Jordi Valls Riera

Molt bé, molt bé, molt bon dia a tothom, a tots i a totes, regidors i regidores, també alcalde. Avui portem al plenari l'aprovació definitiva del projecte de pressupost de l'exercici 2026, un pressupost, i ho torno a reiterar, que no incrementa la fiscalitat de les famílies ni de les pimes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat, que són els grans reptes de la ciutat. I a la mateixa vegada és un pressupost que tenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i també acció climàtica. Un pressupost que dota les grans transformacions urbanístiques de la ciutat d'aquest mandat, siguin les Rambles, el cobriment de la Ronda de Dalt, el Tranvia i la Ciutadella del Coneixement. I que també dóna resposta a les necessitats del barri amb inversions a cadascun dels districtes, com és la Unitat Territorial de la Guarda Urbana Sarrià, o nous avantatges adaptacionals a l'Espai Quirón de Gràcia, o també a la Pacificació de Sant Antoni. I que s'ha incrementat també amb aportacions fetes per l'Esquerra Republicana dins l'àmbit dels districtes. En resum, és un pressupost de 4.180 milions d'euros, superem el llindar dels 4.000 milions, una inversió pròpia de 753 milions, el grup 861 milions, un estalvi brut al voltant del 17% i unes finances sanejades que pot representar que l'endeutament a final de l'exercici estigui entre el 25% i el 27%. Un pressupost emmarcat en un context de creixement econòmic per a la ciutat. Té un creixement d'un 3,2% i més d'1,2 milions de persones ocupades i un bon clima empresarial i d'atracció de talent. Avui aquesta ciutat pot dir-me orgull que és la ciutat que genera més producció científica d'Espanya i és la capital de ciència i tecnologia. I al mateix temps estem treballant per generar diversificació econòmica de la ciutat en projectes com és l'Avinguda d'AstraZeneca, la conversió de Nissan en Xeri o l'increment d'ocupació immobiliària al 22 arroba. Aquest pressupost representa el 3,90% del PIB i és un motor d'aquesta ciutat. I és un instrument bàsicament per lluitar contra les desigualtats. Per això ens hem centrat en persones, seguretat i habitatge. Un pressupost que incorpora les propostes d'Esquerra Republicana i que té la voluntat de sumar majoria de suport. Una entesa per la ciutat. I en el període obert d'al·legacions hem rebut un total de 612 al·legacions per part dels grups de Barcelona en Comú, PP, Junts i també el Gremi de Restauració. I voldria agrair també la feina de la gerència de pressupost que ha pogut contestar aquest volum d'al·legacions en tres dies. El Partit Popular ha presentat un total de 145 al·legacions. El partit de Junts ha presentat un total de 457 al·legacions, s'han acceptat 56 i 11 parcialment, i el grup dels comuns han presentat 9 al·legacions i hem acceptat 6 parcialment i n'hem rebutjat 3. El fet de renunciar algunes de les alegacions no vol dir que no hi estiguem d'acord. Algunes de les seves alegacions escapen del que és el marc estricte del que és el pressupost. I l'hem adreçat també a processos de negociació. Demanem el seu vot favorable per poder dotar la ciutat d'uns bons pressupostos. Aquests són uns bons pressupostos per Barcelona. que donen resposta a demandes de la ciutadania, com l'accés a l'habitatge, la seguretat, el turisme o el que són els serveis que adrecem a les persones. Al mateix temps, incorporem, com hem dit, algunes peticions realitzades per diferents grups municipals. Moltes gràcies.

Sí, m'hauré de donar resposta a alguna de les intervencions que s'han produït aquí, però voldria començar amb Esquerra Republicana, agraint Esquerra Republicana a la predisposició del seu grup durant tot aquest procés. Ens ha permès arribar a un bon acord per la ciutat, centrat en, i amb l'accent, a més, d'Esquerra Republicana, en habitatge, en turisme, en llengua, en els districtes i també en seguretat. Un acord que planeja programes i inversions que van més enllà del 2026 i que donen estabilitat a la ciutat. I ha fet referència al regidor castellano. 240 milions més d'habitatge, 50 milions dels quals de rehabilitació, 7 milions per la promoció del català, amb un projecte important que va ser... la presentació i de la casa de creació digital, fons de retorn de turisme d'increment i també acords amb el recàrrec turístic, a inversions en equipaments esportius i manteniment de programes de pla de barris. Acords que treballen per la ciutat i donen continuïtat als pactes de l'exercici 2025. El Partit Popular, primer, em sembla que ha citat 36 vegades sí per acabar dient no. En referència a un particular, però, voldria enviar un missatge, i que també serveix una miqueta per junts, si m'ho permeten. És cert que han treballat amb la presentació d'al·legacions, n'han presentat un bon plegat, indicant quines partides o projectes voldrien incorporar, però els voldria recordar una qüestió merament tècnica, i és que aquest no és el procediment d'al·legacions. Segons el tercer reforç de la llei d'Hisendes Locals, les al·legacions es presenten quan no s'ajusta l'elaboració del pressupost per ometre el crèdit necessari o per essa de manifest insuficiència als ingressos. Malgrat això, hem contestat les al·legacions. El grup de Junts ja ho vam avançar amb la comissió extraordinària, senyor Martí. Vostès tenen un model diferent que nosaltres, i és cert. I aquest pressupost són d'un govern d'esquerres i tenen un contingut marcadament progressista. I això és així. Vostès defensen un model de dretes, liberal, per tant és comprensible que no defensin el nostre model i que els costi molt votar sí en aquest pressupost. Les seves al·legacions indiquen a vegades incongruències i sovint un model sense viabilitat econòmica. Plantegen aproximadament 400 i escaig al·legacions, però és que el 9% d'aquestes al·legacions impliquen un increment del pressupost de 366 milions d'euros i no fan ni l'exercici de veure com podem incrementar els ingressos o reduir les despeses. I al mateix temps, constantment van dient que comissió rere comissió demanen reformes d'organitzes fiscals per durar pocs sus taxes i l'augment de bonificacions. La pregunta és, és viable? Jo, sincerament, crec que pressupostàriament no. O, com a mínim, no han ensenyat amb aquestes al·legacions com ho poden fer viable. Ara bé, torno a reiterar, i amb la mateixa formalitat que ho vaig fer a la comissió, Junts ha estat i continuarà sent un partit central a Catalunya i a Barcelona. I tenim models diferents de política fiscal, però tenim marge per arribar a acords amb l'àmbit del civisme, amb l'àmbit de la seguretat o amb l'àmbit de la promoció econòmica. S'ha demostrat amb les diverses modificacions de crèdit aquesta possibilitat d'acord, o amb l'acord important que vam assolir per als ajuts de lloguer per a famílies monoparentals i majors de 55 anys, que està incorporat al pressupost. Nosaltres estem oberts. Els nostres models probablement són diferents, però no necessàriament antagònics en tot, i crec que és important. I Junts, PP i Vox. Crec sincerament que segueixen instal·lats amb la coalició del no. Només se sustenta sobre la base de la crítica. Els vaig fer a la comissió una pregunta. En què s'assemblen vostès? Ens reiteren que evidentment són diferents. Els models de Junts, PP i Vox són diferents. Probablement sí. Si vostès ho diuen, m'ho he de creure. Cadascú de vostès té un model que no és compartit en cap altre. I cap dels tres sembla tenir la capacitat de tirar-los endavant. perquè hi ha fragmentació política i això ens obliga a arribar a acords. I vostès tenen la capacitat d'estructurar, no ja un projecte de ciutat, sinó un projecte pressupostari en comú? Estan instal·lats amb un no, a vegades, improductiu, malgrat alguns acords, sobretot amb Junts, que hem arribat. I crec que hem d'estar instal·lats més amb un sí constructiu. A Barcelona en comú? Barcelona pot esperar. Per això hem posat aquests terminis. I Barcelona tindrà pressupost. I aquest és un bon pressupost. Tot i no havent sigut capaços d'arribar a una entesa, crec que aquest procés que hem tingut ha estat satisfactori, necessari i el valorem positivament. Ha estat una negociació sincera, on hem tractat diversos temes en els quals tenim punts en comú i hem apropat posicions. I amb alguns altres no hi ha acord. Si no ha estat possible arribar a un acord, no creiem que hagi estat per manca de temps. Si no ha estat possible és perquè probablement hem de sortir tots plegats de les nostres zones de confort. I és estèril dilatar un procés de negociació quan hi ha alguns elements que veiem difícil que puguin madurar amb més temps. Les conviccions, vostès utilitzen a vegades l'expressió de la valentia, són importants, sense cap mena de dubte. Són les idees que defensem i donen sentit al que fem. Viure en la convicció pot ser còmoda. quan no implica actuar, però la convicció s'ha d'acompanyar de responsabilitat, la que converteix els pensaments en actuació. Ens ha parlat del PSC parlant que podríem tenir mesures més clares, transformadores i concretes en l'àmbit de l'habitatge. Cert, podem fer-ho, però també han de ser mesures segures, solvents i amb seguretat jurídica. I això no és un element menor quan nosaltres tenim responsabilitats públiques. I per tenir endavant les conviccions necessitem majories. Aquest govern necessita majories. Cada acord és una renúncia, però és alhora una millora. És una millora perquè democràticament és més solvent, més fort, però és una renúncia a les nostres posicions. Una renúncia a les pròpies posicions en benefici d'un pacte que millora la ciutat. Però davant les conviccions hi ha una realitat que és que una ample majoria ciutadana... progressista espera que donem resposta amb acords, amb acords entre nosaltres. I quan mirem la realitat trobem allò que dona sentit a l'espai dels acords. I evidentment el govern té responsabilitat amb els acords, però ningú pot renunciar a la pròpia responsabilitat que té, sobretot quan parlem de les forces progressistes. Crec sincerament que no arribar avui a un acord satisfactori per les dues parts és una oportunitat perdura i així ens ho vull manifestar en claretat. Però vostès no formen part de la coalició del no i ho volarem positivament. Perquè l'acord no era impossible. Hem arribat en dos anys a bastants acords. El manteniment del PEUAT, l'increment de l'IBI dels hotels, reduir el nombre de terminals de creuers, pujar el preu de les entrades del Parc Güell, reduir el nombre de visitants de Parc Güell, que és una proposta d'Esquerra Republicana, avançar amb la regulació del lloguer, arribar a acord per accelerar la regeneració urbana del Besòs, establir una taula de mediació de Vallcarca. Hi ha volums d'acords molt importants. I aquests pactes defineixen punts de trobada en un model de ciutat que compartim les forces d'Esquerra i que s'expressa també en aquest pressupost que compta amb el suport d'Esquerra Republicana. Ara els hi volem dir també clarament que amb aquells temes que hem arribat a acord, nosaltres els incorporarem al pressupost. L'increment de 100 milions d'euros per tanteig i retracte, desenvolupar propostes ambicioses amb el sensellarisme o incrementar partides d'habitatge. I sí, limitar la compra especulativa. És absolutament necessari, però ho hem de fer amb solvència. perquè implica modificar l'article 2 de la llei del sol. I això ho farem al moment que tinguem una certa base legal. Crec que avui hem aconseguit, tots plegats, sortir de la nostra zona de confort. Valoro i dono les gràcies al vot positiu i també les abstencions. Moltes gràcies.

Sí, bon dia, alcalde, regidors i regidores. L'expedient que presentem per la seva aprovació és adquirir a títol de comportament a l'Estat, en aquest cas el que és el patrimoni de l'Estat, l'immoble de Via Lalletana número 8, número 8B i número 10. per un valor aproximadament d'uns 22 milions d'euros. Això representa aproximadament un 48,3% del que és aquest edifici. L'objectiu és disposar de la totalitat d'aquest edifici, que són de 20.000 metres quadrats, catalogat de bé patrimonial i pràcticament en desús des de fa anys per convertir-lo en una gran segura administrativa en què puguin treballar 700 treballadors i treballadores de l'Ajuntament. Això implicaria, en primer lloc, la millora de la prestació de serveis a la ciutadania i també revitalitzar la part baixa de la Via Lelletana, afavorint el dinamisme del barri gòtic i de la Ribera. També té altres elements positius, aquest canvi o aquesta adquisició. perquè aquesta ubicació també ens permet reubicar diferents departaments municipals en aquest edifici que fins ara estaven al camp gòtic, de l'edifici Picionier 810, i la voluntat nostra, en aquest cas, d'aquest govern, i crec que és compartida pels regidors, és que aquest edifici que actualment ocupa la gerència d'assegurat i prevenció, que s'aniria a la Via de Lletana, es pugui convertir en el nou camp gòtic. I al mateix temps també ens allibera espais al carrer Avinyo, Ciutat i Paradís, per poder construir 73 i 82 habitatges. I més enllà d'això, a la finalització d'aquesta realització, incorporant aquí nous serveis públics, el que podrem aconseguir és un estalvi de 1,6 milions d'euros aproximadament de lloguers que actualment està pagant l'Ajuntament i que ja no pagaria anualment. Aquest és un edifici que havia estat seu dels antics jutjats, que l'Ajuntament va adquirir parcialment a la Generalitat de Catalunya l'any 2014, un 51% d'aquest edifici, i era una operació que tenia per objectiu a jugar part del deute del govern, i en les plantes que ja són de titularitat municipal ja estem desenvolupant el dia d'avui un projecte de rehabilitació. Aquest acord que plantegem avui, que és de compra patrimonial per aquests 22,3 milions d'euros, el que fem és respectar el que avui existeix de l'Estat, que és l'Institut Nacional d'Estadística, amb un contracte perquè marxin d'aquí cinc anys i que facin una aportació en termes de lloguer per valor de dos milions d'euros. i seguirem amb la rehabilitació d'aquest edifici fins l'any 2032. En tot cas, els demano el seu vol favorable. Moltes gràcies.

Ponència, senyor Baix. Sí, per intentar aclarir alguns dels comentaris que s'han produït. Quan el representant de Junts em parla del respecte dels seus companys o l'altre també em parla del respecte dels seus companys, No és un tema de companys. Estem parlant d'institucions i cada institució té les seves responsabilitats. De la mateixa forma que nosaltres el que tenim és la responsabilitat de gestionar bé el patrimoni municipal, que per cert, no sé si acaben d'aprovar l'inventari municipal, hi ha més de 7.900 actius municipals registrats i no utilitzin aquesta expressió de que tots estan ocupats. 7.900. Ho acaben de provar, tots plegats. I segon, el preu que s'ha pagat és més o menys exactament el preu, senyors de Junts, que vostès van pagar als seus companys de la Generalitat o a la institució de la Generalitat, més o menys el mateix. Si vostè aplica el valor diferencial entre el 2014 i el 2025 amb una inflació del 30%, anirem més o menys pel mateix valor. Però bé, a mi el que m'interessa el dia d'avui és que aquest projecte tiri endavant, perquè també els vull assumir, també els vull facilitar una miqueta més d'informació, més enllà del que s'ha dit de recuperar un espai pel Cap Gòtic i més enllà de recuperar també espais pels habitatges, aquí s'ubicaran la gerència de seguretat, la de serveis jurídics, els arxius de població, patrimoni, serveis d'edificis municipals, sistema municipal d'arxiu i amb un futur contractació d'atenció ciutadana i també gerència de persones i recursos humans. Aquí s'incorporen serveis centrals de l'Ajuntament, que ens poden permetre, i ho he dit anteriorment, però torno a dir, un estalvi de 10,6 milions d'euros perquè alguns d'aquests serveis s'estan prestant en aquests moments amb altres tipus d'edificis. En tot cas, agraeixo els vots favorables de tothom i continuarem portant operacions patrimonials en aquest Ajuntament i continuarem discutint de preus, perquè és important que tingui una posició una miqueta més agressiva aquest Ajuntament amb el que és la seva política de patrimoni. Moltes gràcies.

Sí, alcalde. Bàsicament és restar assabentats a la memòria del Consell Tributari. El Consell Tributari és l'òrgan de control, assessorament i control de l'Ajuntament especialitzat en matèria de gestió, recaptació i inspecció d'ingressos a dret públic. Durant l'exercici 20-24, que s'incorpora a la memòria, van haver-hi dues persones que van deixar el Consell Tributari, que és la Maria Dolors Àrias Avellani i el Jaume Galufrega Crespi, i es van incorporar dues persones, que és la Montse Bellarín i el Fernando Frias. En tot cas... Dades molt generals. Les principals xifres estadístiques de la memòria 24 són que es van tramitar 401 expedients de recursos per tramitació ordinària, xifra molt inferior a la del 23, que van ser 822, i similars a les del 19 i el 20. Quasi un 90% dels recursos que s'han presentat al Consell Tributari han estat coincidents amb la proposta de resolució estimatòria o no de l'Ajuntament. El Consell Tributari fa... és un àmbit on es poden presentar recursos sobre diferents resolucions administratives de l'Ajuntament. Doncs el 90% han estat coincident. El sentit dels dictaments del Consell Tributari han estat en un 35% desestimatoris, un 48% estimatoris o estimatoris en part, i el restant 15,9% han estat inadmissibles. L'any 24... D'una forma molt resumida, es manté la mateixa tendència ja experimentada en els anys anteriors en el nombre de recursos sobre l'impost de plusvàlua. És el més rellevant dels recursos que s'han presentat al Consell Tributari, amb un 40,84% de tots els recursos tramitats, però en termes absoluts la xifra ha caigut de forma important. Aquest any es passa de 529 recursos presentats de plusvàlua a 140%. amb una tendència a l'alça en els darrers anys, perdó, s'han passat de 529 a 165, m'he equivocat. I els recursos relatius a l'IBI van ser de 140 aproximadament, amb una tendència a l'alça en els darrers anys, si bé cal destacar el descens amb la liturgitat de l'hipòs d'activitats econòmiques. D'altra banda, durant l'any 24 s'ha elaborat un total de 21 informes, xifra que es manté estalva. En tot cas, agrair, felicitar la feina feta pels membres del Consell Tributari i posar a la seva disposició la informació i la memòria del mateix.

Senyor Baix. Bé, perdonem, en tot cas, president, aquest dictamen, bàsicament, el que intentem fer és substanciar l'aprovació definitiva de l'ordenança de tanteig i retracte, que és... És un tractament realment important. Com vostès saben, i crec que coincidim tots, la política d'adquisició d'habitatge privat per part de l'Ajuntament és una política necessària per respondre a l'interès general en matèria d'habitatge. No és tan sols que hem de fer política d'habitatge vinculada a la millora de la generació de sol i també de la producció, sinó que també dins de la política d'habitatge, més enllà que existeixi, quan dic aquest més enllà no ho dic per reduir-ho, sinó per la seva importància, tots els aspectes regulatoris, la compra i adquisició d'habitatge a dia d'avui creiem que forma part de la política d'habitatge que ha de tenir qualsevol tipus d'administració. Crec que compartim que és urgent atendre el dret a l'habitatge, lluitar per la seva assequibilitat i per això cal obrir diferents fronts i aquest és un d'ells. Així mateix, bàsicament per fer un cert procés històric, el dret d'atenteig i retracte es va desplegar urbanísticament el desembre del 2018, amb la modificació del Pla General Metropolità per la declaració d'ara i atenteix i retracte a la ciutat de Barcelona i aquest mateix planejament preveia en el seu moment la tramitació d'una ordenança per tal de regular a més de consideracions tècniques i precisament tres elements claus en termes polítics. La regulació bàsicament és que aquesta ordenança ha de tenir en compte els criteris per definir l'interès públic sobre les operacions que es notifiquen. Fins ara aquest criteri estava establert a través d'una instrucció interna de gerència i ara agafa el rang d'ordenança i a grans trets aquests són els criteris que incorpora aquesta ordenança. Increment del parc públic, nombre d'habitatges i nombre d'habitatges buits, tenir en compte el rescat social, En aquest cas, l'atenció als vulnerables. El tercer punt és la gentrificació i l'arrelament, com un altre criteri considerat per l'exercici del tanteig i retracte, vetllar per aturar processos de gentrificació i, finalment, un llindar econòmic màxim que s'ha de comprar a través de criteris de valoració i de tassació que siguin dins l'àmbit del mercat. La transmissibilitat del dret a tanteig és un altre punt important. Fins ara aquest dret només el podia exercir l'Ajuntament de Barcelona i ara també, a través d'aquesta ordenança, l'Ajuntament podrà gestionar un dret d'acquisió preferent o per ordre de priorització a través d'entitats promotores d'habitatge, d'iniciativa pública, persones físiques o ocupants legals de l'immoble i o entitats promotores o privades sense ànim de lucre i cooperatives d'habitatge. I finalment regula la possibilitat de compra conjunta. De tot això, de fet, ja en van parlar l'anterior comissió d'habitatge i d'urbanisme, i ara estem en el moment del tancament definitiu d'aquest procés, d'aquest procediment d'aprovació. S'han rebut en aquest període 44 al·ligacions a través de la Dinamo Fundació, la Federació de Cooperatives d'Habitatge, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Partit Popular i Junts, i s'han estimat parcialment sis, entre elles és aquelles que planteja la possibilitat de desestiment de l'oferta per part del propietari, també fer més explícit que els immobles adquirits per compra de tantes realitats s'han de destinar a interès públic o incorporar un anex de la memòria social que entenem que és important. Demarem, doncs, el seu vot favorable per dotar-nos d'un marc més clar i efectiu per a l'exercici del tantes i retracte amb la seva aprovació definitiva d'aquesta ordenança. Moltes gràcies.

Vox va a votar en contra. l'abstenció de Junts i, bàsicament, aportar amb aquesta rèplica tres idees. Primer, avui no s'aprova una cosa que no estigués aprovada el d'any 2018. L'any 2018 ja s'exercia el dret a retractar. I no digui mentides. Novament, els de Vox diuen mentides. Parlen de 26 habitatges i s'han comprat 1.300 habitatges, que no és un element menor. 1.300 habitatges des de l'any 2018. i no generem cap tipus d'inseguretat jurídica. Qui vulgui vendre, ven pel valor que creu que ven i l'administració pública té el dret del tanteig i retracte. No ho dic perquè d'aquí dos dies començaran a dir que nosaltres ens dediquem a expropiar els habitatges dels veïns. Cosa que no és certa. Hi ha seguretat jurídica, per això aprovem aquesta ordenança fiscal. I crec que això és important. Parlen també que nosaltres el que volem fer és desincentivar l'inversió. Algunes inversions que venen a Barcelona ja els diuen clarament no ens tenim interès. Inversions que vinguin aquí a comprar pisos a l'Eixample amb un 22% de rentabilitat no ens interessen. Ens interessen inversions que entenguin que hi ha un valor social de l'habitatge. Gràcies.

