Laia Bonet Rull

Gràcies, alcalde. Efectivament, la distinció de les entitats centenàries posa en valor la trajectòria d'aquelles institucions que al llarg de més d'un segle han servit a la ciutat amb constància, amb vocació, amb estima. Aquestes entitats representen la nostra memòria com a ciutat, són l'expressió viva del nostre teixit social i cultural i de la capacitat de la ciutadania per organitzar-se, per crear, per transformar. Cadascuna d'aquestes entitats representa la perseverança, la solidaritat, el compromís cívic que han fet de Barcelona justament la ciutat plural, dinàmica i amb aquest fort sentiment de pertinença que és avui. Reconeixent-les, no només honorem el passat, també projectem un missatge al futur, un missatge d'educació i cultura amb la distinció a l'agrupació coral recreativa Les Flors de Maig, a l'Escola Baixeres o al Centre Cultural els propis, o a la Fundació Privada Prat, Un missatge també de suport a la ciència, amb la distinció a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona o a la Institució Catalana d'Història Natural. I també un missatge de suport a l'esport, amb la distinció a la Federació Catalana de Futbol. Amb aquesta distinció, les entitats centenàries renovem el nostre compromís com a ciutat per preservar i promoure el llegat històric i humà de les entitats i institucions que han contribuït al llarg de dècades i dècades a fer de Barcelona una ciutat més culta, més justa i més cohesionada. Gràcies i moltes felicitats.

Gràcies, alcalde. Aquest pla té com a objectiu rehabilitar les cotxeres que hi ha als jardins Doctor Plani i Armengol a Horta i Nardó perquè es converteixin en un equipament sociocultural polivalent, uns jardins que ocupen l'antiga finca del Mas Revellat, un conjunt patrimonial on més enllà del Mas, que ja està catalogat, també hi trobem edificacions anexes com les cotxeres i les cavallerisses. El planejament vigent, aprovat l'any 2003, preveia l'enderroc de les cotxeres per poder facilitar l'accessibilitat al parc. Tanmateix, des de l'any 2015, quan la finca va passar a ser de titularitat municipal, es va fer evident una demanda veïnal clara, recuperar... i preservar les cotxeres com a espai d'ús públic. Aquesta voluntat coincideix amb la posició del districte, que ha plantejat la rehabilitació de les cotxeres com a futur equipament sociocultural. El pla que avui aprovem requalifica el sol perquè passi d'espai lliure a sol d'equipaments, adequant-lo, per tant, al seu ús real. També reconeix, preserva i garanteix la titularitat pública de l'edifici existent i incorpora formalment les cotxeres al catàleg de patrimoni. El projecte arquitectònic vinculat al pla preveu que l'edifici de rehabilitat aculli espais pel teixit associatiu i de manera específica també l'emmagatzematge de figures de cultura popular del territori com gegants i capgrossos. En síntesi, per tant, el que plantegem és preservar un element històric, donar-li un ús comunitari i reforçar el caràcter públic de l'espai.

Moltes gràcies. Aquest pla de millora urbana que impulsa el districte de Sant Andreu busca millorar els equipaments de Trinitat Vella i donar resposta a les necessitats de les entitats del barri. Es tracta d'una regulació urbanística que ha de fer realitat un espai d'equipaments flexibles al passadís que connecta la via de Barcelona amb el carrer de Mare de Déu de l'Orda. El pla, que no ha tingut cap al·legació després de la seva aprovació inicial, regula l'equipament existent, reconeixent l'edificació actual i també ajustant la qualificació urbanística a la realitat. L'àmbit abasta més de 3.000 metres quadrats distribuïts en diversos locals a planta baixa i soterrani, organitzats al voltant d'aquest passadís. La titularitat és majoritàniment municipal, amb la incorporació d'un local cedit pel CatSalut i es mantenen les claus 7B i 13B amb ajustos puntuals que reconeixen la volumetria i el sostre existents. Això permet aprofitar el sol i també el subsol de la clau 7B i incorporar cobertes enjardinades i elements tècnics, cosa que millora la qualitat urbana i també l'ambiental. Cal recordar que el 2020 ja es van fer unes obres d'arranjament interior al Passadís i que s'ha signat un conveni amb el CatSalud i el Consorci Sanitari de Barcelona justament per destinar un local a activitats de salut i suport comunitari. Actualment quatre dels cinc locals ja són utilitzats per entitats del barri amb finalitats socials, culturals i comunitàries mentre que el local cedit pel CatSalud es destinarà, com deia, a activitats de promoció i prevenció de la salut. L'execució del Pla Està prevista en una única fase de dos anys, amb millores en seguretat, amb transparència visual i consolidació d'equipaments a petita escala dins del barri. I, per tant, en definitiva, el que estem parlant és d'un pla que reconeix la realitat del barri, amplia els serveis disponibles i contribueix a una Trinitat Vella més accessible, més resilient i adaptada a les necessitats de les seves veïnes i dels seus veïns.

Moltíssimes gràcies. Aquest és un pla d'iniciativa pública impulsat conjuntament per l'Ajuntament de Barcelona i pel Consorci d'Educació, que crec que tots plegats teníem ganes de veure que arribava al plenari. És un pas important. per fer realitat el nou institut d'escola de 30 passos al districte de Sant Andreu. Tots ho sabem, aquest és un centre que funciona des del 2019 en mòduls prefabricats i això és el que ens impulsava a tenir una solució definitiva per aquest equipament imprescindible pel districte i per la ciutat. Ara, després d'anys d'una situació de provisionalitat, fem per tant avui el pas definitiu cap a un equipament definitiu, dignificat, i pensat pel benestar dels infants i joves que hi estudien. El pla manté l'equipament docent de titularitat pública i reordena les condicions edificatòries per poder construir un institut-escola completament adaptat a la normativa actual. I alhora defineix que es garantirà en tot moment la continuïtat del centre provisional perquè cap infant es vegi afectat per les obres. I és que la provosta dona resposta a aquest repte clau, que sens dubte és un repte important. Mantenir el funcionament normal del centre mentre aixequem el nou edifici en la mateixa parcel·la. Aquesta és la nostra prioritat ara perquè parlem del confort, de la seguretat i de la qualitat educativa de les nenes i els nens durant aquest període. El pla també té en compte els condicionants del subsol que afecten a la salut pública. És evident que tots també és un aspecte que coneixem, aquest àmbit ja punts històricament contaminats a causa dels antics usos industrials i per això el projecte incorpora mesures de descontaminació i gestió ambiental que es faran abans d'atorgar la llicència d'obres. Per últim, el pla compta també amb allò que és imprescindible perquè vegi realment la llum. Un finançament garantit de 9,3 milions d'euros i un calendari clar. Aquestes obres es preveuen entre el 2026 i 2027. En definitiva, tanco... Es tracta d'un pla que marca un horitzó realista per l'escola 30 passos i que dona resposta definitiva a una situació de provisionalitat que no hauria d'haver-se allargat tant. Gràcies.

Endavant. Gràcies, senyora Essencial. I abans que votarem a favor d'aquesta proposició perquè el que ens demana és senzillament que fem complir la legalitat vigent i no en tingui cap dubte. Ho fem i ho seguirem fent. ja ho vam explicar fa uns mesos però en tot cas ho reitero avui els expedients sancionadors vinculats al compliment del 30% continuen absolutament vigents i vius i aprofito avui també per tornar-ho a reiterar la nostra voluntat per tant com a govern municipal és anar fins al final i fer que qui incompleixi compleixi. I per tant, això és el que fem també amb el 30%, no només amb el 30%, ho fem amb qualsevol incompliment, però ho fem, i ho vull dir claríssimament, amb la màxima inflexibilitat i contundència amb qualsevol tipus de picaresca o d'intent de saltar-se les normes. I evidentment el que vostè apunta n'és un de molt rellevant. Inspeccionem, sancionem i continuarem fent-ho. No dic res de nou, si dic, a més a més, que nosaltres hauríem preferit poder avui tenir una mesura del 30%, una MVGM del 30% modificada perquè realment fos efectiva. Tot això ho hem debatut en moltes ocasions. El fet que el 30% no s'hagi modificat, en qualsevol cas, no eximeix a ningú de complir-lo. És una norma viva, és una norma vigent i com a govern li donem ple compliment. Volem que sigui efectiva, que realment ens permeti guanyar habitatges protegits, perquè fins ara, crec que també ens ho hem de dir, no ha estat el que volíem i pensàvem que seria, i és precisament per això que volíem modificar-la, i que volem modificar-la. Els resultats són els que són, des que es va aprovar la mesura, només s'han construït 31 habitatges protegits, quan n'hauríem de tenir 2.000, i crec que ningú pot estar satisfet amb aquestes xifres. Nosaltres preferíem haver-la modificat per garantir que realment fos un instrument útil per ampliar el parc d'habitatge assequible de la ciutat. Per tant, òbviament no podem fer una altra cosa que lamentar que la resta de grups no hagin compartit aquest sentit d'urgència i que hagin deixat passar l'oportunitat fins ara de fer que aquesta norma, que és imprescindible, és més necessària que mai, funcioni realment en els objectius que es van debatre i es van acordar el 2018. Però, en tot cas, repeteixo, està vigent, és viva, és operativa i, per tant, treballem perquè es compleixi rigorosament, per responsabilitat, per coherència, perquè l'emergència habitacional, òbviament, no ens permet fer res més que això i hem de seguir empenyent perquè realment es compleixi.

Sí, gràcies, alcalde. Recordar l'Anna Vallet-Bó és recordar una dona d'una vitalitat extraordinària. Una persona tenaç, compromesa i de profundes conviccions que no tenia mai un no per resposta. Quan es va conèixer la trista notícia de la mort de l'Anna, molts titulars de premsa van fer referència a què fóu la diputada del PSC, que aquí els assaltants van deixar sortir al Congrés de Diputats durant el Cop d'Estat el 23 de febrer del PSC. 1981, una situació que ella va aprofitar per informar el rei d'allò que estava passant a la cambra baixa, cosa que demostra clarament el tarannà de l'Anna. Però la figura de l'Anna Belletbou va molt més enllà d'aquell moment històric d'aquella reacció. Juntament amb la Maria Aurelia Camany van ser el motor de les Jornades Catalanes de la Dona, celebrades l'any 1976, al Paranims de la Universitat de Barcelona. Amb Diana Garrigosa van crear la Fundació Olof Palme, des de la qual va desenvolupar tasques de cooperació internacional com ara en Palestina. I ara que s'ha posat en marxa la 2CAT, el Canal Català de Televisió Espanyola, és un bon moment, també penso, per recordar l'informe Miramà, un document que Balletbó va ajudar a impulsar l'any 1980 a favor d'un tercer canal de televisió espanyola íntegrament en català. L'Anna Balletbó és tot això, una dona socialista, catalanista, feminista, internacionalista, solidària, que era capaç de plegar personalitats molt diferents a les trobades anuals d'Economia Sagaró, justament perquè ningú li tenia un no a l'Anna, una persona que mirava el món amb ulls inconformistes, que treballava per canviar-lo amb determinació, amb coratge, amb força, amb valentia. Seguirem el camí que ens vas obrir a moltes. Et trobem a faltar, Anna.

Moltes gràcies, Tinent. Com saben, ocasionalment les empreses que presten serveis a l'Ajuntament el darrer trimestre de l'any presenten alguna factura fora de termini a l'any següent i, per tant, el que avui duem a aquest plenari és l'aprovació de crèdit per poder pagar factures d'exercicis anteriors a càrrec del pressupost d'enguany, l'any que està a punt d'acabar, del 2025. Vull remarcar això, el que avui estem votant són serveis prestats i no pagats encara. Estem parlant de feina feta, no cobrada i que naturalment s'ha de pagar res més que això. Concretament estem pagant dues escoles que havien rebut un premi d'escoles més sostenibles que arran d'una documentació enviada en posterioritat per part seva no havien pogut rebre la subvenció i ara acceptem aquesta documentació i per tant paguem aquests premis de l'any passat. I alhora paguem companyies de serveis que els van emprestar el darrer trimestre de l'any passat i que computen el pressupost d'enguany. Em refereixo als consums d'energia elèctrica dels semàfors i de l'any humanat de la ciutat, els consums d'aigua de fons i de llacs o els consums d'aigualets a la via pública.

Sí, només per concretar, perquè el secretari ho ha dit abans d'iniciar, s'havia modificat l'expedient retirant aquelles factures que vostès van expressar un dubte, malgrat que es tractava de serveis prestats. Estem parlant de les factures que es referien al Help Wow. Es van retirar, no entraven avui. Avui ens estan posant sobre la taula més. Jo el que els demano senzillament és que no ens vagin afegint coses a cada... Tongada, perquè és que les qüestions que ens van posar el dia de la comissió sobre la taula avui n'hi estan afegint més. Cap problema. Són serveis prestats i pagats i que s'hauran de pagar. No tenim cap mena de problema de retirar dues factures més de l'expedient que ja s'havia modificat pel plenari d'avui. però no són els que es van referir a la comissió de la setmana passada. Per tant, d'acord amb això, secretari, acabo, en el sentit que m'apuntava el secretari, la factura corresponent als serveis de consergeria del centre d'acollida d'animals de companyia, no estem parlant de Help Wow, aquesta també quedaria fora de l'expedient, i els serveis de neteja i cura d'animals d'acollida d'animals de companyia, una factura per red coordinadora multiserviciosa, CMS, que no és de Help Wow i que no ens havien fet alerta, també la reterem de l'expedient. Els demano senzillament que la propera vegada ho posin tot en el mateix moment sobre la taula, perquè probablement ens estalvaríem.

Moltes gràcies, Tinent. Avui portem a aprovació l'adenda al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'ATM per l'execució de les obres de la xarxa tramviària i l'urbanització de la Gran Via de les Corts Catalanes entre Glòries i la Rambla del Poblenou. En primer lloc, volia remarcar que amb el que duem avui a aprovació concretem i fem efectiva la despesa econòmica ja prevista en el conveni, un conveni que ja vam aprovar el passat mes de gener en aquest mateix plenari. Aquesta denda serveix precisament per ordenar el finançament corresponent a una part de la infraestructura tramviària que deriva del canvi de traçat plantejat per l'Ajuntament en el seu dia amb l'aprovació del projecte corresponent i també per finançar el pla alternatiu de transport mentre durin aquestes obres. Tal com vam explicar el mes de gener... en l'aprovació d'aquest conveni, aquest projecte combina dues grans actuacions. La reurbanització de la Gran Via a càrrec de l'Ajuntament i el desenvolupament de la infraestructura tranviària a càrrec de la TEMA amb una distribució dels costos. Una distribució de despesa que ja establia el conveni aprovat el mes de gener i que el que fem avui és desplegar aquest acord. Aquest pas és necessari per poder garantir la continuïtat de les obres, donar seguretat jurídica i pressupostària a l'ATM i avançar en un projecte clau per a la mobilitat de la ciutat. Un projecte que permetrà millorar la convivència entre vianants, transport públic i vehicles en un entorn tan complex com el de la Cruïlla de les Glòries amb la Diagonal i que és imprescindible per poder afrontar amb garanties la futura connexió del tram baix i del tram besós. En definitiva, avui fem un pas imprescindible per poder complir els acords, acabar amb la provisionalitat de la plaça Les Glòries i avançar cap a una ciutat més ben connectada i més ordenada. I per això els demano el seu vot favorable.

Sí, només per agrair tots els vots favorables i, efectivament, aquest és un projecte important que ens permetrà garantir la connexió del tramvia per la Diagonal, que crec que és un projecte àmpliament defensat per la mobilitat, imprescindible per la mobilitat sostenible en la nostra ciutat.

Alcalde, doncs, miri, senyora Opef, entenc el discurs. Deixi'm dir-li que no sé ben bé a què refereix, perquè segurament que és ben conscient que els pressupostos d'aquest Ajuntament per l'any 2026 contenen des del primer moment una partida per fer front exactament a aquestes bonificacions. Uns pressupostos... que vostès no van votar, es van abstenir, però que contenien ja aquesta partida per fer front a aquestes bonificacions. Per tant, exactament no sé en qui està parlant, perquè aquí vam ser previsors i vam preveure una partida que, per cert, repeteixo, vostès no van votar, però és igual. Jo crec que estem tots contents, i vaig al més important, estem tots contents, celebrem que ja puguem dir que hi ha acord amb les tarifes del transport públic per l'any vinent i per Per tant, òbviament, li acceptem el PREC perquè ja ho havíem treballat des de l'Ajuntament. Unes tarifes que, com es va fer públic dimarts passat, mantindran les bonificacions al 50% per la T usual i per la T jove, i és una molt bona notícia, ho compartim, i ho és sobretot per milers i milers de persones que cada dia utilitzen el transport públic i aquestes bonificacions els permetran arribar millor o menys malament a final de mes. En definitiva, crec que és una bona notícia perquè garanteix un transport públic assequible i, per tant, encarem l'escenari del 2026 amb un objectiu clar, continuar protegint els usuaris habituals del transport públic i els col·lectius amb més dificultats econòmiques. i per això la T usual i la T jove continuaran sent prioritàries pel que fa a les bonificacions. Dit això, sempre que abordem aquest debat crec que ho hem de fer una mirada àmplia, crec que també en això compartirem el posicionament, hem de garantir un model tarifari just, que protegeixi els col·lectius més vulnerables, que incentivi l'ús habitual del transport públic i que respongui a criteris d'equitat, però també hem de ser clars perquè necessitem un sistema de tarifari responsable que ens permeti mantenir i millorar el servei. El que realment fa créixer el nombre d'usuaris és, sí, el preu, però sobretot la qualitat del servei. I per tant necessitem qualitat en el transport públic, que és la que tenim, i que hem de mantenir i que hem d'ampliar. Necessitem ampliar línies, necessitem millorar les freqüències de pas, necessitem augmentar la capacitat o les actuacions en matèria d'accessibilitat, renovar la flota perquè sigui descarbonitzada i, en definitiva, un transport públic, crec que tots necessitem que sigui assequible, però també fort, fiable i amb capacitat per continuar millorant i creixent.

Ens aixequem tots, Janet. Em permetreu que ho faci més personal, que és de l'única manera que es pot fer, i que faci algunes confessions que crec que moltes altres persones d'aquesta sala ja coneixen, però que crec que és un bon dia per compartir-ho, perquè la Janet i jo ens coneixem des de fa molts anys. Probablement això el senyor Martí Galvis no ho sap. perquè la Generalitat i jo ens vam conèixer a la Facultat de Dret, jo crec que ja ens teníem ubicades i vistes, però ens vam conèixer com a professora i alumna de Dret Urbanístic. Un bon dia va entrar a classe amb un grup petit, la Janet, i ja us podeu imaginar la classe de Dret Urbanístic com entrava. Amb la passió amb la que va entrar, amb la que ràpidament, diguem-ho així, va enteular conversa i es va convertir en la líder dels 7 o 8 alumnes que hi havia en aquell grup. I el següent dia va arribar a classe amb un llibret a la mà que deia, soc regidor, no regidora, perquè aleshores es feien les coses així, soc regidor d'urbanisme i ara què? No era regidora d'urbanisme, era regidor d'urbanisme l'Antoni Vives en aquell moment. Però la Janet havia entrat a l'Ajuntament. i evidentment ja estava preparant el futur. Evidentment, amb aquest llibret que portava per subtítol les principals 150 preguntes, va començar a treballar amb l'urbanisme, I vam coincidir anys després, quan ja havíem acabat aquesta etapa de coincidència a la Facultat de Dret de la Pompeu Faura, qui ens havia de dir en aquells dies d'aprenentatge i de compartir el dret urbanístic, que després acabaríem tenint debats intensos, per dir-ho suaument, tant en comissió com en plenari com en privat, en aquesta casa. I n'hem parlat molt i hem tingut molts debats i crec que és evident que tenim maneres de fer diferent, cadascú té la seva manera de fer, enfocs i maneres de fer diferents, però crec que és absolutament de justícia reconèixer i aplaudir la teva capacitat per posar temes sobre la taula que són necessaris per la ciutat. I volia dir-ho avui aquí. T'has avançat i evidentment jo no puc fer una altra cosa que repetir-ho, ets una dona apassionada, en allò que fas, en allò que creus i segur que aquesta passió és el que ha fet que tots els debats també tinguessin una intensitat especial. I ja et dic que els trobaré a faltar, Janet, segur que trobarem la manera de continuar-los perquè hem debatut molt i hem debatut efectivament d'urbanisme, hem debatut d'habitatge, hem debatut de mobilitat, hem debatut de tot allò que transforma la ciutat i que és imprescindible per poder seguir donant resposta a uns reptes que cada vegada són més grans. Als barcelonins i a les barcelonines els agrada molt debatre. sobre el que passa al nostre espai públic, a la nostra estimada ciutat. Tant tu com jo, evidentment som barcelonines d'adopció, d'elecció, i per tant segur que també ho hem heredat a l'hora de posar-ho en pràctica de la mateixa manera. I crec, Janet, que no has deixat indiferent a ningú. I això també és positiu, crec. Per tant, et desitjo molta sort en aquesta etapa, N'estic segura que la viuràs amb la mateixa passió i estic convençuda que facis el que facis, siguis on siguis, continuaràs treballant per Barcelona apassionadament com ho has fet fins ara en aquests últims 14 anys en aquesta casa. Molta sort.

