Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes d'abril

📄 Documents oficials

🟢 Proposta 🟣 Ideologia 🔵 Dada 🔴 Atac

📋 Ordre del dia

📝 Resum del punt

El punt fora de l'ordre del dia consisteix en dues mencions de caràcter luctuós: un record a Òscar Muñoz, periodista de La Vanguardia vinculat a l'actualitat municipal, i la petició d'un minut de silenci en memòria del Papa Francesc. Es tracta d'un moment institucional de reconeixement i condol, sense debat polític ni presa de decisions.

👥 Posicions dels partits ( 2)

No expressa cap posicionament polític en aquesta intervenció, ja que només es limita a una fórmula de cortesia.

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, fa una menció institucional de condol i reconeixement, sense expressar cap posicionament polític ni controvèrsia.

Gràcies.

Gràcies. Gràcies.

Bé, bon dia. Bon dia. Començarem... Comencem per fer dues mencions de caràcter luctuós. Una primera és un record i una abraçada que enviem als seus companys de feina i a la família de l'Òscar Muñoz. periodista de La Vanguardia i una persona que ha seguit l'actualitat local a la nostra ciutat durant molts anys, de tal manera que ja era una persona més, diguem-ne, del paisatge humà de l'Ajuntament, d'una persona rigorosa, que durant molts anys va escriure una primera part de la seva trajectòria sobre mobilitat i després d'aquells periodistes de raça que coneixen perfectament la ciutat i i que la descriuen amb rigor, però també amb la passió que se sent per la ciutat de Barcelona. I, per tant, sé que tots els grups ho heu fet arribar a l'empresa, al grup Godó, a la Vanguardia i també als seus familiars, però no volia deixar de fer avui una menció en aquest plenari de record a la seva figura. I, en segon lloc... i també de forma acordada demanar un minut de silenci en memòria del Papa Francesc.

Administració Pública

📝 Resum del punt

El punt de l'ordre del dia consisteix en l'aprovació de l'acta de la sessió ordinària anterior, celebrada el 28 de març de 2025. Es tracta d'un tràmit habitual per validar el contingut de la sessió prèvia.

👥 Posicions dels partits ( 1)

El PSC, a través de l'alcalde, inicia el tràmit d'aprovació de l'acta sense expressar cap objecció ni comentari, mostrant conformitat amb el procediment. No es manifesta cap posicionament polític específic sobre el contingut de l'acta.

Comencem amb l'aprovació, si s'escau, de l'acte de la sessió ordinària del 28 de març del 25.

Educació Assumptes Socials Administració Pública

📝 Resum del punt

El punt de l'ordre del dia tracta la presentació i debat de la mesura de govern 'Barcelona Fàcil', que té per objectiu simplificar, agilitzar i modernitzar els tràmits administratius de l'Ajuntament de Barcelona. Es detallen els eixos d'actuació, el pressupost i el calendari d'implementació, així com les aportacions i valoracions dels diferents grups municipals. El debat reflecteix consens sobre la necessitat de simplificació, però també crítiques sobre l'ambició, la concreció i el risc de desatendre col·lectius vulnerables o d'afavorir la desregulació.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa la mesura com una proposta consensuada, amb calendari, governança i pressupost clar, sorgida d'un procés participatiu i tècnic. Considera que el pla respon a la necessitat de fer una administració més àgil i accessible, i destaca la importància de mantenir l'atenció presencial per evitar l'exclusió digital.

Junts critica la manca d'efectivitat real del pla, que considera més una operació d'imatge que una transformació profunda. Reclama més concreció, rapidesa i una administració que faciliti la vida a ciutadans i empreses, i lamenta la manca de resultats tangibles després d'anys de promeses.

Barcelona en Comú valora positivament el calendari i el pressupost, així com la simplificació de normatives, però alerta sobre el risc de liberalització i desregulació. Demana especial atenció a la digitalització per evitar desigualtats i reclama més valentia i mesures específiques per protegir col·lectius vulnerables.

ERC dona suport a la necessitat de simplificació i valora positivament el pla, però exigeix compromís polític i valentia per garantir-ne la implementació real. Reclama més concreció en els terminis, un canvi cultural dins l'administració i mecanismes de participació i avaluació ciutadana.

El PP celebra la presentació del pla, que considera alineat amb les seves demandes de simplificació administrativa. Demana que no es quedi en una campanya publicitària i exigeix mesures concretes com l'eliminació de la cita prèvia i una administració que faciliti l'activitat econòmica i la vida ciutadana.

VOX valora que el pla recull demandes de simplificació, però el considera insuficient i reclama mesures més profundes, com la derogació de la quota del 30% d'habitatge social i la reducció d'impostos. Critica la manca d'inclusió lingüística i d'accessibilitat per a discapacitats, i acusa el govern de complicar la vida als ciutadans.

Si no teniu inconvenient, el donaríem per aprovat. De la part informativa... hem de saber que avui està prevista la presentació de la memòria del Consell de Ciutat 2024, però que a petició del propi Consell s'ha posposat pel plenari vinent. I per tant, començaríem ja amb el que fa referència a les mesures de govern i començaríem amb la primera, que és enfortir l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a la ciutat pel període 2025-2027 i aprofitem per saludar a tot el sector del lleure que avui ens acompanya, que hem pogut fer abans una salutació prèvia i agrair-los la feina que heu fet coproduint aquesta mesura de govern. Moltes gràcies. Té la paraula l'atinenta de Gai.

Bé, moltes gràcies.

6 minuts ponent, 3 minuts resta d'or.

Endavant. Moltes gràcies, alcalde. Efectivament, avui presentem una mesura de govern que reflecteix amb claredat i ambició educativa i social de la nostra ciutat. Es tracta d'una proposta estratègica que situa el llibre educatiu de base associativa al centre de la política municipal com un pilar fonamental de la ciutat educadora que volem continuar construint. Barcelona compta amb una llarga tradició en aquest àmbit i ara, amb aquesta nova mesura, consolidem el camí fet, corregim les desigualtats detectades i obrim una nova etapa més ambiciosa, més coordinada i més orientada a garantir drets. La realitat que afrontem ens interpel·la amb força. A la nostra ciutat, més de 10.500 infants i adolescents participen en esplais i agrupaments escoltes, dinamitzats per més de 2.200 joves voluntaris i voluntàries que dediquen temps, energia i vocació a construir experiències educatives de qualitat democràtiques i arrelades al territori. Aquest capital social, invisible en moltes ocasions, té un impacte directe en la vida quotidiana de milers de famílies i genera vincles comunitaris que difícilment es poden replicar des de cap altra estructura institucional. La mesura que avui defensem s'ha construït sobre una base sòlida, un procés de diagnosi compartida i l'avaluació rigorosa de la mesura del 2018, a la vegada que amb la participació activa de les federacions de lleure del Consell de la Joventut de Barcelona, de serveis tècnics municipals i de representants dels districtes. És, per tant, com hem dit, el fruit d'un treball conjunt amb els agents que cada dia fan possible que el llibre educatiu de base associativa sigui una realitat viva, útil i transformadora. Així que vull agrair especialment la inconmensurable aportació de les entitats que avui són presents i a les que dirigim una factuosa salutació per sempre tenir una bona predisposició per seguir avançant i treballant en profunditat en aquest tema. La mesura de govern s'articula en tres grans eixos, que responen a vuit reptes identificats i que es concreten en 17 línies d'acció, i cada un d'ells té una funció clara i complementària per garantir l'accés al lleure a tothom com a dret, afavorir també el reconeixement institucional i social de les entitats i millorar les condicions en què desenvolupem i es desenvolupa la seva activitat. El primer eix aborda de manera directa la necessitat de garantir l'accés equitatiu al lleure educatiu. Això implica reconèixer que, malgrat l'existència d'una xarxa extensa, l'accés a aquesta oferta encara presenta desigualtats territorials, econòmiques i culturals. Per això, la mesura reforça les línies de beques i ajuts per a les famílies amb menys recursos, amplia també els mecanismes de derivació coordinada entre escoles, serveis socials i entitats i incorpora accions específiques per fomentar la participació de col·lectius que sovint queden exclosos d'aquestes activitats, com ara infants amb discapacitat, fills de famílies migrades o criatures en entorns de vulnerabilitat estructural. Aquest enfocament ens permet superar la idea del lleure com un espai opcional o secundari i l'inscriu com una peça estructural dins d'un sistema educatiu ampliat on escola, família i comunitat sumen per garantir una educació integral. No es tracta només de garantir places, es tracta de garantir vivències educatives de qualitat, inclusives, accessibles i significatives per a tothom. El segon eix respon a una altra necessitat fonamental, visibilitzar, reconèixer i projectar el valor de les entitats de lleure com a agents educatius i socials de primer ordre. Les entitats no només ofereixen activitats, creen contextos de participació democràtica, promouen el lideratge juvenil, afavoreixen la igualtat de gènere i generen cohesió comunitària als barris. Per aquest motiu, la mesura contempla accions concretes com la creació de mecanismes de reconeixement institucional, la presència activa de les entitats en espais de participació, la consolidació de vincles entre federacions i serveis municipals i una campanya de comunicació que posi en valor l'impacte educatiu i social del model que defensem. Aquest eix té també una dimensió política rellevant. Barcelona assumeix que el voluntariat educatiu és una expressió de responsabilitat col·lectiva i que la seva promoció i sosteniment no és una opció sinó una obligació pública. Quan donem suport a aquestes entitats, no només reconeixem una feina ben feta, reconeixem una manera d'organitzar la societat, de transmetre valors i de construir comunitat des de la base. El tercer eix posa el focus en les condicions materials i estructurals que permeten que aquesta activitat es desenvolupi amb garanties. Parlem d'accés a locals segurs i adequats, d'ús facilitat de l'espai públic, de finançament estable i suficient de recursos digitals que permetin una gestió moderna i eficient. La mesura proposa actuacions específiques en cada un d'aquests àmbits, reforça les línies de subvenció amb criteris de continuïtat, promou l'accessió d'equipaments municipals, impulsa la digitalització de processos interns i simplifica els tràmits administratius per reduir la càrrega burocràtica de les entitats. Aquest eix expressa una voluntat clara. Les entitats de lleure mereixen estabilitat, reconeixement i condicions dignes i l'Ajuntament té la responsabilitat de garantir-les amb recursos, amb eines i amb una relació institucional basada en la confiança i en la col·laboració de la que n'estem molt orgullosos. Tot plegat es tradueix en una proposta ambiciosa, realista i perfectament alineada amb les polítiques educatives i socials de l'Ajuntament, amb un pressupost total que s'hi destina superior a com a 6 milions d'euros, planificat de manera específica per a cada línia d'actuació amb l'objectiu de garantir el desplegament efectiu de les mesures previstes i de facilitar-ne l'avaluació periòdica per consolidar Barcelona com a ciutat educat. I per agrair als tècnics i directores tota la feina feta i al comissionat. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Jaó, de Junts.

