Joan Rodríguez Portell

Sí, gràcies, president. Aquesta setmana hem viscut, com es deia, un moment carregat de simbolisme, que és el cinquantè aniversari de la mort del dictador, de Francisco Franco, un moment que ens recorda la importància de la memòria, de la justícia i de la reparació, per no oblidar mai els greuges comesos durant aquell règim. La nostra ciutat, el nostre país, van patir de manera directa una de les pitjors parts de la repressió, i tenen encara, tenim un deure moral amb les víctimes i amb les seves famílies, i amb les generacions futures també, que és el de defensar la memòria democràtica i impulsar mesures concretes per reparar les injustícies històriques. Per això, evidentment, el nostre grup votarà a favor d'aquesta proposició, perquè, com deien, creiem que reforça aquests principis de justícia, memòria i reparació, Parlem de la Via Laietana, que s'ha de convertir a la prefectura per compartir-la amb un centre de memòria democràtica. Parlem del retorn de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona, que encara està als arxius de Salamanca, del lliurament de certificats d'anul·litat a les persones jutjades pel règim, de la rehabilitació dels treballadors municipals, que van ser represaliats, de declarar la presó de dones de Trinitat Vella com a un bé d'interès nacional, d'assessorar legalment els barcelonins que tenen familiars enterrats a Quelgamuros i també parlem de la proposta que el nostre grup va proposar i volem agradir la transacció d'Esquerra Republicana també d'incloure la restauració dels béns i els drets incautats pel franquisme a persones i entitats com els ataneus de cultura popular. Per tot això, per això que dèiem, perquè creiem que en un moment com aquest cal reforçar els principis de justícia, reparació i memòria, doncs hi votarem a favor.

Sí, gràcies, president. Bé, jo crec, el nostre grup creu que sí que és pertinent. aquesta proposició, que sí que és pertinent parlar de tots els punts que aporten, perquè, com apuntava ara la regidora alemany, aquest moment no és un moment qualsevol. Fa 50 anys que va morir el dictador, però aquest 50 aniversari arriba amb el discurs de l'odi instal·lat a les institucions democràtiques, amb el discurs revisionista de la història instal·lat a les institucions democràtiques, amb un 13% dels joves d'entre 18 i 24 anys que consideren que una dictadura pot ser una bona alternativa a una democràcia, i crec que això ens obliga a tots i a totes a prendre consciència i a prendre consciència i fer aquesta memòria. No només del que va representar el franquisme, per explicar-ho, perquè hi ha gent que explica la seva versió que no és veritat, sinó de tot allò que hem aconseguit després. Ahir va fer 50 anys que va morir el dictador, però aquests dies fa 50 anys de moltes coses. Fa 50 anys del Front de Lliberament Gai de Catalunya, fa 50 anys de les associacions de veïns, avui a la dreta de l'Eixample, fa 50 anys del Congrés de Cultura Catalana, I per tant, fa 50 anys que aquesta societat avança i avança des de les lluites compartides en contra de tota aquesta gent que explica una història que no és la història del que va succeir de veritat. I per tant, la memòria, la justícia i la reparació són més necessàries que mai i per això reiterem el nostre vot favorable.

Gràcies, president. La setmana passada es va celebrar la Cursa de la Dona a la ciutat de Barcelona amb un èxit. de participants que celebrem, però lamentablement vam veure de nou com la presència del català en aquest esdeveniment, un esdeveniment en què l'Ajuntament hi posa diners, hi posa la imatge, hi posa la cara, doncs era molt residual. Els dorsals, les samarretes, estaven fetes predominant totalment en castellà, totes les samarretes, les bosses, només hi havia alguns dorsals en català, tot el material dels patrocinadors està fet en castellà, els missatges, els estants durant l'arribada sí que van tenir una lleugeríssima millora respecte a l'any passat i per tant avui presentem aquest prec perquè com deia l'any passat ja ens va passar el mateix, ens va dir que es faria el que fos possible per revertir aquesta situació, recordem que estem en un context d'emergència climàtica, recordem que no parem de parlar de lluvies de millones respecte a la situació del català, que signem els pactes nacionals per la llengua, etcètera, Però la veritat és que en les accions que impulsa aquest Ajuntament, en els papers, en tot allò que implica l'Ajuntament, en la vida diària i en la quotidianitat, més enllà de grans titulars i de fotos, no hi veiem canvis substancials. Què ha canviat de l'any passat respecte a aquest any en relació al tema de la cursa de la dona? Res, malauradament. I la nostra obligació creiem que és denunciar-ho i exigir, i per això ho fem. aquest prec, que aquesta situació es reverteixi l'any que ve.

Molt bé, doncs agrair l'acceptació del PREC. Jo crec que la samarreta, encara que es digui que sigui l'únic element, escolti, és que és l'element més visible. Llavors, hi ha elements que són especialment sensibles i que la imatge que llueixen les 36.000 corredores sigui aquesta, ja em permetrà, però a mi m'agradaria més que es fes en català tenint en compte que l'Ajuntament hi destina recursos. I vostè diu, és que és un esdeveniment estatal. Bé, Però així ja em començo a preocupar a l'avançada pel que pugui passar amb el tur i la presència del català amb el tur. És a dir, en el moment en què passa a Barcelona, l'Ajuntament, en aquest context d'emergència lingüística, hauria de prendre una responsabilitat. I li posaré un símil que no té res a veure amb això, però que crec que sí que és il·lustratiu. Tots recordaran la col·lèmica que hi va haver a l'hivern passat amb els concerts d'any nou del Teatre del Liceu, en què el Liceu va jugar als espais i va venir una orquestra que era absolutament desastrosa. i el Liceu va prendre accions perquè s'estava utilitzant el nom del Liceu. Doncs bé, en aquest cas s'utilitza el nom de Barcelona i creiem que això requereix una acció més decidida de l'Ajuntament. En tot cas, agraïm l'acceptació del PREC i esperem que l'any que ve ja tinguem tot el merchandising i tot plegat en català.

Gràcies, president. Nosaltres, des del nostre grup, evidentment, votarem a favor d'aquest conveni que ha de facilitar la construcció de les escoles en Tensa Gaia i de l'Institut Xirinacs i ho celebrem, però també hem de lamentar que aquesta concreció, aquests acords, aquesta posada per escrit dels compromisos arriba tard. Arriba tard, arriba després de deu anys de centres com l'escola Entensa en mòduls provisionals i arriba en un moment en què veiem amb preocupació com moltes obres de la ciutat i del districte de l'Eixample, començant per la pròpia presó model, i és el cas de les escoles Entensa i de l'Institut Xirinacs, d'on avancen amb molta lentitud i dir que avancen és, permetin-m'ho, ser generós, però com és Nadal, doncs vull ser-ho. En definitiva, votem a favor, però advertir-los que estarem pendents que una vegada més els compromisos s'executin i no tornem a fallar com a Ajuntament a les comunitats educatives.

Sí, moltes gràcies. Jo crec que avui comprovarem de nou que tots els grups municipals estem d'acord en què és bo que el capital torni a obrir com a equipament cultural a la Rambla. I llavors ens hem de preguntar quin és el problema, per què ens hem encallat. I des de Junts per Barcelona creiem que el problema és clar. és que tenim un govern municipal que creu que les coses es poden fer de qualsevol manera i a qualsevol preu. De qualsevol manera, què vol dir en aquest cas? Vol dir, doncs, la manera del PSC. Vol dir primer fer la foto i després fer la feina. Vol dir convocar tothom a la Virreina, creuar la Rambla, anar al Capitol, fer l'anunci, fer la foto, fer el xou... I després fer la feina, fer el conveni, fer una proposta de modificació i, sobretot, no informar ningú. Pensar que tenim una majoria absoluta que no tenim, no informar ningú, arribar a la comissió d'urbanisme i passa el que passa. Això és fer les coses a la manera del PSC, malauradament, aquest mandat. I fer-les a qualsevol preu, també, perquè diu la nostra directora d'alcaldia que això no costarà diners a la ciutat, però a l'estudi de sostenibilitat econòmica que acompanya la memòria de la modificació urbanística, diu, literalment llegeixo, un cop es materialitzi la cessió de l'immoble, l'Ajuntament de Barcelona ha de fer front als costos de la rehabilitació del Teatre Capitol. Això ho diu la memòria. I per tant, nosaltres considerem que, tot i que compartim la idea que el Capitol ha de tornar a obrir, no ho podem fer de qualsevol manera, no amb aquestes formes i no a qualsevol preu. I avui Barcelona en Comuns porta una proposició amb la qual ens passa una mica el mateix, compartim el fons, compartim l'objectiu, és a dir, considerem, ja ho he dit i ho torno a dir, que el capitol és bo que torni a obrir, però no compartim el discurs genèric que acompanya aquesta proposició, la criminalització permanent, no tant d'avui, sinó de sempre, del sector privat, i un model en què tots els equipaments públics hagin de ser, tots els equipaments culturals hagin de ser públics, etcètera. No compartim, doncs, que si hi ha l'opció viva que aquest teatre sigui de la ciutat a un cost zero i renunciem d'entrada. I, per tant, què proposem avui? Doncs proposem el camí del mig i li diem al govern que si decideix en algun moment deixar de fer les coses a la manera del PSC i començar a fer les coses bé, doncs ens trobarà per parlar d'aquest conveni, ens trobarà per parlar d'aquesta modificació del planejament i que esperem que, poder fer possible entre tots i totes que, efectivament, això que, com deia, crec que tots compartim, que és la necessitat que el Capitol torni a obrir les portes, sigui possible.

Sí, gràcies. Només per reiterar la nostra mà extesa per poder portar pel bon camí aquest expedient, aquest conveni, aquesta modificació de planejament i evitar d'alguna manera que amb el Capitol ens passi com el que tallem a Riera, que l'hagués pogut ser gratis per la ciutat en el seu moment i ens acabarà costant pràcticament 16 milions d'euros, 7,5 de compra, 8,4 de rehabilitació. No volem que ens passi això amb el Capitol i per tant aquí ens trobaran.

No, alcaldà, tinc la paraula jo. De totes... No passa res. Gràcies, alcalde. És un bon punt poder provar avui aquest equipament tan esperat per al districte de Nou Barris, també tan reivindicat per al barri de la Prosperitat. La qualificació de zona verd dels entorns d'aquest nou equipament també li dota un valor afegit que creiem que és extremadament important. Ara, com vostè ha dit, senyora Bonet, ara és un aparcament i, per tant, els veïns de la zona també ens reclamen i reivindiquen a tots els grups del districte de Nou Barris arribar a un consens per poder absorbir aquestes zones d'aparcament en els entorns perquè estan bastant preocupats que això no sigui possible. Malgrat tot entenem que és un molt bon equipament pel barri i per tant hi votarem a favor.

