Jordi Martí Galbis

Molt bé, moltes gràcies, president. Bon dia a tothom. No és cap secret perquè des de Junts per Barcelona els últims dies i setmanes ja hem manifestat la nostra oposició en aquest projecte de pressupostos que ens presenta el govern municipal. Especialment ratificada aquesta posició quan vam conèixer la resposta del govern a les al·legacions que vam presentar. Disculpem, senyor Valls i senyor Collboni, disculpem d'aquest plantejament positiu. Nosaltres entenem que aquests pressupostos no responen a les necessitats de canvi que la ciutadania va expressar a les urnes. Vam presentar, com el senyor Valls s'ha referit, 457 al·legacions, només 65 han estat acceptades, això significa que gairebé 400, que totes elles estaven orientades a corregir mancances estructurals i a incorporar millores reals a la ciutadania, han estat rebutjades. Les nostres al·legacions no eren un plantejament retòric, eren propostes concretes, fonamentades, rigoroses, realistes, centrades en les necessitats socioeconòmiques de Barcelona. I el fet que hagin estat ignorades Intrepetem que reforcen la idea, que ja teníem coneguda de fa temps, que vostès no pretenen rectificar. Vostès el que volen és seguir aprofundint en les fórmules fracassades dels últims anys a aquesta ciutat de Barcelona a través de les actuacions polítiques dels últims governs. La proposta de ciutat que avui ens presenten evidencia una realitat que intenten dissimular. I això em dirigeixo especialment al senyor Alcalde. Representen exactament el mateix model que va defensar la senyora Colau durant vuit anys, i del que vostès van ser copartíceps i cooperadors necessaris d'aquest model fracassat dels últims vuit anys. Un model que va frenar la competitivitat, que va posar obstacles permanents a l'activitat econòmica, que no va escoltar els barris i que va acabar convertint Barcelona en una ciutat més lenta, més tancada, més bruta, diguem-ho així també, i menys ambiciosa. Durant aquests dos anys de mandat, la ciutat arrossega els mateixos problemes que ja patíem en anteriors mandats. Això li hem dit diverses vegades. Patim els mateixos problemes que patíem els darrers vuit anys de govern de la senyora Colau i també vostè com a primer tèiem de l'alcalde de la senyora Colau. El resultat és un pressupost inflat, gràcies a les aportacions provenients de la participació en els ingressos de l'Estat, però que no serveix per millorar la qualitat de vida de la gent ni la millora de la renda familiar disponible. En definitiva, estem davant d'un pressupost elaborat per un govern minoritari Un govern que continua gestionant amb lentitud, tan lent, si em permet el comentari, que no han tingut temps ni de posar l'estel de Nadal a la plaça de Sant Jaume, perquè els costava molt gestionar aquest tipus de temes, i que no és capaç de donar resposta a les necessitats de les classes mitjanes i treballadores, de les entitats i de les empreses, i que demostra una desconexió, no diré absoluta, però... gairebé absoluta de la realitat dels barris. Volen aprovar un pressupost rècord, però que no permet que la millora de les xifres macroeconòmiques arribi a la gent i a les famílies. Avui a Barcelona hi ha més sensellar que mai. Les classes mitjanes i treballadores veuen com augmenta el suportiment per arribar a final de mes. Això és una realitat, senyor Collboni. S'estan empobrint i el govern municipal no les atén com caldria. En aquests pressupostos no hi ha cap problema real de suport a les famílies que pateixen, a aquests treballadors i treballadors de la ciutat, que pateixen cada dia més per arribar a final de mes, com dèiem. De fet, tot i tenir un pressupost rècord, en cap moment es planteja reduir la pressió fiscal, fet que donaria oxigen a les classes mitjanes i treballadores. Segueixen mantenint una política fiscal asfixiant, per molt que el senyor Valls digui que no s'augmenta. Senyor alcalde, vostès viuen... desconnectats d'aquesta realitat del dia a dia de la ciutat, de les preocupacions reals i dels reptes que tenen els ciutadans i ciutadans. Aquest pressupost és la prova que, malgrat que les xifres de les que presumeixen Barcelona, no avança cap a un model més just i competitiu i més cohesionat. Vostè, senyor Collboni, hem coincidit aquests últims dies bastant amb alguns actes de ciutat, de reconeixement, d'alludament, de premis guardons al comerç de la ciutat, al comerç de proximitat i al comerç de barri. Molt bé, això cal fer-ho i cal fer-ho més i millor. Però vostès són conscients del patiment real que tenen grans sectors del comerç de proximitat i de barri a la ciutat en aquests moments per la crisi econòmica i social que tenim, però especialment també per la concentració d'obres que fa que a la gent cada vegada li costi més arribar al comerç de proximitat? Ahir mateix estàvem companys del grup amb les institucions comercials de Creu Coberta, Sants Establiments Units, Bernabasi i altres que estan en aquests moments asfixiats perquè no tenen suport de l'Ajuntament en casos concrets i ho hem demanat diverses vegades també a les comissions a l'hora de tenir o rebre bonificacions en cas d'obres de llarga durada que els fan la vida impossible. Això, senyor Collboni, vostès es neguen retardament a acceptar-ho. I això no pot ser de cap manera. És donar l'esquena a un dels principals motors econòmics de la ciutat de Barcelona. En definitiva, tenim un pressupost que no dona resposta a les societats reals. Està allunyat del que realment la gent necessita i espera i, per tant, ja li hem avançat abans que votarem en contra. Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies, president de nou. Miri, senyor Valls i senyor alcalde, avui certifiquem un altre nou fracàs del govern municipal. I no és un fracàs menor. Fracassar amb l'aprovació dels pressupostos és un fracàs molt rellevant. Tot i que tenim algun dubte respecte a la seva autèntica voluntat d'aprovar aquests pressupostos per moció de confiança des del primer moment. Som malpensats, però crec que tenim força raó. Estem d'acord amb una cosa que ha dit vostè senyor Valls que vostès representen una opció d'esquerres però estem total desacord senyor alcalde Collboni amb que aquesta opció d'esquerres sigui igual a una opció de progrés. No ho acceptem de cap de les maneres. Vostès gestionen en aquests moments però no governen i cada dia a Barcelona aquesta opció d'esquerres que no és de progrés provoca que hi hagi cada dia més gent obrint al carrer cada dia més comerciants baixant a la persiana i cada dia més gent amb grans dificultats per pagar el lloguer o per pagar la hipoteca. Això sí que són esquerres, però progrés no. Gràcies.

Sí, gràcies, president. Bé, en el context actual, en una ciutat que creix i es transforma el ritme d'una societat cada vegada més diversa, com el que som, ens cal dotar-nos d'una nova ordenança de civisme que reforci la convivència i que entengui la diversitat com un actiu a preservar. En això estem des de fa molt temps. No parlem només d'actuar o d'actualitzar una norma, en aquest cas seria la normativa general general. que defineix el marc potencial de l'immigració, de l'estangeria a nivell de l'Estat, sinó d'adaptar-nos a una realitat plural que requereix uns instruments més afinats, més rigorosos i més alineats en els valors d'una societat o d'una ciutat moderna, oberta i cohesionada. Una, que consolidi un model de convivència compartit i que permeti avançar cap a una ciutadania basada en drets i deures. Per nosaltres això és molt important. tot al voltant de l'exercici ple i real de drets i deures i per tant també en allò que en diem la compliment de la llei la compliment de la norma per tots sense exclusió malauradament l'ordenança de convivència com tots vostès saben no disposa dels mecanismes necessaris per fer-ho possible almenys parcialment en allò que ens referim en aquesta proposició i de vegades perquè aquesta esdevingui un element veritablement útil cal anar a la llei i actualitzar el marc normatiu superior que li dona cobertura Amb aquesta intenció, avui portem al plenari una proposició que té com a únic objectiu donar musculatura a la futura ordenança de civisme perquè pugui esdevenir una eina de cohesió social més eficaç. És una iniciativa que respon a un debat que vam obrir durant la tramitació de la nova ordenança de civisme, on des de Junts per Barcelona, com vostès saben també, vam presentar algunes iniciatives, algunes delegacions, una de les quals... va en aquesta mateixa línia, la necessitat d'incorporar amb totes les garanties informació sobre les sancions administratives per valorar millor la integració cívica i garantir uns processos de reglament més sòlids. La normativa actual d'àmbit estatal, tant la llei d'estangeria com el real decret del 24, no preveu que aquests elements es puguin incorporar en els informes de reglament. I per això avui presentem aquesta proposició, per instar tant a l'Estat, en aquest cas a les Corts de l'Estat i al Govern de l'Estat, com a la Generalitat i al seu Govern, i al Parlament de Catalunya, a actualitzar-la, cadascú en el marc de les seves competències, i dotar-nos d'un instrument més complet a l'hora de valorar l'arrelament d'una persona a la societat que l'acull. Aquest text és el producte, el que portem a debat i votació, és el producte d'una transacció que ha fet el grup de Junts per la zona amb el govern. És una transacció que permet un text, o que ens porta a un text més ampli, més genèric, que permet, amb molt de marge, que la voluntat política que pugui haver-hi en el futur es pugui traslladar, tant al Rascors com al Parlament de Catalunya, a l'hora de fixar quines serien aquestes noves condicions. o aquestes noves informacions que podrien arribar a contenir eventualment els informes d'element. Aquests informes no són instruments sancionadors ni de control policial, sinó eines per avaluar la vinculació d'una persona amb la seva comunitat, la seva trajectòria i el seu element social. Per això proposem no crear un nou apartat específic, sinó simplement assegurar que aquests elements es tinguin en compte de manera objectiva, dins del marc actual dels informes, i respectant sempre la normativa de protecció de dades i els principis de proporcionalitat. No es tracta d'afegir un nou mecanisme de penalització, sinó de garantir rigor i seguretat jurídica. Si volem valorar l'arrelament en un sentit ampli, també l'arrelament cívic ho és, i en conseqüència necessitem eines que avui no tenim, eines que permetin entendre amb rigor i proporcionalitat el compromís d'una persona amb la convivència, amb el respecte públic i amb el model de ciutadania que volem a Barcelona. Aquesta és una ciutat d'acollida, ho ha estat sempre, i així ha de seguir sent, però acollir no és només donar la benvinguda. Acollir és bàsicament integrar. Acollir és compartir drets i també deures. Acollir és garantir oportunitats, però també establir regles clares de convivència. L'ordenança de civisme regula conductes que afecten la convivència quotidiana i és aquí on les sancions administratives sempre amb garanties... sempre contextualitzades i mai automàtiques, poden esdevenir un element informatiu rellevant per comprendre la trajectòria d'una persona que demana un informe de reglament. En una societat democràtica, els drets i deures, com deia abans, van junts, i la integració implica també el respecte a les normes de convivència. Catalunya necessita un model propi de ciutadania basat en els drets i en els deures, que serveixi per combatre la xenofòbia, amb dades i amb serenor, per reforçar la confiança mútua entre la ciutadania. Aquest model no es construeix amb eslògans, es construeix amb normes clares i amb processos transparents. Per això demanem el suport de tots els ulls amb aquest text i perquè aquesta eina sigui útil, que reforci el contacte social que uneix Barcelona amb les persones que hi viuen i que hi volen seguir prosperant, elles i les seves famílies, en el futur. Moltes gràcies.

Sí, gràcies pel suport que permetrà que tinguin davant aquesta iniciativa. Jo li vull dir al senyor Coronas amb tota cordialitat. Miri, vostè que no ens reconeixia respecte a l'època del ball de Txelletries, miri, l'any 2000... El senyor Trias era el president del grup parlamentari de Convergència i Unió a Madrid i jo n'era un dels 15 diputats en aquell mandat parlamentari. I en aquell mandat parlamentari vam fer això que vostè ha dit i que mantenim i que 25 anys després cap partit del govern de l'Estat ha estat capaçat i endavant, que era promoure l'aprovació, permetre que hi hagi permisos de residència per persones irregulars de manera temporal per evitar la marginalitat d'aquestes persones. Això... hem passat 25 anys i no ha passat. Permeti'm que li digui que jo tampoc reconec el grup d'Esquerra Republicana en relació a l'època en què la presidia el senyor Ernest Maragall. Jo no sé què ha passat aquests últims dies, setmanes o mesos, ja m'entén el que vull dir, però no són els vostès els mateixos que eren abans. En qualsevol cas, aquesta proposta està molt clara. Si se l'ha llegit bé, està molt clar que no diu res del que vostès diuen que diu. Cap acusació ni cap ombra de dubte en relació a minoritzar els drets de les persones, sinó al contrari, tenir més elements per garantir una millor integració sobre la base de drets i deures. Moltes gràcies.

Sí, gràcies, president. És un prec dirigit a vostè mateix i aquest prec respon a una idea molt simple, però molt absolutament essencial en democràcia, que és que en moments difícils la màxima autoritat d'una administració, d'un govern, en aquest cas l'administració municipal, pugui, com diem col·legialment donar la cara, pugui aparèixer de manera urgent, de manera immediata, a donar explicacions a la ciutadania, especialment a través dels seus escollits electes, per explicar una situació d'emergència. Hem viscut en aquesta ciutat els últims anys, per desgràcia, situacions complexes en les que no hi ha hagut, no hem tingut, el reglament orgànic municipal no ens ha donat suficient flexibilitat com perquè la primera autoritat municipal aparegui sense filtres, sense portaveus, sense rodes de premsa, diguem-ne... improvisades o sense altres situacions que no són de rebut i que hagi donat explicacions. Això no surt de qualsevol lloc sinó que té a veure amb un compromís molt clar que vam assumir i crec que vaig assumir jo personalment com a president del grup en el seu moment quan es va produir una comissió extraordinària per avaluar un fet molt desgraciat que va ser la mort d'una treballadora municipal o d'una persona de l'empresa de neteja que durant l'onada de calor va morir, en aquella comissió extraordinària jo mateix em vaig comprometre a demanar una modificació del ROMP que permetés que l'alcalde o alcaldessa a títol personal, a instàncies personals seves o a instàncies dels grups municipals pogués compareixer tant al plenari com a les comissions plenàries competents per donar aquestes explicacions que la ciutadania mereix sense aquests filtres que deia abans. Això és una qüestió molt puntual, d'un article puntual, però creiem que és una bona escletxa que ens ha de permetre aprofundir en aquesta major democràcia, en aquesta major participació, en aquesta major transparència que exigim no solament les electes, sinó la ciutadania en moments de gran crisi, en moments molt sensibles en els que es demana, s'exigeix els màxims responsables polítics que donin la cara davant la ciutadania. Moltes gràcies.

Està breu perquè la qüestió procedimental és important, però no hauria d'escloure la possibilitat que l'acceptació del projecte permetés obrir el camí a una negociació política que permetés la modificació del ROM, en aquests exemples. I una altra de les raons per les que hem presentat també va ser aquest oferiment, perdó, a l'alcalde, a la Junta de Porta d'Eu, és clar, recordo perfectament, la tinent d'alcaldessa ho va plantejar, i jo no sé, vostè diu que es va rebutjar. Vam agafar el guà i vam dir, home, esperem que ja que hi ha una voluntat del govern, el govern l'executi aquesta voluntat. I hem passat molt temps i no s'ha executat. Per tant, lamentem aquest rebuig i intentarem portar a terme aquesta negociació política que permeti, finalment, això que demanem, que és el que interessa a la ciutadania. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, president. Bé, doncs avui culminem un llarg trajecte, un camí que no ha estat exempt de dificultats i d'obstacles, però des del grup municipal de Junts per Barcelona creiem que ha valgut la pena, ha valgut la pena aquest treball conjunt. Hem arribat a un acord per assajallar l'aprovació definitiva d'una ordenança de convivència que, tot i no ser una nova norma, sí que suposa una reforma substancial de l'ordenança vigent des del 2006. Segurament aquesta no hagués estat la reforma a la que haguéssim aspirat junts pel Barcelona si haguéssim estat dins del govern municipal, però estem raonablement satisfets. Segurament haguéssim estat o haguéssim aspirat a ser més ambiciosos, però, repeteixo, estem raonablement satisfets del objectiu assolit. Entre tots. No podíem continuar amb la situació actual. Després de vuit anys de governs, durant els quals es va perdre el control de la ciutat, calia redreçar la situació. La degradació de l'espai públic, l'incivisme generalitzat i la impunitat dels incívics no podien guanyar la batalla a l'ordre i a la convivència. Certament és condició necessària, però no suficient, disposar d'una ordenança posada al dia i amb els recursos necessaris, senyor alcalde, per a la seva aplicació efectiva. Ara caldrà un govern seriós, un govern lleal, amb l'esperit, amb l'acord que ha donat llum a l'ordenança per tal d'aplicar-la amb ambició. Serem sincers, no tenim la certesa que aquest sigui el capteniment actual del govern pel que queda a mandat municipal. Tenim les nostres reserves. Esperem, però, que la seva voluntat de guanyar vots, com vostè, com la de tots, que el de cada maig del 27 no vagi en detriment de l'aplicació efectiva de l'ordenança. En qualsevol cas, el grup municipal de Junts per la Segona ja hem expressat la nostra voluntat de ser vigilants i exigents des del minut zero pel que fa a l'aplicació efectiva de la norma. A títol anunciatiu recordo quines han estat les nostres prioritats durant les converses i les negociacions de l'ordenança i que finalment han entrat a formar part del text que avui aprovarem. En primer lloc, el compliment de l'ordenança i el seu blindatge per garantir que deixarem enrere el fracàs de l'ordenança del 2006. En segon lloc, la persecució de la multireincidència incívica, tractant-la com una greugent que aconsegueixi efectes dissuasoris. En tant de lloc, avançar en els procediments i les garanties per a l'efectiu cobrament de les sancions, per a ciment a les turistes. Recordem, 16% de mitjana de cobrament de les sancions imposades de manera ferma durant els anys 23 i 24. En quart lloc, incrementar les sancions a determinades infraccions que considerem greus, com ara els botellots, els grafitis, la venda en volant i les infraccions contra la llibertat sexual. Ens hem de referir també a qüestions importants que s'han introduït a l'ordenança, com la persecució dels captadors canàbics, el foment del civisme en el transport públic, que haurem de concretar amb l'aprovació d'un conveni amb PMB per aplicar l'ordenança al metro i a l'autobús, i també al reforçament de les mesures alternatives a la sanció. Estem, doncs, davant d'un instrument útil per a Barcelona i per millorar la convivència. Això és el que desitgem. Hem treballat per tenir un element que canviï les coses a millor per a la ciutat. Estan, però vostè, senyor Collboni, obligats a complir ordenança, senyor tirant d'alcalde, en hem parlat i estem convençuts que ho intentaran, A complir-la i a fer-la complir. Crec sincerament que entre tots els que donem suport en aquesta ordenança hem estat a l'alçada de les circumstàncies, d'allò que la ciutadania majoritàriament ens demana, que és millorar el civisme, millorar la convivència de la ciutat. Ho estem intentant i ara correspondre al govern principalment portar-ho a terme. Això no és només un pacte entre partits polítics i entre alguns municipals, entre oposició o una part de l'oposició i el govern o el govern o l'oposició. És, principalment, també s'ha referit al tema de l'alcalde, un pacte amb Barcelona, un pacte amb la ciutadania i un pacte amb un millor futur de convivència a la ciutat. Acabo dient, aquí no acaba res. Avui no acaba res, avui comença tot just la feina que hem de fer entre tots, incloses les modificacions de les normatives catalanes i estatals a les que ens hem compromès a impulsar des del govern municipal, vostès i des de l'Ajuntament nosaltres, i que han de fer possible també el compliment complet d'aquesta ordenança municipal.

Gràcies, presidenta. Bé, doncs, com deia el portaveu, el president del grup popular, nosaltres, com a grup municipal que considerem la seguretat, la prevenció, com a una de les qüestions centrals de ciutat, de qualsevol govern, ens hem mirat amb detall aquesta proposició que és llarga i el que hem volgut és, com deia ell, fer una aportació puntual que millora puntualment el text inicial en relació a dues qüestions, una relativa als mitjans materials que ha de tenir la Guàrdia Urbana especialment, com ja assenyala l'ordenança que acabem de aprovar fa poca estona, pel que fa al compliment de la mateixa ordenança, però especialment també la qüestió relativa a la formació, a la capacitació, dels vigilants, dels professionals de la seguretat privada que són contractats i que són necessaris per complementar la feina de Guardia Urbana i Mossos d'Esquadra. Això són dues qüestions puntuals, però en qualsevol cas el que compartim, i hem de compartir tots, és primer la necessitat objectiva de tenir aquests recursos, de tenir aquests plans i aquestes estratègies, i la segona és no alarmar. Jo crec que s'han de plantejar els termes en termes de normalitat, però sí en termes de responsabilitat política i social. no és cert que només tinguem, diguem-ne, problemes o que puguem tenir problemes o que hi hagi riscos associats a mercats de Nadal, que hi són, en aquests moments que estem ara de l'any, evidentment, ell, el president del grup, el senyor Ocilera, s'ha referit també a altres esdeveniments, com puguin ser, doncs, la cabalgata pròpia de Reis, jo afegeixo, o afegim nosaltres, doncs, fires de Nadal, com a la Calla del Port, o altres esdeveniments, com el que va passar, el que va haver ahir, El professor Sant Jaume, ahir a la tarda, que era un esdeveniment de caire religiós, on es va poder observar, els que estem interessats en la qüestió, a part de la població que ha participat directament d'aquest esdeveniment religiós, era, evidentment, el reforçament espectacular que hi havia d'ordre públic que no correspon a l'Ajuntament. inicialment, tot i que també hi havia unitats especialitzades de la Guàrdia Urbana. Ens referim, doncs, en què és important que es facin les coses el millor possible. Això no vol dir que es parteixi de zero. Jo crec que en aquests moments ningú pot obviar que hi ha un plantejament de reforçament general i global en aquestes dates dels dispositius de prevenció i seguretat, tant municipals com de la Generalitat, a través del Mossos d'Esquadra, Degut al que estem des de fa anys amb aquesta alerta 4, que ja és 4-5 sobre 5 en aquests moments, i que tot això té a veure no solament amb la situació que vivim des del 17 d'agost del 2017, atac de la Rambla i de Cambrils, sinó que també té a veure amb la realitat que estem patint a tota Europa i a tot el món, com s'ha pogut veure per desgràcia amb els atacs a Austràlia o altres atacs a mercats, diguem-ne, de Nadal a altres ciutats europees. Per tant, fem-ho, reforcem-ho, votem a favor i estem d'acord que l'Ajuntament de la Zona col·labori estretament amb qui té les competències amb Ciutat Ciutadana i amb el repúblic, que és la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies.