Gràcies, alcalde. Benvinguts i benvingudes a l'Ajuntament de Barcelona i gràcies per la gran tasca que feu dia a dia amb el lleure educatiu de base voluntària i després m'hi referiré perquè és important remarcar la base voluntària. En primer lloc, volem agrair la presentació d'aquesta mesura. És una mesura llargament reivindicada pel sector. Hem de lamentar que s'han trigat set anys des de l'última presentació de la mesura de lleure educatiu i, per tant, això ha portat certs problemes a les entitats. Agraïm també que en aquesta ocasió, i de manera puntual, i cosa que hauria de ser una tònica, hagin pogut estar partíceps tots els grups municipals d'aquesta mesura, que se'ns hagi fet un retorn com calia, que haguéssim pogut fer les nostres aportacions, i per tant demanem als regidors del govern que prenguin exemple del comissionat, perquè aquesta hauria de ser la tònica que s'hauria de fer en cada mesura de govern que es presentés en aquest Ajuntament. Dit això, També lamentem, malgrat que s'han fet les coses relativament bé, lamentem que s'hagi posposat tantes vegades la presentació d'aquesta mesura. Ja la teníem redactada, ja la teníem tancada, ja la teníem acordada, no es va presentar a les comissions que en teoria s'haurien de presentar i a més amb un endarreriment d'un any i mig. Per tant, en aquest sentit no acabem d'entendre aquesta dilatació en el temps. per presentar aquesta mesura, però benvinguda, benvinguda sí. Som plenament conscients que el lleure educatiu de base voluntària educa en valors, genera cohesió social i inclusió, fa un desenvolupament integral dels joves de la nostra ciutat, s'arrela en el territori i té sentit de comunitat i empodera a nivell de joventut, cosa que avui dia és extremadament important que els joves i les joves de la nostra ciutat estiguin extremadament empoderats i participin en tots els àmbits de la nostra societat. La mesura, com vostè ha dit, TINENTA té el principal objectiu d'enfortir l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària per facilitar l'accés equitatiu al lleure, reforçar el reconeixement de les entitats i millorar el dia a dia de les entitats amb recursos, locals, espais públics i finançament. El lleure educatiu, com hem dit, és un pilar fonamental per al desenvolupament personal i social dels nostres joves i universitats. I davant d'això, com a responsabilitat de grup municipal de Junts per Barcelona, vam fer tot un seguit d'aportacions també treballades i acordades amb el Consell de la Joventut de Barcelona, exigint un pressupost detallat i desglosat per les accions i no només per eixos de treball, amb uns indicadors d'avaluació públics i consultables que fossin realment remalcables i que estiguessin dins de la mesura. Vam demanar també un calendari d'implementació detallat d'aquestes línies d'actuació i vam demanar, sisplau, que es reconegués que el lleure educatiu és de base voluntària, que no és remunerat en la seva majoria i que per tant això és un valor afegit en aquest lleure educatiu. Quan vam fer la reunió de retorn amb el comissionat, se'ns van explicar que hi haurien tres d'aquestes línies que s'increurien dintre d'aquesta mesura de govern, el pressupost detallat i desglosat per accions no era possible, l'explicació que ens van donar era perfectament lògica, però tota la resta, i a cabo, alcalde, no estan incloses a la mesura de govern, per tant, no sé si es pensaven que no ens llegiríem aquesta mesura de govern, un cop acabada perquè ens havien dit que sí que estava feta, i quan ens hem llegit no hem trobat absolutament res, ni calendari detallat, ni indicadors clars, ni absolutament res del que havíem demanat, per tant, Bé, benvinguda sigui, però exigim més ambició per part de l'obert.

Té la paraula el regidor González de Comuns. Sí, bon dia. Jo vull començar agraint la feina que fan setmana a setmana els esplais i caos. i específicament en el cas concret al grup de treball d'educatives, al Consell de Joventut i a tots els equips tècnics de la casa, de l'Ajuntament, que també han fet possible aquesta mesura. I agafar la reflexió que feia la regidora Lleó també perquè tant de bo condís una mica l'exemple d'aquesta manera de treballar del Comissionat de Joventut amb d'altres àrees de la casa. Jo no sé si és una bona o mala publicitat per l'escoltisme i l'esplai, però gairebé tot el que soc o ser ho vaig aprendre a l'esplai picabufa, a l'esplai xangó, i per tant vagi per endavant el reconeixement del que fan dia a dia milers de joves educant infants. en un entorn segur, en un entorn de valors, etcètera. Avui una mesura de govern treballada amb les entitats que continua l'estela de la del 14 a la del 18 i celebrem aquesta continuïtat però alhora també Creiem que falta ambició per anar més enllà. Està bé continuar amb aquestes mesures però haguéssim pogut anar més enllà. El lema de Llops és tant com puc i crec que no hem anat tan enllà com haguéssim pogut. Fa dècades que l'associacionisme educatiu i el juvenil en general reclama reconeixement, finançament i espais i les administracions no hem sabut, i ho dic en primera persona del plural, a donar prou resposta. I després, un dels aprenentatges vitals que hauríem de fer tota la societat, les administracions, tothom de l'escoltisme i l'esplai, entre molts d'altres, és el fet d'anar avaluant contínuament allò que fem, i fer-ho col·lectivament, i fer-ho amb els infants, fer-ho amb les famílies, fer-ho amb tota la comunitat que hi ha al voltant de l'entitat. Crec que aquí és on tenim el repte principal de la mesura de govern, més enllà de si la mesura diu A, B o diu una altra cosa, el que ens toca és tenir un mecanisme d'indicadors, un pressupost, un calendari i poder fer aquesta avaluació continuada i sobretot compartida amb els principals implicats i implicades que són les entitats dels nostres barris. I per acabar, jo crec que hauríem de fer... tot el possible per garantir que, com deia el gran Carles Capdevila, referint-se als espleix i caos, segueixin sent tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents i que algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat. Això ho deia Carles Capdevila el 2007, tot el que ha plogut després del 2007, però segueix sent absolutament necessari que tota aquesta munió de joves lluitin per canviar els nostres barris i transformar el món. Així que, moltíssimes, moltíssimes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies. Bon dia a tot el plenari i a tots els representants dels esplais, dels caos, del grup de treball d'associacionisme juvenil que ha estat també darrere de la mesura. Ens arriba una mesura d'un àmbit en què massa poques vegades s'hi posa tensió i de fet segurament per això ha trigat tant a arribar. que és el lleure educatiu, l'associacionisme educatiu, que en el fons, em sumo també amb el regidor i regidora que m'ha precedit, en fer un reconeixement en el que significa aquest espai en el desenvolupament i construcció del que és molts infants i joves, no ja de tota la ciutat, sinó evidentment de tot el territori. Parlar d'educació a temps complet, parlar d'aquesta educació 360 és especialment parlar de què passa quan som fora de les escoles i parlar de què passa en el lleure educatiu, en aquests espais que són espais de joc que són espais de descoberta, que són espais de trepitjar el carrer, de trepitjar la natura, de les relacions socials i del compromís que en el fons el que estan fent és educar els infants i joves. Però bé, en quina situació ho trobem? I ja no només des de la diagnosi que es presenta la mesura de govern, sinó una mica més enllà. Veiem que tenim unes xifres en què va minvant la capacitat de participació d'aquests joves i infants i especialment Fins i tot, si mirem el mapa de la ciutat, veiem com hi ha barris en què la capacitat de poder accedir a aquest lleure educatiu de base voluntària és molt menor. Per tant, hi ha una necessitat de suport. Veiem també, d'una altra manera, una reivindicació històrica d'acompanyament, d'acompanyament especialment amb els espais que poden tenir a la ciutat, els espais que els podem acompanyar. El Consell de Joventut de Barcelona, en el seu informe que va traient, diu que el 62% de les entitats juvenils creuen que les condicions físiques de l'espai els limiten o impossibiliten la feina que estan fent. Per tant, hi ha una manca de capacitat de poder trobar espais on puguin desenvolupar plenament aquestes activitats. I nosaltres ho hem anat dient també diverses vegades de la necessitat de posar en contacte tots aquells espais que són espais de ciutat, com poden ser els casals de barri, com poden ser els centres cívics, i de com els anem garantint també aquesta capacitat que hi pugui haver de base voluntària. Sobre la mesura en concret, agrair les incorporacions que s'han fet perquè, com s'ha dit, certament hi hem pogut treballar, jo crec que tots i totes d'una... d'una manera força constructiva. D'una banda creiem que és molt important el fet que s'hagi inclòs que el lleure educatiu és una eina vital per fomentar i reconèixer l'ús del català, de la llengua, especialment en un moment de crisi del seu ús social. I d'altra banda creiem que el lleure educatiu, com ho treballem en tots els àmbits educatius, ha d'arribar a tothom. Per tant, aquells infants i joves amb més vulnerabilitat, aquells infants i joves amb discapacitats, que puguin tenir també les mateixes oportunitats i creiem que així ho hem posat. És una mesura que la veiem genèrica i que per tant, i acabo aquí, la seguirem de molt a prop perquè més que res aquí l'important és veure com ho aterrem i com es posen en pràctica tots aquests eixos i aquestes accions. Gràcies.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Martí del Partit Popular. Moltes gràcies. Vull donar la benvinguda a les entitats i agrair la predisposició del comissionat a escoltar i incorporar les aportacions del nostre grup. Celebrem aquest aranar i esperem que continuï sent així en futures iniciatives. Barcelona compta amb una llarga i consolidada tradició en el camp del lleure educatiu, un àmbit fonamental per a moltes famílies de la nostra ciutat. Sabem que l'associacionisme educatiu té un paper que va més enllà de formar i d'educar, Té també una funció clau en valors com la convivència, la inclusió i la cohesió social. Ens preocupa especialment la situació dels infants amb discapacitat tan física com intel·lectual. Per això valorem que s'hagin acceptat les nostres esmenes per incloure les entitats de lleure inclusiu que compten amb personal preparat per aquests infants. Ara cal garantir una línia de subvencions que doni suport a la seva tasca. En aquest àmbit encara queda molta feina per fer i, si m'ho permeten, posaré un exemple. No és admissible que a l'edició 2024 del programa T'estiu molt, un cop finalitzat el curs escolar, només es van oferir 22 activitats específicament adaptades per infants amb discapacitat. Parlem de 22 activitats sobre un total de més de 1.000 activitats. Aquesta és la realitat. Igualment es preocupa la desigualtat territorial. Moltes entitats es concentren a Gràcia, a l'Eixample i gairebé no hi ha el districte de Nou Barris. Reclamant accions per revertir aquesta situació, més suport, més incentius i més acompanyament per crear entitats allà A més, només un 6% dels infants i joves participen actualment en esplais i caos. Aquest percentatge és baix i creiem que la mesura hauria estat més ambiciosa. Caldria marcar objectius de participació concrets per a Estats I per a districtes. També volem recordar que hi ha entitats que tot i no formar part del model clasic d'associacionisme educatiu fa una feina social molt important, sobretot en el lleure dels infants més vulnerables. Aquestes entitats també necessiten més suport i recursos. Finalment, una qüestió clau, moltes d'aquestes entitats no tenen un local estable, depenen de lloguers amb el risc que això suposa. Creiem que cal apostar per fórmules de cessió estable o convenis de llarga durada que donin estabilitat als seus projectes. El nostre parer aquesta mesura és un pas endavant, però no és suficient. Demanem al govern municipal que vagi més enllà. Cal garantir el dret al lleure educatiu perquè no sigui un privilegi, sinó un dret real per a tothom, independentment del barri on es viu o dels recursos de cada família. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula al regidor Senderos de Vox.

