Sonia Devesa Rius

Gràcies, Tinenta. Bé, ja van dir a la Comissió d'Urbanisme. que entenem que aquest pla protegeix i revaloritza un espai emblemàtic com són els jardins del doctor Plaier Mangol. La combinació de preservació de patrimoni amb la millora dels usos públics i la gestió dels equipaments del recinte és correcta i exemplifica com la cura del patrimoni pot compatibilitzar-se amb una gestió urbana eficient i amb una qualitat dels espais destinats a la ciutadania i per això mantenim aquest vot a favor.

Gràcies. Bé, el passadís de la Trinitat Vella és un espai de gran valor social i simbòlic. que de fet requeria aquesta actuació urbanística per poder-ho consolidar com un veritable equipament de proximitat que sigui accessible i dinàmic. Parlem ara només de la qualificació urbanística, altra cosa és que després, a l'hora d'adjudicar els usos, pugui parlar-se amb les diverses associacions i arribar a acords. Per tant, dintre només del tema urbanístic, entenem que aquest pla estableix una ordenació equilibrada, es reforça la connexió entre la via Barcino i el carrer Mare de Déu de l'Orde, reivindica el passadís com un eix cívic i la relació entre edificació, espai públic i usos és correcta. Per tant, destaquem que es posi des del centre la qualitat urbana, la seguretat i la convivència. Però sí que insistim que això és un tema en quant als usos que s'ha de parlar amb els veïns per arribar al major consens possible.

Gràcies, Tinenta. Bé, amb els ajustos de la qualificació urbanística que es fan en aquest pla, reconeix com a equipament públic un edifici que ja existeix i aporta seguretat jurídica que és una qüestió que des del Partit Popular sempre hem reclamat, no s'augmenta l'edificabilitat, no s'altenen els usos previstos i no genera cap afecció al veïnat, sinó que, al contrari, el que fa és ordenar la situació, reafirmar aquesta titularitat pública i això li facilita a l'Ajuntament que es pugui garantitzar una gestió i un manteniment més eficient.

Gràcies, Tirenda. Bé, comencem pel principi. En aquesta proposició hi consta un atès que en realitat és un monumental despropòsit. Se'ns diu que la mesura del 30% és un dic de contenció que protegeix més de 62.000 llars i que té un potencial de crear més de 18.000 habitatges i que a més avui la regidora Sant ha reiterat en les seves al·legacions. Això no és un atès. Potser un compte de fades urbanístic, però la realitat no. És convertir desitjos, hipòtesis i càlculs teòrics amb fets consumats, inflar xifres per tapar una realitat que ja no poden dissimular més. Si hi ha una mesura que en aquests moments simbolitza el fracàs de les polítiques d'habitatge dels últims anys, és el fals mite del 30%. Una mesura que vostès van presentar com una gran revolució social i que, després dels anys que han passat, només ha generat una xifra que és merament simbòlica d'habitatges protegits. Per tant, més que un dict de contenció és un miratge estadístic. I vostès a sobre són incapaços de fer un mínim d'autocrítica al respecte. I mentre prometien aquests miracles urbanístics, el que han aconseguit és justament el contrari, fugir d'inversió, paralització de l'obra nova i caiguda de l'oferta. I quan baixa l'oferta, els preus pugen. I aquest és l'únic efecte que ha tingut la seva mesura. Diverses fonts periodístiques han documentat que l'Ajuntament va obrir 17 expedients sancionadors, 8 es van arxivar, 3 van finalitzar amb sanció i només un s'ha guanyat als tribunals. perquè no saben ni com aplicar la seva pròpia norma. I això no és gestió, però sí incompetència. Les dades del sector, a més, també són clares. Fins al 2022, només 11 llicències havien incorporat la reserva del 30%. Resultat, 52 pisos protegits. Si 52 pisos funciona per protegir els veïns, no faré cap comentari al respecte. Després d'anys de titulars i promeses inflades, això és tot el que han aconseguit a la ciutat. Això sí, els números imaginaris els fem tornar a aparèixer en els atesos, en les intervencions, I continuem fent volar coloms. Quan no tens resultats reals t'has d'aferrar al potencial, encara que sigui completament inventat. I mentrestant, què hem fet? Convertir Barcelona en un laberint burocràtic on és més fàcil anunciar una multa que construir un pis. I després resulta que ni multes poden cobrar perquè la norma no està ben feta i això no és una novetat. és un exemple més del seu gran coneixement de la tècnica legislativa. La mesura del 30%, ja els he dit, ha creat un habitatge merament simbòlic, però ha generat inseguretat jurídica, ha frenat la construcció i ha fet prujar els preus. Vostès parteixen de la base que tothom és culpable i ha de ser perseguit i assetjat. I no, no és aquesta la forma d'aconseguir millores per la ciutat. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Bé, aquesta proposició recull exactament el que nosaltres vam defensar fa menys d'un mes. I avui arriben amb una iniciativa que és pràcticament un calc de la nostra, amb les mateixes idees, enfocament i gairebé fins i tot un redactat semblat. És curiós. Si el Partit Popular demana rigor i civisme, és estigmatització. Si ho demana Junts, és garantia jurídica. Però és que, a més, si la defensa el regidor Martí, el sentit del vot és un. Si la defensa el regidor Rius, el sentit del vot és un altre. Sisplau, el primer que hauríem de fer és aclarir-se. Però, tot i així, ens alegrem que hagin vist la llum encara que sigui tard. i en política rectificats de savis. Perquè recordem-ho, fa un mes el Partit Popular va defensar que la integració no pot desvincular-se al civisme. Va demanar que els informes de reglament reflectissin conductes sancionables reiterades. I també va argumentar exactament el mateix que avui diuen vostès. I vostès hi van votar en contra. Nosaltres el que volem és una Barcelona millor. I si avui, arribant a la conclusió que cal rigor, convivència i integració responsable, benvinguts, els aplaudim en aquest canvi. I dit això, anem a entrar en el contingut. La pròpia llei orgànica 4 barra 2000 i el real decret 1155 del 24 estableixen que aquests informes han d'acreditar el grau d'integració social dels sol·licitants. Com podem afirmar que una persona està integrada s'acumula reiterades sancions per conductes incíviques o antisocials? Com es pot parlar d'integració quan hi ha un historial de menyspreu a les normes bàsiques de convivència? Això no és integració, és rebuig al civisme i, per tant, ha de tenir conseqüències administratives. La nostra proposició no era un caprici polític, era una exigència de coherència institucional. I si per valorar positivament l'arrelament es té en compte la participació en activitats socials o formatives, també caldrà valorar amb el mateix criteri les conductes que demostren just el contrari, la manca de respecte a les regles de convivència. La proposta demana que es modifiqui la normativa estatal i autonòmica per poder incorporar Informació sobre les sancions, però és que senyors, ja tenim aquesta regulació. Com hem dit, és la línia que marca el real decret i la recient instrucció CEM 4 barra 25, que estableixen que l'informe ha de reflectir respecte als valors constitucionals, als drets humans i a la convivència ciutadana. Nosaltres, per coherència, perquè no canviem de criteri, proposi qui proposi, continuarem votant que sí.

No.

