Maria Eugènia Gay Rosell

Moltes gràcies.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Regidor González, endavant.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. La regida Baró, endavant.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora d'Evesa, endavant.

Gràcies. I per part del Vox, el regidor Senderos, endavant.

Moltes gràcies, secretari.

Molt bé, perfecte. Doncs moltes gràcies. Passem al punt número 18 del districte de Sant Andreu, amb aprovar definitivament el pla espacial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l'equipament del passadís de Trinitat Vell, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona i l'abstenció de Junts per Barcelona. I té la paraula la Treneta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies.

Per aquest motiu ens abstindrem. Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Martín. Endavant.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Sorinyac. Endavant.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora de Besa, endavant.

Moltes gràcies. I té la paraula el regidor Cenderos per part de Vox.

Gracias.

Bé, moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 19, que és aprovar definitivament la modificació del pla espacer urbanístic per a l'ordenació de l'equipament situat al carrer Baranguer de Palau 6880, en posicionament favorable de tots els grups. Té la paraula la tenenta Bonet.

Moltes gràcies. Per això ens té la paraula el regidor Rius.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parola al regidor González, d'endavant.

Moltes gràcies per parlar d'Esquerra Republicana. La regió de Sorinyac, endavant.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, la regió de la Devesa, endavant.

Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies.

Molt bé, perfecte, doncs moltes gràcies.

El punt número 20, secretari, sembla que s'ha retirat. Perfecte, doncs passaríem ja a la part d'impuls i control amb les proposicions i declaracions de grup. Començarem amb el grup municipal de Barcelona en Comú.

Sis minuts per la ponent, tres minuts la resta de grups municipals. Té la paraula la regidora Sanz. Endavant.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la parola el regidor Calvet. Endavant.

Moltes gràcies, regidor. I per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Barón. Sí, gràcies.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora de Besa. Endavant.

Moltes gràcies. Per part de Vox, el senyor Deuropolit, endavant.

Moltes gràcies. Per part del govern té la paraula la Torrenta Bonet.

Moltes gràcies per perdre la ponència. 37 segons. Perfecte. Doncs junts, 25 segons.

Moltes gràcies. Per part del govern, no sé si volen afegir alguna coseta més. Esquerra Republicana, endavant, quatre segons. Gràcies.

Molt bé. Abans el senyor Calbeta em deia que estava en bucle.

Molt bé, doncs secretari.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Passaríem ara a la segona proposició del grup municipal del Partit Popular i té la paraula el regidor Verdera. Endavant.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la praula la regidora Monté. Endavant.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, el regidor Rabass, endavant.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Sorinyac, endavant.

Moltes gràcies per part de Vox. Té la paraula el regidor d'Europolit. Endavant.

Moltes gràcies. Per part del govern respondré jo mateixa. I doncs, sense perjudici de la realitat de les dades i que compartim plenament la inquietud per les famílies, és important primer destacar que Barcelona ja està incrementant places públiques de 0 a 3 anys a les escoles Bressol, ampliant la cobertura de les extraescolars en períodes de màxima demanda. donant suport als infants amb necessitats educatives especials. Aquest model funciona perquè opera amb dades, amb criteris socials i amb una planificació estable que evita solucions improvisades o estructures duplicades que compliquin el sistema en lloc de reforçar-lo. També l'Ajuntament de Barcelona ha desplegat un marc integral de polítiques familiars que articula atenció, suport i promoció a totes les famílies de la ciutat, sigui quin sigui el seu model, origen o situació, i dins d'una visió que reconeix la família com a actor essencial de la ciutadania, de futur i de cohesió social. I aquesta aposta es materialitza en serveis d'orientació per a adolescents i les seves famílies en un pla de família de llarg abast i en espais d'acompanyament que abracen les noves realitats familiars. Alhora, la iniciativa vincula explícitament la protecció de la infància, la promoció de la igualtat de gènere i l'accés digital com a pilars de la vida familiar moderna. Totes aquestes actuacions ja s'estan a donar terme en el sí de l'Ajuntament, però també és important tenir en consideració que el govern municipal no pot avalar una proposta que, tot i plantejar qüestions rellevants, que, com dèiem, algunes de les quals ja s'estan abordant, articula mesures que no s'ajusten al nostre model de política pública ni al marc jurídic que guia l'acció municipal. En aquest sentit, Barcelona construeix la seva estratègia social a partir d'un principi que orienta les legislacions més avançades Infants i adolescents són subjectes de drets individuals i la seva protecció no es deriva de la condició familiar com a família, sinó del reconeixement directe dels seus drets. Això implica que les polítiques familiars es balsen en garantir que cada infant, vingui d'on vingui, visqui on visqui, accedeixi a oportunitats educatives, socials i de benestar amb igualtat real. Per aquest motiu, la ciutat està reconstituint el Consell d'Infància i avançant en pas ferm amb el Consell de Joventut, que ens permet incorporar la mirada dels titulars dels drets que estem obligats a garantir. Impulsar un Consell de Famílies desplaçaria el protagonisme dels infants i concentraria en un únic òrgan visions que pertanyen a realitats familiars profundament diverses i obteria que ells mateixos siguin els escoltats, els nens i nenes. La ciutat reconeix que avui conviuen molts models de família, tots igual de legítims i també amb els serveis desplegats per també poder-los ajudar, i que aquesta pluralitat no pot sintetitzar-se en un espai que esperi a representar-les de manera homogènia, sense diluir la seva especificitat i la seva veu pròpia. També, en una altra ordre de consideracions, és necessari abordar amb precisió la proposta de vincular bonificacions fiscals a un segell privat. La fiscalitat municipal ha de mantenir neutralitat i criteris estrictament objectius i, per tant, només així evitarem greuges comparatius i que també es preservi la seguretat jurídica. Per tant, tampoc podem admetre les bonificacions i els ajuts econòmics en aquest sentit. Gràcies. La ponència, li queda un minut, vuit segons, endavant.

