Raquel Gil Eiroá

Gràcies, alcalde. Avui presentem, aprofitant que és el mes de novembre, que tindrem el 25N, la celebració de la lluita contra les violències masclistes, la mesura de govern Barcelona per a l'erradicació de les violències masclistes amb un arc temporal 2025-2030. Es tracta d'una estratègia integral per prevenir, detectar, atendre, reparar i erradicar la violència masclista en totes les seves formes, amb accions coordinades a l'administració, entre administracions i amb les entitats socials. La ciutat amb aquesta mesura es dota d'un instrument per reforçar el combat a les violències masclistes amb una estratègia integral transformadora en perspectiva feminista impulsada de manera transversal per tots els serveis municipals implicats amb la prevenció i l'abordatge de la violència masclista de l'Ajuntament i amb una mirada que va més enllà a la resta de serveis. Aquesta nova mesura, les necessitats i experiències viscudes per les dones, la infància i l'adolescència en la seva diversitat es situen com a eix principal d'aquestes polítiques de prevenció i de l'abordatge de les violències masclistes a la ciutat quan es produeixen. Es potencia, com dic, la plena coordinació entre els agents municipals i, en compliment de la normativa, també es garanteix l'accés amb deguda diligència a la xarxa d'atenció a les violències de les zones, millorant les formes d'atenció, fent-la més multicanal, millorant l'atenció presencial i fent-la més oberta a tota la ciutadania i s'incorporen elements com la violència vicària, la violència digital o la violència institucional. La perspectiva de gènere, la interseccionalitat, la garantia dels drets i aquesta necessària visió integral són principis rectors i transversals en totes les línies d'actuació. Surt després un procés d'elaboració compartit d'una diagnosi detallada de la situació a la ciutat, de sessions de treball amb agències institucionals, amb entitats del tercer sector i persones expertes. S'han recollit les aportacions fetes als debats de les dues edicions a les converses feministes amb els diferents grups. Parteix de la Barcelona d'aquesta mesura de govern i aquest procés participatiu ens ha permès identificar necessitats, millores, i estratègies per garantir aquesta resposta complerta a les dones. Hi ha quatre eixos de treball, la prevenció i promoció de la ciutat lliure de violències, l'atenció a les víctimes de violència, les dades i el coneixement, perquè si no som capaços de recollir dades i mesurar no podem treballar a millorar les polítiques públiques i la resposta, i les aliances feministes tant a la ciutat amb les entitats com amb els diferents àmbits a nivell de Catalunya, de l'Estat o internacional. Per destacar algunes de les actuacions, en l'àmbit de la prevenció i la promoció estem treballant el pla de xoc per combatre les violències sexuals i masclistes a l'espai públic, amb una visió també que faci una prevenció de la violència al llarg de tot el segle de vida, amb infants, amb adolescents, amb joves i també amb les dones grans. Amb el cas de promoure un model d'atenció municipal més integrat, destacar el desdoblament del servei d'atenció, de recuperació i acollida del SARA o el nou sistema d'acolliment residencial d'urgència i mitja estada per a dones amb situació de violència masclista i els seus fills. La millora de les dades, com deia, ampliant l'enquesta que ens ha de donar una visió a ciutat més aterrada i, com deia, aquest impuls de l'estabilitat també de les col·laboracions amb les entitats, apostant per la bianualitat, amb els convenis, amb aquelles entitats que estan prestant serveis directes a les víctimes. Tenen a disposició tot el document, que és molt més llarg. Hem pogut compartir-lo amb els grups, agrair les emportacions que ens han fet servir. El desenvolupament d'aquesta mesura es farà mitjançant plans anuals on podrem anar fent la concreció de cadascun dels punts que tenen vostès a disposició amb aquesta mesura, que creiem que és capdalt per, com deia, tenir una ciutat on les víctimes ho són menys, on prevenim perquè la violència desapareixi i on som capaços d'actuar amb diligència i amb eficàcia al costat de les dones i les famílies quan ho necessiten.

Sí, tornar a agrair les aportacions en positiu i les aportacions que segur que milloraran. Crec que partim d'una diagnosi compartida majoritàriament i, en tot cas, anirem trobant amb els plans d'acció, que és on hem d'acabar de concretar cadascuna d'aquestes 37 mesures prioritàries i la resta que es venen desenvolupant i trobarem els espais per fer-ho. Ja que ha sortit, el minut de silenci al que feia referència no era convocat per l'Ajuntament. L'Ajuntament convoca els minuts de silenci de dones que són residents de Barcelona. En aquest cas, la Generalitat de Catalunya ha canviat el protocol de funcionament i de convocatòria dels minuts de silenci i era un minut de silenci convocat per la Generalitat que nosaltres vam tenir coneixement també de manera transversal. El que hem fet és parlar també amb aquest nou circuit que tenen de convocatòria per tenir la informació abans i poder-la posar a disposició de tots els grups. Aquesta primera vegada no ha sigut així. Nosaltres, com dic, no vam convocar aquest minut, però prenem nota per millorar-ho. Al Centre de Noves Masculinitats el que pretén precisament és entendre que quan parlem de violència de gènere també hem de teixir complicitats amb la gent jove i amb els homes. I que no es tracta només de parlar amb les dones i empoderar-les, que és molt important, sinó que hem d'ajudar també els nostres joves a construir un tipus de relacions no tòxiques i a construir la seva masculinitat des del respecte, des de també el seu empoderament, però també des de la visió de les dones com igual. Jo també rebutjo, i crec que per un nom de bona part del consistori i de bona part de les zones de la ciutat, enèrgicament els seus posicionaments respecte a la violència de gènere, senyor Cenderos. Que no es preocupi que han rebutjat els nostres, perquè nosaltres rebutgem també profundament això que ens està dient. perquè, a més, com li vaig dir l'altre dia a la sessió, és una manca de respecte a les zones que continuen patint dia a dia violència de gènere i als seus fills, el no reconèixer que això és un fet estructural i que només podem solucionar-lo des d'aquesta mirada conjunta i estructural.

El Govern municipal manté un compromís fermo amb la memòria democràtica i amb les entitats que treballen per preservar-la. En aquest sentit, el suport a la declaració de l'edifici de via Laietana 43 com a lloc de memòria, compliment de la llei 20 barra 2022, s'ha expressat reiteradament tant en aquest plenari com en el marc del procediment públic engegat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica per a la declaració de Via Laetana com a lloc de memòria, amb el qual l'Ajuntament ha presentat al·legacions defensant la necessitat que aquesta declaració comporti la declaració de l'edifici com a centre memorial. Igualment, reconeixem que la decisió final sobre l'ús de l'edifici no és competència municipal, però treballem per facilitar el consens interadministratiu necessari per fer possible la definició d'aquest espai de memòria. El govern comparteix l'objectiu de garantir la restitució dels documents confiscats pel règim franquista i que són propietat municipal. En aquest sentit, es revissen els casos concrets per identificar la documentació que pertany a l'Ajuntament i s'exploraran les vies específiques que permetin fer efectiva la recuperació en coordinació amb les administracions competents. Compartim plenament la necessitat que les declaracions de nul·litat de les sentències dictades pel règim franquista es materialitzin en certificats individuals com acte de reparació jurídica a les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura, així com a les seves famílies. Ja ens hem posicionat al costat de les famílies en diversos casos engegats i mantenim la disposició a facilitar, amb el marc de les nostres competències, que aquests processos es duguin a terme amb la màxima celeritat coordinant-nos amb el Ministeri competent per a l'emissió d'aquests certificats. Compartim la necessitat de rehabilitar els treballadors i treballadores municipals represaliats pel franquisme. Recordem que en aquest mateix ple, el 27 d'abril del 2018, es va aprovar l'anul·lació dels expedients de depuració franquista, que afectaven a 1.618 persones a la plantilla, incorporant una còpia de la resolució a cada expedient que hi ha a l'arxiu municipal. Acte que va suposar una reparació institucional i simbòlica amb la informació que es va enviar a les famílies, amb la publicació oficial i als canals municipals. Compartim també la necessitat de promoure en col·laboració amb totes aquelles administracions competents les iniciatives necessàries que contribueixin a reparar la vulneració de drets fonamentals associat al Valle de Cuelgamuros, compromís que s'emmarca amb les polítiques de memòria democràtica i amb la voluntat de cooperació que estem fent amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i el Ministeri. Ara bé, ens demanen, sumada amb tota aquesta relació de coses que compartim, una que no podem compartir, en aquest mateix plenari vam explicar que no podíem fer-ho amb els termes i per això els hi plantejàvem una transacció. La declaració de la presó de dones de la Trinitat com a bé cultural d'interès nacional posaria directament en perill l'acord que es va fer amb la participació dels veïns perquè hi hagués habitatge. I aprofito, per aquesta raó ens abstindrem, únicament per aquesta raó, i aprofito per saludar l'Associació de Veïns de la Trinitat, que ha vingut també avui, que dona suport a aquesta iniciativa i que ens ha demanat explícitament que no hi hagués aquesta declaració com a vecin.

Doncs li avenço com vam fer amb la proposta del mes d'abril que li votarem a favor i acceptem el prec perquè és una preocupació que compartim i ho hem parlat en diferents ocasions. Estem treballant des de fa temps en urbanisme i en promoció econòmica per poder trobar solucions amb aquesta problemàtica, casos concrets, però sobretot en buscar un marc que ens ajudi a donar solució a diferents tipologies de problemàtiques similars que tenim a la ciutat. S'està fent acompanyament exhaustiu i anàlisi amb les propietats d'aquests establiments que vostè mencionava. En el cas del bar al roure de districte de Gràcia i de pobilla de Teulat, són situacions diferents perquè, com vostè sap, la pobilla està catalogada com a establiment històric amb valor patrimonial i el roure no, el qual no li resta cap apice de seu arrelament al barri, però sí que requereix de mesures diferents amb la normativa actual. Per tant, s'estan, com li deia, fent seguiments, les reunions amb alguns d'aquests En el cas del Rograsón de la setmana passada s'està treballant des del districte. Nosaltres estem intentant des de l'àmbit de ciutat donar una resposta que ajudi els diferents districtes i les llicències a solucionar aquest problema. Per tant, li acceptem el PREC. Crec que vostè també coneix la dificultat d'anar contra normatives que ens posen problemes, però crec que coincidim. que hem de trobar aquella fórmula que ens permeti no ser nosaltres i la burocràcia la que posa en perill precisament aquells negocis que volem protegir. Per tant, li acceptem el PREC i continuem treballant.

Només un aclariment, no hi ha ordre d'accessament en aquest moment. Aquest expedient que va existir està caducat i per tant no existeix i com li dic s'està treballant també des del districte perquè no torni a haver-hi cap altre.

Tenim un servei al CEAIA, que és el Servei Social Especialitat de Protecció a la Infància de l'Institut Municipal de Serveis Socials, que actua per delegació de la Generalitat de Catalunya, concretament de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència. Aquest equip està integrat per experts interdisciplinars encarregats de fer el diagnòstic, la valoració dels infants i del seu entorn sociofamiliar, i de proposar mesures protectores i fer-ne el seguiment adequat. Aquests equips multidisciplinars atenen infants i adolescents amb edats compreses entre els 0 i els 18 anys, així com les seves famílies que es troben en situacions de risc greu o possible desemparament. Aquests professionals treballen amb estricte compliment de les normatives que existeixen, la llei de protecció integral a la infància i a l'adolescència davant de la violència, la llei que regula els drets i deures dels infants i adolescents amb el sistema de protecció o l'ordre que aprova les llistes indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents. En tots els casos que existeixen propostes de retirada, són fruit d'un treball interdisciplinar i de minuciós equip tècnic en què es valoren els indicadors de risc que presenta la família i l'infant conjuntament amb factors de protecció. Mai, en cap cas, es fan propostes de mesura de protecció que es basi en dificultats econòmiques de la família, únicament en compliment de la norma i en l'interès del menor com a objectiu de la feina que fan els nostres professionals. Per últim i per descomptat, l'Ajuntament està a disposició de totes les dones que requereixin ajudes en qualsevol d'aquests casos, amb tots els recursos dels que disposa. l'Institut Municipal de Serveis Socials, però també Habitatge, Salut o Barcelona Activa, entre d'altres.

Este ayuntamiento, como el resto de administraciones, valora cuáles son las situaciones económicas y de vulnerabilidad de todas las personas y establece ayudas económicas y mecanismos y políticas públicas para intentar ayudarlas en la solución y a superar sus elementos de vulnerabilidad. El objetivo no es nunca la retirada, pero en aquellos casos en que existen elementos de riesgo y está valorado por los profesionales, evidentemente se tienen que llevar a cabo en la menor de los casos y ayudando también entonces a las familias a que puedan recuperarse. Y lo que no aceptaré en ningún caso, como entenderá, es que me dé usted lecciones de feminismo.

Gràcies. Com vostè mateixa deia, regidora, d'aquests temes n'hem parlat, n'hem parlat molt a les comissions d'economia i amb molt detall. Presenten avui una proposta que fa una mica de resum amb la que podem estar molt d'acord amb els punts, no tant amb la concreció exacta d'algunes de les propostes que fan, com també hem tingut ocasió de discutir amb les comissions. Sobre el pla d'impuls al comerç, Els he explicat en diferents ocasions que s'està treballant i estem en disposició d'en el primer trimestre de l'any poder començar a tenir les sessions de treball per acabar de fer un document que recolli moltes d'aquestes qüestions. Segur que aquí podrem parlar de temes de governança. Vam parlar de l'estudi de viabilitat de l'agència. Hem de veure quin és el model de governança que més s'escau. El tema de la promoció de l'ús del català és una de les tasques que han tomat com a prioritàries també la comissionada del català i que estem treballant de manera conjuntament. Hem fet feina sobre els apeus, que no oblidem que és una petició, que requereix una feina per part de les administracions, però també per part dels eixos i també més concrecions dels que la normativa ara mateix té. Estem treballant per la digitalització del comerç minorista. S'han fet diferents campanyes d'informació i es continuen fent. Amb el tema dels cens dels locals disponibles hem avançat, tenim un mirador, un sistema que ens permet també visualitzar-lo. És cert que no en temps real, però també s'està treballant perquè això... es pugui solucionar. El tema del suport a l'associacionisme. Hem fet cada any una jornada conjuntament amb les diferents associacions i amb comerços que no estan associats per posar en valor i per veure quins són els reptes que presenten aquestes situacions i com millorar-les. Hem treballat per la simplificació dels procediments. Estem treballant amb el tema de les obres. Sempre hem posat amb entredit la possibilitat de fer ajuts directes, però sí de millorar la comunicació. I en aquest moment hi ha dues oficines específiques obertes per informació en tema d'obres, com és la de les Rambles o la de la línia 8, que s'obre també en breu. Per tant, creiem que hi ha elements, també trobem a faltar d'altres. No parla del relleu generacional, que per nosaltres també és un dels reptes importants que té el sector. de la professionalització, de la millora de la formació, de com treballem la dinamització dels eixos comercials. En qualsevol cas, entenem la seva proposta com una manera de posar en valor la feina i de defensar el comerç de la ciutat. I per aquest motiu, i amb alguns matisos, com li deia, votarem a favor.

