Marta Villanueva Cendán

Sí, gràcies, Tinent. Bon dia a tothom. Avui és un dia molt especial també per la ciutat de Barcelona. Avui hi haurem aquesta medalla d'or, el mèrit cívic de la ciutat a la Federació Francesc L'Airet Concemfe Barcelona. Parlem d'una entitat amb 35 anys d'història, hereva d'una tradició de lluita pels drets civils i socials que porta el nom de Francesc L'Airet i que, com bé, defensa els drets, la justícia social i la dignitat de totes les persones. La Federació ha estat i és un actor clau en la transformació de la ciutat, ha representat i acompanya decenes d'entitats federades i milers de persones. I ho fa des d'un model basat en l'apoderament, la participació activa i la defensa dels drets humans. Amb ella, Barcelona ha avançat de manera decisiva en accessibilitat universal, ha aportat coneixement tècnic, experiència i una mirada relada a la realitat quotidiana de les persones. COSEMFE Barcelona sempre ha volgut esmenar les desigualtats de les dones amb discapacitat i treballar activament pel seu empoderament a través de programes formatius que els aporten eines en el desenvolupament social i laboral. I amb aquesta medalla també volem reconèixer el paper de la federació com a interlocutor rigorós i compromès i que, per tant, és un aliat exigent, constructiu, que ha contribuït de manera... de manera decisiva la definició de plans municipals, estratègies d'accessibilitat i polítiques públiques de discapacitat amb una mirada constructiva. La inclusió no és una concessió, sinó una obligació de la nostra societat. Avui, aquesta medalladora és un reconeixement, també una trajectòria exemplar, però també un compromís de futur, un compromís en què Barcelona també estarà al seu costat. Per tant, gràcies per la vostra lluita, per la vostra coherència i per fer de Barcelona una ciutat millor. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Regidora, quan li vaig acceptar el PREC li vaig també comentar que ens posaríem en contacte amb el Departament de Drets Socials i inclús de la Generalitat perquè ens constava que estàvem preparant una licitació per poder fer aquest estudi del greuge econòmic per tota Catalunya. L'estudi donava continuïtat precisament a la metodologia utilitzada per l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, que ja va fer aquest estudi en anys previs, el 2004, el 17, el 19, per analitzar aquest greuge al que vostè feia referència. I comentar i compartir amb vostès que aquest estudi es va licitar i adjudicar el passat mes de gener del 2025, que el període de camp és entre el febrer del 25 i desembre del 25, per tant, encara s'està fent... aquest estudi i que aquest estudi econòmic compta de diverses fases. Primer, l'estudi de costos de les activitats, com vostè deia, per a les persones amb discapacitat, així com barreres econòmiques que experimenten les persones en el seu dia a dia. Estudis de costos i sobre costos i copagaments i de les prestacions i serveis que ofereix el Departament de Drets Socials d'Inclusió a la cartera social, de drets de serveis socials. L'anàlisi dels costos associats també a un servei i costos que ha d'assumir la persona amb discapacitat per tal d'assistir a un servei especialitzat i també la comparativa de les barreres econòmiques d'aquests sobrecostos. L'estudi s'està duent a terme, com deia, i s'està utilitzant una metodologia d'investigació quantitativa i qualitativa i permet definir el greuge de manera global entre persones i també de segregar les dades pels col·lectius i també s'ha previst l'elaboració d'indicadors i la construcció d'eines necessàries per tal de poder realitzar aquest seguiment facilitant la presa de decisions també entre el Departament i l'Ajuntament i compartir amb vostès que treballem amb el propòsit que un cop finalitzat aquest estudi i el capítol específic de Barcelona presentarem aquest estudi a la Comissió de Drets Socials de l'Ajuntament i al Consell Rector i també a les entitats representatives del sector i això serà el primer trimestre del 2026. Per tant, Va més enllà d'aquest mes a juny que vostès deia, però sí que el podrem compartir el primer trimestre del proper 26 i jo crec que és rellevant perquè ens permetrà continuar avançant en polítiques per a persones amb discapacitat. Gràcies.

Sí, només per respondre, que aquí hi ha un seguiment quasi doble, perquè això és un altre tema que vam treballar, el del CETIS, però compartir amb vostès que som plenament conscients d'aquest greuge, que posar en valor també la tasca que s'ha fet des de l'Institut perquè sempre ha posat i ha estat capdavanter en ubicar els drets a les persones amb discapacitat. Gràcies.

Gràcies.

Gràcies, alcalde. Regidora, vostè ho deia, Barcelona ha estat i és una ciutat capdavantera en matèria d'accessibilitat, és referent per a ciutats de la resta del món i, per tant, ja li avanço que votarem a favor i acceptarem en aquest prec com no podia ser d'una altra manera. Dir també i per posar dades, a prop del 10% de la població de Barcelona té reconegut algun tipus de discapacitat, caminem cap a una societat que cada vegada és més envellida i per tant hem d'afrontar temes com fer una ciutat més accessible no només per mobilitat reduïda sinó en general. Un 21% de les persones que hi viuen són gent gran i per tant aquest model de ciutat cap on volem caminar i continuar a ser capdavanters és prioritari per nosaltres. L'Ajuntament està dotat d'equips que s'encarreguen de salvaguardar aquesta universalitat d'accés, impulsar polítiques d'accessibilitat i d'inclusió a través de l'IMPD, però també hi ha altres equips com és el Departament de Mobilitat i Serveis de Mobilitat que s'encarreguen d'avallar per garantir l'accessibilitat tant a la fase del projecte com en les diferents fases posteriors. Les obres des del punt de vista legal compleixen amb lleis de caràcter autonòmic i de nivell estatal com el Decret 209 barra 2023 al 28 de novembre, que és aquest codi d'accessibilitat del que vostè en parlava, també l'ordre ministerial pel qual es desenvolupa tot el document teòric i tot el conjunt de condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació I li avanço també que des del govern municipal estem treballant per continuar garantint aquesta inclusió, aquesta autonomia, aquesta participació en ple dret de tota la ciutadania de Barcelona i és una prioritat i per tant estem treballant en la creació d'una oficina d'accessibilitat universal de Barcelona, un organisme, un ENS, que ens permetrà entre d'altres, doncs, otorgar aquesta visió, aquesta transversalitat de l'accessibilitat a totes i cadascuna de les polítiques de l'Ajuntament. I això també inclou aquesta mirada més urbanística que va més enllà de complir el Codi, sinó que més enllà de l'accessibilitat hi hagi aquest punt d'inclusió per les persones, en aquest cas amb discapacitat. I en relació al cas concret del Port Olímpic, que en feia referència, Hi ha un tema de diferents cotes, la cota de moll i la cota de ciutat, que s'han hagut de salvar, que s'ha fet a través d'una rampa i de diferents punts ascensor situats al llarg del moll gradal.

