Jordi Rabassa Massons

Bon dia a tots i a totes. No els estranyi el nostre vot en contra, la seva proposició, i hem intentat també transaccionar amb algunes modificacions menors, però també demanant-los que retirin el tema de les excepcions fiscals per les empreses que, en principi, fan bones pràctiques i, a més a més, també retirar al punt de la creació del Consell de Famílies, en què vostès no han estat d'acord, perquè, efectivament, és important parlar de la família i és important parlar dels infants. I vostès creiem que parteixen d'una mirada antiga, una mirada basada exclusivament en la natalitat i en el que donen unes respostes excessivament simples i d'un marcat caràcter liberal, tal com correspon efectivament el seu partit i sense la voluntat de fomentar polítiques públiques que creïn les condicions estructurals necessàries perquè aquesta baixa natalitat canviï de tendència. Hi ha greus incoherències del Partit Popular a l'hora de parlar de famílies i no podem parlar només com ha fet la regidora Monté del grup municipal aquí a Barcelona, sinó que hem de mirar què és el que fa el Partit Popular, el seu partit, allà on governa o allà on pot fer discursos i vota en contra del salari mínim interprofessional, en contra de la jornada laboral, en contra dels permisos de criança corresponsables i més extensos, discrimina famílies migrades quan en demana l'expulsió per temes administratius, rebutgen polítiques LGTBI, invisibilitzen les famílies diverses i, per tant, estan demanant i estan oferint tota una sèrie de possibles solucions reduccionistes i antiquades quan el que cal En canvi, és donar seguretat a les famílies, unes famílies que a la ciutat de Barcelona tenen problemes per accedir a un habitatge assequible o a una educació pública i gratuïta. Avui mateix tenim també les treballadores de les escoles bressol manifestant-se i apretant per aconseguir millores laborals i això també és crear unes condicions millors per als nostres infants que al final no és tant el dret de les famílies que sí, sinó també el dret dels infants. Nosaltres votarem en contra perquè tant les seves premisses considerem que són errònies i antiquades com les seves solucions no arriben a abarcar totes les condicions necessàries que caldria modificar per tal que les famílies poguessin tenir, si és que ho desitgen, fills abans. Cal polítiques concretes i des del municipi també se'n poden fer tardes educatives, tal com vam fer nosaltres, concilia, dentista municipal, una xarxa d'escoles de sols potent, polítiques de cures reals, espai públic amable, temps de cura, suports específics a famílies vulnerables i no xecs que al final no acaben solucionant les necessitats econòmiques de les famílies.

Bon dia. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta proposició d'Esquerra Republicana. 50 anys després són temes pendents que l'Ajuntament, Diputacions, Estat i Generalitat han d'entomar seriosament. Ara mateix tenim una llei de memòria democràtica estatal que ho permet i en tramit una de catalana que ho acompanya prou bé. Per tant, és voluntat política que es facin tots aquests punts que ens presenta avui Esquerra Republicana. Però el dret a la memòria va molt més enllà d'aquesta proposició que ens fa Esquerra Republicana i d'aquests punts concrets, i es completa, creiem, amb la declaració institucional que presentarem i que llegirem al final d'aquest plenari, i que no està assignada per Partit Popular i Vox. Una declaració per formalitzar, per enfasitzar, per fer públic el compromís institucional d'aquest Ajuntament, més enllà del govern de torn, amb les entitats de memòria, les persones represaliades i el dret a la memòria contraposat al deure. La memòria, considerem, és un dret ciutadà, col·lectiu, i la reparació de les persones represaliades i els col·lectius represaliats són un dret ciutadà, com comentava, de defensem una memòria antifeixista, feminista, internacionalista, catalanista, que incorpora la diversitat de la nostra ciutat fent esment també al poble gitano i en perspectiva de gènere. Ara bé, una declaració institucional que ha estat acordada amb les entitats de memòria, de la ciutat, aplegades en bona part en l'ataneu de memòria popular i que no han volgut venir a fer-se la fotografia precisament perquè no volen fer-se fotografies amb el govern que no està tirant endavant polítiques efectives i reals de memòria i pel maig preu al que la sotmet. Exactament igual com les entitats de barri on no es convoquen les taules de memòria i on es desatenen les necessitats d'aquestes entitats. Per tant, votar a favor o abstenir-se amb proposicions o signar declaracions institucionals, s'ha de, d'alguna manera, visibilitzar després fent polítiques reals i concretes.

Barcelona en Comú. La imatge que ens fem del nostre passat està en revisió contínua. Només faltaria. Tots revisem el passat. Tots tenim famílies que han viscut el que hagin viscut i, per tant, anem interpretant el passat de maneres diferents. I això és sa. Superem, per favor, el mite de la reconciliació perfecta. Necessitem reparació. Està clar i és evident. Es necessita reparació. Les morts, els crims que diuen alguns de la República van ser jutjats il·legalment, va morir molta gent, van assassinar a moltes persones i es van fer molts monuments que durant més de 40 anys van estar a la nostra via pública. El que s'està demanant aquesta proposició és que els altres morts, aquells a qui no se'ls reconeix i que encara moltes famílies no saben on són, tinguin aquest dret de justícia, veritat i reparació. la presó de les Corts, vagin, passegin, llegeixin, hi ha un monument que recorda la presó de les Corts i la jefatura de la Via Laietana, hi ha un faristol que explica com va funcionar durant la República. Els que voten en contra, per favor, llegeixin, revisitin el seu passat. I respecte al PSC, molt bones paraules, molt bon discurs, poca acció, poques accions, poca valentia en polítiques de memòria. Via Laietana completa i polítiques de memòria, efectives, reals, als barris, perquè tots tenim dret a la construcció de la imatge del nostre passat.

