Neus Munté Fernández

Gràcies, tinenta. El nostre grup municipal ha demanat en diverses ocasions un major suport institucional a les famílies. Ho hem fet amb diferents iniciatives que hem presentat en aquesta casa, també sense anar més lluny en les nostres al·legacions, el pressupost, per exemple. Suport a les famílies amb tota la seva diversitat, perquè és una institució bàsica de la nostra societat i que cal visibilitzar-les. I, per exemple, hem demanat també una major i millor interlocució del propi govern municipal amb les entitats que representen a les famílies, famílies nombroses, famílies monoparentals, a través d'una àrea o d'un departament específic. I és que aquesta inversió en suport a les famílies sabem que és rendible i que té un gran retorn social. Això no ho diem nosaltres, ho diu una entitat com Save the Children, que en un darrer informe alertava que un 16,5% de les famílies catalanes amb fills a càrrec i amb feina es troben en situació de pobresa. I aquest és un percentatge que, per exemple, si parlem de famílies monoparentals, s'enfila fins al 34,8%. També és un fet real, i ho ha esmentat el regidor del Partit Popular, que el cos de la criança és molt més alt a Catalunya que a qualsevol altre punt de l'Estat i que Barcelona té unes taxes de fertilitat que es troben entre les més baixes del món, malgrat que tinguem una alta esperança de vida. Per tant, és cert que les administracions tenen una responsabilitat de generar un sistema de protecció social que afavoreixi que les persones que ho desitgin puguin tenir fills, i que no hem estat capaços de desenvolupar aquest paraigües protector sobre la família, tampoc a nivell de país, tampoc a nivell de Catalunya, i per tant compartim molt bona part dels aspectes que preveu aquesta proposició. els ajuts directes i universals per naixement i adopció, ampliar la xarxa d'escoles bressol municipals. També, i ho hem demanat en diferents ocasions, subvencionar una part del cost de les escoles privades, de les llars d'infants privades. Nosaltres hi afegim o hi afegiríem aplicant criteris de renda. també aquest increment de places extraescolars i casals, però no podem compartir altres aspectes de la proposició, que no deixa de ser una còpia del pla de fomento de la natalitat i conciliació que va presentar la presidenta Ayuso a la Comunitat de Madrid i que va ser un cert fiasco perquè de les quantitats promeses, 250 milions que es van prometre amb ajuts a les famílies, només finalment se'n van concretar uns 40. Per nosaltres és evident, és obvi, no? que la presidenta Ayuso no és un referent per a res que ens agradés emular i de fet encara ens ressonen les seves darreres i polèmiques paraules sobre les persones migrants i les seves feines. En tot cas, sí que reconeixem que en la proposta que aquí es presenta, els requisits per optar a l'ajut no són excloents ni són xenòfags com els que es presentaven a Madrid. En tot cas, hem intentat millorar, sincerament i cordialment, millorar aquesta proposició. No hem pogut arribar a un acord pel que fa a les esmenes, però com que compartim aquesta voluntat i necessitat de protegir les famílies, el nostre vot serà una abstenció. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Aquest matí, mestres i educadores de les escoles Bressol Municipal es concentraven cívicament davant de les portes de l'Ajuntament. Voldríem conèixer quin és el grau de compliment de la proposició aprovada en aquest plenari, en sessió extraordinària, el passat mes de juliol.

Gràcies, alcalde. Ens adrecem també nosaltres a vostè, a des que va assumir una sèrie de compromisos, solemnament, en aquest saló de plens, per recordar que les condicions laborals de les treballadores, mestres i educadores de les llars d'infants són precàries, ho són fa molts anys, i que cal afrontar amb valentia i entendre que aquesta negociació de conveni és tota una oportunitat per millorar aquestes condicions. Per cert, els acords encara no estan tancats, precisament s'està negociant i nosaltres li demanem alcalde, obertura de mires i cintura política, molta més de la que hi ha hagut fins ara en matèria d'educació. No es pot lluar el model educatiu de les escoles Rassol Municipal, com la tinent d'alcalde Gai ha fet amb una calta adreçada a les famílies, sense entendre que aquest model no es sustenta per art de màgia, sinó amb l'esforç i amb la professionalitat de les treballadores. Nosaltres entenem que l'acord que es va aprovar de forma majoritària en aquest plenari no s'ha complert en la seva integritat, i que ara cal garantir aquests llocs de feina i cal aprofundir en les propostes que estan sobre la mesa de negociació, que tenen a veure amb la segona activitat, que tenen a veure amb els horaris, que tenen a veure amb els reforços i amb els perfils professionals. Cal reconeixement per a les treballadores, mestres i educadores de les escoles municipals i cal molta, molta més voluntat política. Gràcies.

Sí, moltes gràcies, presidenta. Barcelona té una de les taxes de fertilitat més baixes del món, això ho coneixem tots, i sense cap mena de dubte que cal revertir aquesta tendència, i això s'ha de fer impulsant polítiques públiques que el que donin són facilitats a les famílies, tant des d'un punt de vista fiscal com prestand especial atenció als salaris, a les condicions de treball, l'accés a l'habitatge, però també a la salut, a l'educació, etcètera. però no estem en absolut d'acord amb que s'hagi de posar el focus amb les dones, que afortunadament ja fa molts anys que podem decidir si volem ser mares o no volem ser-ho. La nostra visió d'aquesta qüestió dista moltíssim de la del grup proposant, que fins i tot creiem que infantilitza les dones al considerar que no tenen capacitat per informar-se i per decidir sobre elles mateixes, tot i que molt pitjor ha estat el plantejament que en el seu moment van fer a l'Ajuntament de Madrid, que vulnerava el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. En definitiva, i davant d'aquesta qüestió de la baixa natalitat, Ben segur que això no se soluciona amb una oficina municipal, estem del tot convençuts, sinó, com deia abans, amb tot un seguit de polítiques públiques que siguin decidides, que siguin valentes i que vagin amb aquesta direcció i amb aquesta voluntat de donar suport i facilitat a les famílies. Per cert, famílies amb tota la seva pluralitat i diversitat, no la família natural que defensa Vox com si les altres fossin antinaturals. Per tant, el nostre vot serà contrari.

Sí, és un seguiment, alcalde.

Regidora Villanueva, ara fa just un any el nostre grup va portar en aquest plenari un prec que va ser acceptat per vostès, pel govern, on demanàvem l'actualització del informe sobre el greuge econòmic de les persones amb discapacitat a la ciutat de Barcelona. Vostès van demanar per acceptar el PRE que acordéssim una temporalitat, concretament es van comprometre a fer-ho abans de finalitzar el mes de juny d'enguany, el mes de juny d'enguany ha passat i uns quants mesos més també, i és per això que li demanem amb quin estat es troba l'actualització d'aquest informe, que el primer i únic que existeix, data de l'any 2019, i estimava una forquilla entre 17.700 i 41.200 euros, vull dir, pel que fa als sobrecostos tant directes com indirectes que han de suportar les persones amb discapacitat i les seves famílies, sigui per les despeses que han d'assumir, extres, o sigui per aquells ingressos que deixen de percebre, per exemple, perquè han de deixar la feina o han de reduir la jornada laboral per poder tenir cura del familiar amb alguna discapacitat.

Gràcies, regidora. Jo li demanaria que insistís davant del Departament de Drets Socials i també li demanaria que fes arribar el que va ser un posicionament molt majoritari dels grups municipals d'aquest Ajuntament, també en relació al Departament de Drets Socials i a les persones amb discapacitat. I és que aturi aquesta reducció de 5 milions d'euros destinat al personal de suport dels centres especials de treball, d'Iniciativa Social, el CETIS, que com vam comentar en la darrera comissió està colpejant els centres, els està fent molt de mal, que no podran sostenir el model i que posa en perill la seva continuïtat. Per tant, els demanaria que també es plantessin davant d'aquesta gestió tan inacceptable per part del Departament de Drets Socials. Gràcies.

Sí, molt bé. Gràcies, president, gràcies, tinenta. Hem tingut com un petit spoiler i, per tant, intuïm que aquest prec que ara formulem no serà acceptat i, per tant, el que intentaré en el temps que disposo és explicar per què creiem que seria molt important que s'acceptés i que, de fet, seria, diguem-ne, de justícia que el que nosaltres demanem es fes per part del govern municipal. Nosaltres considerem que Les polítiques públiques destinades a les famílies haurien de ser absolutament prioritàries perquè tenen un gran retorn social i també pensem que prevenir Per tant, fer polítiques preventives sempre és més rendible, més just i més equitatiu que pal·liar, també en l'àmbit social. I ens basem en allò que estableix l'IDESCAT l'any 2023, que diu que una família de quatre membres, dos progenitors i dos fills menors, amb 26.385 euros d'ingressos anuals, es troba en risc de pobresa. Doncs bé, resulta que la major part d'ajuts municipals tenen requisits econòmics amb llindars tan baixos que... no hi pot optar aquesta família, aquesta hipotètica família que està en risc de pobresa. Li puc posar exemples com és el dels ajuts menjadors o el fons d'infància. Aquesta família en risc de pobresa, segons l'IDESCAT, no pot optar aquesta tipologia d'ajuts municipals perquè els llindars són molt més baixos. I és per això que nosaltres el que demanàvem en el nostre PREC, el que demanem, és que el govern presenti en aquest plenari una mesura de govern de suport en les famílies en les que, entre d'altres mesures, contempli precisament ajustar aquests ajuts, els requisits dels fons d'infància, així com d'altres ajuts municipals, per tal que estiguin alineats amb els ingressos que marca l'IDESCAT abans esmentats.

Gràcies. L'espòiler es confirma. En tot cas, deixi'm dir-li que ens sap greu perquè nosaltres creiem que aquests ajuts serien molt més útils si realment ajudessin a les famílies que es troben en situació de risc de pobresa i no s'adrecessin només, que també és absolutament necessari, a persones que estan en una situació molt més cronificada de pobresa. Vostès s'anomenen un govern progressista, fins i tot a nivell de l'estat espanyol es parla del govern, més progressista, però en canvi no estan a favor i no treballen perquè aquests ajuts i aquestes prestacions arribin al màxim de famílies i sobretot siguin útils i eficaços. Vostè mateix ha reconegut que no hi ha una total coherència entre els llindars i les situacions a les que jo em referia, per tant, lamento que no l'accepti.

Per part de Junts, la regidora Monté, endavant. Sí, gràcies, Tineta. De nou, Vox ens porta a una iniciativa en el plenari sobre immigració, però lluny de ser una proposta per poder debatre sobre la incorporació, la integració de les persones immigrants, el que fa és intentar confrontar identificant barcelonins de primera i de segona i retallant drets en funció de l'origen de les persones. No m'extendré en justificar el sentit del nostre vot, que serà contrari, però sí que voldria fer una reflexió. Si vostès algun dia, hipotèticament, volen parlar d'immigració i volen fer-ho seriosament i sense priorismes, potser, potser, podran entendre per què reclamem, per exemple, molts més recursos per a la integració de les persones immigrants, molts més recursos perquè els que hi ha són absolutament insuficients i això fa que tant Catalunya com els ajuntaments, entre els quals els de Barcelona, no tinguin eines suficients per portar-ho a terme, potser també entendran per què reclamem una transferència de les competències amb immigració i això vol dir parlar de fluxos, això vol dir parlar de permisos, això vol dir, en definitiva, de parlar d'eines efectives per a la integració de totes les persones, parlar de drets i deures, però no fer-ho com fan vostès, buscant sempre aquest populisme i aquest oportunisme polític.

Sí, moltes gràcies alcalde, regidora Villanueva. Nosaltres avui portem aquí un prec que sincerament ens agradaria no haver-lo de portar, però ho hem de fer. Ho hem de fer perquè a data d'avui, en una ciutat com la nostra, que històricament ha defensat els drets de les persones amb discapacitat i ha apostat per l'accessibilitat, ha apostat per la inclusió de tothom, ens trobem que encara hi ha massa barreres i dificultats d'accessibilitat per a moltes persones. Em refereixo concretament a l'espai que representa el Port Olímpic, recentment reformat i inaugurat, més de 20.000 metres quadrats, més de 100 milions d'euros d'inversió, on les persones amb discapacitat, amb dificultats pel que fa a la seva mobilitat, Es troben que hi ha punts que són inaccessibles. És un espai que connecta la ciutat amb la platja i amb el mar. Doncs bé, hi ha accessos que són impossibles per persones amb cadira de rodes, amb un caminador, amb muletes, o per una persona que porta, per exemple, un carret de criatura. Han de fer una volta increïble, han de caminar molt més, han d'accedir per un ascensor, o, com deia, han de caminar molts més metres per poder accedir, per exemple, a la platja. I ens sembla que això no és tolerable. No és tolerable quan hi ha una normativa molt clara, que és d'obligat compliment, el Codi d'Accessibilitat, i quan a més estem parlant, insisteixo, d'una obra que porta molts mesos d'execució, per tant, ha passat per moltes mans, ha passat per molts ulls. Nosaltres avui el que demanem en aquest PREC és que s'elabori un protocol que contempli que tota obra pública sigui supervisada tant pel que fa a la seva planificació com pel que fa a la seva execució per garantir el compliment estricte d'aquests criteris d'accessibilitat i evitar que passi com ha passat. Insisteixo recentment que hi hagi actuacions o hi hagi nous equipaments que no siguin 100% accessibles i ho demanem perquè estem simplement exigint el compliment del dret que tenen totes les persones a l'accessibilitat universal.

Regidora Monté. Gràcies, regidora. Entenc que si ens accepta el PREC és perquè reconeixen que hi ha hagut aquest error, també perquè... ha manifestat que faran futures actuacions per corregir-ho, nosaltres el que li preguem és que executin aquest prec. De fet, avui també hem constatat que vostès incompleixen moltes de les coses que s'aproven en aquest plenari. El que no pot ser, i deixi'm acabar així, el que no pot ser és que els col·lectius de persones amb discapacitat o mobilitat reduïda s'hagin de manifestar sempre, hagin de denunciar sempre, siguin aquestes qüestions, sigui el fet d'elements amb vorera o adossats a la façana, com també denuncia el Síndic de Barcelona, o els parcs inclusius o el bany adaptat. No pot ser que sempre hagin de denunciar i hagin de reivindicar, insisteixo, el que són els seus drets.