Gràcies, alcalde, i bon dia a tothom. Des del grup municipal de Vox volem expressar la nostra valoració crítica i prudent davant la mesura del govern que avui es presenta sota títol Enfortir l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a la ciutat. Aquesta proposta, malgrat que pot semblar positiva en la superfície, és en realitat una nova mostra de la voluntat del govern municipal de consolidar una xarxa ideològica que no sempre respon als interessos generals de tots, els barcelonins, sinó més aviat a una agenda política concreta. Ens trobem davant una iniciativa altament intervencionista que pretén reforçar entitats de lleure tradicionalment alineades amb postulars d'esquerra i amb una clara inclinació cap al pensament únic progressista. La mesura es presenta com a suport al lleure educatiu voluntari i comunitari, però al nostre entendre el que realment busca és crear estructures paral·leles a l'educació formal que escapen del control democràtic i serveixen com a canals de transmissió de determinades ideologies, en molts casos allunyades del respecte a les tradicions, a l'autoritat de les famílies i a la neutralitat ideològica que hauria de garantir qualsevol acció educativa impulsada amb diners públics. Ens preocupa especialment que es pretengui vincular aquesta mesura amb conceptes com diversitat, pensament crític o transformació social que massa sovint són utilitzades com a eufemismes per impulsar projectes ideològics des de l'administració, deixant de banda l'objectivitat i el respecte a la pluralitat real. D'altra banda, no havíem justificat l'esforç pressupostari que implica aquesta mesura en múltiples línies d'ajuts, convenis i sessions d'espais públics en un moment en què la ciutat pateix greus problemes de convivència, seguretat i manca de serveis essencials. Creiem que els recursos públics han d'anar destinats a garantir els drets bàsics dels ciutadans i no a finançar estructures afins al govern de torn. Finalment, defensem que qualsevol suport a entitat juvenils o educatives hauria de respondre a criteris estrictes de neutralitat, transparència i rendiment de comptes. No acceptarem que s'utilitzi l'associacionisme juvenil com a eina d'adoctrinament polític o social, ni que es disfressi de suport a la infància, el que és en realitat una aposta pel clientelisme i l'instrumentalització del jovent. En conclusió, des de Vox valorem negativament aquesta pressura perquè entenem que no respon als veritables interessos dels barcelonins, sinó que perpetua una visió ideològica esviaixada i excloent. Apostem per una educació amb valors universals, amb llibertat, responsabilitat i respecte a les nostres arrels i no per fórmules d'enginyeria social encoberta. Gràcies.

Moltes gràcies. Doncs donem per acabat el debat. Moltes gràcies a tots. I passem a la següent mesura de govern que té a veure amb els processos de simplificació administrativa de procediments i reglamentària de l'Ajuntament de Barcelona, l'ha nomenat Pla Barcelona Fàcil i té la paraula la Tinenta Bonet per 6 minuts i 3 minuts la resta de grups. Endavant, Tinenta.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Avui duem a aquest plenari la mesura de govern del Barcelona Fàcil, una mesura que té per objectiu justament fer això, fer les coses més fàcils. Perquè avui el que portem, de fet, és una conclusió. d'una feina feta durant molt de temps a la que ara m'hi referiré. Estic absolutament convençuda que tots els que som aquí volem que l'Ajuntament sigui una administració més àgil, més propera, més accessible per a tothom i el Pla Barcelona Fàcil justament el que fa és posar la ciutadania i les empreses al centre per poder repensar i simplificar els tràmits administratius. Sovint aquests tràmits administratius són font de frustració, poden ser també una barrera que allunya la ciutadania i les empreses de les administracions. Però, com deia, abans d'entrar a desgranar les mesures d'aquest pla Barcelona Fàcil, d'aquesta mesura de govern, volia fer un agraïment a tots els que han contribuït a fer realitat aquest document. Com saben, el passat mes de novembre, la Comissió No Permanent d'Estudi sobre la Simplificació, Agilitat Administrativa i Revisió Normativa va acabar els seus treballs amb un informe de conclusions. Un informe que recollia tant les aportacions de tots els experts, ja fossin de la casa, d'altres administracions públiques, del món acadèmic, del sector privat, com també de tots els grups de l'oposició. Per tant, la mesura de govern, aquest pla Barcelona Fàcil, parteix eminentment d'aquelles conclusions. Som davant d'una mesura ampliament treballada, consensuada, una mesura de govern, un pla... amb un calendari, amb una governança definida, amb un pressupost global aproximadament de 7,8 milions d'euros fins a finals d'aquest mandat. En definitiva, una mesura de govern amb una clara vocació de ser una mesura de ciutat. I entrant ja en matèria, volia fer un breu repàs sobre els tres grans eixos de la mesura de govern. L'eix normatiu, l'eix urbanístic i l'eix administratiu i d'atenció a la ciutadania. Pel que fa a l'eix normatiu, aquest pla proposa revisar les normes municipals per poder identificar i derogar expressament disposicions tàcitament derogades Derogar expressament disposicions tràcitament derogades, deia, o inaplicables, obsoletes, innecessàries, ineficaces o fins i tot que contenen duplicitats regulatòries. I a més a més, també hi ha el compromís d'avaluar les normes des del punt de vista de les càrregues administratives i els procediments i tràmits que imposen, especialment a la ciutadania. En l'eix urbanístic hi ha la proposta de crear una oficina d'atenció al professional que es posarà en marxa el segon semestre de l'any vinent. I alhora, per agilitzar els processos i evitar dilacions a l'inici de les obres, sobretot el que fa a obres que ens interessa que vagin molt més ràpid, òbviament, i aquí la construcció d'habitatge evidentment ocupa un paper fonamental, es permet que es puguin autoritzar per fases sense haver d'esperar que tota la llicència estigui resolt en determinats casos. Això serà especialment útil en el cas, com deia, de llicències d'obra nova, com les d'habitatges protegits, on és fonamental guanyar temps i, per tant, avançar el màxim possible. I, a més, unificarem el sistema actual de comunicacions prèvies d'obres. A partir d'ara hi haurà un únic model de comunicat, el del comunicat immediat, que permetrà, per tant, començar... les obres de manera immediata un cop fet el tràmit, sense necessitat d'esperar el que fins ara en molts casos eren 30 dies. Per fer realitat la simplificació dels procediments d'obres en aquestes mesures que acabo d'esmentar, haurem d'actualitzar l'ordenança reguladora dels procediments d'intervenció municipal en matèria d'obres, l'ORPIMO, Ja tenim previst començar el projecte normatiu per actualitzar els procediments de la llicència per fases durant el segon trimestre d'aquest any i en paral·lel treballarem en la unificació dels comunicats d'obres que ja requerirà una modificació a gran escala de la mateixa ordenança. I finalment l'eix administratiu que se centra en l'atenció a la ciutadania. Aquí voldria ser molt clara. Apostem per la digitalització de procediments i de tràmits des de l'òptica de la simplificació administrativa. Ara bé, l'objectiu... Sempre ha de ser l'excel·lència en l'atenció a la ciutadania. Com diu la mesura de govern, fer-ho fàcil. I fer-ho fàcil és també mantenir l'atenció presencial de qualitat, especialment en el cas d'aquells col·lectius més afectats per la bretxa digital. Finalment, en darrer lloc, també vull destacar que estem estudiant la possibilitat de replantejar la cita prèvia en alguns serveis. Justament en aquest sentit estem fent un estudi per veure quins tràmits duren menys d'un minut i per tant serien susceptibles d'eliminar la cita prèvia. I per tant tant bon punt tinguem elaborat aquest estudi, doncs el posarem en coneixement de tots els grups. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula... Jo mateix.

Gràcies, alcalde. Avui tornem a tenir sobre la taula una mesura vinculada al ja conegut com a Pla Barcelona Fàcil i permeti'm que comenci constatant un fet, que és que després de tants anys parlant del Pla Barcelona Fàcil, la sensació que tenim és que és evident que allò que vostès anomenen fàcil és més aviat difícil. Barcelona fàcil s'ha convertit en un símbol d'aquesta política de parador que vostès porten mesos practicant i a la que ja ens comencen a tenir acostumats. Molta posada en escena, moltes notes de premsa, però poca efectivitat. S'han fet múltiples presentacions del pla al llarg d'aquests anys, cada una amb més paraules que resultats i mentrestant... els problemes estructurals de la ciutat continuen sent els mateixos. Des de l'any 2020, aquest govern ha anat acumulant sigles i noms nous per vestir un mateix relat. Hem vist com se'ns presentava el Barcelona Green Deal, el Barcelona RIAC, l'actualització del Pla Barcelona Impulsa o fins i tot l'Impulsa Barcelona 2025-2035. Però tots aquests programes, al nostre entendre, tenen un denominador comú, que és, com deia, converteix en una mateixa característica, que és que al final es dilueixen a la inacció i a la manca de concreció, malgrat ser mesures bones i mesures necessàries. Per si no n'hi hagués prou, ara tinent, vostè mateix em feia referència, sobre la comissió no permanent d'estudi sobre simplificació administrativa. Una comissió molt necessària però que ara falta veure com es tradueixen aquestes mesures que van sortir del treball de conclusions. El balanç dels darrers deu anys on el Partit Socialista ha estat el govern de la ciutat és que les llicències continuen trigant mesos a concedir-se, les empreses continuen patint problemes amb els tràmits burocràtics i molts tràmits arriben tard o quan ja no serveixen de res. Quan anem a veure les entitats ens expliquen que molts cops l'esforç que han de dedicar per accedir a una subvenció és superior al que els reporta aquesta mateixa subvenció. També hi ha una manca de previsió a l'Armand. Es canvien normatives sense diàleg previ, sense períodes de transició i sense considerar els sectors afectats. Ara fa uns dies ho vèiem quan ens podíem reunir amb el sector de publicistes que ens manifestaven les dificultats i les traves que se'ls hi posava per fer publicitat a les façanes de la ciutat i això al final frustra iniciatives que podrien dinamitzar la ciutat i genera una pèrdua important pel patrimoni d'aquesta ciutat. Ahir vaig estar mirant la seva roda de premsa i ens preocupa que no hagin entès del tot que el que realment reclama Barcelona són una administració que funcioni, que no entorpeixi sinó que col·labori i que escolti abans d'imposar. El model actual no funciona tinent, és un model basat en el maquillatge, no en la transformació, i per això el que avui presenten com a Barcelona Fàcil, la ciutadania, les entitats i el teixit empresarial de la ciutat, crec que acabaran batejant-lo com la Barcelona impossible. Necessitem que aquesta ciutat deixi de ser la ciutat del no i que passi a ser la ciutat del sí, i ja que vol calde necessitem una ciutat que digui sí al talent i sí a posar la vida fàcil a les entitats, a les empreses i a les persones.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Recio de Comuns.

