🏷️ Temes principals
🎤 Intervencions (35)
Moltes gràcies, alcalde. Avui celebrem un acte que honora Barcelona i allò que ens articula, allò que ens defineix com a ciutat. que és la cultura, el compromís, la creativitat amb la comunitat. En nom de Junts per Barcelona, és un privilegi sumar-nos al reconeixement que fa la ciutat a tres figures que han contribuït, des de disciplines diferents però amb la mateixa excel·lència, a enriquir el nostre ecosistema cultural i a projectar Barcelona al món. Carme Lías, una actriu estimada i admirada, encarna mig segle de treball rigorós, intens i també valent. La seva trajectòria, que ha brillat tants escenaris, el Teatre Lliure, el Romea, o el TNC, però també el cinema i la televisió del nostre país, és una peça essencial de la cultura catalana contemporània. Però més enllà del talent, avui també honorem el seu exemple cívic, la força i la serenor amb la que ha decidit compartir el seu camí amb l'Alzheimer, convertint la vulnerabilitat en un acte de generositat col·lectiva. Gràcies, Carme, per la teva llum i per recordar-nos que la cultura també és humanitat, també és dignitat i també és coratge. També reconeixem avui en Daniel Martínez de Obregón, una de les grans figures del teatre català de les últimes dècades, des de la part de la producció i de la gestió també essencials. Des del grup Focus ha impulsat projectes que han garantit una oferta diversa, accessible i de qualitat, i el seu lideratge és una contribució al nostre teixit cultural que mereix ser reconeguda. I celebrem també el talent innovador de Marcos Morau, una de les veus creatives més singulars de la dansa europea, amb la baronal nascuda i arrelada a Barcelona, ha portat la creació escènica del país als principals escenaris internacionals. el seu llenguatge coreogràfic, arriscat i poètic alhora, ha expandit els límits de l'art contemporani i ha situat la nostra ciutat al mapa dels centres creatius de referència. Morau és exemple d'allò que millor sabem fer quan confiem en la creativitat, obrir camins nous i inspirar el món des de Barcelona. A tots tres, la ciutat us deu molt més que la vostra obra, que la vostra feina, us deu la capacitat que teniu de transformar-nos perquè la cultura, quan és autèntica, no només entreté, construeix ciutadania, projecta valors i fa créixer el país, el transforma. Des de Junts per Barcelona volem felicitar-vos sincerament i agrair-vos que amb el vostre talent, que amb el vostre compromís, feu de Barcelona una ciutat més lliure, més oberta i més orgullosa de la seva cultura. Per tant, moltes gràcies i enhorabona a tots tres.
Moltes gràcies, alcalde. Aquestes medalles constaten la fortalesa de la ciutat. Les nostres entitats centenàries són la força de Barcelona. De fet, l'articulen des de fa molts anys, des de fa molts segles. El gremi del Vidreplà, el Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona... o el Col·legi de Veterinaris, la Federació Catalana de Futbol, l'Escola Prat o la Baixeres, una coral com la Recreativa, les Flors de Maig, el Cerca Filatèlic i Numismàtic, l'Institució Catalana d'Història Natural o els propis. Però aquestes entitats s'han de cuidar des de l'administració, alcalde, i hi ha un cas que volem destacar. Celebrem i molt que el Centre Cultural els propis rebi el reconeixement com a entitat centenària. A més, ens omple d'orgull perquè és la primera entitat centenària del districte de Nou Barris i gràcies a ells i també a altres entitats podem dir que a Nou Barris celebrem la cultura catalana, defensem la llengua i promovem la vida associativa a la nostra ciutat. I celebrem també i especialment aquesta setmana que ha fet 50 anys de la mort del dictador, la seva persistència durant 100 anys en la defensa de la cultura i les llibertats de Catalunya. Ara bé, també hem de dir que és una entitat que està passant per moments difícils, especialment pel problema que pateix amb la seva seu una situació que tots coneixem. Per això m'ho ha agradat agrair la iniciativa d'atorgar aquesta distinció a una entitat del districte que promou, com dèiem, la cultura catalana. Entenem que aquest reconeixement hauria de comportar també conseqüències que afavorissin que el centre cultural els propis pugui disposar d'un espai adequat que li permeti continuar fent cultura i celebrar-ne 100 anys més, i no només a ells, sinó a totes les entitats que han construït la ciutat.
Gràcies, tinent. L'objectiu del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana, com bé deies, és l'ampliació dels usos i l'ordenació de l'equipament municipal existent. Aquest equipament està constituït per un conjunt de locals que s'organitzen al voltant del passadís de Trinitat Vella, el qual travessa pel mig i connecta els dos fronts del vial. Està format per cinc locals adquirits per la compra a la Fundació La Caixa, amb una superfície de 2.295 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i dos soterranis. Actualment la majoria es troben en unes condicions malauradament inacceptables i requereixen d'una reforma integral. La tramitació d'aquest pla pot contribuir a reduir el dèficit d'espais per al teixit associatiu i tot i això torna a evidenciar malauradament la manca de diàleg del govern municipal amb les entitats residents, l'Associació de Veïns de Trinitat Vella, el Grup de Dones, el Perro de Paterna, la Trini Solidària, Triniteiros, la Comissió de Festes, entre d'altres, que han expressat dubtes tant sobre la proposta arquitectònica que sobre el model de gestió. El projecte definitiu no els va ser presentat fins divendres 7 de novembre i encara no és considerat validat per ells.
Endavant. Sí, gràcies de nou. Efectivament, aquest pla especial ajusta les condicions urbanístiques a la proposta. per a l'Institut Escoles 30 Passos i ha de permetre substituir uns barracons que fa masses anys acullen infants i docents en una situació de provisionalitat que no ha de continuar gaire més. Per tant, ens felicitem i ens congratulem d'això. Aquest projecte ha evolucionat, finalment s'ha optat per concentrar-ho en un únic edifici, lleugerament més alt i molt millor distribuït, deixant tota la zona dels barracons convertida en pati i considerem que això millora notablement la futura logística del trasllat i evita haver de desplaçar l'alumnat a espais provisionals en plena obra. Com deia, és imprescindible garantir la descontaminació del sol d'ús industrial existent. Només una precisió, perquè aquest s'ha realitzat d'acord amb el projecte inicial i mirem si requereix una revisió per fer-ho bé com es requereix i com es mereixen els infants i els alumnes, votarem favorablement.
