Rosa Suriñach Frigola

Moltes gràcies president, molt bon dia. Barcelona ha estat testimoni d'una efervescència cultural extraordinària al llarg de les últimes dècades. Gràcies al compromís, al talent, la visió de persones que han contribuït de manera decisiva a enfortir les arts escèniques i la creació contemporània del país. Carme Lías, Daniel Martínez de Obregón i Marcos Morau no només significa valorar les seves aportacions individuals sinó que el que estem fent avui també és celebrar aquest univers cultural que ha sabut reinventar-se, que ha sabut convertir-se en un motor creatiu de la ciutat i del país sencer. Em repetiré dient que Carme Alías és una persona inseparable de la història recent del nostre cinema, del nostre teatre, Elias ha sabut transitar amb elegància, i remarco l'elegància com un gran valor precisament de Carme Elias, entre diversos registres i disciplines, una actriu imprescindible, tant per la versatilitat que ha pogut oferir-nos com aquesta profunditat interpretativa. I la valentia, la valentia d'encarar-se i d'enfrontar-se a una malaltia com l'Alzheimer, cosa que també ha conmogut el país sencer quan precisament ens ho ha explicat des de la humanitat i des del coratge. Daniel Martínez de Obregón ens ha fet accessible al teatre sense renunciar a l'ambició artística, preservant la presència del català a les programacions i situant les arts escèniques catalanes al mapa internacional. És difícil pensar en l'escena barcelonina sense pensar precisament en el que ha significat el grup Focus. Marcos Morau, una persona que revoluciona el llenguatge de la dansa contemporània amb un univers irresistiblement singulars, un dels creadors més influents d'una generació, una generació que exemplifica la capacitat de Barcelona per generar aquest talent que bàsicament el que fa és traspassar i transcendir aquestes fronteres. Per tant, tres dimensions essencials de la cultura catalana contemporània, tres vides dedicades plenament a la cultura i també tres mirades que han contribuït a fer del nostre paisatge cultural un espai més ric, més valent, més transformador i, evidentment, més inspirador. Per tant, el nostre vot és favorable.

Sí, gràcies. Sempre ho diem i ho defensem, que el teixit associatiu ha estat i és l'expressió més genuïna d'aquesta capacitat de la societat barcelonina d'organitzar-se i assolir fites en tots els àmbits. De fet, aquestes 11 entitats distingides d'enguany com a centenàries també representen tot aquest teixit associatiu que té la ciutat. Per tant, difícil repassar-les totes. però remarcar que n'hi ha algunes que tenen els seus orígens en èpoques molt llunyanes, fins i tot a finals de l'edat mitjana o a inici de l'edat moderna, quan encara Barcelona estava fins i tot en un recinte emmurellat, com el Gremi del Vidre, Pla i Tancaments de Catalunya o el Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona, institucions que realment han sabut preservar i renovar aquests oficis. Altres que van néixer en territoris que eren antics pobles, se n'ha parlat del centre cultural els propis, que tot i els problemes que tenen segueixen empenyent. o d'altres que són representació del cor de la ciutat. L'escola Baixeres la rebíem fa molt poc precisament aquí a l'Ajuntament, precisament amb la família de la Marina Gasol, perquè són entitats que realment si estan aquí i ho celebrem és per persones com per exemple la Marina que n'estava al darrere. I per tant són representació de canalitzar aquest desig de la ciutadania d'associar-se, de treballar plegats i són importants per l'antiguitat però bàsicament per l'impacte que poden tenir. I entitats, també ho recordo, que pateixen la burocràcia i que també pateixen el retard del suport econòmic de l'Ajuntament i que, per tant, són polítiques que hem de reorientar per tal de donar-hi suport. Acabar amb una salutació plena de reconeixement a totes les persones, com deia, que ja estan al darrere i que realment, a través de la dedicació i de la persistència, fan possible que aquestes entitats segueixin dècada rere dècada. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Com s'ha anunciat, votem a favor d'aquest pla especial urbanístic i de millora urbana que ha de permetre ampliar aquests usos i ordenar aquest equipament que és el passadís de la Trinitat Vella perquè realment creiem que és urgent i que és necessari també per la situació en què hi tenim alguns d'aquests locals. Més enllà del que és la vessant urbanística, també posar èmfasi en el model de gestió i, per tant, també fer una petició aquí de poder arribar a acords i consensos amb totes les entitats del barri, perquè aquest barri estimat, que és el de la Trinitat Vella, sabem que també està implicant precisament en la gestió d'aquests usos algunes desavinències entre algunes de les entitats que creiem que és important que s'hi pugui intervenir i que s'arribi realment a un espai de consens. A favor.

Sí, gràcies. El nostre és un vot a favor com un pas més per reparar aquest greuge històric que hi ha hagut amb l'Institut Escola, 30 passos, amb les famílies, bàsicament amb tota la seva comunitat educativa. Una comunitat que ha estat massa temps esperant, esperant pel que és la dignitat educativa, perquè és de rebut recordar que, evidentment, l'entorn marca les oportunitats d'un projecte educatiu i, per tant, l'equipament en què... té lloc aquest projecte educatiu, doncs, també marca quina serà la dignitat educativa d'aquells infants que hi estiguin. D'altra banda, i com també vam remarcar a la comissió, ja que ens trobem en aquest espai, també aprofitar per demanar i per reclamar la solució a un equipament que precisament està molt a la vora de l'Institut d'Escola 30 Passos, que és la nau Bosti, que fa molt poc ens celebrava amb el seu desè aniversari, un equipament que és un motor cultural i social de la zona, i que precisament porta en precari a nivell urbanístic tot una colla d'anys i que, per tant, creiem que ara també és un bon moment per posar-hi una solució.

Sí, moltes gràcies i em sumo a donar-li la benvinguda, regidor Verdera, aquí en el plenari. Bé, quines són les qüestions que condicionen la natalitat i la conciliació en una ciutat del món desenvolupat com és Barcelona? Nosaltres creiem que aquest pla estratègic que precisament porten com a foment de natalitat i conciliació no s'enfoca realment en aquestes qüestions, en les qüestions principals. M'explico. En primer lloc, ens preocupa que el que plantegen com una ajuda al foment de la natalitat, el que veiem és que amaga una política fiscal regressiva i un enfocament natalista que s'ha comprovat, i s'ha comprovat científicament, que és poc eficaç. La nostra prioritat des d'Esquerra és garantir igualtat d'oportunitats per totes les llars, per totes les famílies, i especialment les més vulnerables. Per tant, no premiar la gran d'àrea familiar sense considerar la renda o sense considerar la situació social. I si m'ho permeten també afegir que hi ha polítiques universals per famílies nombroses que no sempre són eficients o que no sempre són justes, especialment si no focalitzem, per exemple, recursos en llars que poden tenir més risc d'exclusió social i que poden ser, precisament, monoparentals de renda baixa. Per tant, des d'Esquerra estem plenament d'acord amb facilitar que la gent pugui tenir els fills que desitja i, per tant, l'evidència, el que ens mostra en aquestes situacions, que per promoure la natalitat Què es necessiten? Pilars. Pilars fonamentals. Un habitatge digne i estable, especialment per famílies joves. Permisos parentals prolongats per homes i dones. Estabilitat laboral i sous dignes. La precarietat i la inestabilitat és una de les principals causes, juntament amb l'habitatge, d'aquesta baixa natalitat. És a dir, la inseguretat en el projecte de vida, la inseguretat en el projecte vital i serveis públics de cures universals i accessibles. I aquí coincidim, en aquesta necessitat de poder ampliar el que són les tardes educatives, en el que són aquells espais de lleure educatiu per a tots els infants i per a totes les famílies de la ciutat. De fet, ja em faig menció, el pressupost que es portava avui a votació inclou l'augment de la partida de les tardes educatives precisament amb el segell d'ERC. Per tant, si el que volem és parlar de la disminució de la natalitat en el nostre país, parlem d'aquestes qüestions. I en la seva proposició la veritat és que no ho veiem. Sí que es parlen d'aspectes com crear un Consell Familiar de Participació a l'Ajuntament de Barcelona. les preocupacions de les famílies a la ciutat de Barcelona són realment transversals. Per tant, no veiem que vagin més enllà del que pot ser un Consell de l'Habitatge, un Consell de l'Educació, etcètera. Per tant, són qüestions sistèmiques de la situació en què estem. Per tant, el nostre vot serà en contra. Defensem un model familiar, un model familiar que es basa en l'equitat redistributiva, en la universalització dels serveis públics de cures i especialment en l'autonomia econòmica de dones i dels joves.

Sí, aquí ens tenen altra vegada tota l'oposició sencera en ple fent seguiment d'una proposició que també vam haver de portar conjuntament per defensar el que són les bressol i el significat de les bressol a la ciutat i especialment per defensar les bressoleres, que les tornem a tenir aquí en peus. Per tant, el que els demanem i volem saber és bàsicament en quin punt està la proposició que vostès també van acceptar i que van acceptar davant de les bressoleres.

Sí, regidor. Miri, de totes aquelles mestres que havien d'haver agafat una plaça estructural, que van ser anomenades, moltes d'elles van ser anomenades amb substitucions i, per tant, que estan treballant dos, tres dies, tornen a tenir un període en què no poden treballar i tornen a treballar una setmana. Per tant, tornem a caure en aquesta situació d'inestabilitat per un col·lectiu que sabem que sosté un dels principals serveis en aquesta ciutat. Els hi hem dit de diverses maneres, també ho portava la proposició que vam portar aquí amb tota l'oposició, com deia abans, cal ampliar places a l'esbressol. I com que sabem que això no és una cosa que pugui sortir d'un dia per l'altre, com que sabem que fins i tot no sortirà ni d'aquesta negociació del conveni col·lectiu, Ens han d'explicar com i quan ho pensen fer i aquí també és una petició que fem directament a l'alcalde perquè vostè mateix va ser qui va respondre en aquestes braçoleres. Cal ampliar places perquè no podem reduir els infants que tenim a les bressols i per tant ens trobem amb estances que hi ha 8 infants menors d'un any, vol dir que són nadons, amb una sola persona a càrrec. Això és inviable.

Sí, molt bon dia en aquest últim plenari de l'any. Celebrem aquest conveni amb la Generalitat perquè la millora dels equipaments educatius ha de ser una prioritat indiscutible. De fet, l'educació en si ha de ser una prioritat indiscutible de la ciutat i especialment quan parlem de condicions que afecten directament el dia a dia dels infants i de les comunitats educatives. En el cas de Xirinacs, Gaia i Entensa, hem de lamentar que l'administració no ha sigut capaç de complir els calendaris previstos per la construcció d'aquests edificis definitius Són tres escoles situades al districte de l'Eixample on tenim més pressió educativa de la ciutat i on les seves comunitats educatives fa més de deu anys que el que estan fent és reclamar un futur clau d'ubicació i d'equipaments definitius. I el cas de l'escola amb Tensa és un d'aquests casos flagrants. Ha passat anys sense saber ni tan sols on s'ubicaria definitivament. I els endarreriments no són neutres perquè significa que allarguem una situació provisional que no estava pensada per durar tant. Per tant, tenim mòduls que es degraden, tenim espais que s'han d'ocupar en els patis per poder començar la secundària o tenim escoles que no poden ni tenir cuina pròpia. Per tant, l'entorn físic educa i el nostre vot és favorable.

Sí, votem a favor d'aquest reconeixement de crèdit. Observem que la justificació de la subvenció és vàlida i completa i, per tant, ara no hi veiem motiu per bloquejar-ne el pagament. Però aprofitar precisament aquest minut que se'ns dona per donar suport a tasques que s'estan fent des de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius i especialment en aquest projecte amb l'accessibilitat LGTBI a tots aquests drets. I celebrar que precisament aquesta setmana haguem aprovat al Parlament, alguns, no tots, perquè precisament ni el PP, ni Vox, ni l'Aliança Catalana, en el cas del Parlament, considera que s'ha de lluitar contra la LGTBI-fòbia i que s'han de blindar precisament tots aquests drets. I precisament reconèixer que la LGTBI-fòbia és estructural i que, per tant, és un problema sistèmic que tenim a la societat.

Gràcies, tinent. Si des d'Esquerra també donem suport i votem a favor de concedir aquesta matalla d'or al mèrit cívic a la Federació d'Entitats Francesc Lairet, a COCENFE, per el que s'ha dit, per ser referents a Barcelona en l'atenció, en l'acompanyament i la defensa de drets de les persones amb discapacitat física i orgànica. Fa pocs dies precisament celebràvem el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una data que bàsicament el que recorda és que encara avui cal protegir, cal acompanyar i cal garantir drets a un col·lectiu que massa sovint es troba amb barreres físiques, barreres arquitectòniques, barreres a l'espai públic, barreres al transport públic, però també amb barreres socials i també amb barreres administratives. Per tant, en aquest context el paper de la federació ha estat clau, no només en la prestació de serveis, sinó també en aquesta defensa activa i de l'empoderament de les persones i el suport també a les famílies. També és una medalla que reconeix una manera de fer ciutat, una manera d'entendre la ciutat, en aquest cas de diverses entitats, però el que fa és incorporar la diversitat i garantir la participació de tothom. Per tant, Jo crec que majoritàriament, i avui es veurà, hi podem estar d'acord, però com deia regidora, queda molta feina a fer i molta feina a fer també a Barcelona. Per tant, un vot a favor i també un agraïment en aquest compromís col·lectiu que es fa des de la Federació.

Sí, moltes gràcies. A la Comissió d'Urbanisme vam expressar que no podíem votar a favor d'aquest punt precisament perquè incorporava expedients de dotació de crèdit a l'empresa HelpGuau, una empresa de serveis al centre d'acollida d'animals de companyia de Barcelona, un centre que precisament ha sigut protagonista de diverses polèmiques i que precisament per això, per esclarir-ne els fets, des d'Esquerra vam demanar al Govern una auditoria de gestió i el govern, precisament, ens la va denegar. Per tant, per aquesta manca de transparència cap al CAC, ens feia desconfiar de donar aquest suport. Retirats la major part d'aquests expedients, tot i que sembla ser que hi queda alguna factura, però retirats la major part d'aquests expedients en els quals vèiem que no hi podíem donar confiança, el nostre vot és favorable perquè la qüestió és que la resta d'expedients són, com es deia, els serveis d'urbanisme que es presten. Ara sí, demanem també que se'ns expliqui quin procediment es vol continuar fent amb aquests expedients retirats i saber realment quina és aquesta gestió que s'està fent amb el centre d'acollida d'animals de companyia.

Sí, moltes gràcies, Tinen. Des d'Esquerra entenem que aquesta adenda és necessària per concretar aquests imports exactes que l'Ajuntament ha de transferir cap a la TMA i precisament, com vam marcar ja la Comissió d'Urbanisme, és precisament una adenda que ens genera molts dubtes perquè, com saben, des d'Esquerra Republicana hem estat reivindicant que aquest canvi de traçat que marca directament el tramvia i que, per tant, el que fa... és fer unes iga-saga amb unes corbes molt tancades que el que fan precisament és penalitzar el temps de viatge que té el tramvia, compromet el transport públic. Per tant, nosaltres el que entenem és que com que aquesta necessitat del projecte ha de tirar endavant i que també depèn d'uns vots molt concrets perquè els vots que puguem marcar des d'Esquerra Republicana poden marcar el projecte com a tal, farem un vot a favor, tot i remarcant que el projecte com a tal no el veiem clar i que en defensa del transport públic el que diem és que precisament estem penalitzant l'estona de viatge del tramvia.

Gràcies. Sí, parlem d'escoles i d'inclusió. Miri, regidor, l'espai migdia i el menjador escolar és un dels grans oblidats del sistema educatiu. L'espai migdia és un espai educatiu que ocupa aproximadament dues hores i mitja cada dia, és a dir, que significa un terç de la jornada escolar dels infants i, malgrat això, continua sent un temps poc reconegut, poc regulat i, a més a més, amb una insuficiència de recursos. Cal recordar que l'espai migdia no el gestiona directament l'administració, sinó que en la majoria de casos està gestionat per les associacions de famílies, és a dir, que assumeixen des de les famílies una responsabilitat enorme i amb pocs recursos. En aquest espai és quan els infants mengen, descansen, juguen, conviuen i els infants amb necessitats educatives només poden romandre en aquest espai si realment hi ha vetlladores i vetlladors, és a dir, aquests professionals que poden acompanyar de manera individualitzada i que donen suport a les activitats quotidianes garantint també la seguretat d'aquests infants i facilitant la relació que puguin tenir amb els altres. És a dir, que fan possible que es puguin quedar a l'espai migdia i al menjador escolar. Des dels centres educatius i les mateixes AFES fa temps que estan demanant la necessitat de millorar, incorporar més balladors i balladores, és a dir, que estan denunciant aquesta manca estructural de balladors i balladores a l'espai migdia, perquè aquest temps, que no és lectiu però sí essencial per garantir l'escola inclusiva, doncs perden algunes de les qualitats i alguns dels recursos que tenen precisament en aquest espai lectiu. Sabem que el Consorci n'és conscient, sabem que hi ha hagut una intenció d'incrementar la dotació de balladors i balladores, però molt insuficient i molt insuficient davant la creixent complexitat i diversitat de les necessitats. Per tant, les conseqüències són greus. Infants que no es poden quedar al menjador, famílies que han d'assumir els costos de les balladores i desigualtats entre centres, alguns que poden tenir aquestes dotacions i d'altres que no els poden tenir. Per tant, avui els portem un prec perquè posin l'atenció en aquest espai, a l'espai migdia i a l'espai del menjador, i especialment perquè ampliïn els recursos de balladors i balladores als centres públics de la ciutat. Gràcies.

Sí, gràcies per l'acceptació del projecte. Realment volem que això es tradueixi en més monitoratge d'inclusió a totes aquestes escoles. I per remarcar una cosa, perquè davant del fet que necessitem recursos per implementar el decret de l'inclusiva, podem tenir dues opcions. I una és anar-nos queixant que es necessiten recursos i que se n'han de posar, o l'altra, i acabo, que des de totes les administracions que tenim competències, n'hi comencem a posar. I jo em decanto per aquesta segona.

Sí, gràcies. Bon dia a tots els membres del plenari. Aquest és un conveni que preveu desviar l'actual traçat del tram i a entitats a favor del transport públic alerten que aquesta zigazaga del tramvia pot penalitzar-ne el temps de viatge. Davant d'aquest alerta, Esquerra Republicana ja van preguntar formalment al govern quins eren els motius d'aquest canvi de traçat. Amb les respostes obtingudes, som conscients del que implicaria un canvi de projecte ara com ara, com l'endarreriment de l'urbanització de Gran Via i i els canvis de planejament. Però no ens queda gaire clar el perquè d'aquestes converses no es van tenir en el moment que tocaven. Per tant, com ja vam manifestar a la Comissió d'Urbanisme, ens abstindrem perquè no estem convençuts del camí que s'ha seguit. I el que sí que creiem que és important és que l'àmbit de Glòria es finalitzi el més aviat possible i s'incorporin projectes pendents com el carril bici del carrer Badajoz. Gràcies.

