Eva Baró Ramos

Sí, gràcies. Bé, avui el govern es presenta una mesura de govern que d'entrada és evident que compartim completament l'objectiu des d'Esquerra Republicana i com es pot apreciar des de la majoria de les forces polítiques. Una Barcelona lliure de violències masclistes. Per tant, coincidim amb el que volem, segurament no coincidim tant en com arribar-hi i amb quina intensitat arribar-hi. A nosaltres ens sembla que el document que presenta el govern té elements positius, Reconeix la necessitat de millorar la coordinació. Hi ha molts elements que no sempre estan prou ben encaixats i prou ben coordinats. Reforça la importància dels serveis d'atenció, imprescindible, i incorpora un element molt important, que és l'avaluació. Les polítiques tan formadores necessiten poder ser avaluades per contrastar que, efectivament, transformadores i que han citat millora per aquí o per allà. Però també és veritat que des d'Esquerra Republicana portem molts mesos treballant, plantegem proposes molt concretes, no declaracions, propostes molt concretes que responen a una realitat molt dura i és que avui la violència masclista és la principal vulneració de drets humans a la ciutat i moltes dones encara pateixen violència institucional quan busquen ajuda. Llavors aquesta mesura és imprescindible, és necessària però també ens sembla que d'alguna manera fa curt. I fa curt perquè, com passa sovint amb aquest govern, no acaba d'integrar en les mesures de govern o en els plans estratègics tots aquells acords polítics que s'han pogut debatre en el si d'aquest consistori i d'aquest ple o, per exemple, en comissions. Per tant, les nostres esmenes realment no han ampliat Res, el que han intentat fer ha sigut reparar omissions de tots aquells debats, d'aquells plantejaments que s'han treballat políticament abans perquè no quedessin fora d'un document que és molt important per la ciutat, que és molt important per les dones i pels infants de la ciutat i que hauria de ser, sens dubte, el full de ruta de la ciutat dels pròxims anys. només alguns, l'aplicació mòbil d'atenció i emergència. És un PREC que aquest govern va acceptar ja fa més d'un any i mig, quasi m'atribaria a dir-ne dos, una eina que hauria de permetre accedir ràpidament al PIAT, al SARA, a emergències, a un xat segur i a punts segurs, però inicialment la mesura, per exemple, no en feia cap tipus de menció. Espero que això es pugui corregir. L'Observatori Municipal de Violències Masclistes. És veritat que la mesura em feia una referència molt superficial, però fa tot just una setmana vam aprovar una proposició d'Esquerra Republicana que definia amb tots els ets i els ulls el disseny, l'estructura, els objectius, la governança. Per tant, home, no cal traslladar esmenes. Moltes vegades el que cal, i el que ens sembla que hauria de fer el govern, és estar amatent, atent, escoltar, tots aquells elements que van sorgint en el sí del debat d'aquest consistori en un tema tan important com aquest i incorporar-los de partida i de facto en els plantejaments i en les propostes i en les mesures de govern que el capilar fiscional aconsegueix anar transformant la realitat. I permeti'm fer una darrera menció. i és destacar el paper fonamental de les entitats feministes que sostenen la prevenció i que acompanyen tota la xarxa comunitària. Projectes com Matxineres afronten situacions econòmiques insostenibles, inestables, manca d'espais estables, malgrat l'impacte social positiu que tenen. Un fet que limita la continuïtat, per exemple, d'aquest projecte. Sense l'atenció, sense el sistema d'atenció que totes aquestes entitats proporcionen, el sistema d'atenció pot caure. Per tant, és molt important que entenguin que ha d'haver-hi una complicitat i una línia així i una cura absoluta envers tota aquesta xarxa. Gràcies.

Gràcies. Com no pot ser d'altra manera, nosaltres també votarem a favor d'aquest punt. Entenem que permetrà dur a terme allò que hem pactat en el marc de les negociacions del pressupost del 2025, que és la modificació del planejament per adaptar, com bé s'explicava, els nous usos culturals, la rehabilitació i la cessió de l'edifici anex a la masia dels jardins Pla i Armengol del barri del Guinardó a l'associació del barri del Guinardó-Xerrac, per tal que hi puguin guardar els gegants, els capgrossos, per començar. Una associació que treballa per la promoció de la cultura, de les tradicions, l'art i les festes populars del Guinardó i que té com a objectiu promoure precisament activitats encaminades a vetllar per la conservació, la difusió de les tradicions catalanes mitjançant l'assessorament i l'organització d'esdeveniment. Per tant, a favor.

Avui el grup dels comuns ens porta una proposta que ens sembla que és molt òbvia en alguns aspectes, francament. Fer complir les normes municipals. I en aquest cas en concret, fer complir la mesura del 30%. Nosaltres som del parer que a Barcelona no es pot permetre que cap norma s'incompleixi, en general tampoc la del 30% que el CAPI busca com a objectiu generar habitatge protegit. No ens podem permetre que aquestes normes, que aquesta en particular tampoc quedi desactivada, quedi desautoritzada i, per tant, fins i tot vegi compromesa la seva efectivitat per la manca d'inspecció o per la inacció administrativa. En particular, fent una mica de memòria, la mesura del 30% va ser fruit d'un consens ampli, polític i social molt treballat, que a vegades ens oblidem que sense el treball polític, que clar que va fer alguna concessió, no s'hauria aprovat la mesura del 30% i no hauríem estat 10 anys, menys de 10 anys, parlant-ne al respecte, doncs sense tota aquesta feina no hauria estat possible disposar d'aquesta mesura. Però, clar, una política només és efectiva si es desplega amb rigor i convicció, si s'inspecciona i si, quan hi ha compriments, es sanciona. Per tant, cobrar les multes ens sembla que no és un gest simbòlic, és demostrar que la ciutat importa, que la ciutat es creu les seves pròpies normes i que els incompliments tenen conseqüències. Per tant, és també una qüestió de credibilitat institucional i d'equitat envers tots aquells promotors que s'hi compleixen, perquè també hi ha promotors que compleixen. El mateix podríem dir pel que fa a les inspeccions, hi ha hagut casos i no cal aprofundir molt, és fàcil de detectar. que hi ha molts casos on s'han fraccionat obres o reformes per evitar precisament la consideració de gran rehabilitació i per tant l'aplicació del 30%. Això s'ha de revisar en detall. No fer-ho seria acceptar de nou que la llei es pot esquivar i això no pot permetre a cap ajuntament que es prengui seriosament a si mateix i a les seves polítiques d'habitatge. El mateix passa amb el règim sancionador. La llei del dret a l'habitatge és molt clara. Els incompliments de reserva d'habitatge protegit tenen un marc sancionador específic que pot arribar fins als 900.000 euros. Aplicar aquest règim, per tant, no és una opció, és el que determina la normativa. Per tant, dos exemples del que, sense anar més lluny, des d'Esquerra Republicana hem demostrat que, quan hi ha voluntat política, les normes es poden fer complir. Quan estàvem al Govern de la Generalitat de Catalunya, des de l'Agència Catalana de Consum, vam desplegar un règim sancionador contundent contra els incompliments en matèria d'habitatge, imposant més de 250 multes per un import global de 6 milions d'euros dirigides, sobretot, a grans tenidors i operadors que vulneraven la normativa, donant un missatge molt clar. El dret a l'habitatge és un compromís real i no hi ha espai per la impunitat. A Barcelona, aquesta mateixa determinació també és imprescindible, com va succeir, de fet, amb el Pewat, on gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana la ciutat es va poder dotar de més de 100 inspectors. Potser, potser, potser el 30% necessitaria també un cos d'inspectors estable i ben dimensionat.

Bàsicament per dir que l'administració ha de ser sempre exemplar, que el complement de la normativa no és una cosa ni opcional ni arbitrària, i per tant votarem a favor.

Sí, gràcies. Avui, com bé s'explicava, culminem un recorregut que ve de lluny, l'aprovació definitiva de l'ordenança que desplega els drets de tanteig i retracte a Barcelona, una eina imprescindible per ampliar el parc d'habitatge assequible i frenar dinàmiques d'expulsió del veïnat. Nosaltres volem recordar una vegada més que fa dos mandats Esquerra Republicana va ser qui va portar al plenari la proposta per implementar el tanteig i retracte a nivell de ciutat en un moment en què aquest compromís ni tan sols estava inclòs en el pla d'habitatge del govern d'aleshores. Aquesta insistència va permetre que el 5 de desembre del 2018 s'aprovés definitivament la MPGM que declarava tot Barcelona com a àrea de tanteig i retracte. També va ser Esquerra Prolocana qui va advertir ja aleshores que caldria una bossa pressupostària específica que malauradament mai va arribar i també de limitar àrees preferents d'adquisició per evitar gentrificació associada a zones de transformació urbana com per exemple els eixos verds. cap d'aquests dos instruments es van arribar a activar, tot i ser essencials, com ha vingut demostrant el pas del temps. Per això celebrem que finalment arribi aquesta ordenança, una eina prevista a l'article 7 de la MPGM necessària per dotar el procediment de seguretat jurídica i eficàcia. També volem remarcar una realitat. Tot i que la llei preveu que els veïns d'un edifici puguin exercir aquest dret, és pràcticament impossible que la majoria ho puguin fer. Bé per les seves condicions personals, per la seva manca d'estalvis, per la dificultat d'obtenir finançament o per no complir requisits HPO. I, per tant, si volem que el tanteig i retracte serveixi per estabilitzar i per arrelar I per fixar a veïnatge, caldrà que l'administració vagi trobant la manera de liderar aquesta política amb recursos i amb celeritat.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres votarem a favor, però vaja, veient la posició dels grups... És molt trist constatar que avui els grups polítics del consistori censuren un debat. Avui censuren un debat important. Avui censuren un debat sobre habitatge, sobre la compra especulativa. El consistori ha decidit que no es parla. és molt greu, el consistori avui decideix que no es parla per diferents raons. La dreta, fent mil giragonces, explica, votarà en contra i votarà aquest debat per ideologia, perquè evidentment els incomoda profundament aquesta qüestió, posar límits a l'especulació. Imaginis, senyor debat, senyora Martín, debatre en política no és perdre el temps. Em sembla també bastant fora de lloc que vostès precisament diguin que debatre és perdre el temps. Les esquerres, és a dir, Esquerra Republicana i presumibilment el PSC, de fet ja ho ha dit, votarem a favor perquè a Barcelona i els barcelonins mereixem aquest debat. I els comuns, doncs els comuns, a veure, les coses com són? tenen un atac de banyes disfressat de mil geragonses argumentals perquè tenen un informe jurídic, com si un informe jurídic anés a missa, com si fos tan intocable com la Constitució espanyola. Un informe jurídic. N'hi ha d'altres que diuen altres coses. Però, en tot cas, si la proposta ve d'Esquerra Republicana i és sobre evitatge, aquí als comuns se'ls creuen una mica els cables fins al punt d'impedir Fins al punt d'impedir un debat que no enlenteix, no exclou i no impedeix res del que ja s'està treballant en altres cambres. Estem parlant d'una política molt transformadora. I per tant, tota la força que puguem fer des d'arreu, perdó, però hauria d'estar molt benvinguda i molt reforçada. Per tant, vostès que sempre parlen de polítiques valentes, polítiques valentes, doncs quanta por que estan demostrant avui mateix, ara i aquí, quanta por i quant de partidisme, perquè avamposen a la ciutat i als veïns i veïnes que paguen els plats trencats de l'especulació avamposen els seus propis interessos. Les coses, per una vegada, parlem-les clares. I em sap greu que no hi és la senyora Sanz, però Penso que és una pena que marxi així i que el seu darrer servei a la causa sigui precisament vetar un debat, un debat important a Barcelona i que impedeixi que tingui l'oportunitat.

Gràcies. Molt d'acord amb les reflexions que ens han compartit abans la regidora Monter, la regidora González. Aquesta proposta no neix d'una voluntat real de millorar els drets i les condicions de via de les dones, sinó d'un discurs que utilitza la baixa natalitat com a problema social a corregir. i que torna a situar les dones com a instrument d'una agenda demogràfica i això és absolutament inacceptable des del nostre punt de vista. De moment, no vivim en una societat distòpica i no estem vivint el cuento de la criada. La maternitat ha de ser lliure, ha de ser desitjada, ha de ser acompanyada i mai incentivada ni condicionada des de la pressió institucional, moral o ideològica. I les dones no necessitem que ens convencin de ser mares. Nosaltres les que necessitem són drets, són recursos, és autonomia, és seguretat per decidir el que volem, si volem ser mares o no volem ser mares. Per tant, En la línia del que apuntaven abans, si vostès realment volen ser útils a les dones, comencin a parlar d'altres coses. Parlin de conciliació real, parlin de corresponsabilitat, parlin d'accés a l'habitatge digne, parlin d'estabilitat laboral, de lluita contra la pobresa femenina, del reforç dels serveis públics en les cures, de l'erradicació de la violència masclista, de la bretxa salarial, parlin en definitiva de les polítiques d'igualtat, de com erradicar el masclisme i el patriarcat, que és estar en l'origen de les desigualtats entre homes i dones. Imaginin si tenen temes sobre els quals vostès poden parlar si realment volguessin ser útils a les dones. Per tant, són aquests factors que li estic mencionant els que condicionen les decisions vitals de les dones i no la manca d'una oficina específica de torn. Per tot això, des d'Esquerra Republicana, que defensem una política feminista basada en drets i no en paternalisme rancis, doncs votarem en contra.

A veure, no volia, però és que no me'n puc estar. És a dir, molt cansada d'escoltar senyors alli sonant a les dones sobre com hem de ser dones, quins problemes i de què ens hem de preocupar i de què no ens hem de preocupar. És a dir... Indescriptible.

Molt bé, aquest prec parteix d'una realitat incontestable i és que el lloguer de temporada i el lloguer d'habitacions s'han utilitzat massivament a Barcelona per esquivar la regulació del topall de preus del lloguer i expulsar veïns i veïnes dels seus barris com a conseqüència. Avui tothom parla d'aquest tema. Tenim motius per parlar-ne i estar contents, però parlem clar. Només Esquerra Republicana, quan era el govern de la Generalitat, va actuar amb la determinació necessària per resoldre'l amb el Decret Llei 6 barra 2024. Un decret que va entrar en vigor el 26 d'abril i que no es va convalidar perquè el PSC, senyor Collboni, es va posar de perfil i Junts hi va votar en contra. Bé està el que bé acaba, diuen, però per culpa de la seva tabió de llavors hem perdut temps, hem perdut molt de temps, pràcticament dos anys enmig de la crisi habitacional més greu que recorda. I els barcelonins han estat mesos i mesos completament desprotegits davant d'aquestes pràctiques i a mercè dels veïvens, especuladors i del gran capital inversor. Ara, gràcies a l'acord entre el Govern de la Generalitat i Esquerra Republicana, aquell text s'ha aprovat tal qual el van plantejar el 2024 i s'ha convertit en llei. Perfecte. Però una llei només funciona si s'aplica. I per això aquest prec és molt clar. Inspecció reforçada, recursos humans, sancions efectives, coordinació amb la Generalitat i prioritat als barris més tensionats. Perquè, si no, tindrem una vegada més una bona llei i una mala aplicació.

Sí, jo li agraeixo l'acceptació del PREC i les bones paraules, però també li he dit el següent, senyor Collboni. Tinc certa recança perquè en l'aplicació de la normativa d'habitatge, els governs municipals d'aquesta ciutat han acostumat a fallar bastant estrepitosament una vegada i una altra. I per què ara ha de ser diferent? Per què serà diferent? No sé si era desinterès o flaquets davant de l'especulació, però li poso uns quants exemples de bones regulacions mal aplicades a Barcelona. Miri, No van saber garantir l'aplicació de la llei de contenció de preus del lloguer quan estava vigent. No han sabut fer complir l'MPGM del 30% i això explica moltes coses. Res fa pensar que això canviarà amb aquesta nova llei de lloguers de temporada. Jo coincideixo amb vostè que s'estan canviant les regles del joc i que això implica un període... d'adaptació i d'ajustos i segurament d'esplaçament de recursos, per dir d'alguna manera. Però, en tot cas, l'insisteixo, sense inspecció, i l'inspecció no es fa amb barretes màgiques, es fa amb inspectors, sense inspecció, sense recursos humans suficients, sense sancions, sense coordinació amb la Generalitat, agraeixo que ofereixi ajut a la Generalitat i, sobretot, sense una voluntat política granítica, aquestes eines i les seves promeses poden acabar convertides en paper mullat. Esperem, de veritat, que no sigui així.

Gràcies, alcalde. La Casa Buenos Aires és un dels vuit antics hotels que expliquen què va ser Vallvidrera, un indret de vacances i de repòs i és part del nostre patrimoni també arquitectònic, cultural, social, tant a nivell de barri com a nivell de ciutat. Per tant, és part de la nostra història, són les nostres arrels, són arrels que hem de preservar. La Casa Buenos Aires ha passat per moltes etapes, ho sabem tots i totes. Des dels anys 60, sempre marcada per tenir un ús privat, va ser una escola, també va ser una residència de gent gran, però alhora sempre s'ha caracteritzat per ser molt permeable al barri amb sessió de locals i oferint activitats per als veïns i veïnes, especialment la gent jove i la gent més gran. Hi ha encara de fet molts veïns al barri que ens són testimonis i que ens ho expliquen. Si aquesta vocació ciutadana la posem en relació, la comparem amb l'elitització que ha patit el barri i que ha acabat expulsant bona part de la gent gran del barri i posant més difícil que mai que el jovent s'hi pugui quedar, fa que l'aprovació d'aquesta MPGM sigui absolutament indispensable i inajornable. I per tot això, nosaltres volem aprofitar per agrair al Govern municipal que hagi recollit el PREC que vam portar fa un temps a la Comissió d'Urbanisme, en el qual demanàvem complir amb els compromisos adquirits amb el veïnat de Vallvidrera i que avui s'aprovi la nova modificació del Pla General Metropolità per fer efectiva, evidentment, l'explupació, protegir l'edifici i destinar-lo a equipament veïnal i habitatges dotacionals. Per tant, evidentment, el nostre vot serà favorable.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor d'Esquerra Republicana per tirar endavant el projecte i que es pugui executar quan abans millor. És un solar buit, com bé s'ha dit, que fa molts anys que està buit, és municipal des del 2009, té una llarga trajectòria de reivindicació d'usos pel barri i pel districte i, per tant, doncs ens sembla que és evident que cal afavorir tot el procés perquè la ciutadania pugui fer un ús de qualitat més enllà de l'actual macroaparcament que hi ha en superfície. Sí que vull aprofitar per deixar constància que, en tot cas, aquest no és el projecte que des d'Esquerra Republicana havíem estat treballant, defensant i impulsant al llarg de tot el procés de decisió. Des d'Esquerra havien proposat al llarg dels darrers dos mandats un gran equipament cultural de districte, un espai multifuncional de qualitat que vingués a omplir el buit existent i que tots els actors de les arts escèniques del districte així volien. Ens sembla que és una ocasió perduda per la prosperitat i per el districte de Nou Barris, però en tot cas sempre és bo que hi hagi equipaments que donin resposta a moltes de les necessitats del districte de Nou Barris. Per tant, hi votarem a favor.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres sabem que aquesta és una MPGM que té uns objectius clars i puntuals, com bé se n'ha explicat, facilitar la implantació d'usos d'equipaments docents, culturals i esportius en edificis en què la façana estigui protegida i no se substitueixi l'edificació, establir un marge general de criteris i recomanacions per al desenvolupament dels plans de millora urbana, corregir diverses errades materials i clarificar el redactat d'alguns articles. Sabem que són objectius positius. Tanmateix, com hem expressat en diverses ocasions i també en moltes iniciatives, el que nosaltres volem, el que ens preocupa més, és millorar la mixtura del 22 Arroba, que sigui un barri... real, amb més habitatges, amb més veïns i veïnes i no un barri on a partir de les 7 de la tarda ja no hi hagi vida i tot s'apagui. Per això us vam demanar l'informe amb propostes per transformar l'1,2 milions de metres quadrats d'oficines obsoletes del 22 de Roba en 12.000 habitatges més i de moment seguim esperant algun tipus de retorn. Esperem que no tardin molt, que no tardin massa més, en tot cas avui optarem per una abstenció. Gràcies.