Gràcies, alcalde. Avui sometem a la votació d'aquest Consell Plenari l'aprovació definitiva del Pla Espacial Urbanístic i de Millora Urbana de l'Illa d'Equipaments a l'Hospital del Marc i del Parc de Recerca Biomèdica. Aquest pla permetrà donar continuïtat al gran procés de transformació iniciat per l'Hospital del Marc amb l'objectiu d'esdevenir un centre sanitari de referència amb capacitat de de donar resposta al creixement de la demanda assistencial i adaptar-se a les noves necessitats tècniques actual. De fet, l'Hospital del Mar entoma d'aquesta manera la seva tercera fase d'ampliació, que té com a objectiu culminar el desenvolupament d'aquesta macroilla d'equipaments, unificant els sectors existents, incorporant nous serveis com l'heliport i regularitzant infraestructures com les porxades d'accés. Aquest programa i el nou programa funcional preveu incloure unitats de quiròfans, zones noves d'hospitalització, de serveis de logística i emergències, instal·lacions noves avançades per tractaments com ara la radioteràpia i de fet aquesta expansió permetrà disposar d'una major oferta de serveis especialitzats, d'una millora a l'eficiència operativa també de l'hospital i gràcies a la integració dels nous espais conjunts existents, incluent el parc de recerca biomèdica. I en termes estrictament normatius, els paràmetres principals que s'ajusten són els gàlips de l'edificabilitat màxima que estableixen 290.000 metres quadrats i que s'ajusta per tant a aquesta previsió de creixement. I aquest pla que sometem avui a votació arriba just després que la setmana passada arribéssim a un acord amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant pel qual la Generalitat es compromet a dotar amb 15 milions d'euros la dotació que falta de la segona fase d'aquesta ampliació. En definitiva, estem davant d'un projecte vital per assolir els compliments a estàndards d'assistència sanitària i garantir el benestar i la qualitat de la ciutadania. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Avui sometem a votació del Consell Plenari l'aprovació de la pròrroga de l'actual conveni de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquesta pròrroga és un tràmit necessari per garantir que l'agència continuï disposant dels recursos econòmics necessaris per desenvolupar la seva tasca amb normalitat, acabem de perfilar aquest nou acord. De fet, en aquests moments estem treballant per engestir aquest nou conveni de l'Agència pel període 25-28 i hi ha hagut alguns factors que ens han impedit avançar més ràpidament del que ens hauria agradat a la redacció d'aquest nou conveni. De fet, un d'ells és el procés de traspàs dels cas al CatSalut, que ha implicat una implicació major i una major dedicació per part de les dues administracions. I per altra banda, també la nostra voluntat d'incloure en aquest nou conveni, en aquest nou marc, l'abordatge de nous reptes en salut que hem de fer front als propers anys i que també exigeix aquest temps de maduració. Algun d'aquests reptes per compartir-vos amb vosaltres és l'abordatge de la salut mental, les inspeccions, la salut comunitària o la sanitat mortuària, entre d'altres. I, a més, estem treballant també en detall en els programes i en les accions a impulsar les vies de finançament del nou edifici de l'Agència i la creació de laboratori d'ús per a tota Catalunya. Les negociacions amb la Generalitat van pel bon camí. Esperem tenir gesta aquest nou conveni al llarg del proper any i abans de finalitzar voldria recordar que l'Agència de Salut Pública de Barcelona és una entitat clau en el monitoratge de la salut de la ciutadania i un referent per establir les prioritats en les polítiques de salut i per tant resulta imperatiu que la dotem amb els instruments necessaris perquè pugui desenvolupar la seva funció.

Gràcies, alcalde. Compartim com a govern municipal amb el seu grup aquesta preocupació per l'esforç econòmic que actualment han de fer les persones amb discapacitat i les seves famílies i, per tant, ja li anticipo que acceptarem el seu prec. Com vostè sap, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat va elaborar aquest primer estudi sobre aquests greuges econòmics, que és evident que hi són, que pateixen les persones amb discapacitat l'any 2006. Posteriorment, l'any 2017, es va realitzar una actualització del document que es va publicar el 2019. Com bé feia referència, han passat 5 anys aquesta data i, per tant, considerem oportú i més coneixent el context actual, considerem oportú fer aquest càlcul actualitzat del que suposa aquests greuges econòmics. Aquesta actualització també ens ha de permetre saber si els dispositius per exemple tecnològics que s'han anat incorporant o temes sobre l'autonomia personal han suposat un encariment o un aberatiment també dels costos perquè també durant aquests períodes també hi ha hagut avanços que ens permeten treballar cap a l'autonomia personal i dins de l'estudi també considerem rellevant incloure aspectes com ara perspectiva transversalitat de gènere, situació, i vostè em feia referència, de les famílies monoparentals i temes com la pluridiscapacitat o situacions a les famílies on hi ha més d'una persona amb discapacitat. A més, aquest estudi el complementarem també amb un anàlisi de l'impacte a nivell municipal de quins són els escomptes i bonificacions que ja tenim presents per a persones amb discapacitat i cap a on hem de dirigir i redirigir les nostres polítiques. L'actualització d'aquest estudi el farem amb col·laboració amb les entitats del sector com hem vingut fent fins ara i també ho treballarem coordinadament amb el Departament de Drets Socials Inclusió per poder tenir un anàlisi molt més acurat. Agrair-li a la transacció que hem pogut fer en quant al termini perquè hem de poder adoptar també els equips, els treballadors municipals, el personal tècnic de l'IMPD i a les entitats els recursos materials i també del temps necessari per poder dur a terme aquesta actualització de l'informe. Així que gràcies per aquesta transacció també.

Sí, gràcies, alcalde. Barcelona és una ciutat en constant evolució que manté un compromís fet amb la regeneració dels seus barris i amb una transformació urbana. L'esperit transformador que caracteritza la nostra ciutat té un objectiu, millorar la qualitat de vida de les persones, satisfer les seves necessitats, garantir la igualtat d'oportunitats i posar a l'abast de la ciutadania recursos que facin possible el seu desenvolupament i l'assoliment de les seves aspiracions. I aquesta vocació es manifesta de forma molt clara amb l'aposta pels equipaments cívics i els equipaments culturals. L'art i la cultura són una via d'expressió, creació i creixement que funcionen com a poderoses eines transformadores. I en aquest context portem avui a aquesta sessió plenària del Consell Municipal l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per a la Regulació de la nau Ivanov i l'Espai 30. En concret, ens referim a un equipament de propietat municipal on des del 2010 hi ha una fàbrica de creació d'arts escèniques. El Pla Especial preveu posar normativa, preveu els gàlips que han de permetre remodelar l'equipament. Aquest instrument incorpora també un avantprojecte de l'Espai 30, que ocupa les tres naus de la planta baixa i que es troben en la part més rellevant de l'equipament. L'avantprojecte preveu fins i tot el finançament del projecte i el quantifica. Al pla s'incorpora en la mateixa clau de l'equipament l'habitatge dotacional fins a un màxim de 105 metres quadrats, que permetrà la residència dels artistes creadors, com és habitual en aquestes fàbriques de creació de l'ICUP. I en definitiva aquest pla ens permet rehabilitar i ampliar un espai que és clau per a la creació, la cultura i la vida comunitària i associativa del barri de la Sagrera i de la ciutat. No podem desvincular tampoc aquesta iniciativa de l'actual projecte amb tota la transformació de la Sagrera, que a banda d'una intervenció d'infraestructures és un projecte gran de ciutat. Una intervenció que preveu la concreció d'un espai verd, la rehabilitació de l'espai social i urbà i l'impuls d'un model de desenvolupament basat en la sostenibilitat, la connexió entre els barris, els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

