Pau Gonzàlez Val

Sí, nosaltres ja avanço també el vot favorable. Aquest és un procés que, com deia el regidor, ve de lluny, des de la feina del Tinent Forn i la regidora Vila, els enderrocs fets al mandat 15-19 i tot el procés participatiu que va acabar amb la consecució d'aquest preciós jardí i d'aquesta finca restaurada. Avui fem un pas més, jo ja vaig fer un comissió, però felicitar els equips que han trobat l'encaix per poder fer aquesta preservació. En volum de metres no és molt, però és imprescindible i és una molt bona solució. Sí que dic que crec que hauríem de tendir cap a una casa de la festa més àmplia, que no només la seu dels gegants i capriossos, hi ha moltes més mostres de cultura popular als 12 barris d'Horta i Nardó, i per tant, encoratjar-los a tenir una mirada àmplia i que aquí el districte pugui recollir el màxim de totes les necessitats de tots els barris.

Sí, nosaltres també votarem a favor, però abans d'entrar en consideracions, jo crec que el que mereix l'escola i la comunitat educativa, que fan una feina meravellosa, és unes grans disculpes col·lectives per part de totes les administracions implicades, perquè el pas que fem avui és imprescindible per seguir avançant, però arribem tots plegats, francament, tard. No entraré en justificacions o en dissertacions sobre qui és la responsabilitat, crec que és una gran disculpa col·lectiva el que mereix l'escola. L'AFA va arribar a quantificar quant havia costat, no només en soroll, en males condicions, sinó també econòmicament quan havia costat això. I, per tant, serveixi aquest vot a favor per emplaçar-los a cuidar al màxim aquesta convivència entre les obres i l'escola i també per emplaçar-nos a fer una aposta decidida per l'educació pública d'aquesta ciutat que aquest mandat trobem a faltar i que no ens torni a passar això que avui celebrem.

Sí, estarem d'acord que les notícies falses són avui una de les principals amenaces per la democràcia, perquè erosionen la confiança en les institucions, perquè alimenten els discursos d'odi, ja hem parlat de banderes i marxa a l'Espanya que madruga, perquè alimenten discursos d'odi, perquè decraden el debat públic i... Ho hem vist arreu del món i ho hem vist també a casa nostra. Celebrem l'anunci, tot i haver-se fet en una seu de partit i no institucional, de crear una eina per combatre-ho. I més enllà d'aquest anunci, ens agradaria saber exactament què tenen previst posar en marxa per dur a terme aquesta tasca.

Regió González. Sí, esperarem més concreció el primer trimestre del 26. m'ha semblat certa condescendència envers els joves d'aquesta ciutat, que em sembla que no la mereixen, en tot cas sí que dir-los que les notícies falses no neixen per generació espontània i responen a interessos concrets, polítics, econòmics, partidistes, de vegades ocults, però tot sovint visible si seguim el rastre dels diners, com sempre. Dos exemples que de ben segur coneixerà, Crònica Global o Metropolia Abierta, dos digitals creats el 2015, just quan guanya Barcelona en Comú, proposant municipalitzar la gestió de l'aigua d'aquesta ciutat. Sorgits del no-res, sense cap arrelament, però amb un objectiu clar, atacar aquest Ajuntament i un govern que proposava polítiques progressistes i valentes. Deu anys de fakes. que si MRV no reparte por el Besós, que si un guàrdia urbà era membre d'un CDR, que si la Colau no sé què, que si l'Eloi va dir a no sé quantos, o més recentment, que el meu company Guille Llópez està finançant el genocidi del poble palestí, bandera de la qual estem molt orgullosos de tenir aquí darrere. Més de 15 condemnes obligant-los a rectificar. L'any passat, el govern que vostè representa va traspassar, al nostre entendre, una línia vermella de la convivència al patrocini. 75.000 euros de subvenció nominativa sense concurrència ha dit per Catalunya Prés, per Crònica Global, per Metropolia Aberta o pel Nacional. Vostès diuen una cosa i fan la contrària. Si volen acabar amb els bolos, els proposo una cosa molt senzilla. Deixin de finançar-los. A més a més, Barcelona desperta, que va rebre 75.000 euros d'aquest govern, el seu web deia «Ojalá se eliminen todas las ayudas públicas a los medios de comunicación». Miri, estic d'acord amb ells per una vegada a la vida. Acabo, una pregunta molt senzilla. El govern mantindrà el finançament públic, ha dit, per qui genera i propaga el verí de la desinformació? Tota la resta no servirà si no anem a l'arrel de les coses.

Sí, vostè, alcalde, el juliol del 25 va dir... Tot el personal, tal com se m'ha indicat des de la tinença d'alcaldia, des del regidor Revell, en aquest 2025 podrà tenir continuïtat tant ocupant llocs estructurals com temporals. Per tant, totes elles podran tenir feina. Agafant-me aquestes paraules literals de la seva intervenció dues vegades i fora de temps del juliol del 25... Aprofito per preguntar com s'ha dut a terme aquest acord que volia garantir plaça i si cal ampliar plantilla, que és el que necessita aquesta ciutat.

Sí, jo faré referència també a la carta de la Tinent Agai a les famílies, una carta que criminalitza la lluita, que com diuen les mestres, la lluitant també estem educant, i posa en valor uns logros casualment començats el 2015. Jo em vull fer meva la carta que han fet 75 afes de les 105 escoles bressol, on traslladen la seva profunda indignació pel que consideren una carta que no... és de rebut. A la carta es transmet una manca de reconeixement cap a un col·lectiu que sosté l'educació dels infants més petits d'aquesta ciutat. A més a més, no els toleren que facin servir els seus correus personals cedits per les tasques educatives de les escoles per fer propaganda malintencionada. Jo li demano a alcalde que s'impliqui directament per fer complir l'acord que vostè va verbalitzar el juliol del 2025, perquè si no, no ens en sortirem. I vull acabar llegint un missatge que vaig rebre fa 10 dies. Volia comunicar-te que després de 10 anys a la Bressol he decidit anar a la GENE, encara que sigui només per una suplència de 10 dies. Aquí és on estem i aquest és el risc que corre aquesta ciutat. Que les educadores que fan una feina meravellosa i la fan molt ben feta marxin del sistema d'educació pública municipal de les escoles Bressol de la ciutat.

Sí, bon dia, gràcies alcalde. Aquest prec està presentat d'urgència per una situació absolutament extraordinària, que és que alguns grups del Congrés de Diputats van jugar la ruleta russa amb tot l'Estat. Junts van jugar amb els drets de la ciutadania, primer va sortir creu i després han acabat recolant, i el PP va acabar arrossegant els peus fins a aquesta gran traïció a la pàtria que és la cessió d'un palacete fent justícia i fent reparació històrica d'allò incautat pel franquisme. Nosaltres el que proposem és que aquest govern, que vostè, Tinent Tabonet, que l'alcalde, siguem proactius des de Barcelona per demanar, comencem a treballar ja des d'avui per fer que aquestes bonificacions que s'han finalment aconseguit salvar per un període de sis mesos no siguin una agonia cada sis mesos sinó avançar, poder treballar per fer-les estructurals. I aquí podem liderar-ho des de Barcelona. Barcelona ha estat far i ha estat referent en polítiques socials, en polítiques d'habitatge, les 3.000 claus a les que abans feia referència. Hem estat referents en moltes coses i volem ser referents també en liderar, en demanar, en exigir els drets de la ciutadania i en no haver-nos-los de jugar a la ruleta un cop cada sis mesos. Per tant, liderem, podem... des d'avui mateix per garantir que aquestes bonificacions del transport públic, que tot aquest escut social deixem-lo blindat per garantir que aquests nombres de rècord que any a any TMB i la resta d'operadors fan siguin més estructurals i no tan circumstancials i cada sis mesos.

