Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de desembre

Bon dia, regidors, regidores. Hi ha algú connectat? Algú connectat? Molt bé, bon dia, regidors i regidores. Darrer plenari del Consell Municipal d'enguany del 2024, a les portes de les festes, i malgrat que són moments bonics i emocionants, sabeu que tenim vigent un protocol municipal, un protocol propi, contra les violències masclistes, que inclou que en el darrer plenari de l'any es fa un recordatori per les dones assassinades, pels feminicidis, i es fa un minut de silenci. Amb el que portem d'any, a la nostra ciutat dues dones han estat assassinades i avui les volem recordar, una veïna de 32 anys d'Horta Guinardó i una dona de 68 de Ciutat Vella. També hem hagut de lamentar un cas de violència vicària de dos infants d'Horta Guinardó assassinats pel seu pare. A Catalunya fins al mes de novembre s'han comès 19 feminicidis, la xifra més alta des que ja recompta. És obvi que és intolerable que a dia d'avui haguem de seguir lamentant aquest tipus d'assassinats, aquests feminicidis, i que hi hagi dones que per l'únic fet de ser-ho pateixin violència i siguin víctimes d'assassinats. Com a alcalde de la ciutat vull expressar el meu suport a les seves famílies, a les seves amistats, i crec que parlo en nom de tots i totes els regidors i regidores per mostrar el nostre més profund rebuig i indignació davant d'aquesta situació insuportable. I és per això que demano un minut de silenci.

I si els sembla, comencem amb la sessió ordinària del plenari.

Directament al punt... Primer donem per aprovada l'acta de la sessió anterior, si no tenen per inconvenient.

Perdoni, senyor. És que nosaltres volíem fer un punt de... Compartir amb vostès que la nostra sorpresa que va haver-hi la Junta de Portaveus darrere, una Junta de Portaveus on es va... presentar uns nous criteris per regulació del funcionament del plenari, on tots els grups, m'atreviria a dir de manera unànim, vàrem dir que no estàvem d'acord en abordar nous criteris quan el ROM, en l'article 76, ja regula el funcionament del plenari, que tots volem que funcioni bé, i resulta que ens assabentem aquest matí sense comunicació als grups municipals que a través d'una instrucció es posaran en pràctica aquests nous criteris. Li avancem la nostra sorpresa, la no comunicació als grups quan l'oposició va ser unànim a la Junta de Portaveus. Entenem que serà vigent, segons la seva proposta, al proper plenari. Nosaltres ja li avancem, que ho portarem a una comissió de presidència perquè ni ens han comunicat això i quan la resposta de tots els grups va ser contrària perquè ja estava regulat i, per tant, compartir això amb tots vostès.

Prenem nota de la seva consideració. I li avanço que aplicarem l'article 76 del ROM. I jo, com a responsable de presidir aquest Consell, aplicaré l'article 76 del ROM.

Podem continuar. Punt 2. Per designar la senyora Neus Chas Gallardo, membre del patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.

En posicionament favorable a tots els grups. Punt 3. per aprovar amb intervencions la pròrroga del conveni de col·laboració per al finançament i desenvolupament dels serveis de salut pública a la ciutat de Barcelona. Té la paraula la regidora Villanueva.

Gràcies, alcalde. Avui sometem a votació del Consell Plenari l'aprovació de la pròrroga de l'actual conveni de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquesta pròrroga és un tràmit necessari per garantir que l'agència continuï disposant dels recursos econòmics necessaris per desenvolupar la seva tasca amb normalitat, acabem de perfilar aquest nou acord. De fet, en aquests moments estem treballant per engestir aquest nou conveni de l'Agència pel període 25-28 i hi ha hagut alguns factors que ens han impedit avançar més ràpidament del que ens hauria agradat a la redacció d'aquest nou conveni. De fet, un d'ells és el procés de traspàs dels cas al CatSalut, que ha implicat una implicació major i una major dedicació per part de les dues administracions. I per altra banda, també la nostra voluntat d'incloure en aquest nou conveni, en aquest nou marc, l'abordatge de nous reptes en salut que hem de fer front als propers anys i que també exigeix aquest temps de maduració. Algun d'aquests reptes per compartir-vos amb vosaltres és l'abordatge de la salut mental, les inspeccions, la salut comunitària o la sanitat mortuària, entre d'altres. I, a més, estem treballant també en detall en els programes i en les accions a impulsar les vies de finançament del nou edifici de l'Agència i la creació de laboratori d'ús per a tota Catalunya. Les negociacions amb la Generalitat van pel bon camí. Esperem tenir gesta aquest nou conveni al llarg del proper any i abans de finalitzar voldria recordar que l'Agència de Salut Pública de Barcelona és una entitat clau en el monitoratge de la salut de la ciutadania i un referent per establir les prioritats en les polítiques de salut i per tant resulta imperatiu que la dotem amb els instruments necessaris perquè pugui desenvolupar la seva funció.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Lailla.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres l'any 21, quan es va signar aquest conveni, ja vam ser crítics en aquell moment perquè, entre altres coses, hi havia aquest canvi de model a l'atenció a les drogodependències i a les addiccions, que vostè ara avançava la seva intervenció, que liquidava, en certa manera, el famós model Barcelona, que en el seu moment, quan es va implantar, va ser pioner en aquestes atencions, i no criticàvem tant el fons, perquè aquest és un debat que crec que s'ha de fer no en el marc d'un conveni estrictament, ni en aquest cas d'una pròrroga, sinó que les formes com s'havia dut a terme aquest intent de canvi de model. Avui ens presenten aquesta... pròrroga d'un conveni que ja és del 21-24, per tant que es podia haver treballat amb més temps, no sabem si és només falta de temps, si són problemes de negociació o que no tenen temps de resoldre les cent i escaig al·legacions que s'han fet precisament les que afecten els models de revisió de contracte de serveis. Tampoc sabem si aquest nou conveni aixugarà el deute que té, per exemple, el cas Baluar, etc. Per tant, és per aquest motiu i per responsabilitat en tenir la importància de la salut pública a Barcelona que nosaltres ens abstindrem.

Molt bé, té la paraula la regidora Tarrafa.

Sí, bon dia de nou. En primer lloc, agrair les converses que hem tingut amb la regidora Villanueva. Ostres, vaig més ràpid, però encara no he acabat. Nosaltres votarem a favor, però no vull deixar de dir que ja ho hem compartit, que esperem que aquest endarreriment sigui fruit d'un canvi de govern a la Generalitat i no que hi ha nusos sobrevinguts en aquest acord de conveni, perquè per nosaltres és clau que hi hagi tres qüestions ben recollides en aquest conveni, a part de tota la resta que ja ho estaven en el darrer conveni. Per tant, esperem que sigui només una qüestió de temps. La primera és que el traspàs dels centres d'atenció i seguiment de drogodependència es faci com estava previst en els tempos que estaven previstos i, per tant, esperem que això ho reculli bé ben recollit el nou conveni. Esperem que també la partida pressupostària per la salut comunitària i la salut mental, amb les noves mesures que es van fer i les que s'han fet després, també ho reculli aquest conveni. I la darrera, però no la menys important, que la nova seu de l'Agència de Salut Pública, batallada durant molts anys, també estigui recollit el finançament en aquest nou conveni. Per totes aquestes raons, votarem a favor.

Moltes gràcies, regidora Baró.

Sí, gràcies. Nosaltres, bàsicament, posiciono el vot a favor d'aquesta pròrroga, d'aquest conveni de coordinació entre el Departament de Sud i les altres agències de salut pública i els altres agents de salut. Posar l'accent en el fet que ara mateix s'acaba de mencionar que l'endarreriment sigui permeti acabar d'aterrar i de negociar convenientment i de resoldre convenientment tots els àmbits que estan pendents i que han de quedar ben recollits, ben enfocats i que per tant han de donar una cobertura i una eficiència en la gestió de tots aquests àmbits en el futur conveni. Esperem que la negociació no exaureixi el límit d'aquesta pròrroga i que pugui veure la llum prou abans.

Gràcies. Moltes gràcies, regidor Martí.

Moltes gràcies. Bé, bon dia a tothom. Des del nostre grup entenem que per una qüestió sobrevinguda de canvi polític a la Generalitat de Catalunya no hi ha hagut temps material suficient per fixar les bases d'un nou conveni. Per això votarem a favor d'aquesta pròrroga. Però amb el ben entès que serem molt exigents amb les bases del futur nou conveni. Gràcies.

Té el valor el regidor Senderos.

Gràcies. Nosaltres, bon dia. Bon dia. Pensem que aquest tipus de temes han de tractar-se amb el temps adequat i que n'hi ha hagut suficient com per plantejar que això es tenia que produir, aquesta situació es tenia que produir. Que així hi ha temes que no volem entarbolir dintre de les coses que es tracten amb aquest conveni i per tant en aquest cas ens abstindrem. Gràcies.

Molt bé, resultat, secretari?

Molt bé, s'aprovaria el conveni amb el present favorable del grup socialista, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Junts per Catalunya i Vox.

Molt bé, doncs passem al punt 4, que és per ratificar els acords adoptats pel Consell de Govern del Consorci del barri de la Mina relatius a l'aprovació de la modificació dels seus estatuts amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i abstenció del Partit Popular i Vox. Correcte? Punt cinquè, amb intervencions per ratificar la modificació dels estatuts del Consorci Institut Metròpoli per tal d'incorporar la Diputació de... Perdó. Un segon. Perdoneu, perdoneu. Punt 5 i 6 que es tracten conjuntament i el punt 6 que no es vota. A veure si m'aclareixo. Les intervencions, tens aquí les intervencions? Per aprovar definitivament les ordenances fiscals.

Hi havia un problema de transport. per aprovar, definitivament, perdoneu, les ordenances fiscals per l'any 2025. Té la parola el Tinent Bais.

Molt bé, molt bon dia, alcalde. El demès d'octubre, el govern va presentar la seva proposta d'ordenances fiscals per l'any 2025. I les ordenances fiscals no són tan sols una eina de recaptació d'impostos, sinó que crec que tots coincidim, que també pot ser i és una eina per reduir i modular les externalitats que algunes activitats econòmiques tenen a la ciutat. Tal com vàrem exposar, les ordinances fiscals del 2025 persegueixen bàsicament quatre objectius. El primer i el més important, no incrementar la pressió impositiva als veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona, als autònoms, als emprenedors. Seguir utilitzant la fiscalitat turística com un instrument per gestionar el turisme, adaptar la fiscalitat ambiental i generar incentius a empreses creadores d'oportunitats. Respecte a la fiscalitat turística, van proposar un increment del tipus impositiu de l'apartat d'oci i hosteleria en aquells hotels que tenen un valor catastral molt superior i, en total, aquesta proposta afectava a 233 béns immobles amb una tassa d'1,08%. S'ha presentat una al·legació per part de Barcelona en Comú i acceptem que ha incrementat el tipus impositiu a l'1,17%. Aquesta mesura està plenament justificada per l'increment del valor dels actius hotelers. La zona bus 4.0 és una proposta de noves tarifes enfocats en la gestió del turisme i dels autobusos turístics a través del que nosaltres anomenem les EGAS. I respecte al recàrrec turístic, volem informar que la Comissió Mixa i Ajuntament Generalitat del 22 de novembre va acordar modificar la llei catalana per poder disposar del marge per augmentar el recàrrec municipal fins al 8 euros amb una petició que havia fet Esquerra Republicana. Respecte a l'autonomia financera, els VICES són béns no ordinaris en característiques especials, estan concentrats bàsicament a l'infraestructura portuària i afecta a terminals de creuers i a terminals de càrrega, afecta 130 béns immobles a la ciutat i la proposta és un increment progressiu d'aquesta tassa durant els propers tres anys fins a arribar al màxim de l'1,30%. En la Fiscalitat Ambiental, la proposta d'ordenances que va fer el Govern era adequar la taça de residus a les exigències de la llei 7-2022 per tenir una taxa no deficitària. Varen fer una proposta d'adaptació pels propers tres anys i s'ha acceptat una al·legació presentada per Esquerra Republicana per fer aquesta adaptació durant els quatre anys. Així mateix, també s'ha acceptat fer una bonificació del 50% de la taça a ciutadans que utilitzen el sistema porta a porta. Amb atracció d'inversions, incorporem algunes bonificacions a l'impost d'activats econòmiques per fomentar inversions que generin riquesa i llocs de treball. Les al·legacions i el termini d'al·legacions es va acabar l'11 de desembre, en què s'han presentat, finalment, 79 al·legacions presentades pels grups municipals, que s'han acceptat 18, i 42 presentades per entitats, que s'han acceptat 8. Pel que fa a al·legacions d'entitats, hem acceptat aquelles que milloren tècnicament el text o que demanen aclariment d'informació. Els demanem el vot favorable, tal com ha dit l'alcalde, s'incorpora també en aquest dictamen que el ple resti assabentat de la presentació de la memòria del Consell Tributari a l'any 2023. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet. Junts. Moltes gràcies, alcalde.

Des de Junts per Barcelona hem presentat 28 al·legacions en aquest procés d'elaboració i debat de les ordenances fiscals. Són al·legacions que estan encaminades a reduir la pressió fiscal i perquè la bona salut financera de l'Ajuntament, que hi és, no vagi a costa de la butxaca de la gent i de les empreses de la ciutat. També mesures per afavorir la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de la ciutat. Vostès no les han tingut en compte, tot i que creiem que responen a les necessitats reals de les persones, les famílies i el teixit productiu de la ciutat. En definitiva, aquestes no són les ordenances fiscals que necessita Barcelona, ho hem explicat sobradament en roda de premsa i també la comissió extraordinària que vam celebrar aquest dimecres, ni pel 2025 ni per afrontar els principals reptes socials i econòmics que té la ciutat en el futur. Per tant, hi votarem en contra.

Té la paraula la regidora Sanz, de Barcelona en Comú. Sí, moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Avui, des del grup de Barcelona en Comú, anunciem que votarem favorablement aquestes ordenances. No podem dir que ha estat fàcil arribar fins aquí, perquè no ho ha estat. però és evident que quan les coses importen, quan les coses que es tiren endavant especialment acaben amb privilegis, doncs costen, costen de tirar endavant. I la nostra força política, ho hem dit en moltes ocasions, serveix i servirà precisament per defensar una ciutat una ciutat que acabi amb privilegis i que garanteixi drets a la ciutadania i, per tant, una ciutat on es pugui viure dignament, on es pugui viure bé. I això vol dir fer tot el possible en matèria d'habitatge, com hem demostrat, amb la proposta del canvi urbanístic per poder tirar endavant una regulació pionera a la nostra ciutat en relació als lloguers de temporada. Vol dir seguir impulsant polítiques per decreixer en matèria de turisme, com quan vam impulsar i acordar el PEUAT o vam tancar més de 7.000 pisos turístics il·legals, vol dir posar en el centre totes les infraestructures l'emergència climàtica, vol dir que els nostres carrers siguin més vers, vol dir també abaratir el cost de la vida i, per tant, que en un context inflacionari hi hagi un compromís que qui pagui més, qui més té. i no la ciutadania i que generin nous drets. Aquest és el nostre compromís amb les veïnes i amb els barris i això hem fet en els darrers vuit anys. I aquesta és la política útil per la gent, la que millora les condicions materials de la gent. I així hem enfrontat les negociacions en el marc de les ordenances fiscals Perquè volíem unes ordenances fiscals que agravessin molt més el sector turístic, aquell que treu més beneficis amb la nostra ciutat. Perquè la nostra estratègia és la de capgirar una inèrcia, una tendència, una deriva de posar catifes vermelles a les elites que especulen amb la nostra ciutat, que practica massa sovint aquest govern. I per això volem polítiques contundents, polítiques progressistes, li deia el senyor Valls l'altre dia, amb les dues mans. Amb la mà esquerra i amb la mà dreta. I per això no acceptem concessions. I per això avui podem dir que aquestes ordenances fiscals serviran perquè el sector turístic pagui més, serviran perquè els hotels paguin més, servirà perquè els turistes paguin més, servirà perquè el port de Barcelona pagui més sense concessions. Tot això sense concessions perquè ara tenim el compromís del govern municipal, del senyor Collboni per escrit, de tenir un acord per tancar dos terminals de creuers a la nostra ciutat i passar de 7 a 5. Per nosaltres això és indispensable. perquè en cas que el port de Barcelona plantegi la creació d'una nova terminal de creuers de luxe, el senyor Collboni i el govern municipal la rebutjaran. Aquest és l'acord al qual hem arribat i, per tant, aquest canvi ens permet dir que estem fent polítiques coherents, ens permet donar suport a aquestes ordenances i ens permet afirmar que Barcelona tindrà unes ordenances fiscals amb el segell de Barcelona en comú, unes ordenances que ens aportaran molts més ingressos per la ciutadania a costa d'unes activitats que generen molts problemes a la gent i als barris, sense cap dubte que aquí les úniques que guanyen, que surten guanyant, són les veïnes i els veïns de Barcelona. Des de Barcelona en Comú no oblidem qui som i per què estem aquí. No oblidin tampoc vostès. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana Esquerra Republicana.

Moltes gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Primer, vull agrair la tasca del Consell Tributari, que fa una gran feina a l'hora de resoldre discrepàncies i conflictes entre la institució, entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Municipal d'Hisenda, i els contribuents, que al capdavall som els ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat. Les ciutats com Barcelona tenim grans reptes a abordar, com les desigualtats socials, amb un punt especial amb la qüestió de l'habitatge, l'envelliment de la població i, per tant, el repte en l'àmbit de cures, o governar l'emergència climàtica o la revolució digital. I això requereix d'un sector públic amb capacitat per abordar aquests reptes. I, malauradament, els ajuntaments ens movem en un marc normatiu pensat per ciutats dels segles XIX o XX, obviant que ja estem a l'any 2024 i, per tant, ja hem consumit, de fet, una quarta part del segle XXI. Segona qüestió. La fiscalitat té un doble impacte, un, en la quantitat. Per tant, en quins recursos tenim per poder finançar els serveis públics que han de servir per abordar aquests reptes que situava anteriorment, però també la manera en com es recapten és diferent. Si baixem l'IBI, el que estem beneficiant és els grans propietaris, beneficia molt poc els petits propietaris i, de fet, genera un efecte neutre a la gent que no és propietària. Per tant, en com es recapten també és important, també a l'hora de modular comportaments o reduir impactes. I tenint en compte tot això que hem fet Esquerra Republicana aquests darrers anys, hem creat la Fiscalitat Turística Municipal. Si avui parlem d'un recàrrec de l'impost turístic que s'ha acordat ja pujar-lo de 4 a 8 euros, que per tant podrà permetre recaptar uns 200 milions d'euros. Parlem d'impacte, 200 milions d'euros. Podem fer grans discursos, però nosaltres ens movem per l'impacte de les mesures que proposem. 200 milions d'euros què són? Per fer-ho visual, duplicar la inversió en neteja carrers, per exemple... o duplicar la inversió en educació, o en cultura, o en mobilitat, o multiplicar per quatre el pressupost d'esports o, per exemple, del Pla de Barris. Això és impacte. Potser no tant discurs, però sí impacte. Perquè, a més, qui paga aquests impostos? El paguen els turistes. I això què ens permet? Doncs tenir millors serveis públics, finançar millors serveis públics sense pujar la fiscalitat als barcelonins i barcelonines i, per tant, no impactar en la butxaca de barcelonins i barcelonines. I també hem ha acordat altres mesures en fiscalitat ambiental com ampliar la bonificació de la taxa de recollida de residus domiciliari fins al 50% en aquells barris on s'aplica el porta a porta. Per tant, qui fa bé la selecció que tingui beneficis també fiscals o el compromís del Congrés que a part del cost de les taxes de recollida i tractament de residus es puguin assumir amb el recàrrec de l'impost turístic i altres mesures que s'han comentat. Finalment, per acabar, a Esquerra venim avui havent fet els deures. No ens hem esperat a última hora per anunciar un acord que sincerament no sabem què vol dir. Avui mateix el Port de Barcelona diu que no hi ha cap proposta per fer una terminal de luxe. Per tant, sincerament, el que hem fet tots plegats avui em sembla que és simple postureig. I que no hi ha cap acord de fons. El que és un acord de fons és pujar la taxa turística de 4 a 8 euros. Perquè a més diuen ara baixem a 5 terminals. Escolti'm, el 2018... L'acord va ser entre Ada Colau i Genet Sanz, entre el govern de Barcelona en Comú i Partit Socialista, el govern que governaven conjuntament, no sé qui va fer l'acord, però el govern era conjunt, que jo sàpiga, potser en aquell moment concret no ho sé, és igual, i el port de Barcelona. I vam pactar set terminals, ara passen a cinc terminals, cosa que em sembla... fantàstic, però que ja està definit, ja està definit. Per tant, no sabem en què és concret aquest acord i al final nosaltres el que ens movem és per l'impacte de les mesures que proposem i les mesures que hem proposat, l'impacte que generen és no fiscalitat, no més fiscalitat pels barcelonins, però sí més ingressos d'aquelles activitats més lucratives com són el turisme per poder tenir millors serveis públics. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estell, el Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. Aquestes ordenances consoliden Barcelona com la ciutat més cara d'Espanya i això no és una opinió, això és una realitat que pateixen cada dia les famílies, els comerços, l'activitat productiva, però especialment totes les persones amb rentes mitges i mitges baixes que veuen Com cada dia tenen menys poder adquisitiu, fruit també de la inflació, fruit de l'encariment de la vida a la ciutat de Barcelona, fruit dels impostos i pateixen un infert fiscal perquè a Barcelona es paguen els impostos més alts perquè tenim la pressió altíssima a Barcelona, a la Generalitat i a l'Estat. aquesta pressió fiscal lastra el que és la vida de les famílies, lastra el que és la competitivitat i, per tant, des d'aquesta perspectiva, el Partit Popular ha fet una esmena a la totalitat amb 33 al·legacions que no han estat estimades, més que alguns matisos, en les que demanem una rebaixa de l'IBI, una rebaixa dels impostos principals, com és Plusvàlua, per tal que la successió d'un pis a Barcelona, a qualsevol immoble, no tingui que pagar aquest impost i per tant hi hagi una bonificació del 95%, rebaixa també amb l'impost de vehicles. A l'ICEU l'habitatge s'ha de rebaixar perquè si no aquest cost és assumible i castiga molt el que és tot l'accés a l'habitatge. Totes aquestes qüestions són imprescindibles pel Partit Popular. En aquestes ordenances el govern recaptarà 25 milions d'euros més que ho fa a costa de tot el sector turístic, un motor econòmic de la ciutat de Barcelona que genera molts llocs de treball i, a més, genera riquesa directa i indirecta a tota la ciutat. Avui, el Partit Socialista, i en aquest cas el senyor Baix, a través de l'aprovació d'aquestes ordenances, i amb l'acord que ha arribat amb els comuns que veurem en què es concreta, en els seus objectius s'ha d'incloure un nou objectiu, és comprar el decreixement turístic de la ciutat, tornar a criminalitzar el turisme a la ciutat i donar un missatge que els turistes no són benvinguts a Barcelona amb una greu irresponsabilitat que fa que posin en dubte també una part d'inversions fonamentals. Nosaltres considerem que els barcelonins no poden continuar sent castigats dia a dia amb aquesta pressió fiscal que es concreta a l'IBI. Tenim un IBI altíssim, molt més alt que unes altres ciutats i nosaltres demanem una rebaixa com a mínim del 7% de l'IBI, que és el que castiga famílies, castiga comerços. Per altra banda, estem en contra de la pujada de la taxa en els mercats d'un 8%. Aquesta taxa, amb uns paradistes que ja tenen molt poc marge de beneficis, també es repercutirà amb el consum, perquè al final les taxes, els impostos, les rep el consum. Ahir deien que baixaria l'encariment de la vida, però, escolti'm, si pugem impostos, el consum el pateixen els barcelonins i, per tant, aquesta taxa de mercats nosaltres discrepem, a part de castigar el que és el comerç. de proximitat. Estem en contra també de la taxa de residus. Les persones a Barcelona no tenen per què pagar una taxa vinculada al que és el consum de l'aigua. És una taxa injusta que a més s'incrementa substancialment. i nosaltres discrepem. Per tant, des d'aquesta perspectiva, el Partit Popular està en contra de consolidar aquestes taxes tan elevades i aquests impostos a Barcelona que castiguen les famílies, castiguen el sector productiu i frenen inversions tan necessàries per a la nostra ciutat.

Gràcies.

Gracias, alcalda. Bueno, yo voy a repetir un poquito lo que dijimos el otro día en la sala de comisiones, porque es un tema que ya hemos tratado varias veces. Es más de lo mismo, es más de lo mismo, se trata de exprimir a la gente y además lo hacen de la mano de los que han hecho de Barcelona la ciudad más cara de España, los que consiguieron que los alquileres subieran un 70%, los que consiguieron que Barcelona fuera la ciudad más insegura de España y esos son los socios al final con los que ustedes pactan las cosas. Muy bien, no puede ir. Repetimos los errores del pasado. Aumentan hasta el máximo permitido el IBI de características especiales, suben el IBI a restaurantes, hoteles, locales de ocio, se inventan una nueva tasa para los autobuses, suben un 100% la tasa turística. Yo les pediría que dejen de ver si de 4H es un 100%. Es un 100%, es una cuestión de matemáticas. Usted se supone que sea de economía, doblar es un 100%. Mire, para una familia de 5 personas supone 40 euros más al día. 40 euros más que no se esperan. No traten a los turistas como si venir a Barcelona fuera un castigo. Es bueno para los barceloneses. Mueven nuestra economía. Y nosotros les castigamos. Parece que les digamos vayan a otras ciudades. Nos hemos convertido en una de las cinco ciudades con la tasa turística más cara de la Unión Europea. Cuando no son las terrazas son los pisos turísticos. Cuando no los cruceros están decididos a poner trabas al motor de la ciudad. Ya se cargaron entre todos ustedes la industria y parece que se quiere encargar el sector de los servicios. Aumentan la tasa de residuos un 47% en cuatro años, pero un 47%, no un 2, un 3, no, un 47%. No se propone ni una sola bonificación en nada. No se ha ido en nada a las familias, ni siquiera a las monoparentales. No se rebaja la plusvalía, no se rebaja el IBI. No piensan en reducir... ni por un momento el gasto público o en compensar lo que les suben a algunos a bajárselo a otros, a los que menos tienen. Al final, ustedes reparten ayudas y subvenciones en base a afinidades políticas, no a necesidades. Y riegan a sus chiringuitos y machacan sistemáticamente a la clase trabajadora mientras se premia a los que no cumplen nunca. Es curioso que ustedes se llenen la boca de ser el Partido de los Trabajadores cuando son los que tienen a los trabajadores completamente extorsionados. La palabra es extorsionados. Aquí, en este pleno y en la sala de comisiones, Vox propone cada mes medidas para reducir el gasto y para rebajar la presión fiscal que, en una actitud irresponsable, se vota en contra siempre por ser vos quien sois, no por lo que se presenta. Lo nuestro no es un no, es un no rotundo, una enmienda a la totalidad. ¿Por qué? Porque siguen los patrones del pasado. Clonan las políticas de colau. Y las políticas de colau son sinónimo de fracaso, de impuestos altos, de crispación, de acoso al comercio, al turismo y a la clase trabajadora. Y, por tanto, decimos un no rotundo a estas ordenanzas fiscales.

La ponencia te... 4 minuts 56 segons.

