Marc Serra Solé

Sí, jo primer de tot vull agrair i felicitar la feina de les comunitats educatives, que som qui han empès per arribar fins aquí. Aquest conveni arriba tres anys després del protocol d'intencions signat per l'anterior govern. Un govern actual que no té previst obrir cap escola, cap bressol, res d'allò que no estigués ja planificat i més o menys en marxa. només segueixen d'inèrcia i, a més a més, ho fan alentint el pas. Per tant, jo els demanaria que, felicitant-nos avui per aquest conveni, no es quedin només amb les inèrcies. Les comunitats educatives no s'ho mereixen, les famílies no s'ho mereixen i hem de deixar de ser l'anomalia d'Europa que som amb el pes que té l'escola pública a la nostra ciutat. A Europa, 7 de cada 10 alumnes van a l'escola pública i va a Barcelona Només 5. I vostès no tenen previst cap nova obertura de centre educatiu. Al contrari que les 53 centres educatius que vam obrir en dos mandats.

Sí, gràcies, alcalde. El comerç de proximitat és una peça clau de la ciutat, ho deia la regidora Ortega ara mateix, és font d'impuls econòmic, és font de cohesió social, és font de vida als barris i de cohesió comunitària i en aquest sentit, des de Barcelona en Comú, i com sovint ens passa a les comissions d'economia, compartim molt bona part del diagnòstic i també de les propostes. Creiem que, com apunta la proposició, falta aquesta estratègia clara que aglutini, que agrupi el volum de feina que es fa i que també volem reconèixer. Algunes de les propostes que es proposen són línies que hem treballat quan governàvem aquesta ciutat o que també hem recolzat aquest mandat des de l'oposició i hem intentat impulsar, tot i que, com remarcava la regidora Ortega, tot i aprovar-se en comissió, hem vist escassos fruits i treball per part del Govern, fins i tot quan s'han aprovat. Creiem que el debat sobre un pla de comerç és central i fonamental Com deia, hi ha programes, ajuts, actuacions, però creiem que està bé poder aglutinar això en una estratègia clara i fer-ho, i ho hem dit moltes vegades en comissió, aprofitant els espais que tenim d'interlocució amb el sector. Per nosaltres és fonamental que aquest pla reculli les diferents Barcelones que té Barcelona i, per tant, que sigui un pla que agrupi, que reculli tota una estratègia, però que determini i reculli les diferents zones i la diversitat de la ciutat i això és una mica el que nosaltres hem intentat defensar i poso un exemple fa pocs dies al plenari de Sant Andreu on els consellers de Barcelona en Comú van fer una proposició que partia de poder fer un diagnosi territorial, escolta activa i amb això construir respostes adaptades. i deixi'm dir que això en contraposició al model de l'alcalde Trias que va ampliar la maquinista o l'Aeron City, perquè també això és treballar pel comerç de proximitat i per sort nosaltres vam poder aturar-ho. Perquè fa els locals buits i l'associacionisme comercial, això és un element capdalt, és fonamental poder treballar això, per això nosaltres estem d'acord amb les propostes que vostès fan, nosaltres hem proposat anar més enllà i estudiar com poder frenar l'impacte dels preus del lloguer també en els locals comercials i creiem que hem de ser molt més proactius en aquest àmbit. Sobre les compensacions per obres, compartint el fons, tornar a posar sobre la taula la diferència de qui és el promotor de les obres. Una de les obres que més afectació tenen ara mateix, que parteix l'Eixample en dos, són les del carrer Urgell, que impulsa la Generalitat de Catalunya. Quin paper ha de fer en l'ajuda i la compensació d'obres l'Ajuntament. I per últim, i ens abstindrem per aquest motiu, i agrair-li la predisposició a poder transaccionar la regidora Ortega, ens abstindrem perquè creiem que cal definir millor el model de peu abans d'impulsar-lo, i aquí ens trobarem a poder fer el debat abans d'impulsar-les.

Sí, gràcies. Nosaltres, i anuncio que votarem a favor, compartim la preocupació, compartim la necessitat de l'aposta per la regulació, que és com tancava el regidor Coronas, i per això fa més d'un mes que vam, en el marc de la negociació d'ordenances fiscals, vam acordar amb el govern aquesta prohibició explícita dels supermercats 24 hores a tota la ciutat i també l'obligació de protegir el comerç de barri, frenar les franquícies, desincentivar el comerç merament pels visitants. I avui, i ho deia vostè també, senyor Coronas, en aquest propi plenari tenim una altra mostra que quan treballem plegats i des de les esquerres forcem el govern a actuar com si fossin d'esquerres, amb l'exemple de Sant Martí, avui podem veure una nova regulació que de ben segur funcionarà i de ben segur tindrà els efectes desitjats protegint el comerç i el veïnat de Sant Martí. Això és el que ha de fer l'oposició, no dedicar-se a ser més l'oposició de l'oposició o a demanar perdó al govern per fer d'oposició. Jo crec que aquí, si ens trobem, la ciutat millorarà. I aquí m'agradaria rebobinar una mica, perquè, i això en Comissió d'Economia ja ho he dit diverses vegades, la política hauríem d'intentar avançar-nos els problemes, no actuar com el capitan a posteriori. Vam tenir l'oportunitat... de treballar un pla d'usos de l'Eixample, que precisament el que feia és extendre la regulació que havíem fet a Sant Antoni, on ens vam posar d'acord i on ha funcionat. A Sant Antoni no han proliferat els supermercats perquè vam arribar abans i vam protegir el barri. I allà han obert nous comerços de proximitat, floristeries, comerços de tot tipus. En canvi, tot i fer una roda de premsa conjunts El PSC, abans d'anar a dormir aquell mateix dia de fer la roda de premsa, ja havia baixat de l'acord que havíem aconseguit. Si allà no haguéssim desregulat tot l'Eixample, avui no tindríem aquest problema. I és important fer aquesta rebobinada, és important poder fer aquesta mirada enrere perquè... quan el que plantegem és posar 20 súpers en un radi de 100 metres, el que estem fent és una barbaritat que destrossa els nostres barris. I això és el que va voler fer la tinenta Bonet en aquell moment amb el pla d'usos de l'Eixample. Jo crec que la regulació és una eina efectiva. La regulació que han fet al Raval, a Sant Antoni o als eixos verds demostra que funciona i, en canvi, a les zones on vam haver de regular trobem uns efectes no desitjats. Votarem a favor.

Sí, agafant l'exemple de Ciutat Vella, remarcar que estan volent ampliar les activitats turístiques i també les discoteques i després constatar que fa una hora que tenim dos debats urbanístics on hem intervingut deu regidors i on no ha obert la boca a la tinenta d'urbanisme que potser estaria bé que pogués centrar-se a parlar del pelotazo com el punt anterior o actualment del pla d'usos i de la regulació urbanística dels supermercats 24 hores.

Abans de llegir vull saludar l'equip de la Fundació Ferrer Guàrdia, el president Joan Francesc Pón, l'Hondria Penadero, la directora, i també la Marina Subirats. i un record per l'alcalde de l'Ella impulsor conjuntament amb ells d'aquesta declaració i demanar-los també disculpes per l'incompliment de la previsió temporal del plenari d'avui i que ha estat molt emotiu però porten una hora esperant que arribés la lectura d'aquesta declaració. En tot cas, l'Ajuntament de Barcelona manifesta el compromís amb la defensa de la memòria històrica i la justícia democràtica i reconeix Francesc Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la lluita per l'educació lliure i els drets civils. Dóna suport a la comissió creada per l'Ajuntament de Lella per a impulsar la revisió i l'anul·lació de la sentència contra Francesc Ferrer i Guàrdia i també fomentar una plataforma cívica d'adhesions. Insta al Ministeri de Justícia del Govern d'Espanya a iniciar els tràmits per revisar i anul·lar la sentència dictada contra Francesc Ferrer i Guàrdia l'any 1909 en el marc de la política de reparació de víctimes de processos judicials injustos. Sol·licita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya que doni suport institucional i jurídic a aquesta demanda. Dona suport a totes les iniciatives acadèmiques, memorialistes i institucionals que contribueixin a recuperar la veritat històrica i reparar la memòria de Francesc Ferrer i Guàrdia. Farà arribar aquesta declaració al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, específicament la Direcció General de Memòria, el Ministeri de Justícia, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, les entitats memorialistes compromeses amb la reparació històrica i, per últim, l'Ajuntament es compromet a instal·lar els elements de memòria que siguin necessaris per visibilitzar la història de l'escola moderna, així com de Francesc Ferrer i Guàrdia, sent com a mínim un faristol al carrer Bailen, aproximadament on s'ubicava l'escola moderna, i l'element que es considera oportun per explicar el seu assassinat al Castell de Montjuïc.

Sí, gràcies. Bon dia a tothom. Em feien referència als dos regidors el passat 18 de gener. Hi va haver un incident, una brutal agressió a un treballador de seguretat del metro que va acabar amb la pèrdua d'un ull. És un incident, com d'altres que han succeït, segurament que el més greu dels almenys dels darrers mesos, i posa en evidència la importància i si em permeten la fragilitat del sector de la seguretat privada, de la vigilància privada, especialment en l'àmbit del transport públic i especialment en l'àmbit del metro. És una tasca, tots ho sabem, complexa, que es fa, a més a més, en condicions moltes vegades molt difícils, en horaris de nit, que sabem que la nit és complicada. I per tot això, el primer que volíem fer com a grup municipal de Barcelona en Comú era traslladar el nostre suport als treballadors de la seguretat privada, als treballadors que dediquen la seva jornada laboral, el seu temps, a vetllar per la seguretat de tots i totes en un lloc tan important per a aquesta ciutat com és el del transport públic. Nosaltres, un cop llegida i analitzada la proposició del Partit Popular, hem de dir que compartim la majoria dels punts. El primer punt, respecte a l'increment del nombre de vigilants de seguretat privada, la compartim. Creiem també que és idoni que puguin patrullar en parella. El segon punt, respecte a garantir la presència constant en els centres de vigilància dels cossos policials, especialment de Mossos d'Esquadra, que és qui té la competència principalment, també el compartim. El quart punt en relació a fer complir els plecs de licitacions, evidentment, no podria ser d'una altra manera, i també especialment en la formació, perquè moltes vegades aquestes situacions s'acaben donant per una falta de destí en recursos de formació per part de les empreses. També que s'ha d'alliberar el personal de seguretat, el personal de vigilància, de tasques que no corresponin lògicament a la seguretat, com pot ser la venda de bitllets. I també compartim l'apartat en relació al sistema de videovigilància d'última generació, que creiem que aquestes potencialitats s'han d'anar incorporant en el sistema de la xarxa de metro. Ara bé, sí que tenim alguns dubtes sobre altres dues qüestions que els hem traslladat a través d'una proposta de transacció al Grup Popular que no ha estat acceptada. En primer lloc, tenim molts dubtes sobre l'ús de gas pebre. Nosaltres, la veritat és que no som tècnics sobre això, no som experts, però el que hem fet ha estat mirar Nacions Unides, que diu que Nacions Unides té un manual específic sobre l'ús d'armes menys letals. I en el seu punt 7.2.7 es refereix específicament als irritants químics i diu, cito literal, los irritantes químicos no se deberían utilizar en ambientes cerrados sin una ventilación adecuada o en los que no haya una salida viable debido al riesgo de muerte o de lesiones graves por asfixia. Aleshores creiem que hi ha àmbits del metro que poden respondre a aquesta situació i, per tant, li demanem al govern i també al Partit Popular que actuem davant de decisions com aquestes amb el principi de precaució, que es faci una anàlisi en fred sobre aquestes qüestions. Per tant, no podem recolzar, els hem dirigit una transacció i si no ens l'han acceptat, que ara veig que posava cares al regidor Sidera, no podem recolzar aquesta proposició.

Gràcies. Durant anys vam viure i molts vam créixer en un internet que era una xarxa oberta, que era un internet que reivindicava com a neutre, que va permetre fer una enorme sala en la democratització de l'accés a la informació i de les comunicacions. Un internet que era com una immensa biblioteca pública i d'ús gratuït, en què les xarxes socials eren una àgora verdadera pública, un espai de trobada pel debat constructiu entre ciutadania, organitzacions, partits polítics i institucions. que lluny queden aquells anys. Com ens assenyala l'experta d'anàlisi de xarxes socials, la Marta G. Franco, a les redes són nostres, un llibre brillant que els recomano, internet avui és propietat d'aquells que volen viure d'extreure les nostres dades personals i els que necessiten que s'estengui l'odi. És a dir, aquella immensa biblioteca s'ha acabat convertint en un crispat centre comercial. És similar allò que Cedric Durant anomena tecnofeudalisme, uns pocs propietaris de grans tecnològiques que controlen el nostre accés a la informació, n'extreuen dades personals per comercialitzar-les i fomenten la polarització inundant les seves xarxes de discurs d'odi i notícies falses. Des dels comuns sabem que el problema no és internet ni les xarxes socials, sinó que el problema és la propietat i la governança d'aquestes eines. No podem combatre la desinformació, les fake news, els discursos d'odi, els exercits de vots i trolls, la manipulació electoral i, atenció, l'erosió de la confiança en les institucions democràtiques, fins que no entenguem que xarxes socials han d'estar sota governança pública, sota control democràtic. Necessitem també inversió pública en infraestructures digitals de codi obert i servidors públics. Fins que no entenguem que defensar una internet pública és tan vital com defensar la sanitat o l'educació, no ens en sortirem. I per això hem dirigit una sèrie d'esmenes al govern. en aquest sentit. Per tant, senyors del PSC ens trobaran defensant la llei de serveis digitals i exigint la transparència dels algoritmes, la rendició de comptes davant dels discursos d'odi, també promovent xarxes socials descentralitzades i públiques, però no ens trobaran, i aquí és on hi ha la discrepància, en la instrumentalització política i partidista d'aquest debat. No poden parlar del lideratge de Barcelona en l'ús irresponsable de les xarxes socials si prèviament no construeixen aquest lideratge. I el lideratge es construeix, malgrat els hi pesi, amb diàleg i amb consens. Un diàleg i un consens que no han aplicat tampoc en aquest àmbit, amb la decisió unilateral d'utilitzar les xarxes socials d'aquest consistori com si els hi fossin pròpies. decidint què fer amb els canals corporatius de l'Ajuntament i en quines xarxes tenir presència sense ni tan sols passar-ho per aquest plenari, ni tan sols per la Junta de Portaveus, ni tan sols avisar a qualsevol grup municipal. Això també els demanàvem a través de la nostra esmena que ho incorporessin a la proposició. No ens ho han acceptat i, per tant, no podem recolzar-la.

Sí, compartint l'argumentació de la tirantia d'alcaldia, és cert que no era obligatori passar-ho per plenari, però crec que hauria estat convenient, hauria estat una bona mostra de diàleg i més portant justament en aquest plenari una proposició sobre les xarxes socials.

Votarem a favor. Creiem que és una valoració a la vocació de servei de tots els professionals de seguretat que acompanyen a la ciutadania i que garanteixen els drets i llibertats de tots i totes. Si em permeten un comentari més enllà d'aquesta denominació que creiem que és una mica anacrònica, de medalles al sofriment, la veritat és que ens sembla una molt bona forma de reconèixer una trajectòria, una trajectòria de compromís cap a la ciutat i de compromís també cap al cos i que volem i creiem que funcionen també en aquest sentit, esperant i a les noves generacions de la Guàrdia Urbana a seguir el seu exemple. Tindrem segurament ocasió, com és habitual, a participar a l'acte que es farà lliurament d'aquestes medalles i a felicitar-los personalment. I acabem amb un desig, ho deia el regidor Rius, esperem que la propera vegada que donem medalles puguem aconseguir acostar-nos més en aquesta paritat. Revisant l'expedient hem vist que tan sols un 21% són dones. Aquí és evident que tenim encara molta feina a fer. Gràcies.

Volem agrair als serveis d'urbanisme l'avaluació del projecte per a construir aquestes pistes de pàdel. Tot i així, i tenint en compte també els precedents que hem tingut en el mateix barri, a Can Clos, al costat, amb altres pistes de pàdel descobertes que estaven a prop d'edificis d'habitatges, el cert és que dubtem que sigui adequat posar aquestes pistes de pàdel, especialment les descobertes, davant de 73 habitatges dotacionals i un centre sanitari amb 284 llits. Nosaltres fem confiança als serveis tècnics d'urbanisme, que ho han avaluat i han fet propostes d'esmena en el tràmit que hi ha hagut. És veritat que el projecte resultant que ens porta avui és millor que l'inicial que proposava el promotor. És cert que hi ha uns llindars acústics i que sobre paper aquests llindars es compliran, però també és cert que, com expliquen els experts en arquitectura acústica, el soroll és molest no només per la intensitat del volum, sinó també per la relació que pot tenir amb altres activitats. I no és la primera vegada que tenim problemes de compatibilitat entre activitats esportives a la ciutat i activitats com aquestes. En tot cas, el nostre posicionament serà una abstenció.

