Maria Assumpció Laïlla Jou

Gràcies, alcalde. Canviem de terç. L'Ajuntament en aquesta declaració vol reconèixer la pesta porcina africana com una crisi de gran abast amb impacte econòmic, social i territorial i amb una clara dimensió de salut pública i de salut ambiental que exigeix una resposta coordinada entre les administracions. També vol manifestar el compromís amb els barris de muntanya i l'entorn natural de la ciutat. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona expressa el seu compromís per vetllar perquè els barris de muntanya i els entorns naturals de la ciutat, Collserola, Montjuïc i altres zones verdes periurbanes siguin considerats àmbits prioritaris en els plans de control de fauna salvatge, especialment pel que fa als senglars, per prevenir riscos sanitaris, accidents i afectacions a la convivència. En tercer lloc, vol reclamar que qualsevol pla de control i reducció de població sinergètica es basi en criteris científics, en la protecció dels ecosistemes i en una comunicació clara amb el veïnat, integrant la veu de les entitats dels barris i dels agents socials i veïnals. També vol demanar que es garanteixi una informació pública clara i actualitzada sobre l'evolució de la crisi, els riscos reals per a la salut humana, les mesures de protecció i els protocols a seguir, evitant alarmismes injustificats però també la minimització de l'impacte. En cinquè lloc vol demanar a la Generalitat de Catalunya la realització d'una auditoria externa independent i completa dels serveis de prevenció en salut animal i dels protocols de bioseguretat aplicats en presentació pública dels resultats. Vol manifestar el suport al sector porcí, a la indústria agroalimentària, instar al Govern de la Generalitat a obrir línies d'ajuts directes pels ramaders i per la indústria agroalimentària afectada per la pesta porcina africana, així com a l'impuls de mecanismes de finançament específics per garantir la continuïtat de l'activitat econòmica i de l'ocupació. Que en aquestes mesures es tinguin en compte, de manera especial, les petites i mitjanes explotacions, els territoris amb més vulnerabilitat socioeconòmica i l'impacte de les alteracions del mercat porcí poden tenir en els preus i en l'accés a l'aliment per part de la ciutadania. En sete lloc, vol donar suport al gremi, comerços i parades de mercats municipals del sector porcí, així com el compromís de treballar amb el gremi i les associacions de comerciants per fer el seguiment de l'afectació i trobar fórmules de suport. En vuitè lloc, reclamar una coordinació reforçada entre la Generalitat de Catalunya, el Govern de l'Estat, les Diputacions, Consells Comarcals i els Ajuntaments, amb participació activa del municipalisme en l'elaboració i seguiment dels plans de contingència. I finalment, vol traslladar aquesta declaració al Parlament de Catalunya, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a les quatre Diputacions, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis i als organismes internacionals pertinents.

Gràcies, alcalde. Aquesta declaració agrair primer el suport de tots els grups perquè és en motiu del Dia Internacional a favor de la Salut Mental que és el proper 10 d'octubre. Primer, que l'Ajuntament de Barcelona, en el marc del Pla de Salut Mental 2023-2030, segueixi compromès amb la promoció d'actuacions des de diferents àmbits com l'educació, el treball o la cultura, entre d'altres, destinats a promoure una millor coordinació i l'atenció a les persones que pateixen trastorns mentals sabers d'una forma multidisciplinari i holística que acompanyin l'abordatge sanitari. Segon, que l'Ajuntament assumeixi el lema d'enguany que promou l'OMS, que és l'hora de prioritzar la salut mental a la feina, i potenciar la línia de treball i integració social i laboral del pla per assegurar l'accés a una feina digna per a les persones amb problemes de salut mental, així com també crear millors pràctiques per vetllar la salut mental a la feina de totes les persones treballadores. Tercer, el compromís del govern municipal per tal d'elaborar campanyes institucionals dirigides a informar i desestigmatitzar dels trastorns mentals greus, tal com el govern es va comprometre a la proposició aprovada al novembre del 2023. Quart, fer un reconeixement públic a totes les entitats i associacions que treballen de forma voluntària i compromesa amb la millora de la salut mental comunitària. Cinquè, mantenir actualitzats els mapes municipals de recursos, rutes assistencials, iniciatives de caràcter públic o privat o subvencionat que estiguin a disposició dels professionals sanitaris, pacients o famílies que contribueixin a millorar l'atenció als pacients amb trastorns mentals greus, així com una xarxa de suport social i emocional a totes les persones i les seves famílies. Sisè, instar el Consorci Sanitari de Barcelona, establir espais de comunicació i col·laboració entre professionals sanitaris per tal d'optimitzar els circuits assistencials i afavorir una detecció precoç i atenció integral dels trastorns mentals greus. Setè, desenvolupar iniciatives i accions novedoses que permetin l'acompanyament de les famílies cuidadores, facilitar la formació específica, informació de recursos i xarxes de suport emocional i reforçant els programes existents en el marc del Barcelona Cuidar. I, vuitè, traslladar aquesta declaració a totes les entitats vinculades amb la taula de salut mental de Barcelona, a la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Govern espanyol i els organismes internacionals pertinents.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres l'any 21, quan es va signar aquest conveni, ja vam ser crítics en aquell moment perquè, entre altres coses, hi havia aquest canvi de model a l'atenció a les drogodependències i a les addiccions, que vostè ara avançava la seva intervenció, que liquidava, en certa manera, el famós model Barcelona, que en el seu moment, quan es va implantar, va ser pioner en aquestes atencions, i no criticàvem tant el fons, perquè aquest és un debat que crec que s'ha de fer no en el marc d'un conveni estrictament, ni en aquest cas d'una pròrroga, sinó que les formes com s'havia dut a terme aquest intent de canvi de model. Avui ens presenten aquesta... pròrroga d'un conveni que ja és del 21-24, per tant que es podia haver treballat amb més temps, no sabem si és només falta de temps, si són problemes de negociació o que no tenen temps de resoldre les cent i escaig al·legacions que s'han fet precisament les que afecten els models de revisió de contracte de serveis. Tampoc sabem si aquest nou conveni aixugarà el deute que té, per exemple, el cas Baluar, etc. Per tant, és per aquest motiu i per responsabilitat en tenir la importància de la salut pública a Barcelona que nosaltres ens abstindrem.

