Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de març

Gràcies.

Molt bé, bon dia.

Bon dia. Iniciem la sessió del plenari del Consell Municipal, sessió ordinària 28 de març, amb l'aprovació, si no tenen inconvenient, de l'acta de la sessió ordinària anterior, que va ser el 28 de febrer.

La donem per aprovada. Tenim un primer punt, que és l'informe anual que fa la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el seu informe del 2024. Per la qual cosa, donem la benvinguda al síndic, a totes les persones del seu equip que hem saludat fa un moment que ens acompanyen, gràcies per la feina que feu, i molt especialment també als síndics i síndiques locals d'altres municipis de Catalunya i també a les persones que han estat síndiques de la ciutat de Barcelona, En el passat, a tots i totes, benvingudes. El síndic en total tindrà un temps de 15 minuts, segons acordat la Junta de Portaveus, i 6 minuts per grup en total amb una única intervenció, em posa aquí. Molt bé, doncs síndic, benvingut, tens la paraula.

Molt bon dia, alcalde, regidores, regidors, síndics i síndiques locals, exsíndica de Barcelona, representant de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, representant de la PIMEC, amics, amigues i equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Us presentem l'informe anual de l'activitat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant l'any 2024. Presentació que ja ha estat feta prèviament a Alcaldia, a Comissió de Presidència, als grups municipals, als mitjans de comunicació I el proper dia 10 d'abril el presentarem al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona a la ciutadania i a les entitats. Un informe que pretén reflectir les actuacions més importants dutes a terme per a aquesta institució en defensa del dret i del deure a la ciutat i dels drets humans de proximitat de totes les persones que habiten o transiten per la nostra ciutat. Ho fem amb una mirada que posa en el centre a les persones, que ens permet percebre la ciutat com un sistema viu on els drets humans de proximitat són l'eix que vertebra totes les dinàmiques que es donen en tots els espais urbans. Canalitzem la salvaguarda d'aquests drets humans de proximitat mitjançant diversos tipus d'intervencions. Junts a les clàssiques tramitacions de queixa i actuacions d'ofici, hem volgut ampliar i modernitzar les tipologies d'intervenció, incorporant informes monogràfics, la presència en el territori, la resolució alternativa de controvèrsies, mediació, els dictàmens, els grups de treball temàtics, les accions als instituts i a les universitats i el diàleg continu amb l'Ajuntament. Si parlem de xifres, podem dir que, al llarg de l'any 2024, la Sindicatura d'Ultre Terme, 2.249 intervencions, 1.180 peticions ciutadanes, educacions d'ofici i dictàmens, 1.001 atencions i 68 seguiments. Aquestes intervencions s'han convertit en 523 pronunciaments, és a dir, resolucions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, adreçades principalment a l'Ajuntament de Barcelona. 523 pronunciaments que es classifiquen segons l'àmbit del dret afectat. La ciutat habitable i sostenible, un 36,71%. La ciutat garantista, un 27,53%. La ciutat equitativa un 26,20% i la ciutat diversa un 9,56%. En quant als drets més afectats, podem dir que el 20,1% correspon al dret a la bona administració. En segon lloc, el dret al descans amb 8,41% i el dret a l'habitatge amb un 6,7%. En quant als pronunciaments, molts van adreçats a districtes i altres àrees, podem dir que més o menys el 30% va adreçat a districtes i el 70% va adreçat a àrees de govern. Quan el grau d'acceptació dels nostres pronunciaments, recordem que són recomanacions no vinculants, s'accepta el 75,60% per sobre dels estàndards europeus en la matèria. Val a dir que totes les nostres actuacions les duem a terme des de la prudència, virtut formada per tres components, memòria del passat, intel·ligència del present i providència del futur. és a dir, tenint en compte una visió estratègica, ponderant les alternatives i incorporant pensament creatiu. El nostre objecte d'anàlisi ve determinat per l'existència de tres ciutats en una, l'oficial, l'administrativa, la real, la metropolitana, la ideal, la pensada i interioritzada per la comunitat. En el propòsit d'observar aquestes tres ciutats en una, l'any 24 vam fer efectiu un dels objectius que ens havien marcat en la nova etapa, visitar els 10 barris, els 10 districtes i els 73 barris de la ciutat, en una aposta ferma per estar en contacte amb la ciutadania i amb les problemàtiques reals de les diferents persones i col·lectius que formen la ciutat barcelonina. El programa de presència en el territori ens ha permès fer efectiva la nostra aposta per la proximitat. Això ens converteix en una sindicatura que fa feina de carrer i feina de despatx, tractant-se d'àmbits complementaris. Són dues cares de la mateixa moneda. Això ens ha permès veure que hi ha reptes i problemes de ciutat que trobem a tots els barris, així com problemes i reptes propis de cada barri. Per aquest motiu, moltes vegades, en lloc de parlar de Barcelona, hauríem de parlar de Barcelones. És per aquest motiu que tenir una mirada de barris reforça la nostra mirada de ciutat. És una mirada que ens permet actuar per transformar. Abans de continuar, m'agradaria incidir en tres aspectes que considerem rellevants per tal d'entendre com abordem les nostres funcions. Un primer aspecte. Les complexitats inherents i pròpies de la ciutat no es poden plantejar des del conflicte. Els reptes propis de les nostres ciutats s'han d'examinar tenint en compte els problemes que plantegen, aportant possibles solucions i buscant les compatibilitats. Per tant, no treballem amb el conflicte, sinó que amb problemes i solucions que si poden ser consensuades millor. Substituïm l'afany de vèncer per l'afany de solucionar. Segon aspecte important, treballem amb la prevenció. eina molt valuosa per plantejar la necessitat de dotar-nos de recursos i estratègies per afrontar els problemes, els reptes o les desavinences de forma constructiva, i ens permet crear comunitat, ja sigui en barris o en territoris més extensos. La prevenció es distingueix de la prevenció perquè el seu objectiu no és evitar el problema, sinó aprendre com afrontar-lo. Ens cal proveir-nos de les estratègies, habilitats i recursos que ens permetin afrontar determinades actuacions i transformar-les perquè esdevinguin una oportunitat de creixement personal i col·lectiu de totes les parts. I el tercer aspecte que voldria destacar és la necessitat d'aprofundir de forma decidida per la corresponsabilitat. per la implicació de la ciutadania en el manteniment de la qualitat dels espais públics i els seus usos socials. De la mateixa manera que s'ha escrit i s'ha teoritzat sobre el dret a la ciutat, caldria fer el mateix amb el dret a la ciutat. Per tant, resumint, no conflictes, solucions, prevenció i corresponsabilitat. Com estructuraré la presentació d'aquest informe? Amb el temps que en queda. Parlaré del projecte europeu, parlaré de les deu propostes de millora que la sindicatura planteja d'abordament públic. Un projecte europeu, sí, la sindicatura té un projecte europeu. Per primer cop, la sindicatura participa en un projecte europeu que desenvoluparà eines d'intel·ligència artificial que simplificaran i faran més comprensibles les informacions per participar en el debat democràtic. Els participants, entre els quals també està l'MPD, són universitats, institucions, entitats socials i empreses tecnològiques de països com Alemanya, Àustria, Irlanda, Itàlia i el Regne Unit. Ara faré breument les deu propostes de millora prioritàries per la sindicatura. Primera proposta de millora. Atenció i reparació en casos de violències no recents. S'ha detectat una mancança important de serveis que atenguin aquest col·lectiu. I, de fet, ni tan sols existeix una definició acordada que distingeixi entre violències sexuals recents i no recents. I encara és més greu en els casos d'abusos sexuals petits durant la infància i a prescrits. És que no hi ha ni tan sols una investigació judicial ni atenció per part dels serveis vinculats a la justícia. Davant d'aquesta situació, la sindicatura va crear una comissió de reparació per suplir la manca de resposta institucional, que va celebrar un pioner i emotiu acte de reparació el 20 de novembre del 2024 al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Celebrem que, a proposta de la sindicatura, l'alcaldia hagi valorat positivament mantenir en funcionament aquesta comissió per a víctimes d'abusos ja prescrits, no només de l'Escola Barcelona, sinó de qualsevol escola de la nostra ciutat i d'altres centres públics municipals de la ciutat de Barcelona. Segona proposta de millora. Educació de qualitat i en condicions d'equitat a tot l'alumnat. L'assistència d'una part de l'alumnat a escoles amb barracons més temps del desitjat, ja sigui per causa del retard de les obres o per manca d'ubicació definitiva, suposa un greuge i una afectació a l'hora de rebre una educació de qualitat. El pla de xoc no inclou conceptes com els equipaments informàtics o les sortides en pernoctació que sí que es garantien abans. Això suposa un perjudici i un retrocés per assegurar que tot l'alumnat en necessitats educatives específiques, amb independència de si assisteix a una escola pública o concertada, tingui la gratuïtat real de la seva escolaritat. Tercera proposta de millora. Subvencions diferenciades per als projectes d'entitats de petit format. La Convocatòria General de Projectes, Activitats i Serveis suposa un repte a les entitats i associacions de petit format que han experimentat un empitjorament en la tramitació de les subvencions. Els principals motius de queixa són, per una part, el retard amb els pagaments i, per una altra part, la càrrega administrativa excessiva. caldria implementar mesures que simplifiquessin els procediments de subvencions i, per les entitats de petit format, valorar fórmules com els procediments de concurrència no competitiva o la concessió directa. Quarta proposta de millora. Protegir els patis escolars i afavorir el joc a l'espai públic. El degoteig constant de queixes per motius de soroll provocades pel joc dels infants i adolescents als patis escolars i a les places dels carrers de la ciutat, ha comportat fins i tot el precintament d'espais lúdics, així com restriccions i instal·lacions on es realitzen pràctiques esportives i educatives. Valorem positivament que el consistori estigui fent un procés transversal i participat per tal de garantir els drets humans específics d'infants i adolescents. El dret al joc d'aquest col·lectiu fortament perjudicat per les restriccions de la Covid-19 està estretament lligat amb d'altres drets que cal garantir pel seu benestar i el desenvolupament integral, el dret a la lleure, el dret a l'educació, el dret a l'esport i el dret a la salut. Considerem que s'ha de mantenir aquesta línia i aquestes mesures protectores del dret al joc. Cinquena proposta de millora. Empadronament àgil, sigui quina sigui la situació habitacional. La ciutadania té el dret i el deure d'empadronar-se en el municipi on resideixi, amb independència de la seva situació habitacional. És un metadret, ja que permet gaudir d'altres drets bàsics com és l'educació i la sanitat. L'Ajuntament ha de tramitar el registre amb un procediment àgil, especialment quan es tracta de població en situació de vulnerabilitat, per fer-ne les comprovacions adients i amb plenes garanties jurídiques per a les persones interessades. Sisena proposta de millora. Posar les persones al centre del dret a les cures. Els serveis d'atenció a les persones en situació de dependència es troben en limitacions importants, com el temps d'espera per la tramitació del PIA, sense el qual no es pot obtar el recurs, i la prestació al servei d'atenció domiciliària en canvis d'horaris, dies de professionals i manques d'informació. El programa Respir i Respir Plus, tot i la seva utilitat en permetre que les persones en dependència gaudeixin d'estades en recursos residencials i els cuidadors i cuidadores comptant períodes de descans, no s'aplica a persones de menys de 60 anys. Això fa que resultin excloses famílies, val a dir, mares, sobretot, amb adolescents o joves amb un important grau de dependència. Setena proposta de millora. reduir l'impacte dels cablejats a la façana i a les antenes als terrats. Hi ha façanes farcides de cablejat i terrats amb grans instal·lacions de telecomunicacions que fan sentir el veïnat desprotegit davant de certes pràctiques abusives de les empreses de serveis. L'Ajuntament hauria d'arbitrar mesures necessàries perquè aquestes empreses es facin càrrec del manteniment la seguretat i també el decorum de les seves instal·lacions i que retirin tots els elements obsolets o innecessaris. El consistori també hauria d'arbitrar i elaborar un codi de bones pràctiques per assegurar una actuació eficaç de les companyies que preservin el paisatge urbà. Vuitena, proposta de millora. Asegurar els drets de les persones amb discapacitat. Barcelona és una ciutat referent en temes d'accessibilitat. Tanmateix, les persones amb discapacitat tot sovint tenen dificultats per a les activitats quotidianes, passejar, fer esport, anar al cinema o fins i tot rebre assistència per a la seva higiene en condicions de celebritat. En aquest darrer cas, el problema és la manca d'espais habilitats, fet que impacten el seu dret a la intimitat i a la seva dignitat. La nostra ciutat ha d'apostar per l'excel·lència en matèria d'accessibilitat universal. Tenim dos canviadors inclusius a les platges de Barcelona durant l'estiu, el que haurien de fer una aposta per tenir canviadors inclusius a Barcelona, a tots els districtes i de forma permanent. Novena proposta de millora. Revisar les condicions dels serveis esporàdics de transport adaptat. El sistema de reserves dels serveis esporàdics amb una demanda molt superior a l'oferta no és satisfactori, ja que es basa únicament en l'ordre d'entrada de les peticions. Cal introduir criteris d'equitat que permetin prioritzar els serveis disponibles entre les persones sol·licitants com el de la renda o la valoració del grau de discapacitat. Així també convé reflexionar sobre quina és l'administració idònia per gestionar aquest servei. En aquest sentit, l'àrea metropolitana de Barcelona hauria d'assumir majors responsabilitats en la gestió. Desena proposta de millora. Dret a disposar d'allotjaments temporals d'urgència adients. Els ajotjaments temporals d'urgència presenten problemes pel que fa, en primer lloc, la qualitat. Separació de nuclis familiars, distància de respecte a la xarxa de suport de les famílies, manca d'adequació i supervisió dels espais. En segon lloc, la limitació. El gestiona un operador turístic i la disponibilitat de places està en funció als fluxos de turisme de la ciutat. I en tercer lloc, el cost que suposen. L'Institut Municipal de Serveis Socials està elaborant nous criteris de gestió per limitar la temporalitat d'ús que estan afectant les persones que ho necessiten. La sindicatura considera que no hi ha d'haver aquesta limitació mentre les persones no disposin de recursos alternatius. Presentarem properament un estudi en què es proposen mesures de caràcter de serveis socials, caràcter econòmic i caràcter d'habitatge. Impactes de la sindicatura. Hem fet una anàlisi, com vam fer l'any passat, que reflecteix de quina manera la nostra intervenció genera canvis en l'actuació municipal que acaba beneficiant a la ciutadania. És una manera d'apropar la sindicatura a la ciutadania i donar a entendre què és el que fem. Són 16 ítems en aquests impactes que presentem a l'informe. També per apropar-nos a la ciutadania val a dir que en aquesta línia, aquest informe de l'any 2024, hem apostat per nous llenguatges i per primera vegada presentem una versió de l'informe en format interactiu per explicar-ne els punts principals de manera gràfica i audiovisual. I finalment, ja vaig acabant, dos punts que m'agradaria destacar. M'agradaria fer referència a que també vam presentar un dictamen al Parlament de Catalunya sobre la proposició de llei per erradicar el sincererisme. I vam elaborar també un informe monogràfic arran del procés de modificació de l'ordenança de convivència de Barcelona. Arribats a aquest punt, m'agradaria agrair públicament a tot l'equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona per la tasca realitzada i per l'impuls col·lectiu que heu fet per engrandir aquesta sindicatura. Quedo a disposició dels comentaris que es vulguin fer per part del consistori.

Moltes gràcies, síndic. Ara procedirem al torn dels grups, segons em consta aquí de menor a major. per un temps de cinc minuts amb única intervenció i comencem pel grup de Vox.

Gràcies, senyor alcalde. Bones días a todos y también agradezco al señor Buendía su presentación. Señor Buendía, ya le dijimos en la comisión de presidencia que el informe para nosotros tenía un tono dulzón paternalista cargado de obvias recomendaciones y en el excesivo Vox. También le repetimos lo que le dijimos hace un año En la presentación del anterior informe nos referimos a su búsqueda de una mirada interseccional que vela contra la discriminación agravada por capas de opresión motivadas por clase social, género, etnicidad, xenofobia, identidad sexual... clasismo i legitimofobia, capacitismo, sexismo, edadismo o colonialismo. Volvemos a identificar todo esto con el empleo de un idioma politiqués solo para el uso de una clase política dispuesta al aplauso a lo progre. Si bien servirles a las ODSs de la nefasta Agenda 2030, a nosotros, en cambio, nos parecen verdaderas objetivos de demolición social de nuestra cultura occidental. En cuanto a su participación activa en asuntos externos de la ciudad, por lo menos en América, no los comprendemos. Barcelona tiene suficientes problemas como para ir a buscar más afuera. El síndic de Greuges de Barcelona no es un ministro de Asuntos Exteriores y su actividad y recursos deben limitarse el ámbito geográfico de la ciudad. Pareciendo de la base... de que un informe como este, basado exclusivamente en la exigencia de derechos y eludiendo la obligación de los deberes, no puede ser un informe completo. Al afirmar que no trabajan con el conflicto y sustituyen el afán de vencer por el de solucionar, no deben olvidar que todo lo humano tiene unos límites y la negociación es buena mientras no implique la pérdida de derechos, especialmente para los más débiles, primeros necesitados de la existencia del orden y su aplicación. No olvidemos que sin paz no hay justicia posible. Concretemos sus pronunciamientos. Menos de un 7% se refieren a la vivienda, con lo que están sufriendo en nuestros jóvenes. Tan solo un 5,5% a la movilidad, con una ciudad cada vez más restringida y más en obras. el 2,4% se refiere a la seguridad, la mitad menos que en el informe anterior, como si Barcelona no fuera el paraíso de la delincuencia y menos del 0,4% se refieren a la lengua, como si aquí fueran respetados los derechos lingüísticos de los castellanoparlantes, cuyo idioma queda relegado a menudo al nivel del árabe o del urdú. ¿Pero cómo lo va a reflejar si este informe no lo hemos visto en español ni el año pasado ni en su formato interactivo? Aunque ese informe nos parezca demasiado ideologizado, tanto por la problemática parcial que aborda como por lo que decide, no abordar trataremos de sacar algunas conclusiones. Alojamiento temporal de urgencia. Coinciden con nosotros en que no deben convivir personas vulnerables con otras de alta complejidad. El alcalde debe controlar bien a quién contrata y con quién firma convenios, que se va muchísimo dinero en estas cosas. Escuelas en barracones. ¿Cómo pueden quedar Mientras financiamos proyectos en lejanísimos lugares del mundo o actividades de muy dudoso gusto y asistencia prácticamente nula. Ejemplo, la putirruta. Vivienda. Echamos de menos una atención contundente sobre tan severo problema que impide formación de familias, expulsa a nuestros jóvenes de la ciudad y no digamos a las familias numerosas. Padrón. Ustedes siguen viendo dificultades para empadronarse cuando hoy en día pueda hacer cualquier persona llegada ilegalmente. Le recuerdo a aquellos más de 5.900 empadronados en un único inmueble municipal de Novares. ¿Usted recomienda regularizar la situación padronal de personas dadas de alta en entidades? No estamos de acuerdo. Es como hacerse trampas al solitario. Presenta como un problema la persecución de la policía a vendedores ambulantes ilegales en el Parque Güell. Nosotros vemos el problema en que no sea en toda la ciudad, incluido el metro. Si no, el problema lo tienen los vendedores honrados. Piden fomentar en la policia la diversidad y que se pongan facilidades a colectivos minoritarios. Los funcionarios deben ser seleccionados con criterios de mérito y capacidad. Las cuotas y los amiguismos es mejor no aplicarlos en la función pública. Habla de diversidad y de respeto a las costumbres de los inmigrantes, como si estuvieran por encima de las nuestras. Demasiadas veces la realidad es que se produce un choque de cultura por la falta de adaptación a la realidad de los que estamos aquí. Hemos comentado algunos aspectos de su informe anual que nos han llamado la atención. También nos preocupa lo que no ha recogido este informe. Barcelona está sufriendo unos ciencias de delincuencia disparados que atentan contra el derecho a deambular libremente y sin miedo por las calles. Poco o nada les hemos oído hablar de este tema. Ocupaciones ilegales de inmuebles que atentan contra el derecho a la propiedad privada, el incremento de delitos de carácter sexual, enfermizas, restricciones al tráfico que atentan contra la libertad de movimientos. Ni nos parece que se haya referido al incumplimiento de la ley de banderas por parte del Gobierno municipal que evita poner la bandera de España cada vez que se puede, como está ocurriendo hoy mismo en este salón de plenos. Seguimos sin que aparezcan ni mencionadas en su informe tantas y tantas sentencias judiciales condenando a este ayuntamiento por llevar a cabo ilegalmente proyectos, ni del reiterado incumplimiento de las condenas asociadas, como si el incumplimiento de condenas por parte municipal no fuera un atentado a los barceloneses. Nada hemos visto tampoco referido al ridículo cordón antidemocrático que ilegalmente se aprobó en una comisión de este Consejo Plenario, ni nada de la injusta discriminación de medios asignados asignados por parte del alcalde a nuestro grupo, la mitad de los asignados por concejal o voto a otros grupos, ni nada referido al trato discriminatorio en las trabas y dificultades de acceso a la información al que este grupo municipal de Vox está sometido por parte del Gobierno municipal, ni al maltrato que diferentes presidentes de comisiones o consejos de distrito nos dan reiteradamente, incluido el mismo alcalde.

Todo esto en claro atentado contra el derecho a la libre representación política del que 40.000 barcelonais... ...la presentació d'aquest informe i les seves propostes. Coincidim en el diagnosi, però no sempre, a les solucions que se'ns aporta. Compartim la preocupació i la necessitat de millorar l'atenció a les persones sense llarg. A Barcelona hi ha 1.384 persones que dormen al carrer, una xifra que augmenta anys... Rere any, i trista i malauradament hem de recordar les 84 persones que van morir al carrer l'any 2024. Per altra banda, hi ha centenars de persones, entre elles 157 infants, 157 nens i nenes que viuen en assentaments, viuen en el barraquisme. I a l'alcalde Coiboni li hem de preguntar si la Barcelona olímpica, la Barcelona dels grans esdeveniments, la Barcelona de les oportunitats, es pot permetre viure en situacions de pobresa severa i extrema. Es pot fer més i es pot fer millor. Per això calen més recursos i reforçar la coordinació entre els diferents departaments dels serveis socials, del programa L'Àvora i de les entitats socials i del barri. Des del nostre grup hem demanat un servei d'acollida d'atenció post-hospitalària, ja sigui per convalescència o malaltia crònica i els centres per abordar la salut física i mental, que estan molt vinculades als casos de sensellarisme. També cal parlar d'educació. A la ciutat de Barcelona tenim més d'un miler d'alumnes que fa anys que estudien en barracons. Discrepem del síndic. No hem d'aspirar a mantenir aquests barracons en bon estat, sinó que el govern ha d'eliminar-los i construir escoles perquè els infants també es mereixen espais dignes. Per això lamentem l'infrafinançament que s'està produint a les escoles i les està abocant al seu tancament, com és el cas de les escoles bressols, les manetes o el cau. Mentre això passa, hem de denunciar l'inecció del govern municipal quan aquest curs 2023, perdó, 2024-2025, 3.709 nens i nenes no han pogut accedir a una plaça d'escola presol municipal. I reiterem que l'educació infantil ha de ser gratuïta durant tota l'etapa, des del 0 als 3 anys. Per altra banda, el dret a la salut dels barcelonins s'ha vist vulnerat. Durant els mesos d'estiu s'han tacat quiròfans a alguns hospitals com l'Esperança, Plató o la Vall d'Hebron, que va suposar una demora en els tractaments, l'augment de les llistes d'espera, l'aplaçament de cirurgies programades i el tancament de centenars de llits hospitalaris. També volem fer menció a les agressions sexuals que han pujat de forma preocupant a la ciutat Barcelona durant l'any 2024, amb una mitjana de tres agressions diàries. Ens manca un centre d'atenció a les víctimes que ofereixi una assistència unitària integral durant les 24 hores del dia als set dies de la setmana. Coincidim amb el síndic que l'habitatge és un pilar fonamental i la segona preocupació dels ciutadans. Per el seu informe hem trobat a faltar una menció al contundent fracàs de la reserva del 30%. La xifra no pot ser més aclaparadora. Des de la posada en marxa de la mesura, tan sols s'han edificat 26 pisos i s'esperaven més de 2.000 habitatges. Tot això al govern municipal RQR. I amb més o menys maquillatge continuen amb el despropòsit del 30%. I mentrestant, la Mesa d'Emergències Socials està totalment col·lapsada amb més de 700 famílies esperant que se'ls adjudiqui el seu habitatge. Des del nostre grup apostem per mesures estables i l'eina més eficaç i important per a les famílies amb menys recursos és l'ajuda directa al lloguer, perquè és imprescindible la prevenció i actuar abans que la persona o la família pugui acabar al carrer. Però, malauradament, aquest govern municipal només destina 5 milions d'euros per ajudes al lloguer, 5 milions per evitar que les famílies vulnerables acabin vivint al carrer, 5 milions d'euros per donar cobertura i solucions a tota la ciutat de Barcelona. Però tots recordem quan va costar la casa ursola. Aquestes són les prioritats d'aquest govern. Hi ha alguns problemes que ens hagués agradat que l'informe del Cínic fes menció expressa i extensa, com l'exercutat, l'ocupació de pisos i locals, l'incivisme o la manca de presència policials, temes en els quals el govern municipal suspèn amb claretat. I d'altres temes també importants que no tenim temps d'abordar, com el servei d'alçat, les barreres arquitectòniques, la manca o ineficàcia del transport públic, com és el cas de rodalies, els patis a les escoles, la dependència, la bretxa digital o la burocràcia administrativa. I aprofitem avui per demanar al síndic la seva mediació per tal que l'Ajuntament s'assegui a negociar amb els treballadors i treballadores del Centre d'Animals de Companyia de Barcelona per garantir la seva estat al centre i el manteniment dels seus llocs de treball. Per últim, podem posar en valor la figura del síndic i demanar al govern municipal que li doti de tots els recursos materials i humans necessaris perquè pugui portar a terme la seva tasca, mitjans que al nostre parer són insuficients. Del nostre grup volem agrair al síndic i a tot l'equip el to i l'empenta que sempre han mantingut a la institució. De debò, moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula, en nom d'Esquerra Republicana, la regidora Sorinyac.

Molt bon dia a tothom, molt bon dia síndic, equip, també els síndics i síndiques locals, els representants. També és un moment de reconeixement també per la tasca del 2024 de totes aquestes sindicatures que porten a terme aquesta defensa dels drets de proximitat. Bé, creiem que és un 2024 que per la sindicatura bàsicament s'emmarca en un moment de consolidació, de consolidació, de creixement i la veritat és que hi veiem també l'obertura de nous horitzons. Hi ha més nombre d'atencions, més assessorament, més actuacions d'ofici amb bona valoració i creiem que en part, o en gran part, això té a veure amb aquesta capacitat d'apropar la sindicatura als barris. És la millor prova que cal trepitjar els barris de Barcelona, de Ciutat Meridiana, a la Marina del Prat Vermell, de Vallvidrera, al Besós Maresme, que cal reunir-se amb els veïns i veïnes, aquells més organitzats, aquells menys organitzats, perquè realment és on veiem aquesta capacitat d'entendre la ciutat des d'una mirada més petita. Com li vaig dir ja a la comissió, nosaltres també creiem que és necessari ser més exploradors que geògrafs, com vostè mateix diu, del petit príncep. I especialment quan des dels barris el que li transmeten, o com a mínim això també és el que ens ha dit, és que senten aquesta manca de participació real en aquelles coses que passen a la ciutat. Per tant, creiem que és més necessari que mai trepitjar i ser allà. Veiem que hi ha un repte quan veiem també les xifres que ens presenta en aquest informe i és aquest repte que també tots aquests barris sentin la mateixa confiança amb la sindicatura i no em refereixo necessàriament a aquells barris més vulnerables sinó que veiem xifres en què aquestes queixes i aquestes demandes que arriben a barris que precisament tenen rentes més altes doncs precisament són són més baixes. Destacar també la importància d'entrar a les escoles i als instituts perquè com vam dir volem donar veu a la infància i a la joventut però més que res i més important el que volem transmetre és la responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes que tenen dels drets i deures de viure i de ser ciutadà de Barcelona. Per tant creiem que en un moment com el que estem no podem deixar d'espremer al màxim aquesta necessitat de tenir una societat forta i més democràtica amb aquestes noves generacions que arriben. I el fet d'entrar a les escoles, evidentment, també porta a que hi hagi aquestes mesures que ens presenten o aquestes recomanacions de la necessitat d'una educació de qualitat més inclusiva amb els equipaments, però també amb allò que passa dins de les aules i la necessitat, i aquí sí que ho celebrem, de poder dir que el que passa en aquells espais exteriors, com són els patis, aquest joc, aquest lleure, aquest esport, doncs, evidentment, quedi blindat i com ho hem aconseguit fer al Parlament, de poder-ho legislar. Destaquem les activitats que s'han portat a terme concretament la de la comissió de reparació, ho ha dit vostè, l'acte que vam tenir al Saló de Cent va ser colpidor, va ser colpidor perquè va permetre sanar allò que la justícia ja no és capaç de fer i també ens va permetre a tots els que hi érem sanar també la relació que tenim amb aquestes situacions que segurament tots al llarg de la vida portem una motxilla o una altra d'haver sigut espectadors o d'haver-ne sigut víctimes. De les consideracions que ens portava, de les recomanacions, coincidim amb la mirada, amb aquesta mirada de posar la mirada a les cures, l'accessibilitat, aquesta necessitat d'una administració més àgil, però sí que m'agradaria destacar-ne algunes, i especialment des de l'abassant social, l'empadronament. ens preocupa que es canviïn criteris d'empadronament a la ciutat de Barcelona i que aquests criteris el que facin és que precisament ens portin a un procés que no és àgil, perquè sabem que l'empadronament és la porta d'entrada a les persones de tots els drets bàsics del sistema del benestar, de la salut, de l'educació, Per tant, el fet que haguem d'esperar que una persona pugui tenir un informe de coneixement de residència i que hagi d'esperar entre 6 i 8 mesos porta precisament a que aquest empadronament no sigui àgil i que s'estigui vulnerant el dret. I així ho està denunciant Esquerra Republicana a cada un d'aquells municipis en què precisament es fa cas omís d'aquesta obligació municipal. L'allotjament temporal d'urgència, ho vam parlar ja també l'any passat. Cal canviar el model. Tenim una empresa del sector turístic gestionant un dels principals serveis que es dona a les persones més vulnerables, a les famílies i persones que s'han quedat sense un sostre. I no podem permetre que això ens vingui marcat de si hi ha més o menys turistes a la ciutat o quina és la capacitat que poden tenir de conviure durant aquest temps. Per tant, cal un abordatge important. integral creiem en el model de housing fairs i evidentment creiem en la necessitat de com traslladem aquestes persones a un mercat de lloguer que ara com ara veiem que hi ha una discriminació racial perquè aquelles persones amb ingressos que arriben a la ciutat i que tindrien capacitat de poder estar llogant un pis doncs no se'ls dona aquesta oportunitat per la discriminació racial. I salto també directament al tema de l'habitatge, és a dir, el fet de com realment assegurem l'assegabilitat a l'habitatge públic. Mirin, trobem que hi ha pisos buits que no s'estan donant al mercat. Tenim pisos buits municipals, com passa per exemple amb la borsa de l'habitatge municipal, que de forma àgil no s'estan oferint a aquelles persones que els necessitarien. I un pis buit és una família sense llar, per tant, no ens ho podem... permetre. Acabo també fent referència a l'espai públic que ens marcava amb un aspecte curiós però que hi hem anat també treballant, que és el fet dels cablejats a les façanes. I només per tancar ens sorprèn que hi hagi tan poques queixes amb la llengua, amb el català, perquè el cert és que l'informe de discriminacions de Barcelona del 23 precisament marcava la llengua catalana com la quarta causa de discriminació de denúncies. I sí que de les que ens presenta l'informe, precisament n'hi ha dues relacionades amb el cos de Guàrdia Urbana que es neguen a parlar en català, però sí que també li fem la suggerència que es pugui fer un epígraf concret de llengua catalana tenint en compte la situació de l'ús del català a la ciutat. Moltes gràcies, bona feina pel 2025 i celebrem també que posin la mirada en el caos de Rodalies i en el dret a la mobilitat que tenen els ciutadans de Barcelona. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Serra en nom de Comuns.

Gràcies, bon dia. Jo començaré també donant la benvinguda al síndic, a tot l'equip, també als representants de les sindicatures locals que l'acompanyen i també a la Maria Assumpció Vilar. Crec que la presència de tots ells avui en aquest plenari denota el compromís i la vocació de servei públic i també el compromís cap a aquesta ciutat. Aquest és el quart informe que ens presenta la Sindicatura de Greuges en aquesta nova etapa, el tercer amb el nou format. Un format que pivota al voltant de dos conceptes que sempre ens agrada destacar. El primer, drets humans de proximitat, entenent que les queixes i incidències que arriben a la sindicatura, més enllà de ser un número d'expedients, hi ha endarrere persones i aquestes persones poden patir en alguns casos vulneracions de drets humans i que davant d'aquestes vulneracions de drets humans que es produeixen a la nostra ciutat Doncs els diferents governs, les diferents administracions tenen responsabilitat. i han d'actuar per remoure-les. I el segon és el dret i el deure que s'incorpora també a la ciutat, entenent que les persones som l'element principal que habita les ciutats i que tenim també el dret a construir-les. S'exergeix com a dret, però també ens agrada que s'exerceixi com a responsabilitat de la ciutadania. Més enllà de les grans xifres que venen a consolidar la gran quantitat de feina que fa el síndic, a mi m'agradaria començar fent algunes consideracions. La primera té a veure amb l'activitat territorial de la sindicatura. Aquest 2024 s'ha aconseguit arribar als 73 barris dels 10 districtes amb el nou projecte de sindicatura. Posem en valor que s'han visitat escoles, instituts i universitats i creiem que és important anar al barri i anar a les escoles perquè justament són aquests espais els que denuncien de forma més recurrent la falta de participació, la dificultat que té la ciutadania per poder incidir en les decisions que es prenen en aquest consistori. Això ens permet, al nostre entendre, tenir un informe que encara té reptes, cada vegada s'assembla més a la realitat de la ciutat, gràcies sobretot al fet que la sindicatura surti fora de l'edifici de l'Eixample. Volem posar en valor també que aquest informe incorpora recomanacions en àmbits especialment sensibles com són el de la seguretat. Veiem que la sindicatura denuncia la manca d'informació per part de la ciutadania sobre algunes intervencions policials en qüestions sensibles i claus que afecten la convivència als barris com poden ser els punts de venda de drogues, les ocupacions... Unes intervencions en les que el síndic demana que hi hagi més informació, més treball comunitari, més treball amb el veïnat, amb les persones afectades, però a nosaltres aquesta és una qüestió molt clau i a la que juguem bona part de la cohesió social als barris. Coincidim també amb la necessitat de reforç de polítiques de proximitat i de prevenció, especialment també les polítiques de mediació en l'impacte que té l'oci nocturn a la nostra ciutat. Després, cal destacar també com es posa el focus en la feina anual del síndic d'aquest any en la convivència i voldria destacar l'informe monogràfic que ha fet la sindicatura de Greuges en relació a la modificació de l'ordenança del civisme, un informe que és molt rellevant i que ens hauria d'importar molt a tots els grups, també al govern. I en sobte, que malgrat que fins ara el criteri que havia tingut el govern és que tots els informes monogràfics que es feien es podien presentar a la Comissió de Presència i Seguretat, doncs aquest informe no sabem per què el senyor Batlle no s'ha pogut presentar, malgrat que nosaltres vam fer un prec demanant també que es presentés. Potser al govern no li agraden les conclusions i les recomanacions d'aquest informe, però en tot cas, com a grups, farem la nostra feina i li demanarem que en el procés de modificació de l'ordenança les tingui en compte com ha de tenir en compte les propostes del síndic en totes les qüestions. Pel que fa pròpiament a les propostes de millora, creiem que són les propostes de millora que denoten un molt bon coneixement d'on estan les queixes de la ciutat i també del bon funcionament dels serveis públics, perquè si no és molt difícil fer propostes que realment siguin viables i que tinguin impacte. Jo destacaria tres propostes de millora que les haureu sentit moltes vegades en aquest plenari per part del nostre grup o també per part d'altres grups. La primera, posar les persones al centre del dret a les cures en un context en què la ciutat cada vegada està més envellida, en què falten polítiques de suport també a la criança, i en un context en què hem assistit al tancament del servei de cures comunitàries de Vilaveïna, mentre el govern ens acceptava un prec en el que demanàvem que es mantingués, a la tarda del mateix dia comunicava a les empreses el tancament de 16 centres de Vilaveïna. El segon, garantir l'empatronament àgil a totes les persones que viuen a la ciutat. 2024 ha estat l'any en què el govern ha decidit donar de baixa a 1.600 veïns i veïnes empadronats en seus d'ONG. Nosaltres no compartim aquesta reorganització del circuit d'empatronament. No obstant, el que sí que demanàvem és que tan sols donés de baixa a aquelles persones que el govern pogués provar que no vivien a la ciutat. I malgrat que hem presentat proposicions pregs de forma reiterada i que han estat acceptats pel govern municipal, a dia d'avui no tenim cap informació ni cap garantia que aquest empadronament massiu de persones no es produeix. El tercer, vetllar pel dret a disposar d'allotjaments temporals d'urgència, de qualitat. És evident que hi ha un problema de salubritat en algunes pensions, que hi ha un problema de limitació del temps, també, i un problema de sobrecost d'aquests serveis d'allotjament temporal. Aquí el síndic ens proposa un canvi de model en equipaments, un canvi de model que ja s'havia gestat a finals del darrer mandat. No té sentit que hi hagi una empresa del sector turístic desplegant. un servei tan important com aquest i que han d'atendre la vulnerabilitat social. Avui coneixíem també que hi ha treballadors de l'empresa de sociohabitatge que denuncien les condicions que es troben en aquestes pensions, uns treballadors i treballadores que fa un any que van demanar reunió al govern i que a dia d'avui no consta que el govern els hagi atès a través del sindicat de la CGT. Barcelona en Comú també va presentar una proposició el juny de l'any passat en què es demanava que s'aturés aquest protocol en relació als allotjaments d'emergència, una proposició que va ser acceptada però a dia d'avui tampoc tenim informació sobre el compliment. I tot això ens porta a una darrera consideració, i és que li demanem, i li faig un prec directament a la direcció de l'alcaldia, si es prenen en seriosament les conclusions, les recomanacions, les propostes de millor d'aquest informe. Perquè una cosa és que formalment ens diguin que el 95,6% de les propostes han estat acceptades, i l'altra, que després aquestes propostes s'acabin executant. Això ho coneixem molt bé els grups municipals de l'oposició, i per tant ens agradaria tenir un missatge clar per part del govern en això.