Gràcies, senyor alcalde. En aquest punt, lamentem haver de dir que haurem de votar en contra de la medalla de la senyora Anna Vallibó, Entenem que el govern socialista hagi presentat aquesta medalla i els mèrits que hagi pogut enumerar, però pel mateix motiu que nosaltres els entenem, també hem d'entendre que nosaltres votem que no i ho fem per diverses raons, però n'hi ha una de principal, que són els posicionaments i les manifestacions públiques que va fer la senyora Ballet-Bò durant aquests darrers anys en un context difícil de repressió post-octubre del 2017, contra representants polítics, ciutadans i servidors públics. Per tant, reiterem que, entenent perquè vostès presenten aquesta medalla, la votarem en contra perquè també hem d'entendre que les medalles han de poder ser compartides i defensades per tothom.
Moltes gràcies, alcalde. Des de Junts per Barcelona votarem a favor de la medalla d'or al mèrit cívic de Barcelona la Federació Francesc Lairet. Cofemfe Barcelona, que aquest juny compleix 35 anys de trajectòria incansable. Fundada el 20 de juny de 1990, aquesta entitat sense ànim de lucre ha esdevingut una veu fonamental en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física i orgànica. Ha promogut la seva plena inclusió social garantint accés igualitari a serveis, oportunitats laborals i recursos i fomentant la seva participació activa en la societat. amb 25 entitats federades, ha creat un ecosistema cohesionat, ha impulsat campanyes de sensibilització per combatre estigmes i prejudicis i ha organitzat el primer congrés internacional sobre discapacitat física i orgànica, envelliment i cronicitat a Barcelona el 2019, reunint experts i representants institucionals. Aquesta medalla reconeix la seva contribució a fer de Barcelona un referent mundial contra la discriminació. És un honor merescut per una tasca que construeix una ciutat més justa i més inclusiva. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Tirena. Avui fem dos grans i merescuts reconeixements. esportius, dues persones que han estat fonamentals per a l'esport de la nostra ciutat, en Pere Miró i en Rafel Niubó, a qui aprofitem per saludar, ja que està a la tribuna. Barcelona és avui reconeguda arreu del món com una capital de l'esport i aquest prestigi no s'entendria sense la feina, sense la visió i el compromís de persones com ells. Tant en Pere com en Rafel comparteixen una passió profunda per l'esport que ve de lluny. Tots dos van començar com a esportistes, en Pere en el món de l'aigua, el Club Natació Manresa com a nedador i vaterpolista, En Rafel, al districte de les Corts, en l'envol, un esport que ell mateix va impulsar i que l'ha marcat tota la vida. També comparteixen formació amb estudis en ciències de l'activitat física i de l'esport i una trajectòria vinculada a la gestió pública de l'esport des d'on han contribuït decisivament a fer créixer l'esport a casa nostra. Barcelona ha estat clau en la vida de tots dos. En Rafael Niuvó és un dels grans artífecs del model Barcelona de gestió esportiva, model reconegut internacionalment, basat en les aliances público-privades i en una idea clara, l'esport com un dret i una oportunitat per tothom. Aquest model va agafar una embranzida definitiva en els Jocs Olímpics, especialment en la construcció i gestió dels equipaments esportius municipals. Els Jocs del 92 també van marcar un punt d'inflexió en la trajectòria d'en Pere Miró. Des d'aleshores ha estat més de 30 anys vinculat al moviment olímpic, assumint grans responsabilitats dins del Comitè Olímpic Internacional, i com a director de Solidaritat Olímpica, des d'on ha treballat per difondre els valors de la carta olímpica i fer de l'esport un embaixador de la pau arreu del món. En Pere Miró ha portat el nom de Barcelona a l'elit de l'esport mundial. Un altre valor que els uneix és el seu compromís amb la promoció de la dona en l'esport, En Pere impulsant una major presència femenina tant en els òrgans de decisió com en la competició olímpica i en Rafel defensant un model esportiu que ha estat clau en la incorporació de la dona a la pràctica esportiva i en una uvae que sempre ha tingut dones al capdavant de la seva gestió. Finalment, no voldria acabar sense destacar un altre aspecte clau tant d'en Pere Miró com d'en Rafel Niuvó. Han estat dos catalans que han representat, projectat i defensat també Catalunya al món, dos catalans que en la seva tasca internacional de promoció de l'esport no han oblidat mai els seus orígens i han portat Catalunya al cor de l'esport mundial. Per tots aquests motius, avui en Pere Miró i en Rafael Niubó som mereixedors del reconeixement que els fem als representants d'aquesta ciutat que viu i que estima l'esport.
Sí, moltes gràcies, alcalde. Amb els pocs minuts que tenim, per descomptat, Avui és un dia per posar en valor i fer aquests reconeixements. La feina, per una banda, que han fet agents de la Guàrdia Urbana, que o bé han excel·lit en alguna actuació concreta o bé és un reconeixement en una trajectòria de molts anys. una gran feina per la ciutat, un bon servei com a servidors públics que lluiten i que vetllen per mantenir la seguretat als nostres carrers i vetllen perquè Barcelona sigui una ciutat més habitable. Per altra banda, també tenim un agraïment, un reconeixement, com deien, a les persones i entitats alienes que col·laboren amb els cossos de seguretat de la Bàrdia Urbana. La feina no és només dels cossos de seguretat, Hi ha moltes entitats, associacions, ciutadans que també hi col·laboren i també creiem que és de justícia col·laborar. Només dues reflexions finals. Per una banda, i he fet els números ràpid abans d'intervenir, del total de reconeixements que es duen a terme, hi ha un 21% només que són dones i crec que aquí aquest és un aspecte que també, si més no, per fer la reflexió i per millorar. I després ho dèiem al principi, amb el debat de l'estat de la ciutat, El problema de la inseguretat, malgrat la bona tasca que duen a terme per descomptat totes aquestes persones que avui se les reconeixen i molts d'altres, continua sent la primera preocupació pels veïns i veïnes de Barcelona. Això no és nou, ja fa molts anys que dura. Els darrers nou anys han sigut uns anys en què les dades han empitjorat i la percepció dels ciutadans també. I aquí és on ens hem de conjurar entre tots a revertir aquesta situació i que això canviï. Moltes gràcies.
