Joana Ortega Alemany

Gràcies, alcalde. Volia agrair primer la presència de representants del món de l'esport que avui ens acompanya en representació de la Unió de Consells Escolars de Catalunya, de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de l'esport català universitari. Declaració institucional per garantir el model esportiu català. L'Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb el model esportiu català, valorant-lo com un pilar fonamental de la convivència i la cohesió social a la ciutat. Constata que el sector esportiu està al límit i per això considerem que és necessari adoptar mesures urgents per garantir la continuïtat del model esportiu català, assegurar-ne el finançament estable i suficient promoure una xarxa d'instal·lacions digna i equitativa per a tothom i impulsar una gestió administrativa eficient que permeti garantir la continuïtat del model esportiu català. Donar suport a la crida per l'esport català en la seva reclamació de protecció jurídica i reconeixement institucional i en la seva petició de fer una reforma legal que protegeixi les federacions, els consells esportius els clubs i les entitats esportives sense afany de nucre, reconeixent la seva funció social i educativa. Instar a la Generalitat de Catalunya a presentar un projecte de llei de pressupostos de la Generalitat que destini un 1% dels mateixos al sector esportiu. Pactar de forma acordada amb tot el sector esportiu els programes subvencionables esportius de manera que responguin a les seves necessitats, així com augmentar la dotació pressupostària del Pla de Xoc d'Infraestructures Esportives per tal que també cobreixi les necessitats del sector esportiu sense àmin de lucre. Es compromet a reforçar el suport institucional a les entitats esportives sense ànim de lucre mitjançant formació, assessorament i protecció jurídica. Reivindicar que el pressupost de l'Institut Barcelona Esports arribi com a mínim a l'1% del pressupost municipal global en línia amb les demandes del sector. Posar en valor el model Barcelona de gestió de l'esport, de col·laboració públic-privada, que ha estat un èxit durant dècades i cercarà les fórmules que permetin trobar solucions per promoure la gestió de les instal·lacions amb entitats arrelades, prioritzant els criteris socials i esportius per davant dels purament econòmics. Impulsarà l'ampliació i el manteniment de la xarxa d'infraestructures esportives públiques a tota la ciutat, trobant solucions per a aquells clubs i entitats que tenen dificultats per practicar l'esport i per la manca d'instal·lacions. I, per últim, traslladar aquesta declaració a la Unió d'Esports de Catalunya, a la Crida per l'Esport Català, al Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, aquesta proposició ve a donar suport al comerç de proximitat com a pilar fonamental de l'economia, també com a generador de riquesa i de llocs de treballs d'ocupació de qualitat i també com a cohesionador social en els barris. Tots coincidim amb la regidora i la resta de membres de la Comissió d'Economia, n'hem parlat, de la importància estratègica del comerç de proximitat. Però és veritat que el comerç encara avui denuncia que pateix una situació de grans dificultats, que no troba prou suport en el govern municipal. De fet, manifesta manca de diàleg, excés de burocràcia, manca de suport a l'associacionisme comercial, prejudicis per les obres sense compensació adequada, inseguretat, etcètera, etcètera. Aquesta proposició avui el que fa és recopilar moltes de les propostes que han estat aprovades, tant en comissió com algunes altres en plenaris, i no han estat encara executades pel govern. Per tant, estem parlant de plans estratègies que estan a l'oblit, d'estructures de gestió sense crear... de manca de recolzament d'alguns problemes quotidians com són les obres, la burocràcia, els locals buits, d'oficines de recolzament que no acaben d'obrir, la digitalització, els apeus, campanyes de promoció que encara no han estat executades com la del català, Però bé, aquesta proposició, que té un to constructiu, el que vol és ser una proposta d'acció amb 12 solucions per reactivar el comerç. La primera, presentar el Pla d'Impuls i suport al comerç amb la participació del sector. De fet, ho vam aprovar fa dos anys. Aquest pla ens ha de permetre establir mesures i estratègies de suport al comerç. El segon apartat seria crear l'Agència de Promoció del Comerç Urbà, que és un instrument mixt de gestió que també vam aprovar la creació i no hi ha hagut cap reunió concreta. Impulsar l'ús del català al comerç. L'altre dia ho comentàvem, estem en una situació d'emergència. Només el 36% dels habitants de Barcelona tenen el català com a primera llengua. la data més baixa registrada en 35 anys. Per tant, demanem en aquest sentit una campanya que inclogui material divulgatiu, accions de sensibilització, que promogui també la rotulació en català i després crear el distintiu comerç en català. El quart apartat seria activar l'oficina tècnica dels apeus que es va aprovar l'any 22 i no implementada quatre anys després. Cinquè apartat seria la posada en marxa de l'oficina de digitalització del comerç minoritari Fa dos anys ho vàrem aprovar, encara no s'ha posat en marxa. Tampoc la campanya d'informació i suport als comercials sobre la factura digital. Recordo que gràcies a la pròrroga acordada amb Junts al Congrés, amb l'ajornament del Verifacto, ara hi ha una oportunitat per fer-ho. per fer formacions programàtiques, per donar ajuts per implementar solucions tecnològiques, etc. Aquest és un tema important i que preocupa molt també el comerç. Un altre apartat seria el nou pla per als locals buits. Vam veure el fracàs del programa per promoure la seva ocupació. Per tant, creiem que aquest nou pla hauria de tenir un sens actualitzat, incentius fiscals per a emprenedors, agilització de llicències. L'apartat 7, la solució setena, seria més recursos per a l'associacionisme. Tenim un associacionisme molt ric, molt vital, però necessiten un increment de la dotació econòmica, tant pel que fa als eixos comercials com també a les associacions. una simplificació dels procediments per tenir subvencions, millorar el sistema de pagament i després executar aquella campanya d'informació sobre els beneficis de l'associacionisme comercial. Vuitè apartat, el pla de compensació d'obres de llarga durada. Aquest és un dels temes que més preocupa en el comerç per l'efecte negatiu que tenen les obres al carrer a l'hora de fer calaix. Hem presentat moltíssimes iniciatives, no les repetiré com és lògic, però sí que reclamaríem aquest pla de compensació per a obres de llarga durada, si és possible la bonificació amb taxes, la creació també d'oficines fixes a preu d'obra que puguin informar, que puguin explicar la gestió i donin suport tant a comerciants com a ciutadans. Un altre apartat és que el nostre grup va obrir el debat sobre els súpers 24 hores i vam aconseguir un pla de seguiment i obertura d'aquests súpers 24 hores. Els demanem que es compleixi allò que vam acordar, convocar el Consell de Comerç i Ciutat, que és l'òrgan de participació reglat per avaluar les polítiques de comerç, Du a terme la campanya de bons de consum adreçada a joves menors de 35 anys. És veritat que el govern no la va aprovar, però sí que es va aprovar. Executar el nou programa de reconeixement a comerços centenaris i una petició última de suport específic a la capitalitat europea del comerç de proximitat.

