Victòria Alsina Burgués

Gràcies. Bé, fa unes setmanes vam conèixer unes notícies preocupants. En concret, que la Fiscalia Europea havia obert una investigació formal per presumptes delictes de frau al Servei Europeu d'Acció Exterior. Una investigació de la màxima gravetat que centrava en un suposat frau en programes de formació finançats amb fons europeus que havia tingut lloc l'any 21-22. I aquí entenem que cal fer-se una pregunta clau, que és la següent. Qui era el màxim responsable polític i operatiu en aquell moment d'aquest Servei Europeu d'Acció Exterior? I la resposta és clara i senzilla, el senyor Josep Borrell, com a alt representant de la Unió Europea per Afers Exteriors i Política de Seguretat, el PESC en aquell moment. De fet, la Fiscalia Europea ja ha imputat presumptament el que era el segon del senyor Borrell, l'Estefano Sanino, per presumptes delictes de frau i corrupció, conflicte d'interessos i violació del secret professional. Els nostres companys socialistes, des de les diferents institucions que formen part del patronat del SIDOP i que van nomenar el senyor Borrell president d'aquella casa ara fa un temps, en teoria, per donar-li prestigi, de moment guarden silenci. Guarden silenci mentre es produeix aquesta paradoxa preocupant que el nostre centre de referència internacional, el nostre think tank més conegut, està presidit per algú que està completament sota el focus de la justícia europea per presunta mala praxi. De fet, entenem que és un escàndol que embruta la imatge del SIDOP i per extensió la de la ciutat. I aquí presentem un prec que el veiem clar i inevitable. Instem a l'Ajuntament que insti a la seva vegada el patronal del SIDOP, com a membre canès i també com a principal finançador de la institució, activar els mecanismes necessaris per apartar temporalment, de moment mentre es dura la investigació, el senyor Borrell de la presidència fins que s'esclareixin els fets. Gràcies.

No tinguin por d'exigir exemplaritat al senyor Borrell. En una fundació els patrons tenen un marge de responsabilitat precisament connectat a aquestes causes, que és preservar el prestigi de la institució i fer valer, evidentment i per això dèiem de manera temporal la presumpció d'innocència, però que la institució, el SIDOP i la nostra ciutat no prengui mal a través d'això.

Gràcies. Primerament, saludar a les entitats venezolanes i a totes les persones que ens acompanyen avui al plenari. És un honor tenir-vos aquí. Gràcies per ser-hi. Votarem a favor perquè Trias per Barcelona, Junts per Catalunya, sempre, sempre ens trobaran al costat de la democràcia i de l'estat de dret. Venezuela fa anys que viu en una crisi política, socioeconòmica i humanitària amb unes eleccions del passat mes de juny que només fan que agreujar la situació que es viu. Com sabem tots, el règim de Maduro es nega a publicitar les dades electorals de les darreres eleccions malgrat l'exigència de la comunitat internacional i dels seus propis ciutadans perquè això sigui una realitat. Ja abans de les eleccions ens preocupava i hem seguit la repressió dels membres de l'oposició, que han vist vulnerats els seus drets polítics, però més enllà d'això es troben davant de restos arbitraris, de tensions i negacions de garanties judicials, així com tàctiques d'intimidació diverses i perilloses contra l'oposició política. Tot això és incompatible amb una democràcia i un estat de dret, que es deteriora cada dia que passa a Venezuela. Per això denunciem aquests fets i exigim que es posi fi a aquesta situació des del nostre grup polític. Instem a les institucions, especialment a les europees i internacionals, perquè treballin al costat d'una solució política, pacífica i democràtica que estigui liderada de la mà i pels propis venezolans. Com deia al principi, hi votem a favor perquè sempre ens trobaran al costat de la democràcia i de l'estat de dret. Però no pas per seguir el joc de pica-baralla entre el PP i el PSC-PSOE per la seva cursa a la Moncloa quan parlen també de Venezuela. Ara es barallen, però quan es tracta de la llibertat d'expressió de l'independentisme, d'un poder judicial que no respecta les lleis aprovades com la llei d'amnistia o la falta de transparència per investigar els fets del 17 d'agost o l'espionatge il·legal en Pegasus, llavors apliquen una doble vara. N'hem parlat a Europa, aquest doble estàndard que sembla que serveix per a Venezuela i altres coses que passen al món, però no pel que passa a casa nostra. Per tant, tot el suport a Venezuela, gràcies a les persones que ens acompanyen, però no ens donin lliçons de democràcia.

