Jordi Coronas Martorell

Sí, moltes gràcies. Avui votarem també a favor d'aquesta compra per aquest import de 22,35 milions d'euros, amb els quals Barcelona passarà a tenir el 100% d'un edifici de 20.613 metres quadrats al cor de la ciutat. I això fa completar la propietat d'un immoble que ja és mig nostre i que és estratègic per a l'organització interna i per a la relació amb la ciutadania. També, vista l'informe i la valoració, sabem que l'Ajuntament no està pagant per damunt del cost de valoració, sinó que compra lleugerament per sota d'aquesta valoració tècnica. I després hi ha altres elements a tenir en compte. En primer lloc, que la concentració de serveis en aquest edifici permetrà deixar de pagar aproximadament 1,5 milions d'euros anuals en lloguers d'oficines que avui són disperses. I també que durant un màxim de 5 anys l'Institut Nacional d'Estadística continuarà ocupant una part de l'edifici i pagarà encara un estimat d'un mig milió d'euros l'any. Si sumem aquests factors, l'operació tonalògica financera clara a mitjà termini. Però el més important és que aquesta compra pot desencadenar coses positives en matèria d'habitatge. Els informes vinculats a aquest expedient indiquen que, un cop reubicats els serveis municipals a via l'Aetana 810, es podrien transformar en habitatge dotacional diversos edificis municipals de Ciutat Vella. Parlem d'un potencial d'uns 72 habitatges en el parc actual i fins a 82 habitatges si s'arriba a adquirir la resta de parts privades. I això en un districte tan tensionat com Ciutat Vella, doncs és una oportunitat que no es pot deixar escapar. En resum, Esquerra donem suport a aquesta proposta, a aquesta compra, perquè el preu és raonable, perquè permet estalviar despesa corrent i, sobretot, perquè obre la porta a guanyar decenes d'habitatges públics a Ciutat Vella, però fem aquest bo favorable lligant-lo també a tres exigències. A que hi hagi habitatge en calendari, a que no es faci cap pas enrere en la proximitat dels barris i llum màxima sobre els costos de rehabilitació i terminis d'execució.

Bé, és innegable que hi havia un consens polític, però també social, a modificar una ordenança que estava ja a punt de complir 20 anys. Dues dècades és molt de temps, la ciutat ha canviat, les dinàmiques socials també, i els problemes de convivència també han evolucionat al llarg d'aquests anys. Avui és un dia important i per això hi ha potser una mica més d'esforç d'escenificació per part dels grups a l'hora de marcar el posicionament sobre aquesta ordenança. I l'escenificació està molt bé. Però avui aprovem un text jurídic. Perquè aquí, escoltat, semblava una competència entre quin alcalde havia posat més multes. Jo pensava que les multes les posava la Guàrdia Urbana. No sabia que el senyor Collboni o la senyora Colau anaven amb un talonari de receptes a la mà posant multes pel carrer. Però en qualsevol cas... està molt bé que es posin a competir en quin alcaldes han posat més multes. Nosaltres ja vam demanar al setembre de 2023 que es fes una nova ordenança actualitzada a la realitat de Barcelona, a la Barcelona d'avui i a les seves necessitats actuals. Crec que hi havia un consens polític, la majoria de grups també ho van creure oportú. Van demanar una ordenança clara, coherent i que deixés clara la seva fórmula d'aplicació tant per l'autoritat que l'ha de fer complir com pels ciutadans i ciutadanes que han de saber sense cap mena de dubte què poden i què no poden fer a l'espai públic. I des d'aquest moment la nostra prioritat bàsica ha estat la inclusió de mesures que blindin un enfocament també social de drets i de convivència a la nova ordenança de civisme. Perquè l'ordenança no pot ser una eina únicament punitiva. Ha de servir també per garantir una bona convivència a la ciutat a través de la proporcionalitat, de la mediació. i de la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat. Per tant, és necessària una mirada social inclusiva que eviti sancionar aquells que per la seva situació de vulnerabilitat com a causa amb l'ordenança actual poden ser sancionats, fet que suposa revictimitzar-los i agrojar encara més la seva pobresa. Què és el que hem plantejat des del grup d'esquerra? En primer lloc, prioritzar la mediació i ampliar els equips d'intervenció comunitària. En segon lloc, ampliar el catàleg de mesures alternatives a la sanció amb una mirada restaurativa. S'ha demostrat i s'està demostrant més eficaç en segons quines infraccions, que no pas la multa econòmica, que al cap i a la fi qui la pot pagar la paga i qui no, no la paga i si no té res tampoc se li pot embargar. Les mesures alternatives són pedagògiques i també aconsegueixen millors resultats a l'hora d'evitar reincidències. Per tant, és imprescindible que la nova ordenança ampliï la seva aplicació i també el catàleg de mesures alternatives a la sanció per garantir que qui vulgui pugui optar per aquesta via al 100%. I hem acordat amb el Govern l'elaboració d'un decret que s'aprovarà en unes setmanes i tenim una miqueta de pressa, senyor Batlle, no volem esperar gaire amb aquest decret, per recollir aquest àmpli catàleg de mesures alternatives a la sanció. També des del grup d'Esquerra vam acordar pressupostàriament la incorporació de 100 agents extraordinaris a la Guàrdia Urbana per l'horari nocturn i la Franja de Besòs, també per ajudar a la correcta aplicació de la norma. i l'establiment de criteris de proporcionalitat i d'intervenció social en tots els procediments sancionadors. I per últim, atès que en aquest mateix plenari fa poc s'hi va produir el debat, vam exigir que cap sanció administrativa perjudiqui les persones migrades en els seus informes de reglament, i per tant això no figura en el text, s'ha rebutjat una alegació en aquest sentit, i en definitiva creiem que l'ordenança de convivència d'avui a la ciutat de Barcelona, la que aprovarem, Potser no és perfecte, però el que segur és que és millor que la que teníem ahir, perquè cal recordar que teníem una ordenança de convivència de difícil aplicació que sancionava també a persones en situació de vulnerabilitat i que avui totes aquestes coses han canviat a millor.

Gràcies. Bé, fa aproximadament cinc anys el grup d'Esquerra Republicana al districte de Sant Martí ja va demanar que es modifiqués el pla d'usos, un pla d'usos que era ja obsolet aleshores i avui, cinc anys més tard, també hem de dir que malauradament en alguns indrets arribant tard. Per això s'ha creat aquesta àrea de tractament específic, perquè hi ha zones del carrer Rugent o de Rambla del Poblenou, en els quals el pla d'usos arriba tard. En qualsevol cas és un pla necessari. però també cal tenir en compte com pla d'usos només és útil si s'hi aplica i si es fa complir. I per això hem considerat imprescindible reforçar tres elements clau que han d'acompanyar aquest instrument urbanístic i així ho hem acordat amb el govern municipal. En primer lloc, que cal garantir una capacitat inspectora suficient, perquè sense inspecció el pla es deveu en paper mullat i proposem que el mateix pla incorpori una disposició adicional que asseguri recursos humans i tècnics per al seu correcte compliment. En segon lloc, també creiem que la transparència i l'avaluació són imprescindibles i per això hem acordat l'elaboració d'un informe anual que reculli de manera clara el resultat de les inspeccions, quines infraccions s'han detectat, quines sancions s'han imposat i l'evolució d'aquest pla. I per últim, també creiem que els plans no són una figura inamovible amb el temps perquè la ciutat canviï, els barris també, I en aquest sentit hem acordat una revisió quinquenal del pla d'usos que permeti actualitzar-lo quan faci falta, corregir disfuncions i adaptar-lo a les noves realitats sense haver d'esperar a situacions límit o irreversibles. En definitiva, avui votem a favor d'aquest pla perquè és una eina necessària, però també exigim que vagi acompanyat dels recursos, seguiment i revisió, perquè ordenar usos no és només aprovar un document, ordenar usos també és garantir que funcioni el servei dels veïns i veïnes dels barris de Sant Martí.

Sí, gràcies. La proposta del grup de Junts per Barcelona posa damunt de la taula una realitat que fa molt, que dura. que és que el comerç de proximitat a Barcelona pateix i que necessita una resposta estructurada, ambiciosa i urgent i no només accions puntuals o a reacció dels problemes. Compartim plenament, per tant, la necessitat que hi hagi un pla d'impuls i suport al comerç amb un diagnòstic per a districtes, amb mesures concretes, amb un calendari clar i amb els recursos pressupostaris que calguin per poder-lo fer efectiu. Entrant en alguns dels punts, coincidim en la necessitat de millorar la governança del comerç urbà, dotant-nos de més eines de promoció i de coordinació. En aquest sentit, veiem amb uns ulls la proposta de crear una agència de promoció del comerç urbà o, com a mínim, d'obrir nous espais estables de diàleg amb el sector, que es podria fer, per exemple, a través del Consell de Comerç, que és un òrgan, que existeix, però que els successius governs municipals han renunciat sistemàticament a convocar. Pel que fa a l'ús de la llongua catalana, també recordar que Esquerra Republicana, conjuntament amb el Gremi de Restauració, hem impulsat la campanya al català ben servit, amb l'objectiu de recordar la normativa, els establiments de restauració i de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants de la nostra ciutat, una campanya que també seria fàcilment ampliable als establiments comercials. I en relació als supermercats de 24 hores, avui mateix presentem una iniciativa per impulsar també una estratègia específica i un pla especial de ciutat que complementi les campanyes d'inspecció per evitar el monocultiu comercial i l'incompliment de les normatives urbanístiques, laborals o de salut. I pel que fa als comerços centenaris, també vull recordar que Esquerra Republicana van presentar una iniciativa per elaborar un català complementari al d'establiments emblemàtics amb l'objectiu d'ampliar la protecció, la promoció i el seguiment de molts altres comerços que, tot i que no formen part del catàleg actual, són singulars i constitueixen una part viva de la història de Barcelona, però a hores d'ara això encara es fa esperar. Compartim en general moltes de les altres qüestions que Junts apunta, trobem a faltar d'altres que apuntin en la línia de com combatre la competència del comerç electrònic, de les grans multinacionals, o com afrontar tota la qüestió de l'increment desproporcionat de preus de lloguer dels locals. Però, en definitiva, donarem suport a aquesta proposició perquè creiem que el comerç de proximitat necessita polítiques valentes, planificades i sostingudes en el temps, sobretot si volem preservar un model de ciutat perquè sigui més col·leccionada, més viva i amb identitat.

Alcalde, crec que falta la proposta d'Esquerra Republicana abans.

Gràcies, alcalde. Bé, Barcelona sempre ha estat una ciutat oberta, oberta al mar, oberta a altres cultures, oberta a noves idees, i el seu èxit ve precisament d'haver sabut transformar aquesta obertura en una manera de viure. Però una ciutat oberta no és una ciutat sense regles. I en els darrers anys aquest equilibri s'ha trencat. I avui parlarem d'un exemple de com s'està trencant aquest equilibri, perquè en els darrers anys s'ha obert un nou supermercat de 24 hores cada dos o tres dies. Han proliferat a una velocitat i intensitat que altera els eixos comercials, el funcionament de l'espai públic i la vida dels nostres barris. I a més, en els últims dos anys les inspeccions municipals han detectat més de 2.700 irregularitats. És a dir, que el 60% dels establiments investigats presenten alguna infracció, amb una mitjana de 13 infraccions per local inspeccionat. Però estem més acostumats a fer veure que no veiem allò que passa i a mirar cap a un altre costat mentre anem perdent Barcelona. I la nostra Barcelona són els carrers en comerç de proximitat que fa dècades cobren la persiana. També són les places on juguen els infants, els espais compartits on es fa comunitat, i quan aquesta manera de viure es trenca, Barcelona deixa de ser Barcelona. I no és casualitat que Barcelona lideri rànquings de pressió turística per damunt de Nova York o Cancún. Tampoc és casualitat que concentri algunes de les zones més gentrificades de l'Estat. Ni és casualitat, no és casualitat, que en els darrers quatre anys s'hagin atorgat prop de 700 llicències de supermercats de 24 hores. 700. Defensar Barcelona és dir prou avui. No volem ser una ciutat on tot s'hi val. Barcelona ha d'acabar amb la barra lliure, que fa que perdem la ciutat. Perquè Barcelona no és una ciutat d'usar i tirar, ni és una botiga de souvenirs, ni un supermercat obert les 24 hores, perquè això no surt gratis. I pel camí convertim els nostres carrers en espais on es consumeix, però no s'hi conviu. convertim els carrers en espais on tot és substituïble, però res és propi. I pel camí perdem el més valuós que tenim, la nostra identitat. I no per casualitat, sinó per marca de planificació i absència de límits que donen com a resultat que es va erosionant aquesta identitat. I defensar la identitat de Barcelona no va contra ningú, no va contra qui emprèn, ni va contra qui treballa, no va contra el dinamisme econòmic. Perquè qui va contra la gent és qui expulsa veïns i veïnes. és qui fa negoci a la precarietat laboral o qui permet que el descans i la convivència siguin sacrificables. Protegir la identitat de Barcelona és posar límits. No es tracta de posar fre a l'activitat econòmica, sinó de garantir que l'activitat econòmica es desenvolupi a favor de la ciutat. I nosaltres volem una ciutat on ningú hagi de marxar perquè no pot pagar el lloguer, on ningú treballi de nit sense drets i continuï sent pobre, on ningú vegi alterada la seva vida quotidiana perquè uns pocs converteixen els barris en espais sense límits, nosaltres volem una ciutat en carrers vius i en caràcter. I això és defensar la identitat de Barcelona. I això és imprescindible si volem conservar la nostra manera de viure. Perquè estimar Barcelona és governar-la. I durant massa temps s'han ajornat decisions. La política ha parlat molt i ha actuat poc. quan permetem que l'habitatge sigui un bé especulatiu, quan deixem que determinats models comercials es multipliquin sense control, quan deixem que el català desaparegui de la nostra ciutat, quan renunciem a governar el turisme, el que fem és renunciar a un projecte de ciutat, i això també és una decisió política. I aleshores el que fem és trair Barcelona. I és responsabilitat d'aquest Ajuntament planificar, vigilar, inspeccionar i sancionar quan calgui. I per això la nostra proposició incorpora un pla especial urbanístic d'àmbit de ciutat que estableixi criteris comuns i també especificitats per barri. I per descomptat, un reforç extraordinari de la inspecció municipal. Perquè quan inspeccionem, trobem. A l'hora, és responsabilitat d'aquest Ajuntament garantir l'aplicació també del nou reglament d'estrangeria en favor de les víctimes d'explotació laboral. I mira, la solució és clara. Es diu regulació pública, no per prohibir, sinó per protegir. I aquesta setmana ho demostrem amb fets. Avui, posant límits als supermercats de 24 hores per defensar el comerç de proximitat i els nostres barris, i ahir, regulant els jugadors de temporada per tancar les portes a l'especulació i tornar a fer normal tenir un allar. Estimar Barcelona, protegir una ciutat que sigui per viure, són sinònims. No una ciutat angoixada, ni desarrolada, ni que expulsi. I nosaltres ens l'estimem. I ho diem amb orgull i ho demostrem amb fets. La deixadesa d'anys de govern se'ns porta a perdre Barcelona. A urgències sense resposta que ens obliguen avui a recuperar el control de la ciutat. Aquest Ajuntament ha de recuperar les regnes de la ciutat perquè volem recuperar la nostra Barcelona.

Molt bé. Doncs agraïn els vots favorables, per descomptat. Jo crec que avui enviem un missatge clar. I és que... totes aquestes persones que acumulen milers d'infraccions, aquests negocis que acumulen milers d'infraccions greus, amb activitats no autoritzades, amb problemes de salut pública, amb incompliments laborals, amb frau fiscal o fins i tot en condicions d'infrahabitatge, doncs els dient que això per nosaltres no és comerç de proximitat, que això és precarietat, explotació i degradació urbana i que a Barcelona no ho permetrem de cap manera. Gràcies.

Sí, gràcies. Bé, és veritat que manca de pessebre. Han intentat tirar d'imaginació, però la imaginació trobo que és molt limitada quan falten idees, que és el que crec que li passa al Partit Popular darrerament amb aquest Ajuntament. I me'ls imaginava amb un dau per decidir que parlarien. I aquest dau tenia cinc cares que posava seguretat i una cara posava ocupes. I el van llançar i va tocar seguretat. I aleshores va arribar el president de grup i va dir, a veure, grup, de què ens tocarà parlar aquest plenari? I algú li va dir, Dani, no t'ho creuràs, però ens toca parlar de seguretat. I aleshores van pensar, seguretat, Nadal, seguretat, Nadal, què podem fer amb seguretat i Nadal? I van dir, o fas un pla o fas un dispositiu especial. I això és el que avui ens presenta el Partit Popular. M'ho imagino així, perquè, clar, presentar coses que per descomptat s'estan fent, doncs no deixa de ser voler agafar les regles i el protagonisme d'un tema que afortunadament en aquesta ciutat es fa i que no és nou. De fet... L'operació Nadal ja es va posar en marxa l'any 2024 i enguany es va anunciar el 28 de novembre i està vigent des de l'1 de desembre d'enguany fins al 19 de gener del 2026. Una operació que ja preveu ser aplicada a les fires de Nadal en eixos comercials, en zones turístiques, en espais de gran afluència com la Sagrada Família, la Rambla, el Paraguell, el Torró de la Rovira, el Passeig de Gràcia, etc. I que es du a terme amb una estreta coordinació entre la Guàrdia Urbana i el cos de Mossos d'Esquadra i que intensificaran el patrullatge uniformat i mix a peu potenciant aquests jocs on hi haurà una major afluència de compradors. I a més es preveu un dispositiu per garantir la seguretat viària i la mobilitat. És a dir, que el pla hi és. jo ara li diré algunes frases que vaig escoltar a la darrera comissió de presidència, on es deia no es poden inventar protocols que ja existeixen, o això no és la funció d'una iniciativa política, o la seguretat operativa no es fa amb brainstormings de grups, sinó amb criteris tècnics i professionals al capdavant, o aquesta, si fos tan fàcil, Guàrdia Urbana no portaria tant de temps refinant aquests protocols. Aquestes frases les va dir la seva regidora del seu grup, la senyora de Bessa, que ara no hi és, però consta en el vídeo, tal com ho deia, davant d'una proposta per gestionar els espais de gran afluència que va presentar el grup d'Esquerra a la comissió de presidència. No ho sé. és curiós perquè sembla que se les estic dient a si mateixa, que se les digui a vostè avui mentre es presenta aquesta proposta. En qualsevol cas, és evident que el que ens preocupa ara és que aquests mercats de Nadal siguin un èxit, no generar alarma més innecessària, més enllà de la que ja s'assumeix des dels cossos, les forces de seguretat i protecció civil, i per tant li voldrem en contra.

Em poso de peu perquè, home, el vull veure. Avui no et diré, senyora Sanz, com faig habitualment amb aquest ple, avui et diré, Janet, has dit el tramvia, el puto tramvia. Perdoneu per l'expressió, com el vam suar aquest tramvia. Jo crec que el dia que el tramvia acabi fent el seu viatge d'unió a la plaça Francesc Maciat demano públicament que la Janet i a mi ens deixin portar-lo el primer dia, el primer trajecte. Ens ho mereixem. Jo recordo que quan vaig entrar de regió d'aquí la... tinenta d'alcaldia Sant, s'estrenava com a tinenta d'alcaldia d'urbanisme i no sé si va tardar dos, tres o quatre dies en anunciant la suspensió de llicències d'habitatges d'ús turístic i jo vaig dir, mare de Déu, això és sacgejar directament una de les religions d'aquesta ciutat, com és el turisme, el qual ja apuntava maneres que la cosa prometia corbes potents en aquest àmbit. Tranvia, Peuat, visualitzadors de pisos turístics, el projecte de la Mercedes o les tres chimeneies del Paral·lel, la reserva de 30% d'habitatge protegit a la ciutat de Barcelona en sol consolidat, les cuines i els súpers fantasma, la superilla Barcelona, que no és una superilla, però s'aconsegui que tothom li digui superilla, les terrasses, o la via Lalletana. I aleshores fent repàs d'aquests deu anys que porto com a regidor i que hem compartit aquest espai, m'adono que la majoria de coses de les quals com a regidor em sento orgullós les he treballat i o acordat amb la Janet. Perquè la Janet Le podem dir totes les virtuts del món, que és treballadora, ho sabem, incansable, que té convincions fermes també, que és perseverant, no sé si això és una variant millorada de la tossudesa d'Aragó, però és perseverant, compromesa, valenta, s'ha enfrontat amb molts lobbies en aquesta ciutat i no s'ha arronsat, i mitinera, com ha demostrat fa una estona, fa uns mitins fantàstics també. Per posar algun defecte diria que és impuntual, és impossible començar una reunió a l'hora amb ella. Però he perdut unes quantes hores d'espera en reunions per tots aquests temes. Però bé, no ho tindrem en compte. I vull destacar també la seva capacitat i intel·ligència política per arribar i treballar aquests acords, però també per fer una cosa molt difícil en política, que saber pactar els desacords, que també crec que és una cosa molt important i que s'ha de posar en valor. Jo crec que hi ha persones, en aquest cas regidores, que et fan vibrar en la política, Genet, i tu a mi m'has fet vibrar en la política perquè, insisteixo, moltes de les coses de les quals me'n sento orgullós, doncs les hem treballat d'alguna manera junts. I ara recordava el dia que jo vaig tornar de la flotilla del creuer per la Mediterrània, que diuen alguns, acompanyat de l'alcaldessa, Ada Colau, Aquell dia vam fer moltes abraçades, ara te'n recordes? No parlarem d'abraçar. Jo pensava, ostres, quatre dies sense dutxar-me i amb aquesta roba. Deixo fer una olor reclus terrible, però tot i així les feien perquè era important. Hi va haver un periodista, en Jordi Panyella, que va captar una abraçada i va escriure un article. I era la abraçada que ens vam fer, que em vas donar de benvinguda. I ell deia així, la definia com un gest de comunió que elimina matisos, retrets, recels i d'altres arestes que inevitablement va deixant a la pell la brega política diària. Una abraçada de veritat, autèntica, sincera, d'aquells reconfortants. La va saber captar, en Jordi Panyella, crec que molt bé, i la va definir molt bé. Avui marxa la regidora i avui a la Janet li tornaré aquesta abraçada. Evidentment, com no pot ser d'una altra manera, desitjant en nom meu però també de tot el meu grup una bona travessia. Recorda que Ítaca no és una meta en si mateixa, no és una destinació. Ítaca és el camí, els aprenentatges, les coneixences, els ports d'arribada. I en la meva Ítaca personal, tu... has sigut una persona important també i t'agraeixo totes les hores que hem estat discutint pel puto tramvia i altres coses. De veritat, molta sort i encerts.

