Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de febrer

Bé, bon dia. Bon dia a tothom, regidors, regidores.

Tothom, aposto. Doncs bé, donem inici a la sessió ordinària del 28 de febrer amb l'aprovació de l'acte de la sessió ordinària del 31 de gener. Si no tenen inconvenient, la donaríem per aprovada, per assentiment.

Molt bé. Passem directament a mesures de govern sobre el desplegament del model de casals de barri com a casals comunitaris 2025-2027. Saludem els representants dels casals i també dels serveis municipals que treballen en l'àmbit de les polítiques comunitàries. Benvinguts i benvingudes. i té el ponent, que és el regidor Rebell, sis minuts i tres minuts la resta de grups. Endavant, regidor.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a totes i a tots i molt bon dia, efectivament, als companys i companyes de l'àrea. de l'acció comunitària i els autèntics protagonistes d'aquesta mesura que no són altres que les pròpies entitats que dinamitzen i que fan viure els casals de barri. Avui efectivament presentem una mesura de govern sobre el model de casals de barri com a equipament comunitari. I és una mesura que comptem desenvolupar fins al 2027 amb una despesa, amb una inversió molt significativa que s'apropa dels 18 milions d'euros. La qual cosa vol dir la importància que atorguem a aquesta xarxa de casals de barri que tenim a la ciutat de Barcelona. Com vostès saben, els casals de barri existeixen des de fa una vintena d'anys. En molts casos han estat el resultat de demandes o de lluites veïnals. per conquerir, per confegir espais de vida comunitària, de vida participativa, per articular-se i trobar-se als barris reforçant el seu sentiment de pertinença. Això ha fet que aquests casals hagin tingut una tipologia molt diversa i que en tinguem des de petits casals de barri, de 200 metres quadrats fins a altres molt més equipats, amb uns dispositius molt més potents. I aquest històric explica també el desplegament desigual d'aquests casals de barri al llarg dels districtes de la ciutat. Uns 44 en total, des de districtes com Sant Martí, que en tenen 13, fins a... El cas de les Corts, que en aquest cas no en té cap, passant pels de 9 barris que en tenen 8, els 6 d'Horta-Guinardó, els 4 de l'Eixample, etc. 44 en total. I pel que fa a la gestió també, la majoria d'aquests casals, el 66%, el porten entitats o associacions, com les que ens acompanyen aquí, és a dir, estan sota un model de gestió cívica, mentre que la resta, un 34%, estan gestionats per empreses contractades mitjançant el procediment concursal de contractació de serveis. El que cal destacar en aquesta mesura de govern de la qual vostès disposen avui és que en el procés de disseny d'aquest model s'ha incorporat, s'ha sustent aquest disseny sobre la participació activa de totes aquestes entitats, associacions i altres agents institucionals que ja col·laboren estretament i en la dinamització dels casals de barri. L'objectiu és clar, la iniciativa que avui proposem té com a objectiu implementar un model de casal de barri unificat a la ciutat de Barcelona, que tingui criteris compartits arreu de la ciutat i que faci d'aquests equipaments sòlids nodes de vida comunitària als barris. Els casals són, per definició, equipaments de proximitat, que actuen com a promotors de la vida social amb una mirada inclusiva, basant-se en la participació i la cocreació de projectes. I en aquest sentit, la mesura planteja la creació d'un marc regulador amb una metodologia de treball específica i una cartera de serveis comuns. que caldrà conjugar, lògicament, amb els projectes propis de cada barri, dissenyats en funció de les demandes específiques dels mateixos barris i de les singularitats d'aquests territoris. Dins d'aquesta cartera de serveis essencials comuns, i com un dels objectius prioritaris, volem destacar la creació d'un servei de benestar i cures comunitàries, que s'impulsarà concretament en vuit dels casals de la ciutat, la barraca del Carmel, la lleialtat Sant Enca, els casals de Congrés Indians, Maresmes, Torrebaró, Vallbona, el casal de barri del Cardener, a Gràcia, l'espai Puigset a Sarrià Sant Gervasi i el casal de barri del Raval. Es tracta així mateix de millorar la coordinació i la corresponsabilitat entre les àrees municipals i els districtes perquè els equipaments comunitaris siguin més eficients, assegurant la col·laboració entre els àmbits de drets socials, salut, cooperació i comunitat i els equips dels propis districtes. Davant dels canvis enormes que està coneixent la ciutat de Barcelona, canvis demogràfics, culturals, amb noves poblacions, ens cal identificar les necessitats específiques i prestar un especial interès, una especial atenció els col·lectius i persones vulnerables o pocs representats i establir mecanismes d'avaluació i d'impacte de l'acció comunitària, això és importantíssim, l'avaluació, fornint, entre altres coses, als casals les eines informàtiques adequades. Per tant, i per concloure i per resumir, procedirem. Primer, a redactar una normativa municipal que defineixi el rol dels casals de barri, incloent-hi funcions, governança i finançament. En segon lloc, garantirem la participació, com ho hem fet fins ara, dels diversos sectors, educació, cultura, serveis socials, joventut, i crearem un calendari d'implantació progressiva del model. En resum, es tracta, com us deia al principi, de fer dels casals de barri potents nodes d'acció comunitària i de cohesió dels barris de la ciutat de Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Jaó de Junts.

Gràcies, regidor Rebell. Ja he de dir que em sorprèn que ens presentin una mesura de govern. El que no em sorprèn són les formes. Perquè ens hem trobat amb aquesta mesura de govern, ja feta, sense estar treballada amb la resta de grups municipals que conformen aquest consistori, ens hem trobat amb una roda de premsa, ens hem trobat amb les fotografies, ens hem trobat amb la manera de fer... d'aquest govern, que és a base de fotografies i de titulars. Per tant, en aquest sentit, jo què vol que li digui, senyor Rebell, no sé què venim a fer avui aquí. Igual que passarà exactament amb la mesura de govern d'acció social, que ja està macatejada, ja està presentada a les entitats, però encara no s'ha presentat ni a comissió ni a plenari. Així anem fent. Però entrant en detall d'aquesta mesura, ens diuen que és una evolució del model actual, però la realitat és que molts casals ja treballen en xarxa amb les entitats i ja fan acció comunitària. Per tant, on està la novetat d'aquesta mesura? En què millorem? Avui hem tingut la sort que, per certa, el saludo. Moltes gràcies per estar aquí, per tota la feina que fan tots els casals de barri. Els casals de barri són plenament conscients i crec que tots estem d'acord en que són un espai fonamental per a la cohesió social i per al desenvolupament comunitari. Són llocs de trobada que fomenten la ciutadania activa i compromesa i amb un gran potencial per transformar els barris en espais més inclusius, més cohesionats i més participatius. I tot això ja ho fan. Els casals de barri ja ho fan, ja són espais d'acció comunitària. Sincerament, la mesura presenta greus mancances de concreció. Per començar, no s'ha fet cap avaluació del pla anterior 2018-2024 i per tant no sabem en què ha funcionat, què caldria millorar i tampoc ens defineixen els indicadors clars per mesurar l'impacte del nou model. I sense dades concretes, senyor Rebell, com podrem saber si aquesta proposta realment millora la cohesió social o es queda en un simple titular més. També hi ha moltes incerteses en aspectes claus com el model de governança, No s'aclareix quin paper tindran les entitats en la presa de decisions ni es garantirà la participació real de la ciutadania i si per contra quedaran relegades a un paper simbòlic. Per tant, ens creem l'autogestió o no ens creiem l'autogestió, senyor Rebell? Tampoc hi ha una planificació territorial. No existeix aquesta planificació. Es reconeixen les desigualtats de barri, com vostè ha dit, es reconeix que hi ha barris que tenen trets a casals i altres que no en tenen cap, però tampoc es fa un aterrament de la visió territorial i com s'implementaran aquestes mesures al territori per millorar l'acció comunitària. I pel que fa el pressupost s'anuncien 5,8 milions d'euros anuals, 1,35 milions d'edicionals el 2017 i un cop més no hi ha concreció. Com es distribuiran aquest pressupost en les línies d'actuació que presenta aquesta mesura? No surt enlloc això. No està dividit per línies. Per tant, tampoc sabrem quin impacte real té en aquesta mesura. Ens han presentat, sincerament, un paquet de mesures i projectes conjunt, ens ho han presentat com si fos un gran paquet, amb coses que ja es fan, li han posat un jacet ben maco, un paper d'embolica ben múnic, i ens han dit que és la gran mesura d'innovació del govern. Sincerament, senyor Rebella, es queda molt, molt curt.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Serra, Barcelona en Comú. Gràcies, bon dia.

El 1995 la ciutat de Chicago va viure una intensa onada de calor que va provocar una alta mortalitat. Tots els investigadors socials que es van desplaçar allà per averiguar què és el que passava van confirmar una correlació que és òbvia però que és inacceptable, que és que la taxa de mortalitat era molt més gran als barris pobres. Però quan es va acostar al microscopi van descobrir una realitat inesperada. Hi havia zones de la ciutat de baixa renda i gran segregació en què la supervivència era fins i tot més gran que els barris rics. El motiu principal és que aquests barris, aquestes zones, hi havia comerços de proximitat, hi havia cafeteries i sobretot que hi havia una biblioteca. Això convidava la gent a sortir al carrer i relacionar-se, i aquest contacte va ser essencial per evitar l'aïllament i permetre que la comunitat ajudés els més vulnerables davant els episodis de calor sofocant. La conclusió d'Eric Klinenberg, que va ser l'investigador, és que no és la calor el que matava la gent, sinó quedar-se en una casa convertida en un forn per la sensació de perill al sortir al carrer. En un context de crisi, podem observar com les infraestructures comunitàries suposen la diferència entre la vida i la mort. D'això va la mesura que ens presenta el govern avui, i és que Barcelona és reconeguda internacionalment per la seva xarxa d'equipaments de proximitat, palaus del poble, amb paraules de Klinenberg, que com deia l'Aider, la representant de la xarxa de casals comunitaris, són places públiques de trobada de les persones que viuen als marges. És cert que la mesura no ens l'ha presentat el regidor Revell. En el nostre cas la coneixem bé perquè el mandat passat estàvem a govern i dona continuïtat a tota la feina que havíem desenvolupat amb els governs anteriors. També ve a consolidar la gestió cívica, el pla estratègic de casals de barri 2015-2018, el programa de patrimoni ciutadal i especialment el pla municipal d'acció comunitària i les bases dels casals comunitaris treballats a finals del mandat passat. Una mesura que arriba amb calendari i amb pressupost l'aig de felicitats, de felicitar el govern perquè no ens tenen acostumats a això i que esperem que doni resposta a la situació de precarietat de la majoria de casals de barri. Celebrem que en aquest cas el govern hagi optat per retallar infraestructures comunitàries com ha passat amb el Vilaveïna en el que s'han tancat, en contra del criteri d'aquest plenari, 16 serveis de cures a la ciutat. Ho celebrem i celebrem aquesta mesura de govern. Ara bé, ho fem amb certa contenció, perquè com ja hem après a fer quan es tracta d'aquest govern Els hi fem un prec. Els demanaríem que aquesta mesura s'implementi amb el màxim de diàleg, amb diàleg i amb consens, sense imposicions als territoris i a les entitats gestores que avui estan aquí, sense por a la participació, sense por a l'autoorganització ciutadana, de baix cap a dalt i no al revés. S'equivocaran si es pensen que l'acció comunitària es pot teredirigir des d'un despatx de la plaça Sant Jaume. Cuidin dels casals comunitaris, dels palaus d'aquells que l'únic patrimoni que tenen, que tenim, és allò comunitari.

Sí, molt bon dia a tothom, regidor, regidores, alcaldes, regidor Revell. És indiscutible la funció vital dels equipaments comunitaris, aquests palaus de poble, que sempre diem, per la bona salut d'una ciutat. I el cert és que davant dels reptes socials no es pot negar com n'és d'importar en aquesta potenciació de vincles, de xarxes socials, amb un impacte directe en l'entorn social. Són espais de creixement en el benestar i la participació cívica. I és en aquest sentit que entenem que la mesura arriba en un bon moment de definir un marc que impulsi i unifiqui conceptualment d'aquesta forma reguladora tots aquests equipaments que actuen en aquest sentit. Però els casals de barri en són alguns, però no tots, perquè la veritat és que les pròpies necessitats ciutadanes es manifesten en una diversitat àmplia. d'equipaments a la ciutat. Tenim les biblioteques, tenim els centres cívics, tenim locals públics i privats d'associacions veïnals, d'entitats socials i de cultura que fan realment el que poden per anar tirant endavant. I per tant, una de les primeres crítiques que veiem és que des de l'acció comunitària es poden fer moltes accions, però a vegades aquesta feina no és transversal en el sí de l'acció que pugui tenir el mateix Ajuntament. I per què creiem, per exemple, que no és una prioritat transversal? Doncs perquè bé, en aquests dos anys que portem de mandat hem vist com s'han desmantellat espais que precisament portaven a terme una acció comunitària directa i dirigida a col·lectius vulnerables sense establir en cap sentit aquests ponts per veure com s'havien de suplir aquestes determinades activitats. Espais que portaven joves i que portaven activitats precisament per les necessitats dels mateixos joves. Hem vist també com els programes de Vilaveïna quedaven paralitzats o congelats durant un temps que entenem que ara es puguin tornar a engegar en aquest marc que ens plantegen, però també hem vist com el centre de vida comunitària Trinitat Vella, que malauradament ha hagut d'estar tancat durant dos anys per un aspecte d'un tòxic de màssort, però sí que veiem com aquells serveis no s'han traslladat amb la seva totalitat en el mateix barri. Per tant, és evident que l'acció comunitària ha de passar per aquests casals de barri, els hem d'enfortir, però no ens oblidem també de tot allò que dona peu a l'acció comunitària, sigui institucionalitzada o no ho sigui. En aquest sentit veiem certa mancança també en aquesta mesura. I un segon punt que ho saben, que ens preocupa, la gestió d'aquests serveis públics. Trobem condicions laborals poc òptimes del personal que hi treballa i a vegades és molt difícil garantir-hi la participació de societats i entitats del barri que són les que evidentment coneixen millor què està passant i que realment poden ser les que puguin teixir aquests vincles amb els mateixos ciutadans i ciutadanes dels barris. Per tant, en la mesura i trobem a faltar que no parlin de com solucionarem aquestes dificultats que es troben aquestes entitats que gestionen, que els diem que han de ser més autònomes però que realment no expliquem com ha de ser aquest acompanyament perquè realment pugui ser així i puguin estar gestionant. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor Martí, Partit Popular.

Moltes gràcies, molt bon dia a tothom, especialment als representants i les representants dels casals de barri. El govern municipal pot escollir dues formes, dues maneres de presentar les mesures de govern. La primera s'envia una proposta amb temps suficient, oberta als grups municipals i que ens permet aclarir dubtes, fer aportacions, inclús poder millorar el text. Una segona manera s'envia un text tancat a 72 o 48 hores abans d'un ple, sense cap possibilitat de participació per part dels grups i malauradament aquest és el cas de la mesura que avui ens presenta. La primera diagnosi, aquesta mesura, és poc ambiciosa i el nostre parer té aspectes millorables. Volem destacar alguns. A la gestió dels casals hem de garantir la participació de totes les entitats des de la pluralitat i sense interferències, ni polítiques ni ideològiques. I els diferents programes que s'ofereixen haurien d'estar subjectes a certs controls de qualitat i de continguts, perquè tots els barris de la ciutat, tots els barris es mereixen gaudir d'un nivell similar d'activitats. Per altra banda, la mesura avança que el 66% dels casals són de gestió cívica per part de les entitats del barri. No volem que aquest model, com ja ha passat en alguna ocasió, sigui fet a mida per una entitat, un col·lectiu determinat. Són partidaris de la congruència amb igualtat d'oportunitats. I donat com s'ha produït la gestió d'un Casals, considerem que l'opció més adequada és la de compartir la gestió entre les associacions del barri i l'Ajuntament de Barcelona. És a dir, som partidaris de la cogestió o d'una direcció coordinada. Per últim, ens hauria agradat disposar de dades d'indicadors del Pla Estratègi de Casals 2015-2018. per tal de corregir errors i mancances. Es fa necessari saber amb dades subjectives d'on venim, on estem i sobretot on volem arribar. Tampoc podem obviar que en molts casos els casals presenten problemes d'espai, manques de recursos materials o infraestructures molt envellides i amb horaris que no sempre s'adapten a les necessitats dels ciutadans que treballen o dels joves. Per això cal més recursos i revisar aquests horaris per fer-los més inclusiu. I acabo recordant que al districte de les Corts no hi ha cap casal de barri i en altres districtes com a Gràcia, Ciutat Vella o Sants només hi ha dos. Una xifra totalment insuficient. Com veuen, tenen vostès molta feina per endavant. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor Senderos.

Buenos días a todos. Gracias, alcalde. Gracias, señor Rebell, por su exposición. El modelo de gestión de Casals de Barrí plantea serias dudas en términos de eficiencia, especialmente en el uso de los recursos públicos. El histórico de gestión nos demuestra que ha existido un uso desigual y en muchos casos poco optimizado el presupuesto. A pesar de tratarse de un modelo implementado desde hace años, no se disponen de datos claros de sus resultados. El documento habla de un sistema de indicadores de evaluación sin detallarlo suficientemente, lo que pone en duda su transparencia y el seguimiento que se ha hecho de los mismos. La gestión de los casales asciende a casi 6 millones de euros anuales, además de 1.350.000 euros adicionales hasta el año 2027. Esta medida propone un gasto adicional de más de un millón de euros sin garantizar claros mecanismos de control y eficiencia que permitan mejorarlos. No existe un sistema de evaluación transparente que justifique su continuidad ni medidas para corregir la dependencia extensiva de la financiación pública. Además, la carencia de criterios objetivos para distribuir los recursos entre los casales puede generar desigualdades entre barrios. Hay casales que realmente se usan y ofrecen actividades para el vecindario, pero hay otros que no tienen casi ningún tipo de uso y no será por falta de recursos. Una de las quejas reiteradas es la falta de horarios de estos casals. Muchos funcionan con horarios limitados y sin una ocupación óptima de sus instalaciones y no se proponen medidas concretas para maximizar el uso, garantizando que responden a necesidades reales de los barrios. A menudo aparecen estructuras cerradas creadas para mantener la actividad sin un impacto que sea medible. En muchos de ellos no se preocupan por la cohesión social y parece que un equipamiento municipal mantenido con el dinero de los vecinos es regalado a manos de cualquier asociación para que sea su despacho personal. De este modo, nos encontramos activadas y adecuadas para el vecindario, pero también otras que parecen hechas para justificar las subvenciones recibidas. Por ejemplo, en algunos pequeños ejemplos hay una proyección de donas en Luita, la exposición de totas en el Buiteme y demás talleres dirigidos a un sector concreto mientras dejan de lado otros sectores importantes con mucha mayor trascendencia. Manifestamos nuestro rechazo a la general actitud que tienen estos casales, pues en más de una ocasión muestran una opaca gestión que prohíbe usar las instalaciones. ¿Por qué es tan difícil conseguir una sala? ¿Por qué no se publican todas las salas indicando la disponibilidad? No pedimos que todos los casales sean rentables económicamente, pues entendemos que también pueden ser rentables socialmente. Pero, por desgracia, en muchos de ellos tampoco parece que se consiga ese segundo objetivo. Por todos estos motivos, no podemos apoyar esta medida sin una revisión profunda que garantice una gestión más eficiente y equitativa de los espacios y recursos públicos.

Gracias. Molt breument, dic que justament la implementació d'aquest nou model el que pretén és que puguem disposar de dades i de models i de referents avaluables. Justament, vostès reclamen avaluacions, és el que pretén i cerca aquesta mesura de govern. Aclarir que el servei que donava Vilaveïna queda incorporat en la xarxa de serveis comunitaris dels casals de barri des d'una plataforma sòlida, estable i que permet ser escalat. I dir que finalment, pel que a la intervenció de Junts, escolteu, llegiu atentament la mesura de govern És una mesura de govern, vol dir que és la política que proposa el govern. Jo comprenc que l'oposició no estigui, o alguns partits de l'oposició no estiguin d'acord, però no poden retreure el govern que tingui la seva pròpia política. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs moltes gràcies i de nou felicitar... els representants de les entitats gestores que ens heu acompanyat avui en el plenari, el personal del Departament de Coordinació Territorial d'Acció Comunitària i Associacionisme i també del Departament d'Equipaments de Proximitat i Política Comunitària.

Moltes gràcies per la feina que feu. I ara seguim en el punt següent, que ve de la Comissió d'Economia per aprovar definitivament la modificació del reglament de funcionament del mercat central de fruites i verdures. Posicionament favorable de tots els grups.

Correcte. Punt 3. Aprovar definitivament la modificació del reglament de funcionament del mercat central del peix. Correcte. Tots d'acord.

En posicionament... per aprovar definitivament el plec de clàusules reguladores de la concessió d'ús privatiu del domini públic del local 2 de l'edifici del carrer Molí, número 110-112, amb la via Fabència, número 366, a favor del CAT Salut. Té la paraula, dos minuts, el tirem baix.

Bon dia, president. En sessió a octubre 2024, el plenari d'aquest Consell Municipal va aprovar inicialment el plec de clàusules per una concessió a favor del CAT Salut sobre el local municipal situat a la planta baixa del carrer Molí 110 amb la finalitat d'acollir un centre d'assistència i seguiment de drogadependència. Aquesta concessió forma part també de les actuacions derivades del conveni signat en data 23 de juny del 23 entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament sobre la millora i la qualitat sanitària de la ciutat de Barcelona i s'incorporava aquest cas. Aquest acord va ser publicat el 31 d'octubre del 2024, es va iniciar també tot el període d'exposicions, preceptiu i obligatori, i dins de l'àmbit de les al·legacions es van presentar 16 al·legacions, 15 títols personals, és a dir, són persones individuals que ho van presentar, i una per la comunitat de propietaris del carrer Molí 110. Totes i cada una d'aquestes al·legacions recullen el posicionament contrari sense que s'hagin exposat, al nostre entendre, obstacles de caire jurídic, sinó d'una forma molt genèrica. Bàsicament el que plantegen és l'oportunitat i manca d'informació considerant que l'espai no és l'adequat per ubicar un nou cas al nou barri. Des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona s'han analitzat totes i cada una d'aquestes al·legacions presentades i s'informa bàsicament de tres qüestions. Primer, la necessitat de comptar amb un equipament d'aquesta mena pel correcte desenvolupament de les polítiques necessàries és important i més en aquest entorn i tots els districtes. Que l'ubicació d'un cas no està subjecta a la normativa que obligui a la realització d'uns estudis que reclamen i que està previst per part de l'Agència de Salut Pública de Barcelona la realització de diferents accions informatives entre 6 i 12 mesos abans de l'obertura del centre. Per altra part, ja s'han mantingut reunions i trobades amb els representants de Salut i del districte de Nou Barris, amb associacions de veïns i amb familiars i direccions dels equipaments propers, escola i residència d'avis, per tal d'explicar el projecte. Per tant, proposem desestimar les al·legacions i aprovar definitivament el plec de causa de la concessió i fer entrega al govern de la Generalitat. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet Junts.

Moltes gràcies, alcalde. Compartim la resposta a les al·legacions que fa l'agència. És el desplegament del conveni, efectivament, amb equipaments absolutament necessaris per a la ciutat que s'han d'ubicar a cada districte, de fet és un canvi d'ubicació perquè ja existeix uns metres més cap enllà de la pròpia via febència i entenem que en tota l'explicació que s'afegirà als neguits que puguin tenir ben legítimament veïns o entitats, doncs aconseguirem que aquest equipament, insisteixo, necessari per la ciutat, doncs tiri endavant i votarem a favor.

Moltes gràcies. Regidor de la Tarafa, Comuns.

Bon dia a tothom. Nosaltres votarem a favor perquè aquest trasllat ja estava previst en el pla de drogodependències i addiccions del 2021-2024, però sí que vull aprofitar per fer dues peticions. La primera d'elles és que el model de drogodependències d'aquesta ciutat és un model de referència a tot Europa i per tant demanar al govern, juntament amb la Generalitat, facin que no només tinguem els centres d'atenció i seguiments de drogodependència amb consum supervisat a la ciutat de Barcelona, sinó que també en tinguem a l'àrea metropolitana. Deu a la ciutat de Barcelona, dos a l'àrea metropolitana. I tenim molts municipis i la Generalitat de Partits Socialistes, o sigui que estic convençuda que aquí es podrà avançar. I la segona petició és que s'acompanyi bé aquest procés al districte. Aquests processos generen generalment molta angoixa i molta por que cal de construir i acompanyar molt bé. Ho sabem quan vèrem fer conjuntament el Hotel Aristòlic al districte d'Horta es van fer 28 reunions trobades amb veïns i agents i, per tant, emplaçar-vos a que aquest procés sigui tan participatiu, tan coral o tan acompanyament com han estat els darrers.

Gràcies. Moltes gràcies. Regidor Coronas, Esquerra Republicana.

No, és només per vot favorable.

Moltes gràcies. Regidor Estaller, Partit Popular.

Moltes gràcies. El Partit Popular comparteix la preocupació dels veïns. El Partit Popular considera que al marge que sigui o no obligatori fer els estudis previs per veure l'impacte d'un recurs d'aquesta naturalesa és necessari fer-ho. Al marge que sigui o no obligatori, perquè és necessari conèixer quin serà l'impacte, quines seran les mesures que cal d'aprendre a l'hora de prevenir qualsevol tipus de problema que es pugui causar i sobretot quines són les accions que caurà fer a l'hora de poder garantir un bon funcionament d'aquests centres. Per tant, considerem que no s'han fet aquests estudis, no s'han donat a conèixer aquests estudis d'impacte i per tant des d'aquesta visió creiem que no s'ha gestionat bé aquest recurs dins d'aquest barri. Per tant, compartim l'inquietud dels veïns. Considerem que no només en reunions informatives Això es pot solventar sense que els veïns puguin tenir una garantia que l'Ajuntament en aquest cas, junt amb el cas, considera que és molt necessari previndre qualsevol alteració que es pugui produir. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor d'Europolido. Vox. Vull deman contra. En contra. Molt bé.

Secretari, resultat. Molt bé, s'aprovia la proposta amb el vot favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, i el vot contrari del Partit Popular i Vox.

Molt bé, doncs passem al següent punt, amb intervenció, per incorporar i vincular i destinar diversos solars, en concret tres solars,

del carrer Àvila número 140, del carrer Pere Quart 66-68 i del passeig de l'exposició 12-14 de propietat municipal al conveni Marc Esal. Té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Com tots vostès recordaran, al plenari d'octubre vam aprovar les modificacions al conveni Esal i també el text consolidat de la tercera refusa del conveni, cosa que li va donar un nou impuls al seu desplegament. Avui aquest impuls comença a ser una realitat Tots ho sabem ja, la finalitat del conveni de sal és molt clara, la cessió directa en dret de superfície per 99 anys de sols i finques de patrimoni municipal d'urbanisme a entitats sense ànim de lucre. És a dir, cedim aquest dret a cooperatives, a fundacions d'habitatge per la construcció de nou habitatge i també per la rehabilitació d'habitatge públic en règim de lloguer social i de cessió d'ús. El conveni preveu la possibilitat de vincular noves finques per les finalitats d'aquest conveni i és justament això el que duem avui aprovació en aquest plenari, concretament en la incorporació dels solars de passeig a l'exposició 12-14 a Sants i als carrers Àvila 140, Tanger 58 i Pere 4 66-68, tots ells al districte de Sant Martí. En total estem parlant d'un potencial de 64 nous habitatges, i per tant acabo senzillament agraïnt els vots ja expressats a favor per part dels grups de Junts i de Barcelona en Comú a la Comissió d'Economia de la setmana passada.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet de Junts.

Gràcies, alcalde. Sempre hi ha hagut un cert debat, legítim també d'altra banda, sobre la destinació dels solars municipals, sobre el fet de poder-los dedicar-los a protecció oficial des de la promoció pública o pública o privada. És un debat normal, però també alhora sempre hi ha hagut la seguretat, la certesa que alguns d'aquests solars s'han de desenvolupar en col·laboració pública i privada i que una bona manera de fer-ho és precisament amb les entitats socials, les cooperatives socials, també les que d'alguna manera no responen als paràmetres estrictes del conveni sal, perquè històricament des de l'Incasol, per exemple, també s'han cedit solars d'aquest tipus a tot aquest a tota aquesta manera de fer promoció de protecció oficial. Per tant, nosaltres estem a favor. Volem que es desenvolupi el conveni sal. Ens agradaria que es desenvolupés el més ràpidament possible perquè dona cobertura a una necessitat de les polítiques d'habitatge que necessita Barcelona. Per tant, hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martín. Regidora Martín, perdó. Benvinguda de nou.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres, evidentment, votarem a favor, però això sí, amb cap satisfacció, perquè els números canten. Quan Barcelona, en comú, liderava el govern, l'aposta per l'habitatge social i cooperativa en sessió era total i en poc més de dos anys van posar el conveni sols per fer 600 pisos. Quan governa el PSC, en dos anys, els sols no donen ni per 70 pisos. I no només això... sinó que a banda el PSC està licitant 350 pisos per operadors privats amb ànim de lucre. Sembla ser que al senyor Collboni no li importa que hi hagi centenars de veïnes de pisos protegits per tota Catalunya que estan fent una vaga de lloguers perquè la seva propietat, que és la Caixa, no només ha fet una gestió abusiva, sinó que ara els vol desnonar. Aquests són els tipus de promotors als que ara busca el senyor Collboni per construir i gestionar 350 pisos a Barcelona, que són els mateixos promotors amb els que l'alcalde va de la maneta per intentar carregar-se el 30%. Per tant, ni nosaltres ni les veïnes de Barcelona que volen més habitatge cooperatiu per tota la ciutat avalarem les polítiques que de facto ho estan impedint. Gràcies.

Moltes gràcies, regidora Martín. Té la paraula el regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Sanció.

Té la paraula el regidor Estaller, Partit Popular.

Sí, des del Partit Popular valorem positivament la participació de les cooperatives i entitats sense fein de lucre a l'hora de construir habitatges socials. Però no estem d'acord amb aquesta discriminació positiva en el fet que tinguin una objudicació directa dels solars sense concórrer en igualtat de condicions amb unes altres entitats o societats que també puguin fer-ho. I ho diem perquè nosaltres primem El fet de disposar d'habitatges de la millor manera possible, amb les màximes garanties, en el menor temps possible. I per tant, considerem que cal la lliure concurrència de tothom al marge de la titularitat de la seva entitat. I aquest és el pes on posem el Partit Popular. Mèrit i capacitat a l'hora de concórrer amb igualtat de condicions de totes les entitats o també cooperatives o empreses que puguin construir habitatge amb les millors garanties i les millors condicions. I no entenem per què les entitats per tenir o ser sense ànim de lucre tenen que tenir una adjudicació directa amb una discriminació positiva i amb aquest tracte diferent. Nosaltres primem l'objectiu que es persegueix i no qui ho fa. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido, Vox.

Perdó, alcalde, contestaré. Endavant. No estem convençuts de la bondat del conveni social mediante el que estan poniendo valiosíssimos terrenos municipales en manos de cooperativas muy poco profesionales y creemos muy instrumentalizadas políticamente. Nos convence más recurrir a empresas dedicadas a la vivienda asequible que acrediten dilatada experiencia y éxitos y que puedan quedar más al margen de la manipulación política de algo tan básico como la vivienda social y asequible. Pero, a fin de cuentas, es liberar espacio para esa vivienda social y asequible, por lo que no votaremos en contra. Nos las tenemos.

Gracias.

Només per agrair els vots a favor, encara que siguin amb arguments difícils d'arribar lògicament al sí en el vot per part de comuns. Miri, senyora Martín, la diferència és que nosaltres no renunciem a cap eina que ens permeti avançar en la construcció d'habitatge, de més habitatge a la ciutat de Barcelona. Estem completant la sessió de sols que falten per arribar als 1.000 habitatges a l'horitzó 2030. i comencem a treballar ja en la preparació de la pròrroga del conveni ASAL amb un nou objectiu d'habitatges en el marc del Pla d'Habitatge 2532. Ho farem tot i farem concursos oberts, tot el que sigui, per fer créixer l'oferta. No estem d'acord amb que al final, des d'una posició d'ideologisme poc entendible per fer créixer l'habitatge, acabin fent justament el contrari del que estan criticant el govern actual.

57 segons, Esquerra Republicana.

I 23 segons Vox. Resultat, secretari? Molt bé, doncs passem al punt 6, que és designar l'il·lustríssim senyor Jordi Rabassa Massons com a membre del Consell d'Administració de la Societat Foment de Ciutat Societat Anònima amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt 7, un punt una mica especial, que és l'atorgament de la medalla d'or de la ciutat de Barcelona als alcaldes i alcaldesses, senyor Joan Clos i Mateu, senyor Jordi Areu Boer, el senyor Xavier Trias i Vidal de Llobatera i la senyora Ada Colau Baiano, exalcaldes i exalcaldessa de la ciutat. Tenim quatre minuts per grup i iniciem amb el... Regidor Martí, de Junts.

Molt bé, moltes gràcies. Bon dia, gràcies senyor Batlle. Bé, avui duem a terme una votació important per reconèixer una gran contribució, inestimable contribució, dels quatre últims alcaldes i alcaldesses de Barcelona. Recordem... que aquest expedient, diguem-ho així, va néixer en el seu moment, quan un servidor nom de Junts per Barcelona, en el ple de comiat de l'alcalde Txedietries, doncs ja vam proposar que aquest Ajuntament li atorgués aquesta medalla. Ho acaba d'agafar el senyor Collboni, molt correctament, i que, a més a més, va dir que s'afegim-li als altres tres alcaldes. Totalment d'acord amb aquesta agrupació, perquè tots són mereixedors d'aquest reconeixement. Aquesta concessió d'aquesta medalla d'or és un acte de reconeixement, com deia, de gratitud per a aquells que han dedicat els seus esforços a millorar Barcelona des de la màxima responsabilitat al front de la institució consistorial de la ciutat. Traiem, i sempre ho hem dit, que ser batlla o bellesa de la ciutat, traiem que és el més alt honor que pot tenir una persona amb vocació de servei públic al seu poble o municipi o a la seva ciutat. Comencem amb Xavier Trias, un home que ha dedicat bona part de la seva vida, ha servit la nostra ciutat i el país amb passió i determinació. La seva dedicació i compromís amb Barcelona són un exemple per a tots nosaltres. Durant el seu mandat com a alcalde, Xavier Trias va impulsar projectes que han transformat Barcelona en una ciutat més moderna i accessible. La seva visió de ciutat va posar l'accent en la innovació. en el creixement sostenible i en la capacitat de col·laboració entre tothom, entre tots els agents de la ciutat. Xavier Trias va saber escoltar les necessitats dels ciutadans i va actuar amb determinació per fer de Barcelona una ciutat millor per a tothom en els temps durs de la postcrisi de l'any 2008 i següents. Se li ha de reconèixer una feina dut a terme sempre des del diàleg amb ànim col·laborador de consens, de treballar amb tothom i per a tothom, antítesi del sectarisme polític i amb una indiscutible ànima social com a metge pediatre de formació. També donem la medalla a la senyora Ada Colau, amb qui segurament, segurament no, segur, no compartim molta de la seva alba de govern i a la que en el seu moment Siguem sincers, no se'ns va acudir demanar-te aquesta medalla, però en qualsevol cas la votarem a favor, evidentment, perquè ella també té els seus mèrits, va prioritzar l'agenda de Barcelona i dels seus ciutadans des dels seus principis, els seus, els vostres principis, els comuns, valors i conviccions. En alguns casos molt allunats els nostres, però amb els seus principis, valors i conviccions. I el mateix podem dir dels altres dos alcaldes honorats. El senyor Joan Clos, amb la seva visió de futur, va liderar una nova era de desenvolupament urbà, després de la Barcelona Olímpica, en una etapa que tampoc va ser gens fàcil. Un molt bon gestor, un molt bon gestor abans de ser alcalde, i un bon alcalde que ha deixat un llegat important. Feina continuada pel senyor Jordi Areu, en el seu torn, continuant aquesta tasca de creixement de la ciutat a mitjans de la dècada del 2000. Un alcalde proper, va ser certament un alcalde molt proper, que va donar pas al primer alcalde nacionalista de la democràcia. Actual ministre és l'únic dels quatre que formalment continua a la primera línia política. I van ser governs també amb els que es van poder arribar a grans pactes a ciutat. D'alguna manera, tots, cada un dels quatre alcaldes i alcaldessa, van provocar, van facilitar acords de ciutat que alguns d'ells encara són vigents i virtuals. Amb aquests quatre lideratges barcelonins, diferents però amb notables personalitats, de tres colors polítics diferents, és amb el que s'ha acusat la Barcelona post-92. I tenim molts reptes i sota encara pendents, alguns dels més nous, altres no tan nous, però que s'ha de reconèixer que la trajectòria de la ciutat ha estat positiva, el creixement inigualable d'aquesta també és una realitat, la seva internacionalització amb la contribució dels quatre alcaldes i la feina dels seus dirigents, feina compartida que ens ha portat a la capital de Catalunya en aquests moments, sigui més que una ciutat, sigui també una marca internacionalment reconeguda En conclusió, en nom de tot el club municipal de Junts, volem expressar el nostre agraïment més sincer a aquests tres alcaldes i a l'alcaldessa per la tasca i l'estima dedicada a aquesta ciutat. Per tant, votarem a favor d'aquest expedient perquè aquesta medalla sigui aconseguida als quatre alcaldes.

