Jordi Castellana Gamisans

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui arribem a aquest plenari amb una notícia que s'acaba d'anunciar i que, de fet, s'havia anunciat just previ... abans d'iniciar aquest plenari, és que tornarem a no tenir uns pressupostos aprovats per majoria. Això em sembla que és una mala notícia, em sembla que no és una bona manera d'encarar el que queda al mandat, perquè mentre la notícia que hem tingut en aquest plenari des de l'inici del mandat és la manca de capacitat de teixir acords amplis que permetin aprovar les prioritats de la ciutat en majoria. La veritat, malgrat les òbvies discrepàncies i diferències que tenim com a grups polítics, la vida fora segueix. I la vida fora segueix en un context i una situació molt complicada, en un context... en què mentre veiem com les dades d'ocupació estan pràcticament en rècord, i ho situava abans al tinent d'alcaldia Jordi Valls, veiem com també alhora cada cop és més difícil viure a Barcelona, com els barcelonins i barcelonines que tenim la sort de viure a Barcelona Cada cop és més complicat viure en edificis adaptats a la situació climàtica i, per tant, amb una necessitat de rehabilitació important del parc d'habitatges de la nostra ciutat per poder viure amb condicions dignes i, per tant, amb un habitatge digne. Per tant, primera prioritat poder viure a la ciutat, segona prioritat poder-hi viure dignament en un context evident de canvi climàtic i d'impacte important a les nostres llars, però també com a part de la ciutadania renunciat a part de la ciutat, a causa de la pressió turística, que impacta especialment en els barris que reben més pressió turística. Finalment, també veiem una ciutat que no exerceix el seu paper de capital de Catalunya com hauria de fer. I tot això només a nivell local. Si ens situem en altres àmbits, com el nacional, l'àmbit estatal, l'àmbit internacional, la situació no és que estigui especialment millor. I davant d'aquest context complicat que hem fet Esquerra Republicana, el que hem intentat és millorar substancialment diria jo, la proposta inicial dels pressupostos que ens va fer arribar el govern municipal per abordar aquests grans reptes que tenim com a ciutat i com a societat. I com hem anat explicant reiteradament, augmentant, garantint un augment de gairebé un terç del pressupost destinat a polítiques d'habitatge per garantir, intentar garantir o caminar cap a garantir el dret a emancipar-se i viure a la ciutat, amb una qüestió que evidentment és el primer maldecap de la ciutadania. També incluent recursos per poder tenir una política ambiciosa de rehabilitació d'habitatge, perquè, com deia abans, no només la qüestió és viure a la ciutat, sinó que és viure ahí dignament amb una política ambiciosa de 50 milions d'euros en aquest sentit. També podem aplicar el recàrrec, un augment del recàrrec de l'impost turístic, creat per Esquerra Republicana, que anodreixi un fons que serveixi per tenir els recursos necessaris per poder governar el turisme. O també aconseguir una qüestió que per nosaltres és molt rellevant, Tenint en compte que una de les principals coses que fem a la nostra vida és comunicar-nos i relacionar-nos socialment, que és garantir que el pressupost destinat a una eina de cohesió com és la llengua catalana s'hagi multiplicat gairebé per 5 des de l'inici del mandat, des de menys d'un milió i mig d'euros a més de 7 milions d'euros. Però això no és tot, també seguir apostant per la cohesió social dins d'una societat i una ciutat orgullosament diversa i que ha de seguir sent orgullosament diversa perquè Barcelona des de fa més d'un segle s'ha construït bàsicament a base de la gent que ha vingut a viure-hi des de fora. amb fons d'infància 0,16 amb 14,5 milions, garantint el programa Prometeus, també impulsant i concretant ja definitivament la tecultura o la inversió en equipaments privats esportius o culturals privats que tenen un impacte social molt més elevat de l'ajuda que els hi puguem donar. Però també en l'àmbit de la mobilitat, garantir l'aportació pel manteniment de les bonificacions del transport públic, o l'ampliació del bici. També podíem parlar d'esport i també de proximitat perquè les inversions de proximitat es decideixin des dels districtes i no des d'un despatx de plaça Sant Jaume. I finalment també seguretat garantint la convocatòria de més de 100 places noves de guàrdia urbana a la nostra ciutat per garantir i millorar la seva presència a tots els barris de la ciutat. I acabo com començava. Els vots d'avui sembla que ens tornaran a una situació d'aprovació de pressupostos sense majoria. Esquerra estem contents de la feina que hem fet per millorar aquest pressupost i posar al servei la nostra capacitat negociadora i la nostra capacitat de poder arribar a acords. però és veritat que aquí falta capacitat per poder arribar a acords més amplis. Creiem que els barcelonins i barcelonines el que volen és acord, el que volen és que la ciutat tirin davant, el que necessiten és mirar endavant i que, per tant, mirar enrere no serveix massa de res. Per tot això, tenint en compte també aquest darrer comentari que he fet, el nostre vot serà favorable als pressupostos de l'any 2026, com ja vam fer en comissió fa un parell de dies. Gràcies.

Gràcies. Bé, nosaltres el que hem fet i ho he dit abans és posar la nostra capacitat per millorar els pressupostos que han de ser una eina més per abordar els grans reptes que tenim com a societat i com a ciutat. Habitatge digne, turisme, governança i governança del turisme, cohesió en una societat orgullosament diversa, català, proximitat, seguretat. I aquí el que ve ara és l'exigència a Esquerra Republicana amb el nostre vot, el que permetem és un augment de recursos que ha de ser sinònim de bones polítiques perquè el que ens hi juguem és el present i el futur de la nostra ciutat, en definitiva el futur dels nostres veïns i veïnes. reiterar el vot a favor d'aquests pressupostos que incorporen aquestes grans línies que hem treballat des d'Esquerra Republicana i a partir d'aquí segueix el treball per garantir que aquests recursos que hem aconseguit destinar a aquestes polítiques es converteixen en aquests bons serveis públics que necessitem els barcelonins i barcelonines. Gràcies.

Gràcies. Miri, li explicaré una història. El Joan Castellana Planes, que era el germà del meu avi, del pare del meu pare, el van afusellar amb 23 anys al camp de la bota amb un judici sumaríssim, sense cap mena de garantia, perquè era militant d'estat català. El meu avi mai em va parlar d'això, perquè del dolor que sentia de l'assassinat del seu germà no em va arribar a parlar mai. I ens vam enterar a través d'una història de local que, gratant, gratant, gratant, i ens vam enterar gràcies a aquesta història de local de Navàs, un poble del Bages, i d'on és el meu pare, i el meu pare. Ara pregunti'm si per la meva família aquestes frases són violència política o no. Manuel Bariscal, diputat de Vox al Congrés. La dictadura franquista no va ser una etapa fosca, sinó una etapa de reconstrucció, pogrés i reconciliació per a la unitat nacional. Sergio Rodríguez, diputat de Vox a les Illes Balears. Permita'm-me, hoy 1 de abril... Les deseo un feliz día de la victòria, celebrant el dia de la victòria franquista de la guerra. Marcos Rodríguez Font, regidor de Vox de Sant Cugat, celebrant l'entrada de les tropes franquistes de Sant Cugat el dia de l'alliberament, segons ell, escrivint glòria a Dios, etcètera, etcètera, etcètera. Segon, vostè ve aquest ple, bàsicament, o s'ha dedicat molts cops en aquest ple, a insultar el meu partit i a insultar membres del meu partit. i d'altres col·lectius, i de fet es dediquen bastant a insultar col·lectius sencers. De fet, el que han presentat vostès al Congrés dels Diputats i al Senat és il·legalitzar el meu partit, i altres partits també. Si això no és violència política, si vostè m'està dient a mi que em vol il·legalitzar, que em volen la clandestinitat, això no és violència política, i llavors què és violència política? Per tant, què és això? Això és hipocresia. Això que està dient vostè és hipocresia per tots els arguments que he dit i per tant, evidentment, hi votem en contra.

Gràcies, alcalde. Bé, el sector pesquer desenvolupa una activitat essencial per al teixit econòmic, social i cultural dels països mediterranis. Però ens trobem que les actuals restriccions imposades per la Comissió Europea, també el relleu genacional i... I altres factors posen en perill la continuïtat d'un patrimoni viu que també forma part de la identitat de la nostra ciutat com a ciutat mediterrània que som. Com deia, les limitacions en dies han fet que es passi ara mateix a poder treballar 130 dies l'any, cosa que demostra i és evident que... fa inviable qualsevol activitat econòmica que només pugui desenvolupar-se durant menys o pràcticament un terç dels dies de tot l'any. A més, aquest fet es produeix en un moment en què les avaluacions científiques més recents constaten una recuperació significativa de diverses espècies en el nostre mar Mediterrani. I, de fet, també això conviu amb una altra qüestió que és ben clara, que és que el sector pesquer barceloní ha fet els deures i ha complert de manera rigorosa totes les mesures de sostenibilitat i reducció de l'esforç pesquer exigides per la Unió Europea. Sabem que haver-hi una trobada aquesta setmana de la tindent d'alcaldia Gil amb el sector de la pesca de la ciutat, però volem que vagin més enllà. Volem que vostè com a alcalde, com a primera autoritat d'aquesta ciutat, lideri i exerceixi el paper de líder d'aquesta ciutat i d'una ciutat líder en el mar Mediterrani per plantejar a les institucions europees que aquestes restriccions no poden ser, que no tenen una relació directa amb el que diu la ciència i en com està al nostre mar i que a més té un impacte per a l'activitat econòmica però també directament en la qualitat del producte que arriba a les nostres llars. No serveix de res parlar de sostenibilitat i omplir-nos la boca de producte a quilòmetre zero si no ho fem viable. Per tant, el que li demanem, i acabo amb això, és que vostè mateix personalment lideri aquesta reivindicació a les institucions europees i exerceixi el paper de lideratge que creiem que l'Ajuntament de Barcelona ha d'exercir en una qüestió tan important com aquesta.

Gràcies. L'agraeixo l'acceptació del PREC perquè a la primera part de la seva intervenció feia molt d'èmfasi en el recolzament al sector, que és essencial, és necessari i, evidentment, compartim des d'Esquerra Republicana, però el que és més important és que l'Ajuntament de Barcelona posi la seva força institucional, la seva capacitat de lideratge institucional per poder interlocutar amb els agents que realment prenen les decisions en aquest àmbit. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Quarta, però no darrera, eh? Quarta, però penúltima, només part. Bé, agrair i saludar els i les representants de la Fundació Randa de Lluís Maria Txirinacs que avui ens acompanyen. Per tal de commemorar el cinquantenari de l'acció de Lluís Maria Txirinacs davant de la presó model en favor de l'amnistia, l'Ajuntament de Barcelona manifesta, primer, donar el seu reconeixement institucional a l'acció no violenta de Txirinacs a favor de l'amnistia dels presos polítics i de la recuperació de les llibertats. Segon, adherir-se als actes programats en homenatge a l'acció de Xirinacs per la Fundació Randa Lluís Maria Xirinacs amb col·laboració amb el Memorial Democràtic al recinte de la Model, lloc de la ciutat on Xirinacs va dur a terme la seva acció no violenta. Tercer, la col·locació d'un element de memòria amb la semblança biogràfica de Lluís Maria Xirinacs i Damiants davant la Model, al carrer d'Entença número 155 en recordatori d'aquests fets. Quart, comunicar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a les entitats de la ciutat que treballen per la recuperació de memòria democràtica del país i a les que ho fan en favor dels drets humans.

Gràcies, alcalde. Bé, les ciutats cada cop tenim més persones, més persones viuen en ciutats, en un context cada cop més complex i de més diversitat en un món globalitzat i, per tant, necessitem que la veu municipal, que en definitiva les institucions municipals són les que millor coneixem els grans reptes que vivim al dia a dia i que serveixen per enfortir serveis públics, per enfortir la societat i que tot això al capdavall vol dir enfortir la democràcia. La democràcia juga a les ciutats. Necessitem aquestes entitats que en els fòrums internacionals en què es dissenyen les grans agendes globals, realment... tinguin en compte i vegin els grans reptes que tenim les ciutats i, per tant, aportin la nostra veu. Per tant, nosaltres totalment a favor de la participació i, per tant, d'aquesta formalització de l'adhesió que fa molts anys que dura amb una relació molt intensa amb les entitats que necessiten l'expedient. Per tant, hi votarem a favor.

Gràcies, alcalde. Bé, jo volia començar agraint la tasca del Consell Tributari perquè, més enllà dels dictaments que fa sobre la normativa fiscal local, per mi la funció que té més valor de la que fa és la seva actuació com a organ d'arbitratge en controvèrsies relacionades amb fiscalitat local i, per tant, aplicant mètodes, el que se'n diuen mètodes alternatius de resolució de conflictes en l'àmbit Crec que és un òrgan que és molt interessant, que fa una feina que és molt important a la ciutat i a l'hora de construir, com deia el regidor López, a la intervenció que m'ha precedit, de construir confiança entre ciutadania i institucions i, per tant, de fet, més enllà del gran volum de resolucions que resol, gairebé 470, siguin dictàmens o siguin resolucions en l'àmbit, com deia, de resolució de conflictes, Crec que aquest sistema s'hauria d'intentar, en tots els àmbits de l'Ajuntament, de fer arribar com a sistema de treball habitual per resoldre els conflictes entre institució i ciutadania.

Moltes gràcies. Entenent els arguments exposats, però també recollint alguns dels arguments exposats en altres intervencions, i votarem en contra.

Gràcies, tinent d'alcalde. Bé, primer saludar les persones que ens acompanyen, Rafael, Montse Mas i també la resta de persones que no veig potser per les columnes, però sí que en qualsevol cas donar-los la benvinguda a aquest saló de plens de l'Ajuntament de Barcelona per celebrar un acte que és molt important, que és aprovar... l'atorgament de la medalla del mèrit esportiu a dues persones, tant el Pere Miró com el Rafel Niuvo, que són centrals per entendre la relació entre Barcelona i esport avui en dia. Si Barcelona i esport són pràcticament sinònims, són dues paraules que podíem qualificar de sinònims, és gràcies a persones com elles, des de facetes diferents, des d'àmbits, des de perspectives diferents, però treballant per fer de l'esport una eina... de cohesió, una eina per la salut, també un dret a la ciutat i sempre tenim clar que tant l'esport d'elit com l'esport més popular han d'anar de la mà perquè Barcelona sigui aquesta ciutat, com deia, sinònima de l'esport. Pel que fa a Pere Miró, s'ha explicat molt bé la seva trajectòria, per tant no hi entro més, però la seva participació evidentment destacada tant de regidor en aquest Ajuntament, però sobretot amb tot l'àmbit de l'organització del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i també amb la seva faceta de treball al Comitè Olímpic Internacional. Per tant, tota una vida dedicada a l'esport que comença des de la base, que comença des de la pràctica de l'esport i que acaba treballant per la internacionalització i per l'esport arreu del món des dels valors que citava a l'inici. I pel que fa a Rafael Niuvó, també una altra persona que comença a picar en pedra practicant esport amb l'embol al barri de les Corts, que és un altre dels atributs positius que té Rafael Niuvó, que és de les Corts, i això també va bé destacar-ho. Però, bromes a part, sí que és impulsor d'un model que alinea moltes facetes a la nostra ciutat, que alinea el que és activitat esportiva però amb totes les facetes i impactes que té sobre les persones. Ho deia al principi, cohesió, salut, també competició i sobretot entenent l'esport com un dret. que ens fa millor a les persones. S'ha citat també i s'ha explicat la seva trajectòria a nivell europeu, liderant iniciatives com el Fòrum d'Esports de la Unió Europea, la Confederació Europea d'Esports i Salut, també defensant l'igualtat d'accés a l'esport i també destacant la seva trajectòria també com a responsable públic durant dos o tres intensos anys com a secretari general d'Esports, en què... A banda de moltes altres qüestions que va impulsar, també va impulsar les seleccions catalanes i la representació internacional en competicions de les nostres eleccions, en què també va topar amb el que són les eines d'un estat que molts cops s'acaben imposant sobre els anells i desitjos de moltes persones. Però crec que en qualsevol cas són dues persones que, com deia al principi, defineixen o ajuden a definir la relació entre Barcelona i esport que té aquesta ciutat i, per tant, enhorabona, i per Esquerra Republicana és un plaer i un honor avui votar a favor d'aquestes dues medalles.

Gràcies, alcalde. Bé, la Rambles és conegut per tothom en la turistificació. A Barcelona ens han patit un procés de desarrelament amb la ciutadania i de desarrelament amb la ciutat. I, per tant, el repte que té l'Ajuntament respecte a aquesta via és enfortir el seu paper com a espai de convivència ciutadana i escenari cultural i expressió simbòlica de la identitat barceloní com havia estat sempre. Per tant, conceptualment, poder obrir el Capitol i, per tant, conceptualment, l'operació que s'ha plantejat, doncs, em sembla que té tot el sentit del món, perquè amb aquestes rambles, doncs, que, com deia, han anat perdent identitat, cultura i veïnat a favor, doncs, de cada cop una intensitat turística més palesa, el projecte de recuperació del Teatre Capitol és una bona operació. Per tant, conceptualment, em sembla que té sentit plantejar l'operació que s'ha debatut, diguéssim, abastament aquestes darreres setmanes. Ara bé, quan baixem el detall, allò que deien el demonista no es detalle, per tant, quan baixem el detall és quan veiem qüestions que no ens quadren i que, de fet, ens van fer votar en contra d'aquesta operació. La immobiliària en qüestió va comprar fa només dos anys un edifici protegit, amb poc recorregut immobiliari, i ho va fer... i em sembla que crec que és bastant evident per aconseguir unes condicions molt més avantatjoses per tenir l'intercanvi de requalificació amb l'edifici de telefònica i de fet els números que surten a l'expedient em sembla realment que són molt generosos cap als beneficis de la immobiliària. Per tant, del fons que ha actuat en aquesta operació. Per tant, nosaltres volem recuperar el capitol, però creiem que s'han de fer en condicions en què, a part de tenir una ciutat amb més cultura, més veïnat, també tingui el retorn públic que pertoca i, per tant, no podem estar d'acord amb una operació urbanística que no obeix a tots aquests criteris. Per tant, estem d'acord amb la necessitat que el govern municipal obri una nova negociació amb la propietat per tal d'acordar un nou conveni que garanteixi la preservació de l'ús cultural del Teatre Capitol. I també és cert que aquesta qüestió també s'hagués pogut abordar abans d'aquesta operació i per tant que fa anys enrere que s'hagués pogut treballar en els darrers mandats. I volia acabar també agraint el diàleg d'aquests darrers dies amb el senyor Mercè. Nosaltres estem amb la mà de tothom per col·laborar, per tenir la millor sortida pel Capitol, però també és veritat que el diàleg ha vingut aquests darrers dies, que al mes d'abril ja va haver-hi una presentació pública i que el diàleg no ha arribat fins a l'últim moment. Per tant, el que nosaltres demanem al govern municipal és que aquest diàleg i treball congeu amb l'oposició, especialment en aquells grups que ens hem obert a treballar amb tothom i que treballem, creiem, de forma molt demostrada, diguéssim, per l'interès col·lectiu de tota la ciutadania i treballant amb tothom, que aquest diàleg arribi realment en un moment en què es pot treballar conjuntament per influir en les decisions i no senzillament per arribar en un moment en què tot està decidit i senzillament una valoració d'un tracte que està fet. I per tot això ens votarem a favor de la iniciativa.