Sí, prometo, per imperatiu legal, per servir la ciutadania de Barcelona, la meva ciutat, per defensar els drets i deures de Catalunya, el meu país i per la justícia social.

Per imperatiu legal, prometo.

Sí, ho juro.

Sí, ho juro.

Sí, moltes gràcies. Des d'Esquerra Republicana també votarem a favor d'aquests expedients i aprofitem l'ocasió també per agrair, com fem sempre, la tasca que fan els corsos de seguretat, en aquest cas especialment la Guàrdia Urbana i també la ciutadania que col·labora per fer d'aquesta ciutat un lloc millor, més segur i on tots ens sentim més segurs. No ens quedem només en les medalles, jo crec que hi hem insistit sempre i ho fem també en comissions i en plenaris, demanant els recursos humans i també materials que necessiten per poder desenvolupar les seves tasques i voldria aprofitar per fer una crida, una petició perquè determinats equipaments de la Guàrdia Urbana que fa molt de temps que esperen la seva remodelació es puguin tirar endavant i per tant puguin treballar en les millors condicions possibles. I només per acabar, m'ha semblat entendre que la Diada de la Guàrdia Urbana celebrarà el 16 d'octubre, em sembla que ha dit, és una pena, perquè són dies de comissions, concretament si és a la tarda coincidirà amb la Comissió d'Economia, i a alguns regidors que ens agradaria poder assistir no ho podrem fer. No sé si som a temps d'arreglar aquesta data, seria meravellós perquè a aquest regidor que li parli li agradaria poder assistir. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Bé, senyora Colau, jo crec que els comuns de tantes vegades que ens han sorprès ja han deixat de sorprendre'ns del tot. El que queda molt clar és que vostès han demostrat que són els primers en voler sortir a totes les fotos quan són a govern, però després pretenen agafar el Photoshop i esborrar-se quan són a l'oposició. Sobre la proposició en concret, per la part que fa l'impacte econòmic de la Copa Amèrica. Probablement, o gairebé segur, l'esdeveniment no tindrà un impacte econòmic de 1.200 milions d'euros, com es va dir. Malauradament, en la majoria de grans esdeveniments acostuma a passar, que les expectatives es fan molt altes, però la realitat supera a la ficció i, per tant, no es compleixen aquests objectius. Com no es compleixen amb moltes altres coses. Jo recordo, per exemple, que quan vostè era alcaldessa ens van prometre milers de llocs de treball per obrir el comerç més diumenges a la ciutat o 45.000 llocs de treball pel model superior a Barcelona. Crec que tampoc s'han complert aquests objectius. En tot cas, esperem que l'estudi expòs que es durarà a terme a través de la Universitat de Barcelona s'ajudi a esclarir l'impacte real de l'esdeveniment. I si bé cal reconèixer que la celebració de la Copa Amèrica ha servit per accelerar inversions previstes al Port de Barcelona i al Port Olímpic, aquestes, cal dir-ho també, ja estaven previstes i, a més a més, són finançades 100% en diners públics. Esperem que aquestes quantitats no siguin incloses en el balanç final. Sobre la repetició o no de l'esdeveniment de la Copa Amèrica a Barcelona. Nosaltres creiem que decisions com aquestes s'han de prendre quan toquen i no abans d'hora. De fet, la competició entrarà aquest mes en la seva fase final i el balanç cal fer-ho un cop hagi acabat. En tot cas, la decisió ha de prendre sobretot de quines condicions posa l'organització perquè es torni a celebrar i des d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem que en aquests casos, doncs miri, també qui vol una festa a la ciutat que se la pagui. Per tant, la ciutadania no se n'ha de fer responsable d'aquest cos ni tampoc haurien d'optar per la privatització dels espais públics en nom d'uns patrocinadors de l'organització. I finalment, perquè quedi clar, jo crec que la posició d'Esquerra Republicana sobre els grans esdeveniments, ho han dit moltes vegades, nosaltres no som contraris a la celebració de grans esdeveniments a la ciutat de Barcelona, però està clar que aquests han de deixar un llegat a la ciutat i a la ciutadania. En el cas de la Copa Amèrica, n'hi ha aquests 10 milions d'euros d'acord pressupostari que Esquerra Republicana de Catalunya va posar damunt de la taula, per millorar el barri de la Barceloneta en tot el que fa espai públic i mobilitat. Altres qüestions com l'activitat que vam poder gaudir alguns aquesta setmana de la Festa Viu la Vela, en la qual més de 25.000 infants d'aquesta ciutat han pogut apropar-se a aquesta modalitat esportiva. I també dir-ho que trobem a faltar un llegat més de futur, perquè creiem que Barcelona i Catalunya, precisament un dèficit de professionals en el sector de la nàutica, des de patrons professionals, manteniment, dracanes, etc. I, en part, també pels preus elevats de la formació en l'àmbit professional. Aquí, sens dubte, tenim molt de camí a recórrer. En qualsevol cas, avui farem una abstenció.

Sí, gràcies. Bé, després de diverses declaracions, anuncis i titulars al voltant de la figura de l'alcalde de nit, atès que encara no està implementada ni s'ha explicat, sí que des del grup d'Esquerra voldríem saber quan està previst que s'implementi la figura de l'alcaldia de nit i quin és el model de governança nocturna que es preveu implementar a Barcelona a partir d'aquesta figura.

Sí, gràcies, Tinent. Bé, entenc que en els propers dies se'ns convocarà per explicar-nos més abastament del temps d'aquests dos minuts i mig que té avui per respondre a la pregunta com s'implementarà aquest model de governança de la nit i què implica tot això, més enllà d'aquests dos, la comissió que ens ha dit i el Consell de la nit i la figura del comissionat o comissionada. No sé si l'he traït al subconscient i ja sabem que serà una figura masculina o no. Diu que no, perfecte. En tot cas, sí que des del grup d'Esquerra volem incidir en aquesta qüestió perquè considerem que és important el tema de la governança de la nit, ho han expressat en múltiples ocasions, i és important que tinguin en compte tots els sectors, més enllà d'aquest Consell, que els Consells són molt útils, però més enllà d'això amb escolta activa de veritat. És a dir, no ens podem quedar només amb el model d'oci nocturna actual, segurament a Barcelona tenim l'oportunitat l'oportunitat i la necessitat d'anar més enllà amb altres tipus d'oci a la nit a la ciutat de Barcelona, pensant sobretot en el jovent d'aquesta ciutat com a usuari principal i per tant demanant d'una oferta que actualment possiblement no té. També la governança d'incloure tot el que són serveis municipals en horari nocturn i per descomptat estaria bé treballar un conjunt de propostes que vagin vinculats a activitats culturals, activitats ciutadanes, a possible ús d'equipaments municipals, etc. Per tant, expectants... per les explicacions que ens vulguin donar i, en definitiva, jo crec que tots els grups, però el nostre segur, el grup d'Esquerra Republicana Catalunya, té moltes ganes de dir coses sobre aquesta qüestió perquè creiem, insisteixo, en que la governança de la nit i les oportunitats que això pot generar poden significar un canvi important en determinats problemes que ara es produeixen i que les situacions no desitjades que desprodueixen, però també ho hem de veure com una oportunitat per als usuaris dels diferents models d'oci i culturals que hi ha a la ciutat de Barcelona, també en un horari nocturn.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, si una cosa positiva crec que ha portat Barcelona a la Copa Amèrica és precisament les regates dels més joves, el futur, la promoció i molt especialment la competició femenina, que és el primer cop en 137 anys d'història de la Copa Amèrica que es produeix i això ha passat aquí a Barcelona. i també amb representació de la ciutat a través dels equips de Sale Team BCN. Potenciar l'esport femení és un deure i una necessitat. De fet, és un pas obligatori en la lluita feminista, perquè la normalització de la presència de les dones en l'esport, i especialment també en l'esport d'elit, és la millor eina per trencar prejudicis i barreres. L'esport que no entén de gèneres, perquè no només l'esport masculí és l'esport atractiu, el de qualitat o el que cal seguir i televisar o el que cal promocionar. L'esport femení també ho és de la mateixa manera, però encara no se'l reconeix igual i queda un llarg camí per endavant. I com en tots els àmbits, són unes quantes dones les que obren el camí en un món masculinitzat. Són les que fan aquesta primera bretxa que remeixablement anirà fent-se més i més gran. Són les que obren el camí a les que vindran després i obrir el camí és combatre obstacles més importants i realitzar un esforç adicional en la consecució de qualsevol fita. la Paula Barceló, la Tamara Chegoyen, la Neus Ballester, la Sílvia Mas i la Maria Cantero, com a integrants de l'equip femení del Sail Team Barcelona, passaran a la història com el primer equip barceloní en participar a la Copa Amèrica de Vela Femenina. Elles són aquestes pioneres i referents de les generacions que seguiran. Elles han col·locat un cop més l'esport femení al mapa mundial i ho han fet de la millor manera, fregant la classificació per la final, tot i comptar amb molt menys recursos que les seves competidores. Per tant, la medalla és, sens dubte, merescuda, merescudíssima i volem felicitar i agrair els guardonats i guardonades.

Sí, gràcies. Bé, les 11 entitats i institucions que distingim enguany com a centenàries fan palès la riquesa i la importància de la tradició associativa a la ciutat de Barcelona i també a Catalunya. Perquè el teixit associatiu ha estat històricament i encara continua sent en els nostres dies l'expressió més genuïna de la capacitat de la societat barcelonina i catalana d'organitzar-se i d'assolir fites en tots els àmbits. Algunes d'aquestes entitats van néixer dins del recinte emmurellat de Barcelona i d'altres van ser creades en els antics pobles del Pla Barceloni, com per exemple Sants, Horta o Sant Martí de Provençals, que avui han esdevingut barris i districtes de la nostra ciutat. Però aleshores encara eren municipis independents o alguns no feia gaire anys que en formaven part de Barcelona. Unes i altres que analitzen el desig de bona part de la nostra ciutadania d'associar-se per tal d'assolir plegats fites i anells ben diversos que conflueixen amb l'objectiu de gaudir d'una vida més plena en una societat millor. Totes les entitats i institucions distingides són importants per la seva antiguitat i trajectòria, No hi ha temps, evidentment, d'aglossar totes i cadascuna d'elles, però sí que m'agradaria esmentar, per exemple, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que en 254 anys d'antiguitat ha estat i encara és, avui en dia, una institució de referència en l'àmbit de la salut al nostre país i que ha tingut al capdavant personatges il·lustres de la ciutat, alguns dels quals van assolir fins i tot l'alcaldia de Barcelona, com el doctor Bartomeu Robert o el fisiòleg Agustí Pi i Sonyer. I també, perquè ja sabeu que el nacionalisme urtenc sempre impera, els urtencs agrair també i felicitar la tasca que des del 1864 fa la de neu urtenc i també l'Escola Municipal del Parc del Guinardó, del qual ens sentim molt orgullosos d'aquest centenari. En qualsevol cas, la millor manera d'agrair és votant a favor d'aquesta distinció.

Sí, gràcies. Bé, avui és Black Friday. i se l'anomena així perquè és un invent de consum que ve dels Estats Units i que s'ha exportat arreu del món i també va arribar aquí. El que passa és que jo crec que aquí, en lloc de Black Friday, potser haurien de començar a canviar el nom i dir-li The Big Scam o La Gran Estafa, perquè això és el que ens diuen les dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris, l'OCU, que diu que el 99% de les ofertes analitzades durant el Black Friday de l'any passat eren això, una estafa, i que les rebaixes que s'anunciaven eren falses en anuncis online de negocis amb i sense botiga física. En alguns casos la rebaixa era molt menys important de la que s'anunciava, en d'altres no existia cap rebaixa i en d'altres fins i tot s'havien encarit els preus. insisteixo, el 99%, és a dir, la pràctica totalitat de les ofertes analitzades. De fet, el seguiment de preus és una de les eines que té l'administració per defensar el consumidor davant d'estafes com aquestes, que són les falses rebajes que no s'ajusten a la llei de comerç. El darrer Black Friday, la Generalitat va sancionar a la vora de 50 empreses per un import superior al mig milió d'euros, fent monitoratge de preus de gairebé 3.000 productes, precisament per evitar pràctiques comercials fraudulentes. L'Ajuntament de Barcelona té competències en consum, per exemple, les que li atorga la llei de règim local de Catalunya, o el Codi de Consum, o la mateixa carta municipal. I a més, segons ha manifestat voluntàriament, el directori de serveis públics de consum, Barcelona, assumeix les funcions de mediació, inspecció i sanció del mercat. I per això exigim que el govern municipal exerceixi de manera proactiva les competències de mediació, inspecció i sanció que li són atorgades per llei i que en aquest sentit comenci a preparar ja la campanya de control de preus de productes anunciats com a ofertes de cara al Black Friday del 2025.

Doncs, agraeixo l'acceptació del PREC. L'any passat vam tenir un PREC similar a aquest, que també va ser acceptat. i no tenim les dades del 2024. El 2025 sabrem l'efectivitat del plec de l'any anterior i esperem que aquesta acceptació impliqui aquesta proactivitat, perquè això també és defensar el comerç de proximitat amb majúscules, bàsicament, perquè la ciutat de Barcelona la majoria de comerç de proximitat ja s'ha anat desmarcant d'aquesta campanya i d'aquestes pràctiques que impulsa aquest sistema consumista, que al final la ciutadania acaba adquirint els productes iguals en el moment en què toca, que és en la campanya de Nadal.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Bé, dos anys de mandat. És cert que és un bon moment sempre per fer balanç. Nosaltres el vam escoltar. Vam veure el balanç que va fer l'alcalde Collboni. I sí que vam constatar des del grup d'Esquerra que el que hi ha és manca d'ambició. Manca d'ambició per resoldre i abordar els grans reptes que té Barcelona avui en dia. De les coses que va destacar l'alcalde va parlar de la regulació del lloguer, que va ser una iniciativa que el govern d'Esquerra Republicana de Catalunya de la Generalitat va aconseguir tirar endavant i que avui dona els seus fruits amb una reducció del preu mitjà del lloguer amb un 9%, per tant, mesura efectiva, malgrat el que deien els grans pregoners de l'apocalipsi. També va destacar el lloguer de temporada, una qüestió que es va abordar des del govern de la Generalitat en època republicana. També l'extinció de licències d'habitatges d'ús turístic, més del mateix, i el recàrrec turístic, que com sap també ha estat una qüestió que des del grup d'Esquerra a Barcelona hem impulsat des del primer dia, malgrat no ser govern. Per tant, manca d'ambició perquè no veiem res més a part d'aquestes mesures, almenys així a priori. També deixem-me parlar d'una altra qüestió, que és la manca d'imaginació, la manca d'imaginació dels grups avui reprovadors, bàsicament perquè estan reproduint un debat que vam tenir ja fa un mes amb aquest plenari, exactament el mateix, amb una proposta calcada, idèntica, I és curiós perquè mentre Junts per Barcelona reprova, alhora Xavier Trias en una entrevista afirma que creu que s'orienta amb l'alcalde Jaume Coiboni, malgrat després aquesta notícia, sembla que han canviat el titular i el contingut perquè algú ha fet alguna trucada, és verat, perquè el titular no era prou bo. o uns comuns que reproven a qui van investir. Sembla ser que gratis o allò que s'acostuma a dir, a canvi de res. A nosaltres ens ho hem dit moltes vegades, però més aviat jo diria que això hauria de ser una autorreprovació a una manera de fer i de prendre les decisions, no pensant en la ciutat, sinó pensant en vagi vostè a saber què. Qualsevol cas, reprovació és una cosa prou seriosa. Una reprovació és alguna cosa que s'ha de fer amb un càrrec electe perquè ha fet alguna cosa molt greu o extremadament greu i vostès han convertit la rebequeria en reprovació. I això creiem que amb una institució que hauria de ser seriosa com l'Ajuntament de Barcelona no hauria de tenir lloc. Qualsevol cas, des d'Esquerra tenim molt clar que hi ha reptes i amenaces a Barcelona que cal treballar ara que falten dos anys. Barcelona va sortir un titular l'altre dia amb un estudi en el qual deia que és la ciutat que té la densitat turística més alta del món, cosa que ni els governs de Convergència i Unió, ara junts, ni els comuns han ajudat a resoldre, diguem-ne, quan han manat. És una ciutat que té el comerç de proximitat i emblemàtic en risc, cosa que ni uns ni altres reprovadors van resoldre quan governaven. És una ciutat on l'ús del català va a la baixa i també és una qüestió que ni cap dels dos grups reprovadors va aconseguir resoldre en el seu moment. I és una ciutat on les desigualtats segueixen sent un risc, on l'habitatge segueix en un problema, cosa que cap dels dos grups reprovadors, quan van governar, van resoldre. També és cert que en aquests dos anys no tenim una ciutat millor que fa dos anys. Ni Xavier Trias va deixar una ciutat millor que va governar, ni Ada Colau va deixar una ciutat millor que la que va trobar quan va governar, ni ara mateix l'alcalde Collboni té una ciutat millor que fa dos anys. En qualsevol cas, des d'Esquerra no renunciarem a posar l'ambició que necessita la ciutat de Barcelona perquè Barcelona sigui un model... però d'inspiració, no d'especulació, que sigui cosmopolita, però no perquè arribin expats que pulsen els veïns, que sigui orgullosa enllot d'emprenyada, que sigui atractiva, però atractiva per la gent que hi viu, no atractiva per el mercat especulador i que tingui identitat i caràcter propi. Avui en dia Barcelona no es reconeix a si mateixa i des d'Esquerra treballarem utilitzant totes les palanques possibles per fer que això passi. En qualsevol cas, farem una abstenció a la proposta.

Sí, gràcies. Bé, avui el govern es troba en l'obligació de tirar endavant aquest pla especial, és cert, es troba en l'obligació de fer-ho d'aquesta manera perquè no ha fet els deures abans, de protegir una casa que sí que està protegida i catalogada, però no ho està. D'estil noucentista, l'enèssim edifici històric que perdrà el barri de la Font d'en Fargues, perquè els diferents governs municipals que han anat passant no han fet la feina quan tocava. Per tant, és una pena i és una llàstima que això sigui així i que malauradament tornem a perdre un altre element patrimonial. Després parlarem amb una proposta de Junts per Catalunya també sobre temes de patrimoni a la ciutat Però, en definitiva, el que estem fent és perdre una oportunitat. Nosaltres, quan vam veure que es portava a suspensió l'aprovació definitiva, vam pensar que s'obria una finestra d'oportunitat perquè la propietat, el govern municipal, els veïns i veïnes poguessin arribar a trobar una solució. No ha estat possible i, per tant, des del nostre grup, és que Republicana Catalunya votarem en contra.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra també votarem a favor d'aquesta MPGM, que resol en bona part una demanda històrica de l'Associació de Veïns i Veïnes dels Bars del Clot i del Camp de l'Arpa del Clot, i que a més també dona resposta... a un acord que nosaltres vam fer amb el marc de les negociacions de l'aprovació de la MPGM del 22 arroba, que hauria d'haver estat fet, en aquest cas, abans de finalitzar el mandat, però bé, encara que arribi tard, l'important és que ha arribat i, per tant, ho veiem amb bons ulls. També sabem que aquesta MPGM ara possibilitarà la protecció del patrimoni arquitectònic i això ha de servir en bona part per aturar el degoteig constant d'enderrocs que han suposat pèrdues greus per al patrimoni social i històric, cultural i arquitectònic d'aquests barris, però també per protegir el patrimoni del barri i poder-lo activar. Malauradament no s'ha pogut resoldre del tot la qüestió de l'Ateneu del Clot, però bé, de moment sembla que es podrà quedar en el lloc on és i bé, lamenta això, en tot cas que hem perdut la possibilitat de fer una solució definitiva.

Sí, gràcies. Avancem el nostre vot favorable també en aquesta proposta del grup de Junts per Catalunya. Evidentment, des d'Esquerra sempre hem fet propostes i hem sigut també molt conseqüents i coherents amb les votacions que hem fet en aquest Consell Plenari sobre diferents qüestions. Fa una estona, per exemple, amb el nou enderror que patirà el barri de la Font d'en Fargues. I dic això de la coherència i el ser coherent conseqüent perquè, clar, vostès avui ens porten a la proposta de defensa del patrimoni de la ciutat i està molt bé. que ja m'agrada que es vulguin definir d'aquesta manera, però una cosa és com es defineix un grup i una altra cosa és com actua i, per tant, com vota i com fa les coses. Perquè, clar, vostès, per exemple, si mirem històricament, doncs recordin que van votar vostès quan es descatalogaven les finques patrimonials de l'Hotel del Palau de la Música, per exemple, o que van votar en el planejament de Can Reventós en el mandat passat, o que van votar quan a proposta nostra volíem abolir els enderrocs directes, o què feien quan governaven i promovien la construcció d'hotels en edificis patrimonials que buidaven per dins i, per tant, amb pèrdues de patrimoni importants al centre de la ciutat, i insisteixo avui mateix en el cas de la font d'en Fargas. Per tant, jo crec que en política ser coherent és positiu i ser conseqüent ja és l'hòstia. Per tant, està bé que tinguem en compte aquestes qüestions quan parlem de patrimoni, quan fem propostes com aquesta. Perquè mentre vostès feien tot això, nosaltres hem fet propostes, i ho saben, en comissions i en plenaris al llarg de tots aquests anys, fins i tot propiciant acords, algun d'ells incomplers, com per exemple el que Ciutat Vella fos un conjunt patrimonial protegit, cosa que ens hauria permès no només protegir, el patrimoni sinó a més a més també la vida dels veïns i veïnes per tal que no perdin més encara la identitat i el patrimoni dels barris de Ciutat Vella o quan hem llançat una bateria de mesures per protegir, rehabilitar i difondre el nostre patrimoni que s'ha incorporat a mitges en una mesura de govern de Barcelona en Comú en el mandat passat, o quan pactem pressupostos, acordant partides per edificis patrimonials, com per exemple l'hivernacle, el Palau del Marquès del Farràs, el Bursí o la compra de Can Seixanta. I per últim, també dir que amb el tema del patrimoni hem d'aixecar tots una mica la mirada i adonar-nos que el patrimoni no només depèn de l'antiguitat, també hi ha un patrimoni modern i contemporani que no hem d'oblidar, i d'aquí dos anys tindrem la capital mundial de l'arquitectura, i cal posar-lo en valor i mostrar al món l'arquitectura desert, de Correa Milà, de Miralles, de Flores Prats, i tants d'altres, com per exemple Coderc, que justament fa una setmana era objecte de debat al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en el marc del curs de l'ADIP.