Gràcies, president. Per descomptat que votarem a favor de l'atorgament d'aquestes distincions a les 11 entitats centenàries. Totes s'ho mereixen, totes han fet un gran servei a aquesta ciutat. i a la seva ciutadania, des de l'Orfeo de Sants, la Tareu Ortenc, la Reial Acadèmia Medicina de Catalunya, totes les que avui atorguem aquesta distinció. Animo tothom també a llegir les seves biografies i la història d'aquestes dotze entitats avui reconegudes perquè també hi llegirem una bona part de la història de Barcelona i de Catalunya. De fet, aquestes entitats, en part, expressen també el que és Barcelona. Aquest relleu generacional ben fet que han fet durant tants anys i durant tants segles amb la seva manera de fer han contribuït a fer aquesta Barcelona que avui emmiralla i es projecta al món i també són entitats que han configurat el catalanisme. El catalanisme sempre ha promogut el lliure pensament, el sentit comunitari, la ment oberta, Des del catalanisme s'ha construït també gràcies a Taneus, a Orfeons, a clubs esportius, i en bona part són els que han mantingut la catalanitat, sobretot en aquells anys de foscor, en els quals ha viscut aquesta ciutat i aquest país, i també són els que van permetre preservar el català Durant tots aquells anys que es volia, mitjançant les dictadures, impedir el seu ús, gràcies a elles, a classes clandestines que es van fer amb moltes d'aquestes entitats, també es va poder preservar. És el segon any que s'atorguen. És una bona iniciativa, especialment també en l'àmbit simbòlic, que és molt important, però també creiem que aquestes entitats centenàries també necessiten d'altres tipus de mesures perquè puguin continuar celebrant més anys amb bona salut i que arribin a celebrar, si així pot ser, doncs algun altre centenari més. Hem de mirar com les podem ajudar a cadascuna d'elles. S'ha de fer una feina constant, no podem només premiar-les, honorar-les i després oblidar-les. Per tant, felicitats una altra vegada i per molts anys.
Sí, molt bon dia. Com saben, malgrat que s'ha verse des del mes de maig aquest informe de la sindicatura, nosaltres creiem que per motius electorals s'havia... ocultat per evitar-ne conseqüències. La sindicatura fa una recomanació a l'Ajuntament i l'Ajuntament decideix sense acord previ a suspendre els pagaments, un acte unilateral que pot suposar una confiscació de la nòmica i que es divindria una situació molt greu per part de l'Ajuntament. En aquest sentit, considerem que el que cal és diàleg, molt diàleg, molt diàleg, que fins ara creiem que no ha sigut el suficient amb els sindicats i amb el comitè d'empresa i per això respecte als premis ens abstindrem. Respecte a la modificació del ROM, el que permet és ajustar a la normativa vigent el que ja s'havia vingut fent a l'Ajuntament, equiparar els treballadors de la casa tots per igual, votarem favorablement. Considerem que les coses s'han de fer ben fetes i fem aquest vot de confiança i també cal procedir immediatament a la redacció del conveni que el tinent d'alcalde i de la normativa específica que el tinent d'alcalde ha fet referència per part dels efectes del personal directiu i assimilats.
Gràcies, alcalde. Efectivament, aquesta modificació puntual del Pla General Metropolità, d'aquest àmbit de l'antiga fàbrica de la Mercedes-Benz, sorgeix després de l'aprovació provisional que es va fer el març del 23 i del seu trasllat, com comentava el tirant d'alcalde, a la subcomissió d'urbanisme, que sí que va detectar el risc que hi haguessin unes zones inundables a la zona dels aparcaments. Finalment, després de modificar aquest apartat, ja vam tenir el vistiplau i l'informe favorable tant de Protecció Civil com de l'ACA. També des del districte es van presentar unes al·legacions precisament per preservar patrimonialment i donar el valor que es mereix, aquest valor patrimonial, a tots aquests elements d'aquest entorn. I això és una gran transformació del districte de Sant Andreu, un districte tensionat, és veritat, per múltiples obres, a vegades oblidat, diguem-ne, per la Casa Gran i que, per tant, estarem molt atents a com evoluciona i, lògicament, li donem el vot favorable.
el mandat passat, Junts en va ser impulsor i el districte també ho va dur a terme. S'ha completat, efectivament, aquesta reurbanització del Gran de Sant Andreu i es manifesta, com s'ha dit, la necessitat d'ajustar també i de flexibilitzar El pla vigent ja que és del 19, es manté en les proporcions en les activitats i en els usos i el nombre de llicències pràcticament no ha variat com s'ha dit. No hi ha un impacte negatiu per noves activitats ni comerç alimentari ni afectacions als veïns destacables. Aquest pla s'adapta a les modificacions normatives, es proposa una simplificació de les condicions d'implantació d'activitats, s'elimina aquest doble radi, el de 200 metres, queden definides com un únic radi de densitat limitada i una condició de superfície. per tant s'ajusta la regulació de diverses activitats i s'admeten ara algunes altres com poden ser també els tallers de vehicles. En definitiva, l'objectiu d'aquest pla ha de ser el de flexibilitzar i un dels principals eixos comercials de la ciutat i votarem a favor.
Sí, moltes gràcies, alcalde. Des de Junts per Catalunya, Trias per Barcelona, considerem lògicament necessari l'actualització i l'adequació de la carta municipal a aquestes exigències legislatives actuals amb la voluntat, i ho expressava el senyor Valls també, de dotar d'una major seguretat jurídica a l'activitat de les societats mercantils municipals, aquestes més instrumentals, quan aquestes desenvolupen tots aquests serveis o les funcions pròpies les tabletes dels Estatuts i votarem favorablement, sense perjudici, d'haver d'abordar immediatament amb una actualització de la carta municipal i adequar-la, lògicament, al segle XXI, el més aviat possible, aquesta norma. Per tant, tindrem la norma, tindrem els recursos, malauradament, continuem tenint un govern feble i amb manca de lideratge.
Moltíssimes gràcies, alcalde. Des de Trias per Barcelona votarem favorablement, votarem sí a la concessió d'aquestes distincions, a aquestes entitats i institucions centenàries i votarem a favor perquè Barcelona i Catalunya s'han construït en part a través d'aquestes entitats i institucions que s'aproximen o que ja han de passar els 100 anys. I creiem que la tasca que han dut a terme efectivament s'ha de reconèixer, s'ha de posar en valor... i s'ha de protegir. Reconèixer aquestes entitats és també reconèixer Barcelona i és també reconèixer Catalunya. Hi ha molta diversitat entre aquestes entitats i institucions, des de centres excursionistes, federacions esportives, aquarelistes o institucions escolars, talment com la diversitat que té Barcelona. I som també una nació gràcies a aquestes entitats. La raó de ser i de fer de totes aquestes organitzacions centenàries, som també la raó de ser de Barcelona com a capital, i de Catalunya com a nació. Des de fa segles són el batec constant de la ciutat i del país. Com a Ajuntament és la justícia atorgar aquestes distincions, però siguem conscients que també hem de fer un esforç perquè aquestes entitats continuïn existint i continuïn ajudant a construir la ciutat i el país. Deia abans el tinent d'alcalde Valls, amb raó, que un reconeixement és un agraïment i una inspiració i té tota la raó, però és també un compromís i una responsabilitat envers elles i, per tant, no els podem atorgar una medalla o una distinció i oblidar-les. i, per tant, entregar aquestes distincions ha de comportar una feina associada i valorar aquestes entitats i institucions com a patrimoni de la ciutat. No només comptem amb un patrimoni arquitectònic, de pedra o artístic en aquesta ciutat, també comptem amb un patrimoni associatiu, un patrimoni d'entitats i de totes aquestes persones que també les conformen i que estan al seu darrere. Per tant, des de Junts per Catalunya votarem favorablement i sempre ens trobarem al capdavant per ajudar a mantenir aquest patrimoni.