Gràcies. Bé, avui ens tornem a trobar amb una proposició de Vox amb tints o amb arguments clarament racistes, intolerants, intransigents, faltats absolutament de rigor. Vostès no venen aquí a plantejar un canvi d'enfocament, sinó que vostès el que volen directament és acabar de facto amb tota la política social d'habitatge de Barcelona. Intenten simular una preocupació pel dret a l'habitatge i parlen d'oferta i de demanda. Però després ens trobem, per exemple, que ahir mateix el Tribunal Constitucional emet una nota informativa on els dona resposta a un recurs que vostès interposen davant del Tribunal Constitucional que qüestiona un fotimer d'articles i de preceptes d'un fotimer de lleis. del Parlament de Catalunya que aborden qüestions de l'habitatge. Vostès qüestionen preceptes de la 1 barra 2022, preceptes de la 18 barra 2007, preceptes de la 24 de 2015, preceptes de la 4 de 2016, que és la llei per afrontar l'emergència en l'àmbit de la vivenda, etcètera. Vostès, una vegada més, bàsicament, el que estan fent és fer la feina bruta, els poderosos, en contra dels més febles i dels més vulnerables i, evidentment, com no ens sorprendrà, votarem en contra.

Bé, doncs el prec que presentem avui és més necessari que mai, perquè sembla que en aquesta ciutat ningú s'acaba de fer responsable d'algunes coses que passen. Avui insistim en una demanda que venim fent des del 2017 sense èxit, quan des d'Esquerra Republicana van posar sobre la taula la mesura del tanteig i retracte a Barcelona. i diem que calen criteris clars que ajudin a prioritzar bé quines adquisicions d'habitatge es fan i quines adquisicions no es fan, perquè no volem més casos com l'Orsola a la nostra ciutat, amb uns veïns que estan passant una autèntic via crucis des de fa anys veient i lluitant per no perdre la seva llar. Fa anys que demanem, per exemple, que s'estableixin zones d'adquisició preferent al voltant dels espais on es transforma l'espai públic, com va ser el cas de la Superilla, perquè els habitatges immobles d'aquests àmbits es revaloritzaven i això acaba provocant, de fet, un efecte crida pels inversors que especulen amb l'habitatge a la ciutat i que consideren que Barcelona es pot comprar a trossos com en el Monopoli. Això acaba generant gentrificació verda. Si al mandat passat el govern Collboni hagués tingut clars aquests criteris, La situació de la casa ursola avui no seria la que és. Però no va passar, van passar altres coses. El 7 de juny del 2021, l'Ajuntament va rebre l'oferta per comprar la casa ursola. Quinze dies més tard, el 2 de juny, es va demanar fer una inspecció, que va ser feta al cap d'una setmana. I tres mesos més tard, el 17 de setembre del 2021, el govern Colau Collboni signa l'expedient en què es rebutja l'opció de compra de la casa que es venia per uns 6 milions d'euros. La pregunta és... Per què no es va comprar la finca si el preu de compra màxim que el govern s'havia marcat per a les transaccions d'aquest estil era de 9 milions? L'Orsola, incluent la rehabilitació que el propi govern havia valorat, estava a uns 6 milions, 3 milions per sota del valor que el propi Ajuntament havia decidit que era el màxim que podia invertir. Per tant, era una bona adquisició per a l'Ajuntament. Què va passar? Des del nostre punt de vista que no existien criteris clars o suficients o adequats. De fet, era una operació clarament més avantatjosa que d'altres que va fer el govern Colau Collboni, com l'operació de l'Alzina de Gràcia o algunes compres que van decidir fer aquell mateix any a Florida Blanca 106, Calauri 161 val més 116. Totes aquestes dades que els hi dono estan extretes del compte general. Són dades rigoroses i és tal qual. Per tant, sisplau. defineixin uns criteris, revisin-los o facin de manera que no es torni a produir una situació com la que estan vivint els veïns i tota la ciutat aquests dies.

Prometo per imperatiu legal per servir la ciutadania de Barcelona, per defensar la justícia social i per defensar els drets i les llibertats del meu país, Catalunya.

Sí, ho prometo.

Sí, prometo.

Sí, prometo.

Prometo per imperatiu legal.

Sí, ho prometo.

Sí, prometo per imperatiu legal.

Per imperatiu legal, sí, ho prometo.

Gràcies, alcalde. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta sessió, ja ho vam fer a la comissió, però sí que aprofito l'oportunitat per apuntar una qüestió, i és que hi ha un cert malestar entre els veïns i les veïnes de Trinitat Nova. Jo crec que pensen que fa massa temps que veuen com l'únic que es construeix en el seu barri són habitatges i habitatges benvinguts siguin, per suposat, no hi tenen cap problema amb això, però veuen que si cada cop venen més veïns i veïnes és important que també s'hi facin equipaments que necessiten, és important que puguin disposar de més espai públic, que necessiten més parcs, més infraestructura i de moment veuen que se centren principalment en promocionar habitatges i els que volen és un barri on poder viure i per tant evitar que es pugui convertir en un barri més dormitori, per tant fem també una mica un apunt en aquest sentit. parlin amb ells i trobin la manera també de fomentar moltes peticions en termes d'equipaments que ells també han anat a l'avant d'alguna manera. Per tant, insisteixo a habitatge, sí, sempre, benvinguts siguin, però fem barri, fem barri per viure. Gràcies.

Sí, gràcies. Nosaltres farem un vot favorable, com ja vam fer a la comissió. Saben que és una mesura que ens sentim molt nostra. De fet, el plenari del gener del 2017 es va aprovar el Pla pel Dret a l'Habitatge i nosaltres no el vam votar i no el vam votar, entre altres coses, perquè el govern municipal d'aquell moment, el govern Colau, no es va voler comprometre a tirar endavant el tanteig i retracte. I per això va caldre portar al mateix dia una proposició en la que demanaven que s'implantés el tanteig i retracte a tota la ciutat. Aquella proposició va tirar endavant i dos anys més tard, tota la mesura urbanística estava ja tramitada, era una realitat i es podia començar a exercir a la ciutat. Segurament, aquesta és una de les poques polítiques estructurals que s'han fet en matèria d'habitatge a Barcelona. Per tant, per nosaltres, com saben, és una eina molt important a la qual hem donat, donem i seguirem donant suport. Sí que és veritat que, com ja vam apuntar en el seu moment, ens semblava important i ens segueix semblant important perquè ens sembla que són reptes que es poden encarar en els propers sis anys, és estirar una bossa de diners específica a aquesta mesura i insistim també en delimitar àrees preferents d'adquisició, sobretot aquelles àrees associades a àmbits de transformació urbanística, perquè són les àrees on segurament es revaloritzen més i això d'alguna manera pot revertir, ha revertit sovint en el preu de l'habitatge amb una tendència a l'alça i en alguns moments fins i tot directament disparant el preu com ha passat, per exemple, als vols del carrer Consell de Cent. Ens sembla que si això s'hagués fet oportunament, doncs segurament no s'hauria perdut l'oportunitat d'adquirir, per exemple, per sota del preu del mercat, per molt per sota del preu del mercat, com ens consta, una casa com la Casa Ursola, i a més a més, doncs, els haguéssim estalviat, sobretot, els veïns de la Casa Ursola, doncs, al Via Crucis que han passat i que encara estan passant.

Sí, gràcies. Nosaltres volíem començar posant en valor i agraint els esforços tant de l'equip d'urbanisme de l'Ajuntament com dels promotors per tota la tasca feta i per com han plantejat finalment aquest projecte per cobrir la majoria de pistes de pàdel i per tant minimitzar el soroll de les mateixes. També és cert que encara en queden dues de descobertes i que més enllà de les estimacions que ens comparteix la tinenta, en ferm, en ferm, tampoc no sabem quin serà l'impacte acústic definitiu. I per tant, nosaltres, atès que tota la qüestió del descans dels veïns, del respecte al descans dels veïns, ens és important, nosaltres farem en aquest punt una abstenció, com ja vam fer a la comissió.

Sí, només per posicionar el vot a favor.

Gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva. Ens sembla, com ja vam comentar diverses vegades, que és una bona notícia pels veïns i les veïnes del districte d'Horta-Guinardó, també per les seves associacions, com la del POU, i també, d'alguna manera, per l'urbanisme i el patrimoni en general, perquè ve a demostrar que quan les coses es parlen, quan s'explica el valor patrimonial de les coses, quan hi ha una escolta activa i també, evidentment, quan el veïnat es mobilitza, l'entesa acaba sent més fàcil. Fa uns mesos vèiem com en l'aprovació inicial es plantejava l'enderroc total de la masia de Can Peronet incluent la seva base, i l'altre dia vam aprendre, almenys jo, que també el safareig, i que era una masia on havia viscut l'última abogadera d'Horta. I avui, amb la modificació feta de cara a la final, i aquí em sembla que també cal reconèixer la sensibilitat finalment demostrada pels promotors, la masia de Can Peronet a Salva, i ens sembla, com he dit al principi, que és una bona notícia.

Sí, votarem també a favor d'aquesta suspensió amb l'expectativa i amb l'esperança que efectivament serveixi perquè la propietat, l'equip d'urbanisme, l'Ajuntament i el veïnat puguin asseure, puguin explorar solucions, puguin arribar a un acord que pugui satisfer mínimament a totes les parts i esperem que efectivament l'anterior planejament de Camp Peronet serveixi d'inspiració i d'exemple per arribar a aquesta solució que esperem que sigui definitiva. Gràcies.

Sí, gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva que, com bé s'ha dit, permetrà a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya implantar-se a les naus de la Sibèria en una zona molt interessant, tal com es va acordar amb la concessió que van guanyar i que, a més a més, permetrà rehabilitar les naus industrials del complexe. Només afegir que estarem amb atents i encuriosits a les remuntes proposades, com ja vam mencionar també en el si de la comissió. Gràcies. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Diu la paradoxa de Karl Popper, la paradoxa de la intolerància de Karl Popper, que per tenir una societat tolerant, cal ser intolerant amb els intolerants. Ell, d'alguna manera, va explicar que si una societat és il·limitadament tolerant, la seva capacitat per poder-ho seguir sent, s'anirà minvant, s'anirà reduint i s'anirà destruint precisament per aquells que són intolerants. I, d'alguna manera, ell conclou que encara que sembli una paradoxa, per mantenir precisament una societat tolerant, la societat ha de ser intolerant amb els intolerants, ha de posar límits, ha de posar línies vermelles. I podríem discutir, i s'hauria un debat, Quins són els límits, quines són les línies vermelles, com entenem i com definim la intolerància i la intransigència, i si en nom de la llibertat es pot dir tot. Però, des d'Esquerra Republicana sí que tenim molt clar, i ara els explicaré, quins són els nostres límits i quines són les nostres línies vermelles. Esquerra Republicana a Catalunya mai farem suport a un grup polític que no respecti de manera exquisita i escrupolosa la declaració universal dels drets humans en els fets, en les accions i en els seus discursos. Nosaltres mai farem suport als grups polítics que flirtegin amb la violència, verbal, simbòlica, civilina, que d'alguna manera la atin. Nosaltres mai farem suport als grups polítics que fan discursos estigmatitzadors, que estigmatitzen els més febles, perquè els més febles, els col·lectius vulnerables, aquelles persones moltes vegades joves, com s'ha mencionat ara fa un moment, que han tingut una trajectòria vital duríssima fins al punt que perden l'esperança i acaben traient-se la vida, són els que necessiten més recursos que mai i més suport que mai per part de la societat i per part de l'administració. Nosaltres mai farem suport als grups polítics que fan, practiquen i difonen discursos d'odi, que fan discursos xenòfobos, racistes, criminalitzadors, classistes, perquè això és el que fan vostès i perquè vostès són feixisme. I com que vostès som feixisme i nosaltres som antifeixistes, nosaltres sempre posarem el focus en això que vostès estan fent. I nosaltres, evidentment, com no pot ser d'una altra manera, votarem en contra d'aquesta, no sé com anomenar-ho, proposició.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres, evidentment, votarem a favor. En parlem molt, darrerament, del tanteig i retracte. Ens sembla que és una evidència que s'ha convertit en una eina més, n'hi ha d'haver més, però una eina indispensable, una eina indiscutible per fer créixer el parc d'habitatge públic a la ciutat de Barcelona. No sempre va ser així, no sempre va ser així. Sempre m'agrada recordar que nosaltres no vam fer suport al Pla pel Dret a l'Habitatge el 2016 precisament perquè vam condicionar el nostre suport a l'impuls d'aquest mecanisme, d'aquesta eina per part del Govern Colau i no ens en vam sortir, vam tardar encara dos anys per poder-ho aconseguir però finalment va ser així i des de llavors vam dedicar-nos sobretot a insistir en la importància d'utilitzar de manera exhaustiva tot el potencial d'aquesta eina amb propostes relatives de dedicar bosses concretes de diners de manera sistemàtica ja amb el pas dels anys, prioritzar àrees preferents d'aplicació d'aquesta mesura, etcètera. Ja tindrem oportunitat de parlar, però en tot cas sempre és una bona notícia que el tanteig i el retracte es vagi consolidant com una eina clau a la ciutat de Barcelona. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres, com vam fer a la comissió, com hem estat parlant, doncs podrem a favor... d'aprovar definitivament aquest pla especial urbanístic i de millora urbana de l'illa d'equipaments de l'Hospital del Mar i de tot el parc de recerca biomèdica. Hi ha moltes raons, en mencionaré només dues. La primera, la principal, és que gràcies a aquest planejament l'Hospital del Mar podrà comptar per fi amb una ampliació que necessita urgentment, molt necessària, per tal de poder ampliar els serveis que toca i que demana també la ciutadania, tota l'assistència especialitzada sanitària i també tots els serveis ampliats de recerca i d'IMSD. I, per tant, aprovar-lo ens sembla imperiós. També m'agradaria destacar que és una manera de donar continuïtat també a la feina feta pel govern republicà de la Generalitat, un govern que en el seu moment va decidir apostar i va decidir impulsar aquesta ampliació amb convenciment i amb recursos i, per tant, avui estem una mica més a prop que es pugui fer realitat.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor i, evidentment, celebrem la tramitació d'aquesta modificació del PMU dels ascensors de la Guinaueta. Aquesta modificació de les normes que regeixen la instal·lació d'ascensors exteriors en els blocs que no en disposen del sector afectat de la Guinaueta ve a resoldre alguns dels problemes que veïns i projectistes feien anys que denunciaven i que impedien l'execució dels projectes d'una determinada tipologia. Ens consta que la proposta és fruit del treball conjunt de veïns i veïnes, d'arquitectes implicats i també dels tècnics municipals amb l'objectiu de desencallar un greuge que començava a allargar-se en el temps. Per tant, benvingut sigui el canvi i enhorabona per la feina feta a tot el personal i a tots els actors implicats. Sí que aprofitem per constatar un cop més l'extrema lentitud que es dona a vegades alhora donar respostes a qüestions lògiques i a qüestions molt necessàries des de l'administració i és una lentitud que es dona en moltes situacions diferents i tenim oportunitat de parlar-ne segurament a cada ple, que molt sovint exespera els ciutadans i amb raó. Així que hem de seguir fent un esforç important i ingent per simplificar els tràmits i per simplificar la relació entre els veïns, el que necessiten els veïns i l'administració, el govern, l'Ajuntament de Barcelona.

Gràcies, alcalde. Segons el darrer feo, efectivament l'habitatge s'ha convertit en la principal preocupació dels catalans i les catalanes en quasi tots els grups d'edat i per als votants de pràcticament tots els partits. I no és per menys. L'accés a l'habitatge ha estat un problema que s'ha greujat any rere any rere any des de la crisi financera de 2007-2008. En aquell moment la societat va començar a prendre consciència, a entendre que l'habitatge era un dret i no un bé material amb el qual especular. Però, paradògicament, aquests darrers 15 anys no han servit per redreçar l'emergència habitacional, sinó tot el contrari, ha arribat, m'atreviria a dir, a nivells sense precedents. Tot plegat ve a demostrar que la solució a l'habitatge, malauradament, ni és fàcil, ni és ràpida, ni és una mera qüestió de voluntat política, com malauradament tantes vegades se'ns ha dit o se'ns ha volgut fer creure en un intent de polititzar un problema que necessita més rigor, més consens i, si m'ho permeten, també més humilitat entre tots i totes. Per tant, totes les iniciatives orientades a minimitzar les dificultats actuals per accedir a un habitatge digne o a garantir-ne l'accés universal en un futur tindran el nostre suport. Per tant, nosaltres votarem encantats aquesta proposició perquè, a més a més, com bé saben, compartim bona part del seu contingut. Ara bé, senyora Sanz, vostè ha tornat a perdre una oportunitat per fer un exercici d'autocrítica, que vostès han estat vuit anys al govern de la ciutat. I ara vostès demanen allò que no van voler fer mai quan estaven al govern de la ciutat. I miri que li vam demanar vegades i vegades des del primer dia que el tanteig i retracte va entrar en vigor. Vam demanar diners i criteris, diners i criteris. Cal una bossa de diners, una reserva anual per destinar-hi el tanteig i retracte. I el silenci com a resposta. Cal definir zones preferents d'aplicació, per exemple aquelles amb més pressió turística o amb menys reserves de sol. I el silenci com a resposta. Cal prioritzar les zones subjectes a transformació urbanística per anticipar-nos a la gentrificació verda, com va acabar passant amb la casa Ursola. I el silenci com a resposta. I vostès exigeixen transparència, cosa que em sembla excel·lent. Però jo encara estic esperant que ens expliquin per què van rebutjar l'adquisició de la casa Ursola, quan estava amb un preu molt per sota del preu de mercat, en ple cor de la futura Superilla, sobretot veient que després ens vam trobar a molt del seu entorn, darrere la pancarta, exigint solucions al desigament immobiliari que patien precisament els veïns de la casa Ursola. Quan vostès tenien la solució a les seves mans, només haurien d'haver pres una determinada decisió. Per tant, Ara han vist la llum i ara posen gas a fons. Doncs, escolti, ho celebrem i votarem a favor.

