Josep Lluis Franco Rabell

Gràcies, alcalde. Per respondre a aquest prec, dic en relació a la situació de les educadores que estaven afectades per la situació a l'inici del curs i respecte a les quals l'alcalde va prendre un compromís aquí davant de la sessió plenària de l'Ajuntament. Cal dir que totes les mestres que havien d'estar anomenades i que havien quedat afectades pel que els tocava una plaça d'interinatge per tot el curs, han estat totes trucades i nomenades. Concretament, entre l'1 i el 2 de setembre es van nomenar 33 mestres i des del 3 de setembre fins ara 10 nomenaments més. Per tant, tenim un total de 43 mestres trucades i nomenades. Recordem que eren 29, concretament, les mestres que tenien l'expectativa de tenir un nomenament per tot el curs i que aquest era el compromís adquirit. Més enllà d'això, i per continuar responent a la preocupació esmentada, recordar que en data de 30 juliol es va celebrar una mesa de negociació amb els sindicats que va decidir anar a l'arrel del problema que venia suscitat pel fet que passàvem a una distribució de plantilla del 27% de mestres i de la resta educadores. Per tant, frustràvem les expectatives de promoció professional de les mestres. Aquesta mesa amb els sindicats va decidir modificar, va proposar, modificar i tornar a una proporció de 50-50, desafectant les dotacions marcades de mestre a les escoles basal que estava prevista extingir i donant i abordar la cobertura de noves vacants generades, ja sigui per baixes o per creació de noves places, de manera correlativa amb un percentatge de 50 i 50. I en relació a la gestió de les borses de substitució, va haver dues propostes que van ser sotmeses a consideració i a votació del conjunt del personal. Finalment, la proposta que va ser més votada va ser la proposta A, que feia que el mantell que es... Preveu que es mantinguin dues bosses on la crida es fa per ordre d'antiguitat sempre que la cobertura que es vagi donant no suposi un desajust d'aquest 50 per 50 previst. Acabar dient una qüestió pel que fa a les expectatives, que estem ara en plena negociació del conveni col·lectiu del personal de l'Ajuntament i, per tant, també afecta a les braçoleres, i que en aquest àmbit concret ja s'han assolit diferents acords importants o rellevants, com l'accés a llocs de direcció per a educadores amb títol de mestre, la garantia de cinc dies per a la preparació de cursos escolars, que eren demandes sindicals reiterades, l'avançament de pagament pel complement de direcció en casos d'absència de directora, la possibilitat d'oferir places de segona activitat a les escoles Bessol, la mirada de condicions per a la substitució de terços i, lògicament, qüestió fonamental, la possibilitat d'increment salarial si s'aprova la jornada de 35 hores que està en discussió en el conveni. Dir per acabar que els sindicats han fet saber que la negociació segueix oberta contràriament a algunes informacions que havien circulat. El conveni, la discussió, el debat sobre el conveni segueix obert.

Gràcies, alcalde. Efectivament, el que et sotmetem a la vostra consideració és un conveni, un conveni establert entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat a través del seu Departament d'Educació i Formació Professional. Un conveni que el que pretén és establir les condicions de col·laboració entre les administracions per tal de tirar endavant la redacció del projecte, l'execució i la direcció de les obres de la construcció de tres nous equipaments escolars llargament esperats, l'Escola Entensa, l'Escola Gaia i l'Institut d'Escola Sirinacs. El conveni estableix tot un seguit d'obligacions del Consorci d'Educació de Barcelona, fent-lo responsable de la licitació i l'execució de les obres, de la gestió administrativa i fiscal, de les comunicacions obligatòries preceptives al Departament d'Educació, de les mesures de seguretat que s'imposin si les obres es desenvolupen en període lectiu, i així com de la direcció tècnica d'aquestes obres, que serà exercida per professionals designats pel Consorci d'Educació de Barcelona. El conveni estableix igualment el finançament dels projectes que seran assumits conjuntament pel Departament d'Educació i per l'Ajuntament de Barcelona. Parlem d'una inversió global d'uns 40 milions d'euros, distribuïts uns 33 escacs pel Departament d'Educació i uns prop de 8 milions assumits per l'Ajuntament de Barcelona. El conveni estableix a si mateix que mentre no es formalitza l'instrument jurídic de cessió o posada a disposició del solar, l'Ajuntament de Barcelona podrà avançar de manera temporal el finançament de les obres per tal de no endarreguir-les. Per tant, és un conveni que pensem que és positiu, que dona resposta a una demanda llargament esperada de realització d'aquests equipaments escolars que finalment podran veure la seva realització.

Junts.

Molt bé. Junts.

Regidor. Gràcies, alcalde. En bé, li diré d'entrada que li acceptem de bon grat aquest plec perquè s'inscriu efectivament en una preocupació i una convicció molt profunda del Consorci sobre la importància d'aquest espai de migdia i de la seva funció educativa. De fet, el Consorci ha augmentat la qualitat dels menús, dotant els centres d'instal·lacions adequades, incrementant el volum de just menjador i també millorant allò que fa objecte del seu prec, que és l'atenció educativa en aquest espai. De fet, des del Consorci es deixa de parlar de vetlladors i es passa a utilitzar la denominació monitoratge de suport per a la inclusió, no per gust de finestra semàntica, sinó per definir la importància i sobrellar la importància d'aquest acompanyament. En aquest temps s'ha produït una adequació i un increment de l'assignació d'hores exclusives de monitoratge de suport per al temps educatiu de migdia. Concretament, el curs 24-25 el Consorci va posar en marxa un grup de treball sobre monitoratge format per direccions de centres i personal tècnic dels serveis centrals, que ha portat a definir un model de distribució de les hores de monitoratge i de suport als centres. Així s'ha dissenyat una fórmula de càlcul de monitoratge, tenint presents les diferents intensitats de suport requerides i s'ha pres com a índex de referència la mitjana d'hores de monitoratge per alumne a nivell de ciutat i de districte. Això permés apropar-nos progressivament d'una de les preocupacions que vostè formulava, que és una distribució més equitativa d'aquest recurs. Un recurs que, malgrat, efectivament, les tensions pressupostàries, que això suposa, la disponibilitat pressupostària del qual depèn, no ha deixat d'incrementar-se en els últims temps, més de dos milions d'euros en els tres anys últims. Des de maig del 24, quan el Consorci va iniciar un estudi sobre 32 escoles i instituts d'escoles, s'ha fet un desplegament del pla, observant, assessorant i acompanyant els centres de la ciutat de manera progressiva, per tal d'anar incorporant i desenvolupant aquest ajut que, efectivament, compartim amb vostè, que té una importància i que té encara molt de recorregut per endavant. Per tant, en aquest sentit, li acceptem plenament el pla.

Moltes gràcies. Bon dia a tothom. Com varen manifestar l'aprovació inicial d'aquest pla, votarem favorablement, perquè entenem que es tracta de la millora de la qualitat urbana de la roba 22 i, sobretot, calia establir criteris i directrius molt més clares per a l'organització urbanística d'aquest entorn. Gràcies.

Moltes gràcies, tinenta. A l'era digital, els videojocs, les plataformes i les xarxes socials s'han convertit en pilars fonamentals d'entreteniment i comunicació. Però no són només diversió, sinó també són canals de transmissió cultural i lingüística. I és per això que el nostre grup ha participat activament en totes les sessions de la Comissió d'Estudis per fomentar la presència del català a l'entorn digital d'aquest Ajuntament. Quan el català és utilitzat en videojocs, cinema o xarxes socials, ajuda que l'idioma com llengua viva evolucioni i s'adapti als nous contextos i als nous temps. I a més es percep com una llengua adequada per a tots els àmbits de la vida, més enllà dels entorns familiars, acadèmics o formal. Les persones de la nostra o de la meva generació recordem, si amb certa nostàlgia, tot el que programes de televisió com Bola de Drac, Filiprim o Sputnik van fer per difondre el català. Des del grup del Partit Popular defensem la lliure concurrència dels diferents mitjans de comunicació i plataformes, des de les més tradicionals fins a les més modernes, perquè totes contribueixen a normalitzar la diversitat lingüística de la nostra ciutat. A diferència d'altres grups municipals, per nosaltres, més català no significa menys castellà, ni a l'inrevés, perquè aspirem a defensar el català, però no aspirem a una societat monolingüe. I ens omple d'orgull quan pel·lícules majoritàriament o íntegrament en català, com Pa Negre, El Carràs, La Caça el 47 o La Caça en Flames, són un veritable èxit al conjunt d'Espanya, una mostra del caràcter plurilingüe del nostre país. Però tot i compartir l'esperit o els primers punts d'aquesta proposició, ens mostrem totalment en contra del tercer, la monitorització dels mòbils i de l'entorn digital pels joves per conèixer els seus àmbits lingüístics de navegació. Pot semblar inocuo, inofensiu, però per nosaltres suposa una vulneració de la privacitat i una greu intromesió. Més que entre els joves monitoritzats hi ha menors.

