Jessica González Herrera

Gràcies, alcalde. Abans de res, des de Barcelona en Comú, volem reconèixer, com sempre, que es treballa en aquesta matèria, el conjunt de professionals, entitats, moviments socials, serveis municipals que formen part del circuit Barcelona contra la violència masclista. Gràcies al seu treball, Barcelona és des de fa dècades una ciutat referent en l'abordatge integral de les violències masclistes. També destacar que algunes de les accions que es presenten són continuistes d'accions ja iniciades anteriorment. I en aquest sentit, celebrem, com no pot ser d'una altra manera, que el govern presenti una mesura de govern a la voluntat de marcar línies estratègiques del període 25-2030. I ho celebrem perquè, evidentment, és necessari que la ciutat mantingui en fermesa el compromís amb la diligència d'aguda i el dret de les dones i les criatures a viure lliures de violència. Ara bé, per fer una anàlisi rigorosa cal comparar on som i d'on venim, i per això és important també la mesura del Partit Socialista al costat d'allò que es va fer durant els mandats anteriors. La mesura, evidentment, en trobem qüestions positives com la incorporació dels canvis normatius, duts a terme els anys següents a la darrera mesura en l'àmbit de violències masclistes que es va impulsar des d'aquesta administració, el reconeixement i accions per l'abordatge de les noves formes de violència, la posada al centre de la diligència d'aguda i la previsió de reforç del sistema de dades. Això és important i necessari. De la mesura que presenteu avui podem dir que fa una bona diagnosi i situa objectius pertinents, però no presenta un calendari d'implantació de les accions, un quadre d'ampliació de personal, un desglossament de pressupost clar pel 2026 ni per la resta del seu marc temporal. També situa una percepció d'incoherència sobre el model de transversalitat que l'actual govern quan la mesura defineix una governança transversal quan tenen la direcció de transversalitat degradada a un departament. La Comissió de Drets Socials passada, Barcelona en Comú, va presentar un prec acceptat pel Govern, demanant un informe sobre el desnoblament del SARA i la unitat especialitzada en violències sexuals. La resposta va ser que l'espai del SARA 2 encara no està operatiu i no hi ha una data prevista d'obertura. Les professionals ens traslladen preocupacions que reforcen aquesta alerta. Càrrega de treball insostenible, impossibilitat de garantir intimitat en algunes sessions, ofereixen atenció psicològica cada tres setmanes, atenció insuficient a infants i adolescents, dificultats per accedir a l'habitatge segur i estable, Aquests aspectes no s'aborden amb prou ambició, considerem amb la nova mesura. Ara bé, evidentment estem d'acord i valorem com a positives les diferents accions i objectius que es plantegin, però també demanem major concreció pressupostària i de calendari amb ambició en la proposta d'accions innovadores i poder seguir sent la ciutat piolera en política d'abordatge contra les violències masclistes. Des de Barcelona com ho enserem, sempre que se'ns convidi, és clar, no com al minut del silenci d'altre dia, i amb col·laboració i exigència donarem suport.

Gràcies, Tinenta. Tota forma de violència política és absolutament incompatible amb una democràcia sana i qualsevol persona hauria de tenir la capacitat d'expressar-se i fer política sense cap mena de risc i això ho diem amb tota claredat i constundència. Però quan s'assembla l'odi no es pot esperar recollir una altra cosa. I això és exactament el que estem veient a Barcelona. Un clima polític que no és espontani ni casual. És el resultat precisament d'un relat que el seu grup, senyors de Vox, vosaltres heu escampat de manera persistent als barris de la ciutat. Un relat que assenyala veïnes, que associa amb broxa gorda immigració i delinqüència, que alimenta la por que normalitza el menyspreu envers les persones del col·lectiu LGTBI o persones en situació de vulnerabilitat. Veniu vosaltres a parlar de violència política quan els vostres militants cridaven puta de col·lau a les eleccions del 2023 o quan no teniu ni tan sol la diferència institucional de respectar a l'exalcaldessa quan li atorguen la medalla d'or de la ciutat. Quan es construeix un discurs que divideix i que deshumanitza, s'està contribuint directament a generar un ambient d'hostilitat i d'enfrontament. Rebutgem sense matisos la violència política, però també rebutgem l'intent de presentar-se com a víctimes d'un fenomen que vostès mateixos alimenten cada vegada que difonen discursos pensats per polaritzar. La convivència no es protegeix des de la crispació, sinó des de la responsabilitat i el respecte a coses que a vosaltres us falten. Per això votarem en contra d'aquesta proposició que busca imposar un relat simplista i victimista que no ajuda gens a abordar les causes de la polarització política. Gràcies.

Avui votem a favor d'un punt que pot semblar administratiu, però que és profundament polític. Regularitzar i reafirmar la participació de Barcelona en xarxes com la CGLU, Catalunya Internacional i Eurocities és defensar una manera molt concreta d'entendre el món i el paper de les ciutats en la construcció d'aquest món. Barcelona és, ha estat i ha de continuar sent una ciutat profundament internacionalista. Per tant, el nostre vot és favorable.

Es veu claríssimament com són necessàries aquestes xarxes. L'extrema dreta sí que creu en la política exterior, simplement en la internacional de l'extrema dreta, genollar-se davant Trump que aprova arancels que empobreixen la classe treballadora i barrejar pomes amb peres quan no té cap mena de sentit. mirem cap a Amèrica Llatina, mirem cap a la resta del món que està trobant fórmules de combatre precisament aquesta agenda de la por i que afavoreix només els més poderosos.

Gràcies, alcalde. Així com l'extrema dreta té la capacitat per parlar de qualsevol tema i barrejar immigració amb qualsevol que sigui el tema, jo parlaré de feminisme i el que és el feminisme, que parla també dels drets materials. I és absolutament cínic portar una proposició instrumentalitzant la maternitat sense parlar de les condicions de vida, del dret a l'habitatge, de la precarietat laboral, la bretxa salarial... la sobrecàrrega de les cures en les dones, que continua, òbviament, recaient en nosaltres la majoria, la pobresa femenina, les violències masclistes i l'impacte d'aquestes en els projectes vitals. Com pensen abordar tot això i parlant de la taxa de natalitat sense abordar tot això? Què pensen que resoldrà aquesta oficina? A més a més, denota un desconoixement absolut dels serveis públics que ja existeixen per existir l'embaràs i el postpart, l'atenció primària, els serveis d'atenció sexual i reproductiva, atenció psicològica, programes de criança, un munt de polítiques comunitàries, però el que esteu demanant ara no és reforçar els serveis públics, no seria això, seria una mirada absolutament paternalista que parteix de la idea que aleshores no som capaces de decidir per nosaltres mateixes. A més, ho fan contraposant els avortaments amb els 16.000 nens i nenes nascuts a Catalunya, la qual cosa és totalment tramposa. Un d'aquests nens, de fet, el vaig parir jo, efectivament, i les persones migrants també estem aportant en aquest sentit, per si també vol barrejar-ho en aquest cas. Si el que realment li preocupa a Vox és el benestar de les dones embarassades, llavors defenseu polítiques d'habitatge, defenseu ocupació digna i amb drets, defenseu la corresponsabilitat en les cures i serveis públics de qualitat que no jutgin i que denotin i que donin més drets a les dones que podem decidir per nosaltres mateixes. Per tant, nosaltres votem en contra. Gràcies.

Barcelona en Comú. Quan un diu que repetidament que li totejo, cosa que no és veritat, i aquest és l'únic argument que té en contra nostre, denota la fragilitat política dels vostres arguments. Quan d'una banda vostè parla que les dones no són víctimes i que no necessiten que ningú es defensi, que el feminisme tracta les dones com a víctima, i seguidament demana un regal de Nadal, que és que, sisplau, votem aquesta propos a favor... en nom de les pobres dones que volen quedar-se embarassades i no poden, vostè està infantibilitzant. En tot cas, repeteixo, el feminisme es tracta de drets materials. Parlen vostès d'habitatge, parlen vostès d'ocupació digna, parlen vostès de la sobrecàrrega de les cures de les dones, moltes també migrades. Parlen vostès de la pobresa femenina, parlen vostès de la pobresa infantil. Parlen vostès de tot això i del reforç dels sistemes públics, dels sistemes que ja tenim atenent a dones en embaràs i postpart, que ho fan de la millor manera, malgrat que es volen carregar, i després aquí estaríeu defensant les dones que volen tenir fills.

Gràcies, Tinenta. Per part de Barcelona en Comú avancem el nostre vot favorable a aquesta iniciativa d'Esquerra Republicana d'una proposta d'un hub per millorar la presència del català a l'entorn digital. No sense recordar un parell de coses. En primer lloc, les 68 mesures per promoure el català que aquest Ajuntament va presentar el febrer del 2020 23, quan governava Barcelona en comú, i que no estan desplegades en la seva totalitat i que, de fet, incorporava propostes en aquest sentit. Però tant compartim aquesta preocupació i aquest afany que el català sigui més utilitzat en l'entorn digital per les persones joves que hem aportat amb una sèrie d'esmenes, algunes acceptades, unes altres no. La primera, incorporar la perspectiva de gènere en aquesta visió innovadora. Si realment és innovadora, si no existeix una perspectiva de gènere interseccional a tots els processos de creació de continguts, tecnologia i llengua que es desenvolupen a partir del hub, llavors no ho tindríem complet i per això hem millorat la proposició en aquest sentit. Volíem fomentar els lideratges diversos dins del hub per tal d'aconseguir que els continguts, la tecnologia i la llengua que es promoguin puguin representar realment la diversitat de la societat, la diversitat de la ciutat de Barcelona a les xarxes socials, així com els continguts que es creen. També Em semblava important, en aquesta perspectiva de gènere, incorporar el fet que fos un espai segur i lliure de violències a les xarxes. No fem res si, amb aquest objectiu d'augmentar i de promoure l'ús del català a l'entorn digital, continuem perpetuant les mateixes problemes. violències digitals que es pateixen i que estan malauradament molt normalitzades. Així que era important per nosaltres que així fos. I en aquesta mateixa línia una altra esmena que vam presentar, però que malauradament va ser rebutjada per part d'Esquerra Republicana, parlava del fet que s'aprofités aquest hub per desenvolupar eines digitals lliures i de codi obert, un desenvolupament públic. I faig accent en aquest públic, que no va ser acceptat per Esquerra, republicana i que malauradament en un temps on la fatxosfera i on l'extrema dreta i els algoritmes ens marquen el que pensem, el que veiem i com configurem la realitat, és important fer un exercici més contundent de democratització, de pensar altres maneres de produir i distribuir continguts, com fa la Guixeta, una iniciativa que ajunta les necessitats de reproducció de continguts extremis amb estratègies de finançament col·lectiu. Hem d'anar cap aquí, cap a una visió més comunitària també de la creació de continguts digitals i en aquest sentit ens sap greu que no s'hagi aprovat aquesta esmena. En tot cas, votem favorablement. Gràcies.

Sí, ho prometo.

Jaume Collboni, Quadrado. Jaume Colmoni. Xavier Trias. Xavier Trias. Jaume Colmoni. Xavier Trias. Jaume Collboni. Jaume Collboni. Xavier Trias. Collboni. Jaume Collboni. Xavier Trias. Gonzalo de Oro Pulido. Jaume Coitboni. Jaume Coitboni. Gonzalo de Oro Pulido. Xavier Trias. Jaume Collboni. Jaume Collboni. Xavier Trias Vidal de Llobatera. Jaume Collboni. Jaume Collboni. Jaume Collboni. Jaume Collboni. Xavier Trias. Xavier Trias. Jaume Collboni. Xavier Trias. Xavier Trias. Jaume Collboni. Jaume Collboni. Xavier Trias. Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Jaume Collboni. Jaume Collboni. Collboni. Jaume Collboni. Xavier Trias. Jaume Collboni, Xavier Trias i Vidal de Llobatera.