Moltes gràcies. Jo crec que hem esgotat tots el temps.

Moltes gràcies, secretari. Passaríem ara al punt número 3, que és la proposició del grup municipal de Vox Barcelona. I per això té la paraula el regidor Cenderos.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Vives. Endavant.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, té la parla la regidora González. Endavant.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Bé, aquesta ciutat ha construït la seva trajectòria democràtica sobre una cultura profunda de respecte polític que impregna la relació entre les institucions i la ciutadania i que orienta el seu compromís públic des de fa dècades. Aquesta manera de governar i de conviure no necessita ser redescoberta ni reinterpretada perquè forma part del nostre patrimoni cívic i del compromís que ha definit sempre Barcelona. Deixem d'alimentar una crispació que no sorgeix espontàniament als carrers, sinó en discursos com els que formulen vostès, discursos que, lluny de construir i contribuir a la serenitat que la ciutadania mereix, només buscant dividir amb intencionalitat, assenyalar adversaris com si fossin enemics i tensionar deliberadament un espai públic que necessita responsabilitat i no inflamació ni confrontació. Aquesta manera d'intervenir, que converteix la política en una successió d'acusacions i en un relat permanent de confrontació, no respon a cap preocupació real per la convivència, sinó a l'interès d'instal·lar un clima emocional que distorsiona la realitat i erosiona la confiança en les institucions, amb el mal que pot fer això a les successives generacions, i el que, segons el nostre entendre, fan vostès amb la seva manera de practicar la política. I aquesta ciutat ha demostrat sempre una enorme maduresa democràtica i no mereix que es jugui amb els seus valors fundacionals per obtenir un rendiment partidista immediat. La convivència no es protegeix només quan convé políticament, es protegeix vivint-la de manera quotidiana, amb respecte amb les diferents orientacions i criteris polítics, amb responsabilitat i amb coherència, sense convertir-la en una eina de divisió ni en relat victimista. Aquest Ajuntament ja acompanya les víctimes de delictes d'odi amb rigor tècnic i compromís institucional. No fa falta que s'aprovin una declaració institucional. És el nostre deure. I així ho estem fent. Es personen els processos judicials quan els marcs legals ho exigeixen i quan el principi de tutela efectiva ho reclama. Ja treballa per garantir que ningú vegi vulnerats els seus drets fonamentals. Per tant, presentar aquesta feina com si fos una novetat o com una absència deliberada no respon a cap diagnòstic objectiu de la realitat. Respon més aviat a una estratègia d'atenció que debilita les institucions i que confronta deliberament el funcionament d'un estat de dret amb els interessos de qui busca amplificar el conflicte. I més que reforçar l'estat de dret, el debilita. I és precisament que aquesta raó per la qual exposat, no podrem acceptar una proposició que, sota l'aparència d'un consens elemental, intenta introduir un marc de conflicte artificial que aquesta ciutat no necessita, ja que representa una manera d'entendre la política i el seu compromís des de la cohesió social.

Molt proument, alcalde, per condemnar, òbviament, tots els atacs als grups polítics. Tots ells ens mereixen tot el respecte i també, doncs, inclosos els atacs de Sants, per descomptat.