Sí, bon dia. La Comissió d'Urbanisme de novembre es va aprovar a constituir una comissió no permanent d'estudi per evitar les compres especulatives a Barcelona i avui el que fem és portar l'expedient que materialitza a la iniciativa de la comissió, perquè va estar aprovat per la comissió. Plategem una comissió amb cinc sessions i creiem que el desenvolupament de la comissió es pot permetre que els grups puguin participar de forma extensa i comptar amb la participació d'experts, que lògicament és... amb una tria que els mateixos puguin fer per tal que puguin presentar les seves propostes i les mesures que creuen possible que es pugui aplicar. Entenem que l'estratègia d'habitatge d'aquest Ajuntament es basa en la combinació de regulació i de l'increment del parc públic. Quan nosaltres estem parlant de les compres especulatives, estem parlant d'un element fonamental de la regulació. Una part d'aquesta regulació pot ser a través de modificacions de pla general, que pugui fer aquest Ajuntament, amb el suport legal que puguin generar els acords del Parlament de Catalunya, i altres que també crec que són interessants, que van vinculades a polítiques fiscals, sigui de fiscalitat de competència de l'Estat o sigui de fiscalitat de competència de l'àmbit municipal. És per això que plantegem la creació d'aquesta comissió, de la mateixa forma que en el plenari d'octubre el govern municipal es va comprometre a estudiar, en la mateixa línia que el govern de la Generalitat, quines eines són més adients per a limitar la compra especulativa. Avui dia a Europa hi ha diferents iniciatives de diferent... de diferent profunditat que intenten limitar l'especulació que és un a terme. Ens podem referir des de les àrees de preservació social a Berlín, sistemes de compensació de pèrdua de sostre residencial a París, o a Londres, mecanismes de fiscalitat diferenciada per segones residències, en el cas d'Alemanya, de Reino Unit o a França. L'estudi d'aquestes mesures en el marc de la comissió, així com d'altres presentades per expert, crec, sincerament, que serà útil, no tan sols per reforçar els processos legislatius del Parlament de Catalunya respecte a la regulació per a les compres especulatives, sinó també, i que pot reforçar la potencial modificació d'un MPGM en aquest sentit, sinó també per investigar altres opcions de dret comparat que ens puguin ajudar en aquest sentit. És per això que els demanaria el seu vot favorable. Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies, president. Podria començar amb el senyor Senderos. M'encanta la seva retòrica perquè al final acaba dient res. Res. Constantment està amb aquesta actitud vostè. Però bé, escolti'm, cadascú vostè... Ara jo tinc el dret de la paraula, si em permet. I després jo puc arribar a entendre que d'aquesta bancada i aquesta bancada tinguem models d'habitatge diferents. I probablement, fins i tot si m'ho permeten, me n'alegro que tinguem models d'habitatge diferents. I no diguin que no fem res amb habitatge. Vostès no creuen en la regulació dins del marc de l'habitatge. Nosaltres creiem en la regulació del marc de l'habitatge. Creiem en l'existència de zones tensionades i el control de rentes, no de forma definitiva, però tal com està la situació social avui, aquest és un instrument important. Estem parlant nosaltres també de les lloguers de temporada, que es va aprovar ahir. Estem parlant també de la necessitat que desapareguin els departaments turístics del 2028 i avui hem aprovat l'autentatge retracte. No diguin que no fem res, diguin que no estan d'acord amb el que fem i tinguin com a mínim una miqueta més d'educació des d'aquest punt de vista. I respecte a Junts, jo lamento que hagin passat vostès de l'abstenció o no, perquè en aquest cas sí que comparteixo el criteri que ha dit la representant de l'Eva Baró d'Esquerra Republicana. Aquesta comissió és per discutir coses que estan fent altres països i altres ciutats. O es pensen que no ataquen a l'especulació ni París, ni Copenhague, ni Berlín. No es volen escoltar? Què volen que fan aquestes ciutats? Crec que això és important. I respecte a Comuns, jo lamento molt. Que això es produeixi avui, quan ahir nosaltres vam tenir la capacitat de provar els lloguers de temporada. Que a vegades tinguin aquesta actitud com si vostès siguessin les superhòmens de l'habitatge, com si ho haguessin fet de forma extraordinària. Vostès creuen en l'habitatge, com hi crec jo. I crec perfectament que vostès tingui la funció d'oposició. Però avui es parlava d'una comissió per escoltar gent i per aplicar coses. I crec que vostès, no nosaltres, vostès han perdut aquesta oportunitat.

Sí, moltes gràcies, president. Votarem a favor de la seva proposta. Una proposta és una expressió política de voluntat i crec que aquesta proposta intenta buscar acords. És una proposta que diu clarament que l'objectiu és finalitzar la connexió del tramvia el més aviat possible. És una proposta sense exigències i sense... línies vermelles i jo li agraeixo, sincerament. I per això votarem favorablement a la proposta. I votarem favorablement a la proposta perquè, primer, el tramvia és el millor sistema de transport més ben valorat per part de tots els usuaris d'aquesta ciutat. Afavoreix la descarbonització de la ciutat impulsant el transport públic i va vinculat al que és el nostre pla de mobilitat que té una voluntat de reduir els desplaçaments. Millora la cohesió i mobilitat entre els barris de la ciutat, entre els diferents municipis de l'àrea metropolitana, a través de la connexió entre el tram baix i el tram besós. Impulsa la transformació de l'avinguda de Diagonal i, a més, ens permet també arreglar infraestructura bàsica com pot ser el col·lector. Per tot això i perquè el tramvia és i era i continuarà sent un eix central del nostre pressupost. i votarem a favor. I el govern municipal treballarà per a que aquesta modificació es porti al plenari o al Consell de Govern el més aviat possible. Intentarem que sigui el febrer i veurem si s'ha de fer a través d'un acord plenari o a través d'una comissió de govern i així ens informarem els grups de la forma que nosaltres ho podem realitzar. Amb la qual cosa, poca cosa més, tinc a afegir en aquests moments que votar a favor respecte a una proposta que és veritat, que s'ha de despolititzar i ha de transcendir ideologies. A vegades no dona aquesta sensació. Gràcies.

Retinent baix? Sí, no, molt ràpidament. Transaccionar sovint és intentar renunciar a coses i transaccionar normalment no li agrada a la gent perquè renuncies a les teves posicions ideològiques. Però crec que és important que tots i cada un de nosaltres sapiguem que transaccionar és més positiu que defensar els nostres propis ideals perquè a vegades un té la sensació que, un té la percepció que transaccionar és com una traïció. Continuem tenint aquest Ajuntament un fraccionament polític que continuarà existint. I més enllà d'aquesta votació, que jo crec francament que és important, i agraeixo de més el to de tothom, i sobretot valorar i posar en valor també que el fet que votem el tramvia no vol dir que nosaltres no estiguem a favor del metro. Avui a l'Eixample hi ha una obra extraordinàriament important que és l'Illa 8, que té unes afectacions molt importants i que donarà resposta a 19 milions aproximadament de moviments dins el mar de la ciutat. El tramvia dona resposta aproximadament a 31 milions. Per això, quan nosaltres diem que les coses s'han de fer a parts, ho diem bàsicament no perquè tinguem un capritxo polític, ho diem senzillament perquè hem de valorar també, i és una opció del govern, i és una responsabilitat del govern, valorar quines afectacions produeixen les obres a la mobilitat pròpia de la ciutat. En tot cas, es ratifica una part molt important d'aquest pressupost i ho agraeixo totes les formacions que voten favorablement. Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies. Coincidim plenament amb el diagnòstic que fan i amb el compromís amb la llengua catalana. A més, sincerament, jo crec que quan parlem nosaltres de la producció audiovisual, tant la llengua catalana, i avui parlem de la catalana, però també l'espanyola tenim un problema important. L'anglesa internet és l'ús més, és la llengua més utilitzada, amb un 53,6%. L'espanyol és un 5,3. I el cas del català no és menor perquè té una capacitat de resiliència important. És la 35 llengua que més s'utilitza en el món digital. La qual cosa està bé. Però és cert que si nosaltres volem fer front a la necessitat de millorar els nivells de català en aquest país, hem d'afrontar projectes com el que planteja amb aquesta proposta Esquerra Republicana, que és el del CAP català. I bàsicament per tres motius. Primer, per la importància de fomentar la presència de l'ús català per ser la llengua pròpia, perquè és la nostra llengua i no renunciarem a la nostra llengua. Segur lloc, per l'àmbit d'actuació que proposen, que és el sector audiovisual, que és el lloc on en aquests moments es produeix bàsicament la comunicació entre joves, però tampoc entre tan joves. I el tercer lloc, perquè crec que és fonamental, perquè Barcelona presumeix de comptar amb un sector audiovisual entre els seus motors d'activitat econòmica. Estem parlant de 4.000 empreses, més de 8.000 milions d'euros de facturació i 40.000 treballadors. 35 escoles vinculades al món audiovisual i a més en aquests moments probablement Barcelona es celebra un dels congressos de visual més important que hi haurà la propera setmana que es diu IC i que ha crescut aproximadament un 15%. Jo, sincerament, no ho dic, intento ser una persona bastant moderna. Jo crec que és una magnífica idea, no és fàcil, és una magnífica idea la que proposa Esquerra Republicana, que s'assuma a tots els projectes que estem fent d'indústries creatives, com pot ser el pol d'activitat de Palo Alto, i que, a més, pot integrar diferents actors de l'àmbit públic. Sigui Barcelona Activa, estem plantejant un hub d'innovació dins l'àmbit de la producció audiovisual, sigui BTV, amb les seves funcions, i això no vol dir absolutament res. BTV és una televisió pública que fa producció, bàsicament, en català, i crec que és important, i creiem que aquest és un projecte que l'hem d'intentar desenvolupar el 2025. Però no és un projecte del 2025 i va més enllà. I per acabar, si em permeten, allò de... No en tenen prou. Vostès no en tenen prou. Han de llegir bé la Constitució. Els grans defensors de la Constitució l'han de llegir bé. L'article 3 de la Constitució espanyola diu literalment I perquè ho hem de recordar. La riqueza de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ser objecte d'especial respecte i protecció. Doncs sí, hem de respectar i hem de promoure. I no tinc cap problema de parlar en castellà. També se ho dic. També se ho dic que no tinc cap problema de parlar en castellà. I els seus amics de l'administració dels Estats Units, la primera decisió que han tomat i té en compte és retirar la web en castellà. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde, regidores, regidors. Voldria començar la meva intervenció amb les mateixes paraules que vaig acabar l'anterior intervenció parlant del pressupost. I és que Barcelona tindrà pressupost. Un pressupost que supera per primer cop els 4.000 milions d'euros i Barcelona tindrà pressupost a partir de l'1 de gener del 2026 perquè Barcelona no pot esperar. Un pressupost que, com he repetit baires vegades, no incrementa la fiscalitat a les famílies i al pymes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat i que al mateix temps atenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i acció climàtica. Un pressupost per seguir transformant la ciutat i per respondre a les necessitats dels barris sense abandonar la solvència econòmica que té aquest Ajuntament i generant un gran instrument per lluitar contra les desigualtats. I voldria també fer una afirmació. La ciutat es troba en una bona situació econòmica. Des de l'inici de mandat s'han creat 60.000 afiliats més a la ciutat de Barcelona, a la Seguretat Social, i a dia d'avui Barcelona té 1.250.000 afiliats. I des del mes de gener fins al mes d'agost s'han creat aproximadament 6.000 empreses. I Barcelona durant aquests dos anys ha recuperat la seva presència en rànquings importants, sigui de tracció d'inversions o de recuperació del mercat immobiliari, concretament el 22 Arroba. Per altra part, i de forma paral·lela, la renta de les famílies també ha augmentat, concretament un 28% respecte a la situació prèvia de l'època de la pandèmia del 2019. Si tenim en compte la inflació, perquè aquest període ha tingut un volum d'inflació important, avui dia la renta de les famílies és un 5% superior al 2019. Però tot i així, crec que som conscients tots plegats que cal més, calen millores salarials i seguir reduint el preu dels lloguers de la ciutat. El pressupost, crec que tots estarem d'acord, regidors i regidores, que és l'eina per transformar la ciutat i per millorar la vida de les famílies. I davant la negativa del plenari de ratificar-ho, la qüestió de confiança és l'eina al nostre abast per tirar-ho endavant. La qüestió de confiança no és única i exclusivament un mers instrument per a l'aprovació del pressupost. És també l'expressió que hi ha un projecte sòlid, un projecte compartit, amb vocació de construir majories que es confronten amb posicions a banda i banda que no aconsegueixen articular suports. Aquest és un pressupost d'esquerres, un pressupost progressista acordat amb Esquerra Republicana, al qual els vull donar les gràcies i l'agraïment per tenir un diàleg constructiu i que ha sumat algunes de les propostes que ha plantejat Barcelona en comú i algun acord que també hem acordat amb Junts per Barcelona. És un pressupost amb vocació de representar la majoria progressista d'aquest consistori i d'aquesta ciutat. Un pressupost que topa amb una estranya coalició del no, la que formen els junts de PP i Vox. I a vegades, en aquest cas, també junts. Una coalició dels que no són capaços de forjar entre ells cap projecte alternatiu. A l'altra banda, en persona en comú, avancem en apropar posicions, però aquest cop no ha estat possible. Volem mesures valentes, sí, però també, i ho he reiterat diverses vegades, responsables i amb seguretat jurídica. Un projecte de ciutat que, tal com he dit, té tres eixos principals. i té com a principal element les persones com a màxima prioritat, perquè quan parlem del pressupost parlem de les persones usuàries de la teleexistència, dels serveis socials, del sistema educatiu, dels equipaments esportius, dels serveis a la cultura o a la xarxa de transport públic. Un projecte de ciutat que té en compte la necessitat de diversificar l'economia d'aquesta ciutat, apostant pel coneixement per incrementar els salaris i convertir aquesta ciutat, cosa que ja és, en la capital científica i tecnològica d'Espanya. que suporta l'emprenedoria i la millora de la formació i que també millora la qualitat de l'aire de la ciutat. Un projecte de ciutat que aposta per l'habitatge per garantir el dret a quedar-se que qualsevol persona que tingui un projecte vital pugui quedar-se a Barcelona a poder-lo construir. I això ho fem a través d'una política d'habitatge que té dos peus importants. Per un costat, la producció d'habitatge i per l'altre, la regulació del mercat. La producció amb una política d'ajuts a través del Consorci d'Habitatge de Barcelona i també promoció d'habitatge, a través de l'Institut Municipal d'Habitatge, a través del tercer sector, a través de les fundacions, les cooperatives i també el sector privat, exercint el tanteig i retracte, amb un horitzó perquè aquesta ciutat tingui un 15% d'habitatge protegit l'any de titularitat pública a l'any 2040. i que tinguem a final d'aquest mandat entre 13.000 i 15.000 habitatges que puguin ser gestionats per l'Institut Municipal d'Habitatge. I sí, la política d'habitatge requereix regulació amb l'aplicació del topall de lloguer, amb l'eliminació dels pisos turístics del 28 i també frenant la compra especulativa, com he dit abans, amb seguretat jurídica. Un projecte de ciutat, tal com he dit abans, que també entén la seguretat com un instrument que permet a la ciutadania exercir la seva llibertat i gaudir dels seus drets i també de l'espai públic, que és el que ens democratitza a tots. En els darrers dos anys hem treballat intensament per combatre la multireincidència i consolidar una sèrie de mesures per reduir el nombre de delictes com així ha passat. Tenim un nombre de rècord d'agents de Guàrdia Urbana, 3.500. Hem incrementat el nombre de jutjats penals. Tenim un conveni signat amb la Fiscalia juntament amb la Guàrdia Urbana. I heu augmentat el nombre de càmeres de vigilància a la ciutat. Un projecte de ciutat plasmat, com he dit al principi, en uns pressupostos que estan centrats en les persones, en l'habitatge i en la seguretat. I el govern té responsabilitats i té la responsabilitat de dotar pressupostos a la ciutat en un entorn complex políticament. Complexa tant a Europa, tant a l'estat espanyol com a Catalunya i també a Barcelona per la fragmentació política. I en el cas de Barcelona el govern exerceix aquesta responsabilitat a través de la qüestió de confiança. Moltes gràcies.

Gracias. Regidors i regidores, jo crec que tots considim que tenim grans reptes pendents. I crec que el principal instrument que tenim per sopar aquests reptes és el pressupost. I crec que aquest govern treballa per resoldre aquests reptes. La crisi de l'habitatge, la qualitat de l'ocupació, que no en parlen sovint, la gestió del turisme o la desigualtat. Crec sincerament que amb aquesta lògica govern-oposició tindrien que sortir tots una miqueta de les nostres zones de confort per intentar arribar a acords amb benefici de la ciutat. Perquè aquest govern ha arribat a acords, ha arribat a acords amb tots els grups municipals, en diferents matèries, sigui urbanisme, sigui social o siguin temes de seguretat. I mantenim i seguirem mantenint aquest oferiment a vertebrar acords majoritaris com hem fet durant tot el mandat. Perquè el que hem d'evitar és el bloqueig, perquè el bloqueig només beneficia els que volen les institucions bloquejades. I aquest govern no ho permetrà. Des de l'oposició, ho acaba de fer vostè, senyor Martí, ens acusen d'aquest govern estar sol. És cert que el grup municipal socialista governa en minoria, però no està sol. Com he fet referència anteriorment, som capaços d'arribar a acords, també amb vostès, no amb el pressupost, però hem arribat a acords, i també amb el Partit Popular. I hem arribat a un acord important de pressupostos amb Esquerra Republicana, obtenint un projecte de pressupost amb el suport de 15 regidors. Cap altre projecte polític en aquest Ajuntament és capaç d'articular aquesta majoria. I sí, senyor Cirera, nosaltres governem en tots, però tenim models polítics diferents. I això ens val. I vostès consideren que el govern es troba sol. Una afirmació que no s'ajusta a la realitat. La seva posició negativa es fa viure en un miratge. Creuen que vostès estan junts. Sí, estan junts amb el no, però en res més. la seva realitat, cada una de les seves realitats és absolutament diferent. Tan diferent que cadascú de vostès està sol defensant el seu projecte. I són incapaços de generar acords per construir alternatives. A persona en comú, em sorprèn que utilitzin el concepte de diàleg amb aquesta vehemència, perquè no necessàriament la van practicar en un passat. Però bé, deixem-ho. Estem d'acord amb la paraula valentia que vostè utilitza, que jo la significo com la paraula convicció. Però quan un govern ha de tenir conviccions, ha de tenir responsabilitats. I qualsevol mesura té conseqüències. Quan parlem de Jusbert, tenim sense demandes. Quan parlem del PEUAT, també tenim demandes. I aquest govern fa una feina que, si vol, és una miqueta avorrida, però és intentar solucionar aquests elements. Malgrat puguem estar d'acord amb alguns elements importants que vostè planteja. I quan parla del tren, jo crec que amb aquest trajecte de tren progressista, sí, hem passat diferents estacions, però hi ha vegades que no val la pena continuar amb el tren si no arribem a les estacions o el tren es pot estar allà. Malgrat això, continuarem treballant conjuntament. Insisteixo, sí, el govern té la responsabilitat de cercar majories i d'aprovar pressupostos i mai hem defugit aquesta responsabilitat. Però l'oposició també té responsabilitats de cercar acords, treballar per la ciutat i fer propostes solvents. Aquest és un govern que té un projecte que funciona. que no renuncia a la responsabilitat, que continua practicant el diàleg amb tots vostès, que és un govern que no té els braços caiguts i el que no farà serà promoure la desesperança i, sobretot, que Barcelona no estigui bloquejada. Crec que no és moment de marcar distàncies. Ja no discutim de pressupost ni de mandat. Discutim en aquests moments de com aturem la política d'odi, de la por, de la fractura social i de la discriminació, que també sentim en aquest pleb. I crec que tenim grans responsabilitats també amb les noves generacions de barcelonins i barcelonines. I nosaltres no deixarem d'intentar-ho. Moltes gràcies.

Sí, bon dia, president. Avui presentem a l'aprovació el compte general de l'exercici 2023 de l'Ajuntament de Barcelona. I abans de tot voldria agrair als grups municipals, però també als tècnics municipals i les tècniques municipals de la casa per la feina que han realitzat durant tot aquest període. amb les comissions econòmiques en la presentació d'aquest informe. És un procediment molt tècnic, l'objectiu és determinar si s'han comptabilitzat correctament la despesa i la política que es fa en el pressupost. Al Compte General del 23 tenen els informes favorables, tant de la intervenció general així com els auditors. En números generals, les xifres claus del compte general és que es manté un elevat grau d'execució, un 92,2% de les despeses han estat executades, amb un superàvit de 51 milions, amb un remenent de tesoria de 180 milions, amb un estalvi brut dels ingressos corrents de 16,2% i amb un endeutament del 30,7%, molt per sota del que serien els límits que marca la pròpia Arell. Durant aquest període d'examen de compte general, els grups municipals han tingut l'oportunitat d'escrutar els comptes i aquest exercici s'ha fet de manera clara i transparent i, evidentment, tot és millorable, però crec que hem fet entre tots un exercici d'intentar facilitar tota la informació perquè els grups municipals tinguin la capacitat de fer la fiscalització que toca. Durant la primera fase entre el 8 de maig i la primera reunió de la Comissió Espacial de Comptes, el 30 de maig, es van facilitar els comptes anuals a l'Ajuntament, així com de les 49 entitats que depenen de l'Ajuntament, i es van presentar i es van formular diferents peticions d'informació, 290 i 35 visites per part dels grups. i es va posar posteriorment a l'exposició pública al Compte General del 3 de juny i va finalitzar el 21 del mateix mes. Els cinc grups de l'oposició van presentar escrits d'al·legacions al Compte General, comptabilitzant-se un total de 119 al·legacions, dos per part de Barcelona en Comú, 14 per part d'Esquerra Republicana, 65 una consideració i 64... 14 per part de persones en comú i 65 per part d'Esquerra Republicana, 35 per part de Junts i per part del Partit Popular 3. Totes les delegacions es van respondre de forma oportuna i continuar a disposició de tots els grups municipals dins el portal Barcelona ROC, que és el repositori dels documents públics de l'Ajuntament. Com d'allà abans, és un procediment absolutament tècnic i esperem la votació favorable de tots els grups municipals. Per acabar, i ho ha fet referència l'alcalde, no és de votació sobre l'informe d'intervenció del Compte General. És un informe respecte al mateix Compte General i té els informes favorables d'intervenció i dels auditors. En els informes es fan apunts de recomanació que els incorporem en l'àmbit dels tècnics municipals i sí que fa esment de dos elements, que és que es compatibilitzen 22 milions d'euros a l'IMS com a despesa afectada, però la intervenció considera que no està afectada, es fa aquesta correcció i totes les entitats públiques empresarials tenen una valoració favorable, excepte l'IMU perquè presenta un tema de provisió de 3,3 milions de deutors de quotes urbanístiques que tenen certa antigüedat. A part d'això, la resta dels informes són absolutament favorables. Moltes gràcies.

Sí, agrair els vots favorables dels grups, manifestar dues coses. Primer, quan parlem de caos, una liquidació pressupostària que aporta uns 51 milions de superàvit després de dos anys de dèficit. Per uns, en situació conjuntural del Covid, jo crec que no vol dir caos. Tampoc vol dir caure, responent al Partit Popular i al grup de Junts, que el 2014 hi havia contractes menors molt importants, s'ha reduït un 40,88 persones contractes menors i de la mateixa forma que l'import de contractes menors, que és per sota de 15.000 euros, s'ha reduït un 55%. I respecte a les subvencions que són competitives, aquelles que hi ha diferents entitats que puguin competir, doncs aquestes s'han incrementat del 39 al 55%, i aquelles subvencions directes han passat el 2014, del 59% al 19%. És a dir, hi ha una actitud per part d'aquest govern de no utilitzar la contractació menor, que és necessària, de reduir les convencions directes i que hi hagi més subvencions competitives. Crec que el canvi és substancial. Moltes gràcies.

Sí, en primer lloc recordar d'entrada, com s'ha dit, que la candidatura per acollir aquest esdeveniment, així com la majoria de compromisos organitzatius i documents econòmics, van ser adquirits sobre la base dels informes que ara es qüestionen. I són acords als quals van arribar diverses administracions de diferents colors polítics augmentats anteriors sota la presidència de l'alcaldessa Colau i la presidència del president Aragonès. Recordar també que hem fet reunions periòdiques amb els diferents grups per anar informant l'estat de la Copa Amèrica. Però entrant al contingut de la proposició, ja els avanço qui votarem en contra i faig un esment en cada un dels temes que vostès plantegen. Sobre l'auditoria que demanen, ja existeix, com s'ha dit, un estudi ex-ante encarregat de la Universitat Pompeu Fabra durant el matat anterior que basa els seus càlculs en diversos indicadors històrics i també de diferents projeccions. L'estudi, per cert, parla de 2,5 milions de visitants, no de visites, amb metodologies exactament iguals a aquelles que tothom accepta quan calculem els viatgers del metro, 630 milions, o visitants a mercats municipals, que són 80. No és cert que aquestes dades siguin la base d'aclarar l'esdeveniment d'interès especial públic, tal com plantegen amb la seva proposta. Aquest fet, el fet de ser l'esdeveniment d'interès públic, ho tenen altres activitats, com és Primavera Sound, Vianal Manifesta, el Mil·lenari de Montserrat, o altres activitats. A banda d'aquest estudi i previ, la Fundació Barcelona Capital Nàutica ja té contractat amb la Universitat de Barcelona un nou estudi que és expost per valorar l'impacte de l'esdeveniment. I també crec que val la pena informar d'alguna forma molt clara que el mateix contracte entre ACE i les administracions públiques diu que ACE té l'obligació de fer una auditoria econòmica dels seus comptes a la finalització. sobre els recursos públics que s'han destinat a AFE, a el que és l'organitzador, que és el fet de la seva proposta. Són exactament aquells que estaven previstos, no els compromisos que vostès van adquirir. 45 milions, més hi va, total 54. És important remarcar que aquests recursos s'han destinat a l'organitzador via la Fundació Barcelona Capital Nàutica, la qual també té el seu propi pressupost, que el 22, 23 i 24 era de 9 milions d'euros. que donava resposta a la seva funció, hi ha 12 treballadors amb aquesta fundació, i també ha finançat activitats com l'UNESCO Conference o l'Organització de Concerts a la platja. Ja tenim amb això 65 milions d'euros, però 9 milions no tenen res a veure amb la Copa Amèrica. No s'ha produït cap perjudici pels recursos municipals ni cap endeutament. No llencin, els demano de veritat, no llencin acusacions genèriques sobre frau, perquè Barcelona no s'ho mereix, l'Ajuntament no s'ho mereix i les treballadores d'aquesta casa tampoc s'ho mereixen. Deixin d'intentar assimilar-nos a altres ciutats que han acollit algun esdeviament esportiu abans que nosaltres siguin acabat o amb un endeutament excessiu o amb dèficit o amb males pràctiques. Sobre les futures edicions ens remeto el que ja vàrem dir. El compromís de la ciutat és amb la celebració de l'edició 2024. I voldria acabar, alcaldessa Colau, parlant una miqueta d'algunes paraules laudatòries que vostè ha dit a la Copa Amèrica, però no ho faré, crec que no val la pena. Perquè crec que avui l'espectacle que fan és d'una autocrítica victimista que pertén al·ludir qualsevol responsabilitat sobre els seus propis actes. A través de l'autocrítica es volen convertir en víctimes de vostès mateixos. Aquest govern complirà esprupulosament els acords que vostè em va signar. Si han canviat d'opinió, si les seves posicions són inconsistents, I creuen realment que allò que van signar, com ara diuen, és una gran estafa a la ciutadania, crec que és a vostès a qui corresponen explicacions.