Moltes gràcies, alcalde. Avui portem a aprovació el conveni que estableix els mecanismes de col·laboració i de finançament entre l'ATM i l'Ajuntament per a l'execució del projecte d'urbanització de la part inferior de la Gran Via entre Glòries i la Rambla del Poblenou. Un conveni on s'incorpora el canvi de traçat i també el desdoblament de la infraestructura de Gran Via entre Glòries i Bilbao. Respecte al finançament d'aquest projecte que requereix de la reurbanització de la zona, i el desenvolupament de la infraestructura tranviària, l'Ajuntament hi portarà 23 milions d'euros i l'ATM 9 milions d'euros. Pel que fa al nou recorregut hem de tenir en compte el disseny de la nova plaça de les Gloris i per tant el disseny ja fet fa temps que condiciona evidentment aquest nou traçat. L'opció que contempla aquest conveni és el que ens ha de permetre gestionar de la millor manera possible la convivència entre tots els modes de mobilitat en un entorn que, com tots sabem, és complex, com és el de la Cruïlla, dels carrers Badajoz, Avinguda Diagonal i la Gran Via. La nova disposició que es proposa permet als vianants accedir directament a la mitjana, de la Diagonal a la plaça. Els vehicles i els autobusos els facilita la sortida de trànsit en direcció al carrer Badajoz, donat que aquest flux no haurà de creuar-se amb el tramvia en aquest punt i, pel que fa al tramvia, permetrà també afrontar de millor manera l'increment del nombre de circulacions que es preveu portarà la connexió del tram baix amb el tram Besòs. El tram de via única existent hauria estat un coll d'ampolla de la xarxa que dificultaria la seva operativa. També els vull dir que les darreres setmanes els equips tècnics de l'Ajuntament han fet un gran esforç per analitzar les diverses propostes alternatives que ens han fet arribar diverses entitats com la PTP. S'ha tingut un diàleg obert amb ells, amb diverses trobades, contrastant propostes per poder arribar al punt on som avui. I fent aquest pas necessari, que no podem endarrerir més, des del major consens possible. Ens ha de permetre també acabar amb la provisionalitat en aquesta cruïlla de la banda sud de la plaça, un pas endavant, sens dubte, per tenir una plaça de les Glòries ben acabada. I per això els demano el seu vot favorable perquè puguem tirar endavant el projecte.

Gràcies, alcalde. Avui fem un pas més per protegir patrimonialment la Casa Buenos Aires a Vallvidrera i convertir-la en un equipament d'ús públic i comunitari. La MPGM esmena els defectes de forma que feia referència a la sentència que va declarar nul·la l'anterior MPGM de l'antic Hotel Buenos Aires. I el resultat és aquest document que avui duem aprovació provisional. Amb aquesta MPGM donem resposta a la reivindicació dels veïns i veïnes de Vallvidrera per poder preservar la Casa Buenos Aires i detenir més serveis públics d'atenció social al barri. Proposem convertir la Casa Buenos Aires en un equipament dotacional assistencial. I per fer-ho, l'MPGM fa dues coses. D'una banda, concreta la titularitat pública de l'edifici, també el seu ús com a equipament dotacional assistencial que gestionarà l'àrea de drets socials, i de l'altra protegeix patrimonialment l'edifici, cosa que implica que s'haurà de rehabilitar i preservar quan es converteixi en un equipament públic pel barri. A més, aquesta MPGM s'adapta a l'MPGM d'equipaments de l'àrea metropolitana que encara no havia entrat en vigor en el moment d'aprovar-se la primera MPGM. Amb aquesta adaptació podrem fer servir, per tant, el 50% de sostre extra que l'MPGM d'equipaments de l'àrea metropolitana permet fer servir en equipaments públics. Un cop aprovada provisionalment l'MPGM, caldrà que la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat l'aprovi definitivament, però en tot cas celebrem avui que avanci aquest ràmit que ens ha de permetre passar pàgina en un conflicte, el de la Casa Buenos Aires, que fa massa temps que dura, protegir l'edifici i convertir-lo en un equipament pel barri de Vallvidrera.

Gràcies, alcalde. Senyora Sanz, aquest és un punt que va sobre l'Hotel Buenos Aires i em fa, crec, vergonya haver de dir-li el que li diré a continuació. Carse Ossola és herència del que vostès van decidir fer en el passat mandat. I ara vostè ens ve aquí donar lliçons. En el 2022 vostès van tenir l'opció, en el moment que es va comprar l'edifici, d'adquirir-lo. Van decidir que no. Van decidir que no. És la seva decisió. Però van decidir que no. El que no pot és ara exigir que d'altres no estan a l'alçada quan estem. En aquesta ciutat, aprovant, aprovant, aplicant la regulació dels lloguers com l'única ciutat d'Espanya, estem treballant per combatre el frau amb el lloguer de temporada, estem fent tot, tot per resoldre i perquè no hi hagi més cases ursoles i vostè ve aquí a donar lliçons quan estem tot el cent dia arreglant nyaps com és el que va passar amb l'Hotel Buenos Aires, com és el que ha passat amb Can Reventós i com cada dia ens estem dedicant a resoldre. I vostès, sense cap mena de problema, sense cap mena de vergonya, van a fer tots els papers de l'AUCA. Sisplau, menys lliçons i apliqui'ns vostè, apliquis vostè una bona feina Una manera de fer que mai van decidir, exercir, quan tenien aquesta responsabilitat. I ara van a fer tots els papers de l'AUCA. Nosaltres hem aconseguit, fins i tot, gràcies al síndic, que avui hi hagi alguna eina més perquè no hi hagi més cases ursoles, perquè es puguin resoldre aquestes situacions en maneres molt diferents a les que vostès han aplicat. Per tant, poques lliçons, poques lliçons i més coherència, sisplau.

Jo crec que queda molt clar, senyora Sants, on som. Som aquí per la seva deixadesa i, per tant, nosaltres treballarem, sí, per buscar solucions en tots els àmbits, en matèria d'habitatge, com no van saber fer en el seu temps.

Gràcies, alcalde. Portem aprovació definitiva a aquest pla especial urbanístic per regular la parcel·la on hi havia hagut la fàbrica ideal plàstica a flor a la prosperitat. Des que l'antiga fàbrica es va desmantellar, en aquest emplaçament s'hi ha instal·lat de manera provisional un aparcament, però com vostès saben, Hi ha hagut una gran reivindicació veïnal per transformar aquest espai, per donar-li usos ciutadans i durant anys hi ha hagut un debat obert sobre com calia concretar el desenvolupament de tot aquest àmbit. Per això, avui celebrem poder fer un pas cap al futur de l'ideal flor, on avui hi ha un aparcament i farem un gran equipament municipal ple d'usos molt diversos. L'edifici acollirà una nova biblioteca, un centre cívic i també un gimnàs. Un pla, el que portem avui a aprovació i que sometem, evidentment, a votació, amb el que ordenarem aquests sols de l'àmbit per fer-hi realitat aquest gran equipament sociocultural que tindrà un espai públic i verd també al davant. I per fer-ho, el pla reorganitza el sistema d'espais lliures i d'equipament per optimitzar funcionalment l'espai i la relació amb l'entorn. Com a tret singular, crec que val la pena destacar que la primera planta tindrà una terrassa de lectura per la biblioteca que es farà aprofitant el voladís previst en l'edifici. Una terrassa, a més a més, que farà de panell acústic per mitigar l'impacte sonor del passeig Valldaura en l'equipament. Desencallem i tirem endavant, per tant, aquest gran equipament cívic i cultural que donarà vida a la Prosper, a la Prosperitat, a Nou Barris i a la resta de la ciutat.

No, només per agrair els vots, a favor. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Portem aprovació provisional, una modificació molt puntual per esmenar tres punts molt concrets de la MPGM del 22 arroba del 2022. D'una banda, aquesta MPGM té com a objectiu facilitar la implantació d'usos d'equipament docents, culturals i esportius dins de les activitats compatibles a l'àmbit del 22 arroba. En segon lloc, amb la modificació també volem establir un marc general de criteris pel desenvolupament dels plans de millora urbana en l'àmbit del 22 arroba. I finalment, l'últim objectiu d'aquest tràmit és corregir diverses errades materials detectades en l'MPGM vigent i clarificar el redactat per facilitar la seva aplicació. Per fer-ho, com que encara no fa cinc anys de l'aprovació definitiva de l'MPGM vigent, hem demanat permís a la Generalitat de Catalunya que ens l'ha concedit amb el ben entès que la modificació que portem avui serà i és puntual. Creiem que serà una modificació positiva perquè permetrà tirar endavant projectes docents, culturals i esportius en edificis catalogats patrimonialment sense haver d'esperar que es desenvolupi tot l'àmbit i preveien que, evidentment, en el moment en què es desenvolupi la resta de l'entorn, el promotor haurà de participar en els costos de la reurbanització. És una modificació que a la pràctica afecta unes 16 parcel·les que només podran començar-se a desenvolupar si fem aquest ajust que avui duem aprovació provisional. Per tant, insisteixo, es tracta d'una modificació molt puntual que ens permetrà millorar l'MPGM del 22, que ja està funcionant, i ens està permetent també guanyar habitatges, espais verds i equipaments al 22 arroba. Acabo recordant, òbviament, que el següent pas és el pas per l'aprovació definitiva per la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat i, per tant, l'entrada en vigor d'aquest MPGM.

Només per agrair els vots a favor. Gràcies.

Senyor Martí Galvis, vostè afirmava que aquest Govern és incapaç d'arribar a acords que facin avançar la ciutat. Jo em pregunto què hem fet des de fa una hora en aquest plenari. Hem aprovat totes les propostes que portàvem i les hem aprovat gràcies als vots favorables de diversos grups, en molts casos gràcies als seus projectes que fan avançar la ciutat. projectes com el Tranvia, en què no hem trobat el seu vot, per ragons òbvies, però projectes com l'Hotel Buenos Aires, o l'Ideal Flor, o les modificacions a l'MPGM del 22 arroba, i que compten amb els seus vots, gràcies per fer-ho, perquè té sentit, perquè són projectes que fan avançar la ciutat. Per tant, aquest govern... fa avançar la ciutat, aplica polítiques gràcies al diàleg i a l'acord amb grups de l'oposició de forma continuada des de principis de mandat i, per tant, vol dir que dialoga, que negocia i que pacta. Ho va fer amb les ordenances fiscals, també, al darrer plenari del mes de desembre, amb un pacte amb les forces progressistes d'aquest Ajuntament, amb Barcelona en Comú i amb Esquerra Republicana. Ho ha fet aquest mes amb Esquerra Republicana arribant a un acord de pressupostos. que fixava en 200 milions d'euros la inversió en habitatge, un màxim històric. Acords que mantenim, encara que tinguem situació de pròrroga. Pròrroga, per cert, n'hi ha hagut 8 en 15 anys, algunes de les quals de l'alcalde Trias. Per tant, la ciutat, senyor Martí Galvis, ha avançat aquest 2024 que acabem de deixar enrere gràcies també, entre d'altres, a un pressupost expansiu que vam poder aprovar i que arribava als 3.807 milions d'euros. I aquest 2025 ho continuarà fent, no en tingui cap mena de dubte. Seguirem amb totes les inversions previstes, amb diàleg, amb els grups, com fem, amb tots els expedients que doem a aprovació, tant en comissions com en aquest mateix plenari. I a la seva proposició vostè també refereix a governar pel bé de la ciutat i dels seus veïns. Però ser útils als ciutadans per tal d'entomar tots els reptes i les necessitats que tenen no només és responsabilitat d'aquest govern, és responsabilitat de tots els que estem en aquest plenari. També, per tant, és responsabilitat de l'oposició. És més, allò que afecta i que importa als barcelonins no només es decideix aquí, en aquest plenari, també en altres llocs, al Parlament de Catalunya o al Congrés de Diputats. I posats a preguntar-nos coses... em pregunto en què van ser útils els ciutadans els vots contraris al decret llei que van fer mantenir en l'esglai, en el neguit i en la preocupació enorme durant dies l'augment de les pensions o les bonificacions al transport públic o, per exemple, l'impediment als desnonaments als col·lectius més vulnerables. Afortunadament, la situació s'ha redreçat. Ens felicitem perquè és fruit al final del diàleg, la negociació i el pacte i aquests són els fruits que nosaltres seguirem treballant per tenir cada dia.

Sí, gràcies, alcalde. Senyor Deuropolido. Aquest govern municipal està a les antípodes dels plantejaments polítics que defensa la seva formació, també en matèria d'habitatge. I deixem posar-li alguns exemples. El primer decret que va signar l'alcalde en aquest mandat va ser la declaració de Barcelona com a zona de mercat d'habitatge tensionat. Som l'única de les grans ciutats de tot l'Estat que estem aplicant en plenitud la llei d'habitatge amb el topall de preus a lloguer. quan és més necessari que mai. Aquest mandat, senyor Deuropolido, lliurarem 3.000 claus d'habitatges protegits a la ciutat. Estem augmentant també el ritme de producció d'habitatges de 500 a 1.000 de mitjana cada any. A l'hora que també estem preparant sols justament perquè aquest ritme es pugui mantenir al llarg dels anys amb una mirada a mig i llarg termini. Estem arribant a acords amb la Generalitat perquè s'involucri en la generació d'oferta d'habitatge protegit a la ciutat de Barcelona. I, a més a més, aprovarem una MPGM per regular els lloguers de temporada i hem posat en marxa un concurs obert per construir 350 habitatges de lloguer assequible, a més de seguir complint en ple desenvolupament amb el conveni ESAL. A més a més, evidentment d'entomar el gran repte de la revisió de la MPGM del 30% per aconseguir que sigui finalment una realitat, perquè és imprescindible, tal com va dir la Carme Trilla en la comissió d'estudi no permanent en matèria d'habitatge el dilluns passat. I podria seguir, efectivament som a les antípodes dels seus plantejaments. Nosaltres defensem que l'habitatge és un dret de la ciutadania, no és un simple bé econòmic de mercat amb el qual es pugui especular, Per això prioritzem l'ús residencial perquè els habitatges, en definitiva, ho hem dit sempre, són per viure-hi. I en cap cas, el que aquest govern no l'hi accepta és que aprofiti la greu crisi d'accés a l'habitatge que patim per barrejar-hi discursos d'odi en qüestions d'immigració com el que massa sovint estem acostumats a sentir de les seves boques. Per tant, votarem en contra i seguirem defensant la necessitat d'augmentar l'oferta d'habitatge protegit i d'habitatge en general a la ciutat de Barcelona i treballant-hi amb totes les eines i amb tots els actors que vulguin contribuir a abordar aquest repte.

Senyor González, és evident que compartim l'èxit del transport públic en aquesta ciutat. Aquests nombres de rècord al que vostè feia referència són fruit d'una política d'inversió de molts anys. N'estic convençuda absolutament d'acord i vostè coneix perfectament la qualitat del servei que presta TMB. i també la necessitat de poder abordar la tarifa que ha de tenir aquest transport públic. Per tant, completament d'acord amb el plantejament que feia vostè, que hi ha decisions que han de formar part d'una solució estructural al sistema. En aquesta solució estructural del sistema haurem de tenir en compte, evidentment, el preu i haurem de tenir en compte la garantia de la qualitat del servei, perquè aquestes xifres de rècord de les que vostè parlava i que, efectivament, cada any no paren de créixer, són fruit també d'una molt bona valoració del servei, fruit també que s'ha invertit en la millora del servei de forma constant. Per tant, aquí tenim tots plegats el repte d'entomar aquest debat sobre... la sostenibilitat financera d'un servei que necessita cuidar molt les tarifes per poder fer que la mobilitat sigui realment un dret que no depengui de la fragilitat econòmica d'una família o d'una altra. i per tant les tarifes són molt importants i en aquest sentit hem de buscar una solució estructural, però també haurem de trobar consens i acord per poder garantir aquesta continuació de la inversió, que vol dir fer una xarxa del transport públic cada vegada més àmplia, perquè quan diem que la Barcelona del metro funciona és que realment és això, com més gran és aquesta Barcelona del metro, si em permet també la de l'autobús, doncs més fàcil és moure's en la ciutat, independentment de la situació econòmica de les famílies. I per tant, en això, convençuda, arribarem a un acord per poder deixar de patir cada sis mesos i buscar solucions estructurals que garanteixin la qualitat i ofereixin un preu que sigui assumible per a les famílies i que tinguin en compte les singularitats, evidentment, de cada família.

Doncs gràcies, senyor González. Repeteixo, ens hi trobarem. I n'estic convençuda que vostè en el fons sap que Barcelona i les polítiques progressistes en aquesta ciutat existien abans del govern del 2015 i per tant ens hi tornarem a trobar fent polítiques progressistes per la ciutadania a la ciutat de Barcelona.

Sí, ho prometo.

Sí, per imperatiu legal prometo.

Sí, lo juro.

Sí, prometo per imperatiu legal.

Prometo per imperatiu legal.