Moltes gràcies, alcalde. Avui Junts ens porta una proposició en què es constaten qüestions que són una obvietat i pocs objectes a debat, perquè de fet són fets. És un fet que no hi ha hagut capacitat per part del govern de sol-hi un acord majoritari per aprovar... per tant arribar a més regidors a favor que en contra. I també es constata una obvietat que és que el govern té 10 regidors. Molt bé, són fets. De fet, fa uns mesos junts, al setembre, si no recordo malament, ja ens va portar a una iniciativa que en el fons era exactament igual que aquesta. La forma era diferent i es tocaven temes diferents, però al fons era exactament aquest. De fet, he estat temptat d'agafar el vídeo, transcriure'l i repetir exactament la mateixa intervenció, perquè de fet hagués dit els diré bàsicament exactament el mateix que llavors, perquè de fet el fons és que vostès volen tenir millor relació amb el govern municipal. El primer grup de l'oposició vol tenir una bona relació amb el govern municipal, cosa que em sembla fantàstic. El que passa és que no entenc aquí què hi juguem els altres. Com els hi vaig dir l'altra vegada, nosaltres no participarem en els debats en posar que si escollim uns o altres. Nosaltres volem parlar de Barcelona i nosaltres volem fer propostes sobre Barcelona i, de fet, és el que fem constantment i el que farem després amb la nostra proposició i el que no parem de fer en comissions i plenaris, sinó portar debats sobre si tenim millor relació amb uns o amb altres. De fet, nosaltres som capaços d'arribar a acords amb pràcticament tothom que hi ha en aquesta sala, excepte, evidentment, amb els que per ideologia no compartim res o pràcticament res. Però amb vostès, amb els comuns, amb el Partit Socialista, hem estat capaços, durant el mandat, d'arribar a acords amb tothom i aquesta em sembla que és la manera de fer, és la manera que ens demana la ciutadania. El darrer baròmetre un 77% dels encastats demanava que fóssim capaços d'atendir ponts entre les forces centrals d'aquesta ciutat i per tant I construir ponts no per parlar i debatre sobre els ponts que teixim entre nosaltres, sinó per parlar de temes concrets. Avui, mentre estem parlant d'aquesta iniciativa, avui estem pendents de si hi ha un possible desnonament a la Casa Ursola. Aquesta setmana hem vist, com per manca de diàleg, que es quedava sense espai el projecte de l'antiga Massana. Veiem com el turisme segueix batent rècords en aquesta ciutat, com el preu de l'habitatge. Veiem com el català és una llengua que necessita acció per guanyar espai al carrer, etcètera, etcètera, etcètera. i davant d'això podem fer dues coses, o debatre sobre les relacions que tenim entre nosaltres, o fer propostes i debatre sobre aquestes qüestions, que és el que fem Esquerra Republicana. Per tant, com que per afrontar aquest debat podem tenir dues maneres, una, debatre el que ens importa entre nosaltres, o dos, fer propostes sobre la ciutat, i nosaltres, des d'Esquerra Republicana, escollim la segona, ens abstindrem d'aquest debat.

Sí, només constatar que a Esquerra Republicana portem propostes d'habitatge, de comerç, d'esports, de català, per tant, dels temes reals que ens afecten com a veïns i veïnes de la ciutat.

Gràcies, alcalde. El passat mes de maig vam demanar, tot just iniciant i coincidint amb l'inici de la temporada d'estiu, que s'iniciessin les converses i treballs per poder practicar la natació en aigües obertes amb condicions de seguretat durant la tardor i hivern, que és l'època en què no hi ha el sistema de balisses i de boies que permet la pràctica d'aquest esport de forma segura. i ja ho vam comentar al mes de maig, hi ha problemes d'inseguretat i situacions de perill entre la convivència amb altres usos a primera línia de mar, com motos d'aigua o altres embarcacions lleugeres, i per tant aquí hi ha una interacció que fa que aquest esport no es pugui practicar amb les condicions de seguretat necessàries en el període d'hivern. Sabem que no és un tema senzill, que hi ha molts actors, que aquí l'Ajuntament de Barcelona el que pot fer és posar la seva potència institucional en el diàleg amb les autoritats portuàries i marítimes, per tant, som conscients d'aquesta complexitat, però aquest seguiment precisament el presentem per això, perquè volem empènyer i ajudar a empènyer en el diàleg amb la resta de gens, que de fet són també institucions públiques i per tant en aquest sentit hauria entenem que hauria d'haver-hi l'entesa per poder tirar aquesta mesura endavant, aquest diàleg empenya perquè aquest diàleg sigui fructífer i per intentar resoldre aquesta situació. Per tant, portem aquest seguiment per demanar una mica quina feina s'ha fet i per tant també marcar-nos passos a seguir perquè l'objectiu claríssim i per això presentem aquest seguiment és resoldre aquesta situació.

Agrair la resposta i l'objectiu és clar i, per tant, seguirem fent seguiment d'aquestes converses. També, evidentment, els posem a disposició per fer tot el que puguem perquè l'objectiu és compartit, és clar, sabem que és complicat, però hem de marcar-nos objectius per poder avançar. Per tant, esperem que a la propera temporada d'hivern puguem tenir aquest balissatge i aquest sistema de boies instal·lar permanentment. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui tenim el tercer debat de pressupostos en una setmana i crec sincerament que les posicions estan prou clares i també que els arguments d'Esquerra Republicana per votar a favor d'aquest pressupost també els hem pogut anar desgranant i detallant en les anteriors sessions de debat del mateix objecte de debat que tenim avui. Avui el que es planteja és un plenari extraordinari en el que es planteja una votació d'emoció de confiança associada directament a l'aprovació de pressupostos i, per tant, em sembla que no desvetllo cap novetat si dic que el nostre posicionament s'alinearà amb el posicionament que hem tingut en els dos darrers debats sobre pressupostos de l'Ajuntament, divendres passat i el dimecres també de la setmana passada, sense entrar en altres consideracions. Com hem pogut reiterar, Vivim en un moment de xifres rècord de creixement econòmic i ocupació de la ciutat que no es tradueix en una reducció de les desigualtats, també es tradueixen en part en una expulsió de les desigualtats a la resta de l'àrea metropolitana i àmbits més enllà i això ens hauria de preocupar especialment com a ciutat. De fet, viure a Barcelona cada cop és més complicat i, per tant, dades... com que hi hagi un augment de renda familiar, s'expliquen més per un fenomen de substitució de la població que no pas per una millora en l'àmbit de les desigualtats. Accedir a un habitatge a les nostres ciutats, siguin la forma tirença que sigui, és el principal maldecap de barcelonins i barcelonines. I també veiem com un part d'habitatge envellit, en què cada cop que està més viure-hi, en condicions a causa dels impactes del canvi climàtic. Per tant, situar dos grans reptes, habitatge com a primera causa de desigualtat social, com parlava, expulsió de barcelonins i barcelonines de la ciutat, incapacitat per seguir vivint en habitatges de lloguer o per adquirir un habitatge per a viure, i també situant en l'àmbit de la confortabilitat i de l'adequació dels habitatges en un moment en què el canvi climàtic cada cop es fa més palès en el dia a dia de les persones i també el drama de les persones sense llarg. I, per altra banda, situar també el gran repte de l'emergència climàtica que hem d'afrontar via la mitigació d'impactes i també cap a ser una ciutat cada cop més sostenible. Però també tenim molts altres grans reptes que interactuen directament amb aquests dos. La revolució tecnològica des de tots els fronts, La interacció de tecnologies com la intel·ligència artificial amb els drets de les persones, amb el dret al treball, amb el dret també a l'educació, amb el dret a seguir, poder fins i tot fer tràmits amb l'administració pública. També la necessitat de governar, regular i limitar el turisme a la nostra ciutat. L'ús del català com a eina de cohesió social i de garantia d'igualtat real d'oportunitats en una ciutat en què si parlen més de 300 llengües maternes i que és orgullosament i repeteixo la paraula orgullosament diversa, i també usant la cultura, l'educació i l'esport com a eines de transformació social i també de generació d'equitat per tots els barcelonins i barcelonines, independentment de qualsevol altra condició que els defineixi. I tot això també en una ciutat, com deia l'altre dia, que té molt camí per recórrer per exercir el paper de capital de Catalunya que li pertoca. I què hem fet Esquerra Republicana davant de tota aquesta situació i també ho situava en els anteriors debats que hem tingut la setmana passada? Doncs el que hem fet és intentar millorar la proposta inicial dels pressupostos per abordar aquests reptes que situava ara mateix. Per tant, i com hem anat explicant també aquesta setmana passada, un augment de gairebé un terç del pressupost en habitatge, també garantir d'aquest pressupost uns 50 milions per una política ambiciosa de rehabilitació dels habitatges per... garantir la confortabilitat, com deia ara fa un moment, en una situació de canvi climàtic cada cop més palesa i més concreta, i garantir també un augment del recàrrec de l'impost turístic, que ens permeti tenir més eines per governar aquest turisme que parlava anteriorment, o també aconseguir que el pressupost destinat al català s'hagi multiplicat gairebé per cinc des de l'inici, del mandat. També hi ha altres àmbits de cohesió social, com augmentar els fons d'infància, mantenir el programa Prometeus, la implantació de la tecultura, o mantenir les bonificacions del transport i ampliació del bici. També hi ha una inversió important en equipaments esportius, tant públics com privats, per recuperar tota aquella inversió que no s'ha fet en uns equipaments envellits i que també distan del que haurien de ser a la nostra ciutat per garantir una pràctica esportiva de qualitat, o també inversió des dels districtes per garantir la proximitat. Les inversions de proximitat s'han de decidir des de la proximitat i no des d'un despatx allunyat de la ciutadania. O també, i ho situàvem també l'altre dia, garantir un augment substancial amb més de 100 agents de la Guàrdia Urbana per garantir també la proximitat en l'àmbit de la seguretat. I volia fer una reflexió final. Com no pot ser d'altra manera, respecto tots els posicionaments que es formulen avui i crec que tots són totalment respectables, però és evident que Barcelona necessita molt més. Però davant d'això, humilment considero que usar la capacitat que tenim com a grup municipal per millorar una proposta de pressupost que sigui útil per abordar els grans reptes que tenim com a societat i que si no els abordem correm el risc que es trenqui, doncs creiem sincerament que val la pena. i per això votarem a favor d'aquests pressupostos. Gràcies.

Gràcies. Llegeixo literalment el senyor Martí, que m'ha interpel·lat, no tenia pensat intervenir. Però el punt de l'ordre del dia diu la qüestió de confiança vinculada a l'aprovació definitiva dels pressupostos 2026. Per tant, qüestió de confiança vinculada directament, explícitament, als pressupostos 2026. I estic d'acord amb la seva segona reflexió. Parcialment, sí que serveix de molt augmentar el pressupost de català a l'Ajuntament de la Zona. Òbviament, servirà per fer moltes polítiques que fins ara no s'havien fet en cap govern de cap color. Ara, sí que estic d'acord amb vostè que aquí el que cal és molt més compromís del català per part de tothom permanentment. Gràcies.

Abstenció.

Abstenció.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Primer, també agrair el suport del Departament de Comptabilitat i Empreses de l'Ajuntament perquè és un procés, aquest del compte general, que és intens i és molt dens i, per tant, sense ells no ho podríem fer, no ho podríem fer, aquest procés, els grups municipals. Perquè fa el marc i el context d'aquests comptes, el 2023 és especial per dos motius, on s'ha comentat, any electoral i, per tant, amb dos governs diferents i també perquè és el primer any netament post-pandemi, per tant, amb una realitat social i econòmica, però també econòmica pel que fa a l'actuació de l'Ajuntament, diferent del marc de pandèmia. De fet, és el primer any des de l'inici de la pandèmia en què es torna a fer un superàvit de 51 milions d'euros que contrasta amb el dèficit dels exercicis 2021 i 2022. Tenint en compte aquest dèficit dels anys anteriors, no ens preocupa especialment que hi hagi aquest superàvit, però sí que ens preocupa que això es pugui quedar com una tendència. De fet, el mandat 15-19 el superàvit acumulat va ser d'aproximadament d'uns 273 milions d'euros i hauríem d'intentar evitar anar a aquesta situació, perquè tenir una bona salut financera com té l'Ajuntament de Barcelona també comporta una gran exigència al costat, perquè els diners, si tu cruif, han d'estar al camp i no al banc. I en aquest sentit, el tinent d'alcalde de la grau d'execució del 92%, que és una dada molt rellevant, però també, com que parlem de números molt grans, si ho traslladem a valor absolut en lloc de percentatges, estem parlant de més de 250 milions d'euros i, per tant, aquí el grau d'exigència és molt elevat en aquest sentit. Entrat en qüestions concretes del compte general, hem treballat, hem entrat en nombroses preguntes que s'han també comentat i hem analitzat contractes i també expedients, centrant-nos en qüestions com llengua catalana, com el pla de xoc social i econòmic que vam pactar amb el pressupost, el pagament del fons d'infància 016, el model de gestió de l'emergència habitacional, etc. Per tant, acabo amb una frase, nosaltres farem abstenció perquè la implicació que no s'aprovi aquest punt d'ordre del dia seria impedir que la sindicatura de comptes faci el seu anàlisi. Per tant, amb l'abstenció permetem que això passi. Gràcies.

Gràcies, Tinenta. crec que aquesta proposició té dos aspectes. Té un aspecte formal, que és l'escrit, en el qual, en general, hi estem bastant D'acord, però crec que la intervenció mostra la intencionalitat real que hi ha darrere d'aquesta iniciativa. Si entrem en els temes concrets, hi ha moltes qüestions, com deia, en les que podem estar d'acord, però també hi ha qüestions, per exemple, en les que certes votacions del seu grup en altres cambres impedeixen millores a la ciutat. I podem parlar recentment d'habitatge, però també, diguéssim, els pressupostos més expansius que podíem haver tingut de la Generalitat i que afectaven molt en aquesta situació, i altres qüestions. Però insisteixo, crec que m'ha llistat de temes concrets. De fet, n'hi ha molts que els hem portat nosaltres en comissions i en plenari i els hem liderat. Però deia aquesta diferència entre formalitat i intenció perquè, per exemple, constatar que el govern té 10 regidors i és el govern amb menys regidors de tota l'etapa que vivim, doncs em sembla que és una obvietat. Per tant, Diguéssim, no hi ha massa debat, és sumar, restar i arribar a aquest número. La intenció, jo crec que ho ha explicat el senyor Martí una mica amb la seva proposició. Aquí hi ha un diàleg, un debat entre el govern i el primer grup de l'oposició, que va guanyar les eleccions, en el qual se'ns pretén utilitzar la resta d'oposició per escollir, diguéssim, amb qui estem, si amb uns o amb altres. Nosaltres aquí no hi participarem. És totalment legítim que vostè plantegi aquest debat, només faltaria. És totalment lògic, fins i tot, crec que el plantegi, però nosaltres en aquest debat no hi volem participar. Nosaltres, i crec que ho ha dit molt bé l'Elisenda Alemany en el debat que hem tingut de l'Estat de la ciutat. Nosaltres el que ens mou és Barcelona, hem viscut un debat en el que s'ha parlat molt de logística, amb les paraules que ha fet servir la companya Elisenda Alemany, però falta projecte i falta anar molt més enllà. Per tant, exigència total per defensar els barcelonins i barcelonines a tot arreu. Ara entenem que aquesta proposició per la diferència entre el contingut formal i la intervenció, com he comentat, té una altra intencionalitat que no és aquesta i, per tant, farem una abstenció.

Gràcies, alcalde. portem una iniciativa i demanem al Govern municipal que es comprometi a impulsar una nova ordenança de terrasses a la ciutat de Barcelona que tingui en compte l'equilibri entre l'activitat econòmica i els drets, el descans del veïnat i els usos col·lectius de l'espai públic. Antecedents. El 2018 s'aprova una ordenança en aquest Ajuntament amb un consens majoritari, diria que inaudit, en aquesta qüestió. que garantia aquest equilibri. Amb l'arribada de la Covid-19, el sector de restauració, que va ser un dels sectors que més va patir aquesta pandèmia, a nivell econòmic, vam prendre dues decisions, és aquest Ajuntament. Una rebaixa del 75% de la taxa de terrasses i una ampliació temporal. En aquell moment, ja vam advertir que les solucions conjunturals i estructurals no tenen res a veure. Però el que va acabar passant, i aquí a Esquerra Republicana ens hem quedat sols defensant aquesta posició en aquest Ajuntament, malauradament, el que va acabar passant és que aquestes solucions conjunturals van esdevenir estructurals, generant problemes a l'espai públic, generant problemes de massa densitat de terrasses en parts de la ciutat, generant problemes en relació al descans de veïns en algunes parts de la ciutat i generant problemes en una ciutat tan densa com és la ciutat de Barcelona, de compatibilitat d'usos entre una activitat econòmica totalment legítima i positiva per la ciutat, però no garantint altres usos de l'espai públic, tampoc garantint els criteris d'accessibilitat actual. Per tant, l'ordre ens està de refer, ni que sigui per garantir els criteris d'accessibilitat. I de fet, i acabo aquesta primera intervenció amb una xifra, hem passat de tenir 2.200 terrasses l'any 2000 a la ciutat a tenir-ne gairebé més de 7.000. Per tant, en una ciutat, insisteixo, densa com Barcelona, crec que això ens hauria de fer reflexionar. Gràcies.

Bé, gràcies, però de fet el que és divisiu és trencar l'acord del 2018, en què hi era tothom en aquest acord. La part de l'activitat econòmica, importantíssima, però també la part veïnal i altres actors que fan un ús també intensiu, evidentment, de l'espai públic. I de fet, m'accepta el PREC però me'l rebutja. Formalment l'accepta, però en el fons, diguéssim llegint la literalitat, del PREC queda rebutjada. Per tant, seguirem treballant i seguim insistint perquè creiem que és un tema important garantir un equilibri d'usos a l'espai públic en una ciutat, insisteixo, densa com és la nostra.

