha estat un servidor incansable dels valors olímpics. La seva tasca, el capdavant de la solidaritat olímpica, ha estat especialment rellevant, garantint l'accés a l'esport en països amb vies de desenvolupament i convertint l'esport en una eina real d'igualtat d'oportunitats, educació i cohesió social arreu del món. Barcelona, a més, ocupa un lloc central en la seva trajectòria vital i professional. Com a regidor de l'Ajuntament primer i membre de l'equip directiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, després, va contribuir decisivament a un esdeveniment que va transformar la ciutat i la va projectar internacionalment com a capital esportiva, urbana i social. El senyor Rafael Nibó és un dels grans arquitectes del model esportiu contemporani del nostre país i de la nostra ciutat. Cursenc, barceloní, direccent esportiu i pensador de l'esport, va ser un dels fundadors de l'Escola d'Iniciació Esportiva de les Corts i de la Unió Barcelonesa d'Activitats Esportives, des d'on va impulsar una visió innovadora de l'esport de base, inclusiu i arrelat al territori. La seva trajectòria transcendeix l'àmbit local, va formar part del Fòrum d'Esports de la Unió Europea i va ser un dels impulsors de la Confederació Europea d'Esport i Salut, que va presidir durant gairebé una dècada, convertint-se en un referent internacional en la promoció de l'activitat física com a eina de salut pública i cohesió social. Com a secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, va impulsar polítiques, estructures clau pel país. El seu compromís amb la comunicació no s'existeix i la visibilització de les dones en l'esport també ha estat un pioner i reconegut. En Rafael Nibó ha defensat l'esport com un dret, com un bé comú i com un pilar fonamental de l'estil de vida de la ciutadania. El seu pensament, recollit recentment a l'obra Barcelona i l'esport, un model d'èxit, sintetitza una visió que Barcelona ha sabut fer seva. Per tot això, avui Barcelona reconeix dues, tres actòries que han fet de l'esport una eina de progrés, de justícia social i de projecció internacional. Atorga la medalladora al mèrit esportiu el senyor Pere Miró, i el senyor Rafael Niubó és, en definitiva, reconeixer una manera d'entendre l'esport que forma part de l'ànima d'aquesta ciutat.
Gràcies, Tinent. Es feia necessari des del darrer pla d'usos el 2016 que Sant Martí actualitzés aquest instrument urbanístic. És evident que la realitat social i comercial del districte de Sant Martí ha canviat i per això... en col·laboració i vull agrair especialment la col·laboració perquè crec que hem remat tots i totes amb la mateixa direcció i objectiu, igual que les entitats veïnals i també comercials, hem assumit les esmenes dels grups d'Esquerra Republicana, de Barcelona en Comú i de Junts per construir una nova ena urbanística amb un criteri que era molt clar, que era l'equilibri. Tenim sobretot l'objectiu Tots i totes a garantir la mixtura d'usos, evitant la concentració d'activitats en determinats àmbits per tal d'assegurar el descans dels veïns i les veïnes i protegir el comerç de proximitat. Com sabeu, aquest pla d'usos ha bastat tot el districte de Sant Martí i defineix tres àmbits de regulació. Hem introduït, evidentment, criteris tècnics rigorosos de densitat i distància, tenint en compte la realitat social i comercial, com us deia, basada en les dades objectives. Aquests àmbits serien el de tractament específic, amb una restricció especial ja existent al Triangle Lúdic i la Rambla del Poble Nou, que afegim a la Rambla del Clot, al carrer Rugent i als entorns. Per tant, aquesta àrea que delimita el nou per la vinguda meridiana i al sud per taula d'Avinguda a Icària, com s'havien demanat en algunes de les esmenes dels grups, ajustant la zona de concentració d'activitats en horari nocturn. Per tant, no es permetran noves activitats de bass musicals, discoteques o sales de ball, entre altres activitats musicals, en tot aquest àmbit. És comú en la resta, en els tres àmbits que després entrarem, doncs també la reducció, la restricció i la regulació de les botigues d'autoserveis, superserveis i altres comerços alimentaris, que només es podran instal·lar un a la mateixa activitat en un radi de 200 metres, com també se'ns havia demanat per part de tots els grups que ens han presentat les al·legacions. Una següent zona de regulació, de restricció moderada, fins al carrer Bac de Roda, que agafa tot el que no forma part d'aquesta àrea d'atactament específic i que arriba fins al carrer Bac de Roda amb la limitació de Ciutat Vella i l'Eixample, amb l'obertura de noves activitats de restauració i establiments musicals en carrers d'amplada o superior a 20 metres, que totes aquestes noves activitats s'ubiquin en carrers de gran amplada i, per tant, no impedir l'impacte de soroll a la nit. També, evidentment, amb un radi de metres en concret, perquè el número... d'aquest tipus d'establiments comercials vagin en aquesta línia de moderació. I per últim, una zona de regulació de menor restricció a l'àmbit del districte, des de Bac de Roda fins a Sant Andreu i Sant Adrià del Besòs, amb unes condicions similars a la zona que us he comentat, amb una distància molt concret, però amb una major amplitud dels llocs. Establiments. Així que crec que hem arribat tots i totes amb un consens en la línia que ens han vingut expressant els agents socials del districte per intentar salvaguardar sobretot el comerç de proximitat sense impedir la instal·lació de noves activitats però amb el respecte també al descans dels veïns i les veïnes del districte.