Moltes gràcies, alcalde. Vull començar, en primer lloc, per celebrar l'aprovació d'aquestes ordenances fiscals donat al posicionament dels diferents grups i vull mostrar el meu agraïment sincer als grups que ho fan possible, Esquerra Republicana i Barcelona en Comú. En primer lloc, perquè considero que són unes ordenances fiscals que responen als principals reptes que afronta la ciutat i, en segon lloc, també perquè comptem amb un acord plural de partits progressistes. I en aquest sentit vull reivindicar la capacitat d'aquest govern per dialogar i aconseguir acords. Esquerra Republicana, com els hi vaig dir a la comissió de dimecres, valorem la seva predisposició al diàleg i els acords que hem tingut i que tenim sobre turisme, sostenibilitat i polítiques socials seran beneficiosos pels veïns i veïnes de Barcelona i creiem que amb les seves al·legacions enriqueixen la proposta d'ordenances del govern. Estarem la mà per continuar treballant amb aquestes i altres accions que tenim al davant. A persona en comú, vull començar per donar-li les gràcies i per fer-ho per partida doble. En primer lloc, per una ratificació de l'acord inicial de les ordenances fiscals presentades pel govern al mes d'octubre i per una ratificació dels acords del 2018 que vostès van signar amb el port. La discrepància gestual i aparent que es pot superar, crec sincerament, si ens centrem en el contingut dels acords i menystenim l'aparença i posada en escena de la discrepància. Si no confonem relat i realitat, descobrim que en realitat estem d'acord. I en tot cas, no soc ingenu. Sé que narrativa i relat també formen part de la política. Però m'agradaria compartir en Busquer també alguna reflexió, després de sentir constantment el discurs, a vegades que en si, i esgotador de les èlits i del luxe. Avui venia en metro a l'Ajuntament capficat amb les meves cabòries, potser són cabòries, entre narrativa i realitat, entre discrepància i aparència. I mirant al meu costat l'únic que veia eren persones que van i venen a Barcelona, persones, veïns i veïnes que es desplacen a la ciutat, que van a treballar o tornen a treballar. Al final, la seva exigència, l'exigència dels ciutadans d'aquesta ciutat vers nosaltres, vers a tots nosaltres, és que amb creativitat i esforç solucionem la seva quotidianitat, la seva vida, la seva realitat, no el seu relat. Avui estem aprovant unes ordenances fiscals. Crec que ens hem de centrar en això. Crec que és important recordar-ho, perquè a vegades ens sent algú i pensarà, no discuteixen d'ordenances fiscals, discuteixen d'altres coses. I deixi'm que els digui a tots que crec que aquestes són unes molt bones ordenances, clarament progressistes, que s'atreveixen a tocar tecles que ningú s'havia atrevit a tocar abans, com incrementar els valors catastrals d'aquells actius hotelers que són més importants. A Junts i PP, amb tot el respecte del món, sabem que el nostre model fiscal i el seu, en molts dels casos, són antagònics. Costa trobar diferències. Uns plantegen una reducció de l'IBI del 7%, de 7 punts, i l'altre plantegen una reducció de l'IBI del 2%. Aquesta proposta d'ordenances no suposa un perjudici pels ciutadans de Barcelona i aquesta imatge d'atrac fiscal que vostès plantegen. Els barcelonins i barcelonines, els veïns i veïnes, les pimes i els autònoms no paguen els vices. Els veïns i veïnes de Barcelona no paguen a l'IBI d'oci i hostaleria, no paguen el recàrrec turístic. Hi ha algunes dades que val la pena que tinguem. A l'IBI d'hostaleria, aquesta ciutat era a l'1. A partir d'ara serà a l'1.17, a Madrid és a l'1.14. A l'IBI d'Avices, aquesta ciutat era del 0.85. A València, a Cartagena, era de l'1.30. Madrid, aeroport, 1.14, 1.15. En total, entre un increment i l'altre, tan sols afectem a 400 persones jurídiques amb l'IBI. No toquem a l'IBI dels 1,7 milions veïns de la ciutat. I els mercats. És un acord acordat amb els paradistes i crec que val en pena poder-ho manifestar. I finalment, l'esforç fiscal absolut dels ciutats de Barcelona a l'IBI és el 12 d'Espanya. Només 3 cèntims per sobre dels madrilenys, que són 300. Fons, Ajuntament de Madrid. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet, a Junts.

Gràcies, senyor alcalde. i que volia deixar enrere una etapa, per vostè i també per molts de nosaltres, molt negativa per la ciutat. Avui, acceptant les tesis dels comuns, amb unes ordinances fiscals que incrementen els impostos sobre les famílies i les empreses, vostè es desautoritza a si mateix, es destapa el seu engany durant la campanya electoral i evidencia cruament el que fa temps que denunciem des de Junts per Barcelona. Vostè està segrestat per Barcelona en comú. Les polítiques fracassades dels últims vuit anys l'han abduït, senyor Collboni. I solament vostè els ha cedit el poder i el comandament d'aquesta ciutat. Encara que aquests últims dies hagin fet un periper, i aquí amb bon criteri el company d'Esquerra Republicana s'hi referia, hagin representat una mena de sainet o un bodevil impropi d'un govern seriós. Senyor Collboni, ho sentim, però vostè no és de fiar. Si comparem els seus compromisos electorals amb el que realment està fent, el resultat és demolidor. Aquesta setmana ens han regalat, com deia, un sainet amb els seus socis de Barcelona en Comú. que passarà, creiem, o pot passar, als anals de la crònica de la infrapolítica municipal. A compte d'una famosa terminal fantasma, han projectat una imatge de frivolitat i d'irresponsabilitat difícil d'igualar. Actuen com si juguessin al joc del monopoli, comprant carrers, comprant hotels i venent coses, quan els projectes dels tercers es veuen amenaçats i aquests tercers els observen a vostès atònits, com si vostès es distraguessin i es divertissin. Vostès han decidit les aliances i han decidit continuar amb les polítiques fallides dels darrers vuit anys. que ens ha portat on som ara, senyor Collboni, on som ara? Amb el preu de lloguer i la compra d'habitatges més alta de la història, amb la insolubretat amb índex de rècords absoluts, amb la massificació turística descontrolada com mai, cosa que critiquen els que l'han provocada, cosa que és bastant curiosa, i amb la majoria dels barcelonins que els costa cada vegada més arribar a fan allà de més, amb l'agraujant que cada, o un de cada tres barcelonins, si poguessin, han dit que marxarien a viure fora de la ciutat. Senyor Collboni, li reclamem més sentit de responsabilitat, lideratge i coherència. L'opció del tripartit per nosaltres és un fracàs anunciat. Com deia el company Damià Calvet, votarem en contra de les violences fiscals.

Moltes gràcies. Senyor Martí, té la paraula la regidora Sant.

Sí, alcalde, senyor Collboni, jo vull agrair la seva rectificació, el seu compromís en que no hi hagi una nova terminal de creuers, que sortien tots els documents de la taula de creuers que havíem estat treballant. Jo li vull agrair això perquè avui tanquem una carpeta, avui acordem aquestes ordenances fiscals perquè tenim un acord per reduir terminals de creuers, perquè tenim un acord per tirar endavant també una modificació urbanística que permeti regular els lloguers de temporada i perquè tenim unes ordenances fiscals que agravaran més el sector turístic, especialment els hotelers. I a partir d'ara anem d'obrir un altre, els pressupostos de l'any 2025. I per tant, volem posar en el centre les prioritats de Barcelona en comú, habitatge, cost de la vida, emergència climàtica i salut. Si vol vostè tenir... com unes ordenances fiscals amb el segell de Barcelona en comú, si vol tenir uns pressupostos, hauran de tenir també aquest segell de Barcelona en comú.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Castellana, Esquerra Republicana.

Gràcies. Avui el model d'Esquerra Republicana queda clar. Millors serveis públics sense augmentar pressió fiscal als barcelonins i barcelonines. I això es fa augmentant l'aportació que fa el turisme en aquesta ciutat. Això es fa augmentant el recàrrec municipal de l'impost turístic, com avui hem aconseguit acordar.

Moltes gràcies. Regidor Estaller, Partit Popular.

La pressió fiscal als barcelonins està al màxim, pràcticament ja no es pot pujar més, i la repercuteixen des del moment en què incrementen la pressió fiscal dels sectors. El sector de la restauració repercuteixen amb els barcelonins que vagin als restaurants i consumeixin. Els mercats repercuteixen als barcelonins quan vagin a comprar i consumeixin els seus productes. Per tant, vostès estan incrementant la caràstia de la vida dels barcelonins. I, senyor Baix, parlem de coses reals. Un pis de 100 metres quadrats a la ciutat de Barcelona paga 990 euros. A la ciutat de Madrid paga 663. No s'escapi en macroeconomia, baixa la realitat.

Parli amb els paradistes i els ciutadans i veuran si tenen o no pressió fiscal. Bé, moltes gràcies. Jo consumiré el minut que li queda a la ponència per agrair el to de les intervencions i del debat i per celebrar que hi hagi acords. Jo crec que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, de Catalunya, d'Espanya, el que volen és que els polítics ens posem d'acord per tirar endavant la ciutat i el país i avui hem tingut una demostració d'acord important, un acord progressista. Jo vull agrair als grups de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana la capacitat d'acord que avui hem demostrat. Efectivament, sense pujar la pressió fiscal ni a les famílies, ni a les pimes, ni als autònoms, i sí augmentant la pressió fiscal sobre una activitat que va molt bé a la ciutat, que és molt bona per la ciutat, però que pot pagar més impostos en favor de la ciutat, que és el sector turístic. Per tant, augmentem els ingressos fiscals, que vol dir més capacitat per fer habitatge, més capacitat per fer pla de barris, més capacitat per fer polítiques socials, sense incrementar la pressió fiscal de les famílies, de les primers i dels autònoms. I ho fem, a més a més, amb mesures com s'han anunciat, com pot ser la reducció de les terminals de grauers passant de 5 a 7 i, per tant, rectificant l'acord del 2018. I acabo per anunciar-los que aquest mateix matí he signat la pròrroga dels pressupostos de l'any vinent com correspon, perquè la ciutat continuï avançant i perquè no pensem perdre ni un minut. Aquest és un govern que governa i, per tant, la pròrroga ja estarà vigent a partir de l'1 de gener, que impulsarà polítiques progressistes, que és capaç d'arribar a acords i espero i convido que les properes setmanes podem arribar també o extendre aquest acord als pressupostos per l'any vinent. Moltes gràcies. Secretari.

Molt bé, s'aprovaria el punt número 5, amb el vot favorable al Grup Socialista, Pesom Comú i Esquerra Republicana, i el vot en Cronter, Junts per Catalunya, Partit Popular i Vox.

Doncs queden aprovades les ordenances fiscals de l'any 2025. Punt 6è, restar assabentat de la memòria del Consell Tributari corresponent a l'any 2023.

Això no té més, no? El punt setè, ratificar la modificació dels estatuts del Consorci d'Institut Metròpoli per tal d'incorporar la Diputació de Barcelona amb la posicionament favorable del PSC, Junts per Catalunya, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i l'abstenció del PP i la reserva de Vox. Vox?

Han fet reserva, Vox. Perdó, abstenció. Abstenció. Punt vuitè, per modificar els anexos 1, 2 i 3 de la RLT, amb posicionament favorable del PSC, abstenció de Junts, Esquerra Republicana, PP i Vox i la Reserva de Barcelona en Comú. Barcelona en Comú. Punt vuit, han fet reserva.

Abstenció. Punt nou, amb posicionament favorable de tots els grups, per designar el senyor Iago Ruiz Tintoré, membre del Consell d'Administració de la Societat de Barcelona i Infraestructures Municipals, VIMSA.

Punt desè, amb intervencions per aprovar l'adenda al conveni de finançament del sistema de transport públic per l'any 2024 per un import de... més de 67 milions d'euros amb posicionament favorable amb intervencions. Tirem de Bonet.

Gràcies, alcalde. Aquesta adenda correspon al segon pagament que l'Ajuntament fa a l'ATM en el marc del programa de finançament del sistema de transport públic per 2024. Aquests 67 milions d'euros són la xifra restant per cobrir l'import total dels 236 milions establerts en el conveni inicial que es va tramitar el passat mes de juny. Un pagament que es distribueix entre despesa ordinària, 47 milions, i despesa d'inversions, 20 milions. Pel que fa a la despesa ordinària, els grans conceptes als que es destinarà aquest pagament són l'increment del cost anual del sistema, 10 milions, i la partida més gran és la que es destina a la cobertura de la política tarifària, és a dir, a la despesa en bonificacions, 29,7 milions. Un dels temes de les bonificacions, el transport públic, del que tindrem temps avui de parlar-ne més endavant en aquest plenari. Seguint amb els conceptes de l'adenda, en aquest pagament també s'incorporen els sobrecostos associats al sistema, 6,6 milions, i les despeses per serveis específics que hem fet des de l'Ajuntament de Barcelona, bàsicament per l'ampliació de serveis d'autobús. Pel que fa a la part de finançament per inversió, els 20 milions restants van destinats al concepte de millores en infraestructures de les xarxes d'autobús i de metro, és a dir, millores en les infraestructures d'estacions, de túnels, millores en seguretat i en els sistemes elèctrics. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet. Moltes gràcies, l'alcalde.

Un objectiu compartit, una necessitat que és fer de la mobilitat un dret, però, evidentment, també millorar-la i fer-la més sostenible. En el transport públic tenim grans xifres, també grans projectes que hem de saber convertir en realitats, i per tant votarem a favor d'aquest adent del conveni amb l'ATM, posant en valor l'aportació a l'Ajuntament, que fa un gran esforç en l'aportació al Consorci, reclamar més aportacions per part de la resta d'administracions consorciades, sobretot, i aquesta és una reclamació que sempre posem sobre la taula des de Junts per Catalunya, Junts per Barcelona, una major aportació de l'Estat, i sí, que tot això serveixi no només per fer realitats els grans projectes que tenim en el Pla Director d'Infraestructures, encara que siguin a llarg termini, sinó també per millorar la qualitat del que ja tenim ara i també per poder congelar tarifes, que és el que volem, i no només per aquests primers sis mesos de l'any, sinó perquè sigui un dret garantit per tots els usuaris. Millora de la qualitat, millora de la infraestructura, votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora López. Gràcies, president. El regidor López.

Gràcies. Votarem favorablement d'aquesta addenda que demostra el compromís del nostre Ajuntament amb el transport públic, que, com deia la tinenta, inclou també la partida de 30 milions d'euros per les bonificacions aplicades aquest any. una política tarifària que s'ha demostrat un èxit, ja que no només ens ha permès recuperar l'ús del transport públic arribant a dades històriques i consolidar els títols d'ús habitual, sinó que ha permès que en un context infleccionari agafar el transport públic per anar a treballar o estudiar no es converteixi en una preocupació més. Cal, però, complementar aquesta mesura amb la congelació tarifària, garantir l'accés universal a aquest servei bàsic, tal com defensarem més endavant amb un preg. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sovinyac.

Sí, moltes gràcies. Bon dia a tothom. Esquerra Republicana votarà a favor també en defensa del transport públic d'aquesta denda de les aportacions amb el conveni de l'ATM. I ja que, com es comentava, part d'aquestes aportacions tenen a veure amb la bonificació de les tarifes del transport públic, recordar, com sempre diem, de la necessitat real de definir bé quin és el model tarifari que volem. I, com diem sempre, que no posi més pressió a aquelles persones, a aquelles famílies que més estan patint aquesta pressió, però que també sigui sostenible en el temps. i per tant tenir un acord pactat, que no ens arribi tampoc a cop de notícia i que hi hagi canvi, sinó que precisament puguem definir quin és aquest model de cara al futur. Gràcies.

Gràcies, alcalde.

Bon dia a tothom. Des del Partit Popular entenem la importància de garantir el finançament del sistema de transport públic per assegurar una mobilitat sostenible i eficient a la ciutat de Barcelona i a tota la seva àrea metropolitana. No obstant això, considerem que aquesta adenda que suposa una despesa de més de 67 milions d'euros hauria d'anar acompanyada d'una major transparència i claredat sobre els resultats obtinguts en la gestió d'aquests recursos. Tot i compartir l'objectiu general, seguim reclamant una millora en la eficiència i la qualitat del servei per als usuaris, així com un compromís ferm amb la rendició de comptes. Per això, el nostre posicionament serà una abstenció, amb l'esperança que es compleixin aquests requisits en futures accions.

En el ATM, como en el área metropolitana de Barcelona, deben producirse muchos cambios y se debe emplear con mucha más eficiencia el dinero de todos. Precisamente Vox ha sido el único partido que ha votado en contra de los presupuestos del área metropolitana de Barcelona, el tercer presupuesto público de Cataluña. Y lo hicimos... porque al final se funden el dinero en lo de siempre. Chiringuitos, gastos superfluos y subvenciones a sindicatos. Dedican millones de euros en políticas de género en Dakar o Maputo, en proyectos para mejorar la vida en Siria o Centroamérica, que está muy bien, pero luego nos dicen que no hay dinero para poner un autobús que conecte las urbanizaciones de Corvera o Cervelló, por ejemplo. Es evidente que la ATM necesita una asignación, pero vamos a votar en contra, como muestra nuestra disconformidad, con la manera... como pretenden administrar dicha asignación. Gracias.

Molt bé, queden 43 segons per la ponència.

No, per agrair bàsicament els vots de tothom i per aclarir que el que estem portant aquí és la segona part del que fa el finançament de l'Ajuntament a l'ATM, no a l'AMB. A l'ATM també hi participa l'AMB i per tant no estem discutint aquí el pressupost de l'AMB. Gràcies als vots positius.

Moltes gràcies. Besson en Comú. Esquerra. PP. PP. Vox. Molt bé. Resultats, secretari?

Molt bé. S'aprovés aquest punt. El favorable al grup socialista, Junts per Catalunya, Besson en Comú, Esquerra Republicana, l'abstenció del Partit Popular i el vot en contra de Vox.

Molt bé. Alcalde, perdó. Una qüestió d'altra. Encara que siguem uns minuts de retard, hem observat que vostè ha utilitzat el torn del debat de les violences fiscals per anunciar, informar d'una qüestió diferent, el punt de valor del dia esmentat, que és la pròrroga, la signatura de la pròrroga del pressupost pel 2025. Entenem tècnicament que això podria obrir un debat perquè estem parlant d'un tema que no té res a veure amb la violència fiscal i no hem tingut temps cap dels grups de posicionar-nos al respecte. Gràcies.

No comparteixo la seva posició. He informat d'un fet que és perceptiu, que és fer la prògula pressupostària i crec que mereix aquest plenari justament perquè l'alcalde ho ha assinat aquest matí que sigui informat en el plenari, senzillament.

De la mateixa manera que vostè no està d'acord amb mi, jo tampoc estic d'acord amb vostè i que ha constat que aquest debat hauria de produir-se per una qüestió de transparència. Gràcies.

És absolutament transparent, és una pròrroga pressupostària que consti en acte de la discapància del regidor Martí.

Punt 11. Per aprovar la pròrroga del conveni subscrit entre l'AMB, l'Ajuntament de Barcelona i BCM per a la promoció de la mobilitat amb posicionament favorable del PSC, Junts per Catalunya, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i l'abstenció del Partit Popular i la reserva de Vox.

Contra.

Resultat, per tant, s'aprova.

Punt 12. Districte d'Horta-Guinardó per aprovar, amb intervencions, per aprovar definitivament l'ordenació volumètrica de la passada situada en el passeig de la Font d'en Fargues, número 13. Té la paraula la Tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Aquest pla especial és d'iniciativa privada i l'impulsa l'empresa gestora de l'escola Princes Margaret. L'àmbit d'actuació és un solar amb un edifici no catalogat on el privat proposa ampliar-hi l'escola. L'objectiu de l'ampliació és adequar les instal·lacions per poder-hi acollir dues línies d'educació secundària i també de batxillerat i mantenint alhora una línia de primària. El pla regula l'ús com a equipament docent, defineix els paràmetres volumètrics i arquitectònics per fer possible aquesta ampliació. Alhora el pla reserva preserva el verb privat i millora l'entorn urbà amb criteris de sostenibilitat respecte A l'aprovació inicial s'han modificat algunes qüestions, s'ha reforçat sobretot la protecció del verd urbà i s'ha ampliat el nombre de places d'aparcament de bicicletes. Pel que fa a l'edifici no catalogat, que el privat preveu d'enderrocar per fer-hi l'ampliació, voldria recordar que arran de les al·legacions rebudes, el districte d'Horta-Quinardó va coordinar una reunió entre la propietat i els veïns. El privat ha decidit tirar endavant el pla d'acord amb el seu plantejament inicial segons ens ha indicat, per tres motius. Primer, perquè es va considerar impossible adequar l'edifici actual als requeriments de l'ús escolar. Segons l'MPGM del 2007, en segon lloc, l'edifici no té valor patrimonial ni arquitectònic. I en tercer lloc, perquè l'edifici en el seu emplaçament actual trepitja un tros de verd. A la Comissió d'Urbanisme vam poder constatar que aquest pla genera discrepàncies i entenem perfectament que ho faci. Podem discrepar amb la solució que ha triat el promotor, però tot i així el pla compleix amb la normativa urbanística i té tots els informes necessaris favorables i això fa que tinguem l'obligació i la responsabilitat de tramitar-ho des d'un punt de vista legal. Dit d'una altra manera, com que el pla compleix amb la normativa vigent, no podem no tramitar-lo. És des d'aquesta responsabilitat que hem hagut de tirar endavant l'expedient i que no ho podíem fer al contrari.

per crear les condicions urbanístiques, per millorar i ampliar un projecte educatiu molt arrelat al barri de la Fontanfargues, amb una comunitat educativa molt àmplia. La proposta inicial certament comportava una actuació que va generar un cert neguit a una part del barri, creient que per desconeixement del projecte es va suspendre, hi ha hagut diàleg, s'ha plantejat una millora. Hem també aprofitat aquest temps per constatar que l'enterroga és anterior al pla espacial i, per tant, amb diàleg. tant amb el govern com amb els promotors, i votarem a favor. No vull deixar de palesar la necessitat d'aprofitar els estudis existents del districte d'Horteguinerador per disposar d'un catàleg de patrimoni útil i no ve d'anar a cop d'intuïcions, de vegades una mica tuitaires, algunes amb una forta càrrega ideològica. Però repeteixo, i votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula del regidor González, que sona en comú.

Sí, no sé si el Twitter del 1915, quan va néixer aquesta torre d'estiuets, que després va ser en part maternal per mares solteres i els seus fills, i posteriorment Escola del CPEC, ja deia que el que avui passa per aquí és un pla que enderroca una part d'història del nostre barri. I que, a més a més, fa dos mandats es va fer tota una prospectiva, un estudi del paisatge, es va deixar encarrilada una feina, precisament perquè la font d'en Fargues hi hagués aquesta protecció al mandat passat que no va acabar arribant per manca d'impuls del districte. Nosaltres votarem rotundament en contra d'aquest pla. Hem presentat alegacions sumant nosaltres 27 col·lectius que també ho hem fet perquè els veïns i veïnes de la Font d'Enfargues tenim un vincle fort amb la Grasiela i no així amb l'escola Princesa Margareta on no hi ha alumnat del barri ni de la zona. No és cert, aquest vincle suposat. Avui el govern facilitarà enderrocar Grasiela i avui el barri també sortirà al carrer a defensar Grasiela. A les 4, davant de l'escola, el barri surt al carrer.

Té la paraula el regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Bé, avui el govern es troba en l'obligació de tirar endavant aquest pla especial, és cert, es troba en l'obligació de fer-ho d'aquesta manera perquè no ha fet els deures abans, de protegir una casa que sí que està protegida i catalogada, però no ho està. D'estil noucentista, l'enèssim edifici històric que perdrà el barri de la Font d'en Fargues, perquè els diferents governs municipals que han anat passant no han fet la feina quan tocava. Per tant, és una pena i és una llàstima que això sigui així i que malauradament tornem a perdre un altre element patrimonial. Després parlarem amb una proposta de Junts per Catalunya també sobre temes de patrimoni a la ciutat Però, en definitiva, el que estem fent és perdre una oportunitat. Nosaltres, quan vam veure que es portava a suspensió l'aprovació definitiva, vam pensar que s'obria una finestra d'oportunitat perquè la propietat, el govern municipal, els veïns i veïnes poguessin arribar a trobar una solució. No ha estat possible i, per tant, des del nostre grup, és que Republicana Catalunya votarem en contra.

Té la paraula el regidor Emilian, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Nosaltres, per responsabilitat i per seguretat jurídica que un projecte educatiu com aquest requereix, votarem a favor. Aquest projecte dona una resposta a les necessitats educatives del barri amb una solució tècnica i funcional. Les alegacions presentades de mantenir l'edifici existent no són viables, ja que aquest és un volum disconforme amb el planejament actual, encara que es fes un enderroc parcial d'aquest edifici, aquesta seria una obra molt més cara i no permetria que l'escola pogués desenvolupar el seu programa de manera eficient. En tot cas, la construcció del nou edifici compleix amb les necessitats de l'escola, mantenint alhora l'harmonia amb l'entorn urbà i amb més zona verda, com deia la senyora Tinent, la Llabonet.

Moltes gràcies. Té la parola al regidor Senderos.

Gràcies, alcalde. És una construcció de baix interès arquitectònica la que ens ocupa en aquests moments. Ocupa la reserva del INDE del Paseo. Nosaltres ens alegramos, primer, perquè cumple la normativa establecida legalment i això és una bona cosa que se pugui establir així. Per tant, ho apoiarem. Però, a més, ens alegramos perquè representa un projecte educatiu que ens farà millorar a nosaltres com a ciutat y que permitirá cumplir con los objetivos de los que lo promueven. Votamos a favor.

Molt bé, ponencia.

Només per agrair els vots, però sobretot per entomar el debat necessari, imprescindible, ho hem parlat en diverses ocasions a la Comissió d'Urbanisme, sobre els criteris en la protecció del patrimoni de la ciutat. És un debat que haurem d'entomar entre tots plegats aquest 2025.

Partit Popular, Vox, secretari.

S'aprovaria el punt 12, molt favorable al grup socialista Junts per Catalunya, al Partit Poblari i Vox i al vot en contra del Sónom Comú i Esquerra Republicana.

Molt bé, passem al punt 13, que té posicionament favorable de tots els grups per aprovar definitivament la modificació puntual del Pla Espacial Urbanístic per a la concreció dels usos a l'àmbit del recinte de la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Punt 14. Amb intervencions. Districte de Sant Martí per aprovar provisionalment la modificació del pla general metropolità per a la millora urbanística i ambiental dels barris del Camp de l'Arpa i el Clot. Té la paraula la Tirenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Avui duem aprovació provisional l'MPGM del Clot Camp de l'Arpa. És un planejament en el qual hem treballat intensament en col·laboració amb les veïnes i els veïns i que és clau per mantenir el teixit tradicional i protegir el patrimoni d'aquests dos barris de Sant Martí i facilitar-hi alhora la construcció de nou habitatge assequible. Amb aquesta MPGM blindarem patrimonialment o urbanísticament un total de 839 parcel·les i això vol dir que més d'una de cada tres parcel·les dels dos barris estaran protegides. Pel que fa a l'habitatge, la MPGM preveu un potencial a llarg termini d'uns 500 habitatges de protecció. nous, per garantir que els veïns i les veïnes poden continuar vivint els seus barris. D'aquests habitatges, 436 seran d'iniciativa municipal. Amb la MPGM creixen també els espais verds en 1.700 metres quadrats i els sols d'equipaments en més de 7.400 metres quadrats. Es promou la mobilitat sostenible i el comerç i s'apliquen criteris ambientals per augmentar el verd i la biodiversitat en les actuacions urbanístiques. i acabo fent referència a l'Ateneu del Clot. Com saben, el document aprovat inicialment, la parcel·la on està ubicat l'Ateneu, quedava afectada urbanísticament. Un cop resoltes les al·legacions, el document que duem a aprovació provisional finalment no s'afectarà la parcel·la. El districte ha parlat amb els actuals propietaris de l'edifici, amb els quals s'ha acordat que properament s'assignarà un nou contracte de lloguer, per tal que l'Ateneu del Clot continuï les seves activitats en l'actual emplaçament. Per tant, la proposta que portem a aprovació provisional ens permetrà garantir que l'Ateneu es queda on és ara. Un cop aprovada provisionalment aquesta MPGM, s'haurà de validar per part de la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat i, per tant, ja restarà aprovada definitivament. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet Junts.

Moltes gràcies, alcalde. Amb l'objectiu d'aconseguir una millora urbanística i ambiental d'aquests dos barris del districte de Sant Martí, el Camp de l'Arpe de la Clot i el Clot, cal disposar d'un instrument urbanístic que ens permeti el manteniment, la rehabilitació i la millora del paisatge urbà al ja construït i, evidentment, també el que s'hi pugui fer definint àmbits en els que les actuacions han de ser coherents amb el teixit existent. Es protegeixen teixits significatius pels barris, s'entra també en alguns elements que permetran dinamitzar l'activitat definitiva immobiliària també en el barri, a base de retocar alguns dels índexs que impedien que poguessin haver algunes actuacions o almenys avançar amb la celeritat que es precisa avui en dia. I finalment, sí, després d'anar endavant i anar enrere, però aconseguim una fórmula per preservar l'Ateneu. Això havia causat molt neguit, ens en congratulem i en tot cas estarem pendents que es faci a cabo el seguiment del contracte i es busqui una ubicació definitiva per l'Ateneu. Gràcies. Votarem a favor.

Gràcies. Regidora Recio, persona en comú.