Gràcies, alcalde, regidores, regidors, autoritats que ens acompanyen avui aquí al Saló de Cent, senyores i senyors, Avui és un dia important per la ciutat. Avui el Consell Plenari ha elegit un nou alcalde. És cert que ha estat probablement l'elecció més intensa d'aquests 44 anys d'Ajuntaments Democràtics. Intensa i incerta fins al darrer minut. Vivim en una democràcia representativa, tot i que a vegades hi ha qui ho oblida. Els electors van votar el 28 de maig i els seus representants, els regidors avui, aquí electes, hem d'interpretar aquest vot per elegir l'alcalde. Nosaltres, des del PSC, hem interpretat el vot del 28 de maig com un vot de canvi i com un vot de progrés. És a dir, els barcelonins han votat que volien un nou alcalde, però que volien que aquest nou alcalde liderés un govern progressista. I això és el que ha passat, finalment. Això és el que farem. Constituirem un govern liderat per Jaume Collboni, a costat, però ho agraïm i ho seguirem agraint. És la millor decisió. La millor decisió per seguir avançant i per no retrocedir. La millor decisió per seguir obrint camins amb accents diferents. La millor decisió per construir de nou la millor Barcelona. Necessitem un govern dialogant que generi acords, un govern que defineixi un model de ciutat que pugui ser compartit per la majoria de la ciutadania. Barcelona necessita obrir una nova etapa que ens permeti assentar les bases d'un creixement econòmic sostenible. d'una redistribució de la riquesa que ens permeti reduir les desigualtats, que ens permeti accelerar la lluita contra el canvi climàtic i que ens permeti continuar la seva transformació urbana amb nova ambició i, finalment, gestionar i oferir uns serveis públics de qualitat eficients i propers. Al costat, però està bé el que ve a cava. Vull agrair en nom del grup socialista tots els suports rebuts per la candidatura de l'alcalde Jaume Collboni. No se'n penediran. Han fet el que calia. Estarem a l'alçada del repte. Governarem Barcelona des del diàleg i la governarem des de l'acord, perquè volem construir una Barcelona de tots i per tots. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. L'Ajuntament és propietari d'una finca al barri de la Trinitat Nova, al districte Nou Barris, en concret el carrer Sagaró, número 33 i 35. Vostès ho saben, aquesta és una finca que, d'acord amb el planejament vigent, està destinada a acollir habitatge protegit. Es preveu la construcció de 83 habitatges, dels quals 42 seran de lloguer assequible i 41 en venda de dret de superfície. Els edificis disposaran de locals comercials i, a més a més, aparcaments. I la situació actual de les promocions públiques en el mateix àmbit ha posat de manifest que és molt difícil anticipar la demanda d'una determinada modalitat d'accés a l'habitatge protegit, bé sigui de lloguer o de dret de superfície. es proposa que la cessió no predetermini una modalitat concreta, sinó que permeti que en funció de la demanda existent en el moment que es produeixi l'atorgament del dret d'accés, es pugui modular entre lloguer o dret de superfície i evitar així que no es puguin materialitzar per manca de demanda d'una determinada modalitat. La fórmula que es proposa en aquesta sessió no és impediment per continuar mantenint i assegurant els percentatges de les modalitats de tinença establerts en el Pla del Dret a l'Habitatge. L'execució de la promoció serà directa per part de l'IMAP i la sessió, com és habitual, és gratuïta. Es proposa la sessió gratuïta per la promoció d'habitatges en protecció oficial mitjançant qualsevol règim de qualificació i tinença dels previstos a la normativa sectorial i als plans d'habitatge. I agraeixo d'entrada els vots favorables de la majoria de grups. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. El dret d'atempteig i retracte permet a l'Ajuntament el dret preferent de compra en operacions immobiliàries entre privats pel preu acordat entre les parts. Així doncs avui duem a plenari l'aprovació inicial de la pròrroga per 6 anys més de la declaració d'àrea d'atempteig i retracte pel conjunt de la ciutat de Barcelona. Vostès ho saben, el 5 de desembre del 2018, la Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona va aprovar la modificació del pla general metropolità que declarava Barcelona com a àrea de tanteig i retracte. El mateix planejament ja preveu que aquesta declaració sigui renovada cada sis anys en el ben entès que la ciutat vulgui seguir exercint aquest dret i Barcelona el vol seguir exercint. L'emergència habitacional que viu la ciutat requereix de moltes mesures, cap d'elles per si sola resoldrà la problemàtica, però la posada en marxa conjunta de totes elles sí que ens permetrà començar a revertir la situació actual. La declaració d'àrea de tanteig i retracte és una eina que s'assuma a les que ja tenim i que no volem ni podem deixar escapar per poder activar-la quan la ciutat la necessiti. Una eina amb la qual intervenim sobre les transmissions que es produeixen a la ciutat en termes urbanístics, de manera que ens permetin guanyar nous habitatges en zones denses on és difícil construir-ne de nous. Però també i sobretot les operacions tenen una mirada social. D'ençada la seva aprovació a finals del 2018, s'ha exercit aquest dret 19 vegades, aportant un equilibri social a la ciutat i una solució més, com deia, a la crisi de l'habitatge. En aquest sentit, la darrera vegada que es va exercir va ser justament aquest mes d'agost, en què la Comissió de Govern va aprovar la compra per tanteig i retracte d'un edifici d'habitatges al carrer Diputació, al barri de la dreta de l'Eixample. Amb aquesta operació, l'Ajuntament va recuperar 21 habitatges actualment o fins aleshores destinats a gust turístic i a lloguer de temporada i que passaran a formar part del parc públic municipal d'habitatge destinat a joves, a més a més. O per posar un segon exemple, del passat mes de juliol, la compravenda d'un edifici d'habitatges al carrer Sant Climent, al barri del Raval, a Ciutat Vella. Amb aquesta operació es destinen 8 habitatges nous a famílies a l'espera d'un lloguer social públic. En definitiva, les qüestions relacionades amb l'habitatge són qüestions de ciutat i crec que val la pena aprofitar aquestes últimes paraules per agrair als grups que hi van votar a favor a la Comissió d'Urbanisme d'aquest mes i que sumen un total de 35 regidors d'aquest consistori. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Aquest planejament d'iniciativa privada regula la implantació d'un equipament esportiu de pàdel al barri de la Marina, al districte de Sants Montjuïc. El pla garanteix la integració de l'equipament amb l'entorn i compleix les normatives medioambientals, especialment en matèria de contaminació acústica. Això està possible gràcies a una feina rigorosa per part de l'Ajuntament que ha instat el promotor a ajustar el pla perquè complís tots els requeriments. El projecte inicial preveia 5 pistes de pàdel a l'exterior, 4 a l'interior i 2 de piquelbol. El projecte actual, el que avui es porta a aprovació definitiva, preveu 8 pistes interiors, dues d'exteriors i dues de piquelbol al terrat. I per fer-ho possible s'ha ajustat el gàlip de l'equipament per encabirir les pistes dins de l'edifici. Pel que fa a la qüestió acústica, s'ha calculat que durant el dia el soroll transmès per les pistes es mantindrà per sota dels 56 decibels, que són inferiors al límit de 60 decibels establerts per la normativa. Durant la nit s'utilitzaran combinacions de pistes per mantenir el soroll per sota dels 50 decibels per complir també amb la normativa. A més a més, el promotor instal·larà finestres dobles i aïllants per insonoritzar les pistes interiors. Tot i que hi pugui haver discrepàncies pel que fa al pla, tal com vam poder constatar la comissió d'urbanisme la setmana passada i el plenari extraordinari del districte del dia 19 d'aquest mes, l'Ajuntament ha fet la seva tasca amb rigor i determinació per poder modificar... aquest impacte que s'havia detectat amb tota claredat. Hem vetllat perquè es complís la normativa i s'esmanessin les deficiències. I el pla que avui portem, aprovació definitiva, així ho reflecteix.

Gràcies, alcalde. Aquests dos plans que impulsa la Universitat de Barcelona s'emmarquen en la iniciativa Mies, un projecte estratègic de ciutat per impulsar la recerca, el talent en l'àmbit de les matemàtiques, la informàtica, l'economia i la salut. Amb aquests dos plans regularem la construcció a càrrec de l'Incasol de dos nous edificis que acolliran més de 700 investigadors i 45 grups de recerca. D'una banda, un dels edificis acollirà la nova Facultat de Matemàtiques i Informàtica que abandonarà l'edifici històric i es traslladarà al campus diagonal. L'edifici acollirà també diversos grups de recerca en economia de la Facultat d'Economia i Empresa. I a l'illa del Campo Sud s'hi construirà un altre edifici amb el que s'ampliarà el Parc Científic de Barcelona i que a més serà la seu de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Dos edificis que en definitiva permetran a la Universitat de Barcelona guanyar nous espais de qualitat per fer-hi activitat docent i de recerca. I amb aquests dos plans urbanístics és evident que fem una passa endavant en la consolidació de Barcelona com el node de coneixement, de divulgació, de recerca i d'innovació referent del sud d'Europa. Moltes gràcies.

Disculpem, perquè hi ha hagut una confusió. Però, en tot cas, sí, efectivament, aquest és un punt que portem a suspensió, perquè, evidentment, no ha passat el termini, necessitem que no caduqui l'expedient, necessitem que es resolgui els aspectes que encara estan per aclarir, i ens consta a tots, ho podem compartir, de fet, a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada, I, per tant, portem aquest punt avui a plenari estrictament per no caducar o per no permetre que caduqui el termini i acabar de resoldre les qüestions que queden pendents. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Només molt raument, per tal com s'ha dit, aquest és un procediment en el que avui portem senzillament la suspensió, però que hi ha el debat de fons. Efectivament, ens havíem trobat amb l'anterior expedient del que acabem de parlar, també a Horta, Guinardó, i que en el que, evidentment, es planteja la necessitat de protegir patrimonialment un edifici que no ho està a hores d'ara, que no ho està, i que l'ampliació d'un equipament o la construcció d'un equipament, en aquest cas la la d'un centre educatiu, doncs, afectaria. I és un debat que no és un debat menor i que, per tant, i hem dit mil vegades, aquí hem d'acompanyar de rigor, de criteris, i en aquest sentit estem abordant l'elaboració de criteris per la protecció dels elements patrimonials a la ciutat en general, perquè no podem fer cas per cas, episodi per episodi, edifici per edifici, perquè, si no, segurament serem tot menys coherents i, per tant, l'encertarem ben poc. Però, en tot cas, sí, en aquest cas, crec que val la pena posar sobre la taula l'agraïment als promotors per estar disposats a parlar-ne amb els veïns i, per tant, aquest temps, com a mínim, ens permetrà que ells puguin abordar un debat amb els veïns per trobar una solució a aquest impàs.

Sí, gràcies, alcalde. Aquest és un pla d'iniciativa privada que té com a objectiu regular la rehabilitació de les naus de l'antiga fàbrica sibèria, el 22 Arroba. L'impulsa l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, l'IAC, que en el marc d'una convocatòria de Barcelona activa gestionarà la rehabilitació de l'edifici i implantarà la Barcelona Urban Tech Hub, Un centre dedicat a la innovació urbana i que tots sabem que serà un equipament important pel futur de la ciutat. El pla regula l'ampliació volumètrica de l'edifici amb uns altells interiors i la construcció d'un nou volum que respectarà i posarà en valor l'arquitectura original de les naus. El Pla Especial preveu un soste edificable màxim de 5.600 metres quadrats i usos de recerca, d'innovació, d'estart-ups, d'espais de treball compartits o d'activitats complementàries com la restauració. La conservació de les naus està garantida perquè tenen un nivell C de protecció patrimonial, la qual cosa vol dir que tota intervenció haurà de respectar els elements de valor existents. Per tant, celebrem que s'aprovi aquest Pla Especial que permetrà fer realitat ...al Barcelona Tech Hub al 22 arroba.

Per part del govern té la paraula la tenenta Bonet, endavant. Sí, gràcies. Senyor Martí Alvis, sí, ja ho veig que se li ha fet curt el debat d'estat de la ciutat, perquè de fet aquesta proposició és de nou com una mena de petit debat d'estat de la ciutat. dimensions més reduïdes, però el mateix. Avui, en aquest plenari, amb una proposició de proposicions, ha pretès posar en el mateix sac la comissió interadministrativa, el traspàs de propietats de l'Estat a l'Ajuntament, la inversió en infraestructures, la inversió lingüística, l'increment de les aportacions de l'Estat en cultura, en ciència... Déu-n'hi-do. No crec que sigui bo barrejar-ho tot si és que pretén que li doni resposta a alguna cosa i generar una mica de debat. Si no, és evident que té una altra finalitat la proposició. Puc entendre que Avui és el seu primer plenari en el que exerceix de líder del seu grup. Entenem que vol i necessita posicionar-se com a president del seu grup, marcar posició, marcar un perfil dur i frontal contra el govern com a nou cap de l'oposició enmig d'un moment congressual del seu espai polític. I això s'entén perfectament, però no ens enganyem. I que cap grup s'enganyi en aquest sentit. Aquesta proposició té com a objectiu erigir-lo com a cap de l'oposició. Ho dic també per qui decideix donar-hi suport. En tot cas, vostè ha de decidir quina és l'oposició que vol fer. Si vol fer una oposició constructiva, útil, o vol fer una oposició destructiva, menys solvent o poc solvent. I amb aquesta proposició crec que ha triat un camí, i no és el primer. i no és el primer. Intento, en tot cas, amb el temps que em queda, donar resposta a algunes de les qüestions, del reguitzeny de qüestions que vostè apuntava. L'alcalde i el president de la Generalitat, en la seva reunió de principis de mes, van acordar activar la Comissió de Col·laboració Interadministrativa. Serà la primera des de 2011. No el vaig veure gaire preocupat sobre aquest aspecte durant tots els anys, 2010 a 2022, en què la seva formació política va governar la Generalitat. No se'n va fer cap. Pel que fa al traspàs d'edificis, jo mateixa vaig contestar a la senyora Monter, a la comissió de la setmana passada, sobre els actius de la Sareb i de la Tresoreria General de la Seguretat Social que tenen a Barcelona. No sé on estem incomplint. Hem contestat. també afirma en la seva proposició que la neteja continua sense solució. I no sé si hi ha reflexionat una mica, però en tot cas en aquesta que presentàvem ahir, la neteja ha caigut 4 punts percentuals com a problemàtica de ciutat i a més a més en 12 mesos la valoració del servei ha pujat mig punt. Per tant, senyor Galvis, Martí Galvis, vostè crec que va dir aquest cap de setmana en una mitjada de comunicació que vol fer una oposició dura però útil i amb tot el respecte jo hi afegiria i solvint. Sisplau, n'esperem més del cap de l'oposició.

Gràcies, alcalde. Senyor Alemany, ja li avanço que votarem a favor, òbviament. Sap que compartim amb vostès la diagnosi i també l'urgència per la ciutat de Barcelona que hi hagi una regulació efectiva dels lloguers de temporada i d'habitacions. L'habitatge, ho hem vist i n'hem parlat avui en diverses ocasions, és una de les principals preocupacions de les barcelonines i els barcelonins i per aquest govern és una prioritat. Certament la llei estatal d'habitatge no regula els lloguers de temporada, cosa que s'està fent servir per cometre fraus de llei, de manera que s'utilitza la figura del lloguer de temporada per situacions que no el justifiquen. El nostre objectiu és que l'allotjament temporal no s'utilitzi per limitar l'oferta d'habitatge de residència habitual. En definitiva, els habitatges han de ser per viure-hi. i el lloguer de temporada s'ha de fer servir només en aquelles causes en què aquesta figura estigui justificada. No estem en contra dels lloguers de temporada, estem en contra del frau i de l'abús que se'n fa per tal d'evitar el topall de preus de lloguer que estableix la llei d'habitatge a nivell estatal. Aquesta és la raó per la qual ha aflorat tant de lloguer temporal a Barcelona i que vostè s'hi referia en la seva intervenció inicial. Per això és tan important l'acreditació de la causa, perquè la causa ha de determinar si es tracta o no realment d'un lloguer de temporada. Un lloguer que s'haurà de justificar per motius d'estudis, de recerca, laborals, per posar alguns exemples, i per aquest govern és evident que és essencial que ens dotem amb urgència d'una regulació eficaç que garanteixi la seguretat jurídica per tots els actors, la faci qui la faci aquesta regulació. Qui l'ha de fer i amb quines característiques tingui per segur que ens posarem d'acord. Per això hem d'estudiar totes les fórmules possibles, però reitero, allò essencial és que la regulació hi sigui, hi sigui aviat, hi sigui eficaç. Malauradament, el vot contrari del Partit Popular i de Vox, vostè també s'hi referia, al qual es va sumar en el darrer minut el grup de Junts al Congrés, va impedir que comencés a caminar la tramitació de la reforma de la Lau per regular els lloguers de temporada. Senyor Calvet, els arguments que he posat avui sobre la taula no m'acaben de deixar d'entendre per què amb aquests arguments el canvi de posició va ser el darrer minut. Perquè si eren tan sòlids, potser la posició havia de ser anterior. En tot cas, amb el seu canvi de vot, Junts va bloquejar que ni tan sols es pogués començar a parlar del tema i es corregissin les mancances que hi hagués en aquella iniciativa. que creiem que no és la manera de defensar els interessos dels barcelonins i les barcelonines des del nostre punt de vista. Ara fa dos mesos, des d'aquest plenari, jo mateixa celebrava que 35 regidors d'aquest Ajuntament estàvem d'acord que els lloguers de temporada s'havien de regular. Sembla que avui tornem a ser 24. Anem perdut uns quants pel camí. Què ha canviat? Quin motiu de fons i no partidista va dur a Junts a passar d'una abstenció a un vot contrari a tres minuts d'una votació, bloquejant l'inici d'una tramitació, senzillament l'inici i la possibilitat d'esmena? Jo crec que, en tot cas, i per acabar, celebrem l'anunci de principis de setmana de la ministra d'Habitatge que ja ha obert consulta pública i que es compromet a tenir a finals d'any el Reial Decret que reguli aquesta situació i acabi amb el frau i l'abús en els lloguers de temporada.

Doncs sí, senyora Sanz, vostè i jo crec que, i per sort molt d'altra gent, entenem l'habitatge com un dret que té la ciutadania, un dret que permet exercir justament la resta de drets. I per tant, sense habitatge assequible no és possible construir un projecte de vida digne. I és per això que és una prioritat absoluta per nosaltres, com ho és per molts dels que estem representant aquí la ciutadania en aquest consistori. I per això, justament, coincidim amb l'urgència de la regulació sobre el lloguer de temporada. I necessitem, en definitiva, sobre habitatge, prendre moltes altres decisions i reforçar moltes altres eines per poder incrementar l'oferta d'habitatge assequible. Estem utilitzant totes les que podem... els 10.000 pisos turístics que existeixen i que gràcies al decret llei que va adoptar la Generalitat ens donen la possibilitat d'entomar que 2028 deixin d'existir i puguin retornar a l'ús pel que van estar construïts o van ser construïts. És una de les primeres decisions valentes, crec, que s'havien de prendre gràcies a aquest context normatiu que ens ho permetia, però, evidentment, continuar fent tot el seguiment i la lluita contra... els pisos turístics il·legals, que ja es venia fent, és imprescindible. I, com deia, abordar el frau dels lloguers de temporada ho és. Estem absolutament compromesos i crec que val la pena posar de relleu el consens majoritàri en aquest consistori al voltant d'aquesta qüestió. Vostè hi feia referència, va presentar aquesta proposició al mes de juliol. Érem 35 regidors aleshores, avui sembla que ens hem tornat a quedar amb 24, però allò que és essencial és que puguem tenir una regulació urgent, eficaç i amb seguretat jurídica que permeti lluitar contra aquest frau. La faci qui la faci, l'Estat, la Generalitat, nosaltres, i per tant nosaltres no deixarem d'estudiar cap de les possibilitats que ens permetin tomar en urgència aquesta regulació. Com deia abans, la ministra acaba d'anunciar i ha obert a consulta pública un decret llei per entomar aquesta regulació perquè estigui aprovada i, per tant, efectiva abans d'acabar l'any. farem seguiment i farem arribar les propostes de millora que calgui i estudiarem en paral·lel les altres fórmules que ens permetem o que podem imaginar que poden abordar aquesta regulació però que sigui viable i que tingui garanties. Acabo, en tot cas respecte a la resta de qüestions perquè vostè ens demanava alcalde, acabo, només dir que aquest informe que ens el demanaven en tres mesos n'han passat dos, per tant els hi farem arribar com la resta de qüestions que abordaven la proposició.

