Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de novembre

Bon dia, regidors, regidores, síndic de Barcelona. Comencem el plenari del Consell Municipal.

Donem per aprovada, si us sembla, l'acte de la sessió del 25 d'octubre i passaríem a la part informativa amb la presentació

de la mesura de govern del Pla Clima. I té la paraula la tinenta d'alcaldia, Laia Bonet.

Moltes gràcies, alcalde. L'any 2024 ens ha tornat a demostrar els efectes del canvi climàtic com a efectes ja presents a la nostra ciutat, amb la sequera, amb les onades de calor, també amb pluges torrencials. Però l'any 2024 també ens ha tornat a demostrar que la feina feta al llarg de dues dècades i la responsabilitat de la ciutadania segueix en situant Barcelona com una ciutat a l'avantguarda pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Avui concretem, prioritzem, dotem econòmicament, accelerem, passem a l'acció i ho fem posant la salut i la justícia climàtica al cor del Pla Clima amb una mirada als 73 barris de la ciutat i amb una cura especial als nostres nens i nenes i a la nostra gent gran. Per tant, duem en aquest plenari la mesura de govern del Pla Clima, un dels quatre plans que, juntament amb el Pla Andressa, el Pla Viure, el Pla de Barris, configuren els quatre pilars estratègics d'aquest mandat. La primera idea, el Pla Clima no es mena als plans anteriors. Reconeixem la feina feta de tots els equips que ens han precedit, però, d'altra banda, el Pla Clima no és una reiteració, perquè per primera vegada les actuacions que s'anuncien estan dotades econòmicament. Això ens permet estar en disposició de passar l'acció amb una inversió de 1.800 milions d'euros fins a l'any 2030. Una inversió que ens permetrà assolir un estalvi d'una com a una milions de tones de CO2 en els propers cinc anys. I tot això ho fem conjugant dos verbs, dos verbs essencials quan parlem del canvi climàtic. Mitigar i adaptar. mitigarem les causes del canvi climàtic a la nostra ciutat i ens adaptarem als seus efectes. Com bé saben, el Pla Clima té sis eixos de treball i a continuació vull exposar les principals línies de cada un d'ells. Amb l'eix de transició energètica volem cercar un consum més eficient i més sostenible i per això multiplicarem per cinc la nostra generació d'energia local i renovable i ampliarem les xarxes de fred i calor a més de sumar-ne una de nova a la Sagrera. Seguirem impulsant pel que fa a l'eix de mobilitat la mobilitat sostenible, perquè el trànsit és la principal font de contaminació. Ens cal, per tant, enfortir el transport públic a escala metropolitana i seguir apostant per la descarbonització de les flotes. El tercer eix és l'eix Clima-Barris i amb ell volem posar la justícia social al centre perquè la transició ecològica ha de ser justa i això ho farem amb una línia de treball específica sobre clima al Pla de Barris i amb el desplegament del programa d'espais de proximitat i interiors. En quart lloc, si volem protegir la ciutat davant dels efectes del canvi climàtic, és essencial que reforcem la seva resiliència. Aquest és el quart eix, adaptant les grans infraestructures d'aigua, fent més dipòsits, més col·lectors per fer front a les inundacions i ampliant alhora la xarxa d'aigua freàtica per fer front a les sequeres. Les altes temperatures i les onades de calor són un dels efectes més evidents del canvi climàtic i per això la calor té un eix específic en aquest Pla Clima amb el que volem preservar la salut de la ciutadania, especialment, novament aquí, dels infants i de la gent gran. Per això seguirem desplegant el Pla Clima Escoles, ampliarem la xarxa de refugis climàtics millorant la seva disponibilitat els mesos d'agost i, entre d'altres, crearem espais de refresc i d'esbarjo amb aigua per a infants a tots els districtes. I finalment, Amb l'últim dels eixos, l'eix Canviem pel Clima, el que volem és seguir fent partícia per la ciutadania, aprofitant el nou compromís ciutadà per la sostenibilitat 2024-2034, que es va signar el passat mes de juliol. Amb aquest pla clima, per tant, l'Ajuntament posa les bases, però també fem alhora una crida a tothom perquè passem tots plegats a l'acció. El nostre potencial com a ciutat és immens i també crec la nostra voluntat de canvi. I cal que ho fem plegats. I aquesta és una crida a fer-ho plegats. A fer-ho plegats, a fer-ho ara, a fer-ho sense por, a fer-ho amb optimisme, a fer-ho amb esperança per nosaltres i per Barcelona.

Moltes gràcies. Té la paraula en nom de Junts la regió de la Vila.

Sí, bon dia. Ja anticipem que aquest grup municipal és evident que estem a disposició de sumar-nos a aquesta voluntat de canvi, però hi volem ser quan hi hagi propostes sòlides i que realment tinguin una base que sigui seriosa, perquè avui el que ens presenta el govern és un document que suma diferents plans I el que fan és una mena de pamflet, perquè el que fan és sumar diferents documents, ho maqueten molt bonic i posen un llacet. Fins i tot em sembla que han repartit unes totebacs parlant del Pla Clima. I el Pla Clima no és una totebac, ni són uns anuncis, ni és un pamflet. ni és un bon màrqueting ni una bona maquetació o una nota de premsa, sinó que han de ser accions reals. I avui ens trobem de nou amb el que ja ens té acostumat aquest govern, que és un govern que és aparador. I el risc d'això és que poden convertir també Barcelona en una ciutat aparador, on falta, com dèiem, robustesa i profunditat en moltes de les actuacions i plans que vostès anuncien. Perquè el que veiem avui és com el pla Andressa. no canviarà absolutament res si no s'ho prenen seriosament. És a dir, posen un títol, posen una marca, però després, com dèiem, cal passar a l'acció. Cal passar a l'acció perquè estem davant d'una situació greu i Barcelona és veritat que històricament ha sigut una ciutat on hi ha hagut consens en aquelles infraestructures necessàries per fer front a l'emergència del canvi climàtic. Hem de preparar la ciutat, hem de preparar la ciutadania, hem de preparar el propi Ajuntament, el múscul administratiu de treballadors de la casa perquè puguin donar resposta als reptes que tenim. Preparar la ciutat perquè sigui realment resilient. Per tant, això vol dir inversions. Preparar la ciutadania també perquè ells puguin actuar de manera proactiva per protegir-se. D'això no n'han sentit a parlar. Per exemple, parlen de mobilitat. Parlen de mobilitat perquè sigui més sostenible, però escoltim, tenim problemes molt greus de mobilitat a la ciutat, amb transport públic mateix. L'autobús a la ciutat és un servei que no compleix, els autobusos, les diners d'autobusos no compleixen amb la velocitat comercial que s'estableix. Per què? Perquè hi ha una manca de planificació de les obres, tenen la ciutat col·lapsada, estressada i per tant el transport públic no pot funcionar correctament, per no dir els sobrecostos del tram, o la manca que s'ha fet d'inversions en electrificació i punts de recàrrega, o el problema que tenim amb Rodalies. No els hem sentit a vostès anar a Madrid a exigir que Rodalies realment funcioni i hi hagi les inversions necessàries. Pla de Barris, que s'han omplen la boca, ha anunciat pluja de milions, però encara no sabem a dia d'avui quins programes concrets ni tan sols ens han fet arribar una avaluació preliminar. d'aquestes actuacions. No sabem quines intervencions faran a cada un dels barris de la ciutat i avui ho anuncien de nou però no hi ha res concret com dèiem al principi. Resiliència. Parla dels interiors d'illa. Quants interiors d'illa s'han recuperat? Fa un any i mig que governen no hem tingut notícia de cap recuperació d'interiors d'illa. Per no parlar, per exemple, del Pla Caló. El Pla Caló torna a anunciar que faran refugis climàtics. El recordo que l'estiu passat la senyora Monter, regidora d'aquest grup, va haver de denunciar que no veien obert les piscines municipals perquè la gent es pugui refugiar. I resiliència, i ara hi acabo, president, resiliència. Van en retard, per exemple, amb la freàtica i ho hem estat reivindicant durant molt de temps. Per tant, pressupost, calendari, accions concretes i fer la feina seriosa. Si no, només hi ha fum.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor López.

Gràcies, president. És evident la necessitat d'impulsar mesures contundents en la lluita contra el canvi climàtic. Ho és a escala global, ho és encara més al nostre continent i especialment a la zona de la Mediterrània on vivim. Així ho constatem amb l'increment de la temperatura mitjana a la ciutat els últims anys. En aquest context, però, ens plantegen ara un pla clima amb mesures continuistes i que fins i tot perden la concreció respecte a la declaració d'emergència climàtica de l'any 20. Ni mesures concretes, ni mesures novedoses, ni cap mesura que suposi un canvi de model econòmic a la ciutat. No diuen res de turisme, ni de creuers, ni de l'aeroport. Cap canvi substancial en fiscalitat climàtica, cap canvi en el model de consum, cap replantejament. de les grans infraestructures. Parlen, per exemple, d'impulsar un model de mobilitat de baixes emissions, però a l'hora de la veritat ens trobem que el seu govern no hi veu cap problema ni en ampliar l'aeroport per incorporar 20 milions de passatgers ni en posposar fins l'any 28 la implantació de mesures més restrictives per la zona de baixes emissions. Això, senyora Bonet, no és com accelerem un canvi de model. Parlen també d'impulsar un urbanisme que incorpori la perspectiva climàtica, però aturen el projecte d'eixos verds i ens retornen a un model de pacificació de carrers del segle passat. amb protagonisme a l'asfalt i que incentiva l'ús del cotxe com, malauradament, estem constatant aquests dies a Ronda de Sant Antoni. Un projecte que ja està velicitat i que vostès a última hora i de forma premeditada han decidit modificar. Resulta cínic que en el redactat del pla ens parlin de reduir l'efecte illa de calor de substituir l'asfalt per paviments permeables, quan en el dia a dia estem veient que actuen fent tot el contrari. Eliminen també el compromís d'impulsar el porta a porta i els contenidors tancats a tota la ciutat i alenteixen el creixement de la xarxa de carrils bici. Vostès, òbviament, no neguen els efectes del canvi climàtic, però en canvi sí que posposen aleteixen, retarden la posada en marxa de solucions. El seu argument és que no podem anar més de pressa, però obvien que som en un punt d'inflexió i que els costos de futures adaptacions poden acabar sent més superiors als costos de prevenció actuals, com malauradament hem vist recentment al País Valencià. En definitiva, veiem aquest pla com una oportunitat perduda per fer un pla creïble i rigorós que incorpori mesures concretes i contundents com les que estan aplicant a altres ciutats, que incorpori una veritable zona de baixes emissions com aplica Londres a tota la seva ciutat, que incorpori un increment substancial del verd i els carrils bici com fa París o una reducció de vols com fa Amsterdam. Aquesta concreció, aquesta ambició, seria la que veritablement ens permetria aconseguir l'acceleració d'un canvi de model. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Sí, molt bon dia a tothom. Nosaltres agraïm la presentació d'aquesta mesura precisament quan no fa ni una setmana que es tancava la cimera del clima una nova cop amb un acord de mínim sobre el finançament global i que encara no pot ni mencionar per escrit que els combustibles fòssils provoquen la majoria de CO2 i realment són els causants del canvi climàtic i causants també conjuntament amb les partícules de la mala qualitat de l'aire. I per tant, a l'emergència climàtica se'ns hi suma l'emergència de la salut ciutadana. Mirin, ahir, el conjunt de metges a través del Col·legi de Metges de Catalunya, dels quatre col·legis de Metges de Catalunya i els científics, ens feien arribar una carta a tots els responsables polítics perquè assumim i posem acció immediata per millorar la qualitat de l'aire, perquè literalment ens està matant. És la segona causa de mort al món. I per tant, és un dels principals temes de salut pública que tenim. Per tant, recollim aquest interès del govern de posar al dia i ordenar aquests diversos plans que fan referència, en aquest cas, a l'emergència climàtica, que també té un impacte en la salut, sota aquesta mesura de govern. Ara, com s'ha dit, és un embolcall. Per tant, siguem clars, no és una mesura de govern que ens canvia l'horitzó climàtic. És simplement una mesura que ens ajuda a reorganitzar-nos. Per tant, no arribarem a aquesta neutralitat climàtica el 2030, però és que hi hem de poder arribar, com a mínim, al 2050, com ens marca Europa. i alguns aspectes d'aquest alentiment. Parlen de l'energia neta produïda localment que es multiplicarà per 5, i això ja en vam parlar en aquest mateix plenari. Les xifres són tan minces que significa que arribarem a un 2% d'energia neta local del total de l'energia consumida a la ciutat. Per tant, no es pot ser gaire triomfalista. Rehabilitació energètica. El ritme de rehabilitació per baixar les emissions al sector domèstic és insuficient. Tenim el 81% dels edificis de la ciutat que té una qualificació energètica de o inferior. En mobilitat, transport públic, i tant. Però a més a més hem de plantejar com passem del vehicle privat contaminant al no contaminant. I aquí Barcelona té un aspecte i un camp molt ampli a recórrer. Hi ha un aspecte que és com canviem la mobilitat de moto a la bicicleta i aquí també els hi volem veure com poden fer aquesta aposta que és un vehicle contaminant. Altres aspectes, emissions vinculades a l'alimentació i al sector primari. Tan sols el 14% dels productes alimentaris comercialitzats a Mercavarna són de proximitat. Acabo. Temes d'adaptació. Realment no veiem una aposta pel verd, que ens canviï realment i que pugui substituir l'asfalt i el ciment. Parlem dels refugis climàtics, però sabem que la majoria d'aquests refugis climàtics molts cops no són una solució efectiva perquè els veiem tancats en mesos com l'agost, que és quan estem patint les onades més fortes de calor. En temes de resiliència, risc d'inundació, els hi vam demanar els dipòsits pluvials que tenen previstos, però per quan, calendaritzem-nos, posem-nos horitzons. I només per tancar i ser una mica ambiciosos, hem d'especificar quina és la reducció que volem de descarbonització, indicant en emissions cada una de les parts com volem arribar fins al 2050. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian del Partit Popular.

Sí, gràcies, presidente. El gobierno nos presenta un plan clima que promete ser la solución definitiva para el cambio climático en la ciudad de Barcelona. Neutralidad climática para el 2030, áreas verdes idíl·licas, movilidad impecable. Suena casi como un cuento de hadas, ¿verdad? Pero como suele ocurrir entre los grandes titulares... Y en la realidad hay un abismo, hay una fosa de las Marianas. Hablemos de transporte, un sector clave para reducir emisiones. Su gran apuesta ha sido el tranvía, una inversión multimillonaria que bien podría haberse destinado a algo mucho más eficiente como una red de autobuses eléctricos para toda la ciudad. Eso sí que habría tenido un impacto directo y real en la calidad del aire. Pero parece que ustedes prefieren proyectos que luzcan bien en las fotos, aunque sean un despilfarro sin sentido. Pasemos a la rehabilitación de edificios. Dicen que es fundamental para la descarbonización y estamos de acuerdo. Pero me pregunto, ¿cómo planean llevarlo a cabo si no son capaces ni de generar vivienda nueva a un ritmo aceptable? Barcelona necesita soluciones habitacionales inmediatas, no promesas que ya sabemos que este Gobierno nunca cumplirá. Hablemos ahora de las áreas verdes. Anuncian un aumento de 160 hectàrees. Suena estupendo y estamos de acuerdo en que necesitamos más en Barcelona. ¿Pero qué pasa con las grandes zonas verdes de la ciudad como Montjuic? Zonas desconectadas, con la vegetación descontrolada y con asentamientos ilegales. Todo un parque que debería ser un ejemplo de sostenibilidad se ha convertido en un espacio abandonado. Tal vez antes de soñar con nuevos espacios verdes deberían cuidar mejor los que ya tenemos. En movilidad quieren la expansión de los carriles bici, pero quizás antes deberían aprender a dimensionar y detectar las zonas donde realmente estos podrían tener algún sentido. Tenemos ejemplos como el de la vía Augusta, que apenas se usa, que ha tenido un coste muy elevado y que ha generado un impacto tremendamente negativo en la movilidad y, por consecuencia, en las emisiones de CO2. Además, hay soluciones más sencillas y eficientes, como aprovechar los carriles de 30 km hora o adaptar tramos ya existentes. Parece que aquí, una vez más, importa más el postureo que la eficiencia. Mientras tanto, seguimos sin incentivos reales para el transporte público, que sí podrían reducir el uso del coche de manera efectiva. Y ahora hablemos del gran elefante en la sala, el coste. Como se preguntaría Josep Pla contemplando los rascacielos de Manhattan, Scolte. i tot això que ho paga. Hablan de quasi 7.000 millons d'euros, un esforço econòmic considerable que no sabem com es financerà sin afectar al bolsillo dels ciutadans ni augmentar la burocràcia. I què passa amb els barris més vulnerables? La lluita contra la pobreza energètica és fonamental, però aquest plan no detalla com es implementarà mesures efectives ni com es compensarà els sectors econòmics que poden sortir perjudicats. En resumit, aquest plan clima és més un exercici de marketing polític que un project realista. Està en PSC. Porque una cosa es anunciar medidas ambiciosas y otra muy distinta es tener la capacidad, la credibilidad y la coherencia para llevarlas a cabo. Quizá el verdadero reto no sea el cambio climático, sino un cambio político. Y que este gobierno aprenda de una vez a gestionar de manera responsable.

Muchas gracias. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos de Vox. Endavant. Endavant. Andavan... Andavan, señor Senderos.

Gracias y buenos días a todos. El Plan Clima, esta medida de gobierno que han traído ustedes aquí, es una declaración de intereses ceñida al consenso progre como tantos otros a las que nos tienen tristemente acostumbrados. El Plan Clima es un panegérico a la ruinosa Agenda 2030 que hace de la globalización un arma contra la soberanía de las naciones y contra la economía del sector primario. Creado por el Foro Económico Mundial Compuesto por los grandes poderes económicos y políticos, esa Agenda 2030 nació con el pretexto de mejorar el mundo y combatir el cambio climático. Los objetivos de desarrollo sostenible que la componen generales e incuestionables, a fin de cuentas, ¿quién no quiere acabar con la pobreza en el mundo? Persiguen otro fin, que no es sino el establecimiento de un nuevo orden mundial en el que esos grandes poderes determinen cómo hay que vivir. Es una imposición de forma de vida que busca acabar con la actual. Se trata de una clara herramienta de adoctrinamiento impuesta por entidades supranacionales capaces de convertir en ley lo que claramente son solo recomendaciones. La Agenda 2030 supone una destrucción planificada de la soberanía de las naciones, de su economía y de su orden social y moral. Frente a este proyecto liberticida y antinacional, que es la implantación de la fatal Agenda 2030 Vox, no puede quedarse callado. Frente a proyectos como el Plan Clima Municipal, que no son más que la aplicación de la nefasta agenda, con la consiguiente renuncia al progreso y a la plena soberanía de España, Vox alza su voz para pedir que se vuelva la realidad de los problemas de esta ciudad. Problemas de una ciudad debieran ser el día a día de sus vecinos, que tratan de desplazarse sin congestiones y sin prohibiciones, que quieren ejercer su libre derecho de circulación, que quieren permitirse el gusto de disfrutar en familia un coche que han pagado con su esfuerzo, sin una zona de bajas emisiones de dudosa legalidad. mermando su libertad de circulación en nombre de agendas extranjeras globalistas y desnaturizadoras de lo propio. ¿Significa que todo el plan clima está mal? Para nada. Como sabemos, el Partido Socialista es experto en hacer una y cantar 20, por lo que este plan se compone a su vez de varios planes que ya han publicitado por otros lados. Y no todo lo de estos planes es malo. El plan director de arbolado, el plan director de saneamiento, el programa de regeneraciones urbanas, el mismo plan de barrios, el plan clima escuela... Contienen elementos salvables que... Con alguna revisión y bastantes añadidos para nosotros pueden ser de referencia y mejor podrían serlo fuera del paraguas artificioso el plan clima. Pero en cuanto al genérico, al plan global y globalista que constituye el plan clima no compartimos gran cosa.

Gracias. que és un embolcall, que és una manera, diguem-ho així, de generar marxandatge. Hi ha moltes maneres de criticar, des del desconeixement o des de la voluntat de torçar la realitat. Per altra banda, hi ha crítiques, no sé si crítiques o felicitacions, que és amb línies continuïstes. Efectivament, és amb línia continuïsta aquest pla clima. Ho he dit en la meva intervenció inicial. Hi ha molta feina ben feta en els darrers anys i el que cal és seguir treballant en aquesta línia. Però el que cal sobretot és accelerar. I per això en aquest pla clima hi ha una cosa que no hi havia fins ara, que és acceleració, identificació d'accions, 360 graus en totes les polítiques, posant la justícia social al centre, la salut al centre i compromís amb inversions 2030. 1.800 milions d'euros. I això no és una xifra a la que hem arribat perquè és una xifra rodona i bonica. És la suma de totes les actuacions que conformen aquest pla clima. I sí, hi ha una acceleració. I només cal arribar, si voleu, amb alguns exemples. Passat mandat, infraestructures de millora de la xarxa d'aigua. I això vol dir dipòsits, plovials, col·lectors. Passat mandat 7,5 milions. Aquest mandat 141 milions. Generació d'infraestructura fotovoltaica. El passat mandat 6,8 milions. Aquest 32 milions. Hi ha una acceleració en les polítiques, amb compromisos d'inversió al darrere. I aquest és el gran canvi d'aquest pla clima. Podem dir el que vulgui. Es pot desmereixer, es pot ridiculitzar, es pot negar. És el pitjor favor que li podem fer al repte que tenim com a societat. Negar. Negar el canvi climàtic. Quin és el cost d'aquest canvi climàtic, d'aquest pla clima? El cost, acabo, alcalde, el cost és realment el cost de no fer res. I això no ens ho podem permetre com a societat, senyor Milian.

Molt bé. Resten 15 segons, la zona en comú.

Més de 3 graus d'increment de la temperatura mitjana els últims dos anys. Cap mesura innovadora, cap mesura d'impacte.

17 segons, Vox. Passaríem al següent punt. Ja corresponent...

Ja corresponent a la part executiva, Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, per ratificar l'acord adoptat per la Junta de Govern del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona relatiu a la dissolució del Consorci, amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Correcte? Passem a Economia Social. i Hisenda per aprovar inicialment les modificacions de crèdit del pressupost municipal per al 2024, consistents en un crèdit extraordinari i suplement de crèdit. Té la paraula, el tirem baix. Té la paraula, el tirem baix. Té la paraula, el tirem baix.

S'aprovi inicialment les modificacions de crèdit consistent en crèdit extraordinari. Si em permeten... Si em permeten... Molt bé. Aprovem en aquests moments inicialment les modificacions de crèdit consistent en millorar unes...

Fins demà!

Molt bé. Si els sembla bé, seguidament també tractarem temes importants, com és la suplement de crèdits per donar de resposta a l'ampliació de diferents projectes que ha desenvolupat aquest Ajuntament en diferents entitats. En aquest cas, el primer és de l'associació Cambra LGTBIQ de Catalunya, per tal d'incrementar les partides pressupostàries al projecte Pride 2024, d'agut que aquest projecte ha tingut un increment del 150% en el seu pressupost. en realitat el que fem és passar d'un finançament del 25% del total del projecte a un finançament del 20%. També en Barcelona Global hi ha hagut un increment de 75.000 euros per fer un projecte conjunt respecte a temes de comunicació, de promoció de talent i també de semiconductors, que també és un aspecte important dins de l'àmbit de la ciutat. I finalment reconvertir algunes nominatives, com és l'associació de Barcelona Health Hub per un projecte econòmic sanitari de la ciutat, a través d'un congrés, i també la ciutat espanyola, la radiodifusió SER, i amb totes elles el que fem és uns canvis de partida i una modificació de crèdit de les partides nominatives que corresponen a les mateixes. Moltes gràcies, espero el seu vot favorable.

Moltes gràcies, Tinen Baix. Té la paraula el regidor Tramosa, de Junts.

Moltes gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor. Els tràmits i els procediments són correctes. Potser es podria haver planificat millor per part de l'Ajuntament, en el cas d'alguna entitat, el suport fa un temps que es presten aquestes entitats. I també pensem que hauria estat millor també haver presentat quatre expedients diferents i no un de sol per a ser votat en bloc. Però, en tot cas, nosaltres no hi posem cap impediment i, per tant, hi votem a fort. Un últim apunt sobre Barcelona Global, que és una entitat que sempre s'ha manifestat a favor de la promoció del talent, de la captació de la retenció del talent local. La seva dependència d'una major subvenció de l'Ajuntament de Barcelona, tant de bo no comprometi la seva... llibertat de criteri, no?, perquè potser es prefigura un nou govern que, per exemple, en la qüestió de l'aeroport del Prat de Barcelona, que s'ha de modernitzar i actualitzar i fer una nova terminal satèl·lit, com així ho ha aprovat el Parlament de Catalunya, doncs, segons amb quin es formi govern, potser estarem prenent de creixement econòmic, de reduir l'activitat de l'aeroport, tant de bo no sigui el cas. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González, Barcelona en Comú.

Sí, bon dia. Nosaltres ja vam dir en comissió que ni el com ni el què. El com no té sentit barrejar naps i cols i obligar-nos a votar-ho tot junt. I pel que, d'entrada, i tal com vaig dir en comissió també, a mi em preocupa la independència de Barcelona Global, que es van a glòria en la seva web d'assegurar la seva independència del govern i no rebre cap ajuda financera pública. A partir d'avui, gràcies a aquest govern, són 75.000 euros menys lliures i independents, cosa que em preocupa moltíssim. I després el Pride. Augmentem la subvenció del Pride mentre l'associacionisme de base, que és qui construeix, qui amplia, qui garanteix drets dia a dia... barri a barri ho passa malament amb aquest govern, amb mesos i mesos sense atenció a l'OND, i que quan ho han resolt, gairebé millor seguir sense atenció, perquè han fitxat el millor del millor de Badalona del PP del Viol. En tot cas, tant pel què com pel com, ens abstindrem.

Té la paraula el regidor Castellana,

Gràcies.

Té la paraula el regidor Castellana d'Esquerra Republicana.

Endavant. Gràcies, alcalde.

Regidor Castellana. Regidor Castellana, li estic donant la paraula i passarà el temps.

Si voldria fer la intervenció amb condicions, hi pot ser.

Regidor Castellana, procedeixi.

Gràcies, alcalde. Bé, les subvencions d'aquest expedient, òbviament, estan ben justificades, com consta l'expedient, però sí que veiem com contrasta l'actuació del govern municipal respecte a aquestes necessitats, que no neguem que hi siguin respecte als entitats sobre els quals ha parlat el tinent d'alcaldia Jordi Valls, però contrasta moltes entitats de base amb qui parlem el dia a dia, a nivell de cultura, joventut, ateneus, etcètera, amb qui també n'hem pogut parlar amb el govern municipal aquests darrers dies i sobre les quals no hem acabat de tenir resposta i que pateixen realment econòmicament per poder tirar endavant el seu dia a dia. Per tant, farem una abstenció, més que res com a, no per cap motiu de mala justificació de l'expedient, que evidentment està ben fet, sinó per aquest altre motiu que em sembla que és rellevant i que s'ha d'entomar.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estallé.

Sí, moltes gràcies. El grup popular en la comissió ja va destacar la necessitat que aquest expedient es desglossés per cada una de les subvencions, però no ha sigut possible. Per tant, nosaltres el que també demanem és que l'Ajuntament sigui molt més rigorós a l'hora d'aquestes subvencions nominalistes, que són excepcionals, i que en comptes de promoure tot el que és tota la promoció econòmica es vagin destinades, com per exemple el Pride, que augmenta en 100.000 euros en partides provenients del turisme, també de promoció econòmica i de cultura. Vull dir, 50.000, 50.000 són partides que s'haurien d'haver destinat a aquest àmbit i se destinen a uns altres, que no és el fet que considerem que caldria prioritzar amb les necessitats que hi ha. Per altra banda, també és cert que hi ha unes altres subvencions que trobem adequades i, per tant, en aquest sentit, volem dir que, igual que han hagut algunes altres manifestacions, el fet que es rebi subvencions públiques no vol dir que tinguin condicionat la seva activitat les entitats que les reben. El fet aquest és el motiu pel qual ens abstindrem.

Moltes gràcies. Regidor de Leólogos Pulido, Vox. Gràcies, alcalda. Este punt de l'ordre del dia creiem que deberia haver-se dividit en els subpuntos que té. De totes modus, votem en contra del despifarro polític que realiza este govern. Votem en contra d'incrementar en 139.000 euros el total de lo que recibe la Asociació Catalana de Empresaris para Gays i Lesbianes per organitzar els seus actos. El tenir una determinada condició sexual, la que sea, no debe estar castigado, però tampoc premiado. Cada uno hace con su vida lo que quiere, pero los demás no tenemos por qué pagarlos. Que cada uno se pague sus fiestas. Son ustedes una máquina de dilapidar dinero público y votamos en contra.

Doncs, 45 segons per la ponència.

I agrair els vots favorables de Junts, entendre algunes abstencions, manifestar també que la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb diferents entitats de totes les característiques, siguin socials, siguin econòmiques, siguin culturals i siguin de ciència, mai determinen la seva independència. Entenc també que la gestió comunitària dels serveis d'aquest Ajuntament per entitats socials, tampoc determina la seva independència en absolut. Jo crec que sempre ha estat voluntat d'aquest Ajuntament a mantenir aquest criteri. I comprenc perfectament a Vox que no estigui d'acord amb alguns temes que estem molt enllunyats.

Molt bé. Doncs queden 24 segons per Vox. Doncs seguim el punt de corresponent a la comissió de presidència d'atorgar per atorgar la medalla d'or al mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona a l'equip de regatistes Sail Team Barcelona. Amb posicionament favorable de tots els grups.

Ah, perdó, perdó, perdó. Punt 4, perdó. Aprovar l'experiment de reconeixement de crèdit a favor de l'Auditoria de Medios SL, amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comús, que Republicana, Partit Popular i abstenció de Vox. Correcte? Ara sí, comissió de presidència per atorgar la medalla d'or en el mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona a l'equip de regatistes Sail Team Barcelona.

Té la paraula la regidora Ortega. Junts.

Gràcies, alcalde. Malauradament faig una prèvia perquè un cop més el govern no ha estat capaç de consensuar aquests guardons ni de treballar-ho prèviament. Recordar que aquests són uns guardons de ciutat, no són uns guardons de govern i que mai en els darrers anys uns guardons haurien generat aquesta divisió, aquesta confrontació i fins i tot aquesta demagogia. Ja li adverteixo. que nosaltres votarem a favor per coherència i per responsabilitat. I avui volem posar en valor aquesta medalla d'or al mèrit esportiu del Seill Team Barcelona, un equip que ha portat, a més a més, el nom de la nostra ciutat, a la regata femenina, la primera regata femenina, femenina de la Copa Amèrica, així com a la regata de joves. Volem destacar que, a més a més, és una medalla del tot merescuda, especialment per l'esforç i la dedicació de les i els esportistes, però també pel cos tècnic i per la direcció dels dos equips, que no ha estat fàcil el camí. També volem posar en valor l'aposta que ha fet el Club Nàutic de Barcelona, pel Same Team Barcelona, Creiem que a Barcelona entrarà a la història de la Copa Amèrica no únicament per haver celebrat aquesta 37a edició de la regata, sinó sobretot i d'una forma especial perquè a Barcelona es va celebrar per primer cop una regata femenina. Aquest cèntim Barcelona va néixer amb l'objectiu de reclutar el major talent possible entre dones i joves regatistes amb la voluntat de competir i arribar al més lluny possible, però també per construir una plataforma de talent pel futur que permeti tenir regatistes en totes les categories i en les futures competicions de la Copa Amèrica. Estem convençuts que aquests objectius s'han aconseguit. També volíem agrair l'aposta del Sail Team Barcelona per treballar per una navegació més sostenible i felicitar també a tots els navegants per la seva feina que avui honorem en aquest reconeixement. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Escudé.