Ràpid, gràcies, alcalde. Simplement, evidentment, per agrair de nou la feina que hem fet plegats i plegades. Hem buscat, jo crec que a tots i totes el mateix objectiu i de fons que sigui també viable de present i de futur. Estudiant el que es comentava de les licències, que jo crec que des de l'àmbit municipal no tenim la competència. Per tant, jo crec que podem estar tots satisfets i satisfetes de tenir una eina que sigui realment aplicable i que millori la qualitat comercial i la vida dels veïns i les veïnes de Sant Martí.
Doncs vostè ho ha explicat perfectament, són diverses les administracions competents i un tema que és tècnic i complex alhora. Parlem en concret de banda de l'Ajuntament, de la Generalitat i de l'Estat, que són les administracions que tenen aquestes competències, amb les que cada any es revisen els usos i s'avaluen les noves necessitats entre les que evidentment està la que vostè comentava. També afaseixo a la Generalitat i a l'Estat la pròpia àrea metropolitana de Barcelona que realitza el muntatge i desmuntatge precisament de l'avaliçament que és el que permet la delimitació en el moment de l'any que els onatges els hi permet. Sap que dins del que són aquests 200 metres sí que nosaltres si podem treballar és més enllà d'aquests 200 metres on tenim Però ja li puc dir que de cada temporada d'enguany hem iniciat, evidentment, les converses pertinents per mirar d'ampliar, no només de treballar amb l'àrea metropolitana i, evidentment, amb la Generalitat, sinó també per poder ampliar els 200 metres que els nedadors, com vostè bé sap, d'aigües obertes reclamen. I és que més enllà dels 200 metres, Barcelona no té competència per instal·lar canals ni per intervenir en termes de seguretat. Per tant, en aquest cas estem treballant per solitar un permís restringit delimitat amb balitzat de temporada a la Capitania Marítima de Barcelona, així com una utilització d'ocupació del domini públic marítimo terrestre, el servei del litoral i la demarcació de costes perquè, com vostè demanava i nosaltres també és el nostre desig, en aquesta temporada d'aigües de platja, ja sigui un ús habitual i corrent i que per a les properes, evidentment, puguin romandre tal com ho demanen perquè durant tot l'any els nadors puguin fer ús també del pavelló blau com un espai ideal per poder fer esportament.
Bon dia, gràcies, alcalde. Reconeixement, ara s'estava parlant, jo crec que important, a una part del llegat com és l'esportiva. Per primera vegada en 173 anys d'història, la Copa Amèrica ha comptat amb una regata femenina. Sens dubte, la Copa Amèrica no tornarà a ser la mateixa després del seu pas per la ciutat i un dels motius és ben evident. Vam fer una aposta per l'esport femení i avui és una realitat que la Puig Women's America Cup ha vingut i estem absolutament segur que proseguirà en les següents edicions. A més, en l'edició celebrada de Barcelona també hem recuperat la regata de joves, una força important, també una aposta important de cara al futur, la Unicredit Youth Americas Cup. L'impuls d'aquestes competicions ha estat una fita molt important que celebra valors tan barcelonins com el talent, la igualtat, La diversitat o la inclusió en aquest marc, el Sail Team Barcelona ha sigut un exemple i una inspiració per a tots i totes els barcelonins i barcelonines. Aquest equip creat a Barcelona ha representat amb orgull la nostra ciutat en el marc de la competició, tant juvenil i femenina. El Sail Team és fruit de la col·laboració entre un grup experimentat de regatistes, juntament amb un club a Sant Daniel de la Ciutat, el Real Club Nàutic de Barcelona, de nou volem agrair la seva col·laboració i la seva feina. Amb la seva determinació i talent, les dones regatistes del CETI en Barcelona han trencat sostres de vidre i han obert nous camins a un esport que durant molt de temps, massa temps, ha estat dominat pels homes. La seva participació a la regata femenina de la Copa Amèrica ha estat una victòria per a la ciutat i per a totes les futures generacions de nenes i noies que aspiren a competir al més alt nivell. El tercer lloc obtingut pel CETI, a més, a la regata femenina, ha estat heroic. i la ciutat està molt orgullosa que el seu equip hagi pogut assolir aquest èxit en un temps pràcticament rècord. Pel que fa, l'equip juvenil del Siltim, la seva participació també ha representat el futur de la vela a casa nostra amb energia, passió, innovació i canvi. El seu esforç ha servit d'exemple per impulsar els valors nàutics entre els mesos. Per tant, més que reconegut i més que m'ha nascut la medalla.