Moltes gràcies. Ara fa set mesos, concretament al plenari del mes de febrer, vam mostrar amb una proposició el nostre malestar per la falta de transparència d'aquest govern pel que fa al temps de resposta de les iniciatives que presenta l'oposició. El reglament orgànic municipal estableix un termini d'un mes perquè aquestes preguntes es contestin i en aquell moment vam constatar que el 83,48% de les preguntes que ens havien contestat havien estat contestades fora de temps. Uns mesos més tard aquest percentatge encara ha anat a pitjor, ha empitjorat un 3% i ara ja són el 86,6% d'aquestes preguntes que es contesten fora de termini. Tenim respostes, però, que no tarden una mitjana de 80 dies, sinó que tarden molt més. Tarden 100 dies, 200 dies, 300 dies en arribar. Ara fa uns dies el regidor Calvet denunciava per exemple una pregunta que vam fer sobre el lloguer assequible que vam presentar l'octubre del 23 i que no se'ns va contestar fins un any després. El que passa que revisant aquesta resposta vam veure que l'informe del tècnic estava signat el mes de maig. Per tant que clarament o hi havia hagut una negligència o una retenció política de la resposta. Per tant, què passa amb tot això? No només es tracta però de transparència, també es tracta del desinterès per a tots els processos de participació ciutadana. Nosaltres vam reclamar en el seu moment que es fes un procés en condicions relacionat a l'ordenança de civisme on només 176 persones hi havien participat d'unes potencials 1.700.000 que podien fer-ho. També nosaltres hem denunciat, per exemple, en aquest cas en el meu districte, a Gràcia, que ara fa uns dies el conseller tècnic fes fora els representants dels diferents grups polítics en una reunió promocionada pels veïns del passeig de Sant Joan en relació a les afectacions que pateixen els veïns del passatge a Lió per una ocupació il·legal. No som fet aïllats, això és una tendència d'una gestió que és massa opaca i que no s'escolta les preguntes de l'oposició que en l'última instància estem fent la nostra feina.

Moltes gràcies. Bon dia. Tinent, deixi'm que li parli d'uns quants números que ens preocupen. Des de Trias per Barcelona, fins al dia d'avui, tenim entrades 257 preguntes i pregs. I d'aquestes, només un 57%... D'aquestes no ens han contestat més de la meitat, és a dir, hi ha un 57% que queden pendents de contestar. Parlem, però, de les que sí ens han contestat, que en aquest cas són 109. D'aquestes, un 83% ens les han contestat tard, 91 de 109 fora de termini. I, de fet, hi ha 26 pregs i preguntes que estem esperant la resposta des del mes de juliol de l'any passat. És el nostre dret, però també és la nostra responsabilitat com a oposició fer aquest control i aquesta fiscalització de l'acció de govern i per tant hem de tenir accés a la informació per poder-ho fer de forma correcta. El govern, per tant, té el deure de facilitar aquesta informació sol·licitada tant als altres grups de l'oposició com a la ciutadania i de fer-ho en temps i forma. El fet que el govern estigui paralitzat no pot comportar, no pot pretendre que l'oposició estiguem paralitzats també en aquesta tasca de control. Per tant, entenem que és el nostre dret i el nostre deure exigir més transparència, exigir accés a la informació, exigir en última instància un bon govern. I entenem que fins a dia d'avui aquest govern no ha tingut la capacitat d'exercir-ho en aquesta línia que es manté.

Gràcies per acceptar un prec que entenem que demana una cosa que forma part de la total normalitat i el bon funcionament de l'administració i el seu govern. Les dades, agafant les dades que vostè aporta ara en el ple, tenir un 31% de respostes pendents i un 19% fora de termini confirma la gravetat dels fets que nosaltres volíem exposar en aquest prec. Per tant, esperem que es resolgui el més aviat possible.