Gràcies, tinenta. Barcelona, malgrat totes les resistències i malgrat l'epesi a molts, s'ha construït a base de persones migrades. Algunes vingudes d'arreu de l'Estat, altres vingudes d'altres parts del món. De fet, a la gran pantalla, el 47, vam veure com algunes d'aquestes persones vingudes de la resta d'Espanya construeixen aquesta ciutat i això no canviarà mai. I això anirà a més, també, perquè som riquesa d'aquesta ciutat. I això no evita que l'ultradreta vingui plenari, reaplenari, no només a sembrar odi, abans parlàvem de l'alegria, quan només parlen d'odi i quan directament diuen mentides, quan parlen de prestacions socials prioritàries per a persones en situació irregular. I és especialment greu portar aquesta proposició a aquesta setmana tràgica en la que el suïcidi del batxiller, un jove, migrat sense llarg de Ciutat Meridiana ens deixa sentir molta ràbia i ens sumem a aquesta ràbia i indignació de veïns i veïnes de Ciutat Meridiana i treballadores socials que han omplert les places del barri dient això no és una casualitat, això és abandonament institucional. I precisament en això és en què ens hauríem d'enfocar, en treballar perquè aquests casos no es tornin a produir. Però aprofitem aquests espais per respondre-li a l'ultradreta i també lamentant que en aquest carro de la immigració com a primera preocupació del CIS, en el qual s'han apuntat no només partits de dreta, sinó també altres que no són tan de dreta. Aprofitem aquest espai per alegrar-nos, perquè davant la seva mentida i el seu racisme institucional, més drets i més agència política de les persones migrades. Aquesta setmana celebrem que s'ha desbloquejat al Congrés de los Diputados la proposta de la iniciativa legislativa popular de regularitzacions ja, que és un exercici democràtic de persones migrades, de col·lectius antiracistes que han recollit més de 700.000 signatures i que portaria a que més de mig milió de persones es podria regularitzar. i persones que viuen ara mateix en situació de no drets. I acabo dirigint-me a l'alcalde, que no s'hi troba ara, perquè també és important que aprofitem aquests espais per recordar que les denúncies per discriminació han apujat un 37% en un any a Barcelona, segons les dades de l'Observatori de Discriminacions que s'ha presentat recentment. I li preguntem a l'alcalde, que ara entra, Què esperem per dotar dels recursos necessaris a l'oficina per la no discriminació per aturar i per combatre aquesta pujada de crims racistes i xenòfobs a la ciutat de Barcelona? Esperem que ens puguem emplaçar a poder treballar realment per aquests drets. Deixem les mentides de l'extrema dreta i ens enfoquem a no tenir casos tan tràgics com el que hem vist aquesta setmana.

Regidora. Gràcies, alcalde. Donem la benvinguda també a la comunitat venezolana que es troba en aquesta sala. Començar la intervenció dient que, per descomptat, des del nostre grup, tot el suport al poble venezolà que és crític, que reflexiona, que està en búsqueda d'una prosperitat i diem no també a la tozudesa de governs que siguin el que sigui, de governs corruptes, siguin el que sigui, i comencem per dir, força a Venezuela. I dit això, per diverses raons, com s'ha dit, Venezuela està travessant una crisi humanitària, social, política, de repressió, no només arrel de les eleccions, sinó des d'abans. I el que ha fet de les eleccions, el que ha fet és agreujar precisament aquest impacte innegable en la seva població en territori i en la diàspora venezolana, però també està tenint un impacte a nivell regional i a nivell internacional. I davant d'aquesta crisi hi ha dues actituds. Una, d'una banda, de qui plantegen la necessitat de sortides diplomàtiques a aquesta crisi que preservin la pau i, encara més, evitin el trencament social. i aquesta és una de les maneres, i l'altra dels que pretenen aïllar el país i mantenir sobre ells sancions que s'han demostrat ineficaces i sobretot continuen castigant el poble pobre, el poble més empobrit i desfavorit amb independència de la seva adscripció partidista o política. La primera d'aquestes actituds és la de presidents com López Obrador, Lula, Petro i fins i tot de figures com el Papa Francisco o fins i tot el president Zapatero. Han estat contundents demanant d'una banda transparència electoral, diàleg i la fi de la violència i de la repressió política. I aquesta visió nosaltres ens sumem. I la segona les encarnen les dretes radicalitzades que en un to oportunista porten setmanes intentant incendiar el país i repetint receptes que han fracassat també en el passat. Diuen que no és per amor a l'econòmic sinó a la democràcia. Parlen de sancions, de fet en aquesta proposició es parla de sancions, però clar, de moment no hem sentit el Partit Popular demanar que Repsol suspengui, per exemple, tota importació de petroli que vingui de Venezuela. Això no ho hem sentit fins al moment. Llavors, quina credibilitat té el Partit Popular quan el seu partit i també Junts per Catalunya, que acaba de parlar precisament d'aquestes contrarietats i d'aquest doble recet, es mantenen impassibles davant el genocidi agassada. Les més de 40.000 persones, dones, nens i homes palestins assassinats per Netanyahu, que de fet, de manera autoritària, i malgrat les recomanacions de la comunitat internacional continua massacrant a la població. Ens sembla d'una doble moral hipòcrita. I per això nosaltres votarem en contra d'aquesta proposició.

Gràcies, alcalde. Just fa un any i mig que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el pla de 68 mesures d'accions per promoure el català a Barcelona, un pla per fomentar l'ús al català amb les institucions públiques i revertir el retrocés que sabem que en té. Les accions previstes, entre d'altres, preveien potenciar els cursos d'aprenentatge del català i cal que el govern actual doni compte i continuïtat a aquest tipus d'accions i és que l'Ajuntament de Barcelona, especialment en els seus últims vuit anys i des de la ferma convicció que el domini del català és un dret cultural, va promocionar i impulsar el Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona. El principal objectiu d'aquest Consorci és apropar al català el màxim de persones, especialment a aquells col·lectius que els resulta més difícil accedir. I en aquest cas, per exemple, les dones migrades treballadores de la llar i les cures. És un dels col·lectius que més i millor aprofita els més de 50 cursos que tenen lloc els dissabtes gràcies al suport precisament de l'Ajuntament de Barcelona. Malgrat això, avui ens veiem obligades a fer-li una pregunta d'urgència, tal com explicava en un fil de tuits el Sindicat de Manters de Barcelona, que el passat 16 de setembre es van obrir les inscripcions als cursos de català organitzades pel Consorci. La durada era només d'un dia, només en horari laboral. Moltes persones es van quedar sense poder escriure's perquè el web estava totalment aturat, entre d'altres, entre bancs que recomano que llegiu el fil de tuits que explica. I com a conseqüència, molta gent es va quedar fora. Les persones migrades volem aprendre català, però l'administració ho fa gairebé impossible, deien en aquest fil de tuits. Per tant, urgim a donar explicacions sobre quines accions s'han dut a terme per part del govern de l'Ajuntament per reforçar els cursos inicials de català contemplades al Pla d'Acció 68, mesures per preveure el català i evitar la inexecció inaccessibilitat dels mateixos, ja que ens hi juguem molts drets alhora.

En repetir no n'hi ha prou. Moltes vegades que diem que movem el català i quan després tantes persones es queden fora, potser haurem de fer prou. No és que les meves fonts siguin un fil de Twitter. La qüestió és que els moviments socials estan denunciant que precisament fent un exercici d'acompanyament en l'exercici d'escripció s'han quedat fora. Jo la convido a vostè que es comuniqui amb aquests col·lectius i mirem què és el que ha passat, perquè hi ha aquesta qüestió que a vegades es pensa que la immigració és un jazz pel català, quan les persones migrades estan intentant accedir-hi no poden, quan al final el català pot ser salvat també per molta gent migrata que hi té interès. Gràcies i perdó per accedir-me al temps.

Regidora González. Sí, sí, gràcies alcalde. És curiós que d'una banda ens demanin d'una vez que no tengamos odio, jo els demano que per un cop no sigueu tan, tan, tan cínics. Vox, que és el partit que sistemàticament nega el canvi climàtic, que per cert és un tema global i que té impactes no només a nivell local sinó a nivell global, I el partit que, escoltis bé, fa pocs dies va votar en contra d'un decret del govern que destinava més de 10.000 milions d'euros afectats per la Dana. Va ser l'únic partit que el Congrés va votar en contra. La coherència no és el vostre punt fort. El cinisme es veu que sí. I un altre tema també és que la comunitat venenciana, quan formaven part del govern, vau desmantellar la unitat d'emergència que precisament serveix per pal·liar els efectes de desastres naturals com la d'Ana, i això pels toros, evidentment, i a més apujant-se al sou. No vingueu aquí a fer demagògia, a fer cinisme i a dir que sou els grans defensors de les persones afectades per la dana quan tot el que esteu fent és contrari. Els municipis no necessiten el vostre cinisme ni el vostre populisme barat. El que necessita són polítiques i recursos concrets i seriosos per fer front a una emergència climàtica que no pot esperar. Votem en contra.

Gràcies, alcalde, i gràcies a les forces democràtiques d'aquest plenari que han signat la declaració.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda primer reafirmar que l'habitatge és fonamental per a l'autonomia i la seguretat de les dones, especialment per a aquelles que pateixen o han patit violències masclistes. En aquest sentit, reforçar el compromís municipal en ampliar el parc d'habitatge públic, prioritzant els col·lectius més vulnerables i crear més places a la xarxa de recursos per a dones, com les cases d'acollida i els habitatges d'autonomia. Segon, impulsar un programa d'intervenció integral contra les violències masclistes on es prioritzin solucions habitacionals per a les dones que es troben en situació de risc o que han estat víctimes de violència masclista. Tercer, nodrir la borsa d'ajutjaments i habitatges d'acollida en places en ajutjaments dotacionals i públics. Quart, crear una borsa específica d'habitatge d'urgència o consolidar una quota de pisos municipals destinats a aquest col·lectiu dins el parc d'habitatge públic De la mateixa manera que es reserva a les noves promocions municipals el 30% per a joves o el 10% per a famílies monomerantals i així garantir que les dones que han patit violència masclista accedeixin de manera ràpida i prioritària a habitatges segurs i estables. Cinquè, impulsar protocols que aturin desnonaments en situació de violència masclista i que ofereixin solucions immediates a les zones afectades i just criatures, com accés a habitatges municipals, d'emergència i acompanyament social. Reforçar la presència de servis socials en aquests processos i garantir alternatives segures per a les famílies monomarentals i altres dones en situació de vulnerabilitat. Sisè, defensar el padró sense domicili fix i col·lectiu com a vies d'accés per a drets essencials i mecanisme de protecció i, per tant, assegurar que totes les dones, infants i adolescents que fugen de situacions de violència masclista tinguin accés a vies d'empadronament protegides, fins i tot amb opcions de domicili fix a adreces municipals per garantir la confidencialitat i seguretat. Setè, fomentar l'especialització en atenció i acompanyament a persones en situació de violències masclistes a totes les professionals dels serveis municipals encarregades de dur a terme les tasques d'acompanyament, acollida i atenció, com és el SARA, els PIATS, el SASAI i d'altres serveis o recursos mitjançant la formació continuada. Vuitè, donar suport a iniciatives i projectes posats en marxa per entitats especialitzades en relació a l'anàlisi, recollida de dades, abordatge, monitorització i avaluació de polítiques públiques, especialment les municipals, per acabar amb les situacions de violència institucional, com pot ser l'Observatori de Violències Institucionals Masclistes o BIM. Novem, fer visible la relació entre habitatge i violència masclista amb una atenció especial a les realitats de les zones més afectades per aquesta problemàtica amb la creació de programes de sensibilització i formació especialitzada pel personal municipal, incluent serveis de seguretat, serveis socials, recursos i equipaments en torn a l'habitatge. De ser i últim, crear un procediment simplificat perquè les víctimes puguin presentar queixes per violència institucional sense haver de gestionar per diversos organismes. Això inclou assessorament legal gratuït i acompanyament durant tot el procés.