Gràcies. Bé, senyora Bonet, fa ja algun temps que des d'Esquerra Republicana hem anat alertant d'una proliferació excessiva de supermercats de 24 hores que de manera irregular o irregular es rompen arreu de la ciutat i posen en perill l'equilibri comercial. dels nostres barris, especialment els que som més cèntrics. Pel que vam conèixer a través de la premsa, els darrers quatre anys l'Ajuntament ha atorgat de manera legal 544 llicències d'autoservei de fins a 150 metres quadrats i 142 més de superservei de fins a 399 metres quadrats a la ciutat de Barcelona. Hi ha d'altres, en canvi, que operen directament sense llicència o bé tenen llicència de qualsevol altre tipus d'activitat, però no d'aquesta. De fet, en alguns d'aquests establiments, a més de no complir amb els plans d'usos, amaguen altres realitats, com hem pogut conèixer també fa poc, molt més preocupants, com són incompliment de normatives de tot tipus, urbanístiques per descomptat, però també laborals i també de salut pública. I a més a més, suposen una amenaça per la diversitat comercial de la ciutat. Per tant, sabem que l'Ajuntament ha fet una sèrie de campanyes de multinspecció per tal de detectar infraccions, amb força èxit, se n'han pogut detectar fins a 2.000 vinculades a supermercats de 24 hores, una xifra alarmant que creiem que a Barcelona com a ciutat no ens podem permetre, i per això presentem aquest pleg, per no afluixar, per insistir, per dedicar recursos. Perquè allà no és només que hi hagi... algunes persones que es pensen que amb aquesta ciutat es pot fer tot, és que volen fer-ho. I no només és que s'incompleixin normatives urbanístiques, sinó que hem vist i hem detectat realitats que realment són preocupants i que tenen a veure amb l'explotació laboral i amb l'esclavisme en ple segle XXI a la ciutat de Barcelona. Per tot això demanem A través d'aquest PREC, que l'Ajuntament de Barcelona segueixi amb aquesta línia d'inspeccions, que garanteixi els recursos humans i materials suficients per fer complir les normatives en aquesta ciutat i enviar un missatge molt clar. A Barcelona no s'hi pot fer el que a cadascun li dóna la gana. Hi ha unes normes i es fan complir.

Regidor Coronas. Sí, doncs agraïm l'acceptació del PREC, que ja hi comptava, doncs que així seria i també, doncs, agraïm aquesta intenció i aquesta vocació clara i evident de no permetre que determinades coses succegin a la nostra ciutat. Hem de lluitar amb tots els recursos al nostre abast per evitar, doncs, precisament situacions d'esclavisme com s'estan donant ara mateix a les botiques de Barcelona.

Sí, moltes gràcies, president. Bé, d'Esquerra Republicana vam votar en contra, efectivament, d'aquests dos punts en el plenari ordinari quan es va presentar i vam explicar clarament el per què. perquè un informe que teníem des d'abans de les eleccions municipals, doncs, senzillament, més enllà de les alegacions, no s'havia començat a parlar encara amb els representants del personal de la casa, i dos, perquè arribàvem a una votació en la qual havien d'esmenar un error propi del govern municipal passat i també del vigent pel que fa a les formes. I d'aquesta manera vam dir clarament que nosaltres no ens endil·linaríem amb aquesta manera de fer, que calia parlar amb els representants en la part social dels treballadors i de les treballadores de l'Ajuntament de Barcelona, que estàvem fent una modificació de les condicions de convenis que s'havien acordat en el marc de les negociacions amb els representants, amb els sindicats, dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Barcelona, i que aquesta era la manera en què s'havia d'enfocar una modificació tan important com aquesta. Sense qüestionar en absolut que l'informe de la sindicatura de comptes ens obliga a fer-ho, però la forma i el procediment i els terminis són molt importants. Creiem que ara amb l'acord que es porta es rectifica aquella situació que es va donar en el plenari ordinari, s'emplaça clarament aquesta negociació per buscar la resolució d'aquest problema que els treballadors i treballadores de la casa no han creat i, per tant, considerem que ara sí, en aquestes condicions, podem votar a favor dels dos punts. L'abstenció sempre és una opció que et dona aquell marge de discrepar de les formes, però nosaltres creiem que en una qüestió com aquesta l'abstenció Diguem-ne, té via, no té cabuda. Per això vam votar en contra amb el seu moment i per això votem a favor a dia d'avui. Insistim, diàleg, negociació, negociació real, fidel amb els treballadors i treballadores de la casa perquè els hem posat en un problema i crec que estem obligats a trobar la solució que no els perjudiqui greument, com així fa l'informe les mesures que es volien proposar.

Sí, gràcies. Des del grup d'Esquerra també votarem a favor de tots dos punts i per descomptat fer un reconeixement i un agraïment a la feina de vocació de servei públic i molts cops d'exercicis de valentia i de risc precisament pel benestar de la ciutadania. Un clar exemple el tenim ahir mateix a València. En aquest cas, també enviar tot l'escalf i l'agraïment als bombers de València perquè en la seva intervenció, sens dubte, van salvar moltes vides i arriscant les seves. Em consta que hi ha 6-7 ferits entre els bombers de València. Per tant, des d'aquí també enviar-los un agraïment i tot l'escalf.

Sí, gràcies. Bé, el grup d'Esquerra també votem a favor de la Constitució d'aquesta comissió, malgrat que és un àmbit competencial que no recau en l'Ajuntament de Barcelona, és més aviat el Congrés dels Diputats, on es poden fer aquestes modificacions legislatives, però més enllà d'això, és veritat que Barcelona pateix les conseqüències de les persones que cometen furts de manera multireincident. Sí que és veritat que haurem de parlar amb tota la seva complexitat. No és una qüestió per fer demagògia. Aquí haurem de parlar de com es creuen les dades entre jutjats, de la reducció i la millora dels temps judicials, Estudiar també és una oportunitat per estudiar models d'altres països que s'han demostrat més eficients que no pas el nostre. Per tant, en definitiva, el problema que volem tractar amb aquesta comissió no és simple, és complex. I des d'aquesta complexitat el nostre grup municipal procurarà aportar també les persones ponents i referents perquè traguem les millors conclusions possibles.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres farem una abstenció amb aquesta proposició, no perquè no siguem conscients, perfectament conscients, que la ronda del mig en aquest tram que plantegen està mal solucionada, és evident, acull molt de trànsit i també li cal una reforma. Tot això és obvi i ho compartim. Compartim el concepte de ferida que supura, que ha dit el regidor Millán, el 100%, com en altres espais. Hi ha moltes ferides que supuren en aquestes ciutats. S'ha parlat de la Ronda de Dalt, podríem parlar de Via Augusta, del carrer Valmes, del carrer d'Aragó, per tant, de vies que supuren n'hi ha unes quantes. I, evidentment, hem d'avançar a nivell de ciutat en totes aquestes autopistes urbanes, doncs anar-les convertint en espais que siguin amables, que siguin transitables per als vianants, que tinguin verd, que redueixi la contaminació i tot això ha d'anar acompanyant de moltes altres mesures en paral·lel. Però també creiem que cal ser honestos i ser honestos vol dir no sumar-se perquè sigui un carro d'una reivindicació senzillament per obtenir avui un titular o fins i tot alguns aplaudiments que estan molt bé que hi siguin. Però en qualsevol cas hem de mirar la ciutat amb el seu global. Si mirem només el districte de les Corts, veiem Avinguda de Madrid, una altra ferida que supura, Colònia Castells, un projecte molt important, la MPGM de Nubi o el campus universitari, per citar-ne quatre. Però si mirem la ciutat, tenim, com li he dit abans, la Ronda de Nadal, el carrer Balmes, la via Augusta, el carrer d'Aragó, tots els barris de muntanya. Per tant, hi ha molta inversió pendent de fer en aquesta ciutat. I es necessita invertir, però invertir, invertir, invertir, vol dir també prioritzar, prioritzar i prioritzar. Per tant, jo crec que la propera vegada que vulguem plantejar una qüestió com aquesta, si volen fer-ho al màxim rigor possible, s'ha de fer negociar amb partides pressupostàries, que és la manera en què es fa. Ja saben vostès que la part d'impuls i control dona pel que dona. Tots els que portem a l'oposició uns quants anys sabem que està molt bé treure algun titular de tant en tant, però es queda amb això, amb un titular i amb un tuit. En qualsevol cas, compartim la necessitat de posar també aquest tram de la ronda del mig a l'agenda política, com tantes altres vies a la ciutat, i a partir d'aquí, marcar quines són les prioritats, perquè com vostès saben, les partides pressupostàries destinades a inversió no són infinites i caldrà que es planifiqui, es prevegui i es posi a l'agenda per tan bon punt sigui possible, començar a treballar en aquest sentit.

Ara, encara que soni eufemisme, agafis l'abstenció com una abstenció positiva. És a dir, que l'important, evidentment, és que ha d'estar l'agenda política de la ciutat, és un dels trams de la ciutat que s'han de, en aquest cas, pacificar, sinó que s'han de s'han de soterrar perquè, mentre, evidentment, hi ha aquesta necessitat de volum de trànsit, pacificar és difícil. Pacificarem la superfície, això sí.

Sí, gràcies. Bé, des d'Esquerra Republicana de Catalunya també votarem a favor d'aquesta modificació puntual per facilitar i donar cobertura legal als tràmits pertinents que ha esmentat el tinent d'alcaldia Valls. Però també ens assumem a aquesta petició d'aprofitar el més aviat possible tota aquella feina que es va fer amb aquest centenar d'experts liderats pel doctor Font, que va arribar a unes conclusions que apuntaven cap a on podíem avançar en la modificació de la Carta Municipal de Barcelona, precisament per adaptar-la a les noves realitats i per poder servir millor a la ciutat i a la ciutadania. És important que comencem a posar dates, calendari i un full de ruta perquè això sigui una realitat, perquè aquest va ser un compromís que tots els grups municipals vam estar d'acord amb el mandat anterior, recordem la foto del Saló de Cent, i que per tant... no hi ha excuses per deixar-la al calaix. Com més aviat, millor.

Sí, gràcies. Bé, les 32 entitats i institucions que han estat distingides en guany com a centenàries, posen de manifest la riquesa i la importància de la tradició associativa de la nostra ciutat i també del nostre país. Perquè el teixit associatiu ha estat històricament, i continua sent encara en els nostres dies, l'expressió més genuïna de la capacitat de la societat barcelonina i catalana d'organitzar-se i assolir les seves fites en tots els àmbits, cultural, esportiu, educatiu, social, sanitària, empresarial, professional, entre d'altres. Algunes d'aquestes entitats, fundades en època medieval o moderna, van néixer dins del recinte emmurallat de Barcelona i d'altres, amb més de 100 anys d'antiguitat, van ser creades en antics pobles del Pla Barceloní, que avui han esdevingut ja barris i districtes de la nostra ciutat. Unes i altres que analitzen el desig de bona part de la nostra ciutadania d'associar-se per tal de solir plegats anells ben diversos que conflueixen en un únic objectiu, una vida més plena en una societat millor. Totes les entitats i institucions distingides, Ateneus, escoles, fundacions, gremis, col·legis, etc., són importants per la seva antiguitat i trajectòria i, malauradament, no hi ha temps per fer una glossa de cadascuna d'elles. Dit això, no puc estar-me a desmentar com ha fet el regidor Martí Grau l'Institut d'Estudis Catalans, que amb aquests 106 anys d'història és l'Acadèmia Catalana de les Ciències i les Humanitats i el referent normatiu de la nostra llengua, una de les estructures d'estat més importants del nostre país. Des de l'admiració i l'agraiment volem felicitar les entitats i institucions centenàries i fem arribar una entranyable salutació a totes aquelles persones que amb la seva dedicació han fet possible que hagin arribat fins avui i que un dia faran possible el relleu que assegurarà que la seva trajectòria es projecti cap al futur. Votarem a favor.

Gràcies, alcalde. Bé, senyor Cirera, jo crec que al Partit Popular vostès viuen en una Espanya de ficció. Vostès defineixen amb la seva proposta un model d'Estat que no existeix. Ja ens agradaria que en algunes coses existís o que fos així. Perquè a nosaltres, des d'Esquerra Republicana de Catalunya, sí que ens agradaria un país on hi hagués una Constitució que atorgués les llibertats i les defensés en lloc d'encotillar el progrés, l'evolució i el progrés social. Ens agradaria molt un país on hi hagués separació de poder real i on la justícia Justícia, amb majúscules, no aparegués sempre com una mena de torpeda que el que pretén és fer saltar pels aires i enfonsar acords polítics assolits democràticament. Ens agradaria un país on, efectivament, no hi hagués privilegis econòmics per cap territori. que tingués un sistema solidari i no un sistema expoliador que perjudica, en el cas de Catalunya, greument, els recursos per garantir el sistema públic en àmbits com l'educació, la salut o el transport públic, per posar-ne tres exemples. I que, per tant, a qui perjudica és a la ciutadania. Ens agradaria un país que lluités contra les clavegueres polítiques i judicials, on no s'espiés els rivals polítics i on no respectessin els drets fonamentals. Ens agradaria també un país on votar no fos mai un delicte, on la ciutadania no hagués de patir per la seva integritat física quan decideix lliurement anar a un col·legi electoral a dipositar una papereta de vot, o un país on es respectés la diversitat lingüística i on cap formació política pretengués arrabassar drets lingüístics i culturals a cap dels seus territoris, a diferència del que vostès, junt amb Vox, estan fent al País Valencià i a les Illes Balears. I també un país on les amnisties serveixin per resoldre conflictes polítics i no per perdonar i condonar fraus fiscals, com va fer el Partit Popular en el passat. Ens sembla curiós que el PP defensi tant aquesta Constitució, quan els seus pares polítics, Alianza Popular, diguem-ne que només la meitat va recolzar el text d'aquesta Constitució. I també que és curiós que el PP segueixi parlant d'una Espanya que no existeix, insisteixo, perquè Espanya, malauradament, sempre acaba sent una de les dues Espanyes que deia Machado, o l'Espanya que muere o l'Espanya que bosteza. En qualsevol cas, aquestes darreres setmanes ja hem vist que d'Espanya Unida n'hi ha ben poc i vostès en són partícips d'aquest trencament, perquè com va dir Aznar, vostès són dels que pot parlar que hable, el que pot fer que haga, el que pot aportar que aporte i el que se pot mover que se mueva, és a dir, que la fi justifiqui els mitjans. Com podrà comprendre, tenen una visió de model d'estat, de democràcia i de justícia social molt diferent de la que hem defensat sempre, defensem avui i seguirem defensant des d'Esquerra Republicana de Catalunya i per tot això li votaré en contra de la seva proposta.

Moltes gràcies. En primer lloc, també sumar-nos a la benvinguda i l'agraïment a la visita que avui rebem de representants de la ciutadania, que és un dia important, ens agrada que la ciutadania pugui venir a través dels seus òrgans també amb aquest Consell Plenari, perquè ens aporta una mica de llum. A vegades aquestes parets no són tan transparents com voldríem i sempre va bé que ens recordin determinades coses i determinats problemes que cal afrontar. I contents que estiguin aquí, sens dubte, perquè el Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu de participació que té l'Ajuntament de Barcelona. És aquell en què els representants de la ciutadania i també els representants de l'Ajuntament podem debatre els afers principals de la ciutat. La representació que hi ha tant d'entitats com d'institucions de diferents sectors i àmbits territorials, també de representants polítics i experts en diversos temes i veïns i veïnes, doncs donen lloc a una confluència de visions que són molt diverses però que ens permeten que s'ajustin a la realitat de la ciutat i també d'aquelles problemàtiques en les que cal posar el focus i l'atenció. I, en conseqüència, li donem un valor molt gran a nivell d'assessorament. Cal destacar alguns punts que posen de relleu la responsabilitat i seriositat en què els membres del Consell de la Ciutat duen a terme la seva tasca. S'ha dut a terme aquesta col·laboració del Consell de la Ciutat amb el Consell d'Habitatge Social de Barcelona i això ho valorem molt positivament. Ens agradaria també que en el futur es pugui dur a terme amb altres consells sectorials perquè això suposa i implica un aprofundiment més gran en aquelles temàtiques en qüestió. I com ja s'ha dit, malgrat l'aturada que sempre porta un any electoral en clau municipal, la feina que s'ha fet al llarg del 2023 ha estat superior a la que s'havia fet el 2022 en quant a nombre de reunions. De fet, n'hi ha hagut quatre grups de treball actius, dels quals dos s'han obert de nou. I considerem que aquí, precisament, rau aquesta responsabilitat i compromís amb el lloc que ocupen dins del Consell de Ciutat tots i totes les seves integrants. Els temes d'aquests grups de treball demostren també el coneixement de les preocupacions més actuals de la ciutadania, per exemple, l'habitatge destinat a polítiques socials o el de la igualtat de tracte i no discriminació. I molt important també la celebració de la jornada Reptes per la no discriminació a Barcelona, on es van poder recollir moltes reflexions sobre aquesta qüestió que malauradament segueix sent vigent a la ciutat de Barcelona. I finalment destacar la importància també de la participació del Consell de Ciutat en projectes i esdeveniments com la Fundació Habitat, la Barcelona Capital Europea de la Democràcia o Barcelona Capital Europea del Comerç de Proximitat. Per tot això i per totes les hores de dedicació, crec que hi ha algunes necessitats que considerem prioritàries i que han de tomar el govern municipal. La primera, sens dubte, és que s'ha de donar resposta als cinc dictàmens i manifestos aprovats l'any 2022 i als dos que es van aprovar l'any 2023 i també la proposta elaborada pel Consell de Ciutat l'any 2019 sobre un nou reglament pel Consell Consultiu Assessor de BTV. I en segon lloc, doncs que cal millorar la visibilitat del Consell de Ciutat ajudar que la ciutadania el conegui i el reconegui i que sigui conscient de la seva existència, del seu sentit, de les seves funcions i apropar-lo a la ciutadania. Apropar la ciutadania al Consell de Ciutat sempre és un win-win perquè aquest és una altaveu molt potent i cal, considerem, que ha de ser més conegut, sobretot per la feina que fan i les moltes hores de dedicació que hi posen persones que segurament tenen les seves responsabilitats professionals i també a nivell d'implicació amb altres entitats a la ciutat de Barcelona. Per tot això, moltes gràcies per la feina que feu. Comparteixo que a vegades no som capaços de transmetre quin model de ciutat estem defensant dels grups. En qualsevol cas, faig una petició. L'any que ve, quan puguem fer les explicacions sobre la posició del pressupost, cinc minuts potser és un temps justet. Si ho podem tenir una miqueta més, segurament podrem aprofundir plegats uns i altres. Gràcies.

Sí, gràcies. També des d'Esquerra Republicana votarem a favor d'aquesta suspensió, almenys en moment, de la modificació del pla especial, precisament perquè això ens fa guanyar temps. Un temps necessari, un temps que s'ha d'utilitzar i s'ha de fer servir per parlar en la propietat i per mirar d'arribar a un acord que garanteixi la preservació de la memòria que representa Can Peronet, memòria del passat rural de la Clota. I per això també celebrem que fa uns dies el regidor del districte, el senyor Rebell, va anunciar recollint el guant que el consistori reuniria la propietat i que de moment es paralitzava l'enderroc en espera que el Departament de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament faci una inspecció curada del valor patrimonial de la finca rural. També hem de tenir en compte, i crec que això és important, que no sempre el valor arquitectònic defineix què és patrimoni i què és memòria. Hi ha una altra part, que és la del patrimoni immaterial, que són la memòria i l'identitat de llocs com aquest. Per tant, esperem que aquestes converses serveixin per preservar Can Peronet.

Sí, moltes gràcies. Bé, és una proposta, si més no curiosa, pels dos punts, tan clarament diferenciats. D'un li diuen a l'alcalde que està sol i de l'altre li demanen que faci coses, que compleixi amb el compliment de les inversions, etc. Bé, nosaltres veiem que això és una significació més de les moltes que es viuen amb aquest Consell Plenari. Avui li dic des del respecte que sap que li tinc, senyor Trillas. però ens sembla curiós que sigui Junts per Catalunya, que parli de solitud, quan tenen molta experiència, si més no el 2022 així ho van demostrar, en el moment en què vostès estan en un govern i els agafa fred els peus en banc corrents, per tant, tenen experiència en deixar sol a la gent. I aquí, bé, el que fan és practicar un paper d'oposició partidista, com han fet el Parlament sense anar més enllà. El que no fan segur és pensar en la gent i en tot cas pensen en determinats sectors els quals sí que vostès representen claríssimament. L'oposició, sí, és dur. Això d'estar a l'oposició no és del tot agradable. Vostè, si em preguntés a mi o a qualsevol del meu grup si ens va agradar el que va passar el 2019, li diríem clarament que no. Si ens pregunta si ens va agradar que va passar també el 2023, doncs també li diem clarament que no. Però el món no s'acaba amb una investidura i els problemes allà fora segueixen i segueixen vigents. Per tant, hi ha dues maneres de fer oposició. Una des de la escenificació, la pataleta, el no a tot, i l'altra la de fer política, perquè se suposa que estem aquí per fer política. Jo crec que fer política és resoldre els problemes de la gent. Fer política és resoldre el problema que tenim amb els lloguers a la ciutat. Fer política és parlar de la massificació turística i posar solucions. Fer política és, com hem vist aquesta setmana, resoldre problemes de vins i veïnes que pateixen de soroll a la nit i no poden dormir. Tot això és fer política. I davant d'aquests tres temes que jo li acabo de plantejar ara, jo em pregunto, vostès on són? Quin és el seu paper en aquestes qüestions? Quin és el seu paper davant del que preocupa la ciutadania allà fora? Hi havia una frase que ara no recordo qui va dir, que era que la Mora es demostra en pressupostos. On eren vostès estimant a la gent quan aquí o a la Generalitat es parlava de pressupostos? On eren vostès quan es parlava d'invertir en aquesta ciutat fins a 740 milions d'euros en els pressupostos de la Generalitat? Jo tinc molt clar on eren vostès, absents, escenificant, això ho fan molt bé. Però la pregunta que s'han de fer vostès a si mateixos és per què estan vostès aquí. Abans hem escoltat els membres del Consell de Ciutat que ens han explicat la seva feina, altruista, que fan. Ells tenen clara quina és la seva funció. Jo em pregunto si aquí, en aquest hemicicle, i en d'altres hemicicles, tothom té clar per què estem aquí. Perquè estem aquí per resoldre els problemes de la gent. La significació al teatre està molt bé si posem música de cirque al voltant, però això no resolt els problemes de la gent. Per tant, sap què pensem? Que Junts s'està enfadat perquè a hores d'ara una cosa que vostè ha demanat o ha reiterat diverses vegades, que és que li encantaria governar amb el senyor Collboni, no ha passat. I en aquesta actitud i aquesta voluntat és com nosaltres entenem aquesta proposició. Com que ERC no juguem ni participem dels interessos partidistes d'altres, li avanço que farem una abstenció.

