Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de gener

Bon dia. Bon dia, regidors i regidores. Primera sessió plenària. I com correspon i com està d'edició en aquesta casa, fem una referència i demanem un minut de silenci pels regidors i regidores que han traspassat. I en aquest cas... i en aquest cas volem fer un esment i un reconeixement per la seva dedicació a la ciutat, el senyor Daniel Fabregat, que va ser regidor de Convergència i Unió durant tres mandats municipals, des de l'any 1987 fins al 1999, va i de Gràcia, i sempre deia que per ell havia estat un honor exercir la presidència d'aquest districte durant uns anys. Sempre els regidors de Gràcia, que són de Gràcia, estan particularment orgullosos de presidir el seu districte, això també és una tradició. També va ser portaveu del grup metropolità de Convergència i Unió entre el 95 i el 99 i ho va ser també a l'entitat metropolitana del transport. El senyor Fabregat era delineant de professió, la seva vocació va ser l'ensenyament i va exercir diferents responsabilitats a la Generalitat de Catalunya. Per tant, en memòria del senyor Fabregat farem aquest minut de silenci.

I ara comencem el desenvolupament ordinari del Consell Municipal.

Donem per aprovada l'acte de la sessió anterior.

Senyor Raquel, deixeu plantejar una qüestió d'ordre.

No s'admiten les qüestions d'ordre. Estoy procediendo a iniciar el plenari, senyor regidor. Estic procedint a iniciar el plenari. No té l'ús de la paraula. Comencem per l'aprovació de l'acte de la sessió anterior.

La donem per aprovada. I passem a la part informativa d'espatx d'ofici. S'ha repartit la comunicació del canvi de denominació del grup municipal Junts per Catalunya abans triat per Barcelona i ho tenen tots vostès.

I passem directament al punt número 2 que fa referència a la Comissió de Drets Socials, Culturals i Esports per aprovar a l'expedient de reconeixement de crèdit per un import de 50.000 euros a favor de l'il·lustre Col·legi de l'Abvocacia de Barcelona amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú.

No té l'ús de la paraula. Tenia que plantejar una qüestió d'ordre, respecte a l'ordre del dia. Digui'm. Entendemos que, atendiendo a la sesión ordinaria de la Comisión de Derechos Sociales Cultura y Deportes, celebrada el pasado 21 de enero, que fue suspendida por ausentarse durante toda la misma más de dos tercios de sus miembros, atendiendo al principio de unidad de acto reflejado en el artículo 75 del Reglamento Orgánico Municipal, por el que las sesiones deben celebrarse públicamente y acabar el mismo día de su inicio, atendiendo lo que dice el artículo 92.5 del Reglamento Orgánico Municipal, que prevé explícitamente el requisito indispensable de presencialidad de un mínimo de un tercio de los miembros de la comisión durante la integridad de la sesión para que ésta sea considerada válida, atendiendo a todo lo anterior y dado que el Reglamento Orgánico Municipal es claro, conciso y meridianamente claro, Solicitamos del alcalde que, como se hizo en junta a portavoces, como ya solicitamos en junta a portavoces del día 28 de enero, que retire del orden del día el punto 2, dado que la Comisión de Derechos, Sociales, Cultura y Deportes del pasado 21 de enero es nula en su totalidad y ninguno de los puntos en ella tratada pueden pasar a pleno.

Com vostè sap, perquè hi ha una nota jurídica dels sabers jurídics, es desestima aquesta petició que fa el seu grup. Seguim. Nosaltres entenem que... Està dit, està dit, regidor.

El sentit de vot de Vox, per favor. El sentit de vot de Vox, del punt número 2.

Del punt número 2, el sentit de vot, senyor regidor.

Reserva de vot.

Reserva no pot, el 2.

Reserva de vot perquè considerem... Abstenció.

Doncs és una abstenció. Em diu el secretari que és una abstenció. Punt número 3, per designar la senyora Eva Baró, representant de l'Ajuntament de Barcelona, el Consell Metropolità de l'àrea de Barcelona, posicionament favorable a tots els grups.

Punt número 4, modificar els anexos 1 i 2 de la RLT, posicionament favorable al PSC, abstenció de Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, PP i Vox.

És correcte. Comissió d'Ecologia amb Intervencions, punt 5è, per aprovar el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'autoritat del Transforme Metropolità de Barcelona per l'execució de les obres de la xarxa tramviària i la urbanització de la gran vida de les Corts Catalanes entre Glòries i l'Arambla del Poble Nou. Té la paraula, per part del govern, la Tinenta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies, alcalde. Avui portem a aprovació el conveni que estableix els mecanismes de col·laboració i de finançament entre l'ATM i l'Ajuntament per a l'execució del projecte d'urbanització de la part inferior de la Gran Via entre Glòries i la Rambla del Poblenou. Un conveni on s'incorpora el canvi de traçat i també el desdoblament de la infraestructura de Gran Via entre Glòries i Bilbao. Respecte al finançament d'aquest projecte que requereix de la reurbanització de la zona, i el desenvolupament de la infraestructura tranviària, l'Ajuntament hi portarà 23 milions d'euros i l'ATM 9 milions d'euros. Pel que fa al nou recorregut hem de tenir en compte el disseny de la nova plaça de les Gloris i per tant el disseny ja fet fa temps que condiciona evidentment aquest nou traçat. L'opció que contempla aquest conveni és el que ens ha de permetre gestionar de la millor manera possible la convivència entre tots els modes de mobilitat en un entorn que, com tots sabem, és complex, com és el de la Cruïlla, dels carrers Badajoz, Avinguda Diagonal i la Gran Via. La nova disposició que es proposa permet als vianants accedir directament a la mitjana, de la Diagonal a la plaça. Els vehicles i els autobusos els facilita la sortida de trànsit en direcció al carrer Badajoz, donat que aquest flux no haurà de creuar-se amb el tramvia en aquest punt i, pel que fa al tramvia, permetrà també afrontar de millor manera l'increment del nombre de circulacions que es preveu portarà la connexió del tram baix amb el tram Besòs. El tram de via única existent hauria estat un coll d'ampolla de la xarxa que dificultaria la seva operativa. També els vull dir que les darreres setmanes els equips tècnics de l'Ajuntament han fet un gran esforç per analitzar les diverses propostes alternatives que ens han fet arribar diverses entitats com la PTP. S'ha tingut un diàleg obert amb ells, amb diverses trobades, contrastant propostes per poder arribar al punt on som avui. I fent aquest pas necessari, que no podem endarrerir més, des del major consens possible. Ens ha de permetre també acabar amb la provisionalitat en aquesta cruïlla de la banda sud de la plaça, un pas endavant, sens dubte, per tenir una plaça de les Glòries ben acabada. I per això els demano el seu vot favorable perquè puguem tirar endavant el projecte.

Molt bé, té la paraula la regidora Avila de Junts.

Votarem en contra d'aquest nyap del govern, d'aquest nyap del tramvia, que reafirma el nostre posicionament que tenim respecte a aquesta infraestructura, que sobretot la trobem ineficient des del punt de vista de costos i de sobrecostos. I fins i tot la societat civil més favorable a la connexió del tramvia per la Diagonal ha mostrat crítiques i ha sigut crítica amb aquest projecte que avui el govern ens porta aquí. La qüestió que nosaltres ens plantegem és dir per què el govern no ha trobat una altra solució. Creu que la solució per modificar aquest projecte i aquest nou traçat és amb zigzag pel mig dels carrers de la ciutat? Per tant, aquesta pregunta la fem. Com és que no han trobat una alternativa que fos més eficient i sobretot que no tingués la crítica de fins i tot aquells que són favorables al tramvia?

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López. Gràcies, president.

Bon dia a tothom. Nosaltres votarem a favor d'una decisió que, tot i que avui portem a votació aquest conveni amb l'ETME, ja es va prendre durant l'anterior mandat en el procés de repensar, de redissenyar tot l'entorn de Glòries. Llavors, ja es va fer un estudi de les diferents opcions pel creuament diagonal Badajoz i es va decidir que la nova disposició que avui aprovem amb aquest conveni és la que més beneficia el conjunt de modes de mobilitat en aquell entorn tan complex, especialment, i no és un tema menor, habilitant la connexió pels vianants i les bicicletes entre el parc i la diagonal. Aquesta obra, com deia la senyora Bonet, ens permet encabir l'increment de demanda de la futura connexió del tramvia, una obra que esperem que el govern acceleri el màxim possible. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac, d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Bon dia a tots els membres del plenari. Aquest és un conveni que preveu desviar l'actual traçat del tram i a entitats a favor del transport públic alerten que aquesta zigazaga del tramvia pot penalitzar-ne el temps de viatge. Davant d'aquest alerta, Esquerra Republicana ja van preguntar formalment al govern quins eren els motius d'aquest canvi de traçat. Amb les respostes obtingudes, som conscients del que implicaria un canvi de projecte ara com ara, com l'endarreriment de l'urbanització de Gran Via i i els canvis de planejament. Però no ens queda gaire clar el perquè d'aquestes converses no es van tenir en el moment que tocaven. Per tant, com ja vam manifestar a la Comissió d'Urbanisme, ens abstindrem perquè no estem convençuts del camí que s'ha seguit. I el que sí que creiem que és important és que l'àmbit de Glòria es finalitzi el més aviat possible i s'incorporin projectes pendents com el carril bici del carrer Badajoz. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian, del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, com saben, des del nostre grup sempre ens hem mostrat contraris a malbertar més recursos públics en un tramvia que no és la solució per a la mobilitat de la nostra ciutat. Creiem fermament que Barcelona ha de prioritzar solucions més econòmiques i sostenibles, com la creació d'una xarxa d'autobusos elèctrics, que, a diferència del tramvia, no necessita una infraestructura tan costosa ni tan invasiva per al passatge urbà. Dit això, també entenem que l'urbanització d'aquest tram de la Gran Via és una obra que ja forma part del projecte En Marcha, i oposar-nos a la seva execució total no seria coherent amb l'interès de mantenir la cohesió urbana de la ciutat. No es tracta només de qüestions econòmiques, sinó també d'un compromís amb la qualitat de l'espai públic i la mobilitat de la ciutadania. Per aquest motiu, el nostre grup optarà per abstenció.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, Vox.

Gràcies, alcalde. Comprenderan que no apoyemos esta propuesta d'acord. No queremos ser còmplices del desbarajuste que representa un sistema com el tramvia en las calles de la Barcelona del siglo XXI, retirado el siglo pasado ya por molesto. Con nosotros no cuenten para esto que viene a empeorar la circulación y a complicar la vida de los vecinos de la ciudad. Déjense de tramvías que se termine ya la línea nueva del metro y vayan pensando en las líneas del metro del futuro de la Barcelona del futuro. Gracias.

Hi ha segons disponibles que no es fan servir. Molt bé. Doncs passem al punt sisè per aprovar... provisionalment la modificació de l'MPGM per a la concreció de l'ús de l'equipament dotacional i assistencial de l'antic Hotel Buenos Aires. Té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Avui fem un pas més per protegir patrimonialment la Casa Buenos Aires a Vallvidrera i convertir-la en un equipament d'ús públic i comunitari. La MPGM esmena els defectes de forma que feia referència a la sentència que va declarar nul·la l'anterior MPGM de l'antic Hotel Buenos Aires. I el resultat és aquest document que avui duem aprovació provisional. Amb aquesta MPGM donem resposta a la reivindicació dels veïns i veïnes de Vallvidrera per poder preservar la Casa Buenos Aires i detenir més serveis públics d'atenció social al barri. Proposem convertir la Casa Buenos Aires en un equipament dotacional assistencial. I per fer-ho, l'MPGM fa dues coses. D'una banda, concreta la titularitat pública de l'edifici, també el seu ús com a equipament dotacional assistencial que gestionarà l'àrea de drets socials, i de l'altra protegeix patrimonialment l'edifici, cosa que implica que s'haurà de rehabilitar i preservar quan es converteixi en un equipament públic pel barri. A més, aquesta MPGM s'adapta a l'MPGM d'equipaments de l'àrea metropolitana que encara no havia entrat en vigor en el moment d'aprovar-se la primera MPGM. Amb aquesta adaptació podrem fer servir, per tant, el 50% de sostre extra que l'MPGM d'equipaments de l'àrea metropolitana permet fer servir en equipaments públics. Un cop aprovada provisionalment l'MPGM, caldrà que la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat l'aprovi definitivament, però en tot cas celebrem avui que avanci aquest ràmit que ens ha de permetre passar pàgina en un conflicte, el de la Casa Buenos Aires, que fa massa temps que dura, protegir l'edifici i convertir-lo en un equipament pel barri de Vallvidrera.

Moltes gràcies, té la paraula del regidor Calvet Junts.

Moltes gràcies, alcalde. En aquest expedient hi ha hagut un cert relat en contra de la iniciativa privada, així en genèric, i també de connivencia en les ocupacions que no compartim en absolut, des d'aquest grup no compartim en absolut el relat que hi ha hagut sobre, insisteixo, aquest expedient. Però certament, i la tinent d'alcalde així ho ha expressat, hi va haver una preocupació per part dels veïns pel destí final, per la destina final d'aquest immoble i fruit d'aquesta preocupació en el mandat interior es va provocar un conflicte que efectivament des del nostre punt de vista ha trigat massa temps a resoldre's. Des de Junts nosaltres apostem per un organisme més proactiu, però sobretot també més àgil per evitar que els expedients s'eternitzin i provoquin angoixa. En tot cas, l'expedient ha tingut la seva evolució, s'ha anat ajustant a sentències i també a nova legislació. Estem d'acord amb el resultat final i per tant hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sams, persona en comú.

Sí, molt bon dia. Jo no puc començar el plenari d'una altra forma que no sigui recordant que hi ha previst un desnonament a Casa Ursola. Nosaltres, el grup de Barcelona en Comú, venim d'allà. Hem estat donant suport als veïns i veïnes, a les entitats organitzades en defensa del dret a l'habitatge, perquè defensar Casa Ursola és defensar Barcelona. Jo li vull dir, senyor Collboni, que avui esperàvem que vostè hi fos. Esperàvem que l'alcalde de la ciutat estigués al costat de la gent defensant l'habitatge, el dret a l'habitatge, perquè no ser-hi És un missatge clar, és dir que no li importa l'habitatge, que no li importa el que està succeint a tantes i tantes famílies que tenen en risc tenir garantit aquest dret a l'habitatge. I avui segurament, gràcies a la força d'aquestes entitats i dels veïns i veïnes organitzades, s'aturarà el desnonament, s'aturarà. Però vostè, senyor Collboni, pot fer moltes més coses perquè s'aturi definitivament. Jo li demano que faci l'impossible perquè aquest desnonament no es produeixi. Perquè, com li dic, defensar Barcelona, una Barcelona per viure, és defensar i estar avui al costat de la Casa Ursola. Dit això, votarem a favor d'aquesta proposta que ens porten sobre la Casa Buenos Aires. Com no pot ser d'una altra manera, fan tard. perquè fa mesos que els vam demanar que ho fessin, corregeix algunes coses de la proposta que vam tirar endavant nosaltres des de Barcelona en Comú, i per tant, per nosaltres és importantíssim que es defensi també la Casa Buenos Aires, que precisament la motivació era aquella, era aconseguir que la Casa Buenos Aires no fos per als especuladors, sinó que fos un equipament per la gent gran, pel barri, i que per tant pogués ser d'ús públic el més aviat possible. Per tant, votarem favorablement aquesta proposta de modificació.

Té la paraula la regidora Baró d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. La Casa Buenos Aires és un dels vuit antics hotels que expliquen què va ser Vallvidrera, un indret de vacances i de repòs i és part del nostre patrimoni també arquitectònic, cultural, social, tant a nivell de barri com a nivell de ciutat. Per tant, és part de la nostra història, són les nostres arrels, són arrels que hem de preservar. La Casa Buenos Aires ha passat per moltes etapes, ho sabem tots i totes. Des dels anys 60, sempre marcada per tenir un ús privat, va ser una escola, també va ser una residència de gent gran, però alhora sempre s'ha caracteritzat per ser molt permeable al barri amb sessió de locals i oferint activitats per als veïns i veïnes, especialment la gent jove i la gent més gran. Hi ha encara de fet molts veïns al barri que ens són testimonis i que ens ho expliquen. Si aquesta vocació ciutadana la posem en relació, la comparem amb l'elitització que ha patit el barri i que ha acabat expulsant bona part de la gent gran del barri i posant més difícil que mai que el jovent s'hi pugui quedar, fa que l'aprovació d'aquesta MPGM sigui absolutament indispensable i inajornable. I per tot això, nosaltres volem aprofitar per agrair al Govern municipal que hagi recollit el PREC que vam portar fa un temps a la Comissió d'Urbanisme, en el qual demanàvem complir amb els compromisos adquirits amb el veïnat de Vallvidrera i que avui s'aprovi la nova modificació del Pla General Metropolità per fer efectiva, evidentment, l'explupació, protegir l'edifici i destinar-lo a equipament veïnal i habitatges dotacionals. Per tant, evidentment, el nostre vot serà favorable.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Esteller, Partit Popular.

Moltes gràcies, senyor alcalde. Aquest expedient el podem resumir en tres paraules. Desídia, nyap i malbaratament de recursos públics per una mala gestió. L'antiga Casa de Buenos Aires, que era propietat d'una congregació religiosa, tot i que els veïns la reclamaven per un equipament públic, l'Ajuntament no va fer mai cas. Només va reaccionar quan la congregació religiosa va vendre aquest pis, aquest edifici, amb uns privats que volien construir un hotel. Llavors van saltar totes les alarmes. La casa va ser degudament ocupada per unes entitats que rebien finançament d'aquest Ajuntament i per tant es van iniciar les accions penals que van expulsar naturalment amb aquests ocupes. A partir d'aquí es van iniciar converses amb la propietat i la tinent d'alcalde del moment va decidir expropiar aquest edifici i per tant iniciar una sèrie de tràmits i canvis en el planejament que van ser anul·lats pel TSJ i pel Suprem. Per tant, des d'aquesta visió, el mes d'octubre, L'Ajuntament va portar a terme la modificació del pla naixement per donar cobertura a aquesta nova situació i des del grup popular tenim una sèrie de preguntes. El nià polític i jurídic és degut a tots aquests càmits que han hagut en el pla naixement. Volem saber avui en dia quin és el pla que regeix en aquesta casa. L'Ajuntament al final va concedir una llicència que després va retirar. Aquest cost, l'Ajuntament ara d'indemnització ha de pagar més de 4 milions d'euros. Per altra banda, quan ens constarà la rehabilitació, la posada en funcionament i tot el manteniment? Aquesta és una gestió pública molt negligent pels costos que pot arribar a suportar per aquest Ajuntament. També volem saber quines són les accions i causes civils, penals i administratives que encara estan en vigor. I preguntar-li també si també serà aquest el modus operandi de l'Ajuntament de Barcelona del senyor Coiboni en el moment en el qual hi ha un expedient que no es tramita i quan un privat s'interessa, llavors és quan l'Ajuntament actua. Al marge del destí que s'utilitzarà avui en aquest equipament, amb tots aquests recursos, quants equipaments es podien haver fet a Vallvidrera, que té un dèficit absolut d'equipaments públics reclamats pels veïns i tot el districte de Sarrià-Sant-Gervasi que està abandonat per aquest Ajuntament i en canvi estem derrotjant diner públic, pagant indemnitzacions i costos afegits per aquest mala gestió.

Té la paraula al regidor Senderos, a Vox.

Gracias. Les repito lo que ya les dijimos en la Comisión de Urbanismo, para que lo oigan todos los que no estaban ahí. En Vox estamos rotundamente en contra de esta manera de hacer las cosas. Los comuns se rieron de las leyes entonces, tanto como ustedes se ríen de los procedimientos judiciales ahora. Tienen la desfachatez de llevar a cabo una nueva modificación del Plan General Metropolitano cuando la anterior, que persigue exactamente lo mismo que esta que hoy pretenden aprobar, sigue subjúdice. Tiene la desfachatez de no haber acatado la sentencia del tribunal y de llevarla a casación a la vez que cometen el mismo acto. No es reírse de la justicia, llevar a casación una sentencia judicial y aprobar paralelamente lo mismo que se está juzgando, como dejando claro que les da igual la sentencia porque sea como sea, ustedes van a poner en práctica lo que se cuestiona en los juicios. Tan poca fe tienen en que prospere su recurso. Siendo así, ¿por qué lo han presentado, además de para entorpecer la labor de la justicia y para que lo paguemos del bolsillo de los barceloneses? ¿O es que es uno de los acuerdos para que la señora Colau les dejara el camino libre? Como tampoco están muy acostumbrados a acatar y cumplir las sentencias condenatorias contra el urbanismo puesto en práctica en los últimos diez años, era de ilusos confiar en que en esta ocasión se lo hicieran. Pero por lo menos no se rían de la justicia. Nuevamente el tinglado de ingeniería social ejercida por comunes durante ocho años y continuado, cómo no, por socialistas hasta ahora, no les gusta lo que es un privado, legítimamente pretende hacer este y aparecen casualmente unos pocos vecinos que dicen representar a los demás con los que generalmente no han tenido ni contacto para oponerse y generar lo que ustedes llaman demanda social o vecinal. Nosotros le llamamos manipulación social y ataque a la iniciativa privada. Votamos indignadamente en contra.

Molt bé, té la paraula, dos minuts i mig encara, a la tenint Abonet.

Gràcies, alcalde. Senyora Sanz, aquest és un punt que va sobre l'Hotel Buenos Aires i em fa, crec, vergonya haver de dir-li el que li diré a continuació. Carse Ossola és herència del que vostès van decidir fer en el passat mandat. I ara vostè ens ve aquí donar lliçons. En el 2022 vostès van tenir l'opció, en el moment que es va comprar l'edifici, d'adquirir-lo. Van decidir que no. Van decidir que no. És la seva decisió. Però van decidir que no. El que no pot és ara exigir que d'altres no estan a l'alçada quan estem. En aquesta ciutat, aprovant, aprovant, aplicant la regulació dels lloguers com l'única ciutat d'Espanya, estem treballant per combatre el frau amb el lloguer de temporada, estem fent tot, tot per resoldre i perquè no hi hagi més cases ursoles i vostè ve aquí a donar lliçons quan estem tot el cent dia arreglant nyaps com és el que va passar amb l'Hotel Buenos Aires, com és el que ha passat amb Can Reventós i com cada dia ens estem dedicant a resoldre. I vostès, sense cap mena de problema, sense cap mena de vergonya, van a fer tots els papers de l'AUCA. Sisplau, menys lliçons i apliqui'ns vostè, apliquis vostè una bona feina Una manera de fer que mai van decidir, exercir, quan tenien aquesta responsabilitat. I ara van a fer tots els papers de l'AUCA. Nosaltres hem aconseguit, fins i tot, gràcies al síndic, que avui hi hagi alguna eina més perquè no hi hagi més cases ursoles, perquè es puguin resoldre aquestes situacions en maneres molt diferents a les que vostès han aplicat. Per tant, poques lliçons, poques lliçons i més coherència, sisplau.

El senyor Calvet té un minut. Renuncia. La senyora Sanz té 21 segons.

Sí, nosaltres, alcalde, vam aturar centenars de cases ursola. Vam aturar centenars de cases ursola. 1.600 pisos vam comprar per tanteig i retracte. Quan vostè tingui aquest balanç, senyora Bonet, llavors podrà dir el que ha dit avui aquí. De moment, zero pisos estan comprant vostès. Vostès no tenen feina feta. En dos anys de govern. Per tant, Menys excuses, senyora Bonet. Governen, senyor Collboni, governen. Defensin casa ursola, defensin allà i defensin Barcelona i els seus barris.

Moltes gràcies, senyora Sant. Esquerra Republicana, 39 segons. Vox, 9 segons. Molt bé, doncs passem al punt... Ah, perdó, perdó. 42.

Jo crec que queda molt clar, senyora Sants, on som. Som aquí per la seva deixadesa i, per tant, nosaltres treballarem, sí, per buscar solucions en tots els àmbits, en matèria d'habitatge, com no van saber fer en el seu temps.

Molt bé, doncs queda aprovat.

Queda aprovat la modificació del PGM de l'antic Hotel Buenos Aires. Passem al punt setè, amb intervencions per aprovar definitivament el pla espasseur urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l'equipament situat al passeig Valldaura 207-225. Té la paraula la Tirenta Boneta.

Gràcies, alcalde. Portem aprovació definitiva a aquest pla especial urbanístic per regular la parcel·la on hi havia hagut la fàbrica ideal plàstica a flor a la prosperitat. Des que l'antiga fàbrica es va desmantellar, en aquest emplaçament s'hi ha instal·lat de manera provisional un aparcament, però com vostès saben, Hi ha hagut una gran reivindicació veïnal per transformar aquest espai, per donar-li usos ciutadans i durant anys hi ha hagut un debat obert sobre com calia concretar el desenvolupament de tot aquest àmbit. Per això, avui celebrem poder fer un pas cap al futur de l'ideal flor, on avui hi ha un aparcament i farem un gran equipament municipal ple d'usos molt diversos. L'edifici acollirà una nova biblioteca, un centre cívic i també un gimnàs. Un pla, el que portem avui a aprovació i que sometem, evidentment, a votació, amb el que ordenarem aquests sols de l'àmbit per fer-hi realitat aquest gran equipament sociocultural que tindrà un espai públic i verd també al davant. I per fer-ho, el pla reorganitza el sistema d'espais lliures i d'equipament per optimitzar funcionalment l'espai i la relació amb l'entorn. Com a tret singular, crec que val la pena destacar que la primera planta tindrà una terrassa de lectura per la biblioteca que es farà aprofitant el voladís previst en l'edifici. Una terrassa, a més a més, que farà de panell acústic per mitigar l'impacte sonor del passeig Valldaura en l'equipament. Desencallem i tirem endavant, per tant, aquest gran equipament cívic i cultural que donarà vida a la Prosper, a la Prosperitat, a Nou Barris i a la resta de la ciutat.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet de Junts.

No, alcaldà, tinc la paraula jo. De totes... No passa res. Gràcies, alcalde. És un bon punt poder provar avui aquest equipament tan esperat per al districte de Nou Barris, també tan reivindicat per al barri de la Prosperitat. La qualificació de zona verd dels entorns d'aquest nou equipament també li dota un valor afegit que creiem que és extremadament important. Ara, com vostè ha dit, senyora Bonet, ara és un aparcament i, per tant, els veïns de la zona també ens reclamen i reivindiquen a tots els grups del districte de Nou Barris arribar a un consens per poder absorbir aquestes zones d'aparcament en els entorns perquè estan bastant preocupats que això no sigui possible. Malgrat tot entenem que és un molt bon equipament pel barri i per tant hi votarem a favor.