Sí, gràcies. Agrair-li aquesta acceptació. Si parlem de bonificacions del transport públic és perquè a Barcelona vam plantejar-les. L'alcaldessa de Colau va ser la primera a demanar que hi haguessin aquestes bonificacions. Ho vam treballar quan érem companys de govern al mandat passat i treballàvem per aquestes 3.000 claus que s'entreguen i treballàvem també per aquesta sostenibilitat financera del transport públic i el que volem i agraïm que així ho remarqui és poder liderar ja des d'avui, no esperar el juny per fer efectives aquestes mesures i fer-les estructurals, com deia, garantint aquesta sostenibilitat financera del transport públic en la seva globalitat.

Sí, gràcies, alcalde. Dos expedients que són herència, com deia la tinenta Bonet, del protocol Mies, que va signar la tinenta Sanz al mandat anterior. i fruit de l'acord entre l'Ajuntament, la Generalitat i, en aquest cas, la Universitat de Barcelona, que resolen deutes històrics, sobretot al campus sud, on estem actuant en un descampat degradat, que és un faus de pàrquing i un pavelló que està degradat, clausurat i amb un ordre d'enderroc. Per tant, no només apostem pel futur i per la recerca, la investigació, l'educació universitària, sinó que, a més a més, resolem un espai molt rellevant del districte de les Corts. Segur que naixeran noves sinergies entre la Facultat d'Economia, la de Matemàtiques, la d'Informàtica, etc. Per tant, crec que hem de celebrar i també des del nostre grup creiem, i no és l'expertesa d'aquest govern que cal escoltar molt, els veïns i veïnes que expressen el seu malestar de manera legítima, resoldre les al·legacions i, sobretot, fer un debat col·lectiu sobre alçades o aquesta bona convivència amb un veí més de les Corts.

Sí, nosaltres votarem a favor i el regidor Revell deia que és un motiu de celebració i d'agraïment. Ell feia l'agraïment a la promotora i jo faré l'agraïment al grup veïnal que ha salvat la masia de Can Peronet perquè sense aquesta lluita veïnal no hi hagués hagut cap tipus de pas enrere i és veritat que aquests expedients van i venen però ha estat gràcies a les al·legacions que ha fet el grup del POU que preserva la memòria dels barris d'Horta i Nardó i també d'aquest grup municipal de Barcelona en Comú. perquè la memòria de l'aigua és imprescindible per entendre Horta-Guinardó i per tant tot el que és memòria popular als barris d'Horta-Guinardó vinculada amb safrejos, amb pous, amb tot el que fa relació a l'aigua és imprescindible i cal que preservem no només allò que està catalogat sinó allò que explica els nostres barris i avui també podem celebrar que gràcies al canvi a la modificació que es va fer el mandat passat de la normativa d'enderroc també podem celebrar celebrar que en Peronet seguirà explicant el barri de la Vall d'Hebron.

Sí, aquest punt té ressonàncies amb l'anterior. Jo a l'agraïment a la promoció sumaré l'agraïment a la lluita veïnal que ha tornat a fer possible que això estigui passant avui aquí, que és que hi ha més de 27 delegacions, entre les quals les del nostre grup municipal, les del POU altre cop, les de tot un moviment veïnal, que han fet, han posat l'alerta a tots els grups, al govern, a la promotora, que aquí cal fer un debat una mica més sossegat que el que estàvem a punt de fer. I, per tant, l'agraïment a la promotora, sumar l'agraïment a la lluita veïnal i la necessària reivindicació d'aquesta protecció, més enllà d'allò que està catalogat, I agrair també aquesta modificació de l'ORPIMO que fa que això no sigui un comunicat diferit sinó una necessària llicència i per tant puguem tenir aquest debat aquí avui. I esperem que acabi com l'anterior punt.

Sí, bon dia. Nosaltres ja vam dir en comissió que ni el com ni el què. El com no té sentit barrejar naps i cols i obligar-nos a votar-ho tot junt. I pel que, d'entrada, i tal com vaig dir en comissió també, a mi em preocupa la independència de Barcelona Global, que es van a glòria en la seva web d'assegurar la seva independència del govern i no rebre cap ajuda financera pública. A partir d'avui, gràcies a aquest govern, són 75.000 euros menys lliures i independents, cosa que em preocupa moltíssim. I després el Pride. Augmentem la subvenció del Pride mentre l'associacionisme de base, que és qui construeix, qui amplia, qui garanteix drets dia a dia... barri a barri ho passa malament amb aquest govern, amb mesos i mesos sense atenció a l'OND, i que quan ho han resolt, gairebé millor seguir sense atenció, perquè han fitxat el millor del millor de Badalona del PP del Viol. En tot cas, tant pel què com pel com, ens abstindrem.

Sí. A Barcelona el sistema educatiu és ric i plural, i tant, i això mereix el nostre reconeixement, el de tots i totes, i així es fa. L'escola concertada no està representada al Consorci. L'escola concertada va estar representada i va ser un àmbit on vam prestar molta atenció el mandat passat quan, amb l'impuls de la regidora Gemma Cendra i l'acord de quatre grups, vam impulsar el Pla d'Educació 2030, precisament proposava una taula per la concertada i això no es va acceptar. Allà hauríem pogut parlar de totes aquestes coses que vostè situa i ens hauríem posat d'acord amb algunes coses, com per exemple revisar les quantitats econòmiques de les motxilles, de les aportacions del pla de xoc. Jo diria que també si fem aquest debat hauríem de parlar de les quotes que algunes escoles concertades cobren i no haurien, però hauríem pogut fer aquest debat de manera global. Vostè està preocupada pel Consorci i jo també. Estic preocupat perquè aquest dimarts va fer quatre mesos que el Consell de Direcció del Consorci no es reuneix. A mi em preocupa més això que no dir-li al Govern de la Generalitat de Catalunya qui ha d'enviar. Aquest plenari no hem decidit qui enviem en nom de l'Ajuntament i ens hem de posar a dir-li al Govern de la Generalitat de Catalunya a qui enviar, Jo crec que no, perquè quan defenso l'autonomia local també la defenso l'autonomia del govern del meu país per decidir qui són els millors representants en els òrgans. Vostè ha de donar algunes dades, jo n'hi donaré algunes altres. El curs 2020-2021, abans de l'aplicació del pla de xoc, l'alumnat vulnerable es repartia 70-30 a la... a favor de l'escola pública, i aquest curs, 24-25, estem 59-41. Per tant, és veritat que hi ha més corresponsabilitat? És veritat que algunes escoles concertades ho havien fet de sempre, però la majoria ara ho fan perquè el pla de xoc és una eina que està funcionant. Algunes dades més, dels 17 centres no corresponsables, que vol dir que assumeixen menys alumnat vulnerable del que té la zona educativa on són, 15 són concertats? Dels 32 centres segregats que assumeixen més vulnerabilitat de la que té el seu barri, 25 són públics. Per tant, queda molta feina per fer. Sobre projectes de pla de barris i de no pla de barris, un dels nostres projectes emblemàtics, que és el Protegim Escoles, va néixer a una escola concertada. I alguns projectes de pla de barris també es fan a l'escola concertada. Això n'hauríem pogut parlar si vostè hagués volgut construir una proposició i no generar aquesta... confrontació. I li diré més, faria riure el tema dels patis si no fos tan greu. El govern està desmantellant el pla de patis i vostè vol que el faci a la concertada? No, si és que el deixaran de fer, no cal afegir línies, és que el pla de patis, el transformem al patis, s'ha acabat. Per tot això i perquè no oblidem el dret a escollir de totes les famílies, també de qui vol pública i no hi entra, votarem en contra.

