Víctor Martí de Villasante

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Com vàrem avançar la comissió extraordinària, el nostre grup votarà en contra de la proposta de pressupostos que avui presenta el govern municipal. Un pressupost que evidencia en un com més la seva forma de governar, improvisació, bloqueig i incapacitat per construir majories sòlides. Un govern que renuncia a liderar i que ha optat per anar sobrevivint a base de pròrrogues pressupostàries, qüestions de confiança i un ús constant i abusiu de les modificacions de crèdit per amagar la manca d'acord i la seva manca de direcció política. Des del grup municipal del Partit Popular hem presentat 145 eleccions al pressupost. Unes mesures que buscaven, principalment, impulsar la natalitat i l'ajut a les famílies, reforçar la neteja de carrers i espais públics, millorar l'atenció a les persones sense llarg, enfortir els serveis socials, donar suport al comerç de proximitat i als autònoms, Promoure polítics d'habitatge assequible per famílies i joves o impulsar mesures fermes contra l'inseguretat i l'incivisme, entre d'altres. Unes propostes necessàries, útils i, sobretot, de sentit comú. Només calia implementar-les. Malgrat això, la gran majoria han estat rebutjades pel govern. Només han acceptat 13, 13 de 145, sense explicacions, sense diàleg i sense voluntat de consens. Vostè no ha estat capaços de trobar un acord ampli i transversal amb tots els grups de l'oposició. Amb tots. recollint així el mandat de les darreres eleccions municipals. El maig del 2023, els barceloïns van votar abandonar les polítiques d'Ada Colau i de l'independentisme, que van fer tant de mal i que tant van perjudicar Barcelona i el conjunt de Catalunya. Continuen vostès amb una política fiscal asfixiant que també patirem amb les seves ordenances. Una política que fa de colau, sense colau i que permet al PSC i als seus companys de viatge finançar el seu malbaratament de recursos amb l'esforç econòmic dels barcelonins i barcelonines, molt especialment de les classes mitjanes. Els pressupostos d'aquest tripartit de facto representen la política del no, no a tot això que necessita i representa Barcelona, no a la mà ferma contra l'inseguretat, no a l'incivisme, no a la lluita contra l'ocupació, no a eliminar la reserva del 30%, no a les terrasses i a la restauració, no als creuers, no a l'aeroport, no als turistes, no al transport privat, no a la Fórmula 1 i pel camí, no a Espanya, i a tot el que representa. En definitiva, avui ens porten un no a la política del sentit comú. Davant d'aquesta visió que redueix i limita la nostra ciutat a grup municipal del Partit Popular, representa l'alternativa que vol potenciar les oportunitats i el progrés de Barcelona, sense oblidar ni deixar ningú enrere. Nosaltres som el partit del sí, Sí a una revolució fiscal que benefici als ciutadans. Rebaixes de l'IBI, eliminació del basurazo i reducció de les taxes municipals, com per exemple la de mercats. Sí a la natalitat i a les famílies, a totes les famílies, amb especial atenció a les nombroses i monoparentals. Sí a la seguretat i a l'ordre. Proposem incorporar mil agents de la Guàrdia Urbana i dotar-los de materials i els recursos que necessiten. Les pistoles TASER, també. Sí a la seguretat jurídica, volem facilitar la construcció i el lloguer d'habitatge, crear una oficina antiocupa i eliminar el fracàs, el rotund fracàs de la reserva del 30%. Sí, els autònoms i el comerç de proximitat. Recolzem els que comencen, els que arrisquen i els que generen ocupació. Sí, un ajuntament més eficient. Volem reduir la burocràcia, retallar la meitat la despesa en publicitat i comunicació. i reduir també dràsticament les subvencions otorgades a DIT. I són també el partit de sí als barris, reclamant les 98 inversions concretes que ja hem demanat, totes d'elles pensades per millorar el dia a dia dels veïns i de les veïnes. L'alcalde Cuilboni ha optat per un altre model i, en conseqüència, votarem en contra d'una proposta de pressupostos que continua el camí de les polítiques dels comuns i incorpora de nou tots els tics propis d'Esquerra Republicana de Catalunya. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí del Partit Popular. Gràcies, alcalde. Crec que el que afirma el tinent Baix és justament a l'inrevés. Els nostres sis que han estat les nostres al·legacions han rebut un no retum pel part del govern. Li torno a recordar que de 145 al·legacions del nostre grup només han acceptat 13. Senyor Baix, vostès són els únics responsables de la seva incapacitat per arribar a acords. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Avui el ple de l'Ajuntament té l'oportunitat d'honorar tres persones, tres trajectòries que de disciplines molt diferents representen una mateixa idea, que la cultura és la base i el fonament de la nostra ciutat. Tres vides que han crescut i han treballat al costat de Barcelona des d'una manera o altra, han contribuït a fer-la més sensible, més creativa i més oberta. La primera és la Carmen Elias, una actriu que va començar en un petit teatre del Clot i que ha acabat emocionant a públics d'arreu del món. En els seus personatges, generacions de barcelonins han reconegut una manera de mirar, de sentir i d'explicar-nos. I tant mateix, si alguna cosa la defineix, no és només la seva maestria artística, sinó el seu coratge. Quan va fer públic que patia Alzheimer, ho va fer amb una honestetat profunda, convertint una experiència difícil, molt difícil, en veu, valentia i dignitat compartida. En paral·lel, un altre barceloní anava construint una part essencial de la nostra vida teatral, Daniel Martínez de Obregón. Parlar de focus és parlar de Barcelona, perquè ha fet molt més que a funció. Ha creat espais de trobada, ha generat comunitat i ha contribuït a fer cultura de ciutat. S'explica que una nit d'estrena complicada va dir al seu equip, el teatre és persistir quan la resta dubta. Aquesta idea resumeix el seu llegat, convicció, excel·lència i compromís. Gràcies a Daniel Martínez, Barcelona ha pogut mantenir viu un ecosistema teatral que combina tradició, innovació i oportunitats per a noves generacions. I mentre tot això passava a una nova manera d'entendre el moviment i l'escena brullava des d'un altre racó de la nostra ciutat. Marcos Morau, fundador de la Veronal, ha portat la dansa espanyola als principals escenaris del món, amb un llenguatge propi i profundament contemporani. Una vegada un tècnic li va preguntar com volia una escena de llum, i ell va respondre, fes-la com si un record, encara que no ha passat. Poètic, visionari, atrevit, així és Morau. Un creador total, capaç d'unir arts visuals, teatre, filosofia i dansa. Amb ell, la nostra ciutat també forma part internacional de la dansa contemporària. Carme Elias, Daniel Martínez i Marcos Morau són de generacions diferents, mirades diferents, però comparteixen un mateix fill. Han fet de la cultura un acte d'amor a Barcelona. En nom de grup municipal del Partit Popular, el nostre agraïment i la nostra felicitació per a tots ells. Enhorabona.

Gràcies, alcalde. Hoy debatimos una propuesta que aborda un asunto esencial, la condena firme de toda violencia política, sin matices y venga de donde venga. Desde el Grupo Popular lo afirmamos con total rotundidad. La violencia política no tiene cabida en una democracia. ni contra un concejal, ni contra una sede, ni contra un ciudadano, ni contra ningún colectivo. Lamentablemente, en nuestro partido conocemos bien esta realidad y la hemos sufrido. Por ello, apoyamos el espíritu de esta proposición y votaremos a favor, pero exigimos coherencia. No podemos pedir más convivencia si al mismo tiempo contribuimos a generar más tensión y polarización. No podemos solicitar que se actúe ante posibles delitos de odio cuando desde algunos espacios o tribunas se utiliza mensajes que pueden interpretarse justamente en este mismo sentido. Y no podemos reclamar respeto institucional si tratamos al adversario político como alguien a quien deslegitimar o como un simple enemigo. Por ello, insto a quienes hoy reclaman condenar la violencia que se comprometan también a no alimentarla con discursos que dividen, estigmatizan o generan miedo. Porque la violencia no solo es física, también puede ser ideológica, verbal o a través del señalamiento. Rebajar la tensión, cuidar el engaje institucional y contribuir a un clima de respeto y diálogo debe ser un compromiso compartido por todos, todos los grupos. Gracias.

Moltes gràcies. Resider Martí, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Avui fem el seguiment d'una proposició presentada per quatre grups municipals. Una proposició que obligava el govern a garantir una plaça immediata per a totes, per a totes les educadores... i mestres afectades per la reestructuració de la plantilla. I avui nosaltres ens reafirmem que aquest compromís no s'ha complert ni amb aquest ple ni amb les treballadores de les escoles bressol municipals. Mesos després, les professionals de 0 a 3 continuen molt preocupades i amb un futur incert. Per això preguntem al govern quantes educadores i mestres encara no s'han pogut incorporar Quina ha estat la durada real dels contractes de les que sí s'han reincorporat? Dies? Setmanes? I tercer, quina és la previsió de futur? Vostès compliran? Gràcies.

Regidor Revell, si els grups municipals que hi som aquí pensem que vostès no han complert l'acord, els sindicats pensen que vostès no han complert l'acord, les treballadores pensen que no han complert l'acord, potser és que vostès no han complert l'acord.

Regidor Martí. Gràcies, alcalde. Molt bon dia. Aquest punt agrupa la regularització de l'adhesió a tres organitzacions diferents. Entenem l'interès de l'Ajuntament a participar, l'Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals, el Consorci Catalunya Internacional i Eurocities. Però no són el mateix, tenen objectius diferents i per això s'haurien de poder valorar i votar de forma separada. El govern ens ho presenta en un sol acord, sense opció de votar per separar. I és per aquest motiu que optarem per l'abstenció.

Regidor Martí. Gràcies, alcalde. Debatim l'adquisició del 48% restant de l'edifici de Via Lalletana 810. L'objectiu és clar, i ho compartim, concentrar els serveis municipals en un sol edifici, optimitzar els espais públics i alliberar immobles per destinar-los a habitatge públic, equipaments o a la construcció del CAP. Ara bé, cal dir-ho tot, aquesta operació no s'acaba amb la compra. El preu de 22,3 milions d'euros caldrà sumar-hi el cost de la rehabilitació de l'edifici, una inversió molt elevada que incrementarà de manera significativa la despesa pública. A més, parlem d'una compravenda entre administracions públiques, entre l'Estat i l'Ajuntament. Per tant, entenem que hi havia marge polític i institucional per arribar a un acord econòmic més favorable per la ciutat. Un preu que, tot i bastar-se amb una taxació, considerem excessiu i, sobretot, mal negociat per part de l'Ajuntament. Per responsabilitat amb els recursos públics, per prudència financiera i sense qüestionar la finalitat d'aquest projecte, el nostre vot serà d'abstenció. Gràcies.

Gràcies, alcalde, des del grup municipal del Partit Popular. Volem agrair al Consell Tributari la memòria presentada, així com la seva tasca de control sobre el govern municipal i la seva funció en defensa dels drets tributaris de tots els barcelonins. Creiem que l'Ajuntament ha de fer més, molt més, per donar a conèixer entre la ciutadania l'existència del Consell Tributari com la millor via per revisar i resoldre conflictes amb l'administració. Segons la memòria, la majoria dels recursos fan referència a l'impost de pas plusvàlua i també destaquen els recursos sobre l'IBI i les bonificacions aplicables. Un cop més, agraï la tasca del Consell Tributari.

Gràcies, tinent desaure municipal del Partit Popular. Donarem suport, sense matisos, a l'otorgament d'aquesta medalla a la Federació Francesc Lairet Concemfe Barcelona. Perquè quan parlem de discapacitat física i orgànica, no parlem d'un concepte abstracte. Parlem de persones concretes, de les seves famílies, de les cuidadores i de treballadors i treballadores que volen viure amb autonomia. I també parlem de barreres, algunes visibles i moltes d'altres invisibles. Barreres en el transport, en l'habitatge, a l'espai públic, a la sanitat, a la burocràcia o amb l'accés a la feina. Barreres que encara avui condicionen el dia a dia de les persones amb discapacitat. Concefe fa una tasca imprescindible, és altaveu i és pont, dona suport, acompanya, orienta, forma i defensa els drets amb constància i rigor. I això és clau, perquè quan una ciutat com a Barcelona, que es diu moderna i oberta, no es pot permetre que una part dels seus veïns i veïnes continuïn patint discriminació, o exclusió. No hi ha cap discriminació, no hi ha cap exclusió que sigui petita. Aquesta medalla és un reconeixement merescut, sí, però també és un avís col·lectiu. La inclusió no pot quedar en paraules buides, ha de ser una realitat efectiva i una obligació especialment per a les administracions. Enhorabona a la Federació Francesc L'Airet, Concembe, Barcelona i gràcies, moltes gràcies per fer de Barcelona una ciutat més humana, més accessible i més digna. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Vull començar dient que compartim l'esperit d'aquesta proposició i compartim també la gran majoria dels seus punts, algun dels quals el nostre grup ja ha presentat iniciatives anteriorment. Parlem de suport al comerç de proximitat i als eixos comercials, de lluitar contra la desaparició del comerç local, de digitalització i de millorar la relació de l'Ajuntament i el sector. I en tot això hi estem d'acord. Per al mateix temps, hem demanat una transacció cap al nostre grup és capdalt i que està rebutjada pel grup proposant. Una transacció molt concreta i sobre un únic punt, el que fa referència a la creació d'un distintiu municipal, comerç en català, que reconegui i doni visibilitat només a aquells estableciments que utilitzen preferentment el català. Entenem i respectem la voluntat de promoure el català, forma part de la nostra realitat i de la nostra identitat com a ciutat. Ara bé, creiem que aquest mecanisme és pervers i pot generar un greu problema, la segregació entre comerços per matiu de llengua i l'assenyalament a determinats establiments pel simple fet que no utilitzen el català de manera preferent. Això no ajuda al comerç ni ajuda a la cohesió social. La missió d'aquest Ajuntament no és distingir, classificar ni assenyalar comerços i botigues amb un distintiu oficial als separadors, diferenciant els bons comerciants d'aquells que no ho senten per raó de la seva llengua. Mentre l'administració posa distintiu... altres es dedicaran a assenyalar a tots aquells que no ho tingui. Recordem el que va passar al restaurant Café de París o a la gelateria del barri de Gràcia. Barcelona és una ciutat diversa, amb comerciants de molts orígens, amb trajectòries diferents i amb realitats lingüístiques molt variades. El que necessita el comerç és acompanyament, suport, incentius, formació, no distintius que poden assenyalar o dividir. Les jegues s'han de promoure's, ni classificar, ni estigmatitzar. I a diferència d'aquesta proposició, aquesta és la voluntat del nostre grup municipal. Sumar i no dividir. I és per aquest motiu que ens veiem obligats a abstenir-nos.