El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, condemnar l'assassinat del president Lluís Companys i Jové el 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc. Segon, lamentar que hagin hagut de passar gairebé 84 anys perquè l'Estat espanyol hagi procedit a l'anul·lació del judici i del Consell de Guerra contra el president i reconèixer que Companys va ser represaliat i condemnat a mort per la seva militància i ideologia i pel fet de ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya. Tercer, exigir a l'Estat espanyol que demani formalment perdó per aquest crim d'Estat al poble de Catalunya i, en el seu nom, al Govern de la Generalitat, com reclamen la Comissió de la Dignitat i altres entitats i partits polítics. Quart, organitzar en el decurs de l'any 2025 i coincidint amb el 85è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, un seguit d'activitats culturals que reivindiquin la vida, l'obra i el llegat polític de què ha esdevingut un símbol de la lluita per les llibertats socials, polítiques i nacionals del nostre país. Una commemoració que culminarà el 15 d'octubre de l'any vinent amb un acte institucional d'homenatge a qui va ser president de la Generalitat de Catalunya i regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Cinquè, traslladar la present declaració institucional al Govern d'Espanya, al Govern de la Generalitat, a la Comissió de la Dignitat i a la resta d'entitats que treballen per la recuperació de la memòria democràtica del país.

Gràcies.

Endavant. Gràcies, alcalde.

Si voldria fer la intervenció amb condicions, hi pot ser.

Gràcies, alcalde. Bé, les subvencions d'aquest expedient, òbviament, estan ben justificades, com consta l'expedient, però sí que veiem com contrasta l'actuació del govern municipal respecte a aquestes necessitats, que no neguem que hi siguin respecte als entitats sobre els quals ha parlat el tinent d'alcaldia Jordi Valls, però contrasta moltes entitats de base amb qui parlem el dia a dia, a nivell de cultura, joventut, ateneus, etcètera, amb qui també n'hem pogut parlar amb el govern municipal aquests darrers dies i sobre les quals no hem acabat de tenir resposta i que pateixen realment econòmicament per poder tirar endavant el seu dia a dia. Per tant, farem una abstenció, més que res com a, no per cap motiu de mala justificació de l'expedient, que evidentment està ben fet, sinó per aquest altre motiu que em sembla que és rellevant i que s'ha d'entomar.

Gràcies. Si vol, l'any que ve porto una guitarra i ho fem més ben fet, això de cantar. És a dir, no en tinc. És a dir, cap problema. Un ukelele, fins i tot, no sé, podem portar instruments, no sé, podem fer una enquesta de quins instruments tenim i ho fem. Volia començar amb un agraïment perquè el Partit Popular, amb la seva constància, diguéssim, amb les iniciatives del Passebre, ha aconseguit que a Barcelona passem de tenir una tradició, que és el Passebre, tenir-ne dues. que és el pessebre, i el debat sobre el pessebre, que ja en si ha esdevingut ja tradició d'aquesta ciutat, i per tant crec que hem de començar amb aquest agraïment. Dit això, tenim pessebre tradicional a l'interior de l'Ajuntament, crec que aquí cal fer un agraïment a la tasca de l'Associació de Pessebristes, que està treballant en aquest pessebre i també en els altres pessebres, el monumental que hi ha al Real Monestir de Pedralbes i també el que hi ha al Pati Gòtic, o que hi haurà al Pati Gòtic del Palau de la Generalitat, i de fet el d'aquí inspirat en el mar per commemorar el centenari de Salvat Papassai, fill de mariner i que havia viscut al port. Però aquí el rellevant és que és, i em fico una mica més seriós, és que és el pessebre. El pessebre al final és una interpretació d'un fet històric que és el naixement de Jesucrist. I la pregunta és, quin és el límit d'aquesta interpretació? A Catalunya és tradicional ficar-hi la figura del caganer, que potser en altres llocs es podia considerar fins i tot blasfem. Ficar-hi aquesta figura. Jo quan era petit hi ficava el meu ninot del Son Goku, de Romario, dels meus referents del moment i els feia interactuar amb els altres personatges del Passebre. Per tant, Des d'una interpretació molt tradicionalista es podria considerar fins i tot blasfem el que fem en aquest país o el que feia jo quan era petit i ho feia jo i em sembla que tots i totes, diguéssim, d'una manera o altra ho podríem haver fet. Però no ho és. I aquest per mi és l'element o la interpretació artística d'un moment històric i fins i tot l'humor entra en aquesta part d'interpretació del moment històric com, per exemple, en el cas del Cagané o els exemples que posava. I per tant nosaltres no serem... qui coarti o qui entri en el joc de coartar la llibertat de creació artística, perquè al final la creació artística, els pessebres que hi ha hagut tradicionalment al Palau de Sant Jaume, alguns personalment em poden haver agradat més o menys, però al final no acaben sent una reinterpretació artística que va més o menys enllà i per tant nosaltres no col·laborarem amb aquest intent de ficar límits en aquesta llibertat de creació artística i per tant hi votarem en contra. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Centrant-me en el punt, diguéssim, mostrar el vot a favor com ja vam anunciar i, senzillament, com s'ha comentat, els segons d'administració han formulat els comptes i aquest tràmit és essencialment tècnic i, per tant, mostrar el vot a favor.

Moltes gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Primer, vull agrair la tasca del Consell Tributari, que fa una gran feina a l'hora de resoldre discrepàncies i conflictes entre la institució, entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Municipal d'Hisenda, i els contribuents, que al capdavall som els ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat. Les ciutats com Barcelona tenim grans reptes a abordar, com les desigualtats socials, amb un punt especial amb la qüestió de l'habitatge, l'envelliment de la població i, per tant, el repte en l'àmbit de cures, o governar l'emergència climàtica o la revolució digital. I això requereix d'un sector públic amb capacitat per abordar aquests reptes. I, malauradament, els ajuntaments ens movem en un marc normatiu pensat per ciutats dels segles XIX o XX, obviant que ja estem a l'any 2024 i, per tant, ja hem consumit, de fet, una quarta part del segle XXI. Segona qüestió. La fiscalitat té un doble impacte, un, en la quantitat. Per tant, en quins recursos tenim per poder finançar els serveis públics que han de servir per abordar aquests reptes que situava anteriorment, però també la manera en com es recapten és diferent. Si baixem l'IBI, el que estem beneficiant és els grans propietaris, beneficia molt poc els petits propietaris i, de fet, genera un efecte neutre a la gent que no és propietària. Per tant, en com es recapten també és important, també a l'hora de modular comportaments o reduir impactes. I tenint en compte tot això que hem fet Esquerra Republicana aquests darrers anys, hem creat la Fiscalitat Turística Municipal. Si avui parlem d'un recàrrec de l'impost turístic que s'ha acordat ja pujar-lo de 4 a 8 euros, que per tant podrà permetre recaptar uns 200 milions d'euros. Parlem d'impacte, 200 milions d'euros. Podem fer grans discursos, però nosaltres ens movem per l'impacte de les mesures que proposem. 200 milions d'euros què són? Per fer-ho visual, duplicar la inversió en neteja carrers, per exemple... o duplicar la inversió en educació, o en cultura, o en mobilitat, o multiplicar per quatre el pressupost d'esports o, per exemple, del Pla de Barris. Això és impacte. Potser no tant discurs, però sí impacte. Perquè, a més, qui paga aquests impostos? El paguen els turistes. I això què ens permet? Doncs tenir millors serveis públics, finançar millors serveis públics sense pujar la fiscalitat als barcelonins i barcelonines i, per tant, no impactar en la butxaca de barcelonins i barcelonines. I també hem ha acordat altres mesures en fiscalitat ambiental com ampliar la bonificació de la taxa de recollida de residus domiciliari fins al 50% en aquells barris on s'aplica el porta a porta. Per tant, qui fa bé la selecció que tingui beneficis també fiscals o el compromís del Congrés que a part del cost de les taxes de recollida i tractament de residus es puguin assumir amb el recàrrec de l'impost turístic i altres mesures que s'han comentat. Finalment, per acabar, a Esquerra venim avui havent fet els deures. No ens hem esperat a última hora per anunciar un acord que sincerament no sabem què vol dir. Avui mateix el Port de Barcelona diu que no hi ha cap proposta per fer una terminal de luxe. Per tant, sincerament, el que hem fet tots plegats avui em sembla que és simple postureig. I que no hi ha cap acord de fons. El que és un acord de fons és pujar la taxa turística de 4 a 8 euros. Perquè a més diuen ara baixem a 5 terminals. Escolti'm, el 2018... L'acord va ser entre Ada Colau i Genet Sanz, entre el govern de Barcelona en Comú i Partit Socialista, el govern que governaven conjuntament, no sé qui va fer l'acord, però el govern era conjunt, que jo sàpiga, potser en aquell moment concret no ho sé, és igual, i el port de Barcelona. I vam pactar set terminals, ara passen a cinc terminals, cosa que em sembla... fantàstic, però que ja està definit, ja està definit. Per tant, no sabem en què és concret aquest acord i al final nosaltres el que ens movem és per l'impacte de les mesures que proposem i les mesures que hem proposat, l'impacte que generen és no fiscalitat, no més fiscalitat pels barcelonins, però sí més ingressos d'aquelles activitats més lucratives com són el turisme per poder tenir millors serveis públics. Gràcies.

Gràcies. Avui el model d'Esquerra Republicana queda clar. Millors serveis públics sense augmentar pressió fiscal als barcelonins i barcelonines. I això es fa augmentant l'aportació que fa el turisme en aquesta ciutat. Això es fa augmentant el recàrrec municipal de l'impost turístic, com avui hem aconseguit acordar.

Molt bé, gràcies, alcalde. Com vostè sap, la capacitat d'atracció de Barcelona ha facilitat l'arribada d'un nou perfil de persona a la ciutat. Estàvem acostumats, com a totes les ciutats o la majoria de ciutats europees, a la immigració econòmica, però tenim un nou tipus de persones que ven a la ciutat amb un major poder adquisitiu de mitjana i amb un nivell d'estudis, el que col·loquialment anomenem expats. Segons diverses estimacions, a Barcelona hi ha entre 80.000 i 150.000 persones que són sobretot persones joves d'origen europeu i d'uns 25 a 39 anys. Això ens fa una societat diversa i per tant una societat millor i per tant és un element positiu, però per aprofitar millor aquesta diversitat hem de donar les eines perquè aquestes persones puguin viure com un barceloní o barcelonina més. Un element central en aquest sentit és la llengua i creiem que l'enfocament que fa l'Ajuntament per aquest col·lectiu no és l'adequat ara mateix. De fet, en serveis que són molt innovadors, com el Barcelona International Welcome Desk o esdeveniments com el Barcelona International Community Day, que plega més de 5.000 persones de 127 països, s'inclou el català a l'hora d'oferir les activitats. És a dir, tenen un catàleg d'activitats en català. Òbviament, aquestes persones, quan arriben a casa nostra, no entenen el català. Per tant, l'utilitat de fer-los arribar a un catàleg en català és tirant a baixa. Per tant, què és interessant en aquest sentit i què es representaria una innovació respecte al que es fa ara? Aprofitar aquests esdeveniments i aquests serveis que són innovadors i que valorem molt positivament des d'Esquerra Republicana integrar el català en diferents formes, amb ofertes de cursos, d'activitats, parelles lingüístiques, etcètera, per fomentar que aquestes persones puguin enriquir-se també i formar part d'una forma molt més natural i amb moltes més eines de la societat barcelonina, en aquest cas amb el català com a eina de comunicació i relació habitual. Gràcies.

Molt bé, doncs agrair l'acceptació del PREC. Evidentment farem seguiment de les mesures que ens ha comentat i de les algunes que ja es duen a terme i també el que volem amb aquest PREC és ficar el focus en una qüestió que em sembla rellevant perquè... en el dia a dia a la nostra ciutat veiem que falta més feina en aquest àmbit, falta intensitat en aquestes mesures i, per tant, més enllà que, evidentment, ja hi ha coses que es fan, doncs sí que, en fi, la quotidianitat ens fa veure la necessitat d'impulsar encara més aquests programes.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Avui votem uns pressupostos, avui votem per tercera vegada després d'aprovació inicial i la definitiva de divendres passat, uns pressupostos progressistes que des d'Esquerra Republicana entenem que ens han de permetre avançar cap a una Barcelona moderna i competitiva amb prosperitat compartida que serveixi per reduir les desigualtats, que defensi que posi en valor la identitat barcelonina i la responsabilitat que té Barcelona d'exercir el rol que ens pertoca com a capital de Catalunya i també amb un pressupost que permeti un millor espai públic, millors serveis públics i més habitatge públic pels nostres veïns i veïnes. Esquerra Republicana, com s'ha dit, hem assolit un acord que ens permet millorar, al nostre entendre substancialment, la proposta inicial que va fer el Partit Socialista. i que ha fet moure el Partit Socialista dels seus posicionaments inicials en aquests tres àmbits. I ho hem fet perquè estem convençuts que haver pogut aconseguir totes aquestes millores en tronca d'una manera ben explícita amb els anells, desitjos i necessitats dels barcelonins i barcelonines. De fet, i per la referència que m'ha fet l'alcalde Trias, nosaltres hem fet acords amb vostè i avui ja tenim un acord de pressupostos, perquè nosaltres pactem el què? No ens importa tant el qui, sinó el què. I avui aconseguim un acord basat en un contingut que ara l'explicaré. I de fet també és paradoxal perquè vostès també han estat negociant govern, cosa que evidentment en cap cas és criticable, sinó que estem aquí tots per negociar i per treballar. Per tant, també vull posar en valor que nosaltres aquest acord l'hem fet amb un contingut perquè estem convençuts, com deia, que els nostres veïns volen una ciutat moderna, amb prosperitat compartida i per això hem creat Hem acordat crear un fons de 5 milions d'euros de suport a l'emprenedoria i a l'activitat econòmica de la ciutat, ampliar el programa Prometeus per facilitar l'accés a la universitat a joves en barris amb alta vulnerabilitat, contribuint a la transformació urbana de l'Eix Besòs amb un pressupost afegit de 10 milions, impulsant un nou pla de barris de muntanya amb un programa específic per tots els barris de Collserola i un pla de retorn dels grans esdeveniments amb especial atenció a la Copa Amèrica que implicarà destinar 10 milions d'euros del recàrrec municipal de l'impost turístic a inversions a la Barceloneta. Volem una ciutat moderna. Els barçonins creiem, estem convençuts que la volen, però també estem convençuts que volen una ciutat amb identitat, amb ànima, una ciutat global però que manté la seva ànima i per això hem acordat multiplicar per dos i mig la inversió que destina l'Ajuntament de Barcelona al foment de l'ús de la llengua catalana desenvolupant la tecultura per trencar aquelles barreres invisibles que fan que molta ciutadania no pugui accedir a la cultura i a fer-ho amb especial atenció a la cultura feta en llengua catalana, però també defensant el comerç de proximitat emblemàtic i singular, acompanyant el relleu generacional o també amb qüestions extra pressupostàries com mantenir l'espai de memòria a Salvador Puig Antic. Però també tenim molt clar que els barcelonins i barcelonines volen una ciutat amb millors serveis públics, amb millor espai públic, amb més habitatge assequible i amb més equipaments i per això també hem negociat i l'acord ho diu de fer realitat mil habitatges públics enguany, fer allò que s'ha anunciat i tornat a anunciar sigui realitat i amb altres mesures també en l'àmbit de l'habitatge, afegir 15 milions d'euros a urbanisme per fer una ciutat més caminable recuperant el fons d'infància 016 que no estava dotat en el pressupost inicial, desenvolupant el programa de tardes educatives amb 1,5 milions d'euros perquè els infants de 3 a 16 anys puguin garantir l'igualtat real d'oportunitats en aquesta ciutat, o amb ajudes també als gestors dels equipaments esportius municipals pels efectes negatius que puguin patir derivats de la sequera. Però avui també votem en un context important, A part d'aquest contingut hi ha un context important i és que la Comissió Europea ens ha advertit que aquests probablement seran els últims pressupostos arreu, que seran expansius i per tant encara és més important tenir pressupostos a totes les institucions. Malauradament sembla que només en podrem tenir a l'Ajuntament de Barcelona, però Esquerra Republicana hem intentat que per abordar tots els grans reptes que tenim, canvi climàtic, desigualtats, atenció a les persones i cures, habitatge, orientació del model econòmic, apostant per la industrialització del coneixement amb un especial èmfasi en les ciències de la vida. Per millorar l'educació, fiquem tots els recursos disponibles que probablement els propers anys no els tindrem per fer front a tots aquests reptes, com comentava. I per això hem treballat a tots els nivells per aconseguir pressupostos a tot arreu. Estiguem a govern, estiguem a l'oposició o estiguem on estiguem, perquè el que ens mou no és només aprovar pressupostos quan governem, sinó precisament aprovar pressupostos útils per la ciutadania. I també ens mou Barcelona i per això des de totes les institucions hem apostat per Barcelona amb acords sobre els CAPS, sobre habitatge, com s'ha explicat, etcètera. Per tant, avui votarem sí a aquest pressupost, votarem sí al pressupost del 2024 de l'Ajuntament de Barcelona, per tres motius que resumeixen tot el que he explicat. Per oportunitat, perquè el context permet tenir pressupostos expansius. Per responsabilitat, perquè creiem que aquest pressupost és una bona eina per afrontar els reptes que tenim com a ciutat. I perquè hem estat capaços de posar la nostra força negociadora al servei de millorar aquests pressupostos pels barcelonins i barcelonines.

Gràcies. Només agrairia que per Esquerra Republicana poguéssim parlar Esquerra Republicana. De fet, Nosaltres ens volem en la coherència. Nosaltres hem votat pressupostos de l'alcalde Trias, hem votat pressupostos de l'alcaldessa Colau i avui votem pressupost de l'alcalde Collboni perquè devem ser estranys, però no hem associat govern i pressupostos, sinó que nosaltres hem parlat de pressupostos i contingut. Del què? I ja hem arribat a acordar-ho amb el senyor Trias, com a l'alcalde, amb el senyor Colau, com a l'alcalde i amb el... senyor Collboni quan és alcalde perquè a més en un context electoral crec que és com el que estem és important posar de relleu la utilitat i la importància dels partits polítics com a eina de representació de la societat i per tant nosaltres avui arribem a aquest acord de pressupostos des d'aquestes des d'aquestes qüestions que comentava ara i per tant Esquerra Republicana on estem és aquí. Gràcies.

En contra.