Moltes gràcies, alcalde. L'any 2024 ens ha tornat a demostrar els efectes del canvi climàtic com a efectes ja presents a la nostra ciutat, amb la sequera, amb les onades de calor, també amb pluges torrencials. Però l'any 2024 també ens ha tornat a demostrar que la feina feta al llarg de dues dècades i la responsabilitat de la ciutadania segueix en situant Barcelona com una ciutat a l'avantguarda pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Avui concretem, prioritzem, dotem econòmicament, accelerem, passem a l'acció i ho fem posant la salut i la justícia climàtica al cor del Pla Clima amb una mirada als 73 barris de la ciutat i amb una cura especial als nostres nens i nenes i a la nostra gent gran. Per tant, duem en aquest plenari la mesura de govern del Pla Clima, un dels quatre plans que, juntament amb el Pla Andressa, el Pla Viure, el Pla de Barris, configuren els quatre pilars estratègics d'aquest mandat. La primera idea, el Pla Clima no es mena als plans anteriors. Reconeixem la feina feta de tots els equips que ens han precedit, però, d'altra banda, el Pla Clima no és una reiteració, perquè per primera vegada les actuacions que s'anuncien estan dotades econòmicament. Això ens permet estar en disposició de passar l'acció amb una inversió de 1.800 milions d'euros fins a l'any 2030. Una inversió que ens permetrà assolir un estalvi d'una com a una milions de tones de CO2 en els propers cinc anys. I tot això ho fem conjugant dos verbs, dos verbs essencials quan parlem del canvi climàtic. Mitigar i adaptar. mitigarem les causes del canvi climàtic a la nostra ciutat i ens adaptarem als seus efectes. Com bé saben, el Pla Clima té sis eixos de treball i a continuació vull exposar les principals línies de cada un d'ells. Amb l'eix de transició energètica volem cercar un consum més eficient i més sostenible i per això multiplicarem per cinc la nostra generació d'energia local i renovable i ampliarem les xarxes de fred i calor a més de sumar-ne una de nova a la Sagrera. Seguirem impulsant pel que fa a l'eix de mobilitat la mobilitat sostenible, perquè el trànsit és la principal font de contaminació. Ens cal, per tant, enfortir el transport públic a escala metropolitana i seguir apostant per la descarbonització de les flotes. El tercer eix és l'eix Clima-Barris i amb ell volem posar la justícia social al centre perquè la transició ecològica ha de ser justa i això ho farem amb una línia de treball específica sobre clima al Pla de Barris i amb el desplegament del programa d'espais de proximitat i interiors. En quart lloc, si volem protegir la ciutat davant dels efectes del canvi climàtic, és essencial que reforcem la seva resiliència. Aquest és el quart eix, adaptant les grans infraestructures d'aigua, fent més dipòsits, més col·lectors per fer front a les inundacions i ampliant alhora la xarxa d'aigua freàtica per fer front a les sequeres. Les altes temperatures i les onades de calor són un dels efectes més evidents del canvi climàtic i per això la calor té un eix específic en aquest Pla Clima amb el que volem preservar la salut de la ciutadania, especialment, novament aquí, dels infants i de la gent gran. Per això seguirem desplegant el Pla Clima Escoles, ampliarem la xarxa de refugis climàtics millorant la seva disponibilitat els mesos d'agost i, entre d'altres, crearem espais de refresc i d'esbarjo amb aigua per a infants a tots els districtes. I finalment, Amb l'últim dels eixos, l'eix Canviem pel Clima, el que volem és seguir fent partícia per la ciutadania, aprofitant el nou compromís ciutadà per la sostenibilitat 2024-2034, que es va signar el passat mes de juliol. Amb aquest pla clima, per tant, l'Ajuntament posa les bases, però també fem alhora una crida a tothom perquè passem tots plegats a l'acció. El nostre potencial com a ciutat és immens i també crec la nostra voluntat de canvi. I cal que ho fem plegats. I aquesta és una crida a fer-ho plegats. A fer-ho plegats, a fer-ho ara, a fer-ho sense por, a fer-ho amb optimisme, a fer-ho amb esperança per nosaltres i per Barcelona.

Gracias. que és un embolcall, que és una manera, diguem-ho així, de generar marxandatge. Hi ha moltes maneres de criticar, des del desconeixement o des de la voluntat de torçar la realitat. Per altra banda, hi ha crítiques, no sé si crítiques o felicitacions, que és amb línies continuïstes. Efectivament, és amb línia continuïsta aquest pla clima. Ho he dit en la meva intervenció inicial. Hi ha molta feina ben feta en els darrers anys i el que cal és seguir treballant en aquesta línia. Però el que cal sobretot és accelerar. I per això en aquest pla clima hi ha una cosa que no hi havia fins ara, que és acceleració, identificació d'accions, 360 graus en totes les polítiques, posant la justícia social al centre, la salut al centre i compromís amb inversions 2030. 1.800 milions d'euros. I això no és una xifra a la que hem arribat perquè és una xifra rodona i bonica. És la suma de totes les actuacions que conformen aquest pla clima. I sí, hi ha una acceleració. I només cal arribar, si voleu, amb alguns exemples. Passat mandat, infraestructures de millora de la xarxa d'aigua. I això vol dir dipòsits, plovials, col·lectors. Passat mandat 7,5 milions. Aquest mandat 141 milions. Generació d'infraestructura fotovoltaica. El passat mandat 6,8 milions. Aquest 32 milions. Hi ha una acceleració en les polítiques, amb compromisos d'inversió al darrere. I aquest és el gran canvi d'aquest pla clima. Podem dir el que vulgui. Es pot desmereixer, es pot ridiculitzar, es pot negar. És el pitjor favor que li podem fer al repte que tenim com a societat. Negar. Negar el canvi climàtic. Quin és el cost d'aquest canvi climàtic, d'aquest pla clima? El cost, acabo, alcalde, el cost és realment el cost de no fer res. I això no ens ho podem permetre com a societat, senyor Milian.

Gràcies, alcalde. Proposem la concessió de la distinció a les entitats centenàries per l'any 2024 i amb això volem reconèixer i celebrar una feina incansable que han dut a terme per la nostra ciutat. Fem un reconeixement a aquelles entitats que al llarg de més de 100 anys han constituït una història d'esforç, de compromís i també de passió per Barcelona. No és només un acte simbòlic. Crec que també ho hem de dir així, és una manera de posar en valor la riquesa social, la riquesa cultural, en definitiva, tota la seva aportació a la ciutat. Han estat part activa del desenvolupament de Barcelona, generant vincles entre les persones, promovent valors de convivència, contribuint a la construcció d'una ciutat que avui és, sens dubte, una de les més importants i dinàmiques del món. Les entitats centenàries han estat fonamentals en molts àmbits, en el cultural, en l'esportiu, en l'educatiu, en el social, en el solidari, han estat testimonis i protagonistes d'importants transformacions que han marcat la història dels barcelonins i les barcelonines. I amb cada any que passa continuen mostrant-nos la força de les seves arrels i la seva capacitat de reinventar-se. Avui, doncs, volem posar en valor l'esforç de les persones que han fet possible que aquestes entitats siguin vives i agraïm la gent, la ingent tasca de cadascuna d'elles per mantenir-se fidels als seus valors, als seus objectius, donant-nos exemple de resiliència i de compromís a la ciutat. Des d'aquí aprofitem l'eminentesa també per felicitar-les i per agrair-los la seva dilatada trajectòria dedicada plenament a la ciutat de Barcelona.

Moltes gràcies, alcalde. Avui encarem definitivament l'aprovació de l'ordenança de circulació i de vianants i això significa que fem un pas ferm per ordenar i per endreçar la mobilitat de la ciutat de Barcelona i millorar la convivència entre les diferents maneres de desplaçar-nos a la ciutat. Des del febrer del 2023, en què vam aprovar inicialment aquesta modificació de l'ordenança, hem tingut un procés d'al·legacions que ens ha ajudat a enriquir el text i a atendre... les sensibilitats dels diversos actors que conformen la mobilitat a Barcelona. L'ordenança actual és de 2017 i en aquest temps s'han aprovat diverses normatives estatals i la realitat de la mobilitat ha canviat i molt a la nostra ciutat. Amb aquesta nova ordenança, per tant, busquem principalment posar ordre respecte a algunes d'aquestes novetats. La més important, els BMPs, els vehicles de mobilitat personal, un nou actor que ens calia regular. I com a principal novetat, incorporem l'obligatorietat del cas i la prohibició d'anar-hi més d'una persona. Un redactat específic, a més a més, clarifica els espais per on poden circular i les condicions en les que ho poden fer, com per exemple la prohibició que els BMPs puguin circular pels carrers de 50 km hora o pels carrils bici, només podran fer-ho amb un màxim de 25 km hora i en els carrils bici en vorera amb un màxim de 10 km hora. Per altra banda, la nostra voluntat com a govern és que la vorera sigui pels vianants i amb les modificacions a l'ordenança volem garantir que així sigui. Per això s'incorporen la prohibició de circular per vorera, sigui amb BMP o amb bicicleta. Tot i això, evidentment, incorporem algunes excepcions per garantir sobretot la protecció dels infants. La nova ordenança permet circular en el cas que no hi hagi un carril bici els menors de 14 anys i els adults que transportin menors en cadireta o remolc. També seguim en el camí de baixar les motos de la vorera i per tant l'ordenança també preveu limitar l'estacionament de motos en zones especialment sensibles com entorns escolars o entorns hospitalaris. Aquestes modificacions requeriran canvis en els hàbits de circulació i és el que haurem de començar a treballar des d'ara. abans que la norma sigui efectiva. Per tant, hem de preparar els equips, dur a terme una campanya informativa de cara a la ciutadania i amb aquest objectiu hem previst l'entrada en vigor d'aquesta ordenança l'1 de febrer del 2025, de l'any vinent. Precisament justament per garantir tota aquesta feina que ens permeti avançar en el canvi d'hàbits en la mobilitat. Vull agrair en qualsevol cas als grups municipals de Barcelona en Comú i d'Esquerra Republicana pel to de les converses, per les aportacions, per la capacitat d'enriquir plegats un text que avui aprovem definitivament i per expressar ja el seu vot en aquest sentit a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada. aprovant així una ordenança que no només ens permet ordenar la mobilitat, sinó millorar i fer més segura la nostra experiència, la de la ciutadania, quan ens movem, quan ens desplacem per la ciutat de Barcelona.

Gràcies. Crec que arribats aquest dia, tots els que hem estat treballant amb aquesta ordenança, tots sabem que aquesta ordenança és un pas endavant, tots sabem que queda molta feina per fer, tots sabem que hi ha més modificacions que hauríem volgut incorporar, però que si les incorporàvem obligava a tornar a aprovar inicialment aquest expedient i, per tant, endarrerir l'entrada en vigor i, per tant, algunes de les mesures amb més impacte d'aquesta ordenança, i això no ens ho podíem fer, Ara bé, dir que ha estat tancada en un calaix, també sabem que això no és cert. No ha estat tancada en un calaix. Hem estat parlant i crec que tots sabem perfectament que el debat al voltant d'aquesta ordenança ha tingut menys a veure amb el contingut d'aquesta ordenança que no pas amb altres qüestions. Però, en qualsevol cas, senyora Vila, i acabo amb això, dir que no té cap incidència a la mobilitat, Quan tenia vostè l'oportunitat de ser coherent i votar a favor d'una ordenança que fa que els patinets no puguin circular per la vorera, vota en contra. Una oportunitat perduda, sens dubte, però per la seva coherència.

Tots vostès recordaran que al plenari del mes de setembre vam dur aprovació inicial, aquesta pròrroga de sis anys per la declaració d'àrea de tanteig i retracte, una pròrroga que estava prevista en la pròpia MPGM de 2018. Durant els anys que ha estat aquesta MPGM en vigor, s'ha manifestat i corroborat l'impacte positiu de la mesura. En el període 2019-2024 s'han adquirit un total de 19 finques senceres, que suposa un total de 264 habitatges. Sempre ho he dit, i per tant avui també ho vull repetir, no hi ha una única solució a la crisi habitacional que estem patint. Serà la suma de moltes eines, serà la suma de moltes mesures, totes elles necessàries, el que ens aproparà la solució. I el tanteig i retracte és una d'aquestes eines. L'Associació de Promotors de Catalunya, l'APCE i la Cambra de Propietat Urbana van presentar un total de dues al·legacions. Les al·legacions versen sobre la justificació de la pròrroga i la necessitat d'una major seguretat jurídica. Són al·legacions d'aspectes no substancials. S'han desestimat les al·legacions pel que fa a la justificació de la pròrroga. si bé en prou de la seguretat jurídica es considera necessari clarificar que amb la pròrroga de la declaració de l'àrea queden només sotmesos directament els drets de tanteig i retracte als edificis plurifamiliars sencers utilitzats principalment com a habitatge, recollint així la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Agraeixo, per tant, ja d'entrada el vot favorable de Junts, de Barcelona en Comú i d'Esquerra que es van expressar en la comissió d'urbanisme de la setmana passada. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Hem tingut oportunitat de parlar en diverses ocasions sobre les bondats de l'eina del tenteig i retracte, ho hem concedit abans, és una eina indispensable que participa de les múltiples mesures que cal activar per poder revertir l'emergència habitacional que patim avui a la nostra ciutat. Hi ha consens de 35 regidors en torn a la necessitat de l'existència d'aquesta eina, ho hem vist abans en l'adopció d'aquesta pròrroga, i és una molt bona notícia que crec que hem de saber preservar. Dit això, crec que hem de deixar molt clar perquè les dades que vostè plantejava en aquesta proposició semblen conduir a mals entesos. Aquest govern no ha canviat absolutament res en relació al tanteig i a retracte. Li diré d'una altra manera. Estem aplicant els criteris de compra i exercici del dret regulats per la instrucció signada el 4 de juliol del 2016, és a dir, la que van redactar la que van aprovar i la que van utilitzar vostès durant els dos mandats anteriors. De fet, des de l'inici de l'entrada en vigor de l'MPGM del tanteig i retracte, al desembre del 2018, que avui hem prorrogat, s'han produït 1.050 transaccions, de les quals aquest Ajuntament ha manifestat interès en 74. I d'aquestes 74 s'han adquirit 20 finques. Estem tramitant ara la 21ena, que és la situada a Naves de Tolosa, corresponent a la subhasta de l'Hospital Clínic. A la seva proposició, vostè afirma, literal, que va comprar 1.600 habitatges a raó de 200 l'any per tanteig i retracte. Però si ens assenyim estrictament a la compra per la via de l'MPGM de tanteig i retracte, que és la que ens ocupa, aquesta xifra cau a dir 9 finques, 264 habitatges. La resta eren compres per altres vies, com per exemple les compres directes o les compres de l'antiga regessa. En tot cas, vostès van rebre més de 1.000 transaccions i van manifestar l'interès en una setantena. És a dir, van renunciar a exercir-ho en 900 vegades, en 900 ocasions, en més de 900 ocasions, a exercir el dret de tanteig a retracte i només van adquirir 19 finques en 5 anys. I no ho dic com un retret, perquè el que van fer va ser agafar la instrucció que havien aprovat, comprovar si es complien els criteris i aplicar-los. El mateix, exactament el mateix, que estem fent nosaltres, ni més ni menys. I ho estem fent, a més a més, en un context inflacionista de pujada generalitzada de preus de mercat que també s'ha de tenir en compte a l'hora de presentar les xifres que vostè presentava. Dit això, votarem a favor de la seva proposició perquè la ciutadania vol que activem al màxim totes les eines i aquesta n'és una i de molt valuosa, com deia, és la nostra obligació, sobretot la de les forces progressistes, que entenem l'habitatge com un dret, Però acabo amb dues últimes consideracions. Vostè es centra molt en el fet d'adquirir o no adquirir finques. Crec que t'hauríem de parlar de quines condicions està el que comprem. i m'estic referint a la rehabilitació. Segur que considera amb mi que no podem parlar d'habitatge sense parlar de rehabilitació, i això ens centrarem en la següent proposició, perquè disposem a la nostra ciutat, malauradament, d'un parc molt envellit i necessitem rehabilitar. Acabo, alcalde. I la segona consideració, vostè ens demana un increment de recursos, en com a mínim 150 milions d'euros aquest mandat, com en moltes altres qüestions, estem parlant de pressupostos, serà molt benvinguda la proposta.

Moltes gràcies. Ja avanço que votarem a favor de la proposició. L'accés a l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania, ho hem dit diverses vegades al voltant dels diversos debats que hem tingut sobre habitatge avui. Dissabte, a més a més, es va tornar a fer evident un cop més el gran malestar ciutadà sobre aquesta qüestió. I per revertir la crisi habitacional, també ho hem dit abans, no hi ha fórmules... La solució no serà única ni vindrà d'una sola administració. Tots som molt conscients que aquest és l'escenari. El que realment serà efectiu, per tant, és sumar moltes mesures i amb molts actors treballar plegats per poder afrontar la crisi habitacional. Per exemple, jo crec que en aquest àmbit no cal que... que ens reiterem però ho acabarem fent tots, la rehabilitació és una d'aquestes mesures que són imprescindibles tenint en compte l'edat del parc d'habitatges de la nostra ciutat. Sense la rehabilitació no podrem parlar d'una garantia efectiva del dret a l'habitatge, senzillament així, perquè abordar la crisi habitacional no va només de regular els preus de lloguer, de construir nous habitatges, de recuperar com a habitatges habituals els actuals pisos turístics, també va de garantir que els pisos que ja tenim s'hi puguin viure bé. I per això la rehabilitació ha de ser una de les grans prioritats quan parlem d'accés a l'habitatge. Rehabilitar el parc edificat vol dir fer que els pisos estiguin aïllats tèrnicament, però també corregir-ne les deficiències estructurals, adaptar-los a les necessitats d'accessibilitat de les persones que hi viuen. En definitiva, tot plegat amb un acompanyament social que ens ajudi a abordar la vulnerabilitat als barris amb un parc d'habitatge més envellit. Malauradament, la rehabilitació, i crec que d'aquesta realitat en som tots molt conscients, ha estat un dels reptes més desatesos, no només a la nostra ciutat, però també a la nostra ciutat. No obstant això, els últims anys s'ha fet feina. Per exemple, s'ha impulsat el programa de regeneració urbana, el programa també de finques alta complexitat en el Mar del Pla de Barris. L'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l'IMS han impulsat programes d'ajuts per millorar l'accessibilitat dels habitatges. S'ha fet feina, però encara n'hem de fer molta més. I aquest és probablement un dels reptes més complexes amb què ens trobarem mai com a ciutat, tant pel que fa a la gestió, que és molt complexa, com pel que fa a la dimensió social. Això s'hi suma que la rehabilitació requereix grans inversions que són molt difícils d'entomar des de nivell municipal. Per tot això hi hem de treballar i no pot ser aquesta complexitat l'excusa per no fer-ho. perquè el repte és enorme. Aquest govern vol donar un nou impuls a la rehabilitació, volem continuar impulsant allò que ha funcionat i millorar allò que no ha funcionat tant per fer un salt d'escala i per donar una resposta a aquest repte que és ingent. Ho volem fer de manera que sigui propera, accessible, entenedora, perquè cap comunitat, com deia la senyora Baró, no es quedi enrere senzillament per la complexitat de la pròpia gestor. I acabo dient que justament per això vaig expressar en la darrera comissió d'urbanisme que crearem un espai de treball en què tots plegats puguem compartir l'estat d'execució dels programes que tenim en curs, debatre sobre les eines i possibles solucions i acordar quins actors caldria involucrar.