Una qüestió, ja que parlava de calendaritzar, aquest 28 de gener es decidirà formalment si Barcelona té la capitalitat del comerç de proximitat i per tant és un projecte que hem estat treballant de la mà de tots vostès, però també de les entitats, de la resta d'administracions, a la Cambra de Comerç i esperem també tenir un resultat positiu.

Sí, crec que compartim la majoria dels grups que el model dels supermercats de 24 hores no és el nostre model de comerç de proximitat. No ho és, no només pel que representa en quant horari, una norma que no es fixa des del local, sinó que ve imposada per una altra normativa, sinó que no ho és perquè en molts casos ens està generant un comerç de baixa qualitat, molt vinculat al turisme i un comerç que en alguns àmbits crea també problemes de convivència. Ho estem atacant des dels pla d'usos. Abans la regidora de Besa em deia per què no s'ha incorporat en els plans que s'estan fent. Tots els plans d'usos que estan en aquests moments en negociació, el que hem aprovat avui, el de Ciutat Vella i el de l'Eixample, contemplen mesures per controlar els supermercats a 24 hores. i de fet allà on hem regulat hem aconseguit controlar i que no vagi més un fenomen que efectivament ha crescut molt ràpid però que ara creix d'una manera molt més controlada. Estem disposats a estudiar quina és la millor fórmula urbanística per fer-ho. No ens tanquem a que sigui una o una altra. Parlem-ne, busquem quina és la fórmula que ens dona els objectius que volem. I el que estem fent, mentrestant, és posar mesures, posar inspeccions, Aquest Ajuntament té per primera vegada un pla d'inspeccions on es planifica, on es donen criteris i on es treballa de manera coordinada, no només amb els equips d'inspecció de la casa, sinó amb els de la resta d'administracions. Existeixen els protocols que demanen amb la inspecció de treball, tant la Generalitat com les converses i la col·laboració habitual amb la de l'Estat, amb Hisenda, amb l'Agència de Salut Pública. Cada vegada que es fan multiinspeccions, i en el cas dels supermercats a 24 hores se n'han fet més d'una, Efectivament apareixen infraccions, es sancionen i es tanquen també, que és la manera en què podem posar fi i corregir algunes de les qüestions que estan donant aquests supermercats. Cap problema en fer un informe sobre el mapeig del que hi ha, sobre el que s'ha fet, sobre el resultat també d'aquestes inspeccions, que també recullen a la inspecció de treball, com deia, i que efectivament en molts casos estan ajudant a regularitzar la situació de persones que estaven sent víctimes d'abusos laborals. i que treballaven no només sense papers sinó a més amb unes condicions infrahumanes, en molts casos vivint dintre de les rebotigues d'alguns d'aquests supermercats. Per tant, apurem al màxim les normatives per buscar una manera de frenar aquests supermercats, aprofitem els plans d'usos com estem fent en aquells espais on tenim un creixement més gran d'aquests supermercats i treballem coordinadament amb totes les administracions perquè tota l'activitat inspectora recaigui sobre aquells que no compleixen les diferents normatives. I a més, tinguem aquest espai de tenir dades, de poder analitzar i de poder trobar solucions definitives.

Només un comentari al regidor González. A banda de donar carnets a qui és d'esquerres o no és d'esquerres, no ens digui també qui ha de parlar en nom del govern.

Sí, ja li avanço i crec que no li sorprendrà que li votarem en contra. Per moltes raons, i crec que totes les regidores que han intervingut abans que jo ja han explicat unes quantes, jo dubtava si repetir-les o no. Com que nosaltres també hem d'escoltar com vostès repeteixen moltes vegades arguments masclistes o com... ens expliquen a les dones com hem de fer les coses i decidir la nostra vida, he pensat que sí, que les tornaré a dir. No només els serveis que tenim en marxa, com l'Agència de Salut Pública, que té polítiques específicament per les dones més vulnerables, com els piats que tenim, com els serveis socials, sinó sobre la importància que tenen les polítiques feministes, la transversalitat de gènere o la perspectiva de gènere que vostès tan critiquen en les seves intervencions. Que els serveis públics, que les polítiques que posem en marxa, que l'economia tingui aquesta perspectiva de gènere és la que ens ha de garantir La conciliació, les polítiques de temps, l'accés a una ocupació de qualitat, l'urbanisme de gènere que també fa més fàcil a les mares el seu dia a dia, els serveis públics, les bressols, apostes per l'escola pública, les polítiques d'enfància i un llarg etcètera, que és el que justifica o no que les dones lliurement puguin prendre la decisió de si volen ser mares o no. I quan ho volen ser, que ho puguin ser, acompanyades per tots aquests serveis públics que existeixen i acompanyades per la seva decisió, i que quan no ho vulguin ser, tinguin també al seu costat els serveis públics per garantir que aquesta decisió no els porta conseqüències en el futur i que la poden fer lliurement.

Amb la línia del que ja era la regidora Baró es diu mensplaining. Cuando un hombre le explica algo a una mujer de manera condescendiente, paternalista, no siempre solicitada, asumiendo que ella sabe menos del tema, incluso cuando ella es la experta o sabe más, lo que reviene en un acto de micromachismo que ignora el conocimiento, el expertise y las ideas de las mujeres.

Crec que avui hem parlat de supermercats de 24 hores i ens hem posat bastant d'acord amb què no és el model i amb què s'està fent per combatre. Vostè posa l'accent amb el qui, jo crec que l'accent l'hem de posar amb el què, especialment perquè en aquest cas vostè parla de qui ha concedit llicències quan la normativa que s'aplica en aquests àmbits per l'obertura d'aquests establiments no són llicències, sinó que són actes de comunicació prèvia. Això té a veure, com vostè coneix, amb algunes de les mesures que amb les diferents legislacions es fan també per la simplificació administrativa. I, per tant, el que es fa és una comunicació prèvia, acompanyada d'un projecte fet per un tècnic col·legiat, una validació d'una entitat col·laboradora de l'administració, previa a l'obertura, només en els casos en què els àmbits estan regulats per un pla d'usos específic, i per això explicàvem que és allà on estem regulant aquestes qüestions, pot haver-hi un informe previ urbanístic del districte, que acaba dictaminant si aquella activitat és conforme o no al que diu el pla d'usos. Pel que fa al control i comprovació del funcionament, també n'hem parlat abans, aquí es fa a través de les inspeccions municipals, destacant les multiinspeccions, que en aquest àmbit s'han fet vàries, i es fa penjant del Pla Integral d'inspecció dintre del marc del Pla Andressa. Aquestes inspeccions són inspeccions intensives, proactives i exemplaritzants en col·laboració entre l'administrativa i amb equips de treball multidisciplinars. Es limita els àmbits d'actuació pel tipus de comerç, com és el cas dels supermercats, o per àmbits territorials, en altres casos. Els incompliments dels que vostè parla de la setmana passada són temes penals, van produir les seves conseqüències, es troben judicialitzats i, per tant, tindran també les seves conseqüències. Fruit de les multiinspeccions i de les inspeccions que s'han fet, des del 2024 hi han obert 906 expedients administratius, a banda d'altre tipus d'infraccions que s'hagin pogut determinar. Això ha derivat en 785 procediments amb dades segregades per districtes, 817 dels quals han estat iniciats d'ofici i 320 han sigut el resultat d'aquestes multinspeccions. Per tant, no podem acceptar el seu PREC perquè no és correcte respecte al tema de les llicències i perquè a més creiem que s'està treballant amb rigorositat i intentant donar solució.

Moltes gràcies, president. Ja li avanço que acceptem el PREC. Com vostè ve deia, hem parlat d'aquesta situació dels emblemàtics en diferents comissions i en diferents moments i és una preocupació que compartim. I començo per la part final de la seva intervenció, que és la protecció del patrimoni. Ja tenim, amb aquest catàleg que parlava i amb altres mesures, proteccions i mesures de protecció del patrimoni físic, efectivament hem d'anar més enllà i ser capaços de treballar amb el patrimoni material. I amb això, abans que hi hagués el canvi de govern havíem començat a fer algun treball de la mà del grup d'emblemàtics per fer propostes amb aquesta línia i les continuarem fent i les liderarem com ens demana vostè amb el seu prec. Parlava del que ja hem fet, i com que vostè ja ho explicava, jo no hi tornaré a explicar-ho, si és del que hem quedat que farem. És a dir, tenim un catàleg que volem revisar i ampliar, perquè hem de veure també quan parlem d'emblemàtics de què parlem. A vegades parlem de patrimoni, però a vegades aquest patrimoni immaterial va més enllà de l'edifici amb el que s'està fent i també hem de buscar fórmules de protegir. Hem agafat en comissió el compromís i farem de reactivar el grup que hi havia de treball dels emblemàtics amb els sectors i també amb els grups municipals. I estarem treballant com hem fet, amb la promoció dels eixos comercials, amb les campanyes de reconeixement anant una mica més enllà del que havíem fet fins ara, i treballant també a nivell europeu amb altres ciutats que es troben en la mateixa situació que nosaltres, perquè al final és un element malauradament global i no només de la ciutat de Barcelona. I permeti simplement que acabi fent una reflexió perquè vostè citava dos exemples concrets de tancaments que són per dues raons molt diferents i que no sempre donen resposta a aquesta situació a vegades de dificultat que vindem, sinó que a vegades hem d'entendre que darrere d'aquests comerços emblemàtics hi ha empreses privades o persones privades que prenen decisions empresarials, com és aquest cas. Sabem que la perfumeria Regia tanca però continua amb el seu negoci online i que quan ens hem posat en contacte amb ells ens han explicat també les raons absolutament empresarials per les que han decidit fer aquest canvi de negoci i això també ens hi trobarem juntament amb els canvis de tendència i per tant és un element que hem de tenir en compte. Hem de posar totes les mesures, hem de promocionar, hem de posar-ho fàcil però a vegades també hi ha decisions que decideixen no continuar amb un tipus de negoci i també les hem de de respectar i acompanyar també amb aquesta decisió, que és el que estem fent.

La inclusió especialment de les persones més vulnerables és clau per eliminar l'edatisme, escoltar-nos Incloure'ns no és només validar-nos, sinó transformar la societat reconeixent-nos com a subjectes actius. Que s'estableixin mesures de seguiment i avaluació, exigint polítiques que assegurin una millora contínua dels nostres drets amb mecanismes de seguiment i avaluació. Això garantirà que els governs siguin responsables i compleixin amb les seves obligacions. L'octubre és una oportunitat per reafirmar el nostre compromís amb una societat justa i equitativa, on les persones grans siguem reconegudes i valorades. És essencial que les administracions locals, el govern de Catalunya, el govern de l'Estat, les organitzacions i la societat civil col·laborin per implementar polítiques que responguin a les nostres necessitats i aspiracions. Només així podrem construir un futur inclusiu, solidari i just amb tothom, independentment de l'edat. Per això reivindiquem que la nostra veu sigui escoltada per millorar la nostra qualitat de vida. Tots tenim dret a viure amb benestar i dignitat. Necessitem participar socialment, decidir el nostre present i planificar el nostre futur amb seguretat. Demanem que tota la societat s'impliqui per eliminar les barreres que ens impedeixen viure de manera justa i viure. Abordar l'envelliment amb drets per a la gent gran avui tindrà un efecte positiu en les generacions futures.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, vull recordar que tenim una ciutat que afortunadament té un àmbit associatiu ampli, divers, competent, que cobreix espais tan diversos i necessaris com la memòria democràtica, la defensa dels interessos de determinats sectors productius, la investigació científica o social, l'assistència a col·lectius, necessitats, entre d'altres. Aquesta amplitud i varietat fa que, malauradament, l'administració no pugui col·laborar amb la mesura que vostès proposen amb totes les entitats. Els recursos que tenen totes les administracions són limitats i, per tant, ens obliga a prioritzar entre quins projectes poden rebre aquest ajut i aquest compromís. En aquest sentit, segurament saben i ho expressaven al principi que l'entitat a la qual ho deixen ha estat amb uns terrenys cedits de forma temporal per part del Consorci de la Zona Franca durant més de deu anys. terrenys que amb el marc d'aquesta priorització a la calodia i tenint en compte l'evident manca d'habitatge que s'ofreix la ciutat s'han decidit destinar en bona mesura a ús residencial. A assenyalar també que no s'ha fet fora amb aquest armandat de forma discrecional del local que ocupaven Aquest local estava afectat per l'operació urbanística que afecta tota la zona de les antigues casernes d'artilleria i es va arribar a judici al negar-se a sortir de forma pacífica quan la Junta de Compensació va consignar la quantitat de diners a la que tenien dret per quedar-se sense el local de fet i va ser l'única de les tres entitats que estaven en aquests locals que no va voler sortir i que per tant es va haver d'activar l'opció judicial. Des de la nostra administració recolzem moltes i molt diverses iniciatives, com deia. Malauradament, els recursos públics disponibles no permeten trobar locals per totes. Així doncs, i en base en aquestes raons, desestimem el seu prec, però en tot cas, li recomanem a l'associació que faci els processos que s'estableixen al programa de patrimoni ciutadà, d'ús i gestió comunitàries, com fan la resta d'entitats de la ciutat, I recordar que els criteris que l'Ajuntament prioritza amb aquestes entitats són que exerceixin valors democràtics, que els projectes que realitzen col·laborin en avançar cap a un model de ciutat solidària, feminista, intercultural i de defensa dels drets.

Gràcies, alcalde. Doncs efectivament, com ja l'hem dit en alguna ocasió aquí i també hem parlat amb les entitats del sector, és un tema que creiem que és important i amb el que més pensem que l'aportació que es pot fer des de la ciutat al fenomen del terrorisme i a la memòria de les seves víctimes pot ser sens dubte important i pot tenir una mirada que complementi altres memorials que existeixen al nostre voltant. Com li vaig explicar, crec que va ser també amb un seguiment del PREC, vam fer una primera visita amb alguns dels centres de memòria que existeixen al país i vam fer reunions amb entitats també de víctimes, no només de Catalunya sinó d'altres elements. El que tenim decidit en aquest moment a banda d'això són dues coses diferents. Una, que efectivament sigui sota el paraigües del MUVA que pugui haver-hi aquest memorial perquè creiem que li pot donar coherència perquè és una part també important de la història de la ciutat. Dos, que l'espai físic on estigui aquest espai memorial i on es puguin haver diferents exposicions sigui el del castell de Montjuïc. En aquest moment aquest equipament s'està reformant perquè hi hagi noves sales i nous espais que ens han de permetre també que hi hagi aquesta figura de memorial. I el que estem també és fent la conceptualització amb el propi MUVA, que com vostè sap ha tingut canvis en la direcció molt recent, i això també ha fet que no hagi anat tan ràpid com voldríem, però també amb el món de l'acadèmia i, evidentment, amb les entitats que representen els col·lectius de víctimes. Per tant, en el moment que s'han començat a fer alguns encàrrecs, sobretot a la part de l'acadèmia, durant aquesta conceptualització no només parlarem amb les entitats, sinó també amb la resta de grups, perquè creiem que és important també que tothom s'ho senti seu i que sigui, efectivament, un memorial... que representi la ciutat i la seva història i el respecte cap a les víctimes.