S'aprovi inicialment les modificacions de crèdit consistent en crèdit extraordinari. Si em permeten... Si em permeten... Molt bé. Aprovem en aquests moments inicialment les modificacions de crèdit consistent en millorar unes...

Molt bé. Si els sembla bé, seguidament també tractarem temes importants, com és la suplement de crèdits per donar de resposta a l'ampliació de diferents projectes que ha desenvolupat aquest Ajuntament en diferents entitats. En aquest cas, el primer és de l'associació Cambra LGTBIQ de Catalunya, per tal d'incrementar les partides pressupostàries al projecte Pride 2024, d'agut que aquest projecte ha tingut un increment del 150% en el seu pressupost. en realitat el que fem és passar d'un finançament del 25% del total del projecte a un finançament del 20%. També en Barcelona Global hi ha hagut un increment de 75.000 euros per fer un projecte conjunt respecte a temes de comunicació, de promoció de talent i també de semiconductors, que també és un aspecte important dins de l'àmbit de la ciutat. I finalment reconvertir algunes nominatives, com és l'associació de Barcelona Health Hub per un projecte econòmic sanitari de la ciutat, a través d'un congrés, i també la ciutat espanyola, la radiodifusió SER, i amb totes elles el que fem és uns canvis de partida i una modificació de crèdit de les partides nominatives que corresponen a les mateixes. Moltes gràcies, espero el seu vot favorable.

I agrair els vots favorables de Junts, entendre algunes abstencions, manifestar també que la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb diferents entitats de totes les característiques, siguin socials, siguin econòmiques, siguin culturals i siguin de ciència, mai determinen la seva independència. Entenc també que la gestió comunitària dels serveis d'aquest Ajuntament per entitats socials, tampoc determina la seva independència en absolut. Jo crec que sempre ha estat voluntat d'aquest Ajuntament a mantenir aquest criteri. I comprenc perfectament a Vox que no estigui d'acord amb alguns temes que estem molt enllunyats.

Muchas gracias. Sí, senyor president, des de l'Ajuntament de Barcelona el primer que volem fer, i crec que tots els grups municipals ho han fet, és expressar el màxim respecte i solidaritat amb les víctimes afectats per la Dana, que ha colpejat recentment la comunitat valenciana. La tragèdia ha activat... Crec, sincerament, una resposta contundent des de part d'aquest Ajuntament, d'entitats del tercer sector i tots els ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat. I Barcelona ha aportat el suport humà, tècnic i econòmic per ajudar a les tasques d'emergència i reconstrucció. Tanmateix, no podem acceptar la proposta de destinar íntegrament els fons de cooperació internacional a aquesta emergència i voldria donar tres raons. En primer lloc, Barcelona és una ciutat global amb una responsabilitat que traspassa les seves fronteres locals o nacionals I els problemes que afecten la ciutat de Barcelona, com la crisi climàtica, també afecten a altres llocs. I la cooperació internacional és necessària per abordar elements, com deia abans, l'emergència climàtica o els elements que afecten directament a la desigualtat. D'altra banda, el govern espanyol ha aprovat un pla d'actuació que mobilitza més de 10.600 milions d'euros en ajudes directes. I l'Ajuntament de Barcelona, com feia referència abans, ha participat activament amb 340 efectius que estan a disposició de les autoritats valencianes i que, lògicament, tornaran... i ells són el dia d'avui, i si han de tornar hi tornaran, però sempre amb la coordinació de les autoritats valencianes, que són els que determinen en aquest cas qui pot anar i qui no hi té que anar-hi. I per altra part, també el mateix Ajuntament de Barcelona ha destinat recursos i juntament amb la societat barcelonina ha organitzat un concert que es farà durant aquests dies. El fons de cooperació internacional de Barcelona representa un 0,7% dels ingressos bruts de l'Ajuntament de Barcelona i és una activitat i és un acord que es va fer per ple municipal i és una activitat que continuarem desenvolupant. La proposta de treure fons de cooperació internacional contradiu la necessitat de treballar conjuntament amb altres ciutats. Per aquests motius, el govern municipal es manté ferm amb la seva decisió de mantenir aquests recursos i continuarem amb els ajuts de l'Hadana, ja s'estan desplegarant, seguiran, perdó, i a través de vies específiques i adequades tal com s'ha detallat sense comprometre el nostre compromís global ni el benestar dels barcelonins i les barcelonines. I com ha dit algun regidor, una forta abraçada als valencians. Moltes gràcies.

Senyor president, es presenta en aprovació al ple de la corporació, que és la Junta General, els comptes anuals de les societats mercantils, que és Barcelona Serveis Municipals, BCM, Informació i Comunicació de Barcelona, que és BTV, Barcelona Activa, Barcelona Infraestructures BIMSA, Barcelona Cicla de l'Aigua i Foment de Ciutat. Recordar que dins de BCM hi ha la Societat Cementiris de Barcelona, Iniciatives i Tecnologies de Mobilitat, Tractament i Selecció de Residus, Mercabarna i també participacions amb BCN Aparcaments Municipals, L'aprovació dels comptes s'ha de fer per la Junta General prèviament a l'aprovació dels comptes que ja s'ha realitzat al Consell d'Administració. Totes i cada una de les societats tenen resultats positius amb uns ingressos d'uns 377 milions d'euros i amb un resultat positiu de 37 milions. Coses a destacar, bàsicament, seria que ICB, que és el que seria BTV, ha passat d'un resultat negatiu el 2021 d'1.290.000 euros a un resultat positiu el 2022 i el 2023. Que va ser, manté una tendència iniciada incrementant un resultat que va ser negatiu el 2020 per Covid de 25 milions, tenint un resultat del 2021 de 18,5 i el 2023 un resultat positiu de 21 milions. Les societats, majoritàriament i sobretot BCM, no tenen cap tipus d'endeutament, tan sols Mercabarna té un endeutament de 17 milions d'euros i han generat una inversió pròpia, és a dir, vinculada al seu negoci de 63 milions i vinculada bàsicament a l'Ajuntament de 299 milions i bàsicament estaríem parlant de VIMSA. com a elements més destacats és que els resultats s'apliquen tots directament a reserva voluntària i totes i cada una de les societats tenen les auditories favorables sense mencions específiques als seus informes. Gràcies.

Molt bé, molt bon dia, alcalde. El demès d'octubre, el govern va presentar la seva proposta d'ordenances fiscals per l'any 2025. I les ordenances fiscals no són tan sols una eina de recaptació d'impostos, sinó que crec que tots coincidim, que també pot ser i és una eina per reduir i modular les externalitats que algunes activitats econòmiques tenen a la ciutat. Tal com vàrem exposar, les ordinances fiscals del 2025 persegueixen bàsicament quatre objectius. El primer i el més important, no incrementar la pressió impositiva als veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona, als autònoms, als emprenedors. Seguir utilitzant la fiscalitat turística com un instrument per gestionar el turisme, adaptar la fiscalitat ambiental i generar incentius a empreses creadores d'oportunitats. Respecte a la fiscalitat turística, van proposar un increment del tipus impositiu de l'apartat d'oci i hosteleria en aquells hotels que tenen un valor catastral molt superior i, en total, aquesta proposta afectava a 233 béns immobles amb una tassa d'1,08%. S'ha presentat una al·legació per part de Barcelona en Comú i acceptem que ha incrementat el tipus impositiu a l'1,17%. Aquesta mesura està plenament justificada per l'increment del valor dels actius hotelers. La zona bus 4.0 és una proposta de noves tarifes enfocats en la gestió del turisme i dels autobusos turístics a través del que nosaltres anomenem les EGAS. I respecte al recàrrec turístic, volem informar que la Comissió Mixa i Ajuntament Generalitat del 22 de novembre va acordar modificar la llei catalana per poder disposar del marge per augmentar el recàrrec municipal fins al 8 euros amb una petició que havia fet Esquerra Republicana. Respecte a l'autonomia financera, els VICES són béns no ordinaris en característiques especials, estan concentrats bàsicament a l'infraestructura portuària i afecta a terminals de creuers i a terminals de càrrega, afecta 130 béns immobles a la ciutat i la proposta és un increment progressiu d'aquesta tassa durant els propers tres anys fins a arribar al màxim de l'1,30%. En la Fiscalitat Ambiental, la proposta d'ordenances que va fer el Govern era adequar la taça de residus a les exigències de la llei 7-2022 per tenir una taxa no deficitària. Varen fer una proposta d'adaptació pels propers tres anys i s'ha acceptat una al·legació presentada per Esquerra Republicana per fer aquesta adaptació durant els quatre anys. Així mateix, també s'ha acceptat fer una bonificació del 50% de la taça a ciutadans que utilitzen el sistema porta a porta. Amb atracció d'inversions, incorporem algunes bonificacions a l'impost d'activats econòmiques per fomentar inversions que generin riquesa i llocs de treball. Les al·legacions i el termini d'al·legacions es va acabar l'11 de desembre, en què s'han presentat, finalment, 79 al·legacions presentades pels grups municipals, que s'han acceptat 18, i 42 presentades per entitats, que s'han acceptat 8. Pel que fa a al·legacions d'entitats, hem acceptat aquelles que milloren tècnicament el text o que demanen aclariment d'informació. Els demanem el vot favorable, tal com ha dit l'alcalde, s'incorpora també en aquest dictamen que el ple resti assabentat de la presentació de la memòria del Consell Tributari a l'any 2023. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Vull començar, en primer lloc, per celebrar l'aprovació d'aquestes ordenances fiscals donat al posicionament dels diferents grups i vull mostrar el meu agraïment sincer als grups que ho fan possible, Esquerra Republicana i Barcelona en Comú. En primer lloc, perquè considero que són unes ordenances fiscals que responen als principals reptes que afronta la ciutat i, en segon lloc, també perquè comptem amb un acord plural de partits progressistes. I en aquest sentit vull reivindicar la capacitat d'aquest govern per dialogar i aconseguir acords. Esquerra Republicana, com els hi vaig dir a la comissió de dimecres, valorem la seva predisposició al diàleg i els acords que hem tingut i que tenim sobre turisme, sostenibilitat i polítiques socials seran beneficiosos pels veïns i veïnes de Barcelona i creiem que amb les seves al·legacions enriqueixen la proposta d'ordenances del govern. Estarem la mà per continuar treballant amb aquestes i altres accions que tenim al davant. A persona en comú, vull començar per donar-li les gràcies i per fer-ho per partida doble. En primer lloc, per una ratificació de l'acord inicial de les ordenances fiscals presentades pel govern al mes d'octubre i per una ratificació dels acords del 2018 que vostès van signar amb el port. La discrepància gestual i aparent que es pot superar, crec sincerament, si ens centrem en el contingut dels acords i menystenim l'aparença i posada en escena de la discrepància. Si no confonem relat i realitat, descobrim que en realitat estem d'acord. I en tot cas, no soc ingenu. Sé que narrativa i relat també formen part de la política. Però m'agradaria compartir en Busquer també alguna reflexió, després de sentir constantment el discurs, a vegades que en si, i esgotador de les èlits i del luxe. Avui venia en metro a l'Ajuntament capficat amb les meves cabòries, potser són cabòries, entre narrativa i realitat, entre discrepància i aparència. I mirant al meu costat l'únic que veia eren persones que van i venen a Barcelona, persones, veïns i veïnes que es desplacen a la ciutat, que van a treballar o tornen a treballar. Al final, la seva exigència, l'exigència dels ciutadans d'aquesta ciutat vers nosaltres, vers a tots nosaltres, és que amb creativitat i esforç solucionem la seva quotidianitat, la seva vida, la seva realitat, no el seu relat. Avui estem aprovant unes ordenances fiscals. Crec que ens hem de centrar en això. Crec que és important recordar-ho, perquè a vegades ens sent algú i pensarà, no discuteixen d'ordenances fiscals, discuteixen d'altres coses. I deixi'm que els digui a tots que crec que aquestes són unes molt bones ordenances, clarament progressistes, que s'atreveixen a tocar tecles que ningú s'havia atrevit a tocar abans, com incrementar els valors catastrals d'aquells actius hotelers que són més importants. A Junts i PP, amb tot el respecte del món, sabem que el nostre model fiscal i el seu, en molts dels casos, són antagònics. Costa trobar diferències. Uns plantegen una reducció de l'IBI del 7%, de 7 punts, i l'altre plantegen una reducció de l'IBI del 2%. Aquesta proposta d'ordenances no suposa un perjudici pels ciutadans de Barcelona i aquesta imatge d'atrac fiscal que vostès plantegen. Els barcelonins i barcelonines, els veïns i veïnes, les pimes i els autònoms no paguen els vices. Els veïns i veïnes de Barcelona no paguen a l'IBI d'oci i hostaleria, no paguen el recàrrec turístic. Hi ha algunes dades que val la pena que tinguem. A l'IBI d'hostaleria, aquesta ciutat era a l'1. A partir d'ara serà a l'1.17, a Madrid és a l'1.14. A l'IBI d'Avices, aquesta ciutat era del 0.85. A València, a Cartagena, era de l'1.30. Madrid, aeroport, 1.14, 1.15. En total, entre un increment i l'altre, tan sols afectem a 400 persones jurídiques amb l'IBI. No toquem a l'IBI dels 1,7 milions veïns de la ciutat. I els mercats. És un acord acordat amb els paradistes i crec que val en pena poder-ho manifestar. I finalment, l'esforç fiscal absolut dels ciutats de Barcelona a l'IBI és el 12 d'Espanya. Només 3 cèntims per sobre dels madrilenys, que són 300. Fons, Ajuntament de Madrid. Gràcies.

Sí. Bon dia també a la gent de la Cofredia de Pescadors. La Corte Europeu sobre la Pesca no és el que hauríem volgut I ho dic en un entorn que la majoria de formacions polítiques aquí formen part d'Europa i som europeistes, altres potser no ho són, i es volen desentendre d'intentar arribar a acords comuns, perquè consideren que la batalla un a un és bastant més fàcil, malgrat que tinguin companys, potser no de partits, però sí d'inscripció política, com pot ser la senyora Melònica, forma part també de la mateixa comissió. Però bé, dit això, centrem-se en el que ens hem de centrar. No és l'acord que nosaltres volem, no és l'acord que la majoria de formacions polítiques europeistes en aquesta sala volem, i això també a tots nosaltres ens genera les nostres contradiccions. Però dit això, ens agradaria comptar amb més dies de pesca. No hi ha sostenibilitat si la sostenibilitat no és social. No pot haver-hi una posició respecte a les reserves dels calats i de les reserves pesqueres que puguin haver-hi dins el Mediterrani Occidental si no hi ha una possibilitat de fer les coses d'una forma progressiva i també valorant d'una forma positiva allò que diferents cooperatives i cofredies de pesca del Mediterrani d'alguna forma en aquests moments estan fent de forma positiva. I en aquest sentit és la bona notícia que tenim, és que la pesca catalana ha fet els deures, ho ha fet en col·laboració amb l'Institut de Ciències del Mar, el sector pesquer ha fet un gran esforç reduint els dies de pesca, tancant caladors i fent aturades temporals a l'activitat per tal d'assolir els objectius de recuperació de les poblacions de peixos, entre altres mesures. Per tant, una bona part de les mesures de compensació que planteja Europa ja s'estan aplicant. El que hem de fer en aquests moments és intentar ajudar i facilitar una posició progressiva. Com deia abans, no hi ha sostenibilitat si no és social. No es pot viure de la pesca en 27 dies a l'any, en absolut. Ja és difícil, deu ser difícil, perquè no heu vist personalment fer-ho en 130 dies i, a més, amb elements diferencials dins el mar d'Europa i dins el Mediterrani. És a dir, hi ha llocs com a Itàlia que poden tenir una jornada laboral de 18 hores i llocs com aquí que estan sols d'11 hores. La jornada és diferent fins i tot depenent de les hores que puguin treballar els pescadors. Jo crec, finalment, si em permeten, és que el sector de la pesca ha de tenir el suport de tothom, més enllà de les discussions polítiques. I hem de tenir un esforç per part de totes les administracions perquè ajudin a fer aquesta adaptació que s'ha parlat. La nova estructura de les xarxes o portar els volants a l'hora de fer la pesca d'arrossegament. Jo crec que aquí tots hem de fer un esforç perquè pugui haver-hi aquest procés d'adaptació i també... poder dir d'una forma molt clara la nostra veu perquè hi hagi més flexibilitat amb un acord nou, que és millor que l'anterior, però que d'alguna forma continua tenint un nivell de restriccions molt elevats. Per acabar, donat que estem d'acord en el diagnòstic, la valoració i les mesures a prendre a partir d'aquí, és important també enviar un cert missatge d'unitat. Entre nosaltres, senyors de Vox, nosaltres acceptem les contradiccions. Vostès estan sols. Gràcies.

Senyor alcalde, el passat mes de març el plenari ja va aprovar provisionalment la modificació del pla general que afectava bàsicament l'entorn de la Mercedes per crear un nou teixit urbà amb diferents tipus d'usos, siguin residencials, veïnals i productius i també noves places i zones verdes. Posteriorment s'ha elevat a la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, que ha aprovat definitivament aquest pla i el que portem avui és el tec reforç perquè tinguem ja l'aprovació definitiva per part del mateix. Les modificacions que ha plantejat la subcomissió d'Urbanisme de Barcelona bàsicament és molt petites que afecta bàsicament a una cantonada del sector Mercedes perquè hi podia haver un criteri d'inundabilitat amb 500 anys de tornada que s'ha solucionat fent un desplaçament de les entrades de pàrquing i a banda d'això també a la parcel·la del Molinet que forma part també de l'àmbit del Pla General Metropolità d'aquesta modificació. A més de l'ús esportiu, s'ha incorporat també la possible implantació d'un servei ambiental en relació a tot el que afecta a l'emergència climàtica. Cal posar en relleu que aquest planejament ens permet consolidar de forma definitiva un model de ciutat mixta que bàsicament i de forma resumida té les següents característiques, un 60% d'habitatge, un 33% d'activitat econòmica i un 7% d'equipament privat. Intenta preservar la memòria industrial i estructura el barri Bonpastor potenciant bàsicament els gestos de Sant Andreu, Bonpastor i Estadella Maquinista. Completa el teixit urbà l'entorn del recint de Mercedes, reactiva l'espai de l'antic camp del Molinet i promou diferents actituds econòmiques emergents, com pot ser 4.0, etc. I, finalment, fa, com he fet referència anteriorment, diferents modificacions respecte o millores respecte a la qualitat ambiental i agilitza la transformació de tot aquest entorn. En tot cas, jo sí que vull agrair el posicionament que han tingut els diferents grups, favorable a aquesta aprovació definitiva en el marc de la Comissió.

Sí. Senyor alcalde, com no pot ser d'altra manera, nosaltres votarem favorablement, perquè sempre hem d'estar a favor d'aquelles mesures que puguin contribuir a la millora de l'eficiència del sector públic i l'atenció al ciutadà. Ara, de fet, s'ha fet referència per part del senyor Cirera. Fa un moment acabem d'aprovar la presidència i la vicepresidència de la Comissió d'Estudis sobre la simplificació i l'agilitat administrativa. Hem intentat transaccionar aquesta proposta, bàsicament perquè en la mateixa hi ha diferents elements. És a dir, parlem de la finançeta única empresarial, amb el servei d'atenció a les violències masclistes o la concessió de llicències amb els punts d'informació i d'atenció a les dones. No ho hem aconseguit, però sí que els avanço que, primer, i els agraeixo també, que hagin fet una modificació en els terminis, però que cada una de les respostes a aquest paquet d'informacions De mesures, nosaltres el plantejarem dins de les diferents comissions, sigui la Comissió d'Urbanisme, la Comissió d'Economia o la Comissió de Drets Socials. En tot cas, sí que li agraeixo el temps que ens permeten i també anunciar que no partim de nou, no partim de nou perquè ja vam fer el pla de Barcelona Fàcil com a mesura de govern el 2021 per un període de dos anys, entre el 2021 i el 26 fins al 26, i aquest pla incorpora moltes accions que crec que tots els grups municipals estem d'acord. Incorpora plantejaments que ens han fet per part de la ciutadania, de part d'associacions i per part de diferents persones i del món empresarial. Un pla que recull diferents mesures com la integració de l'Ajuntament a la finestreta única, l'ampliació de la cartera de serveis, la simplificació de la informació o la millora de la coordinació entre el que és l'OEA i les activitats que desenvolupen diferents persones. Sí que el diria que volia fer referència a dos temes. Pel que fa als punts d'assessorament energètic, PAE, que fa referència a la seva proposta, estem a punt de treure la licitació que ens ha de permetre donar més servei i reduir les mitjanes d'espera en el servei d'assessorament. Però sí que li voldria recordar i deixar clar que en els casos d'urgència per talls de subministrament es garanteix l'atenció en un màxim de 24 hores. No hi ha una llista d'espera. I en el cas de servei d'atenció, recuperació i acollida, també és important distingir l'accés al servei que no té cap llista d'espera perquè es tracta d'un servei d'urgència de la intervenció programada que, evidentment, la nostra voluntat es tira rundant. Com he dit abans, tot el que tingui a veure amb la simplificació de l'administració votarem favorablement. També serà l'actitud que tindrem dins el marc de la comissió i probablement el que tindrem que fer és que, quan tinguem tota aquesta informació, també l'hem de facilitar a la comissió de simplificació administrativa d'aquest Ajuntament. Gràcies.

Sí, molt ràpidament, alcalde. Vostè, senyor Tramosa, té l'habilitat de presentar una proposta i parlar d'una altra. Li recordo que Barcelona té un 6,1% d'atur, tenim feina encara, ha estat premiat per Financial Times, que probablement és un diari que vostè llegeix com a la ciutat que té el millor sistema d'atracció d'inversions, i últimament hem portat una inversió com a AstraZeneca. Jo crec que això és governar, també. I no em parli tan sovint de coherència, perquè a vegades jo tinc la percepció que no doni importància quan marxen unes empreses i després, quan les vol portar, les vol sancionar.

L'accepto el preg. Li accepto el PREC perquè crec que és absolutament important dins la tasca que pot fer l'oposició i l'obligació que té el govern i és la nostra responsabilitat donar resposta a les preguntes que es puguin realitzar. I també li ofereixo, fins i tot, la possibilitat que tinguem una comissió per discutir quan es puguin arribar a produir diferents retards respecte a una obligació de bon govern que té aquest Ajuntament. Demanaria també, i ho podem discutir dins el marc d'aquesta comissió, que a vegades es repeteixen diferents preguntes i compliquen les coses. Les dades que jo tinc són que aproximadament tenim, de tots els grups municipals, uns 454 pregs i preguntes, de les quals s'han contestat aproximadament un 50-52%, 31% estan pendents de contestar dins de termini, si hi ha un termini per contestar-les, i certament tenim un 19% fora de termini. I crec que aquí és on nosaltres ens hem de centrar. Però dit això, li accepto el prec, Crec que un dels elements que ha de fer qualsevol govern, i és obligació del govern, i també és un dret que té l'oposició, és una resposta a les preguntes als precs, siguin les que siguin, encara que siguin molt numerosos. Acceptem el prec.