Miri, des del Partit Popular condemnem la dictadura i celebrem la democràcia i fins aquí és el màxim que podem arribar a un acord. Comentava abans el regidor Castellana que mirar enrere no porta enlloc i aquesta proposició que vostès presenten és el que fa, mirar enrere. Només no busca ni cohesió ni convivència ni una gestió eficaç de les administracions. Pretenen només reobrir ferides, instrumentalitzar el passat i ara utilitzar aquesta data per atacar novament com a excusa, perquè en realitat és el que ens interessa, a la Policia Nacional, amb la intenció de convertir la prefectura de la Via Lalletana en un centre de memòria que no respon a cap necessitat real de la ciutat. Demana trobar el punt just, però resulta que es passen molt de llarg. Pretendre expulsar la Policia Nacional d'un edifici que és operatiu i estratègic respon només a la voluntat de continuar assenyalant i menyspreant un cos policial que alguns mai no han acceptat. Volem recordar que la reconciliació entre espanyols ja es va produir fa dècades amb la transició, la Constitució i el consens democràtic que alguns ara s'entesten en qüestionar constantment. Tornar a utilitzar el franquisme o la llengua com una eina de confrontació és irresponsable. Necessitem unir, no dividir. La reclamació de documentació històrica i certificats, a més, és competència del govern d'Espanya i dels seus marcs legals, no d'aquest plenari. Convertir l'Ajuntament en una alta veu de reivindicacions estatals idealitzades és simplement utilitzar la institució per uns interessos que només els interessen a vostès, però no a la ciutadania. Convertir la ciutat en un espai permanent de revisió del passat, què ens aporta? Cap solució a les necessitats actuals de Barcelona, que són seguretat, habitatge, ocupació i una gestió econòmica que s'orienti al futur, no al passat. Esquerra, en impulsar aquesta iniciativa, sembla incapaç de mirar endavant. La memòria històrica és utilitzada com a coartada per evitar abordar els problemes reals de la ciutat. És una proposició creada expressament per polemitzar, però si volen recordar totes les víctimes, recordin també a les de la xeca que l'esquerra republicana tenia al carrer Carolinas.

Gràcies, alcalde. Bé, Barcelona ha vist augmentar les agressions amb armes blanques. Tenim joves que estan sent reclutats per bandes i barris que comencen a tenir por. I, per exemple, li poso un petit exemple com és l'eix comercial d'Horta, on aquestes bandes estan començant a actuar. Però vostès fins ara el que estan dient és que ho tenen sota control. I això ve desmentit per les dades. Els fets en navalla han pujat un 38%. S'han decomissat més de 1.800 armes blanques, només en sis mesos. Se n'intervenen fins a 10 entre Mossos i Guàrdia Urbana. I la Guàrdia Urbana ha identificat 82 punts calents de risc alt de baralles. I això ha comportat que el 41,4% de la ciutadania percebi que la seguretat ha empitjorat. Tal com deia, també s'ha detectat l'increment de navalles entre agrupacions juvenils que comporten, a més, més assistències mèdiques per ferides de talls i punxades. I davant d'això, entenem que cal actuar. Mossos i Guàrdia Urbana ja ens alerten de moviments i reorganització de bandes juvenils. I quan la policia ho diu és que el risc és real. I per això els hi proposem aquest pla municipal de prevenció i combat de les bandes juvenils que es basen en dades i accions efectives, entenent que prou de patrullatges simbòliques, amb més presència allà de la Guàrdia Urbana i Mossos on faci falta, i especialment aquells punts crítics i aquells espais públics que estan tensionats. Qui porta un ganivet pel carrer no necessita mediació, precisament, sinó que la policia actue. Però els centres educatius també estan reclamant eines. Quan un jove està en risc o està intentant ser captat per aquestes bandes juvenils, el que no pot ser és que ningú sàpiga on cal avisar. I per això ampliem aquest protocol d'alerta entre escoles, serveis socials i policia. Gràcies.

Regidora. Gràcies. Tinent Batlla, des de lloc podrà entendre un protocol, però està clar que no funciona, no té èxit ni resultat. Si esperem que tornem a la situació de l'any 2000, perdoni, però permetin cogir una paraula molt col·loquial.

Gràcies, alcalde. L'Ajuntament de Barcelona manifesta. Expressar el suport institucional al conjunt del sector pesquer de la ciutat de Barcelona i especialment als pescadors del moll de Barcelona davant les restriccions progressives a la flota d'arrossegament, reconeixent la seva tasca, esforç i arrelament a la ciutat. Segon, reforçar el suport municipal a la confraria de pescadors i a les activitats de promoció de la pesca de proximitat, del producte fresc i del consum responsable, i en particular a la reivindicació del sector de sortir al mar 185 dies l'any. Tercer, reconeixer la pesca com un patrimoni viu de Barcelona que ha de ser preservat i impulsat com a part del llegat cultural i econòmic de la nostra ciutat. Quart, Instar al govern espanyol i a les institucions europees a revisar els marcs reguladors actuals garantint la viabilitat econòmica i social del sector, així com estudiar la viabilitat d'establir mesures compensatòries econòmiques per al sector. Cinquè, manifestar el suport de l'Ajuntament al conjunt de la cadena de valor vinculada al peix i a la pesca de proximitat. incluent-hi la comercialització, la restauració, la gastronomia i els oficis de cuina, i reconeixer el seu paper essencial en la preservació del producte local, la difusió de la cultura pesquera i la promoció d'una economia sostenible i arrelada al territori.

Gràcies, Tinent. Bé, avui ens presenten una eina que és intervencionista i que ens portarà exactament els mateixos resultats que hi hem vist durant aquests anys. Molt soroll polític, molta burocràcia, però un impacte real ínfim sobre el parc d'habitatge assequible. I ens diuen que han estimat algun parcialment algunes al·legacions del Partit Popular. Gràcies. Però aquest parell de justos tècnics no canvia l'essència del problema. parteixen d'un plantejament completament erroni. Creure que l'administració ha de competir amb el sector privat a cada transmissió immobiliària o que blocar operacions és una política d'habitatge. Amb aquesta norma el que estan fent és generar encara més inseguretat jurídica, endarrerir compres, desancientivar la rehabilitació i enviar un missatge molt clar. Que ningú inverteixi a Barcelona. Els resultats d'aquesta norma que ja venia funcionant no han resolt el problema del parc públic i tampoc el resoldran, tampoc alteraran el mercat i tampoc donaran resposta a aquelles famílies que necessiten accedir a un habitatge. Són pures polítiques simbòliques que només generen titulars però no resultats i que passen molt de puntetes per la crisi d'habitatge que tenim.

Gràcies, Tinent. Tinent Valls, quan parla d'aquests blocs que venen a l'Eixample, estem parlant de l'1% de totes les compraventes que es fan. Per tant, realment, el que estan fent és limitar aquestes inversions que a sobre no tenen cap efecte. I si es produeix una inseguretat jurídica, quan qualsevol propietari que vulgui vendre necessita requerir primer a l'Ajuntament esperar que aquest s'ho pensi durant un termini més ampli del que estava permès per la llei d'atemptat i redacte del Codi Civil de Catalunya i, en canvi, no sap quan podrà vendre, si podrà vendre o qui s'ho quedarà. Això sí que genera inseguretat jurídica.

Gràcies, Tinent. Bé, algunes de les factures no hi tenim inconvenient, però també, tal com han dit, regidors Lleó i regidors Serra. I vostè sap que hem portat el tema de la gossera reiterades preguntes inclús precs i proposicions sobre el tema, sí que demanem explicacions sobre aquestes dues factures que s'estaven comentant d'import de consergeria i neteja de les gàbies. I més quan ja hi ha una concessió administrativa a favor de... d'aquesta empresa per dos milions d'euros. Li demanem, Tinenta, que retiri aquestes dues factures. Si no retiren del procediment o del punt de l'ordre dia avui, ens veurem amb l'obligació de votar en contra. Mentre que si fa la retirada en farem una abstenció perquè puguin prosperar la resta. Gràcies.