Gràcies, presidenta. Bé, simplement per anunciar el vot favorable a aquesta proposició, no podria ser d'altra manera. És una proposició que d'alguna manera recull bona part dels treballs i de les conclusions de la comissió no permanent d'estudi, en el sentit que hem de fomentar la producció de continguts en català, que per fer ho hem de comptar amb BTV, però també amb la Corporació Catalana de Mitjans i Audiovisuals, que hem de treballar perquè existeixin les eines i la tecnologia perquè aquests continguts que es produeixin siguin en català, monitoritzar l'ús social del català i, evidentment, també d'acord amb la transacció de vetllar per la la perspectiva de gènere i la interseccionalitat en la producció d'aquests continguts. I per tant, vot favorable, com deia, com no pot ser d'altra manera. Dit això, una reflexió de Tom del que deia la regidora alemany. Som davant d'una nova proposició, som a la part d'impuls i control del plenari i crec que en matèria lingüística el govern no pot negar que els grups municipals han fet molt més impuls que control. Hem presentat multitud d'iniciatives, algunes conjuntes, algunes no, però multitud d'iniciatives en multitud de comissions i de plenaris. Iniciatives que responen a aquesta obligació que tenim de fer oposició, però també d'impulsar, de ser propositius. I hem perdut el compte de les iniciatives que hem presentat. I malauradament hem perdut el compte de les bones paraules, de les bones intencions, dels vots favorables del govern i també dels incompliments. dels incompliments i les ocasions en què han exercit la desídia absoluta respecte al català, que només fa que empitjorar la situació de la llengua a la ciutat. I permeti'm el símil, però ens sentim una mica com en el mite decisif, arrossegant, impulsant una pedra, unes mesures, costosament muntanya amunt, i que cada vegada que fem sim i arribem, com segurament arribarem avui, a un vot favorable, a una manifestació de bona voluntat, veiem com immediatament, quan hem assolit aquest acord, aquesta mesura, aquest acord de valla, rodola, muntanya avall, la muntanya de la seva desídia, de la seva deixadesa, del seu desinterès real per la situació del català a la ciutat, perquè no fan res. Abans el president del nostre grup, en Jordi Martí, el regidor Galvis, s'hi referia al març del 2024, ara farà un any, van dir que el proper pas és ampliar el govern. Hem demanat multitud de vegades també nosaltres i altres grups que es creï aquesta figura del comissionat per la llengua. Algú que vetlli perquè totes aquestes propostes que uns i altres arrosseguem muntanya amunt a les comissions i als plenaris es facin realitat. Això no ha passat i creiem que sincerament aquestes alçades del mandat ja és difícil que passi. Això sincerament ens planteja un dubte seriós sobre el valor de la paraula del govern en plenaris i comissions i és molt trist. Ens agradaria que comencessin a complir els acords amb aquesta i amb totes les altres que estan aprovades.

Sí, gràcies. Bé, unes consideracions prèvies a la presentació, per justificar una mica la presentació d'aquest prec. Aquesta no és una setmana qualsevol, és una setmana en què tant ahir l'enquesta de serveis municipals com el propi Consell d'Europa han advertit de nou de la greu situació de l'emergència lingüística que es viu amb el tema del català a la ciutat de Barcelona i al país. L'enquesta de serveis municipals ens dona la dada d'ús habitual més baixa de tota la sèrie històrica entre els ciutadans de Barcelona. Només un 36% el tenen com a llengua habitual, la dada, com deia, més baixa des de l'any 89, però el Consell d'Europa també es mostrava aquesta mateixa setmana i dic literalment, cito literalment, expressava la seva profunda preocupació per la situació del català, per la imposició del 25% de castellà a l'escola catalana, etc. I instava els poders públics de l'estat espanyol a actuar. Primera consideració. Segona consideració, el govern de la Generalitat, president, i que és un govern presidit pel president Illa i que és monocolor socialista, ha creat, atenent a aquesta situació d'emergència lingüística, una Conselleria de Política Lingüística. I tercera consideració, aquest govern municipal... ha anomenat forces, potser alguns diran masses, però forces, en tot cas, comissionats i comissionades que fan la seva feina. En tenim en habitatge, en acció social, la llista és llarga. I, de fet, ahir vam conèixer que s'anomenarà una nova comissionada per assumptes europeus que, curiosament, va treballar en paral·lel, entenc, al Departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat. I, per tant, atenent a això, a totes aquestes consideracions, el nostre grup ha presentat aquest PREC, que és el que anomenin un comissionat per la llengua catalana i hem presentat aquest prec com podríem haver presentat una pregunta, perquè la pregunta en realitat és atenent a tot això que estem dient, què estem esperant? Què més ha de passar amb el català o què més no ha de passar perquè aquest govern municipal prengui una acció concreta i executiva? Abans la seva primera tienta alcalde ens deia que estàvem pendents del nostre congrés. Jo crec que són vostès l'únic grup municipal d'aquest Consell Plenari que està realment pendent d'un congrés d'un partit polític que no és el seu. Vostès estan esperant què passa amb el congrés d'Esquerra Republicana. Vostès tenien un acord amb Esquerra Republicana per crear l'oficinal català i el que no entenem és que malgrat aquestes dades i aquesta emergència lingüística encara a dia d'avui no s'hagi creat aquesta figura.

Muchas gracias. Sí, gràcies, president. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició, però no ho farem pel discurs que acaba de fer el senyor Cirera, ho farem perquè des del nostre grup municipal i des del nostre espai polític defensem, i hem defensat sempre, les tradicions del país i de la ciutat, com ho fa, d'altra banda, la majoria de la ciutadania. I una d'aquestes tradicions, importants en molts aspectes, és la tradició del Nadal, i dins del Nadal, la tradició del passebrisme i del pessebre, que també té un fort arrelament a la nostra ciutat. Nosaltres, senyora Cirera, no entrarem en si els pessebres han de ser tradicionals o disruptius o més moderns, perquè considerem, i a més ho considerem amb amència, que totes les tradicions que no es renoven, que no es posen al dia, s'acaben perdent, perquè s'acaben convertint en història pels museus i no en tradicions vives, que és com les volem. Però el que sí que defensem és que continuï la tradició, perquè sense tradició perdem els vincles amb el nostre passat i sense aquests vincles és difícil saber exactament cap a on volem anar, sense passats, sense tradicions, no hi ha un futur sòlid. I això ho veuen i ho entenen arreu d'Europa, ho tenen molt clar. Hi ha ciutats com Brussel·les, absolutament cosmopólites, que pertanyen a estats absolutament laics i que no tenen cap complexa ni mania en posar un pessebre tradicional o no tradicional, insisteixo, als seus centres, a les seves places. Però també els dic, com deia el senyor Cirera, que les tradicions no han de ser excloents, no s'han de tractar de manera agressiva, no han de ser beligerants i no s'han de viure de manera única. Vostè parlava del ramadà, vostè parlava de l'any nou xinès. És així segur que en el futur les tradicions de la ciutat canviaran, se n'hi afegiran de noves com ha de ser i algunes doncs decauran perquè totes les tradicions neixen en un o altre monent i acaben de caient tard o d'hora i això també s'ha de tenir en compte perquè l'alternativa a l'evolució és la decadència. I per tant, doncs, votarem que sí, perquè estem a favor del passebre i de les tradicions pròpies, però no del seu discurs, senyor Sirera, o el discurs que segurament ens oferiran els regidors de Vox, que semblen més discursos de principis del XIX sortits aquest sí dels armaris arenats de la història. I per acabar, nosaltres, com deia, defensem la tradició I vostè, senyor Cirera, si volia un pessebre a Sant Jaume, el que havia de fer era no fer alcalde el senyor Coiboni.

Sí, només aprofitar-los per reiterar que el nostre vot favorable és a favor de la tradició i per fer una humil recomanació als companys del Partit Popular i de Vox, que és que si tan preocupats estan per la preservació dels valors del cristianisme, facin una rellegida dels seus programes electorals i els seus plans de govern que tenen molt poc a veure amb els valors del cristianisme. Fomentar el discurs de l'odi i desafavorir els més dèbils del món no és gaire cristià.

Sí, gràcies, president. En aquesta ocasió el nostre grup presenta el seguiment d'una proposició que, malgrat que el govern municipal li va votar en contra, va ser aprovada per aquest Consell Plenari el 26 de juliol d'aquest mateix any i era una proposició en la que demanàvem una sèrie d'accions per garantir el bon compliment del reglament d'usos lingüístics i de la presència del català a la ciutat en la situació d'emergència en què estem.

Gràcies, president. La veritat és que em sorprèn la resposta del regidor Rebell i que ho faci dient no hi ha falta de compromís del govern municipal, els fents són constatables. Regidor Rebell, sí que hi ha falta de compromís i si una cosa podem constatar és que l'alcalde acaba de contestar en castellà a una pregunta del Partit Popular o que va fer una part del discurs del Premi de la Medalla del Grup Planeta aquesta mateixa setmana una part del discurs en castellà. I per tant, sí que hi ha falta de compromís i sí que hi ha incompliment d'aquest punt. I també és una evidència que el 17 de novembre, aquest mateix mes, tota la cartelleria, tota la imatgeria, tot el que anava en relació a la cursa de la dona, estava en castellà, en una activitat esportiva, que com reclamava aquesta proposició del que feia amb seguiment, es desenvolupava la ciutat amb cessió d'espais i recursos municipals, ja estava en castellà. I per tant, el que és evident i el que és constatable és justament el contrari del que diu vostè. I finalment, posar de nou sobre la taula que en el cas de la proposició de la que avui fem el seguiment vostès no l'havien votat, però quan vostès les voten el grau d'incompliment és exactament el mateix. Aquesta proposició de la que avui fem seguiment vostès no la van votar. I reclamava un augment del 50% de l'aportació de l'Ajuntament al Consorci de Normalització Lingüística. I en canvi no van tenir cap problema amb votar favorablement una proposició d'Esquerra, cosa que celebrem. el passat 19 de novembre, en què es reclamava l'augment d'aquesta aportació, que vostès havien dit que no, el 50%, van votar que sí, augmentar-la un milió d'euros. Però si, i convido els regidors i regidores a fer-ho, escolten la seva intervenció, va votar a favor, però no ho faran, perquè la seva intervenció es va limitar a dir què estan pagant i a dir que el 2025 hi afegirien la neteja de les oficines. Per tant, el que demanem és que aquest compromís sigui de veritat, que no sigui de paradó, que no sigui un di i una cosa i després fer un altre, que és el que ens tenen acostumats en això i en tantes i tantes coses. Gràcies.

Gràcies. És una declaració que s'emmarca en el Dia Internacional de les Persones Migrades i que diu així, diu, el planer del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona es compromet a, primer, fomentar mesures concretes dirigides a les persones catalanes d'origen estranger que ja fa temps que resideixen a Barcelona i que no entren dins dels programes de primera acollida, alhora que es reforcen i amplien aquests programes per garantir un acompanyament més efectiu i inclusiu des del moment de l'arribada. És essencial garantir que les comunitats amb bagatges migratoris, puguin desenvolupar-se personalment i professionalment alhora que participen de manera plena en la societat catalana i exerceixen els seus drets i deures com a ciutadans. Segon, incrementar les accions orientades a potenciar l'aprenentatge del català com a llengua vehicular i element essencial per assolir una inclusió plena de la població nouvinguda, tot augmentant l'oferta de cursos gratuïts de català en horaris flexibles que s'adaptin a les necessitats dels usuaris en col·laboració amb el Consorci per la Normalització Lingüística de Barcelona i d'altres entitats anàlogues, promovent la creació d'aules d'autoaprenentatge en instal·lacions municipals que romanguin obertes en horaris nocturns i caps de setmana i facilitant que les empreses puguin oferir formació en llengua catalana durant la jornada laboral. Tercer, desplegar programes en col·laboració amb les entitats del tercer sector vinculades a l'àmbit cultural i esportiu, adreçats al jovent migrat, que fomentin la seva participació activa a través de l'esport, la cultura i altres activitats lúdiques i comunitàries. Quart, combatre amb determinació i mitjançant els mecanismes legals pertinents totes les expressions de xenofòbia, racisme i supremacisme, garantint un suport especial a les víctimes. Amb aquest objectiu es treballarà per consolidar el servei ofert per la OND, tot reforçant la prevenció a través de programes de sensibilització en centres educatius i incrementant les campanyes de comunicació reduint la burocràcia i agilitzant la tramitació de les denúncies i estudiant la possibilitat d'obrir punts d'atenció mòbils o satèl·lits en barris amb major diversitat cultural per garantir una proximitat real als veïns afectats. Cinquè, treballar per posar en valor i fer visible l'aportació de les persones migrades i refugiades a la nostra societat, tot potenciant la seva participació en mitjans de comunicació i ens depenents de l'Ajuntament de Barcelona. Sisè, Reforçar la tasca del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona com a òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament en matèria d'immigració, tot augmentant els espais de participació directa que permetin una intervenció més activa i continuada de les comunitats en la presa de decisions, incrementant el nombre de membres per a reforçar-la la representativitat de la diversitat social i cultural de la ciutat. I finalment, 7è, traslladar el contingut d'aquesta declaració institucional a l'àrea metropolitana de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, al Govern d'Espanya, a la Unió Europea, així com a l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la Federación Española de Municipios y Provincias.