Bon dia, gràcies, alcalde. Reconeixement, ara s'estava parlant, jo crec que important, a una part del llegat com és l'esportiva. Per primera vegada en 173 anys d'història, la Copa Amèrica ha comptat amb una regata femenina. Sens dubte, la Copa Amèrica no tornarà a ser la mateixa després del seu pas per la ciutat i un dels motius és ben evident. Vam fer una aposta per l'esport femení i avui és una realitat que la Puig Women's America Cup ha vingut i estem absolutament segur que proseguirà en les següents edicions. A més, en l'edició celebrada de Barcelona també hem recuperat la regata de joves, una força important, també una aposta important de cara al futur, la Unicredit Youth Americas Cup. L'impuls d'aquestes competicions ha estat una fita molt important que celebra valors tan barcelonins com el talent, la igualtat, La diversitat o la inclusió en aquest marc, el Sail Team Barcelona ha sigut un exemple i una inspiració per a tots i totes els barcelonins i barcelonines. Aquest equip creat a Barcelona ha representat amb orgull la nostra ciutat en el marc de la competició, tant juvenil i femenina. El Sail Team és fruit de la col·laboració entre un grup experimentat de regatistes, juntament amb un club a Sant Daniel de la Ciutat, el Real Club Nàutic de Barcelona, de nou volem agrair la seva col·laboració i la seva feina. Amb la seva determinació i talent, les dones regatistes del CETI en Barcelona han trencat sostres de vidre i han obert nous camins a un esport que durant molt de temps, massa temps, ha estat dominat pels homes. La seva participació a la regata femenina de la Copa Amèrica ha estat una victòria per a la ciutat i per a totes les futures generacions de nenes i noies que aspiren a competir al més alt nivell. El tercer lloc obtingut pel CETI, a més, a la regata femenina, ha estat heroic. i la ciutat està molt orgullosa que el seu equip hagi pogut assolir aquest èxit en un temps pràcticament rècord. Pel que fa, l'equip juvenil del Siltim, la seva participació també ha representat el futur de la vela a casa nostra amb energia, passió, innovació i canvi. El seu esforç ha servit d'exemple per impulsar els valors nàutics entre els mesos. Per tant, més que reconegut i més que m'ha nascut la medalla.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor Rabassa, Barcelona en Comú.

Gràcies, president. Malgrat el procediment i com ha arribat la medalla a la comissió i en aquest plenari, votem a favor d'aquest reconeixement i felicitem a les expostistes i a tot l'equip tècnic del Celtim Barcelona. Votem a favor amb la vista posada en el futur... i que aquesta iniciativa no quedi com un experiment per la Copa Amèrica, sinó que sigui un esperó per la potenciació de l'esport femení i de l'esport juvenil i dels esports marítims a la ciutat de Barcelona. Tant de bo que en els anys a venir la realització esportiva que ha sigut la Copa Amèrica es transformi o avanci cap a la popularització en els més joves i en les més joves dels esports marítims. Per tant, doncs, moltes felicitats.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas, és cara republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, si una cosa positiva crec que ha portat Barcelona a la Copa Amèrica és precisament les regates dels més joves, el futur, la promoció i molt especialment la competició femenina, que és el primer cop en 137 anys d'història de la Copa Amèrica que es produeix i això ha passat aquí a Barcelona. i també amb representació de la ciutat a través dels equips de Sale Team BCN. Potenciar l'esport femení és un deure i una necessitat. De fet, és un pas obligatori en la lluita feminista, perquè la normalització de la presència de les dones en l'esport, i especialment també en l'esport d'elit, és la millor eina per trencar prejudicis i barreres. L'esport que no entén de gèneres, perquè no només l'esport masculí és l'esport atractiu, el de qualitat o el que cal seguir i televisar o el que cal promocionar. L'esport femení també ho és de la mateixa manera, però encara no se'l reconeix igual i queda un llarg camí per endavant. I com en tots els àmbits, són unes quantes dones les que obren el camí en un món masculinitzat. Són les que fan aquesta primera bretxa que remeixablement anirà fent-se més i més gran. Són les que obren el camí a les que vindran després i obrir el camí és combatre obstacles més importants i realitzar un esforç adicional en la consecució de qualsevol fita. la Paula Barceló, la Tamara Chegoyen, la Neus Ballester, la Sílvia Mas i la Maria Cantero, com a integrants de l'equip femení del Sail Team Barcelona, passaran a la història com el primer equip barceloní en participar a la Copa Amèrica de Vela Femenina. Elles són aquestes pioneres i referents de les generacions que seguiran. Elles han col·locat un cop més l'esport femení al mapa mundial i ho han fet de la millor manera, fregant la classificació per la final, tot i comptar amb molt menys recursos que les seves competidores. Per tant, la medalla és, sens dubte, merescuda, merescudíssima i volem felicitar i agrair els guardonats i guardonades.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller, Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. Abans de pronunciar-me sobre la medalla vull dir que nosaltres discrepem del procediment que s'ha utilitzat, que no ens ha fet partícip en aquest grup municipal. Per altra banda, valorem molt positivament el Sailing Team, un equip creat a Barcelona... per competir en la Copa Amèrica, la femenina i la juvenil en aquesta edició de l'any 24. L'equip de Sailing Team ha portat el nom de Barcelona a la Copa Amèrica. Això ha donat molta visibilitat als excel·lents navegats que tenim a la ciutat i a la resta d'Espanya i ha demostrat que l'excel·lència esportiva, a més, recull una sèrie de valors molt necessaris com és l'esforç, el treball a l'equip, en la igualtat, en l'esperit de superació. L'equip està format per joves i per dones esportistes amb molt talent que han demostrat un gran compromís amb la vela, amb la competició, amb la innovació i amb la seva passió per competir i per navegar. Aquest esport és un esport que està també estigmatitzat, on les dones han tingut moltes dificultats a l'hora d'assolir visibilitat i, per tant, han demostrat que a través dels somnis, a través d'aquest treball tan dur que fan i amb la il·lusió i la bona preparació es poden aconseguir molts reptes i trencar aquestes barreres que en ocasions són molt difícils de superar. Per tant, competir amb el primer nivell a la Copa Amèrica han demostrat que això és possible. Aquest és un exemple de molts navegants que ha de ser un llegat per la ciutat de Barcelona i sobretot pels navegants juvenils i les dones que han de veure com tenen possibilitats a l'hora de poder competir en el primer nivell. L'èxit d'aquest equip és un orgull per Barcelona i per aquest Ajuntament i aquest reconeixement ha de ser un símbol i un llegat que quedi a les generacions presents i després també a tots els joves de veure que amb l'esforç es poden arribar a subir reptes molt necessaris i molt importants per Barcelona i per competir internacionalment. Gràcies.

Moltes gràcies.

El proyecto español Sail Team Barcelona del equipo de Vela que participó en la reciente Copa América por primera vez merece el reconocimiento de la ciudad con esta medalla por ser pioneros en la creación de un equipo español de Vela que tendrá base en el puerto de Barcelona y que debe servir para reclutar talento de regatistas jóvenes y mujeres de toda España. Una lástima que Barcelona no quiera repetir como se de la próxima edición de la Copa América, pero esperamos que el seu team vuelva a competir en la siguiente edición y lleve el nombre de Barcelona y de España a lo más alto. Votamos a favor.

Molt bé. Doncs estaríem. Passem a la següent. El següent reconeixement per atorgar el títol honorífic amic de Barcelona, el senyor Gran Dalton. Té la paraula la regidora Ortega.

Gràcies, alcalde. Avui aprovarem a otorgar, sense el consens exigible, un guardó com aquest, el títol honorífic d'amic de Barcelona, Grandalton, aquí del dels Emirats Team New Zealand i equip guanyador de la 37a edició de la Copa Amèrica i també CEO de l'empresa organitzadora que vam poder celebrar a la nostra ciutat fa unes setmanes. Ell ha estat, sens dubte, el principal responsable que la nostra ciutat hagi tornat a ser, durant uns mesos, capital de l'esport mundial. L'aposta d'aquest navegant i regatista perquè Barcelona fos seu de la competició més important de vela del món ha permès, com deia, tornar a posar el nom de Barcelona en la història de l'esport. Però tot i que el títol sigui per ell, jo el que sí que vull avui és posar en valor l'esforç que han fet moltes persones de la nostra societat civil per poder portar aquesta competició a casa nostra. Empresaris, dirigents esportius, esportistes, perquè sense ells, com va passar en els Jocs Olímpics, no hauria estat possible fer la Copa Amèrica a Barcelona. Barcelona és cert que aposta des de fa molts anys per la vela, la mateixa Fundació de Navegació Oceànica de Barcelona, i la regata Barcelona New World Race en van ser una mostra. Però també, sobretot, el que vull destacar són les moltes regates que es fan a casa nostra, com la mateixa regata Puig, i sobretot la gran feina que fan els clubs d'esports nàutics de la nostra ciutat, l'UFEC, la Federació Catalana de Vela, perquè la major pràctica de la vela entre nens i joves en els nostres Cups ha de ser el veritable llegat de la Copa Amèrica. Grant Dalton, com deia, amb la Copa Amèrica ha permès posar en valor tota aquesta feina, traslladar-la al món. Temps tindrem també de valorar els resultats, potser en aquest sentit hauria estat més oportú, més acertat, poder esperar l'atorgament d'aquest governador. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la tenenta Gai, en nom del govern.

Sí, gràcies, alcalde. Avui tenim l'honor de presentar una proposta que ens permet reconèixer el senyor Grant Dalton com a director del Team New Zealand com una figura clau en l'exitosa celebració de la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona, un esdeveniment... que ha deixat un llegat inesborrable en la nostra ciutat, com a més s'ha assenyalat pels diferents grups municipals amb l'anterior proposta d'acord. Un llegat obert als ciutadans i ciutadanes de Barcelona, la transformació del Port Olímpic, les inversions a la Barceloneta, la transformació del litoral o l'impuls a programes com Viu la vela en són clars exemples. Però més enllà de les xifres, la Copa d'Amèrica ha consolidat Barcelona com una ciutat de referència mundial en l'organització d'esdeveniments esportius i en la seva capacitat de treure talent i innovació. Aquests èxits han estat possibles gràcies a l'esforç de moltes persones i institucions implicades de la societat civil, entitats esportives, empreses, a les quals també manifestem el nostre agraïment i felicitació. Però sí que és cert que molt especialment ha estat gràcies al senyor Dalton que va apostar per Barcelona veient-hi una tradició marítima de prestigi i una ciutat que comparteix valors com la sostenibilitat i l'aposta per la diversitat amb la filosofia de la competició. Ho demostren fets com la implementació de projectes de sostenibilitat pioners amb l'ús de tecnologies verdes en les regates i la reducció de l'impacte ambiental de l'esdeveniment. A més, aquesta edició ha fet possible i ha estat també històrica amb la introducció d'una categoria femenina i una altra juvenil, reflectint el compromís d'apostar per la inclusió i la igualtat d'oportunitats. Hem guanyat infraestructures modernes, una xarxa nàutica reforçada i una visibilitat internacional que ens posiciona per continuar liderant projectes d'alt nivell. Per aquests motius, considerem merescut otorgar el títol honorífic d'amic de Barcelona, el director de l'esdeveniment, com a símbol de la nostra gratitud per la seva contribució a la projecció internacional de Barcelona, erigint-se com un col·laborador essencial per demostrar que la nostra ciutat és capaç de liderar, innovar i inspirar en un escenari global.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rabassa, Barcelona en Comú.

Sí, bon dia de nou. Votarem en contra de la proposta d'honorar el senyor Grandalton perquè abans cal aclarir els dubtes sobre la possible adulteració de dades d'audiència i de visitants estimats durant la Copa Amèrica. Cal transparència, cal saber... exactament si hi va haver aquesta adulteració i per què, i per tant creiem que avui per avui Gran Dalton no mereix aquest reconeixement. Així mateix simbolitza molt bé una concepció de l'esport que no compartim, l'esport com una empresa amb una voluntat competitiva, una persona que és el CEO, és a dir, l'executiu en cap d'aquesta empresa, nosaltres caiem en els valors de l'esport comunitaris, de salut, etcètera, i per tant Creiem que ara mateix, per aquestes i altres raons, Gran Dalton no mereix aquest reconeixement. Així mateix, en la justificació de l'honor, s'esmenta que la ciutat ha deixat empremta amb la competició de la Copa Amèrica quan ha estat una competició absolutament aliena a la ciutadania de la ciutat. Llàstima que no s'ha fet tot el trasbassament de coneixement, tot el retorn comunitari que s'havia de fer amb aquesta competició explicant els esports del mal però també la ciència i tot el que hi ha al darrere de la tecnologia de la Copa Amèrica. Ha estat una competició que ha estat aliena a la ciutat de Barcelona amb unes dades que hi ha possibilitat que hagin estat adulterades i que, a més a més, no han contribuït tampoc avui per avui a l'ajuda d'aquests clubs petits que hi ha a la ciutat de Barcelona, que practiquen els esports de mar i que necessiten tanta i més ajuda o més reconeixement que no pas el CEO de la Copa Amèrica. Per tant, per tots aquests votius votem en contra d'aquest reconeixement.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies. Mirin, des d'Esquerra no entrarem a valorar el senyor Grandalton com a persona en el sentit clàssic que fem normalment d'expressar si la seva trajectòria i relació amb la ciutat és mereixedora o no del títol honorífic Amic de Barcelona. És més, i amb tot el respecte a la persona, segurament la seva tasca amb la ciutat és tan limitada que també se'n faria una mica difícil poder-ne fer una descripció ampliada de ser o no mereixedora d'aquest títol. Esquerra bàsicament el que ens preocupa és una altra cosa i és el fet que creiem que se'ns presenta una proposta aquí plenar i que d'alguna manera instrumentalitza un títol de la nostra ciutat. Un títol que en el fons és un reconeixement a la projecció internacional de Barcelona i al benestar de la ciutadania. Per tant, és un gran prestigi que torga la ciutat. I no podem o no volem que aquest títol s'atorgui a modes, si m'ho deixen dir, de cert, desgreuja, perquè em sembla que aquesta és la principal motivació que hi ha al darrere. Miri, seré una mica clara, si la finalització de la Copa Amèrica no va acabar com es preveia, sigui per les exigències de l'organització, per la gestió municipal, etcètera, segurament el que no toca és cenar-ho precisament amb el prestigi i el respecte que podem tenir amb el títol d'amic de la ciutat.

Per tant, en aquest sentit, la nostra posició serà votar-hi en contra.

Sí, moltes gràcies al Partit Popular. Donem suport a que Grandalton sigui designat amic de la ciutat de Barcelona. Grandalton va seleccionar Barcelona perquè fos seu de la Copa Amèrica i ha contribuït a la seva projecció internacional i també a donar molta més visibilitat a la vela a la nostra ciutat, un esport. que està molt estigmatitzat i que els navegants que participen i que s'esforcen dia a dia a l'hora de poder navegar i competir en totes les categories requereixen i necessiten aquest suport de les administracions que fins ara no l'han tingut amb tanta determinació i penso que aquesta edició ajudarà en aquest sentit. Per tant, és bo que s'hagi celebrat aquesta Copa Amèrica i l'impacte que ha tingut positiu en la projecció de la nostra ciutat. Aquesta celebració no hauria estat possible sense el suport de la societat civil que va apostar per la Copa Amèrica i va fer que les administracions també ho veiessin d'aquesta manera i va contribuir que es pogués celebrar i que les administracions es poguessin d'acord i al costat d'aquesta celebració. La trajectòria del gran Dalton l'ha convertit en una de les figures de la vela més important del món, sobretot perquè ell va apostar per la professionalització de la vela i va fer que els equips comptessin amb les tecnologies i amb la logística necessària per poder competir i participar en grans campionats. Per tant, des d'aquesta perspectiva, el seu llegat en l'esport ha estat important i això es tradueix en una celebració de la Copa Amèrica, que ha tingut un gran impacte a la ciutat i ara s'ha de valorar, però el cert és que en l'àmbit de l'esport i de la vela s'ha valorat molt positivament. Per tant, nosaltres creiem que aquesta celebració i aquest impacte per la ciutat de Barcelona s'ha de traduir en un llegat. Un llegat que ha de ser constant i permanent amb l'educació dels nens perquè puguin practicar la vela i puguin conèixer aquest esport, també per part de la ciutat de Barcelona, perquè s'impliqui més en aquest esport que té poca visibilitat i requereix molt més suport de tothom. Per tant, des d'aquesta perspectiva, valorem positivament aquesta conmemoració.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido, Vox.

Gràcies, alcalde. Grant Dalton supo ver el potencial de Barcelona como sede de la Copa América, en parte atraído por la Barcelona Olímpica del 92. Gràcies a su confianza, Barcelona se ha convertido en un referente mundial en el mundo de la vela, ofreciendo a los regatistas y a todos los amantes del mar la oportunidad de vivir... Perdón. Disculpas. Me he perdido. El impacto de su trabajo trasciende lo deportivo. Gracias a su visión hemos podido ver cómo la vela se integra cada vez más en la identidad de Barcelona creando una plataforma para futuras generaciones de regatistas y además ha ayudado en cierta forma a recuperar la zona del Porbell con un nuevo espacio renovado de la ciudad. Y ha tenido que lidiar con un ayuntamiento atípico que pone trabas para todo. Por eso es una medalla merecidísima y le damos las gracias y votamos a favor.

Passaríem al punt següent, en aquest cas per atorgar la distinció a les entitats centenàries de l'any 2024.

Té la paraula per començar el regidor Rius de Junts.

Gràcies, president. Per descomptat que votarem a favor de l'atorgament d'aquestes distincions a les 11 entitats centenàries. Totes s'ho mereixen, totes han fet un gran servei a aquesta ciutat. i a la seva ciutadania, des de l'Orfeo de Sants, la Tareu Ortenc, la Reial Acadèmia Medicina de Catalunya, totes les que avui atorguem aquesta distinció. Animo tothom també a llegir les seves biografies i la història d'aquestes dotze entitats avui reconegudes perquè també hi llegirem una bona part de la història de Barcelona i de Catalunya. De fet, aquestes entitats, en part, expressen també el que és Barcelona. Aquest relleu generacional ben fet que han fet durant tants anys i durant tants segles amb la seva manera de fer han contribuït a fer aquesta Barcelona que avui emmiralla i es projecta al món i també són entitats que han configurat el catalanisme. El catalanisme sempre ha promogut el lliure pensament, el sentit comunitari, la ment oberta, Des del catalanisme s'ha construït també gràcies a Taneus, a Orfeons, a clubs esportius, i en bona part són els que han mantingut la catalanitat, sobretot en aquells anys de foscor, en els quals ha viscut aquesta ciutat i aquest país, i també són els que van permetre preservar el català Durant tots aquells anys que es volia, mitjançant les dictadures, impedir el seu ús, gràcies a elles, a classes clandestines que es van fer amb moltes d'aquestes entitats, també es va poder preservar. És el segon any que s'atorguen. És una bona iniciativa, especialment també en l'àmbit simbòlic, que és molt important, però també creiem que aquestes entitats centenàries també necessiten d'altres tipus de mesures perquè puguin continuar celebrant més anys amb bona salut i que arribin a celebrar, si així pot ser, doncs algun altre centenari més. Hem de mirar com les podem ajudar a cadascuna d'elles. S'ha de fer una feina constant, no podem només premiar-les, honorar-les i després oblidar-les. Per tant, felicitats una altra vegada i per molts anys.

Moltes gràcies. Té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Proposem la concessió de la distinció a les entitats centenàries per l'any 2024 i amb això volem reconèixer i celebrar una feina incansable que han dut a terme per la nostra ciutat. Fem un reconeixement a aquelles entitats que al llarg de més de 100 anys han constituït una història d'esforç, de compromís i també de passió per Barcelona. No és només un acte simbòlic. Crec que també ho hem de dir així, és una manera de posar en valor la riquesa social, la riquesa cultural, en definitiva, tota la seva aportació a la ciutat. Han estat part activa del desenvolupament de Barcelona, generant vincles entre les persones, promovent valors de convivència, contribuint a la construcció d'una ciutat que avui és, sens dubte, una de les més importants i dinàmiques del món. Les entitats centenàries han estat fonamentals en molts àmbits, en el cultural, en l'esportiu, en l'educatiu, en el social, en el solidari, han estat testimonis i protagonistes d'importants transformacions que han marcat la història dels barcelonins i les barcelonines. I amb cada any que passa continuen mostrant-nos la força de les seves arrels i la seva capacitat de reinventar-se. Avui, doncs, volem posar en valor l'esforç de les persones que han fet possible que aquestes entitats siguin vives i agraïm la gent, la ingent tasca de cadascuna d'elles per mantenir-se fidels als seus valors, als seus objectius, donant-nos exemple de resiliència i de compromís a la ciutat. Des d'aquí aprofitem l'eminentesa també per felicitar-les i per agrair-los la seva dilatada trajectòria dedicada plenament a la ciutat de Barcelona.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rabassa, persona en comú.

Sí, una intervenció ràpida per felicitar, evidentment, a totes les entitats centenàries que honorem en aquest plenari. Va ser una bona pensada el fet d'instaurar aquest guardó a les entitats centenàries perquè tenen un reconeixement particular i tenen una manera de fer i unes tradicions Molt pròpies. Felicitats a aquelles que estan enxerxades a Sants, al Poble Nou, a Horta, al Guinardó. I després, fer algun apunt també de cara al govern. Crec que seria interessant que aquest guardó fos més promogut entre el moviment associatiu i que s'hi poguessin presentar més entitats, doncs que hi ha moltes que han fet 100 anys i que no saben que existeix i per tant seria interessant que hi hagués una feina de promoure, d'anar-les a veure, d'anar-les a visitar i d'encoratjar-les a fer-ho perquè algunes de les que avui ens presenten 5 concretament són d'aquestes d'arrel i enxarxament comunitari que des de la base i des de lloc popular han construït barri i han construït ciutat i després n'hi ha unes altres que són agrupacions de professionals, federacions, que tenen un tarannà bastant diferent de les primeres. Per tant, jo encoratjaria el govern a promoure aquesta distinció entre les entitats més populars que hi ha a la ciutat, que en trobarem moltíssimes en tots els àmbits que ja han fet referència les regidores anteriorment, i sobretot felicitar-les per aquest guardó i encoratjar-les a seguir treballant per la ciutat i seguir treballant amb els veïns i les veïnes.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas.

Sí, gràcies. Bé, les 11 entitats i institucions que distingim enguany com a centenàries fan palès la riquesa i la importància de la tradició associativa a la ciutat de Barcelona i també a Catalunya. Perquè el teixit associatiu ha estat històricament i encara continua sent en els nostres dies l'expressió més genuïna de la capacitat de la societat barcelonina i catalana d'organitzar-se i d'assolir fites en tots els àmbits. Algunes d'aquestes entitats van néixer dins del recinte emmurellat de Barcelona i d'altres van ser creades en els antics pobles del Pla Barceloni, com per exemple Sants, Horta o Sant Martí de Provençals, que avui han esdevingut barris i districtes de la nostra ciutat. Però aleshores encara eren municipis independents o alguns no feia gaire anys que en formaven part de Barcelona. Unes i altres que analitzen el desig de bona part de la nostra ciutadania d'associar-se per tal d'assolir plegats fites i anells ben diversos que conflueixen amb l'objectiu de gaudir d'una vida més plena en una societat millor. Totes les entitats i institucions distingides són importants per la seva antiguitat i trajectòria, No hi ha temps, evidentment, d'aglossar totes i cadascuna d'elles, però sí que m'agradaria esmentar, per exemple, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que en 254 anys d'antiguitat ha estat i encara és, avui en dia, una institució de referència en l'àmbit de la salut al nostre país i que ha tingut al capdavant personatges il·lustres de la ciutat, alguns dels quals van assolir fins i tot l'alcaldia de Barcelona, com el doctor Bartomeu Robert o el fisiòleg Agustí Pi i Sonyer. I també, perquè ja sabeu que el nacionalisme urtenc sempre impera, els urtencs agrair també i felicitar la tasca que des del 1864 fa la de neu urtenc i també l'Escola Municipal del Parc del Guinardó, del qual ens sentim molt orgullosos d'aquest centenari. En qualsevol cas, la millor manera d'agrair és votant a favor d'aquesta distinció.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, del Partit Popular.

Moltes gràcies, molt bon dia a tothom. Avui celebrem un fet molt especial, el centenari d'11 entitats que formen i han format part del teixit associatiu de la nostra ciutat durant tots aquests anys. Assolir 100 anys d'història és molt més que una fita cronològica, és la perseverança a la feina ben feta, és l'arrelament als diferents barris de la ciutat i és també una capacitat extraordinària d'adaptació als temps i als canvis socials. Aquestes 11 entitats han estat testimonis i protagonistes de moments històrics decisius i han pogut superar tot tipus de reptes, desafiaments i transformacions, mantenint intacte el seu espèrit, la seva essència i la seva identitat. Aquest homenatge i aquesta distinció és la forma, és la manera que té l'Ajuntament de Barcelona i els seus grups municipals de donar gràcies i reconèixer la feina de tantes i tantes generacions de persones, membres, treballadors i voluntaris que han estat al capdavant d'aquestes entitats. Des del grup municipal del Partit Popular, el nostre agraïment a totes i cadascuna de les entitats guardonades per escriure i continuant escrivint una part de la història de Barcelona. Donarem suport. Gràcies.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor d'Europolido, Vox. Gràcies, alcalde. Aquestes entitats, amb la seva dedicació i esforç, han enriquit la nostra cultura, el nostre esport, la nostra educació i la nostra vida social. És un honor que Barcelona reconegui el seu llegat centenari i tot allò que han aportat a la construcció de la nostra ciutat. Avui els rendim un merescut homenatge, i no només celebrent els seus èxits al passat, sinó també la seva capacitat per adaptar-se i continuar sent rellevants en el percent, en un món complicat. impulsant el futur de Barcelona amb la mateixa energia i compromís que vam començar. Enhorabona a totes les entitats centenaris de la nostra ciutat i que segueixin sent una font d'inspiració pel futur. Votem a favor.

Molt bé, doncs moltes gràcies. M'afegiré com a alcalde el reconeixement que fem tots els grups a les entitats centenàries, a les onze, que crec que demostren d'una forma molt clara no només una forma de ser barcelonins i una característica de la nostra societat, de la catalana i de la barcelonina, sinó de la solidesa i de la capacitat de transcendir també en el temps. Fa tres anys que vam iniciar justament aquesta tradició. 140 entitats ja han rebut aquest reconeixement per part de la ciutat i, evidentment, aquesta és una llista oberta que està també oberta a propostes que vinguin per part dels grups. Així que el nostre reconeixement a totes aquestes entitats i ho celebrarem com correspon al Saló de Cent properament. Moltes gràcies.

Passem al següent punt. que és el punt 8, que és elegir el senyor Xavier Bernadí i Gil com a membre del Comitè d'Ètica de l'Ajuntament de Barcelona amb el posicionament favorable del PSC, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, PP i abstenció de Vox i Reserva de Barcelona en Comú. Reserva. Punt 8, elegir el senyor Xavier Bernadí i Gil. A favor.

I abstenció de Vox. Molt bé. Doncs punt 9. Per aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit a favor de Canon Espanya S.A. amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt 10. per modificar els anexos 1, llocs de treball, 2, dotacions, 4, taules retributives de la RLT i convalidar l'acord de plenari del Consell Municipal del 28 d'abril de 2023, amb posicionament favorable del PSC, Barcelona en Comú i l'abstenció de Junts, Esquerra i Vox i Reserva del Partit Popular. Partit Popular. Punt 10, Partit Popular. Abstenció. Abstenció. Per tant, secretari, s'aprova.

Punt 11, amb intervencions. Per aprovar definitivament la modificació de l'ordenança de circulació de vianants i vehicles. 4 minuts pel ponent, 2 minuts per la resta de grups. Té la paraula l'atenent Tagonet.

Moltes gràcies, alcalde. Avui encarem definitivament l'aprovació de l'ordenança de circulació i de vianants i això significa que fem un pas ferm per ordenar i per endreçar la mobilitat de la ciutat de Barcelona i millorar la convivència entre les diferents maneres de desplaçar-nos a la ciutat. Des del febrer del 2023, en què vam aprovar inicialment aquesta modificació de l'ordenança, hem tingut un procés d'al·legacions que ens ha ajudat a enriquir el text i a atendre... les sensibilitats dels diversos actors que conformen la mobilitat a Barcelona. L'ordenança actual és de 2017 i en aquest temps s'han aprovat diverses normatives estatals i la realitat de la mobilitat ha canviat i molt a la nostra ciutat. Amb aquesta nova ordenança, per tant, busquem principalment posar ordre respecte a algunes d'aquestes novetats. La més important, els BMPs, els vehicles de mobilitat personal, un nou actor que ens calia regular. I com a principal novetat, incorporem l'obligatorietat del cas i la prohibició d'anar-hi més d'una persona. Un redactat específic, a més a més, clarifica els espais per on poden circular i les condicions en les que ho poden fer, com per exemple la prohibició que els BMPs puguin circular pels carrers de 50 km hora o pels carrils bici, només podran fer-ho amb un màxim de 25 km hora i en els carrils bici en vorera amb un màxim de 10 km hora. Per altra banda, la nostra voluntat com a govern és que la vorera sigui pels vianants i amb les modificacions a l'ordenança volem garantir que així sigui. Per això s'incorporen la prohibició de circular per vorera, sigui amb BMP o amb bicicleta. Tot i això, evidentment, incorporem algunes excepcions per garantir sobretot la protecció dels infants. La nova ordenança permet circular en el cas que no hi hagi un carril bici els menors de 14 anys i els adults que transportin menors en cadireta o remolc. També seguim en el camí de baixar les motos de la vorera i per tant l'ordenança també preveu limitar l'estacionament de motos en zones especialment sensibles com entorns escolars o entorns hospitalaris. Aquestes modificacions requeriran canvis en els hàbits de circulació i és el que haurem de començar a treballar des d'ara. abans que la norma sigui efectiva. Per tant, hem de preparar els equips, dur a terme una campanya informativa de cara a la ciutadania i amb aquest objectiu hem previst l'entrada en vigor d'aquesta ordenança l'1 de febrer del 2025, de l'any vinent. Precisament justament per garantir tota aquesta feina que ens permeti avançar en el canvi d'hàbits en la mobilitat. Vull agrair en qualsevol cas als grups municipals de Barcelona en Comú i d'Esquerra Republicana pel to de les converses, per les aportacions, per la capacitat d'enriquir plegats un text que avui aprovem definitivament i per expressar ja el seu vot en aquest sentit a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada. aprovant així una ordenança que no només ens permet ordenar la mobilitat, sinó millorar i fer més segura la nostra experiència, la de la ciutadania, quan ens movem, quan ens desplacem per la ciutat de Barcelona.

Sí, avui quedarà aprovada la primera ordenança del tripartit en aquesta ciutat, una ordenança que no tindrà cap incidència en els problemes de mobilitat que tenim a Barcelona. La mobilitat en aquests moments a la nostra ciutat és un desgavell i teníem una oportunitat d'adaptar una ordenança que és municipal a la nostra realitat i definir un model propi. I això el govern municipal no ha estat capaç de fer-ho, simplement el que fa és transposar normativa d'àmbit estatal i d'àmbit europeu. Quines eren les nostres propostes i quin és el model que nosaltres defensem? Defensem que les voreres i les plataformes úniques han de ser exclusives per vianants. que el cas sigui obligatori, que els vehicles estiguin identificats, que vagin matriculats i que tinguin assegurança per si hi ha alguna sinistralitat, que cal que s'acrediti els conductors tant de bicicletes com de patinets coneixements de la normativa de circulació aviària, que tinguin carnet o que tinguin una acreditació i que a l'hora de ser usuari del bicing quedi acreditat aquest coneixement de la normativa. Demanàvem també que hi hagués una auditoria de tots els carrils bici. Això ho demanen els propis ciclistes de la ciutat. Una auditoria per revisar, per exemple, quins són els punts de màxima sinestralitat i per revertir, per exemple, els carrils que són de doble sentit, que posen en risc precisament també els propis conductors de ciclistes i patinets. i que s'eliminin ja d'una manera definitiva tots aquells carrils bici que van per sobre la vorera. A Barcelona tenim un tresor en l'àmbit de la mobilitat i és que ens movem bàsicament a peu i amb transport públic i tal com està funcionant la ciutat en aquests moments aquest pacte de convivència entre vianants i la resta de modes de transport està en conflicte. A la ciutat de Barcelona en aquests moments les persones de mobilitat reduïda, la gent gran, les persones amb discapacitat tenen por de sortir a la ciutat. perquè els atraquin, perquè els facin estrabades, però també perquè poden ser atropellats. Això avui no queda resolt amb aquesta aprovació, per tant, des de Junts per Barcelona votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López.