Gràcies, alcalde. El passat dia 2 Barcelona va viure un operatiu sense precedents amb Guàrdia Civil, Policia Nacional, Guàrdia Urbana, Inspecció de Treball i Tècnics d'Andesa. Un total de 26 supermercats de convenients inspeccionats, la majoria supermercats de 24 hores. El que hem conegut és molt greu i no és per reduir a un simple operatiu policial. És la prova clara que durant els darrers anys l'Ajuntament ha perdut el control sobre una part important del comerç de la ciutat i sobre el model de comerç de proximitat. Les dades són inadmissibles. 24 delictes de frau elèctric, 2,5 milions de kilowatts, Obtinguts de forma il·legal, que ve a ser el consum manual de 715 llars, 5 víctimes d'explotació laboral, 27 infraccions d'inspecció de treball, 59 persones identificades i 87 infraccions detectades per la Guàrdia Urbana. Això passa quan durant anys s'han concedit llicències sense control i quan no s'han fet les inspeccions que pertoquen. les instal·lacions elèctriques detectades, il·legals i també perilloses, connexions sense protecció, sobrecàrregues, quadres manipulats, amb un risc d'incendi real. Però el problema no acaba aquí. S'han detectat productes caducats, bascules manipulades, incompliments sanitaris, venda irregular d'alcohol, activitats sense llicències, protecció laboral i persones treballant en situació irregular. Davant d'això, les preguntes són clares i inevitables. Qui va concedir totes aquestes llicències? Qui les havia de controlar? I sobretot, per què l'Ajuntament no està exercint la seva tasca inspectora?

El nostre parer està clar que no es tracten d'excepcions i per això en aquest prec volem demanar responsabilitat i que s'esclareixi aquelles responsabilitats polítiques i administratives d'una manca continuada d'inspecció. Volem que es revissi les obertures d'aquests establiments de l'últim darrers anys i sobretot que es garanteixi que aquesta manca de control no es tornarà a repetir. Gràcies.

Reserva de vot.

Reserva de vot perquè considerem... Abstenció.

Moltes gràcies. Bé, bon dia a tothom. Des del nostre grup entenem que per una qüestió sobrevinguda de canvi polític a la Generalitat de Catalunya no hi ha hagut temps material suficient per fixar les bases d'un nou conveni. Per això votarem a favor d'aquesta pròrroga. Però amb el ben entès que serem molt exigents amb les bases del futur nou conveni. Gràcies.

Té la paraula el regidor Martí, Partit Popular. Gràcies. Aquest pla engloba moltes mesures que valorem positivament. La preservació del caràcter històric dels barris, la millora dels espais públics i la incorporació de criteris de sostenibilitat. Però no podem obviar que també forma part d'aquest pla el mecanisme de reserva del 30%, una mesura que s'ha demostrat totalment ineficaç. Les dades parlen per si mateixes. En cinc anys d'aplicació només s'han creat 22 habitatges protegits. Tot i compartir els objectius generals, cal repensar i revisar les estratègies per assolir-los d'una manera seriosa i realista. I amb el 30% d'aquests objectius no s'aconseguiran. El nostre pronunciament serà una abstenció. Moltes gràcies.

Gràcies, tinenta. Barcelona és una ciutat amb una història, un patrimoni arquitectònic i una riquesa artística i cultural de renom mundial. Coincidim amb el grup proposant que avui aquest patrimoni es troba en risc i no es tracta només de lluitar contra la seva degradació, sinó contra la seva desaparició. Malauradament hem de recordar com en els darrers anys han desaparegut edificis i construccions que tenien una forta personalitat arrelada a la història de la nostra ciutat. Si m'ho permeten només uns exemples. Aquest any 2024, a més del pavelló de les Elèctriques de Montjuïc, ha desaparegut l'antiga Casa de la Mel, un immoble de finals del segle XIX del barri del Ferró, El 2023 es va destruir la casa centenària del carrer Xifrer 111, al cap de l'Arpa. En el 2021 van desaparèixer les bugaderes d'Horta i la torre Paula Canalejo, un tresor modernista del barri del Puiget, i així un llarg etcètera. Si els elements patrimonials constitueixen l'ànima de la ciutat, tenir un edifici protegit o amb valor històric no pot ser un gravament excessiu pels ciutadans. Els propietaris no poden carregar de forma exclusiva amb tota la responsabilitat. Cal acompanyament, ajut i col·laboració per part de l'Ajuntament. Tal com indica la proposició, necessitem també un inventari que recull el patrimoni arquitectònic, històric i cultural de tota la ciutat, des dels monuments més emblemàtics fins als edificis, espais i elements menys coneguts i igualment valuosos pels barris i per la nostra història. Barcelona té eines jurídiques per evitar la destrucció d'events històrics i culturals. Aquestes eines no són útils perquè hi ha una manca de voluntat política ferma amb la seva aplicació. Per altra banda, la creació d'una nova oficina no pot significar duplicar tasques, responsabilitats o més burocràcia, sinó a l'inrevés, coordinar esforços i recursos per donar agilitat als processos i, sobretot, reduir els llargs temps de resposta actuals. Ciutats com París, Amsterdam o Viena ja compten amb institucions específiques per a la defensa del seu patrimoni. I per últim, cal col·laborar estretament amb altres administracions, institucions culturals, acadèmiques i veïnals per fer front comú a la defensa del nostre patrimoni. Una tasca que requereix voluntat política, abundants recursos i un compromís a llarg termini. Donarem el nostre recolzament a aquesta proposició.

Moltes gràcies. Ayer, senyor alcalde, vostè alzó su copa i brindó por todos los trabajadores y trabajadoras de este ayuntamiento destacando su dedicación y el servicio que realizan en la ciudad. Pues bien, hoy, 24 horas después, el Grupo Municipal del Partido Popular le da la oportunidad de pasar de las palabras a los hechos. Por eso le queremos recordar la Directiva Europea 2019-1158, que establece que el permiso parental debe ser retribuido. Sin embargo, el Ayuntamiento de Barcelona, bajo su dirección, ha decidido ignorar esta obligación legal, ética y social, perjudicando directamente a todos los empleados de esta casa y a sus familias. Hagamos memoria. Primero fue que sí, y así se acordó con los sindicatos en la mesa general. Posteriormente se autoemendaron y se produjo una rectificación y ustedes dijeron que no, que el permiso parental dejaba de retribuirse. Pues bien, esta no retribución es un ataque directo a la igualdad y a la conciliación. Muchos trabajadores, especialmente los que menos cobran y sus familias, se ven obligados a renunciar a este derecho porque simplemente no pueden permitirse un permiso que no sea remunerado. Y, como suele ocurrir en tantas ocasiones, acaban siendo las mujeres mayoritariamente las encargadas del cuidado de los menores. Finalmente, ha tenido que ser el juzgado contencioso administrativo número uno de Barcelona, quien el pasado 28 de noviembre les ha quitado la razón. El permiso, insisto, ha de ser retribuido. Por todo ello, en este ruego le solicitamos que den cumplimiento a la citada sentencia y que no sea recurrida. Que el permiso parental retribuido sea extensivo a todos los trabajadores y trabajadoras. Y, por último, que el permiso se abone de forma retroactiva desde la fecha en que el Ayuntamiento suspendió de forma unilateral el acuerdo alcanzado con los agentes sociales.

Es cierto que no se ha producido la transposición de la directiva europea que se tenía que haber producido en agosto del 2022. Bueno, ya saben, cosas de Pedro Sánchez. Pero no es menos cierto que las directivas tienen efecto directo. Es decir, no es necesaria la transposición para que sean de obligado cumplimiento, como así indica la sentencia. No tienen razón y lo saben. Tienen...

Moltes gràcies. Bon dia. En primer lloc, volem agrair al govern municipal la seva predisposició amb els grups municipals, acceptant una bona part de les aportacions que el nostre grup va presentar. És imperatiu que els joves tinguin veu i participin activament en les decisions que afecten a la seva vida i al seu futur. Amb aquest pla s'han d'establir els canals de participació que permetin als joves influir en la configuració de la nostra ciutat. Des del grup popular considerem que la formació, el treball, l'habitatge i l'emancipació són els problemes capdals de la joventut de Barcelona. Per això, després de vuit anys del fracàs de la política d'habitatge de l'alcaldessa Ada Colau, sorprèn que vostès tornin a insistir en la fórmula del 30%. El nostre grup sempre donarà suport a aquelles mesures que ajuden els joves a accedir a un juguer a preu assequible. I per això convidem el govern municipal a aprovar altres fórmules que realment siguin efectives. Per últim, ens sorprèn que es tracta d'un pla que es dota de gairebé 85 milions d'euros, però s'ha signat el 91% del pressupost al primer eix, joventut protagonista, deixant gairebé sense pressupost el segon eix, de joventut co-creadora. Nosaltres donem suport a aquest Pla d'Adolescència i Juventut 2023-2030 i estarem atents al seguiment del seu complement i a la seva execució. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Malauradament, en una ciutat com la nostra, en tot el seu esplendor i tan plena de recursos, encara hi ha nens i nenes que viuen en condicions precàries. Aquesta realitat no només afecta el seu present, sinó que també condiciona el seu futur i, per tant, el futur de la nostra societat en el seu conjunt. La pobresa infantil va més enllà de la manca de recursos econòmics. També està relacionada amb altres factors com l'accés a una educació de qualitat, la disponibilitat de serveis de la salut, la inseguretat alimentària i les dificultats per accedir a activitats de lleure i culturals. Tot això contribueix a la creació d'una bretxa social molt difícil de superar. A Barcelona hi ha 170.000 persones que no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada o tenen endarreriments en els rebuts de l'aigua, del gas i l'electricitat. Sant Andreu, Ciutat Vella i Nou Barris són els districtes que pateixen una pobresa energètica que ofega amb més força a les famílies monoparentals i als menors. Hem trobat a faltar per part del govern municipal un reforç dels punts d'assessorament energètic per tal de reduir el nombre de persones que es troben en aquesta situació. També és fonamental promoure des de l'Ajuntament programes d'inclusió social i laboral per als pares, ja que la millora de les seves condicions de vida repercuteixen directament en el benestar dels seus fills. Per altra banda, considerem que és important sensibilitzar la societat sobre aquesta qüestió i trencar amb els estigmes que sovint acompanyen a la pobresa. La pobresa infantil a Barcelona és una realitat que no podem ignorar. Hem de treballar de manera conjunta a les entitats del tercer sector que fan una magnífica tasca i amb les escoles, per tal d'establir un sistema eficient de detecció de la pobresa, molts cops amagada, molts cops silenciada. Volem aprofitar per demanar al govern municipal que en els seus pressupostos, els que vostès consideren social, tots que ho siguin de veritat, i estigui assegurat l'ajut per a la infància de 0 a 17 anys, que de moment no tenen cap partida assignada, i volem i creiem que s'ha d'incrementar any rere any. És per això que votarem a favor de la proposició de Junts per Catalunya. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Des de Grup Municipal Popular no hem donat recolzament a aquesta declaració institucional perquè l'informe del defensor del poble no presenta les dades que s'exposen en aquesta declaració. El que veritablement diu a l'informe el defensor és que un 11,7% dels encastats han patit abusos i que aquests a l'1,13% s'ha produït dins de l'àmbit religiós i menys del 0,6% dins de la Grècia Catòlica. Això vol dir que majoritàriament aquests abusos es produeixen en el si de la família, la via pública, l'àmbit educatiu o l'esport. El nostre parer es vol estigmatitzar a tot el col·lectiu de l'Església Catòlica i en això vostès no ens trobaran. Gràcies.

Un debate, però no a regularitzar. No confunda la gent. Gràcies.

Sí. Molt bona tarda, moltes gràcies. Com vostès ja saben, el barri del Bassos Maresme és dels més empobrits i vulnerables de la nostra ciutat i de tota Catalunya. El 30 d'octubre de l'any 2020... I rectificat l'any 2022, tots els grups municipals van signar un decàleg en diversos compromisos i actuacions per a aquest barri. Encara queda moltíssim per fer. Per això vull encoratjar l'equip de govern i l'alcalde perquè durant aquesta legislatura s'impolsen totes les mesures necessàries per complir els compromisos adquirits, especialment en la rehabilitació i millora urbana. El districte de Sant Martí i tota la seva gent s'ho mereix. Per això votarem favorablement.