Gràcies. Bona tarda a tothom. S'acosta a Nadal, arriba el fred. I com marca la tradició hem celebrat ja l'encesa de llums de Nadal, una encesa de llums que el govern ha volgut celebrar un any més al Passeig de Gràcia donant un missatge terrible que hi ha barris de primera i barris de segona i comerciants de primera i comerciants de segona. I com marca la tradició també el Partit Popular ens porta al plenari la seva gran bateria de mesures que tothom està esperant per combatre la desaparició del Nadal de la ciutat de Barcelona. i és que regidors i regidores, no sé si se n'han adonat, però fa anys que el Nadal ha desaparegut de la ciutat, almenys el Nadal com Déu mana. Aquesta reivindicació essencialista del Nadal que fa el Partit Popular no és només contrari al caràcter confessional de l'Estat, sinó que és un intent burt, any rere any, de polititzar uns símbols culturals compartits i apropiar-se'ls per treure'n rèdit polític. Què seria del nostre Nadal sense la seva ofensiva que busca crear un debat partidista on tothom busca festa trobada amb la família i joia? Què seria d'un Nadal sense la seva performance sobre el pessebre? Aquest any arribant a plantar-se a plaça Sant Jaume amb un pessebre de cartró on posava Daniel Cirera com a personatge destacat del pessebre. O què seria d'un Nadal sense el seu exhaustiu anàlisi que a tothom li interessa molt sobre el grau d'evangelització de les llums de Nadal? La novetat d'enguany, quina desgràcia senyors del PP, és que ara ja no li poden dir el pessebre de la Colau. I sense l'estrella que els guiava encara van més perduts que mai per acabar de coronar una estampa nadalenca en la que vostès apareixen com pastors desorientats, insulats i secs, esdevinguts militants fonamentalistes. Mirin, si tan important pel PP és el pessebre i tan cristians són, ens preguntem per què no tenim un Partit Popular que defensi els drets del poble palestí, que està patint un cruel genocida i que és el poble que està representat en el pessebre tradicional? O per què no tenim un PP defensor dels drets dels migrants, que són les persones més vulnerants de la societat, com migrants eren la Verge Maria i Josep de Nazaret, que buscaven refugi a Batlem? Però no, vostès continuen amb la seva peculiar hipocresia, demanant un protagonisme nadalenc que en el millor dels casos no els farà passar de la tradicional figura catalana que tots tenim al cap quan pensem en el pessebre. Bon Nadal, el nostre vot serà contrari.

Gràcies. Aquesta setmana hem sabut que el passat mes d'octubre les compres de ventes d'habitatges van incrementar-se un 51%. I el més preocupant és que 6 de cada 10 habitatges es compren al nostre país a Tocateja, per part d'inversors i de rendistes. A més, a Barcelona hem sabut que 3 de cada 10 habitatges en venda es promocionen com a habitatges de luxe. I pel que fa a l'habitatge de protecció oficial, si no es fa res, hem sabut també que la meitat de l'habitatge protegit que té aquesta ciutat deixarà de ser-ho el 2038. Davant d'això, Vox avui ha votat en contra de la nostra proposició que demana que no es perdi la qualificació d'habitatge de protecció oficial de les promocions privades i com a alternativa ens porta en aquest plenari una proposició en la que assenyala el problema principal que hi ha en la crisi d'habitatge en aquesta ciutat, que és... Cambies. Mirin, tothom sap que a aquestes alçades quina és la causa que provoca les dificultats per accedir a un habitatge, als lloguers abusius, als preus prohibitius de compra que ens aboquen a milers de barcelonins d'haver de marxar del que és la nostra ciutat. Una causa que té noms i cognoms i no són els dels ocupes, tampoc són els dels immigrants que tant assenyalen, tampoc la dels joves. Una paraula que no s'atreveixen a pronunciar, senyors de Vox, en aquest plenari. Es diu especulació immobiliària. aquells que s'enriqueixen amb un dret bàsic com és l'habitatge. Vostès, senyors de Vox, són com un meme, el meme aquell del gos gros i el gos petit, el gos que infla el pit i ensenya les dents contra aquells que pateixen, que patim els problemes per accedir a un habitatge i les conseqüències de l'especulació immobiliària, però que es converteix en un cadell manso, dòcil, a la falda de rendistes i especuladors. Votarem en contra.

No, molt ràpid. Jo pensava que ara que s'acosten a dalt, vostès canviarien el seu to i no ens vindrien, com sempre, assenyalant els ocupers i assenyalant els immigrants com els causants dels problemes que hi ha en aquesta ciutat. Només recordar-li, i jo crec que això no li agradarà, que la Verge Maria i Sant Josep eren immigrants, que buscaven refugi a Batlem, i que per tenir, això ho diu la Bíblia, i que per tenir el nen Jesús van haver d'ocupar una estable on van tenir el nen Jesús. Per tant, crec que aquesta és una problemàtica que ve de molt lluny. Bon Nadal.

Gràcies. El vot de Barcelona en Comú serà favorable també i només dedicar aquest minut a dirigir unes paraules de reconeixement per la vocació de servei d'uns serveis que com tots els serveis públics són serveis essencials però que aquests especialment ho són a l'acompanyar els veïns i veïnes quan es troben en situacions d'emergència, en situacions de molt estrès, en situacions de molta angoixa i que ho fan i així ens consta amb una enorme professionalitat. no és d'estranyar que siguin els serveis més ben valorats de tota la ciutat. Penso que aquestes medalles que es donen a professionals amb larga trajectòria han d'esperonar a les noves generacions, a aquells bombers més joves, a aquells professionals més joves que es dediquen a les emergències, perquè tinguin com a referents les trajectòries dels que són guardonats i perquè segueixin el seu exemple. En tot cas, tindrem l'ocasió de participar a l'acte que es celebrarà i de felicitar personalment els guardonats.

Vot favorable.

Gràcies, president. La situació de la seguretat a la ciutat... Doncs el cert és que no hi té solucions màgiques i crec que aquesta és una qüestió que, malgrat els anuncis fets en campanya electoral, hem acabat veient després d'aquests mesos del nou govern Collboni amb les dades sobre la taula de la darrera Junta Local de Seguretat. Una de les qüestions que més ens preocupen a tots els grups que estem aquí és justament la reiteració delictiva i que acaba tenint un impacte més gran pel que fa als indicadors de delinqüència. N'hem parlat moltes vegades a la comissió de presidència i de seguretat. És una qüestió que per les limitacions de temps que tenim a les comissions potser no l'hem pogut afrontar amb la profunditat que requereix i és per això que creiem que és una molt bona iniciativa que es creïa aquesta comissió no permanent d'estudi que ens ha de permetre escoltar experts, que ens ha de permetre també escoltar diferents operadors que intervenen en el procediment i, sobretot, ens ha de permetre, i aquí jo demano a tots els grups que ho facin, fer un abordatge amb el rigor, amb la serenitat i amb un enfocament que fugi de mirades excessivament simplistes i populistes.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, la carta municipal, s'ha dit, és un instrument únic que ens dota, reforça al govern municipal, li dona una autonomia històrica que ha permès desenvolupar gran quantitat de polítiques públiques. La modificació que se'ns planteja avui és una modificació molt puntual, ja s'ha dit, per donar més seguretat jurídica i reforçar la gestió directa determinats serveis. Sí que m'agradaria fer una consideració sobre el fet que al mandat passat es va fer molta feina per fer una actualització més substantiva de la carta, es va fer un procés en què es van escoltar fins a 100 experts, es va arribar a 40 conclusions, 40 aportacions concretes per una modificació substantiva de la carta municipal, per adaptar-la al nou context econòmic, al nou context social, al nou context també competencial, i el cert és que no tenim informació de cap calendari sobre aquesta modificació, i per tant, instem un cop més, ho vam fer també a la reunió de treball, al govern, a que posi data per fer la modificació aquesta més substancial i efectiva de la carta municipal.

Bé, avui el grup d'Esquerra Republicana ens presenta una altra proposició per convertir la jefatura de Via Laiatana, el que va ser durant el franquisme, el centre neuràlgic de la tortura a casa nostra, en espai de memòria. No és la primera vegada que debatem això en aquest plenari. A la darrera ocasió va ser, fa relativament poc, el desembre del 2022, encara no fa un any, i la proposició va ser també aprovada. També en comissions s'ha discutit i s'han aprovat diverses resolucions. I avui, per tant, com que no és la primera vegada, però sí que és rellevant que es fa amb una nova llei de memòria aprovada per part de l'Estat que defineix expressament la figura de lugares de memòria, espais de memòria, que creiem que encaixa perfectament amb el futur que ha de tenir l'edifici de Via Laiatana 43. Jo sí que, després que s'hagi aprovat durant diverses ocasions el reconeixement simbòlic en aquest plenari, m'agradaria fer una reflexió, i és que cal passar del simbolisme i cal passar als fets. De fet, cal recordar que el mandat passat, la regidoria de memòria democràtica, avui, per desgràcia, pràcticament desapareguda del consistori, va realitzar un informe de protecció patrimonial de l'edifici, un estudi històric i documental de l'edifici, va consensuar també un pla per definir els futurs usos de l'edifici, i ho va fer amb l'eix troncal que aquest sigui un espai de memòria democràtica. amb tres eixos, la reparació de les persones represaliades, la divulgació ciutadana i un centre de documentació i investigació. Per tant, hi ha moltíssima feina feta, hi ha projecte per a aquest espai de memòria i em temo que el que falta en aquesta ciutat és lideratge. És per això que també aprofitem per fer un prec al Partit Socialista, a l'equip de govern, i els demanem que convoquin a les entitats de memòria, que ens consta que encara no ho han fet, i que si les convoquen els hi explicaran que ja fa uns mesos 12 entitats de memòria de la ciutat van registrar a la delegació del govern una petició formal per redefinir la comissaria en espai de memòria, ajuntant justament tots els informes i estudis que es van realitzar al llarg del mandat passat. i que a dia d'avui, malgrat que han passat ja molts mesos, no han rebut encara ni tan sols resposta. Per tant, no hi ha excuses, la llei de memòria ho avala, és un crit unànim de la societat civil barcelonina. Necessitem, per tant, un govern de la ciutat compromès amb la memòria democràtica i que també exerceixi a través de la via dels fets aquest compromís.

S'ha dit des dels grups de la dreta, des de PP i Vox, que un argument per oposar-se a això és la suposada defensa incondicional dels cossos policials. I a mi sí que m'agradaria respondre això. perquè si es pensen que amb això defensen els cossos de policia, s'equivoquen. No hi ha pitjor manera de defensar els cossos de policia, una policia democràtica, una policia gran de drets, que és establint una continuïtat entre la policia franquista i l'actual. Cal trencar, cal fer un punt d'inflexió, i això es fa a través de polítiques de resignificació d'aquest espai, convertint-lo en un centre de memòria.

Gràcies. Bon dia a tothom. En primer lloc, donar la benvinguda a l'Enriqui i la Montse. No només per avui fer de portaveus del Consell de Ciutat, sinó per la seva implicació, que conec bé en el teixit associatiu, en els espais de participació. Bé, avui se'ns presenta aquesta memòria 2023 del Consell de Ciutat, un any 2023 que ha estat marcat, evidentment, pel calendari electoral per la celebració d'eleccions al consistori. Això ha dificultat l'obertura de nous grups de treball i també la celebració d'un dels plenaris, el plenari de primavera, com era habitual. Ens preocupa també, però, que la Comissió Permanent no va poder arrencar fins a l'octubre, perquè el govern estava encara fent ajustos i tot això ha provocat que l'activitat habitual del Consell de Ciutat s'hagi retrasat més de l'habitual. Malgrat que hi ha hagut només tres grups actius, el que hem vist és que s'han celebrat més reunions que mai i això és gràcies a tots els voluntaris i voluntàries del Consell de Ciutat. Jo volia destacar de tota l'activitat desenvolupada bàsicament tres qüestions, sobretot per la seva qualitat i per la seva oportunitat. El primer, el dictamen realitzat d'habitatge destinat a polítiques socials, destacar-lo per aquesta col·laboració entre el Consell de Ciutat i el Consell de l'Habitatge Social, perquè és una temàtica evidentment molt important i que ens afecta a tots i totes, i també perquè apunta algunes de les qüestions que debatem habitualment en aquest plenari. Per exemple, hi ha una anàlisi amb profunditat sobre la política de la reserva del 30% d'habitatge de protecció oficial i una crida que es mantingui aquesta política, que s'aprofundeixi, que s'avaluï, però que es mantingui aquesta política. Hi ha també una crida que el govern segueixi fent captació d'habitatge social a través de l'exercici del dret de tamteig i retracte, que és una qüestió que justament avui des del nostre grup preguntarem a l'alcalde per saber quants habitatges s'han comprat el darrer any. La segona de les qüestions que voldríem destacar és també el compromís en la igualtat de tractament no discriminació que s'ha constatat i s'ha manifestat en aquesta jornada als reptes de la no discriminació a Barcelona. una jornada en què vam poder escoltar diferents serveis i també entitats, i en què es va evidenciar la necessària coordinació entre els serveis públics que treballen en aquest àmbit i també les entitats referents. I finalment, la qüestió de la visibilitat i la comunicació, que aquesta és una demanda recurrent que ens trobem any a any en el Consell de Ciutat, i que és imprescindible que la ciutadania, més enllà de les persones que participen directament del Consell de Ciutat, la ciutadania conegui el funcionament del Consell de Ciutat per tal que aquest tingui el màxim impacte possible. Per tant, malgrat que el 2023 va ser un any electoral, s'ha fet molta i molt bona feina pel que fa als reptes i propostes de millora. Se n'ha parlat ja, però destacar la qüestió del retorn dels dictaments. Aquesta és una qüestió que es va repetir. Nosaltres, des de la pròpia experiència de govern, som conscients de les dificultats. A vegades, que s'acabi prioritzant aquest retorn i de la importància que es faci en qualitat. I celebrem, en tot cas, que darrerament s'hagin desencallat alguns dels que hi havien pendents. En segon lloc, la millora de la visibilitat del Consell de Ciutat. Abans en fèiem referència. Aquest és un dels grans reptes que tenim. I segurament que per entomar-lo necessitem més recursos, perquè més recursos i més priorització política és el que ens ha de permetre tenir més visibilitat. I la tercera qüestió, la millora de la participació dels grups municipals. Crec que ho han deixat prou clar. Des del nostre grup sempre intentem participar i estar a tots els debats possibles, però és evident que cal una major i el fet que no es disposi encara del decret d'inscripció dels regidors membres del Consell de Ciutat, segurament que ho dificulta. Tot això ens porta a fer una valoració de les polítiques de participació ciutadana aquest primer any del govern Collboni, en el que veiem la cancel·lació de projectes participatius, en el que veiem nyaps que ens hem trobat amb processos participatius com el de l'ordenança del civisme o el desconcert davant del procés participatiu del PAM i del PAT, que també em consta que s'ha manifestat en l'àmbit del Consell de Ciutat. Bé, acabo ja reiterant l'agraïment del Consell de Ciutat per la seva bona feina feta. Aquest any complim 20 anys i crec que val la pena felicitar-vos. Gràcies.

Gràcies. Bé, més enllà de l'aprovació formal que avui fem d'aquest pla especial, el projecte d'Institut Escola és un projecte molt esperat per tota la comunitat educativa. Un projecte que arriba en una zona, tota la zona de Sant Centre, on l'oferta d'educació pública, malgrat els esforços fets els darrers anys, encara és insuficient. I en un barri, específicament el barri de la Bordeta, on els darrers anys tot el desenvolupament de nous habitatges, especialment a l'entorn de Can Batlló, ha de venir acompanyat de la dotació dels equipaments, en aquest cas educatius, com és l'Institut d'Escola. Jo em sumo també al preg que es feia ara, que és que més enllà d'aquesta aprovació urbanística, el govern sigui diligent en el marc del Consorci d'Educació també, que li demani al Departament d'Educació que compleixi amb els calendaris, que es finalitzi el projecte executiu i que puguin licitar-se les obres perquè no s'endarrereixi més aquest calendari. El nostre vot serà favorable.

Gràcies. Bé, no falla, això és un clàssic. Arriba la campanya electoral i el Partit Popular ens porta la seva proposta de crear una oficina antiocupació. Una proposta que es basa en l'afirmació que l'ocupació és un problema creixent a la nostra ciutat i al nostre país. Jo no sé en base quines dades ho diuen, jo he mirat les dades, he mirat la memòria de la Fiscalia General de l'Estat, la d'aquest any, per exemple, i el que diu és que les diligències obertes per delictes d'usurpació, és a dir, quan algú entra en un immoble desocupat per viure-hi, a Catalunya han baixat un 13% el darrer any i a Barcelona han baixat un 10%. Però si mirem una mica més enrere, veiem que això de l'ocupació no és un problema nou. Si ens en anem, per exemple, a l'any 2015, 22.461 situacions d'usurpació a l'Estat espanyol. Saben qui governava el 2015 a l'Estat espanyol? Mariano Rajoy. Avui menys de la meitat. No arriben a 9.000. Això pel que fa al tipus penal d'usurpació, que és més ampli i recull la majoria de situacions d'ocupació que es denuncien. Però si el que mirem és el que en teoria a vostès els preocupen i del que vostès parlen més, que és l'allanamiento de morada, que és quan algú se'n va a comprar el pa i li ocupen el seu domicili, tant de primera com segona residència, el que explica la pròpia Fiscalia és que són absolutament residuals. No hi ha un centenar de casos en tot l'Estat i que quan el propietari ho denuncia hi ha instruments legals suficients com per fer fora els ocupants en menys de 24 hores. Això ho diu la Fiscalia i ho diu també de forma reiterada la Judicatura. Això vol dir que l'ocupació sigui un problema, no sigui un problema a la nostra ciutat? No, en cap cas. Hi ha situacions, ho hem viscut des del govern, molt conflictives d'ocupacions, ocupacions justament per la venda de droga, abans em feia referència, també quan serveixen d'amagatall per multireincidents, i en aquests casos cal actuar. I quina problemàtica ens trobem davant d'aquests casos? Doncs que qui hauria de denunciar-les, els propietaris, no ho fan. i sap qui són en la immensa majoria dels casos. Això ho han viscut des del govern, aquests propietaris, entitats financeres, fons d'inversió internacionals, en els quals moltes vegades no hi ha ni tan sols un telèfon en el que trucar perquè exerixin els seus drets davant d'aquesta situació i que els dona igual els greus conflictes veïnals que provoca l'ocupació. Davant d'això, què ens proposen? Doncs crear una oficina antiocupacions. Tenim el referent de la Comunitat de Madrid, anem a veure si ha servit l'oficina antiocupacions d'Ayuso. El que veiem és que van posar en funcionament un telèfon i sis tècnics que la tenen. Saben quantes trucades han rebut en el primer any de funcionament d'aquest servei? Cinc, com a vuit trucades al dia. El 15% d'aquestes trucades, a més a més, eren per saber si el telèfon realment existia i funcionava. I només un 6% d'aquestes trucades han servit per acabar trucant a la policia i per acabar derivant-li, evidentment, a la policia, que és qui ha de fer aquesta feina. Senyors del PP, a aquesta ciutat tenim un problema de dimensions colossals, que és el problema del dret a l'habitatge. Aquesta setmana hem sabut que Espanya és el paisador de la Unió Europea on hi ha més llogaters en risc de pobresa, per davant de Malta i de Romania. els últims set anys el prou de lloguer ha pujat a l'estat espanyol i a la nostra ciutat. I davant d'això el que cal és acabar amb els privilegis d'aquells que especulen amb l'habitatge de la nostra ciutat.