Gràcies, alcalde. La modificació que avui es porta a consideració suposa un pas endavant i per això votarem a favor, com vam fer a la comissió, però no podem obviar que és un pas curt, massa tímid, per als reptes que tenim a la nostra ciutat. Reconeixem que inclou mesures necessàries per avançar cap a un espai públic més segur, Celebrem la regulació de la circulació de patinets, així com la regulació de la mobilitat als carrers de plataforma única. Ens preocupa, però, que quedin al tinter una sèrie de mesures essencials per protegir els ciclistes i altres usuaris vulnerables de l'espai públic, com són els infants. Mesures que ja s'han contemplat en la futura modificació de la normativa estatal, però que vostès han decidit no incorporar. Reduir la sinistralitat hauria d'haver estat una prioritat. Penso, per exemple, en la necessitat de fer obligatori l'ús del casc homologat per a motoristes o la prohibició de circular amb calçat inadequat. També hem perdut l'oportunitat d'incorporar la prohibició d'aparcar motos a les voreres a tota la ciutat i de fer més ambiciosos les pacificacions i la protecció dels entorns escolars, hospitalaris i dels centres per a gent gran. Dit això, reivindiquem les aportacions del nostre grup i la feina incansable de les entitats a favor de la mobilitat sostenible i dels infants. Gràcies a la feina conjunta hem aconseguit introduir esmenes com la prohibició d'aparcar motocicletes als entorns escolars i hospitalaris, també la protecció dels carrils bici, així com permetre als menors de 14 anys puguin circular per la vorera amb bicicleta en aquells trams que no disposin de carril bici. En definitiva, amb aquesta modificació fem un pas endavant, però encara ens queda molta feina per fer.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Aquesta és una ordenança que fa molt temps que s'hauria d'haver actualitzat i de fet des d'Esquerra hem estat crítics que gairebé porti dos anys tancada en un calaix perquè bàsicament amb aquest temps hauríem pogut tenir molt temps per revisar moltes d'aquelles qüestions que ens hauria agradat posar-hi. Però coincideixo, tinenta, amb el bon diàleg que hem tingut i que realment és una oportunitat necessària per redefinir aquesta escala de vulnerabilitat que tenim a l'espai públic, sempre empenyent cap a una visió de progrés i que realment sigui una promoció de la mobilitat activa i segura. I en aquest sentit ens ha agradat empènyer des de dues visions diferenciades però sempre posant la vulnerabilitat al centre. I la primera és que el vianant és qui ha d'estar més protegit en relació a qualsevol tipus de vehicle. I d'altra banda és que entre els vehicles qui ha d'estar més protegit també és aquell més feble i per tant posar en valor també la bicicleta com a com a motor i com a vehicle de la mobilitat activa i segura al centre de la ciutat. Per tant, veiem molt bé que aquesta ordenança incorpori aspectes que tenen a veure amb l'assetjament cap a la bicicleta, que realment el que dona és seguretat perquè es pugui promoure. També aspectes com s'han mencionat, el fet que els infants a partir dels 12 anys no els llancem directament cap a la calçada a pedalar entre els cotxes. I també veiem camins que avancen, que és el fet que s'esmenten i es promouen vehicles que poden substituir a vehicles més contaminants, com la psicologística o les bicicletes de càrrega d'ús personal. I en aquest sentit sí que creiem que la ciclologística ha de ser més protagonista a Barcelona i, per tant, gaudir de beneficis a l'hora de moure's i estacionar. Sí que ens emplacem a començar també converses de cara a quines són aquelles actualitzacions que ja veiem que seran necessàries perquè ens n'han quedat moltes i perquè, com es veia, el marc espanyol, el marc estatal tindrà canvis a partir del 2025. I també donar suport al fet que cal una bona campanya de conscienciació informativa i també sancionadora en aquells aspectes que veiem que no s'estan complint. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian, Partit Popular. Gràcies, president.

L'ordenança de circulació de vianants i vehicles necessitava actualitzar-se i demà encara ho necessitarà. Regular la normativa sobre els vehicles de mobilitat personal és absolutament necessari perquè estem patint un autèntic descontrol als carrers amb conflictes constants entre vianants, ciclistes i conductors per la manca de normes clares. Lamentem la manca de lideratge i d'ambició en aspectes clau, com la matriculació i la segurança obligatòria per als patinets elèctrics. Des de l'Ajuntament, des del govern municipal s'insisteix en que és competència del govern central, però no oblidem que el mateix partit governa tant a Barcelona com a Espanya. Per tant, no es desentenguin del problema i impulsin una regulació integral que aporti més seguretat jurídica i millor convivència als nostres carrers. Pel que fa a la regulació de l'aparcament de motos a les voreres, especialment en zones escolars i hospitals, entenem que és necessari per millorar l'espai públic. Ara bé, qualsevol restricció ha d'anar acompanyada d'alternatives reals. On aparcaran aquestes motos? Barcelona necessita una planificació més valenta que contempli alternatives com l'increment de places específiques a la calçada o espais reservats en aparcaments públics. Finalment, sobre la reducció de la velocitat en algunes zones a 20 o fins i tot a 10 km h, compartim l'objectiu de millorar la convivència de la ciutat viària, però la implementació genera dubtes. Aquestes limitacions sovint no s'estan complint ni s'estan aplicant de manera efectiva. Cal que les condicions urbanes s'acompanyin a aquestes mesures perquè realment tinguin un impacte positiu. Per tot això, no podem donar suport a aquesta modificació de manera plena. Ens abstenim perquè considerem que és insuficient i que Barcelona necessita una ordenança més ambiciosa i millor pensada.

Moltes gràcies.

Todo lo que hacen lo utilizan para cumplir sus objetivos. Y estos no son los de facilitar la vida a los ciudadanos, sino los de atender dictados globalistas incompatibles por ilógicos. En su lucha contra la libertad de lo que necesitan o pretenden emplear un vehículo, en esta ocasión incluyen los propietarios de motocicletas, antesala de lo que nos va a venir. Con el pretexto de incluir cómo deben circular los patinetes, se va mucho más allá y se aprieta más la rosca contra la libre circulación y, en general, contra las libertades. y han podido aprovechar para mejorar los límites de velocidad genérico y subirlos, para permitir circular más despistas en zonas ridículamente limitadas. Pero ustedes prefieren prohibir y limitar. En la nueva ordenanza de circulación echamos de menos más facilidad para las motocicletas. Aceptémoslo. Barcelona es una ciudad referente mundial en uso de motos y debe seguir siendo así, pues permite mejorar la movilidad, disminuir la contaminación y, en suma, hacen la vida más fácil de los barceloneses. Ustedes prefieren meter en nuestras calles carriles bici, se usen o no. No tenemos nada contra las bicicletas, al contrario, pero somos pragmáticos como muchos barceloneses que tal vez van a trabajar en moto cada mañana, pero por la tarde hacen unos paseos en bicicleta. Deben compatibilizarse todas las combinaciones con un uso prioritario para emergencias. Mientras el Ayuntamiento de Barcelona no asuma que la motocicleta es una buena solución para la movilidad de la ciudad y lo reflejen en sus ordenanzas, no iremos por el buen camino. Nosotros por esas razones vamos a votar en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula l'aponent, 55 segons.

Gràcies. Crec que arribats aquest dia, tots els que hem estat treballant amb aquesta ordenança, tots sabem que aquesta ordenança és un pas endavant, tots sabem que queda molta feina per fer, tots sabem que hi ha més modificacions que hauríem volgut incorporar, però que si les incorporàvem obligava a tornar a aprovar inicialment aquest expedient i, per tant, endarrerir l'entrada en vigor i, per tant, algunes de les mesures amb més impacte d'aquesta ordenança, i això no ens ho podíem fer, Ara bé, dir que ha estat tancada en un calaix, també sabem que això no és cert. No ha estat tancada en un calaix. Hem estat parlant i crec que tots sabem perfectament que el debat al voltant d'aquesta ordenança ha tingut menys a veure amb el contingut d'aquesta ordenança que no pas amb altres qüestions. Però, en qualsevol cas, senyora Vila, i acabo amb això, dir que no té cap incidència a la mobilitat, Quan tenia vostè l'oportunitat de ser coherent i votar a favor d'una ordenança que fa que els patinets no puguin circular per la vorera, vota en contra. Una oportunitat perduda, sens dubte, però per la seva coherència.

Moltes gràcies. Té la paraula Barcelona en Comú, 13 segons. I Vox, 33 segons. Molt bé resultat, secretari.

S'aprovaria aquest punt amb el vot favorable del grup socialista, Barcelona i Esquerra Republicana, el vot contrari de Junts per Catalunya i Vox i l'abstenció del Partit Popular.

Molt bé, doncs passem al punt 12 per dotar el crèdit de 399.137 euros per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors Posicionament favorable del PSC, Barcelona en Comú i Esquerra, abstenció de Junts, Partit Popular i Vox.

Correcte? Punt 13, amb intervenció per aprovar definitivament la pròrroga per sis anys més de la declaració d'àrea d'atenteig i retracte a la ciutat de Barcelona. Dos minuts ponent. Un, la resta de grups. Té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde.

Tots vostès recordaran que al plenari del mes de setembre vam dur aprovació inicial, aquesta pròrroga de sis anys per la declaració d'àrea de tanteig i retracte, una pròrroga que estava prevista en la pròpia MPGM de 2018. Durant els anys que ha estat aquesta MPGM en vigor, s'ha manifestat i corroborat l'impacte positiu de la mesura. En el període 2019-2024 s'han adquirit un total de 19 finques senceres, que suposa un total de 264 habitatges. Sempre ho he dit, i per tant avui també ho vull repetir, no hi ha una única solució a la crisi habitacional que estem patint. Serà la suma de moltes eines, serà la suma de moltes mesures, totes elles necessàries, el que ens aproparà la solució. I el tanteig i retracte és una d'aquestes eines. L'Associació de Promotors de Catalunya, l'APCE i la Cambra de Propietat Urbana van presentar un total de dues al·legacions. Les al·legacions versen sobre la justificació de la pròrroga i la necessitat d'una major seguretat jurídica. Són al·legacions d'aspectes no substancials. S'han desestimat les al·legacions pel que fa a la justificació de la pròrroga. si bé en prou de la seguretat jurídica es considera necessari clarificar que amb la pròrroga de la declaració de l'àrea queden només sotmesos directament els drets de tanteig i retracte als edificis plurifamiliars sencers utilitzats principalment com a habitatge, recollint així la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Agraeixo, per tant, ja d'entrada el vot favorable de Junts, de Barcelona en Comú i d'Esquerra que es van expressar en la comissió d'urbanisme de la setmana passada. Moltes gràcies.

Molt bé, té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. La modificació que va servir per establir Barcelona com a àrea per exercir el tanteix i retrac és del 2018. Es va aprovar la Subcomissió d'Organisme de Barcelona per sis anys amb capacitat per prorrogar-ho sis anys més i anem a la pròrroga. Nosaltres... i votarem a favor perquè considerem que aquesta és una eina útil per augmentar l'oferta, especialment, evidentment, l'oferta assequible d'una manera molt eficaç i molt ràpida, també evita injustícies, de vegades es poden anticipar, de vegades ens hi hem d'enfrontar amb rapidesa, però en definitiva considerem que és una eina útil. N'hem parlat a la comissió, Ens hem posicionat favorablement, ja es van posicionar favorablement quan es va fer l'establiment de Barcelona com a àrea, ara també amb la pròrroga. Hi ha hagut al·legacions de gent significatiu, efectivament, de l'APCE i de la cambra de la propietat. És cert que es desestimen, però alhora que una d'aquestes al·legacions ens serveix per clarificar el text. Per tant, benvingudes siguin aquestes al·legacions que ens ajuden a millorar. En tot cas, votarem a favor i serem exigents en la seva aplicació. Gràcies, alcalde.

Moltes gràcies.

Té la paraula la regidora Sanz, Barcelona en Comú. Sí, moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Avui en parlarem molt del tanteig i retracte perquè després també des del nostre grup presentem una proposició i com deia ara la tinenta i jo comparteixo no tenim una única eina però sí que tenim moltes eines amb un mateix objectiu que és aconseguir intervenir al mercat i frenar l'especulació a la nostra ciutat. I sabem que el tanteig i retracte funciona en aquest sentit perquè ens permet intervenir a aquest mercat de l'habitatge privat a la nostra ciutat per poder garantir que no es facin fora a veïnes dels seus blocs i dels seus barris. Saben perfectament que aquesta eina no només és una eina per publicar-la, per dir que la volem utilitzar, sinó per fer-la servir. Fins i tot nosaltres des del govern municipal el primer mandat la vam estar impulsant sense tenir-la. Vam comprar més de 600 habitatges el primer mandat. I vam arribar, després de vuit anys, a adquirir un total de 1.600 habitatges. Per tant, creiem que ara el que és important és manifestar aquestes pròrrogues, l'ordenança que també queda pendent, tota una sèrie de coses amb inversió real que impliqui aquestes adquisicions tan necessàries avui per fer front i per frenar l'especulació.

Moltes gràcies. Té la parola la regidora Baró, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres, evidentment, votarem a favor. En parlem molt, darrerament, del tanteig i retracte. Ens sembla que és una evidència que s'ha convertit en una eina més, n'hi ha d'haver més, però una eina indispensable, una eina indiscutible per fer créixer el parc d'habitatge públic a la ciutat de Barcelona. No sempre va ser així, no sempre va ser així. Sempre m'agrada recordar que nosaltres no vam fer suport al Pla pel Dret a l'Habitatge el 2016 precisament perquè vam condicionar el nostre suport a l'impuls d'aquest mecanisme, d'aquesta eina per part del Govern Colau i no ens en vam sortir, vam tardar encara dos anys per poder-ho aconseguir però finalment va ser així i des de llavors vam dedicar-nos sobretot a insistir en la importància d'utilitzar de manera exhaustiva tot el potencial d'aquesta eina amb propostes relatives de dedicar bosses concretes de diners de manera sistemàtica ja amb el pas dels anys, prioritzar àrees preferents d'aplicació d'aquesta mesura, etcètera. Ja tindrem oportunitat de parlar, però en tot cas sempre és una bona notícia que el tanteig i el retracte es vagi consolidant com una eina clau a la ciutat de Barcelona. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, el tanteix i retracte genera inseguretat jurídica i disincentiva les inversions en el mercat immobiliari, fet que acaba reduint l'oferta d'habitatge i provocant l'augment de preus. Quan limitem la llibertat dels propietaris per disposar dels seus béns, perjudiquem, sobretot, els petits estalviadors i aquells que depenen del mercat privat per accedir a un habitatge. En segon lloc, els resultats d'aquesta política han estat molt limitats durant els darrers sis anys. Quants habitatges s'han adquirit realment mitjançant aquest dret? Pocs, especialment en relació amb els recursos destinats. Això demostra que és una eina ineficaç per resoldre el problema de l'accés a l'habitatge. En tercer lloc, hi ha alternatives més eficients i menys intervencionistes per afrontar aquest repte. S'ha d'augmentar l'oferta d'habitatge públic, incentivar la rehabilitació de pisos buits i simplificar els tràmits administratius per fomentar la construcció. Són mesures concretes que poden tenir un impacte real en el mercat. Per tot això, votarem en contra i seguirem defensant polítiques que realment ajudin els ciutadans de Barcelona a accedir a un habitatge assequible.

Molt bé. Té la paraula el regidor Senderos.

Gràcies. So lo dijimos en el pleno de septiembre. La declaración de la ciudad de Barcelona como área de tanto y retrato fue una declaración contra la seguridad jurídica y contra la propiedad privada. Prorrogar por seis años más dicha declaración es mantenerse en estado de rebeldía contra la propiedad privada y contra el libre ejercicio de las transacciones comerciales. Otra muestra más de las políticas claramente continuistas del Partido Socialista y del señor Colboni. Barcelona está pasando por una durísima crisis habitacional, pero dicha crisis no la solucionaremos siendo los dueños de más viviendas, sino consiguiendo que se construya más vivienda. Hagamos políticas que flexibilicen la construcción. Hagamos políticas que faciliten la desocupación rápidamente. Hagamos políticas que liberen los espacios que realmente no deben estar protegidos. Hagamos políticas, en fin, que se centren en que se pueda construir con facilidad, eficiencia y a menor precio en que se pueda alquilar libremente sin temor a que se te ocupen y no pueda recuperar tu propiedad.

Quiero que queda claro que votamos en contra.

per aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic de Millora Urbana de l'Illa d'Equipaments, de l'Hospital del Mar i del Parc de Recerca Biomèdica. Dos minuts per l'oponent, un minut resta de grups.

Gràcies, alcalde. Avui sometem a la votació d'aquest Consell Plenari l'aprovació definitiva del Pla Espacial Urbanístic i de Millora Urbana de l'Illa d'Equipaments a l'Hospital del Marc i del Parc de Recerca Biomèdica. Aquest pla permetrà donar continuïtat al gran procés de transformació iniciat per l'Hospital del Marc amb l'objectiu d'esdevenir un centre sanitari de referència amb capacitat de de donar resposta al creixement de la demanda assistencial i adaptar-se a les noves necessitats tècniques actual. De fet, l'Hospital del Mar entoma d'aquesta manera la seva tercera fase d'ampliació, que té com a objectiu culminar el desenvolupament d'aquesta macroilla d'equipaments, unificant els sectors existents, incorporant nous serveis com l'heliport i regularitzant infraestructures com les porxades d'accés. Aquest programa i el nou programa funcional preveu incloure unitats de quiròfans, zones noves d'hospitalització, de serveis de logística i emergències, instal·lacions noves avançades per tractaments com ara la radioteràpia i de fet aquesta expansió permetrà disposar d'una major oferta de serveis especialitzats, d'una millora a l'eficiència operativa també de l'hospital i gràcies a la integració dels nous espais conjunts existents, incluent el parc de recerca biomèdica. I en termes estrictament normatius, els paràmetres principals que s'ajusten són els gàlips de l'edificabilitat màxima que estableixen 290.000 metres quadrats i que s'ajusta per tant a aquesta previsió de creixement. I aquest pla que sometem avui a votació arriba just després que la setmana passada arribéssim a un acord amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant pel qual la Generalitat es compromet a dotar amb 15 milions d'euros la dotació que falta de la segona fase d'aquesta ampliació. En definitiva, estem davant d'un projecte vital per assolir els compliments a estàndards d'assistència sanitària i garantir el benestar i la qualitat de la ciutadania. Gràcies.

Molt bé, té la paraula el regidor Calvet, Junts.

Moltes gràcies, alcalde. L'Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica seguirà creixent, el servei de la gent, del barri, de la ciutat i del país... Combina atenció de proximitat, ara ho dèiem, també forma part d'aquesta atenció sanitària a la Barceloneta, amb atenció general, evidentment, i sobretot els temes de recerca i innovació. És un centre d'excel·lència clínica, d'excel·lent atenció als pacients, referència indiscutible per la recerca de biomedicina i, per tant, estem contents de poder votar a favor d'aquesta ampliació d'aquesta tercera fase, que el farà més complet. Votarem a favor.

Gràcies. Regidora Tarafa, Barcelona en Comú.

Bon dia a tothom. Nosaltres votarem afirmativament en aquesta aprovació definitiva d'aquesta millora urbana d'aquesta illa o aquest pol entre l'Hospital del Marc i el Parc de Recerca Biomèdica. És una molt bona notícia. Aquest és un projecte que va començar ja fa ara dos anys i mig, quasi tres, entre la Generalitat i l'Ajuntament en el darrer mandat. i que posarà, diguéssim, en el centre encara més un hospital com l'Hospital del Mar, que podríem dir que és un dels millors hospitals que tenen Barcelona i, en definitiva, Catalunya. I, per tant, també aprofito per dir-li a la senyora Villanueva que si l'espai que vam deixar designat pel dentista municipal, per a tothom, aquest que podrem accedir-hi en preus més econòmics, no és òptim. L'espai que vam deixar definit en aquest nou espai de l'Hospital d'Armal, que és des d'on s'ha de treballar, des de la governança, compartir a l'Hospital del Mar, hi haurà, en definitiva, lloc segur.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Barò, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres, com vam fer a la comissió, com hem estat parlant, doncs podrem a favor... d'aprovar definitivament aquest pla especial urbanístic i de millora urbana de l'illa d'equipaments de l'Hospital del Mar i de tot el parc de recerca biomèdica. Hi ha moltes raons, en mencionaré només dues. La primera, la principal, és que gràcies a aquest planejament l'Hospital del Mar podrà comptar per fi amb una ampliació que necessita urgentment, molt necessària, per tal de poder ampliar els serveis que toca i que demana també la ciutadania, tota l'assistència especialitzada sanitària i també tots els serveis ampliats de recerca i d'IMSD. I, per tant, aprovar-lo ens sembla imperiós. També m'agradaria destacar que és una manera de donar continuïtat també a la feina feta pel govern republicà de la Generalitat, un govern que en el seu moment va decidir apostar i va decidir impulsar aquesta ampliació amb convenciment i amb recursos i, per tant, avui estem una mica més a prop que es pugui fer realitat.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Regidor Milian, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. L'ampliació de l'Hospital del Mar és un projecte clau per a millorar l'assistència sanitària a Barcelona i a Catalunya. La incorporació d'un heliport i les modificacions urbanístiques previstes asseguren que aquest equipament es mantingui a l'avantguarda de la recerca i l'atenció mèdica. Per tant, donarem suport total a aquest pla per la seva transcendència social.

Gràcies.

Gràcies, regidor Senderos, Vox.

Crec, només per dir que ens estenim.

Junts, 20 segons. PP, Vox, secretari.

No les aprovaria aquest punt, no ho fa obrir a tots els grups tret de l'abstenció del grup de Vox.

Punt 15, per aprovar definitivament el pla especial urbanístic per la regulació de l'equipament situat a l'Avinguda de la Gran Via de les Corts Catalanes 402-406, amb el vot favorable de tots els grups.

Correcte. Punt 16, per aprovar definitivament el pla especial urbanístic del túnel de Bufat a la Bordeta. amb posicionament favorable del PSC, Junts, PP i Vox i abstenció de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana.

Correcte. Punt 17. Amb intervencions. Districte de Nou Barris. Aprovar definitivament la modificació del Pla de Millora Urbana per a la regulació de la instal·lació d'ascensors exteriors als edificis d'habitatge del barri de la Guinaueta. Posicionaré a favor a tots els duts, però amb intervencions. Té la paraula el regidor del districte, Xavier Mercè.

Gràcies, alcalde. L'any 2010 es va aprovar un PMU que tenia com a objectiu facilitar la instal·lació d'ascensors al barri de la Guinagüeta, amb un perímetre situat entre Via Fabència, Rambe dels Caçadors i Passeig de Valldaura. La realitat ha demostrat que aquest pla no ha permès una adequació normativa que facilités la seva instal·lació, la dels ascensors, pel que fa especialment a la compatibilitat amb passeres, instal·lació de marquesines per aïllaments climàtics a la part superior i també algunes millores en l'habitabilitat dels pisos, entre alguna altra realitat. Aquest nou PMU pretén assegurar aquesta compatibilitat que permetrà que 28 blocs i 143 escales puguin accedir a la instal·lació de sensors de manera més econòmica i també amb més facilitats normatives la qual cosa és altament volguda pels veïns i resol una deuda que jo crec que era molt important atesa a la pujada de l'edat de molts dels usuaris d'aquests pisos, així que l'aprovació crec que és indispensable i una excel·lent notícia pel barri de la Guinagüeta.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Jaó de Junts.

Gràcies, alcalde. Com bé s'ha referit al regidor Mercè, aquells edificis dels quals estem parlant tenen escales molt estretes, amb una estructura molt antiga i que per tant és molt complicat per la població enveïda que tenim en aquella zona poder accedir al carrer. En aquest sentit, aquests ascensors permetran que puguin garantir una mobilitat amb un enveïment actiu i saludable i que els permetrà fer unes activitats d'una manera autònoma. Per tant, no estem parlant només d'una normativa de PMU, sinó que estem parlant d'un servei a la societat que tenim en aquella zona. Com ja vam votar favorablement al plenari de Nou Barris, també votarem favorablement aquí, com vam votar a la comissió. El que sí que demanem al regidor Mercè és que es faci amb la màxima celeritat possible, perquè en aquella zona és necessari, i per tant ens tindrà al seu costat per tirar endavant.

Moltes gràcies, regidora Recio. Va sonar en comú?

Gràcies i bon dia. El barri de la Guenahueta, com ja s'ha dit, es va construir als anys 60 i actualment alguns d'aquests blocs presenten alguns dèficits i millores que l'Ajuntament ha de poder revertir en aquest sentit. El pla de millora urbana que presenten avui aquí, que també vam fer, poder debatre el plenari del districte de Nou Barris, millorar algunes de les qüestions de l'anterior PEMO de l'any 2010 i que permetrà efectivament millores en l'accessibilitat, millorar també la intervenció que es fa per guanyar espai a uns pisos ja de per si molt petitons i que per descomptat millorarà sobredament la vida dels veïns i veïnes que viuen en el barri de la Guinagüeta, molts d'ells també amb problemes de mobilitat, com hem pogut comprovar en les diferents audiències i plenaris dels darrers temps. Per tant, també avui és un dia per agrair la constància de l'Associació Veïns de la Guinagüeta i dels veïns i veïnes que han vingut a tots els plens i em sumo a la demanda de celeritat en l'atorgació de llicències que permetrà definitivament la millora de la vida dels veïns i veïnes del barri de la Guinagüeta.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró, d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor i, evidentment, celebrem la tramitació d'aquesta modificació del PMU dels ascensors de la Guinaueta. Aquesta modificació de les normes que regeixen la instal·lació d'ascensors exteriors en els blocs que no en disposen del sector afectat de la Guinaueta ve a resoldre alguns dels problemes que veïns i projectistes feien anys que denunciaven i que impedien l'execució dels projectes d'una determinada tipologia. Ens consta que la proposta és fruit del treball conjunt de veïns i veïnes, d'arquitectes implicats i també dels tècnics municipals amb l'objectiu de desencallar un greuge que començava a allargar-se en el temps. Per tant, benvingut sigui el canvi i enhorabona per la feina feta a tot el personal i a tots els actors implicats. Sí que aprofitem per constatar un cop més l'extrema lentitud que es dona a vegades alhora donar respostes a qüestions lògiques i a qüestions molt necessàries des de l'administració i és una lentitud que es dona en moltes situacions diferents i tenim oportunitat de parlar-ne segurament a cada ple, que molt sovint exespera els ciutadans i amb raó. Així que hem de seguir fent un esforç important i ingent per simplificar els tràmits i per simplificar la relació entre els veïns, el que necessiten els veïns i l'administració, el govern, l'Ajuntament de Barcelona.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller, Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. El Partit Popular ha donat suport en aquesta proposta, entre altres raons, perquè també defensem la necessitat de millorar l'accessibilitat i també facilitar tot el que és la instal·lació d'aquests ascensors. Els ascensors són fonamentals per garantir la qualitat de vida dels veïns. Tots els que tenen mobilitat reduïda, els grans, els petits, quan necessites amb el cotxe, etcètera, però en general amb tothom. Per tant, aquelles dificultats i aquestes rigides en la normativa que impedia que es poguessin d'aquests ascensors eren un gran impediment i aquí l'Associació de Veïns de la Guinagüeta ha treballat intensament i per tant aquest esforç es ve recompensat amb aquesta aprovació que fem avui i que millorarà a través d'aquesta flexibilitat normativa la instal·lació de veïns. El que sí que demanem és la màxima agilitat i celeritat a l'hora de portar-ho a terme perquè es puguin implantar totes aquestes mesures amb la major celeritat possible.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula els regidors senderos.

Gràcies. Esta modificació vindrà a facilitar l'esperiosa necessitat de dotar d'ascensores i facilitar la vida a les veïns de la guineueta. Han passat 13 anys des de l'aprovació del Plan de Mejora Urbana ...para la instalació d'ascensors en la Guinagüeta... ...y ens preocupen, sobretot, dues coses. Primer, que se den compte ara de la necessitat de modificar-lo... ...lo que demuestra poca implicació per part de la municipal... ...en un problema real dels veïns del barri i de tot el distrito... ...después que s'han llevat a cabo tan pocs projectes... ...para dotar d'ascensors als edificis... ...quando tots sabem de la necessitat existent. En qualquer cas, benvenides a la modificació... ...aunque venga tard i ojalà sigui el estímulo definitiu... ...para millorar la accesibilitat de moltes fincas... ...en les que la majoria dels veïns... han alcançat ja una edat avançada i apenas bajen a la calle per falta d'ascensor.

Putem-nos a favor. Molt bé, ponència té 53 segons.

No, agrair el vot favorable de tothom i crec que això serà una millora, com s'ha dit, absolutament necessària i objectivament benvinguda per tots els veïns.

PP, 3 segons, Vox, 12... Per tant, s'aprovaria per unanimitat a tots els grups. Passem a la part d'impuls i control amb la primera proposició del grup de Junts per Catalunya.

Sis minuts ponent, tres minuts la resta de grups. Té la paraula la regidora Monter.

Moltes gràcies, alcalde. Els centres educatius a Barcelona es col·laritzen al voltant de 11.000 infants i joves. Es tracta d'un sistema que és ric, que és plural, com ho constata el fet que aproximadament la meitat de centres són públics i l'altra meitat són d'iniciativa social. i aquesta diversitat, lluny de ser un problema, és una riquesa i és un tret característic de la nostra ciutat, però també del conjunt del país. Des del grup de Junts per Barcelona volem començar posant en valor i reconeixent la tasca de tots els centres, independentment de la seva titularitat, tots aquells que conformen el Servei d'Educació de Catalunya, sostinguts amb fons públics i reconeguts a la Llei d'Educació, a l'EG, reconeixent la tasca que realitzen el servei de l'èxit educatiu, de la igualtat d'oportunitats i també per donar compliment als objectius continguts en el pacte contra la segregació escolar. I és que les dades del propi Consorci d'Educació ja mostren el compromís de tots els centres, per exemple, pel que fa a l'escolarització d'alumnes vulnerables, escolaritzats en centres públics i en centres d'iniciativa social. I aquesta és una realitat que no es pot amagar, per més que hi hagi formacions polítiques que efectivament la neguin o que, per dir-ho més clar, vulguin acabar amb l'escola concertada. L'existència de centres de diferents titularitats dona resposta a demandes d'organismes com l'UNESCO, que proposa que governs i entitats d'iniciativa social treballin plegats, creïn centres i d'aquesta manera facin front als reptes educatius, o Save the Children, que assenyala que països amb una gran equitat tenen una presència destacada d'escola concertada, com és el cas del Regne Unit o de Bèlgica o Països Baixos. Per tant, que Barcelona tingui un percentatge important de centres d'iniciativa social no és cap anomalia. Tanmateix, per garantir que aquest sistema continuï sent integrador, continuï sent inclusiu, L'Ajuntament, mitjançant el Consorci d'Educació de Barcelona, que vol dir també, per tant, la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d'Ensenyament, ha de continuar garantint el suport a tots els centres, independentment de la seva titularitat. Això vol dir amb recursos i amb programes de suport educatiu que arribin a tots els alumnes, a tots els nens i nenes de la ciutat amb les mateixes oportunitats. I és evident també, diguem-ho tot, que el govern de la Generalitat ha d'entomar el repte, fins ara mai resolt, ben resolt, de garantir la gratuïtat real de l'ensenyament i això passa per un finançament suficient de la plaça escolar. Però sí que hi ha aspectes que depenen estrictament de l'administració municipal, en aquest cas del Consorci, i són les que volem tractar avui en aquesta proposició. Què proposem? Que tots els centres educatius que estan en barris, inclosos en el pla de barris, puguin participar en igualtat de condicions en els programes educatius que s'hi desenvolupen. Actualment això no és així. També que es creï una línia adicional d'ajuts per transformar o adequar els patis dels centres educatius concertats en funció de la seva realitat socioeconòmica, així com per impulsar la sostenibilitat dels centres. Estem parlant, per exemple, del programa Transformem els Patis. O que els ajuts del pla de xoc i de la motxilla escolar els alumnes dels centres d'iniciatives social, cobreixin el dèficit que la pròpia Sindicatura de Greuges de Catalunya, en l'informe sobre la segregació escolar, reconeix que existeix aquest dèficit, aquest infrafinançament. Demanem també que la informació sobre el període de preinscripció contingui la referència de tots els centres, dels públics i dels d'iniciativa social, perquè les famílies tinguin una visió holística complerta de tots els centres de la ciutat, de totes les opcions existents. Demanem coses que no tenen un cost econòmic pel govern, que es promogui que un dels representants de la Generalitat en el Consell de Direcció del Consorci sigui la persona que ocupi la direcció general. de centres concertats del Departament d'Ensenyament, perquè els centres concertats no tenen un representant en el Consorci d'Educació, on per cert la interlocució és difícil, però aquest és un altre tema, la interlocució és molt millorable. I finalment demanem que es fomenti la col·laboració entre l'Ajuntament i totes les escoles de la ciutat, així com els agents de la ciutat, per aprofitar al màxim les sinèrgies i millorar les pràctiques educatives. I demanem, com no pot ser d'una altra manera, el suport dels diferents grups municipals. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula del regidor González. Va sonar en comú?