En representació del Partit Popular, la senyora Sònia de Besa. Gràcies, Tinent. Permetim començar amb una reflexió molt clara. Barcelona no té un problema de diagnòstic, té un problema d'oferta d'habitatge i de manca d'execució de polítiques eficients. Durant tot aquest temps portem acumulant informes, tesines, tesis, plans, comissions i grups de treball. I d'habitatge, res. I cada cop que assenyalen l'especulació, concepte que, per altra banda, encara espero que em defineixin, perquè jo no sé si estem parlant de fons d'inversió o d'avis que s'han comprat un pis per complementar la pensió, perquè a vegades entren uns, a vegades entren els altres, uns entren, els altres surten, Doncs mentre assenyalen aquesta especulació com l'origen de tots els mals, el que fan és simplificar un problema que és complex i encara pitjor, desincentivar la inversió necessària per generar més oferta. No compartim des del grup municipal del Partit Popular aquest enfocament. Criminalitzar la compra-venta d'habitatge o posar el focus exclusivament només en determinats perfils que els hi convenen no resoldrà el problema de fons. Al contrari. I a més, aquesta proposta crea una comissió amb cinc sessions, compareixences, informes, conclusions, mentre en lloc d'estar parlant els preus van pujant i les famílies continuen tenint dificultats per accedir a la vivenda. No ens oposem a analitzar la realitat, però sí a convertir aquesta anàlisi en una excusa per no actuar i a seguir fent tesis, tesines i conclusions que no ens porten enlloc.

Gràcies, Tinent. Bé, el que ens venen a dir avui tinenta és que quan vam fer un projecte o no el vam fer bé o no van contemplar totes les circumstàncies i avui ens demanen que el recolzem per solventar-ho. Doncs bé, ja li vam dir a la comissió que no, que el nostre vot seria en contra. El tramvia és el medi de transport amb més incidències i que quan es produeixen a sobre el servei queda completament pluralitzat. que en tot cas el que s'havia de fer és solventar els problemes greus que hi havia en autobusos, en la intermodalitat, també en les freqüències de pas, però sobretot en la connexió metropolitana. I per tant, entenem que el que estem fent, tot i que el cos li correspongui a la Generalitat, però comporta haver de reurbanitzar tot el tema de la Gran Via, no podem votar a favor.

Gràcies, alcalde. Bé, tal com em dia la Comissió d'Urbanisme, continuarem amb aquesta abstenció perquè si bé entenem que no dona una resposta prou acceptable pels problemes de convivència i acumulació d'activitats d'algunes zones com el Triangle Nulic-Clot o la resta de la zona de l'àmbit de l'ATE, sí que algunes coses s'han millorat. Ja li vam dir, que tot i que ja ens va ser regidor que ens va contestar que les llicències van vinculades als immobles, doncs no, les llicències van vinculades al titular de la llicència i a la vegada amb un immoble. Prohibir aquesta transmissió en casos de negocis que puguin composar una major riquesa inclús pel barri i no permetre l'emprenedoria, perjudica. Perquè entenem que el llistat o la classificació d'activitats que s'han previst està antiquada sense que encaixi bé amb els nous models de negoci. També li vam comentar que la reordenació de la zona de regulació de zones ETA-R1 i R2, l'impacte era molt modest i que, tot i canviar la superfície màxima d'alguns usos concrets, la resta de condicions es mantenien idèntica. Ara bé, també li vam dir que, tot i considerar que no resolia els problemes, sí que també li vam indicar que quedar-nos sense cap peu tampoc no seria desitjable. I, tot i fer una crítica a una falta d'ambició amb una regulació més complerta, farem una abstenció, tal com he dit, responsable.

Bé, regidora Martín, compartim l'objectiu de fons i és que el Teatre Capitol torni a aixecar el taló i que la Rambla recuperi la centralitat cultural ciutadana. Però cal recordar que vostès han estat incapaços en vuit anys de mandat d'arribar a un acord satisfactori perquè el Capitol tornés a obrir. I ara entenem que l'Ajuntament s'impulsa una modificació del Pla General Metropolità que pot fer possible recuperar aquest teatre. tant des del punt de vista de la seva adquisició com de la seva rehabilitació. I entenem, i això ho vam dir a la Comissió d'Urbanisme, que era una operació beneficiosa per Barcelona perquè es permet, tal com he dit, recuperar aquest teatre emblemàtic, introduint uns usos municipals i culturals a la vegada que es reactiven entorns degradats i es fa amb garanties i contraprestacions. El fet que l'Ajuntament es quedés amb el 52% de la plusvàlua que es materialitza amb aquesta sessió gratuïta del Capitol, permet precisament finançar les obres de rehabilitació i, com es diria d'una forma planera, entregar-lo claus en mà. I, a més, es preveuen espais com les oficines del Consorci de Biblioteca que suposarien l'estalvi d'un lloguer actual de 210.000 euros anuals. però de la seva proposició se'ns presenten una sèrie de dubtes. On és el primer, el pla econòmic real? Perquè si parlem d'adquisició, parlem de milions. I després vindrà la reforma, l'adequació tècnica, la llicència, la posada al dia en accessibilitat, en quin calendari, en quina partida... Què es deixarà de fer a Ciutat Vella o a la resta de Barcelona per poder-ho pagar? Segon, quina seguretat jurídica i urbanística tindrà el nou conveni si el punt de partida és d'amonitzar qualsevol col·laboració pública o privada? Necessitem instruments concrets per recuperar patrimoni cultural i a vegades això passa per operacions organístiques que siguin equilibrades com es planteja aquesta. Tercer, quan parlem de teatre públic municipal i model transparent amb retorn social, què volen dir exactament? Quins indicadors? Quina governança? Qui decidirà la programació? Quin percentatge per a creació local, per a companyies emergents, per a públic escolar i per veïnat? i, sobretot, quin compromís de sostenibilitat econòmica perquè no sigui un equipament que neixi en promeses i acabi amb dèficit i improvisació. I permeti-me afegir un quart element que entenem que és clau i que sovint subvia. Ciutat Vella... Necessita equipaments, cert, però només del valor, que funcionin bé, i aquest ho és. Recuperar el capitol no pot ser únicament obrir portes. Ha de ser garantir convivència, horaris, mobilitat, impacte acústic, fluxos de públic, coordinació amb el comerç i amb els veïns i una integració real a la xarxa cultural de la ciutat. Si no, el risc que en lloc de recuperar la Rambla acabem generant un nou focus de conflicte. Per aquest motiu votarem en contra.

Té la paraula la regidora de Besa, el Partit Popular. Gràcies, alcalde. Regidor Corona, es compartim pràcticament tota la seva proposició. Estem d'acord amb les inspeccions per garantir els drets laborals, sanitaris, de compliment de normativa, etc. Ara bé. Tot i compartir, també entenem que el que s'està fent és un excés de regulació. Avui hem acabat d'aprovar un peu que s'hagués sobre el tema de Sant Martí i hauríem pogut aplicar aquestes qüestions. S'està plantejant també una modificació del pla d'usos de l'Eixample, on el Tinent Valls plantejava la necessitat d'instar aquest pla d'usos. I també es podria aprofitar. I tot i que el pla especial està per sobre del pla d'usos, li recordo que també es va constituir una comissió de simplificació normativa i el que estem fent és afegir normativa sobre normativa sobre normativa. que cal estar consultant constantment per poder obtenir la concessió d'una llicència. Això, si bé no compleix precisament els objectius d'aquesta comissió. En comptes d'anar cap a una simplificació normativa, el que estem fent és augmentar tota la normativa amb tota la dificultat de consulta que comporta i també d'emprenedoria que a la vegada comporta. De totes maneres, és a dir, també són partidaris de la llibertat d'empresa i entenem que aquells supermercats, encara que siguin de 24 hores, que compleixen la normativa, que tenen donat d'alta els seus treballadors, que paguen les seves taxes, que compleixen els drets socials, que no són, diguem, uns llits calents dintre del traster i que compleixen la normativa, per què no? Per què no? Si qui inverteix els seus diners en el seu negoci és l'empresari i ell s'hi juga. Si no funciona, portarà les conseqüències d'haver de tancar. Tot i així, tot i compartiria, tal com li he dit, tot el fons de l'assumpte, el fet de fer la regulació d'un pla especial és el que ens fa dubtar. De totes maneres, sí que farem una abstenció per no dificultar que es pugui fer.