Gràcies.

Gràcies, alcalde. Efectivament, avui atorguem la medalla d'or de la ciutat de Barcelona, l'alcalde Clós, l'alcalde Areu, l'alcalde Trias i l'alcaldessa Colau. Quatre alcaldes, una alcaldessa que representen 26 anys de la història d'aquesta ciutat. Quatre alcaldes que provenen de tres formacions polítiques diferents, però, si em permeten, que militen tots ells per Barcelona. I justament això és el que els fa alcaldes i alcaldessa, perquè per sobre de tot l'alcalde Clos, l'alcalde Areu, l'alcalde Trias, l'alcaldessa Colau van transformar la ciutat en benefici dels seus veïns i veïnes. Tots ells des de la seva legítima posició política, però també tots ells També s'hi permeten amb la samarreta de Barcelona posada. I aquest vincle amb la ciutat, de cadascun dels alcaldes, amb els seus veïns i veïnes, és perpètu, és permanent. Es manté intacta també després de deixar la seva responsabilitat. Permetim-ho dir d'aquesta manera, el compromís que tots els alcaldes han tingut en Barcelona no mor mai. En aquest sentit, sempre són, en certa manera, alcaldes i alcaldesses de la ciutat, perquè sempre siguin on siguin i facin el que facin després d'haver ostentat aquesta responsabilitat, defensen arreu el bon nom de la nostra ciutat. Barcelona i els barcelonins i les barcelonines sabem que podem comptar amb tots ells, amb l'alcalde Clos, amb l'alcalde Areu, amb l'alcalde Trias i l'alcaldessa Colau, perquè la ciutat no es podria entendre sense cap d'aquests alcaldes, sense l'alcalde Clos, que va bandarar la recuperació urbanística del litoral, que va aprovar la carta municipal i va estendre les biblioteques a tots els barris de la ciutat. Tampoc sense l'alcalde Areu, un home pròxim, com deia el senyor Martí Galvis, que va voler fer de Barcelona un exemple de cohesió social i de qualitat de vida sense deixar de créixer econòmicament, sense deixar de ser una ciutat oberta i cosmopolita, i ho va aconseguir. La Barcelona d'avui és també la Barcelona de l'alcalde Trias, l'home tranquil, assenyat, respectuós. L'alcalde que va implementar la xarxa ortogonal d'autobusos, un dels projectes que encara avui és un dels emblemes de la nostra estimada xarxa de bus. I, finalment, tampoc s'entendria Barcelona sense l'alcaldessa Colau, la primera alcaldessa que ha tingut mai la ciutat, una alcaldessa que venia del món de l'activisme polític en un moment en què moltes persones feien preguntes sobre la qualitat de la nostra democràcia. Una alcaldessa que va posar sobre la taula i va saber posar sobre la taula temes per construir i imaginar la ciutat del present i del futur. I per tant, tots ells van saber agafar el relleu, entomar la responsabilitat i traslladar-la al següent responsable a ocupar aquest rol d'alcalde. Per tant, atorguem la medalla d'or de la ciutat en mostra del reconeixement i de l'agraïment de Barcelona cap als seus alcaldes i alcaldessa. Gràcies, alcalde Clos, alcaldereu, alcaldetries i alcaldessa Colau.

Moltes gràcies, té la paraula la regidora Santa, Barcelona en Comú.

Sí, moltes gràcies. Des dels comuns, des de Barcelona en Comú, entenem aquest reconeixement, aquests quatre, tres alcaldes i una alcaldessa, com un reconeixement segurament a la nostra democràcia, al nostre municipalisme. a lluar, precisament, aquest passat democràtic com a institució. I creiem que aquesta és una de les tasques importants que tenim. Perquè alhora significa honrar, lluar la pròpia ciutat, Barcelona, en la figura, precisament, d'aquestes quatre persones. Evidentment, cadascuna d'aquestes quatre persones representa models de ciutat també diferents. No toca avui entrar en això, però segurament aquí cadascú de nosaltres tindria el seu favorit o la seva favorita. Però, en tot cas, crec que hi ha elements que uneixen aquestes quatre persones perquè totes elles, en aquest moment, en diferents moments de la ciutat, de la democràcia de la nostra ciutat, van haver d'arribar a acords. Acords per governar. Cap d'ells va obtenir la majoria absoluta. I això, que és una de les lliçons que, eleccions rere eleccions, la ciutadania ens posa sobre de la taula, ens mostra que el camí és el del pacte, el de la negociació, el de l'escolta i el de l'empatia amb els altres. Per què? Perquè precisament la nostra ciutat és una ciutat diversa, és una ciutat reivindicativa, és una ciutat progressista, digna d'aquella rosa de foc combativa. I, en conseqüència, no és casualitat, precisament, que l'únic alcalde del dretes només hagi durat una sola legislatura. Però, en tot cas, crec que avui que ens toca viure amb l'auge del feixisme a la nostra terra i arreu del món, fixar-nos en totes aquestes figures, en totes aquestes persones, és una bona manera d'enfrontar el futur que tenim per davant. Perquè Barcelona només continuarà sent fart de progrés si no perdem, precisament, aquest aprenentatge, aquesta lliçó d'acord, de necessitat, de voluntat, d'acord, i que per tant és importantíssim que qui avui també ocupa l'alcaldia de la nostra ciutat ho tingui ben present. Una altra de les qüestions que sí que voldríem també destacar és que tota la tasca de totes aquestes quatre persones també han situat Barcelona com a referent global. Al llarg dels anys Barcelona s'ha consolidat precisament com aquest referent global, segurament uns anys ha tingut més impacte que d'altres i crec que precisament la persona que ha ocupat l'alcaldia ha de tenir present precisament que la transcendència de la ciutat de Barcelona va molt més enllà d'ella mateixa, de la seva contribució. Però deixi'm que en aquest cas sí que em permeti també destacar la feina de l'última i de l'única dona alcaldessa de la ciutat, que malgrat alguns que mai han governat la ciutat ni ho faran, intentin sempre menys tenir-la, la realitat és tossuda i s'imposa i gràcies precisament a la seva feina, a la seva trajectòria, Barcelona ha recuperat aquesta posició de ciutat símbol internacional de progrés en la darrera dècada. Per tant, avui podem dir que Barcelona és una ciutat pionera en drets, cuna de la reducció de la jornada laboral, capital del no a la guerra, ciutat d'acollida... amb Sarajevo, Irak, Kif, Palestina. Barcelona sempre assenyala les violacions, per exemple, amb drets humans. Mai fa l'esquena a les injustícies, és combativa, és referent, per exemple, també amb la transició verda, capdavantera en innovació democràtica que celebra aquesta democràcia. I amb aquest, per tant, reconeixement, nosaltres entenem que el que estem fent és reconèixer Barcelona. La celebrem a ella, no? I la millor manera precisament de reconèixer Barcelona, més enllà d'aquestes medalles, aquestes quatre figures que han tingut la seva contribució en fer d'aquesta ciutat una ciutat referent i una ciutat millor, la millor manera d'honrar a Barcelona és respectar el seu llegat, respectar aquells avenços que la ciutadania, que la gent, ja s'ha fet seus, aquells avenços que arreu del món es reconeixen com a barcelonins. I per tant, nosaltres donarem suport, com no pot ser d'altra manera, a aquest reconeixement i crec que tenim totes i tots el gran repte d'estar a l'alçada del que significa la nostra ciutat i la seva gent.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora alemany d'Esquerra Republicana.

Gràcies. Ens demana el nostre posicionament sobre l'atorgament de medalles d'or de la ciutat de Barcelona als exalcaldes i exalcaldesses Joan Clos, Jordi Ireu, Xavier Trias, Ada Colau... i votarem a favor en el sentit de reconèixer el fet que l'exercici de la responsabilitat municipal comporta grans reptes i exigeix una vocació de servei constant, una dedicació incondicional i un profund sentit de responsabilitat envers la ciutadania. Deixant de banda les diferències polítiques, és innegable que assumir aquesta responsabilitat implica prendre decisions difícils en contextos molt canviants, i això també són els nous temps, gestionar recursos amb la major eficàcia possible i intentar afrontar els reptes del dia a dia amb determinació i visió de futur. Una responsabilitat que és innegable que sovint comporta també renúncies personals, ja que dedicar-se plenament al servei públic implica sacrificar temps de la família i de la vida privada en favor del bé comú. Cadascuna d'aquestes persones ha representat una visió diferent de Barcelona, influïda pel seu moment polític. Si haguéssim de triar algunes píndoles de cadascun d'ells que en recordés Ràpidament, qui han estat? Doncs diríem Fòrum de les Cultures, el Bissing, que per cert va ser una proposta d'Esquerra Republicana que després, evidentment, va executar l'alcalde del seu moment, Smart City, Superilles... Totes aquestes píndoles ens recorden a cadascuna d'aquestes quatre persones que van liderar en un moment donat Barcelona. Si un compara els discursos i l'accent en una o altra política que van fer cadascun d'ells, també entendrà l'evolució de la ciutat i allò que demanaven els barcelonins i barcelonines en el seu moment. També entendrà la ciutat que tenim avui. De l'obsessió per l'obertura de la ciutat, per la internacionalització de Barcelona, a un cert tancament amb l'objectiu de protegir millor la ciutat. Entre l'amenaça que suposa vendre la ciutat o tancar-la tant per protegir-la tant que acaben petitint els seus anells. Sí, com sigui, sembla que hem passat de voler que Barcelona sigui una ciutat d'èxit a assumir que hem de gestionar aquest èxit. Un èxit que no pot recaure en les espatlles dels barcelonins i que ens demanen recuperar l'equilibri perdut. Un nou sentit comú que crec que després del pas d'aquests quatre exalcaldes i alcaldessa s'imposa. També són els barcelonins i barcelonines que han contribuït en l'èxit i en els fracassos, rotunds fracassos, d'algun d'aquestes persones que van liderar Barcelona en el seu moment. I per tant, també ells, barcelonins i barcelonines, moviments socials, entitats, van contribuir al lideratge d'una o altra política d'aquestes persones que van posar-se al capdavant i a sobre de les seves espatlles la ciutat de Barcelona.

El nostre vot serà favorable.

Avui ens proposen la votació conjunta de concedir la mà de llord de la ciutat de Barcelona als darrers quatre alcaldes de la ciutat, a Joan Clos, a Jordi Areu, a Xavier Trias i a Ada Colau. El nostre grup municipal ja va manifestar a la Junta de Portaveus que els expedients de votació haurien d'haver-se tramitat per separat, donant opció als diferents grups a votar un per un en lloc de fer-ho de forma conjunta. Sé que el que seria políticament correcte en un punt com aquest seria votar afirmativament l'otorgament de la medalla d'or de la ciutat de Barcelona a tots els exalcaldes de la nostra ciutat i llogar, com han fet la resta de grups, la figura de tots ells. Però nosaltres no hem vingut, aquest Ajuntament, a ser políticament correctes, sinó a dir la veritat i, sobretot, a ser coherents. I si durant la darrera campanya vaig dir que Ada Colau havia estat el pitjor que li havia passat a Barcelona des de la recuperació de la democràcia, no poden demanar-me ara que donem suport a la concessió d'una medalla que textualment se li dona, obro cometes, pel seu treball de vuit anys dedicats a treballar amb passió i convicció per impulsar un canvi polític enfocat en un nou model de ciutat, centrat en les persones i... en aportar solucions als reptes de futur. Un model de ciutat que nosaltres no només no compartim, sinó que hem combatut perquè es basa en el decreixement econòmic de la nostra ciutat i en la persecució dels qui creen riquesa i llocs de treball. Colau, senyores i senyors regidors, senyora Janet Sanz, va ser l'alcaldessa del Nou a Barcelona. del no a la propietat privada, del no a l'ampliació de l'aeroport, del no als grans esdeveniments, del no als hotels i els turistes, del no a les terrasses, de no a l'Ermitage, de no a l'Agència Europea del Medicament, del no a la Fórmula 1 i a la indústria de l'automòbil, del no al comerç emblemàtic, del no a la construcció d'habitatges, del no a la Guàrdia Urbana, del no combatre ocupacions i inseguretat. En definitiva, Nosaltres també volem ser el no avui a donar aquesta medalla a la senyora Colau. Nosaltres no premiarem algú que els hi puc assegurar que el respecto, però que no crec que mereixi aquest reconeixement.

Moltes gràcies.

Senyor Deuropolido de Vox. Gràcies, alcalde. Nos enteramos todos de que le iba a conceder la medalla a la senyora Colau el mismo día que ante un ruego de Vox para conceder una medalla a Andrés Iniesta, le decía que no a Andrés Iniesta, lo cual ya es de mal gusto. Vaya por delante que nosotros no vemos el porqué hay que dar medallas a los antiguos alcaldes. Se presentan voluntarios, salen elegidos de forma popular, tienen los privilegios de un alcalde y tienen un buen sueldo, el mejor sueldo como alcalde de España. Ustedes presentan un totum revolutum, como hace Sánchez, que lo mezcla todo, y secuestran esta votación. Supongo que porque es la única forma de sacar adelante la medalla a la señora Colau. El señor Colboni tiene devoción por la señora Colau. Han sido socios en el pasado, propone esta medalla, está haciendo un mandato muy continuista, aunque luego hagan de vez en cuando algún teatro para que parezca que se llevan regular. Y esta medalla la consideramos infame. Insisto, la de la señora Colau. Flaco favor hace metiendo a todos los alcaldes en el mismo saco. Por tradición, a pesar de que no estamos de acuerdo, podríamos aceptar el otorgar las medallas al resto de alcaldes. Son alcaldes que, con nuestras diferencias, han defendido con dignidad a nuestra ciudad y merecen todo el respeto del mundo por su labor. La señora Colau lo merece como persona, pero no por su labor. Una medalla se da no por lo que se es, sino por lo que se hace. Y el legado de la señora Colau es incomparable, único y sin igual. Presumió de no representar a todos y gobernó solo para los suyos. Hizo revisionismo histórico con el único fin de enfrentar y dividirnos a todos. Fue maleducada con la Casa Real y con el Ejército. Se erigió orgullosa como enemiga de la ley, protegiendo a los ocupas, como nadie lo había hecho antes. Hizo la vida imposible y maltrató a la Guardia Urbana. Consiguió muchas cosas. Consiguió que Barcelona fuera la ciudad más insegura de España, la segunda más insegura de Europa. Consiguió llenar las calles de ilegales que unos deambulan de un lado a otro sin saber qué hacer, otros delinquen, otros piden. Consiguió que más gente que nunca durmiera en la calle. Consiguió que fuera imposible acceder a una vivienda. Consiguió que los alquileres subieran un 70% en ocho años. Consiguió que nadie quisiera construir en Barcelona. Consiguió que los ocupas tuvieran más derechos que las personas de bien. Consiguió que nadie quisiera invertir aquí. Consiguió expulsar a empresas, capital y al talento. Consiguió boicotear proyectos únicos para la ciudad. Consiguió destrozar el tráfico y los tiempos de movilidad, los tiempos de desplazamiento en Barcelona fueran mayores que en cualquier ciudad de nuestro entorno. Consiguió cargarse el pla Sardà que hacía de Barcelona una ciudad ordenada. Consiguió fastidiar a los que menos tienen en su guerra al automóvil y poniendo la zona de bajas emisiones. Hizo megaproyectos absurdos con la ley y los barceloneses en contra. Fue portada de periódicos por subvenciones a dedos, contratos públicos alterados para empresas afines. Todos sus grandes proyectos urbanísticos fueron anulados por la justicia, el último en la revitaes, proyectos que nos van a costar dinero, todavía nos están costando dinero, nos costarán más dinero, etc. Y todo esto no lo consiguió sola, lo consiguió con usted y con el Boni. Por eso nosotros consideramos que esta medalla es una vergüenza. Si la señora Colau merece una medalla, la merece cualquiera. Gracias.

Moltes gràcies. Faig la intervenció final per agrair el posicionament dels grups que donen suport a l'atorgament de les medalles. Crec que és estar a l'alçada de la defensa de les institucions democràtiques, reconèixer el paper que han fet els alcaldes i alcaldessa, tots. els que en etapa democràtica han tingut la màxima responsabilitat i el màxim honor de presidir aquest consistori i de governar la ciutat. Hi havia dues medalles que estaven atorgades, l'alcalde Serra i l'alcalde Maragall, que estaven més vinculats a la seva aportació a la consecució dels Jocs Olímpics i crec que amb la decisió que vam prendre primer amb el senyor Trias i després amb la senyora Colau de continuar aquest reconeixement era una forma de dir que tots els alcaldes i alcaldes s'han deixat una petjada positiva que han contribuït a fer d'aquesta ciutat una ciutat de referència a nivell internacional i de la qual tots i tots estem tan i tan orgullosos i orgulloses. Jo no glossaré les figures perquè suposo que hi haurà ocasió quan s'atorguin aquestes medalles, però crec que és una mostra de maduresa democràtica i de defensa de les institucions el fet de fer aquest reconeixement justament per haver entregat anys de... anys d'esforços i riscos moltes vegades per governar una ciutat i tots i cadascun d'elles i d'ells han deixat, insisteixo, un llegat positiu, molt positiu, del qual jo estic molt orgullós com a alcalde i em sento hereu de tots i cadascun d'ells i d'ella, perquè crec que en aquesta continuïtat democràtica també rau l'èxit de la nostra ciutat. I per tant, institucionalitzar la medalla d'or per als alcaldes i l'alcaldessa, crec que és una decisió molt important, sobretot en un moment de polarització, de crispació, de negació de l'altre. Alguna intervenció me l'esperava, altra m'ha grinyolat. Crec que els partits que tenim responsabilitats del govern i institucionals hem de tenir aquest punt d'aixecar una mica la mirada, a vegades, per construir allò que ens uneix, defensar allò que ens uneix com a institucions i com a demòcrates. Però tot i així, jo els agraeixo, vull agrair-los la... generositat i les intervencions constructives que han tingut per fer aquests reconeixements. Ja tindrem ocasió de glosar les figures quan arribi el reconeixement. Moltes gràcies.

S'aprovaria el punt, alcalde, amb el vol favorar pel grup socialista, Junts per Barcelona, Barcelona, Barcelona i Esquerra Republicana i el vot contrari del Partit Poblari Vox.

Molt bé, doncs passem al punt vuitè, que és atorgar la medalla d'or en mèrit científic, el doctor Josep Tabernero, amb posicionament fora per tots els grups i comencem pel regidor Rius.

Gràcies, alcalde. Portem avui a votació la medalla d'or al mèrit científic el doctor Josep Tabernero Caturla. Va ser una iniciativa de Junts per Barcelona i vagi per endavant l'agraïment també a tots els grups que li donen suport. Arriba finalment, després d'haver-ho demanat en un prec fa 20 anys, prop de deu mesos, però en qualsevol cas ens en congratulem que avui es dugui a terme. El doctor Josep Tavernero és nascut a Barcelona, és llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia, amb premi extraordinari de llicenciatura per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzat en Oncologia Mèdica. De fet, el doctor Tavernero és un dels principals investigadors del món en la lluita contra el càncer i considerat per Forbes un dels tres líders més influents en l'atenció mèdica del càncer. defensa un enfocament multidisciplinari de la lluita contra el càncer en què l'educació també té i ha de tenir un paper clau en prevenir-lo. Director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital de la Vall d'Hebron, responsable de la unitat d'investigació de teràpia molecular del càncer La Caixa, és una unitat pionera a Europa dedicada al desenvolupament, d'assajos clínics, de teràpies moleculars, ha presidit la Societat Europea d'Oncologia Mèdica, etc. Ha rebut també nombrosos premis, el Premi Nacional de Recerca de Catalunya, el Premi a la trajectòria investigadora de l'Institut Català de la Salut, el Premi Medicina Siglo XXI d'Oncologia Mèdica, membre de la missió del càncer d'horitzó a Europa, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. En fi, el doctor Tavernero crec que està fora de tot dubte que ha contribuït i contribueix decididament a enfortir el lideratge de Barcelona i també de Catalunya com a ciutat de la ciència europea i estem convençuts que el seu mentor, el doctor Baselga, avui també estaria molt feliç i orgullós del reconeixement que li atorga la ciutat de Barcelona.

Moltes gràcies. i que crec que tindrà el vot favorable de tots. I per no reiterar-me, dir bàsicament quatre coses, tal com s'ha fet menció, el doctor Tavernero és pioner dins de l'àmbit de l'oncologia mèdica i medicina oncològica de precisió, i junt amb la seva feina com a director de Vall d'Hebron, Institut d'Oncologia, ha permès situar Barcelona com a ciutat referent en el camp d'oncologia. I també, com s'ha fet referència, ha presidit la Societat Europea d'Oncologia Mèdica i és membre de diferents associacions de recerca. Volia fer referència respecte al doctor Tavernero i la seva aportació a la ciutat de Barcelona, bàsicament a dues idees. A dues idees, a més, que van aparèixer ahir. Ahir vam tenir un... un acte que era de turisme i salut, amb el que em sembla que vaig poder veure el senyor Martí Galvis, i també hi havia la Marta Vellaoneva, i també va assistir a l'alcalde. I van aparèixer, jo crec, tres idees interessants per part de l'Antifuster. Parlava de la importància de relacionar la ciència, la salut i l'educació. I jo crec que el doctor Otá Barranero té aquesta... Aquesta oportunitat ha fet aquesta proposta. Primer, ha prestigiat el sistema de salut d'aquest país i de Barcelona, sense cap mena de dubte. Ha millorat la diversificació econòmica de la ciència i de la ciutat perquè ha aconseguit situar la recerca des d'un punt de vista pioner dins l'àmbit de la ciutat de Barcelona i també és una persona que té una capacitat pedagògica molt alta. Més enllà de la seva activitat professional, aquests tres conceptes, el que és la ciència, la salut i l'educació, ja li fan d'una forma molt clara una persona a la que li podem i li hem de donar la mà de d'ord al mèrit científic. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa, Comuns.

Sí, gràcies. El doctor Tabernero, crec que tots, ja ho dèieu ara, és un dels grans referents del nostre país i a nivell internacional en el món de l'oncologia. Els que venim d'aquest món, del món de l'oncologia i la recerca, ens han acompanyat sempre, els seus estudis ens han acompanyat durant molts anys. Crec que és important que destaquem a la línia que deia ara el regidor Valls, és un expert en recerques pioneres i innovadores, com poques hi ha hagut a Catalunya, i per tant ha fet que la recerca de Catalunya estigués a altíssim nivell. I ell va saber llegir que de fet ha fet una recerca sobre la primera causa de mort en càncer, que és el càncer digestiu o el càncer colorectal i d'estómac, i per tant va saber... diagnosticar molt bé i aixecar molt bé la recerca a Catalunya. Però també crec que avui premiem una persona que ha sabut conjugar la recerca i la docència, la pedagogia i ser eloquent. I per tant, són dos mons que sempre han d'anar molt de la mà. Avui, en definitiva, premiem i otorguem la medalla a la seva trajectòria, però també posem l'accent en la recerca. És importantíssim acompanyar, finançar, reconèixer, destacar la recerca, en aquest cas biomèdica, perquè al final, en definitiva, que Catalunya tingui uns bons indicadors de salut i de salut pública, és gràcies a aquestes recerques pioneres que han fet, d'entre d'altres, el doctor Tabernero. Per tant, nosaltres votarem a favor, com tota la resta de grups, aquesta medalla.

Molt bé, moltes gràcies. El regidor Castellana, per part d'esquerra, sisplau.

Gràcies, Tinenta. Bon dia a tothom. Avui, evidentment, votarem a favor de la medalla del mèrit científic el doctor Tavernero. I em repetirem algunes qüestions de les que s'han comentat, no tant en glossar el currículum, que és evident i és àmpliament... sinó en la capacitat d'unir l'excel·lència científica i l'excel·lència en la recerca amb la capacitat també d'explicar a la societat i d'ensenyar-nos a tots i a totes, i als que no som, no venim d'aquest àmbit, també aprendre com actuar i com abordar situacions tan complexes com són les malalties cancerígenes. Llegint entrevistes i llegint també amb la capacitat pedagògica que també es feia menció del senyor Tavernero, destaca qüestions com la importància del servei públic de salut, la importància també d'informar el pacient i de com empoderar el pacient a l'hora d'abordar situacions tan complicades. com les de la malaltia. També qüestions com la necessitat de tenir hàbits i recuperar alimentació i reduir consum de productes com productes amb greix, alcohol, etc. També amb l'excel·lència en la investigació i la innovació, però també ens fica deures a les institucions. a nivell, doncs, hi cito i són qüestions obertes al debat, però en l'àmbit de l'educació, en l'àmbit de la contaminació de les ciutats i, per tant, com les ciutats tenim molta feina a fer encara per ser espais més amables amb les persones i, per tant, menys malaltissos, permetin-me l'expressió. Però també cita qüestions com la prohibició del tabac i la incidència del tabac i el càncer. Per tant, una persona... que des de l'excel·lència científica és capaç també de desbordar l'àmbit només científic i des d'una pedagogia i també exigència cap a les institucions fa que sigui una figura única i que per tant sigui un honor com a Ajuntament poder-li otorgar aquesta medalla.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Martí.

Gràcies, tinenta. Recentment, el doctor Tabernero feia unes manifestacions sobre una entrevista al periòdico que poden semblar més o menys anecdòtiques, però que pel nostre grup expliquen moltes coses. Deia el doctor Gracienc de Naixement que el Vall d'Hebron era el seu barri. Aquesta frase és bona síntesi d'una trajectòria, una vida i una forma d'entendre la relació entre el pacient i el seu metge i que explica el per què d'aquest homenatge que avui li volem fer. Avui proposem otorgar la medalla d'or al mèrit científic al doctor Josep Tavernero Caturla en reconeixement de les seves contribucions pioneres en el camp de l'oncologia. El doctor Tavernero ha realitzat descobriments molt significatius sobre els mecanismes involucrats en el desenvolupament de tumors i ha participat en el disseny de teràpies més precises i efectives contra el càncer. Com ja s'ha dit, ha ocupat i ocupa diversos càrrecs rellevants, reflectint el seu lideratge i el seu reconeixement en tota la comunitat científica. A més, ha rebut innumerables i reconeguts premis. És indubtable que amb la seva labor ha contribuït a posicionar Barcelona i Espanya com a referents internacionals en l'àmbit de l'oncologia. Per tot això i molt més, aquest merescut reconeixement de l'Ajuntament i de la ciutat de Barcelona, el doctor Tabernero. Gràcies.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor de Oropolido. Gràcies, president. En primer lloc, demanar disculpes al senyor Tabernero perquè s'acaba de concedir un amedallador a la senyora Colau. I crec que la comparació és molt injusta. Ara sí que estem al davant d'una dilatada carrera d'esforç, d'excel·lència posada al veritable servei dels altres. No repetiré el que ja s'ha dit, simplement felicitar el senyor Tabernero i donar-li les gràcies per la seva feina durant tota la seva carrera. Gràcies.

Moltes gràcies. Jo em sumo també al reconeixement del doctor Tabernero, que simbolitza aquests valors que ens inspiren, a tots els barcelonins i barcelonines, excel·lència, compromís, propòsit social i sempre tenir present el llegat en favor de la ciutat. a part de la seva feina que he pogut conèixer directament a l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron, el que té pel davant, que és molt important, un dels centres de recerca emergents més importants que té a Barcelona els propers anys, com és el Caixa Research, del qual serà el responsable de la seva direcció científica i pel seu compromís amb la ciutat de Barcelona. Ahir mateix, en una jornada que feia amb la comunitat mèdica, ho va poder tornar a testiguar. Així que el nostre reconeixement hi ha enhorabona. Resultat, per tant, secretari?

La proposta per unanimitat.

Molt bé, doncs anem al segon punt, que és el punt número 9 per atorgar la medalla d'or al mèrit cultural a la senyora Loles León. Té la paraula el regidor Rius.

Sí, gràcies, alcalde. La màxima distinció al mèrit cultural, el màxim guardó institucional que es concedeix a una persona, per Junts per Barcelona ha de contemplar, ha de basar-se en dos requisits. Per una banda, el reconeixement a una llarga i brillant trajectòria cultural, acadèmica i professional, cosa que en el cas... de la senyora Lólez León no posem en dubte, i de l'altra el fet que la persona distingida comparteixi la defensa d'uns valors cívics que generen un ampli consens al conjunt de la societat barcelonina i catalana. Aquesta és la raó per la qual el grup de Junts per Barcelona votarem en contra, perquè considerem que en aquest cas la proposta no s'ajusta al segon dels requisits que els acabem d'esmentar. L'Ajuntament de Barcelona té com a missió, entre d'altres, la protecció de la llengua catalana, tal com diu la Carta Municipal, i avui en dia, més que mai, degut a l'emergència lingüística en la que es troba el català, i ho prova també el fet que hi ha avui dues iniciatives en el plenari que van en aquest sentit, I és per aquest motiu que creiem que donar la medalla d'or a Barcelona a una persona que s'ha mostrat obertament beligerant i en contra de la immersió lingüística i de la normalització de la llengua catalana seria un retrocés en aquesta defensa. No podem honorar en nom de la ciutat a qui està en contra dels valors que la pròpia ciutat de Barcelona defensa. I és que el català i la immersió lingüística també és cultura. Gràcies.

Moltes gràcies. Tenim la paraula el regidor Mercè.

Bon dia, gràcies, president. Lamento sentir això. És com si algú es negués a donar-hi una medalla al Lluís Llach justament per raons contràries. Però, dit això, i fora d'aquestes polèmiques, deixem dir que sent mordà, sarcàstica i directa, d'aver fàcil i nervi impossible, atrevida, valenta i sensible, l'Olis León és filla d'Andalusos, certament arribats als anys 50, i per tant ella és la història, la seva, d'una vocació i la lluita per un somni, sectriu. Forma part d'una generació d'artistes que ens van permetre tornar a somiar gràcies a ànimes tan lluminoses i còmplices com Àngel Paulowski, Cristal Lem, Pepe Rubianes, Lita Claver, Amparo Moreno, Merche Mar, dissortadament ens ha deixat aquesta setmana. Una generació d'artistes que són Barcelona i que han contribuït a definir el seu caràcter inconformista i rebel. La carrera d'Olés León com a actriu és llarga i polièdrica i combina el cinema, la televisió i el teatre treballat a les hordes del Modóvar, d'Aranda, de Trueva o Ventura-Pons. I m'agrada avui recordar els orígens de la seva feina perquè són els d'una Barcelona que volia tornar a riure, a transgredir, a ser cosmopolita. oberta, tendra, diversa, plural i acollidora. Com a membre de l'associació d'actors i directors va treballar per fer el primer grec en una edició autogestionada i va protagonitzar Faixes Turbans i Barretines, un dels espectacles inclosos en aquella edició que portava com a lema el crit de Per un teatre al servei del poble. Va ser una actriu molt present a la icònica Cúpula Venus, que Ocanya va imaginar com un oasi de llibertat, tan bohèmic com descarat. Va fer-ho sacsejant el panorama teatral de finals dels setanta representant un cabaret literari que posava a veu autors com Federico García Lorca, Bertolt Brecht, Boris Vian o Jean Cocteau. Textos amarats de pro-racisme que ens calien per canviar una ciutat esmortaïda. Va actuar al Tatra Arnau i a la primigenia Sala Villarrel. Per cert, tots, i no caldria que ho digués, fets en català. Otorgar-li la medalla d'honor de Barcelona, la medalla cultural, és honrar no només la Barcelona, diguem rebel, sinó també la Barcelona que ha lluitat pel català.

Té la paraula el regidor... González, regidora González de Comuns.

Avui celebrem el talent, la trajectòria i l'esperit d'una dona que ha deixat una empremta indiscutible en el món de la cultura i l'audiovisual. La Loles León s'ha parlat de tota la trajectòria que va des del cinema de la mà de Pedro Almodóvar fins als seus papers icònics en el teatre i la televisió també aquí a la ciutat. L'Oles León ha construït una carrera que combina genialitat, versatilitat i una capacitat absolutament excepcional per connectar amb el públic aquest humor punyent, la seva força escènica la seva autenticitat han fet d'ella un referent indiscutible de la nostra cultura. Però més enllà del seu talent, la Loles representa una manera d'estar en el món, una manera irreverent, lliure, desacomplexada. Un artista que ha trencat motlles i que ha defensat sempre, en veu pròpia, una mirada diversa, feminista i molt popular de la cultura. Barcelona, ciutat de barreja i de creativitat, reconeix avui una artista que forma part del nostre imaginari col·lectiu, que també inclou la Txarnegó, que inclou la diversitat, que inclou el mestissatge i que ha reivindicat, de fet, que per no tenir dret d'accés a la llengua va ser una dificultat per fer més carrera aquí. De fet, la Loles crec que estaria molt en la línia d'aquest manifest que fa pocs dies Òmnium Cultural feia en defensa del dret a la llengua dels nous parlants i hem de garantir que aquestes eines hi siguin. Perquè la cultura que ens transforma és com ella, és valenta, és crítica i sense por de fer-nos riure i pensar alhora el vot de Barcelona en comú és positiu.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana, Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Volia començar fent una petita reflexió. Les medalles són reconeixement de la institució i per tant fora bo que quan s'aprovessin s'aprovessin amb àmplies majories i per tant que hi hagués un treball previ i que els punts a votació siguin bastant consensuats amb la majoria de grups. I això és qüestió del govern, no és qüestió ni de la senyora León ni de cap dels possibles persones que puguin accedir a un reconeixement de la institució. Perquè si no surt amb una àmplia majoria el reconeixement queda un punt i això em sembla que no és de rebut per qualsevol persona susceptible per la seva trajectòria professional, pel seu activisme cívic, pel que sigui, accedir a una medalla d'aquest tipus. Insisteixo, com a reconeixement de la institució. Pel que fa al cas de la senyora Loles León, és evident que els èxits professionals i la trajectòria l'avalen amb una trajectòria artística dilatada i d'una qualitat molt elevada, però sí que és cert també que és una persona nascuda a la Barceloneta, català no parlant, que ha atacat la normalització lingüística i que ha menystingut el nostre entendre als un dels pilars de cohesió social i d'identitat cultural de la nostra ciutat. I que també ha qüestionat una qüestió que em sembla que ens defineix els barcelonins i barcelonines i la ciutat de Barcelona, que és un clima de tolerància, convivència i respecte que en general hem tingut a la nostra ciutat. I atacant aquests elements a una ciutat que, si una qüestió destacada és per la seva capacitat d'acollida i d'integració i de treball en la diversitat i que ho continua fent, doncs ens sembla que no fem un bon favor a la ciutat i per això, doncs, malauradament, hi votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. No us mentiré si dic que aquesta ha estat una decisió molt meditada per part del nostre grup. No ha estat gens fàcil, per això vam fer una reserva de vot a la comissió de presidència. El reconeixement a la senyora López León és innegable. La seva carrera artística és un exemple de dedicació i talent. I com a barcelonina podem sentir-nos orgullosos del seu treball. El nostre vot no és contra la senyora León, tot i que ja s'ha mostrat obertament contra els votants del Partit Popular. El nostre vot és contra l'actitud del govern municipal. Aquest és un govern feble, o és per raons numèriques, perquè per cada regidor de govern hi ha més de tres de l'oposició, preu és sobretot perquè no ha entès que és feble i crec que pot imposar allò que hauria de ser de consens. Ara ho deia el senyor Castellana, no podem permetre que els reconeixements es facin sense tenir en compte l'opinió de tothom. És hora de canviar aquesta dinàmica i de treballar per a integrar. Per això, nosaltres votarem en contra d'aquesta proposta, no per menysprear els mèrits de la senyora López León, sinó per dir-li al govern que canviï d'actitud.