Sí, moltes gràcies des d'Esquerra i tornant-nos a centrar en el text específic de la proposició, doncs estem completament a favor de culminar l'execució i la connexió tramviaire de Verdaguer amb Francesc Macià i fer-ho amb la màxima celeritat. És una infraestructura evidentment estratègica per l'avenç de la mobilitat sostenible a la ciutat. I tot i saber que hi ha qui defensa aquesta opció contrària, els arguments dels avantatges són molt clars. Reducció del temps del desplaçament de Glòries a Francesc Macià fins a 15 minuts, reducció de vehicles privats en un moment en què estem precisament treballant amb un PMU que ens diu que hem de fer el salt del vehicle privat al transport públic, La reforma d'una avinguda com l'Avinguda Diagonal, amb més espai verd, més espai pel vianant, més espai per la bicicleta, i també un augment d'usuaris, que significa aquesta connexió, que vol dir una amortització de la resta d'infraestructura ja construïda. I de pas, que no és menor, la renovació del recollector i del col·lector de la Diagonal, que ha de permetre aquest augment de la capacitat de pluges torrencials i amb situacions d'inundació, que el que fa és que sigui una infraestructura de present i especialment de futur en el sentit de resiliència climàtica. Tot això hi sumem també al compromís d'Esquerra Republicana que va aconseguir arrencar el govern municipal amb el mandat passat que la connexió el que ha de fer és assegurar que els beneficis que generi la connexió al tramvia revertiran en el sector públic i no en les empreses privades que operen les concessions inicials del servei. I no és una qüestió menor aquesta. De fet, diria que és de les negociacions i dels acords més favorables de la ciutat, perquè és el dret en si de tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, amb l'esperit de la literatura que hi ha en aquesta proposta, que en el fons és fer avançar aquesta connexió, nosaltres hi votem a favor i si el govern municipal decidís què és l'obra prioritària, evidentment ens hi tindria al costat. Ara, dit això, sí que és cert que el tramvia, els últims anys, ens porta a pensar que ha sigut una arma política llencívola, des del mateix inici i amb el mateix plantejament. I la veritat és que sembla que hi tornem, i ara es torna a posar de manifest, amb la relació de les negociacions o no negociacions entre Barcelona en comú i el govern. I senyora Sanz, jo no tinc clar que vostès ho vulguin despolititzar, la veritat, perquè amb l'inici de la seva intervenció, doncs la veritat és que no ho semblava. Per tant, no obrim de nou aquest debat superat de si cal o no la connexió, no hi posin més gasolina, assegurem-nos que arribem a Francesc Macià, que hi evidem sense demores, i evidentment, i si es pot, doncs amb una única licitació, que és el que ens faria avançar i arribar-hi més ràpid.

Sí, moltes gràcies. La protecció de la democràcia als grans poders econòmics és una preocupació tan antiga com les pròpies democràcies. Però és cert que el que voli tecnològic del segle XXI ens porta que aquesta preocupació sigui ràpida i trepidant, de la mateixa manera que ho és la pròpia tecnologia. La política s'ha abocat al mercat i la democràcia no té regles de joc justes ni clares. És una amenaça greu. I l'exemple més preocupant en aquest sentit és l'ús d'Elon Musk amb la xarxa X. És una acumulació de poder polític i econòmic. És la capacitat d'influir en el que veus, llegeixes, compres, penses o votes. Una fórmula que barreja la desinformació amb discursos racistes, masclistes i profundament reaccionaris. Per tant, què més ha de passar perquè hi hagi una reacció contundent contra això? La Unió Europea té eines per lluitar contra l'oligopoli tecnològic i tota aquesta difusió de la desinformació. I per tant, més que ser un espectador que es va queixant, el que ha de fer la Unió Europea és desplegar totes aquestes eines per protegir la democràcia europea. I una eina clau en aquest sentit és la llei de serveis digitals. Per tant, des d'Esquerra votem favorablement aquesta proposició i exigim a la Unió Europea i al govern espanyol que facin complir aquesta llei de serveis digitals per garantir la transparència i la responsabilitat a les plataformes i que siguin realment un escut contra qui vol fer créixer l'onada populista i reaccionària. I qui no hi estigui d'acord és que realment no li interessa frenar-ho, no hi ha gaire més. Des d'Esquerra sí que hem fet dues propostes al Parlament Europeu que van en aquesta línia i hem exigit el compliment al Congrés d'una banda de la regulació dels algoritmes de les plataformes i de l'altra d'impuls de xarxes socials alternatives que enforteixin la llibertat d'expressió i el pluralisme. Ara, dit tot això i queixant-nos sempre molt de tots els que defensem la democràcia, potser és moment també que comencem a pensar que hem de passar més aviat a l'acció i deixar de lamentar-nos. Perquè l'amenaça democràtica té molt a veure amb aquest ús de la informació i la desinformació i les xarxes, però és que també té a veure amb com tenim cura de la nostra acció política i com l'acció política defensa precisament aquests valors democràtics. No serveix de res que Barcelona abandoni X, cosa que no critico estrictament com a tal, però no serveix de res si no som capaços de garantir la democràcia i la participació als carrers de Barcelona. O mirin, que estiguin precisament en aquests moments la gent al carrer encara perquè estan fent front a un desnonament que pot ser ara o pot ser dilluns a la matinada, doncs la veritat, i que no siguem capaços de donar una solució ni un sostre digne a tothom, també fa que sigui un declivi dels valors democràtics. Per tant, frenem la injustícia en tots aquests sentits, intentant parar aquesta onada reaccionària de l'extrema dreta, sigui de forma digital o al carrer, o si no, serà impossible.

Gràcies. Gràcies, alcalde. Benvingudes a totes les entitats veneçolanes per ser aquí i màxim suport a la situació de crisi democràtica i humanitària que viu Venezuela. Resulta que el PP ens porta una proposició que parla de repressió contra les protestes pacífiques i l'alliberament de tots els presos polítics, de les detencions arbitràries, de la intimidació a la ciutadania, de l'assetjament a representacions diplomàtiques, d'un procés de transició cap a un sistema de drets i llibertats, de rebutjar qualsevol opció que negui al poble l'exercici de la seva sobirania, del mandat popular, de recolzar totes les iniciatives de forces democràtiques. Massa sovint, senyor Cirera, en aquests contextos molt més propers, vostès d'això n'anomenen acte de terrorisme i culpisme. Demanar en aquests moments, ara mateix, que reconegui com a legítim guanyador de les eleccions veneçolanes Edmundo González, és posar-se realment a l'altra banda del que s'està dient des de posicions internacionals com Nacions Unides, com la Unió Europea, o fins i tot els propis observadors internacionals que van estar allà presents durant les eleccions. I ho saben, ho saben, que s'han de conèixer abans les actes del CERT per adoptar una posició conjunta i internacional. Per tant, això no va de defensar Maduro, de abraçar Maduro, o de defensar González, de abraçar González. Esquerra Republicana està a la banda que li pertoca, que és la de defensar en totes les situacions els drets humans, la democràcia, la llibertat d'expressió. I en el cas venezolà, també en el cas venezolà, la transparència electoral, el diàleg i la finalització d'aquesta violència política. I crec que vostès... senyor Sirera, gràcies, senyor Sirera, té una visió una mica esbiaixada del que és la democràcia i fa certa por, perquè no els he vist mai, diguéssim, reclamant aquesta manca de democràcia a El Salvador o a Argentina, on la precarietat, l'exclusió o la pobresa infantil estan a l'ordre del dia. O, per exemple, quan els governs d'Aznar i Rajoy venien armes a Venezueles, allò també era un acte en defensa de la democràcia, quan Aznar s'abraçava a Xàvez, o és que no interessava. Una proposició a la que ens porten, que precisament el que diu és de condemnar els assassinats veneçolans, els quals, evidentment, ens hi posem al costat i donem suport. Però ens ho diuen vostès, que amb totes les propostes que hi han hagut en aquest plenari a les comissions de presidència per condemnar i per demanar l'alt olfoc a Palestina de més de 41.000 morts, no n'han votat ni una a favor. Per tant, jo el que veig és que aquesta proposició que aparentment defensa un interès democràtic realment no ho fa i defensa certament uns interessos partidistes i sembla ser uns interessos relacionats amb certes matèries que s'extreuen de Venezuela. Per tant, això el que entenem nosaltres és que ha d'anar de defensar la democràcia sempre i a tot arreu. I també aprofito per... dir el mateix a Junts, que la veritat és que certament sorprèn que últimament els veiem de la mà, acabo ja, de la mà de la dreta i l'ultradreta espanyola, i en aquest cas amb una proposició que precisament parla de la sobirania d'un poble. Per tant, el nostre vot serà contrari.

Sí, molt bon dia a tothom. Nosaltres agraïm la presentació d'aquesta mesura precisament quan no fa ni una setmana que es tancava la cimera del clima una nova cop amb un acord de mínim sobre el finançament global i que encara no pot ni mencionar per escrit que els combustibles fòssils provoquen la majoria de CO2 i realment són els causants del canvi climàtic i causants també conjuntament amb les partícules de la mala qualitat de l'aire. I per tant, a l'emergència climàtica se'ns hi suma l'emergència de la salut ciutadana. Mirin, ahir, el conjunt de metges a través del Col·legi de Metges de Catalunya, dels quatre col·legis de Metges de Catalunya i els científics, ens feien arribar una carta a tots els responsables polítics perquè assumim i posem acció immediata per millorar la qualitat de l'aire, perquè literalment ens està matant. És la segona causa de mort al món. I per tant, és un dels principals temes de salut pública que tenim. Per tant, recollim aquest interès del govern de posar al dia i ordenar aquests diversos plans que fan referència, en aquest cas, a l'emergència climàtica, que també té un impacte en la salut, sota aquesta mesura de govern. Ara, com s'ha dit, és un embolcall. Per tant, siguem clars, no és una mesura de govern que ens canvia l'horitzó climàtic. És simplement una mesura que ens ajuda a reorganitzar-nos. Per tant, no arribarem a aquesta neutralitat climàtica el 2030, però és que hi hem de poder arribar, com a mínim, al 2050, com ens marca Europa. i alguns aspectes d'aquest alentiment. Parlen de l'energia neta produïda localment que es multiplicarà per 5, i això ja en vam parlar en aquest mateix plenari. Les xifres són tan minces que significa que arribarem a un 2% d'energia neta local del total de l'energia consumida a la ciutat. Per tant, no es pot ser gaire triomfalista. Rehabilitació energètica. El ritme de rehabilitació per baixar les emissions al sector domèstic és insuficient. Tenim el 81% dels edificis de la ciutat que té una qualificació energètica de o inferior. En mobilitat, transport públic, i tant. Però a més a més hem de plantejar com passem del vehicle privat contaminant al no contaminant. I aquí Barcelona té un aspecte i un camp molt ampli a recórrer. Hi ha un aspecte que és com canviem la mobilitat de moto a la bicicleta i aquí també els hi volem veure com poden fer aquesta aposta que és un vehicle contaminant. Altres aspectes, emissions vinculades a l'alimentació i al sector primari. Tan sols el 14% dels productes alimentaris comercialitzats a Mercavarna són de proximitat. Acabo. Temes d'adaptació. Realment no veiem una aposta pel verd, que ens canviï realment i que pugui substituir l'asfalt i el ciment. Parlem dels refugis climàtics, però sabem que la majoria d'aquests refugis climàtics molts cops no són una solució efectiva perquè els veiem tancats en mesos com l'agost, que és quan estem patint les onades més fortes de calor. En temes de resiliència, risc d'inundació, els hi vam demanar els dipòsits pluvials que tenen previstos, però per quan, calendaritzem-nos, posem-nos horitzons. I només per tancar i ser una mica ambiciosos, hem d'especificar quina és la reducció que volem de descarbonització, indicant en emissions cada una de les parts com volem arribar fins al 2050. Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies. Mirin, des d'Esquerra no entrarem a valorar el senyor Grandalton com a persona en el sentit clàssic que fem normalment d'expressar si la seva trajectòria i relació amb la ciutat és mereixedora o no del títol honorífic Amic de Barcelona. És més, i amb tot el respecte a la persona, segurament la seva tasca amb la ciutat és tan limitada que també se'n faria una mica difícil poder-ne fer una descripció ampliada de ser o no mereixedora d'aquest títol. Esquerra bàsicament el que ens preocupa és una altra cosa i és el fet que creiem que se'ns presenta una proposta aquí plenar i que d'alguna manera instrumentalitza un títol de la nostra ciutat. Un títol que en el fons és un reconeixement a la projecció internacional de Barcelona i al benestar de la ciutadania. Per tant, és un gran prestigi que torga la ciutat. I no podem o no volem que aquest títol s'atorgui a modes, si m'ho deixen dir, de cert, desgreuja, perquè em sembla que aquesta és la principal motivació que hi ha al darrere. Miri, seré una mica clara, si la finalització de la Copa Amèrica no va acabar com es preveia, sigui per les exigències de l'organització, per la gestió municipal, etcètera, segurament el que no toca és cenar-ho precisament amb el prestigi i el respecte que podem tenir amb el títol d'amic de la ciutat.

Sí, gràcies. Aquesta és una ordenança que fa molt temps que s'hauria d'haver actualitzat i de fet des d'Esquerra hem estat crítics que gairebé porti dos anys tancada en un calaix perquè bàsicament amb aquest temps hauríem pogut tenir molt temps per revisar moltes d'aquelles qüestions que ens hauria agradat posar-hi. Però coincideixo, tinenta, amb el bon diàleg que hem tingut i que realment és una oportunitat necessària per redefinir aquesta escala de vulnerabilitat que tenim a l'espai públic, sempre empenyent cap a una visió de progrés i que realment sigui una promoció de la mobilitat activa i segura. I en aquest sentit ens ha agradat empènyer des de dues visions diferenciades però sempre posant la vulnerabilitat al centre. I la primera és que el vianant és qui ha d'estar més protegit en relació a qualsevol tipus de vehicle. I d'altra banda és que entre els vehicles qui ha d'estar més protegit també és aquell més feble i per tant posar en valor també la bicicleta com a com a motor i com a vehicle de la mobilitat activa i segura al centre de la ciutat. Per tant, veiem molt bé que aquesta ordenança incorpori aspectes que tenen a veure amb l'assetjament cap a la bicicleta, que realment el que dona és seguretat perquè es pugui promoure. També aspectes com s'han mencionat, el fet que els infants a partir dels 12 anys no els llancem directament cap a la calçada a pedalar entre els cotxes. I també veiem camins que avancen, que és el fet que s'esmenten i es promouen vehicles que poden substituir a vehicles més contaminants, com la psicologística o les bicicletes de càrrega d'ús personal. I en aquest sentit sí que creiem que la ciclologística ha de ser més protagonista a Barcelona i, per tant, gaudir de beneficis a l'hora de moure's i estacionar. Sí que ens emplacem a començar també converses de cara a quines són aquelles actualitzacions que ja veiem que seran necessàries perquè ens n'han quedat moltes i perquè, com es veia, el marc espanyol, el marc estatal tindrà canvis a partir del 2025. I també donar suport al fet que cal una bona campanya de conscienciació informativa i també sancionadora en aquells aspectes que veiem que no s'estan complint. Gràcies.

Sí, gràcies. Nosaltres entenem, evidentment, que el sistema educatiu comprèn els centres que imparteixen els ensenyaments fixats per la pròpia llei, per l'ALEC, com s'ha dit, i els serveis educatius han de ser iguals per tots els destinataris de l'ensenyament. I, per tant, això significa que quan hem estat al càrrec de la gestió educativa hem prioritzat aquest accés a l'educació en condicions de plena igualtat, garantint que les famílies realment puguin escollir lliurement el centre, el model, el projecte educatiu, etcètera, que defineix la llei i que evidentment s'empara amb aspectes com contra la segregació, a favor de la inclusió, etcètera. I per tant aquests centres són els que han de rebre el finançament necessari per garantir els recursos que permetin aplicar aquests principis rectors del sistema educatiu. Ara, dit això i centrant-nos específicament en els punts que es detallen en aquesta proposició marc que centra l'escola concertada com a pal, diguéssim, del que significa aquesta diversitat i pluralitat de l'educació, nosaltres sí que veiem que hi ha alguns aspectes amb què coincidim i d'altres amb què no. Menciono-ho ràpidament. El regidor González mencionava precisament la taula de la concertada que es va proposar, i creiem que sí, que és un espai, i per això també ho vam defensar, és un espai en què podem començar i endegar un debat en aquest sentit. Però quan parlem del Consorci d'Educació, hem d'entendre que el representant del Departament d'Educació al Consorci és la consellera en aquest cas, i en aquest sentit pot delegar la representació. Per tant, des d'aquest punt de vista no hi veiem cap necessitat d'incorporar altres figures perquè tots els centres hi estan representats. El programa del Pla de Barris, que coincidim plenament amb què s'ha d'integrar tota l'escola en aquest sentit d'igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat, I sí que és cert que hi ha alguns programes, se n'han mencionat alguns, però n'hi ha alguns d'altres com el Jan Edu, en què sí que per exemple la concertada també hi són. Però sí que creiem que s'ha de revisar i que realment tots aquells barris que formen part del Pla de Barris han d'integrar el conjunt dels centres educatius. No podem compartir en aquest sentit la necessitat de crear línies adicionals per transformar i adequar les instal·lacions que precisament són de propietat privada, perquè en aquest sentit ens queda també molt camí a recórrer i hi ha molt marge a fer de millora dels equipaments i de la infraestructura en aquells equipaments públics i que són municipals. El cost de la plaça escolar del país. Arrel de l'informe de la sindicatura de Greuges el mateix Departament d'Educació va encarregar un informe a la sindicatura per posar al dia el cost de l'alumnat vulnerable. Un informe que ens costa que hauria d'haver arribat al departament aquest últim trimestre i que precisament hauria d'ajustar aquests costos i aquestes motxilles escolars que garanteixin que tots els centres tinguin aquests recursos suficients. Perquè és una demanda, és una demanda a la part de finançament de la vulnerabilitat de l'escola concertada que coneixem perfectament i que realment creiem que s'ha d'atendre i amb responsabilitat s'ha d'atendre. Per tant, esperem que realment, sí, acabo només, acabo amb un últim punt només, la necessitat de reconectar tots els centres a la ciutat, plenament d'acord. En aquest sentit, el nostre vot serà negatiu perquè creiem que hi ha alguns d'aquests punts que no coincideixen realment amb el que preveiem. Gràcies.

Sí, gràcies. Seré molt breu. Només dos missatges a Vox. Deixin de manipular d'una vegada la desgràcia per tapar les seves vergonyes. I al poble valencià, una abraçada carregada de recursos, de solidaritat, i també a tots aquells pobles que cal posar-hi l'atenció perquè el canvi climàtic i la mala gestió hi fan estralls. També al poble palestiu, al poble d'Ucraïna, que hi pateixen guerres, o les ciutats mediterrànies, les ciutats d'Àfrica, les ciutats de Llatinoamèrica, on precisament la cooperació tècnica els ajuda cap al desenvolupament sostenible. Hi ha tots aquells indrets on la justícia i la democràcia no hi són presents. Si és per nosaltres, Barcelona no els deixarà.

Gràcies. Bon dia, regidor, regidores, alcalde. Des d'Esquerra, també votarem a favor d'aquest punt que dona compliment al pla marc de finançament de la TEMA i conscients que encara falta aquesta segona aportació per arribar als 236 milions previstos. Som conscients que el sistema de finançament de transport públic és deficitari, a més a més sabent que el sistema tarifari actual és difícil que així es pugui cobrir les despeses i que, per tant, és necessari aquestes aportacions extres. A més a més, si a això hi sumem també, l'atenció pressupostòria que suposa el deute que arrossega TMB ens situa en una situació que insistim i aprofitem aquest espai per tornar a reclamar un gran acord entre totes les forces per tal que es puguin arribar a qüestionar dos punts importants. Un, la qüestió tarifària i l'altre, les aportacions des de totes les administracions. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Bon dia a tothom. Esquerra Republicana votarà a favor també en defensa del transport públic d'aquesta denda de les aportacions amb el conveni de l'ATM. I ja que, com es comentava, part d'aquestes aportacions tenen a veure amb la bonificació de les tarifes del transport públic, recordar, com sempre diem, de la necessitat real de definir bé quin és el model tarifari que volem. I, com diem sempre, que no posi més pressió a aquelles persones, a aquelles famílies que més estan patint aquesta pressió, però que també sigui sostenible en el temps. i per tant tenir un acord pactat, que no ens arribi tampoc a cop de notícia i que hi hagi canvi, sinó que precisament puguem definir quin és aquest model de cara al futur. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Esquerra Republicana mantenim una posició clara i coherent respecte a Venezuela, basada en el respecte absolut de la sobirania dels pobles i a la defensa dels drets humans i la democràcia. Com vam tenir ocasió de parlar al setembre, que es deia, nosaltres ho dèiem ben clar, això no és una qüestió que vagi de defensar Maduro o González, ni de posar Venezuela com a escut. Això, de fet, va de defensar la democràcia sempre i a tot arreu. I per tant, davant d'aquesta acció del Partit Popular i altres forces conservadores que utilitzen Venezuela com a eina de confrontació política, sense que hi veiguem una voluntat real de fomentar la pau, el diàleg, doncs el que fem és rebutjar aquest tipus de repressió, nosaltres independentment del bàndol i de l'origen. I per tant, que aquesta intervenció també serveixi altra vegada per denunciar aquesta instrumentalització d'aquest conflicte extern precisament d'aquells que quan els conflictes són a casa utilitzen la repressió, precisament per silenciar la dissidència política. Així que la defensa de la democràcia, aquests drets fonamentals que entenem com a sobirania plena dels pobles, són principis irrenunciables que els plantegem des de Catalunya però també en qualsevol altre lloc del món. Mirin, els hi proposem una cosa i és que deixin de jugar amb Venezuela perquè la veritat és que ens ho van portant i reiterant i la veritat és que el que estem demanant i el que crec que vam demanar al setembre és que realment quan hi hagi un ampli consens internacional i quan el reconeixement precisament d'Edmundo González no sigui necessàriament una qüestió que impliqui la hipocresia en molts altres conflictes, doncs segurament ens hi podrem sumar molt més. I això no treu que haguem de reconèixer i que denunciem que Benocela precisament si estan produint i si produeixen vulneracions de drets humans i que hem d'exigir al règim de Maduro el cessament immediat de repressió contra persones represaliades i contra protestes pacífiques que hem anat veient. I sumar-me, a més a més, a la solidaritat i també al suport a la comunitat venezolana de Barcelona que avui ens acompanya. Per tant, nosaltres ens mantenim en contra d'aquesta hipocresia que ens posa Venezuela en primer pla, però que precisament amb altres conflictes del món no s'atreveixen ni de denunciar l'altre el foc, i votem en contra, però ens mantenim al costat del poble venezolà. Gràcies.