Gràcies, alcalde. Duem al plenari del Consell Municipal una proposta d'acord per a modificar puntualment allò que ja vàrem acordar a l'octubre del 2019, la sessió gratuïta a favor de l'IMAP de dues finques municipals, entre les quals es trobava la del carrer de la Constitució número 43. L'objecte de l'acord va ser que l'IMAP les destinés a construcció d'habitatge protegit, i ho fes amb el marc de promoció del model d'habitatge cooperatiu amb l'adjudicació d'un dret de superfície amb una cooperativa d'habitatge mitjançant la corresponent licitació del projecte d'acohabitatge, amb el que la cessió d'ús és el seu règim natural, si bé s'admetia també el règim de lloguer. L'objecte de la modificació que presentem es centra en la finalitat de la cessió i ve motivada per la qualificació negativa de la registradora de la propietat d'aquest dret de superfície que l'IMAP, prèviament a la corresponent licitació, havia adjudicat el mes de maig del 2023. El fet que modifiquem romant en que la formulació de l'acord que vam fer a l'octubre del 19 de cessió d'aquesta finca fa referència al règim de lloguer i no especifica el de cessió d'ús. Per tant, per poder obtenir la inscripció del dret de superfície, destinar-lo a cessió d'ús tal com s'ha configurat, hem d'incloure i modificar aquesta menció específica del règim de cessió d'ús a l'acord. Això és el que votem avui en aquest plenari. Agraeixo els vots dels grups que ja van votar a favor a la darrera comissió d'urbanisme. Moltes gràcies.

Aquest pla de millora urbana és un pas més en la transformació de la Marina del Prat Vermell, una transformació que està permetent passar d'un teixit industrial i de magatzems a convertir un teixit mixta on es fomenta la vida veïnal, on augmenta l'habitatge, el verd i l'activitat econòmica. d'aquest espai. La Marina s'està consolidant com a barri on la concentració més alta de l'habitatge protegit a la ciutat. En concret, un 50% dels 12.000 pisos que s'hi construiran seran d'HPO. Garantir l'accés a l'habitatge és la màxima prioritat del govern municipal i per això celebrarem qualsevol fita que ens permeti ampliar el parc d'habitatge assequible. En concret, el pla que aprovem avui reordena els sols i les volumetries d'habitatge de protecció, d'equipament i d'allotjament dotacional de la illa E del sector 8 i part de la illa F del sector 10. El pla ajusta els sols destinats a cada qualificació urbanística, manté la titularitat pública dels sols inclosos en l'àmbit, manté els tipus d'equipaments, allotjament dotacional, cultural, religiós i docent, i defineix els paràmetres d'ordenació i les condicions d'edificació que garanteixin tant la funcionalitat dels nous equipaments i edificis d'habitatge com la seva integració amb el seu entorn immediat. En resum, amb aquest pla continuem avançant en la transformació de la Marina del Prat Vermell perquè sigui un barri ple de vida i seguim impulsant la creació d'habitatge assequible que és una prioritat en aquesta ciutat.

Alcalde, volia contestar aprofitant els 36 segons el tema del lloguer, tal com vam comentar el dia de la comissió. El planejament no determina el lloguer, però és la política que s'està aprovant des de l'IMAP i per tant és la que vol continuar fent aquest govern.

L'objectiu d'aquesta modificació, com vostès saben, és flexibilitzar el comerç d'alimentació a demanda dels comerciants de Sant Andreu i amb el màxim consens també dels actors que hi participen al districte. Després de gairebé quatre anys vigent i un cop completada la rehabilitació del carrer que va motivar la regulació actual, s'ha posat de manifest la necessitat de fer modificacions a la regulació d'algunes tipologies d'activitat amb l'objectiu de mantenir l'habitabilitat i la qualitat de vida del veïnat, la convivència, el model urbà, però també l'equilibri d'usos i la qualitat ambiental. Amb aquesta modificació es millora la regulació vigent per simplificar les restriccions a algunes activitats i s'ajusta al pla les necessitats actuals, tenint en compte les demandes que, com deia, han fet tant els comerciants com el veïnat. En concret, es simplifiquen les condicions d'implantació per a algunes activitats regulades, s'eliminen el doble radi i s'eliminen les restriccions especialistes alimentaris i polivalents alimentaris, així com el lloguer de bicicletes. L'equilibri d'usos al carrer Gran de Sant Andreu es manté gairebé en les mateixes proporcions, ja que el nombre de llicències regulades a la pràctica no ha variat des del 2019, que és quan s'havia fet la primera aprovació. La incidència de noves activitats a pública concurrència i comerç alimentari ha estat baixa i no s'ha detectat cap nou impacte negatiu des del punt de vista tècnic ni des de la perspectiva del veïnat i de les associacions, i per aquest motiu, amb aquesta voluntat de millorar, resolt aquesta reurbanització, portem aquesta proposta per la seva aprovació.

Com no pot ser d'una altra manera, compartim la preocupació que la regidora Baró exposa amb el seu prec i per tant ja li avenço que l'acceptarem. Les violències masclistes continuen molt actives i molt presents a la nostra societat. Segons l'enquesta de violència masclista de la Generalitat, Recullia moltes dades, però nosaltres en destacàvem dos que ens semblaven esferidores. Gairebé el 80% de les dones hem patit violència masclista i un 83% de les noies joves ha patit almenys una situació de violència sexual. Són dades molt greus i això ens interpel·la a continuar denunciant. les violències en tots els àmbits, però també a passar a l'acció amb polítiques públiques integrals i innovadores. En aquest sentit, és compromís d'aquest govern la millora constant de les atencions que hi ha a les víctimes de violències masclistes, treballar amb diligència d'aguda, amb una resposta integral que posi al centre la defensa i promoció dels drets a les dones i als infants i abordar totes les formes de violència masculista. Per tant, la creació d'una aplicació pot ser un mecanisme bo. Hem de posar a l'abast de les dones el màxim d'eines possibles i aquesta segurament en seria una. Inclús afegim a la llista de possibles activitats d'aquesta PP alguna que vostès no situaven podria millorar la possibilitat de demanar ajut amb un botó d'emergència, mecanismes de localització, és a dir, treballem plegats perquè podem acabar creant una eina que sigui de referència també per les zones de la ciutat.

Gràcies, alcalde. Abans de llegir-la, volia agrair els grups que han donat suport a aquesta iniciativa i especialment a Barcelona en Comú, que ens ha ajudat a millorar-la. Demà, 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència per les Zones, des de l'Ajuntament de Barcelona volem declarar el nostre compromís per dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir el dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes. Sabem que hem treballat molt, però encara hem de fer-ho més i amb el compromís tant de la Generalitat de Catalunya com del Govern de l'Estat per conjuntament vetllar per la millora constant de la coordinació i treball del circuit contra les violències masclistes. Així com de l'atenció psicològica, l'assessorament laboral i jurídic, entre d'altres serveis. Treballar amb diligència deguda i resposta integral posant al centre la defensa i promoció dels drets de les dones i dels infants. Abordar totes les formes de violències masclistes, les més invisibles i les més visibles, les que es donen a la intimitat, però també als espais públics. Entre aquestes, les violències sexuals. Millorar les polítiques de prevenció de les violències masclistes, especialment aquelles adreçades a la comunitat educativa, aprofundint en la coeducació com una eina transformadora i duent a terme actuacions que impliquin les famílies per tal d'estendre la corresponsabilitat de la prevenció de tots els agents educatius. Incrementar els esforços per garantir l'habitatge digne per a les dones en situació de violència masclista, així com també plans d'ocupació per a dones en situació de violència masclista, alta vulnerabilitat, en situació administrativa irregular, etc., amb el marc d'una estratègia contra la feminizació de la pobresa i la precarietat. Continuar els programes de masculinitats igualitàries amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i la infantesa. però per erradicar les violències masclistes és imprescindible la implicació de tothom. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Aixequem totes les catifes, trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar la violència contra les dones. Prenguem partit per aturar d'una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans a les dones i per acabar amb el seu últim responsable, el patriarcat i la ideologia masclista que el sostenta.

Gràcies. Bon dia. Avui portem aprovació definitiva al Pla Especial Urbanístic del nou Institut d'Escola Calmaiol al barri de la Bordeta sense que s'hagin presentat al·legacions. Hem cregut que valia la pena fer una aturada en aquest punt i no passar-ho amb la llarga llista d'aprovacions perquè, com tots sabem, la construcció d'aquest nou centre educatiu és una peça essencial del conjunt d'equipaments de Can Batlló, una llarga reivindicació veïnal i una llarga reivindicació de les famílies que estan a l'escola. És un projecte educatiu arrelat al barri, actualment al carrer segon, que té necessitat d'un nou espai que li permeti créixer i convertir-se en institut d'escola, garantint la continuïtat amb el mateix centre dels alumnes des de l'educació infantil fins a l'educació secundària. Aquest pla urbanístic regula les característiques del futur equipament que inclou el bloc 19 de Can Batlló i el seu entorn i concreta les condicions d'ús, d'edificació, per donar resposta a aquestes necessitats funcionals i programàtiques que ha de tenir el nou centre educatiu. En concret, i respecte al document aprovat inicialment, s'han fet alguns canvis menors a la cota i s'ha modificat l'estudi de mobilitat, a més d'adaptar el pla de l'MPGM d'equipaments que es va aprovar el passat 23 de desembre. Un cop aprovat aquest pla, podrem cedir el SOLAR al Consorci d'Educació a través d'un conveni que està en aquests moments en redacció, entre el Consorci, el Departament d'Educació de la Generalitat i l'Ajuntament. El projecte executiu de l'escola està en procés de redacció per part del Consorci que a continuació ha d'activar la licitació i l'execució de l'obra. Des del Govern de la ciutat ens comprometem a agilitzar els processos amb allò que estigui amb les nostres mans i a instar al Departament d'Educació que també ho faci perquè el Consorci pugui actuar amb diligència. Per tant, els demano el seu vot favorable per iniciar aquest procés de sessió que acabi tenint aquest nou institut d'escola tan necessari pel nostre barri.

Gràcies, president. Com vostè bé deia, les accions que s'havien de fer a Can Vies van vinculades a un planejament. L'any 2003 es va aprovar la modificació del PGM per a l'ordenació de l'estació de Sants i el seu entorn. Des de llavors s'ha construït la Rambla de Sants, s'han millorat també els accessos a l'espai públic i aquesta Rambla ha esdevingut una de les més intensament utilitzades pels veïns i les veïnes del barri. En aquest sector, és veritat que hi havia previst altres accions, tan públiques com privades, que no s'han portat a terme, tampoc no les privades, no s'han pogut desenvolupar per diferents raons. Això ha portat, amb el pas del temps, també, a que s'hagi de treballar en una revisió d'aquest MPGM amb l'objectiu de repensar les actuacions, conservant l'estructura urbana i edificatòria tradicional dels sols, inclòs els subàmbits edificats. i ajudar també a la millora del barri i a donar resposta a algunes altres peticions que han sortit també per part dels veïns i veïnes. Efectivament, com li deia, l'edifici de Canvies es troba afectat amb aquest planejament vigent amb l'objectiu de crear un carrer que uneixi a través del carrer d'Antoni Campany, la plaça de Sants amb el parc de l'interior de l'illa delimitada per la cobertura del metro de la parada de Mercat Nou, Jocs Florals, Carrer Burgos i els espais del costat. El Govern és coneixedor de la realitat social del barri de Sants i el que farem és continuar treballant en consensuar quina ha de ser aquesta modificació urbanística que doni resposta De la millor manera possible, a necessitats dels veïns i a l'adequació d'aquells espais, i amb el marc d'aquesta execució de la decisió que es prengui, consensuada, insisteixo, es procediran a prendre les mesures que corresponguin amb tots els espais de l'entorn. També canvies. El que no farem és obrir amb un foc que ara està pacificat, malgrat que ens consta des del districte alguna queixa puntual dels veïns, res a veure amb les queixes que existien fa uns anys, res a veure. El que no farem és, amb un lleu, com li deia, que està pacificat, obrir un foc en el moment que encara no tenim la solució consensuada, que creiem que és la que ha de donar una resposta adequada al veïnatge i a les necessitats d'aquell espai amb el que està l'edifici.

Aquest govern, com qualsevol, el que té és l'obligació de donar solucions a la ciutadania i no de crear problemes. Si vostè parla amb els veïns a la bordeta, li passaran tota una llista de les seves urgències i necessitats i Canvies no és una d'aquestes.

Gràcies, president. Saludar també el senyor Escolano i agrair que hagi portat aquesta proposta que ha recollit tantes signatures. En tot cas, lamentar que ho faci des de la confrontació, ell mateix a la seva explicació, explicava que ho feia en contra del personatge i del que ell entenc que significa. Crec que ha quedat clar a la majoria de les intervencions que m'han precedit que el que es va recollir amb els primers ajuntaments democràtics va ser l'aportació democràtica del personatge de Sabino Arana. En tot cas, creiem que el nomenclàtura de la nostra ciutat no s'ha de construir en contra de, i en aquest cas esteu contraposant dues figures, amb un pes molt rellevant. Per l'Ajuntament de Barcelona és una prioritat la defensa de la democràcia i dels seus valors. Treballem sempre amb la memòria i la reparació històrica d'aquesta ciutat, defensant els drets humans, anunciant crims contra la humanitat, en les diferents formes de terrorisme al llarg dels anys. Recordar les víctimes del terrorisme no és només un acte de memòria, sinó que és també una manera de combatre-la i de recordar d'on venim. Hem de treballar incansablement per prevenir futurs actes terroristes, abordant les causes subjacents que ens porten a l'extremisme i provovent l'educació, el diàleg i l'enteniment mutu. Hem de redoblar els nostres esforços per a garantir la justícia per a les víctimes i les seves famílies. És per això que, com hem tingut oportunitat de comentar també en aquest plenari, estem treballant de la mà de les víctimes del terrorisme amb la creació d'un centre d'interpretació del terrorisme al Castell de Montjuïc. Creiem que aquest projecte ha de ser el marc a través del qual treballar els homenatges a la memòria de les víctimes a casa nostra. defensem que són necessàries iniciatives que ens ajudin a enfortir una narració col·lectiva sobre la qual ens puguem reconèixer com a ciutat i trobar-nos per conviure, perquè cap democràcia és digna de tal nom si no en part es reconeix a aquells a qui de manera injusta han sigut atacats, perseguits o amenaçats. Reconeixem la figura del Miguel Ángel Blanco, perquè l'assassinat del qual va significar un punt d'inflexió en la lluita contra el terrorisme i una manera diferent d'entendre com la societat s'enfontava amb aquest fenomen i com es va reconèixer, però rebutgem aquesta iniciativa tenint en compte que estem dedicant esforços a aquest projecte sense deixar de recordar que estudiarem algunes fórmules específiques de recordar l'important que va ser la figura del Miguel Ángel Blanco des del reconeixement del que va significar el seu assassinat i no confrontant amb cap altra figura històrica.