És declaració institucional amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. L'Ajuntament declara que la memòria democràtica és un dret fonamental i no únicament un deure moral que comporta el reconeixement, la reparació i la transmissió del llegat democràtic. L'Ajuntament de Barcelona es compromet a desenvolupar estratègies pròpies per desplegar la llei de memòria democràtica i la llei de memòria democràtica de Catalunya i a fer-ho al costat de les entitats cíviques dels barris i les entitats de memòria, garantint la veritat, la reparació, la devolució dels béns incautats i el reconeixement a totes les víctimes de la dictadura franquista i la retirada de simbologia i honors i distincions, que es promoure la preservació, conservació i dignificació dels espais de memòria de la ciutat així com la recerca i difusió de la seva història, especialment aquells vinculats a la repressió franquista i a la lluita per les llibertats democràtiques, que reconeixerà i es donarà suport a la tasca de les entitats de memòria democràtica que des de fa dècades treballen per la veritat, la repressió i la garantia de no repetició, que reitera el compromís municipal amb la creació d'un espai memorial a Via Laietana 43 com a espai dedicat a la memòria i al reconeixement, reparació, educació i reflexió oberta a la ciutadania i a les entitats de memòria en coordinació amb les administracions competents, que es promourà la recerca i la difusió del coneixement sobre l'antifranquisme i les lluites per la ciutat democràtica, com l'associacionisme veïnal i estudiantil, el sindicalisme i l'obrarisme, garantint l'accés públic a la documentació històrica amb especial atenció al tardofranquisme, període encara insuficientment estudiat. que reconeixerà la repressió exercida contra dones i els col·lectius LGTBI+, que van ser objecte de formes específiques de persecució, com les derivades del Patronat de Protección a la Mujer, entre d'altres, que reconeixerà la repressió sobre el poble gitano com una expressió d'odi particularment dirigida contra un col·lectiu indestriable de la història de Barcelona, que es denunciarà el negacionisme i el revisionisme històric reafirmant el paper de la memòria com a eina pedagògica davant dels discursos d'odi i les amenaces als valors democràtics. Les accions del present construeixen la memòria del futur. Que s'impulsaran accions educatives i culturals que integrin la memòria democràtica en els seus programes escolars, mosaístics i de difusió ciutadana assegurant-li la continuïtat i l'abast intergeneracional. Amb aquesta declaració, l'Ajuntament de Barcelona expressa la seva voluntat de continuar treballant des del diàleg i el consens per una ciutat que recorda, repara i aprèn del seu passat amb l'objectiu de construir un futur més lliure, just i plenament democràtic.

Té la paraula el regidor Rabassa. Bon dia. Votem a favor d'aquesta adquisició perquè efectivament és una bona notícia i felicitem el govern per haver arribat a un acord amb els seus col·legues de l'Estat per adquirir la seva part. El recordo de totes maneres que aquest és un projecte i això és quelcom que acostuma a fallar en el seu grup, senyor Valls. Aquest és un projecte que vam presentar en el mandat passat i que en la part que ja és municipal i cap tot això que vostè ha dit als 700 treballadors per tal de poder fer el nou cap del gòtic i a més a més traslladar-hi 700 treballadors. Per tant, amb l'altra part que vostès ara adquireixen, que són aquest gairebé 50%, hem de saber què és el que hi faran i no és el que vostè ha dit. En tot cas, com que l'Estat ara mateix hi estarà durant cinc anys pagant lloguers, cosa que pot ser lògica perquè hi ha molts treballadors, nosaltres el que els diem és no s'esperin aquests cinc anys per pensar què és el que faran, què és el que faran per tal de donar servei el barri de la Ribera, el primer barri gentrificat de la ciutat, que fins i tot li han gentrificat el nom i moltes vegades li diuen al Born, però és la Ribera. I el que necessitem és obrir un procés amb les veïnes per veure, a més a més de tot allò que efectivament ja podem fer, ja sabem que farem perquè el projecte està... tirant endavant, vostès l'han heretat, l'han agafat, i el tiren endavant tal com ha de ser, hem de veure què farem amb aquest 50% més. Per tant, jo penso que ens hem de felicitar, perquè això permetrà a aquestes 70 famílies que visquin en el barri gòtic, permetrà al CAP, però ha de permetre molt i molt més. Jo els convido que facin una operació similar, que permeti que tot allò que hi encabeixin en aquest gran edifici, en aquesta part avui estatal, doncs reverteixi veritablement en els veïns i les veïnes de Ciutat Vella i del conjunt de Barcelona. Si és per portar-hi més oficines, cosa que està bé, doncs que aquestes oficines moguin personal també per tal de convertir-lo en habitatge o d'altres equipaments públics.