Gracias. Jo crec que tots, en el fons, estem dient o direm quasi bé tots els grups el mateix i tots crec que compartim la necessitat d'acabar de completar la ronda del mig i arribar a un port. Evidentment, la manca de voluntat que té el senyor Milian sap que no té res a veure. En tot cas, nosaltres... com a govern ens toca marcar, evidentment, unes prioritats i amb alguns projectes complexos, molt complexos, com és aquest, doncs fer-los viables aquesta proposició que ens han presentat, com la que ens venen demanant, ja només parlen del calendari que ens demanen i ja no la fan factible. Nosaltres què hem proposat? Què volem? Doncs, entre altres coses, fer viable aquesta proposta absolutament legítima per part dels veïns i de les veïnes i per part del seu propi grup, que fa anys que venen reclamant, fa temps que venen reclamant aquesta cobertura, els diferents governs han anat treballant. Em sobte el discurs de la senyora Vila perquè precisament quan vostès van governant tampoc van fer res. Sí que van fer, van anunciar en precampanya electoral que ho anàvem a fer quan ja s'acabava el mandat. Per tant, siguem tots una mica rigorosos amb el que diem perquè en el fons estem buscant exactament el mateix. Nosaltres havíem fet una esmena en la proposició del Partit Popular en el sentit de i per tant anar fent per trossos aquesta part que queda de ronda i en aquest cas cometre la part que entenem que és més viable de fer, que és de diagonal a Prat de la Riba. No ha sigut acceptada l'esmena, que nosaltres el que creiem que era més fàcil de poder fer i per tant ens abstindrem.
Bé, sí, jo, bàsicament, inacció no és sinònim de priorització. El que nosaltres estem fent és, bàsicament, prioritzar allò que toca a la ciutat. Nosaltres no hem presentat capaç mena de contingut amb el grup municipal del PP, precisament. perquè volem fer viable i possible un projecte que és molt complex, cal, i creiem a nivell tècnic, que és més positiu fer-ho per trams i començar amb el tram que possiblement sigui el més senzill. Això és el contingut de l'esmena. I si els resultats d'aquest estudi se'ns diu que és viable, l'inici de la pacificació de l'obra, doncs tirar endavant quan toqui. Jo crec que això no és buit de contingut en cap cas, sinó de mirar cap endavant en sentit positiu, com ara deia el senyor, el regidor Coronas. Nosaltres també l'abstenció és un positiu, està evidentment dins de l'agenda de la ciutat, està evidentment dins de l'agenda del... regidor del districte de les Corts, d'anar tirant endavant i fent passos endavant, com es va fer a la Ronda de Dalt, o s'han fet en altre tipus de semicobriments, que després d'anys de lluites veïnals s'ha anat de forma progressiva treballant. Simplement això. Gràcies.