Moltes gràcies. Aquest és un tema que és important i que s'ha parlat àmpliament en comissió, també en aquest ple. És un tema on els representants polítics entenem que hem de ser extremadament responsables perquè en cap de les nostres accions ni declaracions no escalem una situació ja de per si polaritzada també a casa nostra. Des de Trias per Barcelona, condemnem rotundament, i com no pot ser d'una altra manera, els atacs a la població civil d'Israel i de Palestina i esperem i mirem i seguim les notícies al voltant de l'alt o al foc, esperant que això sigui una oportunitat pel cessament del conflicte i perquè finalment hi hagi un acord de pau de dos estats que permeti que els dos pobles puguin viure en pau, existir i tenir la seguretat que es mereixen. En relació a aquesta declaració, nosaltres ens preguntem la següent qüestió. Podem parlar de diplomàcia de ciutat i al mateix temps decidir trencar les relacions amb Israel? Ajuda això a resoldre aquest conflicte? Que Barcelona trenqui les relacions amb Israel? Ajuda que aquest conflicte es resolgui? Aquesta és la pregunta que ens fem nosaltres i ens la fem amb una gran preocupació i consternació sobre com com a ciutat de pau i que sempre ha volgut treballar en aquests temes podem contribuir més i millor. La nostra resposta, el que pensem, és que no ajudem trencant les relacions, igual que no es va ajudar en el seu moment, aquell moment per fins electoralistes, senyora Colau, a trencar les relacions amb l'Ajuntament de Tel Aviv. L'immobilisme no ajuda. Entenem que el que ajuda és la cooperació econòmica, social, cultural, l'ajuda humanitària decidida, i que així podem posar un gra de sorra important en la resolució d'un conflicte immens. En la lògica de la confrontació no ens hi trobaran, en la lògica de la col·laboració sí.

Gràcies. Nosaltres votarem en contra, entenent que prendre partit és treballar en la lògica de la col·laboració i, com hem dit anteriorment, no detallar aquestes relacions. I, evidentment, celebrem, perquè forma part de fer coses, tot l'enviament d'ajut humanitari que pugui fer l'Ajuntament de Barcelona i d'acollida com a ciutat de pau i d'acollida que hem estat sempre. M'agradaria utilitzar els últims segons per suggerir-li a la senyora Colau que parli amb la comunitat jueva de Catalunya, que té por d'exhibir els seus símbols, que arriba a les escoles i veu pintades on diuen que Hitler tenia raó, on té un autobús que va a l'escola que ha d'estar escortat per la policia i recordar-li que no són irrealians, que són jueus catalans i que això es diu antisemitisme.

Gràcies. Bon dia a tots. Primerament, donar la benvinguda a la senyora Morera i al senyor Canet en nom del grup de Junts per Catalunya Trias per Barcelona. Benvinguts al Consell Plenari de l'Ajuntament. Volíem agrair-los la presentació d'aquesta memòria de tota la feina feta durant l'any 23, però també, perquè aquest és un any especial, la tasca dels 20 anys, perquè feia poc, us felicitàvem de tot cor per aquesta feina que s'ha fet 20 anys treballant amb la voluntat de ser el gran espai de representació de la nostra ciutat. Per tant, volíem començar amb aquesta felicitació que va més enllà d'aquesta memòria. I és un bon moment quan es celebren els 20 anys, creiem, perquè tots els grups polítics, el govern, però també tots els grups ens tornem a llegir bé i a portar fins a les últimes conseqüències quina és la funció i la missió d'aquest Consell de la nostra ciutat. Com un lloc de trobada, un lloc de debat, un lloc on discutir inquietuds i propostes, un lloc on, de fet, una de les principals funcions és assessorar a l'Ajuntament en els grans temes de ciutat que requereixen agrupar una pluralitat de veus per poder fer les coses millor. Un agraïment especial, amb tot el que ens explicàveu, però també tot el que hem vist aquests mesos, per la feina que heu fet l'any 23, que no és un any estàndard, és un any d'eleccions, és un any on és més complicat promoure i mantenir les reunions i l'agenda de treball. Per tant, gràcies especials en aquest any 23, que no ha estat un any estàndard. La tasca del Consell, nosaltres entenem que és més important que mai. Més important que mai en un context on el govern actual no fa una aposta decidida per tots els espais de participació que té la ciutat. Molts no s'han convocat a temps, molts van endarrerits. Em sembla, però, especialment preocupant un parell de qüestions que el Consell de Ciutat heu plantejat. Primerament, el tema dels pressupostos. Sent els pressupostos el document principal que ordena la nostra activitat, la necessitat que es puguin discutir de manera pausada i enriquir amb la visió del Consell. L'altra és una demanda històrica que heu vingut fent no només avui sinó en ocasions anteriors. la manca de retorn dels dictaments, d'un retorn constructiu, d'un retorn que faci la vostra participació útil, que es digereixi dins dels òrgans de l'Ajuntament i, conseqüentment, us doni resposta. Per tant, dit això, aquests són dos elements capdals per donar al Consell la importància que es mereix. Ens apuntem els deures també com a grup polític per participar en aquest retorn dels dictaments, perquè entenem que això no només és una qüestió del Govern, és una qüestió que hem de vehicular entre tots. Està clar que la ciutadania vol més i millor participació, I està clar que quan la participació funciona, que és el que volem, l'administració té un repte tremendo per digerir-la de manera adequada. I les dues coses són molt importants. Per tant, també hem de treballar amb aquesta digestió de la participació i de les vostres propostes i dictaments. Volíem acabar reiterant les gràcies, no només a les persones que formeu, que formem part del Consell, sinó també a tot l'equip tècnic que ho fa possible, a tots els voluntaris, a totes les persones que més a més s'han sumat en aquests grups de treball, donar-vos les gràcies per la feina que heu fet i la que continuareu fent.