Sí, gràcies. Agrair els vots favorables, també les abstencions. La veritat, aquesta proposició té un to absolutament constructiu i de sumar de propostes que hem fet els diferents grups, sempre en positiu. En tot cas, ens preocupa molt aquest 36% d'ús del català, però és una situació d'emergència i, per tant, entenem que aquest distintiu és una incentivació. I, en tot cas, el que li demanarem, i acabo, és que puguem calendaritzar algunes de les accions.

Sí, gràcies, president. En tot cas, també agrair a tot el personal tècnic que ha donat suport a tota aquesta tramitació dels comptes generals. En dos minuts l'únic que faré serà justificar el vot negatiu del nostre grup, sobretot en tres aspectes. Primer aspecte, tot segueix igual, aquests comptes generals són l'expressió i la mostra d'una mala gestió de dos governs, el govern Colau-Collboni i el govern Collboni, no sabem en qui, però amb el suport del PP i dels comuns. I per tant, res ha canviat, tot segueix igual, la mala gestió continua. Segon punt, tenim un concepte diferent de la transparència vostè i jo. Aquests comptes són l'expressió també de l'opacitat i la manca de transparència. Escolta, hi ha molts expedients que tenen per objecte l'elaboració d'un informe i aquest informe no consta dintre l'expedient, tant com requereix la normativa vigent. I per tant, si un procediment El que es tracta és de licitar per l'elaboració i contractació d'un informe, el just, el lògic és que estigui dintre. La seva resposta als nostres requeriments en aquest sentit és, ho trobaran a la web, a la web no hi és, o ho trobaran físicament quan estem parlant d'expedients telemàtics. Per tant, parlen de transparència, però tenim un entramat administratiu que ho fa molt difícil. Mala gestió i caos. Vostè ho sap que hem detectat que hi ha expedients que estan... El mateix número d'expedients correspon amb un expedient de l'Ajuntament i amb un expedient d'una empresa pública, amb la qual cosa costa de trobar realment quin expedient es busca. I després, home, la bona gestió també requereix indicadors de gestió i d'informació directa. Per exemple, nosaltres no entenem que no es disposi del detall dels ingressos per les sancions imposades per les infraccions de les ordenances fiscals, de les ordenances del 23, perquè segurament seria una informació que seria molt vàlida a l'hora de buscar aquelles polítiques per tal de poder desenvolupar accions concretes per reduir aquests comportaments. Per tant, la seva resposta també és la de sempre, ho estem treballant, vostès són el govern de ja ho estem fent. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Malauradament faig una prèvia perquè un cop més el govern no ha estat capaç de consensuar aquests guardons ni de treballar-ho prèviament. Recordar que aquests són uns guardons de ciutat, no són uns guardons de govern i que mai en els darrers anys uns guardons haurien generat aquesta divisió, aquesta confrontació i fins i tot aquesta demagogia. Ja li adverteixo. que nosaltres votarem a favor per coherència i per responsabilitat. I avui volem posar en valor aquesta medalla d'or al mèrit esportiu del Seill Team Barcelona, un equip que ha portat, a més a més, el nom de la nostra ciutat, a la regata femenina, la primera regata femenina, femenina de la Copa Amèrica, així com a la regata de joves. Volem destacar que, a més a més, és una medalla del tot merescuda, especialment per l'esforç i la dedicació de les i els esportistes, però també pel cos tècnic i per la direcció dels dos equips, que no ha estat fàcil el camí. També volem posar en valor l'aposta que ha fet el Club Nàutic de Barcelona, pel Same Team Barcelona, Creiem que a Barcelona entrarà a la història de la Copa Amèrica no únicament per haver celebrat aquesta 37a edició de la regata, sinó sobretot i d'una forma especial perquè a Barcelona es va celebrar per primer cop una regata femenina. Aquest cèntim Barcelona va néixer amb l'objectiu de reclutar el major talent possible entre dones i joves regatistes amb la voluntat de competir i arribar al més lluny possible, però també per construir una plataforma de talent pel futur que permeti tenir regatistes en totes les categories i en les futures competicions de la Copa Amèrica. Estem convençuts que aquests objectius s'han aconseguit. També volíem agrair l'aposta del Sail Team Barcelona per treballar per una navegació més sostenible i felicitar també a tots els navegants per la seva feina que avui honorem en aquest reconeixement. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Avui aprovarem a otorgar, sense el consens exigible, un guardó com aquest, el títol honorífic d'amic de Barcelona, Grandalton, aquí del dels Emirats Team New Zealand i equip guanyador de la 37a edició de la Copa Amèrica i també CEO de l'empresa organitzadora que vam poder celebrar a la nostra ciutat fa unes setmanes. Ell ha estat, sens dubte, el principal responsable que la nostra ciutat hagi tornat a ser, durant uns mesos, capital de l'esport mundial. L'aposta d'aquest navegant i regatista perquè Barcelona fos seu de la competició més important de vela del món ha permès, com deia, tornar a posar el nom de Barcelona en la història de l'esport. Però tot i que el títol sigui per ell, jo el que sí que vull avui és posar en valor l'esforç que han fet moltes persones de la nostra societat civil per poder portar aquesta competició a casa nostra. Empresaris, dirigents esportius, esportistes, perquè sense ells, com va passar en els Jocs Olímpics, no hauria estat possible fer la Copa Amèrica a Barcelona. Barcelona és cert que aposta des de fa molts anys per la vela, la mateixa Fundació de Navegació Oceànica de Barcelona, i la regata Barcelona New World Race en van ser una mostra. Però també, sobretot, el que vull destacar són les moltes regates que es fan a casa nostra, com la mateixa regata Puig, i sobretot la gran feina que fan els clubs d'esports nàutics de la nostra ciutat, l'UFEC, la Federació Catalana de Vela, perquè la major pràctica de la vela entre nens i joves en els nostres Cups ha de ser el veritable llegat de la Copa Amèrica. Grant Dalton, com deia, amb la Copa Amèrica ha permès posar en valor tota aquesta feina, traslladar-la al món. Temps tindrem també de valorar els resultats, potser en aquest sentit hauria estat més oportú, més acertat, poder esperar l'atorgament d'aquest governador. Gràcies.