Gràcies, president. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, primer, manifesta el més sincer reconeixement, recolzament i afecte a totes les persones que pateixen la malaltia del càncer i a les seves famílies. Segon, insta l'Ajuntament de Barcelona a que conjuntament a la Generalitat de Catalunya es promogui la investigació oncològica per millorar la taxa de supervivència de la malaltia. Tercer, Agraeix la tasca de les entitats socials que, juntament amb el sistema sanitari espanyol i català, treballen per erradicar el càncer i millorar les condicions de vida de les persones que ho pateixen, tant les seves necessitats clíniques com personals. Quart, reconeix la importància d'impulsar des de l'Ajuntament campanyes divulgatives que promoguin hàbits de vida saludables, així com la participació en programes de detecció precoç. Cinquè, recolza totes aquelles iniciatives i campanyes institucionals que donin visibilitat al càncer i al seu impacte a la vida social. I sisè, dona trasllat d'aquesta declaració al Departament de Salut al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, al Congrés del Diputat i a la resta d'organismes nacionals, europeus i internacionals pertinents.

Moltes gràcies, alcalde. Bé, essencialment, felicitar-nos pel fet que arribi a aprovació definitiva a aquest expedient, a aquest pla especial urbanístic, que, com sabeu, té per objecte augmentar la capacitat d'aquest equipament amb llits disponibles i permetre alhora la combinació dels seus usos residencials i sociosanitaris. És essencialment una ampliació que es fa amb criteris de conservació patrimonial, es preserva i es rehabilita la masia de Camparonet i també els seus entorns associats a la bassa, al pou, als safarets, que evoquen també, d'alguna manera, el passat d'aquests barris. i es fa amb sostenibilitat amb criteris de sostenibilitat ambiental. Per tant, felicitar-nos d'aquesta feliç solució d'aquest expedient i assenyalar, perquè és de justícia fer-ho, la bona voluntat de la promoció, de la promotora, que en tot moment ha estat amatent les inquietuds i la sensibilitat de l'entorn veïnal per fer aquesta rehabilitació.

No, esperar que aquest exemple acudeixi i que es reprodueixi en altres situacions semblants que podem trobar-nos en un districte com aquest i esperar que el diàleg serveixi per compensar efectivament la preservació d'elements patrimonials que no estaven catalogats, com era el cas d'aquesta masia.

Diu així, declaració institucional pel Dia Internacional de les Persones Grans. Primer, ratificar el nostre compromís com a ciutat amigable amb les persones grans i amb els seus drets. Donar suport i manifestar la nostra adhesió a aquest manifest unitari que diu Les organitzacions de persones grans de Catalunya hem lluitat per fer visibles els nostres drets en l'escena internacional. Aquest any ens hem unit per conscienciar, reivindicar i reclamar que volem viure i envellir amb dignitat exigint el reconeixement dels nostres drets. No només volem que es doni resposta a les nostres necessitats, sinó que s'estableixin drets universals per a l'envelliment. Els nostres quatre pilars estratègics són que respectin tots els drets humans. Volem un envelliment basat en els drets humans garantint tots els nostres drets, independentment de l'edat. Aquests drets han de reflectir les obligacions que els Estats han adquirit en els tractats internacionals, incluent drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals. Que es compleixi el principi d'igualtat i la no discriminació. Cal visibilitzar i combatre les pràctiques que ens impedeixen viure de manera justa i lliure. Això inclou factors com la raça, gènere, nacionalitat, ètnia, edat, discapacitat o qualsevol altra condició que generi desavantatges a mesura que envellim. Que es faciliti la participació de les persones grans. Reivindiquem drets que valorin la participació genuïna de les persones grans com a socis igualitaris.

Moltes gràcies, president. Vagi per endavant, i en això coincidim, senyora Monter, el nostre reconeixement a la tasca que desenvolupa el Servei Educatiu de Catalunya en el seu conjunt, val a dir, a les escoles i centres de titularitat pública com aquelles que són d'iniciativa social. Mireu, jo mateix he tingut i tinc ocasió de visitar i d'estar a escoles tan públiques com concertades, sobretot en els barris més desafavorits de Barcelona, i podem constatar, i tothom pot fer-ho, que aquestes escoles concertades en aquests indrets, doncs, afronten els mateixos reptes i les mateixes complexitats que el conjunt del sistema escolar. No trobareu, per tant, ni en mi ni en el conjunt del nostre govern, una actitud de menysteniment o de discriminació envers les escoles concertades. I us podria donar alguns exemples que ho fan palès. Mireu pel que fa a l'exercici del 24, el que acabem ara. L'aportació de l'Ajuntament de Barcelona, no parlo de l'aportació que és la majoritària de la Generalitat, sinó de l'Ajuntament a les motxilles escolars, ha estat de 668.000 euros pel que fa als centres de titularitat pública i de 890.000 pel que fa a les escoles concertades. En la pàgina web del Consorci podeu trobar penjades actualment els 47 programes que oferta el Consorci i que els quals poden accedir i optar igualment públiques com concertades. Però més enllà d'això, heu esmentat també i tots els regidors que hem presidit també ho han fet, el Pla de Barris. El Pla de Barris ha treballat ja amb escoles concertades. a Berló de Viver i a la zona nord, concretament a la ciutat meridiana. No és quelcom que vingui de nou a la política del Pla de Barris, on ja ha desenvolupat en aquestes escoles línies de l'àmbit educatiu, com pot ser la caixa d'eines o el joc de llibres, entre altres. Per tant, tanmateix, malgrat aquesta disposició que tenim pel que fa a les escoles d'iniciativa social, no podem acceptar la formulació de la seva proposició. Mireu, parleu del programa de transformar patis i, sense esmentar-ho, feu referència també al Pla ClimaEscola. Ho feu d'una manera literària, una mica descrivint-nos les funcions del Pla ClimaEscola. Però aquestes inversions, que són inversions importants, nosaltres no les podem fer. en centres de titularitat privada. Només podem fer aquestes inversions en àmbit públic. Això és de lògica i és així. Només per això ja no podríem acceptar la seva proposició. Més l'anyada que considerem que seria més útil plantejar els debats necessaris que n'hi ha pel que fa a la relació i a la concordança i al treball unificat del conjunt del servei educatiu, anem d'una manera menys polèmica i amb un viatge menys ideològic. Hi ha un gran repte compartit a abordar, però no creiem que aquesta proposta sigui la millor manera d'abordar-ho. Per tant, votarem en contra.

Sí, després de llegir el text del seu seguiment, del seu requeriment, la primera cosa que he de fer és, d'alguna manera, començar per negar-li la major del seu raonament. No hi ha ni falta de compromís per part de l'alcalde en matèria d'ús del català i encara menys incompliment per part d'aquest govern pel que fa a la carta municipal o al reglament d'ús lingüístic del català. El verb és lliure, efectivament, però els fets són constatables i tossuts. Mireu, des d'aquest punt de vista és constatable i tossut com a fet que el català sempre de manera preferent per part d'aquesta administració municipal en totes les activitats institucionals, en totes les comunicacions oficials i en els serveis d'atenció a la ciutadania. per agafar a la implementació de les 68 mesures que van ser elaborades durant l'anterior mandat i que el que ha fet el govern actual és mirar d'actualitzar-les, adaptar-les a les necessitats actuals. Això inclou diverses coses. Una d'elles és la col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans mitjançant un conveni de treball que enfortirà la presència del català en àmbits clau com ara l'educació, el lleure o l'esfera digital. Paral·lelament, i vostès en són conscients perquè en són partícips actius, la Comissió No Permanent sobre la Llengua Catalana, que està a punt de concloure els seus treballs i que ha tingut un desenvolupament molt profitós i que ens ha formidit un ventall d'idees i de propostes per impulsar l'ús del català en entorns digitals i especialment pel que fa al jovent. Permetim una breu repassada a les qüestions que esmenten vostè en el seu text. Primer, pel que fa a la contractació pública. El Govern vetlla pel compliment dels articles del Reglament 4.1, 4.2 i 4.3, assegurant que la documentació administrativa i contractual es desenvolupi preferentment en català. Segon, quan a la publicitat institucional i les publicacions oficials. Es manté igualment el català com a llengua principal, en compliment de l'article 14.1 del Reglament. Quan cal arribar a segments de població específics, i cal recórrer a altres idiomes, sempre es fa respectant el marc normatiu i l'objectiu de promocionar el català. Tercer, en àmbits culturals, esportius i associatius, el català és igualment la llengua vehicular, tal com queda palès en celebracions i activitats d'impacte enorme en la ciutat, com poden ser la Mercè, el Festival 42 o les pròpies iniciatives educatives del Consorci de Biblioteques. Igualment, pel que fa, es manté una relació estreta amb el Consorci de Normalització Lingüística i de la mateixa manera s'ha acordat reprendre les aportacions a l'Institut Ramon Lluny en guany inicialment per 200.000 euros. Des de la segona comença s'ha elaborat un document detallat amb totes aquestes mesures que he formulat de manera multa la gràfica i que els hi farem evident.

Gràcies, alcalde. Bé, es tracta d'aquest expedient d'un pla especial urbanístic que comprèn la reconversió d'antics vestidors de l'escola Virulai en usos docents generals de l'escola. Però bé, atès que això remeta a un ús esportiu, era necessari compensar amb sol esportiu dins de la mateixa parcel·la aquesta reconversió, cosa que es fa a l'extrem sud de la parcel·la, és a dir, sense ultrapassar el perímetre de l'escola. Cal recordar que estem davant d'una aprovació provisional, atès que en parlar d'usos esportius, l'aprovació definitiva correspondrà, com tots sabeu, a la Generalitat. No hi ha hagut al·legacions a aquest expedient i agrair que tots els grups municipals en comissió de presidència hi votessin a favor.