Sí, gràcies, president. Bé, portem aquest prec sobre una problemàtica de convivència i d'incivisme que s'ha cronificat a una part de la ciutat des de fa anys. No estem parlant solament d'aquest mandat municipal, sinó d'anteriors mandats, durant els quals Junts per Barcelona i altres grups hem insistit en els governs de la necessitat de donar respostes als veïns dels voltants de l'anomenat Triangle Golfo. Alguns parlen de Triangle... L'únic, nosaltres preferim parlar de Triangle Golfo perquè realment els problemes que hi ha allà són greus i persistents. Certament s'han pres en els darrers temps mesures, mesures per part del govern, tant de disticte com de ciutat, però són mesures que han estat fins ara insuficients per donar resposta a les necessitats dels veïns. Veïns d'una zona que pateixen sorolls, baralles... venda de drogues, inseguretat puntualment també, incivisme, molta gent i cada vegada més, per desgràcia, vivint al carrer, en males condicions. I a més a més, s'han produït un conjunt d'episodis novedosos respecte als problemes clàssics d'una part de la clientela de l'oci nocturn de la zona, que ja sabem quina és i que s'han posat mesures tant pel sector econòmic diguem-ne privat i els operadors que tenen aquests negocis com el de l'Ajuntament. Són altres aspectes que s'han produït, altres situacions que s'estan afegint en aquesta problemàtica ja clàssica, que són centenars i centenars de persones usuàries dels hostels, de les residències estudiants d'aquestes zones, i a més a més, gent que des de les oficines, des dels espatxos, des d'altres establiments, contracten digís i fan festes i fan música a qualsevol hora del dia i també de la nit. Tenim molta gent que està molt preocupada que no pot descansar, que no pot dormir. Ens demanen, sisplau, que els ajudem a traslladar al Govern la necessitat d'ampliar el perímetre de les mesures que s'han de prendre, que s'havien pres fins ara al Triangle Golfo, mesures que s'han de prendre en aquesta zona ampliada que demanem, més enllà del Tengel Golfo, dèiem que el perímetre que va de Meridiana, Tànjer, Pamplona, Mogàvers, Samora, Joan d'Òstia i Sancho d'Àvila. També demanem una segona posició, demanar que es recondueixin els fluxos de les persones que surten dels locals d'oci els heu demanat que vagin per uns llocs concrets i estan beneficiant amb uns i perjudiquen altres veïns de la zona. I finalment demanem que hi hagi més patrulles de reforçament de la vigilància i de la prevenció. Aleshores punta, perdoni senyor alcalde a cabo, que és entre les 5 i les 7 de la matinada, que és quan hi ha més concentració de gent que surt d'aquests establiments d'oci. Moltes gràcies.

Gràcies per l'acceptació del prec.

Bé, moltes gràcies, doncs, Janet, Janet Sants. Intentaré correspondre, no en la quart d'hora que ha fet servir, em sembla que tenim dos minuts, però sí posant-me de peu també, cosa que no faig mai, en aquest hemicicle. I, per tant, hi ha senyal de respecte i dels millors desitjos que podem tenir, parlo, evidentment, en nom de tot el grup, de tots els companys, regidors i regidores del grup de Junts per Barcelona. Bé, primer de tot, moltes gràcies per haver fet tota la feina que ha fet amb el seu equip en aquest Ajuntament i en aquesta ciutat, malgrat que, com sap vostè perfectament, hem discrepat, discrepem i seguirem discrepant en el futur de moltes coses. tant del model de ciutat que vostès defensen com d'una bona part de llegat que creiem que no és prou positiu per a la ciutat. Però bé, avui no és un dia de balanços ni és un dia de crítiques, és un dia de comiat. Vostè ha dit que portava molt temps pensant en aquest comiat, que ha estat una decisió, diguem, una presa a consciència, i per tant el que hem de fer primer és respectar aquesta decisió i agrair-li aquesta generositat que ha tingut en vostè mateixa i en la societat que serveix i que continuarà servint. Vostè i jo, encara que no s'ho pensi, tenim algunes semblances. Som regidors d'aquest Ajuntament i, a més, orgullosos des de l'any 2011. Per tant, hi ha dels vells del lloc, els veterans, per tant, hem coincidit molt de temps fent moltes coses. Hem estat regidors de districte, vostè nou barris, com deia ara, jo com a regidor de Sants Montjuïc, que també porto el cor i l'ànima durant el mandat de l'alcalde Xavier Trias, per tant, sabem el que és això, el que és treballar de lluny a diumenge pels veïns dels seus barris. I també són persones treballadores, sense dubte, i amb fortes conviccions. Conviccions molt diferents, però amb fortes conviccions i bastant capquadrats, però amb molta capacitat de diàleg i d'arribar a cost, també amb vostès. Jo li he de desitjar, en nom del grup, el millor pel seu futur. La veritat és que tots ens mereixem un futur positiu, primer amb salut i després amb contribucions positives a la comunitat. No sabem ben bé què acabarà fent, alguns diuen que ho saben, jo personalment no he tingut el gust de saber aquesta miquina és el destiu, els destins que tindrà, però estic segur que continuarà fent la feina que ha fet fins ara creient en les seves idees i creient amb la capacitat transformadora de la política i de servei públic. Jo acabo. Genet Sanz, si em permet, dir-li. Han estat uns anys en què hem tingut ocasió de compartir moltes coses amb el grup i jo personalment ara, com a president d'aquests últims temps, igual que vostè. També hem coincidit com a president de grups els últims mesos d'aquest mandat. I, per tant, li he de desitjar això, al millor des del punt de vista professional i personal. Políticament, quan vostè m'ha dit i continuaré fent política, dic ja hi som. Doncs... Continuarem confrontant, expliquem un contrast, però també hem estat capaços i continuarem sent capaços, segur, amb el seu grup i amb vostè allà on vagi, de trobar espais de coincidència i de treball conjunt. Repeteixo, no és moment de balanç, no és moment d'exàmens. Avui, com deia el president Pujol, això no toca, però sí que realment vostè sap que l'aprecio, que l'avaluro molt positivament com a persona, com a política, encara que repeteixo, vostè ve del comunisme i jo no vinc del comunisme, però en qualsevol cas, en el qualsevol cas, Hem après que és possible no només dialogar i col·laborar, sinó arribar a acords. Per tant, molta sort, moltes gràcies i si alguna cosa puc fer en el futur per vostè, doncs ja s'ha pot testar. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, president. Bon dia. Bé, des del grup de Junts per Barcelona volem posar en evidència una realitat que ens preocupa, però no solament preocupa el nostre grup municipal, sinó que també constatem que preocupa a àmplies capes de la societat barcelonina, a molta gent, a moltes entitats i a moltes empreses. És un problema greu d'incapacitat d'aquest govern municipal, del mateix alcalde Collboni, de liderar i gestionar amb eficàcia els grans reptes que té aquesta ciutat de present i de futur. Una incapacitat que a més s'ha fet evident en una qüestió molt recent, que ha estat amb la incapacitat d'aprovar uns nous pressupostos i haver de prorrogar els anteriors. Comencem pels fets. Aquest govern ha estat incapaç de fer prosperar cap dels projectes de pressupostos des que ostenten l'alcaldia. I això no només és un fracàs. també és una mostra evident de la manca de lideratge, de previsió i d'estratègia d'aquest equip de govern. Perquè quan no hi ha pressupostos, no hi ha polítiques públiques efectives, no hi ha noves inversions i en definitiva no hi ha un projecte de ciutat posat al dia. Fa un any i no mesos que es van celebrar les eleccions municipals. I què ha passat fins ara? Què tenim ara en aquests moments? Tenim un govern sense full de ruta, sense pressupostos aprovats, consensuats, sense un pla d'actuació municipal, el famós PAM, sense els plans d'actuació districte, deu plans d'actuació districte que no existeixen, sense un PIM, el pla d'inversions municipal, un govern sense suports suficients, en franca minoria, on els principals prejudicats no són nosaltres, sinó que són la ciutadania d'aquesta ciutat. I creiem que és fonamental entendre que el problema no és només de manca de pressupostos. Aquesta pròrroga pressupostària no és un fet aïllat, respon a una manera de fer política d'aquest govern municipal. És la culminació d'un conjunt d'errors, d'una incapacitat manifesta de negociar i d'arribar a acords. Ens han dit en algun moment, aquests últims dies, que han tingut més de 30 reunions amb els diversos grups municipals possibles, potencials socis de preferents, i que amb aquestes més de 30 reunions no han estat capaços d'arribar a un acord presupuestari, entre altres coses. Home, doncs què vol que li digui, senyor Valls? Em sembla que ho va dir vostè mateix personalment, però vaja, en qualsevol cas és alcalde el màxim responsable d'aquest fracàs. Per tant, el tema no és menor. Goberna només amb 10 regidors de 41. Aquest és el govern més feble que ha tingut Barcelona amb tota la democràcia. I això tampoc és un fet menor. Una ciutat com Barcelona no es pot permetre prorogar pressupostos perquè comporta rigidesa en l'assignació de recursos, limita les inversions i paral·litza els nous projectes que la ciutat necessita amb urgència. Això afecta directament la qualitat de vida de la gent, dels veïns de la nostra ciutat. I el que no pot fer aquest govern és fer veure... que no passa res. Vostès ens fan veure o volen fer veure que prorrogar pressupostos és el mateix que aprovar neus de nous. I això és fals i ho saben vostès perfectament. És una irresponsabilitat impròpia d'un govern que diu que és un govern seriós i que vol governar per tothom. Governar és prendre decisions, establir prioritats, buscar consensos i treballar per millorar la qualitat de vida de la gent. I això aquest govern no ho està fent. Per cert, senyora tinent d'alcalde, tinent d'alcaldessa, no entenem, no entenem, tot i que és el punt anterior, com vostès són capaços de tenir aquesta picabaralla amb els seus antics socis de govern en relació a qüestions puntuals, sigui la casa de Reventor, sigui la casa d'Orsola, sigui qualsevol projecte urbanístic. Si vostès eren companys del govern municipal del senyor Colau, el senyor Tirem de l'alcalde número 1, primer Tirem de l'alcalde el senyor Collboni, vostè també era responsable d'altres àrees, compartien comissió de govern, les decisions de la comissió de govern són compartides. No són unilaterals d'un tient d'alcalde o d'un regidor. Per tant, escolti, aquestes picabaralles potser aquí queden bé, però la gent del carrer això no ho entén. Per tant, els diem, vostès són també corresponsables de lo bo, però sobretot de lo dolent, que és el que ha estat ara la causa de la seva disputa. Moltes gràcies.

No vull reobrir el debat que no correspon aquí, ens sembla, sobre els detalls que han acompanyat l'aprovació, finalment, dels decrets socials que Junts per Catalunya va demanar que es fessin al marge de la resta de continguts que englobaven aquest macro decret d'òmnibus. Jo crec que s'ha fet el que s'havia de fer. S'han acabat fent allò que nosaltres demanaven en funció del bé comú. Estàvem parlant aquí en la proposició sobre la seva incapacitat d'aprovar uns pressupostos nous, amb tot el que això representa. No solament això, també han estat incapaços de complir la paraula i el compromís d'adoptar personal d'un govern estable. El senyor Collboni, en aquest plenari, per dues vegades va dir i ara us anuncio que la primera cosa que faré després d'aprovar aquests pressupostos per la via de la cohesió de confiança serà ampliar el govern. Per dues vegades. Va prometre una ampliació del govern que no s'ha produït. No s'ha produït. Estem igual que abans. Han estat vostès també incapaços de llegir la demanda ciutadana de canvi que es va produir el 23 de maig. No ens oblidem. Han estat incapaços de ser alternativa al govern anterior que vostès van dir no pactarem amb la Colau. Això vostès ho van dir a la campanya electoral. També han estat incapaços de complir aquesta paraula Incapaços de mostrar coherència sense un acord de govern, ni projecte, ni full de ruta. En definitiva, han estat vostès incapaços fins avui de tirar endavant un pla de mandat pensat en la ciutat i no només pensat en la seva pròpia supervivència.

Ah, perdó, perdó. Perdó, president, és que no ha sentit el posament de vot final. A favor? A favor també. Molt bé, doncs, permetim aquest últim torn per agrair els suports dels grups municipals amb totes les crítiques que també respectem i entenem perfectament. La vida no són blanques i negres, però respectem i agraïm en concret aquest suport de diferents grups que farà que s'aprovi aquesta proposició. No estem parlant de cap reprovació concreta, però sí que estem constatant un fracàs dels primers 19 mesos d'aquest govern. Per tant, senyor Collboni, li demanem que rectifiqui fins allà on pugui. Gràcies.

Endavant. Molt bé. Moltes gràcies, presidenta. Bé, doncs, és obvi que tenim un problema greu de seguretat a la ciutat. N'hem parlat bastament. En continuem parlant, per desgràcia, perquè les coses no canvien com han de canviar. I aquest El debat d'avui, que ens porta amb aquesta proposició del Grup Municipal Popular, és una concreció, és un element puntual, molt important també, molt preocupant també, d'aquesta inseguretat general manifesta que patim els barcelonins a la nostra ciutat. La que té lloc, tant en l'aspecte d'incivisme com en l'aspecte de delinqüència, en el metro de Barcelona. Sabem perfectament que estem parlant d'un àmbit metropolità, som coneixedors des de fa molt temps, evidentment que aquí hi ha un element molt important que és el de la coordinació de mitjans de les institucions i administracions competents i tots els operadors que actuen en aquest important mitjà de transport de la ciutat, massiu. Precisament, davant d'aquesta dificultat i d'aquest agreujament d'aquests problemes, nosaltres també com a grup municipal portem en aquest plenari d'avui un seguiment d'un preu que es va aprovar en aquest plenari fa un any, Per tant, portem un seguiment que coincideix amb la preocupació expressada pel Partit Popular sobre el que està passant al metro de Barcelona, però no estem presentant una iniciativa a reacció d'uns fets lamentables i gravíssims que s'han succeït els darrers dies i setmanes, que s'han succeït, com deia la senyora Xilera, amb la pèrdua d'un ull, d'un vigilant de seguretat i altres moltíssimes incidències que han tingut lloc i després també ens hi referirem en el seguiment. És evident que no s'estan fent les coses que s'han de fer. Sempre el govern i els responsables d'aquestes qüestions van a remolc, a reacció, arriben tard i malament. Primer, neguen els problemes, per lo general. No tenim un problema de seguretat a la ciutat, sí que el tenim. al cap d'uns mesos es reacciona i s'accepta que hi ha un problema. Després el que es fa és mirar què s'ha de fer, quan els grups de l'oposició, especialment Junts per Barcelona, ja fa mesos, per no dir anys, estem posant-se a la taula receptes que ara darrerament sembla que el govern municipal vulgui fer seves, i ens referim igual a la multoreincidència i ens referim igual a altres fenòmens que afecten la convivència en aquesta ciutat. Sempre arriben tard i malament. I no té sentit que en aquests moments no es faci allò que s'ha de fer, que és reforçar la vigilància de les causes policials amb coordinació, evidentment, amb els vigilànces de la Seguritat Privada que treballen a través d'una licitació que fa TMB, que aquest any és veritat que s'ha reforçat, és veritat que els donaran el gas pebre, però tot això són coses que no arriben, se'n parla però no arriben. Per tant, nosaltres, després de tornar a parlar, en el seguiment, però és evident que el que hem de fer és ser responsables, en aquest cas donarem suport a la iniciativa, tots els punts tenen lògica, hi ha algun matís que podríem discutir, però no és el cas, per tant, votarem a favor d'aquesta proposició. Gràcies.

Sí, gràcies, president. Bé, aquest seguiment té a veure amb un prec que ens vau acceptar amb el plenari del mes de febrer del 24, però ara farà un any, en relació a una petició concreta que tenia lloc en funció dels esdeveniments que s'estaven donant al metro. en qüestions d'inseguretat i encivisme. Avui n'hem parlat en ocasió d'una altra proposició, una proposició més àmplia i molt centrada en una qüestió concreta, que és la situació en què presten els seus serveis els vigilants de seguretat privada del metro. El nostre PREC i avui el nostre seguiment va en la línia del reforçament, vam quedar, vam aprovar, ens van acceptar un reforçament dels uniformats, per tant, un reforçament dels cossos policials en les seves funcions de vigilància i de seguretat dins de TMB, acompanyats, evidentment, pels vigilànciers de seguretat. I ens van acceptar aquest reforçament. Parlàvem inicialment de patrulles mixtes, cosa que vam transaccionar o d'alguna manera es va... ens va quedar que parléssim de dispositius conjunts. Bé, un any després, aquesta necessitat és encara més evident. Per tant, el demanem al senyor alcalde, és en aquest any que hem fet per, des del punt d'història de l'Ajuntament, instar el reforçament d'aquests dispositius conjunts de la Policia, Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra al Metro de Barcelona. Gràcies.

Sí, gràcies, tinent d'alcalde. Jo li agraeixo realment la informació que hem anat compartint aquests darrers temps, com vostè molt bé deia, tant a la Comissió de Presidència i Seguretat com a aquest mateix plenari. Però si hi ha una evidència molt clara és que tot això que vostè ens està dient, que són passos endavant, evidentment, són qüestions que no tenen l'eficàcia a data d'avui que tots esperam d'aquestes mesures i d'aquests mitjans i aquests recursos, perquè estem precisament denunciant... situacions molt complicades, molt greus, tant d'incivisme massiu, amb desenes i centenars de persones que fan les famoses subway parties que fan i generen i provoquen grans pèrdues, no només per l'empresa de TMB, sinó pels contribuents, sinó que també estem parlant de delinqüències, estem parlant d'incivisme, però també de delinqüències. I, per tant, aquí no n'hi ha prou. Amb el que vostès estan dient, no n'hi ha prou. Hi ha d'haver més presència policial uniformada. Deixem a banda la qüestió dels vigilants privats, que també ja n'hem parlat. I, per tant, per acabar amb la impunitat que hi ha en aquests moments a dia d'avui, s'ha de fer més i millor. I, per tant, vol dir més esforç de coordinació amb la policia dels Mossos Escola de la Generalitat i que hi hagi més dotacions per fer prevenció i també per castigar aquests comportaments.

Molt bé, gràcies, president. Bon dia. Bé, avui, senyor alcalde, el que venim a fer aquí és ratificar una vegada més que vostè no té la confiança de la ciutadania. De fet, aquesta serà la tercera vegada que vostè perdrà una qüestió de confiança, la que celebrem avui, la de fa dos anys, i també la confiança que no va rebre per part de la ciutadania el dia de les eleccions municipals, el maig del 23. Vostè avui veia a demanar una confiança que ni té ni ha obtingut mai. Només un cop, certament, quan vas devenir alcalde a través d'un pacte anti-natura, un pacte anti, no un pacte a favor de Barcelona, sinó un pacte anti-tries. I si d'aquí un mes vostè continua sent alcalde, no serà pas perquè la ciutat vulgui, sinó perquè encara no hi haurà hagut la capacitat d'articular, certament, una majoria alternativa, una capacitat alternativa. que val a dir-ho, vostè sí que va demostrar un sol cop, quan va pactar amb la dreta, espanyolista del PP, i amb el Sòrum Comú per garantir-se la cadira. I aquest pacte que el va portar a ser alcalde va ser un pacte sense projecte de ciutat al darrere, només uns vots freds, sense projecte polític compartit al darrere. De fet, en tota la història d'aquest Ajuntament només hi ha hagut un alcalde que hagi aprovat tots els pressupostos d'un mandat, d'un mandat... municipal, empalmant qüestions de confiança i pròrrogues pressupostàries. I sí, tots recordem que va ser Ada Colau. Però el que ens preocupa de debò és la seva desconexió més absoluta de la realitat dels barris i dels seus veïns i veïnes, perquè més enllà d'anar a festes inaugurals, a fer-se fotos, vídeos, promocionals, a fer TikToks molt simpàtics, vostè sap realment el que s'ha patit en la ciutat, el que pateixen molts i cada dia més barcelonins, la ciutat que tant estimem com és la capital del país. Bé, vostès venen una Barcelona idílica i una mostra és com han venut tots aquests dies el seu pressupost rebutjat. però sense solucions els problemes que ja hem denunciat darrerament. Problemes de convivència greus a barris com el Fort Pieng, a Sant Antoni, talls de llum a la prosperitat, a Nou Barri, sense que hi hagi respostes, situació cada vegada més crítica que viuen comerciants d'eixos comercials, de molts eixos comercials de la ciutat, com l'altre dia li vaig recordar, Creu Coberta, Sants Establiments Units, la Marina, el Gòtic, el Raval... Vostès venen a una postal i la ciutat real està patint, està patint de debò. On tenim... I aquesta desconexió a la que ara m'hi referia és especialment greu en l'àmbit social, perquè mentre vostè proclama l'abonança econòmica que viu a la ciutat, la realitat és que avui la gent pateix més que mai i de manera més generalitzada. Hi ha famílies que no arriben a final de mes, que han de triar entre pagar lloguer o omplir la nevera, que veuen com el cost de l'alimentació, de l'energia, de les extraescolars i de qualsevol element de la seva vida quotidiana s'ha disparat. Molta gent, senyor Collboni, ja ho deu saber, no demana ja el menú del dia. Ara es demana el plat del dia, és molt diferent. En Barcelona tenim encara, com deia abans, un 40% de risc de progrés infantil, que sembla que siguin invisibles per vostès, on hi ha 1.600 persones que dormen al carrer, al ras. Ha hagut de ser la mateixa síndica de la Generalitat, qui proposi una cimera al respecte, i això considerem que és molt greu, on tenim més assentaments que mai, senyor Callboni, més assentaments que mai, i el 20% de les persones que hi viuen i que hi malviuen són menors d'edat, i el mercat de la misèria de Ronda-Sant-Pau, on cada dia és més llarg, més gran i més trist. No sé si vostè s'hi passeja per allà. I si hi ha un àmbit on aquest fracàs és clamorós és en les seves polítiques d'habitatge. Les seves polítiques d'habitatge han estat un dels grans factors que han trencat l'ascensor social a Barcelona i condemnant tota una generació. Les seves polítiques i les últims deu anys han reduït l'oferta, han fet pujar els preus i han expulsat joves i famílies i talent de la nostra ciutat. I la seva recepta quina és? Quina és la seva recepta en quant a polítiques d'habitatge? Més col·leuisme. Més col·leuisme. I per això em perdonarà però anem pel pedregar, com continuïn insistint amb les mesures fracassades dels últims 10 anys. I si aquesta és la seva recepta, no és estranyar que l'habitatge s'hagi convertit en la principal preocupació dels barcelonins, per davant fins i tot de la inseguretat que ha estat, com vostè també sap, la principal preocupació de la ciutat els últims 9 anys. Senyor alcalde, tot això us fa greus encara més quan sabem que vostè no només governa malament, sinó que governen en pràctiques que degraden la institució. Saps greu dir-ho, però és així. El CAC, Consell de l'Audiol de Catalunya, ha instat a retirar la seva campanya Fem la Barcelona la teva vida. Una campanya que el CAC qualifica d'il·legal pel que vulnera els principis de neutralitat. Per cert, la campanya encara està activa al web municipal i considerem que això és molt greu. I per acabar, senyor Collboni, vostè demana una confiança que no té, una confiança que mai ha tingut de la ciutadania, no l'ha tingut mai, en cap de les eleccions a les que s'ha presentat. Vostè, senyor Collboni, ha perdut totes les eleccions a les que s'ha presentat com a cap de llista. I avui, un cop més, tampoc la tindrà. Vostè, senyor Collboni, no sé, el senyor Valls no sé què ens deia, quines majories. Vostè i vostès estan avui sols. I que ha faltat el dinar i mig per les eleccions és hora que assumeixin una realitat incòmoda però innegable. Barcelona, amb vostès, i perd, perquè porta perdent des que vostès van arribar per la via que van arribar a l'alcaldia de Barcelona. Moltes gràcies.

Sí, gràcies, president. Companys d'Esquerra Republicana, vostès van votar el pressupost el divendres, però avui no es votava cap pressupost. Avui el que vostès fan és donar suport i votar a favor del senyor Collboni. Dues preguntes més que ens fem. De què serveix augmentar el pressupost a favor del català, si després hi ha regidors del govern que el que diuen és que per la català és provincià? De què serveix augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana fins a 3.500 agents, senyor Valls, si després Barcelona segueix sent el refugi de les màfies internacionals, segueix sent el paradís dels multisincidents i segueix sent el port franc de les màfies que trafiquen amb drogues? Creiem, senyor Collboni, que vostè avui de nou el que fa és perdre la confiança d'aquest plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Moltes gràcies.

En contra.