Gràcies, Tinent. Avui ens porten una proposició amb contingut de declaració institucional després que no tirés endavant a la comissió de la setmana passada. Una proposició que no té altra intenció que fer campanya al seu líder socialista. Miri, és un fet que l'actuació del govern de Netanyahu és terrible, totalment inadmissible. Mai l'ús de la força contra la població civil és acceptable. De fet, el govern de Netanyahu és tremendament contestat, no només a nivell internacional, sinó també dins del propi país, Israel, abans i ara especialment. Nosaltres defensem evidentment que els palestins tenen dret a l'autodeterminació. Entenem que aquesta és una qüestió però molt complicada, que va més enllà de la simple voluntat declarativa d'aquest plenari o del senyor Pedro Sánchez. Són moltes dècades de conflicte, molts actors diferents. Bé, nosaltres, per explicar clarament el sentit del nostre vot, nosaltres ens abstindrem. Però no pel que posa. Ens sembla bé el que posa a la part declarativa d'aquesta declaració institucional. Ens abstindrem per alguns elements importants que creiem que hi faltaria afegir. I això és el que explica el sentit de la nostra abstenció. Entenem que hi faltaria afegir no qüestionant el dret a l'autodeterminació del poble palestí, que la part final inclogués la solució dels dos estats. A nivell internacional, en un conflicte tan complex, és homologable presentar el text que vostès posen si haguessin afegit el tema dels dos estats, i aquest no hi apareix, nosaltres vam voler que ho recollís. També un tema que no es planteja és si hi ha un reconeixement de l'Estat palestí, amb qui hem de parlar amb aquest futur estat? Hem de parlar amb Hamas, amb l'autoritat nacional palestina? Què fem amb Hezbollah? Què fem amb Iran? Tot això és molt complex. Per tant, aquest és el motiu que explica la nostra abstenció. Aquestes mancances, no el text que en si inclou actualment la declaració. I finalment, aquesta intencionalitat no m'agrada d'electoralista, però de propaganda de l'agenda internacional del senyor Pedro Sánchez. Només afegir que el nostre grup, Junts per Catalunya, Tries per Barcelona, sempre ens trobaran al costat de la diplomàcia de veritat, la que no provoca immobilisme i la que pretén resoldre en conflicte d'acord amb les entitats internacionals.

Muchas gracias.