Sí, gràcies, alcalde. Doncs sí, la resposta és que sí. Li vaig dir el mes de març, vam votar a favor de la seva proposició, compartim plenament els objectius del programa Protegem Escoles. També li vaig dir aleshores que Protegem Escoles ha estat un programa exitós i que aquest mandat hi volíem donar continuïtat, coincidim. que els entorns escolars han de ser llocs segurs i saludables, amb espais d'estada, de joc i també on hi hagi menys contaminació. I també li deia aleshores que és tan important transformar els entorns escolars com avaluar-los, veure què funciona, què no, implementar millores de manera continuada. Hem avaluat el programa Protegim Escoles tenint en compte la perspectiva de tothom per fer que realment protegim Escola sigui un projecte que dignifiqui els entorns escolars de manera duradoura i ara estem treballant justament internament per definir l'estratègia per seguir pacificant els entorns escolars i garantir-ne el manteniment. Estem treballant en un plantejament global que inclou entorns escolars però que va més enllà volem abordar tots aquells aspectes que poden fer que els infants, que els joves, puguin moure's, aprendre, conèixer, créixer amb autonomia dins i fora dels centres escolars, de les escoles. El Protegim Escoles, com deia, ha estat exitós, és i seguirà sent exitós, no en tenim cap mena de dubte, però només es fixa en un aspecte que cal abordar, sens dubte, que és l'entorn escolar, per fer de Barcelona una ciutat més adaptada als infants. I nosaltres volem anar més enllà, fer això, però anar més enllà. Creiem que cal, per exemple, fixar-nos en les condicions climàtiques dins de les aules i també als patis. I per això en el marc del Pla ClimaEscola ja hem climatitzat 24 centres educatius a tota la ciutat. En tenim 30 més de previstos perquè estiguin a punt pel curs vinent i en el marc del programa d'espais de proximitat interior interiors estem instal·lant ombres als patis d'escoles per poder protegir els alumnes de la calor i garantir que puguin seguir fent activitats en els mesos de major calor. Una mirada integral a tot el que és dins i fora l'escola. seguint, evidentment, de la mà del programa Protegim Escoles. I aquests són només alguns exemples de la proposta global en la que estem treballant. Com comprendrà, per tant, no li detallo avui el detall de totes les propostes, però les compartirem, de ben segur, ben aviat. I en tot cas, sí que li puc assegurar que tal com ens vam comprometre al març i com hem anat expressant en els darrers mesos, donarem continuïtat al programa.

Gràcies, alcalde. L'aportació inicial per part de l'Ajuntament al finançament de l'ATM és exactament la mateixa que l'any passat en la mesura que el pressupost de l'ATM està prorrogat. Són 169 milions d'euros que conformen 127,6 pel Pla Marc de Finançament i 46,4 milions pels diferents plans de millora introduïts des del 2015, incluent també les polítiques tarifàries i la congelació de tarifes dels darrers anys. Això és el que portem a aprovació avui i el que ens podíem comprometre abans de tenir el pressupost de l'Ajuntament aprovat el 2 de maig. Però tal com s'estableix en el conveni, haurem de fer una aportació conjunta de 236 milions al llarg de l'any, el mateix import que hem aportat aquest 2023 passat. La diferència de 67 milions entre el que provem avui i el total compromès correspon a l'increment del 3% anual d'aportació, el pagament del deute generat per l'increment de costos energètics i d'altres durant el 22, l'increment del cost per la bonificació de tarifes, bàsicament la T usual, que està a meitat de preu, i els 20 milions per inversions. En el pressupost municipal per aquest any, aprovat, ja hi ha consignat 189 milions. Per tant, 20 més dels que avui acordem, perquè corresponen aquests 20 milions d'inversió que acabo d'esmentar. Els grups ja es van posicionar majoritàriament a favor a la comissió de presidència del passat dia 22 i per tant els agraeixo el seu posicionament i aprofito aquestes últimes paraules per reafirmar el compromís d'aquest govern amb el finançament del transport públic i amb la necessitat que totes les administracions mantinguin les seves aportacions estructurals a aquest finançament. L'Ajuntament fa un esforç molt important. Hem treballat per consolidar, a més a més, plegats, l'aportació de 149 milions per part del Govern de l'Estat, que està prevista als pressupostos generals, o estava prevista als pressupostos generals per aquest 2024, però és evident que necessitem treballar per un millor finançament del transport públic.

Gràcies, alcalde. Avui portem un text reforç que pretén esmanar uns detalls tècnics que l'MPGM de la Casa Groga contenia. Seguint les indicacions de la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, aquesta modificació del PGM ens permet regularitzar i endreçar una zona important del Fort Pieng, que té uns usos veïnals molt necessaris tant per l'Eixample com per la ciutat. El plenari del mes de novembre, tots vostès ho recorden, vam aprovar provisionalment aquesta MPGM. Es va alabar la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona perquè en fes l'aprovació definitiva, però la Subcomissió va determinar que calia esmanar l'MPGM per una qüestió molt tècnica. Calia que l'MPGM garantís explícitament els elements d'interès públic per dues finques que hi ha a l'àmbit i que es desafecten. Per una de les finques, la Subcomissió va demanar que l'MPGM establís explícitament que si el propietari executa tot el sostre disponible amb una remunta, el 30% haurà de ser de protecció. I per l'altra finca, que té un sostre romanent en fundari edificable, la subcomissió va demanar que establissim que a la MPGM, que si el propietari de l'àmbit executa aquest sostre, ens cedirà gratuïtament una zona verda a l'Ajuntament que forma part de la finca. Com veuen, són ajustos molt tècnics, de precisió. En la resta de qüestions, la subcomissió va donar el seu vistiplau a l'MPGM i, per tant, acabo recordant senzillament que amb aquesta MPGM consolidem la Casa Groga, el parc de neteja, habitatges, incorporem un nou equipament esportiu, ampliem la superfície verda i posem ordre al carrer Ribas. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Amb aquesta MPGM donem resposta a una de les reivindicacions històriques dels veïns del barri de Ciutat Meridiana. Fem un gran pas endavant a favor de l'esport, dels equipaments i de l'espai públic de qualitat en un barri que ho necessita i molt. Com vostès saben, aquest MPGM ha versat sobre tres peces públiques de l'Ajuntament i que tenien qualificacions urbanístiques no apropiades al seu ús. Per una banda, el parc de l'aquaducte, que és un espai públic consolidat, però estava qualificat d'equipament esportiu. El que es fa amb aquest MPGM és reconèixer la seva condició d'espai públic, qualificant-lo com a tal, i es preveu una reserva d'equipament. Per una altra banda, el camp de futbol, que és a l'altre extrem i que és ús esportiu, evidentment, estava qualificat de zona verda. Per tant, el que es fa és reconèixer l'ús esportiu i dotar-lo com a tal. I, finalment, també reconeix l'ús esportiu de la parcel·la on hi ha el SEM de Can Cullàs i es permet que en el futur s'hi puguin fer reformes i un nou edifici s'hi cal. En definitiva, és un pla que endreça tres presses públiques que tenien qualificacions no apropiades al seu ús real i que aposta per l'esport, per l'espai públic, com a vectors de construcció del barri. Avui, per tant, aprovaríem provisionalment aquesta MPGM i la trametarem a l'expedient a la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona per la seva aprovació definitiva. Agraeixo, per tant, el vot favorable de tots els grups que ja han fet palès aquest posicionament la setmana passada a la comissió i també, evidentment, felicito els veïns per una conquesta històrica de fa molt de temps. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Senyor Martí Galvis, vostè ho sap, aquesta ciutat funciona. Les dades econòmiques, les dades d'ocupació són bones. I vostè arriba aquí i ens transmet una situació de gravetat que no existeix, que no es correspon amb la realitat, que no és creïble, en definitiva. Tenim molts reptes, és evident, com la majoria de les grans ciutats europees, però estem posant en marxa polítiques per fer-hi front, com per exemple la limitació de preus al lloguer o la prohibició dels habitatges d'ús turístic a partir del 2028 i ja estem començant a veure els seus efectes com la baixada de preus al lloguer d'un 9%. Però vostè arriba aquí i ens parla d'una manera de fer política. I vostè, en canvi, a la primera de canvi, s'aixeca de la taula. Perquè no s'entén, no s'entén el que han fet. No s'entén gens el que han fet vostès aquesta setmana. Teníem una conversa oberta sobre el 30% des de fa mesos i vostè abruptament s'aixeca de la taula i surt amb una roda de premsa trencant unilateralment aquesta negociació. Digui'm, què ha canviat? Per què s'ha aixecat de la taula? Teníem, crec, converses amb un taranà i amb un to que disten moltíssim d'aquest trencament sobtat. Jo no vull pensar, que vostè pensa, que vostè creu sincerament que el que han fet vostès és una imatge del compromís amb el diàleg i amb la negociació que vostè tant va defensar aquest dimecres a la roda de premsa. Vostè ho sap tan bé com tots els que estem aquí. La construcció està aturada, parada a Barcelona. Ho diuen les dades. La construcció es va desplomar un 11% a Barcelona l'any 2024 mentre que va créixer un 8% a nivell de Catalunya. Per això... s'ha de modificar un 30% que fins ara no ha funcionat malauradament. Ens ha donat 26 habitatges protegits quan ens n'hauria d'haver donat 2.000. Vostè ho sap i ho comparteix, ho ha dit així desenes de vegades. Ho ha dit fins i tot en la mateixa roda de premsa d'aquest dimecres, aixecant-se de la taula i, responsablement, està condemnant la ciutat a una regulació que no funciona. Vostè va dir dimecres passat que el 30% que teníem avui era un fracàs comorós. Creu que ens el podem permetre?

Doncs senyor Martí Galvis, vostè dimecres a la roda de premsa sorpresament es va dedicar a cobrar sobre qui guanyava i qui perdia en cas d'un no acord sobre el 30%. Si guanyava el govern, si perdia el govern, si guanyava el cap de l'oposició, si guanyava l'alcalde, si perdia l'alcalde. A mi em sembla absolutament frívol. Absolutament frívol. Qui perd és Barcelona. I crec que vostè ho hauria de saber. I perd Barcelona i perd la seva gent si no hi ha un acord sobre el 30%. No va d'un govern, no va d'un cap de l'oposició. Això va de treballar perquè els veïns i les veïnes de la ciutat tinguin habitatge protegit. perquè amb la seva decisió unilateral sí d'aixecar-se de la taula en plena conversa, a mitja conversa, està perjudicant directament els barcelonins i les barcelonines en plena emergència habitacional. I això no és treballar per Barcelona. Treballar per Barcelona, qui treballa per Barcelona, fa l'impossible per tenir més eines per poder resoldre la crisi habitacional. Qui treballa per Barcelona no condemna... la ciutadania, la ciutat, a tenir una norma en vigor que no funciona. Toqui de peus a terra, senyor Martí Galvis. Tenim una emergència habitacional. No s'està construint a Barcelona. Però ja li dic, nosaltres seguim on som, asseguts a la taula amb voluntat d'acordar mesures que resolguin aquesta situació perquè es construeixi més habitatge a la ciutat. No podem renunciar al 30% i no modificar-lo ara és renunciar-hi. Vostè dimecres parlava de l'escola Trias. I la definia com la capacitat de seure, de reunir-se, de no sortir de la sala fins que no s'arribés a un acord. A dia d'avui, a l'escola Trias, vostè suspendria. Encara hi és a temps, senyor Martí Galvis.

Gràcies, alcalde. Aquesta adenda correspon al segon pagament que l'Ajuntament fa a l'ATM en el marc del programa de finançament del sistema de transport públic per 2024. Aquests 67 milions d'euros són la xifra restant per cobrir l'import total dels 236 milions establerts en el conveni inicial que es va tramitar el passat mes de juny. Un pagament que es distribueix entre despesa ordinària, 47 milions, i despesa d'inversions, 20 milions. Pel que fa a la despesa ordinària, els grans conceptes als que es destinarà aquest pagament són l'increment del cost anual del sistema, 10 milions, i la partida més gran és la que es destina a la cobertura de la política tarifària, és a dir, a la despesa en bonificacions, 29,7 milions. Un dels temes de les bonificacions, el transport públic, del que tindrem temps avui de parlar-ne més endavant en aquest plenari. Seguint amb els conceptes de l'adenda, en aquest pagament també s'incorporen els sobrecostos associats al sistema, 6,6 milions, i les despeses per serveis específics que hem fet des de l'Ajuntament de Barcelona, bàsicament per l'ampliació de serveis d'autobús. Pel que fa a la part de finançament per inversió, els 20 milions restants van destinats al concepte de millores en infraestructures de les xarxes d'autobús i de metro, és a dir, millores en les infraestructures d'estacions, de túnels, millores en seguretat i en els sistemes elèctrics. Gràcies.

No, per agrair bàsicament els vots de tothom i per aclarir que el que estem portant aquí és la segona part del que fa el finançament de l'Ajuntament a l'ATM, no a l'AMB. A l'ATM també hi participa l'AMB i per tant no estem discutint aquí el pressupost de l'AMB. Gràcies als vots positius.

Gràcies, alcalde. Aquest pla especial és d'iniciativa privada i l'impulsa l'empresa gestora de l'escola Princes Margaret. L'àmbit d'actuació és un solar amb un edifici no catalogat on el privat proposa ampliar-hi l'escola. L'objectiu de l'ampliació és adequar les instal·lacions per poder-hi acollir dues línies d'educació secundària i també de batxillerat i mantenint alhora una línia de primària. El pla regula l'ús com a equipament docent, defineix els paràmetres volumètrics i arquitectònics per fer possible aquesta ampliació. Alhora el pla reserva preserva el verb privat i millora l'entorn urbà amb criteris de sostenibilitat respecte A l'aprovació inicial s'han modificat algunes qüestions, s'ha reforçat sobretot la protecció del verd urbà i s'ha ampliat el nombre de places d'aparcament de bicicletes. Pel que fa a l'edifici no catalogat, que el privat preveu d'enderrocar per fer-hi l'ampliació, voldria recordar que arran de les al·legacions rebudes, el districte d'Horta-Quinardó va coordinar una reunió entre la propietat i els veïns. El privat ha decidit tirar endavant el pla d'acord amb el seu plantejament inicial segons ens ha indicat, per tres motius. Primer, perquè es va considerar impossible adequar l'edifici actual als requeriments de l'ús escolar. Segons l'MPGM del 2007, en segon lloc, l'edifici no té valor patrimonial ni arquitectònic. I en tercer lloc, perquè l'edifici en el seu emplaçament actual trepitja un tros de verd. A la Comissió d'Urbanisme vam poder constatar que aquest pla genera discrepàncies i entenem perfectament que ho faci. Podem discrepar amb la solució que ha triat el promotor, però tot i així el pla compleix amb la normativa urbanística i té tots els informes necessaris favorables i això fa que tinguem l'obligació i la responsabilitat de tramitar-ho des d'un punt de vista legal. Dit d'una altra manera, com que el pla compleix amb la normativa vigent, no podem no tramitar-lo. És des d'aquesta responsabilitat que hem hagut de tirar endavant l'expedient i que no ho podíem fer al contrari.

Només per agrair els vots, però sobretot per entomar el debat necessari, imprescindible, ho hem parlat en diverses ocasions a la Comissió d'Urbanisme, sobre els criteris en la protecció del patrimoni de la ciutat. És un debat que haurem d'entomar entre tots plegats aquest 2025.

Gràcies, alcalde. Avui duem aprovació provisional l'MPGM del Clot Camp de l'Arpa. És un planejament en el qual hem treballat intensament en col·laboració amb les veïnes i els veïns i que és clau per mantenir el teixit tradicional i protegir el patrimoni d'aquests dos barris de Sant Martí i facilitar-hi alhora la construcció de nou habitatge assequible. Amb aquesta MPGM blindarem patrimonialment o urbanísticament un total de 839 parcel·les i això vol dir que més d'una de cada tres parcel·les dels dos barris estaran protegides. Pel que fa a l'habitatge, la MPGM preveu un potencial a llarg termini d'uns 500 habitatges de protecció. nous, per garantir que els veïns i les veïnes poden continuar vivint els seus barris. D'aquests habitatges, 436 seran d'iniciativa municipal. Amb la MPGM creixen també els espais verds en 1.700 metres quadrats i els sols d'equipaments en més de 7.400 metres quadrats. Es promou la mobilitat sostenible i el comerç i s'apliquen criteris ambientals per augmentar el verd i la biodiversitat en les actuacions urbanístiques. i acabo fent referència a l'Ateneu del Clot. Com saben, el document aprovat inicialment, la parcel·la on està ubicat l'Ateneu, quedava afectada urbanísticament. Un cop resoltes les al·legacions, el document que duem a aprovació provisional finalment no s'afectarà la parcel·la. El districte ha parlat amb els actuals propietaris de l'edifici, amb els quals s'ha acordat que properament s'assignarà un nou contracte de lloguer, per tal que l'Ateneu del Clot continuï les seves activitats en l'actual emplaçament. Per tant, la proposta que portem a aprovació provisional ens permetrà garantir que l'Ateneu es queda on és ara. Un cop aprovada provisionalment aquesta MPGM, s'haurà de validar per part de la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat i, per tant, ja restarà aprovada definitivament. Moltes gràcies.

Sí. Senyor Martí Galvis, compartim la preocupació. Crec que hem tingut ocasió de parlar-ho en diverses ocasions. Arran, com deia el regidor, corones abans d'iniciatives que venen i que porten implícita la necessitat o la reivindicació de protegir algun edifici. La compartim, la necessitat de preservar el patrimoni i estem plenament compromesos i per això ja estem treballant des del primer dia. Sí que és cert que els termes en els que vostè planteja aquesta proposició no els compartim perquè creiem que no són realistes. demana que presentem una auditoria del patrimoni de la ciutat en tres mesos i és un termini impossible de complir. Li ho dic precisament perquè ja tenim prevista fer aquesta auditoria i ja només comptant els mesos que necessitem per poder-la contractar es tarden més de tres mesos, complint la normativa de contractes. i, per tant, des d'aquest punt de vista no és un termini que toqui de peus a terra. El pressupost que proposa, d'altra banda, 150 milions per, entre d'altres, l'adquisició de diversos edificis i de fer-ho en dos anys tampoc és realista perquè no hi ha temps material de fer això en dos anys ni menys encara només en 150 milions. I és per aquests motius que ens abstindrem en els termes que vostè planteja aquesta proposta. Però deixi'm dir-li que, evidentment, per parlar de protecció del patrimoni, ho farem i ho farem plegats. Durant el primer trimestre del 2025 podrem explicar de manera detallada les principals línies de treball que estem impulsant. Ja puc avançar-los que a partir del gener farem una auditoria del patrimoni arquitectònic i històric públic de la ciutat que ens ajudarà a conèixer bé l'estat dels elements patrimonials que tenim amb l'objectiu de poder-los preservar com cal. També tenim previst crear un ens consultiu tècnic sobre patrimoni històric que serà clau per definir com podem protegir els edificis sense impedir-ne la reutilització i l'adaptació a les necessitats i als usos actuals. Aviat podrem explicar també el nostre pla de treball sobre patrimoni, que inclourà l'actualització del catàleg de patrimoni i també un pla de manteniment del patrimoni públic. Els podem donar més detalls, sobretot això, durant el primer trimestre del 2025 i, evidentment, ho compartirem, com ja havia dit, en tots els grups municipals. Acabo. Protegir el patrimoni ens ha de servir segur per posar en relleu la identitat col·lectiva, tal com alguns de vostès deien abans. identitat col·lectiva de la ciutat, sense quedar-nos congelats en el temps i deixar d'avançar. I és des d'aquesta perspectiva que ja estem treballant en una proposta que amb rigor, amb criteri, ens ajudi a preservar, a mantenir, a reutilitzar el patrimoni i també a adaptar-lo a les necessitats i als usos actuals. Gràcies.