Gràcies, alcalde. Com s'ha comentat, aquesta és una proposició molt semblant a una que vam tenir fa un parell de mesos en aquest plenari i vam expressar el nostre vot contrari. dient, i hi ha arguments que evidentment encara es mantenen, Venezuela no només travessa un conflicte polític, sinó també una crisi humanitària profunda, amb un impacte regional i internacional que afecta directament a la població més vulnerable. I en aquest context creiem que la solució a la crisi venezolanà ha de ser diplomàtica i pacífica. La nostra postura sempre ha estat la de defensar el diàleg i la transparència electoral, tal com ha plantejat governs de països com Mèxic, com Brasil, com Colòmbia, i no necessàriament la de promoure aïllament o sancions que castiguin indiscriminadament el poble venezonà, independentment de la seva afiliació política. Nosaltres condemnem, evidentment, qualsevol violació de drets humans, també com la repressió exercida pel règim de Nicolàs Maduro, però creiem que aquest posicionament ha de venir acompanyat necessàriament d'un enfocament diplomàtic ampli que inclogui el foment de la pau i la cooperació internacional i no necessàriament de posicionaments polaritzants que poden agravar encara més la situació interna del país. La resolució de conflictes polítics complexos com el de Venezuela requereix una actitud constructiva i un respecte rigorós també per la diversitat de perspectives, especialment en un moment on el país està travessant grans dificultats. I aquesta és una postura diferenciada amb les dretes més radicalitzades que utilitzen la qüestió de Venezuela per desgastar políticament altres actors en el seu bloc sense tenir una voluntat sincera d'ajudar al poble venezolà. De fet, a nosaltres ens sembla una contradicció que d'alguna manera el Partit Popular, que està fundat per ministres de la dictadura, vulgui ara donar lliçons de drets humans i que parli en aquests termes o quan no es pronuncia i condemna altres conflictes internacionals i la pèrdua també de vides en aquests conflictes. Nosaltres, per tant, votarem contràriament a aquesta proposició.

Sí, gràcies. A Barcelona en Comú celebrem, com no pot ser d'una altra manera, la creació d'aquesta comissió que materialitza una de les línies d'accions que, en el marc de les 68 mesures pel foment del català a Barcelona, que vam aprovar amb un ampli consens just fa... un any per fomentar l'ús del català dins i fora de les institucions públiques i per rebatir el seu retrocés. Es tracta d'un document ambiciós, d'un document consensuat, amb una perspectiva clarament jove, de drets lingüístics, de la mà, de lluita per les exigualtats socials i que contemplava la creació, per exemple, d'un concurs de continguts digitals en català amb diverses categories per edats, tenint en compte, insisteixo, la perspectiva En aquest sentit, podria donar-se i podríem dir que només podríem desplegar aquestes 68 anys.

Gràcies. En la primera intervenció sobre la creació de la comissió no permanent d'estudi del català i també fent al·lusió a les 68 mesures que es van fer servir, que es van aprovar de manera unànima aquí al consistori al febrer del 2023. I aquestes 68 mesures eren l'aportació municipal que des del govern es feia al Pacte Nacional per la Llengua. En aquest Pacte Nacional per la Llengua, evidentment, molts dels grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya i que també comparteixen representació municipal hem participat. I aquí sí que m'agradaria posar dues qüestions que, segons els argumentaris que hem parlat abans, des de en Comú Podem i aquí, des de Barcelona en Comú, i també amb l'esperit municipal de les 68 mesures, la primera és trencar amb aquesta idea que la immigració, i òbviament, tenint en compte els canvis demogràfics, la immigració és un llaç pel català, sinó que potser fins i tot l'oportunitat per salvar-lo. Això és el primer i això va de la mà de la segona idea, que és que la lluita pels drets lingüístics obligatòriament ha de ser una lluita contra les desigualtats socials. Més enllà de les normatives, més enllà dels acords i normatives aprovades, que són un marc que ens ajuden a fer complir, però no a trobar aquestes lectures més complexes que pot tenir el català, que al final el foment de l'ús social seria l'objectiu per tots els grups municipals. Aquesta estratègia de les 68 mesures i aquesta proposta en concret que ens ocupa avui d'incloure i d'enfocar el sistema de subvencions municipals des de la perspectiva d'impuls del català va en aquesta mateixa línia. del pla que es va aprovar fa un any. Per tant, ens sumem amb tota la naturalitat que pertoca en l'impuls del català avui en aquest plenari. I això evidencia també l'entesa dels partits progressistes d'acords que venen d'anys o que venen d'anteriors mandats quan es tracta de concretar i executar polítiques públiques que són bones per a la ciutat, perquè d'això es tracta. amb la mateixa naturalitat que Esquerra Republicana i el PSC en el seu dia es van sumar a les 68 accions per promoure l'ús del català a Barcelona al febrer del 2023. Creiem que tenim un mandat progressista d'aquest plenari, aquest tipus d'acord que van pel bé de la ciutat, pel model de Barcelona que volem construir, que també veuen d'una majoria política i d'una majoria social i de consensos en aquest sentit, que hauríem de recollir i donar impuls a mesures com aquestes. Llavors, aquesta majoria que avui tenim per l'ús del català esperem tenir-la per altres polítiques que realment vagin pel bé de la ciutat i del model de ciutat que la majoria de barcelonins i barcelonines volen. Gràcies.

Gràcies, alcalde. I vagi per endavant l'agraïment precisament als grups que han fet aportacions. A Junts per Catalunya, al Partit Socialista i a Esquerra Republicana per signar aquesta proposta de declaració institucional que ajunta el Dia Internacional de les Dones i el Dia Contra la Discriminació Racial com dues efemèrides que haurien d'anar juntes i amb certs discursos que tenim de l'extrema dreta encara més. Procedeixo a llegir els acords. En primer lloc, reivindicar en el marc del 8 i 21 de març la millora de les condicions de treball i de vida de totes les dones, així com mostrar el ferm compromís amb l'erradicació de les desigualtats racials. En segon lloc, millorar i engegar polítiques per acabar amb les bretxes que afecten les dones en l'àmbit laboral i econòmic, apostar pel talent femení en tots els sectors productius punters i abordar la manca de corresponsabilitat i el reconeixement del treball de cures, entre d'altres. Tercer, seguir impulsant accions formatives i programes per fomentar la coeducació i la corresponsabilitat des de la primera infància, amb tots els agents educatius. Així mateix, continuar els programes de masculinitats igualitàries amb estratègies diferenciades per a infants, joves i adults, així com el programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat. En quart lloc, consolidar l'estratègia de transversalitat de gènere incorporant la mirada interseccional i aprofundir en l'aplicació d'aquesta perspectiva als districtes i a les diferents polítiques sectorials. Així com reforçar la perspectiva de personal racialitzat als serveis municipals, promovent la formació antiracista de tot el personal educatiu i enfortint els programes d'inserció laboral per revertir la segregació racial, entre d'altres. En cinquè lloc, incrementar els recursos tècnics i econòmics pel desenvolupament de polítiques que reivindiquin el valor de les cures i facin front a la lluita contra la feminizació de la pobresa, així com lluitant contra el racisme immobiliari, treballant per revertir la segregació escolar i la discriminació racial en el sector laboral, sanitari, esportiu, comunicatiu i en el conjunt de l'espai públic. En sisè lloc, millorar els serveis d'atenció a la ciutadania per garantir informació, atenció i assessorament sobre salut, treball, habitatge i altres serveis bàsics des d'una perspectiva feminista interseccional i no discriminatòria per motius ètnics, lingüístics o de classe. Ens té lloc reforçar el pacte de temps per tal d'impulsar un altre model d'organització del temps, fonamentat en l'equitat de gènere interseccional i en l'economia plural, promoure accions que facilitin una organització del temps més saludable, igualitària, eficient i sostenible. En vuitè lloc, promoure campanyes municipals que visibilitzin la importància d'una societat intercultural, així com activitats de sensibilització contra el racisme i la discriminació en equipaments municipals i també la celebració en torn el 21 de març. Per últim, augmentar els recursos econòmics i tècnics dels punts d'informació i atenció a les dones. Aquest seria el contingut dels acords. Està també l'exposició de motius a l'expedient del plenari del dia d'avui. Reiterem els agraïments perquè no podíem passar un altre 8 de març i un altre 21 de març sense fer una declaració institucional des d'aquesta casa.

Gràcies. Tinent, és una pena de fet que l'alcalde no hi sigui a la sala perquè la situació de la Marina reflecteix molt bé una oportunitat de no només dignificar els barris, que també faig aquest incís. La Marina és un barri digne, ple de treballadors... i treballadores amb moltíssima dignitat i que té un potencial de creixement en termes d'habitatge i que podria ser un mirall de com aquesta força comunitària podria empenyar. Veníem, i aquí ens interpel·lo a molts dels partits polítics que han governat, Veníem abans del 2015 de dècades de desinversió en el barri de la Marina. De fet, durant els dos mandats de la Colau va ser el barri amb més inversió de la ciutat posant-nos al dia d'aquest oblit institucional. Malgrat tot això, insisteixo, la Marina està ple de dignitat. Ara bé, és veritat que els problemes que tenim aquestes setmanes i que a més s'ha fet eco a teles nacionals de manera poc curosa també hem de dir, aquests problemes, alguns d'inseguretat, alguns de civisme i alguns de degradació de l'espai públic no són nous i venen d'enrere. Fa temps que el barri ho denuncia els veïns i les veïnes i mereix una resposta seriosa i coordinada, i per això vam presentar, com s'ha dit, una proposició a la comissió de presidència, precisament posant aquest tema en qüestió i demanant el que els mateixos veïns i veïns demanaven. Bona part de les mesures que es proposa al Partit Popular avui, les compartint amb alguns matisos que hem introduït amb les esmenes, però la millora a la neteja, el reforç a transport públic, sumar agents cívics, serveis socials de proximitat, coincideixen precisament no només amb la nostra visió política sinó sobretot amb la visió dels veïns i les veïnes que nosaltres ja vam defensar i per això votarem a favor també tenint en compte el to del president del grup municipal popular en termes que no es pot jugar també amb un barri que històricament ha tingut dècades de menys preu institucional. No pot ser la Marina un barri de segona. Hem de mirar cap a la Marina i no mirar cap a una altra banda i no podem regar un camp de desafecció política en un territori especialment vulnerable que necessita eines, que necessita serveis, que necessita atenció i no menyspreu. Necessitem un pla de barris fort, que precisament és una eina que estem esperant que el govern digui què és el que farà a la Marina i que aprofitem aquesta eina. Demanem al govern que escolti el veïnat i que actuï. La Marina mereix definitivament molt més del que s'està fent i nosaltres continuarem treballant colze a colze amb elles.