Sí, gràcies, president. Hem de reconeixer aquesta vegada el Partit Popular... Quan comença a s'alliciar els atesos, fins i tot ens sorprèn. Dius, ostres, hi ha gent d'esquerres al Partit Popular. Perquè parlaven de simplificació administrativa amb finalitats socials. I esmentaven l'accés als serveis socials bàsics, l'atenció domiciliària, la tramitació dels programes individuals d'atenció sobre la llei de dependència, l'accés al servei d'allotjament d'emergència i part públic d'habitatge. En definitiva, una sèrie de mesures socials que demanen que s'agilitzin. I, finalment, també fan una breu referència als procediments de concessió de llicències, endarreriments de tramitació de recursos administratius, de la devolució d'ingressos públics endeguts... Per tant, fins aquí anaven bé. De fet, nosaltres mateixos, Esquerra, ja portàvem al nostre programa la simplificació administrativa, la finestreta única, i no només referent a la ciutadania, sinó també per empreses i autònoms. Creiem fermament que la simplificació administrativa i els terminis d'execució han de ser més àgils. Per tant, cal agilitzar els tràmits i una manera de fer-ho pot ser des d'optimitzar les estructures actuals que té l'Ajuntament de Barcelona o fins i tot incrementar la plantilla del personal que està atenent el públic i aquestes tramitacions. També ens vam preguntar, veia una comissió no permanent, per què? I aleshores seguim llegint i aquí canvia el redactor. Jo crec que aquí la redacció passa de ser d'una persona que té un perfil d'esquerres a ser una mica més liberal, perquè aquí ja veiem que ja ens parlen de revisions de pla d'usos, d'eliminació de traves a les licències d'obra i d'activitat i de la col·laboració amb altres entitats privades. Per tant, vostès proposen... que un servei que ha de ser públic i supervisat des del 100% des d'una visió pública ens proposen una liberalització, perquè aquesta és la finalitat que crec que persegueix el Partit Popular. És imposar el model de Madrid, que és el de la privatització contractant empreses externes per tot el tema de servei de llicències, per exemple. És a dir, posar el llop a vigilar les ovelles. i aquesta eliminació de plans d'usos, que afortunadament a Barcelona en tenim i ja estima que en alguns casos no n'hem tingut a temps, i cito algun cas, com per exemple el carrer d'Enric Granados, que s'ha parlat bastament amb aquest plenari en el darrer mandat, o d'altres espais de la ciutat que malauradament, per no haver tingut un bon pla d'usos, s'han convertit en un monocultiu comercial. Crec que estem en models totalment oposats, el Partit Popular i nosaltres. Per descomptat, simplificar els tràmits, sí, tot el que faci falta per agilitzar-ho per la ciutadania, per les empreses, pels autònoms, però posant risc l'equilibri comercial i el model de vida de Barcelona, dels barcelonins i barcelonines, a través de la barra lliure i la liberalització, aquí no ens hi trobaran i per tant votarem en contra.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra Republicana de Catalunya també ens sumem a aquesta petició que ara feia el regidor Martí... graus sobre l'alto al foc immediat i l'atenció humanitària que requereix la població de Gaza també en aquests moments. És evident que la situació actual que s'ha derivat d'aquest conflicte ha estat també segurament detonant d'alguns atacs que s'han produït en poblacions d'Europa, per exemple a Raes, al nord de París, on es va apunyalar mortalment un professor, com a Brussel·les, on van morir atrets, van ser assassinats dos aficionats de la selecció de Suècia. I això ha fet revifar una vegada més la por de la jihad a Europa, la por a patir atemptats o atacs duts a terme per individus aïllats, que són de fet els que són menys previsibles i més difícils de controlar. També les notícies falses i alarmistes que circulen per les xarxes no fan una altra cosa que augmenta aquesta sensació de por davant d'un possible atac terrorista. I bé, és cert que més enllà de la por hi ha un risc que això es pugui donar. A Barcelona ja han patit les conseqüències amb el passat. I davant de tot això, estem d'acord amb aquesta proposició que presenta el grup de Junts per Catalunya, en el sentit que cal que el govern de la ciutat posi a disposició dels grups municipals la informació sobre l'estat de la situació actual de manera fluïda i constant, atesa la gravetat que podria implicar un atemptat a la ciutat de Barcelona, de les característiques que sigui. També volem posar de relleu que, efectivament, el tinent d'alcaldia, Albert Batlle, ja ens va citar, tots els grups municipals, a una reunió el passat dimarts, on, junt amb l'intendent major de la Guàrdia Urbana, ens van informar del que demana Junts en el seu prec, que és la situació actual, les mesures que s'estan duent a terme... els mitjans que es faciliten a tots els agents del cos de la Guàrdia Urbana davant d'aquest risc associat a possibles atemptats, com els materials, la formació específica, etc. I la col·laboració existent entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra en la protecció de sinagogues i d'altres centres d'establiments i interessos israelians i jueus que hi ha a la nostra ciutat. Per tant, i prenent la paraula del tinent d'alcaldia en aquesta reunió que fèiem referència, de seguir informant puntualment de l'evolució de la situació, votarem a favor. Ara bé, hem de tenir molt clar que el més important és la prevenció i la prevenció passa per la investigació, pels serveis d'intel·ligència, per la col·laboració internacional molt específicament i, sobretot, per una cosa que ja s'està fent i ens congratulem, que és la formació en concret els agents de la Guàrdia Urbana, però també de Mossos i d'altres serveis d'emergència, com vam poder observar i comprovar ahir amb aquest simulacre que es va fer a l'estació de Sants i que crec que és una bona manera d'anticipar-se a uns esdeveniments que no desitzen ningú, però cal estar preparats. Per tant, la intervenció ràpida i l'estudi dels possibles escenaris és clau en la prevenció.

De fet, si vols, parlo de veritat.

Gràcies, president. Bé, en guany la fèria d'abril de Catalunya ha celebrat la seva cinquantena edició. I això és així perquè s'organitza ininterrompudament des de l'any 71, però va haver un parèntesi de dos anys, que van ser l'any 2020 i el 2021, que no es va poder dur a terme a causa de la pandèmia del Covid-19. Des de l'any 2001 té lloc a la nostra ciutat, entre el 2001 i el 2003 a la planta de la Nova Marbella i des del 2004 a la part del Fòrum entre Barcelona, Cavall de Barcelona i Sant Adrià de Vessós. Al llarg d'aquests darrers 11 dies de fèria d'abril, del 21 d'abril a l'1 de maig, la cinquantena edició va plegar 1.200.000 persones visitants. que van fer això, visitar el centenar de cassetes que existeixen en aquesta fira. Per tant, amb més d'un milió de visitants durant els darrers anys, la fèria d'abril de Catalunya s'ha consolidat, sens dubte, com un esdeveniment festiu multitudinari. una cita ineludible en el calendari cultural de la ciutat per a molts barcelonins i barcelonines i també per a molts catalans i catalanes d'origen andalús i un punt de trobada i intercanvi per a molts d'altres de procedències ben diverses com és la nostra societat avui en dia. Per tant, avui votem a favor d'aquesta medalla, ho fem perquè votem a favor també de reformar el compromís amb la riquesa cultural de Catalunya, fruit de la nostra història com a terra d'acollida, i també per reconèixer el treball de la FECAC i de moltes altres entitats que mantenen vius els vincles amb les seves arrels culturals en el marc d'una societat rica, diversa i plural, que és la societat de la nostra ciutat Barcelona i del nostre país Catalunya.

Sí, gràcies, president. Bé, des del grup d'Esquerra votarem favorablement els punts 12 i 14 i volem aprofitar per agrair la feina que fan els agents de la Guàrdia Urbana i felicitar-los pels reconeixements que se'ls atorguen. Pel que fa al punt 13, nosaltres ja vam demanar a la comissió si es podia portar per separat els que són membres d'altres cossos policials i ciutadania o societat civil, se'ns va dir que no, que tot anava en un sol expedient. Nosaltres insistirem en que això cal canviar-ho i, per tant, no podem votar a favor ni abstenir-nos, hem de votar en contra, perquè hi ha algunes de les persones a les quals se'ls reconeix d'altres cossos de seguretat que les seves declaracions van absolutament en contra del que es defensa des del nostre grup municipal. Per tant, demanaríem que en el futur es valori la possibilitat de separar aquest expedient en dos, que els cossos d'altres administracions, altres cossos policials puguin anar amb un expedient i tota la resta de persones representants de la societat puguin anar amb un següent expedient. Ho lamentem per a aquells que es mereixen aquesta medalla, però no ens queda cap altra opció.

Sí, gràcies. Des del nostre grup estem absolutament d'acord en què cal donar resposta a aquest informe de la sindicatura de comptes sobre els complements i els premis. Però avui ens demanen que enviem un missatge dramàtic. Ens diuen que resolguem el problema dels alts càrrecs, els electes i els eventuals en la modificació del ROM i, en canvi, que retallem retribucions a milers de treballadors d'aquesta casa, treballadors i treballadores municipals. De fet, ens demanen que votem per derogar condicions laborals acordades al llarg dels anys pels representants de la part social i l'Ajuntament de Barcelona. Vam demanar també que es retiressin aquests punts, que es fessin les coses com s'havien de fer. Primer es negocia en la part social i després es porta a votació aquests punts. No ho han volgut fer. I per tant, és que no puguem no donar un vot positiu. Què ens agradaria poder-ho fer, com hem fet amb els diferents convenis que han portat a votació en aquest plenari? És que hem de votar en contra, perquè es tracta de fer les coses bé. L'informe provisional de la sindicatura, vostès el tenien el mes de maig abans de les eleccions municipals. El van guardar en un calaix i se'ls ha menjat el temps per no afrontar les coses quan s'havia de fer. No és un problema jurídic, és un problema de voluntat política. I vostès no han volgut resoldre aquest problema abans.

Sí, gràcies. Bé, jo, en primer lloc, li demanaria al regidor d'Europolit que s'aclareixin vostès si volen Mossos o no volen Mossos. Es volen suprimir o volen que n'hi hagi més? En qualsevol cas, nosaltres tenim molt clar que volem que n'hi hagi, que n'hi hagi tants com sigui possible i siguin necessaris, és a dir, que la ràtio sigui la correcta. Tampoc es tracta de militaritzar el país amb policies, però sí que n'hi hagin els adequats. I li passo algunes dades perquè les tingui en compte. El novembre de 2021, el govern de Catalunya, a través del seu conseller d'Interior, va arribar a un acord per incrementar el sostre de la plantilla policial a Catalunya, podent arribar fins a 22.006 efectius. És a dir, que això permet la incorporació de 3.739 efectius més a Catalunya en els propers anys, fins al 2030. Es faran convocatòries de 840 Mossos i Mosses agents cada any. Dades a Barcelona. De les darreres dues promocions, 656 nous i noves agents s'han destinat a Barcelona Ciutat. Al gener es va fer la segona convocatòria i actualment ja s'ha fet la tercera de 850 Mossos més. I, de fet, en aquest trimestre s'incorporaran 215 agents de Mossos i Mosses d'Esquadra a la ciutat de Barcelona, dels quals 77 als barris de Ciutat Vella. Aquestes són les dates. Li passo únicament a títol informatiu. Per la resta de qüestions que planteja, ja ho han dit, ens va escoltar la comissió. Nosaltres parlem de seguretat i acostumem a fer-ho amb rigor. no de manera demagògica, i crec que tenim models absolutament oposats sobre com s'ha d'afrontar el problema de la seguretat a la ciutat de Barcelona i, en general, al país, i per tant, li votarem en contra.

Res, només per dir-li al senyor Deuropolidó que miri també les dades que no ha dit de víctimes de violència masclista, perquè aquestes vostès les neguen rotundament.

Molt bé, gràcies, president. Bé, Barcelona és una ciutat d'èxit, una ciutat que és atractiva, que és global, que és coneguda al món i reconeguda també. Això té avantatges i també té riscos. Avantatges que creiem que hauríem de revertir sempre en benefici de la ciutat i de la ciutadania, i riscos que hauríem d'intentar evitar amb accions des de les administracions públiques, concretament també des de l'Ajuntament de Barcelona. Què és el que passa si no actuem? Doncs tenim l'exemple clar de la Barceloneta. Perdem una part fonamental de la identitat d'aquest barri i de la nostra ciutat, com és el comerç, el comerç de proximitat. I veiem que dia rere dia tanquen negocis que han format part de la història d'aquest barri i també de la nostra, com les peixateries de la platja, o el Perejil, o el Golfo de Vizcalla, o el restaurant hispano, que ara és un fast food, o el Dique, que ara és un lloc on pots menjar paella precuinada amb sangria, o el Toc de Mar, o el Suquet de l'Almirall, o Can Costa, o el Villoro... En definitiva, establiments que han ajudat a construir aquesta identitat, que ens ha permès també obrir-nos al món, que celebrem que sigui així, però que malauradament aquest obrir-nos al món, si no prenem algunes mesures, acaba fent que ens perdem nosaltres i també perdem la ciutat. En el cas de la Barceloneta, en els darrers tres anys s'han tancat 15 restaurants i 5 comerços, on ara podem trobar en breu segurament botigues de fundes de mòbil, possiblement alguna de llavors de cànnabis, i, en definitiva, fast foods i altres tipus de comerç que s'allunyen del que necessiten els veïns i veïnes d'aquests barris. I que, a més a més, no representen ni Barcelona ni la Barceloneta. Per tant, la pregunta és clara, tenint en compte que la Barceloneta va arribar a tenir més de 2.000 comerços de proximitat i que actualment en queden una cinquantena que es podrien comptar d'aquesta manera. La pregunta és què té previst fer, quines actuacions té previstes fer el govern municipal per aturar aquesta segleta de comerç de proximitat que té la Barceloneta.

Sí, gràcies per l'extensíssima resposta. Tot això està molt bé i ens sembla fantàstic estar veient la promoció i l'assessorament però la sangnia segueix, per tant, vol dir que les mesures són insuficients. Des d'aquí, des del grup d'Esquerra, volem animar aquest govern municipal a ser una mica més executius a l'hora de salvar negocis que, malauradament, per l'increment de preu dels seus locals, del preu del lloguer, no poden continuar, que, malauradament, per un canvi de relleu generacional hi ha negocis que han d'abandonar, perquè, si no ho fem, Ben aviat la llista seguirà amb la Merceria de la Pilar, amb el Haica, amb les Ocasiones, amb la Bombeta, amb Cafè Salvador, amb la Floristaria Lola i amb molts més.

Sí, gràcies. Des del grup d'Esquerra, com hem anunciat abans, votarem a favor i ho farem per tres motius. El primer, per la necessitat d'actuar. És necessari actuar amb una ferida oberta que atreveix aquests barris i, com he dit abans, és una ferida que, a més a més, en aquests barris s'opora amb molta virulència i que, per tant, cal posir. En segon lloc, cal actuar per oportunitat. És una oportunitat per la ciutat de Barcelona generar nous pols de centralitat i amb el conjunt d'equipaments patrimonials, esportius, educatius que tenim en aquest àmbit, creiem que una intervenció, efectivament, com abans feia referència, el senyor Calvet ha de tenir un retorn per la ciutat, tota inversió, perquè ara que sigui, no ha de ser una despesa, ha de ser efectivament això, una inversió. I en tercer i últim lloc, perquè tenim un deute, tenim un deute amb els veïns i veïnes d'Horta Guinardó, els quals se'ls han promès massa coses, massa vegades, s'ha fins i tot utilitzat políticament, en alguns finals de mandat, la ronda de dalt com una eina, un instrument polític, i ara el que toca és posar-se a treballar, i no, diguem-ne, perdre la confiança d'aquests veïns i veïnes per poder seguir treballant bé.

Moltes gràcies, Rosa. Ens vam conèixer aquí, jo no et coneixia d'abans, però ara escoltava les paraules que deies i crec que tots els que et coneixem m'han tingut la sort de conèixer-te i que volem seguir en contacte amb tu per descomptat. Et reconeixem amb les paraules que has dit perquè ets d'aquesta manera, una persona que és treballadora, que ets implicada, que ets compromesa, que ets dialogant. que tries bé els camins per arribar als acords, però acceptes molt bé els desacords també i els podem tancar perfectament, com ha passat alguna vegada. I jo crec que això en política, en un lloc com aquest, en un hemicicle com aquest, en una institució com aquesta, és un valor que hauríem de preservar totes i tots. Crec que és probable que avui perdem l'arròs a l'arcó en política, almenys en un moment. Mai es pot dir, nunca más. però estic segur que la societat, la ciutadania, guanya la Rosa Larcón activista. No tenim cap mena de dubte que és bastant probable que tant el Francesc com l'Albert com el Guillem ens recuperin una mica més, però jo no sé si donar-los molta seguretat que això passarà coneixent a la Rosa. Ha estat un plaer. En nom del grup d'Esquerra et volem donar les gràcies per aquests anys de dedicació i ens seguirem veient als barris de muntanya.

Sí, gràcies, president. Bé, el molt honorable president Lluís Companys Ijovet va ser l'únic president escollit democràticament assassinat durant l'època del feixisme a Europa. L'únic. I ho va fer el feixisme espanyol. I avui el feixisme ha entrat a les institucions en la intenció d'esborrar, per la via que sigui, la seva memòria i el seu llegat. Un franquisme que en el seu moment va assassinar més de 150.000 persones un cop va acabar la guerra. No parlem de víctimes de guerra, sinó un cop acabada la guerra i que estan en fosses comunes i en cunetes que vostès són els primers a defensar que no siguin obertes. Va voler el franquisme rematar la feina per la força i durant un temps, això els va donar unes dècades, per poder seguir governant, però finalment no ho van aconseguir, la memòria segueix ben viva. I l'extrema dreta, aquest neofeixisme, ha tornat ara a les institucions, en aquest cas a l'Ajuntament de Barcelona de la mà de Vox. I pretenen reprendre aquella feina que no vam poder completar amb el seu dia. Pretenen esborrar la memòria i pretenen fer-ho amb base a greus difamacions sobre la figura del president Companys, adulterant la història, i no crec que per ignorància, sinó només per mala fe, per justificar l'injustificable als ulls del món. A alterar la història, perquè com ha dit el regidor Serra, Lluís Companys va deixar partir del port de Barcelona unes 5.000 persones amb aixells estrangers, precisament perquè eren persones de poca simpatia pel règim republicà i ell no podia garantir la seva seguretat. Després va ser ell el que va haver de marxar junt amb més de mig milió de catalans fora del nostre país, fins que el 13 d'agost de 1940 va ser detingut a França pels nazis alemanys. Deportat a Espanya i se li va fer un Consell de Guerra sumaríssim sense garanties processals i com s'ha demostrat posteriorment de forma il·legal. Fins que el 15 d'octubre de 1940 va ser assassinat el Fossada Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Senyors de Vox, per molt que els hi molesti, el poble de Catalunya seguirà rendint homenatge al president Companys. I per molt que els molesti, vostès seguiran anant a fer les comissions de l'Ajuntament en una sala que es diu la sala de Lluís Companys, del president Companys. I per acabar, deixem citar un passatge d'un poema de peles mestres, de la cançó dels invadits, que deia No passareu, i si passeu, quan tots hauran deixat de viure, sabreu de sobres a quin preu s'abata un poble digne i lliure. Més no serà, per més que feu, no passareu.

Insisteixo, no passaran i ens tindran davant. No se direm davant d'algú que, per exemple, classifica la immigració en funció de si venen per damunt del paral·lel 36 graus nord o del sud d'aquest paral·lel. Això és el que vostès representen aquí, el feixisme i la xenofòbia. I ens tindran al davant i no passaran.

Sí, gràcies alcalde. Bé, a través d'aquest plec volem posar el focus en una problemàtica que ha anat sorgint a la ciutat i que implica una confrontació de drets que crec que està mal entesa sobretot des del punt de vista legal, que és per causa de queixes d'alguns veïns o veïnes, doncs tancaments de patis d'escola, d'equipaments escolars que estan amenaçats també d'haver de restringir horaris i activitats i ens sembla que això, més que una confrontació de drets, és un atac directe contra un dret, que és el dret dels infants a poder gaudir d'esbarjo i activitats en un lloc tan important com les escoles. Alguns casos. La platxeta de la Torre de les Aigües, que era un espai lúdic que obria de maig a setembre, que era un refugi climàtic a l'Eixample i un espai de lleure pels més petits va haver de tancar l'any 2018 per la queixa d'una única veïna. L'escola Torrent d'en Melis, que també per la queixa d'una veïna que acabava de comprar un pis, ha de gestionar els patis de manera que els infants surtin de 20 en 20. o l'Escola dels Alesians de Sant Antoni, que per la queixa de dos veïns que també fa dos anys que han comprat un pis, tenen clausurat un pati i el pavelló en horari lectiu, de manera que els infants no hi poden jugar en horari escolar ni fer extraescolars. S'han de concentrar en el pati central d'Interior d'Illa, el qual també està en el punt de mira d'una d'aquestes denúncies. Parlem d'una escola amb 130 anys d'antiguitat, durant els quals ha dotat a terme la seva activitat sense problema i que ara la veu limitada per la queixa de dos veïns que van comprar un pis sabent que el compraven enfront d'una escola. En un cas similar es troba l'equipament esportiu del Martinenc, on també s'han produït aquestes queixes. Per tant, si considerem que el dret al lleure s'ha de protegir, hem de defensar el dret dels infants a poder jugar al pati, a fer estres escolars, a fer esplais, competicions, a tenir un refugi climàtic a l'estiu, i el que no podem seguir permetent és que es puguin clausurar aquests equipaments i que es prohibeixi fer les activitats per les quals estan creats aquests equipaments, tan públics com privats, perquè un veí o una veïna o dos els molesta el soroll dels nens jugant. I per aquest motiu demanem, a través d'aquest PREC, que des de l'Ajuntament es duguin a terme les accions necessàries per a blindar i evitar el tancament d'equipaments municipals i espais lúdics i d'educació infantil per causa del soroll que es produeix en el lògic desenvolupament de la seva activitat en horari diurn.