Moltes gràcies. En matèria d'habitatge ho hem reiterat en tots els debats que tenim successivament, tant aquí a plenari com a comissió. Estem fent que tots els actors es corresponsabilitzin de la generació d'oferta d'habitatge assequible. a la ciutat. Ho fem amb totes les administracions, sense anar més lluny amb els acords amb els quals vam arribar a la darrera comissió mixta, la Generalitat. Ho fem amb la convocatòria d'un concurs obert per la construcció de 350 habitatges de lloguer assequible sota lideratge públic i ho fem amb les cooperatives. Ho vaig comentar en el plenari del mes d'octubre i torno a reiterar avui, el govern està plenament compromès amb el desplegament íntegre del conveni ESAL i actualment s'està desenvolupant la quarta part del conveni ESAL en el que afegirem Tindrem tres noves promocions que contenen un total de 64 habitatges i en aquestes quatre fases ja tindrem un total de 19 promocions que contenen un total de 656 habitatges, arribant al 70% de l'objectiu fixat en el conveni per l'any 2030. Per tant, senyora Sanzi, com no podia ser d'una altra manera, seguirem desplegant. el conveni a salt per tal d'assolir els objectius de sol i de sostre necessaris per a la construcció i rehabilitació d'un total de 1.000 habitatges. Vostè ho sap, estic segura que ho compartim, el sector cooperatiu és un actor important per a la generació d'oferta assequible a la ciutat. Necessitem tots els actors, com deia abans, i per tant, necessitem també les cooperatives. I per això, ara que ja està en marxa el procés participatiu per a l'elaboració del nou Pla d'Habitatge 2025-2032, Crec que és un bon moment per començar a treballar en el futur conveni de SALT. Aquest govern està compromès, com dèiem, el desenvolupament del conveni de SALT actualment en vigor i comencem a preparar ja el futur, pel proper mandat, Dit això, la seva proposició també esmenta la necessitat que no es perdin les qualificacions d'habitatge de protecció oficial. Vostè ho sap perfectament perquè va ser responsable com a govern, diguem-ho així, també de la matèria d'habitatge i per tant entenc que això ho van poder imaginar i estudiar en aquell moment. Vostè mateixa... també ho ha esmentat, l'aprovació del decret llei 17-2019 va propiciar que els habitatges protegits que s'estan construint i que es construiran no podran ser desqualificats en endavant i estem absolutament d'acord en un context d'emergència habitacional necessitem, dit d'altre, no ens podem permetre que els habitatges de protecció oficial perdin aquesta qualificació. La seva proposició sí que és cert que planteja que aquesta prohibició de desqualificació tingui efectes retroactius, és a dir, abans de l'entrada en vigor del decret llei, i això comportaria un canvi en les condicions sobre les quals es van adquirir aquells habitatges. És, per tant, una qüestió que requereix analitzada jurídicament, amb cirurgia fina, que cal que estudiem amb tot el rigor, s'han esmentat els eventuals riscos que hi podria haver, per tant, ens comprometem a analitzar-ho jurídicament, a valorar-ne la viabilitat i a fer-ne retorn i, per tant, agraeixo en aquest sentit la transacció a la que hem pogut arribar i, per tant, en aquests termes li anuncio el vot a favor.

Gràcies, alcalde. Ho hem comentat en altres ocasions en aquest plenari, mantenir o no les bonificacions. El transport públic no és una decisió exclusiva de l'Ajuntament, depèn, vostè ho sap perfectament, n'hem parlat moltes vegades de la determinació que prengui el Govern de l'Estat. Efectivament, ahir arribava alguna informació més concreta respecte a aquest tema, però també depèn de les converses que es duguin a terme en el marc de l'ATM per part de Generalitat, Ajuntament i AMB. M'agradaria en tot cas explicar-los en quin punt estem ara respecte a això i des de l'Ajuntament hem fet l'anàlisi i la valoració de tots els escenaris. En els darrers dies el govern de la Generalitat també ha fet pública la seva orientació respecte al sistema tarifari de l'any que ve i estem a l'espera que l'Estat, a partir de la informació que ahir circulava, formalitzi finalment la seva decisió. La nostra voluntat, en tot cas, és protegir els usuaris usuals del transport públic, aquells col·lectius amb més dificultats econòmiques, i amb aquesta convicció entomem les converses. Per tant, la determinació de l'Ajuntament és anar a la taula de l'ATM amb la voluntat de mantenir les bonificacions de cara a 2025. Una determinació que, com hem vist a les darreres comissions, genera un consens transversal entre tots els grups municipals i que, sobretot, dona certeses als usuaris i usuàries. Però és més important assenyalar que hem de treballar amb una doble mirada. el sistema tarifari del transport públic i també la sostenibilitat del servei. En aquest sentit vull afegir que hem de tenir un sistema tarifari que ens permeti donar seguretat als usuaris i que alhora faci possible mantenir un servei de qualitat i que es puguin realitzar les inversions per seguir millorant. També ho heu reiterat aquí, el que realment fa guanyar usuaris és la qualitat i l'eficiència del servei, per exemple, les ampliacions de línies, la millora de freqüències, les millores en accessibilitat, que tan importants són perquè alguns col·lectius puguin tenir el mateix dret a moure's que qualsevol altre ciutadà i ciutadana. Per tant, li acceptem el preg en el sentit que ens comprometem a anar a la taula de l'ATM amb la voluntat de mantenir l'aportació de l'Ajuntament de cara al sistema de bonificacions pel 2025.

Jo li he dit que les converses estan en el marc de l'ATM i per tant nosaltres anirem al marc de l'ATM a defensar el manteniment de les bonificacions pel 2025.

Gràcies, alcalde. Senyor Crones, ja li avanço que li acceptem el PREC perquè, efectivament, és en aquest sentit que estem treballant. Els últims dies hem fet una multiinspecció contundent amb més de 100 supermercats de 24 hores al districte de l'Eixample i amb un resultat que vostè mateix esmentava, més de 2.000. infraccions detectades. I amb aquesta inspecció hem volgut llançar aquest missatge que vostè reclamava en les seves últimes paraules, que a Barcelona l'activitat il·legal no surt gratis i per tant serà perseguida. Hem dit per activa i per passiva que seríem contundents i inflexibles, ho estem sent, ho continuarem sent en el futur. Per això, més enllà de valorar l'èxit de la multinspecció, ara cal garantir que el post de la inspecció sigui també un èxit i en això és en què estem treballant. Els òrgans competents, municipals i supramunicipals, ja han obert els procediments disciplinaris per poder perseguir aquestes infraccions que s'han pogut detectar Per exemple, el districte de l'Eixample està tramitant els procediments que li corresponen i, de fet, tal com demanava vostè, s'ha reforçat l'equip que fa el seguiment de la multinspecció amb quatre persones, dues lletrades i dos tècnics. Val a dir que aquests procediments són diferents en funció de la normativa que incompleixen i, en tot cas, contenen requisits i temps de tramitació que inclouen períodes de presentació d'al·legacions, cosa que pot fer que les conseqüències no siguin immediates, però això no vol dir que no s'estigui actuant amb determinació, com li deia. De fet, ja puc avançar-los que, més enllà dels set precintes cautelars per motius de salut pública que es van fer el mateix dia de la inspecció, durant aquesta mateixa setmana hem precintat cautelarment deu establiments per incompliment de les mesures de seguretat i de protecció contra incendis i cinc infrahabitatges vinculats a aquestes activitats. Pel que fa a la coordinació policial, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra estan fent un seguiment de les situacions relacionades amb l'àmbit laboral que es van poder detectar en la multiinspecció i que poden tenir conseqüències administratives i fins i tot penals i s'estan definint les accions necessàries. I també s'ha activat el grup de tràfic i explotació de persones de la Guàrdia Urbana, que està coordinat amb els efectius de cos nacional de policia que van participar en el mateix dispositiu que li esmentava. Acabo, per tant, fent referència a que aquesta multinspecció no ha estat un fet aïllat i únic, puntual. Continuarem fent, n'havíem fet, continuarem fent inspeccions de forma periòdica per garantir el complement de la normativa i prevenir... noves irregularitats i ho farem, com hem fet fins ara, a cabo, alcalde, en coordinació estreta amb la resta d'òrgans i amb la resta d'administracions actuals.

Gràcies, alcalde. Aquest conveni ens permet fer front a la despesa del manteniment, la conservació i la millora de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord, corresponent a l'any 2024, és a dir, de la Ronda de Dalt, de la Ronda Litoral i del tram de la Gran Via, de la C31. Un conveni entre l'AMB i els tres ajuntaments pels quals transcorren aquestes vies, el de Barcelona, el de Santa Coloma i el de Sant Adrià del Besòs. El text que portem a aprovació avui, el de 2024, continua amb el que disposa l'anterior conveni, el que anava de 2020 a 2023, que no permetia la pròrroga. Per tant, les aportacions dels tres ajuntaments per aquest any són les mateixes que en els anys precedents, en el cas de l'Ajuntament de Barcelona, prop de 6 milions d'euros. Això permet a l'àrea metropolitana de Barcelona fer-se càrrec de la gestió del manteniment i la conservació de les rondes i vol dir, per tant, conservació dels elements de seguretat, de la senyalització i també de la neteja viària. És per tot això que necessitem aprovar aquest conveni abans que acabi l'any i també els vull explicar el per què de l'urgència d'aquesta moció, en primer lloc, és un conveni que incorpora diverses administracions locals i l'AMB, i per tant la tramitació és més complexa, i a més aquest any s'ha treballat en el tancament comptable de l'anterior conveni, del 2020 al 2023, i disposar de les quantitats finals no ha estat possible fins aquest mes de novembre. En tot cas, ja s'està treballant en el text que comprendrà el període 2025-2028 i que incorporarà canvis substancials en les tasques i també en les aportacions, i per això estem parlant ja amb totes les administracions involucrades per poder agilitzar la tramitació i que no ens trobem aprovant-ho a finals d'any. Gràcies.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, manifestem la nostra preocupació per l'agreujament de les dificultats de les desigualtats socials i com aquestes es reflecteixen en desigualtats territorials, concentrant-se en entorns concrets de les ciutats i els pobles de tot el territori català. Aquest fet es tradueix en la necessitat que alguns ajuntaments hagin de gestionar amb menys recursos econòmics dificultats múltiples i creixents. Aquesta realitat exigeix una resposta decidida i coordinada. Segon, necessitem la redistribució de recursos supramunicipals. És de vital importància l'existència d'un mecanisme de redistribució de recursos de caràcter supramunicipal que garanteixi una transferència territorial de rendes. Aquest mecanisme ha de permetre corregir els desequilibris entre territoris i assegurar oportunitats equitatives per a tots els municipis independentment de la seva mida i la seva ubicació. Tercer, valorem com a imprescindible la gestió conjunta dels recursos entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments amb la corresponsabilitat de totes les parts implicades. És per això que l'Ajuntament de Barcelona es compromet, dins de les seves possibilitats, a destinar recursos propis per complementar les accions derivades del desplegament de la llei 11-2022. Quart, celebrem la previsió que la veu municipal, a través de les entitats municipalistes, formi part de la Comissió de Gestió del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial, que serà l'òrgan que, entre altres funcions, examini les sol·licituds per accedir al finançament i elabori la proposta de resolució d'adjudicació de les subvencions, assegurant que les decisions es prenguin tenint en compte les necessitats i la realitat dels municipis. Cinquè, expressem un ple suport al desplegament de la llei 11 barra 2022 de 29 de desembre i a les bases reguladores de les subvencions destinades al millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles d'atenció especial, com a eina clau per garantir una recuperació justa i equitativa dels nostres territoris. Sisè, acordem fer arribar aquesta moció al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i a la Federació de Municipis de Catalunya per tal de manifestar públicament el suport que sostenen. Amb aquests acords, l'Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb el progrés social, la cohesió territorial i la justícia ambiental, treballant activament per la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes, dels barris i les viles del nostre municipi.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a totes i a tots. No és la primera vegada que celebrem un plenari d'aquestes característiques. Ja ho va fer el senyor Trias el 2014 i ho va fer dues vegades la senyora Colau el 2017 i el 2018. Nosaltres podríem haver optat abans per utilitzar aquesta eina, però no ho hem fet i no ho hem fet perquè fins al darrer minut aquest govern ha estat obert i ha treballat per fer possible un acord pressupostari. Ho demostra perfectament l'acord amb el que hem arribat en l'entesa amb Esquerra Republicana de Catalunya. El que avui quedarà clar és que Barcelona tindrà el pressupost més social i més expansiu de la seva història el dia 2 de maig. Un pressupost on l'àmbit social serà la partida més important. Barcelona serà l'Ajuntament amb major inversió de tot Espanya. Aquest va ser el compromís de l'alcalde i també d'aquest govern. que els barcelonins poguessin disposar del pressupost que mereixen i necessiten a la primavera. I així serà. Aquesta és la raó per la qual avui som aquí. Som aquí perquè no ens conformem ni ens resegnem. Barcelona no s'atura ni deixem ni volem deixar que la bloquegin amb l'actitud d'alguns grups. Barcelona no pot deixar perdre l'oportunitat i aquest govern no la deixarà escapar. Aquest és un govern que va per feina i ho fa des del primer dia. Estem fent que les coses passin. Els barcelonins han estat molt clars. Volen una ciutat neta, volen una ciutat segura, endreçada, una ciutat per viure-hi. I això és el que estem fent des del primer minut, com deia. Les preocupacions de la ciutadania han esdevingut les ocupacions d'aquest govern. Barcelona reclamava una millor qualitat de l'espai públic i avui el pla Andressa ha esdevingut un projecte de mandat amb el major pla de manteniment integral de la història de l'Ajuntament de Barcelona, triplicant el Pla de Manteniment Integral de l'època Colau i quatriplicant el Pla de Manteniment Integral de l'època Trias. Barcelona reclamava una millor convivència i ja hem iniciat la revisió de l'ordenança que volem aprovar amb el màxim consens. Els barcelonins també volien una ciutat i volen una ciutat on es garanteixi el dret d'accés a l'habitatge assequible i aquest govern ha acordat amb la Generalitat la cessió de fins a 27 solars per la construcció de 1.700 habitatges, a més de ser l'única gran ciutat de tot l'Estat que està desplegant tot el potencial de la llei estatal de l'habitatge. Tot això ho estem fent amb tothom. perquè l'aporta pel diàleg sempre roman oberta. Hem tirat endavant el pacte pel cobriment de la ronda de dalt amb tots els grups municipals. Hem accelerat les obres de la Rambla que duraran la meitat del temps previst. Hem posat en marxa el pla per climatitzar 170 escoles a tota la ciutat finançant aquestes actuacions amb ingressos procedents del turisme. Hem acordat amb la Generalitat 11 caps nous per enfortir la salut als barris. Hem inaugurat l'hivernacle, el Museu Martorell, hem inaugurat també el nou Mare Nostrum 5 del Supercomputing Center, hem presentat la nova plaça dels Àngels al Raval, hem recuperat la normalitat institucional i hem retornat la confiança a la ciutat. Barcelona necessitava recuperar l'orgull de ciutat i ho estem fent possible. Hem celebrat l'alimentària, el mobile, l'ICE, amb un rotund èxit i amb beneficis per tota la ciutat. AstraZeneca crearà a Barcelona el seu hub de recerca amb 2.000 professionals. Aquest estiu la ciutat serà seu de la Copa Amèrica. Serem la ciutat convidada de la Fira del Llibre de Guadalajara el 2025 i el 26, capital mundial de l'arquitectura. Portem nou mesos intensos de canvi, amb noves prioritats i noves solucions. però no n'hi ha prou. Hem d'aspirar més i avui donem un pas més en aquesta direcció. Barcelona té un govern que governa amb un projecte de ciutat clar i ambiciós. Barcelona no renuncia a res i aquest govern tampoc ho fa. Amb aquest pressupost consolidem una nova etapa. La Barcelona que volem és una ciutat, com deia, habitable, pròspera, culta i sana. I que ningú dubti que estem més decidits que mai i amb més energia que mai per fer realitat la millor Barcelona possible. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Senyora Colau. Jo crec que ens ha quedat molt clar el seu discurs, però deixi'm dir-li també molt clarament que no n'hi ha prou en dir que volen parlar, que cal demostrar-ho en fets i hi ha d'haver voluntat per poder parlar. Negociar també és cedir, no imposar. Hi ha d'haver l'actitud per voler-ho fer. Nosaltres continuem treballant per aconseguir acords, acords que assumin, acords progressistes d'esquerres com l'acord pressupostari que vam assolir amb el grup d'Esquerra Republicana, acords el més amplis possibles per Barcelona i parlant de Barcelona, perquè en aquesta nova etapa el que volem és centrar el debat en Barcelona i justament això és el que ens ha portat aquí i avui crec que no hem vist cap espurna de parlar de Barcelona ni en la seva intervenció ni en la del senyor Trias per tant senzillament demanem centrar-nos en això que és el que estem fent nosaltres com a govern no hem renunciat a cap majoria no ho hem fet ni seguirem renunciant hem prioritzat parlar de Barcelona que era la nostra responsabilitat I no, no volem assumir una política feta sistemàticament des del victimisme. Tenim ganes de parlar i de fer política des de l'orgull i des de la confiança, per la ciutat, amb la ciutat. Però això s'ha d'aguantar. I vostè diu que hem renunciat a una majoria, però la primera ocasió que va trobar va voler portar una reprovació en aquest plenari. Per tant, també la coherència en el discurs i en els fets s'ha de poder mantenir. Senyor Trias, jo no m'ofendré personalment perquè cregui que jo no em tocava parlar i li tocava parlar a l'alcalde. Vostè, el 2014, quan va presentar la qüestió de confiança, va donar-li el torn de veu a la presentació a la senyora Requesens, potser ha passat uns anys i no ho recordava, però en tot cas no m'ofeny de cap manera, en tot cas sí que explico quins són els nostres posicionaments. I el seu discurs avui és un discurs moralista, és un discurs que sembla desconeixer quines són les regles del joc de la democràcia, que no n'hi ha prou en guanyar unes eleccions, que cal sumar consensos i cal arribar a la investidura amb el major suport possible. I a partir d'aquí, governar amb les circumstàncies que hi hagi i buscant els majors consensos possibles, que és el que estem fent. Per tant, des d'aquest punt de vista, nosaltres estem actuant i estem actuant coherentment aquí i al Parlament, perquè el seu discurs aquí, avui, no s'ajusta ni de bon tros amb la seva actitud o l'actitud del seu grup absolutament legítima al Parlament de Catalunya. Qui va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya va ser el PSC. I no va governar el PSC. Per tant, des d'aquest punt de vista, em sembla que val la pena recordar les regles del joc de la democràcia. Però en qualsevol cas, entenc i respecto que no compartim el mateix model de ciutat, encara que vostè avui no hi hagi entrat, no hi hagi volgut entrar en el seu discurs. Jo diria que encara que no el compartim, això és positiu. És positiu per la ciutat, perquè al final esdevé una mostra de la pluralitat que hi ha a la nostra ciutat. el capdavall com a caps de l'oposició, que són vostès avui aquí, que representen l'alternativa, el model de ciutat, que representa el PSC, i és bo que la ciutadania pugui contrastar models. M'agrada això, ja li dic, la nostra actitud no pot ser cap altra que la de... ser capaços de parlar i de negociar i d'arribar a acords puntuals i és bo que així sigui. La fragmentació d'aquesta ciutat, com li deia, és conseqüència de models de ciutat diferents, és pluralitat i és positiva. No ens ha de fer por, tot el contrari, ens ha d'esperonar a arribar a acords. La diversitat ens obliga a parlar, ens obliga a escoltar, ens obliga a treballar per buscar consensos Aquest govern parla i escolta i ho fa amb tothom i ho seguirà fent. I no trobi una altra lectura el que passarà en els propers anys. Aquesta és l'actitud que acompanyarà aquest govern d'ara en endavant. No en tinc cap mena de dubte. Seguirem treballant per buscar consensos i la porta segueix oberta per tots. Gràcies.

A favor.

En contra.

A favor.

A favor.

En contra.

A favor.

En contra.

En contra.

En contra.

En contra.

Sí, gràcies alcalde.