Gràcies, Cinenta. Nosaltres clarament votarem en contra d'aquesta proposició que presenta l'extrema dreta utilitzant una situació de la Marina per treure reddit polític, però aprofitarem, ja que la regidora Gil ha parlat de consens en la intervenció anterior, però ha procedit a preguntar què el govern ha fet pels artins de la Mediterrània. Bàsicament el que hem fet és fer-los, regidora Gil. Abans no es podia estar, vam invertir dos milions d'euros Allà vam posar sonòmetres, reducció horària de terrasses i establiments, inspeccions, vam declarar la sónica costament tensionada en horari nocturn, que ara vostè ens ha dit que hi ha limitacions que no es poden fer, la convidem i li reiterem, perquè ho hem revisat a més tècnicament, que es poden fer coses allà. S'haurà de fer un pla d'usos amb els temps que corresponguin. El pla de barris, molt bé que ho presentin gairebé tres anys després que esteu governant i d'haver-lo anunciat. El pla de barris sent una de les eines a nivell de transformació urbana i de dinamització comunitària i de treball educatiu amb les associacions, que és una cosa que també és seguretat, no l'esteu fent servir. Així que, què ha fet Barcelona en comú pels jardins de la Mediterrània? Bàsicament, que hi siguin allà. i posar pressió policial i fer operatius, com ens han dit els veïns, que no s'han fet en els últims dos anys. Així que això ho hem fet. En tot cas, tot el consens. Avui el centre és la seguretat dels veïns de la Marina, però en cap cas utilitzarem i aprofitarem aquests discursos per deixar que l'extrema dreta escampi el seu odi i el seu racisme. Per tant, votarem en contra.

Aquest dimecres a les portes de la fira van veure dues Barcelones. D'una, la de les veïnes que s'organitzen i s'alcen en favor de la pau dels drets humans d'una ciutat més sostenible, impulsada de fet per plataformes de No Aviation Week aquí presents, i la Barcelona que posa catifa vermella a la indústria de la guerra que avui s'està lucrant directament amb el genocidi al poble palestí, passant per sobre de qualsevol mandat, fins i tot els d'aquesta casa. Vostè, senyor Valls, la setmana passada va negar que aquesta fira tingués un impacte negatiu climàtic i que era, de fet, una cosa bona per la ciutat i pel que fa a les empreses militars i armamentístiques proveïdores de l'Estat d'Israel va demostrar incomoditat, va reconèixer aquesta incomoditat, però havia dit que el Partit Socialista ja havia fet prou declaracions condemnant el genocidi d'Israel. Però és que avui anem més enllà perquè les declaracions no són suficients. Necessitem accions contundents i valentia política. La presidència del màxim òrgan de Govern de la Fira de Barcelona, del Consell General, recau en l'alcalde Collboni i així que avui ens dirigim per sol·licitar la modificació del reglament que determina la participació d'empreses en aquesta fira perquè incorpori criteris socials, criteris d'emergència climàtica, criteris d'empreses que vulnerin els drets humans o que tinguin un impacte negatiu sobre el medi ambient. La Comissió d'Economia, vostè preguntava, Tirem Valls, què és un impacte negatiu? Com mesurem això? Doncs 45.000 persones assassinades amb armes i avions exhibits en aquesta fira per part de l'estat d'Israel, crec que és un impacte prou negatiu. Així que esperem que entomi aquest prec.

No estem demanant quelcom nou, senyor Valls. Estem demanant qüestions que ja moltes empreses posen en pràctica i m'agrada que hagi portat a col·lació la guerra d'Ucraïna perquè les sancions imposades a Rússia a empreses russes sí que van ser molt ràpides i molt efectives. I vostès van adquirir un compromís en aquest plenari, forçats, això sí, per nosaltres, de no acollir cap esdeveniment que tingués complicitat amb el genocidi d'Israel. I aquest govern està demostrant, amb la no acceptació d'aquest prec, que no està a l'alçada d'aquesta Barcelona que diu no a la guerra i que ha estat un referent internacional per ser una ciutat de pau. Ja n'hi ha prou i esteu sent còmplices d'aquest genocidi amb aquesta no acceptació del PREC. Esperem que la història no us doni la raó.

Davant la reiterada negativa del regidor de Ciutat Vella la setmana passada, alcalde, avui entomem a vostè que entomi aquesta petició de diàleg amb l'antiga Massana i els col·lectius del Raval que reclamen l'espai de l'antic Hospital de Santa Creu per usos comunitaris i que ha rebut, de fet, el suport de moltes entitats, de milers de persones en els carrers la setmana passada, així com de la sindicatura de greuges que fins i tot s'ha ofert a mediar en la situació. Valorem, i així ho confirma la nostra acció de govern en mandats anteriors, que sempre, sempre cal seure a la taula i obrir vies de diàleg amb tots els agents de la ciutat i, sobretot, amb aquests que tenen demandes polítiques, encara que no tinguem per què estar-hi d'acord. És una qüestió de mínims democràtics, aquest diàleg. Així que esperem que entomi aquest preu.

Senyor alcalde, vostè ha vist la pel·lícula del 47, oi? S'ha fet fotos i sap que és fruit d'una qüestió de desobediència civil. El diàleg és una qüestió de mínims democràtics, com he dit, i hem constatat que aquesta suposada determinació de diàleg que vostè ho diu no ho és tal quan es tracta de la complexitat d'un barri com el del Raval. Vam deixar en gestit un acord amb la Generalitat que estava aguantat fa més de 30 anys que ara només calia socialitzar amb les veïnes i de fet ahir es va negar el regidor a fer-ho públic. Es pot entendre que vosaltres us enfoqueu només en el diàleg amb sectors econòmics que de fet volen acabar amb els barris. Però seure, negar-se a seure, és negar la voluntat d'una part important de la vida comunitària del Raval. Vostès estan demostrant que en vostre govern s'està negant a entendre el Raval en la seva complexitat. No té cap intenció de conèixer la seva lògica comunitària la popular, la dissident, la que parla mil llengües, la que desconfia de les institucions també i fa vida en els marges la qual cosa és totalment legítima. Endreçar i tant endreçar us esteu carregant el barri i us escaparà de les mans no només el barri sinó que també la ciutat. El govern està decidint amb aquesta entomació del diàleg utilitzar la força per davant de les paraules. Davant d'un espai de treball, de diàleg i participació veïnal, esteu decidint abocar el barri a un desnonament per la força. I això no està a l'alçada de la democràcia.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, li donem la benvinguda i agraïm a les entitats per no només ajudar-nos a construir el text, sinó sobretot per la feina que fan cada dia deixant-se la pell per defensar els drets i la vida de les persones trans. Procedeixo a llegir el text. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda. Primer, incorporar la perspectiva interseccional en tots els programes d'ocupació i ampliar el projecte transocupació com una de les millors eines de les que disposa Barcelona Activa i l'Ajuntament de Barcelona per combatre una de les majors desigualtats que viuen les persones trans, com és l'inserció laboral i les barreres d'accés al mercat laboral. També vetllar perquè les empreses compleixin amb les diferents normatives per la no discriminació en l'àmbit laboral de les persones LGTBI. Elaborar informes anuals sobre l'estat de la qüestió i les dades que es puguin recollir des de Barcelona Activa i exposar-los anualment al consistori. Segon, promoure i difondre els serveis d'atenció, acompanyament i assessorament en els processos de transició per tal de garantir que puguin dur a terme el procés desitjat sense patologització, discriminació i vulneració de drets mitjançant campanyes i de difusió als diferents centres cívics, biblioteques i d'altres equipaments culturals i socials de la ciutat. Aquesta difusió ha de garantir que s'inclogui l'accés als grups de suport emocional i psicològic per a persones trans no binàries i per a les seves famílies mitjançant xarxes de suport integrades als recursos locals. Tercer, revisar els diferents formularis de l'administració municipal i disposar d'espais on poder manifestar el nom sentit de la persona, que serà el que haurà d'usar des de les administracions públiques, per tal d'assegurar que es respecta l'identitat de cada persona en els tràmits administratius. Quart, garantir la presència de materials i literatura que presentin la diversitat social existent per a infants, joves i persones adultes, així com contribueixen a visibilitzar aquesta diversitat i puguin ser espais de referència per a persones trans no binàries i per a tota la societat en general a les 40 biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona. Cinquè, garantir que les escoles i els entorns educatius siguin segurs per a les persones trans amb protocols contra el bullying i una educació que inclogui la perspectiva i diversitat de gènere com a part del currículum. Per tal de garantir que les escoles siguin espais segurs, cal reforçar la formació a professionals de l'àmbit educatiu i fomentar el suport emocional i la lluita contra l'assejament, reforçant els serveis de suport psicològic i espais comunitaris. 6. Impulsar la incorporació de persones trans rellevants per a la ciutat al nomenclàtor de la ciutat, tals com la Sílvia Reyes o altres persones de la lluita i la conquesta de dret en la visibilització del col·lectiu trans per tal d'augmentar la visibilitat de figures històriques i contemporànies en la lluita pels drets de les persones trans. Setè, fomentar i coordinar en conjunt amb el centre LGTBI i les entitats presents al Consell Municipal LGTBI la realització d'actes en el marc de l'octubre trans en perspectiva despatologitzant i com a espai d'escolta per a l'elaboració de polítiques municipals pels propers anys. Vuitè, reforçar la col·laboració amb entitats de la comunitat trans per garantir que les persones trans i no binàries reforcen la seva participació en polítiques públiques que les afecten, promovent espais de diàleg on les seves veus siguin escoltades. Nové, treballar en conjunts amb les entitats, el centre LGTBI i el centre de documentació Armanda Fulubià, per dur a terme, a partir de l'octubre del 2025, una exposició itinerant a Barcelona sobre les lluites dels moviments trans contra la patologització per tal de recuperar la memòria i d'obrir camí i assegurar els drets de les persones trans i no binàries en el marc de l'octubre trans. De ser promoure l'elaboració d'una píndola formativa dins la xarxa Antirrumors amb entorn als falsos mites sobre les persones trans amb l'objectiu de combatre discursos d'odi cap al col·lectiu, com pot ser el fet que les persones trans pateixen un trastorn psicològic. 1. Garantir que els serveis municipals com l'OND disposen de tots els recursos econòmics i humans per poder desenvolupar les tasques d'acompanyament psicològic i jurídic davant qualsevol vulneració de drets, violència o discriminació rebuda inclòs a les persones trans. 2. Mantenir el desenvolupament de polítiques de la prevenció de la transfòbia amb campanyes de sensibilització i els suficients recursos per tal de combatre els discursos d'odi.

