Gemma Tarafa Orpinell

Sí, bon dia a tots i a totes. Deixeu-me que abans d'entrar en matèria pugui fer un petit resum històric del comportament del Partit Socialista en matèria d'habitatge, perquè crec que entendreu bé per què les darreres quatre setmanes hem insistit tant en la concreció i en la valentia. 2019, el senyor Pedro Sánchez en aquesta mateixa casa es va comprometre amb la senyora Colau a incloure el topall de lloguers a la llei d'habitatge. Quatre anys més tard, el 2003, es va aprovar la llei d'habitatge. Amb el topall de preus, sí. Però, sorpresa, deixant fora els lloguers de temporada, que ja els havíem avisat que seria una via d'escapament molt gran. Avui, a 2025, encara no s'ha topat efectivament el lloguer, tres anys després. De fet, una part dels acords que vàrem establir l'any passat encara no ha arribat a la seva concreció. Concreció, valentia. MPGM cap de permetre la prohibició dels lloguers a Barcelona. Veurem fins on avança. I amb tot això encara haurem d'esperar el 2028 per eliminar els pisos turístics. Veurem també fins on arriba aquesta concreció. En matèria d'habitatge, senyor Collboni, vostès tenen preocupació? Sí. Vostès tenen bones paraules? També. Bons diagnòstics, a vegades sí, a vegades no. Però quan cal actuar, sempre hi ha excuses i retards. La gent necessita ja acció de govern. No podem acceptar ja, com a respostes positives, informes i més informes, comissions d'estudi i més comissions d'estudi. Els informes ja hi són. Les veïnes no poden esperar més. Volem mesures clares, transformadores, concretes, valentes. per el problema de l'habitatge, pel problema del turisme i pel problema del model de ciutat. I per més concreció, per poder haver fet més concreció necessitaven més temps de negociació, més temps de diàleg. Ja no s'hi val a l'estim en ello, necessitem accions decidides i directes. Som a novembre i vostres tracten el pressupost com si fos una carpeta que cal tancar sí o sí a dia d'avui, data que han fixat vostès en el calendari. Han preferit Complir la data que acabar el procés de negociació. Han decidit baixar-se d'un tren en marxa. Aquest no és el funcionament d'un govern que sap que està en minoria i tampoc és el funcionament d'un govern que vol acords amplis i diàleg, que vostès ho repeteixen sovint. Han perdut en aquest sentit, i em sent molt de greu dir-ho, una oportunitat d'or. No ens fem trampes al solitari. Aquest pressupost es podia haver aprovat el mes de desembre. La senyora Colau el 20, el 21 i el 22 va aprovar els pressupostos amb una majoria d'esquerres el mes de desembre. Vostès tenien marge per continuar treballant concrecions. que hi ha hagut petites passes d'acord, sí, però tenen molt marge per aprofundir en aquelles concrecions que els hem posat clarament sobre la taula. Vostès tenien l'oportunitat de fer una aprovació pressupostària, un acord polític, que és el que és un pressupost, i no quedar-se en soledat, i no ho han volgut fer fins al final. Tres intents. Zero acords pressupostaris aconseguit. Avui no els podrem votar finalment a favor. La nostra votació, el nostre posicionament de vot serà abstenció. Ja poden vostès iniciar els tràmits de la moció de confiança. Llàstima, sí, llàstima. Aquests són els seus pressupostos. No els de la majoria social, no els d'una forta majoria d'esquerres. Recordo que necessiten vostès 21 vots. Una majoria d'esquerres de la nostra ciutat no són tampoc els pressupostos dels veïns i les veïnes.

Senyor Valls, mai es tira la tovallola enmig d'una negociació... Gràcies. Mai es tira la tovallola enmig d'una negociació ni es baixa d'un tren en marxa. Esclar que hi ha d'haver-hi acords, però acords valents i que donin canvis a la vida de la gent en el curt termini. En una negociació hi ha hagut passes endavant. Esclar, seria desonest dir-ho, per això és una negociació, però en una negociació un comença aquí, l'altre allà i vas avançant fins a un punt mig. Vostès no han volgut transitar ni avançar en aquelles qüestions de fundària i per això el resultat final ha estat insuficient. En aquelles qüestions que toquen l'arrel de la problemàtica del turisme, que toquen l'arrel de la problemàtica del habitatge i del model urbà. Han dit no a prohibir demà mateix les compres especulatives, perquè segons la llei actual poden fer-ho. La solvència és l'estudi del senyor Pablo Fleu. Han dit no a posar fi a la promoció turística. Barcelona és una ciutat molt massificada en què ens diuen les darreres dades que del 20 al 25 ha sigut el destí més visitat de tot Europa. Han dit no a poder rebatre o corregir part d'aquest 20% de persones sense allar en un centre a cada districte. I han dit no a ampliar els eixos verds a tota la ciutat o a alguns punts de la ciutat. Que no vol dir que no hagin dit sis, però també havien dit no a antigament, a mantenir el 30% i no tenim encara el sí de lloguer de temporada sobre la taula. Tenim més mandat, tenim més mandat, senyor Collboni, per fer-ho possible. Li queden 568 dies per fer possible aquestes qüestions que no han entrat en aquest pressupost actual. Nosaltres ja els hi volem dir. Estem aquí i estàvem aquí per arribar a alguns acords, però que quedi clar, sempre que siguin acords amb canvis reals per la gent en el curt termini. Ja no és temps ni època de titulars, d'anuncis, d'estamos en ello, de pilotes pelante, és temps d'arrelar i anar a l'arrel, al fons, d'aquelles problemàtiques que suposaran canvis en el dia a dia de la gent. Vostès tenien l'oportunitat de fer un acord d'esquerres, de no quedar sols amb aquest acord pressupostari i al final han optat per no fer-ho, per tenir un temps límit que era a dia d'avui i no per allongar-ho al mes de desembre com s'ha fet als darrers 3, 4, 5, 6 pressupostos d'aquesta casa.

Sí, nosaltres també votarem a favor perquè és capdalt la feina que fan aquestes entitats en dos sentits, en la promoció i la prevenció de la salut sexual i reproductiva. Les malalties de transmissió sexual augmenten molt dia a dia i per tant és important la feina que fan i també és molt important poder seguir defensant el dret a l'avortament. No podem fer ni una passa enrere en aquest sentit. Per això va sorprendre la Junta de Portaveus que Vox demanés minuts en aquest punt. Tot apunta que demanem minuts perquè hi ha darrere el dret a l'avortament, no ens enganyem. Tots i totes, i per tant vull recordar que l'avortament es va despenalitzar el 1985 i l'any 2010 es va decidir que el termini seria de 14 setmanes. És molt important que això ho tinguem present i en els temps que corren a dia d'avui seguim podent defensar aquest que és un dret a l'igual que molts altres drets a la nostra ciutat i al nostre país i això, si per nosaltres és, en cap cas canviarà.

Bona tarda a tots i a totes. Jo em quedaré al costat perquè la vull tenir molt a propet i per tant quedaré aquí al costat de la Janet. Avui acomiadem a la Janet, Janet, avui t'acomiadem i per mi i per tots nosaltres és un dia molt emotiu. Moltíssimes hores compartides amb la Janet i per nosaltres és un dia molt especial. Fa temps que sabem d'aquesta notícia però avui és un dia on aquella notícia es culmina, es fa evident i per tant és un dia molt emocional. Jo, quan preparava una mica aquestes paraules que li volem dedicar conjuntament a la Genet, tenia dues opcions. O fer una intervenció amb pena i menaconia, no marxis, Genet. O fer una intervenció amb molt orgull i amb el cap molt alt per tot el que ha fet la Genet per aquesta ciutat. I, per tant, com a reconeixement de tota la seva feina durant tots aquests anys a la seva ciutat. A part que conec i sé que ha sigut una decisió molt reflexionada i molt madura i jo sempre poso això per sobre de tot, per aquell desig personal d'on vol estar cadascú en el moment que cadascú tria. Jo vull començar amb quatre frases que ha dit la Janet de manera molt reiterada. No les llegeixis, ja te les llegeixiré jo. ha dit la Genet de manera molt reiterada, o que les ha dit literals, o que les ha encapsulat i les ha defensat de manera molt forta i que crec que diuen molt com és la Genet, com ha fet política la Genet i quina política ha fet la Genet. I les resumiria en quatre després de pensar-hi molta estona. Venim a transformar no només a gestionar, li pesi a qui li pesi. Crec que és una de les frases que hem sentit Entre nosaltres a la Genet, l'urbanisme és la millor eina per transformar la vida de la gent, la vida de la ciutat i totes les persones que hi viuen. Nosaltres estem sempre al costat o al màxim de prop possible dels veïns i les veïnes. I la darrera, les querelles que pretenen fer-nos dubtar, que paternos fer-nos por, no ens aturaran, ens al contrari. Jo crec que aquestes quatre frases diuen molt com és la Genet, i el vincle que ha tingut la Janet en aquesta política. Però sí que em vull aturar uns segons a fer un reconeixement per totes aquelles polítiques que ha tirat la Janet endavant amb tots els equips que l'han anat acompanyant. Perquè crec que hi hem de posar noms i connems. No són una, ni dues, ni tres. Són moltíssimes. Liderar un nou model de ciutat, una cosa que es diu ràpid, però és d'aquelles coses més complexes que pot fer-se des de la política. Les sopedilles, la regulació del turisme, normatives valentes per defensar el dret a l'habitatge, desencallar negociacions que estaven bloquejades des de feia molts anys, el Barça, la Mercedes, la connexió del tramvia, com tu deies abans, duplicar els carrils bicis, ser una molt bona regidora d'un districte que requereix molta presència i intensitat, com és Nou Barris, el 30%, Alpeuat, tancar 7.000 pisos il·legals, Via Laietana, Meridiana, i per últim, i segur que m'en deixo moltes, canviar l'agenda d'aquesta ciutat. En política, tots i totes sabem que aquesta és de les coses més complexes que hi ha. Però quan un mira el llegat que deixa la Genet en aquesta ciutat, no només ho vull concretar en polítiques públiques, sinó en maneres de fer política i en valors que estan darrere d'aquella persona que fa aquella política. I crec que em surten vuit característiques claus de la Genet i una darrera que també compartirem amb vosaltres. La fermesa, és una característica clau de la Genet, idees clares, un olfacte i una intel·ligència política com poques hem vist abans, una persona arriscada, que diríem a l'autopopular, qui no arrisca no pisca, i per tant la Janet ha sigut una persona molt arriscada políticament, tenir clar a qui volem que beneficii aquella política que fem, molta valentia, molta determinació i una capacitat immensa de treball. Però vaja, i perquè no sigui dit, també en direm una altra, que és una persona que li agrada discutir amb molta intensitat, de manera molt calorosa, però no només amb vosaltres l'oposició, sinó també a dintre, a casa sí. I per tant, si no ho diguéssim, no coneixeríem tots plegats la nostra gener. Però no tot han sigut flors i violes, i això crec que ho ha dit ella, però crec que ho hem de poder dir la resta. Hi ha hagut moments fantàstics, molt satisfactores, on hem rigut, on hem estat alegres, on hem gaudit molt, però també hi ha hagut moments de molta dificultat i de molta duresa. Tots sabem que està primer la línia de la política Té uns impactes molt forts, desgastants i a vegades dolorosos. I crec que avui s'ha fet com justícia poètica, que es diria, no? D'aquelles 25 arelles, 10 han impactat molt directament sobre la Genet, o més de 10 avui s'arxiva una de les que quedaven pendents, l'esclata que quedava pendent a la nostra ciutat per aquella política emblemàtica que és la Superilla. Per tant, la Genet ha pogut demostrar un cop més que quan aquelles polítiques són valentes i són transformadores i estan ben treballades, ni la justícia tampoc les pot aturar. Espero, Janet, que en aquests moments de duresa i de dificultat t'hagis sentit ben acompanyada pel teu aquí, per les persones que t'estimem i t'hem acompanyat tots aquests anys, perquè jo sempre dic que la política sense cura és una política coixa i, per tant, és una de les grans dificultats que tenim i seguim tenint en política. Jo, per acabar, Quan en aquest ple han anat acomiadant-se diferents persones, avui per nosaltres és una persona molt especial, però quan s'acomiaden sempre intentem fer aquell exercici, em veia un company del grup, de dir, imagina't que totes les persones que estan pilotant aquesta ciutat fossin com la Janet. Fem un segon, no?, aquest exercici. Ella diu, tomaig, sí, per algunes qüestions les discussions intenses i valoroses serien tomaig, però estem convençuts que el món seria molt més just i molt millor. I això també li volem dir avui a la Janet. Jo, per acabar, moltíssimes gràcies, Janet, per tot i per tant. Som afortunats d'haver-te tingut tot aquest temps al nostre costat. Jo estic orgullosa d'agafar aquest relleu i de tot el camí que has marcat i de totes aquelles polítiques que has anat treballant i que has deixat ja sobre la taula. Molta sort en aquesta nova etapa i, sobretot, només d'agir-te una cosa, que siguis molt feliç, que és el més important de la vida.