Sí, senyor regidor, com bé sap, Informació i Comunicació de Barcelona és una societat en capital 100% municipal i que té els seus òrgans de govern. No és un tema de més enllà el seu Consell d'Administració. El seu Consell d'Administració és un òrgan de govern que nosaltres, tots plegats, vàrem acordar que era el millor model que teníem. I, a més, les seves funcions eren clarament definides pel reglament d'organització i funcionament dels serveis públics de la televisió i ràdio locals de Barcelona, aprovats per aquest plenari, i també deriva de la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya del 2005. Aquest és el marc legal que estipula i que va estipular, primer, que aquest Consell Plenari és junta d'accionistes. Però què és el Consell d'Administració a qui correspon la direcció i administració de la societat? Un Consell d'Administració que vàrem acordar entre tots que sigui independent i professional, i és independent i professional, integrat per periodistes o comunicadors de reconegut prestigi a proposta de la Junta de Portaveus i cada un dels grups va tenir la possibilitat d'incorporar una persona professional i totalment independent. En el seu cas, per les circumstàncies que siguin i que no vull fer cap mena de menció que es pugui interpretar de forma negativa, el representant de Barcelona Comú fa tres anys que va renunciar i no el van substituir. Jo crec que seria interessant i els invito a que facin el seu nomenament i posem tenir aquest debat on s'ha de tenir, que és dins el marc del Consell d'Administració. Crec, sincerament, senyor regidor, que farem un flac favor a la independència de BTV si vostè o jo ens posem avui a opinar i a intervenir sobre quina ha de ser la garella de programació d'aquesta televisió. Perquè si avui ho faig, per què no ho puc fer demà? Amb uns altres circumstàncies, per què no ho puc fer demà passat? I fins i tot puc començar a intervenir respecte a una televisió pública. Per alguna cosa té la reglamentació de l'Ella Audiovisual de Catalana i per alguna cosa té aquest reglament. És el seu director. Escollit el 2014... per una meitat del Consell d'Administració i renovat el 2021 mitjançant un procediment obert amb un mandat de sis anys, a qui li correspon dissenyar una proposta que respongui a l'encàrrec que se li va fer dins del marc que estableix el contracte programa, que sí que vàrem aprovar aquí. I aquest contracte programa, a més, diu clarament el següent, liderar una nova etapa que permeti consolidar un model públic de comunicació basat en la qualitat, la proximitat i el servei de la ciutat. I, a més, que també es faci garantint en tot moment la màxima eficàcia i eficiència en l'utilització dels mitjans posats a la seva disposició amb aquesta finalitat. Va aconseguir el juny del 2023 que s'aprovés el primer conveni col·lectiu dins de BTV. Jo crec que el que hem de fer és respectar la capacitat que té aquest Consell d'Administració per prendre les seves decisions.

Moltes gràcies, alcalde. Bon dia. Avui el que fem és aprovar el compte general de l'exici 2022 i també al mateix temps restar assabentat de l'informe fiscalització fet per la intervenció municipal. Voldria començar per agrair els serveis tècnics municipals perquè és una feina... dura i bastant ferragosa i s'ha dut a terme el meu criteri en professionalitat, rigor i aflicència. És un procediment molt tècnic, l'objectiu del qual és determinar si s'ha comptabilitzat correctament la despesa de l'Ajuntament de Barcelona I els comptes generals del 2022 tenen els informes favorables tant de la intervenció general com també dels mateixos obritors. En termes generals, les xifres claus del compte, en números grans, podríem dir que vam acabar el 2022 amb un dèficit de 144,9 milions, un estalvi brut de 493, un endeutament de 847 milions i el pagament de proveïdors es va mantenir en una situació de 20 dies des de la tramesa de la factura. I amb un remenent de tesoria de 134 milions. Durant l'examen del compte general, tots els grups municipals han tingut l'oportunitat d'escrutar els comptes amb tots els mitjans possibles i amb els serveis tècnics també a la seva disposició i s'ha fet d'una forma clara i transparent i amb voluntat col·laboradora. Recollim també les... Alguns criteris i algunes consideracions que s'han mencionat a la Comissió Especial de Comptes en aires de millorar la transparència i l'accessibilitat i, en tot cas, els grups municipals integrats amb aquesta comissió normalment poden requerir la documentació complementària que consideri necessària que no està incorporada als comptes generals però que sí, d'alguna forma, és el suport als mateixos comptes. No obstant, aquesta informació té bàsicament dos límits. Un és material, la documentació ha de formar part del compte general i l'altre és temporal, la petició d'informació complementària no pot implicar incompliment de les dates. Per altra part, i finalment, ha de ser una informació necessària, suficientment identificada, és a dir, no pot consistir en fer peticions genèriques i l'Ajuntament ha d'estar en possessió de tota aquesta informació. Han posat com a equip de govern a disposició dels grups el portal BCNROC, amb el qual han tingut accessos els diferents grups, i finalment s'han presentat diferents al·legacions, 229, 18 per part d'Esquerra Republicana, 22 de junts, 189 per part del PP, que han estat respostes, la majoria d'ells, amb un 69% acceptades, no? Espero que la informació hagi estat suficient, amb voluntat de millorar els processos i espero la seva votació favorable.

Per part del govern, endavant, senyor Baix. Sí, molt ràpidament, per donar resposta a algunes i posar en context alguna de les afirmacions que s'han fet. Primer, la majoria de revisions que els grups han fet s'han centrat en un paquet de contractes que són 225 milions d'euros, aproximadament. el pressupost de l'Ajuntament són 3.000 milions. I és cert que d'aquest volum, el 15% són contractes menors, però el 87%, 86% són contractes menors, però representen el 15% del que són el volum dels imports. És a dir, d'un volum de 225 milions, 34 milions són contractes menors, i a més, és una xifra que ha equigut un 32% en termes de contractes i ha equigut un 39% en termes de valor des de l'any 2018. Evidentment que podem millorar, però com a mínim voldria incorporar aquestes xifres. No entraré en les valoracions de les subvencions. Evidentment, les subvencions que es donen dels contractes menors ja han de tenir un contingut polític, però també incorporem algunes dades. La concurrència competitiva, és a dir, aquelles subvencions en què pot participar diferents persones, han passat aproximadament d'un 39% a un 60%. I el que diem normalment subvencions directes han passat del 59% al 14%. Hi ha hagut una reducció substancial de la discrecionalitat. És cert, per altra part, que les nominatives han arribat a un 26%. Per acabar, jo crec que des del punt de vista comptable, més enllà del que expressa el pressupost, és un document amb els informes necessaris com perquè tingui l'aprovació.

Molt bon dia. No m'accendré excessivament amb... Amb aquest dictamen, bàsicament, dir que la proposta que avui es presenta és una proposta que obeeix a una negociació, un diàleg i una entesa amb Junts per Catalunya, perdó, amb Tries per Barcelona, i també, lògicament, amb el Gremi de Restauració. També vull agrair, independentment de la seva posició avui, perquè no ho vaig fer l'altre dia i crec que és obligatori, la posició que va tenir el Partit Popular davant el tema d'aquesta ordenança. Aquesta ordenança intento fer una solució a una taxa de terrasses que es va aprovar l'any 2019 amb efectes del 20 i que mai, mai, mai s'ha aplicat. I és veritat, i ho vaig manifestar amb el seu moment, que és una ordenança que aporta dos elements que entenc que són positius. És a dir, estructura un instrument per part de l'Ajuntament per poder tenir una governança i una fiscalitat de les ordenances d'una forma de les ordenances de les terrasses i l'utilització de l'espai públic d'una forma molt adequada. i bàsicament intenta tenir estructures de dues característiques. Una, defineix característiques de 5 carrers aproximadament, classes de 0 a 5, depenent del volum d'incidència que té en l'espai públic, però sobretot depenent lògicament del volum d'intensitat que té cada un dels carrers, i per altra part també introdueix el concepte de progressivitat en el número de taules. Com més taules, el cost de l'utilització de l'espai és més car. Hi ha hagut modificacions respecte a l'última proposta i bàsicament és que la modificació de coeficients passa a 0,30, 0,40, 0,60, 0,75 i 0,80, depenent de si hi ha paquets de 1 a 5 fins a 20 taules. Té aquesta ordenança dos informes positius, un del Consell Tributari, que és obligatori que el Consell Tributari informi respecte a les ordenances que vulgui aplicar l'Ajuntament i, per altra part, també incorpora un informe jurídic respecte a la possibilitat de la retroactivitat que es pot aplicar des del punt de vista fiscal amb aquelles ordenances que no arriben a estar en vigor l'1 de gener del 2024. Si aquesta ordenança és aprovada en el dia d'avui, no estarà vigent l'1 de gener del 24, probablement estarà a finals de gener o principis de febrer, amb el cos és obligat que tinguem la suficient seguretat jurídica com perquè la mateixa pugui regular l'espai públic de les terrasses. En tot cas, agrair les diferents converses que hem tingut i, lògicament, demano la seva votació favorable. Gràcies.

Sí, moltes gràcies, Axelda. Evidentment, l'espai públic probablement és allò que valoren més els ciutadans, perquè l'espai públic és allò que ens fa iguals, realment iguals, quin sigui el nivell de renta. Però també és veritat que l'espai públic té un element d'aprofitament privat i sempre s'han fet dins de l'àmbit municipal i dins de l'àmbit dels ajuntaments. I aquesta és una gran discussió. Avui el que provem és un bon instrument, un bon instrument que és en virtut d'un acord. I és en virtut d'un acord perquè la fragmentació d'aquesta corporació obliga arribar a acords. I nosaltres no vivim els acords i les transaccions com una derrota. sinó com una necessitat. La transacció en si mateixa forma part del que és la mateixa societat i en això consisteix la política. Intentar arribar a acords i tenir una certa base de possibilisme sense evitar les conviccions. Una afirmació que ha fet el regidor Martí. No és una reducció impositiva, en tot cas pot ser una reducció impositiva teòrica, perquè mai s'ha aplicat. És un increment fiscal considerable respecte a l'any 19. I a més, hi structurem unes normes lo suficientment clares com perquè sigui un instrument que en un futur nosaltres puguem gestionar per carrers, per intensitat de carrers, per densitat per carrers i també pels volums de negocis. És important, més enllà de la relació que un pugui tenir amb el gremi, jo l'he tingut, la tinc que tenir, és la meva obligació, Parlar també amb gent. Parlar amb gent que l'altre dia ens presentaven projectes de restauració que cada un d'ells tenia un projecte personal i empresarial i individual. I alguns d'ells estaven recolzats en les terrasses. En tot cas, per acabar, agrair el to del debat. M'ha agradat molt el to del debat. I també agrair, finalment, tots els grups polítics que donen suport a aquesta transició.

Gràcies, senyor alcalde. És una modificació molt puntual d'alguns articles de la Carta Municipal, el 45, 47, 48 i 49, i la finalitat és adequar el redactat de l'any 88 a diferents modificacions normatives que s'han produït els últims 25 anys. I la disposició adicional el que proposa és incloure un redactat que vol donar més seguretat jurídica als processos de descentralització que fa el mateix Ajuntament de Barcelona per mitjà de les seves societats mercantils en relació a la gestió dels processos de licitació i d'adjudicació. I així també com la gestió de seguiment i la supervisió integral de l'execució dels contractes. Bona part d'aquestes modificacions afecten a posar l'adjectiu local a les societats mercantils, segons el redactat que es va fer amb el seu moment, demanar o explicitar que les societats mercantils poden fer gestió d'encàrrecs a compte de l'Ajuntament i l'altra és incorporar el concepte de supervisió continua a les societats mercantils de l'Ajuntament o a les entitats que van vinculades. I, finalment, també poder fer processos de licitació d'una forma descentralitzada, com pot ser en el cas de VIMSA, que és un instrument que nosaltres estem utilitzant. És aquesta modificació. El procés de la modificació de la carta normalment és que l'Ajuntament de Barcelona, amb el seu ple, pren la decisió de les modificacions puntuals en termes legislatius. Posteriorment es planteja a la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament que inicia el tràmit del projecte, el qual finalment l'envia al Parlament de Catalunya per fer la modificació al Parlament de Catalunya. A l'última reunió amb el Govern de la Generalitat en el marc de la Comissió Mixta ja es va manifestar aquesta voluntat i es va acordar aquest procés. Moltes gràcies.

Molt ràpidament agrair a tots els grups el suport. Crec que fem una modificació molt puntual, però que és important que el doctor que ha seguretat jurídica i supervisió continua, que és un element molt important, i recullo les consideracions fetes sobre fer una modificació més puntual.

Moltes gràcies. En primer lloc, les medalles d'ord al meri científic són un reconeixement i són un reconeixement a la trajectòria de diferents persones que treballen en favor de la ciutat. El reconeixement com a concepte ja existia en les antigues civilitzacions. Tant els egipcis com els romans reconeixien la gent i a vegades ens hem de preguntar per què ho fem. Què implica un reconeixement? Un reconeixement implica, és una combinació entre un agraïment, un agraïment profund per part de la ciutat, i també perquè és una persona que ha fet una contribució especial en un àmbit determinat, però també és una inspiració i és identificar una persona com una inspiració i com un estímul. En l'actual societat tothom parla d'influencers, jo parlo d'inspiració i estímul que una persona com el Mas Colell ens ha portat a nosaltres, més enllà de tota l'activitat que ha fet i que el senyor Trias l'ha dit d'una forma molt clara. Ara bé, jo voldria introduir dues coses en el tema del Mas Colell. És una persona que ha tractat en el camp de la ciència, les universitats, la innovació, la recerca i, si se'n permet, també en la política. perquè sovint tampoc reconeixem suficientment l'activitat que han fet persones que tenen la capacitat de fer política però també poder desenvolupar una activitat acadèmica. I jo recordo una paraula que ell va dir, que la ciència és la seva dèria, bàsicament. i que expressava una certesa que en bona part comparteixo. L'evidència internacional, em diu, paraules d'ell, que pot ser una gran palanca de l'economia la possibilitat de treballar dins l'àmbit de la ciència. Jo crec que és un reconeixement que la ciutat fa amb un notable, o un humanot, com deia en Josep Pla.

Senyor alcalde, comparteixo les paraules del senyor Trias, però probablement les tres persones que avui aquest Ajuntament els dona la medalla del mèrit a la ciència, totes tenen, malgrat trajectòries diferents, algunes característiques que comparteixen. Al meu entendre, aquestes característiques serien la solvència, la constància, la visió estratègica, el rigor i probablement, com deia el senyor Maragall, la capacitat de creació amb tot el que això implica, de macenatge i també de buscar... Reivindicaria amb el cas de Lluís Tornet dues coses. Primer, que és un bergadà que viu a Barcelona. Ell es considera de berga, a part de volataire, que és un altre element que li dona certa humanitat. És un entusiasta i, a més, té una gran passió per explorar, perquè és una persona curiosa, que és una de les coses que en aquesta societat necessitem en aquests moments. I també entén que la seva recerca va vinculada que tingui un impacte clar en la societat. L'impuls de l'Institut de Ciències Fotòniques probablement és gràcies a molta gent, però hi ha un element del lluç-tornet que és molt característic. És un institut que té capacitat de competir globalment i no ho va fer contractant grans investigadors, sinó apostant per gent jove. Ha fet créixer investigadors joves que han pogut créixer allà dintre i al mateix temps que ha crescut allà dintre, amb alguna cosa apostat per una nova generació, ha fet créixer pròpiament el mateix institut. Com deia, és una persona curiosa i aquest reconeixement el que fa el dia d'avui és que la societat entengui la ciència com un element que pot ajudar amb els reptes que la mateixa societat té. Gràcies.

Moltes gràcies, senyor alcalde. Reforçar la relació de la ciència i la ciutat crec que és una de les tasques que tenim i que hem de treballar tots per entendre més bé i per millorar la nostra activitat econòmica i per entendre més bé i donar resposta als problemes socials que ens enfrontem. Hem parlat amb les tres persones de creació, de compromís, de solvència, de constància, de compromís, de curiositat. Jo crec que en aquest cas, ho ha dit el senyor Trias, la paraula que defineix més clarament la Mercè Boade és humanisme. Hi ha una cita que ella va fer un dia que explicava... per què es va dedicar al camp de les infermetats i de les demències, i en especial de la malaltia d'Alzheimer. Que aquest sí que coneixem i entenem perfectament l'impacte que té amb la societat. I ell va dir que m'interessa treballar en allò que als altres no els agrada. Va fer aquesta expressió. I també va dir que li va cridar l'atenció, la demència, pel seu sentit humanístic, que a la gent no li feia cas i ni a la societat pròpiament hi havia molt poca investigació. Crec que avui el que fem també amb la Mercè Boada, amb la doctora Boada, els tres són doctors i són doctors que tenen com a element principal de compromís millorar la societat i crear dins de la societat i solucionar grans impactes que la societat en aquests moments té. La Mercè Boada crec que també és una d'aquestes persones que s'ho mereix i que ens dona una lliçó amb la seva activitat.

Gràcies, senyor alcalde. L'objecte d'aquest pla és regular noves activitats complementàries en l'ús de l'aparcament, però no hi ha una modificació principal respecte a l'ús de l'aparcament. Probablement el primer que ens hem de demanar és per què és necessari aquesta modificació. I bàsicament és necessari per dos elements. El primer per anticipar-nos a problemes futurs en l'ús de l'espai públic, derivats de l'increment dels serveis urbans i de la distribució urbana de mercaderies. I en segon lloc per avançar en la idea dels aparcaments com a prestadors de serveis, més enllà de la seva utilització actual com a contenidors de vehicles de quatre robes. Les noves activitats s'admeten en aparcaments amb subsol de sistemes públics i de zones privades i no més en els de rotació amb un mínim de 40 places. S'admeten activitats que actualment podien realitzar-se en l'espai públic, relacionades amb la DUM, la compra de petits productes, màquines vending, recàrrega de vehicles, instal·lacions complementàries de serveis, etc. També en l'àmbit de l'amaguetza matxa i distribució, es permetran estacions de repardiment, unitats de DUM... i evidentment és una modificació mínima, no és una modificació substancial. Si volguéssim una modificació més estructural, caldria una modificació del Pla General Metropolità. Per aquesta raó només s'accepta que es dediqui a activitats complementàries l'espai de 10 places en cada un dels aparcaments sempre i quan tinguin un mínim de 40 places de rotació. S'han respost 6 al·legacions presentades i s'han estimat parcialment 5 d'aquestes al·legacions que feien referència a diversos aspectes tècnics I també hem explicat que estem plantejant una modificació per regular les activitats complementàries. Per aquesta raó sol·licitem el vot favorable de tots els grups.

Aquesta és una modificació del Pla General Metropolità que ens permet regulitzar i endreçar una zona important del Fort Piang, que té actualment usos veïnals molt necessaris per l'Eixample i també per la ciutat. Amb el prenejament el que fem és consolidar un equipament, el parc de neteja i habitatges, i incorporem un nou equipament esportiu i ampliem la superfície verd i posem ordre també al carrer Ribes. Aquesta modificació ens permet regularitzar i endreçar, com deia abans, una son important del Fort Piang, amb un planejament que consolidem a l'equipament, el parc de neteja i els habitatges, i es tracta d'un planejament d'àmbit discontinu, la part més important de la qual està al nord del carrer Marina i en confluència amb l'Ibell. El front de l'Ibell en aquests moments té tres edificacions diferents. El xanfrag en compte amb edificis d'habitatge, la part intermitja on hi ha unes naus que actualment estan llogades per l'Ajuntament, els serveis de neteja i el que normalment diem l'equipament de la Casa Groga. El que fa al planejament, actualment tot ell que està afectat de zona verda, actualment la qualificació que té és de zona verda, reconeix aquest front en capacitat edificable. D'acord amb el que haureu el PGM, baixa més 5 i pel que fa als habitatges preveu que puguin esgotar edificabilitat amb una actuació de dotació i els equipaments queden regulats també amb un màxim de planta baixa més 5. Els serveis de neteja que són part al sud de l'àmbit passaran al subsol i l'espai en superfície quedaria com a espai públic. La compensació de la zona verda, perquè estem fent una qualificació de zona verda d'equipaments i habitatge, es rezarà en aquest cas, queda compensada per la carretera de Ribes, que és un espai que de facto ja és espai públic, però té qualificació d'equipament i, per tant, quedaria compensada la part dels sols en aquest segon àmbit. Per això demanaríem el vot favorable dels grups.

Gràcies, alcalde. Avancem que amb aquesta proposta ens abstindrem. I ens abstindrem perquè en part de la proposta hi estem d'acord, però la proposta oblida algunes coses. La història és innegable i l'impuls a les polítiques de memòria democràtica s'ha convertit en un deure moral. Com viu Irene Vallejo, les guerres s'obliden i tan sols els poemes queden. I la qual cosa fa que és indispensable enfortir i neutralitzar l'úbit i evitar la repetició d'uns hipòsits i d'uns episodis tràgics per part de la història. Però també jo crec que val la pena avui que recordem que la conquesta i la consolidació de la democràcia a Espanya ha estat la fit històrica més significativa per part de la societat, sigui aquesta Barcelona, sigui Espanya o sigui Catalunya, i que ha permès deixar enrere el passat fosc. Certament, no el podem oblidar, però l'ha deixat al darrere, el qual alguns ens volen tornar a aportar. Ara bé, l'oblit no és una opció per a la democràcia, i compartim algunes de les expressions que avui s'han dit. Per això voldríem començar pel començament del segon punt respecte al faristol. Ja els hi manifestem que el faristol de la via Lletana està en fase de restauració, ja va patir danys vandàlics, i en els propers dies es procedirà a la seva recol·locació. En relació al primer punt, ha fet referència al regidor Maragall. La setmana passada es va investir al Congrés dels Diputats al president Sánchez com a president del Govern, amb un acord que, sincerament, cadascú pot valorar de la forma que estimi oportuna dins el que és el fraccionament d'aquesta corporació. Perquè és un punt de vista de Catalunya, crec, sincerament, que és un acord realment positiu. Justament aquest acord d'investidura amb Esquerra Republicana, que no és entre institucions, es pacta la constitució d'una comissió entre Govern de l'Estat i Generalitat per estudiar la situació dels immobles de l'Estat, que a més majoritàriament estan a la ciutat de Barcelona. D'entrada, esperem que en aquesta comissió hi hagi representat també el Govern de Barcelona, perquè és el lloc on hi ha més immobles. I el text en si mateix no diu res de passar a la titularitat. Parla de la constitució d'una comissió entre el govern de l'Estat i la Generalitat amb l'objectiu d'estudiar la situació dels immobles titularit de l'Estat, cosa que aquest govern també té interès, i a desenvolupar un treball conjunt d'optimització del parc immobiliari entre les dues administracions per posar-ho al servei de polítiques públiques i activitats de la Generalitat sempre en el marc de la millora de l'interès general i la millora del servei públic, no? Per altra part, si volem discutir també del trasllat de cert patrimoni de l'Estat a la Generalitat, també seria positiu que s'hagués constituït la comissió entre Estat, Generalitat i Ajuntament que no es reuneix des de l'any 2011. i que esperem que el primer trimestre del 24 puguem tenir ja directament aquesta reunió. Parlem d'un edifici que actualment té un ús, que pot agradar més o menys, però que és un ús. I és un ús que és bàsicament els cossos, i que l'utilitzen els cossos de seguretat de l'Estat, que formen part d'un estat de dret democràtic.