Sí. A Barcelona el sistema educatiu és ric i plural, i tant, i això mereix el nostre reconeixement, el de tots i totes, i així es fa. L'escola concertada no està representada al Consorci. L'escola concertada va estar representada i va ser un àmbit on vam prestar molta atenció el mandat passat quan, amb l'impuls de la regidora Gemma Cendra i l'acord de quatre grups, vam impulsar el Pla d'Educació 2030, precisament proposava una taula per la concertada i això no es va acceptar. Allà hauríem pogut parlar de totes aquestes coses que vostè situa i ens hauríem posat d'acord amb algunes coses, com per exemple revisar les quantitats econòmiques de les motxilles, de les aportacions del pla de xoc. Jo diria que també si fem aquest debat hauríem de parlar de les quotes que algunes escoles concertades cobren i no haurien, però hauríem pogut fer aquest debat de manera global. Vostè està preocupada pel Consorci i jo també. Estic preocupat perquè aquest dimarts va fer quatre mesos que el Consell de Direcció del Consorci no es reuneix. A mi em preocupa més això que no dir-li al Govern de la Generalitat de Catalunya qui ha d'enviar. Aquest plenari no hem decidit qui enviem en nom de l'Ajuntament i ens hem de posar a dir-li al Govern de la Generalitat de Catalunya a qui enviar, Jo crec que no, perquè quan defenso l'autonomia local també la defenso l'autonomia del govern del meu país per decidir qui són els millors representants en els òrgans. Vostè ha de donar algunes dades, jo n'hi donaré algunes altres. El curs 2020-2021, abans de l'aplicació del pla de xoc, l'alumnat vulnerable es repartia 70-30 a la... a favor de l'escola pública, i aquest curs, 24-25, estem 59-41. Per tant, és veritat que hi ha més corresponsabilitat? És veritat que algunes escoles concertades ho havien fet de sempre, però la majoria ara ho fan perquè el pla de xoc és una eina que està funcionant. Algunes dades més, dels 17 centres no corresponsables, que vol dir que assumeixen menys alumnat vulnerable del que té la zona educativa on són, 15 són concertats? Dels 32 centres segregats que assumeixen més vulnerabilitat de la que té el seu barri, 25 són públics. Per tant, queda molta feina per fer. Sobre projectes de pla de barris i de no pla de barris, un dels nostres projectes emblemàtics, que és el Protegim Escoles, va néixer a una escola concertada. I alguns projectes de pla de barris també es fan a l'escola concertada. Això n'hauríem pogut parlar si vostè hagués volgut construir una proposició i no generar aquesta... confrontació. I li diré més, faria riure el tema dels patis si no fos tan greu. El govern està desmantellant el pla de patis i vostè vol que el faci a la concertada? No, si és que el deixaran de fer, no cal afegir línies, és que el pla de patis, el transformem al patis, s'ha acabat. Per tot això i perquè no oblidem el dret a escollir de totes les famílies, també de qui vol pública i no hi entra, votarem en contra.

Residora Sorinyac, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Nosaltres entenem, evidentment, que el sistema educatiu comprèn els centres que imparteixen els ensenyaments fixats per la pròpia llei, per l'ALEC, com s'ha dit, i els serveis educatius han de ser iguals per tots els destinataris de l'ensenyament. I, per tant, això significa que quan hem estat al càrrec de la gestió educativa hem prioritzat aquest accés a l'educació en condicions de plena igualtat, garantint que les famílies realment puguin escollir lliurement el centre, el model, el projecte educatiu, etcètera, que defineix la llei i que evidentment s'empara amb aspectes com contra la segregació, a favor de la inclusió, etcètera. I per tant aquests centres són els que han de rebre el finançament necessari per garantir els recursos que permetin aplicar aquests principis rectors del sistema educatiu. Ara, dit això i centrant-nos específicament en els punts que es detallen en aquesta proposició marc que centra l'escola concertada com a pal, diguéssim, del que significa aquesta diversitat i pluralitat de l'educació, nosaltres sí que veiem que hi ha alguns aspectes amb què coincidim i d'altres amb què no. Menciono-ho ràpidament. El regidor González mencionava precisament la taula de la concertada que es va proposar, i creiem que sí, que és un espai, i per això també ho vam defensar, és un espai en què podem començar i endegar un debat en aquest sentit. Però quan parlem del Consorci d'Educació, hem d'entendre que el representant del Departament d'Educació al Consorci és la consellera en aquest cas, i en aquest sentit pot delegar la representació. Per tant, des d'aquest punt de vista no hi veiem cap necessitat d'incorporar altres figures perquè tots els centres hi estan representats. El programa del Pla de Barris, que coincidim plenament amb què s'ha d'integrar tota l'escola en aquest sentit d'igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat, I sí que és cert que hi ha alguns programes, se n'han mencionat alguns, però n'hi ha alguns d'altres com el Jan Edu, en què sí que per exemple la concertada també hi són. Però sí que creiem que s'ha de revisar i que realment tots aquells barris que formen part del Pla de Barris han d'integrar el conjunt dels centres educatius. No podem compartir en aquest sentit la necessitat de crear línies adicionals per transformar i adequar les instal·lacions que precisament són de propietat privada, perquè en aquest sentit ens queda també molt camí a recórrer i hi ha molt marge a fer de millora dels equipaments i de la infraestructura en aquells equipaments públics i que són municipals. El cost de la plaça escolar del país. Arrel de l'informe de la sindicatura de Greuges el mateix Departament d'Educació va encarregar un informe a la sindicatura per posar al dia el cost de l'alumnat vulnerable. Un informe que ens costa que hauria d'haver arribat al departament aquest últim trimestre i que precisament hauria d'ajustar aquests costos i aquestes motxilles escolars que garanteixin que tots els centres tinguin aquests recursos suficients. Perquè és una demanda, és una demanda a la part de finançament de la vulnerabilitat de l'escola concertada que coneixem perfectament i que realment creiem que s'ha d'atendre i amb responsabilitat s'ha d'atendre. Per tant, esperem que realment, sí, acabo només, acabo amb un últim punt només, la necessitat de reconectar tots els centres a la ciutat, plenament d'acord. En aquest sentit, el nostre vot serà negatiu perquè creiem que hi ha alguns d'aquests punts que no coincideixen realment amb el que preveiem. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, Partit Popular.

Gràcies. En un sistema educatiu democràtic divers i plural, els models d'educació pública i d'iniciativa social no són models antagònics, sinó complementaris. Aquesta convivència no tan sols és necessària perquè permet sumar recursos i esforços en benefici de l'alumnat i de la societat en el seu conjunt. El model d'iniciativa social ha jugat un paper fonamental a la història educativa de Catalunya. Abans d'existir un sistema públic de caràcter universal van ser aquestes escoles les que van garantir l'accés a l'educació a milers i milers de nens i nenes. I avui continuen complementant l'oferta pública ampliant les opcions de les famílies i garantit la llibertat d'elecció. La focalització dels partits d'esquerres es centra només en la inversió a l'escola pública, que té tot el nostre suport i recolzament, però no cal oblidar-se de les escoles concertades. L'infrafinançament d'aquestes agreuja any rere any. Només el 10% del concert serveix per finançar les despeses de funcionament, una quantia totalment insuficient per sostenir el dia a dia d'una escola. El nostre grup defensa que les escoles d'iniciativa social també han de rebre el suport i els recursos necessaris per part de les administracions i complir així amb la seva funció social sense carregar el cost a les famílies. I reiterem que defensar aquesta posició, en cap cas, és negar la importància de l'escola pública. Per tant, millorar els patis dels centres, garantir uns bons itineraris escolars, impulsar la sostenibilitat, participar en el pla de barris i oferir en la preinscripció els centres públics i concertat que estan a l'abast de les famílies, és la garantia que tots els nens i nenes de Barcelona es troben en igualtat d'oportunitats independentment de la seva situació socioeconòmica. Per tot això votarem a favor d'aquesta proposició.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos.

Gràcies, alcalde. Tornen vostès de Junts, novament, a sorprendre's una vegada més. I ho fan en la primera fase d'aquesta proposta, amb una nova mostra del seu malabarisme semàntic, per intentar mimetitzar-se amb l'entorn progressista que impera les institucions. els de complex a dir les coses pel seu nom i per no fer explícit el reconeixement a la feina feta per l'escola concertada. S'han inventat l'ufemisme a escoles d'iniciativa social, que tenint una connotació sociopropulista, queda molt bé en els seus cercles de vasallatge. però que certament no deixen de ser els col·legis concertats de tota la vida de titularitat privada i que sí, efectivament, provenen d'una iniciativa social, però una iniciativa social de persones compromeses amb uns valors, unes virtuts i amb uns projectes pedagògics singulars que s'adapten com un guant a les necessitats i els principis idearis de les famílies que han escollit aquest model concret. Perquè fa el punt primer, no podem estar d'acord en que un representant de la Generalitat sigui la persona que ocupi la direcció general de centres concertats del Departament d'Ensenyament, perquè significa posar encara més els seus tentacles en la ja amenaçada i ofegada escola concertada catalana. Ara entendran què volem dir. Primer recordem un moment els darrers membres d'aquest Consell de Direcció del Consorci d'Educació. Joan Rabaseda Ferrer, Laura Alegre Sanz, Andreu Freixas, vinculats a Esquerra Republicana, Omnicultural i Consorci per la Normalització Lingüística. És a dir, persones, totes elles, amb una forta càrrega ideològica que els impediria ser objectius en les interaccions amb els diferents idearis de les escoles concertades. posant encara més en perill la llibertat de càtedra de l'escola concertada i, en conseqüència, la llibertat de les famílies de rebre l'educació que escollin pels seus fills. La resta de la seva proposta és només de relleno i propaganda ideològica. D'altra banda, parlen de garantir, garantir, garantir, però també els volem fer saber que trobem a faltar que en cap moment no sol·liciten vostès mecanismes per avaluar tot això que volen garantir i que, tot i així, baixi per endavant, que nosaltres també estem d'acord amb alguns dels aspectes que proposa millorar, però que de cap manera no secundarem ni el podem fer costat tampoc en aquesta ocasió, degut a l'arbitrarietat insultant i sectària del primer punt que polititza tota la seva proposta. No continuem la nostra aprovació. Moltes gràcies per la seva atenció.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rebell.

Moltes gràcies, president. Vagi per endavant, i en això coincidim, senyora Monter, el nostre reconeixement a la tasca que desenvolupa el Servei Educatiu de Catalunya en el seu conjunt, val a dir, a les escoles i centres de titularitat pública com aquelles que són d'iniciativa social. Mireu, jo mateix he tingut i tinc ocasió de visitar i d'estar a escoles tan públiques com concertades, sobretot en els barris més desafavorits de Barcelona, i podem constatar, i tothom pot fer-ho, que aquestes escoles concertades en aquests indrets, doncs, afronten els mateixos reptes i les mateixes complexitats que el conjunt del sistema escolar. No trobareu, per tant, ni en mi ni en el conjunt del nostre govern, una actitud de menysteniment o de discriminació envers les escoles concertades. I us podria donar alguns exemples que ho fan palès. Mireu pel que fa a l'exercici del 24, el que acabem ara. L'aportació de l'Ajuntament de Barcelona, no parlo de l'aportació que és la majoritària de la Generalitat, sinó de l'Ajuntament a les motxilles escolars, ha estat de 668.000 euros pel que fa als centres de titularitat pública i de 890.000 pel que fa a les escoles concertades. En la pàgina web del Consorci podeu trobar penjades actualment els 47 programes que oferta el Consorci i que els quals poden accedir i optar igualment públiques com concertades. Però més enllà d'això, heu esmentat també i tots els regidors que hem presidit també ho han fet, el Pla de Barris. El Pla de Barris ha treballat ja amb escoles concertades. a Berló de Viver i a la zona nord, concretament a la ciutat meridiana. No és quelcom que vingui de nou a la política del Pla de Barris, on ja ha desenvolupat en aquestes escoles línies de l'àmbit educatiu, com pot ser la caixa d'eines o el joc de llibres, entre altres. Per tant, tanmateix, malgrat aquesta disposició que tenim pel que fa a les escoles d'iniciativa social, no podem acceptar la formulació de la seva proposició. Mireu, parleu del programa de transformar patis i, sense esmentar-ho, feu referència també al Pla ClimaEscola. Ho feu d'una manera literària, una mica descrivint-nos les funcions del Pla ClimaEscola. Però aquestes inversions, que són inversions importants, nosaltres no les podem fer. en centres de titularitat privada. Només podem fer aquestes inversions en àmbit públic. Això és de lògica i és així. Només per això ja no podríem acceptar la seva proposició. Més l'anyada que considerem que seria més útil plantejar els debats necessaris que n'hi ha pel que fa a la relació i a la concordança i al treball unificat del conjunt del servei educatiu, anem d'una manera menys polèmica i amb un viatge menys ideològic. Hi ha un gran repte compartit a abordar, però no creiem que aquesta proposta sigui la millor manera d'abordar-ho. Per tant, votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula per dos minuts la regidora Monté.

Sí, gràcies, alcalde. El regidor González de Barcelona en Comú ha començat la seva interrupció fent un reconeixement a la pluralitat del sistema educatiu a Barcelona. Això no quadra gaire amb els postulats de la seva formació política que en el seu recent congrés parlaven d'eliminar l'escola concertada l'any 2030. No sé qui busca confrontar. I si vol, li recordo perquè el nostre grup municipal no va subscriure l'acord d'educació a Barcelona 2030, és perquè parlaven de la concertada com una anomalia. Una anomalia, així, literal. I amb això nosaltres no hi estem d'acord, perquè la concertada no és una anomalia i perquè l'escola pública i l'escola concertada tenen interès i vocació de servei públic. I em sorprèn la... el sentit de vot i em sorprèn la intervenció del regidor Revell, perquè deia que el nostre grup no va subscriure a aquell acord per l'Educació Barcelona 2030. Tampoc ho va fer el PSC, tampoc ho va fer el PSC. Ens vam entendre perfectament en aquest sentit amb aleshores regidor d'Educació, el senyor Riera, perquè tampoc el PSC podia estar d'acord amb que l'escola concertada a la ciutat sigui una anomalia. Sembla que ara sigui així. Respecte a Esquerra Republicana, sincerament em sap greu el vot contrari quan estan d'acord en molts aspectes, segons deia la regidora, sorinyat de la proposició. Parlava que les famílies han de poder escollir escola, tenen dret a escollir escola, és evident que és un dret condicionat a l'existència de places, però en tot cas, si això és així, els centres educatius han de poder rebre els recursos suficients sigui quina sigui l'opció de les famílies i això malauradament no passa així. El regidor Rebell parlava d'aquest reconeixement al Servei d'Educació de Catalunya. Està molt bé aquest reconeixement però aleshores no els tractem igual. No els tractem igual, vostès no ho estan fent. M'ha citat programes on sí que hi ha una part de participació de l'escola concertada, molts altres no. Per tant, lamentablement, vostès no reconeixen, no accepten i no defensen els postulats de la Llei d'Educació de Catalunya. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula. 54 segons, Partit Popular. 31 segons, Vox. Secretari.

Molt bé, doncs es rebutjaré la proposta amb el vot favorable de Junts per Catalunya al Partit Popular, el vot contrari de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el Grup Socialista i l'abstenció de Vox. Abstenció de Vox? En contra. En contra, perdó. Amb el vot contrari també de Vox, perdó.

Molt bé.

Doncs passem al punt següent, que és la proposició de Barcelona en Comú. Sis minuts per la Ponent, tres per la resta de grups. Té la paraula la regidora Sanz.

Sí, moltes gràcies. Bé, el passat dissabte vam viure una manifestació històrica. Va ser preciós veure 170.000 persones dient prou, prou a l'especulació, prou als abusos, prou a l'assetjament, dient que s'ha acabat. I aquesta mateixa setmana també hem vist com a l'última enquesta publicada... pel Centre d'Estudis d'Opinions de Catalunya, l'habitatge ja ha ascendit a la primera preocupació i problema de la ciutadania. Per tant, és evident que les institucions, que totes les administracions, han d'estar a l'alçada del moment i del context. I això no s'aborda, evidentment, ni amb paraules o amb grans declaracions, perquè recentment també el president de la Generalitat parlava que en la política d'habitatge no hi havia varetes màgiques. Jo, nosaltres, no creiem en la màgia, el que creiem és en les solucions, és en les propostes concretes i el que reclamaven totes aquestes veïnes, aquestes persones que van sortir a manifestar-se, és precisament això, propostes concretes que passen clarament per la intervenció en el mercat, perquè ara mateix no ens podem quedar de braços creuats, no podem veure governs com el govern municipal, que està paralitzat mentre la ciutadania és expulsada de les seves llars per part dels especuladors. I necessitem, per tant, unes administracions i un ajuntament, un govern municipal, que prioritzi tots els instruments pel dret a l'habitatge, com passava fins ara, com va passar en les dues anteriors legislatures, que en els darrers vuit anys Barcelona va liderar les polítiques d'habitatge amb ambició i sense por, malgrat. les carelles que intentaven que tinguessin por i vam aconseguir, tirant endavant, doblar el parc d'habitatge públic, vam fer més habitatge públic que qualsevol altra administració, vam impulsar el tanteig i retracte o vam obligar els promotors a fer habitatge assequible al centre de la ciutat amb mesures com la del 30%, una mesura que posa tan nerviosa els fons voltors del món. Per això avui el que fem és portar una proposta molt concreta per tal d'activar el tanteig i retracte. Abans vèiem una pròrroga de l'àrea de tanteig i retracte, però ens falten molts més instruments i sobretot el que ens falta és acció. És acció i una priorització concreta que és el que necessiten les veïnes. Perquè la política de compres... És una política, és una forma clara d'intervenció en el mercat per lluitar precisament contra l'especulació. I va ser clau en els darrers mandats, ho deia abans. Ens va permetre assolir més de 1.600 habitatges que l'administració vam poder adquirir amb la pròpia àrea de tanteig i retracte, però també sense la pròpia àrea de tanteig i retracte. Per tant, tenim moltes vies per poder-ho fer. Vam deixar, a més a més, preparats una sèrie de criteris per decidir quines eren les compres, perquè evidentment sabem que hem de poder triar i que hem de fer-ho també pensant en els recursos públics, perquè la pregunta que jo crec que en el fons ens hem de fer definitivament és si no compra l'Ajuntament, qui està comprant aquests edificis a la nostra ciutat? Jo crec que hi ha dues dades que em semblen molt il·lustratives precisament d'això. El 56% de les compres d'habitatge el 2023 es van fer al comptat, sense hipoteca. i el 45% dels habitatges que es van donar d'alta al cadastre entre el 2008 i el 2020 pertanyien a persones jurídiques, és a dir, empreses, i ja tenien el seu nom més de vuit habitatges. Per tant, estem parlant de grans tenidors, estem parlant que la ciutat de Barcelona, qui està adquirint aquests blocs, aquests edificis, aquests habitatges, són els especuladors. I l'Ajuntament té una eina boníssima per fer-hi front. On som ara i per què portem aquesta proposició? Com els deia, al darrer mandat estàvem a un ritme de compres d'adquisició de 200 habitatges per any i de 120 milions d'euros en l'últim mandat. I per tant, ara el que veiem és que el ritme no està a l'alçada, no està a l'alçada del que venia fent la ciutat de Barcelona. En l'últim any i mig l'Ajuntament ha comprat 31 habitatges i s'ha gastat 27 milions d'euros. Per tant, hi ha molt camí a recórrer i per això portem aquesta proposició, perquè és incompatible dir que l'habitatge és prioritari i després tenir aquestes dades sobre la taula. I per tant, el que demanem és que puguem tirar endavant el desbloqueig de l'ordenança municipal del tanteix i retracte, que és una ordenança pionera a tot l'Estat, el que volem és que es resolguin les al·legacions i s'aprovi definitivament perquè encara dona més seguretat jurídica a aquesta eina i l'agilitza. El que també proposem és que a més a més s'incrementi el pressupost perquè al final les declaracions d'intencions no serveixen, la mort es concreta i es demostra amb un pressupost, això és la política real i per tant necessitem a més a més que es pugui determinar que es pugui prioritzar en les zones amb més pressió turística i, per tant, que es prioritzin les compres aquí. La compra de vuit blocs a Gràcia i també un a l'Eixample, que sumen més de 130 pisos, que ens sembla també indispensable, perquè sabem que hi ha quatre blocs que l'Ajuntament va descartar complar i volem saber per què no va exercir el tanteig i retracte en aquell moment i ara podria activar la compra directa, però n'hi ha quatre que encara poden exercir-ho. I, finalment, aquest bloc del carrer Mallorca, 243, perquè sabem que l'ha comprat el fons Vaura i com denuncien les veïnes, és possible que se saltés a l'obligació de notificar l'Ajuntament aquest dret de tanteig i per tant la ciutat hauria de poder anar contra aquest fons i demanar que es tirés endavant. I finalment un informe semestral perquè volem tenir tota la informació de què es compra i per què no es compra. Aquesta proposta per tant el que vol és estar a l'altura, a l'alçada, de la mobilització històrica que vam veure a Barcelona, d'aquestes 170.000 persones que van expressar que ja n'hi ha prou i que necessitem fer front a l'especulació.

Molt bé. Doncs té la paraula el regidor Calvet, de Junts.

Gràcies, alcalde. Des de Junts per Barcelona compartim al fons aquesta proposta en la mesura que compartim la inquietud per la gravíssima situació de l'accés a l'habitatge, especialment de lloguer, a Barcelona. Som conscients que la recuperació i l'augment de l'oferta amb mesures necessàries, com la modificació de la normativa de la reserva del 30%, tot i ser imprescindible, no serà suficient. i defensem també, com hem fet sempre, que cal reforçar i maximitzar mesures complementàries com, per exemple, l'impost dels habitatges buits pels grans tenidors, una regulació útil i no una eliminació dels habitatges turístics i de lloguer temporal, una adequació dels ajuts de l'Estat al nivell de vida de Barcelona, per tal que no acabin sent mesures inútils, i com la casca ens ocupa, també, doncs, reforçar i maximitzar el tanteig i retracte, que sí, considerem que és clau per oferir una resposta immediata i efectiva, o almenys més ràpida que la promoció tradicional al necessari augment del parc públic d'habitatges protegits. De mateix, aquesta és una iniciativa que ens fa la impressió que, pel llenguatge, sobretot en els atesos, busca avalar determinats plantejaments molt ideològics que han fracassat, plantegements que, existeixo, trobem especialment en aquests atesos de la proposició i que no compartim, perquè el que busquen és assenyalar, culpabilitzar i criminalitzar una vegada més el sector immobiliari en exclusiva d'aquesta situació d'emergència en què ens trobem. Vostès no assumeixen la responsabilitat de la greu situació d'emergència habitacional en la que ens trobem 8 anys de governs, Colau Collboni, que ens han portat a l'actual situació. Menys habitatge disponible que mai i més car que mai. La manifestació de la setmana passada també era una manifestació contra les seves polítiques. També ho era. Respecte al tanteig i retracte, en el seu dia el vam impulsar, decididament. Avui hem votat definitivament en aquest plàner i la pròrroga de 6 anys de la declaració d'àrea tanteig i retracte per tota la ciutat. en som fernos defensors i per descomptat som partidaris també d'augmentar-ne el seu pressupost tant com sigui possible. Quan demanen prioritzar la compra en determinades zones a la proposició, ens remetem el compromís expressat amb el vot favorable a la pròrroga, Potser defensem que cal exercir aquest dret a tota la ciutat sense que sigui necessari establir prioritats. Pel que fa als casos concrets que mencionen els punts dels drets, els hem seguit, evidentment, des dels districtes. Compartim la necessitat que se'ns expliqui, per norma general, què motiva que en determinats casos no s'apliqui el dret d'entregir directe amb l'objectiu, per descomptat, d'estudiar la casuística concreta de cadascun d'aquests casos per tal de plantejar les mesures necessàries. I en tercer lloc, ja es va presentar una proposició demanant que se provés definitivament l'ordenança i vam donar suport. Aquesta, l'altentatge i retracte, és una fórmula d'intervenció, sí, que no busca, però, limitar i controlar el mercat, sinó que posa el focus en l'arrel del problema en l'accés a l'habitatge, que és generar més oferta i més oferta assequible. Per tots aquells motius, compartint el fons, però ja ho he vist amb el meu relat, no la forma, votarem a favor.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Baró.

Gràcies, alcalde. Segons el darrer feo, efectivament l'habitatge s'ha convertit en la principal preocupació dels catalans i les catalanes en quasi tots els grups d'edat i per als votants de pràcticament tots els partits. I no és per menys. L'accés a l'habitatge ha estat un problema que s'ha greujat any rere any rere any des de la crisi financera de 2007-2008. En aquell moment la societat va començar a prendre consciència, a entendre que l'habitatge era un dret i no un bé material amb el qual especular. Però, paradògicament, aquests darrers 15 anys no han servit per redreçar l'emergència habitacional, sinó tot el contrari, ha arribat, m'atreviria a dir, a nivells sense precedents. Tot plegat ve a demostrar que la solució a l'habitatge, malauradament, ni és fàcil, ni és ràpida, ni és una mera qüestió de voluntat política, com malauradament tantes vegades se'ns ha dit o se'ns ha volgut fer creure en un intent de polititzar un problema que necessita més rigor, més consens i, si m'ho permeten, també més humilitat entre tots i totes. Per tant, totes les iniciatives orientades a minimitzar les dificultats actuals per accedir a un habitatge digne o a garantir-ne l'accés universal en un futur tindran el nostre suport. Per tant, nosaltres votarem encantats aquesta proposició perquè, a més a més, com bé saben, compartim bona part del seu contingut. Ara bé, senyora Sanz, vostè ha tornat a perdre una oportunitat per fer un exercici d'autocrítica, que vostès han estat vuit anys al govern de la ciutat. I ara vostès demanen allò que no van voler fer mai quan estaven al govern de la ciutat. I miri que li vam demanar vegades i vegades des del primer dia que el tanteig i retracte va entrar en vigor. Vam demanar diners i criteris, diners i criteris. Cal una bossa de diners, una reserva anual per destinar-hi el tanteig i retracte. I el silenci com a resposta. Cal definir zones preferents d'aplicació, per exemple aquelles amb més pressió turística o amb menys reserves de sol. I el silenci com a resposta. Cal prioritzar les zones subjectes a transformació urbanística per anticipar-nos a la gentrificació verda, com va acabar passant amb la casa Ursola. I el silenci com a resposta. I vostès exigeixen transparència, cosa que em sembla excel·lent. Però jo encara estic esperant que ens expliquin per què van rebutjar l'adquisició de la casa Ursola, quan estava amb un preu molt per sota del preu de mercat, en ple cor de la futura Superilla, sobretot veient que després ens vam trobar a molt del seu entorn, darrere la pancarta, exigint solucions al desigament immobiliari que patien precisament els veïns de la casa Ursola. Quan vostès tenien la solució a les seves mans, només haurien d'haver pres una determinada decisió. Per tant, Ara han vist la llum i ara posen gas a fons. Doncs, escolti, ho celebrem i votarem a favor.

Doncs té la paraula el regidor Milian, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Des del Partit Popular entenem la necessitat de trobar solucions al greu problema de l'habitatge a Barcelona i per això creiem que les polítiques han de ser responsables, eficaces i sostenibles. Aquesta proposta, malauradament, no ho és i volem explicar per què. Primer, perquè comprar pisos amb diner públic no resolt el problema. Aumentar en 150 milions d'euros el pressupost per tanteix i retracte pot quedar molt bonic en una nota de premsa, però no serveix de res si no afrontem el veritable problema, la manca d'oferta. El tanteix i retracte s'ha demostrat un mecanisme lent, ineficient, gairebé tant com les cues d'espera per accedir als habitatges públics. I mentrestant, seguim veient com l'Ajuntament compra edificis sense garantir ni més accés ni més oportunitats per a les famílies. Segon, Seguim amb la mateixa cançó de sempre. El mercat és l'enemic. El mercat no soluciona res, deia la senyora Sanz. Ah, la solució serà la senyora Sanz. Però les seues polítiques, el seu intervencionisme, és el que ens ha portat fins aquí, fins al metre quadrat més car de la història de Barcelona, fins als lloguers més elevats de tota Espanya. Sempre culpen els propietaris o els fons d'inversió, però mai no parlen de com la inseguretat jurídica, les càrregues fiscals desorbitades o la lentitud administrativa han fet fugir els petits propietaris. Això sí, després demanen més oferta, com si aquesta parer és per art de màgia. Potser creuen que els edificis es construeixen sols, com els somnis del govern. Tercer, el tanteix i el retracte no resol ni tan sols els casos urgents. El govern reconeix que no va exercir aquest dret en edificis amb veïns vulnerables. Si aquest mecanisme no serveix per protegir els casos més evidents, per què hem de creure que és la solució? Pot ser més fàcil deixar passar l'oportunitat i després sortir al carrer amb una pancarta reclamant competències que ja tenen. I quart, és un malbaratament de recursos. En un moment en què l'Ajuntament no pot ni garantir un manteniment digne de molts serveis bàsics, gastar milions en comprar edificis per mantenir una falsa aparència d'acció política és com a mínim irresponsable. Aquests diners podrien destinar-se a rehabilitar habitatges, incentivar llogueses assequibles o generar nova oferta en sol públic. Per tot això votarem en contra. Des del Partit Popular defensem polítiques d'habitatge que funcionin de debò. No titular els buits de contingut. Necessitem més habitatge, no més intervencionisme que només perpetua la manca d'oferta. Si de veritat volen ajudar els barcelonins potser hauríem de deixar de fer política de curt termini i començar a pensar en solucions reals.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor d'Europolido, Vox. Gràcies, alcalde. En primer lugar, desearle a la señora Sanz mucha suerte. La verdad es que se lo han puesto fácil para mejorar lo que había antes. La señora Colau se lo puso muy fácil. Hemos analizado la propuesta de Barcelona en Comú en profundidad y podemos decir que solo estamos de acuerdo en una cosa, que hay efectivamente un grave problema de vivienda y que los principales responsables son ustedes. que venían como salvadores y que cuando se fueron dejaron los alquileres un 70% más caro de cuando llegaron. Con eso está todo dicho. El tanteo y retracto ejercidos por parte municipal nos parece una herramienta muy intervencionista, obstaculizadora y, además, poco efectiva, como se ha podido ver. No soluciona el problema de vivienda, todo lo contrario. En cuanto a la compra de importantes y grandes edificios, ustedes creen que el ayuntamiento puede escoger las fincas que más le gustan o que estén en zonas excéntricas y emblemáticas y comprarlas a su antojo. Comprarlas, por cierto, con el dinero de todos los barceloneses. Y miren, esto no funciona así, esto no es el monopoli. Ya sabemos que a ustedes no les gustan las libertades. Por eso han impulsado una comisión donde intentan maquillar su fracaso absoluto y donde tratarán de fijar el precio de las viviendas pasando por encima del legítimo dueño del mercado y de la libertad de comercio. Pero el precio de venta de un inmueble es libre y el del tateo también. Algunas viviendas que son su objeto están pendientes de rehabilitación y el precio de actualizarlas es superior al de compra. Otras son ruinosas. El tanteo no puede ejercerse a la ligera con dinero público. A ustedes les gusta despilfarrar sin ton ni son porque lo hacen siempre con el dinero de los demás. Ustedes que declaran pérdidas millonarias y que no saben ni gestionar su propio dinero no están capacitados para gestionar el dinero público y además lo han demostrado durante ocho años. Nosotros queremos alquileres sociales y asequibles, sí, pero no a costa del pequeño propietario que ha trabajado y ha ahorrado toda su vida para comprarse una vivienda. En su propuesta no se habla ni una sola vez de liberar suelo público, ni una sola vez de incentivar el alquiler. Una vez más estamos ante propuestas que solo contemplan el intervencionismo puro y duro, algo que fracasa en todas partes y que aquí lo ha hecho estrepitosamente. Todo esto nos lleva a concluir que su propuesta en definitiva sigue la tesis de cómo el ayuntamiento sin capa de hacer nada, que los haga el propietario, que haga el propietario los deberes en su lugar. Es decir, que el dueño no pueda libremente vender su vivienda por la ineptitud de las administraciones. Hay muchas más medidas, muchas más simples para acabar con el problema de la vivienda en Barcelona. Entre otras, liberar suelo público, proteger a los propietarios, darle seguridad jurídica, incentivar fiscalmente a propietarios e inquilinos, facilitar las licencias de cambio de uso. Muchísimas medidas que se pueden hacer y que aquí no se han probado nunca. Pero ustedes optan por repetir las fórmulas del fracaso garantizado y proponen lo mismo una y otra vez, a pesar de ver que no funciona. Me gustaría preguntarle cuántos edificios, cuántas promociones se han hecho desde que pusieron lo del 30%. No se han hecho casi. Su fórmula no funciona y se ha demostrado. Por eso nuestro voto es en contra.