Moltes gràcies, president, de nou. Avui hem començat el dia amb un ple sobre l'estat de la ciutat, un ple que ha servit per debatre, com abans hem coincidit alguns portaveus, alguns presidents de grup, en definir-lo com un cert mer tràmit, és així, per complir l'expedient i que no es pugui dir que no s'ha fet, no s'ha deixat de fer el mes de setembre quan s'havia d'haver fet segurament a conseqüents d'any. Ja abans m'hi he referit, no ha sortit cap resolució, no hi ha hagut fruits concrets d'aquest debat, que és interessant més enllà de les actes i dels debats que es publiquen, que hi hagi fruits, que hi hagi acords o que hi hagi projectes de futur per fer-ne el seguiment corresponent. Això esperem que amb el proper format que entre tots decidim pels propers temps, sobretot que l'any que ve això pugui tenir lloc. Bona part dels arguments que han aparegut en aquest debat, almenys per part nostres, serveixen per reformar encara més aquesta proposició que avui portem al Consell Plenari i que entretem amb quatre eixos, amb quatre propostes concretes, quatre punts molt concrets. El primer, abans ho hem dit, creiem que la ciutat té un govern i un alcalde amb minoria, febles, potser el més feble dels darrers 45 anys, des del punt de vista formal, objectiu, de nombre d'efectius, i de capacitat fins avui, ja ho veurem l'any que ve, fins avui, d'arribar a acords amplis de ciutat. És un govern, minoria, però que actua de vegades, o la percepció que tenim d'alguns és que de vegades actua com si tingués majoria absoluta. Aquesta és la percepció, i no la té, i està molt lluny de tenir-la. Per tant, creiem que els fruits són els que són, els resultats són els que són. En un any han demostrat que han estat incapaços d'arribar a acords com els que permeten l'aprovació de les ordinances fiscals, per exemple, o els pressupostos, o el PAM, com abans m'hi he referit, com a conseqüència d'aquesta incapacitat. per les circumstàncies, també per les pròpies limitacions polítiques de l'equip de govern, ens trobem en una situació en què segons nosaltres, i crec que no som els únics que opinem això, la ciutat no va millor que l'any passat. Tot i que hi ha algunes dades de l'enquesta que se'ns volen explicar com molt positives, però la ciutat no va millor en termes generals que l'any passat i per tant estem pitjor que fa un any i mig. En la proposició li reclamem al govern que respecti la resta de grups, complint els acords. No ens referim al tracte polític i personal, que és cordial i ho ha de seguir sent, almenys per nosaltres, però sí de compliment d'acords. Ja sabem que als acords no hi ha una obligatorietat legal, jurídica, executiva, de portar-los a terme, això ja ho sabem, ho hem discutit moltes vegades, però creiem que és important des del punt de vista també de respecte amb la ciutadania, ètica i moral, de tirar endavant els acords que els que s'arriba en aquest concepte plenari, també les comissions plenàries, però especialment en aquest concepte plenari. Segura qüestió, l'alcalde i el seu govern ho han superaritat tot, els càlculs electorals i l'interès del seu partit, i això ha fet perdre un any a la ciutat. Creiem que tenen una acció excessivament partidista que afecta el que tenim a la ciutat. I abans, amb la intervenció de la tinent d'alcalde Bonet, ens hi hem trobat. Ha parlat gairebé més del PSC i del PSC que no pas de l'equip de govern, que és el mateix, però jo crec que és interessant la diferenciació. A Barcelona creiem que no pot romandre més temps hibernant. No ens podem permetre el luxe de continuar perdent oportunitats ni fent del govern de la ciutat una gestoria. El senyor Calda fa pocs dies va dir, s'ha acabat l'etapa dels nos, s'ha acabat l'etapa de bloquejar projectes, jo avui a partir d'ara no vull ser responsable de la pèrdua de cap altra oportunitat. Fa pocs dies ho va dir, o almenys així es va publicar. Totalment d'acord. Totalment d'acord amb què hem de tirar endavant grans projectes a la ciutat. I hem d'acabar amb el no, amb la posició de bloqueig. Ara, això està molt bé, però ja hi tornem a ser. Això és una altra rectificació, perquè durant sis anys vostès han format part del govern del senyor Colau. I durant sis anys... o l'últim mandat com a mínim, els últims quatre anys, tots els nos i tots els bloquejos van tenir la seva signatura i la seva corresponsabilitat. PSC va ser corresponsable de tots els nos i de totes aquelles coses que ara vostès volen corregir des d'un govern en solitari. Tercer punt, Barcelona és una ciutat feta a si mateixa. Mai ens han regalat res, ningú. Per això és imprescindible tenir lideratge i ambició de ciutat. En les comissions i planes d'aquest ajuntament hem tingut oportunitat de debatre i aprovar moltíssimes coses, moltes propostes dels diferents grups que estem a l'oposició també, i amb això coincidim amb la seva boneta, aquí està la gràcia també de la democràcia, amb temes importants que afecten els serveis al benestar, a la qualitat de vida. Hem demanat que es convoqui la comissió interadministrativa amb el govern de la Generalitat i el govern de l'Estat per tractar temes com el dèficit d'inversions, la gestió de les infraestructures, els problemes de rodalies, crònics, tots ells, o el traspàs que hem acordat de molts actius, molts immobles, que són de titularitat estatal i que estan o sense ús o estan improductius des del punt de vista polític i ciutadà. Estem a l'espera d'aquests moviments, senyor alcalde. En quart lloc, Barcelona necessita un alcalde exigent amb el govern de la Generalitat i el govern de l'Estat. Exigent en general i ambiciós. I a vegades t'has de barallar més, barallar en termes col·loquials, i t'has de discutir més amb els teus, com els altres, perquè la ciutat es mereix allò que es mereix, que és moltes més accions, moltes més inversions, molt més carinyo per part també de les administracions respecte a la ciutat i les seves necessitats. Una exigència imprescindible per assegurar que es facin efectives les inversions i els traspassos pendents. El 3 en 1, el 3 en línia que dic jo últimament, tenim el govern de l'Estat, el govern de la Generalitat i el govern de la ciutat en mans del PSC. Això és una gran oportunitat per Barcelona. Per tant, els demanem que compleixin amb aquest nivell d'exigència que els demanem. Gràcies.

Endavant. Molt bé, gràcies, president. Bon dia a tothom. Senyor alcalde, senyors i senyors regidors, en el darrer plenari vam aprovar una proposició perquè vostè, senyor Collboni, convoqués aquesta sessió plenària extraordinària. Una proposició que en el seu contingut el reprobava de nou. Preteníem que aquest plenari extraordinari d'avui servís per fer un balanç dels seus dos primers anys de mandat municipal. I volíem fer aquest debat perquè no ens conformem ni ens conformarem amb el seu autobombo, la seva propaganda, els seus pamflets a les bústies de totes les llars de la ciutat, pagats amb els nostres impostos, ni amb els seus actes de partit, organitzats als districtes, també amb recursos públics. També amb això, també això ho ha incomplert. Li vam demanar a altres grups municipals que convoqués aquesta decisió extraordinària. Vostè no ho va fer, va incomplir aquest mandat del plenari i ens vam veure obligats a presentar aquesta proposició per forçar el govern a convocar aquesta sessió extraordinària. Vostè, senyor Collboni, ja li hem dit més d'una vegada. Incompleix la seva paraula, incompleix els seus promeses, incompleix amb els seus votants quan no fa allò que va prometre la campanya electoral. Moltes de les coses que va prometre la campanya electoral no les està fent o està fent coses diferents. Incompleix amb els bolssalonins quan només fa publicitat o gairebé publicitat i propaganda sense cap projecte real d'impacte real de canvi en la ciutadania, i incompleix amb tots els grups d'aquest plenari municipal, diguem-ne que ignorant, jo diria que de manera realitada, els acords que es prenen en aquesta seu, en les comissions plenàries, fins i tot per unanimitat, les incompleix. I li hem de portar seguiments contínuament perquè vostè doni compte. Senyor Collboni, estem cansats d'aquesta manera d'actuar, d'aquesta manera de governar. Cansats del seu menysteniment, li he de dir, em sap molt greu, també cansats del seu menysteniment respecte a aquest grup municipal. Cansats que ens ignori i ens prengui per uns passarells, i no ho som. Cansats que ens amaguin a les fotos oficials, cansats que ens amaguin a les seves notes de premsa, cansats d'una manera de fer política que no ens agrada, i li hem de dir. Esperem que canviï la manera de fer política, tant en les formes com en els fons. Som la primera força política d'aquest Ajuntament i hem volgut convocar, provocar aquest plenari extraordinari per suspendre'l de nou. En dos anys no ha aprovat cap nou pressupost, no ha aprovat el PAM, no ha incorporat Esquerra Republicana al seu govern com de manera pomposa, pública i solemne va anunciar en aquest plenari municipal, no ha aprovat la modificació de crèdit dels 100 milions de fa uns dies, no ha tirat endavant la modificació del planejament del 30% d'HPO. Això sí, ha fet i ha provocat una crisi de govern amb la qual ha acceptat el seu propi fracàs i també ha vingut a acceptar de manera indirecta potser la irrellevància d'alguns dels seus companys de comissió de govern.

Sí, gràcies, president. Bé, senyor Coronas, vostè avui ha actuat com a portaveu del PSC, lamentablement, no calia, no són membres del govern, que ho sapiguem. No crec que el senyor Maragall estigui gaire orgullós del seu speech. Crec que al contrari, li deu fer bastanta pena el que ha dit vostè i com ho ha dit. Senyor Cirera, vostè va votar el senyor Collboni. Vostè és el màxim responsable que tinguem el senyor Collboni com a batlle de Barcelona a canvi de res, o de gairebé res. Per tant, vostè és responsable d'aquest fracàs. Aquest fracàs també és el seu i aquesta història el perseguirà fins al dia de les eleccions al maig del 27. Senyora Bonet i senyor Collboni, però al final el senyor Collboni està despectador, almenys de moment. Miri, vostè ens està dient que tot és fantàstic, que les mesures que estan prenent seran molt positives per la ciutat. Diu que els preus de lloguer estan reduint-se. Això és una trampa, una trampa molt gran, perquè l'oferta ha desaparegut. L'oferta de lloguer a Barcelona ha desaparegut. I, per tant, ni 900, ni 1.000, ni 1.100. No hi ha possibilitats de trobar res a Barcelona a un preu assequible. i per tant això deu ser responsabilitat majoritària de qui governa a la ciutat els últims 10 anys. Senyor Collboni, primer tirant d'alcalde, la senyora Colau. Senyor Colau, 8 anys d'alcaldessa. Havíem de fer la gran revolució social, havíem de fer moltes coses molt bones per molta gent. Doncs ara, 10 anys després, estem pitjor en tots els aspectes. I vostès el que fan és dir-nos... les meravelles que succeiran a Barcelona l'any 2030, l'any 2035 i l'any 2040. Està molt bé, un gran estadista té l'obligació de pensar en el futur a mig i llarg termini, però té l'obligació immediata d'aplicar polítiques que avui i demà beneficin a una gran part de la població avui i demà, no dintre de 10 o 15 anys. Això vostès no ho fan. És molt difícil i, per cert, ens deia que ens hem aixecat de la taula. El senyor Collboni Fa dos anys que va dir que aprovaria aquesta modificació. Dos anys! I què ha fet durant dos anys? El mes de febrer vam fer una roda de premsa proposant sis mesures per enfocar el problema de l'habitatge. No només de com flexibilitzar el 30% d'habitatge de protecció oficial, sinó com entomar un repte a mig i llarg termini. Sis mesures. Saps què hem fet? Negociar, clar que sí, discretament i lleialment. Escolti, això no es pot eternitzar. Nosaltres no ens hem aixecat de cap taula. El que ha passat és que vostès no han acceptat les condicions que els vam posar. I, per tant, vostès, perquè s'aprovi això, ja saben què han de fer. Complir amb les nostres condicions. Moltes gràcies.

Des de Junts per Barcelona hem presentat 28 al·legacions en aquest procés d'elaboració i debat de les ordenances fiscals. Són al·legacions que estan encaminades a reduir la pressió fiscal i perquè la bona salut financera de l'Ajuntament, que hi és, no vagi a costa de la butxaca de la gent i de les empreses de la ciutat. També mesures per afavorir la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de la ciutat. Vostès no les han tingut en compte, tot i que creiem que responen a les necessitats reals de les persones, les famílies i el teixit productiu de la ciutat. En definitiva, aquestes no són les ordenances fiscals que necessita Barcelona, ho hem explicat sobradament en roda de premsa i també la comissió extraordinària que vam celebrar aquest dimecres, ni pel 2025 ni per afrontar els principals reptes socials i econòmics que té la ciutat en el futur. Per tant, hi votarem en contra.

Gràcies, senyor alcalde. i que volia deixar enrere una etapa, per vostè i també per molts de nosaltres, molt negativa per la ciutat. Avui, acceptant les tesis dels comuns, amb unes ordinances fiscals que incrementen els impostos sobre les famílies i les empreses, vostè es desautoritza a si mateix, es destapa el seu engany durant la campanya electoral i evidencia cruament el que fa temps que denunciem des de Junts per Barcelona. Vostè està segrestat per Barcelona en comú. Les polítiques fracassades dels últims vuit anys l'han abduït, senyor Collboni. I solament vostè els ha cedit el poder i el comandament d'aquesta ciutat. Encara que aquests últims dies hagin fet un periper, i aquí amb bon criteri el company d'Esquerra Republicana s'hi referia, hagin representat una mena de sainet o un bodevil impropi d'un govern seriós. Senyor Collboni, ho sentim, però vostè no és de fiar. Si comparem els seus compromisos electorals amb el que realment està fent, el resultat és demolidor. Aquesta setmana ens han regalat, com deia, un sainet amb els seus socis de Barcelona en Comú. que passarà, creiem, o pot passar, als anals de la crònica de la infrapolítica municipal. A compte d'una famosa terminal fantasma, han projectat una imatge de frivolitat i d'irresponsabilitat difícil d'igualar. Actuen com si juguessin al joc del monopoli, comprant carrers, comprant hotels i venent coses, quan els projectes dels tercers es veuen amenaçats i aquests tercers els observen a vostès atònits, com si vostès es distraguessin i es divertissin. Vostès han decidit les aliances i han decidit continuar amb les polítiques fallides dels darrers vuit anys. que ens ha portat on som ara, senyor Collboni, on som ara? Amb el preu de lloguer i la compra d'habitatges més alta de la història, amb la insolubretat amb índex de rècords absoluts, amb la massificació turística descontrolada com mai, cosa que critiquen els que l'han provocada, cosa que és bastant curiosa, i amb la majoria dels barcelonins que els costa cada vegada més arribar a fan allà de més, amb l'agraujant que cada, o un de cada tres barcelonins, si poguessin, han dit que marxarien a viure fora de la ciutat. Senyor Collboni, li reclamem més sentit de responsabilitat, lideratge i coherència. L'opció del tripartit per nosaltres és un fracàs anunciat. Com deia el company Damià Calvet, votarem en contra de les violences fiscals.

Un objectiu compartit, una necessitat que és fer de la mobilitat un dret, però, evidentment, també millorar-la i fer-la més sostenible. En el transport públic tenim grans xifres, també grans projectes que hem de saber convertir en realitats, i per tant votarem a favor d'aquest adent del conveni amb l'ATM, posant en valor l'aportació a l'Ajuntament, que fa un gran esforç en l'aportació al Consorci, reclamar més aportacions per part de la resta d'administracions consorciades, sobretot, i aquesta és una reclamació que sempre posem sobre la taula des de Junts per Catalunya, Junts per Barcelona, una major aportació de l'Estat, i sí, que tot això serveixi no només per fer realitats els grans projectes que tenim en el Pla Director d'Infraestructures, encara que siguin a llarg termini, sinó també per millorar la qualitat del que ja tenim ara i també per poder congelar tarifes, que és el que volem, i no només per aquests primers sis mesos de l'any, sinó perquè sigui un dret garantit per tots els usuaris. Millora de la qualitat, millora de la infraestructura, votarem a favor.

Molt bé. Alcalde, perdó. Una qüestió d'altra. Encara que siguem uns minuts de retard, hem observat que vostè ha utilitzat el torn del debat de les violences fiscals per anunciar, informar d'una qüestió diferent, el punt de valor del dia esmentat, que és la pròrroga, la signatura de la pròrroga del pressupost pel 2025. Entenem tècnicament que això podria obrir un debat perquè estem parlant d'un tema que no té res a veure amb la violència fiscal i no hem tingut temps cap dels grups de posicionar-nos al respecte. Gràcies.

De la mateixa manera que vostè no està d'acord amb mi, jo tampoc estic d'acord amb vostè i que ha constat que aquest debat hauria de produir-se per una qüestió de transparència. Gràcies.

per crear les condicions urbanístiques, per millorar i ampliar un projecte educatiu molt arrelat al barri de la Fontanfargues, amb una comunitat educativa molt àmplia. La proposta inicial certament comportava una actuació que va generar un cert neguit a una part del barri, creient que per desconeixement del projecte es va suspendre, hi ha hagut diàleg, s'ha plantejat una millora. Hem també aprofitat aquest temps per constatar que l'enterroga és anterior al pla espacial i, per tant, amb diàleg. tant amb el govern com amb els promotors, i votarem a favor. No vull deixar de palesar la necessitat d'aprofitar els estudis existents del districte d'Horteguinerador per disposar d'un catàleg de patrimoni útil i no ve d'anar a cop d'intuïcions, de vegades una mica tuitaires, algunes amb una forta càrrega ideològica. Però repeteixo, i votarem a favor.

Moltes gràcies, alcalde. Amb l'objectiu d'aconseguir una millora urbanística i ambiental d'aquests dos barris del districte de Sant Martí, el Camp de l'Arpe de la Clot i el Clot, cal disposar d'un instrument urbanístic que ens permeti el manteniment, la rehabilitació i la millora del paisatge urbà al ja construït i, evidentment, també el que s'hi pugui fer definint àmbits en els que les actuacions han de ser coherents amb el teixit existent. Es protegeixen teixits significatius pels barris, s'entra també en alguns elements que permetran dinamitzar l'activitat definitiva immobiliària també en el barri, a base de retocar alguns dels índexs que impedien que poguessin haver algunes actuacions o almenys avançar amb la celeritat que es precisa avui en dia. I finalment, sí, després d'anar endavant i anar enrere, però aconseguim una fórmula per preservar l'Ateneu. Això havia causat molt neguit, ens en congratulem i en tot cas estarem pendents que es faci a cabo el seguiment del contracte i es busqui una ubicació definitiva per l'Ateneu. Gràcies. Votarem a favor.

Gràcies, president. Bé, avui portem aquesta proposició per defensar el que des de Junts per Barcelona creiem que és una de les coses més importants, més essencials de la ciutat, que és el seu patrimoni, tant material com immaterial. I creiem que aquest patrimoni, en una part important, està en perill de desaparèixer i en algun cas fins i tot ja ha desaparegut, com hem denunciat els últims anys en diferents instàncies municipals. I això per una ciutat com Barcelona, per una ciutat que a més a més som la capital de Catalunya, és un símptoma molt preocupant. perquè la preservació del patrimoni de la ciutat no és només una qüestió estètica o sentimental, és un deure cívic i polític i també cultural, que ens vincula amb les generacions passades i que ha de guiar les decisions polítiques i urbanístiques del futur. Sense passat, sense història, sense posar-la en valor, no hi ha cap mena de futur. Tenim unes arrels molt sòlides, n'estem orgullosos i les hem d'utilitzar per fer créixer l'arbre encara més fort. El patrimoni forma part de la nostra identitat i la seva preservació és sinònim de civilització i de cultura. Per aquests motius i pels antecedents que tots coneixem, perquè hem compartit abastament en diverses instàncies municipals amb anteriors mandats, hem presentat aquesta proposició que bàsicament hi ha cinc punts, com vostès coneixen. El primer és el deteriorament i la pèrdua de part del nostre patrimoni històric, arquitectònic i cultural en els darrers mandats. Això és una constatació, no és cap opinió. En segon lloc, demanem també entregar i presentar en el termini de tres mesos una auditoria del patrimoni en perill a la ciutat de Barcelona, que sigui susceptible de ser preservat, adquirit o recuperat, tenint en compte l'emergència de cada element. Evidentment, per actuar s'ha de prioritzar. Entenem que és impossible abastar-ho tot i de cop, és un tema també pressupostari, un tema tècnic, i per tant entenem que aquesta radiografia prèvia és necessària per entomar les actuacions que s'hagin de fer els propers anys. En tercer lloc, seria a partir d'aquesta auditoria que es destineix, que hi hagués un compromís polític de destinar fins a 150 milions d'euros als dos propers anys entre les diferents administracions competents que operen el territori per tal de dignificar, qui digui, recuperar per la ciutat aquests diferents elements patrimonials que estan en risc, en clar risc de desaparició o de malmetres. Tenim una llista llarga, no perdré el temps ara, però sabem tots que tenim des del tram dia blau que no existeix, el valor del migdia que no deixa de ser fins i tot, jo diria lamentablement, un abocador a cel obert, cosa que és gravíssima, entre altres situacions que són de tot lamentables. Bé, tenim moltes coses que cal entomar i que hem discutit i hem votat fins i tot en aquesta casa els últims anys. En quart lloc, demanem també crear en el termini de sis mesos una oficina, un organisme, una entitat, un ENS municipal de defensa, preservació i difusió del patrimoni material i immaterial de Barcelona. I en cinquè lloc, lligat a l'anterior punt, necessitem reforçar la sensibilització ciutadana sobre la importància del patrimoni històric i cultural de la ciutat mitjançant campanyes d'educació, divulgació i col·laboració. Bàsicament, a través de les escoles, que és allà on es fa formació i creació de consciència ciutadana, i també de les entitats culturals de la ciutat, no solament les de defensa patrimonial, sinó les culturals en termes generals, que ens demanen més compromís polític per la preservació del nostre patrimoni. Perquè, com deia al principi, i acabo, com a conclusió, tenim un patrimoni de més de 2.000 anys, del qual sentir-nos orgullosos, protegim-lo, cuidem-lo, recuperem-lo, per nosaltres, però especialment per les generacions futures, ja que sense aquest passat la ciutat no tindrà futur. Acabo dient, no oblidem també que el patrimoni també és economia, és font d'ingressos tant públics com privats i generador de llocs de treball, especialment en l'àmbit de la rehabilitació i la restauració. Per tant, jo els demanaria el vot en aquesta proposició que recull alguns anells, que recullen reivindicacions llargament defensades per la ciutadania de la nostra ciutat. Gràcies.

Sí, gràcies, presidenta. Bé, en primer lloc, agrair els vots favorables als grups que així s'han manifestat i també agrair parcialment aquesta abstenció del govern. El primer que hem de dir és que Anem tard amb aquest tema. No em dirigeixo exclusivament al govern actual, però el govern actual ja formava part del govern anterior. Per tant, hem estat molts anys en un debat poc fructífer a l'hora dels resultats. Poc fructífer. Se n'ha parlat molt, s'ha defensat molt, però s'ha actuat poc. Jo li he de dir al senyor Carones, sense cap afany de polèmica, que si hi ha hagut un grup municipal en aquesta casa, que durant l'últim mandat, o els últims, si m'ha apurat els darrers dos mandats, ha estat liderant o co-liderant amb altres grups, entre els quals vostès, no tinc res a dir, en relació a la defensa patrimonial d'aquesta ciutat, ha estat Junts per Barcelona. Vostè, senyor Coronas, m'ha de ser, això m'ho ha d'admetre, que si puntualment hi ha hagut algun posicionament concret que no hagi estat del seu grat, això és possible, al revés també passa, eh? Per cert, en Reventors no hem votat a favor ni en contra de res, ja m'hem abstenir. Però més enllà dels temes puntuals que vostè ha dit, jo crec que el que hem de fer és una acceleració de l'acció de govern al respecte. El mes de juny, senyora Bonet, a la FUIM, a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, es va aprovar o vau acceptar un prec del nostre grup municipal per tal de revisar el catàleg de patrimonial de la ciutat. I amb aquest prec hi havia, a més a més d'aquesta acceptació de la revisió del catàleg, hi havia un compromís, dos compromisos. Un, que se'ns convoqués els grups municipals de la tardor per informar-nos sobre els avenços, no se'ns ha convocat, i l'alliurament d'un document, d'un informe, d'un dictamen al respecte. I no l'hem tingut. Ara ens avança que el gener, l'any que ve i el primer trimestre faran no sé quantes coses. Ho agraïm, ho aplaudim, però repeteixo, el nostre objectiu avui era arribar a la consciència del govern perquè reconeguin que anem tard i que la ciutat va perdent patrimoni inexorablement i per tant hem d'actuar des de l'oposició amb la màxima incidència però des del govern amb la màxima responsabilitat moltes gràcies moltes gràcies queden alguns minuts per part del regidor González sí, només per dir que la tardor acaba demà a les 10 del matí que seguirem a veure si aquesta convocatòria de tardor arriba a temps

Muchas gracias. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet, sisplau. Gràcies, senyora Alcalde. Podrem encontrar.