Gràcies, alcalde. Aquests dies la reivindicació pel dret a l'habitatge està en boca de tothom. N'acabem de parlar, en seguirem parlant. s'ha fet menció i vull fer menció a la manifestació de milers i milers de barcelonins i barcelonines que dissabte passat omplien els carrers de Barcelona per reclamar una baixada dràstica dels lloguers per garantir l'accés a l'habitatge. Perquè efectivament poder accedir a un habitatge i que l'habitatge sigui assequible és un dels grans i és el principal problema que tenim ara mateix ja a la ciutat. És la principal preocupació dels nostres conciutadans. Avui, amb la nostra proposició, volem posar a l'agenda política un tema sovint invisibilitzat que també impacta en el dret a l'habitatge de les persones. I és el dret a viure en un habitatge digne. Un habitatge digne. Una exigència bàsica reconeguda en la Declaració dels Drets Humans i que bàsicament vol dir disposar d'un allar en condicions. I què vol dir disposar d'una llar en condicions? Segur que coincidirem que com a mínim vol dir disposar d'una llar sense problemes d'insalubritat ni els riscos que comporta aquesta insalubritat per a la salut de les persones que hi viuen. Disposar d'una llar en condicions vol dir no tenir-hi problemes estructurals i per tant de seguretat, no tenir-hi patologies que impliquin haver d'apuntalar la vivenda, l'habitatge o l'edifici. disposar d'una llar en condicions vol dir poder-hi viure sense esquerdes o amb un aïllament tèrmic suficient que aconsegueixi mantenir una temperatura interior raonable, correcta, per totes les persones, per tots els membres de la família que hi viuen. Hi ha algunes dades que són bastant esfereïdores. Segons un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, Idra, avui, a la ciutat de Barcelona, el 59% dels habitatges de lloguer de Barcelona pateixen com a mínim tres problemes d'habitabilitat. El 39% dels habitatges de lloguer de Barcelona no disposa d'una calefacció adequada. El 28% dels habitatges de lloguer de Barcelona tenen humitats, floridura o filtracions en parets o filtracions en sostres. I el 22% dels habitatges de lloguer de Barcelona tenen problemes d'accessibilitat, una clara limitació, a més a més, per a l'autonomia funcional de les persones amb mobilitat reduïda. Sense anar més lluny, per exemple, per a moltes de les 90.000 persones grans que viuen soles a la ciutat de Barcelona en edificis envellits i que acaben patint aïllament, acaben patint soledat no volguda i tot el que d'aquí se'n deriva. Una última dada, segons l'Observatori de l'Accessibilitat de la Fundació Mútua Propietaris, el 51% dels habitatges de Catalunya estan gens o poc adaptats i si això ho extrapolem a la ciutat de Barcelona, vindria a equivaldre a vora 400.000 habitatges i estaríem parlant pràcticament de la meitat del parc d'habitatges de la ciutat. Senyors i senyores, tenim un problema que no fa més que agreujar-se amb el pas del temps. Aquests últims anys hem vist i hem sentit sobre la pluja de milions d'arribada d'Europa provinent dels fons Next Generation, cosa que ha provocat afortunadíssimament un increment dels pressupostos municipals en matèria de rehabilitació energètica. Però no ha passat el mateix amb els fons pel que podríem anomenar rehabilitació de primera necessitat, aquella que garanteix llars sense problemes estructurals, aquella que garanteix llars sense problemes d'habitabilitat, aquella que garanteix llars sense problemes d'incalubritat, aquella que garanteix llars sense problemes d'accessibilitat. I si no rehabilitem acabarem perdent habitatge de la ciutat. En aquesta proposició demanem que es prioritzi la rehabilitació i la regeneració urbana en els barris amb els índexs de vulnerabilitat més grans o en aquells barris amb el parc d'habitatges més envellit o amb aquells entorns més degradats. N'hi ha molts i vull mencionar-los tots. El Besòs i el Maresme, La Pau, Baró del Viver, Bon Pastor, Canyelles, el Congrés i els Indians, Campaguera, el Carmel, Can Baró, el Poble Sec, la Marina del Port, els barris, tots els barris de Ciutat Vella, on la Trinitat Vella, i des d'aquí aprofito per enviar un record al Quico de la taula veïnal i a la Ilda i al Roberto, veïns de Trinitat Vella, que ens van explicar en primera persona les dificultats que pateixen des de fa molt de temps, fa anys, per tirar endavant de manera efectiva els programes de regeneració urbana al seu barri. Per tant, Barcelona ha de fer una aposta, un compromís històric per l'habitatge digne i per la rehabilitació i per la regeneració urbana. I aquesta aposta ha de poder recollir totes les polítiques i també s'ha de poder contemplar en els pressupostos dels propers anys independentment del color polític del govern de Torn. Ha de ser una conjura entre tots i totes, perquè quan més tardem a posar-nos-hi, pitjor serà per la ciutat, perquè tenim un parc d'habitatges envellit, que amb el pas dels dies envelleix, i tenim un parc d'habitatges, el 30% del qual està construït amb materials precaris i plens de patologies, utilitzats en barris sencers, on ara paguen les conseqüències d'aquest desenvolupament de la segona meitat del segle passat. barris sencers, sovint perifèrics, on a més a més les condicions socioeconòmiques no ajuden els veïns i les veïnes, fan que encara sigui moltes vegades més difícil que puguin accedir, que puguin sol·licitar a les escasses ajudes que existeixen, perquè els tràmits són ferragosos, perquè els tràmits són molt tècnics i al final les famílies acaben desistint. Per tant, aquest és el plantejament. Necessitem aquesta aposta que entre tots i totes assumim aquesta realitat i comencem a adoptar un compromís públic per poder posar fil a l'agulla i poder resoldre de manera eficient, amb el pas del temps, però de manera eficient i sense aturador, aquesta realitat que va devorant mica en mica també la ciutat. Gràcies.

Sí, agrair el suport als grups que han entès, que sí han entès la magnitud i la gravetat del problema. I molt breument, certament els recursos i la coordinació entre les administracions és un gran repte, però hi ha coses molt més senzilles i concretes que es poden fer. Algú tan senzill com intentar promocionar la creació de comunitats de veïns, perquè amb això tenim molt de guanyat, perquè amb això facilitem la interlocució entre l'administració i tots els afectats bloc a bloc, per exemple. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Fa un any, en el marc del 25N, en el marc del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, de fa un any, vam demanar la possibilitat de crear, de promocionar una aplicació mòbil molt pràctica, bàsicament per incorporar informació sobre els piats, informació sobre l'ubicació de les diferents comissaries dels Mossos, una relació de les principals entitats de referència en violència masclista o entitats de caire feminista, alguns números de telèfon... com dic una app pràctica on recórrer davant de situacions de violència masclista o per prevenir-les. Ha passat un any, no en tenim notícia, però clar, mentre ha passat aquest any sí que han anat passant coses i algunes de les coses que han passat ens sembla que precisament venen a reforçar aquesta petició que els vam traslladar. I li demano disculpes perquè això de tenir-la a l'esquena em sembla que ho estic donant a l'esquena. Li poso un parell d'exemples. El primer d'ells és que en la campanya d'aquest present any, fa cinc dies, que vam commemorar el 25e, lema escollit per l'Ajuntament de Barcelona va ser Hola, no estàs sola, ets a Barcelona. Un lema que ens sembla, entenem, que volia precisament posar el focus en que les violències es reprodueixen i es produeixen en l'espai públic i, per tant, per donar a conèixer els serveis d'atenció a les dones de la ciutat. Per tant, ens sembla que aquest és precisament un objectiu amb el qual UNA pot ajudar a aconseguir-ho, el fet de facilitar la informació disponible la informació a l'abast precisament per denotar això, que no estàs sola i que estàs a Barcelona i que per tant estàs en un lloc segur. Li posaré un altre exemple. Fa pocs dies vam conèixer unes informacions recents provenents de l'Hospital Clínica, com saben és el centre de salut, l'Hospital de referència d'atenció a les víctimes d'agressions sexuals i malauradament ens informaven, coneixíem, que hi havia hagut un increment de 6,3% més d'agressions sexuals aquest any en curs, que aquest increment afectava sobretot a dones joves d'entre 18 i 25 anys, i sí que hi havia un element afegit que ens sembla esperançador, que és que s'informava que les dones menors de 25 anys són precisament aquelles que tenen una major intenció, una major predisposició de denunciar. Per tant, de nou, ens sembla que aquestes dades venen a reforçar la necessitat de crear aquesta aplicació com a suport preventiu o d'acompanyament adreçat a totes les dones barcelonines, per suposat, però també molt particularment i molt específicament també per la franja, aquesta franja de dones més joves. Per tant, necessitem saber quines notícies hi ha i si hi haurà alguna concreció de la petició del ple que van acceptar.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra Republicana i en coherència amb tot el recorregut que aquesta refosa, que aquest text ha fet al llarg de totes les moltes ocasions que ens hem pogut posicionar. Nosaltres, evidentment, votarem a favor d'aquest punt. Simplement insistir les bondats, el fet que permetrà mantenir el front de cases al costat del mar del carrer Alivell entre Marina i Lepan, que permetrà garantir la continuïtat de la Casa Groga com a equipament, els habitatges existents i també qualificar com a equipament les naus industrials que estan entre en dos. I també en línia del que hem dit en alguna ocasió, o en les darreres ocasions que hem pogut debatre respecte a aquest punt, doncs tornar a posar l'accent en el fet, en l'ansietat, en la inquietud que tenim respecte al fet que la edificabilitat que es defineix pot, d'alguna manera, condemnar les naus industrials modernistes existents i, per tant, una vegada més, animar el govern a trobar algun tipus de solució arquitectònica que permeti salvar-les, simplement.

Sí, des del Partit Popular celebrem. Em sembla que em toca...

Gràcies. És Esquerra Republicana a votar a favor i mostrar la nostra satisfacció perquè finalment s'adapti el planejament a les realitats existents i sobretot a les previsions i als acords amb els quals s'ha arribat amb el barri, amb els veïns. I em refereixo a la renovació del SEM i em refereixo a l'equipament per a les entitats del parc de l'aquaducte a la vegada que entenem que aquest tràmit és necessari per completar l'expropiació d'un tros de la mateixa finca. I també deixar constància que aquesta regularització d'alguna manera permet arreglar nyaps de mandats anteriors, com el del camp de futbol, el qual es va encabir en un torrent sense sol d'equipament i que obligava a tenir un accés i vestidors precaris i a tenir un camp sense grades. Per tant, la nostra satisfacció i fins aquí.

Sí, gràcies. Nosaltres, bàsicament, posiciono el vot a favor d'aquesta pròrroga, d'aquest conveni de coordinació entre el Departament de Sud i les altres agències de salut pública i els altres agents de salut. Posar l'accent en el fet que ara mateix s'acaba de mencionar que l'endarreriment sigui permeti acabar d'aterrar i de negociar convenientment i de resoldre convenientment tots els àmbits que estan pendents i que han de quedar ben recollits, ben enfocats i que per tant han de donar una cobertura i una eficiència en la gestió de tots aquests àmbits en el futur conveni. Esperem que la negociació no exaureixi el límit d'aquesta pròrroga i que pugui veure la llum prou abans.

Sí, gràcies. Aquesta proposició, en un primer punt, vostès demanen que es puguin mantenir de manera permanent les qualificacions d'habitatge de protecció oficial en les zones de mercat tensionat, quelcom que, evidentment, compartim àmpliament i, de fet, posats a demanar, em pregunto per què ho hem de vincular a les zones de mercat tensionat. Ens sembla que sempre s'haurien de poder garantir aquesta permanència de la qualificació. De fet, aquest és un tema molt preocupant de sempre, molt preocupant de sempre, perquè la pèrdua de qualificació fa que l'estoc d'habitatge de protecció baixi en lloc de pujar. És a dir, que el parc d'habitatge protegit, en lloc de créixer, s'encongeix. I no només això, sinó que no es construeix nou HPO a ritme suficient per compensar aquesta pèrdua. Pèrdua d'habitatge que, per cert, tard o d'hora, com bé s'explicava, acaba incorporant-se al mercat lliure. Per tant, tenim diners públics, recursos públics, que el sistema públic no sap retenir i ens sembla que això, realment, acaba sent un drama i, en certa manera, un cert... malbaratament també que fa dècades de fet que dura. Hi ha una certa divergència en les dades. Nosaltres hem estat mirant l'informe de l'Observatori Metropolità d'Habitatge i l'Observatori DESC i si bé el 2021 hi havia a la ciutat de Barcelona més de 15.000 pisos protegits, totes les previsions apunten a que a vora el 2040 d'aquests 15.000 en quedaran alguna cosa més de 4.000. Per tant, sí, la cegnia és constant, compartim plenament aquest punt i sí que és cert que una cosa és compartir els desitjos i compartir aquesta mirada, aquesta preocupació, l'altra és què es pot fer? Es pot fer quelcom? Es pot fer com? Es pot garantir aquesta retroactivitat sense fer incorre l'administració en greus problemes patrimonials? Això és una cosa que evidentment s'ha d'abordar i segurament ajudaria a redreçar molt aquesta situació si és que es fes a temps, que aquesta és l'altra qüestió. Ara bé, pel que fa a la resta de punts, vostès saben i ho saben perquè és palès que el conveni de sal no és el nostre model. Ho hem explicat de manera bastament i de manera reiterada en nombrosíssimes ocasions des del 2020 que es va impulsar aquest conveni. Nosaltres defensem que el sol públic és per fer habitatge públic de lloguer i de gestió pública. I en un moment en què l'emergència habitacional a Barcelona és gegantina. que les dificultats d'accedir a l'habitatge no té precedents. Amb cada vegada més persones entrant en situació de vulnerabilitat, ens sembla imprescindible això que els dic, que el sol públic serveixi per fer lloguer públic de gestió pública, perquè ens sembla que només així podem garantir una rotació del parc eficient per donar resposta habitacional als que més ho necessiten. De fet, segons el nostre parell, la gran virtut del lloguer públic és que tens dret a estar en aquell habitatge mentre compleixes els requisits d'HPO. És a dir, quan ho necessites i quan deixes de complir-los perquè ja no ho necessites, perquè la teva situació ha millorat, pots cedir i aquell habitatge, aquell pis pot entrar a disposar, pot ser disposat per una altra persona, per una altra llogatera, per una altra ciutadà que ho necessiti. Nosaltres considerem que amb el model cooperatiu actual això no acaba de passar, no es garanteix i per tant el que estem fent és explorar altres models cooperatius d'habitatge cooperatiu arreu d'Europa que sí que compensen i que sí que arreglen aquest Això que per nosaltres és un greuge i per tant som models que ens semblen més equitatius i ens sembla que valdria la pena que des de Barcelona començéssim a aprofitir-hi en aquest sentit. Perquè sí que estem a favor de l'habitatge cooperatiu, però ha de poder dedicar-se a la gent que més ho necessita.

Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Baró, endavant. Sí, molt breument nosaltres votarem en contra. No volem entrar en un debat que s'aborda o que aborda un discurs de manera simplista i demagoga i que no busca solucions i que fica tothom a dins un mateix sac i ens sembla que els polítics el mínim que hem de fer per intentar incidir en la realitat que sovint és complexa i molt delicada és poder-ho abordar des d'una actitud de rigor. Per tant, votem en contra.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres també votarem a favor i ens afegim a la celebració que altres grups han expressat. Sempre celebrem que es pugui fer, que creixi el parc d'habitatge protegit i molt particularment també l'habitatge dotacional a la ciutat. I sí que en aquest sentit també insistim i demanem d'alguna manera la importància en la mesura que es pugui aconseguir que siguin aquests habitatges de lloguer públic.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, el camí per aprovar aquesta MPGM va ser difícil i va ser llarg. i des d'Esquerra Republicana ens la sentim molt nostra perquè vam treballar molt intensament des del primer moment i vam aconseguir donar la volta a aquesta MPGM i introduir-hi millores que des del nostre punt de vista són millores substancials. Per començar, la transparència, la transparència amb els guanys del promotor privat i per tant, entre altres coses, va aconseguir un equilibri raonable entre el que guanya el privat i el que guanya la ciutat. Però també vam aconseguir baixar les alçades, cosa que s'ha aconseguit amb la rebaixa de metres quadrats i el trasllat d'edificació cap al camp del carrer Santander, o el fet que el parc de la maquinista no es toqués, el fet de mantenir el compromís de mantenir, valgar la redundància, l'escola Massana, la Universitat de Vic i la Leitat, la millora dels espais esportius del barri, la recuperació, com bé s'ha dit en reiterades ocasions, en aquest torn al camp de futbol del Molinet. I, per últim, també el compromís de mantenir el patrimoni industrial de la Mercedes-Benz, Elisalde en massa. Per tant, segur que hi ha marge de millora, però, en tot cas, és molt millor aquest plantejament que el plantejament inicial. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva i en la línia del que ja vam plantejar en la comissió és una flexibilització que ens sembla que suma i que... aconseguirà tot allò que d'alguna manera els veïns, els comerciants i de fet en el sí del ple del districte ja vam plantejar una proposició en aquest sentit que és equilibrar i permetre que no hi hagi percentes baixades, permetre que s'iniciï activitat econòmica amb un valor afegit a nivell del carrer gran i per tant molt favorable es votarem a favor.