Bé, bon dia. Avui aprovem un planejament important, efectivament, pel Clot i el Camp de l'Arpa. Nosaltres, com a Barcelona en Comú i com a grup, havíem fet al·legacions a l'aprovació que fem avui i volia fer dos apunts d'aquelles coses que lamentem que definitivament no hi siguin, com pot ser en termes d'habitatge. Crec que estaríem d'acord que tenir més habitatge protegit a la ciutat ha de ser una prioritat i a les nostres al·legacions inclòiem la necessitat d'ampliar la reserva de la mesura del 30% a la parcel·la que definitivament no han acceptat i per tant no ens permetrà doblar la reserva de sol protegit fins a créixer el doble del que ha previst. També han renunciat a la desafectació de tres cases que podien haver sigut també habitatge protegit per part de l'Ajuntament. També la regidora ha mencionat l'acord amb l'Ateneu del Clot Sí que hem de lamentar, nosaltres ja havíem demanat que arribéssim aquí amb el contracte de prorrogat definitiu. Haurem de veure a futur si on va i per tant també els emplacem a treballar per el futur equipament de la fàbrica del plom. I deixim un segon per agrair la feina de la taula de patrimoni del Clot i Camp de l'Arpa perquè gràcies a ells per la seva feina avui arribem a aprovar això. Votarem favorablement.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra també votarem a favor d'aquesta MPGM, que resol en bona part una demanda històrica de l'Associació de Veïns i Veïnes dels Bars del Clot i del Camp de l'Arpa del Clot, i que a més també dona resposta... a un acord que nosaltres vam fer amb el marc de les negociacions de l'aprovació de la MPGM del 22 arroba, que hauria d'haver estat fet, en aquest cas, abans de finalitzar el mandat, però bé, encara que arribi tard, l'important és que ha arribat i, per tant, ho veiem amb bons ulls. També sabem que aquesta MPGM ara possibilitarà la protecció del patrimoni arquitectònic i això ha de servir en bona part per aturar el degoteig constant d'enderrocs que han suposat pèrdues greus per al patrimoni social i històric, cultural i arquitectònic d'aquests barris, però també per protegir el patrimoni del barri i poder-lo activar. Malauradament no s'ha pogut resoldre del tot la qüestió de l'Ateneu del Clot, però bé, de moment sembla que es podrà quedar en el lloc on és i bé, lamenta això, en tot cas que hem perdut la possibilitat de fer una solució definitiva.

Té la paraula el regidor Martí, Partit Popular. Gràcies. Aquest pla engloba moltes mesures que valorem positivament. La preservació del caràcter històric dels barris, la millora dels espais públics i la incorporació de criteris de sostenibilitat. Però no podem obviar que també forma part d'aquest pla el mecanisme de reserva del 30%, una mesura que s'ha demostrat totalment ineficaç. Les dades parlen per si mateixes. En cinc anys d'aplicació només s'han creat 22 habitatges protegits. Tot i compartir els objectius generals, cal repensar i revisar les estratègies per assolir-los d'una manera seriosa i realista. I amb el 30% d'aquests objectius no s'aconseguiran. El nostre pronunciament serà una abstenció. Moltes gràcies.

Regidor Senderos, Vox. Gràcies, alcalde.

Aquí se pretende dar valor histórico-artístico a gran cantidad de imuebles a la vez, poniendo en un mismo saco algunas fincas con verdadero valor y antigüedad y muchas que no lo tienen. Todo esto perjudica enormemente a los propietarios a los que no se les compensa. Nos parece tan pozo disponer con tanta facilidad de lo de los demás, a quienes se viene a limitar las opciones urbanísticas y edificatorias. Y aunque se ha flexibilizado en algún aspecto, sigue tratándose básicamente de perjuicios a propietarios, a pesar del escaso interés histórico arquitectónico de la mayoría de los edificios. En las calles no comerciales estamos de acuerdo que se permita el cambio de usos, por ejemplo, de local a vivienda, pero no entendemos el condicionante de que deba ser de protección oficial. Sería bueno que dicho cambio... de uso pudiera realizarse sin más restricciones que las de las comisionantes de habilitabilidad, decidiendo ellos si ofrecen sus viviendas o no algún programa de VPO. Que las administraciones descarguen sus responsabilidades sobre las espaldas de los particulares nos parece un abuso. Votamos en contra.

Ponencia, 22 segons. PP.

Resultat. Molt bé, s'aprovaria el punt amb el favorable proporcionalista, Junts per Catalunya, Barcelona en Comú, Òscar Republicana, vot contra el Vox i abstenció del Partit Popular.

Molt bé, no hi ha proposicions, passem a la part d'impuls i control.

No hi ha proposicions, hi ha declaracions del grup. Del grup de Junts té la paraula el regidor Martí.

Gràcies, president. Bé, avui portem aquesta proposició per defensar el que des de Junts per Barcelona creiem que és una de les coses més importants, més essencials de la ciutat, que és el seu patrimoni, tant material com immaterial. I creiem que aquest patrimoni, en una part important, està en perill de desaparèixer i en algun cas fins i tot ja ha desaparegut, com hem denunciat els últims anys en diferents instàncies municipals. I això per una ciutat com Barcelona, per una ciutat que a més a més som la capital de Catalunya, és un símptoma molt preocupant. perquè la preservació del patrimoni de la ciutat no és només una qüestió estètica o sentimental, és un deure cívic i polític i també cultural, que ens vincula amb les generacions passades i que ha de guiar les decisions polítiques i urbanístiques del futur. Sense passat, sense història, sense posar-la en valor, no hi ha cap mena de futur. Tenim unes arrels molt sòlides, n'estem orgullosos i les hem d'utilitzar per fer créixer l'arbre encara més fort. El patrimoni forma part de la nostra identitat i la seva preservació és sinònim de civilització i de cultura. Per aquests motius i pels antecedents que tots coneixem, perquè hem compartit abastament en diverses instàncies municipals amb anteriors mandats, hem presentat aquesta proposició que bàsicament hi ha cinc punts, com vostès coneixen. El primer és el deteriorament i la pèrdua de part del nostre patrimoni històric, arquitectònic i cultural en els darrers mandats. Això és una constatació, no és cap opinió. En segon lloc, demanem també entregar i presentar en el termini de tres mesos una auditoria del patrimoni en perill a la ciutat de Barcelona, que sigui susceptible de ser preservat, adquirit o recuperat, tenint en compte l'emergència de cada element. Evidentment, per actuar s'ha de prioritzar. Entenem que és impossible abastar-ho tot i de cop, és un tema també pressupostari, un tema tècnic, i per tant entenem que aquesta radiografia prèvia és necessària per entomar les actuacions que s'hagin de fer els propers anys. En tercer lloc, seria a partir d'aquesta auditoria que es destineix, que hi hagués un compromís polític de destinar fins a 150 milions d'euros als dos propers anys entre les diferents administracions competents que operen el territori per tal de dignificar, qui digui, recuperar per la ciutat aquests diferents elements patrimonials que estan en risc, en clar risc de desaparició o de malmetres. Tenim una llista llarga, no perdré el temps ara, però sabem tots que tenim des del tram dia blau que no existeix, el valor del migdia que no deixa de ser fins i tot, jo diria lamentablement, un abocador a cel obert, cosa que és gravíssima, entre altres situacions que són de tot lamentables. Bé, tenim moltes coses que cal entomar i que hem discutit i hem votat fins i tot en aquesta casa els últims anys. En quart lloc, demanem també crear en el termini de sis mesos una oficina, un organisme, una entitat, un ENS municipal de defensa, preservació i difusió del patrimoni material i immaterial de Barcelona. I en cinquè lloc, lligat a l'anterior punt, necessitem reforçar la sensibilització ciutadana sobre la importància del patrimoni històric i cultural de la ciutat mitjançant campanyes d'educació, divulgació i col·laboració. Bàsicament, a través de les escoles, que és allà on es fa formació i creació de consciència ciutadana, i també de les entitats culturals de la ciutat, no solament les de defensa patrimonial, sinó les culturals en termes generals, que ens demanen més compromís polític per la preservació del nostre patrimoni. Perquè, com deia al principi, i acabo, com a conclusió, tenim un patrimoni de més de 2.000 anys, del qual sentir-nos orgullosos, protegim-lo, cuidem-lo, recuperem-lo, per nosaltres, però especialment per les generacions futures, ja que sense aquest passat la ciutat no tindrà futur. Acabo dient, no oblidem també que el patrimoni també és economia, és font d'ingressos tant públics com privats i generador de llocs de treball, especialment en l'àmbit de la rehabilitació i la restauració. Per tant, jo els demanaria el vot en aquesta proposició que recull alguns anells, que recullen reivindicacions llargament defensades per la ciutadania de la nostra ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González, de Persona en Comú.

Sí, gràcies. Ja li avanço que votarem a favor d'aquesta proposició. Tot just fa un parell de punts teníem un debat molt concret, però que transpuava l'essència d'aquesta proposició. Històricament s'ha pensat molt en el patrimoni més elitista, els palaus, els monuments i sobretot en una mirada molt puntual d'alguns elements patrimonials i durant la darrera dècada jo crec que ens hem anat movent i aquesta ciutat s'ha anat movent cap a una mirada més de conjunts i una mirada més també de patrimoni popular. En la seva proposició hi ha alguns elements també de patrimoni popular, no només el Palau del Marquès del Farràs, que per cert, el mandat passat, després de dècades i dècades d'atenció, es va començar la seva rehabilitació amb la tinenta d'urbanisme, Janet Sanz, o altres exemples com la Casa de la Premsa, que precisament també el mandat passat es va fer possible un acord per preservar, que esperem que tiri endavant amb el regidor Marc Serra, liderant el districte. A nosaltres ens preocupa el patrimoni, compartim la preocupació, i a més a més ens preocupa també llegir algunes declaracions, i cito textualment, l'arquitecte en cap en una entrevista al diari ara fa uns mesos va dir que en ampliar el catàleg ad infinitum no és garantia en un país que no és ric. És veritat que la solució no passa només per anar ampliant el catàleg, però la lectura de com que som un país pobre, no podem preservar el nostre patrimoni, la nostra memòria, sent el patrimoni i la memòria allò que no només ens explica d'on venim, no només són les arrels d'allò que som, sinó que també ens ajuda a projectar-nos cap al futur que volem, és profundament greu que l'arquitecte en cap es plantegi l'enfocament del patrimoni, de la protecció patrimonial en aquests termes. No sé si, com que som un país no ric, l'última protecció patrimonial que veurem passar a aquest mandat serà aquesta que acabem d'aprovar del Clot Camp de l'Arpa. Estic convençut que a l'oposició no deixarem que això passi. Espero que el govern s'ho agafi amb ganes i, tot i no ser un país ric, seguim protegint el patrimoni de la nostra ciutat. A més a més, tant jurisprudència del Tribunal Suprem estableix, i és un tema que no m'ha donat temps de dir en el punt anterior, que el govern local ha de protegir el patrimoni fins i tot quan no està catalogat. I per tant, aquí tenim una feina d'intentar d'una vegada per totes anar per davant de la pilota i no sempre perseguint-la quan el moviment veïnal, sobretot, ens posa en alerta. Reconeixent la feina del moviment veïnal, tenim l'oportunitat d'avançar-nos i de protegir d'una vegada per totes el patrimoni, tant material com immaterial, d'aquesta ciutat.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, el regidor Corona.

Sí, gràcies. Avancem el nostre vot favorable també en aquesta proposta del grup de Junts per Catalunya. Evidentment, des d'Esquerra sempre hem fet propostes i hem sigut també molt conseqüents i coherents amb les votacions que hem fet en aquest Consell Plenari sobre diferents qüestions. Fa una estona, per exemple, amb el nou enderror que patirà el barri de la Font d'en Fargues. I dic això de la coherència i el ser coherent conseqüent perquè, clar, vostès avui ens porten a la proposta de defensa del patrimoni de la ciutat i està molt bé. que ja m'agrada que es vulguin definir d'aquesta manera, però una cosa és com es defineix un grup i una altra cosa és com actua i, per tant, com vota i com fa les coses. Perquè, clar, vostès, per exemple, si mirem històricament, doncs recordin que van votar vostès quan es descatalogaven les finques patrimonials de l'Hotel del Palau de la Música, per exemple, o que van votar en el planejament de Can Reventós en el mandat passat, o que van votar quan a proposta nostra volíem abolir els enderrocs directes, o què feien quan governaven i promovien la construcció d'hotels en edificis patrimonials que buidaven per dins i, per tant, amb pèrdues de patrimoni importants al centre de la ciutat, i insisteixo avui mateix en el cas de la font d'en Fargas. Per tant, jo crec que en política ser coherent és positiu i ser conseqüent ja és l'hòstia. Per tant, està bé que tinguem en compte aquestes qüestions quan parlem de patrimoni, quan fem propostes com aquesta. Perquè mentre vostès feien tot això, nosaltres hem fet propostes, i ho saben, en comissions i en plenaris al llarg de tots aquests anys, fins i tot propiciant acords, algun d'ells incomplers, com per exemple el que Ciutat Vella fos un conjunt patrimonial protegit, cosa que ens hauria permès no només protegir, el patrimoni sinó a més a més també la vida dels veïns i veïnes per tal que no perdin més encara la identitat i el patrimoni dels barris de Ciutat Vella o quan hem llançat una bateria de mesures per protegir, rehabilitar i difondre el nostre patrimoni que s'ha incorporat a mitges en una mesura de govern de Barcelona en Comú en el mandat passat, o quan pactem pressupostos, acordant partides per edificis patrimonials, com per exemple l'hivernacle, el Palau del Marquès del Farràs, el Bursí o la compra de Can Seixanta. I per últim, també dir que amb el tema del patrimoni hem d'aixecar tots una mica la mirada i adonar-nos que el patrimoni no només depèn de l'antiguitat, també hi ha un patrimoni modern i contemporani que no hem d'oblidar, i d'aquí dos anys tindrem la capital mundial de l'arquitectura, i cal posar-lo en valor i mostrar al món l'arquitectura desert, de Correa Milà, de Miralles, de Flores Prats, i tants d'altres, com per exemple Coderc, que justament fa una setmana era objecte de debat al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en el marc del curs de l'ADIP.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, el regidor Martí, endavant.

Gràcies, tinenta. Barcelona és una ciutat amb una història, un patrimoni arquitectònic i una riquesa artística i cultural de renom mundial. Coincidim amb el grup proposant que avui aquest patrimoni es troba en risc i no es tracta només de lluitar contra la seva degradació, sinó contra la seva desaparició. Malauradament hem de recordar com en els darrers anys han desaparegut edificis i construccions que tenien una forta personalitat arrelada a la història de la nostra ciutat. Si m'ho permeten només uns exemples. Aquest any 2024, a més del pavelló de les Elèctriques de Montjuïc, ha desaparegut l'antiga Casa de la Mel, un immoble de finals del segle XIX del barri del Ferró, El 2023 es va destruir la casa centenària del carrer Xifrer 111, al cap de l'Arpa. En el 2021 van desaparèixer les bugaderes d'Horta i la torre Paula Canalejo, un tresor modernista del barri del Puiget, i així un llarg etcètera. Si els elements patrimonials constitueixen l'ànima de la ciutat, tenir un edifici protegit o amb valor històric no pot ser un gravament excessiu pels ciutadans. Els propietaris no poden carregar de forma exclusiva amb tota la responsabilitat. Cal acompanyament, ajut i col·laboració per part de l'Ajuntament. Tal com indica la proposició, necessitem també un inventari que recull el patrimoni arquitectònic, històric i cultural de tota la ciutat, des dels monuments més emblemàtics fins als edificis, espais i elements menys coneguts i igualment valuosos pels barris i per la nostra història. Barcelona té eines jurídiques per evitar la destrucció d'events històrics i culturals. Aquestes eines no són útils perquè hi ha una manca de voluntat política ferma amb la seva aplicació. Per altra banda, la creació d'una nova oficina no pot significar duplicar tasques, responsabilitats o més burocràcia, sinó a l'inrevés, coordinar esforços i recursos per donar agilitat als processos i, sobretot, reduir els llargs temps de resposta actuals. Ciutats com París, Amsterdam o Viena ja compten amb institucions específiques per a la defensa del seu patrimoni. I per últim, cal col·laborar estretament amb altres administracions, institucions culturals, acadèmiques i veïnals per fer front comú a la defensa del nostre patrimoni. Una tasca que requereix voluntat política, abundants recursos i un compromís a llarg termini. Donarem el nostre recolzament a aquesta proposició.

Moltes gràcies. Per part de Vox, el regidor Senderos, endavant.

Gràcies. Apoyamos el velar por el cuidado, conservación y restauración de nuestro patrimonio histórico y artístico. Barcelona cuenta con un patrimonio de gran valor histórico, reconocido por los barceloneses, por el resto de los españoles y a nivel internacional, hecho que favorece la llegada de turismo a nuestra ciudad. Abarca diversas épocas y estilos, desde la era romana hasta llegar al periodo actual. Pero todo este patrimonio, de gran riqueza y variedad, sufre el desgaste por el paso de los años, por la lluvia, la contaminación, pero también por la ejecución de planes urbanísticos inadecuados, daños provocados por conductas incívicas o por la desidia de la Administración municipal que no vela adecuadamente por su conservación. Esta propuesta incluye algunos ejemplos que nosotros también compartimos, especialmente el caso muy denominado del tranvía blau. No obstante, nos llama la atención que en su relación no aparezca ni una sola iglesia, ni otros elementos religiosos como cruces, estatuas exteriores de las vírgenes o santos. Tampoco menciona la necesidad de conservar las referencias de tal carácter en el nomenclato de Callejero de Barcelona. pese que ya hemos asistido recientemente a varios cambios de denominación, suprimiendo el nombre de algunas santas y reflejo de la mentalidad sectaria del actual Gobierno. Pensamos que se deberían incluir también los siguientes monumentos a conservar y por eso los relatamos. El abandonado monumento a Cristóbal Colón, el legado olímpico de Barcelona 92, las fuentes de Montjuïc, el castillo de Montjuïc, la iluminación del Templo del Tibidabo, Saint-Exupé de la Montaña y su entorno, suprimiendo definitivamente el proyecto de apertura de una vía entre las calles Mare de la Salud y el del Mañón, que supondría un grave perjuicio para los menores acogidos en ese centro y afectaría a esta zona. La Cruz del Turó de la Peira, que pronto será restaurada, pero corre el peligro de que no se reponga. El pueblo español, los principales parques, como el Parque de la Ciutadella, el Parque de Santa Amelia, el Parque del Laberinto, el Parque de la Oreneta, los Parques de Montjuic, etc. También habría que mejorar la limpieza de fachadas y, en particular, eliminar de forma inmediata los grafitis, pintadas, pegatinas o carteles realizados en monumentos históricos, especialmente en las iglesias y otros equipamientos religiosos que en muchos casos tienen un claro carácter ofensivo a las creencias de los cristianos y que incirtan directamente al odio y a la persecución de quienes lo somos y a los que están aficionados a una parte de nuestra izquierda. Por otra parte, sería conveniente concretar cómo se repartirían la cantidad de esos 150 millones que se propone utilizar y establecer controles adecuados para evitar el despilfarro o el desvío de fondos públicos para fines ilícitos, como pudiera ser el enriquecimiento personal de alguien o la financiación ilegal de algún partido político, como ustedes conocen sobradamente. Por todos estos motivos votaremos a favor de esta propuesta. Gracias.

Moltes gràcies. I per part del govern, la tenenta Bonet, endavant.

Sí. Senyor Martí Galvis, compartim la preocupació. Crec que hem tingut ocasió de parlar-ho en diverses ocasions. Arran, com deia el regidor, corones abans d'iniciatives que venen i que porten implícita la necessitat o la reivindicació de protegir algun edifici. La compartim, la necessitat de preservar el patrimoni i estem plenament compromesos i per això ja estem treballant des del primer dia. Sí que és cert que els termes en els que vostè planteja aquesta proposició no els compartim perquè creiem que no són realistes. demana que presentem una auditoria del patrimoni de la ciutat en tres mesos i és un termini impossible de complir. Li ho dic precisament perquè ja tenim prevista fer aquesta auditoria i ja només comptant els mesos que necessitem per poder-la contractar es tarden més de tres mesos, complint la normativa de contractes. i, per tant, des d'aquest punt de vista no és un termini que toqui de peus a terra. El pressupost que proposa, d'altra banda, 150 milions per, entre d'altres, l'adquisició de diversos edificis i de fer-ho en dos anys tampoc és realista perquè no hi ha temps material de fer això en dos anys ni menys encara només en 150 milions. I és per aquests motius que ens abstindrem en els termes que vostè planteja aquesta proposta. Però deixi'm dir-li que, evidentment, per parlar de protecció del patrimoni, ho farem i ho farem plegats. Durant el primer trimestre del 2025 podrem explicar de manera detallada les principals línies de treball que estem impulsant. Ja puc avançar-los que a partir del gener farem una auditoria del patrimoni arquitectònic i històric públic de la ciutat que ens ajudarà a conèixer bé l'estat dels elements patrimonials que tenim amb l'objectiu de poder-los preservar com cal. També tenim previst crear un ens consultiu tècnic sobre patrimoni històric que serà clau per definir com podem protegir els edificis sense impedir-ne la reutilització i l'adaptació a les necessitats i als usos actuals. Aviat podrem explicar també el nostre pla de treball sobre patrimoni, que inclourà l'actualització del catàleg de patrimoni i també un pla de manteniment del patrimoni públic. Els podem donar més detalls, sobretot això, durant el primer trimestre del 2025 i, evidentment, ho compartirem, com ja havia dit, en tots els grups municipals. Acabo. Protegir el patrimoni ens ha de servir segur per posar en relleu la identitat col·lectiva, tal com alguns de vostès deien abans. identitat col·lectiva de la ciutat, sense quedar-nos congelats en el temps i deixar d'avançar. I és des d'aquesta perspectiva que ja estem treballant en una proposta que amb rigor, amb criteri, ens ajudi a preservar, a mantenir, a reutilitzar el patrimoni i també a adaptar-lo a les necessitats i als usos actuals. Gràcies.

Moltes gràcies. Per la ponència, endavant.

Sí, gràcies, presidenta. Bé, en primer lloc, agrair els vots favorables als grups que així s'han manifestat i també agrair parcialment aquesta abstenció del govern. El primer que hem de dir és que Anem tard amb aquest tema. No em dirigeixo exclusivament al govern actual, però el govern actual ja formava part del govern anterior. Per tant, hem estat molts anys en un debat poc fructífer a l'hora dels resultats. Poc fructífer. Se n'ha parlat molt, s'ha defensat molt, però s'ha actuat poc. Jo li he de dir al senyor Carones, sense cap afany de polèmica, que si hi ha hagut un grup municipal en aquesta casa, que durant l'últim mandat, o els últims, si m'ha apurat els darrers dos mandats, ha estat liderant o co-liderant amb altres grups, entre els quals vostès, no tinc res a dir, en relació a la defensa patrimonial d'aquesta ciutat, ha estat Junts per Barcelona. Vostè, senyor Coronas, m'ha de ser, això m'ho ha d'admetre, que si puntualment hi ha hagut algun posicionament concret que no hagi estat del seu grat, això és possible, al revés també passa, eh? Per cert, en Reventors no hem votat a favor ni en contra de res, ja m'hem abstenir. Però més enllà dels temes puntuals que vostè ha dit, jo crec que el que hem de fer és una acceleració de l'acció de govern al respecte. El mes de juny, senyora Bonet, a la FUIM, a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, es va aprovar o vau acceptar un prec del nostre grup municipal per tal de revisar el catàleg de patrimonial de la ciutat. I amb aquest prec hi havia, a més a més d'aquesta acceptació de la revisió del catàleg, hi havia un compromís, dos compromisos. Un, que se'ns convoqués els grups municipals de la tardor per informar-nos sobre els avenços, no se'ns ha convocat, i l'alliurament d'un document, d'un informe, d'un dictamen al respecte. I no l'hem tingut. Ara ens avança que el gener, l'any que ve i el primer trimestre faran no sé quantes coses. Ho agraïm, ho aplaudim, però repeteixo, el nostre objectiu avui era arribar a la consciència del govern perquè reconeguin que anem tard i que la ciutat va perdent patrimoni inexorablement i per tant hem d'actuar des de l'oposició amb la màxima incidència però des del govern amb la màxima responsabilitat moltes gràcies moltes gràcies queden alguns minuts per part del regidor González sí, només per dir que la tardor acaba demà a les 10 del matí que seguirem a veure si aquesta convocatòria de tardor arriba a temps

Esquerra Republicana no queda temps. Partit Popular, 18 segons. I Vox, 21 segons. I Govern, 13 segons.

Molt bé, doncs, secretari. Molt bé, s'aprovaria la proposta. El meu favorable a Junts per Catalunya va ser en comú. Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox i l'abstenció del grup socialista.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem a la següent proposició, per part de Barcelona en Comú.

Sí, exactament, gràcies.

Molt bé. Tindria la paraula la regidora Janet Sant, endavant.

Sí, moltes gràcies. Bé, l'habitatge, ho sabem, és la principal preocupació dels catalans i catalanes. Recentment acaba de sortir també publicat en el CIS que és la principal preocupació de tots els ciutadans i ciutadanes de l'Estat. I, per tant, crec que és una de les qüestions que ens hauríem tots i totes de tatuar, diguéssim. Aquesta és la principal qüestió que li preocupa a la ciutadania de tot l'estat i del nostre país. I per tant, des de Barcelona en Comú ens hem fixat l'objectiu clarament de no deixar de passar ni un sol dia en què l'habitatge formi part del centre de la nostra acció política. I aquesta proposició va en aquesta direcció. El que avui presentem va sobre l'habitatge assequible i particularment sobre l'habitatge protegit privat. aquell que ha estat subvencionat amb diners públics o fins i tot que ha estat directament construït en sol públic. Per posar un exemple que tothom tindrà al cap, la Vila Olímpica, tot el barri de la Vila Olímpica va ser construït en sol públic. Però si mirem les dades, si en els darrers 40 anys s'han construït 25.000 pisos protegits segons les dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, sabem que el 2030 només en quedaran aproximadament 12.000 i per tant que n'estem perdent moltíssims pel camí. Per què? Per què estem perdent tants? Per dos motius. Primer, perquè fins l'any 2019 tots aquests pisos assequibles i protegits, privats, perdien aquesta qualificació urbanística, passaven a estar qualificats com a habitatge de mercat lliure en 10, 15 o 20 anys, perquè la regulació ho permetia. I segon, perquè, tot i la insistència, per exemple, del nostre grup i de l'alcaldia d'Ada Colau als mandats passats, el 2019 es va aprovar un canvi legislatiu necessari però insuficient per qualificar part d'aquest habitatge privat com a habitatge protegit Però només ho feia en els construïts en sol públic, mai més una vila olímpica, perquè això no passés, i en els construïts en sol qualificat d'HPO, d'habitatge de protecció oficial. Però deixava fora molts altres règims i moltes altres situacions, a més a més que no tenia retroactivitat. La norma no s'aplicava a allò que ja estava previst que es desqualifiqués perquè li faltaven 3 anys, 5 anys o 10 anys. Catalunya en aquell moment podria haver fet el mateix que va fer Euskadi l'any 2016, que va ser incorporar totes les qualificacions, totes les situacions possibles i que va permetre 18 anys després de l'aplicació de la norma que avui, per exemple, Euskadi tingui una de cada tres llars d'habitatge protegit. I estem parlant de llars privades. Per desgràcia, bé, per desgràcia no, segurament per falta de voluntat política, la realitat del nostre país és una altra. I en el cas de Barcelona, l'any 2015, quan vam arribar al govern, per exemple, ens vam trobar que només teníem un parc d'habitatge protegit, assequible, permanent, de 7.000 pisos aproximadament. Després de molta dedicació i de molts esforços, més que cap altra administració, amb poc temps, sense competències i sense ni la meitat de recursos que governs com el de la Generalitat, Barcelona el 2023, amb vuit anys després, ha doblat pràcticament aquest parc i estem parlant que estem ja per sobre del 2,4%. Però molt lluny del que tenen grans ciutats amb les que ens emmirellem, com per exemple és París, que té un 25% de l'habitatge protegit. Aquesta és la realitat i no ens la podem permetre. No ens la podem permetre i, per tant, Barcelona no pot perdre habitatge assequible protegit privat. Estem en un context d'emergència. És com si, posaré un símil, és com si durant la pandèmia s'haguessin tancat, suprimit, eliminat llits d'hospital. Algú es pot pensar que podríem haver fet això en un context d'emergència? És una barbaritat i és inacceptable. Sabem precisament que durant aquest mandat, 2023-2027, perdrem 1.422 pisos protegits, pisos assequibles, i creiem que mentre Barcelona sigui una zona tensionada això s'ha d'aturar i per tant hem de fer tot el possible, estudiar totes les eines, impulsar tots els mecanismes perquè això no passi i perquè el que fem és sumar habitatge a preus que la gent pugui pagar i no... deixar que l'habitatge protegit passi a mans dels especuladors. I en segon terme, la proposició també parla d'un altre deute pendent que no hem deixat de reivindicar en les comissions d'urbanisme i veient les cases d'efecte que ha tingut hem volgut elevar-ho en aquest plenari. Les cooperatives d'habitatge de la nostra ciutat no es poden aturar. Sí, sabem que hi ha moltes propostes, que hi ha bona voluntat per treballar, per cedir sol necessari i per completar-ho, però volem el compromís i aquesta proposició fixa això. Tenim un conveni que diu 1.000 habitatges, 1.000 habitatges en cooperatives, Barcelona en Comú va cedir els sols per fer possible 600, Falten 400, a part que, per exemple, s'han deixat tirades 100 famílies cooperativistes que s'han quedat sense els sols que necessitàvem per poder cedir uns solars a la Marina que han passat amb mans de l'Incasol. Per nosaltres és indispensable que el model de la cooperativa que trenca el vell model de la propietat privada i que permet garantir un sostre per tota la vida, sense la necessitat de posseir la propietat i trencar així el dogma capitalista del rendisme, és una opció absolutament importantíssima i una alternativa per qui no pot comprar un pis o per qui no comparteix aquest model. I per això demanem completar aquests 1.000 habitatges i també el compromís de signar un nou conveni per més de 1.000 de cara al 2035 amb propostes concretes per part del govern municipal. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula la regidora Jaó.

