Lucia Martín González

Sí, gràcies. Avui votem l'aprovació definitiva de la remodelació dels locals del passadi de Trinitat Vella, un projecte que conec bé perquè va ser un dels que més vam treballar amb l'equip del districte el mandat passat quan vaig ser regidora de Sant Andreu. De fet, el 2020 en pla de barris ja vam fer una primera reforma per adequar mínimament el passadís, que tenia goteres i unitats, i després vam impulsar el projecte que avui aprovim definitivament per reformar tots els locals per tal de quantitats i tothom del barri que vulgui fer ús pugui gaudir d'uns espais completament renovats. De fet, permeteu-me dir que estem molt orgulloses de la feinada que vam fer a la Trini el mandat passat, construint els nous pisos per a persones grans i de lloguer social de Porta Trinitat, iniciant després de més de 20 anys d'espera la construcció dels pisos per a rellotjats de Trinior i en el cas de la reforma dels locals del passadís que avui ens ocupa i al març del 23, després de moltes reunions amb entitats i veïnes vam deixar enllestit el projecte bàsic. Per tant, votarem a favor i el que li demanem al govern és que vagi més ràpid del que ha anat fins ara. Gràcies.

Senyora Sestinent, jo volia començar recordant que aquesta mateixa ordenança la vam deixar aprovada inicialment l'abril del 2023, quan Barcelona en Comú li agradava amb el govern de la ciutat. I, per tant, això vol dir que el govern Collboni ha trigat gairebé tres anys per aprovar una ordenança de tanteig de tracte que hauria d'haver estat prioritària si el PSC hagués cregut que les compres de finques senceres són un pilar fonamental per ampliar el parc públic i per protegir les veïnes de l'especulació. L'ordenança que avui aprovem permetrà fer compres conjuntes amb altres institucions o amb cooperatives d'habitatge i altres promotors socials, o fins i tot també amb les pròpies llogateres de les finques en risc de ser comprades per especuladors. I molt important, l'ordenança també permetrà que les llogateres tinguin informació sobre el canvi de propietat dels seus blocs abans que s'efectuï la compra-venda, cosa que facilitarà la seva autoorganització, que sabem que és imprescindible per fer fora els especuladors. Ara bé, tal com vam dir ja la comissió, volem denunciar que el govern del PSC ha retallat dràsticament la política de compra d'edificis respecte a l'anterior govern de bastant nom en comú. Nosaltres vam comprar 1.600 habitatges en 8 anys i, de fet, avui sabem del cert que alguna d'aquelles compres van servir per aturar operacions especulatives que ja es donaven per tancades i vostès, en canvi, en 3 anys de govern no arriben ni als 80 pisos comprats. Això vol dir que s'ha retallat gairebé en un 80% el nombre d'habitatges comprats. Així que, més enllà de tota la propaganda i de totes les declaracions grandiloquents que pugui fer el senyor Collboni, A les que estem aquí no ens poden enganyar. La compra de finques senceres i, en conseqüència, la voluntat d'enfrontar-se contra qui vol especular la ciutat ha deixat de ser una prioritat pel govern del PSC. I donat que la situació no ha millorat en aquests anys, nosaltres continuarem denunciant aquesta inacció del govern en polítiques d'habitatge. I perquè fa l'ordenança és evident que votarem a favor.

Sí, gràcies, Tinen. Aquesta proposta que avui ens torna a portar a Esquerra ja vam dir a la Comissió d'Habitatge de fa dos mesos, que em semblava incomprensible, i m'explico. A les ciutats s'estan comprant edificis, s'estan comprant habitatges de forma massiva, amb l'única finalitat de poder multiplicar-ne el preu, i no pas per residir-hi. I això ho estan patint avui milers de veïns i veïnes que són expulsades de casa seva per qui ve a especular una ciutat avui. Per això des de l'AMB vam encarregar un estudi jurídic que valorés la creació d'una normativa municipal que prohibís aquestes compres especulatives. Ja tenim l'estudi, l'hem fet públic i les conclusions són clares. L'Ajuntament pot tirar endavant aquesta norma. El que cal és voluntat política. I aquesta va ser una de les condicions que els comuns li vam traslladar al govern Collboni per aprovar els pressupostos. I quina va ser la resposta del PSC? Doncs la que sempre donen el PSC i el PSOE quan volen aplicar quan volem aplicar polítiques d'habitatge que confronten sense matisos els interessos dels lobbies immobiliaris. De fet, podem recordar què ens deia el PSOE el 2019, ens deia no podem topar els preus dels lloguers perquè és inconstitucional. El 23, no és el moment de topar els lloguers de temporada perquè li hem de donar una sortida al mercat. I ara arriba... Per aturar les compres especulatives podem començar fent una comissió d'estudi. Doncs, miri, no. La gent ja en té prou d'esperar al PSC quan parlin d'habitatge. El problema el tenim ara. L'estudi per acabar amb les compres especulatives està fet i presentat també al Parlament com una proposició de llei que s'ha de discutir. I nosaltres no serem còmplices d'un altre intent del PSC d'endarrerir l'aplicació de polítiques d'habitatge anti-especulatives, aquest cop inventant-se una comissió d'estudi que per l'únic que serviria seria per fer-nos perdre el temps que les veïnes no tenen. Si Esquerra vol ajudar el govern de Collboni a guanyar temps per fer veure que fan alguna cosa amb polítiques d'habitatge, és la seva decisió. Nosaltres votarem en contra.

Nosaltres votarem en contra.

I molt breument per respondre la senyora Baró, i tant que es pot parlar d'habitatge en aquest Ajuntament. De fet, jo la convido a usted i el seu grup a fer-ho, però a fer-ho de manera exigent, siguin exigent amb el Govern, facin oposició, demanin mesures concretes que es puguin aplicar, normes valentes, i no dedicar-se simplement a fer la comparsa del Govern.

Sí, gràcies. Aquesta proposició que presentem avui té un objectiu doble. D'una banda, volem aconseguir el compromís d'aquest Ajuntament per poder recuperar el Teatre Capitol i que passi a ser un teatre públic. I de l'altra, volem poder garantir que això no es farà a costa d'augmentar la massificació turística a la ciutat. ni tampoc a costa que els accionistes d'un fons d'inversió privat s'embutxaquin uns beneficis milionaris que en gran part haurien de revertir en el bé comú i no pas en els seus comptes bancaris. I és que l'alcalde Collboni efectivament va anunciar ja fa uns mesos que gràcies al seu govern recuperaríem el Teatre Capitol per la ciutat, però el que no ens van dir llavors era que volia aconseguir-ho executant un pelotazo urbanístic de manual. Això és el que va quedar clar durant la passada comissió d'habitatge, en què vam tenir l'oportunitat d'analitzar en detall tota l'operació urbanística, que fins llavors el govern no ens havia explicat amb gaires detalls. I és que el Fons d'Inversió Torcalena, que és l'actual propietari del teatre, només estava disposat a cedir el capitol a l'Ajuntament a canvi de la requalificació urbanística de l'edifici telefònica de Portal de l'Àngel, del que també n'és propietari. I el detall de l'operació implicava regalar-li al fons d'inversió nou plantes de luxe comercial i recreatiu al costat de Plaça Catalunya, a canvi del Teatre Capitol i d'únicament les sessions del 10% d'aprofitament, que són les mínimes que marca la llei. Per tant, sota el nostre punt de vista es tractava d'una operació i sota el punt de vista de qualsevol, que hauria generat unes plusvàlues milionàries pel grup Torcalena. I, per tant, l'alcalde Collboni, tot i tant ahir, la paella Palmanac, en aquesta negociació, no va voler plantejar una negociació ferma per tal d'aconseguir que aquestes plusvàlues milionaris revertissin en el bé comú. El senyor Collboni, que no para de dir que el 2028 tancarà els pisos turístics sense saber si governarà la ciutat, Avui, que si governa, li volia permetre a un fons inversor fer un nou edifici destinat al turisme al centre de la ciutat. Un despropòsit absolut, per no dir una presa de pèl. Però, per sort, ara estem en un altre moment. La proposta... del govern va ser rebutjada l'última comissió d'habitatge i per això avui tenim l'oportunitat de començar de zero amb un objectiu com deia doble, recuperar el capitol per la xarxa de teatres públics de la ciutat i fer-ho reivindicant que es pot governar d'una altra manera, posant l'interès públic per davant de l'interès econòmic privat i treballant pel dret a la ciutat i pels drets culturals. Decidint en definitiva si la ciutat serveix per fer negoci o per generar comunitat. Les veïnes de Barcelona com Veiem com cada vegada hi ha menys espais per nosaltres, sobretot en les zones més cèntriques, els comerços pensats pels visitants, els carrers ocupats pels turistes, ja no parlem de com el govern mira cap a una altra banda quan es tracta de fer complir les lleis contra l'especulació amb inspeccions i exencions que no s'estan aplicant. Cap d'aquests són fenòmens aïllats o independents sinó que responen a un mateix problema i per resoldre'l ens podem fer dues preguntes. Volem una ciutat per viure o per especular? I si la volem per viure estem disposats a fer el que cal per aconseguir-ho Doncs un exemple claríssim d'aquesta expulsió del veïnat són les Rambles, on la ciutadania resident no hi tenim cabuda, i això ho dic jo com a veïnat de Ciutat Vella des de fa més de deu anys, la Rambla és l'exemple perfecte d'especulació i massificació turística on no vols anar-hi a parar. Nosaltres creiem que és responsabilitat de la política desfer aquest camí, i una de les passes que es poden donar en aquest sentit té a veure una cultura. La cultura crea vida, crea pensament crític, crea xarxa comunitària i crea espai públic. Les cues a les portes dels teatres són cues de veïnes de la ciutat. Obrir un equipament públic com un teatre tornaria a portar veïnes de la ciutat a la Rambla. Però adquirir el teatre capitol com a teatre públic també és un símbol. L'adquisició d'un teatre per part de l'administració pública és un acte de ruptura, és plantar cara al model dominant on la cultura cada vegada està més mercantilitzada i per tant, per la seva importància simbòlica, creiem que aquesta adquisició s'ha de fer però no es pot fer a qualsevol preu. Per això el que proposem és guanyar el capitol, però tal com diu el text, són molt clares, expressar que el capitol ha de preservar els usos teatrals i esdevenir públic amb un model de gestió amb retorn social com el Molina o l'antic teatre, afirmar que la proposta presentada pel govern no preservava l'interès públic i instar al govern a iniciar un nou procés d'adquisició. Per això demanem el vot a favor d'aquesta proposició perquè necessitem recuperar el capitol per Barcelona i perquè creiem que aquesta també és una manera de recuperar Barcelona per les seves veïnes. Gràcies.