Bé, gràcies. Doncs, com li deia abans, senyor Castellana, nosaltres compartim, evidentment, l'esperit del PREC. No només ho compartim, sinó que acceptarem el PREC. L'ambientat passat ja vam iniciar tot el que és una nova filosofia de l'esport de la ciutat, que és maritimitzar la ciutat, que és crear aquest pavelló blau, precisament per ampliar els usos esportius. Més de terra endins, al revés, mar enllà, com deia la... La cançó i amb això estem. De fet, amb els usos i la intensitat d'usos també vam intentar regular, ho estem treballant i ho hem treballat amb tots els actors i actrius del món de l'esport nàutic i també, evidentment, de tots els esportistes i les esportistes amb el que és l'esport a la platja i al litoral. En aquest tema en concret es complica una mica més. Per tant, jo li accepto el prec i hem de treballar, però hem de treballar també amb qui té competència, perquè... Entenc, nosaltres, des del 2016, de fet, per aquesta voluntat d'obrir les portes a les aigües obertes, hi ha un projecte que es definien fins i tot en aquell moment els itineraris marins dins de la temporada de platges. Això sí, eren itineraris impulsats per l'Espai Esporti Municipal de Mar i el FEM Mar Vella, des d'on es dinamitzaven i s'organitzaven tot això. S'organitzaven en el sentit de donar, precisament, seguretat amb aquells que opten per aquesta modalitat de la natació, perquè vegi per on anàvem s'incloïa un servei de suport d'un monitor com una taula de SAP, que és el paddlesurf que coneixem tots, doncs intentàvem mantenir aquesta seguretat dels esportistes amb la seva activitat. Ara bé, nosaltres entenem que el que es demana és uns itineraris fixes assenyetges en forma de carres amb boies garantint la seguretat dels esportistes durant tot l'any i amb unes distàncies que és on tenim el problema. Per què? Barcelona disposa d'un pla de gestió integral del litoral que estableix els usos i serveis que es donen a terme en temporada de banys a les patxes de Barcelona. Cada any es revisen els usos i s'avaluen les noves necessitats per ser incorporades i validades per la Generalitat i l'Estat que són les administracions amb competències. La delimitació territorial del Pla de Gestió Integrat del Litoral inclou l'àmbit complès entre el límit interior de la zona marítima terrestre en la part terrestre i els 200 primers metres de la zona de bany en l'àmbit marí. S'inclou també en l'àmbit del Parc d'Escuix de Barcelona que va a banda. De la mateixa manera, es disposa d'un conveni de col·laboració entre l'àrea metropolitana de Barcelona que té com a objecte la cooperació entre l'Ajuntament i l'AMB per la gestió i manteniment del mobiliari de les platges. En fi, després ja li explico amb més concreció. La nostra voluntat és plena i treballarem amb les competències, però no és única i exclusivament una feina que ens pertoqui a nosaltres.
Molt bé, moltes gràcies, alcalde. Doncs, evidentment, compartim la preocupació. Per això, des de fa temps que en treballem, suposo que fèiem amb alguna cosa, que és que l'entitat, en aquest cas, Panteres, amb qui fa anys que hi treballem, No ho hem fet prou bé o no s'ha comunicat prou bé perquè des de l'inici que vam firmar el conveni volem deixar molt clar, claríssim, que aquest conveni sí que s'ha desplegat i que s'està executant amb accions concretes i mesurables. Per tant, agraeixo l'oportunitat. Des del 22, l'any 22 fins avui, s'han fet formacions anuals adreçades als clubs esportius de la ciutat, al personal de l'Institut Persona Esports i també al personal de les instal·lacions esportives municipals. Només en els darrers dos anys Hem organitzat formacions específiques per a tècnics i gestores d'instal·lacions i aquest mateix 2025 s'ha fet una sessió amb el grup d'equitat de gènere del Consell Municipal d'Esports, incloent-hi, evidentment, una visita al centre LGTBI, és a dir, formació, sensibilització i capacitació, que per tant entenem que sí que s'està fent. També hem desplegat un protocol contra la legitimofòbia a l'esport, elaborat, evidentment, amb l'oficina per la no discriminació i validat per panteres grogues. Aquest protocol és públic i és un deure d'anunciar una sospita fonamentada de discriminació o violència per motius d'origen, de religió, de nacionalitat o d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere. I per assegurar-ne la difusió, l'any 23 es van enviar cartells a totes les instal·lacions, així com es van instal·lar 44 alones amb la campanya Respectadors i Respectadores, per una grada lliure de violències als camps de futbol de la ciutat, que l'alcalde se'n recordarà perquè vam aprofitar un derbi a Horta, entre el Martenenc i la Unió Esportiva Horta, precisament per encetar la campanya. Pel que fa a les campanyes públiques, s'han fet accions a les xarxes del BCN Esport, ha entrat esclar com el 19 de febrer, dia contra l'homofobia de l'esport, i el 28 de juny, dia de l'orgull. També s'han fet actes públics amb clubs i entitats, amb participació pública. també de l'alcalde, per donar visibilitat i compromís institucional. A més, molts districtes i entitats gestores han organitzat activitats de sensibilització i des de l'Ajuntament s'ha ofert assessorament en diversitat a diverses instal·lacions esportives. També hem incorporat la perspectiva LGTBI a les guies sobre perspectives de gènere que l'IBE posa a disposició de clubs i entitats. Tot això en coherència amb el desplegament del Pla Municipal per la Divisabilitat Sexual i de Gènere. Seguirem treballant, evidentment, perquè compartim la importància, però s'ha anat treballant.