Moltes gràcies.

Té la paraula la tenenta d'alcaldia, Eugène Gai. Esdevé un element imprescindible per al funcionament democràtic de la nostra ciutat, com s'evidencia a través del seu informe que mostra un compromís infrangible amb els drets de la ciutadania, així com amb la recerca de solucions pràctiques i eficients davant de les problemàtiques que afecten la convivència de la ciutat. Volem agrair també l'estreta col·laboració que hem establert amb el síndic i el seu equip, un vincle que s'ha consolidat com un punt de referència per a la nostra tasca governamental i institucional. L'atenció ciutadana i la capacitat d'actuació de la sindicatura han augmentat de manera notable, amb 1.180 peticions i 1.001 atencions, dades que refermen la seva importància com a instrument per a la millora contínua que reflecteix el compromís de totes les institucions que treballen al servei del bé comú, amb un model de governança oberta i accessible centrat en l'ètica i la transparència. Com el síndic ha reiterat en nombroses ocasions, la convivència urbana es fonamenta en un equilibri entre el consens i la resolució de conflictes. Aquesta dinàmica, sempre present a les nostres ciutats, exigeix que les institucions actuïn amb sensatesa i integritat i una visió àmplia que permeti establir ponts entre les diverses realitats socials. En aquest sentit, la sindicatura exerceix una funció mediadora essencial, propiciant que els conflictes es gestionin de manera constructiva i respectuosa amb els drets de totes les persones implicades. El document que avui presentem aporta una visió profundament enriquidora sobre el dret i el deure a la ciutat, basada en el concepte que Barcelona és un escenari col·lectiu on la ciutadania gaudeix dels seus drets, però on també contribueix activament a transformar-la. En aquest marc, la Sindicatura ha reforçat la seva tasca tradicional incorporant noves eines per a la defensa dels drets, informes monogràfics, presència territorial, mediacions, dictàmens, grups de treball, formació i col·laboració estret amb l'Ajuntament en l'impuls de polítiques locals de drets humans de proximitat, sobretot per enfortir la capacitat de resposta i millorar les condicions de vida de la ciutadania. Perquè, com va dir l'Elenor Roosevelt en els seus treballs preparatius de la Declaració Universal dels Drets Humans, on després de tot comencen els drets humans, en llocs petits i propers, tan petits i tan propers que no hi caben en cap mapa mundi, però que a la vegada són el món de cada persona, el barri on viu, l'escola o la universitat a la que assisteix, o la fàbrica, la granja o l'oficina en la que treballa. Aquesta concepció, basada en els drets humans de proximitat, es fonamenta en els següents pilars essencials. La ciutat equitativa, que garanteix l'accés als serveis bàsics. La ciutat habitable i sostenible, que vetlla per un model ambiental, social i econòmic just. La ciutat garantista, que assegura el preexercici dels drets. I la ciutat diversa, que reconeix la diferència com un element enriquidor. L'informe de la Sindicatura també posa darrere la vinculació de la seva tasca i de la seva força que ha de tenir amb els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030, especialment amb aquells relacionats amb el fi de la pobresa, la reducció de les desigualtats, les ciutats sostenibles i la construcció d'institucions sòlides. Un alienament que demostra que Barcelona avança en la direcció correcta, consolidant-se com un referent en matèria de justícia social i drets humans. A més, l'any 2024 ha estat marcat per les iniciatives de gran rellevància, com la creació d'un grup de treball sobre violències sexuals, que elaborarà un estudi sobre l'accessibilitat dels serveis d'atenció i que ha impulsat una comissió de reparació per a víctimes d'abusos a escoles públiques. Igualment, s'ha impulsat grups de treball sobre famílies de persones preses i també sobre el model d'allotjament temporal d'urgència, pel que l'Ajuntament destina 38 milions d'euros i des de drets socials s'està treballant amb un pla central. per al replantejament dels mateixos des de ja fa mesos, com es va advertir, en tant que es va evidenciar que la situació era insostenible. I sobretot per protegir les persones amb especial vulnerabilitat i garantir que les polítiques socials responguin a les necessitats reals de la ciutadania. També cal destacar el projecte europeu Innovative and Inclusive Democratic Spaces for Deliberation and Participation, una iniciativa que subratlla el compromís de Barcelona amb la innovació i la inclusió democràtica. També volem comentar la rellevança del dictamen sobre el sensellarisme que la institució ha presentat al Parlament de Catalunya en el marc de la proposició de llei per a la seva erradicació. L'empadronament de les persones sense domicili fix és un pas essencial per garantir-ne els drets i el govern de Barcelona es manté absolutament ferm en la seva voluntat de continuar avançant en aquest àmbit. A més, l'informe monogràfic sobre l'espai públic i el dret a la ciutat planteja una visió de l'ordenança de convivència amb una visió innovadora i que també proposa incentivar la corresponsabilitat ciutadana i comunitària a fomentar l'autogestió de l'espai públic, posant l'accent en la tolerància a la diversitat. Volem reformar el nostre compromís continu amb la col·defensa i els drets fonamentals i la protecció dels més vulnerables. En aquest sentit, la nostra voluntat és garantir l'escolta recíproca i el diàleg entre les nostres institucions i els seus representants, com estem fent avui. Són reflex de la nostra voluntat per reforçar l'estat del benestar, educació, sanitat, serveis bàsics, justícia, investigació científica, que aporten indudables beneficis sobre el conjunt de la societat. Aquestes dinàmiques són, sobretot, l'expressió viva de la democràcia. on la diversitat ideològica i el lliure pensament serveixin per crear espais comuns on tots i totes ens puguem sentir plenament identificats. La democràcia ens ha de servir per recuperar el sentit de les institucions cap al legítim fi pel qual van ser constituïdes i creades. Gràcies per seguir treballant per reformar precisament la nostra democràcia i que ho fem conjuntament. No en va, és una cosa indispensable pel que podem estar escoltant en aquests plenaris. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Monter en nom de Junts.

Gràcies, alcalde. Bon dia, síndic. Nosaltres parlem els últims com a grup municipal, però volem començar també agraint la presència i la tasca de tot l'equip del síndic, de la síndica Vilar, dels síndics i síndiques locals, també de la representació de la sindicatura de Greuges de Catalunya. i la presentació d'aquest informe que, com s'ha dit abans, vam poder també escoltar en el si de la Comissió de Presidència i, per tant, avui és el segon round d'aquesta presentació. Nosaltres voldríem començar mencionant allò que trobem a faltar, o, en tot cas, i en positiu, fent propostes de millora de cara a futures edicions d'aquest informe. En primer lloc, i això ho hem reiterat en altres ocasions, creiem que seria molt positiu que l'informe constés d'un històric, on es pogués veure l'evolució de les queixes rebudes, el nombre de casos atesos, però especialment el grau de compliment de les recomanacions fetes pel síndic, perquè s'ha parlat, es va fer en el si de la Comissió de Presidència, del grau d'acceptació, d'assumpció de les recomanacions per part del govern municipal, ho va fer la tinent d'alcalde aquell també, però nosaltres el que estem avui aquí parlant és del compliment efectiu d'aquestes recomanacions perquè és el que ens donaria una radiografia el més precisa possible del compromís del govern municipal. Nosaltres no som massa optimistes amb aquest grau de compliment, de la mateixa manera que constatem com a grup municipal que allò que s'accepta, allò que es vota en aquest plenari o a les comissions, després no es porta a terme. Vam suggerir, vam demanar a la comissió de presidència de la setmana passada una actuació més proactiva del síndic davant del caos de rodalies i mitja distància que està afectant el dia a dia de moltes i moltes persones, milers de persones, no només a Barcelona i l'Ara Metropolitana, el conjunt del país, però Barcelona com a epicentre de molts d'aquests problemes. De fet, no és menor que en aquest plenari que ja estem celebrant. El nostre grup hi porta una iniciativa al respecte, però dos grups més d'aquest consistori també. I, per tant, creiem, i així ho vam fer, que el síndic havia de prendre també una posició activa. I volem agrair que ja s'hagi produït una actuació en el sentit d'elaborar una enquesta per tal que els treballadors de l'Ajuntament, que es veuen afectats pels retards, per les anul·lacions de trens, per les congestions, per tot aquest desori monumental, puguin formular les seves queixes. I alguns sindicats també ho han saludat, han saludat aquesta iniciativa i en fan difusió. estem d'acord, ens agrada i el felicitem, però ens agradaria que fes un pas més, perquè malauradament tot això no només afecta treballadors municipals, també afecta persones que treballen a comerços, que treballen a altres administracions, que treballen a tot tipus d'empreses o estudiants, o persones en situació d'atur, o persones jubilades. Té afectació, malauradament, absolutament amb tothom. Vostè parlava fa un moment dels drets de proximitat, de les persones que habiten i transiten a la ciutat de Barcelona com a objecte de l'actuació del síndic, l'animem a continuar obrint línies en aquest sentit. I també, i li vam fer constar en una altra ocasió, també ens costa d'entendre com sent la inseguretat, la principal preocupació dels barcelonins i barcelonines des de fa pràcticament deu anys, de manera sostinguda, tossudament sostinguda en el temps, per més que potser no es vehiculen tantes queixes al síndic, sinó que aquestes situacions que afecten a tantes persones es vehiculen per altres mitjans, creiem que és necessari que també des de la Sindicatura de Barcelona s'habiliti algun tipus d'actuació, per la via dels informes, per la via dels grups de treball, per la via que considerin convenient, només faltaria, però que reculli allò que és una preocupació real, objectiva i que reflexa semestralment cada baròmetre municipal. Voldríem fer també una breu referència a algunes de les deu millores que proposa el síndic. Pràcticament totes coincideixen amb iniciatives i propostes que hem portat a terme i que hem treballat com a grup municipal i ben segur que dels altres grups. N'hi ha dues que precisament avui portem També en aquest plenari una té a veure amb el model de subvencions, amb el sistema de subvencions, que porta molts mals de caps a les entitats de la ciutat i en aquest sentit també ens fem ressò de les recomanacions que porta aquest informe. I una altra té a veure amb les cures, si han referit altres companys d'altres grups municipals, per nosaltres també el servei d'atenció domiciliària presenta greus deficiències que s'arrosseguen de l'anterior mandat municipal, però que entenem que sent el contracte, si ens ho mirem així des d'aquesta perspectiva més important de la ciutat darrere del neteja, ha de tractar-se amb molta més diligència per part del govern municipal. Fa referència a qüestions relatives a l'educació, als patis escolars, a l'empadronament, moltes qüestions que per nosaltres són molt importants i que també hem tractat. No podem deixar de mencionar el greu problema de l'habitatge que pateix aquesta ciutat. El seu informe apunta algunes qüestions que nosaltres compartim, sobretot centrades en la vulnerabilitat de moltes persones. Aquest és un concepte que, en canvi, hem estat molt crítics en com s'ha utilitzat, per exemple, d'una manera absolutament maniquea en el cas de la Casa Ursola. Aquí segur que no estem d'acord, síndic, però per nosaltres és un exemple de com no s'han de fer les coses i, de fet, hem demanat i continuem insistint en que no hi hagi més cases ursola des d'un punt de vista d'actuació municipal en aquesta ciutat. En definitiva, els drets que tenen a veure amb els drets lingüístics, ens sembla que és un apartat molt important del seu informe, que també li demanaríem que tingués molta cura, i estem atents també a les necessitats que la sindicatura requereixi des d'un punt de vista de recursos humans i materials per poder continuar duent a terme amb diligència, amb molta professionalitat i amb molta qualitat, totes aquelles qüestions que ja es tracten i les que demanem que es tractin de més a més. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el síndic.

Intentaré resumir breument o contestar breument el que s'ha plantejat. Deixo pel final la resposta a Vox. Sí, ens comprometem perquè ens ha dit des de Junts en el proper informe fer més explícit el seguiment. El seguiment ho hem fet amb l'impacte, però sí que ho destacarem i ho destacarem en gràfics. El de Rodalies. S'ha comentat molt a la sala temes que ens encantaria tenir les competències. Jo crec que si ens doneu-siu aquestes competències les executaríem, però estem limitats en aquestes competències. També adquirim el compromís de fer una actuació d'ofici sobre el tema de la inseguretat. Veurem com ho abordarem, però ja ho vam parlar en el seu moment, i també creiem que sí que hauríem d'insistir, i ha sortit aquí, s'ha partejat de diversos grups, el tema dels recursos, que tenim recursos limitats, aprofitem per demanar més recursos, no tan econòmics, sinó de personal, i dos aspectes que sí que creiem que tenim mancances i haurem d'abordar, que és el tema dels drets lingüístics i els drets digitals, i per tant, adquirim aquest compromís de cara al futur. També se'ns ha plantejat, des de... al Partit Socialista el tema dels 38.000 milions d'euros que s'estan gastant amb els àtocs. Nosaltres estem treballant de forma paral·lela amb el grup de treball del Consell Municipal de Benestar Social. No ens farem més spoiler amb això, presentarem properament un informe que no només anirà per la via de... Creiem que sí que era un pas necessari començar a plantejar el canvi de model i no només anirem per la via de temes de serveis socials, sinó que creiem que s'ha d'abordar de forma més íntegra, s'ha d'abordar des del tema d'habitatge i s'ha d'abordar també des del tema d'economia i s'ha d'abordar sobretot amb una clau metropolitana. No ens podem quedar amb clau de ciutat perquè si no ens enrocarem amb això, i és una problemàtica que tenim tant a Barcelona com a Santa Coloma, com a Hospitalet, i també, perquè es plantejava des del Partit Popular, és que una de les solucions és, si ens estigui a explicar, el tema de l'ajuda directa al lloguer. Jo crec que potser m'he explicat malament quan el tema dels barracons creiem que cal prendre mesures per eliminar-los, buscar espais i ja acabar amb els barracons, que van ser necessària el seu moment. Tema de salut mental que ha sortit estem fent una actuació sobre temes de salut mental que quan vulgueu us la comentarem i el tema de la mediació en el tema de la protectora d'animals els hem rebut aquesta setmana a la nostra oficina tant el tema del tracte dels animals com la situació laboral el tema de help wow la licitació i l'acomiadament que està previst pel dia 4 per tant és un tema que estem a sobre i intervindrem no us preocupeu i si ens acompanyeu molt millor Tema Esquerra Republicana que ha plantejat el tema de la participació. Hem obert una actuació d'ofici sobre el tema de la participació. Ens omplim molt la boca amb el tema de la participació, però moltes vegades acaben participant les mateixes persones i no anem a més. El tema del cablejat de les façanes, el tema de drets digitals. És important el que plantejàveu del tema d'escoles, instituts, universitats. Canviem ja la perspectiva perquè se li estem dient a la gent jove de la nostra ciutat que són el futur de la ciutat. No. Són el present de la nostra ciutat. Això ho porteu vosaltres i heu reiterat moltes vegades i hem d'insistir en aquest tema. El tema, sí, malauradament no vam poder presentar un informe que teníem molt bo sobre l'ordenança de convivència i no va ser per voluntat pròpia que no el vam poder presentar. Què hem fet? No defallim. Ara que hi ha una proposta de reglamentació i una nova... L'hem accedit, hem fet unes incorporacions i en el seu tràmit d'informació farem un dictamen. Per tant, ens vam avançar en el seu moment perquè creiem com s'hauria de fer una proposta de convivència i bàsicament per què? Perquè Barcelona va fer una ordenança de convivència l'any 2005 que va ser copiada internacionalment, nacionalment i internacionalment. Aprofitem l'oportunitat ara per insistir en temes que són molt importants, com són, per exemple, la corresponsabilitat i les mesures alternatives a la sanció. I finalment, Vox. Se m'han dit moltes coses i cada vegada es diuen moltes coses i jo porto molt de temps rumiant perquè tenim moltes divergències aquí. Jo m'entenc amb tots els partits polítics, però per què no m'entenc amb Vox? Per què no ens entenem, ens qualifiquen de dolzones, paternalistes, mirada intervencionista? I ho he acabat deduint per què? Perquè vostès actuen amb radar, és a dir, deixant-se'n portar pels comentaris i les percepcions i atiant els focs dels problemes. Des de la sindicatura no caurem en aquest parall. Des de la sindicatura actuem amb brúixola. Brúixola vol dir saber el que volem i fer propostes. En lloc d'atiar el foc dels problemes, nosaltres el que fem, alimentem l'imaginali de les solucions. I sempre ens trobaran alimentant l'imaginali de les solucions. I per això no treballem mai amb el conflicte. Treballem amb problemes i solucions.

Moltes gràcies. Molt bé, doncs moltes gràcies, Síndic, per la presentació del vostre informe. Reitero de nou l'agraïment a tot l'equip que ho ha fet possible i l'activitat que esteu desplegant. T'agraeixo especialment la darrera intervenció que has fet. Crec que és l'enfocament que ha de tenir una sindicatura que vetlla pel compliment dels drets de la ciutadania i que ajuda, que ajuda, i ho dic amb coneixement de causa, i que ajuda molt a l'administració, a una administració com l'Ajuntament, que té competències i incombències des que neixes fins que morts, literalment, a la ciutat i que abasta molts serveis. Un pressupost de 3.800 milions d'euros, una població de 1,7 milions de persones, més totes aquelles que conviuen amb nosaltres o ens visiten, fan del vostre informe un instrument útil per millorar, com has dit a la teva intervenció, per millorar aquestes propostes. Hi ha una altra part que heu abordat en el vostre informe i que nosaltres també valorem, o jo valoro com a alcalde, que és tot l'àmbit de mediació, ho hem parlat en moltes ocasions, molts ombudsman europeus i nord-americans tenen aquesta vessant de defensor del poble i de defensor de la ciutadania, però també tenen, en aquest expedit que comentaves ara, d'avançar-se, de detectar, objectivitzar els problemes i avançar solucions, doncs amb conflictes que s'han produït a la ciutat, com és el cas més singular dels patis escolars, doncs haver tingut una actitud proactiva que ens ha ajudat la gran majoria de grups i el govern a trobar una solució amb el canvi de la llei, per tant, gràcies per fer-ho possible. I, efectivament, ho ha dit el síndic a més d'una ocasió, el síndic té les competències que té, com les té l'Ajuntament, és en l'abast de les nostres competències que podem actuar i sobre les quals ens podem pronunciar com a administració. Evidentment, és legítim opinar, sobretot, però tant el síndic com el propi govern municipal tenen com a límit les seves competències, que no són poques, però aquesta és una limitació i després la sindicatura el que fa és recollir objectivament les queixes que arriben. És difícil intentar tot i que no coincideixi amb el teu punt de vista, que reflecteixin opinions o queixes que no són les que, objectivament, es recullen amb els informes de la sindicatura. Per tant, moltes gràcies per la feina que feu. Sabeu que hi ha una fluïdesa a l'hora de fer comunicació i de compartir alguns problemes que van sorgint durant les setmanes i els mesos del mandat, més enllà dels informes, i hi ha aquesta relació... fluïda que jo vull agrair, també en nom de la tinenta Gai, i crec que és un bon camí i que ho estem fent pel bé al final de la ciutadania i d'un millor govern, i d'un bon govern de la ciutat. Així que moltes gràcies, Cindy, per la teva feina i a tot l'aquí. Moltes gràcies. I ara començaria amb la part decisòria. amb les propostes d'acord. Comencem, si us sembla.

Comissió de Drets Socials Cultura i Esports, punt 2. per ratificar l'acord del Consell d'Administració de l'Institut de Cultura de Barcelona, per la qual s'aprova el traspàs de la banda municipal de Barcelona de l'Institut de Cultura al Consorci de l'Auditori i l'Orquestra, amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Òscar Republicana i Vox i l'abstenció del Partit Popular.

Correcte? Punt 3 de la Comissió d'Economia i Zenda per designar el il·lustríssim senyor Arnau Vives, representant de l'Ajuntament de Barcelona al Consell d'Administració de Barcelona Activa, al qual, per cert, donem la benvinguda perquè és el seu primer plenari, benvingut, regidor, amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt quart, aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelona a l'Associació Catalana Facility Management amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt cinquè, amb intervencions per desestimar la sol·licitud de reequilibri econòmic del contracte de servei públic municipal d'aparcaments gestionat per BAMSA. Té la paraula el Tinent Bais.

Senyor president... La societat BAMSA, que és Barcelona Aparcaments Municipals, va presentar en el seu moment una reclamació amb el concepte d'equilibri econòmic de la concessió, del contracte de servei que té de diferents pàrquings de la ciutat de Barcelona des del any 2014, dient que es havien produït un seguit d'afectacions per a les obres i que li afectava directament el que era l'equilibri concessional. Hem reclamat i dins el marc de l'expedient hi ha un informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat i de la Direcció de l'Àrea de Regim Jurídic del mateix Ajuntament, que bàsicament les dues diuen, en primer lloc, que no constitueix motiu de compensació econòmica el fet de les obres del pàrquing de Francesc Amor, i també, per part de la Direcció d'Ager i Règens Jurídics de l'Ajuntament, planteja, d'una forma molt clara, que les afectacions aquestes, en tot cas, en el supòsit que es produïssin, no forma part del risc econòmic que té qualsevol tipus de concessió. Davant l'expedient, la societat BAMS va presentar unes al·legacions que, bàsicament, el que feia era un plantejament de l'afectació de l'article 12.1 del contracte, que especifica que qualsevol actuació pròpia de l'Ajuntament, que motivi la ruptura de l'equilibri concessional, li dona un dret per poder plantejar aquesta reclamació. Entenem, finalment, amb tots els informes, que s'ha mantingut en tot moment el carril d'accés a l'aparcament d'aquest pàrquing. I també recordar que l'article 6 de la concessió estableix com a obligació del concessionari assumir els riscos de qualsevol tipus que es derivin de part de la gestió del servei amb els aparcaments ubicats dins de l'àmbit del perímetre. Per alguna cosa, el que plantegem és denegar aquesta reclamació, que tenia un valor de 1.188.000 euros, i ho plantegem amb aquest dictamen, és la denegació de l'alegació presentada per part d'abans.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Que les obres de Via Laietant han causat molèsties és una evidència, una constatació, molèsties en alguns usuaris de la zona. La gent del mercat de Santa Catarina ens ha comentat en moltes ocasions. Ahir mateix al plenari de Ciutat Vella hi havia una proposta que tornava a palesar aquestes molèsties. Segurament alguns canvis de rutines i per tant la mobilitat d'alguns usuaris de la zona... i la gent d'Avamsa legítimament ha plantejat una reclamació. Però en aquest sentit, i vist l'informe que han preparat els serveis jurídics de l'Ajuntament, creiem que és un informe absolutament robust i per tant donarem recolzament a la posició del Govern de resoldre aquesta alegació en forma de desestimació i votarem a favor.

Regidor López. Sí, bon dia. Abans que res, permeti'm donar la benvinguda als treballadors de la Gossera, que ens acompanyen fent la seva reivindicació. I respecte a aquest punt, nosaltres votarem a favor. Estem d'acord amb aquesta desestimació de la sol·licitud de reequilibri econòmic. Tant l'informe jurídic com l'informe de la Direcció de Serveis de Mobilitat són molt clars. Tot i les obres, l'aparcament de Francesc Cambó ha tingut l'accés obert durant tot aquest període, amb el que la disminució dels ingressos que també afecta en aquest Ajuntament, perquè els recordo que són propietaris del 40% de la concessionària, entren dins del risc i ventura que ha d'assumir la pròpia societat concessionària.

Molt bé. Regidor Castellana, Esquerra.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Senzillament, per no reiterar-me, tenint en compte tots els informes que s'han comentat a nivell de serveis jurídics com de direcció de... de mobilitat, doncs votarem a favor de desestimar aquesta reclamació. Gràcies.

Molt bé, regidora Esteller, Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. Les obres de Via Laietana no només han causat molèstia, sinó que causen perjudicis econòmics i en aquest cas han trencat l'equilibri econòmic financer d'una concessionària. Quan l'Ajuntament o qualsevol administració trenca per una causa aliena a la pròpia empresa l'equilibri econòmic financer, tant la llei de contractes com la doctrina permet compensar no en la inyecció de recursos sinó en l'allargament de la concessió. Hi ha interpretacions, els informes jurídics són rigorosos amb una línia interpretativa, però crec que l'Ajuntament hauria de valorar i reflexionar quan causa un perjudici per una acció que fa el propi Ajuntament, en aquest cas unes obres, per tant no s'hauria d'acollir amb aquesta... Moltes gràcies, regidora. És evident que el perjudici i la restricció de mobilitat ha causat aquest perjudici. Moltes gràcies. És el motiu pel qual votarem en contra.

Moltes gràcies, regidora. Regidor de Orpolido.

Nosaltres els tindrem.

Moltes gràcies. Resultat, secretari.

Doncs molt bon dia. S'aprovarà la proposta, s'aprovarà la proposta molt favorable del grup socialista. Junts per Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, el pot contrari del Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Molt bé, doncs passem al punt sisè, també amb intervencions per aprovar la memòria justificativa i les bases que regiran la participació de l'Ajuntament de Barcelona amb fons de capital risc. Té la paraula el Tinent Baix.

Sí, president, l'Ajuntament de Barcelona amb aquesta creació d'aquest nou fons fa un salt en la seva estratègia d'inversió i a més consolida aquesta estratègia d'inversió i aquesta estratègia de fons vinculats al món de les startups bàsicament recordant que l'any 2011 es va crear un fons que es deia Nauta Capital i aquest fons s'està rescabalant en aquests moments i ha donat una rentabilitat del 6,25%. Hem tingut dos fons més, un és Acelera i l'altre Barcelona Tech, i ara el que volem fer és crear un nou fons que té un valor d'uns 30 milions d'euros aproximadament. Està centrat aquest fons en economia blava, tecnologies diptec, economia digital o indústries creatives i ampliem el que és el seu abast en dos àmbits que considerem que són importants, que és l'economia de les cures i aproximació a el que serien fons d'impacte. Els anteriors fons, que és Acceler i Diptec, cada un d'ells eren de 10 milions d'euros. En el dia d'avui ja tenim invertits 9 milions d'euros a 107 companyies i han ajudat a consolidar, no tan sols crear, però sí a consolidar gairebé 4.000 llocs de treball dins el marc de l'àrea de Barcelona. El que fa és consolidar també la posició de Barcelona com un referent europeu en l'emprenueria i en l'àmbit del sector tecnològic. Els hem fet arribar alguna informació que s'havia reclamat dins el marc de la Comissió d'Economia per aclarir alguns conceptes, dir-los que no podem informar de quines companyies exactament s'inverteix per un tema de confidencialitat, però sí que bàsicament les més importants són les de Deep Tech amb 24 empreses invertides i el que es diu software com servei sense empreses invertides. El general vol vot favorable.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Des de Junts per Barcelona estem d'acord amb el desenvolupament d'una estratègia de ciutat d'impuls a l'ecosistema emprenedor mitjançant el capital risc i en aquest sentit, per tant, defensem la creació d'un fons d'inversió públic o privat per fomentar l'emprenedoria científica, especialment, ho deia el tinent d'alcalde, en aquestes fases inicials del desenvolupament tecnològic. Això és en continuïtat. amb altres iniciatives semblants, la primera de les quals va ser en mandat de l'alcalde Trias. Aquest fons creiem que enllaça amb el compromís de Junts per impulsar la innovació i el progrés econòmic de Barcelona, també en el moment que s'està vivint a la Unió Europea respecte a plans i programes per garantir la sobirania tecnològica europea i en aquest sentit que Barcelona pugui ocupar un espai fer de hub per entendre'ns en aquest ecosistema que s'està creant, doncs serà bo. Evidentment, aquesta seta ja contribueix a construir i potenciar l'ecosistema plenor de la ciutat, en la línia que dèiem ara, però fan falta més coses, que és que es generi, es continuï generant i a cap un entorn favorable i teixint aliances amb el sector empresarial, que és un motor essencial de la creació d'ocupació de qualitat. Votarem a favor de la creació del fons. Gràcies, alcalde.

Moltes gràcies. Regidor López.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona Comú també estem d'acord de l'impuls d'aquest fons de fons, que és un pas més en la feina sempre pionera d'aquest Ajuntament de suport a l'ecosistema emprenedor a la ciutat. Un fons que a més ens permet fer un alt d'escala respecte als fons anteriors, arribant a aquests 30 milions d'euros, que ens permet principalment dues coses. Per una banda, treure gestores de fons europees, que en definitiva acabaran invertint els seus diners en empreses de la nostra ciutat, i, per altra banda, apostar per fons, no només en fases de creació d'empreses, sinó de consolidació, evitant que aquestes empreses que funcionen acabin sent comprades per empreses de fora i acabin relocalitzant la seu de les seves empreses.

Regidor Castellana. Gràcies, alcalde. Nosaltres, primer de tot, dic que estem a favor de l'eina, però hi tenim diversos paròs que faran que avui ens abstinguem en aquesta votació. Vam donar informació sobre projectes, com ha dit el tinent d'alcaldia, Jordi Valls, i tenim manca d'informació per aquestes clàusures de confidencialitat, no només per les empreses, sinó pels projectes que desenvolupen aquestes empreses. Per tant, entenem que aquí es perd traçabilitat de recursos públics i en aquest sentit veiem que hi ha manca d'informació, perquè sobre els sectors que s'han comentat, hi ha sectors en els que és evident el seu impacte social i econòmic a la ciutat, però n'hi ha d'altres en els que podem entrar en contradicció amb normatives que aprovem a l'Ajuntament, amb normativa municipal. Per exemple, l'àmbit de l'e-commerce també inclou, per exemple, dark kitchens, i aquí a la ciutat estan prohibides. Per tant, aquí... o el sector del gaming, en què hi ha aplicacions en què són molt positives i totes coneixem, però també hi ha aplicacions d'impacte d'optors a nivell social. Per tant, tenint en compte aquesta manca de capacitat de poder tenir tota la informació, farem abstenció. Gràcies.

Gràcies, regidor Esteller.

Sí, moltes gràcies. El grup popular està d'acord i dona suport a la creació d'aquests fons. Pensem que l'entrada de l'Ajuntament en aquests fons de capital risc dona seguretat i confiança a altres inversors perquè també ho facin i es puguin destinar més recursos a afavorir el creixement. d'aquestes companyies i després també la seva consolidació per retenir el talent i també impedir que se'ls deslocalitzen i aquest és un motiu pel qual donarem suport. També considerem que el destí dels recursos a empreses de gran impacte social i algunes d'elles transformadores, ajudaran a dirigir la part de l'economia en bona direcció, la biosalut, la sostenibilitat, l'economia blava, les indústries creatives, La cura de les persones, que és una línia nova que s'obre i creiem que té un gran recorregut i que Barcelona, en aquest sentit, podria liderar aquesta línia. Considerem favorable també els criteris pels quals s'han de seleccionar els gestors que han d'explotar aquests fons, s'han de gestionar a l'hora de poder garantir aquests bons fills i, per tant, des d'aquesta visió, com he dit, donarem suport.

Gràcies. Gràcies, regidora. Regidor d'Europolido. Nosaltres es absentrem. Resultat, secretari?

Molt bé, s'aprovaria la proposta molt favorable del grup socialista Junts per Barcelona, Vossam Comú, Partit Popular i l'abstenció d'Esquerra Republicana i Vox.

Molt bé. Doncs passem al punt setè. amb intervencions per dotar els crèdits necessaris de l'Institut Municipal de Mercats per l'any 25 per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors. No, perdó, és sense intervenció. Posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú i Esquerra i l'abstenció del Partit Popular i Vox.

Per tant, s'aprova. Punt 8e, aquest sí, en intervenció, agrupem les intervencions dels punts 8 a 17, que consisteixen a constituir drets reals de superfície en favor de l'Institut Català del Sol, INCASOL, respecte a les finques de propietat municipal situades al carrer del Plom, carrer de Miquel Portemox, carrer de Pere IV, doctor Trueta, Binèfer, Àvila i carrer del Marroc, per a la promoció i la construcció d'habitatges amb protecció oficial i de lloguer assequible. Té la paraula la Tinent Tabonet.

Gràcies, alcalde. Com vostès saben, el 15 de gener de l'any passat, l'Ajuntament i la Generalitat, mitjançant l'Incasol, vam signar un conveni de col·laboració per la promoció i la construcció d'habitatges de protecció oficial i allotjaments dotacionals de lloguer assequible a Barcelona. que va néixer a partir de la primera reunió de l'alcalde amb l'aleshores president Aragonès, va marcar un abans i un després del paper de la Generalitat en la construcció d'habitatge assequible a la ciutat. Per primera vegada la Generalitat va esdevenir un actor més a l'hora de generar oferta d'habitatge, malgrat que ja feia anys que en tenia la competència exclusiva reconeguda per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El conveni preveu que aquesta col·laboració es materialitzarà mitjançant l'atorgament a favor de l'Incasol per part de l'Ajuntament dels títols patrimonials adients que permetin el desenvolupament de les promocions d'habitatges corresponents. El conveni recollia una primera fase relativa als sols que podien ser objecte de promoció immediata atès que ja disposaven de la condició de solar. Dels 11 solars compromesos avui duem a aquest plenari l'atorgament del dret de superfície de 10 solars. Es preveu que en aquestes finques que se situen als districtes de Sant Martí i de Sants Montjuïc s'imaterialitzin 582 habitatges. Molt breument voldria recordar les condicions dels drets que s'atorquen. El termini del dret de superfícies de 75 anys, el termini màxim perquè l'Incasol realitzi les obres és de 5 anys i de 6 en el cas de promocions de més de 150 habitatges i finalment la cessió és gratuïta. L'Inclesol ja ha engegat els procediments de selecció dels equips de redacció dels projectes arquitectònics que es duran a terme en cada finca, procediments que es troben actualment en curs, i no voldria acabar aquesta explicació sense agrair els vots majoritaris que vam rebre en la Comissió d'Economia la setmana passada. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. No afegiré massa res més al que ja vaig poder comentar a la comissió de la setmana passada, que vaig començar i vull començar també en aquesta ocasió amb una referència personal, perquè conec bé i jo diria que coneixem bé la solvència de l'incassol, de l'instrument. He tingut l'honor de ser-ne tant director com president. Per tant, molt content que s'arribés a... aquest acord i que ara es materialitzin en aquestes sessions. L'Incasol és un mitjà propi de la Generalitat, una empresa pública, insisteixo, molt solvent. I efectivament, la tinent d'alcalde ho esmentava en la seva intervenció, la Generalitat és la competent en matèria d'habitatge, una cosa és tenir la competència i l'altra és tenir la capacitat suficient, i la capacitat suficient del govern de la Generalitat sempre està molt condicionada, en definitiva, pel sistema de finançament de Catalunya, del qual en podem parlar bastament quan toqui. Però, en tot cas, l'Incasol també ha d'intervenir a Barcelona. Dic també ha d'intervenir i hauria d'haver dit també ha de continuar intervenint perquè de la seva intervenció sembla com si en èpoques passades no hi hagués intervingut mai. Jo vull recordar que l'Incasol o instruments diguéssim que formaven part de l'ecosistema de l'Incasol va intervenir i molt i molt decidiment a la remodelació de barris sencers de la nostra ciutat, de barris que tenien dèficits estructurals o que eren infraviratges. M'agrada recordar-ho perquè són intervencions de governs dels quals jo he pogut participar. Però ara estic aquí fent grup municipal, efectivament, i insisteixo que estem contents que s'hagi arribat a aquest acord, que se desenvolupi aquesta xifra d'habitatges, amb les fases que toca. Aquest acord no és excloent de res, no ha de ser excloent de res, ha de sumar amb la capacitat de la ciutat per oferir més oportunitats per garantir el dret d'accés a l'habitatge. Em refereixo a que això no és exclusivament de conveni a sal, ni d'altres intervencions que s'hagin de fer, des d'altres col·laboracions interinstitucionals. Falta encara un sol arc, quan arribi, com fem ara, també hi votarem a favor, votem a favor d'aquestes sessions. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martín.