Sí, bé, el que segur que no és comunitari és, senyor Mercè, regalar-li milions a un inversor que el que vol és forrar-se a costa de mastificar turísticament el centre de la ciutat, que ja està prou malmès en aquest sentit. Dit això, jo lamento els vots en contra, que fan que la proposta no tiri endavant. Per les intervencions que hi ha hagut no em queda massa clar perquè alguns vots siguin en contra, perquè de fet a la proposició també s'inclou tornar de nou a negociar el conveni, aquest cop posant per davant l'interès públic, però bé, és així, ja sabem com van aquestes votacions. Sí, com sigui, jo sí que m'alegro que existeixi el consens d'una majoria de grups en la voluntat de recuperar el Teatre Capitol i ara el que hem d'aconseguir és que qualsevol operació de la que parlem hi prevalgui, com dic, l'interès públic. A la senyora de Besa sí que li diré que és cert, ha recordat que no vam recuperar el Capitol, però curiosament s'ha oblidat que sí que vam recuperar el Molino, que era privat i ara és públic, vam garantir que el Paral·lel 62 continués sent públic i que gestionés amb un retorn social... Vam iniciar el procés per recuperar l'antic teatre. També està bé recordar les coses que es fan bé, oi? Curiosament, d'aquestes s'obliden. Doncs, re, finalitzo dient que l'operació Capitol Telefònica que es va tombar la setmana passada, totes van veure clar una majoria que no era una bona operació per la ciutat. El govern li diria que deixin de defensar un pelotazo, que negocin de manera seriosa amb la propietat i que recuperin el Capitol per la ciutat i per les seves veïnes sense massificar i omplir de més turistes la zona de Portal de l'Angel. Gràcies.

Sí, gràcies, senyor Collboni. Avui fem aquest prec per demanar el que hauria de ser una evidència, i és que aquest Ajuntament faci complir la legalitat vigent i protegeixi les veïnes que estan patint l'especulació salvatge del fons d'inversió Bàndor, unes veïnes que avui ens acompanyen, estan aquí escoltant la seva resposta. I un fons que fent obres il·legals ha incomplert l'obligació de destinar el 30% d'habitatge protegit en molts dels seus 13 edificis sencers que han comprat a la ciutat per expulsar les llogateres i convertir-los en co-livings. I li fem aquest prec perquè les veïnes d'aquests edificis senten que el seu govern, senyor Collboni, no les està responent a les seves demandes i no està fent tot el que està al seu abast per defensar el seu dret a l'habitatge. I tot plegat és més injustificable encara perquè fa gairebé dos anys que el seu govern té coneixement del que està passant als blocs de bàndor i ho sap perquè al març de 2024 una denúncia que consta l'expedient del districte de Sarrià explicava fil per randa amb el màxim detall totes les il·legalitats que està cometent Bàndor amb un únic objectiu, poder saltar-se la normativa del 30%. I quina ha estat la resposta de l'Ajuntament a aquesta denúncia? Doncs l'Ajuntament no va fer res fins més d'un any després, quan l'advocat que s'han hagut de buscar i pagar les veïnes va demanar la documentació de totes les obres que s'han fet als tres edificis que van d'ortar en cinc districtes de la ciutat. De moment, només tenen una part d'aquesta documentació, on ja s'hi constaten desenes d'il·legalitats en la rehabilitació dels edificis amb alguns informes que deixen claríssim l'incompliment del 30%. Senyor Collboni, no és admissible que gairebé dos anys després d'una denúncia detalladíssima l'única informació que tinguin les veïnes sigui del districte de Sarrià. Vol dir que als altres quatre districtes no s'hi ha fet cap inspecció o que l'Ajuntament senzillament es nega a facilitar la informació que estan demanant les veïnes afectades. I tampoc és admissible que coneixent el contingut de les inspeccions, l'Ajuntament no hagi encuat ni un sol expedient sancionador per l'incompliment del 30% en aquests edificis. Per això li fem aquest prec, facilitin la informació que estan demanant les veïnes i sancionin, sisplau, els incompliments de la reserva del 30% d'habitatge protegit. Gràcies.

Gràcies per l'exceptuació del PREC. El que sí que li demanaria és que no amagui la seva responsabilitat de fer complir el 30% utilitzant la nova regulació de lloguers de temporada o dient que hi han posat sancions urbanístiques que són de quantitats ridícules. Si totes les finques de Bandor haguessin estat correctament inspeccionades i sancionades per incomplir el 30%, Bandor no hauria pogut posar en marxa ni un sol co-living a la ciutat. La normativa del 30% és tan potent perquè, si s'aplica correctament, desincentiva l'arribada dels inversors que impulsen lloguers de temporada, co-livings o el que sigui. I, sisplau, li recordo que vostè porta tres anys dient que a Barcelona s'està aplicant el topall de preus quan l'Ajuntament no ha posat ni una sola sanció pel seu incompliment. De veritat es pensa que no hi ha ningú a la ciutat sentant-se el topall de preus? Si aquest Ajuntament no inspecciona, no sanciona i no fa complir les lleis, Són paper mullat, es diguin topall de preus, lloguers de temporada o 30%. Faci la seva feina i escolti a les veïnes. Gràcies.

Sí, gràcies presidenta, perquè fa el crèdit del vell em sembla una gestió positiva. De fet, va ser un govern de Barcelona en comú el primer que des d'aquest Ajuntament es va dirigir al Banc Europeu d'Inversions per finançar la construcció del paquet d'habitats de lloguer social i assequible més gran que mai havia produït aquest Ajuntament i de la mateixa manera trobem també que és positiu el traspàs de 8,3 milions d'euros al pressupost de l'IMAP per invertir-los en obra nova d'habitatges municipals. Dit això nosaltres ens abstindrem perquè si parlem de polítiques d'habitatge municipals no podem ignorar el que avui passa a Vallcarca que és que el govern del PSC ha explicitat la voluntat d'aplicar un pla urbanístic de fa un quart de segle que suposa el desnonament de famílies en menors en situació de vulnerabilitat i el posterior enderroc de les finques d'habitatge municipal on viuen ara. Això és un despropòsit i, per tant, al govern li traslladem que descarti aquest sense sentit i treballi per arribar a una solució consensuada en participació de totes les veïnes i no només d'una part que realment vellir pel dret a l'habitatge a Vallcarca.

Sí, aquesta sessió de sols municipals té el seu origen, com l'ha explicat, en convenis signats per aquest Ajuntament en els anys 2007-2015, en els que bàsicament es regalava sol municipal per construir habitatge protegit de venda, que al cap d'uns quants anys sabem ja que es desqualificarà i, per tant, acabarà el mercat privat. Eren convenis que constituien la pèrdua d'un patrimoni públic escàs i molt car, que és el sol municipal, i alimentaven el mercat immobiliari especulatiu amb fons públics. Per això, com vam tenir responsabilitats de govern, vam traslladar que aquesta política de pèrdua de sol municipal no podia continuar i, per tant, entenem que aquest acord entre l'Ajuntament i l'UGT per constituir un dret de superfície a favor de la cooperativa per 75 anys ampliables a 90%, tal com volíem des de Barcelona en Comú, posa punt i final a una de les pitjors polítiques d'habitatge que durant dècades ha estat la norma tant a Barcelona com a Catalunya com a la resta d'estat i això encara continua. Dit això, donat que fins a dia d'avui el govern del PSC està posant en risc el dret a l'habitatge de famílies menors a Vallcarca, en aquest punt també ens abstindrem.

Sí, gràcies. Tal com vam dir a la comissió, creiem que aquest pla de minyora urbana que aporta el govern no és correcte, perquè tal com ho veiem nosaltres, aquí tenim un inversor immobiliari que compra una caseta amb jardí al passatge mercader de la dreta de l'Eixample. L'inversor vol construir dues plantes a sobre de la caseta desfigurant l'última caseta amb jardí que queda a la zona, augmentant l'edificabilitat i, per tant, augmentant també el barrol patrimonial de la inversió que ha fet. i per tant aquí tenim un inversor que vol fer una reforma per tenir quatre plantes de luxe on hi hauria d'anar una caseta amb jardí de les que abans havia a l'Eixample el planejament general no li permet edificar més perquè estem davant d'un sector de conservació de l'estructura albana i llavors l'inversor que fa presenta un pla per modificar la norma i l'Ajuntament l'autoritza Nosaltres creiem que això és una operació irregular perquè l'objectiu del pla general metropolità diu explícitament que cal conservar i recuperar l'estructura dels passatges i per tant creiem que l'Ajuntament del PSC no només falla en la protecció del passatge urbà sinó que a més facilita que el privat incrementi el rendiment econòmic de la seva inversió inicial. I per això votarem en contra.