Sí, gràcies, alcalde. Com deia ara el regidor Calvet, les al·legacions no eren anònimes. El nostre grup, un nombrós grup de veïns i veïnes del parc de la Vall d'Hebron i també el grup d'estudis del POU, hem fet seguiment d'aquest tema durant mesos i també hem fet al·legacions perquè ens preocupa aquesta amenaça de destrucció de Can Peronet, una casa pairal amb la vegetació i l'estructura hídrica del segle XVIII, que explica la relació d'aquesta zona de la ciutat amb l'aigua, que és una de les singularitats d'Horta-Guinardó. A més a més, el camí de Sant Genís a Horta, un camí medieval que està catalogat precisament per conservar ambientalment el sector. Hem aconseguit que el servei municipal ens accepti aquestes al·legacions, suspenem el pla, seguirem al costat dels veïns amb aquest tema, perquè el que no necessita el parc de la Vall d'Hebron és l'ampliació d'un equipament de ciutat que costa cada mes el doble de la renta disponible i el que necessita és preservar la seva essència i memòria i patrimoni.

Sí, gràcies. La seva proposta és inconstitucional, és il·legal, la basen en mentides, però sobretot és profundament immoral. I no perquè ho digui jo, cito literalment. Comprèn que davant de les persones emigrants alguns tinguin dubtes i sentin temors. Ho entenc com a part de l'instint natural d'autodefensa. Però també és veritat que una persona i un poble només són fecuns si saben integrar creativament en el seu interior l'obertura als altres. Convido a anar més enllà d'aquestes reaccions primàries perquè el problema és quan aquests dubtes i aquestes pors condicionen la nostra forma de pensar i d'actuar fins al punt de convertir-nos en éssers intolerants, tancats i potser, és cita literal, jo no diria potser, sense adonar-nos fins i tot racistes. La Pons priva així del desig i de la capacitat de trobament amb l'altre. No ho dic jo, ho diu el Papa Francesc. Llegiré una altra cita literal. No explotis ni oprimeixis l'immigrant que també vosaltres vau ser immigrants al país d'Egipte. No ho dic jo, ho diu el llibre de l'Èxode. I per acabar, ho diu l'Antic Testament, el Senyor protegeix els immigrants, cuida els orfes i les viudes i els amarga la vida els perversos. Vaginant amb compte, no voldria que la perversió i la vengança del Senyor caigui sobre vosaltres quan fan aquestes propostes profundament racistes.

Sí, gràcies, bon dia. Jo vull començar fent un agraïment, que crec que no s'ha fet i és de justícia, a les famílies que van situar aquest tema i als claustres per defensar la qualitat educativa i les condicions de la feina preciosíssima que es fa dins les escoles. perquè la mesura que avui presenten és gràcies sobretot a la feina d'aquestes famílies, d'aquestes comunitats educatives. I també, i ho ha dit la regidora Monter i no ho ha dit el govern, a la feina feta pels equips del Consorci amb l'impuls municipal al mandat passat, que vam fer el primer pla de confort tèrmic a la ciutat de Barcelona a les seves escoles. I ho vam fer, sigui dit de passada, en contra del criteri del Departament d'Educació que considerava que no s'havien de climatitzar les escoles i, per tant, vam tornar a estar sols les famílies, els claustres i el món local defensant una cosa que és de justícia. Si entrem en la concreció de la planificació que ens presenten avui, d'entrada dir que celebrem aquesta continuïtat de les mesures, però sí que tenim algunes consideracions. És un pla que va massa enllà en el temps, va massa enllà. S'imaginen que la nostra aula, aquesta sala de plenaris, ens diguessin que estarà climatitzada el 2029? quines serien les condicions de treball que portem a terme els regidors i regidores fins aleshores. Em sembla que no és de justícia que els infants i els joves d'aquesta ciutat sí que els permetem estar tants anys sense aquesta climatització. No només és massa tard, sinó que a més a més incompleix el que el propi plenari va decidir fa quatre mesos, on ens vam comprometre amb una proposició de Barcelona en Comú a climatitzar totes les escoles abans del 2027. A més a més, i ho deia ara la regidora Montés, una proposta absolutament descompensada. No és just que a Sants, Bonjuïc o Nou Barris no hi hagi cap escola que esclimatitzi en guany i que no hi hagi cap escola que esclimatitzi fins al 2027. No és just. La tinenta gaire repeteix i repeteix criteris tècnics, criteris tècnics, criteris tècnics. El que s'espera d'un govern és que també apliqui correccions polítiques de priorització socioeconòmica més enllà de l'estat de l'edifici, que és imprescindible i que per això vam fer l'anàlisi del mandat passat. Hem, per últim, celebrat la mesura com deia, però també hem de ser més ambiciosos, no ens podem quedar només amb el dintre escola, hem de seguir protegint els entorns i hem de, sobretot, anar a l'arrel del problema. Si seguim posant galledes a les goteres però no anem a la fuita d'aigua, tindrem un problema. hem de lluitar contra el canvi climàtic i no sembla coherent defensar, climatitzar les escoles per respondre a l'emergència climàtica mentre seguim defensant ampliar el port, la B40 o l'aeroport.

Sí, no han sortit cap de la setantena d'instituts que té aquesta ciutat i per tant demanar al govern que apreti la Generalitat de Catalunya perquè afegi us de les seves conseqüències amb la pública a la ciutat i acabar amb una cita de Ferrer Guàrdia que deia que com que era un amic de la desigualtat social no va limitar-se a lamentar-la en els seus efectes, sinó que vaig voler combatre les causes. Fem el mateix amb l'emergència climàtica.