Gràcies, bon dia. Avui presentem de nou una proposta per convertir la Prefectura Superior de Policia Nacional de Via Laietana en un centre de memòria i ho fem de la mà de les entitats memorialistes de les quals avui tenim una representació al plenari a qui aprofito per saludar-les. Bé, Barcelona ha d'acabar amb aquesta anomalia democràtica, l'anomalia que implica que el centre neuràlgic de la repressió franquista a Barcelona, que la seu de la brigada político-social, que el lloc on es va torturar a centenars de veïns i veïnes, per la seva militància antifranquista, per la seva orientació sexual, per la seva identitat de gènere o simplement també pel seu origen, no estigui encara resignificat i no tingui encara usos com a espai de memòria. Aquesta és una reivindicació que no és nova, que ve de lluny. De fet, algunes de les persones que ens acompanyen avui porten des dels anys 80 reclamant que Via Laietana sigui un centre de memòria. i que a mesura que s'ha anat trencant el silenci al voltant de la barbàrie que va suposar la repressió franquista, ha anat creixent, s'hi han anat sumant noves entitats fins a convertir-se en una proposta molt majoritària. De fet, no és la primera vegada que tenim un debat institucional sobre això. El 2017, al Congrés dels Diputats de la Comissió d'Interior, es va aprovar una proposició no de llei per tots els grups, excepte el Partit Popular, que es mostrava favorable que l'actual prefectura acollís un centre de memòria. El Parlament de Catalunya també s'ha votat en diverses ocasions i sempre s'ha aprovat i en aquest mateix plenari és la quarta vegada, la quarta ocasió que s'aborda aquesta qüestió. sempre aprovant-se per una àmplia majoria. El govern anterior, a través de la regidoria de memòria liderada pel regidor Rabassa, va fer un exercici d'escolta a les entitats memorialistes per tal de construir un projecte compartit amb un pla sobre els possibles usos del nou espai memorial en el que l'eix troncal és la reparació de les persones represaliades posant coneixement de la ciutadania com era la xarxa de repressió franquista a la ciutat i crear un centre de documentació i d'investigació. I a més a més aportar també un informe sobre la protecció patrimonial de l'edifici, un estudi històric i documental de l'edifici. Amb tota aquesta feina feta i un consens al voltant d'això, la setmana passada el Govern ens va sorprendre a tots amb un anunci del tot precipitat, una roda de premsa de l'alcalde amb el ministre de Memòria, que com les entitats memorialistes de la ciutat vam seguir primer amb expectació i amb satisfacció, però una satisfacció que es va esgotar en el moment en què van començar les preguntes dels periodistes i que es va acabar convertint en desconcert i indignació al veure que es tractava d'un anunci buit de contingut. Qualsevol iniciativa que pretengui dignificar la memòria de les persones represaliades necessita bàsicament dues coses, molta cura i molt de diàleg. I em sap greu constatar que l'anúncia que va fer l'alcalde Collboni no complia cap d'aquests dos requisits. No tenia cura perquè, tot i que el govern sap que és una reivindicació que no és nova, que és molt llarga i que el teixit memorialístic de la ciutat porta dècades reclamant la recuperació de la prefectura, Ens va sorprendre a tots i es va produir enmig de precampanya electoral. Ens agradaria que hi fos l'alcalde present, però ens preguntem per què ara el senyor Collboni havia de fer aquest anunci. Un pot intentar no ser malpensat, però es fa difícil no arribar a la conclusió que va ser una improvisació del seu comitè de campanya. Però el que és pitjor és que s'ha fet també sense diàleg, sense atendre tot el que venen reivindicant les associacions de represaliats, que de forma reiterada li han traslladat tant al govern municipal com al govern de l'Estat que cal ressignificar la prefectura i que un espai memorial és incompatible amb els usos policials. Aquesta, de fet, era l'única condició que havien posat les entitats i no han estat capaces de complir-la avui, tenen una nova oportunitat. Els hi preguntem de forma clara. Pensen fer un centre memorial a Via Laietana? Sí o no? El govern municipal està disposat a abordar aquesta qüestió sense electoralisme? Sí o no? Assumiran que cal buscar una nova ubicació a la Comissaria de la Policia Nacional? Segur que es poden trobar ubicacions en edificis buits de l'Estat que permetin ser més operatives que l'actual. Desafectar l'edifici de Via Laietana és la primera passa per començar a reparar el dany causat durant més de 40 anys pel règim franquista. Els hi demanen una gran quantitat d'entitats i de persones a qui hem d'agrair d'haver esmarçat els seus millors anys de joventut en una lluita arriscada per la democràcia, de la qual encara s'estan guarint les ferides, però absolutament justa i necessària. No es pot jugar amb la sensibilitat de les persones represaliades que fa anys que esperen una notícia d'aquest tipus i creiem que cal treballar de forma seriosa i sensible, com venia fent el govern en els mandats anteriors. Els hi demanem, per tant, que exerceixin de govern de la ciutat, que recullin aquesta voluntat majoritària de reparar el dany causat per la repressió franquista Sabem que és complex, hem estat també govern, però els demanem que com a mínim Barcelona es posicioni de forma clara, el seu govern de la ciutat es posicioni de forma clara i que entomi el diàleg amb els ministeris corresponents per avançar en aquest trasllat de la prefectura i que construeixin un projecte d'equipament memorial consensuat amb el govern de coalició de l'Estat, el nou govern de la Generalitat i amb les entitats memorialistes. Voldria acabar recordant les paraules de l'August Gil Matamala, militant antifranquista i advocat que va assistir a desenes de represaliats torturats a la Via Laiatana. L'August, en una intervenció que va fer aquí al costat, en el Saló de Cent, ara fa aproximadament un any, en l'acte de reconeixement de les persones represaliades pel franquisme, ens parlava com a bon coneixedor del que implica la tortura, ens parlava de quan dur i sensible és aquest fenomen que no només atenta contra els drets més bàsics d'una persona, contra el dret a la vida, contra la integritat física, la integritat moral, sinó que també ens explicava com és un fenomen molt sensible perquè la tortura no deixa testimonis, perquè més enllà del victimari que ho nega per perpetuar la impunitat i la víctima que o no en pot parlar o no en vol parlar, No hi ha testimonis de la tortura. Per això és tan important l'acció pública de les institucions. Per això és tan important el treball memorial. Per això és tan important la reparació. Per això les institucions democràtiques no es poden inhibir davant d'aquesta tortura. El cos d'un sistema que es nega a resignificar i perpetuar un espai on s'ha comès tortura durant tants anys és enorme. No hi ha res que ho justifiqui. L'armatisme i el corporativisme de l'Estat o qualsevol de les seves potes davant d'això és injustificable. Tenen l'oportunitat d'actuar, no la desaprofitin.

Sí, per agrair en primer lloc els vots favorables d'Esquerra Republicana i també del grup de Junts. Bé, escoltàvem atenció el govern, el regidor Batlle, i malgrat que ens ha afirmat que el seu posicionament era coherent, jo no acabo de percebre i de veure on està aquesta coherència, perquè entenc que declarar via la Ietana com a lloc de memòria, però no fer cap intervenció perquè això quedi només en una declaració, i mantenir els usos policials, el cert és que no és massa coherent. En què consisteix aquest lloc de memòria, aquest centre de memòria? Ens ho hauríem d'explicar. Consisteix en posar una placa, en aquest cas la placa ja existeix, hi ha un faristol. No acabem d'entendre què significa aquesta declaració com a centre de memòria. Pel que fa al Partit Popular, si realment els importa la situació de la policia, jo el que li diria és que el millor que es mereix una policia democràtica és traçar un punt de trencament amb el lloc on es va estar exercint la tortura. Penso sincerament que això és el millor favor que li podem fer, en aquest cas, a la policia nacional. I si no, mirin el que està fent la dreta liberal, la dreta europea, en països com Alemanya, on els propis governs de dretes han impulsat que els centres de tortura del nazisme hagin acabat sent centres memorials. Vostè, senyor Cirera, haurà de decidir si vol assemblar-se més a la dreta europea-alemanya o es vol assemblar a qui té vostè a la dreta del plenari, que és l'extrema dreta negacionista de la història i que amb el seu relat avui ens han fet una ficció sobre la història d'aquesta ciutat i d'aquest país.

Gràcies. La pregunta és molt directa i molt clara. Preguntem si s'ha restablert el servei de assessorament jurídic de la OND i, en cas que no, quan té previst el govern recuperar-lo.

Sí, com deia la tinente d'alcaldia el passat 25 de març i el 6 d'abril en els barris del Poble Sec i de Sants es van donar dues agressions en grup trànsfugues. Dos dels més de 300 casos que atén anualment l'Oficina per la No Discriminació. Una oficina que els darrers mandats van fer un esforç important per poder-la dotar dels recursos necessaris per poder atendre amb qualitat a les persones que que s'hi dirigeixen. Una oficina que com s'ha evidenciat ara porta tres mesos sense servei d'assessorament jurídic especialitzat i també sense mediadors. Jo estic convençut que tant la senyora Gai com el senyor Collboni el repugnen també aquestes actuacions i que senten plena empatia amb les víctimes. però el cert és que no és suficient mostrar aquesta empatia sinó que quan un està al govern el que ha de fer és posar els recursos necessaris perquè es pugui atendre les persones amb qualitat i això és el que ens preocupa. Tenim experiència de govern, coneixem les dificultats administratives i de contractació que a vegades hi ha en algun servei però em sembla inaudit que un servei estigui més de tres mesos sense servei d'assessorament jurídic. Jo no poso en dubte la bona fe del personal municipal, però sí que contrasta i sorprèn aquesta incapacitat per al nou govern Collboni de gairebé en un any posar en funcionament aquest contracte, i veure com contrasta amb la rapidesa amb la que quinze dies després de formar govern ens van presentar un pla com el Pla Andressa, amb una dotació milionària de recursos, amb nous contractes, amb una gran campanya de comunicació. Els recursos de contractació són els mateixos per una qüestió o per l'altra. I em temo que el que es tracta aquí és de priorització política. Per tant, el que els demanem és que prioritzin l'atenció a les persones que pateixen situacions de discriminació, que es mereixen un servei públic, un servei de qualitat, un servei gratuït i un servei especialitzat. Barcelona ha estat referent durant molts anys en això i no podem perdre-ho. Gràcies.

constatar que si no hi ha advocats contractats per l'Ajuntament, no acabem d'entendre com es fa aquest assessorament jurídic, però en tot cas crec que estaria bé que informessin... Serveis jurídics del nostre Ajuntament, jo diria, si m'ho vaig molt a redar, que són advocats.

Gràcies, bon dia. Jo voldria començar aquesta intervenció amb un record cap al regidor Jordi Coronas i també a l'exalcaldessa de Colau, que aquests dies estan posant el cos en una missió humanitària que té per objectiu el que els governs no estan fent, que és establir un corredor humanitari amb la ciutat de Gaza, una ciutat assajada per les bombes i la fam. Orgull d'ells i de tots i cada un dels tripulants de la Global Sumut Flotilla. Bé, avui el govern ens presenta la mesura del govern districte 11, un total de 14 pàgines, de les quals dos són una presentació institucional de l'alcalde. Com ja ens té acostumats, sense una concreció d'accions, sense calendari i sense indicadors. Aquesta vegada, però, serem més comprensius, doncs entenem que és una mesura d'urgència que intenta respondre a una emergència humanitària a un escenari incert i canviant. La mesura pivota al voltant de cinc eixos de treball, que no són nous, sinó que donen continuïtat a la feina de Barcelona amb les ciutats palestines, especialment en els darrers anys. Compartim l'enfocament, especialment el valor que pot aportar la cooperació tècnica entre ajuntaments en aspectes com el bon funcionament de la ciutat, la gestió de l'aigua, el clavegaram, la gestió de residus... També la necessitat d'activar ajuda humanitària d'emergència, malgrat el bloqueig humanitari al que està sotmès a Gaza. I és que el cert és que ni la pròpia agència de Nacions Unides, l'ONRUA, ara mateix té seguretat per poder operar dins la franja de Gaza. Regidors, regidores, jo mentre escoltava la intervenció de la trinenta d'alcaldia Agai em preguntava una qüestió. Es podrà arribar a executar aquesta mesura realment? Serà possible una cooperació efectiva amb unes ciutats palestines que estan sent sotmeses a un setge constant? La muntanya de ruïnes en què Israel ha convertit Gaza es podrà reconstruir de la mà de les autoritats palestines? En definitiva, sobrevivirà el poble palestí, el genocidi que està patint per part d'Israel. I és que sense un poble palestí amb el que cooperar no hi ha projecte de cooperació possible. Quan ens reunim amb les entitats de defensa de drets humans, quan ens reunim amb la comunitat palestina de Catalunya, aplaudeixen iniciatives en l'àmbit de la cooperació, però en una fase tan avançada del genocidi com aquesta, el que ens demanen bàsicament són dues coses. La primera, que es dignifiqui l'acollida dels refugiats palestins que hi ha a la nostra ciutat. Els estan acollint a les seves cases de la pròpia comunitat palestina. Estan desbordats. En l'àmbit del dret d'asil i l'acollida, la comparació entre el tracte que dona l'estat espanyol entre aquells que fugen de les bombes d'Ucraïna I els que fugen de les bombes de Gaza, la veritat és que és avarrant. El segon, i sobretot, ens demanen que s'aïlli a l'estat d'Israel perquè s'éssia el genocidi, que es talli qualsevol vincle econòmic però també cultural en un estat genocida. I en això l'Ajuntament té molts deures a fer. Aquests dies estem gaudint de la Mercè. en un escenari com el de Plaça Catalunya patrocinat per The Coca-Cola Company, assenyalada per operar en territoris ocupats volant el dret internacional. També la setmana vinent veurem a la Fira de Barcelona un congrés com de Dístric, en el que hi ha fons d'inversió irrealians que tenen interessos en la reconstrucció il·legal de Gaza. Per això avui portem una proposta en aquest plenari per exigir al govern accions concretes per aïllar Israel. L'alcalde Collboni va començar aquest mandat de la pitjor manera possible, restablint les relacions amb un estat d'Israel que a ulls de tothom ja patia una deriva autoritària i violenta contra el poble palestí. El que li demanem avui és que aquesta decisió desafortunada no es repeteixi. Li demanem que les declaracions i les campanyes vagin acompanyades d'accions concretes.

Gràcies, alcalde. Començo saludant el conseller Vila, la comissió de Salicruc, qui no veig però crec que està darrere la columna. Amb el nostre grup votarem a favor de l'adhesió de l'Ajuntament del Pacte Nacional per la Llengua. És una bona notícia i la celebrem perquè la defensa i la promoció del català requereixen consens i compromís institucional. és imprescindible que aquesta adhesió no es quedi només en una declaració de principis i per tant que anem deixant de veure que quan saludem milers de japonesos de Kobe els parlem en castellà perquè sembla que entenen millor el castellà que el català o que avui mateix que és el dia europeu de les llengües l'única institució que utilitzi el castellà i l'anglès per inaugurar l'agora cívica sigui precisament la capital del país l'Ajuntament de Barcelona. Això ha passat Fa una hora i mitja. Per això, més enllà de l'adhesió formal, el que s'espera d'un govern municipal és la planificació estratègica, la dotació de pressupostària, la gestió d'equips, la implementació real de polítiques lingüístiques. Som ja a la segona meitat del mandat i ara no n'hi ha prou amb declaracions d'intencions. toca remengar-se, toca desplegar accions concretes i a més a més ho podem fer perquè tenim un pla barceloní de les 68 mesures treballat i consensuat i ara tenim l'eina també d'adherir-nos al pla nacional. Cal recordar que Barcelona no és només capital de Catalunya, és també, amb el permís de València, que és la capital del català, una capital que entén i promou la llengua com a dret col·lectiu, com a eina imprescindible per la igualtat d'oportunitats. El català és la llengua pròpia i vehicular de Barcelona, oberta i no excloent. Celebrem aquest pacte, però demanem que es tradueixi en treball efectiu, continuat i concret. Barcelona ha de liderar la promoció de la llengua i, com dèiem Miquel Martí Pol, La llengua és la clau que obre tots els panys de la nostra història. Barcelona, com a capital del català, té el deure de fer que aquesta clau continuï obrint portes per a tothom.

Gràcies. Jo també vull començar agraint l'esforç de tot l'equip tècnic implicat en tot aquest procés, la seva predisposició i la seva col·laboració. Més enllà de la situació financera de l'Ajuntament, que és sòlida, l'execució pressupostària el que ens permet veure és el rastre, l'empremta de l'acció política del govern municipal. I aquí els hi haig de dir, regidors i regidores, que ens hem trobat amb dues sorpreses. La primera d'aquestes sorpreses és una subvenció extraordinària a la Fira de Fons Voltor de Distric, aprovada a l'última comissió de govern de l'any i sense cap mena de publicitat. i ens preguntem quin interès públic té l'especulació immobiliària per destinar-hi 250.000 euros dels comptes i per fer-ho de forma sobrevinguda a un certamen que és recorrent. La segona sorpresa que ens hem trobat als comptes és la factura de la publicitat institucional, una factura que inexplicablement ha crescut un 80% respecte al mandat anterior, amb un total de 18,9 milions d'euros, més de mig milió d'euros més a una coneguda ràdio... Més de 800.000 euros més a un conegut mitjà. 500.000 euros més a un altre conegut mitjà. Un milió d'euros més per al Pla Andressa. Què justifica que reparteixin aquests mig milió d'euros a determinats mitjans? A la Comissió d'Economia es va aprovar una proposta nostra per limitar justament la partida de publicitat institucional amb el suport de pràcticament tots els grups, excepte el govern. Quedi, per tant, el nostre vot contrari als comptes com un avís, un avís que mai més ningú confongui els comptes d'aquesta ciutat amb els comptes del subpartit.

