Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes d'octubre

Gràcies.

Molt bé, molt bon dia regidors, regidores, síndic sempre present.

Comencem el plenari del Consell Municipal en sessió ordinària 25 d'octubre amb l'aprovació de les actes de les sessions extraordinària i ordinària del 27 de setembre. Si no tenen cap objecció les donaríem per aprovades i passaríem

a les propostes d'acord, començant per la de l'aprovació definitiva de la modificació dels estatuts de la Fundació Casa Amèrica. Hi ha intervencions, dos minuts ponent, un, la resta, té la paraula la Tinent Tagall.

Moltes gràcies, alcalde. Efectivament, des del grup del govern demanem el vot favorable per aprovar definitivament la incorporació de la Diputació de Barcelona al patronat de la Fundació Casa Amèrica i que, efectivament, ha estat el que hem seguit un procediment que s'ha... dut a terme amb el que marca la normativa i avui serà especial menció a tota la feina prèvia que ha permès donar aquest pas per potenciar l'activitat de la Fundació. Com saben, Casamèrica és una institució centenària amb una llarga trajectòria en unir Barcelona i Catalunya amb Latinoamèrica a través de l'intercanvi cultural que actua com a pont de diàleg i com a instrument de col·laboració útil entre institucions i col·lectius de diferents països i autonamericans residint a Barcelona i a Catalunya. Així que avui celebrem que la incorporació oficial de la Diputació de Barcelona, que ha seguit tots els tràmits legalment establerts, que marca la legislació i que en la pròpia institució pugui ser una realitat, en tant que l'adotarà d'una visió metropolitana que enriquirà encara més la seva mirada social i cultural. En tot cas, també cal remarcar que la Diputació de Barcelona ja contribuïa econòmicament des de fa anys a Casa Amèrica, així que encara té més plenament sentit aquesta institucionalització del seu suport mitjançant la seva incorporació al patronat.

Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde. Com ja hem manifestat en altres ocasions, estem totalment d'acord amb aquesta modificació estatutària de la Casa Amèrica. De fet, estem aquí resolent unes al·legacions, compartim el sentit de les mateixes i, com ja hem dit, votarem a favor perquè, efectivament, la Diputació de Barcelona ja hi participava i entenem que aquesta suma d'esforços pel que fan a les institucions catalanes no pot ser més que positiva i d'aquesta manera es produirà la seva incorporació més formal. Per tant, votarem a favor.

Molt bé, té la paraula la regidora Sanz. Perdó, González.

Regidor González, batent la plusmarca d'arribar a les propostes d'acord, un cop més sense mesures de govern, informes, etcètera. Jo juraria que aquest punt ja va passar pel plenari, en tot cas votarem a favor. No pot ser d'altra manera la tasca que fa la Casa Amèrica és imprescindible i reforçar la institucionalitat i el suport de noves institucions que s'incorporin té tot el sentit i, per tant, manifestar el vot favorable.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana.

Gràcies. Bon dia a tothom. Nosaltres, Esquerra Republicana, també votarem a favor d'aquest expedient. Al final el que es fa és enfortir una institució que fa una tasca importantíssima a la ciutat i també al seu entorn i a la resta del país de lligams amb Llatinumèrica especialment i, per tant, com que el que fem és enfortir encara més aquesta institució, hi votem a favor.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor Martí, Partit Popular.

Moltes gràcies, bon dia. Daremos apoyo a la aprobación definitiva de los estatutos de Casa América-Catalunya al haberse corregido en el patronat extraordinario de 25 de septiembre que l'acta, y por tanto la reunión del pasado 24 de abril, no hubo, tal y como se nos aseguró, Aprobación de estatutos. Por otro lado, se reconoce que formarán parte del patronato cinco miembros designados por el Ayuntamiento de Barcelona. Por ello, le pregunto, Tinenta, ¿se dará voz y representación a los grupos políticos tal y como era costumbre con anterioridad a 2015? Es decir, hasta que llegó Ada Colau a la Alcaldía? ¿O los cinco miembros designados serán todos ellos del Gobierno municipal? Muchas gracias.

Ten la palabra al residuos senderos, Vox.

Nos vamos a sostener por varias razones. Primero, por la falta de transparencia en la gestión de la modificación, por lo menos para este grupo y para la Generalitat de la Ciudadanía. Por ejemplo, nos dijeron que estaban aceptados acuerdos que luego no lo estaban hasta el punto que tuvieron que celebrar un patronato extraordinario en el que reconocen alegaciones que desestimaron. Nuestra postura es una muestra del desacuerdo con la gestión que efectúan en Casa América, la que cada vez politizan más y cada vez refleja menos la razón de su existencia, por ejemplo, sin participar en actos de hermandad por la hispanidad. De hecho, entendemos que nuestro ayuntamiento sigue actuando oscuramente al no hacer partícipes a los otros grupos municipales de su representación en el patronato, siguiendo el opaco estilo de gestión que Colau impuso en este y en otros casos. Y no votamos en contra por nuestro evidente interés en el tema que la Casa América debe defender, tema de tanta importancia ha tenido en nuestra historia i que tanta creemos que seguirá teniendo en el futuro. Por tanto, como digo, nos las tenemos.

Moltes gràcies. Tinenta té 48 segons.

No, efectivament, s'han seguit tots els procediments que s'havien de seguir que marca la llei i, per tant, a partir d'aquí no hi ha més que dir. S'han procedit, efectivament.

Molt bé.

Doncs, resultat? Molt bé. S'aprovaria la proposta molt fort per tots els grups tret de l'extensió del grup de Vox.

Molt bé, passem al punt 3, corresponent a la Comissió d'Economia i Hisenda.

Es tracta d'aprovar provisionalment la modificació per l'exercici del 2025 i successius de les ordenances fiscals de l'Ajuntament de Barcelona. Tenim 6 minuts pel ponent i 3 minuts per la resta de grups. Té la paraula, el tirem baix.

Moltes gràcies, president. Les ordenances fiscals són el mecanisme que determina la política fiscal de l'Ajuntament, però també representen una eina per reduir o modular algunes externalitats negatives que es produeixen a la ciutat. Els principals objectius de les ordenances fiscals del 2025 són els següents. En primer lloc, i d'una forma molt clara, no incrementar la pressió impositiva de la ciutadania. En segon lloc, seguir utilitzant la fiscalitat turística com a eina per gestionar el turisme, En tercer lloc, adaptar la fiscalitat ambiental i, finalment, la promoció econòmica a través d'incentius o bonificacions a empreses generadores d'oportunitat dins el mar de la ciutat. Amb la fiscalitat turística, la proposta que fem és incrementar el tipus diferenciat de l'IBI de l'1 a l'1, 0,8%, els immobles destinats a oci i hosteleria amb un valor catastral superior a 5,2 milions d'euros. En total, afectaria 233 béns immobles. Respecte a la zona bus, proposem canvis tarifaris en el permís diari d'abusos turístics i zones de gran afluència. Els canvis tarifaris suposaran un augment d'import diari mitjà per vehicle, passant de 20 euros diaris actuals als 80 euros diaris. Respecte a l'autonomia financera, els vices són béns no ordinaris en característiques especials de grans infraestructures i en el cas de Barcelona afecta bàsicament el port de Barcelona i algunes infraestructures com són terminals de creuers, de càrrega o activitats logístiques o energètiques. La proposta és incrementar de forma progressiva en tres anys fins arribar al màxim legal de tipus de l'U30, sigui en el 2025 el tipus del 006. Finalment, la Fiscalitat Ambiental plantegem una taxa de residus perquè s'adacui en tres anys aquesta taxa a les exigències de la llei 720-22 per tenir una taxa no deficitària. Estem parlant en el 2025 que el 73% de la ciutadania tindrà un increment entre 5 i 10 euros anuals en el rebut d'aquesta taxa. Amb Atracció d'Inversions plantegem bonificacions a diferents companyies que puguin generar llocs de treball i riquesa a la ciutat. l'impacte de la recaptació d'aquestes ordenances és aproximadament de 22,6 milions d'euros. Demano el seu vot favorable. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Tramosa per Junts.

Moltes gràcies. Bon dia. Bé, des de Tries per Barcelona sempre hem volgut acordar i tenir voluntat de pacte amb el govern municipal. Fa un any, de fet, vam pactar l'ordenança fiscal de les terrasses, corregint un tribut que hauria suposat triplicar la pressió fiscal a un sector clau de la nostra ciutat. El passat juliol vam votar favorablement la proposta del govern municipal d'augmentar els impostos del turisme. Atesa és l'evidència que genera externalitats negatives creixents i per tant sempre hem tingut voluntat de m'estesa. Ara però hem vist que l'alcalde Collbona i el seu equip prioritzen el pacte amb els comuns i per tant acceptem aquesta situació tot i que no ens agrada i no ens convenç. Nosaltres veiem que la ciutadania es va empobrint mica en mica. A Barcelona puja el cost de la vida i augmenten els impostos, mentre baixa la competitivitat i la capacitat d'inversió de les empreses. L'Ajuntament de Barcelona va generar l'any passat 51 milions d'euros de superàvit, I ara se'ns presenten unes ordenances fiscals que suposen 37 milions d'euros més de recaptació. De debò no hi havia marge per alguna petita rebaixa fiscal que alleugerís l'empobriment de la ciutadania causat per la inflació, sobretot de les classes mitjanes i populars. Nosaltres l'any passat vam posar l'exemple de l'Ajuntament de Lleida, on el PSC va acordar amb Junts una rebaixa del 2% de l'IBI. Ara veiem que l'Ajuntament de Viladecans, on governen socialistes i comuns, es proposa rebaixar l'IBI un 4,5%. Per tant, veient que vostès segueixen amb el pilot automàtic de la pressió fiscal, creixent i que són insensibles a la pèrdua de poder adquisitiu que la inflació genera en les classes mitjanes i populars, votarem en contra d'aquestes ordenances fiscals.

Sí, moltes gràcies, molt bon dia a tothom. Com ja vam comentar en el marc de la comissió, aquesta tramitació d'ordenances es fa en un context, en un context d'un govern en minoria que porta un any i mig governant sol. malgrat haver dit que faria pactes de govern, això no ha estat així, per tant és tan solitari, que per tant no ha estat capaç de tirar endavant acords importants per la ciutat i la ciutadania, com poden ser els pressupostos d'aquest any o les ordenances fiscals també d'aquest any, i sobretot la preocupació que és un govern allunyat de les preocupacions de la ciutadania, de la gent, dels barris. quines són, pràcticament o majoritàriament, l'habitatge i el turisme. Per tant, des de Barcelona en Comú utilitzarem tota la nostra força, tota la nostra capacitat per corregir això, per corregir que aquestes preocupacions no estiguin al centre de l'agenda municipal, del govern municipal, i per corregir la deriva elitista un govern allunyat dels barris, però molt a prop dels lobbies. Per tant, creiem que els principals instruments econòmics de la ciutat han de donar resposta a això, a posar en el centre de l'agenda política, de l'agenda municipal, les preocupacions ciutadanes, les seves prioritats. I això què vol dir concretament? Vol dir que hem posat en l'agenda que hem de limitar els lloguers de temporada, és una de les propostes essencials que ens està demanant la ciutadania. Per garantir el dret a l'habitatge no necessitem més ajuts als rentistes, com ha proposat el president Pedro Sánchez, sinó el que necessitem és limitar els llogues de temporada i no podem esperar que Junts per Catalunya vulgui fer-ho, que també sabem on són. I per tant, el que necessitem és posar en solfa precisament aquesta proposta. També el decreixement turístic. Necessitem fer una reflexió de debò sobre les infraestructures del país i per tant que no creixem més en nombre de turistes i això vol dir avui a la ciutat reduir el nombre de terminals de creuers i per tant escoltar que la ciutadania ens està dient que no pot més. a baratir el cost de la vida que ha de sofregar a la ciutadania i per això la fiscalitat és tan útil, per això aquestes ordenances han de servir, per tenir més recursos públics que puguin dedicar-se a incrementar serveis públics, a la congelació de les tarifes del transport públic, a crear nous serveis, com per exemple la funerària pública, per compensar els barris. I per això què hem proposat? Hem proposat que no cal penalitzar el veí o veïna i el que cal fer és anar a demanar un esforç més important al lobby turístic, al sector turístic. Creiem que és una bona proposta que hagin comprat les nostres propostes, com per exemple la de l'increment de l'IBI dels hotels, creiem que tenim marge per créixer de la proposta que finalment ha incorporat el govern, amb el màxim que situa la llei, però també la del Pargüell, també li dic una de les propostes sobre el tema de les sancions a terrasses, però com ja vaig dir en el marc de la comissió, nosaltres volem que es tramitin aquestes ordenances, però no es confiïn, perquè... desenvolupar aquesta tramitació no és aprovar definitivament les ordenances. Queda molta feina per fer, queden molts compromisos per complir i des de Barcelona en Comú serem absolutament exigents perquè les ordenances i els pressupostos que van de la mà corregeixen aquesta deriva elitista que avui el govern practica.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Bon dia de nou. Començo dient que Esquerra Republicana efectivament votarem a favor de la tramitació d'aquestes ordenances fiscals tal com vam fer en comissió. De fet, avui repetim un debat que el vam fer escassament fa una setmana i un parell de dies en posicions bastant similars. Vull remarcar aquest fet. Aprovem. votem a favor d'aquesta tramitació, és a dir, que s'iniciï el camí de les ordinances fiscals. I per què ho fem? Doncs sobretot per un motiu. Esquerra Republicana, com a força progressista que som, sempre hem defensat que primer cal finançar adequadament els serveis públics perquè són l'essència del nostre model de societat que ha de ser cada cop més cohesionat i cada cop més just en unes situacions que hem patit de pandèmia i d'inflació que posen en risc, en greu risc, aquesta situació i en problemes greus a la ciutat com la manca de capacitat d'accés a l'habitatge que posen en greu risc aquesta cohesió. Això per una banda, el finançament dels serveis públics, però per altra banda també com financem aquests serveis públics, com recapta els seus ingressos a l'Ajuntament de Barcelona o les altres institucions públiques també marquen o també tenen un impacte respecte a la capacitat de redistribuir i per tant de generar més cohesió o menys cohesió. I això com nosaltres entenem que s'aplica a Barcelona, doncs amb una fiscalitat turística que permeti que l'Ajuntament de Barcelona ingressa els recursos suficients per mantenir els seus serveis públics, per fer millors polítiques en neteja, en seguretat, en habitatge, en manteniment de la via pública, en polítiques socials, polítiques de comerç, en polítiques en definitiva que segueixin fent de Barcelona a una ciutat on viure-hi i, de fet, una ciutat on s'hi pugui viure bé. I aquí hi ha la fiscalitat turística que paguen aquells visitants que venen a Barcelona i que no impliquen cap cost pels barcelonins i barcelonines. Per això fa cinc anys vam liderar el debat i l'aplicació del recàrrec de l'impost turístic a la ciutat. Recordem que estem en un moment de rècord de turistes i de recaptació. Els preus mitjans de nit per habitació a Barcelona de pernoctació són de 190 euros, més d'un 25% més cares que en prepandèmia. Aquest recàrrec ens ha permès recaptar 75 milions aquest 2024, permetent una congelació de la resta de la fiscalitat. I avui, de fet, volem anar més enllà, perquè amb l'augment que proposem de 4 a 8 euros anirem a una recaptació que s'ha de situar gairebé als 180-190 milions d'euros. I també volem que això reverteixin els barcelonins i, per tant, volem, i després ho proposarem, diguéssim més detalladament, que això afecti també a poder reduir la taxa de residus que paguem tots els barcelonins i barcelonines. I un parell de coses més per acabar. Primer, amb fiscalitat verda, Aquells veïns que tenen porta a porta i que, per tant, fan un esforç per reciclar millor, se'ls ha d'augmentar la bonificació i això també ho plantejarem. I, per últim, també s'ha d'allargar el termini d'aplicació de la taxa recollida de residus. I acabo només amb una frase. Tenim tots aquests compromisos del govern del PSC i, per tant, avui votem a favor. Aquests compromisos d'aquí a l'aprovació final s'han de convertir en realitats.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula la regidora Estellers, Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. El Partit Popular votarà en contra d'aquestes ordenances perquè consoliden Barcelona com la ciutat amb els impostos més alts d'Espanya. L'Ajuntament, en aquestes ordenances, recaptarà 25 milions d'euros més, però aquests recursos els hauria d'aprofitar per rebaixar la pressió fiscal dels barcelonins, reduir l'IVA, eliminar taxes... que estan gravant la economia i per tant des d'aquesta perspectiva nosaltres li demanem que utilitzi aquest increment per rebaixar els impostos a tots els barcelonins però no ho fa perquè l'instrument fiscal de l'Ajuntament és fruit de la seva voracitat recaptatòria. L'únic objectiu que té és recaptar i recaptar més però en canvi això no es tradueix en una millora de la qualitat de vida de les persones i ho hauria de fer per compensar aquest increment del cost de la vida dels barcelonins a les classes mitges, als sectors productius. I en comptes de fer això, utilitza la recaptació per encara més asfixiar els barcelonins amb aquesta pressió fiscal tan alta. Nosaltres li demanem que rebaixi l'IBI, li demanem a més a més que utilitzi la bonificació per beneficiar les famílies nombroses que tenen una bonificació mínima d'un 5% i l'hauria de demanar i augmentar el 90% i les famílies també monoparentals. Vostès diuen que afavoreixen el sector productiu. Estan augmentant un 8% la taxa de les parades dels mercats. Quan tenen crisis, molts d'ells les estan deixant buides. Per tant, des d'aquesta perspectiva el seu discurs és contradictori. Diuen que fan una política mediambiental i redueixen un 50% el cotxe elèctric, les seves gratuïtat en els aparcaments. Quina és aquesta política mediambiental? Per una banda incrementen la taxa de residus, estem en contra d'aquesta taxa i com a mínim si la incrementen compensin amb una rebaixada d'IBI. I no ho fan. Vostès augmenten i augmenten i no compensen en cap tipus d'impost a la ciutat de Barcelona per encara augmentar més aquesta pressió. I parlen de les millores de la cohesió social. No hi ha millor cohesió social que els barcelonins tinguin més poder adquisitiu i tinguin més recursos en les seves butxaques per destinar-lo a el que ells vulguin, no a el que vostès fan i utilitzen en molts serveis, no serveis públics, sinó utilització en qüestions que no són cap d'alt. Per tant, també criminalitzen i pressionen sectors estratègics d'aquesta ciutat i la locomotora com és el motor econòmic del turisme i en canvi aquest increment no es veu compensada amb el resta dels barcelonins. Per tant, nosaltres, com deia, des d'aquesta perspectiva, li demanem que la plusvàlua de transmissió d'immobles entre conjugues i fills s'hauria d'eliminar bonificant el 90% al marge que sigui o no habitatge habitual. Per tant, aquest és un impost injust i nosaltres li demanem la seva... supressió. Per altra banda, farem al·legacions i li demanem que canviï de companys, perquè els companys que té és escurar l'esquerra, pressionar absolutament els barcelonins amb més impostos, asfixiar la economia i generar un clima de perjudici social important a la ciutat de Barcelona. La fiscalitat s'ha d'utilitzar com un instrument polític de política econòmica i no com només una voluntat recaptatòria.

Moltes gràcies. Regidor de Oro Pulido.

Gràcies, alcalde. Senyor Valls, això és un déjà-vu de la setmana passada, però ja que estem, cal dir-ho, vostè entregou el projecte d'ordenances fiscals a els altres grups cinc dies abans que a Vox. Nos dio dos horas para estudiarlas, cuando además se han ocupado de que no tengamos los mismos medios que los demás. Yo le exijo respeto absoluto, no para mí ni para mi compañero, para los casi 40.000 votantes que tenemos, que le guste o no, han salido de unas elecciones democráticas. Ellos son barceloneses, como los demás, pagan impuestos y entre otras cosas pagan su sueldo. Pagan su sueldo. Se piensa usted que esto es el patio del colegio, actúa como el matón de la clase, con una actitud infantil, obscena y profundamente autoritaria, señor Valls, profundamente autoritaria. Ataca de lleno la esencia de la democracia, que es el respeto absoluto a las ideas de los demás. Y no diga que no porque se hace falta abajo ahora mismo el correo electrónico, no me diga que no, que hay pruebas, que no somos tontos. Y además usted es multireincidente, uno más en esta ciudad, porque no es la primera vez que lo hace. Usted intenta impedir a este grupo el derecho a la participación política, vulnerando el artículo 23 de la Constitución Española y el derecho a la fiscalización del Gobierno. Eso es abuso de poder. Y en política el abuso de poder es corrupción. Y no es la primera vez, ya le digo, ya no es la primera vez. Es más, le voy a leer una definición de la RAE. Esto no lo digo yo, lo dice la RAE. Cuando una autoridad actúa injustamente a sabiendas o por ignorancia inexcusable para favorecer o perjudicar a alguien. Según la RAE, según la RAE, usted es un prevaricador. Añado... No hace honor al cargo que ostenta porque no tiene ética. Y entrando en materia, vamos a más de lo mismo. Son ustedes dignos sucesores de los comunistas. Van a aumentar hasta el máximo permitido el impuesto de bienes inmuebles de características especiales. Incrementan en Libia restaurantes y locales de ocios. Ponen en marcha una nueva tasa para la zona bus. Aumentan la tasa de residuos un 47% en tres años. cuando lo vean los vecinos se van a volver locos, no proponen ni contemplan ningún tipo de beneficio fiscal para las familias, ninguno, ni siquiera rebajar el IVI a las familias numerosas, no proponen ni una bonificación en nada, Todo lo contrario, año tras año se aumenta de forma progresiva todo tipo de tributo. Es algo obsesivo. Rebajas ni una, para nadie. Parece que no ven que muchas familias no llegan a final de mes. Ustedes no piensan jamás en reducir el gasto público o al menos en compensar lo que les suben a unos para bajárselo a otros. Todo es cobrar, cobrar y cobrar y a todos, especialmente a los que menos tienen. Machacan a la clase trabajadora mientras se premia a los que no cumplen nunca, a los que no aportan nada a la sociedad y se riega con dinero público a los múltiples chiringuitos afines. En definitiva, a ustedes, a lo suyo. Prohibir, multar y subir impuestos. Y siempre con el objetivo de tener una clase trabajadora empobrecida y dependiente de sus limosnas. Le atribuyen a Pablo Cuello la frase si los pobres votan a la izquierda, ¿a quién le interesa que haya pobres? Pues eso. Estas ordenanzas fiscales son un atraco más a los contribuyentes, en especial los que menos tienen. Gracias.

Té la paraula el... Moltes gràcies, president. Aquestes ordenances recullen aportacions dels junts municipals d'Esquerra Republicana i Barcelona en Comú i vull agrair als dos grups municipals la predisposició al diàleg, a la negociació i a l'acord. I tal com vaig dir i vaig treballar en la comissió de la setmana passada, soc plenament conscient que és una aprovació inicial a l'espera d'un acord definitiu dins el marc de les al·legacions perquè aquest sí, crec sincerament, que és una voluntat de diàleg i també de generació de confiança. Crec, sincerament, també que compartim la nostra preocupació per la gestió del turisme, reconeixent la seva importància. Compartim la necessitat de millorar el retorn social i donarem suport a la seva iniciativa per augmentar el marge fiscal amb el recàrrec fiscal dins el marc del Parlament de Catalunya. I també compartim el fet que els actius hotelers s'han incrementat d'una forma molt important i han de col·laborar més amb el que són les arques municipals i ja valorarem dins el marc de les al·legacions quin és el marge que pot tenir el tipus impositiu. I respecte a la taxa de residus, primer acceptarem en el marc de les al·legacions la proposta d'allargar el termini per arribar a la cobertura de la llei 722 i també la seva proposta vinculat a la necessitat que el turisme cobreixi més aquesta prestació de serveis. Senyora Janet Sanz, amb tot el carinyo del món, precisament avui parlar-me que nosaltres estem venuts als lobbies no és precisament el millor dia per fer aquesta expressió. Respecte a Junts i PP, els seus grups repeteixen en cada sessió que aquestes ordenances fiscals són l'asfixia fiscal per als barcelonins. Els hi diré quatre idees i quatre dades perquè els tinguin clars. Els vices afecten 130 béns. No afecta cap ciutadà i cap ciutadà paga aquest impost. Per cert, València, Algeciras, Cartagena i Les Palmes, el tipus impositiu és 1,30. I també l'aeroport Madrid-Barajas, el tipus impositiu és 1,14. Probablement aquestes ciutats tenen bastanta més voracitat que la que pot tenir Barcelona. I respecte als hotels, aquesta mesura no afecta hotels familiars, afecta bàsicament 203 hotels, 64 són fons d'inversió o societats patrimonials i 36% restant són corresponents a empreses operadores. Per cert, el tipus impositiu d'oci hotels a Madrid és l'1,35%, superior a l'1,08% que planteja aquestes ordenances. I per acabar, senyors de Vox, vostès tenen accés a tota la informació des d'un punt de vista legal. El que no li poden demanar aquests regidors és que treballi per vostè. Molt bé.

Doncs té la paraula el senyor Tramosa.

Moltes gràcies. Bé, aquest acord de les ordenances fiscals semblen prefigurar un govern tripartit. Jo voldria avisar l'alcalde Collboni i el grup socialista que avui la senyora Colau diu que marxa, però la senyora Colau la van fer fora fa un any i mig els electors de Barcelona. Perquè un alcalde, si fa bé la feina, fa majories absolutes fins que s'avorreix. I, per tant, les dues últimes eleccions municipals les va perdre de colau. I, per tant, confiar, senyor Collboni, senyor Valls, en algunes idees extravagants i en una manera de governar, diguem-ne, dogmàtica, que la ciutadania censurat incorre en un risc de repetir fórmules d'error del passat com és el govern tripartit en aquesta ciutat. Per tant, nosaltres hi serem per evitar situacions que perjudiquin la ciutat, per millorar la governança i per fer una millor Barcelona que és possible.

Molt bé, no queda més temps excepte per la ponència. Agafaré jo, faré una petita... Un petit resum, una petita cluenda, acceptant i agraint el suport dels grups d'Esquerra Republicana i de Comuns a la tramitació de les ordenances fiscals i agraint el to constructiu de la major part dels grups de l'oposició. Aquestes seran unes ordenances o volen ser unes ordenances que volen garantir la qualitat dels serveis públics a la ciutat. Aquestes són unes ordenances que congelen congelen els impostos a les famílies, a les pimes, als autònoms i a les microempreses. Som una ciutat que té una pressió fiscal menor que la que pot tenir Madrid en termes d'impostos locals, menor que la que té Madrid, menor que la que té Madrid, i en tercer lloc, doncs, efectivament, on sí que es produeix una pujada és amb el sector turístic, que és a qui millor li va. i que té una responsabilitat social que exerceix amb el conjunt de la ciutat. Els ciutadans i les ciutadanes sobretot demanen de la política acords i discurs constructiu i propostes constructives. Avui hi ha un principi d'acord que vull celebrar com a alcalde, però també vull dir en aquest sentit constructiu, de fer política i de fer les propostes, que si hi ha al·legacions que tot i que no tinguin el suport en forma de vot de la resta de grups de l'oposició, seran al·legacions que estudiarem, vinguin d'on vinguin. Així que moltes gràcies i seguim treballant. Bé, ara amb una mica més de llum continuem. Votació, perdó.

Molt bé, s'aprova el punt número 3 amb el vot favorable dels grups municipals socialistes de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i el vot contrari de Junts per Catalunya del Partit Popular i Vox.

Gràcies. Molt bé, s'aprova.

Deia que ara, amb una mica més de llum, continuem punt quart per abordar la regularització de les adhesions de l'Ajuntament de Barcelona a diferents entitats de l'àmbit de la mobilitat. Aquí hi ha intervencions. Dos minuts ponent. Un, la resta de grups. Té la paraula la Tirenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Amb motiu de la tramitació d'expedients d'aportacions dineràries de l'Ajuntament a entitats minoritàries, es detecta una mancada formalització de les adhesions per part de l'òrgan competent. Fins ara s'havien tramitat com una quota anual, però s'ha detectat per part de la intervenció que l'Ajuntament participa dels òrgans de govern d'aquestes entitats i, per tant, és necessari que s'acordi en el plenari la continuïtat de la participació en aquestes entitats. Bàsicament afecta a entitats adscrites a dues àrees de l'Ajuntament, que són l'àrea de mobilitat i l'àrea de drets socials. Les entitats que han de regularitzar la relació amb l'Ajuntament són, pel que fa a l'àrea de mobilitat, infraestructures i serveis urbans, la xarxa de ciutats per la bicicleta, IMPACS, Europe i POLIS, i en relació a l'àrea de drets socials, salut, cooperació i comunitat, es regularitzaria l'adesió a la xarxa espanyola de ciutats saludables. Les dues àrees han presentat informes justificatius, han acreditat l'interès públic per formar part d'aquestes entitats per tal de donar suport i cooperar amb el desenvolupament de les activitats que són pròpies del seu objecte social i, per tant, ja avanço l'agraïment al vot favorable de la majoria de grups a la darrera Comissió d'Economia.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Vila Junts.

Sí, no, només era per expressar el vot favorable com vam fer a la mateixa comissió.

Regidor López, Comuns.

Sí, gràcies, bon dia. Votarem a favor i simplement remarcar que esperem que aquestes quatre adhesions es noti en les polítiques municipals que impulsa aquest consistori perquè de res serveix formar part de la red de Ciutadans per la Bicicleta si com a municipi deixem d'impulsar polítiques a favor de la bicicleta De res serveix formar part d'Impacts Europe, si després ens carreguem polítiques socials innovadores implementades els últims anys, com el Vilaveïna o el Concília, esperem que com a ciutat seguim tenint una veu activa dins d'aquestes quatre associacions i que impulsem polítiques innovadores que ens permetin ser un exemple per a altres ciutats.

Regidora Sorinyac, Esquerra Republicana.

Sí, bon dia a tothom. Des d'Esquerra votem a favor de regularitzar aquesta adhesió a aquestes quatre entitats perquè de fet considerem que l'intercanvi d'experiències i la cooperació estratègica entre ciutats és clau per avançar cap a una mobilitat més sostenible i saludable. I entenem també que serveixi per formalitzar també una sèrie de compromisos que marquen precisament aquestes entitats i xarxes com per exemple l'assoliment que la bicicleta tingui una quota modal del 10% el 2030. Per tant, que aquestes adhesions i aquesta regularització serveixin per demostrar a la ciutadania i al conjunt d'aquestes ciutats el compromís de veritat. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor Esteller, Partit Popular.

Sí, jo també li vull demanar al govern que ja que aprofitem aquesta formalització amb aquestes associacions utilitzi la política de favor a la bicicleta i que fomenti més el civisme i que el que faci és que els carrils bici allà on els fan per fomentar l'ús de la bicicleta els facin llocs on sigui viable la circulació en bicicleta i avaluï aquells carrils bicicleta que estan perjudicant el tràfic de la ciutat i que no s'utilitzen pels propis ciclistes com és el carril de Via Augusta i també uns altres, però especialment el de Via Augusta, que pràcticament no s'utilitza, que està generant embussos i problemes als veïns i també a la circulació de la ciutat i que, sisplau, facin aquesta avaluació a l'hora de poder valorar la construcció de carrils bicicleta, però sobretot que tinguin en compte i que facin una avaluació a aquells carrils bici que no s'utilitzen i que estan produint molts inconvenients. I la major, també, seguretat pels ciclistes que utilitzen la bicicleta, però que ho facin en aquells llocs també que tampoc tinguin perill, perquè estan fent carrils bici a llocs on també hi ha una parada d'autobús, estan posant també en perill els vianants i la pròpia seguretat dels propis ciclistes.

Moltes gràcies, regidor d'Europolido.

Gràcies, Soc el Boni. Nosaltres ens en tindrem, no veiem malament la posició, però els carrils bici s'han de fer en sentit comú, com deia la meva companya. Estan molts d'ells infrautilitzats i al final són carrils Globo, que només fan servir els de Globo. Llavors, els carrils s'han de fer en sentit comú. Està bé que hi hagi carrils bici, però omplir Barcelona de carrils bici que no es fan servir, el que fa és empitjorar el trànsit. Així que ens estenim.

Molt bé, la ponència té 50 segons, 50 segons Junts, 21 BEC, no, Esquerra, no, Vox, tampoc. Resultat?

Molt bé, doncs aprovaria la proposta en molt favorable del grup socialista Junts per Catalunya, Barcelona en Comú Esquerra Republicana i l'abstenció del Partit Popular i Vox.

Anem al punt cinquè, sense intervencions, per aprovar inicialment les modificacions de crèdit del pressupost municipal, any 24, consistents en crèdit extraordinari i suplement de crèdit per imports de 11.044.000 i 148.000. 11.692, 44.811 i 148.000 euros amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i abstenció de Vox.

Correcte? Punt sisè, sense intervenció, per autoritzar l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona per disposar d'un import màxim total de 18 milions d'euros de dos préstecs que manté vigents amb el Banc Europeu d'Inversions i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa. Posicionament favorable del PSC, Junts per Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i abstenció de Vox.

Correcte? Punt setè, amb intervencions per aprovar inicialment el plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privat del domini públic sobre el local número 2 de l'edifici del carrer Molí, número 110-112, amb la via Fabència, número 366, a favor del Servei Català de la Salut. Dos minuts per ponent, un per la resta de grups tinent baix.

Sí, bon dia. L'Ajuntament de Barcelona és propietari del local número 2, situat a la planta baixa, de l'edifici del carrer Molini nº 110 i 112, cantonada en via Fabència, al barri de la Prosperitat del districte de Nou Barris. L'adquisió d'aquest immoble va venir motivada pels partits subscrits en el Conveni per la millora de la qualitat de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, formalitzat amb data 23 de juny del 2023, on es preveia la necessitat d'adequar un nou espai per tal de poder traslladar el cas Nou Barris. El local va ser adquirit per l'Ajuntament l'octubre del 23 per un valor de 458.000 euros i mitjançant escrit 24 de maig el 24 el director de Servei Català de la Salut va sol·licitar l'autorgament a favor del Servei Català de la Salut de la concessió demanial gratuïta del local situat al carrer Via Favència. Les condicions de la concessió són un termini de 50 anys amb una sessió gratuïta, amb un cànon gratuït i es proposa en tot cas l'aprovació d'aquesta concessió. Moltes gràcies.

Molt bé, té la paraula la regidora Jaú.

Gràcies. Podríem parlar dels criteris tècnics, del plec de condicions, de les necessitats específiques d'aquest cas, i el regidor ja ho ha expressat molt bé, però la petició d'intervenció ve del grup que ve i per tant cal remarcar que una societat madura, una societat que és cohesionada, una societat que és del segle XXI, té la capacitat de mirar les seves vulnerabilitats a la cara i donar-li resposta. Aquest cas dona resposta a aquestes vulnerabilitats d'un col·lectiu molt concret i per tant és necessari poder-ho implementar i com no pot ser de cap altra manera nosaltres des del nostre grup votarem a favor.

Molt bé. Regidora Baró.

Gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquest punt sempre i quan, i això sí que voldríem destacar-ho i recalcar-ho, hi hagi un diàleg efectiu i una interlocació fluïda amb els veïns i les veïnes de la zona. Gràcies. Ens heu saltat?

Perdona. No, no passa res. Regidora Tarafa, et sona en comú? No passa res, no passa res.

Nosaltres donarem suport a aquesta sessió perquè és una sessió que va alineada amb les polítiques de prevenció i acompanyament a les addiccions i per tant donarem suport a aquesta sessió perquè les polítiques per les persones vulnerables, les persones addictes m'atreviria a dir que són de les persones més vulnerables de la nostra ciutat, també mereixen espais dignes i per tant aquesta sessió permetrà dignificar encara més aquest espai i per això hi votarem a favor. I com a tercera raó, perquè és una sessió gratuïta i a 50 anys, això donarà una estabilitat per poder donar continuïtat a aquestes polítiques de droga, de prevenció i acompanyament.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estallé, Partit Popular.

Moltes gràcies. Quan es creen centres d'aquesta naturalesa sempre s'ha de tenir molt en compte l'impacte a la zona i en aquest cas no veiem un estudi acurat sobre l'impacte que pot arribar a tenir ni les mesures que haurien de tenir de reforç en l'entorn d'una zona com aquesta. Per tant, des del grup popular votarem en contra.