És un prec, alcalde.

Gràcies, alcalde. Doncs suposo que considerem que tots defensem que el comerç és bàsic per a la generació de llocs de treball, és bàsic també com a font de riquesa de l'economia dels nostres barris i també com a punt de trobada de tota la comunitat i, per tant, de relació social. Per tant, per això avui presentem aquest PREC. Després que portem més d'un any, alcalde, intentant que vostès compleixin allò que vam aprovar per unanimitat amb una comissió d'Economia i Isenda el gener de l'any 23, de fer un nou pla d'impuls i suport al comerç de Barcelona que incorporés a més a més la creació de l'Agència de Promoció de Comerç Urbà. El passat mes de setembre a la comissió vam tornar a reclamar el compliment d'aquest acord. Ens van dir que abans d'acabar d'any ens ho presentaríem. A data d'avui no hem rebut ni el pla ni hem rebut tampoc l'estudi per la creació d'aquesta agenda, però a més a més és que ens consta que ni tan sols hi ha hagut converses amb el sector per tal d'avançar i treballar el pla i la futura agència. Mentre el comerç, com sabem, segueix patent les cansoquències de les moltes obres de la ciutat, de la manca de seguretat, de competència desllària, de burocràcia municipal, la pressió fiscal, de les diferents aplicacions dels plans d'usos segons el districte. A més a més, que després hem vist també el fracàs que han tingut accions com el pla de compra de locals buits o bé el pla de subvencions per netejar persianes i que a més a més no han posat en marxa cap dels apeus. A més a més ens arriba la queixa dels comerciants, de molts comerciants, de manca de diàleg i també de manca d'una estructura ben organitzada municipal que doni respostes a aquests problemes del sector. Per tant, per aquest motiu, els demanem que compleixin el que vam aprovar per unanimitat fa més d'un any i que aquest cop presentin ja el Pla d'Impuls i Suport al Comerç de Barcelona i que posin en marxa ja el procés de creació de l'Agència de Promoció del Comerç Urbà, que ha de ser un instrument, com vam dir, mixta de gestió format per representants del sector comercial i l'Ajuntament de Barcelona.

Alcalde, no m'ha acceptat el PREC. A mi m'ha explicat altres coses. Nosaltres el que li vam demanar és aquest pla de foment del comerç que no hem posat en marxa i la creació de l'agència que vostè ara em diu que es fusionen amb l'Institut de Mercats. Això no és ni el que li vam demanar ni el que han demanat els comerciants.

Sí, gràcies. Volia primer de tot també estendre el nostre agraïment a tot l'equip tècnic que ens ha facilitat tota la informació. que hem reclamat, però en primer lloc volia posar de manifest que el compte general, d'alguna manera, és el resultat de com s'ha executat el pressupost, és a dir, com i amb què s'han gastat aquests recursos. Amb què és el reflex de la seva gestió de govern, de la gestió del govern Colau Collboni, la qual, com vostès saben, ni compartim ni avalam. Per tant, aquest no és el model de ciutat que nosaltres hem defensat. Respecte al com, crec que també és important fer algunes matisacions, alguns elements que no repetirem el debat que ja hem tingut amb comissions, però sí posar de manifest que el 87% dels contractes que s'han fet des de l'Ajuntament són contractes d'adjudicació directa. El 87% són contractes menors, sense que hi hagi hagut concorrència pública, però ens sembla que aquesta és una xifra prou important. També val la pena posar sobre la taula que hi ha hagut un increment, any rere any, però respecte al 21, d'1.265.000 euros amb tota la partida de despesa amb informes, estudis, treballs interns, etc. D'alguna manera, vostès ens diuen que hi ha una insuficiència de mitjans tècnics. Segurament, el que hi ha és una mancança de lideratge polític. Per tant, el nostre posicionament serà negatiu. Gràcies.