Gracias.

Gràcies, alcalde. Hem tingut oportunitat de parlar en diverses ocasions sobre les bondats de l'eina del tenteig i retracte, ho hem concedit abans, és una eina indispensable que participa de les múltiples mesures que cal activar per poder revertir l'emergència habitacional que patim avui a la nostra ciutat. Hi ha consens de 35 regidors en torn a la necessitat de l'existència d'aquesta eina, ho hem vist abans en l'adopció d'aquesta pròrroga, i és una molt bona notícia que crec que hem de saber preservar. Dit això, crec que hem de deixar molt clar perquè les dades que vostè plantejava en aquesta proposició semblen conduir a mals entesos. Aquest govern no ha canviat absolutament res en relació al tanteig i a retracte. Li diré d'una altra manera. Estem aplicant els criteris de compra i exercici del dret regulats per la instrucció signada el 4 de juliol del 2016, és a dir, la que van redactar la que van aprovar i la que van utilitzar vostès durant els dos mandats anteriors. De fet, des de l'inici de l'entrada en vigor de l'MPGM del tanteig i retracte, al desembre del 2018, que avui hem prorrogat, s'han produït 1.050 transaccions, de les quals aquest Ajuntament ha manifestat interès en 74. I d'aquestes 74 s'han adquirit 20 finques. Estem tramitant ara la 21ena, que és la situada a Naves de Tolosa, corresponent a la subhasta de l'Hospital Clínic. A la seva proposició, vostè afirma, literal, que va comprar 1.600 habitatges a raó de 200 l'any per tanteig i retracte. Però si ens assenyim estrictament a la compra per la via de l'MPGM de tanteig i retracte, que és la que ens ocupa, aquesta xifra cau a dir 9 finques, 264 habitatges. La resta eren compres per altres vies, com per exemple les compres directes o les compres de l'antiga regessa. En tot cas, vostès van rebre més de 1.000 transaccions i van manifestar l'interès en una setantena. És a dir, van renunciar a exercir-ho en 900 vegades, en 900 ocasions, en més de 900 ocasions, a exercir el dret de tanteig a retracte i només van adquirir 19 finques en 5 anys. I no ho dic com un retret, perquè el que van fer va ser agafar la instrucció que havien aprovat, comprovar si es complien els criteris i aplicar-los. El mateix, exactament el mateix, que estem fent nosaltres, ni més ni menys. I ho estem fent, a més a més, en un context inflacionista de pujada generalitzada de preus de mercat que també s'ha de tenir en compte a l'hora de presentar les xifres que vostè presentava. Dit això, votarem a favor de la seva proposició perquè la ciutadania vol que activem al màxim totes les eines i aquesta n'és una i de molt valuosa, com deia, és la nostra obligació, sobretot la de les forces progressistes, que entenem l'habitatge com un dret, Però acabo amb dues últimes consideracions. Vostè es centra molt en el fet d'adquirir o no adquirir finques. Crec que t'hauríem de parlar de quines condicions està el que comprem. i m'estic referint a la rehabilitació. Segur que considera amb mi que no podem parlar d'habitatge sense parlar de rehabilitació, i això ens centrarem en la següent proposició, perquè disposem a la nostra ciutat, malauradament, d'un parc molt envellit i necessitem rehabilitar. Acabo, alcalde. I la segona consideració, vostè ens demana un increment de recursos, en com a mínim 150 milions d'euros aquest mandat, com en moltes altres qüestions, estem parlant de pressupostos, serà molt benvinguda la proposta.

Moltes gràcies. Ponent 18 segons.

Sí, molt ràpidament, senyora Baró, quantes operacions especulatives va frustrar el govern de la Generalitat mentre vostès tenien la responsabilitat a la ciutat de Barcelona? Quantes? No em ve cap al cap. Però en tot cas, jo crec que avui és una bona notícia, aprovem aquesta proposició. Els números, senyora Bonet, que vostè té no són els que tinc jo i per tant crec que són erronis, però en tot cas em quedo amb la bona voluntat de voler passar a l'acció i protegir les veïnes, també les seves veïnes del seu districte, les de Gràcia. que va deixar caure quatre blocs i ara té l'oportunitat de desfer-se d'allò i protegir aquestes veïnes perquè cap altra institució fins ara ha fet el que ha fet Barcelona i per tant hem d'estar a l'alçada.

Moltes gràcies, regidora. Esquerra Republicana, 38 segons. PP, 39 segons. Vox, 10. Resultat, secretari.

Molt bé, s'aprovaria la proposta. Molt bé, favorar per Sant Comú, Junts per Catalunya, que republiquen el grup socialista. i vot contrari del Partit Popular i Vox.

Molt bé, doncs passem a la proposició d'Esquerra Republicana. Té la paraula la regidora Baró.

Gràcies, alcalde. Aquests dies la reivindicació pel dret a l'habitatge està en boca de tothom. N'acabem de parlar, en seguirem parlant. s'ha fet menció i vull fer menció a la manifestació de milers i milers de barcelonins i barcelonines que dissabte passat omplien els carrers de Barcelona per reclamar una baixada dràstica dels lloguers per garantir l'accés a l'habitatge. Perquè efectivament poder accedir a un habitatge i que l'habitatge sigui assequible és un dels grans i és el principal problema que tenim ara mateix ja a la ciutat. És la principal preocupació dels nostres conciutadans. Avui, amb la nostra proposició, volem posar a l'agenda política un tema sovint invisibilitzat que també impacta en el dret a l'habitatge de les persones. I és el dret a viure en un habitatge digne. Un habitatge digne. Una exigència bàsica reconeguda en la Declaració dels Drets Humans i que bàsicament vol dir disposar d'un allar en condicions. I què vol dir disposar d'una llar en condicions? Segur que coincidirem que com a mínim vol dir disposar d'una llar sense problemes d'insalubritat ni els riscos que comporta aquesta insalubritat per a la salut de les persones que hi viuen. Disposar d'una llar en condicions vol dir no tenir-hi problemes estructurals i per tant de seguretat, no tenir-hi patologies que impliquin haver d'apuntalar la vivenda, l'habitatge o l'edifici. disposar d'una llar en condicions vol dir poder-hi viure sense esquerdes o amb un aïllament tèrmic suficient que aconsegueixi mantenir una temperatura interior raonable, correcta, per totes les persones, per tots els membres de la família que hi viuen. Hi ha algunes dades que són bastant esfereïdores. Segons un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, Idra, avui, a la ciutat de Barcelona, el 59% dels habitatges de lloguer de Barcelona pateixen com a mínim tres problemes d'habitabilitat. El 39% dels habitatges de lloguer de Barcelona no disposa d'una calefacció adequada. El 28% dels habitatges de lloguer de Barcelona tenen humitats, floridura o filtracions en parets o filtracions en sostres. I el 22% dels habitatges de lloguer de Barcelona tenen problemes d'accessibilitat, una clara limitació, a més a més, per a l'autonomia funcional de les persones amb mobilitat reduïda. Sense anar més lluny, per exemple, per a moltes de les 90.000 persones grans que viuen soles a la ciutat de Barcelona en edificis envellits i que acaben patint aïllament, acaben patint soledat no volguda i tot el que d'aquí se'n deriva. Una última dada, segons l'Observatori de l'Accessibilitat de la Fundació Mútua Propietaris, el 51% dels habitatges de Catalunya estan gens o poc adaptats i si això ho extrapolem a la ciutat de Barcelona, vindria a equivaldre a vora 400.000 habitatges i estaríem parlant pràcticament de la meitat del parc d'habitatges de la ciutat. Senyors i senyores, tenim un problema que no fa més que agreujar-se amb el pas del temps. Aquests últims anys hem vist i hem sentit sobre la pluja de milions d'arribada d'Europa provinent dels fons Next Generation, cosa que ha provocat afortunadíssimament un increment dels pressupostos municipals en matèria de rehabilitació energètica. Però no ha passat el mateix amb els fons pel que podríem anomenar rehabilitació de primera necessitat, aquella que garanteix llars sense problemes estructurals, aquella que garanteix llars sense problemes d'habitabilitat, aquella que garanteix llars sense problemes d'incalubritat, aquella que garanteix llars sense problemes d'accessibilitat. I si no rehabilitem acabarem perdent habitatge de la ciutat. En aquesta proposició demanem que es prioritzi la rehabilitació i la regeneració urbana en els barris amb els índexs de vulnerabilitat més grans o en aquells barris amb el parc d'habitatges més envellit o amb aquells entorns més degradats. N'hi ha molts i vull mencionar-los tots. El Besòs i el Maresme, La Pau, Baró del Viver, Bon Pastor, Canyelles, el Congrés i els Indians, Campaguera, el Carmel, Can Baró, el Poble Sec, la Marina del Port, els barris, tots els barris de Ciutat Vella, on la Trinitat Vella, i des d'aquí aprofito per enviar un record al Quico de la taula veïnal i a la Ilda i al Roberto, veïns de Trinitat Vella, que ens van explicar en primera persona les dificultats que pateixen des de fa molt de temps, fa anys, per tirar endavant de manera efectiva els programes de regeneració urbana al seu barri. Per tant, Barcelona ha de fer una aposta, un compromís històric per l'habitatge digne i per la rehabilitació i per la regeneració urbana. I aquesta aposta ha de poder recollir totes les polítiques i també s'ha de poder contemplar en els pressupostos dels propers anys independentment del color polític del govern de Torn. Ha de ser una conjura entre tots i totes, perquè quan més tardem a posar-nos-hi, pitjor serà per la ciutat, perquè tenim un parc d'habitatges envellit, que amb el pas dels dies envelleix, i tenim un parc d'habitatges, el 30% del qual està construït amb materials precaris i plens de patologies, utilitzats en barris sencers, on ara paguen les conseqüències d'aquest desenvolupament de la segona meitat del segle passat. barris sencers, sovint perifèrics, on a més a més les condicions socioeconòmiques no ajuden els veïns i les veïnes, fan que encara sigui moltes vegades més difícil que puguin accedir, que puguin sol·licitar a les escasses ajudes que existeixen, perquè els tràmits són ferragosos, perquè els tràmits són molt tècnics i al final les famílies acaben desistint. Per tant, aquest és el plantejament. Necessitem aquesta aposta que entre tots i totes assumim aquesta realitat i comencem a adoptar un compromís públic per poder posar fil a l'agulla i poder resoldre de manera eficient, amb el pas del temps, però de manera eficient i sense aturador, aquesta realitat que va devorant mica en mica també la ciutat. Gràcies.

Gràcies, senyora Barot. Té la paraula Damià Calvet, per Catalunya.

Moltes gràcies, estimant alcalde. Des de Junts per Barcelona compartim la preocupació per l'estat de conservació del parc d'habitatges de la ciutat. especialment com es ventava en aquells barris que pateixen situacions de degradació i que necessiten una atenció prioritària per part de l'administració. De tota manera, això no és nou. Jo vull reivindicar que ja fa unes dècades es va intervenir decididament en la substitució absoluta de barris que estaven afectats de greus patologies estructurals o que podíem tillar d'infrahabitatges. Això ja s'ha fet. barris com el sud-est del Basseus, que forma part ara del que seria el que queda per acabar el Basseus i el Maresme, o a Via Trajana, o al Governador, o al Polvorí, barris en els que s'hi ha intervingut decididament en altres èpoques. Cal acabar algunes d'aquestes intervencions que es van començar en el seu moment i cal seguir apostant per aquesta política de millora dels nostres barris. I jo diria que és per aquest motiu que el 2020 es va aprovar per unanimitat el programa de regeneració urbana, bevent d'aquella iniciativa que es va començar per obligació, perquè hi va haver un esfondrament, altura de la peira, vam saber que hi havia patologies estructurals, la luminosi en definitiva, però va ser, insisteix, una intervenció decidida per acabar i continuar Es va aprovar, existeixo per unanimitat, el programa de regeneració urbana destinada a la rehabilitació integral dels barris de Barcelona amb aquesta situació de vulnerabilitat que vostè descriu a la seva proposició. Aquestes rehabilitacions representen una oportunitat per posar el focus en aquests barris, revertir les condicions de vulnerabilitat, que afecten els seus veïns i en aquesta línia també ara fa pocs mesos des de Junts per Barcelona conjuntament amb Barcelona en Comú i Esquerra Republicana vam impulsar una comissió extraordinària per instar el govern a prioritzar aquestes actuacions i oferir solucions concretes a les necessitats dels barris afectats. Vam aprovar una sèrie de mesures que parlava inclús també de l'aplicació dels fons Next Generation al que vostè ha fet referència. Ja hem fet algunes sessions de seguiment del programa derivades del que es va aprovar en aquella comissió extraordinària, cas específic del PSOE i del Maresme, però creiem que manca informació actualitzada sobre els altres àmbits afectats. perquè el que volem és que es creï una taula de seguiment específica per assegurar el progrés real del programa. Tenim la sensació que els resultats no arriben, que costa molt d'arribar, que no avancen al ritme esperat. El procediment és complex. Moltes comunitats, ja ho sabem, es troben en situacions de màxima vulnerabilitat, no poden assumir els nivells de cohesió ni els recursos per afrontar aquestes reformes. A més, hi ha tot el que... fa referència a les persones, famílies que tenen persones amb mobilitat reduïda, que agreugen aquesta situació de vulnerabilitat. Si volem que Barcelona sigui una ciutat inclusiva i digne, que aquests programes no només funcionin, sinó que ho facin de manera àgil i eficient. I per tant, hi votarem a favor.

Sí, moltes gràcies. Hem parlat moltes vegades de la regeneració en aquest darrer any i mig, però em sembla important començar la intervenció posant un exemple sobre la taula, perquè el sostre d'un habitatge del barri del Bassos Maresme, fa aproximadament un mes, va col·lapsar. Els bombers van considerar que no era segur que la família es quedés al pis ni tan sols amb els 15 puntals que s'havien col·locat en un pis de 42 metres quadrats. Per tant, fa molt de temps que, per exemple, aquest edifici està esperant aquesta intervenció, la intervenció necessària. Fins a 25 sol·licituds ens consta que han presentat en els últims mesos abans que passés això i que a dia d'avui, a data d'avui, encara no hi ha una solució sobre la taula. Quantes vegades, com deia al començament, hem portat iniciatives, el regidor Calvet, el regidor Coronas, la regidora Baró, jo mateixa, en els diferents espais, especialment a la Comissió d'Urbanisme, però també als districtes, per tal de posar en el centre aquestes polítiques i que hi hagi compromisos concrets. El 30 de gener del 2024 en un pla del districte de Sant Martí es va dir que no hi havia pressupost per poder fer més convocatòries fins al 2025. Creiem que és un error. Creiem que és un error perquè la regeneració necessita 700 milions d'euros a la nostra ciutat. Tots aquests barris que anomenava la senyora Baró requereixen de 700 milions d'euros. Ho sabem perquè ho vam deixar comptabilitzat al mandat anterior i perquè sabíem que necessitàvem anar a un acord de totes les administracions. No ho pot fer. només l'Ajuntament de Barcelona, és evident. I què hem prioritzat? El grup de Barcelona en Comú aquí, l'Ajuntament de Barcelona, ara que estem parlant dels pressupostos, hem demanat que hi hagi una partida específica, concreta, més d'allò que estava pressupostat. Creiem que 100 milions d'euros és el que necessita posar l'Ajuntament de Barcelona, també la Generalitat de Catalunya, i ho estem portant al Parlament de Catalunya. també ho estem portant al Parlament de Catalunya perquè necessitem marcar entre totes les administracions un calendari realista per a les famílies d'aquests barris. Però a més a més, ho deia també l'última comissió d'urbanisme, els instruments ja no ens serveixen. Els que tenim sobre de la taula no són suficients, estan fallant. Perquè, per exemple, les obres de Prada, 12, Marsala, 6, que sortien a concurs al maig del 2023, havien de començar les obres ben aviat i fa... pocs mesos que han començat, l'agost del 2024. I això demostra que alguna cosa falla greu. Per tant, el que potser hauríem de fer és menys comissions de simplificació administrativa perquè els promotors puguin fer més fàcilment pisos de luxe, com proposa sempre el Partit Popular, i fer-ne més de comissions de simplificació administrativa perquè els barris populars tinguin una dignificació en els seus habitatges de forma àgil i ràpida. Per tant, aquesta és la proposta que nosaltres també volem afegir-nos perquè és el que estem treballant i votarem a favor, com no pot ser d'una altra manera, de la proposició d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies. El grup d'Esquerra Republicana ha posat de manifest una qüestió molt important a Barcelona, com són tots els plans de rehabilitació urbana i tots els plans de rehabilitació de molts edificis. Tenim un parc d'habitatge molt envellit, un parc d'habitatge inclús molt deteriorat i degradat. i en canvi hi ha pocs programes que tinguin la suficient força perquè puguin veritablement transformar aquests habitatges. Per tant, des d'aquesta perspectiva considerem que la rehabilitació és un instrument i una via per augmentar el part d'habitatges. És cert que la majoria d'aquests habitatges es concentren a barris molt vulnerables i degradats, però també és cert que hi ha habitatges que requereixen rehabilitació a tots els barris de la ciutat de Barcelona i no només en aquests barris. I, per tant, amb una bona rehabilitació es podria posar a disposició de l'oferta molt més habitatge del que actualment hi ha. per persones de tot tipus i de tot nivell, perquè al final és cert que una part de la gent més vulnerable és la que té més dificultats, però no podem oblidar que hi ha una part de classe mitja i classe mitjavitjana que no té dret a accés al lloguer social, però tampoc té dret a un altre accés de lloguer perquè no arriba en els preus que s'estan pagant gràcies a les polítiques de comuns, ja de Colau, a la ciutat de Barcelona, que ha incrementat substancialment els preus de l'habitatge. Per tant, des d'aquesta perspectiva, nosaltres creiem que cal reivindicar aquestes polítiques de rehabilitació amb programes veritablement clars, que veritablement siguin financiables amb el poder adquisitiu de moltes famílies, que no podem oblidar que apareix una quantitat fixa cada mes, per petita que sigui, és un gran cost que no poden assumir. Des d'aquesta visió aprovarem aquestes mesures d'aquests habitatges i especialment quan també requereix un pla de rehabilitació urbana en l'entorn on estan situats en barris degradats. Des d'aquesta perspectiva tenim el pla de barris que ara s'ha començat a tramitar i que espero que l'Ajuntament proposi aquells barris i que veritablement exigeixi a la Generalitat, com també farem des del grup popular, un calendari d'execució ràpid i efectiu perquè pugui ser així. Hi ha uns altres programes però és cert que hi ha un excés de burocràcia i de dificultat d'accés que impedeixen que moltes persones accedeixin. Des d'aquesta visió nosaltres també creiem que les mesures de limitar el lloguer també dificulta molt que es puguin rehabilitar bitxatges, perquè hi ha propietaris de pitatges que tenen una limitació de lloguer i no tenen disponibilitat de recursos per rehabilitar habitatges. Per tant, vostès amb les seves polítiques el que estan fent és impedir que la gent privada pugui aportar i faci rehabilitació de lloguer. De fet, a tothom que parli se't diu s'ha congelat, s'ha suspès tot el que és la rehabilitació d'habitatges. Per tant, gràcies a les seves polítiques hi ha habitatges que s'haurien de condicionar i no es poden condicionar per aquest motiu. Per tant, hi ha persones que no viuen en les condicions que haurien. I Barcelona en Comú, la simplificació comuns, nosaltres la simplificació administrativa la volem per tothom.

No són dogmàtics ni demagogis com vostès, que l'únic que fan... El pressupuesto público debe dedicarse con especial atención a los más necesitados. Los planes de regeneración urbana vienen a reunir sus acciones en núcleos especialmente desfavorecidos y en ese sentido son necesarios. También lo son las ayudas a mejoras de fincas de alta complejidad donde se encuentran viviendas en las que el tiempo ha pasado únicamente para envejecer y deteriorar, quedando problemas atrasados en cuanto a ascensores, aislamientos y mantenimientos. Todo eso es cierto. Pero esta propuesta que nos trae hoy Esquerra Republicana nos parece un brindis al sol, una manifestación de buenismo concentrado, una recopilación de buenas intenciones etérea e inconcreta contra la que es difícil manifestarse en contra. Puro populismo con olor a nubes. Pero seamos realistas, ¿qué cambiará al salir de este hemiciclo si esta proposición prospera? Nada, todo va a seguir igual. Será una declaración de intenciones que limpiará algo nuestras conciencias pero que no seremos capaces de cumplir. Reconoceremos a los barrios más desfavorecidos una necesidad, sí, pero nada habrá avanzado esa iniciativa hacia su resolución. Mientras barrios como Besós Maresma siguen viendo apenas avanzar unas exiguas y eternas pruebas piloto cuando se supone que el proceso está avanzadísimo, de poco nos valdrá aprobar una y mil iniciativas nuevas. Menos propaganda, menos política y más acción real y concreta. Barrios como Trinidad Bella han de ver cambios significativos que devuelvan la dignidad y la seguridad a sus calles. Pero eso no lo conseguiremos si tenemos un ojo puesto en la propaganda y otro en el cómo hacer ver que lo poco se vea como mucho. A nosotros nos da la impresión de que tanto el gobierno Colau con Colboni, de antes, como el gobierno Colboni sin Colau, pero como Colau, de ahora, se han dedicado a dilatar lo poco que están haciendo. Dicho en su idioma, conseguir la percepción de que se hace mucho gracias casi exclusivamente a la propaganda y a vender humo. Y con humo no se rehabilitan las viviendas, sino con acciones concretas e inmediatas. Además de Trinitat Bella y Besos Maresma, los barrios de Vallbona, Sudamericana, Torrebaró, Roquetas, Trinanova, de San Ginís y la traicionera del Cótico y del Raval y de los dos marinas de Sants han de ser objeto de grandes regeneraciones urbanas que los pongan al día y les reintegren en la ciudad moderna. Pero dichas regeneraciones no pueden pasar por las políticas de las últimas legislaturas, impidiendo el aparcamiento, limitando los accesos a la vida pública y haciendo experimentación social. Si vamos por ese camino, será un fracaso. Ni por entregar la vivienda social a los ocupas e inmigrantes ilegales, por delante de los que han contribuido toda su vida o han llegado a España por la puerta. De hacer esto estaríamos multiplicando el problema, digo, porque cada uno que obtuviera un VPO vendrían cinco más debido al efecto llamada. Mientras no asumamos esto, es imposible atacar con eficacia el problema de la escasez de vivienda en Barcelona. El problema ha de empezar por no generar más demanda. No podemos apoyar esta propuesta, por lo tanto, votamos en contra.

Representació del Govern, la tinent d'alcaldia, senyora Bonet.

Moltes gràcies. Ja avanço que votarem a favor de la proposició. L'accés a l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania, ho hem dit diverses vegades al voltant dels diversos debats que hem tingut sobre habitatge avui. Dissabte, a més a més, es va tornar a fer evident un cop més el gran malestar ciutadà sobre aquesta qüestió. I per revertir la crisi habitacional, també ho hem dit abans, no hi ha fórmules... La solució no serà única ni vindrà d'una sola administració. Tots som molt conscients que aquest és l'escenari. El que realment serà efectiu, per tant, és sumar moltes mesures i amb molts actors treballar plegats per poder afrontar la crisi habitacional. Per exemple, jo crec que en aquest àmbit no cal que... que ens reiterem però ho acabarem fent tots, la rehabilitació és una d'aquestes mesures que són imprescindibles tenint en compte l'edat del parc d'habitatges de la nostra ciutat. Sense la rehabilitació no podrem parlar d'una garantia efectiva del dret a l'habitatge, senzillament així, perquè abordar la crisi habitacional no va només de regular els preus de lloguer, de construir nous habitatges, de recuperar com a habitatges habituals els actuals pisos turístics, també va de garantir que els pisos que ja tenim s'hi puguin viure bé. I per això la rehabilitació ha de ser una de les grans prioritats quan parlem d'accés a l'habitatge. Rehabilitar el parc edificat vol dir fer que els pisos estiguin aïllats tèrnicament, però també corregir-ne les deficiències estructurals, adaptar-los a les necessitats d'accessibilitat de les persones que hi viuen. En definitiva, tot plegat amb un acompanyament social que ens ajudi a abordar la vulnerabilitat als barris amb un parc d'habitatge més envellit. Malauradament, la rehabilitació, i crec que d'aquesta realitat en som tots molt conscients, ha estat un dels reptes més desatesos, no només a la nostra ciutat, però també a la nostra ciutat. No obstant això, els últims anys s'ha fet feina. Per exemple, s'ha impulsat el programa de regeneració urbana, el programa també de finques alta complexitat en el Mar del Pla de Barris. L'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l'IMS han impulsat programes d'ajuts per millorar l'accessibilitat dels habitatges. S'ha fet feina, però encara n'hem de fer molta més. I aquest és probablement un dels reptes més complexes amb què ens trobarem mai com a ciutat, tant pel que fa a la gestió, que és molt complexa, com pel que fa a la dimensió social. Això s'hi suma que la rehabilitació requereix grans inversions que són molt difícils d'entomar des de nivell municipal. Per tot això hi hem de treballar i no pot ser aquesta complexitat l'excusa per no fer-ho. perquè el repte és enorme. Aquest govern vol donar un nou impuls a la rehabilitació, volem continuar impulsant allò que ha funcionat i millorar allò que no ha funcionat tant per fer un salt d'escala i per donar una resposta a aquest repte que és ingent. Ho volem fer de manera que sigui propera, accessible, entenedora, perquè cap comunitat, com deia la senyora Baró, no es quedi enrere senzillament per la complexitat de la pròpia gestor. I acabo dient que justament per això vaig expressar en la darrera comissió d'urbanisme que crearem un espai de treball en què tots plegats puguem compartir l'estat d'execució dels programes que tenim en curs, debatre sobre les eines i possibles solucions i acordar quins actors caldria involucrar.

Sí, agrair el suport als grups que han entès, que sí han entès la magnitud i la gravetat del problema. I molt breument, certament els recursos i la coordinació entre les administracions és un gran repte, però hi ha coses molt més senzilles i concretes que es poden fer. Algú tan senzill com intentar promocionar la creació de comunitats de veïns, perquè amb això tenim molt de guanyat, perquè amb això facilitem la interlocució entre l'administració i tots els afectats bloc a bloc, per exemple. Gràcies.

Gràcies, senyora Baró. 14 segons hi queda una persona en comú. Sí, senyora Janet Sanz.

Sí, és que no en puc estar, perquè la senyora Estallés ha dit clarament que la regulació dels juguets és un problema perquè no permet que els propietaris es lucrin i puguin pagar la seva rehabilitació. I vostè parla de dogmatisme. El seu dogmatisme, clarament, el del Partit Popular és l'especulació. Queda clar en aquest plenari, queda clar quina és la lluita de classes.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el favorable Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Presó en Comú, Partit Popular i PSC i el vot contrari de Vox.

Gràcies. Passem a la següent proposició, que és el punt número 4, és una proposició del Grup Popular. Té la paraula el senyor Sirera.

Gràcies, Tinen. Des de 1940... Excepto en dos ocasiones, en 2020 por la pandemia y en 2024 por Coiboni, Barcelona ha contado siempre con un pesebre en la Plaza Sant Jaume, convirtiéndose en un símbolo de la Navidad en nuestra ciudad y en uno de los puntos de referencia... de las familias barcelonesas en estas fechas. De hecho, yo recuerdo que de pequeño mis padres me traían a ver el pesebre de la Plaza Sant Jaume después de ir a la Fira de Sant Ayusi a comprar una figurita, cosas que yo también hacía con mi hijo y que desgraciadamente este año las familias no podrán hacerlo. Yo espero que muy pronto podamos recuperar, al menos de nosotros depende, el pesebre en la Plaza de Sant Jaume. Cierto es que en los últimos años diferentes alcaldes han ido poco a poco desvirtuando esta tradición, intentando colar como pesebre un butanero, un trastero con cajas o un conjunto de mesas y sillas. Pero nunca, ninguno, ni siquiera Colau, se había atrevido a tanto, que es a eliminar y hacer desaparecer directamente el pesebre de la plaza de Sant Jaume. Este gesto de Coivoni responde a la obsesión de la izquierda por eliminar todo símbolo que tenga que ver con nuestra tradición cristiana, ya sea retirando el pesebre que siempre se exponía en esta plaza o reemplazando las luces navideñas por elementos inclusivos que nada tienen que ver con lo que significan estas fechas. Desde el Partido Popular estamos orgullosos de nuestra tradición cristiana y de los valores que representa la Navidad. Por este motivo presentamos esta proposición para que la Navidad sea celebrada en Barcelona respetando plenamente el simbolismo y la tradición que la definen. Si tenemos respeto, que se debe tener, por supuesto, a la fiesta del fin del Ramadán o al inicio del año chino, ¿no creen que la presencia del pesebre en la Plaza de Sant Jaume debería merecer como mínimo el mismo respeto? Miren, yo ya les advierto, cantar canto un poco mal, pero les suena aquello de o el campana sobre campana y sobre campana una. Estoy seguro que les suena. Y estoy seguro que los cientos de niños que ayer estaban en el encendido de las luces con sus padres en Paseo de Gracia esperaban un acto festivo y con espíritu navideño que les hubiera permitido participar en el inicio de Navidad en la ciudad. Pero no. Lo que se encontraron ayer los niños en Paseo de Gracia fue una performance que nada tenía que ver con la alegría de esta época del año. Ayer vimos un espectáculo más propio del Grec o del Mercat de las Flores que del encendido de las luces de Navidad. Fíjense si fue extraterrestre el espectáculo de anoche y esa música que casi hace llorar algún niño, que el propio alcalde ordenó a su equipo de comunicación que en las publicaciones, en redes en las que el alcalde ha subido ese encendio de luces, en lugar de poner la música que ustedes pusieron ayer, ha puesto atención, músicas de Andy Williams, Michael Bublé y la gran María Carey. Canciones navideñas para esconder lo que ustedes ayer perpetraron en Paseo de Gracia. Navidad sin pesebre en la Plaza Sant Jaume. Luces inclusivas en Ciutat Bella que no tengan motivos navideños para no ofender a no se sabe quién. Señor Coivoni, señores socialistas, tratar de celebrar la Navidad sin que parezca Navidad es simplemente ridículo. Yo lo que les pido es que no escondan el pesebre detrás de un muro.