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor De Oropolido, Vox.

Gràcies, alcalde. Que la senyora López León és una grandíssima actriz, jo crec que no ho discute absolutament a ningú aquí. Personalment, me parece una grandíssima actriz y además me ha hecho reír muchísimo. que merece una consideración y un reconocimiento, seguro, pero no por ser socialista, sino por su tarea, por su trabajo y por su carrera profesional. Este Gobierno juega siempre con las cartas marcadas, o nos trae un pupurri de 25 medallas, como hace unos plenos, para que las aprobemos todas, o nos meta la señora Colau en medallas seguramente merecidas, o nos trae gente siempre de su cuerda. La señora León es una grandísima actriz, Pero hay muchísimos actores y muchísimas actrices que jamás tendrán opción a esta medalla por una cuestión política. Y con todo el dolor del mundo, por el poco rigor que tiene este ayuntamiento al decidir las medallas, por el amiguismo y por su forma de gobernar, absolutamente inconsciente de su situación de debilidad, repito, con todo el dolor del mundo votamos en contra.

Molt bé, doncs el resultat seria... Molt bé, doncs no s'aprovaria la proposta, que compta molt favorable del grup socialista, però som comú, i el vot contrari d'Esquerra Republicana de Junts per Catalunya, Partit Popular i Vox.

Doncs, regidors i regidores, jo lamento molt... Aquest resultat és evident. També és molt evident que la iniciativa de portar aquest tipus de medalles no les fa el govern. Les fan grups o entitats o plataformes, en aquest cas companys de professió de l'actriu que feia mereixedora d'aquesta medalla. En opinió de l'alcalde, mereixia aquesta medalla i mereix el reconeixement de la ciutat. i també dels seus companys de professió, que estic convençut que, malgrat això, li faran un reconeixement al qual l'alcalde, si és convidat, hi assistirà. L'Oles León representa, com s'ha dit, una forma de fer teatre, de representar les artes escèniques, segurament vinculada a noms de la nostra escena històricament reconeguts per tothom, com és el Pepe Rubianes o la Merche Marc, que, per cert, aprofito per donar el condol també a tots els amics i companys de professió que ens va deixar fa només un parell de dies. I, per tant, ens sentim orgullosos com a barcelonins i orgullosos com a amants del teatre i del cinema. Tenia a la Loles León com una de les filles de la nostra ciutat i estic convençut que la professió li farà el reconeixement que mereix.

Moltes gràcies. Passem al punt número 10, que és per atorgar les medalles d'honor al mèrit a la categoria d'argent i bronze a membres de la Guàrdia Urbana per haver prestat servei durant 35 anys i 25 anys. Té la paraula el Tinent Baller. Doncs aquí no ho tinc. Per tant, acumulem 10, 11, 12 i 13. Guàrdia Urbana, també atorgar les medalles d'honor al mèrit en la categoria d'argent als membres del Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d'Incèndis i Salvament per haver prestat servei durant 35 anys. i atorgar les medalles al mèrit en la categoria d'argent a la modalitat de medalla o placa de reconeixement i a títol honorífic a persones i entitats alienes al servei de protecció civil, prevenció i extinció d'incendis i salvament. Té la paraula el Tine Batlle.

Gràcies, alcalde. Portem aprovació definitiva. per part d'aquest plenari, d'aquests quatre expedients als quals es referia l'alcalde, referents a les medalles del mèrit de la Guàrdia Urbana i del Servei de Prevenció i Extència d'Incèndies i Salvament, d'acord amb el dictamen de la Comissió de Valoració i de Conformitat amb el reglament d'honors i de recompenses. Totes aquestes medalles reconeixen una llarga trajectòria de servei i de vocació cap a la ciutat. Cal agrair un cop més el paper que el cos de bomber i el cos de la guanya urbana desenvolupen a la ciutat com a pilar fonamental de la seguretat, però per sobre de tot posem en primer pla els valors i el compromís que els defineixen. Pel que fa a la Guàrdia Urbana, la proposta inclou 59 medalles d'honor al mèrit en la categoria d'argent i 29 medalles en la categoria de bronze per als membres que han prestat servei durant 35 anys i 25 anys respectivament, sense interrupció ni nota desfavorable en l'expedient personal. Són en total 88 medalles per a dos intendents, dos inspectors, un sergent, 11 caporals i 72 urgents. Per al cos de bombers es proposen 13 maralles, donar el mèrit a la categoria d'argent per prestar servei durant 35 anys sense interrupció ni nota desfavorable a l'expedient. En aquest cas, les maralles es lliberaran a dos sots oficials, un sergent, un caporal i 9 bombers. El tercer expedient proposa distingir a títol honorífic persones i entitats externes al servei de prevenció i extinció d'incendis i salvament. Es tracta, en aquest cas, de quatre medalles per a persones amb un llarga trajectòria al servei del cost des de l'administració i també des del seu vessant més tècnics. I dues plaques, una placa per a l'àrea de prevenció i seguretat de la Fundació Mafre, pel seu impuls continu a la prevenció d'incendis, especialment a la llar, i per la col·laboració amb el cos de bombers de Barcelona en l'organització de jornades tècniques d'intercanvi en coneixement amb normatives de seguretat. Una placa també per l'Associació Europea d'Investigadors d'Incendis per l'impuls de la cerca en aquest àmbit i la col·laboració amb el cos de bombers en l'organització de les jornades tècniques celebrades l'any passat a la ciutat. I, finalment, en el reexpedient s'inclouen les desestimacions reflectides en el dictamen de la Comissió d'Avaloració perquè no es complien els requisits establerts al reglament d'honors i de recompenses.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí de Junts.

Sí, gràcies, president. Nosaltres, com fem sempre, votarem a favor d'aquests tres expedients. Realment cal reconèixer i celebrar la dedicació i el compromís d'aquestes persones, totes elles, que són professionals excel·lents, tant del cos de la Guàrdia Urbana com del saber de prevenció i extensió d'incendis i salvaments, àrees bombers, Són persones que durant 35 anys, alguns altres amb 25 anys, han dedicat totes les seves energies a protegir la gent, a servir la gent, a fer una millor societat, amb humanitat, amb professionalitat, amb gran proximitat. I, per tant, sempre no ens cansarem mai de dir gràcies a tots aquests professionals de la prevenció i la seguretat. També ens afegim i agraïm als honorats a les medalles externes, el senyor Jesús Monclús, el senyor Albert Bartolomé, tant de la secció de MAFRE i d'Àrea de Prevenció com de l'Associació Europea d'Investigadors i Incendis, perquè també ells fan una feina molt important. I la suma de la feina dels servidors públics funcionaris amb la suma d'altres entitats que des de fora fan o lluiten pel mateix objectiu, fa que aquesta ciutat sigui cada dia més segura. Per tant, moltes gràcies i votarem a favor dels expedients.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Serra de Comuns.

Ja els hi avanço que des del grup de Barcelona en Comú també votarem favorablement els tres expedients. Són medalles bàsicament a la trajectòria, a la trajectòria de professionals que vellen per la nostra seguretat, pels nostres drets i llibertats, professionals que vellen també per les emergències, per l'extinció dels incendis. Però són sobretot trajectòries de dedicació al servei públic, trajectòries de dedicació a la ciutat. Sí que m'agradaria fer un comentari... que el fem normalment quan donem aquest tipus de medalles, i és que hem fet l'exercici de comprovar si complim amb la paritat de gènere. En el cas de Guàrdia Urbana són 8 dones, 80 homes. En el cas dels bombers són 0 dones, 13 homes. És evident que es tracta de medalles d'antiguitat i, per tant, el govern tampoc té marge a l'hora d'aconseguir aquesta paritat. Però no són més que una fotografia al reflex de les plantilles que tenim i, per tant, encoratgem el govern municipal a seguir promovent les polítiques de promoció a aquests cossos, tant a Guàrdia Urbana com a bombers, en perspectiva de gènere per incorporar més dones.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana, Esquerra Republicana. Coronas, perdó.

La faré jo la intervenció. Coronas, que posa Castellana. Coronas. Gràcies, president. Bé, evidentment fa una estona hem atorgat medalles a tres exalcaldes i una exalcaldessa de la ciutat pel seu servei a la ciutat. Què menys que atorgar a uns agents de la Guàrdia Urbana i dels bombers per la seva dedicació i compromís durant 25 o 35 anys a la ciutat. Per tant, és absolutament merescut el reconeixement i el nostre vot serà favorable. Pel seu compromís, segurament molt més anònimament que els exalcaldes i exalcaldesses que hem atorgat el reconeixement abans, però no menys important i molt rellevant segurament perquè al llarg d'aquests anys de servei hauran servit amb molts ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. I per acabar, també haurem de dir No està de més que el millor reconeixement i la millor medalla que poden rebre els agents d'aquests cossos tan importants per a la nostra ciutat és dotar-los dels recursos tan humans com materials necessaris i en aquesta línia crec que hem de treballar totes i tots.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí.

Gràcies, president. Avui concedim la medalla al mèrit en categoria d'argent a 58 agents de la nostra Guàrdia Urbana que porten 35 anys de servei de manera ininterrompida i sense cap nota desfavorable, a 30 agents que porten 25 i a 13 bombers que també porten 35 anys al cos. Sense dubte, per aquest agent, haver-se vist durant tant de temps a la Guàrdia Urbana o al cos de bombers ha de ser motiu d'orgull. I pel nostre grup també ho és. Aquestes distincions simbolitzen la nostra gratitud cap a aquells que dia rere dia treballen per garantir la seguretat, la convivència, la llibertat i el benestar de tots els barcelonins i barcelonines. I també volem honrar a diverses persones que pertanyen al personal laboral, al Servei de Protecció Civil, Prevenció i Extinció d'Incendis i al nostre reconeixement a l'Àrea de Prevenció i Seguretat Vial de la Fundació MAFRE i a l'Associació Europea d'Investigadors. Moltes felicitats per tots. Votarem favorablement punts 10, 11 i 12 i en el punt 13 ens abstindrem.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor de Europolido, Vox. Gràcies, alcalde. Des del grup municipal de Vox volem felicitar aquests professionals per tota la seva carrera i donar-los les gràcies perquè es juguen la vida cada dia. I això, a vegades des d'aquí no es té en compte, però és alguna cosa a agrair i és una cosa que no fa tothom. Dir també que les medalles estan molt bé i s'agraeixen, repeteixo, però no oblidin que el que volen aquests professionals és tenir mitjans i el màxim recolzament incondicional i institucional. Votem a favor dels punts del 10 al 12 i votarem en contra del punt 13. Gràcies.

Molt bé. Resultat, secretari? Molt bé. El punt número 10 s'aprovaria per unanimitat, el punt número 11 s'aprovaria per unanimitat, el punt número 12 s'aprovaria per unanimitat i el punt número 13 s'aprovaria a molt favorable del grup socialista, Junts per persona, Besson Comú, Esquerra Republicana, abstenció del Partit Popular i pel contrari de vols.

Molt bé, doncs m'agradaria afegir-me els agraïments i els reconeixements d'aquests, per començar, 72 professionals que rebran la medalla i el mèrit amb la seva incorporació als Cossos de Seguretat i Salvament el 1990. tot just abans dels Jocs Olímpics i els 29 professionals més que ho van fer amb l'arribada del mil·lenni als inicis del canvi de segle. Tots ells i totes elles de primera línia han estat actors imprescindibles de com aquesta ciutat s'ha anat fent gran i s'ha transformat. I avui el que fem amb aquest reconeixement és posar en valor el seu servei públic de forma continuada i des de l'excel·lència. la seva contribució en milers d'hores de feina, de patrullatges al carrer, de pagar focs, de dispositius, de salvaments, d'intel·ligència, d'anàlisi, la seva experiència, que és imbatible, i també l'orgull de la marca Bombers de Barcelona i Guàrdia Urbana de Barcelona. Amb ells i amb elles hem estat més segurs, més protegits i hem viscut amb més tranquil·litat i confiança la nostra vida a la ciutat. La seguretat, sempre ho hem dit, és una política social, un dret necessari i imprescindible per tal de garantir el progrés, la igualtat i la democràcia. I amb aquest atorgament també reconeixem la valentia, la seva valentia, la seva vocació de servei i també aquelles persones i entitats que els han acompanyat amb aquest objectiu. A tots ells i a totes elles, moltes gràcies en nom de la ciutat. I ara passaríem, secretari, al punt 14, que és la modificació de l'anex 2, dotacions de llocs de treball de la RLT, amb posicionament favorable de PSC i Barcelona en Comú i abstencions de Junts, Esquerra Republicana, PP i Vox.

Correcte? Punt 15, Comissió d'Ecologia... per convalidar el conveni de col·laboració per al manteniment i la conservació i millores de les rondes i del tram municipal de la Gran Via Nord, formalitzat per l'Ajuntament de Barcelona el 30 de desembre del 24. Posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i abstenció i reserva del PP. Punt 15, PP. Abstenció.

Per tant, secretari... S'aprovaria molt favorable per tots els grups, té de l'extensió de tots i del Partit Popular.

Molt bé. Punt 16. Per aprovar provisionalment la modificació del pla general metropolità per el reajustament de sols i sostres en l'àmbit de la plaça de les Glòries, amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt 17. Per... àmbit de Sarrià, per suspendre l'aprovació definitiva del Pla Espacial Urbanístic per a la concreció de l'ús de l'equipament i ordenació volumètrica de la finca situada al carrer Josep Valari 2-4. Posicionament favorable de tots els grups, correcte? Districte d'Horta, amb intervencions, punt 18, suspendre l'aprovació definitiva del Pla Espacial Urbanístic per a la regulació de l'equipament situat al carrer Camil Oliveres II.

Té la paraula el regidor Rebell.

Gràcies, alcalde. Bé, com sabeu, la propietat d'aquesta finca, que és situada a la Font d'en Fargues, havia impulsat un Pla Espacial Urbanístic a fi de desenvolupar en aquests terrenys, en aquesta finca, una residència per a gent gran que comptarà amb places concertades i sabeu bé que aquest pla ja fó objecte d'una aprovació inicial. El PEU s'està, per tant, tramitant, seguint totes les passes d'un expedient d'aquestes característiques, d'un planejament d'aquestes característiques. El que avui proposem, i ho fem a la demanda del mateix promotor d'aquesta iniciativa, és la suspensió de la seva aprovació definitiva. Perquè, efectivament, estudiades les al·legacions que s'han presentat en el període d'exposició pública, s'han recollit algunes d'aquestes al·legacions, tant pel que fa a temes d'arbrat com pel que fa a elements arquitectònics, que tot i no estar protegits des del punt de vista patrimonial, el veïnatge considera elements memorialístics importants pel que fa a la tradició i a la cultura del barri. I en aquest sentit, i així mateix, es tractaria d'aprofitar aquest període, aquest temps, per concretar una proposta que està al damunt de la taula des del principi, que és la possibilitat d'arbitrar una zona engerdinada compartida a la qual poguessin tenir accés els veïns i veïnes del barri. Com vam plantejar parlar d'un altre tipus de qualificació, seria tirar enrere tot l'expedient. Però com ja vam plantejar fa uns mesos, aquest punt seria un punt de trobada. que faria compatibles algunes aspiracions del veïnatge, que accediria a una àrea enjardinada significativa, i el futur mateix de la residència, que estimem un equipament necessari des del punt de vista del districte i del punt de vista també de la ciutat, i que s'ajusta tots els paràmetres urbanístics requerits. El mes de març, en qualsevol cas, tindrem una reunió amb la propietat per tal d'arribar a una concreció d'aquesta proposta i la farem evident al veïnatge.

Moltes gràcies. Residor Calvet, Junts.

Gràcies, alcalde. Gràcies, regidor, per les explicacions, també les que ens hem proporcionat en tot moment els serveis tècnics de la casa. Aquest és un equipament, vostè deia, necessari i desitjat, però que s'enclava, efectivament, en un barri amb una fasonomia molt i molt singular. I, per tant, nosaltres votarem a favor d'aquesta suspensió, demanant, efectivament, que es pugui acompanyar, des de la institució em refereixo, tot un procés de fer entendre el promotor que aquest és un entorn molt singular i que s'ha de ser especialment sensible en aquesta fesonomia i facilitar aquest diàleg amb els veïns. Votarem a favor de la suspensió, esperant que trobem la millor solució possible.

Moltes gràcies. Regidor González, persona en comú.

Sí, gràcies. Nosaltres votarem també a favor i els demanarem, tot i que sigui una mica a picar ferro fred, proactivitat, la proactivitat que hem demanat per la residència Tàver, per la per l'escola Bressol Manetes, per l'escola Alcau, que no esperin només el promotor, sinó que proactivament activin tots els mecanismes per mediar i per resoldre de manera satisfactòria aquest conflicte, per salvar el verd, per salvar el patrimoni, i perquè tot just aquesta setmana hem sabut que a dos minuts d'aquest emplaçament de la jungla també s'hi ubicarà l'anèssima residència privada de luxe als laboratoris Esteve. I per tant, com que volem que Horta i Nardó hi segueixin veient barris vius amb teixit i no només residències de luxe, sisplau, actuïn.

Moltes gràcies, regidor Coronas, Esquerra.

Sí, gràcies. Bé, és que també votarem a favor d'aquesta suspensió de l'aprovació definitiva i ens agradaria pensar que això és una oportunitat, aquest temps que es guanya, per poder salvar el gran pulmó verd que queda a la font d'en Fargas, que és precisament aquesta finca que els veïns i veïnes la coneixen com la Selva. La postura del grup d'esquerra crec que és coneguda, nosaltres som absolutament contraris al pla especial que s'ha plantejat des de la l'empresa promotora d'aquest pla i per tant seguirem defensant aquesta posició que és la que defensen majoritàriament als veïns i veïnes del barri de la Font d'en Fargues, perquè creiem que oportunitats com aquestes no s'han de perdre i perquè veiem que aquest govern municipal i l'anterior també no els ha tremolat mai el pols a l'hora de treure el talonari de diners públics per aturar determinades coses que els han pogut interessar perquè han considerat que eren bones per la ciutat. Jo els demano que posin damunt de la taula aquest cas, el cas de la finca de la Selva a la Font d'en Fargues, com un element clau també a preservar per la ciutat de Barcelona.

Moltes gràcies. Residió Milian, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. És evident que hi ha certa preocupació veïnal respecte al projecte, tot i que el peu està ben redactat i compleix amb la normativa vigent. La suspensió sol·licitada pel promotor té com a objectiu trobar una solució que respongui tant a les necessitats de la comunitat com als interessos privats. Agraïm la bona voluntat del promotor per buscar un acord equilibrat i volem deixar clar que mai votarem en contra d'una iniciativa privada que pretenda desenvolupar la seva activitat de manera lliure i conforme a la llei. Votarem a favor.

Residió Senderos, de Vox.

Gracias. Lamentamos el acoso al que se está sometiendo a la propiedad de la parcela. Es un terreno catalogado urbanísticamente como de equipamientos. Se pretende edificar una residencia parencianos, a lo que, además de parecernos una buena noticia, no le vemos ningún problema. Este tipo de residencias es necesario en todo Barcelona y también en el Guinardó. Pero hasta en buenas soportaciones como estas tienen que entrometerse reivindicaciones supuestamente vecinales que no son nada espontáneas para demonizar la iniciativa privada y coccionarla. El inmenso parque del Guinardó, con 16 hectáreas de extensión, es uno de los mayores de la ciudad y se encuentra a poco más de 100 metros de esta parcela, por lo que el argumento de que es necesario una zona verde no se sostiene. En cualquier caso, el propietario, como muestra de buena voluntad que otros no tienen, se ha mostrado dispuesto a abrir una parte al acceso público. Nosotros preferimos respetar la propiedad privada y no hostigarle. Precisamente por eso... Como esta suspensión la ha solicitado la misma propiedad, votamos a favor con el deseo de que por fin pueda construir la residencia donde los acciones puedan estar bien cuidados. Gracias.

Molt bé, resultat?

S'aprova el punt 18 per unanimitat.

Molt bé, passem al punt 19, que és per aprovar definitivament el Pla de Millora Urbana 4 de l'MPGM-1. per un 22 arroba més inclusiu i sostenible, amb posicionament favorable del PSC, Junts per Catalunya i Partit Popular, i l'abstenció de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Vox.

Correcte? Passem al punt 20, que és per aprovar definitivament el Pla de Millor Urbana 1 a l'Ibei Álava-Bolívia, de l'àmbit del PMU de la MPGM del 22 arroba, amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú i Partit Popular i l'abstenció d'Esquerra Republicana i Vox. Correcte? Punt 21, amb intervencions per aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic per a la regulació de l'equipament situat al xanfrà entre els carrers Wellington 19-23 i Buenaventura Muñoz 29.

Té la parola la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Portem a aprovació definitiva aquest pla especial d'iniciativa privada que impulsa l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya. Durant les últimes dècades l'ITEC s'ha consolidat com un referent per professionals, per institucions que volen avançar cap a un sector de la construcció més eficient, tecnològic i sostenible. L'ITEC està creixent, ha elaborat un pla estratègic per incorporar noves tecnologies, un co-working i també espais per a start-ups del sector de la construcció. I això fa que necessiti ampliar i modernitzar les seves instal·lacions en el mateix emplaçament on és ara, a Sant Martí, per donar cabuda a més de 200 treballadors en l'horitzó del 2028. A més, l'ampliació servirà per adaptar-se a nous models de treball i impulsar la digitalització i la sostenibilitat. El Pla Especial manté l'ús docent i cultural i incorpora l'ús de recerca i preveu l'ampliació de l'edifici per optimitzar l'espai sense augmentar l'ocupació en planta. Es preveu la creació de nous espais oberts al públic, com una sala d'actes, també sales d'exposicions per a empreses emergents del sector. En total, el Pla Especial preveu una edificabilitat d'uns 9.000 metres quadrats i creiem que l'ampliació de l'ITEC. És una bona notícia per la ciutat, també pel país, i per tant celebrem que avui puguem portar a aprovació definitiva aquest pla especial que l'ha de fer possible.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet. Junts.

Gràcies, alcalde. Votarem a favor i votarem a favor molt convençuts de les bondats d'aquest instrument urbanístic per facilitar que l'ITEC tingui més capacitat L'ITEC és una, vaig atrevir a qualificar-ho així a la comissió, una estructura d'estat, perquè es va crear l'any 78 amb fórmula de fundació privada, però de seguida hi van participar també departaments de la Generalitat, els que tenen més relació amb el sector de la construcció. Jo personalment he sigut membre del patronat i dic que és una estructura d'estat perquè ha generat tot d'instruments que han servit i serveixen per efectivament modernitzar la construcció, per fer-la més digital i avui més sostenible, des del famós TCQ, que va servir per poder afrontar tota l'obra pública, per exemple, als Jocs Olímpics, fins ara investigacions amb materials que ens han de fer, en definitiva, que el sector immobiliari també sigui millor, donant-nos més solucions a les polítiques d'habitatge. Per tant, hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Martín.

La regidora Martín, de moment. Nosaltres votarem en contra, com ja vam fer a la comissió, perquè fins ara els sols d'equipament s'havien destinat a organismes públics que han de poder garantir l'interès general dels seus projectes i per primera vegada, en aquest cas, parlem d'un privat. És cert que és una fundació sense ànim de lucre, l'ITEC, tots coneixem la seva bona feina, però no veiem clar com es garantirà que els projectes i les empreses que es desenvolupin en aquest sol al llarg del temps respondran a l'interès general. Per això, i també perquè trobem desproporcionat l'augment d'edificabilitat que passa a ser el doble amb aquest pla espacial, votarem en contra. Gràcies.

Gràcies. Té la paraula la regidora Barò, Òscar Republicana.

Gràcies, alcalde. Nosaltres, com ja vam fer la comissió, vam explicar, votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva, d'aquest pla especial, i ho farem perquè, com bé s'ha explicat, l'ITEC, després de 30 anys, pugui redefinir-se, pugui ampliar les seves instal·lacions amb els espais necessaris i preparats per acollir l'última tecnologia, perquè ens sembla que només així es podrà afrontar els reptes que li vénen al damunt, entre els quals alguns que compartim i que ens preocupen a la majoria d'aquest consistori i el fet de disposar d'eines eficients i sostenibles per a la rehabilitació i la construcció del nostre parc d'habitatges. Certament, també s'ha explicat, som conscients que hi ha un augment notable de l'edificabilitat, però tampoc no va més enllà del que, d'alguna manera, trobem en els edificis no industrials de l'entorn i, en tot cas, considerem que una ciutat com Barcelona i Catalunya necessita un ITEC fort i és capital que, per tant, es pugui tirar endavant aquest pla especial. Gràcies.

Gràcies, regidor Martí. Pepe.

Moltes gràcies. El projecte permet modernitzar i adaptar l'equipament del centre de recerca i TEC. Aquest és un equipament fonamental per impulsar la innovació i la sostenibilitat en el sector de la construcció. La proposta garanteix l'actualització de les instal·lacions que es traduirà amb una major capacitat investigadora i l'enfortiment del teixit tecnològic de la ciutat i particularment del districte de Sant Martí Considerem que és una mesura positiva i votarem favorablement.

Moltes gràcies. No em consta el nom de Vox. Abstenció. Resultat, secretari?

S'aprovaria la proposta en vot favorable pel Grup Socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Partit Popular, el vot contrari va ser en comú i l'abstenció de Vox.

Molt bé, moltes gràcies. Passem aleshores a la part d'impuls i control amb la primera proposició que correspon al grup municipal de Junts per Barcelona i té la paraula el regidor Rodríguez.

Sí, gràcies, president. Avui Junts per Barcelona sotmet a aprovació d'aquest plenari una proposició llarga, extensa, i que no obstant s'explica molt breument. És un recull de mesures proposades pel nostre i per altres grups municipals en aquest plenari i en altres espais d'impuls i control al govern i votades i aprovades sovint pel propi govern municipal. Un conjunt de propostes destinades a lluitar contra l'emergència lingüística en la que es troba la llengua catalana a Barcelona que el govern municipal no està tirant endavant malgrat el seu compromís de fer-ho expressat en tantes i tantes votacions. Avui reprovem aquesta inacció i els demanem de nou que creïn el Comissió d'Edat per la Llengua, que implementin les 68 mesures del català, que implementin les clàusules lingüístiques en la contractació i, en definitiva, que abandonin el postureig lingüístic i passin a l'acció política per salvar el català a la ciutat.

Té la paraula la regidora González.

Gràcies, alcalde. A nivell contextual i entenent el català com una comunitat lingüística que va més enllà de Catalunya, volem demostrar el nostre total rebuig per part de Barcelona en Comú. El que està passant en el País Valencià és gravíssim. Plantejar un referèndum sobre l'ús del català a una administració és un atac frontal als drets lingüístics i una maniobra política per emocionar-ne la presència institucional del mateix. Oi que no es vota si es respecten els drets fonamentals com tampoc es votaria si una administració pot discriminar per raons de gènere, per raons d'origen, oi que no faríem això? Doncs el català tampoc hauria de ser quelcom negociable i des d'aquest posicionament volem rebutjar totalment el que està passant. Ara bé, des d'aquesta defensa ferma i contundent del català que fem des de Barcelona en Comú i que també agraïm la proposta de Junts per Catalunya que posa en valor aquestes 68 mesures que encara estem esperant que es despleguin amb l'ambició i amb la celeritat que el context mereix. També diem que... que si els drets lingüístics, una cosa que venim diem, els drets lingüístics han d'anar sempre acompanyats d'una perspectiva més complexa que més enllà del fet de parlar la llengua només. I que això no pot criminalitzar a qui no el parli, no per decisió pròpia, com si estiguessin parlant d'una mena de liberalisme lingüístic, com si fos només una decisió, sinó que hem d'entendre les poques condicions i les poques estructures i els pocs recursos que s'hi estan destinant des de les administracions públiques perquè les poblacions més vulnerabilitzades li parlin. I aquí torno a fer referència al manifest que vam veure fa dies impulsat per Òmnium, per comunitats migrades, sobretot per nous parlants del català que demanen més recursos precisament per parlar la llengua. i aquí crec que el que cal és posar recursos i no, d'alguna manera, criminalitzar aquells que no el parlen precisament per falta dels mateixos. Aquí a Barcelona no podem signar genus i la situació que tenim ara mateix del català és producte d'una falta d'impuls, de decisions polítiques plantejades i no executades, de falta d'ambició i també d'un ús partidista del català segons convingui, com hem vist també en diverses ocasions. Esperem a veure què passa al govern, però més enllà del vot favorable el que cal és actuar amb polítiques contundents. S'ha tingut una comissió específica per l'estat del català i no veiem encara aquests resultats com s'estan donant. Nosaltres, com no pot ser d'una altra manera, votarem a favor perquè defensem una ciutat on el català sigui una llengua dos ple i garantit per a tothom, però sobretot esperem que es prenguin decisions que ja hem aprovat i reaprovat tant a comissions com en aquest plenari, però que de moment no veiem els seus resultats. Gràcies.

Moltes gràcies per part d'esquerra, el regidor Castellana.

Gràcies, Tinenta. Avui hi ha tres proposicions de Junts, PSC i Comuns que o bé reprodueixen íntegrament o s'assemblen molt a propostes recents d'Esquerra Republicana en comissions o plenari i ens n'alegrem perquè les nostres propostes no tenen copyright, són totalment copyleft i per tant ens n'alegrem molt que ens escopin i les facin la sotmetin també a debat i votació. De fet, gairebé els diria que si es volen fer d'Esquerra, doncs tenen les portes obertíssimes i estaríem encantats que s'hi unissin. Dit això, entrant a la iniciativa de Junts en concret, Esquerra Republicana persistim en la defensa de la llengua catalana. De fet, ara comptava, hi ha hagut 17 tongades de comissions i plenaris des de l'inici del mandat, ara que ens apropem a... a la meitat del mandat i Esquerra Republicana hem portat 18 iniciatives en relació a la llengua catalana d'àmbits molt diferents perquè com tots i totes sabem la qüestió de la llengua catalana va des de l'ús social i per tant parlant també de drets com comentava ara la regidora González i de donar eines per a tothom. També va d'atenció i com l'administració s'adreça a la ciutadania, va de contractació i subvencions, va de l'ús intern i l'ús institucional, etc. O va també de l'ús en sectors econòmics, com també podrem comentar després amb la iniciativa que presentem avui. Com dèiem, presentat 18 iniciatives i a més hem aconseguit incloure en acords pressupostaris també algunes de les propostes que estan tirant endavant. Algunes amb major èxit i altres amb menor èxit. I ho seguirem fent. I ho seguirem fent també fora de la institució, treballant amb entitats com Òmnium Cultural, amb Plataforma per la Llengua, amb la Cal, etcètera, etcètera, com hem anat fent i com seguirem fent. I també ho seguirem fent com Esquerra Republicana en tots els territoris de parlar catalanes. Parlava de la situació al País Valencià, però tenim també la situació de la Catalunya Nord amb la Bressola i tots els problemes que estan tenint per poder seguir tenint educació en llengua catalana, els atacs que hi ha hagut històricament també a la franja de Ponent, a les Illes i altres àmbits en què sí que hi ha un ús una mica millor, com pot ser a Andorra, on també hi ha molts reptes com a l'Alguer, i també en el cas que ens ocupa el Principat de Catalunya Especial a la ciutat de Barcelona. Seguirem treballant perquè és un dels pilars de cohesió social i els atacs vinguin d'on vinguin els respondrem. I és veritat, i per això votarem a favor avui d'aquesta iniciativa, que d'aquestes 18 iniciatives encara hi ha moltes qüestions que s'han de tirar endavant. I per tant, més enllà que estem orgullosos, per exemple, d'haver multiplicat per dos i mig el pressupost que destinava aquest Ajuntament al català, que és una bona notícia que hem impulsat i que hem liderat des d'Esquerra Republicana, doncs també és cert que hi ha moltes altres accions d'aquestes 18 que encara han de tirar endavant i, per tant, votem a favor de la iniciativa i demanem al govern que es posi els pries en aquest sentit.

Gràcies. Junts ens porta una proposició on bàsicament demana continuar amb les polítiques lingüístiques de les darreres dècades i que han tingut com a resultat el descens de l'ús social del català entre els joves. Aquest em sembla un cas evident on la ideologia no deixa a veure la realitat, on la retòrica de les conviccions ofega l'ètica de la responsabilitat. on els mitjans semprats perjudiquen greument l'objectiu declarat. Gairebé mig segle de polítiques nacionalistes no han portat a la desconexió de Catalunya de la resta d'Espanya, però sí a la desconexió dels joves del català. Els governs de la Generalitat, també l'actual, amb un conseller de política lingüística obertament independentista, han volgut convertir el català no en una eina de comunicació, sinó en una imposició política al servei d'un projecte partidista. Mirin, si volem que el català torni a ser una llengua atractiva per als joves, hem d'acabar amb les imposicions i també amb les hipocresies. Ho dic perquè a la proposició diuen que s'ha de defensar el model d'inversió lingüística en català per al sistema educatiu. Però a l'hora de la veritat, pràcticament cap líder nacionalista porta els seus fills a escoles amb aquest règim lingüístic. Ah, resulta que el monolingüisme vehicular només es volen per a aquells que no es poden pagar a una escola privada. Per tant, aquí estem parlant més de classisme que de nacionalisme. També és curiós que les enquestes de la Generalitat no preguntin... però sí ho fan alguns mitjans i associacions lliures de subvencions. I quan aquests fan aquestes enquestes, la grandíssima majoria dels catalans diuen que prefereixen un model d'escola amb dues o tres llengües vinculars i no només una. És a dir, quan hi ha llibertat o quan es pregunta, s'aposta per la riquesa lingüística, s'aposta per més d'una llengua. Per altra banda, ja ho hem dit més d'un cop, és fals dir que el model generalitzat a Catalunya és el de la immersió lingüística. No és immersió, per exemple, quan el fill d'una família catalana parla estudia en una escola amb el català com a única llengua vehicular. No hi ha immersió perquè no hi ha un canvi de context. lingüístic, però així immersió lingüística hauria d'estudiar en una altra llengua. Per tant, no és immersió, és imposició d'una única llengua, tant si es necessita reforçar el castellà com si es necessita reforçar el català. En definitiva, volen seguir imposant un model que no volen per els seus propis fills, que no escollien les famílies que poden escollir, que ha prejudicat greument la qualitat de l'ensenyament a Catalunya i que a sobre és un factor important del descens de l'ús social del català. Votarem, no. El nostre model és un altre. Des del Partit Popular defensem el català amb polítiques eficaces i defensem també l'educació en la llengua majoritària dels catalans, que és l'espanyol. Defensem un model flexible, de llibertat i bilingüe, i fins i tot trilingüe, perquè l'anglès també és molt important. És a dir, el nostre model és respectuós amb les dues llengües, amb els drets individuals, amb la llibertat i amb una educació pública d'alta qualitat.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Per part de Vox, el regidor Senderos, endavant.