Moltes gràcies, alcalde. Els centres educatius a Barcelona es col·laritzen al voltant de 11.000 infants i joves. Es tracta d'un sistema que és ric, que és plural, com ho constata el fet que aproximadament la meitat de centres són públics i l'altra meitat són d'iniciativa social. i aquesta diversitat, lluny de ser un problema, és una riquesa i és un tret característic de la nostra ciutat, però també del conjunt del país. Des del grup de Junts per Barcelona volem començar posant en valor i reconeixent la tasca de tots els centres, independentment de la seva titularitat, tots aquells que conformen el Servei d'Educació de Catalunya, sostinguts amb fons públics i reconeguts a la Llei d'Educació, a l'EG, reconeixent la tasca que realitzen el servei de l'èxit educatiu, de la igualtat d'oportunitats i també per donar compliment als objectius continguts en el pacte contra la segregació escolar. I és que les dades del propi Consorci d'Educació ja mostren el compromís de tots els centres, per exemple, pel que fa a l'escolarització d'alumnes vulnerables, escolaritzats en centres públics i en centres d'iniciativa social. I aquesta és una realitat que no es pot amagar, per més que hi hagi formacions polítiques que efectivament la neguin o que, per dir-ho més clar, vulguin acabar amb l'escola concertada. L'existència de centres de diferents titularitats dona resposta a demandes d'organismes com l'UNESCO, que proposa que governs i entitats d'iniciativa social treballin plegats, creïn centres i d'aquesta manera facin front als reptes educatius, o Save the Children, que assenyala que països amb una gran equitat tenen una presència destacada d'escola concertada, com és el cas del Regne Unit o de Bèlgica o Països Baixos. Per tant, que Barcelona tingui un percentatge important de centres d'iniciativa social no és cap anomalia. Tanmateix, per garantir que aquest sistema continuï sent integrador, continuï sent inclusiu, L'Ajuntament, mitjançant el Consorci d'Educació de Barcelona, que vol dir també, per tant, la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d'Ensenyament, ha de continuar garantint el suport a tots els centres, independentment de la seva titularitat. Això vol dir amb recursos i amb programes de suport educatiu que arribin a tots els alumnes, a tots els nens i nenes de la ciutat amb les mateixes oportunitats. I és evident també, diguem-ho tot, que el govern de la Generalitat ha d'entomar el repte, fins ara mai resolt, ben resolt, de garantir la gratuïtat real de l'ensenyament i això passa per un finançament suficient de la plaça escolar. Però sí que hi ha aspectes que depenen estrictament de l'administració municipal, en aquest cas del Consorci, i són les que volem tractar avui en aquesta proposició. Què proposem? Que tots els centres educatius que estan en barris, inclosos en el pla de barris, puguin participar en igualtat de condicions en els programes educatius que s'hi desenvolupen. Actualment això no és així. També que es creï una línia adicional d'ajuts per transformar o adequar els patis dels centres educatius concertats en funció de la seva realitat socioeconòmica, així com per impulsar la sostenibilitat dels centres. Estem parlant, per exemple, del programa Transformem els Patis. O que els ajuts del pla de xoc i de la motxilla escolar els alumnes dels centres d'iniciatives social, cobreixin el dèficit que la pròpia Sindicatura de Greuges de Catalunya, en l'informe sobre la segregació escolar, reconeix que existeix aquest dèficit, aquest infrafinançament. Demanem també que la informació sobre el període de preinscripció contingui la referència de tots els centres, dels públics i dels d'iniciativa social, perquè les famílies tinguin una visió holística complerta de tots els centres de la ciutat, de totes les opcions existents. Demanem coses que no tenen un cost econòmic pel govern, que es promogui que un dels representants de la Generalitat en el Consell de Direcció del Consorci sigui la persona que ocupi la direcció general. de centres concertats del Departament d'Ensenyament, perquè els centres concertats no tenen un representant en el Consorci d'Educació, on per cert la interlocució és difícil, però aquest és un altre tema, la interlocució és molt millorable. I finalment demanem que es fomenti la col·laboració entre l'Ajuntament i totes les escoles de la ciutat, així com els agents de la ciutat, per aprofitar al màxim les sinèrgies i millorar les pràctiques educatives. I demanem, com no pot ser d'una altra manera, el suport dels diferents grups municipals. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. El regidor González de Barcelona en Comú ha començat la seva interrupció fent un reconeixement a la pluralitat del sistema educatiu a Barcelona. Això no quadra gaire amb els postulats de la seva formació política que en el seu recent congrés parlaven d'eliminar l'escola concertada l'any 2030. No sé qui busca confrontar. I si vol, li recordo perquè el nostre grup municipal no va subscriure l'acord d'educació a Barcelona 2030, és perquè parlaven de la concertada com una anomalia. Una anomalia, així, literal. I amb això nosaltres no hi estem d'acord, perquè la concertada no és una anomalia i perquè l'escola pública i l'escola concertada tenen interès i vocació de servei públic. I em sorprèn la... el sentit de vot i em sorprèn la intervenció del regidor Revell, perquè deia que el nostre grup no va subscriure a aquell acord per l'Educació Barcelona 2030. Tampoc ho va fer el PSC, tampoc ho va fer el PSC. Ens vam entendre perfectament en aquest sentit amb aleshores regidor d'Educació, el senyor Riera, perquè tampoc el PSC podia estar d'acord amb que l'escola concertada a la ciutat sigui una anomalia. Sembla que ara sigui així. Respecte a Esquerra Republicana, sincerament em sap greu el vot contrari quan estan d'acord en molts aspectes, segons deia la regidora, sorinyat de la proposició. Parlava que les famílies han de poder escollir escola, tenen dret a escollir escola, és evident que és un dret condicionat a l'existència de places, però en tot cas, si això és així, els centres educatius han de poder rebre els recursos suficients sigui quina sigui l'opció de les famílies i això malauradament no passa així. El regidor Rebell parlava d'aquest reconeixement al Servei d'Educació de Catalunya. Està molt bé aquest reconeixement però aleshores no els tractem igual. No els tractem igual, vostès no ho estan fent. M'ha citat programes on sí que hi ha una part de participació de l'escola concertada, molts altres no. Per tant, lamentablement, vostès no reconeixen, no accepten i no defensen els postulats de la Llei d'Educació de Catalunya. Gràcies.

Moltes gràcies. Primerament, saludar molt carinyosament a totes les entitats i persones de Venezuela que ens acompanyen avui al plenari. I volia començar recordant que el passat mes de setembre el Partit Popular ja va presentar una proposició similar i que, com vam dir en el seu dia, nosaltres sempre defensem els valors universals, la democràcia, els drets humans, la llibertat, i ens solidaritzem amb el poble venezolà que es troba a dia d'avui faltat d'un estat de dret i d'un sistema democràtic que funcioni. El règim de Maduro és conegut, es nega a publicar les actes electorals de les darreres eleccions i, per tant, a clarificar els resultats i ens preocupa tremendament la repressió dels membres de l'oposició que acaben sent fins i tot unes violacions dels drets humans flagrants. Estem parlant d'arrestos arbitraris, detencions, negació de garanties judicials i tàctiques en última instància d'intimidació a l'oposició política. I és per això que denunciem i exigim posar fi a aquesta situació i demanem a les institucions europees i internacionals de tot el món que es posin al costat de trobar una solució pacífica i democràtica. I és per això que en aquesta ocasió també votarem a favor d'aquesta proposició pel que deia, perquè estem al costat del patiment del poble venezolà i també de l'estat de dret i la democràcia. Últim comentari que volíem fer és que ningú interpreti aquest vot nostre positiu, aquesta proposició, com que nosaltres ensumem aquest joc i aquesta picabaralla entre el PP i el PSC-PSOE que utilitzen sempre Venezuela en el pas de la seva cursa a la Moncloa. perquè, bueno, vostès no ho diuen, la proposició la concentren com ha de ser en Venezuela, però això forma part d'una estratègia més gran. I, per tant, no pot ser que tinguin aquesta doble vara de mesura, que quan parlem de Venezuela hi ha un tipus de denúncia, i quan parlem de coses greus que han passat a Catalunya, com mirar a un altre costat quan el poder judicial no respecta una llei aprovada com la llei d'amnistia, quan no hi ha transparència per investigar els atemptats del 17 d'agost, o quan hi ha un espionatge il·legal constatat en Pegasus per perseguir els adversaris polítics, no veig que portin el mateix tipus de proposicions. Com deia, però, nosaltres votarem a favor... Nosaltres estem al costat del poble de Venezuela i expressem tot el nostre suport perquè tinguin les eines, perquè ells mateixos siguin capaços de lluitar i restaurar el seu estat de dret i la seva democràcia. I moltíssimes gràcies per acompanyar-nos al plenari d'avui.

Gràcies, alcalde. Regidora, segons les darreres dades de l'IDESCAT a Barcelona, hi ha al voltant de 162.000 persones amb alguna discapacitat, persones i les seves famílies, que pateixen un seguit de sobrecostos directes i indirectes, siguin derivats de les despeses extres que han d'assumir, com per exemple del fet d'haver de deixar la feina o haver d'assumir una reducció de la seva jornada laboral per poder fer front a les tasques d'acompanyament, de cura, atencions mèdiques diverses. No tothom sap, per exemple, que el servei de transport adaptat no és prou eficaç a tots els centres i per tant moltes famílies han de fer mans i mànigues per poder portar els seus fills a escola, o que les despeses derivades de la discapacitat auditiva, moltes vegades les ha d'assumir també la pròpia persona, o que l'oferta pública d'estimulació precoç, de psicologia, de fisioteràpia, d'algopèdia, doncs és molt baixa i per tant moltes famílies també han d'assumir més sessions privades. Tot això són situacions que afecten i impacten sobre la salut física i la salut mental, a banda de la situació econòmica, ja no parlem quan són mares soles, famílies monoparentals, les que han d'assumir tota aquesta cura i tota aquesta criança, sovint també una realitat molt invisibilitzada. L'any 2019, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat va elaborar conjuntament amb entitats del sector de la discapacitat un informe sobre aquest sobrecost econòmic que estimava una forquilla entre 17.700 i 41.200 euros pel que fa als sobrecostos indirectes als que abans em referia. Ens sembla molt important, i per això presentem aquest PREC, que s'actualitzi aquest informe, que s'actualitzi amb noves dades. Han passat 5 anys, amb 5 anys ha hagut una pandèmia, s'han incrementat els costos de pràcticament tot, Un informe que pugui ser presentat al Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, actualitzat amb les dades més recents possibles perquè ens serveixi per posar noms i cognoms, en definitiva, posar xifres concretes en aquests sobrecostos i l'objectiu final, evidentment, no és altre que poder implementar unes polítiques públiques que siguin al màxim d'adaptades en aquesta realitat. El govern ens ha demanat un major període, un major termini per elaborar aquest informe. Evidentment estem d'acord perquè el que volem és que existeixi, que en puguem parlar i que puguem situar noves polítiques.

Sí, gràcies. Alcalde, estarem tots d'acord amb que els joves viuen una etapa molt complicada, malgrat el seu alt grau de formació, sobre formació en molts casos, són moltes les dificultats per accedir a una ocupació de qualitat, per emancipar-se, per accedir a un habitatge, i aquesta és una situació que els genera un alt grau d'incertesa. És obligació de totes les administracions, també la municipal, treballar amb aquelles eines que permetin als joves accedir a aquestes qüestions, l'emancipació, l'ocupació, l'educació de qualitat, l'accés a l'habitatge. I efectivament aquest pla d'adolescència i joventut que avui se'ns presenta és un full de ruta per tal de treballar en aquestes accions. Volem començar per agrair la predisposició del comissionat i la seva voluntat d'incorporar propostes. Nosaltres sí que és veritat que trobem a faltar l'existència d'una regidoria de joventut, com si existeix pel que fa a les persones grans. El pla està històricament fruit d'uns processos amplis de participació i també de consensos socials i polítics. Ens hauria agradat que haguessin tingut la valentia de portar a votació aquest pla, com sí que passa amb altres plans de l'Ajuntament, com va passar amb el Pla de Joventut 13-16, sota l'etapa de l'alcalde Tries, que es va aprovar a partir d'una votació en el Consell Plenari. Ara és una mesura de govern, però nosaltres entenem que amb la mesura que sobrepassa un mandat, perquè les accions arriben fins al 2030, hauria estat bé poder-lo sotmetre a votació. En tot cas, m'agradaria ara destacar algunes de les aportacions que hem pogut fer al pla des del nostre grup municipal. Per exemple, reforçar la relació entre la formació professional i el món laboral, o incentivar l'accés dels joves a estudis superiors vinculats a sectors estratègics i del valor afegit. També s'ha acceptat recuperar la celebració del Saló d'Ocupació Juvenil, aquest ens sembla un tema important, com també establir un model tarifari reduït a equipaments i centres esportius municipals per a la població jove. No s'ha acceptat la creació d'incentius en l'impost de l'IBI per als propietaris que alloguin habitatges a menors de 25 anys, que nosaltres entenem que és una mesura precisament per incentivar que els joves puguin llogar en el mercat privat i tampoc mesures en relació a la cultura i a l'oci jove, que entenem que és fonamental i que intentarem que es puguin anar incorporant per altres vies. En definitiva, ara el gran repte és desplegar aquest pla. Vostès són un govern en minoria, per tant s'hauran d'aplicar a aconseguir a trobar els consensos, és a dir, les majories necessàries per poder desplegar totes aquestes polítiques que ens permetin avançar com a ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. La pobresa infantil continua sent una de les xacres més importants de la nostra societat. Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més infants i adolescents en risc de pobresa i exclusió social en termes absoluts. I segons l'enquesta de condicions de vida de 2021, la darrera disponible, el 28,6% dels infants i adolescents de Catalunya estan en risc de pobresa, la qual cosa suposa una taxa europea del 31,7% de les més altes d'Europa. Si aterrem aquesta qüestió a Barcelona, ens trobem que 4 de cada 10 infants o adolescents de la ciutat es troben en risc de pobresa i o exclusió social. La xifra més alta des de 2016 a 2017. I això significa que estem parlant d'infants que viuen amb famílies que se situen per sota de la llindar de la pobresa, que pateixen sobrecàrrega pel que fa a les despeses d'habitatge o endarreriments en el pagament relacionats amb l'habitatge o que no poden mantenir-lo en una temperatura adequada. El treball precari dels progenitors, el cost de l'habitatge, són dues de les principals causes de la pobresa infantil i el 80% d'aquests infants que viuen en situació de pobresa seran adults pobres, la qual cosa ens porta a afirmar que la pobresa és hereditària. Davant d'aquestes dades i d'aquestes evidències, sembla clar, i ens ho diuen les entitats expertes i institucions com UNICEF, que calen estratègies específiques per abordar i per combatre la pobresa infantil. Més enllà de plans més generalistes que posin la infància al centre, que són també necessaris i són també positius, calen estratègies específiques. Entenem que aquesta és una prioritat de ciutat, no només del govern municipal, sinó de la ciutat, que ha estat així sempre, que ho continua sent, i que cal també invertir des d'una perspectiva preventiva, és a dir, entendre que la inversió en infància té un retorn social molt gran, per tant té un impacte molt gran, evidentment no en un termini immediat, sinó a llarg termini. Nosaltres avui el que plantegem en aquesta proposició és precisament abordar aquesta estratègia integral de ciutat per combatre la pobresa infantil, posant la infància al centre, entenent que cal aquesta prevenció en majúscules, prevenció que es fa des de polítiques de rendes, des d'accions que abarquin totes les causes multifactorials de la pobresa i això ens ha de portar necessàriament a parlar d'educació, a parlar d'habitatge, a parlar... d'oci i de lleure. Concretament el que demanem des del grup municipal de Trias per Barcelona és aquesta estratègia que es pugui elaborar al llarg de l'any 2024 i que inclogui una taula on ens hi trobem també els grups municipals, les entitats socials. Tenim la sort que existeix una trama associativa d'entitats que treballen al marc de la infància que és molt important i necessitem de la seva expertesa. I a partir d'aquí puguem aprovar un pla de treball amb objectius, amb accions, com deia, multifactorials, amb un calendari i amb un marc pressupostari. Demanem també una reformulació del Fons Infància per Famílies amb situació de vulnerabilitat per a infants de 0 a 16 anys a càrrec, Aquesta és una prestació que neix l'any 2014, a l'etapa de l'alcalde Trias, i que entenem que ha de devenir un veritable escut social. En aquests moments les quantitats econòmiques es perceben dos o tres vegades l'any, a vegades amb endarreriments. Si volem actuar de manera preventiva, cal que aquesta política, en aquest cas de renda, tingui molta més fortalesa que la que té en aquests moments. I també demanem a la nostra proposició que es tingui en compte el factor de la discapacitat perquè és evident que hi ha un sobrecost econòmic per a aquelles famílies que tenen infants amb discapacitat. I això no ho diem nosaltres, ho diu l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Ja avanço que el grup socialista, el govern, hem acordat una transacció que precisament té en compte aquest factor, també des d'una perspectiva interseccional de la desigualtat. I, evidentment, demano el vot favorable de tots els grups. Gràcies.