Gràcies, bon dia a tothom. Aquest és un debat important i és un debat per la modificació de l'ordenança del civisme després de 20 anys de la seva aprovació. I des de Barcelona en Comú entomem aquest debat amb responsabilitat i també els dediquen preocupació, perquè malgrat les bones paraules del text que ha llegit el tinent d'alcaldia Batlle, un cop llegit el text de l'ordenança que han pactat amb Junts, el que constatem és que estem davant d'una modificació molt continuïsta i poc ambiciosa, que reincideix en un model que s'ha demostrat fracassat. intentar resoldre moltes problemes de convivència que en la seva majoria tenen un origen social. Em fa gràcia, senyor Martí, que vostè ha dit que els últims vuit anys es va perdre el control de la ciutat. Senyor Martí, 130.000 multes l'any li semblen poques? Són les multes que es van posar sota el mandat Colau el 2016, per exemple. I és una mitjana molt semblant a les que posava, per exemple, Xavier Trias quan era alcalde, o a les que es van posar amb l'alcaldereu o a les que es posen ara. Saben quin és el problema d'aquestes 130.000 denúncies que es posen cada any? Doncs que només se n'acaben cobrant una absoluta minoria, el 16% de sancions els darrers dos anys. Per tant, el problema que té aquesta ordenança és que és absolutament ineficaç. I saben per què ho és? Doncs perquè la majoria de denúncies es diréixen contra persones en situació d'extrema vulnerabilitat que està al carrer i que és absolutament inembargable. Davant d'això, què ens proposen? Endurir les sancions. Ja teníem l'ordenança més política de tot l'Estat, ara anem als màxims que permet la llei mordassa. Sí, senyors d'Esquerra, la llei mordassa. Multes per vent amb volant fins a 600 euros. Consum d'alcohol, encara que no es pertorbi el descans veïnal, fins a 500 euros. Necessitats fisiològiques fins a 1.500 euros. Dones que exergeixen la prostitució al carrer amb multes de fins a 3.000 euros. Però és que, atenció, no només pugen les multes, sinó que inexplicablement baixen l'import de les bonificacions. Pel pagament avançat, és a dir, passem del 75% de descompte de bonificació a un 40%, màxim un 50%. Mirin, segurament que aixecaran titulars amb aquesta modificació de l'ordenança, però jo els hi faig un espòiler. Això no funcionarà. Algú d'aquesta sala pensa en realitat que si pujan l'import de les sancions i baixem les bonificacions es cobraran més, multes? Pensen que un venedor en volant, una dona que exerceix la prostitució, si els hi posen una multa de 3.000 euros, la podran pagar? Ens preocupa profundament l'efecte d'una ordenança que pretén ser més eficaç però que provocarà més ineficàcia, més frustració entre la ciutadania. La proposta dels comuns és la que ha funcionat a la majoria de ciutats europees i la que defensa també al síndic de Greuges. Mantener les prohibicions i les sancions, però ara bé, fer una aposta decidida per l'acció preventiva i dotar alternatives a la ciutadania perquè pugui exercir el dret a la ciutat. Els hi hem proposat més de 50 propostes en forma d'al·legacions i esmenes, posar en marxa una oficina de convivència que coordini tota l'acció de govern en aquest àmbit, ampliant els equips de convivència dels districtes, 10 o 12 professionals de cada districte, que no es dediquin a dispersar els problemes de convivència, sinó a resoldre'ls, dotant també els barris d'infraestructura necessària per a una bona convivència, per exemple, necessitats fisiològiques. Amb aquesta ordenança, com deia abans, fer un pipí a un parc, 1.500 euros. Però és que els parcs de la ciutat la majoria no tenen lavabos. Nosaltres vam instal·lar 43 lavabos públics a Ciutat Vella. I ara el que els hem proposat és ampliar amb 150 lavabos públics més a tots els districtes, com fan ciutats com París. No només no ho accepten, sinó que el senyor Batlle està desmuntant els lavabos públics de Ciutat Vella. El mateix seria aplicable en l'art urbà o en l'esquait. En definitiva, el govern i els grups que donen suport i que es consideren d'esquerres a aquesta ordenança han caigut a la trampa clàssica de la dreta i és caure en una cursa sense frens per aviar amb qui posa la multa més alta. Mentre les polítiques de convivència a la ciutat, les polítiques dels barris estan absolutament abandonades i infrafinançades en aquesta ciutat.

Senyor Collboni, si alguna cosa hauria d'haver après durant els dos anys que vostè és alcalde, és que la pobresa no s'endreça. Per moltes multes que posi persones sense llar, no desapareixen, al contrari. Si realment vol resoldre els problemes de convivència que tenen un origen social, li proposo que les multes les posi als fons voltor i rendistes que estan darrere de cada desnonament i de l'empobriment de la gent treballadora d'aquesta ciutat.

Gràcies. Anna Vallet-Bo és una figura important per a la nostra ciutat, de formació periodista, però sobretot un personatge polític i també una ciutadana compromesa amb la seva ciutat. Va ser una de les veus femenines, com ara es deia, que amb valentia i convicció van obrir el camí a la política durant la transició. Al llarg de la seva àmplia trajectòria política, tant des del Congrés dels Diputats com des del Periodisme, també el Senat, els mitjans de comunicació, l'Acadèmia... i també amb el seu compromís internacional. Va defensar els valors democràtics i l'ideari de la seva organització política i ho va fer sempre amb una espontanietat i un coratge característics que li aportaven un cert carisma molt singular. Jo la vaig conèixer personalment com a membre del Consell de Ciutat. Durant molts anys va participar molt activament tant del plenari com de la permanent i dels diferents grups de treball, sempre aportant les seves idees amb fermesa, amb frescura i amb un sentit de l'humor que diria que amb el pas dels anys cada vegada es tornava més afilat. És cert que a vegades defensava la seva posició amb vehemència, però vull posar en valor que, tot i donar-nos molta feina als que intentaven presidir les reunions i fer respectar els torns de paraules, si em permeten, sempre ho feia com una ciutadana més, que dedicava hores voluntàries per al bon funcionament de la participació en aquesta ciutat. I és que, independentment de les seves idees polítiques i d'algunes de les declaracions que s'han dit des de Des de Junts el cert és que és aquesta Anna Valletbó, l'Anna Valletbó veïna de Barcelona, la Valletbó ciutadana que dedicava llargues hores a la participació ciutadana de la ciutat, la que per nosaltres es mereix una medalla, la que es queixava de l'infern que suposava arribar a Sant Jaume amb cotxe per culpa de les obres, però també la que sempre estava disposada a debatre sobre qualsevol tema amb un representant de la patronal, però també amb els representants veïnals. Per tots aquests motius, des de Barcelona en Comú creiem que Anna Vallès-Bos mereix aquesta medalla. Votarem a favor.