Gràcies, Cimenta. La seva proposta es justifica en una suposada situació d'emergència del català a la nostra ciutat i en diverses normes i iniciatives aprovades per l'Ajuntament, però no ens expliquen els perquès. Mirin, no existeix aquesta emergència, sinó que el seu ús sempre ha experimentat variacions al llarg del temps sense que això tingui perill per a la seva supervivència. Com en altres qüestions, intenta crear alarma social per poder imposar les seves idees que són destructores de la convivència pacífica. Si hi ha un retrocés es deu en gran mesura factors dels quals vostès en són corresponsables i que són el rebuig al seu ús generat precisament per pretendre imposar-lo tant sí com no a la força i coactivament. La politització de la seva defensa com una eina més per generar odi a Espanya, el fort increment de la immigració de la que també en tenen molta culpa. No creuen en la llibertat lingüística ni en el dret dels ciutadans a poder utilitzar qualsevol de les dues lliègues oficials i podria semblar que el que no creuen és en la llibertat dels que no pensen com vostès. Pel que fa a les mesures concretes, afirmem el següent. El Comisionat, barra DA, per la llengua catalana, és un organisme superflu a sumar els que ja existeixen i que servirà per recol·locar i endollar els amics i membres dels partits favorables a les seves polítiques i continuar amb el malbaratament dels diners públics. I és córrer risc que es converteixi en una mena de gran germà que controli i reprimissi qualsevol suposat atac a l'idioma si algun hiperventilat se sent una mica malmirat. La defensa del model de la immersió lingüística per al sistema educatiu és una cosa que no ho puc compartir en absolut, perquè no respecta el bilingüisme previst a la Constitució espanyola, incompleix les reiterades sentències dictades per diferents tribunals i no respecta els drets dels pares i els alumnes. A més, és un sistema contrari a les prescripcions pedagògiques de professionals independents i que provoca un alt índex de fracàs escolar tal com reflecteixen diferents informes i estudis educatius sobre Catalunya. L'augment del finançament al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona en un milió d'euros és intolerable, tenint en compte especialment la situació de pobresa que pateixen tants barcelonins. En parl del català, exclusivament en les comunicacions i discursos, és contrari també al principi de cooficialitat de les llengües, contrari a la realitat lingüística de casa nostra i vés a saber què entenen vostès per àmbit lingüístic català. Tampoc estem d'acord a promoure que el català sigui idioma oficial a la Unió Europea, ni que es faci en nom de la nostra ciutat, ja que molts personis ni estem d'acord perquè implicaria una despesa pública més gran i cap avantatge ni beneficis social provocaria. Per aquests motius, votarem en contra de la seva proposició, una més en la línia del projecte totalitari d'implantar una societat monolingüe, on el castellà queda completament erradicat per avançar a una Catalunya completament separada i ajena a la cultura espanyola.

Per part del govern té la paraula el regidor Rebell.

Endavant. Gràcies, tinenta. Bé, nosaltres donarem un vot favorable a aquesta proposició que més aviat ens sembla un seguiment del conjunt de matèries que el govern ja té pactades amb Esquerra Republicana en matèria d'ús del català. En qualsevol cas, des del govern municipal hi ha un compromís ferm amb el foment i la protecció de la llengua catalana. Fa una setmana, jo mateix, el passat 17 de gener, vaig tenir ocasió de participar en la primera jornada sobre política lingüística als municipis a Sant Cugat del Vallès. Durant el mandat 2019-2023, efectivament es va elaborar amb la participació d'un grup d'experts l'anomenat document de 68 accions per promoure l'ús del català a Barcelona. I podríem afegir a hores d'ara les conclusions de la Comissió No Permanent de la Llengua Catalana sobre possibles línies d'actuació en matèria de l'àmbit digital i especialment adreçades al jovent que va concloure aquesta comissió fa poques setmanes els seus treballs. Al final de l'any passat, van fer evident un primer balanç sobre l'estat de desplegament d'aquelles 68 mesures que estan en curs. Si no tenen el document o no l'han mirat, els hi podem tornar a enviar, cap problema. Recordem, si més no, algunes dades. Pel que fa a les subvencions, s'està tramitant actualment un conveni de subvenció directe excepcional amb l'Institut d'Estudis Catalans, ja té la seva dotació aprovada en comissió de govern, amb l'objectiu de desplegar tot un seguit de línies de treball en direcció a la població més jove. També estem en converses per donar resposta a la demanda creixent de cursos per part del Consorci de Normalització Lingüística, en guany concretament l'aportació de l'Ajuntament serà d'un milió 800.000 euros, més 150.000 euros per català en cap de setmana, a més d'assumir, neteja, lloguer i manteniment dels locals que disposa el CNL. A nivell educatiu, el Consorci d'Educació de Barcelona ha desplegat les aules d'acollida accelerada per l'alumnat nouvingut de segon i tercer d'ESO, així com els mòduls d'ensenyament integrats per al jovent nouvingut a les escoles amb adults. sense oblidar, cosa important, les línies educatives del mateix Pla de Barris, que fomenten l'ús del català no només entre el jovent, sinó també entre les seves famílies, concretament nouvingudes. Pel que fa a la comunicació, el català és la llengua vehicular de l'Ajuntament amb totes les seves activitats institucionals. I així ho va fer l'alcalde el dijous de la setmana passada, el Comitè de Regions a Brussel·les, encapçalant la demanda en favor de l'habitatge de les ciutats europees. Per tant, aquest és el nostre compromís FFN i el qual ens mantenim fermament.

Moltes gràcies per part del Junts.

Per Barcelona, endavant. Gràcies, presidenta. Bé, la importància que aquest govern municipal dona al català queda clara des del moment en què l'alcalde surt de la Saló de Plens en el moment de debatre aquesta proposició. I ho lamentem. I ho lamentem perquè estem davant d'una nova mostra de manca de compromís. Regidor Rebell, no s'ofengui, vull dir... Creiem que és un tema prou important com perquè el contestés l'alcalde Coiboni. Els companys de Barcelona en Comú, dir-los que estem absolutament d'acord en la no criminalització de la gent que no té accés a classes i a eines i que té voluntat d'aprendre i parlar el català i que es troba en una administració que no els ho facilita. Els companys d'Esquerra, el regidor de Castellana, que deia que les seves propostes són copy-left, les nostres també ho són. Les nostres també ho són i per això les repetim i les reiterem i també les posem a disposició seva perquè les faci evinents el govern amb qui sembla que tenen més bona sintonia que amb nosaltres. Nosaltres en tot cas seguirem militant a Junts i seguirem militant en la llengua catalana i en la seva defensa. I els companys del Partit Popular dir-los que si de veritat, de veritat els preocupa o pensen que el català està en decadència en el seu ús perquè se l'ha utilitzat o perquè està vist com un idioma classista o nacionalista, etc. Si de veritat els preocupa, contribueixin a desmuntar aquest discurs i no a alimentar-lo.

Moltes gràcies.

Ah, sí, sí, per a l'escomptat, però com que no hi ha hagut cap més intervenció per això... Ah, d'acord, perfecte. No hi havia tothom acabat.

Molt bé, regidors, regidores, a Barcelona patim una crisi climàtica i el govern fa veure que pren mesures al respecte. Patim una crisi d'habitatge amb preus inassubibles, i joves que no poden emancipar-se i el govern també fa veure que hi posa rebeix i patim una crisi cívica amb problemes de seguretat i incivisme que afecten el dia a dia dels barcelomins i fins i tot aquí el govern també fa l'esforç de simular que actuen. Però quan parlem del català, de la nostra llengua, de la nostra identitat, quan parlem de l'emergència lingüística, la resposta és nul·la. ni acció ni simulacre, ni tan sols la mínima preocupació. És com si haguessin pres un curs intensiu de com sembla ocupat sense fer res. I això, senyors del govern, no és casualitat, és una decisió política. Per vostès el català no és una prioritat. Ho veiem aquí a l'Ajuntament, ho veiem a la Generalitat, en Salvador Ia, i ho veiem al Parlament. L'alcalde Coiboni, absena d'aquest moment, representa un PSC que lamentablement ha girat l'esquena a la llengua pròpia de Catalunya. Les dades són esfereïdodes i no deixen lloc excusa. Segons l'última enquesta de serveis municipals de l'Ajuntament el 2024, només el 36% dels barcelonins tenen el català com a llengua habitual. És el mínim històric en 35 anys i això probablement vol dir que és el mínim històric absolut. Entre els joves la situació és encara més dramàtica. Això no és una tendència, això és una emergència. Una llengua que no es parla entre els joves és una llengua condemnada a desaparèixer i vostès ho saben. Ho saben i no fan res per revertir-ho, res. L'Ajuntament es va comprometre dins del Pacte Nacional per la Llengua. S'han compromett amb moltes votacions, com la d'avui mateix, a impulsar mesures contundents. On són aquestes accions? No hi són. No existeixen. Plataforma per la Llengua ja ho ha denunciat. Vostès menysprèn aquestes mesures, les deixen en un calaix mentre el català s'esfuma dels carrers de Barcelona. El català sempre ha estat un pilar fonamental de l'ascensor social a Catalunya. Ha estat la llengua que ha permès a generacions senceres vingudes d'arreu integrar-se, prosperar i sentir-se part d'aquesta terra. Però fa temps que aquest ascensor està avariat. Només baixa, no puja. I la seva poca defensa de la nostra llengua és un dels factors que va contra el progrés de la nostra ciutadania. Quan el català retrocedeix, no només perdem identitat, perdem també oportunitats. Quan un jove de Nou Barri, Ciutat Vella o Sant Martí, no té accés a la llengua pròpia, se li tanca una porta al futur. I vostès, amb la seva passivitat, són còmplices d'aquest empobriment. Jo agraeixo sincerament el vot favorable a aquesta proposició del govern i dels altres grups. Però permeti'm que els ho digui. No ens val que ens votin a favor les nostres propostes al ple i després no moguin un dit. Això no és governar, això és fer teatre. I mentre vostès fan teatre, el català abaixa el taló a la ciutat. Des de Junts ho tenim clar. Volem una Barcelona on el català no sigui un souvenir i seguirem lluitant per defensar-lo.

Moltes gràcies.

S'aprovaria la proposta amb el favorable de Junts, Barcelona en Comú, Squerra Republicana, PSC i el vot en contra del Partit Popular i Vox.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem a la següent proposició per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Sant. Endavant.

Sí, gràcies, presidenta. M'agradaria tenir el mateix temps que ha tingut el regidor de Junts per poder fer tota l'explicació. En tot cas... Aquesta és una proposició que té una clara intenció, que és posar en el centre de les polítiques de la ciutat la lluita contra l'especulació. Diumenge passat ens aixecàvem amb una entrevista del senyor Collboni on afirmava que l'especulació a Barcelona ja no era un negoci, que era cosa del passat. Jo hi ha dies que em pregunto si viuen en la mateixa ciutat. que la majoria dels veïns de Barcelona. Perquè fer aquesta afirmació, com a mínim, és agossarat. És agossarat especialment quan no hi ha ni una proposta d'acció, de lluita contra l'especulació pròpia del govern, ni un calendari. Per tant, i a més perquè sabem que l'especulació, per desgràcia, segueix... campany lliurement a la nostra ciutat i ara els donaré bastantes dades que així ho acrediten i que ho demostren. I per això avui portem aquesta proposició que és una proposta amb un pla real perquè es deixi aquest govern i aquest alcalde de declaracions buides a contingut i que passi a desenvolupar un pla per als propers tres mesos per tal d'actuar, de tirar endavant mesures i fites concretes perquè si no la vida de la gent no canvia amb titulars. Abans de continuar amb l'explicació de la proposició, sí que crec que ens hem d'aturar a definir què vol dir l'especulació. Què vol dir l'especulació? L'especulació i especular és una operació que s'executa en previsió d'adquirir beneficis sense aportar cap valor, ni social, ni econòmic, ni de cap mena. Això significa passar de tenir, per exemple, un pis llogat a 700 euros al mes a posar-lo a 1.400 euros al mes sense fer-hi res, perquè valgui el doble, sense fer-hi absolutament res. O, per exemple, comprar un edifici sencer, buidar-lo de veïns i posar-hi lloguers de temporada, lloguers d'un any a preus abusius, com està passant massivament a Barcelona. Per tant, Així es constata que gràcies a l'especulació avui l'habitatge, per exemple, dona molts més beneficis que invertir en borsa. Però l'especulació no només afecta l'habitatge, com incorpora precisament aquesta proposició, perquè el mercat, el mercat capitalista, sabem que és inhumà amb qui viu a la ciutat. I per exemple, mentre avui estem tractant aquesta proposició, s'està tancant una residència de persones grans, la residència Taver, que està expulsant 24 habitants, 24 persones d'aquesta residència. I sabem que no només és aquesta residència, sinó que n'hi ha al voltant de 50 residències més en la mateixa situació, només a l'Eixample. Perquè a la ciutat que volen els especuladors, la gent gran també els hi sobra. Però no només afecta també aquests serveis com les residències. L'especulació no té límit i també apunta, per exemple, a les escoles Bressol. Fa 10 dies l'escola Alcau es va tancar deixant sense alternativa 40 famílies, per exemple. O avui mateix, també avui, aquest divendres, està passant a l'escola Bressol les manetes. amb 26 infants que també es queden sense aquesta cobertura. També ens està passant amb el comerç local. Som diversos els regidors i regidores que hem denunciat el que està passant amb la llibreria Sant Jordi. Adeu a la llibreria Sant Jordi avui. Avui diem aquest adeu. Tot un símbol de cultura i tradició que no continuarà. I en el seu lloc què? Què hi veiem? Comerços franquiciats internacionals. que sustenten precisament els seus beneficis en la precarietat laboral. Per tant, avui és un divendres negre, és un divendres negre i volem, per totes aquelles persones que volem viure i que la ciutat sigui per viure, i en canvi és un divendres gloriós per als especuladors, per aquells que volen especular amb la nostra ciutat. I la pregunta que ens hem fet per presentar aquesta proposició és, davant de tot això, què està fent el govern? Què està fent el govern? Doncs res. Malauradament, res. no han mediat en cap d'aquests casos, en cap d'aquests casos, perquè hem parlat amb totes les direccions d'aquests espais, amb les famílies afectades, ni tan sols han parlat amb elles, s'hi han posat en compta, han manifestat la seva preocupació. I això ha de canviar. Per tant, aquesta proposició és una oportunitat, és una oportunitat clara pel govern municipal, per deixar els eslògans buits de contingut, com el del senyor Collboni el diumenge passat, a propostes concretes. I presentem precisament aquest pla amb 8 mesures. Aplicació del pla Amsterdam, prohibint les compres que no siguin per residir. L'aprovació de la nova MPGM per prohibir el lloguer de temporada de la nostra ciutat i acabar amb el frau. Aplicar el règim sancionador que hem pogut tirar endavant amb el govern del Partit Socialista a nivell de la Generalitat i que la ciutat pot tirar endavant des de ja. Fer complir la norma del 30%. Un pla de rescat per residències i escoles bressol, expandir el tanteig i retracte per a serveis de cura, un pla de protecció del comerç de proximitat i fer mediació per evitar tot això que els acabo d'explicar que ens ha passat a la ciutat i que la ciutat hagi de ser un espai on l'especulació campi lliurement.

Moltes gràcies per part de Junts per Barcelona. Té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, tinenta d'alcalde, regidora, senyora Sanz. Nosaltres creiem que és perjudicial per Barcelona i la seva gent que el seu grup, el grup dels comuns, perseveri en les proposicions com la que presenten avui. La proposició que presenten avui demostra que vostès no han fet gens ni mica d'autocrítica ni de reflexió interna perquè, insistim, persevera en l'errada, no? És veritat que algunes de les propostes que presenten en comissió o en plenari arrosseguen a voltes el govern, però això, insistim, és perjudicial perquè no orienta correctament les polítiques d'habitatge que necessitem a la ciutat, que necessita l'agenda de persona. Fa molt temps, massa temps, que es mantenen ferms en la seva estratègia del fracàs, expulsant-se responsabilitats i fins i tot, com hem vist recentment, incrementant l'aposta. Si la reserva del 30% es constata que ha paralitzat el sector i ha reduït l'oferta al mínim, doncs és culpa de l'aparició dels promotors i proposen augmentar-la al 50%. O quan la llei de la vivienda... que vostès es van promoure i que van arrossegar a altres grups a votar-la a favor, nosaltres no la vam votar a favor, proposa limitar els preus de lloguers, i es constata que això liquida el mercat de lloguer permanent, acusem a tota la propietat de frau de llei i ens carreguem el lloguer de temporada per tota la... per tota la ciutat. La seva estratègia ha sigut un fracàs constant. Cap de les seves grans propostes en matèria de veitatge ha reaixit. Al contrari, tenim avui menys oferta que mai, més cara que mai, més inseguretat jurídica al sector i més incertesa als privats. I això és així perquè sempre s'han fet aquestes propostes sense buscar consens ni polític ni social ni amb el sector. Hi ha una certa ironia en el fet que vostès facin o facin fer alcalde el senyor Collboni que s'ha decidit a modificar la seva política estrella en matèria d'habitatge del 30% i a més que ho van fer de la mà del Partit Popular que directament Se la vol carregar, tot plegat és molt incoherent, però pel que fa a la iniciativa que ens porten avui, més enllà d'aquesta explicació que hagi pogut fer ara, es tracta d'un còctel, una miqueta programa electoral que barreja una amplia gama de proposicions, alguna de les quals podríem compartir per separat. però les principals, les que anomenen al principi, que estan relacionades amb el 30% o amb aquesta modificació de prohibició del lloguer de temporada, no hi estem d'acord pel que votarem en contra. I en tot cas, un afegidor pel que fa a la segona part de la seva iniciativa, òbviament creiem que cal establir mecanismes que assegurin que existeixin equipaments de gent gran d'educació a totes les zones de la ciutat, també en aquells barris on el preu de l'habitatge està més alt, més tensionat. Alguns dels casos que anomenen els coneixem, però cal estudiar cas per cas i els exemples que posen a la proposició són molt diferents entre ells. De nou, si estan oberts a tractar-ho per separat i aplicar una mica de rigor a qüestions tan delicades, en podem parlar. Per exemple, podem fer que el Consorci, vostès ho van negar sempre, pugui ajudar a institucions privades d'educació com són els llars d'infants.

Moltes gràcies.

Per part d'Esquerra Republicana, té la paraula la regidora Baró. Endavant. Gràcies, presidenta. Bé, nosaltres comencem dient que votarem a favor d'aquesta proposició. Avui els comuns es porten una recopilació de propostes, amb la majoria de les quals ja estem d'acord, no només perquè formen part de debats que prèviament s'han anat desplegant en aquest mandat i en mandats anteriors, són debats que han anat evolucionant i s'han aprofundit, sinó perquè... ens sentim impulsors de moltes de les propostes que avui recull aquesta proposició. Totes elles orientades a lluitar contra l'especulació immobiliària a Barcelona, una lluita que, evidentment, compartim. Ara bé, aquesta no és una lluita nova. Fa molts anys que ens trobem davant d'aquest repte, que és un repte urgent, que és un repte inajornable, i que tanmateix a dia d'avui segueix sense resoldre's. Certament, la nostra ciutat s'enfronta a un procés de transformació involuntària que està desplaçant els barcelonins, que està tancant serveis essencials i convertint espais de convivència en simples actius financers. I és per això que cal actuar amb determinació i responsabilitat i rigor. I en aquest context, la proposta d'un pla de lluita contra l'especulació immobiliària, l'especulació que té impacte en l'habitacional, el comerç, els serveis assistencials, etc. És una proposta que ens sembla oportuna i també, si m'ho permet, resultona. És a dir, és fàcil de vendre, però és molt difícil d'aplicar. I la prova és que vostès mateixos, que han tingut responsabilitats en les polítiques d'habitatge en aquest Ajuntament durant vuit anys, no només no van poder resoldre-ho, sinó que em sembla que objectivament podem afirmar, i estarem tots d'acord, que la situació és objectivament pitjor ara que fa 8-10 anys. Per tant, no ens podem permetre més promeses vagues, no ens podem permetre més propostes ineficients, més titulars, més anuncis, més expectatives impossibles de complir. Ara toca actuar, i actuar amb l'eficàcia i amb la terminació, com per exemple va actuar el govern d'Esquerra Republicana quan va assumir la cartera d'habitatge a la Generalitat. I posaré dos exemples. Un exemple és el decret sobre els UTS, és un decret sòlid, és un decret eficaç, sense el qual Barcelona no es podria ni plantejar erradicar els UTS i retornar tots els habitatges turístics al seu ús original, al seu ús residencial. I li posaré un segon exemple, que és el famós decret 6 barra 2024, un decret ambiciós, d'efectes immediats en la lluita contra l'especulació, perquè regulava, definia amb exhaustivitat els lloguers de temporada i, per tant, permetia detectar i sancionar aquells que eren fraudulents, aquells que amaguen el que en realitat són usos residencials permanents i no pas temporals. Malauradament, i no em cansaré de repetir-ho, si el Partit Socialista, si junts, haguessin convalidat aquest decret, insisteixo, el cas Ursola no hauria existit i ara la ciutat estaria molt més protegida i tindria una eina útil i eficaç per combatre els processos especulatius que efectivament s'han detectat arreu de la ciutat i, sense anar més lluny, més de 200 finques de propietat única a l'Eixample estarien patint tot aquest tipus de situacions. Per tant, queda molta feina per fer, cal fer-la bé i si el que volem realment és buscar solucions reals i factibles, ens hem de posar a treballar amb aquest rigor, amb aquesta determinació, intentant evitar fer anuncis que són això, anuncis.

Gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora Estalli, endavant.

Sí, moltes gràcies, Cip Tinenta. Aquesta proposta, sota el pretext de lluitar contra l'especulació, el que realitat fa és un atemptat contra la propietat i la iniciativa privada. Perquè el que veritablement vol el grup de comuns és anar en contra de la iniciativa privada. I a més ha definit el que és especulació. Apostar per les fluctuacions de mercat sense generar valor afegit. Però després no ho aplica el cas pràctic. Això és una gran diferència. Quan un inversor adquireix una propietat, rehabilita un edifici, assumeix riscos, crea llocs de treball, contracta tercers... participa en la regeneració urbana, dinamitza els barris, això no és especular. El que vostès fan és que ho confonen tot. I la senyora Carme Trilla ja li va advertir en la comissió. No és el mateix especulació que guanys. I tothom té dret a guanyar amb les operacions que fa de caràcter... immobiliari o de caràcter econòmic. El que vostès atenten és contra la propietat, contra el benefici. Per què? Perquè han tingut una incapacitat absoluta d'adoptar cap mesura positiva per la creació d'habitatges i l'accés a l'habitatge a Barcelona quan vostès han governat durant vuit anys. I en comptes de fer i proposar mesures en positiu, vol destruir tot allò que existeix. En compte d'arguments de protegir vulnerables de diferents nivells i permetre o demanar que l'Ajuntament fes d'intermediador. Vostès estan confonent les coses. El mercat té unes dinàmiques a les que vostè no pot actuar, més que regular-lo en caràcter general i no intervenir amb la distorsió que ho estan fent, que l'estan enfonsant i estan generant un clima de rebuig absolut i estan impedint i perjudicant aquells que vostès diuen que volen protegir. La intervenció en el mercat amb la declaració de Barcelona com a zona tensionada està destruint l'oferta. Està fent que persones que tenen el seu habitatge, en comptes de ser habitual, el portin amb el mercat temporal. I això és legítim. perquè és un refugi per ells, per culpa que vostès, en aquest cas, estan generant aquesta limitació de preus i aquesta inseguretat jurídica als propietaris que no tenen cap capacitat de recuperar el seu pis quan hi ha un impagament i estan enfonsant tot el sector i es necessita el sector privat per avançar i construir habitatges a les ciutats sense el sector privat no es rehabilitaran edificis no es construiran edificis perquè la gent no només la gent vulnerable sinó de classes mitges i classes mitges baixes que avui en dia no tenen habitatges al que accedir puguin accedir amb un habitatge per tant la seva limitació del 30%, que és un fracàs, ara el volen els 50, 30 per 0 és 0, 50 per 0 és 0, i és el que vostès volen, però els és igual, perquè el seu objectiu és ideològic, no tenen en compte, utilitzen a les persones vulnerables com un escut per les seves polítiques i la seva ideologia, i no els tenen sense cuidado, i els diuen que els protegeixen quan els fastidien tot el que poden i més. Per tant, des d'aquesta visió, nosaltres estem en contra d'aquesta proposta. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Vox, el senyor Senderos, endavant. Nos proponen medidas que no han funcionado en otros países de Europa y siguen con su molesta matraca también de prohibir el alquiler de temporada. Pero si ya está regulado por la Lau del 1994 y la regulación ha funcionado razonablemente, ¿qué es lo que ha pasado? ¿Por qué ahora Barcelona en Común y otros grupos quieren regular el alquiler de temporada si ya tiene su propia regulación? Ha pasado que en mayo del 23 apareció la nefasta ley de vivienda aprobada por ustedes, mismo lo que ha causado el desastre en el que estamos. Identificado el problema, la solución es fácil de intuir, derogación inmediata de la ley de vivienda. También proponen jugar a policías prohibiendo, persiguiendo y sancionando, aunque eso ya lo hace tristemente la Generalitat con su vergonzoso decreto legislativo 1 barra 2025. Pero a ustedes les parece poco y no contentos con tal persecución autonómica, pretenden que el Ayuntamiento también se dedique de pleno a eso, prohibir, perseguir y sancionar. Mantienen, persistiendo en el error, la ocurrencia del 30% que aprobaron de la mano de socialistas republicanos y, recordémoslo, Schultz hoy por Barcelona. De un 30% que ha frenado en seco la construcción de vivienda. No olvidemos que Barcelona no es imprescindible para los promotores, pero los promotores sí lo son para la ciudad. La construcción de vivienda casi ha desaparecido con el absurdo de esa norma. Pero ustedes insisten. En cuanto a residencias para ancianos, el Ayuntamiento debe liberar suelo para hacer nuevas. Su obligación pasa por construir residencias públicas. En cuanto a las privadas o concertadas, que tan importante labor desempeñan, en vez de perseguirlas, debemos incentivarlas, atenderlas y cuidarlas. Castigarlas, controlando precios y dificultando sus licencias, es asegurarse la falta de plazas para nuestros ancianos. Y de verdad que eso nuestra ciudad no se lo puede permitir. Porque una vez más nos encontramos ante lo mismo, provocados por políticas represivas que les encantan. Demasiados propietarios ni prorrogan ni renuevan sus contratos, hartos ya de que grupos como ustedes les demonicen y les traten como delincuentes. También proponen instar al resto de administraciones a la regulación de alquileres comerciales, lo que de entrada ya supondría una modificación de la ley de vivienda en el Congreso, esa que ustedes tanto defienden. No contentos con fastidiar y hundir al propietario de las viviendas, vienen ahora por los de locales, a por los que tienen un parking o un trastero. Cada vez que hablan de vivienda es para atentar contra la propiedad privada, un derecho que les escuece y les impide dormir. La solución, desde el lado de la oferta, pasa por disponer de vivienda para alquilar o vender, pero propuestas como las suyas van al sentido contrario. Por eso votaremos en contra.

Gràcies. I per part del govern, la tinent d'alcalde Bonet. Endavant.

Moltes gràcies. Doncs senyora Sanz, entenem i compartim amb vostè la preocupació per les dinàmiques especulatives que afecten el model de ciutat que volem. Nosaltres, com vostès, volem habitatge a preus assequibles, més places de residència i un comerç de proximitat viu. Ho entenem i ho compartim. I també li diré tant de bo aquests problemes haguessin nascut fa dos anys, com semblen dibuixar o insinuar en la seva descripció del problema. Malauradament. venen de molt enrere. Són qüestions que venen de lluny també de quan vostès governaven i que només encertarem en les solucions si som capaços de sumar esforços, de sumar eines i no limitar-nos a les més considerades per vostès úniques i pures. I assenyalant culpables, evidentment, perquè aquest és l'esport preferit que sembla evidenciar-se en cada iniciativa que porten. De la seva proposició, ningú no diria que vostès han encapçalat les responsabilitats en l'àrea d'habitatge durant vuit anys i també l'alcaldia durant vuit anys. En tot cas, els agraeixo que per primera vegada veig una incipient capacitat d'autocrítica perquè en la descripció, en el preàmbul d'aquesta iniciativa critiquen el que ha passat en anys en els que vostès governaven. Parlen de desnonaments invisibles al districte de l'Eixample des de 2016. Per tant, suposo que d'això no en deu ser responsable el govern actual. Esbiaixen el diagnòstic i per tant necessàriament s'equivoquen en les solucions que plantegen. Nosaltres treballem d'una altra manera, volem treballar d'una altra manera, ens entestem a treballar d'una altra manera I és per això que els vam presentar una sèrie de transaccions de millores que consideràvem a la proposta que avui ens han presentat. Evidentment, era esperable, no les han acceptat. Feien referència, entre d'altres, al futur pla especial dels lloguers de temporada. que vostès diuen que haurà de prohibir els lloguers de temporada. Vostès saben perfectament, serveis jurídics ho ha dit reiteradament, que no es pot prohibir, que només es pot regular. Regular amb restriccions. I és aquí on ens hem de trobar quines són, amb quines condicions són possibles i on són possibles o han de ser possibles els lloguers de temporada. Vostès, per altra banda, en la proposta parlen bàsicament d'una solució. Una solució que passa per treure el talonari i abordar les polítiques d'habitatge a cop de talonari, d'habitatge o d'equipaments. I és cert, a vegades cal recórrer a això. Ho hem fet amb la Casa Ursola i ho hem fet encertadament. I ho hem fet, a més a més, a la meitat del preu que ha costat aquesta operació perquè ho hem pogut fer amb una entitat del tercer sector seriosa. Però no pot ser la columna vertebral per a aquestes polítiques, i vostès ho saben, és impossible. Per abordar el repte és impossible fer-ho només a cop de talonari, com vostès prediquen en aquesta iniciativa. Compartim amb vostès la preocupació sobre les residències de la gent gran i és per això que al Govern municipal fem el que ens toca fer. Treballem per incrementar les places públiques de residències, acabo, com la nova residència pública de la maternitat i Sant Ramon, assegurem que tothom que tingui una residència en plaça subvencionada o una residència privada que hagi de tancar sigui reubicat, com s'ha fet en la residència de Pedro Salès, a Sarrià i moltes coses més. Però, sisplau, toquin de peus a terra, diagnostiquin bé i potser alguna vegada encertaran amb les solucions. Comprendim l'objectiu, però no la manera, i per tant ens abstenim.

Moltes gràcies. Per part de la ponència, té la palabra la regidora.

Sí, moltes gràcies. Miri, senyora Bonet, aquesta problemàtica ve de lluny. El Partit Socialista, excepte quatre anys, pràcticament ha governat sempre aquesta ciutat i per tant sap perfectament de què li parlem. I nosaltres no busquem culpables. El que plantegem són polítiques i solucions. Fixis, polítiques i solucions. Aquesta proposició va d'això. Perquè, miri, el lloguer de temporada no està prohibit en la llei pel dret a l'habitatge de l'Estat perquè el PSOE no va voler. És així. I això són responsabilitats i són decisions que la gent pren com vostè, com per exemple no volia prohibir les habitacions turístiques a la ciutat de Barcelona i al final la vam haver d'obligar. Però en tot cas, quan PSC i Comuns pacten, les coses tiren endavant. Aconseguim 1.200 pisos d'habitatge protegit, pujar la taxa turística o com ahir vam anunciar amb el senyor Illa, pujar els impostos als grans tenidors i als especuladors que volen a comprar més habitatge a la ciutat. Ja acabo, presidenta. Però el Partit Socialista de Barcelona no fa això. Vol pactar amb la dreta, vol pactar amb aquells que perdonen l'IVI als especuladors o que volen mantenir el frau massiu del lloguer de temporada. Jo només li diré una cosa, senyora Bonet, a vostè i al Partit Socialista. Són tan perillosos els especuladors de la nostra ciutat, ja acabo ja, com els que no mouen un dit per evitar que s'especulin. I avui aquesta abstenció és de còmplice.

Gràcies.

Molt bé, doncs no s'aprova la proposta que compta amb el vot favorable de Barçom Comú i Esquerra Republicana, el vot en contra de Junts, Partit Popular i Vox i l'extensió del grup socialista.

Moltes gràcies. Ara tocaria la proposició per part d'Esquerra Republicana. Té la paraula la regidora Alemanya. Endavant.

Molt bé, gràcies, Tinenta. Segons l'enquesta d'usos lingüístics, la llengua catalana és entesa pel 93% de la població. Ara bé és veritat que només el 80% dels catalans i catalanes la sap parlar i només el 32% la utilitza habitualment. Això vol dir que només un terç dels catalans i catalanes tenen el català com a llengua habitual. Però també és veritat que cada vegada hi ha més parlants de català, hi ha més persones que el coneixen, per tant això és esperançador. però també és veritat que la població creix a un ritme més accelerat que el nombre de parlants. I això fa imprescindible que les institucions es posin les piles. Per això, avui proposem un pla d'enfortiment de la presència i l'ús social del català en el sector de la restauració de la ciutat, perquè sabem que el model comercial barceloní és un model de proximitat. El comerç ens dona el caràcter que té la ciutat, la seva personalitat, vertebra els nostres barris. És un element d'identitat de la nostra ciutat. Allò que ens fa diferents, que ens fa únics, que ens fa ser envejats arreu del món, perquè les persones que ens visiten saben que venen a una ciutat meravellosa i única. No van a una ciutat qualsevol, no van a una ciutat que s'assembla a qualsevol altra del món. La gent que ens ve a visitar volen sentir-se barcelonins, barcelonines, per uns dies, perquè som una ciutat amb caràcter. I si volem que continuem sent això, si volem que la nostra ciutat sigui atractiva tant per aquells que ens visiten com per aquells que hi viuen, hem de posar-hi molts esforços per no perdre aquesta identitat. El comerç, la restauració, és un element d'identitat de la nostra ciutat, com ho és també la llengua. Hi ha 1.000 establiments de restauració. Si mirem el personal d'aquesta restauració, el 78% entén el català i un 55% el parla. Avui és veritat que cada cop és més difícil trobar una carta escrita en català. Podem trobar cartes escrites en coreà, en rus, però és més difícil trobar-les escrites en català. I, evidentment, cada dia és més difícil també que t'atenguin en català. cosa que fa que acabem canviant d'idioma. Avui cada cop hi ha més locals que viuen d'esquenes al que representa Barcelona i a la nostra llengua. Els drets lingüístics reconeixen que els consumidors que actuin en el marc d'una relació de consum tenen dret d'expressar-se oralment i per escrit en la llengua oficial que escollin. Per tant, en aquest cas, tant en català com en castellà. Però hi ha elements que han de ser com a mínim en català, la carta d'un restaurant, els cartells fixos, l'etiquetatge, les comunicacions... En aquest sentit, entre els mesos de gener i el juliol del 2024, la Generalitat va detectar incompliments de la normativa lingüística en el 48% dels comerços inspeccionats. I en el mateix període va rebre 1.349 denúncies per vulneració de drets lingüístics. I estem parlant de negocis que funcionen amb la llicència municipal, malgrat saltar-se les normes de respecte als drets lingüístics. Estem parlant de drets lingüístics, però també estem parlant de llibertat, de la llibertat de viure plenament en català en la teva ciutat, també en els bars i restaurants, i per tant hem de garantir la llibertat de poder escollir viure en català. Per això avui presentem aquesta proposta per garantir el dret de poder viure plenament en català en la nostra ciutat, també quan anem a un bar o un restaurant a demanar un cafè. El primer dels objectius del pla que presentem avui ha de ser una campanya de sensibilització en col·laboració amb el Gremi de Restauració de Barcelona i totes aquelles entitats comercials, actors econòmics de la ciutat que vulguin afegir-s'hi, que permeti proporcionar als treballadors del sector de la restauració una formació bàsica i específica en català, posar al servei de restauradors i restauradores eines per a la retolació en català, publicar un vocabulari català bàsic il·lustrat vinculat al món de la restauració, això ja es feia abans però es va deixar de fer, I per tant cal tornar a recuperar l'esperit de la normalització lingüística però adaptat al segle XXI, crear un logo distintiu que identifiqui els comerços de restauració que col·laborin en la campanya i per altra banda el govern de Barcelona ha d'avallar pel compliment de la normativa en matèria lingüística i restablir la legalitat en cas que es vulneri. Aquest és un pla que ha de comptar amb la complicitat del sector i per això agraïm molt especialment la participació del gremi de restauració en el desenvolupament d'aquesta proposta. I celebrem que treballem junts pel català i per una restauració de qualitat, per promocionar i cuidar el seu ús a la ciutat. Aquesta és o hauria de ser l'obligació de totes les institucions, i per tant també es manté amb el Departament de Treball i de Política Lingüística del Govern de la Generalitat, que s'hi hauria d'implicar també en aquest pla. Les administracions han de doblar els esforços per estar a l'altura. Ja hem dit que la gent està fent els deures, que cada vegada hi ha més gent que vol conèixer el català, però toca ara a les institucions donar-hi resposta. Per tant, aquest és un pla d'enfortiment de la presència, de l'ús del català en els bars, en els restaurants... de Barcelona, és un pla treballat amb el sector i com passa sovint Esquerra no hem esperat que les coses passin, fem que les coses passin. No ens limitem a demanar al govern que garanteixi que tothom pugui viure en català, treballem perquè això passi i aquesta vegada també de la mà del gremi de restauració.