Sí, gràcies. Nosaltres també donarem suport a la creació de la comissió no permanent d'estudi pel foment de la presència del català en torc digital perquè creiem que la tecnologia no és el problema del català, és una oportunitat, és un camp on podem de veritat avançar en aquesta millora de l'ús social del català, especialment entre els joves. Un ús social que, com s'ha dit, també ha caigut sota mínims històrics, no només entre els joves, que ja s'ha dit la dada del 28%, però també en termes generals a la ciutat, només un 37% el tenen com a llengua habitual i aquesta és una situació que ens interpel·la com a consistori. Hem de recordar també que en el darrer informe de les discriminacions, les discriminacions per raó de llengua estan en segon lloc ja a la ciutat i en aquest cas en un 93% dels casos per part de catalanoparlants i per tant tot el que sigui treballar per corregir aquesta situació ens sembla bé i donarem suport.

Per part de Junts té la paraula el regidor Rodríguez. Moltes gràcies. Nosaltres, des de Junts per Catalunya, Tries per Barcelona, agraïm al grup d'Esquerra Republicana la presentació d'aquesta proposició sobre el català en l'acció pública de l'Ajuntament de Barcelona. Estem d'acord en què cal promoure en l'àmbit de les subvencions tots aquells programes que ens ajudin a lluitar contra la situació que dèiem del poc ús del català. en tots els àmbits i també especialment en el dels joves, però també, i donat que comparteixo l'argumentari que ha fet servir la regidora alemany, dic que al final aquesta proposició el que fa és demanar que es compleixi amb la normalitat. amb la normalitat que hauria de ser la del donar compliment als deures de l'administració i la garantia dels drets lingüístics dels ciutadans. Una normalitat que ve donada pel reglament d'usos lingüístics d'aquest Ajuntament, que molt sovint, massa sovint, oblidem que existeix, el reglament d'usos lingüístics o el Codi de Consum de Catalunya. Tots dos aprovats, per cert, el 2010, tots dos passats, per cert, pel Tribunal Constitucional en plena època d'esplendor màxima del Partit Popular, i, per tant, que són normes que no són susceptibles de ser considerades subversives per ningú i que, per tant, són normes que estan passades per tots els filtres que alguns segur que demanen que ens passin i que, d'alguna manera, justifiquen que avui aquesta proposició sigui apropada per unanimitat. No entendríem que no fos aprovada per unanimitat perquè el que es tracta és de garantia de deures i de drets dels catalanoparlants a la ciutat. I en això anem tard. Hi ha altres administracions que ja han treballat en aquesta línia. Com deia, el reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament està aprovat des del 2010, però l'Ajuntament de Barcelona sovint oblida, per exemple, que les empreses, només citaré un article perquè no tinc temps, però diu que les empreses que han subscrit un concert o un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona o són beneficiàries d'ajuts o subvencions, que d'això estem parlant avui, han d'utilitzar almenys el català en els avisos i en la documentació adreçats tant al públic com a l'Ajuntament. Cito aquest exemple com a mostra de tot allò que tenim i que ens permet avançar en aquest camp i que sovint no respectem o oblidem o no en fem l'ús que n'hauríem de fer. L'Ajuntament de Barcelona ha de ser tan normal com ho és l'Ajuntament de Girona o com ho és el govern de la Generalitat de Catalunya, que ja treballen en aquest àmbit i que treballen també en un àmbit del qual podem parlar un altre dia, si volen, que és el de la contractació pública, on també tenim molt camp per córrer. Per tant, nosaltres creiem, ho hem dit sempre, que l'Ajuntament com a capital, que és de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, com a càpid casal, ha de liderar també en matèria lingüística, que no ho ha fet, que esperem que això canviï, que nosaltres creiem que pot canviar, que som molt clars nosaltres en la defensa i en la normalitat dels drets lingüístics i que per això donarem suport a aquesta iniciativa.

Gràcies, president. Nosaltres donarem suport a aquesta MPGM i ho farem per diversos motius, com apuntava el regidor Baix. No ho fem perquè, d'una banda, consolida els habitatges existents i també l'equipament de la Casa Groga, també perquè preveu un nou equipament esportiu i un nou equipament de barri, perquè manté el subsol, els serveis del parc de neteja i de parcs i jardins i perquè genera, en definitiva, una nova zona verda. En suma, hi donem suport perquè ordena un espai del barri de Fort Pient que nosaltres també creiem que mereix ser ordenat i que mereix ser pensat en perspectiva. Per això també vam impulsar el plenari de l'Eixample a la creació d'un grup de treball per tractar tot l'entorn de l'Estació del Nord amb una mirada ampla, tenint en compte aquest planejament perquè decidim entre tots què hi ha de passar en tot aquell àmbit de ciutat amb l'Estació del Nord en termes de mobilitat, en termes d'equipaments que aquest MPGM preveu i, per tant, tot el suport.

Gràcies, president. La lluita per l'oficialitat del català a Europa ve de lluny. Fa anys que es reclama des d'amplis sectors de la societat civil del país, conscients que aquesta oficialitat no es resoldria a tots els mals que pateix la nostra llengua, però sí que implicaria un reconeixement i un pas endavant important en termes durs, en l'etiquetatge de productes alimentaris, de productes sanitaris, en la possibilitat d'adreçar-se en català a les institucions i a la judicatura europea, etc. Aquesta petició històrica, però, ha topat des de sempre amb el no, amb el no de les dretes espanyoles, un no descarat i desacomplexat, però ha topat també amb les raons, les excuses i fins i tot les mentides del PSOE, que malgrat dir que està a favor de l'oficialitat del català a Europa i fins i tot posar-ho en algun programa electoral, no ha fet res fins ara per fer-ho possible. Fins ara, 45 anys després de la implantació de la democràcia a l'Estat, o 38 anys després de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea, no ha estat possible parlar en català al Congrés o al Senat, ni el tema de l'oficialitat del català a la Unió Europea ha estat a l'agenda de la Unió. I això no ha passat fruit d'una voluntat real del seu partit, alcalde, sinó fruit de la conjuntura política, de l'aritmètica parlamentària i de la pressió que ha exercit Junts per Catalunya en les negociacions per la conformació del govern espanyol. Benvingut sigui, malgrat tot, l'oportunitat. I creiem que val la pena aprofitar-la. I per tant, avui què li demanem? Doncs li demanem que doni veu des de la seva posició privilegiada com a batlla de Barcelona el 70% de catalans que d'acord amb l'últim CEO defensen l'oficialitat del català a Europa. Li demanem que lideri, que expliqui als seus col·legues alcaldes i alcaldesses de capitals europees que aquesta Barcelona a la que tenen com a referent de drets, de cultura, de modernitat, aquesta Barcelona que forma part del mateix moll de l'os d'Europa, té per llengua pròpia el català, que és una ciutat orgullosa que s'hi parlin més de 300 llengües, una ciutat en la qual totes les veus i tenen cabuda, però que la seva mirada sobre Europa, sobre el món, la seva aportació a la cultura universal i a la diversitat cultural passen per la protecció i la defensa de la cultura catalana i de la llengua amb què s'expressa. Així doncs, alcalde, vostè és un referent en l'esfera internacional i té un rol, ho hem vist avui en aquest plenari, i li demanem que l'aprofiti també en la lluita per l'oficialitat del català.

Gràcies. El Planner del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, commemorar el Dia Mundial de la Sida com a acte simbòlic i significatiu que ens recorda, any rere any, que hem de seguir treballant per sensibilitzar la població sobre aquesta realitat i donar suport i atenció personalitzada a les persones que viuen amb VIH o la Sida. Segon, reiterar el compromís de la ciutat amb els objectius de la declaració de París i la lluita de Barcelona per aconseguir el contagi zero. Tercer, mantenir el compromís de Barcelona amb l'associació Fast Track Cities, que és una associació entre ciutats del món i l'Associació Internacional de Proveïdors d'Atenció a la Sida, el programa de les Nacions Unides sobre BH-Sida, ONU-Sida i el programa d'assentaments humans ONU-Hàbitat i la ciutat de París. Quart, elaborar una campanya informativa d'ampla difusió sobre la PREP en col·laboració amb els centres especialitzats. Cinquè, reiterar la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona amb les entitats que treballen en l'àmbit del VIH-Sida a la nostra ciutat, des d'una perspectiva comunitària i com a àmbit de representació de persones afectades, que han fet una important tasca en la sensibilització, la detecció i el suport. I sisè, treballar amb el Departament de Salut per incrementar els recursos d'atenció sanitària per a les persones infectades.