Bon dia a tothom. Jo volia començar la intervenció amb dues constatacions. La primera és que vostè, senyor Calboni, s'ha quedat sol. S'ha quedat sol en gran part perquè va decidir aturar una negociació pressupostària 48 hores abans del final del termini. I vostè, senyor Galvis, deixa'm que li digui que ens preguntem fins on són capaços de fer teatre per sortir al focus mediàtic. Els escenaris i les actuacions que hem vist aquestes darreres setmanes a Madrid freguen la indecència, posant en risc les polítiques que afecten a les bonificacions del transport públic o a les pensions de les persones grans del nostre país. A la política no tot s'hi val i hi ha d'haver-hi límits, perquè al final pactaran vostès el 30% amb el senyor Collmon i per tant això tot plegat és un cert teatre. També ens preguntem on estava junts tots aquests mesos de negociació pressupostària a la ciutat de Barcelona. Jo li diré enlloc i avui es presenten aquí amb aquesta proposició, fent de cap d'oposició com fa temps que han abdicat d'aquesta funció. Però també dir-li al senyor Collboni que no han aconseguit, i és cert, cap acord en els darrers dos anys o cap gran acord. Vostè ha triat no estar al costat dels veïns i veïnes, podria haver anat molt més enllà en polítiques d'habitatge, podria haver mantingut el 30%, eixos verds, superilles, funeràries, i preferiria estar ahir al círculo equestre que avui a la Casa Ursola. I dir-li que especialment aquesta setmana rematem amb insensibilitat i en una mesura erràtica la gestió de la casa de l'antida Massana i dir-li que al final més més esquerra i menys madura, que al final és el que portarà a bon lloc aquesta ciutat. Vostès és cert que s'uspenen en diàleg, no dialoguen amb aquelles persones que pensen diferent o molesten, no dialoguen amb l'antiga Massana, els hi molesta la solidaritat de la Casa Ursola, els hi molesten les treballadores de l'Allar, els promotors del 30%, les treballadores o els treballadors de Macossa, el SAT. No oblidi, senyor Collboni, que vostès són 10 i que els cal teixir ponts, continuar construint i continuar teixint acords a la nostra ciutat. Veurem si ho fa amb l'esquerra progressista o ho fa vostè amb la dreta i veurem què fa finalment amb el 30%.

Sí, senyor Galvis, menys teatre. Imagino que després de les seves disquisicions no pactarà la deconstrucció o la destrucció del 30% amb el senyor Collboni. I al senyor Collboni dir-li que en les dues darreres setmanes no s'han aconseguit pressupostos per les raons que esmentava abans, han perdut la confiança d'aquest plenari. I en definitiva, aquest matí ho hem vist, entre altres raons o entre altres coses, els barcelonins i barcelonines volen valentia per afrontar temes que afecten a la vida del seu dia a dia, com per exemple la casa Orsola. Tenen temps, tenen temps per rectificar, per sortir d'aquesta soledat i per poder arribar a acords, diguéssim, amb solidesa amb l'esquerra, a acords progressistes. I en el 30% tornen a tenir una nova oportunitat, o tiraran a dreta o tiraran a esquerres. Ja ho veurem.

Bon dia a tothom. Mirin, hi ha dues maneres de veure aquest plenari extraordinari. La primera és com una repetició del que ja van viure el divendres passat, com un simple tràmit. La segona... és entendre això com el que és per nosaltres, una qüestió de confiança a l'alcalde, al senyor Collboni i al seu equip. Perquè per molt que en tres anys ens hem acostumat a les seves desfetes, a les desfetes d'aquest govern, aquesta situació no és normal. Així que des de Barcelona en Comú farem aquesta intervenció com un balanç de govern i com una qüestió de confiança. I ja li avanço al final, senyor Collboni, vostè no té la nostra confiança. Siguem sinceres. Les expectatives amb vostès mai van ser massa elevades. Precisament per això sorprèn tant que fins i tot així ens hagin aconseguit de sembra. Òbviament ens ha de segut la seva acció de govern, però el que més decepció ens genera és la seva inacció de govern en algunes temes temàtiques claus. I això és perquè el seu és el govern del no-re, senyor Colloni. Barcelona és avui el desig de grans interessos internacionals. Parlem de paràsits que viuen a la nostra ciutat deixant-la a canvi malalta. Aquests paràsits són els grans operadors turístics, també les grans franquícies i, per suposat, els especuladors que treuen a fora de les seves llars els veïns i les veïnes de la nostra ciutat. Davant d'aquests atacs, la ciutadania hauria de comptar amb un gran aliat al seu Ajuntament. Però no, no és la institució que els defensa. I per aquests tres anys, l'únic que han trobat la gent és una inacció deixant-la sola davant d'enemics massa poderosos. D'aquesta immobilitat, d'aquesta paràlisi, en tenim molts exemples, però en vull destacar tres, principalment. El primer és una simple dada. Aquest govern no ha fet cap promoció nova d'habitatge públic, zero. El seu pressupost amb obra nova s'ha reduït en tres anys un 58,6%. en el moment en què l'habitatge s'enfila en aquesta, rere en aquesta, com un dels principals problemes d'aquesta ciutat. Ara que l'IA empenya més cavall i vostès es queden aturats, com amb l'inspecció del 30%, com amb la provisió del lloguer de temporada o amb la compra d'habitatge, que s'ha reduït un 83% respecte al darrimentat. A què estem esperant? També vull destacar els conflictes de Balcal i de Brasoleres, entre d'altres. No entraré a valorar el que hi ha darrere de l'esclat d'aquestes protestes. I vostès ja saben el que en pensem nosaltres. Em vull quedar amb el tarannà d'aquest govern davant dels problemes. El diàleg amb les veïnes i amb les treballadores pròpies ha sigut nul o pràcticament nul. Només quan l'oposició, tota l'oposició, els ha obligat a seure i a parlar, així ho han fet. És significatiu i trist que un govern es vegi obligat a parlar amb la seva pròpia gent. El darrer exemple que defineix el seu mandat no és d'inecció, en aquest cas, no. És de les poques coses que han fet tirant endavant. L'augment de la publicitat institucional un 80%. Això és perquè el govern està molt preocupat per la seva imatge en fora i fins aquí normal. Però de què serveix si la imatge és absolutament nula o buida? Un exemple, la darrera campanya, la campanya Barcelona. Sense adjectius, sense informació de servei, sense projecte de futur ni relat del que ha estat o pot arribar a ser la nostra ciutat. Barcelona us mereix aquesta buidó. Aquests tres exemples expliquen a la perfecció la foto d'avui, senyor Collboni. Zero pressupostos acordats en tres anys. I és que a aquestes alçades encara no sabem quin és el seu projecte estrella, encara no sabem quin és el seu model de ciutat. Per vostès l'alcaldia és un fill en si mateixa, no un mitjà. I aquesta és la gran diferència entre vostès i nosaltres. Avui ens abstindrem. Ens abstindrem perquè els recordo que estem votant el mateix redactat de l'expedient que es va portar a votació el divendres. Ens abstindrem, però no ho farem davant de la seva gestió. Ho fem davant de l'opció d'arribar a possibles acords valents, veritablement valents per a aquesta ciutat. El 2023 aquesta ciutat va votar majoritàriament esquerres. I quan ens hem posat a treballar hem pogut avançar com a prova les dues ordenances ficals i els acords amb la redacció de Creuers. Però vostè Senyor Collboni, s'ha baixat d'un tren en marxa, d'uns pressupostos d'esquerra veritablement valents que anaven a l'arrel de les problemàtiques de la nostra ciutat. Té tota la resta de mandat per mirar cap a l'esquerra i no cap a la dreta, i fer-ho cap a l'esquerra sense timidesa, i tornar-se a pujar aquest tren. Sempre he pensat que en política mai és tard, pels comuns no serà.

Sí, vostè, senyor Collboni, sempre parla de responsabilitat i rigor. Ara mateix ho feia el senyor Ball. I els demano que no ens enganyin o no enganyem els ciutadans amb les dades d'habitatge, que és molt poc rigorós. La gent no vol anuncis, no vol guerres de dades... vol solucions reals per la seva vida. Però diguem-nos-ho tot. El pressupost d'habitatge l'any 2021 va ser de 274 milions. L'any 2022 va ser de 295 milions. L'any 2026 serà de 239,1 milions. Parlen per si soles les dades. Encara té temps per rectificar vostè, senyor Collboni. Vostè decidirà, com veia abans, com vol acabar aquest mandat. Com fins ara, amb inacció, amb temes capdals per a la ciutadania que podem revertir, o fent polítiques valentes, sense por, tractant de resoldre's problemes reals en el curt termini, problemes reals de la gent que la gent demana cada dia. I per això, com li deia, encara té vostè temps de pujar-se, com deia ara el senyor Valls, de nou en un tren per mirar a l'esquerra, molt a l'esquerra i no a la dreta. Si és així, buscant polítiques radicals que van a l'arrel i solucionen el dia a dia de les problemàtiques de la gent, parlem-ne. Aquí estem.

A favor.

Absenció.

En contra.

En contra.

Abstenció.

Abstenció.

En contra.

En contra.

Favorable.