Gràcies. Bon dia. Efectivament, aquesta és una mesura de govern que culmina un procés que vam iniciar amb la comissió d'estudi no permanent, on hi vam assistir als grups i, en primer lloc, agrair també el treball de tots els equips tècnics que ens van facilitar la informació i ens ha permès també, com a grup, fer les aportacions pertinents tant a la mesura com a les conclusions de la pròpia... El punt de partida, i el vam dir al llarg de les cinc o sis sessions que es va allargar, és que aquesta és una mesura capdalt. Aquesta mesura, el que hauria, o la filosofia que hauria de tenir, i això és un posicionament des de Barcelona en Comú, és que és un debat capdalt perquè defineix quina relació té l'administració pública amb el conjunt de la ciutadania de la ciutat, perquè defineix l'accessibilitat als serveis públics i per tant és garant de drets de la ciutadania. També aquest no és un debat neutre, ho vam veure també a la comissió i sota aquesta lògica que crec que és bastant de sentit comú, d'agilització i de simplificació, s'hi pot amagar una filosofia de liberalització i de regulació de l'administració pública i és aquí on també posarem les nostres observacions al que avui finalment ens presenta el govern. Sobre la valoració del contingut concret, valorem positivament tant el calendari com el pressupost. Això va ser una demanda molt explícita del meu grup. Tota la part de simplificació de normatives obsoletes, crec que això millorarà i millorarà la vida de la ciutadania. i que incorpori la part de subvencions a la línia del que hi ha l'any 2024 el dictament del Consell de Ciutats sobre aquest tema incorporava. Creiem que podria haver sigut més valent i anar més enllà, però en tot cas valorem positivament mesures com per exemple la línia de subvencions específica per petites entitats. Creiem que això resoldrà la vida de moltes petites entitats de la ciutat. Ara bé, també hem de posar focus sobre algunes qüestions que no veiem del tot clares. S'aposta per la digitalització i en l'àmbit social especialment creiem que hem de posar l'ull en com acompanyem tots aquests processos perquè si no, si només apostem per la digitalització sabem com passarà amb les beques menjador o com va passar amb la Covid que fins que no vam posar un sistema d'acompanyament a la demanda de vacunació s'havia reforçat la desigualtat social a la ciutat de Barcelona. Per tant, vigilarem com es fa aquesta digitalització perquè podem deixar gent fora dels processos i, per tant, ser contraproduent el que pretén la mesura. També en l'àmbit de l'urbanisme, i acabo, vam demanar que Ull i molta precaució en aquest tema perquè a vegades per facilitar i agilitzar obrim la porta i donem facilitats als grans especuladors i als grans poders de la ciutat. Per tant, aquí serem molt amatents que allò que el que havia de fer i és la proposta i que no han incorporat era ampliar els cossos d'inspecció, que això agilitza i facilita i no desregula. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Des d'Esquerra Republicana compartim aquesta necessitat de repensar el funcionament de l'administració municipal i d'avançar cap a una gestió més àgil i una administració més eficient i més comprensible per a la ciutadania i per a les empreses. I el Pla Barcelona Fàcil implica un pas en aquesta direcció que valorem positivament. També és cert que creiem que caldrà garantir un seguiment real de la implementació d'aquest pla, una aplicació transversal i una voluntat clara de canvi cultural dins de la pròpia administració de l'Ajuntament de Barcelona per evitar que aquest pla es quedi només amb una declaració d'intencions, amb un PDF o un PowerPoint més dels que s'acostumen a fer. I per això exigim compromís polític, Exigim valentia per fer una correcta implementació tècnica i també capacitat d'execució real. Perquè compartim l'objectiu que l'administració ha de ser més pròxima, més propera i més clara. Ho compartim perquè hi ha una demanda evident de la ciutadania, que a més a més vam veure també amb la comissió no permanent d'estudi que es va fer a l'Ajuntament. i per tant especialment per a autònoms petites empreses i entitats que volen tenir aquesta administració més accessible, que es redueixin els terminis, la simplificació de tràmits i eliminar les duplicitats que sovint han d'afrontar. També hi ha una aposta per la digitalització responsable, valorem positivament que es posi l'accent en evitar la burocràcia digital, que es posi el focus precisament en la garantia d'un correcte ús i d'equitat a l'hora d'abordar els tràmits des de la digitalització responsable. I també aquest abordament de l'eix normatiu, perquè també considerem imprescindible que la ciutadania entengui les normes que els afecten, siguin quines siguin, i per tant cal simplificar, evitar contradiccions i evitar duplicitats. En aquest sentit, també creiem que cal anar en compte amb algunes qüestions. Per exemple, cal més concreció amb els terminis per garantir l'execució real d'aquest pla. El calendari previst per moltes actuacions és a finals de 2026, però creiem que hi ha unes fites intermitges que caldria calendaritzar per garantir que tot això comença a ser una realitat. En segon lloc, la transformació cultural. Simplificar l'administració no només és canviar les normes, també és canviar les mentalitats i la manera d'exercir aquestes normes, per tant, les pràctiques. I creiem que s'ha d'incorporar un pla de formació interna amb incentius i mecanismes de gestió de canvi per fer-ho viable també. I finalment, pel que fa a la participació i la transparència, considerem que aquest pla hauria d'incorporar aquests mecanismes de participació i avaluació ciutadana, perquè cal saber com percep la ciutadania aquests canvis i com impacten el seu dia a dia. En aquest sentit, creiem que una taula d'avaluació oberta amb entitats i professionals podria ser un bon mitjà.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Cidera, del Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Durant la darrera campanya electoral el grup municipal del Partit Popular va exigir i va dir que era necessari simplificar l'administració municipal de la ciutat de Barcelona. Per això avui celebrem que l'Ajuntament finalment hagi presentat aquesta mesura de govern, Barcelona fàcil, que per mi hauria de ser Barcelona fàcil i ràpida, un pla concret per recollir les conclusions d'aquesta comissió a la que s'ha fet esment impulsada pel grup municipal del Partit Popular i que ha recollit aportacions de tots els grups i també d'experts amb la matèria. Un pla que representa o que hauria de representar un pas ferm cap a una administració àgil, accessible i moderna. Per això nosaltres, senyora Boner, li demanem que això no es quedi només en una campanya publicitària, la Barcelona ràpida o la Barcelona fàcil, com és el pla Andresa. Volem que això s'impulsin mesures de debò per modificar... a les coses que no funcionen a l'administració. Vostè ha anunciat una comissió per estudiar o un estudi sobre la cita prèvia. La cita prèvia, senyora Bonet, s'ha d'eliminar, absolutament. Qui vulgui que la demani, però això no pot ser un rebaix del vuelve hostemanyana. Hem d'acabar amb la cita prèvia a l'administració. El nostre objectiu és convertir Barcelona en una ciutat més fàcil, més oberta, més dinàmica per a tothom. Des del Partit Popular hem treballat i seguirem treballant perquè Barcelona sigui una ciutat amiga de l'activitat econòmica, una ciutat que doni facilitats als autònoms, als emprenedors, a les petites empreses i a tots aquells que volen crear, innovar i tirar un projecte empresarial a casa nostra. Volem una administració que acompanyi, no que freni l'activitat. No pot ser que una llicència d'obres a Nou Barri es trigui mil dies. No pot ser. No pot ser que per obrir o per donar una llicència per obrir una fruiteria al mercat de Ciutat Mariana es trigui més de sis mesos. No pot ser que una entitat social destini l'import de la subvenció que ha de rebre en contractar algú perquè pugui fer els tràmits per poder demanar aquesta subvenció, senyora Bonet. I per tant el que hem de fer és posar-nos de debò a treballar en aquesta simplificació i en aquesta agilització de la nostra administració. Nosaltres i Barcelona no pot continuar funcionant en una administració pensada fa dècades. Ara és el moment de fer-la fàcil, de fer-la útil, de fer-la ràpida. de posar d'una vegada per totes l'administració municipal de Barcelona als serveis dels ciutadans i deixar de fer com s'ha fet fins ara, que hem estat posant els ciutadans de Barcelona al servei de l'administració municipal. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido, de Vox. Gràcies, alcalde.

Barcelona fa així... Es una frase que suena muy bien y que en buena medida propugna lo que Vox pide para la Administración. Una Administración ausente de burocracia innecesaria, transparente, ágil, útil y práctica para el ciudadano. No obstante, creemos que también deben incorporarse otras metas que no aparecen reflejadas en el plan. Barcelona Fácil debería suponer un cambio de paradigma en este Ayuntamiento, ya que en la actualidad se caracteriza precisamente por ser muy complicado todo. un exceso de burocracia, una dispersión normativa que convierte en farragoso tener que realizar cualquier trámite con la Administración y que hace necesario muchas veces tener que contactar con técnicos municipales o incluso contratar a personas externas para poder contactar con los técnicos municipales, dificultando y encareciendo el emprendimiento. También se produce un exceso de autorizaciones previas para determinadas actividades que podrían sustituirse por el uso de declaraciones responsables, aunque a posteriori del comienzo de la actividad se lleven a cabo las inspecciones correspondientes Especialmente en el ámbito de la construcción con lo carentes que estamos de vivienda. Hay que recordar que el problema de la vivienda es acuciante y debe ser uno de nuestros principales objetivos. Pero para solventar este grave problema, el ayuntamiento debería adoptar otras decisiones complementarias junto con la simplificación normativa o la reducción de la burocracia. Por ejemplo, hay que derogar ya la obligatoriedad del 30% de la construcción para vivienda social. Parece que ahora tanto el Partido Socialista como Junts ven claro que fue un error. Sin embargo, se sigue sin hacer nada. Y también hay que ceder el uso del suelo municipal para la construcción de vivienda. Mientras no se adopten medidas opuestas a lo que nos ha llevado a este problemón, no haremos más que la pelota más grande. También hay que regularizar el precio de los alquileres y bajar y eliminar impuestos. La Administración debe dejar de hacer negocio para enriquecerse cuando alguien quiera comprar su vivienda habitual. Volviendo al plan Barcelona Fácil, debería incorporar en sus objetivos Que cualquier proceso online resulte intuitivo, pues actualmente encontrar datos simplemente sobre subvenciones o sobre documentación necesaria para determinadas actividades es misión imposible. Este ayuntamiento debe autoexigirse que cualquier barcelonés pueda utilizar su página web y realizar trámites sin dificultad. Y esta misma política de simplificación de programas debería llevarse a cabo con los empleados del ayuntamiento. Seguramente ello contribuiría a que los plazos administrativos se cumplieran, cosa que actualmente no sucede. Por último, el Plan Barcelona Fácil no debe olvidar a los discapacitados y debe contemplar la inclusión en el uso de la web y los trámites online a los invidentes y facilitar la atención presencial a discapacitados y a mayores de 65 años sin olvidar la adaptación idiomática. ja que, les guste o no, fuera de este mundo monolingüe que vive a espaldas de la ciudadanía, hay una sociedad bilingüe que usa sus dos lenguas con harmonía y que quiere que ambas sean respetadas por igual, porque ambas lenguas son suyas. Si se cumple todo esto, quizás Barcelona fácil, será algo más que un lema bonito. Con ustedes en el poder nada es fácil, nada es barato y todo es complicado.

Gracias.

Només per agrair de nou el procés de formació d'aquesta proposta que avui si es planteja aquí és perquè s'ha pogut treballar en el marc de la comissió no permanent d'estudi sobre simplificació, agilitat administrativa i revisió normativa. És un pla que, lluny de ser una campanya publicitària, com algú de vostès deia, té un calendari, té una governança definida i té un pressupost global aproximat de 7,8 milions en aquest mandat. Aquesta és la millor demostració que això no és un eslògan, sinó un pla amb mesures que coneixen perfectament perquè va sorgir del debat amb els experts a la comissió. I no puc fer altra cosa que compartir les alertes que feia tant la senyora Recio sobre la necessitat d'acompanyar i que la digitalització no deixi de banda, per tant, aquells col·lectius que els costa molt més entrar per aquesta via. i per això feia la menció especial de l'atenció presencial de qualitat que ha de seguir existint necessàriament i també pel que fa a l'alerta que feia el regidor Coronas sobre la necessitat de seguiment respecte Junts i acabo Respecte a Junts, senyor Vives, senzillament lamentar que avui vostè hagi optat per posar el retrovisor i mirar enrere i veure-ho tot negatiu, quan en canvi han perdut la possibilitat de presentar cap aportació, cap alegació en aquest pla. Llàstima que no ho fessin en el moment que tocava.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Per part del Partit Popular, 17 segons. Doncs ja estaria. Molt bé, donaríem per finalitzat el debat i passaríem ara a la Comissió d'Economia i Hisenda amb la proposta d'acord per part del ponent. Dos minuts, un minut la resta de grups.

Cultura i Oci Administració Pública

📝 Resum del punt

S'aprova el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fira Internacional per a la creació del Consorci Centenari de l'Exposició Internacional de 1929. Aquest consorci gestionarà la commemoració del centenari, coordinant accions i activitats relacionades amb l'esdeveniment. El debat inclou consideracions sobre el llegat urbà, social i cultural, així com demandes de concreció en projectes vinculats.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa la creació del Consorci Centenari com a eina per gestionar la commemoració i coordinar les accions entre institucions. Subratlla la importància històrica de l'esdeveniment i la necessitat d'una gestió clara, diferenciant les inversions de la Fira. Vota a favor.

Junts per Barcelona dona suport al conveni, considerant-lo un instrument necessari per garantir un llegat real i estructural per a la ciutat. Reclama excel·lència en la gestió i atenció a les demandes territorials i equipaments de proximitat. Vota a favor.

Barcelona en Comú reconeix la importància de fer memòria, però critica que el projecte es quedi només en la commemoració. Demana accions concretes com l'ús comunitari de la Casa de la Premsa i més habitatge i equipaments, i per això s'absté de manera crítica.