Endavant. Gràcies, tinenta. Bé, en el context d'emergència habitacional, en el que ens trobem, en preus desorbitats, una oferta insuficient d'habitatge assequible, cal explorar i desplegar tots els mitjans disponibles per protegir un dret d'habitatge digne i adequat. És per això que des de Junts per Barcelona hem sigut sempre partidaris de les cooperatives com una alternativa més per generar habitatge a la ciutat, una opció que a més fomenta la col·laboració público-privada. I senyora Sanz, em sap greu dir-li, però no tot comença el 2019 quan vostès apareixen, perquè va ser amb el mandat de l'alcalde Xavier Trias, que es va iniciar la primera cooperativa d'habitatge amb sessió per part de l'Ajuntament del Dret a Superfície de l'edifici situat al carrer Princesa 49, i ja a finals del mandat també vam aprovar el projecte de la borda. En aquesta línia, el model d'associació d'ús de cooperatives d'habitatge s'ha consolidat com una alternativa efectiva aquí a la ciutat de Barcelona, el que hauria de ser una prioritat pel govern actual i que nosaltres sempre hem defensat amb hemència des d'aquest grup municipal, com una via efectiva per preservar la propietat pública del sol. Un model que simultàniament garanteix habitatges assequibles en un llarg termini, n'evita l'especulació i contribueix a fomentar la responsabilitat compartida amb les comunitats. Per tot això, és imprescindible que aquesta aposta es consolidi. Hem mantingut contacte amb el sector, com entenem que vostès també han mantingut. Fa poques setmanes ens vam trobar amb els representants de la xarxa d'Economia Solidària de Catalunya i també de la Federació de Cooperatives d'Habitatge de Catalunya. I vam convenir que aquest és un pas necessari per superar l'estancament practicat per part del govern municipal en aquesta qüestió, tal com denunciava. Aquestes entitats fa escassos dies, el 2023, si tenim en compte el 2023-2024, no s'han adjudicat nous solars, tal com deia la senyora Sanz. Per aquest any 2025 els solars adjudicats sumaran només 63 habitatges. amb prou feina és un 10% dels 600 habitatges que van sortir dels 16 solars entre el 2020-2022. Per tant, podem concloure que el govern municipal el que està fent és refredar un sistema que funciona, un sistema que és útil i un sistema que va molt bé en el sentit de crear habitatge social i la col·laboració público-privada. Per això mateix, compartim l'esperit de la iniciativa que avui ens porta el grup municipal de Barcelona en Comú, ja li avanço el vot favorable, perquè entenem que per preservar la qualificació d'habitatges protegits, cedir el sol necessari per assolir els objectius marcats i garantir la continuïtat del conveni sal, són mesures essencials per avançar en la construcció d'un parc d'habitatge assequible que doni resposta als reptes actuals i futurs. Votem a favor.

Tinenta, jo he vist certes cares d'estopefecció perquè hem votat a favor de la seva iniciativa i, per tant, recordar-los que el meu grup és el grup de la reserva d'HPO, de l'impost d'habitatge 8, del tanteig i retracte, com vostè sap, senyora Sanz, de la remodelació de barris, de les reserves útils per habitatge de protecció oficial i, per tant, no és tan estrany que nosaltres votem a favor d'una iniciativa que promociona tots aquests projectes.

Gràcies, tinenta. És evident que l'ús de les xarxes, de les pantalles, m'atreviria a dir, és un problema de salut mental, de salut en general, podríem dir, i d'això hi ha evidència... Quatre dades de context. L'Associació Espanyola de Pediatria va presentar un informe en el que deia que les pantalles constatava que augmentaven les distraccions, que alteraven la son, disminuïen la interacció social, augmentaven símptomes depressius, feien que la canalla tingués postures inadequades i això ho ampliava l'Acadèmia Americana de Pediatria detectant també que eren un factor de risc per l'obesitat i que, a més a més, també aquest sedentarisme, com diu la Societat Espanyola de Cardiologia, fa que s'hagin incrementat els problemes cardiovasculars, les malalties cardiovasculars amb les persones joves a partir de 24 anys en aquests últims anys, a conseqüència d'aquest sedentarisme. Per no parlar, òbviament, de patologies com l'augment de la miopia o els trastorns a l'adquisició del llenguatge, etc. Per tant, certament s'ha de constatar que l'ús de les pantalles és un problema no només de salut mental, sinó de salut en general. Per no parlar també de l'actualitat que tenim sobre la taula, que és aquest debat generat pels pares i mares Catalunya en molts àmbits en el que es qüestiona el fet de tenir o no tenir mòbil en un moment primerenc de la vida i que a més a més això ja no és només l'ús dels mòbils sinó també com incorporem les pantalles per exemple en el procés educatiu. Per tant, agrair moltíssim que el Partit dels Socialistes porti aquesta proposta en aquest ple. Tanmateix, creiem que per la importància i la transcendència que té l'Ajuntament de Barcelona, ja no només com a capital de Catalunya, sinó també com una administració tractora a l'hora de marcar polítiques innovadores en tots els àmbits, però també i sobretot en polítiques de salut, creiem que és una llàstima que en un tema tan important com aquest... Vostès ens presentin avui una proposició en contingut de declaració institucional i que ens estiguin acostumant a tenir a zero el marcador de mesures de govern en aquests plenaris. I aquest tema certament cal que sigui una mesura de govern i que avui ja anant a remolc d'una ciutat com Nova York ens presentin aquesta proposició que no recull gaires mesures d'acció perquè és molt més... podríem dir tèvia, que aquella que planteja l'alcaldia de Nova York. Tanmateix, jo deia, és una bona mesura, parlem de salut, parlem de salut mental, també és important fer-ho en aquest plenari, però esperem que les properes setmanes el govern porti una mesura de govern i obligui a fer accions que siguin ja més proactives per tal d'encarar aquest tema tan important com és la salut mental i la salut en general dels joves quan es vincula a l'ús de les xarxes.