Bon dia a tothom. Nosaltres votarem afirmativament en aquesta aprovació definitiva d'aquesta millora urbana d'aquesta illa o aquest pol entre l'Hospital del Marc i el Parc de Recerca Biomèdica. És una molt bona notícia. Aquest és un projecte que va començar ja fa ara dos anys i mig, quasi tres, entre la Generalitat i l'Ajuntament en el darrer mandat. i que posarà, diguéssim, en el centre encara més un hospital com l'Hospital del Mar, que podríem dir que és un dels millors hospitals que tenen Barcelona i, en definitiva, Catalunya. I, per tant, també aprofito per dir-li a la senyora Villanueva que si l'espai que vam deixar designat pel dentista municipal, per a tothom, aquest que podrem accedir-hi en preus més econòmics, no és òptim. L'espai que vam deixar definit en aquest nou espai de l'Hospital d'Armal, que és des d'on s'ha de treballar, des de la governança, compartir a l'Hospital del Mar, hi haurà, en definitiva, lloc segur.

Perdoni, senyor. És que nosaltres volíem fer un punt de... Compartir amb vostès que la nostra sorpresa que va haver-hi la Junta de Portaveus darrere, una Junta de Portaveus on es va... presentar uns nous criteris per regulació del funcionament del plenari, on tots els grups, m'atreviria a dir de manera unànim, vàrem dir que no estàvem d'acord en abordar nous criteris quan el ROM, en l'article 76, ja regula el funcionament del plenari, que tots volem que funcioni bé, i resulta que ens assabentem aquest matí sense comunicació als grups municipals que a través d'una instrucció es posaran en pràctica aquests nous criteris. Li avancem la nostra sorpresa, la no comunicació als grups quan l'oposició va ser unànim a la Junta de Portaveus. Entenem que serà vigent, segons la seva proposta, al proper plenari. Nosaltres ja li avancem, que ho portarem a una comissió de presidència perquè ni ens han comunicat això i quan la resposta de tots els grups va ser contrària perquè ja estava regulat i, per tant, compartir això amb tots vostès.

Sí, bon dia de nou. En primer lloc, agrair les converses que hem tingut amb la regidora Villanueva. Ostres, vaig més ràpid, però encara no he acabat. Nosaltres votarem a favor, però no vull deixar de dir que ja ho hem compartit, que esperem que aquest endarreriment sigui fruit d'un canvi de govern a la Generalitat i no que hi ha nusos sobrevinguts en aquest acord de conveni, perquè per nosaltres és clau que hi hagi tres qüestions ben recollides en aquest conveni, a part de tota la resta que ja ho estaven en el darrer conveni. Per tant, esperem que sigui només una qüestió de temps. La primera és que el traspàs dels centres d'atenció i seguiment de drogodependència es faci com estava previst en els tempos que estaven previstos i, per tant, esperem que això ho reculli bé ben recollit el nou conveni. Esperem que també la partida pressupostària per la salut comunitària i la salut mental, amb les noves mesures que es van fer i les que s'han fet després, també ho reculli aquest conveni. I la darrera, però no la menys important, que la nova seu de l'Agència de Salut Pública, batallada durant molts anys, també estigui recollit el finançament en aquest nou conveni. Per totes aquestes raons, votarem a favor.

Sí, bon dia a tothom.

Endavant, regidora. L'abús a xarxes, no dic abús i no ús, l'abús a xarxes està emergint com un problema social a la nostra societat, que és un tema que ens preocupa i ens ocupa, no només als pares i a les mares, també a la comunitat educativa... també a les administracions, també al col·legi de pediatres, al col·legi de psicologia, al col·legi de pedagogia, i per tant és un tema que preocupa a tota la societat. És un tema al qual li hem de fer front de manera conjunta, de manera constructiva i amb els joves. No podem parlar d'aquests temes sense els joves, i per tant els joves també són un agent importantíssim quan abordem un tema com aquest. Li he de dir, senyora Gai, o regidora Gai, que nosaltres votarem a favor perquè valorem positivament la passa, però també li he de dir que esperava una proposició més valenta, perquè quan un anomena la realitat de Nova York, les mesures i accions de Nova York estan molt lluny, molt, de les que es proposen en aquesta proposició. I li he de dir que votarem a favor perquè valorem positivament la passa, però cal caminar a una velocitat molt més alta. Nosaltres, com a comuns, ja vam presentar el 15 de novembre una proposició que també obria... aquest tema, aquesta problemàtica per començar-la a treballar de la ciutat i l'hem de treballar amb molt de rigor i contextualitzar-la molt bé. Vivim en una societat molt digitalitzada on les tecnologies també ens han portat trets molt positius, sobretot en el camp de la salut per posar-ne un, però l'abús també ens ha posat moltes problemàtiques sobre la taula. Sabem que un 40% dels joves diuen ells mateixos que fan un abús excessiu de les pantalles i les xarxes. I per tant, aquí hi hem de posar camí, fil a l'agulla i començar a caminar. No comencem de zero, però. També tenim mecanismes o accions ja a l'Ajuntament de Barcelona, com podria ser el psicòleg municipal o el consulta, on un 30% de les visites es fan per joves angoixats o preocupats per algunes d'aquestes temàtiques. És un tema que hem d'abordar a tres nivells. A nivell de prevenció i formació, a nivell d'acompanyament, aprenentatge, pedagogia, per veure com fem servir bé aquestes xarxes, aquestes eines. Però no vull oblidar la tercera pota i sap greu que aquesta part de la transacció no ha estat en la seva totalitat acceptada. i és exigir també responsabilitats. La Generalitat, l'Estat i la Unió Europea han de fer un control públic d'aquestes empreses de telefonia i d'aquests algoritmes que són en realitat els que generen aquesta dependència. Hem de caminar cap a una societat o cap a un ajuntament que desenvolupi tecnologies públiques, tecnologies obertes, que prioritzin la salut i el benestar dels nostres petits i adolescents.

Sí, regidora Gai, no tenim algunes competències, però sí moltes inconvències i preocupacions, vincles amb la Generalitat, amb l'Estat, amb la Unió Europea i, per tant, podem fer passes més valentes i més clares en aquest sentit. O sigui que esperem que es vagin posant accions i mesures sobre la taula i aquí estarem per poder-les acompanyar.

Aquesta és una merdescudíssima medalla d'or. La veritat és que em fa molta il·lusió que li puguem donar a la Mercè Boades. La Mercè, com abans es deia, és una neuròloga reconeguda arreu, a Barcelona, a Catalunya, internacionalment. Tothom coneix en el sector la Mercè Boades. Ella, a més a més, és una dona que fa molts anys que treballa en aquests temes, en un món, quan va començar, que era un món d'homes, bàsicament, i ella es va obrir camí amb tota la seva experiència i seva manera de fer. La Mercè va fundar una fundació, la Fundació ACE, que jo crec que recull una de les virtuts més importants de la Mercè que vull destacar, i és que la Mercè té una qualitat i una virtut per ser un bon científic, en aquest cas una bona científica, és aquell equilibri entre la formació, una empenta i una energia desbordadores, una curiositat desbordadora, però una mirada social extraordinària. I quan un va a la Fundació ACE, aquesta fundació fundada per la Mercè Boades, veu aquest doble equilibri, la detecció precoç, la recerca, l'anàlisi clínic clau per a la investigació científica, però un centre de dia i un acompanyament emocional i social de totes aquelles persones que viuen demències o viuen amb l'Alzheimer, elles i les seves famílies. La Mercè és capaç d'estar en un congrés internacional i a l'hora de dedicar moltes hores a la taula d'Alzheimer de la ciutat de Barcelona, amb la qual hem treballat durant molts anys, ha estat un veritable plaer, i per tant ha pogut treballar des d'aquesta excel·lència i aquesta proximitat. I per tant és una merdoscudíssima medalla que votarem a favor i felicitar-la, només em queda felicitar-la.

Bon dia a tothom. Quan un aborda una proposició com aquesta, que ja vam intentar portar a la comissió i l'abordem avui aquí, és molt important treballar dues mirades, cap on anem, cap a aquest reconeixement de l'estat palestí, que aquí ens hi trobaran sempre i sempre ho hem dit, però també on som, no? on som i que ho hem de poder dir clar i amb contundència. Som davant d'un genocidi que estem vivint en directe, un genocidi brutal que estem vivint en directe. Durant mesos, bombardejos d'Israel a població civil indefensa de Gaza, destruint deliberadament hospitals, llars, escoles, deixant sense aliments, sense aigua, sense electricitat, sense medicines, de manera deliberada a dos milions de persones, la meitat, petits infants, infants i adolescents, i amb morts a les esquenes de 34, diria més, assassinats de 34.000 persones, incluent 15.000 nens i nenes. Això és un genocidi. I no ho diem nosaltres els comuns, només. Ho diuen organismes de dret internacional, com les Corts Internacionals de Justícia, el Tribunal de l'AIA o el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides. Nosaltres votarem favorablement aquesta proposició, ja ho havíem dit, però ens hauria agradat que davant del context actual s'hagués sigut molt més valent i molt més clar. S'obta veure el seu referent, el senyor Zapatero, que ho és molt més, o inclús el Partit Socialista Espanyol, que ho és molt més en aquest sentit que el Partit Socialista Català o de Barcelona. En aquests moments, l'alcaldessa... amb Colau, que va ser l'alcaldessa de l'Ajuntament de Barcelona durant vuit anys, i el Jaume Assens, que va ser tinent d'alcaldia d'aquesta casa, estan acompanyant, estan activament en aquesta frotilla, que espera encara per sortir, degut a una pressió molt forta de l'estat genocida d'Israel, dels Estats Units i d'Alemanya. Dit això, és important que també entenguem que quan les bombes cauen a Gaza, no només cauen a Gaza, és una barronya per tota la humanitat, tolerar i normalitzar aquesta barbària. I és molt important que també puguem treballar aquest mentrestant. En aquest mentrestant, que està molt bé que demanem aquest reconeixement de l'Estat palestí, però no podem, com a estat espanyol, com a govern de l'Estat espanyol, demanar amb una mà el reconeixement de l'Estat palestí i amb l'altra seguir comprant i venent armes a l'Estat d'Israel, cosa que ha passat des del primer dia. I per tant, en aquest sentit demanem i emplacem aquesta coherència amb les dues mans, demanem la mateixa cosa, demanem una conferència de pau però no podem no aturar la venda i la compra d'armament. I, per tant, nosaltres votarem favorablement, però volem que quedi clar aquest missatge, no? Sí, aquest reconeixement de l'estat palestí, amb molta contundència, però prou al comerç d'armes d'Israel, prou complicitat i, diguem les coses pel seu nom, prou a aquest genocidi.