Sí, gràcies. En primer lloc, volem reiterar el nostre agraïment especial als equips tècnics d'aquesta casa, que han estat, com deia molt bé, el regidor en tot moment a la nostra disposició. Però des del grup municipal de Junts per Barcelona votarem en contra d'aquests comptes generals. la gestió política, la gestió tècnica també és el resultat de la gestió política i ho fem, aquest vot en contra ho fem amb arguments sòlids que reflecteixen aquesta realitat d'un exercici al nostre entendre de sabedor per la ciutat. Aquests comptes són el reflex de 12 mesos d'inecció i de continuisme davant dels principals reptes de Barcelona. Mentre altres ciutats avançaven, la nostra ha quedat paralitzada per un govern que es limita a gestionar la quotidianitat sense ambició i sense estratègia. Uns comptes que arriben tard i que arriben mal explicats. Vostès s'omplen la boca de parlar de transparència, però a l'hora de la veritat, exaureixen els terminis de resposta, deixen sense temps els grups municipals per preparar la Comissió Especial de Comptes i si realment volguessin exercir aquesta transparència, haurien respost les al·legacions amb temps i forma, facilitat aquella informació sol·licitada sobre els informes, per exemple, i els estudis contractats que vam demanar dins dels terminis establerts. Però bé, deixi'm que li recordi, com l'any passat, que ens sorprèn que no ens puguin oferir determinada informació perquè bé, o no tenen els informes elaborats, o bé no disposen de dades concretes, ni d'indicadors clars, ni tan sort d'informació fiable que permeti prendre decisions fonamentades a la realitat. Per tant, no podem entendre, per exemple, que no es disposi del detall dels ingressos per les sancions imposades per infraccions de les ordenances de l'any 24, especificant aquelles ordenances que s'han infringit, perquè aquesta data és un indicador bàsic de gestió. Saber quin tipus d'infracció es cometen en major grau facilitaria, sens dubte, desenvolupar accions concretes per reduir aquests comportaments. Acabo, aquest vot contrari no és una obstrucció, és una exigència, una exigència de millor gestió, de més ambició i de resultats reals pels barcelonins. Gràcies.

Sí, gràcies, estudiant d'alcalde. Bé, mire, el nostre grup municipal ha apostat per l'esport i aposta per l'esport com un element clau de desenvolupament de les ciutats i ho demostrem a totes les iniciatives que presentem comissió darrere comissió. De fet, quan hem governat hem apostat per esdeveniments esportius que creiem que si es gestionen bé aporten riquesa econòmica, aporten equitat social i en aquest cas també promouen l'esport de base. També sempre hem defensat la importància que van tenir els Jocs Olímpics del 92, no únicament per la ciutat de Barcelona, sinó per la resta de ciutats del país i, sobretot, pel desenvolupament de l'esport a casa nostra. I va haver un abans i un després. Però una de les grans virtuts dels Jocs Olímpics del 92 va ser el consens i va ser fugir d'aquest oportunisme polític que avui veiem. perquè des del minut zero es van implicar a les institucions, als sectors esportius i a la societat civil. I si realment es volen tirar endavant uns Jocs Olímpics i Paralímpics, senyor Cirera, s'ha oblidat vostè Paralímpics. Els Jocs Olímpics van vinculats als Paralímpics. Aquest és un lit que no s'hauria de permetre. Aquesta, en el nostre entendre, no és la millor manera. Nosaltres ja li dic que no entrarem en aquesta cursa. Vostè reivindica diàleg. El diàleg passa, primer, segurament per haver buscat el consens en aquesta casa. Creiem que Barcelona està preparada, sí. Creiem que el sector esportiu està preparat, sí. Però abans cal generar aquests consensos a tots nivells. També diré una cosa, tampoc cal esperar a demanar uns Jocs Olímpics per moltes coses. que necessita urgentment la ciutat i que de fet nosaltres proposem a cada comissió. Mirem com tenim les instal·lacions olímpiques. Nosaltres reclamem al regidor Escudé, per exemple, el centre municipal de tenis de la Vall d'Hebron, els camps de la Teixonera, el camp de la Marbella, la piscina de salts, Són exemples d'instal·lacions que s'han malmès i que s'han de tenir al dia. Però parlem també de nous pavellons que necessita la ciutat, però els necessita avui, no d'aquí 12, 14 o 16 anys. Tot això és urgent. I en paral·lel anem teixint aquestes complicitats. I per tant, deixi'm que acabi amb una cosa, senyor Cirera. Jo crec que abans de portar una iniciativa com aquesta, Potser hauria de fer una feina interna en el seu partit, no sé, avui ens demana els Jocs Olímpics per Barcelona, no sé si d'aquí quatre dies ens els demanarà per Madrid. Jo el que li pregaria, sobretot, és que convencés els seus companys de partit que el que no han de fer és treure iniciatives esportives a cop de talonari, com estan intentant fer amb la Fórmula 1. Per això farem una abstenció. Gràcies.