Gràcies, alcalde. Bé, com s'ha comentat anteriorment, per intentar no reiterar-me gaire, estem parlant d'una qüestió tècnica per permetre l'impuls d'habitatge cooperatiu al districte de Sants Bonjuïc i, per tant, també, com vam mostrar a la comissió, hi votarem a favor i em sumo els comentaris que s'han fet per tampoc no ser massa reiteratiu. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Bé, Esquerra, avanço que votarem a favor d'aquesta iniciativa de Junts. Considerem que hi ha molt marge de millora a l'hora de facilitar l'operativa a nivell de creació d'activitat econòmica a la ciutat i així també com amb la gestió administrativa i l'organització de l'Ajuntament. És cert que es toquen moltes qüestions molt diferents a la iniciativa. És cert que cada qüestió requereix de solucions que segurament no tenen res a veure o poc a veure amb unes amb les altres perquè les casuístiques són totalment diferents i, per tant, les formes d'abordatge que requereixen són totalment diferents. Sí que és evident, però, que Barcelona ha de ser una ciutat fàcil per viure i per pobres, per poder participar també de les decisions de l'Ajuntament, de les decisions que ens concerneixen a tots, per poder-hi realitzar activitat econòmica. i que tot això depèn, i per tant aquest és el nexe de totes aquestes qüestions que comentava abans, que depenen que l'Ajuntament de Barcelona funcioni. A nivell de persones emprenedores, a la mateixa mesura del Pla Barcelona Fàcil, fa gairebé tres anys, ja detectava qüestions pendents de resoldre, dificultats per trobar informació oficial de l'Ajuntament per obrir una empresa, poca ajuda per part de l'oficina d'atenció a l'empresa, amb l'atenció al servei d'autònoms i autònomes, que bàsicament redirigia la Seguretat Social, etc. També tots nosaltres coneixem i quan caminem per la ciutat coneixem d'activitats econòmiques, comerços, primers, autònoms, amb problemes de llicències, amb experiències sense resoldre, informacions contradictòries i altres causes casuístiques o situacions concretes que toca resoldre. La informació que tenim respecte al Pla Barcelona Fàcil és una nota de premsa d'Ajuntament del passat mes d'abril, per tant, de fa gairebé un any, en què es quantificava un 41% el seu compliment i, per tant, amb dos anys ja d'aplicació de mesura. En aquest sentit, em sembla que és evident que hi ha molt camí per recórrer. És cert que en aquells moments ja hi havia algunes millores, com, per exemple, l'adhesió que Barcelona ens va trigar massa, de fet, va ser dels darrers municipis a afegir-se a la finestrata única empresarial, I també altres qüestions com la creació de circuits de coordinació entre serveis tècnics dels districtes i oficina d'atenció d'empresa o altres mesures que s'han anat impulsant. Però més enllà de les mesures concretes que s'han impulsat, el que ens interessa saber és quin impacte han tingut. Està bé fer mesures, està bé prendre mesures, està bé fer coses, però el que és realment rellevant és quin impacte tenen. I per acabar... Com deia al principi, nosaltres votarem a favor d'aquesta iniciativa, tot i que fent èmfasi en una qüestió que també comentava. S'anomenen casuístiques molt diferents, situacions molt diferents i, per tant, els abordatges de cada qüestió requeriran de solucions molt diverses.

Gràcies. Agenda 2030. Primer objectiu de desenvolupament sostenible, acabar amb la pobresa. Segon objectiu de desenvolupament sostenible, acabar amb la fam al món. D'aquí es desenvolupen les línies, precisament, d'agricultura sostenible arreu del món. És absurd estar en contra dels ODS i dir que s'està a favor de l'agricultura. És que és absurd. No té cap mena de sentit. Segon, a Catalunya per sort tenim més indústria que pocs anys enrere. Estem revertint la situació de la indústria. Ara, quina indústria? Indústria orientada a resoldre els reptes que tenim com a societat i un repte immens que tenim com a societat i com a planeta és el del canvi climàtic, que qui està patint més els efectes del canvi climàtic precisament és el sector primari. Per tant, més indústria? Sí, esclar. Ara, quina indústria? L'orientada a resoldre aquests reptes que tenim. Tercer, estaria bé que vostès al Parlament Europeu votin en conseqüència del que defensen aquí. Voten alguns tractats de lliure comerç, Unió Europea-Vietnam, Xil, etc., etc., Mercosur. En canvi, després, aquí fan un discurs radicalment en contra, perquè el seu objectiu és instrumentalitzar un sector. Fixin-se que la plataforma catalana Revolta Pagesa s'ha ascendit de la plataforma espanyola. Per què? Perquè el que vostès pretenen és instrumentalitzar la plataforma espanyola. I, per tant, aquí els pagesos catalans, que tenen bastant més de seny que vostès, s'han ascendit precisament perquè no volen ser instrumentalitzats per ningú. I per últim, el problema no és el pacte verd europeu, el pacte verd europeu que va orientat a tenir polítiques que ens facin més resilients al canvi climàtic i per tant també que afavoreixin el sector primari. El problema, i això és veritat, és que tenim una PAC mal dissenyada, una política agrària comuna que fa que grans cognoms nobiliaris, que potser els voten a vostès, doncs sí que reben grans quantitats de milions d'euros, que bimbo, rebi 3,5 milions d'euros, que Freixenet 1,8 milions d'euros, Mercadona 1,3, i empreses tan agrícoles com Telefònica rebin 1,8 milions d'euros anuals en virtut de la PAC. Per tant, que hi ha coses a millorar? Moltíssimes, i per això nosaltres avui presentem una declaració institucional que realment mostra compromís amb la pagesia, perquè a més està treballada amb la pagesia d'aquest país, amb els agents, amb sindicats i també amb pagesos individuals que ens han mostrat el seu coneixement i el seu bagatge per poder tenir una declaració institucional d'aquest Ajuntament que vagi realment en favor de la pagesia.

És una frase que és estranya, estan a favor dels objectius de desenvolupament sostenible en contra d'agenda 2030 quan es diu agenda 2030 d'objectius de desenvolupament sostenible, per tant, que és estrany.

Gràcies, alcalde. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, manifestar el seu suport a les manifestacions dutes a terme pels agricultors i agricultores. Reconeix el paper vital de la pagesia i el sector agrari en la viabilitat de la ciutat i els considera imprescindibles per la construcció d'un futur més sostenible i menys depenent de tercers països per garantir els aliments que la ciutadania necessita. Segon, l'Ajuntament reafirma el compromís per treballar per un sistema alimentari més just, equitatiu i sostenible, on els agricultors i agricultores siguin reconeguts i valorats per la seva contribució a l'equilibri territorial i a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del nostre país. Tercer, instar al Govern de l'Estat a paralitzar la negociació d'aquells acords de lliure comerç amb tercers països que suposi una competència deslleial pel sector primari del país. A aplicar un major control de les importacions i a establir les clàusules mirall en el comerç en països de fora de la Unió Europea. Així com també resoldre amb la màxima urgència les mancances de la llei 16 barra 2021 de 14 de desembre de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària. pel que fa al control del preu de la venda dels aliments i fer que es tinguin en compte els costos de producció en cada etapa de la cadena alimentària, per evitar un greu perjudici a la pagesia com a primera i imprescindible baula d'aquesta cadena. Quart, instar el Govern de la Generalitat a treballar en el marc de la taula agrària mesures de caràcter urgent vinculades a agilitzar el cobrament d'ajuts, augmentar les inversions vinculades a la transformació del sistema agroalimentari català i habilitar una finestreta única per la simplificació administrativa dels tràmits del sector. Cinquè, fer més accessible l'alimentació sostenible i de proximitat a través de la xarxa de mercats municipals, els mercats de pagès, els hospitals, les escoles, les universitats i les entitats privades, i promoure una contractació i compra pública responsables que permetin fomentar unes relacions justes dins la cadena alimentària. 6. Consolidar el paper de Mercabarna i específicament el biomàrquet com a mercat majorista de caràcter públic que, a diferència d'altres ciutats, permet garantir l'interès general de subministrar productes de proximitat al conjunt de la ciutadania. 7. Promoure el coneixement de qui, com i on es produeixen els aliments i es transformen a través de la cadena alimentària fins a arribar a les taules de les llars. Apropar el món urbà al món rural, mitjançant incentius a la demanda de productes de proximitat i l'impuls de campanyes de comunicació i visibilitat dels aliments de proximitat i introduir l'alimentació sostenible de forma transversal als espais educatius i de sensibilització, així com comptar amb la col·laboració del sector de la restauració com a aliat per aconseguir-ho.

Gràcies, castellana, femení singular. Bé, primer, què fem amb aquest debat? Amb aquest debat el que fem és permetre que els comptes passin a la sindicatura de comptes perquè faci una anàlisi detallat dels comptes del 2022. Per tant, votar en contra és votar en contra. D'això, senzillament aquesta és una constatació. Segon, vull fer agraïments tant a l'equip tècnic de l'Ajuntament, direcció de comptabilitat, d'empreses i consorcis, sistemes d'informació perquè ens han ajudat moltíssim i han permès que puguem fer aquesta anàlisi dels comptes i també al nostre equip, amb el Toni Vidal i l'Albert Rasso, també amb el capdavant de la feina. Què hem fet com a Esquerra Republicana? Hem fet 93 preguntes, tant a empreses, consorcis com també al propi Ajuntament i hem presentat 18 al·legacions que es concreten en 6 grans temes. Primer, el 2021 era un any sense regles fiscals i necessitem que l'Ajuntament lideri el debat sobre les noves regles fiscals que vindran. Teníem unes regles fiscals absurdes que no permetien prestar els serveis com es mereixen els barcelonins i barcelonines i vam viure fins i tot un intent de l'Estat de quedar-se amb els romanents dels ajuntaments durant la pandèmia. Necessitem millorar en contractació, menys menors, més concurrència, no superar els llindars de contractació menor a un sol contractista. eines per evitar contractar operadors empreses fiscals o evitar pactes contra la competència, etc. Tenim dubtes sobre els serveis externalitzats de l'Ajuntament, que creiem que pot prestar amb el seu propi personal i posant en valor els recursos humans que té el propi Ajuntament. També hem posat en qüestió el retard en pagament de subvencions i en fons tan essencials com el fons... i també ens hem centrat en dues qüestions més, com són la manca d'inversió en foment de la llengua catalana i en el model de pensions contra el model que defensem nosaltres d'habitatges públics per la gestió de l'emergència. Com he dit abans, la conseqüència d'aquesta votació és dur aquest experiment a la sindicatura de comptes i per tant farem una abstenció.

Gràcies. La taxa del 2020 no afectava els barris populars, de fet, baixava la taxa anterior als barris populars i l'augmentava substancialment, és cert, als barris centrals de la ciutat. Per tant, aquí fer relacions entre poder adquisitiu de les classes populars i despesa em sembla que no té gaire sentit, quan a més... Hi ha una dada que és interessant. Si agafen el lloguer mitjà del Passeig de Gràcia, el cas més extrem de Barcelona, és de 2.677 euros metre quadrat a l'any, segons les darreres dades. Per un local de 150 metres quadrats són més de 400.000 euros a l'any de lloguer. Si aquest local té una terrassa de 25 taules, no estem parlant d'una terrassa petita, estem parlant d'una terrassa que déu-n'hi-do pagaria, amb la proposta que es fa ara, d'uns 28.500 euros l'any de terrassa. Per tant, el cost de la terrassa representaria un 7% del cost de lloguer del local. Per tant, aquí em sembla que les reflexions que s'han fet no agafen per alloc. I la reflexió quina és? Que si volem establiments de tot tipus a tota la ciutat el que hem de fer és regular també els lloguers en establiments comercials. No sé quin filòsof acceptaria un acord, aquí hem de ballar per l'interès general, hi havia un acord entre el gremi i el govern i el que es presenta avui és un acord que va encara més enllà d'un acord d'un sector que legítimament i, evidentment, com ha de ser, com no pot ser d'altra manera, defensa els seus interessos. Per tant, aquí l'interès general em sembla que no queda reflectit. I finalment, el debat de les terrasses té tres elements, i nosaltres en posarem després un d'èmfasi, que és com es gestiona el compliment de la normativa, la fiscalitat, que ja n'he parlat suficientment, però també de quantes terrasses i quantes taules admet cada espai de la ciutat. I aquí tenim una situació que havia de ser conjuntural per la pandèmia, en què... S'havia d'ajudar el sector perquè era necessari i que s'ha quedat com a estructural i que a Esquerra Republicana no hi estem d'acord en una ciutat especialment densa com és Barcelona. Per tot això hi votarem en contra.

Gràcies. Començaré amb una frase que ha dit abans el senyor Maragall. Crec que avui les tres medalles que otorguem, més que otorgar-les, ens fan un favor, les tres persones que les accepten, perquè són d'una dimensió, cadascú en el seu camp de recerca i d'investigació científica, que transcendeix Barcelona, que transcendeix a tots nosaltres i que transcendeix que va molt més enllà del que és la institució i tot el que ens envolta. A més, també crec, com deia el senyor Valls, que hi ha notes comunes entre les tres personalitats a qui avui donem aquestes medalles. Són grans científics punters a nivell internacional i reconeguts a nivell internacional en els seus camps. Té unes trajectòries que només llegir-les ja fa... evident el potencial i l'enorme feina que han fet i de la qualitat amb la que l'han fet, però que no s'han quedat a l'atalaia del pensament i puntificant sobre què està bé, què està malament, senzillament sense implicar-se en el dia a dia, sinó que tots tres s'han arremengat i han treballat de forma constant, de forma conscient, de forma molt intensa, perquè tota aquesta recerca científica que han fet a nivell internacional, que han fet a nivell punter i que han fet amb una qualitat excepcional, es traduïs en projectes concrets que beneficien a tota la societat. I per tant, crec que aquest element és especialment rellevant, perquè denoten que més enllà de ser persones amb un talent excepcional, són persones que s'han implicat en la societat. I en el cas de Lluís Torner, com s'ha explicat també abastament, liderant i implicant-se en el lideratge d'un projecte com l'Institut de Ciències Fotòniques, que és un equipament de referència a nivell internacional. I més enllà d'entendre més o menys el que s'hi fa allà dins, segur que tota la recerca que s'hi fa, l'impacte que té és essencial per a l'avenç de la nostra societat. I per tant, com no pot ser d'altra manera, hi votarem entusiastament a favor.

Moltes gràcies. Més enllà del que s'ha dit, que em sembla que tots i totes hi estem perfectament d'acord, i més enllà de remarcar la trajectòria impressionant i de recerca científica, i que té la senyora Boada. Sí que hi ha un element que comentava també la senyora Tarafa. Tu quan entres a la Fundació ACE, si vas cap a la dreta hi ha la part d'investigació amb un nivell d'investigació punter a nivell internacional i amb uns professionals que són capaços de produir documents i recerques que es presenten a congressos arreu del món i amb aplicacions punteres a nivell internacional i si entres a mà esquerra hi ha la part d'atenció detenció a la ciutadania, que fins i tot va amb l'organització, em sembla que ara de forma permanent, de portes obertes i que, per tant, una persona que cregui que pot tenir símptomes de demència pot anar allà i fer una anàlisi i després seguir tot el tractament associat o tot el seguiment de la seva situació. Per tant, aquesta doble vessant de lideratge i de capacitat de talent per una banda i per altra banda també posar aquest talent a nivell d'aplicació social. I no només ella personalment, sinó que obliga els seus, a les persones que estan investigant i que estan fent feina a la Fundació ACE, també tenia aquest vessant d'acció comunitària que és tan essencial. A més, com a persona que he nascut i he viscut tota la vida a les Corts, és un plaer i un honor que la Fundació ACE estigui al barri, estigui a pocs metres de casa dels meus pares i a pocs metres també de casa meva i, per tant, votarem molt a favor i entusiastament en aquesta medalla del mèrit científic.

Sí, davant d'intervencions surrealistes, abans ha dit delirants, també, en fi, extemporanis, hi podem ficar molts adjectius, una mica d'ironia que em sembla que és el millor que es pot fer i me n'alegro que es presentin iniciatives sobre els problemes reals que afecten a la gent al seu dia a dia, sobre l'estat material dels barcelonins i barcelonines, per tant, votarem feliçment en contra i feliços d'estar en contra de tot el que s'ha dit i de la iniciativa en si.

Sí, moltes gràcies. Bon dia. Bé, des d'Esquerra Republicana, com no pot ser d'altra manera, valorar positivament l'aprovació definitiva d'aquest pla especial urbanístic que regula l'Institut d'Escola Cal Maiol per dos motius, sobretot. Primer, com reiteram amb arguments que s'han comentat, per enfortir La xarxa d'educació pública al barri de la Bordeta amb el model d'institut escola, que és un model que ens agrada especialment. I segon, també per avançar, en seguir avançant fent passes per tancar una ferida urbanística a un barri en transformació, com és el de la Bordeta i que actua de barrer en el propi barri, amb sants i també cap a Font de la Guatlla. Per últim, només insistim que cal seguir amb el compromís de transformació urbanístic de la zona, de Can Batlló, i de la Magòria perquè aquesta gran ferida, aquesta gran barrera urbana que tenim, sigui realment un punt d'unió entre aquests barris i, per tant, també que sigui un element de cohesió. Gràcies.