Sí, gràcies. Abans d'entrar en matèria m'agradaria fer una reflexió perquè aquest plenari ha començat amb una intervenció per part del grup d'Esquerra Republicana dient que mancava imaginació i ens trobem que la seva proposició, un contingut de declaració institucional, és molt semblant, si no igual, a la declaració institucional que va presentar el regidor Rodríguez el mes passat que, a més a més, abans de presentar-la va parlar amb tots els grups per poder articular les propostes de tothom. No només això, sinó que la setmana passada ens vam portar una proposició a la Comissió d'Economia que era igual que el prec del plenari anterior. Per tant, apliquin-se el cuento de la manca d'imaginació, perquè si algú té traces de manca d'imaginació en aquest plenari, crec que és Esquerra Republicana. Dit això, s'ha explicat sobradament i m'agafaré unes paraules precisament de Josep Godiol. Era un munt de runes cremades, vaig travessar corrent les ruïnes del vell claustre per fer cap a la famosa sala capitular del segle XII. No vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d'un dels més vells monuments del món. Així ho descrivia ell mateix, Josep Budiol, a Història de l'Art, s'ha explicat sobredament, no m'hi deteniré, que quan troba les restes d'aquesta obra d'art el que fa és intentar per tots els mitjans... amb la precarietat que tenia salvar aquesta meravellosa obra d'art. I ho fa perquè per davant de tot la resta d'interessos el que ha de prevaldre, i s'hi ha referit la regidora Alemanya, s'hi ha referit el regidor Rodríguez, és la preservació d'aquest art. Avui des del Cor de Barcelona volem sumar-nos a aquesta memòria, defensar el sentit profund i reiterar que els drets culturals també passen per la preservació del patrimoni històric, no només el que tenim a casa, sinó també el que ha estat custodiat i preservat, cuidat, a causes diverses de guerra o de risc de destrucció. Rebutgem qualsevol ús partidista identitari d'aquest episodi, reivindiquem el paper de Barcelona com a ciutat compromesa amb els valors de la cultura com a dret fonamental i davant dels de la por ellos, els quadros, els que estan demanant una execució forçosa, tancar les sales del manac, multes de 5.000 euros al dia o complir la sentència a les bones o a les males, Creiem que el que hem de posar en valor és el sentit profund de la cultura i de l'accés al patrimoni que ens explica d'on venim, que ens explica qui som i que ens ajuda a projectar-nos cap endavant. I més, en un moment com l'actual, marcat per la polarització, els discursos d'odi, la banalització del coneixement, on la terra torna a amenaçar de ser plana, és més important que mai saber d'on venim i preservar el nostre patrimoni col·lectiu. Són eines per la cohesió, per la memòria i per la democràcia. I aquest Ajuntament ha de continuar sent exemple de la defensa d'aquest patrimoni, no només com a llegat del passat, sinó com a garantia d'un futur compartit.

Sí, gràcies, alcalde. El setembre del 23 vam fer una proposició que es va aprovar per part d'aquest plenari on ens comprometíem com a Ajuntament a poder protegir totes les escoles abans d'acabar aquest mandat, a poder climatitzar tots els centres que depenen de l'Ajuntament abans d'acabar aquest mandat i no el 2029, a poder... a transformar també tots els patis abans d'acabar aquest mandat, a posar psicòlegs o equips de psicologia a totes les escoles i també a instar la Generalitat que fes la seva part. Després de 22 mesos voldríem saber què s'ha fet per poder acomplir amb aquesta proposició.

Sí, jo d'entrada no és un seguiment llarg ni òmnibus. La proposició deia el que deia, el seguiment és ben curtet i diu què s'està fent en relació a aquesta proposició. No és que jo faci seguiment de moltes coses, és que la proposició va acordar, aquest plenari va acordar el que deia la proposició. Tinc la sensació, esperant a poder rebre alguna informació d'aquest pla holístic de protecció i patis, que vostès tenen certa al·lèrgia al protegim escoles només pel fet que el vam fer conjuntament el mandat passat i que mentre reinventen la roda han trobat els camins escolars, que està bé, benvinguts als anys 90, però en tot cas les escoles necessiten ja actuacions i no esperar a una reflexió holística que farem a la tardor. Jo crec que el problema de fons, i s'ha mostrat en aquest plenari, i abans el plenari, mentre parlàvem de l'ordenança d'aigües grises, teníem un públic molt especial, que era l'Escola del Mar, i la tenenta Boneta els ha saludat dient que estem fent un debat de futur i de ciutat. Benvingut al públic del futur. Aquest és el problema de fons, que és que vostès creuen que els infants són el futur d'aquesta ciutat i no ciutadans de present i de ple dret. Per això necessiten avui protegir escoles i protegir escoles vol dir fer-ne 50 cada any, no esperar la tardor a reflexionar, etcètera, etcètera. Vol dir fer uns patis que responguin a l'emergència climàtica que els nens del present pateixen avui i vol dir fer-los amb un ritme adequat. Es van comprometre a transformar tots els patis de la ciutat abans del 2027, no 24, tots. Aquesta ciutat té 305 escoles públiques i 105 escoles bressol, totes abans del 2027.

Sí, gràcies. Nosaltres votarem també a favor i els demanarem, tot i que sigui una mica a picar ferro fred, proactivitat, la proactivitat que hem demanat per la residència Tàver, per la per l'escola Bressol Manetes, per l'escola Alcau, que no esperin només el promotor, sinó que proactivament activin tots els mecanismes per mediar i per resoldre de manera satisfactòria aquest conflicte, per salvar el verd, per salvar el patrimoni, i perquè tot just aquesta setmana hem sabut que a dos minuts d'aquest emplaçament de la jungla també s'hi ubicarà l'anèssima residència privada de luxe als laboratoris Esteve. I per tant, com que volem que Horta i Nardó hi segueixin veient barris vius amb teixit i no només residències de luxe, sisplau, actuïn.

Sí, gràcies. Compartim la preocupació, el català retrocedit i per tant cal actuar. I si m'ho permeten, sempre millor els vídeos al restaurant gairebé Centenari Núria que no a un local que patrocina els genocidis com és l'Starbucks. Crec que cal actuar i cal fer-ho com vam iniciar amb el lideratge del Centre de Normalització Lingüística, amb la mesura de govern del mandat passat de les 68 mesures. A Barcelona vam ser el primer centre a fer cursos gratuïts finançats íntegrament. per l'Ajuntament de Barcelona i vam ser pioners també en oferir cursos els caps de setmana i durant quatre o cinc anys ho vam fer sols a pulmó des de l'Ajuntament de Barcelona i després va arribar la Generalitat de Catalunya. Mesures com aquestes o com les que proposa la proposició que avui presenta Esquerra Republicana per acompanyar les persones treballadores, sobretot a les més precàries, fer-ho amb una mirada compartida i amb aquesta col·laboració entre institucions i diferents agents creiem que és la manera de defensar el català. Dit això, alguns dubtes, per què només centrar-ho en la restauració? Fa just una setmana les entitats ens demanaven que anéssim molt més enllà. Per què centrar-ho en la restauració? i no, i permeti-me que posi aquest exemple, a uns quants dies d'un gran esdeveniment com és el mobile, on la llengua vehicular del 100% de les comunicacions, del web, etcètera, etcètera, és l'anglès íntegrament, on el català només es fa servir, diria, per posar l'adreça. I també, ja que hem vist que la regidora alemany el grup d'Esquerra Republicana té tan bona relació amb el gremi, jo apostaria per intentar treballar també la millora de les condicions laborals d'aquestes persones, poder fer els cursos dins l'horari laboral, buscant que aquesta gent, sobretot la més precària, pugui accedir al català. Els animaria també a treballar conjuntament pel descans veïnal, que és una cosa que no han volgut fer, per evitar els incompliments de la diferent normativa, com per exemple les estufes de gas o tants d'altres exemples amb qui el gremi ha estat bastant reticent a aplicar la normativa.

Sí, només per afegir, jo ahir vaig fer un exercici que és preguntar-li al xat GPT si era coherent defensar la llengua catalana amb un hub. I el xat GPT em va dir, no és gaire coherent si defensem la llengua però utilitzem termes com hub en comptes d'alternatives genuïnes com centre, nucli o pol, caiem en una contradicció. L'ús d'anglicismes innecessaris pot donar la sensació que s'està cedint a la pressió de l'anglès. Per tant, menys branys, menys hubs, més vermuts i més pols.