No, gràcies. No, únicament, senyor Cirera, jo abans de portar una proposta per retirar-la, el que faig és treballar el consens. Per tant, il·lusió d'aquest grup, compromís amb la ciutat i consens.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, ara ho comentava el regidor, el passat mes de juliol, aviat farà un any, el nostre grup va presentar una proposició que es va aprovar on estàvem al govern a dissenyar i a desenvolupar el pla estratègic de Barcelona-Ciutat de Moda 2024-2030, dèiem en aquell moment, i ho fèiem perquè per nosaltres Barcelona ha de ser referent en el sector de la moda i fèiem molts anys que ens donava la impressió que l'Ajuntament el tenia oblidat. Parlem d'un sector... De sectors. Els dèiem que calia una nova estratègia per al sector de la moda i avui vostès ens la presenten, un pla que recull moltes de les nostres propostes que ja detallàvem, però jo crec que avui el que vull fer també és posar en valor el fet que ho hagin fet, que ens ho hagin presentat. Ho dic perquè malauradament ens tenen acostumats a no complir aquelles propostes que provem a vegades amb unanimitat de fer plans i actuacions. Aquí no detallaré el munt de pregs i proposicions que hem aprovat i que no hem tingut resposta. Però avui venim a parlar d'aquest pla que per nosaltres un pla com aquest ha de tenir sobretot tres aspectes que vostè també ara els esmentava. Primer, millorar la projecció internacional de les nostres marques i del disseny. fent sobretot del talent local i de la creativitat i la qualitat valors diferenciadors. Després, consolidar aquesta imatge de Barcelona com a capital del disseny de moda, com a punt de trobada de creadors, d'esdeveniments, de creadors d'empreses. Tercer, també, promoure l'activitat econòmica al voltant i el negoci al voltant del sector de la moda, fomentant la creació d'ocupació i contribuint sobretot al creixement social. sostenible de l'economia local. Però nosaltres creiem que en aquest pla li falta una cosa, que és buscar un model de governança compartida amb el sector. Podríem parlar d'un consorci públic-privat que dissenyi, impulsi, però sobretot faci el seguiment del pla de moda. ja que ara no tenim ni tan sols formalment una taula del sector de la moda. També seria important i interessant, i vostè n'ha fet esmenar ara, crear espais on s'identifiqui clarament la moda de Barcelona aprofitant els recursos existents. D'altra banda, també compartim amb vostè que Barcelona ha de liderar l'estratègia europea de productes d'estils sostenibles i circulars i, per tant, en aquest sentit podríem parlar també de fires en aquesta direcció. Creiem també que és un repte important impulsar la transformació digital de les empreses, de les pymes, així ho hem fet també amb diferents iniciatives a les comissions. Però hauríem també de treballar amb el sector per organitzar missions internacionals, que vostès també ho contemplen, suport per accedir a marketplace europeus, etcètera. Després hi ha un punt que és important també per nosaltres, que Barcelona, com aquest hub internacional d'estudis de disseny de moda amb escoles de prestigi, hem de potenciar sobretot aquesta atracció i aquesta sinèrgia amb el talent emergent. Només acabo amb un esment. Vostès avui ens presenten un pressupost. Nosaltres creiem que és un pressupost poc valent i creiem que segurament és perquè aquest és el primer any que es posa en marxa aquest pla. Gràcies.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres en aquests tres aspectes, primer, constatar que ens sorprèn que en el seu moment, quan van fer els canvis de la Fundació, no fessin el que estan fent ara. És a dir, el més normal era haver mandigut a l'Ajuntament, a la Presidència, haver afegit la vicepresidenta primera a la Generalitat i la segona a l'Estat. Però bé, aquí ens trobem, entenem que pel nom és el mateix, no entenem per què havia de constar el títol de Copa Amèrica i després ens sembla bé el canvi proposat a la missió fundacional d'incorporar els elements d'economia brava. Per tant, el nostre vot és favorable.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, nosaltres considerem que és molt adient, avui, debatre com gestionar els recursos generats pel turisme a Barcelona i, sobretot, garantir, com deia molt bé, que reverteixin directament en la millora de la qualitat de vida dels barcelonins i les barcelonines. Nosaltres sempre hem defensat, ho sabem perfectament, el turisme, a més com un sector que creiem que és econòmicament clau per la nostra ciutat, que porta un 14% del VIP amb una ocupació de més de 150.000 persones i que dia a dia té un impacte econòmic en la despesa de la ciutat molt i molt important. I és innegable que el turisme és aquest motor econòmic essencial, però també és innegable la necessitat de gestionar-lo, governar-lo, deia vostè ara mateix, de manera sostenible. Per tant, l'any passat vam tenir 15,5 milions de visitants i per tant això requereix unes eines imprescindibles, eficaces per millorar-ne la gestió. Per això nosaltres defensem una estratègia basada en la regulació i en l'optimització i no en la criminalització del sector. En aquest sentit, nosaltres creiem, i vostè també em feia referència ara, que el recàrrec municipal de la taxa representa una estratègia significativa de gestió d'aquest impacte del turisme de Barcelona i que, a més a més, permet financiar els serveis essencials de la ciutat. Per tant, nosaltres defensem també... aquest recàrrec perquè no és un impost que vagi directament als residents ni suposa un increment en la pressió fiscal de la ciutadania. Però també defensem aquelles polítiques de promoció de la ciutat que ens permetin, primer, atraure un turisme de valor afegit, després defensar aquell missatge que nosaltres volem atraure un turisme de valor afegit i creiem que, a més a més, amb la recaptació ha de destinar-se al finançament d'aquells serveis públics que utilitzen els visitants com la mitigació de les externalitats negatives. La redistribució dels beneficis del turisme entre els barris, entre els veïns i les veïnes, nosaltres creiem que hauria de ser un objectiu compartit. Per això consideraríem just que una part dels recursos que genera aquest sector es destinin a preservar i a promoure el patrimoni i l'activitat cultural de Barcelona, de Barcelona en el sentit més ampli, perquè és un dels principals actius que visiten la ciutat. El patrimoni i la cultura, perquè no únicament defineixen la nostra identitat com a ciutat i com a país, sinó que la seva protecció, la seva valorització, creiem que és un deute cívic ineludible. Malauradament aquesta proposta per incloure aquesta finalitat ha estat rebutjada, però bé, per altra banda també la proposició estableix que el recàrrec ha de finançar accions destinades a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Nosaltres creiem que l'accés a l'habitatge és un dels grans reptes que afrontem i que la seva resolució passa per la construcció de més habitatges i això vol dir més recursos econòmics. Ara mateix la tinent d'alcalde em feia referència. No podem permetre'ns descartar vies de finançament. Dit tot això, nosaltres votarem a favor, però sí amb aquesta defensa que pugui destinar-se en aquells aspectes que realment incideixen a la vida dels ciutadans.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, tal com vam anunciar nosaltres a la Comissió d'Economia, el nostre vot és positiu. De fet, aquest impost, com deien, és una taxa que no afecta els residents i, per tant, no incrementa en cap cas la pressió fiscal dels que vivim a Barcelona. Ara sí, això sí que li demanaríem dues coses. Primer, nosaltres estem a favor d'aquesta modificació, però també que Barcelona ha de reprendre polítiques de promoció de la ciutat. I, per altra banda, que aquesta recaptació... ha de revertir i empal·liar totes aquelles externalitats negatives que el turisme en aquest moment fa patir part de la ciutadania. I per tant, el nostre vot serà positiu.