Moltes gràcies, alcalde. Avui portem al ple del Consell Municipal una modificació puntual que ajusta el pla especial que regula la residència d'estudiants que es farà a l'Avinguda Meridiana 339-347, el solar que hi ha entre l'Avinguda Meridiana i la plaça del Canòdrom. Aquest pla especial per regular aquest edifici es va aprovar el 2021 i establia que un 20% dels usos de la planta baixa del prèvi havien de ser per l'equipament. I un cop s'ha elaborat el projecte arquitectònic, s'ha comprovat que aquesta disposició no era possible perquè en la mateixa planta baixa s'hi ha ubicat un pas públic precisament per fer permeable aquesta zona. La planificació d'aquest pas públic, que connectarà la plaça del Canòdrom amb l'Avinguda Meridiana, implica una reducció de la capacitat d'encavir-hi zones comunes Per tant, la modificació que presentem avui preveu reajustar els assos comuns i passar-los d'aquest 20% a un 16%. Aquesta reducció del 4% correspon a l'espai que es destinarà al pas públic que connectarà la plaça del canódrom a l'Avinguda Meridiana. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Compartim amb el regidor Martí la preocupació per l'esclerosi lateral amiotròfica, la ELA, una malaltia neurodegenerativa que afecta aproximadament a 5 de cada 100.000 persones i que actualment no té cura. I l'Ajuntament de Barcelona és sensible, és sensible a la realitat de les persones que conviuen amb l'ELA i amb la resta de malalties degeneratives que mimven l'autonomia i la independència de les persones. I per aquest motiu contribuïm amb aquesta malaltia i ho fem, per exemple, visibilitzant l'ELA amb la il·luminació de la façana a l'Ajuntament i d'altres elements en el Dia Mundial d'aquesta Malaltia el 21 de juny i també contribuïm a la sensibilització a través de la difusió d'actes organitzats per les entitats i que en aquest àmbit col·laborem amb campanyes concretes com fes un gest per l'ELA i elles contra l'ELA. I el nostre compromís s'estén a la relació amb diverses organitzacions, el teixit associatiu com la Fundació Catalana d'ELA, Miquel Baix, a la que ens uneix una relació estreta i que es tradueix en el suport a campanyes concretes. I en concret, amb aquesta fundació, ha rebut subvencions municipals d'aquest consistori pel valor de 12.500 euros, per exemple, entre el 2020 i 2023. També tenim contacte amb la Fundació Luzon i l'entitat Lidibey, que també treballen al camp de les malalties neurodegeneratives. El govern municipal ja treballa en aquest àmbit, però com vostè sap, les competències corresponen al govern de la Generalitat. Per aquest motiu els hem presentat aquesta proposta d'esmena, aquest PREC, que insta al govern de la Generalitat i la Generalitat de Catalunya a la construcció per un costat d'un espai que ofereixi atenció a aquestes persones que mateixen aquesta malaltia i per altra que habiliti una línia d'ajuts concrets i específica en aquest cas. Malauradament el seu grup no ha acceptat aquesta esmena i per aquesta raó ens veiem forçats a no acceptar el seu prec. El nostre compromís amb les persones que pateixen aquesta malaltia és ferm i no es l'omita aquesta administració municipal perquè de fet Vostè sap que va ser un govern socialista el que va promoure la llei de la dependència i aquesta norma consagra figures com l'assistència personal i la de cuidadores familiars i que resulten de vital rellevància per garantir la dignitat i la qualitat de vida de les persones que necessiten cures en el seu dia. I a més, aquesta mateixa setmana, el Congrés admet la presa en consideració una proposta de llei proposada pel Partit Socialista i sumar per detenció integral de les persones afectades de malalties neurodegeneratives. per afavorir la coordinació. Per tant, no l'acceptem. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. El dijous 11 d'abril vam rebre informació que un infant s'havia punxat de manera accidental amb una xeringa abandonada a l'entorn de l'escola Concepció, situada al districte de l'Eixample, que ell mateix dia el Departament de Prevenció i Atenció de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública va contactar amb el Central d'Operacions de neteja per agilitzar la recollida. També es va contactar amb la direcció de l'escola que ens va informar que l'infant havia estat atès pels serveis sanitaris i s'havia activat el circuit i el protocol que està previst en aquests casos. Seguidament es va programar una intervenció de l'equip d'agents de salut especialitzats en drogadiccions a l'espai públic i el 12 d'abril, el dia següent, es va realitzar una prospecció de la zona Es va veure reforçada amb diverses prospeccions adicionals i realitzades pels equips dels agents de salut en diferents horaris, inclòs el nocturn. Es va parlar també amb les persones treballadores d'equipaments a l'entorn per preocupar si hi havia persones consumidores de substàncies. En cap d'aquestes inspeccions van detectar residus de consum i tampoc van localitzar la persona consumidora de drogues ni dinàmiques de consum injectat. Tot i això, l'equip ha programat més prospeccions a control. M'agradaria destacar que aquestes punxades, que són accidentals, també són puntuals i les dades així ho corroboren perquè l'Agència de Salut Pública ha tingut coneixement de dues punxades l'any 2022 i d'una l'any 2023. Des del Govern som plenament conscients de mantenir l'espai públic en condicions òptimes i de fet el passat estiu es va posar en marxa el Pla Andressa, un programa de manteniment integral que el que busca és assolir l'excel·lència de l'espai públic i que amb aquest Pla Andressa també ens va permetre passar de 23 a 31 agents, educadors i agents de salut El govern treballa amb aquesta autooxigència precisament per garantir la seguretat de la ciutadania i promoure la seva salut. Moltes gràcies.

No sé, potser no m'he expressat gaire bé, però el pla Andressa parlava de neteja, però parlava també de l'ampliació d'educadors de carrer que tenim, el treball conjunt que fem amb Guàrdia Urbana, i sí que m'agradaria i demanaria que, igual que abans l'alcalde, molt encertadament parlava de no banalitzar el consum de la marihuana, tampoc frivolitzar ni banalitzar el debat que es fa sobre les drogues, no dir que aquí hi ha fentanil quan no és veritat. Ho dic perquè hem de ser molt rigorosos i això és responsabilitat de tots els membres que estem avui en aquest plenari.