Gràcies, alcalde. Se'ns presenta aquest projecte com un projecte precisament de transformació amb un gran impacte no només en l'àmbit sanitari, sinó també en el docent i en el de la recerca. I que a la vegada sigui capaç de generar un campus de salut integral que reforci aquesta capacitat assistencial de la ciutat de Barcelona i que ens situï dintre d'un mapa internacional en la innovació biomèdica. És cert que el projecte, des del punt de vista tècnic, requereix de tres pilars. Primer, un marc jurídic sòlid que garanteixi que aquest Consorci porta seguretat jurídica i capacitat de gestió en plena coordinació entre Ajuntament, Generalitat, Estat i Universitat i qualsevol altra administració que intervingui. Per una altra banda, també se'ns planteja una planificació urbanística i de mobilitat rigorosa, actuant en un àmbit estratègic que ha d'integrar-se dins la trama urbana, el transport públic i els equipaments existents. I per últim, un model de finançament clar i equilibrat i això exigeix que les aportacions estiguin perfectament definides i amb un calendari d'inversió realista. Per tot això, i amb aquestes tres exigències de transparència, rigor tècnic i seguiment continuat, votarem a favor.

Aquests dipòsits d'antinundació i antidescàrrega són una infraestructura que resulta estratègica dins del sistema unitari de clavegram i que evidentment ens permetrà reduir riscos d'inundació. Per tant, cal estar preparats per si i per quan es produeixin. Respon a tres objectius tècnics clar. Un, que és la prevenció del risc hidràulic, que actuarà com a mecanisme d'eliminació i regulació de capdals, reduint la pressió sobre la xarxa i, per tant, reduint i minimitzant els episodis d'avingudes-sobrevingudes. Dos, la protecció ambiental. Es retindran i gestionaran adequadament tots els abocaments contaminants que es puguin fer i, per tant, es millorarà la qualitat del medi natural. I tercer és que s'integra la integració urbanística i patrimonial i aquest informe o aquest pla avalua l'impacte urbanístic i incorpora aquests criteris ambientals. Per tant, en aquest sentit i pel que s'ha exposat votarem a favor, evidentment.

Gràcies, Tinenta. Bé, nosaltres entenem que aquest pla sí que fa completible precisament l'aprofitament de l'edificabilitat, que encara és possible, amb la tipologia de conservació de l'original del passatge mercader. Entenem que el patrimoni, el valor patrimonial del passatge mercader queda protegit i garantit, tal com està desenvolupat el pla, i per tant, tal com vam dir a la Comissió d'Urbanisme, votarem a favor.

Gràcies, alcalde. Bé, ja vam manifestar a la comissió d'urbanisme que considerem que l'informe de mobilitat que acompanya en aquest pla no és complet i per tant, davant dels riscos jurídics que se'ns planteja que puguin haver, doncs creiem que és una cosa que hem d'indicar. Ara bé, també estem parlant d'una escola i en aquest sentit hem decidit facilitar la seva aprovació mantenint l'abstenció perquè entenem que és un equipament escolar necessari per la ciutat i pel districte. sí que volem posar un element en valor d'aquest pla i és que preservar els valors patrimonials de l'antiga fàbrica del paraigües. I això mostra que es poden compatibilitzar els nous usos amb la memòria arquitectònica. Gràcies.

Gràcies, Tirenta. Aquesta petició és, miri, senzillament una operació de demagogia i responsabilitat. Ens volen fer creure que la solució al greu problema de l'habitatge, malescors, seria enderrocar la caserna d'Albroc. Doncs, miri, no. La caserna no és un solar buit ni obsolet. És una instal·lació militar activa amb unitats i funcions logístiques i personal format que treballa i viu al barri. Pretendre liquidar-la d'un dia per l'altre és populista i profundament irresponsable entre d'altres. Sense seguretat no hi ha llibertat. I això no és una frase retòrica. És una veritat que avui és més vigent que mai. A Espanya i a Europa estem parlant d'augmentar la inversió en defensa davant amenaces internacionals. I en aquest context vostès ens proposen decapitar la segona ciutat del país de la seva infraestructura militar i eliminar l'única caserna que queda a Barcelona i a més sense oferir cap alternativa. En realitat no persegueixen augmentar el parc d'habitatge. El que tenen és una ocorrència perillosa que no resol res i només busca alimentar la seva agenda independentista. La igualtat de tots només és possible amb un estat fort i respectat i cada institució de l'Estat que es vol expulsar de Catalunya és en realitat un mur contra aquesta igualtat. Si realment volguéssim afrontar el problema de l'habitatge, plantejaria mesures viables, coses que fins ara no han fet en cap moment. Però és més fàcil fer soroll aquí i carregar contra els soldats. L'objectiu no és social, sinó polític. Expulsar la presència de l'Estat de Barcelona. Avui és el Bruc, demà serà la Guàrdia Civil o qualsevol altra institució estatal. I no oblidem el que fan les forces armades, una institució democràtica, senyora Baró, que no és merament decorativa. Quan la ciutadania l'ha necessitat, han ajudat. En emergències són els primers a actuar durant la pandèmia en incendis i catàstrofes. sempre han estat al costat de la ciutadania. I això és el que vostès volen esborrar. Convertir una necessitat tan greu com l'habitatge en cortina de fum és vergonyós, i més per una batalla identitària. Mentre vostès fan teatre, la gent pateix manca d'habitatge assequible. Això, senyors, no és política útil, és oportunisme. I per això apelo a la resta de forces d'aquest Ajuntament. Siguem seriosos. L'habitatge és massa important per convertir-lo en un instrument de confrontació. Necessitem treballar junts per buscar solucions, però que siguin reals, no per ocorrències, que l'únic que fan és debilitar la ciutat i dividir la societat. Nosaltres ho tenim clar. Defensem la presència constitucional de les forces armades, però també l'habitatge assequible, perquè no hi ha cohesió social sense seguretat i habitatge digne. I aquest és el nostre compromís. Seguretat, llibertat e igualtat per a tothom. I és el que volem.

Gràcies, Tinenta. Des del Partit Popular entenem que tant el manteniment com la conservació de les rondes i la Gran Via Nord són essencials per a la seguretat i la mobilitat. És positiu que aquesta gestió es faci de manera coordinada amb l'àrea metropolitana, però garantint el control, la transparència i l'eficiència en l'execució dels treballs. Estem parlant de 6 milions d'euros de diners públics i exigim, per tant, que l'Ajuntament faci un seguiment constant i d'aquests resultats, també del calendari d'actuacions i del nivell de manteniment. I per aquest motiu votarem a favor.

Gràcies. Aquest edifici està completament buit per dintre i porta molts anys en un desús just al costat i està instal·lada una escola. i el fet que estigui desocupat no beneficia ni al districte ni a l'escola. Entenem que això és una iniciativa privada que es fomenta l'activitat econòmica i l'ocupació qualificada sense alterar aquesta morfologia ni la defecabilitat de l'entorn i el projecte també ha incorporat les recomanacions tècniques que s'han fet durant la tramitació i per això votarem a favor. Gràcies.

Gràcies, Tinent. Entenem que aquesta modificació de la fitxa patrimonial permet la rehabilitació i l'adequació de la Casa Fornells i a la vegada manté els valors arquitectònics i històrics. S'introdueix un marc d'intervenció que és compatible amb la preservació i la reutilització funcional, essencial per assegurar la conservació del bé catalogat. Ara bé, demanem a l'Ajuntament que hi tingui una actitud vigilant respecte a aquesta rehabilitació i votem a favor.

Gràcies, Tinenta. Aquest pla aposta per millorar l'equipament que ja existeix i, a més, reforça la xarxa d'usos públics de proximitat. Respecte a la morfologia del barri i aporta, per tant, valor al districte. El que també estem d'acord i celebrem és que el projecte no incrementa la densitat edificatòria de la zona. I per això votarem a favor.