Sí, gràcies. Avui reprèn un debat que, com s'ha dit, es va donar al Consell de Districte de les Corts el desembre passat, quan la proposició... per destinar la caserna del Bruc a habitatge de lloguer assequible i equipaments públics, va comptar amb el suport ampli de Junts per Barcelona, de Barcelona en Comú i d'Esquerra. Totes van votar a favor i ho van fer perquè en aquest cas compartíem la mateixa urgència que tenim avui, que és transformar un patrimoni en mans de l'Estat en una oportunitat per garantir el dret a l'habitatge per les veïnes de la ciutat. Estem parlant, i ara aquí potser ens ballen una mica els números, però estem parlant d'uns 34.000 metres quadrats de sostre construït, que podien esdevenir gairebé a prop de 400 habitatges si es conserva l'estructura dels pavellons, que podien acollir a gairebé 900 persones, tot plegat en un barri que, com s'ha dit, es caracteritza entre moltes altres coses per no disposar d'habitatge públic i assequible. El nivell de protecció patrimonial actual de l'edifici permet la realització de qualsevol intervenció, fins i tot en derrocs totals o parcials, i per tant seria possible, per exemple, reformar els pavellons originals, donat que com dic originalment, van ser concebuts com un allotjament per tal de reduir l'impacte ambiental de l'operació i reduir també els terminis d'execució, que això és una cosa que ens interessaria. Creiem també que és una oportunitat per establir més anya de treballar amb l'IMAP o amb l'Incasol, que ja sabem la dificultat que té... per tirar endavant la feina que ja té encomanada, es poden establir col·laboracions públiques o comunitàries o públiques o socials per dur a terme aquesta tasca de construcció. Tenim exemples de transformacions urbanístiques en els que hem de mirallar-nos, per exemple la model, una gestió que va començar amb un pla urbanístic impulsat per la tinenta Janet Sanz, que crearà un institut d'escola, habitatge públic de lloguer, una escola braçol, un poliesportiu i un espai memorial. i per tant demanem la proposició que la ciutat, és a dir, que l'Ajuntament de Barcelona insti al Ministeri de Defensa a cedir la caserna del grup establint un acord de cessió d'ús que garanteixi la permanència de l'espai en mans públiques amb una gestió oberta i democràtica que pugui acollir equipaments públics i que faci créixer l'habitatge desequible de la ciutat arribant a acords amb el teixit, com dic, d'habitatge cooperatiu i social de la ciutat. Votarem a favor.

Sí, moltes gràcies. La sabana passada a la comissió d'habitatge vam traslladar algunes dades preocupants per tal de traslladar-li una petició al govern municipal perquè comencés a executar de forma urgent una política de compra d'edificis per tanteig i retracte. Lamentablement, en aquella ocasió el tinent d'habitatge es va abstenir i per això avui dirigim Aquest preca l'alcalde perquè, insisteixo, l'emergència habitacional a la ciutat és ja un problema estructural i sota el govern de Collboni l'any 2024 la xifra de desnonaments anuals ha augmentat a Barcelona per primera vegada en 10 anys. Tenim la llista d'espera més llarga de la història de la mesa d'emergències i davant d'això el govern del senyor Collboni ha reduït gairebé un 70% els pisos que l'Ajuntament està aportant a la mesa d'emergència respecte a les aportacions dels governs dels comuns i cada setmana hi ha un nou bloc de llogateres que es veuen amenaçades de ser expulsades de casa seva. el bloc Sant Agustí de Gràcia, el bloc Papallona i Mallorca 243 a l'Eixample, o l'últim que hem conegut, Concòrdia 41 al Poblasec. Què tenen en comú tots aquests blocs on viuen desenes de veïnes? Doncs que en totes aquestes operacions de compra-venda realitzades durant el mandat del PSC, l'Ajuntament no va exercir el seu dret de tanteig per adquirir cap d'aquests blocs. És per això que li demanem al senyor Collboni que comenci a executar una política de compra d'edificis seriosa que porti uns 180 habitatges per any a la mesa d'emergència, tal com fèiem durant el govern dels comuns. Gràcies.

En tot cas, gràcies per l'acceptació del PREC. Sí dir-li que, segons els nostres números, han retallat prop d'un 80% el número de pisos comprats i en un 75% el pressupost dedicat a compres d'habitatge. I el que és més greu és que davant de les veïnes els justifiquen no comprar aquests blocs perquè diuen que no tenen pressupost, però pressupost després en tenen quan li donen dos milions d'euros i mig al circuit de Catalunya, quan li volen donar tres milions d'euros a la Rider Cup, quan li volen donar mig milió d'euros al Congrés dels Fons Voltors de Dístric i li dic que amb tots aquests diners es podien haver comprat gairebé tres blocs, tres blocs com el del carrer Concòrdia. Aquestes són les polítiques d'habitatge del PSC, viure de rendes entregant les claus dels habitatges que vam deixar en marxa als comuns i enviar missatges de tranquil·litat als fons d'inversió que saben que, un, les seves operacions de compra d'edificis a la ciutat no estan en risc i dos, que les possibles males pràctiques en les que puguin incorre no seran penalitzades amb sancions milionàries. Les veïnes afectades estan fartes d'això i no els ho perdonaran.

Sí, tal com vam fer a comissió, evidentment votarem a favor. Estem parlant d'una entitat històrica que bàsicament el que necessita és reformar la seva pista de bàsquet per adequar-la i poder continuar jugant a competicions federades. Aquí la preocupació està en el finançament d'aquesta obra, com s'ha dit, prop de dos milions i instem el govern municipal a treballar perquè això sigui possible amb algun tipus d'aportació pública. Creiem que si en quatre mesos pretenien donar mig milió d'euros a de dístric o li han donat dos milions i mig al circuit de Catalunya, també trobaran els diners per ajudar que els llueixos de Gràcia puguin reformar la seva pista. Gràcies.

Sí, gràcies alcalde. Des de Barcelona en Comú fem aquest prec per instar a trobar una solució a la gravíssima problemàtica que el govern del senyor Collboni ha generat al barri de Vallcarca i sé que el prec me'l respondrà la tinenta d'Urbanisme i regidora del districte però si em permeten jo em vull adreçar a l'alcalde donada l'urgència del problema. Senyor Collboni, a Vallcarca s'està generant una alarma social i una atenció veïnal que feia dècades que no es vivien. I això està passant principalment, però no només, perquè el proper 2 de juliol el govern que vostè encapçala pretén desnonar tres edificis municipals sense cap alternativa habitacional per les 40 persones que hi viuen, inclosos 13 menors que estan escolaritzats al barri. Estem parlant de persones que sabem que si són desnonades comptaran com a molt amb algunes nits pagades en una pensió i prou. Si l'Ajuntament les desnona, la seva vida serà més insegura, més precària i més incerta. Només li demano que s'imagini la situació en què es trobaran els menors el dia següent. Imagini-s'ho, perquè això és el que està alarmant no només a les veïnes afectades, sinó a moltíssima gent del barri i de tota la ciutat, especialment a la comunitat educativa que té cura i educa aquestes criatures, que s'ha organitzat a la plataforma 2080 per lluitar pel dret a l'habitatge i contra els desnonaments dels menors de la nostra ciutat. El seu manifest contra el desnonament dels 13 menors de Vallcarca ha aconseguit més de 2.000 adhesions entre els que hi ha 42 centres educatius, 64 agafes i membres dels equips educatius d'altres 350 escoles de tota la ciutat. Ningú ningú pot entendre que justificant-se en l'execució d'un pla urbanístic de fa 25 anys sense cap concreció de les transformacions urbanístiques, sense voler escoltar les veïnes, sense cap calendari, és a dir, sense remengar-se i dedicar hores a parlar amb qui faci falta per apropar posicions i buscar consensos, que se suposa que és el que haurien de fer els responsables polítics, oi? Doncs no, la senyora Bonet ha decidit actuar a Vallcárca com ja es costuma a ella, de la pitjor manera. I sense seure a parlar amb absolutament ningú del barri, vol tirar endavant un projecte que tal com està plantejat, el proper 2 de juliol pot acabar esclatant en un conflicte de ciutat. Per això, senyor Collboni, li demanem la seva implicació personal per aturar aquest sense sentit i generar els espais de diàleg i trobar-los necessaris per buscar una solució consensuada amb el barri de Vallcarca, amb tot el barri de Vallcarca. Gràcies.

Insisteixo, senyor Collboni, no menysprei les veïnes, no menysprei la comunitat educativa. Ja saben del que és capaç la mobilització ciutadana davant d'una injustícia com aquesta a la nostra ciutat. A Vallcarca no volen ni abusos ni imposicions, volen diàleg amb esquerra i capacitat negociadora. Facin el favor de posar-se a fer política per reconduir un conflicte que vostès solets han generat.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres, evidentment, votarem a favor, però això sí, amb cap satisfacció, perquè els números canten. Quan Barcelona, en comú, liderava el govern, l'aposta per l'habitatge social i cooperativa en sessió era total i en poc més de dos anys van posar el conveni sols per fer 600 pisos. Quan governa el PSC, en dos anys, els sols no donen ni per 70 pisos. I no només això... sinó que a banda el PSC està licitant 350 pisos per operadors privats amb ànim de lucre. Sembla ser que al senyor Collboni no li importa que hi hagi centenars de veïnes de pisos protegits per tota Catalunya que estan fent una vaga de lloguers perquè la seva propietat, que és la Caixa, no només ha fet una gestió abusiva, sinó que ara els vol desnonar. Aquests són els tipus de promotors als que ara busca el senyor Collboni per construir i gestionar 350 pisos a Barcelona, que són els mateixos promotors amb els que l'alcalde va de la maneta per intentar carregar-se el 30%. Per tant, ni nosaltres ni les veïnes de Barcelona que volen més habitatge cooperatiu per tota la ciutat avalarem les polítiques que de facto ho estan impedint. Gràcies.

