Guille López Ginés

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Votem el reconeixement a tres figures que simbolitzen la força de la cultura viva de Barcelona i especialment de les arts escèniques. Un reconeixement necessari en un moment en què la societat es respira cert pessimisme, on sembla que s'han perdut els ideals i la possibilitat de futurs millors, I justament per això cal reivindicar les arts escèniques com a espai de llibertat radical on podem imaginar altres mons possibles i on el que encara no existeix pot començar a fer-se realitat. La cultura no és només entreteniment, és una eina política en el sentit més ampli i noble del terme. Ens ajuda a pensar, a sentir, a imaginar i a actuar. Aquestes tres medalles que avui proposem reflecteixen tres maneres complementàries de fer possible aquesta potència transformadora. Reconeixem en primer lloc Marcos Mourau, creador de la Veronal, que ha portat des de Barcelona una mirada radicalment innovadora, transdisciplinar i profundament contemporània als escenaris d'arreu del món. Morau és experimentació, és risc, és la prova d'acladància al moviment, ens connecta amb allò més essencial. Reconeixem també Daniel Martínez, del grup Focus, que representa una altra cara igualment essencial de les arts escèniques, la que contribueix en condicions materials, infraestructures i circuits, perquè la creació arriba al públic. Sense aquests espais per somiar, sense aquests escenaris oberts, la cultura no pot florir igual. Martínez ha contribuït i continua fent-ho a garantir que Barcelona sigui una ciutat que exhibeix, que acull i que genera comunitat al voltant del teatre. I, finalment, reconeixem a Carme Lías, una actriu immensament estimada i admirada, que ha convertit el seu compromís amb la cultura en un compromís també vital amb la societat, la seva manera d'afrontar La malaltia de trencar el tabú i de posar paraules i mirada allà on costa mirar és un acte de generositat i de valentia que transcendeix l'escena. La Carme ens recorda. que l'art també és cura, que també és veritat i és memòria compartida. Tres trajectòries molt diferents, en moments vitals també diferents, però que conjuntament expliquen la vitalitat cultural d'aquesta ciutat. Barcelona és això, és innovació, és experimentació, és qualitat i també humanitat i compromís social. amb la capacitat de transformar el sentit col·lectiu. Per tot plegat, des de Barcelona en Comú, expressem el nostre vot favorable a l'otorgament d'aquestes tres medalles, perquè reconeixer-los és també defensar la cultura com un espai de possibilitat, com un terreny des d'on seguir imaginant i construint futurs més justos, més diversos i més vius per a tothom. Moltes gràcies.

Bon dia a tothom, gràcies alcalde. Des de Barcelona en Comú també volem agrair la feina del Consell Tributari i més enllà del reconeixement tècnic de la feina feta, volem remarcar que aquesta memòria de l'any 24 ens interpel·la políticament a avançar cap a una fiscalitat municipal més clara més justa i més progressiva i que redueixi els conflictes i reforci la confiança de la ciutadania. Els tributs són l'eina que fa possible els serveis públics, la redistribució i la cohesió social, però només funcionen si generen confiança i aquesta confiança es construeix, entre altres maneres, amb institucions independents com el Consell Tributari.

Gràcies, Tinent. Nosaltres votarem a favor, com ja vam votar a favor a la comissió i també anteriorment quan es va presentar el conveni amb ATM. Aquestes són les modificacions que són fruit de la decisió presa en el seu moment de fer passar el tramvia pel perímetre del parc i no pel centre. beneficiant d'aquesta manera clarament els usuaris del parc, els vianants i els ciclistes i unes modificacions que ens permetran, entre altres coses, una connexió directa entre el parc i l'Avinguda Diagonal per la seva banda, Besòs. I també, com deia la tinenta, unes modificacions que ens han de permetre donar cabuda a l'increment de demanda que es produirà amb la futura connexió amb plaça Francesc Macià.

Sí, gràcies. Afortunadament, el prec que els volíem formular avui ha quedat obsolet. Inicialment, els demanàvem que sol·licitessin a la Generalitat i a l'Estat la garantia de continuïtat de les bonificacions en el transport públic per a l'any 26. un objectiu que, per sort, ja s'ha assolit. S'ha de dir, però, que no ha estat gràcies a la insistència del seu govern, que no ha fet cap crida pública per garantir-ne la continuïtat, sinó gràcies a la feina i a la capacitat de negociació del nostre grup, el Parlament de Catalunya, que ha condicionat la negociació pressupostària a la incorporació d'aquestes bonificacions. Un cop, però, assolida aquesta fita, senyora Bonet, nosaltres creiem que és el moment d'obrir el debat de fons. No podem continuar any rere any pendents si aquestes bonificacions es prorroguen o no, negociant-les sempre a última hora. Cal fer un pas endavant i convertir-les en estructurals. No només com una eina per fomentar l'ús del transport públic, sinó, sobretot, com una mesura clarament d'equitat social. En un context en què la ciutat ens expulsa, pel cost de l'habitatge, per l'increment generalitzat dels preus, és imprescindible, especialment pels joves, pels estudiants i la classe treballadora, mantenir i consolidar aquestes polítiques tarifàries i fer-ho sense renunciar a les inversions necessàries per garantir un servei de qualitat. Per això, si avui vostès celebren aquestes bonificacions, com hem vist que fan a xarxes socials, els demanem que també les defensin de manera activa d'aquell any vinent. i que no esperin novament a l'últim moment. Consolidem aquestes bonificacions, com li deia, com una de les millors eines d'equitat social i no com una excepció temporal.

Sí, miri, senyora Bonet, digui públicament, com nosaltres demanàvem en aquest prec a la Generalitat i l'Estat, que necessitem consolidar aquesta política tarifària. La prioritat d'un govern progressista ha de ser ajudar els que més ho necessiten i aquestes bonificacions ho estan aconseguint.

Bon dia a tothom. Nosaltres votarem a favor d'una decisió que, tot i que avui portem a votació aquest conveni amb l'ETME, ja es va prendre durant l'anterior mandat en el procés de repensar, de redissenyar tot l'entorn de Glòries. Llavors, ja es va fer un estudi de les diferents opcions pel creuament diagonal Badajoz i es va decidir que la nova disposició que avui aprovem amb aquest conveni és la que més beneficia el conjunt de modes de mobilitat en aquell entorn tan complex, especialment, i no és un tema menor, habilitant la connexió pels vianants i les bicicletes entre el parc i la diagonal. Aquesta obra, com deia la senyora Bonet, ens permet encabir l'increment de demanda de la futura connexió del tramvia, una obra que esperem que el govern acceleri el màxim possible. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona en Comú vam presentar al·legacions on demanaven actualitzar els preus de repercussió del sol amb un informe extern de l'OPC, aquestes al·legacions s'han desestimat, com també s'han desestimat les al·legacions presentades per l'Associació de Veïns. Així tot, farem una abstenció, ja que valorem positivament les correccions de les mancances de l'actual MPGM que s'introdueixen i també volem facilitar que hi hagi més espais culturals i aquesta modificació així ho permet. Cal garantir, però, que siguin projectes oberts, que estiguin arrelats al territori, com es va fer en el mandat anterior, amb els espais de cultura viva. Així que ens abstindrem.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Des de Barcelona en Comú ens afegim els agraïments que feia tant el Tinent Baix com la regidora Ortega, els equips tècnics i professionals de la casa que ens han preparat aquests comptes generals i en forma de fiscalització. Aquests són uns comptes que ens sentim corresponsables, fins a la meitat del mandat de l'any 23 van ser executats pel nostre govern, amb el que votarem a favor. Ara bé, sí que volem destacar que veiem amb preocupació que en aquest últim trimestre, des de l'entrada del govern Coivoni, La partida de comunicació veiem que s'ha disparat substancialment, especialment amb la campanya del pla Andressa. El senyor Cirera feia menció d'una campanya de 350.000 euros. Nosaltres hem estat revisant les dades que ens han donat i són 900.000 euros quan cap de les campanyes realitzades en el període 15-2023 havia superat ni de bon tros aquest nivell de despesa. per acabar, de cara als comptes del 24, estarem atents que aquest tipus de partides, amb protocol, amb publicitat institucional, que són tipus de despesa que han d'estar ben justificades, doncs que aquestes partides, després de la reducció que es va aconseguir durant el govern de Barcelona en comú, ara no voldríem que es vegi novament incrementada.

Gràcies, alcalde. Sí, nosaltres votarem a favor, tal com ja vam votar la Comissió d'Economia i Senda, entenent i també compartint aquest plantejament novedós que fa l'IMAP i que explicava la tinenta. Creiem que és una oportunitat precisament per poder fer més lloguer social. Considerant, però, el novador d'aquest plantejament, el que sí que demanem és que se'ns mantinguin formats una vegada s'estableixi el règim definitiu de qualificació.

Gràcies, president. És evident la necessitat d'impulsar mesures contundents en la lluita contra el canvi climàtic. Ho és a escala global, ho és encara més al nostre continent i especialment a la zona de la Mediterrània on vivim. Així ho constatem amb l'increment de la temperatura mitjana a la ciutat els últims anys. En aquest context, però, ens plantegen ara un pla clima amb mesures continuistes i que fins i tot perden la concreció respecte a la declaració d'emergència climàtica de l'any 20. Ni mesures concretes, ni mesures novedoses, ni cap mesura que suposi un canvi de model econòmic a la ciutat. No diuen res de turisme, ni de creuers, ni de l'aeroport. Cap canvi substancial en fiscalitat climàtica, cap canvi en el model de consum, cap replantejament. de les grans infraestructures. Parlen, per exemple, d'impulsar un model de mobilitat de baixes emissions, però a l'hora de la veritat ens trobem que el seu govern no hi veu cap problema ni en ampliar l'aeroport per incorporar 20 milions de passatgers ni en posposar fins l'any 28 la implantació de mesures més restrictives per la zona de baixes emissions. Això, senyora Bonet, no és com accelerem un canvi de model. Parlen també d'impulsar un urbanisme que incorpori la perspectiva climàtica, però aturen el projecte d'eixos verds i ens retornen a un model de pacificació de carrers del segle passat. amb protagonisme a l'asfalt i que incentiva l'ús del cotxe com, malauradament, estem constatant aquests dies a Ronda de Sant Antoni. Un projecte que ja està velicitat i que vostès a última hora i de forma premeditada han decidit modificar. Resulta cínic que en el redactat del pla ens parlin de reduir l'efecte illa de calor de substituir l'asfalt per paviments permeables, quan en el dia a dia estem veient que actuen fent tot el contrari. Eliminen també el compromís d'impulsar el porta a porta i els contenidors tancats a tota la ciutat i alenteixen el creixement de la xarxa de carrils bici. Vostès, òbviament, no neguen els efectes del canvi climàtic, però en canvi sí que posposen aleteixen, retarden la posada en marxa de solucions. El seu argument és que no podem anar més de pressa, però obvien que som en un punt d'inflexió i que els costos de futures adaptacions poden acabar sent més superiors als costos de prevenció actuals, com malauradament hem vist recentment al País Valencià. En definitiva, veiem aquest pla com una oportunitat perduda per fer un pla creïble i rigorós que incorpori mesures concretes i contundents com les que estan aplicant a altres ciutats, que incorpori una veritable zona de baixes emissions com aplica Londres a tota la seva ciutat, que incorpori un increment substancial del verd i els carrils bici com fa París o una reducció de vols com fa Amsterdam. Aquesta concreció, aquesta ambició, seria la que veritablement ens permetria aconseguir l'acceleració d'un canvi de model. Gràcies.

Més de 3 graus d'increment de la temperatura mitjana els últims dos anys. Cap mesura innovadora, cap mesura d'impacte.