Gràcies, Tineda. Entenem que aquest pla completa l'ordenació d'un àrbit que ja està parcialment consolidat, defineix la volumetria i els usos per garantir una transició equilibrada entre el teixit residencial i els equipaments existents i millora la connexió amb l'espai públic i l'accessibilitat. Les modificacions que s'han incorporat per altra banda responen tant a criteris tècnics com ambientals i permeten una ordenació més respectuosa amb el caràcter del barri i per tant hi votarem a favor.

Gràcies, Tinent. Tal com ja vam dir a la comissió, aquí el que s'hagués hagut de fer era procedir a l'expropriació d'aquesta finca. Ara bé, arribats a aquest punt i no ben fet aquesta actuació per part de l'Ajuntament, no tenim més remei que a votar a favor perquè la negativa comportaria que no realitzés la cessió d'un espai de 1.500 metres quadrats per a ús públic. Per altra banda, el planejament i la intenció també del promotor és comportar la previsió d'habitatge totalat per gent gran i tenim una gran manca dintre la ciutat. Gràcies.

Gràcies, Tinenta. Entenem que es tracta d'una actuació que reforça la dotació sanitària de la ciutat i que dona continuïtat a una activitat pública que ja està consolidada. Entenem que la proposta és coherent amb el planejament vigent sense alterar l'equilibri d'usos i per això des del grup del Partit Popular hi votarem a favor.

Gràcies, alcalde. Tot i reconèixer la necessitat de normativitzar aquests equipaments, continuem persistint en una preocupació de fons en diversos aspectes. Entenem que manquen les garanties sobre la convivència amb l'entorn, hi ha un risc de generar figures híbrides no clarament diferenciades de l'habitatge i segueix mantenint-se la insuficient definició dels criteris de control públic. Són temes que ja els hi hem exposat anteriorment respecte a aquesta reserva estructural i que entenem que no s'han introduït ni incorporat els ajustos suficients. Per tant, per coherència amb el nostre posicionament, votarem en contra.

Gràcies, alcalde. Entenem que aquesta proposta respon a la necessitat d'adequar l'edifici a les exigències actuals de seguretat, accessibilitat i funcionalitat a l'hora que es manté l'activitat esportiva i això és un fet important. S'han incorporat les observacions tècniques en aquesta versió definitiva i això fa que es reforça, a més, l'oferta d'equipaments en un districte on ja hi ha forta demanda social. El que sí que demanaríem és que les actuacions es realitzessin el més ràpid possible i en aquest sentit mantenim el vot a favor.

Gràcies. Ara sí. Valorem positivament que aquesta actuació consolida un ús públic estable en un àmbit amb alta densitat veïnal, però que a la vegada està necessitat de dotacions, i en especial com a centre de formació de la Guàrdia Urbana. I és evident, per tant, que això suposa un benefici per tota la ciutadania.

Gràcies, alcalde. Miri, quan vaig llegir la seva proposició no vaig evitar que un somriure m'aparegués a la cara. Per què? Doncs perquè els mateixos que han convertit Barcelona en un mercat especulatiu, ara resulta que la volen combatre. I què ha passat aquests darrers vuit anys? Doncs que amb les seves polítiques d'habitatge, plenes de prohibicions, traves... i desconfiança cap al sector privat, el que han aconseguit és exactament el contrari del que ara diu en Bolet, o deia en Bolet. Han paralitzat la construcció, espantat la inversió i convertit Barcelona en una ciutat on només els rics poden comprar i els joves només poden somiar amb llogar si és que poden tenir aquest somni. Recordem el famós 30% d'habitatge assequible. Aquella mesura valenta, transformadora, que ho havia de canviar tot i que sí que ha acabat transformant, però en paràlisi. Ha estat més aviat un fre a la producció de habitatge. Vostè és pioner, però en posa traves. I ara volen limitar la compra especulativa com si el problema fos que hi ha massa gent que vol invertir a Barcelona. Tant de bo fos així. Per si no ho sap, s'està produint precisament l'efecte contrari. De debò creuen que l'habitatge es resol prohibint i no construint. Què es pot fer més habitable? habitatge assequible, castigant els promotors en lloc de facilitar la seva feina. I de passada, una pregunta molt senzilla. Com es pensen que s'obtenen els pisos de particulars que es posen en lloguer? D'on surten, si no, dels que s'arrisquen a comprar, reformar i oferir-los al mercat? Si penalitzem a qui compra, qui posarà pisos en lloguer? Amb les seves polítiques acabaran expulsant els inversors i reduint encara més l'oferta, justament, que és el que fa pujar els preus. Si volen combatre l'especulació, comencin per mirar-se el mirall, perquè amb les seves polítiques han aconseguit exactament el contrari del que prometien, una ciutat cara, tancada i inaccessible. Quan ningú vol invertir, els preus pugen i l'habitatge es converteix en un luxe per uns pocs, amb sort i nòmina alta. El que cal a Barcelona és confiança, seguretat jurídica i incentius per construir més habitatge. L'especulació no s'acaba amb decrets ni amb eslògans, s'acaba amb oferta, activitat i oportunitats reals. I per això avui votarem en contra. I parlant de legislar, crec que vostès d'aquesta tècnica en dominen molt poc. I els recordo que quantes vegades es va tombar el POUAT, quantes vegades s'ha tombat la zona de baixes emissions. I ja no parlem d'altres a nivell estatal com la famosa llei del CSI.

Gràcies, senyora Sanz. Jo també li posaré exemples, com per exemple en Manel i la Maria, entre molts altres, que amb esforços econòmics i personals van comprar un parell de pisos per poder-los posar en llogar i així complementar la pensió de jubilació quan arribés. I avui en dia no cobren aquest lloguer perquè els seus llogaters s'han declarat vulnerables, no es poden fer fora i ara resulta que els que són vulnerables són ells. Amb aquests no els protegim, els oblidem. Aquests també els considerem especuladors. Vinga.

Gràcies. Avancem ja que votarem a favor d'aquesta proposició. I ho fem per una raó molt senzilla. Els tribunals han constatat irregularitats greus i no és una opinió política, sinó un fet jurídic. El TSJ de Catalunya, en sentència del 19 de març del... del 2025 va declarar nul de ple dret el projecte de l'eix verd del carrer Consell de Cent i diu literalment l'havia perdut la seva funció de connexió i això suposa una modificació essencial del planejament que requeria alterar el pla general metropolità. Això significa que l'Ajuntament va modificar el planejament sense tramitar aquesta modificació del PGM saltant-se la legalitat. I no és un pas un cas aïllat. Diversos jutjats contenciosos de Barcelona ja havien anul·lat des de desembre del 24 fins a 5 acords municipals pel mateix motiu. Es van utilitzar projectes d'obra ordinària per transformacions urbanístiques encobertes sense competència ni control. Això en qualsevol administració es diu mala praxi i abús de procediment. I a via la Lletana la situació és igual de greu. El contenciós número 14 de Barcelona el juny del 24 va estimar el recurs de veïns i entitats, ja no de cap partit polític com pretenen fer esmena, i va concloure que la reforma no tenia cobertura legal perquè és una artèria metropolitana bàsica que requereix modificació del PGM. No era la primera i van continuar insistint en aquest tema. La sentència parla, a més, de defectes formals i de competències i, a més, d'una fragmentació deliberada del programa Superilla per evitar el control urbanístic. El juliol del 25 una nova resolució ho confirma. La reforma no s'ajusta a dret. I, davant d'això, cal dir-ho clar. A Barcelona s'han executat projectes multimilionaris fora del marc legal, sense garanties i sense els informes complerts i sense transparència. El que desconec és si és per ignorància o per superbia. El resultat, obres anul·lades, diners públics en risc i una pèrdua total de confiança en la gestió urbanística municipal. Com volem fer complir les ordenances si el primer que incompleix la llei és el propi Ajuntament? Només els eixos verds han costat més de 60 milions d'euros i la via Lalletana uns 38. I tenim dades suposades perquè les reals no les sabem i aquí ningú ha assumit responsabilitats. Per això aquesta comissió és imprescindible. S'han de determinar responsabilitats polítiques i tècniques Hem de saber, per exemple, per què la Ronda Sant Antoni, amb la seva modificació, no hi havia informe de mobilitat, quantificar, a més, els costos reals i garantir que mai més s'esquivin els procediments urbanístics que protegeixin la legalitat i els diners dels barcelonins.