La regidora Martín, de moment. Nosaltres votarem en contra, com ja vam fer a la comissió, perquè fins ara els sols d'equipament s'havien destinat a organismes públics que han de poder garantir l'interès general dels seus projectes i per primera vegada, en aquest cas, parlem d'un privat. És cert que és una fundació sense ànim de lucre, l'ITEC, tots coneixem la seva bona feina, però no veiem clar com es garantirà que els projectes i les empreses que es desenvolupin en aquest sol al llarg del temps respondran a l'interès general. Per això, i també perquè trobem desproporcionat l'augment d'edificabilitat que passa a ser el doble amb aquest pla espacial, votarem en contra. Gràcies.

Sí, gràcies. Avui el PSC ens porta una proposta que diu que l'emergència habitacional i el dret a l'habitatge és el principal repte intern d'arreu d'Europa i fan una petició amb la qual estem d'acord i votarem a favor. però que em sembla que no quadra de cap manera amb el que està fent el senyor Collboni a Barcelona. La pregunta és per què Collboni demana a Europa que la inversió pública en habitatge social no computi per l'aplicació de les regles fiscals europees si el que està fent a Barcelona el senyor Collboni és precisament retallar la inversió municipal en habitatge. a la ciutat. I els poso dos exemples molt clars. El primer, durant els vuit anys d'Alcaldia dels Comuns ens vam gastar 100 milions d'euros per mandat en compres per tanteig i retracte. Això eren uns 200 habitatges per any. El PSC del senyor Collboini ha previst gastar 24 milions aquest mandat i han comprat 62 habitatges en gairebé dos anys. Estem parlant d'una retallada del 76% en pressupost per compres i del 83%, perdó, 85% en pisos comprats. I el segon exemple, Sobre pressupost invertit per l'Ajuntament per fer nous habitatges públics. Als comuns arribem al màxim històric d'inversió el 2023 amb 101 milions d'euros gastats. Què fa Collboni? Doncs el 24 baixa a 83 milions i pel 25, ojo, proposa retallar el pressupost fins a 48 milions d'euros. el que suposa una reducció de més del 50% del pressupost municipal per fer pisos públics en els dos primers anys de mandat del senyor Collboni. Llavors, clar, com va això? Amb una mà retallo el pressupost municipal per comprar i fer habitatges públics i amb l'altra m'ajusto el nus de la corbata perquè he de dir les fotos de la Comissió Europea? Com va això? En resum, amb poques excepcions, el que està fent aquest govern en habitatge és fent-nos moltes fotos dient que ens preocupa l'habitatge i així tapem que retallem els pressupostos públics i que qui volem que s'encarregui de fer pisos són bàsicament els promotors privats. Els mateixos promotors privats que amagats darrere la senyora Carme Trilla volen carregar-se el norme del 30% per poder seguir forrant-se i fer el negoci de les seves vides amb les grans rehabilitacions del centre de la ciutat. La senyora Trilla aquí, per cert, ha estat citada elogiosament dues vegades pel Partit Popular aquesta setmana. Sembla que ja definitivament s'ha convertit també en una referent pels partits més conservadors del consistori. Sigui com sigui, al senyor Collboni, si li preocupa realment l'habitatge, li dono una, una única idea senzilla. Deixi de fer-se tantes fotos i faci, per exemple, el que fa el Partit Socialista de París, que en lloc de carregar-se la mesura del 30%, la puja fins al 50%. Gràcies.

Sí, senyora Onet, és patètic escoltar les seves mentires. La compareixença la vam demanar perquè sabíem perfectament que existien aquells xolars i estaven compromesos amb les cooperatives d'habitatge. Compromís els que vostè van faltar. I en segon lloc, no només li he parlat de compres, li he parlat d'inversió per fer pisos nous i estan retallant el pressupost. Menys fotos i més polítiques valentes que estan tot el dia de passeig i amb copes de cava i el que fan és retallar el pressupost per habitatge. Vergonya.

Gràcies. En primer lloc, saludar a les persones llogateres afectades pel que els està fent la Caixa IMO Criteria, també al Sindicat de Llogateres, I sobretot agrair-vos la proposició que ens porten avui a aquest plenari i de la que des de Barcelona en comú ens sentim humilment coproposants junt amb el grup d'Esquerra Republicana. És una proposició que posa en evidència un dels fracassos més absoluts de les polítiques d'habitatge dels últims 50 anys i per cert també un dels fracassos més singulars que fan que l'actual crisi d'habitatge que és global sigui avui molt més cruenta aquí que per exemple altres països europeus com Holanda, Alemanya... o França i és que va ser només l'estat espanyol on des de totes les administracions es va apostar d'una banda per impulsar l'accés a l'habitatge de protecció oficial a través de la compra una absoluta barbaritat que ha suposat educar milions d'euros públics en pisos que als pocs anys passaven al mercat lliure multiplicant el seu preu i també d'altra banda es va extendre la política de venda o cessió de sol públic a privats que tenien com a finalitat principal obtenir el màxim benefici amb la gestió d'aquests habitatges protegits ja fossin de compra o de lloguer. Aquestes nefastes polítiques d'habitatge que només s'expliquen per l'increïble poder que ha tingut i que encara té el sector immobiliari financer a tot l'Estat han provocat que actualment tinguem un parc d'habitatges públics que no arriba al 2% i que està molt lluny de la mitjana europea. I ha comportat que només a Catalunya, per exemple, hagi passat al mercat lliure entre 2013 i 2023 uns 61.000 habitatges protegits. Per tant, el cas que avui ens ocupa és senzillament un reflex d'aquestes males polítiques que fan que avui la Caixa, immocritèria, pretengui continuar especulant amb aquests habitatges i intenti fer fora de casa seva les famílies que ho volen impedir. Perquè bàsicament parlem d'això, parlem de la Fundació Obre Social de la Caixa que va rebre entre el 2002 i el 2012 gairebé 30 milions d'euros públics per construir i gestionar diverses promocions d'habitatges protegits, que estaven construïts la majoria en sol públic, que després de llogar-se durant uns anys i en mans d'immocriteria estan patint un procés de privatització que la Caixa espera acabar amb la desqualificació total dels habitatges, és a dir, fent-los passar al mercat lliure. I a aquest despropòsit li hem de sumar les clàusules abusives sistèmiques que durant anys la Caixa ha aplicat a aquestes llogateres. Per això volem aprofitar també per donar tot el suport a la demanda col·lectiva que aquestes veïnes han presentat contra la Caixa per reclamar-li més de 230.000 euros cobrats de forma abusiva. I és que aquestes veïnes no estan soles. És cert que estan repartides en blocs arreu del territori, també a la nostra ciutat, on hi ha sis d'aquests blocs afectats, però han aconseguit autoorganitzar-se. I des del 2022 estan lluitant col·lectivament de la mà del sindicat de llogateres amb una vaga de llumers a Banyola, Setmanat i Sitges. I amb una lluita que ja ha aconseguit que l'Incasol compri més de 500 habitatges que ja són part del parc públic que mai es desqualificarà. Per tot plegat, exigim a la Caixa IMO Criteria que no desnoni cap família més, que prorrogui els contractes de lloguer i que els habitatges passin en tots els casos a mans d'administracions públiques perquè siguin efectivament públics i protegits per sempre.

Sí, gràcies. El novembre del 24 es va aprovar una proposició de Barcelona en Comú que demanava augmentar el pressupost per comprar finques per tanteig i retracte, que el govern presentés informes semestrals sobre aquest tema i també demanàvem que s'actués en nou edificis en concret per exercir el tanteig en quatre edificis del barri de Gràcia quan sorgís l'oportunitat, la compra directa de quatre edificis més també al barri de Gràcia que l'Ajuntament va descartar a comprar per tanteig el juliol del 24 i que s'exercís el retracte a l'edifici del carrer Mallorca 243. Així que sis mesos després volem que el govern ens expliqui què ha complert de tot això.