Gràcies.

Gràcies, presidenta. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició, com no pot ser d'altra manera, perquè parlàvem fa una estona de l'emergència lingüística del català i creiem que aquesta proposició va amb la bona línia perquè demana acció al govern, i això també ho demanem nosaltres, i parla de la necessitat de disposar d'eines i de disposar d'aliats. I creiem que aquest és, de veritat, el camí que també hem de seguir si volem fer que el català recuperi posicions al català. a la ciutat. També hi votarem a favor perquè recull també aquesta idea del català com a eina d'ascensor social i aquesta idea que l'ascensor social no funciona sol, que requereix d'inversió i requereix d'impuls i de manteniment. I per tant, que com deia abans la companya regidora dels comuns, que tota aquella gent que vulgui accedir cursos de català i vulgui aprendre i vulgui veure en el català una possibilitat de millora professional, doncs també tingui la capacitat i la possibilitat de fer-ho. I finalment també hi donarem el vot favorable perquè també inclou aquesta mirada sobre el català com a dret a viure en català plenament a la ciutat, com un dret dels consumidors i com una acció que s'ha de poder reconèixer per aquells establiments que ho facin com una bona pràctica, perquè reconèixer els drets i treballar perquè siguin efectius també si ho fan els comerços i els establiments, és una bona pràctica.

I per tant, doncs, hi donem el nostre suport. Moltes gràcies per part del restaurant en comú. I la parla del regidor González.

Sí, gràcies. Compartim la preocupació, el català retrocedit i per tant cal actuar. I si m'ho permeten, sempre millor els vídeos al restaurant gairebé Centenari Núria que no a un local que patrocina els genocidis com és l'Starbucks. Crec que cal actuar i cal fer-ho com vam iniciar amb el lideratge del Centre de Normalització Lingüística, amb la mesura de govern del mandat passat de les 68 mesures. A Barcelona vam ser el primer centre a fer cursos gratuïts finançats íntegrament. per l'Ajuntament de Barcelona i vam ser pioners també en oferir cursos els caps de setmana i durant quatre o cinc anys ho vam fer sols a pulmó des de l'Ajuntament de Barcelona i després va arribar la Generalitat de Catalunya. Mesures com aquestes o com les que proposa la proposició que avui presenta Esquerra Republicana per acompanyar les persones treballadores, sobretot a les més precàries, fer-ho amb una mirada compartida i amb aquesta col·laboració entre institucions i diferents agents creiem que és la manera de defensar el català. Dit això, alguns dubtes, per què només centrar-ho en la restauració? Fa just una setmana les entitats ens demanaven que anéssim molt més enllà. Per què centrar-ho en la restauració? i no, i permeti-me que posi aquest exemple, a uns quants dies d'un gran esdeveniment com és el mobile, on la llengua vehicular del 100% de les comunicacions, del web, etcètera, etcètera, és l'anglès íntegrament, on el català només es fa servir, diria, per posar l'adreça. I també, ja que hem vist que la regidora alemany el grup d'Esquerra Republicana té tan bona relació amb el gremi, jo apostaria per intentar treballar també la millora de les condicions laborals d'aquestes persones, poder fer els cursos dins l'horari laboral, buscant que aquesta gent, sobretot la més precària, pugui accedir al català. Els animaria també a treballar conjuntament pel descans veïnal, que és una cosa que no han volgut fer, per evitar els incompliments de la diferent normativa, com per exemple les estufes de gas o tants d'altres exemples amb qui el gremi ha estat bastant reticent a aplicar la normativa.

Amb tot, votarem a favor. Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Martí. Endavant.

Gràcies, tinenta. La llibertat lingüística consisteix en garantir que tothom pugui expressar-se i ser atès a la llengua que consideri oportuna, respectant la realitat bilingüe de la nostra ciutat. Això implica reconèixer el dret dels treballadors a fer servir la seva llengua i també el dret dels clients a ser atesos tant en català com en castellà. Però no es tracta de sancionar, sinó de garantir. No es tracta d'imposar, sinó de preservar en el nostre patrimoni lingüístic. El sector de la restauració té un paper fonamental a la nostra ciutat. Restaurants, bar i cafeteries són espais de trobada, de convivència i relació social. Qualsevol mesura que imposi restriccions per qüestions lingüístiques suposa una ingerència en la seva activitat i una limitació a la llibertat dels professionals i dels clients. És responsabilitat de tots garantir que qualsevol ciutadana o ciutadana pugui viure a la seva llengua, sigui treballant, estudiant, comprant o gaudint d'un apa en qualsevol dels restaurants de Barcelona. Per això cal promoure polítiques amb positiu. que fomentin la formació gratuïta del català entre els professionals, potenciar el seu ús, però sempre, sempre sin imposicions. Però també cal fer pedagogia entre els clients i els ciutadans en general. Primer, per entendre que per defensar el català no s'ha d'anar en contra de cap altra llengua. I segon, per recordar que molts cops el personal, els treballadors i treballadores de la restauració són novinguts i necessiten marge de temps suficient per aprendre el català. La realitat del dia a dia i la presentació avui d'aquesta iniciativa és una manifestació i un reconeixement que les sancions lingüístiques no només atacen la llibertat, sinó que són contraproduents i no serveixen pel fi que es vol aconseguir. Però d'aquesta ocasió volem destacar el to positiu, proactiu i no coactiu d'aquesta proposició. Aquest és el camí i per això ens abstindrem. Tadabó, tadabó, algun dia el grup proposant Esquerra Republicana s'adoni que les sancions per no retolar en català i la promoció de les denúncies lingüístiques entre ciutadans no ens porten enlloc. Gràcies.

Moltes gràcies per part del Vox de la parola d'Europolido.

Gràcies, Tienta. Bueno, siguen, com sempre, con la matraca del català, els que s'han cargat el català. Ustedes són els que han aconseguit el català cada dia s'hable menys, comportant-se com talibanes, legislant per obligar a tot el món a parlar en el idioma que vostès volen. I, clar, això a la gent no li agrada. S'han cansat de parlar de la llengua pròpia de Catalunya i al final s'ho han creït. I han oblidat que la llengua pròpia dels barceloneses són dos. castellano o español y el catalán. Y eso es una realidad. También han sido ustedes los que han querido llenar nuestra tierra de extranjeros. Y claro, los actos tienen consecuencias. Si sustituyen a los catalanes por extranjeros, la lengua catalana se pierde, las costumbres catalanas se pierden, la religión se pierde, los valores se pierden y así sucesivamente. Ustedes viven en un mundo paralelo en el que piensan que 41 señores aquí sentados con buenos sueldos deben decirle a casi dos millones de personas qué idioma tienen que hablar. La prueba de que viven en un mundo paralelo es que en esta casa solo Vox usa con asiduda y normalidad el idioma más hablado de las personas a las que representamos. Y el no utilizar nunca el idioma más hablado de la ciudad es una falta de respeto hacia ellos, como lo es que las comunicaciones de este ayuntamiento no se hagan en los dos idiomas de la ciudad. Ustedes quieren barceloneses de primera y de segunda, porque lo del famoso ascensor social es eso, barceloneses de primera que hablan catalán y de segunda el resto. Exigen el derecho a vivir en catalán, pero nican incluso el derecho a ser comunicado en castellano. Pero también es verdad que poco se puede exigir a una clase política que ha llegado a poner comisarios políticos para ver qué lengua hablan los niños en el patio del colegio. Su exposición de motivos menciona diversas normas autonómicas y la Carta Municipal de Barcelona, que está muy bien para justificar sus propuestas, pero claro, ni una mención a la Constitución española. Critican que estén apareciendo negocios a los que acusan de arrinconar el catalán para atraer turistas y expatriados, lo que refleja una mentalidad un tanto conspiranoica. Respecto a la propuesta de que se faciliten los establecimientos de restauración e información sobre la legislación vigente y restablecer la legalidad, en caso de que se vulnere, consideramos que lo que habría que hacer es modificar esas normas para garantizar la libertad de estos establecimientos para utilizar libremente el idioma o idiomas que tengan por conveniente, sin imposiciones ni sanciones. Resulta especialmente cínico e hipócrita que hablen de cumplir y respetar la legalidad cuando llevan años saltándose sistemáticamente la Constitución, las leyes y las resoluciones judiciales. Por otra parte, su plan no va a servir para resolver los problemas reales que sufre el sector en Barcelona, como los altísimos alquileres, la delincuencia, la competencia desleal, los impuestos abusivos, las tasas desproporcionadas, el exceso de burocracia o las normas absurdas como las de retirar las estufas de gas para salvar el planeta.

Votaremos en contra.

Gràcies, Tinenta. Des de govern creiem que és important garantir l'ús del català, no només pel que fa al contacte de la ciutadania amb la institució i amb els seus serveis, sinó també amb tots aquells altres que afecten el seu dia a dia, com és el cas de les diferents formes de consum, sigui el comerç o sigui la restauració com formes principals. Tenim, de fet, alguns mecanismes per intentar garantir que el català sigui la llengua d'ús prioritària al comerç i a la restauració, com l'article 16 del reglament d'ús de la llengua catalana que ens ajuda que amb aquelles accions de promoció del comerç i la restauració que comporten subvencions, sigui també obligatori fer aquest ús de català com a llengua preferent. En concret, amb les darreres convocatòries, això ha sigut així amb l'atorgament de subvencions a la transformació digital del comerç, i la restauració de la ciutat o l'atergament de les subvencions per l'enllumenat de Nadal de les vies públiques de la ciutat que es fa des de la direcció de comerç. Celebrem el compromís del Gremi també amb aquesta proposta amb la qual avanço que votarem a favor. El sector empresarial ha de garantir el compliment dels drets de les persones consumidores segons s'estableixen les normatives de comerç i de consum i ens agrada que ho vegin com una oportunitat per garantir unes relacions de consum de qualitat i satisfactòries per tota la part dels consumidors, especialment aquells que valoren l'ús del català en les seves relacions amb empreses i establiments comercials. Des d'aquesta visió, des de l'Oficina d'Atenció a les Empreses de Barcelona Activa, també es treballa amb aquesta línia i es dona informació i assessorament a les empreses. Un àmbit de l'assessorament és, per exemple, com les empreses poden garantir els drets a les persones consumidores, especialment també els drets lingüístics. També treballa aquest tema a l'Oficina Municipal del Consumidor, on també hi ha un espai específic per empreses que vulguin treballar aquesta matèria i s'incorpora dintre dels plans d'inspecció integrals de l'Ajuntament tot i que en matèria de consum la inspecció correspon a la Generalitat, però tot i així s'incorpora en algunes de les línies genèriques per reforçar-lo des de la inspecció municipal. Estudiarem a banda de les propostes que comporten algunes accions que poden implementar-se també des de Barcelona Activa, com pot ser aquesta guia que ens proposen de vocabularis o cursos específics per aquest i amb altres sectors de la nostra economia, on té valor i podria ser interessant que aparentegéssim algun tema de formació que podés complementar a que es pugui fer des del Consorci de Normalització Lingüística. Des de l'Agència Catalana de Consum i per acabar es fan campanyes on s'inclou aquesta informació sobre la necessitat i obligació de complir la normativa amb l'ús del català en les activitats comercials i per tant, seguint també la proposta, podem treballar conjuntament per reforçar-les.

Moltes gràcies. Per part de la ponència, regidora, si vol afegir alguna cosa...

Molt bé, agrair els vots. El motiu pel qual avui ens hem focalitzat en la llengua i la restauració és perquè sabem que una llengua no se'n surt si no hi és en aquells espais on s'estableixen vincles emocionals, on hi ha una certa socialització amb la llengua. I la restauració, els vals, els restaurants són aquest espai on aquests vincles emocionals existeixen, on hi ha aquesta socialització emocional. de la llengua i, per tant, creiem que era un sector estratègic que ha de ser aliat de la defensa de l'ús social i la presència del català. Ara bé, cada vegada que hi ha hagut debats en altres àmbits, Esquerra Republicana també ha ofert respostes. Quan hem parlat de l'entorn digital, hem proposat el hub de continguts digitals. Quan hem parlat de l'organigram o de com ens relacionem internament en aquest Ajuntament, hem parlat del criteri del català dins de les subvencions. Per tant, és evident que en una proposició no ho matarem tot, però convido els altres grups municipals que, si tenen més idees, que les treballin i que les portin a ple.

Moltes gràcies, secretari.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el vot a bord d'Esquerra Republicana. Queden alguns temps?

Ah, sí, disculpeu. Com que ja havíem votat tots, no sabia que volien. Bé, junts? Bé.

Sí, només per afegir, jo ahir vaig fer un exercici que és preguntar-li al xat GPT si era coherent defensar la llengua catalana amb un hub. I el xat GPT em va dir, no és gaire coherent si defensem la llengua però utilitzem termes com hub en comptes d'alternatives genuïnes com centre, nucli o pol, caiem en una contradicció. L'ús d'anglicismes innecessaris pot donar la sensació que s'està cedint a la pressió de l'anglès. Per tant, menys branys, menys hubs, més vermuts i més pols.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, Vox.

Endavant. Molt bé, el resultat s'aprovaré. La proposta amb el vot favorable a Esquerra Republicana, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i el grup socialista, el vot en contra de Vox i l'abstenció del Partit Popular.

Molt bé. La següent proposició és per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Sidera. Endavant.

Gràcies, tinenta. Avui portem a debat una qüestió cap d'alt. pel futur de Barcelona, l'ampliació de l'aeroport de Josep Tarradellas, Barcelona al Prat. No parlem d'una obra menor ni tampoc d'un caprici. Parlem de la capacitat de la nostra ciutat per continuar sent competitiva, per atraure inversions i per generar ocupació. L'ampliació de l'aeroport no és només una necessitat logística, que també... És una oportunitat econòmica que beneficiarà a Barcelona, a Catalunya i al conjunt d'Espanya. Necessitem un aeroport connectat directament amb tothom, especialment a Màssia i Amèrica. Un hub o un centre, segons Pau González, internacional i intercontinental. Segons la Universitat de Barcelona, augmentar la capacitat de l'aeroport suposaria un impacte positiu de 12.000 milions d'euros al Producte Interior Brut Català i generaria 83.000 llocs de treball directes i més de 360.000 llocs de treball indirectes. Avui la capacitat del nostre aeroport està al límit i cal desbloquejar la proposta d'ampliació amb la construcció de la terminal satèl·lit i l'ampliació de la pista. No podem demorar més aquesta situació. Barcelona, senyores i senyors regidors, ja no pot esperar més l'ampliació del seu aeroport. Entitats empresarials com Foment del Treball, com Pimec, com Barcelona Global, com la Càmera de Comerç, com la Fira i moltes altres han reclamat repetides vegades que es duï a terme aquesta ampliació per garantir el desenvolupament econòmic de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Posar-se de perfil, com alguns sembla que es posen, no solucionarà el problema. L'absència de lideratge institucional en aquesta matèria posa en risc l'atracció de noves inversions i el manteniment d'una posició estratègica de Barcelona com a hub logístic i turístic. Continuem, senyors de l'equip de govern del Partit Socialista, continuem sense conèixer el contingut de l'informe del Consell Assessor d'Infraestructures sobre l'ampliació del Prat. Un informe que fa més d'un any que està fet i que no se sap ben bé per què no s'ha fet públic. A mi m'agradaria que ens responguessin, no? Senyors del Govern, on està aquest informe? Per què no s'ha fet públic? Per què l'amaguen? Què diu l'informe? Perquè els hi dic de debò. Entre ampliar l'aeroport o ser submissos a Comuns i Esquerra Republicana, vostè sembla que prefereixen ser submissos a Comuns i Esquerra Republicana. No sé si s'han adonat, entenc que a vegades pel que fan sembla ser que no, però Colau ja no és l'alcaldessa de la ciutat de Barcelona. Pere Aragonès ja no és el president de la Generalitat. I el seu partit governa a banda i banda del Barça Sant Jaume i també a la Moncloa. Tenen la pilota a la seva teulada. Si continuen cedint a Esquerra Republicana i a Comuns, tornarà a passar el mateix que va passar l'any 2021, quan van perdre la inversió de 1.700 milions d'euros que Aena tenia previstos per l'aeroport de Barcelona. Els interessos polítics de Sánchez, Illa i Coiboni han de deixar de condemnar a tenir Barcelona en una eterna sala d'espera. Quan els interessos del separatisme i del populisme coincideixen, Barcelona perd i no s'ho podem permetre.

Ens agrada la seva proposició. De fet, hem compartit iniciatives similars tant a la comissió com amb seguiments també d'aquestes iniciatives a la pròpia comissió. Evidentment, estem d'acord en el primer punt dels que ha exposat, que és posar en coneixement de tots plegats l'informe d'aquest Consell Assessor d'Infraestructures. Ens agradaria més que parléssim de la viabilitat de l'ampliació, de la capacitat de l'aeroport sempre, perquè de vegades confonem ampliació amb allargament de pista i aquí sempre estem intentant parlar de l'ampliació de la capacitat. Després en el tercer punt sí que es cita correctament. En el segon punt també hi estem d'acord. Barcelona ha de liderar sempre, efectivament. En el tercer punt hi ha Entra en un parell de temes en els que també nosaltres voldríem fer el nostre comentari. Es parla d'assegurar el paper de l'aeroport com a hub intercontinental. Ull que els hubs o centres els fan les companyies, no la infraestructura. Hem de saber exactament quina companyia voldrà venir a fer de HAP a Barcelona, no? I també es parla de vols intercontinentals i ullen citar-los de manera, diguéssim així, arbitrària perquè en tenim i de fet se'n podrien tenir més dels que tenim sense cap obra d'infraestructures. Només necessitem, doncs, permisos de l'Estat per tenir, per exemple, l'anat vol directe a Tòquio, no? Però en tot cas, aquesta preocupació compartida sobre el futur de l'aeroport, que actualment està molt centrat en el baix cost i volem efectivament que ens connecti més i millor amb el món, amb més valor afegit, no hi hem arribat per casualitat a aquesta situació. Hem arribat després d'algunes decisions, m'atreviria a dir males decisions, que vostès com a partit polític han compartit o fins i tot han liderat. Jo vull recordar que en el seu moment Iberia va decidir deixar d'operar a Barcelona i operar a Madrid. Aquest va ser el punt en què van perdre la capacitat per poder ser centre o hub o la privatització d'AENA. La privatització d'AENA la van protagonitzar vostès amb una sèrie de decisions pública o privada cotitzant a borsa que ens van atenallar molt en la capacitat de gestió propera de l'aeroport. I és per això que nosaltres els havíem proposat que poguéssim afegir un quart punt a la seva proposició, que és la de promoure un canvi en el model de governança de l'aeroport, de manera que hi participin també els ajuntaments de Barcelona i del Prat, el govern de la Generalitat i els principals agents socioeconòmics del país, una mica en l'estil del que passa a l'autoritat portuària de Barcelona, que hi som i ens va bé. De fet, nosaltres voldríem anar més enllà, perquè volem més l'aeroport sencer, però en tot cas proposàvem Doncs aquest afegidor, vostès no l'ha acceptat, malgrat que no l'acceptin, nosaltres els votarem a favor, aquesta proposició, perquè, insisteixo, compartim el trasgruixut dels tres punts en què es basa la seva proposició. Que participem de la seva governança ajudaria, acabo, a enfocar correctament el debat, no una diutomia simplista sobre si allargar o no la tercera pista, sinó que s'ha de posar l'accent en la governança de l'aeroport, gestió de pistes, tarifes, definició fina d'un full de ruta que també contempli les decisions ambientals que requereix qualsevol plantejament d'ampliació de la capacitat. Ja he acabat.

Gràcies. Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor López de Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. El Partit Popular ens planteja avui, amb el suport de Junts, com veiem, una proposta molt clara. Continuar incrementant la capacitat operativa de l'aeroport del Prat i situar Barcelona, com si no ho fos encara, com una de les principals ciutats turístiques del món. Si no n'hem tingut prou amb el creixement desmesurat dels últims anys, convertint-nos en el primer hub europeu de vols de baix cost, ara se'ns planteja una ampliació per fer arribar encara més avions i encara més gent. Concretament, segons la proposta de ENA, 20 milions més de passatgers. Vostès creuen que això és el que realment necessita la nostra ciutat? 20 milions més de passatgers, la majoria d'ells turistes? Vostès ens parlen de vols intercontinentals i podríem estar d'acord, però això és la xocolata del lloro de la proposta que ens fan. El que realment ens estan proposant és ampliar encara més la gran porta d'entrada del turisme a la nostra ciutat. 8 de cada 10 turistes arriben en avió i no podem continuar amb el creixement desmesurat dels últims anys. Si estem d'acord, i així ho ha expressat una majoria de grups en aquest plenari, que cal posar un límit al creixement dels creuers a la ciutat, és incongruent no fer el mateix amb l'aeroport. perquè aquest no és un debat sobre 500 metres de pista, és un debat sobre el model productiu del país i sobre com donem resposta als grans reptes ambientals als quals ens afrontem. Un debat entre una infraestructura anacrònica o infraestructures de futur que vagin d'acord amb el nou sentit comú europeu que veiem reflectit en les polítiques aeroportàries de les grans ciutats europees, on cap d'elles està fent créixer els seus aeroports, sinó tot el contrari. Aposten per prohibir vols de redir curt, els substitueixen per viatges en tren i limiten el nombre de passatgers. La proposta que ens fa ENA no és acceptable. Una N que, com estem veient, en gran comunió amb els partits que avui votaran a favor d'aquesta proposició. Només cal veure la llista d'antics i futurs càrrecs del seu Consell d'Administració, Josep Piqué, Durant i Lleida, i ara el senyor Tramosa. I per acabar, senyor Coiboni, no pot ser que el seu govern en un plenari ens porti una mesura com és el Pla Clima que preveu assolir les zero emissions l'any 2030 i alhora puguin arribar a estar d'acord amb una ampliació que generarà un increment substancial de les emissions. Per tot això votarem en contra. Barcelona necessita infraestructures que afrontin els reptes del segle XXI i això no passa ni per més vols ni per més turistes.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Bé, suposo, senyor Sigrera, que no sorprendrà que li votem que no a la proposta del Partit Popular. que és un no a la proposta del Partit Popular, perquè també és un no a destruir la Ricarda com a espai natural i patrimonial, és un no al model de gestió aeroportuària del Partit Popular i d'ENA, un model centralitzat que només té per angó comparació a Turquia o amb algunes exrepúbliques soviètiques, és un no a que un cop més ens diguin des de Madrid que és el que hem de fer a Barcelona i a Catalunya, i és un no a un gran negoci immobiliari per a ENA, perquè tothom parla de l'ampliació de la pista de l'aeroport del Prat, però ningú parla de la ciutat aeroportuària. Aquest és el gran negoci, aquest és el gran objectiu que té ENA a l'aeroport de Barcelona. Però no ens quedarem només amb els nos, també tenim uns quants sis. Tenim un sí a aquesta inversió de 1.700 milions d'euros per fer la terminal satèl·lic tan necessària a l'aeroport del Prat i també per millorar les connexions ferroviàries de l'aeroport del Prat amb altres aeroports com per exemple Reus o Girona. Precisament perquè el que volem des d'Esquerra és definir un model aeroportuari de país sostenible i d'èxit. I també un sí al compliment dels acords per la investidura entre el Partit Socialista i Esquerra Republicana a Catalunya. concretar-nos en tres punts. El primer, en donar continuïtat a la tasca de la comissió tècnica acordada entre el Govern de la Generalitat i l'Estat per definir el nou model de gestió català aeroportuari amb un objectiu clar, transformar l'aeroport del Prat perquè guanyi noves connexions internacionals. El segon, promoure les modificacions legals necessàries per a efectiva la creació d'un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya que substitueixi l'obsolet comitè de coordinació aeroportuària, cosa que permetria al Govern de la Generalitat tenir un paper determinant en la definició, articulació i gestió d'un nou sistema aeroportuari català. I tercer, Crear l'autoritat aeroportuària de Catalunya, que ha de vehicular els interessos de Catalunya. Sí, els interessos de Catalunya i també de Barcelona, responsabilitzant-se de les competències que li són pròpies en relació amb la política aeroportuària, com poden ser consum, treball, medi ambient, planificació, urbanisme, accessibilitat, transport, desenvolupament immobiliari, promoció econòmica, etc. Aquests són els 6 d'Esquerra Republicana de Catalunya, que passen clarament per un no a la seva proposta. I com a reflexió, no cal que AENA fitxi regidors o regidors pel seu Consell d'Administració. Hi ha representants asseguts en aquest saldo plenari, com els quatre regidors del Partit Popular sense anar més lluny.

Moltes gràcies. Té la paraula els regidors. Senderos, Vox.

Gràcies, escala. El aeroporto de Barcelona necessita ampliar la seva capacitat per satisfacer el previsible augment continuat de la demanda. De no hacerlo, en unos años no será capaz de acoger nuevos vuelos. Estos vuelos y la demanda que los generarían se trasladará a otros aeropuertos competidores como Madrid, París, Londres, etc. La inversión la hará a ENA empresa 51% del Estado y 49% de capital privado y no era a cargo de los presupuestos públicos. La pagará a ENA y la repercutirá vía precio a las compañías aéreas y estas a los pasajeros vía precio del billete de transporte. El plazo previsible para acometer una inversión de esta envergadura es de unos ocho a diez años. Aprobación del proyecto compra o expropiación de los terrenos, estudios geológicos, contratación y realización de los proyectos constructivos, contratación y ejecución de las obras, etc. Aena, que es la empresa que pagaría la inversión, presentó una propuesta concreta que fue rechazada por todo el sector público catalán y sus focos mediáticos. Esa propuesta supone ampliar la longitud de la pista paralela al mar. Dada su escasa longitud, no puede acoger los despegues de los aviones de gran tamaño que han de despegar por la pista paralela más lejana al mar. Esta pista interior más larga está destinada a los aterrizajes, por lo que al tener que compaginarlos con los despegues hace que disminuya el número de vuelos que pueda atender. En la situación actual de las pistas del aeroporto, cuanto más crece la demanda de aviones grandes, los más deseados por su efecto multiplicador de la demanda de pasajeros, más disminuye la capacidad del aeroporto para acogerlos. El principal elemento rechazo es que ese proyecto supone ampliar la pista cercana al mar, que está encajada entre dos lagunas. Por tanto, para ampliar la pista se deberá invadir una de ellas. La elegida es la de la ricarda, la más cercana al río Llobregat. El valor ecológico de la Laguna Larricarda en la actualidad es dudoso por la fuerte presión a que se ha visto sometida. Crear otros lugares naturales similares a la Laguna Larricarda en la zona del delta de Llobregat es viable y relativamente sencillo. El traslado de parte de los vuelos y de los pasajeros a los aeropuertos de Reus y de Gerona que se ha utilizado como alternativa a la ampliación no es sencillo y las compañías aéreas y los pasajeros prefieren volar desde Barcelona donde tienen mejor conectividad. En cualquier caso, trasladar vuelos no soluciona el problema técnico de la insuficiente longitud de la pista cercana al mar. Concluyendo, desde Vox nos mostramos a favor de la ampliación del aeropuerto, fuente de la riqueza y de empleo y de la competitividad para nuestras empresas. La decisión de cuál es la mejor alternativa para la ampliación no debe ser una cuestión política, sino técnica. La alternativa escogida debería ser también viable económicamente para que AENA, que debe realizar la inversión, y a quienes soportan el coste de las compañías aéreas, les sea rentable. En cualquier caso, es cierto que existe un informe pagado por todos los barceloneses que no está a disposición de los grupos municipales, porque de ser así nos parece inadmisible y, por tanto, el plazo de un mes que le da la propuesta nos parece un auténtico favor. Pero votamos a favor. Gracias.

Moltes gràcies. Té la palabra la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, vull recordar la importància de comptar amb un comitè assessor d'infraestructures a l'Ajuntament de Barcelona, un òrgan que ens ha de permetre, com a Ajuntament, tenir una base sòlida per fer un debat seriós sobre les infraestructures que necessitem i sobre les que sovint no disposem de competències. i les necessitem no només com a ciutat de Barcelona, les necessitem també com a capital de Catalunya i com a ciutat que som referent internacional. Dit això, l'aeroport juga un rol fonamental en el paper del lideratge global d'una ciutat com la nostra. Si volem que Barcelona sigui referent internacional en àrees com el coneixement, la ciència, la recerca, hem de tenir unes infraestructures capaces de dur-nos aquest objectiu. En això crec que molts estarem d'acord. Tenim un model de ciutat clar i, en conseqüència, hem de tenir la capacitat a l'aeroport adequada per fer-lo realitat aquest model. I aquest és l'ordre de les coses. El model de Boston és un bon exemple. Va ser el món universitari que va liderar l'ampliació de l'aeroport perquè van entendre que per ser competitius, per tenir els millors professors, acadèmics, investigadors, necessitaven connectivitat directa amb el talent. I a Barcelona també ens hem de connectar amb els punts del món més rellevants en termes de talent. I això passa per augmentar els vols de llarg ràdi que ens permetin estar millor connectats amb l'Àsia i amb el Pacífic. Però, a més, vull obrir la mirada. La reflexió sobre l'aeroport del Prat no es pot desprendre de la resta d'infraestructura que tenim a Catalunya. La gestió de la xarxa d'aeroports de Barcelona al Prat, Girona i Reus han de permetre una major eficiència en la distribució de vols, de passatges i de mercaderies. I no només hem de pensar en els aeroports, també en la millora de la connexió ferroviària. En aquest sentit, és una bona notícia l'anunci del Ministeri d'aquesta setmana sobre la nova estació d'alta velocitat a l'aeroport de Girona. Tornant a Barcelona, el nostre principal objectiu és trobar un consens polític sobre el com, com modernitzar l'aeroport, com incrementar-ne la capacitat alhora que mantenim el nivell de protecció mediambiental que ens exigeix la Unió Europea. I ara m'agradaria fer un matís, no només de pensar en les exigències mediambientals europees davant d'una possible futura ampliació o ampliació de la capacitat de l'aeroport, hem de veure també com incorporem en aquest debat les compensacions encara pendents de quan es va fer la tercera pista i la TEU. Per acabar, a ningú se li escapa que el desenvolupament d'aquest tipus d'infraestructures requereix de grans consensos i d'entesa institucional. Nosaltres estem fent la feina per posar sobre la taula la visió de Barcelona amb una base tècnica rigorosa i, per tant, ja li avanço que estem a punt de convocar el plenari del Comitè d'Infraestructures, que és el primer que ha de conèixer aquest informe i, un cop compartit amb el plenari del Comitè d'Infraestructures, el posarem a disposició dels grups.

Moltes gràcies. El ponente...

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Calvet, mentre aquí discutim sobre qüestions polítiques, competencials i administratives relacionades amb l'aeroport de Barcelona, l'aeroport de Madrid Barajas continua amb els seus plans d'expansió i modernització. És el que fa anys que estan fent mentre nosaltres discutim sobre el model de gestió. Senyor López i senyor Coronas, En aquella pel·lícula de fa uns anys que es deia El agente 037 contra el doctor No, en Hispanoamèrica se llamava El satánico doctor No. I vostès han fet una bona mostra d'aquest satanisme del no. Porten amb el no a l'aeroport, amb el no als creuers, amb el no als turistes, amb el no als hotels, amb el no a l'energia nuclear, amb el no a l'energia eòlica, amb el no als parts fotovoltaics. en el no a la Copa Amèrica, en el no a tot, en el no al progrés, què volen? Que anem tots amb bicicleta? Estaria bé. Però si volen de veritat canviar el model i es queixen sempre que volen un model diferent al del turisme, no podem atreure i fer que Barcelona es converteixi en un centre o en un hub de biotecnologia si no tenim un aeroport que permeti que la gent vingui a Barcelona a invertir i a fer aquesta tasca. I per tant, els demano coherència. els demano sentit comú, no poden dir una cosa i defensar la contrària. I per tant els demano de debò que hem de pensar en tenir un model de gestió de l'aeroport eficaç i no pensar en qui té la titularitat de l'aeroport de Barcelona. Crec que l'important és tenir l'aeroport que necessita la ciutat, el país, i a partir d'aquí ja parlarem després de qui seu a la taula del Consell d'Administració d'aquest aeroport. Gràcies.

Moltes gràcies. Barcelona en Comun, 14 segons. Esquerra Publicara 25.

Sí, molt ràpid. El model de gestió descentralitzat és el model pel qual han apostat la immensa majoria de països europeus, com França, la Gran Bretanya, com Alemanya. Per tant, aquest és el model que defensa Esquerra Republicana de Catalunya. El que no defensem ni defensarem mai és el negoci immobiliari d'una empresa que té seu a Madrid i que té interessos clarament a l'aeroport del plat, que són de caràcter especulatiu, pura i durament. Ja està. El de la tercera pista, o l'ampliació de la pista, tot això és una cortina de fum per a un negoci rodó. el qual vostès aquí, en base a aquesta cortina de fum, és el que estan defensant. I nosaltres els diem que no, no a fer diners a costa dels catalans i catalanes i no a costa d'un model necessari d'infraestructures que tenim en aquest país per tirar endavant. I m'agradaria veure-ho defensar el corredor mediterrani amb la mateixa fermesa que defensa vostè això.

Moltes gràcies. I tinenta, 18 segons. Molt bé, resultat, secretari.

El sentit de vot del grup socialista... S'aprova la proposta amb el vot a favor del Barça en Comú, Esquerra Republicana i Grup Socialista. S'aprova la proposta amb el vot a favor del Partit Popular, Junts per Barcelona, Pocs i el Grup Socialista i en vot en contra del Barça en Comú i Esquerra Republicana.

Per tant, s'aprova la proposició i passem a la següent que presenta el grup de Pocs.

Senyor Senderos, té la paraula.