Sí, gràcies. Ret dos punts. Primer, home, part dels ingressos de l'impost turístic serveixen justament per invertir en noves localitzacions i atractius arrel del país i, per tant, ajuden a desmassificar Barcelona, punt número un. Punt número dos, el recàrrec turístic, senyors d'Esquerra, nosaltres el programa electoral del 2019 el portàvem. Els hi recordo que va ser la consellera Artadi qui el va crear i qui va intervenir ella com a diputava en la modificació de la llei al Parlament. I després, per acabar, home, el topall aquest també significa incrementar el topall de responsabilitat per part del govern en la gestió del turisme.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres des de Junts per Barcelona compartim els principals, bé, molts dels principis que recull aquesta proposició. Primer de tot, vostè ho deia ara molt clarament, Barcelona és, però ha d'exercir també de capital de Catalunya, del nostre país, i no només ho ha de fer en el sentit administratiu, sinó en un sentit molt més profund, molt més ampli. Barcelona ha de ser la porta d'entrada a la resta del país i ha de contribuir, com no pot ser d'altra manera, a mostrar i a donar tot allò que ofereix el nostre país. El nostre espai polític ho tenim molt clar i així ho vàrem demostrar durant el mandat Trias amb la promoció de les diferents denominacions d'orígens catalanes i amb la col·laboració amb la campanya Barcelona és molt més que va impulsar també des del govern de la Diputació. Malauradament, durant masses anys, el govern de Colau Collboni ha governat la ciutat d'esquenes al país. I en el cas particular del turisme, a més, amb arguments, amb discursos turismofòbics i alguns dogmàtics. I això ha tingut conseqüències. Hem perdut oportunitat, hem desconnectat, vostè parlava constantment, hem de reconnectar Barcelona al país, és veritat, hem desconnectat. Barcelona del seu país. Hem deixat que siguin altres operadors, els amos del missatge i la imatge que acabem projectant al mes. Com deia anteriorment, compartim aquesta proposició amb una direcció que compartim i per això la votarem favorablement. Defensem, a més a més, aquesta col·laboració institucional amb l'Agència Catalana de Turisme i els patronats locals. Des de Junts sempre hem defensat que Barcelona lideri les relacions bilaterals amb la resta del país. per compartir reptes, aliances i projectes conjuntament amb la resta del territori. I també en aquest sentit, en l'àmbit gastronòmic. Nosaltres vàrem presentar una proposició aprovada el febrer passat a la Comissió d'Economia, en què vaig sugerir l'adaptació del projecte català de dos mesos, dos paisatges gastronòmics, a Barcelona creen els deu mesos, deu districtes per degustar i, per tant, atensar tot el que té el patrimoni a tota la ciutat. Els nostres mercats municipals, per exemple, les nostres denominacions d'origen, la nostra gastronomia tradicional són un patrimoni, com vostè feia referència ara, de primer nivell mundial. I cal que els turistes que venen a la nostra ciutat el coneguin, el degustin i sobretot s'enduguin el millor de Catalunya. I per acabar, i per mi molt important, pel nostre grup molt important, el català és la llengua pròpia de Catalunya i del seu país. I hem de ser capaços, a més a més, de transmetre-ho als milions de visitants que rebem cada dia. I també, i és una signatura pendent, els treballadors del sector han de poder atendre en català i els visitants han de percebre que el nostre país té una llengua, una cultura pròpia, una llengua i una cultura que són d'acollida. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bé, de fet, el darrer ple de l'any passat, de l'any 24, vam presentar un prec en aquest Consell Plenari, un prec que ja havíem presentat i, a més a més, aprovat amb la primera Comissió d'Economia i Hizenda del mandat, el setembre del 23. Ho vam presentar al plenari cansats d'incompliments i amb l'esperança que vostè, alcalde, tingués més poder d'acció i que el que sí que s'aprovés d'aquí sí que es posés en marxa. Han passat ja més de dos anys del setembre del 23 i quasi un any del desembre passat i seguim sense tenir notícies ni de la creació de l'Agència de Promoció del Comerç Urbà ni tampoc que s'hagi treballat el pla i com deia la futura agència. Tots sabem que el comerç és el principal creador de llocs de treball que constitueix a més a més la primera activitat econòmica de la ciutat quan a nombre de centres de cotització i que avui segueix patint les conseqüències de les moltes obres de la ciutat, de la manca de seguretat, de la competència deslleig, de la burocràcia municipal, de la pressió fiscal municipal, a banda, com també reafirmaven vostès mateixos l'altre dia, del fracàs del pla de compra de locals buits, de l'escarre resultat de les subvencions per netejar persianes, per no parlar que no han posat en marxa cap a peu. Segurament, com dèiem nosaltres en aquell prec, una estructura millor organitzada donaria més respostes als reptes del comerç. Una urgència on els representants del comerç i fossin presents en la gestió, però sobretot també en la presa de decisió. Una conseqüència de no tenir aquesta estructura és que més de dos anys no han estat capaços de presentar, com deien, el Pla de Comerç. Per tant, voldríem saber com està el Pla de l'Impuls i Suport al Comerç de Barcelona i sobretot la creació de l'Agència Mixta de Promoció de Comerç Urbà.

Sí, gràcies. I és cert que hem fet una taula de comerç Taula en la caparcera, els grups municipals no participem, cosa que demostra que segurament s'ha fet sobre la marxa. nosaltres els dèiem que aquest pla havia de comptar amb un ampli procés participatiu, fet conjuntament amb els eixos comercials, gremis, però també els grups i els partits polítics. Per tant, voldríem saber com s'ha fet aquest procés participatiu, si tenen els resultats. De fet, nosaltres creiem que l'òrgan permanent formal de participació de l'Ajuntament és el Fòrum Ciutat i Comerç, que té una naturalesa consultiva i incideix, a més a més, en les polítiques del sector comercial, Allà entenem que s'hauria de parlar tant del pla com de la futura agència i aquesta taula, aquest fòrum s'hauria de reunir un cop, un mínim dos cops a l'any, no s'ha reunit i per tant nosaltres no tenim cap informació.