ERC veu el centenari com una oportunitat per repensar la ciutat i el seu futur, tot i advertir que cal concretar transformacions urbanístiques pendents com la Casa de la Premsa i l'habitatge. Dona suport al conveni però amb reserves sobre la concreció d'aquests projectes. Vota a favor.

El PP dona suport a la creació del consorci, valorant l'Exposició del 1929 com un moment clau per a la projecció internacional i la modernitat de Barcelona. Defensa la necessitat de recuperar l'esperit d'ambició i de llegat urbà i cultural. Vota a favor.

VOX expressa suport a la celebració del centenari però critica el risc d'ús ideològic i de creació de 'chiringuitos' en la gestió. Reclama més autenticitat en la commemoració i recorda la necessitat de restaurar el monument a Colom. S'absté.

Passo la paraula al tinent baix. Endavant.

Bon dia, presidenta. Aquest és l'expedient, o presentem a votació l'expedient, que té per objecte aprovar la proposta de conveni de col·laboració tripartita entre tres entitats i la pròpia creació del que nosaltres anomenem el Consorci Centenari de l'Exposió Internacional del 29 Barcelona 1929. Com tots sabem, l'exposició internacional de Barcelona l'any 29 va ser un fet històric, que va tenir a més com a principal focus l'energia com a concepte, però també va ser una modificació substancial de l'estructura arquitectònica d'aquesta ciutat i a més defineix bona part del caràcter de Barcelona i fins i tot del que és la Fira de Barcelona. L'any 23 vam signar el protocol de col·laboració entre l'Agentament, la Generalitat i la Fira amb l'objectiu de crear una comissió que treballés per la celebració del centenari. L'any 24 es va constituir aquesta comissió a la que he fet referència i bàsicament per intentar integrar activitats vinculades a l'àmbit social, econòmic i cultural de la ciutat. I el darrer mes de març, el 2025, es va signar el conveni de col·laboració entre les tres institucions que feia referència anteriorment, Generalitat, Ajuntament i Fira, que contempla el Consorci. Estarà integrat per aquestes tres institucions signants i el conveni tindrà per objecte desenvolupar la gestió econòmica, tècnica i administrativa de la implementació i l'execució de les accions i actuacions relacionades amb la celebració de l'esdeveniment. Voldria deixar clar que en cap cas aquest Consorci tindrà cap responsabilitat respecte a les inversions que es derivin a la Fira. Aquestes inversions van determinades per una societat que es diu Fira3000, que és la que ha fet totes les inversions dins l'àmbit de l'Hospitalet i també dins l'àmbit de Montserrat. Estarà centrada aquesta exposició a partir de la ciència, el coneixement, la cultura i la innovació, i seran membres, com he fet referència abans, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, Fira Internacional, i estem treballant per intentar incorporar també l'administració d'estat en el consorci. Els demano el vot favorable. Gràcies.

Moltes gràcies, Estinem. Per part de Junts té la paraula el regidor d'alcalde. Endavant.

Gràcies, Estinem alcalde. Aquest conveni de col·laboració ha de ser la llavor per deixar petjada la ciutat. Ens agrada... parlar de llegat, de manera que no quedi tot reduït a elaborar un conjunt d'activitats que commemorin puntualment el centenari de l'Expoció Internacional del 29. Per tant, necessitem efectivament aquest consorci entre Ajuntament, Generalitat i Fira com a instrument per fer-ho possible i per generar una estructura programàtica i un relat. Ens posicionem, per tant, a favor d'aquest instrument i, alhora, volem ser exigents i demanar que aquest govern aposti per arribar a l'excel·lència, sigui capaç de fer convergir la foto de la celebració d'aquest centenari i, alhora, que atengui les demandes territorials, els equipaments de proximitat que es necessiten a Sants Montjuïc, per tant, a l'entorn de la Fira i, evidentment, a tota la ciutat. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parola el regidor González.

Sí, gràcies. La ciutat ha de celebrar un esdeveniment com és el centenari, la ciutat ha de fer memòria i l'exposició del 29 mereix que en fem. Ara bé, tot i no restar importància al fet de fer memòria, en realitat el que necessita i l'impuls necessari per la zona, per l'entorn, per deixar aquest llegat, que també feia referència al regidor Calvet, és arribar al 2029 donant-li ús comunitari i veïnal a la casa de la premsa desplegant la MPGM de la Fira, que vam aprovar el mandat passat, i que una de les potes fonamentals era el desplegament d'habitatge en tot l'entorn, amb més equipaments de proximitat al carrer Lleida, o el projecte de connexió entre la Marina i el Poblesec pel Morrot. Per tot això, perquè sembla que quan al PSC li manquen idees tira de grans esdeveniments i ara ja recupera els ja fets, farem una abstenció crítica perquè creiem que s'ha de fer memòria però també que no ens podem quedar només en aquests esdeveniments.

Gràcies, tinent alcalde. Bon dia a tothom. Bé, s'ha comentat, és una oportunitat per aprofitar el centenari d'un esdeveniment central en la història de la ciutat, per repensar la ciutat i també per repensar també els reptes que tenim tant de present com de futur com a societat i com a ciutat. Però és cert... encara que no sigui objecte de votació concret d'aquest expedient, que tota aquesta feina de contingut va acompanyada d'una feina de transformació urbanística en l'àmbit de la Fira, però també amb altres reptes que depenen de l'Ajuntament de Barcelona i que per tant s'hi han de posar fil a l'agulla perquè n'hi ha que estan pendents de concretar, com són i s'ha comentat el company Pau González, la casa de premsa i també l'habitatge que s'ha de desenvolupar a l'entorn. Per tant, nosaltres votem a favor perquè creiem que és important reivindicar el llegat i projectar-lo al futur, però tenint en compte aquestes dues alertes que són importants i que de moment no s'han desencallat.

Moltes gràcies per parlar del Partit Popular. La regidora Estellet. Sí, moltes gràcies, tinent d'alcalde. El grup popular dóna suport a la creació d'aquest consorci per la commemoració del centenari de l'exposició internacional del 1929. Va ser un esdeveniment clau que va marcar un abans i un després en la història de la nostra ciutat. Va ser un acte de reafirmació de la Barcelona com una capital moderna, oberta al món i creativa i ambiciosa. Aquest llegat és alcançada... fer veure que Barcelona ha de fer un pas endavant. Ha de recuperar aquest esperit d'ambició i de projecció internacional per posicionar-se al món i donar resposta als reptes del segle XXI. I això ho ha de fer a través del llegat que ens va donar com a transformació urbana infraestructures emblemàtiques i un impuls a l'etegit econòmic i cultural de la nostra ciutat. Aquest llegat considerem que és imprescindible per tal que Barcelona replanteixi una part de la seva projecció i faci accions de nivell perquè doni resposta, com deia, als reptes i als compromisos que tenim per arribar a ser una ciutat amb projecció global.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor Europolito.

Gràcies, tienta. Quan el rei Alfonso XIII inaugurava en 1929 la exposició internacional de Barcelona, es combinava una tarea... de muchos años en los que Barcelona se estuvo preparando para abrirse al mundo, la ciudad que es hoy en día. Apoyamos la celebración del centenario de la Expo del 29, por supuesto, pero echamos en falta una vocación más decidida a celebrar de verdad el aniversario del evento. Por contra, nos tememos un empleo ideológico y hasta chiringuitero del centenario que nada tiene que ver con lo que fue, por lo que nos vamos a abstener. Digamos que les vamos conociendo y son incapaces de hacer nada sin impregnarlo todo de ideología y de división. Por cierto, ya puesto, les recuerdo que uno de los principales elementos escultóricos de aquella exposición es el monumento a Colón, que está hecho un asco, del que no debe olvidarse este ayuntamiento de restaurar en el conjunto de las obras que se complementan en el marco de Montjuïc.

Sabemos que no será objeto de este convenio, pero deben ponerse ya manos a la obra. Gracias. Moltes gràcies. No sé si per part del Govern hi ha alguna altra aportació. Tienen baix el que dèiem que davant deu... No, eh? Molt bé. Davant, secretari.

Molt bé, doncs apagaria aquest punt del conveni de col·laboració entre l'Ajuntament, la Generalitat i la Fira Internacional per l'impuls de la salvació del centenari i l'expulsió internacional de Barcelona 29, amb el vot favorable pel grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Barcelona en Comú i Vox.

Macroeconomia Assumptes Socials

📝 Resum del punt

El plenari debat i vota la modificació de crèdits pressupostaris per incorporar subvencions nominatives al pressupost municipal de Barcelona per a l'exercici 2024 prorrogat a 2025. L'expedient inclou 321 subvencions per un import total de 26,8 milions d'euros, adreçades a diverses entitats de la ciutat. El debat se centra en la justificació, la transparència i la naturalesa d'aquestes subvencions, així com en la inclusió o exclusió de determinades entitats.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa l'aprovació de l'expedient com a mesura necessària per garantir el funcionament de les entitats de la ciutat, destacant la legalitat i la justificació de les subvencions nominatives. Accepta retirar la subvenció a The District per facilitar l'acord amb altres grups i garantir l'aprovació de l'expedient.

Junts per Barcelona es posiciona en contra de l'expedient, criticant la manca de negociació i la gestió del govern en minoria. Consideren que les subvencions nominatives s'han convertit en una eina de supervivència política i reclamen més diàleg i acords per a una millor distribució dels recursos.

Barcelona en Comú expressa suport a la majoria de subvencions destinades al teixit associatiu, però rebutja rotundament la subvenció a The District per considerar-la un suport a l'especulació immobiliària. Finalment, condicionen el seu vot favorable a la retirada d'aquesta subvenció, que el govern accepta.

ERC considera que l'expedient és necessari per garantir la continuïtat de les entitats socials, culturals i veïnals, tot i discrepar d'algunes subvencions concretes. Destaquen la importància del foment de la llengua catalana i anuncien el seu vot favorable per responsabilitat amb el teixit associatiu.

El PP rebutja l'expedient, argumentant que les subvencions nominatives afavoreixen entitats amb afinitat ideològica i manquen de transparència, equitat i eficiència. Consideren que la reiteració d'aquestes subvencions desvirtua la seva excepcionalitat i fomenta el clientelisme.

VOX vota rotundament en contra, criticant que les subvencions es destinen a entitats afins al govern, sindicats i mitjans de comunicació que consideren partidistes. Acusen el govern de comprar voluntats i rebutgen la concessió d'aquestes ajudes.

Perfecte, moltes gràcies. Ens passaríem a la següent proposta d'acord, que és aprovar definitivament la modificació de crèdits pressupostaris del pressupost general de l'Ajuntament de l'exercici 2024, prorrogat per 2025, consistent en crèdits extraordinaris per a la incorporació de subvencions nominatives. Passo la paraula per quatre minuts i tindran dos minuts la resta de grups municipals. El tinent baix, endavant.

Bon dia. Com saben, aquest expedient del que portem treballant aproximadament fa dos mesos és resultat d'una pròrrega pressupostària. És un expedient que afecta 321 subvencions nominatives de diferents entitats d'aproximadament uns 26,8 milions d'euros. Representa el 0,49% del que és el pressupost municipal i el que vull fer és aprovar definitivament aquest expedient i donar resposta també a les diferents al·legacions que s'han presentat. No els hem acceptat diferents al·legacions que s'han presentat per una qüestió bàsica de la llei reguladora de les agendes locals, que bàsicament diu que hi ha tres supòsits per acceptar les al·legacions. Per no ajustar-se a la seva elaboració de l'exprovació dels tràmits, per ometre el crèdit necessari, crèdit que existeix, o per estar d'una forma manifestament insuficient els ingressos en relació a les despeses pressupostades. Les eleccions que han presentat els diferents uns polítics no s'ajusten a aquests tres supòsits. Això no vol dir que no hi hagi raons polítiques perquè s'hagin presentat i algunes fins i tot perquè tinguin la valoració que es cregui més oportuna. Ara bé, voldria deixar clar algunes coses. Primer, cadascuna de les subvencions nominatives va acompanyada del seu corresponent informe justificatiu. Sobre l'abús de les subvencions nominatives, aquestes suposen un 4% de totes les subvencions. Fa 10 anys les elevacions directes eren del 59%, avui són de l'11%. Les nominatives eren del 4% i avui són del 27%, però les hem d'aprovar dins el marc del plenari. I finalment les competitives, que probablement són les més correctes en termes de lliure concorrència, han passat del 39% al 61%. Crec sincerament que és important per aquesta ciutat i per aquestes entitats aprovar aquest expedient de subvencions nominatives. I crec que fins ara tots els grups polítics han tingut una actitud constructiva. No parlo de responsabilitat, aquesta és una valoració que cadascú ha de fer. Els demano el vot favorable.