Gràcies, alcalde. Com és ben sabut, les xarxes socials s'han convertit en una part integral de la nostra societat, especialment en la vida dels més joves. Són una plataforma única per connectar-se, compartir experiències i relacionar-se. Sin embargo, també ens obliga a afrontar els desafíos que surgen d'una connexió constante i permanente amb el món digital. Numerosos estudios ponen de manifiesto que el uso excesivo de los medios digitales está directamente relacionado con el retraso cognitivo del lenguaje, pero también influye en el desarrollo emocional, cambios de humor, agresividad, aislamiento o alteraciones en la autoestima de los menores. Por no mencionar que el efecto negativo que el abuso produce en el sueño y en la salud ocular, suponiendo todo ello un problema de salud pública de primer orden. Un capítulo aparte es el ciberacoso. La tecnología ha creado nuevos espacios para la comunicación, pero también ha dado pie a la crueldad en línea. Es necesario que trabajemos unidos para erradicar estos comportamientos y proporcionar todo nuestro apoyo a quienes lo sufren. Cuando ponemos de manifesto los efectos adversos del abuso de las pantallas y medios digitales, se hace necesario que madres y padres, educadores y administraciones regulen su utilización, den ejemplo de su buen uso y ofrezcan más espacios que permitan a los menores disfrutar de otras formas de ocio, como la lectura, los juegos de mesa, la práctica del deporte o las interacciones sociales en persona. Debemos dar a los niños y adolescentes una educación digital sólida que les permita comprender los riesgos y los beneficios de las redes sociales, asegurándoles un entorno digital seguro, positivo y enriquecedor para todos ellos. Por tanto, compartimos la preocupación del Gobierno y del grupo proponente y votaremos a favor, pero les pedimos coherencia, Gràcies. Le recuerdo que Kirik es un dispositivo digital con forma de robot compuesto por una gran pantalla táctil webcam y proyector para que niños de 0 a 3 años interactúen con él dentro del aula de la propia escuela infantil. Así, mientras la Asociación Española de Pediatría recomendaba pantallas cero para los menores de tres años y se solicitaba a los padres que vigilasen el uso de las pantallas por parte de los más pequeños de la casa, en las escuelas infantiles municipales comenzaba un proyecto cuyo protagonista principal era una pantalla táctil para iniciar a los niños y niñas menores de tres años en el mundo digital. Por tanto, no solo es necesario, como expresa la proposición, orientar y asesorar a entidades y familias, o instar a la Generalitat al Gobierno de España y a la Unión Europea, sino que en el propio Ayuntamiento también queda mucho trabajo por hacer. Gracias.

Gràcies, alcalde. Primerament, agrair l'informe que ens presenten... Sí? Endavant, president. Gràcies. Primer de tot, agrair l'informe que ens presenten la Montse Moreira i l'Enric Canet, la vicepresidenta del Consell, i agrair també, en general, la feina desenvolupada pel Consell de Ciutat, que en guany celebra el seu 20è aniversari, 20 anys de compromís amb la ciutat i 20 anys que anuncien encara en nous esforços i un coneixement i una expertesa per tirar endavant aquesta feina de vincle entre la representació de la ciutadania i la governança de la ciutat i el govern municipal. Com bé s'ha dit, el Consell de Ciutat treballa en sessions plenàries però en grups de treball molt actius que són els que concentren la majoria d'esforços de la participació d'experts i la major dedicació. L'última reunió de la permanent, que actua d'una manera constant per assegurar la continuïtat dels treballs, la vam tenir ahir mateix, el dijous a la tarda. Vam constatar i vam rebre el retorn de diversos grups de treball, tres actualment estan... I es va posar damunt de la taula, efectivament, com es deia, endegar un nou grup de treball amb la idea, amb la perspectiva de Barcelona, ciutat amigable i amable. Tot un repte des del punt de vista d'aquesta visió de conjunt que ens pot assessorar d'una manera molt útil al Consell de Ciutat. S'ha remarcat i és important dir-ho que el 2023 efectivament va ser un any complex perquè va haver una presència important, una part important d'activitat electoral que distorsiona sempre. la vida i el funcionament dels òrgans participatius, però va tanmateix no només seguir treballant, sinó realitzar una jornada important de la qual l'actualitat i la vigència segueix sent més importants als esdeveniments que vivim, que són els reptes per la no discriminació a Barcelona, amb l'aprovació d'un manifest que val la pena tenir molt present. Durant aquest mandat han començat i ha hagut el Consell de Ciutat ha rebut ja la participació, la presència de l'alcalde i després també del Tinen Valls quan va caler presentar els pressupostos i hem tingut a partir d'aquí una reflexió col·lectiva des del govern municipal a instàncies del propi Consell que va remarcar justament la necessitat d'un compromís més gran del govern municipal en els retorns de l'esforç tan important que representen els dictàmens del Consell de Ciutat. Aquí hi va haver un compromís explícit de l'alcalde, del Tinent Valls i de mi mateix com a regidor, per que això sigui així. Hem constatat que hi havia retorns pendents des de l'any 19, 22 i 23. I hem començat a fer aquests retorns, d'aquests dictàmens. Actualment n'hi ha tres, un quart que es presentarà, que arribarà durant el mes de maig. i tenim el compromís de posar el comptador a zero abans de la tardor. Això és important perquè aquests dictàmens no són només papers o consells, sinó que reflecteixen un esforç, una recerca i una veu experta que és necessària per a la governança de la ciutat. Per tant, també tenim el compromís durant les properes setmanes abans de vacances de completar i tancar tots els òrgans de participació, tant pel que fa a l'escripció dels regidors i regidores al Consell de Ciutat, com de la pròpia Comissió d'Empara, que està pendent de designació. I finalitzar, doncs, animant totes les persones que formen part del Consell a seguir amb la seva tasca, Felicitar el grup de visibilitat i comunicació que ben aviat es veurà al carrer aquesta tasca i agrair la feina de la secretaria tècnica que permet la gestió i el funcionament del Consell. Moltes gràcies.

Gràcies, president. Des del nostre grup municipal ens posicionarem a favor de la proposició. En primer lloc perquè compartim les preocupacions que hi són esmentades. Les declaracions recents que sentíem sobre les dificultats pressupostàries que pot tenir l'escola inclusiva, el finançament de l'escola inclusiva, només fa que reformar la necessitat que des de l'àmbit municipal i la responsabilitat que és la nostra assumim la responsabilitat que ens pertoquen. Donarem suport en general també perquè compartim les línies de treball, les preocupacions que s'hi esmenten, la protecció dels entorns escolars, el benestar emocional dels infants, dels alumnes i també determinats projectes que tenen i que tindran continuïtat, com transformem els patis. És un projecte que té un gran interès des del punt de vista de la Constitució de refugis climàtics a les escoles, però també té una vessant comunitària participativa extremadament important i educativa en què participa el conjunt de la comunitat educativa, pares, infants, ensenyants. Això, per tant, continuarà a un ritme d'unes 12 o 13 escoles que s'assumiran a aquest programa en els propers anys. I per descomptat el tema de la climatització, un problema d'importància capdalt atès l'impacte de la crisi climàtica i en relació al qual l'alcalde de Barcelona fa uns dies esmentava o feia l'anunci d'un pla de climatització pensat a desenvolupar en els propers sis anys amb l'objectiu de climatitzar 170 centres escolars, de fet els centres escolars que estan sota la responsabilitat de manteniment de l'Ajuntament de Barcelona. En total serien 148 escoles, 16 instituts-escoles, 3 escoles d'educació especial i 3 instituts, i que consistiria en un projecte que se desenvoluparia any rere any, finançat... amb l'aportació que podem treure de la taxa turística i que permetria revertir aquesta taxa en benefici de tota la ciutat i en benefici de la comunitat educativa i de la climatització de les escoles. Climatització integral, perquè es tracta d'un projecte que preveu que s'instal·lin plaques fotovoltaiques en els sostres de les escoles, la qual cosa no només permet assumir la despesa de climatització, sinó reduir la despesa i l'utilització de gas, per tant, descarbonitzar la ciutat i descarbonitzar les escoles. Per tant, aquestes preocupacions i aquesta coincidència fan que votarem favorablement a la proposta i agraïm que es plantegi aquesta proposta perquè correspon a algunes de les preocupacions més importants que tenim en aquest moment. Moltes gràcies.