Gràcies, alcalde. Senyora Alemany, jo començaré pel final, per la conclusió. Nosaltres ens abstindrem. No votarem en contra, no votarem a favor, ens abstindrem perquè entenem que hi ha una necessitat d'obrir un debat sobre aquesta discriminació en termes econòmics que pot generar una política com la de la Golden Visa. Però en aquesta intervenció el que el nostre grup volia posar sobre la taula és el que va resumir molt bé un dels periodistes i escriptors d'Estats Units més famosos del segle XX, el senyor Mencken, quan va dir que per a qualsevol problema sempre hi ha una solució fàcil, clara, plausible i equivocada. Perquè aquí una part és el problema i l'altra part és la solució. Pel que fa al problema, i aquí a la meva dreta, des del meu punt de vista, es dic al senyor que més en sap de polítiques i habitatges de tot l'Ajuntament de Barcelona, està clar que el problema és greu, que és un tema i ha de trobar habitatge digne, que afecta els barcelonins, que en el cas dels joves això... ja és completament descaràtica. Per tant, cal posar-hi solucions. La nostra preocupació en aquest sentit ve que aquestes mesures urgents i imprescindibles que han de posar-se sobre la taula i s'han d'executar no tenen a veure amb el que vostès estan dient en relació a la Golden Blissa. Per tres raons, bàsicament, entenem que això no està connectat Primera raó, si vostè revisa el fenomen expat, que pel perfil socioeconòmic són els que accedeixen a la Golden Visa, només representa un 30% de la població estrangera que tenim a Barcelona. Si es mira les seves nacionalitats, les cinc principals, quatre d'elles formen part de països de la Unió Europea que, per tant, no tenen per què utilitzar doncs aquesta Golden Visa. En un segon ordre de coses, també mirant les dades en aquest cas de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, el preu mig de la vivenda a Barcelona està, de la vivenda nova, en 630.000 euros, molt per sobre dels 500.000 que estableix la Golden Visa. Per tant, aquí un es planteja si realment això tindria una incidència com un element encaridor del mercat de l'habitatge. I la tercera raó que volíem posar sobre la taula és que en el moment que es pren una decisió d'aquest tipus, si nosaltres volem una ciutat que tregui el talent i que faciliti l'emprenedoria i un tipus d'economia que ens beneficia a tots com a societat, hem de fer una reflexió més global també de com possibilitem que aquestes persones puguin venir. Per tant, per tots aquests motius, per aquestes tres raons que desconnecten la solució que vostès proposen del que nosaltres considerem que és el problema, nosaltres ens abstindrem. Gràcies.

Aprofitaré per dir-los als senyors del PSC i de Barcelona en Comú que truquin als seus amics de Madrid perquè han tingut molts anys per treure-ho.

Moltes gràcies, alcalde. Avui votarem a favor d'atorgar la medalla d'or al mèrit cultural a l'artista Jaume Plensa, un artista barceloní i un català universal. Es va formar a l'Escola Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts d'aquesta ciutat i actualment és un dels artistes més reconeguts a nivell mundial i dels més innovadors, a la vegada que aconsegueix no perdre les seves arrels barcelonines, en concret el barri de Sants. Volem destacar també el compromís que ha tingut plensa amb la ciutat de Barcelona, com demostra moltes de les seves obres presents en el nostre espai públic. Les Cullera, el barri de la Prosperitat, Carmela, davant del Palau de la Música, les Constellacions com a noves portes del Liceu, de l'Arte i de l'Arte 2, Born, el passeig del mateix nom, Blau, donació a l'Hospital Clínic per la lluita contra la Covid i en homenatge merescut al personal sanitari, o Arrels 2018 donada per la Universitat de Barcelona. I alguna més que haguéssim pogut tenir si la situació hagués estat l'adequada. Com dèiem, té els seus orígens al barri de Sants. Plen s'explica com allà va poder descobrir la vibració de la matèria, que ell ha volgut construir ponts, però també travessar-los. La poesia i la música són el seu passaport, diu, i l'escultura, el seu vehicle. I també diu que el seu propòsit i camí és aprofundir al màxim en la nostra memòria personal per tocar i acaronar aquell punt misteriós que compartimenta a tots, sobretot la memòria dels altres. Aquest reconeixement a Jaume Plensa és també una manera de dir al món que som aquí, que encara som aquí, que Barcelona és i exerceix de capital de Catalunya i que cal que tots n'exercim, també des de Barcelona. Per tant, aquesta distinció és més que merescuda, tant per ell com a català universal, com per la ciutat, com per Catalunya.