La tinenta Gil, endavant. Sí, gràcies, tinenta. Ja els avanço que votarem a favor d'aquesta proposta. De fet, tant la comissionada de l'ús social del català com els equips de promoció econòmica ja estan treballant en aquest projecte, el projecte Saga Barcelona Game Fest. Barcelona, com s'ha dit en les intervencions anteriors, és una potència amb el sector del videojoc, té una facturació i un volum de treballadors que signifiquen la meitat de la del conjunt de l'Estat en aquest sector. Però és cert que des del 2019 no comptem amb una fira sectorial, des de la desaparició de la Barcelona Games World i el Nice One Barcelona, celebrats a la Fira de Barcelona. Per aquest motiu, em sembla que és una bona oportunitat la fusió del BCN Game Fest, del Saga i del Retro Barcelona, que ens han d'ajudar a convertir-lo en l'esdeveniment referent del videojoc a la ciutat, mitjançant també la instal·lació a Fira Barcelona Montjuïc. Treballarem des d'aquí perquè pugui esdevenir saló de videojocs de referència del sud d'Europa, perquè una fira sectorial sorgida de la Societat Civil de Barcelona ocupi aquest espai abans que ho faci una franquícia internacional. Creiem que el Saga Barcelona Game Fest omplirà un buit a l'oferta firal de la ciutat amb una iniciativa local que incorpora la perspectiva de la llengua però que també incorpora la perspectiva de gènere, essencial en un sector molt masculinitzat i amenaçat molt sovint per dinàmiques online tòxiques. Amb efecte, el Saga Barcelona Game Fest defensa integrar l'ús del català de manera normalitzada. Els desenvolupadors de videojocs participant, com s'ha comentat, han d'incorporar el català entre les opcions i idiomes que es pot jugar, garantint als gamers catalanoparlants i les gamers tenir el dret de jugar amb la seva llengua. El suport s'alinea amb el foment de l'ús social del català entre el públic objectiu principal del sector, ells i les joves, un objectiu troncal d'aquest govern que hem reforçat amb la creació de la figura de la comissionada de l'ús social del català. L'ús del català de manera normalitzada i transversal de Saga Barcelona pot ser també un referent perquè altres esdeveniments a la ciutat incorporin també la perspectiva de la llengua i de l'ús del català amb la normalitat que no haurien d'haver perdut.

Gràcies. Al grup Pousant li agafo les paraules que ha dit el seu president. Votarem que sí amb aquesta proposició perquè estem votant que sí als veïns i a les veïnes de la Marina. El contingut exacte d'algunes de les coses entendrà que en el moment de la gestió no siguin exactes el que vostès proposaven amb les millores o aportacions que han fet la resta de grup. Creiem que és important que hi hagi un missatge de reconeixement de la dignitat del barri de la Marina, de la seva història de lluita i també de la voluntat de tots a construir des del consens i sense confrontar els veïns i les veïnes, millores amb la vida del barri. De fet, ja s'estan fent. El barri de la Marina té un teixit d'entitats molt ric, existeix una taula de convivència, que es reuneix amb certa regularitat, però que des d'abans de l'estiu està reunida mensualment, a vegades quinzenalment, per trobar respostes amb algunes de les qüestions que s'han posat sobre la taula i que han tensionat més la convivència de veïns i veïnes. Algunes, com s'ha dit, tenen a veure amb seguretat. I Guàrdia Urbana, aquesta mateixa setmana, amb una reunió amb aquesta taula, on hi ha, entre d'altres, la Unió d'Entitats, els comerciants, la Marina Viva, l'Associació de Veïns de Sant Cristòfor, la de Can Clós, entitats esportives, etc. La Guàrdia Urbana ha explicat no un pla de xoc, sinó la nova forma de treballar que farà servir a la Marina de manera estructural, que creiem que era més important que no fer un pla de xoc puntual sinó intentar millorar les qüestions estructurals de seguretat que no estava funcionant, amb més presència, amb dispositius específics, amb una millor coordinació entre els tres torns, però també entre les diferents unitats de la Guàrdia Urbana i amb millor coordinació amb Mossos d'Esquadra, que també hi era en aquesta reunió i que també va donar solucions i propostes als veïns. Hi ha elements que tenen a veure amb la convivència, que són la majoria dels elements que es posen sobre la taula. I sobre això estem treballant també amb els equips de prevenció i seguretat del districte i amb aquesta taula de convivència per veure com podem reforçar aquells punts on sabem que hi ha situacions més conflictives. També quan tenen a veure amb situacions socials o de sensallerisme. Tots hem pogut veure vídeos de persones amb problemes de salut mental que s'han fet virals però que darrere dels quals el que hi ha és una situació molt complexa que els equips de Guàrdia Urbana, del districte, de serveis socials, s'estan intentant treballar per trobar resposta per la tranquil·litat dels veïns, però també per la correcta atenció d'aquestes persones que requereixen una mirada de professionals. Vam fer abans de l'estiu les primeres sessions al Pla de Barris i ara començarem, a petició dels veïns, el procés de participació per tenir aquesta mirada de la Marina de futur, de com un barri que creix, que passarà de 30.000 a 55.000 habitants en pocs mesos o en pocs anys, com creix sense que això comporti un trencament de la cohesió social que ha costat tant de temps també treballar i que és fruit de la feina de tots, però també fruit de la feina d'aquestes entitats. No em puc estar de dir que em sorprèn que aquell que ha tingut responsabilitats de govern amb dos mandats no hagi fet res amb els jardins de la Marina abans.

Votarem en contra, ja que hi ha hagut una... que han obert aquest debat els companys de Barcelona en Comú. Explicaré bé el que no he pogut explicar abans. que és que la solució del que passa als jardins de la Mediterrània és molt complexa, que fa molt de temps que això està passant, que ja han passat diferents colors polítics per l'alcaldia i que ningú ha sigut capaç de trobar la fórmula per acabar amb aquests problemes. Per tant, benvingut al consens en buscar-la, més enllà que cadascú expliqui què és el que hem fet, perquè aquests problemes de convivència són importants, ho sabem, i estan generant Algú que crec que hauria de ser una línia vermella per a tothom, que és que hi hagi gent que ho utilitzi per confrontar veïns i veïnes contra veïns i veïnes i entitats del barri contra veïns i veïnes a la seva vegada. Crec que això, pel bé dels nostres barris en general i en aquest cas de la Marina en concret, hauria de ser una línia vermella per totes les forces d'aquest consistori. Fer propostes que no volen arribar a solucions i buscar consensos, sinó que només buscant confrontar, assenyalar

Gràcies, alcalde. L'àmbit del Mas de Can Clos, a la Marina del Port, al districte de Sants Montjuïc, es troba en procés de finalització de l'urbanització per a millorar la integració i l'accessibilitat de la zona. Amb aquest pla, el que volem és millorar la integració urbana de les parcel·les i optimitzar-ne les condicions per a la construcció de nous habitatges. Estem aprovant això facilitant la posterior gestió de les promocions, tan públiques com privades. El Pla d'Iniciativa de l'Ajuntament abasta dues finques resultants de l'àmbit de Can Clós. La primera adjudicada a l'Ajuntament amb un sostre de 1.400 metres quadrats d'habitatge de protecció. La segona adjudicada a un propietari privat. La finca municipal es troba en situacions de proindivis i per a poder executar-se ha de compartir soterrani i accés a la finca privada i per tant en depenen les construccions l'una de l'altra. El que proposa aquest pla de millora urbana és estrictament vas canviar el sostre municipal cap a una finca que pot ser de promoció autònoma i que per tant facilitaria també la intervenció de l'Ajuntament. Els 1.600 metres quadrats de l'habitatge lliure que estan adjudicats a promotor privat passarien a ajuntar-se amb la resta de la finca del complex immobiliari, que també podria executar-se de forma autònoma a la seva manera. Agraeixo el vot favorable de tots els grups a la Comissió d'Urbanisme d'aquest mes d'octubre, perquè és un pla que ens ajudarà a acabar una part del districte que ho necessita. Moltes gràcies.

Gràcies. L'Ajuntament de Barcelona ha mantingut, manté i mantindrà diverses iniciatives destinades a promoure el record de la figura del president Lluís Companys, que per cert també va ser durant un període regidor d'aquest Ajuntament. Una personalitat que encarna fidelment els ideals democràtics i que ho va fer en un context de disputes polítiques terribles que van acabar amb un cop d'Estat, que va portar la barbàrie i amb el que ell mateix va acabar perdent la vida a causa de la seva activitat política i la seva defensa de la llibertat. una figura més que compta amb un llegat conciliador imprescindible. En aquest moment en què les posicions xenòfobes i racistes s'estenen al llarg d'Europa i en què l'extrema dreta propaga l'odi i la confrontació com a estratègia política per aconseguir arribar al poder, creiem fonamental recuperar testimonis com el del molt honorable president Lluís Companys i tantes altres persones que van lluitar per la democràcia i la llibertat a costa fins i tot de la seva pròpia vida. La figura de companys, afusellat per la dictadura després d'un judici il·legal i legítim, representa fidelment la defensa de la democràcia i ens ofereix el seu llegat conciliador d'humanitat i de perdó. A partir del seu bagatge polític i activista, que en última instància el va fer morir assassinat, Representa una figura capdalt de la història contemporània catalana i espanyola. Per tot això, desestimem aquesta proposició, proposició que creiem no només està basada en una manipulació de la història, sinó que va contra el sentit majoritari de les nostres veïnes i veïns, contra la comunitat internacional, els drets humans, la democràcia i, concretament, contra els ideals del grup polític que jo represento.

Ja li avanço que acceptarem el PREC. Com vostè deia a la Comissió d'Economia, també vam acceptar el PREC que vam fer en aquest sentit. Li vaig dir en el seu moment que amb la intenció d'obrir un debat, no amb priorismes, però sí amb la necessitat d'obrir un debat sobre un tema que sabem que preocupa el comerç de proximitat. Li informo que d'aquí a final d'any podrem tenir l'actualització dels 100 locals en planta baixa. Per tant, abans dels 6 mesos disposarem d'una actualització amb la metodologia actual amb la que recull aquesta informació. Estem treballant a més per millorar-ho. Potser se'n va una mica més enllà dels sis mesos, però abans ja tindrem aquesta primera dada que ens donarà ciència i el que estem també, com li dic, és treballant com fem aquesta coordinació amb les altres administracions públiques. Amb la línia d'obrir el debat i d'involucrar administracions que tenen competències en aquest àmbit, més enllà del municipal, i ens hem reunit amb el conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, el senyor Miquel Samper. Estem en converses amb el secretari d'Empresa i hem acordat la creació d'un grup de treball conjunt per analitzar temes de comerç, també el tema dels lloguers de comerç que ens preocupa. De la mateixa manera, tenim el compromís i això ho farem de traslladar el problema a la Secretaria d'Estat de Comerç per també veure un anàlisi a nivell més general. També recordar-li que, com saben, hi ha hagut la comissió no permanent d'estudi sobre simplificació administrativa de l'Ajuntament i aquí també un dels elements que surt és aquesta possibilitat de treballar les dades d'una manera que permeti disposar d'un cens únic de locals que ens ajudi a centralitzar tota la informació i per tant agilitzar els processos però a la vegada tenir una radiografia molt més fidel del que està passant a la ciutat. Sí avançar-li que els primers estudis que ens avancen d'aquest 900, tot i que recullen alguna d'aquestes preocupacions, també ens donen dades que considerem que ens han d'aportar cert optimisme, però que compartirem en el moment que estigui 100% finalitzat.

Compartint alguna de les reflexions, també compartir les dificultats que pot comportar una regulació d'aquest tipus, que tampoc no és neutre, i en tot cas la necessitat d'obrir el debat i també de fer altres polítiques públiques que ens ajudin a fer la promoció del comerç de proximitat, a ajudar les persones que estan aixecant la persiana cada dia o que tenen un projecte per aixecar, i d'això tenim experiències que també continuarem aplicant, més enllà d'estrictament la del lloguer, que no se'ns escapa a ningú, que serà molt complicat perquè el marc legislatiu no ho posa fàcil, tampoc.

Gràcies, alcalde. Començo explicant, no puc fer una altra cosa, que votar en contra de la seva proposició, igual que van fer també a la comissió de fa dues setmanes, on presentaven una proposta molt similar. Fa temps que des del govern municipal estem prestando atenció al sensellerisme, compartim amb els grups, ho hem pogut parlar en diferents ocasions, la preocupació pel que està passant a la ciutat, Hem dedicat molts recursos i esforços. Aquest Ajuntament dedica 51 milions d'euros a l'any a combatre el sensellerisme, però també els aviso que nosaltres sols i com a ciutat Barcelona no acabarà amb el sensellerisme. Estem parlant d'un fenomen molt complex. amb el que té a veure amb l'habitatge, amb situacions de salut mental, amb situacions de salut també, amb situacions de manca de feina i en alguns casos també amb situacions de persones amb manca de documentació per accedir a un habitatge. És un problema que té moltes cares I per això hem d'intentar fugir, i aquí els demano responsabilitat, de les solucions màgiques. No es tracta només de posar més recursos. Tenim més recursos, disposem de 76 habitatges en modalitat de housing fairs, hem disposat d'habitatges adreçats exclusivament a dones amb situació de sensellar, s'han fet sortides per perfils concrets, per joves, per dones, per intentar atacar cadascun d'aquests problemes, però moltes d'aquestes qüestions no són competència dels dents locals, ni és competència... d'aquesta ciutat i, per tant, hem demanat des del principi, i així els hem dit, la necessitat que hi hagi una corresponsabilitat de la resta d'administracions responsables, a tots els nivells, perquè cap ciutat, ni tan sols la ciutat de Barcelona amb els seus recursos, pot fer front sola en una situació com aquesta. Pot fer contenció, i ho estem fent. Els nostres números creixen, creixen molt, però creixen menys que les ciutats europees amb les que ens podem comparar o que altres ciutats també de l'estat espanyol que tenen la mateixa necessitat. Estem fent polítiques d'habitatge que han de donar solucions i estem treballant amb la resta d'entitats. Si ahir vam presentar una taula amb les entitats a les que els vull agrair la seva disposició a ajudar a trobar solucions, és perquè fa dues setmanes va haver-hi una trobada de la síndica que ha situat el mapa, que no és qüestió només de les ciutats. Nosaltres hem treballat molt i hem liderat molt perquè això passés. I justament després que s'hagi obert aquesta finestra, que hi hagi aquesta feina i aquesta corresponsabilitat per part de tothom, és quan té sentit que nosaltres també creiem les nostres taules, envirallem-nos amb aquelles per poder treballar amb qüestions operatives complexes que ens ajudin a tenir solucions d'emergència davant d'una situació que és excepcional i que requerirà segurament de mesures excepcionals, però que també requereix de complicitats, de transversalitat i de responsabilitats. Sí que els convido, com hem fet, a que formin part i participin. Un cop acabi la teatralització del plenari extraordinari i la posada amb evidència la més tesa perquè s'hi sumin amb nosaltres, amb les entitats, amb els col·legis professionals, amb la resta d'administracions, per anar treballant en les solucions, un problema que, tot i que és gran, no podem deixar d'esmerçar tots els recursos i la millor de les solucions per ajudar a mantenir drets i que aquestes persones puguin estar amb dignitat a la vegada que ajudem també a reforçar els nostres barris.