Endavant. Gràcies, tinenta. Bé, en el context d'emergència habitacional, en el que ens trobem, en preus desorbitats, una oferta insuficient d'habitatge assequible, cal explorar i desplegar tots els mitjans disponibles per protegir un dret d'habitatge digne i adequat. És per això que des de Junts per Barcelona hem sigut sempre partidaris de les cooperatives com una alternativa més per generar habitatge a la ciutat, una opció que a més fomenta la col·laboració público-privada. I senyora Sanz, em sap greu dir-li, però no tot comença el 2019 quan vostès apareixen, perquè va ser amb el mandat de l'alcalde Xavier Trias, que es va iniciar la primera cooperativa d'habitatge amb sessió per part de l'Ajuntament del Dret a Superfície de l'edifici situat al carrer Princesa 49, i ja a finals del mandat també vam aprovar el projecte de la borda. En aquesta línia, el model d'associació d'ús de cooperatives d'habitatge s'ha consolidat com una alternativa efectiva aquí a la ciutat de Barcelona, el que hauria de ser una prioritat pel govern actual i que nosaltres sempre hem defensat amb hemència des d'aquest grup municipal, com una via efectiva per preservar la propietat pública del sol. Un model que simultàniament garanteix habitatges assequibles en un llarg termini, n'evita l'especulació i contribueix a fomentar la responsabilitat compartida amb les comunitats. Per tot això, és imprescindible que aquesta aposta es consolidi. Hem mantingut contacte amb el sector, com entenem que vostès també han mantingut. Fa poques setmanes ens vam trobar amb els representants de la xarxa d'Economia Solidària de Catalunya i també de la Federació de Cooperatives d'Habitatge de Catalunya. I vam convenir que aquest és un pas necessari per superar l'estancament practicat per part del govern municipal en aquesta qüestió, tal com denunciava. Aquestes entitats fa escassos dies, el 2023, si tenim en compte el 2023-2024, no s'han adjudicat nous solars, tal com deia la senyora Sanz. Per aquest any 2025 els solars adjudicats sumaran només 63 habitatges. amb prou feina és un 10% dels 600 habitatges que van sortir dels 16 solars entre el 2020-2022. Per tant, podem concloure que el govern municipal el que està fent és refredar un sistema que funciona, un sistema que és útil i un sistema que va molt bé en el sentit de crear habitatge social i la col·laboració público-privada. Per això mateix, compartim l'esperit de la iniciativa que avui ens porta el grup municipal de Barcelona en Comú, ja li avanço el vot favorable, perquè entenem que per preservar la qualificació d'habitatges protegits, cedir el sol necessari per assolir els objectius marcats i garantir la continuïtat del conveni sal, són mesures essencials per avançar en la construcció d'un parc d'habitatge assequible que doni resposta als reptes actuals i futurs. Votem a favor.

Molt bé, moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró, endavant.

Sí, gràcies. Aquesta proposició, en un primer punt, vostès demanen que es puguin mantenir de manera permanent les qualificacions d'habitatge de protecció oficial en les zones de mercat tensionat, quelcom que, evidentment, compartim àmpliament i, de fet, posats a demanar, em pregunto per què ho hem de vincular a les zones de mercat tensionat. Ens sembla que sempre s'haurien de poder garantir aquesta permanència de la qualificació. De fet, aquest és un tema molt preocupant de sempre, molt preocupant de sempre, perquè la pèrdua de qualificació fa que l'estoc d'habitatge de protecció baixi en lloc de pujar. És a dir, que el parc d'habitatge protegit, en lloc de créixer, s'encongeix. I no només això, sinó que no es construeix nou HPO a ritme suficient per compensar aquesta pèrdua. Pèrdua d'habitatge que, per cert, tard o d'hora, com bé s'explicava, acaba incorporant-se al mercat lliure. Per tant, tenim diners públics, recursos públics, que el sistema públic no sap retenir i ens sembla que això, realment, acaba sent un drama i, en certa manera, un cert... malbaratament també que fa dècades de fet que dura. Hi ha una certa divergència en les dades. Nosaltres hem estat mirant l'informe de l'Observatori Metropolità d'Habitatge i l'Observatori DESC i si bé el 2021 hi havia a la ciutat de Barcelona més de 15.000 pisos protegits, totes les previsions apunten a que a vora el 2040 d'aquests 15.000 en quedaran alguna cosa més de 4.000. Per tant, sí, la cegnia és constant, compartim plenament aquest punt i sí que és cert que una cosa és compartir els desitjos i compartir aquesta mirada, aquesta preocupació, l'altra és què es pot fer? Es pot fer quelcom? Es pot fer com? Es pot garantir aquesta retroactivitat sense fer incorre l'administració en greus problemes patrimonials? Això és una cosa que evidentment s'ha d'abordar i segurament ajudaria a redreçar molt aquesta situació si és que es fes a temps, que aquesta és l'altra qüestió. Ara bé, pel que fa a la resta de punts, vostès saben i ho saben perquè és palès que el conveni de sal no és el nostre model. Ho hem explicat de manera bastament i de manera reiterada en nombrosíssimes ocasions des del 2020 que es va impulsar aquest conveni. Nosaltres defensem que el sol públic és per fer habitatge públic de lloguer i de gestió pública. I en un moment en què l'emergència habitacional a Barcelona és gegantina. que les dificultats d'accedir a l'habitatge no té precedents. Amb cada vegada més persones entrant en situació de vulnerabilitat, ens sembla imprescindible això que els dic, que el sol públic serveixi per fer lloguer públic de gestió pública, perquè ens sembla que només així podem garantir una rotació del parc eficient per donar resposta habitacional als que més ho necessiten. De fet, segons el nostre parell, la gran virtut del lloguer públic és que tens dret a estar en aquell habitatge mentre compleixes els requisits d'HPO. És a dir, quan ho necessites i quan deixes de complir-los perquè ja no ho necessites, perquè la teva situació ha millorat, pots cedir i aquell habitatge, aquell pis pot entrar a disposar, pot ser disposat per una altra persona, per una altra llogatera, per una altra ciutadà que ho necessiti. Nosaltres considerem que amb el model cooperatiu actual això no acaba de passar, no es garanteix i per tant el que estem fent és explorar altres models cooperatius d'habitatge cooperatiu arreu d'Europa que sí que compensen i que sí que arreglen aquest Això que per nosaltres és un greuge i per tant som models que ens semblen més equitatius i ens sembla que valdria la pena que des de Barcelona començéssim a aprofitir-hi en aquest sentit. Perquè sí que estem a favor de l'habitatge cooperatiu, però ha de poder dedicar-se a la gent que més ho necessita.

Gràcies. Per part del Partit Popular, la regidora Estallés, sisplau.

Sí, moltes gràcies. El grup popular comparteix la preocupació del grup de Barcelona en Comuns pel greu problema que hi ha d'accessar l'habitatge a Barcelona. Cada vegada és més difícil accedir a un habitatge, però no només per les persones vulnerables, sinó també per les classes mitges, mitges baixes. que no veuen que hi hagi una oferta d'habitatge perquè hi ha un gran desequilibri entre l'oferta i la demanda, una demanda que va creixent per molts motius i entre ells també és tot aquest increment de població que s'ha produït en els últims anys i aquesta caiguda de l'oferta d'habitatge que hi ha hagut a Barcelona. i dels incompliments dels governs de la ciutat a l'hora de construir l'habitatge que havien compromès. Per altra banda, nosaltres considerem que Barcelona en Comú ha fet una descripció d'aquesta gravetat, però és fruit de les seves polítiques, perquè vostès van començar governant donant unes receptes de solucions amb l'habitatge, comprometent 8.000 habitatges en 4 anys i resulta que només van construir 1.500 habitatges en 8 anys. Aquest dèficit i aquest incompliment és causa també de la greu situació que es troba a l'habitatge. És cert que van construir i adquirir habitatge per unes altres vies, però de construcció un fracàs. Per altra banda, també van intervenir en el mercat del sol i es va aprovar la reserva del 30% del sol que ha impedit també construir habitatge públic. Van dir que construirien 334 habitatges anuals amb aquesta reserva del 30% i no es va arribar als 52 pisos. Per tant, des d'aquesta perspectiva, un gran fracàs en totes aquelles polítiques que volen intervenir al mercat, totes aquelles polítiques que volen incidir en un mercat que té unes regles i que per suposat hi ha un marge normatiu que les estableix. I nosaltres, des d'aquesta perspectiva, el que creiem és que l'Ajuntament ha d'accelerar la construcció d'habitatge i l'única manera de fer-ho és en la col·laboració pública o privada al marge de la titularitat del privat. L'Ajuntament ha de cedir sol públic perquè el privat construeix habitatge ràpidament i sense costos, perquè l'Ajuntament no ha d'invertir quan construeix el privat. Cedeix el sol a canvi d'un termini, 70, 50, 60 anys, depèn a canvi que sigui lloguer assequible. I des del Partit Popular considerem que el privat és igual que sigui una empresa que que sigui una cooperativa. L'Ajuntament ha de fixar uns terminis i una celeritat en la construcció i l'ha d'adjudicar aquell que estigui en millors condicions de preu i de celeritat a l'hora de construir. Al marge de la titularitat no estem d'acord en que pel fet que siguin cooperatives se'ls faci un tracte de favor a través d'un conveni quan moltes d'elles no tenen ni la capacitat ni la celeritat a l'hora de construir aquests habitatges. Nosaltres anem al fi, construir habitatges ràpidament en el menor cost i en el menor temps possible. Per tant, és una visió absolutament diferent. Vostès primen la titularitat i el que siguin persones que consideren que les cooperatives que respectem totalment, nosaltres considerem que realment s'ha de fer aquí una política d'habitatge eficaç, ràpida, comptant amb la iniciativa privada. Escolti'm, és un motor econòmic que no estan per res criminalitzats com vostès fan i nosaltres defensem absolutament també la propietat privada, que és fonamental per tirar endavant les polítiques d'habitatge d'aquesta ciutat.

Gràcies, regidora. Per part de Vox, sisplau, el regidor Senderos.

Gràcies. Lo que nos llega de Barcelona en común en materia de vivienda parece inspirado en aquel celebre maestro que sentó catedral en las legislaturas anteriores y que nos tememos va a seguir haciéndolo también en esta legislatura con el alcalde Collboni. Nos referimos, supongo que lo han supuesto, al famoso maestro Ciruela, que no sabía leer y montó escuela. Reclaman herramientas para que no se pierdan las calificaciones de viviendas de protección oficial, entre tanto, se mantenga la zona de mercado tensionado. Nosotros, sin embargo, denunciamos esta declaración de zona de mercado tensionado como una herramienta en sí que ustedes utilizan para el intervencionismo administrativo que tanto daño ha hecho a la situación habitacional de nuestra ciudad. Este grupo municipal... Pide la extinción de dicha zona tensionada, devolviendo a los propietarios la libertad de comercio que esta declaración abusiva le retiró. Nosotros no vemos nada claro en el convenio comercial para el que tantos recursos pretenden destinar, a pesar de ofrecer pocas soluciones y, por cierto, de dudosa legitimidad, porque la Administración no debiera funcionar de esta manera. Cuando se produce la necesidad de un servicio que no va a realizar la Administración, sobre todo si es de una entidad económica importante, se convoca a un concurso público. Dicho concurso debe atender a los principios básicos de contratación pública de igualdad de oportunidades, de mérito, de capacidad, de transparencia y de seguridad jurídica. Y mire, precisamente el convenio ESAL no parece un atajo para saltarse de estos principios, pues nos otorgan los solares por adjudicación directa a los que propone una única entidad que ni es imparcial ni es claramente independiente del interés político de quien inventó este sistema comunitario cooperativo. ¿Quién controla en realidad estas adjudicaciones? Pero vamos más lejos, pues hablamos de concesiones de solares muy caros por tiempos muy largos de hasta 99 años. Así que vale la pena profundizar. A una contratación pública debemos exigirle también los principios de imparcialidad, objetividad, eficiencia en el gasto, igualdad de trato, reconocimiento mutuo, transparencia, integridad. Ninguno de estos principios están asegurados con la adjudicación directa y con el sistema cerrado, poco transparente, interesado y preestablecido del convenio salal. ¿De verdad resulta más eficiente en la construcción y gestión de una vivienda, una supuesta ONG puesta a dedo, que empresas especialistas suficientemente acreditadas? ¿Acaso el hecho supuesto de carecer de ánimo de lucro asegura mejor servicio por menos dinero? Si fuera así, ¿por qué no se hace cargo directamente el IMAP? Mire, nosotros queremos viviendas de todos los tipos y muchas deberán ser sociales. Una cooperativa elegida a dedo, con solares regalados a dedo, supuestamente sin ánimo de lucro, es lo más parecido a una comuna que se les pudo ocurrir en aquel momento. La civilización occidental se basa en la propiedad privada, en el emprendimiento empresarial y en los procesos transparentes, abiertos y con igualdad de oportunidades para la contratación pública. Nosotros reivindicamos eso y votamos, por tanto, en contra de esta propuesta.

Moltes gràcies. Per part del govern té la paraula la Treneta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies. En matèria d'habitatge ho hem reiterat en tots els debats que tenim successivament, tant aquí a plenari com a comissió. Estem fent que tots els actors es corresponsabilitzin de la generació d'oferta d'habitatge assequible. a la ciutat. Ho fem amb totes les administracions, sense anar més lluny amb els acords amb els quals vam arribar a la darrera comissió mixta, la Generalitat. Ho fem amb la convocatòria d'un concurs obert per la construcció de 350 habitatges de lloguer assequible sota lideratge públic i ho fem amb les cooperatives. Ho vaig comentar en el plenari del mes d'octubre i torno a reiterar avui, el govern està plenament compromès amb el desplegament íntegre del conveni ESAL i actualment s'està desenvolupant la quarta part del conveni ESAL en el que afegirem Tindrem tres noves promocions que contenen un total de 64 habitatges i en aquestes quatre fases ja tindrem un total de 19 promocions que contenen un total de 656 habitatges, arribant al 70% de l'objectiu fixat en el conveni per l'any 2030. Per tant, senyora Sanzi, com no podia ser d'una altra manera, seguirem desplegant. el conveni a salt per tal d'assolir els objectius de sol i de sostre necessaris per a la construcció i rehabilitació d'un total de 1.000 habitatges. Vostè ho sap, estic segura que ho compartim, el sector cooperatiu és un actor important per a la generació d'oferta assequible a la ciutat. Necessitem tots els actors, com deia abans, i per tant, necessitem també les cooperatives. I per això, ara que ja està en marxa el procés participatiu per a l'elaboració del nou Pla d'Habitatge 2025-2032, Crec que és un bon moment per començar a treballar en el futur conveni de SALT. Aquest govern està compromès, com dèiem, el desenvolupament del conveni de SALT actualment en vigor i comencem a preparar ja el futur, pel proper mandat, Dit això, la seva proposició també esmenta la necessitat que no es perdin les qualificacions d'habitatge de protecció oficial. Vostè ho sap perfectament perquè va ser responsable com a govern, diguem-ho així, també de la matèria d'habitatge i per tant entenc que això ho van poder imaginar i estudiar en aquell moment. Vostè mateixa... també ho ha esmentat, l'aprovació del decret llei 17-2019 va propiciar que els habitatges protegits que s'estan construint i que es construiran no podran ser desqualificats en endavant i estem absolutament d'acord en un context d'emergència habitacional necessitem, dit d'altre, no ens podem permetre que els habitatges de protecció oficial perdin aquesta qualificació. La seva proposició sí que és cert que planteja que aquesta prohibició de desqualificació tingui efectes retroactius, és a dir, abans de l'entrada en vigor del decret llei, i això comportaria un canvi en les condicions sobre les quals es van adquirir aquells habitatges. És, per tant, una qüestió que requereix analitzada jurídicament, amb cirurgia fina, que cal que estudiem amb tot el rigor, s'han esmentat els eventuals riscos que hi podria haver, per tant, ens comprometem a analitzar-ho jurídicament, a valorar-ne la viabilitat i a fer-ne retorn i, per tant, agraeixo en aquest sentit la transacció a la que hem pogut arribar i, per tant, en aquests termes li anuncio el vot a favor.

Molt bé, moltes gràcies.

Per part de la ponència... Sí, molt ràpidament agrair el vot favorable del grup de Junts per Catalunya, també el del govern i del Partit Socialista. Jo crec que el que és molt important és que entenem que tenim una llei, que és la llei de vivienda, que obliga a adoptar mesures necessàries, totes les mesures necessàries, en la zona de mercat tensionat. I per això tenim una oportunitat. Tenim una oportunitat perquè estem en un context, com deia ara la Tínenta, d'emergència. Jo lamento l'abstenció d'Esquerra Republicana i que entenguin les cooperatives com un model similar al de les empreses. Per nosaltres no ho són. Hi ha lucre, no hi ha ànim de lucre i no hi ha especulació i per tant creiem que el suport i el compromís ha de ser en desenvolupar aquest model com una alternativa precisament al mercat capitalista. Gràcies.

Moltes gràcies. Queden 28 segons a junts. Gràcies.

Tinenta, jo he vist certes cares d'estopefecció perquè hem votat a favor de la seva iniciativa i, per tant, recordar-los que el meu grup és el grup de la reserva d'HPO, de l'impost d'habitatge 8, del tanteig i retracte, com vostè sap, senyora Sanz, de la remodelació de barris, de les reserves útils per habitatge de protecció oficial i, per tant, no és tan estrany que nosaltres votem a favor d'una iniciativa que promociona tots aquests projectes.

Moltes gràcies. Secretari, doncs, com acabaria?

S'aprovaria la proposta molt favora per ser en comú, Junts per Catalunya, el grup socialista, en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció del grup d'Esquerra Republicana.

Molt bé. Doncs ara passaríem a la següent proposició. Per part de Vox, té la paraula el regidor de l'Europolitana. Endavant.

El 30 de noviembre se cumplió un año de la evacuación del cubo y la ruina. El alcalde Collboni lo calificó como todo un éxito y destacó que el compromiso del Ayuntamiento era, desde aquel momento, garantizar la convivencia y preservar los bienes que tienen utilidad pública. Ha pasado un año, y ya no se habla de ocupación, pero Barcelona sigue contando con infinidad de inmuebles y pisos ocupados en todos los distritos de la ciudad, en todos, lo que ha llevado a Barcelona a ser conocida como la capital ocupa, atrayendo antisistemas de media Europa. Las ocupaciones de este tipo, vinculadas a movimientos de ideología radical, que pretenden vivir a costa de los demás son un grave problema al suponer una desigualdad para aquellas personas con menos recursos que buscan acceder legalmente a una vivienda pública, además de que estos movimientos muchas veces atemorizan a propietarios y vecinos y reducen obviamente la oferta de alquiler. Actualmente Barcelona se enfrenta a un déficit de viviendas, las trabas a los alquileres y a la construcción de obra nueva, la carestía de la vivienda, las pésimas políticas llevadas a cabo en el periodo Coloco y Boni, el exceso de demanda producido, entre otras causas, por la inmigración descontrolada y la permisividad con las ocupaciones ilegales han generado una situación límite para acceder a una vivienda. Por todo ello, desde Vox planteamos que el Ayuntamiento de la Generalitat de Cataluña Elaboren conjuntamente un plan para recuperar inmuebles ocupados y destinarlos a la construcción de vivienda pública y equipamientos para los vecinos, estableciendo un calendario para iniciar los trámites legales necesarios con el fin de promover el desalojo de todos aquellos inmuebles públicos ocupados ilegalmente desde hace años, en un plazo máximo de tres meses. Se debería crear un equipo de actuación contra las ocupaciones formado por Guardia Urbana, Mossos Esquadra, Servicios Sociales, Bomberos y Servicios Jurídicos. Y se deberían iniciar los trámites legales necesarios lo antes posible para destinar los inmuebles y solares recuperados a la construcción de viviendas sociales, si se puede, u otros usos públicos.

Gracias.

Muchas gracias. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet, sisplau. Gràcies, senyora Alcalde. Podrem encontrar.

Per part de Barcelona en Comú, té la paraula el regidor Serra.

Gràcies. Aquesta setmana hem sabut que el passat mes d'octubre les compres de ventes d'habitatges van incrementar-se un 51%. I el més preocupant és que 6 de cada 10 habitatges es compren al nostre país a Tocateja, per part d'inversors i de rendistes. A més, a Barcelona hem sabut que 3 de cada 10 habitatges en venda es promocionen com a habitatges de luxe. I pel que fa a l'habitatge de protecció oficial, si no es fa res, hem sabut també que la meitat de l'habitatge protegit que té aquesta ciutat deixarà de ser-ho el 2038. Davant d'això, Vox avui ha votat en contra de la nostra proposició que demana que no es perdi la qualificació d'habitatge de protecció oficial de les promocions privades i com a alternativa ens porta en aquest plenari una proposició en la que assenyala el problema principal que hi ha en la crisi d'habitatge en aquesta ciutat, que és... Cambies. Mirin, tothom sap que a aquestes alçades quina és la causa que provoca les dificultats per accedir a un habitatge, als lloguers abusius, als preus prohibitius de compra que ens aboquen a milers de barcelonins d'haver de marxar del que és la nostra ciutat. Una causa que té noms i cognoms i no són els dels ocupes, tampoc són els dels immigrants que tant assenyalen, tampoc la dels joves. Una paraula que no s'atreveixen a pronunciar, senyors de Vox, en aquest plenari. Es diu especulació immobiliària. aquells que s'enriqueixen amb un dret bàsic com és l'habitatge. Vostès, senyors de Vox, són com un meme, el meme aquell del gos gros i el gos petit, el gos que infla el pit i ensenya les dents contra aquells que pateixen, que patim els problemes per accedir a un habitatge i les conseqüències de l'especulació immobiliària, però que es converteix en un cadell manso, dòcil, a la falda de rendistes i especuladors. Votarem en contra.

Molt bé, moltes gràcies.

Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Baró, endavant. Sí, molt breument nosaltres votarem en contra. No volem entrar en un debat que s'aborda o que aborda un discurs de manera simplista i demagoga i que no busca solucions i que fica tothom a dins un mateix sac i ens sembla que els polítics el mínim que hem de fer per intentar incidir en la realitat que sovint és complexa i molt delicada és poder-ho abordar des d'una actitud de rigor. Per tant, votem en contra.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, el regidor Millán, endavant.

Gràcies, presidenta. No voy a explicarles un cuento de Navidad, pero parafraseando a Jorge Luis Borges sí que voy a narrar una historia local de la infàmia. Canvias es el epítome de los malos gobiernos que ha sufrido y sufre Barcelona. Durante casi tres décadas se ha mirado hacia otro lado ante una ocupación ilegal que perjudica gravemente a los vecinos. Desde su ocupación en 1997, este edificio municipal se ha convertido en el emblema del movimiento Ocupa, y peor aún, se ha convertido en la prueba irrefutable de la permisividad del Ayuntamiento hacia quienes incumplen la ley. En 2014, el gobierno de Junts cedió al chantaje de los violentos y paralizó un derribo que estaba previsto en el planeamiento urbanístico. Pero si aquello fue grave, lo que vino después con Ada Colau y el PSC como cómplice, ha sido aún peor. Ni desalojo, ni planificación, ni un mínimo respeto por los vecinos. Cambia sigue siendo el foco de actividades ilegales. Fiestas, conciertos y venta de bebidas sin licencia. Los comerciantes del resto de la ciudad que pagan sus impuestos y cumplen con la normativa se preguntan por qué a unos se les exige todo y a otros nada. ¿Es quizás por afinidad ideológica? Si esto no es prevaricación, se le parece. Desde noviembre de 2023 contamos con un protocolo para la desocupación de propiedades municipales. ¿Y qué ha hecho el Gobierno? Nada. Ni cambies ni los 22 edificios públicos ocupados ilegalmente que se comprometieron a recuperar. Parece que cuando hay que actuar contra la ilegalidad, los trámites se eternizan. Es infame. Estamos hablando de espacios que podrían destinarse a vivienda social o a un uso útil para los barceloneses. Miren, ocupar no es un derecho. Es un delito. Y es inaceptable que la ley no se aplique igual a todos. Mientras unos vecinos sufren molestias por culpa de esas ocupaciones, el Gobierno prefiere mirar hacia otro lado. Por todo ello, el Partido Popular seguirá exigiendo el derribo de cambias, seguirá pidiendo el inmediato desalojo de los 22 edificios municipales ocupados ilegalmente, Porque se trata de algo tan básico como cumplir la ley, recuperar lo que es de todos y poner fin a una situación que nunca debió prolongarse tanto tiempo. Y porque le debemos recordar al Gobierno que sí, que cumplir la ley también es parte de sus funciones. Muchas gracias. Votaremos a favor.

Molt bé, moltes gràcies, regidor. I per part del govern té la paraula el Tinen Batll, endavant.

Sí, molt bon dia. En la literalitat de la seva proposta, senyor D'Oro, la proposta que ens presenta és un trencaclosques d'altres proposicions que ja han presentat en diferents moments i a les quals també hi hem anat donant resposta. Tot i que en aquesta ocasió no sé què és el que realment els preocupa. Si es parla del dret a l'habitatge, d'una rampa d'un projecte que encara no hi és tan sol projecte, la recuperació del patrimoni de particulars o la immigració. Dit això, em referiré a alguns exemples de com estem gestionant alguns dels temes que anuncia la seva proposició. En matèria d'habitatge, el Pla Viure, amb el nou Pla d'Habitatge i el compromís amb la regulació dels lloguers de temporada, és un dels quatre eixos bàsics estratègics d'aquest mandat. L'habitatge és una de les prioritats d'aquest govern municipal i per això estem activant tots els actors i totes les polítiques que tenim al nostre abast. Hem vist com el topar i els preus del lloguer dona els seus primers resultats i hem anunciat que el 2028 els 10.000 pisos de lloguer turístic de la ciutat passaran al mercat residencial. Hem accelerat el ritme d'identificació de sol i de construcció d'habitatge social. Des de l'inici de mandat hem lliurat ja 631 claus i el 2027 n'haurem lliurat 3.300. Estem accelerant l'obtenció de sol disponible que ens permetrà passar de 500 a 1.000 habitatges l'any i a finals de mandat haurem deixat de preparar sol disponible per a la construcció de 10.000 habitatges més. Hem fet un pas endavant en la regulació dels lloguers de temporada amb la presentació d'una modificació del PGM per regular-los. I hem sumat a tots els agents implicats amb els quals estem perfectament alineats. Amb el Govern de la Generalitat, aquí al gener ja vam signar un conveni que permetrà la construcció per part de l'Incasol de 637 habitatges en 11 solars de titularitat pública ja amb les cooperatives a través de convenis amb empreses i entitats. I per poder abordar el tema de les ocupacions i assentaments, hem creat la ponència d'Ocupacions i Assentaments que treballarà des d'una perspectiva multidisciplinària i transversal, posant el focus en les persones en situació de vulnerabilitat, en l'establiment de la legalitat i en la recuperació de la convivència. Precisament aquest dimarts vam desallotjar la finca del Passatge Lió, de la qual n'hem parlat amb anteriors plenaris, del carrer Lió 21, ocupada fa 20 anys a partir de la declaració d'infermitatge que va fer els serveis municipals. 27 desallotjats, un detingut en crèdic cerca, un investigat i un traslladat a fora. I aquesta setmana també s'ha començat l'enderroc del Cubo i s'ha anunciat un acord amb la propietat per expropiar l'espai i convertir-ho en part municipal amb un pressupost ja assignat de 802.000 euros. Pel que fa a la recuperació dels edificis i solars municipals, segueixen els seus temps de tramitació i, en tot cas, estan subjectes als usos previstos en el plejament urbanístic. I d'això votarem en compte la seva proposició.

Moltes gràcies, Tinent. Per perdre la ponència, té endavant la paraula el regidor.