Moltes gràcies.

Gràcies, tinent alcalde. Som davant d'un nou episodi que demostra la manca de lideratge i la capacitat d'un govern en minoria que, tot i disposat de tots els instruments legals per aprovar un pressupost, ha optat per mantenir la ciutat en una situació d'internitat pressupostària amb conseqüències, evidentment, greus per al funcionament ordinari de la ciutat i per la benestar de la seva gent. L'expedient de subvencions nominatives que es presenta considerem que és un pedaç resultat de la necessitat de tapar la incapacitat per governar i arribar a acords d'un alcalde, ara no hi és, que es troba atrapat en una teranyina d'interessos creuats i promesos inconciliables. Han presentat una llista de subvencions nominatives sense negociar, com si disposessin d'una majoria absoluta que no tenen, De fet, aquest és un govern en minoria absoluta, només 10 de 41 regidors. Hem presentat delegacions que vostès no han atès i també volem recordar que les subvencions nominatives, que són unes subvencions pensades com a recurs extraordinari per situacions específiques que requereixen una concessió directa, s'han convertit sota aquest govern en una eina de supervivència política. Per aquests motius votarem en contra. Ara bé, volem deixar ben clar que aquesta posició no és en cap cas un rebuig a les entitats que han de rebre aquestes subvencions, ben al contrari, és una crítica a la manera com el govern municipal gestiona els recursos públics i a la seva manera de fer. Hi ha entitats que any rere any treballen per fer una ciutat millor que avui no rebrien ni un euro. Parlem d'entitats que defensen la llengua catalana, de mitjans de comunicació en català, de sindicats i entitats esportives de referència... o d'entitats comunitàries de districtes com Sant Martí o Barrios o Sant Andreu, que quedarien fora d'aquest repartiment. Queden fora perquè aquest govern no vol dialogar, només imposar. No volem bloquejar res. Ja vam demostrar una ordenança de terrasses que som capaços de dialogar, de pactar i de sumar. De fet, entre Junts i el govern ens sumem 21. Podem dialogar, pactar i aprovar un nou i millor expedient. Dilluns mateixos ja saben on som. Reivindiquem una Barcelona dinàmica i també una Barcelona plural. Sempre estem disposats a negociar per Barcelona i la seva gent.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora de Tarafa de Comuns.

Bon dia a tothom. Avui vostès ens porten a l'aprovació definitiva d'un paquet de subvencions. Voldria aturar-me uns segons a diseccionar aquest paquet, perquè vostès han insistit en fer-ho tot alhora, però aquí tenim un paquet molt important de subvencions destinades al teixit associatiu, social i comunitari de la nostra ciutat, molt necessari per poder construir una ciutat cohesionada. Un paquet de subvencions, diria, qüestionables, finançament a mitjans de comunicació o a empreses que fins ara, en el mandat anterior, no van rebre ni un euro, crònica global, nacional o telefònica, i un paquet de subvencions inacceptables, on hi ha dues que voldria destacar. La primera d'elles és el circuit de Barcelona, que vostès volien proposar passar de 700.000 euros a 2,5 milions, que finalment no va entrar a anar a l'expedient, i així ho celebrem. I una segona, que encara està en aquest expedient, una subvenció a The District, on es destinen 250.000 euros en una crisi d'habitatge sense precedents. Vostès proposen diner públic a un lobby especulador immobiliari. Senyor Valls, vostè coneix perfectament el nostre posicionament, el posicionament dels comuns. Nosaltres estem al costat de les entitats, de les federacions, de les associacions, dels veïns, a favor d'aquestes subvencions, però estem en contra, sense matisos ni pal·liatius, del lobby immobiliari, dels fons voltors i dels pobladors i que rebin diners públics d'aquest Ajuntament. I, per tant, els dic a vostè, senyor Collboni, i a vostè, senyor Valls, que per fer possible que aquestes nominatives tiren endavant, si vostès volen el nostre vot, hauran de retirar, hauran de deixar caure la subvenció de distric en aquest plenari.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Quan un analitza un expedient com aquest, entenem nosaltres que hi ha tres qüestions a tenir en compte. La primera, que és un expedient necessari, s'ha dit en les intervencions anteriors, perquè entitats, col·lectius, associacions, que són les que fan ciutat i que, de fet, l'aportació econòmica que hi fem és... infinitament menor que l'impacte que generen a la ciutat, i parlo d'entitats socials, entitats culturals, veïnals, esportives, sindicals, comercials, de mercats, etc. Aquestes subvencions són necessàries perquè puguin seguir fent la seva feina i, per tant, aquest és un element important a tenir en compte. Hi ha subvencions, evidentment, amb tot el llistat de subvencions nominatives que no ens agraden. Algunes s'han comentat, però això també és un element a tenir en compte. I per última qüestió, també hi ha elements d'aportacions com a grup. En aquest sentit, hi ha una prioritat política que hem centrat en tot el mandat, que és el foment de l'ús social de la llengua catalana i en aquest sentit hi ha el conveni d'institut d'estudis catalans i també el centre d'audiovisual en català que seran dos projectes importants per fomentar aquest ús de la llengua catalana a la ciutat en àmbit digital per una banda i també amb un programa més transversal en l'altre i per tant aquest element també és rellevant a l'hora de definir el vot. Nosaltres, com vam fer en comissió, votarem a favor d'aquest expedient perquè El primer element que he situat i l'últim em sembla que supera, més creix. El segon, malgrat, evidentment, és cert. Creiem que és necessari que les entitats puguin treballar amb normalitat en aquesta ciutat i insisteixo en una idea que he dit al principi, l'aportació econòmica que hi fem és ínfima respecte a l'impacte positiu que genera la ciutat i, per tant, això és el més important.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller del Partit Popular.

Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. El grup popular valora molt negativament la concessió d'aquestes subvencions nominatives. Són fruit de la incapacitat del govern d'aprovar un pressupost que demostren la seva absoluta debilitat i la seva falta d'acords a l'hora de poder tirar endavant aquests projectes que se'ns presenten en un total i no es permet cap tipus de negociació respecte al conjunt de les subvencions que incorporarà. El grup popular valora un paquet de subvencions que són de prestació de serveis i unes altres nominalistes que són subvencions dirigides a donar cobertura a entitats amb afinitats polítiques i ideològiques que considerem que no cal que l'Ajuntament en aquest cas els pugui concedir aquest tipus d'assignació directa. La majoria de les subvencions d'assignació directa estan en contra del que és la transparència, l'equitat i l'eficiència en l'assignació de recursos públics. El Grup Popular va demanar la justificació d'aquesta excepcionalitat i més enllà de la justificació legal, que no diem que ho qüestionem, sinó la conveniència que sistemàticament i reiteradament cada any es compleixen amb aquestes subvencions, posa en dubte aquesta excepcionalitat. El senyor Baix, en aquest cas, s'amaga darrere de les magnituds econòmiques i les magnituds econòmiques No és cap argument vàlid, senyor Baix. Aumenta el pressupost i, per tant, la magnitud baixa, augmenten les de concurrència pública i, per tant, també baixa, però aquesta normalització de la discrecionalitat i del clientelisme amb algunes entitats no es pot consolidar i, per tant, aquesta manca de concurrència i la falta de transparència és una qüestió que el grup popular no comparteix. Nosaltres en aquest sentit ja vam dir-li a la comissió que votaríem en contra perquè aquesta realitat i aquesta permanència d'aquestes subvencions directes a entitats d'afinitat ideològica és contrària a la bona distribució i racionalització i finançament dels recursos públics i és el motiu pel qual votarem en contra, al marge d'algunes finalitats que compleixen algunes altres entitats.

En el grupo Vox, en la comisión, votamos en contra y ahora hemos estado mirando con calma el expediente y vamos a cambiar el voto. No vamos a votar en contra, vamos a votar rotundamente en contra. Porque cuando uno analiza... Dónde va el dinero si respiren tranquilos y otros nerviosos. Cuando uno analiza dónde va el dinero, piensa que se le está tomando el pelo a los ciudadanos. No se puede regar siempre a todos los chiringuitos y todas las recepciones afines, solo a los afines. Decía el señor Calvet que ellos no votaban en contra por a quién se le da. Nosotros votamos en contra precisamente por a quién se le da. porque ustedes solo se le dan a sus sindicatos afines, a los medios de comunicación para que hablen bien de ustedes, a la FAP para que se cargue la restauración. En definitiva, lo que hacen es comprar voluntades y desde Vox, desde luego, no estamos a favor de ahí. Votamos rotundamente en contra.

Molt bé, la ponencia té dos minuts.

Moltes gràcies, alcalde. Ho he repetit moltes vegades, però ho he de repetir. El temps de les majories ha passat i les ciutats contemporànies, d'alguna forma, expressen la seva pluralitat en aquest ple. És a dir, els que un diuen que és inaceptable una subvenció, els altres diuen que és inaceptable una altra subvenció. Aquesta és la realitat que tenim i aquesta realitat ens obliga a posar-nos d'acord. Potser sóc pesat en aquesta realitat, però és així. I entenc també que des de la defensa de diferents interessos i models, en ocasions crec sincerament que hem de renunciar a les nostres posicions ideològiques en benefici del que és la comunitat. Per això, en aquests moments, nosaltres renunciem. Senyora Tarafa, li dic i assumeixo el compromís de no executar el conveni de subvenció de districte, perquè vull que s'aprovi aquest conveni, vull que s'aprovi per totes les entitats, per les que siguin d'uns o dels altres, perquè bàsicament són entitats de la ciutat de Barcelona. I als senyors de Junts, jo li agraeixo, de veritat, l'activitat que hem estat desenvolupant durant aquests tres mesos, perquè jo crec que ha estat constructiva i es tracta transparent. Què ha canviat en aquests tres mesos? Què ha canviat? Què ha passat? Bàsicament ha passat una cosa, que vostès han passat a dir-se Junts per Trias a Junts per Barcelona. I amb aquest canvi o s'han equivocat d'objectiu o s'han equivocat d'actitud, perquè a vegades no els veig Junts i a vegades no sé si l'objectiu és Barcelona. Permeti-m'ho dir-ho dins el debat polític. I finalment, jo agraeixo el vot favorable, el vot favorable del grup d'Esquerra Republicana, espero que Comuns també voti favorablement i que aquest expedient tiri endavant. I per acabar, permeti'm fer una cita, les cites a vegades són excessives, però jo voldria fer la cita. Ho vull perquè sovint hi ha moltes paraules que es diuen i que s'utilitzen, transparència, democràcia, responsabilitat, llibertat, etc. I les velles paraules de les que tots i cada un de nosaltres hem edificat la nostra lluita política no es cansen i fatiguen per res, es cansen perquè a vegades les utilitzem tots plegats de forma malament. I la política no és tan sols, que ho és, que no som naïf. Defensar les estratègies per aconseguir el poder, que ho és. Però també és l'art de poder viure tots plegats. i de tenir les renúncies. Gràcies per la construcció i per l'actitud constructiva d'aquells que avui votaran que sí i aquest expedient tirar endavant.