Sí, per expressar-ho amb més clara. Esquerra no pensa en ser còmplices, ni per activa, ni per passiva, ni perquè hi vagin insistint d'aquest ús abusiu de Venezuela que fan des del Partit Popular i la dreta europea en general. Perquè l'únic objectiu que hi ha aquí, i ho ha tornat a demostrar amb la rèplica, és afabrir l'esquerra i aprofitar-se del patiment del poble venezolà. Si us plau, parin.

Sí, des d'Esquerra també hi donem suport i votarem a favor i també instem ja a començar a treballar amb el següent conveni i també començar a plantejar com aquestes rondes no només requereixen d'un manteniment, segurament, sinó també d'una inversió que ens puguin plantejar com han de ser aquestes rondes fins i tot més sostenibles, entenint-hi com les plantegem en una mesura que hi puguin anar no només vehicles de motor, sinó també altres tipus de vehicles que segurament són de mobilitat més sostenible. Gràcies.

Sí, gràcies. Protegir el benestar dels infants i els adolescents és, sens dubte, una de les principals responsabilitats que tenim com a servidors públics i responsables polítics. Els joves d'avui en dia no han conegut un món sense la tecnologia i, conseqüentment, sense les xarxes socials. i el cert és que com es deia comencem a veure algunes d'aquestes conseqüències en diversos sentits. S'ha dit aquesta insatisfacció dels adolescents en un mateix, la insatisfacció corporal, de l'entorn, el fet que se senten més desconnectats de la realitat, que necessiten aquesta comparació constant, que incrementen els trastorns de conducta alimentària, els assetjaments són més llargs, la capacitat de concentració és més baixa, per tant veiem que la salut mental dels adolescents empitjora. I per tant, tot i que la causa d'aquesta situació no sigui únicament l'accés a la tecnologia, està clar que els adolescents han de tenir accés a la xarxa social el més tard possible. I això certament va de la mà de l'accés descontrolat al dispositiu mòbil. Per això mateix des d'Esquerra vam obrir el debat el passat mes de novembre i vam demanar que l'Ajuntament l'entomés amb tots els actors implicats des d'una perspectiva comunitària i de salut mental i que fins i tot es valorés la possibilitat de crear espais lliures de mòbil pels infants i els adolescents, que es treballés també amb una guia de recomanacions que de fet agraïm que s'hagi incorporat precisament en aquesta proposta i en aquesta proposició. I per això mateix, davant d'aquesta preocupació, a la ciutat un bon nombre de famílies organitzades han iniciat també un conjunt de demandes i estan demanant precisament un acord social per endarrerir l'edat de l'accés al mòbil. I agraïm també que se'm faci referència a la proposta d'avui. Més enllà d'això, també creiem en la necessitat de posar fre a algunes pràctiques depredadores de determinades empreses de xarxes socials. Hem de poder exigir que les empreses tecnològiques prenguin responsabilitats en els seus productes. TikTok, Instagram, YouTube, entre d'altres, estan alimentant una crisi de salut mental entre els adolescents dissenyant funcions que són addictives i perilloses, algoritmes pensats per crear aquesta addicció com pot ser amb qualsevol altra droga. I Barcelona no té el mar regulador per fer-hi front, però té un gran altaveu per liderar aquesta exigència. Segurament el més gran, i es diu Mobile World Congress, i comença la setmana que ve. Per tant, agraïm que el PSC porti avui aquesta proposta, fruit segurament, com s'ha dit, de l'anunci de Nova York, però també segurament en part gràcies al debat ja iniciat en aquest Ajuntament i que, de fet, ens en sentim part i motor. Per tant, votarem a favor de la proposta i ens tindran al costat sempre en aquest sentit.

Sí, bé, portem avui un prec d'una problemàtica que fa temps que existeix, però que els últims anys està creixent i que s'està estenent en diversos punts de la ciutat, i és el de la saturació del transport públic per un ús intensiu dels turistes en alguns punts concrets. Una saturació que, a banda de fer que els visitants no tinguin una bona experiència, diguéssim, del seu trajecte, més important és que acaba provocant que no es garanteixi el dret a l'accés al transport públic dels propis barcelonins i barcelonines. Miri, si jo ara mateix agafo el telèfon que feia la prova ara a quarts de dues del migdia, indico amb Google Maps que avui anar de Plaça Catalunya fins al Parc Güell o als búnquers del Carmel, l'aplicació em dirà que agafi l'autobús 24, i això ho puc saber jo o qualsevol persona que visiti la ciutat. O si l'indico que des d'aquí Sant Jaume me'n vull anar al Parc Güell, em dirà que agafi el metro i que empalmi amb el bus de barri 116, una tipologia d'autobús que precisament es va crear per facilitar la mobilitat de veïns i veïnes d'un barri concret. De fet, d'un barri que l'única opció de transport públic que hi ha és el del bus de barri i que té una capacitat de 35 persones. I això, malauradament, no és un cas aïllat, sinó que ho estem veient en força zones turistificades i que s'està estenent amb diverses línies que puc citar, com per exemple 22, 24, 59, 114, B15, B17, B19, D20 o el mateix 116 que dèiem, amb busos que transcorren el Parc Güell, els búnquers del Carmel, el Passeig Marítim, la Barceloneta, el centre de la ciutat, etc. I que fins i tot, i especialment amb els que deia, poden estar en barris amb orografies complicades i amb molts desnivells en què el transport públic realment és l'única opció que poden tenir els veïns i veïnes. Em refereixo, per exemple, a Can Baró, al Carmel, al Baix Grinardó... Per tant, els demanem un reforç en les línies de bus, en aquells punts concrets on sabem que hi ha més pressió turística, ja que realment creiem que l'opció de reforçar és l'única solució eficaç i real, i especialment anticipant-nos una mica amb l'època que ens ve de la primavera i l'estiu, quan comencem a tenir encara més visitants a la ciutat. Gràcies.

Gràcies. Agraïm que s'accepti el PREC i ja li dic jo que segur que es requereix aquest reforç. Per tant, segur que s'haurà de posar fil a l'agulla per realment poder tenir aquest reforç. I més important encara crec que és el fet que comencem a plantejar que la mobilitat turística no es pot tractar com un element independent de la mobilitat de la ciutat. I que per tant, quan plantegem com es mouen els turistes en aquesta ciutat, tinguem sempre la capacitat d'entendre que els veïns i veïnes són els que tenen realment el dret a la mobilitat a Barcelona. Gràcies.

Moltes gràcies. Sí, en primer lloc també agrair la presentació d'aquesta mesura de govern perquè la veritat és que a banda del pla clima d'escoles que sorgia més aviat com a resultat de l'emergència de les altes temperatures a les aules s'ha parlat molt poc d'energia i de transició energètica en el que portem de mandat. sembla una mica el gran oblit en plena crisi climàtica i davant dels reptes que tenim. Per tant, bona la voluntat d'impulsar la producció d'energia solar fotovoltaica als equipaments municipals, tot i que sí que hi ha la sensació que tot just ara comencem a plantejar que Barcelona sigui la gran productora d'energia neta. Què ens preocupa? Ens preocupa que l'objectiu de l'Ajuntament, segons la localització de l'Agenda 2030, que ens hi sentim còmodes, que és aconseguir que el 2030 el 50% o més de l'energia elèctrica consumida a la ciutat sigui d'origen renovable, tal com contempla la llei de canvi climàtic, però que també el 6,5% o més de l'energia consumida sigui renovable de producció local. I actualment aquest percentatge d'energia final consumida per la ciutat de producció local és una xifra irrisòria que ronda el 1,13% i tenint en compte que agafem amb energia del biogàs del garraf o dels ecoparcs. Què ens presenta aquesta mesura de govern? Com s'ha dit, el 2030 podem multiplicar per 5 la potència instal·lada, però partint de xifres molt ridícules i, per tant, no podem ser gaire triomfalistes, perquè fent aquests calculs el que arribem és a un 2% d'aquest 6,5% i, per tant, com també s'ha dit, hem de fiar-ho als privats, residencial, comercial, industrial... I aquí és on coincidim que aquesta mesura de govern ens deixa orfes sense planificació. És a dir, s'indica molt bé quin hauria de ser el rol de l'Ajuntament en aquest sentit, d'acompanyament, de promoció, però sí que no tenim detalls ni d'objectius, ni de calendari, ni de recursos, etcètera. Per tant, sí que celebrem que els equipaments municipals puguin ser autosuficients el 2030, però veiem que aquesta mesura que se'ns presenta no significa una transformació energètica per a la ciutat. Un altre punt. És una mica també difícil de presumir que som una ciutat capdavantera amb descarbonització quan veiem que la inversió fins al 2030 en fotovoltaica municipal és de 55 milions. tenint en compte que sabem que el pressupost anual de l'Ajuntament és de, i creiem que seria dient elaborar un pla ambiciós de rehabilitació energètica per Barcelona, perquè realment ens ajudaria molt a reduir el consum de gas. Per tant, sí, el rellotge avança, i malauradament, si volem arribar al 2030, amb aquestes fites aconseguides, ens hem de posar de veritat i avançar. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Avanço que ens posicionem a favor d'aquesta proposició tal com vam fer amb la declaració institucional i deixi'm dir que ens alegrem que el grup socialista aporti una proposta en el sentit de reconeixement d'un estat, el palestí, i que el govern espanyol estigui ara disposat a fer-ho en l'àmbit internacional i fins i tot busqui i lideri aquestes adhesions europees. S'ha dit que el passat 2 d'abril l'autoritat palestina demanava formalment ser membre de ple dret de les Nacions Unides i la setmana passada vèiem com els Estats Units tornava a fer ús de veto en el reconeixement al Consell de Seguretat de l'ONU. I aquí seguim encallats. Per tant, la incorporació de països europeus faltant en aquest reconeixement és del tot imprescindible. Perquè reconèixer l'establiment de l'Estat palestí independent i sobirà seria realment el principal cop de puny de taula en la política internacional per manifestar que no permetrem que s'esborrin els palestins del mapa. A banda, també obriria un ventall de vies legals per reclamar la responsabilitat sobre les atrocitats i violacions en les lleis que regeixen els conflictes armats. internacionals, perquè com sabem estem davant d'un conflicte que no respecta les normes de guerra fixades pel dret internacional humanitari i que s'emmarca al voltant de delictes com crims de guerra, crims de l'esa humanitat convertit en atacs intencionats a la població civil atacs a hospitals, atacs a escoles, atacs sistemàtics, atacs fins i tot a l'ajuda humanitària o al personal dels cossos internacionals. Per totes bandes, perquè fins i tot podem considerar també el delicte de genocidi com un d'aquests delictes que s'estan considerant el crim dels crims. Per tant, la inestabilitat constant de la regió de l'Orient Mitjà, sumant-hi també altres actors, Amb el recent atac de l'Iran contra Israel, la situació de submissió sistemàtica de la vida palestina fa la necessitat d'iniciar un nou procés de pau, que velli pel compliment de les resolucions de l'Assemblea General del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que permeti el reconeixement de l'Estat de Palestina i que exigeixin les responsabilitats de les parts, i que no tingui els mateixos resultats d'Oslo del 93 o de la Conferència Internacional de Pau de Ginebra del 73. Per tant, malgrat la desconfiança i les profundes ferides que fan difícil d'iniciar aquest procés de pau, i per lo complex que pugui ser, nosaltres també hi creiem. I es pot liderar des d'una conferència de pau, sí. I si estem tenint aquí aquest debat en el plenari, entenc que no és precisament per sumar-nos a la lluita des de l'activisme, sinó perquè sabem que Barcelona pot tenir un paper clau en la ciutat i que aquest procés hi podem participar des de la política i des de la diplomàcia, que és la responsabilitat que ens toca. Moltes gràcies.

La regidora Sorinyac.

Moltes gràcies, alcalde. Procedeixo a la lectura. Declaració institucional al plenari del Consell Municipal en suport a la Universitat Pública Argentina. L'Ajuntament de Barcelona manifesta, primer, que l'educació pública i gratuïta és el punt de partida per una societat democràtica, igualitària i lliure. Segon, que l'educació i la formació al llarg de la vida és fonamental pel desenvolupament de la persona. Tercer, que l'educació superior i la recerca són un pilar fonamental de desenvolupament social, cultural i humà. Quart, el seu suport a la comunitat educativa i a les universitats públiques argentines davant el desmantallament que està portant a terme el govern argentí, que en fa perillar la seva continuïtat. Cinquè, que aquestes retallades posen en risc les condicions de vida dels docents, la formació de gairebé 3 milions d'estudiants i l'eliminació del dret d'accés a l'educació de bona part de la població argentina. Sisè, el seu suport a la comunitat educativa, així com a la mobilització històrica i massiva de fa uns dies i la voluntat d'establir convenis de recerca amb la Universitat Pública Argentina. Gràcies.

Sí, gràcies. Bon dia a totes i tots. Ens sembla que, com no pot ser d'una altra manera des d'Esquerra Republicana, sempre estarem, evidentment, al costat de les iniciatives que treballen per fomentar la participació efectiva, la vida plena de les persones grans i el seu envelliment actiu. i tot allò que d'alguna manera reverteixi positivament en la qualitat de vida dels barcelonins i les barcelonines que ja estan en aquest cicle de vida. Per tant, nosaltres votarem a favor, com deia, com no pot ser d'una altra manera, d'aquesta proposició. Per tant, molt d'acord en donar visibilitat al manifest del Consell Assessor de Gingran, i molt particularment ens mostrem a favor de fomentar una ciutat, una Barcelona, més amigable per a les persones grans en molts dels seus aspectes. En aquesta ocasió s'ha posat el focus en la qüestió de la mobilitat, però crec que hi ha molts àmbits de millora sota el concepte d'una ciutat més amigable per a les persones grans. Nosaltres pensem que Barcelona necessita les persones grans, necessita tot el que han aportat i tot el que aporten, tot el que representen. Les persones grans representen lluita, representen treball dur per tirar endavant, lluita i valentia per aconseguir que les generacions posteriors, els fills, les filles, nets, netes, puguin gaudir d'una vida, d'una ciutat, d'uns barris, d'uns districtes amb més drets, més amables, més igualitaris, més justos, més fàcils també. i, per tant, també revertint la vida digna de les generacions futures i és quelcom que sempre hem de poder posar al centre i hem de poder reconèixer. Les persones grans han estat i són motor de la ciutat i, per tant, això ho hem de tenir sempre molt present. Per això, senyors del PSC, ens sembla que no n'hi ha prou en presentar una proposició a última hora precipitadament i, en certa manera, de manera sobringuda, perquè la qüestió és prou important com perquè s'hagi pogut debatre, s'hagi pogut tractar i hagin pogut tenir oportunitats d'alguna manera d'incorporar esmenes tal com una proposició a l'ús es pot fer. Ens sembla que és més aviat una resposta a una determinada conjuntura puntual. En tot cas, si per vostès les persones grans són importants, cosa que no posem en dubte, també aprofito l'ocasió per traslladar algunes qüestions on ens sembla que hi ha un marge de millora més que considerable. Han de millorar els serveis existents, han de combatre de manera molt més eficaç la solitud i l'aïllament que molt sovint pateixen les persones grans de la ciutat. Han de fer més suport al teixit veïnal, que sovint està directament implicat en l'acompanyament de la gent gran dels barris de la ciutat. És important treballar en la bretxa digital, que avui en dia esdevé un mur per sobre del qual moltes vegades les persones no poden erigir-se i sense aquestes competències és molt més difícil de preservar, de garantir, una autonomia a l'hora d'interlocutar amb l'administració i cada cop amb més actors de la ciutat i de la societat, en definitiva. Inverteixin també en accessibilitat, accessibilitat digital, per dir-ho d'alguna manera, ho deia fa un moment, però també accessibilitat en l'espoi públic, també accessibilitat als habitatges, tenim un part d'habitatges molt envellit, sense sensors, amb escales fetes malbé, el qual resta una clara, o afegeix una clara dificultat, a l'hora de socialitzar, a l'hora de sortir a comprar, a l'hora de guanyar i preservar l'autonomia. Per tant, senyors del govern, vostès porten molts anys treballant en aquest àmbit i sent directament responsables d'aquest àmbit. Per tant, més enllà de les paraules i dels gestos, ens sembla que els queda molta, molta feina per fer.

Gràcies, president alcalde, molt bon dia a tothom, gràcies, tinenta. L'aniquilació del poble palestí fa més de 70 anys que va començar i en els darrers dos s'ha convertit en un verdader genocidi, com confirmen els grups d'experts de Nacions Unides. I davant dels ulls de tot el món que mira i no actua una Europa tímida, incomprensible, donant l'horror diari que anem veient, calen mesures que protegeixin el poble palestí. Per tant, tot és necessari i benvingut. I a Barcelona li calia una eina per coordinar la tasca humanitària i la de cooperació cap a Palestina. Ens ha arribat amb aquest toc de nostàlgia, si m'ho permeten, del que va ser una iniciativa pionera als 90 en la cooperació Ciutat-Ciutat, la iniciativa més innovadora del món de la cooperació local, la qual tots hem explicat alguna vegada parlant amb orgull de Barcelona. al Districte 11. Benvinguda sigui la seva redició, però que no quedi amb la foto, que no quedi amb l'anunci, perquè nosaltres també hi creiem fermament en la capacitat i el lideratge de les ciutats. D'aquells anys de relació amb Sarajevo també van sortir ponts entre ciutadanies, la de Barcelona i la de Sarajevo. El Districte 11 va ser l'acollida de refugiats bosnians a la ciutat. Aquest agost el govern de l'estat evacuava 44 menors gaseans amb malalties greus i ferides i un prop de centenars de familiars que els acompanyaven. Però és que en la guerra d'Ucraïna només Barcelona acollia més de 17.000 persones refugiades d'Ucraïna garantint empadronament, allotjament, atenció social, educativa, sanitària i psicològica. Volem veure aquest pont entre la ciutadania de Barcelona i la de Palestina i preparar la ciutat per l'acollida. per molt que això vagi a contracorrent dels que promouen la insolidaritat entre els pobles. Perquè cal obrir corredors. I en aquests moments, les úniques persones que s'han atrevit a obrir corredors per portar ajuda, per dir al poble palestí que no estan sols, que volen i volem aturar el seu horror, saben qui són, oi? La flotilla, la flotilla d'activistes d'arreu del món, entre els quals l'alcaldessa Colau, entre els quals el regidor i company de tots vostès en aquest plenari, el Jordi Coronas. Persones que han decidit desafiar l'estat genocida d'Israel i que són al mig del mar perquè han dit prou. I mirin, sí que serveix la flotilla. Serveix perquè l'acció política es mogui i ho estem veient, perquè en aquests moments, en la qüestió de Gaza, la ciutadania està empenyent la política. Per tant, el que espero és que el dia 4 d'octubre a les 12 a Barcelona quedi col·lapsada de tota la gent anònima que va a la manifestació dels Jardinets de Gràcia per dir prou i que això faci moure també cap a l'acció els partits que encara s'hi resisteixen. Gràcies.