Muchas gracias. Sí, gràcies, president. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició, però no ho farem pel discurs que acaba de fer el senyor Cirera, ho farem perquè des del nostre grup municipal i des del nostre espai polític defensem, i hem defensat sempre, les tradicions del país i de la ciutat, com ho fa, d'altra banda, la majoria de la ciutadania. I una d'aquestes tradicions, importants en molts aspectes, és la tradició del Nadal, i dins del Nadal, la tradició del passebrisme i del pessebre, que també té un fort arrelament a la nostra ciutat. Nosaltres, senyora Cirera, no entrarem en si els pessebres han de ser tradicionals o disruptius o més moderns, perquè considerem, i a més ho considerem amb amència, que totes les tradicions que no es renoven, que no es posen al dia, s'acaben perdent, perquè s'acaben convertint en història pels museus i no en tradicions vives, que és com les volem. Però el que sí que defensem és que continuï la tradició, perquè sense tradició perdem els vincles amb el nostre passat i sense aquests vincles és difícil saber exactament cap a on volem anar, sense passats, sense tradicions, no hi ha un futur sòlid. I això ho veuen i ho entenen arreu d'Europa, ho tenen molt clar. Hi ha ciutats com Brussel·les, absolutament cosmopólites, que pertanyen a estats absolutament laics i que no tenen cap complexa ni mania en posar un pessebre tradicional o no tradicional, insisteixo, als seus centres, a les seves places. Però també els dic, com deia el senyor Cirera, que les tradicions no han de ser excloents, no s'han de tractar de manera agressiva, no han de ser beligerants i no s'han de viure de manera única. Vostè parlava del ramadà, vostè parlava de l'any nou xinès. És així segur que en el futur les tradicions de la ciutat canviaran, se n'hi afegiran de noves com ha de ser i algunes doncs decauran perquè totes les tradicions neixen en un o altre monent i acaben de caient tard o d'hora i això també s'ha de tenir en compte perquè l'alternativa a l'evolució és la decadència. I per tant, doncs, votarem que sí, perquè estem a favor del passebre i de les tradicions pròpies, però no del seu discurs, senyor Sirera, o el discurs que segurament ens oferiran els regidors de Vox, que semblen més discursos de principis del XIX sortits aquest sí dels armaris arenats de la història. I per acabar, nosaltres, com deia, defensem la tradició I vostè, senyor Cirera, si volia un pessebre a Sant Jaume, el que havia de fer era no fer alcalde el senyor Coiboni.

Gràcies, senyor Rodríguez. Marc Serra, representació de Catalunya.

Gràcies. Bona tarda a tothom. S'acosta a Nadal, arriba el fred. I com marca la tradició hem celebrat ja l'encesa de llums de Nadal, una encesa de llums que el govern ha volgut celebrar un any més al Passeig de Gràcia donant un missatge terrible que hi ha barris de primera i barris de segona i comerciants de primera i comerciants de segona. I com marca la tradició també el Partit Popular ens porta al plenari la seva gran bateria de mesures que tothom està esperant per combatre la desaparició del Nadal de la ciutat de Barcelona. i és que regidors i regidores, no sé si se n'han adonat, però fa anys que el Nadal ha desaparegut de la ciutat, almenys el Nadal com Déu mana. Aquesta reivindicació essencialista del Nadal que fa el Partit Popular no és només contrari al caràcter confessional de l'Estat, sinó que és un intent burt, any rere any, de polititzar uns símbols culturals compartits i apropiar-se'ls per treure'n rèdit polític. Què seria del nostre Nadal sense la seva ofensiva que busca crear un debat partidista on tothom busca festa trobada amb la família i joia? Què seria d'un Nadal sense la seva performance sobre el pessebre? Aquest any arribant a plantar-se a plaça Sant Jaume amb un pessebre de cartró on posava Daniel Cirera com a personatge destacat del pessebre. O què seria d'un Nadal sense el seu exhaustiu anàlisi que a tothom li interessa molt sobre el grau d'evangelització de les llums de Nadal? La novetat d'enguany, quina desgràcia senyors del PP, és que ara ja no li poden dir el pessebre de la Colau. I sense l'estrella que els guiava encara van més perduts que mai per acabar de coronar una estampa nadalenca en la que vostès apareixen com pastors desorientats, insulats i secs, esdevinguts militants fonamentalistes. Mirin, si tan important pel PP és el pessebre i tan cristians són, ens preguntem per què no tenim un Partit Popular que defensi els drets del poble palestí, que està patint un cruel genocida i que és el poble que està representat en el pessebre tradicional? O per què no tenim un PP defensor dels drets dels migrants, que són les persones més vulnerants de la societat, com migrants eren la Verge Maria i Josep de Nazaret, que buscaven refugi a Batlem? Però no, vostès continuen amb la seva peculiar hipocresia, demanant un protagonisme nadalenc que en el millor dels casos no els farà passar de la tradicional figura catalana que tots tenim al cap quan pensem en el pessebre. Bon Nadal, el nostre vot serà contrari.

Representa Esquerra Republicana, senyor Jordi Castellana.

Gràcies. Si vol, l'any que ve porto una guitarra i ho fem més ben fet, això de cantar. És a dir, no en tinc. És a dir, cap problema. Un ukelele, fins i tot, no sé, podem portar instruments, no sé, podem fer una enquesta de quins instruments tenim i ho fem. Volia començar amb un agraïment perquè el Partit Popular, amb la seva constància, diguéssim, amb les iniciatives del Passebre, ha aconseguit que a Barcelona passem de tenir una tradició, que és el Passebre, tenir-ne dues. que és el pessebre, i el debat sobre el pessebre, que ja en si ha esdevingut ja tradició d'aquesta ciutat, i per tant crec que hem de començar amb aquest agraïment. Dit això, tenim pessebre tradicional a l'interior de l'Ajuntament, crec que aquí cal fer un agraïment a la tasca de l'Associació de Pessebristes, que està treballant en aquest pessebre i també en els altres pessebres, el monumental que hi ha al Real Monestir de Pedralbes i també el que hi ha al Pati Gòtic, o que hi haurà al Pati Gòtic del Palau de la Generalitat, i de fet el d'aquí inspirat en el mar per commemorar el centenari de Salvat Papassai, fill de mariner i que havia viscut al port. Però aquí el rellevant és que és, i em fico una mica més seriós, és que és el pessebre. El pessebre al final és una interpretació d'un fet històric que és el naixement de Jesucrist. I la pregunta és, quin és el límit d'aquesta interpretació? A Catalunya és tradicional ficar-hi la figura del caganer, que potser en altres llocs es podia considerar fins i tot blasfem. Ficar-hi aquesta figura. Jo quan era petit hi ficava el meu ninot del Son Goku, de Romario, dels meus referents del moment i els feia interactuar amb els altres personatges del Passebre. Per tant, Des d'una interpretació molt tradicionalista es podria considerar fins i tot blasfem el que fem en aquest país o el que feia jo quan era petit i ho feia jo i em sembla que tots i totes, diguéssim, d'una manera o altra ho podríem haver fet. Però no ho és. I aquest per mi és l'element o la interpretació artística d'un moment històric i fins i tot l'humor entra en aquesta part d'interpretació del moment històric com, per exemple, en el cas del Cagané o els exemples que posava. I per tant nosaltres no serem... qui coarti o qui entri en el joc de coartar la llibertat de creació artística, perquè al final la creació artística, els pessebres que hi ha hagut tradicionalment al Palau de Sant Jaume, alguns personalment em poden haver agradat més o menys, però al final no acaben sent una reinterpretació artística que va més o menys enllà i per tant nosaltres no col·laborarem amb aquest intent de ficar límits en aquesta llibertat de creació artística i per tant hi votarem en contra. Gràcies.

Gràcies.

Cuando llegan estas fechas, más o menos al entrar a diciembre cada año, crece un sentimiento de celebración, alegría y solidaridad. Creo que ha sido lo que ha dicho alguien antes que me diga yo. Ese sentimiento lo han sentido desde hace unos 18 siglos, millones de barceloneses antes que nosotros. Y ese sentimiento lo venimos manifestando exteriormente en elementos muy tradicionales como el engalanado de las calles y de las casas o la confección del tradicional pesebre. En este mismo pleno Vox Presenta un ruego para pedir que no se pierda la tradición de montar el pesebre en la Plaza San Jaime, y aunque suponemos se excusarán diciendo que lo tenemos dentro, nos parece insuficiente, ya que da la sensación de que ustedes, señores del PSC, lo que pretenden es esconder todas las referencias cristianas, rompiendo con una tradición interrumpida desde 1940. De hecho, solo se dejó de montar, como se ha dicho también, en el año 2020 por la pandemia. Hoy me alegro de que por lo menos dos grupos políticos de este ayuntamiento tengan la valentía de defender esta tradición tan popular y que en atención de lo que somos entendemos y deberíamos defender todos, pero también queremos ser claros con el Partido Popular. Deberían ser conscientes que sus acciones tienen consecuencias. Cuando en junio del año 2023 abrieron la puerta al PSC y Jean McLevon, para gobernar Barcelona, firmaron un cheque en blanco en muchos temas, pero en algunos, como por ejemplo este, tenían conciencia de su coste. Ahora tenemos que soportar el desprecio continuo a nuestras tradiciones y la falta de respeto hacia la gran mayoría de barceloneses que nos sentimos herederos de nuestra tradición cristiana. Y queremos una Navidad tradicional que celebre el nacimiento de Jesucristo en Belén y no las fiestas del solsticio de invierno. Esperamos que en próximas Navidades la Navidad no sea transformar la Feria de Santa Llucia en una feria sobre el origen del universo. Ya tenemos suficiente con la Feria de Comercio Responsable y Solidario de la Plaza Cataluña, que se inventó Colau. Nos colan cada año un mercadillo antisistema y proseparatista en el que se venden libros y camisetas comunistas, anarquistas, merchandising separatista y hasta algún año se han vendido elementos como compresas de tela. Es decir, una feria que nada tiene que ver con la Navidad. Aún más desconcertante es la instalación de las luces no navideñas en el Raval, que parecen más propias de una película de Bollywood que de una celebración navideña. Bajo el pretexto de respetar la multiculturalidad del barrio, dejan a los vecinos del Raval sin luces de Navidad y vuelven a pisar nuestras tradiciones. Otra vergüenza intolerable. Sepan que muchos estamos cansados de gobiernos municipales que convierten todo en ideología. Colau y Colboni han eliminado la misa de la merced del programa de fiestas. Ahora se cargan en el pesebre o permiten que radicales repartan panfletos sobre el aborto a menores de edad en las puertas de las iglesias, como ocurrió recientemente en Sarrià. Estamos cansados de su pesada propaganda panfletaria sobre la eutanasia y de sus declaraciones institucionales pro-abortistas que fomentan la cultura de la muerte frente a la vida. Votamos a favor de esta propuesta.

Sí, gràcies, regidor Castellana. Tinc certes dubtes sobre el rigor històric de la Inmaculada Concepció, però en tot cas això és una altra qüestió. Senyor Cirera, anem al tema. Sincerament no veig que sigui possible establir cap posició municipal que faci referència a la manera com els ciutadans han de celebrar el Nadal respecte a la seva visió cristiana. Faltaria més. No deixa de sorprendre'm que vostè, que té tant d'interès sempre en establir eliminacions de criteris normatius i regulatoris, ens demani que el Nadal sigui celebrat d'una manera cristiana. Com ho fem? Fem un decret d'alcaldia? No sé exactament com ho podríem resoldre, no? Però posar un passeig per la Passe Sant Jaume tradicional o no? No afecta, des del meu modest punt de vista, cap indicació municipal sobre com s'ha de celebrar el Nadal. El Pessebre és, bàsicament, una convenció. Sobre la il·luminació dels carrers de la ciutat, a Barcelona, com a la resta del món, té un evident sentit festiu, ambientat i comercial, i fa ús de motius nadalencs de tall molt universal i gent relacionat amb cap motivació cristiana. La seva referència a motius cristians podria fer-nos pensar que ens suggereixen de posar figuretes del Pessebre, naixements, Reis mags i altres simbologies creus, potser també incloses, il·luminar els carrers de la ciutat. en lloc dels més habituals, i sí, certament laics, estels, avets, campanes, o tires de llum, elements genèrics que, per cert, li puc dir que els trobem a totes les ciutats del món, siguin o no siguin cristianes. També ens demanen tornar a posar un pessebre al mig del pessebre Sant Jaume, com Déu mana. Vull pensar que a vostè li agradarien naixements bucòlics, fets amb bastonets i escorça de suro, camins ben tupidets amb molça ben flonja, neupols, enfalinant el pessebre, feta amb por expan, muntanyetes de guix, rius en capdalt generosos de paper de plata, un bou i una mula de mirada més o menys perduda. Certament aquesta seria una opció, però li dic que també ho és un pessebre que tingui lectures artístiques més contemporànies, que respectant el que toca ens plantegin imaginaris estètics i conceptuals més diversos. Entenc la polèmica que en els darrers anys, acompanyat alegrement l'entrada del Nadal a Barcelona, Entenc que l'enyuorem i que la busquem entre una i altra opció, però nosaltres hem volgut aquest any fer un plantejament més coherent en la manera com l'Ajuntament tracta i promou el Nadal. Enguany, convertir la Passe de Sant Jaume en un espai central de la il·luminació que volem que tinguin la ciutat en aquestes dates, sense renunciar a posar dos pessebres, ben protegits de la pluja i d'altres potencials inclements i d'espais tant de tots, com el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que siguin accessibles, populars i creats per l'associació de passebristes, és prou tradicional. No volem fugir del debat, simplement volem ser coherents amb un objectiu major, com és dotar l'espai més emblemàtic de la ciutat d'una instal·lació per a tots, coherent amb el tractament que l'Ajuntament promou al conjunt dels carrers de la ciutat. Potser, si ens haguessin de posar tots d'acord, l'única cosa que ens uniria és posar al mig de la Passa de Sant Jaume un gran caganer. però no sé si és exactament el que volem.

La ponència té un minut 46 segons.

Gràcies, senyor alcalde. Mire, senyor Serra, la veritat és que al final el que jo pensava és que vostè acabaria dient-me que la senyora Colau també va néixer en un pessebre, perquè la seva reflexió sobre el que jo he dit i el que nosaltres proposem i el que vostè ha dit no té res a veure. El regidor de Vox, no? És veritat que nosaltres vam fer alcalde el senyor Collboni i li puc assegurar que, en fi, no era la millor opció, però era la menys dolenta. Si jo hagués votat el mateix que van votar vostès, segurament en lloc de tenir... un pessebre més o menys maco o no, que haguessin tingut moltes figures o molts caganers del senyor Puigdemont en el pas de Sant Jaume. I per tant, en fi, cadascú és responsable dels seus vots. Però l'important, senyor Mercè, vostè parla que potser la interpretació del pessebre, un pessebre conceptual o no conceptual, a mi em dona igual. El que passa és que, després de 84 anys, és la primera vegada, després de la pandèmia, que els barcelonins no tindrem un pessebre, sigui tradicional o no, a la plaça Sant Jaume. Perquè vostès el que han decidit, lliurement, això sí, és amagar el pessebre dintre de l'Ajuntament, darrere d'un mur, fortant, impedint a molts ciutadans que viuen i que venen a Barcelona poder gaudir d'una tradició que porta 84 anys a la nostra ciutat. I, per tant, crec que això és un error que haurien de subsanar. I jo els demano que ho subsanin. No passa res. No cau al món. No perden la seva legitimitat ni perden les seves essències per permetre que els barcelonins i les barcelonines poden gaudir d'un pessebre menys o menys tradicional, reconeixable per tothom al ben mig del pla de Sant Jaume.

Junts, 19 segons.

Sí, només aprofitar-los per reiterar que el nostre vot favorable és a favor de la tradició i per fer una humil recomanació als companys del Partit Popular i de Vox, que és que si tan preocupats estan per la preservació dels valors del cristianisme, facin una rellegida dels seus programes electorals i els seus plans de govern que tenen molt poc a veure amb els valors del cristianisme. Fomentar el discurs de l'odi i desafavorir els més dèbils del món no és gaire cristià.

Barcelona en Comú, 26 segons. Esquerra Republicana, 22 segons. Resultat, secretari?

És que el sentit de vot del grup socialista no l'ha sentit bé. Jo tampoc. El grup socialista? Sí, quin vot? Sentit de vot? Ah, en contra, per suposat. Queda rebutjada la proposta amb el vot favorable del Partit Popular, Junts per Catalunya i Vox, i el vot contrari de Barcelona en Comú, Esquerra i el grup socialista.

Molt bé, doncs passem al darrer punt. Grup municipal de Vox. Té la paraula el regidor de Europolido.

Sis minuts. Gracias, alcalda. En la Comisión de Economía que tuvimos la semana pasada, ya llevamos una propuesta de ayuda a los damnificados por las inundaciones del 29 de octubre y la respuesta de la mayoría de los grupos fue muy triste, demostrando una ausencia de empatía y humanidad realmente preocupante. Como siempre, buscaron excusas para no apoyar una medida de Vox que nada tenía de política, que era viable y que podía ayudar a miles de personas que lo han perdido todo. Barcelona siempre ha dado muestras de generosidad y solidaridad con casi todo el mundo. Y este consistorio muestra con orgullo las subvenciones que otorga cada año a proyectos de justicia social y cooperación internacional. Este Ayuntamiento dilapida cada año millones de euros de los barceloneses en proyectos, algunos difíciles de entender. Desde los 100.000 euros a Open Arms para insistir en el efecto llamada y facilitar que las mafias de personas sigan existiendo, hasta el más de millón y pico de euros anuales que se dan a entidades para la acogida de inmigrantes ilegales, com la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiar, de la Fundació Inés de Ves Soledàries o la Fundació FICAT. Entre otras muchas subvenciones que incluyen a los sindicatos afines, esos que se atiborran de gambas con dinero público, este consistorio destina, por ejemplo, 80.000 euros a verificar la empresa de Ana Pastor de la Sexta o 160.000 euros para la protección de presos políticos palestinos o mujeres del Cauca por su derecho a defender los derechos. También se dan más de 161.000 euros para la lucha contra las violencias de género y la feminización de la política local en Dakar. Los sufridos barceloneses tienen en su ADN el espíritu de ayuda, la empatía y el amor al prójimo y la mayoría están deseando que todo ese dinero se destine a nuestros hermanos valencianos que lo han perdido todo. Señor Colboni, usted realizó una visita oficial a Catarroja hace unos días y estoy seguro que pudo observar sobre el terreno la magnitud de la catástrofe. que un mes después sigue presente. Y pudo constatar la necesidad de recursos que hacen falta allí, recursos humanos y económicos. A día de ayer, de los 120.000 coches destrozados, solo se habían retirado 2.600. En el Plan Director de Cooperación por la Justicia Global de Barcelona 2022-2025 elaborado por este Ayuntamiento, se indica que en caso de crisis humanitaria grave, el Ayuntamiento de Barcelona articulará iniciativas humanitarias para cubrir las necesidades de la población afectada. Por todo ello... Solicitamos que en el presupuesto 2025 y de manera extraordinaria, las subvenciones que se emplean a la ayuda y cooperación internacional se destinen íntegramente a los afectados por las inundaciones. Este ayuntamiento destina millones de euros cada año a lugares tan lejanos como Dakar, Amán, Saida, Sarajevo, Tetuán, Tánger, Túnez, Maputo, La Habana, Cali, Medellín e incluso Gaza y Cisjordania. Y tenemos que priorizar las ayudas. Nuestro deber ahora... es volcarnos con nuestros compatriotas de Paiporta, Catarroja, Albal, Aldaya, Torren, Requena, Alfa Far, Algemesí y tantos otros municipios, más de 80, que están viviendo una situación surrealista y que han sido literalmente abandonadas por las instituciones. Les pido que por una vez, por una vez, dejen de lado su odio y que no sometan a los valencianos al absurdo cordón antidemocrático al que someten a los barceloneses, que tienen que sufrir su sectarismo y fragilidad democrática. Ellos ahora mismo solo piensan en poder recuperar algo parecido a la normalidad lo antes posible. Esa gente lo ha perdido todo. No jueguen con ellos. Gracias.

Molt bé, té la paraula la regidora Alsina de Junts.

En contra.

Regidor Serra, Barcelona en Comú.

Regidora González. Sí, sí, gràcies alcalde. És curiós que d'una banda ens demanin d'una vez que no tengamos odio, jo els demano que per un cop no sigueu tan, tan, tan cínics. Vox, que és el partit que sistemàticament nega el canvi climàtic, que per cert és un tema global i que té impactes no només a nivell local sinó a nivell global, I el partit que, escoltis bé, fa pocs dies va votar en contra d'un decret del govern que destinava més de 10.000 milions d'euros afectats per la Dana. Va ser l'únic partit que el Congrés va votar en contra. La coherència no és el vostre punt fort. El cinisme es veu que sí. I un altre tema també és que la comunitat venenciana, quan formaven part del govern, vau desmantellar la unitat d'emergència que precisament serveix per pal·liar els efectes de desastres naturals com la d'Ana, i això pels toros, evidentment, i a més apujant-se al sou. No vingueu aquí a fer demagògia, a fer cinisme i a dir que sou els grans defensors de les persones afectades per la dana quan tot el que esteu fent és contrari. Els municipis no necessiten el vostre cinisme ni el vostre populisme barat. El que necessita són polítiques i recursos concrets i seriosos per fer front a una emergència climàtica que no pot esperar. Votem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor, regidora Sorinyac Esquerra.

Sí, gràcies. Seré molt breu. Només dos missatges a Vox. Deixin de manipular d'una vegada la desgràcia per tapar les seves vergonyes. I al poble valencià, una abraçada carregada de recursos, de solidaritat, i també a tots aquells pobles que cal posar-hi l'atenció perquè el canvi climàtic i la mala gestió hi fan estralls. També al poble palestiu, al poble d'Ucraïna, que hi pateixen guerres, o les ciutats mediterrànies, les ciutats d'Àfrica, les ciutats de Llatinoamèrica, on precisament la cooperació tècnica els ajuda cap al desenvolupament sostenible. Hi ha tots aquells indrets on la justícia i la democràcia no hi són presents. Si és per nosaltres, Barcelona no els deixarà.

Regidor Emilian, Partit Popular. Sí, gràcies, alcalde. Des del Grupo Municipal del Partido Popular, queremos mandar una vez más un mensaje de apoyo y solidaridad a todas las familias víctimas de la terrible catástrofe de la Dana en la Comunidad Valenciana y también en otras comunidades autónomas españolas. Pasan la semana, surgen otros debates en la opinión pública, pero no nos olvidamos del dolor, del sufrimiento que padecen miles y miles de familias valencianas. No nos olvidamos y debemos seguir ayudando. En la pasada comisión de presidencia y durante la presentación del informe sobre las actuaciones del Gobierno municipal para paliar los efectos de la DANA, se hizo evidente la demanda de todos los grupos municipales de que la ayuda a la Comunidad Valenciana se mantuviera en el tiempo. En este sentido la ayuda debe estar coordinada para dar satisfacción a las necesidades que pueden ir surgiendo y que seguramente sean diferentes de las que demandaron los afectados en aquellos primeros momentos. Esto exige coordinación con las entidades, centros de emergencia y aquellos organismos que se puedan crear con el fin de la reconstrucción y que son las que actúan sobre el terreno y tienen un verdadero conocimiento de lo que se necesita. También queremos agradecer a todos los barceloneses que durante estas semanas han ayudado de manera voluntaria, de manera solidaria a nuestros hermanos valencianos y a los diferentes servicios y cuerpos del Ayuntamiento de Barcelona, a la Guardia Urbana, a los bomberos, a los servicios urbanos, a los servicios sociales por su inestimable labor. En este sentido lamentamos la cerración del Gobierno municipal que se niega a escuchar a aquellos agentes de la Guardia Urbana que han pedido volver a Valencia a ayudar como están haciendo Sus compañeros de Badalona, de Terrassa, de Sabadell, de Santa Coloma o Viladecant, entre otros muchos municipios. Por eso desde el Partido Popular les pedimos una vez más que rectifiquen, rectificarles de sabios y permitan a los agentes de la Guardia Urbana volver a València, volver allá donde se les necesita porque aún queda mucho por hacer. Respecto a esta iniciativa sabemos que puede tener una doble dificultad, la primera iniciativa. La primera es la incertidumbre sobre si este Gobierno será capaz de sacar adelante los presupuestos del año 2025. Y la segunda, el difícil encaje legal en caso de prórroga presupuestaria. Pero no nos hubiéramos planteado votar a favor de esta iniciativa si no tuviera el carácter extraordinario. Como valoramos la excepcionalidad de la medida y su intencionalidad, votaremos a favor.

Muchas gracias. Sí, senyor president, des de l'Ajuntament de Barcelona el primer que volem fer, i crec que tots els grups municipals ho han fet, és expressar el màxim respecte i solidaritat amb les víctimes afectats per la Dana, que ha colpejat recentment la comunitat valenciana. La tragèdia ha activat... Crec, sincerament, una resposta contundent des de part d'aquest Ajuntament, d'entitats del tercer sector i tots els ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat. I Barcelona ha aportat el suport humà, tècnic i econòmic per ajudar a les tasques d'emergència i reconstrucció. Tanmateix, no podem acceptar la proposta de destinar íntegrament els fons de cooperació internacional a aquesta emergència i voldria donar tres raons. En primer lloc, Barcelona és una ciutat global amb una responsabilitat que traspassa les seves fronteres locals o nacionals I els problemes que afecten la ciutat de Barcelona, com la crisi climàtica, també afecten a altres llocs. I la cooperació internacional és necessària per abordar elements, com deia abans, l'emergència climàtica o els elements que afecten directament a la desigualtat. D'altra banda, el govern espanyol ha aprovat un pla d'actuació que mobilitza més de 10.600 milions d'euros en ajudes directes. I l'Ajuntament de Barcelona, com feia referència abans, ha participat activament amb 340 efectius que estan a disposició de les autoritats valencianes i que, lògicament, tornaran... i ells són el dia d'avui, i si han de tornar hi tornaran, però sempre amb la coordinació de les autoritats valencianes, que són els que determinen en aquest cas qui pot anar i qui no hi té que anar-hi. I per altra part, també el mateix Ajuntament de Barcelona ha destinat recursos i juntament amb la societat barcelonina ha organitzat un concert que es farà durant aquests dies. El fons de cooperació internacional de Barcelona representa un 0,7% dels ingressos bruts de l'Ajuntament de Barcelona i és una activitat i és un acord que es va fer per ple municipal i és una activitat que continuarem desenvolupant. La proposta de treure fons de cooperació internacional contradiu la necessitat de treballar conjuntament amb altres ciutats. Per aquests motius, el govern municipal es manté ferm amb la seva decisió de mantenir aquests recursos i continuarem amb els ajuts de l'Hadana, ja s'estan desplegarant, seguiran, perdó, i a través de vies específiques i adequades tal com s'ha detallat sense comprometre el nostre compromís global ni el benestar dels barcelonins i les barcelonines. I com ha dit algun regidor, una forta abraçada als valencians. Moltes gràcies.

Molt bé, té la paraula el ponent.

Dos minuts, 41 segons. Gràcies, alcalde. Tengo que reconocer que desde el primer día que entré en este ayuntamiento lo que más me impactó fue la lejanía que hay entre ustedes y la calle. Viven en una burbuja en donde juegan con el dinero y con los sentimientos de las personas a su conveniencia. Les tengo que reconocer, se lo reconozco, que a estas alturas todavía me sorprende que aquí, en este impresionante salón de plenos, donde reside la voluntad del pueblo, sea donde menos democracia he visto en mi vida y donde menos representadas están las personas. Créanme, fuera de aquí la gente no es como ustedes, incluso sus votantes, gracias a Dios. En ningún otro lugar que yo conozca se trata a las personas con mayor desdén y tan poco respeto como aquí. En cualquier bar de carretera hay más solidaridad, más nobleza y más conciencia que aquí. Ustedes son una garantía, no falla nunca. Si pueden decepcionar, decepcionan siempre. Saben que lo que aquí estamos proveniendo es perfectamente aplicable, es urgente, es extraordinario y además saben que es de justicia, lo saben. Este ayuntamiento no ha dado la cara como debía hasta ahora en esta crisis. Con más de 600 voluntarios de la Guardia Urbana locos por ir a ayudar, se enviaron apenas cuatro coches a los que hicieron volver dos días después. Hemos quedado ante el mundo como la ciudad más insolidaria de España y ahora tenían una oportunidad de oro para redimir sus pecados, aparcar el ridículo y hacer justicia. Es una cuestión de humanidad. En el fondo no se dan cuenta de que son ustedes los que demuestran y justifican cada día la presencia de Vox aquí y que es necesaria como el comer. Algún día Vox logrará que en este ayuntamiento reine la humanidad, el amor al plógimo, a los nuestros y el sentido común. Y ese día se dará prioridad a lo importante. Mientras tanto, los valencianos seguirán abandonados por todas las instituciones, también por el Ayuntamiento de Barcelona.

Senyora Alzina, suposo que no. Senyora González, suposo que tampoc. Senyora Sorignac, suposo que tampoc. Senyor Milian, no, té 48 segons. I senyor Baix, tampoc. Molt bé. Secretària.

Es rebutja la proposició amb el vot favorable de Vox i Partit Popular i el vot contrari de la resta de grups.

Molt bé, doncs ara passaríem a pregs i preguntes. Comencem per la que formula la regidora Jaó, la regidora Gil.

Gràcies, alcalde. La violència masclista és la màxima expressió de la cultura patriarcal i, tot i la creixent sensibilització i preocupació ciutadana respecte a les violències masclistes, la realitat és que continua sent un problema molt estès a la nostra societat. El cas Pellicot, a França, en què desenes d'homes van participar en reiterades violacions contra Giselle Pellicot, ens recorda la impunitat amb què es protegeix el poder masculí quan es creua amb les violències contra les dones. La decisió de Giselle Pelicot per fer públic el judici és un acte de reparació i dignitat que qüestiona directament aquesta dinàmica exigint que la vergonya recaigui sobre els agressors i aquells que l'encobreixen. La violència masclista és una violació dels drets humans. a través de la violència que s'exergeix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, que té com a resultats un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en l'àmbit privat. A Europa, 62 milions de dones han patit violència masclista al llarg de la seva vida i una de cada tres ha experimentat agressions físiques o sexuals. Si aterrem a Catalunya, en el que portem d'any, ja supera la xifra de feminicidis en tot l'any 2023. La xifra del 2024 són 19 feminicidis, 16 dones i 3 fills i filles. I si anem a Barcelona no millorem segons les dades de la Guàrdia Urbana. Les denúncies per violència masclista han augmentat en un 21,2% en el darrer any. I pel que fa a les violències sexuals les dades són dramàtiques. Aquest 2024 han augmentat en un 12% els casos de violència sexual atesos a l'Hospital Clínic de Barcelona. De fet, els professionals de l'Hospital Clínic han instat a les institucions a augmentar la seva coordinació per revertir aquesta situació i que es treballi des de l'educació a les escoles i en la justícia a través de més contundència contra els agressors i que hi hagi un major control sobre la pornografia amb mostres de violència. Al plenari del mes de juliol, a proposta del govern, es va presentar una declaració institucional amb compromisos molt concrets que es van subscriure per la majoria de grups d'aquest plenari. Tanmateix, han passat diversos mesos i encara no en sabem res de totes aquestes mesures. Està molt bé i és necessari fer actes de commemoració del 25 de novembre, manifestacions, però també necessitem mesures valentes i pioneres per tal d'erradicar la violència masclista de la nostra ciutat i, en aquest sentit, va el PREC que avui li fem a la regidora Gil. Esperem que s'accepti.

Gràcies.