Gràcies. Junts, quatre segons.

Gràcies, alcalde. Veurem si hi ha tripartit. Si hi ha tripartit, l'únic alternativa som els de Junts per Barcelona.

Comuns, 31 segons.

Senyor Valls, tant de bo no haguéssim hagut d'arribar aquí retirant de dístric aquí en el plenari en l'últim segon. Vostè tenia l'ocasió en l'aprovació inicial d'haver volgut fer un acord progressista i haver de retirar de districte el primer dia. Jo agraeixo la seva rectificació. Vostès, deixant caure, no ejecutaran aquest conveni de districte i, per tant, com hauria de ser, no podem amb una mà defensar el dret a l'habitatge i amb l'altra donar diners públics als fons voltors o als lobbies mobiliars. Per tant, gràcies i el nostre vot serà favorable.

Esquerra Republicana, 11 segons. Vox, un minut. Resultat secretari.

S'aprovaria la proposta en el vol a favor d'alguns socialistes que republiquen la persona en comú i el vot en contra de Junts per Barcelona, Partit Popular i Vox.

Habitatge

📝 Resum del punt

El punt tracta de la constitució d’un dret real de superfície a favor de l’INCASOL sobre una finca municipal al carrer Sancho d’Àvila 50, amb l’objectiu de promoure la construcció de 18 habitatges de protecció oficial i lloguer assequible. Aquesta operació s’emmarca dins d’un conveni més ampli entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per ampliar el parc d’habitatge social a la ciutat. El debat inclou valoracions sobre la idoneïtat, l’eficiència i la celeritat del model escollit.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa la constitució del dret de superfície com a part d’un conveni amb la Generalitat per promoure habitatge protegit i assequible, destacant que aquest solar completa la primera fase de 11 solars cedits a l’INCASOL. Consideren que la mesura respon a l’interès públic i agraeixen el suport dels grups.

Junts vota a favor, valorant positivament la capacitat de l’INCASOL per afrontar el repte, però demana explorar fórmules addicionals, incloent la col·laboració amb el sector privat, per accelerar la promoció d’habitatge públic. Insisteixen que la majoria dels habitatges han de ser de lloguer assequible.

Barcelona en Comú qüestiona l’eficàcia de l’INCASOL, aportant dades sobre el baix nombre d’habitatges acabats en els darrers anys i dubtant que pugui complir els objectius fixats. Critiquen el govern per prioritzar la imatge i els titulars per sobre de l’eficiència en la gestió.

ERC dona suport a la mesura, destacant que respon a l’interès públic d’ampliar el parc d’habitatge social i s’empara en la normativa vigent. Consideren que la cessió s’inscriu dins d’un pla estratègic per millorar l’accés a l’habitatge a Barcelona.

El PP dona suport al conveni però critica la lentitud del procés i defensa que la cessió a la iniciativa privada hauria estat més eficient i econòmica. Reclamen agilitzar els terminis per evitar més retards en la construcció i entrega dels habitatges.

VOX vota a favor però considera que la mesura és insuficient davant l’emergència d’habitatge. Demanen al govern més esforç i celeritat en la posada a disposició de nous solars.

Molt bé, doncs seguim amb el següent punt, que és la constitució d'un dret real de superfície en favor de l'Institut Català del Sol respecte a la finca...

És un tema d'ordre, senyor alcalde, i és que volíem demanar a secretaria un informe justificatiu de la legalitat d'aprovar un expedient en el qual una part de l'expedient no s'executarà. Simplement un informe de secretaria.

L'alcalde li demana petició al grup popular, secretari. Fareu un informe. Seguim amb el punt quart, que és constituir un dret real de superfície a favor de l'Institut Català del Sol respecte a la finca del carrer Sancho de Villars 50 per a la promoció i la construcció d'habitatges amb protecció oficial i de lloguer assequible. Té la paraula l'atinent Tabonet.

Gràcies, alcalde. Ara fa just un mes aquest plenari va aprovar deu drets de superfície similars als que avui duem a aprovació en el marc del conveni amb l'Incasol. Mancava aquest darrer dret de superfície corresponent al del solar situat al carrer Sancho d'Àvila número 50, ja que la documentació necessària sobre l'estat de la contaminació del sol va arribar superat al termini per poder-lo presentar junt amb els altres deu solars. Com vostès saben, aquests drets deriven del conveni signat entre la Generalitat i l'Ajuntament mitjançant l'Incasol per la promoció i la construcció d'habitatges amb protecció oficial i allotjaments dotacionals de lloguer assequible. El conveni preveia que aquesta col·laboració es materialitzaria mitjançant l'atorgament a favor de l'Incasol per part de l'Ajuntament dels títols patrimonials adients que permetessin el desenvolupament de les promocions d'habitatges corresponents. El conveni recollia una primera fase relativa a 11 sols que podien ser objecte de promoció immediata perquè disposaven ja de la condició de solar. El solar de Sancho Dávila número 50 completa per tant aquesta relació d'11 solars que l'Ajuntament es va comprometre a posar a disposició de l'Incasol per la promoció d'habitatge de protecció oficial a la ciutat. Es preveu que en aquest solar es construeixin 18 habitatges i agraeixo ja d'entrada els vots a favor rebuts a la Comissió d'Economia de la setmana passada.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Calvet. Sí, l'alcalde. Com ja vam fer amb l'anterior paquet de sessions a l'Incasol, continuarem votant a favor. L'Incasol és una institució plenament capacitada per afrontar aquest repte i també insistim que aquest conveni no exclogui la recerca i l'execució de fórmules per accelerar, d'altres fórmules per accelerar la promoció pública d'habitatges en col·laboració amb altres institucions i també amb el sector privat. També expressar, no volem deixar de fer-ho, que en aquestes sessions de sol seria convenient apostar perquè la majoria dels habitatges que es construeixin siguin majoritàriament, de lloguer assequible, no tant de compra-venda d'habitatge amb dret a superfície, especialment en el context que estem vivint, que és d'especial dificultat per accés a l'habitatge. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Martín.

Sí, gràcies. Jo a la senyora Bonet li voldria preguntar si sap quants pisos ha acabat l'Incasola a tota Catalunya els últims 10 anys. Suposo que sí, perquè li vaig dir al plenari del mes passat, però voldria recordar que l'Incasola ha acabat 606 habitatges en els últims 10 anys a tota Catalunya. Però no anem tan enrere i veurem què ha passat, per exemple, els últims 5 anys. El 2024, 97 pisos acabats. El 2023, 40 pisos acabats. El 2022, cap pis acabat. El 2021, cap pis acabat. I el 2020, cap pis acabat. El govern Collboni ha cedit sols a l'Incasol, en una primera fase vol dir que encara n'hi haurà més, per fer-hi 637 habitatges a Barcelona. El personal de l'Incasol, diria jo que no s'ha doblat, llavors, senyora Moneta, ens pot explicar com ho farà l'Incasol per continuar fent habitatges a tota Catalunya i a la vegada acabar 600 habitatges a Barcelona d'aquí a quatre anys? La resposta és que és impossible. Per què en lloc de 600 pisos no em van donar per fer 30? Què passa? Que la xifra no hauria servit per fer grans titulars. La foto no hauria quedat tan bé, no? Porten dos anys de govern i I vostès encara no han entès que el que s'ha de fer en un ajuntament és posar al costat de les veïnes i treballar i no estar tot el dia pendent de la foto i el titular del dia següent.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró, Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bé, com s'explicava aquest expedient, tracta de la Constitució d'un dret de superfície a favor de l'Institut Català del Sol sobre una finca municipal situada al carrer Sancho d'Àvila, al districte de Sant Martí de Barcelona. L'objectiu està molt clar, que és permetre a l'Incasol construir 18 habitatges amb protecció oficial, lloguer saquible, dins el marc d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i la Generalitat Republicana, atès que va ser signat el gener del 2024. Pel que fa a les condicions, el dret de superfícies gratuït, amb una durada de 75 anys, hi respon a l'interès públic d'ampliar el parc d'habitatge social a la ciutat. S'empara en diverses normatives urbanístiques i de patrimoni públic, com la Llei d'Urbanisme a Catalunya i el Codi Civil Català. Per tant, en resum, és una operació de cessió de Tarany Municipal per construir habitatge assequible dins d'un pla estratègic més ampli de millora de l'accés a l'habitatge de Barcelona i, com ens sembla que no pot ser d'altra manera, hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller, Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. El grup popular va donar suport a aquest conveni, tot i que vam qüestionar la dilació amb el temps a l'hora de poder disposar d'aquests habitatges a la ciutat de Barcelona. Ja li vam dir al govern que el més lògic hauria estat cedir a la iniciativa privada aquests solars perquè van amb molta més celeritat a l'hora de poder-ho construir amb un menor cost també per les arques públiques. Això és una qüestió que des del grup popular sempre hem reclamat i qüestionem la dilació del període. Ja fins i tot hem trigat un any a formalitzar aquesta sessió de solars, anem al límit dels terminis que marcava el conveni i també li demanem que agilitzi al màxim la celeritat de la construcció perquè els terminis es redueixin a la franja més baixa del propi conveni i no ens anem als cinc anys que llavors acabarien endarrerint-se molt tota aquesta entrega d'aquests solars. Per tant, nosaltres aprofitem aquesta... substanciació d'aquesta última entrega dels solars, que encara falten en l'altra segona fase, per demanar-los que agilitzin el màxim que puguem disposar d'aquests habitatges amb el menor temps possible i no es dilati amb tant de temps el procés.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido, Vox.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor, però demanem al govern més esforç perquè és del tot insuficient i tenim una emergència... Així que els animo a continuar traient solars que surten a contagotes, però a poc a poc.

Ponència, 44 segons.

Sí, de nou, només per agrair els vots de tots els grups que permeten que avui s'aprovi aquesta Constitució del dret de superfície i dir-li a la senyora Martín que aquest debat crec que ja l'hem tingut.

Gràcies. Junts i nou...

Sí, gràcies, alcalde. Promoció d'habitatge assequible, promoció pública d'habitatge assequible per tots els mitjans amb l'Incasol. També no es pot desqualificar l'Incasol i hi haurà contextos de crisi financera o la manca d'inversions i finançament del govern de l'Estat, un govern del qual vostès participen.

Esquerra, 9 segons. Vox, 43. Resultats, secretari?

Macroeconomia Ciència i Tecnologia

📝 Resum del punt

El punt tracta sobre l'anul·lació de l'autorització i la disposició de despesa que havia estat aprovada anteriorment a favor de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. Es proposa revertir una decisió pressupostària adoptada pel Consell Municipal el juliol de 2022. La majoria de grups municipals es mostren favorables a l'anul·lació, amb una abstenció destacada.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC es posiciona a favor de l'anul·lació de l'autorització i la disposició de la despesa a favor de la Fundació Mobile World Capital Barcelona, seguint la proposta presentada. Consideren que la mesura és adequada en el context actual.

Junts per Catalunya dona suport a l'anul·lació de la despesa, alineant-se amb la majoria del plenari. No han expressat objeccions públiques en aquest punt.

Barcelona en Comú vota a favor de l'anul·lació, tot i que s'ha mencionat una extensió prèvia. Finalment, el seu posicionament és favorable a la proposta.

Esquerra Republicana també es mostra favorable a l'anul·lació de la despesa, sumant-se al consens majoritari del Consell Municipal.

El Partit Popular vota a favor de la proposta d'anul·lació, sense expressar reserves públiques en aquesta sessió.

Vox opta per l'abstenció en aquest punt, no donant suport explícit ni oposant-se a l'anul·lació de la despesa.

S'aprovaria el punt molt favorable de tots els grups tret de l'extensió de Barcelona Comú.