Molt bé, té la paraula el regidor de Oropolido, Vox. Alcalde, nosaltres al principi no ens havíem abstenit però vam votar en contra perquè... Hemos visto dónde está situado este CAS, que no deja de ser un centro para los dependientes y está en las inmediaciones de un colegio. Este es el caso y no es el único. Entre la dirección que se propone y la Escuela Pública de la Prosperitat median apenas 80 metros. Creo que hay que tener respeto por nuestros hijos y dignificar los colegios y buscar ubicaciones donde estos centros no turben la paz de los barrios. Lo peor es que esto no se trata de un caso aislado. Podemos ver claras muestras, por ejemplo, en la calle Cister, en San Gervasio, donde hay un centro de acogida, que hay. en principio, hora de mujeres y hora de hombres y mujeres, el albergue de toxicomanos del Hotel Aristón en la Guinardó o el de Llull en San Martín, entre otros ejemplos. Creemos que estos centros deberían estar lejos de los colegios. Por eso votamos en contra. Gracias.

La ponència té un minut. Sí, molt ràpidament. En primer lloc, felicitar la regidora Carmelló, que ens sembla que és la seva primera intervenció. Felicitats. I agrair els vots favorables i coincideixo amb algunes intervencions que s'han produït en el sentit que un centre d'assistència i seguiment de drogadependències com és aquest és un servei que afecta polítiques de persones vulnerables i com a tal crec que és positiu que tinguem aquestes posicions majoritàries dins el marc d'aquest ple. Moltes gràcies pels vots favorables.

Moltes gràcies. Punt vuitè, amb intervencions. En aquest cas, per atorgar la medalla d'or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, el senyor Jaume Plensa Sunyer. Dos minuts per grup. Comencem per Junts per Catalunya.

Moltes gràcies, alcalde. Avui votarem a favor d'atorgar la medalla d'or al mèrit cultural a l'artista Jaume Plensa, un artista barceloní i un català universal. Es va formar a l'Escola Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts d'aquesta ciutat i actualment és un dels artistes més reconeguts a nivell mundial i dels més innovadors, a la vegada que aconsegueix no perdre les seves arrels barcelonines, en concret el barri de Sants. Volem destacar també el compromís que ha tingut plensa amb la ciutat de Barcelona, com demostra moltes de les seves obres presents en el nostre espai públic. Les Cullera, el barri de la Prosperitat, Carmela, davant del Palau de la Música, les Constellacions com a noves portes del Liceu, de l'Arte i de l'Arte 2, Born, el passeig del mateix nom, Blau, donació a l'Hospital Clínic per la lluita contra la Covid i en homenatge merescut al personal sanitari, o Arrels 2018 donada per la Universitat de Barcelona. I alguna més que haguéssim pogut tenir si la situació hagués estat l'adequada. Com dèiem, té els seus orígens al barri de Sants. Plen s'explica com allà va poder descobrir la vibració de la matèria, que ell ha volgut construir ponts, però també travessar-los. La poesia i la música són el seu passaport, diu, i l'escultura, el seu vehicle. I també diu que el seu propòsit i camí és aprofundir al màxim en la nostra memòria personal per tocar i acaronar aquell punt misteriós que compartimenta a tots, sobretot la memòria dels altres. Aquest reconeixement a Jaume Plensa és també una manera de dir al món que som aquí, que encara som aquí, que Barcelona és i exerceix de capital de Catalunya i que cal que tots n'exercim, també des de Barcelona. Per tant, aquesta distinció és més que merescuda, tant per ell com a català universal, com per la ciutat, com per Catalunya.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Mercè.

Gràcies, president. Artista de materials, sensacions i idees, Jaume Plensa ha dut a terme una intensa activitat creadora que li ha permès elaborar un llenguatge molt personal i ric en matisos. sota els plecs de la seva producció artística i batega en literatura, llenguatge, biologia, història, poesia, música i pensament. I des dels seus inicis com a escultor, potser la disciplina que millor el defineix, recorren l'espiritualitat, el cos i la memòria col·lectiva com a fonts fonamentals per travar-ne una expressió plàstica. I fent ús justament d'un ampli aspecte de materials, Acer, ferroculat, resina, vidre, aigua, so, plensa proporciona pes i volum físic als components de la condició humana, també des de la perspectiva de la seva caràcter efímer. Artista polifacètic, plensa experimentat igualment en la gravat, amb el dibuix, el so, el vídeo i fins i tot amb l'escenografia. És un dels creadors espanyols i catalans de més projecció i un dels artistes més sol·licitats en l'escena artística internacional. Una part important del seu treball són les peces escultòriques i instal·lacions que s'han realitzat específicament per espais públics. A Barcelona, a l'espai públic de la nostra ciutat, hi trobem un total de vuit obres i conjunts escultòrics de Jaume Plensa. També en alguns edificis, Escollera, De l'Arte, De l'Arte II, Born, Carmela, Blau, Constellacions i Arrel 2018. I de totes elles voldria fer un esment a la Carmela justament perquè es pot veure davant del Palau de la Música i que està recentment cedida per l'artista fins l'any 32 a través d'un acord gratuït en el que li hem d'estar profundament agraïts. La seva trajectòria ha manescut diferents premis i reconeixements, tant nacionals com internacionals, entre d'altres ens permeten que si em permeu, escombrarà cap a casa, el Premi Ciutat de Barcelona 2014, tot ara que és doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona i també de la Universitat de Barcelona. És per aquesta trajectòria que creiem res que ha merescut que Jaume Plensa sigui homenatjat amb la medalla d'or del mèrit cultural de la ciutat.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González, persona en comú.

Moltes gràcies. Premiar Jaume Plens és una forma de reconèixer la contribució d'aquest Barcelona Universal al món de l'art contemporani. Les seves instal·lacions, escultures i obres públiques són conegudes per la seva capacitat de connectar amb les persones i generar reflexió al voltant de temes com la identitat, la comunicació, la humanitat. Un artista que sap acollir en les seves obres una sèrie de sentits del moment, catalitzant reflexions àmplies, complexes i compartides en peces específiques. A més, la seva manera de combinar noves tècniques, tecnologies punteres amb materials de sempre, amb la cera, el ferrocolar, la resina, el vidre, ja es comentava tot just, ara, entre d'altres, mostren en certa manera la capacitat d'adaptar-se a les diferents realitats físiques i artístiques. Plensa és un referent de la transdisciplinarietat, conjugant amb la seva carrera l'escultura, però no només, podent fer també arribant a l'escenografia o a d'altres aspectes, tot plegant nodrint-se d'altres representacions artístiques, com la literatura, la poesia, la música, el pensament, que formen part també de les seves matèries primes a l'hora d'elaborar les seves obres. Premiar a Plemse és també reconèixer el paper que juga i que pot arribar a jugar l'art públic en entorns urbans, una dimensió que aporta un valor afegit a l'obra artística per la seva capacitat d'afavorir l'accés universal a les creacions artístiques contemporànies, per la seva capacitat de contribuir a generar identitats i sentir pertinença en diferents contextos i comunitats. L'art públic també facilita espais de reflexió tant dels experts com del conjunt de la ciutadania, fomenta la creativitat, estimula la interacció social i un seguit llarg d'exetres que Premi en Plensa també reconeixem. Per tot plegat, com no pot ser d'una altra manera, benvinguda a Medalla d'Or a l'artista universal Jaume Plensa.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac, Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies. Jaume Plensa és bàsicament i tot alhora un artista que abraça la literatura, la música, el pensament. S'enseny format a la llotja i a l'escola de Belles Arts Sant Jordi. És un dels escultors més reconeguts del panorama artístic contemporani internacional. Un artista que connecta a través de formes poètiques i simbòliques. Principalment i no només, però sí que a través d'escultures que dialoguen amb l'entorn i perquè un dels aspectes més destacats de la seva obra és la relació amb l'espai públic. L'espai públic, al qual sovint només hi donem una forma urbana, plensa, ens l'omple de contingut. Per tant, transforma aquests espais urbans en llocs de reflexió i de diàleg. I de fet creiem que s'ha de posar en valor un artista que entén l'espai públic com una eina d'interacció social. i poder interactuar amb l'art des del carrer és també una manera de democratitzar i dignificar aquest espai que és de tothom i per a tothom. Figures amb ulls tapats que busquen la introspecció, figures que es tapen les orelles a la cerca del silenci enmig del bullici de les ciutats. Trobar-se plensa en algun racó del món és d'alguna manera reconectar amb aquesta llum tan nostra, aquesta llum mediterrània, que ell d'alguna manera es campa per tot arreu. Per tant, des del nostre punt de vista és un artista que no només crea escultures sinó que és un transformador de l'espai públic que hi posa vida i connecta amb cultures i comunitats arreu del món i per això la seva obra ha traspassat fronteres. Aquesta empremta inconfusible del paisatge urbà mereix que el seu context urbà, la seva Barcelona, li otorgui la medalla d'or, el mèrit cultural. I votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Miglian del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. La veritat és que se m'acudeixen poques accions més justes per part d'aquest Ajuntament que l'ha d'atorgar la medalla d'or al mèrit cultural a Jaume Plensa. Aquest reconeixement no només és just, és també necessari. Plensa és, sens dubte, un dels artistes contemporanis més reconeguts a nivell mundial. Les seves obres, presents a ciutats d'arreu del planeta, no només són velles, no només són estèticament boniques, sinó que també ens fan reflexionar sobre el món que ens envolta. Des del somni fins a la nostra Carmela o la famosa Cromfontein de Chicago, Plensa ha sabut transformar l'espai urbà a través de l'art, convertint-lo en un lloc de trobada, de contemplació, d'interacció. He de confessar no poques escapades per veure obra del Plensa, des de Nice, Antibes, el Museu de Seret. Totes les seues creacions ens han captivat per la seva profunditat i la seva subtilesa. I és que, com tots vostès saben, les obres de Plensa no es limiten a envellir les ciutats, sinó que conviden al diàleg, ens obliguen a detenir-nos, a mirar més enllà de l'evident i ens ajuden a connectar amb l'entorn d'una manera nova i significativa. El seu treball transcendeix l'estètica pura i aborda qüestions profundes com la identitat, la memòria i la comunicació. El llenguatge és, d'aquesta manera, un tema central en la seva obra, és per això que sovint Les lletres formen part de les seves escultures com una metàfora del que ens uneix i del poder que tenen les paraules per a connectar-nos. De fet, personalment, he d'agrair al Plensa haver-me fet recuperar l'obra d'un gran poeta de la meva terra, el poeta valencià Vicenç Andrés Estellers, i reconectar amb la seva espiritualitat. Potser també, en política, hauríem d'aprendre una lliçó de les escultures del Plensa, aquelles que amb els ulls tancats es recullen en el seu interior en un silenci profund. Si nosaltres també miréssim cap a dins i escoltéssim més, potser contribuiríem a crear una ciutat millor o, en tot cas, menys sorollosa. Reconèixer a plensa no és només una celebració de la seva trajectòria excepcional, sinó també una inspiració per a les futures generacions d'artistes. El seu exemple ens recorda la importància de l'art en les nostres vides i com aquest pot transformar no només espais, sinó també consciències.

Moltes gràcies.

Té la parola al regidor d'Europolido, Vox. Gràcies, Soc el Boni. L'art és present a molts racons a Barcelona, especialment l'escultura. És un element molt important de la nostra ciutat. Passejant podem trobar molts artistes, Joan Miró, Xillida, Botero, Tàpies, Josep Granyer... I per sort, des de fa uns quants anys, podem trobar les obres d'un dels artistes barcelonins contemporanis més aclamats a nivell internacional. Barcelona tenia un deute amb Jaume Plensa. A prop d'aquí, al carrer Sant Pere més alt, i al costat del Palau de la Música tenim una obra carismàtica com és la Carmela, una escultura que es va instal·lar de manera provisional el 2016, però que gràcies al suport dels barcelonins seguirà fins al 32, creiem... que a Carmela s'hauria de quedar per sempre en aquesta ubicació. No entenem per què ha de ser provisional. També molt a prop tenim les magnífiques portes al Liceu, un homenatge a Gaudí i Miró, a motiu del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu. Unes portes que recorden el cartell que Plensa va dissenyar per a les festes de la Mercedes 2012. Estem d'acord amb Plensa, que Barcelona hauria d'acollir una de les grans obres en algun lloc emblemàtic de la ciutat. Plensa també és un excel·lent dissenyador gràfic, dibuixant i gravador. És un dels artistes amb més prestigi internacional i les seves escultures s'admiren a les principals ciutats del món, Madrid, Nova York, Chicago, Rio de Janeiro, San Petersburgo i tantes més ciutats arreu del món. Jaume Plensa mereix aquest reconeixement de la seva ciutat amb aquesta màxima distinció que és la meia d'or. Felicitats i des d'aquí, òbviament, votem a favor. Gràcies.

Moltes gràcies. Es proveix, com no podia ser d'una altra manera, una unanimitat en favor de l'atorgament al senyor Jaume Plensa a la medalla de l'Hort al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, que és la màxima distinció cultural. Crec que ha quedat palès per tots els grups la vàlua artística i personal de Jaume Plensa. Nosaltres li volem agrair especialment la seva militància barcelonina i la seva generositat expressada també amb la donació o la sessió temporal que ha fet de la Carmela davant del Palau de la Música. És un motiu d'orgull per a tots els barcelonins i barcelonines tenir un artista, un escultor d'aquesta transcendència internacional, però alhora que mira de prop i que manté aquesta escala humana pròxima i que fomenta el contacte directe amb el públic a partir de les seves obres. Així que moltes gràcies a tots els grups i enhorabona i al nostre reconeixement al nostre escultor més universal, Jaume Plensa.

Moltes gràcies. Passaríem al punt 9, que és dotar el crèdit necessari a una aplicació del pressupost municipal de l'any 24 per fer front a una despesa contrata a l'exercici anterior. Posicionament favorable del PSC, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular, abstenció de Junts i Vox. Correcte? Punt 10. Perdó, abstenció de nosaltres. Sí, abstenció.

Abstenció de Junts i de Vox. Punt 10. Modificar els anexos 1 i 2 de la RLT. Posicionament favorable del PSC. Abstenció de Junts, Esquerra Republicana, PP i Vox i reserva de Barcelona en Comú. A favor.

Punt 11. designar el senyor Alfredo Palomera Zaïdel, membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, S.A., amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt 12. Designar el senyor Marc Tolrai Rossell, membre del Consell d'Administració de Barcelona, Cicle de l'Aigua, S.A., amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt 13. Amb intervencions per aprovar l'adhesió a l'associació de centres i serveis de reutilització de Catalunya Areca. Té la paraula la tinenta Bonet. Dos minuts.

Gràcies, alcalde. L'Associació de Centres i Serveis de Reutilització de Catalunya, l'ARECA, impulsada per l'Agència de Residus de Catalunya, és una entitat que incorpora tant ens locals com supramunicipals. Per exemple, en Espart, l'àrea metropolitana també incorpora entitats privades amb o sense ànim de lucre. Els objectius que l'ARECA persegueix van en la línia dels objectius de neutralitat climàtica que aquest Ajuntament ha entomat, especialment en allò que té a veure amb l'impuls de la reutilització i del reciclatge. Per tant creiem adequat formar-ne part perquè els seus objectius estan alineats amb els nostres. Pel que fa a la quota que hauria de pagar l'Ajuntament serien 3.150 euros l'any i alhora l'Ajuntament es donaria de baixa com a membre de l'Associació Tècnica per la Gestió de Residus i Medi Ambient, la TGRUS, perquè considerem més adient pels objectius de l'acord climàtic de la nostra ciutat la pertinença a Areca, com deia. Agraeixo d'entrada els vots a favor de Barcelona en Comú i d'Esquerra Republicana a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada i convido els grups que van expressar la seva reserva de vot a votar-hi a favor. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Vila.

Votarem favorablement perquè és evident que ens calen estratègies de país respecte a la gestió dels residus i la seva valorització. Creiem que és important tenir aquesta mirada de tot el territori, però sobretot el que hauríem de mirar és que Barcelona pugui ser referent com a capital del país en aquesta qüestió. Durant molt de temps Barcelona era un mirall per la resta de municipis, pel coneixement que teníem, per la fortalesa tècnic i també, fins i tot, pel treball amb els operadors del servei, per exemple, de neteja i de recollida de residus de la ciutat. Darrerament, en els últims anys hem perdut segurament aquesta fortalesa, aquesta capacitat de ser motor de canvis, d'incorporar innovació tecnològica per fer uns serveis molt més eficients de cara a l'usuari, per tant de cara a la ciutadania, però també de cara als avenços que es necessiten perquè hi hagi menys soroll a l'hora de recollir els residus, per exemple, per ser molt més eficients a l'hora de seleccionar-los. i, per tant, creiem que en aquests moments no és així. Per tant, demanem al govern municipal que, aprofitant la benentesa d'entrar en aquesta associació, que reforci tota aquesta qüestió perquè Barcelona segueixi sent un referent.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López.

Gràcies. Votarem a favor. Tenim la responsabilitat i també l'obligació legal de reduir el nombre de residus que genera la nostra ciutat, 730.000 tones l'any 23, i sens dubte la reutilització que promou Areca és una de les vies per aconseguir-ho. Aquesta adhesió l'hem d'acompanyar de polítiques municipals decidides a favor de la reutilització per tal de reduir el milers de tones que encara avui dia portem a Bocados i a la planta incineradora de Terça a Sant Adrià. La legislació i el Pla Residu Zero ens obliga a arribar a un 7% de reutilització l'any 27 i, malauradament, estem molt lluny d'aconseguir-ho. Calen, per tant, més iniciatives, com la impulsada l'any 17 amb el Centre de Gestió de Residus Tecnològics de la Fundació Trini Jove, iniciatives que ens permeten una millora ambiental alhora que ens permeten generar noves oportunitats laborals.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac.

Sí, gràcies. Com van manifestar la comissió, votarem a favor d'aquesta adhesió a l'Associació de Centres i Serveis de Reutilització de Catalunya, que Esquerra va impulsar la creació des de l'Agència de Residus de Catalunya, una plataforma que estem convençuts que servirà per l'intercanvi de coneixement, suport i impuls a la reutilització. Barcelona té molt camí per fer en aquest sentit i promoure la reutilització i la preparació per la reutilització dels residus hauria de ser una de les prioritats en la política de gestió de residus. Així que celebrem que Barcelona, com a capital del país, en formi part. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian. Simplement per anunciar la nostra abstenció. Regidor Senderos, ens estrenim. Més temps? Necessiteu? No? Resultat, secretari?

S'aprovaria el punt número 13 amb el favorable del Partit Socialista, Junts per Catalunya, passant com a Esquerra Republicana i abstenció del Partit Poblar i Vots.

Molt bé. Punt 14. Amb intervencions per aprovar... les propostes de modificació del conveni marc per a la provisió d'habitatges destinats a lloguer assequible, subscrites a favor d'entitats socials sense ànim de lucre. Té la paraula, dos minuts, la tinenta Bonet.

Gràcies, gràcies alcalde. Les propostes de modificació del conveni a sal que duem avui a aprovació tenen el seu origen en l'increment dels costos de producció i d'edificació arran de l'augment de la inflació, especialment durant l'any 2022. Com a conseqüència, les finques petites que tenen uns costos fixos superiors quedaven al límit de la seva viabilitat. Així doncs, la raó de fons d'aquestes modificacions és una millora substancial de l'ajut retornable que fa aquest Ajuntament a la promoció delegada a entitats sense ànim de lucre a les finques menors o iguals a 15 habitatges. Per tant, estem parlant de les finques petites. Passem aquí d'un ajut del 16% en edificació nova i també en rehabilitació, al 20% d'ajut retornable en obra nova i 25% en rehabilitació. I alhora també hem aprofitat la necessitat de modificar el conveni a salt, per aquesta raó de l'actualització dels imports, per fer-hi alguns ajustos de caràcter tècnic, jurídic i econòmic. M'estic referint concretament a la durada del propi conveni, els mecanismes en el cas de recuperació del dret de superfície, que esperem que no succeeixi, i l'assumpció del cost de l'adequació dels locals que tinguin un destí municipal. Agraeixo ja d'entrada el vot favorable de Junts i de Barcelona en Comú que ens va permetre que aquest punt fos aprovat a la Comissió d'Urbanisme la setmana passada. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. El conveni a SAL forma part, creiem que ha de formar part de la recepta per millorar l'accés a l'habitatge a Barcelona. És un ingredient més, segurament el principal, però ha de formar part d'aquesta recepta. Els promotors socials i les cooperatives, nosaltres les entenem com a actors imprescindibles del sector immobiliari i el conveni a SAL així ho reconeix i els dota d'eines. Cal que el conveni sigui útil Aquestes modificacions que se'ns proposen el fan més útil, corregeixen aspectes que a vegades han originat tensions en la dinàmica d'aquestes entitats i per tant hi votarem a favor. Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula la regió de la Sant.

Sí, moltes gràcies. Com ja vam expressar en el marc de la comissió, donarem suport a la tramitació d'aquesta modificació d'aquest conveni perquè necessitem donar resposta a aquest increment de preus per culpa de la inflació. Però aprofitem també de nou aquest punt perquè hi ha un tema que ens preocupa, tinenta. sap perfectament que el sector de les cooperatives té pendent encara gairebé 200 habitatges per concretar en sol. Del conveni de 1.000 habitatges que vam signar en els mandats anteriors, falten 200 per concretar. Vostès han posat sol per 100 dels 300 que faltaven. i ara en queden 200. El que necessitem és que aquest compromís, perquè aquestes cooperatives, que és un sector imprescindible de la nostra ciutat i que cada cop arriba més persones, doncs tingui garantit aquest compromís municipal de poder tenir i disposar d'aquests sols per construir, per completar, no només aquests mil habitatges globals del conveni, sinó per poder anar molt més enllà.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró.

Gràcies, alcalde. Bé, també en la línia del que vam comentar en la darrera comissió, perquè aquest punt l'hem tractat en diverses ocasions, nosaltres comprenem la lògica d'aquestes propostes de modificació. Entenem que va en la direcció incrementar, com bé s'explicava, els ajuts retornables del 15 al 20, fins i tot al 25%, en funció de si es tracta d'una promoció o d'una rehabilitació de petites finques, en la recuperació del dret de superfície per part de l'Ajuntament si la promoció mai fes fallida, establir una pròrroga del conveni. Per tant, té virtuts i ho reconeguem. Tanmateix, i també és veritat, ho hem explicat en diverses ocasions, nosaltres ens abstindrem en aquest punt, com venim fent sempre en aquest conveni. Bàsicament per una qüestió de model, i és que nosaltres defensem que tot solar d'habitatge públic ha d'anar destinat o a lloguer d'habitatge públic o, en tot cas, Entitats sense ànim de lucre que busquen dotar d'un allar a gent que està en situació de vulnerabilitat. Nosaltres creiem que apostem per un model de cooperatives fortes, amb les ajudes públiques que calguin, però que puguin actuar i que siguin competitives en sol privat. I per tant, mantenim aquesta posició. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Emilian. Ens abstindrem. Gràcies. Residors Senderos, sostenim. Gràcies.

Molt bé. Més temps, Tinenta. Molt breument, alcalde, només per reiterar, i la senyora Sánchez ho deia en la seva intervenció, que ja hem posat, hem identificat un paquet de solars de fins a 100 habitatges, que sumats als 600, que de les tres primeres fases ens permetran arribar als 700 habitatges, que és el 70% d'execció del conjunt del conveni ASALT, i que efectivament seguirem treballant en aquesta línia.

Estem plenament compromesos amb el complement del conveni i seguirem en aquesta línia.

sense intervencions per aprovar inicialment la modificació dels estatuts de BSM-SA en matèria de contractació. Posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i abstenció del PP i Vox. Contrari, contrari de Vox.

Perdó, i contrari de Vox. Correcte? Correcte. Punt 16. Districte de l'Eixample, suspendre el tràmit d'aprovació definitiva del Pla Espacial Urbanístic per a la regulació de l'equipament situat a l'Avinguda de la Gran Via de les Corts Catalanes 402-406, amb posicionament favorable de tots els grups.

Correcte. Punt 17. Amb intervencions, districte Sants-Montjuïc, per a aprovar definitivament el Pla de Millora Urbana per a la reordenació de les finques resultants B2 i D definides en el projecte de reparcel·lació segons l'MPGM del Mas de Can Clos i el seu entorn. Té la paraula la regidora Gil.

Gràcies, alcalde. L'àmbit del Mas de Can Clos, a la Marina del Port, al districte de Sants Montjuïc, es troba en procés de finalització de l'urbanització per a millorar la integració i l'accessibilitat de la zona. Amb aquest pla, el que volem és millorar la integració urbana de les parcel·les i optimitzar-ne les condicions per a la construcció de nous habitatges. Estem aprovant això facilitant la posterior gestió de les promocions, tan públiques com privades. El Pla d'Iniciativa de l'Ajuntament abasta dues finques resultants de l'àmbit de Can Clós. La primera adjudicada a l'Ajuntament amb un sostre de 1.400 metres quadrats d'habitatge de protecció. La segona adjudicada a un propietari privat. La finca municipal es troba en situacions de proindivis i per a poder executar-se ha de compartir soterrani i accés a la finca privada i per tant en depenen les construccions l'una de l'altra. El que proposa aquest pla de millora urbana és estrictament vas canviar el sostre municipal cap a una finca que pot ser de promoció autònoma i que per tant facilitaria també la intervenció de l'Ajuntament. Els 1.600 metres quadrats de l'habitatge lliure que estan adjudicats a promotor privat passarien a ajuntar-se amb la resta de la finca del complex immobiliari, que també podria executar-se de forma autònoma a la seva manera. Agraeixo el vot favorable de tots els grups a la Comissió d'Urbanisme d'aquest mes d'octubre, perquè és un pla que ens ajudarà a acabar una part del districte que ho necessita. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor Calvet.

Moltes gràcies, alcalde. Integració urbana, com deia la regidora, però sobretot... nosaltres hi posem molta èmfasi en aquest punt, aquest Pla de Millora el que provoca és la reordenació d'aquest àmbit, dels solars, diguéssim, resultants d'aquest Pla, per tal de, de fet, intercanviar entre l'Ajuntament i la promotora el sostre edificable, que en definitiva queda un solar per l'habitatge lliure i un solar per la protecció oficial, que a més guanya sostre. I per tant, a més, com que no queda condicionat el desenvolupament de la protecció oficial, el que seria la barreja tipològica i de propietat en un sol solar, nosaltres hi votarem a favor. Creiem que és el tipus de modificacions que ajuden a incrementar el part públic d'habitatges i també a fer més barri. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor Serra, Barcelona en Comú.

Gràcies, bon dia a tothom. Aquest és un pla impulsat ja al mandat passat en l'àmbit conegut popularment al barri com el de la Bòbila perquè allotjava una antiga fàbrica de mons tancada el 1986. Tot això es va convertir en un niu de brutícia amb tants anys d'abandonament i amb el temps s'ha pogut urbanitzar un gran parc, s'hi ha pogut desenvolupar habitatge privat, vam poder negociar que un 40% de l'habitatge fos assequible, una gran fita que es va aconseguir el mandat passat. i també millorar la connexió del barri de Can Clos. Avui l'expedient que votem, aquest pla de millora urbana, el que preveu és la reordenació dels sols a través d'una permuta que celebrem perquè permet que l'Ajuntament pugui guanyar sostre local per activitats d'interès públic. El nostre vot serà favorable. Gràcies.

Gràcies.

Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Baró. Sí, gràcies. Nosaltres també votarem a favor d'aquest pla de millora que, com bé s'ha dit, permetrà solucionar els problemes de l'indivís i així permetre que mitjançant un intercanvi de qualificació poder separar la part pública d'habitatge protegit per executar-lo com més aviat millor. Cert que sempre som i serem partidaris de la mixtura de tipus d'habitatge en les promocions d'habitatges, però també som conscients de l'emergència habitacional que estem vivint I si no separàvem les dues qualificacions d'aquest planejament, doncs hauria costat molt més poder tirar endavant els habitatges protegits municipals. Per tant, votarem a favor, com deia.

Moltes gràcies. Per tal, del Partit Popular, el regidor Milian.

Gràcies. També votarem a favor. Per una banda, s'incrementa generalment la superfície de sol, l'habitatge destinat a la protecció oficial. Banda resol un problema tècnic important ja que simplifica les condicions d'execució de les edificacions previstes en coherència amb l'estructura de la propietat, evitant al màxim les servituts entre finques amb tipus de titularitat diferent, millorant així en el futur la gestió de les promocions tan públiques com privades.

Molt bé, per part de Vox té la paraula el regidor Senderos.

Gràcies, ens posicionem a favor, gràcies. Sí, secretari. Molt bé, doncs el punt 17, com ha dit ja l'alcalde, s'ha... per unanimitat.

Molt bé, perfecte.

Passaríem al punt número 18. al part del Palau de Pedralbes.

Exacte, secretari. Doncs, efectivament, avui també doem aprovació definitiva a un pla d'iniciativa pública de l'Ajuntament de Barcelona, desenvolupat a través de la seva empresa Vimsa. Convé destacar que, anteriorment, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya ja van treballar en el consens de la ubicació d'un nou programa cultural i docent vinculat a la Casa Àsia. Concretament, es va acordar que tingués lloc als pavellons 3 i 4 del recinte del Palau de Pedralbes, espai que té un gran potencial per a col·lectivitats formatives i intercanvi cultural. Els objectius d'aquest Pla de millora són, en primer lloc, l'adequació urbanística dels pavellons 1, 2, 3 i 4, que actualment estan qualificats de zona verda i que passarien a tenir qualificació d'equipament. En segon lloc, volem ajustar la delimitació de la qualificació d'equipament del propi Palau. Pel que fa al programa funcional, el pavelló 3 tindrà usos formatius i de consulta, organitzant-se a l'entorn d'un claustre, i en relació al pavelló 4, aquest tindrà una vocació més oberta, incluent un auditori, espais de recepció i zones per a treball intern. A més, comptarà amb una coberta accessible al públic, la qual serà ideal per a actes i esdeveniments que requereixin un major aforament. Finalment, els pavellons uïdors, situats a l'entrada des de la Diagonal, es dotaran de punts d'informació i d'un servei de bar i cafateria, milloren així l'experiència dels visitants i usuaris. Aprofito per agrair també els vots favorables dels grups municipals de la darrera comissió d'urbanisme. Gràcies. De Junts, la regidora Vila té la paraula.

Sí, bon dia. El que fem avui és ajustar unes qualificacions a uns espais que ja són existents i que ara estan qualificats de verd i que, per tant, han de ser equipaments formalment per, com es deia, acollir-hi diferents activitats. També saben vostès que els veïns de la zona universitària han presentat al·legacions i demanen que en uns barris, els de Pedralbes, al torn de la zona universitària, que estan mancats d'equipaments de proximitat, es puguin acollir en aquests espais nous creats i millorats algunes d'aquests equipaments que ells demanen. Per tant, nosaltres, des de Triès per Barcelona, Junts per Catalunya, el que fem és votar favorablement, però amb l'esperança i la demanda del govern municipal que tingui en compte aquesta demanda veïnal.

Moltes gràcies. Per part de persona en comú té la paraula la regidora Recio.

Bé, bon dia. Efectivament aquest és un expedient que avui qualifica definitivament per ús d'equipament, dos espais, dos pavellons a la part del Palau de Pedralbes i que podrà ser utilitzat o es va pensar una solució des del govern anterior per poder acompanyar Casa Àsia en un moment en el qual estava patint pels lloguers abusius que també tenim a la nostra ciutat, que no només afecten veïns, també entitats i institucions com és Casa Àsia i es van començar a posar les bases per la solució definitiva i per tant el nostre vot en aquest sentit serà favorable. Sí que sumar-nos a la petició que el Govern pugui seure amb l'associació de veïns de zona universitària que fa temps que també venen treballant, demanant espais per la seva pròpia activitat i també per d'altres equipaments del barri.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró.

Endavant. Moltes gràcies. Nosaltres també votarem a favor d'aquest pla especial per donar ús als espais dels jardins de Palau de Pedralbes que fa anys que estan inutilitzats i que esperen un ús. Un canvi que a més a més vam iniciar des de la Generalitat de Catalunya quan els jardins hi van ser traspassats i es va començar a posar fil a l'agulla per l'arribada de la Casa Àsia. I en aquest sentit també afegir-nos a les peticions que prèviament hem anat escoltant en relació a aprofitar aquest impuls i aquesta modificació per buscar espais per un local social, per als seus veïns i per als equipaments de proximitat que puguin faltar en aquest àmbit territorial.

Gràcies.

Molt bé, gràcies.

Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Milian. Endavant.

Gràcies. És cert que l'expedient està ben resolt, estem a favor de requalificar urbanísticament les edificacions d'aquest recíntic que encara constaven com a zona verda perquè passin a ser sols d'equipament i tot i que som conscients que el PEI no condiciona l'ús que posteriorment es pugui donar a aquest espai, demanem al govern que es comprometi a establir un diàleg obert amb els veïns per explorar la possibilitat de destinar un dels espais requalificats als usos cívics i socials que sol·liciten. En tot cas, votarem a favor. Gràcies.

Moltes gràcies. I per part de Vox, el regidor Sendero, endavant.

Doncs posicionem el favor.

Gràcies. Molt bé, doncs, moltes gràcies, secretari.

Molt bé, s'aproveu aquest punt amb el bofobre per tots els us, per tant, per unanimitat.

Perfecte. Passaríem al punt número 19, que portem en aquest plenari, l'aprovació definitiva d'un pla d'iniciativa privada promogut per la Fundació Familiar Catalana, que neix de la necessitat d'ampliar els espais docents de la Universitat Internacional de Catalunya. Aquesta proposta no només respon a un requeriment acadèmic, sinó que també busca enfortir la nostra oferta educativa i, per tant, el futur dels nostres joves. Els objectius d'aquest pla són clars i ben definits. En primer lloc, preveiem la rehabilitació i adaptació de la Vila Regina, un edifici catalogat d'Endric Sagnier que destaca pel seu valor arquitectònic i també pel seu significat històric. La nostra intenció és dotar aquest edifici d'un nou ús com a equipament docent, preservant el seu entorn i el seu valor patrimonial. A més, el projecte inclou la construcció d'un nou edifici docent que estarà connectat de manera subterrània amb la Vila Regina i no podem oblidar la importància dels espais verds en la nostra ciutat. Per això, els jardins actuals es mantindran com a espai verd accessible al públic des del matí fins al capvespre, contribuant a la qualitat de vida dels veïns i veïnes i oferint un àmbit de calma i natura enmig de l'activitat urbana que també havia estat reivindicat. Vull expressar també el meu agraïment als grups municipals que la setmana passada van donar els seus vots afirmatius a aquesta proposta de la comissió d'urbanisme que a més pel districte de Sarrià-Sant-Gerabasi significarà un benefici favorable. Té la paraula ara per part de Junts el regidor Calvet.

El pla s'havia suspès amb anterioritat per una manca d'haver incorporat en l'expedient informes de protecció del verd i patrimoni. perquè efectivament es tracta d'un edifici patrimonial i uns jardins molt emblemàtics. S'han incorporat aquests informes, si preveu que s'ampliï la Universitat Internacional i per tant votarem a favor, perquè precisament la incorporació d'aquests informes el que preveuen és que la intervenció sigui l'adequada, que s'afavoreixi l'activitat acadèmica i, per tant, també l'econòmica, en definitiva, de la ciutat i per un millor espai urbà, en benefici de tots, perquè, efectivament, els jardins estaran oberts al públic durant el dia. Per tant, hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en comú, té la paraula al regidor González.

Gràcies, tinenta. Nosaltres, començo pel final, anuncio que canviarem el sentit del vot respecte al que vam fer a la comissió. Votarem en contra d'aquest pla perquè ens hem pogut mirar amb més deteniment i tot i que era una oportunitat perquè enderroquem un edifici afegit a una obra magnífica d'Enric Sennier del 1915, enderroquem l'afegit del 78, en construïm un encara més gran, que encara taparà més aquesta obra. Les conselleres de Barcelona en Comú ja van ser les primeres a abstenir-se al districte de Sarrià, a la Comissió d'Urbanisme vam deixar passar el tràmit, però no... podem donar suport perquè creiem que perdem una oportunitat. Tot i que l'edificabilitat i les distàncies entre l'edifici protegit i el nou són correctes, creiem que l'esperit de l'article de la MPGM d'equipaments el que ens demana és que requerim al promotor i a l'Ajuntament una consideració paisatgística més afinada de la que estem fent. Per tant, votarem en contra.