Gràcies, alcalde. Nosaltres ho terem, òbviament, a favor d'aquest planejament que permet avançar per regularitzar l'Espai 30 i la nau Ivanov És important que es comenci a actuar quan abans millor a l'espai 30. El benentès que és la part que està més deteriorada i per tant la que necessita més rehabilitació i a més a més és l'espai destinat precisament als usos i a les entitats veïnals. Celebrem que es desencalli i emplacem a poder-ho activar quan abans millor. També aprofitem el benentès per demanar-nos i que es doti el més aviat possible la segona fase per la nau Ivanov i així podrem tenir tot el conjunt en condicions, en funcionament, quan abans millor. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem en contra d'aquest pla especial. Ja ho hem fet i com venim fent en tots els casos en què s'ha presentat el projecte d'aquesta macroresidència, que recordem acollirà més de 600 places i que les associacions de veïns no veuen clar i no volen. Sabem, s'ha dit, que hi haurà algunes places concertades, però la majoria seran a uns preus absolutament prohibitius. i algunes consideracions afegides. Els solars d'equipaments han d'anar a cobrir, des del nostre punt de vista, les necessitats dels nostres veïns i veïnes. que en aquest cas tenen mancances en els seus barris, com residències de gent gran o altres equipaments de proximitat o, sense anar més lluny, habitatges dotacionals. Per tant, tot i la necessitat de tenir residències d'estudiants, aquestes ens sembla que no poden substituir el que serien equipaments reals de proximitat, pels residents i pels veïns i pels veïns de cada zona. I menys encara si estan a fora dels campus pròpiament universitaris o si generen un nivell d'externalitats negatives que seran molt difícils de poder acotar. Per tant, Nosaltres en aquest sentit, com ja en venim fent anteriorment i com vam fer a la passada comissió d'ecologia i urbanisme, hi votarem contràriament.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, des d'Esquerra Republicana hem defensat, venim defensant i ho hem intensificat molt a les darreres comissions, l'impuls de propostes per dalt de preparar la ciutat de cara a, sobretot futures sequeres, preparar la ciutat per la resiliència necessària davant l'emergència climàtica que ja tenim al damunt i que és una realitat que tothom o pràcticament tothom reconeix i veu. I en aquest sentit, compartim, com no pot ser d'una altra manera, el fons, l'esperit, fins i tot la direcció d'aquesta proposició que entenem que és la de promoure l'estalvi en el consum d'aigua, la reutilització dels recursos hídrics de la ciutat, així com assegurar l'accés de les famílies vulnerables a la tarifa social de l'aigua. I és per això, com li dic, que hi votarem a favor. Ara bé, hi ha moltes d'aquestes i moltes altres iniciatives que s'haguessin pogut estudiar, s'haguessin pogut iniciar els darrers anys. perquè segurament és possible que els allotjaments turístics potser ja n'estaven de malbaratant d'aigua o potser vostès ja podien haver-ho detectat i, per tant, ja haurien pogut actuar en conseqüència. Ja haurien pogut potenciar la possibilitat de fer públiques les lectures d'aigua dels grans consumidors. Els punts d'assessorament energètic no sé si eren molt eficients ajudant les famílies vulnerables que volien tramitar la sol·licitud de tarifa social. pràcticament no han fet res en relació a la instal·lació de dipòsits pluvials a les cobertes dels edificis. I els vull recordar que estem en excepcionalitat des del febrer del 2023, estem en alerta des de novembre del 2022 i estem en prealerta des de fa molt temps anterioritat. I ni tan sols van tenir la iniciativa i la capacitat d'impulsar una ordenança de l'aigua. Una nova manera de definir la relació que hem de tenir com a ciutat i com a societat en relació als recursos hídrics, en relació a l'aigua. cosa que sí que han fet municipis com Sant Cugat o com Vilanova, que en aquest sentit ens han passat, els han passat, però ens han passat a tots la mà per la cara, tenint en compte que Barcelona és la capital de Catalunya. En tot cas, precisament perquè necessitem que tot això pui tiri endavant, que poder impulsar tota aquesta nova cultura de l'aigua, poder-hi aprofundir i poder fer polítiques serioses en aquest sentit i per tant necessitem que siguin iniciatives i polítiques, iniciatives viables, assolibles, que també tenim alguns dubtes i en aquest sentit sí que traslladaré els que el temps em permeti, em podem parlar fora d'aquest ple, si cal, però crec que és important garantir que jurídicament hi ha moltes de les coses que es plantegen que tenen sentit i que són viables. Per exemple, la implicació de Becas en el control del consum de l'aigua. perquè, malgrat la transacció feta amb govern, caldria veure com s'hi acaba implicant exactament si no té les competències per fer-ho. O com penalitzar el malbaratament d'aigua dels establiments de luxe des de l'AMB si no es demostra que estan fent una mala praxi i que, nosaltres sapiguem, no ens consta que els hotels estiguin incomplint el decret de sequera, per exemple. O dubtem que jurídicament sigui fàcil de justificar que es pugui cobrar una tarifa més alta en funció d'un epígraf d'activitat econòmica, que ens sembla estupendo que s'estudi, però vaja, A priori, fàcil, no ens ho semblaria. Potser ens podríem plantejar un major preu per trams de consums als grans consumidors, però llavors caldria entrar... És a dir, està molt bé el brindis al sol. Vostès no han aprofitat els darrers vuit anys i tot allò que es faci s'ha de fer estudiant molt bé la seva viabilitat perquè Barcelona ho necessita. Disculpes.

Sí, gràcies, alcalde. Barcelona és una ciutat que el món mira, el món observa, és la capital del país, una ciutat dinàmica, viva, referent. Però hem d'aconseguir trobar l'equilibri entre allò que volem que sigui la ciutat i com volem que sigui vista, amb la realitat del dia a dia i la realitat de les famílies de barcelonins i barcelonines. A Barcelona, 80.000 infants i adolescents, és a dir, un de cada tres infants i adolescents, creixen en barris amb un índex de renda familiar baix o molt baix. Avui, per tant, portem aquesta iniciativa que no ens sorprendrà fa molts anys que a nosaltres la situació de la infància a la ciutat ens preocupa i ens ocupa. Considerem que són un dels col·lectius més vulnerables i un dels que més hem de protegir des de l'administració i per això hi ha eines com el Fons d'Infància 016, el mandat passat, El 2022 particularment ja vam aconseguir augmentar la dotació pressupostària en un acord de pressupostos fins als 15 milions. Durant aquests primers mesos de mandat hem insistit en cada comissió o plenari amb la importància de mantenir el fons i que es corregissin els problemes de pagament que moltes famílies patien. Gràcies a l'acord de pressupostos, al qual hem arribat amb el govern municipal, hem blindat un any més la dotació pressupostària, però ens sembla insuficient i considerem que avui, d'alguna manera, tornarem a insistir en una demanda que ja hem fet prèviament, que és que es comprometin des del govern a dotar econòmicament el fons d'infància durant tot el que queda de mandat. Això ho demanem per molts motius, però principalment per garantir que els aproximadament 21.000 infants i adolescents i les respectives famílies puguin viure, puguin viure en les millors condicions possibles a la seva ciutat, a Barcelona, atès que dia rere dia pateixen situacions amb moltíssima vulnerabilitat per les crisis constants, els augments del preu de l'habitatge, els augments del preu de les sanitats bàsiques, dels consums energètics, etcètera, etcètera. I com a ciutat referent i com a ciutat mundial i capdavantera no ens ho podem permetre i no ens ho volem permetre. Som conscients que el Fons d'Infància 016 no és cap solució estructural per a aquests infants i per a aquestes famílies, però sí serveix per cobrir, per garantir les necessitats bàsiques inajornables. I per tant, això és el que demanem, garantir aquesta continuïtat, evidentment, alhora que en paral·lel el fet d'impulsar, d'estudiar polítiques públiques que sí que representin millores estructurals en la situació d'aquestes famílies i d'aquests infants i d'aquests adolescents.

Sí, molt brument per acceptar el PREC. Sap que és una qüestió amb la qual insistim molt, per tant estarem molt amatents que això es pugui anar produint i també destacar que hi ha una franja encara molt gran entre els 21.000 infants que perceben aquest ajut i els 80.000 que ho necessiten, per tant queda molta feina per fer en aquest sentit. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres des d'Esquerra Republicana recolzem, com no pot ser d'altra manera, el Pla d'Adolescència i Joventut. De fet, ho venim demostrant al llarg de les darreres setmanes, hem pogut fer aportacions i també des d'aquí el nostre reconeixement del comissionat per la tasca feta i pel bon to de les converses i del treball fet. També ens atrevim des d'aquí a demanar-los un exercici de responsabilitat, facin un bon seguiment d'aquest pla, mantinguin el compromís per una bona aplicació d'aquest pla fugim, fugim també del risc del cofoïsme. Ens sembla que aquest pla és un punt d'inici, és un punt de partida. Amb el pla no acaba res, en tot cas comença i de fet comença amb cert retard. De fet, fa dos anys que estem esperant Aquest pla l'esperem des del 2021 i la joventut de Barcelona no es mereixia esperar dos anys que aquest consistori els posés al centre del debat, al centre de les polítiques i al centre de tot el que passa a la nostra ciutat. Per tant, esperem que un cop aprovat aquest pla, tot el debat sobre joventut i adolescència no desapareixi i puguem seguir parlant de les necessitats i de com respondre a les necessitats de la nostra joventut, de la joventut de Barcelona. De fet, el jovent fa molt de temps que reclama una transformació profunda del que és i del que significa viure a Barcelona. I és la nostra obligació, l'obligació d'aquest consistori, escoltar-los i atendre les seves peticions. Ho vam començar a fer el mandat passat. De fet, s'ha mencionat la creació del Fòrum Jove de Barcelona. Va ser una iniciativa que va portar el regidor, el nostre company Magsanyarto, que portava els temes de joventut amb l'acompanyament i el suport del jovent republicà de Barcelona. I va ser una experiència molt positiva perquè en un espai institucional la veu del jovent va poder ser escoltada i recollida. I per tant va ser poder traslladar també en aquesta plasmació d'aquest pla que avui es presenta i que estem debatent. i que ens sembla que té més representativitat, segurament, que plans previs i que exercicis previs en aquest sentit. Per tant, des d'aquí el reconeixement d'aquest Fòrum Jove i també a la veu i a la col·laboració del Consell de Joventut de Barcelona, al qual també volem agrair des d'aquí la feinada i gent que fan cada dia per defensar els drets i els interessos del jovent. Hem de tenir present que amb això no n'hi ha prou, que viure a Barcelona s'ha convertit en quasi un esport de risc i és una autèntica proesa. Lloguers inassequibles, condicions laborals precàries, un comerç cada cop més dedicat al turisme i per tant menys a les veïnes i als veïns i per tant amb tot el que això comporta, per tant ens sembla que és imprescindible que els joves i les joves, els adolescents, se sentin interpel·lats, se sentin cuidats, escoltats, atesos per les administracions i per la política que fem també en aquesta casa. Sobretot davant del creixement de l'extrema dreta, de la dreta extrema, que aprofita a vegades la falta de solucions, la falta de capacitat de donar respostes concretes, resolutives, eficaces als problemes i a les dificultats que tenen els joves i les joves per viure i per desenvolupar una vida plena a Barcelona. I per tant, és una responsabilitat afegida que ens sembla que hem de poder assumir entre totes i tots.

Sí, gràcies. Bé, en la línia, com ja vam fer, vam dir, vam explicar i vam votar a la comissió. Nosaltres, d'Esquerra Republicana, hem demostrat sobradament el nostre interès per recuperar, conservar, difondre el patrimoni de la nostra ciutat. I en aquest sentit, amb més de mil anys històries, és evident que la infraestructura hidràulica del REC Comtal ha acabat configurant, sense cap mena dubte, l'estructura urbana i l'estructura paisatgística de la ciutat i de les antigues poblacions del Pla per on circula des del Besòs. No hi ha dubte tampoc que el seu traçat és un element patrimonial de primer ordre per la ciutat, des del barri de Vallbona, el districte de Nou Barris, fins al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el districte de Ciutat Vella, travessant diferents barris dels districtes de Sant Andreu, de Sant Martí i de l'Eixample. Per tant, és inqüestionable que el Recomptal actua com un element vertebrador dels darrers mil anys de la història econòmica, social, urbana i paisatgística de la ciutat de Barcelona. Nosaltres hi votarem a favor, sempre hem demanat la recuperació del REC. Sí que insistirem en dues observacions que ja vam traslladar a la comissió, que ens generen alguns dubtes i que ens sembla important que quedin de manifest. Una és que ens sembla que la catalogació de nivell D és molt justa, per tant, tinguem-ho present, i l'altra que el servei d'arqueologia hauria de poder incorporar-se abans del que està previst. I aquí ho deixo. Gràcies.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres votarem a favor d'aquest planejament que permet mantenir el front de cases del costat mar del carrer Alivell entre Marina i Lapant i comportarà, de facto, un canvi de planejament que permetrà la continuïtat de la Casa Groga com a equipament, la dels habitatges existents i també qualificar com a equipament les naus industrials que estan entre els dos edificis. És una notícia, per tant, que celebrem alhora que tanmateix també mostrar una preocupació, una certa preocupació, perquè amb la edificabilitat que es defineix, que és planta més cinc, en certa manera es pot condemnar a les naus industrials modernistes existents que no tenen ara mateix cap mena de protecció. Per tant, tal com vam dir a la comissió, animaríem i demanaríem que es pogués valorar una solució arquitectònica que les permeti salvar i fer compatible amb aquesta edificabilitat, que no em surt la paraula, que avui aprovem. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bé, començar a dir que nosaltres estem molt en sintonia amb aquesta proposta, votarem a favor d'ella. Ens sembla que està molt alineada amb algunes de les peticions, les reivindicacions i les iniciatives que hem anat portant al darrer mandat, però també molt particularment aquest mateix mandat, del qual portem tres mesos, com aquell qui diu, amb l'inici de totes les comissions, i nosaltres hem anat portant iniciatives que posen de manifest que estem, des d'Esquerra Republicana, preocupats per la infància de la nostra ciutat i molt particularment per la infància en risc. i així, com els deia, ho venim demostrant. Sense anar més lluny, al setembre vam manifestar la nostra preocupació una mica pel desgavell que hi ha a l'hora d'implementar el pagament del fons d'infància. Vam demanar i vam insistir que era molt important perquè són uns ingressos que, si no arriben a temps, generen un autèntic d'alta baix a famílies que estan en situació molt precària. Ahir mateix, per la tarda, ens comentaven que el cobrament havia d'arribar el dia 20, avui estem a dia 24, i ahir a la tarda hi havia moltes famílies que encara no l'havien rebut. Per tant, fer èmfasi en aquesta necessitat, en tot allò que es pot fer des de la ciutat, que hi ha un compromís, que hi ha una voluntat que funcioni, que es faci i que es faci bé. I tot just fa dues setmanes, també en Comissió de Drets Socials, en aquella ocasió vam demanar, vam insistir en que es mantingués la dotació pressupostària del Fons d'Infància 016 durant els quatre anys de mandat, de tot el mandat del present... del present govern, precisament perquè estem segurs que així ho compartim totes i tots, ens sembla que amb la protecció a la infància en risc no hauria de ser moneda de canvi i que mantenir una dotació constant, fins i tot incrementar-la aquests propers anys, és una qüestió més de voluntat política o de prioritat que una altra cosa. Per tant, en aquest sentit, doncs molt d'acord. De fet, fa només un parell de dies, Ivalua, el Departament d'Economia de la Generalitat i també UNICEF van celebrar una conferència en què es parlava precisament de què funciona contra la pobresa en l'àmbit infantil. És a dir, era una revisió sistemàtica de projectes, d'iniciatives, de polítiques públiques que representava una síntesi de què està funcionant arreu del món. I allà mateix ens vam projectar un vídeo on infants explicaven amb les seves paraules, amb la seva manera d'expressar-se, què necessitaven i què calien. I ens deien, o deien en aquest vídeo, que necessitaven més ajudes, que necessitaven beques, que l'educació, l'escola, era molt important, i sobretot insistien també en una qüestió que ara mateix sentia. A mi és que no volien més desnonaments per raons més que evident. Per tant, crec que és important incorporar també en les nostres pràctiques, visió política, iniciatives, la manera d'entendre les polítiques per reforçar la infància, i particularment la infància a risc, la importància d'escoltar-los, escoltar-los, perquè ells ens expliquen i ens diuen i ens transmeten què necessiten i què els pot anar bé per el seu desenvolupament i per allò que els fa tenir una vida feliç, plena i adequada. Per tant, calen moltes coses, som conscients que hi ha factors que són absolutament estructurals i costa molt poder-los combatre, però sí que hi ha coses que Barcelona, que la ciutat pot fer, i, per tant, amb els marges que la ciutat tingui, que és molt ample, s'han de poder desplegar i s'han de poder convertir, vehicular i materialitzar en realitats polítiques.

Molt bé, gràcies, alcalde. Segons informacions recents de l'Hospital Clínic, que és el centre de referència per a víctimes d'agressions sexuals majors de 16 anys, respecte a l'any passat s'han atès fins a un 5,6% més de víctimes d'agressions sexuals. Aquesta és una de les violències, de les moltes violències masclistes, és una de les més greus que pot patir una dona, però hi ha moltíssimes violències masclistes i espero que totes i tots tinguem present aquella figura, aquell dibuix, aquell iceberg de violències masclistes que ajuda a identificar conductes, comportaments, actituds de violències que són invisibles, de violències que són més visibles, de violències que són més explícites, d'aquelles altres que són molt més subtils. Barcelona, que és una ciutat feminista, nosaltres pensem que Barcelona pot fer molt més del que fa per lluitar contra les violències masclistes, que hi ha molta feina a fer i tenim moltes idees que poden contribuir a erradicar aquestes violències que comemorem al llarg d'aquesta setmana i que molt particularment demà, 25 de novembre, és el Dia Internacional per l'Eradicació de les Violències Masclistes. Podríem parlar de com millorem els protocols d'assetjament en els espais d'oci nocturn, podríem parlar de com millorem la xarxa de punts lila, si les podem associar o no a determinades zones, a determinades franges horàries, a determinades activitats. Podríem parlar de com millorem la percepció de seguretat de l'espai públic en tots els barris, o en determinades zones, en determinades horaris, etcètera. Hi ha molt marge de millora i avui portem una d'aquestes idees i particularment avui demanem que Barcelona pugui disposar, que les dones de Barcelona puguin disposar d'un aplicatiu bé perquè sigui de recent creació o perquè sigui una evolució del que ja existeix i que merament serveix per recollir dades fins on sabem, i que sigui un aplicatiu al servei de les dones de la ciutat. Un aplicatiu per tenir a l'abast, per tenir a la butxaca, una porta d'entrada a la Barcelona feminista. I això vol dir a la Barcelona que aporta recursos públics, però també recursos del tercer sector i de tota la societat civil, que aporta espais de seguretat, que aporta informació, que aporta serveis, que aporta adreces i que aporta, per exemple, telèfons i on s'hi hauria d'incorporar des del nostre punt de vista una identificació clara dels serveis d'atenció i acompanyament a les violències masclistes, consells, informació pràctica per denunciar o per rebre acompanyament i tot aquest directori de recursos d'informació. Sobretot molt pensat i molt dirigit a les dones en general de Barcelona però molt particularment a les generacions, a les dones més joves que es mouen molt particularment amb tot el que és telefonia mòbil i telefonia digital.