Tinc temps i per tant l'aprofito perquè no em cansaré de dir al PP i a Vox aquests dies que s'ha de fer silenci, callar, que vostès parlen tant de callar, quan els infants dormen, no quan els assassinen.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra votem a favor d'anomenar a Xavier Bernadí com a junt al Síndic de Greuges de Barcelona perquè entenem que aquest càrrec requereix de professionalitat contrastada, de coneixement profund de la ciutat i especialment de compromís amb la defensa dels drets de les persones, aquests drets que són els drets de proximitat, els drets de la ciutat, Per tant, Bernadí, jurista, amb un ampli coneixement sobre l'administració pública, amb trajectòria acadèmica, creiem que portarà experiència i suport ferm a la tasca que ja es fa des de la sindicatura i que també pugui ser sumar amb confiança per part de la ciutadania cap a la sindicatura. Així que aprofito per saludar el síndic, per dir l'enhorabona al Xavier, que tampoc el veig però que crec que és aquí i així que el nostre vot és favorable.

Sí, gràcies. Començo també agraint la col·laboració dels diversos equips tècnics que han estat fent seguiment de totes les aportacions que hem fet i també de la presentació dels informes que s'han derivat precisament d'aquest pla. Aquest pla de seguretat viària 2025-2030 creiem que s'ha d'enfocar realment a protegir els més vulnerables en vorera i en calçada, perquè és l'única manera de tenir una ciutat que pugui arribar a aquesta visió zero. Per tant, les mesures del pla ens haurien de permetre calmar la ciutat, principalment reduir-ne la velocitat dels vehicles, que sabem que és la principal causa de mort en un accident. I en aquest sentit hi hem volgut contribuir, posant-hi algunes de les prioritats que creiem que són fonamentals per calmar aquesta ciutat. Com per exemple frenar les onades verdes dels semàfors per controlar les autopistes urbanes que tenim a la ciutat i que ens creuen la ciutat. I per contra, que el semàfor verd intermitent pel vianant pugui ser més llarg. També que revisin els entorns escolars per marcar que la velocitat màxima sigui a 20 km per hora. Si l'atropellen a 50 km per hora, té una possibilitat de sobreviure del 15%. Si l'atropellen a 20 km per hora, aquesta probabilitat de sobreviure puja al 95%. Per això hem de calmar i la velocitat davant dels entorns escolars i de les escoles s'ha de disminuir. I cal més contundència en aquest espai del que són al voltant de les escoles i els camins escolars. Per tant, han de ser espais prioritaris de pacificació i també ens hem de preocupar, i ho hem intentat incidir també en el pla, en com és aquest camí cap a les escoles, caminant o també amb bicicleta, que també hem incorporat el fet que arribar-hi, per exemple, en formes com el bicibús requereix de suport també de l'Ajuntament. També hem demanat que la Guàrdia Urbana pugui baixar la mirada a peu de carrer, que pugui apropar-se més a la ciutadania, perquè també és així com se n'adona també més del que pugui estar passant en qüestions de seguretat viària, que també pugui circular també més en bicicleta, perquè també és una manera d'aproximar-se més a la ciutadania. Per tant, veiem com són mesures que comencen a tenir... i per tant el nostre vot serà favorable en aquest pla. Però que si no s'acompanyen i acabo amb una ambició una mica més transformadora, tinent no seran cal passes de calmar aquesta ciutat.

Sí, gràcies. Aquest pla especial urbanístic el rebem bé. Com saben, ens agrada parlar de resiliència climàtica. De fet, hem estat demanant diverses vegades què se'n sabien d'aquests dipòsits que ja havien estat anunciats i, per tant, en aquest sentit, sabent que en les properes dècades la tendència, evidentment, serà... que cada vegada hi haurà més aiguats de gran intensitat i que tenim espais a la ciutat, tenim zones a la ciutat on més es pateix aquesta acumulació d'aigua, on més es pateix les inundacions com Poblesec, com el Raval, com les zones baixes, doncs creiem que és necessari tenir aquesta planificació d'on aniran tots aquests dipòsits. I precisament ara, que en principi tindrem el sol reservat i ja tindrem planificat on aniran, doncs instarem el govern municipal a accelerar aquesta execució. Per tant, sí que tindrem una nota més de pressió per poder dir que ara el que toca és accelerar precisament la construcció. I en aquest sentit també és prioritari per nosaltres. Per això a Gràcia també vam prioritzar en l'acord de pressupostos del districte l'execució del dipòsit de Vallcarca. Així que ho veiem bé, ho veiem amb bons ulls i per tant hi votarem a favor com ja vam anunciar.

Gràcies. A Gaza i Cisjordània hi ha una ocupació il·legal que l'Acord Internacional de Justícia va declarar així el juliol del 24. Aquesta ocupació, amb els seus assentaments en accions i l'ús de recursos naturals de Palestina, constitueix una violació greu del dret internacional i dels drets humans. I d'això hi ha empreses que se n'aprofiten. A dia d'avui, més de 65.000 persones han estat assassinades a Gaza i més de 250.000 es troben en risc de desnutrició extrema. I d'això també hi ha empreses que se n'aprofiten. Per tant, la mateixa Cora Internacional de Justícia va establir que els estats i organismes han d'abstenir-se de relacions econòmiques o comercials que consolidin aquesta ocupació il·legal i que han de prendre mesures per evitar qualsevol tipus de col·laboració que contribueixi a mantenir la situació a Gaza. I això inclou Fira de Barcelona i les empreses armamentístiques vinculades a Israel. I des d'Esquerra ho hem denunciat. Portem diversos cops que hem anat denunciant precisament en aquest Ajuntament i en altres cambres que quina era aquesta situació i quina era el paper que agafava Fira en tot això. Aquest plenari es va pronunciar el passat mes de maig. Cap empresa que col·labori amb el genocidi pot desenvolupar activitats en connivència amb l'Ajuntament. I sí, avui ens sumem a reafirmar-ho. Perquè encara hi ha qui diu, quan Israel anuncia que no vindrà la Mobile, que boicotejar empreses i productes israelians és un error que s'hauria de rectificar el més aviat possible. No és un error. És una obligació moral i legal davant del genocidi i la violació del dret internacional. I va més, perquè aquest boicot internacional és una eina eficaç i legítima en situacions extremes. I aquí l'acció diplomàtica ja ho intenta, i ho vam veure ahir quan parlava el senyor Netanyahu a l'Assemblea General i es buidava la sala de tots els diplomàtics que marxaven d'aquella sala. Però és que és la mateixa Nacions Unides qui precisament ha dit aquesta setmana que la FIFA i la UEFA suspenguin Israel de les competicions internacionals de futbol per les greus vulneracions dels drets humans a la franja de Gaza. Per tant, és al món empresarial, a l'esport, a la cultura, a l'espectacle, on aquest boicot cap al govern cionista d'Israel té impacte. Per tant, és una eina a traslladar a tots aquests àmbits. I no podem permetre que equips identificats amb Israel participin en el Tour de França, especialment en l'etapa que comença i que té lloc a Barcelona. Per tant, o ho aturem des de la política o tornarà a ser la ciutadania qui ho aturi, com va passar amb la vuelta. I per tant, torno a dir, és que em torno a repetir, en la qüestió de Gaza la ciutadania està empenyent la política. I per tant, m'agradaria molt veure que el 4 d'octubre, a les 12 del migdia, Barcelona quedi col·lapsada de tot de gent d'anònima que va a la manifestació dels Jardinets de Gràcia Per dir prou i precisament per fer que l'acció d'aquests partits que encara pensen que els equips israelians han de rebre suport municipal o que les empreses que es lucren de les matances han de tenir lloc a fira, doncs canviïn d'opinió. Votem a favor.

Gràcies. Per tal de commemorar el Dia Internacional de la Pau i el Dia Internacional de la No Violència, el plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, reiterar el compromís amb la pau, la llibertat i la tolerància i rebutjar qualsevol acció que promogui la cultura de guerra i recordar i reivindicar figures pacifistes i la importància de la no violència com a eina de resistència social. Segon, promoure la participació ciutadana activa en processos de pau, creant espais de diàlegs i participació ciutadana on la població pugui debatre, proposar i involucrar-se en iniciatives locals per la pau i la convivència intercultural amb l'objectiu de reforçar la democràcia participativa i el compromís col·lectiu. Tercer, impulsar formacions i xerrades als centres educatius de la ciutat amb l'objectiu de fomentar una educació inspirada en una cultura de la no violència, com a defensors de la pau i entesa entre persones de diferent procedència i maneres de pensar, adquirint coneixements, actituds i competències que en reforcin el desenvolupament, com a ciutadans globals crítics i compromesos amb els seus drets i els de les altres persones. Quart, el suport i reconeixement a les accions organitzades per la societat civil, les entitats i associacions barcelonines que lluiten per la pau i la no violència, així com a les organitzacions humanitàries que treballen per assistir a la població civil. Cinquè, mantenir el compromís com a ciutat refugi, posar tots els mitjans per fer efectiu el compromís de dret d'asil per tal d'acollir totes les persones que han de fugir dels seus països d'origen a la recerca de protecció i la voluntat de liderar les polítiques de cooperació internacional en favor de la pau, la solidaritat i la justícia social des de l'àmbit municipal. Sisè, fomentar sistemes de seguretat no violenta com la defensa civil i l'autodefensa no violenta ciutadana i impulsar polítiques de prevenció de la violència amb programes específics per la prevenció de la violència juvenil, l'educació emocional, la resolució de conflictes a l'escola i la comunitat o campanyes contra el discurs d'odi i la desinformació. 7. Posar fre o prevenir aquelles activitats que es duguin a terme a la ciutat que fomentin la cultura de la guerra o la violència. 8. Exigir a Europa el compliment dels tractats internacionals sobre asil i l'acollida de refugiats i defensar tots els drets humans i les llibertats que la defineixen. I no bé, donar trasllat d'aquests acords a les associacions de la ciutat que treballen per la pau i la no violència, a les associacions que acompanyen a persones que han patit qualsevol tipus de violència, a les associacions humanitàries, al Consell de Ciutat i publicar aquesta declaració institucional a la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona.

Sí, bon dia a tothom. Des d'Esquerra votem a favor de regularitzar aquesta adhesió a aquestes quatre entitats perquè de fet considerem que l'intercanvi d'experiències i la cooperació estratègica entre ciutats és clau per avançar cap a una mobilitat més sostenible i saludable. I entenem també que serveixi per formalitzar també una sèrie de compromisos que marquen precisament aquestes entitats i xarxes com per exemple l'assoliment que la bicicleta tingui una quota modal del 10% el 2030. Per tant, que aquestes adhesions i aquesta regularització serveixin per demostrar a la ciutadania i al conjunt d'aquestes ciutats el compromís de veritat. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Jaume Plensa és bàsicament i tot alhora un artista que abraça la literatura, la música, el pensament. S'enseny format a la llotja i a l'escola de Belles Arts Sant Jordi. És un dels escultors més reconeguts del panorama artístic contemporani internacional. Un artista que connecta a través de formes poètiques i simbòliques. Principalment i no només, però sí que a través d'escultures que dialoguen amb l'entorn i perquè un dels aspectes més destacats de la seva obra és la relació amb l'espai públic. L'espai públic, al qual sovint només hi donem una forma urbana, plensa, ens l'omple de contingut. Per tant, transforma aquests espais urbans en llocs de reflexió i de diàleg. I de fet creiem que s'ha de posar en valor un artista que entén l'espai públic com una eina d'interacció social. i poder interactuar amb l'art des del carrer és també una manera de democratitzar i dignificar aquest espai que és de tothom i per a tothom. Figures amb ulls tapats que busquen la introspecció, figures que es tapen les orelles a la cerca del silenci enmig del bullici de les ciutats. Trobar-se plensa en algun racó del món és d'alguna manera reconectar amb aquesta llum tan nostra, aquesta llum mediterrània, que ell d'alguna manera es campa per tot arreu. Per tant, des del nostre punt de vista és un artista que no només crea escultures sinó que és un transformador de l'espai públic que hi posa vida i connecta amb cultures i comunitats arreu del món i per això la seva obra ha traspassat fronteres. Aquesta empremta inconfusible del paisatge urbà mereix que el seu context urbà, la seva Barcelona, li otorgui la medalla d'or, el mèrit cultural. I votarem a favor.

Sí, gràcies. Com van manifestar la comissió, votarem a favor d'aquesta adhesió a l'Associació de Centres i Serveis de Reutilització de Catalunya, que Esquerra va impulsar la creació des de l'Agència de Residus de Catalunya, una plataforma que estem convençuts que servirà per l'intercanvi de coneixement, suport i impuls a la reutilització. Barcelona té molt camí per fer en aquest sentit i promoure la reutilització i la preparació per la reutilització dels residus hauria de ser una de les prioritats en la política de gestió de residus. Així que celebrem que Barcelona, com a capital del país, en formi part. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. La veritat és que celebrem i votem a favor d'aquest planejament, un planejament que farà possible segur millorar la vida dels veïns i veïnes dels habitatges dels Jardins Massana, del barri del Congrés i els Indians de Sant Andreu, perquè és un PMU que, entre d'altres, ens agrada destacar que permetrà instal·lar galeries i balcons a tots els habitatges que ara no en tenen i que, per tant, són obertures que promouen aquesta relació entre l'interior i l'exterior i que, de fet, ajuden a una millor connexió amb el carrer. i que especialment aquelles persones que pateixen problemes de mobilitat els eviten aquesta sensació d'enclaustrament que ja vam viure durant la pandèmia. Per tant, per nosaltres és un exemple clar de com eines de regeneració urbana poden millorar i dignificar la vida de les persones i que creiem que, evidentment, cal avançar-ho a moltes altres zones, especialment a l'Eix Besós. Agrair només als equips tècnics que ja han estat treballant al darrere perquè la veritat és que la recompensa ciutadana és bona. Moltes gràcies.

Sí, gràcies. Aquest cap de setmana vam saber que la mítica llibreria Antiquària Ferrer deixa el local del carrer Canú d'aquí al centre de Barcelona després de 30 anys d'activitat i bàsicament és per no poder pagar l'augment de lloguer. A ningú se li escapa que la ciutat està assistint a un degoteig constant de tancaments de negocis comercials, de botigues, de bars, de tota la vida i precisament en algunes zones de la ciutat on hi trobem lloguers de locals per immobiliàries i no ho podem permetre i és per això precisament que la setmana passada obríem un nou camí amb aquesta ambició d'obrir camins per plantejar que s'estudiï la regulació de lloguers comercials. Per tot això avui el que els demanem és seguir aquest camí obert que vam plantejar amb comissió i que amb la coordinació d'altres administracions comencem a elaborar un cens de locals d'activitat econòmica on s'especifiqui l'ús, la llicència concedida, el tipus de tinença, superfície, característiques i bàsicament el preu del lloguer per saber quines són aquelles zones més tensionades de la ciutat en el lloguer dels locals. I d'aquesta manera creiem que és un primer pas per poder establir i definir aquestes zones tensionades i de més pressió i estudiar la creació d'un eventual índex de preus però també, i no menys important, poder saber quines zones són aquelles on tenim problemes de locals buits i que precisament les puguem omplir amb activitats que ara les tenim, per exemple, en plantes d'habitatge. Gràcies.

Sí, gràcies per l'acceptació i per les explicacions i la valoració perquè, com vostè diu, hem d'anar més enllà dels cens locals de planta baixa i segurament l'aplicació d'aquest cens únic és precisament el que necessitem per poder analitzar i poder fer aquesta diagnosi clara que tenim. Des d'Esquerra tenim clar una cosa i és que volem donar l'oportunitat a tothom per poder continuar amb el seu negoci i, a més a més, relacionat amb poder donar l'oportunitat que els barris puguin tenir els seus serveis i els seus comerços de proximitat perquè pugui ser possible aquesta vida de barri. I això a Barcelona, malauradament, ja no és possible a tot arreu. I, per tant, si perdem aquest equilibri de barri, perdem la ciutat.

Moltíssimes gràcies, alcalde, president. Bé, en primer terme, des d'Esquerra compartim la necessitat d'afrontar l'emergència climàtica des d'una manera transversal, és a dir, en totes les polítiques públiques. És evident que l'actual context de crisi climàtica, que ens porta ja a impactes irreversibles, com s'ha dit, ens marca que hem de tenir mesures valentes, ambicioses, però especialment mesures que continguin en elles mateixes la mitigació i l'adaptació. Per tant, en aquest sentit creiem que posar els centres educatius en el centre, posar-los d'una banda per als temes educatius i pedagògics però després també per l'altra banda actuant sobre la infraestructura i amb un impacte positiu a l'entorn immediat és evidentment positiu. I és en aquest sentit també que des d'Esquerra ja portem temps, des de tot el mandat passat, posant al centre la necessitat que les escoles i tots els equipaments públics d'aquesta ciutat puguin esdevenir comunitats energètiques, ja no únicament per fer front al que és l'efecte del canvi climàtic, sinó també per fer front a la pobresa energètica i a la vulnerabilitat. Per tant, Valorem positivament la mesura amb el Pla Clima Escola i amb la mesura de refugis climàtics i també valorem que s'estigui remant en el mateix sentit en tots els àmbits. Per tant, posem en valor també la feina del Departament d'Educació amb la millora del confort tèrmic, amb la inversió de 15 milions en el que són els centres de secundària a la ciutat. Ara s'ha dit, estem fent tard, estem fent tard perquè el que tenim aquí són més aviat mesures pal·liatives que mesures pensades de forma estructural, perquè sabem que les primeres actuacions que incideixen ara com ara seran a 24 centres que no són precisament aquells centres que estan patint temperatures més altes quan canviem d'estació, si és que encara tenim quatre estacions a l'any, i que, per tant, seguiran amb aquests 40 graus a dins de l'aula. Per tant, pensem també en el mentrestant, siguem ambiciosos en el mentrestant. I poso algun exemple, s'ha dit, però poso algun exemple, la creació d'ombres. La creació d'ombres als patis i als espais exteriors ha de ser més ambiciosa, en el sentit que hem de pensar que tenim infants que quan canvien la temperatura d'aquesta ciutat els seus patis queden reduïts a un terç o a un quart del que són les dimensions dels seus patis perquè queden reduïts únicament allà on realment hi ha aquesta petita creació d'ombres. Els entorns escolars, les entrades i les sortides de les escoles, tenim grups vulnerables, col·lectius vulnerables com són els avis i les àvies que estan esperant els infants en aquestes portes d'entrades i no hi ha ombres. Per tant, siguem ambiciosos des d'un punt de vista una mica entès com què passa més enllà de les parets també de l'escola. Barcelona, com a ciutat educadora pionera, ha de posar els centres educatius com a referència de la lluita i de l'adaptació climàtica. Per tant, esperem que així sigui i que així continui. Gràcies.

Sí, només per respondre també a comuns, explicar que des del departament s'està realment treballant en aquesta línia per la seguretat del confort tècnic i que hi ha el pla de qüestió precisament del canvi climàtic que estic segur que vostè coneix i que hi ha hagut una inversió durant l'últim any que accedeix amb el que s'havia plantejat.