Sí, només per dir-li, senyor Valls, que vostè tenia una oportunitat. Tenia l'oportunitat de sumar-se a la majoria d'aquest plenari que li va demanar contenció justament en aquesta partida de publicitat institucional. Una partida que no amagui les xifres ha pujat un 80% respecte a la mitjana del mandat passat i està absolutament disparada. Vostè ha decidit despreciar aquesta majoria i avui recull els fruits d'aquesta decisió.

Nosaltres ens abstindrem per facilitar l'aprovació i no bloquejar un procés que està establert per la llei. Recordar que el superàvit consolidat del 2024 s'ha de destinar a amortització anticipada del deute per imperatiu legal per aplicació de la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. reafirmem que és un mecanisme profundament injust que limita la capacitat de l'Ajuntament de Barcelona per utilitzar els seus recursos en àmbits tan importants i urgents com és l'habitatge dels serveis públics o el suport al comerç de proximitat. Creiem que aquesta és una llei que cal derogar o reformar i més enllà d'això hem de ser conscients que no podem seguir acumulant dèficits superar hàbits, disculpeu, any rere any. És per això que els demanem un esforç extra en el que s'ajusti la despesa i ens dotem d'eines per assegurar que l'execució del pressupost pugui ser més ambiciosa al servei de la ciutat.

Gràcies. Vull començar la intervenció dient que el document del Pla de Seguretat Viària és un molt bon document, és un document robust que té un abordatge molt tècnic, que fa una diagnosi acurada i que planteja línies d'acció necessàries per avançar cap a l'objectiu compartit de reduir de forma dràstica la sinistralitat a Barcelona. Una de les conclusions principals que s'extreu d'aquest pla és que la transformació de la ciutat els darrers anys El fet de transformar els carrers per reduir la velocitat i per reduir també el trànsit està donant un impacte molt positiu. Mesures com els carrers 30 km per hora, la introducció d'una xarxa de radars, el foment de la mobilitat sostenible, la connexió de les xarxes de carrils bici, però també programes com el protegim les escoles i el dels eixos verds estan donant resultats molt bons. Aquí permetin-me que els doni una dada a l'informe de la divisió de trànsit de la Guàrdia Urbana sobre els eixos verds el que certifica és que entre el 2021 i el 2024 a Consell de Cent, per exemple, la sinistralitat ha caigut un 74,5%. Al carrer Rocafort ha caigut un 87,5%. Al carrer Girona la sinistralitat ha caigut un 57,8%. Per tant, els eixos verds no només milloren la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Barcelona, sinó que salven vides. I és per això que no podia acabar aquesta intervenció sense referir-me no tant al tinent d'alcaldia Albert Ball, que crec que en aquesta ocasió ha fet la seva feina, sinó més a la responsable d'urbanisme, la tinent d'alcaldia Laia Bonet, a qui li demanem que estudi bé aquest pla de seguretat viària i que desbloquegi programes com Protegim les Escoles, que desbloquegi el programa d'eixos verds perquè salven vides i són importants també per garantir la seguretat viària a la ciutat.

Sí, la regidora Reci ha hagut de sortir a fer-se la foto amb la gent gran. El Pla Espacial Urbanística avui acompanya tot allò previst amb el compromís Glòries i sobretot amb aquesta aprovació jo crec que el que hem de fer és agrair el compromís i la feina de tota la comunitat educativa que han empès perquè això sigui avui possible. Avui fem un pas més per aquesta ubicació definitiva. que no digna, jo crec que les escoles modulars que té Barcelona són molt dignes tinent-te. I en tot cas el que caldrà fer és seguir empenyent perquè això, que és un pas més imprescindible, els següents vinguin ben aviat. Aprofitem també per demanar que es pugui treballar i s'atengui la demanda de l'Associació Veïns del Clot i Camp de l'Arpa per cedir la coberta per fer una comunitat energètica pels barris de l'entorn i també per atendre la demanda molt necessària de 5 escoles, entre elles Gaia, d'allargar l'eix verd del Consell de Cent fins a les Glòries.

Sí, jo abans d'entrar en matèria no puc estar-me de demanar-li al regidor de Oro que abans de parlar del regidor Corona es renti la boca i que abans de posar en qüestió la dignitat de la flotilla també pensi bastant en el que fa.

Sí, entrem a l'assumpte, és que la intervenció equidistant de la presidència m'ha deixat això a dins. Nosaltres votarem a favor de la proposta, abans ho deia, Barcelona és ja d'exercir com a capital, no només del país, sinó també com a capital del català, i ho ha de fer de la mà dels projectes que... poden empènyer perquè això sigui una realitat i fer-ho possible. I el Saga Barcelona Game Fest n'és un exemple magnífic, un esdeveniment en llengua catalana, coneix creativitat, tecnologia, cultura digital i amb aquesta capacitat de convertir-se en un referent al sud d'Europa i d'arribar, com deia la ponent, a adolescents i joves que són clau pel futur de la llengua. Probablement, si no s'hagués deixat perdre el Super 3 i tot el marc audiovisual català que aquest país va construir amb tant d'esforç fa uns quants anys no estaríem com estem i per tant totes les iniciatives que vagin a recuperar aquest espai en l'àmbit del lleure dels i les joves benvinguts siguin. Ara bé, i ho dèiem abans, amb el punt de l'adhesió al Pacte Nacional, més enllà de declaracions i intencions, del Govern esperem accions concretes, aquesta n'és una, no pot ser que només siguin reactius com a Govern a respostes que proposem l'oposició, que proposa la ciutadania, arribem a la recta final del mandat i no hem vist fins ara cap acció concreta per donar suport a l'ús social del català. Benvinguda la comissionada de l'ús social del català, però tant de bo la seva feina transpugui a tot el govern municipal, si no serà impossible. Creiem que estaria bé que més enllà d'aquesta iniciativa que ens sembla encertada poder fer un mapeig de tots els esdeveniments que passen a la ciutat o a l'àrea metropolitana en els que poden ser clau en la mateixa línia que el Saga. i recordem, com hem fet abans, que tenim una base sòlida sobre la que treballar, les 68 mesures pel foment del català aprovades al mandat anterior i també des d'avui aquest pla nacional al que ens hem adherit. En definitiva, donar suport al Saga no és només apostar per un festival de videojocs, es reafirma el paper de Barcelona com a capital viva i ambiciosa del català, capaç d'inspirar i acollir la creativitat de les noves generacions i proposar nous espais culturals on reproduir-lo i fer de la llengua un espai d'ús simbòlic i la pràctica de cultura quotidiana al carrer, al mercat i també en l'àmbit lúdic, perquè el català és la nostra llengua i és una llengua per tots els àmbits de la vida quotidiana.

Molt bé, per part de Barcelona en Comú... Sí, només per saludar Plataforma per la Llengua, que m'ho he deixat a la intervenció inicial.

Gràcies, bon dia a tothom. Aquest és un pla impulsat ja al mandat passat en l'àmbit conegut popularment al barri com el de la Bòbila perquè allotjava una antiga fàbrica de mons tancada el 1986. Tot això es va convertir en un niu de brutícia amb tants anys d'abandonament i amb el temps s'ha pogut urbanitzar un gran parc, s'hi ha pogut desenvolupar habitatge privat, vam poder negociar que un 40% de l'habitatge fos assequible, una gran fita que es va aconseguir el mandat passat. i també millorar la connexió del barri de Can Clos. Avui l'expedient que votem, aquest pla de millora urbana, el que preveu és la reordenació dels sols a través d'una permuta que celebrem perquè permet que l'Ajuntament pugui guanyar sostre local per activitats d'interès públic. El nostre vot serà favorable. Gràcies.

Avui Vox presenta una altra proposició basada en mentides. Menteixen quan afirmen que Lluís Companys va ser responsable de les morts en la rereguarda. El que hi va haver és un cop d'estat feixista contra un govern legítim de la República, liderat pel president Companys. Un cop d'estat feixista que a Catalunya i Barcelona va ser aturat pels veïns d'aquesta ciutat que armats com van poder, molts aixecant llambordes del terra, van enfrontar-se als tancs dels militars colpistes i els van fer retrocedir. En aquest context de caos i d'incertesa, provocat, insisteixo, pel cop d'estat franquista, alguns van aprofitar per fer actes que són reprobables, ja sigui per venjança personal o altres causes. I això va comportar la mort d'innocents. Tot i així, aquest intent de reescriure la història és absolutament fals. Ha estat tot documentat i es poden consultar els missatges, els discursos públics de Lluís Companys fent una crida rebutjant aquests atacs per acabar, cito, literalment, amb les venjances i actes que deshonren la revolució. És més... Fins i tot Companys va contribuir a flatar un vaixell amb 5.000 persones amenaçades o que no simpatitzaven amb la república i dels quals no es podia garantir de la seva assegurat en un context de guerra, entre els quals hi havia Ramon de Coloví que finalment el va acabar defensant com a advocat defensor en el Consell de Guerra. Manteixen també quan afirmen que aquestes víctimes mai se les ha honorat. Des de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, al gener del 1939, la política de reparació i de reconeixement a les víctimes, a les víctimes només del bàndol dels colpistes, va ser una política central del franquisme i es va perpetuar fins a la dictadura i més enllà. Des de bon començament es va omplir la geografia catalana de monuments i inscripcions dedicats als caídos, una a cada església, amb tots els noms. I més endavant es va concedir a les seves famílies tota mena d'honors, fins i tot beneficiant-se d'indemnitzacions econòmiques en forma de llicències comercials. Tot això mentre les víctimes republicanes havien de plorar els seus morts assassinats, en silenci i davant de l'amenaça permanent de la repressió franquista. Aquesta política de reconeixement de les víctimes franquistes, a més, en democràcia, es va mantenir, incorporant lògicament totes les víctimes, també les víctimes del franquisme. Menteixen, per tant, quan diuen que mai han vist reparat el seu honor. N'han tingut molts de reconeixements, un a cada poble. Acabo. El que fan amb aquesta proposició, atribuint la responsabilitat o fins i tot l'autoria, perquè li ha dit homicida a Lluís Companys, no només és fals, sinó que és reproduir els mateixos arguments que van utilitzar en el Consell de Guerra. Estan fent servir avui els mateixos arguments que la policia nazi que el va detenir. Estan fent servir els mateixos arguments que els botxins franquistes que el van assassinar. i no només ho fan mentint, sinó anant en contra de la llei de memòria estatal. Hauria de ser il·legal, per tant, que plantegin un debat amb els termes com els han plantejat avui.

Sí, gràcies. Bé, tampoc serà una sorpresa que nosaltres votarem també en contra i ho farem no només per la falta de rigor del text de la proposició, sinó també perquè aquesta proposició evidencia un cop més el desconeixement de Vox sobre la realitat d'aquesta ciutat, sobre el funcionament de l'Ajuntament i també sobre les polítiques de seguretat. I és que la seva ànsia per aixecar un titular, no?, 1.500 càmeres en 3 mesos fa que demanin una cosa que és materialment impossible. Si mirem les dades oficials de la ciutat de Barcelona, almenys les que hem tingut accés nosaltres, ara escoltarem també Govern, existeixen avui poc més d'un centenar de càmeres de videovigilància d'ús policial a la ciutat. Per tant, el que estan plantejant és multiplicar-ho per 15 i fer-ho en 3 mesos. Quan tots els experts en Seguritat el que diuen és que quan es fa una ampliació, una nova càmera de videovigilància ha de venir motivada de forma individualitzada a cada una de les seves instal·lacions. I no només això, sinó que també desconeixen, suposo, que el procediment d'autorització d'aquestes càmeres de videovigilància no és competència municipal, està arreglat i és la comissió de control dels dispositius de videovigilància de Catalunya. I, per tant, això, en tant que procediment arreglat, requereix d'un temps. Impossible en tres mesos fer-ho possible. Com també és impossible, desconeixement de l'Ajuntament, que en tres mesos es faci una licitació pública i es puguin licitar no només aquestes càmeres, sinó els equips de control i de vigilància d'aquestes càmeres que han de garantir el seguiment de 1.500 i el visionat de 1.500 càmeres, perquè si no n'hi ha ningú mirant-les, de res serveix tenir les càmeres. Per tot això, votarem un cop més en contra.

Sí, parlant de lliçons. Per conèixer el model de seguretat de Vox, no quan està a l'oposició, sinó quan està al govern, podem llegir, com ho deia el regidor Coronas, els llibres de George Orwell, o podem, també, potser no fa falta llegir-los, podem creuar l'Atlàntic i veure què està passant amb Milei a Argentina. I veure no només el desastre... de les polítiques econòmiques del seu soci, que ha portat a la taxa d'inflació més alta de tot el món, Argentina, sinó veure també com aquestes polítiques econòmiques nefastes van acompanyades de polítiques repressives, en què vol impulsar una llei al govern Milei, doncs, perquè les protestes ciutadans, els promotors de manifestacions, puguin entrar a presó en condemnes de sis anys. Aprofito ara, que tinc gust del micròfon, per donar suport a tots els argentins que estan protestant contra aquestes mesures, que són les que vostès impulsarien des del govern, donar suport a la campanya argentina No se vende i també recolzar especialment aquells argentins barcelonins, que és una comunitat molt gran a la nostra ciutat.

Tornant a la qüestió que planteja el Partit Popular, m'agradaria aclarir de forma molt clara i ràpida quin és el posicionament de Barcelona en Comú. Des de Barcelona en Comú, des dels comuns, estem a favor que les empreses tornin les seves seus socials a Catalunya. Creiem que és un tema rellevant, és un tema rellevant pel dinamisme econòmic, del nostre país, però també pel propi finançament de la Generalitat. No se'ns escapa. Però no podem compartir la proposta que va fer a principis d'aquest mes de gener de junts de sancionar les empreses que havien tractat la seva seu. I no la podem compartir fonamentalment perquè és inviable i és incompatible com s'ha publicat ja amb el dret comunitari, amb el dret de la Unió Europea i el principi de lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals plasmat en el propi tractat de funcionament de la Unió Europea. Crec que és una qüestió que tots coneixem, que al propi Junts no se li escapa però que va fer aquesta proposta de forma deliberada buscant no tant aconseguir una millora de l'economia catalana sinó col·locar-se en el centre del debat polític generant un clima permanent de tensió i de negociació amb l'Estat, segurament pensant més en clau electoral de precampanya de les eleccions catalanes que no pas en què fos una mesura eficaç, ja que com s'ha dit és contrària al dret de la Unió Europea. Tot i així m'agradaria referir-me també al grup proposant, i és que és el PP qui ho presenta, i en aquest sentit comparteixo gran part de la intervenció que ha fet el regidor Rius. Justament un PP que va, i no ho oblidem, de forma deliberada, va promoure que des del Govern de l'Estat es fes aquest trasllat de les facilités, aquest trasllat de les empreses catalanes, aprovant el Real Decret, s'ha dit en el Govern Rajoy, que facilitava el trasllat de les seves seus socials fora de Catalunya, i no només això, sinó arribant a fer trucades des de Moncloa i des de Zarzuela, per afavorir aquesta fugida, pensant que aquest càstig econòmic a l'independentisme, o oblidant que aquest càstig econòmic a l'independentisme acabaria sent un càstig econòmic a tota una economia d'un país i al conjunt dels ciutadans, alimentant una confrontació absurda que ens ha portat a una dècada perduda. I ens ofèn també que això el Partit Popular ho faci en nom de la seguretat jurídica. El Partit Popular parlant-nos de seguretat jurídica justament aquesta setmana, quan hem sabut que no han tingut cap mena d'escrúpol en saltar-se la llei, abusar de les institucions per destruir els seus adversaris polítics. I és que aquesta guerra econòmica que es va fer al voltant de... del moment del procés, va venir acompanyada, com s'ha sapigut, d'una guerra bruta judicial i policial, l'Operació Catalunya, però també altres operacions d'espionatge, de mentida, de desinformació, de l'Oufer, i és que avui sabem que Mariano Rajoy, que Jorge Fernández Díaz, no només van tenir un paper irresponsable davant del conflicte de Catalunya, negant-se, sentar-se i trobar una solució dialogada, sinó que, a més a més, van aprofitar-se dels recursos públics, van aprofitar-se de l'aparell de l'Estat, per espiar, crear acusacions falses contra els seus adversaris fossin independentistes de forces d'esquerres o fins i tot membres del propi Partit Popular. Per tots aquests motius votarem en contra.

Gràcies. A Badalona, fa poc més de tres anys, un noi va morir després de rebre repetides descàrregues elèctriques de pistoles Taser. Es tractava d'un noi... amb esquizofrènia, que havia tingut un atac. La seva mare va trucar al 112 i va demanar atenció sanitària urgent. Va rebre sis descàrregues de pistoles Taser i va morir. Estic convençut que, malgrat les diferències polítiques que hi ha en aquest plenari, cap regidor ni regidora vol que uns fets com aquests es torni a repetir. Per això, abans de posicionar el nostre vot, m'agradaria que el senyor Batlle ens contesti una pregunta clara i directa. Amb el reglament que s'aprova avui, vostè dona garanties que uns fets tan greus com aquests no torni a repetir-se?