Sí, ho deiem fa sis mesos i no hem deixat de repetir-ho. La compra d'edificis és una eina clau que té l'Ajuntament per ampliar el parc de lloguer i més que mai per protegir les veïnes dels processos d'expulsió i especulació salvatge que estan executant una multitud d'inversors a Barcelona. I què està fent el govern del PSC davant d'un sector immobiliari depredador que arrasa els barris de la nostra ciutat? Doncs pràcticament ha abandonat la política de compres de finca sencera. I diuen les dades, en dos anys del govern Collboni s'han comprat 57 habitatges. Això suposa una reducció del 85% respecte als 200 habitatges anuals que compràvem amb totes les fórmules possibles. No ens fem trampes, eh, senyor Valls, quan governava Barcelona en comú. I s'ha retallat de 100 milions d'euros al mandat a 24 milions d'euros per comprar habitatges. I això vol dir una reducció del 75% del pressupost. I no només abandonen les veïnes a la seva sort, sinó que a sobre els donen explicacions falses. Els diuen que no han comprat més edificis perquè no hi havia pressupost però quan el senyor Collboni li regala dos milions i mig d'euros al circuit de Catalunya llavors sí que trobem els diners. O els diuen que no compren alguns blocs perquè no hi ha prou pisos buits però com és possible aquest argument servia potser fa una dècada però no ara quan precisament si l'Ajuntament compra edificis amb veïnes a dins és una manera d'evitar que siguin expulsades. Nosaltres ho vam fer amb la mateixa eina que ara mateix té l'Ajuntament. Per què no ho està fent el PSC? Doncs perquè no li dona la gana. I sabem que no es pot comprar tot, però és que no només és la deixades en la política de compres. Tenim 20 colibings repartits per la ciutat i a l'Ajuntament l'han hagut de perseguir durant mig any les veïnes i el síndic perquè n'inspeccionin un. I a sobre, com que no volen sancionar qui s'assalta el 30%, han decidit que o no inspeccionen o posen multes ridícules de 500 euros. El resultat de tot plegat és que han enviat un missatge d'impunitat absolut al sector immobiliari que ara ens està retornant com un boomerang en forma d'obres il·legals co-living i tots els abusos immobiliaris possibles. Per això les veïnes de Gràcia, de Vallcarca, del Besòs, de Trinitat Vella i cada vegada més barris estan fartes d'un govern municipal servint els interessos immobiliaris. I a nosaltres aquestes veïnes sempre ens tindran al seu costat.

El regidor Martín. Gràcies, president. Bé, jo voldria començar preguntant-nos si som conscients de quina és la capacitat, i ho deia, ho apuntava una mica ara el regidor Calvet, la capacitat de promoció, i ja no dic de gestió, d'habitatges de l'Incasol actualment. No sé si algú ho ha mirat, però en tot cas són dades públiques. L'Incasol, que és l'operador de la Generalitat que ha de fer habitatge públic a tota Catalunya, ha acabat 606 habitatges en els últims 10 anys. Això, tot i que ja sabem que fer una mitjana anual no és gaire curada, perquè un any fas més pisos i l'altre menys, vindrien a ser de l'ordre de 60 habitatges acabats cada any. Tenint en compte que han passat ja gairebé dos anys des de la foto de l'alcalde cedint 11 solars municipals de l'Incasol per fer-hi 600 habitatges i escaig, això vol dir que si segueix al seu ritme l'Incasol que ara de cop no pot incrementar el seu ritme, perquè no hi ha hagut una gran ampliació de personal, i en tot cas, si hi hagués aquesta ampliació, doncs aquests canvis triguen anys a notar-se quan parlem de polítiques d'habitatge, doncs si l'Incasol continués el seu ritme, trigaria 10 anys a acabar els 637 habitatges dels 11 solars que serà l'Ajuntament. I serien deu anys si l'Incasol només construís a Barcelona, que entenc que totes volem que això no sigui així, perquè l'Incasol ha de fer habitatge públic a tot el territori. Per tant, aquests pisos trigaran més de deu anys a acabar-se en aquests solars. I ja han passat, com dic, gairebé dos anys des que es va fer el gran anunci. I encara un parell de dades més recents que també crec que són rellevants. L'any 24 l'Incasol va acabar 97 habitatges a tota Catalunya mentre que les cooperatives en sessió d'ús en van acabar 754. Ja em diran si la sessió d'aquests solars de l'Incasol no és un bon nyap que bàsicament el senyor Colboní ha utilitzat per fer-se una foto que ja sabem que és el que més li agrada. Saben què acabarà passant amb aquests solars? Doncs mirin, si algú hi posa una mica de seny, la gran majoria retornaran a l'IMAP o a les entitats del conveni a salt. Però si algú aposta per les velles polítiques de col·laboració pública o privada, que són la marca de tota la vida del PSC, n'acabaran cedint una bona part als promotors privats. I si no, el temps. Per tot això, ens abstindrem.

Sí, vam ser Barcelona en Comú qui vam impulsar aquest conveni amb cooperatives i fundacions sense ànim de lucre per fer habitatge assequible i, per tant, votarem a favor. Ara, el problema és que el govern Collboni ha retallat en dos anys un 90% els solars destinats al conveni sal. I algú es preguntarà, potser no hi ha centenars de veïnes organitzades en cooperatives esperant solars municipals per tota la ciutat per dir endavant projectes que fan xarxa a moltíssims barris, com ja estan fent la Borda, la Balma, la Morada, Cirares o la Xarxaire. o potser és que l'Ajuntament no té més solars a banda dels que s'ha dit l'Incasol, doncs sí que té més solars. El que passa és que el govern Collboni ha decidit donar l'esquena al conveni i tornar al passat per donar solars, en concret n'ha donat per fer 350 pisos a promotors privats amb ànim de lucre, que gestionaran habitatge protegit com hem vist que l'han gestionat tota la vida, és a dir, amb un model de negoci que prioritza el benefici per sobre del dret a l'habitatge. I, entrestant, les cooperatives del conveni a sala estan abocades als jocs de la fam per repartir-se les molles que l'Ajuntament els dona. Tot plegat, una malíssima decisió d'un alcalde que cada dia s'assembla més a Joan Clós, un exalcalde socialista que és molt conegut per ser el gran novista del PSC dels fons voltors.

Sí, nosaltres, gràcies, presidenta. Nosaltres votarem a favor perquè aquesta MPGM neix al nostre mandat, fruit de l'esforç titànic per incrementar el parc públic municipal i fer-ho, sobretot, innovant en la il·luminació i ventilació natural dels seus habitatges. Segurament l'exemple que totes i tots tenim al cap ara mateix es lleia glòries, però ja els asseguro que no és l'únic edifici d'aquest estil del nou part públic ni molt menys i en tot cas aquestes innovacions han servit de guia per fer aquesta MPGM que el seu torn permetrà que aquestes millores es puguin aplicar amb més facilitat a tots els edificis de la ciutat.

Molt bé. Senyora Bonet, quants dels cinc sancionadors que vam incoar des de Barcelona en Comú per l'incumpliment del 30% s'han reobert per poder imposar les sancions corresponents que sumaven aproximadament 3 milions d'euros? I sabria dir-nos també si el seu govern ha iniciat algun nou expedient sancionador a banda dels dissets que nosaltres vam deixar iniciats en diverses fases?

Senyora Boneta, a mi em sap molt de greu veure-la fent aquest paper, però sap què passa? Quan ja s'han fet no sé quantes versions sobre el mateix fet, al final algú s'acaba ficant en un carrer sense sortida, que és on està vostè ara. Aquí tinc l'informe de serveis jurídics, que diria que vostè no l'ha llegit, perquè bàsicament el que diu és que amb les sancions del 30% s'havia de fer tot el contrari del que tant vostè a TV3 com el senyor Collboni al plenari del mes passat han dit que han fet. I senyor Collboni, senyora Bonet, el llap el fan vostès per poder salvar-li la cara, o millor dit, la cartera, els que han incomplert el 30%. I no ho dic jo, repeteixo, queda clar llegint l'informe dels serveis jurídics municipals que espero que no posin en dubte. I lamento dir-ho perquè voldria que no fos així, però el cert és que vostès han fet tot el possible per no posar les sancions per incomplir el 30% que podien arribar fins a 3 milions. I ens han volgut enredar defensant en contra del que diu l'informe dels serveis jurídics que primer s'havia de fer un sancionador urbanístic que implicava una multa de només 300 euros. I com que la seva prioritat era no posar multes importants mentre guanyàvem temps per carregar-se el 30%, el govern del PSC s'ha ficat en un bon fangar perquè la sentència de la que la senyora Bonet ha presumit tant estableix que la propietat ha d'enderrocar les obres. I això què vol dir? Que com que no hi ha edifici, no hi pot haver multa de mig milió d'euros per certar-se la norma. I aquí tinc la sentència que ho afirma per si algú té interès a llegir-la. Vostè, senyora Bonet, ha faltat a la veritat afirmant que la sentència deia que el promotor havia de demanar el permís corresponent i que després hauria de restituir els pisos que corresponien al 30%. I li demano, si us plau, que deixi de mentir i de dir coses que no són certes perquè està enganyant a tota la ciutadania i també està fent quedar pels terres la feina rigorosa de moltes treballadores i treballadors d'aquest Ajuntament que no es mereixen aquest paper. El 30% és una norma vigent i la seva obligació com a responsable política és fer-la complir. I si no en sap o no vol fer-ho, si us plau, li demano, si us plau, li faig aquest prec, posi en algú que sí que ho faci.

Sí, gràcies. Fem seguiment d'una proposició que vam presentar el desembre passat i que en el seu primer punt feia referència a una qüestió que ens preocupa moltíssim, com és la desqualificació prevista per milers d'habitatges protegits a Catalunya en aquests anys i en els propers. En concret, parlem de 36.000 habitatges que perdrien la seva qualificació en els propers 5 anys a Catalunya i d'aquests serien 3.400 a Barcelona, però si mirem d'aquí al 2050, a Barcelona en perdríem... prop de 8.500, que és una xifra més elevada dels pisos del parc públic municipal que ens vam trobar el 2015 quan vam arribar. Per tant, tot això significa un desastre en termes de política d'habitatge i de fet és una de les principals causes desastrosa de situació que tenim a l'Estat si parlem de política d'habitatge en general respecte a altres països europeus. Per això vam demanar que l'Ajuntament i la Generalitat fessin un estudi jurídic i urbanístic precisament per evitar que en el cas de zones tensionades, aquests milers d'habitatges construïts amb subvencions públiques milionàries tornin al mercat privat i passin a ser una altra vegada un producte per especular. Creiem que ha passat suficient temps i és hora que l'Ajuntament disposi d'aquest informe i ens el pugui facilitar.