Gràcies, alcalde. Comencem per dir que és una paradoxa que en una societat hipersexualitzada com en la que estem, quan es tracta de parlar de la nostra salut sexual, es faci des de la invisibilització, des de la por, ens faci vergonya i que això faci que hi hagi altres maneres, com la pornografia oferint formes de manera més fàcil i més simplista. I també ens sembla desafortunat que per evitar les violències sexuals avui dia estem criminalitzant la sexualitat en si mateixa. Ens sembla profundament desafortunat, retrógrat i fins i tot moralitzador que aquesta conjuncció que es fa entre educació sexual i lògiques punitivistes on salut, igualtat i plaer s'equiparen o es posen al mateix nivell del control i la disciplina i la prohibició i això ens sembla profundament perillós. Sabem que les violències masclistes i les violències sexuals són estructurals i van molt més enllà de la pornografia. Sabem també que aquest no és un debat nou i que afecta tota la societat en el seu conjunt. És evident que les formes actuals de consum i d'accés a la pornografia les hem d'abordar fugint de l'anàlisi homogenitzador, també adultocèntric i alarmistes que estem escoltant darrerament sobre l'adolescència. És també veritat que ells i les joves reben informació des de fons diferents i reduir la mala educació sexual al consum de porno és simplista i ens porta a fórmules profundament reduccionistes. I és per això que des de Barcelona en Comú presentem aquest PREC per instar que el govern municipal, en el marc del Consorci d'Educació de Barcelona, pugui garantir que l'educació sexual integral arriba de manera efectiva a tots els nivells educatius. tenim la necessitat de construir una educació sexual en la qual el jovent vegi reflectides les seves necessitats, les seves veus, des d'una perspectiva feminista, també amb la veu de les famílies, i que puguin construir-se relacions sexuals orientades al plaer, al consentiment i al desig. Esperem que el govern municipal pugui acceptar aquest prec per abordar aquest tema des d'una manera complexa i no punitivista.

Gràcies per l'acceptació del PREC i esperem avançant que les persones joves puguin tenir una sexualitat plena, lliure d'amenaces i de pors. Gràcies.

Gràcies, tinenta. No es pot entendre el dret a la ciutat sense posar en el centre el dret a la cultura. Barcelona necessita amb urgència poder revisar el model de polítiques culturals de la ciutat perquè veiem que massa sovint aquest govern el que està promovent és una concepció instrumental de la cultura vinculada exclusivament a la seva dimensió econòmica, visió que considerem absolutament reduccionista i que relega l'equicultura, en el millor dels casos, a l'indústria cultural o, en el pitjor dels casos, com a pretext per alimentar altres sectors econòmics com el turisme, la especulació immobiliària o la tracció d'inversions. I de fet, parlant d'inversions, recupero una frase que deia el regidor Mercè fa uns anys a un article visionari publicat al diari Ara, que parla de, obro cometes, la cultura necessita fer un pacte amb la banca i els grans fons d'inversió perquè s'interessin per ella. No costa diners, es tracta de superar la lògica del maó, del ladrillo, per tenir una mica en compte la nova economia. Tanco cometes. Del maó a la cultura. Aquest és el model cultural del senyor Collboni, que per cert no està a la sala. Una visió cultural que no mira pel bé comú, sinó la rendibilitat a curt termini. Insisteixo, del maó a la cultura. Amb aquest punt de partida no és estrany que tinguem casos com el de fa poques setmanes, el fons sionistes de KKR entrant al Sònar, i això no és anecdòtic, és la confirmació d'una tendència. La cultura, malauradament, s'està convertint en la punta de llança per a la venda de la ciutat, del patrimoni d'allò que és públic. Parleu molt de defensar el públic privat, però sembla que us esteu carregant tant el públic com el privat i això és una vergonya política i una manca, una mostra de retrocés totalment extemporània, fora de lloc. Per això portem aquesta proposta avui. La cultura és un dret fonamental i necessita de polítiques públiques que es basin precisament en aquesta concepció. Ja a l'anterior mandat es va obrir camí impulsant el primer pla de drets culturals fet en alguna ciutat europea parlant amb tota la diversitat del teixit cultural i aquí des de les grans empreses fins a les imprescindibles comunitats descentralitzades dels barris que sí, també fan cultura. I és un pla que és referenciades de diferents institucions com la Generalitat i l'Estat i que s'estan preparant lleis i mesures des d'aquesta perspectiva i és per això que en aquesta proposició demanem que l'Ajuntament de Barcelona impulsi un nou pla estratègic de drets culturals que pugui donar continuïtat i reforci el que hem iniciat el 2021 amb un pressupost, amb un calendari i sobretot amb la participació vinculant del sector i del veïnat. Encara més important i encara més urgent en un context on augmenta els discursos d'odi, la polarització social, l'estigmatització de les diferències, el racisme, les desigualtats. La cultura és una eina imprescindible per crear cultura i mirada crítica, per construir cohesió, per generar igualtat d'oportunitats i això, malauradament, no s'aconsegueix amb esdeveniments grans, esdeveniments de tipus aparador, sinó reconeixent el paper bàsic i estructural de la cultura comunitària, de base, viva i arrelada al territori. Per això és imprescindible entendre que la política pública, òbviament, va més enllà de les administracions públiques i cal reconèixer i dialogar, això en negreta, amb el teixit social i cultural que avui ens acompanya. De fet, centres cívics, espais de gestió cívica i comunitària, com l'antic teatre, que estan les jaies per aquí, la reutinerant, teatre per tothom, espais independents, cooperatives com connectars, espais que vostès estan posant en risc, retallant pressupostos, posant traves burocràtiques, invisibilitzant i menyspreant. I cal apostar, de fet, com ho fan aquest tipus d'espais, per una cultura que interrogui la dimensió dels altres drets, dels socials, dels econòmics, les barreres de les persones migrades, racialitzades i LGTBI, com de fet apuntava l'informe del Conca fa dia sobre aquest greuge, perquè generant aquestes aliances és que podem avançar cap a estratègies públiques que facin fronts als reptes globals als que Barcelona no és, Aniela. I aquí, amb aquesta proposició, no neguem que la cultura genera una activitat econòmica i que aquest sector és important per a la ciutat, però reduir el paper de la cultura a un tauler productiu és un error estratègic i polític de primer nivell i cal revertir aquesta mirada parcial i exigir que aquest Ajuntament assumeixi la cultura com a dret. no com a un luxe, sinó ni com a un bé supeditat a la rendibilitat. Com diu l'antropòloga brasileña Marilena Chaui, per construir drets cal acabar amb els privilegis. Per això cal una aposta valenta, estructurar i radicalment pública per entendre la cultura com a un dret. Moltes gràcies.

Gràcies. Segueïm les esmenes de Junts que van ampliar aquesta proposició. amb Esquerra Republicana, només recordar que si l'antic teatre s'expropies, perquè des dels comuns vam liderar aquest procés d'expropiació. De fet, va ser la mateixa Janet Sanz com aleshores tinenta d'urbanisme, que va haver de pressionar l'Esther Capella, llavors consellera de la Generalitat, perquè no ho aturés. Llavors, on estàveu vosaltres? Al Partit Socialista, el senyor Mercè, li podria dir moltíssimes coses. Podria dir com s'ha congelat l'IPC en les subvencions dels equipaments, com estem encara a les portes de les vacances d'estiu i no s'han fet les transferències corresponent a les subvencions, fets que ofega totalment el funcionament de les entitats. I podria posar encara més exemples de com la cultura viva comunitària ha carregat certes figures. Deixin de metàfores de la cultura del pelotasso, d'això dels maons que deia, i aposteu per un sistema cultural, ciutadà, popular i divers que sosté les democràcies i la democràcia d'aquesta ciutat. Moltes gràcies.

Avui celebrem el talent, la trajectòria i l'esperit d'una dona que ha deixat una empremta indiscutible en el món de la cultura i l'audiovisual. La Loles León s'ha parlat de tota la trajectòria que va des del cinema de la mà de Pedro Almodóvar fins als seus papers icònics en el teatre i la televisió també aquí a la ciutat. L'Oles León ha construït una carrera que combina genialitat, versatilitat i una capacitat absolutament excepcional per connectar amb el públic aquest humor punyent, la seva força escènica la seva autenticitat han fet d'ella un referent indiscutible de la nostra cultura. Però més enllà del seu talent, la Loles representa una manera d'estar en el món, una manera irreverent, lliure, desacomplexada. Un artista que ha trencat motlles i que ha defensat sempre, en veu pròpia, una mirada diversa, feminista i molt popular de la cultura. Barcelona, ciutat de barreja i de creativitat, reconeix avui una artista que forma part del nostre imaginari col·lectiu, que també inclou la Txarnegó, que inclou la diversitat, que inclou el mestissatge i que ha reivindicat, de fet, que per no tenir dret d'accés a la llengua va ser una dificultat per fer més carrera aquí. De fet, la Loles crec que estaria molt en la línia d'aquest manifest que fa pocs dies Òmnium Cultural feia en defensa del dret a la llengua dels nous parlants i hem de garantir que aquestes eines hi siguin. Perquè la cultura que ens transforma és com ella, és valenta, és crítica i sense por de fer-nos riure i pensar alhora el vot de Barcelona en comú és positiu.

Gràcies, alcalde. A nivell contextual i entenent el català com una comunitat lingüística que va més enllà de Catalunya, volem demostrar el nostre total rebuig per part de Barcelona en Comú. El que està passant en el País Valencià és gravíssim. Plantejar un referèndum sobre l'ús del català a una administració és un atac frontal als drets lingüístics i una maniobra política per emocionar-ne la presència institucional del mateix. Oi que no es vota si es respecten els drets fonamentals com tampoc es votaria si una administració pot discriminar per raons de gènere, per raons d'origen, oi que no faríem això? Doncs el català tampoc hauria de ser quelcom negociable i des d'aquest posicionament volem rebutjar totalment el que està passant. Ara bé, des d'aquesta defensa ferma i contundent del català que fem des de Barcelona en Comú i que també agraïm la proposta de Junts per Catalunya que posa en valor aquestes 68 mesures que encara estem esperant que es despleguin amb l'ambició i amb la celeritat que el context mereix. També diem que... que si els drets lingüístics, una cosa que venim diem, els drets lingüístics han d'anar sempre acompanyats d'una perspectiva més complexa que més enllà del fet de parlar la llengua només. I que això no pot criminalitzar a qui no el parli, no per decisió pròpia, com si estiguessin parlant d'una mena de liberalisme lingüístic, com si fos només una decisió, sinó que hem d'entendre les poques condicions i les poques estructures i els pocs recursos que s'hi estan destinant des de les administracions públiques perquè les poblacions més vulnerabilitzades li parlin. I aquí torno a fer referència al manifest que vam veure fa dies impulsat per Òmnium, per comunitats migrades, sobretot per nous parlants del català que demanen més recursos precisament per parlar la llengua. i aquí crec que el que cal és posar recursos i no, d'alguna manera, criminalitzar aquells que no el parlen precisament per falta dels mateixos. Aquí a Barcelona no podem signar genus i la situació que tenim ara mateix del català és producte d'una falta d'impuls, de decisions polítiques plantejades i no executades, de falta d'ambició i també d'un ús partidista del català segons convingui, com hem vist també en diverses ocasions. Esperem a veure què passa al govern, però més enllà del vot favorable el que cal és actuar amb polítiques contundents. S'ha tingut una comissió específica per l'estat del català i no veiem encara aquests resultats com s'estan donant. Nosaltres, com no pot ser d'una altra manera, votarem a favor perquè defensem una ciutat on el català sigui una llengua dos ple i garantit per a tothom, però sobretot esperem que es prenguin decisions que ja hem aprovat i reaprovat tant a comissions com en aquest plenari, però que de moment no veiem els seus resultats. Gràcies.