Ponent, un minut 34, endavant. Gràcies, tinenta, per agrair el vot favorable de tots els grups perquè es tractava d'això, que poguéssim avui fer un pas més amb l'aprovació d'aquesta estratègia que ens permeti desenvolupar accions preventives, millorar aquesta renda infància. per tal que arribi a més famílies, per poder trencar amb aquesta situació que es va perpetuant de vulnerabilitat extrema d'algunes famílies, però també per evitar situacions noves. Fa temps vaig llegir en una entrevista que se li feia a Vicky Bernadet, que deia que la infància no està a l'agenda política perquè els infants no voten. I crec que el que hem de fer tots i totes és demostrar que sí, que La infància està en l'agenda política d'aquesta ciutat i de tots els que estem aquí i que continuarem desplegant accions. N'existien, n'existeixen en aquests moments. Tinen ha mencionat el pla d'infància, que és vigent fins l'any 2030, però ben segur que davant de les dades que són incontestables, que són terribles, cal intensificar tots aquests esforços i és el que preteníem amb aquesta proposició. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Bon dia. El nostre grup votarà en contra d'aquesta proposició i ho farà per dos motius que voldria explicar molt breument. Un és d'ordre estrictament legal. El que vostès proposen és il·legal, res i curt, contravé tot el marc normatiu, municipal, català, estatal i internacional. en matèria d'accés a l'habitatge, i l'altre motiu és d'ordre ètic-moral. Si el dret a l'accés a l'habitatge és universal, que ho és, no podem acceptar cap cribatge, com vostès proposen, en funció del nom, de l'origen, en definitiva, de la nacionalitat de les persones. Votem en contra.

Moltes gràcies. Els grups de l'oposició acostumem a utilitzar aquesta eina del seguiment per valorar el grau de compliment o d'execució d'iniciatives que hem dut en el plenari, que han estat aprovades o que han estat acceptades pel govern i veure quina és la seva evolució. Malauradament, nosaltres avui aquí utilitzem aquesta eina del seguiment per denunciar un incompliment respecte, en aquest cas, un PREC que vam formular en el plenari del mes de gener on demanàvem de manera molt concreta un informe d'avaluació sobre el servei d'ajut a domicili i davant d'aquest PREC la tinent va respondre explícitament que assumia aquest compromís d'alliurar-nos puntualment aquest informe en el termini d'un mes. No ha passat un mes, no n'han passat dos, n'han passat tres i no disposem d'aquest informe. Per tant, la pregunta que formulem ara és com ho tenim, on està aquest informe? Gràcies.

Gràcies. Entendrà que aquest ben aviat no em tranquil·litza gaire. És molt senzill. Quan s'aprova el darrer contracte del SAT, s'incorporan una sèrie de novetats, de millores. Nosaltres ho acceptem. i el que demanem és tenir constància de si s'han incorporat o no aquestes millores perquè ens arriben queixes i per tant tenim alguna sospita al respecte d'aquestes valoracions. Vostè ara ens ha lliurat unes dades o ha llegit unes dades que són molt interessants però que nosaltres desconeixem perquè hem format informe tal com ho hem demanat en reiterades ocasions, també ho vam fer en el darrer mandat, no és nou d'ara, no se'ns ha lliurat, per tant em sumo a les paraules de abans del meu company, el regidor Joan Rodríguez, que deia que a vegades preferiríem que no ens acceptessin els pregs, perquè després això ens genera una frustració enorme. Nosaltres, insisteixo, demanem conèixer aquest informe, si no, no ens quedarà cap més remei que demanar-lo per llei de transparència.

Sí, correcte. Bon dia, alcalde. Nosaltres plantegem aquest prec avui i l'hi fem a vostè, senyor alcalde, per tal de visibilitzar la situació amb què es troben moltes entitats a la ciutat, entitats socials, però també culturals, però també... esportives que tenen una situació econòmica que és difícil derivat dels retards en el pagament de les subvencions per part de l'Ajuntament de Barcelona. A dos mesos i quatre dies per finalitzar l'any, moltes d'elles no han rebut la subvenció corresponent a l'any 2023 i això les aboca a tensions de tresoreria, haver de demanar préstecs, haver de limitar o suspendre les seves activitats o fins i tot a posar en risc la situació dels seus treballadors i treballadores. Fa pocs dies era el gimnàs social Sant Pau que anunciava que si no percebia la subvenció de l'Ajuntament de Barcelona es veuria obligat a aturar el servei de dutxes que ofereix a persones vulnerables, però també que es veuria en situació d'acomiadar professionals, homes i dones que treballen al gimnàs Sant Pau. Però ens hem trobat amb moltes altres entitats, la parròquia Santana, o el rebost solidari a Gràcia. I vostè em pot dir que són situacions diferents o són diferents també les administracions que no paguen a temps. I potser sí, senyor alcalde, però nosaltres hem de parlar i hem de defensar les entitats que treballen a Barcelona i que en molts casos, com vostè sap, Precisament el que estan fent és prestar serveis a persones derivades dels propis serveis socials. Per tant, nosaltres el que demanem avui és que aquesta millora del règim de subvencions, que és francament millorable, sigui una prioritat del seu mandat. També ho demana el CAP, el Consell d'Associacions de Barcelona, és el propi síndic de Barcelona, en diferents moments també la taula del tercer sector. Per tant, li demanem que sigui una prioritat, que les entitats cobrin a temps, que el cas del gimnàs social Sant Pau es resolgui de manera immediata, perquè és molt urgent i molt precària la seva situació, però, insistim, hi ha altres entitats que es troben en situació similar i que es convoqui, que es constitueixi una comissió de treball per tal que puguem avançar en aquesta millora del règim de subvencions. Hi ha marge, també, segons la legislació, que les subvencions puguin ser bianuals o que puguem avançar cap a convenis, precisament perquè, insistim, estem parlant de serveis que presten les entitats i que ho fan per encàrrec, podríem dir així, del propi Ajuntament. Gràcies.

agrair l'acceptació del PREC. Confiem, de debò confiem que aquest pagament al gimnàs social Sant Pau arribi a temps i que puguem continuar dotant d'estabilitat a les diferents entitats. Gràcies.

Moltes gràcies. Gràcies, senyor alcalde. La senyora Colau ha començat la seva exposició d'aquesta proposició parlant de diàleg, diàleg que no ha existit en cap moment en la negociació d'aquesta proposició. El nostre grup ha presentat dues esmenes, cap de les quals ha estat acceptada. Potser també aquesta manca de diàleg quan parlem de temes d'educació és el que va provocar en l'anterior mandat, quan vostès van voler impulsar un pacte de Ciutat per l'Educació, que aquest pacte quedés en la via morta, perquè no va ser possible consensuar amb el conjunt de grups una visió integral i inclusiva sobre el que és el Servei d'Educació de Catalunya, composat per centres públics i de titularitat concertada, tots ells sostinguts en fons públics. Vostès sempre obvien aquest gairebé 50% de centres, amb el que això representa... famílies, alumnat i també professionals que treballen en aquests centres. Nosaltres, des de Junts per Catalunya, Trias per Barcelona, entenem que quan parlem d'educació hem de buscar sempre el màxim consens. Parlem de lleis, parlem de programes, parlem d'accions que es desenvolupen, sigui des del Govern de la Generalitat o des, en aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona. Aquest lideratge del que vostè parlava no l'hem vist enlloc en els darrers vuit anys, ni lideratge des de la ciutat, ni lideratge des del Consorci d'Educació. I li recordo que abans del mandat del senyor Trias, al que vostè sempre s'hi ha de referir, només faltaria, si no, no seria vostè, hi va haver 30 anys de governs d'iniciativa que van també, segurament, fer algunes coses en matèria educativa, però vostè d'això mai se n'en recorda. En tot cas, senyora Colau, ja entrant en matèria, nosaltres estem d'acord, continuem el programa Protegim les Escoles. com no pot ser d'una altra manera, garantir un entorn al màxim de segur per a l'alumnat, el que nosaltres proposàvem en la nostra esmena és que certes mesures d'aquest programa es puguin revisar, es puguin valorar i es puguin adaptar a certes casuístiques. Òbviament, compartim la necessitat de climatitzar els centres educatius públics, ho hem reclamat en moltíssimes ocasions, I ens preocupa molt l'atenció a la diversitat i els recursos imprescindibles per atendre l'educació a la diversitat. De fet, en la darrera comissió de drets socials vam presentar una iniciativa en aquest sentit. Calen molt més recursos perquè l'escola sigui realment inclusiva i també coincidim amb la necessitat d'incorporar psicòlegs i un servei d'assessorament, d'acompanyament a professionals. El que nosaltres volem és que aquest servei sigui per tots els centres, no només pels públics, per tots els centres educatius de la ciutat de Barcelona. Aquest era el motiu, aquest era el sentit de la nostra segona esmena que vostès tampoc ens han acceptat, perquè entenem que tot l'alumnat que està sota el paraigües del Servei d'Educació de Catalunya, també tots els professionals puguin gaudir d'aquest servei que és imprescindible, que és necessari. Amb això coincidim absolutament del tot. A la ciutat de Barcelona hi ha 434 centres educatius, 249 públics, 185 concertats. La seva proposició no s'adreça a aquesta globalitat de centres i nosaltres, amb les nostres esmenes, preteníem que sí que fos així. Gràcies.

Gràcies, presidenta. Aquest matí a les 9, diversos grups municipals, sota la presidència de l'alcalde, Hem mantingut una trobada amb el Consell de la Gent Gran per visibilitzar el manifest que han elaborat en ocasió del Dia Internacional de la Gent Gran que celebrarem el proper diumenge 1 d'octubre. I això ho hem fet perquè, malauradament, el grup de Vox no ha donat suport a la declaració inicialment presentada. Posa que no som capaços d'entendre quin és el motiu, però no vull perdre el temps en això, sinó que el que vull... és el reconeixement del nostre grup a un dels consells assessors més proactiu i més actiu, com és el Consell de la Gent Gran de Barcelona, que és un autèntic plaer poder assistir a les seves trobades i als seus debats. Un consell que assessora l'Ajuntament de Barcelona en polítiques públiques en perspectiva de ciutadania gran, com el manifest que avui ens ocupa, que ara el regidor Rebell s'hi referia, i que fa especial èmfasi a la mobilitat. I és que, efectivament, si volem una ciutat amigable per a les persones grans, ha de ser aquesta ciutat amable i segura en termes de mobilitat. Segons les dades demogràfiques que disposem, el 21% de la població de Barcelona té més de 65 anys i, quan arribem a l'any 2030, una de cada tres persones... de la ciutat tindrà 60 anys o més. I, per tant, això marca clarament que les polítiques públiques a desenvolupar han de tenir aquesta visió, que edats diferents, necessitats diferents i, per tant, respostes també diferents. Si parlem de mobilitat, no pot ser que cap intervenció a la via pública, cap decisió que es prengui, no tingui en compte les necessitats de les persones grans, tant sigui el canvi d'un paviment, com una pacificació, com la implementació del porta a porta a recollida selectiva de residus en un barri. Totes aquestes qüestions s'han d'analitzar prèviament i han de tenir molt en compte, insisteixo, les seves necessitats. Només així assolirem una ciutat per tothom, també per les grans persones, per les persones grans. Des del grup de Junts per Catalunya Trias per Barcelona, tot el nostre reconeixement el Consell Assessor de la Gent Gran, agraïts a les seves recomanacions i al nostre màxim compromís amb el bon tracte envers les persones grans i per erradicar qualsevol tipus de discriminació. El nostre vot, lògicament, serà a favor. Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Benvolguda, regidora Larcon. Voldríem, en aquesta breu intervenció, fer un reconeixement a la teva trajectòria, però sobretot a un tarannà i a una manera de fer una trajectòria dilatada que comença amb l'associacionisme juvenil, com ara mencionaves, amb tasques directives i de responsabilitat política amb diferents ajuntaments metropolitans, entre els quals l'Ajuntament de l'Hospitalet, la segona ciutat del país, i després com a regidora en aquest consistori. Però allà on deixem empremta, sense cap mena de dubte les persones, és amb la nostra manera de fer i hem de reconèixer sense cap mena de dubte la teva. Ets una persona de compromís, ets una persona d'on t'anar dialogant, amable, que cerca consensos i això t'ho volem absolutament reconèixer. Quan vas anunciar la teva malaltia vam patir, crec, tots un sotrac i un altre quan vas anunciar que havies decidit escoltar el teu cos i també la teva família i, per tant, aturar-te. Creiem que fas el que has de fer des de la màxima empatia i des de la màxima complicitat Creiem que fas el cas de fer també fent pedagogia de les malalties minoritàries i fent aquesta reivindicació de major investigació i major recerca. Sàpigues que tens tot l'efecte, tot el reconeixement del grup de Junts per Catalunya Tries per Barcelona, convençuts que ens seguirem trobant a molts espais. Moltes gràcies, Rosa.

Moltes gràcies, alcalde. Tornem a tractar en aquest plenari una qüestió d'extrema gravetat i complexitat. La situació a Gaza és un autèntic drama humanitari i polític, una ciutat massacrada amb milers de morts i persones que no tenen accés als aliments ni als serveis mèdics, d'on no podem apartar certament la mirada. Com ja hem manifestat en moltes altres ocasions, el govern d'Israel ha d'aturar ja la seva ofensiva indiscriminada contra la població civil palestina i Hamas ha de posar punt i final als atacs i a les accions que van originar aquesta crisi. Uns i altres són els responsables de la situació actual amb les seves polítiques repressives i violentes que el poble palestí i el poble israelià no puguin viure en pau i no puguin viure amb seguretat. D'aquesta situació, nosaltres continuem creient fermament que cal apostar per la pressió diplomàtica, en definitiva, per l'acció política, pel compromís dels governs, per l'acció comunitària i per la cooperació. Barcelona en Comú ens proposa de nou aplicar boicots econòmics, culturals i esportius contra Israel. I el nostre grup creu sincerament que aquesta via no és el camí, perquè l'aïllament no porta la pau, sovint la llunyà. A més, sabem que els boicots històricament han tingut efectes desiguals. A Cuba, per exemple, dècades de bloqueig no van fer caure el règim, però en canvi van condemnar generacions senceres a l'empobriment. Si avui trenquem ponts culturals, econòmics, socials, a qui estem castigant realment? El govern de Netanyahu, que és el responsable de la massacre que afecta tantes i tantes persones? Doncs no, no és així. I el propi president de l'autoritat nacional palestina posava ahir en valor la via diplomàtica per sobre dels boicots. Vostès parlen de boicots a determinades empreses que participen en esdeveniments que són molt importants per a la nostra ciutat, com el Smart City Congress o el Mobile World Congress. L'impacte que pot tenir aquesta acció que vostès proposen sobre la resolució final del conflicte, que és allò que ens interpel·la a tots i és allò que volem tots, creiem francament que és nul i en canvi pot comportar Unes pèrdues importants per a la nostra ciutat, des d'un punt de vista d'oportunitats com de reputació, entre d'altres. I a banda, on posem el límit? Quins conflictes internacionals justifiquen un boicot i quins no? I de quina manera ho apliquem? Insistim, creiem en la pressió internacional coordinada per exigir un alto al foc, immediat corredors humanitaris segurs i el reconeixement de l'estat palestí europeu. viable al costat d'Israel. Barcelona sí, evidentment que sí, és una ciutat compromesa amb la pau i els drets humans, però això vol dir treballar per sumar, per construir, no per dividir ni per aïllar. Per això nosaltres mantindrem, com hem fet en altres ocasions, el vot de l'abstenció, perquè creiem que cal apostar per la diplomàcia i no per mesures que no resoldran el conflicte, però que en canvi poden fer encara més difícil la reconciliació.