Gràcies, alcalde. El govern municipal és plenament conscient de la necessitat de treballar en el desplegament de polítiques públiques que garanteixin la cura dels veïns i de les veïnes a la nostra ciutat. També de la rellevància d'insistir en el reconeixement dels drets, de la dignificació de les tasques de les persones cuidadores i és una prioritat treballant perquè tothom que ho necessiti pugui ser cuidat i que es doni la provisió de cures en les condicions justes. I per aconseguir-ho és i serà imprescindible transformar les relacions socials i també relacions econòmiques que defineixen l'organització de la cura, incorporant la perspectiva de gènere, els principis de la no discriminació i l'enfocament basat en els drets humans. I respecte al que fa el projecte Vilaveïna, a la senyora Tarafa sí que li diré el que m'ha dit que no li digui, però és que és evident que això era una prova pilot, que tenia aquesta data de caducitat, que sap per què va ser l'encarregada de posar en marxa... aquest projecte de desenvolupar aquesta prova pilot de 16 vilaveïnes a 16 barris de la nostra ciutat i un cop desplegat el servei s'havia de fer aquesta avaluació que és el que estem treballant en una proposta de futur i això és el que estem fent. Aquesta avaluació durant el 2023 es va acabar de desplegar el servei i es va encarregar aquesta avaluació tal com marcava aquest calendari. I a través de la Direcció de Salut i de Foment de Ciutat s'està treballant en aquesta proposta que permetrà seguir donant servei als diferents serveis que oferia el projecte pilot de Vilaveina dins de l'estructura de Casals de Barris. I estem treballant en aquesta Vilaveina de consolidació i d'aterratge. al territori. I mentre donem forma en aquesta nova iniciativa, les accions activades a les diferents vilaveines se seguirà oferint a través de diversos serveis municipals. Ja s'està fent. Des de la Direcció de Salut s'està contactant amb els grups i amb les persones que estaven en aquests serveis. Les administracions han d'estar preparades per fer front a aquests reptes de cures, d'abordatge i completament centrades en les persones. I aquesta proposta respon precisament a això, aquesta vocació de voler avançar, d'impulsar aquesta estratègia de cures que celebrem, com per exemple la targeta cuidadora i que seguirem ampliant. Actualment hi ha tres serveis vigents, continuarem ampliant vigents precisament per promoure aquest benestar comunitari, les cures i un tema que no és menor, que és la lluita contra la soledat no desitjada. Volem cuidar, volem acompanyar les persones que fan aquestes tasques per poder ser justes.

Moltes gràcies, alcalde. L'emballiment de la població és una realitat. De fet, el 21% de la població a Barcelona ja té més de 65 anys i si es manté aquesta tendència actual, aquesta taxa podria superar aquest 30% en el període 2045-2050. I també a mesura que la població envelleix, el nombre de persones afectades per Alzheimer i altres demències també augmenta. Davant d'aquesta realitat, d'aquesta situació, cal una resposta que ha de ser estructurada, que ha de ser també ambiciosa i a llarg termini per poder fer front a l'impacte que té aquestes malalties sobre les persones que la pateixen, però també sobre les seves famílies. i el seu entorn més proper i les persones que els cuiden. Per aquesta raó hem impulsat la mesura de govern Alzheimer i altres demències 2025-2030, un instrument que vol transformar Barcelona en un referent internacional en la lluita contra l'Alzheimer i, sobretot, millorar la vida de les persones afectades amb una xarxa de suport coordinada i inclusiva que situa el centre, els pacients i també les seves famílies. Es tracta de la primera estratègia municipal per l'Alzheimer, neix de l'experiència que té l'Ajuntament i d'aquesta experiència acumulada en la taula per l'Alzheimer, que ja comptava també amb la participació de les entitats especialitzades en aquesta malaltia. És per tant una eina, un instrument pioner que dóna resposta a la necessitat d'anar més enllà i de mirar cap al futur i d'estabilir una estratègia que estarà dotada amb un pressupost total de 6,3 milions d'euros. Aquesta estratègia s'articula sobre cinc eixos. El primer d'ells, sensibilitzar. Volem fer créixer aquesta consciència social per superar els estigmes i promoure l'empatia col·lectiva, també prevenir, i això va especialment promoure la salut cerebral, els habits de vida saludable, l'ús de recursos també per l'estimulació cognitiva. orientar, millorem els mecanismes de detecció precoç, processos d'informació i de derivació, també acompanyar, i això vol dir que volem una ciutat, volem una Barcelona que sigui referent en inclusió i en serveis de suport i finalment la recerca com a eina indispensable per avançar i fer lluita contra aquesta malaltia i per tant treballarem i fomentarem la col·laboració amb entitats socials i científiques per posar la ciutat al capdavant de la innovació mèdica i social. I algunes mesures més concretes dins d'aquests eixos són, per exemple, la creació d'un programa de ciutat d'estimulació cognitiva que s'estendrà als equipaments de proximitat per apropar precisament totes aquestes activitats a tothom, un mapatge d'actius comunitaris per identificar recursos que disposa el territori i que contribueix en aquesta salut cerebral, l'impuls també de solucions tecnològiques per a persones amb demències i una mesura que contribueix també al benestar de les persones afectades i també de les persones que cuiden i l'embranzida del Hub Alzheimer Barcelona que és una iniciativa de recerca col·laborativa sobre l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives i que busca consolidar Barcelona com a referent internacional en aquest àmbit i de fet com vostès saben el Hub Alzheimer uneix els esforços als quatre grans hospitals públics de la ciutat, l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital de Sant Pau, l'Hospital del Mar i l'Hospital de la Vall d'Hebron, així com a les altres dues institucions privades de recerca especialitzades en aquesta malaltia, Barcelona Breta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall i la C. Alzheimer Center de Barcelona. I per avaluar, perquè és important en les polítiques públiques avaluar els resultats de la mesura, farem seguiment trimestral dels projectes prioritaris del Pla d'Acció a través de la taula Barcelona per l'Alzheimer, mantindrem també sessions semestrals de coordinació, redactarem memòries anuals de l'estratègia que contindran l'avenç dels projectes, el seguiment de les accions impulsada per les àrees col·laboradores, I també farem avaluacions de resultats i d'impacte amb la unitat d'avaluació de millora contínua de l'àrea de drets socials, així com l'Agència de Salut Pública de Barcelona, d'una selecció de projectes determinants. En definitiva, aquesta és una mesura de govern, és per tant... una eina, sobretot una eina integral i transversal que reflecteix el compromís de la ciutat d'anar molt més enllà de les seves competències i poder articular aquesta estratègia per donar resposta ja no només a aquesta actualitat, sinó al futur que tindrà la ciutat. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Gràcies, regidores, per les aportacions. Al final, aquesta estratègia no neix del no-res. Abans també ho dèieu, moltes iniciatives que han sortit a les comissions, les llavors prèvies posades, la taula a Barcelona per l'Alzheimer, que ha estat sens dubte clau per poder desenvolupar aquesta estratègia que el que vol i l'objectiu principal més enllà d'aquests cinc grans eixos és posar la persona al centre de les polítiques públiques, especialment també les persones amb aquesta malaltia i també el seu entorn i les persones cuidadores. Al final estem construint una Barcelona que vol anar anar més enllà, vol sensibilitzar, vol tenir cura, vol capacitar també els professionals d'aquesta casa per poder fer aquesta atenció deguda en casos especialment i en parlàvem molts abans amb les intervencions quan la malaltia és més primerenca i per tant quan la persona encara és autònoma però comença a tenir simptomatologia d'aquesta malaltia. Per tant, estem treballant amb una Barcelona que ha d'anar cap a aquesta tendència d'Alzheimer 0. Aquest és l'objectiu també del Hub Alzheimer. Més enllà que la ciutat ja és capdavantera en fer evidència científica sobre la patologia, l'objectiu és anar. cap a aquest Alzheimer 0 i continuar sensibilitzant a tota la població, acompanyant, oferint recursos formatius més enllà de les persones que pateixen la patologia de manera directa. I això ho fem creant espais que han de ser més amables, més humanitzats, també a l'espai públic, abans en parlava la regidora, per poder donar resposta a aquestes necessitats.