No he entès gaire la seva resposta. Jo crec que l'informe jurídic i urbanístic que estem esperant, no sé si el tenen, no el tenen, ens el faran arribar, no ens el faran arribar, no li preocupa la desqualificació de milers d'habitatges desprotegits, no sé, aclareixi'ns això, perquè és que a banda d'aquest greu problema, tenint en compte que Estem veient coses molt preocupants que està fent el seu govern. No només hi ha la desqualificació d'aquests habitatges i l'informe jurídic que sembla que no han fet, sinó que en dos anys han retallat a la meitat el pressupost de l'IMAP, han retallat un 86% els edificis comprat per tanteig i retracte, han retallat un 90% les aportacions de sols al conveni a salt, es vol encarregar el 30%. A part de fer-se fotos i escenificar, les polítiques d'habitatges els importen per alguna cosa més que per donar-li sols als promotors privats, que és el que saben fer i han fet tota la vida el seu partit.

Sí, l'any 2022 el govern de Barcelona en Comú vam impulsar una MPGM per dotar al barri de Gràcia de més serveis i equipaments públics donada a la seva alta densitat de població i l'elevat percentatge de sol que està en mans privades, i és d'aquesta feina que prové el pla espacial que provem avui, i que permetrà ampliar, com s'ha dit ja, el centre esportiu municipal del carrer Perill. De fet, va ser el regidor Eloi Badia, qui el febrer del 23 ja va anunciar aquesta mateixa ampliació. Per tant, contentes d'haver obert el camí, que avui es va concretant per guanyar patrimoni públic per a l'esport i per a les veïnes i els veïns de Gràcia.

Sí, aquesta ordenança desenvolupa, com s'ha dit, la MPGM, que l'any 22, des de la tinença d'urbanisme de Barcelona en Comú, vam impulsar per facilitar que els sols d'equipament de la ciutat puguin destinar-se a allotjaments dotacionals i també per imposar una regulació més estricta del negoci de les residències d'estudiants, establint qui podran ser els adjudicataris i acotant preus màxims i superfícies mínimes dels allotjaments. Hem intentat esmanar un punt que ens preocupa però el govern s'hi ha negat i és per això que en volem deixar constància i és que no em sembla bé que l'establiment d'excepcions poc concretes per tal que els promotors privats puguin sobrepassar els preus màxims marcats pels allotjaments. Dit això votarem a favor però com dic creiem que hem d'advertir que em sembla que el PSC està deixant escletxes que el sector immobiliari pot intentar aprofitar per incrementar els seus beneficis i nosaltres estarem vigilants perquè això no pugui passar. Gràcies.

Sí, gràcies. A nosaltres ens costa molt d'entendre que avui el PSC ens porti una proposició que ja fa nou mesos que la va anunciar Pedro Sánchez i que des de llavors ha quedat en una proposició de llei enterrada en els interminables tràmits del Congrés. I ens costa d'entendre, senyor Valls, perquè el seu partit governa Barcelona, la Generalitat i l'Estat. Llavors ens preguntem què fan portant-nos simples declaracions quan podrien estar aprovant desenes de mesures efectives contra l'especulació via MPGM, d'aquests de lleis o altres mesures. De fet, jo m'atreveixo a dir que l'únic que busquen amb aquesta proposició, que per cert s'oblida que l'especulació la duen a terme també i en xifres més significatives estrangers, no residents comunitaris i no només extracomunitaris, el que sembla que intenten és aconseguir que algun mitjà en faci algun titular que tapi les vergonyes de tot allò que no estan fent en polítiques d'habitatge, malgrat el Partit Socialista governa, com dic, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat. I què és el que volen tapar amb aquesta declaració? Doncs miri, senyor Valls, el que podríem fer és començar a reconèixer l'error que van cometre quan l'any 2023 el Partit Socialista va decidir deixar fora del topall de preus de la llei de vivienda estatal els lloguers de temporada. Fora bo que es disculpessin amb els milers de veïnes de la ciutat que quan avui intenten llogar un pis es troben en contractes d'11 mesos que incompleixen el topall de preus. S'han de disculpar amb totes elles perquè va ser el seu partit el que va permetre que prop del 90% de l'oferta de lloguer online de la ciutat avui siguin lloguers de temporada. I de pas també els podem demanar perdó pels gairebé dos anys que fa que el Ministeri de Vivienda, capitanitzat pel PSOE, està bloquejant la tramitació d'una nova proposició de llei al Congresso, impulsada pel sindicat de llogateres, que per fi obligui a complir el topall de preus també els lloguers de temporada i el lloguer d'habitacions. També podríem explicar què han fet a Catalunya en relació als lloguers de temporada, perquè també va ser el seu partit, el PSC, qui amb els seus vots sumats als de Junts per Catalunya, PP i Ciutadans, va fer caure la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions al Parlament quan es van abstenir en la convalidació del decret que els regulava el maig de l'any passat. Així que, sisplau, senyor Valls, deixin de portar-nos brindis al sol en forma de declaracions institucionals i governin, governin, que amb els dos milions i mig d'euros que avui li regalen el circuit de Catalunya hauríem pogut comprar el bloc Concòrdia per evitar que cap de les seves 13 famílies avui hagi d'estar patint per si seran o no expulsades de casa seva.

Sí, senyor Valls, si de veritat tenen intenció de lluitar contra aquells que compren edificis a la ciutat per especular, el que han de fer, ja els ho hem dit nosaltres avui amb la nostra proposició, prohibeixin les compres especulatives a la ciutat. Els hem donat l'estudi que justifica la mesura, hem presentat la proposició de llei al Parlament per garantir la robustesa jurídica necessària i ara només fa falta un govern municipal que deixi de vendre fum i apliqui alguna política d'habitatge valenta. Senyor Valls, si és que fins i tot tenen un meme per quan li venen la moto a la gent amb grans anuncis sobre polítiques d'habitatge que al final queden en res, saben quin és o no aquest meme? És el You Have Been Pessoet. Doncs això, estem molt fartes de les seves preses de pèl en temes d'habitatge. Prou declaracions i més atrevir-se contra els especuladors, que de moment estan tranquil·líssims amb vostès en aquest govern.

Sí, vam dir en comissió que creiem que aquesta era una modificació necessària i important per millorar el funcionament de l'IMAP i en concret pel que fa a la seva capacitat de finançament per poder construir habitatge municipal a la ciutat. Però tot i així avui en aquest ple nosaltres no votarem a favor sinó que ens abstindrem i ho farem per un motiu molt clar. i és que volem mostrar el nostre absolut desacord amb unes polítiques d'habitatge i urbanístiques que són hereves de les pitjors pràctiques de fa 30-40 anys i que sembla que són les que continuen inspirant aquest govern al barri de Vallcarca, perquè és a Vallcarca on el govern del senyor Collboni està disposat a besonar veïnes que estan vivint en habitatges municipals, algunes d'elles menors en situació d'extrema vulnerabilitat, per després enderrogar aquests pisos públics com si ens obressin habitatges públics a la ciutat. Tot plegat és un despropòsit que fa 30 anys potser col·lava, però que avui la majoria del veïnat i de tota la ciutat té clar que no té cap sentit. El que volen les veïnes és garantir el dret a l'habitatge i a la vegada també guanyar bé, evidentment, però no a costa de tirar a terra a habitatges públics, sinó a costa de guanyar espai al vehicle privat i a la vegada rehabilitar els habitatges públics que ja existeixen. Per tant, ens abstenim i tal com diuen les veïnes del barri, Vallcarca per viure i no per especular.

Sí, nosaltres valorem positivament aquest pla especial perquè tot el que ajudi a desenvolupar habitatge assequible en un futur a la ciutat és necessari, més encara quan el que estava previst fer inicialment en aquest solar era un edifici administratiu. El que no s'ha dit és que durant tot el mandat passat el PSC insistia en que aquest equipament havia de ser administratiu i no pas d'habitatge públic. Per tant, ens alegrem que hagin canviat de posició. Però dit això, insisteixo que nosaltres no votarem a favor i ens abstindrem perquè com ja hem dit abans no avalarem la hipocresia d'aquest govern en polítiques d'habitatge quan amb una mà impulsa fer més habitatge dotacional mentre amb l'altra amenacen desonar desenes de famílies que viuen en habitatges municipals al barri de Vallcarca per després enderrocar-los quan el que caldria seria rehabilitar-los. Oi que estan tot el dia omplint-se la boca de les polítiques de rehabilitació i de lo important que són avui? Doncs ja saben, habitatge. a Bellcarca prediquin amb l'exemple i que l'Ajuntament rehabiliti els habitatges públics en lloc d'enderrocar-los un cop hagin desonat les famílies vulnerables, que és una vergonya.

Sí, ens encitarem pel mateix puntiu del punt anterior.

Jo lamento les paraules de la senyora Bonet i sobretot lamento la seva hipocresia, perquè s'omple la boca del dret a l'habitatge i no només està fent tot el possible perquè la normativa del 30% no s'apliqui a la ciutat, sinó que el car que està disposat a es donar desenes i desenes de persones i criatures en situació de vulnerabilitat per enderrocar uns habitatges públics que podrien i que haurien de ser rehabilitats. Li hauria de caure la cara de vergonya i segurament és per això que li han tret de sobre les responsabilitats en polítiques d'habitatge, perquè pitjor no es podia fer.