Sí, li avanço, regidora Vila, que acceptarem el PREC, perquè en aquests moments qualsevol tema que afecti el debat d'infraestructures al voltant de l'aigua, crec que el primer que hem de fer és tenir una actitud positiva i considerar-ho i en aquest cas acceptar-ho. Barcelona jo crec que en aquests moments està tenint una situació de la sequera que ens obliga a fer inversions importants i també, per altra part, si se'm permet, avui dia tenim bastanta sort d'haver fet la inversió de la desalanització que ho va fer el govern de la Generalitat en l'època Montilla i també tots els processos d'aigua regenerada. Probablement això no serà suficient i el debat que planteja vostè, més que el debat de la millora de la infraestructura de l'aigua freàtica, també serà molt important. Avui disposa Barcelona de 100 quilòmetres de xarxa d'aigua freàtica, 30 dipòsits, 30 box d'incendi i el Pla de Manteniment Integral, englobat en el Pla Andressa, determina que faríem una inversió d'uns 14 milions d'euros executant els propers 4 anys. 5 es destinaran 9 sistemes i 9,4 milions a ampliar la xarxa freàtica existent. Aquests dos plans tenen objectiu d'ampliar el consum d'aigua freàtica en relació a l'aigua potable de les zones més demandades de rec. I, evidentment, amb les limitacions que ens podrà el decret de la Generalitat, tindrem que fer un esforç encara més gran per intentar utilitzar aigua regenerada i també l'aigua freàtica. Complementàriament, en el pla d'inversions municipal, s'han previst 9 milions d'euros que es destinaran a la renovació de les xarxes de REC, amb l'incorporador de sistemes també bastant més eficients. L'únic que en aquests moments, i m'ofereixo discutir-ho més endavant, és respecte al termini que planteja aquest PREC, que és un mes. En aquests moments, 20 s'està elaborant el calendari i no veiem clar que en un mes ho podem facilitar. Però, en tot cas, com que compartim l'objectiu final, acceptem el PREC.

Endavant. Acceptem el PREC sobre la base del que planteja el PREC, i el PREC planteja que l'Ajuntament... pugui arribar a participar en el procés de desconvocatòria de vaga. Des d'aquest punt de vista, coincidim, senyor regidor, amb que el Bicing és un dels serveis de bicicleta compartida de referència al món. Té unes activitats realment rècord en aquests moments. Els dies feiners regista 60.000 viatges, en pics de 66.000, un 33% més que l'any 2009. El servei ja té més de 147.000 usuaris i l'any vinent incorporem 1.000 bicicletes i també 74 noves estacions. Per tant, li dic sincerament que estem donant resposta al creixement de la demanda dels uruaris i a l'increment d'intensitat de l'ús del servei. Això va ser un concurs públic amb el qual es van fer les valoracions necessàries i, lògicament, estarem en contacte amb la companyia a través de DSM perquè compleixi les obligacions pròpiament del concurs. Però concretament el que és el PREC, el PREC no parla de vicing, el PREC parla de la vaga que es va produir. La vaga es va convocar la setmana passada, es va produir en un procés de negociació col·lectiva entre l'empresa Pedalem i els treballadors del servei de vicing, es havia estat negociant, no es havia arribat a un acord i es tracta d'una negociació entre empresa i treballadors, tot i que l'Ajuntament, a través de BCM, ha anat acompanyant en aquest procés. La vaga es va desconvocar el dimarts passat i des de dimecres al matí els treballadors s'han tornat a la feina i la vaga finalment ha durat una setmana. En tot cas, l'important és que el tema s'ha resolt, el servei a dia d'avui funciona i hi ha hagut un preacord, sobretot amb la base d'augments salarials entre el que són les pretensions dels treballadors i les pretensions pròpiament de l'empresa. I crec que aquest preacord genera un nou impuls de confiança entre el que són els treballadors que presten aquest servei de vising i la mateixa prestació de servei. Acceptem, doncs, el PREC en la mesura que s'ha resolt el conflicte i, lògicament, perquè és la nostra obligació, estarem a sobre de la companyia pel compliment dels objectius, sobretot en un servei que està tenint un èxit considerable i que és una referència dins el marc del món. Gràcies.

Molt bon dia, regidors i regidores. Avui estem aquí per fer la presentació i l'aprovació si s'escau de les ordenances fiscals de l'Ajuntament de Barcelona pel 2024. No faré una presentació exhaustiva perquè coneixen les ordenances a través de la Comissió d'Economia i Agenda que vàrem realitzar i també per la documentació que se'ls ha fet arribar. Però voldria precisar d'aquestes ordenances quatre idees clau. La primera, no hi ha pressió fiscal pels ciutadans de Barcelona i les ciutadanes de Barcelona. Les ordenances no plantegen cap mena de pressió fiscal. La cosa m'estranyaria el perquè es podria provocar un bon negatiu. Segon tema... hi ha un increment de les ordenances fiscals a l'impost i el recàrrec de turisme i, bàsicament, a dos elements del turisme que crec que tenim un cert acord en general, que és els apartaments turístics, l'efecte que fa amb la política d'habitatge i el que són els creuers que estan menys de 12 hores. I aquí es fa un increment impositiu important, bàsicament perquè puguin col·laborar amb els costos de la mateixa ciutat. Introduïm també una bonificació fiscal per estimular les noves inversions a la ciutat, sobretot aquelles inversions que venen determinades per companyies que es volen instal·lar a Barcelona per l'àmbit de la recerca. Amb la voluntat que contribueixin també amb la diversificació econòmica de la ciutat, però també amb la millora dels salaris on la seva comptabilitat no recaigui única i exclusivament amb baixos costos laborals i precàries condicions. No veig per què es hauria de negar el vot a aquesta bonificació. I, finalment, el tema de les terrasses, que és l'utilització de l'espai públic. El que intentem fer amb les terrasses i amb l'acord fet amb el gremi és intentar superar un escenari d'excepcionalitat aplicant una fórmula de progressivitat raonable i mantenint l'arquitectura d'una ordenança que estava ben plantejada però que no es va arribar a aplicar mai i que ningú ha volgut resoldre fins al dia d'avui. I aquesta ordenança de terrasses també voldria recordar que no afecta únic i exclusivament activitats de terrasses vinculades al turisme, sinó que afecta a famílies. A famílies que tenen un bar i que tenen dos o tres terrasses. És a dir, aquesta és la proposta que fa aquest Ajuntament i que demano la seva aprovació.

Avui jo crec que ens trobem tots en un d'aquells escenaris que un ha de triar entre l'ètica de la convicció i l'ètica de la responsabilitat. I alguns avui han triat renunciar a la seva convicció i reduir bastant la seva responsabilitat. Crec que la ciutadania de Barcelona espera de tots plegats un cert exercici de responsabilitat en benefici de la ciutat i no que ens enroquem en posicions maximalistes que no ens permeten avançar. Malgrat el que diuen, hem estat la mà amb tothom, hem volgut parlar amb tothom, evidentment defensant la nostra posició i evidentment assumint les responsabilitats de les decisions que hem de prendre i dels acords que hem de prendre. I aquesta voluntat de diàleg per part nostra està intacta. Avui no s'acaba res. Avui tot torna a començar. Però la voluntat d'acord ha de ser recíproca i s'ha de fer tangible des de l'aportació constructiva i no des de l'amenaça que a vegades s'ha produït i des de l'exigència. És evident que el seu posicionament avui no és un vot a les ordenances, és un vot a mirament polític. És un vot que busca pressionar un govern perquè dues forces polítiques volen formar part de la governança del mateix. Una que planteja una reducció del 2% i l'altra que planteja un increment fiscal del 13%. L'escenari de fragmentació electoral que expressa la diversitat de la ciutat, nosaltres som expressió de la ciutat, ens condemna entendre's uns i els altres, i amb uns i amb els altres, sense cap mena d'exclusió. Ens necessitem arreu aquí i arreu també. Ara bé, aquest és un govern progressista, fa un pressupost progressista, planteja unes ordenances progressistes que crec que bona part de vostès estarien disposats a votar i estem a la mà tothom. I tindrem conversacions en un futur, però a partir d'una clara predisposió sincera a arribar a acords i entesa. Malgrat el vot negatiu de vostès, vull agrair les converses que hem tingut. A Junts els vull agrair des de la comprensió del seu dol. perquè estan dolguts i des d'aquesta comprensió els vull agrair la possibilitat de diàleg. Ara li vull plantejar, senyor Tremoso, dues coses. Primer, a mi m'agrada molt que parli sempre de la socialdemocràcia alemana com a element referencial, analitzi ben bé què està passant a Hamburg i Berlín i veuran que no hi ha una reducció fiscal i veurà què és el que està plantejant la Unió Europea en termes de fiscalitat a dia d'avui. I per altra part, jo crec que l'alcalde Collboni va plantejar una cosa clara. Mantenir el 75% seria acord amb el gremi. Hi ha acord amb el gremi. I permeti'm dir també que el gremi pot representar grans companyies però representa autònoms, representa famílies. I els hi tindrem d'explicar a ells perquè avui una decisió que no és de ciutat els comportarà un increment fiscal que ningú d'aquí ha implantat mai dins el que és l'espai públic. I també dins l'espai públic, i ja acabant. Si la referència de l'espai públic com a valor té una referència que és la recaptació fiscal que genera, senyor Martí, vostè en vuit anys com a gerent i com a i com a representant o com a responsable del pressupost d'aquesta ciutat, va recaptar 27 milions. Durant els propers vuit anys, si agafem aquesta mesura, que pot ser discutible, aquest Ajuntament cobraria entre 45 i 50 milions d'euros. I després, ja acabant, és evident, com deia abans, que el seu posicionament no és un posicionament clarament del que són els interessos de la ciutat. Voldria acabar també que Esquerra Republicana ens parla d'un model de ciutat i ens parla alguns dels seus components, a vegades, que si aquestes ordenances no són d'Esquerra no ens votaran, quan fa 120 dies vostès estaven pactant amb Junts. I parlen d'un model de ciutat genèric quan vostès en cap moment han plantejat cap tipus de proposta. Malgrat això, jo li agraeixo al senyor Castellana el diàleg que hem tingut, que jo crec que ha estat constrictiu. I finalment, amb Barcelona en Comú, des de la perplexitat, tinc la sensació que són víctimes d'un excés de sobreactuació, d'una mena d'excitació estèril que els fa perdre el sentit de la responsabilitat i sovint també de la mesura. Crec que ja han... Hem, també, tingut prou mesos per entendre els resultats electorals. Repeteixen tot el dia que volen un acord d'esquerres per governar la ciutat, atrevint-se a vegades funcions de portaveu d'altres forces polítiques que no els correspon, per cert, és a dir, que tenen la seva veu i tenen pròpiament els seus processos. L'alcaldessa Colau, regidora Colau, va dir un dia en aquesta saló de plens que els acords no cauen del cel. I jo estic totalment convençut i estic d'acord amb aquesta sentència. Però tampoc cauen del cel en les formacions polítiques que volen participar de la governança d'aquesta ciutat. Nosaltres obrirem sense cap mena de dubte al grup de Junts formalment la possibilitat de diàleg, debat i acord. Ample, sense exclusions. I també farem això amb Barcelona en comú, perquè és la nostra obligació. I també la resta de partits polítics. Com deia abans, els acords no cauen del cel, però no cauen del cel per part de ningú. Gràcies.

Senyor Baix, 22 segons. Sí. Una estranya soledat quan tenim dos grups polítics que un amb un menys dos i l'altre amb un més tres, 13, volen formar part de la governança. Obrirem converses, com he dit anteriorment, però ho tindrem que plantejar en un àmbit en què la política, evidentment, requereix passió i a vegades sobra passió. Requereix responsabilitat i jo he trobat manca de responsabilitat avui. Requereix mesura i alguns no tenen mesura i li sobra arrogància i requereix convicció i la convicció és coherència. Avui no acaba res, avui comença tot.

Avanço que estem d'acord amb aquesta proposta de derogar la nomenada Golden Visa, que va impulsar el govern del paper de Mariano Rajoy, i bàsicament pels següents arguments. Primer, perquè no té un impacte real en l'economia, no és una inversió de caràcter productiu, sinó que pot ser clarament de caràcter especulatiu, que genera impacte negatiu en el mercat de l'habitatge sense generar cap impacte positiu en l'ocupació o en l'indústria. Perquè certament un pot tenir un talent o una persona que la portem d'altres països perquè pugui desenvolupar la seva activitat econòmica a la ciutat de Barcelona, però no necessàriament ha d'obtenir el permís de residència per la compra d'un actiu de la ciutat. Ho pot obtenir senzillament a través del seu propi contracte de treball que li pot oferir una arquitectura de residència dins el que és Barcelona i dins el que és l'estat espanyol. Per altra part, aquesta Golden Visa pot donar lloc a pràctiques especulatives i a la gentrificació dels barris de la ciutat. I l'últim element que crec que és important és que no hi ha una traçabilitat necessàriament a l'origen dels diners, malgrat que és veritat que les entitats financeres intenten posar el màxim de controls quan parlem de traçabilitat econòmica dels habitatges. més que dels habitatges, la transferència econòmica de les transaccions que es puguin produir amb actius immobles. Moltes d'elles poden ser comprades per diners d'origen il·lícit o no existeix cap control ni exigeix cap justificant clarament. I la majoria dels països europeus que tenien aquest tipus de permís de residència, Portugal, Grècia i Irlanda, o l'han derogat o l'han endurit. No necessàriament l'han derogat, però sí que l'han endurit les seves condicions d'una forma important. I, per altra part, la Comissió Europea també s'ha pronunciat en contra. En definitiva, la Golden Visa provoca que el preu de l'habitatge creixi, ja que l'encariment de l'habitatge, derivat de la incorporació de l'oferta de gens amb mal poder adquisitiu, disposats a invertir mobles per sobre del preu del mercat, afecta directament a la capacitat adquisitiva de les rendes mitjanes i baixes. Per tot això, votarem a favor. I, finalment, s'ha de modificar el tauler quan parlem de política d'habitatge. Avui teníem una oportunitat, l'han desaprofitat.

Les bonificacions d'IBI a les famílies numeroses són probablement l'element fiscal que intenta fomentar el que és l'increment de la natalitat. Són unes bonificacions que van des del 80% per rendes fins a 30.000 euros i d'un 5% fins a rendes de 90.000. I, òbviament, dins de l'àmbit de preu públic, de diferents serveis que presta la ciutat de Barcelona, tard o d'hora tenia que passar això, ha passat ara en aquests moments, a la ciutat de Barcelona també, òbviament, hi ha elements vinculats a l'existència de famílies numeroses amb les quals poden tenir un incentiu des del punt de vista dels preus dels serveis.

Sí, bon dia a tots i a totes. Avui presentem per la seva aprovació el compte general de l'Ajuntament i del conjunt del grup municipal corresponent a l'exercici 20-24, un exercici que es va tancar amb superàvit i que és el primer exercici en què tornen a recuperar-se per part de l'administració pública el que són la llei d'estabilitat pressupostària i els requeriments d'aquesta llei d'estabilitat pressupostària. Aquest procés d'aprovació de Compte General va començar el mes de maig amb la primera reunió de la Comissió Especial de Comptes i culmina avui amb el seu tractament al plenari. En els darrers mesos s'ha anat habilitant per part dels equips de la gerència d'economia un període de revisió d'expedients i de petició d'informació per part dels luts municipals on l'equip de gerència de pressupostos va facilitar la informació demanada sempre que les peticions tinguessin criteris d'inscripció temporal i que formessin part del contingut del Compte General. En total es van presentar 132 al·legacions, en les quals es van acceptar 70, en la seva totalitat 34 parcialment, mentre que 28 es van rebutjar. Una part d'aquestes al·legacions anaven en la línia de reduir la contractació menor i les subvencions directes, un objectiu que comparteix aquest govern i el que ha anat treballant al darrers anys. El quadre resum de les respostes d'una dels escrits presentats pels municipals s'inclina al·legacions, observacions i consideracions. S'han anat presentant per part de Junts per Barcelona, es van presentar 87 al·legacions, Barcelona en Comú 9, Esquerra Republicana 15, Partit Popular 21, en total, com feia referència, 132. Voldria recordar als grups que l'aprovació del compte general és una obligació legal que té l'Ajuntament i en la qual no es valora la gestió política dels recursos, que normalment ve refrendada per l'aprovació o no aprovació del pressupost. En aquest cas es valora la gestió tècnica d'aquest i agraeixo en aquest cas la feina de la gerència de pressupostos en aquest procés. Així mateix, fem amb el debat conjuntament, malgrat que no és objecte de votació, referència a l'informe d'intervenció municipal, que valora l'opinió positiva als comptes i confirmen que l'equip de gerència pren nota, lògicament, de les recomanacions i treballar en les millores comptables. L'informe de l'interventor és positiu i s'ha fet conjuntament i amb el suport d'Ens-en-Lau. És un informe favorable, lògicament, en recomanacions... i que, com deia i com feia referència anteriorment, seran incorporades dins l'equip de gerents. Els demanem, doncs, el seu punt favorable.

Ja els vaig reiterar la Comissió d'Economia, ho he intentat fer avui novament, però vostès volen introduir valoracions polítiques a un acte merament tècnic, merament comptable, i és si realment la despesa s'ha incorporat d'una forma adequada. I jo crec que això és el que avui debatim aquí. I això és el que debateix també o incorpora també l'informe d'intervenció que valora favorablement, amb unes recomanacions, els àmbits de gestió. Si volen debatre de temes de transparència, els recordo que l'Ajuntament de Barcelona tenen també la web de transparència. Per cert, és el número 4 d'Espanya, bastant per sobre d'alguns ajuntaments que en aquests moments el portaveu del PP fa referència de transparència. Jo crec que això és important. I respecte a alguns temes que jo no hi vull entrar, però ja que vostès insisteixen, insistirem. Crec que els elements objectius respecte a quina és la despesa de publicitat que fa un ajuntament van vinculats normalment a quin és el volum de pressupost que té l'ajuntament. I si agafem això, i agafem lògicament també allò que té a veure amb la televisió o amb BTV, que vol que els digui amb els senyors de comuns, l'any 2021 el percentatge que vostès invertien, perquè no dic jo que sigui una despesa, era un 1% del pressupost. L'any 2022 era un 0,8% del pressupost. I el mandat 2023 va ser un 0,8% del pressupost. I el mandat del 2024, aquest pressupost, bàsicament estem parlant d'un 0,9%. No estem tan lluny de tot això. De totes formes, crec que no vull introduir més debat polític respecte a un tema que el que requereix i és obligació legal és la seva aprovació i portar-ho. Valoro positivament l'abstenció perquè crec que és tècnica i don recorregut aquest informe i en tot cas els digreixo les seves posicions malgrat que no les comparteixo.

Sí, portem avui un suplement de crèdit, però en realitat el que fem és incorporar el superàvit de l'Ajuntament de l'exercici 2024 a una reducció de deute d'aquest Ajuntament. Portem aquest expedient com a conseqüència de la reactivació de les regles fiscals de l'exercici 2024. Ja els amenso que en un context de necessitats socials urgents, com l'habitatge o la lluita contra la desigualtat, voldríem, com a govern, utilitzar aquests recursos per a polítiques de despesa o d'inversió. I com sabem, la llei orgànica del 2 del 2012 d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera ens obliga que el superàvit consolidat de l'exercici 2024, que són concretament els 37.349.000 euros, s'hagi de destinar forçosament a l'amortització anticipada d'aquest deute. L'any 24, la capacitat de finançament de la corporació local ascendeix a 37.349.107 euros i és aquest import el que s'ha de destinar a reduir deute. Reduirem aquest deute d'una operació de crèdit que es va signar en el seu moment al Banco de Valbiscalla de 70 milions amb el qual cosa és un préstec que a dia d'avui té pendent un saldo de 46,7 i el que farem serà amortitzar aquest préstec amb el qual cosa el rati d'aquest deute serà de 9,3 milions d'euros. A través de Mayors for Housing, l'Ajuntament de Barcelona ja ha traslladat a la Unió Europea la necessitat d'excloure la inversió en habitatge del compliment de les regles fiscals. Els demano el seu vot favorable, som molt conscients, sent molt conscient que probablement vostès com nosaltres estarien més còmodes destinant aquests recursos a polítiques socials o d'inversió. Gràcies.

Ponent, 27 segons. Sí, no, bàsicament, primer, agrair les posicions d'abstenció, perquè jo crec que són posicions constructives pel compliment d'una llei d'una normativa. Recordar que aquest és el primer exercici que no hi ha en les regles fiscals, el segon exercici d'aquest govern amb superàvit, i que aquest superàvit és menys de l'1% del pressupost municipal. És a dir, que el nivell d'ajust que en termes polítics i tècnics estem fent és important. En tot cas, agrair les posicions d'abstenció perquè crec que són constructives. Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies, president. Aquest expedient, bàsicament el que proposem ara és fer una modificació de crèdit per disposar o per dotar la despesa social que executa l'Institut Municipal de Serveis Socials per un import de 13,7 milions d'euros. Despeses que entenem que són inajornables que es van proposar dotar el plenari del Consell Municipal del mes de juny. Com es va explicar individualment a cada grup i es va aportar l'aprovació de l'expedient a la comissió de plenari del mes de juny respecte als serveis que els detallaré posteriorment, s'ha fet una previsió de tancament el 31 de desembre del 2025 en base a l'execució de la despesa del que seria el primer quatrimestre de l'any i partint del pressupost definitiu de juny del 2025. El crèdit previst a les aplicacions pressupostàries seria insuficient i no pot ser objecte d'ampliació. Per aquest motiu es sol·licita una major aportació per part de l'Ajuntament de 13,7 milions per fer front a les següents despeses. 6,5 milions al Fons de la Infància per incrementar-la i arribar fins a 14,5 milions, 500.000 euros a centres oberts i serveis de socioeducatius i 6,7 milions per ajuts d'autonomia per la sortida dels usuaris del servei d'ajutament temporal urgent. El finançament d'aquesta modificació és a través del romanent líquid de tesoreria per a despeses generals que es va tancar el 2024 per un import de 200,7 milions d'euros i per tant tenim fons suficients per atendre aquesta modificació. Els demanaria el seu vot favorable. Gràcies.

Nosaltres també s'estanem.

Sí, molt ràpidament agrair les vots favorables i les abstencions. Com deia abans, jo crec que són posicions constructives i com que ha aparegut la paraula retallada, li vull deixar bastant clar que no hi ha hagut cap tipus de retallada dins de l'àmbit de serveis socials. Crec que aquesta sospita, com a mínim, tinc l'obligació de deixar-la bastant clara que no existeix. Moltes gràcies per les posicions de vots favorables i abstencions.

Sí, l'IMAP eleva al ple de l'Ajuntament la sol·licitud de constitució d'un crèdit del Banc Europeu d'Inversions per al finançament de nou promocions d'habitatge per una quantia màxima de 113 milions d'euros. L'aprogació plenària és perceptiva per operacions de finançament a llarg termini dents dependents segons la llei reguladora de les agendes locals. Aquest contracte que s'anirà disposant en trams en funció de les necessitats permetrà la construcció de nou promocions amb un total de 641 habitatges destinats a lloguer social. Estem parlant del CAP Fort Pieng, Casernes de Sant Andreu, Trinitat Nova, Illa Nubiola, 22 Arroba, Teatre Atàlia o Casetes d'Encarnació, així com Bon Pastor i Antiga Clínica Quirona. El Crèdit es disposarà a partir de diferents desemborçaments en diversos trams o préstecs i les condicions financeres es aniran determinant en cada operació. Recordar que el 31 de desembre del 24 el saldo de l'IMAP són de 350 milions d'euros i es reparteix 64% banca pública i 36% banca comercial. Respecte a l'altre dictamen, bàsicament es prorroguen els imports inicials dels projectes del pressupost de l'IMAP, que no tenen prevista la finalització de l'exercici 24, i de les actuacions inversores a executar el 2025 per part d'aquestes entitats, hi ha tres promocions que es financen amb prèstecs hipotecaris per un import nominal important, que requereix, en aquest cas, que aquestes disposicions, a mesura que les promocions van avançant, es pugui disposar d'aquests imports, sumen el total de 8,3 milions d'euros. El que fem és disposar d'aquests diners del prèstec hipotecari per acabar Marina Prat Vermell, Trinitat Vella i Glòries Edificis. No acabar-ho tot, sinó crevar diferents tipus d'edificis. Atesa la situació de per repassupostària i per donar compliment a la llei d'agenda local, és perceptiva l'aprovació d'aquest expedient per part del plenari. Moltes gràcies.

Per part de la ponencia, 9 segons. Agrair els vots i les abstencions i deixar clar que no hi ha ninguna prioritat pels de fora. Certes mentides no es poden dir sense calicar-hi la cara de vergonya.