Sí, gràcies, alcalde. Jo crec que fer plans estratègics és sempre una bona notícia, poder posar una mica la mirada llarga i ens alegrem que el govern ens presenti un pla estratègic, que és una cosa que tots sovint en comissió i en plenari hem criticat perquè no hi estem molt, molt habituats. Més fer-ho sobre un sector com la moda, que és un àmbit importantíssim de la nostra ciutat, del nostre país, amb un teixit, i ho deia ara també tant el regidor Mercè com la regidora un teixit viu, divers, etc. Des de Barcelona en Comú valorem positivament el document, hi ha algunes línies que ens semblen interessants, com tot el que busca transformar el sector cap a models més sostenibles, digitals i arrelats al territori, sense perdre de vista aquesta necessària internacionalització. Ara bé, com a persona poc experta en la moda hegemònica que em considero, jo el que he fet és demanar opinió al sector sobre l'estratègia que vostès presenten. i he parlat amb sindicats, amb gremis, amb patronals, amb eixos comercials de barri, amb eixos de centralitat, i la resposta ha estat unànima. Ningú sabia res. Jo crec que és un pèl arrogant presentar una estratègia i no haver-la contrastat prou amb el sector. Fins i tot una persona destacada em deia, no ens han informat ni ens han presentat res, però ho he sabut per la premsa. De fet, algun periodista inclús m'ha demanat el meu parer, però no li he pogut respondre. Crec que és bona notícia tenir un pla estratègic, crec que un pla estratègic ha de ser el més consensual possible i malament comencem si aquest és el punt de partida. Hi ha algunes línies que són molt interessants, que són interessants com per exemple tota la línia de suport amb l'Institut Català de Finances, espero que amb ells sí que hagin parlat abans de posar-ho al pla, i també considerem un bon pas la creació del pol de la moda circular, la factoria de la moda com a espais per l'emprenedoria amb criteris ambientals i socials. Bones mesures sempre que es concretin i es dotin de pressupost. I si s'hi fixen, i aquí faré una petita cunya, ho he dit en català perquè sí, es pot fer un pla estratègic de la moda sense tants anglicismes. No és millor un Barcelona Mediterrània en circular fashion estratègia que una estratègia per la moda circular o un repte per la moda sostenible. Algunes consideracions importants. Sorprèn... que facin menció al flea market com a actor estratègic amb el qual relacionar-se quan van fer-lo fora de Ciutat Vella i ens van denegar un prec per garantir la seva continuïtat amb una concepció de l'Andressa mal entesa. I ara volen reforçar el flea market, benvinguts, però podien haver-ho fet abans de fer-los tancar. Segon, tota la línia de governança i participació, que ja deia que comencem malament, però en tot cas hi ha marge per millorar-ho. Tercer, aquesta descompensació entre la projecció internacional, la promoció de grans esdiminents, crec que hauríem d'apostar també en paral·lel per l'arrelament als barris, als tallers artesans, les dones cosidores, per posar un exemple, a Ortenc. En definitiva, un pla que marca bona direcció, però que caldrà treballar molt i molt millor.

Sí, gràcies. Aquest prec parla del Parc Güell, que és un espai emblemàtic, un espai estimat pels veïns i veïnes, amb gran valor patrimonial, amb gran valor ambiental, però que clarament és un exemple del desequilibri entre el turisme massiu i aquest ús quotidià veïnal dels barris de l'entorn. 4 milions i mig de visitants, amb la pressió que això suposa pel Carmel, per la Salut, per Can Baró, per Vallcarca, per tot l'entorn. Un Parc Güell on només 3 de cada 100 dels visitants són residents entre les 9.30 i les 7.30. I nosaltres que sí que parlem amb tothom, no només diem que parlem, els veïns i veïnes, recuperem Parc Güell, treballadors de BCM, de treballadors i treballadores de TMB, les AFES, les escoles, el que estan demanant és mesures urgents i consensuades per poder fer front al que passa avui dia al Parc Güell. Què demanem? Reduir el límit anual i el límit per franja del nombre de visitants. fent que la convivència, que aquest equilibri que s'ha perdut es recuperi, que els esplais de la zona, que els veïns i veïnes puguin tornar a fer-se seu al Parc Güell, una cosa que no hauria d'haver deixat de passar, facilitar l'accés al veïnat en una mesura més àgil i més flexible, sobretot en un parc que està situat en una muntanya i, per tant, on la connexió entre barris depèn tant d'aquest poder creuar fàcil i ràpidament aquest parc. ampliant les franges reservades per residents, fent un programa d'incentius al comerç local, un comerç que tot l'entorn ha patit molt aquesta arribada massiva de turistes, en base al recàrrec de l'impost d'estades turístiques o també en base als diners de les entrades, i sobretot una taula de negociació amb el personal lluny del país de la piruleta que sembla CBCM quan fem consells d'administració, els treballadors i treballadores ens estan demanant parasols.

Molt bé. Sí, moltes gràcies per l'acceptació del PREC. Vostès han anunciat una pluja de milions, és veritat, 39 milions d'euros, 25,5% són dins del parc, per tant no és revertir en els barris de l'entorn. El gruix de la inversió torna a ser destinada a dins del parc. I és veritat que fa unes setmanes vam fer una reunió. Vostès confonen fer reunions amb dialogar i consensuar amb els veïns i veïnes, i si no, no estarien cada dissabte tallant la carretera del Carmel tots els veïns de l'entorn, ni estarien exigint-li reunions que duguin... a propostes consensuades.

Això és el que vostè no entén, que no és només fer reunions.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona en el context actual de negociació en el marc de la Unió Europea i Barcelona com a capital de Catalunya acorda 1. Reivindicar el reconeixement oficial del català a la Unió Europea en igualtat de condicions amb les altres llengües oficials dels Estats membres, així com també de l'eusquera i el gallec. 2. Defensar el dret de les persones catalanoparlants a adreçar-se i a ser atesos en la seva llengua a les institucions europees, així com a disposar de la legislació i documentació oficial traduïda. 3. Instar als Estats membres i les institucions europees a adoptar les mesures necessàries per fer efectiu aquest reconeixement, tal com ja s'ha fet en altres llengües amb un nombre de parlants molt inferior. 4. Posar en coneixement de la Generalitat de Catalunya, el Govern de l'Estat, la Comissió Europea i els grups parlamentaris del Parlament Europeu el contingut d'aquesta declaració. Fer del català una llengua oficial a Europa no és només una qüestió de justícia pels seus parlants, sinó també un acte de coherència amb els valors fundacionals de la Unió. la diversitat, la inclusió, el respecte a les identitats culturals i lingüístiques. És hora que Europa reconegui plenament el català com una llengua europea de ple dret.

Sí, d'entrada donar la benvinguda a la primera intervenció que ha fet el regió de Vives, que crec que ningú l'ha saludat a l'arribar per parlar de la presidència, en tot cas fer-ho des d'aquí. Nosaltres ens abstindrem, perquè és veritat que en el formalisme i la formalitat podem estar tranquils d'esperit, però els veïns tenen la dignitat d'haver lluitat per aturar l'enderroc, per preservar l'essència d'un barri que a poc a poc va destruint-se. L'enderroc no s'hauria d'haver aprovat, no ho ordenava el PGM i el POU ja va demostrar que podia fer-se d'altres maneres. Aquí ens preguntem retòricament per què no s'ha negociat, per què no s'ha plantejat un projecte alternatiu, per què no s'han estudiat suspendre cautelarment l'enderroc i bàsicament la resposta és perquè normalment i el mes passat parlàvem de la jungla, el govern no pren la iniciativa gairebé mai.