Sí, gràcies. Bé, avui votem a favor d'una proposta d'acord, d'un tema que és molt important, una proposta d'acord important que ens presenta avui Junts per Catalunya. Ara, és tan important com poc original, també permetin que els hi digui, perquè aquesta qüestió, que ja hem discutit en propostes d'esquerra, tant en plenari com en comissió de presidència, moltíssimes vegades, el traspàs dels edificis que l'Estat té a Barcelona. I cadascun d'ells per motius diferents. Hi ha un d'ells, el de la magistratura de Ronda de Sant Pere 41, la magistratura del social, Poca broma, parlem d'un edifici de planta baixa més 8 i dues plantes de soterrani, amb una superfície útil de més de 5.000 metres quadrats, que està 8. Ja fa dos mandats que el reclamem per la ciutat, tant des del districte de l'Eixample com aquí, a la Casa Gran, i segueix igual, 8. 8 i amb dos intents de subhasta per part de l'Estat, que l'Estat ja sabem que quan una cosa no la fa servir, en lloc de pensar en la ciutat, li agrada pensar... amb els calarons, com va fer amb una ubicació al mig de la trama urbana, que evidentment no té cap justificació geoestratègica, més enllà del simbolisme de mantenir l'exèrcit espanyol als carrers de Barcelona. També ho van demanar al Ministeri de Defensa el 2007 i arran d'aquella reivindicació va agafar força al Senat i al Congrés. Va ser el mateix alcalde Areu l'any 2008 que va formalitzar la seva petició i va ser desestimada pel Ministeri de Defensa. O la prefectura de Via Lalletana, que 48 anys després de la mort del dictador, la Casa de l'Horror de Via Lalletana 43 segueix sense haver tingut una resignificació i nosaltres seguim defensant que cal fer justícia i honorar les víctimes del règim franquista i de tots els seus acòlits. Des d'Esquerra sempre hem exigit que la Prefectura Superior de Policia es converteixi en un centre de memòria i que es transfereixi la titularitat de l'edifici a les administracions catalanes en un acte de desgreuge cap als milers de dones i homes que a causa del seu compromís en la democràcia, els drets socials i les llibertats nacionals van ser víctimes de la més cruel repressió per part de l'Estat. També hi ha una reclamació sobre aquesta comissaria que va més enllà de les fronteres catalanes, amb organitzacions de fins a 20 països que van signar un manifest en què demanaven aquest retorn. I més enllà d'això, hi ha molts altres espais. Els espais privatius del port, el Correus a Via Laietana, el Palau del Lloc Tinent, el Palau de Capitania General, la Prefectura del Portal de la Pau, el Palau de Duana... I per aquest motiu, coneixedors i reivindicadors històrics del traspàs d'aquests edificis de l'Estat a Barcelona, ho vam incloure també en l'acord d'investidura amb el Partit Socialista en el punt 6 de l'aneix 2, en què es va arribar el compromís de construir una comissió entre el govern de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya. Esperem que... finalment, proposta rere proposta, acabi arribant a aquest missatge de manera clara i hi hagi una resposta per part del Govern de l'Estat perquè aquests edificis i aquests espais passin a mans de la ciutadania de Barcelona.

Sí, gràcies. Bé, George Orwell, l'any 1949, va escriure aquest llibre en 1984, en el qual parlava d'un gran germà que controlava a tothom, fins i tot els pensaments. George Orwell té una plaça aquí, al districte de Ciutat Vella, molt a prop. Que ironies de la vida, va ser la primera plaça videovigilada a Barcelona. No sé si ho sabien, jo ho he descobert fa poc. Uns anys més tard, l'any 2009, un informe municipal seguia posant la plaça de George Orwell com un dels tres indrets del districte amb més problemàtica de convivència i, per tant, un dels espais més conflictius de Ciutat Vella. Què vull dir amb això? Que a vostès els agradaria ser el Gran Germà, no tinc cap mena de dubte. Això ja ho sabem, l'ultradreta vol ser el Gran Germà sempre i controlar-ho tot. Però el que vostès proposen és inútil. no resoldrà el que vostès volen resoldre, perquè ja s'ha demostrat que allà on s'instal·len càmeres de videovigilància no necessàriament baixen ni els fets delictius ni els conflictes a l'espai públic, sinó que en tot cas, en la millor dels casos, es traslladen. La instal·lació de càmeres no suposa més seguretat, sinó que contribueix d'entrada a una restricció de les llibertats de les persones. Per què? Perquè és una mesura intimidatòria i que tendeix a exercir un control sobre la vida privada de les persones a l'espai públic. No dissodeix, desplaça, en el millor dels casos, els problemes. L'ús de les càmeres de videovigilància ha de ser proporcional. I ha de ser proporcionalitat a la finalitat que persegueix. 1.500 càmeres. Mare de Déu senyor. Qualsevol risc no justifica la seva utilització i cal, sobretot cal, que permetin aconseguir de manera real i efectiva les finalitats previstes per la llei. Per tant, nosaltres som molt més partidaris en primer lloc de dissenyar bé els espais públics i d'invertir també en campanyes de civisme i de convivència. en augmentar on sigui necessari les dotacions policials, en invertir en agents cívics i, en definitiva, en tenir molta cura dels espais que són conflictius. Per tant, la seva proposta no té cap ni peus, la seva proposta és pròpia d'un grup que representa el que representa i, com que alguns hem llegit el llibre de George Orwell i sabem que és el que no voldríem, doncs li votarem en contra.

Sí, molt breu, les dades s'han de mirar també. Nissa té un índex de criminalitat del 55,48 i Barcelona del 51,41. I durant els darrers tres anys l'índex de criminalitat a Nissa ha pujat, no ha baixat.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, l'alcalde de nit està de moda. està en boca de tothom. Nosaltres contents perquè és una proposta que portàvem al programa electoral i per tant ens va sobtar també el seu anunci del passat dia 16. Nosaltres sempre hem pensat que l'alcalde, l'alcaldia de nit, com una solució de la nit de Barcelona, que el 2003 es va implementar a Amsterdam sota la figura de The Night Watch, que també s'ha creat amb èxit en altres ciutats importants, amb una rica vida nocturna, com per exemple Nova York, Londres o París, entre d'altres. I si bé en tots els casos la finalitat és exactament la mateixa, en definitiva aconseguir alleujar les tenses relacions entre els propietaris de bars i clubs i els veïns i veïnes, a través del diàleg entre institucions, usuaris i empresaris de la nit, per promocionar el sector i la convivència amb els residents. També és cert que cada ciutat té un model diferent amb uns objectius que van més enllà d'aquests que li exposo. És a dir, per posar alguns exemples, Nova York, a banda de l'alcalde de la nit, també disposa d'una oficina de vida nocturna i un comitè assessor de la vida nocturna. Londres té la figura del Tzar de nit, que presideix una xarxa que vincula el propi Tzar, l'alcalde de Londres, la London Night Time Commission, que és la que va elaborar l'informe sobre la vida nocturna a Londres l'any 2019, i les 33 autoritats locals de Londres. I a París qui fa aquesta tasca és el Consell parisenc de la nit. Per tant, ens agradaria saber aquest model que va anunciar a què s'ajusta. Quin és el model que vol aplicar? Si el de la figura de l'alcalde de la nit com una figura en solitari o el d'un òrgan col·legi que s'encarregui de gestionar la nit o bé les dues figures funcionant en paral·lel.

Bé, gràcies per la resposta. Ens fem ja una idea de per on va la seva proposta. El que sí que li demanaria és una qüestió que per nosaltres és capdalt. I és que la governança de la nit també hem de promoure la participació d'aquelles persones que més són usuàries a la nit. Principalment el perfil de les persones més joves que viuen en aquesta ciutat i que afortunadament no només són el futur, sinó que ja són el present. Per tant, qualsevol dels casos, si la figura va en la línia que vostè proposa i som capaços de complementar-la amb aquest diàleg, sobretot amb les persones dels perfils que més demanen alternatives a la nit, ens podria semblar bé.

Sí, gràcies. Bé, els dispositius de conducció elèctrica són un àrama. És cert, és un arma menys lessiva d'entrada i no tan letal com un arma de foc, però un arma. I de moment no hem trobat ni sense alliberar cap informe que justifiqui la seva incorporació a la Guàrdia Urbana de Barcelona, és a dir, en quants casos en els darrers anys s'hauria utilitzat i hauríem evitat treure l'arma de foc. Perquè cal recordar que dispositius de conducció elèctrica a Barcelona ja existeixen, els utilitzen els Mossos d'Esquadra. D'altra banda, Esquerra Republicana hem intentat que aquest reglament a través de les al·legacions fos més ajustat i garantista, que ofereix garanties tant a les persones que poden ser objecte d'una descàrrega com als propis agents de la Guàrdia Urbana que en seran portadors. I la resposta a les al·legacions ha estat molt decebedora. Vam demanar que en casos de brot psicòtic o problemes de salut mental s'acompanyés sempre la intervenció dels serveis de salut sanitaris Però se'ns va respost que això no cal incorporar-ho perquè ja es fa. I la pregunta és si ja es fa, per què no s'incorpora? I queda més clar amb aquest reglament. També vam demanar que no s'utilitzés amb els nois i noies d'entre 14 i 18 anys, sinó que es fes servir en majors d'edat. I la resposta ha estat que la responsabilitat penal en 14 anys ja existeix. La responsabilitat penal no és el que ha de discernir si s'utilitza una arma o no. En tot cas, són les condicions físiques. I aquí tenim que... Per exemple, l'any 2012 es va publicar un informe oficial al Regne Unit en el qual el govern britànic reconeixia que la recerca disponible indicava que els infants tenen un risc elevat de patir danys quan se'ls aplica un dispositiu de conducció elèctrica i conclou que tot i que les dades mèdiques són limitades, els menors d'edat i les persones vulnerables constitueixen una població amb risc augmentat particularment pel seu estat de desenvolupament encara no completat. No només aquest, el Consell Nacional de Caps de Policia, també del Regne Unit, el 2015, amb la seva primera estratègia nacional sobre la policia amb infants i joves, va subratllar que és fonamental que amb totes les interaccions amb la policia les persones menors de 18 anys siguin tractades primer com a infants. Primer com a infants. I que tots els agents han de tenir en compte la seva seguretat, benestar i salut física i emocional, tal com exigeix la Convenció sobre els drets de l'infant. No només això. Amnistia Internacional, altres entitats, la Red de Defensa dels Drets Humanos, recomanen la prohibició absoluta d'ús en menors de 16 anys. i la pròpia Axon fabricant d'aquests dispositius explícitament avisa que infants i dones embarassades, persones grans i persones molt primes es consideren amb un risc molt elevat. Per tant, no entenem de cap manera per què no s'han acceptat aquestes al·legacions i no entenem de cap manera aquesta cessió del govern municipal a les peticions de la dreta d'aquest plenari i també de determinats sindicats policials obvien totes les recomanacions d'organismes internacionals al respecte. Aquest reglament no és garantista, és un error incomprensible i és imprudent i per tant Esquerra votarem en contra.

Sí, gràcies. Des del grup d'Esquerra votarem favorablement també aquests dos punts. Tot constatant el nostre reconeixement i agraïment per la feina que fa la Guàrdia Urbana de Barcelona. Gràcies. vetllant per les garanties i la seguretat de la ciutadania. També celebrem que s'hagi retirat el punt número 11, tot i que també volem deixar constància que no entenem com aquest punt va arribar a la comissió de presidència quan hi havia dues persones a les quals es proposava alienes al cos de la Guàrdia Urbana, se'ls proposava una medalla quan estan sota investigació judicial en aquests moments. Per tant, Esperem que a partir d'ara d'anar endavant aquests expedients arribin una mica més filtrats, analitzats, com amb tota condecoració creient que hauria de ser. I per últim, tornar a recordar que la garantia dels agents de la Guàrdia Urbana ha de quedar palessa en tot allò que fem aquí, i per tant el reglament de les dispositius de conducció electrònica i elèctrica, doncs ara, senyor Valle, entenc que el govern, si vol portar-ho, té l'oportunitat de triar entre els que volen més pistoles o els que volem més garanties.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra, compartint la preocupació respecte al consum de cànnabis fora de control, tot i que no compartim la proposta de solució que ens planteja el Partit Popular. És evident que el consum de cannabis i de derivats aquest és un problema que és creixent. El 2021 Barcelona va liderar Europa en traces de consum de cannabis en aigües residuals, triplicant la taxa d'Amsterdam, per posar un exemple, i amb un notable repunt respecte al 2019, és a dir, després del confinament. Les urgències a l'Hospital Clínic han registrat un augment de 14% d'intoxicacions en 5 anys, destacant l'increment amb els casos relacionats amb les jaminadures de cànnabis. L'enquesta Estudes a Catalunya de l'any 2021 ens diu que un de cada 4 joves de 14-18 anys ja ha consumit cànnabis almenys un cop. i que la mitjana d'inici del consum és entre els 13 i els 15 anys, segons un estudi amb estudiants de secundària de Barcelona. De fet, la franja entre 15 i 25 anys entre adolescents i joves, la prevalença del consum anual és del 21%, sent un de cada quatre homes i una de cada set dones. Per tant, estem davant d'un escenari de reducció d'alarma i de normalització social del consum de cannabis. Ara bé, el consum no desapareixerà i cal posar, sens dubte, els elements de regulació necessaris perquè aquest consum sigui responsable i perquè la substància sigui sotmessa a control. L'associacionisme canàbic, en si és una idea que creiem que ajudaria a fer-ho si s'acompanya sempre d'una llei que fixi de forma adequada i responsable els criteris de salut pública. De fet, el Parlament de Catalunya va aprovar l'any 2017 la llei 13 barra 2017 que el Tribunal Constitucional va tombar per manca de competències i des d'aleshores tenim una bona proposta que està en un calaix i que ningú es decideix a tirar endavant en el seu àmbit competencial. Per tant, des d'Esquerra Republicana de Catalunya tenim molt clar que associacionisme canàvic, el de debò, sí, punts de venda encoberts de droga, no, associacionisme canàvic, sí, turisme canàvic, no, garanties de salut, sí, barra lliure, no, I inspecció i control, sí, però acabar amb l'associacionisme canàvic com a tal, el que fa bé les coses, no. I posar càmaras al carrer ja sap que no és la solució i, per tant, també estaríem en contra d'aquesta part de la proposta. En definitiva, insisteixo, compartim la preocupació, no compartim la proposta i farem una abstenció.

Sí, gràcies. Avui presentem aquest ple perquè la situació actual de proliferació de botigues de souvenirs, moltes d'elles, no precisament de la qualitat que ens agradaria als barcelonins i barcelonines, i especialment en el cas de Ciutat Vella, s'està convertint en un problema greu urbanístic, paisatgístic i també social i econòmic. L'any 2018 es va aprovar un pla especial per ordenar aquest tipus d'establiments. Nosaltres el vam votar a favor, però la pràctica s'ha demostrat que era insuficient i inservible pels objectius que perseguia. Només cal que avui qualsevol de nosaltres sortim a donar una volta, a passejar al voltant de l'Ajuntament de Barcelona, per veure que aquest model no només s'ha aturat, sinó que ha empitjorat. I aquesta concentració de comerços orientats exclusivament al turisme de masses expulsa el comerç de proximitat, l'emblemàtic, empobreix l'espai públic, trenca aquest equilibri comercial dels barris i també acaba expulsant un veïnat que veu com cada cop que un negoci de proximitat tanca, doncs s'acaba obrint un local comercial de baixa qualitat o que res té a veure amb el que necessiten els veïns i veïnes d'aquests barris. i és evident que en aquesta situació no podem continuar mirant cap a una altra banda, perquè a més a més el govern municipal no ho entoma, tot i que ha adquirit el compromís en diverses ocasions, a petició també a la Comissió d'Economia, han presentat diverses iniciatives que s'han acceptat. però seguim igual. I la nova proposta del Pla d'Usos de Ciutat Vella que ha anunciat el govern tampoc contempla cap regulació efectiva sobre aquestes activitats i per tant aquesta seria una oportunitat perduda. I per això demanem que el govern municipal actui amb contundència i en lideratge i que insti les administracions competents a modificar els marcs legals necessaris aprofitant també la tramitació de la nova llei de comerç catalana per tal de permetre una regulació més eficaç i acotar millor el tipus de negocis que venen souvenirs i productes turístics ofensius o de mal gust. I també que s'impulsi des del mateix Ajuntament un nou pla especial que realment serveixi per frenar la proliferació d'aquest model de negoci i protegir el teixí comercial local divers i arrelat al territori. Barcelona no pot ser un decorat putiner i vulgar i els barris han de ser per la gent que hi viu. Per tant, cal recuperar urgentment la identitat i el caràcter de Barcelona.

Sí, gràcies. L'Àngel se'ns ven conèixer jo crec que ja per l'any 2007, quan jo vaig entrar a conseller de districte d'Horta-Quinardó i ella era regidora escrita. I la veritat és que a mi l'Àngel se'n cau molt bé. Políticament no ens entendrem la majoria de vegades i evidentment tindrem posicions molt confrontades des de la lògica que partim d'espais ideològics molt diferents. però ets una dona que has demostrat que tens convicció, tens unes conviccions molt fermes, que ets capaç d'argumentar amb la màxima contundència i amb el màxim respecte a l'hora i això és una qualitat que no és tan habitual i que per tant jo crec que s'ha de posar en malhor. i que no sé si trobaré a faltar l'hemicicle, els passadissos segur, perquè l'Àngels és una persona que no només allargava el temps de les intervencions, és que entre la sala de comissions i l'ascensor quan arribàvem continuava amb el debat, fins al punt que dèiem, bueno Àngels ja està, ja ha passat, no cal, ja ho han votat, ja s'ha decidit. però aquesta convicció feia que aquest debat s'allargués pels passadissos molts cops. En qualsevol cas, jo ara potser sorprenc una mica tothom aquí, però hi ha dues coses que em sorprenen deia. La primera no, que és la seva capacitat d'estirar els temps d'intervenció amb un estil que fa impossible que cap presidència s'enfadi amb ella, malgrat que de vegades ja ha sonat el timbre quatre cops. I la segona és que és ninja. I jo això ho vaig descobrir si s'hi he dit ninja. Això ho vaig descobrir un dia de la Mercè al balcó de l'Ajuntament, que suposo que recordaràs Àngels, al qual aquell dia vaig aprendre dues coses. Una, la importància de l'espai institucional del balcó de l'Ajuntament i la pressió que implica tot allò que fa al balcó. I la segona és que l'Àngels és capaç de treure una bandera espanyola d'un bolso en menys de dos segons. I això la converteix en ninja. I realment va ser una sorpresa absoluta, que ningú comptava, però que ens va donar portades a tots els mitjans, jo crec que les compartirem en tots els mitjans durant molt de temps, jo en tinc alguna guardada, i crec que va ser un moment políticament conflictiu, i fins i tot jo diria que difícil en les hores posteriors, però vaig pensar, no ho sé, que està donat una bossa que és com la butxaca del Doraemon, i de sobte, pam, apareix una bandera espanyola en menys de dos segons. En fi, volia acabar una mica recordant aquesta anècdota, en moda de broma, i per descomptat desitjar-te en nom de tot el grup municipal que et vagi molt bé amb allò personal i amb el polític que et vagi bé a nivell personal, però no tant el grup al qual representes, ja saps que en aquest sentit estem en espais molt oposats. Gràcies per tot aquest temps que hem estat junts i que segur que tornarem a coincidir per la ciutat en moltes ocasions.

No, és només per vot favorable.

Sanció.

La faré jo la intervenció. Coronas, que posa Castellana. Coronas. Gràcies, president. Bé, evidentment fa una estona hem atorgat medalles a tres exalcaldes i una exalcaldessa de la ciutat pel seu servei a la ciutat. Què menys que atorgar a uns agents de la Guàrdia Urbana i dels bombers per la seva dedicació i compromís durant 25 o 35 anys a la ciutat. Per tant, és absolutament merescut el reconeixement i el nostre vot serà favorable. Pel seu compromís, segurament molt més anònimament que els exalcaldes i exalcaldesses que hem atorgat el reconeixement abans, però no menys important i molt rellevant segurament perquè al llarg d'aquests anys de servei hauran servit amb molts ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. I per acabar, també haurem de dir No està de més que el millor reconeixement i la millor medalla que poden rebre els agents d'aquests cossos tan importants per a la nostra ciutat és dotar-los dels recursos tan humans com materials necessaris i en aquesta línia crec que hem de treballar totes i tots.

Sí, gràcies. Bé, és que també votarem a favor d'aquesta suspensió de l'aprovació definitiva i ens agradaria pensar que això és una oportunitat, aquest temps que es guanya, per poder salvar el gran pulmó verd que queda a la font d'en Fargas, que és precisament aquesta finca que els veïns i veïnes la coneixen com la Selva. La postura del grup d'esquerra crec que és coneguda, nosaltres som absolutament contraris al pla especial que s'ha plantejat des de la l'empresa promotora d'aquest pla i per tant seguirem defensant aquesta posició que és la que defensen majoritàriament als veïns i veïnes del barri de la Font d'en Fargues, perquè creiem que oportunitats com aquestes no s'han de perdre i perquè veiem que aquest govern municipal i l'anterior també no els ha tremolat mai el pols a l'hora de treure el talonari de diners públics per aturar determinades coses que els han pogut interessar perquè han considerat que eren bones per la ciutat. Jo els demano que posin damunt de la taula aquest cas, el cas de la finca de la Selva a la Font d'en Fargues, com un element clau també a preservar per la ciutat de Barcelona.

Sí, gràcies. Bé, suposo, senyor Sigrera, que no sorprendrà que li votem que no a la proposta del Partit Popular. que és un no a la proposta del Partit Popular, perquè també és un no a destruir la Ricarda com a espai natural i patrimonial, és un no al model de gestió aeroportuària del Partit Popular i d'ENA, un model centralitzat que només té per angó comparació a Turquia o amb algunes exrepúbliques soviètiques, és un no a que un cop més ens diguin des de Madrid que és el que hem de fer a Barcelona i a Catalunya, i és un no a un gran negoci immobiliari per a ENA, perquè tothom parla de l'ampliació de la pista de l'aeroport del Prat, però ningú parla de la ciutat aeroportuària. Aquest és el gran negoci, aquest és el gran objectiu que té ENA a l'aeroport de Barcelona. Però no ens quedarem només amb els nos, també tenim uns quants sis. Tenim un sí a aquesta inversió de 1.700 milions d'euros per fer la terminal satèl·lic tan necessària a l'aeroport del Prat i també per millorar les connexions ferroviàries de l'aeroport del Prat amb altres aeroports com per exemple Reus o Girona. Precisament perquè el que volem des d'Esquerra és definir un model aeroportuari de país sostenible i d'èxit. I també un sí al compliment dels acords per la investidura entre el Partit Socialista i Esquerra Republicana a Catalunya. concretar-nos en tres punts. El primer, en donar continuïtat a la tasca de la comissió tècnica acordada entre el Govern de la Generalitat i l'Estat per definir el nou model de gestió català aeroportuari amb un objectiu clar, transformar l'aeroport del Prat perquè guanyi noves connexions internacionals. El segon, promoure les modificacions legals necessàries per a efectiva la creació d'un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya que substitueixi l'obsolet comitè de coordinació aeroportuària, cosa que permetria al Govern de la Generalitat tenir un paper determinant en la definició, articulació i gestió d'un nou sistema aeroportuari català. I tercer, Crear l'autoritat aeroportuària de Catalunya, que ha de vehicular els interessos de Catalunya. Sí, els interessos de Catalunya i també de Barcelona, responsabilitzant-se de les competències que li són pròpies en relació amb la política aeroportuària, com poden ser consum, treball, medi ambient, planificació, urbanisme, accessibilitat, transport, desenvolupament immobiliari, promoció econòmica, etc. Aquests són els 6 d'Esquerra Republicana de Catalunya, que passen clarament per un no a la seva proposta. I com a reflexió, no cal que AENA fitxi regidors o regidors pel seu Consell d'Administració. Hi ha representants asseguts en aquest saldo plenari, com els quatre regidors del Partit Popular sense anar més lluny.