Té la paraula el regidor Martí pel Partit Popular. Moltes gràcies, president. Tots els us polítics coincidim en el fet que el transport públic és un servei essencial per a la ciutadania. Però si volem conscienciar del seu ús, el transport ha de ser de qualitat, econòmic i sostenible. No podem defensar-lo en detriment del transport privat sense oferir millores efectives. Al nostre paret, vostès no han sabut gestionar un model de ciutat, de mobilitat urbana i de transport públic amb una visió d'àmbit metropolità. No han apostat ni desenvolupat ni promocionat el model de Park and Ride, els aparcaments dissuasoris, que hauria d'haver estat una de les grans apostes del seu mandat. Sense aquesta visió, la lluita contra la contaminació que vostès ens proposen està condemnada al fracàs. És una lluita que només pretén penalitzar el vehicle privat sense oferir solucions alternatives. Actualment, Barcelona registra uns dels nivells de contaminació més nocius per a la salut de les persones. Sovint comparem Barcelona-Madrid amb termes econòmiques, per tal de dir que atrau més empreses i talent, que genera més oportunitats i que té menys impostos. Però hi ha una comparació que no sol fer i que és especialment molesta per l'esquerra. L'any 2022 Madrid ha complert la directiva europea relativa a la qualitat de l'aire, mentre que Barcelona un cop més tornava a incomplir la citada normativa. El socialisme contamina més que la llibertat, perquè la primera és ideològica i la segona és creativa. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició del manteniment de la unificació del 50% de la T jove i la T usual. No obstant, volem anar més enllà de la proposició i demanem a l'alcalde que la rebaixa s'expliqui també a la T-Casual. Ja que el govern d'Espanya bonifica un 30%, demanem a les administracions, tan autonòmica com l'Ajuntament, que aportin el 20% restant, per tal d'arribar la rebaixa global al 50% també a la T-Casual. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Bé, en primer lloc, agrair a tots els grups per signar aquesta declaració que ara presentaré i esperem que no només quedi en paraules. El Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda promoure la visibilització de l'esclerosi lateral amiotròfica L entre la població per assolir la plena conscienciació de les necessitats de les persones que pateixen aquesta patologia. Promoure la recerca i el coneixement d'aquesta patologia i el seu tractament amb la finalitat de frenar la seva evolució i avançar en millores terapèutiques i rehabilitadores que permetin augmentar la qualitat de vida dels afectats. Garantir l'atenció adequada a les persones que pateixen ELA per part de l'administració, de forma coordinada entre les conselleries de la Generalitat de Catalunya amb la implicació del Govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona. manifestar el nostre suport i reconèixer l'important tasca que duen a terme les associacions d'afectats i familiars en favor de les persones amb ella. Moltes gràcies.

Gràcies, molt bon dia. Agrair al govern municipal la presentació d'aquesta mesura, als equips tècnics per la seva feina i a les entitats i fundacions que treballen amb els malalts i les seves famílies. El 21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, és un bon moment per reafirmar el compromís d'aquest Ajuntament a la lluita contra la malaltia que afecta a milers de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Aquest pla té moltes virtuts. Recopila projectes concrets que aborden sensibilització, prevenció, detecció, acompanyament i recerca. Pel document presenta problemes clau que dificulten el seu desplegament. Primer, hi ha una manca de procreació pressupostària. El text reivindica reiteradament el reforç del finançament, però no apareixen xifres, ni calendaris, ni partides vinculants que assegurin que els projectes es podran reivindicar. Un segon problema recull moltes mesures importants però difícils d'implementar. Per exemple, desplegar un programa d'estimulació cognitiva a tots els equipaments i garantir la formació adequada de tot el personal. Això requereix coordinació, formació i, un cop més, recursos... També recull i adaptar l'espai públic, impulsar els centres de dies especialitzats i modernitzar el SAT amb equips transversals. Això requereix obres, contractacions i temps. Són intervencions amb costos i permisos que no resolen sense una planificació financera precisa i no n'hi ha. Tercer, el document es recolza amb la governança col·laborativa, però sense objectius mesurables, el seguiment serà difícil i el rendiment de comptes inexistent. Per tant, l'estratègia és coherent i necessària, però cal exigir al govern municipal una partida pressupostària concreta, un calendari d'implantació, acords vinculants amb salut pública. Sense això, molts projectes seran bones intencions, però sense un desplegament real. Gràcies.

Sí, gràcies. M'agradaria fer una reflexió. He escoltat també la mesura del districte 11 i és incomprensible que al mateix dia, amb el mateix ple municipal, es presentin dues mesures de govern amb un abisme de concreció. El districte 11 amb un pressupost d'1,5 milions anuals, més 400.000 en ajudes. Estructura completa, consell assessor i personal assignat per assolir les seves funcions de forma immediata. I uns minuts després, el pla contra l'Alzheimer. Sense estructura, sense personals assignats, sense calendari i sense cap pressupost definit. Aquesta seqüència evidència un tractament desigual i una manca de compromís real per part, del govern municipal. Potser els malalts d'Alzheimer i les seves famílies també necessiten el seu districte. Gràcies.

Gràcies. Compartim l'esperit del conveni en tot allò que representa una millora de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Però creiem que l'Ajuntament continua assumint un desequilibri del finançament a l'agència, tant en despesa corrent com en inversions. La Generalitat, tot incorporar per primer cop aportacions específiques en inversions, segueix contribuint en una quantia molt inferior a l'Ajuntament, quan les competències de salut públic són de caràcter autonòmic. Reconeixem la necessitat de garantir la continuïtat i l'estabilitat de l'agència, però pels motius expulsats ens abstindrem.

Sí, moltes gràcies i benvinguts. Des del respecte al síndic de Greuges i a la institució, expresem la nostra preocupació per l'orientació ideològica cada vegada. S'ha fet evident en l'anàlisi i les recomanacions de la sindicatura. Ara bé, reconeixem la trajectòria professional del senyor Bernadí, especialment en l'àmbit del dret administratiu, la docència i la participació en el comitè d'ètica de l'Ajuntament. Malgrat estar amb molts distants, amb molts dels seus plantejaments, donem un vot de confiança al senyor Xavier Bernadí, esperant que en el seu mandat prevalgui la professionalitat, la imparcialitat i la neutralitat. Des del nostre grup municipal no fem vots Betos, perdó, ideològics i considerem que el síndic ha de tenir llibertat per configurar el seu equip. És per això que votarem favorablement.

Endavant. Sí, moltes gràcies. Des del grup popular volem remarcar la importància de donar suport al sector del videojoc. És una indústria cultural i econòmica en plena expansió que genera ocupació, innovació, noves oportunitats, especialment pels joves. Barcelona té el potencial de ser un pol de referència a Europa. Per això, qualsevol iniciativa que impulsi aquest sector mereix la nostra atenció. Però si volem que Barcelona sigui realment competitiva i atractiva, els projectes han de ser oberts, inclusius i sense limitacions. El català també és la nostra llengua que estimem i respectem i el seu ús es pot promoure de moltes formes. La millor manera de fer-ho és amb un enfocament positiu. Hem de generar estímuls i oportunitats perquè la llengua sigui present de forma natural en els videojocs, l'audiovisual i en tota la innovació digital. I hem d'aprofitar esdeveniments d'aquesta envergadura per atreure talent d'arreu i generar oportunitats. Però també ens preocupa l'impacte econòmic, veient com l'Ajuntament impulsa fires i festivals amb finançament públic, però sense una avaluació clara de creació de llocs de treball, innovació o retorn econòmic. Abans de comprometre recursos, cal un estudi rigorós de costos, i beneficis. Estem a favor de potenciar el sector del videojoc en català, però demanem que es faci amb una visió plural i amb responsabilitat econòmica, i és per aquests dos motius que ens abstindrem.

Moltes gràcies, bon dia. Daremos apoyo a la aprobación definitiva de los estatutos de Casa América-Catalunya al haberse corregido en el patronat extraordinario de 25 de septiembre que l'acta, y por tanto la reunión del pasado 24 de abril, no hubo, tal y como se nos aseguró, Aprobación de estatutos. Por otro lado, se reconoce que formarán parte del patronato cinco miembros designados por el Ayuntamiento de Barcelona. Por ello, le pregunto, Tinenta, ¿se dará voz y representación a los grupos políticos tal y como era costumbre con anterioridad a 2015? Es decir, hasta que llegó Ada Colau a la Alcaldía? ¿O los cinco miembros designados serán todos ellos del Gobierno municipal? Muchas gracias.

Regidor Martí, Partit Popular. Moltes gràcies. Bien, he de empezar esta intervención con una verdadera y absoluta obviedad, pero que me parece necesaria. 2024. Estamos en octubre de 2024. Son muchos los problemas que en este momento tienen los ciudadanos. La inseguridad, el acceso a la vivienda, la precariedad laboral, la educación y la salud pública. o la inclusión social. Estos son los problemas reales, las necesidades urgentes que afectan diariamente a miles de barceloneses y de barcelonesas. Sin embargo, hay grupos de este consistorio que de forma recurrente o cada cierto tiempo nos quieren llevar de viaje de viaje al pasado. Parece que se siente más cómodos en los años 30 del siglo XX que en la actualidad. Debe ser cosa de la nostalgia. Desde el Grupo Municipal del Partido Popular no nos dedicamos a mirar por el retrovisor de la historia. Centramos todo nuestro trabajo, todos nuestros esfuerzos en resolver los problemas que padecen y afectan a los ciudadanos de nuestra ciudad. los verdaderos problemas de hoy contra los viejos rencores de antaño. Porque Barcelona merece más, mucho más, no vamos ni a entrar ni a contribuir en discusiones guerracivilistas que nos dividen y que no nos llevan absolutamente a ningún lado. Por ello nos abstendremos.

Té la paraula el regidor Martí pel Partit Popular. Moltes gràcies, alcalde. Bé, des del nostre grup municipal valorem la presentació d'aquesta mesura. La qualitat de l'educació comença perquè alumnes, professors i tot el personal educatiu disponguin d'instal·lacions dignes. y bien equipadas. En las sucesivas olas de calor las temperaturas superaron los 35 grados en el interior de las aulas y las asociaciones de familias de alumnos, los directores y sindicatos de profesores reclamaron medidas urgentes porque más que aulas decían parecen saunas. Es obvio que las condiciones climáticas influyen en la calidad de vida, en el rendimiento académico y en la salud de los menores. Por ello, bienvenido el plan, pero nos gustaría poder realizar algunas aportaciones. En este plan no debemos olvidar que se ha de continuar con la adecuación y la rehabilitación de los patios de los colegios. Deben disponer de vegetación suficiente y amplias zonas de sombra. De lo contrario, los alumnos difícilmente abandonarán las aulas climatizadas durante los tiempos de descanso. También se ha de garantizar que las obras de climatización hasta 30 colegios en un mismo año se hagan en periodo no lectivo para que las obras no interfieran en la educación de los alumnos. Es importante también mantener el compromiso del plan y no utilizar el sistema de expansión directa para la generación de aire refrigerado. utilizando solo el sistema de bomba a calor, siendo este mucho más seguro que el anterior. También solicitamos que estos centros educativos climatizados puedan formar parte de la red de refugios climáticos abiertos a toda la ciudadanía. Como bien saben, Barcelona posee empresas y entes públicos relacionados con la energía verde. En el 2002 se creó lo llamado Consorcio de la Agencia de Energía de Barcelona. En marzo del 2017 se creó la comercializadora pública Barcelona Energía. Y en mayo del 2021 el Mecanismo para la Economía Sostenible, MES Barcelona, un instrumento de financiación público-privada para la instalación de placas fotovoltaicas con una importante inversión municipal, aportando al Ayuntamiento 50 millones de euros. Nos preguntamos qué papel jugará cada uno de ellos en el plan Clima Escola, dotado con 100 millones de euros. Y en caso de que estos actores no jueguen ningún papel, ¿cuál es el motivo? Entonces, ¿para qué sirven? Para finalizar, no deja de ser paradójico que la financiación de este plan venga del turismo. Turismo que ustedes y sus compañeros de viaje en el pasado, y muy probablemente los que puedan venir en el futuro, han denostado llegando a rozar en ocasiones la turismofobia. Pues bien, desde nuestro grupo vamos a recordar las veces que haga falta que más de 55.000 alumnos y alumnas de Barcelona tendrán sus escuelas climatizadas gracias al turismo. Tourists, welcome to Barcelona. Gracias.

Regidor Martí, PP. Moltes gràcies. El grup popular valorem positivament que aquest projecte inclogui sol destinat a habitatge protecció oficial, la creació d'una nova zona verda i d'un nou equipament connectat amb els eixos cívics dels carrers Bolívia i Avila i preveu també la construcció d'allotjament dotacional. Per tot això ratifiquem el nostre vot a favor.

Gràcies, alcalde. Senyor Batlle, a Barcelona, vostè ho sap, viu una crisi de seguretat brutal a Barcelona. 500 delictes denunciats cada dia, un cada tres minuts. I davant d'aquesta realitat, el govern municipal arriba tard i arriba malament. La Generalitat de Catalunya va autoritzar l'ús de les pistoles elèctriques, les anomenades tàcer, a l'any 2018. Han passat set anys. Set anys de violència creixent als carrers, d'agressions amb armes blanques, d'agents posant en risc la seva vida cada dia i vostès només preveuen comprar 22 dispositius i només pels comandaments. Senyor Coiboni, això no és un pla de seguretat, sembla una broma de mal gust. Cal protegir els ciutadans i també cal protegir els agents de la Guàrdia Urbana que mereixen tenir les mateixes eines que altres policies locals d'Espanya. Madrid, per exemple, té 350 armes TASER. Aquí en tindrem 22. La comparació, certament, és vergonyosa. Les TASER, senyors regidors, són una eina dissuasiva, eficaç i no letal. En més del 90% dels casos, ni tan sols cal disparar-les per evitar una agressió. Salven vides, eviten situacions límits i protegeixen millor. Senyor Serra, em sobte que vostè estigui tan preocupat per les 22 TASER i, en canvi, no digui res que 3.500 policies de la Guàrdoba portin, hores d'ara, armes de foc al seu cinturó. Ara bé, senyor Batge. Tampoc em sembla bé com ha portat tot el tema del reglament. Li exigim transparència. No pot ser que entitats afins als comuns hagin conegut abans el reglament que els sindicats policials. Això és una falta de respecte per la nostra policia i, per tant, exigim que es compti amb els sindicats, amb els professionals i amb qui realment entén la realitat del carrer. Acabo, senyor Martí. Sense reglament aprovat, els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona No podran disposar ni de 22 TASER, ni de 2, ni de 222. Sense reglament no tindran TASER els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. I per això nosaltres, el nostre grup municipal donarà suport a aquest reglament. Obrim la porta a les TASER i el 2027, si els ciutadans... ens fan confiança, dotarem a totes les patrulles de la Guàrdia Urbana d'un instrument, d'un dispositiu que garantirà de debò la seguretat de tots els nostres policies. Moltes gràcies.