Sí, moltes gràcies, molt bon dia a tothom. Gràcies també per la presentació d'aquest pla, que és un pla que veiem ben plantejat i que per tant el rebem en principi amb bons ulls. Un exemple també que pot servir per altres ciutats mediterrànies que volen enfortir la seva resiliència, perquè la calor per nosaltres a la Mediterrània és el principal risc del canvi climàtic. I per tant veiem com aquest pla ho enfoca bé com a risc, des de la protecció de la ciutadania, i parlem de protecció perquè... quan es diuen que hi van haver més de 200 morts el 2024 a causa de la calor, vol dir que s'ha de protegir la ciutadania, però també des del punt de vista de l'afectació de les infraestructures o de l'economia, per tant, el funcionament de la ciutat. Per tant, veiem que Barcelona és excel·lent en la literatura i en la redacció d'accions, però que fallen en el moment de la valentia en l'acció. perquè el pla com a tal i com s'explicava es nodreix d'altres plans anteriors i per tant la confiança en l'èxit és certament limitada. Exemples de la implementació. La xarxa de refugis climàtics. S'ha dit que s'augmentarà i que s'augmentaran també aquests horaris i també el calendari que tenim dels refugis climàtics. Però mirin, venim d'un pont de Sant Joan amb temperatura rècord en què totes les biblioteques de la ciutat han estat tancades. Per tant, de la xarxa de 400 refugis climàtics ens hem de preguntar quants en són parcs sense arbres o espais privats de pagament o quants tenen horaris restringits o tanquen en ple estiu. Increment del verd a la ciutat. On es preveu instal·lar aquest verd? Perquè de moment no estem veient un impuls del verd a la ciutat. Mencionen el Pla Bressols pel Clima. Les bressols les tenim a més de 30 graus amb nadons que no s'hi poden estar perquè no funciona l'aire condicionat o perquè només tenen estances que van amb ventiladors. I no és una de forma accidental. Escola Bressol Forestier, la Morera, Diagonal Mar, la muntanya, el tren, les quatre torres, el Chemica, totes aquestes tenen problemes amb el que és la climatització. Parlen del Pla de Protecció de Personal Municipal, també és el personal municipal, aquest personal que està a dins de les bressols, o el personal de neteja, que arriba a aquesta casa a primera hora del matí i es posa a treballar a més de 35 graus. Parlen també del Pla Clima Escola, que n'han parlat molt, i aquest Pla Caló ens marca que la millora del confort tèrmic per a les escoles serà pel 2035. D'aquí a 10 anys vagin i expliquin-ho a les comunitats educatives que ja no poden més aguantar les altes temperatures ara amb els casals Escolars. Transformem els patis, un programa que està parat. Paviments drenants i reflectors, hem de reduir l'asfalt, i ho sabem, per apostar per altres tipologies de paviments que ens apropin i que no ens situin en una illa de calor constant quan estem a l'espai públic. Però a Pimar Gall, quan hi ha hagut un nyapa amb el paviment, doncs retornem a l'asfalt. L'aigua i les fonts. Estem veient com tenim a la ciutat espais d'aigua que els inaugurem, Glòries mateix, un espai d'aigua inaugurat i que no està plantejat perquè en plena onada de calor aquell espai en què hi ha aigua, els infants s'hi puguin remullar i puguin tenir una estona que evidentment no els impliqui estar directament exposats al sol. Per tant, I a cabo, és un bon pla, és un bon pla estructurat, però que la realitat no s'avingui als plantejaments i als objectius que es volen assolir, que per tant realment pugui millorar la vida d'aquelles persones que estan més afectades per la calor.

Sí, moltes gràcies. Gràcies per la presentació. Bé, què són avui en dia les relacions internacionals, la diplomàcia de les ciutats d'una ciutat com Barcelona en un escenari realment canviant de tensions geopolítiques, de crisi del multilaterisme i descens del subglobal? Quin paper té la ciutat de Barcelona en una Europa en guerra? O quin rol ha de jugar en aquest conjunt de xarxes de ciutats, sovint impulsades per la mateixa Barcelona, en què els pesos de poder han canviat? Què fa Barcelona al món, aquesta ciutat que ha liderat tradicionalment el municipalisme a escala internacional o que defensa la democràcia local en grans espais de negociació multilateral davant dels estats mateixos? En aquest moment d'incertesa, aquesta estratègia internacional de Barcelona ens hauria d'ajudar a guiar-nos. un punt d'inflexió en el qual hi podríem posar realment molta ambició, especialment ambició política. Crec que el document que se'ns presenta no respon a la magnitud de la situació, que certament és molt àmplia. Ara, el que sí que fa és que ens aproxima a marcar un consens institucional del que ha de fer Barcelona quan té acció exterior, i per tant tenim un marc de treball que ens pot ajudar a avançar. Voldríem, però, afegir-hi algunes qüestions. La primera, molt interna, però en un context molt elevat de tensions i conflictes bèl·lics que estan provocant milers d'assassinats entre la població civil, vulnerant els drets humans i tractats internacionals, el que veiem és que l'acció humanitària i de cooperació i desenvolupament no pot anar deslligada de la diplomàcia i les relacions internacionals. Per tant, és moment que l'Ajuntament realment readreci aquesta acció de cooperació i l'acció internacional en una única direcció i mateixa direcció. Al segon punt, trobem a faltar també l'ambició de defensar també els nostres drets al món, els drets dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. En els eixos de treball que plantegen es parla de les persones de la Barcelona de Ciutats de Drets, i un d'aquests drets és també la llengua catalana. Per tant, en un moment en què el català està fortament amenaçat amb intents constants de reduir-lo, de boicotejar-lo, i només cal veure les mobilitzacions que tenim del Partit Popular a Europa per la no aprovació del català com a llengua oficial, també és imprescindible que Barcelona pugui aportar i pugui realment aprofitar totes les relacions ciutat-ciutat que pugui tenir per transmetre la necessitat del reconeixement de la llengua, una llengua mil·lenària. I la tercera, més com a reflexió, és que Barcelona faci política en les seves relacions internacionals, amb una auge de l'ultradreta, discursos d'odi, racistes, contraris a tots els principis democràtics i humans, aprofitin totes les vies internacionals de lluita. I si no hi són, doncs les poden crear, com va fer Barcelona fa 40 anys. Moltes gràcies.

Sí, només molt ràpidament també en referència a la moció que per exemple ara plantejava que es va aprovar en l'últim plenari sobre la relació també amb el port i amb l'aeroport i amb totes les entitats que tenen a veure amb el conflicte a Gaza. Si us plau facin efectiu perquè sabem que per exemple el dilluns arriba al port un vaixell amb què hi haurà càrrega material que ha d'anar directament cap a Israel pel conflicte de Gaza. Així que si us plau facin la feina. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Avui el plenari ret homenatge a un home que ha ajudat a pensar i transformar la ciutat que som. Jordi Borges, un d'aquells noms imprescindibles per entendre la Barcelona contemporània. Urbanista, geògraf, professor activista i pensador incansable. Borja ha fet de la ciutat no només un espai físic, sinó un projecte col·lectiu, un escenari de drets i de vida democràtica. Molts hi heu treballat colze a colze, s'ha dit. Personalment vaig tenir també l'ocasió de coincidir molt amb Jordi Borja preparant la declaració de Barcelona sobre l'espai públic per la conferència Hàbitat 3 de Nacions Unides. I la veritat és que connectar amb Jordi Borja en una esfera global era realment connectar amb el pensament, amb l'essència més barcelonina. I també l'essència més barcelonina crítica, perquè també molt crítica amb aquestes declaracions internacionals tan genèriques. Borja ens ha recordat sempre que l'urbanisme no és neutre, que dibuixar la ciutat és també decidir qui hi té lloc, qui en pot gaudir i com es reparteixen les oportunitats. Una veu compromesa i fidel a que la ciutat ha de ser governada des de la proximitat, des dels barris, escoltar la gent i al cap i a la fi el dret a la ciutat que ell mateix ha defensat i ha teoritzat tant al llarg de dècades. Per tot això, per tota la trajectòria, però també per tota l'empremta que ha deixat amb tantes generacions d'urbanistes, de polítics, de ciutadans i ciutadanes, considerem realment merescuda aquesta medalla d'or i el nostre vot farà favorable. Només donar les gràcies perquè realment crec que ens ha impregnat a tots aquest pensament de fer Barcelona realment una ciutat més habitable, més justa i més humana.

Moltes gràcies. Sí, molt contents de veure com arribem realment a l'aprovació definitiva de l'ordenança d'aigües grises. Ens en sentim impulsors, com ja hem dit diverses vegades, també perquè vam... presentar aquesta iniciativa per tirar endavant una ordenança de l'aigua i es comença ara amb la instal·lació de sistemes d'aigües grises i pluvials. En un moment, quan ho vam començar a parlar, com es deia, estàvem a punt d'entrar en emergència i que, per tant, sabem que la sequera pot ser un dels impactes més recurrents de l'emergència climàtica. Com ja vam dir també a la comissió, agraïm realment els equips tècnics de Becassa amb qui hem pogut treballar i fer seguiment de l'evolució d'aquesta ordenança. També entitats com Aigües Vida i creiem que tant les al·legacions que van venir per part de les entitats com les mateixes que vam presentar des d'Esquerra han ajudat a millorar aquesta ordenança innovadora per a la ciutat. amb aspectes com per exemple la promoció dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises en la ciutat ja construïda, perquè malauradament el ritme de construcció i rehabilitació de Barcelona és més lent del que voldríem i per tant el que ens queda pendent és què fem amb aquella ciutat que està construïda. També el fet d'instal·lar els sistemes d'aprofitament d'aigües grises en edificis municipals construïts com és ara els SEMS, que tenen una gran quantitat d'ús d'aigua. I un dels aspectes importants és la reducció també del límit mínim obligatori per instal·lar-hi aquests sistemes. Creiem que estem en una emergència que requereix actuar molt ràpid i, per tant, també celebrem que haguem pogut escurçar aquest termini d'entrada en vigor de l'ordenança i que hem passat de dos anys a un any i que, per tant, celebrem que s'hagi pogut acceptar de forma tècnica aquesta de les alegacions que vam entrar en aquest sentit. Així que el nostre vot és favorable i, com deia, ens n'alegrem.

Gràcies, alcalde. Diumenge s'inaugura la nova Via Laietana, un projecte urbà que té l'objectiu de passar de ser un límit entre barris de Ciutat Vella a recosir-los, convertint-se en una via de connexió, un espai actiu, un espai on hi puguin passar coses, per tant, ser més aviat una rambla. Hi ha tres elements clau que ens marquen que això pugui esdevenir així, la prioritat del vianant i quan a mobilitat, la prioritat de la mobilitat activa, com ara la bicicleta, i la prioritat del transport públic. En el cas del transport públic i la bicicleta, massa sovint estem veient com tiren endavant projectes que la veritat és que no els tenen gaire en compte i acabem amb resultats com el de Via Laitana, que precisament sembla, pel que ens arriba ara, que el carril de pujada, que havia de ser prioritat del bus, no hi cabirà línies com la B-15 o B-17 i cada baixada ja sabem que bicicleta i bus han de compartir el mateix carril. Però el projecte que els portem avui se centra en la prioritat del vianant perquè resulta que hem anat enrere respecte al projecte que es va aprovar inicialment sense que s'hagi donat cap explicació. El projecte aprovat, des d'Esquerra, en el seu moment vam insistir en potenciar que també hi hagués una connexió transversal i es van projectar tres espais pavimentats en calçada per fer tres grans passos de creuament pels vianants. I això ho diu el projecte tècnic de Vimsa i sempre se'ns ha dit que al finalitzar l'obra grossa es portaria a terme. És més, vostès mateixos, diguéssim la pàgina web del PSC Barcelona, té un render que precisament es veuen aquests passos pavimentats i que són unes places que fomenten el pas. Bé, acabem l'obra, diumenge s'inaugura. però no hi tenim les places. Per tant, des d'Esquerra vam assumir aquest compromís d'aquests espais d'intersecció, vam assumir aquest compromís amb el veïnat, perquè vam estar portant un projecte participatiu, la veritat, força intens, i avui els demanem què passa amb aquestes places. Ja no únicament que donin les explicacions necessàries, sinó que s'executin amb la màxima brevetat possible, perquè evidentment d'obres a Via Lalletana també n'estem tots una mica fars. Gràcies.

Sí, inaugurem diumenge una via a la lletana que ha canviat el projecte inicial, diria que per manca d'ambició, perquè no és ja simplement el debat del paviment, sinó que perdem la connexió entre els dos barris, que no respon a les necessitats actuals de la bici i el bus i que, com he fet palès, fa marxa enrere en aquesta prioritat del vianant i que no entenem aquesta marxa d'ambició. En qualsevol cas, ens veurem diumenge a la inauguració de la via a la lletana i, evidentment, per poder reclamar també algunes d'aquestes coses que hi falten.

Sí, molt bon dia a tothom, regidor, regidores, alcaldes, regidor Revell. És indiscutible la funció vital dels equipaments comunitaris, aquests palaus de poble, que sempre diem, per la bona salut d'una ciutat. I el cert és que davant dels reptes socials no es pot negar com n'és d'importar en aquesta potenciació de vincles, de xarxes socials, amb un impacte directe en l'entorn social. Són espais de creixement en el benestar i la participació cívica. I és en aquest sentit que entenem que la mesura arriba en un bon moment de definir un marc que impulsi i unifiqui conceptualment d'aquesta forma reguladora tots aquests equipaments que actuen en aquest sentit. Però els casals de barri en són alguns, però no tots, perquè la veritat és que les pròpies necessitats ciutadanes es manifesten en una diversitat àmplia. d'equipaments a la ciutat. Tenim les biblioteques, tenim els centres cívics, tenim locals públics i privats d'associacions veïnals, d'entitats socials i de cultura que fan realment el que poden per anar tirant endavant. I per tant, una de les primeres crítiques que veiem és que des de l'acció comunitària es poden fer moltes accions, però a vegades aquesta feina no és transversal en el sí de l'acció que pugui tenir el mateix Ajuntament. I per què creiem, per exemple, que no és una prioritat transversal? Doncs perquè bé, en aquests dos anys que portem de mandat hem vist com s'han desmantellat espais que precisament portaven a terme una acció comunitària directa i dirigida a col·lectius vulnerables sense establir en cap sentit aquests ponts per veure com s'havien de suplir aquestes determinades activitats. Espais que portaven joves i que portaven activitats precisament per les necessitats dels mateixos joves. Hem vist també com els programes de Vilaveïna quedaven paralitzats o congelats durant un temps que entenem que ara es puguin tornar a engegar en aquest marc que ens plantegen, però també hem vist com el centre de vida comunitària Trinitat Vella, que malauradament ha hagut d'estar tancat durant dos anys per un aspecte d'un tòxic de màssort, però sí que veiem com aquells serveis no s'han traslladat amb la seva totalitat en el mateix barri. Per tant, és evident que l'acció comunitària ha de passar per aquests casals de barri, els hem d'enfortir, però no ens oblidem també de tot allò que dona peu a l'acció comunitària, sigui institucionalitzada o no ho sigui. En aquest sentit veiem certa mancança també en aquesta mesura. I un segon punt que ho saben, que ens preocupa, la gestió d'aquests serveis públics. Trobem condicions laborals poc òptimes del personal que hi treballa i a vegades és molt difícil garantir-hi la participació de societats i entitats del barri que són les que evidentment coneixen millor què està passant i que realment poden ser les que puguin teixir aquests vincles amb els mateixos ciutadans i ciutadanes dels barris. Per tant, en la mesura i trobem a faltar que no parlin de com solucionarem aquestes dificultats que es troben aquestes entitats que gestionen, que els diem que han de ser més autònomes però que realment no expliquem com ha de ser aquest acompanyament perquè realment pugui ser així i puguin estar gestionant. Moltes gràcies.