Senyor Valla no m'ha contestat la pregunta. Li contesto jo. Amb el reglament que avui porten en aquest plenari i que pretenen aprovar... no es garanteix que es tornin a repetir uns fets com els de Badalona. És un reglament que és paper mullat, que posa en risc la ciutadania i que posa en risc també la pròpia Guàrdia Urbana, com han denunciat sindicats com Comissions Obreres i UGT. Com a persona en comú hem presentat una trentena d'al·legacions per intentar que es faci un ús restringit de les pistoles Taser. Al·legacions acordades també amb les entitats de drets humans i de salut mental que avui ens acompanyen. Hem demanat limitar el nombre de descàrregues a un màxim de 4 i no ens ho han acceptat ni 4 ni 5. No limiten en el seu reglament, llegeixi-se'l de nou, el nombre de descàrregues. Cal recordar que la mort de Badalona es va produir després de 6 descàrregues. Hem demanat que es prohibeixi l'ús contra persones amb problemes de salut mental o persones que tinguin els reflexos ateriorats pel consum d'alcohol, de drogues o d'altres medicaments. pel potencial lesiu que s'incrementen aquests perfils. Tampoc ens ho han acceptat. Hem demanat que no puguin utilitzar-se contra menors d'edat, contra infants de 14, 15, 16 anys, perquè el tenir massa muscular més dèbil, les pròpies instruccions del fabricant adverteixen que pot provocar el risc de mort. Tampoc ens ho han acceptat. Hem demanat que es prohibeixi l'ús en qualsevol context de manifestació. Llegeixis el reglament de nou, no prohibeix l'ús en qualsevol context de manifestació i per tant es poden causar lesions alienes a la persona contra qui es fa la descàrrega. i hem demanat, finalment, que es limiti el nombre de dispositius a un màxim de 22, i que només ho puguin utilitzar els comandaments. Cap d'aquestes propostes ha estat acceptada pel govern, i no només això, sinó que han pactat amb el Partit Popular, amb el PP, perquè el reglament obri la porta que qualsevol agent de la Guàrdia Urbana pugui utilitzar les pistoles Taser. Davant la incapacitat del govern a donar resposta a un fenomen que sabem que és complex, com és la inseguretat i la delinqüència, han decidit activar una cortina de fum, la cortina de fum de les pistoles Taser, i fer una nefasta carrera amb la dreta i l'extrema dreta per aviar amb qui en compra més. Avui la sortim malament, però al final acabaran acontentant els sindicats Potser els servirà també per aixecar algun titular, però la compra de les tasers, senyor Batlle, no resoldrà els problemes que ha d'atendre una policia local com és la Guàrdia Urbana. La Guàrdia Urbana necessita més recursos, sí, però no pistoles elèctriques, sinó més recursos en formació, en investigació, més policia de barri i millorar les seves comissaries. El nostre vot serà en contra.

Votarem favorablement i volem reconèixer la tasca dels agents i unitats de la Guàrdia Urbana que avui reben aquestes distincions. El seu exercici professional és rellevant en la mesura en què és una contribució a garantir els drets i llibertats de tota la ciutadania i especialment de les persones més vulnerables. I és per això que creiem que cal continuar avançant en aquest model de seguretat que posi l'accent en la proximitat, en la resolució de conflictes, en la prevenció i en la formació en drets humans i diversitat. Aquesta és la seguretat que donarà resposta a les necessitats reals dels barris. Sí que m'agradaria fer una petita reflexió, com la fem habitualment quan es tracta d'aquest tipus de condecoracions, i és que si mirem les dades d'aquest expedient, veiem que en la categoria d'argent totes les persones condecorades, tots els agents, són homes, i que a la de bronze només un 15% han estat dones. Aquesta xifra ens interpel·len com a institució. No qüestionem en cap cas el mèrit de les persones reconegudes, però sí que creiem que cal preguntar-nos com garantim que el reconeixement dins del cos de la Guàrdia Urbana i de qualsevol altre equip sigui realment representatiu i equitatiu.

Gràcies, alcalde. Bé, avui constatem una vegada més la hipocresia del Partit Polític de Junts. Un partit polític que ve en els plens, a vegades, a demanar més ajudes al comerç, a reclamar mantenir les bonificacions dels bitllets de rodalies, a demanar que es millorin els serveis públics, i que s'inverteixin més en l'espai públic, però que després torna a venir en el mateix plenari i ens defensen la rebaixa de l'IBI, l'eliminació de l'impost de patrimoni, rebutgen els impostos a les grans fortunes, suposen el cànon sobre les elèctriques, l'impost sobre les emissions de CO2, l'impost turístic, i ara també ens proposen deflectar els trams de l'IRPF. I tot això ho fan en nom d'ajudar a les rendes baixes i mitjanes. Mirin, nosaltres hem intentat arribar a un acord amb el grup proposant, els hem fet una esmena, els hem proposat que qualsevol mesura dirigida a baixar la pressió fiscal a les classes mitges vingui acompanyada d'increments a les grans rendes, especialment les rendes de capital en l'IRPF, però no ho han acceptat perquè ens defensen els de sempre. Aquest, el posicionament de Junts, no és un posicionament fiscal responsable, és populisme fiscal. Junts vol ser-ho tot alhora, socialdemòcrata en el discurs, però neoliberal en les propostes fiscals. Volen bonificar el comerç, el transport públic, tots els serveis, però alhora retallar sistemàticament els ingressos de les administracions. Això no és coherent i tampoc és viable econòmicament. Si volen ser seriosos, cal posicionar-se i assumir el cos que tenen les propostes que es fan. Senyor Vives, digui'ns quins són els serveis en què volen retallar. per poder compensar aquesta baixada en l'IRPF. Estan parlant de pujar ratios a les escoles, estan parlant de tancar plantes d'hospitals, com va fer el govern d'Artur Mas, perquè és que si no, els números no en surten. És evident que cal una reforma fiscal a fons a Catalunya, a Espanya i a Europa. Segons la plataforma per una fiscalitat justa, l'1% més ric d'Espanya abedeix prop de 200.000 milions d'euros l'any. Mentre les famílies treballadores paguem el que ens pertoca, les grans fortunes troben vies per esquivar els impostos. Aquest és el veritable escàndol fiscal. Però no podem fer reformes parcials o triar només les que beneficin els de sempre. Cal una reforma amb visió de sistema progressiva que agravi més a qui té els grans patrimonis, les rendes de capital, els beneficis extraordinaris i les empreses que més contaminen o especulen. Per això nosaltres defensem una reforma progressiva de l'IBI, la reforma de l'ITP a Catalunya, que esperem que la votin a favor al Parlament, la lluita decidida contra el frau fiscal i l'establiment d'impostos a les grans fortunes i a les herències més altes, perquè només si fem pagar els més rics, els que més tenen, podrem alleugerir la pressió fiscal cap a les classes mitjanes i populars.

Senyor Vives, cap lliçó sobre corrupció per part del seu partit. Nosaltres hem governat a aquest Ajuntament, hem governat a l'Estat, en tot arreu on hem governat, no hem tingut ni un cas de corrupció. Zero. En canvi, vostès n'acumulen moltíssims.

El 1995 la ciutat de Chicago va viure una intensa onada de calor que va provocar una alta mortalitat. Tots els investigadors socials que es van desplaçar allà per averiguar què és el que passava van confirmar una correlació que és òbvia però que és inacceptable, que és que la taxa de mortalitat era molt més gran als barris pobres. Però quan es va acostar al microscopi van descobrir una realitat inesperada. Hi havia zones de la ciutat de baixa renda i gran segregació en què la supervivència era fins i tot més gran que els barris rics. El motiu principal és que aquests barris, aquestes zones, hi havia comerços de proximitat, hi havia cafeteries i sobretot que hi havia una biblioteca. Això convidava la gent a sortir al carrer i relacionar-se, i aquest contacte va ser essencial per evitar l'aïllament i permetre que la comunitat ajudés els més vulnerables davant els episodis de calor sofocant. La conclusió d'Eric Klinenberg, que va ser l'investigador, és que no és la calor el que matava la gent, sinó quedar-se en una casa convertida en un forn per la sensació de perill al sortir al carrer. En un context de crisi, podem observar com les infraestructures comunitàries suposen la diferència entre la vida i la mort. D'això va la mesura que ens presenta el govern avui, i és que Barcelona és reconeguda internacionalment per la seva xarxa d'equipaments de proximitat, palaus del poble, amb paraules de Klinenberg, que com deia l'Aider, la representant de la xarxa de casals comunitaris, són places públiques de trobada de les persones que viuen als marges. És cert que la mesura no ens l'ha presentat el regidor Revell. En el nostre cas la coneixem bé perquè el mandat passat estàvem a govern i dona continuïtat a tota la feina que havíem desenvolupat amb els governs anteriors. També ve a consolidar la gestió cívica, el pla estratègic de casals de barri 2015-2018, el programa de patrimoni ciutadal i especialment el pla municipal d'acció comunitària i les bases dels casals comunitaris treballats a finals del mandat passat. Una mesura que arriba amb calendari i amb pressupost l'aig de felicitats, de felicitar el govern perquè no ens tenen acostumats a això i que esperem que doni resposta a la situació de precarietat de la majoria de casals de barri. Celebrem que en aquest cas el govern hagi optat per retallar infraestructures comunitàries com ha passat amb el Vilaveïna en el que s'han tancat, en contra del criteri d'aquest plenari, 16 serveis de cures a la ciutat. Ho celebrem i celebrem aquesta mesura de govern. Ara bé, ho fem amb certa contenció, perquè com ja hem après a fer quan es tracta d'aquest govern Els hi fem un prec. Els demanaríem que aquesta mesura s'implementi amb el màxim de diàleg, amb diàleg i amb consens, sense imposicions als territoris i a les entitats gestores que avui estan aquí, sense por a la participació, sense por a l'autoorganització ciutadana, de baix cap a dalt i no al revés. S'equivocaran si es pensen que l'acció comunitària es pot teredirigir des d'un despatx de la plaça Sant Jaume. Cuidin dels casals comunitaris, dels palaus d'aquells que l'únic patrimoni que tenen, que tenim, és allò comunitari.

Ja els hi avanço que des del grup de Barcelona en Comú també votarem favorablement els tres expedients. Són medalles bàsicament a la trajectòria, a la trajectòria de professionals que vellen per la nostra seguretat, pels nostres drets i llibertats, professionals que vellen també per les emergències, per l'extinció dels incendis. Però són sobretot trajectòries de dedicació al servei públic, trajectòries de dedicació a la ciutat. Sí que m'agradaria fer un comentari... que el fem normalment quan donem aquest tipus de medalles, i és que hem fet l'exercici de comprovar si complim amb la paritat de gènere. En el cas de Guàrdia Urbana són 8 dones, 80 homes. En el cas dels bombers són 0 dones, 13 homes. És evident que es tracta de medalles d'antiguitat i, per tant, el govern tampoc té marge a l'hora d'aconseguir aquesta paritat. Però no són més que una fotografia al reflex de les plantilles que tenim i, per tant, encoratgem el govern municipal a seguir promovent les polítiques de promoció a aquests cossos, tant a Guàrdia Urbana com a bombers, en perspectiva de gènere per incorporar més dones.

Gràcies, bon dia. Saludar a la Montse i a l'Àlex, vicepresidents del Consell de Ciutat, que avui ens acompanyen. Igual que Barcelona no s'entendria com a tal sense el Consell de Ciutat, us puc dir que el Consell de Ciutat no seria el mateix sense persones com la Montse i l'Àlex, que dediquen gran quantitat del seu temps, en bona part voluntari, a fer funcionar aquest Consell. Bé, el titular que es desprèn de la memòria d'activitats del 2024, que haig de dir que ens queda una miqueta lluny aquest 2024, és que el Consell de Ciutat, després de l'aturada per al període electoral, ha reprès la seva activitat i ho ha fet amb molt bona nota. I és especialment significatiu que sigui l'any del 20è aniversari del Consell de Ciutat. No només sabent posar al focus problemes que potser no estan en l'agenda política institucional, sinó també mantenint una activitat intensa. 7 grups de treball amb 27 reunions mantingudes, són fins a 4 grups de treball més actius dels que hi havia l'any anterior, i també una qüestió important, amb menys reunions per cada grup de treball, i això vol dir que es treballi de forma més eficient. Jo voldria destacar el treball que s'ha fet en l'àmbit de les subvencions, s'han fet recomanacions que són molt significatives i que és important que el govern les pugui incorporar, I després un tema, com s'ha comentat, el grup de treball sobre migracions i antiracisme que va aplegar a responsables de diferents serveis municipals i també d'entitats i que ha posat a sobre de la taula, a través d'una jornada i a través del dictamen a més, qüestions tan importants i significatives com la necessària garantia del dret a l'empatronament de totes les persones que viuen a la ciutat, especialment les més vulnerables. I aquesta és una qüestió que ens preocupa perquè el govern en alguns aspectes estarà al contrari del que defineix aquest dictamen. Després també posar en valor la feina que s'ha fet a l'hora d'incorporar els infants en els òrgans de participació i en aquest sentit celebrar també la recent constitució del Consell d'Infants de Barcelona. Pel que fa als reptes, s'ha parlat de visibilitat i comunicació. Aquesta és una qüestió que, malgrat que el Consell de Ciutat té 20 anys, de forma recurrent sempre l'anem posant sobre la taula i crec que ens hem d'exigir que hi hagi més ciutadania que pugui conèixer un òrgan com és el Consell de Ciutat. I això passa evidentment per més recursos. En tot cas, posar en valor que el tràfic a la web, les consultes a la web s'han incrementat un 75% respecte al 2023 i posar en valor també les valoracions globals dels grups de treball que són bones, per no dir excel·lents. Pel que fa als reptes de representació, crec que tenim un repte pel que fa a la garantia de la paritat, encara estem lluny de la paritat, i tenim un repte també pel que fa a l'edat. La mitjana de participants del Consell de Ciutat està en 60 anys, cal incorporar més gent jove a la dinàmica del propi Consell. També qüestions socials, com per exemple el nivell d'estudis, el 80% dels participants tenen estudis universitaris o postuniversitaris, i la representació de les persones migrants. Jo voldria posar en valor també l'esforç fet pel govern a la hora de donar resposta als dictamens i demanar-li que no es quedi això en un mer formalisme, sinó que puguem saber a la ciutadania, als grups municipals, de les propostes a les que s'ha donat resposta, quantes s'han incorporat i quantes s'estan executant de forma clara i transparent. I això em connecta amb una reflexió final. Jo he tingut l'oportunitat de poder participar del darrer Consell de Ciutat, també de moltes permanents quan era regidor, de totes, de fet. També ara els representants del meu grup municipal estan assistint tant a les permanents del Consell de Ciutat com també els Consells de Barri, els Consells Sectorials, el conjunt dels espais de participació de la ciutat. I el cert és que hi ha una sensació generalitzada que la ciutadania té moltes ganes de participar però que a poc a poc el govern va buidant de contingut els òrgans i espais de participació de la ciutat. I això ho hem vist en qüestions importants com la transformació de l'illa Citroën al barrer de Sants, com l'operació urbanística del Capitol, que implicarà transformar en terciari l'edifici de Telefònica, o el desmuntatge del 30% d'HPO dictat per la patronal i sense cap mena de participació ciutadana. Per tant, tenim un govern que no només no compta amb els espais de participació, sinó que quan la ciutadania o els grups municipals d'aquest plenari li demanen, ho neguen. Acabo, de res serveix mantenir la tasca dels òrgans de participació quan les decisions importants d'aquesta ciutat es prenen sense passar pels Consells de Barri, sense pensar pels Consells de Ciutat i sense processos participatius.

Endavant. Sí, per celebrar també la creació de la comissió d'empara, però per lamentar que hagin hagut de passar dos anys perquè el govern ho hagi desencallat. Dos anys en què s'han acumulat queixes per la cancel·lació injustificada de Consells de Barri en període electoral, per la falta d'un procés participatiu del Pla d'Actuació de Mandat o dels Pats de Districte, cosa que no havia passat mai en aquest Ajuntament, pel veto polític a projectes de pressupostos participatius per traves a iniciatives ciutadanes o fins i tot per actuacions desproporcionades com demanar el DNI per assistir de públic a un plenari o a una audiència pública o registrar els bolsos dels assistents. Al llarg d'aquests dos anys la ciutadania ha expressat aquestes queixes de forma reiterada i s'ha trobat absolutament desemparada perquè l'òrgan que les havia d'acollir simplement no existia. Vull agrair a la sindicatura de Greuges que ha recollit bona part d'aquestes queixes mentre no hi havia aquesta comissió funcionant. I finalment, agrair a les sis persones que formaran part d'aquesta enorme responsabilitat que és formar part d'aquesta comissió i acabo amb un doble prec al govern, que donin a conèixer aquest òrgan, si la ciutadania no el coneix no el podrà utilitzar i que facin confiança a cada un d'aquests membres perquè puguin treballar de forma independent.

Gràcies. Bé, ha arribat ja la calor. Superem l'equador del mandat, s'acosta a la campanya electoral i el Partit Popular ens sorprèn o no amb la seva proposta estrella, desallotjar canvies. Un intent, senyor Sirera, si em permet, més antic i gastat que el de Leticia Sabater de fer el hit del verano. Com si a la ciutat no hi haguessin problemes. de seguretat o d'habitatge, més enllà de canvies. Com si canvies fos un problema de seguretat, qualsevol que hagi viscut als barris de Sants ho sap. Com si canvies fos un problema pel que fa al dret a l'habitatge. I tot això ho fan una setmana que ha estat marcada, especialment pel dret a l'habitatge. Dimecres, a Nou Barris, al Juanjo, s'enfrontava al segon intent de desallotjament. La propietat, Blackstone Cerveros, va voler mantenir-lo, malgrat que havia arribat a un principi d'acord amb sostre cívic, Va ser gràcies a la pressió veïnal, després d'una hora de tenir els manifestants encapsulats, que es va aconseguir suspendre aquest desallotjament. Avui, sense anar més lluny, la Jennifer i el seu nadó de tres mesos poden ser desnonades. La propietat, un altre fons d'inversió, Cerberus. No els preocupa el dret a l'habitatge, sinó el que li preocupa al Partit Popular és blindar els privilegis d'aquells que es lucren amb el dret a l'habitatge, com Cerberus, com Blackstone. I per això els molesta Canvies, per això els molesta el sindicat de llogaters i llogateres, per això els molesta la plataforma d'afectats per la hipoteca, perquè són espais d'organització veïnal, espais de suport mutu, els que acaben anant les persones desemparades que no troben solucions a l'administració. i on els donen suport per poder garantir el dret a l'habitatge. Nosaltres no podem recolzar aquesta preposició.