Gràcies. Part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró.

Moltes gràcies. Nosaltres, com ja vam fer i com ja vam explicar a la darrera comissió d'urbanisme, votarem en contra d'aquest planejament i ho farem per coherència amb el que sempre hem vingut a defensar. que és posar en valor el patrimoni de la ciutat. I ens trobem, malauradament, davant del que passa més sovint del que voldríem, i especialment al districte de Sarrià-Sant-Gervasi, que és que una casa d'alt valor arquitectònic, en aquest cas Vilaregina, està catalogada de nivell C i porta associada i no s'entén sense el seu jardí, atès que va ser concebuda com un conjunt. Nosaltres pensem que si creiem en el patrimoni, si ho diem, ens ho hem de creure i per tant hem de ser conseqüents. I el que hauria d'haver passat segurament en aquest cas és que s'enderroqués la construcció d'usada actual i potser recuperar els jardins per ús públic. No sé si els sona perquè seria un cas amb bastants paral·lelismes amb tot el que ha passat i s'està vingut a Can Reventós. En tot cas, si no recuperés aquest jardí, com a mínim, crec que ens sembla, considerem que caldria buscar una solució menys agressiva amb l'entorn i menys agressiva amb l'element catalogat. Per tant, el nostre vot serà, com ja vam fer, en contra.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Milian.

Endavant. Gràcies, tinent. Aquest pla contempla d'una banda construir un equipament docent d'obra nova i per una altra reformar una edificació existent que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, obra del gran arquitecte Enric Sagnier. No només és millorar l'edificació existent, sinó que s'han preservat els jardins per dotar l'equipament d'un espai verd. Per tot això considerem que és un expedient ben resolt i el nostre vot serà favorable.

Moltes gràcies. I per part del Vox, regidor Senderos, endavant.

Gracias. Como consideramos que en este expediente se cumple con la legislación y hay un cumplimiento tanto de los requisitos técnicos como legales necesarios y entendemos que es preciso que hagamos pública manifestación en nuestro apoyo a la docencia que se ejerce en este lugar votaremos a favor.

Gracias.

Moltes gràcies, secretari. Molt bé, doncs aprovaria el punt 19, molt bo favorable del Grup Socialista, Junts per Catalunya, Partit Popular i Vox, el vot contrari de Vossam Comú i Esquerra Republicana.

Molt bé. Passaríem al punt número 20, que té el posicionament favorable de tots els grups, que és suspendre l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla Espacial Urbanístic a l'àmbit del recinte de la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

I passaríem al punt número 21, pel que té la paraula la Tenent Aboneta. Endavant.

Moltes gràcies. L'illa dels Jardins Massana forma part del polígon d'habitatges construït arran del Congrés Eucarístic Internacional que es va celebrar a Barcelona el 1952, impulsat pel Bisbat, i que va voler solucionar o contribuir a solucionar la manca d'habitatge a la ciutat, especialment per les famílies amb menys recursos. Amb el pas dels anys, els edificis han necessitat millores, especialment després del confinament per la pandèmia del Covid, que van posar de manifest la falta d'espais exteriors adequats en aquests edificis. L'objectiu principal del pla, que avui per tant portem a aprovació definitiva, és regular les actuacions de rehabilitació per millorar les condicions d'habitabilitat d'aquests habitatges. El Pla preveu la construcció de nous balcons, defineix criteris de rehabilitació de les façanes per garantir l'eficiència energètica i, finalment, mantenir la unitat del conjunt arquitectònic de tot l'àmbit. També es volen crear més espais exteriors per millorar-ne l'habitabilitat i reduir la demanda energètica anual destinada a calefacció o refrigeració. Els blocs d'habitatges contenen un conjunt de 376 habitatges distribuïts en 40 comunitats de propietaris i les plantes baixes inclouran locals comercials. L'Illa Massana és un dels àmbits inclosos al programa de regeneració urbana, l'estratègia global d'actuacions per millorar les condicions d'habitabilitat urbana en entorns de proximitat. Per tant, ja d'entrada, permeti'm que agraeixi l'ampli suport per part dels grups a la darrera comissió d'urbanisme la setmana passada. Moltes gràcies.

Moltes gràcies per part de Junts. Té la parola el regidor Calvet.

Millors habitatges, millors edificis, un millor barri, tot això equivale a una millor qualitat de vida per a la gent. Dins el marc del programa de regeneració urbana, efectivament, en aquests edificis, en aquests habitatges, s'hi posaran balcons, es millorarà l'eficiència energètica, El tenim tot a punt, els veïns estan il·lusionats, de fet avançant projectes i vulguen ja començar les obres. Votarem a favor i sobretot, tinent que fem que tota aquesta dinàmica positiva també avanci decididament i acceleradament en altres àmbits que necessiten també de l'aplicació del programa de regeneració urbana com són els barris del Besòs i del Maresme. oblidem que aquí també hi ha pràcticament les mateixes necessitats i fem que tot això avanci perquè la ciutat, els seus barris, aquests districtes, la ciutat ho necessita.

Gràcies.

Per part de Barcelona en Comú, la regidora Sanz. Sí, moltes gràcies. Com molt bé sap, Tinent, aquest és un projecte que vam treballar bastament al mandat anterior i, per tant, aquest programa de regeneració urbana que incorporava molts barris, Trinitat Vella, Bassos Maresme, Canyelles, La Pau, Campaguera, Jardins de la Massana, el barri de Congrés... tenien aquest objectiu, dignificar l'habitatge de tants veïns i veïnes, especialment en aquells barris populars, que venen patint unes deficiències estructurals molt importants. Per tant, el que necessitem són compromisos. Aquest expedient és un compromís concret que defineix unes propostes per tirar-les endavant. Ens preocupa que el pla d'etapes que posen dins del document incorpori que les obres començaran d'aquí tres anys. Hauríem d'intentar accelerar. Hauríem d'intentar que no fos el 2028, sinó que hi hagués, com deia ara el senyor Calvet, els veïns tenen moltes ganes que això vagi molt ràpid. I també d'extendre-ho a tots aquests barris. Campaguera, també ho vam parlar a l'última comissió, d'urbanisme, però no només. La Besòs Maresme, la Pau, que són dos dels barris també prioritaris de la ciutat. Necessitem compromís amb inversió, amb despesa i, per tant, amb projectes que s'executin dins d'aquest mandat i seguirem insistint.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorignac, Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies. La veritat és que celebrem i votem a favor d'aquest planejament, un planejament que farà possible segur millorar la vida dels veïns i veïnes dels habitatges dels Jardins Massana, del barri del Congrés i els Indians de Sant Andreu, perquè és un PMU que, entre d'altres, ens agrada destacar que permetrà instal·lar galeries i balcons a tots els habitatges que ara no en tenen i que, per tant, són obertures que promouen aquesta relació entre l'interior i l'exterior i que, de fet, ajuden a una millor connexió amb el carrer. i que especialment aquelles persones que pateixen problemes de mobilitat els eviten aquesta sensació d'enclaustrament que ja vam viure durant la pandèmia. Per tant, per nosaltres és un exemple clar de com eines de regeneració urbana poden millorar i dignificar la vida de les persones i que creiem que, evidentment, cal avançar-ho a moltes altres zones, especialment a l'Eix Besós. Agrair només als equips tècnics que ja han estat treballant al darrere perquè la veritat és que la recompensa ciutadana és bona. Moltes gràcies.

Regidor Emilian, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Es tracta, com s'ha dit, d'un pla que contempla millorar l'eficiència energètica dels habitatges, es permetrà ejecutar nous balcons, oficiar llament tèrbic per millorar les condicions interiors seguint uns criteris de coherència de tot el conjunt del bloc i, per tant, com no podria ser d'altra manera, votarem a favor.

Regidor Senderos, Vox.

Gràcies, ens posicionem a favor. Gràcies.

Ponent, no, més temps...

No? Resultat?

Forma aquest un per unanimitat, alcalde.

Molt bé. Punt 22, amb posicionament favorable a tots els grups per aprovar provisionalment la modificació del pla general metropolità per a la regulació de l'equipament situat al carrer Bolívia 3032. I ara passaríem a la part d'impuls i control, proposicions i declaracions de grup, començant per la proposició del grup municipal de Junts per Catalunya.

Té la paraula el regidor Calvet.

Moltes gràcies, alcalde. A Barcelona estem vivint un problema generalitzat d'accés a l'habitatge i, per tant, no estem posant les coses gens fàcils als joves que es volen emancipar. Podria fer una relació en aquest punt de les causes que ens han portat a la situació actual, però no voldria perdre massa temps a repetir de nou el que denunciem des de fa anys, perquè, de fet, Creiem que tot es pot resumir en una sola afirmació. En vuit anys de govern de Colau i Collboni, més un any i mig de govern de Collboni, el major llegat polític en matèria d'habitatge que ens deixen és una reducció dràstica de l'oferta i un augment del preu mig del lloguer del 70% i del 48% si parlem de compra. I a la pràctica, aquestes xifres deixen un bon nombre de barcelonins en una situació d'exclusió residencial. L'Observatori Metropolità de l'Habitatge informava que les llars amb uns ingressos de 25.000 euros anuals han de destinar gairebé el 50% a pagar el lloguer. Centren-nos en els joves. El salari mig dels joves a Barcelona entre els 25 i els 29 anys se situa per sota dels 24.000 i per sota dels 25 anys no arriba als 16.500 euros noals. Si en 25.000, ho deia l'Observatori, era el 50%, en 24 o 16.500 no podem esperar que els joves barcelonins destinin més del 50% dels seus ingressos a l'habitatge. Durant aquests 9 anys han aconseguit que l'accés a l'habitatge esdevingui una quimera per a tota una generació. Nosaltres rebem amb scepticisme els grans programes i les pluges de milions que s'anuncien des de l'Ajuntament, la Generalitat o la Moncloa, totes tres institucions governades avui pel Partit Socialista. Generen de vegades grans expectatives que queden amb molt poca cosa. En matèria d'habitatge ho hem pogut comprovar en tot de receptes fracassades aquests darrers anys. Per exemple, una llei que havia de ser la gran solució, que el que acaba generant és reducció de l'oferta i augment dels preus de lloguer, que a més és incompleta, perquè s'oblida el lloguer temporal i aleshores correm-hi tots. Una confessió constant entre els problemes de l'habitatge i el turisme, que queda clar que s'ha de regular bé, però que no és ni la causa ni pot ser la solució als problemes d'accés a l'habitatge. O l'arxifamosa reserva del 30% que no ha aconseguit resultats i de fet ha paralitzat el sector immobiliari. Creiem que cal modificar aquesta norma urgentment. Hem de passar de la situació actual de menys habitatge que mai i més car que mai a més oferta d'habitatge i més promoció d'habitatge protegit, acompanyada, aquesta línia general, d'ajudes específiques, entre altres, a la gent jove per millorar, dèiem al principi, la seva capacitat d'emancipació. Ens preocupa que els nostres joves no puguin emancipar-se i començar els seus projectes de vida i que no puguin fer-ho Barcelona, a la seva ciutat. Estem convençuts que la majoria de joves barcelonins volen viure a Barcelona i formar part del futur de la ciutat. I els proposem quatre línies d'actuació molt clares. Primera, compleixin els compromisos solits en campanya i facin realitat el programa Pla 500. Fa un any i mig, en plena campanya, vam prometre que el consistori sumaria fins a 500 euros del ple de lloguer per als joves que entressin en les condicions d'aquest anomenat Pla 500. 18 mesos després continuem esperant que ens comuniquin quan pensen fer realitat aquest programa. Segona, adaptin el bo jove a la realitat de Barcelona. És imperatiu que les ajudes a pagar el lloguer anunciades per l'estat a aquest bo jove s'adacui tant a la realitat salarial dels joves barcelonins com a la del mercat d'habitatge de Barcelona. Un topall de 900 euros al mes On són aquests habitatges de 900 euros a Barcelona? No, els joves de Barcelona no podran gaudir del bo jove mentre paguem els bons joves de les comunitats autònomes que no tenen el preu mig tan elevat com el nostre. Tercera, adaptin el fons d'emancipació a la realitat de Barcelona. De nou, l'anunci de creació d'aquest fons adreçat als joves per facilitar, de fet, la compra del seu primer habitatge del mercat lliure a un preu limitat, ajornant a l'entrada, això és una bona notícia, nosaltres ho portàvem al programa, però els nostres joves han de poder accedir-hi. Així que els demanem de nou que des de l'Ajuntament de Barcelona s'insti a la Generalitat a atendre la realitat del mercat de Barcelona en les convocatòries d'aquest fons d'emancipació, tant pel que fa a la realitat del mercat immobiliari com també a la realitat salarial dels nostres joves. I quarta i darrera, concretin quina part dels 50.000 pisos anunciats pel president Illa es promoure a Barcelona i concretament comprometin-se a que un 35% dels que es facin a Barcelona siguin destinats a joves. Celebrem, evidentment, que una de les primeres accions del nou govern en matèria d'habitatge vagi en la línia del que reclamem, augmentar l'oferta d'habitatge i la promoció d'habitatge assequible. Aquesta ha de ser la principal línia de treball si volem revertir la situació actual, però aquesta mesura de nou necessita aterrar-se a Barcelona, determinar sols, immobles i equipaments de l'Ajuntament, de la Generalitat o de l'Estat que es podran utilitzar per promoure tants habitatges com puguem a Barcelona i els efectes d'aquesta proposició, més enllà d'això que deia ara, cal comprometre des de l'inici que almenys un 35% d'aquests habitatges estaran reservats per joves. Esperem el seu vot favorable.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sanz.

Sí, gràcies. Avui el grup de Junts ens porta una proposta sobre habitatge en un moment en què els llogaters de la nostra ciutat, del nostre país, han dit prou. Han dit que no pensen seguir pagant la meitat del seu sou o fins i tot més per un habitatge, especialment els i les joves, pels que els lloguers actuals solen superar el seu sou. Per això tenim una taxa d'emancipació més baixa d'Europa, la taxa més baixa, d'un 16%, mentre la mitjana europea es troba al voltant del 32%. I per tant, avui ens estan fent una proposta que, resumint molt, crec que va en la línia del mateix que ha plantejat el senyor Pedro Sánchez, i creiem que és un error, senyor Calvet. perquè no és la principal solució per resoldre el problema de l'habitatge a la nostra ciutat i al nostre país. Fer un bífum directe als caseros o als rentistes no pot ser la solució per garantir el dret a l'habitatge. Junts, a més a més, va votar en contra de la llei estatal pel dret a l'habitatge que regula els preus dels lloguers. També, no tenint prou amb això, va votar també en contra de la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions tant a Catalunya com a l'Estat, que s'ha demostrat un frau, un frau social i massiu amb els lloguers de temporada per esquivar la regulació i un abús intolerable en el preu de les habitacions a la nostra ciutat i arreu del país. I a més a més, en relació als habitatges turístics, també estan en contra de la seva eliminació i per això van votar en contra del decret de la Generalitat que permet tancar pisos turístics legals i acabar amb la perpetuïtat d'aquestes llicències. I vostès volen garantir i parlen de garantir el dret a l'habitatge quan el seu últim secretari d'Habitatge, la Generalitat, que per cert va fitxar després del seu cessament per als agents immobiliaris privats, ara s'alegra a les xarxes socials que el Tribunal Constitucional s'hagi carregat el lloguer social obligatori per grans tenidors. Saben quantes famílies en situació de vulnerabilitat han pogut beneficiar-se d'aquests lloguers socials i no quedar-se al carrer? 19.000. Per tant, senyor Calvet, no podem oblidar tot això. No podem oblidar. Amb aquest historial queda clar quina és la seva veritable política d'habitatge i queda clar al costat de qui estan i no és de la majoria i no és de la gent comuna.

Té la paraula la regidora Baró, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, nosaltres hem hagut de mirar bé aquesta proposició perquè a primer cop de vista ens semblava que per fi havia de ser la gran iniciativa d'habitatge del grup municipal de Trias per Barcelona. Aquella proposició que condensés tot el seu corpus de coneixement en matèria d'habitatge acumulat després de molts anys governant precisament aquest àmbit. Aquella iniciativa plena de propostes que marqués un full de ruta directe cap a l'habitatge social, en aquest cas destinat als joves. I ens hauria agradat molt que fos així però ens sembla que no ha estat gens així, que és una iniciativa força buida de propostes pròpies i bastant orfe d'idees, instal·lada en la seva crítica habitual del nosaltres ho hauríem fet millor, llàstima que quan van poder efectivament no ho van fer millor, de fet pràcticament no van fer gran cosa. Aquesta proposició no aporta cap canvi estructural, no aporta cap esmena a les decisions preses pel seu grup en les diferents cambres que van clarament en contra de l'exercici, del dret de l'habitatge, també dels joves. Per tant, ens té una mica desorientats aquesta proposició. Baixant el text, evidentment que compartim la preocupació de l'accés dels joves al mercat residencial perquè emancipar-se a Barcelona, com bé han explicat, cada cop és més difícil i és una autèntica utopia. Però escoltin, ni Pla 500 ni Bono Joven 250, la solució segur que no passa per mesures populistes, segur que no passa per mesures que s'acaben convertint en una subvenció indirecta als propietaris, segur que no passa per mesures que acaben incentivant l'especulació I el frau potencial segur que no passa per mesures que d'alguna manera porten directament els diners públics a mans de la propietat, a fons perdut, sense cap tipus de retorn social. Això ja ho vam viure amb els bancs. Per tant, la solució no passa per mesures, des del nostre punt de vista, assistencialistes. En tot cas, La solució passa per un conglomerat de mesures de caire més estructural, plantar cara als fons voltors per la via legislativa, fer-se amb els habitatges buits, acabar amb els UTS i retornar els milers d'habitatge al seu ús residencial d'on no haurien d'haver sortit mai, traspassar els actius de la Sareb a titularitat pública, pujar a la renda mínima de la ciutat, construir, comprar per la via del tanteig i retracte, i regular, regular i fer complir les regulacions. I respecte als altres punts de la proposició, evidentment sí que estem d'acord, estem molt d'acord i ens sembla molt adient que vulguin tenir molta més informació, molt més detalls sobre quants d'aquests 50.000 habitatges promesos pel president Illa es fan a Barcelona, ho subscrivim completament, però ens torna a generar molts dubtes l'enfocle a creació de la tipologia de l'habitatge de preu limitat o el fons d'emancipació ens sembla que són idees que van bastant contra del model que fins ara ha estat batallant Barcelona per poder desplegar, que ens sembla que és el model adequat, i per tant, en tot cas, cal estudiar-ho molt i molt bé. Per tant, una mica concloent i acabant, o són mesures que generen dubtes raonables al respecte de la seva eficàcia o de la seva idoneïtat, o directament ens sembla que són mesures que són no idònies, que no ajuden, que d'alguna manera venen a reforçar un model que sabem caduc i que ha estat perjudicial. Per tant, nosaltres ens abstindrem.

Té la paraula el regidor Emilian, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. El Partit Popular està compromès en buscar solucions reals per a l'accés dels joves a l'habitatge, però no podem donar suport a una proposició que parteix de promeses que, francament, són inviables. L'aplicació del Pla 500 que proposa Junts, basat en la promesa del candidat Jaume Coiboni, Pretén que els joves paguin un joguer de 500 euros al mes a Barcelona quan tots sabem que el preu mitjà de joguer a la ciutat és situar al voltant dels 1.100 euros mensuals. Reduir aquest cost a la meitat sense mesures dràstiques que impliquin una enorme despesa pública o greus intervencions en el mercat simplement no és factible. I com hem comprovat, aquesta proposta ha quedat en l'aire des de les eleccions municipals sense cap abans. Pel que fa als 50.000 habitatges promesos pel president Salvador Illa, és una altra promesa buida. Des que es va fer aquest anuncio al debat de política general, no hem vist cap pla concret ni cap detall sobre on, com i quan es construirà aquesta quantitat d'habitatges. I encara menys com es garantirà aquesta reserva del 35% per als joves. Què es menciona? On són els habitatges? On són els sols públics i immobles estatals que es destinaran aquests habitatges? Estem cansats d'escoltar grans xifres sense concreció ni realisme. El veritable problema no és només adaptar les ajudes com el bo jove, la manca d'oferta d'habitatge. Barcelona té un gran dèficit d'habitatge i de protecció oficial. Això és el que cal abordar. Ampliar el parc d'habitatge a través de mesures realistes, com la col·laboració público-privada, i incentivar fiscalment els promotors perquè puguin oferir més joguets assequibles. No podem continuar amb aquestes propostes populistes que generen falses esperances entre els joves, com si fos tan fàcil accedir a un pis per 500 euros a la ciutat de Barcelona. Aquestes promeses de grans xifres i solucions màgiques només empitoren la situació. Nosaltres defensem una estratègia més pragmàtica i més realista, la simplificació de la normativa urbanística, la reducció dels terminis de concessió de llicències i la creació de més incentius per a la construcció d'habitatge protegit, així com facilitar l'accés al crèdit per als joves. Això és el que necessiten els joves barcelonins, no més promeses electoralistes buides. Creiem que en lloc de treballar en regulacions puntuals que repercuteixen negativament, s'ha de buscar un pla d'habitatge juvenil integral que comporti una millora en l'accés general a l'habitatge. La proposició que ens presenta avui Junts per Barcelona avui pot tenir bona intenció, però és en gran mesura irrealitzable i per això votarem en contra.

Lo primero que vemos al leer la propuesta es que la ayuda al acceso a la vivienda para jóvenes casi exclusivamente la contempla a través del alquiler. En cambio, en Vox apostamos por que los españoles vuelvan a ser propietarios de su país, que la propiedad privada se popularice y que una sociedad en la que la gente disponga de la seguridad de tener un hogar sea común y, por tanto, sea menos vulnerable al poder. La mayoría de los jóvenes barceloneses se han criado en la casa propiedad de sus padres y suspiran sin esperanza a poder también tener una. El año pasado solo el 21% de los que compraba mi vivienda tenían menos de 35 años. En el 2007 ese porcentaje era más del doble y la mayoría lo logran por una herencia o con el apoyo indispensable y esencial de su familia. Los jóvenes han visto vivir dignamente a sus mayores con bajas pensiones al disponer estos de casa en propiedad. Pero con los bajos salarios que se tienen no se puede disponer del ahorro suficiente para poder pagar, por ejemplo, la entrada. El valor, además, se ha disparado de manera escandalosa fruto de las políticas inmigratorias que tozudamente aplican todos ustedes, de las políticas fiscales que nos ahogan, de la quiebra del concepto de familia y la falta de ayudas y discriminación que sufre esta que provoca la proliferación de viviendas de solo uno o dos ocupantes. Y mientras, los impuestos no paran de crecer, detrayendo recursos que deberían revertir en la adquisición de vivienda hacia gastos superfluos, chiringuitos, deridios ideológicos y transnochados, religiones climáticas y además tumbas donde enterramos nuestro dinero y las esperanzas de la juventud. I ara vostès ens porten una sèrie de mesures perquè els recursos productes del que paguem els d'aquí, els de casa, s'apliquin a facilitar l'entrada com a llogaters a persones acabades d'arribar i no convidades a venir. Fills d'altres cultures, els avantpassats, els que iguals no van fer res per crear la nostra societat. Podríamos haber apoyado su propuesta si hubieran aceptado nuestra oferta de transacción en el sentido de garantizar que las ayudas las reciban nuestros jóvenes y no otros a los que mafias internacionales y políticas buenistas hicieron cruzar mares con falsas esperanzas. También les ofrecemos incluir la exigencia de una inspección que nos garantice que no hay fraude como el que todos sabemos ocurre con muchas ayudas sociales. Pero no. Ustedes en esto también quieren estar del otro lado. Del lado de la izquierda que gobierna contra las clases medias y bajas de aquí. Los jóvenes lo que necesitan es claridad y no esas promesas incumplidas sistemáticamente en campaña electoral. Sepan que entre Zapatero y Sánchez ya nos deben 784.000 viviendas. Y en esta propuesta de claridad, Vox les dice que hemos de crear vivienda pública en todo el suelo posible para retirar parte de la demanda de alquiler existente. Hemos de crear viviendas Se ha de favorecer que la iniciativa privada vuelva a estar eliminando el injusto impuesto del 30%. Hemos de impedir la ocupación que atemoriza la inversión en viviendas. Se ha de recuperar las bonificaciones a la adquisición de nueva vivienda.

Muchas gracias.

Como sus propuestas no van a esa línea, votaremos en contra.

Gràcies, alcalde. L'habitatge és i ha de seguir sent una política de ciutat i una política de ciutat feta des del diàleg, des del consens amb els grups municipals, amb el sector, amb les entitats. Crec que tots plegats els que estem avui aquí ho sabem. Això no depèn d'una solució única, no hi ha una solució única. Tampoc hi ha una sola administració que hi pugui fer front. Serà la suma de diverses actuacions, de moltes i diverses mesures i l'acció conjunta de totes les administracions, i no només de les administracions, la que permetrà començar a revertir aquesta situació actual. L'habitatge és un dels principals problemes que té la ciutat i, per tant, és una prioritat d'aquest govern. Però, senyor Calvet, no tant de les seves paraules, que com sempre són molt curoses, però sí del seu text, de la lletra de la seva iniciativa, Li he de dir que el govern municipal no és el causant de la crisi habitacional que patim. Sembla desprendre's això del preàmbul de la iniciativa que avui ens plantegen. Tant de bo només fos aquest el tema. No és tan senzill com li deia. No ens fem de tota manera cap favor assenyalant-nos els uns als altres com a culpables. I aquest és el to del preàmbul amb el que enfrontava o encarava aquesta iniciativa. La problemàtica de l'habitatge ve de lluny. La pràctica totalitat de les forces polítiques aquí representades hem tingut responsabilitats de govern en els darrers anys. El Partit Popular governant l'Estat fins al 2018, Esquerra Republicana governant la Generalitat del 2016 fins ara fa pocs mesos, Comuns i nosaltres el govern d'Espanya, en què s'ha aprovat la primera llei estatal d'habitatge de la democràcia. Convergència Junts ha tingut responsabilitats de govern del 2010 al 2022 en una institució, la Generalitat, que té competències exclusives en aquesta matèria. A partir d'aquí tenim dues opcions, o continuar amb el dit acusatori, o, entre nosaltres, o fer polítiques d'habitatge que comptin amb la majoria més àmplia possible del plenari. Fa un mes lamentava que tornéssim a ser 24 els regidors progressistes que defenséssim l'urgència de regular el lloguer de temporada a nivell d'estat. Pel que hem pogut saber, aquesta setmana sembla que tornem a ser 35 els que defensem la necessitat de regular el lloguer de temporada. Me n'alegro, senyor Galvet, li dic de debò, me n'alegro, perquè crec que tots hem de formar part de la solució i amb aquest esperit Ja li anuncio el nostre vot a favor de la seva extensa proposició. Tindrem temps de parlar i debatre sobre les propostes que vostè allí apunta. Tindrem els espais segur, després hi ha una proposició que parla justament d'espais per parlar d'habitatge. Podrem abordar-ho, no en una resposta de tres minuts. Tan important és el que volem com com ho volem fer i crec que des d'aquest punt de vista és importantíssim que sapiguem, siguem conscients, que és responsabilitat de tots, del govern, dels grups, de l'oposició, començant pel seu, que aquest diàleg, que la recerca de consensos, sigui possible. Gràcies.

Molt bé, resten 52 segons per passar en comú. Ah, perdó, perdó, perdó, ponència.

L'espai polític de Junts és el de l'imposta als habitatges buits, és el del lloguer social obligatori, és el del tanteix i retracte, no és el de la regulació de preus ni de la mala regulació dels habitatges turístics o el lloguer temporal. Hem aconseguit una sèrie de canvis i per això hi votarem a favor del Congrés dels Diputats. i volem col·laborar amb el sector immobiliari, no criminalitzar-lo. Si des de l'Ajuntament no desenvolupem programes propis o no exigim que els plans i programes de la Generalitat i de l'Estat aterrin correctament a la realitat de Barcelona, haurem fracassat. Es podran continuar generant expectatives i titulars però no resultaran els problemes sinó que els agreujarem. Des de Junts, en definitiva, amb aquesta proposició els proposem polítiques d'habitatge basades en la generació d'oferta i en la promoció d'habitatge assequible, com a marc general, insisteixo, acompanyades d'ajudes, hem anomenat el Pla 500, el Bojó, pel Fons d'Emancipació, la reserva per a joves en les noves promocions d'habitatge assequible, específiques per a joves i adaptades també a la realitat de Barcelona. Agraïm el vot favorable del Govern i l'abstenció d'Esquerra Republicana i mans a l'obra. Gràcies.

Doncs seguim. Següent propos... Ah, perdó, resultat? Ah, vols, vols, vols temps. 52 segons. Perdó.

Molt bé.

Senyor Calvet, jo crec que el que necessita la gent sentir és que el seu grup deixarà de fer propostes per als rentistes i que el que farà és votar la limitació dels lloguers de temporada. Mentre això no passi, des de Barcelona en Comú no blanquejarem les propostes sobre habitatge que portin en aquest plenari.

Per tant, farem una abstenció. Donen resultats, secretari?

S'aprovaria la proposta molt favorable d'ajuts per Catalunya al grup socialista, el vot contrari del Partit Popular i Vox i l'abstenció d'Esquerra Republicana i Barcelona en Comú.

Molt bé, doncs seguim amb la proposició de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Sanz.

Moltes gràcies.

En només un any la preocupació sobre l'accés a l'habitatge, ara en veníem parlant, ha pujat 5 punts. Ja és la segona major preocupació de la ciutadania de Barcelona. I això té molt a veure amb el fet que més de mig milió de llogateres no se senten escoltades, no se senten tingudes en compte, no senten que les seves propostes estiguin en el centre de l'agenda política de totes les administracions. Els darrers anys, com saben, des del govern de la Colau, de Barcelona en Comú, hem abordat la problemàtica de l'accés del dret, de la garantia del dret a l'habitatge, amb molta determinació, amb molta contundència i també utilitzant tots els instruments innovadors per poder fer efectiu aquest dret. No perquè sigui la nostra competència central, sinó perquè és la nostra màxima inconvència. I per això es va crear una unitat antidesnonaments que aturava el 90% dels desnonaments. Es van evitar grans operacions de fons voltors, aprofitant les compres... Per tant, té un retracte per protegir precisament les llogateres. Per això hem doblat el parc d'habitatge públic a preu assequible i per tant hem deixat moltíssim habitatge planificat o en marxa, arribant a ser l'administració de tot l'estat que més habitatge públic estava desenvolupant. I ens preocupa veure com ara, des de les diferents institucions, però també especialment des del govern de la ciutat, es permeten que continuïn havent-hi desnonaments a la nostra ciutat. 20 persones al districte de Sants sense anar més lluny, sense cap alternativa habitacional. O, per exemple, quan es redueix la compra per tanteig i retracte en un 85%, o quan es deixa passar una subhasta d'habitatges públic com la de l'Hospital Clínic, que finalment hem aconseguit reendreçar gràcies també a la nostra iniciativa. Per tant, aquesta és una proposta que hem volgut tirar endavant amb l'acord també del govern municipal, perquè creiem que Barcelona necessita un espai, un espai urgent de debat, de reflexió i sobretot de recepció i d'escolta d'allò que estan demanant les llogateres de la nostra ciutat. Les entitats han de fer-se pel dret a l'habitatge perquè se sentin tingudes en compte, com deia, i escoltades, perquè sabem que avui no estan sent escoltades. I això s'ha de dir en aquest plenari. No estan sent escoltades. Les propostes que s'estan portant i duent a terme des de les diferents administracions i, com deia, també des del govern de l'Estat, no estan incorporant les seves propostes. Sabem que el govern municipal no s'està reunint amb el sindicat de llogateres o amb la plataforma d'afectats per la hipoteca perquè creiem que això s'ha d'esmanar i s'ha de canviar. I per tant, el que necessitem és que escoltin menys, com deia, els rentistes, com deia, els fons d'inversió i més a la ciutadania organitzada que necessita canvis legislatius importants per garantir un dret bàsic com és el de poder viure a la seva ciutat. I per tant, el que necessitem és un espai que recuperi aquesta interlocució, que analitzi tècnicament totes aquestes propostes i poder definir una nova agenda, una nova agenda en defensa del dret a l'habitatge. I per això jo vull agrair la predisposició del govern municipal a poder tirar endavant aquesta comissió i, per tant, que puguem aprovar en aquest mateix plenari la creació d'aquesta comissió d'estudi no permanent d'habitatge. I això és el que avui els hi proposem i que després també tindrem temps d'acabar d'aprovar-ho en l'apartat de les mocions. Gràcies.

Molt bé. Doncs té la parola el regidor Calvet, Junts.

Moltes gràcies, alcalde. Com dèiem fa moment, tenim un greu problema d'accés a l'habitatge a la nostra ciutat i a l'àrea metropolitana. De fet, portem cinc anys en una situació d'emergència habitacional que hauria d'haver estat abordada de manera contundent pels governs. La crisi de l'habitatge és una crisi social i democràtica. L'accés a un habitatge digne és un dret que s'està vulnerant sistemàticament. L'únic que falta en aquesta ciutat és voluntat política per aturar els desnonaments i garantir-la de l'habitatge i per això proposem augmentar el part públic d'habitatge amb 4.000 pisos socials durant el mandat. Segur que estan d'acord amb aquestes afirmacions perquè de fet no són meves ni del meu grup. Són de l'alcaldessa Colau quan va decidir presentar-se com la veu dels que pateixen la crisi habitacional assegurant que solucionarien el problema de l'habitatge amb un plisplàs. Era tota una qüestió de voluntat política. Nou anys després podem afirmar que no ho han fet i que han agreujat el problema. Nosaltres estem convençuts que durant aquests anys l'Ada Colau activista hagués vingut amb pancartes a exigir la dimissió de l'Ada Colau alcaldessa i dels seus socis de govern, Partit Socialista, perquè la situació avui és pitjor que mai. El preu de lloguer ha augmentat un 70%, l'oferta de lloguer és cada cop més reduïda, les promeres dels 4.000 pisos socials no s'han complert, tenim un 33% més de veïns apuntats al registre de sol·licitants d'un habitatge de protecció oficial, continuem tenint desnonaments, malauradament. La mesa d'emergència està col·lapsada i tornem-hi. La reserva del 30% no ha funcionat i cal modificar-la. Les polítiques de Colau i Collboni han fracassat lluny de ferir solucions. Han estat un veritable càstig pels veïns i les veïnes de Barcelona i l'evidència més empírica d'això, de fet, és aquesta proposició. de l'Ada Colau i dels comuns que encetaven el seu camí en política institucional, venint a salvar Barcelona de la crisi de l'habitatge, acomiadar-se avui, alcaldessa Colau, d'aquesta seva etapa al consistori, demanant comissions per parlar dels problemes que vostès han agueixat. Comissions per parlar. En fi, nosaltres volíem votar a favor de la seva proposició i de la creació d'aquesta comissió, perquè volem que vinguin experts i, del diàleg que se'n faci en aquesta comissió no permanent, extreurem orientacions realistes per a plans i programes. Però, francament, l'argumentació del vot contrari dels comuns, de vostè mateixa, a la nostra proposició, s'han abstingut, perdó, per vot contrari, no, abstenció, per afavorir l'accés a l'habitatge de la nostra gent jove, ens porta també a una abstenció.

Gràcies.