El regidor Martín. Gràcies, president. Bé, jo voldria començar preguntant-nos si som conscients de quina és la capacitat, i ho deia, ho apuntava una mica ara el regidor Calvet, la capacitat de promoció, i ja no dic de gestió, d'habitatges de l'Incasol actualment. No sé si algú ho ha mirat, però en tot cas són dades públiques. L'Incasol, que és l'operador de la Generalitat que ha de fer habitatge públic a tota Catalunya, ha acabat 606 habitatges en els últims 10 anys. Això, tot i que ja sabem que fer una mitjana anual no és gaire curada, perquè un any fas més pisos i l'altre menys, vindrien a ser de l'ordre de 60 habitatges acabats cada any. Tenint en compte que han passat ja gairebé dos anys des de la foto de l'alcalde cedint 11 solars municipals de l'Incasol per fer-hi 600 habitatges i escaig, això vol dir que si segueix al seu ritme l'Incasol que ara de cop no pot incrementar el seu ritme, perquè no hi ha hagut una gran ampliació de personal, i en tot cas, si hi hagués aquesta ampliació, doncs aquests canvis triguen anys a notar-se quan parlem de polítiques d'habitatge, doncs si l'Incasol continués el seu ritme, trigaria 10 anys a acabar els 637 habitatges dels 11 solars que serà l'Ajuntament. I serien deu anys si l'Incasol només construís a Barcelona, que entenc que totes volem que això no sigui així, perquè l'Incasol ha de fer habitatge públic a tot el territori. Per tant, aquests pisos trigaran més de deu anys a acabar-se en aquests solars. I ja han passat, com dic, gairebé dos anys des que es va fer el gran anunci. I encara un parell de dades més recents que també crec que són rellevants. L'any 24 l'Incasol va acabar 97 habitatges a tota Catalunya mentre que les cooperatives en sessió d'ús en van acabar 754. Ja em diran si la sessió d'aquests solars de l'Incasol no és un bon nyap que bàsicament el senyor Colboní ha utilitzat per fer-se una foto que ja sabem que és el que més li agrada. Saben què acabarà passant amb aquests solars? Doncs mirin, si algú hi posa una mica de seny, la gran majoria retornaran a l'IMAP o a les entitats del conveni a salt. Però si algú aposta per les velles polítiques de col·laboració pública o privada, que són la marca de tota la vida del PSC, n'acabaran cedint una bona part als promotors privats. I si no, el temps. Per tot això, ens abstindrem.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor Castellana.

Gràcies. En primer lloc, i no ho he fet al punt d'abans, i m'excuso saludar els treballadors i treballadores d'educació canina al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona, amb qui hem pogut compartir reunions de treball i reivindicacions. Aquest conveni implica un compromís... inèdit pràcticament de construcció d'habitatge públic de la Generalitat a Barcelona i va passar amb un govern d'Esquerra Republicana. Potser és casualitat però potser no és casualitat. I aquest conveni el que marca és, com deies, aquest compromís històric per abordar la pitjor problemàtica que tenim a la ciutat de Barcelona. És evident que l'escala del problema és molt més gran, la magnitud del problema és molt més gran que la solució que es pot tirar endavant, però el que a mi es fa fent, i per tant jo crec que és positiu, que la Generalitat per primer cop en dècades s'impliqui en la construcció, més enllà de la rehabilitació, s'impliqui en la construcció d'habitatge nou a la ciutat i, per tant, més enllà de fer auguris de fracàs d'aquest conveni, jo crec que és positiu també, i així és que republicana normalment ho fem, quan altres grups en els àmbits de govern fan coses positives, també ens agrada reconèixer-ho, també en aquest cas reconèixer el compromís que va mostrar el govern de Generalitat liderat pel president Pere Aragonès amb l'habitatge a Barcelona. Per tant, i per acabar, esperem que el conveni es desenvolupi com pertoca. Per tant, hi votarem, òbviament, a favor.

Té la paraula el regidor Estelles.

Sí, moltes gràcies. Al Grup Popular també volem saludar el Centre d'Animals de Companyia de Barcelona, els treballadors que avui ens acompanyen, amb el que compartim les reivindicacions seves i també són fruit de treball i de reunions que han tingut amb el Grup Popular durant aquest temps. Abans de centrar-me en el punt que avui substanciem, des del grup popular quan es va aprovar aquest conveni ja vam posar de manifest el temor de la dilació en els terminis que contenia el propi conveni. I vam qüestionar que els terminis es poguessin complir i ja en el seu moment vam reclamar que anéssim per sota del verem que hi havia, d'X mesos a tal. Llavors en aquest cas estem veient com anem als màxims. Vull dir, en la clàusula 4.2.1 hi havia un termini de 15 mesos i estem arribant als 15 mesos, només per un hem adelantat. Per tant, veiem com que no hi ha una diligència de retallar terminis per poder disposar d'aquests habitatges amb el temps i amb els calendaris que inclou el propi conveni i no tindrem aquests pisos en aquest mandat perquè... Passava 5 anys i veiem com estan dilatant i dilatant els terminis, complint els que hi havia però amb la franja més alta. Nosaltres qüestionem també que l'Incasol tingui capacitat de construir aquests pisos. Vam dir que s'haurien d'haver cedit a promotors privats perquè poguessin fer les construccions amb molta més agilitat. Nosaltres posem l'accent en la finalitat que es persegueix al marge de qui ho faci. Creiem que l'Ajuntament hauria d'haver fet un concurs, perquè es poguessin convocar en aquest cas sessió a privats o també naturalment cooperatives i que posés a l'accent amb l'entrega, amb la qualitat i amb el termini de temps més breu possible i no fer-ho ja directament amb l'Incasol que sabem tots que és lent que té moltes dificultats a l'hora de poder desenvolupar i invertir en pisos i, per tant, considerem que l'Ajuntament hauria de ser molt exigent amb els terminis perquè es puguin disposar d'aquests pisos amb el temps més breu possible. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el rei de Senderos, endavant.

Gràcies. Hora y ya era de que este ayuntamiento liberara suelo para la vivienda. Se decide ceder estos 10 solares al Incasol y esperamos que la Generalitat cambie la dinàmica que ha estado ejercido De manera rápida se efectúe el compromiso de poner viviendas en este lugar. Estaremos a favor, votamos a favor y esperamos que se continúe en la línea de liberar suelo.

Gracias.

Per part del govern. Gràcies. Doncs lamentar l'abstenció de comuns no ho puc fer d'una altra manera perquè malauradament i va en el mateix sentit justament sorprenent que es trobin en el mateix sentit el PP i comuns aquí demanant que els solars vagin tots en una banda, és a dir, o bé el conveni és alt o bé només amb promotors privats. Malauradament La crisi de l'emergència habitacional és tan gran, tan gran, que necessitem sumar, sumar-los a tots, i per tant no podem prescindir de cap de les vies que ens permeti construir més habitatge. Per tant, això no va en contra de ningú. Aquesta és una possibilitat de sumar un paper actiu de l'Incasol a la construcció d'habitatge protegit a la ciutat de Barcelona i és en aquest sentit que crec que avui hem de celebrar una immensa majoria de vots a favor. d'aquesta Constitució del Dret de Superfície en Deu Solars i seguirem treballant en aquesta i en tota la resta de vies que ens permetin accelerar la construcció d'habitatge protegit a la ciutat.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra els queden 33 segons. No sé si volen... Vox, un minut.

Secretari. Molt bé, doncs, si l'exemple, presidenta, si no m'equivoco, del punt 17 el vot és coincident i, per tant, s'aprovarien

Els punts del 8 al 17, amb el vot favorat de tots els grups, tret de l'abstenció de Barcelona en Comú.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 18. En posició en moment favorava el Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i abstenció del Partit Popular, la Reserva de Vox. Té la paraula la Tirenta Bonet. Endavant.

Moltíssimes gràcies. L'any 2021 les entitats Estrada el 3, Més 10 i Hidra Barcelona Institut van resultar guanyadores de la convocatòria d'ajuts a projectes d'innovació urbana denominada La Ciutat Proactiva, impulsada per la Fundació Vita Habitat de l'Ajuntament de Barcelona amb el seu projecte Wiki Housing Barcelona. Aquest projecte consistia en el codisseny, la construcció i el monitoratge d'un prototip d'habitatge col·lectiu assequible i sostenible construït amb elements prefabricats. Un cop construït es planteja l'evolució de prototip experimental a producte final i real del parc públic d'habitatge, de manera que sigui desmuntat, ampliat i tornat a muntar com a part d'un edifici d'habitatges públics reals. Per fer possible aquesta translació a habitatges reals, a partir d'una prova pilot aplicant innovació, el mes d'octubre del 2024 es va signar un conveni en el qual s'acordava que les entitats guanyadores realitzarien la construcció d'un edifici de quatre habitatges al solar del passeig exposició número 38. Atès que l'IMAP és l'organisme municipal encarregat de la gestió dels habitatges municipals, es proposa la cessió de propietat de l'IMAP perquè pugui gestionar ja directament una nova sessió d'ús del solar a favor de la Unió Temporal d'Empreses constituïda per les tres entitats titulars del projecte Wikihousing i d'aquesta manera fer realitat un edifici de quatre habitatges destinat a lloguer assequible per joves que posteriorment serà gestionat pel propi MAD. Agraeixo ja d'entrada els vots dels grups que van manifestar el seu posicionament favorable en la Comissió d'Economia de la setmana passada.

Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, Tirem del Calde. Per recordar que, precisament, tot aquest punt que tractem ara ve d'aquell concurs que la Fundació Habitat va convocar i que la solució plantejada des del punt de vista de conceptes innovadors, de codisseny, autoconstrucció, centrat en el segment entre 18 i 30 anys, per tant, aportar solucions per a l'accés a l'habitatge de la gent jove, va resultar en aquesta proposta, insisteixo, una solució innovadora i que necessita d'aquest acord, al qual hi votarem a favor. Només voldríem recordar que, efectivament, això no deixi de ser una prova pilot, que està molt bé, perquè tot suma, per entendre'ns, m'ha anat trobant i que ens agradarà que quan això hagi succeït, evidentment hi hagi una evolució i un retorn per si és una fórmula que puguem seguir aplicant en un o altre extrem. Votrem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parola el regidor López. Endavant.

Gràcies, i també votarem favorablement d'aquest projecte d'innovació urbana, un projecte impulsat durant el mandat anterior, que no només ens permet guanyar habitatge públic per a joves, sinó que ens permet repensar com construïm els habitatges amb processos constructius ràpids i més econòmics, mitjançant mètodes industrialitzats i amb el projecte a prop, el d'allotjaments de proximitat provisionals, vam poder validar aquesta fórmula i amb aquest nou projecte, Wikihousing Barcelona, ens permet seguir avançant en aquesta mateixa línia i en definitiva el que estem fent és posar el talent que tenim a la nostra ciutat al servei del gran repte que suposa la crisi de l'habitatge.

Molt bé, moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Castellan, endavant.

Gràcies, tinenta. Bé, per no reiterar arguments que s'han dit anteriorment, amb els quals hi estic plenament d'acord i com a grup municipal compartim plenament, només situar un repte de futur. Hi ha hagut una gran tasca d'innovació en àmbits d'innovació urbana, gràcies també a l'enfortiment de la Fundació evitar habitat i a la tasca que fa. Aquí hi ha un altre gran repte que és veient els problemes que tenim a la ciutat, en aquest cas d'habitatge, com som capaços com a ciutat d'escalar aquestes solucions. Benvingudes siguin les seves aplicacions, benvingudes siguin les proves pilot, evidentment, però aprofitant que hi ha coses que ja s'han dit, situar també aquest repte. I per tant, com que estem plenament d'acord, votarem a favor. Gràcies.

Gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora Estaller. Endavant.

Sí, al Partit Popular també donarem suport en aquest projecte, entre altres raons perquè considerem que l'aplicació de la innovació en l'àmbit de l'habitatge, i en aquest projecte el que es permet és que la part de la innovació ja passi al que és el producte, que això és un tema bastant complicat, a l'hora de poder avançar en aquesta direcció i fer-ho de la manera que s'està fent per tenir habitatges amb una celeritat en tot el període de la seva construcció i complir uns paràmetres i uns requisits que considerem que són del tot necessaris avui en dia amb la construcció d'habitatge, amb totes les condicions que s'ha rencarit en tot aquest procediment i fer aquesta prova pilot ens sembla oportú fer-ho i valorem també la feina que s'està fent des d'habitat a l'hora d'aconseguir atreure i generar aquest clima perquè la innovació pugui ser aplicada en un producte, en aquest cas a l'habitatge, i que podem tenir bons resultats, esperem aquí a Barcelona, a través d'aquesta prova pilot. Gràcies.

Gràcies. Per part de Vox, el regidor Senderos, endavant.

Ens sostenim, gràcies.

Molt bé, doncs. El govern Tinenta, no?

Molt bé, secretari, si vol... Molt bé, s'aprovaria la proposta de tots els grups dret de l'extensió de Vox.

Molt bé, moltes gràcies. Passarem al punt número 19, que és incorporar a la finca del carrer Igualabat número 7476 al conveni Marquesal per destinar-la a la construcció d'un edifici d'habitatges de protecció en règim de lloguer. I té la paraula la Tinenta Bonet en nom del govern.

Endavant. Molt bé, doncs moltes gràcies. El 30 de juny De 2017, aquest Consell Plenari va aprovar la cessió gratuïta de la propietat municipal respecte a la finca situada al carrer Aigua Blava, número 74-76, a favor de l'IMAP. L'objecte de la cessió va ser la construcció d'un edifici d'habitatge protegit en règim de lloguer en el marc del model d'habitatge cooperatiu mitjançant les corresponents licitacions per projectes de cohabitatge. El procés de licitació per aquesta promoció va quedar desert. i en no haver assolit la finalitat per la via inicialment prevista, es considera procedent el retorn de la finca a l'Ajuntament per tal d'incorporar-lo a la relació de finques vinculades al conveni Assal. En aquesta finca es poden construir fins a un total de 25 habitatges i això és el que portem justament avui al plenari. Com saben, el conveni Assal... va ser signat amb diferents entitats representatives de promotors d'habitatge social i preveu la possibilitat de vincular noves finques de propietat municipal perquè siguin cedides en dret de superfície, cooperatives i també a fundacions d'habitatge. La voluntat municipal manifestada al conveni ASAL i que des del govern estem plenament compromesos és anar incorporant nous solars i mobles a les previsions, a les finalitats i als objectius del conveni i també a entomar la seva renovació. I agraeixo ja d'entrada els vots favorables a l'aprovació d'aquest punt.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, tenent d'alcalde. Bé, estem parlant del conveni, estem parlant de solucions per garantir el dret a l'habitatge del conveni a salt. Estem a favor de l'aplicació... del conveni ESAL. Sempre reivindiquem que va ser durant el mandat de l'alcalde Trias quan es va fer la primera sessió d'ús a una cooperativa d'habitatge social, concretament el carrer Princesa 49. Va ser de les primeres administracions públiques de l'Estat a impulsar una iniciativa d'aquest tipus i per tant nosaltres el que fem és celebrar que s'hagi optat per aquest solar, per aquesta alternativa i demanem que no sigui un fet aïllat sinó que amb totes les capacitats de les que ens puguem dotar puguem accelerar el desenvolupament d'aquest conveni, l'habitatge cooperatiu, com una de les fórmules per garantir el dret a l'habitatge. Votarem a favor.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Martín. Endavant.

Sí, vam ser Barcelona en Comú qui vam impulsar aquest conveni amb cooperatives i fundacions sense ànim de lucre per fer habitatge assequible i, per tant, votarem a favor. Ara, el problema és que el govern Collboni ha retallat en dos anys un 90% els solars destinats al conveni sal. I algú es preguntarà, potser no hi ha centenars de veïnes organitzades en cooperatives esperant solars municipals per tota la ciutat per dir endavant projectes que fan xarxa a moltíssims barris, com ja estan fent la Borda, la Balma, la Morada, Cirares o la Xarxaire. o potser és que l'Ajuntament no té més solars a banda dels que s'ha dit l'Incasol, doncs sí que té més solars. El que passa és que el govern Collboni ha decidit donar l'esquena al conveni i tornar al passat per donar solars, en concret n'ha donat per fer 350 pisos a promotors privats amb ànim de lucre, que gestionaran habitatge protegit com hem vist que l'han gestionat tota la vida, és a dir, amb un model de negoci que prioritza el benefici per sobre del dret a l'habitatge. I, entrestant, les cooperatives del conveni a sala estan abocades als jocs de la fam per repartir-se les molles que l'Ajuntament els dona. Tot plegat, una malíssima decisió d'un alcalde que cada dia s'assembla més a Joan Clós, un exalcalde socialista que és molt conegut per ser el gran novista del PSC dels fons voltors.

Gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, el regidor Castellana.

Gràcies. L'Ajuntament de Barcelona va ceder gratuïtament a l'Institut Municipal d'Habitatge, a la finca situada al carrer Golba 74-76, l'any 2017. Estem a l'any 2025, portem 8 anys amb un solar públic aturat per diverses situacions, entre les quals la licitació per poder construir-hi habitatge, que no es va acabar duent a terme. Per tant, portem nou anys amb un solar aturat, amb la situació que hem comentat en molts punts d'ordre del dia avui mateix, la situació complicada, que és evident d'habitatge a la ciutat i, per tant, el que ens sembla que és més important és garantir que això no passi més anys. Saben també la nostra posició respecte al conveni, per tant, tenint en compte aquestes dues qüestions, farem una abstenció. Gràcies.

El Partit Popular el que volem és que a Barcelona es construeixi el màxim habitatge amb el menor temps possible i amb les millors condicions possibles. I aquest conveni el que posa l'accent és en qui ho fa, sinó com ho fa i en quant s'entreguen els pisos. i es prioritza la persona que sigui una cooperativa, l'entitat que sigui una cooperativa, en comptes de fer un concurs, que en participin privats i també cooperatives, perquè ho faci el que ho pot fer en les millors condicions i en la màxima celeritat. Per tant, nosaltres no estem d'acord amb aquest tracte de favor a algunes entitats que se'ls adjudica directament el sol. I m'agradaria veure com els comuns tenen frases fetes. Diuen, en aquest cas, que per sobre del dret a l'habitatge hi ha empreses que guanyen diners. Les persones que guanyen diners construint habitatges no impedeixen el dret a l'habitatge, el faciliten. I ho fan amb una màxima celeritat que uns altres. I, a més, a vegades amb un cos menor. Per tant, vostès ho confonen tot i ho justifiquen en un sentit tot contrari al que hauria de ser. Per tant, nosaltres volem ràpidament que ens construeixi l'habitatge amb un cos adequat i, per tant, volem un concurs amb condicions iguals per a tothom, sense cap privilegi per la naturalesa de la seva entitat. Gràcies.

Per part de Vox, té la paraula el regidor Cinderos.

Esta propuesta denota la falta de claridad de ideas que el Ayuntamiento tiene en materia de vivienda. Es un problema lo suficientemente serio y grave como para no andar como una veleta cambiando de dirección según sopla el viento, porque así se hacen parches, no políticas. Acaben los proyectos de vivienda y no den quiebros. O es que, como el IMAP se le está eternizando el bloque de viviendas de al lado, ya no se atreva a cometer este por sí mismo. En las obras, problemas salen, pero solucionenlos y no se los quiten de encima sin haberlo resuelto.

Votamos en contra. Moltes gràcies. Per part del Govern, alguna alegació? Molt bé, secretari.

Molt bé, s'aprovaré la proposta molt favorable del Grup Socialista, Junts per Barcelona i dos en Comú, el vot contrari del Partit Popular i Vox i l'abstenció d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies. Passaríem al punt número 20, que és designar l'il·lustríssim senyor Arnau Vives Joan, representant de l'Ajuntament de Barcelona del Consell Metropolità de l'AMB, en posicionament favorable de tots els grups.

El punt 21, que és aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit a favor de la Reputation a l'Intelligent Spain, SL, en posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú... Esquerra Republicana, Partit Popular, l'abstenció de Vox i tampoc amb pronunciaments.

Passaríem al punt número 22, que és modificar els anexos 1 i 2 de la relació de llocs de treball en posicionament favorable al Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comú i l'abstenció de Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox, tampoc sense pronunciaments.

I passaria, ara sí, al punt número 23, aprovar provisionalment la modificació del Pla General Metropolità per a la regulació urbanística dels elements destinats a la ventilació i la il·luminació natural dels edificis. Amb la paraula de la tinenta Bonet, endavant.

Moltes gràcies. Amb aquest acord volem poder promoure edificis més saludables i més ben condicionats energèticament. Malauradament, amb el marc normatiu que tenim avui, no podem fer-ho. La regulació dels patis i del cel oberts del Pla General Metropolità, que és del 1976, mai no ha estat actualitzada. Això ha fet que el Pla General Metropolità quedés absolutament desajustat respecte a les necessitats i els estàndards d'habitabilitat i d'eficiència energètica actuals. Deixeu-me posar un exemple que il·lustra bé el que era necessari o com era necessari d'actualitzar la normativa. En la situació actual, si un promotor vol fer un pati més gran del que preveu la normativa, se li penalitza en termes d'edificabilitat. Això a la pràctica el que fa és desincentivar que els promotors apostin per fer més grans aquest tipus d'espais, que són d'altra banda necessaris per tenir edificis de més qualitat. Aquesta MPGM, per tant, corregeix això i preveu que els patis i cel oberts puguin ser més amples sense penalitzar l'edificabilitat. La MPGM també fomenta la implantació de solucions com els atris bioclimàtics que fan possible ventilar i també condicionar tèrmicament els edificis de manera natural. Fins ara també aquest tipus d'elements estaven prohibits, no estaven permesos, perquè el Pla General Metropolità obligava a mantenir oberts els patis. Aquest MPGM, per tant, dóna resposta a demandes fa temps del propi Institut Municipal per l'Habitatge i la Rehabilitació, l'IMAP, de la direcció de llicències, dels promotors privats i és, crec, un molt bon exemple de com podem adaptar la normativa perquè no sigui un impediment i perquè ens permeti, sí, viure millor. El document que duem a aprovació provisional incorpora part de les al·legacions que ha fet el Col·legi d'Arquitectes amb un to molt constructiu i ara, òbviament, després de l'aprovació provisional d'aquest MPGM li pertocarà a la Subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat l'aprovació definitiva.

Moltes gràcies.

Moltes gràcies, tinent alcalde. Aquesta és una modificació molt reivindicada i llargament treballada des de fa temps en tots els agents del sector, especialment els més tècnics. Estem els promotors, però en tot cas molt... els arquitectes, els aparellors, els enginyers, la gent que treballa amb les condicions i els paràmetres tècnics dels edificis. En definitiva, per posar al dia un aspecte o aspectes importantíssims dels edificis, com són la ventilació i la il·luminació naturals, que com ha dit el tinent d'alcalde, tot això estava definit de fa temps, les normes han evolucionat, les tècniques constructives també, i per tant s'havien de posar al dia, regular per millorar la qualitat de vida de la gent als edificis de Barcelona. hem presentat al·legacions, fins i tot s'ha estimat parcialment una de les al·legacions del Col·legi d'Arquitectes i és per tot plegat que veiem que aquesta és una modificació efectivament robusta i necessària i que hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parola la regidora Martín, endavant.

Sí, nosaltres, gràcies, presidenta. Nosaltres votarem a favor perquè aquesta MPGM neix al nostre mandat, fruit de l'esforç titànic per incrementar el parc públic municipal i fer-ho, sobretot, innovant en la il·luminació i ventilació natural dels seus habitatges. Segurament l'exemple que totes i tots tenim al cap ara mateix es lleia glòries, però ja els asseguro que no és l'únic edifici d'aquest estil del nou part públic ni molt menys i en tot cas aquestes innovacions han servit de guia per fer aquesta MPGM que el seu torn permetrà que aquestes millores es puguin aplicar amb més facilitat a tots els edificis de la ciutat.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. La regidora Baró, endavant.

Sí, gràcies. Bé, ja ho dèiem i així ho vam expressar també en el Mar de la Comissió, aquestes aquelles modificacions de planejament que podríem passar, en certa manera, desapercebudes perquè semblen merament ajustos urbanístics, perquè no van lligades al cap i a fi a cap àmbit de transformació concret o clau de la ciutat, però és d'aquelles... modificacions que solucionaran la vida molts arquitectes, aparelladors i tècnics de la nostra ciutat. Com bé s'ha explicat, aquesta modificació permetrà que quan els arquitectes projectin un pati de llum o un cel obert, per exemple, puguin primar la qualitat enfront de l'aprofitament. Fins ara, fer un pati interior generós, gran, amb llum, ben ventilat, més eficient, era pràcticament una quimera, perquè com més gran era el pati, més superfície construïda computava. Això ara, a partir d'ara, ja no serà així. Per tant, una vegada més, com ja vam fer a la comissió, nosaltres aprofitem per felicitar els tècnics de la casa per aquesta iniciativa i per haver-ho resolt tan encertadament.

Gràcies. Moltes gràcies per part del Partit Popular. Regidor Milian, endavant.

Sí, gràcies, presidenta. Nosaltres també valorem positivament aquesta MPGM, que millorarà la qualitat dels habitatges sense... que aquests perdin edificabilitat. Entre altres mesures concretes es permetrà, com s'ha dit, augmentar les dimensions dels patis i zones de ventilació, el que tindrà un impacte directe i positiu en la qualitat de vida dels residents. Hi haurà una optimització de les condicions d'habitabilitat que garantirà espais més saludables i més confortables. Aquesta MEPGM simplifica el tipus de propostes equilibrades i en positiu que necessitem per avançar cap a un urbanisme més sostenible i centrat en les persones. En aquest sentit, ja ho vam dir a la passada comissió, creiem que és un model a seguir i esperem que serveixi d'inspiració per a futures iniciatives similars. Evidentment, per tots aquests motius, el nostre grup votarà a favor.

Gràcies per part de Vox. Els regidors cinderos, endavant.

Estas son las cosas que nos gusta que hagan los gobernantes. Introducir cambios para introducir mejores condiciones de habitabilidad sin que nadie salga penalizado y dejando de castigar a quienes quieran construir con mejores condiciones que las mínimamente establecidas en las normas. Ganan los que vayan a vivir en las viviendas y no pierden los propietarios. Así que gana Barcelona. Solo queda lamentar que no se hiciera unas décadas antes y que tantas construcciones no se hayan podido aprovechar de esta mejora. Damos la bienvenida a la misma, por lo tanto, votamos a favor.

Moltes gràcies, secretari.

Molt bé, s'aproveia la proposta amb el bo favorador dels grups.

Moltes gràcies. Passem al punt número 24, que és aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic per a la regulació de l'equipament situat a la plaça Carles Pissuñé 810. Té la paraula el Tinent Vall. Endavant.

Sí, una bona notícia pel barri del Gòtic, en general pel conjunt de la ciutat veia, que veurà que en el decurs d'aquests propers anys cobrirem una deficiència important que era dotar-ho de centres de distància primària en condicions. Avui aprovem definitivament el pla especial que permetrà ubicar el nou cap del Gòtic a l'edifici municipal situat a la plaça Carles Pisonyer, l'edifici conegut sempre com la notícia d'estadística que avui hagi entre altres la gerència de seguretat i els serveis jurídics de la casa. Es tracta d'un pla impulsat per l'Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Departament de Salut, el CatSalut i el Consorci Sanitari de Barcelona a través d'un conveni que vàrem signar el juny del 2023. Aquest equipament és essencial pel barri. El nou emplaçament disposarà de més espai, funcionalitat i millors condicions per a les persones, usuàries i els professionals que hi treballin. Urbanísticament, el pla manté la qualificació d'equipament i defineix l'ús principal com a sanitari, però també permet usos complementaris com la docència, la recerca o activitats socioculturals. Es preveu una superfície edificable de més de 6.100 metres quadrats i una alçada de planta baixa més 5 pesos, mantenint sempre la protecció patrimonial de l'edifici i la seva integració en un entorn històric tan delicat com aquest. A més, es contemplen criteris de sostenibilitat, accessibilitat i una mobilitat adaptada amb aparcament per bicicletes, espai per ambulances i per persones amb mobilitat reduïda i també si preveu una possible intervenció arqueològica donada a la riquesa històrica del subsol. En definitiva, parlem d'un projecte estratègic amb un pressupost de 10.600.000 euros que reforça la xarxa pública de salut al centre de Barcelona i dona resposta a una necessitat real i urgent del territori.

Gràcies per part de Junts. Té la parola el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, Tirem d'Alcalde. La situació de serveis sanitaris al districte de Ciutat Vella, sabem, Tirem d'Alcalde, que està estressada i és per això que hi ha projectes per ampliar o fer-ne de nous. El que s'aprova avui és una modificació, jo diria que és d'altíssim interès públic, no només d'interès públic, per poder tirar endavant el nou cap gòtic, a la l'edifici de Carles Pisonyer, es manté la qualificació d'equipament, la titularà pública, amb aquesta modificació s'estableix l'ús sanitari, també es permeten altres usos perquè l'edifici és procurant-los docent assistencial, sociocultural, administratiu i de recerca. tot això ho farem evolucionar, evidentment, però el que farem des del grup de Junts per Barcelona és votar-hi a favor, perquè entenem que el que necessitem és, doncs, precisament, solucionar aquesta situació estressada dels serveis sanitaris al districte i votarem a favor.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Tarafa, endavant.

Sí, bon dia a tothom. Quan parlem del CAP gòtic, jo sempre reivindico que parlem de la pressió veïnal. Sense la pressió veïnal, aquest CAP, no avançaria com ha avançat històricament perquè és una demanda de fa molts anys. De fet, aquest és un CAP que ja estava incorporat en el pla d'equipaments del darrer mandat 2023-2030 amb el compromís tan financer com de tirar endavant tots els equipaments sanitaris per part del CAT Salut, on en el mandat anterior també es va fixar l'ubicació a la plaça Carles Pi i Sunyer, una ubicació que, com es comentava abans, ha volgut dir una reorganització centralitzar serveis, però s'han pogut alliberar 5 edificis que seran per habitatge, una qüestió molt important també pel gòtic, guanyant 70 unitats d'habitatge i fem també possible, gràcies al que es va pactar en el mandat anterior, que passem de 1.000 a 2.500 metres quadrats de base, que això vol dir que també hi pot entrar el dentista, el podòleg i la salut mental, cosa que ja està incorporada en part de la cartera de serveis gràcies a la pressió dels comuns i esperem que que segueixi empenyent aquest pacte que es va signar amb el CAP Misericòrdia, el CAP Dresana i altres CAPs de Barcelona.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la parola la regidora Peró.

Sí, gràcies. Votarem, com no pot ser d'altra manera, a favor d'aquest pla especial. Permetrà que d'una vegada per tots els veïns i veïnes del barri gòtic tinguin el CAP que mereixen, un CAP que, a més a més, després d'anys espera... es va desencallar gràcies a l'aposta per millorar els recursos públics de salut del Govern Republicà de la Generalitat de Catalunya en estreta col·laboració amb l'Ajuntament, amb el Govern Municipal. També volíem aprofitar per posar en valor que un equipament de proximitat com el CAP es situï precisament en una de les vies més turistificades de la ciutat. Ens sembla que si volem revertir la situació en què es troben Barris com el Gòtic, aquest és una de les vies, aquest és un dels camins. Més equipaments de proximitat i menys equipaments de ciutat. Llàstima que no ha passat el mateix, sempre ha passat el mateix, i no ha passat el mateix amb l'edifici de via Laietana 810, el qual sabem que s'acabarà omplint d'oficines que podrien estar en altres barris de la ciutat amb menys necessitats d'espai per equipaments veïnals.

Gràcies. Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Martí. Endavant.

Gràcies, tinenta. Aquest pla és una notícia positiva pel barri. La seva aprovació permetrà la implantació del nou CAP gòtic, garantir les necessitats de l'equipament i la seva correcta integració a l'entorn. Ara només caldrà que quan s'inauguri aquest CAP tingui pediatra i tot el personal necessari per atendre els veïns i les veïnes. Gràcies.

Moltes gràcies. I per part del Vox, el regidor Senderos, endavant.

Doncs és per dir que votem a favor.

Moltes gràcies. Passaríem ara, don secretari, a fer una valoració.

El punt 24 s'oprovaria molt favorat a tots els grups.

Perfecte. Passem al punt número 25, que és aprovar definitivament la modificació puntual del Pla Especial d'Ordenació del Parc Sanitari Pere Virgili Antihospital Militar de Barcelona, amb posicionament favorable de tots els grups i sense paraules.

El punt número 26, que és inadmetre a tràmit els recursos de reposició interposats contra l'acord del plenari del Consell Municipal de 20 del 12 del 24 d'aprovació del Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'equipament ubicat al passeig de la Font d'en Fargues 13. I per això té la paraula la tenenta Bonet, endavant.

Molt bé, doncs gràcies a aquest punt es proposa desestimar per motius formals els dos recursos de reposició interposats contra el pla especial de l'equipament del passeig Font d'en Fargues 13, que va aprovar aquest plenari el desembre de l'any passat. Un dels recursos s'ha entrat fora de termini, per la qual cosa no es pot estimar, A més, els recurrents entren en qüestions de fons del pla especial, cosa que no es pot fer en un recurs de reposició. Per tant, desestimem els recursos seguint criteris estrictament formals i seguint indicacions tècniques i jurídiques. Som conscients que aquest pla especial ha generat discrepàncies i, de fet, n'hem parlat molt en aquest mateix plenari, però des d'un punt de vista jurídic la tramitació, el planejament i el tractament de recursos de reposició ha estat impecable. Gràcies.

Arda Junts té la paraula el regidor Vives.

Sí, gràcies. Bé, com ja vam expressar a la comissió amb el regidor Damià Calvet, votarem favorablement aquest punt, perquè entenem que es tracta d'una qüestió jurídica que es limita a avaluar la forma en com s'han presentat aquestes delegacions, per tant, no entra en el fons de la qüestió, però sí que voldríem fer una petita reflexió, i és que el que cal a la font d'en Fargas, i ho hem dit reiteradament, és actualitzar el catàleg. actualitzar el catàleg. Cal revisar el valor patrimonial de cada una de les finques del barri i, per tant, si es considera procedent, catalogar-les en cas que sigui necessari i procedir per protegir-les. Si no, ens trobarem en situacions com aquestes de forma contínua. I, precisament, aquesta és una proposta que des de Junts per Barcelona hem portat al districte Horta-Guinardó, però, tot sigui dit, hi ha altres grups de l'oposició que també ho han defensat. però fins ara no tenim cap notícies del govern municipal si pretén fer-ho o si de forma contínua ens continuarem trobant amb aquest problema a diferents plens i comissions.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula el regidor González.