Sí, moltes gràcies. Doncs agraeixo, senyor Cirera, la voluntat de posar en valor un element tan estimat com el tramvia blau perquè forma part del nostre imaginari col·lectiu i de la Barcelona que ens identifica i precisament perquè és un símbol compartit ens hi hem volgut comprometre amb tota la serietat i amb tota la responsabilitat. Com bé deia, efectivament ahir l'alcalde va anunciar amb l'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo, que se'ls va poder fer entrega del projecte executiu, que el govern municipal està treballant perquè retorni el tramvia blau, que sigui una realitat sòlida, segura i duradora. El projecte se'ls va entregar, hi haurà un procés participatiu i les obres començarien el 2027 perquè no hi hagués cap error o malinterpretació, doncs prefereixo concretar-ho. No estem parlant només de recuperar un mitjà de transport històric, sinó d'afrontar una transformació integral de l'avinguda d'activitat urbanística, patrimonial i de mobilitat que exigeix decisions rigoroses i una planificació molt precisa. Aquesta és la manera de garantir que el seu futur estigui a l'alçada del seu valor simbòlic. Parlem d'una inversió, d'una gran magnitud i d'unes obres que requeriran estabilitat política i pressupostària. El nostre compromís és avançar-li la serietat del projecte que ja està enllestit i, com dèiem, se'ls havia fet entrega. I sí, efectivament, l'any vinent celebrem els 125 anys del tramvia blau i ho farem amb la pròpia associació de veïns i veïnes i amb tots els actors que han mantingut viva aquesta reivindicació. Entenem perfectament el desig de comemorar aquesta efemèride amb un gest visible i també el compartim i per això treballarem amb aquesta comemoració a l'alçada, respectuosa amb la història i alineada amb un calendari real de la recuperació d'aquest símbol a Barcelona. i en quant al prec més concret de col·locar un vagó històric a la plaça Kennedy, també ho acceptem, és voluntat política d'aquest govern que també es pugui gaudir del que suposa la visibilització històrica del tramvia blau, però sobretot també fent-ho amb un estudi tècnic que ens permeti la viabilitat en quant a criteris de conservació i de seguretat, tant que el terreny en què s'ha de posar ha d'estar validat pels professionals tècnics de la casa. Però, en tot cas, ho acceptem i així cooperarem.

Sí, moltes gràcies. Bé, doncs el govern municipal està plenament compromès amb la lluita contra les feignius perquè sabem que la desinformació té un impacte real en la convivència, en la cohesió social i en la manera com la ciutadania i especialment els joves construeix la seva mirada sobre la ciutat i sobre el món. Estem parlant d'un repte que afecta drets, que condiciona converses quotidianes i que pot desestabilitzar qualsevol política pública si no s'aborda amb rigor. Per aquest motiu estem treballant amb una mesura de govern que presentarem abans d'acabar el primer trimestre del 2026 i que marcarà una línia clara d'actuació a Barcelona. Aquesta mesura marcarà un full de ruta ambiciós, coherent i transversal, que situarà la ciutat en una posició de lideratge en la defensa del pensament crític i dels drets digitals. Estem treballant en tres eixos que els puc avançar. Un d'ells és reforçar el pensament crític i la capacitat de contrastar informació entre infants, adolescents i joves, que són els que reben amb més intensitat l'impacte de la desinformació en les xarxes socials. També en donar eines a les famílies, als professionals i equipaments de proximitat perquè puguin acompanyar millor la ciutadania en un ecosistema digital cada vegada més accelerat i més ple d'algoritmes que no sempre juguen a favor de la veracitat. I en consolidar un marc de ciutat que ens permeti detectar, prevenir i respondre dinàmiques de desinformació que alimenten discursos d'odi, polaritzacions artificials o narratives que distorsionen el debat públic. Tot això ho farem amb una mirada àmpliament compartida, amb l'àmbit educatiu, amb els serveis de joventut, amb biblioteques, amb els projectes comunitaris i amb els experts que fa anys que treballen en aquest camp. Barcelona té capacitat, té talent i té una sòlida tradició en defensa dels drets per assumir aquest repte en garanties. En definitiva, el govern municipal actuarà amb una política estable, seriosa i útil per a la ciutadania, una lluita contra les fake news, per tant, que s'està planificant i desplegant en el que serà en els propers temps i en els dies que vindran. Gràcies.

Afortunadament, en el nostre estat de dret i en la nostra democràcia tenim mitjans de comunicació seriosos i rigorosos que respecten la veracitat. Després, efectivament, tenim la xarxa social on s'amplifica el discurs de l'odi. Nosaltres seguirem mantenint la política que s'ha mantingut fins ara a la casa en tant que siguin mitjans en els que s'ha d'acreditada la seva solvència i la seva seriositat.