Gràcies, alcalde. Em permetran que faci una aproximació personal en aquest tema, no gratuïta, sinó per justificar també la nostra posició i el nostre vot. Perquè jo soc fillinet de pescadors, i cosí i nebot de pescadors. No em puc fer més per la duresa de la feina, perquè jo no he sortit mai a la mar, però me la puc imaginar perquè hi he conviscut. Jo tinc una frase molt gravada del meu pare que me la deia en qualsevol edat, fos molt petit o més gran, que deia «jo la teva edat ja havia passat molts temporals». I per tant, també, evidentment, en deia frases que descriuien la bellesa de la mar i de l'ofici i de la vida personal i familiar dels pescadors i del seu amor i del profund respecte pel mar. I jo crec que d'aquí neix la meva estima i la meva admiració i també el respecte per la mar. Jo he tingut el privilegi, l'immens privilegi, de poder ajudar des de diverses institucions vaja, no jo, les institucions en les que prestava el meu servei públic al sector de la pesca. Per exemple, quan vaig ser conseller a través d'aports de la Generalitat vam poder ajudar a totes les confreries del Front Litoral de Catalunya. Ho vaig fer amb en Joan Pere Gómez, el que aleshores és director de ports de la Generalitat, que després va venir amb mi al port de Barcelona. I allà també vam poder continuar ajudant, saludo el patron major, el senyor Juárez i el gerent de la confraria també, per desencallar un projecte que era un vell somni de la confraria i que estava efectivament encallat. I vam haver d'esmarçar-nos de debò per desencallar permisos, portos de l'estado, i també finançament per poder fer la llotja, la llotja que ja és una realitat i de la qual disfruta el sector de la pesca. però que ara tot això està amenaçat, efectivament. I ara toca ajudar des de l'Ajuntament de Barcelona, ajudant, evidentment, a l'estructura que necessita el sector, a les instal·lacions, a l'adaptació de la flota, a l'adaptació que costarà diners i que s'han d'adaptar, efectivament, a aquests plans plenials de pesca, que han de ser justos, ho deia la regidora alemany, han de ser competitius i no han de facilitar la competència deslleial. Jo crec que el sector és, som plenament conscients del que representa la pesca, és una... capa d'actitat econòmica per sobre de la primera capa de base, que és la del medi natural i la biodiversitat, de l'ecosistema, amb tots els seus valors i el seu servei general que proporcionin, són plenament conscients i, per tant, també que hi haurà d'haver aquestes adaptacions, però que necessiten ajuda perquè aquestes adaptacions es puguin fer. La tecnologia juga al nostre favor. Jo crec que podem arribar a tenir la tecnologia que ens permeti aquestes adaptacions i també iniciatives com la del grup d'acció local que ajuden a que hi hagi una major coordinació. Nosaltres instem primer a ajudar sent no conscients com estem fent amb aquesta proposició. També instem a la resta d'administracions que ho facin. que l'objectiu de mantenir, millorar i conservar l'ofici i la mar pugui ser possible. Ens preocupa l'acceptació de l'estat del marc general que ha plantejat la Unió Europea. Només han negociat algunes petites modificacions i acabo. La gravetat és tal que mereixeria una derogació d'aquestes mesures, però en tot cas caldrà continuar lluitant. Vam acompanyar la protesta dels pescadors fa una setmana i votarem a favor d'aquesta proposició.

Molt bé, gràcies, president. Bé, com vostès coneixen, el mes de març d'enguany amb aquest Consell Plenari vam fer un prec que va ser acceptat pel govern en la línia de l'impuls de la creació d'un centre memorial de les víctimes del terrorisme, de la mateixa manera que s'ha fet altres o s'està fent altres ciutats de l'Estat. Ho vam fer de la mà de les reivindicacions històriques i de les peticions més que legítimes i justes de persones, col·lectius i entitats que defensen les víctimes del terrorisme de les seves famílies. Això fa molt temps que ho discutim. Creiem que Barcelona, més enllà del que hem patit a nivell d'actes de terrorisme, considerem que és una ciutat de cultura de pau, una ciutat... líder en el foment de la pau i del que intentem acabar amb aquesta xacra a nivell mundial, evidentment, en aquesta línia som conscients, sabem, tenim coneixement que vostès darrerament han tingut algunes converses, algunes reunions amb alguns representants d'aquestes entitats de memòria, o de defensa de les víctimes del terrorisme. Amb independència que aquest futur centre, equipament, establiment, doncs, diguem-ne, s'integri en el MUBA, en el Museu de la Història de la Ciutat, o en un altre, diguem-ne, ENS o organisme municipal, el que ens interessa, evidentment, és que es compleixi el compromís del govern municipal assumit per vostè, en nom del govern de l'alcalde Collboni, d'impulsar i, realment, diguem-ne, tancar un acord i tancar i aprovar un projecte dins d'aquest mandat municipal. Ja queden només dos anys i mig. Era simplement per conèixer els avenços en aquestes converses i realment si hi haurà trasllació, si hi haurà concreció dels compromisos del govern municipal envers no només les persones i les entitats que representen les víctimes del terrorisme, sinó amb tota la ciutadania de la ciutat i del país. Gràcies.

Gràcies, president. Doncs li agraïm en nom del grup de Junts per Barcelona la informació, l'actualització de la informació que ja ens han donat en temps fa unes setmanes enrere. Ho seguirem de prop perquè creiem que realment no solament és important per les persones i els col·lectius que tant mèrit tenen a l'hora de defensar i acompanyar els víctimes del turisme i les seves famílies, sinó que per la ciutat i pel país en el seu conjunt. Ho necessitem i és la justícia. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, president. El vot del grup municipal de tries per a Barcelona serà favorable en aquests dos... Pot continuar, regidor. Tornem-hi. Com deia, gràcies, alcalde. Serà favorable en la votació d'aquests dos expedients que ens porta el govern. És evident que, a més a més, ho fem, com sempre que parlem de bombers i d'emergències, ho fem de manera entusiasta. Creiem que és de justícia reconèixer els mèrits dels cossos d'emergència, dels bombers en concret i de la protecció civil, en la seva tasca diària de protecció i acompanyament a la ciutadania. També hem de recordar que el cos de bombers, segons totes les enquestes de serveis municipals, inclòs la darrera del 23, figura com el primer servei municipal més ben valorat amb una nota del voltant del 8 sobre 10. La ciutadania els recolza i els estima. Creiem també que és important donar suport a les entitats alienes i les persones alienes al cos propi de bombers. En concret, volem fer ment d'una persona estimada a aquesta casa, que és el senyor Joan de l'Or, amb el qual hem treballat alguns dels que estem aquí, i per tant, moltes gràcies a tots amb ell i a la resta de persones i entitats alienes al cos de bombers de Barcelona.

Alcalde, una precisió prèvia a nivell de qüestió d'ordre. Abans, en la presentació de l'altra comissió d'estudi no permanent, si no estic equivocat, ha intervingut la presidenta del grup municipal d'Esquerra Republicana, amb independència de la iniciativa política de qui ha estat cada cosa, no? Però en nom de la ponència, diguem-ho així, ja he intervingut ella, en aquesta ocasió, no sé si el criteri veig que és diferent, la ponència, en aquest cas, també perquè la iniciativa és del grup de Junts, em correspondria a mi, en nom del grup, i no al senyor Batlle. Entenc que o és un error o hi ha un canvi de criteri que se'ls hauria d'explicar.

Esquerra encara no està al govern, diguem.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Aclarit el dubte o l'error, més ben dit. Bé, doncs, miri, com tots sabem, Barcelona pateix una situació d'inseguretat preocupant, que empitjora any rere any, com ho demostren les dades recents fetes públiques per la Junta Local de Seguretat de dilluns passat. Unes xifres que creen i incrementen l'alarma social de la gent d'aquesta ciutat. Dins d'aquesta conjuntura tan negativa tenim una problemàtica concreta que és el fenomen de la multirreincidència delictiva. Com deia l'altre alcalde Valle, les últimes dades oficials a Barcelona operen, entre cometes, més de 500 multirreincidents que acumulen més de 6.000 antecedents policials i judicials. Creiem que davant del fracàs de les darreres modificacions legislatives, en concret del Codi Penal, som de l'opinió que cal fer un pas endavant per intentar guanyar aquesta batalla. Vam incidir en la creació d'aquesta comissió no permanent d'estudi i creiem que entre tots hem de fer una feina serena, constructiva, positiva, per deixar enrere aquesta xacra que ens afecta tant i tant greument. Per tant, esperem que en el transcurs d'aquestes sessions de treball puguem aportar dades i puguem aportar propostes a les instàncies corresponents, que en aquest cas segurament aporten els diputats i el Parlament de Catalunya. Moltes gràcies.

Molt bé, gràcies, president. Fa una estona hem estat parlant de la situació que es viu a la ciutat en quant a la inseguretat ciutadana. Les dades no les repetirem, les tenim molt fresques, les que dilluns passat va donar oficialment la Junta Local de Seguretat de Barcelona. Però els problemes d'inseguretat no només afecten a les persones, als ciutadans, als visitants de fora, També afecten els domicilis privats, afecten els establiments comercials, amb un increment importantíssim de fets delictius, afecten el patrimoni en general, però hi ha una qüestió concreta en aquest context general d'inseguretat que... ens preocupa especialment i que també genera una gran alarma social que són els fets delictius referits als robatoris, a les agressions, als assetjaments que es produeixen als usuaris del metro, que es produeixen als instal·lacions ferroviàries de la immensa i gran i eficaç xarxa de metro que tenim a la ciutat i a l'àrea metropolitana. Hem vist i veiem sovint, massa sovint, i és el pla de cada dia, imatges molt dures d'agressions robatoris que afecten els usuaris del metro, però especialment a les dones. I, per tant, això és un tema especialment greu, la qüestió de gènere en les agressions que hem vist darrerament. Per sort, un dels responsables ja està a presó. Però en qualsevol cas el que demanem, senyor Collboni, com a alcalde, però també especialment com a president de l'àrea metropolitana d'on depèn l'empresa metropolitana TMB, és que de manera urgent es reorientin, es organitzin de manera diferent nous sistemes de vigilància, prevenció i de seguretat que assegurin la integritat dels usuaris del metro, que són milions cada any. Moltes gràcies.

Li agraeixo molt sincerament a l'acceptació del PREC. Som conscients, ahir va haver-hi, com diu vostè, una gran operació de lluita contra la multidisciplinació, a línia 2 de metro, a l'estació del país de Gràcia, però el que ens referim és que el que és necessari és que s'incrementin, però es mantinguin els operatius i els dispositius conjunts. No solament operacions especials extraordinàries com la d'ahir, sinó que cada dia, Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, que fan una gran feina de la mà, i recordem que vull sobre allà, dels vigilants privats contractats per TMB, també. S'ha d'intensificar aquests dispositius. I el senyor Trias i el senyor Forn van fer una cosa molt important que vostès haurien de fer, més enllà de percentatges pressupostaris, que és mantenir dispositius conjunts i patrulles conjuntes de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra al metro de Barcelona. Moltes gràcies.

Molt bé, gràcies, president. Senyor Cirera, miri, no esperàvem gaire de vostè, que és la veritat, però aquesta proposició hem de dir-li que ens ha decebut profundament. Primera, perquè és una proposició que està farcida de mentides i falsetats.

Dues. Per tant, més que una proposició, això sembla una altra cosa. Permetim que no s'ofengui, però sembla més un pamflet o una novel·la de ciència-ficció que no pas una proposició o un text polític per debatre en un plenari de la Casa Gran de la capital del país. Deixi'm dir-li, en primer lloc, que un dels problemes que té l'actual Constitució espanyola, a la que vostè aludia, és la rigideja i el tractament gairebé de text sagrat i immutable que li donen vostès a ella mateixa. Llei que vostès violenten, violenten, quan es neguen a renovar el Consell General del Poder Judicial, per exemple. En segon lloc, han iniciat una campanya per terra, mar i aire contra un text legislatiu que ni tan sols havien llegit en el seu moment. Però és que és normal, amb la seva associació a un partit d'extrema dreta, que és Vox, la seva actitud difonent mentides o dient que s'està fent un cop d'estat o que això és una dictadura, vostès demostren que qualsevol semblança entre el PP i una dreta moderada, centrada, moderna i europea És pura coincidència. A sobre, la senyora Sirera ens diu que el senyor Pedro Sánchez canvia vots per 15.000 milions d'euros dels impostos de tots els espanyols i sap que això és mentida. No entrarem a explicar el que és el FLA. El FLA, tots sabem que és aquell mecanisme inventat pel ministre Montoro que consistia en deixar-nos els nostres propis diners aplicant-hi els seus corresponents interessos. M'entén, senyor Sidera, perquè sap perfectament que aquesta rebaixa del deute del FLA serà aplicable a totes les comunitats autònomes, incloses les que governa el Partit Popular. Tampoc li parlaré de l'espoli fiscal que patim els catalans, que és la veritable rel del problema. Ni li recordaré que l'anterior govern del PP va deixar caducar el sistema de finançament autonòmic, incomplint la llei, incomplint una altra vegada el subratllo, perquè des de 1 de gener del 2014 aquest sistema de finançament està caducat sense que cap govern, ni del PP ni del PSOEM comuns, ho hagi resolt. Que vostè en la seva proposició s'atreveixi a dir que, i cito textualment, Espanya és una democràcia fuerte, plural i com principios, i que dispone de los resortes per poder contrarrestar aquells que quieren debilitar-la, tanco el parèntesi, i ho faci sense posar-se a vermell, senyora Sirera, és una absoluta indignitat. Igual que quan diu que a Espanya no hi ha lawfare o judicialització de la política. Que ho digui vostè, senyora Xilera, membre d'un partit que ha impulsat l'Operació Catalunya, que van fer la Guerra Bruta, que han fet espionatge massiu amb pegassos i altres instruments, que van intentar destruir una persona honorable i honesta que tingui la meva esquerra, l'alcalde Xavier Trias, inventant-se que tenia un compte suïssa, entre altres coses. Vostès, tot això, això és una absoluta immoralitat, senyora Xilera. I vaig acabant. Miri, amb aquesta proposició encara es posa més de la lleu una cosa. Com va ser d'antinatural i reforçat el pacte que vostès van fer per fer alcalde al senyor Collboni? Queda clar que l'interès no era el de Barcelona, sinó que era la seva visió tancada d'Espanya. Votarem que no.

Senyor Diode Pulido. escoltant la seva intervenció, que permetin que li digui opinió personal, ha estat bastant delirant, delirant jo crec que és una paraula correcta, he arribat a pensar que hem tingut com un flashback, com si haguéssim anat o ens haguéssim traslladat al juliol del 36, o al gener del 39, més o menys. Però no, estem al novembre del 2023, per sort, Per sort, per desgràcia dels nostàlgics, però per sort dels demòcrates. Només un comentari a nivell de correcció històrica, perquè no podem entrar en debat a fons perquè no té sentit, ja vostè em comprendrà en tots els aspectes. Però, miri, vostès parlen en aquesta proposició del cop d'estat del 2017. I no, senyors de Vox, no hi ha haver... Cap cop d'estat l'any 2017. Va haver un el 36, com li deia abans, i que va acabar amb 40 anys de dictadura. Dictadura que alguns nostàlgics encara avui reclamen i reivindiquen i aplaudeixen. I no ho miro ningú. I va haver un altre cop d'estat, el 23 de febrer del 1981. que també ha portat moltes conseqüències que encara hores d'ara estem patint, més allà del pacte del Tinei, com diu el senyor Sirera. I per tant, què vol dir tot això? Que hi ha un franquisme sociològic incrustat a unes capes determinades de la població espanyola. És així. I que només podem mirar el futur si aquesta incrustació de totalitarisme ens la traiem de sobre. Hem de superar el franquisme polític i sociològic. Per tant, ja he dit el que havia de dir, votarem que no amb lletres majúscules. Gràcies.

Moltes gràcies, bon dia. L'any 2022, amb una previsió de tramitació de quatre mesos, es va iniciar la modificació del Pla d'Usos de Ciutat Velles del 2018 amb una triple intenció. Restringir nou autoserveis a llocs saturats, prohibir oficines de canvi de monedes i promoure activitats culturals i esportives. La modificació que avui presenten, dos anys després, diu que vol corregir certes disfuncions que perjudiquen la implantació de noves activitats, com autoserveis o supermercats de mitjanes dimensions. Es pretén que aquesta mesura serveixi de contrapès a l'excessiva presència de botigues de convenència que han proliferat en tot el districte amb una estètica i amb continguts manifestament millorables. Respecte a la promoció de les activitats culturals, s'eliminen restriccions. Pensem que és una mesura més voluntarista que realista. S'agradaria saber quants establiments culturals o esportius han demanat establir-se a Ciutat Vella. Més enllà d'aquesta tímida actualització, hem de tenir una mirada crítica sobre el Pla d'Usos de 2018 i la seva realitat per Ciutat Vella. Cal preguntar-se si aquest pla està servint per les finalitats pels que va ser aprovat i des del nostre grup pensem que no. Per últim, és un pla que deixa fora la regulació de les botigues de productes cannabis i d'altres derivats, que Barcelona té una presència preocupant, sense que vostès, com a govern, hagin fet res per evitar la seva proliferació, que són, segons les seves pròpies paraules, un element bàsic de conflictivitat. Donat que entenem que estem davant d'una modificació molt, molt poc ambiciosa i que han perdut una oportunitat d'or per entomar de veritat els problemes del districte de Ciutat Vella, votarem en contra. Gràcies.

Regidor Martí, Partit Popular. Sí, moltes gràcies. Tot i compartir l'objectiu del pla, entenem que si bé es fa una reserva per habitatge dotacional, es contempla que el 50% es destini a la venda. El nostre parer d'agur a l'urgent necessitat social de la nostra ciutat i a l'alt grau de famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, creiem que en aquest cas el 100% dels habitatges haurien d'estar destinats a lloguer a preus assequibles. Per tant, tot i compartit els objectius, ens abstindrem.

Gràcies, president. Bé, senyor Sirera, vagi per davant el nostre vot favorable en el text d'aquesta proposició que ha estat transaccionada amb el govern. Creiem que, després dels retocs darrers, és 100% assumible. De fet... dona continuïtat i té coherència amb els plantejaments que hem defensat i hem propogut des de tries per Barcelona i Junts per Catalunya, no solament en aquest mandat municipal, sinó en l'anterior mandat municipal també. Els nostres companys del grup parlamentari, tant el Parlament de Catalunya com el Congrés i el Senat, de Madrid han presentat diverses iniciatives i més que en presentaran, especialment una ben aviat, una proposició nova de llei per lluitar contra les ocupacions. Ho hem fet al Parlament de Catalunya modificant el Codi Civil. També hem presentat a Madrid una altra iniciativa que té a veure amb no és la mateixa, però té a veure amb aquestes problemàtiques que tenim i vivim i patim a Barcelona, que és una proposició de llei per acabar amb la multireligència delictiva a la que vostè ara feia referència. Per tant, estem en aquesta línia i el que tenim molt clar és que totes les ocupacions són irregulars, totes les ocupacions són delictives. Evidentment, hi ha unes que són molt pitjors, que són les que hem de lluitar prioritàriament, que són les delinqüencials, aquelles que acaben amb un narcopis o aquelles que acaben amb una extorsió a les persones i famílies vulnerables precisament per la seva situació. També alhora i en paral·lel, ho hem dit sempre, i ho hem de continuar dient sempre, hem, i som partidaris, fem partidaris i seguir treballant amb determinació política i amb rigor també tècnic i jurídic per actuar solucions als problemes d'accés a l'habitatge que hi ha en aquests moments per molta gent, cada cop més, i que resulta que casualment coincideix aquest període de temps amb els 8-9 anys de govern de Colau dels Comuns i del PSC de Barcelona. Per tant, estem parlant de coses que els que ho reclamen, els que ho defensen, els que ho promouen, són els principals responsables que estiguem com estem. Per tant, això també se'ls ha de dir al senyor Collboni i al senyor Colau, avui absent, que han sigut els principals responsables per la seva incompetència de donar suport sortida a la gent i a les famílies que necessiten i que a vegades es veuen obligades a ocupar de manera forçada. Estem d'acord amb els quatre punts de la proposició. És evident que el primer punt, i coincidim perquè portàvem el problema electoral, per tant, tria es per la zona ja vam assumir aquesta iniciativa. Aplicar el protocol per recuperar les propietats municipals que són ocupades és evident, ja existeix complècia que deien aquells abans. El tercer punt, evidentment la Guàrdia Urbana ha de col·laborar amb Mossos Esquadra Les unitats especialitzades, en podíem parlar molt, perquè aquest no és el tema principal. El que és important és que ja tenim una unitat especialitzada, que és l'OREP, que col·labora estretament a diari amb l'ordre públic dels Mossos Esquadra. Per tant, no sé si hem d'estudiar la creació de noves unitats, però les que tenim ja funcionen i si els ha de donar més suport polític i tècnic. I en darrer terme el que està clar és que hem de lluitar perquè a Madrid s'aprovi definitivament una iniciativa amb el màxim suport per prohibir i per tornar a la propietat, quan són les propietats ocupades, en aquest cas, siguin públiques o siguin privades. Tot el suport en aquesta iniciativa que ja fan els nostres companys de Madrid.