Moltes gràcies. Els dos dictaments, bàsicament, obeeixen a diferents acords que ha pres aquest Ajuntament en el passat. Al final del mandat, 2011-2015, l'alcalde Trias va signar un acord marc pel desenvolupament d'actuacions en matèria d'habitatge de protecció oficial, que ja venia d'un acord també previ de l'alcalde Areu. Derivat d'aquest acord, el març del 2015 s'aprova un conveni amb UGT per la promoció d'habitatges de protecció oficial. Aquest acord dona continuïtat, com hem fet referència anteriorment, a un conveni previs signat a l'any 2007, pel qual s'havien impulsat prop de 300 habitatges i 103 havien quedat pendents. Es va generar l'any 2015 una modificació respecte a les polítiques d'habitatge amb l'eliminació de la modalitat de venda, de la propietat dels habitatges de protecció oficial passant en aquest cas el dret de superfície. És a dir, el que plantejàvem en aquests moments és modificar el règim de cessió de venda o de propietat per un nou règim de dret de superfície. Arrel d'aquest canvi, l'UGT ha vingut reclamant fins i tot en via judicial el compliment d'aquest conveni de 2015 i el que intentem en aquest cas és arribar a un acord conjunt entre l'Ajuntament i el sindicat UGT. Considerem positiu incorporar tots els agents possibles per la promoció de l'habitatge, també en aquest cas UGT, i el que planteja l'acord és que incorporem... Perdoneu, el fruit d'aquesta voluntat d'arribar a l'acord, el que intentem plantejar en aquest acord és posar fi al procediment judicial. UGT renuncia a l'habitatge de protecció de propietat que es preveu en aquell conveni del 2025 i l'Ajuntament proposa la cessió de dos solars en dret de superfície per a la construcció d'un número aproximat de 150 habitatges. En aquest cas, parlem de drets que recauen en dues finques, una és al carrer Calcisó, 32-38, i a l'altra el carrer Lluit, 77-81, que els dos conjuntament són 150 habitatges per un termini de 75 anys i en caràcter gratuit. Gràcies.

Sí, bàsicament agrair els vots favorables i les abstencions i manifestar a la regidora de Junts que sí, que el que fem avui és ja el dret de superfície, ja és un document executiu. Lògicament, a partir d'aquí, per l'UGT ha de fer la seva promoció.

Sí, moltes gràcies. Aquest acord ve bàsicament d'un acord que es va prendre l'any 97. L'any 97 es va atorgar un dret de superfície a favor de la Universitat Pompeu Fabra respecte a la finca del carrer Wellington 14-100. L'any 19 es signen diferents protocols i convenis entre institucions i administracions que permeten donar impuls al projecte de Ciutat del Coneixement. i des d'aquest moment fins avui s'han anat produint diferents operacions urbanístiques patrimonials i també sessions de dret de superfície sobre aquesta finca que és de 45.400 metres quadrats i que està centrat en la medicina de precisió, biodiversitat i benestar de la societat. El Jurelba 2021, la Comissió d'Economia i Agenda del Plenari Municipal, va aprovar la transmissió per part de l'UPF d'aquell dret de superfície a favor del BIST, el Barcelona Institute of Science and Technology, de la part del seu dret que correspon a 22.000 metres quadrats. Durant el procés de definició i concreció del projecte i també del seu finançament, es va considerar més oportú que l'entitat part de recerca biomèdica podia ser més òptim per fer el procés de finançament d'aquest projecte. Avui el que fem és otorgar al Parc de Recerca Biomèdica un dret de superfície recordant també que el juny del 2025 el BIST, que fins ara era el que tenia aquest dret de superfície, va presentar formalment la documentació i la petició d'extinció del seu dret. El Consorci és el que en aquests moments serà encarregat del projecte i lògicament del seu finançament i de la seva construcció, però sense cap mena de dubte el vist ha de ser i serà una de les peces fonamentals respecte als continguts i també a la gestió pròpiament d'aquest centre de recerca. Es proposa l'otorgament d'un dret de superfície a favor del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona en caràcter gratuït per un període de 75 anys. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, president. Les ordenances fiscals són el mecanisme que determina la política fiscal de l'Ajuntament, però també representen una eina per reduir o modular algunes externalitats negatives que es produeixen a la ciutat. Els principals objectius de les ordenances fiscals del 2025 són els següents. En primer lloc, i d'una forma molt clara, no incrementar la pressió impositiva de la ciutadania. En segon lloc, seguir utilitzant la fiscalitat turística com a eina per gestionar el turisme, En tercer lloc, adaptar la fiscalitat ambiental i, finalment, la promoció econòmica a través d'incentius o bonificacions a empreses generadores d'oportunitat dins el mar de la ciutat. Amb la fiscalitat turística, la proposta que fem és incrementar el tipus diferenciat de l'IBI de l'1 a l'1, 0,8%, els immobles destinats a oci i hosteleria amb un valor catastral superior a 5,2 milions d'euros. En total, afectaria 233 béns immobles. Respecte a la zona bus, proposem canvis tarifaris en el permís diari d'abusos turístics i zones de gran afluència. Els canvis tarifaris suposaran un augment d'import diari mitjà per vehicle, passant de 20 euros diaris actuals als 80 euros diaris. Respecte a l'autonomia financera, els vices són béns no ordinaris en característiques especials de grans infraestructures i en el cas de Barcelona afecta bàsicament el port de Barcelona i algunes infraestructures com són terminals de creuers, de càrrega o activitats logístiques o energètiques. La proposta és incrementar de forma progressiva en tres anys fins arribar al màxim legal de tipus de l'U30, sigui en el 2025 el tipus del 006. Finalment, la Fiscalitat Ambiental plantegem una taxa de residus perquè s'adacui en tres anys aquesta taxa a les exigències de la llei 720-22 per tenir una taxa no deficitària. Estem parlant en el 2025 que el 73% de la ciutadania tindrà un increment entre 5 i 10 euros anuals en el rebut d'aquesta taxa. Amb Atracció d'Inversions plantegem bonificacions a diferents companyies que puguin generar llocs de treball i riquesa a la ciutat. l'impacte de la recaptació d'aquestes ordenances és aproximadament de 22,6 milions d'euros. Demano el seu vot favorable. Gràcies.

Té la paraula el... Moltes gràcies, president. Aquestes ordenances recullen aportacions dels junts municipals d'Esquerra Republicana i Barcelona en Comú i vull agrair als dos grups municipals la predisposició al diàleg, a la negociació i a l'acord. I tal com vaig dir i vaig treballar en la comissió de la setmana passada, soc plenament conscient que és una aprovació inicial a l'espera d'un acord definitiu dins el marc de les al·legacions perquè aquest sí, crec sincerament, que és una voluntat de diàleg i també de generació de confiança. Crec, sincerament, també que compartim la nostra preocupació per la gestió del turisme, reconeixent la seva importància. Compartim la necessitat de millorar el retorn social i donarem suport a la seva iniciativa per augmentar el marge fiscal amb el recàrrec fiscal dins el marc del Parlament de Catalunya. I també compartim el fet que els actius hotelers s'han incrementat d'una forma molt important i han de col·laborar més amb el que són les arques municipals i ja valorarem dins el marc de les al·legacions quin és el marge que pot tenir el tipus impositiu. I respecte a la taxa de residus, primer acceptarem en el marc de les al·legacions la proposta d'allargar el termini per arribar a la cobertura de la llei 722 i també la seva proposta vinculat a la necessitat que el turisme cobreixi més aquesta prestació de serveis. Senyora Janet Sanz, amb tot el carinyo del món, precisament avui parlar-me que nosaltres estem venuts als lobbies no és precisament el millor dia per fer aquesta expressió. Respecte a Junts i PP, els seus grups repeteixen en cada sessió que aquestes ordenances fiscals són l'asfixia fiscal per als barcelonins. Els hi diré quatre idees i quatre dades perquè els tinguin clars. Els vices afecten 130 béns. No afecta cap ciutadà i cap ciutadà paga aquest impost. Per cert, València, Algeciras, Cartagena i Les Palmes, el tipus impositiu és 1,30. I també l'aeroport Madrid-Barajas, el tipus impositiu és 1,14. Probablement aquestes ciutats tenen bastanta més voracitat que la que pot tenir Barcelona. I respecte als hotels, aquesta mesura no afecta hotels familiars, afecta bàsicament 203 hotels, 64 són fons d'inversió o societats patrimonials i 36% restant són corresponents a empreses operadores. Per cert, el tipus impositiu d'oci hotels a Madrid és l'1,35%, superior a l'1,08% que planteja aquestes ordenances. I per acabar, senyors de Vox, vostès tenen accés a tota la informació des d'un punt de vista legal. El que no li poden demanar aquests regidors és que treballi per vostè. Molt bé.

Sí, bon dia. L'Ajuntament de Barcelona és propietari del local número 2, situat a la planta baixa, de l'edifici del carrer Molini nº 110 i 112, cantonada en via Fabència, al barri de la Prosperitat del districte de Nou Barris. L'adquisió d'aquest immoble va venir motivada pels partits subscrits en el Conveni per la millora de la qualitat de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, formalitzat amb data 23 de juny del 2023, on es preveia la necessitat d'adequar un nou espai per tal de poder traslladar el cas Nou Barris. El local va ser adquirit per l'Ajuntament l'octubre del 23 per un valor de 458.000 euros i mitjançant escrit 24 de maig el 24 el director de Servei Català de la Salut va sol·licitar l'autorgament a favor del Servei Català de la Salut de la concessió demanial gratuïta del local situat al carrer Via Favència. Les condicions de la concessió són un termini de 50 anys amb una sessió gratuïta, amb un cànon gratuït i es proposa en tot cas l'aprovació d'aquesta concessió. Moltes gràcies.

La ponència té un minut. Sí, molt ràpidament. En primer lloc, felicitar la regidora Carmelló, que ens sembla que és la seva primera intervenció. Felicitats. I agrair els vots favorables i coincideixo amb algunes intervencions que s'han produït en el sentit que un centre d'assistència i seguiment de drogadependències com és aquest és un servei que afecta polítiques de persones vulnerables i com a tal crec que és positiu que tinguem aquestes posicions majoritàries dins el marc d'aquest ple. Moltes gràcies pels vots favorables.

Té la paraula el tir en baix. Sí, avancem que votarem favorablement a la proposta i, bàsicament, voldríem acompanyar-la amb tres reflexions. Primer, la tassa de residus, la de l'Ajuntament, no el que és la recollida que afecta l'àrea metropolitana, va vinculada al rebut de l'aigua i als consums, més de 6 metres cúbics, 12 metres cúbics, i també va vinculat a diferents preus, vinculat si és residencial o si és turisme. Perdó, si és residencial o és activitat comercial. Segon, bàsicament és perquè ho entenguem, d'on ve bàsicament la tassa, és a dir, que qui consumeix més aigua d'alguna forma és qui té un volum de tassa molt més elevada en termes de pressa fiscal. Segon, el turisme en parlem molt, el turisme és molt important per aquesta ciutat. però als anys 60 van entrar a Espanya un milió de turistes i tothom ho va celebrar fins i tot amb una cançó. Han passat escasament 60 anys i aquest any acabarà a Espanya amb 100 milions de turistes. I el turisme, l'única política pública que s'ha fet durant els últims 60 anys, tothom, fins i tot a Europa, i ho he repetit diverses vegades, és la demanda, és intentar aconseguir que vinguin turistes. Ara, les polítiques públiques han de ser diferents. El turisme té absolut molts beneficis a la ciutat de Barcelona, però també té alguns elements que nosaltres hem de saber gestionar, conjuntament amb el sector. I això vol dir que hem d'introduir algunes polítiques públiques. Algunes s'han introduït ja. El PUA ha estat una mesura positiva per intentar gestionar l'oferta del turisme. Com tot, pot ser perfeccionable, però ha estat una bona mesura. I la fiscalitat turística també. S'ha convertit en aquests moments en un dels ingressos més importants que té aquest Ajuntament i serveix per finançar seguretat, neteja i diferents elements. Parlo del recàrrec, no de l'impost, que d'alguna forma s'ha de fer una modificació substancial respecte a quin és finalment el seu ús. Ara, hi ha elements que no deixen de ser curiosos. Un hotel a dia d'avui està pagant una tassa comercial. Paga bé. I fins i tot està pagant en part amb els turistes. Però un apartament està pagant amb una tassa residencial quan té una activitat econòmica, un apartament turístic. Això ha de ser objecte d'estudi. Hem de veure com ho podem fer. Avui dia, amb aquesta llei i fins i tot amb la normativa pròpia que nosaltres tenim, no podem diferenciar un apartament turístic d'un residencial i d'una activitat econòmica i està pagant senzillament com si sigués una activitat residencial quan en realitat és una activitat econòmica. Nosaltres votarem a favor perquè compartim el sentit de la proposta i perquè creiem que val la pena que quan parlem d'aquest tipus de tasses hi hagi una certa reflexió i certs estudis a veure com podem impactar-ho. I finalment també ens comprometem a elaborar l'informe sobre el cost en la gestió del tractament de residus associat als turistes. Respecte a altres grups, abans hem fet el debat sobre les ordenances. Es posicionen en contra d'una taxa de residus a la ciutadina, es posicionen en contra d'aquesta proposta que pot ser una forma d'intentar buscar un finançament alternatiu i reduir una miqueta la pressió fiscal. Es posicionen en contra constantment. La pregunta és quin és el seu model. Jo m'ho pregunto. Quin model tenen? Més enllà de dir sí, no, no, no, no. No i que baixin les tasses i baixin els impostos. Quin model de política fiscal tenen quan parlem de tassa de residus? Jo no l'he sentit.

Gràcies. que l'alcalde i l'àmbit institucional representa el Consell General, però hi ha un Consell d'Administració que és el que pren absolutament les decisions. I s'han produït 270 esdeveniments amb 3 recintes i 16.000 expositors. Entenem i volem pensar que l'objectiu del seu projecte és assegurar que els agents que treballen a la Fira o a la Fira compleixen criteris mediambientals, socials i respecte als drets humans, i més concretament l'argumentació que m'ha posat sobre la taula en aquests moments respecte a la guerra de Gaza i les víctimes que hi ha a la guerra de Gaza, que condemo amb la mateixa vehemència que pot condemnar vostè. Altra cosa és el tema de la defensa, perquè tenim una altra batalla en un altre lloc des del punt de vista de la defensa que també podríem utilitzar el concepte si hem de tenir una situació extraordinàriament pacífica quan estem parlant de l'agressió de Rússia respecte a Ucrània. Però directament amb aquesta part, hi ha també un problema de quina és la denegació, la participació de forma discrecional a més de 16.000 expositors. Com vol que fem això? Qui interpreta realment què són les EGAS? Qui interpreta i qui té el criteri objectiu d'aquest sí i aquest no? I crec que aquesta és la gran dificultat que tenim. No obstant, i també voldria acabar amb això, el reglament de participació només aplica als expositors desaveniments organitzats directament per la Fira, no respecte als altres. Només aplicaria aquells d'activitats que desenvolupa la Fira, no aquells que desenvolupen altres companyies d'exposició. Jo entenc perfectament i valoro la seva proposta i mirarem què és el que podem fer. I ho dic amb claretat, no accepto el PREC, però accepto el contingut i l'esperit del PREC I és important, des d'aquest punt de vista, intentar alinear el que són les activitats a la FIRA i les seves exposicions amb el que són els valors de la ciutat. Però quan parlem del valor de la defensa i del valor que nosaltres podem tenir com a ciutat, crec que també és important que no fem una modificació extraordinària de la governança que nosaltres tenim en una institució que funciona correctament. Moltes gràcies.

Tinen baix. La història ja discutirem. També li vull dir que a l'exposició que vostè fa referència hi ha 480 expositors, hi ha temes de direcció i temes de seguretat i participen els Mossos d'Esquadra, participa la mateixa Guàrdia Urbana i participa també diferents estructures de seguretat i la seguretat en si mateix també és una forma de garantir la pau.

Moltes gràcies.

Sí. Bon dia, alcalde. Avui portem al plenari la resolució de les reclamacions presentades a la modificació de l'ordenació fiscal 3.10, que aquest ple va aprovar de forma provisional el 24 de l'11 del 2023. Com és perceptiu, s'ha fet la publicació, el voluntificat de la província i també amb un diari, com és en aquest cas La Vanguardia, perquè s'obri el període d'informació pública i lògicament les persones puguin presentar les reclamacions que estiguin oportunes. quatre reclamacions, una per part del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, del Gremi Artesà de Churrés de Catalunya, la Fira de Santa Llúcia i també per part de la Federació de Ciutadans Veïns de Barcelona. Les tres primeres, bàsicament el que plantegen és que volen, plantegen la continuïtat de la bonificació del 75% de l'ordenança I lògicament la resposta ha estat negativa en el ben entès que l'única cosa que podia justificar la bonificació d'una tassa, sigui en aquest cas la de Terrassa o sigui qualsevol tassa, era l'existència d'una situació de crisi sanitària de Covid-19 que va acabar el 4 de juliol del 2023. Amb alguna cosa no es pot fer aquest tipus de bonificació. Finalment, l'altra alegació és de la Federació de Segons i Veïns, que bàsicament plantejava que hi havia la infracció d'un principi de capacitat contributiva, que aquest principi bàsicament el que ve a dir és que qui més té pugui pagar més, sigui per qüestions de consum o sigui per qüestions de patrimoni. Entenem que lluny de produir-se aquesta infracció, creiem que la proposta d'abordenança que es va aprovar provisionalment el que fa és complir el principi d'igualtat tributària i de proporcionalitat. En aquest cas, l'estructura de carrers determina que en uns carrers en què hi ha una capacitat de consum molt més elevada pagaran més, té una tassa molt més alta, i lògicament també qui té més taules paga més. Nosaltres vam introduir dos criteris, que era el criteri de progressivitat i també el de l'ubicació física del subjecte passiu, que en aquest cas era qui utilitzava l'espai públic. I pel que fa a l'admissibilitat del principi de retroactivitat, entenem que tenim una posició ferma jurídicament a través dels informes jurídics de la Direcció de Serveis Jurídics Municipals, però també de l'informe del Consell Tributari, que sempre ha tingut una posició molt... molt equànim i molt rigorosa respecte a l'estructura tributària i els requeriments que se li demana des del punt de vista d'informació. I finalment, per l'expectativa d'ingrés, que també era un dels criteris que plantejava aquesta delegació, no es pot sostenir que, degut a la modificació de la taça, es trenqui el principi de suficiència financera de l'Ajuntament. El volum de la taça en temes d'investigació ingressos tributaris, representa un 0,11% dels 3.500 milions d'euros de pressupost de l'exercici 23 d'aquest Ajuntament. De pressupost i d'ingrés, en aquest cas. En una altra cosa, demanem lògicament l'aprovació definitiva de la Tassa d'Ordenances que es va aprovar de forma provisional el 24 de novembre.

En primer lloc, agraïment als grups que donen suport a aquesta ordenança, la seva aprovació definitiva i també al debat que s'ha produït, perquè és cert, l'espai públic és el que democratitza molt més a una ciutat i a tots els ciutadans allà, tots som iguals. Però segueixo defensant que aquesta ordenança és fiscalment rigorosa, té una estructura ferma, que ens pot permetre en el futur parlar dels criteris de progressivitat respecte al número de taules i també els criteris d'ubicació, tenint en compte els elements de densitat que es produeixen en un àmbit de l'espai públic. Perquè és veritat que dins d'aquest àmbit no tan sols s'ha de parlar de fiscalitat. Ara, el cert és que, si no hi havia acord, estàvem parlant d'un increment de les ordenances de terrasses d'un 400 i un 500%. I no tan sols es produïa àmbits del centre de la ciutat, sinó que també es produïa àmbits on existeix un bar o un restaurant que és una estructura comunitària. Hi ha barris que això es produeix. En tot cas, acabo. Moltes gràcies a tots pel suport i pel debat. Gràcies.

Sí. Bàsicament, inicialment, per... per definir tres idees. El primer, el govern i el PSC. Vostès saben que està d'acord amb la inversió de l'aeroport de Barcelona i que aquesta és una qüestió d'acord a Catalunya. No és un tema de Madrid. Ha d'haver-hi un acord a Catalunya. Segons, els acords d'investidura que s'han fet referència aquí per part de Junts i per part d'Esquerra diuen que hi haurà una comissió que servirà per determinar els usos dels edificis en cap lloc que apareix, ni cessió patrimonial ni menys gratuïta. Altra cosa és que fem el debat aquí. Per el que està escrit, és el que està escrit. I tercera qüestió. A mi m'ha agradat molt la referència que fa la proposició que plantegem el tema patrimonial dins l'àmbit de la Comissió, Ajuntament de Barcelona, Govern de l'Estat, amb la qual també participa la Generalitat. M'agrada molt aquesta referència perquè no s'ha reunit en 10 anys. No hi ha hagut interès per part d'aquest Ajuntament que hi hagués un interès específic per reunir-se i discutir els temes. Evidentment, aquestes comissions serveixen pel que serveixen, però sí que serveixen per determinar elements polítics substancials. I no s'ha reunit. I creiem, i ho estem negociant en aquests moments, que durant el primer trimestre, màxim el segon trimestre d'aquest any, farem aquesta reunió i aquest és un tema que hi haurà sobre la taula. Sobretot a les propostes que plantegen, i em centro bàsicament a la proposta, parlen de la Casana del Bruc, la perfectura Vialelletana, els locals de la Seguretat Social i el Palau de la Duana. Nosaltres estem negociant en aquests moments amb el Ministeri d'Agenda, d'alguns d'aquests locals, de la mateixa forma que també estem negociant amb la Tesoreria de Seguretat Social la possibilitat d'adquirir la magistratura del treball que està al carrer Bailenu. I esperem que... Totes i cada una d'aquestes negociacions surtin bé. Ara bé, hi ha alguns elements del que vostè plantegen, com és la caserna del Bruc i la prefectura de Via Lalletana. I entenem el que representen aquests edificis i el paper que han jugat en la història d'aquesta ciutat. Ho entenem. Però aquests edificis avui dia tenen un ús. Un és els cossos de seguretat de l'Estat i l'exèrcit. I aquests dos elements, ens agradi o no ens agradi, formen part de l'Estat de dret democràtic. D'un país. Una altra cosa és que ens agradi menys, que ens siguin més o menys simpàtics. I és per això que votarem i farem una abstenció d'aquesta proposta. Primer perquè ens interessa tenir acords amb el govern de l'Estat, respecte al patrimoni que té aquí i aquell patrimoni que d'alguna forma no té un ús determinat que pugui ser utilitzat per l'Ajuntament de Barcelona. Però també entenem que amb una estructura democràtica existeixen aquests elements. I els hem de valorar i els hem de posar en bús. Per la qual cosa nosaltres votarem, farem una abstenció, i s'ha de referència aquí, no m'extendré excessivament. També és important que alguns locals, com pot ser la Foneria dels Canons o l'antic jutjant, el passeig de Lluís Company, que són del govern de la Generalitat, també puguem tenir possibilitats d'acord amb ells, o com a mínim que hi hagi un ús determinat per part del mateix govern de la Generalitat.