Gràcies, alcalde. A veure, tot el que sigui parlar, estudiar, escoltar-nos, perdonin tots i totes aprendre, que a vegades sembla que sentenciem, aprendre, escoltar d'aquelles persones que porten molts més anys treballant, molts més anys estudiant i molts més anys coneixent en primera mà dades objectives sobre la situació de l'accés a l'habitatge i de com estimular-ho, doncs nosaltres sempre ens hi trobarem i sempre hi serem a favor. Ara, jo crec que hi ha una realitat que ara fa un moment s'ha explicat amb uns quants exemples, i és que l'accés a l'habitatge està objectivament pitjor avui que el 2015, quan vostès van accedir per primera vegada a la governança d'aquesta ciutat. Llavors, què vol que li digui? Que nosaltres trobem bastant sorprenent, per no dir surrealista, que després de comandar aquest Ajuntament i les regidories d'urbanisme, i sobretot l'habitatge durant vuit anys, després de prometre que s'acabarien i s'erradicarien els tesonaments a la ciutat de Barcelona, després de fer promeses, des del nostre punt de vista, temeràries en matèria d'habitatge, a risc de crear expectatives impossibles de complir, bàsicament per interessos partidistes. Després de donar-nos lliçons a tots sobre com s'havien de fer les polítiques públiques en matèria d'habitatge a Barcelona durant vuit anys, després de la opacitat, la falta de transparència i les resistències sistemàtiques a compartir tot sovint informació, xifres i l'estat de la qüestió, Com li deia, trobem força socialista, no sé si amb uns visos còmics fins i tot, que vostès demanin aquesta omissió. Bàsicament perquè han tingut vuit anys per fomentar el consens. Han tingut vuit anys per fomentar això que vostè ara fa un moment anomenava l'escolta, la interlocució, el debat, arribar a pactes. I no ho han fet, no ha estat aquest el seu tarannà. Malauradament no ha estat aquest el seu tarannà i vostès no han predicat amb l'exemple. Dit això, dit això, com deia al principi, i recupero les meves paraules del principi. Som-hi, som-hi, perquè la situació a l'accés a l'habitatge personal és tan greu que jo crec que demana que tots posem a un segon nivell algunes consideracions que avui es poden fer aquí i que ens tornem a remengar i tornem a fer front a aquesta situació. Per nosaltres, nosaltres ho tenim molt clar i és que Aquesta és una lluita compartida. És una lluita compartida perquè és una necessitat i una demanda i una preocupació transversal. I la nostra vocació és una vocació de servei i de ser útils a la ciutadania. Per tant, nosaltres votarem a favor. Però esperem que aquesta comissió no torni a convertir-se en un espai per veure qui s'endú més la bandera per lluitar contra la dificultat d'accedir a l'habitatge i realment sigui afrontada per part de tots i de tots els grups com un lloc de debat, com un lloc d'aprenentatge i com un lloc d'exploració de noves idees que poden efectivament ajudar a pal·liar, ajudar a encarrilar i ajudar a solvantar el gravíssim problema d'accés a l'habitatge a la ciutat de Barcelona.

Impulsada por la plataforma Antidesahucios y con sus malas políticas acabó desahuciando a no pocos barceloneses de su propia ciudad. Durante su mandato Barcelona aumentó un 30% los precios de la vivienda y concretamente el Eixample lo hizo un 40% debido a sus ejes verdes. Gracias a Colau. Barcelona tiene hoy el metro cuadrado más caro de toda su historia. La medida de la reserva del 30% ha sido un rotundo fracaso. Con ella solo han concedido 22 pisos en 6 años. No 22.000, ¿no? 22.000. Cifra respetable para una pequeña aldea. pero devastadora para una ciudad como Barcelona. Este ha sido el resultado de sus políticas de vivienda. Y ahora ustedes, los que agravaron el problema de la falta de vivienda, cogen la pancarta en la calle y proponen comisiones de estudio en el Ayuntamiento. Hombre, es una hipocresía tremenda, es una hipocresía de dimensiones siderales, incluso diría más, es una hipocresía de dimensiones anchistas. Sí, porque su hipocresía es solo comparable a la de Pedro Sánchez, que en seis años de gobierno ha hecho más falsas promesas que viviendas sociales. 183.000 pisos prometió y ha hecho cero. Es decir, 22 menos que ustedes con la reserva del 30%. Gobernar sin conocer la realidad y con un sesgo ideológico está condenando a toda una generación de jóvenes a no poder emanciparse y a una generación de no tan jóvenes a temer por sus años de esfuerzo y sus años de ahorro. Y hablando de ideología... La comisión que proponen tiene un sesgo de partida que la hacen inútil o contraproducente, porque se negan a evaluar las malas políticas que se están aplicando, como les proponíamos en las enmiendas. El problema de la falta de vivienda es suficientemente grave como para dejar de lado los apriorismos ideológicos y afrontarlo con el mayor pragmatismo posible. ¿Saben cómo no van a solucionar nada? ¿Saben cómo lo van a empeorar todo? Creando más inseguridad jurídica, que es lo que hacen siempre. Permitir la impunidad de los ocupas ilegales no soluciona nada, lo empeora todo. Criminalizar al propietario no soluciona nada, lo empeora todo. Regular para asfixiar la oferta no soluciona nada, lo empeora todo. Las imposiciones como el 30% reducen la oferta, los controles de precio también. Corresponde a las administraciones públicas construir viviendas de protección oficial y ayudar así a las familias más vulnerables. Porque de eso se trata, de facilitar la vida a los más vulnerables y no de hacer la vida imposible al resto. Porque lo que hacen ustedes es la política del perro del hortelano, que ni construyen ni dejan construir. Y es que después de tan mala política ni la señora Colau puede permitirse el lujo de vivir en Barcelona. ¿Qué propone el Partido Popular para que los barceloneses puedan acceder a una vivienda asequible? Fácil. Colaboración público-privada. Protección de los propietarios y seguridad jurídica. Ofrecer suelo edificable a precio razonable. Agilizar la burocracia. Simplificación administrativa. Tener una visión de la Gran Barcelona y facilitar el transporte público. Y, finalmente, facilitar también el acceso al crédito de los jóvenes. Votaremos en contra. Muchas gracias.

Muchas gracias. Té la paraula al residuos enteros. Vox.

Gracias. Desde el 2015 Barcelona ha estado sumida en el pozo de la inoperancia en lo referente a la vivienda. Los barceloneses han visto como mientras se desmoronaban los salarios y el coste de la vida se disparaba, la oferta de vivienda ha quedado bajo mínimos con unos precios más altos que nunca. Más altos, desde luego, de lo que su capacidad económica les permitía. Hoy vemos cómo nuestros hijos alcanzan la edad de independizarse, pero son incapaces de hacerlo porque sus exiguos jornales no están para afrontar el coste mensual de un alquiler ni para poder dar la entrada necesaria y meterse en una hipoteca. Tan solo con la ayuda indispensable de sus padres logran salir algunos de casa. La mayoría de nuestros jóvenes no tienen opción de poder iniciar un proyecto de vida con la dignidad que desearían. Estamos de acuerdo. El acceso a la vivienda está en situación de auténtica emergencia. Nadie se atreverá a negarlo. Aunque ustedes, como siempre, se negarán a asumir su evidente responsabilidad en el desastre que han provocado sus políticas. Y al proponer precisamente ustedes una descomisión, nos recuerda nuevamente la célebre frase atribuida a Napoleón, que dice, si quieres que algo se demore eternamente, nombra una comisión. Y somos pesimistas por lo mismo que les hemos contestado en la anterior propuesta de Schultz. Somos pesimistas porque está claro el camino y en cambio vemos que con esta comisión y con su trayectoria de propuestas en este tema, lo que pretenden es relanzar el camino justo en dirección contraria. Por eso este grupo de Vox va a votar en contra de la constitución de esta comisión. Aunque ya avisamos que no esperen que si se produce estemos en ellas de manera sumisa. Estaremos en ellas sin una actitud complaciente. Pensamos seguir hablando muy claro y sin titubeos, recordando las causas e invitándoles a rectificar. Hay demasiado sufrimiento en nuestra sociedad como para que nos ablendemos en la proclamación de verdades evidentes y que todos ustedes niegan. Y ello a pesar de que hacen... de que la creación de esa comisión pretendan con ella solucionar problemas que ustedes han creado. Desde que llegó a la alcaldía, la hoy cesante Ada Colau, la situación de la vivienda ha caído en picado en Barcelona por causa... Por cierto, de la mano del Partido Socialista que hoy trata de gobernarnos. Trata de... porque nos tememos que el alcalde a partir de hoy va a estar más pendiente de los pagos debidos en tantos sitios al buscado pacto y la presidencia de esta futura comisión es sin duda un pago a cuenta. Somos pesimistas también por el futuro funcionamiento de la propuesta comisión. Si la presidencia recae en un grupo que aplica un antidemocrático cordón a quien no les gusta. Pero nosotros, si por tanto se produce Estaremos dispuestos a dar nuestra opinión y a proponer soluciones en todo foro que trate un tema tan crucial y representando la opinión de mucha gente que nos vote o no. Por ello, insisto, en esta ocasión votamos en contra de su propuesta. Gracias.

Moltes gràcies. Grup Socialista, Tintabonet.

Gràcies, alcalde. Ho hem dit abans i en moltes altres ocasions l'habitatge és, si no el primer, un dels primers problemes dels barcelonins i per això necessàriament és una prioritat d'aquest govern i ho venim reiterant des de l'inici del mandat i ho estem abordant amb aquesta mirada. Ara bé, les polítiques d'habitatge, i ho hem dit també en la proposició anterior, no poden ser polítiques d'un sol govern naturalment n'ha de ser l'impulsor, les ha de liderar, però l'habitatge ha de ser una política de ciutat que abordi tant el present com el mig i el llarg termini. Almenys és com nosaltres ho entenem. Vull creure que tots coincidim que vivim una crisi d'accés a l'habitatge sense comparació. En el passat tenim aquest consens territorial Tenir aquest consens, per tant, d'entrada, ja seria un pas per començar a parlar i a abordar-ho. I la manera com ho estem entomant és a partir justament del diàleg i del consens. És com ho hem començat a treballar des del primer dia en aquest mandat, un diàleg per començar necessàriament amb tots els grups municipals. L'emergència habitacional reclama de majories com més amples millor i, per tant, en aquest plenari, diàleg també amb altres administracions, perquè... Unes polítiques d'habitatge efectives són la suma de múltiples mesures, ho dèiem també en la proposició anterior, mesures adoptades per diverses administracions competents, especialment per l'Estat i per la Generalitat, com a reguladors que són. No hi ha una mesura que per si sola, també ho dèiem abans, pugui resoldre, tant de bo fos, tant de bo fos tan senzill. Per tant, necessitem entomar-ho, entomar-ho amb valentia, amb ambició, amb pausa, amb calma, però amb urgència. Diàleg entre nosaltres, diàleg amb totes les administracions i, finalment, diàleg de portes en fora. Cal escoltar el sector, les entitats, que també han de formar part de la solució, sent-ne copartícips i corresponsables. I també cal escoltar els experts. Els seus punts de vista, els de les persones especialitzades en polítiques d'habitatge, són imprescindibles. per mirar d'enriquir i encertar més en les solucions. Tot això ens ha de permetre afrontar les urgències del present, com deia, l'augment del parc públic d'habitatges, el topall i la baixada dels preus de lloguer, la regulació del lloguer de temporada, sense perdre de vista mai l'horitzó de futur. L'any que ve vens l'actual Pla de Dret a l'Habitatge de Barcelona, 2016-2025. Ens cal, per tant, la màxima ambició per imaginar, per dibuixar i fer realitat les polítiques d'habitatge de la propera dècada i, sens dubte, la creació d'una comissió no permanent d'estudi sobre la problemàtica de l'habitatge a Barcelona ajudarà o ha d'ajudar aquesta política basada en el diàleg i en el consens entre tots els actors. Agraeixo la transacció acceptada pel Grup de Barcelona en Comú i avanço que en aquests termes votarem a favor.

Moltes gràcies.

Té la paraula novament la regidora Sant. Sí, moltes gràcies. Quan nosaltres vam arribar al govern de la ciutat el 2015 hi havia més pisos turístics il·legals que habitatges públics a la ciutat de Barcelona. I ara la realitat és completament a la inversa. Vam tancar 8.000 pisos turístics il·legals i vam posar en marxa i construir 8.000 pisos públics. Aquesta és la realitat, doblar el parc públic de l'habitatge de la ciutat, que per primer cop en 40 anys a l'Eixample hi hagi habitatge assequible, o per exemple que en 4 anys s'hagi fet el mateix habitatge públic a la ciutat de Barcelona que en els darrers 35 anys. Per tant, orgull. Orgull. Orgull de ser, d'haver estat la primera administració, l'Ajuntament de Barcelona de tot l'Estat, en construcció d'habitatge públic. Això és el nostre llegat. Aquest és el treball. Això és tota la dedicació de deixar-nos la pell per aconseguir posar en el centre de l'agenda política de tot l'Estat l'habitatge públic. A partir d'aquí, clar, a mi em fa gràcia que el senyor Calvet no... exconseller de territori amb una responsabilitat sobre habitatge o partits que han governat en l'última dècada a Catalunya, ens donin lliçons de posar en el centre o no l'habitatge, amb tot aquest balanç que ara els hi explicava. Té gràcia perquè precisament la competència La competència en construcció i en matèria d'habitatge era de la Generalitat, sempre ha estat de la Generalitat. I Barcelona podia fer molt més del que s'havia fet, i així ho hem demostrat. Però la competència sempre ha estat de la Generalitat, la seva responsabilitat. Perquè, miri, quan nosaltres teníem 4.000 pisos en marxa a Barcelona, la Generalitat en tenia 36 a tot el país. 36. Això no és orgull, això és vergonya. Això és vergonya d'una administració que no donava resposta a les necessitats. I mirin, parlàvem d'escolta, i la senyora Baró, que li agraeixo el vot favorable, parlava d'escolta, vostè recordarà com vam aprovar la mesura del 30%, i crec que va ser un bon exemple d'escolta, de recollir a les entitats, perquè va ser una proposta de les entitats d'aquesta ciutat de defensa del dret a l'habitatge. Ara em costa pensar que estiguin plantejats desmuntar-ho sense escoltar les entitats, i principalment que Esquerra ho permeti. Dit això, jo vull agrair el suport a crear aquesta proposició, també dels que s'abstenen, però sobretot de govern, i d'Esquerra Republicana que donen suport, perquè crec que necessitem un espai com aquest, i sobretot perquè els seus vots no són a Barcelona en comú, són a les entitats, són a les persones que estan demanant un espai on poder debatre, on poder construir una nova agenda política per defensar el dret a l'habitatge. Gràcies.

Moltes gràcies a Junts. Regidor Calvet, queden 38 segons. 38.

Gràcies, Cinenta. Van ser vostès els que van prometre que si governaven solucionarien la problemàtica de l'habitatge i no ho han fet. Les seves receptes han estat una condemna per a milers de famílies de Barcelona i avui amb aquesta proposició es constata que han fracassat. Si no, no demanarien una comissió d'estudi. Del si se puede no ho podríem haver fet pitjor. La moció d'urgència per crear la comissió s'aprova via tripartit i allà continuarem el diàleg i de debò que hi posarem tota la nostra capacitat per arribar a un gran pacte per l'habitatge a Barcelona.

Gràcies. Queden uns segons a Vox. Molt bé, doncs, un secretari.

Molt bé, s'aprova la proposta molt favorable de Borsa en Comús que Republicana i el grup socialista, el vot contrari de PP i Vox i l'abstenció de Junts per Catalunya.

Molt bé, passaríem a la següent proposició del grup municipal Partit Popular. Té la paraula el regidor Cirera, endavant.

Gràcies, Tireta. Els Jocs Olímpics de l'any 92 van significar molt més que uns jocs. des del punt de vista organitzatiu, han estat els millors jocs de la història. Des del punt de vista esportiu, van ser tot un èxit per a Espanya. 13 medalles d'or, 7 de plata i 2 de bronzo. Des del punt de vista urbanístic, van servir per acabar els projectes pendents i resoldre molts dels problemes que tenia la nostra ciutat. Els jocs van ser un pretexte per transformar la ciutat de Barcelona. Es va superar l'estrictament esportiu i vam aconseguir una important transformació econòmica, urbanística i social de la nostra ciutat. Administracions i societat civil van treballar conjuntament per aconseguir el mateix fi. Va ser un cas d'èxit, un cas d'èxit col·lectiu que van aconseguir les institucions públiques, les empreses privades i els voluntaris. Tots van treballar units, tots van arribar a l'espatlla, tots van cedir al seu protagonisme perquè Barcelona brillés en el món com mai ho havia fet. Jo espero, tenienta, que algun dia no muy lejano esta ciudad pueda rendir homenaje al hombre que hizo posible que Barcelona acogiera unos Juegos Olímpicos que nos cambió la vida y que Juan Antonio Samarán pueda tener de una vez por todas su nombre en una importante avenida de nuestra ciudad. Barcelona dispone de las infraestructuras deportivas necesarias para organizar unos Juegos Olímpicos. El Estadio Olímpico de Montjuïc y el resto de instalaciones deportivas de nuestra ciudad se encuentran en un estado como para acometer con éxito la celebración de unos Juegos Olímpicos. Hay tiempo si no hacen caso de las políticas europeas. de Barcelona en Comú, de construir vivienda suficiente para acoger las ciudades de deportistas y periodistas y después que revierta como vivienda para nuestra ciudad. Solo falta una cosa. Falta voluntad política. Falta voluntad política y una manera de entender la política que hace muchos años que no se ve en nuestra ciudad. Reivindico hoy aquí la forma de hacer política de Pascual Maragall. Diàleg amb tots els grups municipals, diàleg amb el rest de institucions, diàleg amb la societat civil i consenso amb tots els grups municipals, consenso amb les entitats civiles i consenso amb la societat civil. Tot a una. Colaboració pública-privada de veritat, no de boquilla, com alguns practicen. Tras els últims anys de paràlisis i de polítiques que han frenat el creixement y la proyección de Barcelona, nuestra ciudad necesita un nuevo impulso. Y por eso hemos presentado esta proposición para que el Gobierno municipal inicie los trámites necesarios para formalizar la candidatura de Barcelona como sede de unos Juegos Olímpicos. Quiero, queremos que Barcelona vuelva a vibrar. Queremos que nuestros hijos vuelvan a sentir lo que todos sentimos en 1992. Quiero Queremos recuperar el orgullo de la mejor Barcelona. Hacemos esta propuesta por y para Barcelona. Tenemos que trabajarla juntos, todos. Por eso, señoras y señores concejales, estoy dispuesto a dar ejemplo de nuestra voluntad de consenso. Estoy dispuesto, si hoy, después de esta intervención, el resto de grupos deciden en su intervención manifestar que están de acuerdo con que Barcelona pueda presentar su candidatura para unos próximos Juegos Olímpicos, estoy dispuesto a retirar esta propuesta si alguno de ustedes van a votar en contra simplemente porque la presenta el Partido Popular. Esto no va de protagonismo para el Partido Popular, esto va de devolver el protagonismo a Barcelona que hace años que lo ha perdido por las malas políticas de algunos. Y, por tanto, ustedes tienen la palabra. Ustedes tienen la palabra de decidir si quieren que vayamos todos juntos para que Barcelona vuelva a brillar o quieren seguir haciendo lo de siempre, que es nada.

Sí, gràcies, estudiant d'alcalde. Bé, mire, el nostre grup municipal ha apostat per l'esport i aposta per l'esport com un element clau de desenvolupament de les ciutats i ho demostrem a totes les iniciatives que presentem comissió darrere comissió. De fet, quan hem governat hem apostat per esdeveniments esportius que creiem que si es gestionen bé aporten riquesa econòmica, aporten equitat social i en aquest cas també promouen l'esport de base. També sempre hem defensat la importància que van tenir els Jocs Olímpics del 92, no únicament per la ciutat de Barcelona, sinó per la resta de ciutats del país i, sobretot, pel desenvolupament de l'esport a casa nostra. I va haver un abans i un després. Però una de les grans virtuts dels Jocs Olímpics del 92 va ser el consens i va ser fugir d'aquest oportunisme polític que avui veiem. perquè des del minut zero es van implicar a les institucions, als sectors esportius i a la societat civil. I si realment es volen tirar endavant uns Jocs Olímpics i Paralímpics, senyor Cirera, s'ha oblidat vostè Paralímpics. Els Jocs Olímpics van vinculats als Paralímpics. Aquest és un lit que no s'hauria de permetre. Aquesta, en el nostre entendre, no és la millor manera. Nosaltres ja li dic que no entrarem en aquesta cursa. Vostè reivindica diàleg. El diàleg passa, primer, segurament per haver buscat el consens en aquesta casa. Creiem que Barcelona està preparada, sí. Creiem que el sector esportiu està preparat, sí. Però abans cal generar aquests consensos a tots nivells. També diré una cosa, tampoc cal esperar a demanar uns Jocs Olímpics per moltes coses. que necessita urgentment la ciutat i que de fet nosaltres proposem a cada comissió. Mirem com tenim les instal·lacions olímpiques. Nosaltres reclamem al regidor Escudé, per exemple, el centre municipal de tenis de la Vall d'Hebron, els camps de la Teixonera, el camp de la Marbella, la piscina de salts, Són exemples d'instal·lacions que s'han malmès i que s'han de tenir al dia. Però parlem també de nous pavellons que necessita la ciutat, però els necessita avui, no d'aquí 12, 14 o 16 anys. Tot això és urgent. I en paral·lel anem teixint aquestes complicitats. I per tant, deixi'm que acabi amb una cosa, senyor Cirera. Jo crec que abans de portar una iniciativa com aquesta, Potser hauria de fer una feina interna en el seu partit, no sé, avui ens demana els Jocs Olímpics per Barcelona, no sé si d'aquí quatre dies ens els demanarà per Madrid. Jo el que li pregaria, sobretot, és que convencés els seus companys de partit que el que no han de fer és treure iniciatives esportives a cop de talonari, com estan intentant fer amb la Fórmula 1. Per això farem una abstenció. Gràcies.

Gràcies, regidora. Per part de Barcelona en Comú té la parla de la regidora Tarafa. Endavant.

Sí, bon dia a tothom. Avui el Partit Popular ens porta aquí una proposició que demana iniciar els tràmits perquè Barcelona sigui una ciutat candidata pels Jocs Olímpics, fent servir o apel·lant a la transformació, al turisme, a la cultura esportiva. I nosaltres li diem transformació de la ciutat, sí, i tant que sí, a favor de la ciutadania, no en base a grans esdeveniments que beneficien, com hem vist sovint i darrerament, a grans interessos corporatius. Estem a favor de la transformació de la ciutat, i tant, i ho avalen les nostres polítiques dels darrers vuit anys. Vinguda Meridiana, Superilles, eixos verds, i per això no han calgut Jocs Olímpics, senyor Cirera. Turisme és imprescindible pel paper valent que s'ha de tenir a partir d'ara amb el decreixement turístic enfront de l'emergència climàtica i enfront de la crisi habitacional. Barcelona és una ciutat d'acollida, sí, però no que el turisme suposi una càrrega sobre els veïns i les veïnes. I pel que fa a la cultura esportiva, ja gaudim, senyor Cidera, de molta cultura esportiva molt arrelada a la nostra ciutat. Cal fomentar l'esport de nens i nenes, de adolescents, de persones grans, cal donar suport als desenvolupaments esportius populars i cal mantenir sobretot les instal·lacions ja existents. Jo li voldria dir dues darreres coses. A la ciutat tothom coneix i tothom ubica Barcelona al globus terràqui. A la ciutat no li calen els Jocs Olímpics, ni la Copa Amèrica, ni la Fórmula 1 per ubicar-se en el mapa. Jo diria que és el contrari, que aquests esdeveniments es beneficien de la marca Barcelona. Al revés. I la segona és que en aquest context que vivim d'emergència ecològica o climàtica, massificació turística i crisi habitacional, creiem que l'esport ha de prioritzar una vessant ciutadana, comunitària i popular. Fomentar l'esport de barri, accés universal als CEMS i, per exemple, la recepta esportiva als camps. I per acabar, li volia posar un exemple dels darrers dies que va sortir publicat a l'editorial del diari més important de Nova Zelanda ahir, reclamant que la Copa Amèrica, que té molt a veure també amb el que parlem, no es torneix a reproduir en el seu propi país, l'editorial més important d'aquest país. La darrera edició va suposar per ells una pèrdua, un forat a les arques de 157 milions i no s'ha vist cap impacte ni sobre l'hostaleria ni sobre el turisme. I tot aquest debat apel·lant a que les petites illes de Nova Zelanda no tenen ni accés a sanitat. Què hauríem pogut fer en aquests 157 milions? Per totes aquestes raons, no per d'altres, senyor Riera, nosaltres votarem en contra d'aquesta proposició.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. El regidor Castellana.

Gràcies. Jo tenia ganes d'escoltar la seva intervenció i la veritat és que el que he vist bàsicament és nostàlgia. Nostàlgia del que va passar fa 32 anys. Jo en tenia quatre i tinc pocs records d'aquells Jocs Olímpics i per tant potser aquesta nostàlgia no la sento tan profundament. El que passa és que ens està plantejant que fem una cosa que serà com a mínim d'aquí 20 anys, atenent ja les concessions que hi ha fetes a seus, recuperar una idea de fa 32 anys. Per tant, tal com ha canviat la ciutat, el país, la societat, realment creu que hem de copiar coses que vam fer fa 32 anys per aplicar-les com a mínim d'aquí 20 anys? Jo crec que anem equivocats. De fet, Barcelona esportivament té prioritats molt més rellevants que no uns Jocs Olímpics. Barcelona és una ciutat amb un gran teixit esportiu i que de fet el problema principal que té és que està morint d'èxit esportiu perquè té molts bons clubs, molt bones entitats que fan molta feina i tenim una limitació grandiosa pel que fa a equipaments. Pregunti a l'equip femení de l'UBAE a les Corts de futbol sala que juga a primera divisió femenina i no té espai on entrenar, no té espai on competir i quan ha de metre els partits perquè per contracte d'emetre partits per televisió no té espai on jugar per poder emetre els partits per televisió. Parlem de l'OBAE, parlem del Barça femení de rugbi, etcètera, etcètera, etcètera. L'Ima Horta de bàsquet, el Jack Sands de bàsquet, etcètera. Hi podem anar a tants clubs esportius. Per tant, quin és el problema, quina és la prioritat de la ciutat en àmbit esportiu? Equipaments i la seva gestió, perquè la gestió sigui duta per aquests clubs que precisament el que faci és que creixin, no per empreses que el que fan és el seu negoci legítim i en canvi acaba matant els clubs. I això t'impacta, com deia, en l'esport femení. Per tant, la prioritat és aquesta a nivell esportiu. I és simple, i és clara, i és molt directa, és equipaments. A més, la sensació que he tingut jo quan vostè ha plantejat el seu discurs és que Barcelona és un contenidor en fer-hi coses. Fem la Copa Amèrica, fem els Jocs Olímpics, fem coses, fem coses. No. Barcelona som nosaltres i per tant Barcelona el que ha de fer és alinear els projectes amb les prioritats de ciutat i la prioritat esportiva és la que li acabo de dir i si parla amb els clubs esportius de la ciutat veurà que la prioritat esportiva d'aquesta ciutat és la que li acabo de dir. Per tant crec que és una iniciativa que va molt desenfocada respecte al que necessita aquesta ciutat A més, li recomano llegir els informes que un grup de treball sobre grans esdeveniments que va liderar l'Institut Barcelona Esports l'any 2016 i 2017 va fer sobre grans esdeveniments i quins criteris han de seguir aquests grans esdeveniments i entre altres parla de l'impacte sobre l'esport local. I em sembla que aquí, amb tot el que he explicat, queda clar que tenim prioritats bastant diferents i per tot això hi votarem en contra.

Gràcies. Per part de Vox, el regidor Senderos, endavant.

Gracias, teneta. Los Juegos Olímpicos de Barcelona 92 fueron un éxito sin precedentes, con una transformación urbana impresionante que solucionó déficits de infraestructura pendientes y que dio paso a la Barcelona en el siglo XXI. Las rondas, la villa olímpica, la recuperación de la montaña Montjuic, el devolver las playas a los barceloneses, así como la recuperación en su esplendor de la obra urbana de Gaudí, son solo algunos ejemplos. En los Juegos Olímpicos Barcelona se modernizó, situándose entre las principales capitales del mundo. Crecieron el turismo, los negocios y el prestigio, pero siempre reivindicando su legado tradicional, artístico y mediterráneo. Todos los grandes acontecimientos deportivos, culturales, sociales o empresariales deben ser bienvenidos a Barcelona. Hemos apoyado la celebración de la Copa América, apostamos por la Barcelona del sí, siempre con un criterio establecido sobre lo que nos interesa, para promover la mejor imagen e intereses de nuestra ciudad. Barcelona tiene la experiencia de haber organizado uno de los mejores Juegos Olímpicos de su historia. Además, la ciudad ha seguido transformándose en los últimos 32 años. Contamos con equipamientos, infraestructuras, Villa Olímpica y la montaña de Moinsuí sigue acogiendo acontecimientos deportivos. Sin duda, La ciudad está más que preparada para acoger unos nuevos Juegos Olímpicos. No es descabellado repetir candidatura. Un ejemplo de ello es en Los Ángeles 2028, que repetirá 44 años después. La posibilidad de unos nuevos Juegos Olímpicos nos parece una gran propuesta, siempre que vaya acompañada de un consenso y una apuesta unitaria del país para trabajar en una candidatura olímpica española. Les recuerdo que el COE, Comité Olímpico Español, es quien presenta la candidatura. No se puede repetir el esperpento de la fracasada candidatura a los Juegos Olímpicos de Invierno, Pirineus-Barcelona, y las discusiones entre los gobiernos separatistas de la Generalitat y el gobierno de Aragón, por no incluir el nombre de Zaragoza o Aragón. Lo que nos debe preocupar son determinados colectivos y partidos del no permanente a todo lo que implique grandes eventos. Nuestro consejo al alcalde Collboni es que, si quieren que la candidatura sea un éxito, piensen en qué socios del Gobierno desean tener a su lado. Les recuerdo que los comuns de Bacolau y parte del separatismo se cargaron la candidatura de los Juegos Olímpicos de invierno del 2030. No están actualmente en condiciones de apoyar con garantías unos nuevos Juegos Olímpicos de verano. Además de criticar la Copa Médica, diariamente hicieron un boicot permanente a los Juegos Olímpicos del 2030. A pesar de todo, ojalá los barceloneses podamos volver a escuchar y sentir la emoción de aquel 17 de octubre de 1986 cuando oímos a la VIL de Barcelona, España.

Gracias. Gracias. Per part del Govern, el regidor David Escudé, endavant.

Sí, gràcies. Bon dia. Realment, jo crec que, senyor Serrera, compartim la il·lusió. Jo, per pocs dies que en parlava, d'una il·lusió. Jo crec que qualsevol ciutat que ha estat olímpica i que ha tingut un bon record, ara parlem de nostàlgia, crec que en la ment de tothom que va gaudir, doncs conservem la flama encesa, que és el que acostumo a dir jo des de fa molts anys. Però perquè la flama estigui encesa hem de tenir i hem de ser conscients i considerar quin és el moment i quines conseqüències té presentar una proposició com la que ha presentat vostè. Jo crec que ha tingut moments i temps per poder retirar una proposició que en lloc de generar precisament consens o complicitats necessàries per tirar endavant qualsevol projecte el que fa és posar-ho al debat polític i, per tant, generar tot el que és el contrari. Jo no sé si vostè, abans de parlar i presentar una proposició d'aquest tipus, ha parlat amb qui és el responsable, que en aquest cas és la gent que pertany al Moviment Olímpic i al Comitè Olímpic Espanyol, i si consideren que és adient o no presentar una proposició d'aquest tipus, ho dic simplement perquè si coneix com és i com funciona tot el que és els diferents passos que s'han de fer abans de presentar una proposició com aquesta. És que no té absolutament cap sentit, és absolutament inoportú, és absolutament il·lògic voler uns Jocs Olímpics i venir aquí a plenari, no parlar amb ningú i fer una proposició d'aquest tipus. No es pot anar a buscar i treballar el gran esdeveniment a cop de proposició, és absolutament il·lògic. i no és gens sensat. No sé què pensarà també el seu partit a Madrid, que des de fa molts anys ve parlant i aixecar la bandera de l'olimpisme a Madrid i que, per cert, han fracassat totes i cada una de les candidatures que ha anat presentant. Per tant, jo crec que les ocorrències, quan estem parlant d'aquest tipus d'esdeveniment, no són bones conselleres. Per molt que jo... continuo dient-li, comparteixo la il·lusió i el somni que algun dia es puguin donar de nou uns Jocs Olímpics a la ciutat. Per cert, mirar quins són els anys, estem parlant, com deia el senyor Castellana, de molts anys endavant. Molts vol dir moltíssims anys endavant. Ha d'haver voluntat política de tothom, no només d'un partit o de dos, de tothom. I és cert que també en els anteriors Jocs Olímpics va haver-hi algun partit que no va estar d'entrada. Després va ser del contrari, d'acord en tenir una organització de Jocs Olímpics, però hi havia una àmplia majoria i no es va venir a un plenari a presentar res. Vull dir, va fer una feina de l'alcalde, de l'alcalde d'aleshores, de feina, de complicitats, de treball amb la societat civil, amb la societat política i per tirar endavant. És veritat, no forçosament, he sentit algunes paraules, crec que no és el lloc tampoc per debatre, jo encantat, ja sabeu, de poder parlar i debatre d'esports, però se m'ha acabat el temps. En qualsevol cas, per tot el que li estava comentant, si em permets la presidenta, evidentment no contestaré de tot arreu, forçosament no és incompatible un gran esdeveniment i la promoció esportiva, però s'ha de poder treballar bé per fer-ho possible i el posicionament del govern en aquest cas serà contrari.

Moltes gràcies. Regidor, per part del ponent, torna a tenir la paraula.

Gràcies, tinenta. La veritat és que no ens sorprèn el que he sentit i el que ha passat avui en el plenari. A grup de Junts, la senyora Ortega em reclamava consens. Jo he dit que estava disposat a retirar la proposta. Segurament vostè portava llestita la seva intervenció i ni tan sols ha escoltat que jo m'oferia a retirar aquesta proposta per fer una conjunta. El senyor Castellana... Sí, sí, senyor Castellana, tinc nostàlgia. de com es feia política en els anys 90. És que ja sé que vostè té altres nostàlgies, més properes. Nostàlgies d'aquestes que han significat, per exemple, unes destrosses a la ciutat de Barcelona de més de 3 milions d'euros cremant contenidors, destrossant el paviment de Barcelona. Aquesta és la seva nostàlgia que amb mi no ens trobaran. Però miri, i acabo. Senyor Escudé, si em permet l'expressió, manda huevos. manda huevos.

Sisplau, regidor Sarera, li demano que sigui respectuós amb els que estem aquí presents. No és una expressió digna de fer en aquest plenari. Li demano.

Perdoni, doncs la retiro. En qualsevol cas, manda nassos. Miri, senyor Escudé, jo soc un regidor de l'oposició d'aquest Ajuntament i he passat una proposta buscant el consens. Vostè és el regidor d'Esports del Govern Municipal de la Ciutat de Barcelona. I fa uns dies, només uns dies, vostè va fer en un acte públic una declaració que vostè reclamava i que vostè li veuria bé que Barcelona acollís uns Jocs Olímpics. Amb quin consens va fer això? Perquè el que ho faci jo soc un simple regidor. Vostè és el responsable d'esports de l'Ajuntament de Barcelona. I, per tant, no em dirà que vostè té més legitimitat que jo en reclamar uns Jocs Olímpics. I vostè ho pot fer i jo no ho puc fer. Això de què va? Això de què va? Per tant, escolta, anem amb compte, eh?

Per part de Barcelona en Comú, té la paraula seva, l'Andegona Coseta, queden... Junts, perdó, exacte, nou segons, perdó.

No, gràcies. No, únicament, senyor Cirera, jo abans de portar una proposta per retirar-la, el que faig és treballar el consens. Per tant, il·lusió d'aquest grup, compromís amb la ciutat i consens.

Ara sí, Barcelona en Comú, li queden 17 segons.

Sí, jo només demanar que siguem responsables, que analitzem bé quines prioritats reals té la nostra ciutat a dia d'avui més enllà de les nostàlgies i les il·lusions. Analitzem bé com els grans esdeveniments impacten sobre els veïns i veïnes i sobre què impacten realment. I analitzem bé tot el que podríem fer amb tots els diners invertits en uns Jocs Olímpics.

Vox, 18 segons. Molt bé, doncs.