Gràcies. El proper 24 de febrer es compliran dos anys de la invasió russa a Ucraïna. Per nosaltres era important promoure una declaració institucional de suport de l'Ajuntament. Gràcies al cònsul general d'Ucraïna que ens acompanya avui i gràcies a totes les associacions que també han volgut ser-hi. La declaració institucional té sis punts. Primer, Intensificar el compromís de l'Ajuntament amb el poble d'Ucraïna, principal víctima del conflicte, tot fent una crida al diàleg i a la pau i advocant per una resolució diplomàtica que posi fi a la invasió. Segon punt, reforçar els serveis d'acollida i acompanyament al nouvingut que disposa l'Ajuntament de Barcelona, tot augmentant la capacitat d'atenció i reduint els temps d'espera dels mateixos. Tercer, mantenir des de l'Ajuntament de Barcelona l'enviament d'ajuda humanitària a Ucraïna. Quart, comprometre's des de l'Ajuntament de Barcelona a isar la bandera d'Ucraïna el proper 24 de febrer en reconeixement del suport del consistori a la causa del poble ucraïnès en el conflicte que lliura contra les forces armades de Rússia. Cinquè, col·laborar des de l'Ajuntament amb organitzacions del tercer sector que tenen per objecte donar un servei als ucraïnesos que han fet un procés migratori. Sisè, traslladar el contingut d'aquesta declaració institucional a l'àrea metropolitana de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya, la Unió Europea, així com l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Avui, des del ple, diem tots junts Slava Ukraini.

Moltes gràcies. Gràcies, Tinent, per aquest resum d'una estratègia que és llarga i que articula molta de la feina que l'Ajuntament de Barcelona ja ha fet i que vol fer. Compartim el diagnòstic que les ciutats han de tenir un paper central en l'escenari global i que Barcelona, com a capital del país i de la Mediterrània, ha de visualitzar aquest lideratge. Per això mateix, ara fa uns mesos defensàvem que s'accelerés l'obertura de l'oficina de l'Ajuntament de Barcelona precisament a Brussel·les per tenir aquesta incidència directa en les institucions europees. Convenim, per tant, que aquesta estratègia és un punt de partida, però hi volíem fer alguns matisos que entenem que són importants perquè sigui realment útil. En primer lloc, volíem dir que, a pesar que el principi de subsidiarietat, aquest de decideix qui millor coneix, forma part del text i apareix, entenem que hauria de ser en major mesura un eix vertebrador perquè aquesta diplomàcia de ciutats ha de fer que qui millor coneix la realitat de Barcelona sigui qui té més capacitat d'incidència en favor de la ciutat i del país. Per tant, aquest un primer matís. Un segon matís, cal una acció exterior més coordinada entre Ajuntament i Govern. En certa manera, això ho traduiríem en dir que cal posar la marca Barcelona també al servei de Catalunya i de l'acció exterior de tot el país. En tercer lloc, Cal posar més en valor, entenem en aquest text, en les polítiques que s'esprenguin també, però també en la retòrica, en la identitat pròpia de Catalunya com un actiu estratègic, llengua, cultura, tradició d'autogovern, però també innovació social i econòmica caracteritzen el model Barcelona, ha de ser una part indestriable d'aquesta projecció de Barcelona al món. I també creiem que seria important reforçar els mecanismes d'avaluació i rendició de comptes en termes d'impacte efectiu d'aquestes polítiques en els indicadors de ciutat i concretar, evidentment, aquests eixos de treball en una sèrie de projectes més tangibles i calendaris més definits. trobem a faltar que hi hagi una implicació més directa també del teixit social, empresarial i universitari en algun dels eixos que es proposen. I per tant entenem que seria positiu incorporar-ho, fer-ho explícit i involucrar aquestes institucions en una lògica moltes vegades de co-decisió per poder tenir més incidència. I finalment, no directament relacionat amb el text, però sí amb el que el contextualitza, agrairíem un mando més clar i més coordinat de les diferents unitats de la casa que es dediquen als temes d'internacional. Per tant, no només el servei que està a favor i que dona suport a les xarxes de diplomàcia de ciutat, sinó també a la peça de promoció econòmica amb la de cooperació i, per exemple, tota aquesta feina que s'ha de fer a Europa. En qualsevol cas, valorem positivament l'esperit de la proposta i demanem al govern que prengui nota de tots aquests matisos.