Aquesta ciutat ha liderat la resposta amb el sensellerisme i ho continuarà fent, però és evident que és molt necessari que hi hagi un lideratge supramunicipal per poder donar aquesta solució realment transversal que demanàvem. Més recursos sense aquest pacte de país no ens portarà una resposta. Aquest ajuntament té més de 2.900 places entre les pròpies i les de les entitats té llocs d'higiene, té serveis públics, té serveis socials que estan treballant contínuament perquè hi hagi moltes famílies que no arribin a aquesta situació i que afortunadament no estan amb aquestes dades. Però si som els únics que ho fem, no només no trobarem solucions, sinó que acabarem col·lapsant un sistema que a dia d'avui funciona però que sempre en aquella idea millores.

Al principi, en contra.

Sí, doncs, tal com havíem començat a apuntar amb la resposta del prec de novembre, en aquell moment els vam explicar que hi havia una fase prèvia que s'havia fet amb l'elaboració d'aquesta mesura que anava des de l'anàlisi de la normativa o a la recollida aquesta d'anàlisis de dades disponibles. En aquest sentit estem avançant també en converses amb la Generalitat per disposar de més dades a nivell de ciutat que ens permetin fer un anàlisi més acurat, sumada amb altres elements que abans també explicava l'alcalde. Hem treballat en sessions amb expertes, amb les entitats, amb diferents fases, i des de llavors el que hem estat fent és, a banda d'acabar de sistematitzar aquesta documentació amb el disseny d'actuacions prioritàries. Comptem amb un servei de recolzament expert, tècnic, que ens està ajudant també en aquesta fase. I això són, bé, els terminis de la tramitació ens han endarrerit la presentació del document i, efectivament, havíem dit sis mesos i estem justament fent-ho sense haver acabat el document. El que tenim és el compromís de tenir un document abans de l'estiu, amb una primera redacció final i, a partir d'aquí, el que volem fer és a la tornada començar a fer contrast amb els diferents grups, tant amb les entitats amb les que hem treballat i amb les expertes, com amb els diferents grups municipals que hem mostrat interès per poder arribar el 25 de novembre d'aquest any amb els deures fets i, per tant, amb la mesura de govern i amb aquests contrastos fets.

Jo tampoc estic sorpresa de la seva resposta perquè és la que fa cada vegada que hi ha un seguiment del PREC independentment del que se li contesti. En tot cas, el meu compromís i el del govern és amb els objectius que vam pactar i no amb el temps. Si en comptes de sis mesos triguem una mica més però els objectius es compleixen, jo crec que a la feina tots plegats haurem d'estar contents. I en qualsevol cas no partim de ser-ho. Som una de les ciutats capdavanteres en com s'està gestionant la violència de gènere Els equips estan treballant, les persones se les està tenent, s'està treballant des de tots els àmbits, des de la formació, de la prevenció, del pla de xoc que abans hem tingut també ocasió de poder explicar i amb aquesta voluntat de millorar presentarem-se amb què estem treballant i efectivament quan tinguem la feina, amb el temps que requereixi per aconseguir les millors possibilitats pels recursos, tindrem aquest projecte i el compartirem per també tenir la seva validació i les seves propostes.

Gràcies, Tinenta. Des de govern creiem que és important garantir l'ús del català, no només pel que fa al contacte de la ciutadania amb la institució i amb els seus serveis, sinó també amb tots aquells altres que afecten el seu dia a dia, com és el cas de les diferents formes de consum, sigui el comerç o sigui la restauració com formes principals. Tenim, de fet, alguns mecanismes per intentar garantir que el català sigui la llengua d'ús prioritària al comerç i a la restauració, com l'article 16 del reglament d'ús de la llengua catalana que ens ajuda que amb aquelles accions de promoció del comerç i la restauració que comporten subvencions, sigui també obligatori fer aquest ús de català com a llengua preferent. En concret, amb les darreres convocatòries, això ha sigut així amb l'atorgament de subvencions a la transformació digital del comerç, i la restauració de la ciutat o l'atergament de les subvencions per l'enllumenat de Nadal de les vies públiques de la ciutat que es fa des de la direcció de comerç. Celebrem el compromís del Gremi també amb aquesta proposta amb la qual avanço que votarem a favor. El sector empresarial ha de garantir el compliment dels drets de les persones consumidores segons s'estableixen les normatives de comerç i de consum i ens agrada que ho vegin com una oportunitat per garantir unes relacions de consum de qualitat i satisfactòries per tota la part dels consumidors, especialment aquells que valoren l'ús del català en les seves relacions amb empreses i establiments comercials. Des d'aquesta visió, des de l'Oficina d'Atenció a les Empreses de Barcelona Activa, també es treballa amb aquesta línia i es dona informació i assessorament a les empreses. Un àmbit de l'assessorament és, per exemple, com les empreses poden garantir els drets a les persones consumidores, especialment també els drets lingüístics. També treballa aquest tema a l'Oficina Municipal del Consumidor, on també hi ha un espai específic per empreses que vulguin treballar aquesta matèria i s'incorpora dintre dels plans d'inspecció integrals de l'Ajuntament tot i que en matèria de consum la inspecció correspon a la Generalitat, però tot i així s'incorpora en algunes de les línies genèriques per reforçar-lo des de la inspecció municipal. Estudiarem a banda de les propostes que comporten algunes accions que poden implementar-se també des de Barcelona Activa, com pot ser aquesta guia que ens proposen de vocabularis o cursos específics per aquest i amb altres sectors de la nostra economia, on té valor i podria ser interessant que aparentegéssim algun tema de formació que podés complementar a que es pugui fer des del Consorci de Normalització Lingüística. Des de l'Agència Catalana de Consum i per acabar es fan campanyes on s'inclou aquesta informació sobre la necessitat i obligació de complir la normativa amb l'ús del català en les activitats comercials i per tant, seguint també la proposta, podem treballar conjuntament per reforçar-les.

L'espai de la comissaria de Via Lalletana va ser un dels punts capdalt en la repressió i l'exercici de tortura per part de les autoritats franquistes a la ciutat. No podem ignorar aquest fet. Treballem amb la memòria i la reparació històrica d'aquesta ciutat i també ho fan, com vostè ja la feia menció, i ho han fet en aquestes darreres setmanes, els ministres amb responsabilitats en la matèria. Treballem sempre des de l'Ajuntament buscant solucions que donin respostes a la justícia, a la reparació i a la democràcia. Les diferents decisions concretes sobre l'edifici de prefectura de policia és veritat que no són competència de l'Ajuntament i, per tant, el govern municipal no pot actuar directament ni decidir directament. Com a Corporació Municipal, Vam mostrar, i la repetim, la nostra satisfacció, com deia, per la decisió del Ministeri de Política Territorial i Memòria de declarar la Prefectura Superior de Policia de Barcelona com a espai de memòria. En aquest sentit, des de l'Ajuntament estem treballant i entenem que el futur dels usos de l'edifici del número 43 de la Via Lalletana s'ha de decidir entre totes les institucions, i això és el que aquesta mateixa setmana... han dit tant els ministres com el conseller Espadaler que s'havia de reconèixer el que havia passat allà, que s'havia de declarar un espai de memòria, que com vostè deia té un calendari, i que s'ha de continuar treballant per trobar l'acord entre totes les institucions que hi són part per trobar una solució i que mentrestant té un ús definit que no és incompatible amb aquesta declaració d'espai de memòria. De la mateixa manera, hem seguit col·laborant i ho fem amb les entitats de memòria de la ciutat, De la mateixa manera que continuarem promocionant les accions necessàries per donar resposta a aquests valors. El que sí hem fet i era responsabilitat nostra i vostè coneix perfectament és tant la conservació i el manteniment del faristol que recorda aquest espai ja com a espai de memòria a nivell municipal i també la instal·lació de les lletres de justícia, veritat, reparació al costat de l'edifici que ens ajuden a fer un primer pas, sabem que petit, però un primer pas amb aquesta reparació que tots volem.

Amb el plenari i amb el que proposaven això es van acceptar, de fet, dos pregs que parlaven sobre el tema de la memòria de les víctimes i com hem pogut avançar, i va dir l'alcalde en aquell moment, i hem explicat amb alguna altra ocasió, amb algun seguiment de pregs també del grup de Junts, estem ultimant el projecte per tenir un espai memorial de les víctimes del terrorisme a la ciutat de Barcelona. Entenem que aquest projecte ha de ser el marc a través del qual treballem aquest homenatge i la memòria dels diferents terrorismes a casa nostra. Ho volem fer des del rigor. Estem treballant amb la conceptualització d'aquest projecte amb una visió ambiciosa i, a la vegada que complexa, de la mà de diversos actors. Ens estem assessorant de la mà del teixit acadèmic investigador de la ciutat i de les diferents entitats de víctimes del terrorisme, com crec que jo mateix vaig avançar en aquest plenari. Aquest memorial i centre d'interpretació tenim intenció que s'ubiqui al Castell de Montjuïc, que és un dels espais que actualment ja té el rol d'espai de cultura i memòria de la ciutat i estem treballant també en la reforma d'algunes de les sales d'exposició a fi que puguin ser la seu d'aquest espai memorial. Ho farem amb un plantejament centrat en la prevenció i defensa del nostre model democràtic de convivència, amb un abordatge integral del fenomen del terrorisme i eminentment pedagògic, perquè creiem que una societat sense memòria és una societat que posa en risc contínuament el seu futur.

Recordar-li que en aquest moment la ciutat de Barcelona disposa de tres llocs diferents amb els que es fa memòria les víctimes del terrorisme. I que en aquesta sala ningú ha fet mai defensa de les morts de ningú. Al final sempre hem parlat i ens hem col·locat al costat de les víctimes.

Gràcies, alcalde. Ens plau presentar la mesura de govern, com deia l'alcalde, Barcelona cap al dret de la cura 25-30. Una mesura de govern que és fruit del treball conjunt de la cinquena tinença de la regidoria de Salut, de persones amb discapacitat i estratègia contra la soledat, de Barcelona Activa i també de tots els elements del sector, tant del tercer sector com de les empreses que treballen en l'àmbit de la tecnologia i de les cures. S'ha fet de forma col·laborativa, com deia, s'ha escoltat a les entitats socials i s'ha compartit també amb els grups, agrair les aportacions rebudes pel grup d'Esquerra Republicana que incorporarem també en la implementació d'aquesta mesura. És una aposta per consolidar Barcelona com a referent internacional amb aquesta defensa del dret a la cura i amb la construcció d'un model de ciutat més just, més inclusiu i una economia que posi la vida i les persones al centre. Aquesta mesura parteix d'una diagnosi exhaustiva de situació. Les dades ens diuen que el 2040 una de cada quatre persones de Barcelona tindrà més de 65 anys. Ara ja són un 21% de la població. I a més trobem... Aquestes persones, el 57% de les quals són dones, viu soles, en el cas de les persones grans, i que hi ha un 22% de les llars de Barcelona on hi ha infants i adolescents, 13% de les quals són monoparentals majoritàriament encapçalades per dones. més de la meitat dels infants entre 0 i 2 anys no estan escolaritzats i també ens diuen les dades que a Barcelona hi ha a prop de 340.000 persones que fan treball de cura no remunerat i gairebé 6 de cada 10 persones cuidadores són dones. Aquí hauríem de sumar-li dades que com poden entendre no tenim sobre la prestació de cures a l'economia submergida. però que també és una realitat de la situació actual. Aquesta necessitat creixent de cures fa que haguem de repantejar-nos el model i ens exigeix que donem una resposta integral per garantir l'equitat, la universalitat, la sostenibilitat i la innovació. A la vegada creiem que tenim una oportunitat amb el desenvolupament econòmic i tecnològic del sector, convertint aquest sector en un sector econòmic estratègic que ens ha d'ajudar a dignificar la professió i que va amb la línia d'altres accions que fem des de l'Ajuntament, com l'Acord de Barcelona per l'Ocupació de Qualitat o el Pacte del Temps, que també té molt a veure amb aquesta gestió de les cures. Aquesta mesura té quatre eixos de treball. L'enfortiment dels serveis públics, l'impuls a l'economia de les cures, el reconeixement i suport a les persones cuidadores, el foment de la corresponsabilitat i la construcció de les aliances. Amb cadascun d'aquests eixos de treball hi ha una sèrie de mesures més dotades també pressupostàriament, no les repetiré totes, vam compartir amb vostès el document i el tornarem a compartir al definitiu, però per destacar algunes, amb l'eix d'enfortiment de serveis públics hi ha el Pla de Millora de la Dependència 25-29, que ha d'unificar el model d'atenció a la dependència i agilitzar els programes individuals d'atenció, els pies per disminuir el temps d'espera de les persones, les promocions d'habitatges amb serveis per a les persones grans, la construcció de quatre escoles bressols o de consolidació i millora dels canguratges municipals. l'eix 2, que és el de l'impuls de la innovació social i tecnològica. Aquí la part més important és la concreció de les accions en un espai físic. Posem a disposició d'un nou pol d'activitat econòmica un dels espais de Barcelona activa al carrer Almogàvars perquè sigui un espai on les empreses del sector puguin innovar, on hi hagi laboratoris especialitzats i on tinguem també la formació. Aquest setembre, en aquest espai, començarà a haver-hi formació de formació professional vinculada a l'Institut del Mar, però també de reskilling professional i d'aquesta millora tecnològica, perquè el que ens diuen també les dades és que el servei de cures basat en la prestació de persona, cuida persona, serà insostenible si no aprofitem totes les millores tecnològiques i d'organització empresarial que el servei ens posa a l'abast. L'eix 3, que és suport a les persones cuidadores, defensa de drets i corresponsabilitat. Això té a veure amb com cuidem les persones que cuiden, amb com posem també els drets a les persones que necessiten cuidadors al centre. Per posar un exemple, el nou servei de benestar i cures comunitàries als casals de barri és un dels elements que ens ha d'ajudar així com totes les accions que fem amb defensa i promoció de la corresponsabilitat amb les cures a les nostres llars. I finalment, les aliances feministes per reconèixer aquesta centralitat de les cures, tant en l'àmbit internacional, on s'estan desenvolupant molts projectes i existeix ja una aliança mundial de les cures, com en el nostre entorn, també entre les entitats, com dèiem, però també entre altres àmbits d'administracions i de projectes que desenvolupa el pròxim Ajuntament. Aquesta mesura té una governança compartida que ens ha de garantir no només aquesta coordinació a la interna, sinó tenir sempre present les necessitats del sector i de les persones que ho necessiten. Gràcies.