No, a PP no li queda temps. Sí, em quedaven vuit segons.

I es vull utilitzar.

Vaig molt ràpid. Digui-li a les entitats, senyora Bonet, que no exerceixin els seus drets perquè les demandes estan posades per diverses entitats. I per una altra banda, vostès mantenen vius els procediments judicials perquè són conscients de les vulneracions urbanístiques i no les volen reconèixer. Gràcies.

Gràcies. Aquesta actualització dels Estatuts de l'IMAP És un pas necessari per adaptar-lo als reptes actuals de la ciutat en matèria d'habitatge. És cert que cal dotar-lo d'un marc normatiu modern que li permet actuar amb més claretat, seguretat jurídica i capacitat d'execució. També veiem amb bons ulls que s'obri un període d'informació pública que permetrà incorporar mirades diverses i garantir un procés més transparent i participatiu. Estarem, però, amatents a les aportacions que es puguin fer amb l'objectiu de defensar un IMAP fort i el servei del dret a l'habitatge.

Gràcies. Des del Partit Popular valorem molt positivament que es prioritzi l'ampliació dels serveis sanitaris de Ciutat Vella, un districte amb una alta densitat de població i una gran diversitat i a més amb unes necessitats socials i de salut específiques. Aquesta actuació considerem que és imprescindible per reforçar l'assistència sanitària de proximitat, i garantir una millor cobertura assistencial per a tothom i en especial als col·lectius més vulnerables. És una inversió que va més enllà de la infraestructura i té un impacte directe en el benestar i la qualitat de vida del veïnat i contribueix a la vegada a reduir les desigualtats en salut. També volem destacar el valor de planificar aquests projectes amb una mirada comunitària arrelada al territori i escoltant les necessitats reals de la ciutadania. I per això seguirem mantenint el nostre vot a favor.

Gràcies, alcalde. Aquesta aprovació permetrà ubicar la nova escola en un dels edificis de la parcel·la i això és un fet que realment és positiu. Ara bé, si també volem expressar d'una forma clara i rotunda que no compartim la decisió de conservar el cost principal de la model simplement perquè no té un valor patrimonial o arquitectònic suficient que en justifiqui aquesta preservació. Rehabilitar-lo per a nous usos pot implicar una despesa econòmica molt elevada i a la vegada una pèrdua d'espai que podria tenir un ús molt més transformador pel barri. Creiem que s'ha perdut una gran oportunitat per fer un projecte més valent i ambiciosament social, que aposti per una gran zona verda oberta que el barri reclama de forma constant i, a més, necessita. Tot i així, i tot i el vot favorable, sí que volem deixar constància del nostre desacord en aquesta part del projecte.

Gràcies. El problema amb l'adjudicació de les guinguetes bars a les platges de Barcelona no és nou. Ja l'any 2021, el gremi de restauració i diverses entitats que estaven vinculades al sector van denunciar que els procediments s'havien convertit en una subhasta purament econòmica, deixant en segon pla la qualitat del servei i l'accessibilitat inclús de l'espai públic. En aquell moment, aquestes associacions van assenyalar directament a parcs i jardins, és a dir, el govern municipal, com a responsables d'aquest encariment, ja que van fixar uns cànons que tenien uns increments desorbitats que arribaven en alguns casos fins al 1.126%. L'any següent, el 2022, l'autoritat catalana de la competència va detectar irregularitats en l'adjudicació d'alguna guingueta a la platja de la Nova Icària. Arran d'això, l'Ajuntament va anunciar la voluntat de revisar els plecs per evitar nous litigis. I davant d'aquest context, el grup municipal de Partit Popular va registrar una pregunta a la Comissió d'Ecologia i Urbanisme, concretament el 20 de setembre del 2022, on es reclamaven explicacions i solucions concretes. Malgrat els compromisos del govern, doncs aquí no ha passat res i continuem tot igual. En total, cap canvi real. Nosaltres donarem suport a aquests canvis estructurals en el sistema d'adjudicació. El model actual ha derivat en una situació totalment injusta i insostenible. Aquests cànons desproporcionats que s'exigeixen als concessionaris i que posen en risc la viabilitat del negoci i, sovint, afecten negativament la qualitat del servei. En alguns casos, mantenir l'activitat ha de ser no només inviable sinó miraculosa des del punt de vista econòmic. Defensem un nou model de concessió que no es basi exclusivament en aquests criteris econòmics. Cal que es tinguin en compte altres aspectes com la qualitat del servei, la proposta gastronòmica, i el valor afegit que l'oferta pugui aportar l'espai tant al públic com al conjunt de la ciutat. Aquest sistema actual l'únic que ha aconseguit és expulsar operadors històrics i ha afavorit la precarització del sector encara més, generant incertesa i malestar. El gremi de restauració ha denunciat reiteradament una manca de diàleg amb el govern i l'absència de més d'un model clar de ciutat. I a tot això Encara hi sumem una greu incoherència, mentre els xeringuitos, tot aprofitant el mal nom lingüístic que ha mencionat el regidor Coronas, se'ls exigeix preus astronòmics per operar legalment, es tolera l'activitat il·legal dels llauners. Això és incomperensible i per això reclamem també al govern que actui amb contundència i posi fi al govern. ja d'una vegada per totes, aquesta pràctica il·legal que tant perjudica els operadors regulars i degrada l'espai públic i que inclús pot arribar a perjudicar la salut dels consumidors.

Gràcies. Bé, tal com ha reconegut el regidor de Junts, aquesta ordenança és la conseqüència immediata de la comissió impulsada i presidida pel Partit Popular sobre simplificació administrativa i, per tant, el nostre vot, evidentment, és favorable.

Votarem a favor, també.

Gràcies, alcalde. Bé, en el seu moment vam demanar informació al govern que fos clara sobre en què consistiria exactament l'assistència a persones amb especial vulnerabilitat psicosocial per saber si s'inclòria també el tractament de persones drogodependents que no estiguessin en aquesta situació. I aquesta informació no s'ha pogut confirmar amb garanties. Estem totalment d'acord amb un centre sanitari, social i assistencial per a persones amb malalties avançades i cures pal·liatives, però no tenim la certesa que aquest projecte no sigui la pràctica, una ampliació de recursos del centre d'Avaluar en una zona que ja està prou tensionada. Ciutat Vella no pot continuar assumint en solitari un problema greu que requereix una estratègia de ciutat i fins i tot metropolitana m'atreviria a dir. La realitat de l'entorn és coneguda i potser no és la més idònia per atendre aquestes famílies i aquests pacients que es troben en aquestes malalties avançades. Per tant, farem una abstenció.

Gràcies, alcalde. Bé, hem de recordar que aquest centre ja existeix i ja està operatiu i, per tant, el Pla Espacial Urbanístic l'únic que fa és regularitzar una situació per donar-li una planta més d'activitat. Això el que farà és impulsar l'activitat econòmica, la inversió, però sobretot i més important la creació de llocs de treball dintre la ciutat de Barcelona. No podem negar que Passeig de Gràcia és un eix comercial important, que ara ja està implantat i, per tant, el nostre vot és favorable.