Endavant, regió de Baró. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda. Primer, l'Ajuntament de Barcelona es compromet a lluitar i condemnar amb tots els mecanismes l'abús sexual infantil. Segon... Instar l'estat espanyol a reforçar el marc jurídic perquè els abusos sexuals a menors no prescriguin mai, així com també condemnar públicament els abusos sexuals infantils comesos per l'Església Catòlica. Tercer, treballar per poder atendre totes les víctimes d'abús sexual infantil des d'una atenció integral, des de la conscienciació social sobre l'abús sexual infantil fins a l'atenció social, sanitària i de salut mental a l'infant agredit. i, quart, activar totes les eines possibles per garantir una vida digna i tots els drets dels infants de la nostra ciutat, així com també garantir el seu dret a participar del projecte de la ciutat.

Senyor Cirera, el dia que vostès dediquin el combat a favor del dret a l'habitatge, el dia que vostès dediquin l'energia, la perseverança que vostès dediquen a defensar els interessos dels grans tenidors, i dic grans tenidors, perquè és més del 80% les ocupacions, es produeixen en immobles, propietat de grans tenidors, barra bancs. El dia que vostès es dediquin al combat, al dret a l'habitatge, a treballar perquè els barcelonins i les famílies puguin accedir a l'habitatge en aquesta ciutat, a combatre les desigualtats amb la mateixa èmfasi, amb la mateixa energia que vostès es dediquen a defensar aquests interessos, potser no hauran d'insistir, insistir, insistir, insistir a portar Em sembla que són cinc o sis vegades que vostès demanen alguns dels punts que es plantegen en aquesta proposició. Vostès parlen de crear una oficina d'assessorament i els hi explicarem i els hi raonarem de la mateixa manera que ho hem fet moltíssimes altres vegades, per exemple. Nosaltres no tenim una oficina. Barcelona no té una oficina antiocupacions, però té una xarxa d'oficines d'habitatge. I aquesta xarxa d'oficines d'habitatge és un servei públic que s'ofereix a tota la ciutadania i que té com a objectiu mediar, resoldre, facilitar, gestionar tota mena de situacions relacionades amb l'accés a l'habitatge. Jo em pregunto per què els propietaris no poden anar, com molts propietaris, petits propietaris sí que fan, i buscar la figura, en aquest cas, per exemple, de juristes o dels bons professionals que hi ha, els equips bons professionals que hi ha en aquestes oficines, per poder precisament mediar i facilitar la resolució de moltes d'aquestes situacions que efectivament són preocupants, efectivament són greus, però no són un problema a la ciutat, perquè com bé s'acaba de dir i només cal contrastar les dades oficials, La situació de les ocupacions a Barcelona està minvant, ha anat minvant. Que vol dir que no és important? Clar que és important. Que vol dir que no s'hi ha de fer? Clar que sí que s'hi ha de fer. Però és evident que o vostès tenen un problema de falta d'idees o que estem en campanya. Doncs segurament és això de res, que estem en campanya. Vostès demanen aplicar el protocol dictat per l'Ajuntament per recuperar els immobles i l'edat municipal. Clar que sí que s'ha de recuperar els immobles de... titularitat municipal. Però vostès sempre parlen de desallotjament immediat, ho hem vist en la proposta que vostès fan de llei al Senat, en què demanen, entre altres coses, desallotjament en 24 hores, sense discriminar de tipologia d'ocupacions. És que, és que això... És inacceptable. Què vol dir, sense discriminar tipologia d'ocupacions? És que no té res a veure. Coincideix la paraula. Hi ha ocupacions que tenen una finalitat delictiva. S'ocupa per delinquir. I aquí no hi ha cap dubte. No hi ha cap dubte. El pes de la llei els ha de caure al damunt. Clar que sí. I això ja passa. Ja hi ha tot un cos normatiu. Ja hi ha uns recursos. Ja hi ha uns cossos de seguretat. I potser podrien funcionar una mica millor. Potser sí. Treballem en aquesta línia. Treballem en aquesta direcció. Però l'altra són les ocupacions precàriques, són totes aquelles que tenen com a objectiu intentar garantir allò que des de les administracions públiques no s'està garantint, que és poder tenir un sostre. Llavors hi hauria tantíssimes coses a dir, són tantes les raons, que a mi em sorprèn que dediquin tant de temps a una cosa i tan poc de temps a una altra cosa. La defensa de la gent que més ho necessita. I impulsar polítiques públiques a favor del tret d'habitatge en aquesta ciutat.

Gràcies. Nosaltres votarem en contra i excepcionalment també utilitzarem uns segons per sumar-nos a algunes de les reflexions que ara mateix s'han sentit. I jo el que voldré és recordar el concepte de drets humans que estableix que tot ésser humà posseix uns drets universals inalienables i inherents independentment de la seva nacionalitat, ètnia o religió, etc. Repeteixo, nacionalitat, ètnia o religió... Per tant, aquests drets no poden ser concedits per ningú, no poden ser limitats enviats, venuts, perquè són exactament universals, són per a tothom, i tan sols poden ser o assegurats, garantits o violats. A més a més, la Declaració Universal dels Drets Humans, en el seu article 25 del 1948, potser aniria bé que es posessin una miqueta al dia, diu que tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri per a si i la seva família la salut i el benestar, especialment quan alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica, etcètera.

Per Esquerra Republicana té la paraula la regidora Eva Baró. s'ha vist encallat en diverses ocasions i per tant celebrem que finalment això es desencalli i pugui seguir avançant. Nosaltres vam fer reserva de vot a la comissió precisament per la importància del pla i per poder-nos'l mirar amb tot el detall i amb tota la importància que el punt Per tant, nosaltres votarem a favor, com no pot ser d'una altra manera, celebrem que s'hagi desencallat, esperem, desitgem que no torni a ensopagar en els propers temps, perquè és un pla que encara tindrà molt a desenvolupar en el futur i estarem amb atents a fer-ne un seguiment acurat. Gràcies.

En la mateixa línia que apuntàvem en el punt anterior, nosaltres havíem fet reserva en aquest punt per la importància de la MPGM que es portava a votació, ho hem pogut valorar amb la importància i amb el detall que la qüestió mereix. La proposta que avui, després de molt treballar certament es porta aprovació, la considerem també un molt bon acord, per això hi votarem a favor. També volem dir que ens sembla que hi podia haver un marge millorable, per exemple, nosaltres trobem a faltar que no s'hagi generat habitatge ni lliure ni de protecció, així com que en l'àmbit de l'MPGM no s'inclogui l'edifici de reta elèctrica. Amb aquest acord la propietat té un benefici més que raonable, potser una mica massa i tot, però en tot cas nosaltres som conscients i posem molt en valor que la ciutat també hi guanya i guanya amb un alt benefici de les plusvàlues, i guanya amb la remodelació de la plaça i jardins de les treixameneies, i guanya l'edifici que dona a la plaça i a l'avinguda paral·lel per dedicar-lo precisament al fer cor, com s'ha vingut dient, un equipament més que necessari per la ciutat i que, a més a més, ens pot ajudar a capgirar les dinàmiques actuals de la plaça tal com els veïns i les veïnes demanaven. Per tant, votem clarament a favor.

Gràcies, alcalde. Bé, des d'Esquerra Republicana tenim clares quines són les preocupacions de veïns i veïnes. Una d'elles és, sens dubte, l'accés a l'habitatge, el dret a l'habitatge. Recordem que estem en un context on el mercat de l'habitatge està més tensionat que mai, amb uns lloguers que han arribat a uns màxims històrics, disparant-se fins als 1.123 euros al mes de mitjana a la ciutat de Barcelona, amb un parc d'habitatge públic més que insuficient, pràcticament anecdòtic, on la compra d'habitatges ja no és una opció viable per moltes realitats, per molts factors, i per tant on l'atenció de l'administració a la ciutadania en aquest àmbit ha d'haver absolutament importantíssima. Davant d'aquesta situació, que no és nova i que de fet fa molts anys que dura, les oficines d'habitatge són una figura capdalt, són una figura crítica i necessiten un reforç tant a nivell de recursos humans com a nivell logístic. I de fet aquesta ha sigut una constant des d'Esquerra Republicana, nosaltres hem posat aquesta necessitat al damunt de la taula, a l'agenda, en diversos pactes per supostar-hi els darrers anys. Tanmateix, aquests acords no han acabat de cristal·litzar mai i d'aquí les demandes dels treballadors. El que passa és que no només estem en aquesta situació, és que els treballadors dels frontals de les oficines d'habitatge, aquells treballadors, aquelles treballadores que dia rere dia han d'atendre la nostra ciutadania, han d'escoltar les seves vivències, han de buscar solucions als seus problemes i han de gestionar, estan gestionant una gran càrrega psicològica, han de veure com no només estan en unes condicions de treball pitjor que la resta de serveis d'atenció al ciutadà de l'Ajuntament de Barcelona, sinó que, a més a més, han de veure com el mateix consistori, tot i les sentències favorables a favor dels treballadors, està preparant un recurs de cassació al TCJ per tal d'evitar el reconeixement dels seus drets d'antiguitat. Per tant, aquest prec ens sembla que és molt lògic i molt coherent i, senyors del Govern, si us plau, gestionin i resolguin aquest conflicte, aquesta situació, de l'única manera possible, que és parlant amb els treballadors i les treballadores, si us plau, retirant la proposta de recurs de cassació que han interposat a la sentència del TSJ que donava les raons als treballadors, Els treballadors ja han fet un gest, han desconvocat la vaga que estava prevista per ahir i nosaltres el que els demanem és que ara siguin vostès, senyors del govern municipal, els que facin el corresponent gest envers els treballadors i les treballadores de les oficines d'habitatge. Gràcies.

Ni sí ni no, ni tot el contrari. En tot cas, nosaltres prenem nota del que vostè ens diu. Ens sembla que hi ha marge suficient per arribar a un bon acord. Esperem que aquest inici de negociacions que s'han començat a realitzar fa molt poquet arribi a un port i, en tot cas, anirem proseguint l'evolució de la situació.

Esquerra Republicana vota a favor del 12 i el 14, però en contra del 13.

Sí, gràcies alcalde. Ho comentaven ara les anteriors ponents. Avui parlem d'una malaltia que segurament a tots i a totes ens ha tocat de prop o ens acabarà tocant de prop de manera més directa o més indirecta amb el pas del temps. Sobretot si teníem en compte allò del qual parlem molt sovint a la Comissió de Drets Socials que és el repte demogràfic que acredita que amb el pas del temps i amb l'envelliment de la població la incidència i la prevalença de la malaltia de l'EFEMER creixerà. Per tant, avui és moment de celebrar aquesta estratègia municipal i sobretot d'agraïments, d'agrair com s'ha fet fins ara a totes... les entitats, totes les associacions, les fundacions, però també que coneixen perfectament la malaltia i que han pogut aportar tot aquest coneixement, tot aquest talent acumulat en el pas dels anys, també als pacients i a les famílies i als professionals de l'àmbit de la recerca que hi han participat. És moment d'agrair, deia, no només la implicació en l'estratègia que avui debatem, sinó també i sobretot en la implicació del dia a dia per millorar la vida i per estirar tant com sigui possible una bona qualitat de vida tant de les persones que pateixen la malaltia com del seu entorn, dels seus cuidadors, cuidadores i de les seves famílies. Per tant, ens sembla que és de justícia mencionar també l'associació de familiars de Malalts de l'Alzheimer de Barcelona, la Fundació AC, la Fundació Pasqual Maragall, la Fundació Alzheimer i Alzheimer Catalunya Fundació. Pel que fa al contingut i amb la voluntat de no repetir alguns dels elements que han sortit i que compartim força, sí que volem destacar alguns aspectes que ens semblen importants i que vam poder tenir l'oportunitat de comentar-les en el passat. 16 de setembre, quan es va presentar l'estratègia amb la taula que ja ha portat tant. Un és la importància de la prevenció i els factors de risc i de protecció, no només en l'aparició de la malaltia, sinó també en el ritme i en l'agreujament en què aquesta va deteriorant la vida de les persones. I l'altre és l'impacte a la salut mental, que també té un paper fonamental i que a vegades ens n'oblidem. Pel que fa al primer punt, Afortunadament, és cert que la malaltia de l'efembre s'estudia cada cop més, es sap cada cop més al respecte i també hi ha molta evidència científica que ha consolidat clarament que hi ha alguns factors de risc que protegeixen pel que fa a l'aparició. Podem parlar, doncs, de l'estimulació intel·lectual, la lectura, però també, atenció, l'educació en primerenca entre els 0 i els 6 anys són la base fonamental per prevenir i per minimitzar l'impacte i l'aparició de la malaltia. I també hi ha factors de risc, es mencionava ara fa un moment, les desigualtats socials, les desigualtats educatives i determinades condicions socioeconòmiques, fet que fa que hem d'incorporar aquests elements en la planificació i en futures avaluacions i definicions d'estratègies de futur. És a dir, parlar d'Alzheimer ja no és parlar només del col·lectiu de persones grans, és també parlar de com podem incidir, com podem incorporar determinats factors en la infància més primerenca per poder incidir en el retras de l'aparició dels primers símptomes. L'altre és l'impacte en la salut mental. L'Alzheimer afecta la memòria, ben cert, però també en l'estat d'ànim la persona... nota que va deteriorant, i sobretot en les primeres fases més primerenques o no tan primerenques, l'impacte pot arribar a ser atrós. Moltes gràcies. A la depressió, ansietat, etcètera, etcètera. I celebrar de nou la estratègia.

Sí, gràcies. Com bé es diu, avui es vota aquest conveni, un conveni que guiarà estratègicament i econòmicament l'Agència de Salut Pública a Barcelona els propers 4 anys, un conveni important de 88 milions d'euros i que ha de permetre poder endreçar i poder abordar la salut pública de la ciutat de manera més transversal. Això vol dir des de la salut mental fins a la prevenció d'algunes de les malalties que es poden donar a nivell de ciutat passant per les campanyes de vacunació. Per tant, un conveni que en alguns elements són canvis relativament menors, però en molts altres són canvis substancials, majors i importants. En aquest conveni s'ha comentat, debatem i s'assumeix gran part de la gestió de la salut mental de Barcelona, alhora que, ja es comentava també, es continua amb el traspàs de gestió de les competències i del cos econòmic dels centres d'atenció i seguiment a les drogadependències, un canvi que no s'ha pogut efectuar encara en el seu 100% perquè falta, com bé s'ha comentat, el traspàs del cas Valuart. Entenem que és el més gran, entenem que és el més complex, entenem que deu haver-hi també alguna data en què això estigui ja definitivament resolt i traslladat i aprofitem també per alertar d'una inquietud segurament injustificada, però ens sembla important i és que aquest traspàs i aquest reordenament de les competències en cap moment impliqui cap modificació, cap canvi del que podríem anomenar model Barcelona en l'atenció al consum problemàtic de substàncies i a les addiccions en general, perquè és un model que, malgrat la evident i òbvia complexitat de l'abordatge del que implica, és un model que funciona, que posa el centre a les persones i per tant té una intervenció integral en tots aquells àmbits que es veuen afectats pel consum problemàtic i per les addiccions. Afegir també la importància de desencallar tot el que té a veure amb la concreció de la seu de l'agència. Em sembla que és una qüestió important perquè allà on es treballa, les condicions que permeten o que deixen de permetre un determinat espai de treball, afecta a la qualitat i a la diligència amb què l'administració ha de treballar i aquests serien els elements que ens semblen més rellevants. En tot cas, celebrar-ho i aviam votarem a favor.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, és evident que a ningú se li escapa l'embargadura i la magnitud a nivell estratègica, la magnitud, l'embargadura urbanística, l'embargadura sanitària d'una operació d'aquestes característiques que fa molt de temps que es ve treballant on hi han participat i seguirem participant totes les administracions a nivell de país. Per tant, òbviament, hi votarem a favor, com vam fer a la comissió, De fet, no deixa de ser també la continuació, la conseqüència de l'acord marc que va signar el gener el 2023 al Palau de la Generalitat amb el president Aragonès al capdavant, un acord pel qual s'establien les bases del projecte del trasllat del clínic al campus B de la Diagonal i es determinava la necessitat de constituir aquest consorci per impulsar el projecte i perquè el projecte pugui agafar, com esperem que sigui ja, un ritme, una velocitat de creuer. Només afegir que precisament perquè a ningú se li escapa l'envergadura i la magnitud d'aquesta operació a nivell de país, a nivell d'àrea metropolitana, ens sembla que hauria estat important i en tot cas segur que hi haurà altres ocasions per poder anar fent trobades amb la freqüència que l'evolució del projecte ho demani i ho requereixi per anar acotant i anar coneixent amb tots els ets i uts l'evolució d'aquesta operació i poder, com es deia prèviament, poder-nos-la també fer nostra i d'alguna manera ajudar a empènyer també des de la capital del país, des de Barcelona. Gràcies.

Sí, gràcies. Nosaltres, en la línia que ja vam expressar i ens vam posicionar a la comissió, votarem en contra de l'aprovació definitiva d'aquest planejament. perquè, com vam explicar, entenem que no van prou de la preservació del patrimoni i de la identitat del passatge mercader. Sabem, constatem, i no qüestionem en absolut, que la propietat té tot el dret a voler esgotar el seu aprofitament urbanístic, però tan cert és això com que nosaltres tenim també dret a poder reclamar que es preservi el nostre paisatge urbà, com venim fent en tots aquells punts. que així considerem adients. Per tant, el planejament intenta justificar la idoneïtat de la proposta mitjançant una regularització de les altures dels edificis del passatge, però aquestes alçades no són les originals, sinó les dels edificis nous o les alçades altres. que incorporen ja les remuntes, els remuntats. Per tant, considerem que aquesta uniformització a l'alça va en contra de la preservació de la singularitat i de l'autenticitat, que no té sentit que serveixi com a excusa o justificació per modificar una de les poques coses que encara queden originals del passatge a Mercader. Per tant, votarem en contra.