Moltes gràcies. L'Ajuntament de Barcelona manifesta en el marc de la comemoració internacional del Dia de la Infància prioritzar els nens, nenes i adolescents en risc de pobresa i exclusió, implementant mesures alineades amb la Garantia Infantil Europea, l'estratègia de lluita contra la pobresa infantil de Catalunya, així com la de Barcelona, i per tal d'abordar la pobresa infantil i, per aquest motiu, reforçar l'acompanyament als infants i adolescents en risc de pobresa i exclusió, implementant mesures alineades amb la Garantia Infantil Europea i fer que l'estratègia municipal en lluita contra la pobresa infantil esdevingui una prioritat de mandat també a nivell de pressupost municipal. Treballar amb la resta d'administracions amb l'objectiu de universalitzar el primer cicle educatiu de 0 a 3 anys com una mesura eficaç per trencar el cicle de pobresa intergeneracional. Adderir-nos al manifest que dóna suport a la iniciativa d'elaborar una observació general específica del Comitè dels Drets de l'Infant sobre la violència entre iguals i que impulsa la xarxa dels drets dels infants de la ciutat de Barcelona. Facilitar l'accés efectiu de tota la infància a instal·lacions i activitats culturals, de lleure i esportives mitjançant un sistema que permeti superar a les famílies les barreres de costos. Reduir les barreres amb les quals es troba la infància migrant i altres col·lectius vulnerables per accedir als seus drets socials bàsics, com l'educació, l'atenció, pel que fa a la salut, incluent-hi la mental, i combatre també l'estigmatització i reforçar el principi segons el qual els nens i nenes no perden els seus drets en el moment de creuar una frontera. Promoure iniciatives que assegurin l'accés a un habitatge adequat, així com una planificació urbana on es prioritzi el benestar de la infància. Escoltar l'opinió dels nens, nenes i adolescents mitjançant tots els espais institucionals, començant pel Consell de l'Infant impulsat per l'Ajuntament. Tenir en compte les seves propostes i la seva visió a nivell local. Reforçar el compromís per a rendir comptes, obrint espais perquè nenes, nens i adolescents rebin retroalimentació sobre les idees i propostes que fan. Protegir la infància, potenciar programes i mecanismes de protecció davant dels riscos de l'entorn digital, millorar la coordinació entre totes les institucions i actors a nivell local i situar la protecció de la infància al centre, desplegant efectivament la llei orgànica de protecció integral a la infància i adolescència davant de la violència. Prevenir, promoure i atendre les necessitats de la infància per tal que gaudeixin d'una adequada salut mental, promoure entorns segurs, nets i saludables, prioritzar la cura i el benestar dels nens, nenes i adolescents i vetllar per la seva adequada salut mental i garantir el seu desenvolupament adequat a Barcelona. Implementar mesures perquè nens i nenes visquin i creixin i es desenvolupin en entorns sants i segurs, especialment amb els drets dels nens, nenes i adolescents que viuen en llocs en conflicte o es troben superant situacions d'emergència, com el cas de Gaza o Ucraïna. Donar trasllat d'aquests acords a les organitzacions de la ciutat vinculades a la xarxa pels drets dels infants, al Consell de Ciutat, al futur Consell de l'Infant de Barcelona, i publicar aquesta declaració institucional a la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona, així com els responsables polítics d'infància, adolescència, educació, participació, salut i drets socials de l'Ajuntament de Barcelona.

Moltes gràcies, alcalde. S'ho metem avui a dictamen a un expedient de reconeixement de crèdit que respon a una necessitat estrictament administrativa que és regularitzar una despesa corresponent a l'any 2023 que, malgrat comptar amb la subvenció atorgada i projecte executat, no es ha de poder reconèixer dins de l'exercici pressupostari que pertocava. Ens referim a l'import destinat a l'Associació dels Drets Sexuals i Reproductius, una entitat amb una trajectòria ampliament acreditada en la promoció de la salut sexual i reproductiva que desenvolupa projectes d'alt impacte social i que forma part d'un teixit associatiu de referència en l'àmbit dels drets LGTBI. En aquest cas, la subvenció es va gestionar amb normalitat, el projecte es va executar conforme a la reformulació acceptada i la justificació presentada va rebre informe favorable dels serveis tècnics. La regularització que presentem avui és, per tant, la via que la normativa preveu per ajustar la comptabilitat municipal a l'activitat realment dut a terme i garantir que la després es pugui reconèixer en plena seguretat. I per aquest motiu proposem aprovar l'expedient, així com autoritzar, disposar a reconèixer l'obligació de la despesa, encàrregat el pressupost 2025, i a l'aplicació pressupostària corresponent, entenint que el que volem és donar compliment a aquest compromís adquirit i donant reconeixement a un servei que afavoreix l'accessibilitat de joves i adolescents i LGTBI a programes de salut sexual i assegurar la coherència del sistema de subvencions municipals.