Sí, molt ràpid. El model de gestió descentralitzat és el model pel qual han apostat la immensa majoria de països europeus, com França, la Gran Bretanya, com Alemanya. Per tant, aquest és el model que defensa Esquerra Republicana de Catalunya. El que no defensem ni defensarem mai és el negoci immobiliari d'una empresa que té seu a Madrid i que té interessos clarament a l'aeroport del plat, que són de caràcter especulatiu, pura i durament. Ja està. El de la tercera pista, o l'ampliació de la pista, tot això és una cortina de fum per a un negoci rodó. el qual vostès aquí, en base a aquesta cortina de fum, és el que estan defensant. I nosaltres els diem que no, no a fer diners a costa dels catalans i catalanes i no a costa d'un model necessari d'infraestructures que tenim en aquest país per tirar endavant. I m'agradaria veure-ho defensar el corredor mediterrani amb la mateixa fermesa que defensa vostè això.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, arran de la subhasta de l'estat de diverses peces de la Concessió 1004 al front marítim de Barcelona, subhasta que va guanyar Archer Hotel Capital, propietari de l'hotel Ars i ara també de molts locals del seu entorn, Quatre anys més tard, som al 2025, i la brutícia, la degradació, escales mecàniques trencades, un estany que havia de ser d'aigua, està ple d'escombraries, en definitiva, una degradació majúscula que perjudica la ciutat i els veïns i veïnes. Volem preguntar a l'alcalde i al govern municipal què pensen fer per tal de millorar aquestes condicions que viu la zona del front marítim al voltant de l'hotel Arts i aconseguir que el grup Archer Hotel Capital propietari de l'hotel i de la majoria de locals del voltant, presenti el pla de millora per tal de poder retornar la dignitat a aquesta zona i al seu ús i gaudi per la ciutat.

Gràcies. Bé, si fem un viatge en el temps, ens haurien d'anar 35 anys enrere, en el moment en què els terrenys del front marítim que van de la Barcelona i del Besòs es van cedir a l'Ajuntament de Barcelona durant 30 anys, Barcelona preolímpica, de cara als Jocs Olímpics, en el qual Barcelona va fer una gran transformació. Una ciutat que vivia d'esquenes al mar s'hi va posar de cara i vam aconseguir recuperar un espai públic per la ciutadania que n'ha gaudit i en gaudeix. Ara, si anem 30 anys més tard, el 2020, que és quan acabava la concessió, si m'ho deixa dir, una mort anunciada, això ja se sabia que passaria, doncs passa el que Esquerra Republicana de Catalunya vam avisar que podia passar, i és que l'Estat, actuant com un fons d'inversió més, el que fa és especular en terrenys de la ciutat de Barcelona, perquè la ciutat es va adormir en aquells moments, i no serà perquè no insistissin els veïns i veïnes i el grup d'Esquerra Republicana en diverses iniciatives, i aquesta subhasta es va fer realitat malauradament. I les comparacions són odioses, però si mirem com s'ha treballat el Port Olímpic i com s'ha treballat aquesta zona de la ciutat, és evident com s'han de fer les coses i com no s'han de fer les coses. Col·laboració interadministrativa entre la Generalitat i l'Ajuntament, model d'èxit. Barcelona lidera, model d'èxit. Si Barcelona es posa de perfil, fracàs. Si es prioritzen els interessos econòmics, els interessos de ciutat, fracàs. No sé com s'arreglarà a Canyà. Difícilment Barcelona podrà decidir què passarà amb aquests espais, perquè ja no som propietat de la ciutat. Però en qualsevol cas sí que hem de vetllar perquè els veïns i veïnes i la ciutat recuperin la dignitat que mereix.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, és cert que dos anys de mandat és l'Equador i és un bon moment per fer balanç d'on és la ciutat i cap a on ens agradaria que anés. I també és cert que del balanç que va fer l'alcalde en una roda de premsa la setmana passada, dels grans temes que destaca, els que estan relacionats amb habitatge, per exemple, pel que fa a limitacions de preus de lloguer o la regulació del lloguer de temporada, o l'extinció de llicències d'habitatge 2 turístic, o l'increment del recàrrec de la taxa turística, doncs, home, deixi'm dir que totes elles porten un segell, que és el segell d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pel que fa a les polítiques d'habitatge, gràcies al govern de Pere Aragonès i a la consellera Esther Capella, quan governàvem el... a la Generalitat de Catalunya pel que fa a la taxa turística al CEGEI d'aquest grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i també destacar allò que no va dir, no va parlar d'una de les qüestions que més afecten la ciutat ara mateix i a la seva ciutadania, els drets de la ciutadania, com és el retrocés de l'ús del català en la nostra quotidianitat. I les polítiques que s'han de moment planificat i que des d'Esquerra exigerem que s'implementin de manera... immediata també porten el segell d'Esquerra Republicana a Catalunya. En general podríem dir que el govern del PSC ha aconseguit una cosa que se li dóna bé, que és apagar el soroll mediàtic al voltant dels grans temes que preocupen a la ciutat, però l'ambició no l'han vist. I en aquest sentit, des d'Esquerra Republicana de Catalunya, sí hem volgut posar ambició a les polítiques d'aquesta ciutat i ho hem fet de la millor manera que sabem fer-ho, que és aprofitant aquelles palanques de negociació que se'ns brinden i de les quals tenim l'oportunitat tots els grups que formem part del ple municipal d'utilitzar. Canvis Junts per Catalunya tenim la sensació que vol estar a missa i repicant l'hora, és a dir, reprovant el govern per la seva incapacitat d'arribar a acords mentre estan en converses per resoldre, per exemple, la mesura del 30% d'habitatge públic, d'habitatge protegit. I entemo que, com en tantes altres vegades ens han tingut acostumats, vostès estan negociant per vellar pels interessos d'uns pocs, en lloc de fer-ho per l'interès general d'uns molts. I també el grup de Barcelona en Comú, que demana aquest plenari extraordinari. A nosaltres ens sembla bé que hi hagi un plenari extraordinari. Tot el que sigui per la ciutat serà benvingut. I si disposem de més temps, millor. Però també ens fa molta gràcia que vulguin formar part d'aquesta mena de reprovació a un alcalde i a un govern que cal tenir memòria, l'han investit vostès. Sembla ser que canviï de res. En qualsevol cas, som conscients que a la sala de premsa dels grups de l'oposició fa molt de fred, que la gesticulació està molt bé, la política no nego que sigui important, però que la gesticulació no resol els problemes de la gent ni fa avançar la ciutat. I en aquest sentit, des d'Esquerra Republicana de Catalunya seguirem treballant perquè s'hi sigui. I avui farem una abstenció.

Sí, moltes gràcies. Bé, quan semblava que des del grup de Vox ja no es podia superar el llindar del seu discurs racista i xenòfob, doncs ens demostren com la història, tossudament, doncs que sempre es pot anar més enllà. Ara, a través d'aquesta petició d'un informe sociològic i criminològic de perfils de persones estrangeres, vingulant-lo amb la delinqüència. I m'ha vingut al cap la Cripo. Saben què era la Cripo? la criminal polizei, policia criminal a Alemanya, utilitzaven la ciència forense i la criminologia per agafar-se aquests drets que els va ampliar Hitler quan va arribar al poder, ampliant aquest marge legal d'intervenció, establint la detenció preventiva en camps de concentració. La resta de la història i com va acabar el genocidi de jueus gitanos ja la coneixem. La coneixem tots i davant d'aquests discursos els hem de dir una vegada més en aquest ple i en tots els espais que no passaran. No passaran de cap manera en aquests discursos. Les dades s'han de mirar amb tota la seva amplitud i quan comparem índex de població penitenciària per cada 100.000 habitants amb coeficients de PIB per càpita a la Unió Europea, ens adonem que a Espanya tenim 120 persones recluses amb un PIB de poc més de 30.000. I a Dinamarca la meitat, 60 amb més del doble de PIB, 63.000. Posso aquest exemple, n'hi ha més. Però és molt evident que hi ha una vinculació clara entre precarietat i delinqüència. La taxa de risc de pobresa a Catalunya el 2024 era del 24%, de persones treballant del 10%. I d'aquests 24%, per nacionalitat, les persones de nacionalitat estrangera eren el 42,7% i les de nacionalitat espanyola del 17,6%. I veuen alguna correlació possible, també, perquè diversos informes i estudis apunten a una correlació significativa entre la vulnerabilitat socioeconòmica i l'empresonament. Pobresa i exclusió social, baix nivell educatiu i ocupacional, problemes de salut mental i consum de substàncies. Per tant, veiem que a Catalunya, igual que a la resta d'estats europeus, les característiques de la població reclusa són comunes. Vulnerabilitat socioeconòmica, és a dir, pobresa, la baixa formació acadèmica i la manca de recursos. Més dades. Des de l'any 2012, els delictes d'odi i discriminació han augmentat un 238,2%, passant de 225 a 761 casos denunciats. Només es denuncia aproximadament el 10% dels casos. Per tant, multiplico això per 10. I potser estaria bé fer una reflexió sobre si el seu discurs ajuda a millorar aquestes dades o no. Ja li dic jo que no. Perquè amb el seu discurs el que fan és posar el focus a les persones més vulnerables i a dir-li a aquest 17,6% de població espanyola en risc de pobresa que els culpables de tot plegat són el 47% que ha vingut de fora i que està en la mateixa situació que ells. Poca vergonya tenen vostès. Per descomptat els hi volem en compte.

Sí, gràcies alcalde. Bé, seguint el fil del debat sobre el parguei, o millor dit, sobre els problemes que pateixen els veïns i veïnes de l'entorn del Parc Güell, més que esperar una resposta per part seva amb un seguit d'accions, un llistat de coses que ens diguin que ja estan fetes o que s'estan fent, el que li demanarem és el compromís de fer-ne de noves per millorar aquesta situació, perquè des de fa un any, una mica més d'un any, ja hem vist que hi ha protestes i manifestacions de veïns i veïnes, identitats d'aquests barris exigint millores en la gestió dels problemes que pateixen de mobilitat, de seguretat i de convivència derivades de la massificació turística dels entorns del parc. situacions en les quals el mateix veïnat ha realitzat funcions d'operaris i informadors a la plaça de Vistaparc del barri de Can Baró per evitar que els autocars turístics facin servir les parades del B-19 o del 24 o del 86 per desencutxar i aparcar, com fan. O els problemes que ha donat la implementació de la macroparada de taxis a la carretera del Carmel i el volum de vehicles que hi circulen des que es va inaugurar i que comporta problemes de seguretat i d'accidents. O l'insuficiència del reforç en el bus B-19, que només s'ha reforçat els caps de setmana, on normalment ja hi ha menys freqüència de pas d'autobusos que entre setmana i els veïns també ens diuen que la saturació als autobusos que van al parc ara és superior i que força turistes no saben que han de comprar l'entrada per internet i per tant es genera una doble saturació perquè hi van dos cops. que hi ha hagut manifestacions a causa de l'afectació mediambiental i acústica a causa de la gran freqüència dels buss turístics que passen pels barris del Baix Guinerdó i Can Baró. I la setmana passada més es va fer públic que els turistes utilitzen un bull legal per accedir al Paraguay gratuïtament a través del programa Gaudí i Més, que facilita l'accés gratuït als barcelonins i barcelonines, al veïnat. Per tant, hi ha un seguit de mesures que demanem en aquest pleg perquè simplement tinguin informadors o agents cívics als autobusos ordinaris, perquè es traslladi la parada del bus turístic que hi ha a la Passa Sant Lleí, molt lluny dels accessos al parc, a un lloc més proper, que es resolguin les aglomeracions de taxis, que s'implementi l'accés al parc per franges horàries i que sigui efectiu per evitar hores puntes de concentració i que es garanteixin també que els beneficis del Gaudí més siguin pels barcelorins. i barcelonines, tal com es va pensar en un principi. Per tant, en definitiva, que la ciutat que els turistes venen a visitar segueixi sent la ciutat que volen venir a visitar, perquè si no acabarà d'apareixer gent tal com la coneixen i la coneixen tots.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, la veritat és que davant d'un desastre de la magnitud que implica el servei de rodalies a Catalunya... i principalment també a l'àrea metropolitana, a la nostra ciutat, un desastre que afecta directament els nostres ciutadans i ciutadanes, que afecta totes aquelles persones que han de venir a treballar també cada dia a la ciutat de Barcelona, doncs el que s'espera de nosaltres és que ens posem del costat de la ciutadania. I és l'única cosa que podem fer, perquè quan els trens arriben tard... Això aquí perjudica la ciutadania, perjudica els que arriben tard a la feina, perjudica els que han d'anar al metge per una consulta mèdica, perjudica els que tenen una hora per fer-se una prova en un hospital i arriben tard, perjudica els joves que han d'arribar a la universitat a l'hora, a primera hora, a la primera classe, per poder treure's el seu títol. I perjudica també la seva salut, com demostren diversos estudis, perquè l'angoixa que provoca arribar tard acaba afectant la salut dels nostres ciutadans i ciutadanes. I també afecta les nostres empreses i perjudica les nostres empreses i aquesta mateixa institució amb aquelles persones que arriben tard. Per tant, afecta la productivitat del país. I tot això sumat ens obliga a posar-nos al costat de la ciutadania. Per tant, el que hem de fer és propostes per resoldre aquesta situació i empenyar tots en la mateixa direcció. El que és absurd és que ningú es posi a defensar dues empreses com són Renfe o Adif, que evidentment no estan aportant solucions al problema, sinó que són el problema. El que no podem fer és defensar els diferents governs de torn, el govern de l'Estat, que han deixat de fer les inversions quan tocava. Promeses moltes, però diners han arribat molt pocs. I això és la crònica d'una mort anunciada, ni més ni menys. Per tant, aquesta precarietat d'aquest servei ferroviari es deu a una sèrie de coses que són clarament identificables. En primer lloc, la manca d'inversió dels diferents governs de l'Estat, i aquí és igual que siguin del PSOE o del Partit Popular. Perquè primer va ser el senyor José Luis Rodríguez Zapatero, que va prometre una inversió de 4.000 milions d'euros a Rodalies, del que es van executar només un 17%. Després, el senyor Mariano Rajoy va prometre 2.000 milions d'euros més que, jo no sé si, senyor Cirera, crec que vostè els ha vist igual que els he vist jo o la ciutadania. No han arribat mai. És a dir, no els hem vist mai. i el govern de l'actual president, Pedro Sánchez, que va posar en marxa aquest nou pla de rodalies 2020-2030 amb una inversió prevista de 6.345 milions d'euros en 10 anys i un cop han passat 5 anys només han executat 1.900 milions, és a dir, un 30% del total. Per tant, promeses moltes, però realitats cap ni una. I tornem-hi també amb el servei que presten l'operadora de Renfe, que és una empresa que evidentment de vocació de servei públic en té zero. gens ni mica, que no ha fet els deures per convertir-se en una empresa moderna al servei dels ciutadans d'aquest país i que no ha fet les inversions necessàries en la compra de convois o en plans de manteniment de les estacions, ni en la il·luminació ni en escales mecàniques. A Catalunya tenim 272 trens de rodalies i regionals. El 24%, un de cada quatre trens, està fora de servei. I per acabar, també un altre element que s'ajunta a aquests dos anteriors, que és la manca de coordinació entre Renfe i Adif. Aquests fets, a més a més, la incapacitat de comunicació i la transmissió d'informació fiable, han provocat una manca de confiança de la ciutadania en el sistema, perquè ho viuen cada dia. El 2017... hi havia incidències, però el 2025 aquestes incidències s'han multiplicat per 2,5. Per tant, això és absolutament insostenible. I davant d'aquesta situació, insistim en proposar solucions. Des d'Esquerra, tenim clara quines són les solucions. Només n'hi ha una, traspàs integral de rodalies. Per què? Perquè volem que els trens de rodalies arribin igual de puntuals que els trens dels ferrocarrers de la Generalitat de Catalunya. El traspàs integral de rodalies, per fer, gestionar-ho directament, des de la proximitat, des de Catalunya, perquè a nosaltres ens preocupen els nostres ciutadans i ciutadanes, però al Govern de l'Estat hi ha res a fer. I a DIF sembla ser que no. Per tant, aquest traspàs, insisteixo, integral, no com el que es va proposar l'any 2009-2010, que només abastava la gestió del servei en tarifes horaris i pagament a l'operadora, aquest traspàs té una voluntat més àmplia, que és que la Generalitat es converteixi en titular no només del servei, sinó també de la infraestructura, de l'operadora, i que se solucionen els problemes de finançament a banda que es facin per descomptat les inversions necessàries. Per tant, traspàs sí, com a objectiu principal i prioritari, i que es facin les inversions que s'han promès, que són necessàries i que s'han deixat de fer en aquest país. Perquè a Catalunya no som ni volem ser ciutadans de segona. A Catalunya volem ser ciutadans de primera, en un país de primera, i no es pot ser un país de primera si els trens no arriben a l'hora. Votarem a favor de la proposta de Junts i de Barcelona en Comú, són les dues que aposten pel traspàs, malgrat que en la de Barcelona en Comú no estigui escrit, ho ha deixat clarament la regidora Sants, i votarem en contra la del Partit Popular, que evidentment no planteja una solució, sinó que senzillament fa un repàs dels problemes que ja existeixen.

Sí, gràcies. Deia l'atenent alcalde Bonet que les solucions estan damunt de la taula, això està molt bé, però on la ciutadania vol les solucions és damunt de les vies. Per tant, des d'Esquerra Republicana a Catalunya no renunciarem a cap dels compromisos als quals hem arribat per assolir aquest traspàs integral de rodalies que, insisteixo, és l'única solució possible. Això juren a les inversions que tantes vegades han promès i mai han arribat. Per tant, en defensa dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país, dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, no ens mourem ni un dit d'aquesta posició.

Sí, gràcies. Des que el grup de Vox ha entrat a l'Ajuntament de Barcelona és com haver entrat un altaveu del nodo. Ens transporta a temps d'una altra època. Perquè és evident que el que li molesta als regidors de Vox No és que ho faci un cos policial o un altre, és que Catalunya tingui competències sobre el tema que sigui. Això els hi molesta molt. Des del grup d'Esquerra tenim claríssim que tot allò que sigui guanyar competències des de Catalunya i per Catalunya ens hi sumarem. Sempre, amb el que sigui. Perquè és des de la proximitat que es poden aplicar més i millor els serveis públics, es poden fer les millors polítiques. De fet, el que a vostès els preocupa, i jo ho entenc, és que cada competència de més que acaba en mans de la ciutadania de Catalunya a través de les seves institucions, és menys competència que té l'Estat a Catalunya. I d'això es tracta. D'això es tracta. Per tant, jo entenc la seva preocupació i entenc la seva posició, l'entenc perfectament. Vostès voldrien abolir les institucions catalanes, vostès voldrien prohibir els partits que defensem un estat propi perquè cada competència que guanyem ens apropa més a aquest objectiu que, com a mínim, des d'Esquerra Republicana a Catalunya no renunciarem. que és que Catalunya sigui un estat propi, independent i per descomptat estigui en mans dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país. De tots, perquè a vostès també els molesta una altra cosa, que arribin ciutadans nous. Els hi molesta molt. O sigui, no només és que els hi molesta que tinguin la competència, és que els hi molesta la immigració i amb els seus discursos de posar-los en el punt de mira darrerament en comissions i plenaris, això ho veiem, claríssimament, perquè vostès s'atreveixen molt amb els febles, ja els he dit en més d'una ocasió, amb els poderosos no, vostès representen els poderosos i per això s'hi fiquen amb els febles. I sobre el tema de quin cos policial ho ha de portar, doncs si la competència és a Catalunya, és evident que han de ser els Mossos d'Esquadra. Nosaltres creiem que hi ha policies bons i dolents en tots els cursos policials, segur, com n'hi ha bons polítics i mals polítics, també, com n'hi ha mals professionals del sector de les esgràfiques, l'en vinc jo, i bons professionals, també, Ara, l'experiència espero que no es refereixi vostè a com s'ha tractat en algunes fronteres, en alguns exemples on certament mals policies han fet males pràctiques. Perquè 14 persones mortes a Tarajal no són per experiència ni són bona praxi policial. D'això pot estar segur. Potser a vostès no els importa perquè total no són d'aquí, però vostès no són d'aquí i no haurien de ser ciutadans de cap manera. De fet, si haguessin arribat aquí, haurien estat els primers a demanar que els torneixin expulsats immediatament al seu país. Miri, el discurs del Nodo l'haurem d'escoltar, però nosaltres seguirem denunciant tot allò en què no estem d'acord i que vostès representen aquí. Per tant, els votarem en contra.