Gràcies, alcalde. La modificació que avui es porta a consideració suposa un pas endavant i per això votarem a favor, com vam fer a la comissió, però no podem obviar que és un pas curt, massa tímid, per als reptes que tenim a la nostra ciutat. Reconeixem que inclou mesures necessàries per avançar cap a un espai públic més segur, Celebrem la regulació de la circulació de patinets, així com la regulació de la mobilitat als carrers de plataforma única. Ens preocupa, però, que quedin al tinter una sèrie de mesures essencials per protegir els ciclistes i altres usuaris vulnerables de l'espai públic, com són els infants. Mesures que ja s'han contemplat en la futura modificació de la normativa estatal, però que vostès han decidit no incorporar. Reduir la sinistralitat hauria d'haver estat una prioritat. Penso, per exemple, en la necessitat de fer obligatori l'ús del casc homologat per a motoristes o la prohibició de circular amb calçat inadequat. També hem perdut l'oportunitat d'incorporar la prohibició d'aparcar motos a les voreres a tota la ciutat i de fer més ambiciosos les pacificacions i la protecció dels entorns escolars, hospitalaris i dels centres per a gent gran. Dit això, reivindiquem les aportacions del nostre grup i la feina incansable de les entitats a favor de la mobilitat sostenible i dels infants. Gràcies a la feina conjunta hem aconseguit introduir esmenes com la prohibició d'aparcar motocicletes als entorns escolars i hospitalaris, també la protecció dels carrils bici, així com permetre als menors de 14 anys puguin circular per la vorera amb bicicleta en aquells trams que no disposin de carril bici. En definitiva, amb aquesta modificació fem un pas endavant, però encara ens queda molta feina per fer.

Gràcies. Abans que res, permeti'm donar la benvinguda a aquest plenari a les famílies i els representants de les safes i la revolta escolar que avui ens acompanyen. Benvingudes. Aquesta és la tercera vegada que portem el tema del programa Protegim les escoles a aquest plenari. A l'inici del mandat vam fer una proposició que incloia continuar amb aquest programa i amb el vot favorable d'Esquerra Republicana, Barcelona en Comú i el PSC es va aprovar. Sis mesos més tard, però davant la inacció del govern, vam portar un preg del qual avui fem seguiment, on explícitament els demanaven que en un període d'un mes convoquessin la taula de seguiment. El govern va demanar-nos transaccionar per ampliar fins a tres mesos i va votar a favor, assegurant-nos en paraules textuals de la tinenta Bonet que el programa Protegim les Escoles és un programa exitós i que a aquest mandat li volen donar continuïtat. Vuit mesos més tard, un any i mig després de l'inici del mandat, no han convocat la taula de seguiment no han anunciat noves actuacions i tampoc han desplegat els nous radars. Així que, per tercera vegada en aquest plenari, els preguntem volen o no volen continuar amb el programa Protegim les Escoles.

Jo, senyora Bonet, li voldria fer confiança, però ja després d'un any i mig i de reiterades promeses, no sé si creure en el programa Protegim les Escoles és un programa que ja estava en marxa, que la mecànica estava molt ben definida, que és la pacificació d'aquests entorns escolars. Es va aconseguir el passat mandat actuar en una de tres escoles. Si realment tenen voluntat de continuar, no entenc com han perdut un any i mig i no entenc com no ens anuncien noves actuacions.

Sí, bon dia a tothom. Jo avanço el vot favorable dels comptes de l'any passat i sí que aprofitaré aquests segons que em queden d'intervenció, tot i que no m'estan comptant perquè li estan comptant a la ponència.

Tinc un minut, molt bé. I com que ja he donat el bo favorable, sí que aprofitaré aquest minut per dir que crec que és una vergonya i una anomalia democràtica haver buidat de contingut i de control polític aquests plenaris, que els grups municipals vam acceptar per les convocatòries electorals poder buidar aquesta part dels plenaris i que és una vergonya que això s'utilitzi per part del president d'aquest plenari, per part de l'alcalde, per baixar corrent a la Barceloneta, anunciar l'enèsima pluja de milions per pal·liar els efectes de la Copa Amèrica, el mateix dia del plenari, a les 12, que és, crec, on hauria d'estar L'alcalde on hauria d'estar tots els membres, tots i cadascun dels membres d'aquest plenari és aquí fent repàs de l'actualitat de la ciutat, impulsant polítiques i no haver buidat de contingut i sobretot de control polític per part de l'oposició aquest plenari per poder anar a fer un anunci que té molt de contingut electoralista i que crec que els veïns de Barcelona i de la Barceloneta no es mereixen.

Gràcies, president. Des de Barcelona en Comú també votarem a favor d'aquest punt i, com han fet la resta de grups, volem posar en valor el compromís continuat d'aquest Ajuntament a favor del transport públic i volem demanar, com ja vam demanar també a la comissió, que el govern informi, ja fa un any des de les eleccions, ja fa un any de govern, que informi a la resta de grups municipals de quina política tarifària defensa i també de quines iniciatives té per a seguir impulsant el transport públic a la ciutat dins de les seves competències, com podria ser l'increment de la velocitat comercial dels autobusos, impulsar més línies express o accelerar la unió dels tramvies.

Té la paraula el regidor López. Gràcies, president. Tot i que aquesta MPGM la vam impulsar durant l'anterior govern, ara ens trobem amb aquesta aprovació definitiva que, per una banda, nosaltres no considerem que s'hagi donat la resposta adequada a la demanda que, com deia la tinenta, va fer la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, que no s'ha justificat prou l'interès social de la consolidació i l'increment volumètric dels dos habitatges ubicats a l'IBEI, especialment a l'IBEI 110, i alhora ens trobem que un dels motius principals pels quals vam impulsar aquesta modificació, que era consolidar l'espai juvenil de la Casa Groga, Ara per ara no hi ha garanties que pugui tenir continuïtat per tot això i de la mateixa forma que vam fer el plenari de l'Eixample votarem en contra.

Sí, nosaltres votarem a favor celebrar aquesta reubicació ampliant els usos educatius, mantenint els usos esportius que, més enllà de l'ús de la pròpia escola, també donen servei al barri. Sí que enyorar, i aquí amb un guinyo a la regidora Monter, que van venint expedients que impulsen els privats i que celebrem i que aprovem i que encara esperem l'informe d'inici de curs d'enguany a la comissió tal com es va comprometre el govern al setembre.

Gràcies. Votarem favorablement d'aquesta addenda que demostra el compromís del nostre Ajuntament amb el transport públic, que, com deia la tinenta, inclou també la partida de 30 milions d'euros per les bonificacions aplicades aquest any. una política tarifària que s'ha demostrat un èxit, ja que no només ens ha permès recuperar l'ús del transport públic arribant a dades històriques i consolidar els títols d'ús habitual, sinó que ha permès que en un context infleccionari agafar el transport públic per anar a treballar o estudiar no es converteixi en una preocupació més. Cal, però, complementar aquesta mesura amb la congelació tarifària, garantir l'accés universal a aquest servei bàsic, tal com defensarem més endavant amb un preg. Gràcies.

Sí, no sé si el Twitter del 1915, quan va néixer aquesta torre d'estiuets, que després va ser en part maternal per mares solteres i els seus fills, i posteriorment Escola del CPEC, ja deia que el que avui passa per aquí és un pla que enderroca una part d'història del nostre barri. I que, a més a més, fa dos mandats es va fer tota una prospectiva, un estudi del paisatge, es va deixar encarrilada una feina, precisament perquè la font d'en Fargues hi hagués aquesta protecció al mandat passat que no va acabar arribant per manca d'impuls del districte. Nosaltres votarem rotundament en contra d'aquest pla. Hem presentat alegacions sumant nosaltres 27 col·lectius que també ho hem fet perquè els veïns i veïnes de la Font d'Enfargues tenim un vincle fort amb la Grasiela i no així amb l'escola Princesa Margareta on no hi ha alumnat del barri ni de la zona. No és cert, aquest vincle suposat. Avui el govern facilitarà enderrocar Grasiela i avui el barri també sortirà al carrer a defensar Grasiela. A les 4, davant de l'escola, el barri surt al carrer.

Sí, gràcies. Ja li avanço que votarem a favor d'aquesta proposició. Tot just fa un parell de punts teníem un debat molt concret, però que transpuava l'essència d'aquesta proposició. Històricament s'ha pensat molt en el patrimoni més elitista, els palaus, els monuments i sobretot en una mirada molt puntual d'alguns elements patrimonials i durant la darrera dècada jo crec que ens hem anat movent i aquesta ciutat s'ha anat movent cap a una mirada més de conjunts i una mirada més també de patrimoni popular. En la seva proposició hi ha alguns elements també de patrimoni popular, no només el Palau del Marquès del Farràs, que per cert, el mandat passat, després de dècades i dècades d'atenció, es va començar la seva rehabilitació amb la tinenta d'urbanisme, Janet Sanz, o altres exemples com la Casa de la Premsa, que precisament també el mandat passat es va fer possible un acord per preservar, que esperem que tiri endavant amb el regidor Marc Serra, liderant el districte. A nosaltres ens preocupa el patrimoni, compartim la preocupació, i a més a més ens preocupa també llegir algunes declaracions, i cito textualment, l'arquitecte en cap en una entrevista al diari ara fa uns mesos va dir que en ampliar el catàleg ad infinitum no és garantia en un país que no és ric. És veritat que la solució no passa només per anar ampliant el catàleg, però la lectura de com que som un país pobre, no podem preservar el nostre patrimoni, la nostra memòria, sent el patrimoni i la memòria allò que no només ens explica d'on venim, no només són les arrels d'allò que som, sinó que també ens ajuda a projectar-nos cap al futur que volem, és profundament greu que l'arquitecte en cap es plantegi l'enfocament del patrimoni, de la protecció patrimonial en aquests termes. No sé si, com que som un país no ric, l'última protecció patrimonial que veurem passar a aquest mandat serà aquesta que acabem d'aprovar del Clot Camp de l'Arpa. Estic convençut que a l'oposició no deixarem que això passi. Espero que el govern s'ho agafi amb ganes i, tot i no ser un país ric, seguim protegint el patrimoni de la nostra ciutat. A més a més, tant jurisprudència del Tribunal Suprem estableix, i és un tema que no m'ha donat temps de dir en el punt anterior, que el govern local ha de protegir el patrimoni fins i tot quan no està catalogat. I per tant, aquí tenim una feina d'intentar d'una vegada per totes anar per davant de la pilota i no sempre perseguint-la quan el moviment veïnal, sobretot, ens posa en alerta. Reconeixent la feina del moviment veïnal, tenim l'oportunitat d'avançar-nos i de protegir d'una vegada per totes el patrimoni, tant material com immaterial, d'aquesta ciutat.

Gràcies, alcalde. Permetim començar també donant la benvinguda als membres de la Cofreria de Pescadors que ens acompanyen. La proposició que avui ens porta Esquerra Republicana és una proposició perquè aquest Ajuntament faci un posicionament clar a favor de garantir que l'activitat pesquera al nostre país sigui sostenible en els seus diferents àmbits, tant en l'àmbit ambiental, per garantir el manteniment de la biodiversitat marina els nostres mars, especialment a la Mediterrània, com en l'àmbit econòmic, perquè les famílies i els treballadors vinculats a aquest sector tinguin unes mínimes garanties de futur, com també en l'àmbit alimentari, perquè tots podem continuar gaudint del peix i dels crustacis a les nostres taules, una part indispensable de la nostra dieta i també de la nostra cultura. Davant d'això, i davant la iniciativa legislativa que vol impulsar ara la Comissió Europea reduint significativament els dies de pesca efectiva d'aquests 130 dies a 27 o alternativament incorporant modificacions costoses en les arts de pesca com l'augment del forat de la malla a les xarxes o la incorporació de portes voladores per no malmetre el fons marí en l'art de l'arrossegament, són mesures que, a més de semblar més pensades per les flotes industrials de l'Atlàntic i no tant pel tipus de vaixells de la Mediterrània, són mesures inassobibles actualment pel sector pesquer del nostre país. D'aquí la necessitat de fer aquest posicionament clar, reclamar a la Unió Europea més temps, més diàleg i un acompanyament financer per poder assumir aquestes inversions necessàries. Alhora, cal uns estudis més a fons per validar que aquestes mesures seran realment efectives en la recuperació de la població de peixos i crustacis, un objectiu compartit per tothom. A Catalunya tenim casos d'èxit que, com és el cas de la Cofreria de Pescadors de Palamós, La reducció de captures ha permès que la gamba roja hagi recuperat més ràpidament, que s'hagi recuperat en aquest entorn més ràpid que la resta del litoral, com evidencia un informe de l'Institut de Ciències de Mar. La feina feta aquí és la que hem d'estendre a tota l'activitat pesquera del país i ho hem de fer de forma platina i no de cop. En el cas de Barcelona, Tenim una flota principalment dedicada a la pesca de cèrcol i a les arts arsenals, però tot i així tenim nou embarcacions de sossegament que també els afectarà. I és una afectació, és una crisi que s'afegeix a crisis que venen d'abans, com la dificultat de renovació de relleu generacional o els límits imposats amb anterioritat. Des d'aquest Ajuntament hem de continuar donant suport a aquest sector. Amb tot, ens afegim a la demanda de flexibilitzar les mesures per garantir que el sector s'hi pot adaptar perquè necessitem un sector de pesca costanera viu si volem garantir que el pes de proximitat a les nostres taules. Per això votarem a favor.