Gràcies, alcalde. Avui portem al plenari el nou conveni de finançament de l'Agència de Salut Pública de Barcelona pel període 2025-2029. De fet, com tots vostès saben, Barcelona és una ciutat pionera pel que fa a la salut pública, compta amb serveis propis en aquest àmbit des del segle XIX i des de fa... Més de 40 anys és l'Agència de Salut Pública que agafa aquest lideratge i que és una institució clau pel desenvolupament de les polítiques públiques i per millorar la salut de la nostra ciutat. I per tant, i per tot això, dotar l'Agència d'un conveni que respongui a les seves necessitats de finançament és treballar per garantir també una ciutat més saludable, també més segura des del punt de vista de la salut i on les diferències socioeconòmiques entre els territoris no es tradueixin en desigualtats de salut. Les aportacions inicials a les administracions consorciades pel període 25-29 seran de 35 milions per part del Departament de Salut, 4 milions per part del CatSalut, 85 milions per part de l'Ajuntament. I una de les principals novetats del nou conveni és l'aportació de 2 milions d'euros a l'apartat d'inversions per part de la Generalitat. Fins ara, les inversions a l'agència les assolia a l'Ajuntament de Barcelona mentre que la Generalitat no feia cap aportació específica en aquest capítol. D'aquesta manera, l'agència disposarà del pressupost propi d'inversions amb el que podrà fer front a la renovació de la maquinària del laboratori o dels sistemes d'informació, per exemple, que són eines indispensables pel funcionament ordinari d'aquesta agència. Aquest conveni ja preveu el traspàs definitiu al CAT Salut dels serveis de gestió del CAS, tot i que de forma transitòria l'Ajuntament com el Departament continuaran fent l'aportació econòmica pel finançament d'aquesta activitat. I a més, aquest nou conveni també recull diversos eixos estratègics per donar resposta als reptes del proper quadrieni. Per tant, hi ha una delegació de competències pel que fa als serveis de sanitat mortuòria, les activitats d'inspecció i control sanitari, la salut comunitària, el benestar digital i la salut mental. M'agradaria també puntualitzar i assenyalar que l'agència és el principal instrument de l'Ajuntament per realitzar polítiques... de salut pública a la ciutat. Gràcies a la tasca de l'Agència podem actuar en salut amb la perspectiva comunitària, treballar allà on resulta més necessari per evitar, com deia abans, que les desigualtats de renda entre territoris impliquin també diferències de salut. Tenim un compromís ferm en garantir i promoure la salut entre els veïns i les veïnes de la nostra ciutat. Volem evitar que el Codi Postal sigui també un element determinat en la salut. Aquest conveni s'ha preparat al llarg del darrer any i mig. Ha estat consensuat a la comissió de seguiment integrada per representants de les parts consorciades. És un mecanisme clau per consolidar l'Agència de Salut Pública com a referent en salut pública i una eina imprescindible per garantir la seva viabilitat i la seva eficàcia.

Jo primer de tot aclarir que això és el conveni de finançament de l'Agència de Salut Pública, que en cap cas estem parlant del Sistema Nacional de Salut de Catalunya. Són conceptes diferents. Aquí no sé si li han preparat malament la seva intervenció, regidor, o és que desconeix realment les tasques que té l'Agència de Salut Pública quant a vigilància de la salut. tenim reptes, agrair primer de tot el suport en aquest expedient, és rellevant per poder dotar l'agència d'aquests recursos i poder continuar avançant, i tenim reptes, tenim el repte del nou edifici, el traspàs definitiu estarà efectuat a gener del 2020, i l'agència té tasques a vegades tan invisibles però tan importants com per exemple que quan abrim l'aixeta d'aigua a casa la qualitat de l'aigua és la que s'avalua a través de l'Agència de Salut Pública, temes de control i d'inspecció però en cap cas té a veure amb les cites prèvies al metge o les llistes d'espera a traumatologia. En qualsevol cas, gràcies pel suport en aquest expedient.

Gràcies, alcalde. Per Barcelona, per la ciutat. Barcelona és una ciutat que és completament compromesa amb la salut mental i molt especialment també amb la salut mental de les persones joves. De fet, una de les línies del Pla de Salut Mental que estableix com a prioritari l'abordatge de la salut mental en tot el cicle de de vida i fent molt d'èmfasi especialment en la infància i en la joventut i un dels elements que estan incidits en la salut mental dels joves també i vostè hi feia referència en la seva intervenció és l'ús problemàtic de les tecnologies digitals i tenen un impacte molt directe hi ha un augment del ciberassetjament i tenen un impacte sobre l'autoestima i també sobre la satisfacció amb la vida La distorsió de la imatge corporal també té un impacte sobre la son i per això vam desenvolupar una mesura de govern de manesta digital amb accions per promoure un ús responsable i saludable de les pantalles i d'aquestes tecnologies en la infància, en l'adolescència i en el marc d'aquesta mesura que t'any hem activat La campanya Barcelona, més enllà de les pantalles, que el que fa és impulsar un ús saludable de les tecnologies en infants i adolescents. I a més hem fet èmfasis en tot allò que la ciutat com a tal ofereix, més enllà de les pantalles, com per exemple activitats a l'aire lliure i l'esport. La mesura de benestar digital també completa el disseny de programes formatius per a referents d'educació i mediació digital dels equipaments municipals. Des del Departament de Salut hem donat continuïtat al xat de suport emocional per joves, una línia de WhatsApp creada en col·laboració amb la Fundació Ajuda i Esperança que té 24 hores, 7 dies a la setmana a adolescents i joves a partir de 14 anys. Aquest servei també es difon en materials de comunicació físics, flyers a les universitats, biblioteques, casals de joves, casals de barri, centres cíbrics i centres de serveis socials. I un dels motius, i vostè feia referència també, pels quals els joves de Barcelona experimenten aquest malestar també sobre aquesta incertesa, sobre el seu futur, els dubtes d'on s'hi podran desenvolupar un projecte de vida a la seva ciutat. I de fet reivindiquem també el dret a quedar-se a Barcelona, el dret a quedar-se a la seva ciutat i poder... desenvolupar un projecte de vida al barri i a la ciutat on han nascut. I ho fem amb actuacions que estan relacionades amb l'habitatge, relacions socials, en l'entorn digital, en els estudis i que es treballa des del Pla Estratègic d'Adolescència i Joventut. I som conscients que un altre factor de risc és la soledat no desitjada, al qual també hi estem fent front. Gràcies.

Per part del govern té la paraula la regidora Villanueva, endavant. Molt ràpidament perquè s'ha sintetitzat bastant bé per la resta de grups. Abans de tot avançar-li que votarem en contra d'aquesta proposició i explicar-li també que Barcelona sempre ha treballat i té un model en matèria d'atenció a les drogadiccions que ha estat exemple perquè ha estat dialogat i consensuat amb tots els grups polítics com sempre s'ha fet i on vostès hi participen també, a la taula de drogues, vostès ja estan presents i per tant allà és una taula de consens i de treball de construcció conjunta. Avui no m'ha quedat clar, en realitat, si està la seva postura davant d'aquests centres de reducció de danys, perquè el que no volen és veure'ls, però entenc que no estan en contra dels recursos per la seva intervenció, però amagar els problemes no és... treballar i acompanyar aquestes persones, és amagar-los. Per tant, votem en contra perquè entenem que aquests recursos, que a més en el cas del centre Galena, que compta en 45 places, la meitat reservada per les dones, perquè les dones en aquestes situacions d'extrema vulnerabilitat pateixen una doble violència per viure al carrer i a més per tenir problemes d'addiccions. Ja sabem que per això vostès no és una prioritat i més tenint en compte que fa quatre dies vam votar en contra del Pacte Nacional contra la Violència de Gènere. Però són recursos imprescindibles per poder donar resposta a les persones que tenen aquestes addiccions.