Gràcies, presidenta. Bueno, una vez más, y como no podía ser de otra manera, decepcionan, no fallan. Y lo que consiguen con su rabieta y su sectarismo es, una vez más, perjudicar los intereses de los barceloneses, no los de Vox. También los intereses de sus votantes, no lo olviden, están traicionando también a sus votantes. De su medida solo se han favorecido los caraduras que pretenden vivir de lo ajeno. Nadie más, nadie más. Claro que tampoco es extrañar porque ninguno de ustedes ha mostrado interés en acabar con la ocupación de los últimos 40 años. Es más, cuando han legislado ha sido para proteger y blindar a estos jetas. Hay una medida de 362 personas interesadas por cada piso nuevo que aparecen en alquiler. En algunos casos son hasta 2.700 los interesados. Barcelona es la ciudad con el récord de personas que busca piso y no lo encuentra. Les preocupa poco la gente que paga impuestos y cumple las normas, porque sin embargo en Barcelona hay entre 2.000 y 3.000 inmuebles ocupados, según fuentes oficiales. 2.000 y 3.000. Miren, los barceloneses no pagamos impuestos para mantener a unos vagos y pagar sus fiestas. Con la actitud que han demostrado hoy aquí una vez más, lo único que consiguen... es provocar el efecto llamada y convertir Barcelona en un paraíso-ocupa-antisistema. Así llevamos desde los tiempos de Colau y, como en todo, seguimos igual que con Colau. Porque, al fin y al cabo, casi todos ustedes comparten mucho con Colau. Lo están demostrando ahora mismo con su voto. Hay inmuebles que llevan ocupados toda la vida. Cambías, que hoy se han centrado en Cambías, pero yo no he hablado solo de Cambías, he hablado de toda la ocupación. Lleva 28 años ocupado. La Casa de la Montaña, 36 años. Can Maseu, 21 años. La Teneu Glibertari, más de 10. Tres Gires, 10 años. Y encima, el anterior gobierno de Colau... Y de Colboni les pagó con dinero de todos las reformas para insonorizar el local a los señoritos Ocupas por valor de 40.000 euros. ¿Qué harán este año, señor Colboni? ¿Le van a cambiar el parquet, la cocina? ¿Van a poner puertas nuevas? Es todo un despropósito. El listado es interminable. Es un insulto a todas aquellas personas que honradamente buscan una vivienda en Barcelona y no la encuentran. Pero es que el señor Colboni sigue superando a Colau. No contento con regalar la vivienda a los holgazanes, además les premia. Este verano el Partido Socialista permitió, a pesar de la denuncia de la oposición de Vox, que el ocupa Jesús Rodríguez fuese pregonero de las fiestas de Sanz. Un ocupa. Ese es su modelo de ciudad. Una ciudad donde los ocupas dan lecciones y reciben honores. Y la gente honrada pasa calamidades. ¿Van a asistir ustedes al taller de Arran para pinchar la luz del árbol de Navidad, que se imparte esta tarde a las siete y media, en el edificio ocupado de la bugadería de Horta? Aquí lo tienen. Quizás pueden pasarse al taller de vacaciones, un ratito. Edificio del Ayuntamiento, claro. En fin, así vamos. Ustedes permiten que se realicen en equipamientos municipales talleres sobre nuevos modelos de vivienda alternativos para fomentar la ocupación o talleres para pinchar la luz en edificios municipales. Pero lo más sangrante es que mientras a cualquier bar con terraza que incumple la normativa con una silla más le sancionan, o le clausuran el local permiten que en un edificio en ruinas ocupado como Cambías puedan instalar surtidores de cerveza, equipos de sonido o pueden hacerse fiestas hasta altas horas de la madrugada molestando a los vecinos. Señores, los ocupas sobran en Barcelona. Y desde Vox vamos a seguir presionando y proponiendo fórmulas para acabar definitivamente con la ocupación. Una anomalía que todos ustedes permiten desde hace lustros y que cuando gobernemos eliminaremos para siempre. El señor Serra decía que hay un culpable, La especulación decía, hay dos culpables, Colau y Coiboni. Gracias.

Muchas gracias, regidor. Quedaria per part de Junts, si tenen alguna cosa, Barcelona en comú.

No, molt ràpid. Jo pensava que ara que s'acosten a dalt, vostès canviarien el seu to i no ens vindrien, com sempre, assenyalant els ocupers i assenyalant els immigrants com els causants dels problemes que hi ha en aquesta ciutat. Només recordar-li, i jo crec que això no li agradarà, que la Verge Maria i Sant Josep eren immigrants, que buscaven refugi a Batlem, i que per tenir, això ho diu la Bíblia, i que per tenir el nen Jesús van haver d'ocupar una estable on van tenir el nen Jesús. Per tant, crec que aquesta és una problemàtica que ve de molt lluny. Bon Nadal.

Té la paraula la regidora Baró. Regidor de Baró? Té la paraula? No? No té la paraula? Ah, que renuncia. No que no la tingui, sinó que renuncia. Regidor Emilian? Ja estem? Resultat?

Rebutxaria la proposta amb el vot a favor de Vox i el vot contrari de Just per Catalunya, Vox en Comú, Esquerra, Republicana i PP. I el vot favorable al Partit Popular.

Vot favorable a Vox i PP i el vot en contra de la resta de grups.

Molt bé, passem a la proposta d'Esquerra Republicana. Té la paraula la regidora Alemanya.

Gràcies. Agrair la presència de Javier Carrasco i José Manuel Juárez de la Conferreria de Pescadors de Barcelona que ens acompanyen avui, lluitadors per les condicions de vida dels companys i les companyes de la mar. M'agradaria compartir en aquest plenari la història de Cristina Caparrós, la pescadora catalana més jove de la Barceloneta i de la seva família, perquè crec que explica molt bé la necessitat de la proposició que portem avui. La Cristina és veïna del barri de la Barceloneta, la seva família durant diverses generacions ha viscut el que s'ha fet tota la vida a la Barceloneta, que és pescar, i ahir ens explicava com la vida al barri passava al Moll, que era un lloc de trobada, obert, on les famílies compraven i repartien el peix que els mateixos veïns havien pescat a primera hora del matí. Ahir ens explicava també que l'estil de vida de la Barceloneta va néixer precisament al Moll, que era el lloc on tothom s'hi aplegava per comprar més peix perquè fos assequible per a tothom. I, de fet, per aquest motiu és quan es va començar a popularitzar l'escabeig per evitar que el peix que sobrava es fes malbé. Però no ha estat fàcil mantenir la seva professió i el seu estil de vida en els darrers anys. Els avis i els pares de la Cristina van veure com la Barceloneta canviava, van veure com amb els anys, el moll, que era el lloc de trobada del barri i des d'on sortien a pescar, s'omplia de llots de luxe, com els seus veïns marxaven i els seus pisos també es convertien en herbianvis, com amb la gentrificació també arribaven moltes restriccions per al sector pesquer. Cada dia, però, com molts altres pescadors del barri, la família de la Cristina ha mantingut la manera de fer del barri, fins que es va limitar la seva activitat a 130 dies l'any. i el sector ho va entendre i ho va respectar. També es van limitar les zones de pesca i el sector ho va entendre i ho va respectar. I també s'han limitat les formes de pesca i de nou el sector ho va entendre i ho va respectar. Les intencions que hi ha darrere d'aquestes limitacions derivades del Pacte Verde de la Unió Europea són legítimes. Es vol aconseguir que els sistemes alimentaris europeus siguin justos, saludables i respectuosos amb el medi ambient. I a Esquerra sempre ens hi trobarem aquí. Però... Sembla que mentre que carreguem de responsabilitat a famílies com la de la Cristina i tantes d'altres, s'assignen acords comercials amb altres regions que no mantenen aquests principis. I això suposa dos grans problemes. El primer, que no s'assoleixen els objectius inicials que persegueixen les limitacions. Perquè si en lloc de consumir el peix fresc i de proximitat que es pesca, Segons les normes establertes, arriba als nostres mercats peix i marís congelat de l'altra punta del món on no hi ha cap mena de limitació, el respecte cap al medi ambient ja surt d'aquesta equació. El segon, i aquest és el motiu principal de la nostra proposició d'avui, aquest model de «jo limito a casa», i comprem a fora, deixa el nostre sector en una clara situació de desavantatge competitiu. Perquè mentre que al nostre sector pesquer se li exigeixen mesures, aquests esforços s'ignoren quan es tanquen tractats comercials amb altres parts del món. I l'exemple paradigmàtic és el que ja podeu anomenar la crisi de la gamba que hem viscut aquests dies. Els pescadors catalans no poden pescar un producte estrella en aquestes dates. mentre que arriben als nostres mercats tones i tones de gamba congelada del Mercosur, perquè la Unió Europea ha decidit tancar un acord comercial i donar l'esquena tant al sector pesquer mediterrani com a la sostenibilitat que en definitiva persegueix. És fàcil entendre perquè dilluns de la setmana passada els pescadors de Barcelona van sortir a protestar contra les mesures empreses per la Comissió Europea, perquè a totes aquestes traves se li va afegir la proposta que a partir de l'any vinent els pescadors puguin treballar tan sols 27 dies La situació pels pescadors catalans és ja insostenible i no ens podem permetre que ho sigui més. La pesca, l'estil de vida que comporta, és un element central de la nostra identitat, dels nostres mercats, dels nostres costums, de la nostra gastronomia, des de l'alta cuina fins a la cuina més tradicional. de fet, fins i tot de la nostra organització social i cooperativa en molts dels nostres barris. Per tant, defensar el sector pesquer és defensar la nostra sobirania, la nostra manera de treballar, la nostra manera de consumir i de menjar. Si impedim que el sector pesquer faci allò que ha fet durant dècades, no només s'hi veuen afectats els treballadors, Peixateries, mercats, restaurants, escoles i famílies també s'hi veuran afectats. I és per això que avui portem aquesta proposició, perquè volem defensar el país, perquè volem defensar el producte de proximitat, volem protegir les famílies de pescadors de les grans multinacionals i que les normes de joc siguin les mateixes per a tothom. Per això, avui demanem que es rebuigui qualsevol proposta de redacció futura dels dies de pesca assignats per la Comissió Europea a la Flota de Pesca d'Arrossegament del Mediterrani i que es defensin els drets dels pescadors catalans, com el de la Cristina i tantes altres famílies, a totes les institucions. Defensar els nostres pescadors és defensar la nostra identitat. Volem que tant a la Barceloneta com a qualsevol costa de Catalunya i continuïn havent-hi pescadors molts anys més. Defensem les nostres tradicions, els estils de vida, en equilibri, evidentment, amb les noves demandes. Des d'Esquerra, com ja hem fet al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats, defensem allò que fem, allò que som, El nostre present i el nostre futur depèn també de la gent que es lleva d'hora i surt a pescar, de qui valora i promou el producte i les tradicions locals, de qui respecta els recursos naturals, però sobretot de qui posa els interessos dels treballadors locals per sobre de les grans empreses multinacionals.

Molt bé, té la paraula el regidor Calvet de Junts.

Gràcies, alcalde. Em permetran que faci una aproximació personal en aquest tema, no gratuïta, sinó per justificar també la nostra posició i el nostre vot. Perquè jo soc fillinet de pescadors, i cosí i nebot de pescadors. No em puc fer més per la duresa de la feina, perquè jo no he sortit mai a la mar, però me la puc imaginar perquè hi he conviscut. Jo tinc una frase molt gravada del meu pare que me la deia en qualsevol edat, fos molt petit o més gran, que deia «jo la teva edat ja havia passat molts temporals». I per tant, també, evidentment, en deia frases que descriuien la bellesa de la mar i de l'ofici i de la vida personal i familiar dels pescadors i del seu amor i del profund respecte pel mar. I jo crec que d'aquí neix la meva estima i la meva admiració i també el respecte per la mar. Jo he tingut el privilegi, l'immens privilegi, de poder ajudar des de diverses institucions vaja, no jo, les institucions en les que prestava el meu servei públic al sector de la pesca. Per exemple, quan vaig ser conseller a través d'aports de la Generalitat vam poder ajudar a totes les confreries del Front Litoral de Catalunya. Ho vaig fer amb en Joan Pere Gómez, el que aleshores és director de ports de la Generalitat, que després va venir amb mi al port de Barcelona. I allà també vam poder continuar ajudant, saludo el patron major, el senyor Juárez i el gerent de la confraria també, per desencallar un projecte que era un vell somni de la confraria i que estava efectivament encallat. I vam haver d'esmarçar-nos de debò per desencallar permisos, portos de l'estado, i també finançament per poder fer la llotja, la llotja que ja és una realitat i de la qual disfruta el sector de la pesca. però que ara tot això està amenaçat, efectivament. I ara toca ajudar des de l'Ajuntament de Barcelona, ajudant, evidentment, a l'estructura que necessita el sector, a les instal·lacions, a l'adaptació de la flota, a l'adaptació que costarà diners i que s'han d'adaptar, efectivament, a aquests plans plenials de pesca, que han de ser justos, ho deia la regidora alemany, han de ser competitius i no han de facilitar la competència deslleial. Jo crec que el sector és, som plenament conscients del que representa la pesca, és una... capa d'actitat econòmica per sobre de la primera capa de base, que és la del medi natural i la biodiversitat, de l'ecosistema, amb tots els seus valors i el seu servei general que proporcionin, són plenament conscients i, per tant, també que hi haurà d'haver aquestes adaptacions, però que necessiten ajuda perquè aquestes adaptacions es puguin fer. La tecnologia juga al nostre favor. Jo crec que podem arribar a tenir la tecnologia que ens permeti aquestes adaptacions i també iniciatives com la del grup d'acció local que ajuden a que hi hagi una major coordinació. Nosaltres instem primer a ajudar sent no conscients com estem fent amb aquesta proposició. També instem a la resta d'administracions que ho facin. que l'objectiu de mantenir, millorar i conservar l'ofici i la mar pugui ser possible. Ens preocupa l'acceptació de l'estat del marc general que ha plantejat la Unió Europea. Només han negociat algunes petites modificacions i acabo. La gravetat és tal que mereixeria una derogació d'aquestes mesures, però en tot cas caldrà continuar lluitant. Vam acompanyar la protesta dels pescadors fa una setmana i votarem a favor d'aquesta proposició.

Gràcies. Té la paraula el regidor López de Barcelona.

Gràcies, alcalde. Permetim començar també donant la benvinguda als membres de la Cofreria de Pescadors que ens acompanyen. La proposició que avui ens porta Esquerra Republicana és una proposició perquè aquest Ajuntament faci un posicionament clar a favor de garantir que l'activitat pesquera al nostre país sigui sostenible en els seus diferents àmbits, tant en l'àmbit ambiental, per garantir el manteniment de la biodiversitat marina els nostres mars, especialment a la Mediterrània, com en l'àmbit econòmic, perquè les famílies i els treballadors vinculats a aquest sector tinguin unes mínimes garanties de futur, com també en l'àmbit alimentari, perquè tots podem continuar gaudint del peix i dels crustacis a les nostres taules, una part indispensable de la nostra dieta i també de la nostra cultura. Davant d'això, i davant la iniciativa legislativa que vol impulsar ara la Comissió Europea reduint significativament els dies de pesca efectiva d'aquests 130 dies a 27 o alternativament incorporant modificacions costoses en les arts de pesca com l'augment del forat de la malla a les xarxes o la incorporació de portes voladores per no malmetre el fons marí en l'art de l'arrossegament, són mesures que, a més de semblar més pensades per les flotes industrials de l'Atlàntic i no tant pel tipus de vaixells de la Mediterrània, són mesures inassobibles actualment pel sector pesquer del nostre país. D'aquí la necessitat de fer aquest posicionament clar, reclamar a la Unió Europea més temps, més diàleg i un acompanyament financer per poder assumir aquestes inversions necessàries. Alhora, cal uns estudis més a fons per validar que aquestes mesures seran realment efectives en la recuperació de la població de peixos i crustacis, un objectiu compartit per tothom. A Catalunya tenim casos d'èxit que, com és el cas de la Cofreria de Pescadors de Palamós, La reducció de captures ha permès que la gamba roja hagi recuperat més ràpidament, que s'hagi recuperat en aquest entorn més ràpid que la resta del litoral, com evidencia un informe de l'Institut de Ciències de Mar. La feina feta aquí és la que hem d'estendre a tota l'activitat pesquera del país i ho hem de fer de forma platina i no de cop. En el cas de Barcelona, Tenim una flota principalment dedicada a la pesca de cèrcol i a les arts arsenals, però tot i així tenim nou embarcacions de sossegament que també els afectarà. I és una afectació, és una crisi que s'afegeix a crisis que venen d'abans, com la dificultat de renovació de relleu generacional o els límits imposats amb anterioritat. Des d'aquest Ajuntament hem de continuar donant suport a aquest sector. Amb tot, ens afegim a la demanda de flexibilitzar les mesures per garantir que el sector s'hi pot adaptar perquè necessitem un sector de pesca costanera viu si volem garantir que el pes de proximitat a les nostres taules. Per això votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller, Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. Des del Partit Popular també volem donar la benvinguda a la Cofredia de Pescadors de Barceloneta i expressar-los tot el nostre suport i admiració per tota la feina que estan fent, de com ho estan fent, perquè valorem molt tota la tradició que tenen, que passa de famílies a famílies, tota aquesta activitat pesquera de proximitat i també el seu valor a l'hora de ser els primers que tenen interès que les condicions del mar la biodiversitat es pugui mantenir perquè també és el fruit pel seu treball i que sempre estan posant i adoptant mesures en aquest sentit. Per tant, des d'aquesta perspectiva, el Grup Popular valorem també tot aquest esforç i totes aquestes feines que, com molt bé saben tots, tenen també un esforç i un cost important. El grup popular no comparteix aquests acords que han arribat a la Unió Europea. Nosaltres considerem que, a més a més, es sumen a unes altres restriccions que posen en perill el sector, que posen en perill també tota la economia i totes les peixateries, també els consumidors, i per tant és una cadena que té un impacte econòmic molt elevat. Nosaltres lamentem que per part del Ministeri no s'hagi elaborat l'impacte econòmic que pot arribar a tenir una mesura d'aquesta naturalesa, tot i que és un acord que millora l'anterior, és un acord absolutament insuficient, que no dona resposta avui en dia al que hi ha i que, per tant, aquestes restriccions posen en perill tot el que és l'activitat de la pesca i la viabilitat de la pesca. perquè els requisits que estan imposant de costos adicionals per complir aquesta sèrie d'objectius com a conseqüència d'aquesta modificació es fixen al sector i per tant nosaltres el que sí que demanem és que es tingui en compte que avui en dia el sector s'està actualitzant, que està adoptant mesures de millora en la pesca de rastre i que el que sí que s'ha de fer és tenir una consideració que a més ho ha demanat també el president del nostre grup el president Alberto Núñez Feijó que la pesca sigui considerada un sector estratègic, que s'adoptin mesures a l'hora de poder garantir les mesures en com han de treballar i per tal que estabilitzin les seves... la seva feina i que puguin adaptar-se a aquesta nova situació sense posar en perill la viabilitat. Nosaltres estem d'acord amb aquesta competència desial que es pot produir, la pèrdua de tot el que és el peix de proximitat, el peix fresc, que estan valorats a més a més també per la cuina mediterrània i que farà que hi hagi molt més producte congelat que no reuneix aquests requisits tan necessaris i que tenim que tenir i per tant s'ha de conjugar aquest equilibri entre el que és la sostenibilitat que tothom té interès en que hi hagi sostenibilitat però avui també ho han dit la tecnologia permet conjugar la sostenibilitat amb l'activitat i aquesta sostenibilitat ha d'anar evolucionant al ritme de la capacitat que tingui l'activitat per poder-ho anar assumint, però no enfonsar activitats, perquè això posa en risc la economia, posa en risc les famílies i posa en risc tot aquest sector. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula al regidor Senderos, Vox.

Gràcies, alcalde. Doy la bienvenida a los miembros de la coferedia y les digo, por si no están habituados a estar aquí, que han conseguido, con su sola presencia, cambiar el sentido, por lo menos en el discurso, de gran parte de los grupos de esta Cámara. Mire, señor Alemán, esta iniciativa nos podría parecer bien, si no fuera por el fuerte olor a oportunismo que desprende, porque nos parece incoherente que la presente, quien se integra en un grupo en el Parlamento Europeo, fuertemente partidario de aplicar restricciones asfixiantes a la pesca. Esto es lo que ha provocado la reacción contraria de nuestros pescadores indignados ante agendas que les abocan al cierre de sus actividades y a la ruina de muchas familias que entre nosotros se dedican a tan noble, sacrificado y antiguo oficio. Y sospechamos que en esa reacción está la razón de presentación de esta propuesta que al parecer pretende pescar en Río Revuelto. Si se busca coherencia, solo Vox defiende los intereses de nuestro sector primario y, por tanto, vota lo mismo en España y en Bruselas. Vox y el Grupo Europeo Patriots es el único grupo que vota en bloque y son consecuentes con los intereses de la nación y de sus trabajadores del sector. porque en Vox no coincidimos con los delirios ideológicos que sustenta nuestra izquierda y consideramos que los pescadores son los más sinceramente preocupados por conseguir que la pesca sea una actividad sostenible en el tiempo y, por tanto, no nos parece bien tomar decisiones de este tipo solo basándonos en apriorismos ideológicos, como se suele hacer desde Bruselas. Vox ha exigido en el Congreso de los Diputados que un acuerdo tan importante como este sea sometido a consulta a todos los españoles a través de un referéndum consultivo de conformidad con el artículo 92 de la Constitución. Todos los españoles deben saber, y muy especialmente los pescadores catalanes, que Sánchez, Rivera y von der Leyen quieren destruir nuestro sector primario, pero no tenemos claro que ese sea el espíritu de la propuesta, dado que el grupo que lo hace, o sea, el de hacerlo saber, Es uno de los que les refrenda y apoya constantemente en diversos foros, los necesiten o no. Pero, además, y eso es lo más importante, esta lucha no es en el salón de plenos donde se tiene que tratar, sino en el Congreso y en el Parlamento Europeo, en donde su representación podría apoyar las propuestas que Vox plantea en ese sentido. Vamos a plantear una abstención deseando... que esta declaración de intenciones tenga su consecuente actuación en Bruselas, que es donde se toma la decisión, y esperamos que los grupos en los que se integra Esquerra Republicana y demás partidos españoles sean consecuentes con los intereses de los trabajadores del sector primario y voten en contra de unas políticas que atentan contra su modo de vida y premian la competencia desleal de terceros países, como Marruecos, Túnez, Argelia, entre otros. Si fuera cierto y fuera sincera la proposición, les daría la bienvenida al Grupo de Vox. Como creo que no lo es así, les pediría, por favor, un poco de respeto hacia las personas que viven de este oficio. Gracias.

Té la paraula el tinent Jordi Baix.

Sí. Bon dia també a la gent de la Cofredia de Pescadors. La Corte Europeu sobre la Pesca no és el que hauríem volgut I ho dic en un entorn que la majoria de formacions polítiques aquí formen part d'Europa i som europeistes, altres potser no ho són, i es volen desentendre d'intentar arribar a acords comuns, perquè consideren que la batalla un a un és bastant més fàcil, malgrat que tinguin companys, potser no de partits, però sí d'inscripció política, com pot ser la senyora Melònica, forma part també de la mateixa comissió. Però bé, dit això, centrem-se en el que ens hem de centrar. No és l'acord que nosaltres volem, no és l'acord que la majoria de formacions polítiques europeistes en aquesta sala volem, i això també a tots nosaltres ens genera les nostres contradiccions. Però dit això, ens agradaria comptar amb més dies de pesca. No hi ha sostenibilitat si la sostenibilitat no és social. No pot haver-hi una posició respecte a les reserves dels calats i de les reserves pesqueres que puguin haver-hi dins el Mediterrani Occidental si no hi ha una possibilitat de fer les coses d'una forma progressiva i també valorant d'una forma positiva allò que diferents cooperatives i cofredies de pesca del Mediterrani d'alguna forma en aquests moments estan fent de forma positiva. I en aquest sentit és la bona notícia que tenim, és que la pesca catalana ha fet els deures, ho ha fet en col·laboració amb l'Institut de Ciències del Mar, el sector pesquer ha fet un gran esforç reduint els dies de pesca, tancant caladors i fent aturades temporals a l'activitat per tal d'assolir els objectius de recuperació de les poblacions de peixos, entre altres mesures. Per tant, una bona part de les mesures de compensació que planteja Europa ja s'estan aplicant. El que hem de fer en aquests moments és intentar ajudar i facilitar una posició progressiva. Com deia abans, no hi ha sostenibilitat si no és social. No es pot viure de la pesca en 27 dies a l'any, en absolut. Ja és difícil, deu ser difícil, perquè no heu vist personalment fer-ho en 130 dies i, a més, amb elements diferencials dins el mar d'Europa i dins el Mediterrani. És a dir, hi ha llocs com a Itàlia que poden tenir una jornada laboral de 18 hores i llocs com aquí que estan sols d'11 hores. La jornada és diferent fins i tot depenent de les hores que puguin treballar els pescadors. Jo crec, finalment, si em permeten, és que el sector de la pesca ha de tenir el suport de tothom, més enllà de les discussions polítiques. I hem de tenir un esforç per part de totes les administracions perquè ajudin a fer aquesta adaptació que s'ha parlat. La nova estructura de les xarxes o portar els volants a l'hora de fer la pesca d'arrossegament. Jo crec que aquí tots hem de fer un esforç perquè pugui haver-hi aquest procés d'adaptació i també... poder dir d'una forma molt clara la nostra veu perquè hi hagi més flexibilitat amb un acord nou, que és millor que l'anterior, però que d'alguna forma continua tenint un nivell de restriccions molt elevats. Per acabar, donat que estem d'acord en el diagnòstic, la valoració i les mesures a prendre a partir d'aquí, és important també enviar un cert missatge d'unitat. Entre nosaltres, senyors de Vox, nosaltres acceptem les contradiccions. Vostès estan sols. Gràcies.

Molt bé. Doncs, ponència 23 segons...

Sí, jo crec que una cosa és ser nou i l'altra és ser novell i no mirar bé la maroteca. Els eurodiputats, que han representat Esquerra Republicana tradicionalment, sempre s'han oposat als tractats de lliure comerç. Els que no ho han fet van ser vostès al febrer. Vox va votar en contra del Parlament Europeu en contra de suspendre els tractats de lliure comerç. Vinguin amb els deures apresos.

Moltes gràcies i també aprofitem per saludar la Conferida de Pescadors i el seu patron major, el senyor Juárez. Secretari, resultats?

El sentit de vot del Partit Popular no és sentit. A favor. A favor, gràcies. S'aprova la proposició molt bé favorable, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bessam Comú, Partit Socialista, Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Doncs queda aprovada la proposició. Passem a la següent, que és la que presenta el grup popular, regidor Emilian.

Sí, gracias, señor alcalde. Bien, como todos ustedes saben, el pasado 28 de julio los venezolanos participaron en unas elecciones, participaron con miedo, pero también con esperanza, y obtuvieron un resultado que fue no solo la victoria del señor Edmundo González Urrutia, sino que arrasó. Arrasó en las urnas, el cambio arrasó en las urnas. Sin embargo, el régimen ha intentado proclamar a Nicolás Maduro como falsamente vencedor. Ha intentado subvertir la soberanía democrática de las urnas. El informe técnico del Comando con Venezuela presentado ante la Organización de los Estados Americanos ratifica la victoria de Edmundo González mediante el análisis de las actas originales. Además, el Centro Carter, en su rol de observador internacional autorizado, ha emitido un informe que detalla graves irregularidades y documenta los intentos de fraude por parte del régimen de Maduro, quien busca perpetuarse en el poder en contra de la voluntad de los venezolanos. Como ayuntamiento comprometido con los derechos humanos y la defensa de los valores democráticos, no podemos permanecer en silencio frente a la opresión y las injusticias que sufre el pueblo venezolano. Es nuestra responsabilidad alzar la voz en favor de la libertad, la justicia y la democracia y hacer un llamado a la comunidad internacional para que se una en defensa de estos principios fundamentales. Y es muy importante hacerlo hoy. Hoy algunos grupos municipales pueden rectificar Pueden rectificar sabiamente aquel craso error de haber votado en contra del pueblo de Venezuela en una proposición anterior muy semejante a esta. Hoy es importante, porque este es el último pleno antes del 10 de enero. Un 10 de enero en el que no podemos permitir que el régimen de Maduro se consolide. La toma de posesión de Maduro sería consumar un fraude electoral colosal. Y Venezuela no merece más fraudes, no merece más dictadura, no merece más crímenes perpetrados por aquellos que están dispuestos a todo por aferrarse a... en el poder. Son ja 25 anys d'un règim contrari a la libertà, contrari a la democràcia i contrari als drets humans, d'un règim que cierra medios de comunicació, que criminaliza el pensament libre, que roba a sus propios ciutadans convirtiéndoles en súbditos, que ha hundido en la absoluta pobreza al 90% de su població, que ha hundido a tots els sectors econòmics, Es un régimen al que se le caen desatendidas las escuelas, las universidades, los hospitales. Es un régimen criminal, un régimen que acumula más de 18.000 detenciones arbitrarias, torturas y asesinatos. Por eso en esta proposición el Partido Popular lo que propone es reconocer a Edmundo González Urrutia como presidente legítimo de Venezuela, como ya han hecho el Congreso de los Diputados, como ya han hecho los Estados Unidos y otras democracias, y como también ha hecho el Parlamento Europeo. También pedimos condenar claramente la represión, la vulneración de los derechos humanos y el fraude electoral perpetrado por el régimen de Maduro. Y finalmente pedimos mostrar la solidaridad de nuestra ciudad de Barcelona hacia el pueblo venezolano. Porque nada de lo que ocurre en Venezuela nos es ajeno. Nada de lo que ocurre a este pueblo hermano nos es ajeno. El futuro de Venezuela no es ajeno a Europa y por esa razón el pasado martes Edmundo González Urrutia y María Corina Machado recibieron el Premio Sáharov del Parlamento Europeo por su incansable lucha por restaurar la democracia y la libertad en Venezuela. El futuro de Venezuela no es ajeno a España por esta razón. En septiembre el Congreso de los Diputados reconoció a Edmundo González como presidente electo y legítimo de Venezuela. Gracias, por cierto, a una iniciativa del Partido Popular. Y el futuro de Venezuela tampoco debería resultarnos ajeno a los barceloneses. Durante los últimos años miles de venezolanos han hecho de Barcelona su hogar. Son ya barceloneses. Son ya nuestros vecinos porque huyeron de una terrible dictadura y merecen todo nuestro apoyo. Por eso, desde el Partido Popular, pedimos hoy a los partidos de la izquierda de esta ciudad que no vuelvan a equivocarse, que no vuelvan a ponerse al lado de la dictadura y en contra del pueblo y que, por favor, voten a favor de nuestra proposición.