Sí, gràcies. Bon dia. Realment, jo crec que, senyor Serrera, compartim la il·lusió. Jo, per pocs dies que en parlava, d'una il·lusió. Jo crec que qualsevol ciutat que ha estat olímpica i que ha tingut un bon record, ara parlem de nostàlgia, crec que en la ment de tothom que va gaudir, doncs conservem la flama encesa, que és el que acostumo a dir jo des de fa molts anys. Però perquè la flama estigui encesa hem de tenir i hem de ser conscients i considerar quin és el moment i quines conseqüències té presentar una proposició com la que ha presentat vostè. Jo crec que ha tingut moments i temps per poder retirar una proposició que en lloc de generar precisament consens o complicitats necessàries per tirar endavant qualsevol projecte el que fa és posar-ho al debat polític i, per tant, generar tot el que és el contrari. Jo no sé si vostè, abans de parlar i presentar una proposició d'aquest tipus, ha parlat amb qui és el responsable, que en aquest cas és la gent que pertany al Moviment Olímpic i al Comitè Olímpic Espanyol, i si consideren que és adient o no presentar una proposició d'aquest tipus, ho dic simplement perquè si coneix com és i com funciona tot el que és els diferents passos que s'han de fer abans de presentar una proposició com aquesta. És que no té absolutament cap sentit, és absolutament inoportú, és absolutament il·lògic voler uns Jocs Olímpics i venir aquí a plenari, no parlar amb ningú i fer una proposició d'aquest tipus. No es pot anar a buscar i treballar el gran esdeveniment a cop de proposició, és absolutament il·lògic. i no és gens sensat. No sé què pensarà també el seu partit a Madrid, que des de fa molts anys ve parlant i aixecar la bandera de l'olimpisme a Madrid i que, per cert, han fracassat totes i cada una de les candidatures que ha anat presentant. Per tant, jo crec que les ocorrències, quan estem parlant d'aquest tipus d'esdeveniment, no són bones conselleres. Per molt que jo... continuo dient-li, comparteixo la il·lusió i el somni que algun dia es puguin donar de nou uns Jocs Olímpics a la ciutat. Per cert, mirar quins són els anys, estem parlant, com deia el senyor Castellana, de molts anys endavant. Molts vol dir moltíssims anys endavant. Ha d'haver voluntat política de tothom, no només d'un partit o de dos, de tothom. I és cert que també en els anteriors Jocs Olímpics va haver-hi algun partit que no va estar d'entrada. Després va ser del contrari, d'acord en tenir una organització de Jocs Olímpics, però hi havia una àmplia majoria i no es va venir a un plenari a presentar res. Vull dir, va fer una feina de l'alcalde, de l'alcalde d'aleshores, de feina, de complicitats, de treball amb la societat civil, amb la societat política i per tirar endavant. És veritat, no forçosament, he sentit algunes paraules, crec que no és el lloc tampoc per debatre, jo encantat, ja sabeu, de poder parlar i debatre d'esports, però se m'ha acabat el temps. En qualsevol cas, per tot el que li estava comentant, si em permets la presidenta, evidentment no contestaré de tot arreu, forçosament no és incompatible un gran esdeveniment i la promoció esportiva, però s'ha de poder treballar bé per fer-ho possible i el posicionament del govern en aquest cas serà contrari.
Doncs cap de les dues coses, regidor, simplement que em sembla prou important per poder esperar tenir la globalitat de l'informe que es va sol·licitar a VIMSA i poder fer, per tant, arribar i encetar un procés de participació com el que cal amb veïnes i, evidentment, amb la resta de grups municipals quan disposem de l'informe en la seva totalitat, doncs donarem el trasllat que es va acordar aquí també en el plenari.
Jo crec que tots i totes estem d'acord que l'objecte final és precisament disposar d'un informe que ens permeti avaluar amb la seva justa mesura què és l'obra idònia a realitzar en aquest tram o en el tram que vostè estava ara mateix explicant. Així que les conclusions es traslladaran de nou als veïns, tan aviat com s'hagi tingut en compte, no només els factors tècnics evidents, sinó també els econòmics, ambientals, que comporten les possibles actuacions i alternatives contemplades que també s'estan estudiant, per cert, per part de l'àrea de l'arquitecte municipal, tenint en compte una visió integradora amb l'espai urbà, i amb les noves necessitats que sorgeixen a la ciutat. De nou, quan el tinguem, serà vostè el primer en Severo, al mateix moment que els veïns i les veïnes, que des de fa molts i molts anys ens han vingut precisament a demanar l'informe, els estudis i la viabilitat del projecte.