Sí, nosaltres votarem a favor i celebrarem la feina feta pels veïns, per l'Associació de Veïns del Baix i Nardó, pels equips municipals, per tothom que ha fet possible que un solar que portava més de 20 anys aturat i que es va començar a activar amb el mandat de Barcelona en Comú pugui seguir amb aquest pas endavant per construir l'habitatge necessari però a més a més ho faci amb satisfacció veïnal. Això és precisament el que demanàvem amb el punt anterior, amb l'anterior, amb la jungla, amb Graciela, amb tots aquests punts que creiem que s'hagués pogut treballar. Aquí dic que ens arriba que la proposta és modificar i moure de Lligalbé, Aboner i Sant Pere. Aquí hi ha 45 habitatges de principis del segle XX i per tant hi ha avançar que veiem certa preocupació aquesta futura reubicació a Sant Pere amb aquests 45 habitatges que no sabem ben bé què els passarà i deixar-ho dit. Gràcies.

Sí, gràcies. Jo vull començar fent notar que per una decisió unilateral del govern i de l'alcalde avui és molt més difícil que la ciutadania accedeixi a aquestes sessions que haurien de ser públiques i que l'Ajuntament hauria de dedicar-se a obrir S'han posat totes les traves del món avui per poder accedir a aquest plenari, a les bressoleres, als socorristes, a tothom que té alguna cosa a dir-los i que no els hi responen, per deixar així la tribuna on només hi ha un conseller de Vox que ve cada dia a ocupar una plaça de la que hauria de ser de la ciutadania en comptes de posar-se a la tribuna d'assessors. Felicitats per obrir la tribuna, l'agora pública que hauria de ser aquest plenari. per decisió unilateral en contra del criteri de la Junta de Portaveus i felicitats també per proposar-ho també a les comissions. Dit això, i entrant en matèria, celebrem el pas endavant del gran pol d'equipaments de l'esquerra de l'Eixample, que ha de ser la model, un pas que arriba tard però que segueix endavant amb el procediment que va començar amb un procés participatiu on els veïns i veïnes van dir la seva, un pas més per ubicar l'escola Xirinacs on ha de ser, un pas més per l'educació pública a la ciutat, un pas més per l'educació pública a l'Eixample. I dit això, tot i estar absolutament convençuts i compromesos amb el dret a l'educació en aquesta ciutat. Precisament, com ens estan dient els docents 080, per defensar el dret a l'educació el primer és l'habitatge i no podem votar a favor del govern que pretén desnonar ben aviat 13 infants, diverses famílies de manera immediata i unes quantes més... els propers mesos. Per tant, com que no podem votar a favor del mateix govern que vol desnonar Vallcarca per un empassinament que no acabem de compartir, ens abstindrem.

Alcalde, per al·lusions, com ha fet vostè abans?

Per al·lusions, sisplau.

Per al·lusions, sisplau, em podria donar la paraula.

Sobre aquest punt que m'ha al·ludit vostè no el podrem tenir. Per al·lusions, mig minut, sisplau.

Tampoc, aquí no té debat ningú. Moltes gràcies, president. Molt bona presidència, com sempre.

Una qüestió d'ordre segons l'article 81.3 del Reglament Orgànic Municipal, sisplau. Com? O tampoc em donarà la paraula ara. Per una qüestió d'ordre, abans d'entrar en matèria, segons el Reglament Orgànic Municipal. Jo vull tornar a denunciar, abans m'ha dit mentider, però vull tornar a denunciar les dificultats que ara ha saludat a les treballadores de les escoles Bressol, però vull denunciar les dificultats que hem tingut els grups municipals per arribar a convocar una comissió extraordinària, per arribar a convocar un plenari extraordinari amb tots els errors que hem tingut i també que no s'hagi obert l'enllaç fins a aquest matí per poder accedir al plenari.

Sí, regidor Pau González, que era regidor del setembre del 2022, i aprofito, ja que no m'ha deixat respondre-li abans, per recordar-li que vostè era primer tinent d'alcalde i que les responsabilitats de les relacions laborals i dels recursos humans les tenia el seu partit. A mi no em cal ni amagar-me ni amagar què feia al setembre del 22 com fa a vostè, tampoc em va caler dimitir el gener del 23 per presentar-me a les eleccions. Deia Maria Mercè Marçal que ensenyar és trencar silencis i mostrar que un mot pot ser llavor. Hem hagut d'ajuntar-nos 29 regidors d'aquest Ajuntament per ensenyar-los al govern dèspot d'aquesta ciutat que calia generar paraules, trencar silencis i dialogar amb les treballadores de l'Esbressol i amb els seus representants legítims, que són els sindicats de classe. Vostès no han entès què van signar, perquè ho van signar amb l'acord del 22. Vostès fan veure que no ho van signar, tot i signar-lo. Vostès van dir que s'havia d'aplicar l'acord sí o sí, tot i haver intentat canviar l'acord a l'abril d'aquest any, havent-ho intentat sense treballar per fer-ho, en una reunió que no anava d'això. Vostès van dir que estaven oberts i desitjosos de diàleg, i això és cita literal, però fins dimarts no van parlar-ne i va ser a proposta dels sindicats que la mesa va parlar d'això, a proposta de Comissions Obreres i del CECIF. I no ha estat fins avui, tot i estar desitjosos i oberts al diàleg, que no han parlat amb ningú del col·lectiu d'educadores d'escoles bressols municipals. Felicitats. Ha calgut... tot un seguit de manifestacions les darreres setmanes. Ha calgut tota la força sindical d'aquest Ajuntament, ha calgut que ens uníssim tota l'oposició perquè vostès escoltessin, perquè vostès parlessin amb els grups, amb els sindicats i amb les educadores. I ara seguirem apretant fins que vostès rectifiquin. Ara escolten, és un primer pas, però vostès han de rectificar, perquè només l'encerten quan rectifiquen. Seguim sense saber per què han aplicat així aquest acord. Seguim sense saber per què l'han aplicat ara. Seguim sense saber qui ho ha decidit. Seguim sense saber què han fet per modificar aquest acord si tan dolent era. Si tots els grups municipals i gairebé tots els sindicats Anem contra direcció i vostès condueixen bé. Potser és que no han entès el sentit de la carretera. Per tot això, avui, tota l'oposició democràtica, aquest Ajuntament, fem una proposta unànima que també vam parlar amb tots els sindicats perquè no volem fer un pas endavant sense escoltar i sense dialogar. No pretenem ser com vosaltres. 29 regidors i amb l'hockey de tots els sindicats proposem buscar les maneres de garantir que les educadores i les mestres afectades per aquest dimensionament mal entès tinguin plaça a la primera setmana de setembre i si cal fer-ho ampliant la plantilla. Té 29 regidors a la seva disposició, alcalde, dialogui, dialogui. I no només això perquè aquestes treballadores haurien d'estar de vacances, descansant després d'un curs duríssim, descansant després d'un curs on el clima no ha acabat de funcionar, descansant després de fer la seva feina. la majoria de vacances i algunes a l'atur, que això també n'haurem de parlar. Però el que haurien d'estar fent no és seguir comissions i plenaris o reivindicant, el que haurien d'estar fent és descansant. I, per tant, el que exigim és que abans de l'agost comuniquin les solucions d'urgència que estem proposant 29 regidors d'aquest Ajuntament i que vostè, senyor alcalde Collboni, pot actuar. I mostrin més empatia, perquè l'exercici de deshumanització que vam veure dimecres per part del regidor d'Educació d'aquest Ajuntament a la sala de comissions va ser un espectacle que jo crec que no ens mereixem que es torni a repetir.