Bona tarda de nou. Avui portem aquest seguiment d'un preg que es va fer el 26 de gener davant la preocupació de la continuïtat de les polítiques de cures en aquest Ajuntament, que en el darrer mandat van fer un salt important respecte als darrers anys, el Vilaveïna, el Barcelona Cuida, el Cangoratge Municipal Concília, amb la targeta cuidadora que s'han emès milers, i per tant podem mantenir aquest llegat. De moment, deixem dir-ho una altra vegada així, han desmantellat sis de les vilaveïnes, i ho dic amb tot el rigor que es pot dir, una mesura que té molt, molt de suport i de moment estan aturades. El 29 de febrer es van tancar Vilaveïna de Gòtic, de Maternitat, de Gràcia, del Carmel i de Trinitat Vella. i al mes d'abril es trencaran la resta fins a 16. Fins a dia d'avui no en tenim cap constància de cap derivació de molts dels programes que es fan allà, 15.000 atencions en totes les vilaveïnes, i per tant no en tenim constància de les derivacions que es facin, se'n poden haver fet una o dues, i tampoc en tenim constància d'aquestes. Cito algunes frases del propi alcalde que va dir aquell dia en el PREC, Els serveis a les 15.000 persones que vostè fas ment estan garantides. No estaran, eh? Estan garantides. Estem donant continuïtat a les polítiques socials del govern. I jo em pregunto a on? I no em diguin que les estan treballant amb els casals de barri perquè hi he parlat, no em diguin que estan derivant un percentatge petit perquè no és cert, i no em diguin que era un pilot i fins que no estigui avaluat no s'hi pot donar continuïtat perquè tampoc és cert. El pilot tenia una clàusula que permetia una pròrroga i si vostès no podien donar continuïtat fins que tinguessin garantit com... seguiria funcionant aquesta política de cures, haver activat aquesta prorga. Per tant, jo li demano només una cosa, que la resposta sigui clara i honesta. Si no hi ha derivacions i no hi ha una alternativa fins que l'hagin construït, prefereixo que m'ho contesti així. Gràcies.

Gràcies, regidora de Vilanova. Agraeixo probablement als teòrics, ja els coneixia. Ens van dir en un prec que sí, quan ja veiem que era que no. No hi ha garantida les accions i els programes d'aquest servei. A dia d'avui no estan garantits, que no vol dir que no ho estiguin dintre de dos anys. La meva pregunta és quan hi haurà aquesta continuïtat. Dos, davant la resposta, no hi ha cap derivació. i vostè m'ha dit que hi ha serveis municipals que ja ho fan o ho estan acordant, perquè fer-ho no ho fan. I per tant, la meva pregunta, que me la pot donar després la resposta o un altre dia, és quan estarà això en marxa, perquè de moment el PREC no està garantit perquè s'ha deixat caure el servei de SES Vilaveïns.

Bon dia a tots i a totes. Jo, sumar-me al que es comentava abans, que donada la conjuntura no té molt sentit que les declaracions institucionals es prenguin per unanimitat, per tant, placem-nos a canviar això. És una llàstima que un tema tan important com aquest entri en aquest ple en l'últim segon, en el temps de descompte, Ja fa dies que saben que Vox no signarà aquesta declaració institucional i, per tant, potser la raó de fons és que no tenien la seguretat de tenir garantits els vots en la seva proposició. Llàstima, perquè és un tema de vital importància. Per descomptat, que nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició. L'envelliment, jo sempre ho dic, és un dels 3-4 reptes més importants que tenim a la nostra societat i, per tant, hi hem de fer front amb moltíssima contundència. Jo he tingut el plaer de formar part del Consell d'Assessor de la Gent Gran durant quatre anys. He vist el treball ingent que es fa des d'aquest espai i, si ens creiem la coproducció de polítiques, ens hem de creure que hem de visibilitzar, aixecar i acompanyar amb molta força aquest Consell. Per tant, nosaltres votarem a favor perquè així ho seguirem fent. Crec que és important que entenguem que ja que teníem una proposició com aquesta, hauria estat molt bé posar sobre la taula també les noves polítiques d'envelliment, com es continuarà treballant des de l'Ajuntament de Barcelona, quines seran les polítiques municipals per acompanyar aquest envelliment digne, per acompanyar la gent gran de la nostra ciutat. Ciutat, es porta més de 100 dies de govern, no hem vist ni una proposta en aquest sentit i aquest és un tema de vital importància d'un dels reptes que tenim com a societat, com us deia abans. Quina partida pressupostària d'augment aplicarem a les polítiques d'envelliment? Quants habitatges amb serveis més farem? per les persones grans de la nostra ciutat, com mantindrem la tàrgia cuidadora de les vilaveïnes, com seguirem, en definitiva, acompanyant des del Consell Assessor de la gent gran a les persones grans de la nostra ciutat, que són les persones amb experiència que han fet la ciutat que tenim a dia d'avui.

Sí, gràcies. Sí, senyor Rebell, emplacem-nos, perquè jo ja els hi deia abans, és importantíssim... acompanyar i visibilitzar el Consell, però també és importantíssim omplir de contingut amb polítiques clares i valentes per a la gent gran. I espero veure aquest augment en les partides pressupostàries. Al senyor Pulido jo li regalaré els indicadors de la ciutat perquè vegi com afecta l'envelliment a les dones.

Bon dia de nou. Avui portem un preg per instar al govern municipal a traslladar a la fira que desestimi acollir la celebració de l'International Casinos Exhibition, l'ICE. Són moltes les raons per les que portem aquest preg aquí. La primera, no sé si ens són coneixedors dels forts impactes que té l'abús del joc, l'addicció al joc i la dolopatia en els nostres joves i adults a la ciutat de Barcelona. Sabem que un 6,5% d'homes i un 1,7% de dones abusen del joc, tenen una addicció al joc a la nostra ciutat. Estem davant d'un problema que ens hauria de despertar moltes alarmes a la nostra ciutat i que com a Barcelona hauríem de remar per més prevenció per l'addicció al joc, més regulació del joc i no en una direcció contrària amb la promoció d'un event com aquest a la nostra ciutat, que el seu nom ho diu, International Casinos Exhibition. Nosaltres tenim clar el model que volem a la nostra ciutat, ni hard rocks ni congressos de casinos. I crec que Barcelona no volem que sigui una ciutat referent de congressos com aquests amb aquest contingut. Volem que sigui una ciutat referent per plans de prevenció d'addiccions, volem que sigui una ciutat referent per plans especials de regulació urbanística com el que vam fer, que ha fet que la nostra ciutat, amb la seva aprovació, no tingui ni un casino més. A diferència de la ciutat com Madrid, que ha crescut en un 13% els casinos i les sales de joc. Tenim centenars d'estudis de desenes d'experts de salut pública i de col·legis que ens diuen que més accessibilitat, més promoció, més publicitat, que farà evidentment un congrés com aquest, més risc de patir abusos en el joc i d'addiccions en el joc. Per tant, reiterem aquest prec i esperem que la resposta sigui positiva.

Gràcies per la resposta. Evidentment, vostè com a president de la Fira ha de poder traslladar amb insistència i amb voluntat política aquesta demanda perquè ens juguem, i mai millor dit, amb la salut no s'hi juga, la salut dels nostres joves, sobretot, que els podem hipotecar dècades en temes com aquests. No volem, insisteixo, que Barcelona sigui un referent de congressos d'aquest tipus. Londres ho ha sigut durant 12 anys. Barcelona no pot convertir-se en un Londres en aquest sentit i aquest congrés no pot instal·lar-se en la nostra ciutat. Ni Harrods ni congressos de casinos.

Sí, moltes gràcies. Bon dia a tothom. Jo volia començar dient que hem de ser molt conscients, ho hem compartit també amb la regidora, que l'Alzheimer i les altres demències, m'atreviria a dir, són un dels principals reptes que tenim com a societat les properes dècades. Cada vegada tenim més persones amb Alzheimer. No voldria compartir aquí una retaïla d'aldades, que crec que ja han sortit i que tots i totes coneixem, però sí compartir sis premisses que crec que ha de tenir qualsevol mesura o qualsevol abordatge social, de l'Alzheimer. La primera és al final treballar per un Alzheimer zero. Ara pot semblar una utopia, però hem de treballar per tenir Alzheimer zero a la nostra societat. Sensibilitzar la població. Si trobem una persona gran desorientada al carrer, hem de saber per què, què li passa, com la podem acompanyar. Si no sabem que existeix la malaltia, no les podem acompanyar. La tercera és acompanyar les persones amb Alzheimer, amb moltes accions i mesures. La quarta és que necessitem més espais a la ciutat per aquest acompanyent, més espais, més humanitzats per poder-ho fer. La cinquena és que les cuidadores són el pilar de l'acompanyament d'aquesta malaltia i això ho hem de tenir molt conscient. I la darrera és que la recerca és importantíssima perquè aborda el futur de la malaltia. Jo crec que podem dir que és una mesura molt positiva i en aquest sentit crec que ho hem de poder dir, però té dues grans vencances que sí que vull compartir aquí. La primera d'elles és que no parlem en aquesta mesura de la inequitat territorial. No és el mateix tenir Alzheimer en una família amb precarietat i en una situació socioeconòmica complexa, perquè sabem que a dia d'avui el sistema públic no acompanya només ell a l'Alzheimer. Per tant, calen molts altres recursos per poder acompanyar aquestes persones. I la segona és que tampoc parla de la coordinació social i sanitària. Si no hi ha una veritable coordinació social i sanitària, serà difícil poder abordar aquesta mesura. Quedarà a coixa i, per tant, aquí també tenim un repte important com a Ajuntament i com a societat. Aquesta és una estratègia que és possible, i vull remarcar-ho, gràcies a tres qüestions que es van fer abans. El 2015 es va declarar Barcelona ciutat solidària amb l'Alzheimer. La segona és la del 2018, que crec que és la Capdalt, que es va constituir la taula per l'Alzheimer, on les cinc entitats històriques d'aquesta ciutat que han treballat sense descans durant molts anys es van posar d'acord en seure una taula, que és d'on ha crescut, d'aquella llavor d'on ha sorgit tota l'estratègia i el 2019 s'impulsa una iniciativa per Barcelona per l'Alzheimer. Per tant, jo vull donar les gràcies a aquestes cinc entitats, a part dels equips i la regidoria que fa possible l'estratègia, a l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Barcelona, a la Fundació ACE, a la Fundació Alzheimer, a la Fundació Pasqual Maragall i a l'Alzheimer Catalunya Fundació. Gràcies per tant, de veritat. Per acabar dir que queden menys de dos anys i per tant hi ha un repte molt important per poder desplegar tota aquesta mesura. Caldrà molta celeritat perquè són doncs qüestions que no són senzilles, que des del 2015 que van posar les primeres llavors i les que s'havien posat prèvies en altres mandats que també s'havien fet, arribem ara aquí i per tant queden menys de dos anys. El que sí que demanem és que allò no quedi en un paper, sinó que es vagi executant tot i es vagi portant tot, diguéssim, allà on toca amb el temps que toca. Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies. És una bona notícia, crec que ho hem de poder dir, que s'hagi pogut tancar finalment, després de molts mesos, aquest conveni entre el CatSalut i l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència Salut Publicà. Abans d'entrar a assenyalar aquelles qüestions que veiem positives i aquelles que ens preocupen com a reptes importants, volia aturar-me un segon a fer un reconeixement a la Carme Borrell. La Carme es va jubilar aquest mes d'agost, després de 10 anys al capdavant de l'Agència de Salut Pública com a gerent de l'Agència de Salut Pública. Crec que la Carme Borrell és una de les millors professionals del sector de la salut pública que he conegut mai i una gran referent a Catalunya i fora de Catalunya, una persona que va pilotar com ningú la Covid-19 en aquesta ciutat des de l'Agència de Salut Pública i crec que li hem de fer un reconeixement aprofitant que avui parlem del conveni de l'Agència de Salut Pública que de fet el va iniciar ella aquesta negociació d'aquest conveni, també donar la benvinguda evidentment al nou gerent de l'Agència de Salut Pública. Gràcies Carme. Dit això, assenyalar tres qüestions que nosaltres veiem importants en aquest conveni. La primera d'elles és que es fa un impuls important respecte a la salut comunitària, una de les grans invisibles de la nostra salut i per tant en aquest sentit agrair aquest pas endavant. És un conveni continuista i no ho dic en negatiu sinó en positiu. respecte al que hi havia anteriorment, i que s'ha pogut resoldre una part important del finançament dels centres de drogodependència. Dos reptes o mancances importants. El tema del nou edifici de l'agència és només una declaració d'intencions, no hi ha calendari, no hi ha pressupost, no hi ha compromisos, compte amb això, és un tema que s'ha de resoldre en aquest mandat, i segon, el traspàs de drogodependència, que encara queda pendent, valuar, i que és una de les peces més importants. Com podem veure, la meva intervenció em portaria cap a un vot a favor, però nosaltres en aquest cas ens abstindrem, perquè no volem normalitzar qüestions que no ho són, que no podem ni volem normalitzar, perquè en aquests moments, ara que estem parlant aquí del conveni de l'Agència Surpública, estan en risc de desnonament 40 persones a Vallcarca, de les quals 13 són infants, i és un risc de desnonament no per un fons voltor, sinó pel govern municipal, per aquest govern, i per tant, com que creiem que és possible... aturar-lo. Nosaltres, diguéssim, fem en aquest cas aquesta abstenció. És possible, com deia ara, aturar-ho i sàpiguen que nosaltres, com a Barcelona en Comú, estem aquí i empenyarem en aquest sentit.