Gràcies. Senyora Bonet, vostè sap que seguim en un context inflacionari que dificulta a molta gent arribar a final de mes, especialment a la gent jove i a les classes treballadores. En aquest context, en la nostra força al Parlament de Catalunya, vam aconseguir el compromís per part de la Generalitat per mantenir les bonificacions del 50% a la T usual i a la T jove, un compromís que s'anava a executar independentment si l'Estat mantenia o no la seva part. Afortunadament, ahir mateix l'Estat s'hi va afegir, amb el que ara l'esforç pressupostari que ha de fer l'ATM ha quedat substancialment reduït. I això obre la porta a incorporar una mesura adicional que per nosaltres resulta del tot irrenunciable com ho va ser durant els últims set anys de govern de l'alcaldessa Colau, com és la congelació tarifària, evitar un increment de l'IPC, com el del 6,75% que vostès han aplicat a les tarifes d'aquest any. I coneixem quina serà la seva resposta, perquè no és la primera vegada que tractem aquest tema, que el transport públic necessita un millor finançament, I ho compartim, però no podem traslladar aquesta responsabilitat a la butxaca dels ciutadans, com no ho fem amb altres serveis bàsics com la salinitat o l'educació. Com a administració tenim altres instruments que no estem desplegant i vostès ara tenen l'oportunitat de fer-ho. Tant a nivell de l'Estat, amb la llei de mobilitat sostenible, que ens ha de garantir uns recursos sostenibles i estables, Com a nivell de Catalunya, on tenim una llei de finançament del transport públic aprovada fa 10 anys, però que no ha desplegat la sèrie de mesures per complementar aquest finançament. Com també a nivell de ciutat, on podríem desenvolupar eines fiscals finalistes, com estan fent altres ciutats, com és el cas de la ciutat de Nova York amb el pH urbà, per precisament millorar el finançament del transport públic. amb una opció que amb el nou PMU vostès tenen la possibilitat d'incorporar. En els pròxims dies, l'autoritat del transport metropolità es reunirà per decidir sobre la política tarifària del pròxim any, una reunió on l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB, dues institucions presidides pel senyor Coiboni, tenen molt a dir. Amb el que els demanem, com els vam demanar també al Consell Metropolità, que demanin la congelació tarifària.

Això no és el que li estàvem demanant. Li estàvem demanant que mantingui la congelació tarifària i busquin altres fórmules de finançament del transport públic.

Sí, gràcies, alcalde. Votarem favorablement i l'únic que sí que volem demanar és que tractant-se les diferents administracions, tant l'AMB com els tres ajuntaments són accionistes majoritaris del grup terça, no té sentit que el contracte de subministrament elèctric d'aquesta infraestructura no estigui a càrrec de Barcelona Energia, amb el que els demanaríem que persisteixin en les gestions perquè es produeixi aquest canvi.

Gràcies, president. Jo crec que aquí, davant d'un govern de mínims que segueix sense presentar mesures de govern i informes, Junts presenta una propos molt àmplia, un pèl bativull de coses, perquè parlem d'avaluar plans de suport a l'empresa, millorar processos, agilitzar llicències d'obres, subvencions al tercer sector, visibilització d'empreses, orientació d'empreses, les llistes d'espera dels PIAT i el SARA, coordinació dels districtes o participació ciutadana. Ja avanço que nosaltres votarem a favor d'agilitzar l'administració pública, votarem a favor de fer-la més propera, perquè totes les administracions hem de seguir avançant en aquesta línia, especialment els ajuntaments, l'administració local, que som la primera porta d'entrada, la primera relació... de la ciutadania amb l'administració. Hem de fer més accessible l'administració pública, però sí que no volem deixar de dir que hi ha coses massa diferents per tractar-se totes alhora. Hem dit això, un punt que sí que volem posar èmfasi i tot i el vot a favor que ja he avançat, sí que estarem molt amatents a veure com es desenvolupa, és l'agilització de llicències d'obra. No pot anar en cap cas en detriment de la seguretat i la garantia que donen les llicències d'obres. L'últim cop que el seu grup va agilitzar llicències, de cop tenien 8.000 huts gràcies a la llei Omnibus i per tant hem d'anar amb compte amb aquesta agilització i en el cas de llicències d'obra ens preocupa especialment aquest fet. Dit això, com no pot ser d'altra manera, a favor de simplificar, d'acompanyar i de, com deia, facilitar la vida a la ciutadania, a l'empresa, a les associacions i, en definitiva, als veïns i veïnes de la ciutat.

per fer el nostre posicionament al respecte de la proposició, que crec que és el que hem vingut a fer. Entre el 2012 i el 2015 s'augmenta a la ciutat en 7.000 huts i això és fruit d'una llei Omnibus que vostès volen fer veure que no ho vam promoure vosaltres, però que la directora general d'aquell govern, el seu govern, definia com la llei Omnibus facilita al màxim el procés de regularització perquè el propietari o gestor de l'establiment ja no ha de demanar llicència sinó comunicar l'activitat. I aquesta és la simplificació que nosaltres votem a favor d'apropar l'administració, però que no volem caure en liberalitzar sectors que acaben revertint en els nostres barris, com s'ha demostrat que la seva actuació a la Generalitat de Catalunya va portar. I respecte, com que és una mica bativull, crec que els PAES, els que fa referència a la proposició, no són els d'assessorament a l'energètic, sinó d'assessorament a l'emprenedor. Em sembla que hi ha hagut una mica de confusió perquè hi havia uns quants temes barrejats dins la mateixa propos i ens hem acabat fent una mica de liu tots plegats.

Sí, gràcies. Nosaltres també votarem en contra d'aquesta proposició, millorar les condicions de la pagesia al nostre país. no passa per propostes negacionistes i reaccionàries com aquesta, que no solucionen res, sinó en continuar treballant de forma responsable per afrontar els principals reptes que té el sector. Des de la crisi climàtica, que són els primers damnificats, i cal continuar treballant per aconseguir una transició ecològica justa que ens permeti garantir la continuïtat d'aquest sector clau, com també donant suport als petits productors, que són majoria al nostre país, principalment també a l'àrea metropolitana, que són la baula més dèbil dins la cadena alimentària i que són clau per garantir la sobirania alimentària a la nostra ciutat. Tot el suport a les reivindicacions de la pagesia i per això votarem en contra.

Endavant. Sí, gràcies, president. Som conscients que BTV passa una situació complicada i difícil. Vull començar donant una salutació, una abraçada al personal de BTV, que ho està passant malament, a l'hora de construir aquesta televisió de proximitat dels barris de Barcelona. I també som conscients que això no és nou d'avui, però ens preocupa veure com, lluny d'anar millor, lluny de solucionar-se, sembla que la situació s'empitjora. No em sembla satisfactori, no em sembla raonable que s'hagin cessat dues direccions clau en una televisió de proximitat com informatius i programes i que, segons denuncien treballadors i treballadores, no hi hagi un rumb clar darrere d'aquests cessaments. Per tot això, és pel que demanem, volem conèixer, més enllà del Consell d'Administració, que compartim aquest model de gestió de la televisió amb independència, però sí que volem conèixer, com deia, més enllà del Consell d'Administració, l'opinió del govern i la posició davant d'aquests canvis i d'aquesta situació actual que passa a BTV.

Sí, és una mica una llàstima però no puc dir que em sorprengui, crec que no és votat el minut i pico, que no m'ha respost el que jo li deia. Jo li deia que entenent la situació i compartint el model de gestió, el govern governi i que el govern ens digui quina és l'opinió que li genera el fet d'haver cessat dues direccions com són programes i informatius sense haver explicat ni a aquest Consell Plenari, ni a la Societat Barcelonina, ni als treballadors i treballadores. Quin és el model de televisió de proximitat dels barris que hi ha darrere d'aquests cessaments? No sé si estan ben fets o no, però és preocupant que no hi hagi una alternativa quan es produeixen. I a més a més, plou sobremullat quan fa uns mesos ja hi va haver tot un seguit d'eliminació de programes, sobretot en clau cultural, i sembla que un altre programa com Plaça Tisner, també rellevant en l'actualitat cultural, sembla que també està en risc. Nosaltres insistim al mateix que ja deia l'alcaldessa Colau a finals del mandat passat. Reclamo no donar per tancat el conflicte i fer un major esforç pel diàleg. Crec que igual que parlem de TMB fa un parell de pregs, igual que parlem d'altres instàncies que no són directament, dependents d'aquest plenari, però sí que podem incidir, fer un esforç tots plegats, començant pel govern, pel diàleg i buscar facilitar les solucions.

Sí, gràcies. Aquest és un prec sobre el BICIC, tot i que dimarts passat va haver-hi un precord entre l'empresa adjudicatària i els treballadors, d'acord que celebrem i que ha de permetre unes millores condicions laborals i salarials, el servei de bici continua tenint una sèrie de problemes que no s'han resolt encara. Per una banda, és un servei que no para de créixer quan abonats, usos, estacions i nombre de bicicletes, fet que celebrem, ja que demostra que és un servei útil per continuar fomentant l'ús de bicicleta de tota la ciutat i alhora ens permet reduir el dèficit que suposa per les arques municipals la prestació d'aquest servei, Però, com deia, és un servei que no para de créixer, però, per altra banda, ens trobem amb una empresa adjudicatària que, tot i haver acceptat en els plecs la possibilitat d'aquest creixement, no s'està dimensionant adequadament. No només no creix en nombre de treballadors, sinó que els redueix, passant de 173 treballadors a 143, no incrementa el nombre de mecànics, redueix el nivell d'exigència laboral, a l'hora de detectar i retirar bicicletes espatllades, i tot això està provocant una degradació del servei amb estacions permanentment sense bicicletes, bicicletes amb mal estat o directament inservibles, sense frents, amb rodes desgastades, que posen en risc la seguretat dels propis usuaris i desprestigien el servei. El govern municipal no es pot desentendre l'adjudicatària, s'ha d'estar a sobre, mirar que es compleixen els compromisos adquirits, i del mateix que a l'Índice de mandat vostès es van reunir amb les quatre empreses de neteja i els van exigir unes millores en el servei i van incrementar el nombre d'inspeccions, creiem que han de fer el mateix amb l'empresa UTP de l'EM. Per tot això els demanem que es reuneixin amb els treballadors fet que no ens costa que hàgim fet encara, escoltin les seves demandes quan a les mancances del servei, quan a la necessitat d'ampliar la plantilla i que estiguin al damunt de la concessionària validant que, a més a més, es compleix amb el nivell de servei que estipula el plec de condicions.

Vostès que fan tanta bandera del diàleg, jo només dic que seguis amb els treballadors i escoltin les seves demandes. Amb tot, agraeixo l'acceptació del PREC i per part nostra ens tindran al costat per continuar treballant en el foment de la bicicleta i per millorar el bici. Gràcies.