Gràcies, alcalde. Nosaltres volíem començar donant, com no pot ser d'altra manera, una salutació, una benvinguda als representants de les entitats més d'adolescentes, entre les impulsores i les adherides, de la campanya de la plataforma de Vialetana 43, que és una entitat que lluita des de fa molts anys, s'ha dit, i serà difícil no repetir coses que han dit els nostres predecessors, des dels anys 80 i ara reunint-se, concentrant-se dos dimarts al mes, per transformar l'espai de la prefectura de la Via Lalletana, la prefectura de la Policia Nacional. Què demanen concretament les entitats? Ja s'ha dit, es demana que es desafecti de l'ús operatiu policial la prefectura, que sigui transferida a institucions catalanes, que es faci un procés participatiu entre les institucions i les entitats memorialistes, per tal de convertir aquell centre en un espai de memòria i que es faci la transferència de tota la documentació que actualment està als arxius centrals de la policia. És normal que es faci aquesta feina, que es faci aquesta reivindicació i que vingui de tan lluny. I ho és perquè el número 43 del Via Lalletana, l'actual prefectura de la Policia Nacional, és un símbol. és un símbol del pitjor que pot produir un estat. És un símbol de la persecució política durant dècades de la dissidència, de la dissidència política, de la dissidència sindical, veïnal, cultural, i és un símbol també de la persecució de la diferència, de la diferència per orientació sexual, d'identitat de gènere, racial, etcètera. Un símbol d'un estat totalitari, efectivament després del franquisme, però ja abans, des dels anys 29, des de la dictadura de Primo de Rivera, que no hem sabut destruir, que no hem sabut donar-li un sentit nou a l'estat democràtic i que, si més no, els poders de l'estat han trigat massa també a voler-ho fer. No hem sabut fer-ho, però no hem sabut fer-ho perquè s'ha trigat massa a volem prendre en voluntat aquesta tasca. I no serà perquè no s'hagi intentat des de les institucions catalanes, des d'aquest Ajuntament, des del Parlament, des de molts dels grups polítics que som representats en aquest consistori, a les Corts Generals també, etcètera. S'han fet molts intents, la reivindicació era lluny, però, com deia, això no ha acabat mai de passar. I deia el regidor Serra, es feia referència a la roda de premsa del passat 17 d'abril, i deia ens va sorprendre. I després ell també deia ens va sorprendre relativament, i jo comparteixo aquest sentiment perquè en efecte estem en període electoral i malauradament estem acostumats a que la memòria sigui també utilitzada en període electoral i vam tenir aquí el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica que ens va fer una sèrie d'anuncis i ens va anunciar que el govern espanyol donarà el rang de lloc de memòria a l'edifici de la Prefectura de Policia, que en aquest procés de lloc de memòria es tindran en compte les administracions implicades, però no va fer cap referència a les entitats memorialistes. Va anunciar també que la Policia Nacional seguiria sent present a l'edifici i ja per acabar-ho de farcir tot una mica i de donar-hi aquest caire que és... té aquest punt electoralista i al que ens hem acostumat reiteradament, vam treure la memòria del president Companys i la memòria de Salvador Puig Antic. Respecte a això, evidentment, al nostre grup, i crec que compartim posicionament també amb els proposants i per això votarem a favor de les dues proposicions, què hem de dir? Hem de dir que ens sembla insuficient. Ens sembla clarament insuficient... declarar la prefectura com a lloc de memòria sense que es parli d'una transferència real i efectiva de l'espai a les institucions catalanes. Ens sembla insuficient que no es faci menció a la feina de les entitats memorialistes i no se les tinguin en compte en el plantejament de futur de la prefectura. Ens sembla insuficient que no es parli de la transferència de la documentació que serviria per donar un contingut real memorialístic també i museogràfic, si es vol, a l'edifici. I, evidentment, ens sembla incomprensible que es vulgui mantenir l'activitat policial a la prefectura de policia de Via Laietana 43, perquè no té cap sentit, no té cap altra explicació sinó és la voluntat clara de voler intervenir en el relat, com ens deien l'altre dia les entitats. És només des d'aquest punt de vista que es pot entendre que vulgui mantenir-se la presència policial en aquell edifici. La voluntat de condicionar el relat d'aquest espai, de condicionar el relat, de supervisar el relat i, si em permeten, censurar el relat, fins i tot m'atreviria a dir. És incompatible i no entenem que es pugui fer. I respecte, com deia... a les referències a Companys i a Puig Antic. A Companys té una cosa molt fàcil per fer l'estat espanyol, que és demanar perdó, que és una cosa que no ha fet l'estat espanyol, que va fer l'estat francès, que va fer l'estat alemany i que ho van fer fa 34 anys, l'any 90 concretament. Per tant, si volen fer alguna cosa amb Companys, més enllà d'anul·lar el judici, que ja ho va fer el Parlament de Catalunya, per cert, doncs demanin perdó. I respecte a Puig Antic, una mica el mateix. Revisin el procés. Per dues vegades el Tribunal Suprem ha rebutjat revisar el procés de Puigantic, malgrat que han aparegut proves noves. I per tant, escolteu, ja sabem que estem en eleccions, però aquest és un tema, com deien els meus precedents, molt important. Posin calendari i actuïn de veritat, deixin de fer anuncis i cedeixin la comissaria i fem-ne de veritat un centre de memòria.

Bé, gràcies president, regidors, regidores. Catalunya és una nació perquè històricament ha tingut i continua mantenint una sèrie d'elements singulars que li donen una identitat nacional pròpia. Una llengua, una cultura, uns símbols, unes institucions polítiques que tenen les seves arrels fa molts segles enrere, un ordenament judic fins i tot. I Barcelona és la capital d'aquesta nació, és la capital de Catalunya. És motor, motor de progrés econòmic, però també volem que ho sigui, o creiem que hauria de ser, motor en el defensa i lideratge d'aquesta catalanitat, de la identitat nacional i de país. Creiem que en tenim la responsabilitat, fins i tot diria que en tenim el deure, i pensem que aquest deure encara és molt més gran, si es dona el cas com ens passa a nosaltres, que aquesta llengua, que aquesta cultura, que aquestes institucions, que aquests símbols no compten amb un estat propi al darrere, sinó que més aviat sovint compten amb un estat al davant. I per això no entenem, o sí que entenem però no compartim, que es facin coses com les que es fan des del govern municipal, que per escollir el nou director del Museu d'Història de Barcelona no es requereixi d'un nivell de català reconegut oficialment, que s'elimini la simbologia de la senyera de la Diada de Sant Jordi, que es publicitin amb preeminència els espectacles del grec pels quals no cal entendre català per seguir-los o que s'impulsin mesures de suport a l'audiovisual que obvien la situació de crisi i d'emergència lingüística que viu el català a la nostra ciutat. És per això que els demanem que actuïn en totes les mesures que prenen com a govern i en la comunicació que fan a la ciutadania com a tal. des d'aquesta perspectiva de respecte i de defensa de la identitat cultural de la llengua i dels símbols de Catalunya.

Gràcies. Rògido. Bé, jo li agraeixo l'acceptació del PREC, però és que quasi que preferiria que no me l'acceptés i reconegués que no estan fent res del que diu o estan fent molt poc del que diu. No és veritat que estic desenvolupant les 68 mesures de suport al català. No és veritat, no serveix de res aprovar un document amb 68 mesures i que després la primera mesura de suport a l'audiovisual no contempli res. I no és veritat que fa... I escolti, d'exemples en tenim a diari. Tenim el barri del Poblenou ple d'uns cartells que diu The barrio is hot. Jo no sé si el Poblenou is hot o is cold. El que sé és que és un barri que té un teixit creatiu riquíssim, que triomfa el món i que ho fa també en català. I que no sé per què hi renunciem des de la comunicació de l'Ajuntament. Els demano que, de veritat, reconsiderin aquestes accions.

Sí, gràcies, president. Avui, en aquest plenari, es consideren dues medalles que posen en valor dos trets propis del nostre país, com són el mecenatge i l'emprenedoria. Efectivament, i afortunadament també, Catalunya és terra d'emprenedors i de mecenes. Mecenes, com en Toni Vilacasas, que ens va deixar les en ment, en Joan Baptista Sandrós, o el propi Rafel Tous, a qui avui concedim aquesta merascudíssima medalla d'or al mèrit cultural. Si el nostre país és el que és, és en bona mesura gràcies a l'amor per la cultura de tanta gent que ha esmerçat esforços i recursos de tota mena per fer aflorar una potència creadora i transformadora dels creadors d'aquí i d'arreu. Mecenes com el senyor Tous, que han contribuït a posar el país en la primera línia de la cultura, en el més ampli dels significats. Rafael Tous, col·leccionista d'art des de la dècada dels 70, es va interessar per l'art conceptual i els artistes catalans, com Francesc Abad o Fina Miralles, i posteriorment va ampliar la seva col·lecció cap a la videocreació, la fotografia o l'art àfricà. Barcelona li deu la sala Matrònom, que va obrir l'any 80 i que durant 25 anys Va ser un dels espais de la ciutat amb una programació més intensa i més viva, fora dels circuits convencionals i amb diàleg permanent amb el que passava a altres ciutats, com Londres, Berlín o Nova York. Va ser un espai d'experimentació, no només amb el camp de les arts visuals, sinó també amb la música, la dansa o el teatre. I, evidentment, Barcelona també li deu, o és d'agrair, la donació que va fer l'any 19 al MACBA de la seva comissió. col·lecció d'art conceptual, que estava formada per un miler d'obres i que estava considerada de les més importants de Catalunya en el seu gènere. Una donació que ha estat una de les més generoses de les últimes dècades i que ha reforçat el Magba com a institució de referència per l'art conceptual i per tot plegat, com no pot ser d'altra manera, el nostre grup dona suport a la concessió de la medalla.

Gràcies, president. Ho deia abans, mecenatge i emprenedoria. El 5 d'octubre del 1923, fa tot just 100 anys, es fundava a Barcelona l'editorial Joventut. I a dia d'avui, l'editorial, 100 anys després, continua sent una editorial independent i familiar, per la qual hi han passat quatre generacions de la família Cendrera. L'editorial s'ha anat adaptant als temps i a les necessitats de lectores de cada època, però la il·lusió i el compromís de fer arribar obres de qualitat als lectors romanen intactes com el primer dia. En aquests 100 anys, l'editorial Joventut ha publicat uns 10.000 títols, contribuint així a crear una vasta i sòlida base de lectors i és gràcies a l'editorial Joventut que ha estat possible que poguéssim llegir en català i castellà clàssics universals com Peter Pan i Wendy, que van publicar l'any 26, o Alicia, el País de les Meravelles, l'any 27, o també les aventures de Tintín, evidentment, entre altres, com clàssics de Kurvo, Dickens o Dostoyevsky. A més, a més de publicar en català i en castellà i distribuir obres de la literatura universal Arreu d'Espanya, l'Editorial Joventut va tenir una forta presència a l'Amèrica Llatina, obrint una primera seu a l'Argentina l'any 31 i expandint-se després a països com Mèxic o Colòmbia, sent presents a dia d'avui en una quarantena de països. Per aquest motiu, el passat mes de febrer, el nostre grup municipal va demanar que es concedís a l'Editorial Joventut la medalladora al mèrit cultural de la ciutat de Barcelona per una trajectòria de 100 anys que ha contribuït a teixir complicitats entre la ciutat i els editors, els escriptors, els lectors, associacions i institucions que conformen el món cultural i social de la nostra ciutat. Com deia Dostoyevsky, que editava Joventut, els llibres són el nostre alè, la nostra vida i el nostre futur. I volem que amb aquest reconeixement es faci palès el suport de l'Ajuntament al sector, que ha estat especialment castigat durant els darrers anys, i posar també en valor la tradició literària de la ciutat de Barcelona pel futur.

Bé, gràcies, president. Bon dia, regidors, regidores. Barcelona, ciutat de drets. És una expressió que utilitzem sovint, tots plegats. Ho fem perquè Barcelona ha estat sempre, encara és, i volem que segueixi sent una ciutat de drets, una ciutat, un espai de vida en què tots podem créixer sense patir cap mena de discriminació. Volem la majoria també de membres d'aquest consistori. Dic la majoria perquè és evident que ja no som tots els que ho volem, atenent alguns discursos que tenim ocasió de sentir en aquest mandat. Però com que la majoria ho volem, que Barcelona segueixi sent una ciutat de drets, ens preocupa especialment l'evolució de les dades dels informes que elabora anualment l'Observatori de les Discriminacions de Barcelona i en concret de l'últim elaborat amb les dades del passat any 2022. Unes dades que demostren que les discriminacions a la ciutat segueixen creixent any rere any i en tots els àmbits i en tots els entorns. Evidentment, en l'àmbit privat, i és evident que des d'aquest Ajuntament hem de treballar perquè en l'àmbit privat i en l'àmbit de les associacions i de les empreses privades s'actuï d'una manera correcta, però també ens preocupa especialment, i per això portem avui aquest prec aquí, que els casos de discriminació que es produeixen en l'administració pública i en els casos de seguretat representin un terç del total i que hagin augmentat un 85%. No disposo del temps necessari, evidentment, per desgranar totes les dades, Però sí que puc apuntar, perquè així ho recull l'informe, que les discriminacions per motiu de salut han crescut un 436%, un 230% les que tenen a veure amb racisme i xenofòbia, un 108% els que tenen a veure amb les discriminacions lingüístiques. I són dades relatives a les discriminacions que es produeixen a l'àmbit públic. I per això avui els portem aquest prec en què els demanem quines mesures pensen prendre per encarar aquesta situació en allò que ens compet directament, que és l'administració pública.