Moltes gràcies, alcalde. Efectivament, la burocràcia, els tràmits administratius són, en moltes ocasions, un autèntic malsom per a la ciutadania. Tant és així que ens vam passar tota la campanya electoral afirmant que una de les primeres, una de les principals coses que volíem fer amb tries, alcalde, era agilitzar i simplificar tots aquests processos. Lamentablement per això va ser el Partit Popular qui va decidir donar a l'alcaldia els responsables de bona part d'aquestes traves administratives, si més no durant els darrers vuit anys, ho haguessin pogut tenir de sèrie si no haguessin votat el que van votar i ara ho han de demanar i per tant en part també són corresponsables. Hi ha molts àmbits del dia a dia de la ciutat que es veuran beneficiats si som capaços com a administració de corregir aquesta problemàtica i en destacaré alguna. En l'àmbit dels serveis socials, per exemple, hem vist com creixien les necessitats, les complexitats i la diversitat de perfils atesos sense que això n'és acompanyat de recursos, eines de suport i apoderament ni d'una disminució de la burocràcia, tot i la inversió pressupostària Rebut del sistema públic d'ajuts no s'ha adaptat a les necessitats de la ciutadania ni s'ha aconseguit una coordinació eficaç amb les entitats socials que reben derivacions dels mateixos serveis municipals. I per culpa de qüestions com aquestes passa el que passa que avui hem de dur un prec demanant que les entitats socials cobrin d'una vegada totes les subvencions d'aquest any perquè no només cada cop han de fer front a desenes de tràmits burocràtics, a més tràmits burocràtics, sinó que a més a més l'administració no els paga posant en risc així la seva continuïtat. En l'àmbit econòmic passa exactament el mateix. Crear activitat econòmica a Barcelona és cada cop més complicat. Barcelona ha estat el darrer municipi a incorporar-se a la finestreta única empresarial i va costar Déu i ajuda. Vam haver d'insistir durant tot el mandat passat perquè es creés. Ho hem dit moltes vegades, sense progrés econòmic no hi pot haver progrés social. És imprescindible que les empreses, els emprenedors, els autònoms, des dels més petits als més grans, trobin a la seva ciutat i al seu ajuntament un entorn proper, disposat a facilitar el seu desenvolupament. Governar és, entre altres coses, gestionar els drets i els deures dels ciutadans. Ho fem en representació seva. Quan ens voten, ens deleguen aquesta responsabilitat, signem un contracte amb ells i el que esperen, és que es governi amb eficiència, amb eficàcia, amb transparència i celeritat, amb rigor i sobretot posant-se a la pell dels ciutadans. Per tant, votarem favorablement, agraïm l'esmena del punt 1.2 per adequar-la més acuradament al ROM.
Sí, moltes gràcies, alcalde. Tres qüestions molt ràpides. El senyor Martí deia que aquests tràmits moltes vegades venen per llei, perquè jo sàpiga que vostès tenen representació al Parlament, estan a Madrid, diria que governen en funcions actualment, i per tant crec que és una qüestió també de ganes de voluntat política i de ganes de posar-nos-hi a treballar si nosaltres la tenim. El mandat passat es va posar un pla, es va impulsar el pla Barcelona Fàcil, que ha estat un autèntic fracàs i les darreres enquestes de serveis demostren que des de la seva posada en marxa aquests serveis estan cada vegada pitjor per tal cal fer feina i a la senyora Bonet estan molt bé les dades una més només la cambra de comerç diu que dos terceres pas de les empreses gasten 6.000 euros en tràmits burocràtics en complir-los i un 20% més de 30.000 euros anuals crec que això s'ha de tenir en compte també moltes gràcies Barcelona en Comú no molt temps i Vox 12 segons endavant
Endavant. Moltes gràcies, presidenta. També aprofitem per saludar el senyor Bernadí i el síndic. S'ha dit, és un jurista altament qualificat, amb una llarga trajectòria, amb una llarga experiència en l'administració, a l'acadèmia, en publicacions i amb una coneixença també de la casa al ser membre del comitè d'ètica d'aquest mateix ajuntament. Per tant, tota la sort, tots els èxits, tots els encerts, I se'm permet un prec que faig amb una qüestió que ja he treballat fa molt de temps i que ahir precisament el vaig tornar a veure i a viure en primera persona. A la plaça Massades, al barri de la Sagrera de Barcelona, continuen les molèsties de molts veïns que només reclamen el dret a poder descansar. Ve de lluny i el síndic hi ha treballat, aquest i l'anterior, durant molt de temps i per tant els demano que persisteixin en buscar una solució que faci compatible el dret d'ús d'aquesta plaça amb el descans dels veïns.
Sí, moltes gràcies, alcalde. Avui el regidor Sirera fa un exercici de cinisme extraordinari, profund i trampós. I abans d'entrar al fons de la qüestió, cal recordar que precisament és el Partit Popular i el grup proposant el que va propiciar el trasllat de seu social d'empreses, gràcies a un reial decret del Partit Popular, del seu grup, que va aprovar per reformar la llei de societats de capital. A l'octubre del 17, Mariano Rajoy va signar aquest reial decret que permetia aquest trasllat d'empreses de forma ràpida mitjançant un acord del Consell d'Administració en lloc d'una junta d'accionistes. I tot plevat, a més es va produir en el més pur estil gàngster, utilitzant el rei per tal d'apretar i extorsionar les empreses tal com han reconegut els mateixos empresaris i els mitjans de comunicació se'n van fer ressò. Per tant, aquesta pretesa fuga d'empreses tracta d'un capítol més d'aquesta operació Catalunya que el seu partit impulsa i posats a portar un tema que té a veure amb aquesta operació Catalunya, senyor Sirera, el que avui hauria hagut de fer és portar una declaració demanant perdó a Xavier Trias per tot el que li van fer, per les calúmnies que li van fer i que es van emetre contra la seva persona. Per tant, votarem en contra.