Bé, bon dia. Votem a favor d'atorgar aquestes dues medalles d'or al mèrit cívic de la ciutat, els senyors Miró i Niubó, perquè tenen una trajectòria pública rellevant, malgrat que des d'aquest grup municipal no compartim el model esportiu que van impulsar i que ha aglossat el regidor d'Esports.

Fa temps que ens preocupa la gestió opaca del centre d'acollida d'animals. Ho ha explicat molt bé la regidora Lleó, amb factures reiterades, amb conceptes que repeteixen o que fins i tot coincideixen amb contractes o concessions. Ja li vam demanar més informació a la comissió i al final ens porten un expedient on encara inclouen factures del CAP. També ens preocupa la gestió dels recursos humans. Li demanaria, senyora Bonet, que miri el públic. No sé si reconeix les persones que han vingut avui de públic. Són els vuit treballadors, educadors canins de la Gossera, que van decidir acomiadar, cosa que em sembla molt greu, després que presentés una denúncia per assetjament laboral. Un acomiadament que tot sembla un acomiadament per represàlies sindicals. L'Ajuntament ha actuat com si fos... Doncs Amazon o Globo, quan es tracta de treballadors municipals, a l'abril, en aquest mateix ple, vam acordar reprovar la gestió que havia fet la tiranta d'alcaldia Bonet amb el CAC i vam demanar la subrogació dels treballadors. Ja ha passat molt de temps des de llavors i no hem rebut cap trucada, ni cap informació, ni cap gest. Per tant, li demanem que retiri aquest expedient i que replantegi la gestió de la gossera i es reuneixi amb els grups per trobar solucions.

Abstenció.

No, i el vot de Barcelona en Comú? El vot de Barcelona en Comú serà una abstenció, però li demanem, senyora Bonet, que reunéssim els treballadors i que trobi una solució.

Endavant. Bé, bon dia. De nou esperàvem la tradicional proposició sobre el pessebre o no pessebre de Sant Jaume i avui el Partit Popular ha fet un canvi per presentar una proposició que té a veure amb la seva mirada clàssica. de l'espai públic i dels grans esdeveniments, més policia, més control, més vigilància. És el marc de sempre, espais presentats sobretot com a focus de delicte i d'inseguretat. És una llàstima que el Partit Popular se centri en aquesta part negativa d'aquestes activitats de caire festiu, familiar, de les que participem milers de barcelonins i barcelonines. En aquest sentit, la ciutat durant aquestes dates és un pol d'atracció tradicional de gent d'arreu del país i en els darrers anys també compta amb una presència de turistes que sovint és abusiva i desborda aquestes fires. El primer que vull destacar és el caràcter popular, tradicional i festiu i familiar de les fires i les activitats a les que es fa referència la proposició i un agraïment al món de persones que les fan possibles. Però és cert que la quantitat de gent que gaudeix d'aquests espais fa que sovint es visqui l'experiència amb angoixa, una angoixa sobretot per la gran acumulació de persones, més que no pas per la por a la delinqüència. I en aquesta experiència angoixosa sovint obliga efectivament a la coordinació, que entenc que ja existeix, seriosa entre Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, cal planificar bé els accessos, les sortides, no hem de tenir els problemes que vam tenir, per exemple, en l'acte de... l'encesa de les llums de Nadal. Tot això forma part de la responsabilitat bàsica de qualsevol govern municipal, però des de Barcelona en Comú no compartim que el relat sobre aquestes fires, sobre aquests esdeveniments, se centri només en el delicte i en la sospita constant. Si el marc és que els mercats i la cavalcada de rei són, sobretot, llocs especialment sensibles a robatoris i inseguretat, acabem reforçant la mirada de la por que no ajuda ni a la convivència ni al gaudi de la ciutat. Per nosaltres, la seguretat no és només evitar delicte, sinó, sobretot, garantir drets, el dret a gaudir del Nadal, el dret al carrer sense angoixa, el dret al descans dels veïns i el viure els esdeveniments d'una manera el més còmode possible i que no sigui un setge, el dret a moure'ns sense col·lapses ni empentes, i això requereix, evidentment, de planificació i també de diversificació, que no només estiguin en els llocs centrals de la ciutat, sinó que estiguin repartides a tot el barri. Així, aquí és on creiem que el debat s'ha de desplaçar. Si concentrem sempre el gruix d'activitats en els mateixos eixos, el Passeig de Gràcia, el Centre Històric, la Sagrada Família i alguns altres punts, no només augmentem els riscos en termes de masses, de gent i mobilitat, sinó que s'aturem espais i barris. Per tant, cal una planificació, cal protocol, cal planificació policial, però sobretot cal planificació urbana i territorial. I en aquest sentit ens abstindrem en aquesta proposició perquè creiem que hi ha alguns punts que són defensables, però n'hi ha d'altres que són excessius i no fan que col·laborar en la imatge d'una ciutat excessivament sospitosa del delicte.

Gràcies, president. Malgrat el procediment i com ha arribat la medalla a la comissió i en aquest plenari, votem a favor d'aquest reconeixement i felicitem a les expostistes i a tot l'equip tècnic del Celtim Barcelona. Votem a favor amb la vista posada en el futur... i que aquesta iniciativa no quedi com un experiment per la Copa Amèrica, sinó que sigui un esperó per la potenciació de l'esport femení i de l'esport juvenil i dels esports marítims a la ciutat de Barcelona. Tant de bo que en els anys a venir la realització esportiva que ha sigut la Copa Amèrica es transformi o avanci cap a la popularització en els més joves i en les més joves dels esports marítims. Per tant, doncs, moltes felicitats.