Sí, gràcies, alcalde. És molt gruixut, senyor Rius, tot el que acaba de dir, perquè no pel que diu pel contingut, que també és gruixut, sinó per la manca de coneixement de com s'ha fet en aquesta ciutat històricament els equipaments i com s'ha procedit a acordar o a contractar la gestió d'aquests equipaments, incluent el govern del que vostè va formar part, perquè feia exactament el mateix que vostè està criticant. Així que donde digo digo, digo adiós, senyor Rius, i el que jo li recomano és que n'aprenc una miqueta del que és la política esportiva i com es gestiona i es construeix i es dibuixa els equipaments en aquesta ciutat. Nosaltres estem d'acord en l'esperit fins i tot del PREC, perquè ja li dic i avanço que a Sant Andreu, evidentment, no hi mancaran làmines d'aigua, no només per l'Associació Esportiva, per la Comunitat de Sant Andreu, sinó també pels veïns i les veïnes. però res a veure amb el contingut del PREC. És per això, perquè nosaltres sí que defensem el que vostè ha dit, com sí que ho defensem, per aquesta mateixa raó no li podem acceptar el PREC, perquè si l'acceptéssim el PREC ens limitaria de manera que no podríem fer possible les noves damines d'aigua.
La primera premissa errònia és la suposada separació d'una oferta esportiva històrica i federada com el Waterpol al districte de Sant Andreu. No només és inexacte i errònia, evidentment, sinó que ignora tota la feina que s'està fent des del govern municipal per garantir la continuïtat i millora dels serveis esportius. Vostè parla de desconeixement, de que sortim a córrer. Doncs miri, passem de 1.440 metres, que és el que hi havia ara quadrats obsolets de l'actual FEM Sant Andreu, doncs passem a 4.000 metres quadrats. Passem d'una piscina... d'1,20 m de fundada a una piscina d'1,80 m i coberta. Això és el que passem a fer. Per tant, per tot això, perquè estem dibuixant també amb el districte de Sant Andreu la ubicació de nous espais, evidentment, i de noves lamenes d'aigua, no li podem acceptar el prec.
Jo crec, no m'estendré gaire, però jo crec que ha quedat prou clara i evidenciada la posició del govern amb l'anterior proposició que està presentat. Sabem que Fira, evidentment, és una institució amb entitat propi i que les seves decisions es prenen en el marc. de respecte a la legalitat, la lliure competència i el tracte igualitari entre operadors. Però no obstant això, i per tot el que abans hem comentat, acceptem la proposta d'elevar aquesta petició al Consell de la Consorci de la Fira de Barcelona i traslladem la iniciativa per abatar la participació de l'Estat d'Israel i d'aquelles empreses vinculades directament o indirectament a les ofensives militars i a l'ocupació del territori palestí d'acord amb el que vostès demanem. Sabem i som conscients, igual que vostè, suposo, de la complexitat que implica la gestió d'una institució amb més de 270 esdeveniments anuals i més de 16.000 expositors directes. Però, malgrat això, la nostra responsabilitat com a ciutat és treballar perquè la Fira sigui també un espai coherent amb els valors de Barcelona, amb la seva trajectòria de defensa de la pau, la justícia i la cooperació. Volem, evidentment, construir escenàries de diàleg, però la nostra veu ha de ser en aquests moments tan complexa, clara, i compromesa. Per tant, acceptem el PREC i traslladem aquesta petició amb la convicció que, com a ciutat oberta, responsable i solidària, també podem contribuir de manera efectiva a la construcció d'un futur basat en la dignitat i la justícia per a tothom.