Gràcies, tinenta. Bon dia. Avui portem al Consell Plenari la concessió a favor del CAT Salut de la finca situada a la plaça Carles Pisonyer número 810 amb la finalitat de construir-hi el nou CAP gòtic. De fet, en aquesta sessió el nou CAP disposarà de més de 5.500 metres quadrats de superfície, un espai que permetrà desenvolupar i el desplegament del programa funcional del CAP i de la totalitat de la cartera de serveis sanitaris, inclòs també tots aquells serveis i tots aquells nous professionals que ens incorporen en el CAP i a més aquest també disposarà d'un FESMIC, d'un centre de salut mental infantil, infant o juvenil. Aquesta concessió es farà per un termini de 50 anys a comptar des de la data que quedi lliure l'ocupació per part de l'Ajuntament i que s'haurà de fer efectiva abans del 31 de març del 2027. I aquesta concessió s'emmarca en l'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per construir o ampliar un total de 16 caps en diferents punts de la ciutat. Un compromís que té la vocació de garantir que tots els barris de la ciutat disposin dels seus centres d'atenció primària de referència com a mecanisme també per evitar que les diferències econòmiques també es tradueixin en desigualtats de salut. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Regidora, n'hem parlat molt sobre aquest prec perquè totes dues compartim i entenem la necessitat i també la importància i el deure de preservar la memòria històrica i la memòria democràtica. Però ara bé, declarar aquest espai com a vecin, que és la màxima protecció que otorga Catalunya... implica que no pot ser enderrocat, modificat, substancial, ni traslladar sense autorització de la Generalitat i, a més, garantir que s'estableixi un entorn de protecció per garantir la preservació visual, ambiental i patrimonial del bé. Tot això entra en col·lició directament amb l'estat avançat de transformació de l'àmbit. Després de tants anys d'espera, la catalogació implicaria aturar un planejament que s'està executant ara mateix. I dèiem que és una transformació espacial de l'entorn i una transformació rellevant perquè aquest planejament que s'està executant preveu la construcció de 450 habitatges, alguns d'ells per rellotjar les persones de la Trinitat i d'altres que seran habitatge social, a més de diversos equipaments. Mantenir aquesta façada i els elements in situ també comportaria incompatibilitats a cotes, dificultaria l'accés, que això també va ser una demanda clau per part del veïnat quan es va redactar la MPGM. Tot i així, s'ha treballat intensament per garantir la preservació de la memòria de la presó en processos participatius realitzats en el 2022, Es van identificar diversos elements de l'edifici que s'incorporen en anex al plec de contractació de l'enderroc per conservar-ne la conservació. La porta de ferro, els dos monolits de granit, quatre elements esfèrics de la porta, el vitrall, l'enreixat de les finestres a les cel·les, les portes a les cel·les... Un mural també realitzat per joves. S'ha acordat també aquesta reubicació amb futurs equipaments de la zona. També s'està treballant amb el laboratori virtual d'innovació modelant l'arquitectura i la ciutat de la UPC per elaborar un plànol de 3D de l'edifici que ens permet fer aquestes tasques divulgatives i d'educació del que va significar l'espai. I a més, com a element de memòria, i per continuar amb aquests elements de memòria, s'han designat nous carrers amb noms expressos i la inclusió de la història de la presó a la Trinitat en el futur espai memorial de la model, que permetrà també contextualitzar més àmpliament i rigorosament aquesta repressió que vostè feia referència. Per tot això no hi podem acceptar.

Bon dia, gràcies, alcalde. Avui volem presentar en aquest Consell Plenari el nou pla d'addiccions sobre drogues i addiccions a Barcelona pel període 2025-2028. El pla té l'objectiu d'avançar cap a una ciutat que ha de ser més saludable i més inclusiva, més justa, també posant el focus en la prevenció, el tractament i la reducció de danys. I a més és una eina dinàmica que té en compte els canvis socials i s'adapta als nous patrons de consum... i fenòmens emergents, com per exemple la persistència del consum d'alcohol, el consum dels cannavinoides o el chemsex. És un pla que preveu adaptar-se i donar resposta a aquestes noves necessitats. I també és un pla que hem treballat amb els diferents grups municipals i vull fer un agraïment explícit al grup de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el Partit Popular, que han participat en l'elaboració i la confecció de propostes per enriquir aquest pla. I, per tant, el que fa palès també a aquestes propostes és que l'abordatge de les addiccions és un assumpte de ciutat pel qual és necessari aquest consens. i sabem que les addiccions a la nostra ciutat també van més enllà de la ciutat de Barcelona, la nostra ciutat, i per tant també estem treballant amb la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'estendre la xarxa d'equipaments vigents avui a la ciutat, a la resta del territori. del territori català. El pla reconeix també la perspectiva de gènere com un eix transversal i essencial i, per tant, s'incrementen el número de places per donar resposta a dones consumidores en situació de violència masclista i també recordar que totes les unitats de consum supervisat tenen espais segurs per les dones. El pla s'organitza en cinc eixos. El primer d'ells és Ciutat Saludable i, per tant, aquest eix aborda quines estratègies dissenyem per modificar l'entorn físic, social, econòmic i cultural de les persones per evitar que les oportunitats de consumir es redueixin al màxim. En segon lloc, la prevenció del consum de drogues i les addiccions. Un tercer eix vinculat a la xarxa sanitària i social. un quart que parla sobre l'estigma i la inclusió social i un cinquè és de vigilància i monitoratge de les addiccions a la ciutat. I a més el pla inclou 10 objectius de governança, dos per cadascun dels eixos que he presentat i aquests objectius són una novetat respecte als plans anteriors i tenen rellevància estratègica ja que requereixen de consensos polítics i de les administracions i de la implicació de les diferents àrees de l'Ajuntament i d'altres administracions. I un dels elements també rellevants d'aquest nou pla de drogues és el relacionat amb el consum d'alcohol. L'alcohol és la principal substància per la qual s'inicien els tractaments en els cas a la nostra ciutat. De fet, són el 46% d'inicis de tractament. continuar abordant el consum del cannabis i dels cannabinoides sintètics i, per tant, promovent intervencions preventives en el consum i continuarem intensificant encara més les inspeccions en botigues especialitzades en productes de derivats cannàbics. Com deia, el PDAP, el Pla de Drogas, té en compte també aquests canvis a patrons i d'ús de fenòmens emergents i per això també inclou una estratègia de ciutat per l'abordatge del quem sex des d'una mirada integral i no estigmatitzadora. En definitiva, aquest nou pla de drogues vol fer de Barcelona una ciutat que ha de ser més saludable i amb l'objectiu de reduir també les desigualtats que es produeixen en la salut. Moltes gràcies.