Sí, moltes gràcies. La mala gestió en matèria de seguretat dels darrers tres governs ha portat a una situació insostenible pels veïns del barri de la Marina del Port, part de la inacció dels governs primer dels comuns, després dels comuns amb el PSC i ara del PSC amb solitari. Problemes d'inseguretat, d'incivisme, brutícies, sorolls, degradació cronificada dels jardins de la Mediterrània, són el dia a dia del veïnat més proper. Un veïnat que es va mobilitzar el passat 5 de setembre a la plaça de la Marina, com també ho va fer en la darrera audiència pública del districte de Sants-Montjuïc. I davant la queixa, per exemple, dels reiterats incompliments dels horaris de tancament dels locals, la resposta de govern sempre és la mateixa, ja s'hi està treballant. Fa massa anys que això passa, és insostenible, no ve d'ara, ve de lluny, una manca de presència policial continuada i la inaplicació de les normatives, aspectes que depenen directament del govern municipal. El grup popular ens porta aquesta iniciativa que nosaltres recolzarem, però volem recordar-li que vostès van fer alcalde al senyor Collboni i ara els preocupa molt la seguretat, l'ordre de la neteja a nosaltres també, però s'ha de ser conseqüent cadascú ha de ser conseqüent amb les seves decisions. Però anem a la proposta en concret, compartim allò que s'hi proposa per recuperar la seguretat i la convivència al barri, especialment a la zona dels jardins de la Mediterrània, i compartim que cal una resposta integral, efectivament, que impliqui reforç policial, reforç de la il·luminació, neteja més agents cívics, educadors, més recursos per atendre les persones vulnerables, millora el transport públic, entre d'altres. Moltes d'aquestes propostes les hem defensat i proposat en els darrers 10 anys, tant a districte com a ciutat. No només més recursos policials, sinó també més coordinació amb serveis socials. I hem estat i continuem estant al costat dels veïns i de les entitats que exigeixen una acció decidida per evitar més degradació a la zona.

Efectivament, hem proposat alguna modificació en el text, que hem pensat que l'enriquia, hem volgut incidir en l'aspecte dels assentaments, cal més control policial, cal més prevenció, però també, com deia abans, més coordinació amb els serveis socials. Entenem que aquesta ha de ser una solució, la que requereix els fets als quals ara ens estem referint, que ha de ser estructural, que ha de ser duradora i que ha de superar anys i anys d'inecció política que ens han portat a la situació actual que tots denunciem i que entre tots hem de resoldre. Per tant, votarem favorablement.

Sí, hem tingut un llarg debat sobre aquesta mateixa qüestió fa un moment i ja ens hem posicionat i concretament amb aquesta proposició votarem en contra.

Gràcies, alcalde. Venim d'un estiu que ha estat presidit per molt altes temperatures i episodis d'onades de calor també a la nostra ciutat i recentment un estudi estimava que Barcelona és la tercera ciutat europea amb més morts degut al canvi climàtic. Nosaltres el passat mes de juny en aquest mateix plenari presentàvem un PREC, acceptat en aquest cas per l'atinent d'alcalde, on demanàvem d'una banda que es garantís que la ciutadania disposaria d'un refugi climàtic a 10 minuts de casa seva, i obert els caps de setmana d'estiu i durant el mes d'agost, perquè aquest havia estat un anunci fet pel propi govern, però també demanàvem que s'informés de les 52 àrees de joc, també anunciades públicament per part del govern, que estarien cobertes a l'estiu i que garantís que ho estarien ja el primer cap de setmana de juliol. En la seva resposta, l'atinent d'alcalde va parlar molt més de refugis climàtics que no pas de parcs infantils, però en tot cas nosaltres ens hem quedat amb la sensació, primer, que no hem Obtingut aquesta informació perquè tampoc se'ns va alliurar per escrit, però finalment hem vist que hi ha hagut parcs infantils que haurien d'haver estat aclimatats en aquestes altes temperatures durant aquests mesos d'estiu i no ha estat així. Puc citar l'exemple dels jardins d'Antoni Puigverd, que estaven a la llista d'àrees de joc on s'havien d'instal·lar ombres, però han estat tancats els mesos d'estiu. Tancats vol dir que els nens no hi han pogut jugar, que s'hi van instal·lar uns pals, que no ha aparegut cap operari, i finalment tampoc s'hi han posat les ombres, però els nens s'han quedat sense joc i sense ombres, diguéssim. També l'àrea infantil 3 a Pàmies, a l'Eixample, exactament el mateix. Per tant, podríem aprofitar aquest seguiment, ni que sigui a pilota passada, perquè l'estiu ja ha acabat, per conèixer si realment aquests anuncis tan grandiloquents que no només aquest any, sinó també l'any passat, vam escoltar per boca del govern sobre refugis climàtics a 10 minuts, i àrees de joc infantil cobertes és una realitat o només és una operació de propaganda.

Gràcies, Tinenta, per la informació. Agrairíem que les expectatives estiguessin compassades amb la realitat. Segur que és difícil... fer aquest canvi, però en tot cas es generen unes expectatives i uns titulars que després no s'adiuen amb la realitat. Nosaltres el que volem és que realment això culmini el més aviat possible amb un conjunt d'àrees de joc cuidades, adaptades al canvi climàtic i per tant cobertes que permetin que la infància, ara parlo de les àrees de joc, que els refugis són una altra cosa, puguin jugar amb normalitat durant els mesos d'estiu.

Gràcies, alcalde. Com ja hem manifestat en altres ocasions, estem totalment d'acord amb aquesta modificació estatutària de la Casa Amèrica. De fet, estem aquí resolent unes al·legacions, compartim el sentit de les mateixes i, com ja hem dit, votarem a favor perquè, efectivament, la Diputació de Barcelona ja hi participava i entenem que aquesta suma d'esforços pel que fan a les institucions catalanes no pot ser més que positiva i d'aquesta manera es produirà la seva incorporació més formal. Per tant, votarem a favor.

Gràcies, alcalde. Aviat farà un any que el nostre grup va presentar en aquest plenari. Es va aprovar per unanimitat una proposició per tal d'elaborar una estratègia integral de ciutat contra la pobresa infantil. Ho fèiem a partir de les dades que mostren que dos de cada deu infants a la ciutat de Barcelona pateixen privacions severes, econòmiques i socials. També davant l'evidència que un infant que pateix pobresa té molts més números de patir pobresa d'adult i també perquè estem convençuts que invertir o millor dit, no invertir en erradicar la pobresa infantil, és injust però per sobre de tot és absolutament ineficaç. També perquè pensàvem que és molt important alinear les polítiques públiques de lluita contra la pobresa De fet, el govern de la Generalitat el passat mes de març va presentar la seva estratègia i perquè creiem que Barcelona ha de liderar aquesta lluita i que ho ha de fer de la mà de les entitats socials que demanen d'aquesta integralitat de les accions polítiques i, evidentment, de la mà dels grups municipals. Gairebé un any després, com li deia, només coneixem tasques internes que s'han pogut fer dins del propi Ajuntament, també amb l'Institut d'Infància. Això està molt bé, però el calendari i les accions compromeses en aquella proposició no s'han dut a terme i és per això que portem avui aquest seguiment i volem saber per què no s'ha dut a terme.

Gràcies. Nosaltres som coneixedors, no sé la resta de grups, nosaltres som coneixedors d'una sèrie de tasques internes que s'han realitzat, que valorem, com valorem la feina de l'Institut d'Infància, que tenen a veure amb reunions de planificacions, amb l'elaboració de fitxes, però nosaltres el que demanàvem era un impuls polític per tal que es constituís aquesta estratègia aquesta taula sobre l'estratègia contra la pobresa infantil, amb els termes que es va aprovar, insisteixo, per unanimitat en el plenari del novembre de l'any passat. De fet, s'establia que aquesta taula es constituiria abans de finalitzar el mes de gener de l'any 2024. Estem a les dates que estem de l'any 2024. Per tant, la nostra queixa i el nostre malestar i la nostra decepció ve pel fet que, malgrat haver-se aprovat en uns termes determinats, estem molt lluny. I això entenem que és una manca de voluntat política i d'impuls polític d'una proposició. La feina interna està molt bé, el calendari intern està molt bé, però no s'ha complert en absolut amb el que es va aprovar en aquest plenari.

Gràcies.

Sí, moltes gràcies i bon dia. Aquesta és una mesura que ja es va començar a treballar en l'anterior mandat, però no va veure la llum, i és la tercera mesura de govern que vostès porten a plenari en els gairebé set mesos que porten a govern. Tracta d'una qüestió de molta actualitat, malauradament de molta actualitat ja fa temps, com és que l'escalfament global provoca cada vegada uns iders més curts, però en canvi més èpoques d'altes, d'altíssimes temperatures. Barcelona és una ciutat afectada també per aquest fenomen, també és una ciutat amb molta humitat i això també genera una sèrie d'efectes a les persones, podríem parlar de les persones grans, però avui parlem d'infants i d'infants i joves. Vull començar dient que els dos objectius de la mesura, evidentment els compartim, un és la millora del confort tèrmic, tant d'alumnes com de professionals de l'educació, en els centres educatius, i l'altra és l'estalvi energètic i la sostenibilitat. Evidentment que hi estem d'acord, però hem de dir que s'arriba tard, i arriba tard el govern de la Generalitat, i arriba tard l'Ajuntament de Barcelona, per tant, el Consorci d'Educació, perquè tots hem escoltat les situacions que s'han viscut a les aules de la nostra ciutat, no només aquest any, sinó també l'any passat i més enllà, amb altíssimes temperatures que fan molt difícil la concentració i que fan molt difícil el normal funcionament de les aules. Vull recordar que en l'etapa de l'alcaldatria també es va fer una aposta en aquest cas, de manera compartida amb el Port de Barcelona, per poder avançar uns diners per construir una escola, en aquest cas, una escola a la ciutat de Barcelona. I vull plantejar un parell de dubtes que ens suscita la mesura. Un primer perquè el sistema tèrmic intel·ligent, segons recull la mesura, es posarà en marxa a partir del llindar dels 30 graus. I nosaltres creiem que aquesta és una temperatura elevadíssima. És veritat que no hi ha cap normativa que indiqui a quina temperatura han d'estar a les aules, però si prenem com a referència al marc legal de quines són les condicions mínimes de seguretat als llocs de treball i, per tant, que afectaria als mestres, se'ns parla sempre de 17-27 graus, en cap cas 30, creiem que és una temperatura molt elevada. I el segon dubte té a veure precisament amb les dues fases que vostè ara esmentava tinent. En aquesta primera fase de 2024 només hi haurà intervenció en 8 districtes, la qual cosa vol dir que tant els centres educatius del districte de Sants Montjuïc com de Nou Barris no n'hi ha cap que estigui inclòs en aquesta primera fase. En canvi, a l'eixample dels 21 centres d'infantil i primària, tots, menys un, entren en aquesta primera fase. Creiem que, més enllà dels criteris que ha apuntat i que segurament ens podrà explicar amb més detall, s'hauria de vetllar per un major equilibri territorial.

Insistiria en la necessitat d'aquest equilibri territorial, per tant, insistim que no hi hagi dos districtes que no tenen cap centre educatiu en aquesta primera fase. Gràcies.

Sí, moltes gràcies, alcalde. La darrera licitació del contracte de servei d'atenció domiciliària a la ciutat de Barcelona de l'any 2020 va incorporar importants novetats, un augment retributiu dels professionals com a conseqüència d'un nou conveni col·lectiu, però també més formació, també la incorporació de nous perfils professionals, i un pas endavant en la integració social i sanitària. Eren reivindicacions que venien de temps enllà i des del nostre grup municipal vam considerar que eren canvis qualitatius importants però també ho vam entendre com un repte organitzatiu que mereixia una avaluació de manera continuada. De fet, aquest contracte també va incorporar per primera vegada una avaluació a càrrec d'una empresa externa. Nosaltres hem estat demanant en diferents ocasions, de manera reiterada, els resultats d'aquesta avaluació, per un motiu molt senzill, perquè estem parlant del segon contracte més important de l'Ajuntament de Barcelona, després del de neteja, pel seu impacte econòmic, però també pel seu impacte qualitatiu, perquè s'adreça a moltes persones, però estem parlant de persones fràgils, persones vulnerables, persones amb un grau de dependència. Hem obtingut sempre el silenci per resposta, no coneixem quina és l'avaluació que s'havia de fer a càrrec d'una empresa externa i és per això que avui ho reitarem aquí solemnament en el plenari de l'Ajuntament. Coneixer les valoracions que han fet les persones usuàries, conèixer també la valoració que han fet les empreses adjudicatàries si s'han incorporat els perfils professionals que l'Ajuntament, el govern en aquell moment de comuns i socialistes es va comprometre a fer, així com també conèixer l'impacte econòmic, és a dir, l'ajust o no a la previsió pressupostària que es va fer en el seu moment al desenvolupament efectiu d'aquest servei. Moltes gràcies.

Gràcies, Tinenta, per l'acceptació del PREC. Res, ens agradarà més que poder compartir el contingut d'aquest informe d'avaluació d'aquesta auditoria. Insisteixo, fins ara se'ns havia negat i contestar les queixes que a nosaltres ens han arribat per part de persones usuàries, també per part de treballadors, sobre el desenvolupament del servei. Insisteixo, és un servei molt estratègic, és un servei molt delicat perquè entra a casa de les persones i no qualsevol persona, sinó aquelles que més hem de protegir i més hem de cuidar Per tant, ens agafem a la seva paraula de poder conèixer aquesta auditoria i poder-la compartir, tenint en compte que aquest any 2024, a més a més, a finals d'any, si no recordo malament, finalitza el contracte i, per tant, serà moment de preparar-nos de nou. Moltes gràcies.

Gràcies. Gràcies.