Endavant. Gràcies, president, alcalde. Bé, és una proposició de declaració institucional, com ha dit l'alcalde, sobrevinguda, atès que normalment, tradicionalment, si em permeteu dir-ho d'aquesta manera, aquesta declaració institucional era regularment signada pel conjunt de grups municipals que d'alguna manera acompanyaven i donaven suport al Consell Assessor de la gent gran, que any rere any fa les seves propostes i subratlla la importància i recordava, ens ho recordava aquest matí encara, de la data internacional de l'1 d'octubre com data dia de la gent gran. Una data que ve i s'empara en la declaració dels drets humans de les Nacions Unides i que té vigència aquesta diada des del 1990. Per tant, és una bona tradició instal·lada en la nostra ciutat i en el consistori d'aquesta ciutat. Tradicionalment, com us deia, el Consell Assessor proposava un manifest que posava de relleu any rere any les preocupacions més importants o que focalitzava les demandes del Consell Assessor en tal o qual aspecte que afecten a les condicions de vida i al benestar de la gent gran. Enguany, si teniu ocasió de llegir el manifest proposat, veureu que es posava èmfasi en el tema de la mobilitat i l'accessibilitat de la gent gran a la mobilitat al transport públic. Un tema, per tant, de major importància i que fa encara més sorprenent el fet que no hagin pogut... tirar endavant aquesta declaració institucional per la via com sempre s'havia fet. Dir només que el Consell Assessor de la Gent Gran fa una tasca molt important des del punt de vista propositiu, des del punt de vista del seguiment de les polítiques que es desenvolupen des de l'Ajuntament i des del conjunt d'institucions públiques, i que té una tasca important des d'aquest punt de vista en què posa l'accent, posa l'èmfasi sobre aquells problemes que hem d'abordar amb major intensitat. Dir també que no només les polítiques adreçades a la gent gran des de totes les institucions públiques i en particular des d'aquest Ajuntament tenen a veure amb una qüestió de justícia i de deure cap a la gent gran, com moltes vegades es subratlla. Jo el que voldria posar l'accent, i és una mica el sentit en què sempre insisteix el Consell Assessor, en què no només es tracta de... garantir els drets i el respecte cap a la gent gran, combatre prejudicis com l'edatisme, fer que la ciutat aculli d'una manera deguda a la gent gran, sigui amigable, segons la frase encunyada pel Consell Assessor, la idea que les nostres ciutats han de ser amigables cap a la gent gran, sinó que aquest deure és també una gran aposta pel futur de la ciutat de Barcelona. La gent gran atresora no només experiència, sinó energia i capacitat d'actuació i d'aportació a la nostra ciutat. Els que venim del món associatiu sabem prou bé fins a quin punt el teixit associatiu d'aquesta ciutat se sosté en gran mesura sobre l'esforç, la participació, l'experiència i l'entrega de moltes persones, de molta gent gran, que dediquen el seu temps a permetre que el teixit associatiu tan important per fer viure la nostra ciutat i per la democràcia a la nostra ciutat sigui vibrant i sigui actiu. Per tant, demanar al conjunt de grups municipals que donin suport a aquesta iniciativa i que, d'alguna manera, mantinguem la bona tradició que sempre havia tingut aquest consistori d'acompanyar i de donar suport a la gent gran de la nostra ciutat. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. No, molt breument, dic que en relació amb els grups municipals que s'han sorprès del fet que entri així aquesta proposició, dic que el que a nosaltres ens ha sorprès és que una tradició tan consolidada a l'Ajuntament de Barcelona com era l'adopció d'una declaració institucional s'hagi trencat fins i tot amb una argumentació tan agafada pels cabells com la que acabem de sentir. Des d'aquest punt de vista no teníem cap preocupació ni cap inquietud respecte al suport majoritari. Fins i tot el creiem tan aclaparador que pensàvem que això sortiria tot sol. Gràcies de totes maneres pel suport i gràcies també pels suggeriments pel que fa a la política de gent gran tindrem ocasió de parlar-ne. Jo en aquest moment us podria dir quin és el pressupost dedicat a la promoció de gent gran, però si em pregunteu per les despeses futures, doncs suposo que tindrem ocasió de parlar-ne en els pressupostos en el seu moment.

Gràcies, alcalde. Efectivament, aquest matí hem tingut una trobada amb les entitats veïnals de l'entorn de la Ronda, del districte d'Horta-Guinardó, i el conjunt de grups municipals que donen suport, i cal agrair-ho, a aquesta proposta de constituir una comissió pel pacte i un pacte per la transformació de la Ronda de Dalt i dels barris del seu entorn. Està clar, i tothom ha parlat en aquest sentit, que no es tracta només d'un acte de justícia, de reparació, pel que fa als barris que han estat llargament dividits per l'existència de la Ronda i que cal recosir, sinó que aquest cobriment de les rondes és el substrat, és el fonament d'una transformació, d'un gran abast que canviarà les condicions de vida de tots aquests barris, els relligarà, obrirà les portes de Barcelona al verd de Collserola i generarà una dinàmica de transformació molt profunda en tots aquests barris. Per tant, és una transformació de tal abans que necessitava un gran pacte per donar continuïtat, per donar estabilitat, per donar garantia que això en els propers anys, en els propers mandats, tirarà endavant. Aquesta comissió és un gran moment participatiu i un gran moment de compromís del conjunt de les forces polítiques i dels actors d'aquest districte per tirar endavant una transformació cap d'alt per Barcelona. Voldria acabar tanmateix agraint en els preparatius i en el treball que em permès arribar a aquest pacte, el treball de la regidora que em va precedir en el districte d'Horta-Guinardó, la senyora Rosa Larcon, que ha fet allò que se'n diu cuinar, fer el xup-xup necessari sobre el terreny, sobre el territori, perquè les entitats veïnals i el món associatiu estigui en aquest moviment i que no només ha estat en els precedents del pacte, sinó que suposo que estarà, estic convençut, estarà en el seguiment de la seva realització.

Gràcies, alcalde. Diu així la declaració institucional. Primer, ratificar el nostre compromís com a ciutat amigable amb les persones grans i amb els seus drets. Segon, donar suport i manifestar la nostra adhesió a aquest manifest unitari que diu... Avui les persones grans els sembla veu per exigir una societat que ens respecti, ens valori i ens inclogui sense que la nostra edat es converteixi en motiu de discriminació o exclusió. Som dipositàries d'experiència, coneixement i memòria i, tot i això, sovint som invisibilitzades, menys tingudes o reduïdes a estereotips injustos que no reflecteixen la nostra realitat. Cal denunciar i combatre l'edatisme, una forma de discriminació silenciosa però profundament arrelada, que s'alimenta de prejudicis i simplificacions. Aquests estereotips ignoren la diversitat d'experiències i maneres d'envellir i imposen un criteri únic i excloent. Les dones grans són les més afectades ja que pateixen una doble discriminació per raó d'edat i de gènere, fet que no greuja l'exclusió social. L'edatisme es manifesta en tots els àmbits i de moltes maneres. quan se'ns exclou del món laboral, quan se'ns nega la capacitat de decidir, quan els mitjans de comunicació ens retraten com a febles o dependents, o quan se'ns tracta amb condescendència i quan s'utilitza com a argument per desenvolupar polítiques i pràctiques discriminatòries sense tenir en compte la nostra opinió. Aquestes actituds no només ens afecten personalment, sinó que també empobreixen la societat, sense reflectir la riquesa de la diversitat generacional. S'ha d'erradicar l'edatisme per promoure la igualtat i la justícia en totes les etapes de la vida. I també s'han de promoure polítiques i lleis que ens protegeixin contra la discriminació basada en l'edat i fomentar la inclusió i el respecte mutu entre les diferents generacions Rebutgem qualsevol intent de generar confrontació entre joves i grans. El futur es construeix des del diàleg, el respecte mutu i la col·laboració entre totes les generacions. El conflicte entre edats és una fal·làcia que divideix mentre que la convivència i la solidaritat intergeneracional enforteixen el teixit social i democràtic. Per això, fem una crida a tota la societat, institucions, entitats, empreses, mitjans i ciutadania per al següent. Reconèixer la dignitat de totes les edats. Valorar l'aportació de les persones grans pel que han fet i pel que encara poden oferir. Implementar polítiques públiques que assegurin la igualtat i la participació, que garanteixin drets i oportunitats en tots els àmbits de la vida i que fomentin l'envelliment actiu combatint l'exclusió. Transformar el relat social. trencar amb els estereotips en els mitjans de comunicació, que tenen un paper important en la construcció social i per oferir imatges justes i diverses de la bellesa. Educació inclusiva, incorporar en l'educació continguts que ajudin a identificar i eliminar l'edatisme i fomentar així el respecte i la convivència des de petits. Impulsar el diàleg intergeneracional. Crear espais de trobada i intercanvi per compartir coneixements, valors i experiències i per trencar prejudicis i construir ponts. Fomentar la cultura de la pau. En un món marcat per conflictes armats i crisis humanitàries, on les persones grans sovint són les més vulnerables i oblidades, cal promoure una societat basada en el respecte, l'empatia, el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes. Enfortir la democràcia des del compromís actiu i la inclusió de totes les edats per aconseguir una societat més justa que no retalli drets i despesa social. Volem envellir amb dignitat, no amb por. Som una part activa de la societat, som artífecs de la nostra vida i un grup social amb identitat i drets compartits. Perquè el valor d'una persona no disminueix amb l'edat i perquè una societat justa i madura és aquella que no deixa ningú enrere. La nostra societat serà realment justa només quan sigui inclusiva per a tothom i lliure de discriminació per a edat.