Bona tarda, gairebé, no?, ja, aquesta hora. Bé, Barcelona és una ciutat global i, entre altres factors, és una ciutat global perquè té un projecte de desenvolupament econòmic en sintonia també amb l'àrea metropolitana i amb la resta del país, de Catalunya, evidentment, que, entre altres elements i altres sectors, basa la seva aposta pel que podem anomenar d'una forma extensa l'economia del coneixement. digitalització, recerca científica, ciències de la salut, i amb una aposta decidida també a la resta de Catalunya, liderada pel govern de Catalunya, pel que fa a la reindustrialització. Aquesta aposta, que és positiva i que ERC defensem com a model de desenvolupament de la ciutat, és, juntament amb altres eines, un element d'atracció de talent. és a dir, de persones que venen de l'estranger a viure de forma temporal o permanent a la nostra ciutat i desenvolupar la seva activitat professional, de recerca, investigadora, etc. Una altra eina per atraure talent és l'eina fiscal. Sabem que l'Estat ja fa anys que fomenta l'arribada d'espats extracomunitaris a través de visats d'or de residència per a inversors o teletreballadors, tal com hem portat també iniciatives al respecte en aquest Consell Plenari, I també tal com preveu la llei 14 barra 2013, l'anomenada llei Beckham, que permet també als estrangers pagar una quota fixa d'IRPF independentment dels ingressos que tinguin durant cinc anys. En qualsevol cas, l'atracció d'expats al conjunt de l'Estat està sent un èxit. Segons dades de la Unitat de Grans Empreses del Govern espanyol, s'han quadruplicat les sol·licituds d'inversors i expats des del 2016. Entrant a la nostra ciutat, sabem que a Barcelona hi ha aproximadament uns 107.000 expats comunitaris. No sabem quants visats d'or hi ha d'aquests ni tampoc sabem quants es beneficien de l'excepció que els permet tributar amb l'impost de la renda dels no residents. En tot cas, entenem que bona part d'aquests sol·licitants arriben a les grans ciutats com Barcelona i que la xifra, segons estudis publicats, podria arribar al que és un 10% de la població. Què considerem Esquerra, Barcelona? És que cal informació sobre aquest fenomen perquè tots els fenòmens positius com és aquest, l'atracció de talent, també genera impactes no desitjats. Qualsevol fenomen genera impactes no desitjats i per tant entenem que és obligació de l'Ajuntament de Barcelona analitzar, valorar, quantificar i actuar sobre aquests possibles impactes sobre la ciutat, sobre la llengua, els peus de l'habitatge i fer polítiques decidides per maximitzar els grans beneficis que ens aporta la ciutat aquesta atracció de talent però també per reduir al mínim els impactes negatius i per això demanem començar elaborant un informe per quantificar aquest fenomen i a partir d'aquí treballar amb aquestes mesures que ajudin, com deia, a maximitzar l'impacte positiu d'aquesta atracció de talent a la ciutat.

Gràcies, alcalde de nou. Canviem de tema radicalment. Barcelona és una ciutat, òbviament, intrínsecament lligada al mar des del seu naixement, per una qüestió geogràfica i òbvia, però també per voluntat. En aquest sentit, esportivament parlant, ja abans que els Jocs Olímpics ens permetessin d'obrir la ciutat completament al mar, la ciutat va ser bressol de clubs marítims, de la natació o del primer partit de water polo celebrat a la península ibèrica jugat l'any 1908 a la platja d'entrenaments de la Barceloneta. Aquesta relació amb el mar és històrica, s'ha mantingut i juntament amb l'obertura al mar per part del gaudi de la ciutadania, el mar Mediterrani i les platges són espais naturals per a la pràctica de l'esport i la pràctica d'activitat física tots els dies de l'any. El propi Ajuntament ens assenyala que el 30% de barcelonins i barcelonines practiquen algun esport aquàtic. En aquest sentit, i com hem comentat també altres vegades, les nostres platges són un recurs vital per a les ciutadans i ciutadanes de Barcelona i també de l'entorn i per tant el seu gaudi i el seu ús intensiu va molt més enllà dels dies calorosos i de fet per una qüestió climàtica també es manté durant tot l'any. Entre aquestes activitats que es desenvolupen a les nostres platges històricament s'hi troba la natació en aigües obertes. Aquesta activitat, però, darrerament s'ha trobat en situacions d'inseguretat davant la convivència amb altres usos a primera línia de mar, com poden ser, en aquest cas, les motos d'aigua o altres embarcacions lleugeres o de gaudi, que requereixen prendre mesures per delimitar espais i crear accessos segurs per al desenvolupament de la natació en aigües obertes amb seguretat. És per això que Esquerra Republicana formulem la següent proposta per mirar de garantir aquesta pràctica esportiva física i esportiva que es practica durant tot l'any en les aigües obertes de la nostra ciutat en condicions de màxima seguretat. I que diu així, que l'Ajuntament de Barcelona i les autoritats portuàries competents dotin d'un sistema de boies i balistes estable i permanent que permetin delimitar zones segures per la pràctica del bany i la natació en aigües obertes a les platges de la ciutat. Gràcies.

Sí, només dues qüestions. Primer, saludar els representants de les entitats que avui ens acompanyen i, per altra banda, posem-nos-hi. Entenem també les complexitats de les decisions i les solucions, però posem-nos-hi. Si no ens hi posem, segur que no ho solucionarem. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bé, crec que s'han dit moltes coses sobre el senyor Rafael Tous i Giner, però m'agradaria destacar sobretot els valors que transmeten la seva activitat com a mecenes. com a col·leccionista i com a activista cultural, com a persona que el que ha fet és empènyer artistes emergents a poder consolidar-se en un panorama sempre competitiu i sempre molt complicat i també apostant per un tipus d'art arriscat pel risc i per tant també amb aquest com es deia també com a tercer valor que em sembla que és important destacar amb aquest compromís cap a la ciutat, cap a l'art i cap a les noves generacions per poder arribar a tenir totes aquelles eines per poder arribar a consolidar-se en un panorama, com deia abans, molt complex. Com s'ha dit, és el col·leccionista d'art conceptual més important del nostre país i gairebé de tot l'estat, amb una col·lecció amb més de 30 artistes que avui estan plenament consolidats, amb més d'un miler d'obres com s'han dit i com s'ha dit també que estan dipositades al MAPA gràcies a la seva i com deia abans, amb un art, amb fotografia, amb art africà, amb art conceptual, que mostren aquestes ganes d'impulsar un tipus d'art diferent. I com s'ha comentat també la importància de la sala metrònom, que em sembla que també és molt rellevant de destacar. Té altres premis, té guardons tan importants com la Creu de Sant Jordi o el Premi de les Galeries d'Art de Catalunya al Col·leccionisme i, per tant, em sembla que és d'una evidència clara que aquest Ajuntament també li ha de donar, com fem avui, aquesta medalla d'or al mèrit cultural de la ciutat de Barcelona. Gràcies. Evidentment, el vot és favorable.

Gràcies. Com s'ha dit, ara fa cent anys, l'octubre del 1923, Josep Zandrera va fundar a la nostra ciutat l'editorial Joventut, una empresa familiar, independent, que al llarg d'un segle ha estat i continua estant, compromesa amb la literatura d'aquí i d'arreu, amb la lectura i amb els lectors i lectors, especialment els infants i joves, a través de l'àlbum il·lustrat i amb la cultura del país. Com es comentava ara, alguns hem començat, tot i ser més joves, hem començat els nostres hàbits lectors amb alguns dels llibres que s'han citat o que citaré ara perquè els teníem a les prestatgeries de casa i, per tant, el foment de l'hàbit de la lectura no només és per les generacions al moment en què es publica un llibre, sinó que les generacions posteriors també ens en beneficiem. Volem destacar també el compromís de la editorial joventut amb la llengua catalana, especialment en els anys més foscos de la dictadura franquista. I en aquest sentit, per citar alguns dels títols que deia ara, van publicar les versions de les rondalles dels germans Grimm de Carla Riba, de les de Hans Christian Andersen per Josep Carné, o amb l'edició del Club dels Cinc, o també, sobretot, com es comentava ara, el regidor Jordi Martí, amb les aventures de Tintín, en castellà el 1958 i en català el 1964. L'editorial Joventut és un editorial de referència en llengua catalana, en el conjunt dels països catalans, però també en llengua castellana arreu de tots els territoris de parla castellana. Per tant, aquest reconeixement, com també en el punt anterior, és més que merescut i llarga vida a editorials com l'editorial Joventut. Gràcies.

Gràcies, senyor alcalde. En la mateixa línia, nosaltres portem un prec demanant que s'informi quin és el motiu, per tant, tenir la informació per poder abordar una qüestió tan important com és la concessió de subvencions. Quin és el motiu que ha portat aquest any el retard en el pagament a subvencions a entitats socials, entre els quals el gimnàs Sant Pau, que està comprometent, en aquest cas fins a l'extrem, la seva responsabilitat la seva activitat. Una activitat, per cert, que fins i tot fa de substitutiu del sector públic i d'ampliar l'acció del sector públic en alguns àmbits i que, com deia, els està portant a l'extrem. Demanem aquesta informació perquè, de fet, en el cas concret del gimnàs Sant Pau, a Barcelona només hi ha cinc serveis de dutxes municipals on les persones només es poden dutxar dos dies a la setmana, Una qüestió que és evidentment insuficient, però que en el cas del gimnà de Sant Pau l'impacte que dona a nivell social és increïble. Sabem que porta mesos esperant la subvenció nominal que se li va atorgar i com es comentava ara, si no hi ha aquest pagament d'una forma àgil, més de 200 persones es puguin quedar sense un dels serveis més bàsics que qualsevol persona necessita per la seva dignitat. En aquest sentit, volem saber també quins problemes hi ha hagut en el retard en el pagament en altres qüestions, com altres subvencions de l'Institut Municipal de Serveis Socials, el Fons d'Infància 016 i altres qüestions. I per acabar, hi ha un pla estratègic de subvencions que marca com a dos objectius, eficàcia i eficiència. i que marca com a primera línia d'acció garantir els drets bàsics. I en aquest cas, ni eficàcia, ni eficiència, ni garantir els drets bàsics. Per tant, demanem aquest informe per posar fil a l'agulla, que sumo les paraules de la senyora Monter, per posar fil a l'agulla unes qüestions que han de ser importants en aquest mandat. Gràcies.

No, agrair l'acceptació del PREC i, de fet, nosaltres plantejàvem una qüestió, una derivada, la derivada del gimnàs Sant Pau, amb una qüestió d'urgència, però hi ha una qüestió de fons, que és la gestió del sistema de subvencions. L'actual pla estratègic de subvencions acaba a finals d'any i, per tant, ja que estem gairebé al mes de novembre, cal abordar aquesta qüestió de cara a futur i els propers anys perquè no succeixin les males... situacions que hi ha hagut en aquests darrers anys.

Sí, moltes gràcies. Avanço que votarem a favor de la iniciativa, tot i que em sembla que s'hi han de fer algunes consideracions importants sobre inexactituds i sobretot vieixos d'interpretació que em sembla que presenta la iniciativa, però sobretot encara més exagerat per la intervenció que... que s'ha fet. Hem sentit una intervenció en què no es proposa pràcticament res, senzillament autoreferenciar-se d'una obra de govern, que em sembla molt bé que cadascú defensi la seva obra de govern i que exigeix sempre tot als altres, però que respecte a un mateix sempre tot s'ha fet d'una forma perfecta. Per tant, la veritat és que exagerar, intentar exagerar i fer grans proclames sobre situacions, en aquest cas en educació, no ens ajudarà a solucionar els problemes, sinó que el que ens ajudarà a solucionar els problemes és a donar continuïtat, per exemple, al pacte per l'educació d'aquesta ciutat, en què la exregidora i companya nostra, la Gemma Sendri, va dir que moltíssimes hores a marcar objectius concrets, a marcar fites, a marcar estratègies, a marcar temes que ara citaré. Per tant, Jo crec que el que ens cal és una mica més també d'humilitat i d'entomar els temes d'una forma molt més propositiva que no alarmant i generant situacions que em sembla que no porten enlloc. Com deia, els problemes es resolen no fent crits d'alarma i grans proclames sinó amb treball com el Pacte per l'Educació que identifica reptes com Escola 03 amb més d'un 40% de demanda no atesa en què en 8 anys s'han obert 8 escoles i, per tant, n'hem passat de 97 a 105, és a dir que aquí hi ha un marge infinit per créixer i el ritme que s'ha dut en aquests darrers anys no és adequat. Planificació de necessitats de centres educatius en etapa obligatòria, igualtat d'oportunitats i escola inclusiva, trajectòries posteducatives i educació al llarg de la vida i també lligat amb aquest punt anterior, doncs, qüestions tan importants com la formació professional. És evident que el sistema d'educació públic de la nostra ciutat i el nostre país té mancances. Ho reconeix tothom i em sembla que tothom n'és conscient, però sí que m'agradaria també posar en valor una dada. Entre el 2014 i el 2022 el pressupost de l'Ajuntament en Educació ha augmentat un 52%, que és una dada interessant. En aquest mateix període el pressupost de la Generalitat passant de 104 a 159 milions. A la Generalitat el pressupost ha augmentat un 65%, de 4.157 milions a 6.826. Per tant, Voler fer pretendre que per algunes bandes no hi ha una aposta per l'educació pública en aquest país em sembla que és exagerat, com a mínim jo, si no m'haig equivocat, he interpretat aquesta intervenció. De fet, a Barcelona el 85% de la despesa en educació la fa la Generalitat i el 15% l'Ajuntament. I crec, sincerament, que les dues administracions creuen en l'educació en aquesta ciutat i que, per tant, voler generar conflicte d'on no n'hi ha, no ens ajuda gens, sinó al contrari, que ens fica pals a les rodes a abordar tots aquests reptes que molt bé situaven i que, evidentment, compartim. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, a Esquerra Republicana tenim ben clar que el Pacte Nacional per la Llengua és una eina essencial per garantir que el català segueixi sent el que ha estat sempre, que és una eina de cohesió de la nostra societat, una societat orgullosament diversa, orgullosament amb moltes llengües maternes que conviuen a casa nostra però amb el català com a eina de cohesió de tota aquesta societat com dir orgullosament diversa. Aquesta iniciativa va ser adoptada i també, perdonin, que ens agermana i ens uneix a tota la resta dels territoris dels països catalans. Aquesta iniciativa va ser adoptada pel Parlament de Catalunya el 30 setembre del 2021, impulsada pel govern liderat pel president aragonès durant la legislatura passada, però que no s'ha pogut formalitzar fins al maig d'enguany. Com deia, el Pacte Nacional per la Llengua representa un compromís i per nosaltres aquest és el valor principal. Més enllà que hi hagi elements que siguin perfectibles, que hi ha qüestions que nosaltres, si només hagués només hagués depengut de nosaltres, haguéssim fet diferent, però el valor de l'eina, en aquest cas, és molt rellevant, perquè el que és és una estratègia compartida, i així ho han entès Òmnium Cultural, ho han entès Plataforma o Pla Llego, ho han entès la xarxa vives d'universitats, i ho han entès tants i tants ajuntaments, institucions i també entitats de la societat civil. Per tant, El que val aquí és mullar-se el compromís institucional i que aquest compromís es tradueixi en accions, en accions com per exemple l'existència d'una comissió d'edat social del català, que si és perquè Esquerra Republicana ja hem estat al darrere i hem treballat tot aquest mandat i hem ficat la capacitat negociadora que tenim al servei de millorar la situació de la llengua de la ciutat, amb una dotació d'una oficina que esperem que en breu ja estigui en funcionament i, per tant, amb totes les accions que millorin la situació de la llengua de la nostra ciutat. Finalment, òbviament, votarem a favor d'aquesta adhesió i continuarem vetllant perquè Barcelona ajudi el paper de capital que li correspon del nostre país. Gràcies.

Gràcies. Primer, com s'ha fet amb les anteriors intervencions, agrair l'esforç de l'equip tècnic. La veritat és que és un procés feixuc i intens, el del compte general, i per tant agrair la disposició de l'equip de comptabilitat, d'empreses i altres ENS per poder fer la feina de fiscalització dels comptes de l'Ajuntament. Pel que fa als comptes, nosaltres hi ha diverses qüestions que hem entrat en malagacions i que voldria remarcar en aquesta intervenció que han de millorar en aquesta ciutat i que són recurrents els darrers anys i per tant que realment es fa un punt fins i tot frustrant anar repetint qüestions que es van assentant com a estratègia encara que a vegades s'argumenti que són d'urgència, com per exemple en el cas de la política d'emergència habitacional, que en el que l'ús de les pensions i hotels no pot ser permanent, és una atenció que no és digna per les persones que hi són i per tant l'emergència, tots entenem que és emergència, però no pot ser una qüestió estratègica que al final s'acaba assentant a la ciutat, com per exemple el programa Montpersianes, en què l'Ajuntament va comprar uns locals a proposta Esquerra Republicana per dinamitzar el comerç de proximitat i que el resultat ha estat totalment nul en aquest sentit. També parlem de l'externalització de serveis, en què cada cop hi ha més serveis a l'Ajuntament de Barcelona que es contracten a fora amb condicions laborals més precàries i amb menys control públic sobre les execucions, que és un element que ens preocupa molt i per tant aquí cal fer una revisió global d'aquests serveis i incorporar-los progressivament a l'administració pròpia. Manca de seguiment de les revocacions de les subvencions, un ús desproporcionat i concentració de proveïdors amb la contractació menor o el fons 016 que es va acabar pagant el 19 de desembre i que per tant acaba sent poc útil. Malgrat això nosaltres farem una abstenció com sempre hem fet perquè entenem que qui també ha de fer una revisió dels comptes és la sindicatura de comptes i per tant facilitem el tràmit malgrat no estem d'acord en totes aquestes qüestions que he comentat.

Gràcies. L'Ajuntament de Barcelona té una situació financera totalment sanejada i té un potencial molt més elevat del que acaba executant com a institució pública. tenim una situació econòmica que més o menys va avançant però amb una situació social complicada i centrada especialment en reptes essencials com són el de l'habitatge que representa un repte immens a la ciutat i que és un mal de cap i un problema greu per molts barcelonins i barcelonines. I l'absurd d'aquesta llei d'estabilitat pressupostària fa que l'Ajuntament de Barcelona no pugui destinar tot el seu potencial a fer polítiques per la seva ciutadania. Nosaltres n'hi votarem en contra perquè el govern municipal està obligat a fer aquesta operació, però toca espavilar amb els seus companys de Madrid. Des del 2020 que estem reclamant aquest canvi de llei d'estabilitat pressupostària, estem l'any 2025, 5 anys després, estem igual i estem amortitzant deute en una operació que és totalment absurda.

Gràcies, no m'ha reconegut jo, ens equivoquem tots avui.

Vosaltres votarem a favor d'aquest punt perquè aquestes despeses són urgents i responen a necessitats reals i molt clares però voldria fer un parell de consideracions. Primer, el fons d'infància, si es paga el 19 de desembre, té la utilitat que té i per tant aquí s'ha d'avançar també en el tràmit de gestió del propi fons d'infància i també que si el fons d'infància està consolidat al pressupost és perquè així ho vam reclamar Esquerra Republicana i així ho vam reclamar. I segon comentari respecte als allotjaments temporals d'urgència, el que he comentat en l'anterior intervenció amb el Compte General, aquí hi ha una qüestió de model que sempre es parla d'emergència però que al final sembla que s'imposa ja com a política habitual i per tant aquí cal fer una reflexió i acció per canviar aquest model.

Gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquest punt perquè és una operació financera però que l'objectiu que té és ampliar el parc públic d'habitatge a la ciutat i el parc públic assequible a la ciutat amb un nombre important d'habitatge, 641, si no tinc mal apuntat. I per tant, evidentment, Esquerra Republicana no podem fer altra cosa que votar-hi a favor.