Jo no he entès la resposta que ha fet el grup municipal del PSC i per tant jo demanaria que davant l'abstenció amb una proposta molt clara que hem fet tots els grups municipals d'aquest Ajuntament i que té l'aval de tota la representació sindical també d'aquest Ajuntament, que vostè respongui. Sí o no poden donar garanties a les treballadores que fins dimarts vostès no van escoltar i que fins avui no han rebut a quatre representants del col·lectiu que els han dit que vinguin sense sindicats, que això també està molt bé. A la reunió havien de venir soles. Vostès pot comprometre abans de l'1 d'agost perquè aquesta gent pugui marxar de vacances a descansar i donar una data, donar números de quantes places es generen, quanta resposta necessita aquest col·lectiu? Doni la resposta clara... Doni les dates, doni les dades. Això és el que necessitem. I vostès estan aplicant un decret que marca uns mínims com si fossin uns màxims.

Té la paraula el regidor González de Comuns. Sí, bon dia. Jo vull començar agraint la feina que fan setmana a setmana els esplais i caos. i específicament en el cas concret al grup de treball d'educatives, al Consell de Joventut i a tots els equips tècnics de la casa, de l'Ajuntament, que també han fet possible aquesta mesura. I agafar la reflexió que feia la regidora Lleó també perquè tant de bo condís una mica l'exemple d'aquesta manera de treballar del Comissionat de Joventut amb d'altres àrees de la casa. Jo no sé si és una bona o mala publicitat per l'escoltisme i l'esplai, però gairebé tot el que soc o ser ho vaig aprendre a l'esplai picabufa, a l'esplai xangó, i per tant vagi per endavant el reconeixement del que fan dia a dia milers de joves educant infants. en un entorn segur, en un entorn de valors, etcètera. Avui una mesura de govern treballada amb les entitats que continua l'estela de la del 14 a la del 18 i celebrem aquesta continuïtat però alhora també Creiem que falta ambició per anar més enllà. Està bé continuar amb aquestes mesures però haguéssim pogut anar més enllà. El lema de Llops és tant com puc i crec que no hem anat tan enllà com haguéssim pogut. Fa dècades que l'associacionisme educatiu i el juvenil en general reclama reconeixement, finançament i espais i les administracions no hem sabut, i ho dic en primera persona del plural, a donar prou resposta. I després, un dels aprenentatges vitals que hauríem de fer tota la societat, les administracions, tothom de l'escoltisme i l'esplai, entre molts d'altres, és el fet d'anar avaluant contínuament allò que fem, i fer-ho col·lectivament, i fer-ho amb els infants, fer-ho amb les famílies, fer-ho amb tota la comunitat que hi ha al voltant de l'entitat. Crec que aquí és on tenim el repte principal de la mesura de govern, més enllà de si la mesura diu A, B o diu una altra cosa, el que ens toca és tenir un mecanisme d'indicadors, un pressupost, un calendari i poder fer aquesta avaluació continuada i sobretot compartida amb els principals implicats i implicades que són les entitats dels nostres barris. I per acabar, jo crec que hauríem de fer... tot el possible per garantir que, com deia el gran Carles Capdevila, referint-se als espleix i caos, segueixin sent tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents i que algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat. Això ho deia Carles Capdevila el 2007, tot el que ha plogut després del 2007, però segueix sent absolutament necessari que tota aquesta munió de joves lluitin per canviar els nostres barris i transformar el món. Així que, moltíssimes, moltíssimes gràcies.

Sí, gràcies. La ciutat ha de celebrar un esdeveniment com és el centenari, la ciutat ha de fer memòria i l'exposició del 29 mereix que en fem. Ara bé, tot i no restar importància al fet de fer memòria, en realitat el que necessita i l'impuls necessari per la zona, per l'entorn, per deixar aquest llegat, que també feia referència al regidor Calvet, és arribar al 2029 donant-li ús comunitari i veïnal a la casa de la premsa desplegant la MPGM de la Fira, que vam aprovar el mandat passat, i que una de les potes fonamentals era el desplegament d'habitatge en tot l'entorn, amb més equipaments de proximitat al carrer Lleida, o el projecte de connexió entre la Marina i el Poblesec pel Morrot. Per tot això, perquè sembla que quan al PSC li manquen idees tira de grans esdeveniments i ara ja recupera els ja fets, farem una abstenció crítica perquè creiem que s'ha de fer memòria però també que no ens podem quedar només en aquests esdeveniments.

Sí, moltes gràcies. Avui fem un pas molt, molt important. Fa 55 anys que els veïns i veïnes tenien sols edificables i que van construir amb llicències d'obra i posteriorment els va caure aquesta llosa que va ser l'afectació. Jo recordo amb emoció algunes visites a finques i habitatges del carrer Iriarte, reunions amb veïns i veïnes el mandat passat amb la tinenta Janet Sanz i per això avui jo crec que hem d'estar contents de poder fer aquest pas endavant. A més a més, crec que el que avui aprovem millora allò que estava plantejat i ho fa gràcies sobretot a la feina que han fet els veïns i veïnes, a la recollida de signatures, a les al·legacions i permet, i ho deia la tinenta en l'exposició, el poder salvar aquesta plaça que també, com gairebé tot, a la Teixonera i als barris de la muntanya van construir els veïns i veïnes també amb les seves... pròpies mans. Ara bé, ho vam fer en comissió i per això vam fer reserva de vot i els avanço que votarem a favor d'aquest punt, però sí que ens agradaria que no ens quedéssim contents i contentes amb aquest pas que fem avui, que és importantíssim, sinó que també siguem molt autoexigents amb la gestió posterior que fem d'aquest pla, nosaltres demanàvem que hi pogués haver algun mecanisme, algun conveni d'assegurar el dret de compra preferent per part de l'Ajuntament per garantir aquest lideratge públic veïnal que hi ha hagut fins ara en el desplegament d'aquest pla i que és evident que a l'Ajuntament arribem tard però que avui fem un pas endavant, seguim mantenint aquest lideratge públic i dels veïns i veïnes, per garantir que qui ocupi aquests pisos, per garantir que qui segueixi vivint al barri de la Teixonera siguin els fills, els nets, les filles, les netes de les persones que fins ara han lluitat per garantir el pas que avui fem. Sobretot felicitats als veïns i veïnes.

Sí, gràcies. Nosaltres votarem a favor. Enguany farà 75 anys del mercat d'hort actual, farà 140 anys dels inicis del mercat d'hort a la plaça Eivissa, que aleshores és la plaça del mercat. I, per tant, tot allò que serveixi per avançar en la restauració, en l'aposta al dia del mercat, és una bona notícia. Ara bé, nosaltres vam fer una reserva de vot en comissió, vam demanar un seguit de coses que fins on ens consta, perquè ningú ens ha dit res, no s'han produït per responsabilitat, però tampoc serà un xoc en blanc, votarem a favor, però no ens consta ni que s'hagin reunit amb veïns i veïnes, ni que s'hagin estudiat més a fons les seves al·legacions, ni que s'hagi modificat la fitxa del patrimoni, i tampoc ens consta que s'hagi convocat la taula ciutadana al patrimoni, que fa dos anys que no es convoca, dos anys i pico ja, i per tant, reiterem aquestes peticions. Ens sembla del tot pertinent actualitzar el mercat d'horta, però també poder donar compliment a aquestes observacions. Gràcies.