Muchas gracias.

Moltes gràcies. Primerament, saludar molt carinyosament a totes les entitats i persones de Venezuela que ens acompanyen avui al plenari. I volia començar recordant que el passat mes de setembre el Partit Popular ja va presentar una proposició similar i que, com vam dir en el seu dia, nosaltres sempre defensem els valors universals, la democràcia, els drets humans, la llibertat, i ens solidaritzem amb el poble venezolà que es troba a dia d'avui faltat d'un estat de dret i d'un sistema democràtic que funcioni. El règim de Maduro és conegut, es nega a publicar les actes electorals de les darreres eleccions i, per tant, a clarificar els resultats i ens preocupa tremendament la repressió dels membres de l'oposició que acaben sent fins i tot unes violacions dels drets humans flagrants. Estem parlant d'arrestos arbitraris, detencions, negació de garanties judicials i tàctiques en última instància d'intimidació a l'oposició política. I és per això que denunciem i exigim posar fi a aquesta situació i demanem a les institucions europees i internacionals de tot el món que es posin al costat de trobar una solució pacífica i democràtica. I és per això que en aquesta ocasió també votarem a favor d'aquesta proposició pel que deia, perquè estem al costat del patiment del poble venezolà i també de l'estat de dret i la democràcia. Últim comentari que volíem fer és que ningú interpreti aquest vot nostre positiu, aquesta proposició, com que nosaltres ensumem aquest joc i aquesta picabaralla entre el PP i el PSC-PSOE que utilitzen sempre Venezuela en el pas de la seva cursa a la Moncloa. perquè, bueno, vostès no ho diuen, la proposició la concentren com ha de ser en Venezuela, però això forma part d'una estratègia més gran. I, per tant, no pot ser que tinguin aquesta doble vara de mesura, que quan parlem de Venezuela hi ha un tipus de denúncia, i quan parlem de coses greus que han passat a Catalunya, com mirar a un altre costat quan el poder judicial no respecta una llei aprovada com la llei d'amnistia, quan no hi ha transparència per investigar els atemptats del 17 d'agost, o quan hi ha un espionatge il·legal constatat en Pegasus per perseguir els adversaris polítics, no veig que portin el mateix tipus de proposicions. Com deia, però, nosaltres votarem a favor... Nosaltres estem al costat del poble de Venezuela i expressem tot el nostre suport perquè tinguin les eines, perquè ells mateixos siguin capaços de lluitar i restaurar el seu estat de dret i la seva democràcia. I moltíssimes gràcies per acompanyar-nos al plenari d'avui.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora González, de Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. Com s'ha comentat, aquesta és una proposició molt semblant a una que vam tenir fa un parell de mesos en aquest plenari i vam expressar el nostre vot contrari. dient, i hi ha arguments que evidentment encara es mantenen, Venezuela no només travessa un conflicte polític, sinó també una crisi humanitària profunda, amb un impacte regional i internacional que afecta directament a la població més vulnerable. I en aquest context creiem que la solució a la crisi venezolanà ha de ser diplomàtica i pacífica. La nostra postura sempre ha estat la de defensar el diàleg i la transparència electoral, tal com ha plantejat governs de països com Mèxic, com Brasil, com Colòmbia, i no necessàriament la de promoure aïllament o sancions que castiguin indiscriminadament el poble venezonà, independentment de la seva afiliació política. Nosaltres condemnem, evidentment, qualsevol violació de drets humans, també com la repressió exercida pel règim de Nicolàs Maduro, però creiem que aquest posicionament ha de venir acompanyat necessàriament d'un enfocament diplomàtic ampli que inclogui el foment de la pau i la cooperació internacional i no necessàriament de posicionaments polaritzants que poden agravar encara més la situació interna del país. La resolució de conflictes polítics complexos com el de Venezuela requereix una actitud constructiva i un respecte rigorós també per la diversitat de perspectives, especialment en un moment on el país està travessant grans dificultats. I aquesta és una postura diferenciada amb les dretes més radicalitzades que utilitzen la qüestió de Venezuela per desgastar políticament altres actors en el seu bloc sense tenir una voluntat sincera d'ajudar al poble venezolà. De fet, a nosaltres ens sembla una contradicció que d'alguna manera el Partit Popular, que està fundat per ministres de la dictadura, vulgui ara donar lliçons de drets humans i que parli en aquests termes o quan no es pronuncia i condemna altres conflictes internacionals i la pèrdua també de vides en aquests conflictes. Nosaltres, per tant, votarem contràriament a aquesta proposició.

Gràcies.

Sí, gràcies, alcalde. Esquerra Republicana mantenim una posició clara i coherent respecte a Venezuela, basada en el respecte absolut de la sobirania dels pobles i a la defensa dels drets humans i la democràcia. Com vam tenir ocasió de parlar al setembre, que es deia, nosaltres ho dèiem ben clar, això no és una qüestió que vagi de defensar Maduro o González, ni de posar Venezuela com a escut. Això, de fet, va de defensar la democràcia sempre i a tot arreu. I per tant, davant d'aquesta acció del Partit Popular i altres forces conservadores que utilitzen Venezuela com a eina de confrontació política, sense que hi veiguem una voluntat real de fomentar la pau, el diàleg, doncs el que fem és rebutjar aquest tipus de repressió, nosaltres independentment del bàndol i de l'origen. I per tant, que aquesta intervenció també serveixi altra vegada per denunciar aquesta instrumentalització d'aquest conflicte extern precisament d'aquells que quan els conflictes són a casa utilitzen la repressió, precisament per silenciar la dissidència política. Així que la defensa de la democràcia, aquests drets fonamentals que entenem com a sobirania plena dels pobles, són principis irrenunciables que els plantegem des de Catalunya però també en qualsevol altre lloc del món. Mirin, els hi proposem una cosa i és que deixin de jugar amb Venezuela perquè la veritat és que ens ho van portant i reiterant i la veritat és que el que estem demanant i el que crec que vam demanar al setembre és que realment quan hi hagi un ampli consens internacional i quan el reconeixement precisament d'Edmundo González no sigui necessàriament una qüestió que impliqui la hipocresia en molts altres conflictes, doncs segurament ens hi podrem sumar molt més. I això no treu que haguem de reconèixer i que denunciem que Benocela precisament si estan produint i si produeixen vulneracions de drets humans i que hem d'exigir al règim de Maduro el cessament immediat de repressió contra persones represaliades i contra protestes pacífiques que hem anat veient. I sumar-me, a més a més, a la solidaritat i també al suport a la comunitat venezolana de Barcelona que avui ens acompanya. Per tant, nosaltres ens mantenim en contra d'aquesta hipocresia que ens posa Venezuela en primer pla, però que precisament amb altres conflictes del món no s'atreveixen ni de denunciar l'altre el foc, i votem en contra, però ens mantenim al costat del poble venezolà. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula al regidor de Noro Pulido.

Gracias, alcalda. Tras el fraude electoral del régimen comunista de Maduro, desde Vox hemos presentado en las distintas instituciones varias iniciativas con el fin de mostrar nuestro apoyo incondicional al pueblo hermano venezolano. De hecho, el miércoles, antes de ayer, acompañamos al presidente Edmundo González en el Parlamento Europeo, donde estuvo con Jorge Bouchardet y el resto de nuestros eurodiputados y también en la reunión del Grupo Patriots. Y allí le trasladamos una vez más todo nuestro apoyo para que el próximo 10 de enero se produzca el traspaso de poderes y el pueblo venezolano sea finalmente libre. Apoyamos el reconocimiento de la victoria apabullante de Mundo González y el reconocimiento a la heroína de la resistencia María Corina Machado, a quien el régimen tiránico impidió presentarse a las últimas elecciones. Hemos denunciado el claro y explícito apoyo que el régimen dictatorial venezolano recibe de la izquierda y en especial de la izquierda española, la más radicalizada de Europa como hoy se ha vuelto a ver aquí. El expresidente Zapatero es, sin duda, la gran conexión entre el gobierno de la narcodictadura de Maduro con España y el resto de Europa. Y es la correa de transmisión a toda Hispanoamérica de las corrientes bolivarianas que buscan expandir el comunismo y, por tanto, la pobreza, la privación de libertades y el odio al prójimo. Vox mantiene una posición clara y sin dobleces. No solo denunciamos el fraude y a sus ejecutores, sino que también pedimos a las instituciones europeas y al resto de la comunidad internacional el embargo inmediato del patrimonio de cuentas bancarias, tarjetas y otros bienes familiares, miembros y testaferros del régimen criminal venezolano por ser responsables de graves violaciones y abusos de los derechos humanos, ejerciendo una represión injusta contra la sociedad civil y la posición democrática en Venezuela. Este régimen ha hecho que 8 millones de venezolanos hayan huido del hambre y la represión socialista en la última década, casi un tercio de la población. Dicho esto, yo, y lo siento, les tengo que dar un coscorrón, agradezco al Partido Popular que en Venezuela estén en el lado correcto y que traigan esta propuesta a este pleno. Pero al Partido Popular le pido la misma coherencia y contundencia en todos los lugares amenazados por el comunismo, porque al señor Feijó le faltó tiempo para felicitar casi el primero en todo el mundo al presidente electo de Uruguay, un comunista de tomo y lomo que amenaza con convertir Uruguay en otra Venezuela. Sin embargo, un año después de la victoria de Javier Milei en Argentina, el señor Feijó todavía no ha tenido tiempo de llamarle o de poner un tuit para felicitarle. Y en las elecciones de Estados Unidos el Partido Popular se posicionó claramente del lado de Kamala Harris. Así que esa contundencia que muestran con Venezuela y que yo les agradezco, les agradecería que lo tuvieran también con otros países que siguen la senda venezolana, porque el socialismo y el comunismo se deben combatir en todo el mundo, no solo en Venezuela. En Venezuela también, pero en todo el mundo. En Vox siempre vamos a estar con el sufrido pueblo venezolano y de manera muy especial con la comunidad de venezolanos que residen en Barcelona y en España. Que sepan que siempre nos tendrán de su lado. Venezuela no se rinde. ¡Viva Venezuela libre!

Té la palabra la teniente alcalde. Eugena Gall.

Moltes gràcies, alcalde. També saludar molt especialment els ciutadans que avui ens acompanyen de Venezuela. I bé, en tot cas, compartim la profunda preocupació per la situació política i social de Venezuela i condemnem fermament qualsevol forma de repressió contra la ciutadania venezolana. Una repressió que s'ha accentuat des de les eleccions presidenciars el passat 28 de juliol. Una comesa electoral que es va produir sense igualtat de condicions i després d'importants inhabilitacions i que va acabar amb l'anunci d'un resultat electoral amb una falta total de transparència a l'escrutini i, en conseqüència, sense credibilitat ni legitimitat. Aquesta situació va seguir una onada de repressió sistemàtica de l'oposició, líders polítics i conjunt de la societat civil que mereix la nostra més absoluta repulsa, especialment la persecució del candidat Edmundo González. Davant d'això, creiem que val la pena elogiar com ell mateix ho va fer la posició del govern d'Espanya. Els recordem que ha estat precisament el president Pedro Sánchez que ha ofert asil a Edmundo González i que gràcies a això està lliure a Madrid i no detingut a Caracas. El nostre compromís amb Venezuela, els drets humans i amb la democràcia és innegable, i això ho hem anat manifestant al llarg de tot aquest temps. Compartim gran part dels acords de la seva proposició, però no podem acceptar-la. En primer lloc, per un tema de responsabilitat. Reconèixer un president no és una simple opinió política, és una acció institucional de gran transcendència que no pot prendre's sense disposar de la totalitat de les dades oficials i verificables que avalin de manera indiscutible la validesa del procés electoral a Venezuela. També per prudència dubtem profundament de l'utilitat pràctica d'aquest reconeixement. L'experiència recent amb el reconeixement de Juan Guaidó com a president interí va demostrar que aquestes decisions no només van ser ineficaces sinó que van complicar el diàleg i l'articulació de relacions constructives entre Europa i Amèrica Latina. Les relacions diplomàtiques han de ser molt políticament correctes. I també per coherència. Cap dels governs dels estats membres de la Unió Europea ha adoptat formalment el reconeixement d'Edmundo González com a president electe. Ni tan sols els governs dirigits pel Partit Popular Europeu, ni tan sols l'Ajuntament de Madrid, liderat per un alcalde del Partit Popular, ha adoptat tampoc aquesta mesura. Per tant, no entenem que aquí el Partit Popular proposi també aquesta decisió europea. que ens fa veure que no ens cap més que verificar la nostra decisió de comprometre'ns amb la democràcia, amb els drets humans, però entenent que Venezuela requereix unitat, intel·ligència política i estratègies que prioritzin el diàleg i la resolució de solucions pacífiques per poder combatre aquesta problemàtica. Alçar la veu de manera simbòlica i gesticulativa, sense un pla clar i amb objectius concrets, tendeix a generar més frustració que resultats i no contribueix a la resolució de la greu crisi política social i econòmica que a través de Venezuela, perquè, com bé s'ha dit, és una greu crisi política que abarca des d'una manera més transversal a tot el país. Per tant, és molt important destacar que prioritzem la recerca de consensos, treballar plegats a favor d'una solució duradora i democràtica perquè la zona pugui ser lliure. Gràcies.

La ponència té un minut i mig.

Gracias, alcalde. Primero, agradecer a los votos a favor de Junts y de Vox, aunque nos parece frívolo e incluso ofensivo para los venezolanos que Junts diga que en Venezuela se sufre tanto como en Cataluña o que Vox compare al Partido Demócrata de los Estados Unidos con Nicolás Maduro. Pero, sobre todo, lamentar que los partidos de la izquierda vuelvan a equivocarse en una cuestión tan grave. Sus excusas para votar en contra son falaces, pero nos dicen muchas cosas. ¿Qué están diciendo los partidos de izquierdas cuando están votando en contra del reconocimiento de Edmundo González, en contra de la condena de la represión y en contra de mostrar solidaridad con Venezuela. Pues nos dicen que Maduro debería permanecer en el poder a toda costa. Nos dicen que no les importa lo que diga el Congreso de los Diputados, el Parlamento Europeo, los Estados Unidos y muchas otras democracias. Dicen que no tienen nada que decir sobre los asesinatos y las torturas en Venezuela. Dicen que les da lo mismo una democracia que una dictadura mientras la dictadura sea de izquierdas. Dicen que les da igual la pobreza y la desigualdad mientras el dictador sea de izquierdas. Dicen que cuando sacan a pasear a Franco, como ha hecho la concejal de los comunes, lo que están haciendo es pura hipocresía. Dicen que no els importa el futur dels venezolanos, tampoc, de aquells que viuen en Barcelona, fugits d'una dictadura terrible. Dicen moltes coses i ningú bona. Jo només els diré una.

Viva Venezuela libre.

Sí, per expressar-ho amb més clara. Esquerra no pensa en ser còmplices, ni per activa, ni per passiva, ni perquè hi vagin insistint d'aquest ús abusiu de Venezuela que fan des del Partit Popular i la dreta europea en general. Perquè l'únic objectiu que hi ha aquí, i ho ha tornat a demostrar amb la rèplica, és afabrir l'esquerra i aprofitar-se del patiment del poble venezolà. Si us plau, parin.

Molt bé, doncs també aprofitem des de la mesa per saludar els representants de la comunitat barna solana que ens han acompanyat. Benvinguts i benvingudes. Resultat, secretari?

Es rebutja la proposició amb el vot a favor del Partit Popular i Junts per Catalunya i el vot en contra del PSOE i PSD. Repeteixo, el vot a favor del Partit Popular i Junts per Catalunya i Vox i en contra del PSOE i PSD.

Molt bé, doncs passaríem ja, regidors i regidores, aprecs i preguntes.

començant per la que formula la regidora Monter a la regidora Villanueva. Endavant.

Gràcies, alcalde. Regidora, segons les darreres dades de l'IDESCAT a Barcelona, hi ha al voltant de 162.000 persones amb alguna discapacitat, persones i les seves famílies, que pateixen un seguit de sobrecostos directes i indirectes, siguin derivats de les despeses extres que han d'assumir, com per exemple del fet d'haver de deixar la feina o haver d'assumir una reducció de la seva jornada laboral per poder fer front a les tasques d'acompanyament, de cura, atencions mèdiques diverses. No tothom sap, per exemple, que el servei de transport adaptat no és prou eficaç a tots els centres i per tant moltes famílies han de fer mans i mànigues per poder portar els seus fills a escola, o que les despeses derivades de la discapacitat auditiva, moltes vegades les ha d'assumir també la pròpia persona, o que l'oferta pública d'estimulació precoç, de psicologia, de fisioteràpia, d'algopèdia, doncs és molt baixa i per tant moltes famílies també han d'assumir més sessions privades. Tot això són situacions que afecten i impacten sobre la salut física i la salut mental, a banda de la situació econòmica, ja no parlem quan són mares soles, famílies monoparentals, les que han d'assumir tota aquesta cura i tota aquesta criança, sovint també una realitat molt invisibilitzada. L'any 2019, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat va elaborar conjuntament amb entitats del sector de la discapacitat un informe sobre aquest sobrecost econòmic que estimava una forquilla entre 17.700 i 41.200 euros pel que fa als sobrecostos indirectes als que abans em referia. Ens sembla molt important, i per això presentem aquest PREC, que s'actualitzi aquest informe, que s'actualitzi amb noves dades. Han passat 5 anys, amb 5 anys ha hagut una pandèmia, s'han incrementat els costos de pràcticament tot, Un informe que pugui ser presentat al Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, actualitzat amb les dades més recents possibles perquè ens serveixi per posar noms i cognoms, en definitiva, posar xifres concretes en aquests sobrecostos i l'objectiu final, evidentment, no és altre que poder implementar unes polítiques públiques que siguin al màxim d'adaptades en aquesta realitat. El govern ens ha demanat un major període, un major termini per elaborar aquest informe. Evidentment estem d'acord perquè el que volem és que existeixi, que en puguem parlar i que puguem situar noves polítiques.

Gràcies, alcalde. Compartim com a govern municipal amb el seu grup aquesta preocupació per l'esforç econòmic que actualment han de fer les persones amb discapacitat i les seves famílies i, per tant, ja li anticipo que acceptarem el seu prec. Com vostè sap, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat va elaborar aquest primer estudi sobre aquests greuges econòmics, que és evident que hi són, que pateixen les persones amb discapacitat l'any 2006. Posteriorment, l'any 2017, es va realitzar una actualització del document que es va publicar el 2019. Com bé feia referència, han passat 5 anys aquesta data i, per tant, considerem oportú i més coneixent el context actual, considerem oportú fer aquest càlcul actualitzat del que suposa aquests greuges econòmics. Aquesta actualització també ens ha de permetre saber si els dispositius per exemple tecnològics que s'han anat incorporant o temes sobre l'autonomia personal han suposat un encariment o un aberatiment també dels costos perquè també durant aquests períodes també hi ha hagut avanços que ens permeten treballar cap a l'autonomia personal i dins de l'estudi també considerem rellevant incloure aspectes com ara perspectiva transversalitat de gènere, situació, i vostè em feia referència, de les famílies monoparentals i temes com la pluridiscapacitat o situacions a les famílies on hi ha més d'una persona amb discapacitat. A més, aquest estudi el complementarem també amb un anàlisi de l'impacte a nivell municipal de quins són els escomptes i bonificacions que ja tenim presents per a persones amb discapacitat i cap a on hem de dirigir i redirigir les nostres polítiques. L'actualització d'aquest estudi el farem amb col·laboració amb les entitats del sector com hem vingut fent fins ara i també ho treballarem coordinadament amb el Departament de Drets Socials Inclusió per poder tenir un anàlisi molt més acurat. Agrair-li a la transacció que hem pogut fer en quant al termini perquè hem de poder adoptar també els equips, els treballadors municipals, el personal tècnic de l'IMPD i a les entitats els recursos materials i també del temps necessari per poder dur a terme aquesta actualització de l'informe. Així que gràcies per aquesta transacció també.

Molt bé, doncs continuem. amb la pregunta que formula la regidora Ortega de Junts a l'alcalde.

És un prec, alcalde.

El prec que formula la regidora Ortega a l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Doncs suposo que considerem que tots defensem que el comerç és bàsic per a la generació de llocs de treball, és bàsic també com a font de riquesa de l'economia dels nostres barris i també com a punt de trobada de tota la comunitat i, per tant, de relació social. Per tant, per això avui presentem aquest PREC. Després que portem més d'un any, alcalde, intentant que vostès compleixin allò que vam aprovar per unanimitat amb una comissió d'Economia i Isenda el gener de l'any 23, de fer un nou pla d'impuls i suport al comerç de Barcelona que incorporés a més a més la creació de l'Agència de Promoció de Comerç Urbà. El passat mes de setembre a la comissió vam tornar a reclamar el compliment d'aquest acord. Ens van dir que abans d'acabar d'any ens ho presentaríem. A data d'avui no hem rebut ni el pla ni hem rebut tampoc l'estudi per la creació d'aquesta agenda, però a més a més és que ens consta que ni tan sols hi ha hagut converses amb el sector per tal d'avançar i treballar el pla i la futura agència. Mentre el comerç, com sabem, segueix patent les cansoquències de les moltes obres de la ciutat, de la manca de seguretat, de competència desllària, de burocràcia municipal, la pressió fiscal, de les diferents aplicacions dels plans d'usos segons el districte. A més a més, que després hem vist també el fracàs que han tingut accions com el pla de compra de locals buits o bé el pla de subvencions per netejar persianes i que a més a més no han posat en marxa cap dels apeus. A més a més ens arriba la queixa dels comerciants, de molts comerciants, de manca de diàleg i també de manca d'una estructura ben organitzada municipal que doni respostes a aquests problemes del sector. Per tant, per aquest motiu, els demanem que compleixin el que vam aprovar per unanimitat fa més d'un any i que aquest cop presentin ja el Pla d'Impuls i Suport al Comerç de Barcelona i que posin en marxa ja el procés de creació de l'Agència de Promoció del Comerç Urbà, que ha de ser un instrument, com vam dir, mixta de gestió format per representants del sector comercial i l'Ajuntament de Barcelona.

Moltes gràcies. Ens arriben coses diferents. Pot ser que ens arribin coses diferents del sector comercial. Nosaltres estem prenent decisions constantment de la mà i de forma dialogada amb el sector del comerç. Algunes que són de caràcter restrictiu, com són els plans d'usos, suspensió de les licències, però estic d'acord amb vostès que hem de posar també més l'accent en les mesures de promoció que tenen a veure amb la formació, que tenen a veure amb la digitalització, amb l'Andressa, amb la transformació de molts d'aquests negocis i en com monitoritzar l'evolució del sector comercial de la ciutat, que gosa d'una relativa bona salut en el sentit que les xifres són millors o han millorat en els darrers exercicis. Pel que fa a l'agència, té raó, es va arribar a aquest acord, s'han fet algunes passes que jo crec que són rellevants i que s'han compartit amb les entitats comercials, però que jo també vull compartir amb tots vostès. Hi ha hagut una primera decisió, no menor, jo crec que rellevant, justament per fer possible l'eventual reorganització dels serveis municipals, que és fusionar justament l'Institut Municipal de Mercats amb l'àmic del comerç, la restauració i l'alimentació. Aquesta és una decisió rellevant, no s'havia fet mai, que tot l'esforç tècnic i pressupostari que hi ha a mercats més de comerç s'hagin fusionat per tenir l'escala suficient com per poder fer aquestes polítiques proactives que hem de fer des de l'àmbit municipal. I justament hi ha diàleg i decisions perquè el conveni marc que vam signar ara fa només uns dies amb la Cambra de Comerç, justament hi ha una línia important que estarà dotada econòmicament per la formació, la digitalització i la monitorització del sector del comerç. Per tant, acceptem el PREC.

Alcalde, no m'ha acceptat el PREC. A mi m'ha explicat altres coses. Nosaltres el que li vam demanar és aquest pla de foment del comerç que no hem posat en marxa i la creació de l'agència que vostè ara em diu que es fusionen amb l'Institut de Mercats. Això no és ni el que li vam demanar ni el que han demanat els comerciants.

li he dit que li accepto el PREC, que això suposo que ho puc dir jo, que li accepto el PREC, i li afegeixo més a més a l'explicació que li he donat abans, que s'està treballant en aquest pla d'impuls i suport, que probablement va en retard, probablement si els terminis eren aquests, doncs anem en retard, perquè estiguin llestits, segons m'informa a mi des de l'àrea de comerç, el segon trimestre del 2025, i que s'està consensuant amb el sector en aquests moments. Doncs seguim amb el punt tercer, amb el prec que adreça Barcelona Comú a l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. Senyor Collboni, vostè ho sap, ho hem parlat en moltes ocasions, hi ha una de les qüestions que a nosaltres ens preocupa perquè cada any creix més el nombre de persones de la ciutat de Barcelona que creuen que el turisme és un problema, és un problema en el seu dia a dia, per als seus barris, és un problema per a la ciutadania. I estem molt preocupades des del nostre grup municipal perquè la darrera voluntat que s'ha expressat amb el nou Pla d'Acció Turística el que fa és posar èmfasi a ampliar mercats, ampliar i atreure nous visitants. I aquestes són unes polítiques o unes voluntats que s'han expressat en aquest pla d'acció turística que creiem que van amb la lògica, amb la línia, amb la direcció d'agraujar precisament el problema, agraujar aquesta sensació que tenen els barcelonins i barcelonines que hi ha una proposta per part del govern municipal d'un creixement sense límits, d'un model que s'ha demostrat incompatible amb la vida. I per això nosaltres creiem que el que cal és un compromís, un compromís com el que hem acordat avui, per exemple, en reduir terminals de creuers, en no hi rebutjar, per tant, no obrir-ne de noves, però també d'un pla d'acció clar i contundent pel decreixement turístic, perquè el que necessitem és un model que defensi els barris, que defensi la vida més equilibrada i més sostenible. I això passa per parlar de límits de càrrega. Límits de càrrega en llits, com vam fer amb el peguat, com vam fer amb els pisos turístics, però també amb infraestructures, com hem plantejat, per exemple, amb el port, però, evidentment, també amb l'aeroport. Per tant, aquest prec va en aquesta direcció.

Bé, nosaltres no farem un pla pel decreixement turístic, regidora. No el farem. El problema és l'atur, en aquest cas. d'un model de decreixement. Per cert, un pla de decreixement que vostès no van fer quan tenien l'alcaldia d'aquesta ciutat. Van estar vuit anys i no van fer un pla de decreixement. Per tant, ara m'està demanant que faci una cosa que vostès no van fer en el seu dia. I no ho estem perquè no és el nostre model i perquè nosaltres pensem que hem de créixer econòmicament en l'aportació de riquesa a la ciutat, que crea la indústria turística i que nosaltres pensem que creï, però que ho faci bé o que ho faci millor o que ho faci amb les menys repercussions negatives sobre la ciutat. I per tant hi ha una part del PREC, o del fons del PREC, que jo puc compartir, que compartim i que estem prenent mesures en aquesta direcció, que és determinar la càrrega turística de la ciutat i quins són els límits per evitar la massificació turística, que no és el mateix que anar en contra del turisme o del sector turístic.