Gràcies. Molt bon dia. Moltes gràcies a la Montserrat i a l'Àlex i a totes les persones que ens acompanyen del Consell de Ciutat. Realment el Consell de Ciutat és un espai privilegiat de participació, un punt de trobada on la ciutadania, les entitats i les institucions comparteixen mirada, expertesa, propostes, discussions sobre temes que no sempre tenen un aterratge fàcil i que condicionen i tenen la capacitat de millorar molt el dia a dia de la nostra ciutat. Ho deien els dos ponents, l'any 24 ha estat un any especialment rellevant per la celebració d'aquests 20 anys de trajectòria, però també per la consolidació d'un espai viu que, amb més força que mai, ha activat una activitat intensa, grups de treball, més presència a la ciutat i més capacitat com a conseqüència de proposta i de resposta a tots aquests reptes. Les entitats que formeu part del Consell de Ciutat Aporteu el vostre compromís, el vostre coneixement i temps, sempre des de la voluntarietat i amb una clara vocació de servei públic. I des del nostre punt de vista, avui és un dia no només de parlar de la institució i posar-la en valor, sinó de posar en valor precisament a les persones i a les entitats que li donen vida i que són del tot imprescindibles. El Consell ha posat damunt la taula temes fonamentals per a la Barcelona d'avui i per a la Barcelona del futur. Però nosaltres en volíem destacar una qüestió especialment clau que s'ha tractat i que condiciona molt la vida associativa de la ciutat, que és la millora del sistema de subvencions. Les propostes que s'han fet són rigoroses, fonamentades i valentes. Demanen unes bases més justes, una gestió més eficient i unes normatives adaptades a la realitat del tercer sector. Perquè ho sabem bé, que darrere de cada subvenció el que hi ha és un projecte de barri de cohesió social hi ha cultura, hi ha drets, hi ha entitats. I tot això queda recollit en aquest dictamen que nosaltres convidem el govern municipal a assumir com una prioritat política, no només per la transcendència del fet en qüestió, sinó també cap a un compromís de col·laboració público-privada i público-social amb unes entitats que tenen clar des del coneixement directe com s'han de fer aquestes millores. En definitiva, nosaltres volem posar en valor avui el Consell de Ciutat i com el Consell de Ciutat entoma el repte de materialitzar la participació que és tan fonamental i al mateix temps tan complicada de portar a terme en el dia a dia. Tres reptes que ens sembla que estan sobre la taula i que és important també compartir avui que estem tots aquí reunits parlant sobre el Consell de Ciutat és veure com es pot millorar els mecanismes de coordinació amb els altres òrgans participatius de la ciutat i incrementar el vincle amb els grups municipals assegurant així que la veu i les decisions del Consell tinguin i es transformin en polítiques concretes i per tant tinguin un impacte tangible. Un segon repte, seguir treballant tots plegats per una representació diversa on els joves, les persones, migrants i d'entorns més vulnerables també formin part d'aquest espai. I finalment, reforçar a tots plegats la comunicació del Consell perquè quan les coses no s'expliquen a vegades sembla que no es facin. I per tant, qualsevol inversió que es pugui fer per visibilitzar més la feina del Consell per nosaltres és una prioritat. En definitiva, el Consell de Ciutat és la veu de Barcelona més activa, diversa i compromesa. I per tant, agrair-vos sincerament la vostra dedicació, la vostra veu crítica i el mateix temps constructiva.

Gràcies. Nosaltres celebrem que per fi es constitueixi la comissió d'empara. Creiem que és un òrgan estratègic pel nostre sistema de participació. Recordem que nosaltres en la comissió de presidència del mes d'octubre ja vam portar un prec al respecte perquè el reglament de participació ciutadana es va aprovar l'any 22, s'ho establia com a obligatori i fa dos anys i mig i això no ha estat passant i es constitueix avui. Nosaltres això ens ho creiem. Ens calen estructures sòlides que assegurin que qualsevol persona o entitat pot participar en condicions justes. Ha de ser una comissió que tingui capacitat d'intervenir davant de possibles vulneracions, d'emetre criteris independents i de fer un seguiment rigorós dels processos participatius que tinguin lloc a la ciutat. Volem agrair sincerament el compromís i la dedicació de les persones que en formaran part. Votem favorablement.

Gràcies. Fa 48 hores celebràvem la festa de l'esport a Gràcia on quedava evidenciat un cop més la quantitat de clubs, la quantitat d'esportistes, la quantitat d'activitats que tenim al districte i la falta d'equipaments permanent. Barcelona té un dèficit important, especialment també d'aquestes instal·lacions cobertes i Gràcia encara més. Votarem favorablement i en aquest sentit demanem un calendari d'execució clar i uns terminis concrets perquè això sigui una realitat el més aviat possible.