Molt bé, doncs s'aprovaria la proposició molt favorable de Junts per Catalunya, Barcelona en comú, Esquerra Republicana, el vot en contra del grup socialista i l'abstenció del PP i Vox.

Gràcies, president. S'anuncia la primera onada de calor d'aquest estiu, malgrat ja fa setmanes que estem patint temperatures molt altes a la ciutat, la qual cosa compromet el benestar i el confort de moltes persones. Voldríem referir-nos a una roda de premsa que el govern municipal va celebrar el passat 7 de maig i on l'alcalde anunciava que aquest estiu la ciutat comptaria amb 70 estructures d'ombra noves, l'anomenat Pla Ombres. Es deia que aquest pla incluïa ombres a 66 àrees de joc que cobririen una superfície de gairebé 15.000 metres quadrats, 52 de les quals quedarien instal·lades abans del estiu i 14 abans de final d'any. A la nota posterior, en aquesta roda de premsa, es relacionaven les 66 àrees de joc, però sense especificar aquestes 52, que teòricament havien d'estar instal·lades abans de l'estiu. I en algunes d'aquestes àrees hem vist que han aparegut uns pals, en alguns casos, però cap tant d'all... ni tampoc cap cartell que anunciï quan estaran cobertes. Per tant, el primer punt d'aquest nostre prec és conèixer quines són aquestes 52 àrees que presumptament havien d'estar cobertes abans de l'estiu. També ho hem preguntat per escrit, però també volem fer una referència als refugis climàtics. Abans se n'ha parlat, ho ha fet la tinent que ara em respondrà, en la mesura de govern i la regidora Tito en la illa ja s'ha referit a unes circumstàncies que malauradament van ocórrer l'any passat on refugis climàtics anunciats com a tal, després resultava que estaven tancats el mes d'agost, amb la qual cosa de refugis climàtics amb sentit ampli en tenien poc, com tampoc era en tots els casos cert la distància que tota persona des del seu domicili en els diferents barris de la ciutat disposava amb 10 minuts a peu d'un refugi climàtic. I és per aquest motiu que la segona part del nostre prec va amb la línia de conèixer si aquests refugis climàtics realment estaran oberts al mes d'agost, realment estaran oberts als caps de setmana i, per tant, podran donar aquesta cobertura a les persones que es troben a la ciutat al mes d'agost, que no poden fer vacances, no poden marxar i, per tant, requereixen d'aquests refugis. Gràcies.

Gràcies per l'acceptació del PREC. Li agrairem que aquest llistat d'ombres el puguem disposar, tal com l'hem demanat també per escrit, i en tot cas el que nosaltres volem. és garantir que aquells anuncis que es fan, tant en relació a les àrees de joc infantil com als refugis climàtics, siguin certes i siguin literalment refugis climàtics i àrees cobertes que ens ajudin a mitigar aquestes altes temperatures.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona es compromet a, primer, reformar el compromís inequívoc d'aquest Ajuntament amb la defensa dels drets, la dignitat i el benestar de les persones grans, sumant-se plenament al manifest de FATEC per exigir una societat lliure de qualsevol forma de maltractament a la gent gran. Segon, reclamar amb urgència les administracions competents al desenvolupament de mesures efectives per prevenir, detectar i intervenir davant qualsevol tipus de maltractament a les persones grans destinant-hi els recursos humans i econòmics necessaris per garantir-ne l'eficàcia. Tercer, impulsar programes de sensibilització i formació ciutadana per combatre els prejudicis edatistes i promoure una imatge positiva de l'envelliment, destacant les valuoses contribucions de les persones grans de la societat. Quart, promoure programes intergeneracionals que fomentin el coneixement mútu, l'intercanvi d'experiències i el respecte entre generacions com a eina fonamental per prevenir el maltractament i construir una societat més cohesionada i justa. Cinquè, prioritzar la lluita contra la solitud no desitjada, reconeixent-la com un factor de risc social que requereix una resposta institucional coordinada i recursos específics, especialment per a les persones grans que viuen soles. Sisè, implementar programes de formació obligatòria amb bon tracte a les persones grans per a tots els professionals de l'àmbit de la salut, els serveis socials, la seguretat i la justícia, amb continguts específics sobre edatisme, capacitat jurídica i respecte a l'autonomia personal. I setè, reconèixer i donar suport a la tasca de FATEC i a les entitats que treballen per la defensa dels drets de les persones.

Gràcies, alcalde, i gràcies, Tinent, per l'exposició d'aquesta mesura de govern que impulsen diferents entitats organitzatives municipals. Esperem que això no sigui un element que dificulti l'avaluació de la mesura. Amb només tres minuts parlaré d'algunes qüestions, no m'hi podré referir a tot, però en tot cas dels objectius de la mesura que els compartim plenament, en destacaríem dos especialment rellevants, el reconeixement del dret universal a les cures i la seva dignificació. i és obvi que l'augment de l'esperança de vida i la major incidència de les situacions de dependència obliguen a repensar i a reforçar els sistemes de cures, cures que es produeixen en molts casos en l'àmbit familiar, que és una estructura social sovint invisibilitzada o no prou atesa des del disseny de les polítiques públiques. Hi ha una clara desigualtat de gènere, les dades són molt clares, més del 90% de reduccions de jornada per cura de fills són sol·licitades per dones, o el fet que 19% de les dones treballin a temps parcial enfront del 6,5% només en el cas dels homes. I aquí les causes són o bé la banca de feina a jornada completa o les responsabilitats de cura de llarg, precisament. Nosaltres, en relació als permisos no retribuïts, voldríem fer una proposta molt concreta que creiem que vostès haurien d'entomar, tenint en compte que a la mesura... si recullen aspectes que s'han d'instar a altres administracions. Doncs els convidaríem a instar al Govern de Madrid, on vostès també governen, a complir amb el mandat europeu i fer retribuït el permís de vuit setmanes. Actualment l'Estat espanyol paga diàriament 9.760 euros diaris de multa, perquè aquest incompliment creiem que s'hauria d'entomar, com deia. Altres aspectes concrets. El pressupost és elevat pel que fa a aquesta mesura, però també trobem que hi ha partides que ja estan pressupostades en altres àmbits, com és el cas de l'educació. 27 milions per la construcció de quatre escoles per sol. Aquest no seria un pressupost, diguem-ne, propi de la mesura, sinó que estaria recollit en altres aspectes. Valorem positivament la voluntat de reduir els temps d'espera del PIA, creiem que això cal fer-ho. Demanaríem major concreció quan es parla dels espais de canguratge gratuït, el programa Concília. Ens agradaria saber amb quins termes creixerà en el que resta de mandat. També les tardes educatives, ajuts per activitats extraescolars a famílies amb menys renda, perquè es diu que s'incrementarà, però ens agradaria saber de quina manera. Es parla també del foment de les clàusules socials als contractes, però no obstant això, en els darrers concursos de serveis socials hem vist justament el contrari. I voldríem saber quines mesures es preveuen per garantir aquesta consolidació precisament d'aquestes clàusules per tal de reduir el que és la precarietat. I per acabar voldríem insistir en que les cures han de deixar de ser una paraula bonica i un punt feble en els pressupostos, que són una responsabilitat col·lectiva i hem d'evitar que continuï sent Comú és ara una càrrega que recau, com sempre, a les espatlles de les dones. I en aquest sentit, convidem l'Ajuntament a liderar un canvi real, no només en mesures declaratives.

Sí, és un seguiment, gràcies alcalde.

Deia, és un seguiment que té el seu origen en un PREC que vam formular en el planari del mes de març relatiu a la millora en el model de subvencions a les entitats de la ciutat Concretament en aquell plenari del mes de març va compareixer el síndic de Barcelona, aquí saludem, per presentar la seva memòria i aquesta va ser una qüestió amb la que també hi va incidir, però avui mateix ha estat el Consell de Ciutat que en la seva compareixença a l'inici d'aquest plenari també ha fet referència al model de subvencions i encara podríem anar més enllà al propi Consell d'Associacions de Barcelona, el CAP, també s'ha posicionat i totes aquestes entitats i la institució del síndic han formulat propostes, han posat sobre la taula propostes de millora i el que nosaltres demanàvem en aquell ple, i avui volem fer-ne el seguiment perquè no se'ns ha convocat tal com en aquell moment s'hi va comprometre l'alcalde, és en aquesta reunió, en aquest grup de treball, on els grups municipals també puguem dir la nostra, però sobretot puguem valorar quin és el grau de compliment respecte a aquestes propostes de millora que fan les entitats de la ciutat. Perquè és evident que el sistema, que el model de subvencions és millorable en molts aspectes, tant des de l'excessiva burocratització, com en qüestions relatives al retard en els pagaments i per tant avui ens veiem amb la necessitat d'incidir, d'insistir perquè aquesta reunió, aquesta convocatòria que demanàvem en el PREC no s'ha dut a terme. Gràcies.

Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies, Tinent, per la informació. Esperarem amb candeletes aquesta convocatòria del mes de juny perquè som els primers interessats, i crec que parlo en nom de tots els grups municipals, a conèixer l'abast d'aquestes millores perquè són les entitats de la ciutat, dels diferents sectors, les que se'ns adrecen en moltes ocasions, amb les moltes dificultats que encara es troben, en aquest calendari, certament, que és necessari avançar-lo, pel que fa a l'excessiva burocratització, com deia abans, i també pel que fa als pagaments. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bon dia, síndic. Nosaltres parlem els últims com a grup municipal, però volem començar també agraint la presència i la tasca de tot l'equip del síndic, de la síndica Vilar, dels síndics i síndiques locals, també de la representació de la sindicatura de Greuges de Catalunya. i la presentació d'aquest informe que, com s'ha dit abans, vam poder també escoltar en el si de la Comissió de Presidència i, per tant, avui és el segon round d'aquesta presentació. Nosaltres voldríem començar mencionant allò que trobem a faltar, o, en tot cas, i en positiu, fent propostes de millora de cara a futures edicions d'aquest informe. En primer lloc, i això ho hem reiterat en altres ocasions, creiem que seria molt positiu que l'informe constés d'un històric, on es pogués veure l'evolució de les queixes rebudes, el nombre de casos atesos, però especialment el grau de compliment de les recomanacions fetes pel síndic, perquè s'ha parlat, es va fer en el si de la Comissió de Presidència, del grau d'acceptació, d'assumpció de les recomanacions per part del govern municipal, ho va fer la tinent d'alcalde aquell també, però nosaltres el que estem avui aquí parlant és del compliment efectiu d'aquestes recomanacions perquè és el que ens donaria una radiografia el més precisa possible del compromís del govern municipal. Nosaltres no som massa optimistes amb aquest grau de compliment, de la mateixa manera que constatem com a grup municipal que allò que s'accepta, allò que es vota en aquest plenari o a les comissions, després no es porta a terme. Vam suggerir, vam demanar a la comissió de presidència de la setmana passada una actuació més proactiva del síndic davant del caos de rodalies i mitja distància que està afectant el dia a dia de moltes i moltes persones, milers de persones, no només a Barcelona i l'Ara Metropolitana, el conjunt del país, però Barcelona com a epicentre de molts d'aquests problemes. De fet, no és menor que en aquest plenari que ja estem celebrant. El nostre grup hi porta una iniciativa al respecte, però dos grups més d'aquest consistori també. I, per tant, creiem, i així ho vam fer, que el síndic havia de prendre també una posició activa. I volem agrair que ja s'hagi produït una actuació en el sentit d'elaborar una enquesta per tal que els treballadors de l'Ajuntament, que es veuen afectats pels retards, per les anul·lacions de trens, per les congestions, per tot aquest desori monumental, puguin formular les seves queixes. I alguns sindicats també ho han saludat, han saludat aquesta iniciativa i en fan difusió. estem d'acord, ens agrada i el felicitem, però ens agradaria que fes un pas més, perquè malauradament tot això no només afecta treballadors municipals, també afecta persones que treballen a comerços, que treballen a altres administracions, que treballen a tot tipus d'empreses o estudiants, o persones en situació d'atur, o persones jubilades. Té afectació, malauradament, absolutament amb tothom. Vostè parlava fa un moment dels drets de proximitat, de les persones que habiten i transiten a la ciutat de Barcelona com a objecte de l'actuació del síndic, l'animem a continuar obrint línies en aquest sentit. I també, i li vam fer constar en una altra ocasió, també ens costa d'entendre com sent la inseguretat, la principal preocupació dels barcelonins i barcelonines des de fa pràcticament deu anys, de manera sostinguda, tossudament sostinguda en el temps, per més que potser no es vehiculen tantes queixes al síndic, sinó que aquestes situacions que afecten a tantes persones es vehiculen per altres mitjans, creiem que és necessari que també des de la Sindicatura de Barcelona s'habiliti algun tipus d'actuació, per la via dels informes, per la via dels grups de treball, per la via que considerin convenient, només faltaria, però que reculli allò que és una preocupació real, objectiva i que reflexa semestralment cada baròmetre municipal. Voldríem fer també una breu referència a algunes de les deu millores que proposa el síndic. Pràcticament totes coincideixen amb iniciatives i propostes que hem portat a terme i que hem treballat com a grup municipal i ben segur que dels altres grups. N'hi ha dues que precisament avui portem També en aquest plenari una té a veure amb el model de subvencions, amb el sistema de subvencions, que porta molts mals de caps a les entitats de la ciutat i en aquest sentit també ens fem ressò de les recomanacions que porta aquest informe. I una altra té a veure amb les cures, si han referit altres companys d'altres grups municipals, per nosaltres també el servei d'atenció domiciliària presenta greus deficiències que s'arrosseguen de l'anterior mandat municipal, però que entenem que sent el contracte, si ens ho mirem així des d'aquesta perspectiva més important de la ciutat darrere del neteja, ha de tractar-se amb molta més diligència per part del govern municipal. Fa referència a qüestions relatives a l'educació, als patis escolars, a l'empadronament, moltes qüestions que per nosaltres són molt importants i que també hem tractat. No podem deixar de mencionar el greu problema de l'habitatge que pateix aquesta ciutat. El seu informe apunta algunes qüestions que nosaltres compartim, sobretot centrades en la vulnerabilitat de moltes persones. Aquest és un concepte que, en canvi, hem estat molt crítics en com s'ha utilitzat, per exemple, d'una manera absolutament maniquea en el cas de la Casa Ursola. Aquí segur que no estem d'acord, síndic, però per nosaltres és un exemple de com no s'han de fer les coses i, de fet, hem demanat i continuem insistint en que no hi hagi més cases ursola des d'un punt de vista d'actuació municipal en aquesta ciutat. En definitiva, els drets que tenen a veure amb els drets lingüístics, ens sembla que és un apartat molt important del seu informe, que també li demanaríem que tingués molta cura, i estem atents també a les necessitats que la sindicatura requereixi des d'un punt de vista de recursos humans i materials per poder continuar duent a terme amb diligència, amb molta professionalitat i amb molta qualitat, totes aquelles qüestions que ja es tracten i les que demanem que es tractin de més a més. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde, perquè a vegades hem d'escoltar unes coses que... En fi. El nostre projecte vol recollir una sèrie de demandes que, de manera reiterada, les diferents entitats i associacions de la ciutat, de diferents sectors, cultural, social, esportiu, venen formulant, en aquesta casa, en els diferents grups, que tenen a veure, d'una banda, amb el retard en el pagament de les subvencions, pagaments que es produeixen tard, la qual cosa tensiona a les entitats que han de fer front a diferents despeses, al sosteniment de la mateixa entitat o als serveis que presten, diguem-ne, amb els seus propis mitjans o han de recórrer a préstecs, etcètera, la qual cosa els tensiona molt. D'altra banda, aquest seria el primer tema, el calendari de pagament. D'altra banda, l'excessiva burocratització i també les incerteses sobre el model de finançament i sovint plantegen un canvi cap a convenis plurianuals o cap a un model que no recaigui únic i exclusivament sobre les subvencions. El nostre grup, l'octubre de 2023 i després, el juliol de 2024, vam demanar-li alcalde la constitució d'un grup de treball per analitzar totes aquestes demandes i per posar sobre la taula possibles solucions. D'aquest grup de treball no n'hem sabut res, però en el temps que ha transcorregut des d'aleshores hi ha hagut situacions que hem cregut que mereixien que ho tornéssim a posar sobre la taula. D'una banda, el Consell de Ciutat, que el passat mes de juliol va elevar una sèrie de recomanacions al consistori, a l'Ajuntament, al Govern Municipal, una sèrie de recomanacions sobre el model de subvencions, precisament, on toquen diverses qüestions que tenen a veure sobre l'avançament de les bastretes, sobre aquesta excessiva burocratització, sobre repensar que la subvenció no sigui l'única manera de donar suport des del govern municipal a l'activitat associativa de la ciutat. Hi va haver un document de retorn per part del consistori que valora que algunes qüestions es poden estudiar, altres es poden implementar i altres, deia, ho baixen a voluntat política i, per tant, escapa una mica el criteri tècnic de les persones que van elaborar aquest document de retorn. I, finalment, el síndic, que no m'hi extendré perquè ho ha fet abans i ho ha fet en el seu informe, també fa referència al model de subvencions i parla de manera molt específica sobre les entitats de dimensió més petita que necessiten una altra. Bé, nosaltres, en base a tot això, tornem a demanar-li al calde que, sisplau, convoqui aquest grup de treball on s'analitzi tot aquest material, totes aquestes peticions i se'ns informi de com pensen desenvolupar-les. Gràcies.