Sí, bon dia de nou. Votarem en contra de la proposta d'honorar el senyor Grandalton perquè abans cal aclarir els dubtes sobre la possible adulteració de dades d'audiència i de visitants estimats durant la Copa Amèrica. Cal transparència, cal saber... exactament si hi va haver aquesta adulteració i per què, i per tant creiem que avui per avui Gran Dalton no mereix aquest reconeixement. Així mateix simbolitza molt bé una concepció de l'esport que no compartim, l'esport com una empresa amb una voluntat competitiva, una persona que és el CEO, és a dir, l'executiu en cap d'aquesta empresa, nosaltres caiem en els valors de l'esport comunitaris, de salut, etcètera, i per tant Creiem que ara mateix, per aquestes i altres raons, Gran Dalton no mereix aquest reconeixement. Així mateix, en la justificació de l'honor, s'esmenta que la ciutat ha deixat empremta amb la competició de la Copa Amèrica quan ha estat una competició absolutament aliena a la ciutadania de la ciutat. Llàstima que no s'ha fet tot el trasbassament de coneixement, tot el retorn comunitari que s'havia de fer amb aquesta competició explicant els esports del mal però també la ciència i tot el que hi ha al darrere de la tecnologia de la Copa Amèrica. Ha estat una competició que ha estat aliena a la ciutat de Barcelona amb unes dades que hi ha possibilitat que hagin estat adulterades i que, a més a més, no han contribuït tampoc avui per avui a l'ajuda d'aquests clubs petits que hi ha a la ciutat de Barcelona, que practiquen els esports de mar i que necessiten tanta i més ajuda o més reconeixement que no pas el CEO de la Copa Amèrica. Per tant, per tots aquests votius votem en contra d'aquest reconeixement.

Sí, una intervenció ràpida per felicitar, evidentment, a totes les entitats centenàries que honorem en aquest plenari. Va ser una bona pensada el fet d'instaurar aquest guardó a les entitats centenàries perquè tenen un reconeixement particular i tenen una manera de fer i unes tradicions Molt pròpies. Felicitats a aquelles que estan enxerxades a Sants, al Poble Nou, a Horta, al Guinardó. I després, fer algun apunt també de cara al govern. Crec que seria interessant que aquest guardó fos més promogut entre el moviment associatiu i que s'hi poguessin presentar més entitats, doncs que hi ha moltes que han fet 100 anys i que no saben que existeix i per tant seria interessant que hi hagués una feina de promoure, d'anar-les a veure, d'anar-les a visitar i d'encoratjar-les a fer-ho perquè algunes de les que avui ens presenten 5 concretament són d'aquestes d'arrel i enxarxament comunitari que des de la base i des de lloc popular han construït barri i han construït ciutat i després n'hi ha unes altres que són agrupacions de professionals, federacions, que tenen un tarannà bastant diferent de les primeres. Per tant, jo encoratjaria el govern a promoure aquesta distinció entre les entitats més populars que hi ha a la ciutat, que en trobarem moltíssimes en tots els àmbits que ja han fet referència les regidores anteriorment, i sobretot felicitar-les per aquest guardó i encoratjar-les a seguir treballant per la ciutat i seguir treballant amb els veïns i les veïnes.

Bon dia i benvingut i perfecte utilitzar el reglament de participació per tal d'aportar propostes al plenari municipal. Avui aporten gairebé 4.000 firmes vàlides aprofitant aquest reglament per tal de fer un canvi de nom de carrer. En un canvi de nom de carrer és tan important el nom que es posa com el nom que es treu. Barcelona ha seguit una política pel que fa al tractament memorial de les víctimes del terrorisme que es basa en el respecte per totes elles i la no jerarquització d'aquestes víctimes. Totes són igual d'importants i cap mereix un tractament especial. Per això, en els elements commemoratius que hi ha a la ciutat, l'atemptat del Papus, l'atemptat a la sala de festes de l'escala, l'atemptat d'hipercord, l'atemptat del 17 d'agost a les Rambles, mai, entre d'altres, mai, no hi ha el nom de les víctimes i també per respecte a elles, amb dues excepcions. Només dues, Ernest Lluch i Juan Miguel Gervilla, dos assassinats Pareta l'any 2000 amb la mateixa arma. La biografia d'Ernest Lluch va més enllà del seu assassinat i la seva influència en el món intel·lectual, pensament econòmic i polític català, encara és vigent i Gervilla l'únic treballador públic, l'únic treballador municipal assassinat Pareta, treballador d'aquest Ajuntament. Per tant, Tant un com l'altre va considerar en el seu moment que mereixien una excepció, una atenció especial. Però malauradament vostès utilitzen sempre la figura i el símbol de Miguel Ángel Blanco com a arma de confrontació i és una llàstima perquè Miguel Ángel Blanco mereix molt més respecte del que vostès li reten amb aquesta iniciativa. No entrarem en el seu joc, un joc d'ús interessat d'una persona que com dic mereix tot el respecte i que és recordada en els monuments que ja hi ha a Barcelona en memòria de les víctimes del terrorisme i del terrorisme d'ETA. Vostès utilitzen la seva figura, el seu símbol, com un element de confrontació amb el nacionalisme basc i ho fan des d'un nacionalisme espanyol reaccionari i excloent. Li recordo el que diuen les plaques d'en memòria de les víctimes d'ETA i de les víctimes del terrorisme a la ciutat de Barcelona. Diuen així. en memòria de totes les víctimes del terrorisme i Miguel Ángel Blanco hi és inclòs i recordat sempre en cadascuna de les commemoracions. Votarem en contra.