Quan nosaltres vam governar i tant que vam fer un pla de decreixement turístic, vam fer i vam impulsar el primer peguat, el primer pla d'allotjaments turístics, vam tancar més de 7.000 pisos turístics, no vam fer anuncis a 4 anys vista, vam dir no a l'ampliació de l'aeroport i vam posar límits al creixement de les terminals de Creuers amb el port. Però a més a més, vam situar els problemes de precarització que genera aquest model, perquè a vostè li preocupa l'atur, a mi em preocupa també, no només l'atur, em preocupa la precarització de tots els treballadors i treballadores del sector del turisme. Però miri, defensar els barris, allò que fa especial Barcelona, significa que no tremolin les cames quan hem de posar límits. Quan el port, per exemple, et demana fer una terminal de creuers de luxe, quan l'aeroport et demana ampliar l'aeroport... Per tant, vostè li pot dir com vulgui, però el que necessitem és tirar endavant polítiques clares de decreixement turístic, com es venia a fer al mandat passat, i per nosaltres això serà un element indispensable si vol comptar amb qualsevol suport del nostre grup.

Si vostès diuen que van fer un pla de decreixement turístic, no se'n van sortir en absolut, eh? perquè no hem deixat de créixer en nombre de turistes. En absolut. Ara s'està començant a limitar el nombre de creixement de turistes. Ara. Per cert, amb més facturació per turista, que és justament el model de qualitat que defensem i que crec que estem aconseguint gràcies a posar límits a la massificació turística, a arribar a acords amb el sector privat de com fer aquest creixement econòmic, que no necessàriament ha de ser del nombre de turistes. I per això hem pres la decisió de reduir dues terminals, efectivament, del Port de Barcelona, fruit d'un conveni que es va signar, que vostè va signar el 2018, quan governaven en solitari amb el Port de Barcelona. I la decisió que hem pres és anar enrere d'una decisió que vostès van prendre en el seu dia. I una segona decisió, que tampoc em sembla menor, i em sembla bé que no la mencioni, que és anunciar que el 2028 no renovarem les licències d'habitatge d'ús turístic i que vostès han dit que estan d'acord. Jo crec que aquestes són decisions rellevants des del punt de vista de la limitació de la massificació del turisme en la nostra ciutat. Però això no és ni de créixer en un sector que ha d'aportar riquesa i que dóna feina a 150.000 persones a la ciutat. I, repeteixo, a mi em preocupa molt més l'atur que que hi hagi una activitat econòmica i sobretot, senyora Sanz, quan es parla de redimensionar o de diversificar l'economia de la ciutat, cosa que jo comparteixo, hem de dir on creixem i quines activitats en positiu, quins missatges en positiu enviem a l'economia per dir on volem créixer, per exemple, les inversions que hi ha hagut en biomedicina a la nostra ciutat o el sector científic a la nostra ciutat que estem aconseguint i que vostès compartien, però quan diguin de créixer, sisplau, parlin parlin de quines són les alternatives i quin és el cost d'aquest decreixement que vostès estan preconitzant en aquests moments. Prec que formula el regidor López a la tinent de Bonet.

Gràcies. Senyora Bonet, vostè sap que seguim en un context inflacionari que dificulta a molta gent arribar a final de mes, especialment a la gent jove i a les classes treballadores. En aquest context, en la nostra força al Parlament de Catalunya, vam aconseguir el compromís per part de la Generalitat per mantenir les bonificacions del 50% a la T usual i a la T jove, un compromís que s'anava a executar independentment si l'Estat mantenia o no la seva part. Afortunadament, ahir mateix l'Estat s'hi va afegir, amb el que ara l'esforç pressupostari que ha de fer l'ATM ha quedat substancialment reduït. I això obre la porta a incorporar una mesura adicional que per nosaltres resulta del tot irrenunciable com ho va ser durant els últims set anys de govern de l'alcaldessa Colau, com és la congelació tarifària, evitar un increment de l'IPC, com el del 6,75% que vostès han aplicat a les tarifes d'aquest any. I coneixem quina serà la seva resposta, perquè no és la primera vegada que tractem aquest tema, que el transport públic necessita un millor finançament, I ho compartim, però no podem traslladar aquesta responsabilitat a la butxaca dels ciutadans, com no ho fem amb altres serveis bàsics com la salinitat o l'educació. Com a administració tenim altres instruments que no estem desplegant i vostès ara tenen l'oportunitat de fer-ho. Tant a nivell de l'Estat, amb la llei de mobilitat sostenible, que ens ha de garantir uns recursos sostenibles i estables, Com a nivell de Catalunya, on tenim una llei de finançament del transport públic aprovada fa 10 anys, però que no ha desplegat la sèrie de mesures per complementar aquest finançament. Com també a nivell de ciutat, on podríem desenvolupar eines fiscals finalistes, com estan fent altres ciutats, com és el cas de la ciutat de Nova York amb el pH urbà, per precisament millorar el finançament del transport públic. amb una opció que amb el nou PMU vostès tenen la possibilitat d'incorporar. En els pròxims dies, l'autoritat del transport metropolità es reunirà per decidir sobre la política tarifària del pròxim any, una reunió on l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB, dues institucions presidides pel senyor Coiboni, tenen molt a dir. Amb el que els demanem, com els vam demanar també al Consell Metropolità, que demanin la congelació tarifària.

Tinent de Bonet.

Gràcies, alcalde. Ho hem comentat en altres ocasions en aquest plenari, mantenir o no les bonificacions. El transport públic no és una decisió exclusiva de l'Ajuntament, depèn, vostè ho sap perfectament, n'hem parlat moltes vegades de la determinació que prengui el Govern de l'Estat. Efectivament, ahir arribava alguna informació més concreta respecte a aquest tema, però també depèn de les converses que es duguin a terme en el marc de l'ATM per part de Generalitat, Ajuntament i AMB. M'agradaria en tot cas explicar-los en quin punt estem ara respecte a això i des de l'Ajuntament hem fet l'anàlisi i la valoració de tots els escenaris. En els darrers dies el govern de la Generalitat també ha fet pública la seva orientació respecte al sistema tarifari de l'any que ve i estem a l'espera que l'Estat, a partir de la informació que ahir circulava, formalitzi finalment la seva decisió. La nostra voluntat, en tot cas, és protegir els usuaris usuals del transport públic, aquells col·lectius amb més dificultats econòmiques, i amb aquesta convicció entomem les converses. Per tant, la determinació de l'Ajuntament és anar a la taula de l'ATM amb la voluntat de mantenir les bonificacions de cara a 2025. Una determinació que, com hem vist a les darreres comissions, genera un consens transversal entre tots els grups municipals i que, sobretot, dona certeses als usuaris i usuàries. Però és més important assenyalar que hem de treballar amb una doble mirada. el sistema tarifari del transport públic i també la sostenibilitat del servei. En aquest sentit vull afegir que hem de tenir un sistema tarifari que ens permeti donar seguretat als usuaris i que alhora faci possible mantenir un servei de qualitat i que es puguin realitzar les inversions per seguir millorant. També ho heu reiterat aquí, el que realment fa guanyar usuaris és la qualitat i l'eficiència del servei, per exemple, les ampliacions de línies, la millora de freqüències, les millores en accessibilitat, que tan importants són perquè alguns col·lectius puguin tenir el mateix dret a moure's que qualsevol altre ciutadà i ciutadana. Per tant, li acceptem el preg en el sentit que ens comprometem a anar a la taula de l'ATM amb la voluntat de mantenir l'aportació de l'Ajuntament de cara al sistema de bonificacions pel 2025.

Regidor, sis segons.

Això no és el que li estàvem demanant. Li estàvem demanant que mantingui la congelació tarifària i busquin altres fórmules de finançament del transport públic.

Tinenta, 22.

Jo li he dit que les converses estan en el marc de l'ATM i per tant nosaltres anirem al marc de l'ATM a defensar el manteniment de les bonificacions pel 2025.

Molt bé, doncs passem al següent prec que formula Esquerra Republicana, el regidor Castellana, a l'alcalde.

Molt bé, gràcies, alcalde. Com vostè sap, la capacitat d'atracció de Barcelona ha facilitat l'arribada d'un nou perfil de persona a la ciutat. Estàvem acostumats, com a totes les ciutats o la majoria de ciutats europees, a la immigració econòmica, però tenim un nou tipus de persones que ven a la ciutat amb un major poder adquisitiu de mitjana i amb un nivell d'estudis, el que col·loquialment anomenem expats. Segons diverses estimacions, a Barcelona hi ha entre 80.000 i 150.000 persones que són sobretot persones joves d'origen europeu i d'uns 25 a 39 anys. Això ens fa una societat diversa i per tant una societat millor i per tant és un element positiu, però per aprofitar millor aquesta diversitat hem de donar les eines perquè aquestes persones puguin viure com un barceloní o barcelonina més. Un element central en aquest sentit és la llengua i creiem que l'enfocament que fa l'Ajuntament per aquest col·lectiu no és l'adequat ara mateix. De fet, en serveis que són molt innovadors, com el Barcelona International Welcome Desk o esdeveniments com el Barcelona International Community Day, que plega més de 5.000 persones de 127 països, s'inclou el català a l'hora d'oferir les activitats. És a dir, tenen un catàleg d'activitats en català. Òbviament, aquestes persones, quan arriben a casa nostra, no entenen el català. Per tant, l'utilitat de fer-los arribar a un catàleg en català és tirant a baixa. Per tant, què és interessant en aquest sentit i què es representaria una innovació respecte al que es fa ara? Aprofitar aquests esdeveniments i aquests serveis que són innovadors i que valorem molt positivament des d'Esquerra Republicana integrar el català en diferents formes, amb ofertes de cursos, d'activitats, parelles lingüístiques, etcètera, per fomentar que aquestes persones puguin enriquir-se també i formar part d'una forma molt més natural i amb moltes més eines de la societat barcelonina, en aquest cas amb el català com a eina de comunicació i relació habitual. Gràcies.

Bé, senyor Castellana, li accepto el prec amb algunes consideracions. Som una ciutat que la gent decideix formar-ne part per a l'acció. Afortunadament hi ha molta gent, en aquest cas vostè s'adreça a un col·lectiu concret, sobretot d'europeus, que a mi no m'agrada anomenar i crec que no s'han d'etiquetar com a expats, de fet crec que no és afortunat i que hauríem de tenir cura amb el llenguatge, sinó senzillament gent que ha decidit formar part de la nostra societat o quedar-se a la ciutat i que han de saber que la llengua pròpia és el català. I de fet, en el International Community Day, si vostè hi ha anat alguna vegada, veurà que el Consorci de Normalització Lingüística té un estant i que a més a més és actiu. Jo cada any hi vaig i cada any estic amb la gent del Consorci de Normalització Lingüística i tenen programes específics justament per a aquest col·lectiu, per a aquesta comunitat. Que efectivament, jo crec que hem d'enviar un missatge de l'aprenentatge de les llengües de la ciutat perquè a vegades es desenvolupen, quasi al 100% en la seva vida quotidiana i professional, en anglès. Què estem fent i quines coses i quines mesures volem adoptar? Primer, evidentment, com li hem dit, posar èmfasi en la promoció de la cultura i de la llengua catalana en les sessions d'acollida i material informatiu. Es fa amb el Consorci d'Organització Lingüística. En segon lloc, incrementant la presència del català i la cultura catalana en el proper Barcelona International Community Day, doctora del 25. Tercer, l'any vinent també, es posa en marxa el cicle... Catalan Afterworks, que són sessions interactives dissenyades per sensibilitzar sobre la llengua i fomentar-ne l'ús. I en quart lloc es desenvoluparà o s'està desenvolupant el programa Barcelonian Ambassadors, que és una iniciativa per implicar persones internacionals que ja viuen i treballen a Barcelona, que treballen a la ciutat, a la difusió de la nostra cultura i valors entre la comunitat internacional.

Molt bé, doncs agrair l'acceptació del PREC. Evidentment farem seguiment de les mesures que ens ha comentat i de les algunes que ja es duen a terme i també el que volem amb aquest PREC és ficar el focus en una qüestió que em sembla rellevant perquè... en el dia a dia a la nostra ciutat veiem que falta més feina en aquest àmbit, falta intensitat en aquestes mesures i, per tant, més enllà que, evidentment, ja hi ha coses que es fan, doncs sí que, en fi, la quotidianitat ens fa veure la necessitat d'impulsar encara més aquests programes.

Gràcies. Moltes gràcies. Doncs passaríem a la següent, que formula el regidor Coronas a l'atinenta Bonet.

Gràcies. Bé, senyora Bonet, fa ja algun temps que des d'Esquerra Republicana hem anat alertant d'una proliferació excessiva de supermercats de 24 hores que de manera irregular o irregular es rompen arreu de la ciutat i posen en perill l'equilibri comercial. dels nostres barris, especialment els que som més cèntrics. Pel que vam conèixer a través de la premsa, els darrers quatre anys l'Ajuntament ha atorgat de manera legal 544 llicències d'autoservei de fins a 150 metres quadrats i 142 més de superservei de fins a 399 metres quadrats a la ciutat de Barcelona. Hi ha d'altres, en canvi, que operen directament sense llicència o bé tenen llicència de qualsevol altre tipus d'activitat, però no d'aquesta. De fet, en alguns d'aquests establiments, a més de no complir amb els plans d'usos, amaguen altres realitats, com hem pogut conèixer també fa poc, molt més preocupants, com són incompliment de normatives de tot tipus, urbanístiques per descomptat, però també laborals i també de salut pública. I a més a més, suposen una amenaça per la diversitat comercial de la ciutat. Per tant, sabem que l'Ajuntament ha fet una sèrie de campanyes de multinspecció per tal de detectar infraccions, amb força èxit, se n'han pogut detectar fins a 2.000 vinculades a supermercats de 24 hores, una xifra alarmant que creiem que a Barcelona com a ciutat no ens podem permetre, i per això presentem aquest pleg, per no afluixar, per insistir, per dedicar recursos. Perquè allà no és només que hi hagi... algunes persones que es pensen que amb aquesta ciutat es pot fer tot, és que volen fer-ho. I no només és que s'incompleixin normatives urbanístiques, sinó que hem vist i hem detectat realitats que realment són preocupants i que tenen a veure amb l'explotació laboral i amb l'esclavisme en ple segle XXI a la ciutat de Barcelona. Per tot això demanem A través d'aquest PREC, que l'Ajuntament de Barcelona segueixi amb aquesta línia d'inspeccions, que garanteixi els recursos humans i materials suficients per fer complir les normatives en aquesta ciutat i enviar un missatge molt clar. A Barcelona no s'hi pot fer el que a cadascun li dóna la gana. Hi ha unes normes i es fan complir.

Molt bé. Tinent de Bonet.

Gràcies, alcalde. Senyor Crones, ja li avanço que li acceptem el PREC perquè, efectivament, és en aquest sentit que estem treballant. Els últims dies hem fet una multiinspecció contundent amb més de 100 supermercats de 24 hores al districte de l'Eixample i amb un resultat que vostè mateix esmentava, més de 2.000. infraccions detectades. I amb aquesta inspecció hem volgut llançar aquest missatge que vostè reclamava en les seves últimes paraules, que a Barcelona l'activitat il·legal no surt gratis i per tant serà perseguida. Hem dit per activa i per passiva que seríem contundents i inflexibles, ho estem sent, ho continuarem sent en el futur. Per això, més enllà de valorar l'èxit de la multinspecció, ara cal garantir que el post de la inspecció sigui també un èxit i en això és en què estem treballant. Els òrgans competents, municipals i supramunicipals, ja han obert els procediments disciplinaris per poder perseguir aquestes infraccions que s'han pogut detectar Per exemple, el districte de l'Eixample està tramitant els procediments que li corresponen i, de fet, tal com demanava vostè, s'ha reforçat l'equip que fa el seguiment de la multinspecció amb quatre persones, dues lletrades i dos tècnics. Val a dir que aquests procediments són diferents en funció de la normativa que incompleixen i, en tot cas, contenen requisits i temps de tramitació que inclouen períodes de presentació d'al·legacions, cosa que pot fer que les conseqüències no siguin immediates, però això no vol dir que no s'estigui actuant amb determinació, com li deia. De fet, ja puc avançar-los que, més enllà dels set precintes cautelars per motius de salut pública que es van fer el mateix dia de la inspecció, durant aquesta mateixa setmana hem precintat cautelarment deu establiments per incompliment de les mesures de seguretat i de protecció contra incendis i cinc infrahabitatges vinculats a aquestes activitats. Pel que fa a la coordinació policial, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra estan fent un seguiment de les situacions relacionades amb l'àmbit laboral que es van poder detectar en la multiinspecció i que poden tenir conseqüències administratives i fins i tot penals i s'estan definint les accions necessàries. I també s'ha activat el grup de tràfic i explotació de persones de la Guàrdia Urbana, que està coordinat amb els efectius de cos nacional de policia que van participar en el mateix dispositiu que li esmentava. Acabo, per tant, fent referència a que aquesta multinspecció no ha estat un fet aïllat i únic, puntual. Continuarem fent, n'havíem fet, continuarem fent inspeccions de forma periòdica per garantir el complement de la normativa i prevenir... noves irregularitats i ho farem, com hem fet fins ara, a cabo, alcalde, en coordinació estreta amb la resta d'òrgans i amb la resta d'administracions actuals.

Regidor Coronas. Sí, doncs agraïm l'acceptació del PREC, que ja hi comptava, doncs que així seria i també, doncs, agraïm aquesta intenció i aquesta vocació clara i evident de no permetre que determinades coses succegin a la nostra ciutat. Hem de lluitar amb tots els recursos al nostre abast per evitar, doncs, precisament situacions d'esclavisme com s'estan donant ara mateix a les botiques de Barcelona.

Molt bé, doncs passem a la següent que formula el regidor Martí, el Tinent Batlle.

Moltes gràcies. Ayer, senyor alcalde, vostè alzó su copa i brindó por todos los trabajadores y trabajadoras de este ayuntamiento destacando su dedicación y el servicio que realizan en la ciudad. Pues bien, hoy, 24 horas después, el Grupo Municipal del Partido Popular le da la oportunidad de pasar de las palabras a los hechos. Por eso le queremos recordar la Directiva Europea 2019-1158, que establece que el permiso parental debe ser retribuido. Sin embargo, el Ayuntamiento de Barcelona, bajo su dirección, ha decidido ignorar esta obligación legal, ética y social, perjudicando directamente a todos los empleados de esta casa y a sus familias. Hagamos memoria. Primero fue que sí, y así se acordó con los sindicatos en la mesa general. Posteriormente se autoemendaron y se produjo una rectificación y ustedes dijeron que no, que el permiso parental dejaba de retribuirse. Pues bien, esta no retribución es un ataque directo a la igualdad y a la conciliación. Muchos trabajadores, especialmente los que menos cobran y sus familias, se ven obligados a renunciar a este derecho porque simplemente no pueden permitirse un permiso que no sea remunerado. Y, como suele ocurrir en tantas ocasiones, acaban siendo las mujeres mayoritariamente las encargadas del cuidado de los menores. Finalmente, ha tenido que ser el juzgado contencioso administrativo número uno de Barcelona, quien el pasado 28 de noviembre les ha quitado la razón. El permiso, insisto, ha de ser retribuido. Por todo ello, en este ruego le solicitamos que den cumplimiento a la citada sentencia y que no sea recurrida. Que el permiso parental retribuido sea extensivo a todos los trabajadores y trabajadoras. Y, por último, que el permiso se abone de forma retroactiva desde la fecha en que el Ayuntamiento suspendió de forma unilateral el acuerdo alcanzado con los agentes sociales.

Gracias.

Dir-li que coneix perfectament vostè que amb efectes de l'aprovació del Real Decret Llei 5 barra 2003 de data 28 de juny de 2023 es va negociar la sistemàtica d'agaudiment del permís parental a l'organització municipal. La decisió sobre la atribució del permís es va adoptar com a resultat de l'aprovació de la resolució de 4 juliol del 2023 del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i no com a resultat de la negociació. En data 1 de novembre del 2023 es va deixar de retribuir el permís d'acord amb la resolució contrària de 19 d'octubre del 2023 del mateix Departament de la Presidència. El conjunt de les administracions públiques, també l'Ajuntament de Barcelona, estan aplicant el permís parental tot el que està regulat, és a dir, avui per avui sense retribució. La normativa vigent és el real decret llei 5 barra 2023 i mentre no sigui modificada, aquest permís no es pot retribuir. Com podran comprendre, no li correspon al govern municipal la modificació d'un real decret. En qualsevol cas, són els uns polítics que hi poden fer, des de les seves respectives formacions, sol·licitar al Congrés dels Diputats la modificació d'aquest decret per adaptar-lo a la directiva europea i per poder aplicar la retribució del permís. Tan aviat com es faci aquesta transposició i hagi la normativa estatal que ho permeti, es prendirà també aquesta decisió per part de l'Ajuntament i per descomptat analitzarem i complirem les resolucions judicials una vegada que aquestes siguin fermes.

Es cierto que no se ha producido la transposición de la directiva europea que se tenía que haber producido en agosto del 2022. Bueno, ya saben, cosas de Pedro Sánchez. Pero no es menos cierto que las directivas tienen efecto directo. Es decir, no es necesaria la transposición para que sean de obligado cumplimiento, como así indica la sentencia. No tienen razón y lo saben. Tienen...

Estem aplicant la normativa que ens és d'aplicació aquí i estem fent la resta de les administracions. Per tant, li repeteixo, quan tinguem la transposició ho aplicarem i, per descomptat, quan les sentències judicials siguin fermes, ho farem també.

Molt bé, doncs seguim amb la proposta del regidor Senderos a la regidora Gil.

Gracias, alcalde. Antes que nada quiero saludar a los miembros de la Hermandad de la Legión que nos acompañan el día de hoy. La Legión tiene una relación muy directa con Cataluña y con esta ciudad. Sus primeros componentes fueron 200 catalanes que, procedentes de Barcelona, constituyeron el primer contingente que se alistó al entonces llamado Tercio de Extranjeros en 1920. Desde entonces muchos han sido los servicios que la Legión en España ha prestado encuadrando en sus banderas gran cantidad de barcelones y soldados de otras procedencias que han terminado viviendo aquí. Por tal motivo, con el fin de reunirse, seguir sintiéndose partícipes y sobre todo apoyar a los compañeros más desfavorecidos, hace 50 años se constituyó la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, cuya sede social ha estado emplazada en unos bajos de los antiguos cuarteles de San Andrés. Allí compatibilizaban sus actividades habituales con otras de apoyo benéfico, importantísima ayuda a otros antiguos legionarios necesitados, lucha contra enfermedades raras, como por ejemplo San Filipo o la Lela, recogida de alimentos, juguetes o artículos de primera necesidad para guarderías sociales, huertos urbanos para personas con discapacidad funcional y, últimamente, ayuda a los afectados por la gota fría en València. Hasta que la mano implacable de nuestro ayuntamiento Logró asestar el golpe definitivo, haciendo efectivo el desahucio y los dejó en la calle. Atendiendo a este ruego, tienen la oportunidad hoy de atenuar las consecuencias, encontrando un local donde la hermandad pueda desarrollar sus actividades.

Gracias.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, vull recordar que tenim una ciutat que afortunadament té un àmbit associatiu ampli, divers, competent, que cobreix espais tan diversos i necessaris com la memòria democràtica, la defensa dels interessos de determinats sectors productius, la investigació científica o social, l'assistència a col·lectius, necessitats, entre d'altres. Aquesta amplitud i varietat fa que, malauradament, l'administració no pugui col·laborar amb la mesura que vostès proposen amb totes les entitats. Els recursos que tenen totes les administracions són limitats i, per tant, ens obliga a prioritzar entre quins projectes poden rebre aquest ajut i aquest compromís. En aquest sentit, segurament saben i ho expressaven al principi que l'entitat a la qual ho deixen ha estat amb uns terrenys cedits de forma temporal per part del Consorci de la Zona Franca durant més de deu anys. terrenys que amb el marc d'aquesta priorització a la calodia i tenint en compte l'evident manca d'habitatge que s'ofreix la ciutat s'han decidit destinar en bona mesura a ús residencial. A assenyalar també que no s'ha fet fora amb aquest armandat de forma discrecional del local que ocupaven Aquest local estava afectat per l'operació urbanística que afecta tota la zona de les antigues casernes d'artilleria i es va arribar a judici al negar-se a sortir de forma pacífica quan la Junta de Compensació va consignar la quantitat de diners a la que tenien dret per quedar-se sense el local de fet i va ser l'única de les tres entitats que estaven en aquests locals que no va voler sortir i que per tant es va haver d'activar l'opció judicial. Des de la nostra administració recolzem moltes i molt diverses iniciatives, com deia. Malauradament, els recursos públics disponibles no permeten trobar locals per totes. Així doncs, i en base en aquestes raons, desestimem el seu prec, però en tot cas, li recomanem a l'associació que faci els processos que s'estableixen al programa de patrimoni ciutadà, d'ús i gestió comunitàries, com fan la resta d'entitats de la ciutat, I recordar que els criteris que l'Ajuntament prioritza amb aquestes entitats són que exerceixin valors democràtics, que els projectes que realitzen col·laborin en avançar cap a un model de ciutat solidària, feminista, intercultural i de defensa dels drets.

Regidor, senderos.

Ustedes son permisivos con los ocupas, pero... Los que con estos no activan los desalojos, como hemos visto hace un rato en nuestra propuesta, pero han sido implacables para expulsar a la hermandad de la Legión como si se tratara infectados. Será que la memoria del Partido Socialista no puede olvidar algunos de esos grandes logros de la Legión a favor de los derechos de la democracia, como por ejemplo cuando en octubre del 34 logró reprimir su golpe de Estado en Asturias contra la Primera República. Y cuando en el mismo octubre del 34, inmediatamente después de la republiqueta de diez horas del insurrecto compañ, la Legión desembarcó en el puerto y desfiló por las calles, ya pacificadas de Barcelona, entre multitudes ovacionantes de barceloneses. Eso supongo que no lo perdonarán nunca. Ya que ustedes no piensan hacerlo, cuenta la hermandad de la Legión con que desde Vox siempre van a encontrar nuestro apoyo, nuestro agradecimiento y nuestro cariño. Porque un Gobierno que da la espalda a sus soldados ...le está dando la espalda a su pueblo... ...y sepa este gobierno socialista... ...que el noble pueblo español está orgulloso de sus ejércitos... ...y que los vecinos de Barcelona guardamos agradecidos... ...un gran respeto por la región, su historia y sus caídos. Sentimos lo que no atienden este ruego.

Regidora, té 15 segons. Moltes gràcies. També saludem els representants de la hermandat... ...de los antiguos legionarios de Barcelona. Bienvenidos. Seguim amb el punt nou... que és la pregunta que fa al senyor Gonzalo de Loro, a l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Bueno, la verdad és que ja ha contestat el senyor Batlle al ruego del Partit Popular, que era molt similar al nostre. España vive un invierno demográfico preocupante y las tasas de natalidad que tenemos son de las más bajas del mundo. Ayer mismo leía en La Vanguardia que en el año 2024 han nacido 80.000 niños menos que el año 23. Sin embargo, cuando se les pregunta, la mayoría de las personas dicen que desearían tener más hijos de los que tienen. La realidad es que la ayuda que reciben las familias para la crianza de sus hijos son en España de las más bajas de Europa. Por eso es de Vox, nos parece lamentable que un trabajador de este ayuntamiento haya tenido que llevarles a los tribunales para que se aplique el permiso retribuido de ocho semanas.

Gracias. La retribució del permís es va adoptar en aplicació d'una resolució del Departament de Presidència de la Generalitat amb data 4 de juliol del 23 i es va deixar de retribuir d'acord amb una altra resolució del mateix departament de l'1 de novembre del 23. Tal com ha dit el tinent d'alcalde, evidentment si hi ha sentències judicials o hi ha un canvi de criteris, com totes les administracions de Catalunya, independentment del color polític del seu govern, ho aplicarem.

El comportamiento del Ayuntamiento con sus trabajadores es muy mejorable. De hecho, es habitual ver personal de este Ayuntamiento en la tribuna de invitados o en las comisiones o en la sala de comisiones pidiendo un mejor trato o que se cumpla lo pactado. Ustedes siempre se llenan la boca de palabras bonitas, pero los primeros que maltratan por norma es a sus propios trabajadores. La izquierda en general no cree en la conciliación laboral y familiar. Es hipogesia pura. La prueba es que no apoyaron las medidas que Vox propuso en este ámbito el mes pasado en el Parlamento. Medidas como promover un reajuste del horario escolar para hacerlo compatible con la jornada laboral o premiar fiscalmente aquellas empresas que favorezcan medidas para la conciliación familiar o que se apoye fiscal y laboralmente que todo español pueda optar por dedicarse al cuidado del hogar de hijos menores o familiares con discapacidad o en situación de dependencia. El desprecio es especialmente sangrante en cuerpos como el de la Guardia Urbana, un cuerpo que sigue completamente abandonado y maltratado por este alcalde, un cuerpo profesional que tiene que sufrir las dificultades que su inoperancia política les provoca. Pero es que últimamente ya no solo impiden a la Guardia Urbana trabajar, es que además se dedican a multar a aquellos ciudadanos de bien, como los de Patrulla Ciudadana, que advierten al resto de la presencia de carteristas en el metro. Ustedes son un desastre. Ni hacen ni dejan hacer. Y mientras tanto la Guardia Urbana completamente desmotivada. Los índices de delincuencia disparados y Barcelona con el dudoso honor de tener los dos barrios más peligrosos de España, el Raval y la Mina. El verdadero peligro para la seguridad de los barceloneses son ustedes.