Gràcies, president. Com vostè sap perfectament, per al nostre grup municipal, l'abordatge de les qüestions relatives de la seguretat i la prevenció és una prioritat. I més ara, darrerament, en què hi ha no solament males i pèssimes dades delinqüencials, sinó també que s'ha afegit un cert increment del risc davant a ser terrorista. D'on neix aquesta iniciativa? Neix de la proposició que vam transaccionar amb el govern, el desembre, el mes de desembre passat, en el sentit que es tirés endavant un conjunt de mesures, diverses, per revertir aquesta situació d'inseguretat. Una d'elles, una d'aquest decàleg, era el compromís del govern d'elaborar i llorar-nos als bus municipals un informe que recollís l'ampliació de mitjans materials per a la Guàrdia Urbana, que el cos sencer, la seva prefectura, ara també, i els seus sindicats demanen des de fa molt de temps, inclòsos també grups municipals com el nostre, el de Trias per Barcelona i Junts per Catalunya. Estem parlant d'armes elèctriques, que abans el tenia l'alcalde si ha referit, les famoses pistoles Taser, càmeres de nivell personal, que n'hi ha poques encara, espais de defensa, proteccions balístiques, que ja tenen el cos famós d'Esquadra, fins i tot armes llargues per l'OREP, davant d'aquest risc terrorista, entre altres mesures que el cos demana i que els sindicats reclamen i revendiquen des de fa anys. Amb aquest tret, el que volíem era reclamar, aquest informe que ens havia d'haver vingut donat el mes de març, no ha vingut, demanem que a la propera comissió, que és l'ordinària, que és el juny, se'ns incorpori en aquest informe els criteris i quines són les mesures i les decisions que pren el govern per tal d'incorporar aquest conjunt de mesures complementàries necessàries per a la feina del dia a dia del cos de la Guàrdia Urbana. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde, per acceptar el ple que li hem formulat, tot i que termina el mes de març, però ens conformarem amb que sigui el juny aquest informe. I, evidentment, el senyor Pedro Velázquez, que és l'intendent major del cos de Guàrdia Urbana, els mitjans de comunicació ja han afirmat que defensa l'utilització de les pistoles elèctriques. Ja ho ha dit en premsa, per tant, entenem que aquest informe preceptiu de la prefectura serà la base a partir de la qual el govern farà la feina. Jo li he d'agrair, senyor alcalde, que es rectifiqui. Li hem d'agrair perquè durant quatre anys l'excusa del senyor Valle i del govern municipal per no tirar endavant aquest projecte o aquestes mesures han estat que la prefectura no havia en cap cas elevat un informe al govern per tal de facilitar la compra d'aquests mitjans. Per tant, gràcies al govern per acceptar aquesta iniciativa de la prefectura i per fer-nos cas als sindicats de la Guàrdia Urbana i a l'oposició que fa molts anys que ho estem demanant. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. En el darrer any es van detectar a Barcelona més d'un centenar de nous casos d'esclerosi lateral amiotrofòbica, una malaltia neurodegenerativa que no té ni curació ni tractament. El 90% de les famílies no poden afrontar econòmicament els tractaments i les cures. entre 40.000 i 50.000 euros l'any. Enfrontar-se a l'Ela és una batalla diària, no només pel malalt que la pateix, sinó també per la seva família i pels cuidadors. Quasi sempre hi ha dones que es fan càrrec de la seva... Per tot això, des de Grup Popular els demanem instar a la Generalitat de Catalunya a construir un centre d'investigació i de tractament especialitzat en ELA i altres malalties degeneratives que donin cobertura a les necessitats dels afectats i dels seus cuidadors. Sabem que els tràmits per a la construcció i la creació d'un nou centre seran llargs i complicats. I mentrestant, què fem? No podem deixar aquestes persones i defenses abandonades davant una malaltia cruel i implacable. Per això demanem a l'Ajuntament que creï una línia d'ajuts per a les persones afectades de l'ELA i altres malalties degeneratives i que des del Servei d'Atenció Domiciliari es proporcioni l'ajuda necessària durant tot l'horari que calgui per tal que els malalts rebin una assistència professional especialitzada i adaptada. Pel nostre grup, aquest és un acte de justícia, comprensió i solidaritat cap a les persones que pateixen ELA i un important missatge de suport perquè no es sentin oblidades ni abandonades en la seva lluita. Gràcies.

Un cop més s'amaga en vostès darrere de la falta de sensibilitat de la Generalitat. L'Ajuntament de Barcelona ha avançat calés que li pertocaven la Generalitat per les escoles Bressol, 42 milions. També en els serveis d'ajuda a la dependència i bé que fan. Tampoc som competents en la immigració i en canvi s'ofereixen serveis d'assessorament, protecció a l'immigrant i retorn voluntari. Llavors, per què no pels malalts d'ELA? Perquè els manca a vostès voluntat política. La veritat és que vostès em fan sentir com a gins bon. El bon lluita contra el doctor, no. I jo, humilament, amb els regidors, no. No al primer prec de l'ELA, no al prec de Superando, no a la pediatria, a la Pau. Encara no tenim la taló d'alçat i avui ens diuen de nou no als malalts d'ELA.

Molt bé, gràcies, president. Bon dia a tothom. Bé, aquesta matinada ha tingut lloc a l'estació de Sants un simulacre, el més important fet a la història recent d'aquest país pels Mossos d'Esquadra, evidentment, i amb col·laboració també amb Guàrdia Urbana i amb la resta de... serveis d'emergència d'aquesta ciutat, ignorem quan el Departament d'Interior va planificar on va fixar aquesta data, però és evident que des del CET, per cert, volem felicitar en nom del grup a tots els professionals que han intervingut en aquest simulacle que ha estat, pel que hem vist, correctament desenvolupat i executat. Això té a veure, evidentment, amb els fets del 7 d'octubre, data fatídica de l'atac terrorista de Hamas en territori israelià, que va provocar la mort d'unes 1.500 persones, més de 200 segrestats i centenars de ferits. Des d'aquella data, no només el mitjà orient, sinó també tot el món, el món occidental especialment, és més insegur. I per tant, tenim un problema afegit al que ja teníem. Teníem un problema ja des d'abans, però especialment des del 17 d'agost del 2017, quan vam ser víctimes d'un atac terrorista que va provocar que s'instaurés fins a l'ata d'avui el nivell 4 d'alerta terrorista. Es pot dir que a partir del 17 d'octubre ja no estem amb el nivell 4, sinó que podem dir que estem amb el 4 reforçat o el 4 de màxima alerta, segons termes policials. I, per tant, això ens interpel·la, sense entrar en el fons de la qüestió, que no és el motiu de la proposició, però sí que ens interpel·la perquè estem davant d'un risc, d'una amenaça que és suficientment greu sense voler magnificar-la ni voler fer alarmisme, que evidentment no és la voluntat d'aquest grup i crec que de cap dels que estem en aquest hemicicle fer alarmisme, però sí que creiem que és una qüestió prou important i prou transcendental com perquè ens en fem ressò en aquest plenari i puguem acordar amb el màxim suport, jo crec que podem aconseguir fins i tot l'unanimitat, un conjunt de mesures que s'han de prendre de manera preventiva i que són mesures que estan prenent tots els països i totes les ciutats, especialment del nostre entorn. No és un tema menor que hi hagi hagut atacs terroristes a ciutats europees, arran d'aquestes accions terroristes del dia 7 d'octubre, ni és tampoc un tema menor que hi hagi hagut crides internacionals, a nivell internacional, de responsables de moviments islamistes radicals, aixecant la veu perquè es promoguin atemptats terroristes al món occidental. Això no és menor i, per tant, no estem al marge. Què creiem nosaltres? Creiem que hem de fer allò que ja s'està fent en part i que estan fent tots els països d'un nostre entorn i totes les ciutats capitals com és Barcelona, que és activar les mesures, els protocols que ja existeixen davant d'aquests casos d'actes terroristes i reforçar les mesures d'autoprotecció, especialment de les forces policials, però també de la resta de la ciutadania, perquè és evident que qualsevol persona en aquests moments som potencialment objecte d'un atac terrorista. Per tant, en aquesta proposició el que plantegem són 5 mesures, 5 mesures que en poden ser més, però creiem que són principals, que tenen a veure amb el risc imminent que tenim, però no ara, sinó als propers mesos. És evident que si hi ha a les properes hores o propers dies allò que ja s'espera, que és una entrada per terra de les forces armades d'Irrael en territori de la Franja de Gaza, és evident, sembla ser, que podrà haver un increment del risc d'atemptats terroristes. Per tant, nosaltres demanem al govern, amb aquestes cinc mesures, primer, activar els protocols de prevenció i sobretat establerts, govern municipal que ja ho està fent, i la Guàrdia Urbana, que és la nostra policia, en esteta col·laboració amb els Mossos Esquadra, que és la policia integral de Catalunya que té les competències també en fer front a aquests riscos i a aquestes emergències, i també amb la resta d'administracions competents i la resta de cossos policials que operen a la ciutat de Barcelona. En segon lloc, convocar els grups municipals per informar-nos de quines són les mesures que s'estan posant a terme, de quines són les estratègies, a tot allò que es pugui explicar, evidentment públicament. Això ja ho va demanar l'alcalde Trias a l'alcalde Collboni la setmana passada i hem d'agrair que l'alcalde Collboni el dia següent, divendres passat, ja se'ns va comunicar que se'ns convocaria i el senyor tinent d'alcalde Albert Valle ens va convocar dimarts passat a tots els grups per informar-nos de les mesures que s'estan prenent en aquells moments i, per tant, agraïm en la línia de l'autoprotecció. En tercer lloc, donar suport i mitjans necessaris a tots els agents de la Guàrdia Urbana, a tots els agents de la Guàrdia Urbana, perquè són 3.500 i tots ells ho mereixen i ho necessiten, i per tant, aquests elements vinculats a les amenaces que tenim en aquests moments, ja siguin de membres que formin part d'organitzacions, que això ja ens han dit que segurament és l'autorís que és mínim, però sí dels anomenats llops solitaris, que són persones que en qualsevol moment poden aparèixer i poden fer-nos mal. En quart lloc, que es reforci la col·laboració dels nostres d'esquadra en la protecció de les sinagogues i altres centres d'establiments, interessos i rellens i jueus a la nostra ciutat i també a indrets de gran afluència de públic i infraestructures de comunicació estratègiques. I finalment, que hi hagi un canal d'informació que està obert pels propers mesos d'entre el govern i els grups de l'oposició per mantenir-nos informats de com es desenvolupa la nova situació que en aquests moments estem patint. Moltes gràcies.

Moltes gràcies a tot el grup pel... Per el resultat d'aquest unànim de suport en aquesta proposició, dir-li al senyor Martí Grau que és evident que hem condemnat els actes terroristes, que condemnem tot aquest, de vingui on vingui, evidentment, que demanem l'acte al foc, l'hem votat al Parlament de Catalunya perquè hi ha gent humanitària, i és evident que el legítim dret de defensa s'ha de marcar amb el dret internacional. El senyor del PP dir-li que la proposició del punt 1 ja diu que amb la resta de cossos policials i administracions competents, per tant, tots els cossos policials. I al senyor Valli dir-li, finalment, li agraïm la informació, però recordar-li que la proposició va ser registrada el dilluns i la reunió va ser convocada posteriorment. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, president. Bé, com saben perfectament, i des de fa anys, tenim un seriós problema al barri del Raval, no exclusivament al Raval, però sí en aquest barri de ciutat vella, i la principal causa d'aquest problema de delinqüència i de degradació de la convivència té un nom, que és la droga, la distribució, la venda, el tràfic i el consum de tot tipus de substàncies que no ajuden en absolut a tirar endavant aquest barri i aquesta ciutat. La droga com a origen de problemes de tota índole, especialment de salut pública, de salut pública, dels joves però també dels grans, la delinqüència, la degradació de la convivència i de l'espai públic, també la degradació de l'espai públic. Els primers mesos del 2023, segons el baròmetre municipal, s'han denunciat 168 delictes per tràfic de drogues només al barri del Raval. Estem pitjor ara que fa 6 mesos, estem pitjor ara que fa un any, estem pitjor ara que fa dos anys. I creiem que això no és de rebut. No s'ha fet d'aquests últims anys, no és cert. Evidentment que es fa i totes les administracions competents operen i fan iniciatives, i l'Ajuntament també, i s'ha incrementat tot el nombre de guàrdies urbans i s'ha incrementat tot el nombre de mostres d'esquadra, però no n'hi ha prou. Només amb seguretat no s'arregla aquest problema. Cal una solució integral, multifactorial i sostinguda en el temps. N'hi ha un any i amb dos solucionarem els greus problemes que afecten aquesta part central de la ciutat. I, per tant, el que hem de fer és lluitar i comprometre'ns tot per evitar la mort d'aquest barri. És una qüestió de temps. Carl parlava de mitjans i de recursos del Pla de Drogues. Sí, Pla de Drogues consensuat a la ciutat. Carl parlava dels centres de reducció de danys, també, dels recursos sanitaris i sociosanitaris, d'un abordatge social, d'un abordatge comunitari, també, especialment, urbanístic, també, però també, evidentment, de seguretat. Senyor Valle, li demanem... tal com vostès han avançat en aquelles últimes setmanes del nou govern, que s'aprovi i s'executi amb urgència el pla de xoc urbanístic, social i de seguretat que hem d'implementar o que ha d'implementar el govern al barri del Raval els propers temps. Demanem que es faci ràpidament per revertir la situació. Repeteixo la situació en aquests moments, com saben vostès molt bé, és molt insostenible. Moltes gràcies.

Regidor Martí Galvis. Doncs li agraeixo molt sincerament, senyor Valle, l'acceptació del PREC i els esforços que s'hi estan dedicant per donar inici en aquest pla integral, evidentment en el mar del Raval, més en el mar del districte de Ciutat Vella amb el seu conjunt, i estic convençut que no solament amb els companys encapçalats pel senyor Calvet a Ciutat Vella del grup de Junts, sinó per la resta de forces polítiques i socials del territori serem capaços d'entumar aquest greu repte. Tenim quatre anys per treballar durament amb aquest tema. Gràcies.

Molt bé, gràcies, president. Bon dia a tothom. Bé, des del grup municipal d'ajuts per Catalunya, Tries per Barcelona, votarem favorablement a l'atorgament d'aquesta important distinció a la FECAC, una important entitat que agrupa 106 entitats, per tant, una federació d'entitats importantíssima, fundada l'any 82, però que amb la fira d'abril endavant des de l'any 71. Valorem molt positivament, com no podia ser d'altra manera, la trajectòria i l'aportació de la FECAC en aquests 50 anys de vida, tant pel que fa a la promoció del fet cultural andalús a casa nostra com per la seva contribució especialment a la integració dels catalans d'origen andalús a la nostra ciutat i al nostre país. Podem dir en ple coneixement de causa... que com la major part d'entitats i entitats importants d'aquest país, l'EFECAC també ha passat per moments difícils i un d'ells el vam viure durant el mandat de l'alcalde Trias i hem de dir que amb la feina de l'EFECAC i amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona aquesta entitat va poder tirar endavant, superar aquells moments difícils i sortir-se'n com a organització reforçada i modernitzada. Per tant, votem a favor i felicitem efusivament l'EFECAC i la seva Junta Directiva. Moltes gràcies.

Gràcies, president. Des del nostre grup municipal votarem favorablement els expedients dels punts a l'hora del dia 12 i 14. Per tant, ens abstindríem amb el 13, a diferència del sentit de vot que vam emetre a la Comissió de Presidència i Seguretat. estem d'acord i valorem sempre molt positivament la tasca del cos de la Guardia Urbana, de tots els agents que són objecte d'aquests guardons, d'aquests reconeixements, tant els que exerceixen la seva funció amb notorietat i excepcionalment, en alguns casos com els que avui premiem, com aquells que durant 25 anys o més, en aquest cas 25 anys, i de manera ininterrompuda han exercit les seves funcions dins del cos de Guàrdia Urbana. Per tant, tot el nostre suport i la nostra felicitació a aquests companys de l'Ajuntament de Barcelona i aprofitem també per donar la benvinguda a l'Ajuntament de Barcelona, a la ciutat de Barcelona i al cos, als 132 nous agents de Guàrdia Urbana de la 96a promoció que s'han incorporat en el cos recentment i que per tant també valorem molt positivament la seva integració. Moltes gràcies.

Jo aquí tinc... Jo mateix, president.

Gràcies, president. Bé, avui entomem una problemàtica, creiem que políticament rellevant i socialment preocupant, si ens permet l'expressió, que té el seu origen en aquesta recomanació que deia el senyor Ballet de la sindicatura de comptes davant d'un conjunt d'irregularitats detectades en els criteris de retribució d'un conjunt de treballadors municipals per part d'aquest Ajuntament. Creiem, senyor Alcalde, que és un exemple, diguem-ne, del que no hauria de fer mai el que se'n diu un govern progressista. El d'abans amb la senyora Colau i el d'ara amb el senyor Collboni. Hem d'agrair les explicacions que se'ns han donat des de les gerències de l'Ajuntament, en concret del senyor Joaquim, del senyor, perdoneu, del Javier Pasqual, aquí present, en relació a les conseqüències i l'impacte que poden tenir aquestes situacions de cara a un possible pronunciament desfavorable futur del Tribunal de Cuentes. En qualsevol cas, per evitar mals majors, permetim un segon, president, per evitar mals majors, per evitar problemes amb la tramitació i la gestió de les futures nòmines de tots els treballadors municipals, el que farem és votar a favor de la modificació del ROM i abstenir-nos amb l'altre punt de l'1 del dia. Moltes gràcies.

Regidor, endavant. Gràcies, presidenta. Bé, com creiem que és de domini públic, i jo crec que especialment per a tothom que segueix la política municipal de Barcelona, tothom sap que la prevenció, la seguretat i el civisme són o formen part de les principals prioritats de la iniciativa política d'aquest grup municipal de Junts per Catalunya Trias per Barcelona. Ho dic i reafirmo perquè el proponent, el senyor... Oro Pulido ha fet una referència a que es parla de seguretat en aquest hemicicle, en aquest Ajuntament o en aquesta ciutat, tot just fa mitja hora que acaben d'arribar ells. Nosaltres portem molt de temps plantejant debats, plantejant iniciatives, a tots nivells, especialment a cada una de les comissions de presidència i seguretat del mandat anterior i de fa dos mandats, La majoria d'iniciatives s'han aprovat per majoria i fins i tot per unanimitat, també en aquest plenari municipal, també els districtes, els plenaris dels consells de districtes, dels lleus districtes de la ciutat. Per tant, senyora Polido li demanaria que parlés amb més propietat. Dit això, és evident que tenim un problema. I és un problema que es va greujant, perquè les dades oficials dels baròmetres municipals, especialment el darrer, que és del mes de juny, corresponent al primer semestre del 2023, ens fotografia aquesta situació, que pel 26,6% dels barcelonins la inseguretat és la principal preocupació que tenen. I és un percentatge que va creixent baròmetre municipal rere baròmetre municipal. No podem fer com fa el govern municipal i el senyor Batlle, que minimitza la problemàtica. Intenta minimitzar aquesta situació, posar-hi sordina amb els problemes reals que tenim que es van agreujant. I això no és una bona estratègia. Posar sordina els problemes reals que ens afecten d'aquesta manera tan descarnada no és bona política. Per tant, aquesta situació, aquesta problemàtica, lamentablement continuarà sent un dels principals debats polítics d'aquesta ciutat en aquest hemicicle i a cada una de les comissions de presidència i seguretat que tinguem als propers temps.

Nosaltres, que hem fet fa quatre dies, hem presentat una proposició a la Comissió de Presidència per demanar un pacte de ciutat per la seguretat que el Govern va assumir i que tenim sis mesos per, entre tots, intentar tirar-lo endavant. Un pacte de ciutat per la seguretat que impliqui a totes les administracions i a tots els operadors de seguretat que estan a aquesta ciutat de l'Astraora. I això veurem si tenim capacitat de fer-ho. En darrer terme, acabo, senyor Oro Polido. Li dic que, tot i estar d'acord amb alguns dels plantejaments que conté aquesta proposició, perquè és evident que hi ha més recursos per minoritzar, per disminuir la incidència dels fets delictius, no podem votar-li a favor ni d'aquesta proposició ni de cap altra, escolti'm bé, eh, ni de cap altra, mentre vostès ens diguin que som supremacistes que som racistes, que som culpistes, i a més a més som gent de poc fiar. I per tant, recordi, mentre ens vulguin il·legalitzar com a partit demoràtic que som, no li votarem res, de res. Moltes gràcies.

Junts? Sí, president, sí. Nosaltres votarem a favor d'apreciar l'urgència, però voldríem demanar que la tramitació o el debat d'aquesta declaració fos ara, abans de les declaracions, abans de les proposicions sobre l'amnistia.

Bon dia, moltes gràcies, president. En primer lloc, en nom del grup de Junts per Barcelona, volia agrair a la tienda alcaldessa la presentació d'aquesta mesura de govern en relació al districte 11 a Ciutats de Palestina. vagi en primer lloc també el suport, sense cap dubte, del nostre grup respecte a qualsevol iniciativa que tingui a veure amb la cooperació internacional, amb l'ajuda humanitària, amb l'ajuda a una comunitat, a un país, que com Palestina està patint en aquests moments el que està patint. Sempre ho hem fet i sempre ens hi trobaran. Nosaltres en aquests moments no solament... Parlem de Palestina, parlem de totes aquelles regions, tots aquells pobles, totes aquelles societats i persones que són víctimes de la guerra, de la fam, de la repressió, de les persecucions. També el poble palestí. Barcelona té una llarga tradició de cooperació, de desenvolupament i de la cultura de la pau. De fet, fa gairebé 50 anys que aquest ajuntament, aquest plenari, aprova plans directors de cooperació. Però creiem sincerament que aquesta mesura de govern ens arriba tard, senyor alcalde. Ens vam assabentar per la premsa del seu viatge avortat a Palestina i del seu viatge posterior a Jordània i a Turquia. No vam rebre els presidents del grup, com ja he dit alguna vegada, cap informació prèvia al respecte. Hem estat protagonistes passius de l'acte, permeti'm que digui, de propaganda, que va tenir lloc el passat dilluns d'aquesta setmana al Saló de Cent, presentant el districte 11 apresament abans d'aquesta mesura de govern aquí al plenari de l'Ajuntament. I fins avui hem estat purs espectadors d'aquest projecte, que ens interpel·la a tots i que, repeteixo, perquè no hi hagi cap dubte, ens assumem i donem tot el nostre suport. Des de sempre, senyor alcalde, la cooperació internacional de Barcelona s'ha fet des del consens, el diàleg i gairebé sempre des de la unanimitat. I vostè, en la presentació d'aquesta mesura del govern, parla en primera persona al singular, però bé, permeti'm que jo faci el mateix, com a regidor del govern de l'alcalde Xavier Trias, vaig ser també el responsable de tirar endavant per unanimitat del Pla Director de Cooperació 2013-2017. Uns anys abans, com a responsable del govern de la Generalitat, en matèria de cooperació dels Balcans, també vaig tenir l'ocasió de tirar endavant les campanyes Catalunya per Bòsnia i Catalunya per Kosovo, que van ser campanyes dirigides a donar ajuda humanitària a tota aquesta població dels Balcans que patien una guerra com la que vam patir en aquells moments. I tot això ho vam fer entre tots. Des del minut zero vam abastar tota la cooperació possible del món polític i del món social. I, per tant, crec que és de rebut que també es faci igual. Vostès fan referència al llicite 11 de Sarajevo i l'alcalde Maragall. Es volen emmidellar amb aquell llicite 11? Doncs, escolti, No s'estan enmidellant amb el com, amb el que segurament sí, amb l'estructura, de quins serveis, quins fichats es dotarà aquest 10-11. Amb les formes no s'estan enmidellant. L'alcalde Maragall des de minut zero va comptar amb tota l'oposició. Fins i tot va convidar el líder i el cap de l'oposició en aquells moments, Miquel Roca, al primer viatge que va fer a Sarajevo quan encara hi havia bombardejos i trets. Per tant, això és el que han de fer vostès, és comptar amb tothom, col·laborar, no solament amb l'oposició, sinó amb tota la ciutat civil que està organitzada a la ciutat de Barcelona.