El 15 d'octubre del 1940 fue fusilado Lluís Companys, ministro de la Marina de España en 1963, presidente de la Generalitat del 34 al 40 y presidente de Esquerra Republicana. Desde el Grupo Municipal de Vox vemos con cierta o alarmante preocupación cómo instituciones y partidos hacen recurrentes homenajes a este siniestro personaje. Todos los partidos de Cataluña, desde los abiertamente separatistas, como Junts o Esquerra, pasando por los separatistas camuflados, como el PSC y Comunes, hasta el propio Partido Popular, los hacen. De hecho, el Partido Popular los acaba de hacer allá donde gobierna, al viol en Badalona y al señor Reyes en Castelldefels, aunque es cierto que no es la primera vez que pasa. Hasta la entrada de Vox en este ayuntamiento existía una aplastante unanimidad en el intento de santificar un personaje con las manos manchadas de sangre. De sangre de catalanes, hay que recordarlo. Pues bien, Vox está aquí para contarle a la gente quién era el señor Companys. El señor Companys es el mayor homicida de la historia de la Cataluña moderna, responsable del asesinato y la condena a muerte de, como mínimo, 8.352 catalanes durante la Guerra Civil, 4.513 de ellos barceloneses y, entre ellos, 51 funcionarios de este ayuntamiento. Es cierto que Companys debería haber sido condenado a cadena perpetua y no a muerte, pero el hecho de que fuese juzgado, condenado y fusilado no justifica en ningún caso la absolución o el olvido de sus crímenes y mucho menos la exaltación de su figura que se hace aquí constantemente. Tampoco merece que su nombre lleve avenidas, estadios, salas aquí, plazas y edificios públicos obviando que Companys es responsable de asesinatos y ejecuciones injustificables contra catalanes. Tras alcanzar la presidencia de la Generalitat, Compañe se rebeló contra el Gobierno de la Segunda República, esa república maravillosa, perfecta y ejemplar que ustedes echan tanto de menos. Pues actuó, por tanto, como un golpista contra la República. Fue condenado a 30 años de prisión y posteriormente puesto en libertad por el Frente Popular y se reincorporó a su cargo. Durante la Guerra Civil entregó el poder a los grupos revolucionarios que sembraron el terror en nuestra tierra, iniciando una persecución sin cuartel a aquellos catalanes que no comulgaban con sus ideas. Siendo el máximo responsable de la Generalitat, no puso freno a los asesinatos, robos, incendios y violaciones. Bajo su mandato, se crearon el Comité de Milicias Antifascistas, las patrullas de control, los represivos tribunales populares o los buques prisión como el Uruguay, donde los presos morían por hacinamiento y por enfermedades. Joyce Compines también estableció o permitió los campos de trabajo y las tristemente famosas checas, 46 de ellas en nuestra ciudad, en donde se torturaba y se mataba. Por cierto, Esquerra tenía sus propias checas. Muchos asesinados fueron sometidos a juicio bajo la autoridad de Gumpins, cuyas sentencias de muerte fueron firmadas por él o por su ministro de justicia, posis sin pena, que también tristemente tiene una calle. El resto fueron asesinados vilmente sin juicio o pasando por burlescos tribunales populares. Muchos de estos asesinatos se produjeron bajo formas muy cruentas, las cuales no voy a detallar por falta de tiempo, por su crueldad y por decoro a los familiares de algunos de los asesinados que hoy nos visitan y a los que aprovecho para saludar. Una de las grandes víctimas de Companys fueron los cristianos. Murieron asesinados 4 obispos, 1.538 sacerdotes, 824 religiosos y 76 monjas, algunos de ellos después de haber sido torturados y mutilados brutalmente, pero también mataron a cientos de personas simplemente por ser creyentes. Un ejemplo es Joan Lluvire Roura, alcalde de Lérida, condenado a muerte por celebrar la cabalgata de Reyes y no privar a los niños de la noche más bonita del año. Otro ejemplo es Ignacio Trias Bertrán, del alcalde Xavier Trías, asesinado por ser creyente y que en la última carta dirigida a su madre escribía perdono de corazón al causante de mi muerte, demostrando la humanidad de la que carecía su verdugo. Parece que la bondad es algo inherente a los trías. También durante su mandato se aprobó un macabro y racista decreto legalizando el aborto que buscaba convertirlo, cito textualmente, en un instrumento al servicio de los intereses de la raza. Invito a todo el mundo a buscarlo por internet porque está. Compáins también es responsable de la destrucción sistemática del patrimonio artístico. En los primeros días de la guerra fueron incendiados y arrasadas 500 iglesias en Barcelona, se quemaron 464 retablos y 244 órganos de valor artístico incalculable, entre ellos el de la Basílica de Santa María del Mar. Es evidente que debe borrarse cualquier referencia o símbolo a su figura y sus víctimas, merecen un reconocimiento público y un monumento en su honor que recuerde lo que jamás debería volver a repetirse. Animamos a los que nos ven o escuchan a leer la macabra biografía de este siniestro personaje.

Muchas gracias. Por part de Junts, té la paraula el regidor Rodríguez.

Sí, només per fer dues consideracions. La primera és demanar-li al regidor Teoropolido que no es posi a la boca el nom de Xavier Trias ni el de la seva família per justificar qualsevol de les seves iniciatives com ha fet. No ho faci perquè ell no és aquí, però ja li asseguro jo que ell no ho voldria, ja li dic jo. Per tant, li demano sincerament que no ho faci. I segon i entrant en el prec i en l'exposició que ens presenta en Miri, escolti, nosaltres som, a diferència de vostès, els que defensem la memòria històrica, perquè la memòria històrica és un indicador de democràcia. I per tant, com que el que vostès ens porten aquí és un exercici voluntari de desmemòria del que van ser les víctimes del feixisme, i del que va ser l'únic president democràticament escollit afusellat pel feixisme a Europa, doncs evidentment hi votarem en contra.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la paraula al regidor Serra.

Avui Vox presenta una altra proposició basada en mentides. Menteixen quan afirmen que Lluís Companys va ser responsable de les morts en la rereguarda. El que hi va haver és un cop d'estat feixista contra un govern legítim de la República, liderat pel president Companys. Un cop d'estat feixista que a Catalunya i Barcelona va ser aturat pels veïns d'aquesta ciutat que armats com van poder, molts aixecant llambordes del terra, van enfrontar-se als tancs dels militars colpistes i els van fer retrocedir. En aquest context de caos i d'incertesa, provocat, insisteixo, pel cop d'estat franquista, alguns van aprofitar per fer actes que són reprobables, ja sigui per venjança personal o altres causes. I això va comportar la mort d'innocents. Tot i així, aquest intent de reescriure la història és absolutament fals. Ha estat tot documentat i es poden consultar els missatges, els discursos públics de Lluís Companys fent una crida rebutjant aquests atacs per acabar, cito, literalment, amb les venjances i actes que deshonren la revolució. És més... Fins i tot Companys va contribuir a flatar un vaixell amb 5.000 persones amenaçades o que no simpatitzaven amb la república i dels quals no es podia garantir de la seva assegurat en un context de guerra, entre els quals hi havia Ramon de Coloví que finalment el va acabar defensant com a advocat defensor en el Consell de Guerra. Manteixen també quan afirmen que aquestes víctimes mai se les ha honorat. Des de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, al gener del 1939, la política de reparació i de reconeixement a les víctimes, a les víctimes només del bàndol dels colpistes, va ser una política central del franquisme i es va perpetuar fins a la dictadura i més enllà. Des de bon començament es va omplir la geografia catalana de monuments i inscripcions dedicats als caídos, una a cada església, amb tots els noms. I més endavant es va concedir a les seves famílies tota mena d'honors, fins i tot beneficiant-se d'indemnitzacions econòmiques en forma de llicències comercials. Tot això mentre les víctimes republicanes havien de plorar els seus morts assassinats, en silenci i davant de l'amenaça permanent de la repressió franquista. Aquesta política de reconeixement de les víctimes franquistes, a més, en democràcia, es va mantenir, incorporant lògicament totes les víctimes, també les víctimes del franquisme. Menteixen, per tant, quan diuen que mai han vist reparat el seu honor. N'han tingut molts de reconeixements, un a cada poble. Acabo. El que fan amb aquesta proposició, atribuint la responsabilitat o fins i tot l'autoria, perquè li ha dit homicida a Lluís Companys, no només és fals, sinó que és reproduir els mateixos arguments que van utilitzar en el Consell de Guerra. Estan fent servir avui els mateixos arguments que la policia nazi que el va detenir. Estan fent servir els mateixos arguments que els botxins franquistes que el van assassinar. i no només ho fan mentint, sinó anant en contra de la llei de memòria estatal. Hauria de ser il·legal, per tant, que plantegin un debat amb els termes com els han plantejat avui.

Té la paraula el senyor Coronas.

Sí, gràcies, president. Bé, el molt honorable president Lluís Companys Ijovet va ser l'únic president escollit democràticament assassinat durant l'època del feixisme a Europa. L'únic. I ho va fer el feixisme espanyol. I avui el feixisme ha entrat a les institucions en la intenció d'esborrar, per la via que sigui, la seva memòria i el seu llegat. Un franquisme que en el seu moment va assassinar més de 150.000 persones un cop va acabar la guerra. No parlem de víctimes de guerra, sinó un cop acabada la guerra i que estan en fosses comunes i en cunetes que vostès són els primers a defensar que no siguin obertes. Va voler el franquisme rematar la feina per la força i durant un temps, això els va donar unes dècades, per poder seguir governant, però finalment no ho van aconseguir, la memòria segueix ben viva. I l'extrema dreta, aquest neofeixisme, ha tornat ara a les institucions, en aquest cas a l'Ajuntament de Barcelona de la mà de Vox. I pretenen reprendre aquella feina que no vam poder completar amb el seu dia. Pretenen esborrar la memòria i pretenen fer-ho amb base a greus difamacions sobre la figura del president Companys, adulterant la història, i no crec que per ignorància, sinó només per mala fe, per justificar l'injustificable als ulls del món. A alterar la història, perquè com ha dit el regidor Serra, Lluís Companys va deixar partir del port de Barcelona unes 5.000 persones amb aixells estrangers, precisament perquè eren persones de poca simpatia pel règim republicà i ell no podia garantir la seva seguretat. Després va ser ell el que va haver de marxar junt amb més de mig milió de catalans fora del nostre país, fins que el 13 d'agost de 1940 va ser detingut a França pels nazis alemanys. Deportat a Espanya i se li va fer un Consell de Guerra sumaríssim sense garanties processals i com s'ha demostrat posteriorment de forma il·legal. Fins que el 15 d'octubre de 1940 va ser assassinat el Fossada Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Senyors de Vox, per molt que els hi molesti, el poble de Catalunya seguirà rendint homenatge al president Companys. I per molt que els molesti, vostès seguiran anant a fer les comissions de l'Ajuntament en una sala que es diu la sala de Lluís Companys, del president Companys. I per acabar, deixem citar un passatge d'un poema de peles mestres, de la cançó dels invadits, que deia No passareu, i si passeu, quan tots hauran deixat de viure, sabreu de sobres a quin preu s'abata un poble digne i lliure. Més no serà, per més que feu, no passareu.

Regidor Martí, Partit Popular. Moltes gràcies. Bien, he de empezar esta intervención con una verdadera y absoluta obviedad, pero que me parece necesaria. 2024. Estamos en octubre de 2024. Son muchos los problemas que en este momento tienen los ciudadanos. La inseguridad, el acceso a la vivienda, la precariedad laboral, la educación y la salud pública. o la inclusión social. Estos son los problemas reales, las necesidades urgentes que afectan diariamente a miles de barceloneses y de barcelonesas. Sin embargo, hay grupos de este consistorio que de forma recurrente o cada cierto tiempo nos quieren llevar de viaje de viaje al pasado. Parece que se siente más cómodos en los años 30 del siglo XX que en la actualidad. Debe ser cosa de la nostalgia. Desde el Grupo Municipal del Partido Popular no nos dedicamos a mirar por el retrovisor de la historia. Centramos todo nuestro trabajo, todos nuestros esfuerzos en resolver los problemas que padecen y afectan a los ciudadanos de nuestra ciudad. los verdaderos problemas de hoy contra los viejos rencores de antaño. Porque Barcelona merece más, mucho más, no vamos ni a entrar ni a contribuir en discusiones guerracivilistas que nos dividen y que no nos llevan absolutamente a ningún lado. Por ello nos abstendremos.

Gràcies, don del govern, té la palabra a la regidora Raquel Gil.

Gràcies. L'Ajuntament de Barcelona ha mantingut, manté i mantindrà diverses iniciatives destinades a promoure el record de la figura del president Lluís Companys, que per cert també va ser durant un període regidor d'aquest Ajuntament. Una personalitat que encarna fidelment els ideals democràtics i que ho va fer en un context de disputes polítiques terribles que van acabar amb un cop d'Estat, que va portar la barbàrie i amb el que ell mateix va acabar perdent la vida a causa de la seva activitat política i la seva defensa de la llibertat. una figura més que compta amb un llegat conciliador imprescindible. En aquest moment en què les posicions xenòfobes i racistes s'estenen al llarg d'Europa i en què l'extrema dreta propaga l'odi i la confrontació com a estratègia política per aconseguir arribar al poder, creiem fonamental recuperar testimonis com el del molt honorable president Lluís Companys i tantes altres persones que van lluitar per la democràcia i la llibertat a costa fins i tot de la seva pròpia vida. La figura de companys, afusellat per la dictadura després d'un judici il·legal i legítim, representa fidelment la defensa de la democràcia i ens ofereix el seu llegat conciliador d'humanitat i de perdó. A partir del seu bagatge polític i activista, que en última instància el va fer morir assassinat, Representa una figura capdalt de la història contemporània catalana i espanyola. Per tot això, desestimem aquesta proposició, proposició que creiem no només està basada en una manipulació de la història, sinó que va contra el sentit majoritari de les nostres veïnes i veïns, contra la comunitat internacional, els drets humans, la democràcia i, concretament, contra els ideals del grup polític que jo represento.

Gràcies, regidora. Té la paraula el ponent, senyor de Oro.

Gràcies, tinent. Bueno, pues anda, nosotros manipulamos todo, también el golpe de Estado. ¿Qué dio la República? ¿También nos lo hemos inventado? Es que solo hay que leer. Yo les invito a dejar el TikTok, que es muy divertido, y a leer un poquito. Va muy bien, de verdad. Señores de Junts, ustedes lo saben, es que mataban a los suyos. Es que mataban a los suyos, este señor. Como decía el padre de un buen amigo mío, que tenía una masía en Vic, no oblidis mai que els que van venir a matar a la Vic eran els d'Esquerra. Pues lean y sobre todo hablen con sus abuelos y demás porque mataban a los suyos. Los señores d'Esquerra, bueno, hoy se rodean de yihabs y de burkas para disimular su oscuro pasado. Pero mire, no se lo acompañes. Le tengo que recordar lo que decía el señor Iyer Barrera hace muy poquito. Los negros tienen un coeficiente inferior al de los blancos. Eso decía el señor Barrera. Se debería esterilizar a los débiles mentales de origen genético. Esto lo dijo en el periódico de Cataluña, ¿eh? No, no, no diga que no. O sea, es coger un periódico y mirarlo. Antes hay que salvar a Cataluña que a la democracia. Pues bueno, este es su origen. Este es su origen. A los comunes, nada que decirles. Son los herederos de Stalin, que es el único que ha batido el récord de Hitler. Y, en fin, solo decirles que a nadie se le ocurriría ponerle calles o una sala, pues, por ejemplo, a Hitler...

ni a nadie así, pues está en el mismo paquete.

Gracias.

Miri, nosaltres sabem molt bé qui matava els nostres avis i sabem molt bé qui ens mataria si pogués i qui ens vol tancar la presó i qui ens vol enviar a l'exili i qui ens vol sotmetre a tota mena de repressió. Per tant, li torno a demanar que no es dirigeixi a nosaltres quan fa aquests debats que, com deia la regidora alemany, estan absolutament fora de tota normalitat democràtica a les democràcies europees.

Partit Popular, intervé, grup de govern, senyora Gil. perdó? Esquerra, disculpi, Esquerra Republicana, li queda 10 segons, sí.

Insisteixo, no passaran i ens tindran davant. No se direm davant d'algú que, per exemple, classifica la immigració en funció de si venen per damunt del paral·lel 36 graus nord o del sud d'aquest paral·lel. Això és el que vostès representen aquí, el feixisme i la xenofòbia. I ens tindran al davant i no passaran.

Senyor Regil, vol intervenir. Doncs donaríem per acabat aquest debat, senyor secretari,

Molt bé, rebuig a la proposta amb el vot favorable a Vox, el vot contrari del Grup Socialista, Junts per Catalunya, Vesem Comús, Guerra Republicana i l'extensió del Partit Popular.

El següent punt, que és una proposició del grup municipal d'Esquerra Republicana. Intervé la senyora Alemany.

Gràcies. La major part de ciutadans d'aquesta ciutat ens enorgulleix que Barcelona sigui admirada, que sigui visitada. De fet, a la majoria ens costa imaginar que... Existeix una Barcelona sense turisme. La qüestió, com sempre, és garantir l'equilibri entre l'atractiu de la ciutat i que aquest atractiu no ens faci perdre la ciutat, que Barcelona continuï sent Barcelona. Durant els darrers mesos, des d'Esquerra hem impulsat moltes iniciatives per governar el turisme, des de la limitació dels pisos turístics fins a la protecció del comerç dels nostres barris, des del retorn social dels grans esdeveniments fins a l'augment del recàrrec de la taxa turística. I en el cas d'aquest darrer exemple, el marc és molt clar. Que el turisme pagui el que toca per venir a la ciutat. Ningú nega que el turisme suposa molts beneficis per a la nostra ciutat, per a l'economia de la nostra ciutat, però també està clar que la massiva arribada de turistes a Barcelona comporta externalitats negatives. Ara, gràcies al recàrrec de l'impost turístic, tindrem recursos per gestionar-les. Avui presentem una proposició que pretén anar un pas més enllà. Perquè els barcelonins no han de subvencionar el turisme. I ja no és només aconseguir un retorn del turisme a la ciutat per compensar les despeses, per compensar els efectes negatius en barris o veïns. Avui anem un pas més enllà. Volem que els barcelonins i barcelonines paguin menys impostos. Que paguin només els impostos que els pertoca. Ens referim a la taxa de recollida i de tractament de residus. D'acord amb la llei de 2022 del 8 d'abril de residus, aprovada al Congrés dels Diputats, la recollida i la gestió de residus s'ha de fer segons una màxima molt clara. Qui embruta paga. Aquesta llei força els municipis a imposar taxes no deficitàries vinculades a la recollida, al transport i al tractament de residus. hi estem d'acord, perquè vincula qui contamina amb la gestió dels residus que produeixen. I en última instància també incentiva les lògiques d'economia circular que impulsa Europa i amb les que evidentment hi estem d'acord. Ara bé, què passa a Barcelona i amb el turisme? Cada dia Barcelona genera tones de residus. La despesa en neteja, gestió de residus, no para de créixer. I per tant, el que paguem els barcelonins i barcelonines no para d'augmentar. Com ja saben, la taxa de recollida es paga a l'Ajuntament i la taxa de tractament de residus és una qüestió metropolitana que es paga a l'àrea metropolitana de Barcelona. El problema és que d'un any per un altre, la taxa que paguem els barcelonins i barcelonines per la recollida i la gestió de residus ha crescut i continuarà creixent els propers anys. Ara bé, una part d'aquest cost no és dels barcelonins. ve provocada per l'arribada de milions de turistes a la ciutat. Segons l'Observatori de Turisme de Barcelona, el 2023 han arribat 15 milions de turistes. Les previsions per al 2024 van a l'alça. Per tant, per cada habitant de la ciutat arriben gairebé 10 turistes. I aquí no hi comptem els milions de visitants, excursionistes no registrats, que també contribueixen a augmentar el volum de residus. Segons un estudi de Nacions Unides, cada turista internacional genera de mitjana també un quilo de residus. I això porta que avui, per exemple, una paperera de la Rambla s'hagi de canviar fins a 14 vegades. Per tant, que hi hagi un sobredimensionament dels serveis públics que es paguen amb la butxaca dels barcelonins. Llavors, què proposem? Quina és la solució? Estem d'acord amb la lògica de qui embruta paga. I per això la volem implementar de veritat. El turisme ha d'assumir el cost de gestionar els residus que genera. És a dir, que els turistes han de tenir la seva taxa de residus. I això es podria fer a través de l'instrument que vam crear del recàrrec turístic. Part del cost de recollida i de tractament de residus, el que correspon al turisme, s'hauria de cobrir amb els ingressos del recàrrec de l'impost turístic. Per fer això, proposem instar al Congrés dels Diputats a fer els canvis pertinents a la llei 2022 per tal que, segons el principi, qui contamina, qui embruta, paga, els costos relatius a la recollida i a la gestió dels residus generats pels turistes i els visitants puguin ser sufregats, puguin ser pagats pel recàrrec de l'impost turístic. També demanem que l'Ajuntament elabori un informe econòmic que determini quin és el percentatge del cost de gestió i recollida dels residus municipals generats per turistes i visitants de la ciutat. Quan tinguem aquest tant percent, quan tinguem aquesta xifra, podrem quantificar el que caldrà restar a les taxes de recollida i tractament de residus que paguen els barcelonins. Només així, sabent això, podrem determinar quina és la subvenció, quina és la solidaritat ciutadana que rep el turisme avui per part dels barcelonins i barcelonines. Així podrem garantir que els barcelonins i barcelonines paguem únicament pel que ens toca, que cada habitant de la ciutat deixi de pagar els residus de deu turistes Si el turisme paga els seus residus, no ho hauran de fer els barcelonins i barcelonines. Com deia al principi, avui proposem fer un pas més per governar el turisme, per garantir un equilibri que s'ha perdut i perquè Barcelona continuï sent Barcelona.

Gràcies, regidora. Just perquè torni a la senyora Vila.

Sí, bon dia. Avui Esquerra Republicana ens presenta una proposta que ens sorprèn. Ens sorprèn, senyora Alemany, perquè just fa una hora vostès han votat a favor d'unes ordenances fiscals que el que fan precisament és incrementar la taxa de residus per a les famílies d'aquesta ciutat. I vostès no han incorporat cap mecanisme de compensació en aquest augment. i ens consta perquè ho han explicitat, que han negociat i que han estat treballant unes ordenances i per tant avui les ha aprovat i el que han aprovat vostès votant favorablement aquestes ordenances fiscals precisament és mantenir la pressió fiscal asfixiant les nostres famílies, els barcelonins i les barcelonines. I per tant, aquesta iniciativa que avui ens presenten és absolutament incoherent amb el discurs que vostè ha fet abans. Perquè la seva proposta no busca realment alleugerir la càrrega fiscal carregat sobre les famílies. El seu objectiu, i ha quedat clar en la seva intervenció, és un discurs que és turismofòbic. que atribueixen al turisme a tots els mals d'aquesta ciutat i expliquen als ciutadans que vostès tenen formes màgiques per resoldre-ho. El problema de la ciutat de Barcelona no és el turisme, el turisme genera externalitats i les hem de gestionar, les hem de gestionar bé i amb consens. El problema d'aquesta ciutat han sigut 9 anys de mals governs gestionant el turisme i qüestions com l'habitatge, la neteja, el manteniment, etc. uns governs que, a més a més, vostès hi han cohabitat, hi han donat suport, hi han votat pressupostos, hi han anat fent de falca, hi han anat fent de crossa. Com avui, avui vostès, Esquerra Republicana, també han fet de falca conjuntament amb els comuns, per tant, tenim un nou tripartit en aquesta ciutat, han fet de falca el govern de la ciutat, votant favorablement a unes ordenances fiscals que, com dèiem, augmenta la pressió fiscal als barcelonins i a les barcelonines. Però és que, a més a més, ha fet un exercici d'il·lusionisme fiscal. ha fet una classe de dret fiscal que no existeix. És a dir, el turisme no pot ser un subjecte, tal com l'ha explicat fiscal. Els turistes, quan venen aquí els visitants, a través de l'hotel on s'allotgen, em sembla que aquest hotel paga taxa de residus. Quan allotgen un apartament turístic, el propietari d'aquest allotjament turístic paga una taxa de residus i quan van a una botiga o un restaurant també hi ha un impost al respecte. Per tant, no entenem la propesta que fan perquè sembla il·lusionisme i sembla màgia. Però és que, a més a més, el seu marc mental és una llei espanyola, una llei espanyola que vulnera les competències de la nostra llei de residus, de les competències del nostre Parlament. Vostès ara tenen a favor que estan d'acord amb el govern del senyor Illa i per tant donen suport al Parlament. Per què no traslladen aquest debat al Parlament? i per què no hi ha un debat sobre la taxa turística i potser el que podem fer és un increment del topall perquè recaptem més diners amb el turisme que després l'Ajuntament pugui decidir cap on els dirigeix, no fent entelequies de taxes i de buscar nous objectes fiscals que no existeixen. Finalment, També ens sorprèn la metodologia. O sigui, primer demana unes mesures i després que es faci un estudi. Una mica de seriositat. Hem de ser rigorosos a l'hora d'implementar polítiques públiques. Els demanem, fem els estudis que calguin, estudiem-ho i després prenguem les mesures. Per tot això que hem dit, avui tries per Barcelona i Junts per Catalunya votaran contra.

Té la paraula el regidor López, Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona en Comú, tot i que creiem que hi ha marge en les accions que ens proposa Esquerra Republicana, compartim els objectius que planteja aquesta proposició. Creiem que és imprescindible responsabilitzar aquells que generen els residus i hem de feibaldre el principi de qui contamina paga i per això i per evitar que es posi en dubte aquests objectius votarem a favor. Tot i així, com els deia, creiem que hi ha marge de millora i és que primer de tot creiem que s'ha de diferenciar entre les taxes de residus domèstiques i les comercials i que són aquestes últimes les que han de cobrir els costos derivats dels residus generats per l'activitat turística. Al final són hotels, restaurants, comerços, els que donen servei a aquests turistes, tant si són turistes que per nocten com a visitants de dia, i s'han de responsabilitzar de tots els costos derivats de la seva activitat econòmica. I si tenim la sospita que aquestes taxes actualment no cobreixen el 100% d'aquests costos, especialment si tenint en compte els residus que els clients d'aquests establiments acaben dipositant a l'espai públic, el que cal és revisar la fórmula de càlcul d'aquestes dues taxes, tant la de recollida com la de tractament. I en aquest procés de revisió també veiem convenient que es considerés els habitatges d'ús turístic com una activitat econòmica i, per tant, que paguin el prou comercial i no pas el domèstic com fan ara. Perquè fa l'increment de costos de la neteja de l'espai públic derivat d'aquesta activitat turística, cal tenir en compte que aquest cost és sufregat directament per l'Ajuntament a través del contracte de neteja, sense que aquest estigui vinculat amb les taxes de residus, amb el que no hi hauria problema i tindria tot el sentit del món que es compensés per aquesta despesa municipal, part d'aquesta despesa municipal, mitjançant... part de l'import recaudat amb el recàrrec turístic. En definitiva, si aquesta iniciativa es prospera, que esperem que sí, esperem que incorpori aquests dos aspectes que plantegem. Per una part, la revisió de les taxes comercials i l'ús del recàrrec turístic per sofregar els costos de la neteja del viari. A més, per impulsar aquestes dues iniciatives no caldria modificar la llei estatal de residus. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller del Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. Quan vam llegir aquesta proposta vam veure que l'únic objectiu que té és perseguir i criminalitzar el turisme. Però la seva turismofòbia amb aquesta proposta està portada a l'absurd, perquè no té cap sentit el que vostè presenta. En aquest cas, vostè s'empara amb uns arguments de reduir la pressió fiscal als barcelonins. Vostè acaba de votar unes ordenances fiscals que incrementen la taxa de residus, incrementen la taxa de residus als barcelonins i uns altres impostos que els mantenen al màxim i uns altres s'incrementen i, per tant, no digui si vostès sempre han estat partidaris d'incrementar els impostos dels barcelonins. Per altra banda, escolti'm una cosa, com ho faran això? Com poden identificar els residus que generen els turistes? Els hotels ja tenen un preu públic pel servei de residus comercials i industrials. Principalment els turistes s'allotgen en hotels i aquests ja paguen aquest preu públic de residus. Ja és un preu públic proporcional als residus que genera un hotel. Els apartaments turístics també paguen els seus impostos. La resta de turistes Com identificarà vostè el residu que genera? Posarà papereres expressament o containers pels turistes? És que no té cap sentit. A més, vostès els arguments que utilitzen en quant al fet que... A més, no pot ser, ja també ho han dit, un subjecte tributari. Per una altra banda... Vostès, amb aquest tema dels residus, demanen modificar una llei al Congrés dels Diputats. Aquí la taxa de recàrrec turístic és una taxa que l'Ajuntament la destina el que vol. Ahir va substanciar-se a la Comissió del Parlament de Catalunya l'informe 34-2003 de la Sindicatura de Comptes que diu que l'Ajuntament de Barcelona no justifica el destí que li fa a l'impost turístic i que tampoc aquesta taxa està ben justificada i li demanarà, perquè ho va fer ahir i es va aprovar, una justificació d'aquestes taxes. Per tant, hem de parlar amb més rigor i amb molta més serietat a l'hora de per què podem destinar o no certes taxes turístiques. Però el que es vela d'aquesta proposta és que vostès el que volen és criminalitzar el turisme, que el turisme estigui el focus de la ciutat de Barcelona i no valoren tota l'aportació del turisme a la ciutat de Barcelona. Són uns 15.000 milions d'euros l'any. Generen activitat, generen beneficis directes, indirectes, induïts. I aquesta activitat econòmica tan important per a la nostra ciutat no desnaturalitza ni desdibuixa la nostra ciutat. Escoltem, hi ha turistes, hi ha persones que viuen a Barcelona, hi ha visitats a la ciutat de Barcelona i vostès, hi ha persones immigrants que venen a la nostra ciutat i que també són residents de la ciutat de Barcelona i per això es desnaturalitza la ciutat. Vull dir, tenen una imatge d'identitat i de naturalitzar les ciutats. Penso absolutament sectària en molts camps. Per tant, el grup popular votarà en contra.

Moltes gràcies. Regidor Arastellet, a la paraula el regidor Oropolido.

Gràcies, senyor alcalde. Tècnicament, les famílies no asumen el coste de residus que generen els turistes, com en la iniciativa se refleja. Sí que l'asumen els estabeleciments de restauració i hoteleros, per exemple. La veritat és que la proposta o la turismofòbia, i té una part important de la turismofòbia, i creiem que és una medida de cara a la galeria, tenint en compte que fa quatre dies, i avui mateix, han aprobado unas ordenanzas fiscales con subidas de impuestos. Nos gustaría estar más acostumbrados a ver que los grupos municipales abogan por bajar tributos a los vecinos, pero por desgracia no abunda el sentido común y gran parte del dinero recaudado se dedica a gasto político y a subvencionar a los grupos afines. Desde este grupo municipal siempre hemos defendido la bajada de impuestos a nuestros vecinos y más aún cuando se trata de esta tasa de residuos que va a aumentar casi un 50% respecto a la actual. Con unos criterios que, como siempre que elegís la izquierda, perjudican a los que menos tienen, a las familias numerosas y a los que sufren o tienen al cuidado familiares con algún tipo de discapacidad que requiera el uso de pañales o material médico, por ejemplo. Ya que, como advertimos en la Comisión de Economía pasada, con esta nueva tasa va a pagar más quien genera más residuos. Y eso no siempre es justo, porque hay gente al cuidado de personas mayores que, por lógica, genera más residuos. De todas formas, aunque solo sea porque es la primera vez desde que estamos en este ayuntamiento que vemos que Esquerra presenta una propuesta que rebaja la presión fiscal, aunque solo sea por eso para animarles a hacerlos más, vamos a votar a favor. Gracias.

Moltes gràcies.

Té la paraula el tir en baix. Sí, avancem que votarem favorablement a la proposta i, bàsicament, voldríem acompanyar-la amb tres reflexions. Primer, la tassa de residus, la de l'Ajuntament, no el que és la recollida que afecta l'àrea metropolitana, va vinculada al rebut de l'aigua i als consums, més de 6 metres cúbics, 12 metres cúbics, i també va vinculat a diferents preus, vinculat si és residencial o si és turisme. Perdó, si és residencial o és activitat comercial. Segon, bàsicament és perquè ho entenguem, d'on ve bàsicament la tassa, és a dir, que qui consumeix més aigua d'alguna forma és qui té un volum de tassa molt més elevada en termes de pressa fiscal. Segon, el turisme en parlem molt, el turisme és molt important per aquesta ciutat. però als anys 60 van entrar a Espanya un milió de turistes i tothom ho va celebrar fins i tot amb una cançó. Han passat escasament 60 anys i aquest any acabarà a Espanya amb 100 milions de turistes. I el turisme, l'única política pública que s'ha fet durant els últims 60 anys, tothom, fins i tot a Europa, i ho he repetit diverses vegades, és la demanda, és intentar aconseguir que vinguin turistes. Ara, les polítiques públiques han de ser diferents. El turisme té absolut molts beneficis a la ciutat de Barcelona, però també té alguns elements que nosaltres hem de saber gestionar, conjuntament amb el sector. I això vol dir que hem d'introduir algunes polítiques públiques. Algunes s'han introduït ja. El PUA ha estat una mesura positiva per intentar gestionar l'oferta del turisme. Com tot, pot ser perfeccionable, però ha estat una bona mesura. I la fiscalitat turística també. S'ha convertit en aquests moments en un dels ingressos més importants que té aquest Ajuntament i serveix per finançar seguretat, neteja i diferents elements. Parlo del recàrrec, no de l'impost, que d'alguna forma s'ha de fer una modificació substancial respecte a quin és finalment el seu ús. Ara, hi ha elements que no deixen de ser curiosos. Un hotel a dia d'avui està pagant una tassa comercial. Paga bé. I fins i tot està pagant en part amb els turistes. Però un apartament està pagant amb una tassa residencial quan té una activitat econòmica, un apartament turístic. Això ha de ser objecte d'estudi. Hem de veure com ho podem fer. Avui dia, amb aquesta llei i fins i tot amb la normativa pròpia que nosaltres tenim, no podem diferenciar un apartament turístic d'un residencial i d'una activitat econòmica i està pagant senzillament com si sigués una activitat residencial quan en realitat és una activitat econòmica. Nosaltres votarem a favor perquè compartim el sentit de la proposta i perquè creiem que val la pena que quan parlem d'aquest tipus de tasses hi hagi una certa reflexió i certs estudis a veure com podem impactar-ho. I finalment també ens comprometem a elaborar l'informe sobre el cost en la gestió del tractament de residus associat als turistes. Respecte a altres grups, abans hem fet el debat sobre les ordenances. Es posicionen en contra d'una taxa de residus a la ciutadina, es posicionen en contra d'aquesta proposta que pot ser una forma d'intentar buscar un finançament alternatiu i reduir una miqueta la pressió fiscal. Es posicionen en contra constantment. La pregunta és quin és el seu model. Jo m'ho pregunto. Quin model tenen? Més enllà de dir sí, no, no, no, no. No i que baixin les tasses i baixin els impostos. Quin model de política fiscal tenen quan parlem de tassa de residus? Jo no l'he sentit.

Doncs la ponència té 35 segons.

Quan Esquerra Republicana el 2020 va plantejar el recàrrec turístic, moltes de les crítiques que vostès han fet, turismofòbia i manca de rigor, van planar sobre el plenari. Avui el recàrrec turístic és una realitat. Avui els turistes aporten, hem de compensar les despeses que generen, les externalitats negatives, i aquest és el camí que continuarà fent Esquerra Barcelona. Quan els barcelonins vegin la seva taxa de residus, alguns podrem dir que estem treballant perquè els turistes aportin la seva part i perquè compensin les seves externalitats negatives i perquè aportin el tant percent del cost que generen en residus. I d'això ens sentim profundament orgullosos.

Barcelona en Comú té 29 segons. Vox té 29 segons. Secretari.

S'aprovaria la proposta molt favorable a Esquerra Republicana versant en comú i el grup socialista i el votant en contra Junts per Catalunya, PP i Vox.

Molt bé, doncs passaríem ja, si els sembla, a la part de precs i preguntes, començant pel prec que formula Junts per Catalunya i en concret el senyor Rodríguez. Sí.

El regidor... En contra. Ah, perdó, perdó, perdó, ho he sentit malament.

A veure, què vol dir, regidor? Posi el microfon, sisplau, perquè no se'l sent.

Quan ha fet el recompte, el vot de Vox no he sentit el que...

He dit vot en contra a la... Per tant, la proposició del grup d'Esquerra s'aprovaria amb el vot favorable a Esquerra Republicana en Comú PSD i Vox i el vot en contra Junts per Catalunya i PP.

Molt bé, moltes gràcies.

Proseguim. Precs del grup de Junts per Catalunya formula la pregunta al regidor Rodríguez, respon el regidor Mercè.