Regidora González. Gràcies, alcalde. Aclarir com bé s'ha introduït, que és una iniciativa d'una feina conjunta entre Esquerra Republicana, així que agraïm a la regidora Baró, a la Laura Pí i també al Víctor Pavia, que ens han ajudat a arribar a aquesta declaració conjunta. En el març del 8 de març reafirmem la necessitat d'un model cultural i social accessible que posi la vida i els drets de les persones al centre. La cultura i el feminisme han estat i continuen sent eines fonamentals de resistència, transformació i construcció d'una ciutat més justa i igualitària. La lluita feminista és més viva que mai i no permetrem cap pas enrere. Per això demanem, primer, Manifestar el compromís de l'Ajuntament per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb tota la societat civil, empreses, associacions i entitats que lluiten i defensen els drets feministes de la ciutat, rebutjant qualsevol classe de discriminació i violència, posant en marxa totes les eines i protocols que tenim a l'abast, donant complement a la llei catalana 19 barra 2020 d'igualtat de tracte i no discriminació i el reial decret Llei 6 barra 19 de l'1 de març, de mesures urgents per la garantia d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en l'àmbit laboral i de l'ocupació. Segon, reforçar i ampliar el Pla de Drets Culturals per garantir la participació activa de totes les persones en la vida cultural de la ciutat, amb especial atenció als col·lectius en situació de vulnerabilitat i aquells històricament exclosos de l'accés a la cultura, assegurant la descentralització cultural amb una programació diversa i accessible a tots els barris, durant suport a iniciatives de cultura comunitària i economia social i solidària, afavorint la creació de xarxes de suport entre els diferents agents culturals de la ciutat.

Sí, sí. Garantir espais culturals lliures de violències masclistes i discriminacions mitjançant protocols clars d'actuació, campanyes de sensibilització i formació de professionals i agents culturals amb perspectiva de gènere i interseccionalitat. Se té donar a conèixer amb accions comunicatives i de sensibilització les entitats i serveis que treballen per la igualtat i els drets de les dones. Impulsar activitats a l'espai públic i fer difusió de l'acció que es duïn a terme per reforçar la xarxa comunitària i fomentar la participació. Vuitè, impulsar polítiques de cures a tots els districtes de la ciutat per assegurar la corresponsabilitat i la conciliació personal i laboral, així com fomentar que les dones que cuiden puguin gaudir d'una participació cultural, comunitària i promoure la seva independència econòmica.

Gràcies. A Barcelona es calcula que hi ha entre 40 i 50 mil dones treballadores de la llar, la majoria d'elles migrades, i més de 50 anys, i només un 40%, aproximadament, estan formalment contractades. I això no només són cifres, sinó són vides específicament marcades per la vulnerabilitat, per l'absència de drets laborals i moltes vegades també per l'explotació. I això com a ciutat no ho podem permetre, independentment de les competències i de relegar-ho a l'àmbit privat. Res sobre les treballadores de la llar sense les treballadores de la llar. Aquesta va ser l'aposta política de Barcelona en comú i considerem que també aquest marc on avui s'ha presentat el pla sobre les cures, aquesta mesura de govern sense un bon escenari per posar tot això al centre. Ja tenim moltes diagnoses del que passa i ara ve un moment d'assumir responsabilitats com a administracions públiques per teixir conjuntament amb el sector i les treballadores sobretot una resposta pública i comunitària. Així que gràcies pel vot favorable i esperem que pugui ser de profit aquesta comissió.

Gràcies, Tinenta. Doncs sembla que els senyors de Vox no es cansen de plenari rere plenari. El mateix discurs estigmatitzador contra les persones migrades, això no és cap sorpresa, però avui introdueixen un nou component de migrant delinqüent versus el migrant honrat. Fent aquesta diferència i establint una jerarquia entre ciutadans de primera i de segona, però en realitat és que totes les persones migrades migrades venen a Barcelona per buscar una vida millor, però, malauradament, més a vegades no la troben. I no és per culpa seva necessàriament, sinó també per culpa de veritables delinqüents estrangers dels quals vosaltres no parleu mai. I aquí em refereixo als fons d'inversió internacionals que venen a Barcelona a especular amb l'habitatge i convertir el dret a tenir un sostre en un ple bé de mercat. Aquests són els veritables estrangers que realment posen en perill la nostra ciutat, però d'aquests vostès no en volen parlar. Hauríeu de dedicar menys temps a assenyalar les persones migrades i començar a denunciar aquests sectors globals que estan convertint Barcelona en un aparador, mentre les nostres veïnes s'enfronten a preus de lloguer abusius, es veuen forçades a compartir pis en condicions de precarietat o directament són expulsades de casa seva per fer colibins de luxe. Això sí que és inseguretat. No poder permetre un habitatge i les màfies immobiliàries, que són les veritables criminals d'aquesta ciutat, perquè la precarietat que generen mata. És molt hipòcrita aquesta doble vara de mesurar i és profundament racista, ser unitats de sorpresa també en què sigueu això, classista també i sobretot perillosa, sobretot quan acabeu de votar en contra d'una comissió d'estudi de treballadores de la llar que no sé si per vosaltres entren com a delinqüents o persones honrades. En tot cas, el vostre discurs no s'aguanta per enlloc i aquí simplement una reflexió final avançant que evidentment votarem en contra d'aquesta resolució. Ojo amb la dreta, apuntant-se a aquests discursos criminalitzadors de la immigració, simplement per treure rèdit polític i per rascar un quants vots de l'extrema dreta. I també, per últim, convidar-vos a que diumenge tindrà lloc la cursa antiracista de Barcelona. Vinguin a veure quin és el clam d'aquesta ciutat per acafar el racisme que vosaltres propugnen. Poseu-vos, per exemple, també, ja que hi som, aprovar l'ILP de regularització ja, a veure si més persones entren en aquesta condició de migrants honracions honrades, però malauradament això és molt evident que no us interessa en absolut. Nosaltres, com deia, votarem en contra i sobretot convidem que hi hagi un discurs de responsabilitat que pari ja de vincular migració i delinqüència en aquest plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Gràcies.

Gràcies, alcalde. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, amb motiu del 21 de març, Dia Internacional de la Discriminació Racial, declara el seu compromís ferm per dedicar tots els esforços i recursos necessaris per avançar en l'erradicació de discriminacions racials i desigualtats. Durant els últims anys s'han fet molts passos endavant i ho hem de continuar fent conjuntament amb la resta d'administracions, amb la Generalitat de Catalunya, el govern de l'Estat, amb la voluntat d'abordar l'eliminació del racisme i la discriminació de manera estructural i decidida. L'Ajuntament de Barcelona es compromet a impulsar les següents accions concretes per avançar cap a una societat més justa i igualitària. En primer lloc, du a terme una programació d'activitats de sensibilització a tots els districtes de la ciutat. Aquestes accions s'han de tenir com a objectiu fer de la perspectiva antirracista un eix transversal de les polítiques municipals, equiparant-les a altres prioritats com la perspectiva de gènere. Segon, incorporar la perspectiva antiracista a totes les polítiques municipals, així com la formació en diversitat i antiracisme per a treballadors i treballadores municipals, les forces de seguretat, garantint la transversalitat en tots els àmbits d'actuació de l'Ajuntament. Tercer lloc, fer efectiva la incorporació de personal en bagatge migratori als serveis municipals, enfortint el servei de promoció de la diversitat i dades que permetin avaluar i optimitzar la seva activitat. Quart, promoure la inclusió de la història i cultura del poble gitano, així com el passat colonial d'Espanya en el currículum escolar per fomentar el respecte i la comprensió intercultural. Cinquè, enfortir l'Oficina per la no discriminació per tal de garantir un acompanyament jurídic i psicosocial davant situacions de discriminació racial, facilitant-ne l'accés. Fem fàcil en potenciar la territorialització mitjançant el projecte Antenes de la BND a tots els districtes.

Seguim amb la... Alcalde, és flagrant que deu segons per respondre, que aquest discurs totalment racista vagi sense cap mena d'impunitat. Aquesta declaració institucional, afortunadament, ha estat signada per la majoria dels dos municipals. Això corrobora que això no és una qüestió ideològica, sinó que és una qüestió de drets, que som més els que defensem que les persones migrants han de tenir drets. No només les persones migrades, les persones amb bagatge migratori, incluent també, evidentment, el poble gitano. Gràcies als grups municipals per donar suport a aquesta declaració que referma el nostre compromís en contra, sobretot a favor, perdó, de les persones migrades i racialitzades i que va en contra del discurs, tot i que moltes vegades escampa l'extrema dreta sense cap mena d'impunitat en aquest consistori. Així que gràcies i visca la lluita antiracista.

Bé, bon dia. Avui efectivament aprovem definitivament un pla especial per millorar i per treballar el nou CEM d'Artesania, el barri de Canyelles, que efectivament fa molt de temps que els veïns i veïnes esperen, reclamen i reivindiquen. Per tant, avui també és un reconeixement aquesta feina de persistència i resistència que fan les entitats veïnals als barris perquè els barris millori. Efectivament, el CEM actual reclama a Crits una millora de les instal·lacions. També deixim dir-li que el nou CEM ens ha de portar a obrir un debat sobre quin model de gestió dels equipaments esportius tenim a la ciutat, perquè part del que li passa a l'actual CEM en aquests moments a Canelles té a veure amb aquelles grans concessions que es feien fa molts anys en què es destinava que l'entitat gestora fes el manteniment i ens despreocupàvem una mica de si s'estava fent o no s'estava fent. Crec que aquest debat en el nou CEM també s'ha d'incorporar. Però avui deixim dir-los que és un dia per celebrar i donar les gràcies a l'Associació de Veïns que tants anys ha lluitat per tenir aquest CEM i sumar-me a les paraules que deia ara la regidora de Llaó, que el que esperem és la concreció i sobretot que es treballi aquesta concreció amb els veïns i veïnes que gràcies a ells avui estem parlant del nou CEM.

Sí, com ja vam manifestar a la Comissió d'Urbanisme, hi votarem favorablement.

Sí. Avui Esquerra Republicana ens presenta una proposició que parla molt de la capitalitat de Barcelona i com posem en valor aquest ric patrimoni, aquesta riquesa cultural, la llengua, la tradició culinària o la tradició agroalimentària d'aquest país i com reconectem Barcelona amb el conjunt de Catalunya. La seva proposta, a més a més, avança o ho fa, parla de capitalitat de Barcelona a través d'una proposta que ens parla de turisme i de promoció turística i aporta alguns dels elements que tenen sentit comú de com generem vincles més forts amb el conjunt de Catalunya com a capital. del país, com reforcem la col·laboració amb l'Agència de Turisme de Catalunya, que ja recordem que treballa amb tots els patronats de turisme de tot el país, i per tant com situem o com reconectem amb la idea de capitalitat de Catalunya. Tot això ens fa sentit comú. Ara bé, deixi'm dir-los que la seva proposició situa el debat sobre què vol dir o cap a on ha d'orientar-se la promoció turística d'aquesta ciutat. Pensem des de Barcelona en Comú que és el moment i que qualsevol debat sobre promoció turística i sobre turisme no pot obviar el moment en què està vivint la ciutat i el complex problemàtic i els impactes que té per la ciutat el model turístic i la massificació turística actual. Per tant, creiem que qualsevol debat que aposti per com veiem, com exportem i com promocionem aquesta ciutat ha d'incloure una perspectiva sempre de decreixement turístic perquè no podem posar un debat al centre de la promoció de la ciutat sense parlar al mateix moment de com treballem i com fem per decreixer en un model que sabem que ens està expulsant veïns de la ciutat, que està encarint l'habitatge de la ciutat o que està posant seriosos problemes al comerç de la ciutat. Creiem que sí o sí s'ha de parlar de tot això i en aquesta línia els vam fer una transacció que anava una mica a complementar la seva proposta en aquest sentit. Perquè en la situació actual qualsevol debat sobre turisme, sobre promoció, ha de poder incorporar un debat real sobre si els recursos que destinen la ciutat han d'anar tots destinats ara mateix a promoció turística. 15 o 20 milions que dedica la ciutat a promoció turística, podríem obrir el debat i qüestionar si han d'anar a promoció turística o ens haurien d'anar a pensar un nou model també industrial per la ciutat, un nou model de diversificació econòmica, perquè si no el debat se centra en que la diversitat econòmica o el model de diversificació econòmica de la ciutat segueix molt depenent del model turístic, que és monocultiu turístic en aquesta ciutat. Per tant, parlar de diversificació i també parlar de capitalitat de Catalunya també ens ha de portar a parlar d'economia. Ja se m'ha acabat el temps. En tot cas, jo crec que la idea l'ha situat qualsevol debat que parli sobre promoció turística de la ciutat ha d'incorporar efectivament el debat sobre el decreixement turístic.