Sí, gràcies. Vivim una crisi habitacional que s'agreu ja. Preus al lloguer disparat, accés a un habitatge digne que cada cop és més difícil i desnonaments que lluny de desaparèixer segueixen sent una realitat diària a Barcelona. I davant d'aquesta situació cal regular, cal actuar amb determinació i cal dotar-se de les eines necessàries per ampliar el parc públic d'habitatge i fer la rehabilitació del parc existent. I tanmateix és cert que les actuals regles fiscals no ens ho posen fàcil. Com pot ser que tenint capacitat econòmica, sent Barcelona, una ciutat amb capacitat econòmica, no puguem invertir més en habitatge perquè hi ha una norma obsoleta que ens ho prohibeix? De fet, la llei d'estabilitat pressupostària del 2012 i el pacte d'estabilitat de creixement de la Unió Europea es van crear en un altre moment i realment amb un altre objectiu, garantir el control de dèficit i deure en un moment en què hi havia un context de crisi financera. I per tant, avui són normes que el que fan és realment posar-nos certs pals a les rodes per donar una resposta davant d'una emergència social com és la crisi de l'habitatge. Per tant, en aquest sentit, veiem aquest contrasentit de com aquesta òptica macroeconòmica ens està afectant a l'autonomia del finançament local. I és per això mateix que de fet des d'Esquerra els hi van proposar i els hi van posar sobre la taula a la Comissió d'Economia del mes de desembre el fet d'excepcionar la despesa en habitatge social i assequible i d'estar fora d'aquestes restriccions fiscals. I escoltin, ens n'alegrem que el govern ens ho porti al plenari i especialment ens n'alegrem que l'alcalde pugui anar a Brussel·les i explicar-ho i demanar-ho. Perquè la veritat és que a Barcelona hi ha experiència i solvència per fer aquesta inversió i a més a més l'experiència i el lideratge de Barcelona també pot fer que les ciutats que venen al darrere tinguin la capacitat de poder invertir i la capacitat de poder ampliar també aquest parc públic. A la comissió proposàvem només un fet i unes xifres. El fet de destinar el 40% de deute sobre els ingressos corrents a la inversió en habitatge podria significar 40 milions d'euros, que això és el fet que seria la construcció de 3.200 habitatges públics que quedarien en mans de la ciutat. Per tant, és una iniciativa que evidentment no és aïllada, és una iniciativa que s'assuma a tot allò que venim reivindicant i que també venim impulsant des d'ERC i que ens queda pendent. Frenar l'especulació, la regulació del lloguer de temporada, la regulació del lloguer d'habitacions, el control i seguiment de les sancions i l'impuls a la rehabilitació massiva. No que quedi com obviar la responsabilitat directa que hi pot haver des del govern municipal, però sí que s'assumi aquesta autonomia de finançament local quan estem parlant de la crisi habitacional que tenim ara mateix a la ciutat i que no ens podem quedar de braços plegats en una qüestió de justícia, de responsabilitat i de futur.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Gràcies, especialment, Montse i Àlex i també, evidentment, a totes les persones que formeu part d'aquest Consell de Ciutat, a tots els membres, als membres de la Comissió Permanent i realment a totes les persones que estan implicades en els grups de treball que realment des d'on es fa una feina i un impuls. Un impuls de ciutadania activa, diversa, compromesa amb la ciutat i, per tant, qui dona sentit en aquest espai de participació. S'ha dit, el 2024 ha sigut l'any del 20è aniversari. Per tant, és un any que ens porta, jo crec, d'una banda, a poder reflexionar de quin és l'origen i per què es crea el Consell de Ciutat i també de poder entomar nous reptes, és a dir, aquesta reflexió de com estem i com volem tirar endavant. Jo crec que precisament amb el perquè es crea, ho tenim clar, la participació estable, plural, organitzada de la ciutadania en la construcció de la ciutat, per tant, ser-hi presents. I en els reptes crec que s'ha fet un exercici molt interessant des del Consell de Ciutat de replantejar i de posar-se el dia de mirar cap endavant. I crec precisament que és en aquest espai que és on es necessita precisament aquest retorn polític, el retorn polític que es mereix. Potser és ara des de la banda política, des de l'espai polític, que també hem de reflexionar sobre quin és l'espai del Consell de Ciutat. I crec que precisament hi hem de reflexionar amb la mirada d'avui en dia i realment posar el reforç en quin és el seu rol i el seu paper I, per tant, ser-hi presents, també. No vol dir només escoltar, sinó vol dir que hi pugui haver també un diàleg fluït i que realment hi pugui tenir conseqüències reals en l'acció que es porta a govern. I, per tant, això interpel·la directament el govern municipal, però també ens interpel·la a tots els grups municipals que estem en aquest plenari. Per tant, hi hem de ser més al plenari i hem de ser més també a la permanent i, per tant, entendre quin és aquest diàleg i, sincerament, el compromís d'Esquerra Republicana hi serà com hi ha sigut. Destacar també algunes de les accions que s'han fet, com per exemple, jo crec que és un any de col·laboració i transformació i la jornada celebrada a Torre Jussana amb els aspectes de migracions i antiracisme n'és un bon exemple. Però també destacar la participació que vam tenir de l'altaveu dels infants en el Consell, perquè precisament va ser una participació que ens va portar també Esquerra Republicana a plantejar la creació del primer Consell Municipal d'Infants de Barcelona i que com s'ha dit i com l'alcalde s'ha compromès volem veure'l que realment comenci a tenir acció aquest mateix any 2025 perquè estic segura que coincidim que la veu no s'ha de donar només amb aquells que ja la tenen sinó amb aquells que no la tenen però també la creació d'aquesta responsabilitat ciutadana que es puguin adquirir des d'edats més aviat primerenques. S'han marcat prioritats, la prioritat de tenir un consell més divers, que realment pugui ser un garant del que és la ciutat d'avui en dia, una Barcelona plural, i per tant que això també pugui quedar reflectit. I s'ha marcat un altre aspecte que creiem que realment és molt important, que és el fet d'enfortir aquesta relació metropolitana amb els consells metropolitans i realment marcar quins són aquests reptes de ciutat que tenim, però evidentment més enllà dels límits que tenim com a ciutat. Per tant, creiem que Barcelona, per ser més justa, per ser més democràtica, per ser més cohesionada, realment s'ha de construir des d'aquest projecte col·lectiu i, per tant, moltes gràcies i tindreu, com deia, el compromís d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Constata també que el que estem fent avui, que aquesta proposta de designació que ens arriba, que ens hauria d'haver arribat durant el primer any de mandat i que, com tots sabem, estem ja a la meitat. I que, per tant, a banda d'incomplir el reglament, el que ens preocupa més és que s'ha deixat a la ciutadania, sense aquesta possibilitat de recórrer a la comissió d'empara, per plantejar queixes davant els possibles incompliments dels òrgans de participació. Per tant, celebrem els noms proposats. De fet, els noms que ens porten avui, que són noms de consens, marquen trajectòries àmplies d'implicació cívica i vinculats a la lluita dels drets de la ciutadania i, per tant, estem convençudíssims que faran una bona feina, però sí que tenim mirada que el que ha passat no pot tornar a passar, que ho va dir la Sindicatura de Greges, que ho va dir el mateix Consell de Ciutat, que ho vam dir des dels grups de l'oposició i que, per tant, esperem que es posi en marxa ja aquesta comissió d'empara. Gràcies.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra votem a favor d'aquest punt que dona compliment a aquest pla marc de finançament amb la TEMA i entenem que al llarg de l'any ens arribaran aquestes adendes per arribar al total, que és, com es deia, molt similar al de l'any passat. Aquestes adendes que també venen marcades per un sistema tarifari actual i que, com ho sap, Tinenta, sempre diem que és necessari plantejar i tenir un debat obert i polític de quin és realment el model tarifari que volem i que creiem que és necessari. incorporant també la mirada que sabem que és necessària, que és la de millora del servei i la de la millora de la infraestructura. Per tant, tenint tots aquests elements sobre la taula, poder definir en aquest marc fins a quin és aquest model tarifari que podem arribar. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Sí, segurament és un prec que de fet no caldria plantejar-lo ara, perquè hem vist que vostès mateixos ens acaben de portar una proposta aprovada amb una àmplia majoria. Però recordarem algunes coses perquè a vegades ens... dels compromisos a les accions ens fa patir una mica que no hi arribem. I recordo només alguns fets. Com s'ha dit, a l'octubre passat Fira de Barcelona acollia l'Aviation Week. Hi havia tres empreses israelianes que... Proporcionaven suport material o tècnic a l'exèrcit israeli, inclòs a la companyia estatal d'armament d'Israel. En aquell moment, a l'octubre, a Gaza, al cap d'un any, s'hi havia assassinat 43.000 persones. En aquell moment, els vam demanar a la comissió de presidència que no permetessin la participació d'aquestes empreses a Fira i no ho van acceptar. Al novembre es va celebrar l'Smart City World Congress, l'estat d'Israel hi tenia un pavelló sencer on s'exposaven una desena d'empreses, d'aquestes la meitat d'elles se sap que tenien vincles directes amb l'ocupació d'Israel al territori palestí i al març, en el Mobile World Congress, l'estat d'Israel hi tornava a tenir un pavelló. el mateix estat d'Israel que aquell març ja havia assassinat 48.000 persones. També va ser llavors quan els vam tornar a demanar amb la comissió de presidència que Fira de Barcelona, la fira oficial d'aquesta ciutat, la fira en la qual l'alcalde en presideix, el Consell General, la fira que és l'aparador al món, la fira que és l'espai de negoci local, en aquesta fira no hi poguessin tenir lloc les empreses que es lucren del genocidi ni els estats investigats pel Tribunal Internacional de Justícia i la Corporal Internacional per Crims de Guerra, com evidentment l'Estat d'Israel. I ens van tornar a dir que no ho podien acceptar. I només un apunt, Rússia, el Mobile World Congress, no hi pot participar. Per tant, avui els hi tornem a dir que amb 55.000 persones assassinades, entre les quals més de 15.000 infants, amb una proposta aprovada per una gran majoria en aquest ple, els hi tornem a dir que no deixin que Barcelona obri les portes a un estat que està admetent la voluntat explícita d'eliminar i d'exterminar el poble sencer de Palestina. bombardejant hospitals, bombardejant escoles i que tampoc obrin les portes de Barcelona a les empreses que s'estan lucrant d'aquest extermini del poble palestí ni a aquells esdeveniments que evidentment poden estar organitzats amb diners tacats d'aquesta sang.

Molt bon dia a tothom, molt bon dia síndic, equip, també els síndics i síndiques locals, els representants. També és un moment de reconeixement també per la tasca del 2024 de totes aquestes sindicatures que porten a terme aquesta defensa dels drets de proximitat. Bé, creiem que és un 2024 que per la sindicatura bàsicament s'emmarca en un moment de consolidació, de consolidació, de creixement i la veritat és que hi veiem també l'obertura de nous horitzons. Hi ha més nombre d'atencions, més assessorament, més actuacions d'ofici amb bona valoració i creiem que en part, o en gran part, això té a veure amb aquesta capacitat d'apropar la sindicatura als barris. És la millor prova que cal trepitjar els barris de Barcelona, de Ciutat Meridiana, a la Marina del Prat Vermell, de Vallvidrera, al Besós Maresme, que cal reunir-se amb els veïns i veïnes, aquells més organitzats, aquells menys organitzats, perquè realment és on veiem aquesta capacitat d'entendre la ciutat des d'una mirada més petita. Com li vaig dir ja a la comissió, nosaltres també creiem que és necessari ser més exploradors que geògrafs, com vostè mateix diu, del petit príncep. I especialment quan des dels barris el que li transmeten, o com a mínim això també és el que ens ha dit, és que senten aquesta manca de participació real en aquelles coses que passen a la ciutat. Per tant, creiem que és més necessari que mai trepitjar i ser allà. Veiem que hi ha un repte quan veiem també les xifres que ens presenta en aquest informe i és aquest repte que també tots aquests barris sentin la mateixa confiança amb la sindicatura i no em refereixo necessàriament a aquells barris més vulnerables sinó que veiem xifres en què aquestes queixes i aquestes demandes que arriben a barris que precisament tenen rentes més altes doncs precisament són són més baixes. Destacar també la importància d'entrar a les escoles i als instituts perquè com vam dir volem donar veu a la infància i a la joventut però més que res i més important el que volem transmetre és la responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes que tenen dels drets i deures de viure i de ser ciutadà de Barcelona. Per tant creiem que en un moment com el que estem no podem deixar d'espremer al màxim aquesta necessitat de tenir una societat forta i més democràtica amb aquestes noves generacions que arriben. I el fet d'entrar a les escoles, evidentment, també porta a que hi hagi aquestes mesures que ens presenten o aquestes recomanacions de la necessitat d'una educació de qualitat més inclusiva amb els equipaments, però també amb allò que passa dins de les aules i la necessitat, i aquí sí que ho celebrem, de poder dir que el que passa en aquells espais exteriors, com són els patis, aquest joc, aquest lleure, aquest esport, doncs, evidentment, quedi blindat i com ho hem aconseguit fer al Parlament, de poder-ho legislar. Destaquem les activitats que s'han portat a terme concretament la de la comissió de reparació, ho ha dit vostè, l'acte que vam tenir al Saló de Cent va ser colpidor, va ser colpidor perquè va permetre sanar allò que la justícia ja no és capaç de fer i també ens va permetre a tots els que hi érem sanar també la relació que tenim amb aquestes situacions que segurament tots al llarg de la vida portem una motxilla o una altra d'haver sigut espectadors o d'haver-ne sigut víctimes. De les consideracions que ens portava, de les recomanacions, coincidim amb la mirada, amb aquesta mirada de posar la mirada a les cures, l'accessibilitat, aquesta necessitat d'una administració més àgil, però sí que m'agradaria destacar-ne algunes, i especialment des de l'abassant social, l'empadronament. ens preocupa que es canviïn criteris d'empadronament a la ciutat de Barcelona i que aquests criteris el que facin és que precisament ens portin a un procés que no és àgil, perquè sabem que l'empadronament és la porta d'entrada a les persones de tots els drets bàsics del sistema del benestar, de la salut, de l'educació, Per tant, el fet que haguem d'esperar que una persona pugui tenir un informe de coneixement de residència i que hagi d'esperar entre 6 i 8 mesos porta precisament a que aquest empadronament no sigui àgil i que s'estigui vulnerant el dret. I així ho està denunciant Esquerra Republicana a cada un d'aquells municipis en què precisament es fa cas omís d'aquesta obligació municipal. L'allotjament temporal d'urgència, ho vam parlar ja també l'any passat. Cal canviar el model. Tenim una empresa del sector turístic gestionant un dels principals serveis que es dona a les persones més vulnerables, a les famílies i persones que s'han quedat sense un sostre. I no podem permetre que això ens vingui marcat de si hi ha més o menys turistes a la ciutat o quina és la capacitat que poden tenir de conviure durant aquest temps. Per tant, cal un abordatge important. integral creiem en el model de housing fairs i evidentment creiem en la necessitat de com traslladem aquestes persones a un mercat de lloguer que ara com ara veiem que hi ha una discriminació racial perquè aquelles persones amb ingressos que arriben a la ciutat i que tindrien capacitat de poder estar llogant un pis doncs no se'ls dona aquesta oportunitat per la discriminació racial. I salto també directament al tema de l'habitatge, és a dir, el fet de com realment assegurem l'assegabilitat a l'habitatge públic. Mirin, trobem que hi ha pisos buits que no s'estan donant al mercat. Tenim pisos buits municipals, com passa per exemple amb la borsa de l'habitatge municipal, que de forma àgil no s'estan oferint a aquelles persones que els necessitarien. I un pis buit és una família sense llar, per tant, no ens ho podem... permetre. Acabo també fent referència a l'espai públic que ens marcava amb un aspecte curiós però que hi hem anat també treballant, que és el fet dels cablejats a les façanes. I només per tancar ens sorprèn que hi hagi tan poques queixes amb la llengua, amb el català, perquè el cert és que l'informe de discriminacions de Barcelona del 23 precisament marcava la llengua catalana com la quarta causa de discriminació de denúncies. I sí que de les que ens presenta l'informe, precisament n'hi ha dues relacionades amb el cos de Guàrdia Urbana que es neguen a parlar en català, però sí que també li fem la suggerència que es pugui fer un epígraf concret de llengua catalana tenint en compte la situació de l'ús del català a la ciutat. Moltes gràcies, bona feina pel 2025 i celebrem també que posin la mirada en el caos de Rodalies i en el dret a la mobilitat que tenen els ciutadans de Barcelona. Gràcies.

Gràcies, president. Regidor, aquest mes d'abril comencen les jornades de portes obertes a les 105 escoles Brassol Municipals de Barcelona i és el punt de partida del procés de preinscripció i inscripció de matrícules previstes per al curs que ve. L'oferta de preinscripció per enguany, la veritat és que és similar al del curs passat. Per tant, tindrem una cobertura de la demanda al voltant del 50 i alguna percent que greuja amb la situació que estem vivint de llars d'infants privades que van tancant en els darrers mesos. Per tant, hi haurà més d'un 40% que realment no la podem cobrir amb aquesta oferta d'educació pública del 0 a 3. Aquí s'hi suma que hi ha famílies que segurament potser no poden assumir el cos d'una llar d'infants privada i que, per tant, potser opten per no escolaritzar en aquesta etapa, que tot i que sabem que no és obligatòria, sí que és essencial per caminar cap a la igualtat d'oportunitats. Per tant, amb meitat de mandat que estem ara, la veritat és que ens preguntem quina és l'estratègia de creixement del govern municipal en l'educació 03, és a dir, quina és l'estratègia per tal de garantir un accés universal a la bressol pública, perquè és evident que si ensenyim només el ritme lent de construcció de les bressols, doncs no hi arribarem. A final del curs passat, Govern ens presentava un informe, anàlisi de l'educació i la cura de la primera infància a Barcelona i alternatives de creixement, un informe molt acurat, un estudi acurat sobre quina era la situació i realment identificant algunes alternatives per satisfer aquesta demanda de creixement en aquesta part Per tant, el que els estem demanant avui és que realment comencin a caminar en aquest sentit i agafin aquelles opcions que eren viables que se'ns havia presentat i que realment havien pogut debatre i veure com anaven encaminades i les comencin a implementar. Gràcies.

Sí, gràcies. Celebro el que explica i gairebé li faria una altra pregunta, que és quan veurem tot això perquè portem també aquest curs per l'Anna. Certament, el reglament per passar de les llars privades a les públiques els hem apretat des de l'oposició, des d'aquesta proposta que va portar Comuns i que realment hem aconseguit empènyer-los cap a que es posi en funcionament. Reconvertir les estances de I0 a I1, això sí que ho celebrem i realment volem veure en quines d'aquelles és viable i quantes places podem guanyar amb això. I un altre dels aspectes que sempre diem com incorporem també l'I2 en aquelles escoles d'infantil i de primària i com això s'ha de treballar amb la mà del departament i comencem a veure-ho. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Avui reconeixem l'amplíssima trajectòria del mestre Miguel Milasseny en el disseny industrial i fent-ho reconeixem també el seu impuls en tota una disciplina de fort caràcter barceloní. Miguel Milà, membre de la generació dels pioners del disseny dels anys 50, ha dedicat la seva vida a crear objectes quotidians de gran bellesa i funcionalitat. Com diu ell mateix, un llum de peu o de tauleta passarà més temps apagat que encès. Per tant, estètica i funció no han anat mai separades amb Miguel Milà i són la motivació que el va portar precisament a acostar-se al disseny, que no és... ni més ni menys com diu el fet de millorar la vida de les persones. Un disseny barceloní que continua vigent des de fa més de mig segle i que ha contribuït a la modernització de l'entorn domèstic i urbà. Un disseny de fet tan barceloní que ha permès que tothom pugui identificar un banc Trump, creat en l'època dels Olímpics, o seure en un banc neuromàntic estès per tota la ciutat. i un creador tan barceloní que ha impulsat una disciplina, la del disseny industrial, que forma part del caràcter i la indústria de la ciutat. L'impuls de l'Adifat, grans escoles de formació com Eina, com Elisaba, grans empreses del sector com Escofet, com Santa Icole, que han pogut nodrir-se de Miguel Milà i projectar-se al món. Tota una colla de generacions de professionals que han posat Barcelona al centre del disseny industrial. Un sector que no ens n'oblidem, tocat per la globalització, que no deixa d'innovar i buscar solucions arreu perquè Barcelona mantingui aquest rang de ser una de les capitals del món en el disseny industrial i que, per tant, mereix tot el suport de l'Ajuntament. L'atorgament de la medalla d'or de la ciutat a Miguel Milà està, doncs, més que justificada i el nostre vot serà favorable.

Sí, avui votarem a favor d'aquesta modificació del Pla Especial d'Usos d'Activitats vinculades al repartiment a domicili, ja que veiem que contempla el que els hi vam demanar en posicionaments a districte i debatre, que és que la trama del Besòs en quedés fora. Per tant, aquestes restriccions de repartiment i de dark kitchens permeten ara implantar aquestes dues activitats en clau 22A sempre i quan no estiguin confrontats amb habitatge, equipament o dotacional, només a la zona franca. I és que estem d'acord que per impulsar el polígon de la zona franca necessitem autoritzar aquest tipus d'activitats en un àmbit purament industrial i allunyat de la trama urbana i, per tant, sense impacte en aquesta. Ara bé, en el Besòs, com hem anat debatent, en els barris com Bonpastó, en els polígons, estan imbrincats amb la trama urbana i on podia tenir un alt impacte en temes de mobilitat o en temes del comerç de proximitat, això no ho podien permetre. Per tant, els agraïm que hagin revisat aquest pla i el nostre vot serà favorable.

Sí, gràcies. Com vam explicar la comissió, el nostre vot en aprovar el Pla Especial Integral de la Rotonda serà una abstenció. Un vot que justifica amb arguments contradictoris. D'una banda, la responsabilitat vers la ciutadania, però de l'altra, la justícia social. Miri, en una posició que el que vol és posar de manifest la necessitat de reconèixer aquest error urbanístic que no podem deixar que es torni a aquesta part de l'edifici i esperem que l'edifici pugui seguir sent funcional i amb usos oberts al barri. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Si el nostre vot també serà favorable, aquest conveni, com ja ho vam manifestar a la comissió, i és un punt que serveix per això, per posar en valor precisament aquesta acció coordinada entre aquests municipis metropolitans. Un conveni com d'altres que ens posa en valor l'acció metropolitana. I, per tant, també reivindicar que volem encara més serveis metropolitans. I un d'aquests serveis, i vostè ho sap bé, tinent, és, per exemple, la bicicleta compartida, que estem convençudíssims que quan s'acabin els contractes actuals podrem tenir la unió entre el bici i l'ambici com a servei metropolità.

Moltes gràcies.

Sí, el nostre vot en aquest cas serà en contra d'aquest pla especial perquè aquesta transformació de l'antiga sala Granados precisament en una clínica privada de cirurgia plàstica posa en una situació de pèrdua irreversible aquest patrimoni cultural del barri i de la memòria musical de la ciutat. En aquest sentit, ja vam estar treballant també des de districte, que el que seria aquest edifici, la sala Enric Granados, pogués tenir no només una preservació del que seria la façana, sinó també que se preservés el valor simbòlic i cultural que marcava. Per tant, per seguir amb la coherència del que hem anat treballant, el nostre vot és en contra.

Sí, moltes gràcies. Sí, un altre punt de l'Avinguda Tibidabo, aquest paradigma barceloní, on hi veiem aquestes cases del seu moment, d'aquesta burgesia catalana. I, per tant, una altra casa, la Casa Fornells, que, com es deia, és catalogada com a abecil i com s'ha explicat, i s'ha explicat molt bé, quin ha sigut l'entremat d'aquest error, però des d'Esquerra Republicana... Sí que ens crea una mica de neguit el fet de descatalogar part d'aquest jardí, permetent que hi hagi una construcció aliena que pot tenir un impacte important en la contemplació mateixa de l'edifici i, per tant, el nostre vot no serà favorable en aquesta acció.