Nosaltres votarem a favor també, definitivament, aquesta aprovació definitiva d'aquest pla especial. que efectivament permetrà que per fi l'escola Gaia sigui una realitat, una realitat que representa una fita necessària, una fita llargament esperada, una fita llargament lluitada i batallada tant pel barri com per tota la comunitat educativa. Volem aprofitar per posar en valor, s'ha mencionat prèviament, que el projecte mantingui una gran part de la fàbrica per fer-hi l'escola, posant així en valor aquest patrimoni febril tan propi de la ciutat. I ja posats també dir que si s'hagués aprofitat tota la part de l'antiga fàbrica, hagués fins i tot permès posar en valor tot el conjunt. En tot cas, estem satisfets que finalment això pugui veure la llum i votarem a favor. Gràcies.

Gràcies. Bé, nosaltres vam ensenyar que, com no pot ser d'altra manera, nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició. Aquesta és una reivindicació històrica de la ciutat. És una reivindicació també històrica d'Esquerra Republicana, també l'he de dir. i és una ciutat urgent tant per la ciutat com pel districte de les Corts. Des d'Esquerra Republicana hem presentat iniciatives d'aquest estil moltíssimes vegades, no només de fet centrades en la sessió gratuïta de la Caserna del Bruc, sinó ampliant-ho a tot el patrimoni estatal que hi ha a la ciutat, perquè considerem que ha de ser retornat plenament a la ciutat de Barcelona. Si ens entrem en la Caserna del Bruc, nosaltres ens agrada recordar que ja cap allà, el 2007, vam ser dels primers grups que vam portar aquesta qüestió, particularment al Congrés dels Diputats, per reclamar al Ministeri de Defensa que cedís la titularitat de la caserna del Bruc a l'Ajuntament de Barcelona i perquè la destinés, com s'està demanant aquesta mateixa proposició, a la construcció d'habitatge, en aquest cas protegit per al jovent, i de fet hi ha tant d'espai, hi ha tants metres quadrats, equipaments socials, equipaments socials, sanitaris, equipaments comunitaris per al barri de Pedralvis i també a nivell de ciutat. De fet, particularment aquesta iniciativa del 2007, que ja fa uns quants anys en el seu moment va ser fins i tot impulsada per les nostres joventuts al barri de Les Corts perquè és quelcom que porten treballant des de fa molt de temps. Van passar els anys, el 2019 seguíem insistint en aquesta qüestió en el programa electoral, demanàvem la recuperació dels terrenys de la caserna per destinar-se a la ciutat universitària, de tal manera, de fet, dèiem que volíem generar dos grans pols de coneixement d'innovació a banda i banda, de la Diagonal. Per tant, un, el BRUC, aprofitant aquest espai enorme, absolutament obsolet, infrautilitzat, i l'altre, el Besòs. Per tant, hem seguit insistint, igual que la resta del grup proposant i d'altres grups, amb la necessitat de persistir, de demanar a les diverses cambres i d'anar registrant iniciatives amb l'objectiu d'exigir que aquesta sessió gratuïta i immediata es pogués fer realitat. Perquè, de fet, les coses com són, estem davant d'una gran anomalia democràtica. Estem davant d'una gran anomalia democràtica, és a dir, a les portes de la Diagonal, a l'entrada de la ciutat, encara hi tenim una caserna militar, per l'amor de Déu, una caserna militar, que en realitat és un espai de més de 45.000 metres quadrats, De sol, amb més de 34.000 metres quadrats construïts, qualificat urbanísticament com a 7C, és a dir, equipaments, comunitats i situacionals. Nosaltres hem fet també alguna estimació, ens donen més o menys uns 600-700 habitatges en funció de la superfície i altres qüestions tècniques. Per tant, ens sembla que d'una vegada per totes el govern, no sé què farà, també vull recordar que fa dos anys, Ja els hi vam demanar al Senat i en aquell moment el PSOE es va alinear amb el PP. Esperem que avui no es repeteixi el vot del govern i que el govern municipal faci la seva feina, pressioni de debò el govern de l'Estat per aconseguir la cessió immediata i gratuïta d'aquest espai. I no només això, que evidentment es garanteixi el seu ús, un compromís clar, per poder-lo destinar a habitatge assequible i a equipaments comunitaris. Ens sembla que és una qüestió de justícia, de coherència, de futur, i, francament, tenint en compte que acaben d'impulsar el districte 11, no hauria de ser tan difícil que Barcelona, a l'hora de decidir entre drets i armes, ho tingués molt i molt clar.

Molt bé, avui portem una pregunta molt clara, senyor alcalde, i és per què el govern municipal no ha exigit en fermesa ni ha aconseguit que la Generalitat de Catalunya compleixi els acords adoptats i aprovi d'una vegada per totes una regulació efectiva dels lloguers de temporada i de les habitacions, atès que és imprescindible per protegir els veïns i les veïnes de Barcelona de les pràctiques especulatives de la ciutat. Perquè vostè, senyor alcalde, vostè sap què està passant a la ciutat. Sap que a Barcelona hi ha fons que estan fent negoci amb la vida de la gent. Vostè sap que els fons que especulen amb l'habitatge compren blocs sencers, expulsen, desnonen els veïns, converteixen els habitatges en co-livings, lloguers d'habitacions a preus abusius fora de l'abast dels barcelonins. Vostè sap que sense aquesta regulació que actuaria a moda d'escut protector, Barcelona i els barcelonins estan desprotegits, indefensos davant d'aquestes pràctiques. I vull creure que vostè sap que si hi hagués una regulació vigent, casos com l'Orsola no s'haurien donat, casos com el bloc Papellona no s'estarien donant, casos com el bloc Sant Agustí no s'estarien donant i tots els blocs que s'han hagut d'unir contra el Fons Bandor, doncs tampoc haurien d'estar passant tota la situació que estan passant. Per tant, si vostè és conscient i és coneixedor d'aquestes situacions, les preguntes que ens fem és per què encara no tenim la regulació que necessiten els barcelonins i Barcelona? Per què no l'hem vist indignat? aixecant la veu per defensar Barcelona davant de la Generalitat de Catalunya exigint el compliment dels acords. Per què després de quasi 30 mesos en què la llei de la vivienda va obrir de bata a bata aquesta escletxa, seguim sense una solució?

Senyor alcalde, jo no li he preguntat quan ho resoldrien i com ho resoldríem. Evidentment que ho resoldrem per la compta que ens porta i per la necessitat que té la ciutat de Barcelona. Jo li he preguntat per què no l'hem sentit defensar els interessos dels barcelonins amb la fermesa necessària. Perquè vostè és l'alcalde de Barcelona, Barcelona és la ciutat més afectada per aquesta situació, vostè té l'obligació de defensar sense tabiosi amb l'urgència i la diligència necessària. Per tant, no és un problema de competències, vostè s'estan a totes les administracions, és una qüestió... de voluntat política i tampoc és un problema de pressupost ni de diners. Per tant, per què no l'hem sentit fins ara amb vehemència defensant aquesta vehemència que jo gasto, per què no l'ha gastada l'alcalde per defensar durant aquests 30 mesos la situació que està patint molts blocs de la ciutat de Barcelona que sumen centenars d'habitatges perduts?

Molt bé, gràcies alcalde. Començarem a donar algunes dades que no per ser conegudes deixen de ser preocupants. Si és que el 30% del jovent de Catalunya diu que no se sent mai relaxat, més del 20% diu tenir, explica, tenir malestats emocionals importants en el seu dia a dia. Un de cada set joves al·lega tenir un problema de salut mental a nivell del país, a nivell de Catalunya. En els darrers anys les persones d'entre 18 i 34 anys han estat les que més visites van fer a centres i serveis de salut mental i també va ser aquesta la franja d'edat que va registrar més casos de tristesa i d'ansietat. I una última dada també molt frepant i és que la mort per suïcidi és la primera causa de mort externa entre els joves. Per tant, és evident que tenim un problema, un nivell de prevalença de símptomes i de problemes de salut mental entre les franges més joves de la societat preocupant i cal posar fil a l'agulla, cal seguir posant fil a l'agulla. Barcelona fins ara ha liderat posant més recursos en psicòlegs i en serveis de salut mental per fer front a aquests malestars que expressa la gent més jove i també la gent no tan jove. Però ens sembla que això és quedar-se una mica mig camí en un món d'enciolítics, d'incerteses, de competitivitat, de precarietat. Afortunadament, Barcelona té la capacitat, té la potència i té la força per construir una ciutat amb entorns més amables, més amigables, de benestar, que permeti temps lliure de qualitat, que garanteixi que l'habitatge no es converteixi en una angoixa permanent per tanta i tanta gent, o que impulsi que els joves puguin ser lliures a decidir com volen projectar el seu projecte de vida. I per tant cal començar a posar, a traslladar part de la responsabilitat també al conjunt de la ciutadania, deixar de posar la mirada molt focalitzada en el perfil estrictament individual de la persona i començar a compartir aquesta responsabilitat més col·lectiva i més comunitària. I per tant, fa un any i mig vam presentar un PREC al plenari, del qual avui demanem un informe d'estat d'execució, que sobretot feia èmfasi en l'enfoc més preventiu. Demanava augmentar la promoció, la prevenció de la salut física i emocional, sobretot en l'àmbit esportiu, que ens sembla que té moltes aportacions a fer en aquest sentit, i en l'àmbit de l'espai públic. Demanàvem acompanyar, formar, donar suport en definitiva, reforçar el rol que tenen en aquest sentit els agents educatius no formals, que tenen les entitats, que tenen les associacions juvenils, per tant, que esdevinguin o segueixin esdevenint i que puguin reforçar aquest rol de cohesió, aquest rol de creació de xarxa i de vincles, i també augmentar les campanyes de difusió en aquells àmbits on els joves es mouen més. Per tant, oficines d'habitatge, persona activa, equipaments juvenils, o equipaments esportius. Per tant, saber com està aquesta execució. Gràcies.

Gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquest punt sempre i quan, i això sí que voldríem destacar-ho i recalcar-ho, hi hagi un diàleg efectiu i una interlocació fluïda amb els veïns i les veïnes de la zona. Gràcies. Ens heu saltat?

Gràcies, alcalde. Bé, també en la línia del que vam comentar en la darrera comissió, perquè aquest punt l'hem tractat en diverses ocasions, nosaltres comprenem la lògica d'aquestes propostes de modificació. Entenem que va en la direcció incrementar, com bé s'explicava, els ajuts retornables del 15 al 20, fins i tot al 25%, en funció de si es tracta d'una promoció o d'una rehabilitació de petites finques, en la recuperació del dret de superfície per part de l'Ajuntament si la promoció mai fes fallida, establir una pròrroga del conveni. Per tant, té virtuts i ho reconeguem. Tanmateix, i també és veritat, ho hem explicat en diverses ocasions, nosaltres ens abstindrem en aquest punt, com venim fent sempre en aquest conveni. Bàsicament per una qüestió de model, i és que nosaltres defensem que tot solar d'habitatge públic ha d'anar destinat o a lloguer d'habitatge públic o, en tot cas, Entitats sense ànim de lucre que busquen dotar d'un allar a gent que està en situació de vulnerabilitat. Nosaltres creiem que apostem per un model de cooperatives fortes, amb les ajudes públiques que calguin, però que puguin actuar i que siguin competitives en sol privat. I per tant, mantenim aquesta posició. Gràcies.

Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Baró. Sí, gràcies. Nosaltres també votarem a favor d'aquest pla de millora que, com bé s'ha dit, permetrà solucionar els problemes de l'indivís i així permetre que mitjançant un intercanvi de qualificació poder separar la part pública d'habitatge protegit per executar-lo com més aviat millor. Cert que sempre som i serem partidaris de la mixtura de tipus d'habitatge en les promocions d'habitatges, però també som conscients de l'emergència habitacional que estem vivint I si no separàvem les dues qualificacions d'aquest planejament, doncs hauria costat molt més poder tirar endavant els habitatges protegits municipals. Per tant, votarem a favor, com deia.

Endavant. Moltes gràcies. Nosaltres també votarem a favor d'aquest pla especial per donar ús als espais dels jardins de Palau de Pedralbes que fa anys que estan inutilitzats i que esperen un ús. Un canvi que a més a més vam iniciar des de la Generalitat de Catalunya quan els jardins hi van ser traspassats i es va començar a posar fil a l'agulla per l'arribada de la Casa Àsia. I en aquest sentit també afegir-nos a les peticions que prèviament hem anat escoltant en relació a aprofitar aquest impuls i aquesta modificació per buscar espais per un local social, per als seus veïns i per als equipaments de proximitat que puguin faltar en aquest àmbit territorial.

Molt bé, gràcies.

Moltes gràcies. Nosaltres, com ja vam fer i com ja vam explicar a la darrera comissió d'urbanisme, votarem en contra d'aquest planejament i ho farem per coherència amb el que sempre hem vingut a defensar. que és posar en valor el patrimoni de la ciutat. I ens trobem, malauradament, davant del que passa més sovint del que voldríem, i especialment al districte de Sarrià-Sant-Gervasi, que és que una casa d'alt valor arquitectònic, en aquest cas Vilaregina, està catalogada de nivell C i porta associada i no s'entén sense el seu jardí, atès que va ser concebuda com un conjunt. Nosaltres pensem que si creiem en el patrimoni, si ho diem, ens ho hem de creure i per tant hem de ser conseqüents. I el que hauria d'haver passat segurament en aquest cas és que s'enderroqués la construcció d'usada actual i potser recuperar els jardins per ús públic. No sé si els sona perquè seria un cas amb bastants paral·lelismes amb tot el que ha passat i s'està vingut a Can Reventós. En tot cas, si no recuperés aquest jardí, com a mínim, crec que ens sembla, considerem que caldria buscar una solució menys agressiva amb l'entorn i menys agressiva amb l'element catalogat. Per tant, el nostre vot serà, com ja vam fer, en contra.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, nosaltres hem hagut de mirar bé aquesta proposició perquè a primer cop de vista ens semblava que per fi havia de ser la gran iniciativa d'habitatge del grup municipal de Trias per Barcelona. Aquella proposició que condensés tot el seu corpus de coneixement en matèria d'habitatge acumulat després de molts anys governant precisament aquest àmbit. Aquella iniciativa plena de propostes que marqués un full de ruta directe cap a l'habitatge social, en aquest cas destinat als joves. I ens hauria agradat molt que fos així però ens sembla que no ha estat gens així, que és una iniciativa força buida de propostes pròpies i bastant orfe d'idees, instal·lada en la seva crítica habitual del nosaltres ho hauríem fet millor, llàstima que quan van poder efectivament no ho van fer millor, de fet pràcticament no van fer gran cosa. Aquesta proposició no aporta cap canvi estructural, no aporta cap esmena a les decisions preses pel seu grup en les diferents cambres que van clarament en contra de l'exercici, del dret de l'habitatge, també dels joves. Per tant, ens té una mica desorientats aquesta proposició. Baixant el text, evidentment que compartim la preocupació de l'accés dels joves al mercat residencial perquè emancipar-se a Barcelona, com bé han explicat, cada cop és més difícil i és una autèntica utopia. Però escoltin, ni Pla 500 ni Bono Joven 250, la solució segur que no passa per mesures populistes, segur que no passa per mesures que s'acaben convertint en una subvenció indirecta als propietaris, segur que no passa per mesures que acaben incentivant l'especulació I el frau potencial segur que no passa per mesures que d'alguna manera porten directament els diners públics a mans de la propietat, a fons perdut, sense cap tipus de retorn social. Això ja ho vam viure amb els bancs. Per tant, la solució no passa per mesures, des del nostre punt de vista, assistencialistes. En tot cas, La solució passa per un conglomerat de mesures de caire més estructural, plantar cara als fons voltors per la via legislativa, fer-se amb els habitatges buits, acabar amb els UTS i retornar els milers d'habitatge al seu ús residencial d'on no haurien d'haver sortit mai, traspassar els actius de la Sareb a titularitat pública, pujar a la renda mínima de la ciutat, construir, comprar per la via del tanteig i retracte, i regular, regular i fer complir les regulacions. I respecte als altres punts de la proposició, evidentment sí que estem d'acord, estem molt d'acord i ens sembla molt adient que vulguin tenir molta més informació, molt més detalls sobre quants d'aquests 50.000 habitatges promesos pel president Illa es fan a Barcelona, ho subscrivim completament, però ens torna a generar molts dubtes l'enfocle a creació de la tipologia de l'habitatge de preu limitat o el fons d'emancipació ens sembla que són idees que van bastant contra del model que fins ara ha estat batallant Barcelona per poder desplegar, que ens sembla que és el model adequat, i per tant, en tot cas, cal estudiar-ho molt i molt bé. Per tant, una mica concloent i acabant, o són mesures que generen dubtes raonables al respecte de la seva eficàcia o de la seva idoneïtat, o directament ens sembla que són mesures que són no idònies, que no ajuden, que d'alguna manera venen a reforçar un model que sabem caduc i que ha estat perjudicial. Per tant, nosaltres ens abstindrem.