Gràcies, alcalde. Bé, responc una mica amb quatre pinzellades al seguiment òmnibus, que és efectivament molt llarg i exhaustiu. Primer, s'està treballant actualment en un replanteig del programa Protegim Escoles, integrant-lo en una visió holística més complexa, més rica, que abastarà no només la protecció de l'accés a les escoles, sinó tot el conjunt d'equipaments que es poden vertebrar al voltant de les dels itineraris escolars i la pròpia transformació dels patis. Tindrem una proposta exhaustiva, una proposta tancada i pressupostada aquesta tardor al respecte. En segon lloc, aquest curs 24-25, l'Institut Municipal de Serveis Socials ha integrat els 46 educadors socials que en les edicions anteriors havia sostingut el Pla de Barris, i el Pla de Barris, per la seva banda, hi afegeix en aquesta tercera edició 24 educadors emocionals més. Cal dir que també, ho esteu preguntes, manté la figura del COCOVE, aquesta apel·lació que gairebé sona estranya, que és de coordinador de coeducació, convivència i benestar en tots els centres d'educació arreglada i postobligatòria. En tercer lloc, el Pla Clima està funcionant a ple rendiment. Hi ha 24 escoles que van ser climatitzades l'any passat, 30 que ho estan sent ara, 5 ja acabades, i ben aviat anunciarem la tercera tanda d'aquestes climatitzacions. Cal dir que pel que fa a la transformació dels patis hi ha dos nivells. les que estan programades, que són nou actualment, que estan ja pactades amb els centres educatius, i les que s'incorporaran a partir d'aquest pla més holístic al qual em referia, que integrarà la protecció dels entorns escolars, que ens hauria de permetre arribar a 24 escoles en aquest mandat. Cal dir que aquest estiu, 2025, hi haurà 15 centres educatius en pati transformat que funcionaran com a refugi climàtic. D'una altra banda, i finalment, efectivament, totes les qüestions que són claus des del punt de vista de l'educació inclusiva i des del punt de vista dels esforços d'inversió que ha de fer la Generalitat en climatitzacions són temes que discutim constantment i sobre els quals treballem en el marc del Consorci d'Educació de Barcelona.

Les dades són les que els he dit i són les dades realistes, quan s'aterren els bons propòsits en les capacitats de desenvolupament i de realització, d'execució de les transformacions. I en això estem.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a totes i a tots i molt bon dia, efectivament, als companys i companyes de l'àrea. de l'acció comunitària i els autèntics protagonistes d'aquesta mesura que no són altres que les pròpies entitats que dinamitzen i que fan viure els casals de barri. Avui efectivament presentem una mesura de govern sobre el model de casals de barri com a equipament comunitari. I és una mesura que comptem desenvolupar fins al 2027 amb una despesa, amb una inversió molt significativa que s'apropa dels 18 milions d'euros. La qual cosa vol dir la importància que atorguem a aquesta xarxa de casals de barri que tenim a la ciutat de Barcelona. Com vostès saben, els casals de barri existeixen des de fa una vintena d'anys. En molts casos han estat el resultat de demandes o de lluites veïnals. per conquerir, per confegir espais de vida comunitària, de vida participativa, per articular-se i trobar-se als barris reforçant el seu sentiment de pertinença. Això ha fet que aquests casals hagin tingut una tipologia molt diversa i que en tinguem des de petits casals de barri, de 200 metres quadrats fins a altres molt més equipats, amb uns dispositius molt més potents. I aquest històric explica també el desplegament desigual d'aquests casals de barri al llarg dels districtes de la ciutat. Uns 44 en total, des de districtes com Sant Martí, que en tenen 13, fins a... El cas de les Corts, que en aquest cas no en té cap, passant pels de 9 barris que en tenen 8, els 6 d'Horta-Guinardó, els 4 de l'Eixample, etc. 44 en total. I pel que fa a la gestió també, la majoria d'aquests casals, el 66%, el porten entitats o associacions, com les que ens acompanyen aquí, és a dir, estan sota un model de gestió cívica, mentre que la resta, un 34%, estan gestionats per empreses contractades mitjançant el procediment concursal de contractació de serveis. El que cal destacar en aquesta mesura de govern de la qual vostès disposen avui és que en el procés de disseny d'aquest model s'ha incorporat, s'ha sustent aquest disseny sobre la participació activa de totes aquestes entitats, associacions i altres agents institucionals que ja col·laboren estretament i en la dinamització dels casals de barri. L'objectiu és clar, la iniciativa que avui proposem té com a objectiu implementar un model de casal de barri unificat a la ciutat de Barcelona, que tingui criteris compartits arreu de la ciutat i que faci d'aquests equipaments sòlids nodes de vida comunitària als barris. Els casals són, per definició, equipaments de proximitat, que actuen com a promotors de la vida social amb una mirada inclusiva, basant-se en la participació i la cocreació de projectes. I en aquest sentit, la mesura planteja la creació d'un marc regulador amb una metodologia de treball específica i una cartera de serveis comuns. que caldrà conjugar, lògicament, amb els projectes propis de cada barri, dissenyats en funció de les demandes específiques dels mateixos barris i de les singularitats d'aquests territoris. Dins d'aquesta cartera de serveis essencials comuns, i com un dels objectius prioritaris, volem destacar la creació d'un servei de benestar i cures comunitàries, que s'impulsarà concretament en vuit dels casals de la ciutat, la barraca del Carmel, la lleialtat Sant Enca, els casals de Congrés Indians, Maresmes, Torrebaró, Vallbona, el casal de barri del Cardener, a Gràcia, l'espai Puigset a Sarrià Sant Gervasi i el casal de barri del Raval. Es tracta així mateix de millorar la coordinació i la corresponsabilitat entre les àrees municipals i els districtes perquè els equipaments comunitaris siguin més eficients, assegurant la col·laboració entre els àmbits de drets socials, salut, cooperació i comunitat i els equips dels propis districtes. Davant dels canvis enormes que està coneixent la ciutat de Barcelona, canvis demogràfics, culturals, amb noves poblacions, ens cal identificar les necessitats específiques i prestar un especial interès, una especial atenció els col·lectius i persones vulnerables o pocs representats i establir mecanismes d'avaluació i d'impacte de l'acció comunitària, això és importantíssim, l'avaluació, fornint, entre altres coses, als casals les eines informàtiques adequades. Per tant, i per concloure i per resumir, procedirem. Primer, a redactar una normativa municipal que defineixi el rol dels casals de barri, incloent-hi funcions, governança i finançament. En segon lloc, garantirem la participació, com ho hem fet fins ara, dels diversos sectors, educació, cultura, serveis socials, joventut, i crearem un calendari d'implantació progressiva del model. En resum, es tracta, com us deia al principi, de fer dels casals de barri potents nodes d'acció comunitària i de cohesió dels barris de la ciutat de Barcelona. Moltes gràcies.

Gracias. Molt breument, dic que justament la implementació d'aquest nou model el que pretén és que puguem disposar de dades i de models i de referents avaluables. Justament, vostès reclamen avaluacions, és el que pretén i cerca aquesta mesura de govern. Aclarir que el servei que donava Vilaveïna queda incorporat en la xarxa de serveis comunitaris dels casals de barri des d'una plataforma sòlida, estable i que permet ser escalat. I dir que finalment, pel que a la intervenció de Junts, escolteu, llegiu atentament la mesura de govern És una mesura de govern, vol dir que és la política que proposa el govern. Jo comprenc que l'oposició no estigui, o alguns partits de l'oposició no estiguin d'acord, però no poden retreure el govern que tingui la seva pròpia política. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Bé, com sabeu, la propietat d'aquesta finca, que és situada a la Font d'en Fargues, havia impulsat un Pla Espacial Urbanístic a fi de desenvolupar en aquests terrenys, en aquesta finca, una residència per a gent gran que comptarà amb places concertades i sabeu bé que aquest pla ja fó objecte d'una aprovació inicial. El PEU s'està, per tant, tramitant, seguint totes les passes d'un expedient d'aquestes característiques, d'un planejament d'aquestes característiques. El que avui proposem, i ho fem a la demanda del mateix promotor d'aquesta iniciativa, és la suspensió de la seva aprovació definitiva. Perquè, efectivament, estudiades les al·legacions que s'han presentat en el període d'exposició pública, s'han recollit algunes d'aquestes al·legacions, tant pel que fa a temes d'arbrat com pel que fa a elements arquitectònics, que tot i no estar protegits des del punt de vista patrimonial, el veïnatge considera elements memorialístics importants pel que fa a la tradició i a la cultura del barri. I en aquest sentit, i així mateix, es tractaria d'aprofitar aquest període, aquest temps, per concretar una proposta que està al damunt de la taula des del principi, que és la possibilitat d'arbitrar una zona engerdinada compartida a la qual poguessin tenir accés els veïns i veïnes del barri. Com vam plantejar parlar d'un altre tipus de qualificació, seria tirar enrere tot l'expedient. Però com ja vam plantejar fa uns mesos, aquest punt seria un punt de trobada. que faria compatibles algunes aspiracions del veïnatge, que accediria a una àrea enjardinada significativa, i el futur mateix de la residència, que estimem un equipament necessari des del punt de vista del districte i del punt de vista també de la ciutat, i que s'ajusta tots els paràmetres urbanístics requerits. El mes de març, en qualsevol cas, tindrem una reunió amb la propietat per tal d'arribar a una concreció d'aquesta proposta i la farem evident al veïnatge.