Sí, gràcies alcalde. Avui debatem aquesta mesura de govern de Barcelona per l'Alzheimer i altres demències 25-30. És una mesura que nosaltres considerem important que es presenti, entre altres coses perquè el nostre grup ha estat insistentment presentant propostes sobre aquesta malaltia i altres demències aquí a l'Ajuntament, tant en comissió com en plenari, perquè certament és una malaltia que afecta a un percentatge molt alt de la nostra població. De fet, es calcula que tenen diagnòstics de demència una de cada deu persones majors de 60 anys i que aquest percentatge augmenta una de cada tres quan l'edat també és superior a 85 anys. Per tant, un impacte important també econòmic per les famílies i l'entorn que cuida i acompanya aquestes persones amb aquesta malaltia. Per tant, celebrem que aquesta mesura es dugui a terme a l'Ajuntament i inclogui línies estratègiques clares com és la sensibilització, la prevenció, l'orientació, l'acompanyament i la recerca. I que a més a més incorpori aquesta visió amb horitzó 2030, que parli de la governança col·laborativa i que per tant també li doni molt pes i consolidi la taula Barcelona per l'Alzheimer, que aposti pel hub Alzheimer Barcelona amb les entitats sobretot de recerca que són potents en aquest àmbit, que incorpori la perspectiva de gènere i cures com havíem demanat en les nostres proposicions, parli de prevenció, de diagnòstic precoç, d'urbanisme i d'acompanyament postdiagnòstic a les famílies que atenen. Tot i així, també hi trobem a faltar alguns elements que sí que en els seus moments es van aprovar i que el govern s'assumia, que era, per exemple, concretament sobre la Barcelona de Menchel-Frenly, com han fet altres ciutats d'Europa i del món, i que en aquest cas, tot i que Barcelona planteja que és una ciutat i que vol ser amigable, no assumeix aquesta... proposta, com internacionalment es reconeix. Després també demanaven plans urbanístics més detallats i es podria haver incorporat un calendari d'intervencions en barris, carrers i transports amb criteris de salut cognitiva. També havien fet les propostes d'itineraris i una senyalització que afavoreix la no desorientació d'aquelles persones que sobretot en el seu inici podien acompanyar molt més i evitar aquesta desorientació i també volien fer un incís important en el compromís amb la transparència i la rendició de comptes, més enllà de l'avaluació de les accions d'optes a terme, sinó també de l'eficàcia i la capacitat que ha de tenir un programa com aquest, una estratègia com aquest, que a mesura que la malaltia, per bé o per mal, perquè també avança la recerca, però també cada vegada la malaltia és degenerativa i també té impactes diferents, poder ser molt més flexibles i avaluar cadascuna de les actuacions en funció de l'impacte que té real amb resultats concrets sobre les persones afectades. En qualsevol cas, és una gran notícia, és una bona notícia, i com no pot ser d'una altra manera, nosaltres celebrem que una vegada més l'Alzheimer sigui el centre de les polítiques de salut de l'Ajuntament de Barcelona.

Sí, gràcies alcalde. Vagi per endavant que nosaltres donarem suport a aquest conveni però no ho fem alegrament sinó amb una sèrie de matisos i d'incerteses que ens genera aquest document certament molt tècnic i certament que vol donar molta cobertura a expectatives que nosaltres creiem que no s'han complet en aquest conveni que ara passaré a destacar. En primer lloc, l'equilibri financer que creiem que no es cobreix, entre altres coses, perquè les administracions vinculades directament amb l'atenció a la salut pública, sigui l'Ajuntament de Barcelona, sigui la Generalitat de Catalunya i des de la Generalitat, tant és el CatSalut com el Departament de Salut, econòmicament no està equilibrat en... si ho vinculem directament amb aquelles competències i la responsabilitat que es desprèn també de l'exercici d'aquestes competències i destaquem que l'Ajuntament acaba pagant moltes més coses d'aquelles per les quals tindria competències per desenvolupar. En segon lloc també hi ha un traspàs de competències sense garanties suficients, ni tema econòmic com comentava, però tampoc a nivell de desplegament de recursos humans i de responsabilitat de l'Ajuntament. Després, com pot ser la vigilància i el control dels residus sanitaris, la sanitat mortuària, com també s'amplien les responsabilitats en salut mental i en promoció de la salut, no així els recursos econòmics pertinents. També persisteix la provisionalitat en àmbits claus com les drogodependències, el fet que l'ajornament del traspàs del que es valora al CatSalut que és un símptoma de mala planificació i de manca de voluntat política que anem arrossegant en aquests últims anys i que tampoc s'acaba de concretar en aquest conveni i això no ho fa cap bé a ningú, ni als usuaris, ni a la provisió, ni tampoc a la ciutat de Barcelona. També ens preocupa la manca de compromís ferm amb la nova seu de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que en aquest conveni només es recorda aquest pacte previ i de la construcció a la llosa de la Vall d'Hebron, però tampoc hi ha ni calendari ni finançament. I també la governança, que creiem que la governança que es dibuixa en aquest conveni és insuficient, perquè si bé hi ha una comissió de seguiment, hi ha molt poc pes en allò que no siguin les dues administracions més fortes d'aquesta agència. En qualsevol cas, com deia, per responsabilitat, i atès que encara tenim a la memòria l'epidèmia última que vam passar al món, nosaltres donarem suport a aquest conveni.

Endavant. Gràcies, tinenta. Primer de tot, volem lamentar profundament que aquesta qüestió, evidentment, hagi arribat a jutjats per inacció. És un fet que posa de manifest que el ritme de generació d'habitatge públic no està anant com hauria d'anar i no dona resposta a l'urgència que tenim. Avui dia parlem, com vostè ha explicat, tinent d'un conveni que es va subscriure durant el mandat TRIES i que de no haver-se executat ha acabat arribant en un litigi judicial. Ara bé, un cop superat aquest procés, com vostè també ha explicat, entenem que hi ha un acord entre l'Ajuntament, UGT i les entitats implicades que reguli i faciliti la construcció d'aquest habitatge. Tanmateix, voldríem conèixer l'estat. en què es troba l'elaboració d'aquest conveni perquè el que avui estem aprovant és un document preliminar, no és un conveni executiu i per tant en aquest sentit convé deixar-ho clar, no és un conveni executiu i per tant genera inseguretat jurídica de nou i desprotecció. Tot i així, per compromís amb la promoció d'habitatge públic hi votarem a favor, però insistim que el passar de les bones intencions als fets.