Sí, senyor Martí, entenc el seu nerviosisme i, per tant, no faré sang. El que és veritat és que els agents de la Guàrdia Urbana necessiten les pistoles tàssers per garantir la seva seguretat i la prova del cotó és avui donant suport a un reglament que els permetrà mesures de seguretat per ells mateixos com és l'ús de les pistoles tàssers. Qui vota en contra avui dels tàssers posa més en perill la vida i la seguretat dels agents de la Guàrdia Urbana.

Moltes gràcies, Tinenta. Senyora i senyor regidors, Barcelona no pot continuar sent el paradís del narcotràfic a Europa. I avui ho és. I ho és en bona part per la permicitat dels governs triens, del govern Colau, i del govern Coiboni amb els clubs cannabis que sota l'aparença de consum privat i regulat amaguen tràfic de drogues, inseguretat i deteriorament de la convivència als nostres barris. A les aigües residuals de Barcelona s'hi detecta el triple de cannabis, el triple que a Amsterdam. Això no és una casualitat. Tenim més de 200 clubs canàbics registrats i 165.000 socis. Això no és consum privat, això és una xarxa encoberta de distribució de droga. Els Mossos d'Esquadra i la Fiscalia han estat clars. La immensa majoria d'aquests clubs operen com a tapadora del tràfic de drogues a gran escala. Són plantacions encobertes, són punts de distribució, són un motor de l'economia il·legal que enriqueix les màfies i degrada la nostra ciutat. I el més greu és que afecta especialment els més joves. El 27% dels adolescents barcelonins entre 14 i 18 anys reconeixen haver consumit cannabis l'últim any, molts d'ells abans de complir els 15 anys. I s'ha duplicat la intoxicació per llaminadures de cannabis sense cap control sanitari. Estem normalitzant una droga entre menors. I aquest, senyores i senyors del govern, no és el model que nosaltres volem per la nostra ciutat ni per la nostra societat. Per això, amb aquesta proposta, exigim el tancament progressiu dels clubs canàbics i una actuació decidida per part de l'Ajuntament. Més inspeccions urbanístiques, més vigilància policial, més control sanitari efectiu i tolerància zero amb els quells locals que incompleixen la normativa. Una vegada presentada aquesta proposta hem arribat a un acord amb el govern per tal de controlar encara més allò que es fa en aquests clubs. I jo agraeixo la predisposició del tinent Batlle per poder arribar a aquest acord. Però, senyor Batlle, nosaltres volem més. Volem tancar-los perquè volem una Barcelona segura, sana i digna. No volem ser la capital europea de la droga. Volem ser la capital europea de les oportunitats, la legalitat i la convivència. I si els ciutadans ens donen la seva confiança a l'any 2027, els tancarem tots. Moltes gràcies.

Sí, gràcies, tinenta. En primer lloc, vull agrair el to i les paraules de la resta de grups, sempre constructiu, amb els temes que afecten molt a la salut pública, especialment a la gent més jove. I agrair també al grup socialista, al grup del govern, que hagi fet les esmenes i que vulgui aprovar. Però, senyor Valle, nosaltres no fem aquesta proposta perquè continuïm fent el mateix que fan. És que volem més perquè continuem fent el mateix que han fet fins ara. El resultat és que no aturem aquests problemes que té la nostra ciutat, de tràfic de drogues, de cada vegada més xeringues als carrers, de més narcotràfic, de més problemes, de més Hi ha molts problemes que genera la droga a la nostra ciutat i si continuem fent allò que fem tindrem el mateix resultat, que és no resoldre el problema. I senyor Martí, vostè diu que jo estic despistat i segurament pot tenir raó, no? Però el que sí que veig és que vostè no està gens despistat, que ho té clar. Porta ja uns quants dies i avui ha quedat clar en totes les seves intervencions que vostè està fent oposició al Partit Popular. Jo me n'alegro, jo me n'alegro per vostè, perquè veig que vostè ja s'està preparant i de fet ja ho està preparat per l'any 2027, quan farà oposició de veritat al Partit Popular.

Gràcies senyor alcalde. Senyor Baix, Barcelona pateix una crisi de natalitat molt preocupant. Cada vegada hi ha més famílies que ajornen o renuncien a tenir fills perquè senzillament no s'ho poden permetre. Tenir un fill no pot ser un luxe i com a administració tenim l'obligació d'actuar. Per això proposem una ajuda directa i universal pel naixement o l'adopció. Una mesura clara, justa i eficaç. 500 euros pel primer fill, 750 euros pel segon fill i 1.000 euros pel tercer i següent fills. Una ajuda que rebran totes les famílies empadronades a Barcelona independentment del seu nivell de renda. Perquè creiem que en polítiques útils, sense burocràcia i sense discriminacions podrem incrementar la natalitat a la nostra ciutat. No es tracta però només d'incrementar i d'incentivar la natalitat. Es tracta també de reforçar l'arrelament, d'acompanyar les famílies des del primer moment i de fer una aposta clara pel futur demogràfic de la nostra ciutat. Barcelona ha de ser una ciutat que acompanya, que confia en el seu futur i que ofereix a les famílies el suport que necessiten per créixer amb estabilitat. Amb aquesta proposta reafirmem el nostre compromís amb les famílies i amb el futur de Barcelona. Moltes gràcies.

Regidor, Sirena. Sí, ens agreu, senyor Baix, perquè, clar, amb els socialistes mai saps si el criteri de... quin criteri s'utilitza. El meu fill ha rebut un bònus cultural per part d'un govern socialista, amb independència dels recursos que tenien els seus pares. I per tant, estaria bé que, com a mínim, si el que es tracta és de fomentar la natalitat a la nostra ciutat, que crec que tots compartim que s'hauria de millorar i s'hauria d'incrementar. Tenim en la nostra ciutat, no vull fer comparacions, però s'ha dit als mitjans, hi ha més gossos que nens que neixen, i per tant crec que necessitem incrementar la natalitat a la nostra ciutat. En qualsevol cas, em sobte molt que vostès estiguin en contra d'aquesta proposta, quan és una proposta que el Partit Popular de l'Ajuntament de Madrid ha impulsat i ha tirat endavant i la resposta del Partit Socialista de Madrid ha estat dir que era insuficient. Per tant, la coherència s'ha de tenir quan estàs al govern, però també quan estàs a l'oposició i a l'inrevés.

Como usted sabe perfectamente, en Barcelona se producen tres agresiones sexuales al día en nuestra ciudad. Y no lo decimos nosotros, lo dicen los datos. Solo en el Hospital Clínic las agresiones atendidas han crecido un 16% en el último año. Un 16% respecto al año anterior. Y detrás de cada cifra, de cada agresión, hay una mujer... muchas veces joven, que ha sido agredida en un parque, en una playa o en un espacio público mal iluminado y sin presencia policial. Barcelona, señor alcalde, se ha convertido en una ciudad insegura para las mujeres y su gobierno no reacciona. Está más centrado en la propaganda que en la seguridad real. Ayer mismo estuve visitando algunos de los puntos lilas que están instalados en las playas de Barcelona. Era la hora de comer. ¿Y saben qué? Los puntos lila estaban cerrados. Como si los agresores sexuales también descansaran a la hora de comer. Es indignante, señor alcalde. Hoy presentamos un plan urgente de seguridad pensado especialmente para las mujeres. Proponemos refuerzo inmediato de agentes en los espacios públicos más sensibles. Iluminación adecuada y videovigilancia en todos los puntos oscuros detectados por vecinos y vecinas. Instalación de puntos violetas abiertos 24 horas, 24 horas en zonas de ocio y playas. Formación obligatoria a los cuerpos de seguridad en violencia sexual y atención a las víctimas. Esto, señor alcalde, no va de ideología, va de proteger vidas. Las mujeres no pueden seguir teniendo miedo de volver solas a casa. No podemos normalizar el miedo en la ciudad de Barcelona. Señor Coyboni, yo quiero... Una Barcelona segura, libre y sin miedo para todas las mujeres. Y para lograrlo hay que pasar de los discursos y de los titulares a los hechos.

Per donar-li les gràcies i demanar que es faci efectiu el més aviat possible.

Gràcies, senyor alcalde. La verdad es que voy a hacer una cosa que todos ustedes conocen. Nadie me ha hablado nunca mal de Ángeles Esteller en este pleno y fuera de este pleno tampoco. Pero lo más importante no es esto. Lo más importante es que no hay nadie en mi partido, y ustedes saben perfectamente a lo que me refiero, que me haya hablado nunca mal de Ángeles Esteller. Ángeles Esteller es una mujer vehemente, que se toma los temas en serio, que los trabaja hasta el final, que los exprime hasta el final y yo creo que incluso una vez, como decía Coronas, una vez votado sigue insistiendo para intentar ganar ese tema, esa propuesta, esa iniciativa. Ángeles la llevé en la candidatura después de que ella hubiera estado 17 años como concejal, estuvo luego fuera, y la traje la candidatura precisamente por esto, por su capacidad, por su experiencia, y he de reconocerles que en estos dos años de mandato llegó un grupo con dos concejales nuevos, yo que había estado hace muchos años cuando Maragall era alcalde, estuve un par de años tampoco dedicándome mucho porque compatibilicé con mi acta en el Parlamento de Catalunya. Y Ángeles nos ha servido y nos ha abierto las puertas, el conocimiento, la experiencia, la memoria histórica de lo que ha ido pasando en este Ayuntamiento a lo largo de los últimos años. Hoy nos deja para ejercer plenamente su labor como diputado en el Parlamento de Catalunya. Y lo hace como ha hecho siempre todo en su trayectoria, con responsabilidad, con rigor y con un profundo sentido institucional. Ángeles, lo acabamos de comprobar en las intervenciones, ha sido y es una voz respetada en este ayuntamiento. Casi dos décadas, que se dice pronto, comprometida con su ciudad, comprometida con las entidades y con las asociaciones y con los comerciantes, con los sectores productivos y con la buena gestión. Cuando yo me acercaba a algún sector social siempre me decían Ángeles ha estado esta semana, Ángeles nos ha llamado, Ángeles estaba y está siempre encima de todos los temas. Ha traído este pleno debates de fondo y propuestas concretas para construir la mejor de Barcelona, ha defendido a las familias, ha denunciado la degradación del espacio público y ha exigido soluciones a los problemas reales de nuestra ciudad. Hoy toma una decisión que la honra. Podría haber optado, como otros hacen, por compatibilizar cargos. pero ha decidido dedicarse plenamente a su labor parlamentaria. Una muestra más de su compromiso con la política entendida como un servicio público. Por eso quiero decirlo con claridad, no perdemos una concejal, ganamos una extraordinaria diputada al servicio de Barcelona. Gracias, Ángeles, por el trabajo realizado, por la vehemencia en la defensa de tus principios y valores, por tu ejemplo y por todo lo que vas a seguir haciendo en beneficio de esta gran ciudad en el Parlamento de Catalunya. No me despido porque vamos a seguir coincidiendo en actividades, en el partido, pero Ángeles, gracias de verdad por lo que eres, por cómo eres, por lo que haces y por cómo lo haces.

Moltes gràcies, molt bon dia a tothom, especialment als representants i les representants dels casals de barri. El govern municipal pot escollir dues formes, dues maneres de presentar les mesures de govern. La primera s'envia una proposta amb temps suficient, oberta als grups municipals i que ens permet aclarir dubtes, fer aportacions, inclús poder millorar el text. Una segona manera s'envia un text tancat a 72 o 48 hores abans d'un ple, sense cap possibilitat de participació per part dels grups i malauradament aquest és el cas de la mesura que avui ens presenta. La primera diagnosi, aquesta mesura, és poc ambiciosa i el nostre parer té aspectes millorables. Volem destacar alguns. A la gestió dels casals hem de garantir la participació de totes les entitats des de la pluralitat i sense interferències, ni polítiques ni ideològiques. I els diferents programes que s'ofereixen haurien d'estar subjectes a certs controls de qualitat i de continguts, perquè tots els barris de la ciutat, tots els barris es mereixen gaudir d'un nivell similar d'activitats. Per altra banda, la mesura avança que el 66% dels casals són de gestió cívica per part de les entitats del barri. No volem que aquest model, com ja ha passat en alguna ocasió, sigui fet a mida per una entitat, un col·lectiu determinat. Són partidaris de la congruència amb igualtat d'oportunitats. I donat com s'ha produït la gestió d'un Casals, considerem que l'opció més adequada és la de compartir la gestió entre les associacions del barri i l'Ajuntament de Barcelona. És a dir, som partidaris de la cogestió o d'una direcció coordinada. Per últim, ens hauria agradat disposar de dades d'indicadors del Pla Estratègi de Casals 2015-2018. per tal de corregir errors i mancances. Es fa necessari saber amb dades subjectives d'on venim, on estem i sobretot on volem arribar. Tampoc podem obviar que en molts casos els casals presenten problemes d'espai, manques de recursos materials o infraestructures molt envellides i amb horaris que no sempre s'adapten a les necessitats dels ciutadans que treballen o dels joves. Per això cal més recursos i revisar aquests horaris per fer-los més inclusiu. I acabo recordant que al districte de les Corts no hi ha cap casal de barri i en altres districtes com a Gràcia, Ciutat Vella o Sants només hi ha dos. Una xifra totalment insuficient. Com veuen, tenen vostès molta feina per endavant. Gràcies.