Sí, només per recalcar que assumir competències no expulsar ningú. Expulsar és el que volen fer vostès. Això és el que volen fer, expulsar ciutadans d'aquest país.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, en primer lloc, agrair la presentació d'aquest informe. Dotar les policies, tant Guàrdia Urbana de Barcelona com Mossos d'Esquadra, dels recursos humans i materials adequats són garantia d'efectivitat en les seves intervencions i de bons resultats també en la seva tasca i en les seves funcions. Aumenta l'efectivitat i, per tant, augmenta la seguretat a la ciutat de Barcelona. I això, ja ho hem vist, que ha donat fruits, tal com s'ha pogut constatar, en la Junta de Seguretat celebrada... ahir, on hi ha hagut un esforç policial molt gran, tant a Guàrdia Urbana com a Mossos d'Esquadra, i per tant, malgrat baixen els delictes, la prova d'això és que malgrat baixen els delictes, han incrementat els detinguts, els investigats i la resolució dels casos. Una baixada de delictes del 0,5%, d'acord que no és per llençar coets, però una baixada de delictes del 0,5% en un marc en què la resta de Catalunya incrementen aquests delictes, no és una gran baixada, però sí que en qualsevol cas es demostra que és una derivada directa de l'increment estructural i de la millor organització, tant a Guàrdia Urbana com a Mossos d'Esquadra, i també de la cooperació i col·laboració entre tots dos corsos de seguretat. Altres dades, ara a l'estiu arribaran per la Copa Amèrica 400 agents més de Mossos d'Esquadra a la ciutat de Barcelona, amb això ja són gairebé 1.300 agents més en quatre anys a la ciutat de Barcelona. junt també amb la licitació ja de la seu policial al districte de Sant Martí, que serà la regional de Barcelona. Les dades, jo crec que algunes són realment importants a destacar. Enforça un 32% menys que el 2019, la dada més baixa en 10 anys, exceptuant els anys de pandèmia, robatoris en força baixen un 3%, robatoris en violència un 7,7%, aquesta segurament és una de les dades que més impacten en la percepció de seguretat. En definitiva, unes dades que valorem positivament i que estem segurs que és fruit de la bona feina que s'ha fet en els cossos policials. Pel que fa a multireincidència, el Pla Tremay ha incrementat un 9,1% dels detinguts, un 12,3% dels investigats i, per tant, també això demostra la bona feina dels cossos policials. Ara bé, ens trobem que seguim tenint un problema en l'àmbit judicial. Ahir mateix la jutgessa de Ghana de Barcelona demanava 60 jutjats nous per ajudar a treure aquest TAP. Cal tenir en compte que els judicis ràpids s'estan citant ja per a l'any 2026. Per tant, això el que demostra una vegada més és que comprar el discurs marc de la dreta no resol els problemes. La seguretat, bàsicament, en una ciutat com Barcelona passa per, un, polítiques de prevenció i socials, dos, uns recursos policials adequats, Tres, una justícia ràpida i efectiva i quatre, bones polítiques de reinserció i noves oportunitats. Per tant, ens hem de centrar aquí, no en pistoles tàssers, no en endurir el Codi Penal i no en, sobretot, que els grups com Junts i PSC, que en teoria haurien de tenir un paper central en aquestes qüestions, no comprin el mal mental de la dreta.

Sí, moltes gràcies. Bé, una cosa segura, el Partit Popular no sorprèn mai. Sempre són fidels i clars amb els seus postulats. Barcelona s'encamina cap a un nou rècord de turistes, perquè el primer trimestre del 2024 ja es va registrar un augment del 2,1% de turistes sobre l'anterior rècord del 2019 i un 9,3% més que el de l'any passat, Per tant, està clar que la ciutat ja s'ha consolidat com una destinació turística atractiva a nivell internacional, superant els 12 milions de turistes registrats el 2023 en allotjaments regulats i superant les 36 milions de pernoctacions. No està mal. La pregunta és, pel Partit Popular, quin és el límit? Fins on hem d'arribar? hem d'arribar fins als 15 milions, hem d'arribar als 20, hem d'arribar als 30. Han de marxar tots els ciutadans de Barcelona i ciutadanes de Barcelona perquè puguin venir els turistes a ocupar els pisos on viuen ara els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Marxem els 41 regidors i regidores d'aquí i que vinguin els representants dels sectors turístics de la ciutat a decidir quines polítiques s'hauran de fer a la seva ciutat, perquè serà la seva, però no serà dels barcelonins i barcelonines. El turisme sense regles és com la velocitat sense control. Barcelona s'encamina i va directe a tenir un accident xocant contra una paret, si no es posen regles. Ja han començat a posar regles i n'hem de posar moltes més. Abans parlàvem de... aprofitar experiències d'altres ciutats, de liderar a nivell internacional aquesta qüestió del turisme. Perquè és important fer-ho. Perquè si no, si deixem de ser la ciutat que som, vull dir, al final, quan ja no quedin barcelonins i barcelonines, dubto que aquesta ciutat sigui atractiva. Per fer això, tant vas a un parc d'atraccions, tant vas a Port d'Aventura o a qualsevol altre lloc. Però no busques una ciutat on la gent ja no hi pot viure. I vostès, des de la dreta, sempre... utilitzen aquest discurs tan econòmic, que sembla que en saben molt d'economia, fins i tot, però se n'obliden de dir-nos que, per exemple, a Catalunya, entre les deu poblacions més pobres, saps quines n'hi ha? Lloret de Mar, Roses i Castelló d'Empúries, per posar altres exemples. Saps quina és la comunitat autònoma que ha incrementat més l'índex de pobresa en els darrers anys? Les Illes Balears. Sap quin és el motor d'aquestes poblacions econòmic? El turisme. Per tant, el turisme no necessàriament vol dir riquesa. Vol dir riquesa per uns quants, però pobresa per molts d'altres. I això ho hem de tenir molt clar i sempre present en les nostres pregàries si som creients. Però jo no ho soc, vostè segurament sí. Però en qualsevol cas l'economia no són macroxifres, l'economia és el dia a dia, l'economia és el preu d'un lloguer, l'economia és que ens costa el menjar quan anem al supermercat, l'economia és tot això. I per tant crec que ho hem de tenir molt present. Suposo que tampoc li sorprendrà a vostè que les d'Esquerra li votem en contra.

Gràcies, alcalde. Bé, hem debatut molt de turisme avui i no volem deixar de fer-ho. Com hem dit abans, nou rècord de Nen Camida, d'aquest nou rècord de turistes i també de Gregoristes a la ciutat. L'any passat ja vam arribar a 12 milions de turistes i 3,5 de cregueristes. I, com hem comentat a la nostra proposta d'acord, una de les problemàtiques que genera aquesta activitat turística és també l'ocupació intensiva de l'espai públic, especialment pel que fa als grups organitzats, amb finalitats turístiques que circulen de forma agrupada pels carrers i voreres, sovint estrets, dels barris de la nostra ciutat. Després de sis anys d'insistir i des d'Esquerra Republicana finalment el govern municipal va accedir a publicar un decret d'alcaldia per les restriccions de mobilitat de grups avianants de visita guiada turística que limitava a un màxim de 20 persones els esmentats grups viats. I creiem que dos anys després hi ha un gruix important de grups guiats que incompreixen sistemàticament aquesta normativa a Ciutat Vella i que superen amb escreix el màxim de 20 persones. I per això proposem que el govern municipal es comprometi a fer complir aquest decret i la seva normativa perquè aquest no sigui paper mullat davant de aquestes pràctiques de turisme massiu. Fons del sector dels guies habilitats per la Generalitat ens expliquen que falten agents cívics, que hi ha treballadores i treballadors municipals que desconeixen la normativa, que no hi ha cap tipus de control i que estem parlant de percentatges d'incompliment que ronden el 30% dels grups. També a través d'un preg que vam presentar a Ciutat Vella, sabem que només s'han imposat dues sancions, dues per superar l'aforament màxim de 20 persones per grup. Tenint en compte que un de cada tres sembla ser que incompreix, podem dir que s'han imposat molt poques. I per últim, considerem que la massificació turística ja fa dècades que no és exclusiva del districte de Ciutat Vella i això es fa ben palès en molts altres barris de la ciutat i per això també proposem estendre la mesura al conjunt de la ciutat de Barcelona fixant els límits que siguin raonables i necessaris en cadascun dels llocs. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Entenem també que l'acceptació del projecte implica la segona part, que és l'estendre aquesta limitació a altres espais de la ciutat, cosa que celebrem, i està molt bé fer anuncis i està molt bé comprometre's, però crec que és l'hora de passar del compromís els fets i no només les dades, sinó que la realitat, quan sortim a passejar al voltant de l'Ajuntament o ens desplacem cap a l'Ajuntament o sortim d'ell o anem pels barris de Barcelona, ens adonem que no sempre encaixa amb les pretensions i amb els anuncis.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra també votarem en contra d'aquest pla especial i no perquè no reconeguem que el promotor ha introduït algunes millores, sinó perquè el fons del pla continua sense donar resposta ni a les demandes veïnals ni a les alegacions presentades pel nostre grup. La finca de la Selva és un espai donant valor patrimonial i ambiental, un jardí històric i un pulmó verd al barri de la Font d'Enfargas. I si estem en aquesta situació, és evidentment que és per manca d'anticipació, per manca d'iniciativa i per manca d'interès del govern municipal que en cap moment ha volgut plantejar alternatives a la construcció d'aquesta residència. I les comparacions són odioses, però el passat també ens ha deixat moltes ocasions en què sí que hi ha hagut interès, com per exemple... amb les cassetes i l'alcina del carrer d'Incarnació, amb la Casa Buenos Aires o a Torre Garcini, per no anar-nos gaire lluny de la finca que avui ens ocupa. Per tant, quan es vol es pot, i en aquest cas està clar que no s'ha volgut i, per tant, no es pot fer res més.

Gràcies, alcalde. El barri del Besòs Maresme és un dels que acumulen més dèficits d'habitatge i de condicions de vida de tota la ciutat. Hi ha edificis antics, problemes estructurals, dèficits d'eficiència energètica i una situació de vulnerabilitat social que cal abordar amb urgència. Des d'Esquerra a Barcelona vam impulsar el compromís Besòs-Maresme, aprovat tot just fa cinc anys amb aquest mateix Consell Plenari, i seguim empenyent el govern municipal a fer un veritable salt d'escala en el programa de regeneració urbana del Besòs i el Maresme. Aquest és un projecte clau per a la transformació econòmica i social del barri i per millorar la qualitat de vida de milers de veïns i veïnes. L'àmbit de regeneració urbana definit per l'Ajuntament de Barcelona, el barri del Besòs i el Maresme comprèn 32,6 hectàrees, engloba 86 blocs, 203 comunitats i 4.598 habitatges. Els fons europeus han estat una primera oportunitat, però cal assegurar continuïtat, finançament. i planificació més enllà de l'any 2026 i per això demanem al govern municipal que acceleri d'una vegada per totes tots els projectes que ja estan endegats i que coordini tots els esforços amb la Generalitat de Catalunya i amb el govern de l'Estat treballant colze a colze amb les comunitats veïnals per garantir una rehabilitació integral amb transparència i també amb rendició de comptes. El Besòs i el Maresme no pot esperar més i Barcelona ha de ser capaç de transformar els barris que més ho necessiten. I posats a fer celebracions, estaria molt bé culminar això i fer una celebració quan sigui una realitat.

Bé, jo li agraeixo l'acceptació del PREC. No esperava menys, tampoc, perquè al cap i a la fi el compromís Vesos-Maresme és un compromís col·lectiu de tot el consistori i acordat, a més a més, amb els veïns i veïnes a través d'una sèrie de sessions que s'han fet i, evidentment, que cal una mirada àmplia. El que sí que és important és que, més enllà dels titulars i dels compromisos, aquests compromisos es converteixin en realitat. i vostè feia esment al compromís d'altres grups. Ja sap que en l'àmbit de l'Ajuntament de Barcelona, si hi ha un grup compromès en l'àmbit de l'habitatge en aquesta ciutat és Esquerra Republicana de Catalunya i que no deixarem de ser-ho en cap cas, però que també és molt important que tothom faci bé la seva feina i el primer que l'ha de fer és el govern municipal.

Molt bé, doncs, regidor Coronas. Sí, gràcies, alcalde. Bé, vull agrair a la regidora Ortega del grup de Junts per Barcelona la presentació d'aquesta proposta d'acord, tot i que alhora també li demano, sisplau, que no barregem qüestions que no tenen a veure amb el contingut d'aquesta proposta d'acord, perquè vostè ha fet referència a una sentència sobre el cas d'Enric Granados i als horaris, sàpiga que des del nostre grup defensem, i ben ser, de fet, impulsors també des de la posició d'aquest ajustament horari, aquesta reducció d'horari que permetia compatibilitzar tots els drets, el dret al descans també, perquè creiem que una ciutat millor és una ciutat millor per tothom, tant pels veïns i veïnes com pels operadors, com de la restauració, que legítimament... fan negoci a la ciutat i es volen guanyar la vida, com tants d'altres. En qualsevol cas, avui parlem de les guinguetes bar de la platja, dels xiringuitos, que els hem dit tota la vida, si em permeten el barbarisme lingüístic tan nostrat, i és cert que cal replantejar el sistema de llicències que hi ha amb aquestes guinguetes bar de les platges de Barcelona, perquè això no afavoreix ni els adjudicataris, ni els usuaris, ni la ciutat. Nosaltres també ens hem reunit personalment amb negocis afectats i les queixes són múltiples, des d'un increment inassumible dels cànons, qüestió que fa que hi hagi ofertes temeràries i a més a més renúncies optades abans de temps, Això s'ha de sumar a adjudicacions excessivament curtes, prohibicions per oferir un bon servei com a guingueta, etc. I alguns exemples, creient que no és de rebut que un adjudicatari que pot arribar a pagar 800.000 euros a l'any no pugui tenir, per exemple, un generador de calor per escalfar pa i poder servir com a mínim entrepans en condicions, tenint en compte que està en la primera línia de mar i ja sabem que això té una afectació directa sobre el pa que s'estoba al cap de cinc minuts. I per aquest motiu donarem suport a la proposta que presenta Junts per Barcelona, precisament perquè volem que substitueixi aquest sistema d'adjudicació basat únic i exclusivament per criteris econòmics. En el dat anterior ja vam tenir aquest debat, en una compareixença amb una comissió d'ecologia i urbanisme, si no recordo malament, hi havia una certa unanimitat en què el sistema de subhasta no és un bon sistema per garantir que hi hagi un servei de qualitat i que, a més a més d'aquest servei de qualitat, hi hagi una bona proposta gastronòmica, qualitat en el servei i ocupació també de qualitat, perquè al final, si l'única prima són les condicions econòmiques, els adjudicataris també primaran les seves adjudicacions i els seus interessos econòmics, de manera que retallaran en sous, retallaran en serveis, retallaran en qualitat. No té cap sentit que tinguem adjudicacions que podríem allargar fins als 7 anys, per exemple, com fan altres municipis del litoral barceloní, com ara Badalona o Castelldefels, o que el mateix Ajuntament de Barcelona fa els portxos de la Barceloneta. Per tant, votarem a favor amb l'objectiu d'avançar de manera acordada per tal que Barcelona tingui el millor model de xiringuito o de guingueta de bar.

Bé, senyor Cirera, no li nego que des del grup d'Esquerra també tenim una certa preocupació, com no pot ser d'una altra manera, per les qüestions relacionades amb la seguretat amb aquesta ciutat, evidentment perquè és una de les qüestions que més afecten el dia a dia de la ciutadania. Ara bé, jo quan l'escolto vostè... com quan escolto els representants de Vox, penso que vostès viuen en una ciutat diferent de la que viu la majoria de barcelonins i barcelonines, perquè això no és Gotham, això és Barcelona, i sí, hi ha problemes de seguretat en aquesta ciutat, com la immensa majoria de grans ciutats similars a la nostra en el context europeu en el qual hi som. però la realitat també és que la ciutadania està començant ja a allunyar-se d'aquests discursos tremendistes que llencen des de la dreta i l'extrema dreta. La preocupació per la delinqüència ha baixat un 5,8% en un semestre, mentre que l'accés a l'habitatge ha pujat un 1,1% situant-se allà com el problema més preocupant per la ciutadania de la nostra ciutat. Per tant, la moda està canviant, ja no es parla tant de seguretat o no preocupa tant la seguretat, no menys tinc, segueix sent el segon problema de la ciutat per la ciutadania, però d'habitatge vostès sembla que no els preocupa tant o no volen presentar aquest discurs alarmista en una qüestió com aquesta. A Barcelona hi ha delinqüències? Sí, insisteixo, com a la majoria de grans ciutats com la nostra. I cal millorar en aquest aspecte? Sempre. És una qüestió a la qual no hem de renunciar. Però, insisteixo, ni de lluny, aquesta és la ciutat insegura que ens volen vendre i que volen inculcar amb el seu discurs reiteratiu i repetitiu. Les dades són tossudes, els delictes a Barcelona han baixat un 8,8%. Una dada comparativa, Badalona, municipi on hi ha un alcalde que va dir que acabaria amb els problemes de seguretat, mentre a Barcelona han baixat un 8,8%, a Badalona han pujat un 10,5%. Els Furs a Barcelona han baixat un 6,8%, a Badalona un 5,5%, no tant, però també han baixat. Robatoris violents a la via pública a Barcelona disminueixen un 5,5%, igual que a Badalona. Els robatoris amb força a domicili disminueixen un 31,4%, mentre a Badalona han pujat un 55,8%. Què deu haver passat? Els robatoris amb força a establiment disminueixen a Barcelona un 50,7%. A Badalona han pujat un 34,1%. Potser perquè a Barcelona hi ha un punt d'inflexió, hi ha ciutats com per exemple a Badalona que estan començant a rebre aquestes conseqüències d'un desplaçament que evidentment no desapareix. Però dic jo que el senyor Albiol alguna cosa deu tenir a veure també amb aquestes dades tan estrepitosament negatives com va dir que ell ho arreglaria tot. En qualsevol cas. Els problemes de seguretat, normalment, són el fracàs de la suma de la resta de polítiques. I en aquest sentit, una ciutat més segura és una ciutat on el dret a l'habitatge està garantit, on el dret a una feina ben remunerada està garantit i el dret a un espai públic de qualitat també està garantit. Amb aquesta línia hem de treballar.

Gràcies, alcalde. Des d'Esquerra Republicana compartim aquesta necessitat de repensar el funcionament de l'administració municipal i d'avançar cap a una gestió més àgil i una administració més eficient i més comprensible per a la ciutadania i per a les empreses. I el Pla Barcelona Fàcil implica un pas en aquesta direcció que valorem positivament. També és cert que creiem que caldrà garantir un seguiment real de la implementació d'aquest pla, una aplicació transversal i una voluntat clara de canvi cultural dins de la pròpia administració de l'Ajuntament de Barcelona per evitar que aquest pla es quedi només amb una declaració d'intencions, amb un PDF o un PowerPoint més dels que s'acostumen a fer. I per això exigim compromís polític, Exigim valentia per fer una correcta implementació tècnica i també capacitat d'execució real. Perquè compartim l'objectiu que l'administració ha de ser més pròxima, més propera i més clara. Ho compartim perquè hi ha una demanda evident de la ciutadania, que a més a més vam veure també amb la comissió no permanent d'estudi que es va fer a l'Ajuntament. i per tant especialment per a autònoms petites empreses i entitats que volen tenir aquesta administració més accessible, que es redueixin els terminis, la simplificació de tràmits i eliminar les duplicitats que sovint han d'afrontar. També hi ha una aposta per la digitalització responsable, valorem positivament que es posi l'accent en evitar la burocràcia digital, que es posi el focus precisament en la garantia d'un correcte ús i d'equitat a l'hora d'abordar els tràmits des de la digitalització responsable. I també aquest abordament de l'eix normatiu, perquè també considerem imprescindible que la ciutadania entengui les normes que els afecten, siguin quines siguin, i per tant cal simplificar, evitar contradiccions i evitar duplicitats. En aquest sentit, també creiem que cal anar en compte amb algunes qüestions. Per exemple, cal més concreció amb els terminis per garantir l'execució real d'aquest pla. El calendari previst per moltes actuacions és a finals de 2026, però creiem que hi ha unes fites intermitges que caldria calendaritzar per garantir que tot això comença a ser una realitat. En segon lloc, la transformació cultural. Simplificar l'administració no només és canviar les normes, també és canviar les mentalitats i la manera d'exercir aquestes normes, per tant, les pràctiques. I creiem que s'ha d'incorporar un pla de formació interna amb incentius i mecanismes de gestió de canvi per fer-ho viable també. I finalment, pel que fa a la participació i la transparència, considerem que aquest pla hauria d'incorporar aquests mecanismes de participació i avaluació ciutadana, perquè cal saber com percep la ciutadania aquests canvis i com impacten el seu dia a dia. En aquest sentit, creiem que una taula d'avaluació oberta amb entitats i professionals podria ser un bon mitjà.

Sí, gràcies. Bé, després de gairebé cinc dècades, cinquanta anys, Els veïns i veïnes de la teixonera abandonen la incertesa i la provisionalitat en la qual han estat vivint en uns terrenys afectats un cop ja havien construït. Una provisionalitat que, a més, els ha impedit fer les millores i les obres que necessitaven les seves finques, unes finques que s'han anat deteriorant dia rere dia i que també han acabat afectant la globalitat del barri, perquè la provisionalitat no només afecta les finques pròpiament, sinó que també afecta el seu entorn i tot l'espai públic de les zones afectades, sobretot i especialment quan es tarden en desafectar finques, fet que durant tants anys tampoc s'hagi invertit en l'àmbit. I per fi aquestes promeses de desafectació s'han complert i des d'Esquerra estem contents i satisfets que les reclamacions del veïnat i també d'altres formacions polítiques, la nostra entre elles, hagin servit també per aconseguir-ho. És cert que no és una alegria completa quan parles amb veïns i et trobes que creuen que s'hauria pogut anar més enllà amb determinades coses. Ja ho vam dir a la comissió, amb el tema dels aprofitaments urbanístics hi ha un desequilibri entre un sector i l'altre i nosaltres pensem que aquí es podria... haver arribat una mica més lluny. Però en qualsevol cas ens quedem en la bona notícia que finalment aquest planejament s'ha desencallat. Ara el que s'ha desencallat és l'execució d'aquest planejament i jo celebro que el govern municipal tregui pit i exercegi aquest tema d'anar completant carpetes que hi havia al calaix, però les carpetes completen quan l'execució arriba. I per tant, no només en l'execució de la teixonera i en altres plans que estan aprovats de fa temps, en el mateix districte, Tres Torons, Carmel, sense anar a Majuny, que l'execució va molt endarrerida sobre el calendari previst. Per tant, creiem que ara el que s'ha de fer és posar fil a l'agulla a l'hora de desencallar definitivament l'execució d'aquests plans.