Gràcies, alcalde. Bé, el passat mes de juny el nostre grup municipal va presentar un prec en el govern, que no va ser acceptat a la Comissió d'Economia, sobre el model d'adjudicació de les llicències de guingueta bar de les platges de Barcelona. Avui volem seguir insistint, avui volem buscar el consens polític de tots els grups municipals del consistori per la necessitat sobretot de tenir un model de restauració a tota la ciutat i també a les platges basat en una restauració de proximitat i de qualitat. volem posar també en valor la necessitat de diàleg del govern amb el gremi de restauració, però també amb els operadors del sector. I justament ho diem aquesta setmana, que hem tingut coneixement d'unes sentències judicials a les terrasses del carrer Enric Granados i també a altres indrets on, a més d'estar davant d'un nou nyap jurídic i procedimental, es posa en qüestió la manca de diàleg amb el sector que acaba portant l'ús als tribunals. Aquest no és el primer cop. Hi ha altres decisions que també es van portar a la justícia per part del sector del govern, de la ciutat, el Consell de Cent, Via Laetana, etcètera, que el que posa sobre la taula és que quan no hi ha un veritable procés participatiu amb les parts implicades s'acaben prenent decisions unilaterals que generen conflicte i que després acaben perdent en els tribunals. Per tant, avui nosaltres amb aquesta proposició el que volem és evitar un altre procediment conflictiu perquè entenem que l'actual model d'adjudicació d'aquestes llicències, basat essencialment en un sistema de subhasta, genera conflicte, ja que ha demostrat ser perjudicial pel teixit local i per la qualitat dels serveis que s'acaba oferint a la ciutadania i als visitants. El gremi de restauració, que representa els operadors d'aquest sector, porta anys denunciant el model perquè està preocupat pels efectes negatius d'aquest sistema. Un increment de sobretat dels cànons, ofertes temeràries, renúncies sobtades que interrompen... el servei, indicis de pràctiques prohibides confirmades per l'autoritat catalana de la competència i una dificultat creixent per mantenir la viabilitat econòmica dels negocis, alguns d'ells de caràcter històric. Aquest sistema, a més, també ha provocat que algunes posicions hagin quedat desertes. El 2022 hi havia 16 guinguetes ara en guany n'hi ha només 12 i com a conseqüència ja es perden serveis públics com els lavabos gratuïts que per als banyistes ja que els adjudicataris són els responsables del seu manteniment. Per això creiem que és urgent arribar a un acord amb el gremi de restauració i els grups municipals perquè està a punt a més a més de finalitzar la vigència de les pròrrogues de les actuals llicències i aquesta tardor s'ha de procedir a treure un nou concurs a les guinguetes a les platges per la nova temporada. També volem destacar que no ajuda arribar a acords la negativa de la nova gerent de Parcs i Jardins de reunir-se amb el sector. Un dels motius que alega és que el tema està en el marc del debat polític. Això és el que avui fem, portar-ho a debat polític de tots els grups perquè prenguem entre tots decisions. Sabem que l'atinent d'alcalde Gint té prevista una trobada amb el sector en els propers dies i esperem i estem convençuts que servirà per avançar en el que avui proposem i que treballarem i podrem treballar tots plegats per anar cap a un model mix que inclogui, a més del criteri econòmic, factors de qualitat, així com revisar la durada de les llicències. Per això creiem que cal constituir urgentment una comissió de treball per replantejar el model per tal de garantir la sostenibilitat econòmica d'aquests establiments, per tal de protegir l'ocupació de qualitat i millorar també l'oferta gastronòmica a les platges de Barcelona. És per aquests motius que presentem aquesta proposició per donar per superat el sistema d'adjudicació de les llicències de Guingueta Bar centrat principalment en criteris econòmics Crear una comissió de treball on participi el propi equip de govern, els grups municipals i el sector de la restauració i els operadors per tal de consensuar els principis que han d'inspirar aquest nou sistema i després prioritzar en aquest nou sistema, en aquest nou model, la proposta gastronòmica, la sostenibilitat ambiental, la qualitat del servei i la creació d'ocupació de qualitat.

Gràcies, alcalde. Bé, agrair a tots els vots favorables que han fet possible aquest acord, també l'abstenció, com no podia ser d'altra manera, de Barcelona en comú. La voluntat de vostè mateix ara la resumir, la voluntat d'aquesta proposició és... arribar a acords, arribar a consensos i sobretot que es mantingui aquest diàleg tan necessari amb els sectors. I per tant hem parlat de criteris de sostenibilitat, de qualitat de l'ocupació, de facilitar també serveis públics que són essencials a les platges. D'oferta gastronòmica, vostè em feia referència, que és diferent la de les platges que la d'alguns restaurants, és veritat, però sí que hem d'intentar que hi hagi aquesta oferta gastronòmica de qualitat i de proximitat. Per tant, gràcies en tot cas, seguirem atents al seguiment d'aquesta proposició per tal de poder, quan abans millor, crear aquest grup de treball conjunt. Gràcies.

Gràcies. Bé, ja vam expressar el nostre posicionament a la comissió corresponent i atenent, de fet, el progressiu tensionament del servei. No ens oposarem, com és lògic, a l'ampliació d'aquest equipament esportiu de Can Felipa. Creiem que és una actuació necessària, que respon a una demanda creixent. Dit això, nosaltres votem des de favorablement, des del convencement que durant l'execució d'aquesta primera fase, que està enfocada a construir les piscines, el govern complirà amb la paraula donada i treballarà en pos d'un diàleg i un acompanyament que, sobretot, doni resposta a les demandes veïnals pel que fa a la reubicació de l'activitat del centre cívic. El regidor coneix, sap que va entrar a una iniciativa demanant a la Constitució donar taula de diàleg amb veïns, entitats i grups polítics i, per tant, demanem que aquesta taula, que encara no s'ha convocat, sobretot es convoqui.