Perfecte. Doncs amb aquest seguiment nosaltres demanem sobre l'estat de compliment d'un PREC que vam formular el gener de 2024. De fet, és el segon seguiment que demanem i que té a veure amb el servei d'atenció domiciliària destinat a persones amb autonomia limitada, persones amb un alt grau de fragilitat i de vulnerabilitat un contracte que es troba ja a punt de finalitzar la seva vigència i que en el seu moment presentava novetats molt importants amb la incorporació de nous perfils professionals, el concepte de les superilles socials, pensat per donar una major proximitat a aquesta atenció a les persones grans i a les persones vulnerables, tot un seguit de reivindicacions de feia temps que semblava que havien estat atesa que suposarien millores qualitatives, però sobretot el que generaven era un repte, clarament, un repte organitzatiu. També una de les novetats i que a nosaltres ens va agradar especialment era que hi hauria una fiscalització externa de tot aquest servei i també un seguit d'auditories, d'enquestes, en definitiva, que ens permetria anar veient l'evolució d'aquest servei amb totes les noves incorporacions i valorar si s'estava efectivament fent un salt qualitatiu important amb un servei tan sensible i històricament tan ben valorat per part de la ciutadania. En tot cas, no hem conegut mai aquesta fiscalització, no hem tingut accés a les enquestes, als informes, de la manera que els poguéssim consultar. Som conscients de la protecció de dades i de tantes i tantes qüestions que s'han de tenir en compte, Però les queixes ens continuen arribant per part de persones usuàries, sobre l'alta rotació dels professionals, visites que s'anulen o es cancel·len a darrera hora i, per tant, serveis que es perden, canvis sobtats amb la professional de referència i, tenint en compte, com deia abans, que aquest contracte està a punt de finalitzar i, per tant, ben segur que no haurem de parlar aviat. En el sí del Consell Rector de l'Institut Municipal de Serveis Socials li demanem tinent a quin és el seguiment que se n'ha fet d'això i, en definitiva, que puguem optar, que puguem conèixer totes aquestes valoracions i aquesta informació.

Gràcies. Esperem amb molt d'interès aquest informe per poder veure la valoració i l'avaluació que es fa d'un servei tan important, quantitativa i qualitativament parlant. Ens sembla que és imprescindible de cara a l'abordatge d'un nou plec de condicions tenir aquesta valoració. És la nostra feina també per tal de conformar-nos una opinió i per tant reitero la necessitat de poder disposar d'aquesta informació. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Com ja vam manifestar en comissió, el nostre vot és favorable. Estem d'acord amb tot allò que implica una major col·laboració d'institucions catalanes treballant per l'intercanvi cultural. A més, coneixem la llarga trajectòria de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i Casamèrica, per tant, com deia, a favor d'aquesta iniciativa.

Sí, gràcies. Aquest és un prec que ens veiem obligats a reiterar, atès l'incompliment del govern municipal respecte als compromisos adquirits amb les associacions i entitats de Barcelona, així com també amb els grups municipals. Ens referim al sistema de subvencions, a l'excessiva burocratització hi ha un calendari de pagament a les entitats que les fa patir any rere any. Aquesta no és una situació nova, insisteixo, l'hem portat a diferents comissions, l'hem portat també aquí al plenari, concretament el passat octubre de 2023, on l'alcalde es va comprometre a la creació d'una comissió de treball per proposar, per analitzar i per implementar millores en aquest sistema de subvencions. Parlem d'entitats que moltes vegades atenen persones derivades pels propis serveis municipals, per exemple, pels serveis socials, i que han de suportar tensions de tresoreria, tensions pressupostàries importants perquè l'Ajuntament paga molt tard. I el que és pitjor, hi ha una incertesa real sobre quin és aquest calendari. Vam presentar un PREC, es va acceptar, no hem vist cap cas que s'hagin complert amb aquelles qüestions que nosaltres demanàvem. Ens preocupa molt, preocupa les entitats, estem a les dates que estem del mes de juliol i les entitats no saben quan cobraran. Però és que, a més, el Consell de Ciutat ha elevat una sèrie de propostes de millora. També el CAP, sabem que el síndic de Greuges està al darrere d'aquesta qüestió, n'hem parlat moltes vegades, preocupa tothom. Per tant, el que demanem avui, el que reitarem avui, és que s'aclareixi aquest calendari, que es convoqui a aquesta comissió de treball i podem compartir, si és que n'hi ha, per part del govern municipal, propostes de millora.

Gràcies, Tinent, per la informació. Ens agradaria pensar que en els dies que resten de juliol, que són ben poquets, les entitats podran cobrar, però permeti'm que sigui una mica escèptica, perquè, com deia, cada any això arriba cada vegada més tard. Insistir, en tot cas, que des del Consell de Ciutat les entitats, les persones presents que hi participen han elaborat propostes potents. Algunes no requereixen modificacions legislatives, d'acord que altres sí, i que no només depenen d'aquesta administració municipal. però hi ha modificacions tendents a la rebaixa de la càrrega burocràtica i també a la millora i a la major transparència d'aquest calendari de pagaments que estem convençuts que es poden dur a terme. Per això, en aquell moment demanàvem, i ara reiterem, aquesta comissió en la qual puguem participar directament els grups municipals.

Gràcies, alcalde. Regidor, un dia un director d'un centre educatiu de Barcelona em deia si els responsables del Consorci d'Educació o de la Regidoria d'Educació vinguessin una setmana al nostre centre entendrien i veurien perfectament quines són les nostres necessitats. I realment de necessitats i de problemàtiques en tenen moltes. Tenen una alta sobrecàrrega de treball, tenen eines i recursos limitats, escassos, tenen una gran complexitat a les aules. i no tenen gaire interlocució amb les administracions educatives. Aquí incorporo també el Departament d'Educació. Tant és així que les darreres setmanes més d'un centenar de directors de centres públics de la ciutat s'han autoorganitzat, s'han reunit i han començat a treballar amb un seguit de blocs temàtics per tal de poder posar sobre la taula un seguit de propostes de millora i elevar-les al Consorci d'Educació de Barcelona, participat per l'Ajuntament i la Generalitat, com tothom sap, intentar ser escoltats amb les seves problemàtiques, però també amb aquesta part propositiva de propostes. Aquest és el sentit del nostre prec. Nosaltres demanem al regidor d'educació de la ciutat de Barcelona que, conjuntament amb el Consorci, liderin un diàleg participat amb tots els centres educatius de la ciutat, públics i concertats, per tal d'escoltar-los, per tal de prendre nota dels seus neguits, de les seves preocupacions, també de les propostes de millora, i que d'aquí se'n pugui derivar un dictamen, un informe que puguem compartir en el sí del Consell Municipal. Gràcies.

Sí, gràcies regidor per l'acceptació del PREC, però convindrà a mi que si malgrat aquest procés participatiu que coneixem la seva existència, així com les reunions de les juntes de directors, els propis directors dels centres se senten no escoltats i s'autoorganitzen per elevar les seves propostes, voldrà dir que les veuen molt poc útils. Els propis directors autoorganitzats, manifesten que en aquestes juntes de directors es parla d'allò que vol el Consorci, no d'allò que volen els directors o que volen elevar en el Consorci. Per tant, celebrem l'acceptació del PREC i farem un seguiment per tal de conèixer finalment quines són aquestes preocupacions. Bé que les coneixem, però en tot cas el que volem saber és què es pensa fer des de regidoria i concretament des del Consorci d'Educació per donar satisfacció a aquestes propostes.

Gràcies.

Junts. I vuitè, l'Ajuntament expressa el seu desig ferm d'assolir una pau justa i duradora a la regió que posi fi al conflicte i al patiment de tota la població, reiterant la petició immediata d'Alto al Foc, la fi de l'ocupació de la Franja de Gaza i la necessitat immediata de l'alliberament de totes les persones segrestades per Hamas, així com el respecte absolut del dret internacional humanitari per part de tots els actors, fent una crida al diàleg, a la mediació internacional i a la fi de tota acció violenta que impedeixi avançar cap a una solució basada en la pau, la seguretat i el respecte mutu.

Gràcies, alcalde. Regidor, ara fa poc més d'un any, el juny de 2024, el nostre grup va formular un prec aquí a plenari en què demanàvem que s'obrís durant aquest mandat un segon centre d'escola de segones oportunitats i també que la informació sobre l'escola de segones oportunitats, la ja existent, constés en la guia sobre els estudis postobligatoris de la ciutat. L'objectiu no és cap altre que fer difusió d'un recurs tan important com és aquest, que aconsegueix que joves que han deixat el sistema educatiu es reincorporin als estudis postobligatoris. El PREC va ser acceptat parcialment, en els termes que vostè en aquell moment va dir, que no es podia comprometre, que s'obrís un segon centre en els anys que restaven de mandat, però sí que acceptava la incorporació d'aquesta informació a la guia. Un any i un mes després... No consta aquesta informació a la guia. Les carpetes de la regidoria d'educació estan ben plenes de feina, senyor regidor, i de conflictes, però ens semblava que el que demanàvem en aquell moment, i el que li reiterem ara, si us plau, que compleixi sense cap més dilació, és ben senzill, és incorporar la informació sobre el centre, l'escola, de segones oportunitats en la guia dels estudis postobligatoris.

Sí, gràcies. De fet, les dades que vostè ara ha mencionat i que coneixem són les que justifiquen el que nosaltres demanàvem justifiquen i donen força en aquesta petició que es treballi activament, que busquin una nova localització per disposar d'un segon centre d'escola de segones oportunitats perquè l'impacte, les estadístiques són excel·lents i ho veiem cada any en aquest acte al que vostè feia referència. Per tant, l'animem a que en els propers mesos es treballi activament per poder donar lloc en aquesta obertura d'aquest segon centre, però insistim en la necessitat que també la guia dels estudis postobligatoris de la nostra ciutat compti amb aquesta informació, perquè els joves de Barcelona mereixen totes les oportunitats que puguin existir al seu abast per formar-se i per millorar el seu futur i per progressar. Per tant, insistim, si us plau, posi-ho a la guia. Gràcies.

Moltes gràcies, president. I he de començar recolzant les paraules del regidor González. atès que tant en la comissió extraordinària com avui en aquest plenari extraordinari hem tingut extremes dificultats tots quatre grups per convocar-lo. Hem tingut moltes traves, fins i tot la decisió dels minuts que disposem no se'ns ha estat en cap cas consultada i hem arribat a l'absurd que a la comissió extraordinària s'estava celebrant i no constava ni tan sols anunciada a la web de premsa de l'Ajuntament. Però com que no vull perdre més temps i entro ja en la meva intervenció, saludant en primer lloc a totes les treballadores de les escoles Bressol, així com els representants sindicals. Hem tingut ocasió de veure'ns molt en les darreres setmanes i en els darrers dies i venim d'una comissió extraordinària on vam poder copsar el patiment i l'angoixa de les treballadores i tot sigui dit, i em sap greu haver-ho de dir així, però és com ho vam viure tots i va haver-hi una resposta molt poc empàtica per part del regidor d'Educació, del regidor va ser així que els quatre grups proposants d'aquest plenari extraordinari vam veure que no podíem marxar, no podíem tancar aquesta setmana sense insistir i sense continuar lluitant perquè es donés una resposta a la situació generada que afecta greument a les treballadores, a les mestres i a les educadores de les escoles bressol municipals. I per tant, és avui el que sotmetem a votació un text que previsiblement s'aprovarà, en el que El que pretenem és una solució, una solució que li demanem alcalde que vostè la lideri i que evidentment s'apliqui, perquè a més a més és un text amb el que pretenem ajudar també a que la negociació que es durà a terme, la reunió de la mesa que es durà a terme la setmana següent, vagi en aquesta línia. I és per això que també hem parlat i hem dialogat amb els sindicats, amb tots ells, per consensuar aquest text. Vostè abans, alcalde, amb un altre punt de l'ordre del dia, ha fet referència a l'acord que és l'origen de la modificació de la relació de llocs de treball que porta al dimensionament de les escoles Brassol Municipal i a la situació d'amortització de places que ara estem patint. Nosaltres, crec que cap grup, però ara parlo pel nostre, mai hem posat en qüestió aquell acord. El que qüestionem és l'aplicació d'aquest acord, com s'ha fet i de quina manera s'ha fet, sense parlar amb ningú, però és que amb ningú és amb ningú. No s'ha parlat amb els sindicats i la prova és que ells són els que han exigit que es convoqués la mesa la setmana passada. I la mesa es va convocar perquè els sindicats ho van demanar. No s'ha dialogat en cap moment amb les treballadores. Sí, fa dues hores, que diverses d'elles han estat rebudes pel regidor i per la tinenta d'alcalde. Fins al moment tampoc se'ls havia explicat res. Però és que tampoc els grups municipals. Els grups municipals no hem estat mai informats, no hem rebut ni una sola trucada per part del regidor d'Educació i per això vam haver de sol·licitar la comissió extraordinària i avui estem celebrant aquest ple extraordinari. Nosaltres el que demanem és que resolgui la situació creada que per una banda ha generat una profunda angoixa a totes aquelles treballadores que van ser trucades per dir-los que al setembre no continuaven i les expectatives que s'han generat en aquelles altres que van ser trucades dient-los que al setembre s'incorporarien. Una solució que passi perquè totes tinguin lloc de treball quan s'iniciï el curs a les escoles Bressol Municipal, que tinguin feina, si això passa per l'ampliació de plantilla passa per l'ampliació de plantilla, però que tinguin la seva plaça garantida. I que resolgui l'embolic que es va generar amb una decisió, insisteixo, que s'ha fet d'esquenes a tothom, tirant pel dret, i que ha causat aquesta situació que avui estem aquí per resoldre, i aquesta és la voluntat de tots els grups. Gràcies.