Gràcies, president. Bon dia a tothom. Des de Barcelona en Comú, tot i que considerem que aquest no seria el moment més adient per presentar una mesura de govern en ple període electoral, sí que valorem positivament que aquest govern treballi per continuar avançant en la descarbonització de la nostra ciutat amb l'impuls de fons d'energies renovables i de proximitat com és l'energia solar fotovoltaica. Ara bé, repassant aquesta mesura de govern, sí que valorem que és una mesura excessivament continuista que incorpora l'execució de molts projectes que ja estaven planificats en l'anterior etapa, que el nivell d'inversió no fa un salt qualitatiu i que es continua vinculant la incorporació de noves instal·lacions al procés de transformació i millora de l'espai urbà, a la millora... dels edificis municipals i dels equipaments, cosa que provoca que sigui una incorporació lenta. Si comparem amb l'anterior mandat, l'etapa de l'alcaldessa Colau, sí que va haver-hi un increment exponencial respecte a l'etapa de l'alcalde Trias i creiem que aquest creixement exponencial s'hauria de mantenir. En canvi, veiem que les mesures que es presenten, que com dic, són mesures que creiem que estan encertades perquè són mesures que ja es van impulsar a l'etapa anterior no ens permetran fer aquest creixement exponencial, que creiem que és necessari si volem assolir els objectius que vostès ens plantegen i que nosaltres compartim de la plena descarbonització de la nostra ciutat l'any 2030. En aquest sentit creiem que caldria mesures més disruptives, més transformadores, com seria una empresa municipal d'energia, que seria un operador autònom, que es podria fer sota el paraigua de Barcelona Energia, que passaria a ser no tan sols una comercialitzadora, sinó també una empresa productora d'energia, que comptaria amb el lideratge i l'impuls de l'Ajuntament, però també amb la ciutadania, empreses i entitats, constituint, de facto, una comunitat energètica de bas municipal, com estan fent ja altres municipis. I que permetés mesures tan raonables com, per exemple, que un garatge, una nau industrial o el terrat d'una església, com veiem que passa allà al municipi del Prat, pogués ser cedit a l'Ajuntament perquè aquest fes unes instal·lacions fotovoltaiques i que això beneficies amb el finançament i l'ajuda de la ciutadania i les empreses del voltant, permetés tenir accés a aquesta... nova font d'energia. En definitiva, és una mesura que ens agrada, lògicament, però creiem que no és prou disruptiva, prou innovadora. Creiem que no és suficient el lideratge municipal, sinó que hem d'incloure el veïnat i les empreses amb el finançament, amb l'accés als beneficis i que tot es faci amb lideratge i gestió municipal per afrontar el repte descomunal que tenim de la transició energètica.

Gràcies, alcalde. Aquesta setmana llegíem en una entrevista al periòdic el Camilo Ramos, president de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, la FAB, que mencionava el problema de l'habitatge, emergència habitacional, li deia a ell, com el principal problema que pateix a dia d'avui la nostra ciutat. Crec que la majoria en aquest plenari compartim aquest diagnòstic. En els darrers vuit anys, aquest ajuntament... Tot i no tenir les competències en habitatge, ha fet un enorme esforç mobilitzant més de 1.000 milions d'euros en inversions per aconseguir doblar l'any 2025 el nombre d'habitatges públics respecte als que hi havia fa 10 anys. Aquests nous habitatges públics, però no tots provenen de noves edificacions, sinó que un 21%, s'han aconseguit via la fórmula del tanteig i retracte, una fórmula ràpida, eficient i estratègica d'aconseguir nous habitatges públics i que resulta imprescindible, repeteixo, imprescindible en aquells barris, com per exemple l'Eixample, on no hi ha solars disponibles per a fer noves construccions. En els anteriors dos mandats, en un govern compartit entre socialistes i comuns, Es van adquirir 51 noves finques, el que significa entre 6 i 7 adquisicions per any. Però des de juny de 2023, quan comença aquest nou govern, l'Ajuntament ha tingut la possibilitat de comprar 101 edificis nous, molts d'ells en aquests barris tensionats, que com deia abans, és molt difícil construir habitatge públic nou i, segons no ha transcendit, que s'hi hagi comprat clar. Llavors, la pregunta és clara. Té previst el seu govern la compra d'edificis per tanteig i retractes, especialment en aquells barris que no disposen de cap solar municipal?

Gràcies per les explicacions. Compartim que el tanteig i retract de la compra d'edificis no és l'única estratègia. Compartim també que és una actuació prioritària en aquells barris on disposem de menys sols, però no m'ha quedat clar. És a dir, han comprat vostès edificis en aquest últim any i tenen intenció de seguir comprant?

Sí, bon dia. Primer de tot voldria enviar una abraçada al meu escalf al regidor i company Jordi Coronas. I respecte al punt que ens porten a votació, nosaltres sent un mer formalisme, al final el BIS continuarà fent ús d'aquestes instal·lacions, hauríem votat a favor, però ens abstindrem amb coherència amb el que ja han expressat els meus companys de grup, No donarem suport a aquest govern mentre desnoni a famílies a Baicarca i per això ens abstindrem.

Gràcies, alcalde. Des del nostre grup entenem que aquest és un procediment formal però important que ens permet avançar en l'impuls i en dotar de major concreció aquest projecte de nou campus de salut de l'Hospital Clínic de Barcelona. Vull recordar que trobar aquesta nova ubicació a la zona esportiva de la Universitat de Barcelona ha estat gràcies a la feina, entre d'altres, realitzada al mandat passat pels regidors Jordi Martí Grau, com també la Gemma Tarafa des de l'àrea central. des de la regidoria de Salut i el Pau González des del districte de l'Eixample, sense els quals les negociacions tant amb la Generalitat com amb el Consorci del Clínic no haurien arribat a bon port. I és també gràcies a aquesta nova ubicació que al districte de l'Eixample hem pogut guanyar un nou espai per ubicar definitivament l'escola entensa. Dit això, es tracta d'un projecte estratègic, com ja s'ha dit, que no només és estratègic per la ciutat, sinó també pel conjunt del país, que reforça el lideratge de Barcelona en recerca i en serveis sanitaris, el mateix temps que ens dona una oportunitat de repensar la connexió entre Barcelona i Espúrgues, incorporant una nova avinguda metropolitana. Nosaltres hauríem volgut votar a favor d'aquesta aprovació, però ens abstindrem per coherència amb el nostre posicionament al llarg d'aquest plenari.

Aquest pla especial urbanístic fa un pas necessari per la implantació de 29 nous dipòsits de regulació que ens permet avançar en l'execució del PEDISBA, el primer pla director integral d'ascenejament de Barcelona aprovat durant el mandat passat en un context d'emergència climàtica i és que adaptar Barcelona al canvi climàtic és i ha de ser una prioritat Aquests dipòsits ens ajudaran a evitar inundacions i alhora reduiran els sobreiximents de clavegram al mar en episodis intensos de pluja, episodis cada vegada més habituals. Cal tenir present que construir aquests dipòsits de grans dimensions en una ciutat consolidada com la nostra s'ha de fer amb diàleg i de forma participativa amb el veïnat. i alhora hem de tenir present que augmentarà substancialment el volum d'aigua a tractar a les sedars, a les estacions depuradores d'aigües residuals, amb el que caldrà redimensionar-les conseqüentment. En aquest punt nosaltres votaríem a favor, aquest és un pla nostre, redactat i liderat pel regidor Eloi Badia a l'anterior mandat, però novament ens abstindrem.

Gràcies. Avui els presentem un prec sobre l'ampliació de l'aeroport, però si em permet, senyora Bonet, jo voldria començar fent-li una pregunta. Una pregunta que espero que em pugui respondre. Si tots estem d'acord que a Barcelona no hi cap un turista més, paraules textuals de l'alcalde, com justifica vostè que el seu govern continuï donant suport a l'ampliació de l'aeroport quan aquest és la principal porta d'entrada de turistes a la nostra ciutat?

Sí, senyora Bonet, és obvi el que demanem. Demanem que aquest Ajuntament es posicioni en contra d'aquesta ampliació. I no m'ha respost la meva pregunta, que era molt concreta, perquè la resposta és òbvia. Aquesta ampliació el que ens portarà seran més turistes. El mateix Consell Assessor d'Infraestructures... que el seu govern va crear, ho quantifica. El 74% dels nous vols serien de low cost i només hi hauria un increment d'un 2% en vols intercontinentals. Amb el que farem que l'aeroport del Prats es consolidarà encara més com el primer aeroport europeu de vols de baix cost. Un posicionament aquest que comparteixen també els experts com el senyor Xavier Fageda, o el senyor Donaire, el seu nou comissionat de turisme, que també estan en contra d'aquesta ampliació. Malgrat tot, vostès continuen defensant passar de 55 a 80 milions de passatgers, quan sabem que 8 de cada 10 turistes que arriben a la nostra ciutat ho fan en avió i que, com a mínim, la meitat d'aquests viatgers que aterraran el Prat seran turistes. Com podrà suportar a la nostra ciutat 12 milions i mig més de turistes? Perquè és cert, aquest és un debat sobre el model de ciutat, no sobre 500 metres de pista. És un debat sobre el model productiu i sobre com afrontem els reptes ambientals. I amb aquesta ampliació el que vostès estan promovent no és més connectivitat internacional, sinó és més monocultiu turístic, més feines precàries, més emissions i més pressió sobre l'habitatge. En definitiva, un model que ens farà més pobres i més vulnerables. Ahir mateix el periòdico publicava una enquesta segons la qual Dos terços dels barcelonins són partidaris de contenir el turisme i més de la meitat dels veïns i veïnes estan en contra d'aquesta ampliació. El mateix Consell Assessor que vostè va crear ja va deixar clar que hi ha marge per millorar la gestió aeroportària i fent-ho es poden encabir més vols de llarg ràdi sense necessitat d'ampliar pistes.

Sí, gràcies, bon dia. Votarem a favor i simplement remarcar que esperem que aquestes quatre adhesions es noti en les polítiques municipals que impulsa aquest consistori perquè de res serveix formar part de la red de Ciutadans per la Bicicleta si com a municipi deixem d'impulsar polítiques a favor de la bicicleta De res serveix formar part d'Impacts Europe, si després ens carreguem polítiques socials innovadores implementades els últims anys, com el Vilaveïna o el Concília, esperem que com a ciutat seguim tenint una veu activa dins d'aquestes quatre associacions i que impulsem polítiques innovadores que ens permetin ser un exemple per a altres ciutats.

Gràcies. Votarem a favor. Tenim la responsabilitat i també l'obligació legal de reduir el nombre de residus que genera la nostra ciutat, 730.000 tones l'any 23, i sens dubte la reutilització que promou Areca és una de les vies per aconseguir-ho. Aquesta adhesió l'hem d'acompanyar de polítiques municipals decidides a favor de la reutilització per tal de reduir el milers de tones que encara avui dia portem a Bocados i a la planta incineradora de Terça a Sant Adrià. La legislació i el Pla Residu Zero ens obliga a arribar a un 7% de reutilització l'any 27 i, malauradament, estem molt lluny d'aconseguir-ho. Calen, per tant, més iniciatives, com la impulsada l'any 17 amb el Centre de Gestió de Residus Tecnològics de la Fundació Trini Jove, iniciatives que ens permeten una millora ambiental alhora que ens permeten generar noves oportunitats laborals.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona en Comú, tot i que creiem que hi ha marge en les accions que ens proposa Esquerra Republicana, compartim els objectius que planteja aquesta proposició. Creiem que és imprescindible responsabilitzar aquells que generen els residus i hem de feibaldre el principi de qui contamina paga i per això i per evitar que es posi en dubte aquests objectius votarem a favor. Tot i així, com els deia, creiem que hi ha marge de millora i és que primer de tot creiem que s'ha de diferenciar entre les taxes de residus domèstiques i les comercials i que són aquestes últimes les que han de cobrir els costos derivats dels residus generats per l'activitat turística. Al final són hotels, restaurants, comerços, els que donen servei a aquests turistes, tant si són turistes que per nocten com a visitants de dia, i s'han de responsabilitzar de tots els costos derivats de la seva activitat econòmica. I si tenim la sospita que aquestes taxes actualment no cobreixen el 100% d'aquests costos, especialment si tenint en compte els residus que els clients d'aquests establiments acaben dipositant a l'espai públic, el que cal és revisar la fórmula de càlcul d'aquestes dues taxes, tant la de recollida com la de tractament. I en aquest procés de revisió també veiem convenient que es considerés els habitatges d'ús turístic com una activitat econòmica i, per tant, que paguin el prou comercial i no pas el domèstic com fan ara. Perquè fa l'increment de costos de la neteja de l'espai públic derivat d'aquesta activitat turística, cal tenir en compte que aquest cost és sufregat directament per l'Ajuntament a través del contracte de neteja, sense que aquest estigui vinculat amb les taxes de residus, amb el que no hi hauria problema i tindria tot el sentit del món que es compensés per aquesta despesa municipal, part d'aquesta despesa municipal, mitjançant... part de l'import recaudat amb el recàrrec turístic. En definitiva, si aquesta iniciativa es prospera, que esperem que sí, esperem que incorpori aquests dos aspectes que plantegem. Per una part, la revisió de les taxes comercials i l'ús del recàrrec turístic per sofregar els costos de la neteja del viari. A més, per impulsar aquestes dues iniciatives no caldria modificar la llei estatal de residus. Gràcies.