Sí, en primer lloc voldria donar la benvinguda a la gent de la plataforma Restituim, que des del 17 de juny està recollint signatures perquè la plaça de Berrellamat, el districte de Nou Barris, torni a anomenar-se plaça de Joan Salvat Papaseit, tal com era a l'inici en la Constitució de la plaça l'any 1932, i han recollit més de 3.200 signatures i el que fem avui aquí és un prec en el que demanem que, a part d'aquest canvi de nom de la plaça Virre i en Mat, es recuperi i es dignifiqui la memòria d'un poeta, però no només un poeta, un escriptor i un periodista arreladíssim a la ciutat de Barcelona. Va néixer a l'Eixample, es va batejar al poble sec, es va casar a la Barceloneta, va intentar curar-se a la fonda dels Fargues i va morir a Ciutat Vella. Per tant, què demanem? Evidentment, que es bategi algun equipament cultural de la ciutat amb el seu nom, en l'any del seu centenari de la seva mort, que es canviï, que es recuperi, que es restitueixi, com diu la plataforma, el nom del seu nom a la plaça actual, a la plaça Virrellamat, i que també es dignifiqui, evidentment, les plaques del carrer Urgell 93, on va néixer, i la de les galeries Lalletanes, on va treballar tants anys.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor Mercè.

Gràcies. Com molt bé sabeu, l'any Joan Salvava Passeig s'està celebrant en aquests moments. És una commemoració impulsada per l'Institut de les Lletres Catalanes. Està comissariada per Fara Anaïssa i entre les entitats col·laboradores hi som l'Ajuntament, l'Institut de Cultura i el Museu d'Història de la Ciutat. no podia ser d'una altra manera atesa al caràcter referencial i fins i tot canònic de l'autor de la nostra literatura. Barcelona participa activament dels actes de l'any, ho fa a través dels seus centres cívics, equipaments museogràfics, les seves biblioteques i òbviament festivals literaris com el Barcelona Poesia. 9 biblioteques de la ciutat estan programant activitats, recitals, poètics, clubs de lectura, tallers de poesia visual i especial protagonisme de la Biblioteca de la Barceloneta, la Fraternitat, on s'ha fet, entre altres d'accions, un capgros abocant la figura de l'autor. Respecte a les seves peticions concretes, deixem que li digui que Barcelona ja té un equipament. dedicat a Salvava Passeit, un centre educatiu al barri de la Barceloneta, i en concret aquest institut crec que evoca de manera racional dos elements importants. Primer, el caràcter d'un espai o d'un territori on va viure Salvava Passeit i també d'una tradició marinera que tenia la seva família important. Es podria posar a un altre centre, però té un reconeixement a un centre tan important, en aquest cas, com és un centre educatiu, un institut. El canvi de nom de la plaça Virrellamat, tal com hem dit repetides vegades al districte, es pot fer perfectament demanant un nomenclàtor sempre i quan es donin les condicions òbvies que requereix aquesta posició. Tot i que voldria dir que té en aquests moments un passeig a la Barceloneta, el passeig a Joan Salvat Passeit, i que el propi reglament de la plaça El nomenclàtor diu clarament que es defugiran les duplicites, que cal justificar especialment en el cas que això es pretengui i es demani, i sempre mirant de trobar un espai que sigui de categoria o, entre cometes, evocativa superior a la que ara té. Ara té un passeig, doncs podria ser una plaça o podria ser... No en dic mai que no, això té uns reglaments, uns requeriments, i s'hauria de fer aquesta... aquesta proposta. Dignificar l'actual espai que en aquests moments té el carrer Conde d'Urgell i, òbviament, a les galeries Lalletanes, tal com es demana, òbviament ho podem fer, mirarem com està i si això requereix una millora física, ho farem amb tota normalitat.

Gràcies.

Bé, gràcies regidor Mercè. Miri, això és bastant més fàcil del que sembla. Fa una estona hem tingut un debat aquí a Tom d'una proposició de Vox en què s'han visualitzat clarament dos blocs en aquest plenari. Hi ha un bloc de partits i de regidors que aposten per la desmemòria i per l'esborrament total del que va fer el feixisme en aquesta ciutat i hi ha un bloc de regidors d'aquest Ajuntament que estem per la memòria. Aquest bloc, en aquest debat que hem tingut a Vox, érem de 35. L'altinent d'alcalde Bonet sempre li agrada fer sumes. Ara m'agradaria pensar que seguim 125, que seguim 135, i que per tant treballar activament, perquè aquí dalt a la tribuna també tenim representades les dues posicions, els que estem a favor de recuperar la memòria dels damnificats, dels represaliats pel feixisme, i els que no. I per tant entenem que en l'acceptació del PREC hi ha implícita la voluntat del canvi de nom de la plaça Virreiamat perquè no pot ser d'una altra manera. Vostè diu, cal que estigui justificat, cal tenir una causa evocativa superior. Creiem que la té, era el nom original de la plaça, era el nom de la plaça l'any 32 fins que el franquisme la va canviar. I la va canviar perquè la repressió pren moltes formes. La repressió pot ser presó, pot ser exili, pot ser mort i pot ser oblit. I per tant... Escolti, li demano que es posi dels que lluitem contra l'oblit i que es comprometin a restituir el nom de Joan Salvat Papaseit a la plaça.

Moltes gràcies. Següent pregunta que formula el regidor Martí a l'alcalde.

Sí, gràcies, president. Com tots vostès saben, el passat dia 13 d'aquest mes d'octubre, en el marc de la festa de l'Octoberfest, a Montjuvic, van tenir lloc uns fets denunciables, execlables, d'aquells que són injustificables, que crec que els que estem aquí no voldríem que es tornessin a reproduir, ni a Barcelona ni enlloc. Hem vist diferents imatges, vídeos que han corregut per les xarxes, notícies dels mitjans de comunicació, sobre com alguns membres de la seguretat privada, contractada pels organitzadors d'aquest esdeveniment, van agredir d'una manera salvatge, d'una manera molt dura, a dos joves que havien causat molèsties a l'interior del recinte. Som coneixedors i aplaudim la detenció per part de l'or i urbana de dos d'aquests membres de la seguretat privada d'aquesta empresa i també som conscients i aplaudim del que va ser l'acomiadament per part de l'empresa contractada per l'empresa de l'esdeveniment d'aquests dos membres de la seguretat privada. També som conscients, i això potser no ho posa el text del PREC, però som conscients i coneixedors de qui té les competències de regulació i de control de la seguretat privada en aquesta ciutat i en aquest país, que no deixa de ser el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, en mans en aquests moments de la consellera Parlón i el seu equip. I que, per tant, la contactació de serveis de seguretat privada va correspondre a l'empresa organitzadora de l'esdeveniment, ni tan sols de la Fira, que és la propietària del lloc on va treure aquest esdeveniment. Tot i així, creiem que el Govern municipal i el Consell Prenari no solament hem de condemnar aquests fets, sinó que també ens hauríem de comprometre, més enllà de les competències materials, ens hauríem de comprometre a treballar perquè aquesta situació no es torni a produir. És absolutament injustificable. I per tant creiem que tot el que passa a Barcelona, encara que no sigui competència del govern municipal ni de l'Ajuntament de Barcelona, ens compet a la ciutadania de Barcelona i ens compet en aquest plenari. Per tant, li demanem, senyor alcalde i senyors del govern, que més enllà de la denúncia, assumeixin la responsabilitat de dirigir-se, de negociar, d'intervenir, d'amallar amb els operadors de la societat privada d'aquesta ciutat perquè aquesta situació no es torni a produir. Ens consta també, i és així, que el sector professional de la societat privada de Barcelona ha denunciat i condemna aquests fets i són els primers interessats que això no es torni a produir. Moltes gràcies.

Doncs efectivament, regidor, ens sumem a la condemna dels fets i per tant acceptem el PREC i expressem la solidaritat amb les famílies de les víctimes i amb les víctimes. No pensem tolerar en aquesta ciutat escenes de violència com les que hem vist. com no hem tolerat ni tolerarem l'ús d'armes blanques ni la possessió d'armes blanques a l'espai públic. Aquest és un esdeveniment que, com vostè molt bé ha dit, està organitzat per part d'una empresa externa, Event Cop Carpes Societat Limitada, que alloga l'espai a Fira de Barcelona per tal de realitzar aquest festival que ja té 11 edicions. En aquest tipus d'esdeveniments és l'organització qui responsabilitza directament dels serveis necessaris i en aquest cas és requisit per fer servir aquests espais tenir contractada Seguretat Privada. El personal de Seguretat Privada és fonamental per garantir el bon funcionament d'aquests esdeveniments i tots els operadors de seguretat han de complir amb la normativa que empara amb rigor garanties i el mateix respecte cap a la ciutadania que tenen els cossos i forces de seguretat. En aquest cas, les agressions que hem vist als mitjans va ser per part d'una empresa concreta, de Segurpol, o d'unes persones que treballaven per una empresa concreta, contractada per l'organització i, insisteixo, la nostra condemna i la nostra expressió que és intolerable i que no es poden repetir. Fira de Barcelona, la qual ens vam adreçar, com els organitzadors, han condemnat també els fets. L'empresa organitzadora ha ofert el suport legal que estigui a la seva mà per les víctimes i l'empresa de seguretat contactada per l'Octoberfest ha confirmat a Fira que els treballadors involucrats en l'incident han estat acomiadats, que han reforçat els protocols de seguretat i que implementaran programes de formació adicional per tot el seu personal per tal de garantir que aquestes situacions no es tornaran a repetir en el futur.

Doncs li agraeixo molt la resposta i l'acceptació del PREC. Crec que estem davant d'una situació que no només afecta a les persones responsables d'aquest servei de seguretat, a les víctimes especialment d'aquests atacs violents, sinó també afecta a la reputació de la ciutat. La reputació de la ciutat també està en joc. Moltes gràcies, alcalde.

Moltes gràcies. Regidor, té la paraula el regidor González, que formula la pregunta al regidor. El tindrem baix. Regidor, perdó.

Aquest dimecres a les portes de la fira van veure dues Barcelones. D'una, la de les veïnes que s'organitzen i s'alcen en favor de la pau dels drets humans d'una ciutat més sostenible, impulsada de fet per plataformes de No Aviation Week aquí presents, i la Barcelona que posa catifa vermella a la indústria de la guerra que avui s'està lucrant directament amb el genocidi al poble palestí, passant per sobre de qualsevol mandat, fins i tot els d'aquesta casa. Vostè, senyor Valls, la setmana passada va negar que aquesta fira tingués un impacte negatiu climàtic i que era, de fet, una cosa bona per la ciutat i pel que fa a les empreses militars i armamentístiques proveïdores de l'Estat d'Israel va demostrar incomoditat, va reconèixer aquesta incomoditat, però havia dit que el Partit Socialista ja havia fet prou declaracions condemnant el genocidi d'Israel. Però és que avui anem més enllà perquè les declaracions no són suficients. Necessitem accions contundents i valentia política. La presidència del màxim òrgan de Govern de la Fira de Barcelona, del Consell General, recau en l'alcalde Collboni i així que avui ens dirigim per sol·licitar la modificació del reglament que determina la participació d'empreses en aquesta fira perquè incorpori criteris socials, criteris d'emergència climàtica, criteris d'empreses que vulnerin els drets humans o que tinguin un impacte negatiu sobre el medi ambient. La Comissió d'Economia, vostè preguntava, Tirem Valls, què és un impacte negatiu? Com mesurem això? Doncs 45.000 persones assassinades amb armes i avions exhibits en aquesta fira per part de l'estat d'Israel, crec que és un impacte prou negatiu. Així que esperem que entomi aquest prec.

Gràcies. que l'alcalde i l'àmbit institucional representa el Consell General, però hi ha un Consell d'Administració que és el que pren absolutament les decisions. I s'han produït 270 esdeveniments amb 3 recintes i 16.000 expositors. Entenem i volem pensar que l'objectiu del seu projecte és assegurar que els agents que treballen a la Fira o a la Fira compleixen criteris mediambientals, socials i respecte als drets humans, i més concretament l'argumentació que m'ha posat sobre la taula en aquests moments respecte a la guerra de Gaza i les víctimes que hi ha a la guerra de Gaza, que condemo amb la mateixa vehemència que pot condemnar vostè. Altra cosa és el tema de la defensa, perquè tenim una altra batalla en un altre lloc des del punt de vista de la defensa que també podríem utilitzar el concepte si hem de tenir una situació extraordinàriament pacífica quan estem parlant de l'agressió de Rússia respecte a Ucrània. Però directament amb aquesta part, hi ha també un problema de quina és la denegació, la participació de forma discrecional a més de 16.000 expositors. Com vol que fem això? Qui interpreta realment què són les EGAS? Qui interpreta i qui té el criteri objectiu d'aquest sí i aquest no? I crec que aquesta és la gran dificultat que tenim. No obstant, i també voldria acabar amb això, el reglament de participació només aplica als expositors desaveniments organitzats directament per la Fira, no respecte als altres. Només aplicaria aquells d'activitats que desenvolupa la Fira, no aquells que desenvolupen altres companyies d'exposició. Jo entenc perfectament i valoro la seva proposta i mirarem què és el que podem fer. I ho dic amb claretat, no accepto el PREC, però accepto el contingut i l'esperit del PREC I és important, des d'aquest punt de vista, intentar alinear el que són les activitats a la FIRA i les seves exposicions amb el que són els valors de la ciutat. Però quan parlem del valor de la defensa i del valor que nosaltres podem tenir com a ciutat, crec que també és important que no fem una modificació extraordinària de la governança que nosaltres tenim en una institució que funciona correctament. Moltes gràcies.

Regidor González.

No estem demanant quelcom nou, senyor Valls. Estem demanant qüestions que ja moltes empreses posen en pràctica i m'agrada que hagi portat a col·lació la guerra d'Ucraïna perquè les sancions imposades a Rússia a empreses russes sí que van ser molt ràpides i molt efectives. I vostès van adquirir un compromís en aquest plenari, forçats, això sí, per nosaltres, de no acollir cap esdeveniment que tingués complicitat amb el genocidi d'Israel. I aquest govern està demostrant, amb la no acceptació d'aquest prec, que no està a l'alçada d'aquesta Barcelona que diu no a la guerra i que ha estat un referent internacional per ser una ciutat de pau. Ja n'hi ha prou i esteu sent còmplices d'aquest genocidi amb aquesta no acceptació del PREC. Esperem que la història no us doni la raó.

Tinen baix. La història ja discutirem. També li vull dir que a l'exposició que vostè fa referència hi ha 480 expositors, hi ha temes de direcció i temes de seguretat i participen els Mossos d'Esquadra, participa la mateixa Guàrdia Urbana i participa també diferents estructures de seguretat i la seguretat en si mateix també és una forma de garantir la pau.

Moltes gràcies.

Molt bé, passem a la següent pregunta, que formula també la regidora González a l'alcalde.

Davant la reiterada negativa del regidor de Ciutat Vella la setmana passada, alcalde, avui entomem a vostè que entomi aquesta petició de diàleg amb l'antiga Massana i els col·lectius del Raval que reclamen l'espai de l'antic Hospital de Santa Creu per usos comunitaris i que ha rebut, de fet, el suport de moltes entitats, de milers de persones en els carrers la setmana passada, així com de la sindicatura de greuges que fins i tot s'ha ofert a mediar en la situació. Valorem, i així ho confirma la nostra acció de govern en mandats anteriors, que sempre, sempre cal seure a la taula i obrir vies de diàleg amb tots els agents de la ciutat i, sobretot, amb aquests que tenen demandes polítiques, encara que no tinguem per què estar-hi d'acord. És una qüestió de mínims democràtics, aquest diàleg. Així que esperem que entomi aquest preu.

Nosaltres sempre estarem oberts al diàleg. sempre que es donin les condicions amb les quals una administració pública pot fer un diàleg. Que són, eminentment, tres o dos. Un, que estiguin dins de l'àmbit arreglat, tenint en compte, si es parla especialment, d'un espai públic de titularitat pública que està arreglat des de l'àmbit públic i, per tant, en interès públic. I, en segon lloc, o en tercer lloc, evidentment, sempre respectar les resolucions judicials.

Senyor alcalde, vostè ha vist la pel·lícula del 47, oi? S'ha fet fotos i sap que és fruit d'una qüestió de desobediència civil. El diàleg és una qüestió de mínims democràtics, com he dit, i hem constatat que aquesta suposada determinació de diàleg que vostè ho diu no ho és tal quan es tracta de la complexitat d'un barri com el del Raval. Vam deixar en gestit un acord amb la Generalitat que estava aguantat fa més de 30 anys que ara només calia socialitzar amb les veïnes i de fet ahir es va negar el regidor a fer-ho públic. Es pot entendre que vosaltres us enfoqueu només en el diàleg amb sectors econòmics que de fet volen acabar amb els barris. Però seure, negar-se a seure, és negar la voluntat d'una part important de la vida comunitària del Raval. Vostès estan demostrant que en vostre govern s'està negant a entendre el Raval en la seva complexitat. No té cap intenció de conèixer la seva lògica comunitària la popular, la dissident, la que parla mil llengües, la que desconfia de les institucions també i fa vida en els marges la qual cosa és totalment legítima. Endreçar i tant endreçar us esteu carregant el barri i us escaparà de les mans no només el barri sinó que també la ciutat. El govern està decidint amb aquesta entomació del diàleg utilitzar la força per davant de les paraules. Davant d'un espai de treball, de diàleg i participació veïnal, esteu decidint abocar el barri a un desnonament per la força. I això no està a l'alçada de la democràcia.

Regidor, amb tot el seu respecte, és la seva opinió, no és la nostra. A la ciutat de Barcelona fa molts anys, i estem orgullosos d'això, tenim models de gestió d'equipaments i serveis, gestió directa, gestió delegada, gestió cívica, i tots els models s'apliquen i els desenvolupen de forma oberta, reglada, transparent i dialogada. Aquestes fórmules de gestió s'apliquen en diferents mecanismes i procediments, com vostè sap o hauria de saber, que impliquen en moltes entitats, centenars, milers d'entitats a la ciutat de Barcelona, la major part sense ànim de lucre des de fa anys i altres col·lectius amb la governança d'aquests equipaments. A la concreció d'aquest ús públic i de gestió compartida, l'Ajuntament sempre dialoga amb el conjunt de les entitats i dels agents. En segon lloc, com li he dit, aquest és un govern municipal que té molt clar que els edificis que són de titularitat pública han de tenir ús públic. Els equipaments públics són un patrimoni que ha de poder ser gaudit per part de tothom, amb criteris i paràmetres basats en l'interès públic. I en tercer lloc, li he dit, i suposo que això ho entendrà per una... qüestió de sentit comú i de principi de legalitat, som un govern responsable que compleix i complirà les resolucions judicials, com no pot ser d'una altra manera, i com s'han fet en d'altres casos en governs anteriors amb els quals vostès també han participat. Per tant, en aquestes qüestions ens situen on ens trobaran, que és a la defensa del patrimoni públic i que tingui un os públic impulsant models de gestió compartida i complint la legalitat.

Moltes gràcies. Següent pregunta que formula el senyor Coronas, el senyor alcalde.

Sí, gràcies alcalde. Bé, a través d'aquest plec volem posar el focus en una problemàtica que ha anat sorgint a la ciutat i que implica una confrontació de drets que crec que està mal entesa sobretot des del punt de vista legal, que és per causa de queixes d'alguns veïns o veïnes, doncs tancaments de patis d'escola, d'equipaments escolars que estan amenaçats també d'haver de restringir horaris i activitats i ens sembla que això, més que una confrontació de drets, és un atac directe contra un dret, que és el dret dels infants a poder gaudir d'esbarjo i activitats en un lloc tan important com les escoles. Alguns casos. La platxeta de la Torre de les Aigües, que era un espai lúdic que obria de maig a setembre, que era un refugi climàtic a l'Eixample i un espai de lleure pels més petits va haver de tancar l'any 2018 per la queixa d'una única veïna. L'escola Torrent d'en Melis, que també per la queixa d'una veïna que acabava de comprar un pis, ha de gestionar els patis de manera que els infants surtin de 20 en 20. o l'Escola dels Alesians de Sant Antoni, que per la queixa de dos veïns que també fa dos anys que han comprat un pis, tenen clausurat un pati i el pavelló en horari lectiu, de manera que els infants no hi poden jugar en horari escolar ni fer extraescolars. S'han de concentrar en el pati central d'Interior d'Illa, el qual també està en el punt de mira d'una d'aquestes denúncies. Parlem d'una escola amb 130 anys d'antiguitat, durant els quals ha dotat a terme la seva activitat sense problema i que ara la veu limitada per la queixa de dos veïns que van comprar un pis sabent que el compraven enfront d'una escola. En un cas similar es troba l'equipament esportiu del Martinenc, on també s'han produït aquestes queixes. Per tant, si considerem que el dret al lleure s'ha de protegir, hem de defensar el dret dels infants a poder jugar al pati, a fer estres escolars, a fer esplais, competicions, a tenir un refugi climàtic a l'estiu, i el que no podem seguir permetent és que es puguin clausurar aquests equipaments i que es prohibeixi fer les activitats per les quals estan creats aquests equipaments, tan públics com privats, perquè un veí o una veïna o dos els molesta el soroll dels nens jugant. I per aquest motiu demanem, a través d'aquest PREC, que des de l'Ajuntament es duguin a terme les accions necessàries per a blindar i evitar el tancament d'equipaments municipals i espais lúdics i d'educació infantil per causa del soroll que es produeix en el lògic desenvolupament de la seva activitat en horari diurn.

Regidor, no sap com m'alegra que em faci aquest prec i l'accepto, evidentment, perquè efectivament Barcelona ha de ser una ciutat que ha de fer compatible les activitats esportives, educatives, culturals, lúdiques, amb la convivència i el descans dels veïns. Sabem que després de la sortida de la pandèmia, diguem-ne que el nivell de tolerància sobre els sorolls a la ciutat és més sensible o s'ha sensibilitzat. i que hem de fer possible en una ciutat tendència i compacta com la nostra que molts espais convisquin amb diferents usos econòmics, socials, educatius o amb edificis residencials. Deia que m'alegro molt que faci aquest parell perquè crec que tots plegats hauríem de fer una reflexió sobre la cultura del silenci i del soroll a la ciutat. Que ha de tenir el seu reflex efectivament reglamentari. L'Ajuntament, si és un acte arreglat, el que fa és aplicar el resultat d'aquesta reglamentació i això efectivament té a vegades conseqüències contradictòries amb el que tots pensem que ha de ser la convivència a la ciutat de Barcelona. I per tant, crec que tots també ens hauríem de dir que quan passa el contrari, és a dir, quan hi ha el discurs sobre el soroll, hauria de ponderar-se molt perquè efectivament això al final té una normativa que és conseqüència d'aquesta cultura del soroll i una interpretació de la normativa que ara les administracions hem d'aplicar i efectivament al final o pot haver-hi conseqüències tan, permeti'm l'expressió, surrealistes com les que hem viscut a la ciutat els darrers anys. Jo li explicaria algunes més que he viscut directament. Per tant, la nostra voluntat és prendre les mesures per evitar el potencial tancament d'equipaments municipals i espais lúdics o educatius, com a conseqüència d'això, Ho estem fent analitzant cas per cas i desenvolupant diferents vies de mediació entre les parts per buscar un punt d'entesa respecte a horaris i actuacions que redueixin l'impacte acústic. Passem a la següent, que formula la regidora Sorinyac a la regidora Gil.

Endavant.

Sí, gràcies. Aquest cap de setmana vam saber que la mítica llibreria Antiquària Ferrer deixa el local del carrer Canú d'aquí al centre de Barcelona després de 30 anys d'activitat i bàsicament és per no poder pagar l'augment de lloguer. A ningú se li escapa que la ciutat està assistint a un degoteig constant de tancaments de negocis comercials, de botigues, de bars, de tota la vida i precisament en algunes zones de la ciutat on hi trobem lloguers de locals per immobiliàries i no ho podem permetre i és per això precisament que la setmana passada obríem un nou camí amb aquesta ambició d'obrir camins per plantejar que s'estudiï la regulació de lloguers comercials. Per tot això avui el que els demanem és seguir aquest camí obert que vam plantejar amb comissió i que amb la coordinació d'altres administracions comencem a elaborar un cens de locals d'activitat econòmica on s'especifiqui l'ús, la llicència concedida, el tipus de tinença, superfície, característiques i bàsicament el preu del lloguer per saber quines són aquelles zones més tensionades de la ciutat en el lloguer dels locals. I d'aquesta manera creiem que és un primer pas per poder establir i definir aquestes zones tensionades i de més pressió i estudiar la creació d'un eventual índex de preus però també, i no menys important, poder saber quines zones són aquelles on tenim problemes de locals buits i que precisament les puguem omplir amb activitats que ara les tenim, per exemple, en plantes d'habitatge. Gràcies.

Regidora Gil.

Ja li avanço que acceptarem el PREC. Com vostè deia a la Comissió d'Economia, també vam acceptar el PREC que vam fer en aquest sentit. Li vaig dir en el seu moment que amb la intenció d'obrir un debat, no amb priorismes, però sí amb la necessitat d'obrir un debat sobre un tema que sabem que preocupa el comerç de proximitat. Li informo que d'aquí a final d'any podrem tenir l'actualització dels 100 locals en planta baixa. Per tant, abans dels 6 mesos disposarem d'una actualització amb la metodologia actual amb la que recull aquesta informació. Estem treballant a més per millorar-ho. Potser se'n va una mica més enllà dels sis mesos, però abans ja tindrem aquesta primera dada que ens donarà ciència i el que estem també, com li dic, és treballant com fem aquesta coordinació amb les altres administracions públiques. Amb la línia d'obrir el debat i d'involucrar administracions que tenen competències en aquest àmbit, més enllà del municipal, i ens hem reunit amb el conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, el senyor Miquel Samper. Estem en converses amb el secretari d'Empresa i hem acordat la creació d'un grup de treball conjunt per analitzar temes de comerç, també el tema dels lloguers de comerç que ens preocupa. De la mateixa manera, tenim el compromís i això ho farem de traslladar el problema a la Secretaria d'Estat de Comerç per també veure un anàlisi a nivell més general. També recordar-li que, com saben, hi ha hagut la comissió no permanent d'estudi sobre simplificació administrativa de l'Ajuntament i aquí també un dels elements que surt és aquesta possibilitat de treballar les dades d'una manera que permeti disposar d'un cens únic de locals que ens ajudi a centralitzar tota la informació i per tant agilitzar els processos però a la vegada tenir una radiografia molt més fidel del que està passant a la ciutat. Sí avançar-li que els primers estudis que ens avancen d'aquest 900, tot i que recullen alguna d'aquestes preocupacions, també ens donen dades que considerem que ens han d'aportar cert optimisme, però que compartirem en el moment que estigui 100% finalitzat.

Residora Solanyac.

Sí, gràcies per l'acceptació i per les explicacions i la valoració perquè, com vostè diu, hem d'anar més enllà dels cens locals de planta baixa i segurament l'aplicació d'aquest cens únic és precisament el que necessitem per poder analitzar i poder fer aquesta diagnosi clara que tenim. Des d'Esquerra tenim clar una cosa i és que volem donar l'oportunitat a tothom per poder continuar amb el seu negoci i, a més a més, relacionat amb poder donar l'oportunitat que els barris puguin tenir els seus serveis i els seus comerços de proximitat perquè pugui ser possible aquesta vida de barri. I això a Barcelona, malauradament, ja no és possible a tot arreu. I, per tant, si perdem aquest equilibri de barri, perdem la ciutat.

Compartint alguna de les reflexions, també compartir les dificultats que pot comportar una regulació d'aquest tipus, que tampoc no és neutre, i en tot cas la necessitat d'obrir el debat i també de fer altres polítiques públiques que ens ajudin a fer la promoció del comerç de proximitat, a ajudar les persones que estan aixecant la persiana cada dia o que tenen un projecte per aixecar, i d'això tenim experiències que també continuarem aplicant, més enllà d'estrictament la del lloguer, que no se'ns escapa a ningú, que serà molt complicat perquè el marc legislatiu no ho posa fàcil, tampoc.

Moltes gràcies. Passem a la següent pregunta, o prec, que formula la regidora Estallé a la Tenent Agall.

Sí, moltes gràcies. El centre residencial de primera acollida del carrer Sister número 20 està destinat per a dones d'exclusió social i està situat en una zona envoltada de col·legis. Està al Parvulari Happy Way, està a l'Escola de Crolí, està al Canigó, la Universitat, el Jesús Maria una mica més a dalt... Llavors és una zona rodejada d'edificis amb carrers en què hi ha una densitat de veïns i després també és una zona de pas cap al Cosmo Caixa i per tant està molt transitada sobretot de menors, de nens, de nenes, de veïns de la zona. Tot i que és un centre destinat per a dones que no tenen llarg i per tant d'exclusió social, fa uns mesos es va incorporar un servei d'àpats per a homes. Aquests poden esmorzar, dinar, sopar i fins i tot tenen també el servei de dutxa. El perfil d'aquests homes és un perfil jove, conflictius i en ocasions alguns d'ells agressius. Han generat molts problemes de seguretat a la zona, fins i tot en arribar a intimidar noies amb allò que li demanen, les rodeixen i les pressionen. Això també ha produït molt pànic en alguns àmbits. Per altra banda, també aquestes intimidacions també insulten els veïns si tiren botelles de vidre, també no els deixen sortir al carrer, quan surten els intimiden i això ha generat molta por i molta alarma. El districte té coneixement d'aquests fets i la Guàrdia Urbana fa presència cada vegada que hi ha molt moviment en la zona, però en molts moments se'n van i, per tant, genera una situació de molta inseguretat. És aquest el motiu pel qual del grup popular li demanem que el centre d'acollida al carrer Sisti es destini íntegrament a dones i que es traslladi aquest servei d'àpats d'homes a un altre centre que no generi tots aquests problemes de seguretat en el seu entorn.

El centre del que fan referència és la construcció d'unes noves infraestructures per al servei que ha funcionat ininterrompudament des de fa 18 anys, des del 2006 que aquest servei està funcionant. Per tant, és important deixar-ho clar, ja que fins a la posada en funcionament de les noves instal·lacions, el 2021, aquest servei s'oferia d'atenció, d'allotjament temporal, tant per homes com per dones. Amb el nou edifici es va decidir destinar les pernoctacions exclusivament a dones, però l'atenció en el servei diurn continua sent per a tothom. I això és precisament per una qüestió de responsabilitat en la gestió dels serveis públics. No podem permetre'ns segregar per segles sexes en l'oferiment d'uns recursos tan necessaris per a algunes persones i no podem permetre'ns el malbaratament de recursos i deixar fora persones que realment també necessiten i s'implementen perquè siguin homes a dones. Parlem d'una responsabilitat que també els demanem a vostès en el sentit de deixar de criminalitzar i estigmatitzar. El fet de trobar-nos en una situació sense allar no ha de ser detonant d'alarma social i conflictes. Per tant, crec que també resulta molt necessari. I precisament per responsabilitats, també nosaltres recollim aquesta sensació d'inseguretat i alarma plantejada en el PREC, el que nosaltres, evidentment, contrastarem, però ja els asseguro que no es correspon amb les dades de les que disposen en aquests moments l'Ajuntament i el Districte. No hem detectat cap augment ni gran presència de queixes veïnals relacionades amb aquest servei a través de cap de les vies disponibles per fer-ho. Precisament, Serria-Sant-Gervasi és un dels districtes barcelonins amb més voluntariat. Parlem de barris amb un profund sentit de la solidaritat i l'empatia on es defensa majoritàriament el concepte corresponsabilitat en la distribució territorial dels recursos. Així que, en principi, desconec per què parlen de problemes d'inseguretat i alarma. però si algun veí o veïna vol ser atès al respecte, tenen a la seva disposició diverses vies per comunicar-nos. Estarem, evidentment, oberts a poder-los escoltar i treballar en la solució de les qüestions que es plantegin. Recordar també que, per tal de poder abordar el treball per la millora de la convivència, ja estan establertes a cada territori unes taules de coordinació on es comparteix la informació per part dels diferents implicats en la vida de la comunitat. En definitiva, doncs, imagino que seria la resposta...

Em sorprèn que no conegui aquest problema. Aquí m'acompanyen els veïns i li convido a parlar amb ells. La Guàrdia Urbana ha intensificat la seva presència. Han retirat els bancs per impedir els conflictes que es generen cada dia. Hi ha persecucions a nenes i aquests no estigmatitzem per l'origen, estigmatitzem pel que fan. Estan agredint i estan generant un problema molt gran de seguretat a la zona i vostè ho hauria de conèixer. estan perseguint a noies, estan impedint que els veïns surtin de la seva casa, estan tirant botelles de vidre, generant problemes també de seguretat. I això ho hauria de saber. I per tant, aquests veïns ja aniran al ple del districte, però molts d'ells han vingut aquí avui i li convido que parli amb ells i que conegui la magnitud de la tragèdia en un cas com el que està allà.

I demanem que ho replanteixi.

Gràcies, regidora. Tinenta.

Sí, regidora Estellet, no fa falta que em convidi, soc la regidora del districte, per tant, allà estaré complint el meu deure. I en tot cas, li dic, nosaltres estem oberts a dialogar tot el que faci falta, però vostè ha descrit una situació més pròpia d'un conflicte bèl·lic que no pas de la ciutat de Barcelona. I per tant, jo sí li prego, no siguin alarmistes i no facin aquesta descripció d'apocalipsis perquè allà en aquells moments hi ha pau i tranquil·litat.

Moltes gràcies. Següent pregunta que formula el senyor Senderos a la Trientagall.

Gràcies. La Constitució espanyola de 1978, tal qual proclama su preàmblo, és la norma suprema que rige nuestro ordenament i garantitza la convivencia, consolidant l'estat dret que assegura l'imperi de la llei, protegint els espanyols i els pobles d'Espanya. ratificado por la mayoría de votantes en el referéndum del 6 de diciembre, motivo por el cual ese día está declarado oficial y legalmente fiesta nacional y día de la Constitución. El decreto concreta que las instituciones del Estado de ámbito nacional o territorial conmemoraran con la mayor solemnidad y con actos públicos el día de la Constitución. Los ayuntamientos son parte de la Organización Territorial del Estado y el de Barcelona tiene el mandato legal de conmemorar el día de la Constitución con la mayor solemnidad. En este ruego no lo especificamos, pero el discreto también dictamina que los centros escolares celebraran actos commemorativos del Día de la Constitución. Así lo esperable y exigible sería que en todos los colegios e institutos tuviera lugar algún acto y se engalanaran cada 6 de diciembre. Aquí en Barcelona el Ayuntamiento celebra con la mayor pomposidad la Diada Nacional de Cataluña. Tanto en la Casa Gran como en los ayuntamientos de distrito exhiben la señera, en centros cívicos, casales, bibliotecas y demás locales municipales. También aparecen calles y avenidas con banderolas como celebrativas del 11 de septiembre. Y no pedimos más que el Ayuntamiento de Barcelona, tal como manda el Real Decreto 2981-1983, de 30 de noviembre, celebre cada 6 de diciembre el Día de la Constitución y que lo haga con al menos los mismos actos, protocolos y galas que en los 11 de septiembre. incluyendo la exposición de banderas españolas en los edificios municipales, en especial en la sede de la Plaza de San Jaume y en todas las sedes de los distritos. Hacer menos sería incumplir la ley, pues tener un acto más solemne que este contravendría lo de mayor solemnidad.

Gracias.