Gràcies, tinenta. Recentment, el doctor Tabernero feia unes manifestacions sobre una entrevista al periòdico que poden semblar més o menys anecdòtiques, però que pel nostre grup expliquen moltes coses. Deia el doctor Gracienc de Naixement que el Vall d'Hebron era el seu barri. Aquesta frase és bona síntesi d'una trajectòria, una vida i una forma d'entendre la relació entre el pacient i el seu metge i que explica el per què d'aquest homenatge que avui li volem fer. Avui proposem otorgar la medalla d'or al mèrit científic al doctor Josep Tavernero Caturla en reconeixement de les seves contribucions pioneres en el camp de l'oncologia. El doctor Tavernero ha realitzat descobriments molt significatius sobre els mecanismes involucrats en el desenvolupament de tumors i ha participat en el disseny de teràpies més precises i efectives contra el càncer. Com ja s'ha dit, ha ocupat i ocupa diversos càrrecs rellevants, reflectint el seu lideratge i el seu reconeixement en tota la comunitat científica. A més, ha rebut innumerables i reconeguts premis. És indubtable que amb la seva labor ha contribuït a posicionar Barcelona i Espanya com a referents internacionals en l'àmbit de l'oncologia. Per tot això i molt més, aquest merescut reconeixement de l'Ajuntament i de la ciutat de Barcelona, el doctor Tabernero. Gràcies.

Gràcies, president. Avui concedim la medalla al mèrit en categoria d'argent a 58 agents de la nostra Guàrdia Urbana que porten 35 anys de servei de manera ininterrompida i sense cap nota desfavorable, a 30 agents que porten 25 i a 13 bombers que també porten 35 anys al cos. Sense dubte, per aquest agent, haver-se vist durant tant de temps a la Guàrdia Urbana o al cos de bombers ha de ser motiu d'orgull. I pel nostre grup també ho és. Aquestes distincions simbolitzen la nostra gratitud cap a aquells que dia rere dia treballen per garantir la seguretat, la convivència, la llibertat i el benestar de tots els barcelonins i barcelonines. I també volem honrar a diverses persones que pertanyen al personal laboral, al Servei de Protecció Civil, Prevenció i Extinció d'Incendis i al nostre reconeixement a l'Àrea de Prevenció i Seguretat Vial de la Fundació MAFRE i a l'Associació Europea d'Investigadors. Moltes felicitats per tots. Votarem favorablement punts 10, 11 i 12 i en el punt 13 ens abstindrem.

Moltes gràcies. El projecte permet modernitzar i adaptar l'equipament del centre de recerca i TEC. Aquest és un equipament fonamental per impulsar la innovació i la sostenibilitat en el sector de la construcció. La proposta garanteix l'actualització de les instal·lacions que es traduirà amb una major capacitat investigadora i l'enfortiment del teixit tecnològic de la ciutat i particularment del districte de Sant Martí Considerem que és una mesura positiva i votarem favorablement.

Gràcies, tinenta. La llibertat lingüística consisteix en garantir que tothom pugui expressar-se i ser atès a la llengua que consideri oportuna, respectant la realitat bilingüe de la nostra ciutat. Això implica reconèixer el dret dels treballadors a fer servir la seva llengua i també el dret dels clients a ser atesos tant en català com en castellà. Però no es tracta de sancionar, sinó de garantir. No es tracta d'imposar, sinó de preservar en el nostre patrimoni lingüístic. El sector de la restauració té un paper fonamental a la nostra ciutat. Restaurants, bar i cafeteries són espais de trobada, de convivència i relació social. Qualsevol mesura que imposi restriccions per qüestions lingüístiques suposa una ingerència en la seva activitat i una limitació a la llibertat dels professionals i dels clients. És responsabilitat de tots garantir que qualsevol ciutadana o ciutadana pugui viure a la seva llengua, sigui treballant, estudiant, comprant o gaudint d'un apa en qualsevol dels restaurants de Barcelona. Per això cal promoure polítiques amb positiu. que fomentin la formació gratuïta del català entre els professionals, potenciar el seu ús, però sempre, sempre sin imposicions. Però també cal fer pedagogia entre els clients i els ciutadans en general. Primer, per entendre que per defensar el català no s'ha d'anar en contra de cap altra llengua. I segon, per recordar que molts cops el personal, els treballadors i treballadores de la restauració són novinguts i necessiten marge de temps suficient per aprendre el català. La realitat del dia a dia i la presentació avui d'aquesta iniciativa és una manifestació i un reconeixement que les sancions lingüístiques no només atacen la llibertat, sinó que són contraproduents i no serveixen pel fi que es vol aconseguir. Però d'aquesta ocasió volem destacar el to positiu, proactiu i no coactiu d'aquesta proposició. Aquest és el camí i per això ens abstindrem. Tadabó, tadabó, algun dia el grup proposant Esquerra Republicana s'adoni que les sancions per no retolar en català i la promoció de les denúncies lingüístiques entre ciutadans no ens porten enlloc. Gràcies.

Moltes gràcies i bon dia. Volem començar agraint la presentació d'aquesta mesura. Abordar les cures com un dret universal i no com un privilegi o com una responsabilitat privada és un pas important a la bona direcció. Preguntem, és un pla prou valent o es queda a mig camí? Comencem amb el pressupost. El 75% es destina a la construcció d'equipaments i a millorar el servei d'atenció domiciliària. Tot molt necessari? Sí. Però què passa amb les persones que cuiden avui? aquí i que no es poden esperar 5 o 10 anys. Hi ha una aposta clara per a les infraestructures, però manca un suport ferm a mesures socials immediates i urgents. D'altra banda, el sector de les cures continua sent precari, femení i amb altes taxes de vulnerabilitat. El mateix document admet que el 28% del treball domiciliari, el 28%, es fa en economia submergida i que s'hi proposa estudiar no els models laborals. Però les treballadores, moltes d'elles migrades, no necessiten més anàlisis o més estudis, necessiten que reconeguin els seus drets. Cuidar infants, el pare i la mare, que ja no se'n surten sols a una parella amb discapacitat, són tasques que recauen majoritàriament en mans femenines. I massa sovint sense sou, sense temps i sense prou reconeixement. I les accions per fomentar la corresponsabilitat masculina han d'anar més enllà, molt més enllà de campanyes o tallers puntuals. Tampoc podem parlar de transformació si continuem veient desigualtats entre els barris. Els serveis de cura no arriben igual a tot arreu. I això pot generar una ciutat de dues velocitats. I en plena era digital cal acompanyar la gent gran en aquest salt tecnològic. Ens parlen també de la targeta cuidadora. Qui trobem? Descomptes al menjador d'hospitals o permís per aparcar. Un gest simbòlic, sí, però insuficient. Si volem cuidar de veritat, no calen descomptes. Cal temps, sous dignes i reconeixement real. I, finalment, el servei d'atenció domiciliària, alçat. No només és una qüestió pressupostària, fa anys que les treballadores denuncien males condicions i una gestió deficient. Cal que la nova licitació garanteixi, ara així, qualitat per qui rep el servei i dignitat pel que el presta. Aquesta mesura és un bon pont de partida? Sí. Però si volem una Barcelona que realment cuidi, no hi ha prou en construir més equipaments. Cal escoltar qui cuida, redistribuir responsabilitats entre homes i dones, actuar amb valentia i, sobretot, construir equitat. Moltes gràcies.

Gràcies, tinent. Aquest acord actualitza els estatuts de la Fundació per obrir un nou capítol un cop finalitzada l'etapa vinculada a la Copa Amèrica. I l'Ajuntament de Barcelona recupera el lideratge institucional assumint la presidència que fins ara exercia la Generalitat. També es redefineix la missió de la Fundació, que no només promocionarà la vela, sinó tota l'economia blava, incluent innovació, tecnologia marítima, patrimoni, navegació, etcètera. Hi votarem a favor i com que aquest acord passarà, s'expondrà informació pública si s'escau, presentarem al·legacions durant el seu tràmit. Gràcies.

Ens hi posem a favor.

Gràcies, tinenta. Com hem vist fa uns minuts, el treball de la IAR i les cures és una peça clau de la nostra societat i és fonamental que l'Ajuntament ho tingui present a la seva agenda política. Ara bé, ja existeixen espais i òrgans participatius on treballen aquestes qüestions i ens preocupa que la creació ara d'una nova comissió no permanent acabi duplicant esforços, fragmentant el debat i diluint la capacitat real d'incidència. En comptes de crear aquesta comissió, potser caldria enfortir els espais que hi existeixen, dotar-los de més recursos, escoltar més i millor a les entitats que hi participen i assegurar una coordinació efectiva entre els serveis i les àrees. I és per això que ens abstindrem. I si la comissió finalment es constitueix, hi participarem amb voluntat ferma i constructiva. Gràcies.

Todo esto en claro atentado contra el derecho a la libre representación política del que 40.000 barcelonais... ...la presentació d'aquest informe i les seves propostes. Coincidim en el diagnosi, però no sempre, a les solucions que se'ns aporta. Compartim la preocupació i la necessitat de millorar l'atenció a les persones sense llarg. A Barcelona hi ha 1.384 persones que dormen al carrer, una xifra que augmenta anys... Rere any, i trista i malauradament hem de recordar les 84 persones que van morir al carrer l'any 2024. Per altra banda, hi ha centenars de persones, entre elles 157 infants, 157 nens i nenes que viuen en assentaments, viuen en el barraquisme. I a l'alcalde Coiboni li hem de preguntar si la Barcelona olímpica, la Barcelona dels grans esdeveniments, la Barcelona de les oportunitats, es pot permetre viure en situacions de pobresa severa i extrema. Es pot fer més i es pot fer millor. Per això calen més recursos i reforçar la coordinació entre els diferents departaments dels serveis socials, del programa L'Àvora i de les entitats socials i del barri. Des del nostre grup hem demanat un servei d'acollida d'atenció post-hospitalària, ja sigui per convalescència o malaltia crònica i els centres per abordar la salut física i mental, que estan molt vinculades als casos de sensellarisme. També cal parlar d'educació. A la ciutat de Barcelona tenim més d'un miler d'alumnes que fa anys que estudien en barracons. Discrepem del síndic. No hem d'aspirar a mantenir aquests barracons en bon estat, sinó que el govern ha d'eliminar-los i construir escoles perquè els infants també es mereixen espais dignes. Per això lamentem l'infrafinançament que s'està produint a les escoles i les està abocant al seu tancament, com és el cas de les escoles bressols, les manetes o el cau. Mentre això passa, hem de denunciar l'inecció del govern municipal quan aquest curs 2023, perdó, 2024-2025, 3.709 nens i nenes no han pogut accedir a una plaça d'escola presol municipal. I reiterem que l'educació infantil ha de ser gratuïta durant tota l'etapa, des del 0 als 3 anys. Per altra banda, el dret a la salut dels barcelonins s'ha vist vulnerat. Durant els mesos d'estiu s'han tacat quiròfans a alguns hospitals com l'Esperança, Plató o la Vall d'Hebron, que va suposar una demora en els tractaments, l'augment de les llistes d'espera, l'aplaçament de cirurgies programades i el tancament de centenars de llits hospitalaris. També volem fer menció a les agressions sexuals que han pujat de forma preocupant a la ciutat Barcelona durant l'any 2024, amb una mitjana de tres agressions diàries. Ens manca un centre d'atenció a les víctimes que ofereixi una assistència unitària integral durant les 24 hores del dia als set dies de la setmana. Coincidim amb el síndic que l'habitatge és un pilar fonamental i la segona preocupació dels ciutadans. Per el seu informe hem trobat a faltar una menció al contundent fracàs de la reserva del 30%. La xifra no pot ser més aclaparadora. Des de la posada en marxa de la mesura, tan sols s'han edificat 26 pisos i s'esperaven més de 2.000 habitatges. Tot això al govern municipal RQR. I amb més o menys maquillatge continuen amb el despropòsit del 30%. I mentrestant, la Mesa d'Emergències Socials està totalment col·lapsada amb més de 700 famílies esperant que se'ls adjudiqui el seu habitatge. Des del nostre grup apostem per mesures estables i l'eina més eficaç i important per a les famílies amb menys recursos és l'ajuda directa al lloguer, perquè és imprescindible la prevenció i actuar abans que la persona o la família pugui acabar al carrer. Però, malauradament, aquest govern municipal només destina 5 milions d'euros per ajudes al lloguer, 5 milions per evitar que les famílies vulnerables acabin vivint al carrer, 5 milions d'euros per donar cobertura i solucions a tota la ciutat de Barcelona. Però tots recordem quan va costar la casa ursola. Aquestes són les prioritats d'aquest govern. Hi ha alguns problemes que ens hagués agradat que l'informe del Cínic fes menció expressa i extensa, com l'exercutat, l'ocupació de pisos i locals, l'incivisme o la manca de presència policials, temes en els quals el govern municipal suspèn amb claretat. I d'altres temes també importants que no tenim temps d'abordar, com el servei d'alçat, les barreres arquitectòniques, la manca o ineficàcia del transport públic, com és el cas de rodalies, els patis a les escoles, la dependència, la bretxa digital o la burocràcia administrativa. I aprofitem avui per demanar al síndic la seva mediació per tal que l'Ajuntament s'assegui a negociar amb els treballadors i treballadores del Centre d'Animals de Companyia de Barcelona per garantir la seva estat al centre i el manteniment dels seus llocs de treball. Per últim, podem posar en valor la figura del síndic i demanar al govern municipal que li doti de tots els recursos materials i humans necessaris perquè pugui portar a terme la seva tasca, mitjans que al nostre parer són insuficients. Del nostre grup volem agrair al síndic i a tot l'equip el to i l'empenta que sempre han mantingut a la institució. De debò, moltes gràcies.