Gràcies, com ens agraïn la majoria de les intervencions i el to de col·laboració, crec que compartim la diagnosi i segur que ens posem d'acord també amb les mesures per aconseguir millores. Només fer un recordatori, les polítiques públiques sempre es construeixen sobre les anteriors. Aquesta, evidentment, no parteix de zero, igual que les del 2015 tenien altres mesures, com la llei de dependència, el llibre blanc de les cures, etcètera, o la llei de serveis socials del 2007. Agrair els esforços del Partit Popular respecte a la corresponsabilitat. Crec que podem treballar plegats també mesures interessants per fomentar... aquesta corresponsabilitat i explicar que el que no pot tenir la ciutat és un model de cures basat en que siguin les dones i només les dones d'aquesta ciutat les que sense formació, sense reconeixement, sense salari i moltes vegades sense papers mantinguin la cura de les persones dependents de la ciutat.

Gràcies, presidenta. El que portem és el compliment d'un compromís de la Comissió d'Economia d'Issenda del passat mes de novembre per treballar amb la creació d'aquesta comissió d'estudi permanent sobre el treball a la llar a Barcelona. És cert que no és una competència municipal, però com passa quan parlàvem de les cures, és un element que té un impacte molt gran en la vida dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat i que creiem que es mereix aquesta mirada reposada, aquesta possibilitat de tenir dades, de treballar amb els sectors, de fer escolta i de veure com entre tots podem ajudar cadascú des de les seves competències a la dignificació d'un sector que torna a ser molt feminitzat i que en molts casos torna a estar a sobre de les persones migrades i de l'economia submergida, malauradament. Per tant, el que portem avui és la creació amb els... els òrgans i la part més formal que posem aprovació de tots els grups.

Agrair els vots favorables. Crec que és la responsabilitat de tots els grups que formarem part d'aquesta comissió, precisament que les feines no dupliquin i que sigui un àmbit en què puguem també continuar avançant. I és veritat que, malgrat no tenim competències, torna a ser un d'aquells àmbits que ens defineix també com a ciutat i que defineix, efectivament, senyor De Oro Polido, el model de societat que volem. I nosaltres volem un model de societat on la gent pugui desenvolupar el seu projecte de vida on la gent pugui exercir també totes comèdines, on les treballadores tinguin els seus millors condicions laborals, i recordar-li que hi ha una cosa que vostès no reconeixen, que es diu patriarcat, que fa que les condicions laborals continuïn sent molt diferents quan es tracta d'homes o de dones, i que les condicions dels convenis col·lectius també ho tingui així. Per tant, és important que tinguem aquests espais de reflexió, de construcció, per millorar les condicions laborals de tothom. El feminisme el que intenta és tenir una societat més justa, que incorpori el 50% de la societat que ha estat deixada fora sempre. Moltes gràcies. Secretari.

Si normalment tinc la sensació que viuen en una realitat paral·lela, quan parlen del meu barri, encara més, perquè defineix un lloc pel que jo passo cada dia i amb el que això no només no passa, sinó que els veïns i les veïnes, com s'ha comentat, tenim moltes coses a millorar amb el barri i moltes demandes històriques, però aquesta, amb els termes que vostès les fan, no és una. L'ocupació de Canvies ja s'ha dit avui, ve de lluny, el 2014-2020, va haver-hi l'oportunitat de complir una sentència i no es va fer. El govern en aquell moment es va tirar enrere i es van generar tota una sèrie de conflictes abans i després. Aquesta no és la situació d'ara i això ho coneixen perfectament. Canvies no suposa que amb amenaça a la convivència veïnal no hi ha una situació de risc ni de perill que justifiqui una intervenció a correcuita que a més no li correspon amb aquest plenari instar sinó que ha de venir amb una indicació judicial. Insistim que en aquest moment el que hem de fer és actuar amb responsabilitat, prendre les decisions que toquin en el moment que toquen, no utilitzar-lo per tenir mesures estrictament mediàtiques que no estiguin consensuades ni amb les entitats del barri, ni amb els veïns, ni amb les forces polítiques. Nosaltres el que creiem és que durant aquests dos anys el que hem fet és treballar per trobar solucions i no pensem reactivar un problema en un lloc en què ara no existeix. El que estem proposant és una modificació del planejament perquè aquest barri, el barri de la Bordeta, el que necessita és equipaments i creiem que aquest espai s'ha de convertir urbanísticament en un equipament per després conjuntament veïns, veïnes, entitats i grups de consistori decidir dels equipaments que necessita el barri de la Bordeta quin té més sentit que estigui allà. Serà en aquell moment quan haurem de veure, quan sapiguem quina és aquesta modificació i què és el que ha de passar i quin és el calendari perquè passi quan s'hagin de prendre les mesures que corresponguin.

Simplement dic que aquest govern ha demostrat que quan hi ha problemes i necessitats s'han recuperat ocupacions que hi havia en aquells espais, també al districte, fossin municipals o fossin de tercers, s'ha ajudat i s'ha instat per solucionar problemes de convivència, però que vostès proposen no és solucionar un problema, sinó crear-ne un de gran.

Gràcies, president. Vostè sap, perquè és una persona que coneix bé com funciona l'Ajuntament, que que no passin coses a l'exterior no vol dir que no s'estiguin fent coses a l'interior. Abans de posar en marxa una campanya o abans de veure quins són els elements més adequats, el que hem fet és un encàrrec a Barcelona Activa perquè fes un anàlisi de quines coses, quines eines ja s'estaven fent i quins elements estan treballant amb el Consorci. per intentar a base d'això veure què està funcionant i amb dades reals veure com podem fer aquesta campanya en la que efectivament ens vam comprometre perquè compartim la preocupació que vostè posava en evidència en el moment del PREC i avui que en fa seguiment. Com li dic, s'està treballant en veure de les experiències que hi ha del Consell de Normalització Lingüística les que poden tenir sentit. El districte de Sant Andreu en concret es va desplegar un pla de comerç que va ser molt productiu i amb el que es va fer amb el Departament de Política Lingüística i vam aconseguir que 22 dels comerços signessin com a aprenents i 39 es convertissin en col·laboradors i creiem que és una via que es pot explorar amb el gremi de restauració i amb aquells elements que no estan agremiats però que a través dels districtes i dels eixos comercials podria fer-se. En tot cas, el que també s'està veient és la possibilitat de fer una guia que aglutini totes les diferents eines que hi ha hagut de formació en els diferents moments tant de l'Ajuntament com d'altres elements que pugui ser d'utilitat i que evidentment es tancarà amb acord amb el sector i que se'ls presentarà abans que sigui definitiva.

Gràcies, alcalde. Els dos punts tenen en comú que es tracta de la modificació d'algunes de les subvencions nominatives, en aquest cas per increments pressupostaris, amb dos casos, amb un altre per incorporar com a nominativa subvencions d'entitats socials que fins ara eren recurrents però que anaven per la via de subvencions generals i que d'aquesta manera se'ls dona certa estabilitat també a les activitats que fan les entitats, la modificació de crèdit corresponent per tenir els recursos pressupostaris pels increments que corresponen tant al punt 7 com al punt 8. Amb el punt 7 hi ha tota una sèrie d'entitats socials que vostès han tingut amb l'expedient, entre algunes per destacar hi ha FANOC, hi ha la Federació d'Associació de Veïns, hi ha ECAS o el Fons Català de Cooperació del Desenvolupament, entre d'altres. I en el cas del punt 8 es tracta del conveni que hi ha amb les organitzacions sindicals majoritàries en compliment de el que dicta tant la Constitució com la llei orgànica de llibertat sindical o la pròpia llei de participació institucional de la Generalitat respecte a qui són aquestes organitzacions majoritàries i l'obligació també de contribuir a la creació de polítiques públiques i que les administracions també facilitin la seva activitat.

Agrair els vots favorables respecte a la demanda d'informació que feia tant Trias per Barcelona com el PP. Restem a la seva disposició, sí que cal fer algun aclariment més enllà de l'aprovació d'aquest punt sobre algun dels informes. Sobre la barreja que deia la regidora Esteller, comentar que efectivament tenim una ciutat molt diversa, amb entitats molt diverses que fan moltes coses des de molts punts de vista i això és el que explica que hi hagi efectivament una barreja de tipologies d'entitats, de maneres de fer i de formacions, però en tot cas totes fan una labor social molt important. I respecte al que deia el regidor de Vox, reiterar-li també el que li vaig dir el dia de la comissió, que és que tenim una obligació, els sindicats tenen una sèrie d'obligacions recollides amb la legislació i les administracions tenim també l'obligació de facilitar la seva feina. Junts...

Sí, doncs, regidor Cirera, ja li avanço que li acceptarem el PREC igual que vam acceptar l'altra part. El tema és complex, no és casual que hagin hagut de portar dos PRECs a dues comissions, a una comissió o a un plenari, perquè està clar que hi ha molts elements que tenen a veure amb aquesta voluntat que compartim, jo crec, tots els grups, de recuperar el paral·lel pels veïns, per la ciutat, i que millori les diferents coses. No està separat. Les seccions urbanístiques, en aquest cas, especialment el... paral·lel tenen molt a veure amb el present i amb el futur del que passi. Respecte a les qüestions concretes que plantejaven amb aquest pes sobre el tema de guàrdia urbana, explicar-li que de fet ja estan treballant de manera coordinada els tres districtes, no ho entendríem diferent, sense perjudici que tot sigui millorable. Però s'estan fent precisament perquè a Montjuïc, encara que no el paral·lel, hi ha moltes activitats. Això permet que Guàrdia Urbana ja tingui tota una dinàmica de coordinació que està funcionant. S'han augmentat els efectius, s'augmenten extraordinàriament quan hi ha desaveniments, però ja s'han augmentat també amb el dia a dia de les unitats, sobretot del districte de Sant Montjuïc, inclús amb la incorporació d'una ONU nocturna que ens està ajudant també a donar una resposta molt més adequada. I després també hi ha coordinacions entre Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de diferents tipus que també tenen el focus en el paral·lel, sense perjudici, com dic, que sempre puguem trobar formes de funcionar. El 2018 hi havia un pla estratègic sociocomercial de la zona de l'Avinguda del Paral·lel, que en aquest moment estem revisant per reimpulsar-lo, perquè efectivament creiem que la part d'eix cultural, que l'obertura del Molino, que la reforma de la plaça de les Tres Xemeneies, que la propera incorporació del CECOR ens posarà allà, ens ha d'ajudar, per això li deia la importància de sumar també la part urbanística, a que canviïn els usos, a que augmentem també la qualitat de l'oferta i a que recuperem veïns i veïnes del poble sec, però també de la resta de la ciutat, aquesta passió que alguns tenim encara pel paral·lel i que creiem que ens pot ajudar. Per tant, continuarem treballant-ho, els anirem informant. Igualment estem treballant ja en aquesta fase de valoració i diagnosi tant amb els comerciants com amb els empresaris de la zona i sobretot amb els veïns i veïnes, que ens fan arribar també propostes de millora. Sí assenyalar que aquests canvis d'utilització, per exemple, s'han vist molt clars amb el parc de les 13 manelles, simplement amb la reforma provisional, que no és la definitiva d'aquell espai, que ens ha ajudat a guanyar un espai en què ja estan passant moltes més coses. Entre elles, en aquests dies, les festes del poble sec, a les que si no han tingut ocasió de passar, els convido que aprofitin l'últim cap de setmana.

Ah, jo mateixa.

En primer lloc, agrair el suport de tots els grups que han signat la declaració.

Vig a agrair el suport de tots els grups a la declaració i no repetiré tot l'abans de la declaració, però per donar una mica de context a el que són els acords purament, simplement recordar que malauradament 27 dones han mort assassinades a Espanya a mans de les seves parelles o exparelles des de principis d'aquest any. que últimament tots hem vist que hi ha hagut un increment i una concentració de morts de dones i de menors amb el seu entorn familiar, que és el que dona resposta o el que volem com a mínim denunciar i fer un pas endavant com a administració i per això hem fet aquesta proposta amb el que passo a llegir. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda L'Ajuntament de Barcelona es compromet a elaborar un programa d'intervenció integral contra la violència masclista, millorant la dotació de recursos als circuits d'atenció a la violència vers les zones als 10 districtes de la ciutat, coordinant de forma efectiva tots els recursos per lluitar contra les violències de forma coordinada i actualitzant totes les estadístiques que disposa l'Ajuntament de Barcelona respecte a la violència masclista, centrant-nos de forma específica en la violència sexual. Dos, instem a la Generalitat de Catalunya a continuar desplegant polítiques efectives contra la violència masclista i a impulsar de manera efectiva i eficaç el Pacte Català contra la Violència Masclista. Tres, instem al Govern d'Espanya a desplegar tots els recursos necessaris que permetin l'aprovació de mesures urgents contra la violència masclista, la implicació de totes les institucions, administracions i del conjunt de la societat per a garantir el dret a la vida de les dones. Quart, traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, a la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i, finalment, al Ministeri d'Igualtat.

Gràcies, alcalde. Com la regidora sap, perquè tenim ocasió de parlar de comerç moltes vegades amb el marc de la Comissió d'Economia, hi existeix una taula de comerç que és la que està treballant aquest pla. Que no tinguem el pla de comerç en marxa té a veure precisament amb què és un procés que s'està fent de la mà del sector i amb què s'està treballant de manera participada i això fa que els ritmes quan has de posar sobre una taula els diferents agents, els diferents sectors i consensuar cadascun dels passos, a vegades és més llarg, però ens assegura que, si anem plegats, també els resultats siguin més bons. El que deia el PREC que vam acceptar és que estudiaríem la possibilitat o la necessitat de crear una agència i el que crec que en algun altre moment i en algun altre seguiment hem tingut ocasió de compartir és que el que no faríem era prejutjar quin havia de ser l'instrument que millor segueix les polítiques de comerç, quan encara estàvem treballant amb el sector, quines han de ser aquestes polítiques. Per tant, amb el marc d'aquest document, amb aquesta taula que reuneix mensualment i amb la que estem treballant amb tot el sector, estem encara en les darreres fases d'aquest pla, que esperem puguem presentar a principis del 26 i a partir d'aquí haurem de veure quin és l'instrument que ens permet fer un millor seguiment dels acords sense prejudicar que sigui una agència o alguna altra. Però el compromís d'estudiar-ho, que és el que deia el PRE que vam acceptar, i és i s'està treballant també amb el marc d'aquesta taula.

Gràcies. Aquesta taula, com hem tingut l'idea a ocasió de parlar-ne a vegades, és una taula de treball i per tant... és l'evolució d'una taula de treball que existia per treballar conjuntament amb el sector, les polítiques de comerç al voltant de Nadal, i de comú acord amb tots els membres d'aquesta taula, el que es va decidir és utilitzar aquest espai de treball que estava funcionant bé per anar treballant alguns temes, com a govern amb el sector, abans de presentar-lo als grups, que evidentment tindran coneixement i la possibilitat també de fer les aportacions abans que el document sigui definitiu.

El que presentem és una petició que ve de la part sindical, que és prorrogar l'actual pla d'igualtat, donat que aquest any s'està fent la negociació del conveni col·lectiu dels treballadors i treballadores de la casa per poder fer la valoració un cop s'hagi aprovat el nou conveni i que les mesures que s'hagin pactat pel nou pla d'igualtat incorporin el ja pactat al conveni i tinguin una capacitat de tenir més incidències. Per aquesta raó, El que presentem avui és la pròrroga del pla actual en l'espera de poder començar a treballar també amb les organitzacions sindicals de la casa amb un pla que millori, analitzi i a partir d'aquí millori els resultats d'aquest primer pla en vigor.