Gràcies, bon dia a tothom. Avui ens presenten un pla que en paraules de l'alcalde pretén ser una resposta ambiciosa i rigorosa d'un dels impactes més devastadors de la crisi climàtica com és la calor. Però si alguna cosa defineix aquest pla no és ni l'ambició ni la rigorositat. sinó la distància abismal entre la gravetat del problema que reconeix i la timidesa de les mesures que proposa. Els més reaccionaris seguiran pensant que som uns exagerats i que sempre hem tingut estius calorosos, però la realitat que ens mostren les dades i no les opinions no pot ser més alarmant. Estem davant d'una anomalia històrica i en aquest context caldria un veritable pla de xoc. Una aposta valenta, decidida, amb mesures transformadores i recursos a l'altura de l'emergència. Però el que ens presenta avui la senyora Bonet són polítiques continuistes. Polítiques continuistes per un escenari que malauradament no ho és de continuista. I tot i que la senyora Bonet parla que en aquest pla neix del convenciment que cal actuar de manera decidida, la realitat que veiem al dia a dia del seu govern són accions d'una gran tabió. Parlen de la gravetat de l'efecte Illa de Caló, però no disminueixen la superfície asfaltada a la ciutat. A falta d'eixos verds, senyora Bonet, on són els interiors d'Illa que van prometre durant la campanya electoral? Parlen de confort tèrmic als habitatges. però tenen paralitzades les rehabilitacions als barris del Besòs. Parlen de combatre la pobresa energètica, però no fan cap esforç per accelerar un dels serveis més innovadors impulsats en el mandat anterior, com és el Servei Municipal d'Autoconsum Compartit, que preveu destinar un 30% de l'energia produïda a famílies vulnerables. Parlen d'actuar sobre els centres educatius, però han frenat en sec el programa Transformem els Patis, passant de 70 actuacions al mandat anterior a només 9 en aquest. Per no parlar del programa Protegim les Escoles, que directament se l'ha encarregat. I finalment, parlen d'accions a curt termini però sense garanties clares de dotació econòmica. No hi ha calendari vinculant, no hi ha territorialització i el més greu, no hi ha cap mirada interseccional que abordi com que l'afecti de manera diferent segons el barri, el gènere o la classe social. Senyora Bonet, Vostè avui es posa el pin de la lluita climàtica, però demà seguiran amb les mateixes polítiques retardistes de sempre. Més asfalt, més cotxes, més avions i més turisme. Aquest pla que avui ens presenta és un exercici d'autocompleença. és posar-li un llacet a mesures ja existents i fer veure que s'està actuant. Però la ciutat necessita molt més que això, necessita una visió de futur que no es limiti a administrar la inèrcia, sinó que es proposi canviar de veritat el model de ciutat. Si més no, a intentar-ho de forma decidida, com es va intentar durant els dos mandats anteriors.

Sí, gràcies. El nostre grup votarà favorablement d'aquesta aprovació definitiva. Una ordenança nascuda, recordem-ho, d'una proposta tant nostra com d'Esquerra Republicana. Es tracta d'una mesura que s'ha aplicat amb èxit en altres municipis metropolitans i que, com deia la tinenta, ens permet un estalvi de fins a un terç en aquells edificis on s'ha aplicat. Sí que és veritat que ens hauria agradat que fos una mica més ambiciosa i per això en el procés d'aprovació el nostre grup va presentar esmenes, esmenes que han estat parcialment acceptades, esmenes que principalment anaven encaminades perquè en un futur pròxim, quan inevitablement ens tornem a trobar en un escenari de sequera greu, aquells que porten a terme una activitat econòmica basada en un recurs tan escàs i paraguat com és l'aigua, hagin pres les mesures necessàries per reduir considerablement el seu consum, com és el cas clarament del sector hoteler, on recordem que amb dades del propi sector consumeix el doble de litres d'aigua i dia per persona que ho fa un ciutadà normal i fins a cinc vegades més en el cas dels hotels de luxe. Per això nosaltres defensàvem que calia mesures retroactives, que en un període raonable fes que el sector incorporés aquests sistemes d'aigües grises, no ho hem aconseguit, però almenys sí que tenim el compromís per part del govern que en un període curt es revisarà l'ordenança i que en el nou protocol de sequera s'incorporarà l'obligació als grans consumidors privats a incorporar sistemes d'estalvi d'aigua. Agrair, finalment, tota la feina feta pels tècnics de la casa en la redacció d'aquesta ordenança, que tècnicament no era senzilla, com també el seguiment i l'acompanyament que ens han fet entitats com Aigües Vida.

Gràcies, alcalde. El Partit Popular ens planteja avui, amb el suport de Junts, com veiem, una proposta molt clara. Continuar incrementant la capacitat operativa de l'aeroport del Prat i situar Barcelona, com si no ho fos encara, com una de les principals ciutats turístiques del món. Si no n'hem tingut prou amb el creixement desmesurat dels últims anys, convertint-nos en el primer hub europeu de vols de baix cost, ara se'ns planteja una ampliació per fer arribar encara més avions i encara més gent. Concretament, segons la proposta de ENA, 20 milions més de passatgers. Vostès creuen que això és el que realment necessita la nostra ciutat? 20 milions més de passatgers, la majoria d'ells turistes? Vostès ens parlen de vols intercontinentals i podríem estar d'acord, però això és la xocolata del lloro de la proposta que ens fan. El que realment ens estan proposant és ampliar encara més la gran porta d'entrada del turisme a la nostra ciutat. 8 de cada 10 turistes arriben en avió i no podem continuar amb el creixement desmesurat dels últims anys. Si estem d'acord, i així ho ha expressat una majoria de grups en aquest plenari, que cal posar un límit al creixement dels creuers a la ciutat, és incongruent no fer el mateix amb l'aeroport. perquè aquest no és un debat sobre 500 metres de pista, és un debat sobre el model productiu del país i sobre com donem resposta als grans reptes ambientals als quals ens afrontem. Un debat entre una infraestructura anacrònica o infraestructures de futur que vagin d'acord amb el nou sentit comú europeu que veiem reflectit en les polítiques aeroportàries de les grans ciutats europees, on cap d'elles està fent créixer els seus aeroports, sinó tot el contrari. Aposten per prohibir vols de redir curt, els substitueixen per viatges en tren i limiten el nombre de passatgers. La proposta que ens fa ENA no és acceptable. Una N que, com estem veient, en gran comunió amb els partits que avui votaran a favor d'aquesta proposició. Només cal veure la llista d'antics i futurs càrrecs del seu Consell d'Administració, Josep Piqué, Durant i Lleida, i ara el senyor Tramosa. I per acabar, senyor Coiboni, no pot ser que el seu govern en un plenari ens porti una mesura com és el Pla Clima que preveu assolir les zero emissions l'any 2030 i alhora puguin arribar a estar d'acord amb una ampliació que generarà un increment substancial de les emissions. Per tot això votarem en contra. Barcelona necessita infraestructures que afrontin els reptes del segle XXI i això no passa ni per més vols ni per més turistes.

Gràcies, Tinent. Bon dia a tothom. Començar agraint al Tinent i al seu equip que ens hagi fet arribar la informació que li vam demanar a la comissió. Així tot, un cop l'hem revisada, Barcelona en Comú votarà en contra d'aquest canvi d'adhesió I el motiu per fer-ho és perquè Barcelona treballa per esdevenir referent, per esdevenir capital científica i de la innovació en l'àmbit europeu i considerem que no té sentit que destinem recursos propis a una fundació amb seu a Madrid, que no contribueix a reforçar aquest lideratge, sinó que ens desplaça el focus cap a aquesta ciutat. Hem estat revisant el Pla Estratègic de Ciència i Innovació, mesura de govern que se'ns va presentar fa menys d'un any. En cap moment s'hi menciona la Fundació Cotet. De fet, en l'eix de promoció internacional, relat i posicionament, no es planteja que Barcelona hagi de donar suport a institucions de l'àmbit estatal, sinó, justament, al contrari, que sigui l'Estat, en el seu sentit més àmpli, que incrementi el seu suport per consolidar Barcelona com a capital científica i de la innovació.

Sí, gràcies. Votem favorablement. Un any més renovem el compromís d'aquest Ajuntament amb el finançament de l'ATME, en aquest cas per l'any 2025, i com explicava la tinenta inclou la bonificació dels títols de transport públic d'ús habitual s'oblidava d'especificar, però exclusivament pel primer semestre. Una bonificació que ens ha permès que en un context inflacionari d'increment del cost de la vida, agafar el transport públic per anar a treballar o estudiar, no es converteixi en una preocupació més. I restem a l'espera que properament ens presentin també l'aportació per a cobrir la bonificació pel que resta de l'any, tal com s'havien compromès.

Regidor López. Sí, bon dia. Abans que res, permeti'm donar la benvinguda als treballadors de la Gossera, que ens acompanyen fent la seva reivindicació. I respecte a aquest punt, nosaltres votarem a favor. Estem d'acord amb aquesta desestimació de la sol·licitud de reequilibri econòmic. Tant l'informe jurídic com l'informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat són molt clars. Tot i les obres, l'aparcament de Francesc Cambó ha tingut l'accés obert durant tot aquest període, amb el que la disminució dels ingressos que també afecta en aquest Ajuntament, perquè els recordo que són propietaris del 40% de la concessionària, entren dins del risc i ventura que ha d'assumir la pròpia societat concessionària.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona Comú també estem d'acord de l'impuls d'aquest fons de fons, que és un pas més en la feina sempre pionera d'aquest Ajuntament de suport a l'ecosistema emprenedor a la ciutat. Un fons que a més ens permet fer un alt d'escala respecte als fons anteriors, arribant a aquests 30 milions d'euros, que ens permet principalment dues coses. Per una banda, treure gestores de fons europees, que en definitiva acabaran invertint els seus diners en empreses de la nostra ciutat, i, per altra banda, apostar per fons, no només en fases de creació d'empreses, sinó de consolidació, evitant que aquestes empreses que funcionen acabin sent comprades per empreses de fora i acabin relocalitzant la seu de les seves empreses.

Gràcies, i també votarem favorablement d'aquest projecte d'innovació urbana, un projecte impulsat durant el mandat anterior, que no només ens permet guanyar habitatge públic per a joves, sinó que ens permet repensar com construïm els habitatges amb processos constructius ràpids i més econòmics, mitjançant mètodes industrialitzats i amb el projecte a prop, el d'allotjaments de proximitat provisionals, vam poder validar aquesta fórmula i amb aquest nou projecte, Wikihousing Barcelona, ens permet seguir avançant en aquesta mateixa línia i en definitiva el que estem fent és posar el talent que tenim a la nostra ciutat al servei del gran repte que suposa la crisi de l'habitatge.

Sí, nosaltres també votarem a favor reconeixent el valor de la Casa Amèrica com a institució de garantia dels drets culturals de la ciutadania i, per tant, amb aquest pas que fem esperem que s'aprofundeixi en la relació de la Casa amb Barcelona, entesa amb aquesta gran Barcelona que representa també la Diputació de Barcelona.

Té la paraula el regidor López. Bon dia a tothom. Gràcies, president. Com ja vam manifestar a la comissió, votarem a favor d'aquests dos punts, que, per una banda, incorporen al pressupost actual subvencions nominatives de projectes que tenen un component social i sense ànim de lucre que té tot el sentit del món que l'Ajuntament acompanyi, com l'ajuda que fa la Fundació Ramon Martí Bonet per fer arribar ulleres a preus reduïts a famílies vulnerables. I per altra, en quant al punt 8, també votem a favor de l'increment de la subvenció a les organitzacions sindicals per facilitar la seva participació institucional i els informes que fan aquest Ajuntament.