Gràcies. Podríem parlar dels criteris tècnics, del plec de condicions, de les necessitats específiques d'aquest cas, i el regidor ja ho ha expressat molt bé, però la petició d'intervenció ve del grup que ve i per tant cal remarcar que una societat madura, una societat que és cohesionada, una societat que és del segle XXI, té la capacitat de mirar les seves vulnerabilitats a la cara i donar-li resposta. Aquest cas dona resposta a aquestes vulnerabilitats d'un col·lectiu molt concret i per tant és necessari poder-ho implementar i com no pot ser de cap altra manera nosaltres des del nostre grup votarem a favor.

Gràcies, alcalde. El gener de l'any 24 vam presentar una proposició que a més es va aprovar per àmplia majoria, també amb el suport del partit del govern, en la que junts demanàvem actualitzar el pla d'abordatge contra el sensellerisme per substituir el que havia aplicat fins al moment, que era de l'any 20 al 24. I a més a més vam transaccionar amb el govern uns terminis per tal de facilitar la creació d'aquest pla, També va ser així que fa un any, el gener del 25, vam demanar un seguiment precisament de com anar en aquesta feina, perquè sí que és veritat que vam fer una jornada al mig en el que validàvem la feina que estàvem fent la xarxa d'entitats, però que constatàvem que la creació d'aquest pla no estava anant pel camí que pertocava. I de fet, comencem l'any 25 i l'acabem parlant de les persones en situació de sensellarisme, que crec que és una constatació més que les polítiques que s'estan fent en aquest àmbit estan fracassant. Per això des de Junts i juntament amb Barcelona en Comú vam demanar fer aquest plenari extraordinari i aquí vull agrair la col·laboració i el treball conjunt amb la regidora Recio per tal de poder portar un dia com avui un tema com aquest quan en boca del govern és una emergència social que tenim a Barcelona i que de fet les dades de les pròpies entitats així ho constaten i és que tenim gairebé 2.000 persones vivint al ras als nostres carrers cosa que suposa un increment de més d'un 43% respecte a l'any 2023. Per tant, constatem també que és una emergència social. I constatem també amb la proposició que portem a votació la manca de lideratge de les polítiques del govern, ja no només amb l'àrea metropolitana i amb endegar aquelles polítiques molt més transversals que superen la ciutat de Barcelona, entenent que també com a capital ha d'encapçalar aquesta... aquest treball conjunt a l'àrea metropolitana bàsicament, però també arreu del país, per tal de liderar la resposta contra aquest fenomen. I a la vegada també constatem que internament els manquen polítiques disruptives o novedoses que ens permetin donar resposta, per exemple, a aquelles persones que de manera encara immediata estan al carrer i que podem evitar que cronifiquin la seva situació de sensellerisme. Per tant, és des d'aquesta situació que presentem aquesta proposició en el plenari extraordinari, que esperem que compti amb el suport de tots els grups.

Gràcies, alcalde. Abans d'entrar a la proposició, respondre un parell de coses. Senyora Gil, no menysprei així a l'oposició. No fem teatre. Portem tota la legislatura parlant de les persones en situació de sense llarisme i és un menyspreu no només a nosaltres, sinó a les persones, a les més de 2.000 persones que adormen al ras a les nostres ciutats. Per tant, no menysprei el paper que fem a l'oposició quan portem temes tan sensibles com aquest en un plenari extraordinari. Això per començar. Senyora Baró, vostè està a favor dels assentaments? Vostè està d'acord que la gent és digna que visqui sota una benzinera? Si tan malament estava la proposta, per què no van votar en contra? I sobre el tema de ser instrumentalitzats, home, miris una mica el mirall i miris què fa el govern amb vostès. I ara sí, entrant una mica a la proposició. Avui no parlem només de sensellarisme, sinó que parlem de dignitat, parlem de drets humans i parlem d'un fracàs polític que ja no es pot dissimular. Perquè en una ciutat que hi dormen 2.000 persones al carrer ja no és un problema individual, És un problema col·lectiu i a més a més podem dir que a Barcelona és un problema estructural. Les dades són clares, són oficials i són demolidores. No ens les inventem nosaltres, són les dades del govern i de les entitats. El darrer recompte ho deia, l'increment que he fet referència abans, és un fenomen que a més a més ja no es concentra en unes zones de la ciutat, sinó que ja és estructural. I això passa en aquest govern. I vostès el que fan és seguidisme de la síndica després de la convocatòria de la Cimera, fan seguidisme del recompte d'Arrels i fins i tot d'aquest plenari quan, per la convocatòria d'aquest plenari extraordinari, vostès sí que fan teatre i allí convoquen de pressa i corrents la creació de la taula de Ciutats sobre el sensellerisme a Barcelona. Per tant, no estem parlant d'una emergència sobrevinguda, no és una cosa nova ni un nou diagnòstic apareixut a la ciutat, i no és un fet imprevisible, perquè malauradament les dades van augmentant en els últims anys. I això no és un problema de diagnòstic, és un problema d'inacció política, perquè parlem de persones dormint al ras, però parlem també de persones vivint en assentaments, en locals ocupats i algunes amb infants. Parlem de dones, de persones migrades que han caigut en processos d'exclusió molt més crònica i també de persones d'aquí, més d'un 32% de persones d'aquí que també els ha fallat el sistema de protecció. I és en aquestes persones també, i per trencar estereotips, en els que els hem de donar resposta. El marc d'abordatge al sensellerisme 24-27 no té pressupost assignat, com tampoc la taula presentada ahir, però no estem parlant que s'aprovaran els pressupostos més expansius i més socials de la història de la ciutat, no s'augmenten 500 milions d'euros respecte als pressupostos anteriors, No podríem trobar una mica de recursos per incrementar aquells que es destinen a la situació de sensellarisme? Per no parlar de la coordinació que es necessita. Jo ja sé, no tenim solucions màsiques, ni les proposem. I a més a més el que demanem és que Barcelona lideri la resposta. Sabem que les competències moltes són de la Generalitat. dels seus també, i que a més a més no és només la ciutat de Barcelona, és l'àrea metropolitana, segurament qui més responsabilitat té en fer polítiques per fer front al problema del sense llarisme. Per tant, hem de fer accions concretes com la que els proposem que es facin mesures d'intervenció precoç per evitar que aquelles persones que estan dormint al ras i que han caigut en aquesta situació de sense llar en els últims sis mesos es recuperin i entrin una altra vegada al sistema del qual han estat expulsades. Per tant, i acabo, alcalde, les persones sense llar són persones a les que la ciutat ha fallat i la ciutat té l'obligació de fer-ho millor. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, parlem de l'estratègia municipal per fer front a la calor del 25 al 35. Un document llarg de 125 pàgines amb moltes diagnòstics coneguts i podria dir que compartits no només per aquest hemicicle sinó socialment compartits. És una obvietat, demà entra una onada de calor important i venim d'un cap de setmana amb temperatures molt altes. Un pla que està ple de mesures difuses amb una planificació que arriba tard i que a més a més fia moltes de les accions a futur a dur-les a terme amb aquesta projecció a l'any 35 i per nosaltres com sempre creiem que en aquest cas arribem perquè aquí ha passat aquest mes de juny en plena onada de calor i coincidint també amb la finalització de l'escola i l'inici de les vacances escolars, que l'estiu ha començat amb molta calor, que ens veiem en barris que tenen molts pals clavats a terra però que els falten els tandals per l'ombra, que no hi ha informació i en molts casos tobogans on literalment els infants no poden utilitzar perquè es cremen el cul. Parlem de nens i nenes exposats a altes temperatures però també de molta gent gran que li costa arribar a aquesta planificació que tenen de reforcis climàtics a la ciutat i que realment no donen cobertura precisament per exemple a les persones grans que s'han de desplaçar per evitar els cops de calor. Però si l'estratègia climàtica 25-35 vol ser útil ha de començar per una cosa molt bàsica i és per complir allò que es promet a curt termini. Està molt bé planificar l'any 35, és evident que tenim davant un repte important de canvi climàtic, però hem de donar compliment allò que es promet. Hi ha mesures molt clares, per exemple, de les 14 piscines municipals que hi ha a la ciutat, la majoria tenen un preu superior a 8 euros. és difícil que hi hagi famílies que puguin utilitzar com a refugi climàtic les piscines municipals per aquest encariment del preu, per no parlar, per exemple, de moltes escoles que estan encara pendents de climatitzar. I això ens fa dir una cosa molt clara, i és que la calor no esperarà el 2035. La calor la tenim aquí. i és ara que hem de donar la resposta a la situació de calor que afecta a Barcelona. Per tant, li demanem que facin menys pàgines i que posin més ombres, que facin menys propaganda i donin més solucions, menys rodes de premsa, menys institucionalisme autocomplaent i més respecte per la vida quotidiana a les persones que viuen, treballen i pateixen la calor a Barcelona.