Gràcies pel PREC i gràcies per acceptar la transacció que els hi posàvem respecte al període. ens demanàvem que ho fessin tres mesos, tenint en compte les alçades de l'any i les dificultats que hi ha per tenir dies operatius al desembre, demanàvem aquesta ampliació de termini, que esperem no haver d'esgotar. Des de la regidoria de feminismes, com bé sap vostè, estem liderant l'elaboració d'un conjunt d'actuacions integrals per l'abordatge de les violències masclistes, Precisament aprofitant tots els aprenentatges i l'històric de treball que té aquest Ajuntament, però també la resta d'administracions de la ciutat, i davant d'unes dades que són esfreïdores, no les repetiré, vostè ha posat algunes dades sobre la taula i crec que compartim la necessitat de continuar evolucionant contínuament allò que fem per lluitar contra les violències de gènere. Els nostres objectius, com hem dit en alguna ocasió, serà posar les dones, la infància i l'adolescència al centre de les polítiques de prevenció i d'atenció a les dones de la ciutat, millorar l'abordatge de les violències masclistes actualitzant i adaptant els serveis i recursos a totes les formes de violència i aquelles que estan recollides tant a la llei catalana com a la normativa europea, que parlen de violència vicària, de violència econòmica, de ciberviolència, entre d'altres, i creiem que l'atenció que es fa des de l'Ajuntament també ha de recollir tot això. I treballar les violències sexuals tant a l'espai privat com públic des d'una perspectiva més àmplia i més integral, implicant no només als serveis municipals, sinó al transport públic, a transports privats, a taxis, als comerços, etc. Aquest conjunt d'actuacions responen a necessitats detectades pels equips que fan habitualment aquestes atencions, però també les entitats de la ciutat, els representants del sistema judicial, cossos de seguretat, els propis serveis sanitaris que vostè mencionava, Ho vam poder parlar prèviament amb les converses feministes, amb els grups de treball, amb les converses que vam fer l'any passat i amb grups posteriors on hem seguint definint quins haurien de ser aquests eixos. Comptem amb la participació i impuls dels principals serveis municipals implicats, que ja coneixen, però que per recordar, des de la direcció de serveis de feminisme, l'Institut de Serveis Socials, on estan serveis tan importants i especialitzats com el SARA, que s'ha de créixer també properament, o la gerència de seguretat, on està també el servei d'atencions a víctimes de la Guàrdia Urbana, pioner en l'atenció a les zones des del punt de vista no només de la ciutat, sinó de tots els cossos policials. Hem avançat amb la diagnosi, tenim elaborat un primer esborrany i per això celebrem aquest prec i esperem tenir-ho compartit abans dels sis mesos.

Moltes gràcies. 12 segons.

Regidora.

Gràcies, alcalde. Jo estic contenta de la resposta que m'ha donat, però els recordo que porten més d'un any governant i que ens han demanat sis mesos i això ja són deu mesos més. Per tant, en aquest sentit, estic convençuda que en breus ens podran entregar aquest informe i aquestes mesures. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent prec, que en absència del regidor saltem el següent. No passa res. Regidora, si no té inconvenient de fer aquest canvi puntual, no està el regidor que ha de fer formular la pregunta. Regidora Sant, endavant.

Faig el canvi a canvi que m'accepti el preix, alcalde.

No demà ni tant, regidora Sant.

Bé, alcalde, nosaltres en aquest plenari el que li volem expressar és que no entenem, com crec que ningú en aquesta ciutat, el que ha passat a la Ronda Sant Antoni, el que hem fet amb aquest projecte. Miri, vostè s'ha trobat molts projectes en marxa, la Diagonal, la Via Laietana, els eixos verds, la Meridiana, la Rambla... la Ronda Sant Antoni, tots ells amb un denominador comú, urbanisme verd al servei del segle XXI, que el que planteja és reduir la calor, per exemple, reduint l'asfalt, posant-hi més verd i també creant molt més espai pels veïns i veïnes. I vostès, el govern municipal, per la porta del darrere han decidit canviar una de les mesures més necessàries per contrarrestar la calor, que és la plataforma única i la pedra natural, entre aquests dos barris, entre Sant Antoni i el Raval, tenint en compte que són barris molt densos i que tenen molt habitatge i que tenen moltes persones. I han plantejat una proposta que és que torna l'asfalt i que tornen els cotxes. Però fixis casualitats de la vida que només ho han fet a la Ronda Sant Antoni, perquè ens diuen, no, miri, és que passa l'autobús i no podem posar pedra natural. Però en canvi a les Rambles, que és un projecte que també s'han trobat fet, doncs aquí han deixat tranquil·lament la pedra natural i també passa l'autobús. Per tant, no entenem per què han decidit això, per què han prioritzat en un lloc una cosa i en un altre una altra. ningú ho entén. I per tant, la voluntat d'aquest prec és precisament que rectifiquin, que tornin el consens amb els veïns i veïnes del Raval i de Sant Antoni i que facin el mateix, que tornin el que es mereixen aquests veïns i que facin el mateix que el centre de la ciutat i el projecte de la Rambla.

Regidora, com vostè sap perfectament, hem mantingut el projecte tal com s'havia aprovat en el govern anterior. Gràcies. Jo els hi prego que,

Gràcies.

Bé, ja s'acabó. Ja han tenit l'oportunitat d'explicar-s'ho. Jo vull fer, ja ho parlarem, regidors i regidores. Crec que qui representa la voluntat ciutadana són els regidors i regidores d'aquest Ajuntament. Pensin el que pensin, tinguin el plantejament que tinguin. Són els que estan en ús de la paraula democràticament i institucionalment i crec que haurem de fer una reflexió conjunta sobre el que avui hem viscut en aquest hemicicle des del minut zero. perquè a qui més perjudica és a la representació legítima popular que representeu, que representem els regidors i regidores d'aquesta ciutat. I per tant, ja farem la reflexió conjuntament quan pertoqui, perquè no es pot conviure amb el que avui hem viscut de forma constant des del minut zero del plenari. I no cal que diguem res més, ja ens hem entès, però haurem de fer una reflexió conjunta perquè això desmereix la institucionalitat. I la representació que tenen els regidors, sobretot quan estan en úl de la paraula. Siguin del grup que siguin, plantegin el que plantegin. Senyora Sant, no sé on ens hem quedat. Doncs no acceptarem el ple, el PREC. Doncs jo la... Si us plau, deixi parlar a la regidora Sant, si us plau. Deixi'm parlar a la regidora Sant. Endavant, regidora.

Gràcies. Jo lamento que no em doni explicacions del que jo li estava demanant, perquè, insisteixo, perquè a la Rambla han mantingut el que s'ha encarregat a la Ronda Sant Antoni. L'altre dia la senyora Boneta em deia que la pedra natural costa molt de mantenir-la, no? Com si asfaltar fos gratis. Com si asfaltar fos gratis i com si l'asfalt no es fes malbé. Quantes vegades s'ha asfaltat, per exemple, en els últims anys al carrer Hospital? Jo els hi diré quatre cops. Quants diners ens vam gastar asfaltant a la ciutat? Molts carrers. 40 milions d'euros al mandat passat, per exemple. Per tant, no cola. Aquest argument del manteniment... no cola. És que vostès realment practiquen un urbanisme del segle passat. És un urbanisme que no té en compte les prioritats climàtiques, perquè si els hi preocupés de veritat la calor, no farien això, perquè és un atemptat contra la salut pública seguir posant asfalt en carrers que estaven pacificats. I miri, a mi em sap greu, senyor Collboni, però vostè passarà a la història per carregar-se les principals eines que tenia en marxa Barcelona en relació a la crisi climàtica i posant al centre la salut dels veïns. Passarà a la història per anar en contra dels temps i del sentit comú.

Moltes gràcies, senyora Sanz. Seguim. El següent parec és el del senyor Martí a l'alcalde.

Gràcies, president, i disculpes fa uns moments. Bé, tenim a la ciutat un problema important des de fa temps. El tenim tots, però també el té l'alcalde de Barcelona i el seu govern. És un problema d'inseguretat. evident i greu. Tenim molta gent preocupada per la deriva de la inseguretat a la ciutat de Barcelona. I darrerament estem tenint encara més males notícies. Són molt freqüents o cada vegada més freqüents episodis de violència amb armes de foc. Ja no és l'anècdota. Hi ha hagut recent alguns episodis de tirotejos al plena llum del dia amb diversos barris de la ciutat amb l'alarma social associada, ús d'armes blanques que ha esdevingut una nova normalitat, violència sexual, tal com deien, els companys de l'Hospital Clínic fa pocs dies, amb 624 casos de relacions sexuals els primers 10 mesos del 24. Tenim barris com Sant Antoni, al carrer Tamarit i als voltants del carrer Tamarit amb freqüentació d'actes violents, de robatoris, de furs. Aquesta nit també unada, una altra vegada, de nou al carrer de Marit, una altra botiga ha estat assaltada. Al barri de Sarrià hi ha un carrer que es diu la Santíssima Trinitat del Món, on tots... totes les finques, tots els habitatges d'aquell carrer, tots i cadascun d'ells han estat durant un any assaltats almenys una vegada o més. El nou director general d'Escolat Ciutadana, el senyor Trapero, ha dit en un regim compareixença que tenim problemes greus als carrers, que tenim xifres detectives més altres als últims 15 anys. El mateix comissionat del Pacte Ciutat Vella admet un problema objectiu d'inseguretat del districte. Els operadors de la muntanya Montjuïc fan front comú per demanar a l'alcalde més vigilància. En fi, tenim una situació de multe incidència desblocada li demanem, senyor Collboni, que accepti la gravetat dels fets de la situació actual, que lideri la resposta en aquesta situació i que convoqui una cimera municipal a tots els grups per afrontar aquesta situació i, entre tots, actuar. Ja no és moment de comissions d'estudi no permanents, és moment d'acció, de prendre responsabilitats i d'actuar front d'aquesta problemàtica. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Li avanço que li accepto el PREC. Com vostè sap, la Cimera en matèria de seguretat és la Junta Local de Seguretat, però el nostre compromís serà que abans que es produeixi aquesta Junta de Seguretat Local, compartirem amb els grups prèviament, amb una reunió, la informació i la visió sobre les matèries que s'abordin en aquesta Junta de Seguretat perquè vostès tinguin tota la informació de primera mà per part del govern.

Moltes gràcies, alcalde. Li agraïm l'acceptació del PREC. El que és important per això és que entre tots actuem decididament. Repeteixo, ja no és l'hora d'excuses, és l'hora d'actuar i de revertir aquesta situació. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Passem al punt següent. Formula la pregunta la regidora Recio i respon la regidora Gil.

Bé, ahir es va assistir a la ciutat a l'acte d'encesa de les llums del Nadal, un acte que forma part o és el tret de sortida de la campanya de Nadal a la ciutat de Barcelona, una campanya de Nadal que és imprescindible i molt important pel conjunt de comerços de la ciutat. En els darrers anys havíem assistit o havíem treballat una proposta de centralització d'aquest acte, un acte simbòlic perquè dona el tret de sortida, i l'havíem traslladat a diferents eixos de la ciutat de Barcelona. Entenen que el petit comerç, el comerç de proximitat, el comerç que tenim als barris, no només és una base per l'economia de la ciutat i que per tant sosté econòmicament molts dels nostres centres, sinó perquè també el comerç als barris implica tenir barris més cohesionats i socialment més actius. Per això era una proposta rotativa per tots els districtes de la ciutat. Enguany, de manera sorpressiva, el govern de Collboni torna a repetir l'encesa de llums al passeig I no només això, la darrera comissió d'Economia ens va informar, un prec formulat pel meu grup, que això era un acte que havia vingut per quedar-se al passeig de Gràcia perquè al voltant de l'acte, el passeig de Gràcia, volia construir un imaginari de ciutat. Sorprèn que aquest imaginari de ciutat es vulgui construir al voltant d'un eix on m'atreviria a dir que és el que menys concentra comerç popular i de barri de tota la ciutat, que és un comerç elitista i que és un acte que pensa més cap enfora que no a construir orgull de ciutat, orgull de barri, orgull de comerços de barri construït amb el Barcelona Comerç que ahir no va assistir a l'acte d'encesa de llums o construït al voltant d'aquells barris com el Raval o Torre Baró que tenen actes d'encesa de llums comunitàries. Per tant, tornem a formular el PREC amb el benentès que puguin rectificar, que puguin parlar d'orgull de ciutat, d'orgull de comerç i d'orgull de barris.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Gil.

Com ja li vaig contestar a la comissió, senyora Recio, l'orgull de barri, de ciutat i de comerç el demostrem els 365 dies de l'any. Som molt conscients que el Nadal concentra gran part de la facturació del sector comercial, especialment el de proximitat també, al voltant del 40%, i per això reforcem les actuacions que fem durant tot el període de Nadal als barris també. independentment d'on es faci aquesta encesa més gran. Amb el marc d'aquesta campanya hi ha l'enllumenat de nadal de la ciutat, que aquest any té 110 quilòmetres, i per tant 6 quilòmetres més que l'any anterior, que arriba a barris, alguns dels que vostè mencionava, on fins ara no arribava, amb aquesta voluntat que la ciutat arribi a tot arreu, que la Nadal arribi a tot arreu a la ciutat. Hi ha una contractació directa d'algunes d'aquestes llums de Nadal per part de l'Ajuntament i una subvenció del 75% de la que fan els eixos comercials per garantir que poden també arribar a aquesta il·luminació. Aquest enllumenat té repercussió als 10 districtes de la ciutat i estarà operatiu des d'aquesta setmana fins a que passin els Reis. i per tant ajudarà amb aquesta dinamització del comerç i vindrà reforçat d'altres actes com les enceses que s'estan fent des d'ahir als barris, 7 enceses descentralitzades que es faran i el que és que treballem per reforçar-les, Aquesta tarda la fem, per exemple, a la Marina i al Mercat de Sants. Estan molt convidats amb el meu altre barret, si volen venir a veure aquesta encesa de llums. I sí, efectivament, hi havia diferents motius perquè es trigués aquest espai. Tenen a veure amb la capacitat per les persones. Ahir hi havia 40.000 persones veient l'acte d'encesa central. és un espai que està més central físicament a la ciutat i permet que acudeixin persones de tots els barris, com va passar ahir amb l'acte que van fer. Els costos a nivell tècnic també són més senzills perquè l'espai ens ajuda a fer-ho i des de l'ICUP també ens ajuden a portar la cultura durant el Nadal a la resta de barris, amb els sons de ciutat, amb activitats culturals que s'estaran desenvolupant en les pròximes setmanes a tot arreu. Sí que creiem que volem apostar per un acte emblemàtic, icònic, que faci ciutat i que igual que ens ha passat amb el cap d'any i ningú qüestiona que hi hagi un espai que ja tothom associa amb el cap d'any que no tenim a la ciutat, com és l'espai de l'Avinguda Maria Cristina. Pensem que el centre de la ciutat pot ser un lloc perquè també hi hagi aquest espai emblemàtic, sense qüestionar l'elitisme o no. Barcelona, afortunadament, són moltes Barcelona. Són els barris, principalment, però també és el seu centre i també val la pena que el Nadal arribi a tots aquests espais.

pensava que avui tindríem l'oportunitat de rectificar perquè l'acte d'encesa de llums de Nadal central té molt de simbolisme de quin model de ciutat volem construir i amb qui la volem construir. La construcció sembla que aposten vostès per un model que promociona el centre de la ciutat elitista i centralista i oblida aquell que protegeix, cuida, fomenta els seus barris. És un missatge que estan donant. Els comerços de barri generen identitat de barri.

Molt bé, seguim. Pregunta que formula el regidor de Coronas d'Esquerra Republicana i respon l'alcalde.

Sí, gràcies. Bé, avui és Black Friday. i se l'anomena així perquè és un invent de consum que ve dels Estats Units i que s'ha exportat arreu del món i també va arribar aquí. El que passa és que jo crec que aquí, en lloc de Black Friday, potser haurien de començar a canviar el nom i dir-li The Big Scam o La Gran Estafa, perquè això és el que ens diuen les dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris, l'OCU, que diu que el 99% de les ofertes analitzades durant el Black Friday de l'any passat eren això, una estafa, i que les rebaixes que s'anunciaven eren falses en anuncis online de negocis amb i sense botiga física. En alguns casos la rebaixa era molt menys important de la que s'anunciava, en d'altres no existia cap rebaixa i en d'altres fins i tot s'havien encarit els preus. insisteixo, el 99%, és a dir, la pràctica totalitat de les ofertes analitzades. De fet, el seguiment de preus és una de les eines que té l'administració per defensar el consumidor davant d'estafes com aquestes, que són les falses rebajes que no s'ajusten a la llei de comerç. El darrer Black Friday, la Generalitat va sancionar a la vora de 50 empreses per un import superior al mig milió d'euros, fent monitoratge de preus de gairebé 3.000 productes, precisament per evitar pràctiques comercials fraudulentes. L'Ajuntament de Barcelona té competències en consum, per exemple, les que li atorga la llei de règim local de Catalunya, o el Codi de Consum, o la mateixa carta municipal. I a més, segons ha manifestat voluntàriament, el directori de serveis públics de consum, Barcelona, assumeix les funcions de mediació, inspecció i sanció del mercat. I per això exigim que el govern municipal exerceixi de manera proactiva les competències de mediació, inspecció i sanció que li són atorgades per llei i que en aquest sentit comenci a preparar ja la campanya de control de preus de productes anunciats com a ofertes de cara al Black Friday del 2025.

Regidor, ja li avanço que li acceptem la proposta. No és el model de consum que ens agrada. Més aviat està a les antípodes el que ens agradaria o el que entenem que ha de ser un consum responsable i sostenible. no només el Black Friday, el Cyber Monday o altres campanyes publicitàries que tenen, com vostè ha dit molt bé, el seu origen en l'economia de plataforma i especialment les que venen dels Estats Units. Acceptem el PREC perquè l'OMIC, que és la nostra oficina competent en matèria de consum, ja realitza les accions que ens demanen, informar, assessorar, inspeccionar. En concret, l'any 23, 22.609 persones a través dels canals d'atenció. I el Black Friday de l'any passat es van reforçar els consells per a la compra segura. La web de l'OMIC va rebre més de 116.000 visites l'any passat. Respecte a la inspecció, la competència és concorrent amb la Generalitat. i es realitza atenent a les reclamacions o denúncies per part dels consumidors. L'any passat vam rebre 137 denúncies, de les quals un 88% són tipificades com a lleus i només un 1,6% fan referència a publicitat enganyosa on podria entrar el Black Friday. Per tant, en termes de denúncies, ha estat una part molt mínima. Segons ens indica l'OMIC, a dia d'avui, a data d'avui, encara no hi havia cap denúncia o reclamació pel que fa al Black Friday. A més a més, ha de saber el regidor que en el cas que es tractessin d'aquest tipus d'infraccions greus o molt greus, o fins i tot de presumptes delictes, s'activaria el procediment de col·laboració amb l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, si es tracta de ciberestafes, o amb l'Agència Catalana de Consum, si afecta a més d'un territori. Des del punt de vista de la proactivitat, que és el que vostè també demanava implícitament en la seva proposta, treballem estretament amb associacions de consumidors amb les quals hem coordinat totes aquestes campanyes d'inspecció o, en el seu cas, d'informació. Gràcies.

Doncs, agraeixo l'acceptació del PREC. L'any passat vam tenir un PREC similar a aquest, que també va ser acceptat. i no tenim les dades del 2024. El 2025 sabrem l'efectivitat del plec de l'any anterior i esperem que aquesta acceptació impliqui aquesta proactivitat, perquè això també és defensar el comerç de proximitat amb majúscules, bàsicament, perquè la ciutat de Barcelona la majoria de comerç de proximitat ja s'ha anat desmarcant d'aquesta campanya i d'aquestes pràctiques que impulsa aquest sistema consumista, que al final la ciutadania acaba adquirint els productes iguals en el moment en què toca, que és en la campanya de Nadal.

Moltes gràcies. Següent pregunta que formula la regidora alemany i respon el Tinent Batlle.

Gràcies, alcalde. Bé, la política ha de saber fer gestos que reparin, sobretot quan la democràcia queda malmesa. I el prec d'avui sobre l'hotel del Palau va en aquest sentit. fer net respecte a allò que volem deixar enrere i reparar. Una reparació per als veïns i veïnes del casc antic, per a persones que van oposar-se a la construcció de l'hotel Palau i que van haver de deixar la política, fins i tot, una reparació a un dels episodis més foscos de la història de la política del nostre país. Perquè el Palau de la Música, malauradament, ha estat el símbol de moltes coses que volem deixar enrere, de la corrupció a les males praxis urbanístiques en aquest Ajuntament, perquè, evidentment, la construcció de l'hotel Palau no corresponia a cap interès públic. Amb aquest projecte demanem l'adquisició de les finques on havia d'anar l'Hotel del Palau de la Música. Estem parlant d'unes finques que fa temps que estan abandonades, una ferida oberta que podem tancar incorporant aquestes finques en el patrimoni públic municipal. Esquerra Republicana sempre ha empès per fer net amb l'Hotel del Palau. El 2016 ja vam demanar a aquest plenari, acompanyats pel veïnat, la modificació del planejament metropolità que va fer possible aquest hotel. El 2018 finalment es van revertir les modificacions que van permetre fer-lo i ara cal fer un pas més. Cal tancar definitivament una història negra al cor de la nostra ciutat perquè els barcelonins no paguin mai més les conseqüències de les males pràctiques. A més a més, això passa en un casc antic on cal equipament, on calen més espais per a la vida comunitària, on hi ha una pressió diària de turistes que posen risc l'equilibri del barri i per això des d'Esquerra demanem al govern que adquireixi aquestes finques on havia d'anar l'hotel del Palau de la Música. Proposem que aquestes finques es dediquin a un equipament del barri que es destinin a millorar la vida dels veïns i de les veïnes. Avui podem donar un missatge als barcelonins, de la corrupció podem passar a equipaments destinats a la vida comunitària del veïnat, quin millor missatge d'una Barcelona que no està en venda, d'una Barcelona per als veïns i veïnes, on tenim equipaments per a tothom en lloc de pràctiques que enriqueixen només a uns pocs, per recuperar la confiança també en la política, per transformar una història fosca en un missatge d'esperança i de dignitat, de reparació i de recuperació d'una Barcelona que vol ser per als seus veïns i veïnes.

Tirem Batlle. Sí, gràcies. Efectivament, el titular de les finques dels carretes Sant Pere més baix i ja no vives és Olivia Hotels. Però cal tenir en compte que tenim coneixement, i vostè ho deu tenir també, que sobre aquesta finca hi ha un preu judicial entre privats per deixar sense efecte la compra-venda dels sols, en concret entre el Palau de la Música i els religiosos del col·legi. I ara mateix no sabem en quin estat es troba o quin desenllaç hagi pogut tenir. El Palau de la Música havia comprat a un preu, també que reconeixo molt irrisori, els sols dels religiosos del col·legi d'escriptura pública a canvi de fer obres de l'escola, però aquesta compravenda mai no es va registrar en el registre de la propietat ni tampoc no es van arribar a fer les obres. La modificació del Pla General Metropolità al que vostè referia no va establir la titularitat pública de l'equipament i la seva qualificació és d'equipament de nova creació per equipament docent. i pel que fa a la possibilitat d'expropiació, no estaria legitimada amb aquest planejament vigent actual. Caldria desenvolupar, en tot cas, planejament derivat. En relació amb la possibilitat de compra, entès com un acord voluntari entre parts, caldria valorar si procedeix i si és factible. Però, en qualsevol cas, la prioritat municipal en aquest mandat és l'adquisició i compra d'immobris per poder obtenir habitatge i els usos possibles d'aquest equipament no es corresponen a aquestes prioritats. En l'actualitat, al districte hi ha molts locals municipals amb serveis propis o destinats a tercer. Alguns ja tenen una inversió important i d'altres estan en tràmit de licitació o en obres per la seva rehabilitació total o parcial. És el cas de Can 60 al Raval, de la cooperativa segle XX al Barceloneta, al Bursí o al Gòtic o al Passatge Sant Bernat al mateix Raval. Des del govern prioritzarem en primer lloc la rehabilitació, la reforma i la posada en marxa dels locals que actualment són propietat abans d'adquirir-ne de nous. A més a més, s'ha de tenir en compte que encara queden locals adquirits per la reactivació econòmica que es troben pendents de destí final. Podem estudiar-ne la proposta, però anem per parts. Invertim primer en la rehabilitació i activació dels que ja consten a l'inventari municipal i ja veurem en el seu moment adquisicions i les condicions o la necessitat així ho justifiquen.

Regidora.

Sí, i nosaltres continuarem fent seguiment perquè creiem que aquestes finques, evidentment, tenen un interès i un simbolisme polític també per a la ciutat. Per tant, continuarem insistint i fent-ne seguiment polític.

Gràcies. Molt bé, doncs proseguim amb la pregunta que formularà el senyor regidor d'Europolido, a l'alcalde.

Moltes gràcies. El senyor Collboni ha aconseguit lo que no se ha atreviu de hacer ni la mismísima de Colau. Se ha cargado el pesebre de la Plaza Sant Jaume, que ha sido sustituido por una gran estrella que representa no se sabe exactamente qué. Más o menos el Big Bang, creo. Todo muy navideño. Claro que después de ver el espectáculo navideño de ayer en el encendido de luces y la cara que ponían los niños con una especie de representación de zombies que parecía un remake de thriller de Michael Jackson, me pregunto si este gobierno municipal sabe lo que es la Navidad. Me pregunto si saben que los niños son los grandes protagonistas de la Navidad. Y también me pregunto si ustedes en sus casas las adornan con zombies y con esqueletos. Yo creo que no. Les aseguro que los barceloneses no. Para poder decir que mantienen el Belén... ...ustedes traen el del Museo Marés... ...inspirado en la Copa América... ...y el centenario del poeta Joan Salvat Papasset... ...todo muy navideño... ...y lo esconden dentro del ayuntamiento... ...como si fuera algo de lo que hay que avergonzarse... ...y además podrá ser visto solo... ...hasta las 7 de la tarde... ...este año además... ...en su obsesión por eliminar nuestras raíces... Pone luces en el Raval que rehúyen de cualquier tradición o símbolo religioso para no molestar, supongo, a los intransigentes. Es decir, como siempre, en esta ciudad, para contentar a los de fuera, se sacrifica a los de casa. Mientras que desde el Ayuntamiento felicitan el Ramadán diciendo Ramadán Mubarak y se gastan el dinero de todos en explicar ...perfectamente lo que es el Ramadán... ...cuando llega la Navidad... ...se le emitan a decir felices fiestas... ...no vayan a molestar a alguien diciendo feliz Navidad... ...y a esconder nuestros símbolos... ...que también son suyos, les guste o no... ...ustedes fomentan una Navidad laica... ...lo que conlleva una falta de respeto... ...no solo a los creyentes... ...también a nuestra historia y a nuestra tradición... ...no es una cuestión solo de creencias... ...por este motivo proponemos... ...que se instale un pesebre tradicional... tradicional, sí, en la plaça de Sant Jaume, inspirado en la fachada del nacimiento de la Sagrada Familia, para ofrecer un encaje armónico con la estrella, que ya que la tenemos, pues habrá que aprovecharla, y se compromete a respetar rigurosamente las tradiciones religiosas propias de la Navidad.

Gracias. Bé, regidor, no seré jo ni ningú del meu govern que negarà l'origen cristià de les festes de Nadal. El que es commemora, efectivament, originàriament, i nosaltres som una cultura, efectivament, d'arrel cristiana, és el naixement de Jesús. Si no, no estaríem celebrant el Nadal, independient de les creences que tingui cadascú. I, efectivament, hi ha tradicions, totes elles, que es conserven a la ciutat i que, en alguns casos, s'adaten als temps o a les circumstàncies. Jo li llegiré el que diu el president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, que deu ser algú amb autoritat, algú amb autoritat a la ciutat per parlar de pessebres. que va dir en una entrevista a la televisió de Barcelona, anem a parar la casa gran de la ciutat recuperant una tradició, tradició regidor, que hi ha moltes capitats de l'estat espanyol, d'Espanya, regidor, que dins dels ajuntaments es fan els pessebres. Poder posar el pessebre dins de l'Ajuntament ens omple d'orgull, perquè efectivament estava al Museu Marés, per cert, hi van anar quan qui li parla era regidor de Cultura, i ho fan amb uns pessebres que són d'arrel napolitana barroca, que és el que avui entenem com la tradició del Nadal. I no només hi haurà un, regidor, sinó que, a més a més, aquesta mateixa associació farà un altre pessebre tradicional dins el Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume. Per tant, no només no tindrem un pessebre, en tindrem dos, regidor.

Alcalde, para gustos los colores, ya sabemos. Su antecesora, la señora Colau nos sorprendía un año con el pessebre trastrero, otro con el de sillas, otro con burbujitas... Usted el año pasado nos plantó una cosa rara de cartón y de mal gusto donde había hasta una señora haciendo de vientre en un retrete, que supongo que quería ser el cagané. De verdad, no es tan difícil, no es tan complicado poner al niño Jesús, la Virgen, San José, los Reyes Magos y cuatro pastores. No hace falta inventar en una tradición que lleva vigente cientos de años. La Navidad no es solo una fiesta religiosa, es tradición, es cultura, es historia y es magia para los niños. No hagan inventos y no abandonen los orígenes. Gracias.

Molt bé, passant a preguntes que formula el regidor Sirera, Partit Popular, el Tinent Batlle.

Sí, gràcies senyor alcalde. Senyor Batlle, quines mesures té previst adoptar el govern municipal per tal de fer front al problema de la inseguretat i també per reforçar el paper i la seguretat dels agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona?

En el darrer any ha fet, com a mínim, en tres ocasions la mateixa pregunta. Aquesta seria la quarta. Per tant, un 40% dels plens d'aquest any és un 40% dels plens d'aquest any. I la resposta és molt senzilla. Seguirem treballant en la línia que hem fet fins ara. Amb aquest govern municipal, el cos de la Barça Urbana de Barcelona compta amb el major nombre d'agents de la seva història. Hem implementat protocols operatius com el dispositiu ferro i col·laborat en altres com el daga amb el cos de Mossos d'Esquadra. Això ens ha permès una reducció de riscos davant de reptes específics. Per exemple, els que teníem per l'aparició de les armes blanques que proliferaven en espais de la ciutat. Dir-li també que el nombre d'afurs ha baixat un 5,1% de gener a juny i de juny a agost el descens ha estat d'un 7% comparat amb el 2023. El nombre total de furts ara mateix, i segons les dades de Mossos d'Esquadra, és inferior al que hi havia fa 10 anys. A Barcelona seguirem fent el que hem fet fins ara. Crec que anem en la bona direcció. I pel que fa a la Guàrdia Urbana la seguirem dotant de millors instal·lacions i equipaments com estem fent ara amb la construcció de la unitat territorial a Sarrià i la renovació de 184 vehicles o el subministrament de noves armilles per a tots els agents. Seguirem implementant la capacitat operativa de la nostra policia amb la compra de 22 dispositius de construcció d'electricitat i en tot cas el reforç de la Guàrdia Urbana passa pel nostre reconeixement a la molt bona feina que fa el servei de la ciutadania. També seguirem arribant a acords amb altres institucions de l'Estat, com l'assolit la setmana passada amb la Generalitat, per treballar de manera conjunta en investigació i persecució de la multireincidència. És cert que hem de reduir encara més les xifres d'afurs i dotar-nos de mecanismes encara més sòlids per a erradicar les violències masclistes. Aquestes són unes de les preocupacions i ocupacions. D'altra banda, també estem treballant perquè tota la feina que fan els cossos policials de la ciutat tinguin un empara i continuïtat en l'estament legislatiu i judicial. I és en aquest sentit que estem treballant amb el Departament d'Interior i de Justícia de la Generalitat, així com amb la Judicatura i la Fiscalia, perquè aquest esforç policial tingui impacte en la millora de la seguretat a la nostra ciutat. En qualsevol cas, senyor Cirera, com he dit al principi d'aquesta intervenció, si sempre pregunto el mateix, li continuaria sempre el mateix. Farem el que estem fent fins ara perquè comencem a veure bons resultats.