Sí, la problemàtica d'habitatge, per desgràcia, és una problemàtica que transcendeix, senyor Cirera, les competències municipals. I gran part de les competències tenen l'Estat. I nosaltres no oblidem. No oblidem el que va passar amb el govern de Mariano Rajoy. No oblidem que va regalar 100.000 milions d'euros amb el rescat bancari, sense cap retorn per garantir el dret a l'habitatge. No oblidem que va retallar un 70% del pressupost d'habitatge i no oblidem tampoc que els desnonaments d'avui, en bona part, són per les modificacions i liberalitzacions fetes a la Lau gràcies al seu govern. Tampoc oblidem... la venda d'habitatge públic de lloguer per part dels governs de Madrid a fons voltors, 1.806 habitatges a Nabotella, 3.000 habitatges a Ignacio González. Nosaltres tenim clar que estem al costat del dret a l'habitatge. No sé a quin costat estan vostès.

Gràcies, bon dia. Jo començaré també donant la benvinguda al síndic, a tot l'equip, també als representants de les sindicatures locals que l'acompanyen i també a la Maria Assumpció Vilar. Crec que la presència de tots ells avui en aquest plenari denota el compromís i la vocació de servei públic i també el compromís cap a aquesta ciutat. Aquest és el quart informe que ens presenta la Sindicatura de Greuges en aquesta nova etapa, el tercer amb el nou format. Un format que pivota al voltant de dos conceptes que sempre ens agrada destacar. El primer, drets humans de proximitat, entenent que les queixes i incidències que arriben a la sindicatura, més enllà de ser un número d'expedients, hi ha endarrere persones i aquestes persones poden patir en alguns casos vulneracions de drets humans i que davant d'aquestes vulneracions de drets humans que es produeixen a la nostra ciutat Doncs els diferents governs, les diferents administracions tenen responsabilitat. i han d'actuar per remoure-les. I el segon és el dret i el deure que s'incorpora també a la ciutat, entenent que les persones som l'element principal que habita les ciutats i que tenim també el dret a construir-les. S'exergeix com a dret, però també ens agrada que s'exerceixi com a responsabilitat de la ciutadania. Més enllà de les grans xifres que venen a consolidar la gran quantitat de feina que fa el síndic, a mi m'agradaria començar fent algunes consideracions. La primera té a veure amb l'activitat territorial de la sindicatura. Aquest 2024 s'ha aconseguit arribar als 73 barris dels 10 districtes amb el nou projecte de sindicatura. Posem en valor que s'han visitat escoles, instituts i universitats i creiem que és important anar al barri i anar a les escoles perquè justament són aquests espais els que denuncien de forma més recurrent la falta de participació, la dificultat que té la ciutadania per poder incidir en les decisions que es prenen en aquest consistori. Això ens permet, al nostre entendre, tenir un informe que encara té reptes, cada vegada s'assembla més a la realitat de la ciutat, gràcies sobretot al fet que la sindicatura surti fora de l'edifici de l'Eixample. Volem posar en valor també que aquest informe incorpora recomanacions en àmbits especialment sensibles com són el de la seguretat. Veiem que la sindicatura denuncia la manca d'informació per part de la ciutadania sobre algunes intervencions policials en qüestions sensibles i claus que afecten la convivència als barris com poden ser els punts de venda de drogues, les ocupacions... Unes intervencions en les que el síndic demana que hi hagi més informació, més treball comunitari, més treball amb el veïnat, amb les persones afectades, però a nosaltres aquesta és una qüestió molt clau i a la que juguem bona part de la cohesió social als barris. Coincidim també amb la necessitat de reforç de polítiques de proximitat i de prevenció, especialment també les polítiques de mediació en l'impacte que té l'oci nocturn a la nostra ciutat. Després, cal destacar també com es posa el focus en la feina anual del síndic d'aquest any en la convivència i voldria destacar l'informe monogràfic que ha fet la sindicatura de Greuges en relació a la modificació de l'ordenança del civisme, un informe que és molt rellevant i que ens hauria d'importar molt a tots els grups, també al govern. I en sobte, que malgrat que fins ara el criteri que havia tingut el govern és que tots els informes monogràfics que es feien es podien presentar a la Comissió de Presència i Seguretat, doncs aquest informe no sabem per què el senyor Batlle no s'ha pogut presentar, malgrat que nosaltres vam fer un prec demanant també que es presentés. Potser al govern no li agraden les conclusions i les recomanacions d'aquest informe, però en tot cas, com a grups, farem la nostra feina i li demanarem que en el procés de modificació de l'ordenança les tingui en compte com ha de tenir en compte les propostes del síndic en totes les qüestions. Pel que fa pròpiament a les propostes de millora, creiem que són les propostes de millora que denoten un molt bon coneixement d'on estan les queixes de la ciutat i també del bon funcionament dels serveis públics, perquè si no és molt difícil fer propostes que realment siguin viables i que tinguin impacte. Jo destacaria tres propostes de millora que les haureu sentit moltes vegades en aquest plenari per part del nostre grup o també per part d'altres grups. La primera, posar les persones al centre del dret a les cures en un context en què la ciutat cada vegada està més envellida, en què falten polítiques de suport també a la criança, i en un context en què hem assistit al tancament del servei de cures comunitàries de Vilaveïna, mentre el govern ens acceptava un prec en el que demanàvem que es mantingués, a la tarda del mateix dia comunicava a les empreses el tancament de 16 centres de Vilaveïna. El segon, garantir l'empatronament àgil a totes les persones que viuen a la ciutat. 2024 ha estat l'any en què el govern ha decidit donar de baixa a 1.600 veïns i veïnes empadronats en seus d'ONG. Nosaltres no compartim aquesta reorganització del circuit d'empatronament. No obstant, el que sí que demanàvem és que tan sols donés de baixa a aquelles persones que el govern pogués provar que no vivien a la ciutat. I malgrat que hem presentat proposicions pregs de forma reiterada i que han estat acceptats pel govern municipal, a dia d'avui no tenim cap informació ni cap garantia que aquest empadronament massiu de persones no es produeix. El tercer, vetllar pel dret a disposar d'allotjaments temporals d'urgència, de qualitat. És evident que hi ha un problema de salubritat en algunes pensions, que hi ha un problema de limitació del temps, també, i un problema de sobrecost d'aquests serveis d'allotjament temporal. Aquí el síndic ens proposa un canvi de model en equipaments, un canvi de model que ja s'havia gestat a finals del darrer mandat. No té sentit que hi hagi una empresa del sector turístic desplegant. un servei tan important com aquest i que han d'atendre la vulnerabilitat social. Avui coneixíem també que hi ha treballadors de l'empresa de sociohabitatge que denuncien les condicions que es troben en aquestes pensions, uns treballadors i treballadores que fa un any que van demanar reunió al govern i que a dia d'avui no consta que el govern els hagi atès a través del sindicat de la CGT. Barcelona en Comú també va presentar una proposició el juny de l'any passat en què es demanava que s'aturés aquest protocol en relació als allotjaments d'emergència, una proposició que va ser acceptada però a dia d'avui tampoc tenim informació sobre el compliment. I tot això ens porta a una darrera consideració, i és que li demanem, i li faig un prec directament a la direcció de l'alcaldia, si es prenen en seriosament les conclusions, les recomanacions, les propostes de millor d'aquest informe. Perquè una cosa és que formalment ens diguin que el 95,6% de les propostes han estat acceptades, i l'altra, que després aquestes propostes s'acabin executant. Això ho coneixem molt bé els grups municipals de l'oposició, i per tant ens agradaria tenir un missatge clar per part del govern en això.

Sí, gràcies. Avui Vox ens porta una proposició en la que principalment el que demanen és oposar-se a la transferència de competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Jo vull començar celebrant que el senyor Déu Rapolido s'hagi llegit un article de la Constitució, l'article 149. El que passa és que per interpretar la Constitució s'ha de llegir sencera i el convido a llegir l'article 150.2 de la Constitució espanyola. que diu que el Estado mediante ley orgánica puede delegar las competencias a las comunidades autónomas. Mirin, si avui ens porten aquest tema aquí no és perquè estiguin preocupats per la constitucionalitat d'aquesta qüestió, perquè és constitucional i si no presentin un recurs al Tribunal Constitucional i veuran quina resposta els hi donen, sinó que en realitat vostès estan en contra de transferir les competències en immigració perquè estan en contra d'una gestió més descentralitzada, més propera i per tant més eficaç de les polítiques migratòries. Perquè Vox, diguin el que diguin, són els primers interessats en que hi hagi col·lapse a les oficines d'estrangeria, són els primers interessats en que hi hagi màfies que revenen les cites i es lucren amb això, són els primers interessats en que hi hagi cues per accedir als serveis públics, també són els primers interessats perquè la ciutadania migrant que viu al nostre país no pugui regularitzar-se i obtenir un permís de treball sigui una verdadera cursa d'obstacles impossible per molts. perquè si en aquest país s'avança cap a unes polítiques d'acollida reals, si les oficines d'estrangeria funcionen i sobretot si som capaços de remoure els obstacles perquè les persones migrants que viuen al nostre país puguin treballar de forma legal i digna, el seu projecte es desmunta, perquè en realitat la seva única proposta política és aprofitar-se del malestar que generen aquestes pràctiques que atenten contra la dignitat de les persones. Vostès no s'atreveixen a dir-ho, però en realitat no estan en contra de la immigració. Estan en contra que els migrants tinguin drets. Per tant, si segueixen incidint en aquest tipus de propostes, no podran comptar amb el nostre suport. El nostre vot serà contrari.

Gràcies, bon dia. Benvinguts siguin els informes de govern o les mesures de govern. I el cert és que portem un any de govern en el que podríem comptar amb els dits d'una sola mà el nombre d'informes que ens han portat en aquest plenari. Avui ens en porten un sobre un tema especialment sensible, com és la seguretat, i els hi agraïm, vingui d'entrada. El que sí que veiem és que, com es deia ara, és un informe molt escuet, són quatre pàgines comptades, un informe purament descriptiu, que no justifica les decisions que es prenen, no hi ha una diagnosi, tampoc hi ha unes conclusions o unes recomanacions. Jo quan el vaig rebre vaig pensar, ostres, s'han equivocat i ens han enviat una nota de premsa en comptes d'un informe, si em permeten la broma. I avui, quan he arribat al plenari, he entrat per la porta de Sant Jaume i he vist el dispositiu que s'havia muntat a l'entrada, he vist que, efectivament, el que ens havien enviat era una nota de premsa d'uns vehicles policials que ja es van presentar a la plaça Univers, nosaltres hi vam assistir com a grup fa ja 3 o 4 mesos. Bé, en tot cas, sobre el contingut de l'informe que ens presenten, pel que fa a recursos humans, creiem que és una bona decisió que es doni continuïtat a la política d'incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana ens preocupa també com els serveis públics, això no només passa amb la Guàrdia Urbana, també passa amb els serveis de neteja, es veuen afectats per la gran quantitat de visitants que rebem a la ciutat, per la gran quantitat de turistes que tenim i, per tant, en algun moment també haurem de fer el càlcul de quants d'aquests nous agents de Guàrdia Urbana realment acaben a la policia de barri, realment acaben patrullant pels barris o els acabem dedicant principalment tots els grans esdeveniments que hi ha especialment al centre de Barcelona. Una altra qüestió important pel que fa als recursos humans és la pròpia estructura de comandament. Trobem a faltar una reflexió més global sobre, per exemple, un pla de formació per garantir que la nova plantilla que entra tingui el coneixement i la formació específica per poder accedir a aquests llocs. Sabem que estem pendents també del pla de director de la Guàrdia Urbana i segurament que tindrem ocasió de debatre-ho en aquest pla. Pel que fa a la qüestió de gènere, celebrem que es mantingui la quota d'ingrés pel que fa a les dones, però ens preguntem també aquests càrrecs de comandament si hi ha algun tipus d'avaluació sobre com s'està podent accedir o no. També amb la qüestió de la diversitat, una qüestió que el mandat passat es va posar sobre la taula... estem pendents també de saber si es manté aquesta planificació i com evoluciona. Pel que fa a les infraestructures, ens sumo també al comentari que no s'ha trobat en el pla d'inversions de mandat recursos per la nova comissaria de Sant Andreu. Celebrem que siguin per la comissaria de Sarrià. I pel que fa finalment als materials, vostès ens parlen d'alguns materials... per exemple, els vehicles elèctrics, però no ens havien parlat de les pistoles taser i ens trobem amb un anunci per part del govern, sense que hi hagués cap menció a l'informe, que s'adquiriran aquestes pistoles taser a partir del setembre. Nosaltres, des del nostre grup, ja li hem demanat que s'esperin, que actuïn amb un principi de prudència. Hi ha hagut un cas molt greu aquí al costat, a Badalona, en el que s'ha vist el potencial letal que té aquest tipus d'instruments en veïns, quan són utilitzats malament, que va acabar amb la mort d'un veí després de rebre cinc descàrregues i que està sent investigat judicialment. Per tant, els demanem més prudència i una reflexió sobre això abans de precipitar-se amb la compra d'aquest tipus d'armes.

Gràcies. Avui el partit d'extrema dreta Vox ens porta a una altra proposició criminalitzant els menors migrants. Una altra proposició que, si no hagués passat el que ha passat aquesta setmana, votaríem en contra i dedicaríem el temps de la intervenció a desmuntar totes i cada una de les seves mentides. Però és que aquesta setmana, tot just fa dos dies, ha passat alguna cosa molt greu. I és que Junts, i ara ho explicava el regidor Martí al Congrés dels Diputats, ha trencat amb el consens democràtic i ha votat en PP i Vox per impedir la reforma de la llei d'estrangeria. Una reforma de la llei d'estrangeria que havia de permetre un repartiment equitatiu i una acollida digna dels joves migrants que arriben al nostre país. Ens preguntem, qui guanya amb aquest bloqueig del sistema d'acollida? A qui li interessa que els menors migrants estiguin desatesos i el sistema col·lapsi? Doncs mirin, només a aquells que fan de l'odi la seva bandera política. Jo estic convençut que l'alcalde Trias, que avui s'acomiada del plenari, no està d'acord amb el que va fer Junts al Congrés dels Diputats. Jo crec que ell vol un bon funcionament del sistema d'acollida. I em temo que si Junts ha fet aquest moviment d'última hora és perquè han acabat cedint els cans de sirena dels spin doctors del seu partit, que els diuen que tenen una frontera de vot amb l'extrema dreta catalana, amb Aliança Catalana, i que el que han de fer és votar en contra de tot allò que vagi en benefici de les persones migrants. O el que és el mateix, que per guanyar vots a l'extrema dreta cal votar com l'extrema dreta. I això no només és èticament reprobable, sinó que a més a més és fals. Repetir el mateix discurs que l'extrema dreta, que és una minoria absoluta al nostre país, no fa que desapareixi. Al contrari, el que provoca és que se la presenti com una opció més per l'elector, que se l'acabi normalitzant. I que quan els ciutadans van a votar, enmig de tot el soroll que genera l'altaveu que li acaben posant vostès a l'extrema dreta acabin escollint l'extrema dreta original. Això és el que ha passat, sense anar més lluny, a Itàlia o a França, en què la dreta ha obert el pas de l'extrema dreta a les institucions. Jo per això convido els companys de Junts a fer una reflexió sobre quin model de dreta volen fer. Si volen fer una dreta com la de l'alcalde Trias, mentre va ser alcalde d'aquesta ciutat, que li barrava el pas a l'extrema dreta i que evitava sempre instrumentalitzar les persones migrants, o una dreta a nivell europeu com la de Merkel o la de von der Leyen, que fa uns dies es comprometia també a frenar el pas a l'extrema dreta, o volen ser els socis de Meloni, de Le Pen, de Bascal i d'Urriols.

Barcelona en Comú, 29 segons. Sí, que evidenciar que de res serveix venir aquí i fer un discurs antifeixista i dir que ells estan en contra de Vox quan després acaben votant el mateix al Congrés dels Diputats quan hi ha una proposta sobre la taula de reforma de la llei d'estrangeria per millorar la situació d'acollida dels menors. Per tant, menys hipocresia i més coherència.

Sí. Gràcies. Bé, si Barcelona avui és alguna cosa més que una enorme centre comercial ple de souvenirs, si els nostres barris conserven encara identitat pròpia, malgrat l'especulació salvatge i la massificació turística, és perquè al cor de cada barri hi ha uns espais de trobada, de creació i de cultura, de comunitat, que són els equipaments de proximitat. 41 biblioteques, 52 centres cívics, 34 casals de barri, 11 espais i casals de joves, a més de taneus, casals de gent gran. Equipaments de barri que no serien el que són, sense les entitats i les treballadores que els gestionen i els omplen de vida, alguns dels quals avui ens acompanyen aquí. El passat mes de desembre, en aquest mateix ple, es va aprovar una iniciativa ciutadana per dignificar les condicions dels treballadors dels equipaments socioculturals. Després, que les treballadores organitzades recollissin més de 5.000 signatures. Els regidors ho recorden. En el moment de registrar aquest PREC, i vuit mesos després, Els promotors d'aquesta iniciativa encara no havien rebut resposta del govern. Fa una setmana sabíem que 30 equipaments de gestió cívica estan en risc per la falta de recursos i suport institucional. Malgrat que s'han dirigit a l'alcalde i al regidor de participació, en el moment que registrem aquest prec tampoc havien rebut resposta del govern. Bé, crec que és evident que la falta de diàleg i de resposta del govern cap a les treballadores i entitats de gestió cívica contrasta amb la intensa activitat institucional del govern i el seu alcalde els darrers mesos, privatitzant el Parc Güell per una desfilada de luxe, portant la Fórmula 1 al Passeig de Gràcia, o rebent fa pocs dies la reina a l'Ajuntament i cedint-li la cadira d'alcalde en aquest mateix saló, que representa la sobirania popular d'una ciutat amb valors republicans. Ens preguntem, de debò no té temps l'alcalde per rebre els treballadors i les entitats? Hi ha alguna cosa més important per a un alcalde que els equipaments de proximitat i els serveis públics? Els demanem que cuidin la Barcelona comunitària, la dels equipaments i serveis públics de qualitat. Fer-ho potser no obrirà telenotícies ni omplirà portades, però és bàsic per a la cohesió social i la vida dels barris. Aquest és tot el patrimoni que tenim, aquells veïns i veïnes d'aquesta ciutat, que no ens volem resignar a viure a una ciutat mercantilitzada, anònima i turistificada.