Sí, d'entrada donar la benvinguda a la primera intervenció que ha fet el regió de Vives, que crec que ningú l'ha saludat a l'arribar per parlar de la presidència, en tot cas fer-ho des d'aquí. Nosaltres ens abstindrem, perquè és veritat que en el formalisme i la formalitat podem estar tranquils d'esperit, però els veïns tenen la dignitat d'haver lluitat per aturar l'enderroc, per preservar l'essència d'un barri que a poc a poc va destruint-se. L'enderroc no s'hauria d'haver aprovat, no ho ordenava el PGM i el POU ja va demostrar que podia fer-se d'altres maneres. Aquí ens preguntem retòricament per què no s'ha negociat, per què no s'ha plantejat un projecte alternatiu, per què no s'han estudiat suspendre cautelarment l'enderroc i bàsicament la resposta és perquè normalment i el mes passat parlàvem de la jungla, el govern no pren la iniciativa gairebé mai.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la parola la regidora Baró. Endavant.

Sí, abans de res, seguint el fil del regidor González, saludar i donar la benvinguda al regidor Vives, com ha de ser. A partir d'aquí, nosaltres ja vam dir-ho a la comissió i avui també ens ratificarem. Ens sap greu haver de votar aquest punt, perquè significa, bàsicament, el que hem estat escoltant i compartim i comprenem, que és no admetre a tràmit les delegacions veïnals que es van fer per evitar l'enderroc de l'enèsima Casa Nou Santista de la Font d'en Fargues. Lamentem, reconeixem, però també lamentem que les delegacions no hagin arribat en el temps i la forma adequats i, per tant, nosaltres volem posar en valor, tot i així, la feina anònima i desinteressada d'entitats com l'Associació de Veïns i Veïnes de la Font d'en Fargues i l'associació El POU, grup d'estudis de la Vall d'Horta i la muntanya Pelada, que dia rere dia treballen incansablement per la difusió, per la protecció, per la conservació del patrimoni dels nostres barris. Per tot això, i sabent que és un punt purament tècnic i formal, nosaltres hem optat per fer un vot polític i ens abstindrem en aquest punt.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, el regidor Milian, endavant.

Sí, gràcies, presidenta. Des del Partit Popular també li donem la benvinguda al nou regidor, el senyor Vides. I tal com vaig manifestar l'aprovació definitiva, nosaltres estem a favor d'aquest pla especial i com a tal no compartim les alegacions presentades que a més, ho ha dit la senyora Bonet, no han estat degudament realitzades. Per tant, és obvi que votarem a favor d'inadmetre aquest tràmit.

I per part de Vox, el regidor Senderos, endavant.

Gracias. Votaremos a favor de enadmitir, siendo recursos que al parecer no cumplían con los requisitos de tiempo de forma. Esperamos que la Escuela Pris-Márgaret logre llevar a cabo su proyecto al que deseamos los mayores éxitos. La sociedad necesita iniciativas que nos ayuden a formar generaciones de barceloneses capaces de contribuir al bien común. Esperamos que éste lo siga haciendo. Votamos a favor y también, por cierto, felicitamos al señor concejal Iles.

Gràcies, secretari. Endavant, un moment, perdoni, que el govern farà una intervenció. Em quedava temps?

Sí, no, més que res, perquè no he fet el que havia de fer. És un punt d'inadmissió a tràmit d'uns recursos de reposició. Segur que no és, temo així, el més substantiu, però sí que al darrere hi havia una reflexió substantiva, la que el nou regidor Arnau Vives aportava. Per tant, benvingut en aquest plenari, en el consistori. I, en tot cas, respecte a l'apunt que feia el senyor Pau González, dir-li que l'Ajuntament no té potestat per denegar l'atorgament d'una llicència que compleix amb el planejament vigent.

Bé, moltes gràcies. I ara sí, secretari. S'aprovaria aquest punt, el punt número 26, amb el favorable del grup socialista, junt per Barcelona, el Partit Popular i Vox, i l'abstenció de Barcelona i Esquerra Republicana.

Moltes gràcies i sigui benvingut, senyor Vives, i li desitgem una etapa d'èxit. Passaríem al punt número 27, que és aprovar definitivament el Pla de Millora Urbana per a la reordenació volumètrica de les finques en els entorns dels carrers Lepan i de Lisboa. Per això té la paraula la tenenta Bonet. Endavant.

Gràcies. Aquest és un pla de millora urbana que modifica els gàlips edificatoris de dues parcel·les de l'àmbit del que tothom coneix com a torrent de Lligalbé a Ortegui-Nardó. És una peça pública i l'altra és privada. És un document, el que portem avui a aprovació definitiva, que no sorgeix de cap obligació urbanística, sinó que neix arran d'una demanda veïnal que s'ha vehiculat a través del districte. Després d'un intens procés de negociació amb els privats, que tenien, òbviament, dret a edificar la seva parcel·la, també amb els veïns, s'ha arribat a una solució consensuada, que és la que avui portem a aprovació definitiva. La solució permet desenvolupar l'àmbit del torrent de Lliga al B. sense deixar de garantir la qualitat de vida dels veïns que ja hi eviten. Els veïns podran continuar gaudint d'aquesta manera de les vistes que tenien des de la part interior de la mitjana i es podran construir els habitatges que són tan necessaris no només al barri sinó també al districte i a la ciutat. Acabo agraint l'esforç i la paciència dels veïns, dels promotors i els equips del districte i d'Urbanisme que han fet possible arribar a un consens que compta amb el vistiplau, crec, de tothom i que és una bona notícia perquè desencalla un projecte que estava pendent des de fa massa temps.

Sí, gràcies. Ve expressar el nostre vot favorable, però crec que és important que avui diguem que aquest és un procés que ha arribat després d'una gran tasca per part dels veïns i també de l'Associació de Veïns del Baix i Nardó. Avui ja es desencaia, finalment, una situació que portava molts anys enquistada, molts anys enquistada, sobretot, i cal dir-ho, perquè el govern anterior, el govern de l'alcaldessa Colau i del senyor Jaume Coiboni, no va tenir cap mena d'interès en desencaiar, i per tant avui sí que és cert que hem de celebrar que després de tants anys pugui tirar endavant. Creiem que el que cal ara és desenvolupar tot aquest planejament i per tant procedir també amb la construcció dels jardins de Torrent d'Allí i Galvé i també a guanyar habitatge i nous equipaments pel barri. Per tant, dit això, expressar el nostre vot favorable i felicitar, com deia, els veïns i tots els tècnics que ho han fet possible.

Moltes gràcies per parlar del Solant en Comú. Té la parola el regidor Gonzàlez, endavant.

Sí, nosaltres votarem a favor i celebrarem la feina feta pels veïns, per l'Associació de Veïns del Baix i Nardó, pels equips municipals, per tothom que ha fet possible que un solar que portava més de 20 anys aturat i que es va començar a activar amb el mandat de Barcelona en Comú pugui seguir amb aquest pas endavant per construir l'habitatge necessari però a més a més ho faci amb satisfacció veïnal. Això és precisament el que demanàvem amb el punt anterior, amb l'anterior, amb la jungla, amb Graciela, amb tots aquests punts que creiem que s'hagués pogut treballar. Aquí dic que ens arriba que la proposta és modificar i moure de Lligalbé, Aboner i Sant Pere. Aquí hi ha 45 habitatges de principis del segle XX i per tant hi ha avançar que veiem certa preocupació aquesta futura reubicació a Sant Pere amb aquests 45 habitatges que no sabem ben bé què els passarà i deixar-ho dit. Gràcies.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la paraula la regidora, endavant.

Sí, gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva. Significa, des del nostre punt de vista, tancar una ferida que fa massa temps que estava oberta. Cedit, veïnat, promotors, ajuntament... Feia temps que no arribaven a un acord per tal de poder definir com havien de ser els habitatges que s'havien de construir, ni de com s'havia de definir l'urbanització dels espais resultants. I això, de facto, va acabar comportant una situació... de degradació dels entorns. Esquerra Republicana sempre hi hem estat a sobre i avui celebrem que s'hagi pogut arribar a un consens i s'aprovi aquest pla de millora urbana que permetrà d'una vegada per totes acabar amb la reurbanització del torrent del Lligalbé.

Gràcies.

Aprovaria el punt molt favorable a tots els grups.

Moltes gràcies. Passem al punt número 28, que és aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic i de Millora Urbana per a la regulació dels eixos verds del 22 d'Arroba. I per això té la paraula la tenenta Bonet. Endavant.

Doncs gràcies. Aquest pla especial té com a objectiu concretar i definir les zones verdes i avianants dels eixos verds del 22 arroba. És un pla que deriva, com tots sabem, de l'MPGM del 22 arroba del 2022 i que ens permetrà assegurar no només més habitatges, sinó també que un mínim del 33% de la superfície dels nous eixos verds del 22 arroba es destina a zones verdes i avianants. Però tots sabem quin és l'origen. Aquí hi havia un plantejament important en aquell moment, el 2022, de la necessitat de fer créixer habitatge al 22 arroba, i això és el que va possibilitar aquesta modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit del 22 arroba, fent créixer habitatge i, en conseqüència, també, per tant, aflorant per donar compliment als estàndards urbanístics més verd. El que fa aquest pla especial és definir com es concreta aquest verd. I ho fa amb un catàleg de solucions d'urbanització aplicables als eixos verds. Són solucions flexibles que permeten dissenyar i adaptar les urbanitzacions a les necessitats de mobilitat, d'accessibilitat i de continuïtat del verd. Amb aquest pla podrem tirar endavant, per tant, reurbanitzacions importants per a la ciutat com per exemple la del carrer Badajoz. Aquest carrer es transformarà en un nou eix ciclista i ciutadà i s'hi pacificaran 5 ruïlles, una de les quals és davant de l'escola Bora Mar per guanyar-hi també espais d'estada i reduir l'efecte illa de calor. Crec que Badajoz és una bona mostra d'allò que aconseguirem amb aquest pla espacial. Però més allà de Badajoz hi ha altres carrers que també es podran desenvolupar gràcies a l'aprovació d'aquest pla especial avui. Parlo de projectes com el de Pere IV, el de Cristóbal de Moura, en què encara hi ha alguns trams pendents de reformar. Acabo, però abans volia fer una reflexió que crec que també és necessària. La flexibilitat del catàleg de solucions que avui portem a aprovació és molt interessant justament per fer compatibles les pacificacions molt necessàries amb el transport públic. Des del govern municipal sempre hem defensat que cal pacificar però que cal fer-ho bé sense actuar en detriment del transport públic. No hi ha una única recepta per poder pacificar els carrers de la ciutat de la mateixa manera, sinó que cal fer-ho també tenint en compte l'especificitat de cada àmbit. I aquest pla especial fa justament això, combina la flexibilitat amb la gran ambició que suposa transformar i pacificar més d'una desena de carrers del barri. Per tant, agraïm els vots favorables a aquesta iniciativa.

Moltes gràcies per part de Junts. Té la paraula el regidor Calvet.

Endavant. Gràcies, Tirem del Calde. Ho deia l'atinent d'alcalde, és un pla especial que se situa en el marc o com a desenvolupament del que va significar l'aposta per un 22 arroba més inclusiu i més sostenible. En definitiva, també dotar-lo de més habitatge per aconseguir més micticitats d'usos, un àmbit compacte, en el que volem més complexitat i, per tant, també més cohesió territorial i social. De totes formes, aquest és un punt... que a Junts per Barcelona ens ha requerit, diguéssim, una escolta activa. Una escolta activa tant de la proposta del govern com també dels protagonistes del 22 Arroba, que en definitiva és la societat civil. Les administracions el que fem és crear condicions territorials i ambientals, però aquí desenvolupa un determinat àmbit amb inversions, jugant-s'hi els seus diners i, per tant, generant oportunitats i, en definitiva, prosperitat, són els privats. M'estic referint a la gent del 22 Arroba Network, que... no representen a tothom, però sí que són un actor important en l'àmbit del 22 Arroba. Nosaltres, i ho vaig comentar el dia de la comissió, diguéssim, quan parlem de zones verdes, quan parlem dels sisos, per entendre'ns la dimensió, l'ocupació, ens agrada que sigui allò d'entitat. Nosaltres sempre parlem dels interiors d'illa i bé, doncs aquest és un pla especial que el que fa és posar els sisos sobre cincs, sobre el que són els eixos viaris, que també és un urbanisme que cal explorar. Però en definitiva estem davant d'un planejament vigent I amb aquesta escolta activa, contrastant el que és el contingut d'aquest pla especial amb els equips tècnics del govern, però també ho deia amb els protagonistes del que és el dia a dia del 22 Reven Network, hem vist que, efectivament, és un catàleg flexible que s'ha de desenvolupar via projectes concrets i que pot aconseguir l'objectiu que tots ens hem d'alguna manera pretès, que és aconseguir aquest 22 arroba més inclusiu i més sostenible. Per tant, hi votarem a favor.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Tarrafa. Endavant.

Sí, jo vull començar recordant que ja des del 2015, però ara també, tenim molts informes de molts científics de l'IS Global, de l'Agència de Salut Pública i d'altres que ens diuen que a la nostra ciutat moren més de 1.000 persones degut a temes derivats de la contaminació o directament de la contaminació. Avui és cert que tenim unes dades de les millors poder en l'última dècada de la qualitat de l'aire, que no són fruit en cap cas de l'atzar, són fruit de polítiques mediambientals i de mobilitat valentes i són fruit d'un model que es va instaurar a Barcelona, el model Superilla, que vam instaurar el mandat passat a la ciutat de Barcelona, que és un model que respon en definitiva a la salut pública dels veïns i veïnes, no als interessos d'altres lobbies o d'altres agents de la nostra ciutat. Per aquesta raó, el 2022 vam modificar el pla general del 22 arroba amb tres objectius. Més habitatge protegit, millorar el verd i ampliar-lo, així com reduir la circulació del cotxe privat. I per això nosaltres hem expressat a les nostres al·legacions que aquest pla ha proposat ara i ja no garanteix els carrers segurs. I és un tema que ens preocupa. I trobem carrils de circulació segregats I recta, sense gir obligatori. Sabem perfectament que això i l'excessiva flexibilitat posen risc al 90% de les creuilles i molts dels eixos verds de la nostra ciutat, cosa que no ens podem permetre. Ni interiors d'illa com havíem promès, ni eixos verds com caldria. I això em preocupa molt des de la vessant de la salut. No podem posar en risc la cosa més preuada que tenim a la nostra ciutat.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró. Sí, gràcies.

Nosaltres votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva. Ho vam fer ja en la comissió. És una aprovació que porta mesos arrossegant-se i entenem que ja no pot esperar més. No pot esperar més perquè a hores d'ara... la nova aprovació d'aquest document, d'aquest catàleg, d'aquest ventall d'opcions, de possibilitats, perquè al cap i a la fi no en fixa cap, doncs està fent que l'Institut Municipal d'Urbanisme hagi d'aturar les urbanitzacions en l'àmbit del 22 arroba i de facto retarda les promocions d'habitatge que són tan necessàries, també les d'HPO, que s'hi han de desenvolupar. Per tant, hi votarem a favor. Aprofito els segons que em queden per recordar-li a la tinenta Bonet que estem a l'espera i esperem que ben aviat surti l'informe que estava pendent de completar-se respecte a les estimacions d'habitatge que es poden desplegar en aquest àmbit, precisament havent-se desencallat aquest punt.

Moltes gràcies. Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Martí.

Endavant. Gràcies, Tiremta. Com ja vàrem comentar a l'aprovació inicial, el model d'eixos verds no és el nostre model urbanístic de ciutat. Però és cert que no és el mateix la implantació i l'impacte que tal eixample que el 22 arroba. Votarem favorablement perquè entenem que d'aquesta aprovació en apenen altres planejaments derivats i que estan pendents que aquest pla especial tiri endavant.

Gràcies. Moltes gràcies per part de Vox.

El regidor Senderos, endavant. Gràcies. Nos hacen ejes verdes, que se llaman així. por el color de la tinta verde con que imprimen el proyecto, pero que en plasmación en la calle son de un color gris asfalto que aburre y en el que la vegetación y la mera posibilidad de que exista brillan por su ausencia. ¿No será que el concepto de eje verde en Poblenou y en otros lugares de Barcelona está pensado para dibujar de rojo la prohibición que quieren imponer a las personas de circular libremente? O sea, para prohibir el acceso en vehículo particular, más bien que en añadir plantas y árboles. El tráfico lo prohíbe en una calle y se traslada a otra calle que sufre el doble de vehículos. Y mucho más del doble es el tiempo que pierde la gente en hacer aquello que sus prohibiciones no les liberan de tener que hacer. Las zonas verdes tienen sentido cuando de verdad lo son, acumulando extensiones de vegetación que den a la gente la amabilidad de convivir con la naturaleza. También pensamos que es mejor reunir las zonas verdes formando parques donde las familias y los ancianos puedan disfrutar y de verdad cambiar de ambiente porque están rodeados de vegetación. Esta oportunidad se había presentado en el pueblo nuevo, pero optaron por prohibir y restringir. Votaremos en contra.

Moltes gràcies. Per part del govern, la tenenta Bonet, si vol.

Sí, lamentar l'abstenció de comuns a un punt que el que fa és proposar propostes sobre la taula per poder florar el verd que necessitem per fer més habitatge al 22. Quan parlem de solucions d'urbanització flexibles estem parlant de set encreuaments en què els nostres tècnics de mobilitat han demanat de mantenir oberta l'opció que pugui passar el transport públic pel mig. Perquè amb el discurs de blancs i negres que ens acostumen a fer amb tots els punts, vostès obliden que per aquells carrers hi passen línies de bus com la V-25 o la V-27 i que seria incompatible el pas de l'autobús i d'aquestes línies i per tant l'accessibilitat dels veïns en transport públic al barri si fan el gir obligatori a cada cantonada. Al passat mandat vostès van intentar contraposar les pacificacions i la mobilitat sostenible. Nosaltres tenim clar que aquest no és el camí, que no podem fer que siguin excloents l'un de l'altre. No estem dient que pels eixos verds del 22 Arroba hagin de passar no sé quants cotxes, el discurs aquest de blancs i negres que sempre ens porten. Estem dient que sobre el paper volem deixar oberta la possibilitat que en alguns encreuaments hi pugui passar el transport públic. Crec que és molt diferent i aquesta també és la nostra responsabilitat i la nostra voluntat.

Gràcies. Per part de Barcelona en Comut, li queden 33 segons. Endavant.

Sí, jo crec que és important que en aquest ple no diguem mentides, no, senyora Bonet? El transport públic no competeix amb Albert. Han de ser dues coses que són viables i que tots volem tirar endavant en aquesta ciutat. I quina llàstima, això sí que li vull dir, que vostès no actuïn com els socialistes de París, que acaben de fer un referèndum a la seva ciutat fa 4, 5, 6 dies per pacificar 500 carrers localitats d'aquesta gran ciutat, que ha tingut un recolzament de quasi el 70%, exactament del 66% de tots els veïns i veïnes d'aquesta gran ciutat.

Molt bé, moltes gràcies. Esquerra Republicana, PP, Vox, endavant. Molt bé, secretari, doncs, endavant.

Molt bé, s'aprovaria aquest punt, el favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular, el vot contra el Vox i l'extensió de Barcelona en Comú.

Moltes gràcies. Passaríem al punt número 29, que és aprovar definitivament la modificació del Pla de Millora Urbana de la parcel·la situada al carrer Perú 62-66, Castella 50-56, edifici Tules i Encages, districte d'activitats 22-Barcelona, amb el posicionament favorable a tots els grups i sense paraules.

Passaríem al punt número 30, que és aprovar definitivament la modificació de l'article 8.1 de les normes urbanístiques del Pla de Millora Urbana subrector 4 del Pla de Millora Urbana, Urbana, Lluís Pujadas, ponent del districte 22 de Roa, Barcelona. Amb paraules i passaríem en primer lloc la paraula a la tenent Tabonet en nom del govern.

Endavant. Molt bé, doncs moltes gràcies. En aquest àmbit hi ha dues parcel·les municipals on s'hi construiran 103 habitatges. 75 els farà habitatge a Metròpolis, Barcelona i 28 es construiran en el marc del conveni ESAL. Avui proposem fer un ajust purament tècnic de les normes urbanístiques d'aquest pla d'iniciativa pública de l'Ajuntament de Barcelona per poder intercanviar 1.000 metres de sostre entre aquestes dues parcel·les, totes elles municipals, per permetre l'edificació d'habitatges protegits en millors condicions. Així aconseguirem ajustar el planejament a la reparcel·lació ja feta, que va definir el repartiment dels 103 habitatges en les dues parcel·les, tal com ja havia comentat. Ha estat una demanda de l'IMAP arran de l'anàlisi que han fet d'aquestes parcel·les i no hi ha hagut al·legacions. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. És un tema de microcirurgia urbanística per adaptar aquests àmbits que teníem definits d'una manera amb uns sostres i que necessitaven aquests ajustos. La suma és, diguéssim, equivalent al resultat, com no pot ser d'altra manera, a l'inicial i, per tant, garantint que, efectivament, es desenvoluparan tots els usos que necessita aquest àmbit, especialment els d'habitatge protegit, doncs hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Regidora Recio.

Bé, bon dia. El que avui ens presenta, el que permet i per això hi votarem favorablement, és treure un màxim aprofitament als terrenys públics i per això els vam manifestar el nostre vot favorable. Ara bé... Torno a lamentar el que ja li vam dir a la Comissió d'Urbanisme, que aquesta modificació ha restat 8 pisos al terreny de Pere Quart, que era per cooperatives del conveni a Salt. Això crec que no reiteraré el que ha plantejat ja la regidora Martín en anteriors... intervencions. En aquest cas, ara tenim un terreny amb millor aprofitament segurament públic, però no sabem quan tardarem a tenir l'habitatge públic que tant necessitem a la ciutat.

Moltes gràcies, regidora Esteller.

Perdó, regidora Martí. Calde. Calde. S'assustava.

Gràcies.

Regidora Baró. Gràcies.

Només per posicionar... És que he anat a la següent. No, no hi ha problema.

Regidora Baró, té la paraula. Per posicionar la nostra abstenció.

Gràcies. Regidor Martí, Partit Popular.

Ara sí, no? Moltes gràcies. Bé, entenem que aquesta proposta respon a una necessitat tècnica per poder aprofitar millor l'espai. Per això no veiem cap i convenient i votarem favorablement.

Gràcies. Gràcies, regidor. Senderos.

Donem el favor.

Resultat, secretari. Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el favor dels grups tret de l'extensió del grup d'Esquerra Republicana.

Molt bé, doncs passem a la part d'impuls i control. Proposicions, en aquest cas d'Esquerra Republicana. Té la paraula la regidora alemany.

Gràcies, alcalde. Hi ha molta gent que visita Barcelona, que vol venir a viure a Barcelona o que vol invertir-hi. I això és una bona notícia, és una gran notícia, sempre que aquesta notícia no alteri, no perjudiqui la vida dels barcelonins i barcelonines. La qüestió, com sempre, és garantir l'equilibri a la nostra ciutat, l'equilibri entre l'atractiu de la ciutat i que aquest atractiu no ens faci perdre la ciutat que tenim. Som una ciutat global que ha basat el nostre atractiu en la seva singularitat i en el seu caràcter. Però és veritat que els barcelonins i barcelonines tenen la sensació avui que això comença a perdre's. Els darrers anys veiem com les botigues de sempre tanquen o que la massificació fa impossible viure en alguns barris. I aquests són símptomes evidents de pèrdua d'equilibri. Barcelona ha de governar el turisme i aquest és el posicionament d'Esquerra Republicana i aquest és el sentit comú que hi ha a la ciutat i aquesta també ha estat la nostra feina i en aquesta línia els darrers mesos hem plantejat diverses mesures per fer precisament això, governar el turisme a la nostra ciutat. Governar el turisme passa perquè Barcelona estigui més alineada amb el país i que, per tant, cregui el rol de capitalitat que té, perquè durant anys Catalunya i Barcelona s'han donat massa temps l'esquena i el país necessita la seva capital i la seva capital ha de ser-ne la seva millor expressió i per això ha de ser la porta d'entrada del millor del patrimoni artístic, cultural, també de la nostra gastronomia i aquí encara queda molt per recordar. Governar el turisme també passa per la limitació d'habitatges d'ús turístic, com va fer possible l'Esquerra Republicana des del Govern de la Generalitat. També vol dir protegir les comunitats de veïns amb eines que evitin que s'hi estableixin pisos turístics a les seves finques, o bé limitar els comerços orientats únicament al turisme, perquè volem barris per viure-hi, o bé reduir els grups turístics a Ciutat Vella perquè la convivència sigui més plàcida, per fer, en definitiva, que el turisme sigui compatible amb qui viu a la ciutat. I governar el turisme també és revertir els seus efectes en aquells veïns i barris que més els pateixen. I per això el 2019 Esquerra Republicana va impulsar el recàrrec a l'impost turístic. Recordin que ens deien que era impossible, que això no es podia fer i avui és el tercer ingrés més important que hi ha a l'Ajuntament de Barcelona i és una eina imprescindible per governar el turisme. Si mirem el text de l'ordenança fiscal que regula el recàrrec, diu que l'impost ha d'anar destinat a tres coses. La millora de la qualitat de vida, la desconcentració del turisme i el control sobre l'activitat turística. I portem molts anys de discussió sobre els ingressos i on han d'anar a parar els ingressos del recàrrec turístic. Però la realitat és que avui aquests nous ingressos, lluny de ser finalistes, van a la bossa del pressupost general. I per tant, és impossible traçar realment que aquests ingressos quedin justificats en la implementació o que es garanteixi l'esperit amb el que va néixer aquest instrument. I llavors ens trobem amb doctores assignacions del recàrrec turístic, com el patrocini d'esdeveniments privats de clubs privats... o tarifes planes de discoteques. I aquesta no és la filosofia del recàrrec turístic. Enguany està previst que Barcelona recapti prop d'uns 100 milions d'euros i el nou recàrrec a l'impost turístic que vam impulsar permetrà ingressar uns 200 milions d'euros adicionals cada any. I això ens obliga a explicar molt i molt bé al sector, als visitants i també a la ciutadania la filosofia del recàrrec turístic. Aquests nous ingressos ens han de permetre fer un pas més cap al retorn social del turisme, que és una activitat econòmica que existeix a la nostra ciutat i que és molt important. I per tant, demanem que l'Ajuntament de Barcelona governi el turisme i garanteixi l'equilibri en la nostra ciutat, perquè si no hi haurà més gentrificació, més augment dels preus de l'habitatge, més pèrdua de la personalitat de la ciutat, menys comerç de barri o més botigues de souvenirs que ens fan perdre la nostra identitat. Correm el risc de morir d'èxit. Correm el risc de perdre la identitat de la nostra ciutat. I per això proposem avui la creació de fons per al retorn del turisme. Perquè és necessari que els ingressos del recàrrec es destinin a les zones de la ciutat on el turisme té un impacte més alt. Exemples n'hem posat la darrera setmana, per exemple, amb el manteniment del Mercat de Santa Caterina, però n'hi ha d'altres. Reforç de la neteja, insonorització de finestres per a habitatges en els carrers amb més concentració, compra i retracte en zones amb més densitat turística, foment de comerços de barri, augment d'agents cívics nocturns, nous espais infantils a les zones més turístiques, etc. Garantir l'equilibri a Barcelona és dedicar els ingressos del recàrrec turístic a compensar, a reparar els impactes, però també garantir que els veïns no pateixen les conseqüències o les externalitats del turisme. I això és clau per governar el turisme a la ciutat de Barcelona. I per això avui portem la creació d'aquest fons de retorn. No poden anar aquests ingressos a qualsevol cosa que vulgui el govern de Barcelona. Ha d'anar a inversions en els barris que pateixen més els impactes del turisme, a actuacions concretes en zones per millorar la qualitat de vida dels veïns. Aquest és un pas més imprescindible perquè el turisme que és una activitat econòmica important a la ciutat, reverteixi també en tots els barcelonins per recuperar i garantir l'equilibri perdut, l'equilibri que eviti una paradoxa de la qual hem parlat altres vegades, que la ciutat que els turistes venen a visitar acabi desapareixent.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Ortega.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, nosaltres considerem que és molt adient, avui, debatre com gestionar els recursos generats pel turisme a Barcelona i, sobretot, garantir, com deia molt bé, que reverteixin directament en la millora de la qualitat de vida dels barcelonins i les barcelonines. Nosaltres sempre hem defensat, ho sabem perfectament, el turisme, a més com un sector que creiem que és econòmicament clau per la nostra ciutat, que porta un 14% del VIP amb una ocupació de més de 150.000 persones i que dia a dia té un impacte econòmic en la despesa de la ciutat molt i molt important. I és innegable que el turisme és aquest motor econòmic essencial, però també és innegable la necessitat de gestionar-lo, governar-lo, deia vostè ara mateix, de manera sostenible. Per tant, l'any passat vam tenir 15,5 milions de visitants i per tant això requereix unes eines imprescindibles, eficaces per millorar-ne la gestió. Per això nosaltres defensem una estratègia basada en la regulació i en l'optimització i no en la criminalització del sector. En aquest sentit, nosaltres creiem, i vostè també em feia referència ara, que el recàrrec municipal de la taxa representa una estratègia significativa de gestió d'aquest impacte del turisme de Barcelona i que, a més a més, permet financiar els serveis essencials de la ciutat. Per tant, nosaltres defensem també... aquest recàrrec perquè no és un impost que vagi directament als residents ni suposa un increment en la pressió fiscal de la ciutadania. Però també defensem aquelles polítiques de promoció de la ciutat que ens permetin, primer, atraure un turisme de valor afegit, després defensar aquell missatge que nosaltres volem atraure un turisme de valor afegit i creiem que, a més a més, amb la recaptació ha de destinar-se al finançament d'aquells serveis públics que utilitzen els visitants com la mitigació de les externalitats negatives. La redistribució dels beneficis del turisme entre els barris, entre els veïns i les veïnes, nosaltres creiem que hauria de ser un objectiu compartit. Per això consideraríem just que una part dels recursos que genera aquest sector es destinin a preservar i a promoure el patrimoni i l'activitat cultural de Barcelona, de Barcelona en el sentit més ampli, perquè és un dels principals actius que visiten la ciutat. El patrimoni i la cultura, perquè no únicament defineixen la nostra identitat com a ciutat i com a país, sinó que la seva protecció, la seva valorització, creiem que és un deute cívic ineludible. Malauradament aquesta proposta per incloure aquesta finalitat ha estat rebutjada, però bé, per altra banda també la proposició estableix que el recàrrec ha de finançar accions destinades a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Nosaltres creiem que l'accés a l'habitatge és un dels grans reptes que afrontem i que la seva resolució passa per la construcció de més habitatges i això vol dir més recursos econòmics. Ara mateix la tinent d'alcalde em feia referència. No podem permetre'ns descartar vies de finançament. Dit tot això, nosaltres votarem a favor, però sí amb aquesta defensa que pugui destinar-se en aquells aspectes que realment incideixen a la vida dels ciutadans.

Moltes gràcies. Té la parola la regidora Recio.

Bé, avui Esquerra ens presenta una proposició d'acord que pensem o esperem pensar que parteix d'un supòsit compartit. La ciutat de Barcelona avui està al límit de la seva càrrega turística i la massificació està tenint un impacte clar en l'increment dels preus de l'habitatge, en desfer el comerç de proximitat, en definitiva en alterar de forma negativa la vida dels barris i els seus veïns i veïnes. Per tant, és obvi que cal cercar eines o cal impulsar eines que reverteixin aquests impactes negatius. Des de Barcelona en Comú, a les diferents comissions d'economia, ja hem fet feina i propostes en aquest sentit, especialment pensant com podíem destinar l'impost d'estades turístiques que ens permetés, per exemple, generar un cost d'inspecció, seguiment i control per perseguir alguns efectes negatius, inclús activitats il·legals que es produeixen al voltant del sector turístic, o també vam proposar que es destinés molt de menys recursos a les campanyes de promoció turística de la ciutat en favor de destinar-ho a protegir i preservar el nostre espai públic. Per cert, una mesura que no va comptar amb el suport d'Esquerra Republicana en aquell moment. Avui, com no pot ser d'una altra manera, votarem favorablement a la seva proposta, tot i considerar que podia haver sigut una mica més concreta i més innovadora, estem d'acord en que el recàrrec ha de poder ser finalista, que és òptim tenir una eina que ens permeti ser més transparents en aquest sector i, evidentment, que està bé, que reverteixi en la millora de la vida dels barris que estan més afectats. Com a espai polític, a més, som coherents i hem treballat des del Parlament de Catalunya per arribar a un acord en aquest sentit que permetrà ampliar l'impost i el recàrrec de la taxa turística i, per tant, amb una reversió important per la ciutat de Barcelona. Esperem, com ja ens han donat suport en la tramitació d'aquests acords, que acabin donant suport a totes les votacions pendents perquè pensem que això va en la mateixa línia i perquè Barcelona així tindrà... molts més recursos i eines per a la ciutat per governar el turisme, com vostès ens proposen avui en aquesta proposició. Finalment, una reflexió final. Aquesta, la seva proposta, és una actuació necessària, però no ha de ser l'única. No podem només afirmar que Barcelona està al límit de la seva càrrec turística i no fer accions decidides i urgents per reduir-la. Cal fer propostes clares en l'àmbit econòmic i en la diversificació i dignificació de determinats sectors productius que avui no estan sobre de la taula. Cal plantejar actuacions diferents o un debat profund sobre les infraestructures com ara l'aeroport, que ja n'hem parlat bastament en altres moments, i fer polítiques que no potenciïn Barcelona com una ciutat aparador. La massificació turística té uns impactes socials i medioambientals que aquesta ciutat no es pot permetre.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller.

Sí, moltes gràcies. Aquesta proposició parteix d'una premissa que el grup popular no comparteix, com que és que el turisme és negatiu, que el turisme perjudica la ciutat i que, per tant, s'ha de compensar l'efecte del turisme a través del recàrrec turístic i unes altres mesures perquè és absolutament negatiu. Nosaltres no compartim aquesta premissa, entre d'altres raons, perquè el turisme ja beneficia la ciutat. Quan vénen els turistes i s'allotgen a la ciutat, consumeixen i desenvolupen la seva vida a la ciutat, ja aporten a la ciutat. El 14% del PIB, 15.000 milions anuals. El turista i el turisme deixa uns beneficis directes, uns indirectes i uns induïts. Com si no la gent que treballa en la indústria turística, els hotels, els restaurants, els comerços, la cultura que viu principalment dels ingressos que deixa el turisme, subsistirien i generarien ocupació, generarien riquesa. Per tant, vostès no valoren el que ja està fent el turisme a la nostra ciutat. I és un motor econòmic, i és un gran actiu. I només es fixen en les externalitzades, que les que hi ha s'han de corregir. Però no com vostès volen asfixiar i introduir més impostos i recàrrecs turístics als turistes que ja venen, perquè vostès parteixen també d'una segona premissa que no compartim, i és que donen per fet que els turistes que fins ara venen, quan vostès tornin a pujar el recàrrec turístic continuaran venint. sense veure l'impacte que tenen en el principal motor del turisme que hi ha a la ciutat com són les famílies, els negocis i els congressos. Quan una empresa ve a la ciutat de Barcelona, no ve només un turista. Vostès diuen 4 euros més, 5 euros més, no es noten. Escolti'm una cosa, clar que es noten, moltes famílies quan venen, si venen 3 o 4 membres, això ja suposa potser 30 o 40 euros. I el recurs que deixen a l'impost ho deixarà de consumir en els comerços o en els restaurants, perquè venen amb pressupostos la majoria de la gent. Llavors consumiran menys perquè han de pagar l'impost. Recaptarà l'Ajuntament però perjudicarà el restaurador, el comerciant, és el que vostè volen. I per altra banda, les empreses t'ho diuen, si jo vinc amb 20 o 30 persones i em costa molt més l'impost, m'aniré a un altre hotel de fora de Barcelona, però després vindran a Barcelona. I vostè sap que una immensa majoria del turisme que està a Barcelona no pernocta a Barcelona i genera a vegades més problema que el que pernocta a la ciutat. I aquesta és la raó, però vostès s'expulsen moltes vegades a la riquesa de la ciutat. I aquesta és una premissa absolutament equivocada. Un altre punt que discrepem. Quan es va concebre l'impost turístic i es va fer la recàrrega, la llei estableixia uns requisits i l'Ajuntament ho ha de justificar. I ja ho té que justificar. I el síndic de Greuges va fer un informe amb una queixa absoluta perquè no ho justifica bé. I les relacions de destins que té l'Ajuntament de Barcelona són incomplertes. I amb l'informe 34-2030... 23, perdó, el síndic de Greuges ja els crida l'atenció i l'Ajuntament ho haurà de fer. I un fons per millorar la qualitat de vida amb aquesta amiguitat, nosaltres considerem que no s'hi doni. Per tant, disculpi només dir que nosaltres votarem en contra perquè no compartim la premissa bàsica sobre la qual s'articula aquesta proposta.