Gràcies, president. Benvingut, senyor Escolano. Permetim dir-li que hi ha algunes expressions que no he entès perquè parlava molt de pressa i potser no he entès tot el que deia, però en qualsevol cas, des del grup de Junts per Barcelona hem de dir que el carrer Sabinorana és important Carrer Sabinorano des del decembre de l'any 1979, des que el primer ajuntament democràtic va voler fer una feina important de democratització de molts dels carrers de la nostra ciutat. Sabinorano és el fundador d'un partit netament democràtic des dels seus inicis, com és el PNB, cosa que no tothom pot dir, un partit que a més sempre ha sigut amic de Catalunya i de Barcelona, cosa que d'altres tampoc poden dir, i un partit i un fundador que s'han d'honorar en aquesta ciutat segons el nostre criteri. Defensar que Sabina Orana tingui un carrer a Barcelona no és estar en contra de les víctimes del terrorisme. Elles ja ho saben, els familiars especialment de les víctimes, i no acceptarem demagogies en aquest sentit. Perquè nosaltres sempre hem estat al costat de les víctimes del terrorisme, com hem estat al llarg d'aquests mandats, o com jo mateix personalment, com a president de grup, he fet en dues ocasions en aquest plenari, defensar que d'una vegada per totes es creï el centre memorial per a les víctimes del terrorisme a la ciutat de Barcelona. I això ho hem fet i ho hem demanat nosaltres, no algunes de les forces que ara es picaran el pit amb molta força dient que ells combaten el terrorisme. El nostre compromís amb la pau i amb les víctimes del terrorisme és granític. I ho demostrem cada any assistint a l'homenatge que es fa davant del monoli de l'Avinguda Meridiana, en record de les víctimes de l'hipercor, i a l'homenatge que se li fa cada any al nostre guàrdia urbà, Miguel Ángel Gervilla, que va ser assassinat per ETA a Diagonal Numància. Nosaltres volem, també, que Miguel Ángel Blanco sigui honorat en aquesta ciutat i per això demanem a l'Ajuntament, demanem al nomenclàtor, demanem al senyor alcalde que cerquin un espai adequat per tal de recordar la seva figura i el que va significar, però que això no es converteixi en una guerra política i menys en una excusa per anar contra el nacionalisme basc o contra el fundador del PNB. Des d'aquí, una salutació als amics companys del PNB i a tots els ciutadans del País Basc. Moltes gràcies. Votarem en contra.

Molt bé, gràcies, president. Senyor Batlle i panys del govern municipal, Plantegem aquest prec en un context general a la ciutat els darrers mesos en què hi ha hagut, i ja està vent-hi, de manera perillosa, un increment de la tinença i l'ús d'armes blanques com hem tingut ocasió de manifestar, d'anunciar i també compartir amb debats també a la Comissió de Presidència i Seguretat a les últimes setmanes. No per un fet concret, puntual, no per unes percepcions, sinó per fets acreditats dels que s'han fet ressò els mitjans de comunicació de baralles amb aquestes armes blanques entre grups organitzats, bandes que en diem delinqüències juvenils, amb algunes persones que han resultat ferides, víctimes d'aquests enfrontaments. Fins i tot hi ha hagut algun mort, no sabem si homicidi o assassinat, però en qualsevol cas fa pocs dies. El 9 de setembre la vam veure o vam poder escoltar, vam poder seguir entristits, que un jove menor d'edat havia estat assassinat a Sant Freda gairebé a Sants, al centre de la ciutat, i altres episodis de baralles cada vegada més violentes i cada vegada amb més perillositat i cada vegada amb més agressivitat i amb aquest to de deshumanització que ens preocupa com a societat. Davant d'aquesta situació, sabent que és una problemàtica que durant bastants anys per sort havíem tingut les forces de seguretat i les administracions competents molt controlades, aquesta és la veritat, però darrerament hi ha hagut aquest repunt. Davant d'això, també sabent que és una feina que tenim entre tots, que s'ha de fer entre tots, especialment el cos de Mossos Esquadra, que és qui té la competència principal, però que és una qüestió que ens afecta a tots i a tots els barris de Barcelona, volíem demanar al govern municipal que se'ns convoqui els grups en aquest període de 15 dies, per poder compartir la informació que sigui compartible, evidentment, davant d'aquesta situació i també quines tasques de prevenció s'estan fent per evitar que aquests grups vagin creixent, al contrari del que ens interessa, que és que desapareixin del tot de nou a la nostra ciutat i arreu del país. Moltes gràcies.

Gràcies, president. Gràcies, tinent alcalde Valle per acceptar el PREC. Crec que és un tema prou seriós, prou preocupant, perquè entre tots entomem aquest repte. D'acord, evidentment, cadascú, cada administració amb les seves competències, però no podem deixar de banda la perillositat increixent-ho que té aquesta problemàtica a la nostra ciutat. Per tant, esperem aquesta convocatòria i treballar també de manera lleial amb el govern municipal. Gràcies.

Gràcies de nou, alcalde. Bé, la transparència no és una cortesia política ni una qüestió estètica, és un dret democràtic fonamental i una obligació per qualsevol govern que es consideri seriós. Malauradament, això no és el que veiem darrerament el govern de la ciutat. Avui presentem aquest prec perquè constatem una vegada més com el seu executiu ha buidat, està buidant, Creiem, des del nostre punt de vista, de contingut, els compromisos adquirits i ha convertit la transparència en una paraula retòrica, recitada només en discursos però absent molt sovint, massa sovint, en la pràctica del govern. Quatre fets concrets, n'hi ha més, però quatre fets que són tossuts i bastant rellevants. Primer, fa més de deu mesos que es va constituir la Comissió d'Estudio d'Habitatge. un tema tan central i urgent per a la ciutat com és l'accés a l'habitatge i encara estem esperant les conclusions. Això no és eficàcia. Segon lloc, el juliol del 24 el govern es va comprometre a lliurar l'informe sobre l'impacte econòmic de la prohibició dels habitatges just turístic abans del novembre de l'any passat. Estem al setembre del 25. On és l'informe? No ho sabem. En tercer lloc, a inicis d'any van anunciar i es van comprometre a facilitar l'auditoria econòmica definitiva sobre la Copa Amèrica que l'hem discutit abastament Una promesa clara, però que a hores d'ara no existeix, no ens ha arribat. I en quart i últim lloc, els estudis del cobriment de la Ronda del Mig, aprovats el febrer del 24, continuen sent un misteri, un projecte estratègic per a la mobilitat i la qualitat urbana, però el govern actua com si no tingués cap pressa. I no estem parlant de qüestions menors, senyor alcalde. No són qüestions de detall, que són unes preguntes i uns pregs que no són resposts amb el termini reglamentari... No, no estem parlant de coses menores que també són importants, estem parlant de qüestions molt importants, de compromisos adquirits formalment en seu institucional. Vostès, davant de l'oposició i de la ciutadania. El que demanem és que ens doni resposta a cadascun d'aquests quatre exemples, que no són els únics, però quatre exemples importants i rellevants d'incompliments del govern municipal. Moltes gràcies.

Alcalde, li agraeixo aquesta informació complementària, adicional a la que teníem els grups municipals. La veritat és que quan nosaltres tenim... un compromís del govern perquè aporti una documentació o una informació als grups, el que no podem esperar és que una fundació, per molt que hi participem, una fundació, en aquest cas la Fundació Nàutica, pugui, de manera unilateral i sense informació pública, pugui penjar aquesta informació avui mateix i accedirem. En qualsevol cas, li agraeixo el seu interès, però hi ha un cert divorci entre les dades oficials de transparència i la realitat dels grups, que és que massa sovint no rebem el que hem de rebre, en termini i en forma. Moltes gràcies, de totes maneres, per l'acceptació del PREC.

Sí, gràcies, president. Com tots vostès saben, el passat dia 13 d'aquest mes d'octubre, en el marc de la festa de l'Octoberfest, a Montjuvic, van tenir lloc uns fets denunciables, execlables, d'aquells que són injustificables, que crec que els que estem aquí no voldríem que es tornessin a reproduir, ni a Barcelona ni enlloc. Hem vist diferents imatges, vídeos que han corregut per les xarxes, notícies dels mitjans de comunicació, sobre com alguns membres de la seguretat privada, contractada pels organitzadors d'aquest esdeveniment, van agredir d'una manera salvatge, d'una manera molt dura, a dos joves que havien causat molèsties a l'interior del recinte. Som coneixedors i aplaudim la detenció per part de l'or i urbana de dos d'aquests membres de la seguretat privada d'aquesta empresa i també som conscients i aplaudim del que va ser l'acomiadament per part de l'empresa contractada per l'empresa de l'esdeveniment d'aquests dos membres de la seguretat privada. També som conscients, i això potser no ho posa el text del PREC, però som conscients i coneixedors de qui té les competències de regulació i de control de la seguretat privada en aquesta ciutat i en aquest país, que no deixa de ser el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, en mans en aquests moments de la consellera Parlón i el seu equip. I que, per tant, la contactació de serveis de seguretat privada va correspondre a l'empresa organitzadora de l'esdeveniment, ni tan sols de la Fira, que és la propietària del lloc on va treure aquest esdeveniment. Tot i així, creiem que el Govern municipal i el Consell Prenari no solament hem de condemnar aquests fets, sinó que també ens hauríem de comprometre, més enllà de les competències materials, ens hauríem de comprometre a treballar perquè aquesta situació no es torni a produir. És absolutament injustificable. I per tant creiem que tot el que passa a Barcelona, encara que no sigui competència del govern municipal ni de l'Ajuntament de Barcelona, ens compet a la ciutadania de Barcelona i ens compet en aquest plenari. Per tant, li demanem, senyor alcalde i senyors del govern, que més enllà de la denúncia, assumeixin la responsabilitat de dirigir-se, de negociar, d'intervenir, d'amallar amb els operadors de la societat privada d'aquesta ciutat perquè aquesta situació no es torni a produir. Ens consta també, i és així, que el sector professional de la societat privada de Barcelona ha denunciat i condemna aquests fets i són els primers interessats que això no es torni a produir. Moltes gràcies.

Doncs li agraeixo molt la resposta i l'acceptació del PREC. Crec que estem davant d'una situació que no només afecta a les persones responsables d'aquest servei de seguretat, a les víctimes especialment d'aquests atacs violents, sinó també afecta a la reputació de la ciutat. La reputació de la ciutat també està en joc. Moltes gràcies, alcalde.

Moltes gràcies, president. Senyor Colau, el primer que li he de dir en nom del grup és que ens assumem els millors desitjos per la Vanessa Balinyo amb la lluita que està tenint contra aquesta terrible malaltia. Tots, per desgràcia, estem tenint afectacions molt íntimes i molt personals amb aquesta malaltia i els que hem passat per això ho comprenem i ho patim. Per tant, tot el suport, solidaritat i bons desitjos per ella i per la seva família. Dit això, senyor Colau, no ens ho posa gens fàcil. Gens. He d'admetre que avui és un dia molt especial per tots, especialment per vostè. En dos minuts, que seran tres, no es pot dir tot el que un desitja, en nom del grup, perquè aquí estem parlant els que parlarem en nom del grup i els companys i companyes que representem. I el primer que li he de dir, senyor Colau, és que ha arribat el dia, però el dia que vostè ha decidit. el dia que vostè ha decidit, no que haguem decidit altres, és la seva sortida d'aquest consistori. El que jo li diré ara breument no és el mateix que li diria el batlle Xavier Trias. I li avanço amb tota la cordialitat i tot el respecte que em mereix vostè i la seva formació política. Però no és el mateix que li diria el senyor Xavier Trias. Avui és el tercer comiat que fem de presidents de grups municipals des de l'inici del mandat municipal ara fa 16 mesos. Primer va ser el senyor Ernest Maragall, després va ser el batlle Xavier Trias i finalment la batllesa Ada Colau. I en els dos primers, vostè va tenir una intervenció destacada a la sortida, diguem-ne, diferit de tant del senyor Ernest Maragall com del senyor Xavier Trias. No ens referirem a les aliances que van fer possible barrar el pas del senyor Ernest Maragall davant de l'alcaldia de la ciutat, ni els moviments que van impedir que el que va guanyar les eleccions, que va ser en Xavier Trias, fos alcalde de Barcelona per segona vegada. Solament un comentari. Quan vostè s'ha referit ara als lobbies i a les èlits, li vull recordar que va haver-hi una persona que era un altre representant d'aquestes èlits, no vull qualificar-les com vostè ha fet, que va ser una peça bàsica perquè vostè fos escollida vellesa de la ciutat de Barcelona. És un fet objectiu. Dit això, deia que és difícil també trobar el punt just, l'equilibri, des del respecte que ens mereix, a l'hora de valorar la seva sortida avui. Es pot fer de dues maneres. Pensant que vostè se'n va i no tornarà en aquest Ajuntament, i aquest seria el pla, o pensant... com vostè mateixa ha de satanar, que pot tornar a ser candidata el 2027. Per tant, jo no em definiré sobre si és el pla o el pla B, el que hem de seguir. Però, en qualsevol cas, el tema no és menor. No dubtem de la seva estima per la ciutat, de la seva pressió per la seva feina, pels seus anells i pels seus valors. No ho dubtem. Vostè ha estat un clar exemple de valentia a l'hora de seguir amb els seus objectius i amb els seus projectes polítics. Des de la distància política que mantenim, que ens separa, estem convençuts d'això i del seu compromís. Un compromís sincer, n'estem absolutament segurs. I desitgem el millor. Sincerament, no és una paraula feta, no és un estàndard. Li desitgem el millor pel seu futur en l'ordre personal i professional. El millor. A qualsevol batlle li hem de desitjar això. Però en l'àmbit polític, evidentment, tampoc li podem desitjar molta, molta sort, si és que realment el que vol fer és alguna cosa semblarà la que ha fet a Barcelona fora de Barcelona. Permeti'm la broma. Dues coses, senyora Colau. Hi ha una cosa que li hem de dir i ens dol molt dir-la, perquè avui és un dia de comiat, de família, d'amics, però estem també en política. Nosaltres hauríem desitjat que vostè hagués aprofitat el dia d'avui o també el dia 26 de juliol, que va ser el dia que es va acomiadar a aquest Consell Plenari a l'alcalde Xavier Trias, per demanar-li disculpes. Nosaltres creiem, i ho hem dit, i ens dol molt haver de dir-ho, i de reiterar-ho, que vostès van aprofitar informacions falses de les clavegueres de l'Estat per malmetre la imatge i malmetre les expectatives polítiques i electorals de l'alcalde Xavier Tries, com després es va demostrar com anaven les coses. Permeti'm, encara que vostè digui que no, que jo l'hi havia de dir, perquè al senyor Xavier Tries això no l'hi hagués dit. Jo sí que l'hi puc dir en aquests termes. Una altra cosa i acabo, alcalde, president. Vostès van arribar aquí amb la bandera de la nova política, la nova política. I crec que l'important és la bona política, no és la nova, és la bona política i no la mala política. Estem avui i avui hem coincidit a l'hora de votar, per exemple, una constitució, una comissió per afrontar, per entomar els reptes de la crisi de l'habitatge i de la crisi de l'habitatge. És simptomàtic que després de gairebé 10 anys que vostès arribessin a l'alcaldia de la ciutat, després de 10 anys haguem d'estar tornant a convocar-nos, convocar-nos a estudiar què hem de fer per donar solució a la crisi de l'habitatge, cosa que vostès van agafar com a bandera política, li recordo, fa gairebé 9 anys. En qualsevol cas, acabo. Li desitgem, com deia, molta sort. Estem segurs que vostè continuarà treballant en benefici dels barcelonins i de Barcelona allà on estigui, sigui aquí a Madrid o a l'estranger. I també li demanem una cosa, perquè ens hem assabentat que vostè intentarà fer feina per a nivell internacional per lluitar contra segons quins fenòmens que en aquest cas sí que la lluita contra els mateixos la compartim. Fenòmens molt extrems. Li demanem des d'aquesta petita o gran ciutat i des d'aquest petit país que és Catalunya, que és una nació petita, no un estat, però sí que és una nació, i demanem, senyora Colau, que allà on vostè treballi, allà on vostè vagi a treballar fora de l'estat, se'n recordi que Catalunya és una nació i que vostè també pot treballar per nosaltres, per Barcelona i per Catalunya, des del seu nou destí. Moltes gràcies i desitgem el millor a l'àmbit personal.

Moltes gràcies, president. Bé, fa pocs minuts ens hem assabentat d'un acord de govern, del govern de l'Estat, molt important, que és una inversió de 2.400 milions d'euros per ampliar l'aeroport de Barajas, Madrid. Sembla ser que serà la major inversió en infraestructures aeronàutiques de la història, o de la història recent, focalitzat en un aeroport que és l'aeroport de l'Estat, l'aeroport que gairebé vol ser, alguns volen que sigui gairebé l'únic aeroport realment internacional de l'Estat, i això ens dona un exemple, és un exemple en aquest cas d'inversions en infraestructures estratègiques, ens dona un exemple del que volíem tractar en un altre nivell, però tots en el mateix àmbit, del que diríem els greuges comparatius, o la diferència de tracte respecte a altres territoris de l'Estat. fa molt de temps que discutim, votem i ens posem d'acord amb la majoria de vegades en tenir més inversió per part de l'Estat a nivell de país, però especialment a nivell de Barcelona. Una de les qüestions que avui volíem tractar és el deute històric en patrimoni. Podríem parlar amb inversions, amb finançament, amb infraestructures, com ara acabem de veure, 2.400 milions, mentre nosaltres no ens posem d'acord en millorar la connectivitat internacional de l'aeroport del Prat. Avui podríem parlar de patrimoni, però també ens serveix per posar en context del que estem parlant, de la magnitud de la tragèdia que es deia abans. I volíem parlar del patrimoni, i n'hem parlat molt sovint. Volem posar sobre la taula quatre exemples concrets, podríem fer una llista molt llarga, no la fem perquè som realistes i sabem que les coses s'han de negociar, allà on toca, quan toca, però és evident que tenim un nou escenari polític a l'Estat, a Catalunya aviat, a Barcelona amb un govern a punt d'ampliar-se, i creiem que és el moment de prendre consciència de la importància de la negociació, utilitzant els àmbits que corresponguin, en aquest cas pot ser la Comissió Bilateral o qualsevol altre àmbit institucional, per recuperar una part de patrimoni de l'Estat que està a Barcelona amb uns usos, en molts casos sense ús, cosa que és absolutament injustificable, amb altres casos amb usos amb els que no hi estem d'acord i amb altres casos amb usos que podrien tenir lloc a altres llocs més enllà d'on estan ofegint els seus serveis. Tenim una ciutat densa, com dèiem abans, en altres debats, amb molts barris que tenen una gran impossibilitat de créixer físicament en el seu espai natural i, per tant, el que no podem permetre, no ens podem permetre el luxe, és de no disposar d'aquells equipaments que són, en aquest cas, de titularitat de l'Estat, però poden ser i són també titularitat de la Generalitat de Catalunya, per oferir més i millors serveis a la ciutadania. I quan dic a la ciutadania, diem a tothom. Votin el que votin, parlin com parlin, vinguin on vinguin. Barcelona té un dèficit d'equipaments, de proximitat en molts casos, i per tant necessitem que hi hagi un acord important per traspassar, per cedir molts d'aquests espais. Tenim més de 20 locals normalment plantes baixes, de la totalitat de l'associat social, no de l'administració de l'Estat, en aquest cas de l'associat social, amb desús. Hi ha barris a Barcelona de 50.000 habitants que no tenen ni biblioteca municipal ni llarg d'infants municipal. Això no pot ser. I en aquest mateix barri tenim seus de l'associat social buides i inoperants des de fa anys. En concret, parlàvem de quatre exemples d'aquesta proposició. Té sentit tenir una cajarna militar al Bruc? En el segle XXI, amb aquest servei militar, creiem que no té cap servei, no té cap sentit. És, com diuen les sabiatries moltes vegades, un ex-cinc castillos, que podria donar uns serveis universitaris, residencials, d'equipament, en fi, un servei molt més útil a la ciutadania. I podem discutir entre tots quins usos li donem. Aquest és un cas molt concret, l'hem votat moltes vegades amb molts companys d'altres grups, però és evident que això no pot estar així permanentment. Tenim la comissaria vialetana, n'hem parlat, n'hem votat, comissaria vialetana, ens hem posat d'acord majoritàriament en que ha de tenir un destí de memòria històrica, un destí diferent a l'actual policial, que la mateixa cosa de la Nacional de Policia que gestiona aquest equipament reconeix que no és un espai prou funcional com per donar els serveis policials que la ciutat també necessita. Podríem parlar de molts exemples, però el que demanem senyors del govern i sobretot el senyor alcalde és lideratge. Lideratge per negociar. Hem de negociar aquests traspassos perquè el Barcelona ho necessita i no podem continuar com fins ara, perquè dubto que hi hagi gaires capitals de l'Estat que tinguin tants espais de l'Estat sense ús o amb usos que no compleixen els requeriments o les necessitats o els anells de la ciutadania i de les seves entitats i dels seus partits polítics també representats en aquest plenari. Per tant, entenem que hem de ser agosarats, que hem de... hem de negociar, hem de tenir resultats i per tant el que demanem és que hi hagi en aquesta primera fase un traspàs o una cessió d'aquests quatre espais que demanem en la proposició. També és veritat que de vegades se'ns diu que se'ns cediran coses com l'edifici de Correus, la Via Laetana i acaben sent compravendres. Entre cedir un espai tan important i simbòlic com aquest pel destí de Pol d'Economia Digital, o que te'l venguin a un preu que encara no sabem perquè ni ells es posen d'acord amb la taxació, home, hi ha una gran diferència. Per tant, també, que no ens enganyin cada dia aquell. Per tant, demanem el suport a tots els grups perquè Barcelona avanci i la ciutadania tingui cada vegada més i millors serveis públics. Moltes gràcies.

Moltes gràcies a tots els vots que fan possible que s'aprovi aquesta proposició i desitjar i esperar que aquestes negociacions entre el govern de la ciutat i el govern de l'Estat, tenint en compte que els màxims responsables són del mateix color polític, siguin fructíferes i portin resultats. Moltes gràcies.

Gràcies, presidenta. Suposo que el senyor Rob Polidor ja es deu imaginar el que votarem. Suposo que ho té molt clar que votarem que no, però és que vostè ja hauria de decidir que votéssim en contra, perquè vostè ens acaba de dir fa poca estona que som uns clopistes, entre altres coses poc simpàtiques, diguem-ho així. Per tant, li votarem en contra, però és que, a més a més, jo li dic, mirin d'escriure proposicions més ben escrites, perquè el tema que vostè tracta aquí és molt important, molt. però ho escriuen tan malament que fa basar-la, inclús, entrar a nivell tècnic al debat i en el problema polític. Per tant, li votarem en contra perquè realment no s'ho mereixen, que ningú els doni suport.

Gràcies, president. Escolti, senyor Diogo Pulido, vostè insulta tothom? Insulta tothom? I vol que li votem les coses? No li votarem res mentre ens segueix insultant? A veure si se l'entén d'una vegada. Gràcies.

Senyor alcalde, Barcelona està vivint des de fa mesos una greu crisi institucional, per tant, també política i també operativa, entre els cossos de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra, tal com va denunciar en el seu moment el mateix conseller Joan Ignà Gilena. Recordem que estem parlant no de qualsevol cosa sinó de la seguretat o la inseguretat que és el principal problema d'aquestes ciutats segons els seus ciutadans. I hem de dir que això és una realitat gràcies o resultat d'aquesta herència que hem rebut d'aquests vuit anys darrers amb la senyora Colau al capdavant del govern de la ciutat. Aquesta situació es genera alarma social, no ens enganyem, és un tema molt sensible i molt preocupant. El mateix síndic de Greuses, que també l'aprofito per la benvinguda, com sempre, en aquests consells plenaris, s'hi ha manifestat i ha fet pública un comunicat expressant la preocupació de la sindicatura de Greuses davant d'aquesta greu situació de descoordinació entre els cossos policials a Barcelona. Senyor Collboni, vostè és alcalde, president del màxim responsable de la Junta Local de Seguretat. Vostè té l'obligació de liderar que aquesta situació que vivim a se solucioni i urgentment, des del diàleg permanent, des de la lleialtat institucional amb el Departament d'Interior i el Guany de la Generalitat de Catalunya. Tant els Mossos d'Esquadra com la Guarihuana fan un excel·lent treball a la nostra ciutat i ni ells ni la ciutadania ens mereixem aquest desgavell que hi ha des de fa mesos, no des de fa dies. Per tant, li demanem al senyor Collboni Sabem que ahir va tenir una reunió important des de les cúpules dels dos cossos i de les dues administracions. Li demanem que assumeixi aquest rol de lideratge, que intenti solucionar el màxim possible i urgentment aquesta situació i que si ha de passar això per un nou conveni entre Guàrdia Normana i Mossos Esquadra, vigent des del 2004, ja obsolet, si ha de passar per aquí, que l'enfoquem i el resolguem també amb un nou conveni de col·laboració perquè la ciutadania es mereix garanties de seguretat. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Miri, fa mesos que patim a Barcelona aquesta problemàtica de manca de coordinació. Quan el conseller Helena, que és un senyor ponderat, responsable, públicament denuncia desalletat institucional de la cúpula política i de la prefectura de la Guardiola de Barcelona, no està dient qualsevol cosa. Li demanem resultats, senyor Coliboni. Donem suport a les reunions amb els ministres, però volem resultats.