Regidor. Bé, celebrem que aquest frec hagi servit perquè convoquin d'una vegada les entitats i els treballadors i seguirem atentament com evolucionen aquestes converses. Ens hi juguem el bon funcionament dels equipaments de proximitat. Per tant, comptin també amb el nostre grup municipal per millorar-los. Gràcies.

Exigim l'alliberament immediat de totes les persones que han estat detingudes en relació amb aquesta missió i la garantia de la seva integritat física, incluent-hi, de manera especial, persones vinculades a la nostra ciutat, l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el regidor a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Coronas, així com la resta de participants en aquesta missió humanitària, i ens adherim a les concentracions convocades per la societat civil en suport a la Global Summit Flotilla. Quart, instem al Govern d'Espanya a actuar amb màxima diligència per exigir davant del Govern Israel el respecte al dret internacional i la protecció de la flotilla, sol·licitar a la Fiscalia l'obertura d'una investigació sobre possibles actes il·legals o agressions contra embarcacions o persones de la missió, prestar tot suport diplomàtic consular i legal als que hi participen i, en particular, a les persones vinculades a la nostra ciutat, I, finalment, coordinar-se amb les institucions europees per garantir protecció efectiva en el marc de les seves competències.

Gràcies. Avui el grup de Junts ens porta una proposició, una proposta amb una bateria de mesures sobre seguretat i civisme, però en la que es demana també la reprovació de l'alcalde Collboni. I ja els avanço que des dels comuns, motius per reprovar l'alcalde Collboni no ens en falten, principalment perquè ha despreciat la majoria progressista que va sortir de les urnes per formar un govern ampli d'esquerres, que donés continuïtat a la transformació de la ciutat, També perquè ha aturat els eixos verds, perquè ha cancel·lat el programa Protegim les Escoles, perquè ha tancat serveis de cura bàsics com Vilaveïna i perquè pretén desmuntar la principal eina per fer front a l'especulació que és el 30% d'habitatge protegit. I és que dos anys després el balanç d'aquest govern és molt pobre o fins i tot podríem dir nefast. ni pressupost, ni pla d'actuació de mandat, ni aliances per portar-lo a terme. Per si no fos prou, l'únic gran acord progressista del mandat, el que va aconseguir amb les ordenances fiscals, amb els comuns, està arrossegant les cames per implementar-lo. I per això en aquest plaer l'exigirem al govern que compleixi amb l'acord i que desencalli d'una vegada la regulació del lloguer de temporada i la reducció de les terminals de creuers. No obstant, fer-ho amb un tema tan sensible com és la seguretat no ens agrada, senyor Martí. Quan governàvem van dir-nos de tot amb l'arma de la inseguretat, una batalla de fang per terra, mar i aire, on poc importaven les polítiques de seguretat i les dades que les recolzaven, sinó com utilitzar la seguretat per fer política, la pitjor cara de la política. Un joc pervers que no van fer només les dretes, sinó que el propi candidat Collboni, en campanya electoral, i va jugar, renegant de la pròpia gestió del seu grup en un govern municipal en el que portava la seguretat. Però regidors i regidores ja saben que la realitat és tossuda i avui, dos anys després, la percepció d'inseguretat a la ciutat segueix incrementant i les dades de l'activitat criminal a la ciutat són molt semblants a les de final del darrer mandat. El debat que tenim avui constata, per tant, que les grans problemàtiques de la seguretat moltes vegades escapen de les competències municipals i, per tant, d'un determinat alcalde o d'una determinada alcaldessa. Des de Barcelona en Comú defensem un model de seguretat i convivència centrat en els drets, fonamentat en polítiques de prevenció, de mediació i d'intervenció comunitària, amb més policia de barri i amb més recursos per la policia. I això no vol dir armar-los amb pistoles tàzer, això vol dir més formació i més arrelament a la comunitat, però també amb més polítiques socials, més inversió social, un pla de barris amb més recursos, garantint el tret a l'habitatge i l'accés al treball, l'accés al treball de tothom, vingui d'on vingui. I sobretot, i acabo, el nostre model de seguretat i de ciutat rebuig l'estigmatització de barris populars, com és el Raval o Sant Antoni, que fa dècades que pateixen de desigualtats socials i els quals el discurs de Junts, aquest discurs alarmista i estigmatitzador, no beneficia en res. El que cal és un compromís polític, més inversió social per aconseguir uns barris més igualitaris i més cohesionats.

Gràcies, bon dia a tothom. Jo volia començar saludant els representants, els treballadors i treballadores que avui ens acompanyen i agrair-los la seva feina intensa de negociació el darrer any i especialment intensa i exigent les darreres setmanes. Aquest és el conveni de la reducció de la jornada laboral, una mesura que des dels comuns sempre hem defensat. L'hem defensat al Congrés dels Diputats, l'hem defensat des del Ministeri de Treball al Govern de l'Estat i ara també la defensem pels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Barcelona. treballar menys per viure millor i fer-ho de forma més eficient, garantint la qualitat dels serveis públics. En aquest sentit, ja els hi avanço que el vot de Barcelona en Comú serà favorable als dos expedients, que al cap i a la fi són el resultat del diàleg social i l'acord entre la representació sindical i el govern. Darrere el titular, però, que insisteixo que és positiu, emergeixen molts dubtes i fins i tot queixes que ens han arribat els darrers dies i la darrera setmana. I per això volíem fer una petició clara al govern. que convoqui de forma immediata la comissió de seguiment amb els sindicats, que aclareixi aquells dubtes que puguin ser legítims i que en el cas que hi hagi errors, els rectifiqui, perquè el que no ens podem permetre és que un conveni impliqui algun retrocés. I és que és suficient amb avui sortir a la plaça Sant Jaume, ara o més tard, al llarg del matí, i veure que hi ha malestar a la plantilla. Jo no sé, alcalde o el tinent d'alcaldia a Batlle, com a responsable de recursos humans, si s'ha reunit amb els treballadors i treballadores de l'IMS, dels PIATS, de les escoles Bressol, de les biblioteques, de les oficines de la Ciutadana i també amb la plantilla de la Guàrdia Urbana. Nosaltres ho hem fet. I ens han demanat que els traslladem avui al plenari una sèrie de realitats que viuen i pateixen des de les trinxeres dels serveis municipals. Serveis socials. Hem parlat amb treballadores que li han d'explicar a les famílies que després d'un desnonament no poden oferir ni tan sols una pensió, perquè els han arribat indicacions que no hi ha allotjaments d'urgència disponibles. Treballadores que ens diuen que les ajudes urgents d'alimentació tarden 15 dies o fins i tot 3 setmanes o un mes a ser efectives. Els piats ens diuen que no es cobreixen les baixes, sis mesos o fins i tot un any sense cobrir-les. El resultat és que tenim treballadores dels piats treballant soles, custodiant tot un equipament municipal. Biblioteques ens han relatat experiències terrorífiques d'amenaces, agressions. Mandat passat es va treballar un protocol amb la plantilla contra la violència. Han passat dos anys i mig i ens diuen que no s'ha avançat gens en aquest protocol. Per no parlar d'escoles bressol i de la mala gestió del govern municipal el darrer any i ara, a més a més, hem tingut coneixement a través de les treballadores que es vol privatitzar el servei d'acollida de primera hora l'any vinent. Per no parlar també de la Guàrdia Urbana. En definitiva, estem parlant de treballadors i treballadores municipals que es troben que han de donar la cara per decisions que pren aquest govern i que tenen a veure amb la falta de lideratge, amb les retallades socials i amb privatització de serveis. En una ciutat, en el cos de la vida, està creixent de forma imparable. I davant d'això, i acabo, què fa el govern? doncs proposa un increment de sou amb un complement als directius d'aquesta casa, directius que estan cobrant més de 100.000 euros en alguns casos. Ja els he dit que avui votem a favor d'aquest expedient, però que no avalarem cap mesura com aquesta. Gràcies.

Sí, només per agrair la tasca dels serveis tècnics que han fet possible aquesta modificació normativa, que creiem que va ben dirigida, va en la bona direcció, que és la de la simplificació administrativa i la de garantir el dret al ciutadà a conèixer el funcionament de l'administració de la forma més clara possible. Per tant, el nostre vot serà favorable.

Avui portem el crit de SOS dels barris del Besòs i el Maresme de la Pau i de Trinitat Vella, encarnat per les veïnes que avui ens acompanyen, que volia saludar-los. Un crit desesperat de SOS que ens interpel·la i exigeix solucions. Estem parlant d'uns barris als que el miratge del desarrollismo franquista va condemnar a la ruïna absoluta. Les administracions democràtiques, és cert que ja han fet intervencions puntuals, però el balanç, després de 40 anys de democràcia, és nefast. De fet, els veïns del barri dels Besòs van veure com els grans programes d'aquesta ciutat, com el Barcelona posa guapa, es quedava en un anunci que veien des dels seus televisors, però que no es concretava en inversions en els seus barris. Amb l'oportunitat dels fons europeus i amb Barcelona en Comú a l'Alcaldia, van plantejar el 2020 un pla de regeneració urbana integral posant el tracte de l'habitatge al centre, amb una prova pilot de 200 habitatges. Es van deixar a punt la feina feta per rehabilitar 10 comunitats, però el balanç, després de dos anys i mig, és clarament insuficient. Poc més d'una desena d'habitatges finalitzats, la pèrdua dels fons Next Generation en 6 de 9 finques i, mentrestant, els edificis amb ciment aluminós cauen literalment a trossos. Però com els deia avui, regidors i regidores, no estem aquí per lamentar-nos, tampoc per limitar-nos a fer la denúncia pública, estem aquí per aportar solucions. Com saben, amb l'acord d'organització fiscals entre el govern municipal i Barcelona en comú, hem arrencat un compromís per donar un nou impuls al programa i fer un salt d'escala, revertir la privatització del programa i recuperar l'adiratge públic. implicar el govern de la Generalitat, crear un instrument que permeti també accedir a crèdit i agilitzar els terminis d'actuació i equiparar les condicions fiscals i econòmiques a les de la prova pilot amb els fons de la Unió Europea. Fent viables els projectes, sabem que tècnicament aquest punt és complex i que requereix estudi, però també que és la garantia d'èxit pels projectes de rehabilitació. Acabo agraint la voluntat de diàleg del govern i d'entesa que és cert que arriba tard en aquesta qüestió, però que és imprescindible per trobar solucions a l'alçada.

Senyora Bonet, avui no és moment, és cert, ni d'entrar en matisos ni d'aprofundir en possibles diferències que tinguem. Crec que és moment de posar en valor l'acord, la capacitat d'entesa i jo li vull agrair la capacitat d'acord i de diàleg. També el tinent d'alcaldia Valls que s'ha implicat en les converses. El que està en joc ni més ni menys, com diu la portaveu dels veïns i veïnes, la senyora Teresa Pardo, no és només la rehabilitació d'uns habitatges. El que està en joc és la possibilitat que la gent treballadora pugui seguir vivint a la ciutat i al barri que tant estimen.

Gràcies, president. Bé, bon dia. Deixim començar saludant el síndic, saludant també tot l'equip que l'acompanya, també a l'anterior síndica, la Maria Assumpció Vilar, que diu molt d'ella i del seu compromís amb la ciutat que avui estigui també aquí acompanyant-nos. I també saludar el regidor Rebell i donar-li la... la benvinguda de nou al plenari. Bé, aquest és el tercer informe del nou sindic de Greuges, el segon amb el nou format i començaré fent consideracions sobre el format perquè penso que és un format molt potent conceptualment, ben estructurat, fàcil de llegir i que porta major claredat pel que fa a la lectura. I m'agradaria destacar dos conceptes sobre els quals pivota aquest informe. El primer, els drets humans de proximitat. Parteix de la premissa que les desigualtats que hi ha a la ciutat, siguin socials, econòmiques, polítiques, culturals o de qualsevol altra mena, no són inevitables i no les podem assumir com a tal i normalitzar-les. i que s'han d'entendre, per tant, les desigualtats com a conseqüència d'una vulneració de drets humans que es dona a la nostra ciutat, que ens interpel·la directament com a administració i, per tant, que permet fer una lectura de la realitat en termes de responsabilitat de l'administració davant d'aquestes situacions. El segon concepte, molt vinculat amb els drets humans de proximitat, és el de dret a la ciutat. Aquell concepte que diu que els veïns i veïnes de la ciutat no només tenen dret a evitar-la, a viure-hi, sinó també tenen dret a construir-la, a participar de forma activa de les decisions que es prenen. Un concepte molt ben reflexat en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de la Ciutat, una carta que aprofito per recordar que l'any que ve complirà 25 anys i en la qual Barcelona va tenir un paper protagonista a l'hora de la seva aprovació. Drets humans de proximitat i dret a la ciutat i a la participació política, dos aspectes claus. que ens ajuden a entendre una visió moderna i progressista de la ciutat, que impregnen aquest informe i que, per desgràcia, contrasten amb com han quedat desdibuixats en l'actual govern municipal. Desapareixent pràcticament de l'organigrama municipal, s'ha suprimit la Direcció de Drets de Ciutadania s'han traslladat els programes de drets humans a la ciutat a la Direcció de Cooperació Internacional, que s'ocupa de qüestions d'internacional, com si els drets humans només es vulneressin en el sud global, i a la ciutat de Barcelona no s'haguessin de fer polítiques públiques de drets humans per no parlar de la situació de paràlisi de la participació a la ciutat. Però bé, entrant en l'activitat de l'informe, el que veiem, si mirem una radiografia quantitativa, és que hi ha hagut 1.201 intervencions, una xifra molt semblant a la de l'anterior, 583 queixes ciutadanes, 608 assessoraments, 10 actuacions d'ofici. A mi m'agradaria destacar de tot això la presència territorial, la visita als barris, les visites també a escoles i instituts, i crec que és un aspecte molt important, perquè si el que mirem és la distribució de les queixes i de les actuacions del síndic, veiem encara com persisteix una major presència de districtes com el de l'Eixample, on té la seu, que té el doble d'activitat que districtes com Sant Andreu i Nou Barris. I si creiem que la institució del síndic a treballar per l'equitat, crec que aquest és un dels aspectes a incidir, a millorar aquesta presència en els barris. Jo voldria parlar no només de l'activitat en termes quantitatius, sinó també posar en valor la capacitat d'innovació i qualitat de les intervencions fetes per la sindicatura amb actuacions d'ofici, posant en agenda qüestions rellevants, informes monogràfics sobre temàtiques com l'adultocentrisme, s'ha comentat, també l'atenció a famílies de persones empresonades, una qüestió de molta actualitat, i mecanismes de resolució alternativa de conflictes. Destacar també la creació de grups de treball i en aquest sentit la comissió de reparació que ha atès a les víctimes supervivents d'abusos a escoles públiques, una situació molt sensible en què es trobaven amb casos prescrits i que han trobat en el síndic gairebé l'única institució, l'única administració pública que les ha escoltat i que les ha atès i aquí com a institució tenim un deute també a l'hora de poder fer aquest acte de reparació que confio que el govern ho entomarà. Pel que fa a les propostes de millora crec que és l'apartat més valuós de tot l'informe, denoten un molt bon coneixement d'on estan les queixes ciutadanes i també un molt bon coneixement, i això no és senzill, del funcionament de l'administració pública i de quins són els seus reptes. El CITIC ens posa sobre la taula qüestions com la revisió del model d'allotjaments d'emergències, una qüestió en què s'està treballant des de fa ja temps, com el canvi i la diversificació del model turístic, com la qüestió dels aparcaments de motos en vorera i l'impacte que té en l'espai públic, o la participació en l'àmbit urbanístic, que també és un repte que té aquesta ciutat. Totes elles propostes molt concretes, però m'agradaria destacar la darrera, que potser té relació amb totes, que és com fem una administració més eficaç. En aquest sentit, hi ha dèficits i dificultats pel que fa a l'atenció ciutadana, això ho posa sobre la taula el síndic, també el Consell de Ciutat va demanar un pla de xoc de millora de l'atenció ciutadana, del qual no hi ha hagut encara resposta. I crec que aquí tenim un repte, totes les administracions, per fer l'administració més eficaç i, sobretot, si em permeten més empàtica. Estic segur que tots compartim que estem en un moment, en una fase de consolidació de la sindicatura de Greuges, una institució amb una llarga trajectòria, amb un prestigi que ha anat conservant al llarg dels darrers anys, però el cert és que l'impuls del nou equip li està permetent afiançar-se i fer un treball important en termes de qualitat i també en termes d'innovació. Deia el jurista italià, Luigi Ferragioli, que els drets dels ciutadans són un paper si no s'inclouen les garanties adequades. Després de llegir aquest informe, creiem que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona tenim en la institució del síndic de Greuges una garantia adequada a la que recorre davant de la vulneració de drets. Una garantia que l'està reivindicant no només com a adequada sinó també com a eficaç i que treballi i treballarà amb el rigor necessari per vetllar pels drets de la ciutadania. Ara potser el repte és el coneixement de la institució i aquí també el conjunt de grups i especialment el govern a treballar conjuntament per dotar-los els recursos humans i tècnics necessaris perquè si el passat mandat va ser el mandat de la renovació i l'impuls de la sindicatura aquest sigui el mandat en què es faci un punt d'inflexió pel que fa al seu grau de coneixement i el seu que ho impacta. Gràcies.