Gràcies alcalde, tan sols per aterrar una miqueta més els acords que portem avui a l'hora del dia del plenari, perquè avui aprovem els acords de cartipàs després de les converses entre tots els grups municipals. És el primer gran acord i no per imprescindible és menys important i crec que val la pena posar-ho de relleu. El primer acord que portem a l'ordre del dia és la modificació de la disposició adicional segona del ROM relativa a la denominació i els àmbits d'actuacions de les comissions del Consell Municipal. Es mantenen quatre comissions, ho hem estat parlant aquests dies, corresponent a les àrees d'ecologia, urbanisme, mobilitat i habitatge, drets socials, cultura i esports, presidència, seguretat i règim interior i, finalment, economia i zenda. El segon acord que portem a votació és la composició d'aquestes comissions. Aquí voldria posar en valor justament que només en una d'elles la presidència recau en un regidor del govern, en aquest cas el tinent d'alcaldia Albert Batlle, la de presidència Seguretat i règim interior, mentre que les altres estan presidides per regidors d'altres grups per garantir la pluralitat de la representació. Genet Sanz presidirà la Comissió d'Ecologia, Jordi Castellana la de Drets Socials i Francina Vila la d'Economia i Zenda. També aprovarem el nomenament de representants municipals als Consells d'Administració de les Empreses de Capital i Integrament Municipal. Això vol dir VIMSA, vol dir Barcelona Activa, vol dir Foment de Ciutat, BCM i també Barcelona Cicle de l'Aigua. I ratificarem també el decret d'alcaldia pel qual s'han designat els representants del Consorci de la Zona Franca. Seguidament aprovarem les dedicacions, les retribucions, les assistències i indemnitzacions dels regidors i dels consellers de districte, de tots els regidors, de tots els consellers de districte, així com les modificacions a les taules retributives dels comissionats i l'estructura gerencial i del síndic de greuges també. I, finalment, aportem també a votació la modificació del ROM, on es preveu els drets socials dels membres de l'Ajuntament. Són acords necessaris, tots ells, i ens hem de felicitar per haver-hi arribat. Alguns segurament els aprovarem amb una majoria superior que d'altres, però tots obtindran, estem convençuts, una majoria suficient en aquest plenari. Agradeixo, per tant, la bona disposició de la majoria de grups per arribar a aquests acords en les converses que hem tingut les darreres setmanes. Alguns grups s'han posicionat o han insinuat una posició en contra de l'actualització de les retribucions dels regidors i de la modificació de les taules retributives de comissionats i de gerents. Permeteu-me que aprofiti aquesta primera intervenció per fer una breu reflexió sobre aquesta qüestió. Les retribucions dels regidors han estat congelades des de 2011. No s'han actualitzat a l'IPC, com es fa amb la majoria de sous i salaris dels treballadors, començant pels treballadors municipals. I l'increment acumulat durant aquests 12 anys de congelació de sous és de gairebé un 24%. El que plantegem no és recuperar, òbviament, aquest percentatge. El que plantegem és senzillament incrementar un 4% aquestes retribucions que afecten els regidors i, repeteixo, a consellers de districte, també. Per tant, considerem que és una proposta proporcionada, raonable, responsable. L'actualització que proposem també s'aplica a les gerències municipals, en aquest cas amb un increment d'un 5%. Pensem que en aquest cas els sous dels gerents havien estat retallats successivament en un 12% i posteriorment en un 34% en anys anteriors i, per tant, aquest increment del 5% encara els deixa lluny dels imports i de les retribucions que havien tingut històricament en aquesta casa. posant en valor la seva funció primordial en el funcionament dels serveis municipals. En conclusió, també és una actualització que considerem prudent i raonable i que voldríem que tingués un ampli suport dels grups. I finalment, voldria acabar reafirmant les paraules de l'alcalde sobre les prioritats de govern. Aquest és un govern que treballa per resoldre els problemes dels barcelonins i de les barcelonines, començant per aquells que es consideren principals, la seguretat, la neteja, la convivència. És un govern que té la voluntat de governar d'una manera diferent i vull posar-ho en majúscules o en subratllat, des del diàleg i des de l'acord, sumant i no confrontant. I això també és el que hem volgut practicar per arribar a aquest plenari de Cartipàs. Un govern que vol desenvolupar un projecte de ciutat en què se senti identificada la majoria de la ciutadania de la nostra ciutat, de Barcelona. La ciutadania de Barcelona és molt plural, com ho és aquest consistori, aquest Consell Plenari. I aquest govern treballarà per fer polítiques que generin amplis consensos. Per aconseguir-ho ens haurem de posar d'acord com ho farem avui, n'estic convençuda, per aprovar els pressupostos, per modificar ordenances, per acordar els grans projectes de ciutat. Ens caldran moltes negociacions. Segur, molta necessitat de prioritzar el que realment ens uneix, el que ens permet avançar, i n'estic convençuda que després de moltes reunions, de molts acords, de moltes trucades, de molts missatges, sabrem fer-ho en el dia a dia. En definitiva, la ciutadania espera que ens posem d'acord per fer de Barcelona una ciutat millor i segur que estarem tots a l'alçada. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Aquest no és un govern provisional. De cap manera és un govern provisional. I a més a més també és un govern legítim, absolutament legítim. I sí, és un govern de deu. Malgrat això, és un govern de deu. I en un govern de deu són necessaris els comissionats. Per cert, també n'hi havia en el mandat 15-19. N'hi havia fins i tot un de cultura, el mateix que vostè ara mateix criticava que cap regidor portava. Doncs en el mandat 15-19 hi havia un comissionat de cultura. Per cert, també n'hi havia un de seguretat, no hi havia un regidor de seguretat, i així anava. Ara bé, quina és la diferència ara? Doncs que mentre som deu el que hem fet és dedicar àrees a comissionats que a més a més tenen experiència, perquè dos dels comissionats nomenats han estat regidors en el passat mandat i per tant són persones que ja coneixen la casa, que coneixen els temes i que hi estan treballant des del primer dia sense necessitat d'immersió. i després jo crec que segur que amb el temps tindrem temps de llegir amb més calma el decret, els decrets, perquè si hi ha una regidoria de feminismes, la Raquel Gil, aquí mateix, i si hi ha una àrea responsable de transició ecològica, ho porto jo mateixa. Per tant, llegim bé els temes, les responsabilitats estan assignades, aquest govern no és provisional i és un govern que treballa des del primer dia i de fet fins i tot ens han dit Alguns que porten molts mandats observant quina és l'activitat de l'Ajuntament, que mai hi havia hagut un mes de juliol tan actiu, amb tanta capacitat de presentar propostes i plans de cara al dia a dia. No fem visites només, treballem i hem fet moltes propostes. Santi Vila. És curiós, perquè tot és legítim, les opinions totes són legítimes, però vostès es van nomenar Pere Macias, per cert, també exconseller de Convergència i també conseller de Territori. El van nomenar com a director estratègic per la unió de les dues xarxes de tramvia, depenent de l'atenència d'Alcaldia d'Ecologia Urbana. Fantàstic, ens semblava l'elecció, un magnífic perfil, però el que no pot passar és que quan un ho fa no és dolent, quan un ho fa l'altre és terrible i és neoliberal i és el presagi, diguem-ho així, que tot el cel es tancarà sobre nosaltres i no sé quin cataclisme passarà. I acabo. Retribucions. No vull parlar de demagoja. No vull. No vull. No hi entraré. Però crec que el que hem fet aquí i el que hem portat avui aquí és una manera de posar en valor el que fem en termes de servei públic. De posar en valor la feina de treballar en política. I no. No volem demanar perdó per treballar en política. I és una forma de dir-ho. I si parlem que donar una part dels fins socials és el que fan vostès, doncs és el que fem tots i cadascun dels que volem fer-ho i que no necessitem publicitar-ho. I ho fem. I n'estic convençuda que si posessin el micròfon al davant de qualsevol de nosaltres, diria que fa exactament el mateix. Però no ho incorporem a cada discurs sobre retribucions. No necessitem incorporar-ho. Per tant, m'agafo a la crida sobre la mirada al futur que feia Esquerra Republicana i, efectivament, En això treballem, en el present i en el futur, i n'estem convençuts que sabrem construir-lo entre tots els que tinguem l'actitud de mirar endavant i no de mirar enrere, que efectivament crec que és el que hem trobat majoritàriament en les converses de les darreres setmanes. Moltes gràcies.

Jordi, felicitats. El més important, perquè crec que el repte que en Tomàs ara és un repte important i és un repte important en general pel que significa, però si em permets és un repte molt important per Barcelona. i per tant no esperem altra cosa que des de la teva responsabilitat com a secretari d'Estat de Cultura siguis no només un aliat, un aliat de primera en tots els projectes culturals que necessita la ciutat i que necessita reforçar en la ciutat, sinó també un aliat per reforçar la cocapitalitat cultural a Barcelona. Sempre hem pensat que és molt bo que hi hagi persones amb experiència municipal amb responsabilitats a l'Estat, perquè tenen la lògica de ciutat al cap. Jo crec que aquí seguirem pensant el mateix, però sobretot el que ens interessa en aquest cas és que sigui un aliat no només de les ciutats sinó de Barcelona. I que, per tant, aquesta llarga trajectòria, i tu mateix ho explicaves, aquesta llarga trajectòria que t'ha guiat per Barcelona en molts projectes i des de fa molt de temps, des de l'ICUP, després com a regidor i president del grup socialista, després com a gerent municipal i en la darrera etapa com a regidor de Presidència i d'Hisenda, i després... de cultura, òbviament, obrint el pas cap a la nova responsabilitat, doncs ara sigui la millor trajectòria per entomar un moment dolç per Barcelona, perquè arriba encara més ajuda des de Barcelona i, per tant, que la relació sigui fluïda en tot moment, en tot el consistori i especialment amb el responsable de cultura d'aquesta casa, el Xavier Marcel. Segur que tindrem moltes ocasions per recordar-nos i per fer-te partícip dels deures aquests dels que tots parlem, però n'estic convençuda que comences una nova etapa, no sé si per tornar a Barcelona, sempre estaràs a Barcelona, però sempre és un bon moment per desdir-se dels compromisos de no sortir de Barcelona i jo crec que has trobat un molt bon moment per continuar sent aliat per Barcelona. Sort i encerts.

Gràcies, alcalde. Vivim una època de canvi, un punt d'inflexió que ens obliga a entomar polítiques valentes i decidides en tots els camps i l'energia és un d'ells. Barcelona vol entomar aquest repte. Volem deixar de ser més consumidors d'energia per passar a ser també generadors. Segur que el 24 de febrer del 2022 ens ha marcat per moltes qüestions, per molts motius, però ens va posar davant del mirall. La invasió d'Ucraïna, per part de Putin, va situar la Unió Europea davant d'una realitat. No tenim prou sobirania energètica, cosa que ens situa en una posició de feblesa en un món canviant, amb preus volàtils de l'energia i amb crisis de subministrament. I hem de ser més forts. Hem de guanyar sobirania energètica i per això volem accelerar la generació d'energia solar fotovoltaica a Barcelona i ho volem fer per responsabilitat i ho volem fer per compromís. On som a dia d'avui? Avui s'estima a la ciutat una potència instal·lada màxima de l'ordre de 52 megawatts, l'11% del qual correspon a potència instal·lada en l'àmbit d'aquest Ajuntament, de l'Ajuntament de Barcelona. Tenim 177 instal·lacions que generen l'equivalent al consum elèctric de 3.750 llars.

però hem de fer molt més, no és evidentment suficient. Per això aquest govern municipal activarà fins a 207 projectes d'aquí a 3 anys amb una inversió total de 32 milions d'euros. Això vol dir triplicar la generació d'electricitat, l'equivalent al consum elèctric, de 10.500 llars, de 3.750 a 10.500 llars, és a dir, el consum de barris com el Clot o com Sarrià. Estem parlant, per exemple, d'executar projectes com les pèrgoles del moll de Gregal, el Port Olímpic, la del SEM de Guinaueta, el Museu Etnològic o el Casal de Font de Fargues. I de cara al 2030 la previsió és multiplicar per 5 la potència instal·lada amb una generació estimada equivalent al consum elèctric d'unes 14.800 llars, que és la dimensió, més o menys, el consum que hi hauria en un barri com Sant Antoni. En aquest sentit, els puc anunciar que el 2030 tots els mercats municipals, totes les biblioteques municipals, els centres escolars i el conjunt de les seus de districte seran energèticament sostenibles. Volem ser exemple i ser exemplars, però no n'hi ha prou. Si volem fer un salt endavant significatiu, la transició energètica s'ha de fer també de la mà dels agents privats. Tenim un potencial per multiplicar per 30 la generació de fotovoltaica al conjunt de la ciutat i per això acompanyarem el sector privat per accelerar les noves instal·lacions, especialment en el sector industrial, comercial i de serveis, a partir de dues grans eines. El primer, l'impuls de les comunitats energètiques cedint espais, principalment cobertes, per la instal·lació de plaques En aquest sentit, l'objectiu és que hi hagi, per començar, almenys una sessió de cobertes per districte, sent la primera a la coberta del casal de joves Can Girapells, el districte d'Horta-Guinardó, i la segona eina és la del Més Barcelona. Volem reorientar-la als sectors econòmics i comercials, volem replicar... de manera proactiva a altres espais industrials de la ciutat, com la Zona Franca, el que serà una realitat ben aviat a Mercabarna aquest mateix any amb la instal·lació i posada en marxa de plaques fotovoltaiques que generaran gairebé 6 megawatts anuals. Aquesta mesura de govern pretén això, accelerar, com deia, i actualitzar un camí que ve de lluny, i val la pena dir-ho, un camí que ve de lluny. Ens volem posar al capdavant, apostem per la generació renovable i neta, fem més... i ho fem amb més actors i això també ho vull subratllar i creiem que el moment és ara i que no podem perdre aquest moment ni la ciutat ni aquest govern i per això ho volem presentar avui i compartir amb tots vosaltres aquesta mesura de govern. Gràcies.

Gràcies, Tinent. Només una puntualització, perquè si hem presentat el mesures de govern és d'acord amb el que es va acordar la Junta de Portaveus. Es va acordar que aquest era un plenari ordinari, que per tant hi havia proposicions i per tant també podien haver mesures de govern. Va ser un acord a Junta de Portaveus i per tant hem complert aquest acord, només ho dic perquè hi ha dues referències en aquest sentit. Deixeu-me començar amb un agraïment general a tots els comentaris fets per tots els grups i a dir-vos que aquest és un projecte amb mirada llarga i que haurem d'anar incrementant i escalant perquè efectivament el repte és enorme i no n'hi ha prou amb la mirada que hi apliquem avui, les eines que hi busquem avui, les solucions que hi busquem avui. Per tant, benvinguts siguin els comentaris avui i el treball que puguem fer plegats en el futur. Dues mencions no més puntuals. Seguim amb la feina feta en el passat mandat. Què hem fet nosaltres, entre d'altres coses, en aquesta mesura de govern? Doncs comprometre'ns a dotar-los econòmicament, pressupostàriament. Un pressupost, per cert, que no ha rebut el seu recolzament. Però ho fem. I per tant, tots els projectes treballats en el passat mandat ara tenen pressupost garantit. I a més a més, ens proposem continuar fent nous projectes perquè quan s'acabin d'executar aquests 207 en tinguem d'altres per continuar a implementar. I respecte a la menció que feia Junts a l'escenari Catalunya, Doncs bé, deixeu-me ser molt breu en això abans d'acabar. Qui ha governat la Generalitat en els últims 10 anys ha acompanyat una evolució en la que Catalunya ha passat de liderar a ser a la cua de les energies renovables de tot l'Estat. Mentre que a Espanya el 23 un 50,3% de l'energia generada va ser d'origen renovable, Catalunya només va ser el 15%. Respecte a Madrid, avui Barcelona produeix un 80% més que la ciutat de Madrid, tot i tenir sis vegades més la superfície. Per tant, si comparem Catalunya i Espanya, Catalunya surt perdent. Si comparem Barcelona i Madrid, Barcelona surt guanyant.

Gràcies, alcalde. Efectivament portem avui a suspensió l'aprovació inicial del Pla Especial Urbanístic d'aquesta parcel·la on hi ha prevista una residència de gent gran i ho fem per tres motius. D'una banda, perquè l'impacte, la MPGM d'equipaments de l'àrea metropolitana que s'ha aprovat després de l'aprovació inicial d'aquest pla i això fa que haguem d'adaptar el Pla Especial a les condicions que estableix aquesta MPGM. En segon lloc, perquè falta un informe prescriptiu de l'autoritat del transport metropolità i, per últim, aquest acord resol i estima parcialment dues al·legacions que es van presentar durant el període d'exposició pública. Estimant aquestes al·legacions, el que hem fet és sol·licitar al Departament de Patrimoni que faci una valoració de la Masia a Can Peronet per determinar si l'edifici, que no està catalogat, té valor patrimonial. Per tant, ara toca treballar per esmenar aquests tres elements, per veure on som respecte a aquests tres elements que ens han fet suspendre la tramitació del pla amb l'objectiu de poder-lo portar a aprovació definitiva com més aviat millor.

Gràcies, alcalde. Efectivament, portem a aprovació definitiva aquest pla de millora urbana que té com a objectiu transformar tota una illa del 22 arroba seguint els criteris que estableix la MPGM per un 22 arroba més inclusiu i sostenible que es va aprovar el 2022. Com sabeu, l'objectiu d'aquest MPGM del 2022 era garantir la mixtura d'usos al 22 arroba. promovinti més habitatge, més equipaments i més zones verdes. Aquest Pla de Millora Urbana il·lustra perfectament aquell esperit de l'MPGM perquè preveu en tota una illa del 22 arroba que s'hi generi nova activitat econòmica però també habitatge protegit, zones verdes i equipament concretament permetre crear fins a 130 habitatges de protecció oficial, 3.000 metres quadrats d'espai verd a l'interior de l'illa, 2.000 metres quadrats d'equipament de cessió a l'Ajuntament i fins a 32.000 metres quadrats de sostre d'activitat econòmica. L'espai interior de l'illa, d'ús públic, quedarà connectat amb l'exterior a través de quatre passos que generaran continuïtat en la trama urbana. Per tant, crec que és un molt bon exemple, com deia, del 22 Arroba i de la Barcelona que volem, una ciutat amb més activitat econòmica d'alt valor, afegit que tregui talent amb més habitatge i equipaments i amb nous espais verds com els espais que hi ha als interiors d'illa que ens ajudin també a combatre l'emergència climàtica.

Gràcies, alcalde. Senyor Trias, aquest govern no està més sol del que estava vostè un any després de ser elegit alcalde. Quina és la principal diferència entre les hores i ara l'actitud del principal partit de l'oposició? És aquesta. El 2011 el PSC es va quedar a l'oposició, però va actuar amb responsabilitat. Vam negociar el PAM, diversos pressupostos, i vam permetre que la ciutat seguís funcionant. Senzillament Junts no està tenint amb nosaltres l'actitud que nosaltres vam tenir amb vostès. Vostè no tenia majoria per aprovar el PAM, però nosaltres vam facilitar la seva tramitació. Primera diferència. Vostè tampoc tenia majoria per aprovar els seus primers pressupostos, però va decidir pactar-los amb el PP. Nosaltres ara ho hem fet amb Esquerra Republicana de Catalunya. Segona diferència. Aquí hi ha una realitat que crec que tothom hauria d'assumir. No hi ha una alternativa a un govern del PSC. Ho hem vist amb l'aprovació dels pressupostos via moció de confiança, un mecanisme que també vostè va utilitzar, a més de la senyora Corau. Per què el podem aprovar? Doncs perquè no hi ha una majoria alternativa. I aquest és un fet inqüestionable. Per tant, cal construir acords al voltant d'aquest govern del PSC. No oblidin que la ciutat també es governa des d'aquest Consell Municipal. La ciutat es governa negociant i aprovant pressupostos. Es governa negociant i aprovant ordenances. I esperem realment trobar-los aquí en el futur. Aquest govern no està sol. Tenim al costat barcelonins i barcelonines que volen que la ciutat segueixi funcionant, segueixi avançant i ho volen fer de la millor manera. No volen la política obstruccionista que vostès estan practicant. No perdem el temps, creguin, no l'estem perdent. El nostre compromís és governar, i governar bé ho fem i ho seguirem fent.