Gràcies, alcalde. Avui, regidores i regidors, han vingut tots molt hooligans en aquest plenari. Plenari de hooliganisme, que això va molt bé per les parroques pròpies, entenc, però que crec que de poc serveix pel servei públic que hem de fer des d'aquest plenari, que és aprovar coses en benefici de la ciutadania. I francament dic que estan molt hooligans perquè avui és el dia dels dobles intents de reprovació. Volen reprovar un alcalde, volen reprovar un atinent d'alcaldia. Els comuns no reproven però es quedaran les ganes de reprovar l'alcalde que van investir ells mateixos. En definitiva, tot és una mica surrealista des del punt de vista teatral de la qüestió. Nosaltres no neguem que hi ha un problema de seguretat a Barcelona, com en moltes grans ciutats, ho han dit moltes vegades, no és un fet exclusiu de la ciutat de Barcelona, i que aquest problema s'agreueix en determinats àmbits, com pot passar amb els barris que avui estan tractant a nivell de seguretat i convivències. Sí, sens dubte. La qüestió és això com ho resolem? cridant molt, fent de hooligans en aquestes estrades, podem picar a la fusta i fer soroll també si volen, però la qüestió és que així no resoldrem els problemes, els problemes els resoldrem d'una altra manera. Com a mínim des d'Esquerra Republicana optem per resoldre'ls d'una altra manera o col·laborar a resoldre'ls d'una altra manera. Per exemple, negociant partides pressupostàries perquè s'incorpori una promoció extraordinària de 100 agents de la Guàrdia Urbana que prioritàriament han d'anar al torn de nit i arribant a acords perquè això sigui així. que si no estic equivocat ja està en marxa. O sí, posant-nos a treballar amb l'ordenança de convivència, ja veurem si arribem a un acord o no per una bona ordenança de convivència, però les d'Esquerran s'hi han posat des del primer dia a treballar amb tota la intenció. I més enllà d'això, fent les propostes que siguin necessàries en aquest plenari. Però francament, venir aquí, barrejar-ho tot amb una proposta, fer un còctel per fer-se, senyor Martí Galvis, una proposta d'acord a la seva mida, està molt bé, però crec francament que això ajuda poc a resoldre el problema, més enllà que els de la seva parròquia segurament l'aplaudiran. Ja està. Però un cop arribats a aquest punt, nosaltres no optem per la política espectacle, optem per fer allò pel qual se'ns ha escollit legítimament i pel qual ens paguen i ens paguen prou bé, que és per fer política amb majúscules i aportar solucions. I per tant, li votarem en contra.

Sí, sí, sí, home, i tant. Ja posats a repartir reprovacions. Jo proposaria reprovar a tots aquells regidors i regidores que sempre defensen els especuladors davant dels interessos de la ciutadania o a aquells que posen el focus, com dient que són la mare de tots els problemes, a les persones més vulnerables. Miri, senyor Dioro Pulido, tinc una bona amiga, Estremenya, que em diu que el de ser mala persona no s'arregla ni volvint al vientre de la madre. Prengui nota.

Sí, gràcies. Bé, des d'Esquerra Republicana vam presentar un prec per escrit, amb el seu moment també demanant explicacions per aquest acomiadament i no renovació dels educadors canins, prec que encara no ha estat respost i que avui esperen que tingui alguna resposta més concreta en aquest plenari. El d'educadors canins és un servei que es porta a duenda terme des de fa 10 anys, el centre d'acollida d'animals de companyia, que compta amb professionals altament qualificats i amb molta experiència en el tractament de gossos, de refugis i protectores, i també en programes de l'Ajuntament de Col·laboració en Serveis Socials per l'ajuda de famílies amb gossos conflictius a càrrec o amb persones sense llar en gossos a càrrec, i amb la formació a Seprona, Guàrdia Urbana i agents rurals sobre tractament a gossos complicats. De fet, l'Ajuntament sempre ha defensat la necessitat de la seva presència en el CAP i ha destacat com a model d'èxit la tasca d'aquest equip que en l'anterior licitació va rebre la puntuació més alta en l'apartat de formació professional i experiència d'equip. Però de sobte el 17 de març els educadors canins van rebre la carta en què se'ls indicava que el 4 d'abril cessaria el seu contracte laboral. Amb aquesta nova licitació que obvia el concepte d'educació canina i per tant no se'ls ha subrogat ni se'ls té previst subrogar i cal tenir en compte que cap dels professionals que s'inclouen a la nova licitació du a terme la tasca d'educadors canins que per tant és deixar de prestar. I això pot provocar en primer lloc que els gossos amb mala conducta tardin molt més sense adoptats perquè no la poden millorar o que els gossos que han estat adoptats siguin retornats per presentar problemes d'obediència o de socialització. o que augmenti el nivell d'estrès i conflictes entre els gossos del refugi, o que incrementi la dificultat per gestionar els gossos per part de les persones cuidadores i voluntàries posant en risc la resta de treballadors i voluntaris. Evidentment, això passa després d'aquesta demanda per vulneració de drets fonamentals i assetjament laboral que van presentar aquests treballadors, i dos i dos acostumen a donar a quatre. Per tant, creiem que aquesta és una qüestió que s'ha de reconsiderar i que s'ha de tornar a obrir un espai de diàleg amb les persones treballadores que han estat expressament excloses de la norma licitació del CAAC per tal de tractar i explorar les vies per la seva remissió, per el desenvolupament de la seva tasca. El senyor Cirera m'ha sorprès ara que estava sent animalista, que li desconeixia, no sé si és molt coherent ser animalista i protaurí a la vida, però en qualsevol cas, o almenys el seu grup ho és, no sé vostè, en qualsevol cas benvingut al món dels que defensem. els drets dels animals. També és veritat que li hem demanat de retirar explícitament la reprovació a l'atinent d'alcaldia, perquè, com hem dit abans, creiem que això no només no suma, sinó que dificulta els acords i, per tant, compartint plenament tota la resta de punts, li hem de dir que farem una abstenció, malgrat que creiem que és un tema que s'ha de solucionar, evidentment, i seguirem insistint en que així sigui.

Sí, gràcies. També al grup d'Esquerra votarem a favor. Un vot favorable, jo crec que necessari per moltes qüestions. Necessari perquè és una reivindicació històrica la remodelació del mercat d'Horta, que jo ja com a conseller de districte fa uns quants anys ja vaig viure en primera persona i que, per tant, dona més valor a aquest vot positiu i a que jo pugui defensar-ho avui també a nivell personal. Un vot important com a regidor que defensa el model de mercats de Barcelona. És molt important aquesta remodelació precisament per garantir que el mercat d'Horta pugui seguir endavant, garantir aquesta continuïtat i al final és un nòdul comercial molt important també pel cor d'Horta i per tot el comerç i la vida comunitària que hi ha al barri. I sens dubte la preservació d'element patrimonial que es calia preservar està garantit amb aquest pla especial integral i la veritat és que els rendes són molt bonics, tenim ganes de veure com queda definitivament, però sí que és cert que aquest mercat es comunicarà molt millor amb el seu entorn, es relacionarà molt millor amb el seu entorn i estem segurs que serà un model d'èxit pels paradistes que ja operaran.

Sí, gràcies. Avui se'ns presenta aquesta proposta, diem d'entrada que no és una proposta ideològica, sinó que té un fonament econòmic. crec que hi ha poques coses en la política que tinguin més càrrega ideològica que el model econòmic que un defensa, en tot cas. Per tant, el debat és clar. Avui el debat el tenim sobre si volem una Barcelona per viure o una Barcelona per vendre i per comerciar. Si volem una Barcelona que defensi que els seus veïns i veïnes puguin seguir vivint a Barcelona o una Barcelona que expulsa els seus veïns i veïnes, buida el centre de la ciutat i el converteix senzillament en una habitació de lloguer. I aquest és el debat, i això és plenament ideològic, és un debat d'esquerres i dretes de progrés o de polítiques reaccionàries, 100%, que identificarem clarament quan veiem el sentit dels vots al final de la votació, amb tota seguretat. Qualsevol cas, vostès demanen dades rigoroses per constatar una evidència, perquè això és una evidència, que és que l'oferta d'habitatge a Barcelona és clarament insuficient, que els habitatges d'ús turístic contribueixen, com a mínim, en bona part, a agreujar aquesta manca d'oferta. Actualment, si vostè entra al portal d'Idealista, podrà veure que hi ha, on gairebé tots els pisos de lloguer estan anunciats, 3.100 pisos i cases de lloguer a la ciutat de Barcelona, en aquest portal, mentre que tenim més de 10.000 llicències d'habitatges d'ús turístic. amb llicència, ja no parlem els que siguin il·legals. Per tant, és evident que això permetria cobrir les necessitats d'habitatge de fins a 10.000 famílies, amb tota seguretat, a la ciutat de Barcelona. De fet, segons un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona, ja que demanen estudis rigorosos, el tancament d'uns 10.000 habitatges d'austerístic podria reduir el preu del lloguer entre un 8 i un 13,4%, i el de compra-venda en un 6,1%. Això són dades. I aquest impacte seria encara més intens als barris, més cèntrics, amb una major concentració d'activitat turística, fet que justifica plenament que el decret identifiqui l'ús turístic com una de les causes principals de la disminució del parc de l'habitatge destinat a allotjament permanent en zones tensionades com ho és Barcelona. També esmenta la paraula convivència, i aquí les dades també són concloents, perquè segons l'enquesta de percepció del turisme de 2024, el 63% dels residents a Barcelona considera que els habitatges d'ús turístic generen moltes o força molèsties als veïns i veïnes. Això se'n diuen proves tangibles. I pel que fa a aquest concepte de la inseguretat jurídica, que a mi m'encanta perquè sempre utilitza la dreta com a excusa per posar-se al costat dels lobbies i en contra dels veïns i veïnes en aquest cas. El decret 3 barra 2023 de 7 de novembre sobre habitatges d'ús turístic que va impulsar el govern d'Esquerra Republicana Catalunya estableix un marge temporal de 5 anys fins al 2028 precisament per permetre una transició i compensar ventals pèrdues patrimonials. Per tant, aquest període actua de facto com un mecanisme d'indemnització ja. No cal que li digui que li votarem en contra, evidentment per una qüestió ideològica.

Sí, gràcies. Bé, senyor Sendero, suposo que no li sorprendrà si li dic que el grup d'Esquerra li votarà en contra, perquè ja vam anunciar en el seu moment que els votarem sempre en contra de les seves propostes, mai votarem propostes, encara que puguin semblar raonables o blanquejants, cosa que no és aquesta, a un grup que bàsicament el que es dedica és a promoure el racisme, el classisme, a defensar els poderosos i a posar a l'uí de l'horacà els més febles en aquesta ciutat. I, a més a més, vostès s'entesten en demostrar que tenim la raó amb aquest argument, perquè avui ens porten una proposta que barreja deliberadament dues coses que no tenen res a veure una amb l'altra. El dret a l'habitatge, a l'habitatge digne i als antecedents penals. Perquè l'habitatge no és un premi moral ni una recompensa pel bon comportament, és un dret bàsic. i una política social clau per garantir la dignitat, l'estabilitat i la cohesió social, que fins i tot l'article 25 de la Constitució espanyola reconeix, dient que les polítiques penals han d'anar enfocades a l'educació i reinserció. Poc afavoreix en vostès el concepte de la reinserció si el que volen és posar més traves encara a la possibilitat que una persona pugui viure amb un habitatge digne. O és que per vostès una persona que ja ha complert la seva condemna i que ha pagat el seu deute en la societat no té dret a refer la seva vida en igualtat de condicions? perquè refer la seva vida comença precisament per l'accés a un habitatge digne. I aquesta proposta introdueix, la seva, un criteri discriminatori i estigmatitzador que pretén convertir l'habitatge públic en una segona condemna. I no hi ha cap evidència que vincular l'accés a l'habitatge amb antecedents penals millori la seguretat o la convivència. No hi ha cap precedent ni cap evidència. El que sí que està demostrat és que l'exclusió residencial empitjora qualsevol procés de reinserció. Això sí que està demostrat. I a més, obre la porta a valoracions subjectives que desnaturalitzen les polítiques d'habitatge i que han d'abassar-se en criteris socials i no en judicis morals. Que vostès això de la moralina ja sabent que els agrada molt, sobretot quan és la dels més febles. La seva no, aquesta no els preocupa tant. Miri, des d'Esquerra tenim molt clar que Barcelona ha de ser una ciutat que garanteixi els drets. Ha de ser una ciutat que doni segones oportunitats a la ciutadania. I no ha de ser una ciutat que condemni dues vegades o de per vida, que és el que vostès volen fer amb els més febles.

Sí, gràcies. El 19 de desembre de 1863 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la denominació Plaça de les Glòries Catalanes per l'espai que el Pla Cerdà havia concebut com un dels grans centres de l'Eixample barceloní i aquesta va ser una proposta de l'escriptor historiador i polític Víctor Balaguer. Aquesta va ser la denominació oficial de la plaça fins que, després de caure a Barcelona en mans de l'exèrcit rebel l'any 1939, les autoritats franquistes li van canviar el nom pel de Plaça de les Glòries, en el marc d'una política sistemàtica i general d'eliminació de qualsevol referència a la llengua i la identitat catalana del nomenclàtor i del conjunt del paisatge urbà de la ciutat. Això, a més, va determinar que l'estació de metro inaugurada l'any 1951 revés la denominació Glòries, el mateix que les parades d'autobús situades a la plaça. I amb la fi de la dictadura, l'Ajuntament va decidir el 12 de juny de l'any 80 recuperar oficialment la denominació original en català i sencera, Plaça de les Glòries Catalanes, en el marc d'una política de recuperació de les llibertats democràtiques, la memòria històrica i la identitat col·lectiva de la ciutat. Malauradament, no només es va mantenir la denominació de Glòries per l'estació de metro de la Línia Vermella i les parades de bus, sinó que es va donar aquest nom també a la parada del tramvia del tram Besòs que va entrar en servei l'any 2004. Una anomalia que avui encara perdura. I per aquesta raó demanem al govern municipal que insti a TMB i a l'ATM a adoptar oficialment la denominació Glòries Catalanes a l'estació i les parades de metro, autobús i tramvia situades a la plaça de les Glòries Catalanes. I d'altra banda, i també relacionat amb el mateix espai, l'11 de desembre el Consell de Districte de Sant Martí, a proposta d'Esquerra, va aprovar restituir a la plaça de les Glòries Catalanes les 12 plaques de basal negre en textos esculpits que rememoren les Glòries Catalanes. Es tracta d'una obra de l'arquitecte Andreu Urriola, que exposa 12 fites assolides pel poble català, les quals expliquen com els catalans ens hem incorporat al món modern des de la nostra tradició, amb 12 aportacions catalanes a la humanitat que estan exposades a través de textos d'experts tan il·lustres com Jaume Vicenç Vives, Narcís Montoriol, Ferran Sol de Vila, Roviri Virgili, Ramon de Badal, Puig i Cadafalc o Antoni de Campany, entre d'altres. El monument va ser instal·lat en aquesta plaça l'any 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics i va ser desmuntat i retirat durant la darrera reforma de l'espai. Ara bé, un cop reestructurada i inaugurada la nova plaça, els 12 prismes de la sal negra no han estat restablerts i demanem que es tornin a restituir una altra vegada.

Sí, moltes gràcies. Bé, senyora Sanz, feia temps que no coincidíem vostè i jo en un debat i intentaré fer-ho en la poca veu que em queda. El model turístic d'Esquerra Republicana de Catalunya, evidentment, no és el de la barra lliure, els lobbies turístics. De fet, segur que ho sap, perquè si avui en dia no es poden obrir nous hotels al centre de la ciutat, és fruit dels acords amb Esquerra Republicana de Catalunya. Si avui en dia no es poden obrir nous habitatges d'ús turístic al centre de la ciutat, és fruit dels acords amb Esquerra Republicana de Catalunya. I si ben aviat es poden començar a reduir aquest nombre d'outs a Barcelona, és gràcies també a la feina feta des del govern republicà. Ho sap també perquè si van canviar la MPGM d'hotels i patrimoni era precisament per evitar un col·lador d'hotels al centre de la ciutat i això també és fruit d'acords amb Esquerra Republicana Catalunya. En definitiva, si vam aprovar el PEUAT és gràcies a aquests acords amb Esquerra Republicana Catalunya. I nosaltres, Esquerra Republicana Catalunya, ens sentim molt orgullosos d'haver format part de bons acords, bons acords per la ciutat i per la ciutadania. perquè si no volem perdre el que som, si volem conservar la nostra identitat, cal preservar Barcelona de les amenaces d'un mercat lliure i descontrolat. Tenim model, el nostre model és el de gestionar bé el turisme pel que la ciutadania se'n beneficiï d'aquest i no només... pateixi les externalitats negatives. I els darrers anys és evident que Barcelona està mancada d'una política turística real. Esquerra Republicana Catalunya defensem el nostre model, siguem govern o siguem oposició, sense matisos, perquè les persones il·lustríssimes i il·lustríssims, 41 regidors i regidores que ocupem aquestes cons, ho fem per responsabilitat de servir a la ciutadania i no a nosaltres mateixos ni als nostres partits. Ara bé, la seva proposta d'avui crec que no pretén res de tot això, perquè el que demanen ja no es pot fer actualment gràcies precisament a aquests acords del passat. La seva proposta pretén marcar una campanya des d'aquesta posició hipòcrita de ser l'esquerra de debò, perquè s'ho creuen realment que vostès són l'única esquerra autèntica de debò. I això és hipòcrita perquè, ho acaba de recordar el senyor Damià Calvet, ahir renegaven de la setena terminal de creues que vostès van pactar l'any 2018 amb el port de Barcelona. Hipocresia quan reivindiquen governs d'esquerres però tomben tots els pressupostos d'esquerra a totes les administracions. Hipocresia quan van decidir ampliar i consolidar el nombre de terrasses a la ciutat de Barcelona o ampliar els diumenges que els comerços poden obrir a les zones turístiques. Francament, comencen a semblar tan poc creïbles que qualsevol dia no ens sorprendria que acabin defensant que la terra es plana amb aquest plenari. Per sort, Esquerra no ens cal fer seguitisme de la seva manera de fer política, no entrarem en aquest joc, tenim coses molt menys importants a aportar a aquesta ciutat, que les seves proclames buides de contingut, i avui ens abstindrem a la seva proposició, i ho fem amb el fer convenciment que Esquerra som l'instrument més útil per aconseguir que Barcelona, ting un model turístic a l'alçada del que mereix, i per defensar aquesta Barcelona que tan ens agrada i que no estem disposats a veure.

Entre els arrestats hi ha almenys 15 acusats d'atemptat contra l'autoritat i 60 per desobediència. I sobre la pràctica totalitat dels detinguts recauen també actes per desordres públics. Accions com llançament de bengales cap als agents, encaputjats fent la salutació feixista, llançant objectes i ampolles de vidre cap a la línia policial, cremant algunes banderes estel·lades i força presència d'organitzacions d'extrema dreta I també s'hi van cridar consignes racistes, masclistes i homòfobes. Exhibició d'una pancarta amb els codis d'agents de la Policia Nacional que havien aparegut en canals de Telegram com a autors desoposats a abusos policials o que s'haurien fet passar per manifestants en altres dies de protestes. Danys al mobiliari urbà, cant de l'himne falangista cara al sol i corejaven també la frase jo soy nazi. Proliferació de banderes i cartells amb lemes de grups neonazis i d'ultradreta. Entre els assistents hi havia antics membres del Grupo Hogar Social de Madrid, un col·lectiu neonazi i xenòfob suposadament desaparegut, sembla que no del tot, i que va protagonitzar un atac a la mesquita de la M30 de Madrid el març de 2016. No parlo de la Meridiana, evidentment, suposo que ja hauran arribat a la conclusió. Parlo del que va passar davant de la seu del Partit Socialista Ferraz el passat mes de novembre per l'acord sobre la llei d'amnistia amb Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, els agradi o no, quan parlem de manifestacions que vagin en contra d'això, d'aquesta ideologia, d'això que vostès no només no qüestionen, sinó que alimenten, inciten i provoquen, aquest regidor i tots els d'Esquerra Republicana li puc assegurar que ens hi trobaran amb aquestes manifestacions, els agradi o no. Ho tenim en contra.

Moltes gràcies, alcalde. Bé, Barcelona només es pot entendre a partir de les persones i les entitats que la conformen. Per això som una ciutat viva, amb una personalitat pròpia i marcada que ens fa únics i repetibles. I molts cops parlem de Barcelona i dels seus valors, les seves qualitats, els seus trets característics i tot això no seria així si no fos per aquesta mena de mecano de persones i entitats que des d'àmbits diversos fan que la nostra ciutat sigui millor. Persones com la Mare Assumpció Vilar o entitats com la Fundació Arrel, que des del voluntariat ajuden persones en situació de vulnerabilitat en sortir-se'n, o la Fundació Roura, al barri de Sant Pere, Santa Catarina i la Ribera, o a Sant Andreu, Mirada de Dona, amb 20 anys al darrere, acompanyant i tenint cura de les dones, o altres com, per exemple, la Bàrbara Martínez, el Jesús Iglesias, Manuel Dengrà, el Club Esportiu Torrebaró, el Club Natació i Poble Nou o l'APA Poble Sec, que aporten els valors de l'esport, sobretot als més joves, També Barcelona deu el seu caràcter obert i plural gràcies a persones com la Sílvia Reyes, que va dedicar la seva vida a la defensa i dignificació del col·lectiu LGTBI, o a la Comunitat Palestina de Catalunya per la defensa dels drets humans, que sempre s'ha defensat des de la nostra ciutat. la Barcelona d'avui i la d'ahir, que també entoma l'arxiu històric del Fort Pieng, i totes les riquesces de les Barcelones dels barris, amb totes les entitats que estan premiades a nivell de districte. La llista és llarga i el temps és curt, per tant, no els citaré tots. També en l'àmbit de la cultura, amb la colla castellera de Sarrià o el Joan Mani Sagalà, o la mirada a través de la càmera de la Pilar Aymeric, o amb tot allò que han fet persones com la Rosa Castells o la pastisseria Roquetes en l'àmbit del comerç. Aquesta és una petita mostra de tants barcelonins i barcelonines que treballen incansablement per construir, per sumar i per assolir aquesta Barcelona que estimem i que hem de cuidar.

Sí, gràcies. Bé, una vegada més hem de votar al plenari una modificació de les condicions laborals del personal dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Barcelona a causa d'un informe de la Sindicatura de Comptes que diu que durant uns quants anys, doncs molts anys, això no s'ha fet bé. Quan no és la justícia com ens va passar amb el SOM i la RLT, és la sindicatura de comptes en altres qüestions i creiem que això ja va ser hora que deixi de passar. Per tant, la solució a la qual s'ha arribat, conscients que no hi ha unanimitat en la part social que representa els treballadors i treballadores pel que fa a aquest acord, tot i que sí majoritària, també entenem que es deu a una desconfiança en el mètode d'aplicació d'aquesta avaluació que s'ha de fer. Avui som conscients que el que votem és la norma i no el com s'aplicarà. El com s'aplicarà és responsabilitat del personal municipal al qual li pertoqui. Per tant, el que sí que farem, Joan Malbó, favorable, és demanar que es compleixin amb el màxim de garanties possibles la correcta aplicació d'aquesta norma per part de les persones responsables d'aquesta avaluació. Perquè cal recordar i exigir que aquest procediment sigui molt curós precisament perquè fins ara era un complement retributiu que no estava condicionat i ara sí.