Gràcies, Tinent. Bé, aquesta transformació podia haver estat una gran oportunitat per la ciutat per millorar la qualitat de vida a la Bordeta, incorporant habitatge, verd urbà, equipaments i una millor connectivitat. El que no podem deixar de passar una mica és, i tot i que no seré jo qui defensi el govern socialista, és el cinisme dels comuns. perquè van ser ells qui van impulsar aquest pla que va definir els condicionants inicials del projecte, que va també definir els passos preparatoris sense comptar amb la participació veïnal des del principi. Tot i així, hem de dir també que lamentem la reducció de l'habitatge públic respecte a la previsió inicial, que és una oportunitat perduda en un moment de crisi habitacional i que constitueix un dels principals problemes o preocupacions dels barcelonins. Tot i així, el projecte no preveu un nou CAP ni millores significatives en la mobilitat existent. i tot i la reserva d'aparcament de subsol per equipaments i la previsió, tal com he dit, d'un equipament, aquest no determina si s'adjudicarà al constructor privat o bé se l'adjudicarà a l'IMAP per millorar la congestió de vehicles de la zona. També entenem que aquesta reducció d'alçades no acaba de ser del tot correcta i, per tant, formularem una abstenció.

Gràcies, alcalde. Bé, sense embuts directes. Aquesta proposició que ens presenten no va d'habitatge, no dissimulim més, va d'agenda ideològica. Vostès agafen una emergència real, greu, que pateixen milers de família i ho utilitzen com a coartada política. no per crear habitatge assequible, sinó per convertir-la en una eina de neteja ideològica. Perquè quan diuen espais disponibles no parlen de solars buits, parlen d'equipaments actius. Diagonal 666, que és residència, travessera de Gràcia, són equipaments de seguretat, etc. I no vull repetir la llista que han presentat. Són persones, serveis i seguretats. I aquesta proposició no és ni un error, ni una mala redacció, ni tan sols una distracció. Al setembre ja ho vam provar amb la caserna del Bruc. I avui ho tornen a fer. Demà ho tornaran a provar. És el mateix patró, sempre repetint, utilitzant la política d'habitatge per fer fora els cossos de seguretat de l'Estat. I si els hi dic més suau, no deixarà de ser més cert. Mentrestant, a sobre prometen 3.300, concretament 3.300, sense informes, viabilitat urbanística, calendari i, a més a més, sense cap acord amb l'Estat. Zero papers, zero rigor, molt soroll. I això no és política d'habitatge. Entrem en la fiscalitat. Reduir impostos, és cert, pot facilitar l'accés al primer habitatge, especialment per joves i famílies. I algunes mesures, si estan ben delimitades i condicionades per renda i preu, poden fins i tot arribar a ser raonables. Però cal un increment real i sostingut de l'oferta, perquè sense això qualsevol rebaixa fiscal és insuficient i acaba repercutint en els preus, i ho saben. Pel que fa als ponts públics amb copropietat, doncs miri, el problema no és l'objectiu sinó el model. Introduir l'administració com a copropietària d'habitatges privats, a part de generar complexitat jurídica, cosa que haurien de saber, rigideixen la transmissió i inseguretat per les famílies, doncs no hi veiem que tingui una bona finalitat. Apostem per facilitar l'accés a la propietat, però no per incorporar l'administració dins d'aquesta propietat privada de manera permanent, perquè amb això l'únic que farà és li ha encara més la troca. Qui pagarà els impostos que afecten a la propietat? I les despeses comunitàries i els consums i altres vinculats a la totalitat, a la propietat? Si l'Ajuntament o l'administració és propietari, haurà també, per tant, de contribuir a aquestes despeses? No. I ara permeti-me més acabar amb una dada que per mi ha estat reveladora, inclús m'ha fet escapar un petit somriure. En tota la seva proposta no hi ha ni un edifici de la Generalitat, ni un, cap, zero, ni tan sols ho proposen respecte als immobles que són propietats de l'Ajuntament. Potser és que els edificis aquests no existeixen o que l'emergència habitacional només apareix quan l'immobile és de l'Estat. Miri, portint aquesta proposició a cada plenari, la repeteixen com un mantra i potser per cansament o per miracle algun dia colarà.

Perdó, alcalde, però una qüestió també d'altra ens agradaria que justifiquessin per què aquesta urgència.

Gràcies, alcalde. Bé, portem tot el plenari d'avui parlant sobre habilitatge i crec que tots coincidim que és un problema greu i també coincidim que ho és, especialment en el mercat de lloguer. però entenem que l'anàlisi que es fa en aquesta proposició no identifica correctament les causes que han provocat el desplaçament cap als lloguers de temporada i, per tant, les solucions que plantegen són parcials i insuficients. Aquest desplaçament no és casual ni majoritàriament fraudulent, malgrat ho vulguin fer veure. A la pràctica és una resposta racional del mercat a un entorn que cada cop és més riscós i jurídicament inestable per al lloguer habitual i s'ha generat per una acumulació de canvis normatius i una elevada incertesa reguladora. Parlem en primer lloc d'un augment evident del risc que han assumit els propietaris davant d'un impagament. Els terminis que han tingut per recuperar l'habitatge s'allarguen mesos i fins i tot anys. Mentrestant, les despeses continuen, hipoteques, impostos, manteniment. I això afecta, malgrat ho vulguin negar, en realitat, sobretot els petits propietaris i aquells que disposen d'un únic habitatge que no es poden permetre llars períodes sense ingressos. Afegim una inseguretat jurídica persistent, canvis normatius freqüents, regulacions superposades, criteris interpretatius poc clars, I el propietari no sap quin règim tindrà d'aquí a un any, ni quines obligacions addicionals o sancions li poden aparèixer. I en aquest context, el lloguer de temporada no és una trampa, sinó una resposta. Sento dir-los així. Una fórmula que té menor exposició al risc regulatori. Un exemple. Un propietari que ha pretit un procés llarg d'impagament o conflicte judicial complex difícilment tornarà a assumir un contracte habitual de llarga durada, l'experiència. Optarà per contractes més curts com a mecanismes de protecció. No per guanyar més, sinó per reduir les incerteses i limitar la seva exposició al risc. I entenem que quan una proposició no incedeix en els factors estructurals, el resultat és previsible. I sento dir-los que aquesta no ho fa. No redueixen el risc, no introdueixen mecanismes àgils i efectius, de resolució de conflicte. Al contrari, imposen més regulació, més control i amb un efecte dissuasiu clar sobre l'oferta. L'experiència comparada ho mostra. Quan s'intensifica la regulació, sense corregir aquells desequilibris que hi ha de fons, el resultat és menys habitatges disponibles. Es van retirant progressivament del mercat de lloguer i apareixen fórmules alternatives menys transparents. I a això afegim dubtes jurídics, que són importants i rellevants. La regulació dels contractes de rendament incideixen directament en matèria civil i contractual, que sí, és matèria prostatal. I això ja porta una controvèrsia jurídica. Avançar noves limitacions sense un marc estatal pot derivar en inseguretat jurídica. Les lleis que s'han citat, Constitució, Estatut d'Autonomia, fixen obligacions als poders públics, no als propietaris privats. El dret a l'habitatge és un principi rector que exigeix polítiques públiques eficaces, però no converteix els particulars en responsables.

Gràcies, alcalde. L'ocupació il·legal d'immobles de titularitat municipal és un problema greu que no es pot ni normalitzar ni relativitzar, i especialment quan parlem d'habitatge públic. Aquests immobles són part del patrimoni de tots els barcelonins i tenen una funció social clara, donar resposta a situacions d'emergència habitacional degudament acreditades. Quan un habitatge a un espai municipal és ocupat il·legalment, no només es fa un ús indegut del patrimoni públic, sinó que es limita directament la capacitat de l'Ajuntament per atendre famílies i persones realment vulnerables que sí que compleixen els requisits i que esperen una solució dins el sistema municipal de serveis socials prou col·lapsat actualment. No parlem d'un problema que sigui ni puntual ni residual. Segons va reconèixer el mateix govern municipal i a través del seu tinent, el senyor Batlla, el regidor Batlla, en una compareixença a la comissió de presidència el passat mes d'octubre hi ha més de 30, més de 30 immobles de titularitat municipal que estan ocupats il·legalment i que avui, per tant, no compleixen la seva funció social perquè el govern no actua. I això és una autèntica anomalia institucional i parlem de béns públics que haurien d'estar disponibles allà on sigui possible per cobrir aquestes emergències socials i residencials i que avui precisament estan fora per manca de voluntat política. I això vulnera el principi de legalitat. La llei de patrimoni de les administracions públiques és clara. Les administracions tenen l'obligació de protegir i defensar els seus béns i exercir les accions necessàries per fer-ho. No és una opció, sinó un mandat legal. I a més, el missatge que s'envia és profundament injust. Que ocupar un immoble municipal no té cap conseqüència i que això directament perjudica aquests ciutadans que fan bé les coses, compleixen les normes i passen els filtres socials que esperen una solució d'emergència habitacional. Això no és social ni és progressista i per això el prec aquest demana simplement que l'Ajuntament faci el que li pertoca, recuperar immediatament aquests immobles municipals ocupats i legalment i destinar-los com correspon a cobertura de situacions d'emergència social i residencial.