Sí, em sembla que hi ha prou arguments sobre la taula i gairebé estic tentada d'emetre només posicionament. Però deixi'm dir-li molt clarament, el Consorci de l'Habitatge Barcelona actua sotmès a la legalitat. I vostè ens està plantejant aquí una proposició que ens diu saltis la normativa, saltis la legalitat. Em sembla bastant impropi. pensant en els discursos que normalment fa. Deixant a banda, evidentment, la resta d'arguments que ja he escoltat i que compartim plenament i que tenen molt més a veure amb la moral. Però legalitat? Legalitat tampoc? Ens l'hem de saltar? Jo, deixi'm dir-li que no vull aprofitar aquesta intervenció per demanar-li, sisplau, que no jugui amb la convivència, que no jugui a generar por i confusió a la ciutadania amb aquests temes que són tan sensibles. Sigui, sisplau, responsable.

Tots vostès ho saben, n'hem parlat en moltes ocasions, és un projecte molt important pel districte de Sants Montjuïc que permetrà crear una gran illa d'equipaments on històricament hi havia l'estació de la Magòria i des dels anys 80 el camp de futbol amb el mateix nom. La transformació definitiva de la Magòria donarà continuïtat, per tant, a la transformació en marxa de Can Balló i culminarà una llarga reivindicació dels veïns i les veïnes de la Bordeta. El Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana del Sector 3 de Magòria inclou un camp de futbol, un poliesportiu, que comptarà amb un camp de futbol set encoberta, un equipament sociosanitari i fins a 200 habitatges dotacionals i, en el subsol, un centre municipal de serveis urbans i de neteja. El camí per arribar fins aquí ha estat llarg, són pràcticament quatre anys de treball entre els diferents operadors que han anat ajustant i validant les respectives peces per garantir el seu encaix i la seva funcionalitat i l'aprovació provisional per part de l'Ajuntament que rebrà després, òbviament la necessitat de ser aprovada definitivament la subcomissió d'urbanisme del municipi de Barcelona ha de marcar l'inici de l'execució d'aquest espai. Una execució que ha d'anar per fases, començant, com deia, per aquest equipament de neteja i serveis urbans al subsol. L'Ajuntament ja ha encarregat a VIMSA que comenci a treballar perquè aquesta necessàriament ha de ser la primera peça, una peça important, una obra important de 12 milions d'euros aproximadament, però imprescindible perquè després es pugui construir en el futur el camp de futbol i la resta d'equipaments al voltant. Per tant, expressar l'agraïment del vot favorable de tots els grups a aquest projecte ampliament compartit. Perfecte.

Molt bé. Un altre projecte de característiques semblants, com dèiem tots, en les nostres intervencions prèvies. Estem parlant de la transformació de l'entorn de les Tres Xamanelles, un projecte fonamental també pel mateix districte, per Sants-Bonjuïc i concretament pel barri del Poble Sec i pel futur de l'avinguda paral·lel que, òbviament, també preocupa. és permetre la transformació de l'antic edifici que està buit des de fa més d'una dècada en un edifici d'oficines i obtenir la propietat de l'edifici LLAC per situar-hi el SECOR, el Centre de Coordinació Operativa d'Emergències de Barcelona. I és, per tant, aquest projecte una oportunitat que hem de saber aprofitar i l'hem de saber aprofitar, com no pot ser d'una altra manera, de la mà de l'empresa propietària que és qui ha de desenvolupar l'edifici d'oficines. En aquests mesos hem rebut diverses al·legacions de la propietat que necessàriament que majoritàriament han estat acceptades i que feien referència, entre d'altres, a la possibilitat de situar plaques fotovoltaiques en tots els edificis que es configuraran i també a la divisió horitzontal dels mateixos. El conveni preveu no només les disposicions per fer efectiva aquesta transformació, sinó un calendari associat que ara caldrà desenvolupar. I des de l'assignatura del conveni teníem 15 mesos per aprovar l'MPGM i la reparcel·lació. Per tant, les dues tramitacions han d'estar completades el juny del 2024, de l'any vinent. Quan estigui aprovada la reparcel·lació, la propietat farà un primer pagament de 2,3 milions d'euros que serviran per construir el nou secor a l'edifici Llach i, en tot cas, des de l'Ajuntament ja estem preparant o estem preparant-nos per construir aquest nou equipament. BIMSA ja està treballant en el projecte, però, òbviament, necessitem aquesta aprovació provisional i agraïm, ja d'entrada, els vots favorables de tots els grups que ens han fet arribar.

Molt bé. Doncs aquest pla de millora urbana que avui portem a aprovació definitiva és justament l'eina que ens ha de permetre abordar, impulsar la regeneració urbana a l'àmbit del sud-oest del Besòs Maresme. És una de les zones de la ciutat, tots ho sabem, amb un parc d'habitatges més envellit i amb pitjor conservació dels seus edificis. I és per això que l'Institut Municipal d'Urbanisme està impulsant el projecte de regeneració urbana. L'objectiu... no pot ser una altra que millorar els habitatges en l'àmbit d'aquest àmbit en termes d'habitabilitat, d'accessibilitat, de millora energètica, posant ascensors, balcons i cossos tancats sense que això computi com a edificabilitat i podent ocupar la via pública quan correspongui. El projecte tindrà un impacte positiu tant en les condicions de vida a l'interior de l'habitatge, com en la qualitat de l'espai urbà, del seu entorn més immediat, requereix un pla de millora urbana que reguli els gàlips i les condicions de distància entre els edificis, és el que avui justament portem a aprovació, però aquest pla de millora urbana l'acompanyem amb un pla de qualitat en caràcter normatiu i vinculant per garantir que les rehabilitacions mantinguin la unitat de conjunt pel que fa als colors, els acabats i els criteris de composició arquitectònica dels projectes, de manera que puguem garantir que totes les rehabilitacions que es facin en aquest àmbit, que inclou fins a un conjunt de 5.000 habitatges, siguin de qualitat i mantinguin una harmonia arquitectònica. dono les gràcies per avançar als grups que donen suport a aquest projecte, que crec que, sens dubte, és un impuls molt important per una de les zones més necessitades de la ciutat.

Nosaltres compartim la preocupació que motiva aquesta proposició perquè entenem que no és altra que la de garantir el dret de la ciutadania a una bona administració. I des d'aquest plantejament ja els avanço que votarem a favor d'aquesta proposició. De tota manera, i crec que hem de començar per aquí, que quan parlem de tràmits administratius crec que tots plegats ens hem de fer el favor de fugir de llocs comuns com és el de tot és burocràcia. necessitem un debat rigorós, necessitem un debat fonamentat perquè aquest tema ho mereix. En primer lloc, cal rigor perquè no és el mateix parlar de l'accés als serveis socials que parlar d'una llicència d'obres. Per tant, cal que examinem quins són els esculls en cada cas, quins són els obstacles, per poder veure quin és el marge de millora que tenim amb cadascun dels procediments administratius. En segon lloc, cal rigor també perquè no podem dir crec a la lleugera, frívolament, que simplificarem tots els tràmits. Aquests, en alguns casos, són derivats de procediments molt complexes, que estan fonamentats en el procediment administratiu, en la normativa sobre procediment administratiu, i que tenen un marc legal que no és nostre, que se'ns aplica a nosaltres i que, per tant, no podrem modificar. i sobretot perquè darrere d'aquests controls, darrere d'aquests tràmits, hi pot haver redundàncies, hi pot haver requisits necessaris que aquests són els que hem d'identificar per poder eliminar quan correspongui, però hi ha també controls, necessitat de control sobre una determinada activitat i hi ha també garanties a la ciutadania que hem de poder protegir en el procediment. I per tant, en tercer lloc, diria que també ens cal rigor perquè ens hem de basar en dades reals sobre el funcionament dels tràmits per valorar quan hi ha un marge de millora en termes de més agilitat, menys lentitud, etc. Deixi'm il·lustrar només amb algunes dades alguns dels tràmits que fem a urbanisme. Més del 97% de les 45.000 tramitacions de mitjana anual de permisos d'obra són en règim de comunicació o de sabentat. Això vol dir que la gran majoria dels tràmits només han de ser comunicats a l'Ajuntament. El 3% restant, una miqueta menys, són llicències amb tràmit. I això vol dir, i abans sortien algunes xifres, en el cas de l'any passat, del 2022, en termes absoluts, 1.124 llicències amb un temps de mitjana de durada d'aquests tràmits de 4 mesos i mig pel que fa a les llicències d'obres i d'un mes i mig pel que fa a les llicències d'activitat. Són exemples, són dades. Hem de bolcar i hem d'omplir aquest debat que vostè proposa a través d'aquesta comissió d'estudi amb dades, amb rigor, i veure quins són els marges de millora, que n'estic convençuda, que hauran d'anar acompanyats de moltes altres mesures, entre d'altres digitalització i mesures per combatre la bretxa digital i més coordinació, acabo alcalde, entre les administracions a l'hora de preveure la digitalització de l'administració, que no pot ser que per cada procediment tinguem una signatura diferent.

Gràcies, alcalde. Doncs, efectivament, venim d'un període en què ja hem pogut veure el resultat d'aquesta decisió, una decisió de bonificar tarifes del transport públic i de gratuïtat dels serveis de Renfes, que és una decisió que prové del govern de Pedro Sánchez, implementada per la ministra Raquel Sánchez com a ministra de Transport, i és, sens dubte, una de les banderes importants del govern de coalició. Una decisió presa en un context d'inflació i de necessitat de donar resposta a l'accessibilitat, al transport públic de moltes famílies. La reducció de tarifes en el transport públic segurament és una aposta molt important, una de les més importants que ha fet el Govern central en els darrers mesos i anys. Mai abans s'havia fet una aposta com aquesta en matèria de transport públic i durant tant de temps. Amb l'acord que s'ha conegut aquesta setmana entre el SOA i SUMAR, el que s'ha fet és continuar comprometre's a continuar implementant durant l'any 2024 aquesta mesura, aquestes bonificacions, i així ho defensarem des de l'Ajuntament de Barcelona i des de l'àrea metropolitana, allà on toca prendre aquestes decisions, que és l'ATM. Són mesures excepcionals, com deia, per donar resposta a un moment excepcional d'alta inflació i, per tant, des d'aquest punt de vista estem d'acord en seguir-les implementant, no pot ser d'una altra manera. sí que creiem que hem de ser capaços en aquest context de centrar tots els esforços, molts més esforços dels que hem estat capaços de centrar en el passat, en el debat i la reflexió sobre la sostenibilitat financera del sistema de transport públic en el nostre país. Perquè si el sistema de transport públic funciona és perquè hem estat capaços de garantir-ne la qualitat. Hi ha un compromís històric, històricament incomplert, que el transport públic es finançaria amb un 50% a través de tarifes, un 50% a través d'aportacions. Històric, històricament incomplert, avui estem en un 70-30. Volem anar cap aquí, podem anar cap aquí, és possible... Lo bueno, bonito, barato, en transport públic? Jo crec que no. I per tant, haurem de ser capaços de poder fer la reflexió a l'hora que prenem aquestes decisions, que són necessàries pel context actual, fer seriosament i amb rigor la reflexió de la sostenibilitat del sistema, perquè si no, si no som capaços amb el finançament, via aportacions a les administracions, cobrir el que no arriba via... tarifa, no podrem fer les inversions que són necessàries per garantir aquesta qualitat del sistema, que és justament el que ens ha portat aquesta gran resposta de la ciutadania en fer ús del transport públic. I que, sens dubte, són essencials per combatre l'emergència climàtica i fer la renovació de flota, que és imprescindible en el futur.

Gràcies, alcalde. La veritat és que hem analitzat la proposta, però sí que és cert que hi ha una realitat que és indefugible, perquè la circulació de motocicletes i ciclomotors pel carril Bus Taxi presenta, des del punt de vista de la seguretat viària, alguns aspectes que no es poden negar i que són clarament negatius. La possibilitat d'utilitzar el carril reservat al transport públic d'entrada el que fa és incentivar els motoristes a realitzar un major nombre d'avançaments i, a més a més, generaria nombroses situacions de risc per avançament de moto a bus en parada. Per tant, permetre que les motos utilitzin el carril bus taxi provocaria, com deia, més avançaments durant la conducció, també als autobusos, i molt probablement, per tant, increment de sinistralitat. I en aquest context, i vostè n'és perfectament coneixedor, no podem abordar el debat sobre una proposta com aquesta, sense tenir en compte que avui els motoristes són el primer col·lectiu de víctimes d'accidents de trànsit a la nostra ciutat. Per tant, des d'aquest punt de vista, creiem que no podem abordar el debat sobre la circulació de les motos pels carrils bus sense tenir en compte... aquesta realitat que existeix a Barcelona, que existeix en moltes altres ciutats, però la nostra ciutat, que és una ciutat motera, existeix, al marge de qualsevol prova pilot que puguem imaginar. Els accidents de motos són els que causen més morts a la ciutat, com li deia. En els últims vuit anys, Els motoristes són de llarg el col·lectiu amb més víctimes mortals a Barcelona i, efectivament, any rere any ens topem amb aquesta mateixa realitat per molt que es millorin l'espai i, per tant, l'espai públic i l'espai de circulació. I, per tant, partint d'aquesta realitat, considerem que no és oportú obrir aquest debat ni tan sols en termes de prova pilot perquè crec que no ens podem abstraure de les xifres de la mortalitat dels accidents de moto i en qualsevol cas aquest és el motiu principal pel qual el nostre posicionament és de no acceptar aquest prec per no fer experiments en aquest àmbit.

Senyor Cirena, en això no ens hi trobarà. No ens hi trobarà perquè l'alcalde va amb moto vegades, jo també vaig amb moto vegades, no tenim fòbia a la moto i senzillament admetem i assumim la fragilitat de la moto.

Moltes gràcies, alcalde, regidors, regidores. Barcelona parla avui amb veu clara i decidida per situar-se, sens dubte, en el costat de la història que defensa la vida, la llibertat i la dignitat dels pobles. El districte onze ciutats de Palestina és una expressió de responsabilitat institucional i alhora una declaració de valors d'una ciutat que ha convertit la fraternitat en identitat política i que ha sabut transformar el municipalisme en diplomàcia activa per la pau. Som hereus d'una trajectòria que ens enorgulleix i que ens guia. El 1992, en plena Guerra dels Balcans, Barcelona va estendre els seus límits per incorporar Sarajevo com a 11 districte. Aquell gest, fruit de la visió de Pasqual Maragall, va demostrar que les ciutats tenen la capacitat de respondre quan la comunitat internacional vacila i que poden esdevenir agents polítics i diplomàtics capaços d'afirmar que la pau també s'edifica des de la proximitat. Aquell precedent va projectar Barcelona al món com a ciutat valenta i compromesa. I avui, tres dècades després, l'actualitzem davant la tragèdia que viu Palestina. El context que afrontem és d'una gravetat que trasbalça consciències. Gaza i Cisjordània viuen sota un patiment que ofereix els fonaments mateixos de tota la humanitat. Milers de vides arrabassades, milers... Infants que creixen entre la por i la destrucció, hospitals i escoles reduïts a runes, famílies privades d'aigua, d'energia, de seguretat. Les Nacions Unides alerten de vulneracions constants dels drets humans i el passat dia 16 de setembre van confirmar la perpetració de genocidi. I, en aquest sentit, la comunitat internacional reclama respostes fermes. Davant d'aquest escenari, Barcelona actua, amb el que millor pot oferir proximitat, coneixement i una voluntat incabrentable de situar la dignitat humana i la vida de les persones al centre de la seva acció. El Districte 11 engega amb un pressupost d'1,5 milions d'euros, gairebé el doble dels recursos destinats fins ara, i amb una estructura que garanteix solidesa i continuïtat. Tindrà un equip tècnic estable, un comitè assessor integrat per entitats experts de reconegut prestigi que serà presidit per Manel Vila, i un full de ruta amb uns objectius molt clars. Però el seu veritable valor raó en la decisió de posar al servei de Palestina el millor patrimoni de Barcelona, l'experiència acumulada a nivell polític, però també de tots els seus equips tècnics en dècades de gestió urbana, cohesió social i innovació democràtica. L'estratègia s'articula a través d'un teixit d'accions que es reforça mútuament i que donen cos a una política integral. La cooperació tècnica municipal establirà canals permanents de treball entre els nostres professionals i els ajuntaments palestins. Aquesta col·laboració servirà per reforçar institucions locals, reconstruir infraestructures essencials i millorar serveis públics com l'aigua, l'energia o la salut comunitària. En paral·lel, la resposta humanitària immediata s'intensificarà amb un augment substancial dels recursos destinats a l'ONRUA, que doblarem fins als 400.000 euros anuals, i amb mecanismes que permetin reaccionar amb rapidesa davant de les noves emergències. L'objectiu és que l'ajuda arribi en forma d'aliments, medicines, aigua potable i assistència mèdica, sempre en coordinació amb els organismes internacionals. Però l'ajuda arriba també en forma de gest i suport polític que permet visibilitzar la barbàrie que s'està perpetrant als ulls i amb el coneixement de la humanitat. De manera complementària, el desenvolupament socioeconòmic i la defensa dels drets humans orientarà també projectes que ofereixin oportunitats d'ocupació a la joventut, que promoguin l'emprenedoria local, que assegurin l'accés universal a l'educació i a la salut i que consolidin el dret d'habitatge i a l'aigua com a fonaments d'una vida digna. Amb aquesta aposta, Barcelona vol contribuir a obrir perspectives de futur i a reforçar la cohesió comunitària. D'altra banda, també projectarem la iniciativa en l'escenari internacional a través de la diplomàcia de ciutats i les aliances mediterrànies. Signarem convenis amb ciutats com Ramala, Batllem o Nablus i mobilitzarem les xarxes globals de municipis per ampliar la veu de Palestina en els fòrums multilaterals. Finalment, la sensibilització i la participació ciutadana faran del Districte 11 un projecte compartit per tota Barcelona. Desplegarem programes educatius que integrin la cultura de la pau a les escoles, col·laborarem amb institucions culturals per donar visibilitat a Palestina i activarem la societat civil i les seves organitzacions perquè aquest compromís sigui patrimoni cívic i motor de transformació. Amb aquesta arquitectura, unim la resposta immediata a la visió de futur, la capacitat tècnica a la projecció internacional, l'acció institucional i la implicació ciutadana. Parlem d'una política pública que reafirma Barcelona com a capital euromediterrània de la solidaritat i que demostra que les ciutats, quan actuen amb determinació, poden influir en el curs de la història. Regidores i regidors, el que avui presentem va més enllà d'una decisió administrativa. És una declaració del que som, una ciutat que respon amb coherència davant les crisis globals, que exerceix lideratge amb responsabilitat i que converteix la memòria en compromís i el compromís en acció transformadora. Barcelona ha estat sempre una ciutat amb veu pròpia i amb capacitat d'incidència. Amb aquest districte 11 afirmem que continuem liderant des del municipalisme, que sabem donar respostes als reptes globals. A dia d'avui, donar suport a l'estat de Palestina vol dir recolzar les ciutats de Palestina.

Sí, gràcies. La gravetat i escalada de la situació exigia resposta ràpida d'urgència. Tots estem veient com desapareixen vides i territori a un ritme dramàtic i aterrador. El 15 d'octubre estignarem amb remal a l'aplicació del Districte 11 Ciutats de Palestina. Ara cal córrer i per córrer cal unitat. Els invito a participar activament. Totes les propostes seran benvingudes. Màxim, després de l'experiència i el bagatge que tenen, absolutament acreditada. Així que moltes gràcies pels seus comentaris i seguirem treballant amb la Mestesa.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parla de la regidora Tarafa. Endavant.

Gràcies, regidora. Per part d'Esquerra Republicana, té la paraula la regidora Baró, endavant.