Moltes gràcies, regidora. Té la paraula el regidor d'Europolido.

Señor alcalde, 40 segundos. Más de lo que nos ha concedido a nosotros en dos años. Vaya por delante que nosotros no estamos de acuerdo en subir la tasa al máximo, que en el fondo es lo que ustedes quieren y lo que traen aquí es para intentar disimular el porqué. Ustedes quieren subirla a 15 euros, 15 euros por barba, una familia de cuatro personas son 60 euros, viene una semana, 420 euros a la semana, Nada más llegar al hotel que no se esperan. Imagínese que usted se va al extranjero y nada más llegar el hotel le dice que tiene que pagar 420 euros que usted no sabía. Pues eso es lo que ustedes quieren. En la Comisión de Economía de este mes, en Vox, ya presentamos la realización de un informe trimestral que reflejase la transparencia de lo recaudado por la tasa turística y su retorno social y económico a la ciudad de Barcelona a través de los diez retos que han definido la medida de gobierno para la gestión turística 2024-2027. Esos diez retos definidos en la medida de gobierno van encaminados al retorno social que ustedes indican en su propuesta, algunas cosas muy loables, para que lo tengan claro. Por ejemplo, promover la desconcentración de los espacios de gran afluencia. reforzar y visibilizar la apuesta de la ciudad por una actividad turística de calidad sostenible, favorecer una convivencia positiva y respetuosa entre los visitantes y la ciudad, etc. Pues bien, el Grupo de Esquerra, junto con la mayor parte de los partidos sectarios que conforman este ayuntamiento, nos votaron para variar en contra. Ahora, pasadas dos semanas desde la presentación de nuestra iniciativa, tenemos una muy parecida pero con matices muy importantes. Por ejemplo, que ustedes rechazan nuestra idea de que los españoles no paguen la tasa turística, ya que contribuyen con otro tipo de impuestos. Otro matiz importante es que aspiran a seguir aumentando la tasa sin que siga un criterio específico que justifique su recaudación. Sabemos que el fondo de esta propuesta es seguir subiendo tasas e impuestos, asfixiando a los barceloneses y estirando el chicle de los turistas hasta que se cansen de ser robados, Literalmente, robados en la calle y robados por el ayuntamiento. Jugar ustedes con el modus vivendi de esta ciudad y eso es peligroso. Su objetivo no es otro que el de engordar la recaudación y destinarlo, como siempre, a entidades afines a ustedes y a separatismo. Por consiguiente y lógicamente votaremos en contra.

¿Quedan algunos segons?

Senyor Baix, tres minuts. Moltes gràcies, presidenta. Avancem que votarem a favor perquè compartim l'objectiu en què està presentada la proposta i el principal objectiu és intentar buscar un equilibri entre una activitat econòmica que és molt important en aquesta ciutat, que és el turisme, però al mateix temps també buscar un equilibri que la ciutat existeix perquè existeixen les persones que viuen a la ciutat i han de viure les persones que viuen a la ciutat. I aquest és el debat que nosaltres tenim amb el turisme. I a més és un debat bastant contemporani, perquè quan parlem de polítiques públiques, els últims anys, no tan sols a Barcelona, si bàsicament la majoria de ciutats europees, l'única política que hi havia pública en l'àmbit del turisme era la promoció. I això ha canviat ja. Ja no hi ha tan sols promoció que s'ha de fer i a més el sector públic hi ha de ser. No podem deixar la promoció a mans del sector privat. Una altra cosa és que la podem fer pública o privada. Però ha d'haver-hi polítiques que afecten a l'oferta. I jo crec sincerament que aquest govern i aquest Ajuntament, i dic aquest Ajuntament perquè poden haver-hi més governs amb aquesta realitat, ha desenvolupat polítiques públiques interessants. que afecten directament a l'oferta i entre elles té a veure amb els pisos turístics, té a veure lògicament també amb els temes de promoció, té a veure amb el manteniment del PEUAT des del punt de vista de quina és l'oferta i com podem controlar nosaltres directament l'oferta. I la fiscalitat és una peça important i la fiscalitat té dos elements. Un és l'impost turístic que era i és a dia d'avui encara finalista. I ens diu que amb el 60-70% s'ha de destinar a coses determinades. És veritat que hi ha una iniciativa parlamentària que canvia això i, a més, amplia els objectius. I per saber en què hem destinat això, hi ha una pàgina web de l'Ajuntament, ho he dit baixes vegades, a la Comissió d'Economia, en què poden veure des de l'any 2013, em sembla, aproximadament, en què s'han destinat aquests recursos. que són bàsicament 500 projectes. Alguns que afecten la gestió d'espais de gran afluència, altres a serveis de mediació, altres a promoció o altres als agents civics o festivals de cultura. El recàrrec té un altre concepte. El recàrrec no és finalista. I avui dia el recàrrec, el que ens permet a nosaltres d'una forma molt clara com a ciutat i com a ajuntament, és que, entre altres coses, el turista, que no és un recàrrec al sector turístic, sinó al turista, que el turístic faig una aportació directament als costos de la ciutat. Aquest recàrrec representa un 3,14% del volum de la despesa corrent. I hem pres algunes decisions. La primera decisió que van prendre, o de les primeres, que afectava el recàrrec era tot el procés de climatització de les escoles. Respecte al pressupost, 25% del recàrrec, un 17% es dedica a això. I a la resta, a què es dedica? I crec que és important dir-ho. Es dedica als recursos ordinaris de l'Ajuntament de Barcelona. A la neteja, a la seguretat, al transport públic, a la cultura i al manteniment. I aquesta és la funció que té dia avui el recàrrec. No podem, en termes tècnics, crear un fons, però sí que podem fer inscripció directament de partides. Dit això, nosaltres votarem favorablement la proposta perquè és el que avui dia estem fent i la seva millora va vinculada a la coherència de la mateixa proposta. Gràcies.

Molt bé, la ponència té 28 segons.

Jo crec que hi ha grups que ja venien amb el discurs escrit i no han escoltat res. Res. El recàrrec és allò que paguen els turistes. I fixi's si... Que incentiva poc. Vostès diuen que incentiva poc, diguem-ho així. Doncs aquest any hem batut rècords. Hem batut rècords de turistes. Per tant, no deu ser tan poc incentivador el recàrrec turístic ni evitador que continuïn venint milions de turistes. La proposició deia què fem amb aquests 200 milions d'euros del recàrrec turístic. I jo els deia que el govern no pot fer qualsevol cosa amb aquests ingressos del recàrrec turístic. Que han de tenir uns criteris, una traçabilitat i una transparència. Però vostès, no ho sé, crec que han vingut amb un discurs i no han escoltat absolutament res.

Moltes gràcies. Barcelona en Comú té 7 segons, Vox té 52 segons i PSC té 4 segons. Molt bé, resultat, secretari?

Molt bé, s'aprovaria la proposta molt favorable a Esquerra Republicana, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i el grup socialista i el vot en contra del Partit Popular i Vox.

Molt bé, doncs passaríem a proposicions amb contingut de declaració institucional, que en aquest cas la Junta de Portaveus ha acordat agrupar, amb nou minuts per part dels proposants, Junts, Barcelona en Comú i Partit Popular, i sis minuts la resta de grups. Té la paraula el regidor Martí.

Moltes gràcies, president. Bé, jo també en nom del grup volia donar la benvinguda, que abans ho hem fet, el company Arnau Vives, nou regidor, i benvingut i gràcies per tot el que fas. Bé, escolteu, avui el grup de Junts, per Barcelona, juntament amb altres dos grups, presentem una proposició que té a veure amb un tema de gravetat important, un tema de país, no solament de ciutat, no solament que afecta als barcelonins usuaris d'un servei ferroviari, en aquest cas de Rodolí de Renfe, sinó que afecta a milers i milers i milions de persones al cap de l'any que tenen a veure amb el nostre entorn, de l'àrea metropolitana i del país del seu conjunt. No pretenem amb aquesta iniciativa reproduir un debat que s'ha produït recentment al Parlament de Catalunya. Hem tingut un plenari monogràfic al Parlament de Catalunya durant tres dies, dins del qual s'ha pogut produir un debat intens profund amb unes conclusions que s'han aprovat, amb els termes que tots vostès coneixen de propòsits de resolució, entre les quals vull recordar la reprovació amb la petició de cessament de la consellera Silla-Paner, que és la consellera de Territori, i altres consideracions que coneixem i que tenen a veure amb aquesta gravetat d'aquesta situació. Nosaltres, com a grup municipal de Junts, repeteixo, no volem reproduir aquest debat, però sí que el volem enfocar, tal com especificen els vuit punts que consta aquesta proposició, per enfocar la responsabilitat que té l'alcalde de Barcelona i el seu govern en relació a aquesta greu problemàtica. Una problemàtica que no és responsabilitat competencial, des del punt de vista competencial del govern municipal, ho sabem, però sí que té a veure amb un capteniment que tot ajuntament i especialment el de la capital d'un país com és Catalunya espera del seu alcalde. i del seu govern, que és que es posi al costat dels usuaris de Rodalia Renfe de persones que dia a dia durant mesos i mesos i anys són víctimes d'un maltractament injustificable. Els esmentaré dos missatges que a diari llegim o podem llegir a xarxes socials o als mitjans de comunicació tradicionals.

Un diu...

«Bon dia, el servei de trens funciona segons l'horari previst a totes les línies». Això és un tuit d'una empresa modèlica que es diu Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. I un segon missatge que diu «Bon dia, els informem que la circulació de trens de rodolies a Catalunya pot veure-se afectada per supressions de trens i alteracions puntuals al servei. Disculpin les molèsties». Aquest és el tuit o l'avís o l'anunci d'una empresa gens modèlica, que és Renfe i Renfe Rodalies. Aquest és el bon dia recurrent, el segon, que reben els milers i milers d'usuaris barcelonins, i aquí va per vostè, senyor Collboni, barcelonins i barcelonines d'aquest servei ferroviari essencial. Averies, talls, vagues, tota classe de problemes que fan que el servei de Rodalies sigui un desgavell Un desori, una vergonya per aquesta ciutat i per aquest país. Crec que l'anàlisi, la diagnosi, la compartim, es comparteix des de molts punts de vista, no cal ser usuari diari, però sí que parlem d'aquesta vergonya. Tenim l'obligació moral i política, els representants dels barcelonins, de parlar-ne avui aquí. De fet, parlem d'aquest desastre de Rodalies i sobretot de la resposta del govern, repareix el senyor Coliboni, de la resposta del seu govern i de vostè mateix davant d'aquesta situació, que no és una maledicció, no és una mala sort, no és una situació que no s'hagi pogut prevenir. Això és el resultat directe d'anys i anys i dècades de negligència, de desídia, de menyspreu polític per part dels governs espanyols de torn, del PSOE, i també del PP els últims anys. Es parla, i parlem molt, i hem de parlar de la mobilitat sostenible, de la importància del transport públic a Barcelona, del pla de mobilitat urbana, de la connexió al tramvia per la Diagonal, de l'ampliació del metro, importantíssim. Tot això en parlem i ho hem de fer, però des del govern, des de l'alcaldia, no escoltem, no hem escoltat aquests últims dos anys cap referència cap reivindicació de l'alcalde de Barcelona davant d'aquesta greu situació. És veritat que durant la campanya electoral, el mes de maig del 2023, el senyor Collboni, que era candidat en aquells moments, va dir, literalment, que... calia demanar disculpes als usuaris de Renfe quan les coses no funcionen bé. I això venia a compte d'unes greus incidències, que va haver-hi incendis i talls de servei gravíssims que van afectar, com sempre, a centenars de milers de persones. Des d'aleshores, maig del 23, silenci, silenci del alcalde de la zona i del seu govern davant d'una situació insostenible. Com deia la companya Neus Monter en un altre punt d'hora del dia del plenari, ha estat, i ha hagut de ser el síndic de greus municipal, el que hagi dit, escolta, això és gravíssim, això afecta no només la ciutadania, els usuaris, sinó també a una part d'aquests usuaris que són o poden ser i són treballadors municipals d'aquest consistori, i ha hagut d'enviar un formulari als 16 o 15 o 16.000 treballadors municipals per saber quina és l'afectació real d'aquests treballadors municipals en relació a aquest servei tan tan penós com és el del Gualier Renfe. Per tant, ja hi ha gent que vigila i que es preocupa per la qualitat de vida dels barcelonins i també dels treballadors públics municipals. En aquest cas, la sindicatura, no el govern municipal, senyor Collboni. Vostès són els màxims responsables del govern de l'Estat des de l'any 2018, del govern de la Generalitat, de DIF, de Renfe, de la Diputació de Barcelona, de l'àrea metropolitana de Barcelona, de l'Ajuntament de Barcelona... Ho tenen tot. Tot el poder institucional està en mans del PSC i del PSOE. I això a vostè com a alcalde de Barcelona l'obliga a donar la cara, a sortir en defensa de la gent i dels usuaris. No solament en defensa en aquest silenci dels seus correligionaris, que està bé fer-ho, per solidaritat, però el primer és la gent, són els usuaris. I això, senyor Collboni, vostè no ho ha fet fins ara. Tenim, com deia abans, aquest maltracte polític i una manca d'inversions impressionant, que això és, com deia abans, insostenible. I va repartit, la responsabilitat va repartida. El senyor Zapatero va prometre 4.000 milions, se'n van executar el 14%. El senyor Rajoy va prometre 4.200 milions, se'n va executar un 6%. Entre el 1990 i el 2018 Madrid va rebre el 50% de la inversió en rodalies, 50% del total de l'estat en rodalies. A Catalunya només un 17%. A Madrid s'ha executat fins al 150% del pressupost, a Catalunya menys del 25%. Per cert, senyora Sanz ha dit perquè estem parlant de governs actuals i anteriors. Recordin que vostès també estan, o els seus col·legionaris, estan també representats del Consell de Ministres. I des del Consell de Ministres és important, des del ministeri que ocupen vostès, els ministeris en plural, ocupar-se de comprar finques al Prat de Llobregat, important, també de qüestionar la Fiesta Nacional dels Toros, des del nostre punt de vista també, però també estaria bé que des del Consell de Ministres defensés i es reivindiqués el just tracte que mereixem els usuaris i els ciutadans de Barcelona i de Catalunya en relació a Rodolònia Renfe. I això és molt important perquè l'infrafinançament és tan greu i tan crònic que val la pena utilitzar tots els resorts. També la part, encara que sigui minoritària, d'un govern de l'Estat competent en aquesta matèria. Bé. Vaig acabant perquè hi ha moltes coses a dir i les sabem tots perquè aquests dies, evidentment, les dades, les xifres, els debats han estat i són molt intensos. Però al final, al final, al final, els usuaris dels ferrocarils de la Generalitat atorguen un 7,7 de nota en el servei que ofereix aquesta empresa modèlica ferroviària i un 3,7 a Rodalia Renfe. Un suspens radical. Nosaltres hem presentat aquesta proposició amb vuit mesures concretes que van des de la denúncia de la situació, denúncia que ha de fer també l'alcalde de Barcelona i creiem que ho ha de fer d'una manera molt important. I des d'aquí fins a altres mesures que tots vostès coneixen i que demanem que tinguin el suport d'altres vostès. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula la regidora Sant.

Sí, moltes gràcies. Aquests dies estem veient com tothom està parlant del que està passant amb les rodalies. I tothom està parlant del que està passant amb les rodalies perquè, malauradament, avui parlar de les rodalies és parlar del drama. que milers i centenars de veïns i veïnes, de ciutadans de tot el territori, principalment de la capital de Catalunya, de Barcelona, però també de tota la regió metropolitana, que usen aquest servei, que utilitzen aquest servei cada dia, s'hi juguen, s'estan jugant la seva salut, s'estan jugant les seves condicions materials, les seves relacions, el seu dia a dia, la seva vida. I per tant, estem parlant del dret a la mobilitat, del dret al transport, que igual que la sanitat, que igual que l'educació, que igual que l'habitatge, és un dret fonamental. Però que en aquest país, malauradament, no està garantit. I aquesta situació ja és absolutament insostenible. I davant d'això, des del nostre grup municipal, portem aquesta proposició, igual que vam proposar el plenari extraordinari que hi ha hagut aquests dies al ple monogràfic al Parlament de Catalunya, Doncs perquè no s'hi val posar-se de perfil. I avui, malauradament, hem vist un govern municipal posar-se de perfil. No hem vist cap declaració solemne com la que veiem fa uns dies del senyor Collboni parlant, per exemple, del que ha passat amb Trump, amb la biblioteca de Can Fabra i amb els projectes que allà es desenvolupen. No hem vist aquesta solemnitat per part de l'alcalde ni hem vist, per exemple, el govern municipal preocupat per aquesta qüestió. Fins i tot vam portar una proposició a la Comissió d'Urbanisme i van abstenir-se, es van posar de perfil. I avui, davant d'aquesta situació insostenible, no s'hi valen posicions tèbies i de perfil. El que fa falta és contundència i és compromís. Això és el que fa falta. Jo vull començar també aquesta intervenció posant de manifest segurament una d'aquestes històries que exemplifiquen aquesta situació dramàtica que viuen els veïns i veïnes del nostre país. Una amiga que utilitza cada dia el servei de Rodalies fa pocs dies m'explicava com ella i altres persones dins d'un vagó de la Renfe havia vist com una persona tenia un atac d'angoixa. Un atac d'angoixa molt greu perquè era una persona que portava dos anys i mig a l'atur i que arribava tard a la feina en el seu primer dia de feina i tenia por de perdre la feina per culpa del servei de Rodalies. I això és una situació que, més igual si és un cas, o en són deu o en són cent, no ens podem permetre que cap persona es trobi en aquesta situació d'angoixa en el seu dia a dia. I crec que li hem de posar aquest drama rostre i hem de pensar qui hi ha al darrere precisament d'aquestes situacions. Evidentment sabem que no és l'única escena dramàtica, que n'hi ha moltes més, perquè aquest servei que 356.000 persones agafen cada dia, 130 milions d'usuaris anuals, doncs estan patint constantment. Que no només perden temps, perden diners, perden feina i sobretot, el que també és molt important, perden salut mental. I això és una de les coses que hem de posar en el centre i sobretot que ens hem de comprometre a que s'acabi. S'ha d'acabar aquesta situació. I mirin, és que amb el tema de les rodalies, jo tinc la sensació que vivim en el dia de la marmota. perquè no sé si hi éreu molts de vosaltres a la manifestació de l'any 2008, amb aquella gran manifestació que va haver-hi al país, amb aquell gran lema que deia primer Rodalies. Moltes de les que estem aquí ens vam manifestar, però... Malgrat allò pogués semblar un gran consens, Rodalies mai ha estat el primer. Mai ha estat el primer. I portem 15 anys en els que hem reivindicat aquesta priorització, però no passa. Ja sigui per l'alta velocitat, ja sigui pels aeroports fantasma, ja sigui per les ocorrències, per exemple, del fracking, amb el Castor, amb aquell projecte, o els palaus de congressos. Sovint veiem projectes que en els darrers 20 anys han passat per davant de les rodalies i d'aquí 60.000 milions d'euros de desinversió. I ja sigui a proposta indistintament del Partit Socialista a nivell de l'Estat, del Partit Popular, també de l'antiga Convergència de Junts per Catalunya, senyor Martí Galvis, que també han governat molts anys Catalunya i han sostingut els governs de l'Estat, S'han prioritzat molts d'aquests projectes. Ara sembla que la nova infraestructura que també passarà per davant a Catalunya serà l'ampliació de l'aeroport, ja ho saben. Nosaltres creiem que això no es pot prioritzar, que davant de 70 milions de turistes han de passar els 130 milions d'usuaris de les rodalies. I per això la nostra proposició és molt clara. Hem de fer alguna cosa i hem de concretar què vol dir posar en el centre les rodalies, què vol dir aquest rodalies primer, què vol dir... Per nosaltres vol dir formalitzar i acabar d'una vegada per totes el traspàs de les rodalies. Necessitem que això es gestioni directament des de Catalunya i que s'acabin amb els lius entre DIF i Renfe. Jo mateix he estat membre dels dos consells, dels dos espais de direcció de Renfe i de DIF i no s'entén que l'operador i el titular de la infraestructura no es coordinin millor, no s'entén. I per tant això s'ha de poder resoldre des de Catalunya. També què vol dir? Vol dir directament, a més a més, que a Barcelona, amb les responsabilitats que tenim, tenim un Consell d'Assessor d'Infraestructures que porta dos anys treballant per fer-nos un resum del que ja sabem, de les propostes que hi ha per poder plantejar una ampliació de l'aeroport. Per què no ha fet aquest Consell d'Assessor cap altra cosa vinculada amb el transport de la classe treballadora, amb el transport de la majoria dels veïns i veïnes de Catalunya? Per què no ha fet res? Això per nosaltres és posar rodalies primer, tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona. Posar tots els recursos, tot el coneixement, totes les persones que es dediquen a les infraestructures. Perquè realment estem en una situació molt greu. Si tres grups de l'oposició plantegem una proposició sobre Rodalies o portem tres dies parlant al ple del Parlament de Catalunya és que realment necessitem d'una vegada per totes una actuació de compromís i de garantia de canviar això. I sobretot un missatge molt clar també a la ciutadania, perquè en aquest context, en el context d'emergència climàtica, ens cal un transport sostenible. I aquest transport sostenible es diu rodalies, es diu ferrocarrills, es diu tren. El tren és el que necessitem. I ho necessitem també per totes les butxaques, perquè avui en dia el cost de la vida és cada cop més alt i necessitem, per tant, un transport verd i de classe treballadora perquè sigui un transport de present i de futur. I acabo agraint també l'acord que hem fet amb el grup de Junts per Catalunya per tal d'adaptar aquesta proposició, per situar, enfatitzar encara més el que vol dir aquest primer Rodalies, per prioritzar, per tant, entre totes aquestes infraestructures que hi poden haver-hi, les Rodalies. Prioritzar la gent que sigui la màxima prioritat del nostre país, però també de Barcelona com a capital de Catalunya.

Moltes gràcies, regidora. Regidor Sigrera.

Gràcies, alcalde. Senyora regidora Rodalies, no pot continuar sent hostatge i enfrontament polític entre administracions i partits polítics. No estem parlant només d'un debat tècnic ni d'una pugna competencial, que també estem parlant de la vida diària de centenars de milers de persones, de veïns i de veïnes. Cada dia més de 400.000 usuaris s'utilitzen a la xarxa de rodalies a la Gran Barcelona. Són treballadors, estudiants, famílies, persones que matinen, que depenen d'un tren per arribar a temps al treball, a classe o a una cita mèdica. I cada dia molts d'ells pateixen retards, cancel·lacions, saturacions i averies. Només l'any 2023 es van registrar més de mil incidències greus a la xarxa de Rodalies. Mentrestant, i ho acabem de veure, ho hem vist aquests dies al Parlament, els partits s'acusen mútuament que si la culpa és de DIF, que si la culpa és de Renfe, que si la Generalitat no fa propostes, que si l'Estat no inverteix el promès. Però és que els ciutadans, els usuaris, ja no distingeixen entre una sigla i una altra. El que volen és que el seu tren arribi i no arriba. El que volen és que algú assumeixi també responsabilitats. El que veuen és que el seu temps, el seu estrès i la seva frustració no importa a ningú. I des del nostre grup el que demanem avui en aquest debat és una cosa crec que senzilla però profundament urgent. I és que s'acabi aquesta guerra política i comenci de debò la col·laboració institucional. Que els Generalitats i Estats se sentin i acordin un pla seriós amb calendari d'inversions i rendició de comptes i que ho facin pensant en els usuaris, no en qui és el titular d'aquest servei. Perquè al final a la gent, senyores regidors, senyores regidors, senyors regidors, no li importa qui té la competència, li importa que el tren funcioni i ara mateix els trens no estan funcionant. I si no funciona el servei, que no funciona, que també que com a mínim funcioni el servei d'informació, que tampoc funciona. Per això és necessari mantenir un compromís unitari per treballar en la millora de la gestió i el bon funcionament del servei amb l'objectiu de consolidar el pla d'inversió de Rodalies 2020-2030. El que és segur és que la gestió socialista de Rodalies està marcada per un caos competencial provocant el deteriorament constant del servei per falta d'inversió i la superbia d'un ministre que insulta els usuaris amb poca informació i molta xularia. I davant d'això, senyor alcalde, vostè fa el de sempre. Callar. Vostè baixa el cap davant de problemes d'administracions on vostès governen, deixant tirats molts veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona. Vostè torna quan ha d'escollir entre Sánchez o els barça-unins, sempre escoll Sánchez i sempre calla, senyor Coivoni. I això s'ha d'acabar. La falta de coordinació entre administracions del mateix color polític prova que el Partit Socialista és incapaç de resoldre els problemes que tenen avui els ciutadans, en concret en matèria de Rodalies. Els altres dos grups que han presentat aquesta proposta, comuns, I junts tenen la clau del govern d'Espanya. Vostès també governen Espanya. I la veritat és que el que m'agradaria és que trobessin aquesta clau i l'utilitzessin, no? Perquè he sentit el senyor Martí Galvis dient que Renfe no funciona i acusen el Partit Socialista. I té raó. Però, senyor Martí Galvis, i vostès què fan? Perquè vostès fa set anys que donen suport al govern d'Espanya. Vostè fa 7 anys que donen suport a Sánchez. Ah, és que la seva prioritat és l'amnistia, no Rodalies. Perquè 7 anys de suport a Sánchez són suficients anys per posar sobre la taula que la prioritat és que el servei de Rodalies funcioni. Però és que vostès estan en una altra cosa. I per tant, cadascú que assumeixi la seva responsabilitat. Però és veritat que els seus set diputats al Congrés haurien de ser suficients com perquè, en lloc de preocupar-se d'un sol català, que es diu Puigdemont, es poguessin preocupar de molts catalans que no poden arribar a temps a la seva feina per culpa d'unes infraestructures que no funcionen. Nosaltres hem fet tres propostes que no entren ni en cap debat, diguem, política en el sentit negatiu del terme. Nosaltres no utilitzarem aquesta proposta per demanar reprovacions ni per fer res més que fer un pla de propostes concretes. Tres propostes. Una, que es mantingui un compromís unitari de totes les institucions i forces polítiques per tal de treballar amb la millora de la gestió i el bon funcionament del servei ferroviari de Rodalies. En segon lloc, Adoptar les mesures urgents per a la millora de la gestió del servei per part del DICIRENFE, tot incrementant el manteniment i la seguretat de les infraestructures per tal de garantir la puntualitat. Aquí demanem com a imprescindible que es construeixi un tercer túnel per incrementar la capacitat real dels túnels de Barcelona, que ara per ara està absolutament important. I una cosa que pot semblar menor, però que és molt important per la gent, s'han d'incorporar mesures que milloren el sistema d'informació als usuaris i que siguin fiables. Jo crec que els usuaris de Rodalies volen que el seu servei funcioni, però si no funciona el que necessiten, és que algú els informi en temps real del que està passant perquè puguin buscar alternatives. I si no són capaços de fer això, és que no tenen cap mena de capacitat per governar el país. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Corona, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, la veritat és que davant d'un desastre de la magnitud que implica el servei de rodalies a Catalunya... i principalment també a l'àrea metropolitana, a la nostra ciutat, un desastre que afecta directament els nostres ciutadans i ciutadanes, que afecta totes aquelles persones que han de venir a treballar també cada dia a la ciutat de Barcelona, doncs el que s'espera de nosaltres és que ens posem del costat de la ciutadania. I és l'única cosa que podem fer, perquè quan els trens arriben tard... Això aquí perjudica la ciutadania, perjudica els que arriben tard a la feina, perjudica els que han d'anar al metge per una consulta mèdica, perjudica els que tenen una hora per fer-se una prova en un hospital i arriben tard, perjudica els joves que han d'arribar a la universitat a l'hora, a primera hora, a la primera classe, per poder treure's el seu títol. I perjudica també la seva salut, com demostren diversos estudis, perquè l'angoixa que provoca arribar tard acaba afectant la salut dels nostres ciutadans i ciutadanes. I també afecta les nostres empreses i perjudica les nostres empreses i aquesta mateixa institució amb aquelles persones que arriben tard. Per tant, afecta la productivitat del país. I tot això sumat ens obliga a posar-nos al costat de la ciutadania. Per tant, el que hem de fer és propostes per resoldre aquesta situació i empenyar tots en la mateixa direcció. El que és absurd és que ningú es posi a defensar dues empreses com són Renfe o Adif, que evidentment no estan aportant solucions al problema, sinó que són el problema. El que no podem fer és defensar els diferents governs de torn, el govern de l'Estat, que han deixat de fer les inversions quan tocava. Promeses moltes, però diners han arribat molt pocs. I això és la crònica d'una mort anunciada, ni més ni menys. Per tant, aquesta precarietat d'aquest servei ferroviari es deu a una sèrie de coses que són clarament identificables. En primer lloc, la manca d'inversió dels diferents governs de l'Estat, i aquí és igual que siguin del PSOE o del Partit Popular. Perquè primer va ser el senyor José Luis Rodríguez Zapatero, que va prometre una inversió de 4.000 milions d'euros a Rodalies, del que es van executar només un 17%. Després, el senyor Mariano Rajoy va prometre 2.000 milions d'euros més que, jo no sé si, senyor Cirera, crec que vostè els ha vist igual que els he vist jo o la ciutadania. No han arribat mai. És a dir, no els hem vist mai. i el govern de l'actual president, Pedro Sánchez, que va posar en marxa aquest nou pla de rodalies 2020-2030 amb una inversió prevista de 6.345 milions d'euros en 10 anys i un cop han passat 5 anys només han executat 1.900 milions, és a dir, un 30% del total. Per tant, promeses moltes, però realitats cap ni una. I tornem-hi també amb el servei que presten l'operadora de Renfe, que és una empresa que evidentment de vocació de servei públic en té zero. gens ni mica, que no ha fet els deures per convertir-se en una empresa moderna al servei dels ciutadans d'aquest país i que no ha fet les inversions necessàries en la compra de convois o en plans de manteniment de les estacions, ni en la il·luminació ni en escales mecàniques. A Catalunya tenim 272 trens de rodalies i regionals. El 24%, un de cada quatre trens, està fora de servei. I per acabar, també un altre element que s'ajunta a aquests dos anteriors, que és la manca de coordinació entre Renfe i Adif. Aquests fets, a més a més, la incapacitat de comunicació i la transmissió d'informació fiable, han provocat una manca de confiança de la ciutadania en el sistema, perquè ho viuen cada dia. El 2017... hi havia incidències, però el 2025 aquestes incidències s'han multiplicat per 2,5. Per tant, això és absolutament insostenible. I davant d'aquesta situació, insistim en proposar solucions. Des d'Esquerra, tenim clara quines són les solucions. Només n'hi ha una, traspàs integral de rodalies. Per què? Perquè volem que els trens de rodalies arribin igual de puntuals que els trens dels ferrocarrers de la Generalitat de Catalunya. El traspàs integral de rodalies, per fer, gestionar-ho directament, des de la proximitat, des de Catalunya, perquè a nosaltres ens preocupen els nostres ciutadans i ciutadanes, però al Govern de l'Estat hi ha res a fer. I a DIF sembla ser que no. Per tant, aquest traspàs, insisteixo, integral, no com el que es va proposar l'any 2009-2010, que només abastava la gestió del servei en tarifes horaris i pagament a l'operadora, aquest traspàs té una voluntat més àmplia, que és que la Generalitat es converteixi en titular no només del servei, sinó també de la infraestructura, de l'operadora, i que se solucionen els problemes de finançament a banda que es facin per descomptat les inversions necessàries. Per tant, traspàs sí, com a objectiu principal i prioritari, i que es facin les inversions que s'han promès, que són necessàries i que s'han deixat de fer en aquest país. Perquè a Catalunya no som ni volem ser ciutadans de segona. A Catalunya volem ser ciutadans de primera, en un país de primera, i no es pot ser un país de primera si els trens no arriben a l'hora. Votarem a favor de la proposta de Junts i de Barcelona en Comú, són les dues que aposten pel traspàs, malgrat que en la de Barcelona en Comú no estigui escrit, ho ha deixat clarament la regidora Sants, i votarem en contra la del Partit Popular, que evidentment no planteja una solució, sinó que senzillament fa un repàs dels problemes que ja existeixen.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, Vox. Gràcies, alcalde.

Barcelona se juega su futuro y necesita estar situada en el territorio, especialmente en lo referente a las conexiones de transporte con las poblaciones del ámbito metropolitano e incluso provincial. Por ejemplo, la ciudad... no resolverá definitivamente sus problemas de vivienda sin contar con las poblaciones del ámbito de cercanías, que es a donde se desplazará parte de la oferta inmobiliaria. En este sentido, el futuro de Barcelona es en gran parte el futuro de su red ferroviaria. Pero una evidencia compartida, como se ha visto hasta ahora, cercanías de Barcelona actualmente es un verdadero desastre. Algunos grupos municipales han hecho un diagnóstico de los problemas, pero no aplican a nuestro entender el correcto tratamiento para solucionarlos. Necesitamos un complejo ferroviario eficiente y potente que haga fácil la vida de los que trabajan aquí pero viven fuera o viven fuera y trabajan aquí. El Gobierno municipal está en cruzada permanente contra el coche, pero no se ha preocupado antes en conseguir que la decisión de tomar un tren deje de resultar un sufrimiento para el viajero. Desde Vox nos oponemos a la transferencia de cercanías a la sanitat. Esta transferencia no ha sido más que un instrumento del separatismo en su carísima matraca de España en roba. Han empleado la amenaza de la pésima gestión de socialistas y populares que han llevado cercanías a una situación inaceptable, es cierto, pero no significa eso que traspasarlos vaya a darnos la solución. Recordemos, si no, el traspaso de la sanidad y el desastre que ha resultado Con el peor sistema sanitario de toda España. ¿De qué nos serviría una red de rodalías igual de mala? El sistema ferroviario cobra su sentido por pertenecer a una red. Trocear esa red en vez de solucionar agravaría la situación, añadiendo más problemas a los muchos existentes. En Vox explicamos la coherencia. Explicamos la coherencia y defendemos lo mismo en todas partes, sin dobles discursos. Esta misma semana, Vox presentó en el Parlamento cinco propuestas de resolución con las que dejaba claras cinco líneas de acción que nos parecen imprescindibles en lo que se refiere a la red ferroviaria de interés general. Ahora las detalle. Primera línea, defensa de la integridad de la red ferroviaria. Que lo hemos dicho, no debe ser transferida cediendo a los chantajes separatistas por mantenerse a cualquier precio el socialismo en su trono. En defensa de dicha integridad deben anularse cuantos acuerdos persigan la segregación de los servicios e instalaciones que actualmente forman parte de la red ferroviaria de interés general. Y hay que subprimir, por tanto, la figura del comisionado del traspaso integral de Rodalías. Por supuesto, los trabajadores abandonados en los últimos años deben recibir un merecido reconocimiento y su formación, en especial para los centros de gestión. Ellos deben recuperar el buen servicio de cercanías. Segunda línea, mejora de la inversión en modernizar la red que le devuelva tantos años robados por la escasa y penosa gestión de los diferentes gobiernos nacionales. Así, deberemos colaborar con el Gobierno de España y con sus empresas ferroviarias en la ejecución de las inversiones previstas en el plan de cercanías de Cataluña 2020-2030. Se hacen necesarios informes trimestrales de seguimiento que detallen, entre otras cosas, las actuaciones para el siguiente trimestre y también planes de transición para nuevas instalaciones y servicios, garantizando su pleno funcionamiento desde el primer momento. Tercera línea, mejorar la regularidad y puntualidad del servicio ferroviario. absolutamente imprescindibles para la recuperación de la normalidad y la confianza en cercanías. Y eso solo es posible reduciendo averías y siendo ágiles frente a incidencias. Resulta necesario por parte del Gobierno de España una auditoría exhaustiva de las instalaciones y del material móvil ferroviario, la revisión actualizada y reforzada de los planes de mantenimiento. Además, deben estar perfectamente establecidos y actualizados unos planes de contingencia ante cada posible incidencia. Cuarta línea, mejora de la calidad del transporte. Calidad que se ha dejado de lado por oscuros intereses políticos. Requiere un plan... previamente que impida los actos vandálicos en los trenes, los grafiteros y que evite la falta de higiene en su interior con inmediata limpieza entre acciones incívicas o cualquier otra eventualidad. Mejorar la calidad es informar más y mejor a los pasajeros tanto mediante redes sociales como en los trenes y estaciones. Será preciso también un buen plan de intermodalidad en las estaciones mejorando la conexión física, la información y los tiempos de transbordo entre los diferentes sistemas de transporte. El servicio de cercanías debe quedar mucho mejor conectado con los núcleos de interés, mejorando los sistemas de transporte que una sus estaciones con los centros de las poblaciones, las zonas residenciales y los polígonos industriales. Hay que mejorar la comodidad Y, claro, importantísimo, la accesibilidad. Deben ser revisados los planes de mantenimiento de ascensores, escaleras mecánicas y máquinas expendedoras y validadoras, entre otras instalaciones. También deben ser revisados y puestos al día todas las estaciones. Quinta línea, transporte ferroviario con mucha más seguridad en estaciones y trenes mediante un mayor despliegue policial. El incremento del personal de seguridad Y la disposición de cámaras de vigilancia hay que prevenir el vandalismo y delincuencia. También instalaciones críticas para evitar robos o sabotajes. Así, con estas cinco líneas de acción para asegurar la integridad de la red ferroviaria, su modernización, su regularidad, su calidad y su seguridad, entenderemos que podemos hacer una red de cercanías mejor. Pero si siguen la línea separatista de pensar que el mal de cercanías existe por el hecho de pertenecer a España, si se persiste en el error de secretar la red pensando que llamando a las rodalías todo queda arreglado, Yo les digo que estaremos asegurando los mismos problemas y más a los vecinos de Barcelona. Votamos en contra de la propuesta de Junts y la de Barcelona en Común. Y vamos a votar en contra de la de Barcelona en Común también por el tema del aeropuerto, que gracias a Dios vemos que han retirado de la misma. Y nos abstenemos en contra de la propuesta de Vox por el intento de equidistancia de la misma.