Moltes gràcies. Nosaltres votarem a favor de la incorporació del Xavier Bernadí en la Junta de la Sindicatura. Vagi per davant la seva gran valua, la valua del Xavier Bernadí, i de la seva molt bona trajectòria, que sabem que farà molt bona feina a la sindicatura. Però també vull aprofitar per compartir una qüestió que ens preocupa i que hem transmès des del nostre grup al síndic i a la comissió de presidència, que no volem menys tenir, que no s'està respectant la paritat de gent en un espai com la sindicatura, que hauria de caminar cap aquí en un futur, malgrat la gran valua d'aquestes dues persones. Les dues persones de màxima responsabilitat de la sindicatura són homes i, insisteixo, malgrat la seva valua, esperem que en un futur puguem anar caminant per aquesta igualtat de gènere, però nosaltres, reitero, votarem a favor.

Nosaltres donarem suport a aquesta sessió perquè és una sessió que va alineada amb les polítiques de prevenció i acompanyament a les addiccions i per tant donarem suport a aquesta sessió perquè les polítiques per les persones vulnerables, les persones addictes m'atreviria a dir que són de les persones més vulnerables de la nostra ciutat, també mereixen espais dignes i per tant aquesta sessió permetrà dignificar encara més aquest espai i per això hi votarem a favor. I com a tercera raó, perquè és una sessió gratuïta i a 50 anys, això donarà una estabilitat per poder donar continuïtat a aquestes polítiques de droga, de prevenció i acompanyament.

Sí, bon dia a tothom. Avui el Partit Popular ens porta aquí una proposició que demana iniciar els tràmits perquè Barcelona sigui una ciutat candidata pels Jocs Olímpics, fent servir o apel·lant a la transformació, al turisme, a la cultura esportiva. I nosaltres li diem transformació de la ciutat, sí, i tant que sí, a favor de la ciutadania, no en base a grans esdeveniments que beneficien, com hem vist sovint i darrerament, a grans interessos corporatius. Estem a favor de la transformació de la ciutat, i tant, i ho avalen les nostres polítiques dels darrers vuit anys. Vinguda Meridiana, Superilles, eixos verds, i per això no han calgut Jocs Olímpics, senyor Cirera. Turisme és imprescindible pel paper valent que s'ha de tenir a partir d'ara amb el decreixement turístic enfront de l'emergència climàtica i enfront de la crisi habitacional. Barcelona és una ciutat d'acollida, sí, però no que el turisme suposi una càrrega sobre els veïns i les veïnes. I pel que fa a la cultura esportiva, ja gaudim, senyor Cidera, de molta cultura esportiva molt arrelada a la nostra ciutat. Cal fomentar l'esport de nens i nenes, de adolescents, de persones grans, cal donar suport als desenvolupaments esportius populars i cal mantenir sobretot les instal·lacions ja existents. Jo li voldria dir dues darreres coses. A la ciutat tothom coneix i tothom ubica Barcelona al globus terràqui. A la ciutat no li calen els Jocs Olímpics, ni la Copa Amèrica, ni la Fórmula 1 per ubicar-se en el mapa. Jo diria que és el contrari, que aquests esdeveniments es beneficien de la marca Barcelona. Al revés. I la segona és que en aquest context que vivim d'emergència ecològica o climàtica, massificació turística i crisi habitacional, creiem que l'esport ha de prioritzar una vessant ciutadana, comunitària i popular. Fomentar l'esport de barri, accés universal als CEMS i, per exemple, la recepta esportiva als camps. I per acabar, li volia posar un exemple dels darrers dies que va sortir publicat a l'editorial del diari més important de Nova Zelanda ahir, reclamant que la Copa Amèrica, que té molt a veure també amb el que parlem, no es torneix a reproduir en el seu propi país, l'editorial més important d'aquest país. La darrera edició va suposar per ells una pèrdua, un forat a les arques de 157 milions i no s'ha vist cap impacte ni sobre l'hostaleria ni sobre el turisme. I tot aquest debat apel·lant a que les petites illes de Nova Zelanda no tenen ni accés a sanitat. Què hauríem pogut fer en aquests 157 milions? Per totes aquestes raons, no per d'altres, senyor Riera, nosaltres votarem en contra d'aquesta proposició.

Sí, jo només demanar que siguem responsables, que analitzem bé quines prioritats reals té la nostra ciutat a dia d'avui més enllà de les nostàlgies i les il·lusions. Analitzem bé com els grans esdeveniments impacten sobre els veïns i veïnes i sobre què impacten realment. I analitzem bé tot el que podríem fer amb tots els diners invertits en uns Jocs Olímpics.

Bon dia a tothom. Barcelona té 355.000 persones, barcelonins i barcelonines, que cuiden algú en el seu dia a dia de manera molt intensiva. Una de quatre, cada quatre dones, cuida algú, deixant al marge les cuidadores professionals, per tant, un volum important de població, i tots i totes cuidarem algú al llarg de la nostra vida. Per tant, no podem menystenir aquest tipus de polítiques. Vostès, senyor Collboni, en set mesos ja han desmantellat o estan activament desmantellant una de les principals polítiques de cures de la nostra ciutat. Aquells serveis, aquells equipaments comunitaris i socials que acompanyen aquelles persones que cuiden algú, que cuiden gent gran, que cuiden persones amb discapacitat, que cuiden nens i nenes, que cuiden persones amb Alzheimer, perquè la nostra societat la cura la fem a porta tancada i en silenci a casa nostra. En el mandat anterior, l'antic govern va fer que les polítiques de cures obrissin portes enfora i l'administració sapigués acompanyar aquestes persones, generalment dones. Més de 113 actuacions i més de 15.000 demandes per persones en menys de nou mesos. És les que hem anat atenent s'han anat atenent a les vilaveïnes. 16 vilaveïnes ocupades, situades a 16 espais de la nostra ciutat. Totes elles, gràcies a una instrucció de finalització de contracte que vostès han fet, acabaran unes el 29 de ferrer i la resta en març-abril, que esperem ho puguem aturar. I dic, sí, senyor Collboni, tancar perquè no ens fem trampes. Hem visitat aquests dies les 16 vilaveïnes de la nostra ciutat, moltes elles col·locades a casals de gent gran, on ens han dit que no han regut cap senyal de continuïtat i els propis casals de gent gran ens han dit que no es veuen capaços d'absorbir aquesta dimensió d'acompanyament. Què faran aquestes 15.000 persones que han demanat aquestes 15.000 actuacions durant tot aquest procés? I per això hem portat aquí en el PREC demanar que facin ja una pròrroga perquè el PREC d'aquest contracte ho permet. La regidora... Villanueva ens va dir a la comissió que garantia la continuïtat, el que hem pogut veure aquesta setmana, 12 hores després d'aquella comissió, és que no hi ha cap garantida a aquesta continuïtat i per això esperem trobar aquesta entesa, una aprovació d'aquest prec perquè facin ja aquesta pròrroga.

Senyor Collboni, les avaluacions estan fetes i com que coneix el meu rigor, li dic que estan fetes i són bones. Els contractes s'acaben perquè tenen limitacions i per això en els plecs es posen possibilitats de pròrroga. Exerceixin-la allà, que la poden exercir. Sí, s'ha comunicat a les empreses, però sí, els he comunicat que tanquen i que no hi haurà cap continuïtat a cap casal ni a cap centre cívic. Gràcies.

Senyor Robert, perdoni, aprova, accepta o no accepta el ple com parla de la pròrroga?

No, però accepta, és que el PREC té una literalitat molt clara.

Accepta la pròrroga del PREC. Gràcies.

Molt bé, bon dia a tothom. Em permetran que comenci aquesta intervenció amb una experiència personal, que és la mateixa experiència que viuen tots els usuaris de rodalies, dels trens del nostre país, no en aquests cinc dies de crisi, en fa anys que viuen. aquesta situació. Jo com a coordinadora dels comuns m'he de moure molt per Catalunya i passo grans, llargues hores als trens i els he de dir que en aquest any i tres mesos he vist com mai atacs d'ansietat, atacs d'angoixa, por, nervis, perquè hem de ser conscients que darrere de cada aturada, de cada catenària que no funciona, de cada tren que entrem i no hi cap ni una agulla d'hores i hores de retard en algunes ocasions hi ha entrevistes de feina a les que no s'arriba, hi ha reunions importants que s'han de cancel·lar Hi ha cites mèdiques que s'han de reagendar, o hi ha persones que anem o es va a cuidar, ni tan sols es pot arribar. Crec que vostès no són conscients que darrere de cada crisi, de cada retard, hi ha vides i persones que veuen malmesa el seu dia a dia. I em sap greu dir-li, senyor Collboni, que la seva desaparició ha estat absoluta aquests dies d'aquesta gran crisi. No l'he vist a cap mitjà apretant a DIF, apretant a RINFE, apretant al govern català, apretant al govern estatal amb contundència. Perquè els veïns i veïnes d'aquesta ciutat, els que surten a treballar fora i els que entren a treballar la ciutat, que també sostenen aquesta ciutat, penso que esperaven més lluita, més batalla i més propostes per part seva. Però no seria de justícia dir que aquesta crisi comença ara, aquesta crisi és una crisi que s'arrossega històricament des de fa dècades, amb un desfinançament, un infrafinançament d'escàndol i molt, molt poc manteniment. Però deixem que els hi digui una xifra que crec que parla per si sola. En les darreres dècades, 55.000 milions d'inversió en AVE, quan representa el 5% dels viatges, 3.600 milions d'inversió en trens convencionals que representen el servei d'un 95% de la població. Crec que la xifra ho diu tot i diu tot on estan les prioritats. Però crec que els ciutadans ara no esperen que anem passant comptes uns en els altres, sinó que esperen què farem ara i què faran vostès En un futur. I crec que ens podem fer algunes preguntes al respecte. Quan vostres parlen de grans infraestructures, ho fan pensar en els trens de la gent treballadora? No. vostès parlen quan parlen d'infraestructures, de l'aeroport o de grans casinos. I no és anecdòtic, senyor Collboni, que creï el comitè assessor d'infraestructures i li doni com a primer encàrrec treballar amb l'aeroport i la seva ampliació. Sorpresa. Això és el que esperen els veïns i veïnes? No. Rotundament no és el que esperen els veïns i veïnes. Fem-nos dues preguntes més que crec que mostren la voluntat política que hi ha. El govern de la ciutat ha reaccionat bé? Podria haver reaccionat millor en aquesta crisi d'aquests darrers dies? Sens dubte. Pressionant a qui és directament responsable en primera instància. I pressionant no vol dir fer només un tuit, fent reunions, apretant, batallant perquè això millori i millori de manera ràpida. Defensant els usuaris i usuàries. Vostès diuen que han posat informadors, completament insuficient amb la crisi que hi havia, i sobretot batllant perquè aquells veïns que entren i surtin ho puguin fer amb un transport alternatiu si el tren no funciona. Vostès també són responsables d'això. Fem-nos una darrera pregunta. Pot el govern de la ciutat intervenir sobre les grans infraestructures de país? Sí, rotundament sí, senyor Colloni. I per això li demano que posi el comitè assessor d'infraestructures a treballar ja per Rodalies i deixi l'aeroport i la seva ampliació. Gràcies.