Gracias. Regidor, tinc la consciència molt tranquil·la pel que fa a les relacions laborals en aquest Ajuntament. Estic molt orgullós de la Guàrdia Urbana que tenim i estic molt orgullós de com hem avançat els darrers mesos i anys pel que fa a revaloritzar el paper de la Guàrdia Urbana en matèria de seguretat i de tot el reforçament que estem fent des del punt de vista de les infraestructures, de les notacions, dels equipaments, etc. I d'altra banda, ja que vostè ho ha dit, a mi em fa certament feliç veure com la dreta defensa en aquest ímpetu les mesures de conciliació. Això és fruit primer de la reivindicació dels sindicats de classe d'esquerres i fruit de les legislacions de governs d'esquerres, començant pel Partit Socialista Obrer Espanyol. Jo no dic que no tinguin raó que vostès ho posin de relleu, és raonable que ho facin. Ja els hem explicat per quins motius no ho podem aplicar, perquè hi ha una instrucció de l'òrgan competent, l'administració competent, per això no ho fem. Però, home, d'aquí a atribuir-se a vostès a ser l'avantguarda de la conciliació, permetin que faci una mica de sorna i que recordi quina és la realitat històrica dels avenços que en aquesta matèria s'han produït en aquest país, que, insisteixo, han estat de mans dels sindicats de classe i de governs d'esquerres. I seguim. El senyor Cidrera, que formula una pregunta al senyor alcalde.

Sí, senyor alcalde. Mire, en l'últim pleno li pregunté al responsable de seguretat, el senyor Valle, què va fer per a millorar la seguretat de Barcelona i el senyor Valle ens va dir el mateix que havien fet fins ara. I per això jo li faig aquesta pregunta a vostè, senyor alcalde. Què va fer per a evitar que alguns barris de Barcelona siguin els barris més insegurs d'Espanya?

Yo primero le preguntaría dónde saca el dato de los barrios, porque yo no lo sabía encontrar.

Quizás si no se hubiera ido de Twitter hubiera visto que La Vanguardia, el periódico, todos los medios han recogido estas noticias que son fruto de la información que da el Ministerio del Interior. En todo caso, mire, señor alcalde, en lo que llevamos de pleno municipal, en Barcelona se han producido 90 hechos delictivos, hechos criminales, 90. Tres hechos delictivos al minuto. Tres agresiones sexuales al día. El barrio del Raval se ha convertido en el barrio en el que más hechos delincuenciales se producen en toda España. Y lo que me sorprende es que usted y su gobierno municipal se dedican a decir que vamos a hacer lo mismo que hacemos siempre y que el resultado es el que tenemos. A usted le puede hacer gracia, ¿no? Pero mire, hay que modificar la ley de multireincidencia. Y yo le pido que a su compañera de partido, a la señora Armengol, presidenta del Congreso, le diga que deje de bloquear. La ley que modifica el Código Penal, la ley del Partido Popular, pero también la ley de Junts, que modifica el Código Penal 16 veces bloqueada la ley del Partido Popular, 11 veces la ley de Junts. Hay que modificar la ley del Código Penal para castigar la multireincidencia. Y ustedes la tienen paralizada. De la misma manera que le digo al señor alcalde, que no puede ser y que usted debería reflexionar sobre el hecho de que el responsable de seguridad del Ayuntamiento de Barcelona es el mismo responsable del distrito en el que más inseguridad hay en toda España. Y por tanto, no voy a decir como otros compañeros de Junts hacen en el Congreso, pero sí le pido que mueva ficha y que haga algo para que la seguridad en Barcelona sea mucho mejor. Y acabo. Falta policía para garantizar la seguridad en el Raval, en Nou Barris, en el Besós, en toda Barcelona. Y su partido, señor Coiboni, y su partido va ahora a destinar 2.000 Mossos de Escuadra que podían venir a patrullar a la ciudad de Barcelona para vigilar y sustituir a la policía nacional y a la Guardia Civil en puertos y aeropuertos. Creo que es una cierta vergüenza y yo le pido al señor alcalde que exija a su partido que esos 2.000 agentes de Mossos de Escuadra vengan a patrullar en Barcelona, que es donde se necesitan.

Senyor regidor, jo no li negaré, com no ho he negat mai, que el tema de la seguretat és una preocupació i una prioritat al meu govern. I he dit en aquest mateix plenari més d'una vegada que assumiria directament les gestions que a vegades no em pertoquen. Per exemple, que vostè no ha mencionat, l'ampliació de la planta judicial, que vostè ha obviat en la seva intervenció... quan ha dit que no s'havia fet res, home, doncs s'ha aconseguit ampliar la planta judicial per atacar el principal problema que té la nostra ciutat, que és la multireincidència. Per cert, amb resultats positius, també tampoc els hem assentat, reducció d'un 7%, respecte a l'any 23 dels furs a la ciutat de Barcelona, que són el principal focus de problema, i un 4% de reducció de la delinqüència a la ciutat de Barcelona. Home, jo entenc que vostè posi l'èmfasi en la matèria de seguretat, ho entenc, però també digui les xifres com són. I és que vam dir que prendríem mesures i les estem prenent. I és que vam dir que començaríem a doblegar la corba de les dades d'incidència de la delinqüència de societat i ho estem fent. I a més a més, jo li pregaria que fossin rigorosos vostè i fins i tot els mitjans de comunicació quan fan algunes dades que fan referència a les dades de seguretat. El Ministeri no desagrega per barris, ho fa per municipis. Ho fa per municipis. I si vostè s'hi fixa, veurà que Barcelona, en els mesos que portem, ha reduït un 4% la delinqüència o els delictes a la nostra ciutat i a Badalona ha pujat un 9,9. I a mi no em sembla una bona notícia. perquè és una ciutat veïna, forma part de l'àrea metropolitana, i em preocupa també que a Badalona hagi pujat un 9,9% la delinqüència, mentre a Barcelona s'ha reduït un 4%. Gràcies. I ara proseguim amb la pregunta que formula el regidor... Seguiment del senyor Jordi Martí a respon la senyora Gil.

Molt bé, gràcies, president. Bé, com vostès coneixen, el mes de març d'enguany amb aquest Consell Plenari vam fer un prec que va ser acceptat pel govern en la línia de l'impuls de la creació d'un centre memorial de les víctimes del terrorisme, de la mateixa manera que s'ha fet altres o s'està fent altres ciutats de l'Estat. Ho vam fer de la mà de les reivindicacions històriques i de les peticions més que legítimes i justes de persones, col·lectius i entitats que defensen les víctimes del terrorisme de les seves famílies. Això fa molt temps que ho discutim. Creiem que Barcelona, més enllà del que hem patit a nivell d'actes de terrorisme, considerem que és una ciutat de cultura de pau, una ciutat... líder en el foment de la pau i del que intentem acabar amb aquesta xacra a nivell mundial, evidentment, en aquesta línia som conscients, sabem, tenim coneixement que vostès darrerament han tingut algunes converses, algunes reunions amb alguns representants d'aquestes entitats de memòria, o de defensa de les víctimes del terrorisme. Amb independència que aquest futur centre, equipament, establiment, doncs, diguem-ne, s'integri en el MUBA, en el Museu de la Història de la Ciutat, o en un altre, diguem-ne, ENS o organisme municipal, el que ens interessa, evidentment, és que es compleixi el compromís del govern municipal assumit per vostè, en nom del govern de l'alcalde Collboni, d'impulsar i, realment, diguem-ne, tancar un acord i tancar i aprovar un projecte dins d'aquest mandat municipal. Ja queden només dos anys i mig. Era simplement per conèixer els avenços en aquestes converses i realment si hi haurà trasllació, si hi haurà concreció dels compromisos del govern municipal envers no només les persones i les entitats que representen les víctimes del terrorisme, sinó amb tota la ciutadania de la ciutat i del país. Gràcies.

Gràcies, regidor. Té l'altor la senyora Gil.

Gràcies, alcalde. Doncs efectivament, com ja l'hem dit en alguna ocasió aquí i també hem parlat amb les entitats del sector, és un tema que creiem que és important i amb el que més pensem que l'aportació que es pot fer des de la ciutat al fenomen del terrorisme i a la memòria de les seves víctimes pot ser sens dubte important i pot tenir una mirada que complementi altres memorials que existeixen al nostre voltant. Com li vaig explicar, crec que va ser també amb un seguiment del PREC, vam fer una primera visita amb alguns dels centres de memòria que existeixen al país i vam fer reunions amb entitats també de víctimes, no només de Catalunya sinó d'altres elements. El que tenim decidit en aquest moment a banda d'això són dues coses diferents. Una, que efectivament sigui sota el paraigües del MUVA que pugui haver-hi aquest memorial perquè creiem que li pot donar coherència perquè és una part també important de la història de la ciutat. Dos, que l'espai físic on estigui aquest espai memorial i on es puguin haver diferents exposicions sigui el del castell de Montjuïc. En aquest moment aquest equipament s'està reformant perquè hi hagi noves sales i nous espais que ens han de permetre també que hi hagi aquesta figura de memorial. I el que estem també és fent la conceptualització amb el propi MUVA, que com vostè sap ha tingut canvis en la direcció molt recent, i això també ha fet que no hagi anat tan ràpid com voldríem, però també amb el món de l'acadèmia i, evidentment, amb les entitats que representen els col·lectius de víctimes. Per tant, en el moment que s'han començat a fer alguns encàrrecs, sobretot a la part de l'acadèmia, durant aquesta conceptualització no només parlarem amb les entitats, sinó també amb la resta de grups, perquè creiem que és important també que tothom s'ho senti seu i que sigui, efectivament, un memorial... que representi la ciutat i la seva història i el respecte cap a les víctimes.

Gràcies, president. Doncs li agraïm en nom del grup de Junts per Barcelona la informació, l'actualització de la informació que ja ens han donat en temps fa unes setmanes enrere. Ho seguirem de prop perquè creiem que realment no solament és important per les persones i els col·lectius que tant mèrit tenen a l'hora de defensar i acompanyar els víctimes del turisme i les seves famílies, sinó que per la ciutat i pel país en el seu conjunt. Ho necessitem i és la justícia. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs passem a la següent que formula el grup de Barcelona en Comú la regidora Recio i respon la tinenta de Gai.

Endavant. Bé, el Juny Barcelona en Comú va presentar una proposició d'acord que va quedar aprovada en torn al nou protocol d'allotjaments d'emergència que va entrar en vigor el propi mes de Junts sense consens ni diàleg ni amb les treballadores ni amb les entitats d'aquesta ciutat. Ara, passats aquells primers sis mesos, sabem que al gener acaben els sis mesos que fixava aquell protocol d'estada en allotjaments d'emergència i davant la preocupació de treballadores, de sindicats, d'entitats, de com procuraran i com continuarà aquest protocol, formulem avui la demanda de seguiment tot i una demanda de seguiment que exigia la retirada del protocol i una trobada de consens per treballar solucions alternatives al que el govern municipal estava aplicant. Sabem que no s'ha retirat el protocol, tot i que sabem que aquella proposició va servir per pausar decisions, per prendre-les amb més calma i iniciar un petit diàleg insuficient encara perquè la preocupació continua vigent.

Moltes gràcies, tinent Tagall.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, com bé saben, el govern municipal té un compromís ferm en la defensa dels drets socials i la inversió en polítiques socials per part d'aquest Ajuntament és una de les més altres de tot l'Estat. Ara bé, és evident que també l'exclusió residencial, i tot i que guarda relació amb l'habitatge, és en l'actualitat un dels motius fonamentals de desigualtat i pobresa a les ciutats. Tot just, hem impulsat una aliança de ciutats europees per situar aquest tema de manera ferma en l'agenda política i cercar solucions compartides. En aquest sentit, convé recordar que la cartera de serveis socials contempla l'acolliment residencial d'urgència i el servei de residència temporal per a les persones adultes. Per tant, com hem transmès en diversos moments, com també va ser ja la pròpia Comissió de Drets Socials del mes d'abril, la solució habitacional estable accedeix al marc competencial de serveis socials que fa moltíssim per acompanyar les persones en situacions molt difícils però que no tenen eines per revertir les situacions més enllà de l'acollida temporal d'urgència. que garanteix que aquestes famílies no pernoctin al carrer oferint un allotjament des del primer dia. El sistema d'ATU és fonamental per donar una solució provisional i àgil de primera acollida, per alhora té limitacions. En lloc d'una solució merament d'allotjament, el model dissenyat busca promoure la recuperació de l'autonomia de les famílies a través de recursos més estables com els pisos d'emergència i habitatges de protecció oficial, així com alternatives amb suport socioeducatiu per facilitar reinserció social. Una de les principals innovacions del nou model és que es fixa una durada màxima de 6 mesos per a l'estat de l'ATU, amb la flexibilitat d'adaptar els temps a les necessitats de cada persona o unitat familiar. Si no es pot assolir l'autonomia en aquest temps, s'activa una taula específica per estudiar cada cas de manera individualitzada i garantir un acompanyament continuat, incluent-hi ajuts econòmics o altres mecanismes de suport per assegurar una transició digna cap a l'autonomia. El protocol crea entorns més dinàmics i semblants a la vida quotidiana real, amb la possibilitat de recuperar hàbits bàsics com la cuina, la neteja i la compra. Tot això amb el suport de professionals de serveis socials, aspectes que s'havien absolutament abandonat. I els hem de dir que, com saben, amb les dades que els compartim periòdicament, el protocol està funcionant perquè estem compartint les dades. Des de juny fins a tancament de novembre d'aquest any, 299 casos, és a dir, 990 persones han trobat una alternativa a recursos de lletjament temporal d'urgència. A nivell de temps d'estada en l'allotjament, s'està reduint les estades superiors als 6 mesos, mentre que el juny suposaven un 74,4% del total de persones allotjades, al novembre aquest percentatge s'ha reduït al 66%. Per tot això, creiem que aquest protocol representa una més important a la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat i que està tenint d'una autèntica eficàcia i efectivitat amb un recolzament per part dels treballadors que l'aplica.

Tot i les dades que ens ha facilitat, que l'última reunió la vam tenir a l'octubre i per tant no les tenim actualitzades. El meu grup valora amb preocupació algunes de les polítiques que s'estan duent a terme en l'àmbit dels drets socials. Hem vist un enduriment i alentiment en els processos d'empadronament. de la ciutat i una rapidesa en aplicar solucions com és el protocol Datus, insisteixo, sense consens, sense diàleg i alguna pregunta que li he fet que no m'ha respost sobre què passarà amb aquells que ara acaben els sis mesos i que hi ha preocupació, ho saben, entre els treballadors i treballadores i les entitats d'aquesta ciutat del que succeirà. També estem acostumats a que ens responguin amb les competències. Avui estem a Casa Gran, per tant, no poden dir que no és la competència de la Casa Gran, com si passa a vegades als districtes, que aquesta és la resposta. Esperem que entomin. Sabem que hi ha un repte metropolità, però també sabem que hi ha una problemàtica creixent en termes d'habitatge de les persones amb situació de vulnerabilitat en aquesta ciutat i que, tot i no tenir responsabilitat, competències plenes tenen les inconvències perquè la gent de la nostra ciutat pugui desenvolupar cada cop vides molt més dignes.

Molt bé. Doncs ara passaríem a una moció que hem introduït d'urgència per la qual s'ha d'apreciar primer justament l'urgència de la seva tramitació per majoria absoluta del nombre legal dels membres del plenari. Per tant, demano el posicionament Junts per Catalunya Sí, PP, sí, Vox, no, Barcelona Comú sí i PSC sí. Molt bé, doncs tenim... Perdona, on estava l'Elisenda? Sí, Esquerra Republicana? Sí. Molt bé, doncs s'aprecia i té la paraula la Tinent Abonet. Després hi ha un minut per la resta de grups, no tinc els noms, per tant diré els noms del grup i vostès decideixen. Tinent Abonet.

Gràcies, alcalde. Aquest conveni ens permet fer front a la despesa del manteniment, la conservació i la millora de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord, corresponent a l'any 2024, és a dir, de la Ronda de Dalt, de la Ronda Litoral i del tram de la Gran Via, de la C31. Un conveni entre l'AMB i els tres ajuntaments pels quals transcorren aquestes vies, el de Barcelona, el de Santa Coloma i el de Sant Adrià del Besòs. El text que portem a aprovació avui, el de 2024, continua amb el que disposa l'anterior conveni, el que anava de 2020 a 2023, que no permetia la pròrroga. Per tant, les aportacions dels tres ajuntaments per aquest any són les mateixes que en els anys precedents, en el cas de l'Ajuntament de Barcelona, prop de 6 milions d'euros. Això permet a l'àrea metropolitana de Barcelona fer-se càrrec de la gestió del manteniment i la conservació de les rondes i vol dir, per tant, conservació dels elements de seguretat, de la senyalització i també de la neteja viària. És per tot això que necessitem aprovar aquest conveni abans que acabi l'any i també els vull explicar el per què de l'urgència d'aquesta moció, en primer lloc, és un conveni que incorpora diverses administracions locals i l'AMB, i per tant la tramitació és més complexa, i a més aquest any s'ha treballat en el tancament comptable de l'anterior conveni, del 2020 al 2023, i disposar de les quantitats finals no ha estat possible fins aquest mes de novembre. En tot cas, ja s'està treballant en el text que comprendrà el període 2025-2028 i que incorporarà canvis substancials en les tasques i també en les aportacions, i per això estem parlant ja amb totes les administracions involucrades per poder agilitzar la tramitació i que no ens trobem aprovant-ho a finals d'any. Gràcies.

Sí, bon dia. Avui el govern activa un mecanisme d'urgència per provar qualcom que és ordinari. La teneta d'alcalde ens ha explicat els motius, però realment sorpresent perquè és un conveni que realment fa molts anys que és ordinari en aquesta casa. Esperem que no hagi sigut deixadesa seva i que no ens porti en aquest punt quan ja és a punt de caducar. Ens preocuparia si fos així i més seria curiós amb un govern que es posa en boca que és eficient i que governa bé. En tot cas, donades les circumstàncies i tenen en compte que és quelcom rellevant per la ciutat i que és necessari, aquest grup hi votarem favorablement.

Salona en Comú.

Sí, gràcies, alcalde. Votarem favorablement i l'únic que sí que volem demanar és que tractant-se les diferents administracions, tant l'AMB com els tres ajuntaments són accionistes majoritaris del grup terça, no té sentit que el contracte de subministrament elèctric d'aquesta infraestructura no estigui a càrrec de Barcelona Energia, amb el que els demanaríem que persisteixin en les gestions perquè es produeixi aquest canvi.

Esquerra Republicana.

Sí, des d'Esquerra també hi donem suport i votarem a favor i també instem ja a començar a treballar amb el següent conveni i també començar a plantejar com aquestes rondes no només requereixen d'un manteniment, segurament, sinó també d'una inversió que ens puguin plantejar com han de ser aquestes rondes fins i tot més sostenibles, entenint-hi com les plantegem en una mesura que hi puguin anar no només vehicles de motor, sinó també altres tipus de vehicles que segurament són de mobilitat més sostenible. Gràcies.

Partit Popular. Sí, gràcies, alcalde. Entenem la necessitat de donar continuïtat al manteniment i conservació de les rondes de Barcelona i el tram de la Gran Via Nord per garantir la ciutat i funcionalitat d'aquestes infraestructures clau. No obstant, ens preocupa que aquest conveni, tot i ser una còpia del text anterior, no incorpori millores substancials en l'eficiència de la gestió o una reducció de costos per als ajuntaments. Nosaltres votarem a favor per responsabilitat, una responsabilitat que no ha demostrat el govern al portar aquesta moció a última hora i no de la millor de les maneres.

Moltes gràcies. Vox.

Si nosaltres no entenem, com no entenem amb el posicionament, que es hauria de presentar amb caràcter d'urgència qüestions que són importantes com aquestes. Entenem que si el problema realment és... o si el fet és un fet de tanta importància per a la nostra ciutat, crec que el govern municipal té eines suficientes per poder-lo presentar amb més temps que el que ho han fet en aquests moments. Per això no ens sembla lògic que haguem d'aprovar aquesta moció d'aquesta manera i votarem en contra.

Molt bé, ponent. Molt bé, secretari.

Molt bé, s'aprovaria la moció amb la febre de tots els UPS, excepte el vot contrari de Vox.

Molt bé, doncs tenim dues declaracions institucionals. Una primera de suport a la llei de millorament urbà, ambiental i social de barris i viles, que llegeix la Tirenta Bonet, que ha estat signada pel PSC, per Junts, per Barcelona en Comú, per Esquerra Republicana i per el Partit Popular, i no ha estat signada per Vox. Té la paraula la Tirenta Bonet.

Un minut.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, manifestem la nostra preocupació per l'agreujament de les dificultats de les desigualtats socials i com aquestes es reflecteixen en desigualtats territorials, concentrant-se en entorns concrets de les ciutats i els pobles de tot el territori català. Aquest fet es tradueix en la necessitat que alguns ajuntaments hagin de gestionar amb menys recursos econòmics dificultats múltiples i creixents. Aquesta realitat exigeix una resposta decidida i coordinada. Segon, necessitem la redistribució de recursos supramunicipals. És de vital importància l'existència d'un mecanisme de redistribució de recursos de caràcter supramunicipal que garanteixi una transferència territorial de rendes. Aquest mecanisme ha de permetre corregir els desequilibris entre territoris i assegurar oportunitats equitatives per a tots els municipis independentment de la seva mida i la seva ubicació. Tercer, valorem com a imprescindible la gestió conjunta dels recursos entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments amb la corresponsabilitat de totes les parts implicades. És per això que l'Ajuntament de Barcelona es compromet, dins de les seves possibilitats, a destinar recursos propis per complementar les accions derivades del desplegament de la llei 11-2022. Quart, celebrem la previsió que la veu municipal, a través de les entitats municipalistes, formi part de la Comissió de Gestió del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial, que serà l'òrgan que, entre altres funcions, examini les sol·licituds per accedir al finançament i elabori la proposta de resolució d'adjudicació de les subvencions, assegurant que les decisions es prenguin tenint en compte les necessitats i la realitat dels municipis. Cinquè, expressem un ple suport al desplegament de la llei 11 barra 2022 de 29 de desembre i a les bases reguladores de les subvencions destinades al millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles d'atenció especial, com a eina clau per garantir una recuperació justa i equitativa dels nostres territoris. Sisè, acordem fer arribar aquesta moció al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i a la Federació de Municipis de Catalunya per tal de manifestar públicament el suport que sostenen. Amb aquests acords, l'Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb el progrés social, la cohesió territorial i la justícia ambiental, treballant activament per la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes, dels barris i les viles del nostre municipi.

Els no signants tenen un minut.

Es inaceptable que el mismo partido que conforma al Gobierno local, regional y nacional sea el que justifique el incremento exponencial de la pobreza y de las desigualdades sociales en nuestra nación, alegando un supuesto caos de financiación municipal. Lo necesario es poner fin al ingente gasto político superfluo que el separatismo y el bipartidismo llevan décadas promoviendo y destinar los recursos a problemas reales, colapsos de los servicios públicos, descenso de la natalidad, asfixia fiscal, inseguridad, imposibilidad de acceder a una vivienda, dejar de promover la inmigración ilegal, garantizar la prioridad nacional en el acceso a cualquier ayuda social. El Gobierno de Sánchez es el más caro de la historia y el que más ha incrementado la recaudación, al igual que en Cataluña. Exigimos que dejen de espoliar a los catalanes autonomía con mayor presión fiscal y que resuelvan los problemas acuciantes de las familias, los jóvenes y los trabajadores. No podemos ni plantearnos consensuar una hipotética reforma de la financiación municipal con los que pretenden acabar con la unidad nacional o fomentar un debate de financiación en clave autonómica, un modelo fracasado.

És una assignatura. Segona, declaració institucional de mesures dirigides a persones catalanes d'origen estranger, que llegirà el regidor Rodríguez per Junts i que han signat Junts, PSC, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i que no han signat el Partit Popular i Vox. Té la paraula el regidor Rodríguez.

Gràcies. És una declaració que s'emmarca en el Dia Internacional de les Persones Migrades i que diu així, diu, el planer del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona es compromet a, primer, fomentar mesures concretes dirigides a les persones catalanes d'origen estranger que ja fa temps que resideixen a Barcelona i que no entren dins dels programes de primera acollida, alhora que es reforcen i amplien aquests programes per garantir un acompanyament més efectiu i inclusiu des del moment de l'arribada. És essencial garantir que les comunitats amb bagatges migratoris, puguin desenvolupar-se personalment i professionalment alhora que participen de manera plena en la societat catalana i exerceixen els seus drets i deures com a ciutadans. Segon, incrementar les accions orientades a potenciar l'aprenentatge del català com a llengua vehicular i element essencial per assolir una inclusió plena de la població nouvinguda, tot augmentant l'oferta de cursos gratuïts de català en horaris flexibles que s'adaptin a les necessitats dels usuaris en col·laboració amb el Consorci per la Normalització Lingüística de Barcelona i d'altres entitats anàlogues, promovent la creació d'aules d'autoaprenentatge en instal·lacions municipals que romanguin obertes en horaris nocturns i caps de setmana i facilitant que les empreses puguin oferir formació en llengua catalana durant la jornada laboral. Tercer, desplegar programes en col·laboració amb les entitats del tercer sector vinculades a l'àmbit cultural i esportiu, adreçats al jovent migrat, que fomentin la seva participació activa a través de l'esport, la cultura i altres activitats lúdiques i comunitàries. Quart, combatre amb determinació i mitjançant els mecanismes legals pertinents totes les expressions de xenofòbia, racisme i supremacisme, garantint un suport especial a les víctimes. Amb aquest objectiu es treballarà per consolidar el servei ofert per la OND, tot reforçant la prevenció a través de programes de sensibilització en centres educatius i incrementant les campanyes de comunicació reduint la burocràcia i agilitzant la tramitació de les denúncies i estudiant la possibilitat d'obrir punts d'atenció mòbils o satèl·lits en barris amb major diversitat cultural per garantir una proximitat real als veïns afectats. Cinquè, treballar per posar en valor i fer visible l'aportació de les persones migrades i refugiades a la nostra societat, tot potenciant la seva participació en mitjans de comunicació i ens depenents de l'Ajuntament de Barcelona. Sisè, Reforçar la tasca del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona com a òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament en matèria d'immigració, tot augmentant els espais de participació directa que permetin una intervenció més activa i continuada de les comunitats en la presa de decisions, incrementant el nombre de membres per a reforçar-la la representativitat de la diversitat social i cultural de la ciutat. I finalment, 7è, traslladar el contingut d'aquesta declaració institucional a l'àrea metropolitana de Barcelona, a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, al Govern d'Espanya, a la Unió Europea, així com a l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la Federación Española de Municipios y Provincias.

Moltes gràcies als no signants. Volen fer-vos el temps. Vox.

Gràcies. No podemos firmar esta declaración porque no hace distinción entre los que han venido regular e irregularmente. Se pretende blanquear una inmigración ilegal que es la causa de tantos problemas que hemos hablado hoy en este pleno y que perjudica especialmente a aquellos que han entrado en España legalmente y que están contribuyendo con su trabajo a la empresa común. A ustedes no les importa que lleguen personas de forma masiva y regular, que saben que no tendrán dónde trabajar, dónde vivir ni apenas qué comer. A ustedes solo les preocupa que hablen un catalán perfecto, aunque se mueran de hambre o tengan que delinquir para comer muchos. Para ustedes lo importante de la inmigración es calarles la barratina y las consecuencias no les importan. No hay nada más supremacista que el separatismo y nada más peligroso que ceder a una región gobernada por supremacistas las competencias de inmigración. Y quiero aprovechar para desearle al alcalde felices fiestas y al resto feliz Navidad. Y que tengan un 2025 que les acerque un poquito, un poquito a los problemas de la gente.

Gracias. Molt bé. Doncs acabem aquí la sessió. Vull ressaltar el silenci i el respecte amb el que s'ha desenvolupat aquesta sessió. Crec que hauria de ser la norma. I, per tant, això s'ha fet gràcies també a l'aplicació d'aquest article 76 del ROM. I vull agrair als serveis de seguretat de protocol i a la Secretaria General l'esforç que han fet en aquest sentit, fent, diguem-ne, mantenint la dignitat institucional que correspon a aquest Ajuntament i a la tasca que hem de fer els representants públics. I, evidentment, bones festes, bon Nadal, millor 2025, que segur que us serà, i que estigueu molt feliços amb la gent que us estimeu aquests dies. Gràcies i fins l'any que ve.