El que estableix la llei d'igualtat efectiva entre homes i dones del 2007 és la necessitat d'aconseguir aquesta igualtat efectiva i estableix els plans d'igualtat com una de les eines perquè això passi. El realment transformador, i crec que això també ho hem de veure tots, és que a la pròpia negociació del conveni incorpori de manera natural totes les millores que han d'ajudar-nos a agafar aquesta igualtat i no tenir una via paral·lela. Tant de bo algun dia no necessitem tenir plans d'igualtat perquè haguéssim aconseguit aquests objectius compartits. Té tot el sentit la petició que ens fan les organitzacions sindicals perquè no podem arribar a aquesta igualtat amb els llocs de feina sense tenir les seves complicitats. Ens estan demanant incorporar part de les feines fetes a la Comissió d'Igualtat amb la negociació del conveni i fer un pla d'igualtat que superi allò que el conveni hi hagi recollit per anar encara més lluny. I crec que això és el que presentem ara al respecte a aquesta petició, perquè no entenem el pla d'igualtat sense una bona implementació i, efectivament, sense una bona avaluació, que és el que s'ha fet també abans de començar aquesta negociació del conveni. I a Vox dir-li... que la llibertat s'exerce des de la igualtat. I en este momento no hay igualtat entre hombres y mujeres. Por lo tanto, lo que nos están pidiendo es mantener un estatus quo que discrimina, que aísla y que no reconoce el talento y los derechos de la mitad de la población.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposta. És veritat que vostès van presentar una proposta similar, que van votar no en una de les comissions. Entenem que aquesta proposta ha eliminat algun dels elements que ens van portar a votar que no i votem que sí, sobretot per tenir oberta aquesta voluntat de diàleg i de trobada. Jo crec que és important tenir-la amb tots els agents, amb tots els grups, també perquè algunes de les coses que han afirmat les diferents intervencions com a realitats absolutes no ho són tantes i per tant crec que està bé que tinguem espais on també vostès puguin conèixer la realitat dels plecs i on puguem acabar dibuixant conjuntament alguns elements de millora que és una voluntat compartida. S'ha insistit en les diferents intervencions, en l'augment dels cànons i en una priorització de la part econòmica. Un 15% de la valoració dels plecs és la part econòmica, només un 15%. I el cànon amb el que surten aquestes guinguetes o xiringuitos són de 40.000 euros. I efectivament s'arriben a quantitats molt superiors, però això té més a veure amb pràctiques empresarials que no amb com estan fets els plecs. Dit això, si som capaços de trobar fórmules que ens ajudin a millorar, jo crec que hi sumarem tots, però també hem de veure que estem parlant de guinguetes i no de restaurants, i per tant, algunes peticions que fan alguns dels restauradors no són compatibles amb la concessió perquè no és el que passa en una platja. al convertir-la en un restaurant i per això algunes de les comparacions que es fan també amb els restaurants de la Barceloneta no operarien en aquest cas perquè estem parlant de realitats molt diferents. Des de Parcs i Jardins s'han tingut reunions amb el sector. Com vostè mateixa deia, des de comerç també tenim previstes, hem tingut i tenim previstes reunions amb els sectors i buscarem quina és la fórmula de tenir també aquestes trobades amb la resta de grups perquè hi hagi aquesta posada en comú i aquesta construcció d'un model que és el que volem tots, més accessible. De fet, les propostes que s'estan fent de parcs i jardins ja surten de reunions de valoració amb els concessionaris, amb els sectors i incorporen elements de sostenibilitat, de proximitat, de qualitat, de millora de les condicions laborals, però estarem encantats de sentir les propostes de tothom, incorporar-les amb la mesura del possible, com ja hem vingut fent fins ara, però continuarem fent fins al moment que surtin els plecs publicats.

Quin entra? Hem parlat de mantenir diàleg amb els sectors i buscarem els mecanismes per escoltar el màxim d'operadors. Insisteixo que el que hem de generar són els espais de treball, més enllà del nom que li posem a la cosa, però hem d'assegurar-nos que tothom que tingui coses a dir es pugui dir abans que surtin els plecs.

El que farà l'Ajuntament, en aquest cas el districte de Sants Montjuïc, és autoritzar una cursa el dia 1 de juliol. una cursa que està convocada per un grup impulsor d'entitats, entre algunes d'elles l'Impuls Cooperatiu de Sants, el Cross Popular de Sants, el Secretariat d'Entitats de Sants, Ostefrancs, la Bordeta, l'Associació Casa Nostra, Casa Vostra i la Cooperativa de Vendedors a Volants de Barcelona, entre moltes altres. I el que fem és que aquestes grups, com deia, s'han organitzat per tenir un grup impulsor, un grup també que estarà treballant amb l'organització i l'Ajuntament el que fa és complir amb la normativa vigent i davant d'una petició que realitza una entitat per fer una activitat amb l'espai públic, es comproven que compleixin tots els requisits i en cas de ser així s'autoritza, especialment quan té el recolzament, com li dic, d'un nutrit nombre de les entitats i quan és per una causa que compartim des de l'Ajuntament, com és la lluita contra el racisme.

Simplement, insistir, com li deia, hi ha unes curses que es fan a la ciutat com a curses de ciutat, com aquesta que ha comentat i que es treballen des de l'IBE. Aquesta és una iniciativa que es porta al districte amb molt suport veïnal i nosaltres fem el que ens toca fer, que és recolzar-la. Això no va de comerç, això no va de tot manta. Aquest govern, quan ha hagut de defensar el comerç, ho fa i ho continuarà fent. Quan s'han hagut de prendre mesures per ajudar persones que estaven al tot manta perquè sortissin i acabessin en molts casos creant... associacions que els ha permès sortir d'aquesta pràctica en molts casos abusiva cap a ells, també s'ha fet i es continuarà fet. Però no faci de piròmano i només clecoses, perquè això va de donar suport a una activitat d'entitats i de suport a les entitats antiracistes i no va d'anar contra el comerç.

Gràcies, alcalde. Aquest pla especial que portem a aprovació d'iniciativa privada té com a objectiu l'ampliació de la botiga de Zara situat a la confluència entre la plaça Catalunya i el carrer Vergara. És un pla que ha de permetre un canvi funcional intern dins d'un edifici ja consolidat que manté les mateixes alçades, el mateix sostre i la mateixa configuració volumètrica. Per tant, no estem parlant de construir un nou edifici, ni d'augmentar volum, ni d'obtenir la deficabilitat, ni tampoc de transformar l'ús urbanístic de l'immoble. Aquest edifici, que havia estat un banc, acull l'activitat comercial de la mateixa marca des de l'any 2017. La proposta consisteix a incorporar la tercera planta a ús comercial, fet que comportaria superar el llindar dels 2.500 metres quadrats de superfície de venda i que, per tant, obliga a tramitar aquest pla especial d'acord amb el Pla Especial de Comerç No Alimentari i el PECNAP. Això és important remarcar-ho, no és una excepció o una flexibilització de la norma, sinó justament el compliment de la mateixa. El PECNAT estableix que les ampliacions d'establiments comercials d'aquestes dimensions, dins d'eixos de centralitat comercial com és la plaça Catalunya, s'han d'avaluar cas per cas mitjançant un instrument urbanístic específic, i això és exactament el que estem fent. Com deia, aquesta superfície s'incrementaria 1.456 metres quadrats, en tot cas, clarament per sota del màxim de 5.000 metres quadrats que permet el planejament en aquest àmbit. Es tracta d'una ampliació acotada, regulada i emmarcada amb el model comercial vigent. Pel que fa als impactes urbans, el Pla els avalua i els justifica adequadament. La mobilitat generada és assumible per l'entorn, amb un dels punts de millor accessibilitat en transport públic de tota la ciutat, sense que es necessitin noves infraestructures o reserves d'aparcament. Aquest pla respon també a un criteri de sostenibilitat urbana i d'optimització del parc edificat existent. En lloc de promoure noves construccions o desplaçar activitat cap a la perifèria, s'optimitza l'ús interna d'un edifici ja existent dins de la trama urbana consolidada de l'Eixample.

Gràcies. Bon dia. Avui portem a aprovació provisional una modificació de planejament que significa una transformació molt important per al barri de la Bordeta, a Sants Montjuïc, el de la illa Citroën. És una modificació que deriva d'un conveni amb la propietat, l'empresa Estalantis, per renovar urbanísticament un àmbit de prop de 35.000 metres quadrats. Un conveni que recull que el 68% del sol cedit serà un parc, un nou parc que construirà el seu propi promotor, juntament amb la construcció d'un centenar d'habitatges privats. Amb la cessió del sol restant, l'Ajuntament proposa construir un centenar d'habitatges públics, ampliar l'escola Cabell Bernat i construir nous equipaments que permetin connectar millor el nou parc amb la Rambla dels Jardins de Sants i, per tant, connectar el que ara és una cicatriu, convertir-la en un espai verd i en un espai que uneixi barris i carrers. És una transformació que ens ha de portar més habitatge públic, més zones verdes i més equipaments. La nova ordenació que vam aprovar inicialment el mes de juliol, que avui presentem amb alguna modificació, és diferent a la que vam proposar amb l'assignatura del conveni, perquè ha introduït i ha donat resposta amb algunes de les inquietuds expressades pels veïns durant aquest procés. La proposta que aprovem situa els habitatges al lateral del parc, els 104 habitatges públics fent front amb la Rambla Badal i els 110 habitatges fent front a Riera Blanca amb continuïtat amb els existents. Entre els dos conjunts edificis hi haurà un equipament en planta baixa que confronti amb el parc i que serveix per garantir la seguretat i per dinamitzar-lo. Respecte a l'aprovació inicial, s'incorporen modificacions derivades a les nou al·legacions presentades. A Riera Blanca, el bloc alineat al carrer es redueix de planta baixa més 8 a planta baixa més 6, cosa que ens permet disminuir l'impacte visual. També s'ha incrementat la separació de l'edifici de planta baixa més 12 respecte del carrer perquè quedi a més de 27 metres dels blocs existents a la vorera d'Hospitalets, blocs que tenen ja actualment 16 plantes. A la Rambla de Badal s'ha regulat que l'edifici d'habitatge públic tingui un pati de ventilació amb la mateixa posició que l'existent, de manera que la suma dels dos patis generi un cel obert de majors dimensions. Per donar resposta a les delegacions sobre la necessitat de dotar d'aparcament, es preveu un aparcament públic soterrani d'unes 50 places sota l'equipament lineal amb accés des de Riera Blanca. Finalment, també s'ha modificat l'alineació de l'ampliació de l'escola Cavall-Bernat, tal com ens ha demanat l'escola, per tal de preservar el pati actual íntegrament. Tots aquests canvis són de caràcter puntual, però milloren l'ordenació i donen resposta a les al·legacions presentades i a les feines fetes amb els processos de participació. Però volem anar una mica més enllà i donar respostes a altres demandes que també han sortit en aquests processos. Hem implementat millores amb la mobilitat que han notat els veïns, com els canvis a la rotonda de Constitució, i des del districte ens comprometem a treballar per invertir en la millora de la climatització de l'escola Caball Bernat abans que comencin les obres, com amb altres escoles del barri, i ens comprometem a que la connexió del nou parc amb la Rambla Badal, cobrint la sortida de la Ronda del Mig, es faci en paral·lel amb la construcció de la nova zona verda. Tenim una gran oportunitat per transformar aquest àmbit, un àmbit que ha estat oblidat durant molts anys i l'hem de saber aprofitar. Gràcies als grups que ja han expressat el seu vot favorable a la Comissió d'Urbanisme, espero que avui en podem sumar algun més.

Gràcies. Agrair els vots favorables. Només un aclariment, no hi ha hagut una reducció des de l'inici ara amb els pisos públics. El que ja és una reducció de volumetria, es reparteix diferent, però el número continua sent el mateix. Respecte a la postura dels comuns, lamentar que quan estem parlant de la creació d'habitatge públic no s'hi sumin. Aquesta fórmula és molt similar a la que s'ha fet a Can Batlló, és molt similar a la que s'ha fet a les Tret Xemenelles. i en tot cas respectar els veïns que no ho comparteixen, però com vostès han dit, la bordeta és molt densa i li asseguro que amb molts veïns de la illa estem molt satisfets amb que el nostre barri recuperi la qualitat urbana que ha de tenir.

Com sabeu, el mercat d'Horta, inaugurat el 1951, és un edifici amb una estructura singular de formigo armat, única en aquesta categoria, amb un valor arquitectònic important, que tot i estar en bon estat presentava l'obsolescència funcional en matèria d'instal·lacions, accessibilitat i logística. Un projecte inicial havia plantejat l'enderroc, però la valoració patrimonial va determinar la necessitat de preservar l'estructura pel seu valor i s'ha fet la tramitació mitjançant un pla especial d'acord amb la modificació del pla general metropolità del nucli antic d'Horta el 19. La intervenció que avui portem té com a objectiu rehabilitar i ordenar l'equipament preservant l'estructura original, ampliant i millorant els espais comercials i logístics, integrar millor el mercat amb el seu entorn urbà, amb la creació d'un espai públic al voltant i millorar l'accessibilitat i connectivitat amb els carrers adjacents per garantir el funcionament més eficient i accessible. És una intervenció que respecta la protecció patrimonial del mercat, que està catalogat com a bé amb elements d'interès a nivell C, preservant l'estructura existent i incorporant criteris de sostenibilitat amb mesures d'eficiència energètica, ús d'energies renovables i gestió eficient de l'aigua. El govern municipal constata que el pla espacial no redefineix la protecció patrimonial vigent, centrada en l'estructura de l'edifici, que respecta i es posa en valor, i així ho acrediten els informes favorables de patrimoni que estan a l'expedient. L'únic element arquitectònic vinculat, precisament, és el manteniment d'aquesta estructura, que és la que està protegida, mentre que la resta d'aspectes es podran ajustar en fases posteriors. Aquest executiu consolida el seu compromís amb els mercats municipals, com a equipaments públics essencials del comerç de proximitat, com a motor tractor dels barris i com a escenaris d'activitat comunitària. No només ho fem amb paraules, sinó amb accions i mesures concretes que requereixen, en aquest cas, de l'aprovació d'aquest plenari.

Agrair a dos vots favorables i recordar que tenim instruments com el Consell Rector de l'Institut de Mercats amb el que podrem anar fent seguiment tots plegats a les evolucions a les obres d'aquest mercat.

La justificació és perquè en el moment que vam haver de presentar els escrits no coneixíem la publicació que s'ha fet aquesta setmana del procés de regularització, però tenint en compte que és un procés que afectarà molts veïns i veïnes de la nostra ciutat, hem cregut que era interessant que no passéssim aquesta oportunitat de poder presentar i discutir sobre aquest tema amb el plenari d'aquest mes.