Regidor. Sí, gràcies. Jo, evidentment, puc agrair l'acceptació del PREC, agrair Una mica el canvi de to d'aquest govern, perquè és cert que venim de vuit anys d'autocompleença i abans em parlava el tinent alcalde de Batll i amb els temes de seguretat no passa el reconeixement dels problemes que tenim a la ciutat. Vostè ha reconegut que tenim un problema, jo crec que això és d'agrair. I en aquest sentit, sàpiga que batllarem des de Trias per Barcelona per fer el seguiment i que tot allò que vostè ens ha promès avui que faran des del govern municipal, efectivament es fa.

Gràcies, president. Benvingut, honorable conseller, comissionada. Avui se'ns proposa adherir Barcelona al Pacte Nacional per la Llengua i creguin que és una votació que en condicions normals hauríem de poder fer favorablement, però no estem en condicions normals. La llengua, la ciutat de Barcelona i el conjunt del país està en una situació d'emergència, tots ho sabem, ens hi hem referit moltes vegades, i té greus amenaces a l'horitzó. La més important, la sentència... futura del Tribunal Constitucional respecte a l'obligatorietat del 25% de classes en castellà a l'escola. Deia el regidor Mercè que aquest pacte ens ha de permetre defensar els drets lingüístics. Doncs aquest pacte no diu res de com reaccionarem davant d'aquesta possible sentència i això ens impossibilita votar-hi a favor o votar a l'adhesió de la ciutat. perquè és un símbol, el que fem avui és un gest, els gestos estan bé, però malauradament els temps dels gestos han passat. Nosaltres creiem que el català necessita més accions que gestos, accions concretes, tangibles, valentes i estructurals, i no només ho diem nosaltres, ho diu també, per exemple, en l'àmbit de l'escola USTEC, que és el sindicat majoritari en l'ensenyament públic. Per això avui nosaltres no podrem ser en aquesta foto, Serem, en canvi, on hem estat sempre i on, com dic, seguirem sent, que és en la proposta, en l'impuls i en el control, el govern no per polemitzar, com deia el regidor Mercè, sinó per construir a favor del català. I per això sí que també vull acabar agraint l'actitud i la rebuda de la comissionada Salí Cru. Ens veurem la setmana que ve, tindrem ocasió de traslladar-li un document amb 20 propostes pel català a la ciutat de Barcelona, que és veritat que en molts casos han estat votades a favor per aquest govern fent gestos a favor del català, però que no han estat acompanyades d'accions.

Té la paraula el Roger Rodríguez, endavant. Gràcies, presidenta. El pla especial que es porta a aprovació avui estableix l'ordenació del passatge partint de la configuració actual, sense tenir en compte que el conjunt a preservar no és l'actual, sinó l'existent als anys 70, que és el que establia el PGM l'any 76. Donat que el pla que se'ns porta a aprovació no conté un estudi acurat de com era el passatge en aquella època i, per tant, ens impedeix valorar si els paràmetres d'ordenació de les zones que s'aproven ara són els més adequats per garantir que es preservi la singularitat del conjunt, farem abstenció.

Gràcies, presidenta. En aquest cas sí que votarem a favor de l'aprovació definitiva d'aquest pla. Ja ho vam fer en el Consell Plenari de Districte del mes de juliol perquè, com deia la tinta d'alcalde, creiem que combina la preservació del patrimoni amb les necessitats educatives del president i del futur. Sí que lamentem el retard en el futur de la Casa del Paraigües, i ens hauria agradat que tinguéssim més clar un calendari concret, que tinguéssim garanties que no hi haurà paralització del projecte com ha passat amb altres centres educatius i que hi hagués un bon diàleg amb el barri i es tinguessin en compte aspectes de mobilitat i de tot el que ha d'acompanyar el projecte en si del centre. Però en tot cas, celebrem que encara que sigui tard arribi i votem a favor.

Gràcies, president. Jo també vull donar la benvinguda a les companyes de Plataforma per la Llengua. Avui som aquí per parlar d'aquesta proposició que ens porta Esquerra i que, com deia la regidora alemany, té relació amb el Saga i amb la indústria del videojoc a Catalunya, un sector que ha anat guanyant protagonisme i pes en el nostre país. Un 67% dels projectes d'inversió estrangera directa en videojoc a l'estat venen a Catalunya, on ja comptem amb més de 200 empreses i estudis que, a més a més, any rere any incrementen la seva facturació i generen ocupació i ho fan d'una manera cada vegada més intensa. Per aquest motiu, des de Junts per Barcelona vam presentar un preg a la Comissió d'Economia i Hisenda d'aquest Ajuntament, al qual demanàvem un pla de suport de l'Ajuntament a la indústria del videojoc. Malauradament el govern hi va votar en contra, però en aquell prec el que demanàvem, com deia, era un pla de suport a la indústria del videojoc entenent per indústria tota la cadena de creació, concepció, desenvolupament, publicació i distribució. Avui també parlem d'això i per això evidentment hi votarem a favor perquè creiem que l'Ajuntament ha d'apostar pel projecte del Saga, ha de donar el suport econòmic necessari perquè pugui créixer traslladant-se a la Fira de Montjuïc i que esdevingui, com s'ha dit, un referent internacional com ja ho és l'ICE o el Mobile World Congress. També estem d'acord en el que es proposava d'aprofitar la xarxa d'equipaments municipals per desestacionalitzar d'alguna manera l'impacte positiu del Saga i que tingui continuïtat al llarg de tot l'any. S'ha parlat del català, efectivament, les dades són preocupants, no ens hi tornarem a referir, i també estem convençuts, com els proposants, que el sector del videojoc és clau per aconseguir una major implicació dels joves en la llengua. Les dades ens ho confirmen, també s'ha dit, l'ús del català en els videojocs ha crescut notablement els darrers anys, sobretot en els de producció catalana, però és veritat, també s'ha dit que tenim problemes amb els videojocs que són més venuts. Dels deu videojocs que més s'ha menut a l'estat espanyol, cap en cap disposem de la versió en català. Aquesta és la situació que hem d'ajudar a revertir entre tots. Hi ha gent que fa molta feina des de l'àmbit de la societat civil. Creiem que aquesta feina requereix l'impuls dels poders públics i per tant, en el cas del Saga, com amb el d'iniciatives, com la de ser trencada, etcètera, que treballen per la normalització del català en l'àmbit dels videojocs, doncs hi estem a favor i demanem el vot favorable també.

No sé si per part de Junts... No, només per celebrar el compromís del govern amb aquest tema i desitjar que passem de les paraules dels fets com amb tals altres.

Sí, només per fer dues consideracions. La primera és demanar-li al regidor Teoropolido que no es posi a la boca el nom de Xavier Trias ni el de la seva família per justificar qualsevol de les seves iniciatives com ha fet. No ho faci perquè ell no és aquí, però ja li asseguro jo que ell no ho voldria, ja li dic jo. Per tant, li demano sincerament que no ho faci. I segon i entrant en el prec i en l'exposició que ens presenta en Miri, escolti, nosaltres som, a diferència de vostès, els que defensem la memòria històrica, perquè la memòria històrica és un indicador de democràcia. I per tant, com que el que vostès ens porten aquí és un exercici voluntari de desmemòria del que van ser les víctimes del feixisme, i del que va ser l'únic president democràticament escollit afusellat pel feixisme a Europa, doncs evidentment hi votarem en contra.

Miri, nosaltres sabem molt bé qui matava els nostres avis i sabem molt bé qui ens mataria si pogués i qui ens vol tancar la presó i qui ens vol enviar a l'exili i qui ens vol sotmetre a tota mena de repressió. Per tant, li torno a demanar que no es dirigeixi a nosaltres quan fa aquests debats que, com deia la regidora alemany, estan absolutament fora de tota normalitat democràtica a les democràcies europees.

Sí, en primer lloc voldria donar la benvinguda a la gent de la plataforma Restituim, que des del 17 de juny està recollint signatures perquè la plaça de Berrellamat, el districte de Nou Barris, torni a anomenar-se plaça de Joan Salvat Papaseit, tal com era a l'inici en la Constitució de la plaça l'any 1932, i han recollit més de 3.200 signatures i el que fem avui aquí és un prec en el que demanem que, a part d'aquest canvi de nom de la plaça Virre i en Mat, es recuperi i es dignifiqui la memòria d'un poeta, però no només un poeta, un escriptor i un periodista arreladíssim a la ciutat de Barcelona. Va néixer a l'Eixample, es va batejar al poble sec, es va casar a la Barceloneta, va intentar curar-se a la fonda dels Fargues i va morir a Ciutat Vella. Per tant, què demanem? Evidentment, que es bategi algun equipament cultural de la ciutat amb el seu nom, en l'any del seu centenari de la seva mort, que es canviï, que es recuperi, que es restitueixi, com diu la plataforma, el nom del seu nom a la plaça actual, a la plaça Virrellamat, i que també es dignifiqui, evidentment, les plaques del carrer Urgell 93, on va néixer, i la de les galeries Lalletanes, on va treballar tants anys.

Bé, gràcies regidor Mercè. Miri, això és bastant més fàcil del que sembla. Fa una estona hem tingut un debat aquí a Tom d'una proposició de Vox en què s'han visualitzat clarament dos blocs en aquest plenari. Hi ha un bloc de partits i de regidors que aposten per la desmemòria i per l'esborrament total del que va fer el feixisme en aquesta ciutat i hi ha un bloc de regidors d'aquest Ajuntament que estem per la memòria. Aquest bloc, en aquest debat que hem tingut a Vox, érem de 35. L'altinent d'alcalde Bonet sempre li agrada fer sumes. Ara m'agradaria pensar que seguim 125, que seguim 135, i que per tant treballar activament, perquè aquí dalt a la tribuna també tenim representades les dues posicions, els que estem a favor de recuperar la memòria dels damnificats, dels represaliats pel feixisme, i els que no. I per tant entenem que en l'acceptació del PREC hi ha implícita la voluntat del canvi de nom de la plaça Virreiamat perquè no pot ser d'una altra manera. Vostè diu, cal que estigui justificat, cal tenir una causa evocativa superior. Creiem que la té, era el nom original de la plaça, era el nom de la plaça l'any 32 fins que el franquisme la va canviar. I la va canviar perquè la repressió pren moltes formes. La repressió pot ser presó, pot ser exili, pot ser mort i pot ser oblit. I per tant... Escolti, li demano que es posi dels que lluitem contra l'oblit i que es comprometin a restituir el nom de Joan Salvat Papaseit a la plaça.

Sí, gràcies, Batlle Collboni. És un seguiment, de fet, al govern en relació al nostre prec que es va presentar i va ser acceptat al plenari del novembre de l'any passat. en què demanàvem que aquest govern s'impliqués activament i desenvolupés totes les seves eines internacionals que té a l'abast per afavorir la cursa del català cap a l'oficialitat de la Unió Europea.