Sí, a la línia que demà abans hem trobat a faltar un alcalde, un govern. que apreti i velli pels veïns i veïnes, un alcalde que faci que Barcelona sigui una punta de llança per poder resoldre també aquesta crisi de trens, com en vàrem fer amb la Covid, que no teníem competències però sinó incombències i les vàrem exercir en la seva màxima exigència. Vostès tenen eines, el Comitè Assessor d'Infraestructures, menys aeroport, més rodalies, encarreguen informes i qüestions també per abordar el tema de rodalies a la ciutat de Barcelona. Gràcies.

Moltes gràcies. Bon dia a tothom. Sí, aquest és un document que planteja un conjunt d'objectius o de línies d'acció que l'Ajuntament fa o farà en l'àmbit internacional. En la línia que us comentava abans, compartim el paper clau de les ciutats. Nosaltres sempre hem pensat que la força municipalista és la clau per arrossegar també darrere de totes les ciutats, estats, a tot el món, però vostès parlen d'una ciutat connectada, d'una ciutat d'oportunitats, d'una ciutat de drets, d'una ciutat compromesa amb el clima i d'una ciutat de pau. Però no trobem ni una línia en aquesta estratègia sobre quina serà la calendarització de tot plegat o quin serà el pressupost, allò que invertirem en tota aquesta estratègia. Estaria molt bé també que ens ho puguin fer arribar amb detall. Parlen de xarxes arreu, per fer front davant dels drets, davant la pau, davant l'agenda social. També hagués estat bé actualitzar en el context actual una estratègia com aquesta on estan les xarxes per fer front a l'extrema dreta, per fer front al feixisme, per fer front als discursos d'odi o per fer front o conjunts de ciutats-refugis davant de persones que arriben a les nostres ciutats fugint per raons de gènere, d'orientació sexual o de religió. També ha estat bé en una proposta com aquesta, una estratègia com aquesta, reconèixer les relacions internacionals no comencen quan entra el Partit Socialista, reconèixer els històrics, fer referències a la C40 on vam tenir la vicepresidència o la xarxa Fairless City. Però el que més ens sobta i ens preocupa és la coherència de polítiques en una estratègia com aquesta. I aquí penso que hi ha molt marge de millora. Parlem o parlen de ciutats compromeses amb el clima, quan amb una mà parlem de ciutats compromeses amb el clima, però amb l'altra desmuntem els eixos verds, desmuntem les superilles, estem a favor de l'aeroport i organitzem saraus com la Fórmula 1 al Passeig de Gràcia. I per tant, aquestes són les ciutats que volem exportar en fora. Parlem de ciutats de drets, on estem restringint el dret a l'empadronament, estem desallotjant persones sense alternativa habitacional, Aquesta és la ciutat que volem exportar a fora. I per posar un darrer exemple, parlem de ciutats pel dret a l'habitatge a nivell europeu, on demanem més finançament, finançament que serà molt benvingut, però durant dos anys cap nova promoció d'habitatge. Si ens han cedit onze solars a l'Incasol, veurem què és capaç de fer a l'Incasol en els darrers dos anys que queda. I per tant, en aquest sentit, convertim una part d'aquesta estratègia, però estem preocupats per aquesta doble reserva o doble mirada, i per això els volem demanar, en aquest sentit, més coherència de polítiques. Què volem exportar fora? Una Barcelona aparador, una Barcelona amb aquest doble discurs, amb una mà a un i amb una mà a l'altra, o una Barcelona que cuida, i sobretot cuida, en sentit ampli de la paraula, la gent que viu a la seva ciutat, perquè aquesta ciutat és per poder-hi viure. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Nosaltres ja li avanço que ens abstindrem, com ja vàrem comentar. Valorem positivament que els comptes anuals de les societats municipals tinguin en formes favorables de l'auditoria, sense masses objeccions, i també valorem favorablement feines com la de Barcelona Activa o Foment de Ciutat amb temes de cohesió, diguéssim, sobretot social. Però hi ha una qüestió que ens preocupa molt que és l'índex d'execució d'inversions. És un índex d'execució en alguna de les empreses baix, molt més baix del previst i per tant això denota una falta d'ambició en aquest sentit. en un moment que vivim amb uns reptes en habitatge ingents, amb uns reptes en transició ecològica ingents i amb uns reptes en espai públic ingents. No ens podem permetre inexecució en aquestes empreses. La nostra posició serà abstenció, sobretot per aquesta segona raó, per aquesta manca d'ambició, i aquests nivells d'execució d'inversió més baixos del que estaria previst en un context tant, m'atreviria a dir, col·locant-me en bèstia com el que vivim, no podem desaprofitar fons públics quan les màquines estan engraçades per poder-ho fer. A no ser que sigui que no hi ha, diguéssim, un pla clar o un model clar, perquè si fos aquestes execucions no serien reals.

Moltes gràcies, Àngels, i molta força en aquesta nova etapa. Jo crec que tots estarem i totes d'acord que l'Àngels és d'aquelles dones amb idees contundents, que les expressa sense filtres i sense límits, d'aquelles persones que en aquest sentit van de cara i aquella idea et pot agradar o no, però és una dona d'idees contundents i crec que això ho hem de poder reconèixer tots i totes. A vegades diem sempre amb el dret i el reglament per bandera, no hi ha intervenció a la que no fem apel·lació al dret o al reglament, és que hi ha formació professional que comporta a la motxilla de la vida, però també com a política... Jo crec que també abans fèiem la broma que l'Àngels és d'aquelles persones, d'aquelles dones, que millor esquiva els límits dels tempos. En cap comissió i en cap espai hem vist que la finalització d'un temps hagi sigut un límit per acabar la seva intervenció. Ella ha acabat la seva intervenció quan ella ha considerat, vinculant-ho en aquest sentit amb aquella força d'aquelles idees contundents, Tu deies abans, Àngels, és cert que els comuns i el Partit Popular estem ideològicament molt separats, però també hem pogut, en aquest sentit, argumentar i discutir amb respecte i ho hem pogut fer en altres èpoques quan governàvem i ho hem pogut fer ara. Tu marxes ara al Parlament i per tant totes aquelles persones que abans comentàveu també a les anteriors intervencions, és aquelles persones que al municipalisme li afecta aquella força centrípeta, que sempre tira el municipalisme cap a casa i per tant que tinguis molts encerts, molta sort en aquesta nova etapa, que vagi tot molt bé i fins la propera perquè mai se sap amb aquesta força centrípeta si tornes alguna vegada cap aquí. Així que moltes gràcies i endavant.

Bon dia a tothom. Nosaltres votarem a favor perquè aquest trasllat ja estava previst en el pla de drogodependències i addiccions del 2021-2024, però sí que vull aprofitar per fer dues peticions. La primera d'elles és que el model de drogodependències d'aquesta ciutat és un model de referència a tot Europa i per tant demanar al govern, juntament amb la Generalitat, facin que no només tinguem els centres d'atenció i seguiments de drogodependència amb consum supervisat a la ciutat de Barcelona, sinó que també en tinguem a l'àrea metropolitana. Deu a la ciutat de Barcelona, dos a l'àrea metropolitana. I tenim molts municipis i la Generalitat de Partits Socialistes, o sigui que estic convençuda que aquí es podrà avançar. I la segona petició és que s'acompanyi bé aquest procés al districte. Aquests processos generen generalment molta angoixa i molta por que cal de construir i acompanyar molt bé. Ho sabem quan vèrem fer conjuntament el Hotel Aristòlic al districte d'Horta es van fer 28 reunions trobades amb veïns i agents i, per tant, emplaçar-vos a que aquest procés sigui tan participatiu, tan coral o tan acompanyament com han estat els darrers.

Sí, gràcies. El doctor Tabernero, crec que tots, ja ho dèieu ara, és un dels grans referents del nostre país i a nivell internacional en el món de l'oncologia. Els que venim d'aquest món, del món de l'oncologia i la recerca, ens han acompanyat sempre, els seus estudis ens han acompanyat durant molts anys. Crec que és important que destaquem a la línia que deia ara el regidor Valls, és un expert en recerques pioneres i innovadores, com poques hi ha hagut a Catalunya, i per tant ha fet que la recerca de Catalunya estigués a altíssim nivell. I ell va saber llegir que de fet ha fet una recerca sobre la primera causa de mort en càncer, que és el càncer digestiu o el càncer colorectal i d'estómac, i per tant va saber... diagnosticar molt bé i aixecar molt bé la recerca a Catalunya. Però també crec que avui premiem una persona que ha sabut conjugar la recerca i la docència, la pedagogia i ser eloquent. I per tant, són dos mons que sempre han d'anar molt de la mà. Avui, en definitiva, premiem i otorguem la medalla a la seva trajectòria, però també posem l'accent en la recerca. És importantíssim acompanyar, finançar, reconèixer, destacar la recerca, en aquest cas biomèdica, perquè al final, en definitiva, que Catalunya tingui uns bons indicadors de salut i de salut pública, és gràcies a aquestes recerques pioneres que han fet, d'entre d'altres, el doctor Tabernero. Per tant, nosaltres votarem a favor, com tota la resta de grups, aquesta medalla.

Sí, moltes gràcies. Jo, senyor Senderos, només li diré una cosa, perquè aquesta proposició és un despropòsit, és fruit d'una desinformació absoluta i una falta de respecte vers persones addictes que són persones malaltes. I només li diré una cosa. El model d'addiccions i drogodependències de la nostra ciutat es basa en quatre coses. La proximitat, la primera. La segona, acompanyar aquelles persones que tenen una malaltia. La tercera, és una peça més del Sistema Nacional de Salut. I la quarta, que ha d'anar a tots els districtes i a tenir una equitat de ciutat. I vostè el que ens proposa amb aquesta... proposició és posar-los tots a un pou, tirar la caula a dins i tancar. I, perdoni, però nosaltres amb això no hi estem d'acord.