Correcte. Gràcies, alcalde. Quan algú posa en qüestió la Barcelona a la qual hem d'aspirar, el que busca només pot ser paralitzar-la. Veiem una ofensiva ideològica que tensa al màxim aquesta idea de portar el debat urbanístic en el camp de batalla. en comptes d'entendre que l'organisme és un espai de diàleg democràtic, de col·laboració tècnica amb la ciutadania. I el sentit d'aquesta proposició només es pot definir en dos punts. El primer, aquesta idea de judicialitzar la política i la gestió municipal. I el segon, mantenir-nos ancorats en un model de ciutat que la veritat és que ha quedat obsolet. Sobre el primer, es fa difícil pensar que Vox ens vol portar a buscar la transparència o a buscar responsabilitats. És més, és que vostès jo crec que ja n'hi busquen el desgast polític d'uns i altres amb aquesta proposició, perquè és més greu que això. Jo crec que el que busquen és desprestigiar la institució de l'Ajuntament de Barcelona. No és la política, és la institució el que vostès volen desprestigiar. La feina dels tècnics, equips redactors, equips jurídics... Perquè parlen d'una comissió d'investigació que, bàsicament, el que fa és alimentar la sospita i la crispació de posar en dubte a centenars de professionals. El que sí que hi ha són carelles i recursos promoguts per aquells que no accepten que Barcelona avanci cap a una ciutat més verda, més saludable, menys dependent del cotxe privat... I aquí vaig al segon punt. Aquesta proposició El que ens planteja i ens explica és una estratègia de bloqueig per aturar la transformació ecològica i social, millorar la qualitat de l'aire, recuperar espai pels vianants, que en el fons no és ja tant una opció política, sinó una obligació bàsicament ambiental i de salut pública. Per tant, nosaltres votem en contra per la necessitat de seguir transformada perquè no volem reforçar discursos negacionistes i el nostre negacionisme és per avançar no a la judicialització del debat urbanístic, no a la paràlisi, no al negacionisme climàtic i no en aquesta proposició.

Moltes gràcies. Veniu a parlar d'un espai que és testimoni d'una història silenciada massa a temps. És la presó de dones de la Trinitat. La presó de dones de la Trinitat va ser l'únic centre penitenciari construït ex novo, pel franquisme, exclusivament per dones, on més de 7.500 internes van patir un règim d'humiliació, d'adoptrinament, de segregació, aplicat de manera específica per controlar i modelar la vida de dones segons patrons masclistes i ultracatòlics del règim. Aquest lloc no només va ser una presó, també va ser un espai de resistència i solidaritat de dones polítiques, les preses socials, les mares soles, les activistes i moltes més que van plantar cara a l'opressió denunciant injustícies, reclamant els seus drets, obrint camí per una societat més justa. Avui precisament ens havien d'acompanyar algunes d'aquestes dones. Anem tan avançats d'horari que no hi són aquí. Però el cert és, i és precisament per dignificar aquestes dones, per fer memòria històrica, que es defensa la declaració de bé cultural d'interès nacional a la presó. I se n'ha fet la petició a la Generalitat per part de 13 entitats de memòria històrica de la ciutat, però també del barri de la Trinitat Vella. Perquè si la presó model s'ha conservat com un espai de memòria dels homes, la Trinitat, la de les preses, no hauria de ser menys valorada, perquè... no podem permetre que la història de les dones sigui ignorada. Sense aquesta memòria, sense la de les dones, doncs la comprensió del passat queda realment incompleta. Però, a més a més, el valor històric i simbòlic que estava explicant, hi sumem també que la presó de la Trinitat és un exemple excepcional d'arquitectura franquista arrariana. escassa en tot Catalunya. Per tant, la conservació de la façana principal i d'algun element més permetria un ús educatiu, cultural, memorial, que és compatible amb les necessitats del barri, la gran necessitat del barri de la Trinitat i, evidentment, de la ciutat sencera, que és l'habitatge. Per tot això ens teme a l'Ajuntament a donar suport, suport institucional necessari per a aquesta declaració de la presó de dones de Trinitat com a bé cultural d'interès nacional. I no només com un acte de preservació patrimonial, sinó, com deia, un acte de memòria democràtica, de reconeixement de les dones, de justícia històrica i de compromís amb la comunitat.

Certament, regidora, n'hem parlat molt i li he dit, modificar un planejament urbanístic pot portar mesos, enderrocar l'edifici i amb ell tota la memòria del que simbolitza és per sempre.

Cinquè, fem una crida a les institucions internacionals, especialment a les Nacions Unides i al Tribunal Penal Internacional, perquè investiguin els fets i en el marc de les seves competències dirimeixin responsabilitats sobre possibles vulneracions de drets humans, crims de guerra i altres responsabilitats vinculades a l'obstrucció de l'ajuda humanitària i a la detenció arbitrària de persones que participen en missions humanitàries. Sisè, manifestem la solidaritat de la ciutadania de Barcelona amb la població palestina de Gaza, que està patint un genocidi perpetrat pel govern d'Israel, que ha provocat milers de morts i una greu crisi humanitària. Reafirmem el nostre compromís en defensa dels drets humans, de la pau i de la justícia internacional. Setè, aquest Ajuntament expressa l'orgull que una missió humanitària com la flotilla hagi tingut origen en la ciutat de Barcelona, convertint-se en un símbol de solidaritat i de compromís amb la dignitat humana. L'acció de la societat civil que ha impulsat aquesta flotilla ha d'esdevenir estímul perquè els poders públics actuin en fermesa i coherència en defensa del dret internacional.

Sí, moltes gràcies, president. Molt bon dia a tothom. Esquerra donarà suport a aquesta modificació de crèdit i adenda per responsabilitat i per coherència, bàsicament per coherència de la defensa del transport públic i el que és el funcionament de la ciutat. Em semblaria molt estrany, la veritat, apartar-nos-en i no donar-hi suport precisament quan estem veient que aquestes bonificacions el que fan és també estendre el que és el transport públic a moltes capes i molta part de la ciutadania. És cert, i a la vegada, com hem reiterat altres vegades i com hem tingut l'ocasió també de parlar-ne amb la tinenta, nosaltres sí que creiem que cal una reflexió del model tarifari i precisament que ens porti cap a un finançament sostenible del que és el transport públic. Però el nostre vot, evidentment, serà favorable.

Moltes gràcies, sí. Les medalles d'honor de la ciutat altra vegada ens posen el compromís de la defensa de la ciutat, de la defensa de les virtuts, dels valors cívics, però sí que és cert que la llista d'enguany és especialment sentida, crec, perquè realment hi trobem noms que ens han deixat, persones que ja no hi són. Començo amb el nom d'Òscar Muñoz, que és una persona que ha sigut ben coneguda precisament en aquesta casa, però no només aquí, sinó a tota la ciutat. Una mirada de compromís i de rigor sobre el periodisme local, posant realment nom i en majúscules el que és el periodisme local. La Montserrat Úbeda, que des de la llibreria de barri, llibreria Ona, va defensar i promoure de manera ferma la cultura, el català, la llengua i els espais de comunitat. També el Fermí Puig, que la veritat és l'essència d'aquesta cuina catalana i d'aquest llegat del patrimoni i d'entitat del que significa la gastronomia. O les Clarisses, que sí que hi són, però ja no hi són a Barcelona i que precisament marxen en un moment en què el monestir de Pedralbes celebrarà els seus 700 anys d'història. I reconeixements de persones que han creat espais emblemàtics. Rafel Jordana, amb la bodega d'en Rafel, es deia ara les persones que som de Sant Antoni, els veïns i veïnes, ens ho sentim realment com un espai que és nostre i que precisament, tot i que segueixi, lluitem perquè aquesta essència realment no mori i que aquests locals puguin quedar-se. És també la ciutat, com s'ha dit, diversa, 10 districtes, 73 barris i per tant ens arriben noms de persones i d'entitats que realment poden mostrar aquesta diversitat que hem de seguir donant suport i no només reconèixer sinó també escoltar. Destaco col·lectius transformadors en educació i inclusió, que crec que són claus, ADECO, o l'Escola Badruna, Àngels en ple cor del Raval, que ha sigut capaç de mantenir-se i de mantenir una transformació en què són les famílies del Raval. La identitat i la memòria del Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, que són sinònims de Sant Andreu. I especialment, i ho tanco aquí, tots aquests noms que ens porten la mirada femenina i la mirada de les dones com a centre i com a pilar de la ciutat.

Alcalde, vostè sap que l'educació de l'etapa 0-3 anys és clau pel desenvolupament de l'infant, esdevenint a banda, evidentment, una política fonamental d'equitat a la ciutat i de lluita contra la pobresa estructural. I és purament municipal. Barcelona compta amb una xarxa d'escoles bressol d'excel·lència que han sigut model de qualitat educativa i pedagògica a Europa. Però estic convençuda que també coneix i és conscient de les mancances d'aquesta xarxa. Una xarxa que només dona cobertura aproximadament al 50% de la demanda amb ràtios d'inflants molt elevades per les professionals, amb equipaments que es van envellint i amb condicions laborals de totes les treballadores, des de mestres, educadores, però també amb les cuineres, doncs condicions laborals molt precàries. Estem a la meitat de mandat i la veritat és que sempre que hem parlat de les escoles bressol de l'etapa 0-3 tant en plenari com en comissió ha sigut bàsicament perquè des de l'oposició o perquè el grup precisament d'ERC que represento li hem portat iniciatives per fer-ne impuls o bàsicament perquè hem hagut de reclamar mesures d'urgència. Parlo d'iniciatives innovadores, propostes innovadores per incrementar-ne les places o per haver de denunciar que els infants i les professionals estan a 30 graus a les estances o que el terra de cautxuda a les bressols és tòxic o per demanar per terra, mar i aire estabilitat laboral per les mestres de les bressols. Ho hem portat amb una proposició i que ha aconseguit que tota la oposició ens posem d'acord, un, per demanar una comissió extraordinària i dos, per haver d'arribar fins al punt de demanar un plenari extraordinari que tindrem després. Però no sabem què en pensa, alcalde, perquè la veritat és que poques vegades li hem vist a parlar de l'esbressol. De fet, he de dir que poques vegades veiem un impuls en general del govern i, per tant, el que li demanem és quina política té previst desplegar per mantenir aquest model d'excel·lència i, bàsicament, per garantir-ne els drets laborals de les treballadores. Gràcies.

Sí, vaja, quina resposta, perquè m'ha parlat del creixement de la xarxa, el qual amb aquest mandat hem vist com bàsicament ha quedat parat. L'únic cop que l'Esbressol realment ha sigut notícia, aquest mandat ha sigut bàsicament perquè hi ha hagut una nefasta gestió amb el que ha sigut el personal de l'Esbressol, i tindrem temps de parlar-ne, em sembla, que més endavant. Posi'm la mirada, sisplau, i li demano directament, alcalde, posi'm la mirada a l'Esbersol perquè tant famílies com treballadores ho estan esperant. Una xarxa pública i universal d'escoles Bersol amb condicions laborals dignes per a totes les treballadores que majoritàriament són dones i que ja porten prou pes a les espatlles. Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Saludar, com també han fet els altres companys, regidora, regidor, aquestes cares que ja ens som molt familiars, representants i representants de sindicats, però especialment a les mestres i fins i tot a algunes teix que també acompanyen. Aquesta lluita. Dic cares que ens són familiars perquè evidentment ens hi hem reunit molt i no només ens hi hem reunit sinó que ens hem trobat al carrer i ens hem trobat amb aquests passadissos i portem la veritat és que molts dies veient-nos cares que jo crec que precisament avui tot just començava a conèixer govern o començaven a veure's i per tant això ens preocupa. S'ha dit, vam portar una comissió extraordinària i em vam sortir pitjor de com hi vam entrar. I per tant, venim aquí avui amb una sola veu, que és la dels grups municipals que estan a l'oposició, és la veu també dels sindicats, és la veu també de les mestres i les teis, i la veritat és que crec que venim tots a demanar el mateix. Venim a demanar que al setembre les mestres que s'han quedat sense feina, sense saber gairebé ni per què, perquè no se'ls havia ni comunicat diguéssim prèviament, puguin tenir un lloc de feina on continuar les seves tasques. Persones que porten moltes d'elles una antiguitat a les Bressol de Barcelona que evidentment les donen amb la capacitat de poder tenir una certa estabilitat amb el que és un servei municipal. Venim també a demanar que es tingui en compte ja no només aquestes dotacions vacants que s'han amortitzat, sinó més enllà d'això, perquè sabem que són més aquests llocs de feina que perillen, arriben fins i tot a 195, com ens comunicaven avui, perquè estem parlant també de substitucions, substitucions que les feien mestres i que ara no sabem com, doncs també les poden fer les mateixes tècniques educadores, les feien, i que per tant ens deixen també mestres que tenen, i com sempre diem, llocs de treball normalment feminitzats, per tant mestres que són... A les que tenen també la càrrega de conciliació i la càrrega familiar, que tenen terços de jornada, també aquestes passen a estar fora al setembre. Per tant, venim amb una única veu a demanar, si us plau, una solució que es comuniqui abans del que haurien de ser el que entenem com a vacances i no aquest moment d'atur d'aquestes persones que tenim aquí. que tornin a tenir una trucada, que se'ls expliqui realment com es pot solucionar, perquè hem vist bones paraules. L'altre dia la comissió es va dir que ningú es quedava sense feina i era mentida. Avui, senyor alcalde, vostè ha dit que ningú es quedarà sense feina i no sabem què vol dir això. Per tant, concretin, sisplau, concretin, perquè ens queden moltes respostes sense saber. Ens queden les respostes de per què s'ha tirat endavant això sense que hi hagi hagut... una aprovació en un òrgan competent, com és el Consell Rector mateix de l'IMEP. Ens queden respostes de per què ha costat tant aquest diàleg arribar fins aquí, que estem a 25 de juliol i és la primera vegada que seuen amb aquestes treballadores i, per tant, sense acabar d'entendre què ha passat, com a mínim concretin amb la solució que volen donar. Gràcies.

Sí, el problema que veiem avui és que crec que no ens hem mogut de lleonera amb el que vam debatre l'altre dia la Comissió Extraordinària i això ens preocupa perquè anem amb temps de descompte i estan dient el mateix exactament. Han passat dos o tres dies i estem dient exactament el mateix. No va ja, com deia, no va ja únicament d'aquestes 32 vacants amortitzades que esperem sincerament que en aquestes 16 persones que diuen que tindran feina 1 de setembre, que tindran aquestes suplències... que realment les puguin trucar i puguin avisar, això d'una banda, però com deia ja no van només d'aquestes 32, la dimensió és més grossa, per tant ens trobem al mateix punt on estàvem i sortim de la mateixa manera on estàvem, simplement canviant una mica el to perquè evidentment la situació en què hem arribat és força greu i crec que la pressió que hem hagut d'arribar a fer com a única sola veu també fa que el to evidentment vagi canviant. Gràcies.

Sí, jo el que espero com a regidora d'aquest plenari, però jo crec que la resposta bàsicament la deu a totes aquestes treballadores, és que l'alcalde no ens digui que espera precisament que tot això acabi a bon port amb unes negociacions que pugui tenir amb un sindicat, sinó que s'hi posi, que realment entengui quina és la situació i que ho porti a terme. Això és el que espero i això és el que realment estem fent aquí i estem tirant endavant des de l'oposició. Gràcies.

Moltes gràcies. Bon dia a tot el plenari i a tots els representants dels esplais, dels caos, del grup de treball d'associacionisme juvenil que ha estat també darrere de la mesura. Ens arriba una mesura d'un àmbit en què massa poques vegades s'hi posa tensió i de fet segurament per això ha trigat tant a arribar. que és el lleure educatiu, l'associacionisme educatiu, que en el fons, em sumo també amb el regidor i regidora que m'ha precedit, en fer un reconeixement en el que significa aquest espai en el desenvolupament i construcció del que és molts infants i joves, no ja de tota la ciutat, sinó evidentment de tot el territori. Parlar d'educació a temps complet, parlar d'aquesta educació 360 és especialment parlar de què passa quan som fora de les escoles i parlar de què passa en el lleure educatiu, en aquests espais que són espais de joc que són espais de descoberta, que són espais de trepitjar el carrer, de trepitjar la natura, de les relacions socials i del compromís que en el fons el que estan fent és educar els infants i joves. Però bé, en quina situació ho trobem? I ja no només des de la diagnosi que es presenta la mesura de govern, sinó una mica més enllà. Veiem que tenim unes xifres en què va minvant la capacitat de participació d'aquests joves i infants i especialment Fins i tot, si mirem el mapa de la ciutat, veiem com hi ha barris en què la capacitat de poder accedir a aquest lleure educatiu de base voluntària és molt menor. Per tant, hi ha una necessitat de suport. Veiem també, d'una altra manera, una reivindicació històrica d'acompanyament, d'acompanyament especialment amb els espais que poden tenir a la ciutat, els espais que els podem acompanyar. El Consell de Joventut de Barcelona, en el seu informe que va traient, diu que el 62% de les entitats juvenils creuen que les condicions físiques de l'espai els limiten o impossibiliten la feina que estan fent. Per tant, hi ha una manca de capacitat de poder trobar espais on puguin desenvolupar plenament aquestes activitats. I nosaltres ho hem anat dient també diverses vegades de la necessitat de posar en contacte tots aquells espais que són espais de ciutat, com poden ser els casals de barri, com poden ser els centres cívics, i de com els anem garantint també aquesta capacitat que hi pugui haver de base voluntària. Sobre la mesura en concret, agrair les incorporacions que s'han fet perquè, com s'ha dit, certament hi hem pogut treballar, jo crec que tots i totes d'una... d'una manera força constructiva. D'una banda creiem que és molt important el fet que s'hagi inclòs que el lleure educatiu és una eina vital per fomentar i reconèixer l'ús del català, de la llengua, especialment en un moment de crisi del seu ús social. I d'altra banda creiem que el lleure educatiu, com ho treballem en tots els àmbits educatius, ha d'arribar a tothom. Per tant, aquells infants i joves amb més vulnerabilitat, aquells infants i joves amb discapacitats, que puguin tenir també les mateixes oportunitats i creiem que així ho hem posat. És una mesura que la veiem genèrica i que per tant, i acabo aquí, la seguirem de molt a prop perquè més que res aquí l'important és veure com ho aterrem i com es posen en pràctica tots aquests eixos i aquestes accions. Gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Sí, des d'Esquerra no hem volgut deixar passar aquest acord de condicions com un pur tràmit. I així és que agrair a tots els sindicats, a tots els representants de col·lectius, a qui també hem volgut escoltar, que darrere diverses reunions que hem pogut tenir ens han pogut explicar com han sigut aquestes negociacions i aquesta tardor tan intensa que hi ha hagut fins a arribar a aquest acord. Una tardor intensa de negociacions que convençudes que ha sigut per la millora de tots els treballadors i treballadores, però que també ha significat el fet que veiem que hi ha col·lectius d'aquesta casa que se senten amb menys drets i que, per tant, sabem que, tot i que l'acord de condicions no hi pot posar remei a tot, tinent, el que creiem és que políticament sí que se n'hi ha de posar. Tenim un acord que ens porta a venços importants. En primer lloc, m'agrada sempre fer la prèvia de valorar la feina que s'ha fet, que aquest acord ens aporta més seguretat jurídica, una feina que no es veu però que sí que ens dona seguretat davant la sindicatura de comptes. Però, evidentment, el titular de l'acord són les 35 hores setmanals, les 35 hores que des d'Esquerra veiem amb bons ulls, evidentment, és un advent social, és la defensa de la millora de la conciliació, és una millora en el repartiment del treball, però que sempre ha d'anar acompanyada, evidentment, que no hi hagi una reducció salarial i sense regressió de la flexibilitat. Per tant, aquesta bona mesura, si no la permetem que s'acompanyi amb la flexibilitat, anirem enrere. D'altra banda, veiem que també l'acord ha posat la mirada amb l'absentisme, que la tracta d'una manera corresponsable. Però la mirada sobre l'absentisme també ens ha posat sobre la taula que tenim col·lectius, com per exemple els de serveis socials, que presenten l'absentisme més elevat d'aquest Ajuntament, al voltant d'un 13%. I per què? Creiem que les mesures són clares, que la gran càrrega mental, física, davant la complexitat de la ciutat, que tenen al davant i que no s'està traduint en més recursos, doncs el que fa és que aquest absentisme creixi. Per tant, l'absentisme també va d'això. Tenim la segona activitat, com deien, del cos uniformat, de bombers i també de les escoles bressol, que des d'Esquerra també hem anat demanant en diverses ocasions i que també ens preguntem si aquest col·lectiu no hagués estat tan organitzat d'on realment aquesta segona activitat del col·lectiu de les bressoleres hagués arribat. citar diverses millores que hi ha hagut, però també queixes que ens han arribat. Queixes, la majoria d'elles enfocades en com es vol implementar aquest acord, com per exemple les últimes de la Guàrdia Urbana, amb bastant neguit i bastanta preocupació, i que per tant el que ens diu és que el seguiment amb la comissió de seguiment, però el seguiment que se'n faci per la implementació és clau. I un prec molt directe també, a banda de com es farà aquest seguiment, un prec a govern de dir que escoltin, que obrin diàleg, que obrin diàleg amb col·lectius que tenen mancances històriques en aquest Ajuntament, que els hem escoltat i que realment ens estan dient que costa molt aquest diàleg i que se digui realment a les millores que estan demanant les millores laborals. Des d'Esquerra, conscients d'aquest acord de la mesa de la representativitat sindical de la qual legitimem, votarem a favor tant del que és de l'acord com, evidentment, de les retribucions que es marquen amb la nova RELAT.