Té la paraula la regidora Recio de Barcelona en Comú.

Bon dia. Amb aquest planejament que aprovem avui, jo crec que és un dia que totes hauríem d'aprofitar per agrair i celebrar el moviment veïnal i associatiu de la prosperitat que fa molts anys, molts anys, quan va tancar la ideal Plàstica Flor, no van dubtar ni un segon en reclamar aquest espai per equipaments pel barri, per dignificar la vida de la Prosper i solucionar alguns dèficits històrics. És avui que estem aquí gràcies al moviment veïnal de Prosperitat. Avui donem una passamés, per tant, votarem favorablement, com no podia ser d'una altra manera, però emplacem al govern municipal que el que ve ara, que és la construcció del nou equipament, es faci de manera dialogada, participada i transparent amb una comissió de seguiment amb veïns i veïnes organitzades, que són gràcies a ells i per a ells que avui estem aquí i la Prospe tindrà aquest gran equipament que tant reclama i necessita.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor d'Esquerra Republicana per tirar endavant el projecte i que es pugui executar quan abans millor. És un solar buit, com bé s'ha dit, que fa molts anys que està buit, és municipal des del 2009, té una llarga trajectòria de reivindicació d'usos pel barri i pel districte i, per tant, doncs ens sembla que és evident que cal afavorir tot el procés perquè la ciutadania pugui fer un ús de qualitat més enllà de l'actual macroaparcament que hi ha en superfície. Sí que vull aprofitar per deixar constància que, en tot cas, aquest no és el projecte que des d'Esquerra Republicana havíem estat treballant, defensant i impulsant al llarg de tot el procés de decisió. Des d'Esquerra havien proposat al llarg dels darrers dos mandats un gran equipament cultural de districte, un espai multifuncional de qualitat que vingués a omplir el buit existent i que tots els actors de les arts escèniques del districte així volien. Ens sembla que és una ocasió perduda per la prosperitat i per el districte de Nou Barris, però en tot cas sempre és bo que hi hagi equipaments que donin resposta a moltes de les necessitats del districte de Nou Barris. Per tant, hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Emilian del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. El nostre grup votarà a favor d'aquest pla especial urbanístic per regular l'equipament del passeig Valldaura. Aquest projecte respon a una necessitat històrica del districte de Nou Barris, dotant el barri de la prosperitat, d'un espai sociocultural essencial per fomentar la cohesió i l'activitat comunitària. A més, valorem positivament la transformació d'espais en zones verdes i equipaments que milloren la sostenibilitat i la qualitat de vida del veïnat. Per tot això donarem suport a aquest pla.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, de Vox. Gràcies, alcalde.

Señores del Gobierno, tienen la capacidad de estropearlo todo. Incluso una idea buena, como la que hoy traen a aprobación, consiguen pudrirla y en vez de mejorarla la empeoran injustificadamente. El proyecto inicial contemplaba un aparcamiento subterráneo tal como reclamaban los vecinos. Pero ustedes, con su fanatismo climático, decidieron quitarlo. Porque para ustedes, los más de 200 vecinos que se quedan sin donde dejar su coche son unos infectados y los conductores particulares una especie a extinguir. Esa es la línea que les marcan y no les importa nada lo que les pasa a los vecinos de los barrios de Prosperidad, de Porta o de Verdún. Cosas de la dichosa Agenda 2030. Rehagan el proyecto y habiliten un aparcamiento debajo para uso de los vecinos de no barres. Estarán aprovechando mucho mejor un suelo que es de todos cubriendo una necesidad sin descuidar otra. Entonces lo aprovaremos. Entretanto, votamos en contra.

Molt bé. La ponente, 36 segons.

No, només per agrair els vots, a favor. Gràcies.

20 segons junts. 36 al PP i 9 Vox. Molt bé. Resultat, secretari? Molt bé. Està aprovint aquest punt molt favorable a tots els grups, tret del vot contrari de Vox.

Molt bé. Doncs passem ara sí al punt 8, que és per aprovar provisionalment la modificació puntual de l'MPGM per un 22 arroba més inclusiu i sostenible per la modificació i ajust de les normes urbanístiques. Té la paraula, dos minuts, la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Portem aprovació provisional, una modificació molt puntual per esmenar tres punts molt concrets de la MPGM del 22 arroba del 2022. D'una banda, aquesta MPGM té com a objectiu facilitar la implantació d'usos d'equipament docents, culturals i esportius dins de les activitats compatibles a l'àmbit del 22 arroba. En segon lloc, amb la modificació també volem establir un marc general de criteris pel desenvolupament dels plans de millora urbana en l'àmbit del 22 arroba. I finalment, l'últim objectiu d'aquest tràmit és corregir diverses errades materials detectades en l'MPGM vigent i clarificar el redactat per facilitar la seva aplicació. Per fer-ho, com que encara no fa cinc anys de l'aprovació definitiva de l'MPGM vigent, hem demanat permís a la Generalitat de Catalunya que ens l'ha concedit amb el ben entès que la modificació que portem avui serà i és puntual. Creiem que serà una modificació positiva perquè permetrà tirar endavant projectes docents, culturals i esportius en edificis catalogats patrimonialment sense haver d'esperar que es desenvolupi tot l'àmbit i preveien que, evidentment, en el moment en què es desenvolupi la resta de l'entorn, el promotor haurà de participar en els costos de la reurbanització. És una modificació que a la pràctica afecta unes 16 parcel·les que només podran començar-se a desenvolupar si fem aquest ajust que avui duem aprovació provisional. Per tant, insisteixo, es tracta d'una modificació molt puntual que ens permetrà millorar l'MPGM del 22, que ja està funcionant, i ens està permetent també guanyar habitatges, espais verds i equipaments al 22 arroba. Acabo recordant, òbviament, que el següent pas és el pas per l'aprovació definitiva per la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat i, per tant, l'entrada en vigor d'aquest MPGM.

Té la parola el regidor Calvet, de Junts. Gràcies, alcalde. Tot el que sigui anar avançant en l'objectiu d'efectivament tenir un 22 arroba més inclusiu i més sostenible i per tant que s'hi pugui desenvolupar habitatge i també equipaments tindrà sempre el suport del nostre grup. Fem aquesta modificació que efectivament és puntual, hem trobat una solució, juntament amb la Generalitat s'ha trobat una solució perquè pugui tirar endavant. Falten alguns altres instruments per acabar de tenir les condicions que ens permetin efectivament arribar a aquest objectiu de tenir un 22 arroba més complex, en la seva activitat, amb més activitat o més usos residencials i, per tant, el fet que amb aquesta solució també ens permeti avançar amb equipaments necessaris pel barri fa que, efectivament, hi votem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López de Comú.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona en Comú vam presentar al·legacions on demanaven actualitzar els preus de repercussió del sol amb un informe extern de l'OPC, aquestes al·legacions s'han desestimat, com també s'han desestimat les al·legacions presentades per l'Associació de Veïns. Així tot, farem una abstenció, ja que valorem positivament les correccions de les mancances de l'actual MPGM que s'introdueixen i també volem facilitar que hi hagi més espais culturals i aquesta modificació així ho permet. Cal garantir, però, que siguin projectes oberts, que estiguin arrelats al territori, com es va fer en el mandat anterior, amb els espais de cultura viva. Així que ens abstindrem.

Molt bé, moltes gràcies. Regidora Barrós, Carre Republicana.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres sabem que aquesta és una MPGM que té uns objectius clars i puntuals, com bé se n'ha explicat, facilitar la implantació d'usos d'equipaments docents, culturals i esportius en edificis en què la façana estigui protegida i no se substitueixi l'edificació, establir un marge general de criteris i recomanacions per al desenvolupament dels plans de millora urbana, corregir diverses errades materials i clarificar el redactat d'alguns articles. Sabem que són objectius positius. Tanmateix, com hem expressat en diverses ocasions i també en moltes iniciatives, el que nosaltres volem, el que ens preocupa més, és millorar la mixtura del 22 Arroba, que sigui un barri... real, amb més habitatges, amb més veïns i veïnes i no un barri on a partir de les 7 de la tarda ja no hi hagi vida i tot s'apagui. Per això us vam demanar l'informe amb propostes per transformar l'1,2 milions de metres quadrats d'oficines obsoletes del 22 de Roba en 12.000 habitatges més i de moment seguim esperant algun tipus de retorn. Esperem que no tardin molt, que no tardin massa més, en tot cas avui optarem per una abstenció. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Partit Popular.

Moltes gràcies. Bon dia a tothom. Com varen manifestar l'aprovació inicial d'aquest pla, votarem favorablement, perquè entenem que es tracta de la millora de la qualitat urbana de la roba 22 i, sobretot, calia establir criteris i directrius molt més clares per a l'organització urbanística d'aquest entorn. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor Senderos, Vox. Votarem a favor. 22 segons.

Només per agrair els vots a favor. Gràcies.

Junts, Barcelona en Comú, PP, Vox. Resultat, secretari?

Molt bé. S'aprovés aquest punt amb el vol favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Partit Popular i Vox, i l'abstenció d'Esquerra Republicana i Barcelona en Comú.

Molt bé.

Doncs passem ja a la part de proposicions i declaracions de grup. La primera correspon al grup de Junts per Barcelona. Sis minuts pel ponent. El regidor Martí, endavant.

Moltes gràcies, president. Bon dia. Bé, des del grup de Junts per Barcelona volem posar en evidència una realitat que ens preocupa, però no solament preocupa el nostre grup municipal, sinó que també constatem que preocupa a àmplies capes de la societat barcelonina, a molta gent, a moltes entitats i a moltes empreses. És un problema greu d'incapacitat d'aquest govern municipal, del mateix alcalde Collboni, de liderar i gestionar amb eficàcia els grans reptes que té aquesta ciutat de present i de futur. Una incapacitat que a més s'ha fet evident en una qüestió molt recent, que ha estat amb la incapacitat d'aprovar uns nous pressupostos i haver de prorrogar els anteriors. Comencem pels fets. Aquest govern ha estat incapaç de fer prosperar cap dels projectes de pressupostos des que ostenten l'alcaldia. I això no només és un fracàs. també és una mostra evident de la manca de lideratge, de previsió i d'estratègia d'aquest equip de govern. Perquè quan no hi ha pressupostos, no hi ha polítiques públiques efectives, no hi ha noves inversions i en definitiva no hi ha un projecte de ciutat posat al dia. Fa un any i no mesos que es van celebrar les eleccions municipals. I què ha passat fins ara? Què tenim ara en aquests moments? Tenim un govern sense full de ruta, sense pressupostos aprovats, consensuats, sense un pla d'actuació municipal, el famós PAM, sense els plans d'actuació districte, deu plans d'actuació districte que no existeixen, sense un PIM, el pla d'inversions municipal, un govern sense suports suficients, en franca minoria, on els principals prejudicats no són nosaltres, sinó que són la ciutadania d'aquesta ciutat. I creiem que és fonamental entendre que el problema no és només de manca de pressupostos. Aquesta pròrroga pressupostària no és un fet aïllat, respon a una manera de fer política d'aquest govern municipal. És la culminació d'un conjunt d'errors, d'una incapacitat manifesta de negociar i d'arribar a acords. Ens han dit en algun moment, aquests últims dies, que han tingut més de 30 reunions amb els diversos grups municipals possibles, potencials socis de preferents, i que amb aquestes més de 30 reunions no han estat capaços d'arribar a un acord presupuestari, entre altres coses. Home, doncs què vol que li digui, senyor Valls? Em sembla que ho va dir vostè mateix personalment, però vaja, en qualsevol cas és alcalde el màxim responsable d'aquest fracàs. Per tant, el tema no és menor. Goberna només amb 10 regidors de 41. Aquest és el govern més feble que ha tingut Barcelona amb tota la democràcia. I això tampoc és un fet menor. Una ciutat com Barcelona no es pot permetre prorogar pressupostos perquè comporta rigidesa en l'assignació de recursos, limita les inversions i paral·litza els nous projectes que la ciutat necessita amb urgència. Això afecta directament la qualitat de vida de la gent, dels veïns de la nostra ciutat. I el que no pot fer aquest govern és fer veure... que no passa res. Vostès ens fan veure o volen fer veure que prorrogar pressupostos és el mateix que aprovar neus de nous. I això és fals i ho saben vostès perfectament. És una irresponsabilitat impròpia d'un govern que diu que és un govern seriós i que vol governar per tothom. Governar és prendre decisions, establir prioritats, buscar consensos i treballar per millorar la qualitat de vida de la gent. I això aquest govern no ho està fent. Per cert, senyora tinent d'alcalde, tinent d'alcaldessa, no entenem, no entenem, tot i que és el punt anterior, com vostès són capaços de tenir aquesta picabaralla amb els seus antics socis de govern en relació a qüestions puntuals, sigui la casa de Reventor, sigui la casa d'Orsola, sigui qualsevol projecte urbanístic. Si vostès eren companys del govern municipal del senyor Colau, el senyor Tirem de l'alcalde número 1, primer Tirem de l'alcalde el senyor Collboni, vostè també era responsable d'altres àrees, compartien comissió de govern, les decisions de la comissió de govern són compartides. No són unilaterals d'un tient d'alcalde o d'un regidor. Per tant, escolti, aquestes picabaralles potser aquí queden bé, però la gent del carrer això no ho entén. Per tant, els diem, vostès són també corresponsables de lo bo, però sobretot de lo dolent, que és el que ha estat ara la causa de la seva disputa. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula la regidora de Tarafa, de Comuns.

Bon dia a tothom. Jo volia començar la intervenció amb dues constatacions. La primera és que vostè, senyor Calboni, s'ha quedat sol. S'ha quedat sol en gran part perquè va decidir aturar una negociació pressupostària 48 hores abans del final del termini. I vostè, senyor Galvis, deixa'm que li digui que ens preguntem fins on són capaços de fer teatre per sortir al focus mediàtic. Els escenaris i les actuacions que hem vist aquestes darreres setmanes a Madrid freguen la indecència, posant en risc les polítiques que afecten a les bonificacions del transport públic o a les pensions de les persones grans del nostre país. A la política no tot s'hi val i hi ha d'haver-hi límits, perquè al final pactaran vostès el 30% amb el senyor Collmon i per tant això tot plegat és un cert teatre. També ens preguntem on estava junts tots aquests mesos de negociació pressupostària a la ciutat de Barcelona. Jo li diré enlloc i avui es presenten aquí amb aquesta proposició, fent de cap d'oposició com fa temps que han abdicat d'aquesta funció. Però també dir-li al senyor Collboni que no han aconseguit, i és cert, cap acord en els darrers dos anys o cap gran acord. Vostè ha triat no estar al costat dels veïns i veïnes, podria haver anat molt més enllà en polítiques d'habitatge, podria haver mantingut el 30%, eixos verds, superilles, funeràries, i preferiria estar ahir al círculo equestre que avui a la Casa Ursola. I dir-li que especialment aquesta setmana rematem amb insensibilitat i en una mesura erràtica la gestió de la casa de l'antida Massana i dir-li que al final més més esquerra i menys madura, que al final és el que portarà a bon lloc aquesta ciutat. Vostès és cert que s'uspenen en diàleg, no dialoguen amb aquelles persones que pensen diferent o molesten, no dialoguen amb l'antiga Massana, els hi molesta la solidaritat de la Casa Ursola, els hi molesten les treballadores de l'Allar, els promotors del 30%, les treballadores o els treballadors de Macossa, el SAT. No oblidi, senyor Collboni, que vostès són 10 i que els cal teixir ponts, continuar construint i continuar teixint acords a la nostra ciutat. Veurem si ho fa amb l'esquerra progressista o ho fa vostè amb la dreta i veurem què fa finalment amb el 30%.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Castellanes, Esquerra Republicana.

Moltes gràcies, alcalde. Avui Junts ens porta una proposició en què es constaten qüestions que són una obvietat i pocs objectes a debat, perquè de fet són fets. És un fet que no hi ha hagut capacitat per part del govern de sol-hi un acord majoritari per aprovar... per tant arribar a més regidors a favor que en contra. I també es constata una obvietat que és que el govern té 10 regidors. Molt bé, són fets. De fet, fa uns mesos junts, al setembre, si no recordo malament, ja ens va portar a una iniciativa que en el fons era exactament igual que aquesta. La forma era diferent i es tocaven temes diferents, però al fons era exactament aquest. De fet, he estat temptat d'agafar el vídeo, transcriure'l i repetir exactament la mateixa intervenció, perquè de fet hagués dit els diré bàsicament exactament el mateix que llavors, perquè de fet el fons és que vostès volen tenir millor relació amb el govern municipal. El primer grup de l'oposició vol tenir una bona relació amb el govern municipal, cosa que em sembla fantàstic. El que passa és que no entenc aquí què hi juguem els altres. Com els hi vaig dir l'altra vegada, nosaltres no participarem en els debats en posar que si escollim uns o altres. Nosaltres volem parlar de Barcelona i nosaltres volem fer propostes sobre Barcelona i, de fet, és el que fem constantment i el que farem després amb la nostra proposició i el que no parem de fer en comissions i plenaris, sinó portar debats sobre si tenim millor relació amb uns o amb altres. De fet, nosaltres som capaços d'arribar a acords amb pràcticament tothom que hi ha en aquesta sala, excepte, evidentment, amb els que per ideologia no compartim res o pràcticament res. Però amb vostès, amb els comuns, amb el Partit Socialista, hem estat capaços, durant el mandat, d'arribar a acords amb tothom i aquesta em sembla que és la manera de fer, és la manera que ens demana la ciutadania. El darrer baròmetre un 77% dels encastats demanava que fóssim capaços d'atendir ponts entre les forces centrals d'aquesta ciutat i per tant I construir ponts no per parlar i debatre sobre els ponts que teixim entre nosaltres, sinó per parlar de temes concrets. Avui, mentre estem parlant d'aquesta iniciativa, avui estem pendents de si hi ha un possible desnonament a la Casa Ursola. Aquesta setmana hem vist, com per manca de diàleg, que es quedava sense espai el projecte de l'antiga Massana. Veiem com el turisme segueix batent rècords en aquesta ciutat, com el preu de l'habitatge. Veiem com el català és una llengua que necessita acció per guanyar espai al carrer, etcètera, etcètera, etcètera. i davant d'això podem fer dues coses, o debatre sobre les relacions que tenim entre nosaltres, o fer propostes i debatre sobre aquestes qüestions, que és el que fem Esquerra Republicana. Per tant, com que per afrontar aquest debat podem tenir dues maneres, una, debatre el que ens importa entre nosaltres, o dos, fer propostes sobre la ciutat, i nosaltres, des d'Esquerra Republicana, escollim la segona, ens abstindrem d'aquest debat.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sidera, del Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Bé, aquesta és una proposta... S'ha dit plena d'obvietats. És una descripció de la realitat del govern municipal actual. Que el govern està format per 10 regidors del 41 és obvi. Que la manca de pressupostos perjudica els barcelonins també és obvi. Que l'alcalde Coiboni hauria d'espavilar-se i començar a dialogar i a pactar també és obvi. Com és obvi que a aquest govern li manca diàleg i li sobra soberbia. Miri, nosaltres, senyor alcalde, li vam donar l'oportunitat, en el ple de Constitució de l'Ajuntament, de ser un alcalde que governés per tothom, que governés amb tothom, que dialogués amb tothom, que pactés les coses amb tothom. I vostè, bé, és aquella expressió tan castissa, de la cabra tira el monte. El senyor Baix ens va cridar per... parlar dels pressupostos del govern municipal. Jo li agraeixo, senyor Baix, la deferència de tenir-nos en el que jo diria una negociació o un diàleg dels 15 minuts. Jo diria que va ser una conversa, una negociació sobre pressupost lenteja, o lo tomas o lo dejas. 15 minuts per dir ja el que hi ha, després de dir-nos i de confessar-nos que va estar cinc mesos, això ho he dit públicament, cinc mesos i trenta reunions amb Comuns i Esquerra Republicana intentant arribar a un acord. Per tant, vostès han escollit per on volen anar. Vostès volen mantenir a Barcelona aquelles polítiques que en els darrers vuit anys han destrossat la ciutat de Barcelona. Vostès només parlen amb alguns, no amb tots. I per tant... Aquesta és la realitat del govern municipal que el senyor Martí Galvis explica amb la seva proposta. Però és una proposta que no parla dels problemes reals dels barcelonins, que no parla de les mesures que s'han d'implementar per millorar la nostra ciutat. És veritat que és una proposta que es dedica a descriure les misèries del govern de Coiboni i creguim, de veritat, senyor Martí Galvis, que tinc la temptació de pensar que aquesta proposta neix del ressentiment per no formar part d'aquest govern, tot i que vostès dia si dia també s'ofereixen a entrar al govern de Jaume Coiboni. Per tant, aquesta proposta es podria titular Que hay de lo mío. En qualsevol cas, hi ha qüestions que, malgrat aquesta proposta, vostès i els socialistes pacten, com la manteniment de la reserva de 30%, com no baixa impostos, com la lluita contra els creueristes, i per tant, crec que és una proposta que aneix més de l'oportunitat política que no del servei als ciutadans de la ciutat.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor d'Europolido, de Vox.

Gràcies, alcalde. Los señores de Junts presentaron una propuesta curiosa y me explico. Dicen que el gobierno de Coyboni tiene 10 de 41 regidores y que son pocos. Pues sí, es una cuestión de matemáticas, tampoco han descubierto la rueda. También dicen que es uno de los más débiles de los últimos años. Eso es más discutible. Porque siempre que tiene algún tipo de problemas el alcalde acuden alguno de ustedes a su rescate, ya sea el PP para hacer el alcalde, ustedes para ofrecerse como socio o el resto para probarle las cuestiones importantes. Es cierto que a Collboni le falta diálogo, lo hemos visto hoy. Y queda claro con decisiones como eliminar por decreto y sin consultar a nadie las 80 cuentas corporativas del Ayuntamiento en Twitter o ser tan irresponsable de permitir y alimentar un cordón antidemocrático que pisotea la democracia y que afecta al día a día de miles de barceloneses pensándose que me fastidia a mí y a este señor. Sin embargo, la propuesta de Junts nos parece una nueva versión del famoso Cusbón Binatots, del señor Trías, porque en el fondo ya no saben qué hacer. Hace un año ustedes estaban en conversaciones con el PSC para intentar entrar en el Gobierno municipal y, casualidades de la vida, su propuesta llega justo en la semana en que su partido, Junts para el Pedro Sánchez, ha vuelto a actuar como salvavidas de la autócrata y el Partido Socialista en el Congreso, apoyando el famoso decreto ómnibus. Y claro, ahora dirán que Sánchez no es Collboni, que estamos en Barcelona y que gracias a su apoyo el transporte tendrá bonificaciones durante seis meses. Pero la realidad es que gracias al apoyo al decretazo de Sánchez, de Junts y del Partido Popular permiten que los inquiocupas se salgan con la suya al extender la prórroga del Decreto 11-2020 que una vez más deja vendido al propietario. Otra traición más. Espero que ni Junts ni el PP tengan la cara dura de seguir diciendo que quieren acabar con la ocupación porque cuando han gobernado no han hecho nada y cuando hacen algo es peor, como ahora, ponerse del lado de los ocupas. España entera debe saberlo. La realidad, señores de Junts, que hoy cambian el nombre y podrían poner Junts para la ocupación, es que su partido no para de dar bandazos y lo que les preocupa es que van perdiendo cuota de poder, especialmente en Barcelona, por tratar a los barceloneses permanentemente como moneda de cambio, de favores a Moncloa. Contrías recuperaron algo de voto de la antigua Convergencia, pero saben que eso no se repetirá en 2027. Y están muy nerviosos, en especial porque también saben que Vox va a crecer muchísimo. Y eso les pone muy nerviosos a todos. Por cierto, en su propuesta piden más diálogo, acuerdos y consenso. Aplíquense el cuento. Ya vimos en la última Comisión de Derechos Sociales cuál es su concepto de democracia y diálogo. Levantarse a la Comisión antes de que Vox pueda hablar. Sí, reprogramos el gobierno municipal del alcalde Collboni, incapaz de contener la delincuencia ni resolver un solo problema serio de la ciudad. Pero no le regalaremos un voto a favor de su hipócrita propuesta. Seguiremos trabajando en contra de todos ustedes en esta casa, pero cada vez más acompañados en las calles para conseguir liberar a Barcelona de todos ustedes. Votamos en contra.

Gracias.

Senyor Martí Galvis, vostè afirmava que aquest Govern és incapaç d'arribar a acords que facin avançar la ciutat. Jo em pregunto què hem fet des de fa una hora en aquest plenari. Hem aprovat totes les propostes que portàvem i les hem aprovat gràcies als vots favorables de diversos grups, en molts casos gràcies als seus projectes que fan avançar la ciutat. projectes com el Tranvia, en què no hem trobat el seu vot, per ragons òbvies, però projectes com l'Hotel Buenos Aires, o l'Ideal Flor, o les modificacions a l'MPGM del 22 arroba, i que compten amb els seus vots, gràcies per fer-ho, perquè té sentit, perquè són projectes que fan avançar la ciutat. Per tant, aquest govern... fa avançar la ciutat, aplica polítiques gràcies al diàleg i a l'acord amb grups de l'oposició de forma continuada des de principis de mandat i, per tant, vol dir que dialoga, que negocia i que pacta. Ho va fer amb les ordenances fiscals, també, al darrer plenari del mes de desembre, amb un pacte amb les forces progressistes d'aquest Ajuntament, amb Barcelona en Comú i amb Esquerra Republicana. Ho ha fet aquest mes amb Esquerra Republicana arribant a un acord de pressupostos. que fixava en 200 milions d'euros la inversió en habitatge, un màxim històric. Acords que mantenim, encara que tinguem situació de pròrroga. Pròrroga, per cert, n'hi ha hagut 8 en 15 anys, algunes de les quals de l'alcalde Trias. Per tant, la ciutat, senyor Martí Galvis, ha avançat aquest 2024 que acabem de deixar enrere gràcies també, entre d'altres, a un pressupost expansiu que vam poder aprovar i que arribava als 3.807 milions d'euros. I aquest 2025 ho continuarà fent, no en tingui cap mena de dubte. Seguirem amb totes les inversions previstes, amb diàleg, amb els grups, com fem, amb tots els expedients que doem a aprovació, tant en comissions com en aquest mateix plenari. I a la seva proposició vostè també refereix a governar pel bé de la ciutat i dels seus veïns. Però ser útils als ciutadans per tal d'entomar tots els reptes i les necessitats que tenen no només és responsabilitat d'aquest govern, és responsabilitat de tots els que estem en aquest plenari. També, per tant, és responsabilitat de l'oposició. És més, allò que afecta i que importa als barcelonins no només es decideix aquí, en aquest plenari, també en altres llocs, al Parlament de Catalunya o al Congrés de Diputats. I posats a preguntar-nos coses... em pregunto en què van ser útils els ciutadans els vots contraris al decret llei que van fer mantenir en l'esglai, en el neguit i en la preocupació enorme durant dies l'augment de les pensions o les bonificacions al transport públic o, per exemple, l'impediment als desnonaments als col·lectius més vulnerables. Afortunadament, la situació s'ha redreçat. Ens felicitem perquè és fruit al final del diàleg, la negociació i el pacte i aquests són els fruits que nosaltres seguirem treballant per tenir cada dia.