Muchas gracias. Jo el que li demano en primer lloc és que no monopolitzi ni polititzi el que és un esdeveniment esportiu, com van intentar vostès, perquè jo era el responsable de la pantalla a Plaça Catalunya, i van intentar vostès entrar en grup i banderes del seu partit polític. Aquest Ajuntament va posar pantalles a la final del Mundial femení, va posar pantalla amb la final de la Champions femenina i ha tornat a posar pantalla amb la final de l'Eurocopa masculina. És, per tant, voluntat, evidentment, de compartir un esdeveniment esportiu amb tots els barcelonins i barcelonines més enllà de les seves creences polítiques. Podem acceptar el PREC, en segon lloc, perquè és una gestió que ja es va fer amb la selecció espanyola femenina, que ja es va fer amb el FC Barcelona quan va guanyar la Champions i que s'ha tornat a fer amb la selecció espanyola masculina i que no depèn de la voluntat de l'Ajuntament, sinó, en primer lloc, de la gestió que pugui fer la Federació Espanyola i, en segon lloc, evidentment, de la voluntat dels propis jugadors. i jugadores, de poder venir o no venir o aprofitar, com estan fent la gran majoria, d'acabar la temporada, fer vacances abans de començar la pretemporada. Així que està fet l'oferiment i a l'espera que els jugadors i la federació vulguin gestionar-ho o puguin gestionar-ho o no.
Le contesto en castellano porque creo que en catalán no me entiende y es una cosa que estaría bien que aprendiera. El Ayuntamiento, como hizo con la selección femenina cuando ganó el Mundial el verano pasado, como ha hecho y ofreció al club, al Barça, cuando ganó la Champions, ha volvido a ofrecer este Ayuntamiento a la Federación Española de Fútbol. ¿Para qué? Si quieren, puedan venir a hacer el ofrecimiento. Le he vuelto a contestar. No es voluntad exclusiva del Ayuntamiento de Barcelona, sino de la Federación Española y de los propios jugadores y jugadoras venir o no venir. No podemos obligar a nadie. No sé si ahora me ha quedado usted más claro. El ofrecimiento ya se ha hecho antes de que usted presenciara, presentara en ningún PREC. Igual que el alcalde, felicitó por escrito al seleccionador español por el éxito en la pasada Eurocopa. Y más en esta selección, que me sorprende que ustedes defiendan con tanto ahínco, cuando ha sido una expresión precisamente de diversidad, con unos grandes extremos que han hecho, tanto la MIN como Nico, criticados por su formación política, pues no se han hecho vibrar a toda la resta que no tenemos tantos problemas.
Molt bé, té la parla al regidor. Perdó. Endavant.
Gràcies. És una idea oportuna, regidor, i per diverses raons. La primera és perquè en el context d'una progressiva reducció de l'ús social del català, les situacions de discriminació i la percepció i la realitat d'aquestes situacions lingüístiques solen augmentar. I en segon lloc, perquè una bústia permet objectivar i tractar amb major claredat situacions, actes o declaracions que poden significar una greuja inacceptable per l'ús legítim i complet del català. Convé, però, crec jo, dotar aquesta bústia d'uns paràmetres d'actuació que siguin equànims, basats en el marc legal existent i fora de tota visió ideològica. Votarem a favor, òbviament, i encoratjarem, o li demanarem ràpidament, a la recentment creada comissionada de política lingüística perquè ho posi en marxa la major brevetat possible.
Regió de Mercè. Cap problema, no cal afegir res.
Regidor Escudé. Molt bé, gràcies, alcalde. Començaré pel darrere. En primer lloc, nosaltres estem recabant la informació de què va passar efectivament el 1201 perquè possiblement no és exactament el que es desprèn de l'article que és el que hem pogut... llegir tots i totes i per això mateix hem demanat informació per saber exactament què és el que va succeir. En qualsevol cas, amb el que correspon al seguiment de PREC, se'ns va demanar I es pot agradar en tres punts. La primera, inclusió de clàusules d'ús del català als plecs administratius. Crec que vostè ho ha dit perfectament. Els plecs de clàusules administratives particulars per a la concessió de la gestió i explotació dels centres municipals inclouen la clàusula setgena, per tant, que ha establert com a obligació del concessionari i hi haurà tota la documentació necessària per al compliment del contracte en català i fer-ne ús en el servir objecte del contracte. Aquesta obligació és conforme al que disposa l'article 4.2 del reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament, que estableix que els adjudicataris han de presentar normalment la documentació en català i fer-ne ús en els serveis objectes del contracte i és el que es fa. Amb el punt 2 del PREC era coneixement del català per part del personal dels centres, tal com recull l'article 11 de la llei 1 barra 98 del personal al servei de les administracions públiques ha d'acreditar un nivell adequat de català i castellà. No obstant això, el personal contractat per empreses concessionàries no està inclòs en aquesta obligació. d'acreditació formal. Ara bé, d'acord amb l'article 128 barra 1 del Codi de Consum de Catalunya, els consumidors tenen dret a ser atesos en català o castellà segons la seva elecció. Per aquest motiu, es garanteix que el personal present a les instal·lacions puguin atendre els usuaris en català en tot moment, sense que això impliqui exigir formalment una titulació concreta. Més enllà, la publicitat, informació i comunicació dels usuaris, que es fa als usuaris, evidentment, per part dels centres, es fa en català. I el tercer punt, desenvolupament de les activitats en català. Pel que fa a la realització de les activitats esportives en català, dins d'aquest règim concessional, la normativa vigent no preveu expressament aquesta obligació i per aquest motiu s'ha valorat la possibilitat de demanar un informe jurídic específic per determinar si es poden establir requisits adicionals pel que fa a la llengua vehicular de les activitats sense contradir la normativa actual. En resum, el govern municipal ha inclòs les clàusules d'ús del català a l'espectre d'administratius, garanteix que els drets lingüístics dels usuaris no es veuen vulnerats, assegurem l'atenció en català en tot moment i estem estudiant i treballant la possibilitat d'anar més enllà en la regulació de la llengua de les activitats amb assessorament jurídic corresponent.