Bé, vostès el que han de fer és, evidentment, seure amb els sindicats i negociar, però buscar i trobar i garantir una solució que passi perquè tant mestres com educadores tinguin garantida la seva plaça a l'inici de curs.

Gràcies, alcalde. Jo crec que el més important avui, ara i aquí, és que les treballadores, mestres i educadores que estan aquí presents, les que han pogut venir i les que no han pogut venir, marxin amb un missatge de tranquil·litat, però amb un missatge clar i cert. Vostè ha reiterat la resposta que efectivament ha fet abans amb un altre punt de l'ordre al dia, però crec que tots nosaltres també de manera molt clara li demanàvem una concreció i li demanem a vostè com a màxim responsable municipal per tal que allò que ha quedat aprovat, no ho hem dit, però ha quedat formalment aprovat el text d'aquesta proposició, d'aquest plenari extraordinari, diu el que diu i diu que totes les treballadores tinguin garantida plaça a l'inici de curs i que se'ls comuniqui amb temps i forma aquesta novetat. Per què és una novetat? Fins ara aquest posicionament no existia i de la comissió extraordinària de l'altre dia no en van sortir elles gens contentes ni gens convençudes, tampoc nosaltres. Al contrari, va haver-hi una resposta molt poc resolutiva i molt poc empàtica. Demanem empatia, demanem que es negociï, que es tanqui una solució efectiva que impliqui la garantia de lloc de treball a l'1 de setembre per a totes.

Gràcies, alcalde. Aquesta és una proposició on se'ns parla de padró, d'ajuts socials, d'immigrants, de delictes i d'expulsió, perquè és t'ordre. I el colofó és establir una prioritat nacional en l'accés als ajuts municipals és a dir, en primer lloc, els espanyols. Doncs molt bé, nosaltres quan parlem de padró, d'ajut social, siguin municipals, siguin de qualsevol altra índole, d'integració de persones nouvingudes, ho fem sempre des d'una doble perspectiva, que és la dels drets i els deures. Històricament sempre hem estat aquí i continuarem estant, així com treballant per aquelles modificacions, quan siguin necessàries, que ens permetin millorar les polítiques públiques o les eines i els instruments, el padrón és clarament un, que permetin dignificar al màxim el dia a dia de moltes persones. I pel que fa als ajuts socials, vostès el que proposen, com sempre, és segregar per naixement o origen. Nosaltres, quan parlem d'ajuts socials, el que fem és atendre les necessitats concretes d'aquelles persones més vulnerables i, en tot cas, ajustar, enllindar que estableix qui té dret i en quines condicions. Mai dels mais ens trobaran en els seus plantejaments, per tant, el nostre vot, òbviament, és en compte.

Sí, moltes gràcies, Tinent. Avui el grup de Vox ens porta de nou una iniciativa que és del tot reduccionista, que és esbiaixada i equivocada en el seu diagnòstic pel que fa a la problemàtica de l'accés a l'habitatge. Ens preocupa que creguin que aquesta emergència habitacional que viu la nostra ciutat es pot abordar sol·licitant o afegint un document més en un expedient administratiu. perquè el problema no és qui accedeix a l'habitatge protegit, el problema és que no hi ha habitatge res i curt, és aquesta escassetat d'oferta, l'elevat preu, polítiques d'habitatge que han estat erràtiques al llarg dels anys, però això no s'arregla frenant l'accés a l'habitatge, en aquest cas a persones que tinguin antecedents penals. Tampoc té cap sentit des d'un punt de vista jurídic ni social contravé els fonaments constitucionals, aquests que vostès tan defensen, i el que fan una vegada més és assenyalar col·lectius per obtenir un rèdit polític i per construir relats de por i d'exclusió. Aquesta no és una proposta d'habitatge, és una proposta de control social, i el que han de fer és dir clarament el que pensen, i és que una persona que hagi passat per una situació de presó l'hem de condemnar eternament a l'exclusió, i per tant no pot tenir ni tan sols accés a l'habitatge. Una vegada més el nostre vot serà contrari.

Sí, gràcies, alcalde. Efectivament, tenint agil que ens hem posicionat en la forma. Deixim dir-li que també som crítics en l'ús que fan sovint d'aquesta eina de les proposicions amb contingut de declaració institucional per portar aquí iniciatives que són complements amb una decisió presa a nivell de govern de l'Estat, però que no conté compromisos del propi govern municipal. En tot cas, parlem del fons, d'una qüestió molt i molt important. Vostè ho ha dit, Barcelona és una ciutat d'acollida, ho és per tradició i ho és per vocació, una de cada quatre persones que viuen a la nostra ciutat ha nascut a l'estranger, però acollir no és només obrir la porta, crec que això estarem tots d'acord, acollir és integrar, és garantir drets, però també és establir deures i regles clares de convivència. Això només es pot fer amb polítiques sòlides i amb institucions que tinguin les eines i els recursos per fer-ho de manera adequada, de manera suficient i responsable. Catalunya no les disposa, aquestes eines. Per això entenem que el debat d'avui no es pot limitar a donar suport o no a una regularització. El nostre espai polític tradicionalment ha donat suport als processos de regularització que s'han fet a nivell de l'Estat, Però entenem que avui cal afrontar també altres preguntes, i és qui decideix la política migratòria, què fem després d'aquest procés de regularització i amb quines eines comptem per gestionar-ho, quines eines compta el país per gestionar-ho. Coneixen perfectament quin és el plantejament que fa Junts, que és aquest traspàs de competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya, perquè entenem que sense competències només podem fer pedaços. Si tenim competències, podem dur a terme una política d'immigració que sigui efectiva i que sigui real. Regularitzar, sens dubte, és necessari, però fer-ho sense criteris clars i sense planificació no resol el problema de fons. També calen mecanismes de seguiment, mecanismes de coordinació. Vostè, de fet, els esmentava. Ja també li avanço que serem exigents i serem propositius amb aquesta tasca que ha de dur terme també al govern municipal. Com s'acompanyarà, com es gestionarà L'alcalde fa un moment en aquesta compareixença davant la premsa ha parlat d'una xifra que és important. Estem parlant de 24.000 persones que poden veure's beneficiades d'aquest procés de regularització. Nosaltres veiem que tampoc hi ha una reclamació, una exigència de recursos al govern de l'Estat per poder fer front a aquest procés de regularització i també el recordem que hem aprovat en aquest plenari i en comissió diverses iniciatives, algunes a propostes del nostre grup, que també tenen a veure amb tot això, amb reforçar l'aprenentatge del català, amb els programes d'acollida, hem parlat dels informes de reglament. En tot cas, li avanço que el nostre vot serà una abstenció, perquè compartim la necessitat de donar resposta a situacions de vulnerabilitat i d'acabar amb el llim jurídic absolutament injust, que afecta a moltes persones, però que ens cal afrontar d'una vegada per totes aquesta manca de competències i d'eines reals per fer front a un procés de regularització.

Gràcies, president. Com bé ja s'ha dit, la temàtica d'avui del plenari és l'habitatge i per tant és una problemàtica que ens interpel·la a tots i a totes. El que sí que li he de dir, senyora Alemany, és que no amagarem que avui esperàvem una proposició que condensés tot el corpus del coneixement acumulat per part d'Esquerra Republicana en matèria d'habitatge derivat de l'any al capdavant del govern. Una proposta que marqués el camí a seguir per revertir la problemàtica de l'accés a l'habitatge i, en aquest cas, per als joves que pateix sobretot la nostra ciutat. Tant de bo hagués estat així, però no ho és. És una iniciativa, sincerament, buida de propostes pròpies i bastant orfa d'idees. Una proposició que no porta cap canvi estructural al que ja està fent. I vostè mateixa ho ha dit, el préstec d'emancipació anunciat pel govern europeu, de Salvador Illa i vigent des del mes de juny de l'any passat permet finançar l'entrada fins al 20% de l'import de la compra-venta de l'habitatge amb un límit de 50.000 euros. El que vostès proposen és ampliar una mica més aquest topall. I aquests diners no s'han de retornar fins que la hipoteca amb el banc estigui pagada amb uns interessos del 0%. El que jo li pregunto és, saben quants joves s'han beneficiat d'aquesta iniciativa en aquests sis mesos? 426. Només 426 a tot Catalunya. Això suposa un 0,02% dels joves del país. I davant d'aquest panorama, bàsicament, tot el que ens plantegen, com ja l'he dit, és augmentar una mica més aquest topall. I per tant, com a vostès els hi sorgien unes preguntes, a nosaltres també ens sorgeixen unes preguntes de la seva proposta. Quants diners que no tornaran estan disposats a invertir en aquests préstecs per tenir una quantificació d'aquests diners? D'on surten aquests diners? De quines partides? surten i també crec que és important respondre aquestes preguntes perquè seria interessant respondre a una altra. A Barcelona hi ha més de 380.000 joves entre 18 i 35 anys. A quants d'aquests preveuen ajudar exactament amb aquesta proposta? Sincerament, esperàvem molt més del que vostès ens plantejaven i esperàvem, igual que la nostra iniciativa portava altres temes a complementar, com ha explicat el senyor Calvet, i que per tant no hi entraré, que ens preocupa que es pensin que posant una mica més de diners solucionarem el problema d'habitatge sense complementar-ho absolutament amb altres polítiques. d'habitatge. Malgrat això, tot i que entenem la bona intenció de la iniciativa i que dubtem que sigui aplicable i que el govern l'apliqui, hi haig de ser molt sincera perquè tot el que hem anat proposant no ha aplicat absolutament res, nosaltres ens abstindrem perquè esperem que amb el llarg del temps puguem seguir complementant aquesta mesura que vostès proposen amb les polítiques que nosaltres també hem proposat i que puguem fer una política d'habitatge efectiva per la ciutat de Barcelona.

Gràcies, president. Ens hem abstingut perquè creiem que la podem millorar i que podem seguir treballant. Aquesta és la diferència entre el govern i nosaltres. Qualsevol mesura és efectiva en habitatge, això és el que ha dit vostè, Senyor Baix, qualsevol mesura, sempre i quan no incomodi el govern d'Espanya. Perquè fa una hora, no arriba, vostès han votat en contra d'una mesura que millora les polítiques d'habitatge a Barcelona.

Gràcies, senyor alcalde. Bon dia, senyor bon dia. Bon dia síndic. També saludem els diferents síndics i síndiques, l'anterior síndica de Barcelona. Gràcies per la presentació que ens ha fet, per la feina feta, també per les explicacions que ens va oferir a la reunió mantinguda fa pocs dies i a les dades que ens va facilitar sobre les reunions veïnals. També la predisposició a estudiar temes que li hem plantejat com la qüestió de la seguretat, principal preocupació dels veïns i veïnes i que van augment, però també quan li hem demanat opinió sobre els parcs infantils inclusius o sobre les subvencions a les entitats. Creiem que encara hi ha marge de millora pel que fa a la col·laboració amb el síndic a l'hora de proposar problemàtiques i necessitats concretes. Voldríem començar manifestant que coincidim amb les propostes de millora prioritàries, començant per la revisió del model de l'allotjament d'urgència, si ha referit vostè a la seva exposició, per adequar-lo a les necessitats concretes de les persones, millorant la seva eficiència. Compartim que el cost econòmic és molt elevat i que no dona resposta adequada a vegades ni tan sols des d'uns mínims de dignitat a les persones afectades. I també coincidim amb la importància d'abordar aquest confort ambiental a les escoles immersos com estem en un escenari de crisi climàtica. Com ja vam dir a la Comissió de Presidència, creiem que és preocupant que el govern municipal trigui una mitjana de 80 dies en contestar les resolucions que es fa des de la sindicatura quan el termini que marca la carta de servei són 30 dies i també quan cal dir que la sindicatura treballa dins d'uns terminis que marquen les bones pràctiques, cosa que és d'agrair, però així hauria de ser per tothom i concretament l'Ajuntament hauria de donar exemple i no ser mereixedor d'un semàfor vermell com passa en aquests moments. Moltes de les queixes, efectivament, van en aquest sentit, de tardar-se en les respostes, de massa burocràcia, de dificultats per accedir a determinats serveis. L'administració ha de facilitar la vida als veïns i no posar-hi més traves. En paraules seves, aquesta és una administració molt burocratitzada, pròpia del segle XX, en ple segle XXI, amb falta d'escolta activa i amb tràmits que són pesats i poc flexibles. Creiem que això mereix una reflexió seriosa per part del govern municipal i, sobretot, un ferm propòsit També recomana no tancar canals de comunicació presencials perquè això pot fer més gran la bretxa digital que afecta a moltes persones, per exemple, les persones grans. I tampoc hauria d'existir manca d'informació o de transparència que es detecta en àmbits com la cultura, com les obres o en qualsevol altre camp. De fet, constatem que una vegada més s'acumulen queixes sobre llicències, sobre al·legacions, tant pel que fa a l'àrea d'habitatge com per part de la primera tinença relacionada amb l'urbanisme i l'ecologia urbana. Pel que fa a les reunions amb veïns, efectivament es constata aquesta preocupació per l'ús de l'espai públic, de la convivència, del descans, queixes que majoritàriament parlen d'incivisme, d'actituds de determinades persones que són hostils envers altres persones i els seus drets. Aquí em sembla que Com sempre hem dit, és important recordar la necessitat d'aplicar la normativa a les ordenances vigents. Pel que fa a l'àmbit social, les queixes sobre el servei social, sobre el SAT, El nostre grup porta molt temps sol·licitant millores perquè també ens arriben i també coneixem les queixes. En el seu moment vam fer un vot de confiança en la darrera licitació del contracte de SAT, que vull recordar que és el segon quantia econòmica d'aquest Ajuntament, però ens sentim força decebuts, ja que no s'han complert bona part dels compromisos que va assumir l'anterior govern municipal i que ara tampoc es compleixen. Queixes que van en la línia de la manca de coordinació i de control municipal suficient, les dificultats per compatibilitzar els drets de les persones treballadores amb la prestació d'un servei que sigui de qualitat i aquesta manca d'agilitat i d'eficiència en relació a les queixes i a la comunicació d'incidències. També s'ha parlat del sensellerisme, compartim també aquesta preocupació i que no acabem de trobar solució a aquesta situació. I volem també destacar que compartim moltes de les propostes de millora que formula la sindicatura en relació a qüestions com l'habitatge, com l'urbanisme, com els espais verds i algunes les hem plantejat i reivindicat en forma d'iniciatives polítiques presentades pel nostre grup municipal. També valorem els dos informes monogràfics que permeten aprofundir més en certes situacions. Ho hem dit en alguna altra ocasió, creiem que estaria bé analitzar aquest impacte, que està bé analitzar l'impacte, vostè ho ha anunciat com un element nou, conèixer l'històric de les actuacions, de les propostes, saber l'any que ve quines recomanacions per part del govern se n'han anat complint i en quin estat es troben, i també sabent com van evolucionant la tipologia de queixes. Perquè una cosa és que el govern municipal accepti les recomanacions que vostè fa, i les han valorat amb un 86%, si no recordo malament, o que siguin valorades públicament com a positives i una altra, ben diferent, és que el govern municipal les apliqui. I d'això nosaltres en sabem una mica perquè ens passa als grups de l'oposició que, malgrat que el govern ens pugui votar a favor o acceptar iniciatives que hem plantejat, després el grau de compliment és entre baixíssim o molt baix. Per finalitzar, voldríem agrair la feina de tot el seu equip, que avui també es troba aquí, una tasca imprescindible per defensar els drets i les llibertats dels barcelonins i les barcelonines, i com deia a l'inici, reivindicar que cal la col·laboració de tots els agents de la ciutat per detectar problemàtiques, però sobretot per revertir-los, i que cal diàleg, que cal celeritat, transparència, i eficàcia amb les respostes del govern i voluntat política per dur-les a terme.