Sí, gràcies, alcalde. Avui portem a dictamen la regularització formal de les adhesions que l'Ajuntament de Barcelona manté de manera efectiva, continuada i activa amb tres entitats de referència. L'Organització Mundial de Ciutades i Governs Locals Unidos, el Consorci Catalunya Internacional i l'Associació EuroCities. Adhesions que s'han materialitzat històricament mitjançant el pagament de quotes anuals, la participació en òrgans de Govern i la implicació directa en els seus espais de decisió, però que requerien l'acord explícit del plenari com a òrgan competent. Parlem d'entitats amb una trajectòria, una utilitat pública i un impacte polític àmpliament acreditats. L'Organització Mundial de Ciutades i Governs Locals Unidos, amb una adhesió de Barcelona des de l'any 2004, representa els governs locals democràtics a escala global i constitueix un espai central de cooperació, defensa de valors democràtics i incidència davant la comunitat internacional. EuroCities, amb una vinculació històrica que se remunta al 1986, és una plataforma clau per a la defensa política dels interessos de les ciutats davant les institucions europees, especialment en un moment en què les polítiques comunitàries reconeixen de manera creixent el paper estratègic de les ciutats. I el Consorci Catalunya Internacional, amb antecedents en el diplocat i una adhesió formalitzada al 2024, permet projectar Catalunya al món mitjançant iniciatives de diplomàcia pública i col·laboració pública o privada, restant i, sobretot, expressament escrit a la Generalitat de Catalunya. En definitiva, avui alineem la realitat de l'acció internacional de Barcelona amb el seu encaix jurídic i institucional, reforçant la credibilitat de l'Ajuntament, garantint el bon govern i consolidant una política exterior municipal basada en la responsabilitat, la continuïtat i la projecció internacional de la ciutat. Per tot això, demanem el vot favorable per aquesta proposta d'acord.

Moltes gràcies, regidor Sirera. Per part de Junts té la paraula el regidor Martí. Endavant.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, té la paraula al regidor Rabassa.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Corona. Endavant.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la parla el regidor d'Europolit.

Gracias.

Moltes gràcies. Per part de la ponència hi haurien un minut 16.

Potser si ho haguéssim fet quan tocava, la història de la ciutat de Barcelona seria diferent. Molt bé, moltes gràcies. Passaríem ara a l'última proposició.

Per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolit. Endavant.

Gracias.

Sí, gràcies, alcalde. Aquest Ajuntament actua des de la responsabilitat institucional i des del respecte escrupolós de les regles que sostenen la democràcia. I aquesta és una convicció profunda que orienta l'acció de govern i que marca la manera com Barcelona respon davant de les situacions complexes i sotmeses a debat públic com és el present. El PREC que avui es presenta demana una intervenció que no correspon a aquest consistori. El SIDOP és una fundació amb personalitat jurídica pròpia, amb estatuts vigents i amb òrgans de govern que exerceixen les seves funcions en autonomia i criteri institucional. La participació de l'Ajuntament en el patronat s'inscriu i s'atscriu precisament en aquest marc i s'exerceix amb llei al respecte i sentit de la institució. Quan existeix una investigació en curs, el sistema disposa de mecanismes específics per aclarir els fets, valorar les actuacions i determinar responsabilitat sempre amb les garanties plenes. Aquest recorregut ofereix seguretat jurídica i protegeix la credibilitat de les institucions i la fortalesa democràtica de qualsevol institució es manifesta precisament quan aquests processos segueixen el seu curs amb normalitat i sense ingerències públiques ni polítiques. Aquesta manera d'actuar s'assenta en la tan destacada presumpció d'innocència en la qual es sustenta el nostre sistema jurídic i el nostre estat de dret com a garantia essencial del sistema. El seu respecte preserva l'equilibri institucional i manté la confiança ciutadana. La defensa de la transparència i de la correcta gestió dels fons públics exigeix rigor, exigeix claredat de funcions i confiança en els òrgans competents pel que el govern exerceix aquesta responsabilitat amb coherència i amb la voluntat ferma de preservar el prestigi institucional de Barcelona i de les entitats que contribueixen a la seva projecció internacional. Des d'aquesta posició clara, responsable i coherent amb els valors democràtics que compartim, aquest govern rebutja el prec presentat. Gràcies.

Moltes gràcies, regidora Lailla. Passaríem, doncs, la segona declaració, que seria per part de Barcelona en Comú. Jo.

Molt bé, moltes gràcies. I ara sí, ja estaríem. Molt bé. Doncs molt bé. Aixequem la sessió.

Moltes gràcies. Per part de Junts per Barcelona té la parola el regidor Rodríguez.

Gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora González. Endavant.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Martí.

Bé, moltes gràcies. I per part del govern té la parla el Tinent Bais. Endavant.

Moltes gràcies per part de la ponència. Tenen 50 segons.

Molt bé, moltes gràcies. Queden també per part de Junts, no té?

Perfecte, moltes gràcies, secretari.

Passaríem ara, doncs, a la següent proposició, pel part del grup municipal Partit Popular. Tenen sis minuts. El ponent, senyor Sirera. Endavant, regidor.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Martí.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula el regidor Serra.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Corona.