Gràcies, tinenta. Aquest pla és una notícia positiva pel barri. La seva aprovació permetrà la implantació del nou CAP gòtic, garantir les necessitats de l'equipament i la seva correcta integració a l'entorn. Ara només caldrà que quan s'inauguri aquest CAP tingui pediatra i tot el personal necessari per atendre els veïns i les veïnes. Gràcies.

Doncs és per dir que votem a favor.

Endavant. Gràcies, Tiremta. Com ja vàrem comentar a l'aprovació inicial, el model d'eixos verds no és el nostre model urbanístic de ciutat. Però és cert que no és el mateix la implantació i l'impacte que tal eixample que el 22 arroba. Votarem favorablement perquè entenem que d'aquesta aprovació en apenen altres planejaments derivats i que estan pendents que aquest pla especial tiri endavant.

Ara sí, no? Moltes gràcies. Bé, entenem que aquesta proposta respon a una necessitat tècnica per poder aprofitar millor l'espai. Per això no veiem cap i convenient i votarem favorablement.

Donem el favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Partit Popular. Moltes gràcies. Molt bon dia. Miguel Milán nació hace 93 años y su dilatada y exitosa carrera empezó siendo un niño cuando los reyes magos le trajeron su primera caja de herramientas. Caja que aún conserva y, como no, se puso manos a las obras. Su creatividad y talento surgió a muy temprana edad y para sacarse algunas monedas creó Tramo, Trabajos Molestos, una empresa entonces infantil dedicada a la realización de arrecados y a la fabricación de cosas útiles para el resto de los miembros de la familia. Aunque, según ha reconocido el propio Miguel Milá, la empresa no tuvo demasiado éxito porque, como le decían sus hermanos, cobraba demasiado caro. Y precisamente fue Tramo, Trabajos Molestos, el nombre que dio a la sociedad que él mismo fundó en 1957 y en la que inició su carrera profesional. A partir de ese momento, como ya se ha comentado anteriormente, todos han sido éxitos y reconocimientos tanto a nivel nacional como internacional. Su trabajo ha influido y continúa influyendo en generaciones de diseñadores de todo el mundo, promoviendo un diseño centrado en la simplicidad, la funcionalidad, la sostenibilidad y la belleza en temporal. Por último, se hace necesario destacar alguna de las obras de Miguel Milá presentes en la vida de todos los barceloneses, como el diseño del interior de los vagones del metro de las series 2000 o 2100, la luz estadio y el banco Trump con motivo de las Olimpiadas de 1992, sus famosos bancos neorrománticos repartidos por toda la ciudad o su aportación a los jardines de la Rambla de Sants o a los ejes verdes de Barcelona. Por todo ello, y como no puede ser de otra manera, el voto favorable del Grupo Popular a otorgar la medalla de oro de la ciudad a este artesano, bricolier y diseñador preindustrial, tal como a él le gusta definirse.

Regidor Martí. Gràcies. Des de Grup Popular valorem positivament aquest nou pas cap al projecte científic i urbanístic del conjunt La Ciutadella del Coneixement, un edifici, el del CSIC, que podrà albergar més de 300 investigadors i uns 40 grups de recerca, per convertir Barcelona, amb la resta d'institucions, en un referent europeu en matèria científica i d'atracció de talent. Per tot això, el nostre vot favorable.

Moltes gràcies. Bé, creiem que la proposició que avui ens presenta Junts s'ha de situar en el marc de la seva particular i partidista pugna amb Esquerra Republicana, quan possiblement som a les portes d'un acord de govern amb el Partit Socialista, una competició per veure quins dels dos és més nacionalista. Cada pocs mesos vostè i Esquerra Republicana o Esquerra Republicana i vostès presenten el mateix tipus d'iniciativa. I ens sorprèn aquesta reiteració a l'hora d'exigir explicacions a l'Ajuntament de Barcelona quan hi ha dos fets indiscutibles. El primer és que la competència en promoció del català segons l'Estatut d'Autonomia correspon al Govern de la Generalitat. com reconeix la Carta Municipal. Ni tan sols a l'article número 4 de la Carta Municipal de Barcelona parlen els termes que avui s'expressa a la proposició de Junts. El segon fet destacable és que ja es va aprovar fa uns mesos un paquet de mesures per potenciar el català. Es va posar en marxa el Pla a les 68 accions per promoure l'ús del català. Per tant, les mesures que vostès demanen avui ja estan contemplades i aquesta proposició és redundant i reiterativa. Però siguem sincers, creiem que vostès no viuen en una realitat paral·lela, o potser sí, però sabem plena i abastament que en aquest Ajuntament s'utilitza el català absolutament en tots els àmbits. El que no passa amb el castellà, molts cops, oblidat, i tenim molts exemples. El que a vostès se'ls molesta, tal com va sortir en una comissió, és que en una pel·lícula, en una, de totes les que es programa el cinema a la fresca, la subtitulació va ser en castellà. O que l'alcalde o els regidors, quan rebem a una persona d'altres indrets d'Espanya o de Latinoamèrica, ens adrecem amb espanyol. O, com vostè ha destacat, que es diguin unes frases en castellà durant la Vuelta a Espanya. A diferència de vostès, nosaltres no aspirem ni una societat ni un ajuntament monolingüe. Pel nostre grup més català no vol dir menys castellà ni al revés, sinó que creiem en la convivència de les dues llengües dels castellans i dels catalans. I al nostre parer aquest és el seu veritable problema. Per això els escorajo que siguin valents, que siguin sincers i no presentin una proposició per potenciar el català, sinó una que digui els que vostès realment pensen, somien i desitgen. Que no es pugui utilitzar el castellà en el nostre ajuntament i convertir-lo en una institució monolingüe. Doncs no ho aconseguiran. Gràcies. Votarem en contra.

Sí, moltes gràcies. Amb aquesta modificació, Fira 2000 guanya autonomia per impulsar i gestionar grans projectes més enllà de l'àmbit estrictament firal. Ara l'entitat ja compleix amb tots els requisits de la llei de contractes del sector públic, cosa que li permet assolir obres i actuacions dins de l'àrea metropolitana. I és per aquests motius que votarem favorablement. Gràcies.

Gràcies. Votarem favorablement per adequar els estatuts a les noves necessitats del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, especialment pel que fa a les construccions de noves instal·lacions i a la millora de la seva governança. Esperem que el nou hub de recerca sigui una realitat el més aviat possible per acollir a prop dels nocents investigadors i investigadores dels diferents centres.

Moltes gràcies. Votarem favorablement en coherència amb el nostre suport ferm al circuit de Catalunya i als grans esdeveniments internacionals. Uns esdeveniments que projecten la imatge de Barcelona. que atrauen turisme de qualitat i generen ocupació i oportunitats. Segons diversos estudis, l'impacte del Gran Premi de Fórmula 1 és d'entre 125 i 163 milions d'euros anuals. Un retorn directe per la ciutat i pel conjunt de Catalunya. Per altra banda, voldrien saber si el govern preveu fer alguna acció els dies previs per tal d'apropar la Fórmula 1 als ciutadans, especialment a tots aquells que no podran assistir al circuit i si ho faran sense complexos. perquè ens preocupa molt veure els posicionaments contraris dels seus socis, perquè demanem al govern municipal del PSC que en l'acord de pressupostos no cedeixin, no facin passos enrere, no es deixin arrossegar vostès per la pressió de comuns ni d'esquerra, perquè anant contra el circuit és anar contra dels interessos de Barcelona i dels seus ciutadans. Gràcies.

Molt bé. Regidor Martí, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Ens sorprèn i molt aquesta proposta d'Esquerra. Ple rere ple, comissió rere comissió, vostès ens tenen acostumats a posar-se en contra del turisme, a qüestionar la seva presència, a voler limitar-lo i fins i tot a culpar-lo de bona part dels problemes de la ciutat i avui de sobte ens presenten una proposta de promoció turística. És, a la nostra parer, un contrasentit. Però més enllà d'aquesta contradicció, el que realment ens preocupa és una visió tan reduïda i la manca d'ambició que tenen cap a Barcelona. Diuen que volem reforçar el paper de Barcelona com a capital de Catalunya. I, evidentment, Barcelona és la capital de Catalunya, però és més que això. És la segona capital d'Espanya, una ciutat mediterrània de referència i una de les deu ciutats del món que tothom vol visitar, almenys, un cop a la vida. Per això, limitar la projecció turística a Barcelona només al mar Català és reduir la seva dimensió, tancar portes i renunciar a la vocació global de la nostra ciutat. Barcelona no es pot tancar en si mateixa ni viure d'esquena al món. És una gran metròpoli, oberta, innovadora, cultural, gastronòmica i creativa. I com tal, ha d'oferir més, molt més, dels que vostès proposen. En lloc de reduir la seva aparador de vins i olis catalans, que són productes d'excel·lència, cal una estratègia turística moderna, competitiva i internacional, que atregui talent, immersió i visitants de qualitat, que combini promoció econòmica i sostenibilitat i que posi en valor la diversitat dels barris, la cultura i l'excel·lència dels seus serveis. Barcelona ha de liderar el turisme d'Europa i de la Mediterrània, no limitar-se a ser, com diu en vostè, la porta d'entrada a Catalunya. I per aconseguir local, lideratge, ambició i determinació, tres virtuts que aquesta proposta no té i, per tant, no li podem donar suport. Gràcies.

Té la paraula el regidor Martí del Partit Popular. Moltes gràcies. Vull donar la benvinguda a les entitats i agrair la predisposició del comissionat a escoltar i incorporar les aportacions del nostre grup. Celebrem aquest aranar i esperem que continuï sent així en futures iniciatives. Barcelona compta amb una llarga i consolidada tradició en el camp del lleure educatiu, un àmbit fonamental per a moltes famílies de la nostra ciutat. Sabem que l'associacionisme educatiu té un paper que va més enllà de formar i d'educar, Té també una funció clau en valors com la convivència, la inclusió i la cohesió social. Ens preocupa especialment la situació dels infants amb discapacitat tan física com intel·lectual. Per això valorem que s'hagin acceptat les nostres esmenes per incloure les entitats de lleure inclusiu que compten amb personal preparat per aquests infants. Ara cal garantir una línia de subvencions que doni suport a la seva tasca. En aquest àmbit encara queda molta feina per fer i, si m'ho permeten, posaré un exemple. No és admissible que a l'edició 2024 del programa T'estiu molt, un cop finalitzat el curs escolar, només es van oferir 22 activitats específicament adaptades per infants amb discapacitat. Parlem de 22 activitats sobre un total de més de 1.000 activitats. Aquesta és la realitat. Igualment es preocupa la desigualtat territorial. Moltes entitats es concentren a Gràcia, a l'Eixample i gairebé no hi ha el districte de Nou Barris. Reclamant accions per revertir aquesta situació, més suport, més incentius i més acompanyament per crear entitats allà A més, només un 6% dels infants i joves participen actualment en esplais i caos. Aquest percentatge és baix i creiem que la mesura hauria estat més ambiciosa. Caldria marcar objectius de participació concrets per a Estats I per a districtes. També volem recordar que hi ha entitats que tot i no formar part del model clasic d'associacionisme educatiu fa una feina social molt important, sobretot en el lleure dels infants més vulnerables. Aquestes entitats també necessiten més suport i recursos. Finalment, una qüestió clau, moltes d'aquestes entitats no tenen un local estable, depenen de lloguers amb el risc que això suposa. Creiem que cal apostar per fórmules de cessió estable o convenis de llarga durada que donin estabilitat als seus projectes. El nostre parer aquesta mesura és un pas endavant, però no és suficient. Demanem al govern municipal que vagi més enllà. Cal garantir el dret al lleure educatiu perquè no sigui un privilegi, sinó un dret real per a tothom, independentment del barri on es viu o dels recursos de cada família. Gràcies.

Gràcies. Amb aquest pla es fa un pas endavant per consolidar un ecosistema formatiu d'innovació vinculat a la nàutica, al port i a la ciutat. Barcelona té l'oportunitat de liderar el coneixement en l'àmbit de l'economia blava i aquest equipament ho fa possible. És una actuació ajustada al planejament portuari i municipal i que no ha generat cap conflicte i per això votarem favorablement.

Moltes gràcies. Aquest pla, com altres, pateix la limitació d'un planejament que preveu una densitat de sostre residencial molt baix. En canvi, continua apostant per incrementar el sol destinat a oficines en el sector nord del 22. Creiem que això és un error estratègic. En aquest sector hi ha prop del 50% de metres quadrats d'oficines buits. En un context de greu crisi d'accés a l'habitatge, cal potenciar decididament la mixtura d'usos i augmentar el sol destinat a la vivenda. Considerem que l'MPGM del 22 s'ha aprovat l'any 2021 necessita una revisió profunda. És per això que ens abstindrem.

Què faré jo? Ho faré jo, si no li sap greu, faré jo el prec.

Merci.