Jo només per agrair els vots a favor, des del govern continuarem treballant per buscar el consent sempre en un tema que és delicat. En el cas del consum del cannabis, que aquí s'ha dit, en cap cas es banalitza. És més, s'està intensificant tota la investigació sobre els clubs canàbics i a Vox només els demanaria que exigeixin el pla de droga realment, perquè jo crec que ha fet una intervenció que no s'ajusta en cap cas a la realitat. Gràcies.

Avui portem a aprovació al Consell Planal i a modificació del Pla General Metropolità per la regulació de l'equipament situat a l'Avinguda Drassanes 1721 que permetrà l'ampliació del CAP Drassanes. El CatSalut ha presentat avantprojecte d'ampliació de volumetria fins a uns 4.505.000 metres quadrats i la superfície total d'ampliació prevista en avantprojecte és de 1.000 metres quadrats. I precisament és aquesta ampliació que permetrà garantir una millor atenció sanitària dels veïns i les veïnes del Raval, també avançar amb l'accessibilitat de l'equipament i eliminar les barreres arquitectòniques adaptant els excessos. A més, es compensarà el sol d'espai lliure amb els jardins de voltes en cirés. L'actuació s'emmarca en l'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per construir o ampliar un total... de 16 caps en diferents punts de la ciutat amb la vocació, aquest compromís té la vocació a garantir que tots els barris de la ciutat disposin d'aquests centres d'atenció primària com a espai per reduir també aquestes desigualtats de salut des del sistema sanitari.

Moltes gràcies per part de la ponència. 53 segons. El segon tema en els expedients d'urbanisme es representen un 18% i jo crec que és rellevant l'esforç que s'està fent des de l'Ajuntament en aquest sentit. I en tercer lloc, lamentar la incoherència que han manifestat Comuns, no tant per la seva abstenció, que això no entraré a valorar-ho, sinó per la incoherència, perquè quan vostè va ser el regidor precisament de Ciutat Vella, en cap cas va proposar cap alternativa per vostè. per buscar aquest espai a casc antic. Ja l'hi vaig dir a la comissió, a dia d'avui continua sense posar aquest lloc disponible i, per tant, volia també posar de manifest aquesta incoherència amb la seva intervenció.

Gràcies. Gràcies, alcalde. Molt ràpidament avui portem l'aprovació definitiva d'aquest pla especial urbanístic que correspon a les sobres de rehabilitació de la façana del CAP Manso al districte de l'Eixample. Es tracta, per tant, d'una intervenció que començarà el mes de setembre, que ja compta amb la llicència... del districte el més rellevant, però d'aquest expedient és que és el pas previ també a la rehabilitació integral de l'edifici que es durà a terme una vegada finalitzi el cap del Poble Sec i Font de la Guaia, un equipament que el que permetre és alliberar espais al cap de Manso i que estarà ubicat a la zona de la Fira de Barcelona. Aquest cap del Poble Sec i Font de la Guaia forma part de l'acord bilateral de l'Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat Catalunya per executar el total d'11 caps i desbloquejar-ne 5 més i per tant des de l'Ajuntament de Barcelona continuem apostant per aquesta tensió de qualitat i de proximitat i amb la visió de la comunitària com és aquests equipaments. Moltes gràcies.