Sí, moltes gràcies i bon dia a tothom. Nosaltres celebrem que el govern segueix apostant per un tema que compartim plenament, que és el dret a la cura. Emfatitzar que el dret a la cura no va només dirigit a aquestes polítiques concretes de cura, sinó també va, quan parlem, de garantir l'habitatge, garantir els serveis públics, garantir... Drets laborals. Barcelona ha sigut pionera també en els darrers anys i ha un recorregut històric de polítiques de cures. És important també tenir constància d'on venim i on som. Des del 2015 es va tirar endavant una regidoria de cures, es va impulsar una mesura de govern de la democratització de les cures el 2017, es va desplegar al Barcelona Cuida, es va impulsar serveis com el Concilium, es va obrir espais com a la Vila Veïna i es va reconèixer les famílies cuidadores amb la tàrgia cuidadora. I per tant és important que tot això pugui seguir en marxa. Nosaltres en un inici deia que celebrem una aposta com aquesta, però també he de compartir amb vosaltres que ens ha semblat una mesura que podia haver estat molt més ambiciosa en el sentit que té 106 mesures, de les quals 39 són noves. una mica més d'un terç, la resta no són noves, són polítiques que venen de més enllà, a les que donem continuïtat. Enfatitzar potser algunes qüestions on esperàvem una mica més d'ambició. Pel que fa a la direcció de Cures i Salut, només hi ha 15 mesures noves d'aquestes 106. 4 escoles bressol en 7 anys, en sembla poc, en tenim ja sobre la taula demanades 10, i per tant és una xifra baixa. Hauria estat bé que tot allò que s'està treballant de la integració social i sanitària, que té molt a veure amb la mesura de les cures, s'hagués incorporat també en aquesta nova mesura? O temes com les residències, com el model residencial del qual no se'n parla en aquesta mesura? És cert que és una competència de la Generalitat, però es podria haver inclòs d'alguna manera aquell impuls o aquella pressió que es farà a la Generalitat, perquè si no, com resoldrem el problema residencial? Dues coses més. Demanem nosaltres que hi hagi coherència de polítiques. No té molt sentit amb una mà desplegar aquesta mesura i amb l'altra posar impediments a l'accés al padró o desmantellar les vilaveïnes, entre altres polítiques. i per tant aquí en aquest sentit demanem replantejaments i molta més coherència de polítiques i per acabar dit que el dret a la cura també té a veure amb la comissió de les treballadores de la llar que aprovarem en uns moments posant en valor la feina que fan totes aquestes treballadores i la necessitat de dignificar-la perquè són feines que encara no estan dignificades. i hem de començar a treballar com a Ajuntament de Barcelona per una empresa pública de serveis de cures, perquè el dret a la cura, com dèiem abans, és un dret, i hem de treballar per un estat del benestar que té un pilar d'educació, té un pilar de salut, té un pilar de serveis socials, però encara no té un pilar de les cures, i per tant esperem que puguem seguir empenyent en aquest sentit, completant totes aquestes mancances que dèiem abans.

A nosaltres aquesta remodelació de govern ens suscita una doble preocupació i una doble encesa d'alarmes que volíem compartir. La primera és que evidencia on som. Les dues polítiques més importants o de les més importants que són l'habitatge i les polítiques socials no funcionen o no han funcionat. No fem un canvi de govern quan aquelles coses funcionen. Crec que això n'hem de ser molt conscients. I la segona gran preocupació és la reconstitució del cartipàs. Acció social passa a treballar fora de la resta de drets socials i sobretot habitatge ho passa a fer de la mà d'economia. Una direcció antagònica o oposada, on creiem que hem d'anar en un moment d'habitatge, de crisi habitacional com la que tenim. L'habitatge és un dret, no és un bé amb el que s'especula o es negocia. I destacant els segons que em queden, que també és sintomàtic que destinem un minut a aquesta remolgació d'un govern, quan hauríem d'haver destinat molt més temps que un minut i, per tant, continuarem fent-lo a la propera proposició. Nosaltres ens abstindrem.

Sí, bon dia a tothom. Quan parlem del CAP gòtic, jo sempre reivindico que parlem de la pressió veïnal. Sense la pressió veïnal, aquest CAP, no avançaria com ha avançat històricament perquè és una demanda de fa molts anys. De fet, aquest és un CAP que ja estava incorporat en el pla d'equipaments del darrer mandat 2023-2030 amb el compromís tan financer com de tirar endavant tots els equipaments sanitaris per part del CAT Salut, on en el mandat anterior també es va fixar l'ubicació a la plaça Carles Pi i Sunyer, una ubicació que, com es comentava abans, ha volgut dir una reorganització centralitzar serveis, però s'han pogut alliberar 5 edificis que seran per habitatge, una qüestió molt important també pel gòtic, guanyant 70 unitats d'habitatge i fem també possible, gràcies al que es va pactar en el mandat anterior, que passem de 1.000 a 2.500 metres quadrats de base, que això vol dir que també hi pot entrar el dentista, el podòleg i la salut mental, cosa que ja està incorporada en part de la cartera de serveis gràcies a la pressió dels comuns i esperem que que segueixi empenyent aquest pacte que es va signar amb el CAP Misericòrdia, el CAP Dresana i altres CAPs de Barcelona.

Sí, jo vull començar recordant que ja des del 2015, però ara també, tenim molts informes de molts científics de l'IS Global, de l'Agència de Salut Pública i d'altres que ens diuen que a la nostra ciutat moren més de 1.000 persones degut a temes derivats de la contaminació o directament de la contaminació. Avui és cert que tenim unes dades de les millors poder en l'última dècada de la qualitat de l'aire, que no són fruit en cap cas de l'atzar, són fruit de polítiques mediambientals i de mobilitat valentes i són fruit d'un model que es va instaurar a Barcelona, el model Superilla, que vam instaurar el mandat passat a la ciutat de Barcelona, que és un model que respon en definitiva a la salut pública dels veïns i veïnes, no als interessos d'altres lobbies o d'altres agents de la nostra ciutat. Per aquesta raó, el 2022 vam modificar el pla general del 22 arroba amb tres objectius. Més habitatge protegit, millorar el verd i ampliar-lo, així com reduir la circulació del cotxe privat. I per això nosaltres hem expressat a les nostres al·legacions que aquest pla ha proposat ara i ja no garanteix els carrers segurs. I és un tema que ens preocupa. I trobem carrils de circulació segregats I recta, sense gir obligatori. Sabem perfectament que això i l'excessiva flexibilitat posen risc al 90% de les creuilles i molts dels eixos verds de la nostra ciutat, cosa que no ens podem permetre. Ni interiors d'illa com havíem promès, ni eixos verds com caldria. I això em preocupa molt des de la vessant de la salut. No podem posar en risc la cosa més preuada que tenim a la nostra ciutat.

Sí, jo crec que és important que en aquest ple no diguem mentides, no, senyora Bonet? El transport públic no competeix amb Albert. Han de ser dues coses que són viables i que tots volem tirar endavant en aquesta ciutat. I quina llàstima, això sí que li vull dir, que vostès no actuïn com els socialistes de París, que acaben de fer un referèndum a la seva ciutat fa 4, 5, 6 dies per pacificar 500 carrers localitats d'aquesta gran ciutat, que ha tingut un recolzament de quasi el 70%, exactament del 66% de tots els veïns i veïnes d'aquesta gran ciutat.

Sí, bon dia a tothom. Reiterar el que ja vàrem compartir a la Comissió Extraordinària d'Economia, abans d'obrir carpetes d'ordenances o que obrir carpetes de pressupostos, calia avançar en acords vigents i pendents que teníem sobre la taula. Un d'ells era el de desbloquejar l'MPGM de lloguer de temporada, ja tenim el seu compromís que estarà fet abans de final d'anys, i acordar una solució per allò pel Carga, on també tenim el seu compromís que hi haurà una taula de mediació amb el síndic de Greuges, a qui li vull donar les gràcies, per aturar o mediar en aquest procés. No pot ser que un ajuntament promogui desallotjaments en desenes de menors i és important entendre que durant aquesta taula de mediació no hi haurà desdonaments. Hem vist un canvi d'actitud i així ho hem compartit amb vostès, un canvi d'actitud per part del govern i, per tant, vam donar un vot favorable a aquest procés inicial de les ordenances fiscals Però vostès també saben que en aquesta carpeta de negociació que hem obert hi havia tres temes. Un era l'IBI, que ja vàrem avançar a la darrera comissió. Un segon era un pla de xoc al Besós Maresme per revertir el bloqueig i privatització del programa de rehabilitació. I un tercer tema que era fer front, o sigui, fer un pla... que faci fort el comerç local davant de les multinacionals, posar límits a les franquícies. I, per tant, a dia d'avui tenim aquests tres temes sobre la taula. Insisteixo, un d'ells ja aprovat a la darrera comissió i ara esperant com avancen les negociacions al respecte amb els dos temes restants.

Sí, hi ha marge, senyor Valls, hi ha marge, senyor Collboni. Un pla de xoc, Besòs Maresme, les veïnes no poden esperar més. i posar límit a les franquícies en defensa del comerç local. La pilota ara està a la seva taula. Les nostres propostes són clares. La voluntat de tirar endavant és clara. La gent vol acords, sí, però acords que rebeteixin en la millora de les seves vides del seu dia a dia. I, per tant, si vostès volen, ho poden aconseguir. Gràcies.

Sí, nosaltres, tal com ara vam fer també a la comissió, votarem favorable. L'Agència de Salut Pública té repartits els seus edificis a més de quatre llocs de la nostra ciutat, amb el que això implica per la interconexió entre les diferents matèries. És una agència clau, jo crec que és una de les peces claus de la salut d'aquesta ciutat en quant a contaminació sexual i reproductiva, promoció i prevenció de la salut. I va ser en el darrer mandat, quan ens vam proposar transformar la llosa del Vall d'Hebron. on en una part ja s'hi han posat les consultes externes en coordinació amb l'Hospital de Vall d'Hebron i ara toca posar fila d'agulla per acabar, per fer efectiu aquest nou edifici de l'Agència Supublicana. Avui fem una passa més molt important, que no ha d'acabar aquí i que s'ha de fer viable el més aviat possible, sabem que no serà superbreu, però el més aviat possible aquesta agència que tant s'ha demanat durant anys.