No vull reobrir el debat que no correspon aquí, ens sembla, sobre els detalls que han acompanyat l'aprovació, finalment, dels decrets socials que Junts per Catalunya va demanar que es fessin al marge de la resta de continguts que englobaven aquest macro decret d'òmnibus. Jo crec que s'ha fet el que s'havia de fer. S'han acabat fent allò que nosaltres demanaven en funció del bé comú. Estàvem parlant aquí en la proposició sobre la seva incapacitat d'aprovar uns pressupostos nous, amb tot el que això representa. No solament això, també han estat incapaços de complir la paraula i el compromís d'adoptar personal d'un govern estable. El senyor Collboni, en aquest plenari, per dues vegades va dir i ara us anuncio que la primera cosa que faré després d'aprovar aquests pressupostos per la via de la cohesió de confiança serà ampliar el govern. Per dues vegades. Va prometre una ampliació del govern que no s'ha produït. No s'ha produït. Estem igual que abans. Han estat vostès també incapaços de llegir la demanda ciutadana de canvi que es va produir el 23 de maig. No ens oblidem. Han estat incapaços de ser alternativa al govern anterior que vostès van dir no pactarem amb la Colau. Això vostès ho van dir a la campanya electoral. També han estat incapaços de complir aquesta paraula Incapaços de mostrar coherència sense un acord de govern, ni projecte, ni full de ruta. En definitiva, han estat vostès incapaços fins avui de tirar endavant un pla de mandat pensat en la ciutat i no només pensat en la seva pròpia supervivència.

Sí, senyor Galvis, menys teatre. Imagino que després de les seves disquisicions no pactarà la deconstrucció o la destrucció del 30% amb el senyor Collboni. I al senyor Collboni dir-li que en les dues darreres setmanes no s'han aconseguit pressupostos per les raons que esmentava abans, han perdut la confiança d'aquest plenari. I en definitiva, aquest matí ho hem vist, entre altres raons o entre altres coses, els barcelonins i barcelonines volen valentia per afrontar temes que afecten a la vida del seu dia a dia, com per exemple la casa Orsola. Tenen temps, tenen temps per rectificar, per sortir d'aquesta soledat i per poder arribar a acords, diguéssim, amb solidesa amb l'esquerra, a acords progressistes. I en el 30% tornen a tenir una nova oportunitat, o tiraran a dreta o tiraran a esquerres. Ja ho veurem.

Moltes gràcies. Esquerra Republicana, 18 segons.

Sí, només constatar que a Esquerra Republicana portem propostes d'habitatge, de comerç, d'esports, de català, per tant, dels temes reals que ens afecten com a veïns i veïnes de la ciutat.

Vox, 10 segons. Molt bé, doncs... Té 3 segons. Secretari, resultat.

Ah, perdó, perdó. Perdó, president, és que no ha sentit el posament de vot final. A favor? A favor també. Molt bé, doncs, permetim aquest últim torn per agrair els suports dels grups municipals amb totes les crítiques que també respectem i entenem perfectament. La vida no són blanques i negres, però respectem i agraïm en concret aquest suport de diferents grups que farà que s'aprovi aquesta proposició. No estem parlant de cap reprovació concreta, però sí que estem constatant un fracàs dels primers 19 mesos d'aquest govern. Per tant, senyor Collboni, li demanem que rectifiqui fins allà on pugui. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor.

Resultats? Doncs s'aprovaria la proposta molt favorable de Junts per a Barcelona, va ser en comú i el Partit Popular, el votant contra el Partit Socialista i Vox i l'extensió d'Esquerra Popular.

Molt bé, doncs passem a la següent proposta de resolució que correspon a Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Sanz.

Sí, moltes gràcies. Aquesta és una proposició que respon a aquesta màxima que sentim habitualment a diferents membres del govern municipal dient que vol arribar a acords, però la realitat és tot el contrari. Molts gestos, moltes excuses, molta incapacitat per arribar i fer palesos aquests acords. Perquè, per exemple, amb el principal instrument que té la ciutat de Barcelona per desenvolupar polítiques com són els pressupostos, hem vist un govern que ha renunciat, ha renunciat explícitament, davant de tota la ciutadania, a tenir uns pressupostos d'esquerres. Però el millor és el per què. El per què és perquè prefereixen desmuntar una mesura, una mesura al dictat dels especuladors d'aquesta ciutat, que és la del 30%, que és l'única mesura que permet aturar que passin coses com la que estem veient avui, com la casa ursola, que hi hagi més cases ursola, perquè fa de mur de contenció de l'especulació a la nostra ciutat. Per tant, és una situació bastant inèdita veure un govern renunciar perquè aquest tipus de promotors, d'especuladors de la nostra ciutat proposin aquest tipus de propostes. Nosaltres no ens resignarem, com hem dit, no ens vam aixecar de la taula en cap moment de pressupostos. Volíem que Barcelona tingués uns pressupostos, perquè hi havia moltes coses en joc, com per exemple la que portem en aquesta proposició, que és acabar una infraestructura de sentit comú de l'àrea metropolitana, per als veïns i veïnes, com és el tramvia. I per tant, nosaltres no ens resignarem i seguirem fent política, política útil, i forçarem aquest govern, que té 10 regidors i regidores, no oblidin, 10 regidors i regidores? I per tant, no poden governar com si en tinguessin 41? Per què no els tenen? Per què no els tenen? I la realitat és que estan sols, com s'acaba de demostrar amb la proposició també anterior. I per tant, el que necessiten és arribar a acords, és escoltar el que la resta de grups els plantegem. Com per exemple, doncs aquesta proposició. Una proposició per fer arribar ja d'una vegada per totes el tranvia a Francesc Macià. I per tant, doncs... que el tramvia sigui una realitat el més aviat possible. Sí, aquest tramvia que vostès s'avergonyeixen d'inaugurar, però que nosaltres vam estar al costat de les entitats fent l'única inauguració que hi ha hagut quan el tramvia ha arribat a Verdaguer. Per tant, la connexió del tramvia per la Diagonal n'hem parlat molt en aquest plenari, en les comissions, hem fet comissions... específiques, segur que després amb la senyora Vila tornarem a recuperar argumentaris que hem utilitzat en moltes ocasions. Per nosaltres és un projecte estratègic que respon a les prioritats de mobilitat i de compromisos de descarbonització perquè el tramvia no només és una infraestructura de mobilitat sinó que és una eina per garantir una mobilitat sostenible que estalvia l'entrada de 12.000 vehicles a la ciutat de Barcelona. És una infraestructura dirigida a la cohesió social i territorial perquè ens permet connectar barris i reduir desigualtats perquè connecta fins a nous ciutats de l'àrea metropolitana i perquè a més a més facilita l'accés de tothom a una xarxa de transport públic eficient. Estem parlant d'una estimació de més de 200.000 usuaris. I per fer-ho la licitació integral és clau, assegurar la continuïtat del projecte perquè també evita sobrecostos Aquesta és una de les qüestions importants, ho sabem. Amb la plaça de les Glòries, amb el túnel de Glòries, sabem perfectament que és importantíssim fer les obres tot d'una perquè eviten aquests sobrecostos. I el que plantegem amb aquesta proposició també és una reserva de crèdit plurianual perquè també és la garantia de futur, com molt bé sap el tinent d'alcalde Valls. Per tant, assegura aquesta disponibilitat pressupostària més enllà del context polític. I per tant creiem que s'ha de despolititzar el tramvia d'una banda per totes i que s'ha d'acordar i tirar endavant aquest compromís. Per tant, aquest projecte transcendeix ideologies i beneficia a tota la ciutadania perquè és per fer de Barcelona una ciutat més inclusiva, sostenible i cohesionada. Jo la veritat és que no puc deixar de preguntar-me per quin motiu no volen fer-ho de tot d'una, per quin motiu insisteixen en endarrerir el tramvia fins a Francesc Macià, a qui no volen molestar. És una pregunta que no em paro de fer perquè jo sí que li diré a qui no molesta el tramvia, als veïns i veïnes del Besús. els veïns i veïnes del Bassós, que per fi ara poden arribar al centre de la ciutat amb transport públic de forma ràpida i àgil. Per tant, aquesta és una proposta que és per intentar reconduir la seva incompetència a l'hora d'arribar a acords amb els grups d'esquerres de la ciutat perquè aquesta incompetència no hipotequi el tramvia perquè la gent no s'ho mereix. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Vila de Junts.

Sí, que hi ha alternatives millors al tramvia és evident i no entrarem avui precisament en aquests arguments perquè ho hem fet per activa i per passiva des de Junts per Barcelona perquè avui el que ens porta Barcelona en Comú de fet és a través d'una obsessió seva com és la connexió del tramvia és parlar-nos dels pressupostos i avui el que fa Barcelona en Comú és parlar del pressupost I el que fa per anèssima vegada aquesta iniciativa és posar de manifest que el govern del senyor Collboni és un govern sense ambició, sense projectes, sense suport i volem dir-ho tantes vegades com faci falta perquè la gent n'ha de ser conscient. Però és que senyors i senyores de Barcelona en Comú, vostès en són responsables d'aquesta situació a la ciutat de Barcelona. igual que el Partit Popular, que van signar un xec en blanc per fer alcalde el senyor Callboni, només per evitar que el grup majoritari tingués l'alcaldia. I com deia, avui es posa de manifest aquesta situació perquè senyors i senyores de Barcelona en Comú hi porten una proposició perquè han estat incapaços d'arribar a un acord amb el Partit Socialista. Un acord, el dels pressupostos del tramvia, que se'n va parlant, però no s'acaben de materialitzar mai. Per tant, el que avui intenten fer vostès, i perdonen que heu explicat d'aquesta manera, és colar-nos la seva obsessió i el seu fracàs a través d'aquesta proposició. I em sap greu, senyora Sants, dir-li que vostès han fet el paper d'estrassa. Han fet el paper d'estrassa perquè, com dèiem, han fet el cal del senyor Collboni i ara no els vol ni el govern, ara no li aproven els pressupostos i, per tant, avui es veuen obligats a fer aquesta iniciativa. No entrarem al fons de la qüestió perquè, com dèiem, ho hem parlat moltes vegades, saben quin és el nostre posicionament. El que sí que parlarem és dels pressupostos. Perquè, com que nosaltres sí que tenim model per la ciutat de Barcelona i sabem quines són les necessitats reals de les persones que hi viuen i que hi treballen, el que no farem, i per això ja ho vam dir en el seu moment, és donar suport a un pressupost que creiem que és continuista. que és continuista i que, a més a més, ja exerceix pressió fiscal, una pressió fiscal molt intensa a les classes mitjanes, a les famílies, als treballadors i les treballadores, als autònoms, i per tant, nosaltres creiem que no són uns pressupostos realistes i en base a les necessitats reals, sinó el que responen és aquesta voluntat d'anar-se perpetuant vostès en el govern sense cap projecte concret per a la ciutat. I el greu d'això és que quan un no té projecte per la ciutat de Barcelona és que se'n queda perjudicada la ciutat de Barcelona, perquè Barcelona és una ciutat que té una energia pròpia, que té una iniciativa, que té una empenta i necessita governs que hi vagin a favor, no que estiguin a la passiva esperant que passi el temps i no resoldre, com es deia avui, problemes reals de les persones. Com deia, nosaltres no votarem a favor d'aquesta iniciativa, abans la senyora Tarafa parlava de teatre, creiem que és un teatre, per tant no hi votarem a favor, I també reiterar aquest vot contrari al pressupost de l'alcalde Collboni però també a la seva manera de governar.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Solignac d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies des d'Esquerra i tornant-nos a centrar en el text específic de la proposició, doncs estem completament a favor de culminar l'execució i la connexió tramviaire de Verdaguer amb Francesc Macià i fer-ho amb la màxima celeritat. És una infraestructura evidentment estratègica per l'avenç de la mobilitat sostenible a la ciutat. I tot i saber que hi ha qui defensa aquesta opció contrària, els arguments dels avantatges són molt clars. Reducció del temps del desplaçament de Glòries a Francesc Macià fins a 15 minuts, reducció de vehicles privats en un moment en què estem precisament treballant amb un PMU que ens diu que hem de fer el salt del vehicle privat al transport públic, La reforma d'una avinguda com l'Avinguda Diagonal, amb més espai verd, més espai pel vianant, més espai per la bicicleta, i també un augment d'usuaris, que significa aquesta connexió, que vol dir una amortització de la resta d'infraestructura ja construïda. I de pas, que no és menor, la renovació del recollector i del col·lector de la Diagonal, que ha de permetre aquest augment de la capacitat de pluges torrencials i amb situacions d'inundació, que el que fa és que sigui una infraestructura de present i especialment de futur en el sentit de resiliència climàtica. Tot això hi sumem també al compromís d'Esquerra Republicana que va aconseguir arrencar el govern municipal amb el mandat passat que la connexió el que ha de fer és assegurar que els beneficis que generi la connexió al tramvia revertiran en el sector públic i no en les empreses privades que operen les concessions inicials del servei. I no és una qüestió menor aquesta. De fet, diria que és de les negociacions i dels acords més favorables de la ciutat, perquè és el dret en si de tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, amb l'esperit de la literatura que hi ha en aquesta proposta, que en el fons és fer avançar aquesta connexió, nosaltres hi votem a favor i si el govern municipal decidís què és l'obra prioritària, evidentment ens hi tindria al costat. Ara, dit això, sí que és cert que el tramvia, els últims anys, ens porta a pensar que ha sigut una arma política llencívola, des del mateix inici i amb el mateix plantejament. I la veritat és que sembla que hi tornem, i ara es torna a posar de manifest, amb la relació de les negociacions o no negociacions entre Barcelona en comú i el govern. I senyora Sanz, jo no tinc clar que vostès ho vulguin despolititzar, la veritat, perquè amb l'inici de la seva intervenció, doncs la veritat és que no ho semblava. Per tant, no obrim de nou aquest debat superat de si cal o no la connexió, no hi posin més gasolina, assegurem-nos que arribem a Francesc Macià, que hi evidem sense demores, i evidentment, i si es pot, doncs amb una única licitació, que és el que ens faria avançar i arribar-hi més ràpid.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian, del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Els comuns ens demanen malbaratar més recursos públics amb un projecte que ni la ciutadania ha demanat ni la mobilitat de la ciutat necessita. De fet, el tramvià per la Diagonal és un projecte que la ciutadania ha rebutjat explícitament. i que perjudicarà greument la mobilitat i l'economia de la ciutat. Com si 200 milions d'euros no fossin suficients, ara ens proposen seguir hipotecant el pressupost municipal per assegurar que tramvi arribi fins a Francesc Macià el més aviat possible. És a dir, després d'anys de despeses desorbitades, obres interminables i afectacions a la vida dels vint i els comerciants, volen que accelerem encara més el desastre. Comencem pels fets. La connexió de tramvia per a Diagonal ja va ser rebutjada en una consulta ciutadana l'any 2010, però sembla que l'opinió dels barcelonins només és vinculant quan convé. Ara, en lloc de preguntar si aquesta inversió és una prioritat per a la ciutat, es limita a imposar-se, demanant més diners sense una anàlisi seriosa del seu impacte real. I quin impacte tindrà? Doncs més obres, més tall de trànsit i més afectacions al comerç local. No cal ser un expert en mobilitat per entendre que una diagonal en obres permanents no beneficia a ningú. Mentre altres ciutats europees inverteixen en solucions flexibles com autobusos elèctrics o millors en la xarxa de metro, aquí s'entesten al construir un sistema rígid i que eliminarà carrils de circulació afectant negativament el trànsit. Mentre altres ciutats europees soterran les vies del tren, a Barcelona vostès posen les vies sobre l'avinguda més important. Collapsen la ciutat per motius purament ideològics. Però si no fos prou, el model de gestió del tramvia ja ens ha demostrat que no és beneficiós per als barcelonins. La concessió privada significa que mentre els ciutadans paguen la infraestructura, els beneficis queden en mans d'operadors privats. Quin sentit té continuar ampliant un servei públic que acaba generant ingressos per a empreses privades? Això no s'ha apostat pel bo comú, això és una mala planificació econòmica amb recursos públics. I per acabar-ho d'adobar, aquesta proposta implica una reserva de crèdit plurianual, és a dir, hipotecar els pressupostos futurs per garantir la construcció d'una infraestructura que ja ha demostrat que és cara i ineficient. Això significa que en els propers anys es destinaran milions d'euros a un projecte que no solucionarà els problemes reals de mobilitat de la ciutat, mentre altres inversions més urgents quedaran en un segon pla. Per tot això, nosaltres, el Partit Popular, votarà en contra. deixin de cremar diner públic en infraestructures que no responen a les necessitats de la ciutadania, que ignoren alternatives més eficients i que perpetuen un model de gestió que no beneficia a Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, de Vox.

Gràcies, alcalde. I, de nou, la matraca del tramvia. Espero que a aquestes altures ja ho sepan, però amb les matraces toquen repetir-se. Quin remei. Barcelona es una ciudad muy densa que en las horas punta necesita movilizar gran cantidad de personas que van y vienen del trabajo, del colegio o de otros quehaceres. Estas personas se mueven por sus propios medios o en transporte público. Las tres maneras de hacerlo son legítimas y entendemos deben ser compatibles sin entorpecerse unas a otras más allá de lo inevitable. En esta convivencia de maneras de moverse no vemos que deba tener cabida un sistema de tranvías, esos minitrenes por superficie que lo interceptan todo, condicionando innecesariamente la manera de moverse de los demás y causando graves perjuicios a particulares, empresas y vecinos. Recordemos cómo Barcelona logró eliminar la mayoría de las barreras que suponían las líneas del tren de la Renfe, como aquello conectó barrios y dio vida a la ciudad. En eso supongo estarán todos de acuerdo. El tranvía es, precisamente, una vuelta atrás. Es volver a poner trabas a las comunicaciones, barreras entre barrios o partiendo barrios. Es ocupar los espacios públicos de manera injustificada, peligrosa y fea. Es ocupar espacios para quitárselo a los coches. Y allí está el núcleo del asunto, que no es más que pura ideología alarmista de la Agenda 2030, dictada por cuatro magnates y que nunca ha votado democráticamente. Porque en realidad les importan muy poco los tranvías, si no, ¿qué está pasando con el tranvía azul del Tibidabo? Lo que verdaderamente les importa es estorbar a los conductores, limitar su derecho de circulación y conducirles a la desesperación que les haga deshacerse de sus vehículos. Empezaron contra el coche y ya van yendo contra la moto, por cierto. El tranvía es un sistema de transporte que no tiene la capacidad del metro ni la flexibilidad del autobús. Un término medio entre metro y autobús. Es decir, se lleva lo malo de cada sistema. Tiene la rigidez de los metros en cuanto a que no es posible realizar adaptaciones sencillas de las rutas y tiene muy poca capacidad de transporte comparativamente a un metro. Si bien en cuanto al precio por kilómetro queda también a medias, en cuanto al precio por usuarios resulta más caro todavía que el metro. En conclusión... El tranvía en Barcelona es un sistema de quiero y no puedo. Por eso nos oponemos a él y por eso les pedimos que cambien su idea e inviertan o exijan que se invierta en el metro los esfuerzos que dedican al tranvía. Allí sí que nos encontraremos. Lo primero es terminar de una vez por todas la línea 9 del metro. Estar haciendo tranvías cuando llevamos 22 años sin terminar la línea 9 es tan irracional como desesperante. Menos ideología y más metro. Votamos en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Tiren Baix.

Sí, moltes gràcies, president. Votarem a favor de la seva proposta. Una proposta és una expressió política de voluntat i crec que aquesta proposta intenta buscar acords. És una proposta que diu clarament que l'objectiu és finalitzar la connexió del tramvia el més aviat possible. És una proposta sense exigències i sense... línies vermelles i jo li agraeixo, sincerament. I per això votarem favorablement a la proposta. I votarem favorablement a la proposta perquè, primer, el tramvia és el millor sistema de transport més ben valorat per part de tots els usuaris d'aquesta ciutat. Afavoreix la descarbonització de la ciutat impulsant el transport públic i va vinculat al que és el nostre pla de mobilitat que té una voluntat de reduir els desplaçaments. Millora la cohesió i mobilitat entre els barris de la ciutat, entre els diferents municipis de l'àrea metropolitana, a través de la connexió entre el tram baix i el tram besós. Impulsa la transformació de l'avinguda de Diagonal i, a més, ens permet també arreglar infraestructura bàsica com pot ser el col·lector. Per tot això i perquè el tramvia és i era i continuarà sent un eix central del nostre pressupost. i votarem a favor. I el govern municipal treballarà per a que aquesta modificació es porti al plenari o al Consell de Govern el més aviat possible. Intentarem que sigui el febrer i veurem si s'ha de fer a través d'un acord plenari o a través d'una comissió de govern i així ens informarem els grups de la forma que nosaltres ho podem realitzar. Amb la qual cosa, poca cosa més, tinc a afegir en aquests moments que votar a favor respecte a una proposta que és veritat, que s'ha de despolititzar i ha de transcendir ideologies. A vegades no dona aquesta sensació. Gràcies.

Moltes gràcies. La ponència té un minut i mig.

Sí, moltes gràcies. Bé, doncs, sobretot pels vots favorables, ara m'hi referiré, dels vots contraris, anar de nuevo bajo el sol. Jo, com sempre he dit, m'hauria agradat que la incorporació del regidor Calvet al grup de Junts a la ciutat de Barcelona hagués portat que els acords que vam ser capaços conjuntament de tirar endavant, entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, que van fer possible precisament que el tramví arribés a Verdaguer, d'alguna forma inspirés aquesta nova etapa del grup de Junts per Catalunya. Lamento que no sigui així i que la posició de la senyora Vila sigui encara la prioritària del grup. En tot cas, és un projecte de molta transcendència, és un projecte de molt consens perquè, insisteixo, Vam arribar a acords amb el president Mas, amb el president Puigdemont, amb el president Torra, per poder tirar endavant precisament aquesta infraestructura i demostra que no tothom fa partidisme en el grup de Junts per Catalunya en relació al tramvia. A partir d'aquí, com deia, la dreta en contra dels veïns del Besòs. Per què no estan en contra de Barcelona en Comú, senyora Vila? Estan en contra que els veïns del Besòs arribin al centre ràpid. i puguin anar amb transport públic. Igual que han estat en contra aquests dies i han jugat amb la vida de la gent amb les tarifes del transport públic al Congresso dels Diputats. Igual, és indecent que facin política des d'aquesta perspectiva. I, com deia als partits d'esquerres, agrair el vot favorable perquè com estem d'acord en tirar endavant aquesta proposta. Jo també li agraeixo el tor, senyor Valls, l'única cosa que li demanaria és, no hi ha exigències, l'única és que realment presentin un calendari per donar certeses a la ciutadania de quan estarà acabada aquesta infraestructura i sobretot de donar certeses que sigui el més aviat possible, no per capricis, sinó per utilitat als veïns i veïnes, com deia, del Besós.

Al grup socialista li queda un minut i mig. Escarra, 32 segons. Escarra, 32 segons. PP, 32 segons.

Vox, 14. Només una cosa, senyor Valls. Tot el que ha dit, que té raó, totes aquestes avantatges del tramvia, també les té un autobús elèctric o de gas i no té el mateix cost. Gràcies.

Retinent baix? Sí, no, molt ràpidament. Transaccionar sovint és intentar renunciar a coses i transaccionar normalment no li agrada a la gent perquè renuncies a les teves posicions ideològiques. Però crec que és important que tots i cada un de nosaltres sapiguem que transaccionar és més positiu que defensar els nostres propis ideals perquè a vegades un té la sensació que, un té la percepció que transaccionar és com una traïció. Continuem tenint aquest Ajuntament un fraccionament polític que continuarà existint. I més enllà d'aquesta votació, que jo crec francament que és important, i agraeixo de més el to de tothom, i sobretot valorar i posar en valor també que el fet que votem el tramvia no vol dir que nosaltres no estiguem a favor del metro. Avui a l'Eixample hi ha una obra extraordinàriament important que és l'Illa 8, que té unes afectacions molt importants i que donarà resposta a 19 milions aproximadament de moviments dins el mar de la ciutat. El tramvia dona resposta aproximadament a 31 milions. Per això, quan nosaltres diem que les coses s'han de fer a parts, ho diem bàsicament no perquè tinguem un capritxo polític, ho diem senzillament perquè hem de valorar també, i és una opció del govern, i és una responsabilitat del govern, valorar quines afectacions produeixen les obres a la mobilitat pròpia de la ciutat. En tot cas, es ratifica una part molt important d'aquest pressupost i ho agraeixo totes les formacions que voten favorablement. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Resultat?

Doncs s'aprovaria la proposta molt favorable a Barcelona en comú, Esquerra Republicana en el grup socialista i el vot en contra de Junts per Barcelona, PP i Vox.

Molt bé, moltes gràcies. Passem al punt següent, que és la proposició d'Esquerra Republicana, que ha estat transaccionada, i per tant tenim un text transaccionat, I té la paraula la regidora alemany.