Molt bé, moltes gràcies, senyor alcalde. Portem avui al plenari aquest extraordinari una qüestió molt important, allò que col·loquialment en podem dir ja el desastre de Rodalies i el seu impacte a Barcelona, especialment l'impacte i els impactes en plural que ha tingut, està tenint i tindran a Barcelona, a la nostra ciutat i als nostres ciutadans. Tal com va dir ahir el ministre Puentes, senyor Collboni, al Senat, va dir que el servei de Rodalies és un servei pèssim. Pèssim és difícil trobar una paraula més dura per part del titular responsable polític d'aquest servei de Rodalies Renfe de l'Estat espanyol. El que hem viscut aquests dies a Rodalies No és una incidència, no és un accident puntual, ni tan sols una crisi sobrevinguda. El que hem viscut és la confirmació definitiva d'un fracàs estructural, no conjuntural, estructural, d'un sistema que ha col·lapsat i d'un maltractament sistemàtic a centenars de milers de ciutadans, de tot el país i també de Barcelona i de la nostra àrea metropolitana, que cada dia utilitzen el tren per anar a treballar, estudiar o simplement per viure i per desplaçar-se. Dos accidents greus en un dia, descalidaments, murs que cauen, ponts escaldats, autopistes tallades, xarxa aturada, informació erràtica o directament inexistent, promeses públiques que no es compleixen. Ara funciona, ara no funciona. Ara tallem la ronda de dalt, ara no sabem què tallar. Cap alternativa. Cap alternativa real de transport públic suficient pels usuaris de rodalies. Milers de persones abandonades a andanes, estacions i carreteres. Parlem de més de 400.000 persones afectades. Parlem de treballadors que han arribat tard o no han pogut arribar a la seva feina. I encara avui i demà segurament per desgràcia. Estudiants que han perdut classes o exàmens. Famílies desesperades. Gent gran desorientada. Això no és només un problema d'humilitat. és una vulneració reiterada al dret del treball, a l'educació i a la mateixa dignitat de les persones. I això no passa perquè sí, passa perquè Rodalies, ho hem dit i reiterat, arrossega dècades de desinversió per part de l'Estat, perquè les infraestructures estan obsoletes, senyor Collboni, perquè el manteniment ha estat insuficient i perquè el caos s'ha normalitzat, cosa que és inadmissible en un país europeu com és el nostre. Passa perquè successius governs de l'Estat han tractat el mal funcionament de Rodol i és com un càstig, ho hem de dir així lamentablement, com un càstig vers els catalans assumint que Catalunya i Barcelona ho podem aguantar, ho podem suportar tot. Ja sabem, senyor Collboni, que l'Ajuntament de Barcelona no té competències directes en la gestió de rodalies. Això ningú ho discuteix. Però que no tingui la competència no vol dir que no tingui responsabilitat política. Tot allò que afecta a Barcelona i als barcelonins, ho hem dit sempre per altres crisis, ha d'ocupar i preocupar el batlle de Barcelona i el govern municipal de la ciutat. I Rodalies afecta i afecta moltíssim. I davant del col·lapse la resposta ha estat pur maquillatge. No serveix de res posar informadors quan fa hores que els temps no funcionen. No serveix de res enviar correus electrònics a les 9 del matí als funcionaris demanant que poden fer treure de treball tots estan a lloc de treball o són al carrer o estan simplement atrapats a una estació sense cap alternativa. I no estem aquí per valorar si l'Ajuntament ha posat un informador en alguna estació o posar un bus de més o repartir folletons. Això és el que se suposa que ha de fer d'ofici qualsevol administració municipal o no municipal seriosa i rigorosa. Però el que no s'ha fet és el que realment s'esperava del Valle de Barcelona, senyor Collboni. Denunciar públicament la situació, exigir respostes urgents, plantar cara als governs competents, encara que siguin del seu mateix color polític, donar la cara davant de la ciutadania i, sobretot, empatitzar amb els usuaris de Rodalies, que han patit humiliacions, retards i perdres d'aurals i una sensació absoluta d'abandonament. Avui venim a fer una cosa important, que és denunciar el malacte sistemàtic que pateixen els catalans i els barcelonins pel que fa a les inversions de rodalies. La vergonya que ha suposat aquests dies pels catalans el govern de la Generalitat la seva manca de l'Iranxa i la nefasta gestió que vostè ha fet, el senyor alcalde, també. La nefasta gestió que també vostè ha fet. I mentre tot això passava, el govern municipal desaparegut. I quan apareixia era per fer una cosa que ens lamentem molt sincerament, que era comunicar a la ciutadania a través de les seves xarxes socials, una cosa com aquesta. Una cosa com aquesta. Vostè va penjar aquesta fotografia i la va despenjar. I va atribuir aquest error, que és un error polític greu, a un error de comunicació, del seu departament de comunicació. Jo crec que el que hauria de fer vostè és exigir responsabilitats polítiques a algú del seu equip, del seu govern municipal, perquè això no pot passar com ha passat sense que hi hagi un preu a pagar. Per tant, senyor Collboni, vostè ha estat sis dies desaparegut. sis dies. I això és inassumible. Barcelona és la capital del país i la principal node de mobilitat de Catalunya. Quan Rodolies col·lapsa, Barcelona col·lapsa. I malgrat això, el seu govern ha estat amagat, absent i desaparegut. No hem vist l'alcalde defensant la ciutat. No l'hem vist. No hem vist l'alcalde exigint solucions, exigint, sortint a donar la cara davant de la ciutadania. No hem vist l'alcalde posar-se al costat dels usuaris a banda d'algunes accions de maquillatge. Ha preferit no incomodar el PSC i el PSOE abans que defensar Barcelona. Perquè en el moment més crític que ha patit Barcelona en aquest mandat municipal, vostè s'ha arrenclarat al costat del PSC i del PSOE abans d'estar al costat i defensar els barcelonins.

Sí, gràcies. Encara estem esperant, desitgem que intervingui en aquest plenari, senyor Collboni. Creiem que vostè té l'obligació moral i política d'intervenir. Dit això, avui estàvem parlant d'un gran caos i d'una gran estafa. El senyor Valls hàbil com és, ha volgut ampliar les responsabilitats. Jo li recordo al senyor Valls i al senyor Collboni, perquè és a vostè amb qui volia parlar, que els governs de l'Estat, del PP, que ara t'han treupit el senyor Sirera, per cert, li recordo, de nou, que va fer vostè alcalde, el senyor Collboni, són els màxims responsables de pressupostar i d'executar. I nosaltres i altres partits Estem una mica tips d'exigir el compliment dels compromisos escrits i aprovats pels plenaris de les cambres legislatives corresponents. No volíem parlar de trens, havíem de parlar de persones, evidentment, de patiment, de patiment immens. Li vull recordar i gràcies... de nou que està aquí el síndic de Greuses, que ell també, la sindicatura municipal, també ha fet referència a que la vulneració dels drets dels usuaris és una vulneració dels drets fonamentals de la ciutadania. Per tant, aquí el que hem de fer és, senyor Collboni, és escoltar-lo i com vostè té l'obligació de ser exigent davant del govern de l'Estat i de la Generalitat. Vostè, independentment del color polític, ha de sortir i ha de demanar explicacions i ha de defensar la ciutadania. Això és el que ha de fer vostè, senyor Collboni.

Ponent C46. Senyor Collboni, miri, lamento dir-li que aquestes exigències de responsabilitats no han arribat on havíem d'arribar, que és la ciutadania. Sí, sí, vostè quan li interessa una foto o un vídeo o un TikTok fa una gran difusió del que li interessa. Tallant cintes, fent-se fotos, però quan hi ha un drama ciutadà i polític i social, no, ho fa amb la boca petita. Si aquesta proposició tira endavant, vostè haurà estat reprovat de nou en aquest mandat municipal. De nou. I acabo, encara que tindria uns segons de més com ha fet vostè amb el seu torn, si sona la campaneta, li demanem que el dia 7 ens acompanyi. El dia 7, milers de persones i centenars d'entitats convoquen manifestacions per protestar contra aquest drama, contra aquest fiasco, contra aquesta estafa que és Rodalies, i per demanar i exigir solucions. L'esperem en aquesta manifestació, o en manifestacions en plural, com a alcalde de Barcelona al capdavant de la pancarta. Moltes gràcies.

Sí, gràcies, president. Bé, de tothom és coneguda la posició de Junts per Barcelona en relació a l'adquisició i l'ús d'aquestes armes Tàcer des de fa molts anys. Nosaltres ho hem defensat, ho hem proposat. De fet, fa sis anys, no aquest mandat municipal, sinó tot l'anterior, que hem presentat i defensat diverses iniciatives, especialment a la Comissió de Presidència i Seguretat, també en aquest plenari. Vull recordar que el mes d'abril del 24, ara fa poc més d'un any, jo mateix vaig defensar en nom de Junts per Barcelona una proposició més àmplia que incloia que incorporava moltes mesures per millorar la ciutat d'aquesta ciutat, entre les quals hi havia l'adquisició i l'ús dels dispositius conductors d'energia, que en dèiem Armastàcer. I això ha arribat ara, amb aquests anys de retard. Per què? Perquè la senyora Colau, durant l'anterior mandat, va prohibir que això tirés endavant. I el senyor Balla i el senyor Collboni, que estava en el govern del senyor Colau, acceptar aquestes ordres. Nosaltres estem a favor que estigui endavant. Hem criticat que només se creixin, per exemple, 22 armes, 22 unitats, que és una xifra ridícula. Ja que ens hi posem, posem-hi de debò. I hem qüestionat, i aquí vaig amb el final de la meva intervenció, hem qüestionat que el govern municipal no hagi tingut en consideració l'opinió i el diàleg suficient profund amb els agents socials, que són els principals sindicats majoritaris del cos de la Guàrdia Urbana. Els sindicats ens han demanat tenir intervenció i, per tant, creiem que és lògic que aquelles persones, aquells professionals que hagin de fer ús d'aquestes armes, que, repeteixo, hi estem d'acord i hi hem votat sempre a favor que estiguin a disposició d'aquest cos, com tenen els Mossos d'Esquadra i tenen més de 80 cossos de policies locals de Catalunya, també és evident que les ha de tenir la Guàrdia Urbana. Nosaltres diem, senyor Batlle i senyor Collboni, si us plau, Retirin aquest punt de l'ordre del dia, retirin aquest expedient, posin a consulta i a diàleg amb els agents socials i tornin a portar aquest expedient al mes de juliol amb la intervenció i la participació real d'aquelles persones que al final seran els usuaris d'aquestes armes que són complementàries a tota la resta d'armes que té el cos de la Guàrdia Urbana. Moltes gràcies.

Sí, gràcies. Senyor Sirera, està vostè avui molt despistat. Perquè allà és on hi ha el Batlle, l'alcalde, el senyor Batlle, el senyor Batlle. I són ells els que tenen la responsabilitat de tirar endavant aquests expedients amb els suports que s'han de guanyar. Vostè a mi m'atribueix unes capacitats que, lamentablement, no tinc per ara. Senyor Batlle, li repeteixo, estem a favor de les armes TASER. Estem a favor d'un reglament que hem esmenat amb al·legacions i algunes de les quals s'han acceptat. L'única cosa que li demanem és que retiri aquest punt del dia, consulti, dialogui amb els agents socials que ens han dit que no han estat consultats i el mes que ve li garantim el nostre vot a favor. Gràcies.

Sí, gràcies, presidenta. Bé, jo crec que tothom coneix perfectament quina és la posició de Junts per Barcelona ara i sempre en relació a la problemàtica que avui ens porta aquesta proposició, que celebrem que hagi estat transaccionada, evidentment nosaltres estem d'acord, en lluitar contra aquesta problemàtica i totes les derivades, que en són moltes, que afecten a la salut pública, a la convivència i a molts d'altres factors que incideixen en el dia a dia de la ciutadania de la ciutat i del país amb el seu conjunt. Això no és un problema només de Barcelona. Ara, li he de dir al senyor Cirera que torna a estar despistat. Avui està molt despistat. I, a més a més, menteix. Es pot estar despistat, però mentís, lleig. Vostè ha de saber perfectament, i si no li torno a dir, perquè l'he dit diverses vegades a la Comissió de Presidència i Seguretat, i també miro al govern, que l'any 2016 el govern de Bolsonaro en Comú i dels socialistes van tombar una ordenança urbanística de regulació del sector que havíem aprovat inicialment el govern de l'alcalde Xavier Trias, el 2014. Si s'hagués aprovat l'ordenança urbanística de regulació del sector de l'alcalde Trias, que es va aprovar només inicialment, no s'hagués implantat cap establiment canàvic a Barcelona. El 2016 es va obrir l'aixeta. Barcelona en Comú, amb els socis del PSC, van fer una nova ordenança urbanística, perquè és l'únic àmbit en què podem tenir competències fins a aquell moment. També ara s'ha vist que hi ha diverses sentències del Suprem i del Superior de Catalunya que ja diuen que ni d'això podem fer. En aquell moment es va aprovar aquesta ordenança, que ha permès, senyors socialistes i Barcelona en Comú, i Esquerra, evidentment, sempre la crossa, que no falti, han permès que s'hagin obert més de 200 establiments canàbics. I ara tenim el gran problema enquistat a la ciutat, perquè a part de la al·legalitat d'aquest sector, perquè hi ha diverses sentències que prohibeixen que els ajuntaments i els governs autonòmics regulin aquesta qüestió, ara resulta que a més a més no fan allò que haurien de fer, que és simplement ser un club privat d'autoconsum, ni això. Per tant, estem molt d'acord i benvinguts a la nostra batalla. Ja el mes de març passat, el mes de març, va ser abans d'ahir, junts per la segona, vam defensar una proposició a la comissió de presidència i seguretat en aquesta línia, entre altres coses, que anaven dirigides uns objectius, unes mesures dirigides a incrementar la inspecció i a intentar sancionar fins allà en podem totes aquestes activitats que es fan de manera il·legal en aquests estaliments canàrics de la ciutat. Hem perdut 8 anys, com en altres coses. Hem perdut 8 anys. Contínuament hem de dir hem perdut 8 anys o 10, depèn de com. Per tant, benvinguda sigui aquesta enèsima iniciativa i benvinguts també a la lluita que hem defensat sempre des de Junts per Barcelona.

Molt bé, moltes gràcies, president. Bé, avui portem un ple que l'alcalde, esperem que el govern ens ho accepti, perquè no deixa de ser una iniciativa que vol aprofundir en una problemàtica que fa molt i molt temps, serà el que ens acompanyin representants sindicals que ens han acompanyat en aquest procés des de fa mesos i mesos, una problemàtica que coneix perfectament el govern, que és la de la inseguretat a la ciutat, en concret la inseguretat al transport metropolità de Barcelona i en concret les condicions en les que exerceixen les seves tasques els vigilants de seguretat de les diferents empreses privades que tenen aquesta feina encàrregada per concessió per part del tema B. Ho hem parlat diverses vegades i és cert i hem reconegut que hi ha hagut esforços els últims temps, començant per la nova licitació de seguretat per part de l'empresa metropolitana TMB i per part de l'ampliació de mitjans i d'hores en conjunt d'aquesta prestació de serveis de seguretat complementaris als serveis que presten tant Guàrdia Urbana com Mossos Esquadra, tant a metro com a autobús a Barcelona. el que tenim molt clar és que les coses no van a millor i que les condicions de treball dels treballadors de la seguretat privada, dels vigilants, especialment a metro, però també a autobusos, són precàries i molt complicades. Hi ha una necessitat imperiosa que ens posem d'acord tots, i també n'és una competència metropolitana, però per això demanem a l'alcalde que insti a TMB i a la resta d'administracions competents i també a les empreses concessionaris aquest servei de vigilància, que incrementin les garanties de treball amb unes condicions de seguretat més dignes. No estem parlant solament de garantir la seguretat dels usuaris de metro i autobús, sinó també i especialment de garantir les mesures de seguretat dels propis vigilants que necessiten més mitjans, com ells han dit moltes vegades, no només mitjans personals, com puguin ser defenses, com puguin ser gels d'autoprotecció, com puguin ser vigilància amb vídeos per tot el sistema de transport metropolità, sinó que demanem... que hi hagi un increment de recursos i que serveixi perquè els vigilants no ens vinguin i ens diguin el que ens està dient, i el que passa, que és molt lamentable que treballin sols, moltes vegades, massa vegades sols, sense companyia, sense un company al costat, amb unes condicions de massificació inexumibles i amb unes condicions... de precarietat i de dificultat evidents. No vull fer referència a casos recents que hi ha hagut d'atacs gravíssims amb matxets vigilants de seguretat que han tingut ferides gravíssimes. Necessitem que l'Ajuntament de Barcelona insti, repeteixo, a les administracions competents i a les empreses que millorin les condicions laborals de seguretat dels propis vigilants de seguretat del metro i de l'autobús de Barcelona. Moltes gràcies, alcalde.

Moltes gràcies, alcalde. Esperem que hi hagi resultats ben aviat.

Vé, regidores, taller. Àngels. Moltes gràcies. Moltes gràcies perquè has estat una gran regidora, una gran companya, una gran ambaixadora de la ciutat durant bastants anys. No sé si serà la darrera vegada que t'acomiadem, perquè 16 per una banda, dos per l'altra. Bé, en qualsevol cas saps perfectament, perquè ens coneixem de fa bastants anys, que... Quan treballes en l'àmbit de la política municipal, siguis un partit, siguis un altre, tinguis una ideologia, en tinguis una altra, el que acabes prioritzant és la vocació de servei, traslladar aquesta vocació de servei públic que tenim a la gent. Tu has fet una gran feina. Evidentment, la ideologia i la tendència política del Partit Popular en molts casos estan molt allunyades del que representa i aspirem a l'agenda de Junts per Barcelona, però això no ha estat obstacle perquè durant molts anys hem pogut tenir una relació més que fluïda, més que cordial, jo diria que fins i tot d'amistat, hem col·laborat en moltes coses, ens hem trobat en molts llocs, hem discrepat en altres, però el que és molt important és que sempre, sempre, sempre has tingut un tacte i una vocació de proximitat i de respecte amb la resta de companys i la resta de persones que puguin estar momentàriament o de manera definitiva lluny dels teus plantejaments polítics i ideològics. Moltes gràcies, com deia, ets una senyora de la política, una senyora de la política, Hem tingut molts moments bons. Has fet una gran aportació, no solament política, sinó també tècnica i de rigor tècnica amb els plantejaments que has defensat sempre. I, per tant, escolteu, no volia allargar-me més al compte, simplement dic en nom de tots els companys i companyes del grup de Junts per la Sona actuals i dels anteriors, perquè, evidentment, vas compartir moments amb molts altres companys en etapes polítiques anteriors del nostre àmbit polític, sí que desitjar-te el millor des del punt de vista personal. I que et dediques, no tenim cap dubte que seguiràs dedicant-te a Barcelona i als barcelonins des del Parlament. No et vull desitjar molta sort políticament parlant, perquè evidentment no seria sincer, però sí que et desitjo el millor en el punt de vista personal i familiar i que tinguis un futur ple, ple d'èxit a tots els nivells també. Moltes gràcies.

Molt bé, moltes gràcies. Bon dia, gràcies senyor Batlle. Bé, avui duem a terme una votació important per reconèixer una gran contribució, inestimable contribució, dels quatre últims alcaldes i alcaldesses de Barcelona. Recordem... que aquest expedient, diguem-ho així, va néixer en el seu moment, quan un servidor nom de Junts per Barcelona, en el ple de comiat de l'alcalde Txedietries, doncs ja vam proposar que aquest Ajuntament li atorgués aquesta medalla. Ho acaba d'agafar el senyor Collboni, molt correctament, i que, a més a més, va dir que s'afegim-li als altres tres alcaldes. Totalment d'acord amb aquesta agrupació, perquè tots són mereixedors d'aquest reconeixement. Aquesta concessió d'aquesta medalla d'or és un acte de reconeixement, com deia, de gratitud per a aquells que han dedicat els seus esforços a millorar Barcelona des de la màxima responsabilitat al front de la institució consistorial de la ciutat. Traiem, i sempre ho hem dit, que ser batlla o bellesa de la ciutat, traiem que és el més alt honor que pot tenir una persona amb vocació de servei públic al seu poble o municipi o a la seva ciutat. Comencem amb Xavier Trias, un home que ha dedicat bona part de la seva vida, ha servit la nostra ciutat i el país amb passió i determinació. La seva dedicació i compromís amb Barcelona són un exemple per a tots nosaltres. Durant el seu mandat com a alcalde, Xavier Trias va impulsar projectes que han transformat Barcelona en una ciutat més moderna i accessible. La seva visió de ciutat va posar l'accent en la innovació. en el creixement sostenible i en la capacitat de col·laboració entre tothom, entre tots els agents de la ciutat. Xavier Trias va saber escoltar les necessitats dels ciutadans i va actuar amb determinació per fer de Barcelona una ciutat millor per a tothom en els temps durs de la postcrisi de l'any 2008 i següents. Se li ha de reconèixer una feina dut a terme sempre des del diàleg amb ànim col·laborador de consens, de treballar amb tothom i per a tothom, antítesi del sectarisme polític i amb una indiscutible ànima social com a metge pediatre de formació. També donem la medalla a la senyora Ada Colau, amb qui segurament, segurament no, segur, no compartim molta de la seva alba de govern i a la que en el seu moment Siguem sincers, no se'ns va acudir demanar-te aquesta medalla, però en qualsevol cas la votarem a favor, evidentment, perquè ella també té els seus mèrits, va prioritzar l'agenda de Barcelona i dels seus ciutadans des dels seus principis, els seus, els vostres principis, els comuns, valors i conviccions. En alguns casos molt allunats els nostres, però amb els seus principis, valors i conviccions. I el mateix podem dir dels altres dos alcaldes honorats. El senyor Joan Clos, amb la seva visió de futur, va liderar una nova era de desenvolupament urbà, després de la Barcelona Olímpica, en una etapa que tampoc va ser gens fàcil. Un molt bon gestor, un molt bon gestor abans de ser alcalde, i un bon alcalde que ha deixat un llegat important. Feina continuada pel senyor Jordi Areu, en el seu torn, continuant aquesta tasca de creixement de la ciutat a mitjans de la dècada del 2000. Un alcalde proper, va ser certament un alcalde molt proper, que va donar pas al primer alcalde nacionalista de la democràcia. Actual ministre és l'únic dels quatre que formalment continua a la primera línia política. I van ser governs també amb els que es van poder arribar a grans pactes a ciutat. D'alguna manera, tots, cada un dels quatre alcaldes i alcaldessa, van provocar, van facilitar acords de ciutat que alguns d'ells encara són vigents i virtuals. Amb aquests quatre lideratges barcelonins, diferents però amb notables personalitats, de tres colors polítics diferents, és amb el que s'ha acusat la Barcelona post-92. I tenim molts reptes i sota encara pendents, alguns dels més nous, altres no tan nous, però que s'ha de reconèixer que la trajectòria de la ciutat ha estat positiva, el creixement inigualable d'aquesta també és una realitat, la seva internacionalització amb la contribució dels quatre alcaldes i la feina dels seus dirigents, feina compartida que ens ha portat a la capital de Catalunya en aquests moments, sigui més que una ciutat, sigui també una marca internacionalment reconeguda En conclusió, en nom de tot el club municipal de Junts, volem expressar el nostre agraïment més sincer a aquests tres alcaldes i a l'alcaldessa per la tasca i l'estima dedicada a aquesta ciutat. Per tant, votarem a favor d'aquest expedient perquè aquesta medalla sigui aconseguida als quatre alcaldes.