Sí, gràcies, alcalde. És sorprenent compartir que sosté propostes obertament contràries a principis constitucionals bàsics. Seria així com a gran de la Constitució del 78, que va néixer com a resposta a un llarg període de dictadura amb l'anel de garantir llibertats fonamentals i establir un sistema democràtic basat en l'equilibri dels drets individuals i col·lectius. Màxim quan vostès no respecten amb els seus postulats la mateixa. En el seu article 2, el text reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions d'Espanya. Contràriament, el seu partit ha proposat reiteradament l'eliminació de les autonomies, ignorant la voluntat de consensuar un model territorial que protegeixi la pluralitat d'Espanya. La proposta d'un model centralista no sols desvirtua l'esperit d'aquest article, sinó que va directament en contra del principi d'unitat en la diversitat que emmarca l'estat de les autonomies. En l'àmbit de les llengües, la Constitució és també inequívoca. L'article 3 consagra la protecció de les llengües cooficials. El seu partit no només ha votat en contra de qualsevol mesura de foment de l'ús del català en aquest plenari, sinó que ha estat palesa la seva proposta de recentralització i censura de materials de llengua catalana o basca en espais culturals públics. Com també vulnera l'article 20, amb les seves propostes de censura de llibres i continguts a les biblioteques, interessant prohibicions d'expressions culturals que representen o celebren la diversitat, la memòria històrica o drets dels col·lectius minoritaris. També vulnera l'article 45.1, que preveu el respecte al principi de la presumpció d'inocència i la garantia del dret de defensa. associant a les persones migrants amb delictes sense proves sòlides ni relació causal demostrable. També són contraris a l'article 31, que estableix la progressivitat del sistema tributari, que vostès posen en dubte defensant rebaixes fiscals per a les rentes més altes i qüestionant mesures redistributives. Contravenen el principi d'igualtat davant de les càrregues públiques. Però, a més a més, i el més greu, vostès vulneren de manera continuada l'article 14 i 15, basats en el... principi d'igualtat i no discriminació, el que es manifesta en les seves propostes de derogació de lleis de protecció dels drets de les dones, com la llei contra la violència masclista o la llei d'avortament, així com el seu discurs discriminatori envers persones d'origen immigrant i religions minoritàries, o en la seva oposició frontal a la protecció dels drets LGTBIQ+. Com sabrà Enrique Tierno Galván, la Constitució no és una meta, senyors de Vox. És un punt de partida per a una convivència en pau, llibertat i justícia. La Constitució no és una bandera, sinó la columna vertebral de la nostra democràcia. Potser una lectura en profunditat els recordaria que ser constitucionalista no implica instrumentalitzar-se, sinó complir-la i respectar els drets i llibertats que garanteixen a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes d'Espanya.

Senyor Senderos.

Me gustaría que realmente comprobaran la posibilidad de que todas esas acusaciones que efectúa la puedan sustanciar ante los tribunales. Pero nosotros lamentamos que su sectarismo les impulsa a seguir viviendo en la senda del enfrentamiento y lejos de lo que la ciudadanía quiere y necesita. Siguen al dictado que marca los nacionalismos excluyentes con la aceptación clara y sin subterfugios de este ruego, técnica que en ocasiones utilizan Deberían haber impuesto orden y pedagogía en cosas que son tan fundamentales como presentar a todos los elementos de conveniencia más importantes que compartimos. Y ello no implica menospreciar a nadie ni a nada. Solo decir que aceptamos que la ley y el orden establecido aquí en nuestro ayuntamiento se respetan, cosa que dudamos que efectúen de una manera habitual.

Gracias. Següent pregunta o preg del señor Teloro Pulido a l'alcalde.

Endavant. Gracias, alcalda. El pasado 8 de octubre Andrés Iniesta anunció su retirada del fútbol profesional, una carrera deportiva de 22 años marcada por el éxito que dejó en palmarés de 38 títulos oficiales y otros reconocimientos individuales como el de mejor jugador de la UEFA en 2011. Llegó a la masía del FC Barcelona a los 12 años, donde jugó durante 16 años, convirtiéndose en uno de los futbolistas más emblemáticos del mundo y en un embajador global de la ciudad. En Barcelona creció como jugador y persona, siendo una figura clave de una etapa dorada del fútbol español que tuvo en la cantera del Barça su principal referente, un hecho que situó el nombre de la ciudad en la élite del deporte mundial. En el FC Barcelona ganó entre muchos títulos 9 ligas y 4 champions. Con la selección española conquistó dos Eurocopas y un Mundial. Y además fue el autor del histórico gol en la final contra Holanda. que permitió a España ganar su primera Copa del Mundo en Sudáfrica 2010. Un gol con una dedicatoria muy especial a su amigo Dani Jarque, fallecido en 2009, que rezaba siempre con nosotros. Y es que, sin duda, la influencia de Iniesta va más allá del fútbol, siendo un referente del juego limpio y un modelo de humildad y trabajo en equipo. Iniesta está involucrado en diversas iniciativas benéficas, especialmente en favor de los niños y ha apoyado campañas contra el acoso escolar. Por todo esto, desde Vox queremos proponer Moltes gràcies per la pregunta. Pel que fa a la trajectòria professional esportiva de la persona que vostè cita, d'allò que ha portat a Barcelona, a Catalunya i a Espanya...

no podem estar més d'acord que és una figura molt important i transcendent a la història de l'esport del nostre país i de la nostra ciutat.

Senyor Alcada, no m'ha resposta el prec. Sí, no, l'accepta, no l'accepta. Li queden 54 segons i a mi dos minuts. Bé, això és nou. Les performances cada dia són diferents. Això és nou. No em contesta si sí o si no. Està en usant la paraula. Sí, sí, sí. Bueno. Pues bien. M'acaben de soplar que le van a pedir la medalla d'oro a la senyora Colau. Espero que no sea verdad porque si se la dan a la senyora Colau i no se la dan Iniesta, és una burla noia a Barcelona, al planeta entero. Hacen ustedes el ridículo cada vez más.

Regidor, tenim per costum no atorgar medallars d'or ni reconeixements d'aquest tipus a través de precs i preguntes i no ho farem tampoc en aquest cas. En aquest cas... Pregunta del senyor Sirera, l'alcalde.

Sí, gràcies, senyor alcalde. Dilluns vam registrar una pregunta on li preguntàvem què pensava fer perquè la Copa Amèrica es quedés a Barcelona. Quatre dies després, la pregunta que li dius és què han fet perquè la Copa Amèrica marxi de Barcelona.

Senyor Cirera, no podem estar més orgullosos i contents del llegat que ha deixat Copa Amèrica a la nostra ciutat. Un esforç compartit per part de les administracions, per primera vegada molt temps de forma unitària, de moltes empreses, de moltes personalitats a la ciutat, que ha fet que tinguem un esdeveniment importantíssim de primer nivell mundial que ha estat un èxit. Repeteixo que ha estat un èxit en termes de projecció internacional, en termes d'aportació a la competició que ha fet la ciutat de Barcelona, com pot ser, per exemple, la competició femenina, i també pel que fa en termes de llegat, de transformació del litoral o de la popularització de la pràctica esportiva de la vela, com pot ser en el programa Viu la vela.

Alcalde, vostè entendrà que sembla una contradicció manifestar com vostè ha dit avui que és un èxit i que ha estat un èxit per la ciutat de Barcelona i en canvi no tingui voluntat de repetir aquest èxit d'aquí uns anys. És veritat que fa només uns dies o unes setmanes quan els de Colau van començar a alçar la seva veu contra la Copa Amèrica, el seu tinent d'alcalde, el senyor Baix, li van tremolar les cames i va començar-se a posar de perfil sobre la continuïtat d'aquest esdeveniment. És allò de sí, però no, no, però sí, en definitiva una forma d'actuar que malauradament comença a definir el seu mandat. Jo sé que a vostès i als seus possibles socis de govern els molesta el turisme i que dos milions i mig de turistes en 59 dies se'ls sonueguen. Però no fer res o fer coses perquè la Copa Amèrica no es quedi a Barcelona ens sembla sincerament, senyor alcalde, un greu error. La Copa Amèrica ens ha ajudat a consolidar Barcelona com un destí de mar, ens ha ajudat a potenciar la indústria de l'economia blava i després de 8 anys de tenebrosa foscor ha servit per tornar a situar Barcelona en el mapa. Senyor Coivoni, de totes les ciutats amb mar del món, totes les ciutats amb mar del món volen tenir la Copa Amèrica. Totes, menys una. La nostra. Jo crec que no és raonable. Avui marxa la senyora Colau però molt amb temo que el seu esperit s'hagi quedat reencarnat en la seva figura, senyor alcalde. Espero que no sigueixis.

Senyor Cirera, siguem una mica seriosos. Siguem una mica seriosos i una mica responsables amb la reputació de la ciutat i d'un esdeveniment que ha anat molt bé i que ha estat un èxit. Gràcies pel reconeixement que ha estat un èxit, gràcies per dir-nos que deixarà un llegat en termes d'economia blava, en termes de pràctica esportiva, gràcies per reconèixer que una de les ciutats en mar del món com Barcelona ha tingut la Copa Amèrica i vostè hauria de saber, o potser no perquè no estava a cap nivell de govern quan vam aconseguir la Copa Amèrica, l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i tots els ulls polítics que formaven part o van formar part d'aquests governs que vam portar a la Copa Amèrica, perquè sempre vam pensar la Copa Amèrica com un gran esdeveniment singular, excepcional per a la ciutat de Barcelona, des del minut zero. Això és el que ha estat i estem molt orgullosos d'haver tingut la Copa Amèrica a la ciutat de Barcelona. Següent pregunta.

Seguiments. Del grup municipal de Junts per Catalunya. Senyora Monter, respon la Tirenta Gai.

Gràcies, alcalde. Aviat farà un any que el nostre grup va presentar en aquest plenari. Es va aprovar per unanimitat una proposició per tal d'elaborar una estratègia integral de ciutat contra la pobresa infantil. Ho fèiem a partir de les dades que mostren que dos de cada deu infants a la ciutat de Barcelona pateixen privacions severes, econòmiques i socials. També davant l'evidència que un infant que pateix pobresa té molts més números de patir pobresa d'adult i també perquè estem convençuts que invertir o millor dit, no invertir en erradicar la pobresa infantil, és injust però per sobre de tot és absolutament ineficaç. També perquè pensàvem que és molt important alinear les polítiques públiques de lluita contra la pobresa De fet, el govern de la Generalitat el passat mes de març va presentar la seva estratègia i perquè creiem que Barcelona ha de liderar aquesta lluita i que ho ha de fer de la mà de les entitats socials que demanen d'aquesta integralitat de les accions polítiques i, evidentment, de la mà dels grups municipals. Gairebé un any després, com li deia, només coneixem tasques internes que s'han pogut fer dins del propi Ajuntament, també amb l'Institut d'Infància. Això està molt bé, però el calendari i les accions compromeses en aquella proposició no s'han dut a terme i és per això que portem avui aquest seguiment i volem saber per què no s'ha dut a terme.

Sí, gràcies alcalde. Aquest ajuntament està treballant en impuls de l'estratègia de la pobresa infantil de Barcelona des de començaments del 2024, un procés del qual s'ha anat informant els diferents grups municipals en aquest plenari, inclús també en el de vostès. Aquesta estratègia, com bé saben, té l'objectiu de generar un model de ciutat global i transversal en la lluita contra la pobresa infantil i posar en valor les actuacions que es realitzen de forma participada amb els agents clau implicats. Els anumero les accions que s'han dut a terme en els darrers mesos, com són la definició d'un grup motor de l'estratègia, la revisió dels marcs a nivell internacional i local sobre la pobresa infantil per tal d'adaptar els eixos clau a la ciutat de Barcelona, la preparació del context de l'estratègia amb el relat i les dades sobre la situació de la pobresa infantil a la ciutat de Barcelona, aprofitant les dades a l'Observatori 017 Barcelona i l'informe de dades clau sobre infància i adolescència, la detecció i compilació de les actuacions clau per a la ciutat de Barcelona, que està realitzant per lluitar contra la pobresa infantil de forma transversal a l'Ajuntament, tot indagant en aquelles actuacions que puguin mancar, i una segona reunió del grup motor que també va tenir lloc. D'altra banda, a principis de desembre, celebrarem una primera jornada participativa amb el nom de Cap a l'estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Barcelona, amb persones clau de les entitats socials i de l'àmbit acadèmic i de l'Ajuntament de Barcelona. La jornada tindrà eixos transversals en relació a la feminització de la pobresa, la discapacitat i l'origen dels infants, incorporant en aquest sentit la mirada interseccional en el recull de les propostes que sorgeixin. Aquesta taula també assegurarà la veu ciutadana, la veu experta i la veu tècnica de l'administració, que posteriorment serà incorporada en la governança de l'estratègia. El document estarà disponible el primer trimestre de 2025 i és aleshores amb tota la feina prèvia que es requereix que es constituirà la taula en participació dels grups municipals, tal com es va acordar. Per tant, el que s'està fent ara, com els hi ha concretats, és tota la feina prèvia abans de la constitució de la taula per venir ja amb tota la informació avançada. Pel que fa a la petició de reformulació del Fons Infància per a Famílies en situació de vulnerabilitat social, amb infants de 0 a 16 a càrrec, esclarir que aquest 2024 s'ha augmentat la dotació pressupostària de 13 a 14 milions d'euros i que segurament acabarem l'any amb una despesa d'entre 14,5 i 15 milions, un import que ja es contempla destinar l'any vinent per fer front a la demanda existent. I també que gràcies a aquesta aposta pel govern municipal han accedit al servei un 20% més d'infants que l'any anterior, havent-se atès fins a data d'avui 35.536 menors. Per tant, unes dades que ens reflecteixen l'èxit que està tenint aquesta política de protecció a la infància que està duent el nostre govern.

58 segons.

Gràcies. Nosaltres som coneixedors, no sé la resta de grups, nosaltres som coneixedors d'una sèrie de tasques internes que s'han realitzat, que valorem, com valorem la feina de l'Institut d'Infància, que tenen a veure amb reunions de planificacions, amb l'elaboració de fitxes, però nosaltres el que demanàvem era un impuls polític per tal que es constituís aquesta estratègia aquesta taula sobre l'estratègia contra la pobresa infantil, amb els termes que es va aprovar, insisteixo, per unanimitat en el plenari del novembre de l'any passat. De fet, s'establia que aquesta taula es constituiria abans de finalitzar el mes de gener de l'any 2024. Estem a les dates que estem de l'any 2024. Per tant, la nostra queixa i el nostre malestar i la nostra decepció ve pel fet que, malgrat haver-se aprovat en uns termes determinats, estem molt lluny. I això entenem que és una manca de voluntat política i d'impuls polític d'una proposició. La feina interna està molt bé, el calendari intern està molt bé, però no s'ha complert en absolut amb el que es va aprovar en aquest plenari.

Gràcies.

Molt bé, passem al següent seguiment, que formula el regidor castellana i també respon la tinent de Gall.

Gràcies, alcalde. Bé, com saben, el grup municipal d'Esquerra Republicana, des de l'inici del mandat, a cada tongada de comissions o plenari, han presentat alguna iniciativa en relació a la promoció i a l'ús social de la llengua catalana. A part d'això, doncs hem incloure... Vam aconsellir que en el pressupost es multipliqués gairebé per 3 la dotació destinada de l'Ajuntament de Barcelona al foment de l'ús social del català i també hem creat una comissió no permanent que està en funcionament sobre l'ús del català en la gent jove i en el marc de les noves tecnologies. Ara passem de propostes a comprovar que aquestes propostes s'estan aplicant. Tots els diàlegs que hem tingut tant amb l'alcalde com la tinenta d'alcaldia a Maria Eugènia Gai, com també amb altres regidors, sempre ha estat molt agradable, molt positiu, però ara volem saber realment com passem, diguéssim, d'aquests compromisos a la realitat, com deia abans, de fet, amb les ordinances fiscals. El 23 de febrer d'aquest any, el plenari del Consell Municipal va aprovar amb un 85% de vots a favor, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, PSC i Comuns, instar al Govern Municipal a tres coses. Primer, incloure la promoció de lo social del català com a objectiu estratègic en el pla estratègic de subvencions de l'Ajuntament. Segon, incorporar aquesta perspectiva lingüística en les futures actualitzacions de la guia per l'aplicació de criteris transversals de la Convocatòria General de Subvencions de l'Ajuntament i, per últim, introduir la llengua catalana com a àmbit temàtic en la Convocatòria General de Subvencions de l'Ajuntament per l'any 2025. I com que estem arribant ja a finals d'any i, per tant, ja toca plantejar la Convocatòria General de Subvencions del 2025, doncs volem saber com està aquesta qüestió.

Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Informar-los que el pla estratègic de subvencions ha hagut de ser prorrogat i que s'estan iniciant les tasques necessàries per introduir modificacions en el pla actual. Una d'elles, i de manera prioritària, la de la promoció de l'ús social del català tal com ens vam comprometre en el seu dia. D'altra banda, crec que és important explicar que aquest Ajuntament té en marxa la creació de la comissió no permanent d'estudi per fomentar la presència del català en l'entorn digital i en els nous formats tecnològics, també tal com vam aprovar en el ple de febrer, amb l'objectiu d'estudiar d'una banda la situació actual de la llengua catalana en l'àmbit digital i de l'altra l'ús social que en fa el jovent. de la ciutat. La finalitat última d'aquesta comissió és estudiar l'estratègia municipal que l'Ajuntament de Barcelona pot dur a terme per revertir la situació actual i oferir propostes d'acció per promoure l'ús del català en els entorns digitals, especialment entre el jovent. Creiem que és fonamental adaptar-nos als avenços tecnològics i desenvolupar estratègies innovadores que garanteixin la preservació i l'enfortiment de la llengua catalana en l'entorn digital i especialment en els joves i assegurar la seva vitalitat. És per això que també estem treballant en el conveni de subvenció directa excepcional amb l'Institut d'Estudis Catalans com a institució de referència normativa per a la llengua catalana en el seu conjunt per enfortir el català a l'Ajuntament i a la ciutat de Barcelona, especialment amb la població adolescent, novament, i la població jove. També en el marc del conveni es desenvolupa el grup de treball de persones expertes amb la finalitat de desenvolupar i concreta actuacions per tal de fomentar el català a la ciutat. I a través d'aquest grup de treball s'ha elaborat un pla temporalitzat centrat en tres àmbits d'actuació principals que són l'educació, lleure i esport i ciutadania i barris. I m'agrada seguir cada plenari donant Pes a totes i a cadascuna d'aquestes activitats que estem duent a terme perquè crec que reflecteix d'una manera molt explícita el compromís d'aquest govern en la millora de les competències lingüístiques dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, aprovament sobretot l'activitat cultural i científica en català i facilitant l'ús del català en tots els nivells d'actuació de l'Ajuntament, inclòs també en l'àmbit de les subvencions.

Gràcies per la resposta.

Tres qüestions. Cada cop el conveni d'un Institut d'Estudis Catalans surt a la seva exposició, per tant, m'agradaria saber en quin calendari es treballa perquè sigui realment efectiu aquest conveni. Respecte al pla estratègic que està prorrogat, també m'agradaria saber en quin calendari on es treballa per poder veure-lo efectivament. i, efectivament, aplicat. I, per últim, la proposició aprovada sobre el que fem al seguiment tenia tres apartats i n'hi havia un que és sobre la convocatòria del 2025 per tal d'incloure la llengua catalana com a àmbit temàtic. Per tant, fer aquesta pregunta, que pel que he sentit, també és la veritat, és que el so se sent bastant malament avui, però no he acabat de veure la resposta i sím respecte a aquesta qüestió. Gràcies.

Sí, no. Comentar en relació amb l'Institut d'Estudis Catalans, efectivament estem fent el seguiment del conveni que anteriorment existia i amb la previsió de fer el nou a finals d'any, principis de l'any següent.

Molt bé. Doncs ara passem a les mocions. Tenim... una que la Junta de Porteus va apreciar la seva urgència per unanimitat, presentada per Barcelona en Comú. No hi ha intervencions, però cal demanar el sentit del vot. De totes maneres, aquí el secretari em consta un sentit del vot.

A la Junta de Porteus es va apreciar l'urgència, es va decidir que no hi ha intervencions i fa referència a una proposta del Govern de creació d'una comissió no permanent d'estudi relativa a l'habitatge, alcalde.

Aquí ens consta posicionament favorable Aquí, però bé. Doncs, grup socialista. Esquerra Republicana, senyora en comú. Vox. Vox. Contra.

PP.

Contra. Abstenció. Junts, abstenció. Secretari.

S'aprovaria la proposta molt favorable dels grups tret el vot en contra del Partit Popular i Vox.

Molt bé. Anem a parlar les declaracions institucionals. En tenim dues. Una sobre drets laborals de les persones trans, que ha estat signada pel PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, i no signada pel PP i Vox. Llegeix la regidora González i, després, els que no han signat tenen dret a intervenir si ho desitgen. Regidora.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, li donem la benvinguda i agraïm a les entitats per no només ajudar-nos a construir el text, sinó sobretot per la feina que fan cada dia deixant-se la pell per defensar els drets i la vida de les persones trans. Procedeixo a llegir el text. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda. Primer, incorporar la perspectiva interseccional en tots els programes d'ocupació i ampliar el projecte transocupació com una de les millors eines de les que disposa Barcelona Activa i l'Ajuntament de Barcelona per combatre una de les majors desigualtats que viuen les persones trans, com és l'inserció laboral i les barreres d'accés al mercat laboral. També vetllar perquè les empreses compleixin amb les diferents normatives per la no discriminació en l'àmbit laboral de les persones LGTBI. Elaborar informes anuals sobre l'estat de la qüestió i les dades que es puguin recollir des de Barcelona Activa i exposar-los anualment al consistori. Segon, promoure i difondre els serveis d'atenció, acompanyament i assessorament en els processos de transició per tal de garantir que puguin dur a terme el procés desitjat sense patologització, discriminació i vulneració de drets mitjançant campanyes i de difusió als diferents centres cívics, biblioteques i d'altres equipaments culturals i socials de la ciutat. Aquesta difusió ha de garantir que s'inclogui l'accés als grups de suport emocional i psicològic per a persones trans no binàries i per a les seves famílies mitjançant xarxes de suport integrades als recursos locals. Tercer, revisar els diferents formularis de l'administració municipal i disposar d'espais on poder manifestar el nom sentit de la persona, que serà el que haurà d'usar des de les administracions públiques, per tal d'assegurar que es respecta l'identitat de cada persona en els tràmits administratius. Quart, garantir la presència de materials i literatura que presentin la diversitat social existent per a infants, joves i persones adultes, així com contribueixen a visibilitzar aquesta diversitat i puguin ser espais de referència per a persones trans no binàries i per a tota la societat en general a les 40 biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona. Cinquè, garantir que les escoles i els entorns educatius siguin segurs per a les persones trans amb protocols contra el bullying i una educació que inclogui la perspectiva i diversitat de gènere com a part del currículum. Per tal de garantir que les escoles siguin espais segurs, cal reforçar la formació a professionals de l'àmbit educatiu i fomentar el suport emocional i la lluita contra l'assejament, reforçant els serveis de suport psicològic i espais comunitaris. 6. Impulsar la incorporació de persones trans rellevants per a la ciutat al nomenclàtor de la ciutat, tals com la Sílvia Reyes o altres persones de la lluita i la conquesta de dret en la visibilització del col·lectiu trans per tal d'augmentar la visibilitat de figures històriques i contemporànies en la lluita pels drets de les persones trans. Setè, fomentar i coordinar en conjunt amb el centre LGTBI i les entitats presents al Consell Municipal LGTBI la realització d'actes en el marc de l'octubre trans en perspectiva despatologitzant i com a espai d'escolta per a l'elaboració de polítiques municipals pels propers anys. Vuitè, reforçar la col·laboració amb entitats de la comunitat trans per garantir que les persones trans i no binàries reforcen la seva participació en polítiques públiques que les afecten, promovent espais de diàleg on les seves veus siguin escoltades. Nové, treballar en conjunts amb les entitats, el centre LGTBI i el centre de documentació Armanda Fulubià, per dur a terme, a partir de l'octubre del 2025, una exposició itinerant a Barcelona sobre les lluites dels moviments trans contra la patologització per tal de recuperar la memòria i d'obrir camí i assegurar els drets de les persones trans i no binàries en el marc de l'octubre trans. De ser promoure l'elaboració d'una píndola formativa dins la xarxa Antirrumors amb entorn als falsos mites sobre les persones trans amb l'objectiu de combatre discursos d'odi cap al col·lectiu, com pot ser el fet que les persones trans pateixen un trastorn psicològic. 1. Garantir que els serveis municipals com l'OND disposen de tots els recursos econòmics i humans per poder desenvolupar les tasques d'acompanyament psicològic i jurídic davant qualsevol vulneració de drets, violència o discriminació rebuda inclòs a les persones trans. 2. Mantenir el desenvolupament de polítiques de la prevenció de la transfòbia amb campanyes de sensibilització i els suficients recursos per tal de combatre els discursos d'odi.

Molt bé, moltes gràcies. Si els grups no signants volen prendre la paraula i si no ho donaríem per aprovat. Moltes gràcies, regidora. I passem a la següent, que és sobre... Nosaltres sí que volem parlar. Endavant, té un minut.

La declaració refleja la seva mentalitat totalitària. Busca imponer les principales reivindicacions del lobby LGTBI i trans a tots els ciutadans per sobre la seva opinió. Las medidas que recogen son contrarias al principio de igualdad y no discriminación, porque establecen privilegios a favor de colectivos absolutamente minoritarios en cuestiones como el acceso al empleo o a órganos consultivos del ayuntamiento y discriminan así al resto de la población. Estas medidas atacan la libertad de enseñanza y el derecho de los padres a educar a sus hijos con arreglo a sus convicciones, adoctrinan a los niños en la ideología de género, promueven las tesis trans contra la evidencia científica de la dualidad de sexos Imponen la censura calificando cualquier crítica a su tesis como discurso de odio. Dedican recursos públicos para sus chirillitos. Buscan una ciudad utópica que prohíba y excluya cualquier voz discrepante, al estilo de las dictaduras comunistas a las que tanto admira el grupo proponente. No ens van a callar. Seguiremos denunciant su adoctrinamiento, por ejemplo, en bibliotecas o en carpas dedicadas a escandalizar a los niños a las puertas de cualquier iniciativa.

Se ha acabado el tiempo, regidor. Muchas gracias. Y saludo especialmente a todos los colectivos que nos acompañan hoy y que nos supo en este manifesto. Bienvenidos y bienvenidas.

Segona proposició que formula el Partit Popular sobre el càncer de mama i que està signada per tots els grups, llegeix la regidora.

Sí, moltes gràcies. El Consell Plenari manifesta el més sincer reconeixement, recolzament i afecte a totes les dones i homes que pateixen càncer de mama i a les seves famílies que donen una lliçó d'esperança a tota la societat. Reconeix el prestigi del sistema sanitari espanyol i català, així com de les entitats socials que treballen dia a dia per erradicar el càncer de mama i per millorar les condicions de les persones que ho pateixen. i agraeix la tasca dels excel·lents professionals que amb la seva feina han fet possible que Espanya lideri l'esperança de vida a Europa i s'hagi reduït la mortalitat del càncer de mama. Insta el govern municipal per tal que, juntament amb el Departament de Salut, prenguin mesures per a fomentar i incentivar la recerca que permeti avançar-nos al diagnòstic de càncer de mama a la vegada que aprofundeixi en les conductes preventives i hàbits saludables. tot fomentant la recerca en tractaments personalitzats que s'adaptin a cada persona per tal de favorir una atenció més acurada i millors resultats en el tractament. Insta l'Ajuntament a impulsar mesures que promoguin estils de vida i entorns saludables que redueixin els riscos de desenvolupar aquesta malaltia, així com organitzar iniciatives i campanyes educatives de l'àmbit de la Primària de Detenció Precoç de Càncer de Mama per tal de donar eines per fer-se autoexploració i detectar aquells símptomes que poden portar a tenir o a sospitar d'una situació anòmala que pot portar a un càncer de mama. Dóna trasllat d'aquesta declaració al Departament de Salut, al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona i al Congrés dels Diputats i a la resta d'organismes nacionals, europeus i internacionals pertinents.

Moltes gràcies. Queda aprovada per unanimitat. Gràcies, regidora. I passem al darrer punt, que és un punt, jo diria que de gran importància i de transcendència, perquè la Junta de Portaveus ha pres coneixement de la renúncia al càrrec de regidora d'aquest Ajuntament presentada per la il·lustríssima senyora Ada Colau Baiano. Com es fa en aquests casos, quan una regió d'hora s'acomiada i màxim quan ha estat alcaldessa de la ciutat de Barcelona, es fa una ronda d'intervencions amb un temps pautat de dos minuts per la persona i dos minuts pels grups, tancant l'alcalde, però també tenint en compte la transcendència i que es tracta d'una persona que ha estat alcaldessa de la ciutat, evidentment el temps serà flexible. Senyora Colau.

Li agraeixo la flexibilitat. Gràcies, alcalde, per la flexibilitat, perquè efectivament han estat molts anys en aquesta casa. Per a algú que no venia ni d'un partit polític ni d'una institució, doncs, Déu-n'hi-do, nou anys, huit anys com a alcaldessa i un any ara l'oposició. Crec que sobre els motius per què sortir ara de l'Ajuntament ja m'he explicat aquests dies. Crec que és bo no seguir ni en les institucions ni en general en els llocs per inèrcia, sinó en projectes engrescadors. I crec que ho he fet prou abastament en vuit anys de liderar l'alcaldia d'aquesta ciutat. Aquí hi ha un equip magnífic que seguirà amb aquest projecte de ciutat. I crec que és bo canviar, és bo moure's i és bo refrescar idees. impulsar projectes nous. Per tant, avui sobretot el que faré seran agraïments perquè efectivament nou anys són molt de temps en aquest Ajuntament i com tothom sap qualsevol projecte seriós i la ciutat de Barcelona és un enorme projecte complexa, divers, meravellós, amb tots els seus barris i aquest Ajuntament de Barcelona és una grandíssima institució amb milers i milers de treballadors i treballadores, treballar aquí evidentment ha fet apreciar i conèixer moltíssima gent extraordinària a qui se li ha de donar les gràcies. No podré dir noms i cognoms perquè seria impossible i no podríem marxar, però sí que voldria fer alguns agraïments especials. Vull començar per al secretari, aquí present, perquè quan nosaltres vam arribar, la majoria de nosaltres, com deia, no teníem cap experiència institucional, devia ser ben divertit, algun dia ho podrà explicar a les seves memòries, quin aspecte fèiem i com parlàvem. La qüestió és que va fer un esforç de pedagogia per fer-nos sentir com a casa i saber com funcionava tot plegat, inclús aquest plenari, i jo personalment, que havia de presidir el plenari, doncs li agraeixo profundament. I moltes gràcies, secretari, per la feina. Evidentment, com he estat 8 anys alcaldessa, a tot el personal d'alcaldia, que és moltíssim, i no vull menystenir a ningú, però estic parlant del gabinet tècnic, de documentació, de cartes de la ciutadania, de la secretaria, del protocol, de premsa, dels escortes, bé, de moltíssima gent, equips a mans extraordinaris, amb un nivell professional extraordinari, i sense elles no hauríem pogut fer res del que hem fet. Vull fer una menció molt especial entre el personal que treballa en aquesta casa i concretament en aquest edifici, de les dones que fan la neteja, i dic dones perquè fins ara no he vist mai cap home, estranyament, però hem vist només dones, dones que fan una feina imprescindible netejant aquests edificis cada dia, Dones que, a més, sempre et reben amb un grandíssim somriure i una extraordinària amabilitat. I aquí els hem de demanar perdó com a institució, perquè quan vam arribar i vam saber el poc que cobraven les dones que netejaven l'Ajuntament de Barcelona, vam intentar canviar-ho en les clàusules de contractació del concurs i vam descobrir que això es regulava a través de convenis entre sindicats i empreses i que no podíem interferir. Jo crec que això està mal organitzat i que entre tots els partits, a les instàncies que s'hagi de fer pertinent, s'hauria de poder canviar, perquè a mi m'avergonyeix estar en un govern d'una ciutat tan important com Barcelona i no poder posar salaris dignes a les treballadores que fan la feina de neteja. I crec que això és un fracàs col·lectiu i tant de bo que el puguem corregir. Dit això, evidentment, vull fer un extensiu agraïment no només a Sant Jaume, sinó a tots els districtes, a totes les empreses municipals, a tots els grups municipals aquí presents, que hem tingut moments de tots tipus. Hem compartit un període històric realment molt complicat i molt difícil i molt dur. Vull agrair especialment que allò que m'ha tocat en Tomà com a alcaldessa, els moments més difícils, la veritat és que tots hem estat disposats a ajudar i a treballar junts i juntes en el moment de l'atemptat de la Rambla, segurament un dels moments més difícils que ens ha tocat viure. En el moment de la pandèmia, gràcies, perquè efectivament tothom es va esforçar per donar el millor de si mateix i vam treballar junts i juntes i vam demostrar que era possible fer-ho. Per tant, gràcies també. Vull fer, evidentment, un agraïment enorme a tot el grup extens de la família de Barcelona en Comú, que són els regidors i regidores, les presents, les que ho van ser, que algunes també estan aquí, Evidentment tots els assessors, assessores, consellers i conselleres, moltíssima gent que amb un enorme compromís, esforç i dedicació ha fet coses que a nosaltres ens deien que eren impossibles. Quan per exemple érem activistes, com el meu cas, i jo ens reunia amb el responsable d'habitatge del Partit Socialista i em deia que no es podia fer ni una sola cooperativa de cessió d'ús a Barcelona perquè era impossible, inviable, i avui hi ha més de mil apartaments que són de cooperativa de cessió d'ús en un conveni de ciutat que ha arribat per quedar-se. i hi ha milers d'habitatges de lloguer social, que encara s'estan inaugurant, que els vam deixar en marxa, i hi ha un servei que no existia de mediació per aturar milers de desnonaments, que també ens deien que era impossible, i hi ha una superilla, un model superilla, que ha guanyat molt verd, pacificat carrers, com el Consell de Cent, que li diuen la Nova Rambla, perquè la ciutadania l'utilitza per passejar, però també la Meridiana, hi ha tots els barris de la ciutat, una ciutat més saludable i més verda per tothom, S'han fet moltíssimes coses, com deia, s'han fet coses que ens deien que eren impossibles, per exemple també pressupostos participatius que ara es tornen a reeditar i que van ser un gran èxit, O una cosa per mi especialment important, la protecció dels entorns escolars, que també espero que sigui una política que hagi arribat per quedar-se i que es culmini el més aviat possible. Aquí vull recordar a l'Hugo i a la seva família. L'Hugo va morir, com sabeu, atropellat fora d'una escola del Poblenou i aquell va ser el moment en què vam prendre la decisió de protegir tots els entorns escolars, sense excepció, per prioritzar els nostres nens i nenes i per prioritzar les escoles de la ciutat. o el tramvia, que vam patir uns retrasos en aquest plenari amb algunes votacions incomprensibles, però per fi el tramvia arriba i el proper 9 de novembre estem a punt ja de fer la inauguració. No m'allargaré, no es preocupin, no diré totes les polítiques que hem fet, que són moltes, ho deixo aquí, però jo crec que sí que hi ha un gran acord entre diferents persones amb les que he parlat, gent que està d'acord amb nosaltres, gent que no està d'acord, alguns només a mitges... que efectivament feia temps que a Barcelona no hi havia un model de ciutat, un model de ciutat de futur per entomar nous reptes que feia temps que no s'entomaven, com les desigualtats, la contaminació, la massificació turística, l'especulació immobiliària. I per això jo vull agrair moltíssim a tota la gent, especialment a tots els equips de Barcelona en Comú, i també a treballadors d'aquesta casa, perquè quan amb aquest model vam veure que havíem de tocar privilegis, que havíem d'enfrontar-nos a alguns poders i algunes elites molt potents en aquesta ciutat que no estaven acostumades a que ningú els digués res, ni els hi posés límits, va començar la guerra bruta. I vam patir, doncs ja portem crec que 20 querelles arxivades, que fan el seu corresponent soroll, declaracions als jutjats, etc. Fake news, he tingut que desmentir 50.000 vegades que no m'he comprat cap casa, però me n'han atribuït cases de luxe per tota la ciutat, i tantes altres, no? I no només m'ho han fet a mi, sinó que l'hi han fet a molts companys i companyes, a la Janet aquí present, a la Galapín aquí present, i a tantes altres companyes que després acabem res, però que el soroll queda, no? I malgrat totes aquestes carelles, totes aquestes fake news, jo el que vull agrair, perquè també ho han intentat amb treballadors d'aquesta casa, perquè aturesin alguns dels projectes que s'estaven impulsant, com la superilla del Consell de Cent, per exemple, doncs que ningú s'ha deixat a ronçar. Que teníem molt clar per què estàvem aquí, pel bé comú, per fer una ciutat millor. I malgrat les querelles, malgrat les campanyes de desprestigi, hem seguit endavant i ningú ha llançat la tovallola. I això, des del profund del meu cor, us ho vull agrair a tothom que ho ha fet possible. Des d'aquí, des dels barris, des de la gent que ho ha fet com a assessora, com a regidora, moltíssimes gràcies per la vostra valentia. Barcelona és una ciutat valenta, és una ciutat republicana, és una ciutat feminista, és una ciutat que només li pertany a la seva gent. Per tant, queda un llegat que en realitat és de la ciutadania, perquè les polítiques que són un èxit i tiren endavant és perquè les impulsa la gent i la gent se les fa seves, no són de cap partit polític. Però bé, si em permet un petit comentari humorístic. Alcalde, entre els llegats que li deixem també estan aquí dins d'aquest plenari. Quan vam arribar aquí teníem un accés de presència monàrquica. Ara ja no es diu el plenari del Saló de la Reina Regent. Avui afortunadament té un nom republicà, Pi Sunyer. Però vostè personalment ens hauria de donar les gràcies de no haver de passar la vergonya de tenir el bust... del monarca corrupte al darrere que ens vam trobar nosaltres i que vam treure i que ens vam fer molt escàndol en aquell moment però jo crec que ara tots estem d'acord que va ser un encert treure aquell gust del monarca corrupte. I entre aquests llegats també està el de recollir la solidaritat de la ciutat, la solidaritat amb el poble palestí. S'ha dit abans en aquest plenari, hem trencat relacions, som la primera ciutat que ha trencat relacions amb Israel. Jo li demano alcalde, si us plau, que no només respecti aquest llegat i el mantingui, sinó que l'extengui a tota relació econòmica, perquè avui hi ha una economia de guerra que està fent possible la guerra i per tant demanem que no només suspengui les relacions institucionals sinó també econòmiques amb qualsevol empresa vinculada a l'Estat d'Israel. Vaig acabar ja amb els agraïments. Com dic, el principal agraïment ha de ser per aquesta ciutat, aquesta ciutat valenta, pionera, innovadora, que va votar a la primera dona alcaldessa, que no només era la primera dona alcaldessa, sinó que era de família humil, que no es coneixia amb cap de les elits d'aquesta ciutat, que tenia una trajectòria activista i que venia acompanyada per un grup que efectivament eren una anomalia del sistema. Només a una ciutat màgica, valenta, irreverent, rebel, com ha sigut sempre a Barcelona, poden passar coses tan increïbles com aquesta. I he de dir que aquesta ciutat meravellosa, que té la seva millor expressió en els seus barris i la seva gent, Barcelona és una ciutat que malgrat ser molt densa, entre la muntanya i el mar, té una múltipla diversitat de barris, que s'han de conservar, que s'han de mantenir, que s'han de lluitar perquè la seva gent es pugui quedar viure i no sigui expulsada per l'especulació immobiliària, mantenir la identitat, enfortir les comunitats, perquè després quan hi ha moments difícils com la pandèmia, els barris que millor han resistit és allà on els veïns i les veïnes estaven organitzades en moviment veïnal, amb moviments socials, ajudant-se amb xarxes de suport mutu. I aquesta és, sens dubte, la major fortalesa d'aquesta ciutat i tot el talent que té la seva ciutadania. El que menys crec que està a l'alçada d'aquesta ciutat, amb el bonic que és, amb el famós que és internacionalment, i amb aquests barris i veïns i veïnes extraordinàries que té, he de dir que a mi el que més m'ha decebut d'aquesta ciutat són les seves elits. Tenim unes elits, malauradament, provincianes, mediocres, avaricioses i que pensen... i que pensen massa en el benefici a curt termini i es desentenen de les conseqüències de la seva avarícia. I jo crec que ja va ser hora que hi hagi institucions fortes democràtiques que li parin els peus en aquestes elites i que defensin el bé comú i la gent d'aquesta ciutat. I acabo ja. He dit que la ciutat són els seus barris, la seva gent, que som una ciutat republicana i feminista, i per això vull acabar agraint a les dones, a les dones en general, a les dones d'aquesta ciutat, a les dones que ens han precedit, em podria dir moltíssimes, però deixeu-me mencionar la Federica Montseny, que va ser la primera fotografia que vaig col·locar al meu despatx, la que va ser la primera ministra de l'Espanya Democràtica Republicana, la Neus Català, la Maria Salvo, antifeixistes que ens van obrir el camí amb la seva valentia i amb el seu exemple. Gràcies a les dones dels barris, també podria dir molts noms, però com a mínim voldria dir el nom d'Emília Llorca, de la Barceloneta, de la Custòdia, evidentment, del Carmel, de l'Emparo, de la Maruja, de la Pura, de la Yoyi, de la Pitu, d'aquestes dones que les hem vist dia a dia aixecar els barris en els moments més difícils. I acabo amb dues dones en concret. I aquí sí que em permetran. que ralentitzi una mica el meu to, perquè segurament m'emocionaré. Hi ha dues dones a qui els vull fer una declaració d'amor des d'aquest moment tan mediàtic. La primera dona està aquí al darrere, és la meva mare, es diu Tina, i és la que m'ha ensenyat les coses més importants de la vida, m'ha ensenyat els meus valors ètics, m'ha ensenyat el que realment importa, m'ha ensenyat l'amor, l'amor generós més profund, i m'ha ensenyat a perseguir els meus somnis sense tenir cap mena de por, que és una de les coses que millor se li poden ensenyar als fills i a les filles. I no només això, que ja m'havia donat una bona base, sinó que després, quan he hagut d'entumar una responsabilitat com l'alcaldia de Barcelona, doncs aquesta meravellosa mare que sempre dic que és la millor mare del món, A sobre m'ha cuidat, m'ha sostingut, ens ha acompanyat a la família, a l'Adrià, al Luca, al Gael, a qui també els hi dono les gràcies perquè han hagut d'aguantar masses porqueries, masses campanyes de desprestigi que ningú tindria per què aguantar de cap partit polític, però aquí estem, família unida, alegre i orgullosa. Així que us estimo moltíssim a tots. I l'última dona a qui li vull fer un grandíssim agraïment, és una amiga, és una companya també d'aquesta casa, es diu Vanessa Balinyo. La Vanessa és d'aquestes persones que estan més en segona fila, que potser són més discretes, però que ha estat treballant de forma constant durant dècades. De fet, hem compartit l'activisme pel dret a l'habitatge, Ella va ser la primera que em va donar l'oportunitat de treballar a l'Observatori Desc, amb el que després empreses mafioses com Agbar han intentat fer querelles per embrutar la imatge, però que era una ONG que lluitava pel dret a l'habitatge i pels drets socials en general, molt orgulloses d'haver treballat a l'Observatori Desc. I en aquest observatori va ser la Vanessa que em va donar l'oportunitat de poder-hi treballar. Des de llavors hem compartit activisme, hem compartit amistat, hem compartit també l'aventura del govern municipal i la Vanessa Balinyo poca gent ho sap però és una persona absolutament clau en les polítiques innovadores valentes que s'han fet en matèria d'habitatge. Des d'aquí volia fer aquest reconeixement públic cap a ella que ara està lluitant contra un càncer devastador, un càncer agressiu, un càncer despietat, una de les pandèmies de la nostra època que a tots ens colpeix en algun moment o en un altre amb alguna persona estimada, que segurament té a veure amb aquesta forma de viure absolutament desquiciada que tenim d'accés de consumisme, d'individualisme, d'estrès, de moltes coses que s'han de canviar al conjunt de la societat, perquè tant de càncer no és normal. Però jo, sobretot avui, el que li volia dir a la Vanessa és moltes gràcies, moltes gràcies per el teu amor, moltes gràcies per el teu exemple, moltes gràcies per la teva feina, moltes gràcies per ser la meva amiga, moltes gràcies, Vanessa. Moltes gràcies, Vanessa, perquè enfrontant-se als moments més difícils de la seva vida contra aquest càncer, que de moment ens està guanyant la partida, doncs ella fins a l'últim moment està siguent un exemple de llum, d'amor i de coratge. I per tant, des d'aquí, Vanessa, t'estimo i ets un referent. Moltes gràcies.