Endavant. Gràcies, tinenta. Bé, nosaltres donarem un vot favorable a aquesta proposició que més aviat ens sembla un seguiment del conjunt de matèries que el govern ja té pactades amb Esquerra Republicana en matèria d'ús del català. En qualsevol cas, des del govern municipal hi ha un compromís ferm amb el foment i la protecció de la llengua catalana. Fa una setmana, jo mateix, el passat 17 de gener, vaig tenir ocasió de participar en la primera jornada sobre política lingüística als municipis a Sant Cugat del Vallès. Durant el mandat 2019-2023, efectivament es va elaborar amb la participació d'un grup d'experts l'anomenat document de 68 accions per promoure l'ús del català a Barcelona. I podríem afegir a hores d'ara les conclusions de la Comissió No Permanent de la Llengua Catalana sobre possibles línies d'actuació en matèria de l'àmbit digital i especialment adreçades al jovent que va concloure aquesta comissió fa poques setmanes els seus treballs. Al final de l'any passat, van fer evident un primer balanç sobre l'estat de desplegament d'aquelles 68 mesures que estan en curs. Si no tenen el document o no l'han mirat, els hi podem tornar a enviar, cap problema. Recordem, si més no, algunes dades. Pel que fa a les subvencions, s'està tramitant actualment un conveni de subvenció directe excepcional amb l'Institut d'Estudis Catalans, ja té la seva dotació aprovada en comissió de govern, amb l'objectiu de desplegar tot un seguit de línies de treball en direcció a la població més jove. També estem en converses per donar resposta a la demanda creixent de cursos per part del Consorci de Normalització Lingüística, en guany concretament l'aportació de l'Ajuntament serà d'un milió 800.000 euros, més 150.000 euros per català en cap de setmana, a més d'assumir, neteja, lloguer i manteniment dels locals que disposa el CNL. A nivell educatiu, el Consorci d'Educació de Barcelona ha desplegat les aules d'acollida accelerada per l'alumnat nouvingut de segon i tercer d'ESO, així com els mòduls d'ensenyament integrats per al jovent nouvingut a les escoles amb adults. sense oblidar, cosa important, les línies educatives del mateix Pla de Barris, que fomenten l'ús del català no només entre el jovent, sinó també entre les seves famílies, concretament nouvingudes. Pel que fa a la comunicació, el català és la llengua vehicular de l'Ajuntament amb totes les seves activitats institucionals. I així ho va fer l'alcalde el dijous de la setmana passada, el Comitè de Regions a Brussel·les, encapçalant la demanda en favor de l'habitatge de les ciutats europees. Per tant, aquest és el nostre compromís FFN i el qual ens mantenim fermament.

Gràcies, alcalde. Primer de tot, agrair molt sincerament la presentació d'aquesta memòria. De fet, aquesta memòria va ser presentada el passat 8 d'abril en el plenari del Consell de Ciutat amb en una sessió presidida pel mateix alcalde de Barcelona, i una sessió en què justament es va posar en valor quelcom que, tot i que ja s'ha dit, no està de més repetir i posar-hi èmfasi el 20è aniversari de l'existència del Consell de Ciutat. L'alcalde s'hi ha referit algun cop com el paraigües de tota l'arquitectura de participació de l'Ajuntament de Barcelona, que té ja una llarga història, una llarga trajectòria. Dit així, efectivament és un paraigües, però un paraigües molt actiu i molt dinamitzador del conjunt d'aquesta estructura. Només cal recordar el nombre de dictàmens i els treballs fets i la mobilització d'intel·ligència col·lectiva que ha suposat cada cop l'elaboració de cadascun d'aquests dictàmens a través de comissions molt intenses en el seu treball, molt concorregudes, molt participades, on ha assistit gent molt competent, molt experta, per aportar les seves idees. Els cinc dictàmens aprovats l'any passat, per exemple, hi havia els preceptius, diguem-ne, els que es refereixen a pressupostos municipals, a les ordenances fiscals, però també hi havia propostes tan encertades des del punt de vista de tocar els programes que hem de resoldre, com el tema de les subvencions que s'ha esmentat, o el de les mesures antiracistes i la preocupació per la situació de les persones migrants. Efectivament, com es comentava abans en la presentació, hem fet un esforç per posar al dia el retorn d'aquests dictàmens. I cal dir que aquest esforç ha donat com a resultat no només una manifestació de respecte a la institució i el fet d'estar emetent l'esforç que suposava el treball del Consell de la Ciutat, sinó que ha suposat un esforç molt transversal de totes les organitzacions de l'organització municipal, a la mesura que molts d'aquests dictaments eren molt transversals. I ens han obligat a veure el conjunt i a treballar i a pensar i a reflexionar col·lectivament en determinats àmbits d'una manera més coordinada. I sobretot que ens han emanat... derivar aquestes reflexions en propostes pràctiques, en polítiques públiques, en millores en la organització i el funcionament del propi Ajuntament. Dic que de cara al que tenim al damunt de la taula, efectivament, que era un dictamen en particular especialment important i especialment d'actualitat i de relleu, que és el de les mesures antiracistes i destinat a les persones migrants. No podria ser una reflexió més oportuna i més capdalt en el moment que estem vivint. No m'hi estrendré, però jo crec que és una... Era un sentiment àmpliament compartit per aquest consistori la importància i la gravetat del moment que vivim. També donar suport a la... les idees que formuleu sobretot al final, els tres reptes que d'alguna manera heu posat al damunt de la taula. Primera, la importància de la presència política. Jo crec que és important que hi siguem tots, els grups municipals en els treballs del Consell, no només per escoltar, sinó per fer evident i ser una part compromesa en aquesta dinàmica de reflexió col·lectiva. També, el posar en valor les recomanacions... les aplicacions i les derivades que tenen les recomanacions del Consell, atès que justament el Consell té la capacitat d'engrescar i animar i posar en valor el conjunt dels estris participatius que hi ha a la ciutat de Barcelona. I acabar, com no, amb el repte metropolità, perquè cap de les polítiques ni respostes als reptes actuals pot encabir-se més enllà d'una visió metropolitana. Moltes gràcies, doncs, i gràcies per la feina feta.

Gràcies, tinenta. Arribem efectivament a la designació dels dos membres que correspon designar el plenari del Consell Municipal per a la comissió d'empara. I la proposició que s'ho sotmet és una proposició que neix del consens, d'un treball d'uns quants mesos, cal dir-ho, de debat, de reflexió amb els grups municipals per arribar a trobar els noms adients. El conjunt de la comissió d'empara és una comissió, jo diria, si no heterogènia, pluridisciplinar, capaç d'abastar el conjunt de problemàtiques que s'hi poden presentar. I és una comissió, sobretot, reconeguda i en la qual la societat civil barcelonina s'hi pot reconèixer. Tenim confirmats pel Consell de Ciutat la senyora Carme Penchó, l'Enric Canet, El propi govern ha designat la Maria Antonieta Fernández i el senyor Jaume López i avui sotmetem la proposició de la Maria Sopció Vila, antiga síndica de Greuges, per tots coneguts, i en Fernando Pindadol d'una llarga trajectòria en matèries de participació, d'acció comunitària i de polítiques públiques. Per tant, és una comissió d'empada que crec ofereix les garanties i el temps que ha calgut esmerçar per configurar-la ha valgut la pena.

Només precisar una cosa, desmentir una mica la imatge del Vietnam que acaba de fer-nos el regidor Marc Serra, que la ciutadania en cap moment ha quedat desprotegida des del punt de vista de la reclamació dels seus drets, perquè durant el període en què no hem tingut una comissió d'empara, la comissió permanent del Consell de Ciutat exercia el paper de recollir les queixes i demandes de la ciutadania. Per tant, tranquil·litat i bons aliments.

Una.

Regidor Rebell. Moltes gràcies, alcalde. Ja li dic d'entrada que li acceptarem el PREC perquè aquesta és la preocupació d'aquest govern i és la tasca en la qual està profundament implicat l'IBM de Barcelona. Les línies d'actuació en què s'estan treballant són, primer, la més evident i palmària, que és seguir amb el creixement d'escoles Bressol. En el PIM d'aquest mandat n'hi havia quatre, n'hi ha quatre de previstes, casernes de Sant Andreu, Can Carreres a Nou Barris, l'ampliació de la Mare de Barceloneta i l'escola de Marillac a Sagrada Família. Aquesta sí que potser patirà un cert endarreriment en la construcció per la necessitat de preservar determinats elements patrimonials. En qualsevol cas, més enllà del PIM, hi ha tot un seguit de projectes que estem treballant, ja molt concrets, que és l'Escola Bressol de la Marina al Plat d'Armell, del carrer Sant Bartomeu al Raval, dels carrers Marroc Puigcerdà a Sant Martí, aquest sota l'empenta del del Pla de Barris a Cat Siringoi a Nou Barris i en el marc del complex educatiu de l'Escola Model, de la Preson Model. També un aspecte que està treballant concretament l'IMEP és la reconfiguració de l'oferta de places d'escola de sol allà on sigui possible per manca o per feble demanda del primer tram, dels més petits, a mesura que van implementant-se permisos parentals, i això redueix la demanda en aquest tram, poder implementar i constituir nous grups. En tercer lloc, l'impuls, el reglament d'integració d'allars d'infants privades en la xarxa d'escoles Bessol, reglament que està llest i preparat i que si entra, com tot està previst en maquinària administrativa, el procediment, en el proper mes d'abril podríem comptar tenir-lo vigent en un marc temporal de la tardor, en octubre-novembre. Per la seva banda, la Generalitat ens costa que està treballant en els tres àmbits suggerits, que era la possibilitat de concertar places, els ajusts condicionats a renda i la generació de places públiques en escoles d'infantil i primària. I finalment, parlant de la Generalitat, aquest dilluns mateix vam tenir una trobada aquí a l'Ajuntament de Barcelona acordant el traspàs de les cinc llars d'infants a la Generalitat a la xarxa d'escoles de Barcelona.