Començar agraïn als grups que han considerat que era de rebut tenir aquesta discussió amb el plenari, que per tant han valorat aquesta urgència. Després veurem amb les intervencions. Em temo que amb alguns dels grups que han votat que no a l'urgència votaven més amb el fons de la regularització que no a l'urgència o no, però segurament tindrem ocasió de veure-ho amb les intervencions de tothom. Creiem que Barcelona és una ciutat plural, oberta, construïda des de l'eforç col·lectiu al llarg de la seva història. Ha sigut una ciutat d'acollida que ha lluitat sempre pel reconeixement de les persones que hi viuen, vinguin d'on vinguin. Aquesta setmana, com deia abans, hem tingut coneixement d'aquesta proposta per part del govern central de procedir a la regularització i, per tant, a normalitzar la situació jurídica de persones, ciutadans, ciutadanes, veïns, veïnes que estan vivint a Espanya, en el nostre cas a la ciutat de Barcelona, des de ja fa uns mesos i que per tant estan sent part del nostre veïnatge i que el que es troben és en una situació administrativa irregular que el que sobretot els provoca és una situació de vulnerabilitat i de manca de drets que en molts casos acaba doncs com deia, en situacions socials extremes i en molts casos en vulneració dels seus drets bàsics, començant també pels drets laborals i per l'explotació laboral. Creiem que aquesta proposta reconeix i dignifica aquestes persones que ja estan vivint entre nosaltres, insisteixo, que ja estan vivint als nostres barris, que ja estan anant a les nostres escoles, que ja estan convisquent amb nosaltres i treballant amb empreses, en molts casos, de la nostra ciutat i que reprèn aquesta iniciativa l'esperit de la iniciativa legislativa popular que va comptar amb el suport de més de 700.000 signatures en tot l'Estat i que va ser presa en consideració per una amplia majoria del Congrés dels Diputats amb 310 vots a favor i que això ajuda a desbloquejar aquesta proposta, aquesta iniciativa que feia mesos que estava paralitzada. Creiem que les regularitzacions extraordinàries són una pràctica consolidada amb la gestió migratòria. No han passat només al nostre país, que també van tenir dues impulsades per Partit Popular els anys 2000 i 2001 i quatre impulsades per Partit Socialista. en diferents moments i governs. La darrera, el 2005, sota la presidència del president Zapatero. A nivell de la Unió Europea s'han realitzat més de 40 regularitzacions des dels anys 90, les últimes a Itàlia i Portugal als anys 20 i 21. Justament des d'Europa ens recordaven aquests dies, que això és una de les capacitats que tenen els estats de poder prendre aquestes decisions i el que ens diu l'evidència empírica és que quan s'han fet aquestes regularitzacions els efectes han sigut majoritàriament positius. Per exemple, en el cas de la darrera es va millorar la integració laboral i la mobilitat de les persones regularitzades i des dels punts estrictament econòmics i laborals va ajudar a incrementar la força laboral regular de les nostres empreses i del nostre estat i per tant també la recaptació fiscal i les cotitzacions a seguretat social a l'hora que ens va ajudar a reduir la informalitat, que té, evidentment, un vessant de manca de drets laborals, però també de manca de lleialtat a la competitivitat de les empreses que sí fan les coses seguint la normativa. Creiem que sobre un procés amb el qual haurem de veure quins són els passos exactes a seguir, però aquest mateix matí des de l'Ajuntament ens hem posat a disposició també de la delegació de govern, per tenir el màxim d'informació i per veure com podem coordinar conjuntament amb la resta d'administracions els serveis municipals que tenen a les persones d'origen migrat, però no només per poder facilitar que aquest procés sigui el més ràpid, el més correcte, seguint les normatives i, per tant, aprofitant l'experiència de molts dels professionals d'aquesta casa, posar-nos a disposició, com deia, de les administracions per garantir que aquesta oportunitat que tenim de donar drets a veïns i veïnes ho podem fer també de la manera més digna per tothom i de la manera més fàcil i generant el màxim d'oportunitats i de drets.

Jo insistia en la meva explicació en què estem parlant de veïns i veïnes que ja estan a Barcelona. Aquesta pressió dels serveis públics de les que parlen ja està passant. Hi ha persones que ja estan utilitzant les escoles o que ja estan utilitzant els nostres centres de salut. Hem de saber qui són, hem de reconèixer la seva situació i els hem de donar la documentació adequada perquè no només puguin continuar fent amb dignitat el seu procés de vida, sinó perquè nosaltres també sapiguem quan som, qui som, on som... tinguem la capacitat de redefinir, de redimensionar els serveis públics allà on calgui i també ells puguin continuar contribuint, a banda del que ja estan fent ara, puguin contribuir de manera correcta també al pagament d'aquests serveis que ja estan utilitzant. Per tant, creiem que estem parlant de drets, de regularització de vides, de regularització de processos vitals que permeten també augmentar la cohesió als nostres barris, que és allò que ens estan demanant els nostres veïns, que no tinguem veïns de primera, de segona, de tercera, sinó que tinguem barris cohesionats on la gent pugui fer el seu projecte, on pugui treballar i a més on nosaltres puguem també defensar un model de ciutat que és el que creiem que hem de fer una ciutat acollidora i que reconeix drets i que construís la ciutat i els serveis públics des d'aquest reconeixement dels drets. Senyor Cirera, qui porta sempre en aquesta sala el president Sánchez és vostè. Crec que nosaltres no parlem d'ell les vegades que vostè el porta en cadascuna de les sales. Evidentment hi ha competències que no corresponen a aquest Ajuntament i vostès també ens reclamen a vegades que demanem allà on toca. Doncs quan es fan coses allà on toca creiem també que nosaltres ens hem de posar a disposició dels nostres veïns, no dels governs, sinó dels nostres veïns.

Sí, vostè parlava d'accions concretes, crec que permetim que comenci a dir que compartim la necessitat d'ajudar els nostres autònoms i la necessitat de reconèixer la feina que es fa des dels diferents sectors, és a dir, el sector del comerç, però també des d'altres professionals que també són treballadors autònoms i contribueixen a la petita economia de la ciutat i en molts casos també són ocupadors i creadors d'ocupació i per tant mereixen tota l'atenció. En primer lloc, coses que estem fent. A través de Barcelona Activa acabem de posar en marxa els bicrèdits, que com hem pogut comentar som una línia de crèdits avalats agressades a persones treballadores autònomes o a microempreses amb una dotació de fins a 4 milions d'euros que hem permet concedir crèdits de 25.000 euros en condicions avantatjoses que s'assumen amb algunes altres de les línies de finançament que hi ha per a aquells que comencen el seu negoci. El que ens demanaven dels sectors dels autònoms, precisament, és que tenien una mancança d'aquesta cobertura per part municipal en el moment que volien créixer o consolidar el seu negoci i aquesta és l'opció que tenen a través del Bicrèdit. Tenim l'oficina d'atenció a les empreses, on majoritàriament es dona... aquesta atenció integral i multicanal també a les persones autònomes i emprenedors, que també es nodreix de la xarxa de tècnics que tenim també de promoció econòmica als districtes, dels plans de desenvolupament econòmic i d'altres elements. Només amb el 25 s'han atès 6.159 empreses, de les quals més de 2.000 són persones treballadores autònomes. Hi ha tributs municipals que incorporen un tractament preferent pels autònoms, com la zona d'estacionament regulat o com la tarifa plana tributària que permet pagaments mensuals, el fraccionament express de deutes i temes amb la notificació electrònica. Des de l'Impulsem el que fas estem donant suport, com deia abans, a la posada en marxa d'activitats econòmiques en planta baixa, no només amb un tema de taxes, sinó amb subvencions que arriben fins als 20.000 euros. I a més hi ha serveis específics d'emprenedoria pels quals passen cada any a prop de 9.000 persones. A més a això, a propi li sumem les col·laboracions que fem amb la Cambra de Comerç o amb altres entitats privades i entitats de la ciutat. Per tant, creiem que tenim no únic instruments, sinó molts. No hi ha un pla d'autònoms, però tenim un pla Impulsa o un pla Barcelona Fàcil que recullen algunes de les peticions que vostè feia amb aquest prec i per aquesta raó no l'acceptarem.

Doncs la primera resposta amb aquesta interpel·lació directa amb la qual vostè acabava la seva intervenció. Si no haguéssim tingut aquest protocol, aquesta situació amb la qual hem arribat aquesta setmana de tornar a tenir plens els ajuntaments temporals d'emergència s'hagués produït fa molt de temps. Això és el que ens diuen les dades, això és el que ens diuen els equips. Per tant, aquest protocol ens ha servit per estandarditzar la resposta, per donar eines als professionals i a les professionals. No oblidem que qui acaba... prescrivint la necessitat d'aquests allotjaments d'emergències. Són professionals que moltes vegades tenen com a eines el seu coneixement i els recursos que se'ls hi posa i que han de triar i prioritzar i, per tant, això els dona una seguretat tant a ells com a les persones usuàries i, evidentment, l'hem posat en marxa i ha donat els seus resultats. Això soluciona les qüestions que fa que les persones no tinguin habitatge? Evidentment no. És un element de gestió que va acompanyat també d'altres que s'ha treballat, a més, amb reunions específiques amb els sindicats, amb treball continuat amb els comandaments, els serveis prescriptors, que existeix una comissió de treball de les direccions territorials i centres de serveis socials i que s'han posat en marxa, amb la línia d'aquestes eines que jo li deia, grups focals o la taula de casos complexos que ajuda que les decisions es puguin fer de forma col·legiada entre els diferents professionals. En paral·lel a la revisió del model d'ATU, Estem també desplegant les prestacions econòmiques com a eina preventiva i complementària. Vostè parlava dels ajutaments d'emergència com a resposta a qui està a punt de perdre. En aquests casos el que s'habilita ràpidament és una prestació econòmica que faci que aquelles persones no perdin el seu allotjament i és la suma de totes aquestes mirades, més tot el que hem parlat avui d'habitatge, més tot el que hem parlat del procés de regularització, etcètera, etcètera, el que ens ha de donar una solució definitiva a la situació. Sí que vull acabar recordant que malgrat La comunicació que s'ha fet i la no disponibilitat d'allotjaments temporals d'emergència no s'està deixant desatesa a cap persona que ho necessiti s'habiliten els ajuts necessaris per donar resposta a la situació que puguin tenir.

No es poden tenir els debats de manera constructiva quan el que es mostra sempre és una posició més preocupada pel purisme filosòfic que per les solucions. És fàcil fer grans receptes i dir que hi ha una única solució davant de problemes tan complexos. No ho és. I nosaltres tenim la responsabilitat no només de teoritzar, sinó de gestionar. I a més la fem amb la gestió del dia a dia I lamentar també que aquesta setmana haguem vist al Congrés dels Diputats, i amb això acabo, com davant d'aquestes situacions de precarietat es tomba en propostes que miren de protegir la ciutadania amb un escut social davant dels esnonaments i del tall de subministraments. Això sí que ens ajudaria.

Bon dia, regidora. Com vam comentar a la comissió a la que vostè feia menció, començaré recordant que l'autoritat laboral a Catalunya l'ostenta la Generalitat i no l'Ajuntament i això té conseqüències directes amb la capacitat inspectora, amb la capacitat normativa i amb la capacitat també d'intervenir directament amb les negociacions col·lectives, entre d'altres. No obstant això, vostès saben que la qüestió del mercat del treball i del marc de les relacions laborals i la millora de les seves condicions és efectivament una preocupació d'aquest govern i, evidentment, del seu alcalde. Des de l'Ajuntament hem posat en marxa, a nivell general, moltes iniciatives que tenen a veure amb aquesta cura de les relacions laborals mitjançant la concertació, que és com creiem que s'ha de fer especialment quan no tenim competències, Li podria comentar algunes. L'acord Barcelona per l'ocupació de qualitat és un d'ells. Ha treballat amb les entitats que tenen a veure amb el sector i amb l'ecosistema laboral, però també amb patronals, amb sindicats i amb la resta d'administracions que ostenten determinades competències. competències a la ciutat. Ho hem fet amb la coordinació amb la inspecció de treball que es fa de la Guàrdia Urbana, entre d'altres, o amb espais com el Consell Econòmic i Social, que treballa liderant la taula de qualitat de l'ocupació amb el marc d'aquest acord al que li feia referència. En concret, sobre les obres del Camp Nou, i com vam comentar el dia de la comissió, el que hem fet és activar tots aquests mecanismes. En primer lloc, ens vam reunir amb les organitzacions sindicals, amb els responsables del sector de la construcció de les dues majoritàries, tant de comissions obreres com d'UGT. Amb el marc de la comissió de seguiment de l'acord de col·laboració entre la Inspecció de Treball i la Guàrdia Urbana, hem fet seguiment de les denúncies que s'havien posat sobre aquest terme. I, finalment, s'ha estat treballant directament també amb els tres actors abans i amb el FC Barcelona perquè es posessin ràpidament a solucionar qualsevol deficiència que pogués haver-hi en aquest àmbit. De fet, quan s'han parlat d'ampliacions horaris de les obres, ha sigut sempre vinculat a que es fes de la mà i amb el seguiment de les organitzacions sindicals i que, entre altres coses, es posés a disposició d'aquestes els registres d'entrada per comprovar que els horaris laborals es complien també en aquest àmbit. En aquest moment, i gràcies a aquesta mediació, el FC Barcelona està a punt d'assignar un conveni, tant amb comissions obreres com a UGT, per garantir que es fa el seguiment amb totes les obres i que aquesta feina que s'ha fet durant aquests mesos quedi concretada també amb un protocol i amb unes actuacions conjuntes.

Sí, regidor, com ja vam dir el dia que presentaven el PREC, des de memòria democràtica és una prioritat també, la defensa de la democràcia i dels seus valors, i això té a veure també amb el reconeixement de les víctimes del terrorisme. Com vam comentar en aquell moment, hem acceptat el PREC i des de llavors vam començar a fer coses, ja treballat conjuntament amb les entitats, s'ha recollit amb ells, s'han tingut unes primeres reunions, estem pendents de tenir un altre, però el que hem fet és des de la Direcció de Patrimoni Cultural i des del Museu d'Història s'ha estat treballant ja en la conceptualització de com hauria de ser aquest espai, amb quins espais podríem disposar per portar a terme una iniciativa d'aquest tema, quines haurien de ser les línies temàtiques, cronològiques i començar per fer propostes també o rebre propostes de les entitats amb la recerca de comissaris o comissàries. La idea és que puguem treballar amb el que queda d'aquest any i el principi del que ve en aquesta fase de conceptualització. Dintre d'aquest procés, durant el mes de juliol, jo mateixa i part de l'equip de memòria anirem a Vitòria també per parlar amb els tècnics i amb els polítics de l'Ajuntament per veure el que ha funcionat, el que no, després d'aquests tres anys com valoren l'experiència i fer un aprenentatge d'aquesta experiència. I hem tingut ja també una primera trobada, de caràcter informal, amb les persones que estan també conceptualitzant el Memorial de Madrid. Per tant, aquesta fase que és poc lluïda, però és la d'agafar informació i la d'intentar aprendre del que ja s'ha fet amb altres bandes i no repetir errors i repetir allò que funciona, és en la fase que ens trobem en aquest moment i ho farem també sempre informant a les associacions que representen aquestes víctimes.