Dos anys i mig per recuperar 23 imobles i la resta?

Sí, moltes gràcies. El Partit Popular està a favor de construir aquest cap. Considerem que l'actual cap de la Sagrera està absolutament col·lapsat. És molt necessari millorar tota la cartera de serveis per donar una prestació sanitària adequada a les necessitats i amb la millora de la qualitat que tant es necessita. El que passa és que del Partit Popular, ho vam dir a la comissió, el que lamentem és que hi hagi una mala planificació per part d'aquest Ajuntament a l'hora de seleccionar les ubicacions Aquest cap s'ubicarà on ara hi ha un poliesportiu que es va crear i es va inaugurant l'any 20 i per tant s'ha d'enderrocar aquest poliesportiu per construir aquest cap i per tant haurem de buscar un altre lloc per construir aquest poliesportiu. Per tant, el que demanem al govern és una millor planificació per impedir que hi hagi aquestes inversions que es malbaratin per una mala visió. Per tant, des d'aquesta visió celebrem la construcció d'aquest cap i estem a favor i per tant votarem a favor però sí que li demanem aquesta millor planificació al govern de l'Ajuntament.

Sí, moltes gràcies. El Partit Popular, en aquest cas, el que estem fent és votar a favor de la servitud de pas per accedir a l'aparcament i a la zona de càrrega i descàrrega per part de la maquinista. En aquest sentit, nosaltres estem a favor que hi hagi aquesta servitud de pas a l'hora de poder prestar els serveis que tant es necessiten a l'hora de proveir de tota aquesta capacitat a l'hora de poder... tenir i millorar el que és l'àmbit de la mobilitat. Per altra banda, també considerem que tots els equipaments que s'han de fer amb tot el que és l'urbanització i la millora dels serveis que s'han de portar a terme en l'entorn de la maquinista, considerem que beneficien el que és tota la prestació i el comerç també de la zona i, per tant, en aquest cas votarem a favor.

Sí, moltes gràcies. Des del Partit Popular hem reclamat una millora i sobretot una ampliació i una construcció d'habitatges a la ciutat de Barcelona. Barcelona té un gran dèficit d'habitatges, especialment per la gent jove, habitatge accessible, de protecció oficial i de lloguer accessible. Ara estem valorant aquest conveni amb l'Incasol per 637 habitatges del 1.700 compromesos. Només un 37% de tots aquests habitatges que s'haurien de construir per 82 milions d'euros. L'Incasol no es caracteritza precisament per la seva agilitat i Barcelona ha estat molt demorada per les seves actuacions a la nostra ciutat. Per tant, nosaltres el que sí que li reclamem al govern de l'Ajuntament de Barcelona que sigui exigent amb l'Incasol a l'ala del compliment d'aquest conveni. Per què? Perquè estableix un període de quatre anys. Però si després analitzem totes les clàusules, veiem que hi ha una pròrroga d'uns altres quatre anys, que hi ha una dilació excessiva en tots els terminis. Per exemple, hi ha 24 mesos per sol·licitar la llicència des de l'assignatura del conveni. Després d'aquests 24 mesos, hi ha sis mesos més per l'atorgament de la llicència. I després d'aquest otorgament, hi ha set mesos més per l'inici de les obres, per tant, tres anys només en tràmits. Nosaltres el que li demanem és que siguin àgils, que es redueixin tots aquests terminis i que no apurin al màxim aquesta dilació, perquè si no al final tindrem aquests habitatges dins de vuit anys i no dins dels quatre anys que diuen, o cinc anys que diuen que estaran en disposició de la ciutat de Barcelona. Des del grup popular sempre hem defensat la necessitat de construir, però també que es permeti que la iniciativa privada, que té molta més agilitat i més rapidesa a l'hora de poder construir, ho faci a través d'aquestes concessions, que se li cedeixin solars perquè la iniciativa privada pugui construir amb més celeritat i més agilitat tots aquests pisos o uns altres pisos. Per tant, és el que li demanem al govern.

Sí, moltes gràcies. Vull saludar totes les entitats que ens acompanyen. El Partit Popular ha donat sempre un gran suport al comerç de proximitat. De fet, s'està treballant intensament perquè Barcelona pugui tenir la capital del comerç de proximitat i, en aquest sentit, arbitrarem sempre totes les mesures a l'hora de poder-los donar el màxim suport i garantir un entorn que afavoreixi la seva pròpia competitivitat. Per aquest motiu, el Grup Popular va presentar una proposta al Govern perquè s'incorporeix dins d'aquesta proposta que estableix dos àmbits d'acció, la Unió Europea i l'àmbit més local de la ciutat de Barcelona. Nosaltres, dins de l'àmbit europeu, considerem que Europa es regeix per tot el que és la lliure competència, que estableix unes línies de suport a totes les plataformes en línia i el que està fent la Unió Europea és evitar aquests abusos. Està la llei de serveis digitals i unes altres accions que està fent per corregir això. Però també és cert que la Unió Europea pondera tots els criteris de la competència i a partir d'aquí és difícil en moltes ocasions establir marx reguladors que baixin en una direcció en concret. Per tant, nosaltres, des d'aquesta perspectiva, tot el nostre suport per treballar en aquesta direcció i veure quines són aquestes distorsions en el mercat de la competència que fan que el comerç de proximitat no pugui concórrer amb igualtat d'oportunitats que aquestes altres plataformes. El que passa és que nosaltres tenim una manera diferent a operar el govern, perquè el govern només s'ho veu tot des d'una determinada perspectiva. ho veuen des de la visió d'anar imposant a les plataformes o a aquests comerços més càrrega impositiva. Nosaltres creiem que el que s'ha de fer és al revés. Sabem que vostès no poden competir el comerç de proximitat en les mateixes condicions que les plataformes. Per què? Perquè tenen una pressió fiscal molt elevada, tenen uns costos molt elevats, les plataformes en moltes ocasions compren productes a països on tenen menys costos, tenen una pressió fiscal molt alta, tenen uns costos laborals molt elevats i nosaltres diem, si hem de competir en igualtat de condicions i és tan difícil imposar més impostos a les plataformes, reduïm la pressió fiscal al comerç de proximitat. reduïm els costos al comerç de facilitat, reduïm la burocràcia al comerç de proximitat i, per tant, tindran menys càrrega a l'hora de poder gestionar tot el seu mercat. Per tant, nosaltres vam presentar una esmena en què li vam demanar al govern que elaborés un programa de competitivitat per ajudar el comerç mitoniorista a la seva adaptació a aquestes noves formes de comerç i també als nous hàbits de consum, perquè els hàbits de consum han canviat. I per tant, sobretot la gent entre 25, 35, 40 anys s'han adaptat a aquests nous hàbits i per tant és difícil. El comerç de proximitat és cert que té unes característiques que s'han de posar en valor, un tracte personal, un producte específic i per tant nosaltres creiem que cal rebaixar aquests costos, que cal rebaixar els seus impostos. perquè no tinguin aquesta pressió i, naturalment, Europa que faci el que tingui que fer. Per tant, nosaltres ens abstindrem perquè no estem d'acord en que el govern no doni aquest ajut al comerç de proximitat que tant necessita.