Gràcies, alcalde. A veure, tot el que sigui parlar, estudiar, escoltar-nos, perdonin tots i totes aprendre, que a vegades sembla que sentenciem, aprendre, escoltar d'aquelles persones que porten molts més anys treballant, molts més anys estudiant i molts més anys coneixent en primera mà dades objectives sobre la situació de l'accés a l'habitatge i de com estimular-ho, doncs nosaltres sempre ens hi trobarem i sempre hi serem a favor. Ara, jo crec que hi ha una realitat que ara fa un moment s'ha explicat amb uns quants exemples, i és que l'accés a l'habitatge està objectivament pitjor avui que el 2015, quan vostès van accedir per primera vegada a la governança d'aquesta ciutat. Llavors, què vol que li digui? Que nosaltres trobem bastant sorprenent, per no dir surrealista, que després de comandar aquest Ajuntament i les regidories d'urbanisme, i sobretot l'habitatge durant vuit anys, després de prometre que s'acabarien i s'erradicarien els tesonaments a la ciutat de Barcelona, després de fer promeses, des del nostre punt de vista, temeràries en matèria d'habitatge, a risc de crear expectatives impossibles de complir, bàsicament per interessos partidistes. Després de donar-nos lliçons a tots sobre com s'havien de fer les polítiques públiques en matèria d'habitatge a Barcelona durant vuit anys, després de la opacitat, la falta de transparència i les resistències sistemàtiques a compartir tot sovint informació, xifres i l'estat de la qüestió, Com li deia, trobem força socialista, no sé si amb uns visos còmics fins i tot, que vostès demanin aquesta omissió. Bàsicament perquè han tingut vuit anys per fomentar el consens. Han tingut vuit anys per fomentar això que vostè ara fa un moment anomenava l'escolta, la interlocució, el debat, arribar a pactes. I no ho han fet, no ha estat aquest el seu tarannà. Malauradament no ha estat aquest el seu tarannà i vostès no han predicat amb l'exemple. Dit això, dit això, com deia al principi, i recupero les meves paraules del principi. Som-hi, som-hi, perquè la situació a l'accés a l'habitatge personal és tan greu que jo crec que demana que tots posem a un segon nivell algunes consideracions que avui es poden fer aquí i que ens tornem a remengar i tornem a fer front a aquesta situació. Per nosaltres, nosaltres ho tenim molt clar i és que Aquesta és una lluita compartida. És una lluita compartida perquè és una necessitat i una demanda i una preocupació transversal. I la nostra vocació és una vocació de servei i de ser útils a la ciutadania. Per tant, nosaltres votarem a favor. Però esperem que aquesta comissió no torni a convertir-se en un espai per veure qui s'endú més la bandera per lluitar contra la dificultat d'accedir a l'habitatge i realment sigui afrontada per part de tots i de tots els grups com un lloc de debat, com un lloc d'aprenentatge i com un lloc d'exploració de noves idees que poden efectivament ajudar a pal·liar, ajudar a encarrilar i ajudar a solvantar el gravíssim problema d'accés a l'habitatge a la ciutat de Barcelona.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició i quasi, quasi, quasi podríem dir que fins i tot ens alegra, ens agrada que avui portin aquesta proposició perquè posa clarament en valor la molta feina que des d'Esquerra Republicana hem estat fent als darrers quatre anys i mig, quasi m'atrebria dir cinc anys, per aconseguir que la regulació del preu de l'habitatge de lloguer a Barcelona fos una realitat. I fem una mica d'històric, i fem-lo amb una miqueta de rigor, amb una miqueta de rigor, senyora Colau. Aquí a Casa Gran, el 2019, vam impulsar i vam presidir una comissió no permanent d'estudi que pretenia i va aconseguir assentar unes bases sòlides per establir un marc teòric per abordar aquesta qüestió a efectes de la ciutat de Barcelona. I uns pocs mesos després, els lloguers es regulaven per primera vegada i podríem dir que, evidentment, amb el lideratge, amb el colideratge dels moviments socials, de la Generalitat i del Parlament, i en aquell moment l'Ajuntament, governat per vostès, no ho van posar ni especialment fàcil, ni, de fet, fins i tot van posar bastantes reticències a la qüestió. En tot cas, després que la regulació catalana fos anul·lada pels tribunals, en gran part també degut al recurs que, Vostès, des de Madrid, en l'autoproclamat gobierno más progresista de la historia, van enviar un recurs al Tribunal Constitucional que va implicar unes retallades substancials que va impossibilitar tirar endavant i poder aplicar Aquesta llei va començar tot el seinet de la llei de la vivienda. I aquí també es van tornar a encallar perquè vostè i els socialistes no es posaven d'acord i de nou Esquerra Republicana va haver d'intercedir aquesta vegada des de Madrid per, en el marc de la negociació de pressupostos, aconseguir que la regulació s'inclogués de forma definitiva a la llei de la vivienda. Però tampoc ens en vam sortir així i vam haver de seguir esperant fins que una reunió bilateral recent entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat de Catalunya I el Govern de l'Estat va aconseguir desbloquejar l'aplicació de l'índex català del preu de lloguer per tal que aquest mes de febrer, si no hi ha, si em permeten, una ecatombe, finalment, definitivament, cinc anys més tard, doncs, aconseguirem que això sigui una realitat a Catalunya i a Barcelona. Per què faig aquest històric? Si segurament ja el deuen conèixer, altra cosa és que l'expliquin com vostès vulguin explicar-lo. Doncs perquè fa quatre anys que aquesta qüestió està a l'agenda política de la ciutat de Barcelona, perquè ja vam tenir una llei pionera en funcionament quan vostès governaven la ciutat i ostentaven la regidoria d'habitatge i no van engegar cap ni una de les mesures aquestes tan senzilles i concretes que vostè ara deia. Unes mesures senzilles i concretes. Doncs, miri, no van engegar ni una. Ni campanyes de comunicació, cosa que sí que van fer, per exemple, entitats com el sindicat de llogateres, ni van ampliar la unitat de disciplina amb un equip específic de seguiment de la llei, ni van crear un equip específic, l'oficina de llogater o anomenin com els hi sembli, per assessorar i fer un seguiment molt més proper amb els veïns i amb les veïnes per poder estar degudament informats, per poder reivindicar els seus drets i poder aplicar aquesta llei. I tampoc no van treballar, tampoc, en tota la qüestió del lloguer de temporada. Amb la qual cosa, sort tenen els barcelonins i les barcelonines que la Generalitat sí que està treballant i sí que se n'estan sortint amb tota aquesta qüestió.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres comencem dient que, com ja hem fet en anteriors proposicions de text pràcticament idèntic al que avui debatem, votarem a favor. Són textos que ja vam debatre en les Comissions de Drets Socials de novembre, de desembre. Ho farem perquè, com hem parlat tantes altres vegades, compartim aquesta preocupació perquè hem portat iniciatives en aquest sentit, perquè viure al carrer, igual que viure en assentaments improvisats, és una situació extrema, és una situació duríssima És una situació que ningú busca i és una situació que malauradament està creixent a Barcelona i més enllà de Barcelona, afectant ja ben bé aquestes 2.000 persones que en el darrer recompte de Reels Fundació s'ha recomptat. Per tant, estem davant d'un problema estructural d'embargadura. Les persones en situacions sense llarisme tenen el dret i nosaltres com a administració tenim el deure de donar-los una resposta digna. Per tant, als senyors del PSC jo els diria, bàsicament, espavilin. Espavilin. Espavilin a Barcelona. Espavilin als ajuntaments metropolitans. Espavilin a la Generalitat. Facin el favor de liderar davant de situacions tan lamentables i tan... com les que vam viure fa 48 hores, perpetrades pel PP a Badalona. Liderin. Nosaltres portem des de l'inici de mandat treballant per la ciutadania. Tot i que Comuns i PP van donar a l'alcaldia a qui ara no paren de reprovar i a més a més ho van fer gratis, nosaltres seguim pensant que amb els temps que corren i amb els temps que vindran és molt important ser responsables. Per tant, calen mesures reals. viables per combatre una realitat tan cura com el sense llarisme. Doncs bé, senyors del PSC, nosaltres hi fem una proposta. Nosaltres vam pactar 50 milions de l'actual pressupost que es destineixin a tanteig i retracte. I avui els hi proposem que d'aquests 50 milions que ja tenim pactats, un 25% es destini a nodrir i ampliar el parc de places del Housing First, que és l'únic model d'atenció de sense llarisme que ha estat demostrat eficaç i hi ha moltíssimes mostres i evidències arreu del món. Això que els hi plantegem suposaria ampliar el projecte en unes 50 places, en unes 50 habitatges, passant dels 86 habitatges actuals ben bé als 130, un augment per sobre del 50%. Ens sembla que és una proposta concreta, vàlida, viable i sí en la mesura, en el tamany del que pot fer un ajuntament com el de Barcelona. Als senyors de comuns, jo els diria que compartim la preocupació, però que ja va ser en hora d'entendre que els discursos són necessaris però no són suficients, que les proclames són necessàries però no són suficients, que les demandes inassumibles són necessàries però no són suficients, i dic inassumibles perquè vostès van estar al capdavant de les polítiques de drets socials durant vuit anys i no van aconseguir fer moltíssimes de les coses que avui estem demanant, que l'amor en polítiques demostren recursos, que cal negociar recursos per parar el cop i que per tant només així es poden convertir les bones intencions en compromisos polítics. Als senyors de Junts els demanaria principalment dues coses, La primera és claríssim quina és la seva posició en aquest assumpte, la d'avui aquí, o la que es va plantejar, per exemple, ahir al ple extraordinari a Horta, on el to i el tarannà del que vostès demanen era molt i molt diferent. I l'altra, una, jo no m'atreveixo a dir recomanació, no soc ningú per recomanar res a ningú, però s'ha de vigilar molt com s'enfoquen aquests debats en un moment on l'extrema dreta els instrumentalitza, que és exactament el contrari del que hauríem d'estar intentant totes i tots. Moltes gràcies.

Intento una molt ràpid tres coses. La primera, el govern, esperem resposta a la nostra proposta, dedicar, la recordo, dedicar el 25% de la partida pactada amb vostès, per tant, ets i retracta, a la negociació del darrer pressupost per incrementar les places de sense llarisme que disposa la ciutat en aquests moments en més d'un 50%. Senyora Lleida no s'hauria d'enfadar, o m'ha semblat que potser s'havia enfadat, perquè de manera irresponsabilitat crec que si vostès haguessin estat ahir al ple hauríem vist que les raons no ens en falten per alertar exactament el que he alertat i per últim dir-li que jo estic a favor de desallotjaments amb alternatives de reallotjament de mirar si hi ha infants de facilitar sortides dignes cosa que vostès ahir van ometre completament i no estic a favor de parlar només de policia o de desallotjaments immediats cosa que és el que vostès van fer ahir a Horta Molt bé

Moltes gràcies per part d'esquerra.

Gràcies, tenenta. Des d'Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest pla especial, d'aquesta aprovació definitiva, que, com bé s'ha explicat, permetrà l'esperada nova coberta dels lliços de Gràcia, que pugui ser una realitat, de fet ja serà avui una realitat urbanística, després que el que sigui una realitat material, i en aquest sentit nosaltres insistim, com ja vam fer a la comissió, la importància que l'Ajuntament s'hi posi, quan tomi, i per tant trobi la manera d'ajudar a finançar aquesta realitat que avui es materialitza urbanísticament. Els hi exigim perquè a més saben que vam acordar amb vostès una línia d'ajudes per a entitats esportives privades previstes de cara al 2026 i per tant ens sembla que els llibres de Gràcia, igual que altres entitats, serien uns beneficiaris, uns receptors potencials que perfectament podrien ajudar a capejar tota la despesa importantíssima que aquesta realitat urbanística avui es fa fer feina. Per tant, votar a favor i esperar que hi hagi notícies en el sentit que els estem traslladant.

Gràcies, Tinenta. La seva proposició és que no té desperdici. És un tristíssim exemple del que ofereix l'extrema dreta global sota, en aquest cas, la franquícia de Vox a l'estat espanyol. Ofereixen una visió del món absolutament involicionista, profundament discriminadora, xenòfoba i particularment islamòfoba. Els hem de recordar que no estem al segle XII, que les creuades van acabar fa uns 800 anys. Afortunadament vivim al segle XXI, on les societats són plurals, són diverses i se senten orgulloses que això sigui així perquè ens enriqueix a tots i a totes. És una visió del món profundament també antidemocràtica i m'atreviria a dir filofeixista, perquè vostès són capaços de demanar prohibir la celebració pública i en espais públics municipals de certes commemoracions que, segons vostès, no s'ajusten a la identitat, usos i costumbre de la nació espanyola, és a dir, que si no ets allò que vostès deuen considerar espanyoles de pura raça, doncs tururu, oi que sí? A mi això em sona allò de la pureza de la raza ària. I a mi aquest paral·lelisme, què vol que li digui?, em posa els pèls de punta. És també una proposició profundament hipòcrita, perquè vostès diuen el desarrollo de la festividad, la del cordero, en suelo espanyol, representa un retroceso cultural quan tothom sap que els toros són, evidentment, un prodigi de progrés humanístic i espiritual. De nou, vostès falten els valors del Codi Ètic, en aquest Ajuntament, en aquesta casa tenim un Codi Ètic, un Codi Ètic que ens exigeix a tots i a totes treballar en prou de la tolerància, de la inclusió, del combat contra la discriminació, i vostès cada vegada que tenen ocasió treballen per fomentar la divisió, la discriminació, la marginació, a vegades subtilment, a vegades a forma molt més brusca, la por, l'anima adversió, la desconfiança, la intolerància, a la diferència, particularment si aquesta diferència és d'indoler musulmà. Què parlar, què dir de la seva falta de rigor i particularment la falta de rigor històric, que en aquests punts, en aquesta proposició ja arriba, fa gala quasi d'un nacionalisme hiperbòlic i quasi els diria que mitològic, perquè vostès repeteixen fins a la sacietat conceptes com la identitat espanyola, la nació espanyola, la cultura espanyola, des d'una òptica que obvia i tergiversa completament la realitat històrica de la península ibèrica durant segles i segles i segles. Així que igual va ser una hora que toqui una mica de peus a terra. Mirin, els unicorns no existeixen Elvis Presley està mort i el mite de la nació i la cultura espanyola, tal com vostès la conceptualitzen, és això, un mite i una invenció. Votarem en contra.

Molt bé, són deu punts, anirem àgils, d'acord? Gràcies. Per tal de commemorar el Dia Internacional de l'Orgull o per alliberament LGTBI+, el plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, reformar el compromís en mantenir l'aposta per les polítiques que garanteixin els drets LGTBI+, i la seva adhesió a la commemoració de les entitats i institucions en els actes, manifestacions i reivindicacions el 28 de juny, amb motiu del Dia per l'Orgull i l'Alliberament de l'Orgull. lesbianes, gais, bisexuals, persones transsexuals i intersexuals, també a la manifestació de l'orgull a Budapest. Així mateix, l'Ajuntament referma el seu suport a les mobilitzacions organitzades des de l'autonomia i el teixit associatiu de la ciutat, com la manifestació del 28 de juny, garantint-ne els recursos i condicions per preservar-ne el caràcter crític, inclusiu i independent. Segon, l'Ajuntament assumirà les competències que li otorga la llei 11 barra 2014 de garantia dels drets i contra la LGTBIfòbia i la 19 barra 2020 d'igualtat de tracte i no discriminació per regular conductes discriminatòries per LGTBIfòbia i incuar i instruir els procediments sancionadors corresponents. Tercer, millorar i garantir el manteniment i conservació dels espais de memòria en LGTBI+, com els monuments i plaques i continuar incorporant el nomenclàtor de la ciutat i implementar espais de memòria del col·lectiu LGTBI Plus a l'espai públic de la ciutat i treballar amb els museus de la ciutat per fer visible la lluita pels drets LGTBI Plus. Quart, avançar cap a una cultura catalana inclusiva que reconegui, visibilitzi i posi en valor la contribució de les persones LGTBI Plus a la història, la llengua, les arts, la literatura i les tradicions del nostre país. Cinquè, treballar amb el Consorci d'Educació de Barcelona l'elaboració de materials per treballar la diversitat sexoafectiva i de gènere i la prevenció de l'assetjament LGTBI-fòbic i els posi a disposició dels centres educatius de la ciutat, així com promoure accions educatives contra la LGTBI-fòbia adaptades a les diferents etapes. Sisè, revisar que els formularis i documentació municipals, inclosos també els dels equipaments, recullen plenament la diversitat familiar i de gènere per tal de garantir un tracte igualitari i respectuós envers les persones LGTBI Plus i les seves famílies. Setè, implementar de la mà amb la Generalitat de Catalunya la guia pràctica per incorporar la perspectiva LGTBI Plus a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans destinades a professionals d'atenció a les persones, com és el personal mèdic, o de residències i casals de gent gran de la nostra ciutat. 8. Continuar impulsant la creació d'espais de memòria a la ciutat vinculat a la història de la lluita LGTBI Plus a Barcelona que reconegui la tasca de col·lectius com el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, el Grup de Lesbianes Feministes, la Coordinadora Gai Lesbiana o la Comissió Unitària 28 de Juny com a protagonistes de la mobilització per l'alliberament sexual i de gènere. 9. Batllar perquè les activitats que es promouen a la ciutat sota el paraigua de l'orgull no desvirtuin l'esperit reivindicatiu i no contradiguin la defensa dels drets socials, especialment en àmbits com l'accés a l'habitatge, la lluita contra la precarietat o la protecció de les persones migrants. 10. I últim, donar trasllat d'aquests acords a les entitats i associacions LGTBI+, de la ciutat, al Consell Municipal LGTBI de Barcelona, així com a entitats que treballen per a la normalització, la conscienciació i el respecte del col·lectiu.

Gràcies, alcalde. Nosaltres, com ja vam fer la comissió, vam explicar, votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva, d'aquest pla especial, i ho farem perquè, com bé s'ha explicat, l'ITEC, després de 30 anys, pugui redefinir-se, pugui ampliar les seves instal·lacions amb els espais necessaris i preparats per acollir l'última tecnologia, perquè ens sembla que només així es podrà afrontar els reptes que li vénen al damunt, entre els quals alguns que compartim i que ens preocupen a la majoria d'aquest consistori i el fet de disposar d'eines eficients i sostenibles per a la rehabilitació i la construcció del nostre parc d'habitatges. Certament, també s'ha explicat, som conscients que hi ha un augment notable de l'edificabilitat, però tampoc no va més enllà del que, d'alguna manera, trobem en els edificis no industrials de l'entorn i, en tot cas, considerem que una ciutat com Barcelona i Catalunya necessita un ITEC fort i és capital que, per tant, es pugui tirar endavant aquest pla especial. Gràcies.