Sí, gràcies. Senyora Bonet, jo el que li diria és que menys maquillatge amb aquests temes de calor, perquè és evident que l'any passat ja en vam parlar en comissió i en plenari d'aquest tema, però la regidora que els parla s'ha dedicat a mirar, segons el mapa de l'Ajuntament, per exemple, les isocrones per arribar als refugis climàtics. Jo els demanaria que ho fessin, entre altres coses, perquè hi ha molts refugis climàtics que en plena caniculada d'agost estaran tancats i, per tant, no es donarà compliment, com ja no es dona ara, que estiguin a menys de 10 minuts de casa de tothom. Tinc un refugi climàtic a prop. I després, el tema de les ombres i dels parcs. És evident que hi ha més ombres, és evident que hem de climatitzar més escoles, però encara el més calent és a la Higüera.

Gràcies, regidor Rebell. Ja he de dir que em sorprèn que ens presentin una mesura de govern. El que no em sorprèn són les formes. Perquè ens hem trobat amb aquesta mesura de govern, ja feta, sense estar treballada amb la resta de grups municipals que conformen aquest consistori, ens hem trobat amb una roda de premsa, ens hem trobat amb les fotografies, ens hem trobat amb la manera de fer... d'aquest govern, que és a base de fotografies i de titulars. Per tant, en aquest sentit, jo què vol que li digui, senyor Rebell, no sé què venim a fer avui aquí. Igual que passarà exactament amb la mesura de govern d'acció social, que ja està macatejada, ja està presentada a les entitats, però encara no s'ha presentat ni a comissió ni a plenari. Així anem fent. Però entrant en detall d'aquesta mesura, ens diuen que és una evolució del model actual, però la realitat és que molts casals ja treballen en xarxa amb les entitats i ja fan acció comunitària. Per tant, on està la novetat d'aquesta mesura? En què millorem? Avui hem tingut la sort que, per certa, el saludo. Moltes gràcies per estar aquí, per tota la feina que fan tots els casals de barri. Els casals de barri són plenament conscients i crec que tots estem d'acord en que són un espai fonamental per a la cohesió social i per al desenvolupament comunitari. Són llocs de trobada que fomenten la ciutadania activa i compromesa i amb un gran potencial per transformar els barris en espais més inclusius, més cohesionats i més participatius. I tot això ja ho fan. Els casals de barri ja ho fan, ja són espais d'acció comunitària. Sincerament, la mesura presenta greus mancances de concreció. Per començar, no s'ha fet cap avaluació del pla anterior 2018-2024 i per tant no sabem en què ha funcionat, què caldria millorar i tampoc ens defineixen els indicadors clars per mesurar l'impacte del nou model. I sense dades concretes, senyor Rebell, com podrem saber si aquesta proposta realment millora la cohesió social o es queda en un simple titular més. També hi ha moltes incerteses en aspectes claus com el model de governança, No s'aclareix quin paper tindran les entitats en la presa de decisions ni es garantirà la participació real de la ciutadania i si per contra quedaran relegades a un paper simbòlic. Per tant, ens creem l'autogestió o no ens creiem l'autogestió, senyor Rebell? Tampoc hi ha una planificació territorial. No existeix aquesta planificació. Es reconeixen les desigualtats de barri, com vostè ha dit, es reconeix que hi ha barris que tenen trets a casals i altres que no en tenen cap, però tampoc es fa un aterrament de la visió territorial i com s'implementaran aquestes mesures al territori per millorar l'acció comunitària. I pel que fa el pressupost s'anuncien 5,8 milions d'euros anuals, 1,35 milions d'edicionals el 2017 i un cop més no hi ha concreció. Com es distribuiran aquest pressupost en les línies d'actuació que presenta aquesta mesura? No surt enlloc això. No està dividit per línies. Per tant, tampoc sabrem quin impacte real té en aquesta mesura. Ens han presentat, sincerament, un paquet de mesures i projectes conjunt, ens ho han presentat com si fos un gran paquet, amb coses que ja es fan, li han posat un jacet ben maco, un paper d'embolica ben múnic, i ens han dit que és la gran mesura d'innovació del govern. Sincerament, senyor Rebella, es queda molt, molt curt.