Disculpi, presidenta. El meu grup no ha fet posicionament de vot, que serà una abstenció. Ah, perdó.

Continuen amb les celebracions. Aquesta setmana vinent, la nostra ciutat acull una nova edició de l'Smart City Congress. Gràcies a la mobilització ciutadana i, en concret, als moviments pro-Palestina, enguany no hi haurà representació oficial de l'Estat d'Israel ni hi participaran les vuit empreses israelianes que formaven part del seu pavelló, ni tampoc l'empresa Aegis, inclosa a la base de dades de Nacions Unides per lucrar-se d'assentaments il·legals. Aquesta és una victòria del moviment i de la pressió popular, però que demostra que Barcelona, sobretot, vol estar al costat correcte de la història. Tanmateix, hi ha empreses que mantenen vincles directes amb el genocidi, l'ocupació i l'apargell del poble palestí. Ayola, Motorola... Motorola UK, Google, Microsoft, Dell, Nvidia, Honeywell, Mitsubishi o Hitachi, entre d'altres, algunes d'aquestes empreses que subministren de fet tecnologia o armament utilitzat als bombardejos i enderrocaments de llars palestines i que, en definitiva, es lucren del genocidi de l'ocupació. No demanem res nou, és el mateix que ja vam fer amb les empreses russes després de la invasió a Ucraïna i, de fet, aquest plenari ja es va pronunciar contra la participació d'empreses israelianes o amb vincles amb el genocidi el passat 30 de maig. Per això, adrecem aquest prec al govern i, en concret, a l'alcalde Coilboni com a president del Consell General de la Fira Internacional de Barcelona i li demanem que sol·liciti la modificació del Reglament General de Participació de la Fira per incorporar criteris ambientals, socials i de governança que excloguin empreses amb vulneracions greus dels drets humans o amb impacte negatiu del medi ambient. I si ens pregunten què és una vulneració greu, la resposta és clara al genocidi del poble palestí. Palestina és una vulneració molt de greu i que amerita aquesta aplicació de criteris. Ja fa temps que la ciutadania ho demana, així que esperem que aquest prec sigui acceptat pel govern.

Tirena em sap greu, però no esteu complint l'acord. Quan us dic que no és només empreses israelianes, sinó empreses que estiguin subministrant armament, tecnologia, o estiguin contribuint o lucrant-se del genocidi, i quan us dic que aquestes empreses tindran presència a la Smart City Expo, vol dir que no s'està complint l'acord. Fa un any, específicament, li van preguntar, també li van demanar en el marc de l'Aviation Week i em va dir que no. Ara bé, ara diu que esteu complint amb 30.000 morts de diferència, això sí, i que ho esteu fent quan, en realitat, tindrem aquesta presència d'empreses armamentístiques. Llavors, no entenem per què no s'accepta el PREC quan no esteu complint amb el que vosaltres mateixos us heu compromès.

Gràcies, tant de bo, efectivament avui estiguessim votant un nou pla d'igualtat amb nous compromisos, amb nous diagnòstics, amb nous horitzons. Des de Barcelona en Comú creiem que no cal allargar terminis sinó accelerar canvis I malauradament el que veiem amb el Partit Socialista és que el feminisme o aquesta igualtat d'oportunitat sembla més un expedient a resoldre i no una lluita viva i urgent, com per exemple, com s'ha esmentat abans, el cas de Juan Arribas i el seu fill Daniel aquests dies ens recorda que estem juny d'una societat igualitària. Creiem que el Partit Socialista no vol repensar res profundament des dels feminismes i com que no vol fer la feina, tira de pròrrogues. Aquest pla necessita ser actualitzat perquè, evidentment, les necessitats d'avui no són les mateixes de fa cinc ni molt menys fa deu anys. Aquí creiem que cal valentia política. Nosaltres no ens suposarem aquesta pròrroga, però sí demanem que hi hagi una empenta feminista profunda per part del govern. Gràcies.

Gràcies, alcalde. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, condemnar i rebutjar rotundament tots els atacs, amenaces i actes de violència per motius d'origen, religió o condició, incluent els recents casos xenòfobs i islamòfobs a Torre Pacheco, Piera i altres territoris. així com qualsevol intent de justificar, minimitzar o instrumentalitzar aquests actes, expressar solidaritat i suport a totes les víctimes i reafirmar el compromís de protegir-les i acompanyar-les. Segon, denunciar amb contundència els discursos d'odi sobre l'expulsió d'estrangers i exigir als responsables polítics, socials i mediàtics que rebutgin qualsevol discurs de discriminació o violència. Tercer, rebutjar la manipulació informativa, rumors i missatges d'odi que generin alarma social i fractura. L'Ajuntament es compromet a combatre aquestes pràctiques i fa una crida a la responsabilitat política i mediàtica perquè no s'utilitzi la migració, l'origen, la religió o la llengua per dividir la societat, ni com a eina de confrontació partidista. Quart, instar les forces i cossos de seguretat i l'autoritat judicial a seguir investigant a fons els incidents, protegir les víctimes, aplicar protocols específics contra els atacs xenòfobs i islamòfobs en perspectiva de drets humans i interculturalitat. Cinquè, reforçar les polítiques municipals de seguretat amb perspectiva de drets i convivència, incrementant la formació antiracista als cossos policials, millorant els mecanismes de detecció i resposta davant els delictes d'odi i garantint la coordinació entre serveis municipals, comunitaris i de seguretat per protegir els barris de discursos i accions d'odi. Sisè, comprometre's com a Ajuntament a reforçar i dotar de recursos els programes de prevenció del racisme, la convivència, l'educació intercultural a través del desplegament territorial en concordança amb el Pla Barcelona Interculturalitat, plans d'acció als districtes i del futur pla antiracista de la ciutat. impulsant accions informatives i canals de participació amb les entitats representatives de la diversitat cultural i religiosa de la ciutat, amb la participació activa dels districtes i serveis socials de proximitat, promoure campanyes que posin en valor la diversitat i la convivència, així com reforçar la promoció i defensa de la llengua catalana com a patrimoni col·lectiu i element fonamental de cohesió social. Setè, reforçar la col·laboració entre Ajuntament, Generalitat i Govern de l'Estat per garantir els recursos humans, econòmics i tècnics necessaris als municipis per prevenir i abordar episodis de violència o conflicte social, per consolidar serveis d'atenció, mediació i prevenció del discurs odi arreu. Vuitè i últim, traslladar aquest acord al Departament d'Interior, al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, a l'alcaldia de Torre Pacheco, de Piera, a les entitats que conformen la taula d'entitats amb servei d'atenció a víctimes de discriminació, així com a Sous Racisme, Unitat contra el Feixisme i el Racisme, Plataforma per la Llengua i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Sí, gràcies. Aquest és un tema que vam tractar extensament a la comissió de fa dues setmanes, però davant la manca d'explicacions convincents llavors de la senyora Bonet, és més que pertinent que avui en tornem a parlar aquí al plenari, perquè més enllà de la problemàtica concreta del que està passant a la Gucera, al qual han fet referència en detall les dues intervencions anteriors, El que posa de manifest aquest conflicte és una manera de fer per part d'aquesta tenència que dista molt del que seria desitjable. I la prova a fer fein que això és així és que vostè, senyora Bonet, ha acabat reunint-se amb els treballadors quan aquests ja estaven acomiadats. Vostè va mal, va tard i malament. Fa mesos que aquests treballadors, els quals... aprofito per saludar, juntament amb les persones voluntàries, van aixecar la veu per alertar que la situació a la gossera era i és insostenible i ni vostè ni el seu gerent van voler reunir-se. I passen els mesos i vostè finalment acaba fent dues coses. Primer, els acaba donant la rebaó i ho fa contractant més passejadors, que és el que li demanaven des del principi per destensionar la situació. I segon, els ha acomiadat. Uns treballadors que fa 10 anys que formen part del CAC, compromesos amb la seva feina i que justament ara, quan el servei es tensiona, quan més els necessitem, quan s'indiquen per defensar els seus drets i el benestar dels animals, vostè els ha acomiadat i els substitueix pels perfils pràcticament idèntics com ara els atòlegs. Per tot això, exigim que el seu govern municipal rectifiqui, que readmeti aquests treballadors, que posi els recursos necessaris per garantir que aquest servei públic sigui un servei digne i de qualitat i ho faci amb la transparència i la responsabilitat que mereix un servei tan sensible com aquest.

Sí, senyora Bonet, igual que va fer la comissió, avui tampoc ens ha donat explicacions ni clares ni conviccents. I jo li demanaria, com feia ara la senyora Allò, que reflexioni. Aquesta és la tercera vegada que és reprovada en menys d'un mes i els conflictes dins la seva ara no paren de créixer. Els casos dels habitatges de l'Eix-Bassós, la paràlisi del Pla de Mobilitat Urbana... els desacords amb les transformacions urbanístiques a Vallcarca i ara també aquest conflicte al CAC. I en tots aquests casos hi trobem un mateix denominador comú, la manca de diàleg. I això, senyora Bonet, no és un tema de dretes o esquerres, és un tema de com enfocar la seva forma de gestionar.

Gràcies. Ens arriben queixes de diverses associacions de famílies d'alumnes, AFES de la ciutat, del Poblenou, de les Corts, d'Horta i Nardó, de fet, de pràcticament tots els districtes de la ciutat, sobre com s'estan gestionant les propostes de transformació dels entorns escolars que han presentat els pressupostos participatius. Propostes que, malgrat haver superat la fase de priorització, estan sent modificades pels equips tècnics fins al punt que es desvirtua completament el seu sentit original. Algunes afes davant d'aquest escenari es plantegen fins i tot llençar la tovallola i retirar les seves propostes. Amb aquest prec, instem al govern municipal i especialment a la tinenta d'urbanisme per tal que intercedeixi perquè aquestes propostes es puguin mantenir amb el màxim respecte per allò que originàriament han plantejat els seus promotors.