Gràcies, alcalde. Regidora, li avanço d'entrada que acceptem de bon grat el seu prec. Miri, el Consorci d'Educació de Barcelona convoca regularment les direccions dels centres educatius de la ciutat a través de les juntes de direccions, que és un espai estratègic de debat i de lideratge compartit. Concretament, el passat 9 d'octubre, Es va reunir la junta de direccions d'ensenyaments obligatoris del Consorci i les direccions en aquella ocasió es van informar que estaven preparant efectivament una primera trobada amb el doble objectiu tant de compartir mirades sobre les problemàtiques que afecten els centres educatius com de tenir i construir un espai amb una certa autonomia pel que fa als canals de representació sindical i institucional. El Consorci, des que ho va saber, va manifestar el major respecte per aquesta iniciativa i es va comprometre ja aleshores a escoltar, recollir i canalitzar les demandes i propostes que sorgissin d'aquest espai. Alhora, per dir-ho d'alguna manera paral·lelament, També el Consorci ha endegat un procés participatiu que de fet va començar l'any passat a fi i efecte d'arribar a la redacció d'un pla d'actuació 2026-2030. Aquest procés va començar l'any passat i en una jornada recent, el 2 d'octubre, va arribar a plegar 450 persones en una jornada de treball. En segon lloc, i en el marc de les pròpies juntes de direccions, s'han creat tres grups de treball, un de monitoratge i recursos de suport a l'educació inclusiva, un altre de desburocratització dels centres i un tercer d'ús social dels centres educatius. A partir de tots aquests treballs i afegint el retorn de les qüestions que ens traslladaran les qüestions direccions que estan preparant un informe final després de lloguer assemblea del 26 d'octubre, el Consorci Educatiu de Barcelona es compromet a elaborar, a preparar un ventall de propostes de millora a presentar en la sessió plenària del Consell Educatiu de Barcelona en el primer trimestre del 26. En aquest sentit, i crec que corresponent o abraçant la la filosofia i l'esperit del seu PREC, l'hi acceptem.

Regidor Rebell. Sí, gràcies alcalde. Efectivem el programa anomenat Llengua Arapicultura Marroquina. És un programa del Departament d'Educació i Formació Professional i es desenvolupa en el marc del Conveni de Cooperació Cultural signat entre Espanya i el Marroc l'any 1980 i que va entrar en vigor l'any 85. Les classes són impartides per professorat funcionari del Ministeri Marroquí d'Educació Nacional i aquestes classes, que són gratuïtes, s'ofereixen a alumnat de primària i de secundària obligatòria. Tota aquesta informació i més detalls fins i tot es troba a la pàgina web del departament. Aquest programa es desenvolupa igualment, permeti'm que ho assenyali, en comunitats autònomes de tot Espanya, Andalusia, Múrcia, Extremadura, Madrid o les Illes Balears, és a dir, comunitats on el seu partit, Vox, té quelcom a veure amb la governança. És un programa que afavoreix la inclusió, la cooperació i la interculturalitat. A Catalunya, concretament, uns 2.300 alumnes gaudeixen d'aquest recurs. Ara bé, per obligació legal de protecció als menors, no els oferirem les dades dels centres en concret. I molt especialment després de la manifestació intimidatòria que va organitzar Vox amb parlamentaris al capdavant i que va protagonitzar la setmana passada, davant de l'Institut d'Escola Joan Sallarés i Pla de Sabadell, davant la protesta de l'alcaldessa socialista de la ciutat, la Marta Ferrés. Aquest incident palesa que la seva pregunta, lluny de ser innocent o ser una curiositat educativa, pretén sobretot escampar, assenyalar i escampar la sospita sobre la població d'origen magdaví. D'això se'n diu, amb totes les lletres, racisme. Un racisme particularment indignant en la mesura que estan estenent la seva ombra sobre menors. No cal que li digui que el maturisme d'extrema dreta, en particular amenaçador per a menors, trobarà sempre de cara a aquest govern i jo estic convençut, d'una altra banda, que el conjunt de forces democràtiques d'aquest consistori també s'hi posarà.

Aquí l'amenaça concreta és la que pateixen els infants que veuen manifestar-se davant de la seva escola un grup d'energúmens amenaçadors. Aquest és el perill concret que tenim i el representen més aviat vostès.

Gràcies, alcalde. Bé, dir-li que aquest govern aposta efectivament pel desenvolupament de les escoles de segones oportunitats, un servei que va ser inaugurat el 2019 i que s'ha revelat un model d'èxit no fa gaires dies. El mateix alcalde, el Saló de Cent, procedia al lliurement dels diplomes de la promoció 23-25. Les dades avalen aquest èxit. Des de la seva creació, dels 260 alumnes que s'hi han inscrit, 221 joves han acabat el seu itinerari, el 85%, i d'aquests 197 continuen estudis de formacions tècniques professionals i 39 també s'hi han inscrit en el món laboral. Com saben, l'escola de segones oportunitats té justament com a finalitat el retorn als circuits educatius per a joves de 16 a 21 anys que per raons diverses han vist interromput el seu itinerari. L'equip de l'escola treballa a partir d'una visió de conjunt de tot allò que envolta el desenvolupament de cada jove i així, a l'hora que es coordina amb el Servei d'Orientació del Consorci d'Educació, amb els serveis socials o amb Barcelona Activa, té també una clara vocació d'acció comunitària. El programa, com saben vostès, es desenvolupa en dues fases. La primera d'un curs, de suport emocional, orientació i definició individualitzada d'un recorregut formatiu. I la segona, de retorn al sistema, amb el suport de tutories i reforç educatiu. Hem estat treballant en els últims mesos de cara a... estudiar la possibilitat de l'obertura d'una segona escola de segones oportunitats, condicionada, ben entès, a les disponibilitats pressupostàries i a trobar una ubicació adient. Havíem començat per recercar la Marina al Prat Vermell, però encara estem en discussió al voltant de l'ubicació més apropiada. Tanmateix, seguim amb la idea de concloure el mandat, i aquest és un compromís, deixant preparades les bases per a la segona escola. Això vol dir, entre octubre i desembre d'enguany, definir l'estratègia i el pla d'acció per a la seva creació, mirant de concordar amb els criteris que desenvolupa la Generalitat, i durant el 2026 i principis del 2027, resoldre la qüestió de l'emplaçament, definir el pla funcional, redactar el projecte executiu, licitar la reforma del local, així com la gestió de l'equipament. Pel que fa a la seva pregunta concreta, dir-li que en l'edició de novembre, des de l'edició de novembre de 2024 de la guia que elabora el Departament de Joventut, figura a títol informatiu l'existència de l'escola i treballarem efectivament perquè també hi aparegui en la guia d'estudis postobligatoris del propi consorci. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Dir en primer lloc que estem en una situació que es deriva del que ha estat, sobretot, un procés d'estabilització, en el que el desembre del 2023 teníem el 75% de la plantilla de les escoles Bressol en situació d'interinatge. Actualment s'ha estabilitzat el 96% d'aquest personal. Cal dir que l'acord del 2022 preveia que un cop ha acabat aquest procés, és a dir, ara, començàvem a aplicar unes mesures per arribar a una proporció entre mestres i educadores que es definia en aquells acords. Acords que nosaltres hem intentat discutir però que de moment els sindicats no veien el mes d'abril i que apliquem perquè és la nostra obligació i les apliquem ara perquè els acords deien això. Això ha tingut com a conseqüència que un primer... El paquet de 32 places que estaven vacants, de mestres, han estat cobertes per educadores i això ha generat un dèficit greuja en les expectatives de les mestres que volien aspirar a desenvolupar la seva activitat aquí. D'aquestes 32, cal dir que 16 actualment ja tenen nomenament de jornada completa de suplència per l'any vinent, 3 han agafat suplències per materialitat i les altres 16, a les quals de moment encara només s'han pogut oferir suplències parcials, podem dir molt raonablement que a 1 de setembre tindran un lloc de treball. Tant mateix això no resol el problema perquè estem parlant de suplències i el problema que tenim és més de fons. problema que haurem de resoldre a través de la negociació amb els sindicats, modulant l'acord que es va adoptar i que segueix vigent a través de la taula de general i també a través de la pròpia negociació del conveni col·lectiu que toca abordar aquesta tardor. A partir d'aquí podrem buscar solucions d'equilibri entre els dos col·lectius amb l'objectiu que es mantingui el caràcter i l'excel·lència de les escoles Bressol i que cap professional quedi enrere. Ens agradaria donar respostes més taxatives i més tranquil·litzadores a les treballadores amb les quals hem parlat avui, però només ens hem de remetre lògicament a aquest procés de negociació que esperem que vagi ràpid i que ha començat bé. Els sindicats estan en un procés de reflexió, necessiten fer les seves consultes internes, lògicament, i arribar amb propostes i contrapropostes a la taula de la negociació.

perdó, heu oblidat dir, en aquest sentit, el sentit del nostre vot serà una abstenció, perquè compartim la preocupació, tot i que la proposta tal com es formula no ens acaba de convèncer.