Gracias, alcalde. En el siglo XII se funda en el actual Raval el Hospital para Leprosos de Santa María de los Malals o de los Maseils, que con el tiempo dependría en el Hospital de Sant Yatzer, siendo trasladado en 1904 al edificio de Can Masdeu, Sierra de Colcherola, hoy distritos 7 y 8. En 1955 se inaugura al lado un nuevo edificio destinado a niños tuberculosos, activo hasta 1975. En 1960 el viejo Camasdeu deja de funcionar como hospital. En el 2001 fue ocupado y los protagonistas de la ocupación también pretenden hacerse con el control del nuevo hospital de Sallarses sobre el que traemos hoy esta proposición. Cabe añadir el inciso de que ya en la edad media 1401, bajo el reinado de Martín I d'Argon, llamado el humano o el viejo, se constituyó la muy ilustre administración con el fin de reunir al Consejo de Ciento y al Cabildo Catedralicio en la dirección de los hospitales que se reunieron en el Hospital de la Santa Creu y San Pau. Actualmente sigue siendo regido por el mismo patronato de la MIA al que se incorpora en 1990 la Sanidad de Cataluña. Este resumen breve de la historia del Hospital de San Yatser nos recuerda su vocación secular a la sanidad y a la caridad pública a través de la gestión del patronato de la MIA. San Yatser, Es propiedad del Hospital de la Santa Crea de San Pau, por lo que mucho puede hacer el Ayuntamiento para aprovecharlo. Por otro lado, en Barcelona existe un problema social gravísimo, que es el de la drogadicción. No entraremos hoy a analizar sus causas, pero para paliar los efectos por parte de las Administraciones, a menudo no se hace más que acompañar a los enfermos en su camino de autodestrucción. Tal es el caso de sitios como el antiguo Hotel Aristol, complejo hotelero convertido durante la pandemia en un centro donde los drogodependientes sin hogar pudieran resistir y seguir administrándose drogas con la ayuda de la Agencia de Salud Pública. Nada ha cambiado en el Aristotle tras la pandemia. A fecha de hoy continuaba habiendo 45 plazas de centro residencial integrado destinado a personas sin hogar y con adicciones. No para que las superen, sino que se les ayuda a drogarse bajo el eufemismo de la reducción de daños. Eso sí, con medidas de contratación pública sostenibles. Evidentemente, se trata de verdaderos dramas sociales que causan situaciones muy molestas a vecinos transeúntes y peligrosas a otras personas vulnerables como ancianos y niños. Junto al Ristol se encuentra la Escuela Mascason, un centro educativo de alta complejidad donde se acoge a alumnos con necesidades especiales y en situación vulnerable. Cuenta incluso con un servicio de apoyo intensivo a la escolarización inclusiva. Por lo tanto, sus alumnos necesitan una especial tranquilidad. Los alumnos de la Más Casanova han tenido que ver situaciones nada recomendables de gente fuera así, sin control, bajo el efecto de las drogas, que se han administrado. Jeringuillas a la puerta del colegio, gente haciendo sus necesidades en los parterres, algunos incluso drogándose en la vía pública. Primero estaban en la pera Tarrés, en las Corts, ahora en el Aristol. ¿Dónde los pondrán mañana? Hemos hablado del Hotel Aristol, pero hay otros sitios donde se atienden a pacientes drogadependientes para ser asistidos en su proceso de drogadicción, ayudándoles a que su autoadministración sea menos mala e incluso explicándoles y facilitándoles medios para transformar, fabricar o consumir sus drogas. Todo esto en medio de nuestra densamente poblada ciudad. Otros casos también hay en El Raval, en San Antonio, en Atrazanas... Bensiners, las características del Hospital Sant Jatxer, una vez actualizado y adaptado, son formidables para esta actividad. Proponemos que el Ayuntamiento de Barcelona primer liste a quien corresponde y medio con la Fundación Hospital Sant Agreu y San Boao para que pueda habilitarse en el edificio del Hospital de Sant Jatxer un centro residencial integrado destinado a personas sin hogar y con adicciones, centralizando allí los casos de la ciudad. Segundo, establezca un plan de retirada de este servicio de aquellos centros donde se facilita que se encuentren en núcleo urbano densificado

coordinando las diferentes administraciones implicadas. Gracias. quin és l'ús que li vol determinar. Segon, allà on vostès veuen persones problemàtiques, nosaltres veiem persones amb problemes, siguin de vulnerabilitat, de salut mental o d'addiccions. I en tercer lloc, vostès el que volen és fer política d'estrus, allò que no els agrada, allò que no volen veure, ho volen lluny, ho amaguen i no tenen cap altre criteri. Nosaltres aquí volem accions que defensin la dignitat de les persones, que defensin els seus drets i que defensin també la inclusió social. Votarem en contra. Moltes gràcies.

Per part de Barcelona en Comú té la paraula de la regió de Tarraf, endavant.

Sí, moltes gràcies. Jo, senyor Senderos, només li diré una cosa, perquè aquesta proposició és un despropòsit, és fruit d'una desinformació absoluta i una falta de respecte vers persones addictes que són persones malaltes. I només li diré una cosa. El model d'addiccions i drogodependències de la nostra ciutat es basa en quatre coses. La proximitat, la primera. La segona, acompanyar aquelles persones que tenen una malaltia. La tercera, és una peça més del Sistema Nacional de Salut. I la quarta, que ha d'anar a tots els districtes i a tenir una equitat de ciutat. I vostè el que ens proposa amb aquesta... proposició és posar-los tots a un pou, tirar la caula a dins i tancar. I, perdoni, però nosaltres amb això no hi estem d'acord.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, té la parola de regidora Baró.

Endavant. Sí, molt breument, perquè compartim les reflexions prèvies. És a dir, davant de les situacions problemàtiques, davant dels problemes socials, davant de persones que estan en situació de vulnerabilitat, que viuen situacions d'injustícia, que viuen malalties, jo crec que ho tenim tots molt clar, el rol social, El nostre rol, si més no, és el de treballar dur per transformar la realitat i per millorar la situació d'aquestes persones dels ciutadans i les ciutadanes que ho necessiten. Tancar els ulls per no veure un problema, enviar-lo lluny, negar-lo, segregar-lo, expulsar-lo, aïllar-lo, tapar-lo, negar-lo, amagar-lo... Mai serveix per arreglar els problemes. Mai serveix per arreglar els problemes. Nosaltres votarem en contra.

Moltes gràcies per parlar del Partit Popular. Té la paraula la regidora Angela Estella. Endavant.

Sí, moltes gràcies. El grup popular comparteix l'esperit d'aquesta proposta, entre d'altres raons, perquè ens hem reunit amb la plataforma Salvem el Guinardó, hem estat on està ubicat ara en aquest hotel el centre que estan atenent a persones amb drogadicció i veiem que no compleix amb els requisits que s'han de complir de la distància a un centre escolar. veiem com que en aquests centres no poden estar, a més la normativa, això així ho exigeix, en menys de 250 metres d'un centre escolar. Aquí està cantonada per cantonada. Per tant, nosaltres entenem que s'ha de donar assistència a les persones amb drogadicció, nosaltres estem en contra que les narcosales o centres d'atenció a les persones amb drogadicció entrin en col·licions amb centres que estan com aquests centres escolars al costat i generen un perjudici a la zona. Perquè els grups d'Esquerra, hem tingut moltes ocasions aquest debat, el que fan és, quan has de defensar el dret d'unes persones o consideren que una tensió és la correcta com s'ha d'atendre a tothom, Això té un dret absolut al marge del perjudici que pugui causar. El que s'ha de fer és fer-ho de manera que no generi un altre perjudici a tercers. I aquesta és la realitat per la qual s'ha d'actuar amb estudis d'impacte en tot l'entorn per impedir que l'atenció a un centre de drogadictes, en aquest cas... drogodependència, el que s'ha de fer és fer-ho d'una manera correcta i no quan col·lisiona amb drets de tercers. I nosaltres estem en contra que aquest centre estigui al costat d'un centre escolar. I el grup Proposant proposa una ubicació en el recinte de l'Hospital de Sant Pau que naturalment té entitat d'autonomia pròpia i per tant s'hauria d'arribar a un acord amb ells perquè això pogués ser possible, però en línies generals el que sí que suposa és el trasllat de l'Otera Listol a un altre centre. I nosaltres això ho compartim. Perquè vostès el que no sempre han valorat bé és que qualsevol narcosala té un impacte negatiu. Perquè aquestes persones que entren a la narcosala prèviament han d'adquirir la droga i les persones que li dispensen aquesta droga es posicionen a l'entorn d'aquest centre per suministrar-los la droga abans que entrin a la narcosala. I això genera molta inseguretat en els entorns i vostès no ho volen veure. I aquest impacte negatiu és un impacte que s'ha de prevenir i s'ha de corregir i és un dels motius pels quals no pot estar al voltant d'un centre escolar. Al marge de les xeringuilles o del malestar que això pot generar al veure persones en el seu entorn. I això és poder causar un mal a tercers per no prevenir i no actuar correctament. I això no vol dir que no es hagin d'atendre les persones drogodependents. Clar que s'han d'atendre, però s'han d'atendre en llocs adequats i donis que no generin un impacte negatiu en unes altres persones. I aquest equilibri entenc que no és fàcil, però s'ha de procurar i s'ha d'evitar.

Gràcies. Sí, moltes gràcies.

Per part del govern té la paraula la regidora Villanueva, endavant. Molt ràpidament perquè s'ha sintetitzat bastant bé per la resta de grups. Abans de tot avançar-li que votarem en contra d'aquesta proposició i explicar-li també que Barcelona sempre ha treballat i té un model en matèria d'atenció a les drogadiccions que ha estat exemple perquè ha estat dialogat i consensuat amb tots els grups polítics com sempre s'ha fet i on vostès hi participen també, a la taula de drogues, vostès ja estan presents i per tant allà és una taula de consens i de treball de construcció conjunta. Avui no m'ha quedat clar, en realitat, si està la seva postura davant d'aquests centres de reducció de danys, perquè el que no volen és veure'ls, però entenc que no estan en contra dels recursos per la seva intervenció, però amagar els problemes no és... treballar i acompanyar aquestes persones, és amagar-los. Per tant, votem en contra perquè entenem que aquests recursos, que a més en el cas del centre Galena, que compta en 45 places, la meitat reservada per les dones, perquè les dones en aquestes situacions d'extrema vulnerabilitat pateixen una doble violència per viure al carrer i a més per tenir problemes d'addiccions. Ja sabem que per això vostès no és una prioritat i més tenint en compte que fa quatre dies vam votar en contra del Pacte Nacional contra la Violència de Gènere. Però són recursos imprescindibles per poder donar resposta a les persones que tenen aquestes addiccions.

Moltes gràcies. Per part del ponent, si vol afegir alguna cosa.

Gracias, Cinenta. Bueno, usted mezcla churras con merinas, no sé qué tiene que ver una cosa con la otra. Su obsesión por deshumanizar a Vox es tan bestia que al final tienen que mentir, mentir, mentir y mentir, y mentir además de forma grave. Mire, nosotros decimos que a esta gente se les atienda, evidentemente, pero con la intención de ayudarles a recuperarles como personas, no dejarlos ahí como si fueran personas irrecuperables y que se pinchen hasta que se mueran, que es lo que hacen ustedes. Claro que teniendo en cuenta que la directora de agencia de la Agencia de Salud Pública dice que los drogadictos necesitan estar cerca de donde se trapichea con drogas, pues se puede esperar de todo. Esas personas necesitan ayuda y dignidad. No ser tratados como irrecuperables en centros donde se autodestruyen. Estos centros que ustedes llaman de centros de reducción de daños, no solamente no consiguen reducir daños, sino que causan un efecto llamada indeseable. Porque cuando corre la voz de que les ayudan a drogarse, les alojan, les mantienen, les ayudan a preparar la droga y hasta les dan dinero para comprarlas, lo que hacen es causar un efecto llamada. Se trata además de una inversión económica brutal, repito, que no busca la rehabilitación, busca abandonarles. Y lo peor es que los ponen delante de colegios, con el impacto que supone ver a estas personas en tan lamentables condiciones o situaciones que pueden ser traumatizantes para los chavales. En el colegio Más Casanovas han sacado un folleto para decir qué tienen que hacer los chavales si encuentran jeringuillas en el suelo. Jo no lo veo normal. Olviden el buenismo con las drogas. No fomenten el consumo responsable. Hagan una campaña clara y contundente. No a las drogas. Los vecinos, por cierto, están muy preocupados porque en los distritos votan una cosa y aquí votan otra. No frivolicen.

Hablamos de vidas humanas.

Esquerra, el govern, doncs queda rebutjada la proposició amb els vots favorables de Vox i Partit Popular i els vots en contra de la resta de grups.

Moltes gràcies. Passem al següent punt, que és la proposició amb contingut de declaració institucional per part del grup municipal Partit dels Societats de Catalunya.

Té la paraula la tenenta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies. La crisi de l'accés a l'habitatge és ben present a la ciutat com ho és a la resta del país, també a les principals ciutats europees i per tant Barcelona en aquest sentit no és una excepció. Des del govern municipal ho tenim ben clar, l'habitatge és un dret i per tant necessitem totes, absolutament totes les eines per poder començar a revertir l'emergència habitacional que patim. Des del primer moment vam estar convençuts que havíem d'utilitzar una de les eines que ens venia de la llei de l'habitatge aplicant el topall de preus de lloguer. Hem pres també la decisió d'acabar amb els pisos turístics a la ciutat per poder recuperar els 10.000 pisos turístics actuals per ús residencial el 2028. però no n'hi ha prou amb això. Hem de fer molt més i també ho hem de fer molt més ràpid. Hem de canviar les regles del joc perquè a Barcelona l'especulació amb l'habitatge no pugui ser mai un negoci. I és per això que hem d'acabar amb el frau que existeix amb el lloguer de temporada, aquest forat negre que s'ha d'acabar i que necessitem fer-ho amb solucions estructurals per poder tancar el punt de fuga que ara tenim. Necessitem més i millor regulació. El desembre vam aprovar inicialment una mesura pionera i innovadora, una modificació del Pla General Metropolità per a la regulació urbanística de l'ús d'habitatge, és un primer pas, però necessitem també el paraigua de la reforma de la llei de rendaments urbans que s'està tramitant al Congrés de Diputats. Des de Barcelona estem fent més i més ràpid, tant com podem, incrementant de 500 a 1.000 el ritme de construcció d'habitatges protegits l'any, aconseguint també que la Generalitat financie la construcció d'habitatge protegit a Barcelona, o tirant endavant el conveni i assalt, entre moltes altres coses. Però la crisi d'accés a l'habitatge és tan important que no ho podem fer sols. Necessitem aliances, òbviament amb el sector cooperatiu, com deia, a través del conveni ASAL, amb la resta d'entitats, amb la resta d'actors, sector privat, Generalitat, Govern d'Espanya i també, òbviament, amb les institucions europees. Aquest govern defensarà el dret a l'habitatge dels barcelonins i les barcelonines sempre i a tot arreu. Si en tenim les competències, les exercirem plenament, no en tinguem cap dubte. I si no les tenim, instarem la institució que les tingui perquè les exerceixi en benefici del gran repte que tenim d'accés a l'habitatge. per part de la ciutadania a la nostra ciutat. Barcelona està liderant la lluita per garantir el dret a l'habitatge de les grans ciutats europees. Com vostès saben, l'alcalde va ser la setmana passada a les institucions europees amb dues peticions, dues peticions molt concretes. Una, que a les ciutats necessitem accedir directament els fons europeus per poder impulsar habitatge assequible i que si és a les ciutats on el problema de l'habitatge apareix amb més cruesa és també a les ciutats on hem de tenir la capacitat de participar i d'incidir en les decisions que es prenen i per tant en la regulació que s'adopta per abordar aquest repte de l'habitatge. Necessitem en definitiva més i millor regulació i més i millor finançament i accés directe al finançament europeu. Necessitem que la Unió Europea inverteixi en habitatge, com ja ho fem les ciutats, amb grans inversions a curt termini. L'endeutament és una de les fonts de finançament que ha de ser clau per a les polítiques a mig i a llarg termini I com ja vam acordar, la Comissió d'Economia, el mes de desembre, amb el grup d'Esquerra Republicana, des del govern municipal, considerem que l'endeutament relacionat amb les polítiques d'habitatge hauria d'estar al marge dels límits de les regles fiscals. És per això que amb aquesta proposició instem a la Comissió Europea a excepcionar la despesa pública en l'habitatge social i assequible de titularitat pública de les regles fiscals que es troben al pacte d'estabilitat i de creixement de la Unió Europea. i per tot això els demanem el vot favorable a aquesta proposició.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet, endavant.

Gràcies, tinent d'alcaldia. Gràcies, tinent d'alcaldia. Hauria de dir que estem una mica sorpresos amb l'iniciativa que avui ens plantegen des del Grup Socialista perquè efectivament respon al viatge a Brussel·les que va fer l'alcalde la setmana passada. Hauria de dir que estem una mica sorpresos perquè a nosaltres ens hauria agradat que això no s'hagués presentat o no hagués funcionat d'aquesta manera, continuen governant com si tinguessin majoria absoluta. L'alcalde de viatge a Brussel·les signa una iniciativa amb altres alcaldes de capitals europees demanant que suspenguin les regles fiscals per augmentar la inversió en habitatge, també ho defensa el comitè de regions, i després ens demanen l'adhesió al plenari. Creiem que Potser això s'hagués pogut fer al revés, no només fer-se una foto i generar un titular i representar una proposició, sinó que realment és un govern en minoria, que és el que són, que sumen 11 dels 41 regidors. Primer construir una majoria sòlida en aquest plenari i després signar iniciatives que comprometen la visió de ciutat en una qüestió tan sensible com és l'habitatge, i més quan fins i tot tenim una comissió no permanent, ho hauríem pogut portar allà. Però en tot cas... Vostès funcionen, insisteixo, com si tinguessin majoria absoluta i això la veritat és que ens disgusta. Respecte a la qüestió que avui ens ocupa, el nostre grup comparteix plenament el diagnòstic que ens trobem davant d'una emergència, ho hem expressat en múltiples ocasions, i que és imprescindible destinar més despesa pública, la màxima, a les polítiques d'habitatge. De fet, a la Comissió d'Economia Hisenda del passat mes de desembre ja vam votar a favor de modificar la llei orgànica 2 barra 12 d'estabilitat pressupostària i substituïtat financera per permetre que les administracions locals puguin utilitzar el superàvit en polítiques locals essencials com l'habitatge. Per això votarem a favor de la seva proposició. Però recordar que el seu partit governa l'estat espanyol, que té representació a l'ECOFIN i govern disposa de tota la capacitat per fer aquesta petició directament allà on toca. Potser caldria deixar de banda iniciatives simbòliques i començar a treballar per convertir paraules en fets. I aquí em vull remetre molt breument i per acabar el document que vam presentar des del grup, el president del nostre grup, el senyor Jordi Martí, aquesta mateixa setmana, que recull un seguit d'iniciatives que lluny del simbolisme ens permetrien fer política real des d'àriana. El traspàs integral dels actus de la Sarepa Barcelona, ajudes a la compra, sobretot a l'entrada, ajudes al lloguer per a famílies monoparentals i amb menors de càrrec, una reducció de l'IBI, que és una despesa associada a l'habitatge, l'aplicació de criteris reals de vulnerabilitat en el tanteig i retracte, perquè no hi hagi més cases ursola, i efectivament la modificació de la reserva del 30% per protecció oficial. Treballem per vestir una majoria que ens faci possible les polítiques que ens han de treure d'aquest atzucac on ens han conduït els governs dels darrers 10 anys. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la regidora Martín, endavant.

Sí, gràcies. Avui el PSC ens porta una proposta que diu que l'emergència habitacional i el dret a l'habitatge és el principal repte intern d'arreu d'Europa i fan una petició amb la qual estem d'acord i votarem a favor. però que em sembla que no quadra de cap manera amb el que està fent el senyor Collboni a Barcelona. La pregunta és per què Collboni demana a Europa que la inversió pública en habitatge social no computi per l'aplicació de les regles fiscals europees si el que està fent a Barcelona el senyor Collboni és precisament retallar la inversió municipal en habitatge. a la ciutat. I els poso dos exemples molt clars. El primer, durant els vuit anys d'Alcaldia dels Comuns ens vam gastar 100 milions d'euros per mandat en compres per tanteig i retracte. Això eren uns 200 habitatges per any. El PSC del senyor Collboini ha previst gastar 24 milions aquest mandat i han comprat 62 habitatges en gairebé dos anys. Estem parlant d'una retallada del 76% en pressupost per compres i del 83%, perdó, 85% en pisos comprats. I el segon exemple, Sobre pressupost invertit per l'Ajuntament per fer nous habitatges públics. Als comuns arribem al màxim històric d'inversió el 2023 amb 101 milions d'euros gastats. Què fa Collboni? Doncs el 24 baixa a 83 milions i pel 25, ojo, proposa retallar el pressupost fins a 48 milions d'euros. el que suposa una reducció de més del 50% del pressupost municipal per fer pisos públics en els dos primers anys de mandat del senyor Collboni. Llavors, clar, com va això? Amb una mà retallo el pressupost municipal per comprar i fer habitatges públics i amb l'altra m'ajusto el nus de la corbata perquè he de dir les fotos de la Comissió Europea? Com va això? En resum, amb poques excepcions, el que està fent aquest govern en habitatge és fent-nos moltes fotos dient que ens preocupa l'habitatge i així tapem que retallem els pressupostos públics i que qui volem que s'encarregui de fer pisos són bàsicament els promotors privats. Els mateixos promotors privats que amagats darrere la senyora Carme Trilla volen carregar-se el norme del 30% per poder seguir forrant-se i fer el negoci de les seves vides amb les grans rehabilitacions del centre de la ciutat. La senyora Trilla aquí, per cert, ha estat citada elogiosament dues vegades pel Partit Popular aquesta setmana. Sembla que ja definitivament s'ha convertit també en una referent pels partits més conservadors del consistori. Sigui com sigui, al senyor Collboni, si li preocupa realment l'habitatge, li dono una, una única idea senzilla. Deixi de fer-se tantes fotos i faci, per exemple, el que fa el Partit Socialista de París, que en lloc de carregar-se la mesura del 30%, la puja fins al 50%. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la senyora Surinyac.

Sí, gràcies. Vivim una crisi habitacional que s'agreu ja. Preus al lloguer disparat, accés a un habitatge digne que cada cop és més difícil i desnonaments que lluny de desaparèixer segueixen sent una realitat diària a Barcelona. I davant d'aquesta situació cal regular, cal actuar amb determinació i cal dotar-se de les eines necessàries per ampliar el parc públic d'habitatge i fer la rehabilitació del parc existent. I tanmateix és cert que les actuals regles fiscals no ens ho posen fàcil. Com pot ser que tenint capacitat econòmica, sent Barcelona, una ciutat amb capacitat econòmica, no puguem invertir més en habitatge perquè hi ha una norma obsoleta que ens ho prohibeix? De fet, la llei d'estabilitat pressupostària del 2012 i el pacte d'estabilitat de creixement de la Unió Europea es van crear en un altre moment i realment amb un altre objectiu, garantir el control de dèficit i deure en un moment en què hi havia un context de crisi financera. I per tant, avui són normes que el que fan és realment posar-nos certs pals a les rodes per donar una resposta davant d'una emergència social com és la crisi de l'habitatge. Per tant, en aquest sentit, veiem aquest contrasentit de com aquesta òptica macroeconòmica ens està afectant a l'autonomia del finançament local. I és per això mateix que de fet des d'Esquerra els hi van proposar i els hi van posar sobre la taula a la Comissió d'Economia del mes de desembre el fet d'excepcionar la despesa en habitatge social i assequible i d'estar fora d'aquestes restriccions fiscals. I escoltin, ens n'alegrem que el govern ens ho porti al plenari i especialment ens n'alegrem que l'alcalde pugui anar a Brussel·les i explicar-ho i demanar-ho. Perquè la veritat és que a Barcelona hi ha experiència i solvència per fer aquesta inversió i a més a més l'experiència i el lideratge de Barcelona també pot fer que les ciutats que venen al darrere tinguin la capacitat de poder invertir i la capacitat de poder ampliar també aquest parc públic. A la comissió proposàvem només un fet i unes xifres. El fet de destinar el 40% de deute sobre els ingressos corrents a la inversió en habitatge podria significar 40 milions d'euros, que això és el fet que seria la construcció de 3.200 habitatges públics que quedarien en mans de la ciutat. Per tant, és una iniciativa que evidentment no és aïllada, és una iniciativa que s'assuma a tot allò que venim reivindicant i que també venim impulsant des d'ERC i que ens queda pendent. Frenar l'especulació, la regulació del lloguer de temporada, la regulació del lloguer d'habitacions, el control i seguiment de les sancions i l'impuls a la rehabilitació massiva. No que quedi com obviar la responsabilitat directa que hi pot haver des del govern municipal, però sí que s'assumi aquesta autonomia de finançament local quan estem parlant de la crisi habitacional que tenim ara mateix a la ciutat i que no ens podem quedar de braços plegats en una qüestió de justícia, de responsabilitat i de futur.

Gràcies.

Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. Aquesta és una proposta per donar un contingut polític al viatge de l'alcalde a Brussel·les, però en comptes de Brussel·les hauria d'anar a la Moncloa, a Madrid, perquè és d'aquí depèn com es genera aquesta despesa pública, i li explicaré. Les regles fiscals presents en el pacte d'estabilitat ja es van aprovant l'any 24 i per tant ja estableix aquest compromís de totes les administracions públiques a Europa i per tant Espanya ha de fer aquesta transposició i decidir en què es gasten aquests recursos el 3,2 que tenen com a límit establert. I per tant, aquí a Europa no entra en què es gasta. Espanya ho pot gastar amb el que vulgui, és veritat que el senyor Sánchez ho queda tot per ell, però en canvi sí que es podria articular a través d'aquesta despesa pública que a més es computa la consolidada a tot l'Estat i per tant aquí sí que es podria destinar una part a habitatge. No hi hauria cap problema. El problema és la voluntat política del govern d'Espanya. Per tant, des d'aquesta visió, nosaltres li demanem que ja que són del Martins petit ho faci per aquesta via. Europa s'està tractant i és un tema excepcional. Si la despesa en defensa es pot computar aquí, però no es pot computar només en totes aquelles altres polítiques. Per tant, des d'aquesta visió li demanem que parlin amb el govern d'Espanya. Per altra banda, Nosaltres creiem que Barcelona s'ha de centrar en generar habitatge i ha d'invertir en habitatge, però no hipotecant el futur financer de la pròpia ciutat. El pressupost de la ciutat de Barcelona, d'uns 3.800 milions d'euros, ja és suficient per també invertir en habitatge. L'any anterior hi havia 175 milions d'euros per l'Ajuntament, però si fa col·laboració pública o privada, l'Ajuntament cedint solars als privats perquè construeixin, no li costa un duro. Perquè el privat és el que construeix i assumís tot el cos. Ha de fer-ho d'una manera atractiva perquè puguin entrar. I aquesta és una clau important a l'hora de poder construir habitatge amb poc temps i amb molta agilitat i sense costos pel propi Ajuntament. Però vostès han d'abandonar més aquesta ideologia tancada, més dirigida amb els comuns i de fer una política que vostè relata. Vostè, senyora Boneta, ens diu he fet, he fet, he fet. Doncs no faci tant. Perquè tot el que està fent és en la direcció contrària del que ha de fer. Per tant, potser convindria que pensés més el que fa, els efectes que té el que fa i veu que està tenint un efecte absolutament negatiu el que hauria de tenir. Per tant... analitgin les seves polítiques, vegin que estan reduint l'oferta, que estan impedint que la gent de Barcelona pugui accedir a un pis de lloguer, que estan impedint que es construeixin pisos perquè mantenen el 30% en la construcció i en la rehabilitació, analitgin l'impacte de tot el que fan i veuran que si canvien la política i eliminen la zona tensionada i generen un equilibri entre oferta i demanda, probablement hi haurà molts més pisos a la ciutat de Barcelona i a l'Ajuntament no es tindrà ni que endeutar ni de generar aquesta persecució contra el propietari privat que el que està fent és enfonsar en el mercat. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula al regidor d'Europorido, Vox.

Gràcies, president. El señor Colboni nos tiene acostumbrados a su doble cara. Allá donde va dice lo que los asistentes quieren oír y acaba haciendo siempre lo mismo, nada. Usted va a pasar la historia como alcalde de las percepciones, el alcalde que no quiere resolver los problemas, sino que la gente tenga la percepción de que los quiere resolver. Y por eso va a Bruselas a llorar, para que parezca que está haciendo algo. Pero luego vuelve a Barcelona y mantiene las regulaciones para limitar la construcción de viviendas hechas por la izquierda más rancia, sus socios comunistas y por Junts, que ya no se sabe si es de derecha, izquierda, centro... socialdemócrata, democristiano, liberal conservador o medio pensionista. Usted mantiene medidas que espantan a cualquier promotor y a la vez rechaza las propuestas de Vox en materia de ocupación que ayudaran a acabar con este problema de manera rápida. Seguramente en Bruselas su victimismo Cuela, pero en Barcelona le empiezan a calar. Ni ustedes ni sus socios están capacitados para dar lecciones de vivienda. Su fracaso en Barcelona es sonado y seguramente no se puede comparar con el de ninguna otra ciudad del mundo. Gracias a ustedes Barcelona es un ejemplo de cómo no hay que hacer las cosas. Un fracaso absoluto. Dejen de insistir en medidas que... No funcionan. Eliminen la obligación de destinar el 30% de cada nueva promoción a vivienda protegida. Olvídense del tope a los precios de alquiler. Y rebajen impuestos. Claro que de eso nada de nada. Esta misma semana Vox ha presentado en el Parlamento de Cataluña una propuesta para eliminar IVA, ITP y AJD en vivienda virtual. Pero nada. Ustedes, como siempre, han votado masivamente en contra de facilitar un poco la vida a las personas. Aquí también proponemos en cada comisión de Economía, en cada comisión... Rebajes de todo tipo, reducción de IBI, de plusvalía, nada, nada de nada. Todo son piedras y palos en las ruedas. A ustedes lo único que les importa es mantenerse en el poder y por eso vamos a votar en contra.

La ponencia le quedan dos minutos.

Sí, doncs gràcies alcalde. Deixi'm recordar un moment. Primera comissió d'urbanisme d'aquest mandat. Acabàvem de reunir-nos, l'alcalde s'havia reunit amb el president de la Generalitat i havia ofert solars perquè l'Incasol construís a Barcelona habitatges protegits. Arriba el moment de la Comissió d'Urbanisme i la iniciativa que presenta el grup de comuns és una sol·licitud de compareixença per explicar d'on havíem tret els solars. No sabien que hi havia aquests solars. és que no sabien que hi havia aquests solars. I això ho explica tot. I això ho explica tot perquè aquests solars evidentment hi eren. Hi eren. Senzillament s'havien de posar a disposició o bé per construir-los des del propi Ajuntament, bé per treure'ls a concurs, bé per cedir-los a la Generalitat, a l'Incasol. I la pregunta era per part de la exregidora d'Habitatge d'on heu tret aquests solars. La sorpresa va ser major. I vivim encara en allò, malauradament. La veritat és que jo crec que han perdut en tot aquest temps molta credibilitat. Nosaltres no considerem que es pugui abordar el repte de l'habitatge només amb el pressupost públic i només amb les mans de l'Ajuntament. És impossible. Si vostès coneixen mínimament el repte de l'habitatge, sabran que això no és possible, que necessitem ser-hi tots, necessitem ser més actors, amb cooperatives, per descomptat, però amb totes les administracions i amb la col·laboració pública o privada. Els necessitem. Necessitem que construeixin. Necessitem molt d'habitatge. No va d'aquests habitatges que van comprar per tatenja retracta. L'únic que parla és dels que van comprar. 1.600 amb tots els anys que van governar. Nosaltres estem duplicant d'una mitjana de 500 habitatges l'any que es construïen durant l'època en què vostès portaven habitatge a 1.000 habitatges l'any. Però és que no ens ho som prou. Necessitem els privats. I per tant, crec que si no hi som tots remant per un mateix objectiu, que és garantir l'accés a un habitatge assequible, segur que no ens en sortirem. Si prefereixen quedar-se sols, és legítim, però malauradament cada vegada estaran més lluny de la realitat. I crec que el seu món ja no és creïble.

Moltes gràcies. Barcelona en Comú té 27 segons.

Sí, senyora Onet, és patètic escoltar les seves mentires. La compareixença la vam demanar perquè sabíem perfectament que existien aquells xolars i estaven compromesos amb les cooperatives d'habitatge. Compromís els que vostè van faltar. I en segon lloc, no només li he parlat de compres, li he parlat d'inversió per fer pisos nous i estan retallant el pressupost. Menys fotos i més polítiques valentes que estan tot el dia de passeig i amb copes de cava i el que fan és retallar el pressupost per habitatge. Vergonya.

Esquerra Republicana, 4 segons. I Vox, 4 segons. Doncs... Resultat.

S'aprovaria la proposta, molt favorable del grup socialista, Junts, Barcelona en Comú i Esquerra, i el vot contrari de Vox i PP.

Moltes gràcies. Doncs ara passaríem ja als pregs i les preguntes. La primera la formula la regidora Vila, en nom de Junts, el tinent baix.

Sí, el nostre prec diu el següent, que el govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona reverteixi la decisió d'eliminar les bonificacions d'estacionament a zona blava i verda pels vehicles amb etiqueta zero, és a dir, els automòbils elèctrics o híbrids endollables.

Sí, els avanço que votarem en contra. En primer lloc, els hem de contradir i recordar que no hem eliminat la bonificació. La bonificació de destrossament de vehicles amb etiqueta zero a les zones regulades de pàrquing existeix, però ha passat del 100% al 50%. Aquesta és la diferència. La bonificació continua existint, no? En tot cas, els voldria recordar que la taxa regulada és una taxa per a profitament especial o privatiu del domini públic que existeix bàsicament per a l'estacionament regulat, perquè hi hagi rotació, perquè no hi hagi algú que tingui el seu vehicle i que pugui estar amb aquest vehicle 12 o 24 hores. El seu objectiu és la rotació i després hi ha si és per a residencials que sona verda o és dins de l'àmbit de l'activitat comercial que és directament sona balada. És cert que aquest Ajuntament, en el seu moment, va fer un procés de bonificació del 100% d'aquests vehicles. El problema que teníem és que hi havia una ocupació excessiva d'aquest tipus de vehicles amb un objectiu que és diferent que el que és pròpiament la bonificació dels vehicles elèctrics. El que vam fer és, únic i exclusivament, passar del 100% de la bonificació al 50%. Jo crec que la realitat posa de manifest que la composició del parc optimista de la ciutat va creixent cada vegada més amb aquest tipus de vehicles, amb aquesta qualificació, i el que s'ha de fer també és regular el creixement d'aquest parc respecte, bàsicament, insisteixo, a quin és l'objectiu de la tarifa regulada. Gràcies.

La conclusió és que a partir de l'1 de febrer des d'aquest mes els vehicles elèctrics en aquesta ciutat ja no tenen bonificació. I és sorprenent perquè en campanya l'alcalde Collboni va assegurar que aquestes bonificacions serien clau per liderar la transformació cap a la mobilitat elèctrica. I aquest canvi constant de criteri genera inseguretat jurídica i en aquest cas a les famílies i a les seves inversions en sostenibilitat. I creiem que és inacceptable en un moment que cal prendre mesures urgents i coherents per fer front al canvi climàtic. Cal coherència, parlarem de coherència, perquè només veiem incoherències en el govern en minoria de l'alcalde Collboni. Diu una cosa en campanya i després en fa una altra. O fins i tot pren mesures que van en contra de les pròpies mesures que pren el govern de la Generalitat, que també és socialista. El president Illa va anunciar un impuls del vehicle elèctric perquè diu i vol que el vehicle elèctric arribi a tothom i que el país ha d'arribar a les 180.000 matriculacions de vehicles elèctrics. I aquesta mesura de no bonificar els elèctrics va en contra precisament de tot aquest projecte anunciat pel Govern de la Generalitat. Barcelona ha d'apostar decididament per l'automoció i ho ha de fer per l'automoció elèctrica. La transició elèctrica en l'àmbit de la mobilitat és una realitat però també és una necessitat si volem una ciutat més saludable i una ciutat menys sorollosa. Cal afavorir aquests vehicles, cal afavorir aquests vehicles que són més nets I no bonificar el cotxe elèctric, com passava fins ara a la ciutat de Barcelona, creiem que és un pas enrere per seguir avançant en aquest sentit. Per tant, lamentem que el govern municipal no accepti el nostre plec.