Gracias. Tiene la palabra la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Primer de tot voldria agrair als grups municipals el fet d'haver pogut fer aquest debat de forma conjunta en totes les proposicions sobre Rodalies. Això denota un primer punt d'entesa i de preocupació compartida. Estem tots d'acord que el servei de Rodalies no està funcionant al nivell que hem d'exigir un servei clau per a la mobilitat sostenible i per a la justícia social. Estem d'acord també que no pot ser un maldecap diari per a milers d'usuaris i aquest ha de ser el principal objectiu de tots. És més, totes les administracions crec que també avui estem compromeses amb aquest objectiu. També el govern municipal en la mesura de les nostres competències, òbviament. En tot cas, crec que a ningú se li escapa que hi ha hagut un dèficit, un importantíssim dèficit inversor que no ens ha permès tenir avui les infraestructures que els barcelonins i que la ciutat mereixen. Dit això, també crec que hem de ser honestos. En els darrers anys hi ha hagut un esforç inversor sense precedents per part de l'Estat sota el paraigua del Pla Rodalies 2020-2030. Les xifres s'han donat i, per tant, no faré altra cosa que reiterar-les. Un pla dotat amb més de 6.300 milions d'euros, dels quals hi ha adjudicats prop del 60%, 3.759 milions d'euros, i el desembre del 24, executat prop del 30%, 1.950 milions d'euros. De fet, aquesta setmana, el president Illa, en el ple monogràfic sobre Rodalies, el Parlament ho explicava i deia que Rodalies és una infraestructura clau i que és una prioritat. I crec que va quedar clar en aquest ple el compromís del Govern de la Generalitat d'assumir la profunditat de les reformes que calen amb feina i amb inversions. Feina i inversions. Solucions que hem de ser conscients que no seran ràpides ni seran fàcils. Per tant, aquest debat que es planteja avui aquí és un debat que, evidentment, ja s'ha fet. S'ha fet el Parlament, que és probablement on més toca. Un bon debat, el que hi va haver, el Parlament, útil, a més a més, perquè va permetre posar solucions sobre la taula, solucions aprovades amb un gran consens que marquen un full de ruta en quatre eixos clau per a la millora integral del servei. El primer, per millorar l'atenció a l'usuari, tarifes i informació, amb més personal per atendre els usuaris, amb un sistema de tarifa plana conjunt per rodalies i regionals a inicis del 2026, amb reunions semestrals, amb plataformes d'usuaris, Per cert, el que vam votar a favor tots els grups que avui proposen aquest debat, garantir una comunicació clara i eficaç en cas d'incidències i la creació d'una aplicació mòbil. Segon, per avançar també en el traspàs de rodalies, un traspàs en calendari amb una empresa pública presidida per la Generalitat abans d'acabar l'any. amb calendari també pel traspàs de les línies R1, R2 Sud, R3 i l'estudi de futures transferències com l'R4 i l'R16, i amb la valoració de les inversions necessàries per garantir bones infraestructures. Tercer eix pel que fa a les obres i a la modernització, un calendari d'execució d'obres en curs. Hi haurà reunions trimestrals de seguiment amb partits polítics i entitats municipalistes. Es farà seguiment dels plans de millora d'infraestructures i del servei. S'incorporaran més trens i més personal. I per últim, el quart punt, el quart eix, incorporar noves inversions. L'objectiu és completar el Pla de Rodalies 2026-2030 amb noves inversions i prioritats per l'estiu d'aquest any i garantir la connectivitat de la xarxa arreu del país amb l'objectiu de tenir una mobilitat més sostenible. Dit això, des de l'Ajuntament Estem fent tot el possible en el marc de les nostres competències per formar part d'aquesta solució sobre la qual ja es van establir aquestes línies de treball el passat dimarts. Què fem? Nosaltres sabem perfectament des de l'Ajuntament que un dels reptes de mobilitat a Barcelona és el de la mobilitat de connexió i que necessitem una xarxa ferroviària que ens permeti fer el pas del vehicle privat al transport públic. perquè hem de ser part de la solució, tenim veu i vot a l'òrgan mixt de coordinació i control de la Generalitat amb Renfe, que és el principal espai de presa de decisions en l'àmbit de Rodalies. L'Ajuntament té el criteri, té les eines per valorar les diferents propostes relacionades amb Rodalies, però, com deia, hem de tenir clar que s'han de treballar en el marc de les nostres competències i en col·laboració amb les administracions competents. Per tant, crec que les solucions, com he explicat aquí, estan sobre la taula. S'han pres allà on toca, que és el Parlament, Perquè, com deia, tots sabem quines són les competències que té l'Ajuntament i crec que no hem de perdre el temps en veure qui es penja una medalla política en un tema que preocupa, que afecta a milers de persones cada dia. Ho estem fent, ho estem fent tots, ens preocupem tots, però el que cal són solucions allà on es poden prendre. A cabo, celebro que hi hagi un gran consens. de la majoria de grups municipals sobre la necessitat de millorar el servei de Rodalies. Celebro també que acordem entre tots ser part de la solució i ja els dic que des d'aquest govern estarem vigilants i serem absolutament exigents amb els acords que s'ha arribat al Parlament. Perquè sí, Rodalies... va primer, malgrat els discursos que avui hem sentit aquí i la coherència que aquests tenen amb la responsabilitat i amb com s'exercita aquesta responsabilitat quan hi ha hagut possibilitat de governar per les diferents formacions que avui ens presenten aquestes propostes. Per nosaltres, Rodalies va primer i serem al costat.

Doncs ens queda un minut 50 segons per Barcelona en Comú.

Bé, nosaltres no donem port a la proposició que planteja avui el Partit Popular perquè realment sorprèn, senyor Cirera, que el Partit Popular avui s'ompli la boca parlant de trens perquè segurament forma part d'un exercici, d'un cercinisme, perquè la política ferroviària precisament d'Espanya ha estat responsabilitat seva durant dècades. Que avui, per exemple, Espanya sigui el segon país de tot el món amb 3.400 quilòmetres d'alta velocitat, només després superats per la Xina, té molta relació amb la seva feina i amb la seva aposta. mentre hem tingut la mitja i la curta distància abandonada. Això és responsabilitat seva. Per tant, avui hauria estat bé escoltar una mica d'autocrítica per part del Partit Popular, una mica d'autocrítica respecte a totes aquelles promeses que mai van arribar d'aquells milions d'euros que havien d'arribar. Per tant, tot i així, benvinguts al tren, benvinguts al transport sostenible, esperem que quan ja no sigui un tema només mediàtic segueixin apostant pel tren, però de debò i amb polítiques concretes quan tinguin si tornen a tenir la responsabilitat de gestionar alguna d'aquestes matèries. Sobre el que deia ara també l'atinent d'alcalde del govern, Bé, jo ho he dit al començament, són corresponsables, el Partit Socialista, també d'aquesta desinversió. Vostès es van deixar enlluarnar per l'alta velocitat i, per tant, també hem tingut aquest problema de desinversió, apostant per altres propostes. Però és que fixi's, des de l'Ajuntament, és la primera vegada que la sentim dir alguna cosa, perquè ni mú, ni una roda, ni un informe, ni vots favorables a les proposicions que hem anat presentant en diferents llocs. Fins i tot l'hem sentit dir no, és que l'ampliació de l'aeroport diversifica l'economia. Saps què diversifica l'economia i, sobretot, què la sosté? Que la gent arribi a l'hora, a la feina.

Moltes gràcies. Esquerra Republicana, 35 segons. Perdó, calor és molt. Dos minuts, 35.

No el saps massa, alcalde. Miri, senyora Sanz, vostè diu que el Partit Popular és cínic, no? Crec que l'ocínic és estar set anys governant com vostès, s'estan governant fa set anys el govern de l'Estat i que Rodríguez estigui pitjor que mai. Per tant, quan vostè parli de cinisme, miri-se un mirall. I nosaltres, sí que li dic que nosaltres no som com vostès. Per nosaltres la primera prioritat és els barcelonins i les barcelonines. Nosaltres no venim aquí a fer política de baixa volada de no donar suport a una cosa perquè la presenta un altre grup polític. Vostè ha fet una cosa que jo li agraeixo, que és retirar de la seva proposta el descartar l'ampliació de l'aeroport del Prat. Per tant, li agraeixo que vingui a les tesis del Partit Popular que l'aeroport del Prat s'ha de fer. I a la seva proposta, senyora Sanz, No hi ha ni una ratlla, ni una paraula que parli de traspàs de competències, de traspàs de rodillats, ni una sola ratlla. No, no cal, no, no cal. Escolta, votarem el que està escrit. I com jo no soc com vostè i el meu partit no és com vostè, ja li avanço que li donarem suport a la seva proposta. Perquè no ens importa qui la proposa si és bona per la ciutat de Barcelona i pels barcelonins. I per tant... Ja anuncio que votarem en contra de la proposta de Junts perquè està més preocupat del traspàs de competències que ens resoldre el problema i donarem suport a la proposta de Barcelona en Comú.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas.

Sí, gràcies. Deia l'atenent alcalde Bonet que les solucions estan damunt de la taula, això està molt bé, però on la ciutadania vol les solucions és damunt de les vies. Per tant, des d'Esquerra Republicana a Catalunya no renunciarem a cap dels compromisos als quals hem arribat per assolir aquest traspàs integral de rodalies que, insisteixo, és l'única solució possible. Això juren a les inversions que tantes vegades han promès i mai han arribat. Per tant, en defensa dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país, dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, no ens mourem ni un dit d'aquesta posició.

Moltes gràcies. Té la paraula la tinenta Bonet. 41 segons.

Sí, ho deia abans, per nosaltres Rodaries va primer i, per tant, coherentment amb això, malgrat, diguem-ho així, tots els discursos, serem coherents, nosaltres sí, votant a favor a totes les proposicions.

Moltes gràcies. Resultat de les votacions, secretari?

Em queden 8 segons. President, perdó. Em queda dir el sentit del vot, que no l'havia fet abans. Ah, molt bé. Doncs, perdó, sentit del vot. Votarem a favor de la proposició del som en comú, tenint en compte els canvis que s'han produït a última instància, i votarem en contra de la proposició del Partit Popular.

Sí, perquè em queden 8 segons, alcalde. Doncs jo, senyora Bonet, insistiré, menys discursos i més feina. Posin a treballar els seus equips perquè prioritzin les rodalies per davant d'altres infraestructures, com diu la proposició, que avui s'ha aprovat per part del nostre grup. Votarem a favor de la proposició de Junts i en contra del Partit Popular.

Molt bé. Per tant, resultats, secretari?

Micròfon, secretari. La proposició presentada pel grup municipal de Junts per Barcelona s'aprovaria amb el vot favorable de Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Grup Socialista i Barcelona en Comú i el vot en contra de Vox i Partit Popular. La proposició presentada pel grup de Barcelona en Comú també s'aprovaria amb el vot favorable de Barcelona, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Grup Socialista i Partit Popular i el vot en contra de Vox. I la proposició presentada pel Club del Partit Popular no s'aprovaria, perquè només té a vot favorable al Partit Popular. Vot en contra d'Esquerra Republicana, per som com a Junts per Catalunya i extensió de Vox. D'acord? I a favor. I perdó, eh? Perdó, perdó, perdó. Per tant, repeteixo, la proposició presentada pel grup del Partit Poblar no s'aprovaria contra el vot favorable al Partit Poblar i al Grup Socialista, el vot en contra d'Esquerra Republicana, Pesà en Comú i Junts per Barcelona i l'abstenció de Vox.

Moltes gràcies. I ara passarem a la següent proposició que planteja el grup de Vox.

Té la paraula el regidor de Oro Pulido. Seis minutos.

Gracias, alcalde. En primer lugar, quiero dar las gracias a los miembros de la Policía Nacional y de la Guardia Civil que han venido allí a vernos. A principios de marzo recibimos la preocupante noticia de que, fruto del chantaje del prófugo en rebeldía que reside en Waterloo, se llegó a un acuerdo donde el Partido Socialista y Junts para el traspaso de competencias de seguridad de los puertos y aeropuertos, control de fronteras y la gestión de los CIES a la Generalitat de Cataluña. Este hecho sería un golpe más del separatismo y, por consiguiente, una deslealtad más del Partido Socialista, sin el cual el separatismo estaría hoy completamente deslavazado, que atenta contra la estructura del Estado, contra la unidad de España y contra la seguridad de todos. Una traición más de este Gobierno, que para conseguir apoyos puntuales es capaz de ceder para siempre competencias, que repito, serán para siempre hasta que gobierne Gox, porque ya sabemos lo que hace el Partido Popular cuando gobierna, nada. Recordemos que hasta la fecha ni una sola competencia o medida transferida se ha devuelto al Estado cuando ha gobernado el Partido Popular, ni una. En este caso, además, se trata de competencias que el Estado no puede ceder, tal como indica clarísimamente el artículo 149 de la Constitución Española. Por lo tanto, lo que se pretende es completamente ilegal y además tendría consecuencias que afectarían directamente a la seguridad de todos, porque las competencias pasarían a los Mossos de Escuadra, que están formados por grandísimos profesionales, pero no tienen ninguna experiencia en estas labores y además son la policía más politizada del mundo por culpa de unos jefes que no están al servicio de los ciudadanos, sino al servicio de intereses políticos, cómo se vio tristemente en los dos referendus ilegales, en el golpe de Estado y recientemente en el paseíto que se dio el prófugo por Barcelona. No olvidemos que lo primero que hizo Illa fue colocar al principal responsable de los Mossos durante el golpe, el mayor trapero, como director general del cuerpo, que podría salir mal. Y claro, si entran Mossos salen policías nacionales y guardias civiles. Esta medida, además de perjudicar la seguridad de nuestras fronteras, expulsaría a cientos de policías y guardias civiles que son catalanes, que se sienten catalanes, y que han puesto aquí, han creado aquí sus hogares y sus familias. Sería profundamente injusto que se vieran obligados a abandonar su casa por rendir pleitesía al separatismo y no por cuestiones profesionales. Es cierto que no es la primera vez que pasa. Ya en tiempos del presidente José María Aznar se cedieron las competencias de tráfico, seguridad ciudadana y orden público a los Mossos, obligando a muchísimos policías y guardias civiles a abandonar nuestra tierra. Insisto, su tierra. Tanto Policía Nacional como Guardia Civil presentan una inmaculada hoja de servicios a Cataluña y a la ciudad de Barcelona. Han demostrado una gran profesionalidad siempre, a pesar de haber estado muchas veces señalados y completamente abandonados tanto por este Ayuntamiento, como por el Gobierno de la Generalitat, como por el Gobierno de la Nación. Por eso presentamos esta propuesta, para decir alto y claro que la seguridad de nuestras fronteras es vital para Barcelona. Y más en esta ciudad donde se produce un clarísimo efecto llamada y que ésta debe recaer sobre cuerpos nacionales para que el control de fronteas sea integral como ocurre en todos los países del mundo. Esperamos que por una vez este ayuntamiento esté a la altura de las circunstancias y diga no a esta cesión que solo favorece al separatismo, debilita nuestras fronteras y perjudica a cientos de familias. Y también esperamos que si la traición se consumara, este consistorio ofreciera soluciones alternativas en forma de ventajas a la hora de ingresar en la Guardia Urbana a aquellas policías y guardas civiles que lo desearan porque han demostrado su valía y porque la ciudad se lo debe.

Gracias. Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Rius, endavant.

Sí, moltes gràcies, tinent alcalde. Avui Vox ens porta una proposició en la qual qüestiona que la Generalitat de Catalunya i els Mossos d'Esquadra puguin assumir les competències fronteres en matèria d'immigració. Ho basen, a més, i ho diuen, em sembla que literalment, en una feina impoluta dels cossos del Corte Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, que, òbviament, té molts agents que fan molt bé la seva feina, però que també n'ha tingut uns quants, com el comissari Villarejo, o el tenente coronel Baena, o els que es van inventar proves en l'operació Catalunya, o uns quants que també van pagar d'una manera salvatge, però d'alguna manera, a molts ciutadans l'1 d'octubre que l'únic que volien fer era exercir el seu dret a vot. Aquest era el seu gran delicte. Miri, els Mossos d'Esquadra han fet una feina i fan una feina molt bona, igual que la Guàrdia Urbana. I amb dos cossos ho van demostrar, per exemple, els atemptats de la Rambla el 17 d'agost de l'any 2017. Ho van fer molt ben fet i la ciutadania els va reconèixer. Per tant, poden fer això i molt més. Feien això mentre nosaltres jugaven a fer notes amb els diaris o a treballar amb un imant de Ripoll com a confident. Per això volem donar ple suport als Mossos com a la Guàrdia Urbana. Potser el que els passa a vostès és que tenen un atac de pànic. I el fet que els amoïna més és que amb la delegació de competències amb immigració la Generalitat pugui tenir eines per donar resposta, mitjançant polítiques públiques, precisament al repte de la immigració. I per què els amoïna? Perquè imagini's per un moment que es fan bé les coses, què els passaria a vostès? Es quedarien sense discurs polític? Es quedarien sense raó de ser? i vostès en realitat el que volen és que hi hagi un problema de la immigració, atiar, ho deia el síndic avui mateix, atiar aquest problema per fer-lo gran i nosaltres el que volem és tot el contrari, és tenir les oportunitats per donar i buscar solucions. I que a sobre ho fem des de les institucions catalanes a vostès ja els explota el cap, suposo, perquè per vostès el més important és Espanya, no els espanyols. allò de la unitat d'Espanya i totes aquestes coses. I per nosaltres el més important és el benestar i el progrés dels catalans. Pensin com pensin, votin el que votin i vinguin d'on vinguin. Per tant, més enllà que també es passen parlar del triomf, el principi d'igualtat amb el segon punt de la seva proposició, suposo que el seu principi fonamental, el que regeix totes les seves accions, és Espanya i Amenya, per descomptat. Per tant, votarem en contra rotundament en aquesta proposició. Gràcies.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula del regidor Serra, endavant.

Sí, gràcies. Avui Vox ens porta una proposició en la que principalment el que demanen és oposar-se a la transferència de competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Jo vull començar celebrant que el senyor Déu Rapolido s'hagi llegit un article de la Constitució, l'article 149. El que passa és que per interpretar la Constitució s'ha de llegir sencera i el convido a llegir l'article 150.2 de la Constitució espanyola. que diu que el Estado mediante ley orgánica puede delegar las competencias a las comunidades autónomas. Mirin, si avui ens porten aquest tema aquí no és perquè estiguin preocupats per la constitucionalitat d'aquesta qüestió, perquè és constitucional i si no presentin un recurs al Tribunal Constitucional i veuran quina resposta els hi donen, sinó que en realitat vostès estan en contra de transferir les competències en immigració perquè estan en contra d'una gestió més descentralitzada, més propera i per tant més eficaç de les polítiques migratòries. Perquè Vox, diguin el que diguin, són els primers interessats en que hi hagi col·lapse a les oficines d'estrangeria, són els primers interessats en que hi hagi màfies que revenen les cites i es lucren amb això, són els primers interessats en que hi hagi cues per accedir als serveis públics, també són els primers interessats perquè la ciutadania migrant que viu al nostre país no pugui regularitzar-se i obtenir un permís de treball sigui una verdadera cursa d'obstacles impossible per molts. perquè si en aquest país s'avança cap a unes polítiques d'acollida reals, si les oficines d'estrangeria funcionen i sobretot si som capaços de remoure els obstacles perquè les persones migrants que viuen al nostre país puguin treballar de forma legal i digna, el seu projecte es desmunta, perquè en realitat la seva única proposta política és aprofitar-se del malestar que generen aquestes pràctiques que atenten contra la dignitat de les persones. Vostès no s'atreveixen a dir-ho, però en realitat no estan en contra de la immigració. Estan en contra que els migrants tinguin drets. Per tant, si segueixen incidint en aquest tipus de propostes, no podran comptar amb el nostre suport. El nostre vot serà contrari.

Moltes gràcies. Regidor Coronas.

Sí, gràcies. Des que el grup de Vox ha entrat a l'Ajuntament de Barcelona és com haver entrat un altaveu del nodo. Ens transporta a temps d'una altra època. Perquè és evident que el que li molesta als regidors de Vox No és que ho faci un cos policial o un altre, és que Catalunya tingui competències sobre el tema que sigui. Això els hi molesta molt. Des del grup d'Esquerra tenim claríssim que tot allò que sigui guanyar competències des de Catalunya i per Catalunya ens hi sumarem. Sempre, amb el que sigui. Perquè és des de la proximitat que es poden aplicar més i millor els serveis públics, es poden fer les millors polítiques. De fet, el que a vostès els preocupa, i jo ho entenc, és que cada competència de més que acaba en mans de la ciutadania de Catalunya a través de les seves institucions, és menys competència que té l'Estat a Catalunya. I d'això es tracta. D'això es tracta. Per tant, jo entenc la seva preocupació i entenc la seva posició, l'entenc perfectament. Vostès voldrien abolir les institucions catalanes, vostès voldrien prohibir els partits que defensem un estat propi perquè cada competència que guanyem ens apropa més a aquest objectiu que, com a mínim, des d'Esquerra Republicana a Catalunya no renunciarem. que és que Catalunya sigui un estat propi, independent i per descomptat estigui en mans dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país. De tots, perquè a vostès també els molesta una altra cosa, que arribin ciutadans nous. Els hi molesta molt. O sigui, no només és que els hi molesta que tinguin la competència, és que els hi molesta la immigració i amb els seus discursos de posar-los en el punt de mira darrerament en comissions i plenaris, això ho veiem, claríssimament, perquè vostès s'atreveixen molt amb els febles, ja els he dit en més d'una ocasió, amb els poderosos no, vostès representen els poderosos i per això s'hi fiquen amb els febles. I sobre el tema de quin cos policial ho ha de portar, doncs si la competència és a Catalunya, és evident que han de ser els Mossos d'Esquadra. Nosaltres creiem que hi ha policies bons i dolents en tots els cursos policials, segur, com n'hi ha bons polítics i mals polítics, també, com n'hi ha mals professionals del sector de les esgràfiques, l'en vinc jo, i bons professionals, també, Ara, l'experiència espero que no es refereixi vostè a com s'ha tractat en algunes fronteres, en alguns exemples on certament mals policies han fet males pràctiques. Perquè 14 persones mortes a Tarajal no són per experiència ni són bona praxi policial. D'això pot estar segur. Potser a vostès no els importa perquè total no són d'aquí, però vostès no són d'aquí i no haurien de ser ciutadans de cap manera. De fet, si haguessin arribat aquí, haurien estat els primers a demanar que els torneixin expulsats immediatament al seu país. Miri, el discurs del Nodo l'haurem d'escoltar, però nosaltres seguirem denunciant tot allò en què no estem d'acord i que vostès representen aquí. Per tant, els votarem en contra.

Gràcies. Té la paraula al regidor Milian.

Saludamos a los miembros de la Guardia Civil y la Policía Nacional que hoy nos acompañan. En breve, nuestro presidente Daniel Sirera defenderá ante el alcalde su presencia y su trabajo en nuestra ciudad, porque lo que ocurre hoy en España es inaudito. Un señor en Waterloo ordena, un señor en la Moncloa ejecuta y dos señores en la Plaza San Jaume, Salvador Rilla y Jaume Coivoni, Callan. Este es el modus superandi de los actuales gobiernos de España, Cataluña y de Barcelona. Puigdemont desea el control de las fronteras y la política de inmigración y el Partido Socialista se lo toma como una orden y cede competencias exclusivas del Estado. Este es un paso más hacia la mutación constitucional y hacia una extraña confederación que bien podría ser el paso previo a la ruptura. Si un Estado pierde el control de las fronteras y la política de inmigración, ¿qué le queda? El procés acabó, se impuso la justicia. Hoy no hay procés, pero se impone la injusticia y la separación. Hoy el Partido Socialista debilita al Estado para satisfacer los deseos de un prófugo. Sacan al Estado de Cataluña, pero eso sí, meten a los políticos separatistas en las empresas y las instituciones del Estado. El último ejemplo lo teníamos sentado aquí detrás. El señor Ramón Tremosa, liberal y separatista, ha sido colocado en una empresa pública y españolísima. Terrible paradoja la que nos impone el Partido Socialista. El separatismo retrocede en la sociedad, pero la separación avanza en la política. Avanza gracias a esos políticos tan socialistas como silenciosos y civilinos que para mantenerse en el poder regalan al separatismo lo que no es suyo sino de todos los españoles, la soberanía nacional. Hace pocos meses el ministro Marlaska decía que el control de las fronteras y la política de inmigración son competencia del gobierno central, por lo que no son susceptibles de ser transferidos o delegados. Pero ahora Puigdemont clama eufórico. Cataluña tendrá competencias en inmigración que solo ejercen los estados. Lo del cambio de opinión se les ha ido de las manos, señores socialistas. Ya no solo cambian de opinión, cambian también de nación. Ahora mandarán a los mosos de escuadra al aeroporto de Barcelona para echar a la Policía Nacional y a la Guardia Civil. Cuando esos mosos deberían estar en las calles de Barcelona echando a los delincuentes. El modus operandi de los gobiernos socialistas es malo para España, es malo para Cataluña y es malo para Barcelona. Y les diré más, tarde o temprano se arrepentirán. Ojalá me equivoque, pero mucho me temo que si el separatismo vuelve a la Generalitat se encontrarán con más de medio procés hecho y con un control del territorio y de las infraestructuras que nunca imaginaron. Si vuelven a la Generalitat podrán culminar su sueño y nuestra pesadilla. Y nadie les defenderá, señores socialistas. Nadie. Entonces se arrepentirán. Entonces se acordarán de Pedro Sánchez. Y entonces lamentarán haber callado durante tanto tiempo. Votaremos a favor.

Gràcies, residu. Té la paraula la tenenta Gai.

Gràcies, alcalde. El govern municipal de Barcelona vol deixar molt clar que el nostre compromís amb la seguretat és ferm i basat en la cooperació entre tots els cossos de seguretat, incluint-hi els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El nostre objectiu és garantir la seguretat de la ciutadania, mitjançant una coordinació eficient i respectuosa amb els drets fonamentals de tothom, Així que votarem en contra de la seva proposició, en tant que entenem que qüestiona la capacitat del cos policial català per gestionar la seguretat als ports i aeroports i ignora una realitat clara, que els Mossos d'Esquadra tenen la formació, l'experiència i la capacitat per exercir aquestes funcions en plena eficàcia. Transferir aquestes competències als Mossos és una mesura coherent amb el marc legal i la necessitat de gestionar les seguretats de manera més pròxima i adaptada a les realitats de Catalunya i va en sintonia del que sempre defensarem des d'aquest govern, un model de seguretat integrat i coordinat on tots els cossos treballin junts per garantir la protecció de la ciutadania sense dividir ni crear confrontacions. Aquesta és la nostra aposta per una seguretat eficaç i adaptada a la nostra realitat i a l'entorn. I aquesta proposta és totalment compatible amb els principis de col·laboració i respecte per la llei.

Gràcies. Moltes gràcies.

El ponent té dos minuts. Gràcies, alcalde. Bueno, el señor Serra y el señor Coronas tienen la costumbre de interpretar lo que queremos decir como si no fuéramos suficientemente claros. Pero bueno, es su manera de hacer. Al señor Rius decirle que nosotros entraríamos en pánico. Hombre, yo lo único que conozco que entró en pánico fue el señor Puigdemont, que se fue en un maletero con la única compañía de una rueda de recambio. Y le digo una cosa, para hablar del coronel Baena hay que lavarse la boca con lejía. Mucho respeto al coronel Baena. Quíntense las caretas. Ustedes tienen obsesión por expulsar a la Policía, a la Guardia Civil y al Ejército de Cataluña. Cuando no hay una propuesta para echar a la Policía de Vía Lalletana, hay una propuesta para echar a la Guardia Civil de Sant Andreu de la Barca, y cuando no, al ejército del BRUC. Y ustedes, señores del Partido Socialista, son aún peores que el separatismo, porque ustedes le sustentan. Ante la aparente paz social que nos venden, lo que hay en realidad es una destrucción continuada del Estado en Cataluña. Y como me dijo hace poco un Guardia Civil, en unos meses el Partido Socialista consigue lo que los separatistas no consiguen en años, y encima nadie protesta. Una vez más, este pleno da la espalda a los problemas de las personas. No he visto jamás un lugar más alejado de la realidad que esta casa. Y a veces me avergüenzo de haber entrado en política y lo único que me consuela es saber que estamos a las antípodas de todos ustedes. Y por eso vamos a seguir luchando para limpiar este ayuntamiento de tanta bajeza moral. Desde vos vamos a seguir apoyando a la Policía Nacional y a la Guardia Civil y a sus familias hasta las últimas consecuencias. Estos grandísimos profesionales no merecen ser expulsados de nuestra tierra. i estar a merced de políticos sin escrúpulos a los que la seguridad les importa un rábano y que solo buscan objetivos políticos. Por eso queremos mandarles nuestro apoyo incondicional y decirles viva la Policía Nacional y viva la Guardia Civil.

Té la palabra el regidor de Rius, regidor Serra, regidor Coronas...

Sí, només per recalcar que assumir competències no expulsar ningú. Expulsar és el que volen fer vostès. Això és el que volen fer, expulsar ciutadans d'aquest país.

Resider Emilian. Resultat, secretari. Perdó. Em quedo una intervenció.

44 segons. Sí. Senyor Coronas, detrás de la política hay famílies, hay personas...

Hay niños, estoy en mi turno de palabra, no usted en el suyo, hay niños que tienen que abandonar sus amigos, sus colegios, y sus medidas solo piensan en lo que ustedes piensan solo, en dividir y fracturar.

Gràcies, alcalde, perquè a vegades hem d'escoltar unes coses que... En fi. El nostre projecte vol recollir una sèrie de demandes que, de manera reiterada, les diferents entitats i associacions de la ciutat, de diferents sectors, cultural, social, esportiu, venen formulant, en aquesta casa, en els diferents grups, que tenen a veure, d'una banda, amb el retard en el pagament de les subvencions, pagaments que es produeixen tard, la qual cosa tensiona a les entitats que han de fer front a diferents despeses, al sosteniment de la mateixa entitat o als serveis que presten, diguem-ne, amb els seus propis mitjans o han de recórrer a préstecs, etcètera, la qual cosa els tensiona molt. D'altra banda, aquest seria el primer tema, el calendari de pagament. D'altra banda, l'excessiva burocratització i també les incerteses sobre el model de finançament i sovint plantegen un canvi cap a convenis plurianuals o cap a un model que no recaigui únic i exclusivament sobre les subvencions. El nostre grup, l'octubre de 2023 i després, el juliol de 2024, vam demanar-li alcalde la constitució d'un grup de treball per analitzar totes aquestes demandes i per posar sobre la taula possibles solucions. D'aquest grup de treball no n'hem sabut res, però en el temps que ha transcorregut des d'aleshores hi ha hagut situacions que hem cregut que mereixien que ho tornéssim a posar sobre la taula. D'una banda, el Consell de Ciutat, que el passat mes de juliol va elevar una sèrie de recomanacions al consistori, a l'Ajuntament, al Govern Municipal, una sèrie de recomanacions sobre el model de subvencions, precisament, on toquen diverses qüestions que tenen a veure sobre l'avançament de les bastretes, sobre aquesta excessiva burocratització, sobre repensar que la subvenció no sigui l'única manera de donar suport des del govern municipal a l'activitat associativa de la ciutat. Hi va haver un document de retorn per part del consistori que valora que algunes qüestions es poden estudiar, altres es poden implementar i altres, deia, ho baixen a voluntat política i, per tant, escapa una mica el criteri tècnic de les persones que van elaborar aquest document de retorn. I, finalment, el síndic, que no m'hi extendré perquè ho ha fet abans i ho ha fet en el seu informe, també fa referència al model de subvencions i parla de manera molt específica sobre les entitats de dimensió més petita que necessiten una altra. Bé, nosaltres, en base a tot això, tornem a demanar-li al calde que, sisplau, convoqui aquest grup de treball on s'analitzi tot aquest material, totes aquestes peticions i se'ns informi de com pensen desenvolupar-les. Gràcies.