Bon dia a tothom. Fa vuit dies hem celebrat la darrera sessió de la Comissió de Llengües Joves en Torn Digital. Hem pogut treballar de la mà d'experts idees i fórmules per revertir la mala situació del català entre els joves avui. És evident que els indicadors mostren una tendència clara de la davallada de l'ús habitual del català i especialment en el cas dels joves i com tota situació de crisi hem de ser capaços d'oferir noves receptes que permetin augmentar l'ús social del català entre els joves aprofitant les oportunitats que ens dona l'entorn digital. Ho hem de fer des de la capital del país perquè és aquí on només el 28% de la gent jove considera el català com a llengua habitual, és aquí també on cap dels 10 districtes, el català, és la llengua prioritària i també perquè en clau positiva Barcelona té el talent i un ecosistema audiovisual que cal reforçar. De fet, si el català ha sobreviscut fins avui, és gràcies també que existeix una gran aglomeració urbana, Barcelona, que ha actuat com a nucli urbà de la modernització i de l'adaptació del català. I per això considerem que és Barcelona qui ha de liderar també una nova estratègia que permeti potenciar la presència del català en l'entorn digital. Aquest era l'objectiu de la comissió i avui també portem una proposta que està relacionada amb això. De la feina de la comissió podem extreure quatre conclusions. La primera, falten eines i recursos en l'entorn digital català. És veritat que el català, tot i comptar amb millor posicionament que altres llengües que tenen més o menys la mateixa dimensió, encara té reptes importantíssims que encarar. No hi ha tantes aplicacions, eines tecnològiques en català hi ha una presència encara molt pobra de continguts en català a la xarxa. La segona conclusió és que les institucions només poden arribar als joves si parlen en el seu llenguatge. El món digital avui ha esdevingut l'escenari principal per la socialització de les llengües, especialment entre els joves, i per tant, si volem dirigir-nos a aquest públic, hem d'adaptar els continguts a aquests formats. I per això també a la comissió hem parlat dels creadors de contingut, que són claus, creadors de continguts, que també tenen la capacitat de reforçar el sentiment de pertinença, perquè el català no és només una llengua, no és només un mitjà de comunicació, és sobretot una mirada al món. I per això el català ha de ser en els espais on es construeixen vincles emocionals. Quan parlem, per exemple, d'esports, quan parlem de moda, fins i tot quan parlem de tafaneries, el català ha de ser aquí. La tercera conclusió és que hem de tenir un termòmetre a l'entorn digital. Necessitem sensors i sistemes de monitorització sobre el consum digital dels joves i quina presència té el català en aquestes interaccions. Aquestes mètriques ens deien els experts que són essencials per conèixer a fons els hàbits digitals dels joves i sobretot mètriques que puguin avaluar l'impacte d'aquestes polítiques lingüístiques que fem en l'entorn digital. I la quarta conclusió és que tenim l'oportunitat que Barcelona sigui referent per a una internet més diversa. En un moment on les indústries culturals ja són el tercer sector d'ocupació a Europa, la defensa del català no és només una qüestió identitària sinó una qüestió fins i tot de dinamisme econòmic, una oportunitat d'ocupació. Moltes altres llengües i cultures també pateixen, com el català, les conseqüències de la globalització digital. I en aquest context hi ha una oportunitat única perquè Barcelona pugui esdevenir referent per la diversitat lingüística i cultural a internet. Alguns dels experts ens deien que en aquest món que cada vegada és més uniformitzat o hi ha tendències més uniformitzadores, la genuïtat, la singularitat, l'autenticitat d'una cultura, d'una llengua pròpia, és un bé molt preuat. La situació actual del català és sense dubte molt complexa, però és veritat que la gravetat d'aquesta situació l'hem de saber transformar en propostes i projectes. Els experts ens deien que abandonem els discursos ploramiques, que renunciem ja a la resignació i al victimisme, que potser ha estat una mica la tendència d'aquests darrers anys. Cal un canvi de mentalitat i fer-ho des de l'ambició, des de la convicció del potencial que té el català en el món digital i cultural del segle XXI, des del potencial que tenim una llengua que representa modernitat, autenticitat al món. I Barcelona ha de ser referent de tot això i per això avui presentem un projecte perquè Barcelona sigui aquest motor de creativitat, de tecnologia i promoció del català en l'entorn digital. Proposem la creació d'un hub de creadors de contingut, tecnologia i llengua, una infraestructura física, forta, decidida, que connecti la tecnologia, els creadors i la llengua. Una autèntica fàbrica de continguts digitals en català. Aquest és un projecte que ja hem anunciat des d'Esquerra Republicana. Hem acordat que es desenvolupi durant el 2025 ja. El portem avui aquí també perquè creiem que no ha de ser només la proposta d'Esquerra Republicana. De fet, comptem amb la transacció també de Barcelona en Comú, a qui agraïm les aportacions. Aquest ha de ser un projecte de ciutat, però també ha de ser un projecte de país. Barcelona ha de reprendre el compromís amb el català. Hem estat batallant entre el desinterès... i anant a les palpentes. Cal recuperar aquesta ambició perquè Barcelona sigui referent en producció audiovisual innovadora. Estem convençuts que si el català té un lloc rellevant a l'entorn digital, que és on socialitzen també els joves, el futur de la llengua estarà assegurat.

Moltes gràcies. Per part de Junts per Barcelona té la parola el regidor Rodríguez.

Gràcies, presidenta. Bé, simplement per anunciar el vot favorable a aquesta proposició, no podria ser d'altra manera. És una proposició que d'alguna manera recull bona part dels treballs i de les conclusions de la comissió no permanent d'estudi, en el sentit que hem de fomentar la producció de continguts en català, que per fer ho hem de comptar amb BTV, però també amb la Corporació Catalana de Mitjans i Audiovisuals, que hem de treballar perquè existeixin les eines i la tecnologia perquè aquests continguts que es produeixin siguin en català, monitoritzar l'ús social del català i, evidentment, també d'acord amb la transacció de vetllar per la la perspectiva de gènere i la interseccionalitat en la producció d'aquests continguts. I per tant, vot favorable, com deia, com no pot ser d'altra manera. Dit això, una reflexió de Tom del que deia la regidora alemany. Som davant d'una nova proposició, som a la part d'impuls i control del plenari i crec que en matèria lingüística el govern no pot negar que els grups municipals han fet molt més impuls que control. Hem presentat multitud d'iniciatives, algunes conjuntes, algunes no, però multitud d'iniciatives en multitud de comissions i de plenaris. Iniciatives que responen a aquesta obligació que tenim de fer oposició, però també d'impulsar, de ser propositius. I hem perdut el compte de les iniciatives que hem presentat. I malauradament hem perdut el compte de les bones paraules, de les bones intencions, dels vots favorables del govern i també dels incompliments. dels incompliments i les ocasions en què han exercit la desídia absoluta respecte al català, que només fa que empitjorar la situació de la llengua a la ciutat. I permeti'm el símil, però ens sentim una mica com en el mite decisif, arrossegant, impulsant una pedra, unes mesures, costosament muntanya amunt, i que cada vegada que fem sim i arribem, com segurament arribarem avui, a un vot favorable, a una manifestació de bona voluntat, veiem com immediatament, quan hem assolit aquest acord, aquesta mesura, aquest acord de valla, rodola, muntanya avall, la muntanya de la seva desídia, de la seva deixadesa, del seu desinterès real per la situació del català a la ciutat, perquè no fan res. Abans el president del nostre grup, en Jordi Martí, el regidor Galvis, s'hi referia al març del 2024, ara farà un any, van dir que el proper pas és ampliar el govern. Hem demanat multitud de vegades també nosaltres i altres grups que es creï aquesta figura del comissionat per la llengua. Algú que vetlli perquè totes aquestes propostes que uns i altres arrosseguem muntanya amunt a les comissions i als plenaris es facin realitat. Això no ha passat i creiem que sincerament aquestes alçades del mandat ja és difícil que passi. Això sincerament ens planteja un dubte seriós sobre el valor de la paraula del govern en plenaris i comissions i és molt trist. Ens agradaria que comencessin a complir els acords amb aquesta i amb totes les altres que estan aprovades.

Gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora González. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Per part de Barcelona en Comú avancem el nostre vot favorable a aquesta iniciativa d'Esquerra Republicana d'una proposta d'un hub per millorar la presència del català a l'entorn digital. No sense recordar un parell de coses. En primer lloc, les 68 mesures per promoure el català que aquest Ajuntament va presentar el febrer del 2020 23, quan governava Barcelona en comú, i que no estan desplegades en la seva totalitat i que, de fet, incorporava propostes en aquest sentit. Però tant compartim aquesta preocupació i aquest afany que el català sigui més utilitzat en l'entorn digital per les persones joves que hem aportat amb una sèrie d'esmenes, algunes acceptades, unes altres no. La primera, incorporar la perspectiva de gènere en aquesta visió innovadora. Si realment és innovadora, si no existeix una perspectiva de gènere interseccional a tots els processos de creació de continguts, tecnologia i llengua que es desenvolupen a partir del hub, llavors no ho tindríem complet i per això hem millorat la proposició en aquest sentit. Volíem fomentar els lideratges diversos dins del hub per tal d'aconseguir que els continguts, la tecnologia i la llengua que es promoguin puguin representar realment la diversitat de la societat, la diversitat de la ciutat de Barcelona a les xarxes socials, així com els continguts que es creen. També Em semblava important, en aquesta perspectiva de gènere, incorporar el fet que fos un espai segur i lliure de violències a les xarxes. No fem res si, amb aquest objectiu d'augmentar i de promoure l'ús del català a l'entorn digital, continuem perpetuant les mateixes problemes. violències digitals que es pateixen i que estan malauradament molt normalitzades. Així que era important per nosaltres que així fos. I en aquesta mateixa línia una altra esmena que vam presentar, però que malauradament va ser rebutjada per part d'Esquerra Republicana, parlava del fet que s'aprofités aquest hub per desenvolupar eines digitals lliures i de codi obert, un desenvolupament públic. I faig accent en aquest públic, que no va ser acceptat per Esquerra, republicana i que malauradament en un temps on la fatxosfera i on l'extrema dreta i els algoritmes ens marquen el que pensem, el que veiem i com configurem la realitat, és important fer un exercici més contundent de democratització, de pensar altres maneres de produir i distribuir continguts, com fa la Guixeta, una iniciativa que ajunta les necessitats de reproducció de continguts extremis amb estratègies de finançament col·lectiu. Hem d'anar cap aquí, cap a una visió més comunitària també de la creació de continguts digitals i en aquest sentit ens sap greu que no s'hagi aprovat aquesta esmena. En tot cas, votem favorablement. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Martí.

Moltes gràcies, tinenta. A l'era digital, els videojocs, les plataformes i les xarxes socials s'han convertit en pilars fonamentals d'entreteniment i comunicació. Però no són només diversió, sinó també són canals de transmissió cultural i lingüística. I és per això que el nostre grup ha participat activament en totes les sessions de la Comissió d'Estudis per fomentar la presència del català a l'entorn digital d'aquest Ajuntament. Quan el català és utilitzat en videojocs, cinema o xarxes socials, ajuda que l'idioma com llengua viva evolucioni i s'adapti als nous contextos i als nous temps. I a més es percep com una llengua adequada per a tots els àmbits de la vida, més enllà dels entorns familiars, acadèmics o formal. Les persones de la nostra o de la meva generació recordem, si amb certa nostàlgia, tot el que programes de televisió com Bola de Drac, Filiprim o Sputnik van fer per difondre el català. Des del grup del Partit Popular defensem la lliure concurrència dels diferents mitjans de comunicació i plataformes, des de les més tradicionals fins a les més modernes, perquè totes contribueixen a normalitzar la diversitat lingüística de la nostra ciutat. A diferència d'altres grups municipals, per nosaltres, més català no significa menys castellà, ni a l'inrevés, perquè aspirem a defensar el català, però no aspirem a una societat monolingüe. I ens omple d'orgull quan pel·lícules majoritàriament o íntegrament en català, com Pa Negre, El Carràs, La Caça el 47 o La Caça en Flames, són un veritable èxit al conjunt d'Espanya, una mostra del caràcter plurilingüe del nostre país. Però tot i compartir l'esperit o els primers punts d'aquesta proposició, ens mostrem totalment en contra del tercer, la monitorització dels mòbils i de l'entorn digital pels joves per conèixer els seus àmbits lingüístics de navegació. Pot semblar inocuo, inofensiu, però per nosaltres suposa una vulneració de la privacitat i una greu intromesió. Més que entre els joves monitoritzats hi ha menors.

Ja estem prou vigilats, ja estem prou perseguits digitalment i és per aquest motiu que ens abstindrem. Esquerra ha contribuït activament a la politització de la llengua catalana, convertint-la en un instrument del separatisme i, de pas, la converteixen en un eficaç sistema de sosteniment financer dels seus entrellats. Ara s'estranya que només el 28% dels joves barcelonins parlin en català, quan en comptes de fer de la llengua un ús natural, la imposen forçosament al sistema educatiu o sancionen a qui no l'utilitza segons els hi sembla vostès. Podrien ara recordar aquells catalans que lluitaven i morien sense saber parlar castellà al crit de visca Espanya i visca el rei i una multitud d'exemples més de la heroica història espanyola dels catalans. Per aquí no hi ha prou temps per tantes coses i tant d'honor. I per tant, passem a analitzar el present. S'ha aprovat en aquest consistori la creació de l'Oficina de la Llengua Catalana amb un pressupost de 4 milions d'euros. I vostès no en tenen prou. perquè les entitats obtinguin subvencions als seus d'obligació, sol·licitar-les en català i vostès no en tenen prou. Les despeses dels barcelonins en programes sense transcendència i ideologitzats és ja insuportable. Per exemple, tan sols el 2024 aquestes han estat algunes de les partides pressupostàries. L'entitat Plataforma per la Llengua ha rebut 4.000 euros del programa fent del català l'eina d'adequació social. Vostès tampoc no en tenen prou. 3.000 euros a la comunitat islàmica Amics de la Mesquita per a classes de català i arab. 150.000 euros per al Consorci de Biblioteques de Barcelona de Llengua Catalana. per a l'Associació de Dictors en Llengua Catalana, i vostès no en tenen prou. 11.000 euros per a l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, i vostès no en tenen prou. 20.000 euros en el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Catalana, i vostès no en tenen prou. El govern municipal, a través d'un pla d'estabilització, va acomiadar a un clarinetista que portava més de 30 anys a la banda municipal i a un cuiner per no tenir un nivell molt alt de català, i vostès aplaudeixen. per no parlar de la descomunal despesa de la Generalitat. Mil milions d'euros anuals per promoure el separatisme i vostès no en tenen prou. 2,1 milions d'euros a plataforma per la llengua mentre governava Aragonès i vostès no en tenen prou. 46 milions d'euros al cinema en català i vostès no en tenen prou. 900.000 euros a mitjans francesos i endorrans que publiquen en català i vostès no en tenen prou. 312.000 euros a influencers que facin vídeos en català i vostès mai no en tenen prou. Haurien de canviar de tàctica. L'amenaça social continuarà constant perquè es parli en català. Ha portat el desús de la llengua. La llengua catalana ha de ser utilitzada en llibertat, igual que la llengua castellana, però vostès busquen la discòrdia entre catalano i castellanoparlants i nosaltres busquem l'equació per la justícia i la veritable llibertat que a poc a poc vostès ens han anat terrabassant. Els barcelonins i nosaltres ja en teniu preu i votem, per tant, en contra.

Bé, moltes gràcies. I per part del govern té la parla el Tinent Bais. Endavant.

Sí, moltes gràcies. Coincidim plenament amb el diagnòstic que fan i amb el compromís amb la llengua catalana. A més, sincerament, jo crec que quan parlem nosaltres de la producció audiovisual, tant la llengua catalana, i avui parlem de la catalana, però també l'espanyola tenim un problema important. L'anglesa internet és l'ús més, és la llengua més utilitzada, amb un 53,6%. L'espanyol és un 5,3. I el cas del català no és menor perquè té una capacitat de resiliència important. És la 35 llengua que més s'utilitza en el món digital. La qual cosa està bé. Però és cert que si nosaltres volem fer front a la necessitat de millorar els nivells de català en aquest país, hem d'afrontar projectes com el que planteja amb aquesta proposta Esquerra Republicana, que és el del CAP català. I bàsicament per tres motius. Primer, per la importància de fomentar la presència de l'ús català per ser la llengua pròpia, perquè és la nostra llengua i no renunciarem a la nostra llengua. Segur lloc, per l'àmbit d'actuació que proposen, que és el sector audiovisual, que és el lloc on en aquests moments es produeix bàsicament la comunicació entre joves, però tampoc entre tan joves. I el tercer lloc, perquè crec que és fonamental, perquè Barcelona presumeix de comptar amb un sector audiovisual entre els seus motors d'activitat econòmica. Estem parlant de 4.000 empreses, més de 8.000 milions d'euros de facturació i 40.000 treballadors. 35 escoles vinculades al món audiovisual i a més en aquests moments probablement Barcelona es celebra un dels congressos de visual més important que hi haurà la propera setmana que es diu IC i que ha crescut aproximadament un 15%. Jo, sincerament, no ho dic, intento ser una persona bastant moderna. Jo crec que és una magnífica idea, no és fàcil, és una magnífica idea la que proposa Esquerra Republicana, que s'assuma a tots els projectes que estem fent d'indústries creatives, com pot ser el pol d'activitat de Palo Alto, i que, a més, pot integrar diferents actors de l'àmbit públic. Sigui Barcelona Activa, estem plantejant un hub d'innovació dins l'àmbit de la producció audiovisual, sigui BTV, amb les seves funcions, i això no vol dir absolutament res. BTV és una televisió pública que fa producció, bàsicament, en català, i crec que és important, i creiem que aquest és un projecte que l'hem d'intentar desenvolupar el 2025. Però no és un projecte del 2025 i va més enllà. I per acabar, si em permeten, allò de... No en tenen prou. Vostès no en tenen prou. Han de llegir bé la Constitució. Els grans defensors de la Constitució l'han de llegir bé. L'article 3 de la Constitució espanyola diu literalment I perquè ho hem de recordar. La riqueza de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ser objecte d'especial respecte i protecció. Doncs sí, hem de respectar i hem de promoure. I no tinc cap problema de parlar en castellà. També se ho dic. També se ho dic que no tinc cap problema de parlar en castellà. I els seus amics de l'administració dels Estats Units, la primera decisió que han tomat i té en compte és retirar la web en castellà. Moltes gràcies.

Moltes gràcies per part de la ponència. Tenen 50 segons.

Evidentment, les polítiques de foment del català tenen com a prioritat garantir el caràcter i la identitat de la nostra ciutat. Això és veritat. Però també quan parlem d'això parlem de llibertat. I ho dic perquè hi ha molts partits que s'omplen la boca de parlar de llibertat però no la saben distingir quan la tenen al davant. Jo defenso la llibertat, una llibertat que com a barcelonina no tinc. No tinc la llibertat de viure plenament en català, la meva ciutat, quan vaig a un healthy branch, al meu barri, quan m'adreço a l'administració, quan vaig a la justícia o fins i tot quan vaig al metge. Jo defenso la llibertat perquè la llibertat no és selectiva ni un cel service. Jo defenso la llibertat de viure plenament en la meva llengua, una llibertat que avui no tinc. Si vostès defensen la llibertat, defensin-la sempre, també en l'entorn digital.

Molt bé, moltes gràcies. Queden també per part de Junts, no té?

Ja estaria, no? Volia doncs aprovaria la proposta amb el vot favorable de... D'Esquerra, Junts per Barcelona, Besson Comú i el grup socialista, el vot en contra de Vox i l'abstenció del Partit Popular.

Perfecte, moltes gràcies, secretari.

Passaríem ara, doncs, a la següent proposició, pel part del grup municipal Partit Popular. Tenen sis minuts. El ponent, senyor Sirera. Endavant, regidor.

Sí, gràcies, tinenta. La inseguritat sigue creciendo día a día en la ciudad de Barcelona. no només en la superfície, sinó també en el subsuelo. El metro s'ha convertit, per desgrà, en un paraíso dels delincuents i dels incívics, ja que aquí actúen amb total impunitat, actuant a sus anchos, sin pressió policial i amb uns vigilants de seguretat privats que no compten ni amb els medios, ni amb l'autoritat, ni amb les mesures necessàries per afrontar-se a aquestes situacions violentes. Tampoco ni siquiera para protegerse a ellos mismos ni a los usuarios del transporte público. Solo el año pasado, 111 vigilantes de seguridad fueron agredidos en el metro en Barcelona. Por tanto, creo que estamos hartos ya de titulares que demuestran la indefensión en la que trabajan los vigilantes de seguridad y las pocas herramientas con las que pueden garantizar su seguridad y la seguridad de los usuarios del metro. El sábado pasado pude acompañar a algunos de los vigilantes del metro desde las 5 de la mañana y pude comprobar la precariedad con la que llevan a cabo su importantísima labor. Se enfrentan a situaciones extremas, no se pueden defender, no tienen todavía el gas pimienta que llevamos meses exigiendo que tengan. No es normal, señor Valle, no es normal que vigilen y que patrullen en solitario por el método hacia Barcelona. Nosotros hacemos una propuesta, un decálogo con diez medidas que son imprescindibles para garantizar la seguridad a los propios vigilantes, pero también a los usuarios. Queremos que se incremente el número de vigilantes de seguridad y queremos que no patrullen en solitario por el metro. Patrullen en solitario por el metro, poniendo en peligro su propia vida. Queremos que haya presencia constante en el centro de control del metro de los Mossos de Escuadra. ¿Para qué? Pues para que tengan la consideración de ser agentes de autoridad, que ahora no la tienen si no hay un mosso de escuadra en el centro de control. Y, por tanto, tienen la misma autoridad que cualquier ciudadano que pase por el metro de la ciudad de Barcelona. Como queremos que se dote a los agentes de seguridad privada de equipos de protección personal, que se dé cumplimiento a los pliegos de licitaciones... que se libera a los vigilantes del metro de estar controlando los tornos y ayudando a los usuarios a que compren su billete. Para eso ya hay personal de TMB que debería estar haciendo ese trabajo y no los vigilantes de seguridad. Queremos que se revise y se mejoren los protocolos de actuación ante diferentes situaciones de riesgo. Estamos en un nivel de alerta antiterrorista 4 reforzada. ¿Y saben qué hace un vigilante de seguridad según el protocolo cuando encuentra una mochila en el metro? Se planta delante y espera que llegue un perro policía para que huela la mochila. Y mientras tanto los usuarios siguen pasando por el andén y los metros funcionando. Creo que no es de recibo, señor Valle, ¿no? Tenemos que dimensionar las patrullas que prestan servicio en las estaciones más conflictivas que se sabe cuáles son. Se sabe cuáles son cuando acaban las discotecas, cuando... en qué estaciones se producen más hechos o incívicos o delictivos. Hay que poner sistemas de vigilancia de última generación en toda la red del metro. Una app de denuncia inmediata de la presencia de carteristas o por motivos sanitarios de cualquier otra incidencia con ubicación exacta de dónde se produce. Y lo último, Y creo que es importante. Hace unos días un vigilante de seguridad perdió un ojo como consecuencia de una agresión por parte de un grupo de salvajes. El Ayuntamiento de Barcelona debe personarse como acusación particular contra estos agresores. No podemos dejar desprotegidos absolutamente y a su suerte a las personas que cada día se juegan su vida sin medios para salvaguardar y defender la libertad de todos los ciudadanos de podernos mover libremente y tranquilamente por el metro de nuestra ciudad. Gracias.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Martí.

Endavant. Molt bé. Moltes gràcies, presidenta. Bé, doncs, és obvi que tenim un problema greu de seguretat a la ciutat. N'hem parlat bastament. En continuem parlant, per desgràcia, perquè les coses no canvien com han de canviar. I aquest El debat d'avui, que ens porta amb aquesta proposició del Grup Municipal Popular, és una concreció, és un element puntual, molt important també, molt preocupant també, d'aquesta inseguretat general manifesta que patim els barcelonins a la nostra ciutat. La que té lloc, tant en l'aspecte d'incivisme com en l'aspecte de delinqüència, en el metro de Barcelona. Sabem perfectament que estem parlant d'un àmbit metropolità, som coneixedors des de fa molt temps, evidentment que aquí hi ha un element molt important que és el de la coordinació de mitjans de les institucions i administracions competents i tots els operadors que actuen en aquest important mitjà de transport de la ciutat, massiu. Precisament, davant d'aquesta dificultat i d'aquest agreujament d'aquests problemes, nosaltres també com a grup municipal portem en aquest plenari d'avui un seguiment d'un preu que es va aprovar en aquest plenari fa un any, Per tant, portem un seguiment que coincideix amb la preocupació expressada pel Partit Popular sobre el que està passant al metro de Barcelona, però no estem presentant una iniciativa a reacció d'uns fets lamentables i gravíssims que s'han succeït els darrers dies i setmanes, que s'han succeït, com deia la senyora Xilera, amb la pèrdua d'un ull, d'un vigilant de seguretat i altres moltíssimes incidències que han tingut lloc i després també ens hi referirem en el seguiment. És evident que no s'estan fent les coses que s'han de fer. Sempre el govern i els responsables d'aquestes qüestions van a remolc, a reacció, arriben tard i malament. Primer, neguen els problemes, per lo general. No tenim un problema de seguretat a la ciutat, sí que el tenim. al cap d'uns mesos es reacciona i s'accepta que hi ha un problema. Després el que es fa és mirar què s'ha de fer, quan els grups de l'oposició, especialment Junts per Barcelona, ja fa mesos, per no dir anys, estem posant-se a la taula receptes que ara darrerament sembla que el govern municipal vulgui fer seves, i ens referim igual a la multoreincidència i ens referim igual a altres fenòmens que afecten la convivència en aquesta ciutat. Sempre arriben tard i malament. I no té sentit que en aquests moments no es faci allò que s'ha de fer, que és reforçar la vigilància de les causes policials amb coordinació, evidentment, amb els vigilànces de la Seguritat Privada que treballen a través d'una licitació que fa TMB, que aquest any és veritat que s'ha reforçat, és veritat que els donaran el gas pebre, però tot això són coses que no arriben, se'n parla però no arriben. Per tant, nosaltres, després de tornar a parlar, en el seguiment, però és evident que el que hem de fer és ser responsables, en aquest cas donarem suport a la iniciativa, tots els punts tenen lògica, hi ha algun matís que podríem discutir, però no és el cas, per tant, votarem a favor d'aquesta proposició. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula el regidor Serra.