Estem contents de poder otorgar aquesta medalla a Miguel Milá Sagñé, un pioner i un referent local internacional del disseny industrial al qual s'hi va apropar compaginant alhora una mirada molt barcelonina entre l'artesania i la innovació. Això és l'ADN de la seva obra. al llarg de la seva carrera ha demostrat una creativitat i una habilitat excepcional en la creació de mobles, d'il·luminació, d'altres objectes de dissenys que combinen de manera, en una confluència genial, la funcionalitat i l'estètica. Premiem també la seva contribució al disseny sostenible, fins i tot abans que això fos un concepte. Ell ja feia un disseny sostenible utilitzant materials naturals i tècniques de fabricació respectuoses. Val la pena destacar també la seva passió pel disseny que ha anat acompanyada no només de dissenyar sinó també de formar altres generacions de dissenyadors amb un entusiasme innovador. No es pot entendre Barcelona sense el disseny i no es pot entendre el disseny sense Miguel Milà. Dit això, sumar-nos a la reflexió que feia també el regidor Rius, aquestes medalles són de l'Ajuntament de Barcelona, no del govern de la ciutat, i vostès són un govern que no consensua ni allò que genera consens. Jo deixo aquesta reflexió aquí perquè des de Barcelona en Comú estem preocupats per la manera com anem abandonant la manera d'otorgar les medalles distincions i a cada plenari anem sumant a la corrua de medalles però anem abandonant la manera de fer d'aquest Ajuntament.

Gràcies. Sí, votarem a favor, igual que ho vam fer ja a la comissió, d'estimar parcialment les al·legacions per la revisió de preus del contracte de recollida de residus i neteja que van presentar les quatre empreses dels quatre lots a les que els va adjudicar. Es fa amb els termes establerts el contracte. dos anys després del seu inici i seguint les fórmules i els coeficients estipulats. Em sembla bé no estimar totes les al·legacions presentades, ajustant-nos el topall del 2% i acceptant l'increment del 0,5% a la revisió de preus pel personal del sector públic, aconseguint així millores a les condicions del personal de neteja.

Gràcies, tinenta. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició i els avanço com ho hem fet amb totes aquelles que fins ara i totes aquelles les que vinguin que posin l'ús del català com un dret de la ciutadania d'ampliació de l'accés a la cultura i a la generació de comunitat. perquè el català precisament ha jugat i juga un paper fonamental com a motor de cohesió social i la defensa de la llengua catalana ha estat històricament un element central del dret que ens identifica, que ens reconeix, que ens garanteix aquesta relació entre iguals. A més a més ens enriqueix culturalment i per tant l'enfortiment del català ha de ser un espai de trobada la llengua vehicular de la... de la ciutat i fer-ho no perquè sí, sinó com a motor d'integració, d'inclusió social, etc. Jo he de dir, i agraeixo al regidor Rodríguez les converses que hem fet al voltant d'aquesta proposició, el bon to, la voluntat d'arribar a acords, però sí que sobta, perquè just ara estem treballant amb una comissió d'experts, que és veritat que no parla de tot el que planteja la proposició, però el timing m'ha sobtat una mica, precisament perquè al setembre acabarem la feina de la Comissió d'Experts i hauríem pogut esperar a recollir aquesta feina per plantejar aquesta proposició. Dit això, només com a puntualització, perquè entenem que seguir avançant amb aquesta promoció del català i fer-ho en base tant a les proposicions que ja hem fet com també a la mesura de govern de les 68 accions per promoure l'ús del català a Barcelona, emmarcant-nos en el pla nacional per la llengua que dona... aquest marc més general de tot el país, creiem que és una bona mesura. L'estratègia municipal de les 68 mesures es va definir precisament en un comitè d'experts, plural, divers, amb gent vinguda d'arreu, i lamentem aquesta falta de tenir les eines, no fer-les treballar. Dit això, creiem, com deia, que tenim un full de ruta que és ambiciós, consensuat amb una sèrie de propostes que s'estructuren en 12 àmbits, posem ja les eines perquè... es garanteixi. El regidor Rodríguez posava alguns exemples. Jo, pel localisme d'això, no entenc com l'Ajuntament de Barcelona tradueix els cartells dels Consells de Barri d'Horta-Guinardó, català, castellà... Això no ens apropa a més gent i, en canvi, crec que ningú neix el paper de la llengua catalana, que és, com deia al principi, llengua que ens garanteix l'entesa entre tots i totes. En conseqüència, votem a favor.

Jo només encoratge el govern a que tot hi hagin votat en contra, com que això s'aprova per majoria del plenari, executin el que demana la proposició i si pot ser tota aquesta informació que han dit de coses que ja estan passant, a diferència del que ens tenen habituats, ens comparteixin tot això per poder fer millor la nostra feina.

Sí, bon dia. Nosaltres farem una abstenció perquè, tot i que aquesta modificació estatutària pot resultar de poca rellevància, sí que fa que Fira 2000 passi a ser una empresa 100% pública i volem remarcar amb el nostre posicionament que no deixa de ser paradoxal que normalitzem disposar una empresa pública per impulsar espais firals i, en canvi, no hi hagi aquest mateix consens per aplicar aquesta mateixa fórmula per altres serveis que nosaltres considerem essencials per a la ciutadania, com podrien ser, per exemple, el subministrament de l'aigua o els serveis bancaris.

Sí, gràcies. Ho vèiem correcte i no repetirem els mateixos arguments que el senyor Calvet, així que simplement expressar el vot favorable.

Sí, no hi ha diners per lluitar contra l'emergència habitacional i fer més compres per teix i retracte, com ens deia la senyora Bonet, però sí per fer aquesta subvenció de dos milions i mig al circuit de Montmeló. Des de Barcelona en Comú sempre ens hem oposat i avui no serà una excepció. Creiem que la ciutat no ha de fer una aposta tan decidida per una infraestructura que no respon a les necessitats ni als objectius de la ciutat. I a més, en una ciutat que ja ha arribat al seu límit turístic, Creiem que no té sentit continuar vinculant la marca Barcelona al nom del circuit i promocionant-se via grans esdeveniments com la Fórmula 1 o el Gran Premi de Motos. Barcelona no necessita més promoció i a més creiem que el circuit ja té prou prestigi per projectar-se per si sol.

Votarem a favor, com hem fet sempre, d'aquest conveni que ens permet fer el manteniment unificat de les rondes i celebrem, com ja vam expressar la comissió, que s'hagi incorporat a les clàusules l'estudi de viabilitat perquè el subministrament elèctric es faci a través de Barcelona Energia i esperem que puguem solucionar quan abans millor aquest sense sentit que un mitjà propi tant de l'Ajuntament com de l'àrea metropolitana que ens prové d'energia sostenible amb un cost competitiu i que a més ens permet beneficiar de les instal·lacions fotovoltaiques a l'entorn de les rondes no sigui ja la subministradora d'energia a aquesta infraestructura.

Gràcies. Sí, al llarg de la història d'aquest Ajuntament s'han dut a terme nombroses especificacions de carrers. La gran majoria s'han fet sense fer modificacions del planejament urbanístic i mai fins al mandat anterior s'havien judicialitzat. Els hi poso dos exemples molt clars. El carrer Enric Granados, on tenim trams en plataforma única amb fins i tot més restricció al vehicle privat que al carrer Consell de Cent. O l'altre cas ben conegut és el del portal de l'Àngel. Cap d'aquestes actuacions van acabar judicialitzades. Cosa diferent és quan qui governa la ciutat és Barcelona en comú i aquí del que es tracta és d'erosionar a tota costa un govern valent, feminista i transformador. Miri, els eixos verds no només han estat reconeguts i premiats internacionalment, com tractarem en el PREC que porta avui el meu grup, un reconeixement que manté a Barcelona a l'avantguarda de l'urbanisme i de l'arquitectura contemporània, sinó que sobretot han estat un èxit per a la ciutadania. Han generat més espais amables, més verds, fins a deu vegades més verd que un carrer normal i espais més saludables que estan millor adaptats a les necessitats actuals dels veïns i que ens permeten que la ciutat pugui afrontar molt millor els reptes tan climàtics, onades de calor, sequera, pluges torrencials, i alhora ens permeten disposar en entorns on la ciutat ja està consolidada, com el districte de l'Eixample o Sant Martí, de nous espais de socialització. En definitiva, una nova filosofia de carrer que respon a les necessitats del percent, però que, a més, ens connecta amb velles aspiracions, des del Pare de l'Eixample i de Folts Cerdà, que demanava ruralitzar allò que és urbà, o fins al desig de l'alcalde Maragall, que ja l'any 1995 defensaven al BAN els drets dels vianants, la necessitat, li llegeixo textualment, de recuperar per al vianant espais que en certes vies principals es destinaven en primícia al vehicle. Els agradi o no, això és el que representen els eixos verds i Superilla Barcelona i no entendre-ho, com tampoc sembla que ho ha entès el govern Coivoni, és no entendre cap on avancen les ciutats del segle XXI.

Gràcies, bon dia a tothom. Mantenir els motius que hem expressat en el punt anterior, també farem una abstenció en aquest punt, tot i que ens hauria agradat poder-hi votar a favor. Aquestes bonificacions és una política que ens sentim com a nostres, de fet va ser una de les condicions que vam demanar per l'aprovació de les ordenances fiscals d'aquest any, una mesura que veiem del tot necessària en un escenari d'increment de preus, però no de salaris. I defensem aquestes bonificacions sense renunciar també... a reclamar les inversions necessàries per part de l'Estat i la Generalitat per garantir la qualitat i feabilitat del transport públic. No és una cosa o l'altra, com de vegades se'ns diu, si no hi ha diners per totes dues coses, el que els demanem és que deixin de subvencionar avions i aeroports. No pot ser que agafar un avió per anar de vacances resulti més econòmic que anar a treballar.

Des del nostre grup compartim la necessitat de seguir millorant el model de licitació, continuar amb la línia inicial del mandat anterior incorporant criteris ambientals, qualitat del servei sense renunciar a preus populars, continuar millorant les condicions laborals i incorporant el model de gestió social i comunitària com ja es fa a les guinguetes dels parcs de la ciutat i en algunes concessions de maques i gelats a la pròpia platja. Aquestes guinguetes bars són una activitat altament rendible per a qui la gestiona i creiem que ha de continuar generant un retorn econòmic important per la ciutat, però també social i veïnal. Junts avui ens proposa fer una comissió per repensar aquest model de licitació i, segons ens deia la mateixa senyora Ortega, parla d'incorporar totes les parts implicades, però Junts s'oblida de les entitats veïnals, entitats veïnals que, com l'Associació de Veïns de Barceloneta, tenen molt a dir en quant a aquestes licitacions. Nosaltres els hem plantejat fer una transacció per incloure aquestes entitats, però ens han dit que no, amb l'argument una mica rocambolesc, que no volen que l'alcalde acabi fent-se fotos amb aquestes entitats. Nosaltres, més enllà del que vulgui fer el senyor Coiboni, que ja tots sabem que té una notable afició a sortir a les fotos, entendrà que no podem avalar una comissió impulsada exclusivament amb el gremi i d'esquenes al veïnat. Obviant el conflicte obert actualment entre el gremi i les entitats veïnals, amb la proposta ciutadana de modificació de l'ordenança de terrasses, un gremi que legítimament defensa els interessos fonamentalment econòmics dels seus associats, però que entra reiteradament en conflicte amb aquest Ajuntament, com hem vist aquesta mateixa setmana, oposant-se les mesures de contenció horària al carrer Enric Grada 2, anteposant els beneficis econòmics a curt termini per sobre del benestar i la convivència veïnal. Potser, senyora Ortega, el model que busquen vostès juntament amb el gremi és un model de qualitat, però qualitat per a rics, que permeti guanyar encara més diners a les concessionàries i que no es preocupi pel retorn a la ciutat i als barcelonins i barcelonines, el mateix model que van impulsar vostès quan governaven. Per tot això nosaltres farem una abstenció.