Bon dia a tots i a totes. Volia iniciar la meva intervenció indicant que coincidim amb el Partit Popular amb algunes de les problemàtiques que assenyala, com per exemple el cansament de veïns i veïnes d'alguns barris del tràfic de drogues, només faltaria la sensació d'impunitat d'aquests que ofereixen a plena llum del dia, els punters. Coincidim amb la necessitat de no banalitzar, de no minimitzar, el consum de drogues, que es tracta d'un dels problemes de salut pública més seriosos que té aquest país. I també coincidim en que, efectivament, hi ha suposats clubs canàbics oberts sense llicència que operen il·legalment i que actuen com a punts de venda de drogues i, per tant, s'han de tancar, com va fer el primer mandat Colau, que en va tancar 46 només a Ciutat Vella, o el segon, que va tancar-ne més de 30 a tota la ciutat. Ara bé. En la redacció de la proposició vostès vinculen directament Club Canàvic, Associació Canàvica amb Tràfic de Drogues i posen al mateix nivell aquells clubs que tenen llicència d'aquells que són la gran majoria que no en tenen. Aquesta manera de vincular tots els clubs canàvics amb el tràfic de drogues és enganyosa i cal matisar-ho i cal dir-ho perquè existeixen associacions que operen dins del marc legal establert i que no vulneren la legislació en matèria de salut pública. Poden tenir deficiències en les instal·lacions o administratives, però no traficen ni són punts de venda. Són clubs sense ànim de lucre, amb accés restringit per les persones associades, que no fan publicitat, treballen en protocols de reducció de danys col·laboren amb serveis de salut pública i que fins i tot organitzen xerrades o debats, limiten les quantitats distribuïdes i actuen amb transparència davant de les inspeccions. són els seus socis veïns i veïnes de la ciutat que existeixen. No se'ns escapa la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya de l'any 2020, que és estrictament competencial i no de salut pública. I per això vam iniciar l'any 2022, juntament amb Barcelona en Comú, amb el govern del PSC, un pla d'inspeccions per tal d'inspeccionar allò que és de competència municipal. amb l'impuls del Tinent Batlle, de la regidora Tarafa i d'aleshores regidora del districte de Ciutat Vella. Van fer moltes inspeccions i fixi-se que l'any 2022, 223 expedients, 159 inspeccions, 85 incompliments i 30 procediments sancionadors de tancament obligat. La seva proposició al seu espot publicitari i electoral hi trobem a faltar la mirada de salut pública. Necessitem polítiques de salut pública i socials compartides entre municipis metropolitans, Generalitat i Estat. Necessitem més recursos per tal de fer front a les addiccions, més professionals i, efectivament, una legislació més clara. No tot és seguretat, si bé és imprescindible, és capdalt en el tràfic de drogues. La seguretat s'ha de centrar en el tràfic, en el consum. El que s'ha de centrar són les polítiques de salut pública. Vostès, més que en tràfic i consum, emboliquen. El seu abordatge és parcial i culpabilitzar totes les associacions canvàbiques en general sense matisos és enganyós. Com que és precisament parcial i posa totes les associacions al mateix sac, nosaltres el que farem serà abstendre'ns a la seva proposició.

Bona tarda. Des de l'abril passat, en què es va aprovar aquest preg, han passat coses respecte a la comissaria de la Via Laietana. Primer, el Govern de l'Estat ja ha anunciat que serà el juliol quan serà decretat lloc de memòria i, per tant, estarà en un inventari. que s'ha reformat en dir que mantindrà els usos actuals, cosa que va validar en seu parlamentari també el conseller Espadaler i que en la darrera pregunta del plenari passat que va fer el grup popular, l'alcalde va contestar amb una resposta medida per no dir res. Senyora regidora de memòria, li demanem... Que es mulli. Li demanem diverses coses. Primer, que l'impuls perquè aquest equipament sigui veritablement un equipament de memòria, sigui de l'Ajuntament de Barcelona. Segon, que treballi per la vinculació de les entitats memorials. I tercer, que sigui íntegrament i només un equipament memorial.

Regidor. Sí, regidora, torna a contestar per no dir res. És evident que el futur s'haurà de consensuar entre les diverses administracions. El que preguntem és quina és la postura de l'Ajuntament de Barcelona i què anirà a defensar allà on ho hagi de defensar. El que nosaltres li diem és que l'Ajuntament de Barcelona, donat que la Via Laietana va ser el cervell de la repressió franquista, a més a més del lloc on més es van vulnerar drets de persones antifranquistes i no només, sinó de persones que se sortien de la moral nacional catòlica de l'època, és el lloc més important de la ciutat de Barcelona i estem parlant de l'Ajuntament de Barcelona. Quin serà el posicionament de l'Ajuntament de Barcelona més enllà de dir que el futur el decidiran entre tots? Han d'anar amb alguna cosa i aquesta cosa la vam treballar en la regidoria de memòria en el mandat passat. conjuntament amb totes les entitats de memòria, totes, que defensen i segueixen defensant que ha de ser íntegrament un equipament memorial. I no és per qüestionar els usos que hi hagi ara mateix, sinó perquè l'abast de la repressió va ser tan gran que no s'entendria d'una altra manera. Per tant, m'agradaria que l'Ajuntament, en algun moment, i si no em pot contestar ara, no ho faci, pensi en su, reflexioni, tingués un posicionament clar. De quina manera, què és el que demanaran quan aquesta hipotètica taula de negociació estigui parada? Defensaran que sigui un equipament exclusiu de memòria o defensaran una altra cosa? Si fan el primer, ho faran al costat de les entitats memorials. Si fan el segon, haurem de discutir si realment aquesta és una opció vàlida.