Gràcies, Batllà. Bé, en tot cas, agrair la resposta, agrair, ja ho vam fer en el seu moment, l'acceptació del PREC i agrair que s'hi hagi donat compliment, que s'hagi tremès aquestes cartes als consolats, que s'hagin fet les reunions amb els cònsuls, que s'hagin fet les reunions pertinents amb els directors generals, etc. I s'hi permeten, com que disposo temps, a encoratjar-los a seguir aquesta línia i a no cedir als discursos que escoltem o que hem pogut escoltar avui en aquest plenari, el català és la llengua de Barcelona, també ho és el castellà, també ho són moltes altres, prop de 300, però aquesta és la nostra, és la pròpia de l'Ajuntament, és la llengua habitual d'ús de la nostra casa i per tant els demano que es manténguin ferms en aquest propòsit de fer-lo una llengua prestigiada i d'ús habitual. El senyor Coiboni, l'alcalde, ens deia el mes de novembre passat, quan ens va acceptar el PREC, que el trobaríem sempre en tot el que suposés estimular, promoure, fer estimar el català, que és la nostra llengua, ens deia, i efectivament hi creiem i creiem que ho vol fer, però també lamentem que llavors dos mesos després, en l'acte de celebració de la graduació dels 15 alumnes del Prometeus, que se li adrecen alcalde de Barcelona en català a vostè, de forma natural els adrecia en castellà. Creiem que això no ajuda a fer realitat allò que diu vostè que farà. Per tant, endavant, creiem que estan en la línia que els demanàvem, de suport a l'oficialitat del català a la Unió Europea, però no baixin la guàrdia i, sobretot, no es deixin portar per determinats discursos que, malgrat que es poden escoltar en aquest saló de plens, no són els majoritaris de la nostra ciutat ni de la nostra societat. Moltes gràcies.

Gràcies. Gràcies, presidenta. Avui Barcelona en Comú ens planteja de fet una proposició que ens obre a reflexionar sobre el punt en què estem després de l'aprovació del mandat passat del Pla de Drets Culturals, si ha referit la regidora González, i ho feia des d'una aproximació compartida amb el nostre grup en alguns aspectes, però que creiem que calia complementar, que calia millorar en d'altres, modestament, i per això voldria agrair la predisposició de la regidora González a parlar, a dialogar, a transaccionar, a cedir també en algunes coses, a acceptar algunes altres i a canviar una mica el text. Què compartíem del text original i què motiva en bona mesura el nostre vot favorable més enllà de la transacció? Doncs la necessitat de posar els drets culturals al centre de la ciutat, de la cultura entesa com un dret més enllà dels grans equipaments, etc. Mirin, un predecessor meu, el tindent el cas de Ciurana, feia sempre un símil que m'hauran escoltat moltes vegades, Sobre l'ecosistema cultural, ja hi deia, podem tenir un bosc d'eucaliptus, amb arbres alts que creixen ràpid i que fan molta ombra, però que maten el sotabosc, o podem tenir un alzinar, que també està format per arbres grans, que fan ombra, que creixen més lentament, però que tenen un sotabosc ric. Nosaltres entenem que des de l'aprovació del Pla de Drets Culturals hem tingut molta cura dels grans arbres, hem tingut la regata cultural, hem tingut el manifesta, Hem tingut una inversió de la qual algun dia haurem de parlar molt gran en el Dehab i en tindrem, seguirem tenint grans arbres, tindrem la Fira de Guadalajara, tindrem la capitalitat de l'arquitectura, etcètera, però és veritat que tenim la sensació que s'ha descuidat aquest sotabosc, que és el que aporta també molta riquesa al conjunt de l'ecosistema cultural de la ciutat. I des d'aquest punt de vista compartim plenament la proposició presentada avui per Barcelona en Comú, I per tant, dèiem, què hi trobàvem a faltar? Doncs hi trobàvem a faltar algunes mencions específiques, clares, a tot l'àmbit de les cultures populars, a les necessitats de posar cases de la festa als districtes, etcètera. Hi trobàvem a faltar en l'escenari que tenim ara mateix d'emergència lingüística, la presa de mesures contundents i aplicables directament, si és possible, per garantir programació en català a tots els nivells, des de la cultura de base, centres cívics, espais de creació, etcètera, fins també als grans equipaments, i trobàvem a faltar també alguna menció referida a la necessitat de desburocratitzar la cultura d'una banda, fer la vida fàcil a les entitats i també estabilitzar-la i dotar, segurament, passar d'aquesta cultura de la subvenció a la cultura del conveni, donar una seguretat, donar uns marcs de futurs clars. Entenent i veient la bona predisposició i que tot això va ser incorporat i, com deia, amb l'acord inicial en el plantejament, nosaltres votarem a favor.

Gràcies, presidenta. Bé, ens trobem de nou en un plenari amb una proposició del grup de Vox, que és marca de la casa de Vox. Només cal mirar els temps verbals, ara feia l'exercici, no? Primer atès, prohibir. Segon atès, rebutjar. Tercer, impedir. Són els seus verbs, són els verbs que els agrada, la prohibició, el rebuig, impedir tot allò que és diferent, tot allò que s'aparta mínimament del que vostès creuen que ha de ser el que ha de ser, i per tant, doncs, bé, una proposició típica seva, Només avançar-los, evidentment, no us poden sorprendre el nostre vot negatiu, dir-los que si en algun moment ens haguéssim passat una tarda en un club canàvic que abans parlàvem i se'ns hagués passat pel cap votar-los a favor, els hi hauríem d'haver fet una esmena, perquè s'han deixat dues dates importants per vostès. La primera, el dia de l'ascensió, perquè tres jueves, ay, en el año que relucen més que el sol, jueves santo corpus christi, i el dia de l'abstenció, els dos primers els han posat, però l'últim se l'han deixat, i també s'han deixat el 18 de juliol, que és el dia de l'alçamiento, que estic segur que també el celebren amb entusiasme a casa seva. En tot cas, no és feina nostra esmenar-los això, no és feina nostra prohibir i rebutjar ni impedir la diversitat d'aquesta societat, i per tant els hi putem en contra.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres evidentment votarem favorablement aquesta proposició La regidora ho ha explicat perfectament, ha posat-ho, ha situat-ho en context. Són molts els motius per impulsar-la i per donar-hi suport. Nosaltres mateixos al plenari del mes passat vam impulsar d'urgència una declaració institucional perquè creiem que era important que l'Ajuntament de Barcelona fos present en aquest debat donant suport al Manac. Ahir vam fer-ho a la Diputació de Barcelona també i per tant avui hi donarem suport, com deia, per molts motius. Primer, perquè considerem que la sentència del Tribunal Suprem atempta contra un objectiu que hauria de ser el primordial, que és el de la preservació i la conservació dels béns objecte de litig, i en aquest cas les pintures de Cixena. En aquest plenari i en molts altres hi ha ferms defensors fanàtics de la Constitució espanyola. L'article 46 de la Constitució espanyola diu que els poders públics garantiran la conservació del patrimoni històric, cultural i artístic, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat dels béns que el conformen. Per tant, no seré jo qui defensi la Constitució, però sí que els hi dic que si vostès la defensen l'han de defensar amb tot i per tot. Creiem també que val la pena afegir-nos a aquesta proposició, donar-hi suport, perquè entenem que és una manera de reconèixer la tasca de les institucions catalanes des de la Generalitat Republicana fins a l'actual Manac, passant per la Mancomunitat, amb gent com Ventura Gasol, Josep Godiol, Josep i Joan, han estat citats, no? en aquesta tasca de conservació i de posar a disposició del públic en general les obres d'estat. I finalment, també creiem que val la pena afegir-nos a aquesta proposició per donar veu al sentiment que coneixerem general dels ciutadans de Barcelona d'incomprensió, o millor dit de comprensió perquè sabem què està passant aquí de veritat, però d'incomprensió respecte a aquesta obsecació amb el Manac i amb les obres que estan, no només en el Manac, sinó en museus catalans, com deia bé la regidora, perquè ja va passar també amb les obres que eren a Lleida, mentre ningú sembla tenir cap interès des d'Aragó en reclamar la nativitat de Cixena, que està al Prado, o la adoració dels reis de Cixena, que està al Midos de Dalas, o la Mare Déu dels Desemperats de Cixena, que està a la recta de Buenos Aires. Per tant, escoltin, creiem que hi ha un sentiment dels barcelonins de greuja respecte a l'actuació del govern d'Aragó amb aquest tema i a respecte al Manac i creiem que és bo que l'Ajuntament de Barcelona estigui al costat del sentiment majoritari dels barcelonins. I per acabar, sumar-nos també una mica a aquesta petició o a aquesta pregunta. De què ens serveix que els representants de les institucions catalanes en el patronat del Manac siguin del mateix partit polític que el president de l'Aragó? De què ens serveix? No poden fer res per intentar convèncer el president Lambant que està actuant en contra del patrimoni?

Sí, gràcies, president. Avui Junts per Barcelona sotmet a aprovació d'aquest plenari una proposició llarga, extensa, i que no obstant s'explica molt breument. És un recull de mesures proposades pel nostre i per altres grups municipals en aquest plenari i en altres espais d'impuls i control al govern i votades i aprovades sovint pel propi govern municipal. Un conjunt de propostes destinades a lluitar contra l'emergència lingüística en la que es troba la llengua catalana a Barcelona que el govern municipal no està tirant endavant malgrat el seu compromís de fer-ho expressat en tantes i tantes votacions. Avui reprovem aquesta inacció i els demanem de nou que creïn el Comissió d'Edat per la Llengua, que implementin les 68 mesures del català, que implementin les clàusules lingüístiques en la contractació i, en definitiva, que abandonin el postureig lingüístic i passin a l'acció política per salvar el català a la ciutat.

Per Barcelona, endavant. Gràcies, presidenta. Bé, la importància que aquest govern municipal dona al català queda clara des del moment en què l'alcalde surt de la Saló de Plens en el moment de debatre aquesta proposició. I ho lamentem. I ho lamentem perquè estem davant d'una nova mostra de manca de compromís. Regidor Rebell, no s'ofengui, vull dir... Creiem que és un tema prou important com perquè el contestés l'alcalde Coiboni. Els companys de Barcelona en Comú, dir-los que estem absolutament d'acord en la no criminalització de la gent que no té accés a classes i a eines i que té voluntat d'aprendre i parlar el català i que es troba en una administració que no els ho facilita. Els companys d'Esquerra, el regidor de Castellana, que deia que les seves propostes són copy-left, les nostres també ho són. Les nostres també ho són i per això les repetim i les reiterem i també les posem a disposició seva perquè les faci evinents el govern amb qui sembla que tenen més bona sintonia que amb nosaltres. Nosaltres en tot cas seguirem militant a Junts i seguirem militant en la llengua catalana i en la seva defensa. I els companys del Partit Popular dir-los que si de veritat, de veritat els preocupa o pensen que el català està en decadència en el seu ús perquè se l'ha utilitzat o perquè està vist com un idioma classista o nacionalista, etc. Si de veritat els preocupa, contribueixin a desmuntar aquest discurs i no a alimentar-lo.