Moltes gràcies, alcalde. Actualment, la proporció de barcelonins i de barcelonines de la Tercera Etat que es beneficien de la T metropolitana, la Tarja Rosa, és molt inferior a fa una dècada. Aquesta disminució és especialment alarmant en un context de continu creixement demogràfic del col·lectiu de majors La principal causa d'aquesta davallada és el sistema de concessió basat en renda familiar, un criteri que es clou a moltes persones grans amb ingressos baixos que conviuen amb familiars que superen els lindars econòmics. Un exemple paradigmàtic és el de moltes dones sense recursos pròpios que, en dependre econòmicament dels seus marits, no poden accedir a la targeta. Per tant, s'ignoren tots aquells casos de convivència per qüestions econòmiques o de dependència, o malgrat compartir un habitatge, no hi ha una economia compartida real. També cal considerar una altra realitat social. La majoria de joves majadors de 8 anys continuen vivint amb els seus pares o inclús avis. Les dades indiquen que la mitjana d'edat d'emancipació a Catalunya supera els 30 anys. Això significa que moltes llars acullen fills o nets majors d'edat que no porten cap ingrés però que generen unes despeses importants. Aquesta situació agreuja l'economia de la persona gran, però que és penalitzada a l'hora de sol·licitar la tàrgia rossa. Un altre aspecte preocupant és la definició obsoleta d'unitat familiar, limitada a matrimonis amb fills menors d'edat. Aquesta definició no rectefreix la diversitat de famílies existents. A Barcelona hi ha persones grans que conviuen amb germans, nebots, nets, cuidadors, informals o parelles de fet no registrades, situacions totalment ignorades pel sistema que agreixen encara més l'exclusió. Com poden veure, ens trobem davant d'un model profundament injust, desconnectat de la realitat social i que es clou del sistema a moltíssimes persones grans. I, per tant, no funciona. Per això, en aquest prec, demanem la gratuïtat del transport públic per a totes les persones majors de 60 anys, amb independència de les seves circumstàncies econòmiques, ja que els requisits econòmics actuals generen exclusions injustes que no tenen en compte la realitat de moltíssimes llars. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Avui el govern del PSC porta a aprovació definitiva les ordenances fiscals. Pel nostre grup, aquestes ordenances neixen del sectarisme ideològic i d'una manca total de voluntat d'acord. Malgrat el seu discurs, el diàleg, no s'ha acceptat cap de les 36 al·legacions presentades pel nostre grup. Cap. I només això, s'han rebutjat el 100% de les propostes d'altres grups i de les entitats. Això tinent no és governar, això és imposar. Aquestes ordenances es consoliden en un model que manté la pressió fiscal molt elevada sobre les famílies, especialment sobre les rendes mitjanes, i també impacta negativament sobre el teixit econòmic de la ciutat, comerç, activitat empresarial, mercats municipals, sector immobiliari i sector turístic. Continuen les pujades de l'IBI, de la taxa de residus, de l'impost de vehicles, de les taxes d'estacionament i de les terrasses. Als mercats municipals, el PSC diu sí a consolidar la pujada del 8% de taxes. Diu sí a carregar als paradistes el manteniment i la seguretat dels mercats i fins i tot els costos de les parades buides. En turisme s'incrementa el recàrrec municipal, una doble imposició, Generalitat i Ajuntament, que perjudica un sector clau de la nostra ciutat. I el PSC també diu sí al conegut Basurazo, que s'incrementarà gairebé un 50% durant aquest mandat. Mentrestant, les famílies nombroses, les monoparentals, les persones amb discapacitat i els majors de 65 anys continuen sent els grans oblidats d'aquestes ordenances. Vostès s'han dit no a rebaixar l'IBI, no a ampliar les bonificacions per a aquests col·lectius, no a eliminar el tribut metropolità, no a reduir l'impost de vehicles, malgrat que moltes famílies no poden rebaixar. no poden renovar el seu cotxe, no a reduir la càrrega als comerços afectats per les obres, no a reduir l'impost de post-valua i no a incentivar la conciliació a través de l'IAE. Barcelona té unes de les pressions fiscals més altes de tot Espanya. Per això no es tradueix en millores dels serveis. La ciutat continua acumulant greus mancances en neteja, en manteniment de l'espai públic i en seguretat. Des de Grup Popular defensem una fiscalitat més justa i responsable, orientada a la competitivitat i a la qualitat de vida. Barcelona no pot continuar posant traves a qui vol viure, treballar o invertir a la nostra ciutat. I és per això que el nostre grup votarà en contra.

Partit Popular, 8 segons. Tinent, vostè ha dit que no han pujat cap impost en els darrers anys. No estem d'acord amb aquesta afirmació. El que sí que estarem d'acord, vostè i jo, és que no han baixat cap ni un. Gràcies.

Regidor Martí, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Des del nostre grup volem fixar una posició diferenciada sobre els punts quarts i cinquè perquè tenen abast i finalitats totalment diferents. Començant pel punt cinquè, el nostre punt serà favorable a la modificació de la relació de llocs de treball i l'aplicació de l'increment salarial per 2025 i 2026 que responen al compliment estricte del marc quarts. normatiu vigent. Des del Partit Popular considerem imprescindible reconèixer l'esforç de tots els treballadors i treballadores d'aquest Ajuntament. Pel que fa al punt quart, el nostre grup votarà en contra. No és una esmena a la totalitat ni una desqualificació a la negociació col·lectiva. És una posició responsable i basada en problemes concrets i rellevants. El primer problema és de plantejament. S'ha portat a aprovació un únic acord que agrupa sectors, llocs de treball molt diferents, amb realitats i necessitats també molt diferents. Això ha generat tensions innecessàries i dificultats d'encaix. Des del nostre punt de vista, hauria estat més a dir negociar per sectors i avui presentar els anexos per separat. Ens preocupa especialment l'anex de la Guàrdia Urbana. En les darreres setmanes s'ha generat un clima de malestar evident dins del cos. Hi ha dubtes sobre la promoció professional, la gestió del temps de treball, les compensacions i els complements variables. Aquest anex no garanteix una millora real i la prova és que el col·lectiu en aquests moments s'està manifestant tant agents com comandaments a les portes de l'Ajuntament. També volem remarcar un profund malestar del col·lectiu de les escoles Bressol Municipal. Considerem que l'acord no resol qüestió en claus, com la segona activitat ni la millora... efectiva de les seves condicions laborals. Cal dir-ho clarament, el que se presenta avui és un acord totalment incomplet. Han quedat molts assumptes importants pendents i això genera dubtes i inquietud. Per això exigim la convocatòria immediata de la comissió de seguiment per poder desenvolupar qüestions tan importants com la plantilla volant de les escoles Bressol, els llocs singulars, el relleu generacional, un pla d'absentisme just i proporcional, la segona activitat de mestres, cuidadora, bombers i guàrdia urbana i els problemes laborals dels membres de protecció civil, prevenció, extinció d'incendis i salvament. Aquestes qüestions no són secundàries, són estructurals i afecten directament el funcionament dels serveis públics. El nostre vot envia un missatge clar al govern municipal. Cal revisar, corregir, escoltar i, sobretot, dialogar. Per aquest motiu, com ja ha avançat, votarem en contra d'aquest punt quart i a favor del punt cinquè. Gràcies.

Gràcies, tinent. A Sant Martí ens sabem que Can Felipa és molt més que un equipament esportiu. És un espai de trobada, de vida comunitària i de cohesió social al poble nou. L'ampliació del centre esportiu és una aposta per la salut, l'activitat física i l'esport de base en un barri dents que necessita d'equipaments de qualitat. A més, el Pla Especial permet l'ampliació amb un equilibri raonable entre l'equipament i els espais lliures i dona una resposta a una demana que esperem que sigui dialogada i consensuada amb el veïnat. Can Felipa ho mereix i el Poblenou també, i per això donarem suport a aquesta aprovació. Gràcies.

Gràcies, Tinen. El dret a la vivienda digna no és una concessió caprichosa de l'administració. És un dret bàsic i és un pilar de estabilitat personal i familiar. Per això, les polítiques de vivienda deben gestionarse amb criteris objectius, amb seguretat jurídica i amb respecte als drets fonamentals. I, precisament per aquesta responsabilitat, hi ha debats que hem de afrontar amb rigor El Registro de Solicitantes de Vivienda y Protección Oficial de Barcelona presenta hoy una falta de definición, especialmente en relación al empadronamiento, ya que no establece un periodo mínimo. Esta indefinición genera inseguridad y desigualdad. Por ese motivo, desde nuestro grupo municipal hemos planteado diez años de empadronamiento para acceder a una vivienda protegida en régimen de compra-venta y cinco años para el régimen de alquiler. No se trata de discriminar a nadie, sino de poner orden, de garantizar el arraigo y de priorizar a quienes han contribuido de forma sostenida a la vida de nuestra ciudad. Dicho esto, la propuesta de Vox, que pretende introducir antecedentes penales como criterio de valoración en el acceso a una vivienda de protección oficial, plantea serios problemas jurídicos, sociales y de eficacia pública. En primer lugar, supone una quiebra al principio constitucional de reinserción social. Nuestra Constitución es clara. Quien ha cumplido una condena no puede seguir pagando indefinidamente por su pasado. Convertir la vivienda pública en un filtro penal encubierto equivale a suponer y a imponer una pena accesoria, una segunda pena, que no ha sido dictada por ningún juez. Segundo, esta medida no afecta a quien dispone de recursos o alternativas habitacionales. Afectará, como siempre, a los más vulnerables. Personas sin hogar, familias en exclusión y personas que intentan rehacer su vida y pasar página del pasado. Esta propuesta no mejora en ningún caso la convivencia, lo que hace es cronificar la exclusión. Los antecedentes evalúan el pasado, pero en ningún caso la conducta presente. Con esta iniciativa ustedes convierten el acceso a la vivienda pública en un castigo permanente. ¿De verdad esta es la sociedad que defienden? Nuestro grupo no y por eso votaremos en contra.

Gràcies, alcalde. Des del Partit Popular compartim una part important de l'esperit de la proposta d'Esquerra Republicana. Estem d'acord en ajudar a joves i a les famílies a accedir al seu primer habitatge. I veiem molt positiu facilitar el finançament de l'entrada, aquell 20% que els bancs no cobreixen. Fins aquí hi coincidim, però el problema no és el préstec. El problema és el que es demana... a canvi. Perquè una cosa és ajudar i una altra molt diferent és condicionar la propietat per a tota la vida. Esquerra Republicana proposa que aquells habitatges, un cop comprats a preu de mercat, passin a ser habitatges protegits en règim de propietat. I aquí trobem el parany. Aquesta és la gran estafa. Què passa si un jove compra un pis avui, a preu de mercat, amb l'ajut públic que tots defensem i anys més tard necessita vendre'l? Posem un exemple realista. Una parella compra el seu primer habitatge a Barcelona per 250.000 euros. Gràcies a l'ajut públic pot pagar l'entrada. Fins aquí tot bé, però uns anys després, per motius personals o laborals, necessiten vendre el seu pis. I aquí ve el problema. Segons el preu habitual d'un habitatge protegit a Barcelona, aquest mateix pis no es podrà vendre a preu de mercat. sinó entre un 30 i un 40% menys del valor inicial. És a dir, un pis comprat per uns 250.000 euros s'hauria de vendre per 150.000 o 170.000 euros. I em permeti'm la pregunta, a això vostès li diuen ajut? Ara ja sabem per què tan pocs joves s'animen. Què passa aleshores? Que aquell habitatge ja no és realment seu, no el pot vendre lliurement, i no pot vendre el preu que va pagar i ha d'assumir una important pèrdua patrimonial. Em reitero, això no és un ajut, això és un peatge ideològic. La millor manera de convertir l'especulació no és limitar drets, és augmentar l'oferta d'habitatge. Quan hi ha oferta, els preus es moderen. Des del Partit Popular ja vam fer una proposta alternativa, un aval públic municipal que cobreixi aquest 20%, un aval que permeti als joves accedir al 100% del finançament, el 8 amb hipoteca i el 20 avalat per l'Ajuntament. Sense interessos ocults, sense condicions de pervida, en definitiva, ajudar sense demanar res a canvi. L'habitatge és un espai de llibertat i de seguretat, i no la gàbia administrativa que ens presenta Esquerra Republicana.

Moltes gràcies, president. Bé, en primer lloc, agrair al síndic i al seu equip la presentació d'aquest informe. Coincidim majoritàriament amb les propostes de millora que ens presenta, algunes de les quals, com a grup municipal, hem treballat i reivindicat. Compartim la necessitat de controlar i supervisar la tasca que realitzen les empreses del Servei d'Adaptació Domiciliària, el SAT. El nostre grup ha demanat mesures adicionals de control de la qualitat del servei i la creació d'una taula de treball per consensuar les millores laborals i salarials dels treballadors i treballadores. Compartim amb el síndic que per garantir les condicions de la prestació cal el reglament del SAT, que nosaltres ja vàrem demanar la passada legislatura. Ens preocupa i molt l'increment de persones vulnerables i sense llarg. Encara queda molta feina per fer, en especial en la coordinació dels diferents departaments de l'Ajuntament. Cal garantir i reforçar la coordinació entre els serveis socials, el programa Làbora, Barcelona Activa i les entitats municipals. començant per la detecció i atenció mèdica de les persones vulnerables i sense llarg, continuant per l'acollida, l'acompanyament, l'orientació i la formació i, finalment, l'inserció dins del mercat laboral. En l'àmbit de la libertat ciutat garantista, el 82% de les queixes i pronunciaments fan referència a la vulneració del dret a una bona administració. Compartim la preocupació del síndic pel retard de la tramitació de les llicències d'obres i l'incompliment dels terminis de resolució en quasi tots els àmbits municipals. I en aquest sentit, des del grup popular, hem impulsat la creació d'una comissió per a la simplificació administrativa per tal de millorar l'atenció als ciutadans i evitar tota demora innecessària. Per altra banda... Ens trobem a la bretxa digital i amb la complexitat dels tràmits administratius només cal preguntar a les entitats que volen demanar una subvenció. El nostre parer és contrari a la bona fe quan a la capçalera del portal de tràmits de l'Ajuntament es fa constar que en cas d'error, per petit que aquest sigui, el tràmit es considerarà no realitzat. Respecte a la mobilitat i manca transport públic, la baixa freqüència de pas d'alguns bussos de barri i l'absència de serveis nocturns dificulten la vida dels veïns, molt especialment els barris de muntanya. Des del nostre grup hem demanat més implicació al govern per tal d'incrementar els bussos nocturns dels diferents barris. Per altra banda, sol·licitem que es posin en marxa campanyes informatives sobre la norma que afecta a les bicicletes i als vehicles de mobilitat personal. Per últim, trobem a faltar a l'informe alguna menció a l'alt nivell d'incidència que es produeix al metro i al tramvia, no només a nivell de seguretat, sinó també de mobilitat. La radiografia de la ciutat de Barcelona inclou altres qüestions com l'habitatge. Dels 596 pronunciaments a mesos a l'any 2023, la majoria es refereixen a l'àrea d'urbanisme i de l'habitatge. Les queixes ciutadanes demostren que els diferents governs i les seves polítiques s'han francaçat, no han solucionat ni de bon tros l'accés a l'habitatge que continua sent la segona preocupació dels barcelonins i de les barcelonines. L'informe del síndic recull el fet que venim denunciant i és la lentitud de la recuperació a la possessió d'habitatges públics. Això provoca una greu demora a la disponibilitat per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat. En quant a la seguretat, la primera preocupació dels barcelonins ens sembla rellevant la recomanació del síndic de revisar el protocol d'atenció del 112. Massa sovint les patrilles de la Guàrdia Urbana, per manca d'efectius, especialment durant les nits i el cap de setmana, triuen molt en arribar o finalment no poden assistir per necessitat del servei. Però també pensem que la sindicatura, amb un problema capdalt de la ciutat com la seguretat, hauria pogut fer més aportacions o, en el seu cas, a actuar d'ofici. Des de Grup Popular volem posar en valor la figura del Síndic de Greuges de Barcelona, un òrgan imparcial que té com a funció defensar els drets i llibertats dels barcelonins i barcelonines i de tots aquells que visita la nostra ciutat. I en defensa d'aquests drets i llibertats, el síndic ha d'estar dotat de mitjans materials i humans suficients per a un de terme a la seva tasca. Mitjans, que al no separer, ara per ara són del tot insuficients. Conscients de la seva importància, el nostre grup va demanar fa uns mesos la creació de la Junta al síndic per a les persones grans, però malauradament no va prosperar pel vot negatiu d'alguns grups municipals. Considerem que la proximitat amb la ciutadania és cap d'alt, proximitat que hauria d'estar acompanyada per la presència d'un representant del síndic en cada seu del districte, per tal d'apropar la sindicatura als ciutadans i ciutadanes dels nostres barris. Per altra banda, la sindicatura és i ha de ser més que una recopiladora a bústia de queixes. Creiem que s'ha d'incrementar la seva funció com a mediador de conflictes. Per últim, volem demanar al síndic que no perdi el ton i l'empenta que sempre ha mantingut l'institució, encoratxar-lo i agrair-li la seva feina i a tot el seu equip, perquè Barcelona necessita el seu Pepito Grillo, Barcelona necessita el seu Pep Consciències. Moltes gràcies.