coordinando las diferentes administraciones implicadas. Gracias. quin és l'ús que li vol determinar. Segon, allà on vostès veuen persones problemàtiques, nosaltres veiem persones amb problemes, siguin de vulnerabilitat, de salut mental o d'addiccions. I en tercer lloc, vostès el que volen és fer política d'estrus, allò que no els agrada, allò que no volen veure, ho volen lluny, ho amaguen i no tenen cap altre criteri. Nosaltres aquí volem accions que defensin la dignitat de les persones, que defensin els seus drets i que defensin també la inclusió social. Votarem en contra. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. El passat mes d'octubre portàvem en aquest plenari una iniciativa que plantejava la necessitat de treballar un pla de xoc enfocat a revertir, o si més no, a allaujar l'emergència habitacional en què es troben els joves barcelonins. En aquell moment ens vam remetre l'informe d'habitatge a la Metròpoli de Barcelona, publicat l'any 2023. Ara, però, disposem de les dades del darrer informe, publicat fa uns tres mesos, i l'anàlisi no ha canviat absolutament en res i, per tant, podem concloure que tenim un problema i un problema greu. La taxa d'inaccessibilitat a l'habitatge per sobresforç de les persones joves actives al mercat laboral i no emancipades és del 99% en el cas de lloguer i del 100% en la propietat, ja sigui d'obra de nova o de segona mà. El nostre jovent no es pot emancipar i, per tant, no pot crear un projecte vital per si mateixos. Davant d'aquesta realitat, el nostre pla de xoc proposava treballar en quatre línies. La primera, complir amb els compromisos assolits en campanya i fer realitat el Pla 500, que preveu que el consistori assumeixi fins a 500 euros el preu de lloguer per a joves que formessin part d'aquest pla. El segon, adaptar el bo jove a la realitat de Barcelona, augmentant el tovall dels 911 euros de lloguer mensual màxim. El tercer, garantir que dels 50.000 habitatges promesos pel president Illa del Partit Socialista que es facin a Barcelona, el 35% anirà destinat a joves. I per últim, garantir que el fons d'emancipació anunciat per la Generalitat també tingui en compte la idiosincràcia barcelonina. Per tant, el que els demanem és que ens informin de com es troba aquest pla d'elaboració i quan el presentaran a la resta de grups municipals.

Jo li agraeixo la resposta, però el resum que en podem treure és que sobre aquesta iniciativa en concreta que vam presentar fa quatre mesos no s'ha fet res. No s'ha iniciat el pla de xoc, no s'ha començat a elaborar, no s'ha pensat, no s'ha treballat amb la resta de grups, no s'ha fet res, no m'ha contestat a cap dels quatre, res, senyora Bonet. Aleshores, clar, els grups municipals ja ens podem trencar el cap en cada comissió d'urbanisme, en presentar iniciativa sobre habitatge, en els plenaris en presentar iniciativa sobre habitatge, que vostès ens ho votin a favor i després el resultat que ens trobem és que anem a fer quatre fotografies a Brussel·les i no concretem absolutament res del que s'ha presentat aquí i que vostès han votat a favor. Senyora Bonet, jo els hi apelo, els hi apelo rigorositat, els hi apelo sinceritat i els hi apelo realment que treballin amb la resta de grups sobre matèria d'habitatge per poder aconseguir un gran pla i una solució a nivell de Barcelona.

Gràcies, alcalde, amb motiu que avui precisament coincideix el plenari amb el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries. Aquest plenari es compromet en primer lloc a vetllar per tal d'establir sistemes d'incentivació fiscal que promogui la investigació i la declaració de la recerca en malalties minoritàries com a esdeveniment d'excepcional interès públic. Tot això acompanyat d'accions per optimitzar els recursos evitant duplicitats per la qual cosa cal saber què i on s'està investigant, donant continuïtat als problemes específics que ja estan en marxa i generant coneixement i facilitar la transferència del coneixement generat en la recerca cap a l'atenció a les persones. Per això és fonamental continuar impulsant també la informació epidemiològica, el registre tan poblacional i de pacients, informació sobre malalties minoritàries i trastorns poc freqüents sense un diagnòstic determinat. En segon lloc, garantir un accés ràpid i en condicions d'equitat a les proves de diagnòstic, especialment a les genètiques, comptant amb professionals que interpretin les dades, informin adequadament a les famílies i les acompanyin perquè puguin disposar d'un diagnòstic precís. Per això és fonamental la implementació de la medicina personalitzada i de precisió amb els recursos i professionals adequats. En tercer lloc, garantir l'accés en temps i condicions d'equitat als medicaments autoritzats a Europa i agilitzar el procés de finançament. En quart lloc, fomentar la incorporació de la participació dels pacients i de les entitats que els representen en aquelles decisions que els afectin, així com d'una visió transversal i social. En cinquè lloc, prestar una atenció integral, humanitzant l'atenció sanitària, assegurant l'accés equitatiu a serveis com rehabilitació funcional, logopèdia, teràpia ocupacional, fisioteràpia, així com a cures pal·liatives pediàtriques. Tot això amb especial cura de l'atenció en salut mental dels pacients i de les seves famílies i disposant d'atenció sociosanitària. En sisè lloc, garantir l'accés als serveis socials, millorar la valoració de la discapacitat en temps i identificar estratègies de coordinació sociosanitària entre sanitat i serveis socials. En setè lloc, impulsar la inclusió social educativa i laboral, tant a l'aula atenent les necessitats sociosanitàries de l'alumnat i enfortir la formació dels professionals i posant també el focus en l'atenció als menors del sistema de protecció a la infància. Així com en l'àmbit laboral, superant, entre d'altres, les barreres de la jubilació anticipada i millorar la prestació per cura de fills amb malaltia greu. Tot això com a manera de contribuir al desenvolupament ple de les persones amb malalties minoritàries. En vuitè lloc, consolidar la formació especialitzada dels futurs professionals de tots els àmbits, clínics i socials. En nou lloc, garantir que totes les mesures siguin sota el paraigües de l'actualització de l'estratègia amb malalties minoritàries del Sistema Nacional de Salut i la seva implementació a nivell autonòmic, així com el compromís del nostre país en la promoció d'un Pla d'Acció Europeu Integral i d'una futura resolució de l'OMS en aquesta matèria. I, per últim, comunicar la present declaració al Ministeri de Sanidad, a la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.