Moltíssimes gràcies, alcalde. Començo saludant i donant la benvinguda a tots els membres impulsors de la iniciativa, que estic convençuda que també coincidiran, que també hem de començar recordant i amb unes paraules de reconeixement a Joan Termes, que la veritat, si avui tenim aquesta iniciativa amb aquest gran suport ciutadà, evidentment és perquè també hi havia... un ànima al darrere que ho empenyia. I és una iniciativa que ens arriba amb unes xifres altes, altes que ens demostren que hi ha un reconeixement per part de ciutadans i ciutadanes el que és el patrimoni que ha conformat la història d'aquesta ciutat, la història vinculada a la mobilitat i que moltes vegades ha anat de la mà també de la classe treballadora. I per tant només amb això ja és un reconeixement el fet de ser aquí i que puguem tornar a debatre avui d'aquesta manera tan pública què és i què significa el Museu del Transport per Barcelona. Perquè és estrany parlar de Barcelona sense parlar de la mobilitat i del transport. Ciutat històricament pionera en el desenvolupament del transport públic amb aquesta transformació urbana vinculada a la mobilitat. i que massa sovint veiem com aquest llegat d'aquesta autèntica revolució, tramvies, metres, autobusos, taxis, està oblidat en magatzems, està oblidat en magatzems sense el manteniment adequat, cosa que hem anat denunciant reiteradament aquest oblit del patrimoni, aquest oblit institucional del patrimoni que tenim. I que, per tant, també fem costat en aquesta demanda que un museu necessari, un espai digne, estable, obert, que expliqui la història de la mobilitat, de com s'ha transformat la ciutat de Barcelona, contribueixi realment a situar la ciutat al costat d'altres ciutats, com poden ser Londres, com poden ser Chicago, amb el fet d'explicar la història a través de la mobilitat i del transport. Una revolució que ha sigut, però que a més a més crec que també ens ajuda a explicar quina és la revolució en mobilitat que hem de fer ara, que és la mobilitat sostenible. Bé, dit això, evidentment, tot el suport en aquesta proposta que avui ens arriba aquí. També hem escoltat notícies des de govern que ens explicaven... quina era la idea que en tenien de traslladar al que representa aquesta demanda col·lectiva, i creiem realment que les notícies que ens han arribat no se diuen del tot el que avui s'està plantejant. No se diuen del tot, d'una banda, perquè hem vist que segurament aquesta desídia durant anys ha fet que ubicacions que podrien ser idònies com Fira, doncs ara les veiem molt més complicades. També ens hauria agradat veure el que plantejava el mateix síndic de Greuges, a qui també saludo, de poder tenir un informe de viabilitat, de poder posar aquest museu del transport al que és Fira de Barcelona. Però, dit això, també creiem que la mirada com a tal de l'amplitud que es presenta aquí de la mobilitat com a espai transformador va molt més enllà del que ens ha anat presentant govern. Per tant, nosaltres totalment a favor en què hi pugui haver, a partir d'ara, un espai realment en què es pugui debatre, en què des de la ciutadania i govern es pugui avaluar el que significa aquesta proposta i tot el suport, i el seguirem reclamant, del Museu del Transport a Barcelona.

Moltes gràcies. Començo saludant els representants de la plataforma Defensem Can Reventós, que ens acompanyen avui aquí. Bé, vinc a recordar que Can Reventós és dels últims espais de la vila de Sarrià on el verd, el patrimoni i la cultura popular poden prevaldre per sobre dels interessos econòmics privats. De fet, fa un any i mig portàvem en aquest mateix plenari un prec cap a govern, el qual ens aprovava i amb el qual acordàvem que la negociació que s'havia de fer amb la part privada de Can Reventós havia de conservar l'edifici com a totalitat, el jardí, i que passessin a ser amb tota la seva totalitat d'ús públic i es convertissin en un refugi climàtic al servei del barri. Ens arriba, ens assabentem i hem constatat aquests dies que les negociacions no estan anant per aquest camí. És a dir, que fins i tot podem dir que estem una mica pitjor que fa uns mesos i que, per tant, aquest objectiu que ens havíem marcat conjuntament no està avançant. De fet, es parla i s'està negociant del que seria la idea de la permuta parcial. una solució que realment no trobem equilibrada. No trobem equilibrada perquè no garanteix aquesta preservació unitària de la finca, però més enllà d'això perquè no assegura al màxim el retorn públic i que consolida aquest model que prioritza el benefici privat per sobre de les necessitats del barri de Sarrià que ens han vingut explicant. Per tant, venim amb aquest seguiment per recordar el que ens vam marcar conjuntament com a objectiu, que és la permuta total, que permeti preservar íntegrament la finca com a espai verd, com a refugi climàtic, un equipament públic que garanteixi l'habitatge protegit també al mateix districte i que obri la porta a unes solucions que són històricament demanades, com és els usos culturals i comunitaris. I això no ha d'anar en contra del privat, això no ha d'anar en contra, en aquest cas, d'acord, que li ha de permetre mantenir els drets urbanístics. I a més, un cop ha caigut el PEMO i aquesta llicència d'obres després de la decisió judicial. Per tant, és un seguiment que fem per recordar quin és l'acord que vam prendre aquí, no en detraniment de quins serien aquests drets urbanístics del privat, però sí per recordar que precisament el que volem posar en valor és com podem conviure millor en el barri de Sarrià i quines són aquestes necessitats que estan reclamant a Can Raventós.

Gràcies. Recordar que l'acord satisfactori serà quan tinguem aquesta permuta total i realment agafin aquestes negociacions amb força, des de la debilitat i des de totes les àrees que des de l'Ajuntament es pot estar negociant amb Corp.

Sí, moltes gràcies. Gràcies de nou síndic per la presentació d'avui de l'informe, avui a tot el consistori. De fet, vam tenir l'ocasió de fer-ne una prèvia a la comissió de presidència, però avui gaudim una mica més de temps i a banda també ens hem pogut reunir com a grup municipal. De tota aquesta ronda de presentacions que estan fent de l'informe, la veritat és que destaquem la bona iniciativa de fer una presentació pública al Saló de Cent. I creiem que realment és important poder explicar la feina que es fa i l'impacte. Així que aquí anem. També, abans de res, felicitar la tasca dut a terme per tot l'equip de la sindicatura. Ja vam dir que era un bon informe i així ho veiem. i la veritat és que ens resumeix bastant bé una cosa molt important, que és que a través d'aquest informe estem veient com la sindicatura de comptes està donant una nova visió al que conforma la tasca estrictament de la sindicatura, anant una mica més enllà del que tradicionalment havia estat la feina emmarcada en aquesta resolució no jurisdiccional. coincidint plenament amb aquesta mirada de resolució alternativa dels conflictes que avui precisament es mencionava, coincidint plenament amb aquest afany de solucionar. Bé, què destaquem? Destaquem d'una banda, i avui se n'ha parlat poc, però creiem que és molt important, que és la importància de la presència al territori. Per nosaltres és important aquest terme dels drets humans de proximitat, aquestes accions que es porten a terme per acostar precisament la sindicatura als barris. Tot i que és cert que a través de l'informe veiem que encara hi ha una altra concentració d'intervencions a l'eix central del que seria la ciutat, Eixample i Ciutat Vella, sí que veiem amb molts bons ulls el fet de poder anar barri a barri, d'aquesta sindicatura itinerant, que de fet és una manera proactiva de promoure la participació. I també aquesta idea de poder traslladar pràctiques d'un barri a l'altre, aquesta interacció entre barris que pugui haver-hi més interacció entre tota la ciutadania. Fins i tot una cosa que comentàvem a la comissió, que és el fet també de ser presents internacionalment, com rebem també pràctiques externes i ens porten a aquesta innovació en la resolució dels conflictes. Segon aspecte importantíssim, anar a les escoles i als instituts. Ja no només amb la feina que destaquem de la comissió de reparació de les víctimes amb els abusos de les escoles públiques i fins i tot el fet que es pugui fer aquesta feina de prevenció davant dels abusos, sinó que també entrar en l'àmbit educatiu realment la llançadora en la construcció de la responsabilitat ciutadana com a pilar de la societat. Involucrar-se significa responsabilitat, coneixement de l'administració significa responsabilitat. Per tant, sovint ens queixem d'aquesta desafecció del jovent vers la política, vers l'administració, i moltes vegades aquesta desafecció també ve donada de la manca d'espais que tenen per ser escoltats. Per tant, implicar el jovent en el barri, en la detecció i solució de les problemàtiques que tenen, també els fa ser més conscients i els fa sentir a la vegada més útils. I la veritat és que és un aspecte que des d'Esquerra defensem en veu alta sempre. I aquí ho enllaço també amb un dels monogràfics, i salto de tema, amb un dels monogràfics que presenta l'informe, que és aquest monogràfic de l'adultocentrisme, d'aquesta capacitat que tenim com a societat de posar sempre l'adult al centre i oblidar l'opinió juvenil i fins i tot oblidar les polítiques de la infància. Per tant, és un molt bon àmbit sobre el qual l'Ajuntament ha de treballar. Ja no només posar els joves amb les polítiques com a centres, sinó també amb les estructures de governança. Seguim amb els monogràfics. Nosaltres destaquem el monogràfic de les persones empresonades com una molt bona feina. També vam tenir ocasió de parlar-ne amb dues comissions. Aquest acompanyament que es posa de relleu en el monogràfic, amb tots els nivells familiars que implica que... que hi hagi hagut que una persona de la família hagi entrat presa o presa i, per tant, veiem amb molts bons ulls com es tracta i la necessitat específicament d'abordar-ho des d'una visió molt més àmplia del que significa l'entorn. Destaquem aquesta novetat positiva de l'informe que és precisament identificar l'impacte, identificar i avaluar, poder avaluar realment quin és l'impacte de l'acció que s'està fent per poder-ne fer evidentment un seguiment i poder tenir una millora en la tasca cap al futur. Hi ha tota una sèrie de reculls, d'exemples a l'informe que realment podem veure com alguns d'aquests aspectes petits de la vida quotidiana de la ciutat tenen un gran impacte en la tasca que s'està fent des de la sindicatura. En temes de persones vulnerables, en temes de protecció de la infància, en temes de solucions a les molèsties per sorolls i l'incivisme, o sigui, mesures que s'han posat també en temes d'interiors d'illa, cessament d'activitats sorolloses, o fins i tot l'impacte en el foment de la mediació, que com dèiem creiem que realment és una via indispensable. D'altra banda, i més important encara, i aquí anem, prenem nota de les queixes posades i prenem nota de les propostes de millora, evidentment, i coincidim amb les propostes de millora. De fet, la majoria d'aquestes propostes tenen una línia molt semblant a la nostra línia d'actuació des d'esquerra. En tot és cert que aportar noves idees i matisos que podem anar veient ajuda també a la nostra feina que puguem tenir internament. Però sovint ens fixem molt, i ho dèiem això a la Comissió de Presidència, ens fixem molt en el que és el baròmetre de la ciutat, en aquesta percepció de les necessitats de la ciutadania i potser ens fixem poc en les queixes reals i en el que arriba realment, en les incidències reals que poden arribar. Quins temes? I s'han comentat avui i en comentaré algun més. Revisar el model d'allotjament d'urgència, claríssimament. Hem de garantir que els allotjaments d'emergència siguin realment temporals i específicament que el mínim de gent hi arribi. Per tant, requereix d'una tasca prèvia i aquest és realment el focus que hem de tenir. L'abordatge integral del sense llarisme. Les xifres no deixen d'augmentar i cal ser crític amb la gestió. Aspectes que coincidim també, i se n'havia parlat aquí quan havíem parlat del gimnàs social de Sant Pau, el fet de necessitar, per l'acabó, el fet de necessitar augmentar els recursos de dutxes, etcètera. Temes de transport públic a muntanya, que també hem parlat aquí en el plenari, i només acabo amb una incidència, que és l'últim, que és l'agilització del funcionament de l'administració municipal. I aquí ho lligo amb una molt bona valoració de la sindicatura i amb una necessitat, potser, d'ampliar els recursos que hi dediquem. Gràcies.

Perfecte. En primer lloc m'alegro que puguem intercanviar aquest text, senyor Revell. Aquest mes de març, en motiu del Dia de la Dona, hem estat parlant molt de les dificultats de les dones de trencar el sostre de vida professional. Hem posat en evidència la bretxa salarial, la discriminació vertical, el terrenganxós, una societat on la precarietat laboral encara s'escriu en femení, com diem. I avui posem de manifest un cas evident de segregació horitzontal, és a dir, determinats perfils professionals que són gairebé designats per raó de sexe i gènere i que són els més precaris. I és un cas proper, és el cas de les professionals de les cuines de les Escoles Bressols de Barcelona, que tenen unes condicions laborals que s'han anat precaritzant en els últims temps i en determinats aspectes vulneren fins i tot els seus drets laborals i prevenció de riscos laborals. A banda, com saben, la situació de moltes d'elles ha empitjorat en els últims mesos, degut a que una de les empreses encarregades de la gestió alimentària de 42 escoles Bressol, Comerbient, va entrar en concurs de creditors el desembre passat. I a banda, aquestes professionals de la cuina han estat uns mesos sense cobrar, fins que s'ha atribuït provisionalment un altre contracte per gestionar la cuina i els menjadors. Per tant, atès que probablement es convocarà la nova licitació el proper mes de juny per contractar una nova empresa que dugui a terme la gestió d'aquestes 42 escoles versòl afectades, que s'han quedat sense aquesta empresa, i tenint en compte que els plecs de condicions els du a terme directament l'IMEP, volem demanar una sèrie de millores de condicions laborals per a aquestes professionals de la cuina. Les llisto molt breument. En primer lloc, que es tingui en compte que el salari dels mesos de jornada intensiva no afecti directament a les hores que puguin estar fent aquestes professionals de la cuina i que el salari es mantingui. D'altra banda, excloure la neteja de lavabos i patis que no tenen relació directa amb la gestió de la cuina. També augmentar les hores de les professionals en aquelles escoles bressols que són més grans, aquelles que són de més de sis línies. Establir que l'IMEP pugui dur a terme un seguiment i inspecció continuat precisament d'aquestes empreses licitades i fer constar explícitament que rescindirà el contracte de licitació quan es vulnerin els drets de les treballadores. I d'altra banda, i per últim, facilitar un canal de comunicació entre aquestes treballadores i l'IMEP, ja que precisament en aquest cas que ens hi hem trobat no s'havia establert cap tipus de canal de comunicació. Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, Can Reventós a Sarrià és més que un conflicte urbanístic. De fet, Can Reventós és més aviat el símbol d'allò que encara Barcelona avui en dia. La lluita del bé privat enfront al bé col·lectiu del dret de patrimoni, la lluita de la preservació del verd, també el dret a cuidar la identitat de Barcelona i la vida dels seus barris davant de vendre-la al millor postó, i és precisament en aquest marc que avui tornem a portar un prec sobre Can Reventós. L'última vegada els vam demanar que aturessin les obres de manera preventiva fins que els tribunals dictessin sentència. Els vam demanar que continuessin negociant i prenguessin responsabilitat envers el parri per aturar un planejament que no s'hauria d'haver provat mai. De fet, ho tornem a recordar, Esquerra Republicana va ser l'únic grup municipal que va votant contra l'aprovació del Pla Especial Integral de la Millora de Can Reventós. I, evidentment, al llarg d'aquest temps han anat sortint més fets que posaven en intredit aquesta operació urbanística. A banda de no respectar l'entorn de protecció de 10 metres al voltant de la masia de Can Rebentós, l'oficina antifrau de Catalunya veia l'existència de conflictes d'interès aparents amb alguns responsables municipals i ja detectava incidències en la tramitació del Pla Espacial. I el passat 30 de maig, finalment, vam saber que el Tribunal Superior de Justícia anul·lava el Pla Espacial firmat entre la propietat i l'Ajuntament perquè l'espai està catalogat com a bé d'interès i les obres projectades no respectaven la normativa per protegir-lo. Cosa que demostra que el veïnat tenia raó i que, si m'ho permeten, Esquerra tenia raó i que aquest planejament no estava ben fet i que no es podia portar a terme. Celebrem-ho. Aplaudim-ho, la lluita veïnal per la preservació del nostre patrimoni ha guanyat, però no ens quedem aquí. Per tant, avui el que els demanem és que seguim batallant, però amb el govern municipal al costat dels veïns i veïnes per negociar amb força amb la propietat i aconseguir realment que la totalitat de Can Reventós tingui un ús públic i es converteixi realment en el refugi climàtic que demana el barri.

Celebrem l'aprovació del PREC, que vol dir que han de ser valents, negociïn, no esperin, negociïn perquè realment no es deixi perdre aquest espai d'ús públic de la ciutat davant de l'interès privat. I abans d'acabar, saludar també aquí els veïns i veïnes de la plataforma que ens acompanyen.

Gràcies, alcalde. Sí, un altre tema ben diferent que també neix de les forces armades. Bé, és cert. Al nord de Sant Andreu, a les casernes de Torres i Bages, hi trobem una gran àrea d'expansió de la ciutat, que és tot un puzle de projectes i solars pendents d'edificar que demostren clarament que la ciutat no està acabada. És més, el que demostra és que amb l'actual crisi habitacional, i que n'hem parlat, encara tenim solars pendents d'adjudicació i construcció des de fa 20 anys. Com saben, parlem de la pastilla de terreny d'unes 10 hectàrees que va passar de ser les casernes d'artilleria militar a ser venut al Consorci de la Zona Franca. Alguns equipaments fa anys que funcionen. Tenim el CAP, els Mossos d'Esquadra, l'escola Eulàlia i Bota i projectes d'habitatge que estan en marxa o que en breu veuran la llum, alguns d'ells, la veritat, molt innovadors. No obstant, molts encara estan esperant el seu torn. La zona espera l'arribada de diverses promocions immobiliàries, moltes d'HPO, i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona encara ha d'adjudicar diversos solars per aixecar aquest habitatge. De fet, es preveuen 298 HPO en solars que pertanyen estrictament al Consorci de la Zona Franca. Per tant, queda molt per fer en terrenys que són de propietat com dèiem, municipal i del Consorci de la Zona Franca on vostè, alcalde, n'és president. Per tant, estem convençuts que poden tenir capacitat de decisió i d'actuació sobre aquestes peces i de fet ens preguntem quan diuen que tenen la capacitat de posar tot el que estigui a les seves mans en crea habitatge que estan esperant realment per tirar endavant totes aquestes promocions. Per tant, els demanem d'una banda que accelerin la transformació de casernes i d'altra banda que ens puguin explicar també als veïns i veïnes quins són els detalls dels tràmits urbanístics que marquen i la previsió que hi pugui haver. Moltes gràcies.

Gràcies. Agradeixo les explicacions i especialment si podem tenir el detall del que serien aquests tràmits pendents i que hi ha la previsió. Només dos missatges. Un, accelerin aquestes adjudicacions i dos, no deixin que el Consorci de la Zona Franca faci especulació com ho faria un privat en tots aquests solars. Gràcies.