Sí, gràcies alcalde. En primer lloc, crec que tots tenim una certa obligació, fins i tot el grup que ha presentat la proposta, a generar confiança. Tots tenim aquesta obligació. Avanço que nosaltres votarem a favor, però m'agradaria centrar una miqueta la intervenció des del punt de vista de Barcelona. Barcelona viu un bon moment en aquests moments. i no és cert que no hi haguin companyies que vinguin. Barcelona, en aquests moments, lidera bona part dels rànquings més importants quan parlem de les top 25 ciutats des del punt de vista de la competitivitat global, la quarta ciutat d'ecosistemes emergents. Tenim fa quatre dies la inversió que ha anunciat AstraZeneca, però també tenim bastantes altres empreses, Rocon, Com, OW, Club Global, Wens Digital... Hi ha un volum molt important d'empreses que en aquests moments s'han plantejat venir a Barcelona. Ara ja és cert que hi ha un element clau en el món empresarial i aquest element clau és la confiança. I la confiança triga molt poc a perdre's i costa moltíssim a construir-la. I estem en aquesta fase, ens agrada o no ens agrada. I la ciutat, però, ha recuperat aquesta confiança perduda i ni com a ciutat ni com a país, jo crec, ni com a regidors d'aquest Ajuntament ens podem perdre en absolut generar més elements de desconfiança. Aquest govern desitja que tornin les empreses. Ho vol deixar molt clar. Perquè van marxar i que vinguin de noves. I aquest és el que nosaltres treballarem i creiem que, a més, també està intentant treballar-ho el govern de l'Estat. Entenem, però, que cada empresa té el dret d'escollir un vol estabil a la seva seu. És veritat que va haver-hi un real decret. Però ningú va obligar a 7.000 empreses que marxessin de la ciutat de Barcelona o de Catalunya. I això és així. I el deure de tots els governs és intentar que aquestes companyies vinguin. El pacte d'investidura entre SOE i Junts es menciona a la creació d'un pla per afavorir el retorn a Catalunya de les empreses que van marxar. Jo crec que això és una molt bona iniciativa per part de Junts. Però si m'ho permeten, implícitament és reconèixer que la sortida d'empreses en aquesta ciutat i a Catalunya no ens va agradar. I vostès, durant un període molt alt, han manifestat que no era important. I crec que val la pena que ho tinguem, això. Ara, jo prefereixo quedar-me amb el bo, intentar que tots plegats tinguem la capacitat de generar confiança en aquesta ciutat. I la capacitat de generar confiança, no tan sols que tornin a empresa, sinó també de poder-ne captar més. I, sincerament, és una obligació de tots. Nosaltres votarem a favor, malgrat en bona part del contingut del proponent no hi estem d'acord, des del punt de vista retòric. Però no podem votar en contra el que diu explícitament la proposta, que és generar confiança. i també manifesta que no hi hagi sancions a les companyies que tinguin interès a venir aquí.

16 segons, PSC. Els inglesos diuen que per intentar influir en les empreses parlen de càrrec o testic en sermons, que bàsicament és pastanagues, pals i persuasió. El sermó és l'art de la persuasió i de la paraula. Les pastanagues són els incentius perquè intentin venir companyies i les multes són els pals. Quan parlem de confiança, seguretat jurídica, estabilitat i respecte institucional, els pals no són l'opció, però benvinguts a generar confiança en aquest país. Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. Jo crec que el primer que hem de fer tots, o com a mínim el govern vol fer, és expressar el nostre condol. Ho hem expressat anteriorment, però expressar el condol més sincer a les famílies, a les amistats i als acompanyants del conductor de Rodríguez que va morir a l'accident de Jàlida i també fer-lo extensiu als familiars de les víctimes del greu accident a Damú de Còrdoba. També reconeixer l'esforç de molta gent i de milers de persones que han estat aquests dies dies d'usos i que han vist alterada la seva vida quotidiana i demanar disculpes. I aquest govern demana disculpes, perquè crec que és el que hem de fer tots. I sí, jo crec que ho ha dit el ministre, podem dir també amb tota la claritat, la paràlisi d'ardolies regionals i mitja distància que hem viscut és inadmissible. I sí, podem parlar sense cap mena de problema entre el que és inconvència i responsabilitat. Tot el que passa a Barcelona és inconvència d'aquest Ajuntament. I sí, també nosaltres volem assumir les responsabilitats. Però no em deixa de subtar-me realment aquest abrevedament d'exigència que vostès fan, tots fan. Perquè en els últims 15 anys, tots i cada un de nosaltres, o les nostres formacions polítiques, perquè aquí estem a l'Ajuntament de Barcelona, hem tingut un grau com a mínim de responsabilitat o d'exigència. I potser entre tots no l'hem exigit bé. I crec que avui el que ens demana la gent és tenir solucions respecte al que està passant. I ens sentim tots una miqueta interrogats respecte a les preguntes que ens fan els ciutadans. perquè nosaltres veiem quin és el nivell d'inversió que és definitivament insuficient, hi ha hagut moments en què tots hem tingut responsabilitats. Sí, senyors del PP, vostès han tingut responsabilitats. Sí, senyors de Junts o de Convergència o Junts per Cat han tingut responsabilitats. Senyors d'Esquerra Republicana també i senyors de Comuns també han tingut responsabilitats. Jo crec que la ciutadania el que espera és que arribem a acords per intentar solucionar aquest fet. I avui esperen això. I això no treu que exigeixin responsabilitats a l'alcalde o a aquest mateix regidor. Però és important, perquè si no el que fem és tirar-nos les responsabilitats uns als altres, cosa que no hem de fer. I crec que hem de valorar també que durant aquests dos anys que ha governat aquest govern, a cap i a la fi hem avançat amb certs elements probablement insuficients, com pot ser la societat mixta que abans es feia referència. I dins de la seva proposta també plantegen, i segueixo per aquest camí i demano que em disculpin, que hi hagi una reprovació del govern de la Generalitat. De quin govern volen reprovar? El govern del senyor Illa? Però el govern del senyor Maix no, el govern del senyor Puigdemont no, el govern del senyor Torra no, el govern dels PP's tampoc ho hem de fer. Què ha fet aquest govern i què ha fet l'alcalde? Sincerament jo crec que l'alcalde ha assumit les seves responsabilitats i ha exigit clarament que era intolerable la situació. Ha exigit responsabilitats a l'alcalde Collboni i que el mateix dilluns al matí quan deien que els tres no sortirien ho va fer. I això crec sincerament que és lideratge i això és el que hem de fer. Però el lideratge que vostès exigeixen a l'alcalde també l'han de tenir vostès quan han de repassar la seva pròpia vista. I crec sincerament que el que hem fet és posar-nos a disposició del govern, que és aquell que té els instruments, des del punt de vista de facilitar informació o des del punt de vista també de facilitar aquells recursos amb aquells elements alternatius que els ciutadans han hagut d'utilitzar perquè no funcionava realment. Perquè crec que els barcelonins i barcelonises el que volen són solucions. I una vegada tenim les solucions, reclamem les responsabilitats. Evidentment, el senyor Vox no els reclama cap responsabilitat perquè no en volen assumir. Estan tan còmodament amb l'oposició que el que fan és cridar i cridar i constantment cridar. Però dit això, crec que està bé que parlem i que fem, ja que demanem tantes responsabilitats, un acord conjunt per intentar que hi hagi solucions definitives dins de l'àmbit de l'esforç que nosaltres com a regidors i com a institució de l'Ajuntament podem tenir. Moltes gràcies.

Sí, bon dia, president. Es presenta en aprovació en aquest plenari els comptes de les societats mercantils municipals, Barcelona Serveis Municipals, Informació o Comunicació de Barcelona, que és la societat que gestiona BTV, Barcelona Activa, Barcelona Infraestructures Municipals, Barcelona Cicle de l'Aigua i Foment de Ciutat. L'aprovació dels comptes anuals correspon a aquest plenari en la mesura que aquestes societats, el 100% de les seves accions pertanyen a l'Ajuntament, amb la qual cosa aquest plenari actua com a Junta General d'Accionistes. I el que aprovem avui són els comptes anuals, si han estat aprovats i formulats de forma correcta, i també la gestió dels administradors i els consellers que participen en aquestes societats. Volem destacar, bàsicament, diferents qüestions. En el cas d'informació i comunicació de Barcelona, ha passat d'un resultat negatiu el 21 de 1.291.000 euros a un resultat positiu el 22, el 23 i el 24. Hem pogut canviar una miqueta la situació i amb una estabilitat d'aquesta societat que era molt important. En el cas de BCM manté una tendència positiva, ja que el 2020, degut a la pandèmia, va tenir un resultat negatiu d'uns 25 milions i els exercicis 21, 22 i 23 han estat positius i el del 24 ha tingut un resultat de 19,2 milions d'euros. Totes les auditories són favorables. Avui el que fem, bàsicament, és aprovar els comptes, fer un procés de comptabilit i com a Junta General, aprovar el rendiment de comptes també respecte als consellers que han participat en aquestes societats i tots i cada una d'aquestes societats, tal com he dit abans, tenen les auditories favorables i mencions específiques als informes sobre alguns recriments legals i reglamentaris. Agrair, finalment, la feina i dedicació del personal i demanar el vot favorable a tots aquests. Moltes gràcies. Regidor Vives, de Junts.

En primer lloc, agrair als grups que avui, amb la seva posició política d'abstenció, avui entenc perfectament la posició que ha tingut Junts, però també la que ha tingut Comuns i la que ha tingut Esquerra Republicana, que permeten que això es pugui aprovar. que aquest dictamen es pugui provar. Perquè jo crec que compartim tots que fer d'oposició és intentar fiscalitzar les polítiques del govern, contraposar models o contraposar polítiques públiques i és absolutament legítim. I és legítim també que el govern utilitzi alguns instruments mercantils com són aquests com prestar serveis, que a més no són nous, són instruments mercantils que existeixen alguns des de fa 10 i fa 15 anys i que presten serveis directament a l'Ajuntament. Però avui el que venim a provar és l'aprovació de comptes d'aquestes societats per poder-ho portar al registre mercantil abans del 30 de juny, que també és l'obligació que té qualsevol empresa, sigui de capital públic o capital privat. I el que també estem fent avui és aprovar la gestió dels consellers, que curiosament som nosaltres. A vegades nosaltres operem aquí com membres del ple, que és la nostra obligació, però també operem directament com a consellers. El que he de fer avui, el primer, és agrair la posició molt responsable dels grups. En segon lloc, per algunes intervencions que s'han produït. Vimsa és la companyia que executa bona part de la inversió d'aquest Ajuntament i els dos últims exercicis és la vegada que ha fet un volum d'inversió molt més elevat i un grau d'execució molt més elevat. És cert que amb altres societats podem millorar d'una forma important la seva capacitat d'inversió. Altra cosa que crec que també és important dir, aquestes societats no tenen deute i el nivell de gestió que tenen és elevat i el nivell de control d'auditoria i de transparència també és absolutament molt elevat. I finalment, per acabar, jo crec que la meva intervenció no ha volgut ser en absolut complet. No tenim una posició complet. El que fem és presentar les dades d'aquest Ajuntament i fer un exercici de comptabilitat. Per això els agraeixo. Respecte als cementiris, Senyor Esteller, probablement no s'han incrementat les tasses del cemetris des del 2013. Des del 2013. I crec que aquest és un debat que també tindrien que tenir aquí, també. Perquè les societats públiques requereixen també gestionar recursos i tenir la capacitat suficient per fer inversions. I aquesta visió que a vegades vostès tenen, alguns, no tots, de tenir congelació absolutament de tots els serveis públics, fa que no tinguem la capacitat de fer una de les principals funcions que té una societat d'aquest Ajuntament, que és una redistribució de riquesa a través de les seves prestacions.

Sí, president. Sovint hem parlat aquí de quina és la política fiscal i en quines coses ens trobem i en quines coses no ens trobem. No recolzarem la seva proposta. La fiscalitat i el principi de progressivitat són debats que hem tingut aquí i que continuarem tenint a la Comissió d'Economia. I d'entrada jo també li vull dir que aquest govern no suposa barrabaixes fiscals sempre i quan tinguin dos principis importants. En primer, han de garantir els més beneficiats i les rendes més baixes. Aquest és el principal criteri, i no les rendes més elevades. I segon, com a criteri, ha d'anar acompanyada d'una rebaixa fiscal amb una certa compensació, amb una proposta que compensi la reducció d'ingressos. Ara, la proposta el que ens demana és que instem a la Generalitat i a l'Estat a deflectar l'IRPF. Els dos governs ja s'han manifestat i han rebutjat aquesta proposta. Però també voldria fer dues consideracions de quines decisions han pres aquests dos governs. En el cas de l'Estat, han ampliat les reduccions per les rendes del treball per beneficiar salaris bruts de fins a 21.000 euros, a la vegada que han incrementat el llindat d'excepció de tributació de 14-15.000 euros, mesures que respecten la progressivitat del sistema. Està bé que parlem també de la nostra comparació amb Europa, però la càrrega fiscal que hi ha a Espanya és un 38,3%, la Unió Europea és un 41%, països com França o com Bèlgica és un 43, un 43 o un 42% i països com Àustria i Holanda, que estan governats per partits germans de Vox, està el 43% i el 43%. Mirant d'altra banda, si parlem de la pressió fiscal o les decisions que pot prendre la Generalitat de Catalunya, es va arribar a un acord, crec aprovat amb el primer suplement de crèdit amb Esquerra Republicana, que va incloure reduir el tram autonòmic per les rendes menors de 33.000 euros de 10,5 a 9,5. Una mesura que afecta gairebé dos terceres parts dels catalans. Ja s'ha dit, aproximadament el 68% de l'estructura salarial d'aquest país és amb un salari màxim de 30.000 i el 88% és un salari màxim de 45.000. Acabo repetint la idea que els hi ha anat traslladant. No estem en contra de les reduccions fiscals, però sempre han d'estar compensades. I en tot cas, aquestes reduccions fiscals, principalment, hem d'anar amb aquells sectors més desfavorits o amb aquells sectors que tenen una estructura salarial més baixa. Cerquem una fiscalitat justa i progressiva i només quan això es pot produir podem reduir impostos. En aquest cas, entenem que no respecten amb aquesta proposta aquests principis i votarem en contra. Gràcies.

Sí, senyor Cirera, lamentablement no acceptarem el PREC. Hem tingut abans una discussió respecte a fiscalitat i progressivitat i, malgrat que vostè no ha fet cap tipus de referència a aquest element, perquè se centra en el concepte de natalitat, aquesta és la idea política que vostè ens vol traslladar avui, va molt vinculat al tema de la progressivitat i la fiscalitat. Des de l'any 2015, l'Ajuntament disposa d'un fons d'infància amb l'objectiu d'otorgar prestacions d'urgència social a famílies amb menors de 0 a 16 anys. L'import d'ajuts corresponen a 600 euros per un menor, 1.050 euros per dos menors, 300 euros adicionals per cada nen a partir del tercer, i aquest import es complementa en 600 euros adicionals per a les famílies que disposen de carnet monoparental en vigor. En realitat, fins a aquest punt de la meva intervenció, la mesura va en la mateixa línia del que vostès estan demanant amb la seva mesura. Fins i tot crec que en termes econòmics va un pèl més enllà. La diferència en què rau és que nosaltres plantegem criteris de renta aplicats per tal de poder rebre aquests ajuts i vostè no. Hi ha una diferència en termes de fiscalitat i de com hem de gestionar els recursos públics. Un membre d'una unitat familiar que té dos fills, si el nivell de renta és 15.000 euros, té dret a l'ajuda. Hi ha un brem. El fons es va dotar l'any 24 amb 8 milions i en guany té una dotació de 8 milions més en capacitat d'ampliar fins a 15. La consignació és de 15 milions i forma part també d'acords que vàrem plantejar amb el grup d'Esquerra Republicana, que si no m'equivoco va ser el que va proposar fa temps el tema de l'ajut a la infància. Per tant, no acceptarem el seu preg, defensem que els ajuts a les famílies han de incorporar criteris de renta i en aquest supòsit l'Ajuntament ja disposa de la política que ens reclama a dia d'avui. Una diferència. Vostè parla de natalitat, nosaltres parlem de natalitat i progressivitat i renta. Gràcies.

Moltes gràcies, senyor alcalde.

El senyor regidor de Vox ha acabat avui o està a punt d'acabar la funció d'aquest ple ja criminalitzant i fent una combinació extraordinària entre el que és el sense llarisme, que és un element important que té aquesta ciutat, i la política d'habitatge després de manifestar diverses coses que ha fet al llarg del dia. Barcelona és una ciutat on es vella pels drets de les persones i és una ciutat que desplega amb polítiques públiques. Probablement és la que desplega més polítiques públiques per tenir accés i tenir possibilitats que la gent tinguin oportunitats, coses que altres ciutats no estan realitzant. I en relació a l'habitatge, Barcelona està liderant... dins el mar d'Europa, la possibilitat de tenir més recursos econòmics perquè a dia d'avui ja tenim la regulació econòmica i la regulació també urbanística que va vincular del que va passar en una època que no hi havia normes, hi havia una absoluta liberalització del sol, que va ser una crisi financera que encara estem patint a dia d'avui. En relació a les persones que viuen en situació d'infermitatge, l'Ajuntament a dia d'avui desplega diverses actuacions i té diferents serveis. Sabem les dificultats que tenen aquesta gent i el que no podem fer és criminalitzar-les. Intentem acompanyar aquesta gent i el que no farem tampoc serà un gueto únic i exclusivament per tenir i per atendre aquesta gent. Treballem en tots els sectors, públics i privats, per donar resposta al que hi ha en els campaments i al sensellerisme que hi ha en aquesta ciutat. M'agradaria sovint trobar-ho a vostè amb les solucions, quan regulem l'increment de preu de lloguer, quan regulem la proliferació de pistos turístics, quan mobilitzem sol, quan intentem desenvolupar el projecte SALT i quan intentem donar una resposta amb l'habitatge que requereix bàsicament tres coses, tres conceptes, requereix moltes de coses. Requereix recursos econòmics, requereix sol i requereix sostre, perquè sí que és un dret, però és un dret que s'ha de finançar. Jo crec que intento donar resposta amb una pregunta que d'entrada no deixa de sorprendre'm.

Regidor. Jo crec sincerament que li he donat resposta. Però deixi'm acabat que, com dèiem aquí a Velo, mai guanyis per la força allò que pots guanyar amb la mentira. Avui en aquest ple vostè no ha parat de dir mentires.

Bon dia, president. En sessió a octubre 2024, el plenari d'aquest Consell Municipal va aprovar inicialment el plec de clàusules per una concessió a favor del CAT Salut sobre el local municipal situat a la planta baixa del carrer Molí 110 amb la finalitat d'acollir un centre d'assistència i seguiment de drogadependència. Aquesta concessió forma part també de les actuacions derivades del conveni signat en data 23 de juny del 23 entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament sobre la millora i la qualitat sanitària de la ciutat de Barcelona i s'incorporava aquest cas. Aquest acord va ser publicat el 31 d'octubre del 2024, es va iniciar també tot el període d'exposicions, preceptiu i obligatori, i dins de l'àmbit de les al·legacions es van presentar 16 al·legacions, 15 títols personals, és a dir, són persones individuals que ho van presentar, i una per la comunitat de propietaris del carrer Molí 110. Totes i cada una d'aquestes al·legacions recullen el posicionament contrari sense que s'hagin exposat, al nostre entendre, obstacles de caire jurídic, sinó d'una forma molt genèrica. Bàsicament el que plantegen és l'oportunitat i manca d'informació considerant que l'espai no és l'adequat per ubicar un nou cas al nou barri. Des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona s'han analitzat totes i cada una d'aquestes al·legacions presentades i s'informa bàsicament de tres qüestions. Primer, la necessitat de comptar amb un equipament d'aquesta mena pel correcte desenvolupament de les polítiques necessàries és important i més en aquest entorn i tots els districtes. Que l'ubicació d'un cas no està subjecta a la normativa que obligui a la realització d'uns estudis que reclamen i que està previst per part de l'Agència de Salut Pública de Barcelona la realització de diferents accions informatives entre 6 i 12 mesos abans de l'obertura del centre. Per altra part, ja s'han mantingut reunions i trobades amb els representants de Salut i del districte de Nou Barris, amb associacions de veïns i amb familiars i direccions dels equipaments propers, escola i residència d'avis, per tal d'explicar el projecte. Per tant, proposem desestimar les al·legacions i aprovar definitivament el plec de causa de la concessió i fer entrega al govern de la Generalitat. Gràcies.

Moltes gràcies. i que crec que tindrà el vot favorable de tots. I per no reiterar-me, dir bàsicament quatre coses, tal com s'ha fet menció, el doctor Tavernero és pioner dins de l'àmbit de l'oncologia mèdica i medicina oncològica de precisió, i junt amb la seva feina com a director de Vall d'Hebron, Institut d'Oncologia, ha permès situar Barcelona com a ciutat referent en el camp d'oncologia. I també, com s'ha fet referència, ha presidit la Societat Europea d'Oncologia Mèdica i és membre de diferents associacions de recerca. Volia fer referència respecte al doctor Tavernero i la seva aportació a la ciutat de Barcelona, bàsicament a dues idees. A dues idees, a més, que van aparèixer ahir. Ahir vam tenir un... un acte que era de turisme i salut, amb el que em sembla que vaig poder veure el senyor Martí Galvis, i també hi havia la Marta Vellaoneva, i també va assistir a l'alcalde. I van aparèixer, jo crec, tres idees interessants per part de l'Antifuster. Parlava de la importància de relacionar la ciència, la salut i l'educació. I jo crec que el doctor Otá Barranero té aquesta... Aquesta oportunitat ha fet aquesta proposta. Primer, ha prestigiat el sistema de salut d'aquest país i de Barcelona, sense cap mena de dubte. Ha millorat la diversificació econòmica de la ciència i de la ciutat perquè ha aconseguit situar la recerca des d'un punt de vista pioner dins l'àmbit de la ciutat de Barcelona i també és una persona que té una capacitat pedagògica molt alta. Més enllà de la seva activitat professional, aquests tres conceptes, el que és la ciència, la salut i l'educació, ja li fan d'una forma molt clara una persona a la que li podem i li hem de donar la mà de d'ord al mèrit científic. Gràcies.

Sí, els avanço que votarem en contra. En primer lloc, els hem de contradir i recordar que no hem eliminat la bonificació. La bonificació de destrossament de vehicles amb etiqueta zero a les zones regulades de pàrquing existeix, però ha passat del 100% al 50%. Aquesta és la diferència. La bonificació continua existint, no? En tot cas, els voldria recordar que la taxa regulada és una taxa per a profitament especial o privatiu del domini públic que existeix bàsicament per a l'estacionament regulat, perquè hi hagi rotació, perquè no hi hagi algú que tingui el seu vehicle i que pugui estar amb aquest vehicle 12 o 24 hores. El seu objectiu és la rotació i després hi ha si és per a residencials que sona verda o és dins de l'àmbit de l'activitat comercial que és directament sona balada. És cert que aquest Ajuntament, en el seu moment, va fer un procés de bonificació del 100% d'aquests vehicles. El problema que teníem és que hi havia una ocupació excessiva d'aquest tipus de vehicles amb un objectiu que és diferent que el que és pròpiament la bonificació dels vehicles elèctrics. El que vam fer és, únic i exclusivament, passar del 100% de la bonificació al 50%. Jo crec que la realitat posa de manifest que la composició del parc optimista de la ciutat va creixent cada vegada més amb aquest tipus de vehicles, amb aquesta qualificació, i el que s'ha de fer també és regular el creixement d'aquest parc respecte, bàsicament, insisteixo, a quin és l'objectiu de la tarifa regulada. Gràcies.

Jo entenc perfectament que ho lamentin, però insisteixo, es que ho ha dit quatre vegades, que no hi ha bonificació. Li dic que hi ha bonificació. Si vol, li faig arribar les ordenances fiscals. Si que vostè lamenti una cosa, ho entenc perfectament. Però no digui coses que no són certes. Ha passat una bonificació del 100% al 50%. I és una bonificació sobre una tassa que té un objectiu diferent. I l'objectiu és la rotació de pàrquing. Dit això, aquest Ajuntament continua mantenint bonificacions dins l'àmbit del cotxe elèctric. Però no insisteixi dient que ens hem carregat la bonificació i que això, a més, generi inseguretat jurídica. No és cert. Hi ha una bonificació del 50%. Ho pot lamentar. No ho acceptem el plec.

Sí, presidenta, com diu, el decret és aprovar el canvi d'actació de l'Ajuntament de Barcelona de membre a la condició de conseller de la Fundació Cotet. Jo crec que tots podem coincidir que Barcelona ha fet de la innovació i el coneixement i la ciència i també la tecnologia com un dels motors econòmics de la ciutat i també com un dels seus signes d'identitat. Aquest és un objectiu que no és exclusiu d'aquest govern, ja ve de fa temps. Jo voldria recordar que l'any 2007 el govern d'aquell moment va nomenar un comissionat per Universitats i Ciències que es deia Vladimir de Semir, que posteriorment es va fer el Pla Barcelona-Ciència el 2018 amb Joan Sobirats, i el 2024 han fet el primer Pla Estratègic de Ciència i Innovació. I aquest mes d'abril vàrem presentar al Barcelona Impulsa d'Economia de la Ciutat. Barcelona és avui dia la capital científica i tecnològica d'Espanya d'innovació i probablement un dels elements referencials dins el marc d'Europa. La incorporació a la Fundació Cotec el que ens permet és integrar-nos a una xarxa, a una organització que té com a principals projectes els principals objectius, l'organització de projectes, programes, conferències, seminaris, tenir un bon networking també des del punt de vista internacional i crec que durant aquest any en què hem estat membres ha desenvolupat a la ciutat de Barcelona tres activitats importants. Un programa que es diu Esbarriados, sobre el Big Data que contribueix a prevenir la vulnerabilitat, un altre que és l'Observatori d'Empreses Gazela o un altre sobre anàlisis sobre les primeres mil empreses emergents d'espai. I a més ens hem incorporat a diferents grups com és el de semiconductors, el d'habitatge i sobre estudis i dades. La Fundació Ecotec vol que l'Ajuntament de Barcelona faci un pas endavant dins de la seva estructura organitzativa i crec sincerament que l'Ajuntament de Barcelona també vol ser un referent en l'àmbit científic i innovació dins de l'àmbit de la Fundació Ecotec i dins de l'àmbit d'Espanya i Europa. Gràcies.