Gràcies. Dues qüestions. Primer, Esquerra Republicana sempre hem defensat el paper de les cooperatives d'habitatge i el dret a superfície com a eines útils per ampliar el parc d'habitatge assequible i protegir-lo de l'especulació, perquè són fórmules que responen a necessitats reals i ajuden a diversificar el model d'accés a l'habitatge a la ciutat i creiem que això és positiu. Malgrat això, saben que també tenim alguns dubtes que hem anat expressant reiteradament amb com es va acordar el conveni ESAL i com s'han anat gestionant els convenis relacionats amb la concessió de drets de superfície. Per tant, farem una abstenció mantenint aquest posicionament.

Gràcies. Aquest projecte s'ha comentat també en intervencions anteriors i sempre que ha sortit a debat i a aprovació algun dels punts successius de tot el desenvolupament urbanístic del projecte de la Ciutadella del Coneixement representa un projecte rellevant i jo diria que estratègic i central a la ciutat pel que fa a l'àmbit de recerca i innovació i com parlem de model També parlem d'aquestes activitats i, per tant, de com les administracions, les diverses institucions, Generalitat, Ajuntament, Universitat, centres de recerca, en aquest cas, remem en el mateix sentit per impulsar projectes tan rellevants com aquest. I, per tant, òbviament, hi votarem a favor i, per tant, esperem que les següents passes vagin evolucionant amb la màxima rapidesa possible.

Gràcies i en primer lloc saludar el senyor Escolano, que vam poder saludar també el ple del districte Sants-Montjuïc el mes de juliol amb una iniciativa de Vox i per tant ja el coneixem i per tant tornar-lo a saludar. S'ha parlat molt de què és Sabina Orana i quin és el seu llegat polític que m'agradaria centrar-lo en la creació d'una formació política amb la qual nosaltres no hi tenim relació com altres directament, nosaltres tenim altres referents polítics al País Basc, evidentment, però que sí que realment genera un llegat democràtic i de discurs a favor, des de la seva ideologia, a favor d'una societat democràtica. De fet, com s'ha dit també, el primer Ajuntament Democràtic, liderat per l'alcalde Narcís Serra, va ser qui va dedicar-li un carrer al barri de les Corts, entenent els llaços entre dos pobles, el bas i el català, que han tingut històricament. Hi ha moltes altres frases i no hi vull entrar perquè el que busca, entenem aquesta iniciativa, és entrar en una contraposició i en un conflicte, i en generar un conflicte de bons i dolents, de molts altres il·lustres espanyols, el nomenclàtor de Barcelona, que tenen frases il·lustres contra catalans i catalanes. I també a l'entorn hi ha carrers dedicats a militars que van batallar la guerra... d'Àfrica, que bàsicament el que servia era per l'enriquiment de la monarquia i oligarquia espanyola, a costa del sacrifici de soldats reservistes, que va provocar la revolta de la setmana tràgica a la nostra ciutat, entre altres coses, en els quals tampoc se centren. Per tant, aquí hi ha, al nostre entendre, un clar viatge per centrar-se en un personatge en concret, per generar aquest conflicte entre bascos bons i bascos dolents, en el que no hi entrarem. En segon lloc, Pel que fa Miguel Ángel Blanco, el seu terrible assassinat ens va colpir a tots i a totes, i en el seu moment, evidentment, tots i totes ho vam denunciar d'una forma molt clara, i de fet va generar un abans i un després en la resposta ciutadana als crims d'ETA. I Barcelona ha estat una ciutat que històricament ha homenatjat a totes les víctimes del terrorisme, des de les víctimes del terrorisme d'estat franquista, les víctimes del terrorisme d'ETA, com expressa el carrer Juan Miguel Gervilla, que hi ha just a prop, molt a prop del carrer Sabino Arana, o els jardins d'Ernest Lluc, també al barri de les Cors, o el monument a les víctimes de l'atemptat d'hipercors al parc de Can Dragó. També víctimes de l'ultradreta com Salvador Puig Antic, com dèiem del terrorisme d'estat franquista, però també, com s'ha comentat, també víctimes de l'ultradreta com els atemptats al Papus o els atemptats, evidentment, que més ens han colpit en aquesta ciutat, que són els del 17 d'agost de l'any 2017. Per tant, per tots aquests arguments, nosaltres no caurem en el parany d'entrar i de jugar i de llançar-nos les víctimes del terrorisme els uns contra els altres i, per tant, hi votarem en contra.

Gràcies. Intervenim amb aquesta proposició i em referiré també a la següent. Em fa alhora respecte i molta il·lusió perquè el barri de la Marina no és zona franca. El barri de la Marina és un barri, i no distingeixo entre l'avenir del Port i l'avenir del Prat Vermell, perquè al final és un sol barri, encara que per temes administratius estigui dividit, És un barri que conec molt perquè des del 2020 hi faig de regidor escrit i des de fa més d'un any soc veí del barri i per tant és un barri que trepitjo molt, en què compro el comès que hi ha al barri, per tant que me'l conec bastant. I això permet conèixer una singularitat del barri que crec que és important, que és el fort i ric teixit associatiu que té, bàsicament per com s'ha construït. S'ha construït gràcies a centenars i milers de persones vingudes d'arreu, a l'inici amb barraques, però no qüestió de necessitat, amb petites barriades d'autoconstrucció, que després expliquen com està configurat el barri i com està urbanísticament distribuït. O també desplaçats d'altres bars de la ciutat, per exemple... pel Congrés Eucarístic del 1952, en què Veïns de Barraca se'ls va desplaçar a aquella zona d'allà perquè els dirigents de l'Església no veiessin el drama d'habitatge que ja tenia llavors la ciutat. La Marina, com deia Candel, és el barri on la ciutat canvia su nombre, era el barri on la ciutat canvia su nombre i ara ja no és el barri on la ciutat canvia su nombre. És un barri normal, amb gent normal i diversa, com és la nostra realitat i la realitat d'aquesta ciutat. Volia entrar en propostes que hem anat fent Esquerra Republicana els darrers anys a la Marina i qüestions que també hem aconseguit, perquè al final el que es tracta és de solucions, no de qui crida més. El mandat passat vam aconseguir que els jardins de la Mediterrània fossin considerats zona tensionada acústicament, va trigar molt, però ens vam acabar sortint. El març passat a la Comissió de la Presidència vam presentar un pla pactat amb veïns que incluïa 10 punts sobre els jardins, amb diverses mesures que no detallaré perquè no em donarà temps, però respecte respecte a inspecció, respecte a seguretat, respecte a neteja, respecte a endreçar l'espai, respecte a alguns dels negocis com s'han comentat. També hem presentat numeroses iniciatives tan específiques per exemple pel barri de Can Clos com genèriques perquè l'Institut Municipal d'Habitatge creï comunitats de veïns d'habitatge públic, que també és una situació que genera problemes de convivència al barri i al districte, 12 iniciatives durant aquest mandat sobre espai públic, convivència, locals amb planta baixa, inspecció, cèdules d'habitabilitat i condicions per viure, educació, memòria, etc. També hem negociat qüestions que impacten sobre el barri, per exemple, una nova promoció de 100 guàrdies urbans que, evidentment, part han d'anar destinats a la Marina. I amb això què vull dir, que el que Esquerra Republicana hem fet per la Marina és treballar i intentar portar solucions perquè el barri el que vol és solucions i no senzillament més tensió que el que porta només és més conflicte. Creiem també que cal distingir, entendre i actuar en conseqüència sobre el que són conflictes de convivència, el que són conflictes de convivència derivats de situacions socials extremadament complexes, salut mental, consum, etc. i el que són situacions de violència que per sort són molt menors a les descrites anteriorment. I acabo només dient que nosaltres votarem a favor de la iniciativa, no compartim totalment tot el contingut, però sí que creiem que és important llançar un missatge al barri i agrair també la transacció a la que s'ha arribat.

Gràcies, presidenta. Jo crec que el regidor de Vox li sorprendrà saber que el barri de la Marina, des de fa 100 anys, està construït per immigrants. I de forma il·legal, sempre. Perquè era un barri amb barraquisme. i era un barri on les persones per necessitat que arribaven s'havien de construir l'habitatge com podien sense tenir en compte cap mena de situació legal ni respecte de cap respecte i de fet qui ho va promoure és el franquisme amb el seu model de desenvolupament econòmic. Per tant, això potser li sorprendrà. De fet, el que ha intentat la ciutat, jo crec, i crec que aquí estaria bé reconèixer-ho a tothom, ha estat intentar construir un barri, com deia abans, que ara ja no és el barri on la ciutat canvia el seu nombre, sinó que crec que és un barri normal, com molts barris de la ciutat de Barcelona, amb gent molt normal, gent molt treballadora, i que intenta guanyar-se la vida com tothom. Segon, tenim l'estratègia i la tàctica habitual de barrejar situacions de convivència, amb situacions de conflictes de convivència, conflictes de convivència també derivats de situacions socials o personals o de salut mental, com s'ha comentat, molt complexes, amb situacions de violència que em sembla que la barreja aquesta el que fa és tenir un panorama poc clar i que el que fa no és buscar solucions, sinó només senzillament buscar més tensió i conflicte entre els veïns i veïnes del barri, que és on uns es pensen que electoralment i trauran resultat. I nosaltres, no sé si electoralment ens anirà bé o no, no ho sé, però el que tinc clar és que el que mai farem Esquerra Republicana és atiar el conflicte en qualsevol barri, sinó que el que voldrem és aportar solucions i per això abans he explicat totes les solucions que en aquests darrers anys hem estat presentant, hem estat proposant, fins i tot algunes acordades i altres que falta tirar endavant. I per tant, menys plans de xoc i més constància i més pla de fons al treballar a la Marina i per tant hi votem en contra.

Gràcies, alcalde. La LGTBI-fòbia no és només una qüestió moral, sinó que té un impacte directe en aquest cas i en el cas que ens ocupa ara en la qualitat. de l'esport massa persones, especialment joves LGBTI, plus 60 insegures o excloses dels espais esportius, fent que acabin abandonant la pràctica esportiva. I això, a banda de representar una evident situació de discriminació per raó d'orientació sexual o d'identitat de gènere, acaba també representant una pèrdua de riquesa en l'esport de la nostra ciutat. Per tant... Cal que l'esport també sigui un espai inclusiu, un espai on tothom s'hi senti segur o segura. Per això, el juliol del 2021, l'Ajuntament de Barcelona, de la mà de la Regidoria de Feminismes, LGTBI i Esports, va signar un conveni de col·laboració amb el Club Esportiu Panteres Grogas i l'Agrupació Deportiva Ibèrica LGTBI+, amb l'objectiu de desenvolupar noves mesures en matèria d'igualtat i garantir els drets de les persones LGTBI en l'àmbit de l'esport. Qüestions com la formació, la sensibilització social, sobre la diversitat sexual i de gènere en esport, la promoció de l'educació en valors com el respecte i la inclusió, campanyes públiques de conscienciació o el desenvolupament d'instal·lacions esportives sense elements discriminatoris. A més, les actuacions previstes el que han de permetre és que el personal gestor de les instal·lacions esportives i també els clubs esportius de la nostra ciutat tinguin eines i tinguin recursos de suport per poder dur a terme aquestes polítiques internes inclusives i que acabin millorant la situació de les persones LGBTI al món de l'esport. Aquestes situacions, i ens n'han parlat pròpies entitats especialitzades, però també clubs esportius de la ciutat amb qui anem parlant aquests darrers dies, ens diuen que realment no hi ha aquest suport i per tant el que volem és que a través del grup d'equitat de gènere dins del Consell Municipal de l'Esport s'impulsi la concreció d'aquest conveni.

Bé, gràcies per la resposta i per la informació, però deixem dir-li que tant clubs especialitzats com amb la comunitat LGTBI, com també altres clubs de la ciutat, ens han fet arribar l'agraïment per la presentació d'aquest pleg, perquè consideren que hi ha una manca de recepció de la informació. Per tant, potser el que cal és ficar més esforç en la comunicació perquè els clubs volen ser inclusius, volen que tothom practiqui esport a les seves instal·lacions i a les esports que practiquen i per tant li demanaria aquest esforç més gran.

Gràcies. Bon dia a tothom. Nosaltres, Esquerra Republicana, també votarem a favor d'aquest expedient. Al final el que es fa és enfortir una institució que fa una tasca importantíssima a la ciutat i també al seu entorn i a la resta del país de lligams amb Llatinumèrica especialment i, per tant, com que el que fem és enfortir encara més aquesta institució, hi votem a favor.

Gràcies, alcalde. Bon dia de nou. Començo dient que Esquerra Republicana efectivament votarem a favor de la tramitació d'aquestes ordenances fiscals tal com vam fer en comissió. De fet, avui repetim un debat que el vam fer escassament fa una setmana i un parell de dies en posicions bastant similars. Vull remarcar aquest fet. Aprovem. votem a favor d'aquesta tramitació, és a dir, que s'iniciï el camí de les ordinances fiscals. I per què ho fem? Doncs sobretot per un motiu. Esquerra Republicana, com a força progressista que som, sempre hem defensat que primer cal finançar adequadament els serveis públics perquè són l'essència del nostre model de societat que ha de ser cada cop més cohesionat i cada cop més just en unes situacions que hem patit de pandèmia i d'inflació que posen en risc, en greu risc, aquesta situació i en problemes greus a la ciutat com la manca de capacitat d'accés a l'habitatge que posen en greu risc aquesta cohesió. Això per una banda, el finançament dels serveis públics, però per altra banda també com financem aquests serveis públics, com recapta els seus ingressos a l'Ajuntament de Barcelona o les altres institucions públiques també marquen o també tenen un impacte respecte a la capacitat de redistribuir i per tant de generar més cohesió o menys cohesió. I això com nosaltres entenem que s'aplica a Barcelona, doncs amb una fiscalitat turística que permeti que l'Ajuntament de Barcelona ingressa els recursos suficients per mantenir els seus serveis públics, per fer millors polítiques en neteja, en seguretat, en habitatge, en manteniment de la via pública, en polítiques socials, polítiques de comerç, en polítiques en definitiva que segueixin fent de Barcelona a una ciutat on viure-hi i, de fet, una ciutat on s'hi pugui viure bé. I aquí hi ha la fiscalitat turística que paguen aquells visitants que venen a Barcelona i que no impliquen cap cost pels barcelonins i barcelonines. Per això fa cinc anys vam liderar el debat i l'aplicació del recàrrec de l'impost turístic a la ciutat. Recordem que estem en un moment de rècord de turistes i de recaptació. Els preus mitjans de nit per habitació a Barcelona de pernoctació són de 190 euros, més d'un 25% més cares que en prepandèmia. Aquest recàrrec ens ha permès recaptar 75 milions aquest 2024, permetent una congelació de la resta de la fiscalitat. I avui, de fet, volem anar més enllà, perquè amb l'augment que proposem de 4 a 8 euros anirem a una recaptació que s'ha de situar gairebé als 180-190 milions d'euros. I també volem que això reverteixin els barcelonins i, per tant, volem, i després ho proposarem, diguéssim més detalladament, que això afecti també a poder reduir la taxa de residus que paguem tots els barcelonins i barcelonines. I un parell de coses més per acabar. Primer, amb fiscalitat verda, Aquells veïns que tenen porta a porta i que, per tant, fan un esforç per reciclar millor, se'ls ha d'augmentar la bonificació i això també ho plantejarem. I, per últim, també s'ha d'allargar el termini d'aplicació de la taxa recollida de residus. I acabo només amb una frase. Tenim tots aquests compromisos del govern del PSC i, per tant, avui votem a favor. Aquests compromisos d'aquí a l'aprovació final s'han de convertir en realitats.

Gràcies. Jo tenia ganes d'escoltar la seva intervenció i la veritat és que el que he vist bàsicament és nostàlgia. Nostàlgia del que va passar fa 32 anys. Jo en tenia quatre i tinc pocs records d'aquells Jocs Olímpics i per tant potser aquesta nostàlgia no la sento tan profundament. El que passa és que ens està plantejant que fem una cosa que serà com a mínim d'aquí 20 anys, atenent ja les concessions que hi ha fetes a seus, recuperar una idea de fa 32 anys. Per tant, tal com ha canviat la ciutat, el país, la societat, realment creu que hem de copiar coses que vam fer fa 32 anys per aplicar-les com a mínim d'aquí 20 anys? Jo crec que anem equivocats. De fet, Barcelona esportivament té prioritats molt més rellevants que no uns Jocs Olímpics. Barcelona és una ciutat amb un gran teixit esportiu i que de fet el problema principal que té és que està morint d'èxit esportiu perquè té molts bons clubs, molt bones entitats que fan molta feina i tenim una limitació grandiosa pel que fa a equipaments. Pregunti a l'equip femení de l'UBAE a les Corts de futbol sala que juga a primera divisió femenina i no té espai on entrenar, no té espai on competir i quan ha de metre els partits perquè per contracte d'emetre partits per televisió no té espai on jugar per poder emetre els partits per televisió. Parlem de l'OBAE, parlem del Barça femení de rugbi, etcètera, etcètera, etcètera. L'Ima Horta de bàsquet, el Jack Sands de bàsquet, etcètera. Hi podem anar a tants clubs esportius. Per tant, quin és el problema, quina és la prioritat de la ciutat en àmbit esportiu? Equipaments i la seva gestió, perquè la gestió sigui duta per aquests clubs que precisament el que faci és que creixin, no per empreses que el que fan és el seu negoci legítim i en canvi acaba matant els clubs. I això t'impacta, com deia, en l'esport femení. Per tant, la prioritat és aquesta a nivell esportiu. I és simple, i és clara, i és molt directa, és equipaments. A més, la sensació que he tingut jo quan vostè ha plantejat el seu discurs és que Barcelona és un contenidor en fer-hi coses. Fem la Copa Amèrica, fem els Jocs Olímpics, fem coses, fem coses. No. Barcelona som nosaltres i per tant Barcelona el que ha de fer és alinear els projectes amb les prioritats de ciutat i la prioritat esportiva és la que li acabo de dir i si parla amb els clubs esportius de la ciutat veurà que la prioritat esportiva d'aquesta ciutat és la que li acabo de dir. Per tant crec que és una iniciativa que va molt desenfocada respecte al que necessita aquesta ciutat A més, li recomano llegir els informes que un grup de treball sobre grans esdeveniments que va liderar l'Institut Barcelona Esports l'any 2016 i 2017 va fer sobre grans esdeveniments i quins criteris han de seguir aquests grans esdeveniments i entre altres parla de l'impacte sobre l'esport local. I em sembla que aquí, amb tot el que he explicat, queda clar que tenim prioritats bastant diferents i per tot això hi votarem en contra.