Jo entenc perfectament que ho lamentin, però insisteixo, es que ho ha dit quatre vegades, que no hi ha bonificació. Li dic que hi ha bonificació. Si vol, li faig arribar les ordenances fiscals. Si que vostè lamenti una cosa, ho entenc perfectament. Però no digui coses que no són certes. Ha passat una bonificació del 100% al 50%. I és una bonificació sobre una tassa que té un objectiu diferent. I l'objectiu és la rotació de pàrquing. Dit això, aquest Ajuntament continua mantenint bonificacions dins l'àmbit del cotxe elèctric. Però no insisteixi dient que ens hem carregat la bonificació i que això, a més, generi inseguretat jurídica. No és cert. Hi ha una bonificació del 50%. Ho pot lamentar. No ho acceptem el plec.

Molt bé. Doncs passem a la següent que formula el regidor Martí a l'alcalde.

Déu-n'hi-do.

El regidor Martí té la paraula. Perdó? Té la paraula.

Gràcies, alcalde. Miri, tot i que hi ha hagut una lleugera reducció en algunes tipologies delictives, com vostè ben bé sap, enguany l'any 24 respecte a l'any 23, lamentablement la motoreincidència continua sent una gran xacra en aquesta ciutat i continua representant una amenaça per la convivència i per la seguretat dels barcelonins. De fet, li recordo que l'any passat, el 2024, 454 delinqüents multirincidents van acumular més de 9.000 delictes, i per tant vol dir que això de la mitjana representa que a Barcelona cada dia es produeixen gairebé 500 fets delictius cada dia de tot l'any. Són fets que no podem acceptar, no ens podem resignar, No ens hi podem acostumar. De fet, això representa un dels grans fracassos d'aquesta ciutat i dels seus governs dels últims 10 anys. Per tant, representa el senyor Collboni també un dels seus grans fracassos a la data d'avui. Necessitem per fer front a això, a aquesta situació, moltes coses. Però una, bàsica, són més i nous recursos judicials per també desactivar la sensació d'impunitat amb la qual actuen molts delinqüents. Els recents acords de la Comissió Mixta, Estat, Generalitat i Ajuntament, passen per la posada en marxa d'aquests quatre nous jutjats penals i un nou jutjat d'instrucció de guàrdia, però mantenim alguns dubtes sobre l'abast d'aquesta mesura, d'aquest compromís, la naturalesa d'aquests recursos i, sobretot, el calendari d'aplicació. Per tant, en aquest plec el que fem és reforçar la petició que lideri la reivindicació davant de l'Estat i de la Generalitat per la posada en marxa d'aquests nous recursos judicials, en els terminis previstos i de manera urgent. Gràcies.

Li accepto al PREC, regidor, perquè sap que compartim el neguit i la preocupació sobre la multireincidència en la nostra ciutat, però m'haurà d'admetre que anem avançant. Vam dir que obríem tres fronts per afrontar el repte de la seguretat a la ciutat. Primer front, operatius policials. Segon front, el front judicial, justament l'ampliació de la planta judicial i en tercer lloc també les reformes legislatives que siguin necessàries. Tothom sap que aquesta no és una competència exclusiva de l'Ajuntament, però jo vaig dir des del primer dia en aquest mandat que jo assumia com a pròpia el repte de reduir la inseguretat o augmentar la sensació de seguretat. I això està donant resultats, no només perquè les iniciatives polítiques que vostès han conegut han donat resultats, perquè hem aconseguit justament que el govern de Catalunya i el govern de l'Estat s'asseguin per prendre decisions importants pel que fa a l'ampliació de la planta judicial que ens ha de permetre accelerar judicis ràpids i, per tant, sentències condemnatòries d'aquells que estan multireincident. I això té resultats també des del punt de vista dels operatius policials perquè ha millorat la col·laboració entre la Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil. No és perquè sí que els delictes hagin baixat un 4,7. És molt, és poc? Doncs és poc. Jo no els diré que no. Però han començat a baixar. La tendència era l'alça durant els darrers deu anys i ara comencen a baixar. Han augmentat les detencions un 4,5%, no és molt, però han començat a augmentar les detencions perquè els operatius policials s'estan incrementant. De fet, 25.000 detencions l'any passat, 25.000 detencions i un 9% més a dispositius policials. Per tant, senyor regidor, Estic d'acord que encara som a l'inici del camí, però hem pres decisions, hem arribat a acords amb les administracions, s'han ampliat les pantalles judicials i comencem a veure la llum al final del túnel.

Gràcies, senyor alcalde. Té la paraula. Sí, gràcies, alcalde. per acceptar primer el PREC i per compartir aquesta necessitat, aquesta urgència en reduir els fets delictius de la ciutat i incrementar la seguretat dels veïns. Però tenim un dubte, i aquest dubte neix en el moment en què la jutgeja de Ghana de Barcelona afirma que no es crearan quatre nous jutjats de judici ràpid, sinó que el que hi haurà seran quatre comissions de serveis de jutges amb un pla de reforç que vol dir que continuen mantenint la titularitat dels jutges, dels jutjats d'origen i fan un reforç, un pla de xoc, un pla de reforç en aquests futurs nous jutjats però que no són nova planta judicial. Això ens preocupa, senyor Collboni, perquè una cosa és anunciar una cosa i al final que et donin una rebaixa dels objectius. Per tant, li demanem, sisplau, que en el termini del primer temes del 25, que ja està a prop, només tenim el mes de març per davant, s'asseguri senyor Collaboni, s'asseguri que les administracions competents faran allò que es van comprometre, a tenir nou jutjats i no solament un pla de reforç amb hores extres pagades als jutges. Gràcies.

M'asseguraré, regidor, per la cuenta que no es trai. El nou jutjat d'instrucció serà en realitat en 15 dies. amb un nou jutge i els funcionaris corresponents. Hi haurà quatre jutjats de reforç en l'àmbit penal i, per tant, hi haurà més jutges i es poden celebrar més judicis, que és del que es tracta, aquesta és la realitat i això és lo important. Si aquests jutjats de reforç s'han de convertir en estructurals o no, comprendrà que no és competència d'aquest alcalde, però estic convençut que l'administració de justícia ho farà quan sigui necessari. De fet, el Consell de Justícia ja ha demanat al Ministeri que aquests quatre jutjats siguin estructurals i no només de reforç. Un segon, que m'ho ordeno. Doncs, següent prec que fa Barcelona en Comú, la regidora de Recio, a la tinenta Gai. Endavant.

Gràcies, president. L'empadronament és un acte fonamental que dona accés a drets bàsics com la salut i l'educació. Crec que això està fora de dubte. Des del 2016, l'Ajuntament de Barcelona havia liderat una política d'empadronament actiu, millorant circuits, inclús ha sigut pionera i ha pogut formar part de plans formatius per conjunt d'altres administracions que havien de liderar aquesta política. Això funcionava fins que el 2024 i de forma unilateral el govern de Collboni va decidir retirar una fórmula que fins ara havia funcionat amb les entitats que era l'empatronament d'entitats en seu sense pernocte. Gràcies a la pressió de les entitats i de grups polítics, en especial el de Barcelona en Comú, es va garantir una moratòria fins a l'1 de febrer, però aquest 1 de febrer de 2025 ha decaigut aquesta fórmula. Des de diverses entitats i la plataforma d'entitats en defensa de l'empadronament van manifestar a les pors i els riscos que suposava donar de baixa a 1.600 persones del padró. Recordem que són 1.600 persones amb vides complexes i que la relació amb les entitats segurament és l'únic vincle amb una vida més segura i més satisfactòria. La resposta que ens va donar la Comissió de Drets Socials passada no deixava clar què havia passat amb aquestes 1.600, 1.700 persones. Per això, de nou i avui en el plenari, tornem a formular el PREC per tal de garantir que no es doni de baixa a cap d'aquestes persones sense que es pugui demostrar de manera individualitzada que viuen a la ciutat i que es convoqui de forma urgent a la plataforma d'entitats en defensa de l'empadronament per no tornar a prendre decisions unilaterals.

Moltes gràcies, regidora Tinenta.

Sí, gràcies, alcalde. Aquest govern és plenament conscient de la importància de l'empadronament com a porta d'accés als drets bàsics i als serveis municipals. L'Ajuntament de Barcelona ha estat històricament un referent en la defensa d'aquest dret i fins i tot davant dels marcs normatius estatals que sovint són massa restrictius. Ara bé, també és responsabilitat d'aquest govern garantir que el padró municipal sigui un registre ajustat. a la realitat i, a més, amb dades rigoroses i actualitzades. L'empatronament és una obligació dels municipis i un deure de la ciutadania. No es tracta d'un canvi de criteri arbitrari, sinó d'una millora dels circuits d'empatronament, distingint les tres vies possibles, el padró ordinari, el col·lectiu en pernocte i sense domicili fixe. I és una millora treballada precisament amb la taula d'entitats socials del Padró, per molt que es resisteixin a reconèixer-ho, aconseguint en aquests moments que l'informe de la coneixement de residència estigui fet inclús en menys de dos mesos de mitjana, assegurant sempre que ningú que viu a Barcelona quedi desprotegit. Per això vull deixar clar que no es donarà de baixa a cap persona de manera automàtica ni discriminada. Cada cas serà notificat individualment amb totes les garanties per als afectats. I fins ara des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha contactat precisament amb totes les persones que constaven a la base de dades i estaven empadronades en aquestes entitats. Hem donat facilitats a totes les entitats perquè ens facin arribar a qualsevol cas complex per prioritzar-lo i resoldre'l. I hem rebut l'autorització de protecció de dades per passar al llistat de ciutadans empadronats a cada seu perquè elles també puguin fer la gestió i acompanyar els seus usuaris. Tenim l'Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques a disposició. Hem fet formació a tots els professionals socials i difusió amb infografies i, a més, les barreres administratives, per tant, s'han simplificat. A més, disposem de dos espais d'interlocució amb el teixit social, que és parlar de procediments, i l'altra per identificar les incidències i corregir-les si s'escau. En aquests espais hi ha entitats vinculades a l'esmentada plataforma i en aquests moments no hi ha cap cas que ens hagi arribat que no estigui resolt. Pel que fa al diàleg, aquest govern sempre ha estat i seguirà disposat d'escoltar a les entitats i als agents socials per molt que vostès es senteixin o no vulguin reconèixer aquesta situació.

Gràcies. Regidora.

Sí, tot i agrair la seva resposta, jo li demano a la tinenta si em podria assegurar que cap d'aquestes 1.600 persones que demostrem que estan a Barcelona avui dia s'està donant de baixa al padró. També li demano si per 1.600 persones amb vides molt complexes per les quals el padró i la relació amb aquestes entitats era una via d'estar segures i desenvolupar vides a la nostra ciutat si calia començar de forma unilateral per desprotegir aquestes persones. Potser no hauria sigut aquesta la via per començar. I ho dic perquè a més preocupa la facilitat que quan parlem de persones en situació de vulnerabilitat vostès estan prenent les decisions.

Sí, reitero tot el que li he comentat. El que és més important i que ha de tenir vostè present és que aquest govern està treballant perquè ningú quedi sense protecció. Li puc assegurar que no quedarà ningú desprotegit. Li puc assegurar que estem en contacte amb les entitats. Li puc assegurar que estem en contacte amb totes les persones que cal. Gràcies.

Molt bé, següent prec que formula la regidora Santa, l'alcalde.

Aquestes setmanes estem assistint al seu propi rècord diners de mentides, com hem vist ara fa un moment, amb els Solars. Menteixen més que parlen, la veritat, i ho fan tot per poder desmuntar el 30% de la mà de Junts. Han anat dient que han parlat amb les entitats, mentida. Han dit que han presentat la mesura de modificació del 30% als grups, mentida. Han dit que la mesura no funciona, mentida. Pels únics que no funciona és per als especuladors. Però miri, el premi el golla. La millor actriu ha estat per la senyora Bonet aquesta última setmana, alcalde, perquè en un exercici de trilarisme jurídic ha intentat fer passar sancions de 300 euros per sancions de 3 milions d'euros. O ha passat de reconèixer la caducitat d'uns expedients a després dir tot el contrari, en menys de 24 hores. Però avui continua sense resposta al gran dubte. Qui va prendre aquesta decisió? Perquè no és una decisió tècnica, és una decisió política. No és una decisió tècnica, és una decisió política. Perquè l'única certesa és que fa dos anys que vostè és alcalde, que vostè governa la ciutat de Barcelona i fa dos anys que aquest govern no posa ni una sanció, ni una. Vostès han deixat caure, per exemple, els 300 incompliments dels grups turístics. Tampoc han estat sancionats. Què li passa, alcalde? Que li caduquen totes les sancions? O també diran que són responsabilitat meva que aquestes sancions no s'hagin posat? Miri, vostès són molt d'endreçar la pobresa, els pobres, però molt poc de sancionar els especuladors. Aquesta és la realitat. I és evident que tenen un problema. I aquest problema es diu 30%. Es diu 30%. I jo el que li demano és que sigui honest i que deixi de ser un actor secundari i que, per tant, accepti aquest PREC per fer complir una norma vigent, per fer complir el 30% a la ciutat.

Li accepto el PREC. Té la paraula.

Doncs jo li agraeixo l'acceptació del PREC i no només és una acceptació, perquè sabem que vostè accepta coses, diu coses, com per exemple que acabarà amb l'especulació a la nostra ciutat, com per exemple que deixa el govern municipal per alguns motius que encara ningú ha entès, però després bàsicament el deixa per tal de poder fer campanya electoral. Vostè diu que permanentment tindrà un pacte de govern però continua... en solitari, o que tindrà pressupostos i no els té, o diu que és necessari fer la Copa Amèrica per transformar el litoral, quan no és veritat, perquè la Copa Amèrica ha deixat un forat de 3 milions d'euros, o, per exemple, quan presenta un pla per transformar Montjuïc quan són tot projectes anunciats per Barcelona en Comú i plantejats per Barcelona en Comú. En tot cas, jo li demano que, a banda de dir i de fer aquestes coses que fa que jo li accepto el PREC però no li dic res més, per generar tensió, més enllà d'això, sigui honest i reconegui que vostè, la veritat, és que avui se li ha caigut la careta votant en contra de la proposició anti-especulació que hem presentat abans i que realment avui el seu govern diu que sí a moltes coses, però no fa res perquè és còmplice

Moltes gràcies per aquest resum que ens ha fet molt vinculat al 30% i a la gestió de l'habitatge. Jo li vull dir que celebro que el Parlament hagi aprovat el règim sancionador dels incompliments del topall de lloguer aquesta mateixa setmana i que ho hagi fet fruit d'un acord entre les forces progressistes. Estem treballant amb el Govern de la Generalitat per tal d'inspeccionar i garantir que es compleixi el topall de preus. No cal activar cap expedient sancionador com vostè diu a la seva proposició i a les seves declaracions sobre el 30% perquè res no s'havia desactivat. Simplement s'està seguint el procediment correcte jurídicament. Jo li pregaria que quan parlo respecti la meva paraula. Gràcies. Primer s'ha de fer un procés de restitució i si s'escau després el de sanció. Fer-ho alhora és un nyap i és un nyap que aquest govern no cometrà. I en tercer lloc, o en cinquè lloc, sobre les entitats impulsores del 30%, el Comissariat de l'Habitatge ja s'ha reunit diverses vegades amb ells. El passat 5 de febrer, a més a més, vam tenir reunida el Consell d'Habitatge Social, on hi va anar el propi alcalde. I jo també li faria un prec, que és que escoltin-ho una mica, sobre el 30%. Nosaltres veurem que el 30% no només existeixi, sinó que funcioni. No funciona. Ho diu tothom. Vostès, jo us diria que vagi a ser una mica del burro, que escoltin a les entitats, a la resta de grups, a la resta de grups, a la resta de grups, i veuran que aquesta política s'haurà de modificar si volem que funcioni el 30%, que li asseguro que és el que passarà en aquesta ciutat. Gràcies. Proseguim. amb la proposició pregunta prec d'esquerra que formula la regidora Baró a la Tinent Tabonet.

Molt bé, gràcies alcalde. Nosaltres avui demanem que el govern municipal realitzi un inventari en el termini de tres mesos de les activitats de caire social, assistencial i educatiu que es duguin a terme en edificis que són susceptibles de ser comprats amb finalitats especuladores a la ciutat de Barcelona. I és que n'hem parlat molt avui, n'estem parlant molt, en seguirem parlant segurament. Barcelona es troba immersa en una crisi d'habitatge que ja no només afecta els seus residents, sinó que està posant en perill serveis essencials i fonamentals pel benestar i per la cohesió dels ciutadans. L'especulació immobiliària s'ha convertit en una amenaça estructural que es tracta en formant la ciutat i el seu teixit urbà. Hi ha algunes hades que són alarmants, han anat sortint. Segons la FAP, entre el 2016 i el 2024 s'han identificat més de 200 finques de propietat única a l'Eixample amb activitat especulativa, S'estima que hi hauria hagut vora 4.000 desonaments invisibles que estaria afectant o que hauria afectat a més de 10.000 persones i també s'haurien perdut més d'un centenar de places de residències de gent gran a causa del tancament de 5 residències i un centre de dia. Aquest és un procés de buidatge que respon a un model de ciutat que ens preocupa perquè prioritza la rendibilitat a curt termini per sobre de la vida dels veïns i de les veïnes de la ciutadania. Barcelona és el tauler d'una partida del monopoli on els fons d'inversió juguen a comprar edificis sencers per aconseguir plusvàlues sense miraments i sense control. Si han d'expulsar els seus inquilins, ho fan. I si els convé eliminar aquells serveis de caire social, educatiu o assistencial que s'hi prestaven, doncs també ho fan. Aquest és el cas de la residència Taber, avui s'ha mencionat en diverses ocasions perquè és un exemple paradigmàtic, però no és l'únic, malauradament n'hi ha molts altres. Per tant, ens sembla imprescindible que el govern municipal faci aquest inventari per conèixer, per anticipar-se, per dimensionar l'abast de la situació, per poder deixar d'anar remolc, per poder començar a anticipar-se a aquests processos de compra especulativa i per tant per poder intentar idear, implementar mecanismes de protecció efectiva, com per exemple... la declaració de zones d'especial interès social on es restringeixin certs tipus d'inversions. Ens sembla que només així podrem començar a minimitzar aquesta, podríem anomenar-ho, destrucció silenciosa i indiscriminada d'infraestructures bàsiques per al benestar de la ciutadania a la ciutat de Barcelona. Per tant, aquest és el nostre preg. Passem a l'acció i comencem a dimensionar de què estem parlant i quina dimensió té aquesta problemàtica.

Gràcies, alcalde. Doncs, senyora Baró, li he de reconèixer que el seu prec no és fàcil de respondre, perquè com a vostè ens preocupa molt tornar a tenir casos com el de la residència Tàver i compartir plenament l'objectiu de prevenir-los. Però tot i això, la proposta que vostès fan, la de crear un inventari, creiem que no és la millor manera de fer-ho, d'abordar aquest repte. Un inventari com el que proposen és complex de fer tècnicament. D'una banda, caldria creuar de manera manual, cas per cas, totes les activitats de caire social. Social és molt ample, hi ha moltes realitats. Aquí al darrere, assistencial educatiu que tenim a la ciutat, creuar-les amb les qualificacions urbanístiques, creuar-les amb les dades de titularitat dels edificis on s'ubiquen, i això no és una feina que es pugui fer de manera automàtica, sinó que s'hauria de fer, evidentment, amb cirurgia fina i cas per cas. Però de l'altra, caldria definir quins d'aquests edificis, com deia en el seu prec, serien susceptibles de ser comprats amb finalitats especuladores, i què vol dir això exactament ser susceptible de ser comprat. I com podem saber que és susceptible de ser comprat? Per tant, no hi ha una manera objectiva i tècnica de fer-ho. Creiem des d'aquest punt de vista que fer un inventari no seria senzill de forma rigorosa, per entendre'ns, però sobretot pensem que aquest inventari tampoc ens garantiria que fos efectiu per poder prevenir casos de vendes d'edificis. Això evidentment no vol dir, i això és el més important en tot cas que volia compartir amb vostès, que això volia dir que no es pugui fer res, evidentment. tant de bo que no hi hagi més equipaments que acabin com el de la residència Taver, però és evident que no hauríem d'haver arribat fins aquí. Ens preocupa molt que hi torni a haver casos semblants i treballem per anticipar-nos i per evitar-ho. En el cas de les residències estem treballant per incrementar les places públiques de residència i assegurar-nos que tothom que tingui una plaça subvencionada en una residència privada que hagi de tancar sigui reubicat. Però més enllà d'abordar casos puntuals creiem que cal abordar el repte amb eines efectives i estructurals per poder regular el mercat en general immobiliari de la ciutat. I en això és en el que estem treballant. Evidentment pel que fa a l'habitatge aplicant el topall de preus al lloguer També en revertir i tornar als 10.000 pisos actualment turístics a l'ús pel que van ser creats, que és el residencial. I també compartim amb vostès, n'hem parlat en moltes ocasions, la necessitat d'abordar a cabo alcalde la regulació dels lloguers de temporada per evitar el frau que s'està produint. I vostès són pioners en proposar regulacions en aquest sentit. Per tant, creiem que aquesta... Acabo, és la millor manera d'afrontar l'especulació immobiliària en aquest sentit que treballem i per això no l'hi podem acceptar.

Ràpid, lamento sentir aquest escepticisme. Ens sembla que si els moviments socials han pogut fer una primera aproximació no veig per què des del govern amb molts més recursos no poden també intentar-ho. Ens sembla que les dificultats que vostè apuntava ara mateix no són insalvables i en tot cas constatem que en aquesta qüestió el govern segurament seguirà anant a remolc i a reacció de les situacions que vagin saltant a l'actualitat política.

Moltes gràcies. Seguim amb el prec que formula el Partit Popular, el senyor Cidera, el Tinen Batlle.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Batlle, les agressions sexuals no fan més que pujar a la ciutat de Barcelona. Més de tres agressions sexuals cada dia, una d'elles en penetració, haurien de portar el govern municipal a fer alguna cosa més del que han fet fins ara. Les agressions sexuals han pujat un 4% a la ciutat de Barcelona. Cal, des del nostre punt de vista, implementar mesures més contundents. Amb les mateixes polítiques que han dut a terme fins ara, no han aconseguit aturar la violència sexual a Barcelona, sinó que ha passat completament al contrari. S'han incrementat. Amb els punts lira, senyor Batlle, no aturarem les agressions sexuals. Cal més presència policial a les zones de risc. Jo, senyor Batlle, li demano també, com a responsable de seguretat de Barcelona, que trenqui el seu silenci. Aquests 3.000 Mossos d'Esquadra que el senyor Illa vol portar al port i a l'aeroport, haurien vostès de demanar que vagin a Ciutat Vella, a l'Eixample i a Sant Martí, que són els districtes on més agressions sexuals es produeixen. Cal instal·lar càmeres de vigilància a punts crítics com la Barceloneta, el Raval i les zones d'oci noctur, que és on més agressions sexuals es produeixen a Barcelona. Cal agilitar els processos de denúncia i millorar l'atenció psicològica i jurídica de les víctimes. Si volen acabar de debò en les agressions sexuals, cal deixar de banda les mesures simbòliques o cosmètiques i donar pass a accions afectives que protegeixin de debò a les víctimes i castiguin els agressors. Per aquest motiu, li demanem... que abans de tres mesos presenti un pla de xoc amb mesures concretes i efectives per a erradicar les agressions sexuals a la ciutat de Barcelona, que a hores d'ara estan disparades.

Sí, senyor Sinera. Mesures concretes i efectives són les que portem desenvolupant des de fa temps, de manera que podem també parlar un model Barcelona de lluita contra la pandèmia que no cessa, que és la pandèmia que es produeixen la violència masclística. Vostè li ha de constar també el treball que s'està realitzant des del conjunt de les agències municipals, començant per la pròpia Guàrdia Urbana a peu de carrer. Per tant, també reexaltar el nostre fer compromís a la lluita contra les violències masclistes i, naturalment, les violències sexuals. Són un problema públic de primer ordre i, segons l'enquesta de violències masclistes de Catalunya, el 65,2% de les dones diuen haver patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida, que el 19,23% manifesta haver patit l'agressió a l'espai públic i el 2,6% al transport públic. Però també li he dit que les dades presentades a la barriera Junta Local de Seguretat posen també de manifest que cada vegada hi ha més consciència per denunciar aquest tipus de debilitat i, per tant, en tenim més coneixement, el qual cosa també permet que el conjunt d'operadors puguin treballar amb més eficàcia. Continuen sent una xacra contra la qual es treballa des de totes les àrees de l'Ajuntament per prevenir i donar-hi resposta de manera prioritària. Per això estem dissenyant una nova mesura de govern per l'abordatge de les violències des d'una perspectiva integral i transformadora. És a l'espai públic on l'Ajuntament té més capacitat d'incidir-hi i per això intensificarem la prevenció i la intervenció contra les violències masclistes i sexuals a l'espai públic i als establiments de lliure concurrència de la ciutat. Posar en valor L'acció, la formació i l'acompanyament són les mesures concretes que la Guàrdia Urbana fa i que seguirà implantant en el proper període. Acceptem presentar el pla de xoc que ens demanen per tal de prevenir i reduir les relacions sexuals des d'una mirada policial per sobre tot social. Un pla que inclourà, entre d'altres accions, destinades a consolidar la participació de les dones en el disseny de la ciutat per millorar la percepció de seguretat. Per això, per exemple, potenciarem les marxes exploratòries per identificar punts foscos i recorreguts que generen percepció d'inseguretat Posarem l'accent en la corresponsabilitat en la prevenció i abordatge de les violències sexuals desenvolupant accions de sensibilització i formació agents claus de l'oci nocturni de l'espai públic. Treballarem el desenvolupament de sistemes d'informació per conèixer, analitzar i avaluar la magnitud de l'impacte d'aquest tipus de violència amb l'objectiu d'adequar les accions. Continuarem apostant per les campanyes de comunicació i conscienciació, com l'iniciada del passat 25 de novembre sota el tema BCN, espais lliures i segurs. Consolidarem estratègies per aixecant d'èxit com els punts liles, els itineraris segurs i el protocol no caiem, eines molt efectives per prevenir les violències. I així també ampliarem a hores d'ara el recorregut model barsobre. També li hem de dir que som un model en aquest moment de seguir. Fa un mes per visitar els nostres centres d'atenció a les víctimes, la delegada nacional per la violència de gènere i ha posat el sistema que estem en Barcelona com a model... Molt bé.

Està fora de temps. Deixa'm un aquí. Ja l'he dit, però no m'ha fet cas. Regidor.

Jo li agraeixo, senyor Batlle, que accepti el PREC i presenti aquest pla perquè vostè parlava al principi del model de Barcelona d'èxit en lluita contra les agressions sexuals que efectivament no ha funcionat tenint en compte que les agressions sexuals han crescut un 4% a la nostra ciutat i, per tant, bé estar quan rectifiquen i quan fan cas a l'oposició per tirar endavant mesures efectives a favor de les dones.

Moltes gràcies. Següent prec que formula Vox el senyor Senderos, el regidor Senderos, el regidor Mercè.

Gràcies, alcalde. No da tiempo ni per resumir lo acontecido con el Hermitage, que ocupa varios capítulos de la Historia Negra de Barcelona, en la que la entonces alcaldesa Colau, tristemente, en aquellos momentos, realizó unas actuaciones que la convirtieron en un personaje antipático para la ciudad de Barcelona. La relación se inicia en el año 2011, pero es vista con desagrado por ese gobierno de Ada Colau y se enturbia especialmente a partir del 2018. Como consecuencia, la situación actual. Les leo solamente unos pequeños titulares. El TSJC anula el veto del Ayuntamiento de Barcelona que impuso Ada Colau al Museo Hermitage el país, 19 de febrero del año 25. Para palo judicial al Ayuntamiento de Barcelona por vetar al Museo Orbitage, el periódico del mismo día. Tenía que ser el orgullo de Barcelona y parece que acabará siendo su vergüenza, el Hermitage, de objetivo 11 de septiembre del 22. Así las cosas, el saldo del Hermitage es una pésima imagen de Barcelona, una sentencia en contra y un coste añadido que puede superar los 140 millones de euros. Entendemos que ese proyecto ya resulta imposible. Barcelona debe ser un referente cultural de primer orden y debe albergar una amplia oferta de museos pictóricos que recoja todas las corrientes y épocas. Ya está en marcha el Museo Tyson en el cine y comedia, gran aportación que celebramos, pero eso no es suficiente. El Prado dispone de muchísimas obras que no tiene expuestas y aportaría un inmenso valor histórico y artístico que muy pocos pueden igualar. La necesidad de promover culturalmente Barcelona pasa necesariamente por la implantación de exposiciones pictóricas de primerísima categoría y pensamos que el Museo Nacional del Prado puede, mejor que nadie, contribuir a hacer de Barcelona una capital verdaderamente cultural de referencia internacional y muestra de ello ha sido las exitosas exposiciones temporales que el Prado ha celebrado en Barcelona. En cualquier caso, sería una reparación de los desastres de una alcaldesa lamentable a la que precisamente hoy han decidido, contra la natura entendemos concederle el máximo honor de esta ciudad. Gracias.

Registro Mercé.

Gràcies. L'hermitatge recordo era una inversió privada feta amb un espai públic, el port, per raons que en aquests moments no cal debatre ni toca no barrer així. Cal dir, penso que des del meu punt de vista, algunes poc afortunades decisions han provocat, com es deia, un litigi que encara està obert i que ja veurem com evoluciona. Però ens demanen que substituïm aquella operació o que substituïs aquella operació, però no al Museu del Prado. Però aquí hi ha tres elements que caldria quadrar. El primer és que hi ha un lloc, no sé si potencialment podria utilitzar-se, No hi ha una inversió i el patronat del Prado no està per aquestes operacions. La seva política no és la de fer museus o subseus, que és el que cal dir en qualsevol cas a Barcelona. Crec que com a ciutat que té un pes cultural rellevant, el que no ens podem plantejar com un objectiu és sessions d'obres menors que estan a un magatzem del Prado. És una operació que ja s'ha parlat moltes vegades amb l'Estat, no sembla que hi hagi impossibilitats, i per tant la coincidencia dels elements no fa que en aquests moments tingui viabilitat. Tot i així, la meva opinió personal és que seria meravellós que l'estat espanyol tingués una política de centralització i per tant pogués haver subseus amb tota la potència que té el museu com a operador. No sembla ser que sigui la política de l'estat en aquests moments, ni òbviament, que és més important per la seva autonomia, la del patronat del operador. Per tant, no podem acceptar aquest prec perquè no és simplement viable, encara que sigui des del punt de vista cultural molt ben intencionat.

Résido.

Le agradezco por lo menos el interés en que una obra de este estilo pueda ser como objetivo interesante para la ciudad de Barcelona. Reconocerles evidentemente muestra de buen interés para la ciudad. Es importante que de todas maneras Barcelona haga los posibles. Y en estos momentos, desde el Gobierno municipal de Barcelona, en la situación política en la que nos encontramos, tienen ustedes más posibilidades que nadie para poderlo hacer. Es necesario recuperar la imagen y eliminar esa historia absolutamente horrenda de la...

Moltes gràcies. Passem a preguntes. La primera la formula el regidor Coronas a l'alcalde.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, arran de la subhasta de l'estat de diverses peces de la Concessió 1004 al front marítim de Barcelona, subhasta que va guanyar Archer Hotel Capital, propietari de l'hotel Ars i ara també de molts locals del seu entorn, Quatre anys més tard, som al 2025, i la brutícia, la degradació, escales mecàniques trencades, un estany que havia de ser d'aigua, està ple d'escombraries, en definitiva, una degradació majúscula que perjudica la ciutat i els veïns i veïnes. Volem preguntar a l'alcalde i al govern municipal què pensen fer per tal de millorar aquestes condicions que viu la zona del front marítim al voltant de l'hotel Arts i aconseguir que el grup Archer Hotel Capital propietari de l'hotel i de la majoria de locals del voltant, presenti el pla de millora per tal de poder retornar la dignitat a aquesta zona i al seu ús i gaudi per la ciutat.

Per respondre directament, ja ens hem adreçat a la propietat. Com vostè sap, és un àmbit privat que correspon al manteniment als propietaris i quan es produeixen canvis de titularitat com és l'actual, doncs hi ha disfuncions inadmissibles, ja li dic jo que és inadmissible la situació que s'ha produït en aquest àmbit i que a més a més desmereixen tot un procés de renovació del litoral en el qual... L'Ajuntament està fent un esforç econòmic molt considerable, com és, per exemple, tota la transformació que s'ha fet al Port Olímpic des del punt de vista de la dignificació de l'espai públic, del control públic de l'espai, també dels operadors, perquè depenen directament de l'Ajuntament, i en aquest cas li dic que hem traslladat a la propietat aquesta necessitat d'actuar urgentment per netejar i condicionar l'espai, no només netejar-ho, sinó iniciar la transformació que correspongui a aquest espai.

Gràcies. Bé, si fem un viatge en el temps, ens haurien d'anar 35 anys enrere, en el moment en què els terrenys del front marítim que van de la Barcelona i del Besòs es van cedir a l'Ajuntament de Barcelona durant 30 anys, Barcelona preolímpica, de cara als Jocs Olímpics, en el qual Barcelona va fer una gran transformació. Una ciutat que vivia d'esquenes al mar s'hi va posar de cara i vam aconseguir recuperar un espai públic per la ciutadania que n'ha gaudit i en gaudeix. Ara, si anem 30 anys més tard, el 2020, que és quan acabava la concessió, si m'ho deixa dir, una mort anunciada, això ja se sabia que passaria, doncs passa el que Esquerra Republicana de Catalunya vam avisar que podia passar, i és que l'Estat, actuant com un fons d'inversió més, el que fa és especular en terrenys de la ciutat de Barcelona, perquè la ciutat es va adormir en aquells moments, i no serà perquè no insistissin els veïns i veïnes i el grup d'Esquerra Republicana en diverses iniciatives, i aquesta subhasta es va fer realitat malauradament. I les comparacions són odioses, però si mirem com s'ha treballat el Port Olímpic i com s'ha treballat aquesta zona de la ciutat, és evident com s'han de fer les coses i com no s'han de fer les coses. Col·laboració interadministrativa entre la Generalitat i l'Ajuntament, model d'èxit. Barcelona lidera, model d'èxit. Si Barcelona es posa de perfil, fracàs. Si es prioritzen els interessos econòmics, els interessos de ciutat, fracàs. No sé com s'arreglarà a Canyà. Difícilment Barcelona podrà decidir què passarà amb aquests espais, perquè ja no som propietat de la ciutat. Però en qualsevol cas sí que hem de vetllar perquè els veïns i veïnes i la ciutat recuperin la dignitat que mereix.

Regidor, coincidim en que en la mesura que la ciutat té un paper preponderant en aquests àmbits que són de límit, diguem-ne, en altres administracions, quan l'Ajuntament té l'última paraula, l'èxit està assegurat. I sobretot la coherència de l'espai i de l'ús ciutadà està assegurat. I vostè ha citat el Port Olímpic, que és l'exemple que nosaltres posem als operadors que en aquests moments estan allà i que expliquem i prediquem també a l'Estat. No puc avançar res perquè no es pot avançar encara, però estem treballant en aquesta direcció perquè, entre altres coses, tenim tot un conjunt de projectes molt importants per a la ciutat. Per exemple, el Parc de tecnologia marítima de Barcelona, amb la Politécnica I amb el Port, el Blutec Port, el Barcelona Mar de Ciència, el Pavelló Blau, tots aquests són projectes que efectivament estan o en territori portuari o en alguns casos en el límit del territori que pertany a costes i per tant a l'Estat. I estem treballant en tota aquesta línia, en converses amb l'Estat per poder desllurigar, en alguns casos no sempre serà possible tenir el control total, però com a mínim tenir l'última paraula, que és el que la ciutat sempre ha de tenir en el territori port o en el territori de la línia marítimo-terrestre, que es diu tècnicament. Gràcies. La següent pregunta la formula el regidor Sidera, l'alcalde també.