Senyor Rius. Gràcies. El senyor Cirera està mal informat perquè, a més, si vostè hauria de saber, senyor Cirera, si escoltés una mica estaria bé, que el senyor Giró i altres van votar en contra precisament d'aquest acord. Però jo, si vol, li dic exactament el que crea inseguretat jurídica a les empreses de Catalunya. Miri, l'Operació Catalunya, que ja li he fet referència, per la qual... per descomptat que hauran de pagar els seus responsables. L'operació Pegasus, el cas d'espionatge més greu que hi ha hagut, que no està esclarit i que vostès miren d'impedir que s'investiguin. Això genera inseguretat jurídica. O considerar el terrorisme el dret a manifestar-se pacíficament. O la judicialització del procés, allò que vostès no van voler atendre o tractar políticament, i ho van portar als tribunals, això genera inseguretat jurídica. O la Fórmula 1 amb la senyora Ayuso, tot el que està fent, això sí que genera inseguretat jurídica a les empreses. O legislar contínuament a Madrid en compte dels interessos de tots els catalans i de totes les seves empreses, o per descomptat facilitar l'alcaldia a un govern del senyor Collboni i facilitar molt probablement que continuï un tripartit aquí a la ciutat. En segon lloc, li recomano que es llegeixi bé el que es va acordar i la proposta que es va fer. Aquí el que es va fer és donar incentius i suport a les empreses, el que representa el 99% del teixit productiu de Catalunya de petites i mitjanes empreses que representen el 60% del PIB i el 70% de l'ocupació. Derogar aquest decret que van fer vostès que sí que va crear inseguretat jurídica. Fer complir la llei, això que a vostès tant els agrada. Això és el que pretenem en l'article 9 i 10 de la llei de societats de capitals i que aquelles empreses tinguin el domicili fiscal on tinguin la seva activitat majoritària. Això és el que preveu i llegeixi-ho. I en conclusió, creiem que amb els termes que hem acordat amb el Partit Socialista són bastant clars. Compliment de la normativa, beneficis pel teixit empresarial, vostè té un problema de comprensió electora i vostè continua fent el todo por la pàtria en lloc del tot per Barcelona, que és el que fem nosaltres. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, alcalde. Jordi Borges-Sebastià ha destacat per moltes facetes la seva feina universitària i investigadora, però també per la seva feina a peu de carrer, a peu de carrer durant els anys 60 o 70 en associacions i en la lluita contra el franquisme, o a peu de carrer també des de les institucions dels anys 80 i 90, molt especialment aquí a l'Ajuntament. És un dels impulsors dels districtes de la ciutat o de la visió metropolitana de la ciutat, però sempre amb la idea de conjugar entre elles les diferents poblacions dins i fora de Barcelona, sense esborrar la identitat de cap amb una gran idea de descentralització en la qual encara hem de continuar avançant. Si avui en dia el mapa de Barcelona, la seva fasonomia, és com és, és en bona part gràcies a gent com ell, que hi van dedicar molts anys, molts anys a transformar aquest Ajuntament en un Ajuntament democràtic, descentralitzat, proper als veïns i a les seves viles, pobles i barris. Per això li volem agrair, li volem donar les gràcies per la seva dedicació a Barcelona durant tants decenis i votem a favor d'aquesta merescuda medalla al mèrit cívic.
Sí, moltes gràcies, alcalde. Primer de tot, volem agrair que s'hagi retirat el punt de les medalles externes, el punt 11, i que es procedeixi aquesta revisió de tots els casos. De cara al futur, potser estaria bé de posar en comú aquestes medalles que s'atorgaran abans de la comissió i del plenari perquè així, entre tots, fer una feina prèvia de sedars que creiem que, com hem vist en el cas del cap del cos nacional de policia, que era necessari. Dit això, i com no pot ser d'una altra manera, des de Junts per Barcelona, volem agrair la tasca, la feina dut a terme per tots els agents de la Guàrdia Urbana avui honorats, gràcies a aquesta tasca que duen a terme, una tasca... que és vocacional en la majoria, en la gran majoria dels casos, però també és veritat que és dura i a voltes és ingrata, però que han sabut dur endavant durant tants anys amb molta professionalitat i és així que en aquest cas és de justícia atorgar-los els honors que avui aprovem.
Gràcies, alcalde. Portem avui a votació la medalla d'or al mèrit científic el doctor Josep Tabernero Caturla. Va ser una iniciativa de Junts per Barcelona i vagi per endavant l'agraïment també a tots els grups que li donen suport. Arriba finalment, després d'haver-ho demanat en un prec fa 20 anys, prop de deu mesos, però en qualsevol cas ens en congratulem que avui es dugui a terme. El doctor Josep Tavernero és nascut a Barcelona, és llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia, amb premi extraordinari de llicenciatura per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzat en Oncologia Mèdica. De fet, el doctor Tavernero és un dels principals investigadors del món en la lluita contra el càncer i considerat per Forbes un dels tres líders més influents en l'atenció mèdica del càncer. defensa un enfocament multidisciplinari de la lluita contra el càncer en què l'educació també té i ha de tenir un paper clau en prevenir-lo. Director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital de la Vall d'Hebron, responsable de la unitat d'investigació de teràpia molecular del càncer La Caixa, és una unitat pionera a Europa dedicada al desenvolupament, d'assajos clínics, de teràpies moleculars, ha presidit la Societat Europea d'Oncologia Mèdica, etc. Ha rebut també nombrosos premis, el Premi Nacional de Recerca de Catalunya, el Premi a la trajectòria investigadora de l'Institut Català de la Salut, el Premi Medicina Siglo XXI d'Oncologia Mèdica, membre de la missió del càncer d'horitzó a Europa, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. En fi, el doctor Tavernero crec que està fora de tot dubte que ha contribuït i contribueix decididament a enfortir el lideratge de Barcelona i també de Catalunya com a ciutat de la ciència europea i estem convençuts que el seu mentor, el doctor Baselga, avui també estaria molt feliç i orgullós del reconeixement que li atorga la ciutat de Barcelona.