Ràpidament agrair el posicionament favorable de tots els grups d'aquest pla especial que forma part d'aquesta voluntat de l'Ajuntament de continuar avançant en la construcció d'aquests 11 equipaments i continuar avançant en el desbloquejament dels altres cinc, com és el CAP Casanova o la Clota, per exemple. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Estem compromesos i entenem la necessitat de protegir la ciutadania i molt més especialment aquests col·lectius més vulnerables, infants i joves, i per tant ja penso que acceptem el seu prec i votarem a favor del seu prec. I de fet, amb aquest neguit compartit, vam aprovar una mesura de govern davant d'estat digital dotada amb un total de 6 milions d'euros que té precisament la finalitat d'abordar reptes associats a l'ús o mal ús, en aquest cas, de les tecnologies digitals, especialment amb aquestes edats primerenques, amb l'objectiu de reduir els impactes negatius. I sabem que són plenament sensibles perquè els riscos que comporta la infància i l'adolescència és l'accés a aquests continguts inadequats, i l'accés precoç a la pornografia pot tenir un impacte i té un impacte sobre el desenvolupament emocional i sexual d'aquestes persones. Ara bé, en qualsevol cas jo crec que és important també posar el focus en la col·laboració a través del consorci, evidentment no tant sobre el programa Salut i Escola, que és una bona eina, però sí també incorporar l'educació afectivo sexual al currículum escolar i per tant que no depengui d'un únic programa sinó que això s'instal·li i formi part de l'activitat curricular de les escoles que de fet és una demanda llargament reclamada per la comunitat educativa i de fet ja estem treballant en bona mesura en aquesta línia en col·laboració amb el Consorci i des de l'Agència de Salut Pública en programes específics, en programes formatius que incorporen continguts i metodologies per exemple per potenciar el benestar emocional de l'alumnat i que inclou també específicament l'educació sexual i afectiva. Ho fem a través de programes per donar eines als docents per treballar conductes de res, d'addiccions també i per intervenir relacions abusives. Un d'aquests és Escoles per la Igualtat i la Diversitat, una altra, per exemple, és la iniciativa Encercle adassada a les etapes infantils, primària i secundària de les escoles del Pla de Barris, o també pel segon cicle d'educació infantil, el projecte de 1, 2, 3 emocions. En definitiva, crec que hem de continuar apostant aquí, però anar una pas més enllà del programa Salut i Escola, i és incloure aquesta educació en l'activitat curricular. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Duem aprovació al Pla Espacial Urbanístic per regular l'equipament situat a l'Avinguda de les Drassanes, número 3, al districte Ciutat Vella, promogut per la Fundació La Caixa. Es tracta d'un edifici construït als anys 50, qualificat històricament com a equipament docent. Els promotors proposen aquest pla per regular-hi la implantació d'usos sanitaris i també assistencials per permetre ubicació d'un centre d'atenció a persones amb malalties avançades i en situació de vulnerabilitat psicosocial. Parlem d'un equipament que inclourà una unitat d'hospitalització, un àrea de dia, activitats de coordinació del suport domiciliari i comunitari, així com activitats formatives vinculades a l'àmbit assistencial i sanitari. És important també destacar que aquest pla no elimina l'ús docent, sinó que el manté, almenys en una primera fase, integrat i vinculat a la formació especialitzada en cures pal·liatives i atenció a les malalties avançades. Els impulsors treballen en un model de governança i gestió del projecte conjuntament amb l'Hospital Clínic de Barcelona, que és qui es farà càrrec de l'activitat sanitària assistencial. I des del punt de vista urbanístic, la modificació comporta el canvi de qualificació de la clau 7A a 7B per adequar-nos als nous usos, però manté l'escala i la presència urbana de l'edifici. L'increment de sostre és molt limitat, de 90 metres quadrats, que si se situarà a la primera planta corresponent a l'antiga planta Altei, sense superar l'alçada màxima de l'edifici, ni alterarà substancialment el perímetre regulador. El pla també incorpora criteris de millora ambiental i funcional, com la instal·lació d'una pèrgola fotovoltaica a la coberta o intervencions també a les façanes per millorar el comportament energètic. Aquest edifici que està jugat a la Generalitat fins l'any 2027 i tenen també segon seguit d'entitats, ens consta que estan treballant en la reubicació de mútu acord perquè aquestes activitats puguin continuar durant el terme. En definitiva, ens trobem davant d'un pla especial que reforça el sistema també d'equipaments de Ciutat Vella, que dona resposta a necessitats socials i sanitàries reals i que optimitza l'edifici existent. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde, i molt bon dia a tothom. Des del govern municipal estem convençuts que la salut comença a prop de casa. Reforçar l'atenció primària amb la incorporació de la perspectiva comunitària és vital per garantir el benestar de la ciutadania. L'atenció primària salva vides. Suposa la primera línia d'assistència a la base del veïnat i és el primer contacte que les persones a la nostra ciutat estableixen amb el sistema sanitari i la principal salvaguarda de la seva salut. I som conscients que a la nostra ciutat hi persisteixen diferències socioeconòmiques entre districtes i barris i que no podem permetre que aquestes desigualtats i aquestes diferències es tradueixin en desigualtats de salut i benestar. I per aquests motius a la comissió mixta entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya celebrada el passat 20 d'octubre es va arribar l'acord d'ampliar o construir de zero un total d'11 centres d'atenció primària a diferents punts de la ciutat. I també es va arribar el compromís de continuar treballant per desbloquejar l'execució de cinc més. Aquest acord entre administracions està dirigit a millorar els equipaments de salut, però el govern municipal no s'atura aquí i volem seguir treballant per millorar l'accés a la salut dels barcelonins i barcelonines. Amb aquesta vocació neix la mesura de govern sobre salut comunitària i atenció primària 2024-2030 que avui presentem en aquesta sessió plenària. La mesura està dotada d'un pressupost total de 4,5 milions d'euros i s'articulen torn a quatre objectius. El primer objectiu és l'ampliació del programa de salut comunitària Barcelona Salut als Barris, El segon, l'impuls d'art i la creativitat com a eines de millora a la salut de les persones grans. El tercer és el reforç de l'accés als recursos dels barris a través de les prescripcions dels professionals sanitaris. I el quart, l'ampliació de les actuacions per a la millora de la salut mental. Pel que fa a la salut als barris, la mesura de govern ampliarà l'abast geogràfic d'aquest programa i, com vostès saben, Barcelona Salut als Barris és una iniciativa liderada per l'Agència de Salut Pública de Barcelona i que es va posar en marxa l'any 2007. Aquesta iniciativa neix justament amb la intenció d'incorporar la perspectiva comunitari i reduir les desigualtats socials en salut. I en aquests moments el programa dóna cobertura a 26 barris i l'aplicació de la mesura implicarà arribar a un total de 37 barris i una població de gairebé 680.000 persones. El segon dels objectius és la mesura de govern que impulsarà el programa Art Gran que actualment es troba en prova pilot. En aquests moments està present en 10 barris i aquesta mesura de govern ho ampliarem a 15 a menys fins arribar a una cobertura de 150.000 persones i 25 barris. Aquesta iniciativa està destaca sobretot a combatre la soledat no desitjada de les persones grans a través de tallers d'art realitzats en els museus i centres culturals de la ciutat. El tercer eix és potenciar l'accés a recursos i activitats als barris de la ciutat a través de les prescripcions dels professionals de l'atenció primària. I dintre d'aquesta línia d'actuació destaca el programa Recepta Esportiva que vol incidir en els beneficis que la pràctica de l'esport juga en el benestar físic i emocional de les persones. I el quart objectiu està enfocat a reforçar les actuacions per la millora de la salut mental, psicoemocional i de la prevenció de conductes i substàncies addictives. Actualment Barcelona Salut als barris preveu intervencions per millorar el benestar emocional de poblacions en risc d'exclusió social i la nova mesura de govern implica ampliar aquestes intervencions actuals i implantar-ne de noves accions. Les actuacions contingudes en aquesta mesura venen acompanyades amb l'ambiciós projecte de millora dels equipaments d'atenció primària, que ja esmentat a l'inici d'aquesta intervenció. I aquest projecte implica actuacions en 7 dels 10 districtes de la ciutat i una inversió d'uns 100 milions d'euros. Tant l'acord amb la Generalitat per la construcció dels nous caps com la mesura de govern presentada avui volen reforçar l'accés a la salut per millorar la qualitat de vida del veïnat de la nostra ciutat. Agrair públicament també a les persones implicades en aquesta mesura, al Departament de Salut de l'Ajuntament, l'Agència de Salut Pública, de la ciutat i també a l'Institut Barcelona Esports. I no voldria finalitzar aquesta intervenció sense enviar tot el suport i escalfa amb les infermeres que estan de vaga des del passat 12 de desembre per millorar i precisament per assolir els seus objectius professionals.

Moltes gràcies per aquestes rèpliques. Sí m'agradaria matitzar que els programes que s'estan fent dins de l'Agència de Salut Pública tenen indicadors de qualitat i indicadors que avaluen l'eficàcia de les mesures i les intervencions que es fan. És veritat que no els tenim encara, per exemple, pel que fa a la recepta esportiva, en aquest cas, perquè encara no s'ha implementat. Agafo el guant del que comentava la regidora Baró, de l'esport també com a factor protector en casos de salut mental i no pensem només l'esport com a salut mental, també pensem en com lluitem contra els trastorns alimentaris o, per exemple, com ajuda i com influeix l'esport amb el dolor crònic. Per tant, agafo el guant. Sí que m'agradaria acabar perquè tots sabeu que aquests equipaments no en són de nous, però el que sí que és nou és la resolució i com treballem perquè sí que siguin reals i siguin efectius. I avui mateix, amb aquesta sessió plenària, passem la sessió del sol del cap de la Sagrera. Hem fet a la darrera comissió de govern la compra de la Clínica Barceloneta perquè esdevingui el cap Barceloneta. i s'aprova avui també amb aquest plenari el Pla Especial Integral pel Cap Misericòrdia. Jo agrair aquestes propostes que han fet els grups, que treballarem plegats, i l'oportunitat de poder presentar aquesta mesura de govern sobre la salut primària i comunitària a la ciutat de Barcelona. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Com bé explicava, aquest punt fa referència a la cessió del solar que acollirà el nou cap de la Sagrera. Aquest és un pas previ, per tant, que el CatSalut pugui començar a licitar les obres. És un... un punt i un equipament molt esperat pels veïns i les veïnes. De fet, ara s'està fent l'ampliació dels mòduls en el mentrestant perquè no s'havia fet aquest previ de sessió solar per poder fer aquesta sessió. Per tant, celebrem que puguem venir en aquest plenari amb els deures fets. Aquest nou equipament tindrà un total de 3.400 metres quadrats de superfície i una inversió de 9,1 milió d'euros i que serà un equipament que acollirà i que podrà desplegar tots els professionals de l'atenció primària com ara fisioterapeutes, servei d'ontologia, higienista dental, nutricionista. Per tant, és un equipament esperat pels veïnats i aquest és el preu perquè sigui una realitat. Gràcies.

Agrair el vot a favor dels grups és una prioritat pels veïns i les veïnes de la Sagrera i era una prioritat avançar amb la cessió d'aquest solar que no s'havia fet fins ara per tal que la Generalitat de Catalunya pogués començar a licitar el projecte que evidentment no es feia si el sol no estava cedit a la Generalitat. Gràcies.