Regidor Cirera.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Valle, nosaltres continuarem preguntant mentre Barcelona continua sent la ciutat més insegura d'Espanya. Em preocupa molt una frase que vostè ha dit a la meva resposta. Diu, a Barcelona farem... el que hem fet fins ara. Escolti, doncs anem malament. Perquè si Barcelona, després de cinc anys en què vostè ha estat el responsable de seguretat, som la ciutat més insegura d'Espanya, doncs alguna cosa haurem de fer diferent, no? Vostè està molt cofoi, però 200.000 fets delictius a l'any a la ciutat de Barcelona. Estrabades i forcs al metro contínuament. Tres agressions sexuals al dia a la ciutat de Barcelona. Robatoris contínus als pàrquings, als aparcaments de BCM. Inseguretat a Montjuïc. Ganivetades contínues. A mi m'agradaria que algun dia ens expliqués també això que vostè deia, el tema de la cultura de les nevalles, dient que ve importada a tradicions d'altres països. Aquesta definició que vostè fa també té un punt Diguem que caldria explicació perquè estem assenyalant potser algunes cultures i alguns països com a importadors d'una cultura que jo no crec que es pugui dir cultura. I crec que hem d'anar també molt alerta amb el llenguatge. Però és que ara hem passat de les navalles a les pistoles, els tirotejos. Tiroteig al Besòs recentment, tiroteig al barri de Sants recentment. I mentre vostès van parlant que fan el de sempre, Jo em pregunto què ha passat amb la multireincidència, perquè portem ja un any i més parlant que estem fent reunions per... Escolti, poden aprovar la llei que el Partit Popular ha presentat al Congrés dels Diputats i demà mateix tenim la multireincidència ja com a problema solucionat a la ciutat de Barcelona. Què passa amb les pistoles TASER que reclamen els guàrdies urbans i que no venen? Què ha passat amb les pales detectores de navalles? Molts anuncis i poca teca. I expliquin, senyor Baller, què passa amb els vehicles de la Guàrdia Urbana, amb les motos de la Guàrdia Urbana, que ni tan sols poden anar a buscar-les perquè no poden pagar el taller. Expliqui'ns què està passant amb el material i amb la defensa que han de tenir els nostres agents de Guàrdia Urbana i amb la seguretat que els ciutadans de Barcelona necessitem.

El senyor alcalde ja ha anunciat que tindrem una reunió. Primer tindrem la Junta de Seguretat on podem objectivar les dades que abans li avançava i tindrem aquesta reunió també per explicar-la a un dels grups. I per descomptat, nego absolutament aquesta visió absolutament catastrofista que la dreta d'aquest Ajuntament, la dreta i l'extrema dreta, donen de manera continuada. S'està fent bona feina. Sàpiga vostè que mentre nosaltres estem disminuint, l'Ajuntament que vostè es considera com el més emblemàtic de tots, l'Ajuntament de Badalona ha augmentat en un 10% els fets delictius en el darrer any.

Moltes gràcies. Té la paraula ara el regidor Sidera, que pregunta l'alcalde.

Sí, señor alcalde, permetin de tota manera. Señor Valles, si anem al TUMES no anem bé per solucionar els problemes que té la ciutat de Barcelona. Señor alcalde, la Jefatura Superior de la Policía de Villa Leitana acoge a funcionaris que ponen su vida al servicio de la libertat i de la democràcia de nostre país. Trabajan contra la violència i defienden, inclús con su vida, el Estado de Derecho. Hace anys que els separatistes soñan que la Policía Nacional salga de Villalayetana como paso previo a su expulsión de Cataluña. Y parece ser, atendiendo la carta que el gobierno del señor Illa envió hace unos días al gobierno de España, al ministro Barlasca, parece ser que ahora el PSC quiere que los policías nacionales abandonen la comisaría de Villalayetana. El gobierno de Illa dice en esa carta que el memorial es incompatible con jefatura. Y el ministro del Interior lo que ha dicho es que los policías se quedan. Yo, como alcalde, quiero saber su opinión. Quiero saber usted qué opina. ¿Usted cree, como dice el señor Illa, que la policía debe marchar de Villa Laetana? ¿O usted opina, como el señor Marlaska, que la policía debe quedarse?

Yo opino, regidor, que la Policía Nacional tiene todo el... ¿No me oye? Bien. Le estaba diciendo que puede tener la tranquilidad que este alcalde apoya a la Policía Nacional y a la labor que hace, como todos los cuerpos de seguridad en esta ciudad. Y también puede tener la convicción de que este regidor defenderá la defensa de la memoria democrática de los represaliados por el franquismo, que lo fueron también en los bajos de la vía leyetana.

Yo se lo agradezco porque, vamos, estoy convencido de que no podía ser de otra manera que el alcalde de Barcelona no defendiera los cuerpos de seguridad y no defendiera también la memoria democrática. Pero es que vayamos al caso concreto, señor alcalde. Es muy fácil como decir, si usted está de acuerdo con lo que dice el señor Illa, que dice que se han de ir de Vía Laietana, o como dice el señor Marlasca, que se han de quedar. Es muy sencillo. Usted simplemente con que diga, mire, como aquel TikTok que hacía en campaña, Illa o Marlaska. Con eso ya nos contentaremos.

Yo no haría bromitas con estos temas, señor Silera, porque estamos hablando de la seguridad de la ciudad, de un cuerpo de seguridad del Estado y estamos hablando de la memoria democrática. Son dos temas suficientemente importantes y suficientemente trascendentes como para hacer bromitas de TikTok. Yo le estoy diciendo que la Policía Nacional tiene todo el apoyo del alcalde y de este gobierno y que vamos a defender la recuperación de espacios de memoria como de la vía layetana. Seguim. Pregunta que formula el senyor Sanderos i respon la regidora Gil. Gracias.

Aunque la Navidad es un motivo de alegría para la ciudad, el comercio local en general está viendo como cada año su negocio disminuye en buena parte debido a las dificultades que entraña a desplazarse en su vehículo por la ciudad. Disponer de la flexibilidad de movimientos y la capacidad de maletero es fundamental para simplificar al cliente las compras navideñas. Muchos consumidores terminan solucionando sus problemas de movilidad acudiendo a grandes centros comerciales donde no tienen esos problemas para dejar su coche. Muchos otros, por el mismo motivo, optan directamente por hacer compras telemáticas. Ambas opciones dañan claramente al comerciante de barrio. La tradición del comercio de toda la vida, la humanidad y proximidad de trato, la capacidad de atención y especialización de las tiendas La alegría, la confianza, la atención más directa, la gran cantidad de empleo que produce, el fomento de los productos nacionales y la conservación de nuestra cultura son algunos valores que hacen que valga la pena trabajar para ayudar a mantener a nuestros pequeños y medianos comercios. La campaña Navidad reporta una parte muy importante en los ingresos anuales para la mayoría de los comercios locales. Y es por eso que preguntamos ¿qué medidas va a tomar el Ayuntamiento de cara a fomentar el comercio local estas Navidades?

Respond la regidora Gil.

Sí, gràcies, president. Com ja hem dit en diverses ocasions i ho fèiem també contestant en un altre plec anteriorment, treballem el suport al comerç de proximitat durant tot l'any. La proximitat i la necessitat del cotxe, senyor Gisneros, em sembla una mica... Poguer anar caminant, i en alguns casos també, evidentment amb transport privat, garanteixen la viabilitat de la proximitat. En tot cas, el que fem és ajudar amb la dinamització, ajudar amb les campanyes de promoció del comerç, i crec que hem pogut seguir la que s'ha fet amb els guanyadors del Premi Comerç en les darreres setmanes a diferents llocs, que està tenint una repercussió molt important amb els seus barris i amb els seus consumidors, I respecte al que demana concretament del Nadal, com deia abans, la subvenció del 75% dels enllumenats de Nadal que fan els eixos, a banda d'assumir directament des de l'Ajuntament els enllumenats d'altres llocs on els eixos no tenen capacitat de fer-ho, s'han programat 100 activitats, 10 per districte, que aniran del 29 de novembre al 7 de gener. Es fa la iniciativa, els comerços emblemàtics s'il·luminen, que ajuda també a la enamoració d'aquests espais que físicament també són emblemes de la nostra ciutat. S'han creat dues rutes per fer conèixer aquests establiments, Ruta al Barri Gòtic i Ruta al Raval. Es fa l'encesa de les llums als districtes de l'Eixample, Les Corts, Sants Montjuïc, Gràcia, Sarraia Sant Gervasi, Horta Guinardó i Nou Barris, que es va fer ahir. Hi haurà Barcelona Festival de Nadal, on hi ha més de 300 funcions durant 11 dies. i es portarà la música a tot arreu de la ciutat amb el cicle de concerts 11 ciutat amb música en viu als llocs que s'han treballat prèviament amb els districtes i amb cadascun dels eixos comercials. Li passo per escrit, com ens havien demanat també.

Régidor.

Gràcies. La veritat és que s'agraden totes les mesures que creuen o que ajuden a que els nostres comerços tenen qualitat, tenen capacitat de innovación y tengan una presencia correcta en la ciudad. Pero realmente lo que importa para un comercio y lo que es de más valor son sus clientes. Y lo que hay que favorecer fundamentalmente es que estos clientes tengan acceso. Podemos decir lo que queramos, pero la gente, cuando tiene que hacer copas voluminosas en Navidad, lo hace a través de un transporte que se lo permita. Y eso es lo que no tenemos. Y eso es lo que no ocurre porque en Barcelona están desapareciendo las plazas de aparcamiento por sus políticas y porque realmente el desplazamiento dentro de la ciudad es complicadísimo. En estas fechas, precisamente, los transportes públicos complican muchísimo el poder llevar paquetes en los mismos para la mayoría de las personas que en esta ciudad viven. Creo que es necesario que hagamos un planteamiento, que se plantee con las asociaciones de comerciantes soluciones que permitan que eso se vaya produciendo. No puede ser que perdamos el comercio tradicional en contra de otro tipo de comercio que sí está teniendo soluciones para ese tipo de cosas. Cuando nos salimos y vamos a los alrededores de nuestra ciudad hay grandes superficies que ofrecen aparcamientos sin ningún tipo de problema. Y, en cambio, los comerciantes no pueden ofrecer ni realmente estar en las mismas condiciones para poder competir con ellos. és una qüestió que necessita el nostre comerç per poder sobrevivir a la ciutat.

Gràcies. Gràcies, regidora. Molt bé, doncs seguiríem l'apartat de declaracions institucionals. Seguiments, perdó. Seguiments, perdó. Seguiments de propostes o declaracions de grup, en aquest cas del grup de Junts. Formula la pregunta el regidor Rodríguez, respon el regidor Rebell. Endavant, regidor.

Sí, gràcies, president. En aquesta ocasió el nostre grup presenta el seguiment d'una proposició que, malgrat que el govern municipal li va votar en contra, va ser aprovada per aquest Consell Plenari el 26 de juliol d'aquest mateix any i era una proposició en la que demanàvem una sèrie d'accions per garantir el bon compliment del reglament d'usos lingüístics i de la presència del català a la ciutat en la situació d'emergència en què estem.

Regidor Rebell.

Sí, després de llegir el text del seu seguiment, del seu requeriment, la primera cosa que he de fer és, d'alguna manera, començar per negar-li la major del seu raonament. No hi ha ni falta de compromís per part de l'alcalde en matèria d'ús del català i encara menys incompliment per part d'aquest govern pel que fa a la carta municipal o al reglament d'ús lingüístic del català. El verb és lliure, efectivament, però els fets són constatables i tossuts. Mireu, des d'aquest punt de vista és constatable i tossut com a fet que el català sempre de manera preferent per part d'aquesta administració municipal en totes les activitats institucionals, en totes les comunicacions oficials i en els serveis d'atenció a la ciutadania. per agafar a la implementació de les 68 mesures que van ser elaborades durant l'anterior mandat i que el que ha fet el govern actual és mirar d'actualitzar-les, adaptar-les a les necessitats actuals. Això inclou diverses coses. Una d'elles és la col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans mitjançant un conveni de treball que enfortirà la presència del català en àmbits clau com ara l'educació, el lleure o l'esfera digital. Paral·lelament, i vostès en són conscients perquè en són partícips actius, la Comissió No Permanent sobre la Llengua Catalana, que està a punt de concloure els seus treballs i que ha tingut un desenvolupament molt profitós i que ens ha formidit un ventall d'idees i de propostes per impulsar l'ús del català en entorns digitals i especialment pel que fa al jovent. Permetim una breu repassada a les qüestions que esmenten vostè en el seu text. Primer, pel que fa a la contractació pública. El Govern vetlla pel compliment dels articles del Reglament 4.1, 4.2 i 4.3, assegurant que la documentació administrativa i contractual es desenvolupi preferentment en català. Segon, quan a la publicitat institucional i les publicacions oficials. Es manté igualment el català com a llengua principal, en compliment de l'article 14.1 del Reglament. Quan cal arribar a segments de població específics, i cal recórrer a altres idiomes, sempre es fa respectant el marc normatiu i l'objectiu de promocionar el català. Tercer, en àmbits culturals, esportius i associatius, el català és igualment la llengua vehicular, tal com queda palès en celebracions i activitats d'impacte enorme en la ciutat, com poden ser la Mercè, el Festival 42 o les pròpies iniciatives educatives del Consorci de Biblioteques. Igualment, pel que fa, es manté una relació estreta amb el Consorci de Normalització Lingüística i de la mateixa manera s'ha acordat reprendre les aportacions a l'Institut Ramon Lluny en guany inicialment per 200.000 euros. Des de la segona comença s'ha elaborat un document detallat amb totes aquestes mesures que he formulat de manera multa la gràfica i que els hi farem evident.

Gràcies, regidor. Regidor Rodríguez.

Gràcies, president. La veritat és que em sorprèn la resposta del regidor Rebell i que ho faci dient no hi ha falta de compromís del govern municipal, els fents són constatables. Regidor Rebell, sí que hi ha falta de compromís i si una cosa podem constatar és que l'alcalde acaba de contestar en castellà a una pregunta del Partit Popular o que va fer una part del discurs del Premi de la Medalla del Grup Planeta aquesta mateixa setmana una part del discurs en castellà. I per tant, sí que hi ha falta de compromís i sí que hi ha incompliment d'aquest punt. I també és una evidència que el 17 de novembre, aquest mateix mes, tota la cartelleria, tota la imatgeria, tot el que anava en relació a la cursa de la dona, estava en castellà, en una activitat esportiva, que com reclamava aquesta proposició del que feia amb seguiment, es desenvolupava la ciutat amb cessió d'espais i recursos municipals, ja estava en castellà. I per tant, el que és evident i el que és constatable és justament el contrari del que diu vostè. I finalment, posar de nou sobre la taula que en el cas de la proposició de la que avui fem el seguiment vostès no l'havien votat, però quan vostès les voten el grau d'incompliment és exactament el mateix. Aquesta proposició de la que avui fem seguiment vostès no la van votar. I reclamava un augment del 50% de l'aportació de l'Ajuntament al Consorci de Normalització Lingüística. I en canvi no van tenir cap problema amb votar favorablement una proposició d'Esquerra, cosa que celebrem. el passat 19 de novembre, en què es reclamava l'augment d'aquesta aportació, que vostès havien dit que no, el 50%, van votar que sí, augmentar-la un milió d'euros. Però si, i convido els regidors i regidores a fer-ho, escolten la seva intervenció, va votar a favor, però no ho faran, perquè la seva intervenció es va limitar a dir què estan pagant i a dir que el 2025 hi afegirien la neteja de les oficines. Per tant, el que demanem és que aquest compromís sigui de veritat, que no sigui de paradó, que no sigui un di i una cosa i després fer un altre, que és el que ens tenen acostumats en això i en tantes i tantes coses. Gràcies.

Moltes gràcies. Seguiment per part del grup de Barcelona en Comú. Formula la pregunta el regidor López i respon la tenent Abonet. Endavant.

Gràcies. Abans que res, permeti'm donar la benvinguda a aquest plenari a les famílies i els representants de les safes i la revolta escolar que avui ens acompanyen. Benvingudes. Aquesta és la tercera vegada que portem el tema del programa Protegim les escoles a aquest plenari. A l'inici del mandat vam fer una proposició que incloia continuar amb aquest programa i amb el vot favorable d'Esquerra Republicana, Barcelona en Comú i el PSC es va aprovar. Sis mesos més tard, però davant la inacció del govern, vam portar un preg del qual avui fem seguiment, on explícitament els demanaven que en un període d'un mes convoquessin la taula de seguiment. El govern va demanar-nos transaccionar per ampliar fins a tres mesos i va votar a favor, assegurant-nos en paraules textuals de la tinenta Bonet que el programa Protegim les Escoles és un programa exitós i que a aquest mandat li volen donar continuïtat. Vuit mesos més tard, un any i mig després de l'inici del mandat, no han convocat la taula de seguiment no han anunciat noves actuacions i tampoc han desplegat els nous radars. Així que, per tercera vegada en aquest plenari, els preguntem volen o no volen continuar amb el programa Protegim les Escoles.

Sí, gràcies, alcalde. Doncs sí, la resposta és que sí. Li vaig dir el mes de març, vam votar a favor de la seva proposició, compartim plenament els objectius del programa Protegem Escoles. També li vaig dir aleshores que Protegem Escoles ha estat un programa exitós i que aquest mandat hi volíem donar continuïtat, coincidim. que els entorns escolars han de ser llocs segurs i saludables, amb espais d'estada, de joc i també on hi hagi menys contaminació. I també li deia aleshores que és tan important transformar els entorns escolars com avaluar-los, veure què funciona, què no, implementar millores de manera continuada. Hem avaluat el programa Protegim Escoles tenint en compte la perspectiva de tothom per fer que realment protegim Escola sigui un projecte que dignifiqui els entorns escolars de manera duradoura i ara estem treballant justament internament per definir l'estratègia per seguir pacificant els entorns escolars i garantir-ne el manteniment. Estem treballant en un plantejament global que inclou entorns escolars però que va més enllà volem abordar tots aquells aspectes que poden fer que els infants, que els joves, puguin moure's, aprendre, conèixer, créixer amb autonomia dins i fora dels centres escolars, de les escoles. El Protegim Escoles, com deia, ha estat exitós, és i seguirà sent exitós, no en tenim cap mena de dubte, però només es fixa en un aspecte que cal abordar, sens dubte, que és l'entorn escolar, per fer de Barcelona una ciutat més adaptada als infants. I nosaltres volem anar més enllà, fer això, però anar més enllà. Creiem que cal, per exemple, fixar-nos en les condicions climàtiques dins de les aules i també als patis. I per això en el marc del Pla ClimaEscola ja hem climatitzat 24 centres educatius a tota la ciutat. En tenim 30 més de previstos perquè estiguin a punt pel curs vinent i en el marc del programa d'espais de proximitat interior interiors estem instal·lant ombres als patis d'escoles per poder protegir els alumnes de la calor i garantir que puguin seguir fent activitats en els mesos de major calor. Una mirada integral a tot el que és dins i fora l'escola. seguint, evidentment, de la mà del programa Protegim Escoles. I aquests són només alguns exemples de la proposta global en la que estem treballant. Com comprendrà, per tant, no li detallo avui el detall de totes les propostes, però les compartirem, de ben segur, ben aviat. I en tot cas, sí que li puc assegurar que tal com ens vam comprometre al març i com hem anat expressant en els darrers mesos, donarem continuïtat al programa.

Regidor Rópez.

Jo, senyora Bonet, li voldria fer confiança, però ja després d'un any i mig i de reiterades promeses, no sé si creure en el programa Protegim les Escoles és un programa que ja estava en marxa, que la mecànica estava molt ben definida, que és la pacificació d'aquests entorns escolars. Es va aconseguir el passat mandat actuar en una de tres escoles. Si realment tenen voluntat de continuar, no entenc com han perdut un any i mig i no entenc com no ens anuncien noves actuacions.

Moltes gràcies. Té la paraula el grup d'Esquerra Republicana, fórmula la pregunta la regidora Baró, respon la regidora Gil.

Gràcies, alcalde. Fa un any, en el marc del 25N, en el marc del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, de fa un any, vam demanar la possibilitat de crear, de promocionar una aplicació mòbil molt pràctica, bàsicament per incorporar informació sobre els piats, informació sobre l'ubicació de les diferents comissaries dels Mossos, una relació de les principals entitats de referència en violència masclista o entitats de caire feminista, alguns números de telèfon... com dic una app pràctica on recórrer davant de situacions de violència masclista o per prevenir-les. Ha passat un any, no en tenim notícia, però clar, mentre ha passat aquest any sí que han anat passant coses i algunes de les coses que han passat ens sembla que precisament venen a reforçar aquesta petició que els vam traslladar. I li demano disculpes perquè això de tenir-la a l'esquena em sembla que ho estic donant a l'esquena. Li poso un parell d'exemples. El primer d'ells és que en la campanya d'aquest present any, fa cinc dies, que vam commemorar el 25e, lema escollit per l'Ajuntament de Barcelona va ser Hola, no estàs sola, ets a Barcelona. Un lema que ens sembla, entenem, que volia precisament posar el focus en que les violències es reprodueixen i es produeixen en l'espai públic i, per tant, per donar a conèixer els serveis d'atenció a les dones de la ciutat. Per tant, ens sembla que aquest és precisament un objectiu amb el qual UNA pot ajudar a aconseguir-ho, el fet de facilitar la informació disponible la informació a l'abast precisament per denotar això, que no estàs sola i que estàs a Barcelona i que per tant estàs en un lloc segur. Li posaré un altre exemple. Fa pocs dies vam conèixer unes informacions recents provenents de l'Hospital Clínica, com saben és el centre de salut, l'Hospital de referència d'atenció a les víctimes d'agressions sexuals i malauradament ens informaven, coneixíem, que hi havia hagut un increment de 6,3% més d'agressions sexuals aquest any en curs, que aquest increment afectava sobretot a dones joves d'entre 18 i 25 anys, i sí que hi havia un element afegit que ens sembla esperançador, que és que s'informava que les dones menors de 25 anys són precisament aquelles que tenen una major intenció, una major predisposició de denunciar. Per tant, de nou, ens sembla que aquestes dades venen a reforçar la necessitat de crear aquesta aplicació com a suport preventiu o d'acompanyament adreçat a totes les dones barcelonines, per suposat, però també molt particularment i molt específicament també per la franja, aquesta franja de dones més joves. Per tant, necessitem saber quines notícies hi ha i si hi haurà alguna concreció de la petició del ple que van acceptar.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula a la regidora Gil.

Gràcies, regidora Baró, per la pregunta. Efectivament, com vostè situava el perquè de la campanya, tenir aquest punt d'explicar-li a les dones quins són els serveis i els recursos que des de l'Ajuntament es posen en marxa en una situació d'agressió, de violència en el carrer, en l'espai públic, en sentit ampli. i quins són els elements que el consistori posa a la seva disposició, però també anar incorporant aquest de les entitats que, com vostè deia, és important per tenir aquesta mirada complerta de ciutat. Vinculat a la campanya hi ha un espai web on anirà recollida aquesta informació i estarà disponible un cop acabi la campanya igualment i que ens ha de servir de base per a aquest compromís que teníem de sistematitzar i buscar quina era la tecnologia més adequada per fer-la arribar a les dones. Respecte a això el que hem fet també i el que està fent l'equip tècnic és analitzar quines aplicacions similars existeixen perquè realment a banda de ser informatives puguin tenir algun element de més utilitat Teníem un app de Barcelona Antimasclista que tenia l'objectiu de recollir dades de violència sexual i espai públic de la ciutat, que malauradament el que ens diuen els equips tècnics és que no ha acabat de funcionar i que sobretot molt vinculat amb un peron que va haver-hi amb la pandèmia no s'han pogut recollir les dades, no eren significatives per poder veure i que per tant aquest és un model que no volem replicar i per això estem pensant molt bé com fem aquesta nova eina. Hi ha una aplicació que no és exactament el que demana, però que també parla de l'espai públic, que és el Safe Running Roots, que tenen des d'esport i el que fa és el foment de la pràctica esportiva amb seguretat i que sí que recull tot un espai també amb itineraris segurs, amb informació per a les zones, que em sembla que és un bon exemple a partir del qual creix. I també estem treballant amb la Guàrdia Urbana, que està estudiant la possibilitat també, i ens semblava molt interessant poder unir-ho, d'un aplicatiu que pogués servir per rebre alertes de violència masclista de forma sincrònica i amb geolocalitzacions. estan valorant la seva viabilitat tècnica i econòmica i per tant em semblava interessant no llançar una aplicació només amb informació quan hi havia aquesta possibilitat que s'incorporés també aquest element de guàrdia urbana i per això en aquest moment no la tenim disponible. Però com veu hem estat fent part dels estudis previs i el que ens agradaria és poder sortir amb una eina que realment sigui útil per tenir la informació però també si podem sumar-li aquest element d'immediatesa que pot donar més seguretat a les usuaries em sembla a tots que pot ser més interessant. Això suma Evidentment, la feina que es fa amb els punts lila, amb els protocols que s'estan fent d'ocí noctur, que també treballen en l'espai públic, els punts lila del transport públic o els camins segurs entre altres mesures.

Regidora Baró. Ah, perdó, s'ha acabat el temps. No, no cal, no cal. Molt bé, seguim amb la part de... Tenia per aquí una nota, no? Sí, de declaracions institucionals... La primera contra les violències masclistes llegeix la regidora Gil, l'han signat els grups de Junts, PSC, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i no ha signat Vox.

Senyora Gil.

Gràcies, alcalde. La declaració institucional diu que des de l'Ajuntament de Barcelona volem declarar el nostre compromís per dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir el ret de les dones a una vida lliure de violència masclista. Sabem que hem treballat molt, però encara hem de fer-ho molt més, amb polítiques públiques transformadores i valentes. Per tot això, abordarem totes les formes de violència masclista, les més invisibles i les més visibles, les que es donen a la intimitat, però també les que es donen als espais públics. entre les quals hi ha les violències sexuals. Treballarem per garantir els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes i posarem els mitjans necessaris per erradicar les violències institucionals i actuar amb la diligència deguda des de les nostres administracions. Batllarem per la millora constant del treball en xarxa i de la coordinació de tots i totes les agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l'atenció psicològica, l'assessorament laboral i jurídic, entre d'altres serveis. Potenciarem les polítiques de prevenció i sensibilització davant les violències masclistes, especialment aquelles adreçades a la comunitat educativa i aprofundirem en la coeducació com una eina transformadora. Continuarem impulsant els programes de masculinitats alternatives amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i la infància. Per fer-ho possible, treballarem braç a braç amb la resta d'administracions, les entitats i... Perdó.

No.

Perdoni'm. Algú pot ajudar la regidora?

Perdoni'm. No és aquesta.

Per fer-ho possible treballarem braç a braç amb les administracions, entitats i el moviment feminista per continuar avançant i innovant juntes amb l'abordatge de les violències masclistes en tots els àmbits. Implecarem encara més agents claus de la nostra ciutat per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l'assenjament i les agressions sexuals a l'espai públic perquè els espais són de tots visca la lluita feminista.

Molt bé, algú vol demanar la paraula?

Vox, un minut. Gràcies, alcalde. Vox no afirma aquesta classe institucional perquè no hi ha violències bones i violències males. Ningú tipus de violència té cabida en la nostra societat, ningú no, i molt menys, evidentment, contra les persones més vulnerables, com poden ser les dones, les dones i els ancians. Les paraules en diluïntes i els lemes publicitaris no són suficients. És necessari promoure polítiques que garanticin més seguretat, justícia i firmeza contra els violents, en lugar de dejarles en la calle y reducirles las penas. Las violaciones a mujeres aumentaron un 50% en el área metropolitana de Barcelona en 2023 y mientras ustedes pintan bancos de colores. El anuncio de la Generalitat sobre el 25N dice que el silencio es violencia. Por eso les pido que empiecen a ser consecuentes y levanten su voz para que en las que haya Barcelona no volvamos a ver ni una sola mujer llevando ni cap ni burca. Su silencio les hace cómplices de la violencia contra esas mujeres que usan prendas de sumisión y menosprecio.

Això també és violència. Gràcies.

Gràcies, alcalde, i gràcies a les forces democràtiques d'aquest plenari que han signat la declaració.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda primer reafirmar que l'habitatge és fonamental per a l'autonomia i la seguretat de les dones, especialment per a aquelles que pateixen o han patit violències masclistes. En aquest sentit, reforçar el compromís municipal en ampliar el parc d'habitatge públic, prioritzant els col·lectius més vulnerables i crear més places a la xarxa de recursos per a dones, com les cases d'acollida i els habitatges d'autonomia. Segon, impulsar un programa d'intervenció integral contra les violències masclistes on es prioritzin solucions habitacionals per a les dones que es troben en situació de risc o que han estat víctimes de violència masclista. Tercer, nodrir la borsa d'ajutjaments i habitatges d'acollida en places en ajutjaments dotacionals i públics. Quart, crear una borsa específica d'habitatge d'urgència o consolidar una quota de pisos municipals destinats a aquest col·lectiu dins el parc d'habitatge públic De la mateixa manera que es reserva a les noves promocions municipals el 30% per a joves o el 10% per a famílies monomerantals i així garantir que les dones que han patit violència masclista accedeixin de manera ràpida i prioritària a habitatges segurs i estables. Cinquè, impulsar protocols que aturin desnonaments en situació de violència masclista i que ofereixin solucions immediates a les zones afectades i just criatures, com accés a habitatges municipals, d'emergència i acompanyament social. Reforçar la presència de servis socials en aquests processos i garantir alternatives segures per a les famílies monomarentals i altres dones en situació de vulnerabilitat. Sisè, defensar el padró sense domicili fix i col·lectiu com a vies d'accés per a drets essencials i mecanisme de protecció i, per tant, assegurar que totes les dones, infants i adolescents que fugen de situacions de violència masclista tinguin accés a vies d'empadronament protegides, fins i tot amb opcions de domicili fix a adreces municipals per garantir la confidencialitat i seguretat. Setè, fomentar l'especialització en atenció i acompanyament a persones en situació de violències masclistes a totes les professionals dels serveis municipals encarregades de dur a terme les tasques d'acompanyament, acollida i atenció, com és el SARA, els PIATS, el SASAI i d'altres serveis o recursos mitjançant la formació continuada. Vuitè, donar suport a iniciatives i projectes posats en marxa per entitats especialitzades en relació a l'anàlisi, recollida de dades, abordatge, monitorització i avaluació de polítiques públiques, especialment les municipals, per acabar amb les situacions de violència institucional, com pot ser l'Observatori de Violències Institucionals Masclistes o BIM. Novem, fer visible la relació entre habitatge i violència masclista amb una atenció especial a les realitats de les zones més afectades per aquesta problemàtica amb la creació de programes de sensibilització i formació especialitzada pel personal municipal, incluent serveis de seguretat, serveis socials, recursos i equipaments en torn a l'habitatge. De ser i últim, crear un procediment simplificat perquè les víctimes puguin presentar queixes per violència institucional sense haver de gestionar per diversos organismes. Això inclou assessorament legal gratuït i acompanyament durant tot el procés.

Molt bé.

Sí, gràcies, alcalde. Dues coses en relació a aquesta declaració institucional, que nosaltres no hem signat no perquè no puguem estar d'acord amb coses que diuen, sinó perquè formalment no té forma de declaració institucional. Això sembla més una proposició que no una declaració i, per tant, creiem que és una mica de frau en aquest ple incorporar una proposició proposició en forma de declaració. Però sí que no podia tampoc deixar passar el que vostè ha dit, senyora Rodríguez, perdoni González, a l'inici, ara agraint a les forces democràtiques com si els que no haguéssim signat no són democràtiques. Vostè no té cap legitimitat per anar dient quina formació política d'aquest Ajuntament és democràtica o no ho és, perquè jo represento 60.000 barcelonins que van confiar en el Partit Popular. I per tant, vagi amb compte quan alegrement titgi altres grups municipals d'aquesta cambra de no democràtics. perquè així es comença i s'acaba malament. Molt bé.

Vox vol fer-vos la paraula? No. Molt bé. Doncs reitero l'emplaçament que faig als grups per parlar sobre el decurs de les sessions en aquest plenari. S'aixeca la sessió.