Sí, gràcies, alcalde. La màxima distinció al mèrit cultural, el màxim guardó institucional que es concedeix a una persona, per Junts per Barcelona ha de contemplar, ha de basar-se en dos requisits. Per una banda, el reconeixement a una llarga i brillant trajectòria cultural, acadèmica i professional, cosa que en el cas... de la senyora Lólez León no posem en dubte, i de l'altra el fet que la persona distingida comparteixi la defensa d'uns valors cívics que generen un ampli consens al conjunt de la societat barcelonina i catalana. Aquesta és la raó per la qual el grup de Junts per Barcelona votarem en contra, perquè considerem que en aquest cas la proposta no s'ajusta al segon dels requisits que els acabem d'esmentar. L'Ajuntament de Barcelona té com a missió, entre d'altres, la protecció de la llengua catalana, tal com diu la Carta Municipal, i avui en dia, més que mai, degut a l'emergència lingüística en la que es troba el català, i ho prova també el fet que hi ha avui dues iniciatives en el plenari que van en aquest sentit, I és per aquest motiu que creiem que donar la medalla d'or a Barcelona a una persona que s'ha mostrat obertament beligerant i en contra de la immersió lingüística i de la normalització de la llengua catalana seria un retrocés en aquesta defensa. No podem honorar en nom de la ciutat a qui està en contra dels valors que la pròpia ciutat de Barcelona defensa. I és que el català i la immersió lingüística també és cultura. Gràcies.
Gràcies, alcalde. Fa unes setmanes l'Institut Barcelona Esports publicava un concurs de gestió conjunta del SEM Sant Andreu La Sagrera al barri de Sant Andreu del Paloma i el SEM La Sagrera de nova creació al barri de La Sagrera. Aquest pleg conté una vinculació operativa i jurídica de dues instal·lacions esportives diferenciades, sense diferenciar amb claritat ni justificació tècnica suficient el seu abast, les seves fases, l'execució, ni condicions reals de prestació del servei. El SEM Sant Andreu La Sagrera és un equipament esportiu històric en ús des de l'any 1967, gestionat actualment pel Club Natació Sant Andreu i actualment és l'únic centre esportiu municipal que ofereix una piscina pública al segon barri més poblat de la ciutat. El plec del concurs preveu el tancament d'aquesta piscina quan el guanyador del concurs instal·li una coberta a la nova piscina del SEM La Sagrera. Ja d'entrada és molt qüestionable que un gestor hagi de cobrir una nova piscina de creació, de nova creació, però aquesta manca de planificació evidencia de nou la pèssima gestió del govern municipal. La nova piscina limita la pràctica esportiva perquè les seves dimensions no són reglamentàries per a la pràctica de natació i waterpolo en competició. No compleix ni en profunditat, ni en longitud, ni en configuració espacial. El districte de Sant Andreu compta amb una trajectòria esportiva consolidada i una demanda específica i creixent d'instal·lacions aquàtiques de caràcter federat no només per part dels veïns, els abonats i les escoles, sinó molt especialment per part de clubs esportius amb reconeixement internacional, arreglament local i funció social indiscutible. Quan nedadors i nedadores arriben als Jocs Olímpics o els equips de Waterpolo guanyen la Copa de la Reina o la Champions, l'alcalde i el seu regidor d'esports corren a fer-se la foto, però quan es tracta d'ajudar que nens i nenes puguin seguir el mateix camí, el PSC i el govern els abandona. Haurem de començar a dir que el govern Collboni ofega el Club Natació de Sant Andreu i els seus veïns? Aquest plec és deficient i no ho veiem només nosaltres sinó també l'Associació de Clubs de Natació de Catalunya que han presentat al·legacions al mateix. Per això des de Junts per Barcelona demanem que el govern municipal es comprometi fermament a garantir que no es perdi cap piscina esportiva a Sant Andreu i que en conseqüència es procedeixi a la revisió d'ofici del plec.
Sí, moltes gràcies, tinent alcalde. Avui Vox ens porta una proposició en la qual qüestiona que la Generalitat de Catalunya i els Mossos d'Esquadra puguin assumir les competències fronteres en matèria d'immigració. Ho basen, a més, i ho diuen, em sembla que literalment, en una feina impoluta dels cossos del Corte Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, que, òbviament, té molts agents que fan molt bé la seva feina, però que també n'ha tingut uns quants, com el comissari Villarejo, o el tenente coronel Baena, o els que es van inventar proves en l'operació Catalunya, o uns quants que també van pagar d'una manera salvatge, però d'alguna manera, a molts ciutadans l'1 d'octubre que l'únic que volien fer era exercir el seu dret a vot. Aquest era el seu gran delicte. Miri, els Mossos d'Esquadra han fet una feina i fan una feina molt bona, igual que la Guàrdia Urbana. I amb dos cossos ho van demostrar, per exemple, els atemptats de la Rambla el 17 d'agost de l'any 2017. Ho van fer molt ben fet i la ciutadania els va reconèixer. Per tant, poden fer això i molt més. Feien això mentre nosaltres jugaven a fer notes amb els diaris o a treballar amb un imant de Ripoll com a confident. Per això volem donar ple suport als Mossos com a la Guàrdia Urbana. Potser el que els passa a vostès és que tenen un atac de pànic. I el fet que els amoïna més és que amb la delegació de competències amb immigració la Generalitat pugui tenir eines per donar resposta, mitjançant polítiques públiques, precisament al repte de la immigració. I per què els amoïna? Perquè imagini's per un moment que es fan bé les coses, què els passaria a vostès? Es quedarien sense discurs polític? Es quedarien sense raó de ser? i vostès en realitat el que volen és que hi hagi un problema de la immigració, atiar, ho deia el síndic avui mateix, atiar aquest problema per fer-lo gran i nosaltres el que volem és tot el contrari, és tenir les oportunitats per donar i buscar solucions. I que a sobre ho fem des de les institucions catalanes a vostès ja els explota el cap, suposo, perquè per vostès el més important és Espanya, no els espanyols. allò de la unitat d'Espanya i totes aquestes coses. I per nosaltres el més important és el benestar i el progrés dels catalans. Pensin com pensin, votin el que votin i vinguin d'on vinguin. Per tant, més enllà que també es passen parlar del triomf, el principi d'igualtat amb el segon punt de la seva proposició, suposo que el seu principi fonamental, el que regeix totes les seves accions, és Espanya i Amenya, per descomptat. Per tant, votarem en contra rotundament en aquesta proposició. Gràcies.