Gràcies, alcalde. Bé, com saben, el grup municipal d'Esquerra Republicana, des de l'inici del mandat, a cada tongada de comissions o plenari, han presentat alguna iniciativa en relació a la promoció i a l'ús social de la llengua catalana. A part d'això, doncs hem incloure... Vam aconsellir que en el pressupost es multipliqués gairebé per 3 la dotació destinada de l'Ajuntament de Barcelona al foment de l'ús social del català i també hem creat una comissió no permanent que està en funcionament sobre l'ús del català en la gent jove i en el marc de les noves tecnologies. Ara passem de propostes a comprovar que aquestes propostes s'estan aplicant. Tots els diàlegs que hem tingut tant amb l'alcalde com la tinenta d'alcaldia a Maria Eugènia Gai, com també amb altres regidors, sempre ha estat molt agradable, molt positiu, però ara volem saber realment com passem, diguéssim, d'aquests compromisos a la realitat, com deia abans, de fet, amb les ordinances fiscals. El 23 de febrer d'aquest any, el plenari del Consell Municipal va aprovar amb un 85% de vots a favor, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, PSC i Comuns, instar al Govern Municipal a tres coses. Primer, incloure la promoció de lo social del català com a objectiu estratègic en el pla estratègic de subvencions de l'Ajuntament. Segon, incorporar aquesta perspectiva lingüística en les futures actualitzacions de la guia per l'aplicació de criteris transversals de la Convocatòria General de Subvencions de l'Ajuntament i, per últim, introduir la llengua catalana com a àmbit temàtic en la Convocatòria General de Subvencions de l'Ajuntament per l'any 2025. I com que estem arribant ja a finals d'any i, per tant, ja toca plantejar la Convocatòria General de Subvencions del 2025, doncs volem saber com està aquesta qüestió.

Tres qüestions. Cada cop el conveni d'un Institut d'Estudis Catalans surt a la seva exposició, per tant, m'agradaria saber en quin calendari es treballa perquè sigui realment efectiu aquest conveni. Respecte al pla estratègic que està prorrogat, també m'agradaria saber en quin calendari on es treballa per poder veure-lo efectivament. i, efectivament, aplicat. I, per últim, la proposició aprovada sobre el que fem al seguiment tenia tres apartats i n'hi havia un que és sobre la convocatòria del 2025 per tal d'incloure la llengua catalana com a àmbit temàtic. Per tant, fer aquesta pregunta, que pel que he sentit, també és la veritat, és que el so se sent bastant malament avui, però no he acabat de veure la resposta i sím respecte a aquesta qüestió. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, Barcelona, com sabem, és una ciutat molt densa, 17.000 habitants per quilòmetre quadrat, que evidentment s'incrementa molt en les parts més cèntriques de la ciutat, en moltes parts de la majoria de barris de la ciutat. Això el que implica és que l'espai públic té molta competència d'usos, densitat de turisme, mobilitat, espais d'estada, d'esbarjo... també activitat econòmica, etcètera. Per tant, tenim aquest context que ens enmarca el debat. Per tant, entomar el debat només d'ocupació d'espai públic, només des del punt fiscal, em sembla que és un punt esbiaixat, perquè aquí hi ha altres elements. Primer, quantes terrasses i quantes taules admet la ciutat? Segon... L'element fiscal, per tant, quan s'ha de pagar per l'ús d'aquest espai públic. I tercer, un element que em sembla també molt important, que és com es gestiona el compliment de la normativa respecte a la quantitat d'espai ocupat. Esquerra Republicana ja ens vam oposar a convertir en estructural una mesura que havia de ser conjuntural per ajudar un sector que va patir molt durant la pandèmia i les mesures sanitàries que es van haver de prendre a causa de la pandèmia. I respecte a la fiscalitat, vull ficar l'exemple que vaig ficar quan vam tenir el debat respecte a l'aprovació inicial. Perquè el problema de la restauració no és la taxa de terrasses, el problema de la restauració són els preus dels lloguers i com estem convertint zones de la ciutat en només acceptables per activitats econòmiques de grans grups multinacionals. Preu lloguer mitjà a Passeig de Gràcia, 2.677 euros metre quadrat, Això vol dir que per un local de 150 metres quadrats són 400.000 euros anuals. Una terrassa de 25 taules al mateix carrer pagaria 28.500 euros l'any. Per tant, un 7% només del cost de lloguer del local buscant un cas extrem. Per tant, a nosaltres ens sembla que la pregunta real és sobre com abordem aquesta qüestió de fons dels lloguers i no perdem el temps en qüestions que són importants però que ens sembla que són bastant menys com la taxa de terrasses i per tot això hi votarem en contra.

En aquest cas interveniré jo. Doncs el regidor Castellanos. Gràcies, alcalde. Anunciar el vot a favor i sumar-me als comentaris. La cessió del port olímpic a la ciutat per part del govern de la Generalitat em sembla que és una bona demostració de col·laboració entre les dues administracions per garantir que aquest port acabi sent una extensió de la ciutat i permeti una millor connexió entre la trama urbana amb el mar per potenciar els usos veïnals, també valorar positivament la transformació que s'està executant per BSM per convertir el Port Olímpic en un espai d'activitat econòmica vinculada a la innovació i un sector emergent com és el de l'economia blava i també posar en valor l'espai dedicat a la gastronomia que també complementarà aquesta activitat. I per últim, aquesta ampliació i totes les qüestions que ha comentat l'alcaldia Laia Bonet permeten una millor execució d'aquest projecte i per tant nosaltres hi votarem a favor. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Només per mostrar el vot a favor seguint també les explicacions que ja vam fer en comissió. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Bé, nosaltres no estem d'acord amb sancionar preses. Però és que amb les primeres frases de la seva intervenció ha quedat clar que aquesta iniciativa no anava d'això, anava d'una altra cosa. Vostès, el que els fa ràbia, i crec que la paraula és ràbia perquè si no, no entenc aquesta iniciativa, és que amb un govern a publicar independentista de la Generalitat de Catalunya estiguem en rècord d'exportacions, en rècord d'inversió Greenfield, que és aquella inversió que fa, no que compra empreses o que compra béns immobles, sinó que fa inversió productiva al país i que cada cop el pes de les exportacions i inversió estrangera a Catalunya respecte a l'Estat sigui més alt. Gairebé el 26% de les exportacions que es fan a l'estat es fan des de Catalunya amb béns de qualitat i amb béns i amb serveis de qualitat. Suposo que vostè llegeix els diaris i a part de venir a l'Ajuntament ha vist la notícia d'AstraZeneca que deuen estar molt espantats. per aquest govern republicà independentista que a nivell econòmic fa la feina i que sí que garanteix la llibertat d'empresa fent coses com el Pacte Nacional per a la Indústria amb recursos per primer cop i que fa que per exemple que amb un roig del camp tinguem una de les inversions en xips en sectors estratègics pel futur del país i de la seva societat estratègics per poder avançar. Parlant de llibertat d'empresa, em reiteraríem coses que s'han comentat. Vostès van voler generar un marc de por a la societat catalana, que va obrir un procés d'autodeterminació, generar por en base a l'espionatge polític, en base a falses acusacions, en base a la guerra econòmica, en base a un conjunt de factors... sense cap escrúpol. Escolti'm, jo defenso la independència de Catalunya, però el que mai faré, el que mai faré és ficar la por al cos a cap dels meus veïns i veïnes, bàsicament perquè m'estimo aquest país i m'estimo la seva gent. Vostès van fer un decret express per canviar les normes de joc, vostès van trucar a empreses i si no, escolti'm el que va explicar el president del comitè d'empresa de la SEAT, de les pressions que va rebre directament de la Casa Reial, i això és inaudit, això és inaudit, i per tant el que està clar és que vostès sempre diuen no, vostès subjuguen els interessos de la ciutadania, els seus interessos polítics, això és el que van fer vostès a l'octubre del 17, és el que fan vostès permanentment i per això votarem en contra d'aquesta iniciativa perquè bàsicament des d'Esquerra Republicana creiem en la llibertat d'empresa Creiem en la indústria d'aquest país, creiem en el talent i en la seva ciutadania i per això estem fent tot el que estem fent des del govern del país apostant per una economia molt més verda i innovadora i que serveixi per abordar els reptes, els grans reptes que tenim com a societat. Gràcies.

Gràcies a dues coses. Vostès van fer una campanya de la por per pur postureig. Si no, quants llocs de feina o activitat econòmica va fer perdre aquesta mesura que van impulsar vostès? I per últim, per mirar el dinamisme econòmic de la ciutat i del país, crec que el senyor Valls ha llegit una llista no exhaustiva, que és bastant demostrativa, de l'interès que genera Catalunya per la inversió.

Gràcies, alcalde. Bé,

Gràcies, alcalde. Torno a començar. Bé, Barcelona, com a capital de Catalunya, ha de ser exemple en l'ús i coneixement de la llengua catalana i nosaltres creiem que aquesta afirmació es basa en quatre motius. En primer lloc, primer, i el més important, perquè la llengua és un patrimoni de tota la societat i negar aquest patrimoni a part d'aquesta societat és negar una igualtat d'oportunitats real i, per tant, sumar un element que posi en risc la cohesió social, que sempre és un element fràgil en una ciutat com Barcelona o en qualsevol ciutat global. Per drets, perquè el 80% de catalans i catalanes, com sortia aquesta setmana en una enquesta, demana poder ser atès en català i, per tant, garantir els drets lingüístics dels nostres veïns i veïnes. També perquè la llengua també és un element d'identitat d'una societat, d'un poble que cohesiona, com deia abans. I finalment, i crec que també com a element molt important, perquè en aquest Ajuntament és un element de consens. L'últim cop que vam portar a votació una iniciativa d'Esquerra Republicana en comissió sobre el compromís amb l'acord per les 68 mesures a favor de la llengua catalana, el 85% de regidors d'aquest Ajuntament hi van votar a favor. Tenint en compte tot això, ara més o menys fa un any es va impulsar aquest pla que deia de les 68 mesures de foment del català, que actua en tots els àmbits. Actua en l'àmbit educatiu, en l'àmbit professional, en l'àmbit social, en l'àmbit d'oci, en l'àmbit de lleure... etcètera, etcètera, etcètera. I, per tant, el que volem demanar també en l'àmbit de l'administració i la contractació pública i, per tant, el que volem demanar i per això avui proposem aquest, sotmetem aquest PREC a consideració en aquest ple, què s'ha fet aquest darrer any, aquest darrer any de vida d'aquesta mesura per saber en quin estat estem i, per tant, com podem seguir avançant. Gràcies.

Bé, agrair les explicacions i l'acceptació del PREC. Entenem que... Està fora de temps, eh? Em quedaven 30 segons, de fet, i de cop s'han esveït els 30 segons. Gairebé parar de màgia, eh?

Gràcies, alcalde. Torno. És accidentat, aquest PREC. Agraeixo les explicacions i l'acceptació del PREC i farem seguiment d'aquest informe, de saber exactament on som. Tenim la sensació que m'agrada les explicacions que es podia haver fet més i tenim bastant camí per recórrer, com per exemple també en les intervencions públiques, com hem vist aquests darrers dies. Per tant, agraeixo les explicacions, l'acceptació i farem seguiment de la mesura. Gràcies.

Bon dia a tothom. Com s'ha comentat, arribem a aquest punt de votació per, bàsicament, una qüestió que és la forma en com s'organitza l'Ajuntament. Per tant, aquestes empreses el que fan és executar aquelles línies que marca políticament l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas el govern municipal. Insisteixo en aquesta qüestió perquè estem debatent aquí, és un punt tècnic d'aprovació dels comptes anuals de les societats municipals en forma jurídica de societat mercantil i en què ja hi ha hagut els debats previs en els consells d'administració en què s'han formulat els comptes de cadascuna d'aquestes societats. Com deia ahir, és una obvietat, la gestió d'aquestes empreses recau en el govern municipal, que és qui marca les línies i per tant, nosaltres formularem una abstenció en aquest sentit per dues qüestions. Primer, per aquesta qüestió que comentava ara, és a dir que no estem fent un debat polític, malgrat, òbviament, les línies de cada empresa les marca el govern municipal, però sí que el que volem, sobretot, és que... aquest posicionament permeti seguir fent el tràmit de fiscalització, tant per tots els òrgans públics a qui els toca fer aquesta fiscalització, com també en el marc del compte general, com també estem fent paral·lelament.

Gràcies, tinenta d'alcalde. Primer de tot, començar dient que votarem a favor d'aquesta proposició que presenta Barcelona en Comú perquè compartim plenament els principis que la motiven, que són la necessitat d'impulsar els drets culturals i de donar suport a la cultura de base de la ciutat. De fet, des del govern d'Esquerra Republicana, l'anterior govern de la Generalitat de Catalunya, vam liderar la redacció de la llei de drets culturals que va de caure pel final de la legislatura i que toca que el govern socialista actual reprengui, reprengui perquè era una llei que marcava molt bé tot el que estem parlant en aquesta iniciativa i que per tant dona un marc legal sobre el qual recolzar totes les iniciatives i propostes que surten en aquesta proposició de Barcelona en Comú. Esquerra Republicana creiem que la cultura és el quart pilar de l'estat del benestar i per tant que les Polítiques culturals s'han de construir a partir de la consideració de la cultura en majúscules, com un dret. Parlar de drets culturals és concretar uns serveis mínims perquè és garantir l'equitat, és protegir davant de la desinformació, és gaudir dels beneficis de la ciència, és repensar els espais públics com espais col·lectius de cultura, combatre la censura i també generar alternatives d'esperança als discursos d'odi que sentim dia a dia. Definir drets culturals exigeix una planificació que permet introduir criteris de disponibilitat, d'accessibilitat, d'acceptabilitat, d'adaptabilitat i d'onaritat, etc. I per això vam donar suport als principis del Pla de Drets Culturals de Barcelona. Creiem que... Hi ha molt marge a córrer encara perquè en qüestions com l'equilibri territorial o l'equitat encara era clarament insuficient. També tenim molt clar el paper bàsic que juga la cultura de base en la pervivència i desenvolupament de l'ecosistema cultural barceloní perquè fa un paper important. d'essencial, de cohesió i de generar activitat en què pot participar tots els veïns i veïnes de la ciutat i en què el suport i la complicitat de l'Ajuntament i de l'ICUP és necessari. També és l'espai de palanca cap a la professionalització de creadors i creadores, espai de recerca artística i d'emergència i d'emergència de nous projectes i també d'experimentació de les noves tendències i també serveix d'espai vertebrador de la democratització cultural dels barris. Veiem actualment com molts projectes estan en perill, veiem com per exemple a l'antic teatre Esquerra Republicana Entre el setembre del 19 i el desembre del 21 vam insistir sense èxit que el govern Colau trobés una solució que garantís la continuïtat del projecte cultural de l'antic teatre i curiosament es va trobar una solució tres mesos abans de les eleccions. Però una solució parcial perquè els comuns no van resoldre el futur de l'antic teatre mentre governaran la ciutat ni el van negociar a l'hora de donar alcaldia als socialistes. El vot, a canvi de res, també es demostren situacions com aquestes. Però bé, igualment el que toca és mirar endavant i garantir que el que diu la iniciativa passi i per tant animem entre tots a fer-ho possible.

Gràcies, alcalde. Bé, aquest debat s'ha tingut numeroses vegades al Parlament i Esquerra Republicana sempre han defensat la mateixa posició, per tant, no descobriré res de nou. De fet, el que vam fer quan estàvem a govern i ara que estem a l'oposició a Catalunya hem seguit fent és defensar la reducció de l'IRPF a les rendes baixes, a les rendes que estan per sota el salari mitjà del país, que està al voltant de 32-33 mil euros. Una rebaixa de l'IRPF que afecta 2,6 milions de contribuents i això sí que és fer política fiscal, perquè això el que fa és impactar sobre l'equitat en positiu, impactar aquelles persones que cobren menys salaris. És veritat que aquí hi ha una visió Hem sentit diversos representants del seu grup parlar de classes mitjanes amb sous de 60-70.000 euros i el sou mitjà a Catalunya és ara mateix d'aquests 30.000 euros bruts anuals. Per tant, qui viu desconnectat de la realitat em sembla que és alguns altres. la visió que tenim és completament diferent, o reduir desigualtats o baixar l'IRPF linealment a tothom. Per tant, amb un impacte en valor absolut, aquí més té. Per tant, aquí, diguéssim, crec que rau la diferència de visió de la qüestió. Hi ha una altra qüestió afegida, la pressió fiscal mitjana a l'estat espanyol és substancialment menor que els països de la OCDE o de la Eurozona i, de fet, el que el que hauria de passar és que s'augmentés impostos a les rendes més altes, als capitals i també a la propietat. I vostès també sistemàticament voten en contra d'això. Per tant, aquí hi ha una contradicció total entre el discurs de defensar les classes amb rendes més baixes i mitjanes i, en canvi, votar en contra permanentment dels impostos més alts al capital i a la propietat, com fa el nostre entorn europeu i el nostre entorn de la OCDE. També parlava de justícia fiscal, i la justícia i fescal té una doble cara. Té una cara que és la recaptació i com es recapta, quan es recapta i com es recapta i també per la banda de la despesa, per la banda de la prestació dels serveis públics. Per tant, és fer trampes només parlar d'una de les dues cares de la moneda perquè va intrínsecament lligar la redistribució es pot fer tal com es fa la recaptació i també es fa mitjançant serveis públics i per tant aquí també l'impacte fiscal de la mesura que proposa s'ha de tenir en compte. I per últim un element que no ha citat i és el dèficit fiscal que patim els catalans i catalanes de 20.000-22.000 milions d'euros anuals, que això implica una cotilla insufrible que afecta directament a la qualitat dels serveis públics, que això sí que afecta a l'equitat i la cohesió. I per això també Esquerra Republicana estem treballant intensament per garantir un model de finançament al nostre país que ens permeti tenir uns serveis públics a l'alçada dels impostos que generem. I per tot això, doncs, hi votarem en contra. Gràcies.