Gràcies, alcalde. Bé, avui no estem debatent únicament sobre pisos turístics. De fet, avui debatem sobre el rigor en què el govern municipal actua davant la problemàtica de l'accés a l'habitatge. I és veritat, i crec que tots considerem que no hi ha solucions simples per a problemes complexos. I per tant, un anunci per ara concretat únicament amb una propaganda política, un anunci d'alt impacte com l'eliminació de tots els pisos turístics a la ciutat a partir del 2028, s'ha de fonamentar amb dades objectives i amb una avaluació rigorosa de les seves conseqüències sobre socioeconòmiques. En aquest sentit, i els informes publicats sobre l'impacte d'aquesta mesura alerten que una supressió generalitzada podria comportar una pèrdua de fins i tot 1.900 milions d'euros al PIB de la ciutat i posar en risc més de 40.000 llocs de treball. L'afectació, a més a més, seria especialment dura i negativa pel turisme familiar, pel turisme de congressos i per sectors estratègics de Barcelona, com la restauració, el comerç, l'oci i la cultura. I davant d'aquestes xifres ens hem de preguntar de quines dades alternatives disposa el govern municipal per acreditar que aquesta mesura tindria un impacte positiu per a la ciutat i pel mercat d'habitatge, tant en preu com en oferta. Nosaltres el juliol del 2024 li vàrem fer un pre que vam transaccionar per tal de demanar que fessin un estudi rigorós sobre l'impacte que tindria la supressió dels pisos turístics a nivell econòmic i social. Vam haver d'esperar set mesos més i després fins un any i dos mesos més no vam tenir resposta. I ens ha arribat, per tant, a més d'un any de retard i no s'ha acabat publicant enlloc. I és possible que les crítiques metodològiques que ha rebut per les suposicions inverossímels en què fonamenta els resultats, admeses parcialment en el propi informe quan parla de limitacions metodològiques, n'expliqui l'opositat. No hem pogut sostenir cap garantia que permeti assegurar que tots els pisos turístics es traslladaran al mercat de lloguer de manera automàtica. Cap. Vostès fan aquesta mesura en base amb unes proposicions que no han fet a cap ciutat europea homologable per amagar, en definitiva, una política d'habitatge nefasta. Des del nostre grup municipal defensem un model de regulació que aposti, com ja va fer l'alcalde Trias, per la concentració dels habitatges turístics en blocs sencers. Però deixem-li dir una cosa, governar és regular responsablement i no prohibir, i menys, encara desproporcionadament. Permetim que insisteixi també en un element fonamental, ara em deia el senyor Cirera, la seguretat jurídica. Barcelona no es pot permetre traslladar el missatge que les llicències concedides sota un marc legal vigent poden quedar-se sense efecte per decisions sobrevingudes, generant inseguretat, desconfiança i potencialment un cost econòmic molt elevat per la ciutat. Per tant, votarem a favor.

Sí, senyora Ortega, endavant. Sí, gràcies. Bon dia. També una salutació especial al món del comerç que avui ens acompanya. Nosaltres, senyor Valls, estem d'acord i votarem a favor d'aquesta declaració perquè creiem en el comerç, que cria riquesa, llocs de treball, dona seguretat, dona llum, dona il·lusió, alegria i cohesiona i, a més a més, té aquest esperit social tan important. Home, el que em sorprèn, si em permet que li digui, és que siguin vostès qui portin aquesta declaració de defensa del comerç amb una llista molt llarga del que diuen que han fet per l'economia local. La realitat és que, més enllà de totes les propostes que nosaltres els vam presentar al passat mandat, i que no van dur a terme, la realitat és que portem sis mesos de mandat i vostès no han presentat ni una iniciativa en defensa del comerç. De fet, ni tan sols compleixen els compromisos que adquireixen a les comissions a instàncies de les iniciatives que el nostre grup i altres grups han presentat. Per tant, el que sabem és que vostès han fracassat amb el projecte de persianes amunt, que no aconsegueixen que les parades buides dels mercats tornin a tenir activitat, que no estan compensant els comerciants que tenen obres per llarga durada, en definitiva, que no tenen un projecte clar pel comerç d'aquesta ciutat. I això depèn de vostès, no depèn d'Europa. Això depèn de vostès. També ens sorprèn que amb una declaració com aquesta ni tan sols hagin anomenat la feina importantíssima que ha fet la Fundació Barcelona Comerç per la capitalitat del comerç de proximitat, perquè aquesta sí que pot ser una plataforma importantíssima europea per defensar tot el que vostès diuen en la declaració. D'altra banda, i fent referència al tercer punt de la declaració, nosaltres defensem eines fiscals i legals i defensem que l'Ajuntament pugui defensar aquesta autonomia legal per regular aquestes economies de plataforma que tenen un impacte important sobre la ciutat. Però s'ha de fer bé, senyor Valls, s'ha de fer bé. Vostè avui ho ha dit, no? I s'ha de comptar amb tots els grups de l'oposició, cosa que em consta que, tot i haver-se compromès en el passat mandat, vostès no van dur a terme. D'altra banda, nosaltres els vam demanar en diverses ocasions informació sobre com avançava la implementació d'aquesta taxa. Vam sol·licitar dictaments. informes jurídics, informes tècnics. Mai se'ns va facilitar aquesta informació. La resposta va ser l'opacitat. Des del nostre grup municipal creiem que, a més a més de mesura de mesures fiscals, és important que l'Ajuntament també faci una clara aposta per fomentar opcions d'entrega alternativa d'última milla. De fet, s'hauria d'haver incidit més en potenciar mesures que es focaliquessin en una entrega eficient. Considerem que el govern va actuar amb presses per aprovar aquesta taxa, va mancar rigor, no vam fer cas de les al·legacions i això ha fet que aquesta taxa realment serà de difícil aplicació i que no acabarà afectant l'operador principal que era l'objecte d'aquesta taxa.