Molt bé, moltes gràcies, regidora, alcaldessa. I ara faríem la ronda d'intervencions dels grups, com tenim per costum fer quan acomiadem un regidor o una regidora, en aquest cas algú que ha estat, com deia abans, alcaldessa de la nostra ciutat. Senyor Martí, té la paraula.

Moltes gràcies, president. Senyor Colau, el primer que li he de dir en nom del grup és que ens assumem els millors desitjos per la Vanessa Balinyo amb la lluita que està tenint contra aquesta terrible malaltia. Tots, per desgràcia, estem tenint afectacions molt íntimes i molt personals amb aquesta malaltia i els que hem passat per això ho comprenem i ho patim. Per tant, tot el suport, solidaritat i bons desitjos per ella i per la seva família. Dit això, senyor Colau, no ens ho posa gens fàcil. Gens. He d'admetre que avui és un dia molt especial per tots, especialment per vostè. En dos minuts, que seran tres, no es pot dir tot el que un desitja, en nom del grup, perquè aquí estem parlant els que parlarem en nom del grup i els companys i companyes que representem. I el primer que li he de dir, senyor Colau, és que ha arribat el dia, però el dia que vostè ha decidit. el dia que vostè ha decidit, no que haguem decidit altres, és la seva sortida d'aquest consistori. El que jo li diré ara breument no és el mateix que li diria el batlle Xavier Trias. I li avanço amb tota la cordialitat i tot el respecte que em mereix vostè i la seva formació política. Però no és el mateix que li diria el senyor Xavier Trias. Avui és el tercer comiat que fem de presidents de grups municipals des de l'inici del mandat municipal ara fa 16 mesos. Primer va ser el senyor Ernest Maragall, després va ser el batlle Xavier Trias i finalment la batllesa Ada Colau. I en els dos primers, vostè va tenir una intervenció destacada a la sortida, diguem-ne, diferit de tant del senyor Ernest Maragall com del senyor Xavier Trias. No ens referirem a les aliances que van fer possible barrar el pas del senyor Ernest Maragall davant de l'alcaldia de la ciutat, ni els moviments que van impedir que el que va guanyar les eleccions, que va ser en Xavier Trias, fos alcalde de Barcelona per segona vegada. Solament un comentari. Quan vostè s'ha referit ara als lobbies i a les èlits, li vull recordar que va haver-hi una persona que era un altre representant d'aquestes èlits, no vull qualificar-les com vostè ha fet, que va ser una peça bàsica perquè vostè fos escollida vellesa de la ciutat de Barcelona. És un fet objectiu. Dit això, deia que és difícil també trobar el punt just, l'equilibri, des del respecte que ens mereix, a l'hora de valorar la seva sortida avui. Es pot fer de dues maneres. Pensant que vostè se'n va i no tornarà en aquest Ajuntament, i aquest seria el pla, o pensant... com vostè mateixa ha de satanar, que pot tornar a ser candidata el 2027. Per tant, jo no em definiré sobre si és el pla o el pla B, el que hem de seguir. Però, en qualsevol cas, el tema no és menor. No dubtem de la seva estima per la ciutat, de la seva pressió per la seva feina, pels seus anells i pels seus valors. No ho dubtem. Vostè ha estat un clar exemple de valentia a l'hora de seguir amb els seus objectius i amb els seus projectes polítics. Des de la distància política que mantenim, que ens separa, estem convençuts d'això i del seu compromís. Un compromís sincer, n'estem absolutament segurs. I desitgem el millor. Sincerament, no és una paraula feta, no és un estàndard. Li desitgem el millor pel seu futur en l'ordre personal i professional. El millor. A qualsevol batlle li hem de desitjar això. Però en l'àmbit polític, evidentment, tampoc li podem desitjar molta, molta sort, si és que realment el que vol fer és alguna cosa semblarà la que ha fet a Barcelona fora de Barcelona. Permeti'm la broma. Dues coses, senyora Colau. Hi ha una cosa que li hem de dir i ens dol molt dir-la, perquè avui és un dia de comiat, de família, d'amics, però estem també en política. Nosaltres hauríem desitjat que vostè hagués aprofitat el dia d'avui o també el dia 26 de juliol, que va ser el dia que es va acomiadar a aquest Consell Plenari a l'alcalde Xavier Trias, per demanar-li disculpes. Nosaltres creiem, i ho hem dit, i ens dol molt haver de dir-ho, i de reiterar-ho, que vostès van aprofitar informacions falses de les clavegueres de l'Estat per malmetre la imatge i malmetre les expectatives polítiques i electorals de l'alcalde Xavier Tries, com després es va demostrar com anaven les coses. Permeti'm, encara que vostè digui que no, que jo l'hi havia de dir, perquè al senyor Xavier Tries això no l'hi hagués dit. Jo sí que l'hi puc dir en aquests termes. Una altra cosa i acabo, alcalde, president. Vostès van arribar aquí amb la bandera de la nova política, la nova política. I crec que l'important és la bona política, no és la nova, és la bona política i no la mala política. Estem avui i avui hem coincidit a l'hora de votar, per exemple, una constitució, una comissió per afrontar, per entomar els reptes de la crisi de l'habitatge i de la crisi de l'habitatge. És simptomàtic que després de gairebé 10 anys que vostès arribessin a l'alcaldia de la ciutat, després de 10 anys haguem d'estar tornant a convocar-nos, convocar-nos a estudiar què hem de fer per donar solució a la crisi de l'habitatge, cosa que vostès van agafar com a bandera política, li recordo, fa gairebé 9 anys. En qualsevol cas, acabo. Li desitgem, com deia, molta sort. Estem segurs que vostè continuarà treballant en benefici dels barcelonins i de Barcelona allà on estigui, sigui aquí a Madrid o a l'estranger. I també li demanem una cosa, perquè ens hem assabentat que vostè intentarà fer feina per a nivell internacional per lluitar contra segons quins fenòmens que en aquest cas sí que la lluita contra els mateixos la compartim. Fenòmens molt extrems. Li demanem des d'aquesta petita o gran ciutat i des d'aquest petit país que és Catalunya, que és una nació petita, no un estat, però sí que és una nació, i demanem, senyora Colau, que allà on vostè treballi, allà on vostè vagi a treballar fora de l'estat, se'n recordi que Catalunya és una nació i que vostè també pot treballar per nosaltres, per Barcelona i per Catalunya, des del seu nou destí. Moltes gràcies i desitgem el millor a l'àmbit personal.

Doncs seguim. Té la paraula la portaveu del grup municipal socialista, senyora Laia Bonet.

Moltes gràcies, alcalde. Alcaldessa Colau, d'entrada, deixi'm compartir també tot l'escalf i tot l'acompanyament per la Vanessa. No cal que li digui que tots som molt conscients de com n'és d'important aquest acompanyament quan un es troba en aquestes circumstàncies i n'estem segurs que és una de les coses millors que té en aquest moment la Vanessa al seu voltant. Tot comiat d'un alcalde és un acte important i ho és en aquest plenari perquè de fet estem acomiadant un regidor que ha ostentat, una regidora, quan ho fem, en el seu cas, que ha ostentat la màxima responsabilitat en aquesta ciutat. Quan estàvem preparant aquesta intervenció em va venir al cap una imatge la imatge de vostè a la plaça Sant Jaume un 13 de juny de 2015. La primera dona alcaldessa de Barcelona, que provenia de l'activisme polític, que arribava a l'alcaldia de la mà d'una formació política nova, que naixia del 15M, i li volem reconèixer l'onada d'il·lusió i de canvi que es veia en aquella plaça aquell dia, sense cap mena de dubte. Això és el que respirava. Després de vuit anys a l'alcaldia, vostè ha definit una època de governació en aquesta ciutat, sent la tercera persona que ha constantat més anys l'alcaldia de la ciutat des de la recuperació de la democràcia. Els seus vuit anys com a alcaldessa van suposar, sens dubte, un canvi en la manera de governar i en la forma d'exercir l'alcaldia. Considerar segur en mi que Barcelona és una ciutat que li agrada molt debatre, que debat i ho fa molt i molt sobre el model de ciutat i sobre què passa a l'espai públic. I vostè, al llarg d'aquests vuit anys, va posar sobre la taula aspectes per construir el present i el futur de l'espai públic i del model de ciutat. En tot cas, és evident que no va deixar a ningú indiferent en fer-ho. Des del PSC vam poder compartir govern amb vostè en dos períodes, com a soci minoritari, continuant l'estela de governs de coalició progressistes en aquesta ciutat, vam acordar, vam discrepar com en tot govern de coalició i ho vam fer sempre des del respecte. A l'Ajuntament de Barcelona, de fet, mai hi ha hagut majories absolutes. Sempre s'ha governat en coalició i s'ha governat en coalició tant des de la comissió de govern com des del plenari, perquè també des del plenari es governa aprovant ordenances, planejaments o pressupostos. Avui hem aprovat algunes de les decisions i ho hem fet en aquesta sala i tots plegats amb molts consensos. I la política és això, en definitiva, és diàleg, és negociació, són acords entre grups, entre persones que pensen diferent. o no del tot igual, o en no tot igual. Per tant, alcaldessa Colau, des del grup del PSC li desitgem molta sort als projectes i en l'etapa que ara comença i li agraïm la feina que ha fet per la ciutat de Barcelona i per tots els barcelonins i barcelonines.

Moltes gràcies. Doncs ara té la paraula la regidora Sanz Portaveu, presidenta Portaveu de Barcelona en Comú.

Bé, Adam, és tot un privilegi poder parlar en nom de tota la gent maca, bonica, que t'hem pogut acompanyar, que t'estimem durant tot aquest temps i que seguirem fent-ho. I mentre em preparava la intervenció pensava que aquests dies s'escriuran molts articles. De fet, ja s'han escrit molts articles sobre el llegat que has deixat a la ciutat de Barcelona, que hem deixat a la ciutat de Barcelona, totes les polítiques, totes les obres que hem impulsat, posant Barcelona a l'avantguarda de les ciutats per donar resposta als principals problemes i reptes d'aquest segle. Però jo no vull parlar d'això avui. Jo vull parlar-te del que ha significat per nosaltres. del que ha significat per Barcelona en Comú i sobretot per Barcelona i pels seus veïns i veïnes. I per fer-ho vull començar mencionant a Montalbán. perquè ell l'any 68 explicava l'èxit de Joan Manuel Serrat i deia que aquest èxit es basava en la capacitat de connectar amb el sentit comú i les emocions d'una majoria social. D'això Montalbán em va dir ser la vox populi, la veu del poble del moment. Si Serrat va ser amb la seva música Doncs la veu del poble d'aquells temps, Tuada, has estat la veu del poble d'aquesta última dècada. I crec que ningú s'atreveix a negar-ho. S'atreveix a negar-ho ni en aquesta cambra ni en lloc perquè la teva capacitat per connectar amb la gent és part del que t'ha convertit en la figura històrica que ja ets i que seràs per Barcelona. La primera i única dona alcaldessa de la nostra ciutat, la primera en reivindicar-se com a mare, com a dona cuidadora, La primera en reivindicar-se de classe treballadora com a dona lluitadora, la primera en reivindicar-se com a feminista, com a dona empoderada, la primera en reivindicar-se com a dona LGTBI i, per tant, com a dona alliberada. La primera en moltes coses. I dir tot això sembla molt senzill, però fa 10 anys no ho era. I t'ha calgut molt de valor. Però aquest valor té costos, té costos personals. I no puc, no podem obviar-ho avui. amiga, perquè t'estimem, perquè hi ha hagut moments molt durs. Per tu i per totes, però especialment per tu. Que han volgut ubicar en oficis de forma despectiva. T'han dit peixatera, dona de fer feines, com si fossin oficis dels quals avergonyir-nos. No sabien que equiparar-te amb dones treballadores el que feia era reforçar-te en tot moment. Però també t'han volgut insultar. Com aquell dia que una turba de nazis et deia puta a la Bonanova. Amb el silenci còmplice de forces polítiques i de mitjans. Però ni en aquell moment ni ara mai estaràs sola, Ada. Mai ho has estat. Perquè la majoria social, treballadora i diversa amb la que tu vas connectar mai t'ha deixat sola. Mai t'hem deixat sola. Perquè pertany a un estirp de dones valentes que mai et deixarem sola. Tu n'has mencionat unes quantes. Maria Salvo, Neus Català, Mercè Núñez, Maria Aurelia Cammany, Manuela Rodríguez, Rosa Sensat, Mercè Rodoreda, Marina Ginestà, Sònia Rescaldo Zafra, Unserrat Roig, Frederica Montseny, tantes i tantes dones, unes tipus de dones que sempre han fet noces, els poderosos i els reaccionaris. Porque fueron somos, porque somos serán. Y porque cuando ellos ladran amiga, nosotros cabalcamos. I aquí jo vull aturar-me per definir què vol dir aquest cavalcar, com hem cavalcat juntes. Cavalcar és transformar, ha estat transformar la ràbia d'una generació sencera en il·lusió. Cavalcar és vehicular l'esperança per canviar-ho tot i per qüestionar-ho tot. Cavalcar és no permetre que ens diguin que podem i que no podem canviar. Cavalcar és sortir-se'n de la lògica competitiva i violenta, que a vegades la política comporta, i posar al centre les cures. I així, cavalcant, vam fer possible l'impossible, i ara mateix és impossible resumir tot el que has fet, però el que sí que tenim totes i tots molt clar és que Barcelona mai serà la mateixa gràcies a tu. I com deia, parlo en nom de tot el grup municipal, dels que som aquí asseguts avui amb tu, però dels que han passat al llarg d'aquests deu anys, també de tots els assessors, els comissionats i les comissionades, per cada treballadora de la casa que fa una feina invisible però incansable, per dir-te que amb tu hem après cada dia. Hem après a no defallir, a parlar clar, a ser tossudes, a persistir, però també a reconèixer l'error i a corregir quan és necessari. a moure'ns dels llocs de confort. Hem après a reconeixer-nos com són, no com s'espera que siguem. Hem après a no posar obstacle a les llàgrimes quan arriben, que no es gusta llorar. Hem après a deixar escapar el riure també si pertoca. Hem après que la política no només són idees, que també és humanitat. Perquè què són les institucions si no són organitzacions per les persones? Tot i així, hem reconegut que aquestes institucions durant massa anys s'han convertit en els instruments al servei del poder, d'aquests sistemes de dominació econòmica, social i cultural. Però tu has humanitzat aquesta institució. Tu has demostrat que poden ser una altra cosa. has demostrat que quan la gent comuna entrem a les institucions, cosa que ningú s'esperava i que vam fer contra tot pronòstic, i que ens han volgut sentir com intrusses mentre hem estat aquí a l'institució, hem demostrat que entrant la gent comuna podem posar aquestes institucions al servei de la gent comuna. I per això avui l'amor, el carinyo, el reconeixement de la gent del carrer al nostre projecte, però a tu en particular, no hi cap en aquest Ajuntament, no hi cap. Marxa una alcaldessa tan gran que ha desbordat aquestes quatre parets, les ha desbordades. I sempre ens ho deies i ens ho dius, que no ens quedem atrapats aquí dins, que sortim fora, que fem carrer perquè la Barcelona transformadora, progressista, rebel, referent, és allà fora. I és precisament aquestes ganes d'obrir finestres i d'airejar les institucions, d'obrir les portes, de ser pròximes, de la transparència, de la radicalitat democràtica, Allò que ha tingut conseqüències. Ha tingut conseqüències que no han estat fàcils de suportar per part nostra. La major campanya de l'oufer que ha patit mai un govern. La major campanya. En fake news, denúncies falses, querelles, mitjans falsos, associacions fantasma... Tot per fer-te caure. Tot per fer caure el nostre projecte, el nostre model, les nostres ganes de llibertat i les nostres ganes de justícia. Però com diu la poetesa Mireia Calafey, estimar és no tenir por de caure. I tu has estimat tant Barcelona que no t'has preocupat mai per si queies. No t'has preocupat mai. I sempre has estat disposada a caure per l'amor que li has tingut a aquesta ciutat. I clar que hem caigut, però també ens hem tornat a aixecar una i altra vegada. I has de saber que el teu llegat ja és etern, que no necessita de grups de comunicació que el defensin perquè es defensa sol i sobretot perquè avui el defensa la gent. I acabo tornant a Serrat. Por la mañana rocío, al mediodía calor, por la tarde los mosquitos, yo quiero ser labrador. Aquesta és una cançó molt coneguda de Serrat perquè de fet aboca aquella cançó bressol que li cantava la seva mare com un compromís amb els seus orígens, els seus orígens aragonesos com els teus. i amb la seva classe humil, com la teva, la que llaurava la terra, la treballadora, i com bé de dir aquesta jota i com tu vas enganxar molt bé a la porta del teu despatx, per recordar-nos-ho cada dia, el despatx d'alcaldessa, mai oblidarem qui som i per què estem aquí. Gràcies, Ada, pel teu compromís, per la teva dedicació, pel teu amor, gràcies, sobretot, també, per deixar-te la vida per aquest projecte, perquè te l'has deixat, per Barcelona, per la seva gent. Nosaltres ni ningú de veritat que estimi aquesta ciutat, i la seva gent t'oblidarà mai. Així que ara descansa, carrega piles, amiga, perquè encara has de ser la veu del poble de moltes més dècades. T'estimem i t'estimem.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la presidenta del grup d'Esquerra Republicana, Elisenda Alemany.

Molt bé. Ada Colau ha estat la primera dona alcaldessa de Barcelona i això mereix un respecte. Mereix un respecte. La política no és ja un món, eminentment d'homes, però sí que algunes dinàmiques ens poden fer la sensació que encara estan pensades en uns altres temps. Ser dona alcaldessa Mare, segur que no ha estat fàcil. És evident que vostè ha obert camí. Feia dies que pensava si havia de parlar de la investidura de 2019 o la de 2023, però he decidit no fer-ho. i només centrar-me en allò que compartim, en les qüestions polítiques que compartim, encara que segurament no sempre haguem coincidit amb la resposta. Compartim el diagnòstic d'un canvi d'època, el diagnòstic d'una societat que ha canviat molt els darrers anys, que ha fet exigències a la política institucional que no sempre han trobat resposta, Jo no sé si us recorda, però vostè va venir a Castellà del Vallès fa 15 anys amb l'Obserratori Desc. Alguns escrivien programes per a candidatures alternatives del Vallès. I vostè deia aleshores que naixia un nou sentit comú, que la societat canviava, que la política s'havia quedat quieta, impassible, o que la política no s'havia sabut adaptar i renovar al mateix ritme de les necessitats d'una generació, la seva, la meva, que semblava que no tinguessin futur. Una generació que a vegades ens hem sentit abandonats o desateros per la política. Vostè reclamava, parlava d'habitatge, però reclamava una política diferent, que ens donés esperança. I per tant, jo crec que això ho compartim, compartim el diagnòstic que necessitem una política que respongui als nous temps i que no és només una qüestió estètica, això és una qüestió política. I té a veure amb les maneres de comunicar i relacionar-se, evidentment, però sobretot té a veure amb la construcció de noves utopies que crec que a l'esquerra ens calen molt. Al seu espai i al nostre compartim diagnòstic i preguntes, encara que de vegades no ho hagi semblat, però és així. Encara que no sempre estiguem d'acord amb la resposta, o encara que malauradament la resposta a moltes d'aquestes qüestions que ens preocupen, malauradament encara estigui pendent. Aquesta ciutat continua expulsant barcelonins i encara té molts reptes per governar el turisme. Els governs, les institucions, els partits polítics hem actuat sempre sense desvincular-nos dels nostres lligams territorials i competencials, que està molt bé, Però és veritat que l'economia global, els seus actors, superen sense massa problemes les fronteres, els límits, les legislacions, límits socials o fiscals en les seves aventures. I això impacta a les nostres ciutats. Vostè, sense cap mena de dubte, ha contribuït a assenyalar aquestes contradiccions amb una veu que ha ressonat a molta gent. I això no és fàcil, i s'ha de dir. I avui toca ser generosa. Certament haurem de continuar treballant i pensant en quin lloc ocupa la política en una societat que s'ha transformat profundament. Jo et desitjo molta sort en la nova vida, espero que trobis moltes coses interessants que t'omplin d'esperança i gràcies per la teva contribució a la ciutat.

Molt bé, doncs, proseguim. Té la paraula el president del grup popular, Daniel Sireta, regidor.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Colau. La verdad es que llevo unos cuantos días pensando qué podría decir, qué podría destacar de su mandato. Y pensando, pensando y después de mucho pensar, he llegado a la conclusión de que lo mejor que usted ha hecho en los últimos nueve años por la ciudad de Barcelona lo está haciendo hoy. que es... Yo entiendo, ¿no? Y me perdonarán y usted, señora Colau, me perdonará. ¿Sabe usted que la respeto?

En fin.

Me perdonar si mi intervención no es todo lo agradable que usted esperaría, ¿no? En los años en los que usted ha sido alcaldesa, ha gobernado de una manera que a mí personalmente no me gusta, ¿no? Tenía la sensación de que usted ha gobernado para unos y en contra de otros. Hoy mismo en su discurso, un discurso que tampoco ha sido agradable para algunas personas, ha venido a decir que usted representaba al pueblo y otros partidos, otra gente representaban a las élites. Y usted en campaña electoral también me lo dijo a mí personalmente, ¿no? A mí, que soy hijo de guardia urbana y costurera y nieto de taquillera del metro de Barcelona. Entonces, no sé a qué líder representamos, pero en fin, no creo que eso sea algo que tengamos que reiterar, ¿no? Usted se va porque no puede formar parte del gobierno municipal. Usted desde el día siguiente de la investidura exigió al alcalde Coiboni entrar en el gobierno municipal, ¿no? Y esta es precisamente la única condición que yo le puse a Yama Coiboni para hacerlo alcalde. Que los comunes no entraran en el gobierno municipal de Barcelona. Y espero y deseo por el gobierno de Barcelona que el alcalde Coiboni cumpla con su palabra. Usted llegó a la ciudad de Barcelona disfrazada de supervivienda. ¿Se acuerda? Prometiendo construir 8.000 viviendas que nunca llegaron. Dejando alquileres en Barcelona, alquileres de habitaciones de más de 600 euros y dejando el precio de la vivienda el más caro de todo España. Parece irónico que tras ocho años de gobierno y un año en la oposición, hoy se despida usted con la creación de una comisión de estudios sobre la situación de la vivienda en la ciudad de Barcelona. En fin, es ciertamente contradictorio. Mire, según he leído, usted tiene la intención de continuar su trayectoria profesional, he leído, en Nueva York o en el norte de Italia, no lo sé. No son malos lugares para vivir. Democracias, liberales y capitalistas. Una gran elección si es que va usted a ir allí a trabajar. Mire, acabo, señora Colau. Se lo digo de verdad. Le deseo de verdad lo mejor. Le deseo de verdad que le vaya muy bien. Hay cosas... en la vida y en la política, que se curan viajando. Se abren horizontes y se ven cosas que funcionan en otros países. Pero si usted, después de este viaje, de este trayecto, en el año 2027 decide volver a Barcelona y encabezar la candidatura de los comunes, sepa que aquí me encontrará defendiendo a Barcelona de quienes, como usted, han intentado empobrecerla y hacerlo pequeña. Que tenga un muy buen viaje.

Té la palabra al... Portaveu, representant de Vox, senyor De L'Orbolido, i tancar el alcalde.

Senyor Colau, reconozco que no me costó ser cortés quan es va ser el senyor Maragall. Era un home que, fora d'aquí, era agradable, a pesar de estar amb les antipodes ideològiques. Mucho menos con el senyor Trias, con el que tengo muchas diferencias, pero es un caballero. No es su caso, señora Colau. Y por eso no vamos a ser políticamente correctos por tratarse de su despedida. Evidentemente, vamos a ser educados porque todo el mundo, usted también, merece un respeto. Usted ya nos señaló el primer día en la toma de posesión del alcalde haciendo alarde público de su sectarismo y diciendo que ni nos iban a saludar en los pasillos. Y por cierto, incumpliendo el primer día de mandato el código ético de este ayuntamiento que obliga a tener un trato ejemplar con el resto de los regidores. Ustedes son además los impulsores del cordón antidemocrático que a quien perjudica de verdad es a todos los barceloneses. Se ha visto ahí una vez más hace un rato con lo que ha hecho el señor alcalde que todavía no lo entendemos. Si su cruzada contra la ultraderecha incluye a Vox, le deseo la misma suerte que este último año. La realidad es que usted se va y Vox se queda. Los superpoderes de su disfraz de abeja maya con el que venía a solucionar los problemas de vivienda fracasaron estrepitosamente. De 8.000 viviendas, se hicieron 22.000. Y nos deja una Barcelona con los alquileres un 70% más caros que cuando usted llegó y con un 50% menos de oferta. Y, además, con el miedo de encontrarse un ocupa en casa. Como alcaldesa ha batido récords. Ha conseguido sacar los peores datos de la historia en inseguridad, situando a Barcelona como la segunda ciudad más peligrosa de Europa, según Eurostat. Sus excesos ideológicos han sobrepasado todos los límites. No ha sabido y no ha querido ser la alcaldesa de todos. Lo ha demostrado hoy diciendo que Barcelona es republicana. En Barcelona hay 1.700.000 personas y hay de todo, como aquí. Desplantes al rey, hoy mismo insultando al rey de mérito, boicots a proyectos que traían empleo y riqueza, insultos al ejército de la policía, cambios de calles absurdos, revisionismo histórico constante y buscando enfrentarnos, son tantos excesos que necesitaría horas. Sin duda se va la peor alcaldesa de la historia, aunque la realidad es que durante este último año no la hemos visto fuera de este salón de plenos y ni siquiera hoy que se despedía hasta mucho rato por aquí. Acabo ya. No sufra, lo deja todo atado y bien atado, con un alcalde con más modelos que usted, aunque hoy no lo he demostrado, pero que siga el dedillo de sus políticas. Le deseo salud y se la seo de corazón. Y le deseo que esa salud la disfrute bien lejos de aquí. Y que no vuelva a Barcelona ni de vacaciones. Y no olvide llevarse el pañuelo palestino. Adiós, senyora Colau.

Bé, doncs, senyora Colau, vagi per endavant amb el meu respecte personal i institucional. personal perquè fa anys que hem compartit a vegades al mateix costat de la trinxera, a vegades no, però respecte personal davant de tot i respecte polític, especialment quan un s'asseu en aquesta cadira i sap el complicat que és aquesta feina i aquest ofici que estem orgullosos de representar la nostra ciutat. La seva trajectòria és una trajectòria única en la història de la nostra ciutat, tant pel que fa a la seva procedència, vostè mateix ho ha esmentat, Com pel que fa, una cosa que no s'ha dit prou, que ha estat un context polític també molt complicat en aquests anys, polític, econòmic, social, molt complicat, i que malgrat tot la ciutat va fer el seu camí. I, efectivament, com a persona que, més enllà de les escapances que haguem pogut tenir de caràcter polític, s'ha de reconèixer capacitat de treball, valors, coherència... Crec que és important que avui tots fem l'esforç de fer un comiat o un reconeixement com correspon a una alcaldessa de la ciutat de Barcelona. Com correspon. Amb el màxim respecte institucional per una figura que representa una de les ciutats més importants del món i que ha donat continuïtat a una etapa democràtica a la nostra ciutat que s'ha caracteritzat per tenir la ciutat referent en molts àmbits, en l'àmbit social, en l'àmbit econòmic, en l'àmbit de la posició internacional, i que a funció de les etapes que democràticament la gent ha escollit, ha tingut unes connotacions o unes altres. Però el que és més important és que les institucions democràtiques tenen la capacitat també... d'acollir i integrar aquells que fan a vegades esmenes a la totalitat del propi sistema democràtic i de les institucions. Aquesta és la grandesa de la democràcia i de les institucions. Aquesta és la grandesa de les institucions i de la democràcia. I per tant, des d'aquest respecte a les institucions i a les persones que representem les institucions, crec que és just fer la proposta que li vaig fer també al senyor Trias que rebri la medalla d'or de la ciutat de Barcelona, que és la màxima distinció que es dona a aquest Ajuntament en la seva condició d'alcaldessa de la ciutat de Barcelona i, evidentment, com marca la tradició, rebre una rèplica de la vara de comandament de la ciutat, de la vara d'alcalde de la ciutat de Barcelona. Espero que en aquesta propera etapa que vostè... lliurement decideix començar, aquests records físics simbolitzin i representin una etapa que ha estat intensa, que ha estat apassionant, que ha estat vibrant. Avui hem vist un exemple de la vibració i de la intensitat d'aquesta etapa política i que sobretot, i jo estic convençut que això ho farà, seguirà desitjant el millor per la ciutat de Barcelona, defensant la ciutat de Barcelona i defensant allò que vostè creu que és millor per la gent de la ciutat de Barcelona. Moltes gràcies, alcaldessa, moltes gràcies, Ada Colau, moltes gràcies, ciutadana Colau. I ara passarem a fer com correspon institucionalment donar la rèplica de la vara d'alcalde a la alcaldessa Colau.

S'aixeca la sessió.