Gràcies, Tinenta. Bon dia a tothom. Avui, evidentment, votarem a favor de la medalla del mèrit científic el doctor Tavernero. I em repetirem algunes qüestions de les que s'han comentat, no tant en glossar el currículum, que és evident i és àmpliament... sinó en la capacitat d'unir l'excel·lència científica i l'excel·lència en la recerca amb la capacitat també d'explicar a la societat i d'ensenyar-nos a tots i a totes, i als que no som, no venim d'aquest àmbit, també aprendre com actuar i com abordar situacions tan complexes com són les malalties cancerígenes. Llegint entrevistes i llegint també amb la capacitat pedagògica que també es feia menció del senyor Tavernero, destaca qüestions com la importància del servei públic de salut, la importància també d'informar el pacient i de com empoderar el pacient a l'hora d'abordar situacions tan complicades. com les de la malaltia. També qüestions com la necessitat de tenir hàbits i recuperar alimentació i reduir consum de productes com productes amb greix, alcohol, etc. També amb l'excel·lència en la investigació i la innovació, però també ens fica deures a les institucions. a nivell, doncs, hi cito i són qüestions obertes al debat, però en l'àmbit de l'educació, en l'àmbit de la contaminació de les ciutats i, per tant, com les ciutats tenim molta feina a fer encara per ser espais més amables amb les persones i, per tant, menys malaltissos, permetin-me l'expressió. Però també cita qüestions com la prohibició del tabac i la incidència del tabac i el càncer. Per tant, una persona... que des de l'excel·lència científica és capaç també de desbordar l'àmbit només científic i des d'una pedagogia i també exigència cap a les institucions fa que sigui una figura única i que per tant sigui un honor com a Ajuntament poder-li otorgar aquesta medalla.

Gràcies, alcalde. Volia començar fent una petita reflexió. Les medalles són reconeixement de la institució i per tant fora bo que quan s'aprovessin s'aprovessin amb àmplies majories i per tant que hi hagués un treball previ i que els punts a votació siguin bastant consensuats amb la majoria de grups. I això és qüestió del govern, no és qüestió ni de la senyora León ni de cap dels possibles persones que puguin accedir a un reconeixement de la institució. Perquè si no surt amb una àmplia majoria el reconeixement queda un punt i això em sembla que no és de rebut per qualsevol persona susceptible per la seva trajectòria professional, pel seu activisme cívic, pel que sigui, accedir a una medalla d'aquest tipus. Insisteixo, com a reconeixement de la institució. Pel que fa al cas de la senyora Loles León, és evident que els èxits professionals i la trajectòria l'avalen amb una trajectòria artística dilatada i d'una qualitat molt elevada, però sí que és cert també que és una persona nascuda a la Barceloneta, català no parlant, que ha atacat la normalització lingüística i que ha menystingut el nostre entendre als un dels pilars de cohesió social i d'identitat cultural de la nostra ciutat. I que també ha qüestionat una qüestió que em sembla que ens defineix els barcelonins i barcelonines i la ciutat de Barcelona, que és un clima de tolerància, convivència i respecte que en general hem tingut a la nostra ciutat. I atacant aquests elements a una ciutat que, si una qüestió destacada és per la seva capacitat d'acollida i d'integració i de treball en la diversitat i que ho continua fent, doncs ens sembla que no fem un bon favor a la ciutat i per això, doncs, malauradament, hi votarem en contra.

Gràcies, Tinenta. Avui hi ha tres proposicions de Junts, PSC i Comuns que o bé reprodueixen íntegrament o s'assemblen molt a propostes recents d'Esquerra Republicana en comissions o plenari i ens n'alegrem perquè les nostres propostes no tenen copyright, són totalment copyleft i per tant ens n'alegrem molt que ens escopin i les facin la sotmetin també a debat i votació. De fet, gairebé els diria que si es volen fer d'Esquerra, doncs tenen les portes obertíssimes i estaríem encantats que s'hi unissin. Dit això, entrant a la iniciativa de Junts en concret, Esquerra Republicana persistim en la defensa de la llengua catalana. De fet, ara comptava, hi ha hagut 17 tongades de comissions i plenaris des de l'inici del mandat, ara que ens apropem a... a la meitat del mandat i Esquerra Republicana hem portat 18 iniciatives en relació a la llengua catalana d'àmbits molt diferents perquè com tots i totes sabem la qüestió de la llengua catalana va des de l'ús social i per tant parlant també de drets com comentava ara la regidora González i de donar eines per a tothom. També va d'atenció i com l'administració s'adreça a la ciutadania, va de contractació i subvencions, va de l'ús intern i l'ús institucional, etc. O va també de l'ús en sectors econòmics, com també podrem comentar després amb la iniciativa que presentem avui. Com dèiem, presentat 18 iniciatives i a més hem aconseguit incloure en acords pressupostaris també algunes de les propostes que estan tirant endavant. Algunes amb major èxit i altres amb menor èxit. I ho seguirem fent. I ho seguirem fent també fora de la institució, treballant amb entitats com Òmnium Cultural, amb Plataforma per la Llengua, amb la Cal, etcètera, etcètera, com hem anat fent i com seguirem fent. I també ho seguirem fent com Esquerra Republicana en tots els territoris de parlar catalanes. Parlava de la situació al País Valencià, però tenim també la situació de la Catalunya Nord amb la Bressola i tots els problemes que estan tenint per poder seguir tenint educació en llengua catalana, els atacs que hi ha hagut històricament també a la franja de Ponent, a les Illes i altres àmbits en què sí que hi ha un ús una mica millor, com pot ser a Andorra, on també hi ha molts reptes com a l'Alguer, i també en el cas que ens ocupa el Principat de Catalunya Especial a la ciutat de Barcelona. Seguirem treballant perquè és un dels pilars de cohesió social i els atacs vinguin d'on vinguin els respondrem. I és veritat, i per això votarem a favor avui d'aquesta iniciativa, que d'aquestes 18 iniciatives encara hi ha moltes qüestions que s'han de tirar endavant. I per tant, més enllà que estem orgullosos, per exemple, d'haver multiplicat per dos i mig el pressupost que destinava aquest Ajuntament al català, que és una bona notícia que hem impulsat i que hem liderat des d'Esquerra Republicana, doncs també és cert que hi ha moltes altres accions d'aquestes 18 que encara han de tirar endavant i, per tant, votem a favor de la iniciativa i demanem al govern que es posi els pries en aquest sentit.

Gràcies, alcalde. Bon dia. M'agradaria començar fent una petita prèvia. I és que el sector de la moda és un sector que no és només indústria. Hem parlat molt d'indústria creativa, d'indústria. però és un sector que és art, que és artesania, que també és indústria, una indústria molt important i que ha tingut una història molt important al nostre país i amb una evolució que tots i totes coneixem, des de l'antic sector potent del tèxtil a un sector molt més creatiu com el que és actualment. I també és un sector... que té unes implicacions econòmiques, socials i ambientals molt importants i al final em referiré a les qüestions socials i com també ens sembla a Esquerra Republicana que hauríem d'incloure altres mesures en aquest pla estratègic. Creiem que... aborda el sector des de la visió integral i transversal de tot l'ecosistema i per tant això és positiu, una mirada metropolitana i col·laborativa que combina accions culturals empresarials, formatives i ambientals i que també posa l'accent en un àmbit que és molt rellevant que és la qualitat de l'ocupació en els oficis. Dit això, també és veritat que em sembla que el pressupost és clarament insuficient. Pot haver-hi un desajust important, em sembla, entre ambició i recursos i, per tant, el que creiem és que cal dotar-lo de més intensitat per poder tirar-lo... i també, per altra banda, trobem a faltar concreció temporal i manca d'indicadors de seguiment per poder-lo tirar endavant. També hi ha accions que depenen, la majoria d'accions, de fet, depenen d'acords amb altres administracions i, per tant, aquí haurem de vetllar que les interlocucions garanteixin que aquestes accions tiren endavant i també pel que fa amb la relació amb la iniciativa privada. Hi ha una altra qüestió que ens sobta abans d'entrar al punt final que volia comentar. La primera acció estratègica és fer una reflexió estratègica i un estudi mapatge del sector de la moda. Em sembla que això hauria de ser una qüestió prèvia per poder abordar un pla estratègic. Per tant, em sembla que tenim un risc de dispersió a causa de la varietat d'accions proposades i d'actors, però entenem que el lideratge de l'Ajuntament de Barcelona ens hauria de garantir que això I per últim, pel que fa a les implicacions socials, m'agradaria afegir un element que és el de la pressió estètica com un àmbit important. Nosaltres fa més d'un any que vam demanar una mesura de govern en aquest àmbit que no s'ha desenvolupat. Des del govern d'Esquerra Republicana de la Generalitat sí que es va desenvolupar una feina molt ingent en aquest àmbit, perquè quan parlem de pressió estètica parlem de salut mental i parlem de trastorns. Per tant, parlem de qüestions molt sensibles i molt rellevants amb un impacte molt important, especialment, i també a la gent més jove. Per tant, creiem que cal un acord de ciutat per garantir diversitat de talles i garantir també que els cossos diversos són presents a totes les passarel·les de la ciutat. Gràcies.

Gràcies, Tidenta. Nosaltres votarem a favor d'aquest punt bàsicament per dos motius, perquè estem d'acord amb que es recuperi el lideratge municipal d'aquesta fundació i també respecte als canvis en objecte, visió i funcions que s'incorporin tots els elements relacionats amb l'economia blava també em sembla correcte i per tant hi votem a favor.

Gràcies, però no del PP. Bé, primer, agrair la informació que s'ha enviat per part del govern i que hem demanat també a la comissió. Nosaltres, pel que fa als objectius en genèric de la Fundació, no els veiem malament, perquè són objectius de foment de la innovació, de la ciència, etcètera, i per tant, tampoc no hi ha massa a dir, però sí que tenim dubtes respecte a dues qüestions. Primer, la informació que ens ha passat al govern, doncs hi ha llistat d'entitats que hi participen i entenem que són entitats amb les quals l'Ajuntament de Barcelona ja per la seva posició de lideratge en una ciutat que creix el lideratge tecnològic i científic, com s'ha dit a l'Estat i a nivell europeu, doncs ja hi té relació, ja hi arriba i per tant ja pot generar projectes conjunts i per això no acabem de veure quin és el valor afegit real, tangible, que ens pot aportar aquest canvi de posició dintre de la Fundació. Per tant, nosaltres farem una abstenció perquè el que volem és analitzar en els propers mesos quin impacte real té i veure exactament fer una valoració després de poder analitzar això, com deia, els impactes que té aquest canvi. Gràcies.

Llegint la iniciativa, però encara, diguéssim, havent escoltat la intervenció, realment vostès volen crear una realitat. Vostès van anar fa pocs dies a Sants amb una pancarta, estaven vostès sols. Saps quin és el problema? Que vostès no parlen amb les entitats de Sants. Sants, si té un element característic que el defineix com un barri amb una gran cohesió social, és que té un teixit associatiu molt ric. molt divers i amb una intensitat que és pràcticament increïble. I aquest eixit associatiu no situa canvies com un tema central de les seves problemàtiques, situen molts altres temes que podríem parlar amb calma sobre el barri de Sants i que són molt més problemàtics que canvies. Per tant, primer element, la seva intervenció demostra això, que vostè el que vol és crear una realitat de confrontació que el barri no hi és. Quatre coses que li volia comentar a part d'aquesta. Primer, canvies ha d'acabar sent un equipament pel barri? Sí, òbviament. Segon, canvies un tema gran preocupació com l'idea abans pels veïns de Sants? No. Què ens diu l'experiència? Tercera cosa, que el tema canvies o es tracta amb diàleg i es tracta amb consens i es tracta amb treball amb les entitats o el que farem és senzillament anar repetint el que va passar quan vostè ho citava 11 anys enrere, em sembla que deia, no? que és senzillament generar, literalment, gairebé, un incendi al barri, polaritzar el barri de tal manera que el que es provoqui és generar conflicte, generar confrontació i al final per què? Amb quin resultat? Cap resultat. Vostè el que vol? Vol resultats? O senzillament el que vol és generar conflicte? Em sembla que, tal com ho ha plantejat, és evident que vostè el que vol és generar polarització al barri per intentar entrar-hi d'alguna manera en lloc de buscar cap resultat tangible que millori la situació o que canviï la situació. Per tant, què cal? Cal avançar amb la modificació de pla general metropolità que faci realitat el canvi urbanístic previst a la zona, amb consens també i també sense deixar cap veí o cap veïna en una situació pitjor que l'actual, com passava amb la proposta, diguéssim, que no ha acabat veient la llum per part del govern municipal, i cal afrontar una situació com la de Canvies de la mà del gran teixit associatiu que té el barri de Sants i gran per volum i gran també per qualitat i amb diàleg amb tothom. Per tant, com que vostès no volen això, no volen canviar la situació, sinó senzillament el que volen és generar soroll i embolic, Esquerra Republicana mai ens trobarà en aquesta tessitura i, per tant, hi votarem en contra.

Sí, només una frase, que hi ha una cosa encara més exòtica, que és voler repetir el que quan s'ha fet s'ha vist que no funciona. Per tant, busquem solucions en lloc de repetir errors del passat.

Gràcies, alcalde. El 28 febrer d'enguany el plenari del Consell Municipal va aprovar per una àmplia majoria, de fet un 85% dels regidors d'aquest plenari, a instar al govern municipal a elaborar un pla d'enfortiment de la presència i de l'ús de la llengua catalana en el sector de la restauració de la ciutat. Segons Plataforma per la Llengua, informava aquests dies, amb el pla que estan fent de radars de queixes en l'àmbit lingüístic, el sector de la restauració està situat al capdavant en la vulneració de drets lingüístics. Vam fer aquesta proposta perquè les dades que són evidents i no les tornaré a repetir, aquesta dada de la plataforma per a llengua també que he comentat ara, però el sector de restauració és un sector molt important a la nostra ciutat i és un sector molt important per donar visibilitat al català a la nostra ciutat i és un sector que pot jugar fàcilment un rol de tractor a l'hora de revertir el procés de minorització del català que pateix en altres àmbits socioeconòmics. A més, el propi sector, el propi gremi de restauració, es va posar a disposició per col·laborar amb l'Ajuntament per tal d'enfortir l'ús social del català. Tal com hem pogut comprovar, tres mesos després de l'aprovació, el govern municipal no ha fet cap gestió en aquest sentit. I, per tant, presentem aquest seguiment, més que esperant resposta perquè sabem que és aquesta, sinó que el presentem perquè es posin les piles en aquest àmbit. Tenim un sector disposat a treballar amb un projecte en col·laboració amb l'Ajuntament. Tenim una iniciativa aprovada pel 85% d'aquest Consell Plenari, per tant, posin-se.

No, agraeixo la resposta. També és veritat que portem ja dos mesos des de l'aprovació de la iniciativa i que també aprofitant que ve l'estiu i per tant la temporada d'ús més intensiu dels serveis de restauracions que hagués estat molt interessant poder arribar en aquesta temporada i també les referències que ha fet, evidentment, a les altres entitats que tenen afiliats i afiliades en l'àmbit de restauració amb qui també s'haurà de col·laborar. Esperem el resultat de totes aquestes gestions que diu que s'estan fent internament per veure resultats tangibles de portes enfora.

Gràcies, alcalde. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda Primer, instar al Govern d'Espanya a fer arribar, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, a les persones jutjades pel règim del general Franco o a les seves famílies que hagin sol·licitat els certificats de nul·litat de les respectives sentències, especialment als ciutadans i ciutadanes en veïnatge a Barcelona el 1939 víctimes de l'aparell judicial de la repressió franquista, segons el llistat elaborat per l'Arxiu Nacional de Catalunya, com a acte de repressió jurídica a totes aquelles persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura, així com a les seves famílies. Segon, demanar igualment la rehabilitació dels treballadors i treballadores municipals que van ser represaliats pel franquisme i el lliurement a aquestes persones o a les seves famílies dels corresponents certificats d'anul·litat de les sentències, atès que l'Ajuntament ja va anul·lar el 2018 els seus expedients de depuració contra personal municipal. Tercer, celebrar en guany un acte institucional al Saló de Sena en homenatge a les víctimes del règim dictatorial del general Francisco Franco, així com a les seves famílies, les quals també van patir de forma cruel la repressió de l'estat feixista. Quart, organitzar un seguit d'activitats culturals que reivindiquin la memòria de totes aquelles persones represaliades, injuriades, depurades, torturades, empresonades i en alguns casos assassinades pel seu compromís amb els valors democràtics i la seva oposició a la dictadura. Cinquè,

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Senzillament, per no reiterar-me, tenint en compte tots els informes que s'han comentat a nivell de serveis jurídics com de direcció de... de mobilitat, doncs votarem a favor de desestimar aquesta reclamació. Gràcies.

Regidor Castellana. Gràcies, alcalde. Nosaltres, primer de tot, dic que estem a favor de l'eina, però hi tenim diversos paròs que faran que avui ens abstinguem en aquesta votació. Vam donar informació sobre projectes, com ha dit el tinent d'alcaldia, Jordi Valls, i tenim manca d'informació per aquestes clàusures de confidencialitat, no només per les empreses, sinó pels projectes que desenvolupen aquestes empreses. Per tant, entenem que aquí es perd traçabilitat de recursos públics i en aquest sentit veiem que hi ha manca d'informació, perquè sobre els sectors que s'han comentat, hi ha sectors en els que és evident el seu impacte social i econòmic a la ciutat, però n'hi ha d'altres en els que podem entrar en contradicció amb normatives que aprovem a l'Ajuntament, amb normativa municipal. Per exemple, l'àmbit de l'e-commerce també inclou, per exemple, dark kitchens, i aquí a la ciutat estan prohibides. Per tant, aquí... o el sector del gaming, en què hi ha aplicacions en què són molt positives i totes coneixem, però també hi ha aplicacions d'impacte d'optors a nivell social. Per tant, tenint en compte aquesta manca de capacitat de poder tenir tota la informació, farem abstenció. Gràcies.

Gràcies. En primer lloc, i no ho he fet al punt d'abans, i m'excuso saludar els treballadors i treballadores d'educació canina al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona, amb qui hem pogut compartir reunions de treball i reivindicacions. Aquest conveni implica un compromís... inèdit pràcticament de construcció d'habitatge públic de la Generalitat a Barcelona i va passar amb un govern d'Esquerra Republicana. Potser és casualitat però potser no és casualitat. I aquest conveni el que marca és, com deies, aquest compromís històric per abordar la pitjor problemàtica que tenim a la ciutat de Barcelona. És evident que l'escala del problema és molt més gran, la magnitud del problema és molt més gran que la solució que es pot tirar endavant, però el que a mi es fa fent, i per tant jo crec que és positiu, que la Generalitat per primer cop en dècades s'impliqui en la construcció, més enllà de la rehabilitació, s'impliqui en la construcció d'habitatge nou a la ciutat i, per tant, més enllà de fer auguris de fracàs d'aquest conveni, jo crec que és positiu també, i així és que republicana normalment ho fem, quan altres grups en els àmbits de govern fan coses positives, també ens agrada reconèixer-ho, també en aquest cas reconèixer el compromís que va mostrar el govern de Generalitat liderat pel president Pere Aragonès amb l'habitatge a Barcelona. Per tant, i per acabar, esperem que el conveni es desenvolupi com pertoca. Per tant, hi votarem, òbviament, a favor.