Sí, bon dia a tothom. Nosaltres, en primer lloc, dic que aquest és un pla amb percentatge important continuista i per això donem les gràcies també a la regidora, a l'Agència de Salut Pública i al seu equip per mantenir moltíssimes de les qüestions que es venien fent i posant accents en dues coses de vital importància. La primera d'elles és aquesta divisió en cinc grans eixos amb el que compartim... en aquest sentit plenament, i posar un accent a l'alcohol, una droga socialment molt permesa, que dificulta la prevenció i, per tant, posar un accent important aquí. Hem trobat a faltar tres grans qüestions, principalment, que vull compartir. La primera d'elles és que no hi ha un pressupost detallat. Sabem que s'està negociant o treballant un conveni entre la Generalitat i l'Agència, com s'ha fet sempre, però no s'ha de més explicar què s'invertirà en un pla com aquest i, per tant, manca un pressupost concret en aquest sentit. Esperem que les negociacions del conveni vagin a bon port i es puguin treballar, sobretot, el tema dels traspàs dels cas, que estava mitjà obert encara. La segona qüestió és que, pel que fa a nous equipaments, el pla és fluix en el sentit que parla del trasllat del cas de Nou Barris, però queden moltes preguntes obertes. Es farà algun altre equipament per persones sense llarg drogudependents? Què passarà amb el cas Valuar? Es traslladarà, com han dit vostès, alguna vegada? I la darrera qüestió és que no parla en cap cas de la socialització del tema de les drogodependències a la resta de l'àrea metropolitana. Tenim deu cas en sales de benopunció a la ciutat de Barcelona, dos a tota l'àrea, i per aquí manca pressió. Nosaltres hauríem votat a favor d'aquest pla de drogues, però jo, me l'empesi, hauré de fer un vot de protesta o de desacord i votaré una abstenció. No ho faré en cap cas pel pla de drogues, insisteixo, sinó per la política d'habitatge d'aquest govern, que creiem que és encara molt insuficient, i per la manca de voluntat política d'aturar la situació de Vallcarca, els desnonaments a Vallcarca, que amb voluntat ho podríem fer i, per tant, nosaltres farem aquest vot de protesta i de desacord per aquesta situació, en cap cas pel pla de drogues. Gràcies.

Sí, tant de bo no haguéssim hagut d'arribar aquí a fragmentar el pressupost en ampliacions de crèdit i tots sabem que al final és per una incapacitat d'una aprovació dels pressupostos i diguem-ho tot, per no voler acceptar un 30% vigent, entre altres coses, quan uns mesos després el tenim al calaix, havent de complir l'actual. Per tant, potser tot em porta a pensar que es van equivocar de soci. De totes maneres, nosaltres no tenim cap dubte del que cal fer i és garantir el sou dels treballadors i treballadores com ho hem fet sempre durant vuit anys. Tant de bo li haguéssim pogut votar a favor, senyor Valls, però vostè sap que farem aquest vot en protesta o de desacord perquè fan unes polítiques d'habitatge que no són les que han de fer i no tenen voluntat política cap ni una per aturar la situació de Vallcarca.

Sí, senyor Vall, sí. El sí a garantir els salaris dels treballadors i treballadores. I per això ens abstenim com a vot protesta, perquè precisament pugui passar aquest expedient. Siguem clars i no siguem demagògics al respecte. Encara tenen molt marge, molt, per aplicar voluntat política i aturar els desnonaments de Vallcarca.

Crec que estaria bé demanar un minut per grup perquè, clar, la seva intervenció també obre rèpliques per a tots els grups.

Bon dia a tothom. Avui vostès ens porten a l'aprovació definitiva d'un paquet de subvencions. Voldria aturar-me uns segons a diseccionar aquest paquet, perquè vostès han insistit en fer-ho tot alhora, però aquí tenim un paquet molt important de subvencions destinades al teixit associatiu, social i comunitari de la nostra ciutat, molt necessari per poder construir una ciutat cohesionada. Un paquet de subvencions, diria, qüestionables, finançament a mitjans de comunicació o a empreses que fins ara, en el mandat anterior, no van rebre ni un euro, crònica global, nacional o telefònica, i un paquet de subvencions inacceptables, on hi ha dues que voldria destacar. La primera d'elles és el circuit de Barcelona, que vostès volien proposar passar de 700.000 euros a 2,5 milions, que finalment no va entrar a anar a l'expedient, i així ho celebrem. I una segona, que encara està en aquest expedient, una subvenció a The District, on es destinen 250.000 euros en una crisi d'habitatge sense precedents. Vostès proposen diner públic a un lobby especulador immobiliari. Senyor Valls, vostè coneix perfectament el nostre posicionament, el posicionament dels comuns. Nosaltres estem al costat de les entitats, de les federacions, de les associacions, dels veïns, a favor d'aquestes subvencions, però estem en contra, sense matisos ni pal·liatius, del lobby immobiliari, dels fons voltors i dels pobladors i que rebin diners públics d'aquest Ajuntament. I, per tant, els dic a vostè, senyor Collboni, i a vostè, senyor Valls, que per fer possible que aquestes nominatives tiren endavant, si vostès volen el nostre vot, hauran de retirar, hauran de deixar caure la subvenció de distric en aquest plenari.

Senyor Valls, tant de bo no haguéssim hagut d'arribar aquí retirant de dístric aquí en el plenari en l'últim segon. Vostè tenia l'ocasió en l'aprovació inicial d'haver volgut fer un acord progressista i haver de retirar de districte el primer dia. Jo agraeixo la seva rectificació. Vostès, deixant caure, no ejecutaran aquest conveni de districte i, per tant, com hauria de ser, no podem amb una mà defensar el dret a l'habitatge i amb l'altra donar diners públics als fons voltors o als lobbies mobiliars. Per tant, gràcies i el nostre vot serà favorable.

Gràcies. Sí, nosaltres també votarem favorablement, aquesta és una bona notícia. És una passa més endavant, a poc a poc, a tots ens agradaria que aquestes passes es fessin més de pressa, però és una bona passa endavant. Aquesta remodelació tant del CAP com del CAP, com es deia abans, es va impactar a l'inici, en el mandat anterior, d'un acord entre l'Ajuntament i el Departament de Salut i després s'ha seguit empenyent. Aquest és un CAP que és del 1962, és un CAP molt antic i una demanda veïnal també molt antiga i que posa l'accent, sobretot en l'eficiència energètica dins i fora d'aquest CAP. Ara esperem que també puguem donar passes endavant amb el cap de la Clota, de Sardenya, de Casanova i del Font de la Guanya.

Sí, bon dia de nou. Deixi'm, senyor Valls, començar a dir que nosaltres, com ja hem compartit, votarem a favor en aquesta aprovació final de les ordenances per dues qüestions. Perquè aquestes són unes ordenances que són unes bones ordenances, són una continuïtat del mandat anterior i, per tant, aquesta és la primera raó. I la segona és perquè aquestes ordenances venen acompanyades de tres acords que s'han de complir, que comptem, en què vostès portaran aquests acords fins al final. Arriba a un bon acord quan es compleix el fet que es va a l'arrel de determinades problemàtiques i, sobretot, que millora el dia a dia de la vida de la gent. I, per tant, li vull recordar aquests tres acords, que aquestes ordenances no són un xec en blanc, són un vot positiu, perquè hem arribat a un acord en tres qüestions molt concretes. La primera d'elles és fer que l'IBI es converteixi en un impost més just, molt més just, gravant més a qui acapara habitatge. perquè amb això podríem fer molt mal i barrar el pas dels especuladors mentre li abaixem els impostos al 84% de la gent que viu a Barcelona. en concret a totes aquelles veïnes i veïns que tenen només un habitatge de propietat. Sabem, senyor Valls, que cal modificar la llei estatal per poder fer això, sabem i ho hem parlat àmpliament entre nosaltres, però el compromís és empènyer, empènyer vostès a l'Estat amb força i, per tant, poder-ho fer possible. Barcelona podria ser la primera ciutat que té un nivell a tot l'Estat just i, per tant, esperem que compleixin aquest primer acord. El segon fa referència a que tots sabem que Barcelona està plena de comerços de baix valor i franquícies i que el govern ja disposa de moltes eines per posar-hi límits. Disposa de plans de regulacions, de plans d'usos, d'inspeccions i, per tant, darrere de l'acord que aproblem avui aquí, hi ha les condicions d'anar més enllà, molt més enllà del que s'ha anat fins ara. I, per tant, insisteixo a l'igual que el primer acord, aquest també s'ha de complir, no és un xec en blanc i és important que es pugui tirar endavant. I el tercer dels acords és on no admetrem més demores amb les veïnes de Besòs, Maresme i Trinitat Vella. Hem parlat molt aquesta setmana d'aquest tema, hem arribat a un bon acord, després en parlarem més al final del plenari, però les veïnes necessiten el seu govern al costat i aquestes ordenances, senyor Valls, tan sols prosperen perquè s'han compromès amb elles. Que ho tinguin molt clar, després potser entrarem amb més profunditat en què ens hem compromès amb elles, però és molt important que es pugui acomplir i que no hi hagi ni una demora més. Per aquestes raons votarem a favor d'aquest expedient d'ordenances fiscals.

Senor Valls, li recordo els acords sense excuses ni demores. IBI més just, gravar a qui acapar habitatge i baixar impost a qui només té un habitatge de propietat. Dos, comerç local versus franquícies i comerç de baix valor. I tres, i molt important, nou impuls als barris del Besòs que impliquin un salt d'escala ja. Moltes gràcies.

Senyor Collboni, ens sumem també a la precisió.

Sí.

Vivim uns temps intensíssims. Ahir tots miràvem a Ucrania, avui mirem a Venezuela i demà passat mirarem a Groenlàndia. Però això no és casual. A l'estat d'Israel li va molt bé tant de soroll, tant de conflicte, per seguir normalitzant el que estan fent a Gaza, aquest brutal genocidi que estan acometent a la Franja de Gaza dia enrere dia. Més de 70.000 palestins assassinats a la Franja de Gaza ja, 20.000 dels quals són infants i el 83% dels habitatges completament destrossats. Però molts ens demanen, i què podem fer des de Barcelona? Què està a les nostres mans? A l'estat d'Israel li encantaria que diguéssim res, no res. Les normes del joc són aquestes i no hi ha res a fer. Doncs fals, rotundament fals. Els crims d'Israel només se sustenten amb la complicitat internacional. A Barcelona, diem clar i alt, Barcelona, complicitat zero. I una de les millors maneres que té Israel per rentar-se les mans, rentar-se la cara, és la seva presència als desdeveniments internacionals, com els que succeiran a la Fira aquest any. Dues qüestions. La Fira Audiovisual, IC, comptarà amb la participació de 14 empreses israelianes. I el Mobile World Congress del 26 té un pavelló de govern d'Israel i hi participaran 7 empreses que desenvolupen tecnologia militar per a governs inclosos a l'Israel. Això és complicitat zero? Això és estar a l'alçada del que passa actualment. Nosaltres, en aquest prec, li portem dues peticions, senyor alcalde. La primera d'elles és que reiterin ja la prohibició del pavelló d'Israel, de les empreses israelianes i de les empreses que es lucren amb el genocidi i l'haparheit a la Fira. I dues, que detallin i millorin els mecanismes de control que estan aplicant fins ara perquè això no passi, perquè passa ara i ja ens havia passat fins ara. Gràcies.

Jo no li demanava un resum de tot el que ha fet vostè. Li demanava una pregunta molt concreta. Si reiterarà la prohibició de la presència del pavelló d'Israel a la Fira, amb aquests dos esdeveniments que li he comentat, així com les empreses que en formen part. També li demano que sigui proactiu, que defensi els drets humans i que totes les vegades que portem aquest tema aquí, Al final l'arribem a concebir per la pressió que fem des de l'oposició. Arriba en tard, arriba en tard amb aquest tema. Vostè seu en una cadira que la mira tot el món. Siguem contundents amb això. Ahir vam anar a un concert on hi havia 20.000 persones. Free Palestine, boicot Israel. Que no sigui només una consigna, senyor Collón.

Entenc que m'accepta el ple, senyor Coloni. Seguim reiterant perquè no ho hem aconseguit.