Moltes gràcies, alcalde. Miguel Milà és un dels grans dissenyadors de la ciutat i això, en una de les grans capitals mundials del disseny, com és Barcelona, només pot ser representatiu de la seva gran qualitat i vàlua. Potser per la seva època, alguns el podrien considerar un dissenyador industrial, però la realitat és que Milà Sagné ha estat un artesà, un orfebre de gran nivell, amb unes obres i uns dissenys acurats, cuidats, innovadors i amb voluntat de permanència. Mostra d'això és que avui vulguem sumar un nou reconeixement a d'altres ja atorgats, com van ser el Premi de l'Associació Catalana de Professionals del Mobiliari d'Oficina o la Creu de Sant Jordi, entre d'altres. Miguel Milà és un dels dissenyadors de les obres del qual en són conegudes per tots, i per això creiem que és important concedir-li aquest reconeixement. Podríem dir que el seu és un disseny social. El disseny de Milà expressa la seva preocupació pel benestar de la gent, que l'ha portat a construir peces molt senzilles per resoldre i fer més confortable el dia a dia de les persones, però amb un alt sentit de l'estètica. Milà és un artesà del disseny. Ha exercit un paper fonamental a la història del disseny català modern i l'ha difós per tot el món. Esperem, per tant, que aquesta medalla serveixi també per cuidar i exhibir més els fons que es guarden al hub disseny, on Miguel Milà té la seva obra representada i que també puguem posar l'art del disseny al nivell que li pertoca tant pel talent, per la història en aquesta ciutat. Acabo. Votarem a favor de la medalla d'or de la ciutat de Barcelona a Miguel Milà, però tal com ja vam partir a la darrera comissió de presidència, alcalde, aquesta serà la darrera vegada que votem una medalla sense que aquesta s'hagi comentat i consensuat abans amb tots els grups, perquè estem convençuts que el consens i sobretot la mirada global de ciutat és imprescindible per a treballar amb rigor i que la ciutat sobretot s'ho mereix. Moltes gràcies.
Sí, moltes gràcies. El nostre grup no donarà suport a aquesta proposta i volem explicar-ne els motius amb tota claredat i transparència. Compartim en part el fons de la qüestió, no el discurs. Creiem que és raonable que en els informes de reglament es pugui tenir en compte tota aquella informació relacionada amb sancions o amb conductes incíviques reiterades. perquè en una societat democràtica drets i deures van de la mà i la integració passa també pel respecte a les normes de convivència que ens cohesionen com a comunitat. En aquest sentit, entenem i compartim aquesta preocupació de fons. De fet, aquesta és una de les nostres al·legacions que el nostre grup ja va presentar a l'ordenança. Però també vam advertir aleshores que calia fer-ho amb rigor, sense improvisacions ni precipitacions. I tenim tres objeccions. La primera, l'objectiu de la mesura. Els informes de reglament no són ni poden esdevenir instruments sancionadors o de control policial. El seu propòsit és avaluar la vinculació d'una persona amb la seva comunitat, la seva trajectòria, el seu compromís amb la ciutat on viu. Per això vam proposar garantir que aquests elements es valorin d'una manera objectiva dins del marc actual, respectant sempre la normativa de protecció de dades i el principi de proporcionalitat. Es tracta de garantir rigor i seguretat jurídica, no d'afegir cap component de penalització o estigmatització. Segona, la incoherència del Partit Popular. Ens sorprèn que avui el PP... Reclama que l'Ajuntament assumeixi més competències en matèria d'immigració, com fa ben poc van votar en contra de la delegació de competències a favor de la Generalitat de Catalunya, una mesura que hauria facilitat enormement la gestió d'aquests temes atesa la deixadesa de funcions de l'estat espanyol. Aquesta és la contradicció de sempre, exigir solucions sense voler donar les eines per fer-les possibles. I tercera objecció, el procediment. Senyor Cirera, fa gairebé un mes es va tancar el termini per presentar al·legacions a la reforma de l'ordenança, que és on aquesta proposta hauria d'haver estat debatuda, però el seu grup no en va presentar cap. I avui, en lloc de seguir el procediment establert, ho porten aquí i aquest, sincerament, no és l'espai... ni el moment de fer-ho, si no van fer la seva feina quan tocava, després de tres mesos de termini no poden traslladar-ne ara la responsabilitat a la resta de grups municipals. I és que el Partit Popular fa temps que ha perdut tota la credibilitat a Barcelona, per aquests motius i per altres de principals. En definitiva, coincidim amb el principi de fons, creiem en una societat de drets i deures, en la importància de la convivència i del respecte mutu, però també creiem en les formes, en el rigor i en el respecte institucional. Per aquests motius i per coherència amb el que sempre hem defensat, el nostre grup votarà en contra. Esperem així que en el tràmit que es pugui debatre es faci amb rigor, amb respecte institucional, com dèiem, i amb coherència.
Només per recordar al senyor Cirera que la manca de credibilitat i de coherència del PP ve d'origen quan van fer alcalde el senyor Collboni.
Sí, moltes gràcies, alcalde, i molt bon dia a tothom. Avui fem una de les coses, crec, més boniques que es pot fer com a regidors o com a corporació municipal, que és el de reconèixer entitats i persones i honorar-les. Barcelona, de fet, és el que és avui, o s'ha construït, sobretot en base a aquestes persones i aquestes entitats que hi han contribuït, decidament, amb el seu esforç i amb el seu talent. Entitats o persones, com el Centre d'Estudis, Ginàs i Iglesias, o la Montserrat Úbeda, o esportives com el Sandor Martín o el Club Bàsquet Coll a Gràcia, econòmiques o veïnals com la Pepa Serra o també el mateix Fermi Puig. Entitats i persones amb les quals hem de vetllar perquè puguin continuar existint, a banda d'otrogar-los medalles també facilitant que tinguin equipaments adequats esportius, per exemple, i recursos per poder dur a terme la seva activitat o que les persones premiades puguin continuar vivint a Barcelona. Hem d'aconseguir que Barcelona no sigui una ciutat que expulsi els seus propis veïns i entitats perquè si no deixaria de ser Barcelona seria una altra cosa. És una cosa bonica també que això ho fem amb consens. i, per tant, que hàgim sigut capaços de trobar un consens entre totes les forces democràtiques i un exercici de trobar persones i entitats que hagin servit a la ciutat i que representin la diversitat d'aquesta. Hi ha molta medalla pòstuma de gent que segurament s'hagués merescut tenir aquest honor en vida i no vam ser amb temps de donar-los, com l'enyorat en aquest cas, i permeteu que ho personifiqui, Fermi Puig. Això també ens ha de fer reflexionar sobre com cuidar millor en vida els referents d'aquesta ciutat, honorar-los en vida com ells han honorat la ciutat amb el seu esforç, feina i dedicació diària. Per tant, moltes gràcies a tots ells i a totes les entitats i vellem entre tots nosaltres pel futur d'aquesta ciutat, de la seva gent i de les seves entitats.