Per part d'Esquerra Republicana, té la paraula la regidora Baró. Endavant. Gràcies, presidenta. Bé, nosaltres comencem dient que votarem a favor d'aquesta proposició. Avui els comuns es porten una recopilació de propostes, amb la majoria de les quals ja estem d'acord, no només perquè formen part de debats que prèviament s'han anat desplegant en aquest mandat i en mandats anteriors, són debats que han anat evolucionant i s'han aprofundit, sinó perquè... ens sentim impulsors de moltes de les propostes que avui recull aquesta proposició. Totes elles orientades a lluitar contra l'especulació immobiliària a Barcelona, una lluita que, evidentment, compartim. Ara bé, aquesta no és una lluita nova. Fa molts anys que ens trobem davant d'aquest repte, que és un repte urgent, que és un repte inajornable, i que tanmateix a dia d'avui segueix sense resoldre's. Certament, la nostra ciutat s'enfronta a un procés de transformació involuntària que està desplaçant els barcelonins, que està tancant serveis essencials i convertint espais de convivència en simples actius financers. I és per això que cal actuar amb determinació i responsabilitat i rigor. I en aquest context, la proposta d'un pla de lluita contra l'especulació immobiliària, l'especulació que té impacte en l'habitacional, el comerç, els serveis assistencials, etc. És una proposta que ens sembla oportuna i també, si m'ho permet, resultona. És a dir, és fàcil de vendre, però és molt difícil d'aplicar. I la prova és que vostès mateixos, que han tingut responsabilitats en les polítiques d'habitatge en aquest Ajuntament durant vuit anys, no només no van poder resoldre-ho, sinó que em sembla que objectivament podem afirmar, i estarem tots d'acord, que la situació és objectivament pitjor ara que fa 8-10 anys. Per tant, no ens podem permetre més promeses vagues, no ens podem permetre més propostes ineficients, més titulars, més anuncis, més expectatives impossibles de complir. Ara toca actuar, i actuar amb l'eficàcia i amb la terminació, com per exemple va actuar el govern d'Esquerra Republicana quan va assumir la cartera d'habitatge a la Generalitat. I posaré dos exemples. Un exemple és el decret sobre els UTS, és un decret sòlid, és un decret eficaç, sense el qual Barcelona no es podria ni plantejar erradicar els UTS i retornar tots els habitatges turístics al seu ús original, al seu ús residencial. I li posaré un segon exemple, que és el famós decret 6 barra 2024, un decret ambiciós, d'efectes immediats en la lluita contra l'especulació, perquè regulava, definia amb exhaustivitat els lloguers de temporada i, per tant, permetia detectar i sancionar aquells que eren fraudulents, aquells que amaguen el que en realitat són usos residencials permanents i no pas temporals. Malauradament, i no em cansaré de repetir-ho, si el Partit Socialista, si junts, haguessin convalidat aquest decret, insisteixo, el cas Ursola no hauria existit i ara la ciutat estaria molt més protegida i tindria una eina útil i eficaç per combatre els processos especulatius que efectivament s'han detectat arreu de la ciutat i, sense anar més lluny, més de 200 finques de propietat única a l'Eixample estarien patint tot aquest tipus de situacions. Per tant, queda molta feina per fer, cal fer-la bé i si el que volem realment és buscar solucions reals i factibles, ens hem de posar a treballar amb aquest rigor, amb aquesta determinació, intentant evitar fer anuncis que són això, anuncis.

Endavant. Sí, molt breument, perquè compartim les reflexions prèvies. És a dir, davant de les situacions problemàtiques, davant dels problemes socials, davant de persones que estan en situació de vulnerabilitat, que viuen situacions d'injustícia, que viuen malalties, jo crec que ho tenim tots molt clar, el rol social, El nostre rol, si més no, és el de treballar dur per transformar la realitat i per millorar la situació d'aquestes persones dels ciutadans i les ciutadanes que ho necessiten. Tancar els ulls per no veure un problema, enviar-lo lluny, negar-lo, segregar-lo, expulsar-lo, aïllar-lo, tapar-lo, negar-lo, amagar-lo... Mai serveix per arreglar els problemes. Mai serveix per arreglar els problemes. Nosaltres votarem en contra.

Molt bé, gràcies alcalde. Nosaltres avui demanem que el govern municipal realitzi un inventari en el termini de tres mesos de les activitats de caire social, assistencial i educatiu que es duguin a terme en edificis que són susceptibles de ser comprats amb finalitats especuladores a la ciutat de Barcelona. I és que n'hem parlat molt avui, n'estem parlant molt, en seguirem parlant segurament. Barcelona es troba immersa en una crisi d'habitatge que ja no només afecta els seus residents, sinó que està posant en perill serveis essencials i fonamentals pel benestar i per la cohesió dels ciutadans. L'especulació immobiliària s'ha convertit en una amenaça estructural que es tracta en formant la ciutat i el seu teixit urbà. Hi ha algunes hades que són alarmants, han anat sortint. Segons la FAP, entre el 2016 i el 2024 s'han identificat més de 200 finques de propietat única a l'Eixample amb activitat especulativa, S'estima que hi hauria hagut vora 4.000 desonaments invisibles que estaria afectant o que hauria afectat a més de 10.000 persones i també s'haurien perdut més d'un centenar de places de residències de gent gran a causa del tancament de 5 residències i un centre de dia. Aquest és un procés de buidatge que respon a un model de ciutat que ens preocupa perquè prioritza la rendibilitat a curt termini per sobre de la vida dels veïns i de les veïnes de la ciutadania. Barcelona és el tauler d'una partida del monopoli on els fons d'inversió juguen a comprar edificis sencers per aconseguir plusvàlues sense miraments i sense control. Si han d'expulsar els seus inquilins, ho fan. I si els convé eliminar aquells serveis de caire social, educatiu o assistencial que s'hi prestaven, doncs també ho fan. Aquest és el cas de la residència Taber, avui s'ha mencionat en diverses ocasions perquè és un exemple paradigmàtic, però no és l'únic, malauradament n'hi ha molts altres. Per tant, ens sembla imprescindible que el govern municipal faci aquest inventari per conèixer, per anticipar-se, per dimensionar l'abast de la situació, per poder deixar d'anar remolc, per poder començar a anticipar-se a aquests processos de compra especulativa i per tant per poder intentar idear, implementar mecanismes de protecció efectiva, com per exemple... la declaració de zones d'especial interès social on es restringeixin certs tipus d'inversions. Ens sembla que només així podrem començar a minimitzar aquesta, podríem anomenar-ho, destrucció silenciosa i indiscriminada d'infraestructures bàsiques per al benestar de la ciutadania a la ciutat de Barcelona. Per tant, aquest és el nostre preg. Passem a l'acció i comencem a dimensionar de què estem parlant i quina dimensió té aquesta problemàtica.

Ràpid, lamento sentir aquest escepticisme. Ens sembla que si els moviments socials han pogut fer una primera aproximació no veig per què des del govern amb molts més recursos no poden també intentar-ho. Ens sembla que les dificultats que vostè apuntava ara mateix no són insalvables i en tot cas constatem que en aquesta qüestió el govern segurament seguirà anant a remolc i a reacció de les situacions que vagin saltant a l'actualitat política.

Tercer, promoure la creació de xarxes de suport mutu com centres cívics, associacions de barri, grups autoorganitzats i ateneus, on les persones puguin interrelacionar-se, compartir, donar i rebre suport i desenvolupar projectes de creació col·laborativa. Quart, potenciar les polítiques municipals de foment del coneixement de la llengua i de la cultura catalana en les dones, especialment entre les migrades, per a la millora de la igualtat d'oportunitats i com a eina d'inserció social i laboral en la ciutat barcelonina. Cinquè, tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les actuacions municipals i de les polítiques fetes des del govern municipal de forma transversal en totes les àrees i regidories de l'Ajuntament de Barcelona.

Nové, impulsar accions per reduir la pobresa femenina. En aquest sentit, implementar polítiques que redueixin els casos de pobresa energètica que, a sobremanera, afecten dones grans que viuen soles. Desè, instar el govern espanyol a transposar la directiva 2024-1385 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de maig de 2024 sobre la lluita contra les dones i la violència domèstica. 11. Continuar treballant per la prevenció de qualsevol classe de discriminació cap a les dones i de l'assetjament sexual o per raó de sexe en qualsevol espai, fent especial incidència en l'àmbit laboral, cultural i associatiu i en els espais d'oci, mitjançant la creació i revisió de protocols de prevenció i abordatge de l'assetjament en compliment de la Llei Catalana 17 barra 2015 d'igualtat afectiva de dones i homes. I dotzè, comunicar aquests acords a les associacions, col·lectius, empreses, entitats de tots els àmbits socials, culturals i comunitaris que lluiten i defensen els drets feministes al Consell de les Dones de la Ciutat i de tots els districtes.

Gràcies, alcalde. A nosaltres hem començat també per agrair la presentació d'aquesta mesura de govern. És una mesura molt necessària. És tan necessària com que ja fa anys que la ciutat s'ha abocat i ha impulsat tota una sèrie de polítiques públiques per democratitzar el dret a la cura. I és tan necessària com que fa un any, el febrer del 2024, ja vam portar una proposició precisament demanant que es presentés aquesta mesura del govern. Per tant, nosaltres ho considerem una mica l'implementació d'aquesta petició i per tant ens ho celebrem. També posar en valor la predisposició del govern a incorporar propostes, esmenes, correccions i en aquest sentit reconeixem que ens hem arremangat i ho hem aprofitat i hem fet tot una sèrie d'aportacions, algunes s'han recollit en aquesta mesura de govern, d'altres ens consta que es podran implementar en altres plans estratègics o en altres mesures de govern que es puguin anar presentant. Una de les millores o les aportacions que posem especialment en valor és l'ampliació de molts dels espais de canguratge gratuït i de corresponsabilització de les cures mitjançant el reforç del programa Concilia, sobretot en els barris amb majors índexs de pobresa i de vulnerabilitat, prioritzant la proximitat per evitar que el seu ús incrementi precisament la pobresa de temps entre les famílies i també perquè sabem que quan les cures es proporcionen, es donen des de la proximitat, això també genera altres efectes positius, reforça, consolida vincles comunitaris que tenen una repercussió positiva en aquells fenòmens que tot sovint parlem en l'àmbit del ple i sobretot en l'àmbit de les comissions com pot ser el combat contra la soledat no desitjada. Per tant, des d'Esquerra Republicana entenem que posar en el centre del model socioeconòmic actual i a l'agenda política municipal la cura de les persones significa posar en valor la feina de moltíssimes persones. De fet, la feina de majoritàriament moltíssimes dones, majoritàriament migrades, sense les quals el sistema senzillament col·lapsaria. El sistema col·lapsaria. perquè és una feina on no es percep cap remuneració i quan ho arriba a fer ho fa en el sí d'un mercat laboral abusiu, d'un mercat laboral precari i generador de pobresa i de desigualtat. Per tant, nosaltres compartim i li hem traslladat a l'atinenta aquesta mirada transversal, aquesta responsabilitat compartida, aquesta línia de sensibilització. Dit això i posant en valor... Quan parlem de cures parlem intrínsecament de pobresa, de feminització de pobresa, de les condicions laborals i de tota una sèrie de recursos que es posen a l'abast de totes les persones que proporcionen aquestes cures. També ens sembla que és important predicar. Enfora, allò que també d'alguna manera implementem cap a dins. I per què ho dic això? Ho dic perquè no fa gaire a la comissió de presidència vam portar una iniciativa demanant, no demanàvem res de l'altre món, però alhora demanàvem una cosa molt important, demanant que aquelles empreses que subcontracten l'Ajuntament garantissin unes condicions laborals dignes. que garantissin unes condicions laborals dignes. I això no va ser fruit del caprici ni de la improvisació, sinó de moltes reunions amb dones del Servei de Neteja de l'Ajuntament, amb treballadores de les escoles Bressol, amb altres treballadores de serveis que estan molt feminitzats, que es lamenten una vegada i una altra que les seves condicions de treball en el si dels serveis de l'Ajuntament que ofereix l'Ajuntament no són adients. Per tant, cal predicar també amb l'exemple.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra Republicana votarem a favor d'aquesta concessió. Ho celebrem, que es faci la cessió de l'edifici de la plaça Pisonyer i dels carrers adjacents. Això hauria de significar, esperem que signifiqui, començar amb l'adequació de l'edifici perquè el Cap del Gòtic tingui per fi unes instal·lacions dignes. Actualment i des de fa temps el Cap del Gòtic pateix moltíssims problemes, ja no de falta d'espai, que també... sinó, entre altres, per exemple, està patint fuites de les aigües residuals. I és evident que són unes instal·lacions amb unes condicions que estan dificultant moltíssim que els professionals puguin atendre en condicions a les veïnes del barri. Per això votarem a favor, insistint, a més a més, en la reivindicació que porten anys fent els professionals les professionals, que les obres han d'anar el més ràpid possible i per tenir un cap en les condicions quan abans millor.

Gràcies. Des d'Esquerra Republicana sortirem a favor de la creació d'aquesta comissió no permanent d'estudis. De fet, creiem que iniciar aquesta comissió d'estudi en paral·lel a la mesura de govern que avui mateix ens ha presentat és una oportunitat perquè del debat, de la riquesa, de compartir visions, perspectives, arguments i de les conclusions que en puguin sortir, segurament, sens dubte, si ho fem una mica bé, podrem elevar, podrem contribuir... podrem millorar també aquest pla de cures, de manera que pugui acabar esdevenint una mica la guia d'actuació i intervenció, que sigui una eina útil, eficaç, en tots els àmbits que tenen a veure amb el treball de la cura i de la llar. I ho venim dient, i avui ho hem dit, i ho diem de manera reiterada al llarg de les comissions, que tractem tots aquests temes, i avui tornem a posar el damunt de la taula, el sector de les cures, i és un sector... de les treballadores de la llar és un sector eminentment feminitzat, eminentment precaritzat, però també imprescindible, imprescindible com s'ha demostrat tantíssimes i tantíssimes vegades. Per tant, creiem que el que cal és arromengar-se, que aquesta comissió serveixi per poder aplicar polítiques efectives i transformadores per acabar amb la feminització de la pobresa i amb les males condicions laborals.

Gràcies, alcalde. Començava, evidentment, saludant els veïns i les veïnes organitzades i afectades pel tema que avui ens ocupa, que ens acompanyen en aquest plenari. Avui portem a debat una moció que, més enllà dels seus aspectes tècnics i jurídics, apela directament a una qüestió de justícia social. i ens referim a la responsabilitat social i ètica que tenen les grans empreses i molt particularment les entitats bancàries envers les persones, envers la via de les persones, envers la societat on operen, perquè els habitatges són llargs i no són simples actius financers. I és que avui parlem del dret a l'habitatge amb una moció impulsada pels moviments socials en defensa d'aquest dret i particularment impulsada pel sindicat de llogateres, una moció que ja ha estat debatuda, aprovada i sempre per amplíssimes majories a molts consistoris abans que aquest. A Sitges, a Vilanova i la Geltrú, a Mataró, a Sant Feliu de Llobregat, a l'Hospitalet de Llobregat fa quatre dies. Avui parlem dels llogaters i llogateres d'Hitmo Criteria. IMMO Criteria és una filial d'IMMO Caixa que gestiona habitatges que havien estat vinculats a la ja desapareguda obra social de la Caixa i que a la missió i visió de la seva web parla de conceptes tan nobles com desenvolupar projectes d'obra social o del seu compromís en matèria de sostenibilitat, transparència i contribució a la societat. Però la realitat és una altra. La realitat és que hi ha centenars de famílies que després d'anys de viure en habitatges amb contractes de lloguer vinculats a habitatge protegit de la Caixa s'han vist immerses en una autèntica ofensiva d'expulsions. Centenars de famílies que han patit per part de la Caixa una sèrie de pràctiques abusives. Fins a 16 clàusules abusives diferents s'han identificat en més de 1.700 contractes revisats, que evidentment ha acabat comportant una demanda col·lectiva actualment viva als tribunals. Algunes d'aquestes pràctiques jo les anomeno cobrament de sobrepreus per sobre dels màxims tarifats en HPO, cobrament d'assegurances d'impagament, cobrament d'IVI a llogaters, cobrament de pàrquings obligatoris, cobrament de trasters obligatoris i manca de manteniment d'edificis o el que també podríem anomenar deixadesa de funcions com a propietat. Tot plegat, em permetran, és un autèntic exercici d'usura, un autèntic exercici d'usura amb l'objectiu que va d'exprimir fins a la darrera gota del rendiment econòmic possible a costa dels llogaters, dels habitatges protegits i a costa de la inversió pública feta en el seu moment, perquè la situació encara és més èticament reprobable si tenim en compte que aquests pisos van ser construïts gràcies a una operació entre l'Ajuntament de Barcelona i la Caixa, van ser construïts en fons públics, van ser construïts en sol públic, dins del marc de promocions d'habitatge de protecció oficial que volia facilitar l'accés a l'habitatge a les classes treballadores a molts municipis del país, motiu pel qual la mateixa Fundació La Caixa va rebre més de 25 milions d'euros públics entre el 2002 i el 2012. A tot això, per si fos poc, hi hem d'afegir una circumstància que ve passant dramàticament en aquest país en desenes i desenes de milers de pisos protegits i també afecten, per tant, aquests habitatges d'immocritèria, que és que estan patint un procés de desqualificació. perden el caràcter protegit, perden l'estatus especial de protecció i, per tant, pateixen un procés de privatització que acaben comportant-los, acaben fent que transitin com a una mera mercaderia, això sí, motlla minera, cap al mercat lliure. Per tant, Imo Caixa també ha decidit que no renova els contractes, que forçarà compres i va enviant burofaxos per forçar el lliurement, el buidatge d'aquests pisos i allà on els assorben, doncs mantenen els habitatges buits o els posen a la venda a privats. Tot això que us descric sobre Inmocaixa succeeix a Barcelona, succeeix a moltes poblacions del país i succeeix en un context d'emergència habitacional sense precedents. I és clar, què ha passat? Doncs que les persones, els llogaters, els afectats, les afectades s'han organitzat, estan lluitant, han portat el cas als tribunals, han mobilitzat l'opinió pública i gràcies a això, en part, ja han contribuït a que s'eviti la privatització de nou promocions a més de 500 habitatges que ha adquirit l'Incasol per incorporar-los al parc públic. És un exemple clar de com la pressió organitzada pot revertir dinàmiques que no estan bé i dinàmiques que no són justes. I per tot això, avui demanem que el ple municipal es posicioni al costat de les famílies afectades, dels afectats de les afectades, a una moció amb accions molt concretes que vol buscar aturar la privatització d'aquests habitatges i buscar aturar les expulsions. i bàsicament demana que s'inisti a la Caixa a aturar immediatament els desonaments i a retirar les demandes judicials obertes contra les famílies afectades, que es prorroguin automàticament tots els contractes fins al 2027 com a mesura d'estabilització, que es posi fi a la pressió per comprar els pisos com a única opció de continuïtat, perquè ens sembla que és una pràctica absolutament abusiva, i finalment que aquests pisos passin a mans públiques, que es traspassin a l'Incasol o que es trobi la fórmula, el mecanisme, la manera que puguin retornar a l'administració pública i per tal de garantir la funció per la qual aquests habitatges van ser promoguts, que és la de l'habitatge digne i assequible. Una manera d'evitar la privatització. I per tant, aquest és el plantejament i els demanem el seu vot favorable. Gràcies.