Sí, nosaltres també vam haver de respondre aquesta mateixa proposició a la Comissió de Fermanisme que em sembla que fa ja un parell de mesos quan Vox demanava derogar el 30% mentre paradoxalment eren Junts i PSC els que estaven negociant si efectivament arribaven a un acord per derogar de facto el 30% perquè la proposició de Vox que el PSC evidentment en el seu dia a la Comissió va votar en contra i que avui farà el mateix segurament argumentant que ells mai han volgut derogar el 30% i no fer-lo funcionar bé, doncs aquesta proposició de Vox com deia en aquell moment i ara també, només va servir per blanquejar el que el PSC pretenia aconseguir pactant la reforma del 30% en Junts, que pretenia bàsicament carregar-se l'obligació del 30% en el cas de grans rehabilitacions de finques verticals. És a dir, carregar-se l'obligació del 30% en les operacions immobiliàries que es donen en els barris més cèntrics de la ciutat, on el lobby immobiliari no vol fer ni un sol pis protegit, sinó que el que vol és comprar finques senceres, expulsar-ne les llogateres i després, amb el temps, fer pisos de luxe, co-livings, llogues turístiques encoberts o el que sigui que dona molt, molt, molt més benefici que fer un HPO. Per tant, insisteixo, no ens equivoquem. Aquesta proposta de Vox que sona tan extrema i tan radical i que avui segur que el PSC i Junts ja ho ha fet tornarà a votar en contra, s'assembla molt més a la reforma que ha intentat tirar endavant el PSC de la mà de Junts, la patronal immobiliària i la senyora Carme Trilla, que no pas la norma del 30% que està vigent i que només falta que el govern del PSC comenci a aplicar-la d'una vegada. I és que després de dos anys de govern, el govern del senyor Collboni no ha posat cap nova sanció per l'inculiment del 30%. És una casualitat, això? És una casualitat? Jo diria que no.

Sí, insisteixo en el que he dit abans. El que està proposant Vox en aquesta proposta, efectes pràctics, hauria donat un resultat molt similar a la proposta que han intentat acordar Junts i PSC durant dos anys. Per sort, la pressió ciutadana i de les entitats impulsores de la norma del 30% ho han evitat fins ara. Nosaltres continuarem al seu costat exigint que el govern del PSC... vetlli per garantir el compliment d'una norma que està vigent a la ciutat i que fins ara estan intentant ignorar. I pel que fa a Vox, cap sorpresa, no esperem res diferent. De fet, segons la informació pública facilitada pel seu propi partit, el candidat a l'alcaldia de Barcelona de Vox té 5 pisos amb propietat a la ciutat. I com a bona caparada d'habitatges, doncs senzillament ve aquí a defensar els interessos del seu sector, que és el rendisme i el lobby mobiliària. I per tant, a la gent de Barcelona en Comú, els rendistes i els especuladors sempre ens hi trobaran en contra. Gràcies.

Sí, el passat mes de maig vam fer una proposició que el govern va acceptar sobre les obres il·legals que s'havien fet a l'edifici del carrer Sant Agustí 14 per convertir els habitatges en colibings i triplicar o quadruplicar el preu de cada pis després de fer fora les veïnes. El PREC demanà tancar immediatament els colibings del bloc Sant Agustí que tenen ordre municipal d'aturar l'activitat fer complir si s'acreditaven les inspeccions a mesura del 30% per la gran rehabilitació que s'havia fet a l'edifici, inspeccionar els altres 10 edificis que té la mateixa empresa, New Amsterdam Developers a la ciutat i altres empreses com el Fons, Bandor, per evitar que aquesta nova fórmula d'especulació en un habitatge s'estengués per tota la ciutat, i finalment que l'Ajuntament inicies un procés de mediació per aturar els processos de desnonament i facilitar la renovació dels contractes de lloguer de les veïnes que encara viuen a l'edifici. Han passat dos mesos des del PREC i els dos colibings sobre els que recau l'ordre municipal d'aturar l'activitat segueixen funcionant a ple rendiment. Això vol dir que l'empresa continua embutxacant-se 3.000 euros al mes per cada colibing que tenen en marxa. Per això volem que ens expliquin en detall què hem fet durant aquests mesos respecte als quatre punts que hem esmentat. Gràcies.

Gràcies per la resposta. A nosaltres el que ens consta és, d'una banda, que s'han posat multes per un preu inferior al que guanya l'empresa cada mes per cada colibin que té. Ens consta també que s'ha inspeccionat un nou habitatge, el principal Sabona, en el que s'ha confirmat que després d'un any i mig que les veïnes els tessin la veu i alertessin el districte s'han fet les mateixes obres sense llicència que la resta de pisos. Crec que això... que reflexa que l'Ajuntament va tard i malament, però és que finalment no m'ha dit res del 30%. No m'ha dit res del 30%. Insisteixo, ha passat un any i mig des que les veïnes van alertar d'aquestes obres il·legals i encara avui l'Ajuntament, malgrat ha inspeccionat la finca diverses vegades, no s'ha pronunciat sobre si hi ha o no hi ha un incompliment de la norma del 30%, que encara que al senyor Collboni no li agradi, és una norma vigent a la ciutat. Com és possible que això estigui passant? Doncs ja li dic jo per què està passant, perquè aquest govern està sent coherent en relació amb el meixatge d'impunitat que el senyor Collboni va enviar al sector immobiliari des del minut zero garantint-los tranquil·litat i poques molèsties per part del govern municipal mentre ells es continuen forrant a costa d'ha fer fora les veïnes dels barris més cèntrics de la ciutat. Des de Barcelona en Comú contenim el costat de les veïnes per defensar-les de l'especulació i denunciar la poca protecció que els ofereix el govern del PSC, ja sigui a Gràcia, a Vallcarca, al Besòs Maresma, a Trinitat Vella, on faci falta. Nosaltres sempre al costat de les veïnes que lluiten pel dret a l'habitatge davant d'un govern del PSC que ni les escolta i que no està disposat a protegir-les de manera inequívoca i contundent contra l'especulació, més enllà de fotos i titulars que no són només que fum.

Sí, gràcies. Jo a la senyora Bonet li voldria preguntar si sap quants pisos ha acabat l'Incasola a tota Catalunya els últims 10 anys. Suposo que sí, perquè li vaig dir al plenari del mes passat, però voldria recordar que l'Incasola ha acabat 606 habitatges en els últims 10 anys a tota Catalunya. Però no anem tan enrere i veurem què ha passat, per exemple, els últims 5 anys. El 2024, 97 pisos acabats. El 2023, 40 pisos acabats. El 2022, cap pis acabat. El 2021, cap pis acabat. I el 2020, cap pis acabat. El govern Collboni ha cedit sols a l'Incasol, en una primera fase vol dir que encara n'hi haurà més, per fer-hi 637 habitatges a Barcelona. El personal de l'Incasol, diria jo que no s'ha doblat, llavors, senyora Moneta, ens pot explicar com ho farà l'Incasol per continuar fent habitatges a tota Catalunya i a la vegada acabar 600 habitatges a Barcelona d'aquí a quatre anys? La resposta és que és impossible. Per què en lloc de 600 pisos no em van donar per fer 30? Què passa? Que la xifra no hauria servit per fer grans titulars. La foto no hauria quedat tan bé, no? Porten dos anys de govern i I vostès encara no han entès que el que s'ha de fer en un ajuntament és posar al costat de les veïnes i treballar i no estar tot el dia pendent de la foto i el titular del dia següent.

Gràcies a les nostres conselleres de l'Eixample. Sabem que el promotor d'aquestes oficines en realitat es dedica a lloguer d'habitatges i la gerent del districte ens ha confirmat que fer oficines aquí no té sentit perquè hi ha massa oferta. L'expedient també ens diu que el 2004 la propietat va expulsar totes les llogateres i ha deixat els pisos 8 durant 15 anys. I a banda, la mesura del 30% va reduir el valor del bloc de 15 a 11 milions d'euros. Però ara, com que l'alcalde de Colloni va dient que vol desmontar el 30%, la propietat ha vist que el bloc es podria revaloritzar fins als 17,5 milions si construeixen un nou habitatge alterrat. Per tant, nosaltres farem abstenció a la suspensió d'aquest PMU que està demanant la propietat perquè creiem que els motius estan relacionats amb la possibilitat de treure rèdit de la liquidació de la norma del 30% que està perseguint el govern Colloni.

Si l'any 2015 un permís d'obres fraudulent va comportar la destrucció de patrimoni de la Maria del Barça, en concret parlem del celler, els murs del soterrani, les escales barroques, és gràcies a la denúncia d'associacions de les Corts i de la FAP que el 2016 s'ordenen la restitució física, però el titular va reincidir en obres il·legals i va presentar una... restitució incomplerta afirmant que el que no havia reconstruït no tenia valor històric. En resposta, la FAP va demanar la supervisió d'experts en patrimoni arquitectònic i l'informe pericial del 2017 afirmava que la multitud d'obres il·legals que s'havien fet generaven una confusió sobre el valor patrimonial i a banda també sabem que fa pocs dies la Fiscalia ha obert una investigació. I és per tot plegat que creiem que seria arriscat i poc prudent aprovar correcuita aquest pla especial. I per tant, per prudència i per responsabilitat legal farem una abstenció.