Gràcies, presidenta. Com s'ha dit, avui un cop més parlem de la necessitat de dignificar el treball de la llar a Barcelona. Junts per Barcelona hem defensat i defensem que cal garantir les condicions laborals justes i de qualitat per a aquestes professionals que solvint són invisibilitzades. Aquestes treballadores pateixen càrregues laborals excessives, impacten la seva salut, aïllament social i en molts casos violència i explotació, sobretot en les que són internes o migrants en situació irregular. El sector no compta amb un reconeixement laboral complet i això és una evidència i les inspeccions són difícils perquè la gran majoria d'aquestes feines es tracten en entorns privats. Per això cal estudiar-ho amb profunditat per identificar quins són els problemes i proposar solucions concretes. És imprescindible també fer-ho amb una mirada feminista interseccional perquè la majoria de les treballadores són dones i, com hem dit, migrants i racialitzades. Ara no acabem de veure molt clar si el mecanisme que es proposa és el més adequat en el que fa el temps i en l'eficiència del mateix. Malgrat tot, entenem que és una manera de poder començar i de poder buscar un consens entre tots els grups polítics, encara que no siguin mesures específiques municipals, sí que les podrem elevar en altres càmeres.

Sí, gràcies. Des de Junts defensem que invertir en un equipament no és només una qüestió social, sinó també té un impacte multisectorial, multifactorial, i més en aquest cas que el que fa és generar ocupació, activitat econòmica i, per tant, dinamitzar el barri i projectar també la ciutat. En aquest cas concret, no s'ha de canviar, com es deia, el pla d'ús, i, a més a més, es contribuirà a la conservació del patrimoni arquitectònic, ja que hi ha el compromís de mantenir la façana, que, tot i no està en el catàleg de protecció patrimonial, sí que mantindrà una coherència amb tota l'avinguda Tibidabo, que és el que també volem. Per tant, el nostre vot serà favorable.

Sí, gràcies. Des de Junts per Barcelona no tenim cap problema en que s'edifiquin noves finques sempre i quan això no comporti que es malmeti el patrimoni de la ciutat. En aquest cas, la part de la parcel·la que es descataloga precisament no té cap element que obligui a mantenir aquesta catalogació perquè no té interès patrimonial. Tot i així, tot i que no veiem cap impediment per aprovar aquesta modificació, sí que demanem la màxima atenció i cura en el moment moment d'atorgar aquesta llicència del nou habitatge, precisament perquè aquest projecte doni compliment a tots aquests paràmetres que diem perquè s'estableixi un planejament urbanístic i s'integri adequadament a l'entorn i, per tant, tampoc modifiqui la façana de la zona a la que està ubicada la Casa Forneix. Però, tot i així, tot i que estarem amatents amb això, donem el vot favorable.

Sí, gràcies, alcalde. Avui presentem un preg sobre un tema que ens preocupa profundament, que és l'accés a la pornografia als menors d'edat. Hi ha dades preocupants d'un informe de Save the Children, que va fer poques setmanes, que deia que l'edat mitjana d'inici a l'accés a la pornografia és al voltant dels 8 anys, entre 8 i 12, entre 10 i 12 els nois sobretot, però també les nenes una miqueta més tard. I també el 90% revela que els adolescents són consumidors d'aquests continguts, que a vora un 40% ho fan entre una o dues vegades a la setmana, però quasi bé un 30% ho fan cada dia. Això és preocupant entre altres coses pels efectes negatius que es constaten que hi ha del consum de pornografia, sobretot en l'efecte que té la salut mental dels adolescents, especialment quan no tenen una educació sexual suficient i adequada que els permeti contrastar, interpretar o contextualitzar aquests continguts. També hi ha un informe del Col·legi de Metges de Barcelona i del Col·legi d'Infermeres de Tarragona que alerta sobre aquestes conseqüències preocupants per com construeixen aquesta visió els adolescents del que són les relacions sexuals, distorsionant la percepció de les relacions, cosificant els cossos sobretot de la dona, la dominació masculina i generar unes expectatives molt sovint irreals sobre les seves experiències sexuals futures. És cert que hi ha diferents iniciatives que han fet diferents administracions, vull destacar la cartera digital beta que encara està en desenvolupament, accions de la comissió de prevenció de violències sexuals de l'alt Urgell, o també la propera aplicació del reglament de serveis digitals, que són bones iniciatives, però avui Nosaltres entenent que per treballar aquest tema no només s'ha de fer des d'una visió de salut, sinó també des d'una visió educativa, fem aquest preg en el que proposem precisament que el govern municipal treballi conjuntament amb la Generalitat per dotar aquest programa de salut i escola dels recursos humans necessaris i econòmics per tal de fer alguna acció específica que abordi aquest tema de la salut educativa. sexoafectiva a l'etapa de primària i que ja es detectin aquestes conductes que poden ser preocupants o de risc en el seu desenvolupament i també que s'insti el govern de l'Estat a dur a terme totes aquelles mesures que ens permetin expressar les normatives que existeixen com pot ser l'aplicació efectiva del reglament de serveis digitals o la millora de la llei orgànica per a la protecció dels menors en els entorns digitals. Gràcies.