Molt bé, regidors, regidores, a Barcelona patim una crisi climàtica i el govern fa veure que pren mesures al respecte. Patim una crisi d'habitatge amb preus inassubibles, i joves que no poden emancipar-se i el govern també fa veure que hi posa rebeix i patim una crisi cívica amb problemes de seguretat i incivisme que afecten el dia a dia dels barcelomins i fins i tot aquí el govern també fa l'esforç de simular que actuen. Però quan parlem del català, de la nostra llengua, de la nostra identitat, quan parlem de l'emergència lingüística, la resposta és nul·la. ni acció ni simulacre, ni tan sols la mínima preocupació. És com si haguessin pres un curs intensiu de com sembla ocupat sense fer res. I això, senyors del govern, no és casualitat, és una decisió política. Per vostès el català no és una prioritat. Ho veiem aquí a l'Ajuntament, ho veiem a la Generalitat, en Salvador Ia, i ho veiem al Parlament. L'alcalde Coiboni, absena d'aquest moment, representa un PSC que lamentablement ha girat l'esquena a la llengua pròpia de Catalunya. Les dades són esfereïdodes i no deixen lloc excusa. Segons l'última enquesta de serveis municipals de l'Ajuntament el 2024, només el 36% dels barcelonins tenen el català com a llengua habitual. És el mínim històric en 35 anys i això probablement vol dir que és el mínim històric absolut. Entre els joves la situació és encara més dramàtica. Això no és una tendència, això és una emergència. Una llengua que no es parla entre els joves és una llengua condemnada a desaparèixer i vostès ho saben. Ho saben i no fan res per revertir-ho, res. L'Ajuntament es va comprometre dins del Pacte Nacional per la Llengua. S'han compromett amb moltes votacions, com la d'avui mateix, a impulsar mesures contundents. On són aquestes accions? No hi són. No existeixen. Plataforma per la Llengua ja ho ha denunciat. Vostès menysprèn aquestes mesures, les deixen en un calaix mentre el català s'esfuma dels carrers de Barcelona. El català sempre ha estat un pilar fonamental de l'ascensor social a Catalunya. Ha estat la llengua que ha permès a generacions senceres vingudes d'arreu integrar-se, prosperar i sentir-se part d'aquesta terra. Però fa temps que aquest ascensor està avariat. Només baixa, no puja. I la seva poca defensa de la nostra llengua és un dels factors que va contra el progrés de la nostra ciutadania. Quan el català retrocedeix, no només perdem identitat, perdem també oportunitats. Quan un jove de Nou Barri, Ciutat Vella o Sant Martí, no té accés a la llengua pròpia, se li tanca una porta al futur. I vostès, amb la seva passivitat, són còmplices d'aquest empobriment. Jo agraeixo sincerament el vot favorable a aquesta proposició del govern i dels altres grups. Però permeti'm que els ho digui. No ens val que ens votin a favor les nostres propostes al ple i després no moguin un dit. Això no és governar, això és fer teatre. I mentre vostès fan teatre, el català abaixa el taló a la ciutat. Des de Junts ho tenim clar. Volem una Barcelona on el català no sigui un souvenir i seguirem lluitant per defensar-lo.

Gràcies, presidenta. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició, com no pot ser d'altra manera, perquè parlàvem fa una estona de l'emergència lingüística del català i creiem que aquesta proposició va amb la bona línia perquè demana acció al govern, i això també ho demanem nosaltres, i parla de la necessitat de disposar d'eines i de disposar d'aliats. I creiem que aquest és, de veritat, el camí que també hem de seguir si volem fer que el català recuperi posicions al català. a la ciutat. També hi votarem a favor perquè recull també aquesta idea del català com a eina d'ascensor social i aquesta idea que l'ascensor social no funciona sol, que requereix d'inversió i requereix d'impuls i de manteniment. I per tant, que com deia abans la companya regidora dels comuns, que tota aquella gent que vulgui accedir cursos de català i vulgui aprendre i vulgui veure en el català una possibilitat de millora professional, doncs també tingui la capacitat i la possibilitat de fer-ho. I finalment també hi donarem el vot favorable perquè també inclou aquesta mirada sobre el català com a dret a viure en català plenament a la ciutat, com un dret dels consumidors i com una acció que s'ha de poder reconèixer per aquells establiments que ho facin com una bona pràctica, perquè reconèixer els drets i treballar perquè siguin efectius també si ho fan els comerços i els establiments, és una bona pràctica.

Gràcies. El planari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, davant la sentència del Tribunal Suprem feta pública el 28 de maig de 2025, que obliga el traslladat de les pintures murals de Cixena conservades al manac, acorda, primer, manifestar el seu suport absolut al Museu Nacional d'Art de Catalunya davant la sentència del Tribunal Suprem sobre les pintures murals de Cixena, reconeixent la professionalitat i el rigor en què aquesta institució ha custodiat i preservat aquest patrimoni durant dècades. Segon, expressar la seva preocupació pel precedent que aquesta decisió judicial estableix respecte a la gestió i conservació del patrimoni, així com per les implicacions que pot tenir per altres institucions culturals de la ciutat. I tercer, instar a prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació per sobre de qualsevol altra consideració en l'execució de la sentència.

Sí, gràcies, president. Avui el nostre grup municipal, el grup municipal de Junts per Catalunya, Tries per Barcelona, porta de nou una iniciativa, en aquest cas una proposició en relació a la situació de la llengua catalana a la ciutat, que com bé saben és una situació d'emergència. Les dades d'ús del català a la ciutat són dolentes, són molt dolentes. No arriba el 36% la gent que la té com a llengua d'ús habitual. I no m'extendré en el comentari d'aquestes dades perquè hem tingut equació, són conegudes a tots els companys i companyes regidors. Les hem debatut en tota mena de comissions i plenaris i tots les coneixen. També hem parlat en... en diverses ocasions en aquest plenari i en les comissions, de la importància o de com ens preocupa aquest poc ús del social del català en termes de cohesió social. És una molt mala notícia la diferència d'ús social del català en districtes com Gràcia i Nou Barris, perquè nosaltres entenem i volem que així segueixi sent, que així continuï sent, que el català ha estat sempre garantia del bon funcionament de l'ascensor social en aquesta ciutat i en aquest país. I com deia abans, no només nosaltres, sinó altres grups també d'aquesta cambra, d'aquest Ajuntament, han portat diverses iniciatives en diverses ocasions i sempre han trobat el vot favorable del govern municipal. El que passa, i el que justifica que avui tornem a presentar, és que més enllà dels vots favorables no hi ha res més, no hi ha una acció directa del govern municipal en favor del català. I per això portem avui aquesta proposició que té 9 punts, que tampoc ara desgranaré perquè no tindria temps i vostès se'ls han llegit, però que en resum podríem classificar en 3 apartats. Un primer en què lamentem la falta de compromís del govern municipal amb la llengua catalana i constatem que no s'està donant compliment ni a la carta municipal ni al reglament d'usos de la llengua catalana d'aquest propi ajuntament. Un segon bloc que el que fa és instar a canviar d'actitud, en resum, és un canvi d'actitud respecte a la voluntat de promocionar, protegir i normalitzar l'ús de la llengua catalana, i això va des de les intervencions de l'alcalde i del govern municipal, les clàusules de contractació pública, tot allò relatiu a la comunicació institucional o als actes i espectacles que tenen lloc a la ciutat. Recordem, per exemple, fa un any la Vuelta Ciclista a Espanya com va tenir una presència important del català al seu pas per Andorra i com va desaparèixer la llengua catalana en arribar a la Barcelona. Creiem que és un bon exemple perquè el govern municipal ha anunciat que el juny del 26 tindrem la sortida del Tour de França i tindrem ocasió de comprovar si això es repeteix. I un tercer bloc, més enllà d'aquest canvi d'actitud, que és el bloc de les accions i els recursos. Reclamar que es doni compliment d'una vegada aquelles 68 mesures que es van anunciar per part del govern municipal i que s'incrementin en un 50% les aportacions de l'Ajuntament, tant al Consorci de Normalització Lingüística com al Ramon Llull.

Bé, només per agrair en aquest torn el vot favorable dels grups i fer algun comentari. En primer lloc... Arrel del que ha dit el company de Barcelona en Comú i també el regidor d'Esquerra Republicana, és veritat que ja s'està fent molta feina i l'hem fet conjuntament, cadascú des de la seva visió, des de la seva aportació als diversos grups d'aquest Ajuntament. I en relació al que deia el regidor del Partit Popular, aquí no hi ha una competició, que cadascú presenti coses no és indicatiu de fer una competició, és indicatiu que la funció de l'oposició és d'impuls, impuls i control. I aquí hi ha un govern que no impulsa res i que només diu que està compromès amb el català mentre quan es debata una proposició sobre el català l'alcalde i el regidor de cultura surten de la sala. O mentre el Salomon Juïc és programat en castellà. O mentre tants i tants exemples que no tinc temps ara de reproduir en aquest torn. Per tant, el que venim a dir és el que també deia el company d'Esquerra i el que deia el company dels comuns. Sí que hi ha les eines, però no hi ha l'acció, ni hi ha la voluntat. I quan el consens passa per la renúncia, doncs no hi podem ser. I si hem de lamentar com a grup de l'oposició aquests incompliments, doncs els hem de lamentar. Els hem de lamentar. I si la transacció que ens proposen passa per eliminar aquest lament, doncs vostè comprendrà que no la podem acceptar.

Sí, era per si hi havia alguna altra resposta dels grups. Bé, jo només voldria tancar, com deia, agraint l'aprovació d'aquesta proposició i fent una reflexió al govern municipal. Avui, els agradi o no, aquest plenari ha constatat per majoria absoluta que vostès estan incomplint la carta municipal i que estan incomplint el reglament d'usos lingüístics. I això els hauria de fer reflexionar, penso modestament, els hauria de fer reflexionar sobre quina aproximació fan el seu govern cap a la llengua catalana i cap a la cultura catalana. Nosaltres som fermament defensors del que deia... Tinc més temps, tenia un minut i escaig. Som ferms defensors del que deia Joan Miró, els peus a terra i la mirada al món. I vostès no actuen des d'aquesta perspectiva. Vostès només actuen per espanyolitzar i per intentar que aquesta cultura d'aquesta ciutat sigui cada vegada més neutra i més diluïda. En l'any en què celebrem el centenari de Guimarà, vostès ho celebren fent aquí una reunió de l'Institut Cervantes. I no tenim res contra Cervantes, però aquest no és el camí per portar la cultura catalana al món.

Sí, gràcies, alcalde. Avui Junts per Barcelona presenta un prec que ha estat transaccionat amb el govern que els demana lideratge, que els demana proactivitat i col·laboració amb el veïnat i amb la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família per definir un projecte definitiu de definició del temple, de finalització del temple. I no ho fem perquè el 2026 sigui l'any Gaudí, ni ho fem perquè el 2026 Barcelona ostenti la capitalitat de l'arquitectura, sinó que ho fem simplement pels veïns, pels veïns que paguen el preu, en forma d'incertesa, d'aquesta indefinició del projecte. A mi fa, aviat farà un any de la reunió de la seva atinent d'alcalde, la atinent d'alcalde Bonet amb els veïns, i del seu compromís públic de tenir definit aquest projecte al llarg d'aquest mandat i els veïns no han tingut cap més notícia. Per això avui els demanem que parlin amb el temple, que ho facin, però que també parlin amb els veïns que han de ser coprotagonistes i no convidats de pedra d'un acord que ha de permetre principalment desafectar de manera immediata el major nombre de finques possibles, però també definir quines seran afectades i sobretot de quina manera s'hauran de compensar aquestes afectacions. Creiem que el temple s'ho val i creiem, sobretot, que els veïns s'ho mereixen i per això avui els presentem aquest prec.