Gràcies. Nosaltres votarem a favor perquè la Casa Hortado, un edifici modernista que va passar a mans públiques per expropiació, portava abandonat 20 anys. És des del Govern de Barcelona en Comú i en resposta a les demandes veïnals que l'any 2020 vam convocar un concurs d'arquitectura i aquest pla urbanístic serà el que donarà via al llibre per tramitar la llicència d'obres. Malgrat això, també volem dir que ens consta que una cosa que comença a ser enorme és que el PSC no ha parlat amb el veïnat per explicar el projecte previst i volem advertir que això podria comportar possibles conflictes i per tant demanar que es corregeixi i que es paguin les veïnes.

Gràcies. Avui Esquerra ens porta una proposta sobre rehabilitació que curiosament no diu ni una sola paraula del fet que fa 16 dies vam haver de convocar una comissió extraordinària per reprovar la tenenta d'alcaldia Laia Bonet precisament per la seva pèssima gestió del programa de rehabilitació i regeneració urbana al barri del Besòs Maresme i a Trinitat Vella. Perquè ja no és només que s'estigui posant en risc la subvenció Next Generation, sinó que la mala gestió està greujada per l'absoluta falta de diàleg i acompanyament que l'atinent ha tingut cap a aquestes veïnes. I en aquella comissió extraordinària Esquerra ja va fer un paper que podríem dir una mica d'oposició de l'oposició i d'aliada del PSC, cosa que em sembla que ja comença a ser la norma, i això ho veiem totes. Tot plegat incomprensible quan parlem d'un govern que amb el seu principal programa de rehabilitació s'ha dedicat a amagar-se darrere dels tècnics i hi ha menys tingut veïnes que ho estan passant molt malament als barris del Besòs i Tretat Vella. Dit això, des de Barcelona en Comú, evidentment creiem que la rehabilitació és un element clau a desenvolupar i potenciar a la ciutat i de fet a tot el país i és per això que és un dels quatre pilars del Pla pel Dret de l'Habitatge Municipal actual i per això des del 2015 Barcelona en Comú vam impulsar un rellançament de les polítiques de rehabilitació incrementant un 550% el pressupost que s'hi destinava respecte dels anys anteriors. Vam engegar el Pla de Barris i gràcies al programa de finques d'alta complexitat de l'Habitatge 2017 per primera vegada s'assegurava que les ajudes de rehabilitació també tinguessin en compte la situació de vulnerabilitat social i econòmica de les possibles persones beneficiàries. Vam activar noves subvencions de fins a 20.000 euros per rehabilitar habitatges privats sedits a la Borsa Municipal, cosa que va fer. que es dupliquessin les finques acollides a aquest programa. Tot plegat va suposar una inversió de més de 200 milions d'euros en polítiques de rehabilitació durant els nostres 8 anys de govern. I per descomptat vam dissenyar i engegar el programa de regeneració urbana, el Besòs, el Maresme, la Bernada i la Pau, Campaguera, Tenitat Vella, barris amb importants nivells de precarietat i no oblidem massivament exclosos del Barcelona posat guapa. I el programa de regeneració urbana s'inicia perquè en lloc d'apostar per demolicions massives i desplaçament de veïnes, que és el que s'havia fet en governs anteriors, nosaltres vam apostar per renovar els edificis d'aquests barris populars, fent habitatges més grans i confortables perquè les veïnes no haguessin de marxar dels seus barris. Era un pla que implicava més de 6.000 habitatges i un pressupost de 700 milions d'euros. Dit això, nosaltres creiem que la proposició d'Esquerra, ja s'ha dit, és genèrica, és poc concreta, una mena de brindis al sol que... es votarà a favor però que té molts números de quedar en paper mullat perquè una proposta que no parli de pressupost ni nous mecanismes que la facin factible doncs em sembla bastant fum i poc més i per acabar sí que voldria afegir que evidentment nosaltres vam fer polítiques de rehabilitació adreçades a tota la ciutat però vam tenir molt clar que calia posar els màxims esforços als barris en la rehabilitació on la rehabilitació no és una opció sinó que és una obligació pels problemes estructurals que padeixen molts edificis construïts als 60-70 en materials de molt mala qualitat i que avui literalment s'estan caient a trossos i aquesta perspectiva que avui hi ha creient que hauria de ser la marca de qualsevol partit que es vulgui considerar progressista, també l'hem trobat a faltar a la proposició d'Esquerra Republicana.

Gràcies, president. Nosaltres ens abstindrem en aquest punt, bàsicament per tres motius. El primer, aquest acord no augmentarà el nombre d'habitatges públics i assequibles respecte als que ja estaven previstos construir a la ciutat, senzillament perquè els solars municipals que cedeixen a l'Incasol s'havien de desenvolupar per part de l'IMAP i per part de les fundacions d'habitatge social i les cooperatives d'habitatge amb qui l'any 2020 vam signar un conveni, el conveni ESAL, per dotar-los de sols municipals. En segon lloc, aquest acord no farà que la construcció dels pisos previstos vagi més ràpid. L'Incasol no anirà més ràpid que l'Inmap. Tot just està engegant una maquinària de promoció d'habitatges que porta dècades aturada i sota mínims i per tant requerirà anys per agafar velocitat. Es podrien haver aconseguit aquests dos objectius de fer més habitatge i fer-lo més ràpid? Jo crec que sí. Com? Doncs ara que l'Incasol està disposat a col·laborar, cosa que no passava quan depenia de Junts, es podrien, per exemple, haver adquirit nous solars per fer-hi més habitatge del que ja estava previst, o es podrien haver comprat... habitatges ja construïts. L'Incasol pot comprar blocs d'habitatges negociant de forma directa amb les propietats, cosa que no pot fer l'Ajuntament i això sí que hauria suposat un guany de temps. Però és que encara hi ha un tercer motiu per no votar a favor que és el com s'ha fet aquest acord. i és que respecte a diversos solars dels que s'han cedit, existia un compromís previ per incloure'ls al Conveni ESAL. El Govern estava al cas d'aquest compromís perquè jo mateixa li vaig traslladar al comissionat i, tot i així, van decidir no respectar-lo. Evidentment, és una decisió legítima, però nosaltres no podem compartir-la. I, de fet, les pròpies entitats signants del Conveni ESAL van traslladar públicament el seu malestar a la tinenta Laia Bonet i al comissionat Joan Riera per la seva falta de diàleg durant el passat Consell d'Habitatge Social del novembre. En resum, més que una bona política o una política ambiciosa d'habitatge, creiem que el que s'ha prioritzat és una foto ràpida i, per tant, nosaltres ens abstindrem.

Sí, només per dir-li a la senyora Bonet que el que és sorprenent és el seu absolut desconeixement en polítiques d'habitatge que ha demostrat en aquesta segona intervenció. Gràcies.

Sí, gràcies. Doncs el mes de setembre el plenari de l'Ajuntament va aprovar exigir al Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana l'aplicació de la regulació de lloguer de Catalunya. Han passat tres mesos d'aquella proposició, no hem sentit l'alcalde parlar-ne ni un sol cop, diria, i a Barcelona seguim sense poder topar els preus dels lloguers pel bloqueig del Ministeri del PSOE. Per això avui volíem fer una mica de memòria i repassar què ha fet el govern municipal, què ha fet l'alcalde, per protegir les més de 700.000 persones que viuen de lloguer a Barcelona. Veiem. A l'estiu el senyor Collboni va firmar un decret per declarar a Barcelona ària tensionada, que en realitat no va servir per declarar res, perquè qui tenia la competència per fer-ho era la Generalitat. Això sí, a l'alcalde li va servir per fer-se una foto, és veritat. Al setembre el PSC s'alinea amb Junts i fa la seva proposta i fa seva, perdó, la proposta dels promotors privats per modificar el 30% i comença a parlar de monetaritzar els pisos protegits, que no vol dir una altra cosa que desplaçar-los cap a les perifèries de la ciutat i garantir que els que es fan d'or venent pisos de luxe i lloguers de temporada a l'Eixample i Ciutat Vella no tinguin cap norma que els molesti. El novembre el PSC, de fet va ser la mateixa senyora Boneta en comissió, s'agafa un altre cop de la mà de Junts per obrir la porta a fer el que demana el lobby turístic, sigulars a Ciutat Vella i permetre lloguer d'habitacions turístiques a tota la ciutat. I si tot això no fos prou, doncs el govern municipal ha deixat de comprar finques senceres allà on no hi ha sol públic per construir, no s'està sancionant els grans propietaris que no fan lloguer social i han tingut la primera vegada treballadors de les oficines d'habitatge. Així que després d'aquest currículum que sembla més aviat pensat en contra del dret a l'habitatge, Sisplau, senyora Bonet, voldríem saber quines gestions han fet per desencallar l'aplicació de la regulació de lloguers a la ciutat.

Bé, no m'ha contestat gaire en quines actuacions concretes han fet per aconseguir aquesta aplicació, però en tot cas em parlava de partits progressistes. Clar, progressista no pot ser una etiqueta buida i ja està, perquè si mirem què passa amb el Partit Socialista, doncs el que veiem és que s'ha convertit en una gran cantera de lobbies al servei del poder immobiliari. Primer va ser Joan Clos, treballant a sou de la gran patronal de fons d'inversió i xocimis, per carregar-se la llei estatal d'habitatge, però és que fa quatre dies la que era número dos del Ministeri, que porta set mesos bloquejant l'aplicació de la regulació de preus, ho tenia tot lligat per entrar a substituir el propi Joan Clós. Què en pensa d'això, senyora Bonet? Això és fer polítiques progressistes? A qui més del PSC o del PSOE li voldrà agrair la feina feta a la patrimonial immobiliària d'aquí uns mesos, a qui vulgui monetèrica del 30%, potser, ja ho descobrirem.