Gràcies, alcalde. En aquest prec reiterem una sèrie de peticions que ja hem formulat anteriorment, tant en l'anterior mandat com en aquest, referent a les àrees, a les zones de joc infantil de la ciutat, per les quals demanem un pla de millora. En primer terme, per tal que s'adaptin progressivament al context d'emergència climàtica a les altes temperatures per tal que els nens i nenes, els infants de la ciutat, puguin exercir el dret a joc amb confortabilitat i és en aquest sentit que demanem que almenys un d'aquests parcs infantils de cada barri pugui disposar d'estructures d'ombra del tipus que sigui per garantir aquesta confortabilitat als nens i nenes i que es pugui ampliar després de manera progressiva. I l'altre aspecte té a veure amb l'accessibilitat i amb la inclusió dels parcs infantils. Aquest és un tema també que ve de lluny. Portem temps demanant una actualització de la pàgina web per tal que les famílies abans de sortir de casa coneguin quins parcs de la ciutat són o no són accessibles i en quin grau. No creiem que sigui una gran demanda en el sentit que ni és molt car ni ha de ser tan complicat que es pugui actualitzar aquesta pàgina web. I l'altra qüestió és té a veure, per exemple, amb una circumstància que es va produir fa pocs dies, en què es va inaugurar un parc del Poble Nou, es va fer una important reforma en un parc infantil, i sabem que les famílies que van acudir van trobar a faltar elements que facin d'aquest parc un parc realment inclusiu. I llegeixo molt ràpidament un article d'una mare, de Marie Pierre, en el diari de la discapacitat, on deia aquest dissabte hem estat la inauguració del parc del Poble Nou, que tinc al costat de casa i podem arribar caminant i anàvem amb tota la il·lusió de jugar i no tinc paraules per descriure la decepció tan gran que m'he trobat. Tres estructures enormes i pocs jocs adaptats i alguna amb la intenció que no ho sigui, com els llis elàstics en els quals per la seva dimensió no hi cap una cadira de rodes. També fa referència a que el tobogat no té una plataforma per fer transferència a la cadira. Reconeix que va coincidir amb el regidor del districte, amb qui es coneix i que han quedat de reunir-s'hi per explicar-li novament quines necessitats tenen les famílies amb nens amb discapacitat. És per això que en el nostre prec reiterem la necessitat que totes les estructures de joc que es facin o que es reformin a la nostra ciutat contemplin els criteris necessaris per ser realment inclusius i que això es faci amb el treball, amb la complicitat de la Xavi, la xarxa d'accessibilitat i de vida independent. Gràcies.

Moltes gràcies. El passat mes d'abril a la comissió conjunta demanàvem una compareixença del govern municipal precisament sobre aquesta qüestió, sobre els allotjaments d'urgència, perquè creiem que el model que tenim no funciona, no dona una correcta i una bona resposta social, però tampoc des d'un punt de vista de gestió eficient dels recursos públics. En aquell moment... La resposta del govern municipal va ser la de compartir la preocupació dels diferents grups i, en tot cas, donar-nos tot un seguit de dades sobre les persones rellotjades, el cost econòmic, etcètera. La nostra sorpresa va ser que pocs dies després vam conèixer pels mitjans de comunicació l'existència d'un protocol i l'entrada imminent d'un protocol pel rellotjament de famílies per manca o pèrdua d'habitatge en una estada màxima de 6 mesos. Un protocol fet des d'un despatx que marcava un circuit burocràtic tremendo amb una càrrega de treball important però també emocional pel que fa a les treballadores socials que s'han de convertir en jutge i part d'aquesta situació recordem que estem parlant sempre de persones amb una altíssima vulnerabilitat, estem parlant de persones que han perdut el seu habitatge, que no poden fer front al seu habitatge o que han estat desnonades, i a més a més un termini de sis mesos que per a res lliga amb les dades que coneixem que existeixen, per exemple la mitjana d'espera d'un pis d'emergència és de dos anys, i per tant aquests sis mesos acaben constituint una mena d'espasa de democles terrible sobre aquestes persones vulnerables però també sobre els professionals que treballen en aquest àmbit. Exposo tot això per explicar el nostre vot favorable a la proposició de Barcelona en Comú perquè entenem que demanar aquesta retirada i demanar diàlegs, diàleg amb els professionals i diàleg amb el grup municipal, és de pur sentit comú i de pura lògica. Vostès han de dialogar més, ho han de fer per una qüestió de responsabilitat, ho han de fer per una qüestió fins i tot de responsabilitat perquè no tenen majoria. Però quan parlem de qüestions tan i tan delicades que afecten a persones vulnerables, on la complexitat de trobar habitatge assequible a la ciutat és tan i tan alta, i aquest és un tema que no podem oblidar que està en el rerefons d'aquesta situació, doncs creiem que aquest protocol ni és oportú ni s'ha dialogat, no s'ha fet amb les treballadores i amb els seus representants, tampoc s'ha fet amb els grups municipals. Gràcies.

Gràcies, alcalde. A tenor dels posicionaments, aquesta proposició s'aprovarà. Nosaltres el que demanem és que se li doni compliment perquè el que estem dient és així, no? Aquest model, evidentment, ha de millorar i estem tots d'acord i estem a temps de fer-ho d'una altra manera. amb el necessari diàleg amb els professionals, també amb els grups municipals, i explorant solucions valentes, ajuts al lloguer, avals, tot allò que pugui contribuir a millorar la situació d'emergència habitacional de les persones vulnerables. Gràcies.

Gràcies, president. Barcelona compta amb l'Escola Municipal de Segones Oportunitats, el districte de Sant Andreu, un recurs molt valuós d'èxit, que treballa amb la línia de retornar o de contribuir a que els joves que han abandonat els seus estudis tornin els estudis postobligatoris. Aquesta és una dada important, tenint en compte que coneixem quina és la situació de l'abandonament prematur dels estudis, tant a nivell de país, de Catalunya, com també a la nostra ciutat. Cert que són dades que han anat millorant al llarg dels anys, però continua sent inacceptable que hi hagi un percentatge de joves que es troben en aquesta situació. Sabem per estudis de la Fundació Bufill que hi ha un viatge de gènere, que hi ha un viatge d'origen i també de situació socioeconòmica i que pel que fa a la taxa d'ocupació la diferència entre tenir o no estudis pot arribar a ser de 27 punts percentuals. Malgrat que aquest pre que el respondrà l'atinent d'alcalde, m'adreço a l'alcalde perquè fa pocs dies celebràvem al Saló de Cent, precisament l'acte de lliurament de diplomes i de finalització del curs de la darrera promoció de l'escola de segones oportunitats i hi ha una demanda que ve de lluny per part de la pròpia comunitat educativa, que és que la ciutat pugui dotar-se d'un segon centre de segones oportunitats per tal de poder donar sortida i sobretot de poder donar aquest acompanyament i aquest suport a un nombre major de joves perquè puguin retornar els estudis postobligatoris. La demanda hi és, la demanda hi és, i els professionals ho veuen absolutament factible, des del punt de vista de la potencialitat que té la nostra ciutat i la seva aposta inequívoca per millorar la formació i la futura ocupabilitat de tots aquests joves. Aquest és el sentit del nostre prec.

Gràcies, regidor Revell. Disculpi que m'havia agressat a la tinenta. Si ens l'accepta parcialment, jo li hauria de dir que estic satisfeta parcialment, perquè nosaltres el que volíem és la literalitat del nostre prec, però entenem que hi ha una dificultat d'organització i de preparació d'aquest nou centre, però en tot cas jo em quedo amb la voluntat del govern municipal Crec que amb això coincidim, i coincidim tots els grups, perquè aquesta és una qüestió que crec que en un moment o altre també ha sortit a la Comissió de Drets Socials i Educació, i per tant apelo a la voluntat política del govern municipal perquè aquesta escola de segones oportunitats municipals sigui una realitat quan abans millor, el més aviat possible. Gràcies.

Gràcies, declaració institucional. Primer, il·luminar a partir de l'any 2025 El dia 27 de juny la façana de l'Ajuntament en color verd, color de la teleassistència en cas d'emergència de persones amb sort ceguesa, amb commemoració del Dia Internacional de la Sort Ceguesa. Dos, organitza el dia 27 de juny de cada any activitats i accions comunicatives per donar a conèixer a la ciutadania la sort ceguesa i el bastó blanc i vermell com a eina característica en col·laboració amb les entitats específiques de l'àmbit, APSOCECAT, ONCE i ASSOCIDECAT. Instar la creació d'un servei en col·laboració amb les entitats que permeti l'avaluació i detecció de casos, la desinstitucionalització de les persones amb sort ceguesa en programes de vida independent, la definició de programes d'atenció individualitzada i el suport i supervisió als centres amb usuaris amb aquest perfil. Quatre, oferir des del Consorci Sanitari Integral de Barcelona formació específica i suport als professionals de l'àmbit sanitari per poder atendre les persones amb sort ceguesa i a quins recursos es poden adreçar per demanar suport específic. 5. Instar la Generalitat de Catalunya a recollir la sort ceguesa a les estadístiques que realitza IDESCAT per poder tenir coneixement de quantes persones a Catalunya tenen sort ceguesa. 6. Donar a conèixer la present declaració al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Vostè mateix va dir que un govern amb 16 regidors, que són els que podia sumar un acord entre Xavier Trias i Ernest Maragall, portava la ciutat a una situació d'ingobernabilitat i de paràlisi. Nosaltres estem convençuts que no seria així, en tot cas, el que és segur, el que sabem és que el seu govern de veu té la ciutat aturada, té la ciutat a ralentir, i que aquest és un govern que no lidera. De proves en tenim moltes, els plenaris de districte, les comissions, els plenaris avui aquí s'ha portat la primera mesura de govern amb tot el que portem de mandat, o les comissions de govern que no es podien constituir per manca de consellers municipals de govern. Avui ens trobem amb una proposició que posa de manifest, efectivament, aquesta paràlisi, posa en evidència que hi ha un govern de minoria, de deu regidors, i que aquest govern ni representa el canvi ni té la força necessària per liderar les transformacions i els canvis que la ciutadania reclamava i que la ciutadania va votar el passat mes de maig. Però que no s'equivoqui el grup proposant, perquè efectivament Aquest govern actual és continuïtat dels problemes que ja tenia la ciutat de Barcelona i que venia arrossegant durant els vuit anys d'alcaldia de De Colau. Problemes que vostès van crear o que van agreujar i, per tant, d'allò que avui passa i que avui denuncien mitjançant aquesta proposició, en tenen molta responsabilitat i amb un doble sentit pels vuit anys de govern anterior i perquè van fer possible aquest govern amb el seu vot i el del Partit Popular el passat 17 de juny, fa poc més de sis mesos. Com deia abans, l'actual govern no suposa cap canvi i més enllà de discursos triomfalistes, com hem escoltat en les darreres hores, s'ha optat per la inacció i per establir, i ho diem amb molta preocupació, una continuïtat que perpetua els problemes que tenia aquesta ciutat amb el govern dels comuns. Continuen sent els mateixos problemes, ho hem vist molt recentment, seguretat, accés a l'habitatge, neteja, gestió del turisme, mobilitat. Hi ha un lleuger canvi de to, és evident, però amb això no n'hi ha prou. Barcelona necessita una gestió molt més valenta i un govern molt més fort. Literalment el que diu la proposició és cert i per aquest motiu nosaltres la votarem a favor, perquè som més conscients que ningú de la paral·legi d'aquest govern, per això també hem portat les mesures que hem portat i hem emprès i hem forçat a decisions en aquest plenari i en les comissions veient aquesta inactivitat. del govern municipal. Però no ens agradaria, i per això li diem molt clarament, senyora Colau, que no es prengui en cap cas aquest vot com un aval a res. De fet, aquesta proposició no és altra cosa que una conseqüència del seu fracàs, del seu fracàs durant el seu mandat, del seu fracàs també durant la votació que va fer possible que tinguem l'alcalde i aquest govern des de fa sis mesos.

Gràcies, alcalde. El proper 1 de gener de 2004 entra en vigor el nou sistema d'ajuts europeus d'alimentació a les persones vulnerables, un canvi important, atès que deixaran d'arribar aliments amb espècie, en els bancs d'aliments, que després és distribuït entre diferents entitats socials per passar al sistema de targeta moneder. Un model que desestigmatitza, un model que veiem positiu, de fet va ser l'alcalde Tries qui va iniciar aquest canvi a la ciutat de Barcelona durant el seu mandat, però que planteja una sèrie de dubtes i d'incerteses a les diferents entitats socials que van ser convocades pel govern municipal, ens consta incerteses i dubtes, com per exemple que alerten d'una reducció dels perfils de les persones o famílies que rebran aquest ajut en forma de targeta moneder. De fet, calculen que aproximadament un 90% de les persones actualment ateses pels bancs d'aliments quedaran desateses, es pregunten si aquestes persones podran seguir anant als centres distribuidors d'aliments i en aquest cas, ja que no rebran aliments de la Unió Europea, com s'ho faran per poder continuar acompanyant aquestes persones en les seves necessitats més bàsiques, se les ha informat que hi haurà una única entitat que serà la que subministrarà aquestes targetes monader i que sortirà a concurs una licitació i que hi haurà un únic supermercat, que a més a més haurà de ser d'àmbit estatal, on aquestes persones podran anar amb la seva targeta monader. És per totes aquestes qüestions, pels dubtes i incerteses que es plantegen, que nosaltres demanem la convocatòria urgent d'una reunió on es puguin posar de manifest i es pugui posar negre sobre blanc sobre aquestes preguntes. El govern municipal ens planteja una transacció en forma d'enderrerir aquesta reunió a la primera setmana de gener. Nosaltres parlàvem de la darrera del mes de desembre. És òbvi que acceptem aquesta transacció perquè el que creiem que és important és que puguem ser informats d'aquests canvis perquè està amb l'objectiu de tots que continuï havent una atenció el millor possible a les persones vulnerables, a les famílies vulnerables de la ciutat.

Agrair la informació i la celebració de la reunió, que ens consta que ja ha estat convocada.