Sí, gràcies, president. Nosaltres, com fem sempre, votarem a favor d'aquests tres expedients. Realment cal reconèixer i celebrar la dedicació i el compromís d'aquestes persones, totes elles, que són professionals excel·lents, tant del cos de la Guàrdia Urbana com del saber de prevenció i extensió d'incendis i salvaments, àrees bombers, Són persones que durant 35 anys, alguns altres amb 25 anys, han dedicat totes les seves energies a protegir la gent, a servir la gent, a fer una millor societat, amb humanitat, amb professionalitat, amb gran proximitat. I, per tant, sempre no ens cansarem mai de dir gràcies a tots aquests professionals de la prevenció i la seguretat. També ens afegim i agraïm als honorats a les medalles externes, el senyor Jesús Monclús, el senyor Albert Bartolomé, tant de la secció de MAFRE i d'Àrea de Prevenció com de l'Associació Europea d'Investigadors i Incendis, perquè també ells fan una feina molt important. I la suma de la feina dels servidors públics funcionaris amb la suma d'altres entitats que des de fora fan o lluiten pel mateix objectiu, fa que aquesta ciutat sigui cada dia més segura. Per tant, moltes gràcies i votarem a favor dels expedients.

Déu-n'hi-do.

Gràcies, alcalde. Miri, tot i que hi ha hagut una lleugera reducció en algunes tipologies delictives, com vostè ben bé sap, enguany l'any 24 respecte a l'any 23, lamentablement la motoreincidència continua sent una gran xacra en aquesta ciutat i continua representant una amenaça per la convivència i per la seguretat dels barcelonins. De fet, li recordo que l'any passat, el 2024, 454 delinqüents multirincidents van acumular més de 9.000 delictes, i per tant vol dir que això de la mitjana representa que a Barcelona cada dia es produeixen gairebé 500 fets delictius cada dia de tot l'any. Són fets que no podem acceptar, no ens podem resignar, No ens hi podem acostumar. De fet, això representa un dels grans fracassos d'aquesta ciutat i dels seus governs dels últims 10 anys. Per tant, representa el senyor Collboni també un dels seus grans fracassos a la data d'avui. Necessitem per fer front a això, a aquesta situació, moltes coses. Però una, bàsica, són més i nous recursos judicials per també desactivar la sensació d'impunitat amb la qual actuen molts delinqüents. Els recents acords de la Comissió Mixta, Estat, Generalitat i Ajuntament, passen per la posada en marxa d'aquests quatre nous jutjats penals i un nou jutjat d'instrucció de guàrdia, però mantenim alguns dubtes sobre l'abast d'aquesta mesura, d'aquest compromís, la naturalesa d'aquests recursos i, sobretot, el calendari d'aplicació. Per tant, en aquest plec el que fem és reforçar la petició que lideri la reivindicació davant de l'Estat i de la Generalitat per la posada en marxa d'aquests nous recursos judicials, en els terminis previstos i de manera urgent. Gràcies.

Gràcies, senyor alcalde. Té la paraula. Sí, gràcies, alcalde. per acceptar primer el PREC i per compartir aquesta necessitat, aquesta urgència en reduir els fets delictius de la ciutat i incrementar la seguretat dels veïns. Però tenim un dubte, i aquest dubte neix en el moment en què la jutgeja de Ghana de Barcelona afirma que no es crearan quatre nous jutjats de judici ràpid, sinó que el que hi haurà seran quatre comissions de serveis de jutges amb un pla de reforç que vol dir que continuen mantenint la titularitat dels jutges, dels jutjats d'origen i fan un reforç, un pla de xoc, un pla de reforç en aquests futurs nous jutjats però que no són nova planta judicial. Això ens preocupa, senyor Collboni, perquè una cosa és anunciar una cosa i al final que et donin una rebaixa dels objectius. Per tant, li demanem, sisplau, que en el termini del primer temes del 25, que ja està a prop, només tenim el mes de març per davant, s'asseguri senyor Collaboni, s'asseguri que les administracions competents faran allò que es van comprometre, a tenir nou jutjats i no solament un pla de reforç amb hores extres pagades als jutges. Gràcies.

Gràcies, presidenta. Bé, doncs sí, evidentment el grup de Junts per Barcelona votarem favorablement en aquest punt, no deixa de ser un cert tràmit administratiu. Però un tràmit que té una component política de fons important, i és que això, com vostè ha dit, senyora de tenint d'alcaldessa, és la conseqüència del que vostès en diuen una remodelació del cartipàs municipal. Queda molt bé, però en el fons el que està vostè dient i reconeixent, i nosaltres denunciem, és que hi ha hagut una crisi de govern amb tots els ETS en majúscules. Teníem ocasió de parlar-ne en aquest plenari i en els dies successius segurament del que implica aquesta crisi de govern. En qualsevol cas, els problemes de fons de la ciutat no s'arreglen amb aquests canvis d'àrees de govern ni s'arreglen amb canvis a les vicepresidències de les comissions. S'arreglen amb canvis de polítiques. Gràcies.

Endavant. Molt bé, gràcies, tinenta. Una proposició que anava dirigida a l'alcalde, però suposo que s'ha hagut d'abstentar per motius importants. Bé, avui presentem aquesta proposició des de Junts perquè creiem que després de dos anys de mandat municipal ha arribat el moment de dir coses clares, de dir prou amb algunes de les coses que no ens agraden, que no ens venen a agradar en aquests últims mesos i crec que l'ocasió d'aquest mig mandat, d'aquest balanç de mig mandat, doncs és el moment oportú. La realitat és que vostès intenten maquillar moltes de les coses que que no fan, o que fan a mitges, amb rodes de premsa, amb anuncis, molts anuncis buits, amb actes institucionals, amb molta pompa, això sí, amb commemoracions, festes populars, de mig mandat, en fi, creiem que són accions legítimes però que no són les que realment interessen a la ciutadania. Fa poques setmanes l'alcalde va modificar el cartipàs municipal, ara ho comentava. Un moviment, creiem que lluny de projectar fortalesa, ha evidenciat encara més una clara debilitat política d'aquest govern. Com dèiem abans, també un govern amb més tidents d'alcalde que de regidors, és una prova clara que vivim en una anomalia democràtica, un govern, com també algú deia, amb més generals que soldats, permeteu-me l'excepció o l'ús de terminologia militar. Vostès parlen de cartipàs, de canvis de cartipàs, i nosaltres parlem de crisi de govern, com deia abans. Des d'any 79, cap alcalde governat en solitari amb 10 regidors. Vostès no ha tingut ni el suport dels partits... que van fer-lo alcalde en aquella famosa sessió d'investidura, ni pròpiament dels ciutadans de Barcelona, que no li van donar prou suport. Mentrestant, què fan? Doncs convertir cada programa o cada programa en un anunci, cada repte en una nota de premsa, cada necessitat ciutadana en una oportunitat per fer-se una foto. S'ha instal·lat a la ciutat una nova manera de fer política, que en diem la política del titular fàcil i la promesa buida. La seva gestió, senyor alcalde, s'ha convertit en una autèntica fàbrica d'anuncis sense execució. En tenim desenes d'exemples. Van anunciar una ofensiva contra la inseguretat, però els índexs de criminalitat no han baixat. No han baixat. Estem encara en uns nivells inacceptables. Van prometre mesures urgents per l'habitatge, però els preus a lloguer no baixen, senyor alcalde, per molt que vostè digui que baixen, no baixen, i l'oferta es desploma. Aquí sí que hem d'estar d'acord tots que es desploma. Van proclamar un pla de xoc per la neteja i el civisme, el famós pla Andressa, i la veritat és que sí que puntualment hi ha alguna millora, amb els diners que ens gasteixen de tots, evidentment hi ha d'haver alguna millora, però la ciutat continua bruta i continua desendreçada i caòtica, caòtica. I el més greu de tot és que sistemàticament ignoren les propostes i iniciatives aprovades per aquest plenari. Des de Junts per Barcelona, com molts altres subs de l'oposició, permanentment ho estem denunciant i hem impulsat desenes d'iniciatives que han estat votades i aprovades per majories àmplies, quan no per unanimitat, per tant, també amb els vots del mateix govern municipal. Però vostès, senzillament, normalment les ignoren, senyor alcalde. Tenim molts exemples d'aquests incompliments, no els redactaré perquè, si no, acabarem els sis minuts. Aquesta actitud no és només una falta de respecte als regidors d'aquest consistori, també és una vulneració flagrant del principi democràtic i de la voluntat majoritària dels ciutadans que representem tots els partits de l'oposició. Però no ens enganyem, aquesta no és només una qüestió de formes, que també, o de gestió, és una qüestió de projecte. Creiem que després d'aquests dos anys no hi ha un projecte clar per la ciutat. Vostè va esdevenir... alcalde sense un projecte de ciutat. Vas devenir alcalde amb un programa electoral, això sí, però amb poca cosa més, a part dels vots dels tres partits que li van donar suport en aquella sessió d'investidura. Acabo dient, en aquesta primera intervenció, vostè va dir una cosa molt important pocs dies abans de les eleccions. Va dir, jo, si no guanyo, perdo. I si perds, te'n vas a l'oposició. Això ho va dir vostè literalment. I aquí el tenim, sense projecte, Sense programa, sense paraula, però amb la cadira. Finalment dic que hem acceptat una esmena transaccionada amb el grup de Barcelona en Comú per afegir un altre punt dels cinc inicialment que contemplava aquesta proposició en el sentit de demanar que el govern convoqui en 72 hores un Consell Plenari extraordinari per debatre precisament i fer balanç d'aquest mig mandat municipal. I si això no ho fan perquè aquesta proposició de nou la incompleixen, i admittrarem els recursos que tenim els cursos municipals perquè realment es pugui convocar i realitzar a terme aquest plenari extraordinari. Gràcies.

Gràcies, alcalde, president. Senyor Coronas, no es preocupi. Nosaltres fem la feina que hem de fer, que és parlar amb tothom, atendre tothom i donar solucions al màxim de gent possible. No fem això que vostè diu, de parlar amb uns i deixar amb els altres. Ho veurà aviat. Pel que fa a les dades de... que deia la tinta de l'alcaldessa, vostè és lliure de dir el que vulgui, però aquesta proposició sortirà amb un recolzament de 26 regidors i regidores d'aquest plenari. Per tant, alguna cosa estem fent bé, no? Coincidir amb una majoria del plenari en què vostès no fan la feina ben feta. parla de moltes inversions a cap al futur, plans de barris, inversions milionàries, tot són el 2030, 2030, el 2035. Escolta, ja veurem, del 2027, d'aquí al 2027, ben poca cosa. Inseguretat no millora, habitatge cada cop pitjor, per molt que vostès facin propaganda, l'habitatge cada cop pitjor, cada cop hi ha més dificultats per accedir-hi, i els preus cada cop més alts. Per tant, senyora Bonet, tenim molta feina a fer.

Gràcies, presidenta. Bé, certament, senyor Opolido, tenim un greu problema a la ciutat de Barcelona d'inseguretat i de delinqüència. Això és un fet objectiu, malgrat els intents del govern darrerament de fer veure que les coses milloren, amb uns indicadors que es mantenen... en una situació de negativitat. No són bons els indicadors que tenim. Hi ha certament, com sempre diem, un lleuger, lleugeríssim descens d'alguns tipus delictius, els més lleus com són els furs, això és veritat, però aquestes dades es compensen o es neutralitzen, depèn de com ho mirem, en altres tipus delictius molt més greus com són els robatoris amb violència o com són les agressions sexuals. També és cert que les dades que se'n donen, que s'han fet públiques, venen d'una font oficial, el Departament d'Interior, en aquest cas, o del Ministeri en el seu lloc, que indiquen que un alt percentatge dels delictes són comesos per persones estrangeres. Això és un fet objectiu. Ara bé, a nosaltres el que ens preocupa, a Junts per l'Ossona, el que realment ens preocupa és que s'apliqui la llei, que s'apliqui la llei, sigui quina sigui la nacionalitat del delinqüent. I amb això... malgrat la propaganda que tenim en aquests moments que ens ve del govern socialista municipal, doncs continuem amb una mala posició. Tenim una sensació d'impunitat que es manté i també tenim un gairebé nul impacte de les mesures que s'han anunciat per lluitar contra els delinqüents multoreincidents. Això encara està molt obert, encara no tenim dades. És veritat que estem preocupats per la situació general, és evident. De fet, el grup elementari de Junts per Catalunya a les Corts de l'Estat fa mesos, potser fa 7 o 8 mesos, que vam demanar les dades oficials al Govern de l'Estat en relació al nombre oficial d'expulsions decretades per les autoritats judicials de delinqüents estrangers i aquelles efectivament executades, que no lliga una cosa amb l'altra normalment. Bé, doncs això, aquestes dades no s'han donat. i hem demanat ampara a la mesa del Congrés perquè insti el govern de l'Estat a donar-nos aquestes informacions. Per tant, dades oficials no en tenim perquè no les tenim per la via ordinària que és el govern de l'Estat que ens l'ha de donar. Dit això, també és veritat que tant el Codi Penal com les lleis d'immigració ja estableixen els canals, les vies per les quals els jutges i magistrats poden, d'alguna manera, decretar l'expulsió de persones estats estrangeres condemnades amb sentència confirmada i, per tant, això en aquests moments ja existeix. Això és el compliment de la llei. Compliment de la llei tant de les d'immigració com és el mateix Codi Penal. Ara, també és veritat, i ja vaig acabant, que Recordem que la consellera d'Interior, la senyora Núria Parlón, ja fa un cert temps, va acabar dient, i ho va afirmar un dia en una entrevista radiofònica, que una part important dels delictes els cometen persones sense DNI espanyol. En qualsevol cas, la proposta que et fan vostès no serveix per res, només per fer més soroll i per crear més tensió. Per tant, nosaltres votarem en contra. Gràcies.

Moltes gràcies, president. Bé, jo també en nom del grup volia donar la benvinguda, que abans ho hem fet, el company Arnau Vives, nou regidor, i benvingut i gràcies per tot el que fas. Bé, escolteu, avui el grup de Junts, per Barcelona, juntament amb altres dos grups, presentem una proposició que té a veure amb un tema de gravetat important, un tema de país, no solament de ciutat, no solament que afecta als barcelonins usuaris d'un servei ferroviari, en aquest cas de Rodolí de Renfe, sinó que afecta a milers i milers i milions de persones al cap de l'any que tenen a veure amb el nostre entorn, de l'àrea metropolitana i del país del seu conjunt. No pretenem amb aquesta iniciativa reproduir un debat que s'ha produït recentment al Parlament de Catalunya. Hem tingut un plenari monogràfic al Parlament de Catalunya durant tres dies, dins del qual s'ha pogut produir un debat intens profund amb unes conclusions que s'han aprovat, amb els termes que tots vostès coneixen de propòsits de resolució, entre les quals vull recordar la reprovació amb la petició de cessament de la consellera Silla-Paner, que és la consellera de Territori, i altres consideracions que coneixem i que tenen a veure amb aquesta gravetat d'aquesta situació. Nosaltres, com a grup municipal de Junts, repeteixo, no volem reproduir aquest debat, però sí que el volem enfocar, tal com especificen els vuit punts que consta aquesta proposició, per enfocar la responsabilitat que té l'alcalde de Barcelona i el seu govern en relació a aquesta greu problemàtica. Una problemàtica que no és responsabilitat competencial, des del punt de vista competencial del govern municipal, ho sabem, però sí que té a veure amb un capteniment que tot ajuntament i especialment el de la capital d'un país com és Catalunya espera del seu alcalde. i del seu govern, que és que es posi al costat dels usuaris de Rodalia Renfe de persones que dia a dia durant mesos i mesos i anys són víctimes d'un maltractament injustificable. Els esmentaré dos missatges que a diari llegim o podem llegir a xarxes socials o als mitjans de comunicació tradicionals.

«Bon dia, el servei de trens funciona segons l'horari previst a totes les línies». Això és un tuit d'una empresa modèlica que es diu Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. I un segon missatge que diu «Bon dia, els informem que la circulació de trens de rodolies a Catalunya pot veure-se afectada per supressions de trens i alteracions puntuals al servei. Disculpin les molèsties». Aquest és el tuit o l'avís o l'anunci d'una empresa gens modèlica, que és Renfe i Renfe Rodalies. Aquest és el bon dia recurrent, el segon, que reben els milers i milers d'usuaris barcelonins, i aquí va per vostè, senyor Collboni, barcelonins i barcelonines d'aquest servei ferroviari essencial. Averies, talls, vagues, tota classe de problemes que fan que el servei de Rodalies sigui un desgavell Un desori, una vergonya per aquesta ciutat i per aquest país. Crec que l'anàlisi, la diagnosi, la compartim, es comparteix des de molts punts de vista, no cal ser usuari diari, però sí que parlem d'aquesta vergonya. Tenim l'obligació moral i política, els representants dels barcelonins, de parlar-ne avui aquí. De fet, parlem d'aquest desastre de Rodalies i sobretot de la resposta del govern, repareix el senyor Coliboni, de la resposta del seu govern i de vostè mateix davant d'aquesta situació, que no és una maledicció, no és una mala sort, no és una situació que no s'hagi pogut prevenir. Això és el resultat directe d'anys i anys i dècades de negligència, de desídia, de menyspreu polític per part dels governs espanyols de torn, del PSOE, i també del PP els últims anys. Es parla, i parlem molt, i hem de parlar de la mobilitat sostenible, de la importància del transport públic a Barcelona, del pla de mobilitat urbana, de la connexió al tramvia per la Diagonal, de l'ampliació del metro, importantíssim. Tot això en parlem i ho hem de fer, però des del govern, des de l'alcaldia, no escoltem, no hem escoltat aquests últims dos anys cap referència cap reivindicació de l'alcalde de Barcelona davant d'aquesta greu situació. És veritat que durant la campanya electoral, el mes de maig del 2023, el senyor Collboni, que era candidat en aquells moments, va dir, literalment, que... calia demanar disculpes als usuaris de Renfe quan les coses no funcionen bé. I això venia a compte d'unes greus incidències, que va haver-hi incendis i talls de servei gravíssims que van afectar, com sempre, a centenars de milers de persones. Des d'aleshores, maig del 23, silenci, silenci del alcalde de la zona i del seu govern davant d'una situació insostenible. Com deia la companya Neus Monter en un altre punt d'hora del dia del plenari, ha estat, i ha hagut de ser el síndic de greus municipal, el que hagi dit, escolta, això és gravíssim, això afecta no només la ciutadania, els usuaris, sinó també a una part d'aquests usuaris que són o poden ser i són treballadors municipals d'aquest consistori, i ha hagut d'enviar un formulari als 16 o 15 o 16.000 treballadors municipals per saber quina és l'afectació real d'aquests treballadors municipals en relació a aquest servei tan tan penós com és el del Gualier Renfe. Per tant, ja hi ha gent que vigila i que es preocupa per la qualitat de vida dels barcelonins i també dels treballadors públics municipals. En aquest cas, la sindicatura, no el govern municipal, senyor Collboni. Vostès són els màxims responsables del govern de l'Estat des de l'any 2018, del govern de la Generalitat, de DIF, de Renfe, de la Diputació de Barcelona, de l'àrea metropolitana de Barcelona, de l'Ajuntament de Barcelona... Ho tenen tot. Tot el poder institucional està en mans del PSC i del PSOE. I això a vostè com a alcalde de Barcelona l'obliga a donar la cara, a sortir en defensa de la gent i dels usuaris. No solament en defensa en aquest silenci dels seus correligionaris, que està bé fer-ho, per solidaritat, però el primer és la gent, són els usuaris. I això, senyor Collboni, vostè no ho ha fet fins ara. Tenim, com deia abans, aquest maltracte polític i una manca d'inversions impressionant, que això és, com deia abans, insostenible. I va repartit, la responsabilitat va repartida. El senyor Zapatero va prometre 4.000 milions, se'n van executar el 14%. El senyor Rajoy va prometre 4.200 milions, se'n va executar un 6%. Entre el 1990 i el 2018 Madrid va rebre el 50% de la inversió en rodalies, 50% del total de l'estat en rodalies. A Catalunya només un 17%. A Madrid s'ha executat fins al 150% del pressupost, a Catalunya menys del 25%. Per cert, senyora Sanz ha dit perquè estem parlant de governs actuals i anteriors. Recordin que vostès també estan, o els seus col·legionaris, estan també representats del Consell de Ministres. I des del Consell de Ministres és important, des del ministeri que ocupen vostès, els ministeris en plural, ocupar-se de comprar finques al Prat de Llobregat, important, també de qüestionar la Fiesta Nacional dels Toros, des del nostre punt de vista també, però també estaria bé que des del Consell de Ministres defensés i es reivindiqués el just tracte que mereixem els usuaris i els ciutadans de Barcelona i de Catalunya en relació a Rodolònia Renfe. I això és molt important perquè l'infrafinançament és tan greu i tan crònic que val la pena utilitzar tots els resorts. També la part, encara que sigui minoritària, d'un govern de l'Estat competent en aquesta matèria. Bé. Vaig acabant perquè hi ha moltes coses a dir i les sabem tots perquè aquests dies, evidentment, les dades, les xifres, els debats han estat i són molt intensos. Però al final, al final, al final, els usuaris dels ferrocarils de la Generalitat atorguen un 7,7 de nota en el servei que ofereix aquesta empresa modèlica ferroviària i un 3,7 a Rodalia Renfe. Un suspens radical. Nosaltres hem presentat aquesta proposició amb vuit mesures concretes que van des de la denúncia de la situació, denúncia que ha de fer també l'alcalde de Barcelona i creiem que ho ha de fer d'una manera molt important. I des d'aquí fins a altres mesures que tots vostès coneixen i que demanem que tinguin el suport d'altres vostès. Moltes gràcies.

Em queden 8 segons. President, perdó. Em queda dir el sentit del vot, que no l'havia fet abans. Ah, molt bé. Doncs, perdó, sentit del vot. Votarem a favor de la proposició del som en comú, tenint en compte els canvis que s'han produït a última instància, i votarem en contra de la proposició del Partit Popular.

Sí, gràcies, president. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona es compromet a, primer, augmentar el suport a Ucraïna, intensificant l'enviament d'ajuda humanitària i de material i equipament especialitzat, reforçant els serveis de primera recollida i acompanyament als refugiats que arriben a la ciutat. Treballar de la mà d'organitzacions del tercer sector per millorar les condicions de vida dels refugiats ucraïnesos que han arribat a Barcelona. Desenvolupar iniciatives que reforcin la resiliència de la ciutat davant els impactes derivats del conflicte, tant en termes de suport a l'activitat econòmica com en la protecció de les persones que han viscut processos migratoris i que es troben en situació de vulnerabilitat. Denunciar l'agressió russa. remarcar la necessitat de trobar vies diplomàtiques per a la resolució del conflicte i defensar la cultura de la pau des dels mitjans de comunicació dependents de l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb la necessitat d'una resposta coordinada de la Unió Europea, que convini suport institucional i de defensa a Ucraïna, traslladar el contícut d'aquesta declaració institucional a l'àrea metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya la Unió Europea, així com l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.