Gràcies, alcalde. Jo li agraeixo de veritat l'acceptació del PREC, però sap què passa? He de dir que la seva paraula no té cap valor. i cregui'm que li dic amb pena, és així, però ho penso de veritat, perquè vostès han demostrat repetidament que no tenen cap problema en dir avui blanc i en fer demà negre. Avui mateix vostès han arribat al clímax d'aquesta manera de fer, han aprovat una modificació de crèdit dient que no pensen complir-la, o dient d'una altra manera, que hi haurà gent, hi haurà entitats incloses en aquesta modificació que cobraran, i d'altres igualment incloses en aquesta modificació que no cobraran. I perdonin que els digui, algú podria parlar de discrecionalitat i algú podria parlar d'inseguretat jurídica. Jo crec que simplement hem de parlar d'un govern del que dia passa a Nyempany, d'un govern del tot si val per la cadira, que està disposat a fer una cosa i dir-ne una altra quan li convé. Per tant, com deia, agraeixo l'acceptació del PREC i espero que els segueixi convenint aprovar-lo, perquè en el moment que no els hi convingui, i que vostès hagin de triar entre el seu interès propi i el de la ciutat, triaran, com fan sempre, el seu.

Sí, gràcies, president. Nosaltres també, evidentment, començar saludant els representants de les entitats del Consell Municipal del Poble Gitano i anunciar el nostre vot favorable o el nostre posicionament favorable a aquesta mesura de govern perquè compartim tant la diagnosi com els objectius que planteja i perquè considerem imprescindible que l'Ajuntament de Barcelona continuï com es va fer també en el mandat Trias i s'ha fet en mandats subsequents, assumint aquest compromís que ha de ser explícit, ha de ser transversal i ha de ser sostingut en el temps amb el poble gitano i amb la lluita contra l'antigitanisme. Parlem d'un poble que forma part, s'ha dit, des de fa més de 600 anys, de la història d'aquesta ciutat. Són Barcelona, són Barcelona, però, no obstant això, pateix una discriminació estructural, una estigmatització i les desigualtats greus en accés als drets bàsics com l'educació, la feina, l'habitatge o la salut. I per tant, com deia, hi votarem a favor. Dit això i expressat aquest vot favorable, aquest vot favorable no volem que s'entengui com un xec en blanc. Volem deixar constància d'una preocupació important en aquesta mesura de govern, que és que no incorpora un pressupost clar, ni detallat, ni calendaritzat. I això no és una qüestió menor. Estem parlant d'un pla ambiciós, perquè el paper ho aguanta tot, amb múltiples actuacions, amb compromisos que impliquen diferents àrees municipals, nous espais de governança, estudis, formacions, equipaments culturals, programes educatius i accions de reparació històrica, i estem a favor de tot això. Però ens amoïna que si tot això no va acompanyat d'una dotació pressupostària específica, corre el risc de quedar-se amb bones intencions o de dependre exclusivament de recursos ja existents que tots sabem. que estan tensionats. Creiem nosaltres que no hi ha política transformadora sense pressupost i que la lluita contra l'antigitanisme i les desigualtats que pateix el poble gitano no pot quedar supeditada a la voluntat política del moment o a la capacitat d'absorció de cada departament. Creiem que cal garantir recursos estables, transversals i suficients i que cal fer-ho des d'ara, des del principi, des del plantejament de la mesura. Per això, tot i votar a favor, instem el govern municipal a que en el desplegament d'aquesta mesura, d'aquest pla, presenti el més aviat possible una memòria econòmica detallada, una assignació pressupostària per fases i mecanismes clars de seguiment i rendició de comptes, també en l'àmbit econòmic. De fet, creiem que no s'hauria de poder presentar cap mesura de govern que no incloués una memòria econòmica, una assignació pressupostària i mecanismes clars de seguiment i rendició de comptes, però Això ja ho deixaríem per un altre dia. En tot cas, creiem que això és clau, no només per l'eficàcia del pla, sinó també per generar confiança en el poble gitano, en les entitats que han participat activament en la seva elaboració, en la feina i el temps que hi han dedicat. Perquè sense pressupost no hi ha drets garantits i sense drets garantits no hi ha igualtat real.

Sí, gràcies, alcalde. En primer lloc, agrair-li que en un matí com el d'avui, amb tants compromisos d'atencions a mitjans, reunions i fotografies diverses que ha hagut d'atendre, hagi trobat una estona per passar pel plenari i contestar la pregunta d'aquest humil regidor que va en referència a la pròxima celebració de la gala dels Premis Goya a la ciutat el proper 28 de febrer. que ens ha anunciat el govern municipal que serà així, que Barcelona acollirà els Goya, cosa que no ens sembla ni bé ni malament, però sí que tenim algunes preguntes respecte a l'aportació d'un milió d'euros que ha compromès l'Ajuntament per aportar els Goya a la ciutat. I és si vostè considera que aquesta és la millor manera o la manera més òptima d'optimitzar els recursos per tal d'ajudar la indústria cinematogràfica catalana i de l'audiovisual del país.

Gràcies, alcalde. Jo no he dit que estéssim en contra, simplement li he preguntat si creia que aquest milió d'euros no hauria estat millor destinar-lo a altres mesures, per exemple, a donar compliment allò que ens van votar favorablement l'octubre del 24, que era el pla de difusió del cinema en els centres educatius, o atendre altres peticions del sector, com el suport a la producció, a la distribució, a l'eximoció, a promoure el cinema en català i a l'audiovisual, a la formació contínua i als laboratoris de creació, a digitalitzar sales i pantalles petites. És això el que li preguntava. Jo li agraeixo que m'hagi repassat el palmerès de l'any passat o les nominacions d'aquest any, però insisteixo, no és això el que li estàvem preguntant. A nosaltres ens amoïna, tot i que ens pot semblar bé que vinguin els Goya, que això sigui un capítol més d'aquesta política municipal que estem veient aquest mandat, no només en aquest àmbit de la cultura, sinó en tots els àmbits, a la política de pa i circ. Uns Goya que s'anuncien amb un passatge de la fama a la Diagonal, amb un fotocall a la plaça d'en Jaume, un fotocall que, de veritat, és molt adient en aquest Ajuntament perquè en tenim pocs de fotocalls. I creiem, sincerament, que aquests diners feien falta per altres necessitats del sector. I també ens amoïna, deixem dir-ho de passada, que en totes aquestes activitats que s'han programat paral·leles a la celebració de la gala, el paper que hi pugui tenir el català i la presència que hi pugui tenir. Espero que un milió d'euros d'aportació de l'Ajuntament ens assegurin almenys, o si més no, un bon dia i bona nit.

Sí, gràcies, president. El nostre grup, evidentment, hi votarem a favor d'aquesta medalla i ho farem per diverses raons. La primera és segurament la més òbvia, la més evident, i és que en Juan Antonio Bayona és un dels cineastres catalans més reconeguts, no només a casa nostra i a nivell europeu, sinó també a nivell mundial, i això en dona fe, diguéssim, per exemple, a la seva última nominació als Òscars o al fet que tots i cadascun de les seves films, de les seves pel·lícules, hagin desvingut èxits internacionals I això ha passat perquè en la seva filmografia, en Juan Antonio Ballona destila el seu amor pel cinema, el seu amor per aquesta art i el seu amor per l'ésser humà, perquè al final, independentment de quin tema tracti la pel·lícula, el tema de fons sempre és l'ésser humà, els seus sentiments, la seva realitat, la seva mirada sobre el món. El segon motiu pel qual votarem a favor d'aquesta medalla és perquè Juan Antonio Ballona ha triomfat des de Barcelona, des del seu barri de la Trinitat, i forma part d'aquesta cultura de l'esforç que identifica la ciutat i que volem que ho segueixi fent i a la que volem donar suport de la mateixa manera, i aquí entro en la tercera raó, que ho ha fet ell. Crec que és un bon dia per recordar que l'any 2019, quan els cinemes Maldà passaven per serioses dificultats, en Juan Antonio Ballona va donar suport, va ajudar a tirar endavant aquest projecte i ens dona també d'aquesta manera una lliçó de la qual tots hem de prendre bona nota en aquest plenari. Per tot plegat, doncs, votem convençuts a favor d'aquesta medalla.

Gràcies, alcalde. Jo en primer lloc voldria començar en nom del nostre grup agraint a la plataforma Cultura Lleure en Lluita la presentació de la iniciativa que ens porteu avui, aquesta iniciativa ciutadana, i agrair-vos també la diagnosi que l'acompanya, la diagnosi que ens vau fer arribar en les reunions que hem fet amb vosaltres, perquè és una diagnosi, a diferència del que ens passa a vegades com a regidors, doncs és una diagnosi acurada i aterrada a la realitat. L'heu fet parlant amb la gent, parlant amb les treballadores i els treballadors dels centres cívics, els espais joves, els espais de gent gran, les ludoteques, els casals de barri, etc. I és una diagnosi que el que posa de relleu és una realitat de la qual jo crec que mentiríem si no diguéssim que tots en som conscients, o no hauríem de ser conscients. Bàsicament en tres capítols, hi ha un capítol pressupostari de recursos pròpiament dit, que es considera massa curt per fer totes les activitats derivades dels plecs. Hi ha un capítol més d'instal·lacions dels propis centres que també hem d'atendre. Nosaltres a la darrera comissió del mes de novembre de Drets Socials, Cultura i Esports ja també vam alertar sobre aquesta situació i evidentment hi ha un tema de personal que heu esbossat però que està molt ben explicat en el document que ens heu fet arribar i del qual també hem de prendre amb molt bona nota aquestes taxes excessives, sobretot també en relació a la categoria laboral. Parleu d'informadors que fan de dinamitzadors, de coordinadors que es veuen obligats a fer tasques de gestió, de contractació de plantilles curtes, parleu que, i és així, no estem complint com a Ajuntament les ràtios de personal que els propis convenis estableixen i parleu d'una realitat que també tots ens hem de ser conscients que cada vegada, com dèieu, hi ha nous espais, nous encàrrecs del propi centre comunitari que impliquen noves tasques i que seguint no van acompanyats de nous recursos. Nosaltres volem expressar el nostre suport com a grup polític, Abans feia referència l'acord per la salut mental a la feina. Hi ha hagut altres acords, és a dir, l'Ajuntament sobre el paper fa la feina, tenim l'estratègia per l'ocupació de qualitat a Barcelona Activa. Nosaltres mateixos al mandat passat vam aconseguir que s'aprovés per unanimitat un tema del segell de qualitat de les empreses, que volíem que es reconegués, que tinguéssim identificades aquelles empreses que fan bé la feina en termes d'estabilitat laboral, de retribucions justes, de conciliació, d'impuls de plans d'igualtat, a l'hora que aquestes empreses contractessin amb l'Ajuntament i també que es tingués en compte aquest segell de qualitat a l'hora de subcontractar, d'encomanar gestions, etcètera. Per tant, a nosaltres ens trobareu al costat perquè, i també ho dèieu, és evident que teniu el reconeixement de la ciutadania, de tots els usuaris i usuaris del centre, no només d'aquests 5.000 i escaig que us han donat suport signant, sinó de molts més, i així ho diuen també les enquestes dels serveis municipals. Per tant, el nostre suport.