Senzillament reiterar la importància i la delicadesa d'aquestes negociacions amb els sindicats. Insisteixo que van per bon camí i que arribaran a bon port. Situacions més complicades hem resolt.

Gràcies, alcalde. No, reiterar, abans deia que la negociació en el marc de la Mesa General és una negociació delicada. Avui tenim les mestres que reivindiquen i que ens manifesten la seva angoixa. Jo vull dir-los o fer-los evident la idea de la necessitat de trobar un equilibri entre els dos col·lectius. Tenim una bossa de mestres, per suplències, de 205 mestres i una bossa d'educadores de 670. Per tant, hem de trobar un equilibri entre unes i altres que no vulnerin els interessos i les expectatives professionals de cap dels dos col·lectius. Per tant, les mesures que hem de prendre han de ser mesures molt treballades, molt raonades i molt pensades perquè no fos que intentant resoldre una cosa generéssim un problema major. Per tant, paciència i confiança en la negociació oberta.

El seu prec planteja, de fet, més enllà del que ens diu ara, dues qüestions, dues vessants. Una primera referida, efectivament, als pressupostos participatius. Dir que ara mateix s'està procedint a la validació tècnica que hi han de passar totes les propostes per tal que puguin arribar a la votació final, Comprim els requisits anunciats i formulats en la convocatòria d'aquesta edició. Aquests requisits que estaven a l'abast de la convocatòria tenen a veure amb el límit pressupostari, és a dir, la meitat disponible de recursos a cada districte. limitacions per raons de planejament, viabilitat tècnica o bé impactes amb altres serveis municipals. Per tant, el que hi ha no és el desvirtuar res, sinó l'adequar, tal com ho demana la normativa de la convocatòria, els projectes, les condicions que els facin viables i que els facin executables. Dir-li que a hores d'ara, contràriament a aquestes informacions que vostè ens diu, Tenim ja 46 projectes validats pels equips tècnics relacionats amb educació i 12 dels quals en concret pel que fa a entorns escolars. També esmentava en el prec escrit el tema del programa de protegim escoles. Aquest programa segueix viu i actualment s'està treballant en consolidar les actuacions tàctiques legalitzades fer-hi avaluacions i millores, auditar els centres educatius que no van estar incorporats en aquest programa de protegim escoles i millores en la senyalització. Tot plegat d'aquí uns mesos conclourà amb l'elaboració d'un pla, d'un pla que haurà d'estar dotat econòmicament, lògicament, i pel qual esperem poder negociar amb els propers pressupostos el seu suport financer. Per tant, en el ben entès que estem executant i que estem duent a terme aquestes dues vessants del Suprem, li acceptem.

Dir-li que és absolutament falsa aquesta afirmació que vostè fa, no s'atura cap projecte. Com li dic, els pressupostos participatius estan validant propostes d'entorns escolats i aquestes propostes estan dotades econòmicament. Cal que la votació popular les tiri endavant. I pel que fa a la resta, com li dic, el programa està plenament actiu. Surtosament en aquest escara fall que vostè ens ha fet no ens ha demanat una nova reprovació que sembla ser l'esport preferit d'aquesta jornada.

Gràcies, alcalde. Permeteu que les meves primeres paraules siguin per agrair al conjunt dels grups municipals l'atenció i la deferència que van tenir amb mi durant aquest període una mica difícil en què hi havia dies bons i uns altres no tan brillants. Els agraeixo de tot cor l'escalf que em van manifestar. Responent al PREC que ens formula Esquerra Republicana, dic que els acceptem aquest PREC. És un PREC, efectivament, que té tot el seu sentit. Una situació concreta com la que s'ha esmentat ha posat de relleu la necessitat d'afinar les clàusules del PREC, del plec de condicions en la contractació. Són mesures les que es proposen que van en el sentit de garantir la percepció al nivell salarial de les treballadores, més enllà de les fluctuacions i les modulacions horàlies que puguin haver durant determinats mesos en el... a les escoles, la qualitat del servei i la capacitat de controlar que aquesta qualitat es correspongui amb les exigències necessàries, tot allò que és necessari per atendre correctament les necessitats dels infants i també pel que fa, finalment, el rigor en l'aplicació i en el control de les clàusules contractuals. Per tant, és un prec que acceptem totalment i que no només és una acceptació, sinó un compromís de l'IMEP de posar fil a l'agulla en el sentit de les qüestions plantejades.

Molt bé, doncs, regidor Rebell. Moltes gràcies, alcalde. El pre que ens formula té dos aspectes, dues vessants, i en aquest sentit li acceptarem, tal com està formulat en la seva literalitat, d'una manera parcial. Diguem primer de tot que compartim absolutament la seva valoració absolutament positiva d'aquest centre, de l'Escola Municipal de Segones Oportunitats. Efectivament, fa uns dies va ser rebuda el seu equip docent i els seus alumnes al Saló de Cent. I ha estat, efectivament, una experiència d'èxit d'aquest centre situat al barri de Naves. De 121 joves que han passat per aquest centre, 111 continuen actualment els seus estudis de formacions tècniques i estudis normals, i 10 han estat, s'han inserit ja professionalment. Per tant, una experiència d'èxit. I per tant, des d'aquest punt de vista, l'Ajuntament està considerant efectivament la perspectiva de replicar aquesta experiència en un altre indret de la ciutat. Tanmateix, aquesta rèplica no pot ser una improvisació. Primer perquè cal dissenyar un projecte, cal configurar un equip docent, cal dimensionar aquest nou centre, cal triar una ubicació adequada, cal formular i definir el seu projecte i cal conjugar també aquesta proposta amb altres recursos i dispositius que incideixen en aquesta mateixa franja de població que necessita reinserir-se en els processos educatius i formatius, conjugar-se amb els tallers d'ofici o conjugar-se amb els projectes singulars del propi Servei d'Ocupació de Catalunya. Per tant, difícilment podem donar una data de conclusió i d'execució efectiva d'aquest projecte. Projecte que tenim en cartera i que tenim en estudi efectivament. Per contra, si el que sigui que l'hi acceptarem sense cap problema és la segona part del seu pleg, en què demana que s'incorpori la informació sobre l'escola de segones oportunitats a la guia d'estudis postobligatoris. Naturalment, això no hi ha cap problema, i insisteixo, insistim, treballem en l'estudi de viabilitat i de realització d'aquesta rèplica d'aquest centre realment d'èxit. Per últim, recordar-te mateix, aprofitar la benentesa per recordar una cosa, i és que el compromís de la Generalitat en el seu moment de constituir una xarxa d'escoles de segona oportunitat que efectivament ens ajudaria molt en la nostra tasca.

Gràcies, alcalde. Bé, no acceptarem aquest preg per una raó molt senzilla. En primer lloc, perquè la sentència del Tribunal Superior a la qual fa referència es refereix a una llei d'educació que ja no està vigent, que no està en vigor i que ha estat substituïda per l'actual llei orgànica 3-2020 del 29 de desembre. I en segon lloc, i sobretot podríem dir perquè el Consorci d'Educació de Barcelona, i encara menys l'Ajuntament de Barcelona, no tenen competències per regular la política lingüística dels centres educatius de la ciutat. Aquesta política es regula per dues coses, una llei i un decret. La llei 8-2022, del 9 de juny, que regula l'aprenentatge i l'ús de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i que ho fa d'acord amb criteris pedagògics. Aquests efectes, la llei estableix que el català com a llengua pròpia de Catalunya és la llengua normalment emparada com a llengua vehicular d'aprenentatge en el sistema educatiu i també la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. I també assenyala la llei dues coses més. Primer, que el castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre i disposa que el català i el castellà han de tenir una presència adequada en els currículums i projectes educatius de tal manera que l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit d'amb dues llengües oficials a la fi de l'educació obligatòria. I un decret, al qual em referia també, que és del 14 de maig, i que indica, explícita, que correspon a cada centre educatiu, amb l'assessorament del departament competent en matèria educativa, analitzar els elements i els factors socials i culturals que incideixen en els aprenentatges i proposar les mesures adequades per assolir aquestes dues competències lingüístiques. I, finalment, permeteu-me assenyalar que atesa la complexitat crescent que suposen els canvis demogràfics que coneix el país i en particular la ciutat de Barcelona, tot reforça la necessitat de promoure el coneixement i l'ús del català justament per evitar que la llengua esdevingui un factor de segregació social i un marcador de classe. Per tant, no podem acceptar el preg que ens proposen.