Molt bé, moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolido. Endavant.

Votamos lógicamente a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Cirera, si vol complementar.

Gràcies.

Passem a la següent proposició. Té la paraula el grup municipal de Vox, el regidor de Europolido, sis minuts per la intervenció.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Recio. Endavant.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora Estallé.

Sí, moltes gràcies, alcalde. El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units d'Amèrica ha constatat l'emergència i la consolidació d'una coalició de règims autocràtics d'extrema dreta que compten amb la complicitat i, en alguns casos, amb la col·laboració activa d'oligarques tecnològics enfocats a maximitzar el seu benefici privat i obertament contraris als valors de la democràcia i de l'estat de dret sobre els que hem construït la nostra vida en comunitat. Aquests utilitzen la nova realitat tecnològica i en particular les xarxes socials per manipular la veritat en favor dels seus propis interessos, entre els quals es troben el negacionisme climàtic, la criminalització de les persones migrants o la més absoluta retallada dels drets i llibertats sexuals. Aquesta és una realitat propera i quotidiana i particularment preocupant entre els joves, a causa del seu excessiu ús de les pantalles i de la nul·la opacitat dels logaritmes amb els que funcionen les xarxes socials. Davant d'aquesta realitat, les democràcies liberals i progressistes hem de respondre des de la Unió i el desplegament de polítiques públiques i útils i efectives. En aquest sentit, la llei de serveis digitals de la Unió Europea, que va entrar en vigor el febrer del 2024, és un fonament sòlid sobre el que construï una fèrria defensa dels drets i llibertats dels i les europees enfront de les amenaces que suposa l'ús fraudulent de les xarxes socials. Un fonament, però, que cal consolidar de manera ràpida i eficient a escala europea i, principalment, en el marc dels Estats membres, Aquests dies, en el marc de la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial, a Davos, Suïssa, també hem pogut escoltar propostes que van en aquesta direcció. En concret, la prohibició de l'anonimat absolut de les xarxes socials, l'establiment d'una major transparència en els algoritmes de les xarxes socials i la rendició de comptes personal i directe a càrrec dels propietaris de les empreses que comercialitzen les xarxes socials són mesures clares i contundents per protegir la cohesió social la salut mental i la robustesa de les nostres democràcies. És des de les ciutats on es combat, sobretot, la defensa de la democràcia i on es lliura de manera més directa, més palpable i més propera al ciutadà. En aquesta línia, aquest Consell Plenari va declarar al febrer del 2024 un problema de salut pública, els efectes a l'ús de les xarxes socials i les plataformes digitals en el benestar i la salut mental de nens, nenes i adolescents. I així mateix, el govern municipal va presentar al Consell Plenari de març de 2024 una mesura de govern d'accions per benestar digital durant l'actual mandat. Una mesura de govern de la qual hi se n'ha fet el seguiment per part del grup promotor Barcelona pel Benestar Digital el passat 27 de gener. on es va presentar, precisament, al grup municipal Partit dels Socialistes de Catalunya, el concepte creatiu d'una campanya de sensibilització ciutadana per promoure l'ús saludable de pantalles. Per tot això, demanem, primer, instar la Comissió Europea i els membres a accelerar la implementació i el desplegament de la llei de serveis digitals com a principal escut contra la desinformació, les fake news i els algoritmes manipulats per amagar determinades visions polítiques. Segon, instar als caps de govern, reunits en el marc de la propera reunió formal del Consell Europeu, a adoptar mesures dirigides a la protecció de les societats democràtiques, com la prohibició de l'anonimat absolut a les xarxes socials, l'establiment d'una major transparència en els algoritmes de xarxes socials i la rendició de comptes personal i directe a càrrec dels propietaris de les empreses que comercialitzen les xarxes socials. Tercer, instar la Comissió Europea a estudiar la possibilitat de desenvolupar les infraestructures i aires necessàries per a la creació d'una xarxa social a escala europea que s'adhereixi més als estàndards de transparència i que estigui en línia amb els valors i llibertats que inspiren el projecte europeu. I, quart, reafirma el compromís i el lideratge de Barcelona en la lluita contra l'ús irresponsable de les xarxes socials, en particular entre els nens, nenes i adolescents, a través del seguiment i de l'impuls de les accions definides en la mesura de govern del benestar digital i, en particular, a través de la campanya de sensibilització ciutadana en la que s'està treballant.