Sí, nosaltres ens abstindrem donades les respostes poc clares que hem obtingut a les nostres preguntes, sobretot pel que fa referència a la gestió i la promoció dels actius immobiliaris de la Fundació. No ens han aclarit quins són. i suposem que es refereixen al nou parc de tecnologia marítima de Barcelona, que ja vam aprovar en el darrer plenari, un complex cofinançat per l'Ajuntament, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya. No ens expliquen ni com es gestionaran ni com es promocionaran, tal com diu els estatuts de la Fundació. Confiem que aquesta mirada de futur, que la tenenta ha fet referència, que la política que es derivi de l'activitat d'aquesta Fundació serveixi per la popularització dels esports del mar, d'aquest episodi elititzant de la Copa Amèrica i la popularització de l'estudi i del coneixement del mar.

Bé, bon dia de nou. Aquesta concessió és una bona notícia, és un episodi més dins d'aquesta estratègia que van iniciar els veïns i les veïnes i les treballadores del cap del gòtic allà en el carrer amb els lloguers comercials més alts de l'estat espanyol, Barcelona el que fa és un CAP, un CAP pels seus veïns i les seves veïnes. És una estratègia començada, deia, a rebuf de tota la mobilització de veïnes i veïns del gòtic i aquesta és una victòria seva. Hi haurà més episodis, més passes administratives. Recordem que no només parlàvem del CAP, sinó que parlàvem de poder col·locar el CAP aquí i, per tant, moure els treballadors municipals cap a Via Laietana 810 ens permet construir 70 habitatges públics en el cor del Gòtic. Moltes gràcies a l'equip de govern per seguir endavant, per recollir aquesta feina que es va fer en el mandat passat. Viurem més episodis d'aquesta construcció del CAP que ha d'acabar amb la construcció d'aquests 70 habitatges públics també al Gòtic.

Bon dia. Nosaltres votarem en contra perquè, efectivament, el que volen és solucionar un embolic urbanístic que hi va haver Fa dècades, però no considerem que aquesta sigui la millor fórmula. Hi podria haver d'altres que serien molt més protectores del patrimoni i en aquesta sembla com que se li està donant un xoc blanc a un promotor que és qui sol·licita aquesta modificació i es podria haver fet un pla integral de patrimoni, per exemple, on el promotor ha de presentar un pla que ha de tenir el vistiplau municipal, etc. Per tant, malgrat que la voluntat és la de desentrenyar aquest embolí. Creiem que la fórmula no és la correcta, ens presenta dubtes i, per tant, votem en contra.

Bon dia. Com han expressat les meves companyes regidores, ens abstindrem amb aquest punt com a senyal de protesta i desacord per les polítiques d'habitatge, la manca de sensibilitat i d'empatia amb les veïnes de Vallcarca. I aquest és un acord, evidentment, per donar continuïtat a la millora dels serveis sanitaris a Ciutat Vella. Ho hem fet en el Raval Nord, ara ho fem al Raval Sud, ho estem fent en el Gòtic. Han anunciat, i espero que ho fem ben aviat també a la Barceloneta, i ens manca, malauradament, una decisió errònia, una proposta... fallida amb el cap del casc antic, han de rectificar amb la evocació del cap del casc antic, i per tant, el que fem, com dèiem, i com hem expressat en diverses ocasions durant aquest plenari, és abstenir-nos en aquest punt per permetre que s'aprovi.

Sí, jo li agraeixo que segueixi l'estudi d'alternatives que vam deixar en el mandat passat, en el que efectivament el capdre sana s'havia d'ampliar tal com s'està ampliant ara, o com el de la Barceloneta, per exemple, també l'estudi d'alternatives. Al casc antic hi ha una alternativa en l'estudi d'alternatives que vam deixar enllestit. Allà està igual que el que ara mateix aprovem.

Bon dia. Les dades de l'últim informe de seguiment de l'ordenança de convivència ho deixen ben clar. Les denúncies ciutadanes per problemes amb habitatges d'ús turístic ja són les més nombroses de la ciutat. per sobre fins i tot d'aquelles relacionades amb l'espai públic. La convivència amb els pisos turístics és pitjor que la convivència a l'espai públic. Estem parlant de 1.508 incidències només el 2024 i que s'ha incrementat un 50% respecte al 2023 i la tendència creix. Els demanem més inspecció, més sancions, protocol per reduir aquests conflictes i més fermesa amb propietaris que alloguen habitatges de manera legal o il·legal per a ús turístic.

Bé, li agraeixo l'acceptació del PREC, malgrat que el que cal són mesures més efectives perquè no està funcionant tot això que vostès ens estan dient. Em sembla que aquell termini de 15 dies que vostè va donar a Airbnb o l'alcalde ja ha passat, no en sabem res. La Comissió d'Economia d'aquest mes de març va reconèixer amb el vot favorable del PSC que a Barcelona... havia arribat ja al límit de turistes. Si ha arribat al límit de turistes, i això ho deien el mes de març, obliga a polítiques actives per reduir-los i per minimitzar allò que en diem les externalitats negatives o que podrien parlar directament dels problemes del turisme massiu que vostès segueixen encara promovent, per molt que diguin, el contrari. A més a més, en paral·lel el govern vol reformar l'ordenança de convivència per castigar més l'ús de l'espai públic però ignora els impactes que es produeixen dins de l'espai privat que són moltes vegades més greus. Els propietaris dels allotjaments turístics legals o il·legals queden fora del Pla Andressa. El que els demanem és quelcom que els agrada molt, que és que andressin, que andressin el turisme, que andressin tots aquests propietaris que fan el que no han de fer. I els demanem que... aquestes polítiques siguin realment efectives i si la tendència a data d'avui, segons l'informe que vostès van presentar, és a l'alça, esperem que en algun moment també sigui a la baixa. Però menys obsessió per tot allò que està passant a l'espai públic i plantegin-se també què és el que provoca la indústria del turisme. Benvingut tot el que vostè ens ha explicat. No és suficient. Les dades ens diuen que es necessita molt més per poder viure en els barris allà on hi ha habitatges turístics majorment il·legals.