Barcelona en Comú. Jo insisteixo, és un error impulsar aquesta comissió sense comptar amb les entitats veïnals i fer-ho només de la mà del gremi. Els veïns i les veïnes, especialment els més afectats de la Barceloneta i Sant Martí, tenen molt a dir i no es pot fer política d'esquena a ells.

Gràcies. Nosaltres de Barcelona en Comú, com ja vam avançar a la Comissió d'Urbanisme, votarem a favor d'aquesta proposta, en tant que, evidentment, genera una millora per la terminal d'autobusos, per la plataforma elevada, també, que permetrà estacionar-hi una flota híbrida, una flota que, de fet, ja es va començar a implantar en el 2016, amb el primer mandat de la Colau. Aquesta millora representa molts avenços en molts sentits. Un d'ells que per sota pugui passar el tren de mercaderies al port, tot i que en els pròxims anys molts d'aquests trens ja no circularien per aquí, perquè el govern de coalició va decidir aprovar ja una inversió històrica de set... de 723 milions d'euros, on la nova terminal intermodal del plat, que és una peça clau del corredor mediterrani. I en aquest sentit, recordem que aquest moviment també és una passa més per alliberar aquest espai i fer un gran passeig cívic tot res seguint el mar. Per tant, votem a favor.

Gràcies, alcalde. En aquesta proposició es parla de limitar el dret al padró a les persones migrants, es parla dels efectes querida, es parla ara en aquesta intervenció de la Barcelona qui madruga i referint-se a ocupes, immigrants il·legals, delinqüència, barrejant tota una sèrie de conceptes. també relacionat amb el dret a l'habitatge, però en cap cas es parla d'aquelles persones i d'aquelles forces empresarials també estrangeres, com els fons voltors, que són els que generen una especulació immobiliària a les nostres ciutats. No es parla de perseguir l'evasió fiscal de les màfies immobiliàries que fan que a dia d'avui viure no sigui un dret i tenir un habitatge digne no sigui un dret en aquesta ciutat. Tant de bo puguem expulsar dels nostres barris i de la nostra ciutat aquesta especulació que genera mort i que genera misèria. Es parla de la Barcelona que madruga. Agafe vostè, senyor Pulido, el metro a les 6 del matí i miri què és el que madruga. A netejar els carrers, a treballar, a netejar també les cases de la zona alta de Barcelona. Parli vostè també de qui recull la fruita fora de Barcelona, la fruita que arriba al nostre plat. Potser s'emporta una sorpresa. I un missatge també pel Partit Socialista. Limitar el dret del padró ens porta avui a l'extrema dreta aquesta proposta. Doncs prenguem nota perquè precisament limitar el dret al padró i que de fet ens arriben notícies de persones desempadronades també en aquestes modificacions administratives que s'estan fent des del govern del Partit Socialista, doncs potser encara hem d'ampliar més drets per llançar un missatge que la ciutat de Barcelona empadrona més, és més garantista amb això que no és un regal i que és un dret subjectiu de les administracions públiques. Per tant, nosaltres votem en contra.

Sí, gràcies, bon dia. Nosaltres no creiem que aquesta ampliació tingui sentit. Creiem que el model de comerç que ha de defensar aquest Ajuntament és un comerç local i de proximitat i per això votarem en contra, com ja van fer tant a la comissió com a districte. Més comptant que es tracta d'una ampliació a plaça Catalunya, una plaça ja saturada, on no hi cap una agulla més, una plaça Catalunya que anys enrere comptava amb una mixtura d'usos que hem anat perdent i amb aprovacions com la que s'impulsarà avui encara perdrem més. I un últim apunt, des del nostre grup creiem que el govern hauria d'haver estat més exigent amb aquest pla especial per... imposar mesures o compensacions econòmiques per suplir l'increment de demanda de mobilitat que suposarà aquesta ampliació i creiem, a més, que hauria d'haver exigit que els espais de càrrega i descàrrega que necessitarà aquest establiment fossin exclusivament dins de l'edifici.

Gràcies. Des de Barcelona en Comú, com crec que no sorprendrà a ningú, votarem en contra d'aquest tot un revolutum que ens presenta avui el Partit Popular per tal de baixar impostos. I ho fem per diferents motius. Primer de tot, perquè amb aquesta reducció generalitzada, però especialment dels dos impostos que més ingressos reporta en el pressupost municipal, com és l'IBI, i l'impost de plusvàlua, vostès el que volen és fer d'aquest Ajuntament un Ajuntament petit, on s'hagin de reduir els serveis públics, on Barcelona deixi de ser líder en serveis socials, deixi de ser la capital de tot l'Estat amb més inversió per habitant. Des de Barcelona en Comú no podem estar més en contra. Segon, perquè l'actual política fiscal de l'Ajuntament és clau per garantir la redistribució de la riquesa, per evitar fer d'aquesta ciutat una ciutat de propietaris i garantir que sigui una ciutat de drets i oportunitats per a tothom. Vostès plantegen que aquests impostos ofeguen a tota la ciutadania quan no és així. El 40% dels barcelonins i barcelonines no tenen habitatge en propietat, més de la majoria de les famílies no disposen de vehicle amb el qual no es veuen afectats per aquests impostos. A més, aquests impostos, especialment el de plusvàlues, ens permet frenar pràctiques especulatives i de mercadeig amb un dret bàsic com és el de l'habitatge i ja incorpora important bonificacions fins al 95% quan es tracti d'habitatge habitual i sigui per herència. Ens demanen també rebaixar l'impost de vehicles de tracció mecànica quan aquest tipus de mobilitat contaminant, sorollosa i extremadament perillosa genera uns costos a la ciutat i a la ciutadania que superen amb escreix el cost que repercuteix en els propietaris d'aquests vehicles. I també ens demanen eliminar la taxa de recollida de residus quan la llei estatal de residus de 2022 ens obliga a tots els municipis a establir aquesta taxa de forma específica, diferenciada i no deficitària. El mateix que passa amb la taxa de claveguerem, on en el context actual que tenim un increment de costos, un increment de la inversió necessària per afrontar els reptes com són la sequera i el canvi climàtic, seria del tot irresponsable aplicar aquesta reducció arbitrària que vostès estableixen del 30%. I, finalment, volen aberratir també la taxa del servei de grua, quan són conscients vostès que aquest és un servei deficitari, que quan retirem un vehicle mal estacionat ens està costant diners a tota la ciutadania. Creiem que no hem de repercutir encara més aquests costos i pagar-los entre tots. En definitiva, vostès proposen unes reduccions fiscals que van en contra de la defensa de l'interès col·lectiu que en lloc de corregir les injustícies del sistema no fan sinó abundar en aquestes. Per tot això votarem en contra.

Endavant. Sí, gràcies, alcalde. Al plenari del setembre, el govern municipal es va comprometre a donar continuïtat al programa Protegim les Escoles, un programa que al llarg de l'anterior mandat va permetre actuar en un de cada tres centres educatius de la ciutat, reduint i pacificant el trànsit als entorns escolars, reduint l'accidentalitat i incentivant la mobilitat activa en els desplaçaments als centres educatius, tal com ens demana la Societat Catalana de Pediatria o l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Però el fet és que sis mesos després d'aquella aprovació no sabem res de la continuïtat d'aquest programa, no s'ha convocat la taula de seguiment i no s'ha anunciat cap actuació nova per aquest 2024. De fet, Fins i tot estem veient que algunes actuacions que ja estaven planificades, com és la pacificació de l'entorn de l'escola d'Ovella al carrer Muntanya, s'estan fent passes enrere i es vol restituir el pas de vehicles. Tampoc veiem que s'estigui desplegant el programa de radars, s'havien anunciat 46, tan sols s'han instal·lat 12 i és un programa clau per reduir la velocitat dels vehicles a tota la ciutat. Especialment en aquells entorns escolars on hem detectat riscos clars d'atropellaments, com és el cas del carrer Bac de Roda, a l'entorn de l'Escola Arenal, on malauradament fa pocs dies va ocórrer l'atropellament d'una noia de 14 anys. Una actuació que fa mesos que l'Associació de Famílies d'aquesta escola reivindica, i aprofito per saludar el seu president, que avui ens acompanya, Una demanda que no està sent corresposta per part del districte i que requereix una actuació immediata. Per tot això, li demanem que en un temps inferior als tres mesos, tal com hem transaccionat, ens anunciin en el marc d'aquesta taula de seguiment quines noves actuacions volen portar a terme aquest 2024 i al llarg d'aquesta legislatura, que també donin continuïtat a aquest programa de radars i, per últim, que actuïn amb promptitud i diligència per pacificar l'entorn de l'Escola Arenal de Llevant.

Tirem Tabonet.

Resider López. Li agraeixo l'acceptació del PREC i tan sols deixi dir-li que em sorprèn que ens demanin dos mesos per continuar en un programa que ja estava en marxa, que en principi vostès no han aturat i que fa sis mesos ja van anunciar que li donaven continuïtat. Així que l'únic que em queda és esperar que d'aquí sis mesos no haguem de tornar a fer aquest PREC. Gràcies.

Sí, cada mes batem el rècord d'arribar ràpid a la part decisòria perquè seguim sense informes ni mesures de govern per part d'aquest govern. En tot cas, avui celebrem que podem otorgar la medalla a una de les grans editorials de casa nostra, que a més a més ho és també del món sencer, amb un volum de publicació que li otorga aquesta preeminència i èxit fora de qualsevol dubte. Alguns dels elements clau ja s'han destacat. La seva contribució ha estat clau per posar Barcelona com a capital editorial. Planeta és una de les editorials que va fer de Barcelona aquest referent internacional que avui som. No es pot entendre el pes d'aquest sector sense Planeta. A més a més ho va fer fent de pont amb Amèrica Llatina. ho va fer apostant per la llengua catalana i es destacava abans també. Planeta ha donat suport a la llengua a través del seu segell en català, publicant la versió catalana dels seus actors emblemàtics i alhora facilitant l'edició d'autors catalans a través del grup 62 o impulsant premis com el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, un premi literari per a obres inèdites en català. A més a més, ho ha fet apostant per la diversitat literària, per tots els lectors, abastant, a través de Planeta, podem arribar a tots els tipus de lectura, a totes les edats, a tots els gèneres possibles. Contribuint al pensament i al debat públic, publicant obres de temes contemporanis i rellevants, Planeta ha contribuït també a aquest debat públic més ric. I per últim, promocionar la cultura. En resum, l'editorial ha tingut un paper fonamental, com deia, en aquest pont entre... Catalunya, Amèrica Llatina, organitzant, patrocinant esdeveniments literaris, premis, fires, etcètera, etcètera. Com deia ahir mateix Eide Rodríguez, recollint el Premi Llibreter, ella feia referència als llibres com a els últims reductes de llibertat dels humans i destacava el paper dels llibreters com a garants i guardians d'aquesta llibertat de l'ésser humà. Per tant, jo afegiria, em faria meva la frase i afegiria tota la cadena del llibre afegint l'editorial en aquesta llibre. garantia i guàrdia de la llibertat.

Sí, avui donem una trentena de medalles, però aquestes que estem tractant en aquest punt són les que premien precisament l'ADN barceloní, aquell capital social tan arrelat, sobretot els barris, que defineix aquesta manera mediterrània de ser... de Barcelona. Una Barcelona que no s'entendria sense el seu teixit associatiu, ric, plural, divers i que es desplega de manera capilar a tota la ciutat. Acostumem a premiar grans noms i avui, com que hi ha tanta medalla seguida, es veu aquesta certa dicotomia i en aquest plenari també el que fem és premiar el dia a dia, fem aquesta entrega de medalles el més quilòmetre zero possible. Tenen valor especial precisament per això, perquè són medalles descentralitzades, són medalles que reconeixen el paper sovint de formiguetes, sovint massa oblidats per les institucions, però imprescindibles per construir la ciutat que tenim. Honrem amb aquestes medalles a persones i col·lectius, la majoria anònims, que despleguen un compromís de proximitat imprescindible. Amb aquesta decisió del plenari donem medalles a les imprescindibles persones i associacions de veïns, associacions de pares i mares, a perruquers compromesos amb la gent gran, a clubs esportius que tenen clar que l'esport és també un dret i un espai de trobada popular, esplais que defensen que l'educació va més enllà de l'escola, l'activisme trans que lluita per garantir i ampliar els drets de totes les persones, a diaris locals que lluiten contra els fake news en un moment tan delicat en aquest aspecte, o a la cultura popular que construeix barri. Al final, amb aquestes medalles premiem això, la voluntat de viure, de fer viure bé, Premiem l'amor davant dels discursos que ens volen atemorir, fer petits, davant de l'odi i dels altaveus miserables que ens volen sols i tancats a casa. Premiem una Barcelona que no es resigna i no he volgut fer cap referència explícita, però sí que una salutació especial a la Maria Assumpció que ens acompanya i sobretot acabar amb el reconeixement a la comunitat palestina de Barcelona que està acompanyant en un moment tan dur i aprofito per demanar la fi del genocidi a Gaza.