Gràcies, alcalde. Avui fem un pas, crec que important, en aquesta petita joia modernista que tenim al districte de les Corts i el que fem, bàsicament, i sobretot, és dotar-la d'ànima i fer un doble rescabalament, jo crec. perquè provant aquest punt el que fem també és rescabalar-nos com a ciutat amb una de les nostres principals sopranos, com va ser Victòria dels Àngels, i fer que el seu llegat cultural, el seu llegat artístic, tingui tot el valor i torni una miqueta a casa seva per una banda, I per una altra, una de les entitats més importants que tenim al districte, que és l'associació de veïns de Pedralbes, veïns i veïnes de Pedralbes, que també tingui la seva. Així és que aquell espai que des del 93 teníem en desús, en breu i gràcies a l'aprovació d'aquest punt, el que fem és dotar-la d'ànima, de cultura i d'activitats socials.
Simplement, evidentment, estem absolutament, agrair el vot favorable de tots els grups i amb el senyor Castellana, que ara comentava la defensa del patrimoni, evidentment és per això que tenim i farem una inversió de més d'un milió d'euros per intentar, de forma absolutament mimètica a la situació que estava en el seu origen, deixar que ha sortat com va ser construïda.
Sí, moltes gràcies. Bé, bon dia. Realment un pla important i molt esperat al poble nou. És un pla amb quatre objectius principals. El primer, regular l'ordenació per permetre la reforma integral i ampliació del CEM fins a la tercera planta, construir un nou volum per ubicar una piscina reglamentària de Waterpolo, enderrocar el volum actual de la piscina, enderrocar el nucli de comunicacions externs i millorar la relació de l'equipament amb l'espai públic que l'envolta. Per tant, doble objectiu, una nova distribució de l'edifici de Can Felipa, amb un nou volum amb la piscina que tot just ara us comentava, amb una planta baixa que seguirà acollint l'entrada principal del CEM amb la recepció, vestidors i instal·lacions esportives com el gimnàs, una primera planta on es preveu que s'allotgi gran part del programa esportiu, com les sales polivalents per activitats dirigides, la segona i tercera on s'integraran al programa esportiu per ampliar l'oferta del CEM i la darrera planta, la quarta planta, que seguirà mantenint el seu ús cultural, la sala que tots coneixem com la sala del teatre. I l'altre objectiu, evidentment, que és l'actuació a la plaça Josep Maria Huertas Clavaria, un punt de trobada, evidentment, en el barri del Poble Nou, on s'inclou la reorganització d'una nova placeta d'accés, la reubicació d'una àrea de jocs infantils, la integració urbana amb el camí antic de València i on es preveu també una zona exterior enjardinada al voltant de... de l'equipament. Tot això ho farem amb dues fases que, entre altres coses, el que ens permetrà és respondre a tota la feina. Evidentment, està al costat de la feina que estan fent fins a dia d'avui de forma meravellosa les entitats, amb qui des del primer dia estem fent un seguit de reunions perquè tothom estigui al cas i tingui tota la informació per anar fent el seguiment que comporta. I amb aquestes dues fases el que també assegurem és tenir la tranquil·litat de seguir a Can Felipa, que puguin seguir a Can Felipa fins que no comenci la fase segona, perquè en paral·lel amb aquestes fases es fa tota la remodelació de la 9 del carrer Pallars 217, on traslladarem aquestes entitats.