Gràcies. Senyor Trias, li agraïm la seva iniciativa i compartim gran part dels arguments que ha exposat avui. De fet, fa tot just 10 dies a la comissió el senyor Martí Galvis ha presentat una iniciativa semblant a la que vam votar també favorablement. Els comuns sempre ens trobaran en la defensa de Catalunya i de les inversions que necessita el nostre país i la seva capital, que són moltes i molt diverses. En aquesta ocasió la seva iniciativa va una passa més enllà i demana també la creació, potser el més destacable de tot, és la creació d'un mecanisme de compliment que a nosaltres ens sembla bé i per tant el nostre vot ja li avanço que serà favorable. Sí que voldria fer dues consideracions. La primera, venim d'un temps en què el seu partit polític havia desconnectat tant de l'Estat que també havia desconnectat de la realitat. Ja li vaig dir al senyor Martí a la comissió i ho recordo avui, però vam trobar a faltar aquest esperit constructiu de col·laboració, també d'exigència que ens porta avui quan el president Torra, per exemple, a la conferència de presidents de les comunitats autònomes deixava la seva cadira buida en plena pandèmia. Estem parlant del juny del 2020 o quan, per part de Junts per Catalunya, també es deixava la cadira buida a la taula de diàleg i fins i tot es ridiculitzava la taula de diàleg dient que no servia per res, que fins i tot era menys útil que un grup de WhatsApp. Crec que aquells eren els espais també en els que negociar aquestes inversions, en els que defensar els interessos de Catalunya i crec que molts catalans i catalanes ho vam trobar a faltar. No només això, sinó que també els vam trobar a faltar quan governaven la Generalitat de Catalunya amb zero inversions en habitatge públic a la ciutat de Barcelona i amb la paràlisi d'infraestructures tan importants com la línia nou del metro. I tot això li dic des del màxim respecte cap a la seva figura i també cap a la seva organització política, sent conscient també que no han estat temps fàcils per ningú. Segona consideració, ens parlen distintament en la seva proposició dels últims 20 anys. Jo puc entendre que es faci una anàlisi dels últims 20 anys, però el cert és que hi ha hagut diferents etapes per part del govern de l'Estat. Una etapa amb el govern del PP que ha estat un desert pel que fa a les inversions a Barcelona i a Catalunya per part del govern de l'Estat. I una nova etapa amb un nou govern de l'Estat, especialment en el temps del govern de coalició, amb els comuns i sumar a dins del govern, en el que, per exemple, hi ha previstos més de 60 milions d'euros en 5 contractes nous que reforçaran el servei ferroviari en el marc del Pla A Rodalies, amb inversions importantíssimes a Barcelona, com pot ser la Sagrera o com pot ser Sants. Vostè també inclou la qüestió de la inversió cultural, i aquí m'agradaria posar en valor també inversions importants i compromisos importants cap a la ciutat de Barcelona, la cocapitalitat cultural i científica, 20 milions d'euros, la inversió que s'està fent ja a la biblioteca provincial, amb aquests 55 milions d'euros, o, per exemple, el compromís del ministre Hurtasson en garantir la inversió proporcional per l'ampliació del Museu Nacional de Catalunya. I jo crec que no és el mateix, i vostè estarà d'acord, tenir de ministre Albert, Albert, que deia que les Torres són un ambient d'interès cultural mentre retallava les subvencions a Catalunya i que encomplia els seus compromisos, que tenir Ernest Tortasson, que defensa la pronacionalitat, que defensa també la llengua catalana i que recupera els compromisos que hi havia pendents amb la ciutat i amb el país.

Bé, mirin, porto diversos dies intentant desxifrar quin és l'objectiu real d'aquesta proposició, perquè la veritat és que ni tan sols ho posava. Una proposició que ens presenta Vox en la que demana suspendre el dret a la protesta en benefici d'una suposada llibertat de circulació. I el primer que vaig pensar és que ara que s'acosta Setmana Santa vostès venien a fer un acte de penitència en aquest plenari. i que es referien a les mobilitzacions ultras que estan promovent a Ferraz, que han portat el col·lapse al centre de Madrid durant setmanes i setmanes, o a casa nostra es referien a les mobilitzacions que van protagonitzar la Bona Nova en plena campanya electoral, a més a més de la maneta dels matons de desocupa, o les mobilitzacions per l'escola concertada o la defensa de la casa que van bloquejar Barcelona també diversos dies. Però veig que no, que un cop més es refereixen a manifestacions dels seus adversaris polítics, en aquest cas dels independentistes. Deixim dedicar-li dos minuts a explicar-li com funcionen els drets fonamentals en democràcia, perquè crec que vostè no en té ni idea. Mirin, el compromís amb drets fonamentals com la llibertat d'expressió o com el dret a la protesta no es demostra quan qui els exerceix són els seus, sinó que es demostra, sobretot, quan qui els exerceix són els seus adversaris polítics. O és que es pensa que ens agrada, no només a nosaltres, sinó a una majoria de ciutadans d'aquesta ciutat, veure com es manifesten al costat de la TESO-Cupa amb porres extensibles? Això li sona, oi? o com bloquegen la ciutat defensant el model elitista de les escoles concertades o defensant la tauromàquia. Si és per salvar Espanya, si és per la tortura animal o si és per defensar els interessos dels fons voltor, la llibertat dels veïns i veïnes no els hi preocupa. En canvi, si és per defensar drets socials, aleshores volen prohibir... qualsevol manifestació, fins i tot manifestacions que ni tan sols s'han produït davant de la possibilitat que puguin produir-se, com de fet està fent Milei a Argentina, demanant fins i tot penes de presó. Això té un nom, i és cinisme. Senyors de Vox, parlen de llibertat, però el seu model de llibertat és censura. Censura que estan aplicant cada vegada que tenen responsabilitats de govern, cancel·lant l'any als tallers amb els premis Guillem Agulló, commemoracions que volien esborrar del mapa, i mirin, li haig de dir que no ho aconseguiran, perquè el Ministeri de Cultura i el Govern de la Generalitat les han recuperat, i des d'aquí manifestar el nostre agraïment a les dues institucions. Acabo. Hi ha una diferència entre el que vostès consideren que és la llibertat d'expressió i el que considerem una immensa majoria d'aquesta societat, que és la mateixa diferència que hi ha entre una democràcia i una dictadura.

Gràcies, bon dia a tothom. Som conscients que estem davant d'una situació sobrevinguda i que no és desitjada per cap de les parts. Una situació en què es posa en qüestió una sèrie de complements salarials a través d'un informe provisional de la sindicatura de comptes. Al llarg de les darreres setmanes ens hem pogut reunir amb el govern i escoltar les seves explicacions, també amb els representants. dels treballadors i treballadores, amb tots, tant amb els que han promogut i finalment signat l'acord, com amb aquells que finalment no ho han fet. En aquest sentit ens agradaria aprofitar aquesta intervenció per dir que som plenament conscients del malestar que existeix a bona part de la plantilla i que es va expressar en jornades de protesta com la d'ahir, on a la situació concreta del complement salarial esvareixen també altres qüestions degut a la falta de diàleg, la falta de negociació per part del govern, la precarització i les retallades, qüestions que tindrem ocasió de parlar avui amb la proposició que portem a debat en aquest plenari. En tot cas, volem posar en valor la voluntat d'anticipació que s'ha tingut en aquest cas per poder salvar aquests complements salarials i el nostre vot serà favorable, sabent que no és la situació ideal però és la menys dolenta de totes les que hi havia.

Gràcies. Bé, avui Vox ens porta una proposta per, teòricament, acabar amb la multireincidència. I no ens proposa dotar de més jutges perquè el judici sigui més ràpid i la justícia sigui més efectiva. Tampoc ens proposa més investigació policial perquè des dels cossos policials es puguin desarticular les màfies que operen en aquest àmbit. Tampoc polítiques socials per anar a la real dels problemes. El que ens proposen avui és una verdadera ocorrència, és empaparar la ciutat amb fotos de presumptes autors de Furs, com si estiguéssim al Far West, a l'Alemanya nazi o una distopia ideada per Orwell. A nosaltres no ens enganyen, la seva proposició és una ocorrència justament perquè no parteix d'una preocupació sincera per la situació d'inseguretat, sinó que el que busquen bàsicament és aprofitar-se d'aquesta problemàtica electoralment. Saben què diuen tots els estudis criminològics sobre la causa principal de la delinqüència, especialment en delictes patrimonials lleus, com dels que estem parlant? No és la immigració, per molt que ho repeteixin, no hi ha cap estudi que demostri una correlació, tampoc és la pràctica d'una o altra religió. La causa de la inseguretat és la persistència de desigualtats socials. I si els preocupa mínimament la inseguretat, no entenc per què segueixen defensant els privilegis de l'educació privada per escanyar l'educació pública, que és el principal motor que tenim a l'hora de favorir la igualtat d'oportunitats. Si els preocupés mínimament la inseguretat, no tancarien quan governen serveis públics com estan fent. Tampoc votarien en contra de qualsevol proposta de justícia redistributiva que s'estigui proposant. La setmana passada escoltàvem a Javier Milei a Espanya assegurar que la justícia social és aberrant, va dir. i que els impostos són un robatori, cito textual, després d'abraçar-se a Santiago Abascal. Ataquen la justícia social no només perquè saben que busca millorar les condicions de la gent treballadora, sinó sobretot perquè saben que a través de la justícia social es poden revertir els privilegis dels grans rendistes, especuladors i defraudadors que vostès defensen. Saben que és aberrant que la desigualtat a l'estat espanyol s'incrementi mentre les grans fortunes aludeixen impostos. És avarrant que el president del seu grup parlamentari pagui amb diners del Parlament les despeses de perruqueria, restaurants o fins i tot l'ampa dels seus fills, o que tinguin a les seves files militants terratinents que van abandonar un treballador migrant mort a la porta d'un centre sanitari després d'explotar-lo com si fos un esclau. Acabo. Si el que volen és buscar una fotografia dels verdaders responsables de la desigualtat, que hi ha darrere dels problemes de la delinqüència i de la falta de cohesió social, no han de buscar gaire lluny. Busquin en els responsables, en aquells grans especuladors rendistes que es beneficien de la força de treball dels altres mentre defrauden impostos. Vostès els coneixen bé perquè defensen els seus privilegis. De fet, més que buscar fotografies gaire lluny, el que podríem fer és fer-se un selfie amb algun company seu de partit.

Sí, el plenari del 24 novembre passat es va aprovar una proposta de Barcelona en Comú i amb el suport del Partit Socialista i d'Esquerra Republicana en què es demanaven un conjunt de mesures respecte al genocidi que està patint el poble palestí a mans d'Israel. Ens agradaria saber què ha fet l'alcalde en relació als acords acordats per aquest plenari.

Sí, permeti'm que em dirigeixi el senyor Collboni com a alcalde i màxim responsable d'aquesta ciutat. Ho hem comprovat i no ens consta cap carta ni cap comunicació oficial a l'Ambaixada d'Israel, que era el principal acord que hi havia en aquesta proposició. O el que és el mateix, vostès van votar a favor d'una cosa, el plenari es va aprovar i després han decidit no fer res. I això ens preocupa perquè ja no es tracta de la voluntat d'un determinat partit polític, sinó que es tracta d'un acord d'aquest plenari al qual vostès han votat a favor. Per tant, és un compromís amb el conjunt de la ciutat. I ens preocupa perquè això arriba en un moment en què des d'aleshores, al llarg dels darrers vuit mesos, la Franja de Gasson ha fet més que empitjorar, fins al punt que ja són més de 37.000 les víctimes mortals i més de 85.000 les ferides. Companys i companyes del Partit Socialista, no valen només les iniciatives en el pla simbòlic. Tenien l'oportunitat de passar de les paraules als fets. La proposta de persona en comú s'hi permetia. Hi havia un punt que era la incorporació de clàusules als contractes de l'Ajuntament. No ens consta que ho hagin fet. L'impuls d'una cimera de pau el més aviat possible. Tampoc ens consta que ho hagin fet. I especialment, com li deia, la interrupció de les relacions institucionals de Barcelona amb Israel. Estem davant d'un genocidi. i la inacció és significativa i el silenci és aixordador. Fins que a Netanyahu no li surti més cara la guerra que la pau, seguirà en la seva ofensiva contra la població civil palestina. Així que ja li tornem a reiterar la petició, senyor alcalde, comuniqui els acords d'aquest plenari de l'Ambaixada d'Israel, enviï ja la carta a la que es va comprometre, del contrari, estarà posant el nom de la ciutat al servei del genocidi que rebutja una immensa majoria de la nostra ciutat.

Disculpem perquè tenia 30 segons.

No. Ah, només hi ha dues intervencions. Molt bé.

Gràcies, bon dia a tothom. Bé, avui veiem amb satisfacció com entra per quarta vegada en la història d'aquest consistori una iniciativa ciutadana per portar un punt a debat en aquest plenari. Un nou instrument d'innovació democràtica creat en el mandat de Barcelona en Comú amb un nou reglament de participació que tenia un suport molt ampli d'aquest plenari i que permet que es portin debats més enllà dels que els impulsen els grups polítics. Deixeu-m'ho fer per començar un breu repàs de la virtut d'aquesta eina i com ha aconseguit desencallar conflictes oblidats i que s'han acabat posant a l'agenda municipal. El cap del Raval, que abans n'hem parlat, es va trobar una nova ubicació a la Capella de la Misericòrdia i avui hem pogut aprovar per fi la modificació del planejament. Però també projectes com el Pont de Santander, que és ja avui una realitat i que ha trencat amb la barrera que hi havia entre Sant Martí i Sant Andreu, o la suspensió de relacions amb les institucions d'Israel, anticipant un debat que ha acabat sumant una majoria en aquest plenari i situant Barcelona en l'avantguarda dels drets humans. Bé, la iniciativa que ens presenten avui creiem que també és rellevant i també treu a la llum una realitat oblidada per l'agenda política d'aquest plenari. perquè parla de la base del nostre sistema municipal de proximitat. Parla dels equipaments, uns equipaments tan reconeguts internacionalment i tan ben valorats per la ciutadania. Parla també de les seves treballadores i del seu dret a millorar les condicions laborals. I és que els equipaments culturals de proximitat són una eina democràtica d'èxit, fonamental per enfortir la cohesió social als barris a través del reconeixement de pràctiques culturals i de l'impuls de la vida comunitària. I aquí ens trobem amb una paradoxa, i és que malgrat que es tracta d'equipaments reconeguts i que els seus treballadors són la cara de l'administració, aquests tenen unes condicions molt diferents a la de la resta de funcionari i moltes vegades estan ofegats per la precarietat laboral. És per això que fa més d'un any, interpel·lats per la creació d'aquesta assemblea de treballadors i treballadores, l'anterior govern va crear un grup de treball permanent per obrir un procés de diàleg estable reconeixent aquesta assemblea i la seva representativitat, incorporant en aquest grup transversal l'Institut de Cultura, la gerència municipal, drets socials, districtes, per trobar vies de solució a alguns dels principals reptes. Reptes com la revisió dels plecs tècnics per millorar les clàusules i introduir algunes millores, això ho vam fer i ha donat alguns bons resultats, però també la revisió acurada de les categories professionals, fer una anàlisi profund i útil sobre les càrregues laborals vers les categories professionals, i que s'ha demostrat molt útil i que ens ha obert diferents vies per actuar, no només en la planificació dels plecs, sinó també en el seguiment dels contractes, que quedi ben clara quina és la responsabilitat de les empreses i quines són les de l'Ajuntament. És ben cert, però, que això no és suficient i que hi ha qüestions que superen les competències d'aquest Ajuntament, sobrepassen les competències municipals, com són les pròpies de... l'obertura del diàleg social i la creació d'un conveni col·lectiu. Bé, acabo. Ens sumem a la reclamació d'aquesta iniciativa per reconèixer aquest problema que ve de lluny. Reclamarem més lideratge al govern, que tota aquesta feina feta no quedi aturada.

Sí, gràcies. Bé, ens hauria agradat donar recolzament, votar a favor d'aquesta proposta, perquè tot el que siguin pactes, i especialment en un tema tan sensible com és la seguretat, doncs sempre és desitjable. Però després d'escoltar la intervenció del senyor Martí, la veritat és que ens preocupa. Ens preocupa la seva proposta i ens preocupa perquè el que amaga aquesta proposta és fer el mateix que han vingut fent els darrers vuit anys amb la seguretat en aquesta ciutat. En lloc de reconèixer els avenços en alguns àmbits, com l'increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, es confon de forma deliberada dades objectives amb percepció. Algo que tant des del govern, aquest mandat com l'anterior, hem hagut d'explicar tantes i tantes vegades. Es barregen també qüestions com clubs canàbics, que res tenen a veure amb la seguretat, multireincidents o terrorisme. És evident, senyor Martí, que hi ha un problema amb la seguretat en aquesta ciutat, però repetint que estem en alarma social, el que acaba provocant és generar encara més alarma social i allunar-nos de les solucions. El grup de Barcelona en Comú no farà demagogia amb la seguretat, justament perquè estem convençuts que és un problema rellevant i que s'han de parlar des del rigor. No volem que aquest pla es converteixi en una subhasta sobre el nombre d'agents que ha de tenir la Guàrdia Urbana, ha de tenir els que necessiti. Tampoc volem una carrera sense fi per endurir penes, que sabem que s'ha demostrat que no és eficaç. No n'hi ha prou amb aquesta visió tan estreta de la política de seguretat que l'entén de la seguretat des d'una política social, des d'una perspectiva social. Necessitem més justícia, necessitem més recursos al sistema judicial, que la justícia baixi més ràpid. Necessitem també desplegar la justícia de proximitat que preveu la carta municipal. Hem de modificar el codi penal, segurament que hem de fer modificacions al codi penal, però també hem de modificar la llei d'estrangeria, per exemple, perquè tenim molts veïns i veïnes que no poden treballar de forma legal a la nostra ciutat i això només genera exclusió i conflicte. I sobretot el que hem de fer és deixar de fer política amb la seguretat i fer polítiques de seguretat. A través de la cooperació entre administracions, redimensionant-s'hi cal la dedicació pressupostària als temes de seguretat i, sobretot, introduint planificació. Perquè sense planificació, sense diagnosi, sense avaluació, no es poden fer polítiques públiques. I l'ansació que tenim amb aquest govern, i li vam dir a la darrera comissió de seguretat al senyor Batlle, és que se li acumulen les carpetes també amb el tema de seguretat. que al ser un govern tan feble prou feina té amb el seguiment del dia a dia i tenim molts deures pel que fa a planificació. No hi ha pla local de seguretat, està caducat, no hi ha pla director de la Guàrdia Urbana, el darrer també va ser a l'anterior mandat, de fet 2015-2019. Necessitem, per tant, una política de seguretat seriosa que cooperi amb planificació i sense alarmisme. Ens trobaran sumant sempre si aquesta és la perspectiva. De moment, avui el que farem tot és una abstenció.