Sí, gràcies. Bon dia a tothom. Em feien referència als dos regidors el passat 18 de gener. Hi va haver un incident, una brutal agressió a un treballador de seguretat del metro que va acabar amb la pèrdua d'un ull. És un incident, com d'altres que han succeït, segurament que el més greu dels almenys dels darrers mesos, i posa en evidència la importància i si em permeten la fragilitat del sector de la seguretat privada, de la vigilància privada, especialment en l'àmbit del transport públic i especialment en l'àmbit del metro. És una tasca, tots ho sabem, complexa, que es fa, a més a més, en condicions moltes vegades molt difícils, en horaris de nit, que sabem que la nit és complicada. I per tot això, el primer que volíem fer com a grup municipal de Barcelona en Comú era traslladar el nostre suport als treballadors de la seguretat privada, als treballadors que dediquen la seva jornada laboral, el seu temps, a vetllar per la seguretat de tots i totes en un lloc tan important per a aquesta ciutat com és el del transport públic. Nosaltres, un cop llegida i analitzada la proposició del Partit Popular, hem de dir que compartim la majoria dels punts. El primer punt, respecte a l'increment del nombre de vigilants de seguretat privada, la compartim. Creiem també que és idoni que puguin patrullar en parella. El segon punt, respecte a garantir la presència constant en els centres de vigilància dels cossos policials, especialment de Mossos d'Esquadra, que és qui té la competència principalment, també el compartim. El quart punt en relació a fer complir els plecs de licitacions, evidentment, no podria ser d'una altra manera, i també especialment en la formació, perquè moltes vegades aquestes situacions s'acaben donant per una falta de destí en recursos de formació per part de les empreses. També que s'ha d'alliberar el personal de seguretat, el personal de vigilància, de tasques que no corresponin lògicament a la seguretat, com pot ser la venda de bitllets. I també compartim l'apartat en relació al sistema de videovigilància d'última generació, que creiem que aquestes potencialitats s'han d'anar incorporant en el sistema de la xarxa de metro. Ara bé, sí que tenim alguns dubtes sobre altres dues qüestions que els hem traslladat a través d'una proposta de transacció al Grup Popular que no ha estat acceptada. En primer lloc, tenim molts dubtes sobre l'ús de gas pebre. Nosaltres, la veritat és que no som tècnics sobre això, no som experts, però el que hem fet ha estat mirar Nacions Unides, que diu que Nacions Unides té un manual específic sobre l'ús d'armes menys letals. I en el seu punt 7.2.7 es refereix específicament als irritants químics i diu, cito literal, los irritantes químicos no se deberían utilizar en ambientes cerrados sin una ventilación adecuada o en los que no haya una salida viable debido al riesgo de muerte o de lesiones graves por asfixia. Aleshores creiem que hi ha àmbits del metro que poden respondre a aquesta situació i, per tant, li demanem al govern i també al Partit Popular que actuem davant de decisions com aquestes amb el principi de precaució, que es faci una anàlisi en fred sobre aquestes qüestions. Per tant, no podem recolzar, els hem dirigit una transacció i si no ens l'han acceptat, que ara veig que posava cares al regidor Sidera, no podem recolzar aquesta proposició.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Corona.

Sí, gràcies, presidenta. Bé, aquesta proposta del Partit Popular posa damunt de la taula un problema que és real, més enllà dels fets més recients que s'han comentat, com els dos incidents que van haver la setmana passada, on un dels vigilants del metro s'ha verdut la visió amb un ull, i des d'aquí, des del grup d'Esquerra, doncs... li enviem tot l'escalf necessari en situacions com aquestes. Però les dades són les que són. El 2024 va haver 17 agressions en treballadors del metro de Barcelona i 111 a vigilants de seguretat, segons dades del mateix TMB. Més aquestes dues recients, com comentava, una Poblenou, l'altra Glòries, d'aquesta darrera setmana. I a part d'això s'ha de remarcar que les agressions a persones usuaris també són elevades i, com a exemple, entre molts d'altres, el 10 de febrer de l'any passat un home va agredir 10 dones amb una andana d'una estació o el mes de gener una baralla a l'estació de metro de Trinitat Vella a Sant Andreu en la que van resultar dues persones ferides per arma blanca. De fet, segons l'enquesta de victimització de l'Ajuntament de Barcelona de novembre de l'any passat, el 28,9% dels fets, gairebé un terç dels fets, contra la seguretat personal passen al metro. Per tant, des d'Esquerra creiem que no podem permetre que el metro de Barcelona es converteixi en un espai de risc per la gran quantitat de persones usuàries que l'utilitzen cada dia, centenars de milers de persones que l'utilitzen cada dia, i que, a més a més, el necessiten. Per tant, s'assembla encertada la proposició que avui porta el Partit Popular, més enllà d'algun matís amb algun dels punts, però creiem que és important que quedi clar un posicionament en defensa dels treballadors i treballadores del metro i també del personal de seguretat i per això farem un vot favorable. Hi ha algunes mesures que o no es fan o no es fan sempre, entre les que proposen que els vigilants vagin sempre en parelles, sembla absolutament imprescindible. també és necessari que els vigilants de seguretat privada se'ls doni la formació adequada en pràctiques al costat dels cossos de seguretat, i aquí vull deixar molt clar, al costat dels cossos de seguretat, no amb aquests invents estranys com de S'Ocupa, que segurament anirien bastant en contra del que seria la seguretat de tothom, i també tenir en compte que ja existeix un protocol entre Interior i TMB pel qual el metro facilita a Mossos l'accés a totes les càmeres del recinte per tal que Mossos pugui visualitzar des de la seva sala de comandament i sense necessitat de desplaçar-se o ubicar una gent a cada sala de comandament de metro. I, en definitiva, també estem a favor, per exemple, d'aquesta app que hauria de ser pública per poder comunicar incidències o també per donar avisos d'emergència. En definitiva, creiem que cal estar al costat de les persones que treballen al metro i hem de garantir les condicions de seguretat i, per tant, ho tenim favorablement.

Molt bé, moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolido. Endavant.

Gràcies, tinenta. Una vegada més se presenten com novedosas propostes que ja ha presentat Vox i que no han salit adelante pel fanatisme i l'egoisme que reina en este consistori o que antepone la gesticulació política a l'interès de les persones. Però bé, més val tarda que mai. En nuestra propuesta, recordamos, pedíamos mejorar las condiciones de los vigilantes de seguridad privada con más medios humanos y materiales. También pedíamos una comisaría en el metro que pudiera participar en la coordinación y la lucha contra la delincuencia en un transporte público que se ha convertido en un parque temático de vandalismo, lo vimos ayer, el otro día, mejor dicho, robos, hurtos, abusos sexuales y agresiones a usuarios y a vigilantes de seguridad. Para variar, se votó en contra por la irresponsabilidad política que pagarán cara en las urnas porque los barceloneses no les van a perdonar que antepongan sus teatrillos políticos a la seguridad de todos. Y mientras ustedes juegan, seguimos con la violencia disparada y encabezando la lista de ciudades más peligrosas de España. De haber sido aprobada nuestra propuesta en su día, ya llevaríamos meses trabajando en ello y se podrían haber evitado los últimos episodios de violencia extrema como las dos personas heridas por arma blanca la semana pasada en Trinitat Bella o la agresión a un vigilante de seguridad a manos de un desalmado en Poblenou que ha perdido un ojo en cierta forma por culpa de la dejación de funciones ya que tocaba fastidiar a Vox y no Ajudar a la gente. Los vigilantes de seguridad están hartos, se sienten abandonados y nos han trasladado quejas que ponen los pelos de punta. El Ministerio del Interior tiene avalado el uso de sprays de defensa personal para vigilantes, pero ni sus mandos, ni el Ayuntamiento, ni TMB les concede el permiso. Cuando van en pareja solo disponen de un walkie-talkie para dar aviso de alarma. Es decir, si el que porta el walkie es agredido no pueden pedir ayuda. Los mandos que coordinan a los vigilantes priorizan la vigilancia estática de metros parados o fuera de servicio para evitar pintadas y grafitis a las actividades de protección al ciudadano. ¿Por qué? Pues porque el seguro no cubre los gastos de limpieza si no había un operativo vigilando el tren. Esto es muy grave. Es decir, priorizan ahorrarse un puñado de euros a la protección de los barceloneses. Para colmo, solo en 2024 hubo más de 40.000 horas sin vigilancia en el metro. 40.000 horas. Lo dice la propia TMB. Aquí tienen el informe. Exigimos al Ayuntamiento y a TMB que se investiguen todas las situaciones y que los responsables de haberlas provocado sean destituidos de forma inmediata. Dejen de negar la realidad de una vez. Barcelona, señor Batlle, es la ciudad más insegura de España con una diferencia abismal al resto. Lo dice el Ministerio del Interior, su Ministerio del Interior. 14 de los 20 municipios más peligrosos de España son catalanes. Es más, los 11 primeros són catalanes. Y como no, Barcelona es líder indiscutible. Dejen de gastar dinero en intentar silenciar los problemas y gastenlo y dediquen todo en resolverlos. Protejan a los barceloneses y si no son capaces abandonen la función pública y dejen paso a los que estamos decididos a darle la vuelta a estas malditas estadísticas que ustedes nos han condenado a liderar.

Votamos lógicamente a favor.

al grup de Junts per Catalunya. Aquest és un tema prou important per tenir un debat serè com el que estem ara aquí tenint i per tant també m'agradaria posar certes dades sobre la taula. Algunes ja s'han recordat per part d'algun representant d'algun altre grup. El 2024 ha estat l'any amb menys agressions a agents de seguretat del metro en els darrers vuit anys. De fet, estan baixant les agressions mentre pugen amb milions els usuaris que transporta el metro. I respecte a l'any 2019, hi ha 500 milions més de passatgers i en canvi s'han reduït un 22% les agressions a vigilants. Per tant, també agrair i felicitar la feina que aquests vigilants fan. Per dimensionar aquestes dades cal entendre una cosa. Cada dia al metro entren i surten un milió i mig de persones, l'equivalent als residents de la ciutat de Barcelona. Dit això, són concepts que aquells que vetllen per la seguretat del metro han de tenir totes les garanties i és el que s'està fent des de TMB. Recentment, i això ho reiterarem també quan fem l'asseguiment de la proposició, s'ha adjudicat un nou contracte de seguretat per als propers quatre anys amb un pressupost de 168 milions d'euros. Un nou contracte que preveu una dotació de 800 agents de seguretat i més de 5 milions d'hores de servei. Això significa 50 agents més i un 5% més d'hores que el contracte anterior. A més, aquests vigilants de seguretat compten en tot moment amb el suport del centre de coordinació del metro on arriben les imatges de les 10.000 càmeres que tenim als trens, als estacions i als tallers. I és que, a més, aquest centre de coordinació té geolocalitzats a tots els vigilants de la xarxa en tot moment. I com es fa sempre, es treballa de manera coordinada i complementària amb les forces i cossos de seguretat, especialment amb la Guàrdia Urbana i amb el cos de Mossos d'Esquadra. I en aquesta línia, per part de les forces de seguretat, s'ha incrementat i coordinat amb el TMB el número de dispositius de control a la xarxa del metro. Tot això és el que estem fent, i a més, a partir precisament d'avui, tots els vigilants de seguretat portaran també un gel de defensa, el que diuen el gaspebre. És un element més de protecció pensat per als casos que presentin un major grau de complexitat i agressivitat i que puguin posar en perill la integritat física dels vigilants. Una actuació que fa mesos que TMB està treballant amb les empreses de seguretat i els vigilants que han de fer la formació corresponent. Dit això, hi ha alguns elements que en aquests moments hem de seguir treballant, com és la posada en marxa d'aquesta PP que vostès reclamen, i després el nostre escepticisme respecte a que ens podem expressar com a condició particular. Reiteradament, els jutges ens han expulsat d'aquestes peticions i el qui ho ha de fer en tot cas serà l'empresa. És per això que hi ha moltes d'aquestes coses que l'estem fent, compartim al fons el que s'està plantejant i ens abstindrem en aquest cas.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Cirera, si vol complementar.

Gràcies, tinenta. Bé, la veritat simplement és per agrair al grup de Junts, de Vox i d'Esquerra Republicana el vot a favor i també vull agrair especialment la intervenció del grup dels comuns, malgrat que no votaran a favor, però jo reconec que ha estat una intervenció constructiva i positiva en favor dels vigilants i els usuaris del metro. Senyor Batlle, en tema de seguretat, ni tremendisme ni cofoïsme. I em preocupa molt que de la seva intervenció el que es desprèn és que tot va bé, que tot s'està fent, que tot es continua fent, que estem millor que abans. S'ha de vigilar, s'ha de veure què els passa als vigilants del metro. S'ha de parlar amb ells. Jo per fer aquestes 10 propostes m'he reunit amb els vigilants del metro. He parlat amb Guarda Urbana, he parlat amb Mossos d'Esquadra. I el que em diuen és que tot això s'ha d'aplicar perquè sigui eficaç. I per tant, aquesta serà una proposta que s'aprovarà. Jo el que espero i desitjo, senyor Batlle, és que no quedi un calaix perquè aquest és un mandat que s'aprova per part del plenari de l'Ajuntament de Barcelona. I per tant, vostè té l'obligació com a regidor del RAM de complir-lo. I espero i desitjo. que no tornem a tenir més agressions ni més incivisme salvatge en el metro de la nostra ciutat.

Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies.

Passem a la següent proposició. Té la paraula el grup municipal de Vox, el regidor de Europolido, sis minuts per la intervenció.

Gracias, Tinenta. La dificultad de acceso a la vivienda es ya el segundo problema que más preocupa a los barceloneses después de la inseguridad, que sigue siendo eternamente el primero. Nuestra sociedad y nuestras familias años atrás se vertebraron al calor de un hogar en régimen de propiedad o de vivienda social con una renta muy simbólica, que garantizaba una serie de derechos y libertades incuestionables. Así, con esfuerzo y dedicación, se lograba construir cada familia, lo que sentó las bases de una nación de pequeños propietarios de clase media. Hoy, sin embargo, millones de personas, en especial jóvenes, se encuentran expuestos a múltiples incertezas en cuanto a vivienda se refiere, lo que les impide cementar una estabilidad que les permita desarrollarse y hasta tener hijos, porque nadie se plantea tener hijos si no tienen ni siquiera un hogar. La solución al problema de la vivienda hay que verla en sus dos ámbitos, el de la oferta y el de la demanda. En cuanto a la oferta, la corriente intervencionista que desde hace 10 años se apoderó de las políticas municipales ha acabado con las expectativas de jóvenes y menos jóvenes que se plantean vivir en Barcelona. Si hoy en día Barcelona es una ciudad para ricos, como dicen muchas veces los comunes, no es porque se construya vivienda de lujo, no se construye nada, sino porque gracias a las políticas de Colau y de Colboni, solo los ricos pueden comprar o alquilar, por cierto, muchas veces auténticos cuchitriles que lo único que tienen de ricos es el precio. En este ayuntamiento se aprobó una reserva del 30% de cuanto se construyera privadamente para asignarlo vivienda social. Es decir, un tercio de cada edificio nuevo o gran rehabilitación una vez construido debe dedicarse a la protección oficial. Da igual que esté en Pedralbes, en Torrebaró o en el Paseo de Gracia. Allí todos mezclados. Los que podrían comprarse un Falcon y los que no tienen ni para pagar a la comunidad. Un esperpento de idea a cuenta del bolsillo del promotor que hace que esa promoción resulte ruinosa. El resultado, nadie construye en Barcelona. Nadie. Recetas mágicas como estas, aprobadas por el Partido Socialista, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana y también, no lo olvidemos, por Junts, son las que han dejado el mercado sin apenas oferta de obra nueva ni de gran rehabilitación. Otra receta intervencionista fue la declaración de Barcelona como mercado tensionado de alquiler, con la consiguiente limitación de los precios, que lo que ha provocado es la retirada de miles de pisos del mercado y ha acabado también con la oferta de pisos alquiler. Un auténtico despropósito. Previamente a esto, le han reído las gracias durante lustros a los ocupas y allí están todos ustedes. También el PP, que jamás legisló contra la ocupación cuando gobernó. Jamás. Y es capaz de acudir a manifestaciones contra la ocupación y a la vez apoyar el decreto ómnibus que blinda los ocupas. Dirán todos ustedes que hay muy pocos inmuebles ocupados y que todos son de los fondos buitre. ¿Cómo les gusta decir eso? Ustedes saben que los piensos ocupados se cuentan por miles. Son tantos que cuando uno entra... en cualquier plataforma de venta de pisos como Idealista, todos los que tienen un precio más o menos asequible es porque están ocupados y el vendedor intenta quitárselos de encima como sea y al precio que sea, porque el no atajar la ocupación genera miedo a alquilar. Por cada piso perdido por una ocupación se pierden muchos por el miedo del propietario a ponerlo en alquiler. A esto hay que sumar una desesperante cantidad de burocracia y una prisión fiscal desmesurada. Pero no solo de oferta va el problema. Faltan pisos donde vivir porque cada vez somos más y porque ni unos ni otros han hecho nada en 50 años. Ni unos ni otros. Todos han gobernado a cuatro años vista. Y eso explica la situación límite que vivimos. Y eso a pesar de que en Barcelona, por desgracia, cada vez nacen menos niños. Pero cada vez somos más porque llega mucha gente de fuera. Algunos con alto nivel adquisitivo, otros con una situación económica mucho peor y también llegan muchos ilegales. El problema de esa inmigración masiva, descontrolada e ilegal que con Pedro Sánchez está llegando a España en grandes oleadas es que, entre otras cosas, desequilibra el mercado de la vivienda porque también tienen que vivir. En definitiva, querer solucionar el problema de la vivienda requiere que enfrentemos el problema de la oferta. Sí, pero también debemos solucionar el problema de la demanda y tenemos que ser capaces de que quien entre a trabajar en nuestro país lo haga legal y ordenadamente para que pueda aportar a la sociedad y también pueda pagarse su vivienda. Desde Vox pedimos que se cumplan las leyes de inmigración, que dicho sea de paso, no las ha hecho Vox, porque la proliferación de infraviviendas, la parcelación de inmuebles para explotar al máximo los espacios y alquilar y realquilar habitaciones se suman al aumento indiscriminado de la demanda extranjera. ...que produce un efecto multiplicador en los precios... ...generando una tendencia alcista inalcanzable... ...para los bolsillos de la inmensa mayoría. Por todo lo expuesto presentamos esta propuesta integral de vivienda... ...que resumiendo telegráficamente consiste en aumentar la oferta... ...y reducir la demanda. En primer lugar agilizar la oferta privada mediante la derogación... ...de la zona tensionada y la reserva del 30%. Dando facilidades para la compra de primera residencia... ...bonificando el IVA, el ITP y el AJD... ...y recuperando la desgrabación fiscal en la compra de vivienda habitual... ...simplificando los procedimientos... Agilizando la oferta de vivienda social mediante un mejor acuerdo en el ámbito del área metropolitana, con prioridad a los residentes con una antigüedad mínima de 10 años. Luchando sin tregua contra la ocupación ilegal, con protocolos de desalojo en 24 horas y apoyo a los pequeños propietarios afectados. Todo lo contrario que están todos ustedes en el día a día y apoyando el decreto Omnibus. Garantizando la seguridad jurídica para favorecer que nadie tenga miedo a sacar sus viviendas al mercado de alquiler. Con un plan de lucha contra la infravivienda. y el control de la demanda mediante la lucha contra la admiración ilegal. Así, no poniendo trabas a la oferta y regualando lo que descontrola la demanda, seremos capaces, no sin esfuerzo, de devolver la esperanza a los jóvenes que quieran formar una familia. Ojalá por fin dejemos de tener una nación de precarios y volvamos a ser una nación de propietarios. A grandes rasgos, este plan es el primer paso para recuperar la clase media que tantos años de políticas erráticas de todos los partidos han acabado de convertir en clase ahogada. Gracias.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, Tirem d'Alcaldia. No m'estendré la justificació d'aquesta o altres iniciatives de Vox. Vostès, de fet, han proposat la totalitat del seu programa electoral sobre evidatge o el que han estat capaços de fer, molt simplista, per cert, com a proposició i, per tant, diguéssim, no compartim ni la proposta ni en la fons i en la forma. no tan sols per fons la forma, sinó perquè en el contingut, per exemple, no en tronca gens ni mica a la nostra posició sobre mesures com la reserva del 30%. A més, vostès fan plantejaments que retallen drets atenent a criteris d'origen de les persones, estan enrocats en el populisme i en la intolerància. Això no és cap novetat i, per tant, hi votarem en contra.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Recio. Endavant.

Bé, efectivament l'habitatge és una preocupació creixent a la nostra ciutat i precisament avui hi ha un debat obert a la ciutat sobre quina ciutat volem. Aquella que defensa els nostres barris i les vides de les persones o aquella que aposta per un model d'habitatge que clarament expulsa les veïnes i veïnes dels nostres barris. Vox no defrauda i aposta clarament per aquesta segona, apostant per una ciutat inhòspita on impera la llei del lliure mercat, un mercat especulatiu, depredador, que empobreix i discrimina en les nostres veïnes i que posa catifa vermella per contra a grans propietaris, rendistes i fons voltor. Ens proposen una proposició que jo diria el perfecte decàleg dels especuladors, aquells que pensen l'habitatge només com un negoci i no com un dret bàsic. Per cert, el dret bàsic sí que el reconeix la Constitució. Les seves propostes estaran dictades per especuladors a qui no els importen les vides de persones, no els importen les comunitats de veïns i, per descomptat, no els importen els nostres barris. Des de Barcelona en Comú sempre defensarem i sobretot treballarem per aquelles polítiques que garanteixin l'habitatge com un dret bàsic. Que la gent no hagi de patir per arribar a final de mes i patir si podrà dormir al seu habitatge. per unes polítiques que ens permetin viure bé els 73 barris de la ciutat. Això vol dir polítiques que amplien el parc públic d'habitatge, però també aquelles que intervenen en el mercat privat. I aquí sempre hem estat proposant i arribant acords sobre un règim de sancions, treballant perquè la llei de vivienda incorporés el topall de preus de lloguers, la regulació dels lloguers de temporada, la creació d'una unitat de disciplina a l'Ajuntament de Barcelona o ser valentes proposant mesures com el 30%. Això vol dir avui defensar Casa Ursola com a un model de defensa i un símbol de defensa de la ciutat que volem construir. Per tant, hi votarem, òbviament, en contra. perquè no estem a favor, mai ho estarem, de polítiques de barra lliure a l'especulació, de polítiques que basen i s'aprofiten de les pors dels veïns que generen odi i de polítiques que són obertament racistes.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró.

Gràcies. Bé, avui ens tornem a trobar amb una proposició de Vox amb tints o amb arguments clarament racistes, intolerants, intransigents, faltats absolutament de rigor. Vostès no venen aquí a plantejar un canvi d'enfocament, sinó que vostès el que volen directament és acabar de facto amb tota la política social d'habitatge de Barcelona. Intenten simular una preocupació pel dret a l'habitatge i parlen d'oferta i de demanda. Però després ens trobem, per exemple, que ahir mateix el Tribunal Constitucional emet una nota informativa on els dona resposta a un recurs que vostès interposen davant del Tribunal Constitucional que qüestiona un fotimer d'articles i de preceptes d'un fotimer de lleis. del Parlament de Catalunya que aborden qüestions de l'habitatge. Vostès qüestionen preceptes de la 1 barra 2022, preceptes de la 18 barra 2007, preceptes de la 24 de 2015, preceptes de la 4 de 2016, que és la llei per afrontar l'emergència en l'àmbit de la vivenda, etcètera. Vostès, una vegada més, bàsicament, el que estan fent és fer la feina bruta, els poderosos, en contra dels més febles i dels més vulnerables i, evidentment, com no ens sorprendrà, votarem en contra.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora Estallé.

Sí, moltes gràcies, senyora tinent d'alcalde. El grup de Vox ha presentat una proposta de vivienda que compartim la essència i els ejes sobre els que s'articula. Perquè tenim una crisi d'accés a la vivienda en la ciutat de Barcelona sin precedents. Tenim un desequilibri absolut entre l'oferta i la demanda frut de les polítiques de Ada Colau y de los comunes durante tanto tiempo que ahora sigue el gobierno de la ciudad tenemos este desajuste provocado precisamente porque está cayendo la oferta o sea los propietarios que son los que tienen 98% de los pisos que se pueden alquilar en esta ciudad los están retirando y los retiran del mercado en el último cuatrimestre 9.000 en la ciudad de Barcelona fruto de la inseguridad jurídica y del desequilibrio entre derechos y deberes entre inquilinos y propietarios. El Ayuntamiento de Barcelona, igual que la Generalitat, ha declarado la guerra a los propietarios y han de entender que lo que se ha de contar es con ellos y que son aliados y que los deben tener como aliados para conseguir que pongan sus pisos en el mercado de alquiler que es el que necesitan los ciudadanos de Barcelona para poder alquilar y sin embargo con sus políticas están expulsando del mercado de alquiler precisamente a las personas con rentas medias y medias bajas que cobran menos de 1.800 euros que con su objetivo de protegerlos los están expulsando porque nadie les alquila un piso fruto de sus políticas porque luego el propietario en caso de impago no puede recuperar ese piso. Con lo cual sus políticas y los efectos son absolutamente perversos. Están destruyendo el mercado y la declaración de Barcelona como zona tensionada está eliminando la oferta y está cayendo. Por lo tanto, esa voluntad de resolver los problemas los está agravando. ¿Qué se necesita? Seguridad jurídica. Equilibrio entre derechos y deberes de inquilino y propietarios. Se necesita eliminar la zona de área tensionada porque está generando más problemas que ventajas y está distorsionándolo todo. ¿Qué se necesita? Favorecer, incentivar, reducir los impuestos para que el propietario los ponga al servicio de los inquilinos. Que los inquilinos necesitan pisos y, por lo tanto, el ayuntamiento ha de favorecer. Y el argumento de la izquierda de que todos son fonds bultó, el 80% de los pisos que se alquilan son de propietarios que tienen uno o dos pisos, dicho por el observador metropolitano. Y al grupo de comuns en la comisión del otro día de vivienda, la señora Carmatrilla les llamó la atención. Y les dijo que no confundieran especulación con Wines Economics, que eran también legítimos. Por lo tanto, no confundan, no envuelvan a todo el mundo como si fueran grandes enemigos para satisfacer una política suya absolutamente intervencionista y con el único objetivo y la única voluntad aquí d'expulsar i d'anar en contra de la propietat privada. Per tant, ells busquen destruir la propietat privada en lloc de garantir el dret als inquilins a un alquiler necessari a Barcelona perquè estan impedint que accedin a l'alquiler perquè els estan expulsant de la ciutat.

Moltes gràcies. Té la paraula, em diu la Tirent Agonet.