Per dir, avancem que votarem favorablement a la proposició. Tal com s'ha dit, s'han realitzat proposicions com aquestes a diferents llocs de Catalunya, però farem també sobre un criteri. Imo Caixa, com la branca immobiliària de Criteria, en la seva missió, l'ha fet referència la regidora de Bavaró, ha expressat clarament que ha de construir les necessitats financieres de la Fundació La Caixa perquè aquesta pugui desenvolupar la seva acció social. Avui sí parlem d'habitatge, parlem de responsabilitats, però també parlem probablement d'un dels conflictes més importants o dels reptes més importants en termes socials que té aquesta ciutat i que també tenen altres ciutats d'Europa. Considerem que d'aquest fet ja se'n deriva que Immocasia no pot actuar en el mercat com una immobiliera més, sinó en que l'acció social ha de formar part de les seves actuacions. A la mesura que això de poder separar la companyia dels seus accionistes normalment no és una activitat que sigui lo suficientment quare. Dit això, l'Ajuntament estem tenint converses, que no negociacions. converses en Nimmo Caixa, aviam si podem trobar algun tipus de solució per poder incorporar o l'ús o l'actiu dins el que és el parc d'habitatges d'aquesta ciutat. No és fàcil, perquè l'actiu és un import molt elevat. Però sí que hi ha instruments vinculats a l'ús, a l'ús de fruit, que s'han activat en un passat que creiem que poden ser uns bons instruments per intentar buscar solucions, no tan sols en aquest cas, sinó en el futur, per tal d'ampliar el que és l'habitatge públic d'aquesta ciutat. Considerem, com he dit abans, que el fet de ser un gran tenidor ha d'implicar també una certa responsabilitat de propietari amb la ciutat i amb els inquilins que formen part, en aquest cas, de les persones que viuen en aquests habitatges. Volia fer una petita referència final. La política d'habitatge és un repte que tenim tots, no tan sols de Barcelona. No és tan sols una culpa o responsabilitat de la senyora Colau o de la Calla Colboni. És un fet substancial que avui existeix dins l'àmbit d'Europa. I quin problema tenim dins l'àmbit d'Europa? Avui ens regulem en termes financers, en termes de dèficit, en termes de deuda i fins i tot en termes de reglamentació, encara amb criteris que es van estructurar després de la bombolla immobiliària. Aquest és el gran problema que nosaltres tenim avui com a administració. Si aquest Ajuntament vol invertir més en habitatge, té problemes de restricció de dèficit i de deuda. I si el sector financer vol invertir més, cosa que no sé si vol fer, també té restriccions dintre el marc del Banc Central Europeu. I crec sincerament, perquè alguns de vostès ho han dit, crec que és necessari que intentem arribar a certs acords dins l'àmbit de la política d'habitatge. O com a mínim tenir una missió.

En tenim prou. Que d'aquí 15-20 anys aquesta ciutat tingui un 10% del que és l'habitatge públic. Sigui a través del conveni de sal, sigui a través de dret de superfície o sigui a través de promoció. Això seria important, perquè així nosaltres podem ser relevants amb el preu del mercat de llueu d'aquesta ciutat. No és fàcil, requereix recursos. Per això que l'habitatge i l'economia vagin junts és important, perquè la salut és un dret, l'ensenyament és un dret, l'habitatge ha de ser un dret, però els drets es financen amb recursos públics, es financen amb impostos. No té res a veure amb l'especulació.

Sí, senyor Cirera. Estic d'acord amb els arguments que vostè ha dit, però voltarem en contra del PREC. Permetin-li donar certs arguments. Algunes, perquè d'algunes iniciatives que vostè plantegen a aquest PREC ja ho estan fent altres administracions, que és el que els hi pertoca. Tot el que afecta respecte als avals per als joves per la seva entrada de l'habitatge, cosa que és certa, un dels grans problemes que tenim avui dia ja no és la situació del mercat financer, sinó que l'entrada del 20 o el 30% que recrereix la compra d'un habitatge, avui dia hi ha molts joves que no poden assumir-ho. Avui dia ja el mateix ICO, l'Institut de Crèdit Oficial, i també el mateix Govern de la Generalitat ja té un programa de facilitar avals del 20% del valor del que és un pis. Lògicament, aquests avals van vinculats també a límits de renta i van vinculats també a valor d'immoble. Aquesta és una activitat que ja fa el govern d'Espanya i també en aquests moments s'està plantejant al govern de la Generalitat a través de l'ICFO. demanen que fent convenis amb privats en sol municipal. La llei de dret a l'habitatge no permet fer convenis, però sí que avui dia nosaltres estem fent sessió directa de sol a promotors socials d'habitatge, a través del programa ESAL, o la mateixa existència de la societat mixta metropolitana, Habitatge Metrópolis, ens ho permet. Per altra part, amb els convenis d'incasol, però sobretot amb les licitacions que últimament hem realitzat, són licitacions obertes, que es poden presentar... companyies vinculades al tercer sector, però també es pot presentar qualsevol companyia privada que pugui demostrar solvència, però també, lògicament, vinculada amb les limitacions d'aquest tipus d'habitatge, que és habitatge social o habitatge assequible. I, finalment, respecte al seu últim paràgre, que són mesures contemplades amb les mesures de govern de la Barcelona Fàcil, crec que ja estem treballant conjuntament amb el que és el procés de simplificació i reducció de terminis de les llicències d'obres. En definitiva, jo crec que el govern treballa per l'habitatge. Alguns dels elements que vostè ha posat sobre la taula ja ho està fent el govern d'Espanya, ja ho està fent el govern de la Generalitat, altres estan oberts amb els processos de licitació pública i respecte al tema de simplificació, crec que conjuntament ja ho estem treballant. Malgrat això, votarem en contra del PREC. Gràcies.

Si em permet, president, ho defensaré on faci falta i també, parlant de coherència, també li demanaria a vostè coherència. El dret a l'habitatge és un dret que es finança a través dels impostos. Cada vegada que vostè demani una reducció d'impostos també intenti ser coherent. Gràcies.

Sí, des de l'octubre del 2023 aquest plenari va debatre ja per primer cop les iniciatives que menciona i s'ha avançat en la revisió i millora del sistema. Com saben, en l'anterior plenari, el mes d'abril, un mes després d'aquest prec que va ser acceptat pel govern, es va presentar la mesura de govern del Pla Barcelona Fàcil, que està organitzada en tres eixos i vuit actuacions destinades a simplificar la càrrega administrativa. No els hi explicaré... aquesta mesura de govern, perquè ja la vàrem explicar, però sí que vàrem dir, en aquesta mesura de govern, que l'eix administratiu, que contempla diferents accions per digitalitzar procediments i millorar l'usabilitat, afectava d'una forma molt important l'aspecte de subvencions, que és el contingut del PREC o del seguiment que avui volen realitzar. Hi havia algunes millores. Primer, s'està implementant ja una aplicació nova que es diu Subventio per simplificar el procés intern de revisió i justificació. S'està treballant en avançar el pagament de les subvencions per aconseguir pagar durant l'estiu les bastretes de la convocatòria general i s'està estudiant el desdoblament de la convocatòria general de subvencions per crear una nova convocatòria no competitiva per finançar el funcionament ordinari de les petites entitats, que era un dels aspectes que havia aparegut en aquest debat, no? Algunes d'aquestes millores ja recullen les recomanacions formulades pel Consell de Ciutat. Entre elles, abonar les subvencions, tal com he fet referència, el 90% al mes d'agost, el formulari del projecte, que hi hagi una adreça de correu electrònic, o les línies o la separació de línies de grans esdeveniments culturals i esportius de la ciutat. Pel que fa als espais de seguiment, que és el que vostè fa referència en aquest seguiment, apuntava també que realitzaran la mesura de govern seguiments bimestrals i també un informe anual. I també una primera reunió de seguiment i de participació. Aquesta primera reunió de seguiment del pla la tenim prevista aquest mes de juny, dos mesos després de l'aprogació de la mesura de govern, i lògicament invitarem els membres del Consell de Ciutat i lògicament dins els membres del Consell de Ciutat el que són propiament els partits polítics.

Gràcies. Primer volia començar la meva intervenció sobre aquest seguiment amb una constatació. Aquesta proposició es va aprovar en un moment de negociació pressupostària. i amb un projecte de pressupost que fixava un objectiu de despesa de bitxatge de 200 milions d'euros. Per les circumstàncies que siguin, el pressupost no ha sigut possible, nosaltres estem en un marc de pròrroga pressupostària i intentem i farem tot el possible perquè s'assembli al màxim el nostre projecte de pressupost. Si parlem estrictament de tanteig i retracte i no de compres directes, voldria també portar algunes dades. Entre el 15 i el 22 es van aprovar aproximadament un promitge entre 1,5 i 10 milions d'euros de tanteig i retracte. Hi ha dos moments importants, que és el 21-22, on es van invertir entre 34 milions un exercici i 16 milions un altre exercici de tanteig i retracte. I això va ser possible també en un moment que hi havia relaxació de les regles fiscals. A més, ho veig bé perquè en el moment del Covid-19. A nosaltres en aquests moments ens interessa moltíssim que hi hagi un procés de flexibilització de les regles de la despesa i del deute, perquè serà la millor forma que nosaltres puguem afrontar el volum de tanteig i retracte que pot haver-hi, o que hi ha en aquests moments a la ciutat. Des del 23 fins ara hem invertit aproximadament entre 30 i 35 milions en diferents compres de tanteig i retracte que s'han anat realitzant. respecte als immobles que fa referència per la no exposició de l'Ajuntament, primer, l'ordenança de tanteig i retracte ens ajudarà també a definir quin cas i en quins casos hem d'exigir el tanteig i retracte. No n'hi ha prou fer única i exclusivament una llista. I ho dic, a més, amb tot el respecte per la gent que es troba en situacions d'assetjament o una situació que se li acaba el contracte i que no té una resposta adequada. I ho dic amb tot l'absolut respecte. Però l'Ajuntament té la capacitat que té des del punt de vista econòmic financer i hem de valorar des d'aquest punt de vista quins són els criteris en què nosaltres utilitzarem el tanteig i retracte. A la pregunta d'aquest seguiment també fa referència de com està la nova ordenança. Em sembla que s'ha aprovat, amb aquest s'ha fet l'aprovació inicial, està en termini de recepció d'al·legacions i una vegada tinguem les al·legacions i les puguem contestar, lògicament anirem a un procés d'aprovació definitiva. Gràcies. Regidora.

Sí, miri, senyora regidora, jo crec que la seva clara voluntat de solucionar el tema de l'habitatge a la ciutat de Barcelona a vegades queda opacat per la seva adversió amb aquest govern. Li dic així de clar, perquè crec clarament que té una clara voluntat. Li voldria dir que la pregunta és de tanteig i retracte. I de tanteig i retracte, la gran inversió vostès la van fer l'any 21 i 22. 34 milions i 16 milions. Bones decisions que van prendre en un any que podien tenir dèficit per expulsar i que va ser de 65 i 145 milions d'euros. Si jo tingués dèficit pressupostari, la veritat, podria tenir més capacitat d'invertir en tant de retracte.

Senyor president... La societat BAMSA, que és Barcelona Aparcaments Municipals, va presentar en el seu moment una reclamació amb el concepte d'equilibri econòmic de la concessió, del contracte de servei que té de diferents pàrquings de la ciutat de Barcelona des del any 2014, dient que es havien produït un seguit d'afectacions per a les obres i que li afectava directament el que era l'equilibri concessional. Hem reclamat i dins el marc de l'expedient hi ha un informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat i de la Direcció de l'Àrea de Regim Jurídic del mateix Ajuntament, que bàsicament les dues diuen, en primer lloc, que no constitueix motiu de compensació econòmica el fet de les obres del pàrquing de Francesc Amor, i també, per part de la Direcció d'Ager i Règens Jurídics de l'Ajuntament, planteja, d'una forma molt clara, que les afectacions aquestes, en tot cas, en el supòsit que es produïssin, no forma part del risc econòmic que té qualsevol tipus de concessió. Davant l'expedient, la societat BAMS va presentar unes al·legacions que, bàsicament, el que feia era un plantejament de l'afectació de l'article 12.1 del contracte, que especifica que qualsevol actuació pròpia de l'Ajuntament, que motivi la ruptura de l'equilibri concessional, li dona un dret per poder plantejar aquesta reclamació. Entenem, finalment, amb tots els informes, que s'ha mantingut en tot moment el carril d'accés a l'aparcament d'aquest pàrquing. I també recordar que l'article 6 de la concessió estableix com a obligació del concessionari assumir els riscos de qualsevol tipus que es derivin de part de la gestió del servei amb els aparcaments ubicats dins de l'àmbit del perímetre. Per alguna cosa, el que plantegem és denegar aquesta reclamació, que tenia un valor de 1.188.000 euros, i ho plantegem amb aquest dictamen, és la denegació de l'alegació presentada per part d'abans.

Sí, president, l'Ajuntament de Barcelona amb aquesta creació d'aquest nou fons fa un salt en la seva estratègia d'inversió i a més consolida aquesta estratègia d'inversió i aquesta estratègia de fons vinculats al món de les startups bàsicament recordant que l'any 2011 es va crear un fons que es deia Nauta Capital i aquest fons s'està rescabalant en aquests moments i ha donat una rentabilitat del 6,25%. Hem tingut dos fons més, un és Acelera i l'altre Barcelona Tech, i ara el que volem fer és crear un nou fons que té un valor d'uns 30 milions d'euros aproximadament. Està centrat aquest fons en economia blava, tecnologies diptec, economia digital o indústries creatives i ampliem el que és el seu abast en dos àmbits que considerem que són importants, que és l'economia de les cures i aproximació a el que serien fons d'impacte. Els anteriors fons, que és Acceler i Diptec, cada un d'ells eren de 10 milions d'euros. En el dia d'avui ja tenim invertits 9 milions d'euros a 107 companyies i han ajudat a consolidar, no tan sols crear, però sí a consolidar gairebé 4.000 llocs de treball dins el marc de l'àrea de Barcelona. El que fa és consolidar també la posició de Barcelona com un referent europeu en l'emprenueria i en l'àmbit del sector tecnològic. Els hem fet arribar alguna informació que s'havia reclamat dins el marc de la Comissió d'Economia per aclarir alguns conceptes, dir-los que no podem informar de quines companyies exactament s'inverteix per un tema de confidencialitat, però sí que bàsicament les més importants són les de Deep Tech amb 24 empreses invertides i el que es diu software com servei sense empreses invertides. El general vol vot favorable.

Senyor Baix, tres minuts. Moltes gràcies, presidenta. Avancem que votarem a favor perquè compartim l'objectiu en què està presentada la proposta i el principal objectiu és intentar buscar un equilibri entre una activitat econòmica que és molt important en aquesta ciutat, que és el turisme, però al mateix temps també buscar un equilibri que la ciutat existeix perquè existeixen les persones que viuen a la ciutat i han de viure les persones que viuen a la ciutat. I aquest és el debat que nosaltres tenim amb el turisme. I a més és un debat bastant contemporani, perquè quan parlem de polítiques públiques, els últims anys, no tan sols a Barcelona, si bàsicament la majoria de ciutats europees, l'única política que hi havia pública en l'àmbit del turisme era la promoció. I això ha canviat ja. Ja no hi ha tan sols promoció que s'ha de fer i a més el sector públic hi ha de ser. No podem deixar la promoció a mans del sector privat. Una altra cosa és que la podem fer pública o privada. Però ha d'haver-hi polítiques que afecten a l'oferta. I jo crec sincerament que aquest govern i aquest Ajuntament, i dic aquest Ajuntament perquè poden haver-hi més governs amb aquesta realitat, ha desenvolupat polítiques públiques interessants. que afecten directament a l'oferta i entre elles té a veure amb els pisos turístics, té a veure lògicament també amb els temes de promoció, té a veure amb el manteniment del PEUAT des del punt de vista de quina és l'oferta i com podem controlar nosaltres directament l'oferta. I la fiscalitat és una peça important i la fiscalitat té dos elements. Un és l'impost turístic que era i és a dia d'avui encara finalista. I ens diu que amb el 60-70% s'ha de destinar a coses determinades. És veritat que hi ha una iniciativa parlamentària que canvia això i, a més, amplia els objectius. I per saber en què hem destinat això, hi ha una pàgina web de l'Ajuntament, ho he dit baixes vegades, a la Comissió d'Economia, en què poden veure des de l'any 2013, em sembla, aproximadament, en què s'han destinat aquests recursos. que són bàsicament 500 projectes. Alguns que afecten la gestió d'espais de gran afluència, altres a serveis de mediació, altres a promoció o altres als agents civics o festivals de cultura. El recàrrec té un altre concepte. El recàrrec no és finalista. I avui dia el recàrrec, el que ens permet a nosaltres d'una forma molt clara com a ciutat i com a ajuntament, és que, entre altres coses, el turista, que no és un recàrrec al sector turístic, sinó al turista, que el turístic faig una aportació directament als costos de la ciutat. Aquest recàrrec representa un 3,14% del volum de la despesa corrent. I hem pres algunes decisions. La primera decisió que van prendre, o de les primeres, que afectava el recàrrec era tot el procés de climatització de les escoles. Respecte al pressupost, 25% del recàrrec, un 17% es dedica a això. I a la resta, a què es dedica? I crec que és important dir-ho. Es dedica als recursos ordinaris de l'Ajuntament de Barcelona. A la neteja, a la seguretat, al transport públic, a la cultura i al manteniment. I aquesta és la funció que té dia avui el recàrrec. No podem, en termes tècnics, crear un fons, però sí que podem fer inscripció directament de partides. Dit això, nosaltres votarem favorablement la proposta perquè és el que avui dia estem fent i la seva millora va vinculada a la coherència de la mateixa proposta. Gràcies.

Doncs alcalde, aquest Ajuntament està compromès amb la recuperació dels immobles municipals, sense cap mena de dubte, i sobretot aquells que estan ocupats, amb la protecció del patrimoni públic i perquè estigui al servei de la majoria, perquè aquest és un principi que nosaltres hem de respectar. I jo crec que l'alcalde ja li va respondre fa poc que a l'inici d'aquest mandat aquest govern va posar en marxa, entre altres coses, el Departament de Coordinació Tècnica d'Ocupacions, la ponència d'Ocupacions Monogràfic i el protocol específic per les actuacions. I aquest govern ha fet desocupacions, i jo crec, sincerament, d'una forma molt correcta. Sens dubte que el nou criteri dels magistrats penals a l'Audiència Provincial amb unificació de doctrina, el qual també celebrem que hi hagi unificació de doctrina, sobre el tall de subministrament serà tingut en compte com una eina més. Però serà tingut en compte a l'hora d'abordar la problemàtica de les ocupacions. Però ja li avanço que el que no farem serà un tall automàtic del subministrament de tots els edificis municipals ocupats. I no ho farem perquè aquest es tracti d'un problema complex, que té a veure lògicament amb la llibertat i amb la propietat. Però és un tema complex que afecta i que no es pot aplicar una mesura d'aquestes de forma indiscriminada. Actuarem com hem anat fent cas per cas, tenint en compte la situació concreta de cada immoble, el risc per la seguretat, perquè existeix, la integritat o la salut dels ocupants, la situació d'infravitatge o l'alteració de la convivència de l'ordre públic, així com l'existència o no d'activitat deliqüencial, entre altres casos. I això ho teníem en compte ja, ja li remeto en aquest cas, al pla d'actuació davant d'ocupacions i assentaments que es va presentar a l'última comissió de col·lusió i mobilitat. Benvinguda a la unificació de doctrina, però ho l'aplicarem amb el seu cas, cas a cas. Moltes gràcies.

Vayamos con cuidado con lo que hacemos. ja li he dit, farem cas per cas. Això no es pot aplicar d'una forma absolutament indiscriminada. Barcelona tampoc és la selva que vostè ens està plantejant en aquests moments. Bàsicament, la selva d'una ciutat que tot està ocupada. Hi ha situacions d'ocupació Hi ha situacions d'ocupació, tenen casos determinats, alguns tenen a veure amb elements delictius, altres tenen a veure amb situacions de difervitatge i s'ha d'analitzar cas per cas. I aquesta mesura, que hi és de l'Audiència, és una mesura que la tindrem en compte perquè s'ha de tenir en compte, perquè és la nostra obligació. Però també hem de tenir una certa posició de proporcionalitat quan estem parlant de seguretat i estem parlant de persones. I això és el que farà aquest govern. I això no va en contra del compromís del govern de defensar el patrimoni municipal.

Molt bon dia, gràcies, president. Avui presentem al plenari una modificació de l'ordenança fiscal que regula el recàrrec de la ciutat de Barcelona sobre l'impost d'estades en establiments turístics. Ho fem després d'haver rebut l'informe perceptiu del Consell Tributari del 12 de juny, és un informe favorable, i una aprovació inicial a la Comissió d'Economia i Genda del passat 17 de juliol, on va rebre el suport majoritari dels urls polítics. Molt bona cosa. el primer que voldria manifestar és l'agraïment a Esquerra Republicana, a Junts i al Grup Comuns per Barcelona per haver votat favorablement a la tramitació inicial, tot esperant també que votin a favor quan es porti l'aprovació definitiva després del període d'al·legacions públiques que s'inicia el dia d'avui. Aquesta ordenança fiscal estableix el recàrrec màxim de 4 euros per totes les modibilitats o totes les tipologies d'estada. Un increment que, sobretot les nostres estimacions, depèn del moment que sigui vigent de forma definitiva, l'ordenança es mourà entre 20 milions de recaptació o 10 milions, aproximadament. Un increment de la recaptació que ha de servir bàsicament per Els serveis de la ciutat, és a dir, el turista és un ciutadat temporal i com a ciutadat temporal el turista fa un ús intensiu de certs serveis públics que la ciutat de Barcelona ofereix i que estan finançats per els impostos i les transferències dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. És a dir, que la fiscalitat turística ha de contribuir a finançar aquests serveis públics, quan parlem de neteja, parlem de seguretat, parlem d'enllumenat o parlem de transport públic. La contribució dels turistes en aquest servei ens ajuda a mantenir la qualitat dels serveis i també evita uns increments impositius en aquests serveis públics. Per altra part, hi ha altres iniciatives, com és la gestió dels espais públics vinculat a el que nosaltres hem anomenat espais de gran afluència, on tenim l'obligació de generar més convivència en aquest espai públic en què l'activitat turística o perquè l'activitat turística no expulsi l'activitat quotidiana dels veïns i veïnes de Barcelona. I per això hem impulsat el pla de gestió de gas, entre altres coses. És a dir, l'Ajuntament de Barcelona de fa anys ha anat desenvolupant polítiques públiques centrades en el turisme. I el recàrrec fiscal o la política fiscal és un element important. Però també volem arribar més lluny, arribem al màxim legal, que són quatre euros. A la dreta comissió d'Economia i Hisenda, en resposta a una proposta d'Esquerra Republicana, ja vam expressar la voluntat d'aquest govern de demanar al nou govern de la Generalitat eliminar el topall legal que limita el recàrrec municipal. I així mateix també ho ha rectificat l'alcalde amb algunes entrevistes que ha realitzat a diferents mitjans. Cal recordar, per últim, que aquest no és un impost a la ciutadania. no és un impost del teixit empresarial i tampoc és un impost que afecti directament a l'activitat turística o als operadors turístics. És un impost que paguen els turistes, que gaudeixen de la ciutat i que també en fan un ús dels serveis d'espai públic. Els agrairia el vot favorable d'aquest decret.