Gràcies, regidor. Així ho farem i acceptem el PREC. Som conscients de les dificultats que tenen moltes entitats, sobretot petites, per afrontar... moltes vegades aquest trajecte burocràtic i administratiu per aconseguir el suport econòmic que la ciutat els donen. No és un problema nou, és un problema que ho sabem des de fa anys i, per tant, li acceptem el prec. Sap perfectament que estem treballant amb una mesura de govern, que és el Barcelona Fàcil, que ha de servir, entre altres coses, per simplificar la relació de les entitats amb l'Ajuntament. I pel que fa al grup de treball que vostè mencionava del Consell, de Ciutat, amb unes sessions que van tenir lloc durant el mes de març i abril de l'any passat, s'han posat en marxa ja quatre mesures de les que es van abordar en aquell Consell de Ciutat i que són recomanacions que s'han posat en marxa i que les mencionaré per sobre. La millora del procediment per abonar les subvencions és una mesura ja aplicada a la convocatòria de subvencions generals del 24 que ha permès que el 90% de les subvencions estiguessin ja abonades durant el mes d'agost, que és una xifra molt major a la registrada durant el mateix mes de l'any anterior, que era del 23%. Per tant, aquí hi ha hagut una millora. En segon lloc, la publicació d'una proposta que es feia, que és el formulari de projecte de tramitació de subvencions abans de l'inici de la presentació de les sol·licituds de la convocatòria del 25. Això també s'ha posat en marxa i estava disponible, de fet, al mes de gener. En tercer lloc, l'establiment d'una adreça de correu electrònic per a cada àmbit per contactar-hi, per contactar amb les persones que dirigeixen cada àmbit temàtic o territorial i que s'ha fet per primera vegada a la convocatòria del 24 i es manté a la convocatòria general del 25. I en quart lloc, la separació de les línies per a grans esdeveniments culturals i esportius per tal que es tramitin en convocatòries específiques Això ja s'ha implementat en aquest 2025 per esdeveniments de sales de teatre que ja han estat excloses de la convocatòria general del 25 i s'ha tramitat en la convocatòria específica a banda. És a dir, s'ha començat ja a aplicar algunes d'aquestes recomanacions i d'aquests acords, però evidentment vostè té raó quan diu que hi havia un compromís de posar en marxa aquest grup de treball i aquesta és l'indicació que ha donat els serveis interns de l'Ajuntament. Moltes gràcies. El punt següent, ho formula el prec el regidor Vives. Sí, gràcies, alcalde. A la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Abans hem estat parlant d'un problema que afecta milers de barcelonins, com són les polítiques de mobilitat o les no polítiques de mobilitat que es fan en aquest país. Ara volem centrar-ho més en un tema territorial, en un tema de barri, en un tema local, com és el caos circulatori que pateixen molts veïns degudes a les obres del túnel de la Rovira. I és que, com bé sabran, des del passat 23 de març el túnel de la Rovira ha estat tallat en sentit mar, desviant els 25.000 vehicles diaris que hi passen. La qüestió està en que aquestes obres, que eren molt necessàries, estan coincidint amb altres obres que s'estan fent a la ciutat. Per una banda, la cobertura de la Ronda de Dalt, que fa que tot el trànsit acumulat a la zona nord de la ciutat sigui superior a la normal. Per altra banda, obres al carrer Peris i Menxeta amb Passeig Maragall, el carrer Passeig Maragall amb el carrer Llobregós, el carrer Canón-Gelmera, el carrer Llobregós amb Rambla del Carmel fins a Calderón de la Barca. El passeig de la Mare Déu del Coy també afecta altres districtes, com les obres del carrer Elbici de Concepció Renal o com fins i tot les obres de la línia 9 del metro a la plaça Maragall, unes obres que quan han d'entrar o sortir vehicles de les pròpies obres s'ha d'aturar el trànsit perquè en aquell tram del passeig Maragall només hi ha un carril de circulació i per tant genera molts problemes de mobilitat. Per tant, no parlem d'unes úniques obres, sinó parlem d'una acumulació d'obres que fa que aquesta situació sigui caòtica i que nosaltres podem qualificar com que són unes obres sense planificació, sense previsió i fins i tot ens atreviríem a dir sense sentit comú. Per això avui exigim que el govern municipal estudiï la possibilitat d'habilitar el túnel de la Rovira en doble sentit mentre durin els talls en sentit parc, I, per l'altra banda, que planifiquin de forma més responsable, en sentit comú, i que estudiïn, si cal, la recalendarització d'algunes d'aquestes obres perquè els veïns no hagin de patir les conseqüències des d'un punt de vista acústic, ambiental, però també des d'un punt de vista de la circulació.

Moltes gràcies. Tinent Abonet.

Gràcies, alcalde. Deixem fer una referència primer a aquest segon punt que vostè tocava, que és en general la consideració sobre les obres a la ciutat, perquè estem tots d'acord que les obres sense una mirada de futur són només molèsties. I en canvi, amb mirada de futur, probablement arribarem tots a la conclusió que són obres necessàries per poder avançar cap a una Barcelona més connectada, més verda i més accessible. Una Barcelona que crec que tots compartim. Unes obres, en general, a la ciutat que tenen diversos objectius. Una, la millora del transport públic, com per exemple el cas, vostè esmentava el de la Línia 9, però deixem-me esmentar una altra que té més impacte a nivell de ciutat, en la mobilitat de la ciutat, com les de la Línia 8, obres totes elles que fa la Generalitat de Catalunya, no l'Ajuntament. Un segon objectiu, la seguretat, com és el cas del túnel de la Rovira, el cas que vostè plantejava, un túnel que té gairebé 50 anys i que necessitàvem poder actualitzar. Un tercer objectiu, que és la millora urbanística, hi ha obres que persegueixen la millora urbanística, és el cas de les obres de la Meridiana o de la Rambla, o obres que pretenen adaptar a la ciutat els canvis, els reptes climàtics, com per exemple la millora de la infraestructura de la xarxa de l'estat, de la xarxa d'aigua freàtica. Respecte a la que vostè em planteja concretament, el túnel de la Rovira, per arribar a les solucions de mobilitat que tenim avui s'han estudiat totes les alternatives. També la que vostè proposa sobre un carril bidireccional en el mateix tub del túnel de la Rovira. Els informes tècnics en què han participat la direcció d'obres, els responsables de seguretat dels túnels, i els bombers ens indiquen que aquesta solució no garanteix les condicions de seguretat necessàries i per tant és una opció que va quedar descartada d'entrada ja. I aprofitaré a més per deixar clar que evidentment quan es fan obres que comporten un tall en el trànsit, la manera com treballen els equips és l'única manera possible de fer-ho, que és la d'analitzar quins són els itineraris recomanats alternatius. En aquest cas hi ha diversos itineraris alternatius, el de Passeig Maragall, però també l'eix Lisboa-Tajo-Avinguda-Estatut, on s'ha habilitat un segon carril de circulació sobre un cordó de serveis, o el de la República Argentina fins avinguda Vallcarca, per tant itineraris a banda i banda,

del túnel de la Rovira per poder salvar aquest tall en sentit descendent. és per culpa de la seva mala gestió. Estem d'acord en què cal fer les obres, però considerem que es poden espaiar el temps i fer-les amb sentit comú i que no afectin a la circulació general de la ciutat. I celebro molt que parli de transport públic. Precisament, el dimecres a la tarda havia d'anar a fer una visita al barri del Carmel i amb el B-21, des del Fons 10 fins a Rambla del Carmel, vaig trigar 3 minuts 26, ho vaig cronometrar. De tornada vaig trigar 40 minuts. Per tant, no ens diguin, senyora Bonet, que hi ha alternatives reals perquè no funcionen.

Gràcies, ha acabat el temps. Següent prec que formula la regidora Sanz a l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. Bé, el prec és molt clar, senyor Collboni. El que volem saber és que ens confirmi si és cert que el seu govern vol incrementar l'aportació a la Fórmula 1 en gairebé dos milions d'euros. Gràcies.

El text que vostè presenta és una mica més àmpli que el de la Fórmula 1. També parla d'altres exhibicions que no tenen a veure amb la Fórmula 1, com és el District World Summit. I en els dos casos, doncs, rebutjarem el PREC.

Doncs enhorabona, cada dia perfecciona més la seva capacitat de síntesi. Jo crec que arribarà un dia en què el plenari em mirarà i interpretaré directament si m'accepta o no m'accepta el PREC. En tot cas, ja m'imaginava que em rebutjaria aquest PREC, però jo li feia una pregunta molt concreta i m'agradaria que en respongués clarament perquè no sé si vostè vol ocultar precisament aquesta informació, una informació que ens va donar el tinent d'alcalde Valls, que ens va dir clarament que va explicar als grups que la voluntat del govern municipal era incrementar a dos milions i mig l'aportació municipal a la Fórmula 1, o bé vostè ignora quina és la feina i quins són els acords que s'estan fent des del seu govern municipal. Perquè, miri, La veritat és aquesta. Vostès ens han confirmat clarament que volen destinar aquests dos milions d'euros més de diners públics a la Fórmula 1, que ho tenen acordat precisament amb la Fórmula 1, i que a més a més també multiplicaran, com es va portar la Comissió d'Economia, la subvenció de District, una fira de l'especulació, i ho sabem. I així ho denuncien tots els moviments en defensa de l'habitatge. Vostè deia fa uns dies, a Barcelona s'acabarà amb l'especulació. Amb quina recepta? Aquesta? La de regar de diners a qui expulsa de casa a les seves veïnes? el que hauríem de fer és retirar, precisament, que aquesta fira es pogués fer a la nostra ciutat. Ja ho vam intentar fer al mandat anterior, ho vam intentar fer mentre vostè, des de la tenència d'Alcaldia d'Economia, els donava una subvenció de 20.000 euros. Però vam intentar que això deixés de passar des de l'Alcaldia de Barcelona. Ara vostè és l'alcalde i té l'oportunitat de retirar aquesta proposta. Per tant, per nosaltres això és fonamental si realment vostè vol ser un alcalde progressista, senyor Collboni. Perquè va d'això. No va, com li deia abans, de fer-se fotos, de fer aquestes rodes de premsa solemnes quan l'enemic és Trump. Clar, sí, l'enemic és Trump. Ens vol treure una subvenció, ens vol treure un projecte. No. A casa nostra el que necessitem és que vostè combati precisament aquest feixisme, que combati tots aquests discursos d'odis amb polítiques valentes, defensant les veïnes i amb un model que prioritzi la seva gent i la qualitat de vida. Perquè, clar, jo li pregunto, el servei de qui està, la Fórmula 1 o de district? Avui sabíem, per Nació Digital, que estan en risc els fons Next Generation per rehabilitar cases. Vostè li dirà a les veïnes que tenen apuntalades les seves cases que no subvencionarà aquestes ajudes, que no els arreglarà la casa i en canvi li donarà diners a la Fórmula 1?

Gràcies, regidora. En primer lloc, vostè no dirà que ser un alcalde progressista no ser-ho. no comenci a repartir carnets de progressista o no progressista perquè no ho ha de fer ningú en general, ningú té la superioritat moral per dir qui és progressista i qui no és progressista. Jo crec que és bastant progressista ser l'única ciutat d'Espanya que té topat els peus del lloguer. Jo crec que és bastant progressista haver pres una mesura que cap ciutat del món ni cap govern anterior de Barcelona va prendre com és suprimir tots els habitatges d'ús turístic l'any 2028. La especulació... canviar les regles del joc consisteix a prendre aquestes decisions. Vostès les pot considerar valentes o no, progressistes o no, però jo crec que la gran majoria de la gent sí que considera que això són mesures determinants per canviar les regles del joc al mercat de l'habitatge. Nosaltres el que volem tenir són fires immobiliàries com les que tenen a Cants o a Múnich, com és Mipim o com és Expo Urban. amb fons d'inversió que són necessaris per desenvolupar, també des de l'àmbit privat, els plans de desenvolupament que té la ciutat de Barcelona. Per exemple, oficines. Quan vostè estava de la tenenta d'alcalde d'Urbanisme, van venir a invertir fons d'inversió per fer oficines. Si no, qui les fa? Les oficines. Qui les fa a les oficines? Doncs es fan fons d'inversió que necessitem perquè la ciutat avanci per generar llocs de treball, perquè hi hagi equitat, perquè hi hagi prosperitat. Compartida ha d'haver espais econòmics que necessiten de la inversió. I pel que fa al circuit, efectivament, aquest govern dona suport al circuit de Catalunya. Clar que dona suport. I, efectivament, el tinent d'alcalde va fer aquest anunci que situa aquesta quantitat a la mateixa quantitat que hi havia l'any 2018. És a dir, el que fem és recuperar l'aportació que es feia el 2018. I no cal que li digui que, efectivament, nosaltres tenim una discapància, sempre l'hem tingut, amb el tema del circuit, pensem que és bo per Catalunya, que ens ho demanen els municipis del Vallès Oriental ens ho demanen pel seu desenvolupament, ens ho demana la indústria de l'automòbil, que ja sé que tampoc li agrada a vostè, però la indústria de l'automòbil dona feina a molta gent al nostre país i, a més a més, és un sector econòmic en si mateix, la competició, que té tot el suport d'aquest govern. Moltes gràcies. Tenim Esquerra Republicana, regidor de Surinyac, el regidor Rebelli.

Gràcies, president. Regidor, aquest mes d'abril comencen les jornades de portes obertes a les 105 escoles Brassol Municipals de Barcelona i és el punt de partida del procés de preinscripció i inscripció de matrícules previstes per al curs que ve. L'oferta de preinscripció per enguany, la veritat és que és similar al del curs passat. Per tant, tindrem una cobertura de la demanda al voltant del 50 i alguna percent que greuja amb la situació que estem vivint de llars d'infants privades que van tancant en els darrers mesos. Per tant, hi haurà més d'un 40% que realment no la podem cobrir amb aquesta oferta d'educació pública del 0 a 3. Aquí s'hi suma que hi ha famílies que segurament potser no poden assumir el cos d'una llar d'infants privada i que, per tant, potser opten per no escolaritzar en aquesta etapa, que tot i que sabem que no és obligatòria, sí que és essencial per caminar cap a la igualtat d'oportunitats. Per tant, amb meitat de mandat que estem ara, la veritat és que ens preguntem quina és l'estratègia de creixement del govern municipal en l'educació 03, és a dir, quina és l'estratègia per tal de garantir un accés universal a la bressol pública, perquè és evident que si ensenyim només el ritme lent de construcció de les bressols, doncs no hi arribarem. A final del curs passat, Govern ens presentava un informe, anàlisi de l'educació i la cura de la primera infància a Barcelona i alternatives de creixement, un informe molt acurat, un estudi acurat sobre quina era la situació i realment identificant algunes alternatives per satisfer aquesta demanda de creixement en aquesta part Per tant, el que els estem demanant avui és que realment comencin a caminar en aquest sentit i agafin aquelles opcions que eren viables que se'ns havia presentat i que realment havien pogut debatre i veure com anaven encaminades i les comencin a implementar. Gràcies.

Regidor Rebell. Moltes gràcies, alcalde. Ja li dic d'entrada que li acceptarem el PREC perquè aquesta és la preocupació d'aquest govern i és la tasca en la qual està profundament implicat l'IBM de Barcelona. Les línies d'actuació en què s'estan treballant són, primer, la més evident i palmària, que és seguir amb el creixement d'escoles Bressol. En el PIM d'aquest mandat n'hi havia quatre, n'hi ha quatre de previstes, casernes de Sant Andreu, Can Carreres a Nou Barris, l'ampliació de la Mare de Barceloneta i l'escola de Marillac a Sagrada Família. Aquesta sí que potser patirà un cert endarreriment en la construcció per la necessitat de preservar determinats elements patrimonials. En qualsevol cas, més enllà del PIM, hi ha tot un seguit de projectes que estem treballant, ja molt concrets, que és l'Escola Bressol de la Marina al Plat d'Armell, del carrer Sant Bartomeu al Raval, dels carrers Marroc Puigcerdà a Sant Martí, aquest sota l'empenta del del Pla de Barris a Cat Siringoi a Nou Barris i en el marc del complex educatiu de l'Escola Model, de la Preson Model. També un aspecte que està treballant concretament l'IMEP és la reconfiguració de l'oferta de places d'escola de sol allà on sigui possible per manca o per feble demanda del primer tram, dels més petits, a mesura que van implementant-se permisos parentals, i això redueix la demanda en aquest tram, poder implementar i constituir nous grups. En tercer lloc, l'impuls, el reglament d'integració d'allars d'infants privades en la xarxa d'escoles Bessol, reglament que està llest i preparat i que si entra, com tot està previst en maquinària administrativa, el procediment, en el proper mes d'abril podríem comptar tenir-lo vigent en un marc temporal de la tardor, en octubre-novembre. Per la seva banda, la Generalitat ens costa que està treballant en els tres àmbits suggerits, que era la possibilitat de concertar places, els ajusts condicionats a renda i la generació de places públiques en escoles d'infantil i primària. I finalment, parlant de la Generalitat, aquest dilluns mateix vam tenir una trobada aquí a l'Ajuntament de Barcelona acordant el traspàs de les cinc llars d'infants a la Generalitat a la xarxa d'escoles de Barcelona.

Gràcies, regidor Sorinyac.

Sí, gràcies. Celebro el que explica i gairebé li faria una altra pregunta, que és quan veurem tot això perquè portem també aquest curs per l'Anna. Certament, el reglament per passar de les llars privades a les públiques els hem apretat des de l'oposició, des d'aquesta proposta que va portar Comuns i que realment hem aconseguit empènyer-los cap a que es posi en funcionament. Reconvertir les estances de I0 a I1, això sí que ho celebrem i realment volem veure en quines d'aquelles és viable i quantes places podem guanyar amb això. I un altre dels aspectes que sempre diem com incorporem també l'I2 en aquelles escoles d'infantil i de primària i com això s'ha de treballar amb la mà del departament i comencem a veure-ho. Gràcies.

Moltes gràcies. Seguim amb el pre que formula el regidor Castellana a l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Segons l'enquesta de serveis municipals de Barcelona el 2024, només un 36% dels barcelonins i barcelonines tenen el català com a llengua habitual, que és la dada més baixa des que es va començar a fer la pregunta l'any 1989, quan aquesta xifra augmentava fins al 49%. Per altra banda, d'acord amb l'Estatut de Catalunya i la Carta Municipal de Barcelona, consisteix a normalitzar l'ús del català en l'àmbit de les seves competències i el propi reglament de la llengua catalana de l'Ajuntament de l'any 2010 diu que l'Ajuntament de Barcelona farà constar en el plec de condicions els contractes administratius que aprovi que els seus adjudicataris de contractes presentin normalment la documentació en català i que facin ús del català en els béns i serveis que són objecte del contracte. També tenim una altra constatació de la realitat, que és la gravetat de la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants, que posa de manifest el fet que l'informe de discriminacions a Barcelona 2023 detalla que és el quart motiu de discriminació a la ciutat. I per últim, per acabar de complementar tota la informació, la ciutat disposa d'una xarxa extensa d'instal·lacions esportives distribuïdes per tota la ciutat, d'instal·lacions esportives públiques que permeten practicar esport a totes les parts de la ciutat gràcies a l'acció global. És freqüent trobar que en els centres esportius municipals les activitats, especialment activitats dirigides, només s'ofereixen en castellà o aquelles que fins i tot s'anuncien que durant a terme en català s'acabin duent... a terme d'una forma efectiva en castellà. Per tant, el que demanem amb aquest PREC, des del grup municipal d'Esquerra Republicana, és que el govern municipal inclogui clàusules d'ús del català en els plecs de clàusules administratives de tots els processos de gestió i explotació dels centres esportius municipals, dependents de l'Ajuntament de Barcelona. Gràcies.

Regidor, li acceptem el PREC, no només perquè estem d'acord amb el fons de la diagnosi que compartim sobre l'ús social de la llengua, sinó, a més a més, perquè estem sent actius en aquesta matèria i, de fet, ja existeix una clàusula administrativa particular de l'Institut Barcelona Esports que estableix com a obligació del concessionari el següent, que és llibrar tota la documentació necessària per al compliment del contracte en català i fer-ne ús en el servei del contracte. Per tant, això formalment és així. Sap que hem compartit com a govern... la posada en marxa de la Comissió no permanent per l'ús del català entre els joves, que és un dels objectius que tenim com a govern i que compartim amb vostès, i estem en aquests moments treballant també en aquest àmbit, en l'àmbit de l'ús social de la llengua, mesures positives en el marc del nou conveni amb l'Institut d'Estudis Catalans, que espero que abans a l'estiu tindrem una primera proposta. Per tant, com pot veure, aplica el que vostè ha comentat sobre l'article 4 del reglament municipal d'ús de la llengua catalana, però efectivament cal que això sigui una realitat en el dia a dia i en l'ús habitual, en aquest cas en els centres esportius de la ciutat.

Bé, doncs, gràcies per l'acceptació del PREC. Dues consideracions. Una, esperava que no em cités el conveni de l'IEC, perquè cada cop que portem una iniciativa sobre una llengua catalana ens expliquen el conveni de l'IEC, que de tant explicar-lo, no sé, tenim moltes ganes de veure'l, la veritat. I per últim, i ho apuntava vostè al final, i és el repte, hem de passar la formalitat a la realitat. La normativa hi és, el reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament hi és, i s'ha de passar de la formalitat a la realitat. I vostè ha parlat, per últim, de la clàusula de l'IBE, hi ha concessions que depenen dels districtes. Per tant, aquí vetllar que tothom, realment a l'Ajuntament, garanteix aquestes clàusules.

Moltes gràcies. Següent pre que formula el regidor Cidera, el Tinent Baix. Gracias, señor alcalde.

60 magistrados de la Audiencia de Barcelona han unificado criterios de actuación en relación con las ocupaciones de vivienda. El acuerdo dice que si el propietario de un inmueble ocupado corta los suministros básicos, agua, luz y gas, no estará cometiendo ya ningún delito de coacciones. En Barcelona hay 21 edificios, 21 inmuebles de titularidad municipal ocupados a los que los barceloneses y barcelonesas les pagamos la fiesta. A los ciudadanos, a los comerciantes, a los restauradores de nuestra ciudad se les exige de todo. Casi, casi a veces se sienten hasta perseguidos por el Ayuntamiento. Deben cumplir la normativa hasta en el último punto del último artículo y pagar en impuestos hasta el último céntimo. A los ocupas, en cambio, No se les exige nada y se les tolera todo. Yo creo que ha llegado el momento, señor Baix, de que se acabe la fiesta. Exigimos el corte inmediato de los suministros de agua, luz y gas a esos 21 inmuebles municipales ocupados y el desalojo en el plazo más breve posible de estos ocupas de unos edificios que son de todos y que pagamos entre todos. Tienen Baix.

Doncs alcalde, aquest Ajuntament està compromès amb la recuperació dels immobles municipals, sense cap mena de dubte, i sobretot aquells que estan ocupats, amb la protecció del patrimoni públic i perquè estigui al servei de la majoria, perquè aquest és un principi que nosaltres hem de respectar. I jo crec que l'alcalde ja li va respondre fa poc que a l'inici d'aquest mandat aquest govern va posar en marxa, entre altres coses, el Departament de Coordinació Tècnica d'Ocupacions, la ponència d'Ocupacions Monogràfic i el protocol específic per les actuacions. I aquest govern ha fet desocupacions, i jo crec, sincerament, d'una forma molt correcta. Sens dubte que el nou criteri dels magistrats penals a l'Audiència Provincial amb unificació de doctrina, el qual també celebrem que hi hagi unificació de doctrina, sobre el tall de subministrament serà tingut en compte com una eina més. Però serà tingut en compte a l'hora d'abordar la problemàtica de les ocupacions. Però ja li avanço que el que no farem serà un tall automàtic del subministrament de tots els edificis municipals ocupats. I no ho farem perquè aquest es tracti d'un problema complex, que té a veure lògicament amb la llibertat i amb la propietat. Però és un tema complex que afecta i que no es pot aplicar una mesura d'aquestes de forma indiscriminada. Actuarem com hem anat fent cas per cas, tenint en compte la situació concreta de cada immoble, el risc per la seguretat, perquè existeix, la integritat o la salut dels ocupants, la situació d'infravitatge o l'alteració de la convivència de l'ordre públic, així com l'existència o no d'activitat deliqüencial, entre altres casos. I això ho teníem en compte ja, ja li remeto en aquest cas, al pla d'actuació davant d'ocupacions i assentaments que es va presentar a l'última comissió de col·lusió i mobilitat. Benvinguda a la unificació de doctrina, però ho l'aplicarem amb el seu cas, cas a cas. Moltes gràcies.

No acceptem el PREC. Regidor Sirera.

És una pena que no accepten el PREC, perquè Barcelona s'ha convertit en la capital europea de l'ocupació ilegal. Y ustedes, desde el Ayuntamiento, deberían ser los primeros en dar ejemplo al conjunto de la ciudadanía. Y creo que es un mal ejemplo permitir que hayan locales ocupados que, por cierto, ocultan a este pleno municipal dónde están y cuáles son, lo ocultan, a los que se les permite incumplir la ley de manera reiterada. Hay locales ocupados municipales en los que los ocupas se pasan hasta las 5 de la mañana haciendo fiestas sin que la Guardia Urbana aparezca. Molestando a los vecinos, pagando a nosotros el agua, la luz y el gas. Imagino que agua no mucha. Pero en cualquier caso, señor Weiss, yo le pido que ejerza su responsabilidad. Porque... Esos edificios son de todos los barceloneses. Y todos los barceloneses estamos pagando unos suministros a unas personas que están ocupando esos inmuebles de manera ilegal.

Vayamos con cuidado con lo que hacemos. ja li he dit, farem cas per cas. Això no es pot aplicar d'una forma absolutament indiscriminada. Barcelona tampoc és la selva que vostè ens està plantejant en aquests moments. Bàsicament, la selva d'una ciutat que tot està ocupada. Hi ha situacions d'ocupació Hi ha situacions d'ocupació, tenen casos determinats, alguns tenen a veure amb elements delictius, altres tenen a veure amb situacions de difervitatge i s'ha d'analitzar cas per cas. I aquesta mesura, que hi és de l'Audiència, és una mesura que la tindrem en compte perquè s'ha de tenir en compte, perquè és la nostra obligació. Però també hem de tenir una certa posició de proporcionalitat quan estem parlant de seguretat i estem parlant de persones. I això és el que farà aquest govern. I això no va en contra del compromís del govern de defensar el patrimoni municipal.

Moltes gràcies. Seguim amb un preg que formula a Vox el senyor de Oropolido, l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Bueno, nuestro ruego es muy simple. Queremos que lo que se destina a subvenciones para entidades y organizaciones que están fuera de Barcelona se quede en Barcelona y que se dedique íntegra y directamente para la construcción de vivienda social para los barceloneses. Queremos que sea sentido común y sufriendo una crisis sin precedentes como sufrimos, Estamos convencidos de que no debemos ir repartiendo dinero por el mundo como si fuéramos Papá Noel. Para tener una idea, se reparten 180.000 euros a desarrollo ambiental y local en Santiago de Ocupa, 170.000 luchas contra las violencias machistas en Jordania, 160.000 liderazgo de las mujeres en la gobernanza de municipios Pedet, 160.000 tejiendo cuidados con la ruralidad caleña, 160.000 sistema alimentario resiliente y con enfoque de género en La Habana, 160.000 empoderamiento social, legal y económico de las mujeres en Belén, 160.000 lucha contra las violencias de género y feminización de la política local en Dakar, más de un millón de euros para el Comisión Catalana de Ayuda al Refugiat Fundació de Iniciativas Solidarias o Fundació FICAT para la acogida de inmigrantes o más de 100.000 euros a Open Arms, que ya sabemos que lo que hacen es insistir en el efecto llamada y facilitar que las mafias de tráfico de personas siguen existiendo. Podría seguir, pero el tiempo que tenemos es limitado. Este ayuntamiento destina millones de euros cada año a lugares tan lejanos como Oriente Medio, Palestina, Senegal, Amán, Saida, Sarajevo, Tetuán, Tánger, Túnez, Maputo, La Habana, Cali o Medellín. Mientras nuestros jóvenes tienen que irse de Barcelona porque aquí es imposible crear un hogar. Pedimos que no se destine ni una sola ayuda fuera de Barcelona. mientras haya barceloneses y sin sus necesidades básicas por cubrir. Ya pedimos hace unos meses que todas estas ayudas fueran para las víctimas de la dana en València y quedó patente la falta de solidaridad. Por eso esperemos que con los barceloneses, siendo usted el alcalde de Barcelona, sea un poquito más generoso.

Gracias. Pues le tengo que decir que nuestro compromiso con los derechos humanos y con la justicia global va a permanecer... tal y como estaba hasta ahora, que vamos a continuar con los proyectos de ayuda al desarrollo, de cooperación y de defensa de los derechos humanos ahí donde podamos llegar o donde se nos requiera. Podría apelar a la legislación internacional, podría apelar a los valores de las democracias europeas, podría apelar a muchos valores o a muchas ideas que sostienen esta política de cooperación de nuestro ayuntamiento o de tantas otras administraciones. Veo que ustedes se apuntan a esta moda el trumpismo de empezar a renunciar al absurdo, algo que es muy importante para mucha gente. Yo apelaría... Apelaría, si puedo, si me lo permite, también a los valores cristianos de la solidaridad y de ayudar a los que más lo necesitan también. Nosotros destinamos muchos recursos públicos a la vivienda. Estamos trabajando denodadamente para que nuestros jóvenes no tengan que dejar la ciudad de Barcelona y lo hacemos con inversiones directas en promoción de vivienda y cambiando las reglas del juego del mercado inmobiliario. Y no creo que una cosa sea incompatible con la otra.

Gracias, alcalde. Desde luego no somos nosotros los que no estemos a favor de la solidaridad, pero la solidaridad bien entendida pasa por, primero, cubrir las necesidades de los de aquí. No en vano usted es el alcalde de Barcelona, no es el alcalde de Maputo, Dakar, Medellín o Tánger. Y su obligación es solucionar primero los problemas de los barceloneses. Y en su caso, con mayor motivo, porque usted es corresponsable, junto con la señora Colau, de la situación crítica que tenemos en esta ciudad. En fin, es una pena y no sé por qué me he esperado la respuesta. Gracias.

Gracias.

No sé por qué yo también me esperaba cuál iba a ser el sentido de su intervención y me permito hacer una reflexión. ¿Está seguro que esto es lo que más perjudica a los derechos de los españoles y de los catalanes o perjudica mucho más la política aranceral y del señor Trump que ustedes apoyan? ¿Va a poder usted ir por el campo hablando con los agricultores perjudicados por los aranceles del señor Trump sobre el vino o sobre el aceite? ¿Va a poder usted ir por los barrios metropolitanos de Barcelona hablando con personas que trabajan en el sector del automóvil que se va a ver perjudicada directamente por la política arancelaria de Trump, que es el mayor impuesto, ustedes que abominan tanto de los impuestos, que se le puede poner al libre comercio y a la capacidad de desarrollo de nuestra industria? Creo que es muchísimo más lesivo, muchísimo más lesivo para España, para Cataluña, para Barcelona, esa posición que su partido mantiene de apoyo a Vox para la economía de las familias trabajadoras que dar 12 millones de euros en cooperación internacional en defensa de los derechos humanos.

Señor alcalde, si usted encuentra una declaración de un solo miembro de mi partido apoyando los aranceles, yo le invito a una cena.

És el que fa el seu partit apoiant al tram. Té la paraula el regidor Senderos i respon la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Les famílies numeroses merecen una consideració especial. Dada la seva quantitat de miembros, a menudo necessiten realitzar els seus desplazaments mediante el seu cotxe particular. Debemos dar un trato económico especial a las familias numerosas, pues sus ingresos tienen que repartirse entre más miembros. La ordenanza fiscal 312 establece las tasas por el estacionamiento regulado de vehículos en la vía pública, no contemplando ventajas para las familias numerosas. Por ello, rogamos que para las familias numerosas, a efectos de aparcamiento en áreas verdes, el Ayuntamiento de Barcelona establezca en toda la ciudad las mismas condiciones climáticas. que aplica a los residentes de cada zona. Así, las familias numerosas podrán hacer uso de todas las zonas verdes pagando la tasa mínima y pudiendo acogerse a los mismos horarios que los residentes.

¿Tirenta? Perdón, perdón. Ah. Ja li descomptem el temps. Estem? Tinent abonet?

Doncs, gràcies, alcalde. Senyor Senderos, ja li avanço que no li acceptem el prec. Sí, les famílies nombroses ens preocupen en termes de la seva situació econòmica, com vostè deia, però d'una manera molt, molt diferent. Fixi's perquè hem de tenir en compte cap on avança la ciutat, i la ciutat avança cap a un model de mobilitat més sostenible, en què el transport públic té un paper central. es tracta d'incentivar l'ús del transport públic i no del vehicle privat, i per això ja hi ha múltiples títols de transport públic que disposen de tarifes reduïdes i bonificades per a famílies nombroses, amb una reducció superior, a més a més, per a famílies nombroses especials de 5 fills o més. Tot això, a més, de la gratuïtat per a tots els menors de 16 anys i la bonificació de la T jove, títol, a més a més, que s'ha ampliat fins als 30 anys. Per tant, Per entendre'ns, les famílies nombroses amb fills de càrrec sí que ens ocupen a totes les administracions quan parlem de tarifes del transport públic. Tenen garantit el seu dret a la mobilitat a Barcelona gràcies a totes aquestes bonificacions, perquè és veritat que les famílies nombroses són un grup amb més despeses familiars que la resta i, per tant, entenem que sí que cal donar facilitats en aquest àmbit, però cal fer-ho en el marc de les polítiques de mobilitat sostenible. En conclusió... Atès que les famílies nombroses disposen de suficient oferta de mobilitat sostenible i de significatives reduccions a les tarifes del transport públic, no considerem necessari aplicar mesures per facilitar justament el que vostè demana, que és més facilitats a l'estacionament de turismes.

A les 8 de la mañana, Teresita, de la mano de alguna de sus dos hermanas mayores, y no se escandalicen, las tres y su padre cogen el coche familiar para ir a la escuela. Este breve relato es muy común a un buen número de familias numerosas y se puede repetir en varios momentos diferentes de cada jornada. Ir al cole, a veces más de uno, o a practicar algún tipo de deporte, a la fiesta de cumpleaños de alguna amiguita al médico o a un lugar de la Serra Colchorola en donde a toda la familia le encanta ir a pasear. Algo tan sencillo como lo que acabo de escribir, para familias numerosas a menudo es indispensable poder hacerlo en coche. Las familias numerosas saben que la angustia de tener que controlar a niños inquietos en metros llenos, como suelen estar a la hora de ir al cole, es una experiencia nada agradable. Además de que con la inseguridad que en nuestra ciudad se vive, también el transporte público, aconseja coger el coche para llevar a esos niños a esas circunstancias. Las familias numerosas aportan mucho, pero no son recompensadas tampoco en nuestra ciudad de Barcelona, con el trato que agradezca su contribución. La pobreza infantil empieza a ser común en un buen número de ellas. La mayoría de ellas han de controlar sus presupuestos hasta el límite del funambulismo. Además, para desplazarse han de adquirir necesariamente un vehículo mayor y más caro. No podemos exigirles el uso del transporte público y por ello hemos planteado esta propuesta para permitir aparcar en la ciudad al precio de los residentes. Pensamos que para el futuro de Teresita puede estar tan llena de esperanza como el de cualquier otro niño, como su ciudad Debemos esforzarnos en ayudar a estas familias. Esta propuesta era una pequeña contribución. Ustedes, en su respuesta y en su trato hacia el colectivo, han dejado evidente el nulo respeto que les merecen esas familias numerosas y claro está el futuro de sus hijos.

Gracias.

A mi el que m'ha quedat molt clar és el nul respecte que vostè té al servei més important que probablement té qualsevol persona a Barcelona en termes de mobilitat, que és el transport públic. Si vostè coneix el transport públic, em sembla que no pot fer la valoració que acaba de fer. I per tant, des d'aquest punt de vista, em sembla que... potser li recomano que utilitzi més el transport públic i potser canviarà la seva posició. La ciutadania el valora amb més d'un buit i amb molt pocs serveis públics que puguin rebre aquesta valoració. Per tant, està en les antípodes de la caricatura que vostè acaba de fer d'un servei tan important per a la mobilitat de tantes persones.

Molt bé, doncs passem a preguntes. si no va xerrat, de Barcelona en Comú, de la regidora Martín a la tinenta Bonet.

Molt bé. Senyora Bonet, quants dels cinc sancionadors que vam incoar des de Barcelona en Comú per l'incumpliment del 30% s'han reobert per poder imposar les sancions corresponents que sumaven aproximadament 3 milions d'euros? I sabria dir-nos també si el seu govern ha iniciat algun nou expedient sancionador a banda dels dissets que nosaltres vam deixar iniciats en diverses fases?

Gràcies. Tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde, senyora Martín. La valoració jurídica i tècnica respecte a la viabilitat dels sancionadors, dels expedients sancionadors per incomplement de l'obligació del 30% que segueix aquest govern municipal, crec que la coneix perfectament. Ho hem dit, ho hem reiterat. Avui, sense cap mena de problema, ho repeteixo. En primer lloc, s'ha d'acreditar la vulneració de la legalitat urbanística per així, posteriorment, per poder tenir més seguretat jurídica amb aquesta vulneració acreditada, incluir el procediment sancionador per no haver fet la reserva del 30%. Aquest és l'ordre lògic, és l'ordre en què els serveis jurídics de la casa ens han recomanat carregar d'arguments perquè en el cas que hi hagi un recurs, posteriorment, puguem assegurar que arribi a bon port el procediment sancionador. El nostre objectiu és clar, que l'Ajuntament de Barcelona es doti de la màxima seguretat jurídica i del màxim d'arguments perquè els sancionadors, per haver incomplet el 30% d'habitatge protegit, tinguin totes les opcions de ser validats judicialment davant de futuribles recursos contenciosos administratius. Vam rebre sentència favorable a l'Ajuntament en el cas del carrer Castillejos 242 i, com no pot ser d'una altra manera, els serveis tècnics ja estan treballant en l'expedient sancionador corresponent. Per tant, l'insisteixo, senyora Martín, tantes vegades com calgui, tots els expedients oberts per l'incompliment de la normativa vigent sobre el 30% continuen vius i amb possibilitat d'acabar amb sanció. per si no li havia quedat clar. I reitero també el compromís d'aquest govern de fer complir la legalitat vigent en torn al 30% fins a les darreres conseqüències, però sempre fent les coses amb la màxima seguretat jurídica. Sé que aquesta preocupació probablement no és compartida. Sé que a vostè això de la seguretat jurídica probablement li sembli una qüestió que pugui ser fins i tot superflua, però no és el cas d'aquest govern municipal. Nosaltres volem fer les coses bé perquè arribin a bon port. I després, Si ho fem d'una altra manera, ens trobem amb el que ens trobem, que hem de córrer tots a solucionar els seus nyaps, que ens podríem haver estalviat si haguessin fet les coses una mica millor.