Sí, gràcies, alcalde. Senyor Deuropolido. Aquest govern municipal està a les antípodes dels plantejaments polítics que defensa la seva formació, també en matèria d'habitatge. I deixem posar-li alguns exemples. El primer decret que va signar l'alcalde en aquest mandat va ser la declaració de Barcelona com a zona de mercat d'habitatge tensionat. Som l'única de les grans ciutats de tot l'Estat que estem aplicant en plenitud la llei d'habitatge amb el topall de preus a lloguer. quan és més necessari que mai. Aquest mandat, senyor Deuropolido, lliurarem 3.000 claus d'habitatges protegits a la ciutat. Estem augmentant també el ritme de producció d'habitatges de 500 a 1.000 de mitjana cada any. A l'hora que també estem preparant sols justament perquè aquest ritme es pugui mantenir al llarg dels anys amb una mirada a mig i llarg termini. Estem arribant a acords amb la Generalitat perquè s'involucri en la generació d'oferta d'habitatge protegit a la ciutat de Barcelona. I, a més a més, aprovarem una MPGM per regular els lloguers de temporada i hem posat en marxa un concurs obert per construir 350 habitatges de lloguer assequible, a més de seguir complint en ple desenvolupament amb el conveni ESAL. A més a més, evidentment d'entomar el gran repte de la revisió de la MPGM del 30% per aconseguir que sigui finalment una realitat, perquè és imprescindible, tal com va dir la Carme Trilla en la comissió d'estudi no permanent en matèria d'habitatge el dilluns passat. I podria seguir, efectivament som a les antípodes dels seus plantejaments. Nosaltres defensem que l'habitatge és un dret de la ciutadania, no és un simple bé econòmic de mercat amb el qual es pugui especular, Per això prioritzem l'ús residencial perquè els habitatges, en definitiva, ho hem dit sempre, són per viure-hi. I en cap cas, el que aquest govern no l'hi accepta és que aprofiti la greu crisi d'accés a l'habitatge que patim per barrejar-hi discursos d'odi en qüestions d'immigració com el que massa sovint estem acostumats a sentir de les seves boques. Per tant, votarem en contra i seguirem defensant la necessitat d'augmentar l'oferta d'habitatge protegit i d'habitatge en general a la ciutat de Barcelona i treballant-hi amb totes les eines i amb tots els actors que vulguin contribuir a abordar aquest repte.

El ponent té 25 segons. Gràcies, alcalde. Señor Abones, son ustedes contumaces, persisten en el error, ven que no funciona y siguen intentándolo. Si estamos en las antípodas y no funciona, seguramente si hicieran lo contrario algo mejor funcionaría. Eso seguro. Luego decirle al señor Calvé, la señora Baró y la señora Recio, con todo el cariño, cobran ustedes 80.000 euros aproximadamente. Qué menos que leérsela la propuesta. Qué menos que leérsela. Y no traer las respuestas escritas desde casa. Gracias.

Temps quedant? Secretari? Junts? Barcelona en Comú.

Sí, sí. En primer lloc, aprofito per recordar-li a la senyora Bonet, que no ho ha explicat, que aquests 3.000 claus que entregaran les va fer gràcies a les polítiques d'habitatge de Barcelona en Comú i al senyor Oropolido, donat que ens ha interpel·lat. Crec que l'hem escoltat atentament perquè si algú sap de grans tenidors i grans propietats és vostè, senyor Oropolido.

Esquerra Republicana. Molt bé, doncs passem a la darrera proposició, en aquest cas amb contingut de declaració institucional.

que presenta el grup socialista té la paraula la Tinent Agall.

Sí, moltes gràcies, alcalde. El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units d'Amèrica ha constatat l'emergència i la consolidació d'una coalició de règims autocràtics d'extrema dreta que compten amb la complicitat i, en alguns casos, amb la col·laboració activa d'oligarques tecnològics enfocats a maximitzar el seu benefici privat i obertament contraris als valors de la democràcia i de l'estat de dret sobre els que hem construït la nostra vida en comunitat. Aquests utilitzen la nova realitat tecnològica i en particular les xarxes socials per manipular la veritat en favor dels seus propis interessos, entre els quals es troben el negacionisme climàtic, la criminalització de les persones migrants o la més absoluta retallada dels drets i llibertats sexuals. Aquesta és una realitat propera i quotidiana i particularment preocupant entre els joves, a causa del seu excessiu ús de les pantalles i de la nul·la opacitat dels logaritmes amb els que funcionen les xarxes socials. Davant d'aquesta realitat, les democràcies liberals i progressistes hem de respondre des de la Unió i el desplegament de polítiques públiques i útils i efectives. En aquest sentit, la llei de serveis digitals de la Unió Europea, que va entrar en vigor el febrer del 2024, és un fonament sòlid sobre el que construï una fèrria defensa dels drets i llibertats dels i les europees enfront de les amenaces que suposa l'ús fraudulent de les xarxes socials. Un fonament, però, que cal consolidar de manera ràpida i eficient a escala europea i, principalment, en el marc dels Estats membres, Aquests dies, en el marc de la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial, a Davos, Suïssa, també hem pogut escoltar propostes que van en aquesta direcció. En concret, la prohibició de l'anonimat absolut de les xarxes socials, l'establiment d'una major transparència en els algoritmes de les xarxes socials i la rendició de comptes personal i directe a càrrec dels propietaris de les empreses que comercialitzen les xarxes socials són mesures clares i contundents per protegir la cohesió social la salut mental i la robustesa de les nostres democràcies. És des de les ciutats on es combat, sobretot, la defensa de la democràcia i on es lliura de manera més directa, més palpable i més propera al ciutadà. En aquesta línia, aquest Consell Plenari va declarar al febrer del 2024 un problema de salut pública, els efectes a l'ús de les xarxes socials i les plataformes digitals en el benestar i la salut mental de nens, nenes i adolescents. I així mateix, el govern municipal va presentar al Consell Plenari de març de 2024 una mesura de govern d'accions per benestar digital durant l'actual mandat. Una mesura de govern de la qual hi se n'ha fet el seguiment per part del grup promotor Barcelona pel Benestar Digital el passat 27 de gener. on es va presentar, precisament, al grup municipal Partit dels Socialistes de Catalunya, el concepte creatiu d'una campanya de sensibilització ciutadana per promoure l'ús saludable de pantalles. Per tot això, demanem, primer, instar la Comissió Europea i els membres a accelerar la implementació i el desplegament de la llei de serveis digitals com a principal escut contra la desinformació, les fake news i els algoritmes manipulats per amagar determinades visions polítiques. Segon, instar als caps de govern, reunits en el marc de la propera reunió formal del Consell Europeu, a adoptar mesures dirigides a la protecció de les societats democràtiques, com la prohibició de l'anonimat absolut a les xarxes socials, l'establiment d'una major transparència en els algoritmes de xarxes socials i la rendició de comptes personal i directe a càrrec dels propietaris de les empreses que comercialitzen les xarxes socials. Tercer, instar la Comissió Europea a estudiar la possibilitat de desenvolupar les infraestructures i aires necessàries per a la creació d'una xarxa social a escala europea que s'adhereixi més als estàndards de transparència i que estigui en línia amb els valors i llibertats que inspiren el projecte europeu. I, quart, reafirma el compromís i el lideratge de Barcelona en la lluita contra l'ús irresponsable de les xarxes socials, en particular entre els nens, nenes i adolescents, a través del seguiment i de l'impuls de les accions definides en la mesura de govern del benestar digital i, en particular, a través de la campanya de sensibilització ciutadana en la que s'està treballant.

Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Bé, aquesta proposta és un conjunt de bones intencions que esperaríem, sincerament, que es materialitzés. El nostre grup sempre ha defensat els drets digitals dels ciutadans, que són imprescindibles, això hi estem d'acord tots, per un estat democràtic i per una bona salut de la nostra societat. Hem intentat intensivament treballar amb vostès per arribar a un acord per poder votar favorablement en aquesta proposició. Els hi proposàvem tres millores que entenem que donarien una dimensió la que es mereix al text de la proposició que han presentat. Primer, els hi parlàvem d'incloure instar a l'Estat a accelerar aquesta implementació i desplegament d'aquesta llei de serveis digitals. En el seu text alliçonem a la resta d'estats d'Europa, però no s'inclou la demanda que sigui l'Estat espanyol també que ho desenvolupi. Això està aprovat des de l'octubre del 2024, ja s'han rebut dues cartes, l'Estat ha rebut dues cartes de la Comissió Europea Instanto, i seguim amb aquest procediment d'infracció per no aterrar aquesta legislativa europea. De fet, el nostre grup al Congrés ho ha demanat ja reiterades vegades. Quina era la segona millora que nosaltres proposàvem en aquesta proposició? Canviar un punt que entenem que no té sentit, que és quan s'insta la Comissió Europea a crear una xarxa social a escala europea. En tot cas, hauria de ser d'iniciativa europea, perquè el món està globalitzat i ja n'hi ha moltes que funcionen. Regulem les que funcionen. Ens sembla, per tant, que aquest punt no té sentit, com tampoc ho té que l'alcalde deixi la plataforma X, perquè la manera real de combatre la desinformació és mantenir-se a les xarxes socials oferint informació veràs als ciutadans. També és la manera que els nostres infants i joves identifiquin la informació autèntica versus les notícies falses que també hi ha a les xarxes. Quina era la tercera millora que proposàvem? Proposàvem incloure un darrer punt que digués que Barcelona condemna la vulneració de drets digitals comesa per institucions de l'estat espanyol, emprant l'espionatge polític i l'ús il·lícit de programari espia com Pegasus sense autorització judicial. Ens sembla que la seva preocupació, que nosaltres compartim, és incompatible amb aquest silenci. I és per tot això que podríem votar en contra, però finalment hem decidit abstenir-nos perquè el tema ens sembla molt i molt rellevant.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor Serra de Comuns.

Gràcies. Durant anys vam viure i molts vam créixer en un internet que era una xarxa oberta, que era un internet que reivindicava com a neutre, que va permetre fer una enorme sala en la democratització de l'accés a la informació i de les comunicacions. Un internet que era com una immensa biblioteca pública i d'ús gratuït, en què les xarxes socials eren una àgora verdadera pública, un espai de trobada pel debat constructiu entre ciutadania, organitzacions, partits polítics i institucions. que lluny queden aquells anys. Com ens assenyala l'experta d'anàlisi de xarxes socials, la Marta G. Franco, a les redes són nostres, un llibre brillant que els recomano, internet avui és propietat d'aquells que volen viure d'extreure les nostres dades personals i els que necessiten que s'estengui l'odi. És a dir, aquella immensa biblioteca s'ha acabat convertint en un crispat centre comercial. És similar allò que Cedric Durant anomena tecnofeudalisme, uns pocs propietaris de grans tecnològiques que controlen el nostre accés a la informació, n'extreuen dades personals per comercialitzar-les i fomenten la polarització inundant les seves xarxes de discurs d'odi i notícies falses. Des dels comuns sabem que el problema no és internet ni les xarxes socials, sinó que el problema és la propietat i la governança d'aquestes eines. No podem combatre la desinformació, les fake news, els discursos d'odi, els exercits de vots i trolls, la manipulació electoral i, atenció, l'erosió de la confiança en les institucions democràtiques, fins que no entenguem que xarxes socials han d'estar sota governança pública, sota control democràtic. Necessitem també inversió pública en infraestructures digitals de codi obert i servidors públics. Fins que no entenguem que defensar una internet pública és tan vital com defensar la sanitat o l'educació, no ens en sortirem. I per això hem dirigit una sèrie d'esmenes al govern. en aquest sentit. Per tant, senyors del PSC ens trobaran defensant la llei de serveis digitals i exigint la transparència dels algoritmes, la rendició de comptes davant dels discursos d'odi, també promovent xarxes socials descentralitzades i públiques, però no ens trobaran, i aquí és on hi ha la discrepància, en la instrumentalització política i partidista d'aquest debat. No poden parlar del lideratge de Barcelona en l'ús irresponsable de les xarxes socials si prèviament no construeixen aquest lideratge. I el lideratge es construeix, malgrat els hi pesi, amb diàleg i amb consens. Un diàleg i un consens que no han aplicat tampoc en aquest àmbit, amb la decisió unilateral d'utilitzar les xarxes socials d'aquest consistori com si els hi fossin pròpies. decidint què fer amb els canals corporatius de l'Ajuntament i en quines xarxes tenir presència sense ni tan sols passar-ho per aquest plenari, ni tan sols per la Junta de Portaveus, ni tan sols avisar a qualsevol grup municipal. Això també els demanàvem a través de la nostra esmena que ho incorporessin a la proposició. No ens ho han acceptat i, per tant, no podem recolzar-la.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac, d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies. La protecció de la democràcia als grans poders econòmics és una preocupació tan antiga com les pròpies democràcies. Però és cert que el que voli tecnològic del segle XXI ens porta que aquesta preocupació sigui ràpida i trepidant, de la mateixa manera que ho és la pròpia tecnologia. La política s'ha abocat al mercat i la democràcia no té regles de joc justes ni clares. És una amenaça greu. I l'exemple més preocupant en aquest sentit és l'ús d'Elon Musk amb la xarxa X. És una acumulació de poder polític i econòmic. És la capacitat d'influir en el que veus, llegeixes, compres, penses o votes. Una fórmula que barreja la desinformació amb discursos racistes, masclistes i profundament reaccionaris. Per tant, què més ha de passar perquè hi hagi una reacció contundent contra això? La Unió Europea té eines per lluitar contra l'oligopoli tecnològic i tota aquesta difusió de la desinformació. I per tant, més que ser un espectador que es va queixant, el que ha de fer la Unió Europea és desplegar totes aquestes eines per protegir la democràcia europea. I una eina clau en aquest sentit és la llei de serveis digitals. Per tant, des d'Esquerra votem favorablement aquesta proposició i exigim a la Unió Europea i al govern espanyol que facin complir aquesta llei de serveis digitals per garantir la transparència i la responsabilitat a les plataformes i que siguin realment un escut contra qui vol fer créixer l'onada populista i reaccionària. I qui no hi estigui d'acord és que realment no li interessa frenar-ho, no hi ha gaire més. Des d'Esquerra sí que hem fet dues propostes al Parlament Europeu que van en aquesta línia i hem exigit el compliment al Congrés d'una banda de la regulació dels algoritmes de les plataformes i de l'altra d'impuls de xarxes socials alternatives que enforteixin la llibertat d'expressió i el pluralisme. Ara, dit tot això i queixant-nos sempre molt de tots els que defensem la democràcia, potser és moment també que comencem a pensar que hem de passar més aviat a l'acció i deixar de lamentar-nos. Perquè l'amenaça democràtica té molt a veure amb aquest ús de la informació i la desinformació i les xarxes, però és que també té a veure amb com tenim cura de la nostra acció política i com l'acció política defensa precisament aquests valors democràtics. No serveix de res que Barcelona abandoni X, cosa que no critico estrictament com a tal, però no serveix de res si no som capaços de garantir la democràcia i la participació als carrers de Barcelona. O mirin, que estiguin precisament en aquests moments la gent al carrer encara perquè estan fent front a un desnonament que pot ser ara o pot ser dilluns a la matinada, doncs la veritat, i que no siguem capaços de donar una solució ni un sostre digne a tothom, també fa que sigui un declivi dels valors democràtics. Per tant, frenem la injustícia en tots aquests sentits, intentant parar aquesta onada reaccionària de l'extrema dreta, sigui de forma digital o al carrer, o si no, serà impossible.

Moltes gràcies. Té la parola el regidor Emilian del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. És cert que la Unió Europea se ha mostrat molt preocupada per la ingerencia de països com la Rússia, amb campanyes de desinformació amb l'objectiu de desestabilitzar democràcia occidental. És cert també que hem de regular per garantir la protecció dels menors, sobretot en aquella que pot afectar a su salud mental. Sin embargo, la salida del Ayuntamiento de Twitter es más postureo que uso responsable de redes sociales. De hecho, es un ejercicio de opacidad e irresponsabilidad. Somos una institución pública que debería estar al servicio de todos los ciudadanos y debería estar dando información veraz y transparente allí donde están los ciudadanos. Y hoy en día, nos gusta o no, la mayoría está en las redes sociales. Además, No deja de ser curioso que el Partido Socialista presente una proposición sobre las fake news. Vamos, lo que siempre se ha conocido como las mentiras. Es un tema que domina, yo eso no lo discuto. De hecho, es incluso paródico que insen a Pedro Sánchez a regular las mentiras. Es como pedirle al zorro que cuide al gallinero. Es como nombrar a un piromano jefe de los bomberos. Como poner a un ladrón a vigilar un banco. Como poner a un contrabandista a cargo de las aduanas. Es como poner al cazador furtivo a guardar el bosque. Permítanme un breve repaso a la hemeroteca de su líder, el señor Pedro Sánchez, que pondrá de relieve la tremenda paradoja de esta proposición. Él, su persona, ya llegó al poder mintiendo, asegurando que presentaba una moción de censura para convocar inmediatamente elecciones. No las convocó. Mintió. Poco después prometió que comparecería en el Senado para explicar los plagios en su tesis doctoral. No compareció. Mintió. Con Bildo no vamos a pactar, si quiere se lo digo cinco veces. O veinte. Pactó. Por lo tanto, mintió. Veinte veces. También dijo que no pactaría con Podemos, ya que de hacerlo no dormiría por la noche. Pactó, cambió el colchón de la Moncloa y durmió como un lirón. Así que, mintió. Lo que se produjo el 6 y 7 de septiembre en el Parlamento es delito de rebelión. Cambió de opinión y derogó la sedición. Mintió. En fin, sobre pactos con el populismo y el separatismo dijo mil mentiras y ninguna verdad. No es necesario repetirlas todas, solo una más. Dijo que traería a Puigdemont a España y todo apunta a que acabará él yendo a Waterloo. También dijo mil mentiras sobre la pandemia, antes, después de ella, desde el comité de expertos que nadie vio, hasta el estudio de la Universidad de Oxford que manipuló. Mil mentiras más sobre datos económicos. Dijo que Rajoy había destruido dos millones y medio de empresas. En realidad, bajo el gobierno del PP, se constituyeron más de 624.000. Sánchez, como no, mintió. Dijo que la deuda pública bajaba cuando estaba subiendo. Mintió. Dijo que bajaba los impuestos cuando también estaban subiendo. Mintió. Zapatero no congeló las pensiones. Aseguró. Uy, no. Fue en 2010. Y el propio Sánchez lo votó. Por lo tanto, mintió. Dijo que las ocupaciones ilegales no se habían incrementado. Cuando el Ministerio de Interior reconocía que sí lo hacían, mintió. Hemos mejorado nuestra posición en todos los rankings internacionales de calidad democrática. Pero según The Economist, España ha pasado de democracia plena a defectuosa bajo su gobierno. Sánchez, por tanto, mintió. También dice que ha ganado las elecciones cuando las ha perdido, en definitiva. Ya saben, mintió. No pongan al mentiroso como ministro de la Verdad. Si el pobre Orwell levantara la cabeza, también votaría en contra. Muchas gracias.

Moltes gràcies. Réssido, tela para los residuos senderos. Davox.

Gracias. El regreso de Donald Trump a la presidencia de los Estados Unidos de América ha constatado que los valores democráticos y el Estado de Derecho son capaces de sobrevivir a los antidemocráticos métodos que utiliza la izquierda para consolidarse en el poder. las irreales enseñaciones de la ideología web, multitud de prohibiciones sin evidencia científica que las justifiquen, las restricciones de todo tipo de derechos con imposiciones de estilos de vida solo asequibles a minorías depudientes privilegiados en muchos países como Estados Unidos, Italia, Argentina o El Salvador y otros muchos ya son ampliamente rechazados por la mayoría de los ciudadanos. Sepan que esa ola no para de crecer, que no es pasajera y también aquí van a tener que ver cómo Vox acaba por arrinconarles en la estantería de los objetos inútiles. Y en esa disputada situación, la tenienta María Eugenia Day, ilustre jurista, nos presenta por cuenta del Grupo Municipal Socialista y poniendo con ello en peligro su prestigio como jurista, una proposición que pide que el Ayuntamiento de Barcelona inste a que se aplique y desarrolle la llamada Ley Europea de Servicios Digitales. y a que los gobiernos europeos adopten una serie de medidas de control de las redes sociales. Proponen crear una nueva red, claro, con dinero público y bien controlada, supuestamente para luchar contra la desinformación o los bulos. Meten cosas que todos deseamos, como reafirmar un supuesto liderazgo en el uso irresponsable de las redes sociales por parte de menores, aunque nada dicen, por ejemplo, de impedir su acceso a la pornografía o a la difusión de la pornografía infantil. Tras algunos de los objetivos que dicen defender, se esconde la voluntad de imponer la censura mediante la utilización de términos ambiguos como los de discurso de odio, discriminación o desinformación que pretenden interpretar a su gusto. Otorga, además, un poder desmesurado a la Comisión Europea, al Coordinador de Servicios Digitales y a los Estados miembros para imponer medidas cautelares, multas coercitivas y otras sanciones debilitando el control judicial sobre su aplicación. Esta ley permite limitar la libertad de expresión de los usuarios si su ideología no es la de los gobiernos nacionales o de los órganos decisorios de la Unión Europea. Para evitar las sanciones o incluso el cierre de sanciones que nunca piden aplicar, por ejemplo, el establecimiento de sanciones que nunca piden aplicar, por ejemplo, contra los innumerables ataques, insultos y amenazas que recibe nuestro partido. La proposición pretende ser un cheque en blanco para callar cualquier crítica contra el pensamiento único si en línea a lo que ya vienen haciendo diferentes gobiernos, incluido el español. Perdón. especialmente por parte del Gobierno español. En definitiva, esta proposición se dirige a promover el mantenimiento de las tesis de lo políticamente correcto, vetando aquellas opiniones que puedan cuestionarlas. Además, guarda relación con otras medidas adoptadas por el Gobierno municipal, como su política de subvenciones, la ridícula salida del Ayuntamiento de la red social X o el escandalosamente cobarde y antidemocrático episodio protagonizado por los grupos de Schoens, comunes, socialistas y izquierdas al abandonar la última sesión de la Comisión de Sociales porque no les gustaba lo que proponía Vox. Solo merecen un orgulloso voto en contra.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula la ponència. Dos minuts.

Gràcies, alcalde, per agrair el recolzament d'Esquerra Republicana a les manifestacions fetes pels diferents grups municipals. Certament la llei de serveis digitals de la Unió Europea s'està desplegant en aquests moments a Espanya i, per tant, nosaltres no podíem tampoc recolzar l'interès d'aquest impuls. Però més enllà d'això, jo crec que és important també insistir en que la decisió de sortir de X respon a una aplicació coherent dels valors d'aquesta institució basats en la democràcia i en l'estat de dret i precisament com a jurista no podia més que recolzar-ho. És una decisió que no requeria passar pel ple però que és una obvietat i que a tots es manifesta que en aquests moments la xarxa X està facilitant la desinformació, està fomentant el discurs de l'odi Està temptant contra la convivència, contra la cohesió social, està temptant contra la dignitat de les persones, especialment dels més vulnerables, i sobretot, i el que és més greu, que hauríem d'aquí també tots al Salabeu, està suposant també el foment de la falta de respecte a les institucions, com és també l'Ajuntament de Barcelona. Per tant, davant d'aquesta crisi reputacional ha entrat la xarxa social, a la que a més a més s'han procedit a acomiadaments indiscriminats a les persones que hi treballen, a la mercantilització de la verificació dels comptes, a la reducció dels moderadors en gairebé un 80%, a la implementació d'algoritmes que prioritzen les converses que més controvèrsia i aquelles que, a més a més, també generen més perillosa una de desinformació, fake news, discursos de l'odi, no podien més que optar per sortir de la xarxa. I, òbviament, de la mateixa manera que tampoc és necessari passar pel ple a obrir un compte corrent en les xarxes socials, tampoc ho seria el fet de donar-se i apartar-se de la mateixa, sinó que ho veig a criteris tècnics i objectius que s'han valorat per part de la institució.

Molt bé, junts, 35 segons.

L'ho dit, instar a l'Estat que acceleri la implementació i el desplegament d'aquesta llei i, vaja, nosaltres no estem a favor d'eliminar comptes oficials de les institucions, sinó, en última instància, de regular les xarxes millor perquè aquestes funcionin.

Moltes gràcies. Comuns, set segons.

Sí, compartint l'argumentació de la tirantia d'alcaldia, és cert que no era obligatori passar-ho per plenari, però crec que hauria estat convenient, hauria estat una bona mostra de diàleg i més portant justament en aquest plenari una proposició sobre les xarxes socials.

Esquerra Republicana, ponència 17, segons. Molt bé.

Doncs, resultat, secretari? S'aprovaria la proposició molt favorable al grup socialista d'Esquerra, el votant contra el Partit Popular i Vox i l'abstenció de Junts per Barcelona i Barcelona.

Moltes gràcies. Doncs ja passem a la part de precs i preguntes, regidors i regidores. Comencem pel primer prec del grup municipal de Junts que formula la regidora Monter i respon la Tirenta Gall.

Sí, molt bé. Gràcies, president, gràcies, tinenta. Hem tingut com un petit spoiler i, per tant, intuïm que aquest prec que ara formulem no serà acceptat i, per tant, el que intentaré en el temps que disposo és explicar per què creiem que seria molt important que s'acceptés i que, de fet, seria, diguem-ne, de justícia que el que nosaltres demanem es fes per part del govern municipal. Nosaltres considerem que Les polítiques públiques destinades a les famílies haurien de ser absolutament prioritàries perquè tenen un gran retorn social i també pensem que prevenir Per tant, fer polítiques preventives sempre és més rendible, més just i més equitatiu que pal·liar, també en l'àmbit social. I ens basem en allò que estableix l'IDESCAT l'any 2023, que diu que una família de quatre membres, dos progenitors i dos fills menors, amb 26.385 euros d'ingressos anuals, es troba en risc de pobresa. Doncs bé, resulta que la major part d'ajuts municipals tenen requisits econòmics amb llindars tan baixos que... no hi pot optar aquesta família, aquesta hipotètica família que està en risc de pobresa. Li puc posar exemples com és el dels ajuts menjadors o el fons d'infància. Aquesta família en risc de pobresa, segons l'IDESCAT, no pot optar aquesta tipologia d'ajuts municipals perquè els llindars són molt més baixos. I és per això que nosaltres el que demanàvem en el nostre PREC, el que demanem, és que el govern presenti en aquest plenari una mesura de govern de suport en les famílies en les que, entre d'altres mesures, contempli precisament ajustar aquests ajuts, els requisits dels fons d'infància, així com d'altres ajuts municipals, per tal que estiguin alineats amb els ingressos que marca l'IDESCAT abans esmentats.

Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies, president. Senyora Monter, des del govern treballem constantment per garantir que els ajuts i prestacions municipals responguin de manera efectiva a les situacions de vulnerabilitat. I així ha estat amb el Fons d'Infància 016, quina determinació, a més dels llindars econòmics, ha estat objecte d'una revisió continua per assegurar que cap infant en situació de vulnerabilitat quedi sense suport. La decisió d'ajustar el llindar d'accés a l'1,8 de l'indicador de la renda de suficiència de Catalunya el 2023 i posteriorment a l'1,7 el 2024, després de l'actualització de l'indicador, demostra precisament el nostre compromís amb l'ampliació i la flexibilització dels ajuts, tenint en compte factors com l'impacte de la inflació i l'augment del cost de vida. A més, cal destacar que més enllà dels ajuts de la convocatòria, el 73,70% dels ajuts concedits el 2024 han estat de prescripció professional, una era fonamental per garantir el suport a qui realment arriba i ho necessita. Aquest model ha permès un increment significatiu tant en nombre d'ajuts atorgats com en import total concedit, reflectint l'esforç municipal per ampliar la protecció social. Pel que fa a la proposta d'eliminar el requisit de ser usuari dels serveis socials per accedir al fons d'infants i 016, cal recordar que aquest criteri respon a la legislació vigent i garanteix una correcta valoració de la situació de vulnerabilitat. Això no només assegura que els recursos s'assignin a les persones amb més necessitats, sinó que també facilita una tramitació més eficient i àgil per als sol·licitants. En relació amb els ajuts municipals i la seva alineació amb els ingressos de l'IDESCAT, cal remarcar que l'IMS no té competència sobre el conjunt d'ajuts atorgats per l'Ajuntament i els seus consorcis, però no obstant això, el govern municipal treballa per garantir una coherència entre els diferents ajuts i per millorar l'accessibilitat. I dins d'aquesta línia, la campanya de vacances a l'estiu d'estiu molt, amb un pressupost de 5,1 milions d'euros, és un clar exemple d'una política municipal que fomenta la igualtat d'oportunitats, facilita l'accés de tots els infants a les activitats de lliure, mitjançant un ampli sistema de beques i subvencions que està funcionant molt encertadament. Finalment, aquest govern també aposta pel suport a les famílies en la criança i la promoció del benestar emocional de la infància i l'adolescència. Iniciatives com el Servei d'Adolescents i Famílies, a IF, amb els punts a qui t'escoltem, i el Centre per a Famílies amb Adolescents, han demostrat ser eines fonamentals per acompanyar les famílies en la seva tasca educativa i reforçar els vincles familiars. En tot entenem que les mesures que vostès exposen no són necessàries, ja que precisament els criteris tècnics que actualment ja s'utilitzen responen oficialment aquest objectiu.

Gràcies. L'espòiler es confirma. En tot cas, deixi'm dir-li que ens sap greu perquè nosaltres creiem que aquests ajuts serien molt més útils si realment ajudessin a les famílies que es troben en situació de risc de pobresa i no s'adrecessin només, que també és absolutament necessari, a persones que estan en una situació molt més cronificada de pobresa. Vostès s'anomenen un govern progressista, fins i tot a nivell de l'estat espanyol es parla del govern, més progressista, però en canvi no estan a favor i no treballen perquè aquests ajuts i aquestes prestacions arribin al màxim de famílies i sobretot siguin útils i eficaços. Vostè mateix ha reconegut que no hi ha una total coherència entre els llindars i les situacions a les que jo em referia, per tant, lamento que no l'accepti.

Moltes gràcies. Següent prec que formula al grup de Junts el regidor Calvet a l'alcalde.

Moltes gràcies, alcalde. Ara fa dos mesos l'Observatori Metropolità de l'Habitatge publicava el seu informe anual i de nou la fotografia que ens brindava posa de manifest la incapacitat del govern per trobar solucions al problema de l'accés a l'habitatge a Barcelona i ens preocupa especialment la situació de les llars monoparentals, que d'acord amb aquest informe es troben per sobre de l'esforç límit per pagament de l'habitatge i això fa que augmenti la seva taxa de risc de pobresa. Plantegem aquest prec amb l'objecte d'incidir directament sobre aquesta realitat i ho lliguem a que també ens pugui concretar quina part dels 50.000 pisos anunciats pel president Illa es desenvoluparan a Barcelona, un prec que de fet vam fer fa mesos, que es va acceptar i del qual encara no tenim resposta, perquè el que plantegem és que efectivament una part d'aquests pisos estiguin destinats a les famílies monoparentals. L'alcalde Collboni ens pot donar informació al respecte per trobar solucions o continuarem quedant-nos en les bones intencions.

Li accepto i li dono resposta amb fets, com és el de la comissió mixta que vam celebrar el 22 de novembre del 24, que ja ha començat a donar els seus fruits, on vam acordar amb el govern de la Generalitat la firma d'un conveni per al qual la Generalitat farà una aportació de 22 milions d'euros per a la construcció de 1.151 habitatges per part de l'IMAP. I, a més a més, vam aconseguir el compromís del Govern de Catalunya de pressupostar 88 milions més per construir 637 pisos protegits corresponents als solars que hem cedit a l'Incasol. Això ens situa a la vora dels 2.000, que es construiran amb finançament de la Generalitat a Barcelona, un fet inèdit en els darrers anys a la nostra ciutat, com tothom sap. I per tant, en la mesura que anem arribant a acords que concretin les inversions a la Generalitat en matèria d'habitatge a la ciutat, els informarem deudament. I pel que fa al seu requeriment del 10% d'habitatges a les famílies monoparentals, coincidim amb la seva diagnosi i el seu punt de vista. I així s'està desenvolupant, no des d'aquest mandat, sinó des de mandats anteriors, perquè és el que estableix el nostre pla d'habitatge a la ciutat vigent, que és destinar aquest 10% a monoparentals, tal com figura a la pàgina 375 d'aquest pacte. Regidor.

M'agrair el posicionament favorable al PREC, fa falta anar més enllà i concretar també altres mesures com la transferència d'habitatges del Sareb i de la resta de patrimoni de l'Estat o el Pla 500 o també posar de manifest si es poden o no es poden tirar endavant i si afectaran al mercat de l'habitatge altres mesures molt estètiques proposades com la no renovació de les llicències dels habitatges turístics o alguna de les mesures anunciades pel president Sánchez que creiem que de fet no tenen encaix en el marc legal vigent. Creiem que el que es necessita són mesures viables que permetin atancar el problema, com ara fer efectiu el traspàs de tot el patrimoni de sol i habitatge de l'Estat i aplicar criteris de territorialitat que aportin efectivitat al sistema d'ajuts, bonificacions i subvencions públiques. I també ens oferim a col·laborar des de la nostra posició i amb el conjunt del sector per modificar la reserva del 30% que ho paralitza tot. Ha passat mig mandat i encara no s'han implementat canvis substancials en matèria d'habitatge de la que practicava l'alcaldessa Colau, entre antics socis de govern sobre la Casa Buenos Aires o sobre l'antiga Massana, expedients molt tolerants amb l'ocupació, o a propòsit de la Casa Ursola. Per cert, qui té l'obligació de proporcionar habitatges assequibles que es necessiten i quan es necessiten per famílies vulnerables que n'hi ha i quan n'hi hagi és l'administració, no els privats. I cal diferenciar els petits propietaris dels grans tenidors però l'obligació és de l'administració en general i a la casa ursola. Mentrestant, el problema s'agreuja. Necessitem més oferta i menys limitacions i règims sancionadors que de fet redueixen i encareixen el mercat del lloguer i més atenció a les famílies monoparentals. Gràcies, alcalde.

Gràcies, regidor. Crec que 2.000 habitatges amb finançament de la Generalitat en un any i mig és prou rellevant per veure que el compromís del Govern de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona amb la construcció d'habitatge protegit és ferm. I ja que vostè menciona aquests casos, ferm és el compromís d'aquest govern que no tornin a haver-hi més cases ursoles a Barcelona. La regulació dels preus del lloguer que vostès no comparteixen. La supressió dels pisos turístics al 2028 contribuirà, sens dubte, a desincentivar moviments especulatius a la nostra ciutat. Això trigarà un temps a donar fruits, però li ben asseguro que promoció d'habitatge protegit afavorir la construcció també d'habitatge lliure perquè també és oferta. Regulació de lloguers, prohibició de pisos turístics, ha de contribuir a capgirar una situació que realment a la ciutat i a moltes ciutats de l'Estat i a moltes ciutats europees pel que fa a l'habitatge és directament insostenible. Però jo reitero l'agraïment a la seva mà estesa per arribar a acords futurs.

Moltes gràcies. I la següent la formula el senyor González a la Tirenta Bonet.

Sí, bon dia, gràcies alcalde. Aquest prec està presentat d'urgència per una situació absolutament extraordinària, que és que alguns grups del Congrés de Diputats van jugar la ruleta russa amb tot l'Estat. Junts van jugar amb els drets de la ciutadania, primer va sortir creu i després han acabat recolant, i el PP va acabar arrossegant els peus fins a aquesta gran traïció a la pàtria que és la cessió d'un palacete fent justícia i fent reparació històrica d'allò incautat pel franquisme. Nosaltres el que proposem és que aquest govern, que vostè, Tinent Tabonet, que l'alcalde, siguem proactius des de Barcelona per demanar, comencem a treballar ja des d'avui per fer que aquestes bonificacions que s'han finalment aconseguit salvar per un període de sis mesos no siguin una agonia cada sis mesos sinó avançar, poder treballar per fer-les estructurals. I aquí podem liderar-ho des de Barcelona. Barcelona ha estat far i ha estat referent en polítiques socials, en polítiques d'habitatge, les 3.000 claus a les que abans feia referència. Hem estat referents en moltes coses i volem ser referents també en liderar, en demanar, en exigir els drets de la ciutadania i en no haver-nos-los de jugar a la ruleta un cop cada sis mesos. Per tant, liderem, podem... des d'avui mateix per garantir que aquestes bonificacions del transport públic, que tot aquest escut social deixem-lo blindat per garantir que aquests nombres de rècord que any a any TMB i la resta d'operadors fan siguin més estructurals i no tan circumstancials i cada sis mesos.

Senyor González, és evident que compartim l'èxit del transport públic en aquesta ciutat. Aquests nombres de rècord al que vostè feia referència són fruit d'una política d'inversió de molts anys. N'estic convençuda absolutament d'acord i vostè coneix perfectament la qualitat del servei que presta TMB. i també la necessitat de poder abordar la tarifa que ha de tenir aquest transport públic. Per tant, completament d'acord amb el plantejament que feia vostè, que hi ha decisions que han de formar part d'una solució estructural al sistema. En aquesta solució estructural del sistema haurem de tenir en compte, evidentment, el preu i haurem de tenir en compte la garantia de la qualitat del servei, perquè aquestes xifres de rècord de les que vostè parlava i que, efectivament, cada any no paren de créixer, són fruit també d'una molt bona valoració del servei, fruit també que s'ha invertit en la millora del servei de forma constant. Per tant, aquí tenim tots plegats el repte d'entomar aquest debat sobre... la sostenibilitat financera d'un servei que necessita cuidar molt les tarifes per poder fer que la mobilitat sigui realment un dret que no depengui de la fragilitat econòmica d'una família o d'una altra. i per tant les tarifes són molt importants i en aquest sentit hem de buscar una solució estructural, però també haurem de trobar consens i acord per poder garantir aquesta continuació de la inversió, que vol dir fer una xarxa del transport públic cada vegada més àmplia, perquè quan diem que la Barcelona del metro funciona és que realment és això, com més gran és aquesta Barcelona del metro, si em permet també la de l'autobús, doncs més fàcil és moure's en la ciutat, independentment de la situació econòmica de les famílies. I per tant, en això, convençuda, arribarem a un acord per poder deixar de patir cada sis mesos i buscar solucions estructurals que garanteixin la qualitat i ofereixin un preu que sigui assumible per a les famílies i que tinguin en compte les singularitats, evidentment, de cada família.

Sí, gràcies. Agrair-li aquesta acceptació. Si parlem de bonificacions del transport públic és perquè a Barcelona vam plantejar-les. L'alcaldessa de Colau va ser la primera a demanar que hi haguessin aquestes bonificacions. Ho vam treballar quan érem companys de govern al mandat passat i treballàvem per aquestes 3.000 claus que s'entreguen i treballàvem també per aquesta sostenibilitat financera del transport públic i el que volem i agraïm que així ho remarqui és poder liderar ja des d'avui, no esperar el juny per fer efectives aquestes mesures i fer-les estructurals, com deia, garantint aquesta sostenibilitat financera del transport públic en la seva globalitat.

Moltes gràcies. Següent prec que formula la regió de la Santa, l'alcalde. Tenies temps? Doncs aquí m'ha saltat. A mi m'ha saltat el... Sí?

Doncs gràcies, senyor González. Repeteixo, ens hi trobarem. I n'estic convençuda que vostè en el fons sap que Barcelona i les polítiques progressistes en aquesta ciutat existien abans del govern del 2015 i per tant ens hi tornarem a trobar fent polítiques progressistes per la ciutadania a la ciutat de Barcelona.

Regidora Sanz, endavant.

Sí, gràcies. Avui hem començat aquest plenari parlant del desnonament de Casa Ursola, com no podia ser d'una altra manera, perquè des de Barcelona en Comú estem compromeses en posar aquesta denúncia en el centre de tots els debats polítics que fem en aquesta ciutat i també perquè el compromís de Barcelona en Comú amb la ciutadania és clar, la gent sap al costat de qui estem. Sap que estem al costat de la defensa del dret a l'habitatge perquè 8 anys de feina amb polítiques innovadores com no s'havien fet mai a la nostra ciutat en matèria d'habitatge ens avalen. Perquè és gràcies a Barcelona en Comú que es van habitar 1.600 cases ursola, 1.600 veïnes que podien haver estat desnonades, 200 concretament a l'Eixample. Vostè, senyor Collboni, ho sap, tot i que no fos producte del seu treball, sap perquè formava part del govern, precisament, aquesta feina. Però ara, des que vostè governa sol, digui'm, quantes? Quantes n'estan evitant? Quantes ha evitat? Jo li respondré, cap. I de fet, la tendència és que totes aquestes polítiques s'estan deixant de banda. Han reduït un 85% les compres per tanteig i retracte. Han reduït les sancions. Han reduït el sol per cooperatives. Han aturat les noves promocions a iniciativa de l'Ajuntament. Les han delegat a la Generalitat de Catalunya. Vostè ha aturat tota aquesta bona feina que vam fer i vam liderar des de Barcelona en Comú. Per què? Perquè entre el círculo equestre o la casa ursola vostès trien el círculo equestre. I aquest prec va d'això. Vostè ahir el círculo equestre prometia allò que li demanen les elites especuladores de la nostra ciutat. Prometia no fer més eixos verds, prometia no aixecar la diagonal i prometia també desmuntar el 30%. L'única mesura que frena l'especulació, que evita que tot l'habitatge a Barcelona sigui a preus de luxe. Fent el contrari del que han fet, per exemple, els socialistes a París, que han defensat, sense que els hi tremolin les cames, el 30% i que ara proposen el 50%. Jo crec que aquest prec és molt clar. Vostè es veu habitualment amb les elites d'aquesta ciutat i amb els especuladors i les especuladores. I el que li demanem, amb aquestes entitats especuladores, el que li demanem és que es reuneixi amb les entitats que defensen els veïns i que defensen el dret a l'habitatge i, per tant, aquelles que han aturat avui el desnonament de Casa Ursola i que ho tornaran a fer el dimarts, sense o amb la seva ajuda, jo li demano que si encara li queda alguna cosa de progressisme, escolti al sindicat de llogateres, a la a la plataforma Afectats per la Hipoteca, a la FAB i a l'Observatori Desc.

Senyor Sanz té una curiosa forma d'atendir ponts i de crear consensos en l'àmbit progressista. però vostè decideix fer les coses així, jo li diré d'entrada que amb dades hem doblat el sol disponible per fer habitatge protegit en aquesta ciutat en només un any i mig, entre altres coses desbloquejant més de 20 solars que estaven immobilitzats per mala gestió en el període anterior. Però miri, quan vostès diuen i repeteixen que estem llibrant claus que s'havien fet en el passat, és cert. I jo espero que el dia que nosaltres no estiguem al govern hi hagi deu vegades més claus que donar als alcaldes o alcaldesses que vinguin després de mi. Perquè l'habitatge no és un tema que es resolgui d'un dia per l'altre ni amb frases buides, ni amb proclames, ni amb mentides, senyora Janet Sanz. El 30% va ser acordat pels ulls d'esquerres d'aquest Ajuntament i per Junts. El resultat, senyora Sanz, d'aquesta política equivocada ha estat 26 pisos 26 pisos, 26 pisos, 6 anys de la norma del 30% de vivienda social, 26 pisos i licència per 80. Un diari poc sospitós. El 30% sobre 0 és 0. I quan les previsions que s'havien fet del 30% era tenir a aquestes alçades 2.000 habitatges protegits producte d'aquesta política, el resultat és 26. Dic jo, senyora Sant, que amb una mica de sentit comú i d'una estada política... hem de rectificar. I aquest govern, el que li ha demanat, i aquest alcalde que li ha demanat a la senyora Trilla, és que faci una proposta per fer viable el 30%, perquè hi hagi 2.000, no 26 pisos com fins ara. I tots els grups d'aquest consistori, excepte la dreta més extrema, estem dient, és veritat, no ha funcionat, ho hem de replantejar per una estada política. Jo li demanaria, senyora General Sant, que revertim aquesta corba que ha ensorrat ha ensorrat la iniciativa d'habitatge lliure a la ciutat. De quasi 2018 a quasi zero. Zero. Zero. Perquè visqui la gent i perquè hi hagi un 30%, perquè el 30% de zero és zero, que és la conseqüència de la seva política.

Accepta o no reunir-se amb les entitats en defensa del dret a l'habitatge?

Evidentment, per això li accepto el ple.

Gràcies.

Podem seguir amb la senyora Baró i amb l'alcalde.

Bé, doncs el prec que presentem avui és més necessari que mai, perquè sembla que en aquesta ciutat ningú s'acaba de fer responsable d'algunes coses que passen. Avui insistim en una demanda que venim fent des del 2017 sense èxit, quan des d'Esquerra Republicana van posar sobre la taula la mesura del tanteig i retracte a Barcelona. i diem que calen criteris clars que ajudin a prioritzar bé quines adquisicions d'habitatge es fan i quines adquisicions no es fan, perquè no volem més casos com l'Orsola a la nostra ciutat, amb uns veïns que estan passant una autèntic via crucis des de fa anys veient i lluitant per no perdre la seva llar. Fa anys que demanem, per exemple, que s'estableixin zones d'adquisició preferent al voltant dels espais on es transforma l'espai públic, com va ser el cas de la Superilla, perquè els habitatges immobles d'aquests àmbits es revaloritzaven i això acaba provocant, de fet, un efecte crida pels inversors que especulen amb l'habitatge a la ciutat i que consideren que Barcelona es pot comprar a trossos com en el Monopoli. Això acaba generant gentrificació verda. Si al mandat passat el govern Collboni hagués tingut clars aquests criteris, La situació de la casa ursola avui no seria la que és. Però no va passar, van passar altres coses. El 7 de juny del 2021, l'Ajuntament va rebre l'oferta per comprar la casa ursola. Quinze dies més tard, el 2 de juny, es va demanar fer una inspecció, que va ser feta al cap d'una setmana. I tres mesos més tard, el 17 de setembre del 2021, el govern Colau Collboni signa l'expedient en què es rebutja l'opció de compra de la casa que es venia per uns 6 milions d'euros. La pregunta és... Per què no es va comprar la finca si el preu de compra màxim que el govern s'havia marcat per a les transaccions d'aquest estil era de 9 milions? L'Orsola, incluent la rehabilitació que el propi govern havia valorat, estava a uns 6 milions, 3 milions per sota del valor que el propi Ajuntament havia decidit que era el màxim que podia invertir. Per tant, era una bona adquisició per a l'Ajuntament. Què va passar? Des del nostre punt de vista que no existien criteris clars o suficients o adequats. De fet, era una operació clarament més avantatjosa que d'altres que va fer el govern Colau Collboni, com l'operació de l'Alzina de Gràcia o algunes compres que van decidir fer aquell mateix any a Florida Blanca 106, Calauri 161 val més 116. Totes aquestes dades que els hi dono estan extretes del compte general. Són dades rigoroses i és tal qual. Per tant, sisplau. defineixin uns criteris, revisin-los o facin de manera que no es torni a produir una situació com la que estan vivint els veïns i tota la ciutat aquests dies.

Gràcies. Regidora Baró, jo li agraeixo la pregunta, li accepto el prec. No sé si hauria de contestar jo o la senyora Sant, en aquest cas, però li contestaré la part que em pertoca a mi. I és que el nostre... objectiu i la nostra obsessió, diria jo, és que no hi hagi més cases ursoles a Barcelona. I per això crec que podem compartir, també amb vostès i també amb Barcelona en Comú, que s'han començat a prendre mesures estructurals per evitar l'especulació, sobretot a les zones, per exemple a l'Eixample, per exemple, producte de la gentrificació verda, sí senyora, com són la regulació dels lloguets dels pisos a la ciutat de Barcelona i la prohibició dels pisos turístics del 2028, que han de desencintaviar l'especulació de la nostra ciutat. La decisió de comprar o no ursola l'ha de contestar la senyora Janet Sant. Hi ha criteris a la ciutat de Barcelona establertes des del 2000, ho dic de cap, Crec 16, amb una circular que va signar el senyor Boron, que jo tinc al despatx i que era passat, on hi ha els criteris d'acquisició d'atemptes i retractes. I que es van seguir la major part dels casos, o en quasi tots els casos. Per què no es va comprar la casa ursola Directament li ha de contestar la senyora Sanz, no l'alcalde. El que l'alcalde li pot contestar és que estem posant les bases amb la regulació dels lloguers i, per tant, topant el preu dels lloguers, amb la prohibició dels pisos turístics del 2028 perquè pels especuladors no hi hagi incentius per tornar a comprar edificis sencers a l'Eixample. Això són mesures estructurals. I després venen les paraules, les frases i els focs d'artifici. Això són polítiques estructurals i aquest govern... I espero que amb el seu suport també, i amb el suport també de Barcelona en Comú, quan se n'adonin i reconeguin les coses que no han funcionat, com les del 30%, puguem fer en el futur. M'he acabat el temps i vostè tret 30 segons. Molt bé, moltes gràcies. Perdoneu per això de fer de moderador i de... Punt 6.

Perec d'Esquerra, el senyor Corona, respon la regidora Gil.

Gràcies. Bé, avui tornarem a parlar d'establiments emblemàtics, de comerços emblemàtics a la ciutat de Barcelona. És un tema que hem parlat molt, recorrentment, en comissions i en plenari, però malgrat que parlem molt, doncs seguim lamentant. dia rere dia tancaments, un degoteig de tancaments d'aquest tipus de comerços. Darrerament no hem d'anar massa lluny per veure l'anunciada Perfumeria Règia o Llibreria Sant Jordi, aquí al costat de l'Ajuntament. És cert que tenim un catàleg d'establiments emblemàtics i que el mandat passat el govern municipal ja va posar en marxa una mesura de govern per a la preservació i promoció d'establiments comercials emblemàtics a Barcelona amb una vigència 2021-2024 i, tot i que ja sabíem que no seria una solució definitiva, sí que enteníem que el govern municipal atenia aquest problema del degoteig d'establiments emblemàtics que acaben desapareixent o perdent la seva essència, la seva activitat, la seva ànima. Però la veritat és que això no ha passat, la mesura no ha funcionat i seguim perdent teixit comercial històric i de proximitat dia rere dia. Aquests comerços són el que defineix qui som. Són l'ADN barceloní. I en ells el que hi ha és identitat social, comercial, econòmica i històrica dels nostres barris. I sense aquests comerços la nostra ciutat està perduda. La nostra ciutat l'haurem d'omplir de faristols que expliquin què passava a Barcelona en el passat. perquè si seguim perdent la història activa que tenim ara mateix a través dels comerços emblemàtics, el que farem és perdre la ciutat que ens estimem. i nosaltres tenim molt clar que no volem una ciutat sense ànima. Tot això que li diu avui el regidor d'Esquerra també ho diu l'UNESCO quan parla dels paisatges urbans històrics i en la seva definició, a més dels elements físics, inclou també els valors socials i culturals, els econòmics, la immaterialitat, la diversitat i la identitat, és a dir, les activitats i l'ànima, que és el valor d'ús que tenen aquests comerços. També cal tenir en compte que la famosa directiva Wolkenstein té excepcions que permeten regular l'activitat i una d'elles, precisament, és el patrimoni. Per tant, el que demanem és que l'Ajuntament de Barcelona impulsi els instruments necessaris per garantir la preservació d'aquests establiments i, en tot cas, també tinguem en compte que cal aprofitar l'oportunitat que ens brinda la nova llei del patrimoni cultural català. Li demanem també que no deixem passar aquesta oportunitat.

Moltes gràcies al regidor. Regidora Gil.

Moltes gràcies, president. Ja li avanço que acceptem el PREC. Com vostè ve deia, hem parlat d'aquesta situació dels emblemàtics en diferents comissions i en diferents moments i és una preocupació que compartim. I començo per la part final de la seva intervenció, que és la protecció del patrimoni. Ja tenim, amb aquest catàleg que parlava i amb altres mesures, proteccions i mesures de protecció del patrimoni físic, efectivament hem d'anar més enllà i ser capaços de treballar amb el patrimoni material. I amb això, abans que hi hagués el canvi de govern havíem començat a fer algun treball de la mà del grup d'emblemàtics per fer propostes amb aquesta línia i les continuarem fent i les liderarem com ens demana vostè amb el seu prec. Parlava del que ja hem fet, i com que vostè ja ho explicava, jo no hi tornaré a explicar-ho, si és del que hem quedat que farem. És a dir, tenim un catàleg que volem revisar i ampliar, perquè hem de veure també quan parlem d'emblemàtics de què parlem. A vegades parlem de patrimoni, però a vegades aquest patrimoni immaterial va més enllà de l'edifici amb el que s'està fent i també hem de buscar fórmules de protegir. Hem agafat en comissió el compromís i farem de reactivar el grup que hi havia de treball dels emblemàtics amb els sectors i també amb els grups municipals. I estarem treballant com hem fet, amb la promoció dels eixos comercials, amb les campanyes de reconeixement anant una mica més enllà del que havíem fet fins ara, i treballant també a nivell europeu amb altres ciutats que es troben en la mateixa situació que nosaltres, perquè al final és un element malauradament global i no només de la ciutat de Barcelona. I permeti simplement que acabi fent una reflexió perquè vostè citava dos exemples concrets de tancaments que són per dues raons molt diferents i que no sempre donen resposta a aquesta situació a vegades de dificultat que vindem, sinó que a vegades hem d'entendre que darrere d'aquests comerços emblemàtics hi ha empreses privades o persones privades que prenen decisions empresarials, com és aquest cas. Sabem que la perfumeria Regia tanca però continua amb el seu negoci online i que quan ens hem posat en contacte amb ells ens han explicat també les raons absolutament empresarials per les que han decidit fer aquest canvi de negoci i això també ens hi trobarem juntament amb els canvis de tendència i per tant és un element que hem de tenir en compte. Hem de posar totes les mesures, hem de promocionar, hem de posar-ho fàcil però a vegades també hi ha decisions que decideixen no continuar amb un tipus de negoci i també les hem de de respectar i acompanyar també amb aquesta decisió, que és el que estem fent.