Sí, gràcies. Primer de tot saludar a totes les persones que fan possible aquest debat avui aquí i no puc no mencionar específicament l'estimat i enyorat Joan Termes, veí d'Horta i absolutament necessari perquè això avui estigui passant una abraçada allà on estigui. La història del transport és la història del país i la ciutat i aquí com a veí del barri d'en Joan, fa no tant... La gent de Barcelona anava de vacances a Horta i, per tant, a mesura que el transport es va implantant, el país va tenint unes dimensions que no tenia. I també, avui, la comarca del Baix Empordà té menys metres de via de tren que fa 130 anys. Per tant, un museu també ens ha de servir per veure d'on venim per poder projectar cap on volem anar. Per posar en valor el patrimoni, que en tenim molt però no en prou bones condicions, i això jo crec que és una feina que la coordinadora ha posat en valor, el valor del patrimoni que tenim i que no tenim prou ben conservat, i que hem de preservar, custodiar, però també difondre. No serviria només tenir-lo millor conservat. Ens ha de servir per explicar les lluites laborals. Fa poc la Montse Milán, primera persona a la maquinista, ens explicava tot el que havia suposat la història de la maquinista. Les lluites socials, com la vegada tramvies, les lluites veïnals, com tot un seguit de segrestos d'autobusos a tots els barris de muntanya, o més recentment, i si m'ho permeten, no puc no fer-ho, com des de la Covid un grup de famílies van decidir prendre els carrers de l'Eixample per anar amb bicibús pel mig dels carrers. Teníem dubtes amb la ubicació, no me n'amagaré, ho hem pogut comentar. En tot cas sí que celebrar la proposta que avui arriba al plenari de poder generar un grup de treball, una comissió que acabi d'estudiar l'encaix exacte d'aquest museu i voldrem seguir participant i voldrem seguir fent seguiment. I no puc acabar sense fer tots els agraïments i les celebracions per la coordinadora ProMuseu advertir en aquest plenari del cert desprestigi de l'eina de la iniciativa ciutadana que crec que està fent el govern municipal. Crec que no és de rebut per les 4.000 persones que es signen per una proposta que, just abans que aquesta proposta arribi a fer-se el debat públic en aquest plenari, el Govern surti amb anuncis més o menys interessats i poc treballats intentar coartar la capacitat de la iniciativa ciutadana de generar aquest debat. Aquest debat és de les 4.000 persones que han signat, aquest debat és fruit de molta feina, de molta gent a tots els barris i no és de rebut que l'Ajuntament vulgui fer-s'ho seu i tapar el debat precisament amb anuncis improvisats. Val pel Museu del Transport i val, en general, per les iniciatives ciutadanes que vindran. Gràcies.

Sí, gràcies. Primer vull començar fent un agraïment a tota la comunitat educativa que ha tirat endavant aquest projecte i personalitzar-ho en la Domi i la Noelia, que són les dues directores que han tirat endavant aquest institut d'escola. Contents de veure com creix i es consolida un institut d'escola que atén 500 alumnes i que a més ho fa... porta per porta amb l'escola Bressol Municipal Les Quatre Torres i, per tant, generant una pastilla educativa 016 al cor del bon pastor, generant aquesta educació continuada pública i de qualitat des del 0 fins al final de l'educació obligatòria. Aquesta és una de les gairebé 60 escoles que el 2015 no existien i que avui són una realitat, fruit de l'esforç municipal per posar l'educació al centre de les polítiques públiques. I dic esforç municipal perquè també hem de dir que aquesta escola ha anat més lenta del que tocaria, perquè tot i que l'acord és que els instituts d'escola els paguem a mitges, l'ha pagat íntegrament a pulmó l'Ajuntament de Barcelona.

Sí, gràcies. D'entrada celebrar i manifestar la satisfacció perquè aquesta tramitació segueixi endavant, sense oblidar d'on veníem. Veníem d'una planificació del 2015 que ampliaven més de 42.000 metres quadrats, pactada per aleshores l'alcalde Tries i el... el Partit Popular al centre comercial i, per tant, seguim avançant en desfer aquesta operació que en cap cas anava a favor del comerç de barri, del comerç de proximitat, que és allò que marca el model comercial de la ciutat de Barcelona i dels nostres barris. I tot això ho fem endreçant millor tota la zona, posant l'aparcament en el subsol, destacant els equipaments, i no vull acabar, com fèiem també en el punt de la Sagrera, posant en valor la lluita veïnal, primer per aturar el pelotazo per part de la plataforma, i després també de tota la comunitat educativa de l'Escola Maquinista per posar en valor el centre i per lluitar aquesta ubicació definitiva que avui segueix avançant i per tant també votarem a favor.

Sí, gràcies, president. Recentment hem rebut consternació les dades de l'informe PISA de l'última onada, on Catalunya cau tres cops més que Espanya i molt més que la mitjana europea o de la... dels països analitzats. Fa mig any vam tenir les dades de l'informe PILS de comprensió lectora, on també Catalunya estava per sota de la mitjana espanyola, europea o de la OCDE. I davant d'això, constatem també una primera resposta alarmant de la Conselleria d'Educació de Catalunya, culpant la immigració del país d'aquestes males dades, fent el joc discursos absolutament fora de lloc, i una segona resposta amb tot un seguit de cartes i una relació epistolar amb les famílies i els equips docents de les escoles, responsabilitzant-los de treure'ns les castanyes del foc. Davant d'això, el que demanem és que Barcelona, com ha fet històricament en el debat pedagògic i educatiu del país i també d'Europa i el món, lideri aquesta reflexió educativa, aquestes polítiques educatives que ens calen per fer de l'educació l'autèntica palanca per les oportunitats d'aquesta ciutat. Per això demanem que... reuneixin el Consell Educatiu de la ciutat. Es va reunir fa una setmana, però els únics representants d'aquest plenari que hi érem érem el regidor Castellana i jo mateix, i per tant els demanem que fem una reunió el primer trimestre per poder analitzar les dades i poder fer seguiment d'un acord que aquesta ciutat va acordar amb la comunitat educativa després d'un debat amb més de 150 persones per poder posar solucions a aquesta problemàtica que ens constata un cop més pisa.

No he acabat d'entendre perquè no m'accepta el PREC, però farem la reunió i agafarem l'acord com a base per construir. Suposo que me n'alegro, però podrien haver acceptat el PREC que demanava allò que m'ha respost que farem. L'acord d'Educació 2030 ja analitzava la realitat existent, ja proposava canvis, ja feia tot això que vostè m'ha explicat I era una proposta absolutament consensuada, a proposta de la regidora Cendra, treballada, com deia, amb més de 150 persones, amb l'acord de diferents grups municipals i aprovat, sobretot, i per això és més rellevant encara, aprovat el sí del Consell Educatiu de la Ciutat amb un ampli consens. Jo crec que és una bona base i per això demanem treballar-ho allà on ho vam deixar fet i fer seguiment i tot això que em deia, tot i no acceptar-me el plec.