Sí, gràcies, tinent alcalde. Bé, benvinguda. Una iniciativa de govern en aquest plenari. En són molt poques les que debatem i, per tant, celebro poder agafar la paraula per defensar la posició de Triasport Barcelona en una iniciativa de govern. I certament amb un tema que és important, però que va a remolc, vostè ho deia, de la declaració que vam fer en el passat ple, precisament per la importància que tenia el tema de les pantalles, del benestar digital i com eduquem els nostres fills i filles. Però també, lamentablement, tampoc Barcelona amb això és referent. Només dic que, per exemple, municipis com Vegas, molt més petits i amb menys recursos que en la nostra ciutat, tenen ja un programa de fa tres anys que treballen al benestar digital. Però benvinguda sigui aquesta iniciativa, tot i que considerem que és una iniciativa plena de bones intencions. I sabem que de bones intencions l'infern és ple i que una administració com la nostra no només... pot treballar a partir de bones intencions. Les dades no les repetiré, vostè les deia, de l'impacte que té les hores que dediquen els nostres infants i joves a les pantalles i no les dediquen, òbviament, llavors, en altres aspectes. Per nosaltres, però, aquesta estratègia municipal hauria de tenir tres grans focus d'atenció. Per una banda... L'educació, l'ús de les pantalles pels infants, els joves, però també a les famílies i als professionals. No ens podem posar d'esquenes a l'ús de les pantalles quan són una generació ja les que venen digitals, nosaltres encara som analògics, però que a més estem incorporant la digitalitat, les pantalles, el món educatiu, el món en general i per tant el que hem d'ajudar és a utilitzar-les bé. Per tant, educació en l'ús de les pantalles a infants, a joves, a famílies i a professionals. També educació en el coneixement i en l'autoconeixement de l'estat de salut i l'impacte que té aquest ús de les pantalles en la salut mental dels infants i joves i també dels adults. Hem de saber quin impacte té real en la salut i entenent que és un problema de salut pública, que cal una estratègia compartida i que, a més a més, ens cal una bona prevenció. Aquí vull destacar el paper que ha de tenir la infermeria pediàtrica, per exemple, en els problemes del NENSA, per detectar aquestes signes d'alarma. Però també i sobretot la part important és aquesta estratègia de donar alternatives d'oci que siguin saludables i que siguin accessibles. Pregunta al govern municipal. N'hem parlat abastament. La regidora Monteu ha tret moltes vegades, no només a la Comissió de Drets Socials, sinó també al plenari. Si hem de donar alternatives, tindrem biblioteques obertes, per exemple, a l'estiu. Cobrirem els parcs perquè, a més enllà de ser refugis climàtics, siguin alternatives d'oci saludables. Obrirem les piscines de manera gratuïta per donar aquestes alternatives als joves. I ja per acabar... dos dubtes que ens genera aquesta estratègia. Per una banda, el repartiment lineal del pressupost d'un milió i mig per any, ben bé no sabem com es determinarà. I després, l'avaluació. No només hem d'avaluar l'execució de les mesures, sinó el resultat, l'impacte que tenen aquestes mesures que han de dur a terme el govern i l'estratègia. Per tant, des d'aquesta perspectiva, nosaltres serem crítics en aquesta mesura, li donem suport, òbviament, però estarem vetllant contínuament pel bon compliment i els resultats que ha de tenir aquesta mesura.

Gràcies, alcalde, i gràcies, senyora Villanueva, per la presentació d'aquesta mesura de govern i parlar de salut també en aquest plenari, doncs sempre s'agraeix i més, com deia vostè ara al final, quan tenim l'atenció primària, prop d'un 40% de les infermeres de primària fent vaga i aturant el seu servei, però també i no només les infermeres de primària, sinó també treballadors de l'àmbit laboral. assistencial sanitari, com són els TKIs, els administratius sanitaris, els tècnics, personal de logística, treballadors socials, etcètera. Per tant, des d'aquí també el nostre suport, com hem fet reiteradament aquests últims dies. Celebrem que portin una mesura sobre salut comunitària i atenció primària a Barcelona, prevista pels anys 24-30, però certament els hem de dir que ens sembla poc ambiciosa, en el sentit que les quatre novetats que vostè apuntava en aquesta presentació que ens explicava, que és l'ampliació de la Barcelona Salut als Barris, a més barris dels que hi ha ara, a la consolidació d'un programa que era pilot i que per tant ja existeix i que el que fan és consolidar-lo. I després també el tema de la prescripció esportiva, que celebrem que s'incorpori l'estudi d'aquesta prescripció, tot i que creiem que en aquests sis anys en els que es treballa el programa és molt poc ambiciós consolidar un programa que existeix, ampliar un programa que ja existeix i a la vegada parlar de l'estudi de la prescripció esportiva per veure com s'implementa la realitat. però per tant, òbviament, li hem de donar suport, igual, en l'àmbit de la salut mental. Sobre l'ampliació dels equipaments sanitaris als que vostè feia referència, en vam parlar també en el seu moment a la comissió pertinent i ens feien falta també una referència als equipaments en salut mental, que en parlàvem en la comissió i que, per tant, No deixa de ser una bona notícia l'anunci d'un compromís en construir aquests equipaments sanitaris, recordar, però, que majoritàriament o ja estaven pactats o ja s'estan construint i que, per tant, de novedors novedors tampoc n'hi ha tants. Per tant, des d'aquest sentit, nosaltres, òbviament, celebrem aquesta mesura de govern. Farem una cosa que no fa aquesta mesura de govern, que és avaluar els programes i posar dades objectives per tal d'anar veient si aquests programes s'han d'anar modificant o se n'han d'ampliar o algun s'hauria de canviar des de la profunditat i, per tant, això no ho recull aquest programa, que ho trobem a faltar, un punt que avalui, que avalui i compari aquests programes amb dades objectives que ens permeti reconduir l'acció i, per tant, això que no farà aquest pla de millores, nosaltres sí que ho farem des de l'oposició. En qualsevol cas, celebrar una vegada més, poder parlar de salut de salut de proximitat, de hàbits saludables. De fet, la prescripció esportiva el que vol fer precisament és parlar dels hàbits saludables, no parlar només de malalties, sinó parlar realment de salut des de la proximitat. I des d'aquest sentit, nosaltres, tot i que arrossegant una mica els peus, celebrem que es porti un tema com aquest aquí al plenari.

Sí, gràcies. Celebrar, com deia la regidora Villanueva, que se segueixi amb els tràmits necessaris i oportuns, entre altres coses, perquè aquí els que hem de felicitar són els veïns i les veïnes, que gràcies a la seva pressió i mobilització van aconseguir fer de la necessitat virtut i que la construcció d'aquest nou CAP hagi trobat la ubicació adequada i pugui respondre a les necessitats no només actuals, sinó a les futures de salut del barri. Recordar que és un centre d'atenció primària que gestiona també tres residències, que a més a més és referent de 18 escoles, que a més a més també fa seguiment d'un centre de menors, que per tant té un volum de feina considerable, una població molt extensa, amb necessitats molt variades i que òbviament necessiten aquest nou equipament i que per tant nosaltres, ja ho vam fer la comissió, doncs recolzem aquest punt.