Gràcies. Regidora Martín.

Senyora Boneta, a mi em sap molt de greu veure-la fent aquest paper, però sap què passa? Quan ja s'han fet no sé quantes versions sobre el mateix fet, al final algú s'acaba ficant en un carrer sense sortida, que és on està vostè ara. Aquí tinc l'informe de serveis jurídics, que diria que vostè no l'ha llegit, perquè bàsicament el que diu és que amb les sancions del 30% s'havia de fer tot el contrari del que tant vostè a TV3 com el senyor Collboni al plenari del mes passat han dit que han fet. I senyor Collboni, senyora Bonet, el llap el fan vostès per poder salvar-li la cara, o millor dit, la cartera, els que han incomplert el 30%. I no ho dic jo, repeteixo, queda clar llegint l'informe dels serveis jurídics municipals que espero que no posin en dubte. I lamento dir-ho perquè voldria que no fos així, però el cert és que vostès han fet tot el possible per no posar les sancions per incomplir el 30% que podien arribar fins a 3 milions. I ens han volgut enredar defensant en contra del que diu l'informe dels serveis jurídics que primer s'havia de fer un sancionador urbanístic que implicava una multa de només 300 euros. I com que la seva prioritat era no posar multes importants mentre guanyàvem temps per carregar-se el 30%, el govern del PSC s'ha ficat en un bon fangar perquè la sentència de la que la senyora Bonet ha presumit tant estableix que la propietat ha d'enderrocar les obres. I això què vol dir? Que com que no hi ha edifici, no hi pot haver multa de mig milió d'euros per certar-se la norma. I aquí tinc la sentència que ho afirma per si algú té interès a llegir-la. Vostè, senyora Bonet, ha faltat a la veritat afirmant que la sentència deia que el promotor havia de demanar el permís corresponent i que després hauria de restituir els pisos que corresponien al 30%. I li demano, si us plau, que deixi de mentir i de dir coses que no són certes perquè està enganyant a tota la ciutadania i també està fent quedar pels terres la feina rigorosa de moltes treballadores i treballadors d'aquest Ajuntament que no es mereixen aquest paper. El 30% és una norma vigent i la seva obligació com a responsable política és fer-la complir. I si no en sap o no vol fer-ho, si us plau, li demano, si us plau, li faig aquest prec, posi en algú que sí que ho faci.

Sí, senyora Martín, ja no li contestaria, però com que vostè ha acusat de mentir, ens van acusar d'haver deixat caducar expedients. Compte d'Urgell, 147, Castillejos, 242, Montaner, 104, van caducar mentre vostès portaven l'àrea d'habitatge.

Moltes gràcies. Seguim amb preguntes, en aquest cas del regidor Sidera a l'alcalde.

Gràcies, senyor alcalde. La pregunta és senzilla. Què valoració fa respecte a l'assunció per part dels Mossos d'Esquadra de les competències en matèria de control de fronteres?

En primer lloc, deixem que faci un reconeixement de la tasca que fan la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb qui treballem conjuntament a la seguretat de la ciutat i a qui vull reconèixer la seva professionalitat i el seu rigor i els resultats positius que estem obtenint en aquesta nova etapa de cooperació policial, també amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. I la valoració que faig és positiva.

Senyor alcalde, jo, sinceramente, el que le pediría es que, después de dos años y pico de ser alcalde de Barcelona, ejerza como tal. Ejerza como alcalde de Barcelona. Usted debe dejar de preocuparse por la seguridad parlamentaria de Pedro Sánchez. Debe ocuparse de la seguridad de los barceloneses y de las barceloneses. Usted no puede permitir que la Barcelona de los 260 robos diarios, que la Barcelona de las tres agresiones sexuales diarias, permita que 3.000 agentes de los Mossos de Escuadra que tendrían que ir dirigidos a nuestros barrios a proteger a nuestra gente se vayan a controlar las fronteras en los puertos y aeropuertos. Y usted calla, vuelve a callar, frente a una decisión llegada de Waterloo que lo que hace es perjudicar gravemente los intereses de los barceloneses. 3.000 Mossos de Escuadra destinados al puerto y al aeropuerto Dejan de estar en Ciutat Bella, dejan de estar en San Martí, dejan de estar en los distritos en los que más se necesita. Y en una ciudad en la que, les reitero, 260 robos diarios y tres agresiones sexuales al día, no puede permitirse prescindir de esos agentes de los Mossos de Escuadra. Por tanto, hágate alcalde. Defenda los intereses barceloneses y alce la voz frente a su dirigente político, Sánchez y Salvador Illa. Plante cara y defenda los barceloneses.

Jo entenc que ha de fer política amb això i posar el Sánchez i l'Illa i fer tot el discurs que ha fet. Em sembla molt bé. Estem en un debat quasi parlamentari, però jo li dic que no em consta cap comunicació que digui que es redueix cap efectiu de Mossos Esquadra a la ciutat de Barcelona. Per tant, no faci acceleracions d'aquestes característiques en matèria de seguretat dient que retiraran molts d'esquadra de la ciutat vella perquè és fals. O si no, em donen la documentació o la font d'informació que vostè té per dir això. Per tant, no menteixin ni especulin amb dades que tenen a veure amb la seguretat de la ciutat, senyor Cidera. Les administracions el que hem de fer és col·laborar cooperar i no confrontar. I el que hem de fer els cossos policials també és col·laborar i treballar de forma estreta amb els criteris que efectivament diguin els governs. I per tant, jo aprofito per dir-li que no ha estat el primer cos als Mossos d'Esquadra, amb els quals també confiem en l'encomana que se'ls faci, que tenen una encomana d'aquestes característiques, la competència de control i ports i aeroports, perquè també s'ha fet a Euskadi, per cert, sense tan solo i mediàtic per part del seu partit, i també li he de dir que aquesta delegació de competències és coherent amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i coherent amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional. Per tant, està dins del nostre marc jurídic.

Senyor alcalde, seguramente puede ser legal, pero el señor Illa cuando dijo que 3.000 agentes de los Mossos d'Esquadra sustituirían a la Policía Nacional, usted cayó. Y Barcelona es la ciudad más insegura de España. Está parlant sense que li correspongui, pero... Vostè m'ha preguntat i soc una persona educada. No, no, és una pregunta retòrica.

Ho fa molt sovint això, senyor Cirera. I jo li deixo fer i el secretari em diu que no li hauria de deixar fer. Per tant, ja no li deixo fer. Seguim. amb seguiment de proposicions. En aquest cas, de la regidora Monter a la regidora a la Tinent Agall.

Perfecte. Doncs amb aquest seguiment nosaltres demanem sobre l'estat de compliment d'un PREC que vam formular el gener de 2024. De fet, és el segon seguiment que demanem i que té a veure amb el servei d'atenció domiciliària destinat a persones amb autonomia limitada, persones amb un alt grau de fragilitat i de vulnerabilitat un contracte que es troba ja a punt de finalitzar la seva vigència i que en el seu moment presentava novetats molt importants amb la incorporació de nous perfils professionals, el concepte de les superilles socials, pensat per donar una major proximitat a aquesta atenció a les persones grans i a les persones vulnerables, tot un seguit de reivindicacions de feia temps que semblava que havien estat atesa que suposarien millores qualitatives, però sobretot el que generaven era un repte, clarament, un repte organitzatiu. També una de les novetats i que a nosaltres ens va agradar especialment era que hi hauria una fiscalització externa de tot aquest servei i també un seguit d'auditories, d'enquestes, en definitiva, que ens permetria anar veient l'evolució d'aquest servei amb totes les noves incorporacions i valorar si s'estava efectivament fent un salt qualitatiu important amb un servei tan sensible i històricament tan ben valorat per part de la ciutadania. En tot cas, no hem conegut mai aquesta fiscalització, no hem tingut accés a les enquestes, als informes, de la manera que els poguéssim consultar. Som conscients de la protecció de dades i de tantes i tantes qüestions que s'han de tenir en compte, Però les queixes ens continuen arribant per part de persones usuàries, sobre l'alta rotació dels professionals, visites que s'anulen o es cancel·len a darrera hora i, per tant, serveis que es perden, canvis sobtats amb la professional de referència i, tenint en compte, com deia abans, que aquest contracte està a punt de finalitzar i, per tant, ben segur que no haurem de parlar aviat. En el sí del Consell Rector de l'Institut Municipal de Serveis Socials li demanem tinent a quin és el seguiment que se n'ha fet d'això i, en definitiva, que puguem optar, que puguem conèixer totes aquestes valoracions i aquesta informació.

Gràcies. Gràcies, president. Li conformem que en aquests moments estem ultimant l'informe elaborat per l'Institut Municipal de Serveis Socials en base a l'auditoria externa que es va encarregar i que en breu tindrem l'oportunitat de fer-los arribar. Aprofito per avançar-los, també s'havia fet en algun altre plenari, algunes de les dades i valoracions obtingudes pel que fa al servei a la seva qualitat. El servei del SAT va atendre el 2024 un total de 20.874 persones. Tot i que la mitjana de persones atèries mensualment va reduir lleugerament respecte al 2023, un 0,37%, la quantitat d'hores prestades va augmentar en prop d'un 8%, a conseqüència de les condicions aprovades en el Reial d'Eclet 675 barra 2023. Pel que fa al SAT de proximitat, amb la incorporació d'11 equips més en el districte de l'Eixample i a Sant Andreu, s'ha assolit el desplegament en 10 districtes de les ciutats, complint d'aquesta manera amb el desplegament previst en el ple de clàusules del contracte. A data 31 de desembre del 2024, hi havia un funcionament de 92 illes de proximitat per donar servei a 7.500 persones usuàries a tota la ciutat, dada que representa un 35% del total de la població atesa. Per mesurar l'eficàcia i la satisfacció de les persones usuàries del SAT, disposem de dos mecanismes específics. D'una banda, el control de qualitat realitzat per una empresa externa i, de l'altra, l'enquesta de satisfacció realitzada pel Departament d'Estudis d'Opinió de l'Ajuntament. Pel que fa a la valoració externa, durant l'any 2024 es va realitzar 1.843 acompanyaments per avaluar els procediments d'atenció de diferents perfils professionals, treballadores familiars, auxiliars de neteja, coordinadores tècniques, terapeutes ocupacionals i integradores socials, i és a obtenir una puntuació mitjana d'un global de 84,31 punts sobre 100. Els aspectes més destacats en aquesta enquesta són el tracte personalitzat i el vincle establert entre la treballadora familiar i la persona atesa, així com la capacitat de la coordinadora per detectar de manera eficaç les situacions de risc. No obstant això, m'he identificat algunes àrees de millora, com ara la comunicació prèvia dels possibles canvis d'horari o de professional, així com la col·locació d'etiquetes per garantir el bon funcionament del sistema de fitxatge. I en relació amb l'enquesta de satisfacció de l'Ajuntament, el servei va obtenir una nota de 8,1 sobre 10, uns resultats molt similars als obtinguts l'any anterior, la qual cosa ens permet constatar que el servei manté un nivell de satisfacció consistent entre les persones usuàries. I, en referència a altres aspectes plantejats, els detallarem amb més profunditat a l'informe que, com ja hem esmentat, en les properes setmanes els farem arribar.

Gràcies. Esperem amb molt d'interès aquest informe per poder veure la valoració i l'avaluació que es fa d'un servei tan important, quantitativa i qualitativament parlant. Ens sembla que és imprescindible de cara a l'abordatge d'un nou plec de condicions tenir aquesta valoració. És la nostra feina també per tal de conformar-nos una opinió i per tant reitero la necessitat de poder disposar d'aquesta informació. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent seguiment. que formula la regidora Martín a la Tinenta Bonet.

Sí, gràcies. Fem seguiment d'una proposició que vam presentar el desembre passat i que en el seu primer punt feia referència a una qüestió que ens preocupa moltíssim, com és la desqualificació prevista per milers d'habitatges protegits a Catalunya en aquests anys i en els propers. En concret, parlem de 36.000 habitatges que perdrien la seva qualificació en els propers 5 anys a Catalunya i d'aquests serien 3.400 a Barcelona, però si mirem d'aquí al 2050, a Barcelona en perdríem... prop de 8.500, que és una xifra més elevada dels pisos del parc públic municipal que ens vam trobar el 2015 quan vam arribar. Per tant, tot això significa un desastre en termes de política d'habitatge i de fet és una de les principals causes desastrosa de situació que tenim a l'Estat si parlem de política d'habitatge en general respecte a altres països europeus. Per això vam demanar que l'Ajuntament i la Generalitat fessin un estudi jurídic i urbanístic precisament per evitar que en el cas de zones tensionades, aquests milers d'habitatges construïts amb subvencions públiques milionàries tornin al mercat privat i passin a ser una altra vegada un producte per especular. Creiem que ha passat suficient temps i és hora que l'Ajuntament disposi d'aquest informe i ens el pugui facilitar.

Tinent de Bonet.

Gràcies, alcalde. Senyora Martín, estem donant compliment a tot el contingut de la proposició. Vostè esmentava un punt, n'hi ha d'altres, que vam poder transaccionar el passat mes de desembre d'acord amb el calendari previst al qual ens vam comprometre.

Regidora Martín.

No he entès gaire la seva resposta. Jo crec que l'informe jurídic i urbanístic que estem esperant, no sé si el tenen, no el tenen, ens el faran arribar, no ens el faran arribar, no li preocupa la desqualificació de milers d'habitatges desprotegits, no sé, aclareixi'ns això, perquè és que a banda d'aquest greu problema, tenint en compte que Estem veient coses molt preocupants que està fent el seu govern. No només hi ha la desqualificació d'aquests habitatges i l'informe jurídic que sembla que no han fet, sinó que en dos anys han retallat a la meitat el pressupost de l'IMAP, han retallat un 86% els edificis comprat per tanteig i retracte, han retallat un 90% les aportacions de sols al conveni a salt, es vol encarregar el 30%. A part de fer-se fotos i escenificar, les polítiques d'habitatges els importen per alguna cosa més que per donar-li sols als promotors privats, que és el que saben fer i han fet tota la vida el seu partit.

Ja ens ho diran.

Doncs, senyora Martín, jo no sé si vostè se la creu aquest escenari que ens descriu. És ben lluny de la realitat. Nosaltres complirem amb l'objectiu del conveni ESAL, que és, de fet, l'altre punt que ni tan sols amb Profeina és esmentat, tot i que és la seva altra dèria. I ho farem, a més a més, exactament en els termes en què està previst, és a dir, 1.000 habitatges l'any 2030. En aquest sentit, deixo posar-li alguns dels exemples que estem treballant en la incorporació de nous solars per completar les fases quarta i cinquena del conveni, a més a més el passat mes de gener. L'alcalde, jo mateixa i el comissionat d'habitatge ens vam reunir amb totes les entitats sense ànim de lucre amb qui vam poder fer una valoració del desenvolupament del conveni ESAL i vam poder compartir les diverses finques que s'incorporaran al conveni. Per tant, ben lluny de la realitat que vostè ens acaba de descriure. I no només això, també vam signar una modificació que permet augmentar-ne la subvenció municipal fins al 25% de les rehabilitacions el 20% les noves construccions. Actualment estem afegint les quatre promocions que formaran part d'aquesta quarta fase del conveni, unes promocions que estan en preparació i que contenen 99 habitatges. Estem parlant de les promocions del 22 arroba de Pere Quart, 66-68, amb 27 habitatges, la de Tanger, 56-58, amb 29 habitatges, la de Poblesec, al carrer de l'Exposició, 12, amb 8 habitatges, i la que ha passat avui pel plenari d'Aigua Blava, amb 74-76, amb 35 habitatges. Per tant, estem avançant, seguim avançant. Vostè avui ens du un seguiment d'una proposició que tenia uns terminis llargs per la qual cosa jo crec que Vull dir, pot fer el discurs que vulgui, però el discurs cau i es desfà entre els dits. En aquest tema hi ha la resta, perquè crec que vostè sap perfectament que les dades que dona, com sempre, són més fruit d'una imaginació que no pas de la realitat. I així hem posat-li tres exemples recents que demostren que no hem aturat res. Hem autoritzat la cooperativa Abril-Pobla Nou a gravar el dret de superfície que ostenta respecte a la finca de propietat municipal del carrer Pere Quart 115. Hem fet el mateix a cabo, alcalde, amb Hàbitat 3 i Fundació Privada Sales per l'accessibilitat respecte a la finca del passeig Joan de Borbo. I un altre tercer exemple, hem autoritzat la cooperativa Roderal a gravar el dret de superfície de Gustavo Béquer 1323. Seguim treballant malgrat el que vostè es diu. Jo puc seguir que servim el temps com ella? No, no pot. No pot? Ah.

El grup municipal del Partit Popular té la parola el regidor Sidera.

Gracias, señor alcalde. Esta es una... Hace casi un año, en abril del 24, el Partido Popular presentó una propuesta en este ayuntamiento que fue aprobada para crear una oficina de asesoramiento y de apoyo a los propietarios afectados por ocupaciones irregulares. En un año... El Ayuntamiento no tenemos información de que haya hecho absolutamente nada en este sentido. Por eso nosotros hace dos semanas pusimos en marcha una iniciativa, una oficina móvil de atención a las personas que sufren ocupación En solo dos semanas hemos recibido un centenar de llamadas pidiendo información, pero sobre todo lo que más hemos recibido son personas que llaman explicándonos el problema que tienen con vecinos que tienen ocupadas sus viviendas. Gente que tiene miedo, señor alcalde, porque ven cómo cogen la luz de manera irregular y tienen miedo de que puedan sufrir un incendio. Gente que sufre las consecuencias de personas que no respetan tampoco algunas de ellas la convivencia. Y, por tanto, a mí lo que me gustaría es que lo que tiene que hacer la oposición, que en este caso lo hemos hecho nosotros, lo haga el Gobierno municipal, sobre todo teniendo en cuenta que esta propuesta fue aprobada por este Pleno pidiendo que se crea una oficina de asesoramiento y apoyo a los propietarios afectados por ocupaciones y no se ha creado. Pidiendo a una unidad especializada de la Guardia Urbana que trabajara coordinadamente con los monstruos de escuadra para hacer frente a las ocupaciones. Y no sabemos nada. Y mientras el Gobierno municipal calla, muchos vecinos tienen miedo, lo pasan mal. Y creo sinceramente, señor alcalde, que el problema de la ocupación es suficientemente grave en la ciudad de Barcelona, 2.000 viviendas ocupadas y 21 edificios públicos ocupados como para que el Gobierno municipal mueva ficha.

Tirem Batlle. Sí, gràcies. Òbviament, agraïm el seguiment. Podem explicar el desenvolupament en aquesta matèria, que és crucial i continua sent una prioritat per al Govern municipal. Tot i això vostès ho volen tractar des d'una posició alarmista i simplista, molt allunyada de la realitat i sense portar cap proposta viable més enllà d'una furgoneta donant voltes per la ciutat amb la seva fotografia. La qüestió de les ocupacions irregulars és complexa i requereix respostes serioses i no eslògans. I entrant en matèria de la proposició, des de l'Ajuntament assumim la gestió i la intervenció en l'àmbit de les competències municipals i orientem els propietaris que ho demanen en els procediments a seguir a través de les oficines d'habitatge i els serveis d'orientació jurídica i mediadora. I aquests serveis atenen aquest tipus de demandes i ofereixen un servei gratuït d'assessorament mitjançant un conveni de col·laboració que tenim amb el Col·legi de l'Advocacia. Dit això, dimarts passat, a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, el govern ja va presentar un pla concret per abordar el fenomen de les ocupacions i els assentaments. En aquest document es detallen les línies de treball que ja estem implementant, com ara el reforç de la coordinació policial, l'aplicació de protocols d'actuació en immobles municipals i l'atenció a situacions de vulnerabilitat i la Guàrdia Urbana treballa de manera transversal en matèria d'ocupacions des de quatre unitats, els equips de policia de barri, la unitat de proximitat, la d'informació, la d'investigació i la unitat de reforç, emergències i proximitat. No cal generar cap altra unitat específica en matèries d'ocupacions. Aquesta dinàmica de treball ens permet abordar la problemàtica des de diferents perspectives i mantenir una col·laboració permanent amb Mossos d'Esquadra amb els quals hi ha un intercanvi continu d'informació i amb la resta de serveis municipals. Tal com vàrem explicar... En la presentació del pla, la nostra prioritat és la seguretat de les persones i, naturalment, la recuperació dels espais i la restitució de la legalitat. Respecte al suport a les mesures legislatives adients per protegir la propietat privada, recolzarem aquelles iniciatives que vagin a la direcció de protegir les persones i la propietat en aquest ordre. Per tant, en lloc de repetir aquest debat una vegada i una altra, amb dades sense fonament i sense solucions efectives, els convido a revisar la feina que ja estan fent i a contribuir, si realment ho volen, a trobar respostes útils per a la ciutadania.

Sí, señor Valle, me alegro que haya visto usted la oficina móvil que ha puesto el Partido Popular al servicio de los ciudadanos, ¿no? Porque los ciudadanos lo que no han visto es la oficina ante ocupación que ustedes tenían la obligación de crear a instancias de este pleno municipal, ¿no? Usted, señor Valle, entiendo, ¿no?, que me diga que la propuesta que hizo el Partido Popular es una propuesta, ha dicho textualmente, alarmista y simplista. Pero es que ustedes la votaron, señor Valle. Ustedes la votaron. No, yo le pediría un poquito más de respeto por este pleno y si todo lo que ha explicado que están haciendo no sirve para nada, como es la realidad, cambien o de políticas o de políticos.

Molt bé, doncs no té temps. Té temps? 12 segons, perdó.

Vostès insisteixen una altra vegada en aquest discurs per descomptat alarmista i falta de qualsevol tipus de rigor. Les dades que vostès treuen les treuen del TikTok o d'un tuit. Punto.

Fi del debat.

Passem a les declaracions institucionals. En tenim tres. La primera, de condemna a la prohibició de les manifestacions de Dia de l'Orgull, LGTBI+, a Hongria, que està subscrita per Junts, PSC, Barcelona en Comús, Carre Republicana i Partit Popular, no signada per Vox i que llegeix la tinent Tagall.

El 18 de març de 2025, el Parlament d'Hongria va aprovar una llei que prohibeix la celebració d'esdeveniments vinculats a l'orgull LGTBI+, incluent-hi la marxa de l'orgull de Budapest, un esdeveniment històricament emblemàtic per a la defensa dels drets de les persones LGTBI+, i la seva visibilitat de la diversitat sexual i de gènere. El text assenyalar la prohibició expressa de reunions que promoguin o exhibeixin el canvi de sexe al néixer o l'homosexualitat, sota el fals pretext de la defensa dels menors i la infància. Atès que aquesta legislació impulsada pel govern ultraconservador del primer ministre Víctor Urbán utilitza pretextos marcadament falsos per tal de censurar manifestacions públiques i pacífiques que promoven la diversitat, vulnerant així els drets fonamentals de llibertat d'expressió i reunió. Ates que aquesta normativa permet l'ús de tecnologies repressives, com el reconeixement facial, per identificar i sancionar les persones participants en aquests actes, fet que suposa una greu violació de les llibertats individuals i un retrocés en els valors democràtics que no són propis dels valors europeus i de la garantia de drets bàsics de la Unió Europea. Ates que Budapest, capital històrica de resistència i seu del primer orgull LGTBI+, a la vessant oriental de l'anomenat Taló de Cer, es veu privada d'un esdeveniment pacífic que promou la tolerància, la dignitat, la convivència i els valors cívics i democràtics. Ates que la Convenció Europea per la protecció dels drets humans i de les llibertats individuals, signada per Hongria, consagrada als articles 11 i 14 de les llibertats de reunió i d'associació, així com el dret a la no discriminació. Per aquests motius, d'acord amb l'article 65 i 101 del Reglament Orgànic Municipal i d'acord de la Junta de Portaveus de 6 de febrer de 2006, ratificat per l'acord de la Junta de Portaveus de 4 de setembre de 2015, relatiu als criteris interpretatius sobre els articles del Reglament Orgànic Municipal, reguladors de les declaracions institucionals, formulant la següent declaració institucional. La rotunda condemna a la prohibició de manifestacions com les de l'Orgull i GTVI Plus a Hongria, conciliant-la un atac directe als drets humans, les llibertats individuals i els valors democràtics i que no té encaix en el projecte europeu. Dos, la solidaritat amb la comunitat LGTBI Plus del país, especialment per a aquelles persones que puguin ser víctimes directes de legislació, així com amb la ciutat de Budapest i el seu govern municipal, a la que Barcelona mostra el seu suport i solidaritat. Tres, el compromís amb Grup Municipal Partit dels Socialistes de Catalunya, la defensa dels drets humans, la diversitat i la igualtat arreu del món, reafirmant Barcelona com una ciutat referent a la lluita dels drets de les persones LGTBI Plus. 4. La voluntat d'instar la resta d'institucions del país i de l'Estat a actuar amb contundència davant el que suposa un retrocés sense precedents en l'avenç del col·lectiu LGTBI+, promovent les accions diplomàtiques oportunes per tal de revertir la situació i protegir el seu col·lectiu.

Vox, que no ha signat un minut.

Les advierto de que en la declaración se han olvidado por lo menos de la letra Q. O sea, han hecho una declaración a favor del colectivo LGTBI+, pero no han incluido a las personas que no se sienten identificadas con la cis heteronormatividad. Nosotros pensamos que lo que ocurre es que la comunidad LGTBI+, sin o con Q, tampoco les importa. Y si les importa es solo en algunos países. ¿Por qué no han mencionado nunca lo que sucede en países musulmanes? En Qatar, mantener relaciones sexuales con personas del mismo sexo puede acarrear una pena de siete años de cárcel. En Gaza, con hasta diez años de cárcel. Irán, Arabia Saudí, Sudán o Yemen contemplan incluso la pena de muerte. El artículo 489 del Código Penal marroquí castiga la práctica de la homosexualidad con penas de hasta tres años de cárcel. La ciudad invitada por el alcalde en las últimas fiestas de la Merced fue precisamente Casablanca. Carecen de toda credibilidad.

Passem a la següent proposta de suport a Ucraïna, que ha estat signada per Junts per Barcelona, PSC, Barcelona en Comús, que Republicana, Partit Popular, que no ha signat Vox i que llegeix el regidor Martí. Perdó, perdó, sí, n'hem signat aquesta. Doncs ho sentim molt. Per tant, està signada per tots els grups. Regidor Martí.

Sí, gràcies, president. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona es compromet a, primer, augmentar el suport a Ucraïna, intensificant l'enviament d'ajuda humanitària i de material i equipament especialitzat, reforçant els serveis de primera recollida i acompanyament als refugiats que arriben a la ciutat. Treballar de la mà d'organitzacions del tercer sector per millorar les condicions de vida dels refugiats ucraïnesos que han arribat a Barcelona. Desenvolupar iniciatives que reforcin la resiliència de la ciutat davant els impactes derivats del conflicte, tant en termes de suport a l'activitat econòmica com en la protecció de les persones que han viscut processos migratoris i que es troben en situació de vulnerabilitat. Denunciar l'agressió russa. remarcar la necessitat de trobar vies diplomàtiques per a la resolució del conflicte i defensar la cultura de la pau des dels mitjans de comunicació dependents de l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb la necessitat d'una resposta coordinada de la Unió Europea, que convini suport institucional i de defensa a Ucraïna, traslladar el contícut d'aquesta declaració institucional a l'àrea metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya la Unió Europea, així com l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Moltes gràcies. Com més per unanimitat, doncs queda aprovat. Passem a la següent, que és la del 21 de març, com a Dia Internacional de la Eliminació de la Discriminació Racial. que ha estat subscrita per Junts per Barcelona, PSC, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular, no ha estat signada per Vox i que llegeix la regidora González de Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, amb motiu del 21 de març, Dia Internacional de la Discriminació Racial, declara el seu compromís ferm per dedicar tots els esforços i recursos necessaris per avançar en l'erradicació de discriminacions racials i desigualtats. Durant els últims anys s'han fet molts passos endavant i ho hem de continuar fent conjuntament amb la resta d'administracions, amb la Generalitat de Catalunya, el govern de l'Estat, amb la voluntat d'abordar l'eliminació del racisme i la discriminació de manera estructural i decidida. L'Ajuntament de Barcelona es compromet a impulsar les següents accions concretes per avançar cap a una societat més justa i igualitària. En primer lloc, du a terme una programació d'activitats de sensibilització a tots els districtes de la ciutat. Aquestes accions s'han de tenir com a objectiu fer de la perspectiva antirracista un eix transversal de les polítiques municipals, equiparant-les a altres prioritats com la perspectiva de gènere. Segon, incorporar la perspectiva antiracista a totes les polítiques municipals, així com la formació en diversitat i antiracisme per a treballadors i treballadores municipals, les forces de seguretat, garantint la transversalitat en tots els àmbits d'actuació de l'Ajuntament. Tercer lloc, fer efectiva la incorporació de personal en bagatge migratori als serveis municipals, enfortint el servei de promoció de la diversitat i dades que permetin avaluar i optimitzar la seva activitat. Quart, promoure la inclusió de la història i cultura del poble gitano, així com el passat colonial d'Espanya en el currículum escolar per fomentar el respecte i la comprensió intercultural. Cinquè, enfortir l'Oficina per la no discriminació per tal de garantir un acompanyament jurídic i psicosocial davant situacions de discriminació racial, facilitant-ne l'accés. Fem fàcil en potenciar la territorialització mitjançant el projecte Antenes de la BND a tots els districtes.

Otra declaración en la que refleja nuevamente su visión parcial y excluyente de la realidad. En este caso proponen la perspectiva antirracista como un eje transversal, pero sin definir su significado, porque buscan utilizar este término para imponer sus ideas y acallar cualquier crítica acusándola de racista. Piden incorporar personal con bagaje migratorio a los servicios municipales, lo que va en contra de los principios de mérito y capacidad, y puede servir para enchufar algunos amigos. Reclaman fortalecer la oficina de la no discriminación, uno de sus chiringuitos ideológicos que centra sus esfuerzos en los casos de real o supuesta discriminación mientras guarda silencio frente a casos como la marginación del castellano en nuestro ayuntamiento, las multas lingüísticas o el cordón antidemocrático que practican a Vox. Una buena forma de recordar los 600 años de la llegada de los gitanos a España y luchar contra el antigitanismo sería que el ayuntamiento organizase un acto de homenaje dedicado a los beatos Emilia Fernández Rodríguez, la canastera, y Zefrino Jiménez Maya, el Pelé, mártires de la Guerra Civil.

Seguim amb la... Alcalde, és flagrant que deu segons per respondre, que aquest discurs totalment racista vagi sense cap mena d'impunitat. Aquesta declaració institucional, afortunadament, ha estat signada per la majoria dels dos municipals. Això corrobora que això no és una qüestió ideològica, sinó que és una qüestió de drets, que som més els que defensem que les persones migrants han de tenir drets. No només les persones migrades, les persones amb bagatge migratori, incluent també, evidentment, el poble gitano. Gràcies als grups municipals per donar suport a aquesta declaració que referma el nostre compromís en contra, sobretot a favor, perdó, de les persones migrades i racialitzades i que va en contra del discurs, tot i que moltes vegades escampa l'extrema dreta sense cap mena d'impunitat en aquest consistori. Així que gràcies i visca la lluita antiracista.

Cobrim, per tant, un minut a la resta de grups. Demana la paraula Esquerra Republicana, Junts, PSC.

Demana la paraula, un minut. Sí, efectivament, nosaltres... Sí, alcalde, nosaltres també s'acuntem a aquesta iniciativa, doncs compartim plenament la necessitat d'avançar amb l'erradicació del racisme i la discriminació i ho fem amb la convicció que Barcelona ha estat i continuarà sent una ciutat referent a la defensa dels drets humans i la igualtat d'oportunitats.

Algú va fer l'ús del minut? Esquerra Republicana, Junts? Seguim amb la darrera, que és defensa i promoció del català, signada per Junts per Barcelona, el PSC, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i no signada pel PP ni per Vox. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies. En primer lloc, saludar la vicepresidenta d'Amics de l'Obrasola, la senyora Elisenda Puig, i la secretària de la mateixa entitat, Monsegueres, que ens acompanyen avui. Aquí agraïm que ens hagin volgut acompanyar al ple d'avui. Procedeixo a llegir la declaració institucional que diu que el plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, manifestar el seu compromís amb la defensa i la promoció del català a qualsevol dels territoris del domini lingüístic, i més, en un moment d'emergència lingüística, de retrocés en l'ús social i de minorització. Segon, defensar el català com a llengua curricular i d'aprenentatge a l'escola i la immersió lingüística com a eina de cohesió i promoció social. Tercer, reconèixer la important tasca que, des de fa gairebé 50 anys, du a terme la xarxa d'escoles de la Bressola en la recuperació lingüística del català i de la cultura catalana a la Catalunya del Nord, avui administrada per l'Estat francès. Quart, agrair el suport que ha rebut la Bressola per part d'institucions, societat civil i particulars d'arreu dels territoris del domini lingüístic català. La divulgació de la tasca de la Bressola, la societat institucional rebuda i els recursos econòmics i materials que s'hi han destinat han contribuït a l'èxit d'aquesta iniciativa educativa, que és també motiu d'orgull de país. Cinquè, expressar la seva preocupació per les dificultats financeres que afronta la Bressola i demanar a les autoritats i administracions nord-catalanes que les atenguin adequadament i d'una manera immediata, per tal de garantir no només la sostenibilitat i la viabilitat del model pedagògic i d'immersió lingüística de la Bressola, sinó també el creixement i la consolidació futura. Sisè, notificar aquests acords a la Bressola, a l'Ajuntament de Perpinyà, al Consell General dels Prineus Orientals, al Consell Regional d'Occitània i al Parlament de Catalunya.

Moltes gràcies. Els que no han signat volen fer-vos la paraula. Regidor.

Nosotros no vamos a hablar por varios motivos. El más importante es que no avanzan, siguen en su mundo paralelo, se nigan a reconocer la realidad de Barcelona. Y la realidad de Barcelona es que hay dos idiomas, les guste o no. Y ustedes quieren convertir una ciudad bilingüe que sabe convivir en armonía en una ciudad monolingüe atropellando a toda costa los derechos de los hispanohablandes y diciéndole a cada uno qué idioma tiene que hablar. No solo eso, siguen empeñados en crear clases sociales en función del idioma que hablan, el famoso ascensor social. Créanme, no hay peor forma de convencer a alguien de algo que obligarle. Parece mentira que a estas alturas todavía no se hayan dado cuenta. Pero es que además resulta que los castellinoparlantes son la inmensa mayoría de esta ciudad, aunque les duela. Es decir, ustedes no solo no se adaptan a la realidad de Barcelona como servidores públicos, sino que intentan cambiar los hábitos de los barceloneses a la fuerza. La gente por un lado y ustedes por otro. Pero claro, los radicales somos los que queremos que cada uno hable el idioma que le dé la gana.

Doncs... ya lo tendríamos, ¿no? Ah, vol obrir torn, obre torn, eh?

És conscient que obre torn, eh? Un minut. Em deu segons dir dues coses. Primer, el quart motiu de discriminació, segons l'oficina de la discriminació de l'Ajuntament de Barcelona, per tant, denúncies que rep, el quart motiu és el català i no apareix el castellà. Per tant, parlem de quina és la llengua discriminada de la ciutat i de quina no. I un altre matís, a Barcelona no s'hi parlen dues llengües, se n'hi parlen més de 300, cosa que és motiu d'orgull d'aquesta ciutat.

Algun grup vol fer-vos del seu minut? No? Doncs moltes gràcies, regidors i regidores. Bon cap de setmana. Aixequem la sessió.