Gràcies, alcalde, per agrair el recolzament d'Esquerra Republicana a les manifestacions fetes pels diferents grups municipals. Certament la llei de serveis digitals de la Unió Europea s'està desplegant en aquests moments a Espanya i, per tant, nosaltres no podíem tampoc recolzar l'interès d'aquest impuls. Però més enllà d'això, jo crec que és important també insistir en que la decisió de sortir de X respon a una aplicació coherent dels valors d'aquesta institució basats en la democràcia i en l'estat de dret i precisament com a jurista no podia més que recolzar-ho. És una decisió que no requeria passar pel ple però que és una obvietat i que a tots es manifesta que en aquests moments la xarxa X està facilitant la desinformació, està fomentant el discurs de l'odi Està temptant contra la convivència, contra la cohesió social, està temptant contra la dignitat de les persones, especialment dels més vulnerables, i sobretot, i el que és més greu, que hauríem d'aquí també tots al Salabeu, està suposant també el foment de la falta de respecte a les institucions, com és també l'Ajuntament de Barcelona. Per tant, davant d'aquesta crisi reputacional ha entrat la xarxa social, a la que a més a més s'han procedit a acomiadaments indiscriminats a les persones que hi treballen, a la mercantilització de la verificació dels comptes, a la reducció dels moderadors en gairebé un 80%, a la implementació d'algoritmes que prioritzen les converses que més controvèrsia i aquelles que, a més a més, també generen més perillosa una de desinformació, fake news, discursos de l'odi, no podien més que optar per sortir de la xarxa. I, òbviament, de la mateixa manera que tampoc és necessari passar pel ple a obrir un compte corrent en les xarxes socials, tampoc ho seria el fet de donar-se i apartar-se de la mateixa, sinó que ho veig a criteris tècnics i objectius que s'han valorat per part de la institució.

Sí, moltes gràcies, president. Senyora Monter, des del govern treballem constantment per garantir que els ajuts i prestacions municipals responguin de manera efectiva a les situacions de vulnerabilitat. I així ha estat amb el Fons d'Infància 016, quina determinació, a més dels llindars econòmics, ha estat objecte d'una revisió continua per assegurar que cap infant en situació de vulnerabilitat quedi sense suport. La decisió d'ajustar el llindar d'accés a l'1,8 de l'indicador de la renda de suficiència de Catalunya el 2023 i posteriorment a l'1,7 el 2024, després de l'actualització de l'indicador, demostra precisament el nostre compromís amb l'ampliació i la flexibilització dels ajuts, tenint en compte factors com l'impacte de la inflació i l'augment del cost de vida. A més, cal destacar que més enllà dels ajuts de la convocatòria, el 73,70% dels ajuts concedits el 2024 han estat de prescripció professional, una era fonamental per garantir el suport a qui realment arriba i ho necessita. Aquest model ha permès un increment significatiu tant en nombre d'ajuts atorgats com en import total concedit, reflectint l'esforç municipal per ampliar la protecció social. Pel que fa a la proposta d'eliminar el requisit de ser usuari dels serveis socials per accedir al fons d'infants i 016, cal recordar que aquest criteri respon a la legislació vigent i garanteix una correcta valoració de la situació de vulnerabilitat. Això no només assegura que els recursos s'assignin a les persones amb més necessitats, sinó que també facilita una tramitació més eficient i àgil per als sol·licitants. En relació amb els ajuts municipals i la seva alineació amb els ingressos de l'IDESCAT, cal remarcar que l'IMS no té competència sobre el conjunt d'ajuts atorgats per l'Ajuntament i els seus consorcis, però no obstant això, el govern municipal treballa per garantir una coherència entre els diferents ajuts i per millorar l'accessibilitat. I dins d'aquesta línia, la campanya de vacances a l'estiu d'estiu molt, amb un pressupost de 5,1 milions d'euros, és un clar exemple d'una política municipal que fomenta la igualtat d'oportunitats, facilita l'accés de tots els infants a les activitats de lliure, mitjançant un ampli sistema de beques i subvencions que està funcionant molt encertadament. Finalment, aquest govern també aposta pel suport a les famílies en la criança i la promoció del benestar emocional de la infància i l'adolescència. Iniciatives com el Servei d'Adolescents i Famílies, a IF, amb els punts a qui t'escoltem, i el Centre per a Famílies amb Adolescents, han demostrat ser eines fonamentals per acompanyar les famílies en la seva tasca educativa i reforçar els vincles familiars. En tot entenem que les mesures que vostès exposen no són necessàries, ja que precisament els criteris tècnics que actualment ja s'utilitzen responen oficialment aquest objectiu.

Sí, gràcies, alcalde. Senyor Senderos, aquest govern municipal no accepta el seu prec, doncs no tenim per acostumat a excloure cap entitat. Les subvencions i ajudes que s'atorguen des de diferents departaments es basen en criteris tècnics i d'uneïtat i de benefici públic. La nostra participació en l'homenatge anual a Francesc Ferrer i Guàrdia, lluny de sona postura ideològica, ha de ser vista com una mostra de respecte per una figura històrica que va contribuir a la defensa dels valors democràtics i de l'educació pública. I pel que fa a la seva afirmació que la majoria dels barcelonins no comparteixen algunes de les tesis de la Fundació, vull subrabiar que Barcelona és una ciutat plural i democràtica en què cada ciutadà i ciutadana té la llibertat d'opinar i nosaltres ho respectem. Com a govern, la nostra tasca és gestionar els recursos públics d'una manera que sigui beneficiosa per a la majoria de la ciutadania, respectar, com li dic, sempre aquesta diversitat d'opinions.