Gracias, señor alcalde. ¿Podría explicar por qué motivo ha decidido adquirir la Casa Orsola conjuntamente con una empresa privada sin convocar un concurso público y cuáles han sido los criterios para seleccionar directamente esta empresa?

La resposta és senzilla. L'Ajuntament ha participat de l'adquisició de la Casa Orsola perquè es donaven les condicions adequades per fer-ho tant des del punt de vista reglamentari intern de l'Ajuntament com des del punt de vista de la seguretat jurídica que ens donen els nostres serveis jurídics i de la intervenció. La propietat tenia a disposició per vendre la finca i nosaltres com a Ajuntament tenim interès en guanyar habitatge protegit i posar els pisos a disposició de les persones que ho necessiten, especialment una zona consolidada com és l'Eixample. El preu total de la compra, com vostè sap, es troba per sota del preu de mercat, un 30% menys. atenent el preu mitjà del metre quadrat de l'Eixample. A aquestes tres condicions s'assuma una quarta l'impuls d'una entitat del tercer sector social, Habitat 3, per proposar-nos una operació d'adquisició conjunta que anomenem compra social col·laborativa, amb un cost, per tant, reduït per part de l'Ajuntament i demostrant que el tercer sector social té capacitat de promoure també habitatge protegit a la ciutat, que ens sembla que és una línia molt interessant per continuar en el futur.

Señor alcalde, le he hecho una pregunta muy concreta y usted no la ha contestado. Usted le ha regalado a una empresa privada, elegida a dedo, la propiedad de la mitad de un edificio de 9,2 millones de euros. La mitad del edificio y la gestión total de la finca. Una empresa que hoy dispone de un capital de solo 145.000 euros y que casi un 80% de sus ingresos provienen de subvenciones públicas. ¿No había otra empresa con mayor solvencia para hacer esta operación? Hábitat 3 ya ha dicho, además, que los inquilinos que allí viven, que no son vulnerables, van a quedarse allí pagando unos alquileres ridículos. Soy que hoy, bueno, usted ha sometido al Ayuntamiento de Barcelona al chantaje de quienes incumplen la ley y ha comprado la paz social a golpe de talonario pagando todos los ciudadanos de la ciudad de Barcelona. Y, señor alcalde, la ciudad de Barcelona no puede ser gobernada en contra de quienes cumplimos las leyes y los contratos. Un alcalde de Barcelona no puede someterse al chantaje de quienes usan la fuerza para presionar a las administraciones. Lo hizo Xavier Trías en Cambias en 2014 y lo pagó en las urnas. A usted, señor Colboni, le pasará lo mismo en 2027. 680 personas vulnerables que esperan pacientemente un piso social han visto que para conseguirlo lo mejor es cortar calles y organizar revueltas. Con esos 9 millones de euros podríamos haber construido más de 100 viviendas sociales en otra parte de Barcelona. Hoy solo tendremos 27 y ya veremos si son todas. Yo le pido al señor Coivoni que rectifique. Aún está a tiempo, aún no he hecho la operación. Elegir a dedo a una empresa para beneficiarla no es propio de ayuntamientos democráticos.

Señor regidor, es un orgull contar con un tercer sector social que ha Aposta per fer el que va fer Habitat III. Nosaltres volem seguir treballant amb el tercer sector social per fer-ho possible. Aquest Ajuntament fa deu anys que compra per tanteig i retracte finques i ho fa amb unes condicions que estan fixades internament en un reglament del 2016, si no recordo malament. i ho fem d'acord amb la llei, com no pot ser d'una altra manera i com garanteixen els nostres serveis jurídics interns. És evident que vostè no comparteixi aquesta política, com és evident que vostè no comparteix les regles del joc que s'han de canviar en el mercat immobiliari a Barcelona si volem que no hi hagi més cases ursoles. Evidentment aquesta no pot ser una política estructural permanent, el que hem de fer és canviar les regles del joc. I canviar les règles del joc vol dir declarar la ciutat zona tensionada, canviar les règles del joc vol dir regular els topalls dels joguers a la ciutat de Barcelona, canviar les règles del joc vol dir posar a mà el frau que hi ha en aquests moments amb els joguers de temporada. Vostè té una altra política, legítima, diferent de la nostra, però jo li demanaria que es contengués a l'hora de fer segons quines afirmacions. Aquesta és la nostra política i és la que continuarem fent perquè, efectivament, el primer repte que tenim a la ciutat de Barcelona es diu habitatge i perquè no hi ha una única manera de resoldre-ho, però, sobretot, el que no hi ha és tornar a les regles anteriors i deixar-ho tots en mans al mercat. Aquesta és la que ha demostrat que no funciona, senyor Cidera. Moltes gràcies. I ara seguirem. amb una altra pregunta que formula el señor de Oro Pulido a l'alcalde.

Gracias, alcalde. Ante todo, felicitarle por la rapidez con la que ha cortado el micrófono a mi compañero cuando se ha excedido un segundo y la laxitud con la que ha dejado al señor Batlle. ¿Cuántos empadronados hay en inmuebles sin cédula de habitabilidad y cuántos empadronados hay sin domicilio fisco en Barcelona? Gracias.

L'empedonament és una obligació legal i l'Ajuntament de Barcelona està complint amb les lleis que el regulen. No caurem amb el parany de fer un discurs fàcil sobre el tema de l'empadronament. Ja l'hi avanço. Avui aquest plenari ja ha debatut un prec sobre l'empadronament de persones sense llar i s'ha explicat com estem actuant, complint amb la normativa vigent. I no és cap casualitat que, efectivament, aquesta sigui una ciutat que té l'índex de major inversió social d'Espanya, 260 euros per persona. Respecte al que vostè em diu en el prec, vostè em demana una informació en el prec i m'ha dit que li faci arribar per escrit, que és exactament el que farem. Les dades que ens demanen li farem arribar per escrit.

Deben ser molt complicades quan no les pot dir ara. En enero de 2024, quasi 47.000 persones estaven empadronades en Barcelona a pesar de no disponer ni d'alquiler ni d'escriptura de propietat. Personas que se ven obligadas a vivir en habitaciones realquiladas, chabolas, trasteros, camiones, coches e incluso en la calle por falta de oferta y unos precios desorbitados. Y ya no hablamos como antaño de personas marginales o con adicciones que eran los que normalmente tenían que vivir en la calle. Hoy estamos hablando de familias, a veces con hijos, en las que en muchos casos ambos progenitores tienen trabajo fijo y ni así pueden pagar un triste alquiler. Algo que no se había visto jamás. Esta es la Barcelona que nos han dejado usted y la señora Colau, a la que acaba de condecorar. Desde este ayuntamiento se está utilizando el padrón municipal fraudulentamente, como vimos hace poco en los barris, donde casi 6.000 personas Estaban empadronadas en un solo inmueble. Están ustedes empadronando en parques o en sedes de distrito a inmigrantes ilegales impidiendo que los verdaderos vulnerables, los jóvenes y las familias barcelonesas puedan acceder a ninguna ayuda, pagar un alquiler o soñar con tener una hipoteca. Queda claro que facilitar el acceso a la vivienda no es una prioridad ni para el Gobierno municipal, ni para el autonómico, ni tampoco para el nacional. Todos del mismo color. Si para ustedes lo fuera y quisieran una España de propietarios, lo primero que harían es rebajar o quitar los impuestos en la compra de vivienda habitual. Pero, como he dicho antes, Vox lo ha presentado esta semana en el Parlamento y ustedes, masivamente, han dicho que no hay. A pasar por caja. En Vox sí queremos una Barcelona de propietarios en la que los barceloneses puedan adquirir una vivienda para ellos, como les pasaba a sus padres y a sus abuelos. El modelo de los comunes y del PSC ha duplicado la cifra de familias obligadas a compartir un mismo inmueble y desde 2015 se han multiplicado por 12 las personas empadronadas sin domicilio fijo. Barcelona necesita una regulación drástica de la inmigración ilegal y que el padrón municipal vuelva a tener sentido. En definitiva, queremos ser una Barcelona de propietarios, hecha a medida para jóvenes y para familias y con prioridad nacional, sí. Queda claro que con las políticas adoptadas por el antiguo gobierno de Colau y el actual gobierno de Colboni, se ha fracassado estrepitosamente en el modelo de ciudad. Así que escuche más y dé menos lecciones. Señor Colboni, con la vivienda más pragmatismo y menos ideología.

Moltes gràcies. Passem a la següent seguiment de proposició. corresponent o per iniciativa del grup municipal de Junts, que formula la regidora Lleó, i respon la Tirenta Bonet.

Gràcies, alcalde. El passat mes d'octubre portàvem en aquest plenari una iniciativa que plantejava la necessitat de treballar un pla de xoc enfocat a revertir, o si més no, a allaujar l'emergència habitacional en què es troben els joves barcelonins. En aquell moment ens vam remetre l'informe d'habitatge a la Metròpoli de Barcelona, publicat l'any 2023. Ara, però, disposem de les dades del darrer informe, publicat fa uns tres mesos, i l'anàlisi no ha canviat absolutament en res i, per tant, podem concloure que tenim un problema i un problema greu. La taxa d'inaccessibilitat a l'habitatge per sobresforç de les persones joves actives al mercat laboral i no emancipades és del 99% en el cas de lloguer i del 100% en la propietat, ja sigui d'obra de nova o de segona mà. El nostre jovent no es pot emancipar i, per tant, no pot crear un projecte vital per si mateixos. Davant d'aquesta realitat, el nostre pla de xoc proposava treballar en quatre línies. La primera, complir amb els compromisos assolits en campanya i fer realitat el Pla 500, que preveu que el consistori assumeixi fins a 500 euros el preu de lloguer per a joves que formessin part d'aquest pla. El segon, adaptar el bo jove a la realitat de Barcelona, augmentant el tovall dels 911 euros de lloguer mensual màxim. El tercer, garantir que dels 50.000 habitatges promesos pel president Illa del Partit Socialista que es facin a Barcelona, el 35% anirà destinat a joves. I per últim, garantir que el fons d'emancipació anunciat per la Generalitat també tingui en compte la idiosincràcia barcelonina. Per tant, el que els demanem és que ens informin de com es troba aquest pla d'elaboració i quan el presentaran a la resta de grups municipals.

Doncs, tinenta.

Gràcies, alcalde. Senyora Lló, m'ho he sentit dir en moltes ocasions. En matèria d'habitatge hem d'aplicar mesures estructurals que ens ajudin a canviar les regles del joc, perquè si no és així, difícilment podrem abordar el gran repte. Mesures que posin en definitiva el dret a l'habitatge al centre i que en garanteixin l'accés. Els joves són, segur, un dels col·lectius que més necessitats estan d'habitatge, perquè sense habitatge no es pot començar un projecte de vida autònom. I, evidentment, Això és en què es materialitza la falta d'accés a l'habitatge en el cas dels joves. Per això vam decidir que a partir del 2029 Barcelona no comptarà amb cap pis turístic, són 10.000 habitatges que poden tornar a l'ús pel que van ser pensats, van ser construïts i per tant d'aquesta manera incrementar l'oferta d'habitatge. Per això també estem aplicant amb la màxima contundència possible el topall de preus a lloguer a la nostra ciutat, perquè l'altre repte que tenim a part d'incrementar l'oferta és la contenció dels preus i en aquest sentit és indispensable regular els lloguers de temporada. Per això els apelo directament a afavorir que la ciutat compti amb una regulació robusta que acabi amb el freu existent avui en el lloguer de temporada. Totes aquestes mesures estructurals i moltes d'altres van encaminades a garantir l'accés a un habitatge assequible i, naturalment, afecten els joves. Dit això, des de l'Ajuntament estem en converses amb la Generalitat per col·laborar en la promoció dels habitatges sobresols de Barcelona, que necessàriament inclouran habitatges per joves, Com no pot ser d'una altra manera, també participarem com a ciutat en el pla 50.000 de la Generalitat i sobre el bo de lloguer jove, com saben, la Generalitat en farà a la convocatòria tenint en compte criteris tant de renda com territorials. I finalment, sobre la reserva per a joves, actualment el pla de l'habitatge ja preveu un 30% de reserva d'habitatges per a aquest col·lectiu i ara ens trobem en un procés participatiu del nou pla pel nou lloguer Pla d'habitatge del 2025-2032 i serà en aquest marc on revisarem i articularem la nova reserva d'especial prioritat per joves i valorem incrementar-la fins al 35%. Seguim treballant i naturalment anirem compartint amb els grups totes aquestes propostes i més i en tot cas també treballarem i avaluarem totes les propostes que vinguin dels grups, vostès aquesta setmana n'han fet algunes, que ens ajudin a, com deia, a abordar els dos reptes, l'increment de l'oferta d'habitatges i la contenció de preus de lloguer.

Regidora.

Jo li agraeixo la resposta, però el resum que en podem treure és que sobre aquesta iniciativa en concreta que vam presentar fa quatre mesos no s'ha fet res. No s'ha iniciat el pla de xoc, no s'ha començat a elaborar, no s'ha pensat, no s'ha treballat amb la resta de grups, no s'ha fet res, no m'ha contestat a cap dels quatre, res, senyora Bonet. Aleshores, clar, els grups municipals ja ens podem trencar el cap en cada comissió d'urbanisme, en presentar iniciativa sobre habitatge, en els plenaris en presentar iniciativa sobre habitatge, que vostès ens ho votin a favor i després el resultat que ens trobem és que anem a fer quatre fotografies a Brussel·les i no concretem absolutament res del que s'ha presentat aquí i que vostès han votat a favor. Senyora Bonet, jo els hi apelo, els hi apelo rigorositat, els hi apelo sinceritat i els hi apelo realment que treballin amb la resta de grups sobre matèria d'habitatge per poder aconseguir un gran pla i una solució a nivell de Barcelona.

Moltes gràcies. Seguim el següent seguiment de proposició que formula el grup de Barcelona en Comú, i en concret el regidor Rabassa, la regidora Gil.

Bona tarda. Des de l'abril passat, en què es va aprovar aquest preg, han passat coses respecte a la comissaria de la Via Laietana. Primer, el Govern de l'Estat ja ha anunciat que serà el juliol quan serà decretat lloc de memòria i, per tant, estarà en un inventari. que s'ha reformat en dir que mantindrà els usos actuals, cosa que va validar en seu parlamentari també el conseller Espadaler i que en la darrera pregunta del plenari passat que va fer el grup popular, l'alcalde va contestar amb una resposta medida per no dir res. Senyora regidora de memòria, li demanem... Que es mulli. Li demanem diverses coses. Primer, que l'impuls perquè aquest equipament sigui veritablement un equipament de memòria, sigui de l'Ajuntament de Barcelona. Segon, que treballi per la vinculació de les entitats memorials. I tercer, que sigui íntegrament i només un equipament memorial.

Regidora.

L'espai de la comissaria de Via Lalletana va ser un dels punts capdalt en la repressió i l'exercici de tortura per part de les autoritats franquistes a la ciutat. No podem ignorar aquest fet. Treballem amb la memòria i la reparació històrica d'aquesta ciutat i també ho fan, com vostè ja la feia menció, i ho han fet en aquestes darreres setmanes, els ministres amb responsabilitats en la matèria. Treballem sempre des de l'Ajuntament buscant solucions que donin respostes a la justícia, a la reparació i a la democràcia. Les diferents decisions concretes sobre l'edifici de prefectura de policia és veritat que no són competència de l'Ajuntament i, per tant, el govern municipal no pot actuar directament ni decidir directament. Com a Corporació Municipal, Vam mostrar, i la repetim, la nostra satisfacció, com deia, per la decisió del Ministeri de Política Territorial i Memòria de declarar la Prefectura Superior de Policia de Barcelona com a espai de memòria. En aquest sentit, des de l'Ajuntament estem treballant i entenem que el futur dels usos de l'edifici del número 43 de la Via Lalletana s'ha de decidir entre totes les institucions, i això és el que aquesta mateixa setmana... han dit tant els ministres com el conseller Espadaler que s'havia de reconèixer el que havia passat allà, que s'havia de declarar un espai de memòria, que com vostè deia té un calendari, i que s'ha de continuar treballant per trobar l'acord entre totes les institucions que hi són part per trobar una solució i que mentrestant té un ús definit que no és incompatible amb aquesta declaració d'espai de memòria. De la mateixa manera, hem seguit col·laborant i ho fem amb les entitats de memòria de la ciutat, De la mateixa manera que continuarem promocionant les accions necessàries per donar resposta a aquests valors. El que sí hem fet i era responsabilitat nostra i vostè coneix perfectament és tant la conservació i el manteniment del faristol que recorda aquest espai ja com a espai de memòria a nivell municipal i també la instal·lació de les lletres de justícia, veritat, reparació al costat de l'edifici que ens ajuden a fer un primer pas, sabem que petit, però un primer pas amb aquesta reparació que tots volem.

Regidor. Sí, regidora, torna a contestar per no dir res. És evident que el futur s'haurà de consensuar entre les diverses administracions. El que preguntem és quina és la postura de l'Ajuntament de Barcelona i què anirà a defensar allà on ho hagi de defensar. El que nosaltres li diem és que l'Ajuntament de Barcelona, donat que la Via Laietana va ser el cervell de la repressió franquista, a més a més del lloc on més es van vulnerar drets de persones antifranquistes i no només, sinó de persones que se sortien de la moral nacional catòlica de l'època, és el lloc més important de la ciutat de Barcelona i estem parlant de l'Ajuntament de Barcelona. Quin serà el posicionament de l'Ajuntament de Barcelona més enllà de dir que el futur el decidiran entre tots? Han d'anar amb alguna cosa i aquesta cosa la vam treballar en la regidoria de memòria en el mandat passat. conjuntament amb totes les entitats de memòria, totes, que defensen i segueixen defensant que ha de ser íntegrament un equipament memorial. I no és per qüestionar els usos que hi hagi ara mateix, sinó perquè l'abast de la repressió va ser tan gran que no s'entendria d'una altra manera. Per tant, m'agradaria que l'Ajuntament, en algun moment, i si no em pot contestar ara, no ho faci, pensi en su, reflexioni, tingués un posicionament clar. De quina manera, què és el que demanaran quan aquesta hipotètica taula de negociació estigui parada? Defensaran que sigui un equipament exclusiu de memòria o defensaran una altra cosa? Si fan el primer, ho faran al costat de les entitats memorials. Si fan el segon, haurem de discutir si realment aquesta és una opció vàlida.

Molt bé, doncs seguim amb la següent. que és la del Partit Popular, que formula el regidor Milian i respon el regidor Escudé.

Gràcies, alcalde. Bé, ja fa més d'un any que aquí es va aprovar per una clara majoria una proposició del Partit Popular que instava el govern municipal a elaborar durant l'any 2024, remarco l'any 2024, subratllat, negreta i cursiva, el projecte de viabilitat en termes tècnics, així com el calendari d'execució acompanyat de la corresponent dotació pressupostària de la cobertura de la ronda del mig en el seu tram entre el carrer de Mejia-lequerica i la plaça Plat de la Riba. L'any 2024 va passar i no hem vist cap projecte del govern municipal en aquest sentit. La pregunta, per tant, és molt clara. Estem davant d'una operació ultra secreta que els grups de l'oposició per alguna misteriosa raó no podem conèixer o realment han incomplert el mandat d'aquest plenari?

Regidor Escuter.

Doncs cap de les dues coses, regidor, simplement que em sembla prou important per poder esperar tenir la globalitat de l'informe que es va sol·licitar a VIMSA i poder fer, per tant, arribar i encetar un procés de participació com el que cal amb veïnes i, evidentment, amb la resta de grups municipals quan disposem de l'informe en la seva totalitat, doncs donarem el trasllat que es va acordar aquí també en el plenari.

Gràcies, alcalde. Senyor regidor. L'informe genèric sobre infraestructures de BIMSA no és un projecte de viabilitat en termes tècnics així com el calendari d'execució acompanyat de la corresponent dotació pressupostària. Li diré més. Molt em temo que aquest informe no arribarà l'any 2024. No arribarà l'any 2024. Clarament han incomplert el mandat d'aquest plenari. Han menysplert els veïns de la Ronda del Mig i tots els cursents i han devaluat la seva paraula. La Ronda del Mig representa, això li dic molts cops, una gran ferida, una ferida oberta a la nostra ciutat, una ferida que supura soroll i contaminació i que parteix el districte de les Corts. El no cobriment d'aquest ram de la Ronda afecta greument a la qualitat de vida dels veïns i al negoci dels comerços. Aquesta situació és especialment preocupant si tenim en consideració la presència d'hospitals i d'escoles. La demanda de cobrir la ronda del mig és un clam ciutadà als barris de l'Escolci Pedralbes. Reconectem els barris. Transformem aquest espai en una autèntica rambla verda, millorant significativament la vida dels veïns sense comprometre la mobilitat urbana. Malauradament, el PSC ja ha manifestat que el cobriment de la Ronda del Mig no és una prioritat. Aquesta postura ignora que el projecte és perfectament viable i només requereix voluntat política. Els nivells de contaminació a la zona superen els límits recomanats per la Unió Europea i el soroll està molt per sobre dels nivells acceptables segons l'OMS. Aquestes dades subraïn l'urgència d'actuar per protegir la salut i el benestar dels ciutadans. El cobriment dels 400 metres que romanen oberts entre el carrer Mejiale Querica i la plaça Prat de la Riba no només milloraria la qualitat dels veïns, sinó que també eliminaria una important barrera física al districte. És sobre que l'Ajuntament escolti la veu dels ciutadans i actui, en conseqüència, prioritzant el benestar dels barcelonins per sobre de consideracions polítiques de curt termini. És també hora que el govern municipal compleixi els acords aprovats per aquest Ajuntament.

Jo crec que tots i totes estem d'acord que l'objecte final és precisament disposar d'un informe que ens permeti avaluar amb la seva justa mesura què és l'obra idònia a realitzar en aquest tram o en el tram que vostè estava ara mateix explicant. Així que les conclusions es traslladaran de nou als veïns, tan aviat com s'hagi tingut en compte, no només els factors tècnics evidents, sinó també els econòmics, ambientals, que comporten les possibles actuacions i alternatives contemplades que també s'estan estudiant, per cert, per part de l'àrea de l'arquitecte municipal, tenint en compte una visió integradora amb l'espai urbà, i amb les noves necessitats que sorgeixen a la ciutat. De nou, quan el tinguem, serà vostè el primer en Severo, al mateix moment que els veïns i les veïnes, que des de fa molts i molts anys ens han vingut precisament a demanar l'informe, els estudis i la viabilitat del projecte.

Moltes gràcies. Passarem a la següent que formula el grup de Vox, el regidor de Oropolido, a la regidora Gil. Endavant.

Senyor Alcalde. Decíamos hace un año en este salón que muchos jóvenes desconocían el terror que habían sembrado en nuestra tierra las bandas terroristas. asesinando a 67 personas en nuestra ciudad. Para dignificar a las víctimas y mostrar el rechazo a cualquier acción terrorista, propusimos que en todos los lugares en los que se ha producido un acto terrorista con consecuencia de muerte, se colocara una placa conmemorativa. Ruego que el Gobierno aceptó. ¿En qué estado está este ruego? Gracias.

Amb el plenari i amb el que proposaven això es van acceptar, de fet, dos pregs que parlaven sobre el tema de la memòria de les víctimes i com hem pogut avançar, i va dir l'alcalde en aquell moment, i hem explicat amb alguna altra ocasió, amb algun seguiment de pregs també del grup de Junts, estem ultimant el projecte per tenir un espai memorial de les víctimes del terrorisme a la ciutat de Barcelona. Entenem que aquest projecte ha de ser el marc a través del qual treballem aquest homenatge i la memòria dels diferents terrorismes a casa nostra. Ho volem fer des del rigor. Estem treballant amb la conceptualització d'aquest projecte amb una visió ambiciosa i, a la vegada que complexa, de la mà de diversos actors. Ens estem assessorant de la mà del teixit acadèmic investigador de la ciutat i de les diferents entitats de víctimes del terrorisme, com crec que jo mateix vaig avançar en aquest plenari. Aquest memorial i centre d'interpretació tenim intenció que s'ubiqui al Castell de Montjuïc, que és un dels espais que actualment ja té el rol d'espai de cultura i memòria de la ciutat i estem treballant també en la reforma d'algunes de les sales d'exposició a fi que puguin ser la seu d'aquest espai memorial. Ho farem amb un plantejament centrat en la prevenció i defensa del nostre model democràtic de convivència, amb un abordatge integral del fenomen del terrorisme i eminentment pedagògic, perquè creiem que una societat sense memòria és una societat que posa en risc contínuament el seu futur.

Jo le agradezco mucho que haya contestado al seguimiento de una propuesta de Junts, pero no ha contestado al seguimiento de nuestra propuesta, de nuestro ruego. En cuanto al rigor, me parece muy bien que tengan rigor y que recuerden que las 67 personas fueron asesinadas por grupos de ultraizquierda, separatistas o yihadistas. Está muy bien que tengan rigor. Miren, yo sé que se debieron arrepentir de aceptar un ruego de Vox, porque seguramente luego debieron caer collejas, pero seguimos siendo la única ciudad de España que está en deuda con las víctimas. Bilbao, San Sebastián, Madrid, Salamanca, Málaga, París, Londres, Lima... Coloquemos una vez esas placas Y empecemos a recordar a la gente que no se puede ir matando por ahí. Que matar por matar es lo peor que se puede hacer.

Gracias. Regidora.

Recordar-li que en aquest moment la ciutat de Barcelona disposa de tres llocs diferents amb els que es fa memòria les víctimes del terrorisme. I que en aquesta sala ningú ha fet mai defensa de les morts de ningú. Al final sempre hem parlat i ens hem col·locat al costat de les víctimes.

Moltes gràcies, regidora. Passem a les declaracions institucionals.

Ah, moció.

Ah, la moció de la renúncia al regidor de Junts per Barcelona, Ramon Tremosa. I amb això... Que s'aprova per unanimitat.

La Junta porta-vos a apreciar l'unanimitat. A apreciar l'unanimitat. Per tant, s'hauria de sotmetre a consciència al plenari aquesta proposta, eh? prendre raó o prendre coneixement de la reunió del senyor Ramosa com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

Declaracions institucionals, en tenim dues. La primera és sobre malalties minoritàries que ha estat signada per tots els grups i que llegeix la regidora Leila. Junts per Barcelona.

Gràcies, alcalde, amb motiu que avui precisament coincideix el plenari amb el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries. Aquest plenari es compromet en primer lloc a vetllar per tal d'establir sistemes d'incentivació fiscal que promogui la investigació i la declaració de la recerca en malalties minoritàries com a esdeveniment d'excepcional interès públic. Tot això acompanyat d'accions per optimitzar els recursos evitant duplicitats per la qual cosa cal saber què i on s'està investigant, donant continuïtat als problemes específics que ja estan en marxa i generant coneixement i facilitar la transferència del coneixement generat en la recerca cap a l'atenció a les persones. Per això és fonamental continuar impulsant també la informació epidemiològica, el registre tan poblacional i de pacients, informació sobre malalties minoritàries i trastorns poc freqüents sense un diagnòstic determinat. En segon lloc, garantir un accés ràpid i en condicions d'equitat a les proves de diagnòstic, especialment a les genètiques, comptant amb professionals que interpretin les dades, informin adequadament a les famílies i les acompanyin perquè puguin disposar d'un diagnòstic precís. Per això és fonamental la implementació de la medicina personalitzada i de precisió amb els recursos i professionals adequats. En tercer lloc, garantir l'accés en temps i condicions d'equitat als medicaments autoritzats a Europa i agilitzar el procés de finançament. En quart lloc, fomentar la incorporació de la participació dels pacients i de les entitats que els representen en aquelles decisions que els afectin, així com d'una visió transversal i social. En cinquè lloc, prestar una atenció integral, humanitzant l'atenció sanitària, assegurant l'accés equitatiu a serveis com rehabilitació funcional, logopèdia, teràpia ocupacional, fisioteràpia, així com a cures pal·liatives pediàtriques. Tot això amb especial cura de l'atenció en salut mental dels pacients i de les seves famílies i disposant d'atenció sociosanitària. En sisè lloc, garantir l'accés als serveis socials, millorar la valoració de la discapacitat en temps i identificar estratègies de coordinació sociosanitària entre sanitat i serveis socials. En setè lloc, impulsar la inclusió social educativa i laboral, tant a l'aula atenent les necessitats sociosanitàries de l'alumnat i enfortir la formació dels professionals i posant també el focus en l'atenció als menors del sistema de protecció a la infància. Així com en l'àmbit laboral, superant, entre d'altres, les barreres de la jubilació anticipada i millorar la prestació per cura de fills amb malaltia greu. Tot això com a manera de contribuir al desenvolupament ple de les persones amb malalties minoritàries. En vuitè lloc, consolidar la formació especialitzada dels futurs professionals de tots els àmbits, clínics i socials. En nou lloc, garantir que totes les mesures siguin sota el paraigües de l'actualització de l'estratègia amb malalties minoritàries del Sistema Nacional de Salut i la seva implementació a nivell autonòmic, així com el compromís del nostre país en la promoció d'un Pla d'Acció Europeu Integral i d'una futura resolució de l'OMS en aquesta matèria. I, per últim, comunicar la present declaració al Ministeri de Sanidad, a la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.

Com ha estat signat per tots els grups, s'assumeix per unanimitat. I passem al segon, que té relació amb la commemoració del 8 de març. i en relació al dret de les dones, que ha estat signat pels grups de Junts, PSC, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, no ha estat signat pel PP i per Vox, i que ho llegiran, segons tinc aquí apuntat, el regidor González i la regidora Baró. La regidora González i el regidor Baró. No sé per quin ordre...

Regidora González. Gràcies, alcalde. Aclarir com bé s'ha introduït, que és una iniciativa d'una feina conjunta entre Esquerra Republicana, així que agraïm a la regidora Baró, a la Laura Pí i també al Víctor Pavia, que ens han ajudat a arribar a aquesta declaració conjunta. En el març del 8 de març reafirmem la necessitat d'un model cultural i social accessible que posi la vida i els drets de les persones al centre. La cultura i el feminisme han estat i continuen sent eines fonamentals de resistència, transformació i construcció d'una ciutat més justa i igualitària. La lluita feminista és més viva que mai i no permetrem cap pas enrere. Per això demanem, primer, Manifestar el compromís de l'Ajuntament per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb tota la societat civil, empreses, associacions i entitats que lluiten i defensen els drets feministes de la ciutat, rebutjant qualsevol classe de discriminació i violència, posant en marxa totes les eines i protocols que tenim a l'abast, donant complement a la llei catalana 19 barra 2020 d'igualtat de tracte i no discriminació i el reial decret Llei 6 barra 19 de l'1 de març, de mesures urgents per la garantia d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en l'àmbit laboral i de l'ocupació. Segon, reforçar i ampliar el Pla de Drets Culturals per garantir la participació activa de totes les persones en la vida cultural de la ciutat, amb especial atenció als col·lectius en situació de vulnerabilitat i aquells històricament exclosos de l'accés a la cultura, assegurant la descentralització cultural amb una programació diversa i accessible a tots els barris, durant suport a iniciatives de cultura comunitària i economia social i solidària, afavorint la creació de xarxes de suport entre els diferents agents culturals de la ciutat.

Tercer, promoure la creació de xarxes de suport mutu com centres cívics, associacions de barri, grups autoorganitzats i ateneus, on les persones puguin interrelacionar-se, compartir, donar i rebre suport i desenvolupar projectes de creació col·laborativa. Quart, potenciar les polítiques municipals de foment del coneixement de la llengua i de la cultura catalana en les dones, especialment entre les migrades, per a la millora de la igualtat d'oportunitats i com a eina d'inserció social i laboral en la ciutat barcelonina. Cinquè, tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les actuacions municipals i de les polítiques fetes des del govern municipal de forma transversal en totes les àrees i regidories de l'Ajuntament de Barcelona.

Sí, sí. Garantir espais culturals lliures de violències masclistes i discriminacions mitjançant protocols clars d'actuació, campanyes de sensibilització i formació de professionals i agents culturals amb perspectiva de gènere i interseccionalitat. Se té donar a conèixer amb accions comunicatives i de sensibilització les entitats i serveis que treballen per la igualtat i els drets de les dones. Impulsar activitats a l'espai públic i fer difusió de l'acció que es duïn a terme per reforçar la xarxa comunitària i fomentar la participació. Vuitè, impulsar polítiques de cures a tots els districtes de la ciutat per assegurar la corresponsabilitat i la conciliació personal i laboral, així com fomentar que les dones que cuiden puguin gaudir d'una participació cultural, comunitària i promoure la seva independència econòmica.

Nové, impulsar accions per reduir la pobresa femenina. En aquest sentit, implementar polítiques que redueixin els casos de pobresa energètica que, a sobremanera, afecten dones grans que viuen soles. Desè, instar el govern espanyol a transposar la directiva 2024-1385 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de maig de 2024 sobre la lluita contra les dones i la violència domèstica. 11. Continuar treballant per la prevenció de qualsevol classe de discriminació cap a les dones i de l'assetjament sexual o per raó de sexe en qualsevol espai, fent especial incidència en l'àmbit laboral, cultural i associatiu i en els espais d'oci, mitjançant la creació i revisió de protocols de prevenció i abordatge de l'assetjament en compliment de la Llei Catalana 17 barra 2015 d'igualtat afectiva de dones i homes. I dotzè, comunicar aquests acords a les associacions, col·lectius, empreses, entitats de tots els àmbits socials, culturals i comunitaris que lluiten i defensen els drets feministes al Consell de les Dones de la Ciutat i de tots els districtes.

Fins aquí.

Molt bé, moltes gràcies. Primer té la parola als uns que no han pogut signar.

Regidor Milian. Gràcies, alcalde. No podemos blanquear a quienes han infligido tanto daño a mujeres y a hombres con una ley que liberaba a violadores y agresores, con un gobierno que contrata a mujeres por catálogo y con una ideología woke, contraria a la libertad de expresión, la igualdad ante la ley y la presunción de inocencia. No hemos firmado la declaración de los comunes porque éstos no defienden la libertad, la igualdad y la fraternidad, sino la censura, el privilegio y el frentismo. No firmamos porque su falso feminismo es tan machista como el machismo. Iglesias, Monedero y Errejón se parecen más a los col de Tito Berni que a un varón deconstruido. Vaya coalición machirula. Su retórica es radical, pero nunca han predicado con el ejemplo. Sus pancartas serán muy grandes, pero su credibilidad es pequeñísima. No firmamos porque no podemos blanquear a quienes no creen a sus hermanas cuando el peligro viene de sus jefes. Su espacio político está lleno de hipocresía. No nos vamos a sumar.

La palabra al regidor de Vox, señor Senderos.

Rechazamos su feminismo radical absurdo e ineficaz. Miren, el único beneficiario de la ideología género y del feminismo radical es una casta política corrupta que ha utilizado los recursos públicos para hacer un rentable negocio. Su política no solo ha servido para criminalizar al hombre por el simple hecho de serlo, sin presunción de inocencia, sino que ha contribuido a acrecentar la inseguridad de las mujeres. Las inversiones multimillonarias en políticas de igualdad, de entrenamiento feminista y subvenciones a organizaciones radicales no han tenido efecto positivo alguno en la protección de las mujeres. Han desprotegido a las mujeres con la ley del sí es sí, beneficiando a más de 1.400 violadores y pederastas. En Cataluña las violaciones han crecido un 500% en los últimos ocho años y datos de la Consellería del Interior El 91% de los condenados por violación son extranjeros. Han desprotegido a las mujeres fomentando una inmigración ilegal i masiva, sin control, de culturas donde no se respeta a la mujer. No es una casualidad, es una causalidad y ustedes son los culpables.

Bé, doncs s'aprova la moció. Per tant, visca el 8 de març i visca la lluita feminista. S'aixeca l'associació.