Senyor Rebell, aquesta és la quarta vegada en aquest pla menari que interpel·lo el seu govern en relació a la protecció, transformació i millora dels entorns escurals. Les tres primeres van ser per demanar la continuïtat del programa al qual feies ment el Protegem les Escoles. En totes elles, la senyora Bonet ens va fer promeses, cap d'elles s'ha complert. Amb el que jo ja dono per fet, com també ho fan moltes afes de la nostra ciutat, que el seu govern ha deixat caure aquest programa. Un programa reconegut, valorat per les comunitats educatives, qualificat com a molt efectiu en la protecció de la salut dels infants en l'auditoria feta per l'Institut de Salut Global de Barcelona, reconegut com una bona pràctica en el pla de seguretat viari redactat pel seu propi govern, actuacions aquestes que altres ciutats del món impulsen com a política estructural i que en canvi aquí vostès aturen. Actuacions que ens garanteixen la seguretat i la salut dels infants a la nostra ciutat, que haurien de continuar sent estructurals per evitar desigualtats entre barris i que vostès no només s'aturen, sinó que eviten que es puguin canalitzar via pressupostos participatius. És trist veure com el seu govern ha decidit abandonar la protecció dels entorns escolars i no, senyor Rebell, no és un problema tècnic, és una decisió política. Han deixat caure un programa que funcionava, que és reconegut, i alhora desactiven la participació cidadana quan aquesta els incomoda. I aquesta és la seva Barcelona, senyor Coiboni, una ciutat on la salut i la seguretat dels infants sembla ser que no són una prioritat.

Gràcies, tinenta. Avui votem un reconeixement compartit, l'atorgament de la medalla d'or al mèrit cultural a Marisol Sols i ho fem per la seva trajectòria, exemplar com a editora, com a gestora cultural, per una feina marcada pel compromís, l'excel·lència i una visió dels drets i dels drets culturals com a visió internacional també en el món del llibre. La seva tasca ha contribuït decisivament a enfortir aquests ponts culturals entre Barcelona i Amèrica Llatina, situant el llibre i la lectura com eines de diàleg real, de mostra de diversitat i de cohesió. I no és casual que aquest reconeixement s'emmarqui en un context tan significatiu com la Fira de Guadalajara, on es va anunciar amb acords de diversos grups fer l'atorgament d'aquesta medalla, ja que la Fira de Guadalajara és un símbol precisament d'aquesta vocació compartida. Per això, des de Barcelona en Comú, com no pot ser d'una altra manera, hem donat i donarem suport a aquest acord en la línia de defensar la cultura com a dret, com a bé comú i com a eina de diàleg entre pobles, com fa la Marisol Chuls. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona en Comú saludem a les veïnes de la Bordeta i de Santa Eulàlia organitzades a través d'una plataforma veïnal que diu no aquesta modificació que es vota en el dia d'avui. Fem una mica d'històric, i és que el govern Coiboni va signar un conveni amb l'empresa Estelantis on s'acordava fer una MPGM per modificar la qualificació del solar on actualment es situa la nau Citroën, un solar qualificat de zona verda des del 76, i això per permetre l'edificació de 110 habitatges al mercat lliure a canvi de l'urbanització del parc. Després, des de Barcelona en Comú, vam demanar un procés participatiu que es va impulsar per les veïnes, evidentment, per definir i decidir el futur d'aquests terrenys i tenir en compte les condicions, sense tenir en compte les condicions del conveni. Finalment, ha estat un procés participatiu absolutament fake, que no va concloure ni va confeccionar les seves conclusions. El veïnat continua, a dia d'avui, exigint que es pugui definir tot i que consideren que el procés portat al termini ha estat una pressa de pèl. A més, s'han sumat veïnes de l'Hospitalet, de Santa Eulàlia, que recordem que estem parlant d'una de les zones més densament poblades d'Europa. Això són dades que ens parlen que no hi ha necessitat de construir pisos de torres de 13 plantes que densifiquen encara més al carrer. El veïnat majoritàriament considera innecessària la construcció de tants habitatges privats allà i que acabi condicionant molt la distribució del parc i se generen moltes dubtes respecte als possibles problemes. Des de Barcelona en Comú, considerem que aquest conveni s'hauria de negociar en funció dels resultats d'un procés participatiu real, cosa que no ha passat El govern torna a portar aprovació al mateix pla sense cap informació a veïns i veïnes i sense cap voluntat de diàleg i el que sona al barri de la Bordeta és que s'està fent un vestit a mida de Citroën. El dissabte passat es van concentrar més de 300 persones a la pluja. Considerem que és un pelotasso urbanístic que no està tenint en compte la participació real de veïns un cop més al Partit Socialista i que fer aquest moviment en una de les zones més densament plorades d'Europa és un absolut error. Per tant, votem en contra.

Gràcies, Tinent. Avui Vox ens porta una proposta que vol convertir l'habitatge protegit en un mecanisme de càstig, control social i d'estigma, justament quan la ciutat necessita més drets i més garanties. Comencem pel més bàsic. Una persona pot haver tingut antecedents penals, complir una condemna i tenir dret a la reinserció. I això no és cap qüestió ideològica, és un principi fonamental d'un estat de dret. El que ens proposa Vox, exactament, és que la pena no s'acabi mai o que la condemna s'allargui de per vida però per la porta del darrere a través de l'accés a l'habitatge. Això no és convivència, és venjança social i amb una etiqueta institucional. Després hi ha una altra qüestió que ja és de rigor mínim. La proposta parla d'antecedents judicials i això no és el mateix que antecedents penals. El precedents judicials pot voler dir que algú ha estat denunciat o investigat sense cap condemna. Llavors, ens esteu proposant que una simple denúncia, una causa oberta, una situació no resolta pugui condicionar l'accés a un dret bàsic? Demanem, senyors de Vox, una mica de rigor i de respecte polític i jurídic en aquest consistori, en aquest plenari. Això voldria dir que, per exemple, els cinc condenats per violència de gènere que té Vox no tindrien dret a l'habitatge. Doncs és una visió no positiva i de la reinserció. Nosaltres, fins i tot, creiem que sí. I encara hi ha un viatge absolutament amagat, que és el viatge racista d'aquestes mesures. Quan s'introdueixen filtres basats en qüestions de denúncies, d'antecedents i sospita, doncs s'acaba afectant menys a les persones racialitzades, a la gent pobre, a qui pateix controls policials més freqüents, més identificacions i més probabilitats d'entrar en circuits administratius i judicials, encara que després no hi hagi condemna. Doncs el que creiem des de Barcelona en Comú és que Barcelona necessita tot el contrari. Més habitatge públic, més parc accessible, millor acompanyament comunitari als blocs, mediació quan hi ha conflictes per descomptat i polítiques socials que funcionin. No necessita convertir el registre d'habitatge en un filtre punitiu ni carregar els serveis socials de la feina d'avaluar qui mereix drets com si fossin un tribunal moral. Per això votem en contra.

Gràcies. Que l'Ajuntament de Barcelona avui posi en valor aquesta regularització extraordinària és rellevant, convenient, perquè efectivament parlem de veïns i veïnes migrants d'aquesta ciutat que ja viuen aquí, treballen aquí, sostenen la vida i que massa sovint ho fan en condicions de por i precarietat. Ara bé, també cal dir d'on ve aquesta victòria col·lectiva. I si avui som aquí, no és per una currència institucional que ha sortit d'un despatx, sinó per la feina incansable del moviment antiracista amb una iniciativa legislativa popular amb regularització ja al capdavant. I per l'organització de les mateixes comunitats migrants que han recollit signatures dia i nit sota la pluja i els carrers. I no ho han fet gràcies a les institucions, sinó moltes vegades malgrat aquelles institucions. malgrat les traves institucionals i bloquejos que també existeixen a escala municipal, les dificultats d'empadronament per a qui no té domicili fixa, malgrat les sancions que castiguen supervivència i acaben convertint-se en obstacles administratius, malgrat la persecució de manters amb multes impagables, malgrat una ordenància de convivència que continua multant treballadores sexuals, en gran part migrants. I tot això té conseqüències molt concretes. Persones que avui haurien d'estar podent regularitzar-se i, en canvi, poden sentir que tot penja d'un fil perquè no poden acreditar la continuïtat del padró o perquè arrosseguen sancions administratives que no han pogut pagar. Per això, quan el text diu posar a disposició de l'Ajuntament i facilitar el procés, estem absolutament d'acord, però això es fa amb decisions concretes i recursos que no veiem. I aquí el govern ha de ser coherent, perquè en aquest mateix plenari, quan d'octubre del 2022 van portar una iniciativa per donar suport a la ILP i per situar la necessitat de transformar una llei d'estrangeria estructuralment racista, el PSC no va votar a favor, de fet es va abstenir, es va posar de perfil. També vam sentir declaracions que ara no tocava i perquè hi havia una por a l'extrema i al populisme que de fet ara sentirem. I avui sembla que s'hi toca i ens alegrem, però fer política també és això, reconèixer qui ha empès quan no era fàcil i qui ha arribat tard quan ja no es podia mirar cap a una altra banda. I per això celebrem, evidentment, la regularització, però fem-ho bé, sense apropiar-nos d'una lluita que no és d'un partit, sinó d'un moviment. Reconeixent les institucions, quan escolten els carrers, poden fer passos importants i assumint que encara queda molt camí per recórrer. I en aquest sentit vull posar nom i rostre a aquesta lluita. Persones com la Victòria Columba, una de les precursores d'aquesta iniciativa, que de fet va ser acomiadada, expulsada d'una alta institucional de la Generalitat del PSC el dia de les persones migrades fa pocs mesos. Avui no toca posar-se a floretes, toca agrair la feina feta i comprometes a no tornar a arribar tard quan es tracta de drets humans. Gràcies, companyes de regularització.

Bueno, està corrent el temps. Avui hem tingut un plenari amb moltes fotos amb el poble gitano, amb la comunitat venezolana. Tant de bo haguéssim tingut una foto amb les companyes de la ILP regularització ja, que crec que han trobat moltes portes tancades amb el Partit Socialista i per això potser s'explica. Avui reiterem el nostre sí exigint garanties, coherència i compromís perquè ningú quedi enrere d'aquesta regularització.

Gràcies, bon dia. No ho anava a tornar a repetir, però crec que hem d'insistir que aquest acord es produpta del Pla d'Equipaments Sanitaris del 2023-2027, que des d'aquest Ajuntament i Barcelona en Comú, Regidoria de Salut, Districte de Ciutat Vella també en aquest cas, tinència d'urbanisme, es van moure terra, mar i aire per arribar-hi. És evident també que, com es comentava abans amb la Sagrera, aquest acord... és fruit de la lluita veïnal, de moltes lluites veïnals, en aquest cas la plataforma Cap Raval Nord digna on s'aglutinaven treballadores, veïns, veïnes i sanitàries, però també cal recordar que aquesta lluita veïnal va tenir una especial resistència per part d'aquest consistori. El que avui sembla que celebrem i aprovem per unanimitat, en el seu dia Barcelona en Comú es va quedar totalment sola defensant la posició de les veïnes que el Cap havia d'anar a la misericòrdia. fins i tot des d'aquests grups municipals, partits que avui ho voten i que volen treure pit d'aquest acord, va haver-hi conivència amb mitjans de comunicació parlant d'un fals debat entre salut i cultura, quan el que en realitat s'amagava era un conflicte clarament de classe. Així que nosaltres celebrem, evidentment, que avui es protegeixi el patrimoni, que es protegeixi el dret a la salut i es demostra avui que les veïnes tenien raó, que el cap havia d'anar a la misericòrdia, que quan ens vam quedar sols i soles Barcelona en Comú en aquest consistori i en el seu dia a la CUP quan ni tenia representació, teníem raó també en el nostre posicionament polític. Llavors, celebrem que aquest 2024 el puguem començar amb aquesta aprovació de la lluita veïnal, però sobretot recalcant que en el seu dia ningú va donar-hi suport. En tot cas, protegim cultura, protegim dret a la salut i que les veïnes i els veïns de Ciutat Vella puguin tenir un cap Raval Nord digne.