Sí, moltes gràcies. Votarem favorablement. Com deia el tinent d'alcalde, aquesta actuació respon a les conclusions de la Comissió d'Estudis sobre la Simplificació Administrativa i, per tant, facilita tant la feina del personal municipal com també l'exercici dels drets de la ciutadania i de la seva relació amb l'administració. Agrair també la tasca de la Direcció de Serveis Jurídics i que aquesta millora, efectivament, suposarà també donar més seguretat jurídica, més claredat normativa i, en definitiva, millorar el funcionament de l'Ajuntament.
Perfecte, gràcies. Tindrem suport a la concessió de la medalla d'Ola Mèrica Cultural a Marisol Jules perquè representa també allò que volem com a ciutat i com a país, llibres, llengua, cultura, projecció internacional, indústria cultural. Ha estat una aliada imprescindible de Barcelona i de la cultura catalana al món. des de la direcció de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, obert portes, ha vestit ponts i ha situat també la literatura catalana i els nostres autors en un dels grans escenaris culturals globals. Ho ha fet amb coneixement, ho ha fet amb estima i també amb un vincle profund amb la ciutat de Barcelona, que forma part de la seva pròpia història familiar i vital. Hi ha moltes coses a dir i que ja hem dit sobre la Fira de Guadalajara, però el que s'ha aportat per part de Guadalajara, dels impulsors de la Fira, ha estat impecable. Perquè en un context en què cal reforçar la presència internacional de la cultura catalana, de la cultura en majúscules, reconeixen figures que han treballat perquè Barcelona sigui capital literària i cultural, és un acte de justícia i també de futur. I hem d'agrair a Marisol Chuls per la seva aposta per la nostra ciutat i també pel nostre país, així com per la nostra llengua i els nostres autors i la nostra indústria cultural.
Moltes gràcies, alcalde. Votarem a favor de l'atorgament de la medalla d'or al grup Planeta amb tota una prèvia. La setmana passada no van acceptar un prec per atorgar la medalla al doctor Tabernero perquè van dir que no seguia els procediments establerts i avui el govern ens en proposa dos de manera unilateral. Les normes haurien de ser per tothom i més en un govern amb minoria com el seu. Com els deia, per això votarem a favor d'atorgar la medalla al grup Planeta. Tot el que ajudi a posar en valor la xarxa cultural de la ciutat ha de ser benvingut. I en aquest sentit, Planeta ha ajudat a visualitzar la ciutat de Barcelona com una de les grans capitals editorials i culturals del sud d'Europa i d'enllaçar-nos també amb Amèrica Llatina. I a més ha demostrat que es pot fer des d'una posició barcelonina i catalana sense haver de passar per cap peatge. Són moltes dècades de feina de moltes generacions de lectors, però també d'editors, treballadors i d'escriptors i d'escriptores també. Tothom en algun moment o altre ha llegit algun dels llibres editats per Planeta, en algun o altre segell, tothom té algun dels premis que atorga també, però també hi ha una cosa que l'informe de la medalla passa per alt, que és el compromís amb la llengua catalana de molts dels seus segells a través del grup 62, cosa que també cal destacar i que no hem pas d'amagar sinó visibilitzar. I en aquest sentit volem destacar la ingent feina feta per l'Emili Rosales, en Josep Lluch, la Pilar Beltran i en Jordi Cornudella. Cadascun des de les seves responsabilitats han fet una gran feina editorial i de divulgació del català dins del grup Planeta que bona falta ens fa i hem de posar en valor. Per tots aquests motius votarem a favor de l'atorgament d'aquesta distinció.
Moltes gràcies, alcalde. Per descomptat, votarem a favor d'atorgar el títol d'amic de Barcelona, el compositor i director d'orquestra venezolà, Gustavo Dudamel, al considerar que això és també un honor convidat. per la ciutat de Barcelona. Però també és veritat que abans d'atorgar-li aquesta distinció, Gustavo Dudamel ja era amic d'aquesta ciutat i ara el que només fem és oficialitzar-ho. Actualment és un dels millors en el seu camp, un compositor i director innovador, obert al segle XXI i a les tecnologies, però especialment obert també a les col·laboracions, a ampliar el camp de la música clàssica a ser una persona que vol anar més enllà. I això ho demostra i ho ha demostrat amb el seu últim projecte en Barcelona, un fidelio de Beethoven inclusiu, una obra que ha aconseguit que l'òpera de Beethoven sigui accessible per a les persones sordes, amb un treball magnífic amb els cors del Liceu i del Palau de la Música, amb col·laboració amb la Filarmònica de Los Ángeles. Aquest projecte també va facilitar una gran trobada social a Barcelona, mitjançant el projecte Iola, l'orquestra juvenil de Los Ángeles, per ajudar a joves músics a desenvolupar les seves carreres sense tenir en compte els seus recursos econòmics i socials. Dudamel és, sens dubte, una d'aquelles persones que ajuden a fer de Barcelona una millor capital de Catalunya i també una ciutat referent al món, gràcies a la creació de projectes innovadors, pioners i inclusius, i per tant l'honor és de la ciutat al comptar amb gent com ell i és de justícia atorgar-li aquest reconeixement.
Sí, gràcies, alcalde. Tornem a passar pel ple de manera urgent i sense gairebé explicació prèvia a un problema de negociació col·lectiva amb els sindicats. Ja els vam avisar en el plenari on es van modificar els triennis de funcionaris municipals que els mancava diàleg i una bona negociació col·lectiva amb totes les parts implicades per no tensionar l'organització. Amb tot, per no paralitzar ni causar mals majors, els votarem un sí crític, però els demanem que revisin d'ofici totes aquestes qüestions sense haver d'esperar que algun organisme, com ara la Sindicatura de Comptes, els digui que ho estan fent malament. Vostès han governat aquest ajuntament durant gairebé 40 anys i, per tant, són autors d'aquestes decisions. Actuïn i facin-ho en diàleg amb totes les parts.
Sí, m'ha quedat un dubte si havien retirat o no la part de... Sí, d'acord, entesos. Doncs llavors, agrair al govern que finalment hagin tret el punt de la modificació de la RLT de la part de l'eliminació de la unitat de transversalitat de gènere. Ens emplacem tal com s'han compromès a que ens citin per tractar aquest assumpte i votarem a favor d'aquest punt.