Moltes gràcies, alcalde. L'Ajuntament de Barcelona, amb motiu del 600 aniversari de l'arribada del poble gitano al nostre territori, s'adhereix a la declaració del 2025 del Govern d'Espanya com a any del poble gitano, en reconeixement a l'empremta cultural, social i lingüística que aquesta comunitat ha deixat, tant al nostre país com a la ciutat de Barcelona, així com per reflexionar sobre els reptes històrics i actuals que encara persisteixen. Amb aquesta declaració institucional, l'Ajuntament vol reconèixer les injustícies històriques i actuals que han afectat i continuen afectant el poble gitano, alhora que reafirma el seu compromís per garantir una vida digna en igualtat i llibertat, no només per aquesta comunitat, sinó per a tota la ciutadania de Barcelona. Des de la seva arribada, documentada l'any 1425, amb el sanduc conduït otorgat per el Fons Cinquè d'Aragó, el poble gitano ha contribuït significativament al desenvolupament social, cultural, lingüístic i històric de Barcelona i de Catalunya. Malgrat aquestes valuoses contribucions, la comunitat gitana ha estat víctima de persecucions institucionals, discriminacions i exclusió. No obstant això, ha demostrat una capacitat admirable de resiliència, mantenint viva la seva identitat cultural i enriquint la nostra societat. Aquesta commemoració és també una oportunitat per reconèixer que encara avui moltes persones gitanes continuen enfrontant-se a barreres significatives en àmbits com l'educació, l'ocupació, l'habitatge, la política i la salut. Aquestes desigualtats estructurals no només limiten oportunitats individuals sinó que perpetuen situacions d'exclusió social i econòmica. És imprescindible reconèixer que aquestes desigualtats són el resultat de segles de discriminació, racisme i marginació. Per aquests motius formulen la següent declaració institucional. L'Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb la plena inclusió i participació activa del poble gitano en tots els aspectes de la vida social, cultural, política i econòmica de la ciutat. En aquest sentit, vol destacar la tasca fonamental d'alta terme per a les organitzacions i entitats socials que treballen per a la millora de les condicions de vida del poble gitano, moltes d'elles amb una presència activa als diferents grups municipals i representades al Consell Municipal del Poble Gitano. Barcelona ha estat sempre un espai de troballa de diàleg intercultural i aquesta celebració reforça la voluntat de seguir treballant per esdevenir un referent de ciutat inclusiva i diversa. És per això que també l'Ajuntament promoure, en col·laboració amb altres administracions, iniciatives per donar a conèixer la història, la cultura i les contribucions del poble gitano a Barcelona. També combatre l'antigitanisme com a forma específica de racisme que afecta a la comunitat gitana i que limita les seves oportunitats en totes les àrees fonamentals del desenvolupament humà. Fomentar la igualtat d'oportunitats en àmbits com l'educació, l'ocupació, la salut, la participació política i l'habitatge. Enfortir la participació del poble gitano en la vida pública, social i cultural de Barcelona. Treballar en polítiques de reparació i promoció de la memòria col·lectiva del poble gitano. Treballar en l'elaboració d'una mesura de govern que doni cobertura i reculli les iniciatives esmentades anteriorment i que impliqui a totes les àrees de l'Ajuntament que corresponguin. Per 600 anys d'història, per un present de reconeixement, justícia, reparació i per un futur de plena igualtat i inclusió, l'Ajuntament de Barcelona es suma a declarar el 2025 com l'any del poble gitano amb l'objectiu de visibilitzar les aportacions, les lluites i les demandes d'aquesta comunitat i de promoure els drets humans, la igualtat de tracte i acabar amb la discriminació.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra té la paraula el regidor castellana.

Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el senyor d'Europolit, endavant.

Gràcies.

Moltes gràcies, Tinta. Quedaria per part d'esquerra, tenen 23 segons i 12 segons Vox. Secretari.

Moltes gràcies. Passaríem a la següent proposició per part del grup municipal de Barcelona en Comú. Endavant.

Moltes gràcies. Per part de Junts, té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Coronas.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Sirera.

Moltes gràcies. Per part de Vox, tenia la paraula el regidor d'Europolido.

Gracias.

Moltes gràcies. Queden 29 segons del Partit Popular i 24 a Vox.

Perfecte. Molt bé, doncs passaríem a la següent proposició per part del grup municipal de Vox.