Moltes gràcies. Passem al següent prec que formula el regidor Sidera a l'alcalde.

Gràcies, senyor alcalde. En aquest prec el que li demanem és que procedeixi a l'associament immediat dels béns immobles de titularitat pública que estan actualment ocupats a la ciutat de Barcelona.

Com vostè sap i hem pogut explicar en aquest mateix plenari, aquest és un govern que defensa el patrimoni públic i l'ús públic del patrimoni públic. Ho hem demostrat en paraules i ho hem demostrat en fets i durant aquest mes de gener només hem recuperat ja quatre immobles que eren de titularitat municipal.

Sí, jo li felicito al senyor alcalde, no? Porque está haciendo lo que llevamos meses pidiendo que haga, que es que se ponga donde le corresponde y que desaloje esos 21 inmuebles municipales que siguen ocupados, algunos de ellos desde la época del Alcalde Trías. Los ocupas deben saber, señor alcalde, que no son bienvenidos a Barcelona. Pero eso le pido que no espere más y que desocupe todos los edificios municipales ocupados, empezando por Canvías, como se ha hecho esta semana, después de pedirlo al Grupo Popular desde hace meses, la antigua Masana. Desocupe todos los edificios municipales y diga alto y claro que en Barcelona el ocupar se va a acabar. Diga a los ocupas de Baicarca que se acabó la fiesta. Y en casos como el de la Casa Orsola y otros que se producen en nuestra ciudad, le pido, señor alcalde, que se ponga del lado de quien corresponde, que es de aquellos que tienen la propiedad de ese edificio. Usted debe defender, como alcalde de la ciudad, la propiedad privada. Defienda a los propietarios de la Casa Orsola y a todos los propietarios que tienen ocupas y inquiocupas en la ciudad de Barcelona. Es usted, el Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat y el Estado, quien debe hacer la política social y no expropiar el derecho a la propiedad de personas, muchas de ellas que han utilizado los ahorros de toda su vida para comprar una vivienda que les ayuda a llegar a final de mes. El Ayuntamiento de Barcelona debe ponerse del lado de quienes cumplen la ley y no de quienes lo incumplen. Y, por tanto, yo le pido al señor alcalde que lance un mensaje muy claro al conjunto de la sociedad para que la gente sepa que en Barcelona se cumple la ley y que los ocupas serán perseguidos hasta que desocupen sus casas, sea un local público o sea un local privado. La propiedad es un derecho sagrado que debe respetarse.

Senyor regidor, m'ha barrejat coses molt diferents. Vostè en formulava un prec on parlava de la recuperació d'espais públics que sota l'Ajuntament per posar-lo al servei públic. Aquest és el nostre compromís i això és el que estem fent. I vostè després ha barrejat altres elements d'ocupacions en general sobre el qual li puc dir que nosaltres, evidentment, que complim i fem complir les lleis. Som una administració pública que està subjecta al dret i ho farem amb els criteris, en el cas de la recuperació, que és el que vostè en formulava la pregunta, sobre els béns públics, amb criteris de prudència, proporcionalitat i perquè tenen un objectiu públic. I efectivament, sobre la Massana, nosaltres hem explicat el projecte que tenim de transformació d'una zona del Raval que necessita urgentment actuacions estructurals, no puntuals, estructurals de regeneració urbana, demanada per les entitats, per moltes entitats del barri, demanada per moltes institucions culturals del barri, demanada pel mercat de la buqueria. I per això nosaltres hem actuat amb prudència, amb calma, però també amb determinació per recuperar un àmbit de la ciutat, com és el de l'antic Hospital de la Santa Creu, que ha de permetre acollir i millorar equipaments culturals, la Biblioteca del Districte, l'ampliació de la Biblioteca de Catalunya, guanyar espais com un auditori, una sala d'exposicions, ampliar la Massana, la mateixa directora de la Biblioteca de Catalunya, que va compareixer per explicar aquest projecte. La senyora Eugènia Serra explicava que aquest projecte suposarà una millora molt important dels serveis bibliotecaris i de la difusió cultural adreçats a la ciutadania. Quan una decisió, que a vegades no és senzilla d'aprendre, es poden imaginar, és tan evident que condiciona una política pública com pot ser la cultural, com pot ser la comunitària, en una zona com la que comentàvem del Raval, doncs la decisió d'aquest govern és la que és i la que seguim adoptant, insisteixo, amb prudència, amb proporcionalitat i no barrejant naps i cols com ho ha fet a la seva intervenció. Regidor? Ja està, però li accepto el plec. Següent és el 8, que es retira.

I passem al 9, que és la pregunta del senyor Senderos a la senyora Gall.

Gràcies. La Fundación Francesco Ferrer y Guardia fue fundada en el año 1987 y el Ayuntamiento de Barcelona lleva muchos años colaborando con ella. Como dice en su memoria del año 23, se indica en servicio de detección y intervención a Minfans, Adolescents y Chobas Migrat Sols, Transformamos Patis, Asidim y varias publicaciones. Cada año recibe subvenciones del 21 al 23, de los años 21 al 23, aparecen 27 conceptos subvencionados por este Ayuntamiento con un importe de 112.850 euros. y otros 3.100.000 de otras administraciones entre los años 19 al 23. La Fundación promueve la figura de ideas de Francisco Ferrer Guardia, anarquista y miembro de la masonería, consideraba que el Estado y la Iglesia debían ser eliminados conforme a los principios e ideas que regían la escuela moderna por el fundador. Escuela laica pero no neutra, antirreligiosa y necesariamente atea, utilizaba la pedagogía libertaria. El objetivo de la escuela moderna era la revolución social a través de la educación de la infancia. Era un discurso de odio e intolerancia anticlerical y fóbico contra la iglesia católica y demás religiones. Defendía destruir el orden social vigente por la revolución. Eso sí lo hacía solamente en español. Seguidores suyos participaron en la semana trágica, también lo fue Mateo Morral, cuyo atentado contra Alfonso XIII provocó 26 muertos. Sorprende, por tanto, que el Ayuntamiento participe en los actos de homenaje a Ferri Guardia y colabore con esta figura que reivindica su figura y promueve su ideología. Haber sido condenado a muerte y ejecutado no justifica que sea merecedor del apoyo municipal a la Fundación, algunas de cuyas tesis no compartimos la mayoría de los barceloneses. Por ello, rogamos que el Ayuntamiento de Barcelona deje de subvencionar, otorgar ayudas Y celebrar contratos o convenios con la Fundación. Que cese toda colaboración con ella. Que el Ayuntamiento de Barcelona no vuelva a participar en los actos en homenaje a Francisco Ferrer y Guardia.

Gracias.

Sí, gràcies, alcalde. Senyor Senderos, aquest govern municipal no accepta el seu prec, doncs no tenim per acostumat a excloure cap entitat. Les subvencions i ajudes que s'atorguen des de diferents departaments es basen en criteris tècnics i d'uneïtat i de benefici públic. La nostra participació en l'homenatge anual a Francesc Ferrer i Guàrdia, lluny de sona postura ideològica, ha de ser vista com una mostra de respecte per una figura històrica que va contribuir a la defensa dels valors democràtics i de l'educació pública. I pel que fa a la seva afirmació que la majoria dels barcelonins no comparteixen algunes de les tesis de la Fundació, vull subrabiar que Barcelona és una ciutat plural i democràtica en què cada ciutadà i ciutadana té la llibertat d'opinar i nosaltres ho respectem. Com a govern, la nostra tasca és gestionar els recursos públics d'una manera que sigui beneficiosa per a la majoria de la ciutadania, respectar, com li dic, sempre aquesta diversitat d'opinions.

Gràcies.

No es cierto que las subvenciones y ayudas se otorguen con criterios técnicos. Vox ha denunciado reiteradamente sus políticas a favor de lo que denominamos, creo que con mucha justicia, chirillitos. Es falso afirmar que la Fundación, en el homenaje a Ferrer Guardia, no tenga carácter ideológico. Prueba de ello son sus posturas sectarias y su cristianofobia. No es cierto que sus tesis merezcan ser promovidas desde el Ayuntamiento. No todas las opiniones son válidas y merecen apoyo. Realizar una actividad no justifica que merezcan recibir financiación municipal, aunque se les escape, como nos dijeron cuando nos respondieron por escrito, que es un objetivo el de esta obra de la Fundación compartido por este Gobierno. Sabemos que no piensa modificar su larga trayectoria de uso sectario de subvenciones y contratos municipales. Utilizan los recursos públicos para adoctrinar a la sociedad, pero no podrán engañar siempre a todo el mundo. Nosotros seguiremos denunciándolo.

Molt bé. Següent. La següent... La fórmula del senyor Martí el tira en batlle.

El senyor Toro Bolido, l'alcalde, perdó. Gracias, alcalda. Vamos con el tema que provocó el último esperpento hasta la fecha en este ayuntamiento. Habló de la espantada de la mayoría de grupos municipales el pasado día 21 en la Comisión de Derechos Sociales en un nuevo show circense que se sacaron de la chistera. Lamentar que el secretario, en este caso, se desmarque del ROM que no admite interpretación. Desde 2018 se ha duplicado el número de niños retirados por sus padres por la Dirección General de Atención a Infancia y Adolescencia, la de Gaia, siendo actualmente más de 6.100 niños menores tutelados de ellos casi 300 menores de 6 años y casi la mitad bebés. No existe sin embargo un censo de niños barceloneses ingresados en estos centros de la de Gaia o por lo menos el Ayuntamiento no lo hace público, cuestión que entendemos ayudaría a adoptar medidas encaminadas a que los padres pudieran volver a hacerse cargo de ellos en condiciones, obviamente no en casos de maltrato o similares. En estos centros se mezclan niños con familias desestructuradas o maltratados con niños violentos que en ocasiones provienen de terceros países. Niños con una problemática muy diferente y que en muchos casos llegan de lugares en donde los conflictos se resuelven con violencia, llegando a agredir incluso a los propios educaderos y otros niños. Nos preocupan también las presuntas irregularidades de la de Gaia de las que no voy a hablar por falta de tiempo. Por cierto, la propia Esquerra Republicana dice que esas irregularidades son por culpa de la llegada imprevisible de Menas. En ocasiones los adolescentes han tenido su primer contacto con las drogas y el alcohol estando tutelados por la de Gaia. Todo esto en nada favorece a los menores que han sido apartados de su familia biológica por cuestiones económicas o problemas tratables con los medios adecuados que el Ayuntamiento de Barcelona podría proveer si se tuviese constancia de que los menores son los afectados. Por todo ello, Solicitamos que el Ayuntamiento realice un censo de menores cuyos progenitores están empadronados en Barcelona y se encuentran bajo la tutela de la de Gaia. Que se aporten los datos numéricos en la página del Ayuntamiento a los efectos de transparencia. Que se haga seguimiento de cada uno de estos menores para asegurarse de que las condiciones en las que se encuentran son las correctas y no se están dando casos de abusos o agresiones por parte de otros niños. Que se requiere la generalitat que estos menores no sean mezclados con los que han llegado ilegalmente a España y cuyas problemáticas Son diferentes. Que se atiendan las familias de estos menores para ayudarles a superar los inconvenientes y tratar de recuperar a la mayor brevedad a sus hijos. Porque el objetivo final debe ser, siempre que sea posible, que los niños vuelvan con sus padres. Gracias.

Por favor, guarden silencio o tendrán que abandonar la sala. Insisto, guarden silenci o tenen que abandonar la sala. Això és el plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Aquí qui té l'ús del valor són els regidors i les regidores que representen la ciutadania. Queda clar? Queda clar? Doncs guardin silenci, sisplau. Senyor regidor, rebutjo rotundament... rotundament el seu prec, que és antidemocràtic i contrari als drets humans.

Senyor alcalde, és inquietante que quan este grup propone proteger y defender a los niños, ustedes se pongan como se ponen. És inquietante y preocupante. No sé qué les pasa con los niños. Primero no quiere que nazcan y cuando están parece que tampoco les quieren defender.

Señor del oro pulido, por favor, ¿cómo puede decir esas barbaridades? ¿Cómo puede decir esas barbaridades? Silencio, por favor, o tendrán que abandonar la sala. ¿Cómo puede decir esas barbaridades? Lo que usted está proponiendo aquí es separar a los niños. Cuando las instituciones lo que tenemos que hacer es defender la infancia. Vengan de donde vengan, vengan de donde vengan. Les pido que abandonen la sala. Les pido que abandonen la sala. Les pido que abandonen la sala, por favor. Passem al següent punt, si us plau, que és el seguiment. M'agradaria haver acabat l'argumentació, senyor regidor, però no ha sigut possible. Següent punt, que és el seguiment.

Sí, gràcies, president. Bé, aquest seguiment té a veure amb un prec que ens vau acceptar amb el plenari del mes de febrer del 24, però ara farà un any, en relació a una petició concreta que tenia lloc en funció dels esdeveniments que s'estaven donant al metro. en qüestions d'inseguretat i encivisme. Avui n'hem parlat en ocasió d'una altra proposició, una proposició més àmplia i molt centrada en una qüestió concreta, que és la situació en què presten els seus serveis els vigilants de seguretat privada del metro. El nostre PREC i avui el nostre seguiment va en la línia del reforçament, vam quedar, vam aprovar, ens van acceptar un reforçament dels uniformats, per tant, un reforçament dels cossos policials en les seves funcions de vigilància i de seguretat dins de TMB, acompanyats, evidentment, pels vigilànciers de seguretat. I ens van acceptar aquest reforçament. Parlàvem inicialment de patrulles mixtes, cosa que vam transaccionar o d'alguna manera es va... ens va quedar que parléssim de dispositius conjunts. Bé, un any després, aquesta necessitat és encara més evident. Per tant, el demanem al senyor alcalde, és en aquest any que hem fet per, des del punt d'història de l'Ajuntament, instar el reforçament d'aquests dispositius conjunts de la Policia, Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra al Metro de Barcelona. Gràcies.

Sí, aquest és un tema que ja de certa manera l'hem tractat en un dels punts de l'ordre del dia i el seguiment d'aquesta iniciativa s'ha anat fent en diferents ocasions a la comissió de presidència de la setmana passada i en tot cas parlant de l'evolució que s'ha anat fent en relació amb aquest tema. Tot i vull recordar que el pla de seguretat del metro és competència de TMB, El cos de la Guàrdia Urbana i del de Mossos d'Esquadra hi col·laboren, ja que l'ús d'intensió de la xarxa pot generar situacions de risc, actes incívics, conflictes o conductes delictives que fan necessària la seva presència. És per això que des d'aquest estiu la Guàrdia Urbana s'ha integrat de manera permanent al centre de control de TMD, Les accions es centren en millorar la presència policial amb una distribució més efectiva dels recursos policials en punts estratègics amb l'objectiu de prevenir conductes delictives o incíviques, especialment en zones amb alta afluència d'usuaris o en moments de màxima concentració de persones. Aquesta millora de la presència policial passa per tres dispositius principals, el nou uniformat, l'operació xarxa i un dispositiu específic contra la venda amb volant. I pel que fa als vigilants de seguretat del metro, ja hem especificat les millores introduïdes en el servei amb el nou contracte de seguretat, amb les empreses Secúritas i ProSegur, que en total es preveu una dotació de 800 vigilants i 5 milions d'hores de servei. Això significa un increment de 50 agents de seguretat i un 5% més d'hores de vigilància. A més, aquests agents compten amb el suport de 10.000 càmeres de vídeo als veus d'estacions i cotxeres. Les imatges es reben al Centre de Control de Metro i al Centre de Seguretat i Protecció Civil, el CECAT, que estan en contacte permanent amb els vigilants. Els serveis contractats treballen, com es fa sempre, de manera coordinada i complementària amb les forces i cossos de seguretat, especialment amb Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, incrementant el darrer any les tasques de prevenció i actuació davant de fets delictius i altres actes incívics. En aquesta línia, per part de les forces de seguretat, s'ha incrementat i coordinat amb TMB el nombre de dispositius de control a la xarxa de metro en suport de la seguretat privada i el personal del Departament d'Intervenció. Finalment, també ho hem dit en retrades vegades, i avui també mateix, a partir d'avui tots els vigilants de seguretat del metro portaran també un gel de defensa, el que es coneix com el gel pebre. D'acord amb el que es trageix el protocol, aquest és un element més de protecció pensat en els casos que presentin un major grau de complexitat i agressivitat que puguin posar en perill la integritat física dels vigilants.

Sí, gràcies, tinent d'alcalde. Jo li agraeixo realment la informació que hem anat compartint aquests darrers temps, com vostè molt bé deia, tant a la Comissió de Presidència i Seguretat com a aquest mateix plenari. Però si hi ha una evidència molt clara és que tot això que vostè ens està dient, que són passos endavant, evidentment, són qüestions que no tenen l'eficàcia a data d'avui que tots esperam d'aquestes mesures i d'aquests mitjans i aquests recursos, perquè estem precisament denunciant... situacions molt complicades, molt greus, tant d'incivisme massiu, amb desenes i centenars de persones que fan les famoses subway parties que fan i generen i provoquen grans pèrdues, no només per l'empresa de TMB, sinó pels contribuents, sinó que també estem parlant de delinqüències, estem parlant d'incivisme, però també de delinqüències. I, per tant, aquí no n'hi ha prou. Amb el que vostès estan dient, no n'hi ha prou. Hi ha d'haver més presència policial uniformada. Deixem a banda la qüestió dels vigilants privats, que també ja n'hem parlat. I, per tant, per acabar amb la impunitat que hi ha en aquests moments a dia d'avui, s'ha de fer més i millor. I, per tant, vol dir més esforç de coordinació amb la policia dels Mossos Escola de la Generalitat i que hi hagi més dotacions per fer prevenció i també per castigar aquests comportaments.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Passem a la següent, que formula Esquerra Republicana i respon el regidor Escudé.

Gràcies, alcalde. El passat mes de maig vam demanar, tot just iniciant i coincidint amb l'inici de la temporada d'estiu, que s'iniciessin les converses i treballs per poder practicar la natació en aigües obertes amb condicions de seguretat durant la tardor i hivern, que és l'època en què no hi ha el sistema de balisses i de boies que permet la pràctica d'aquest esport de forma segura. i ja ho vam comentar al mes de maig, hi ha problemes d'inseguretat i situacions de perill entre la convivència amb altres usos a primera línia de mar, com motos d'aigua o altres embarcacions lleugeres, i per tant aquí hi ha una interacció que fa que aquest esport no es pugui practicar amb les condicions de seguretat necessàries en el període d'hivern. Sabem que no és un tema senzill, que hi ha molts actors, que aquí l'Ajuntament de Barcelona el que pot fer és posar la seva potència institucional en el diàleg amb les autoritats portuàries i marítimes, per tant, som conscients d'aquesta complexitat, però aquest seguiment precisament el presentem per això, perquè volem empènyer i ajudar a empènyer en el diàleg amb la resta de gens, que de fet són també institucions públiques i per tant en aquest sentit hauria entenem que hauria d'haver-hi l'entesa per poder tirar aquesta mesura endavant, aquest diàleg empenya perquè aquest diàleg sigui fructífer i per intentar resoldre aquesta situació. Per tant, portem aquest seguiment per demanar una mica quina feina s'ha fet i per tant també marcar-nos passos a seguir perquè l'objectiu claríssim i per això presentem aquest seguiment és resoldre aquesta situació.

Doncs vostè ho ha explicat perfectament, són diverses les administracions competents i un tema que és tècnic i complex alhora. Parlem en concret de banda de l'Ajuntament, de la Generalitat i de l'Estat, que són les administracions que tenen aquestes competències, amb les que cada any es revisen els usos i s'avaluen les noves necessitats entre les que evidentment està la que vostè comentava. També afaseixo a la Generalitat i a l'Estat la pròpia àrea metropolitana de Barcelona que realitza el muntatge i desmuntatge precisament de l'avaliçament que és el que permet la delimitació en el moment de l'any que els onatges els hi permet. Sap que dins del que són aquests 200 metres sí que nosaltres si podem treballar és més enllà d'aquests 200 metres on tenim Però ja li puc dir que de cada temporada d'enguany hem iniciat, evidentment, les converses pertinents per mirar d'ampliar, no només de treballar amb l'àrea metropolitana i, evidentment, amb la Generalitat, sinó també per poder ampliar els 200 metres que els nedadors, com vostè bé sap, d'aigües obertes reclamen. I és que més enllà dels 200 metres, Barcelona no té competència per instal·lar canals ni per intervenir en termes de seguretat. Per tant, en aquest cas estem treballant per solitar un permís restringit delimitat amb balitzat de temporada a la Capitania Marítima de Barcelona, així com una utilització d'ocupació del domini públic marítimo terrestre, el servei del litoral i la demarcació de costes perquè, com vostè demanava i nosaltres també és el nostre desig, en aquesta temporada d'aigües de platja, ja sigui un ús habitual i corrent i que per a les properes, evidentment, puguin romandre tal com ho demanen perquè durant tot l'any els nadors puguin fer ús també del pavelló blau com un espai ideal per poder fer esportament.

Moltes gràcies, regidor.

Agrair la resposta i l'objectiu és clar i, per tant, seguirem fent seguiment d'aquestes converses. També, evidentment, els posem a disposició per fer tot el que puguem perquè l'objectiu és compartit, és clar, sabem que és complicat, però hem de marcar-nos objectius per poder avançar. Per tant, esperem que a la propera temporada d'hivern puguem tenir aquest balissatge i aquest sistema de boies instal·lar permanentment. Gràcies.

Molt bé, doncs ara passaríem ja a les declaracions institucionals, les dues signades per tots els grups, afortunadament, a favor de la plena integració del poble gitano que llegeix la tinenta d'alcaldia Eugènia Gall.

Moltes gràcies, alcalde. L'Ajuntament de Barcelona, amb motiu del 600 aniversari de l'arribada del poble gitano al nostre territori, s'adhereix a la declaració del 2025 del Govern d'Espanya com a any del poble gitano, en reconeixement a l'empremta cultural, social i lingüística que aquesta comunitat ha deixat, tant al nostre país com a la ciutat de Barcelona, així com per reflexionar sobre els reptes històrics i actuals que encara persisteixen. Amb aquesta declaració institucional, l'Ajuntament vol reconèixer les injustícies històriques i actuals que han afectat i continuen afectant el poble gitano, alhora que reafirma el seu compromís per garantir una vida digna en igualtat i llibertat, no només per aquesta comunitat, sinó per a tota la ciutadania de Barcelona. Des de la seva arribada, documentada l'any 1425, amb el sanduc conduït otorgat per el Fons Cinquè d'Aragó, el poble gitano ha contribuït significativament al desenvolupament social, cultural, lingüístic i històric de Barcelona i de Catalunya. Malgrat aquestes valuoses contribucions, la comunitat gitana ha estat víctima de persecucions institucionals, discriminacions i exclusió. No obstant això, ha demostrat una capacitat admirable de resiliència, mantenint viva la seva identitat cultural i enriquint la nostra societat. Aquesta commemoració és també una oportunitat per reconèixer que encara avui moltes persones gitanes continuen enfrontant-se a barreres significatives en àmbits com l'educació, l'ocupació, l'habitatge, la política i la salut. Aquestes desigualtats estructurals no només limiten oportunitats individuals sinó que perpetuen situacions d'exclusió social i econòmica. És imprescindible reconèixer que aquestes desigualtats són el resultat de segles de discriminació, racisme i marginació. Per aquests motius formulen la següent declaració institucional. L'Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb la plena inclusió i participació activa del poble gitano en tots els aspectes de la vida social, cultural, política i econòmica de la ciutat. En aquest sentit, vol destacar la tasca fonamental d'alta terme per a les organitzacions i entitats socials que treballen per a la millora de les condicions de vida del poble gitano, moltes d'elles amb una presència activa als diferents grups municipals i representades al Consell Municipal del Poble Gitano. Barcelona ha estat sempre un espai de troballa de diàleg intercultural i aquesta celebració reforça la voluntat de seguir treballant per esdevenir un referent de ciutat inclusiva i diversa. És per això que també l'Ajuntament promoure, en col·laboració amb altres administracions, iniciatives per donar a conèixer la història, la cultura i les contribucions del poble gitano a Barcelona. També combatre l'antigitanisme com a forma específica de racisme que afecta a la comunitat gitana i que limita les seves oportunitats en totes les àrees fonamentals del desenvolupament humà. Fomentar la igualtat d'oportunitats en àmbits com l'educació, l'ocupació, la salut, la participació política i l'habitatge. Enfortir la participació del poble gitano en la vida pública, social i cultural de Barcelona. Treballar en polítiques de reparació i promoció de la memòria col·lectiva del poble gitano. Treballar en l'elaboració d'una mesura de govern que doni cobertura i reculli les iniciatives esmentades anteriorment i que impliqui a totes les àrees de l'Ajuntament que corresponguin. Per 600 anys d'història, per un present de reconeixement, justícia, reparació i per un futur de plena igualtat i inclusió, l'Ajuntament de Barcelona es suma a declarar el 2025 com l'any del poble gitano amb l'objectiu de visibilitzar les aportacions, les lluites i les demandes d'aquesta comunitat i de promoure els drets humans, la igualtat de tracte i acabar amb la discriminació.

Moltes gràcies. Doncs, com era per unanimitat, passem al següent, que és... la que fa referència al recolzament a les persones que pateixen càncer, a proposta del grup popular, i llegeix el regidor Martí.

Gràcies, president. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, primer, manifesta el més sincer reconeixement, recolzament i afecte a totes les persones que pateixen la malaltia del càncer i a les seves famílies. Segon, insta l'Ajuntament de Barcelona a que conjuntament a la Generalitat de Catalunya es promogui la investigació oncològica per millorar la taxa de supervivència de la malaltia. Tercer, Agraeix la tasca de les entitats socials que, juntament amb el sistema sanitari espanyol i català, treballen per erradicar el càncer i millorar les condicions de vida de les persones que ho pateixen, tant les seves necessitats clíniques com personals. Quart, reconeix la importància d'impulsar des de l'Ajuntament campanyes divulgatives que promoguin hàbits de vida saludables, així com la participació en programes de detecció precoç. Cinquè, recolza totes aquelles iniciatives i campanyes institucionals que donin visibilitat al càncer i al seu impacte a la vida social. I sisè, dona trasllat d'aquesta declaració al Departament de Salut al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, al Congrés del Diputat i a la resta d'organismes nacionals, europeus i internacionals pertinents.

Gràcies. Moltes gràcies. Fins aquí. Que tingueu un bon cap de setmana. S'aixeca l'associació.