Sí, és tota una alegria poder atorgar aquest títol honorífic d'amic de Barcelona a algú com Gustavo Dudamel per tot el que ha fet, per la seva trajectòria artística, pel que representa culturalment, però també política i socialment. No faré una glosa perquè ja s'ha fet en part i perquè no em donaria temps, però sí que destacar algun dels elements que fan mereixedor d'aquest títol i sobretot que fan... universal al senyor Dudamel. Primer artísticament, és mundialment reconegut com un dels millors directors de la seva generació, un dels més talentosos. Segon per la promoció de la música llatina, sovint per invisibilitzada per les diferents herències colonials. La música llatinoamericana no ha tingut el reconeixement que mereix a nivell mundial i Duda Mel ajuda a trencar amb això. Tercer, per la innovació i l'atenció a nous públics. El seu estil enèrgic i apassionat ha ajudat a apropar un estil a gent que no en participava i després per una aposta pels drets culturals i l'impacte en la joventut i en l'educació musical. Dudamel és un fervent defensor de l'educació musical i de les arts al sistema educatiu. Ell mateix, la seva carrera s'inicia gràcies al programa venezolà del Sistema Nacional de Orquestres i Coros Juveniles i Infantiles de Venezuela, conegut com El Sistema, que ofereix educació musical gratuïta a infants i joves de famílies de rendes baixes o sense recursos i ha treballat incansablement per extendre programes d'aquest tipus arreu del món. El seu compromís amb els drets culturals i la justícia social, des de la pedagogia i la música, són reconeguts i per això mereix el premi. i mereix també que, a través d'aquest premi a la seva figura, reconeguem artistes locals que fan coses similars, com pot ser el xanfrà de l'Esther Bonal, el boces de Pablo González, l'íntegra sons amb les orquestres infantils i juvenils a barris com Sanger i la Teixonera. Llarga vida la música, la cultura, el sistema i el dret a la cultura per tothom.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor, de fet, celebrem que s'aprovi i ja que permet finalitzar la feina impulsada a l'anterior mandat, especialment pel regidor Eloi Badia, una feina iniciada l'any 22, quan, com s'ha dit, davant la proliferació de tanatoris i també davant les crítiques veïnals, es va establir una moratòria de llicències i es va negociar per mutes de terrenys. Amb l'aprovació definitiva, com deia la tinenta, s'obligarà a tots els sanatoris a ubicar-se a un màxim de 10 minuts caminant dels cementiris i es limitarà a la seva mida. I per acabar, fer èmfasi que una vegada enllestida aquesta feina des de Barcelona en Comú, pensem que caldria recuperar el projecte de funerària pública que ens permetria oferir un servei adequat a uns preus substancialment més baixos als actuals.

Gràcies, alcalde. Nosaltres també votarem a favor d'aquest pla especial que ens permet, per una banda, posar en valor i conservar un element patrimonial de primer ordre com és l'escola industrial de Rafael Guastavino i que alhora ens permet impulsar activitats de recerca i d'emprenedoria dins del marc de la innovació de les polítiques públiques al districte de l'Eixample. Què ens permet, a més, com ja s'ha comentat, i en un dels pocs espais de calma i verd dins de l'Eixample, millorar la connexió peatonal, habilitant aquest pas horitzontal entre el carrer Urgell i Viladumat, I, finalment, que ens afegeix un motiu més per accelerar la tan necessària transformació i pacificació del carrer Rosselló, projecte guanyador dels pressupostos participatius del districte, i que esperem que, tal com el govern municipal ja s'ha compromès, el senyor Valls, la senyora Bonet i el senyor Coiboni el facin realitat el més aviat possible.

Sí, gràcies. Barcelona ja compta amb una oferta que recull les demandes d'aquesta proposició. Som una ciutat compromesa amb el llegat de la cultura jueva a Barcelona i amb l'antisemitisme. I enumero algunes de les coses que ja estan passant, com per exemple l'espai que vostè mateix ho deia del MUVA de Barcelona al Call, que hi ha l'explicació de la relació entre els jueus i la ciutat. la web Shalom Barcelona, que visualitza la importància de l'herència jueva a la ciutat, en anglès i en hebreu, la col·locació de les Stolperstein i fer-ho en vincle amb els instituts, que és una iniciativa específica d'aquest projecte global amb l'aterratge local a Barcelona fet al mandat passat per la Regidoria de Memòria, amb la commemoració el 2020 del 75è aniversari de l'alliberament dels camps, amb la commemoració cada any de la nit dels vidres trencats o el Dia Internacional contra l'antisemitisme. Però com que tot això no és una estació final, sinó que podem millorar, nosaltres votarem a favor del que escriu i la literalitat del text de la proposició, tot i que vostè en la intervenció no ha recollit el canvi de redacció que sí que hi ha hagut. Per tant, nosaltres votarem a favor, tot i la intervenció. I també vull posar en valor coses que el govern anterior vam fer Com per exemple canviar el nom al carrer Sant Domènec del Call, que era una celebració del pogrom del 1391, la celebració d'una massacre i canviar-lo per Salomó Benadret que reparava un greuge històric d'aquesta ciutat amb la comunitat jueva. o recuperar la tradició de celebrar el sucot al carrer amb la instal·lació de la primera suca a una plaça del barri gòtic. En tot cas, com li deia, no estem satisfets amb això, estem contents per haver evolucionat, però tenim camí per anar reconeixent aquesta memòria, per anar aprofundint en aquesta cultura i per això votarem favorablement. Dit això... És sorprenent, com a mínim, que algú plantegi una proposició per seguir afegint llenya a un foc que està ben encès, com és el de la promoció turística de la zona del Call, del barri gòtic, del centre de la ciutat. i aquí sí que no ens hi trobarem. Ens trobarem sempre que sigui per defensar els valors de la convivència, del diàleg, de la pau, ens trobarem sempre quan es tracti de millorar el teixit comercial dels barris, també de la zona del Call, ens trobarà sempre que es tracti de fomentar la cultura i l'educació. Francament, creure que hem de promoure turísticament el Call, el Gòtic o Ciutat Vella, amb nosaltres no ens hi trobarà perquè ens sembla que està fora del sentit comú.

Sí, jo, si realment estem preocupats per l'antismitisme, jo revisaria la política d'aliances del Partit Popular i revisaria les bases de Vox on hi ha gent detinguda per pintar desnegacionistes una sinagoga a les Corts. Revisin-se vostès abans d'omplir-se la boca de protecció a la cultura jueva.

Gràcies, president. Com poden vostès qüestionar aquestes alçades una mesura com la zona de baixes emissions? Una mesura recomanada pels experts, que està funcionant, que ha donat resultats positius i que, a més, ara és d'obligada implementació per totes les ciutats a l'Estat. Què volen? Què ens demanen? Que el govern municipal incompleixi la llei? Amb l'aprovació de l'ordenança l'any 19, Barcelona i l'AMB van demostrar lideratge implementant una mesura ambiental pionera. Bé, pionera a l'Estat, perquè en aquell moment ja més de 200 ciutats europees l'havien portat a terme. Però ja se sap que l'estat espanyol, i per culpa de partits com els seus, tot sempre va una mica més lent. Però com estava dient, vam ser pioners a l'estat espanyol i quan un és el primer, òbviament, sempre es poden fer petites millores i correccions. I així ho vam fer a inicis d'aquest any per poder continuar amb una mesura que ens ha evitat més de 600.000 desplaçaments dels vehicles més contaminants. I saben que demostra que no anàvem equivocats? Que només dos anys més tard es va aprovar la llei de canvi climàtic que establia l'obligatorietat d'implantar aquesta mateixa mesura a la resta de ciutats i que ho complementava amb un reial decret on es regula de la mateixa forma i amb el mateix esquema que la nostra zona de baixes emissions. I per què s'ha fet tot això? Doncs s'ha fet perquè a Barcelona teníem un problema molt greu. Portàvem més de 10 anys incomplint amb els nivells legals de qualitat de l'aire, any rere any, amb una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i que gràcies a diferents mesures, entre elles aquesta zona de baixes emissions, aquest 2003 per fi ens permetrà complir amb els nivells legals. I una nova normativa estatal que fins i tot ens fa anar més enllà i obre la porta a noves iniciatives com seria el peatge urbà. I això és el que hauríem d'estar fent ara, no qüestionant aquesta mesura, sinó pensant quines altres mesures hem d'implementar. Tenim una zona de baixes emissions que hauríem d'estar calendaritzant per fer més restrictiva i fer-la créixer en àrea geogràfica. Perquè tingui la referència, la ciutat de Londres té una zona de baixes emissions quatre vegades més gran que la nostra i amb restriccions que aquí valdria anar als vehicles d'etiqueta B. En definitiva, ens hauríem d'estar a plantejar quines altres mesures, aquest peatge urbà, l'encariment dels preus d'estacionament o restriccions més severes també als creuers per donar resposta a un fet inqüestionable i és la mala qualitat de l'aire a la nostra ciutat que està resultant en un perjudici greu per la salut de tota la ciutadania. Vostès es llegeixen els informes de l'Agència de Salut Pública de Barcelona? Són conscients de les 1.500 persones que s'estima que moren cada any a la nostra ciutat per causa de la contaminació? Són conscients que la meitat dels casos d'asma infantil a la nostra ciutat els produeix aquesta contaminació? No és un fet menor aquest. Cada any 900 infants de la nostra ciutat, simplement pel fet de viure aquí, pel fet ineludible de respirar i no perquè tinguin una predisposició genètica o física envers aquesta malaltia, estan desenvolupant una afectació respiratòria que els acompanyarà el reste de la seva vida i que si visquessin en una ciutat que garantís el seu dret a la salut no patirien. L'evidència científica és tan clara que fins i tot l'Organització Mundial de la Salut ha fet més restrictius els seus llindars. I la Unió Europea, en la seva nova proposta de directiva de qualitat de l'aire, ja aprovada pel Consell Europeu, concreta uns nous llindars que, si a data d'avui es portessin a terme a Barcelona, faria que pràcticament totes les estacions de control, fins i tot les de fons, incomplissin. Tornarem a haver d'esperar 10 anys per complir amb el que ens marca la Unió Europea o aquesta vegada ens anticiparem amb les mesures. En definitiva, vostès venen aquí i fan aquesta proposició que no sé a qui beneficia, desatenen qualsevol obligació legal, desprecien l'afectació que té la salut de la ciutadania, els altíssims costos sanitaris que aquesta afectació suposa I no ens proposen cap solució. L'únic que ens proposarà avui el Partit Popular és que la Fórmula 1 continuï a costa del diner públic. Vostès són uns reaccionaris i neguen l'evidència d'un problema que ens afecta greument a tots i neguen la necessitat, jo diria l'obligació, que la nostra ciutat redueixi en les seves emissions. Per tot això votarem en contra.

Sí, senyor Cirera, la seva proposició parla literalment de derogar l'ordenança. Fins i tot mitjançant la seva derogació. En definitiva, si a vostè li preocupa la qualitat de l'aire d'aquesta ciutat, esperem sentir les seves propostes. Li asseguro, jo que soc enginyer, que amb la tecnologia no ho solucionarem tot, que cal desincentivar l'ús del cotxe i que jo li demano, sisplau, que tingui en compte la salut dels veïns i veïnes. Gràcies.