Sí, efectivament, és un projecte que no cau del cel i des de Barcelona en Comuns ens sentim en bona part impulsors d'aquest pla especial precisament perquè és possible després d'evitar la instal·lació d'un negoci immobiliari vestit de proposta cultural, l'Hermitage. Per tant, front a aquella paràlisi, aquí el que hi ha és el tirar endavant i el fer efectiu allò que el regidor, el tinent Martí, en el seu moment ja va a l'hora d'explicar la redistribució de l'Institut Municipal de la Nàutica, també va dir que es treballaria i que el 2027 es posaria la primera pedra de la Facultat de la Nàutica. Això el que ens permetrà, com ha explicat el Tinent Valls, és una facultat més moderna i amb aquesta nova facultat el que cal és crear un pol de coneixement, un pol educatiu en un àmbit molt barceloní, molt de la barceloneta, del gòtic, del poble nou, de tot el front marítim, que són els oficis del mar massa menys tinguts en les darreres dècades. Així doncs, efectivament, front l'Hermitage, front una proposta que el que vol és turisme massiu, un negoci extractiu, cultura i educació.

Bon dia a tots i totes, gitanos i gitanes del Consell Municipal del Poble Gitano. Felicitats i gràcies per ser aquí. Benvinguts. Mirin, jo no sé si trobaré el to per fer aquesta intervenció, bàsicament perquè estic molt enfadat amb l'acció de govern. Esperava, una vegada obrim aquestes 41 pàgines, trobar una anàlisi, un resum del que s'havia fet del Pla d'Acció Local del Poble Gitano, aprovat el 16 de març del 2023, quines actuacions eren correctes, quines s'havien de seguir, com s'havien de modificar, quines no s'havien fet i a partir d'aquí fer-ne un de nou, que és el que toca al govern. Quina és la meva sorpresa quan el que m'he trobat és, lletra a lletra, el mateix pla que es va aprovar el 16 de març del 2023. Tres eixos, exactament els mateixos, tres objectius, exactament els mateixos. Sis eixos, ara en té set. Han incorporat l'habitatge i està molt bé, penso que és un encert en aquest sentit. 14 objectius específics, el del 2023 n'en tenia 13, perquè n'han incorporat vostès un. És una falta de respecte. És una falta de respecte als gitanos i les gitanes de Barcelona, perquè vostès efectivament presenten un calendari. I miri, els hi posaré alguns exemples. Elaboració d'una definició operativa de l'antigitanisme que inclogui la seva dimensió sistèmica, calendaritzat el 2026. Ja estava en el pla del 2023, perquè no s'ha fet el 2024 o el 2025. Aplicació de la definició d'antigitanisme en les polítiques públiques, calendaritzat el 2028, ja estava en el pla del 2023. Lletra a lletra, allò que es diu en còpia i enganxa. Posar en marxa un grup d'investigació que reculli tota la informació disponible sobre la persecució històrica del poble gitano, calendaritzat el 2027, ja estava el 2023. Elaboració d'un llibre blanc de l'antigitanisme en la ciutat de Barcelona, calendaritzat el 2028, ja estava en el pla del 2023. Lletra a lletra. Creació d'un observatori d'antigitanisme, 2027, ja estava en el pla del 2023. Estic atònit. Lletra a lletra, excepte la introducció. I dues línies de pressupost, 937.000 euros en el qual no s'especifica absolutament res, però bé, hi ha pressupost. És una falta de respecte pels membres del Consell Municipal del Poble Gitano. Bàsicament, no pas perquè hagin agafat la mateixa mesura de govern. Nosaltres no l'havíem presentat com a mesura de govern. Es va fer una roda de premsa. Vostès l'engalanen, la presenten al plenari municipal exactament igual. Però és una falta de respecte perquè s'han perdut tres anys. Per què no s'ha creat aquesta comissió interdependental que ja estava en aquest pla d'acció? Perquè no s'ha fet encara. Per què no hi ha polítics en aquesta comissió? Vam parlar que no només havien de ser tècnics, que també quan es parla d'habitatge hi ha de ser l'atinent d'habitatge. Quan es parla d'educació hi ha d'estar el responsable polític d'educació. Bé, moltes gràcies a les entitats que heu treballat. Confiem que ara ja es creuen aquest pla i que efectivament posin en marxa totes aquestes mesures que, com deia, hem perdut tres anys. Els gitanes i gitanes de la ciutat de Barcelona no s'ho mereixen. S'estipenta, m'estipenta.

Bon dia. Els avanço, tal com van fer el plenari del districte, el nostre vot en contra. Bàsicament perquè a data d'avui està ple de vida amb entitats de l'associació de Mestre Rosa Sensat, a la que sabem que hi ha converses per la possibilitat d'un trasllat, però que encara no s'ha arribat a cap acord. Allà hi ha projectes formatius, una biblioteca pedagògica de referència, però, a més a més, també hi ha l'Escola del Sol, també es donen classes de l'Escola Oficial d'Idiomes, i a data d'avui no hi ha cap pla de reubicació de totes aquestes activitats, que abans de tirar endavant qualsevol pla urbanístic hem de garantir que les entitats que hi ha i totes les activitats que es fan, que també són necessàries pel Raval, com les classes de català, per exemple, que s'estan impartint actualment allà, tinguin un lloc on poder anar avui, tal com diu el mateix text, malgrat que hi ha converses amb Rosa Sensat i que no hi ha res signat, amb la resta de les entitats no hi ha cap acord. Per tant, el que s'ha de fer és trobar una ubicació perquè es puguin donar aquests projectes formatius, perquè es pugui tirar endavant la tasca d'aquestes entitats a poder ser al barri del Raval i aleshores ja veurem quin és el futur d'aquest edifici.