Gràcies, Tinent. Bé, donar la benvinguda a les entitats promotores d'aquesta iniciativa i agrair la presentació d'aquesta mesura de govern que recull l'importància de l'educació, la prevenció i la promoció de polítiques públiques en favor d'un ús saludable i responsable de les pantalles. Però volem posar de manifest que ens hauria agradat que aquesta mesura s'hagués presentat als grups municipals amb una mínima antelació per tal de fer aportacions, tal com ja hem fet en altres ocasions i en altres mesures de govern. La mesura ens presenta una anàlisi detallada i amb dades prou consolidades sobre els riscos que l'abús de les pantalles tenen en infància i adolescència. Coincidim en la necessitat de millorar la implicació de les administracions, sobretot en polítiques preventives, tant a nivell institucional com escolar i familiar. Quan posem de manifest els efectes negatius de l'abús de les pantalles i mitjans digitals, fa falta que pares i mares, educadors i administracions s'impliquin a la seva regulació, donin exemple del seu bon ús i ofereixin a nens i joves altres activitats d'oci, com la lectura, els jocs de taula, la pràctica de l'esport, les activitats artístiques o les interaccions socials. És una evidència que l'addicció als videojocs, l'assetjament cibernètic, el consum de continguts no adequats o els abús de les pantalles cada vegada estan més presents a la vida dels nostres joves. Des del nostre grup defensem la necessitat d'aconseguir l'equilibri entre la quantitat i la qualitat del consum tecnològic. I en aquesta línia creiem que és obligat l'esforç de les administracions, de les escoles i de pares i mares per tal d'ajudar els més joves a saber límits i a fer un ús responsable, crític i conscient de la tecnologia. Hem de donar als nens i adolescents una educació digital sòlida que els permeti comprendre els riscos i els beneficis de les xarxes socials, asseurant-los un entorn digital segur, positiu i enriquidor. En aquest sentit, demanem a l'Ajuntament una major coordinació entre els diferents programes d'atenció a nens i adolescents, com el xat de suport emocional per a joves, el programa Consulta'm o els educadors emocionals dins de les pròpies escoles. Cal analitzar si les accions dels programes funcionen, els que cal redimensionar o repensar i tenir un retorn sobre l'eficàcia de cadascun d'ells. Des del nostre grup estarem vigilants al seguiment i a l'avaluació d'aquest pla i demanem al govern municipal que no només faci presentació anual en els espais de participació proposats, sinó que també es doni compte dels resultats de la mesura en aquest mateix Consell Plenari. Gràcies.

Gràcies, president. Bé, aquesta aprovació es produeix en el marc d'un projecte que ja va ser aprovat per tots els grups municipals el 2017 i un projecte que va quedar paralitzat per manca de finançament. Aquest nou espai, aquests nous 2.100 metres quadrats permetran acollir noves sales, més exposicions temporals, programes educatius i producció artística. És la primera vegada.

Escolti, però... Gràcies.

Bé, sí, doncs aquest nou espai, aquests nous 2.100 metres quadrats permetran acollir noves sales, més exposicions temporals, programes educatius i producció arquitecta. Aquest pla especial tracta de l'ampliació del MACBA i no de la remodelació de la plaça dels Àngels, respecte a la qual creiem que encara queda un llarg camí per consensuar amb els veïns. Per altra banda, la coberta del museu serà visitable i demanem que sigui accessible de forma gratuïta per a tots els ciutadans i ciutadanes de la ciutat. Per tot això, reiterem el nostre vot favorable. Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Martí. Pepe. Moltes gràcies. Aquesta intervenció urbanística s'emmarca en la gran transformació de la plaça de les Gròlies que està convertint allò que era un gran nus viari en un espai més habitable, sostenible i pensat cap a les persones. Un passeig que connectarà els barris del Clot i el poble i que permetrà També, ajustar millor el traçat de les línies d'autobús. Aquest ha de ser un primer pas pel que ha de ser la Gran Via el seu pas per Sant Martí. Per tot això, reiterem el nostre vot favorable.

Gràcies, president. Bon dia. Valorem la presentació d'aquesta mesura de govern. Principalment, són quatre eixos els que afronta. El primer lloc, l'ampliació del projecte Salut als Barris, incorporant 11 barris més als existents. Volem recordar que aquest projecte es va establir l'any 2007. Ara farà 17 anys i que a Barcelona existeixen 73 barris, cadascú amb les seves característiques pròpies que no podem obviar. Per això demanem al govern municipal empent i celeritat perquè encara queda molta feina per fer. Per una altra banda, veiem positiva la prescripció esportiva des de l'atenció primària. Recolzem el conjunt d'iniciatives dirigides a preservar, protegir i promoure la salut de la població a través d'accions, tant individuals com col·lectives. La mesura d'Obert també ens diu que és un compromís prioritari oferir recursos i equipaments de qualitat, però falta previsió davant d'una situació que es repeteix any rere any. Aquesta previsió comporta dotar de més mitjans humans, tècnics i econòmics, a l'atenció primària perquè sigui resolutiva i descongestioni els hospitals. Cal recordar que fa pocs dies els treballadors de l'Hospital del Mar alertaven que el servei d'urgències estava col·lapsat i que hi havia pacients que esperaven fins 5-20 hores, 5 dies, per poder gaudir d'un llit. I en aquest context creiem que la mesura d'avui que ens presenten pretén ser molt ambiciosa, però malauradament és poc realista. Si no podem tenir pediatres a molts caps, com podem oferir els serveis de salut mental als ciutadans? El sistema d'atenció primària actual no pot cobrir les necessitats sanitàries que vostès plantegen en aquest document. No hi ha prou personal i la rata de pacients per professional és molt elevada. Ens diuen que els programes de la mesura Barcelona Salut dels Barris abasten tot el cicle de vida, des de la infància fins a les persones grans. Però, com vostès saben, no tenim pediatres i els pediatres són la porta d'entrada dels infants i adolescents al sistema sanitari. L'Ajuntament, amb el 40% del Consorci Sanitari Barcelona, ha una influència a detenir. En quant al Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030, preveu activar suports de proximitat. I en aquest marc, cito textualment, dotar de formació a professionals. Pel que sembla, no són professionals de la salut mental, ni psiquiatres, ni psicòlegs, ni infermeres d'especialitat. Ens ho podrien confirmar. perquè la nostra parella reconèixer i orientar les persones que poden tenir una situació de trastorn mental sense ser un professional de la matèria podria ser perillós. Per últim, i quan el pressupost d'aquest pla ens sembla positiu destinar 4,5 milions d'euros, però no entenem per què una mesura que té una vigència del 2024 al 2030 destina només 288.000 euros a l'any 25 i en canvi deixa el gruix del pressupost d'1.347.000 per l'any 2030. Moltes gràcies.

Gràcies, president. Com bé sabut, l'actual CAP està saturat i no pot atendre degudament els pacients per falta d'espai. Aquesta obra suposarà l'ampliació i permetrà augmentar la seva capacitat assistencial. Amb aquesta mesura s'atenen llargues peticions dels veïns i del propi CAP que venien reclamant des de fa molt de temps. Per altra banda, es manté l'estructura de l'Església de la Misericòrdia que s'integra dins de l'edifici del CAP, millorant la qualificació arquitectònica de la mateixa, que passarà a ser de nivell C. Per tot això, votarem a favor.

Moltes gràcies. Tot i que no discutim la necessitat d'un centre de treball de neteja al subsol, des del nostre grup demanem que prèviament es faci un estudi sobre l'impacte acústic de la gran sortida de camions de neteja per la Rambla Prim, cap a la Gran Vie i cap al carrer Guipúsqua. Ens preocupa que la sortida permanent d'un gran nombre de camions puguin afectar el benestar dels veïns i les veïnes de la zona. És per això que ens abstindrem.

Moltes gràcies, moltes gràcies, alcalde. Com no pot ser d'una altra forma, agrair aquesta iniciativa ciutadana. Des de grup popular volem posar en valor la feina i l'esforç de tots els treballadors i les treballadores que desenvolupen la seva feina en els equipaments de proximitat de la ciutat de Barcelona. L'Ajuntament va aprovar l'any 2017 un manual de contractació pública en el que es compromet a contractar empreses que ejecutin els contractes en ple reconeixement dels drets laborals i socials de les persones, fomentant la participació de petites empreses i entitats amb responsabilitat social i ambiental. Malauradament, aquesta obligació legal no sempre és una realitat. Sovint no es té en compte que els treballadors i les treballadores tinguin unes condicions laborals dignes i unes retribucions que s'adiquin a l'esforç de la feina que realitza. Un clar exemple és el servei d'atenció domiciliària, com també ho són els treballadors i treballadores dels equips socioculturals. Garantir aquestes condicions és una qüestió de voluntat política i per això li demanem al govern que des de l'Ajuntament s'actuï en veritable vocació de servei públic i s'estableixin mecanismes de control i seguiment de la qualitat dels serveis prestats i del benestar dels treballadors. Com bé saben, des del nostre grup defensem el model de col·laboració públic-privada, perquè creiem que és el més eficient i que ofereix millor resultat. Apostem tant per un model de gestió externalitzada com directe, però demanem que les adjudicacions d'aquests serveis es facin amb concurs obert, amb concurrència de diferents ofertes, no siguin edits per tal de garantir la transparència. Però avui no debatim ni el model ni el sistema, sinó que parlem sobre la protecció dels treballadors i treballadores socioculturals. I és per això que votarem a favor.

Gràcies, president. La plaça Gardunya és un espai del que no gaudeixen els béns del barri. Hi ha episodis de baralles i problemes de consum de drogues, generant una sensació d'inseguretat al veïnat. La plaça es veu deixada per la brutícia, la manca de llum, i aquesta plaça també s'ha convertit en dormitori de persones sense llarg. Des del grup municipal popular creiem que cal elaborar un pla específic d'actuació del servei social per atendre les persones sense llarg. A més, s'ha de reforçar el patrullatge de la Guàrdia Urbana, els serveis de neteja i l'enllumenat públic. A la plaça La Gardunya està l'antiga Escola Massana que porta ocupada des de l'any 2018, així com la tancada migrant on recentment hi ha hagut aldaruix i les detencions de diverses persones. Malgrat això, el govern de la ciutat continua sense aplicar el protocol d'ocupacions que va anunciar el passat mes de novembre. En conseqüència, a ningú sorprèn que el Mercat de la Boqueria estigui orientat cap a l'entrada de la Rambla, donant totalment l'esquena a l'accés de la plaça Gardunya. Per tot això, demanem al Govern municipal que prengui les mesures necessàries per tal de dignificar la plaça Gardunya i convertir-la en l'emporta d'entrada del veïnat al Mercat de la Boqueria. S'han de diversificar els usos de les parades del mercat i promoure activitats, no només a l'aula gastronòmica del mercat, sinó també a la mateixa plaça Gardunya. Pel nostre grup, la solució passa per obrir el mercat cap a aquesta plaça. En definitiva, volem recuperar la plaça Gardunya per tot el veïnat, convertir-la en porta d'entrada al mercat de la boqueria, el més emblemàtic de la ciutat, que ha de diversificar els usos i adaptar-se a la nova realitat d'acord amb els nous hàbits de consum, sense perdre l'essència única del model de mercats de Barcelona.

Moltes gràcies. Agrair al govern municipal l'acceptació d'aquest prec i només recordar que fa cinc anys el govern de la ciutat va anunciar un pla d'usos per regular l'especificitat del mercat de la buqueria i encara aquest pla no s'ha fet. Moltes gràcies.