Molt bé, doncs passem al punt cinquè, amb intervencions per anul·lar l'autorització i disposició de la despesa aprovada per l'acord plenari del Consell Municipal de 22 de juliol del 22 a favor de la Fundació... és sense intervencions, perdó, de la Fundació Mobile World Capital Barcelona amb els posicionaments favorables del PSC, Junts per Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Administració Pública

📝 Resum del punt

El punt de l'ordre del dia tracta la designació de la senyora Aroa Ortega Ramon com a membre del Consell d'Administració de la Societat Foment de Ciutat S.A. No hi ha hagut intervencions ni debat sobre la proposta. Tots els grups municipals han expressat el seu posicionament favorable.

👥 Posicions dels partits ( 1)

Tots els grups municipals han manifestat el seu suport a la designació de la senyora Aroa Ortega Ramon com a membre del Consell d'Administració de Foment de Ciutat S.A. No s'han expressat objeccions ni reserves.

És correcte? Passem al punt... 6è, sense intervencions, per designar la senyora Aroa Ortega Ramon, membre del Consell d'Administració de la Societat Foment de Ciutat S.A., amb posicionament favorable de tots els grups.

Administració Pública

📝 Resum del punt

El punt tracta la modificació de l'annex 2 de la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l'Ajuntament de Barcelona. Es presenta la proposta al plenari per a la seva aprovació o rebuig. Els grups municipals expressen el seu posicionament respecte a la modificació proposada.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC es posiciona a favor de la modificació de l'annex 2 de la RLT, donant suport a la proposta presentada.

Junts opta per l'abstenció, no donant suport explícit però tampoc oposant-se a la modificació de la RLT.

Barcelona en Comú també s'absté en la votació, mostrant una posició de neutralitat respecte a la proposta.

Esquerra Republicana decideix abstenir-se, sense posicionar-se clarament a favor ni en contra de la modificació.

El Partit Popular s'absté en aquest punt, mantenint una postura de no suport ni rebuig explícit.

Vox també opta per l'abstenció, sense manifestar una posició clara a favor o en contra de la modificació proposada.

7è, per modificar l'anex 2 de la RLT, posicionament favorable del PSC, abstenció de Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana PP i Vox.

Administració Pública

📝 Resum del punt

El punt proposa l'aprovació de la refosa dels annexos 1, 2, 3 i 4 de la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l'Ajuntament de Barcelona, amb efectes a partir de l'1 de març de 2025. Es tracta d'una actualització tècnica de l'estructura de personal municipal.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC es posiciona a favor de l'aprovació de la refosa dels annexos de l'RLT, considerant-la una mesura necessària per a l'actualització de la plantilla municipal.

Junts opta per l'abstenció, probablement per discrepàncies tècniques o manca de consens total sobre la proposta.

Barcelona en Comú s'absté en la votació, indicant que no s'oposa frontalment però tampoc dona suport actiu a la mesura.

Esquerra Republicana també s'absté, mostrant una posició de neutralitat o reserva respecte a la proposta.

El Partit Popular s'absté, sense expressar suport ni rebuig explícit a la refosa de l'RLT.

Vox s'absté en aquest punt, mantenint una posició de no oposició però tampoc de suport actiu.

Punt 8, per aprovar la reforça dels anexos 1, 2, 3 i 4 de l'RLT amb efectes 1 de març del 25, amb posicionament favorable del PSC, abstenció de Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, PP i Vox.

Medi Ambient

📝 Resum del punt

El punt proposa aprovar la incorporació d'un exemplar d'arbre de titularitat privada al Catàleg d'arbres d'interès local de l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta d'una mesura administrativa per protegir i reconèixer el valor patrimonial d'aquest arbre concret.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC es posiciona a favor de la incorporació de l'exemplar al catàleg, mostrant suport a la protecció del patrimoni natural local.

Junts també dona suport a la mesura, coincidint en la importància de preservar arbres d'interès local.

Barcelona en Comú vota a favor, alineant-se amb la defensa del patrimoni natural i la biodiversitat urbana.

ERC es mostra favorable a la proposta, valorant la protecció d'elements naturals singulars a la ciutat.

El Partit Popular vota a favor de la incorporació, considerant positiva la preservació d'arbres d'interès.

Vox s'absté en aquest punt, sense expressar una oposició clara però tampoc un suport explícit a la mesura.

Correcte. Punt 9, aprovar la incorporació al catàleg d'arbres d'interès local de l'Ajuntament d'un exemplar de titularitat privada. Posicionament favorable del PSC, de Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, PP i abstenció de Vox.

Medi Ambient

📝 Resum del punt

El punt proposa la incorporació de diversos arbres de titularitat pública al Catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta mesura busca protegir i reconèixer exemplars destacats pel seu valor ambiental, històric o paisatgístic.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC es posiciona a favor de la incorporació dels arbres al catàleg, mostrant suport a la protecció del patrimoni natural local.

Junts per Barcelona dona suport a la mesura, valorant la importància de preservar els arbres d'interès local.

Barcelona en Comú vota a favor, defensant la necessitat de protegir el verd urbà i el patrimoni natural.

Esquerra Republicana també es mostra favorable, destacant la rellevància de conservar els exemplars singulars de la ciutat.

El Partit Popular vota a favor de la proposta, coincidint en la importància de protegir els arbres d'interès local.

Vox s'absté en aquest punt, sense expressar un suport explícit ni oposició a la incorporació dels arbres al catàleg.

Punt 10 per aprovar la incorporació al catàleg d'arbres d'interès local de l'Ajuntament de Barcelona de diferents exemplars de titularitat pública amb posicionament favorable del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i abstenció de Vox.

Ciència i Tecnologia Cultura i Oci

📝 Resum del punt

El punt sotmès a votació és l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per regular el node formatiu i tecnològic de la nàutica, conegut com el Parc de Tecnologia Marítima, situat a la nova bocana del Port de Barcelona. Aquest equipament pretén impulsar la recerca, la formació i la innovació en l'àmbit de l'economia blava, amb la participació d'universitats, empreses i institucions públiques. El projecte ha rebut el suport majoritari dels grups municipals, amb l'abstenció d'Esquerra Republicana per dubtes sobre la seva viabilitat.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa el pla com una aposta estratègica per convertir Barcelona en referent de l'economia blava, la sostenibilitat i la innovació, destacant la col·laboració amb la Universitat Politècnica i altres actors. Voten a favor, considerant que el projecte reforça el compromís de la ciutat amb el coneixement i la recerca.

Junts per Barcelona dona suport al pla, valorant positivament la col·laboració entre ciutat, port i universitat per impulsar l'economia blava i la creació d'ocupació. Critiquen la gestió anterior dels Comuns en projectes similars, però celebren l'alineament actual i voten a favor.

Barcelona en Comú es reivindica com a impulsor del projecte, destacant que s'ha prioritzat la formació i el coneixement per davant d'iniciatives immobiliàries com l'Hermitage. Defensen el pol educatiu i cultural vinculat als oficis del mar i donen suport al pla.

ERC expressa dubtes sobre la viabilitat i l'encaix del projecte, especialment pel que fa a la demanda i a la qualificació de les oficines per empreses. Tot i desitjar l'èxit de la iniciativa, opten per abstenir-se en la votació.

El PP considera que el pla consolida un ecosistema d'innovació i formació vinculat a la nàutica i l'economia blava, ajustat al planejament i sense conflictes. Voten favorablement.

VOX vota a favor del projecte, valorant que obre la ciutat al mar i al món, però adverteix sobre la necessitat d'evitar errors de gestió com els ocorreguts amb el projecte Hermitage.

Punt 11, amb intervencions per aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'equipament del node formatiu i tecnològic de la nàutica, també conegut com el Parc de Tecnologia Marítima, que se situarà a la nova bucana del port de Barcelona. Dos minuts pel ponent, un pels grups, té la paraula el tinent Baix.

Sí, alcalde. Aquest pla espacial té com a objectiu regular l'ordenació del Parc de Tecnologia Marítima del Port de Barcelona. Aquest nou equipament forma part d'una aposta de la ciutat per esdevenir referent de l'economia blava, la sostenibilitat i la innovació, conjuntament amb els projectes que tenen altres entitats, probablement la més important al mateix Port de Barcelona. I el projecte oferirà instal·lacions tecnològiques i formatives dins l'àmbit de la Mediterrània i probablement de les més importants que puguin haver al Mediterràni. situaria Barcelona en el que és l'àmbit de la recerca i es posicionaria en l'àmbit de la recerca d'economia blava i el nou equipament es vindrà també un edat formatiu i tecnològic de referència. Inicialment he previst que la Universitat Politécnica pugui traslladar part del que és la seva facultat de nàutica i traslladaria part dels estudis i laboratoris i instal·lacions singulars, com per exemple en aquest edifici l'UPC hi ubicaria un canal d'experiències hidrodinàmiques, un simulador de navegació de grans bucs i un tunnel de vent, i també hi ha la voluntat que pugui participar al mateix port de Barcelona. I en segon lloc, Barcelona activa amb altres actors i promourà una incubadora de diferents empreses. L'equipament també té dues àrees funcionals, una d'àrea pública, que seria oberta a la ciutadania des del punt de vista de la divulgació, i l'altra més interna, que afectaria les instal·lacions d'accés molt més restringit quan estem parlant dels diferents laboratoris i les instal·lacions singulars. Un dels aspectes més destacats del projecte és el model de gestió, que seria un model de gestió compartida, ja que aquí participaria en diferents sectors, i aquesta aposta ens permetrà optimitzar recursos disponibles, que l'edifici incorpori criteris de sostenibilitat, i amb aquest projecte reforcem el compromís de la ciutat amb la innovació i el coneixement de l'economia blava, i que esperem que en un futur proper es pugui consolidar conjuntament amb l'oficina que varen demanar a l'UNESCO del design collaboration center d'Economia Blapa, que hem demanat que esperem que properament pugui haver-hi un resultat positiu. Demanem el seu vot favorable. Gràcies.

Molt bé, té la paraula el regidor Calvet Junts.

Gràcies, alcalde. Dèiem a la comissió que aquest pla especial no cau del cel, cau d'una iniciativa del port, evidentment modulada per l'Ajuntament, faltaria més, una modulació que en mans dels comuns es va convertir en paràlisi, avui judicialitzada, d'un altre projecte d'aquest mateix àmbit, que és el projecte Hermitage, però en tot cas, ara rematem un altre àmbit, el de l'equipament del no deformatiu i tecnològic de la nàutica, que nosaltres aplaudim i per tant hi votarem a favor, ciutat, port i universitat alineades en l'economia blava, que ha de ser un nínxul d'economia i ocupació per Barcelona. Votarem a favor.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Rabassa de Comuns.

Sí, efectivament, és un projecte que no cau del cel i des de Barcelona en Comuns ens sentim en bona part impulsors d'aquest pla especial precisament perquè és possible després d'evitar la instal·lació d'un negoci immobiliari vestit de proposta cultural, l'Hermitage. Per tant, front a aquella paràlisi, aquí el que hi ha és el tirar endavant i el fer efectiu allò que el regidor, el tinent Martí, en el seu moment ja va a l'hora d'explicar la redistribució de l'Institut Municipal de la Nàutica, també va dir que es treballaria i que el 2027 es posaria la primera pedra de la Facultat de la Nàutica. Això el que ens permetrà, com ha explicat el Tinent Valls, és una facultat més moderna i amb aquesta nova facultat el que cal és crear un pol de coneixement, un pol educatiu en un àmbit molt barceloní, molt de la barceloneta, del gòtic, del poble nou, de tot el front marítim, que són els oficis del mar massa menys tinguts en les darreres dècades. Així doncs, efectivament, front l'Hermitage, front una proposta que el que vol és turisme massiu, un negoci extractiu, cultura i educació.

Té la paraula la regidora Baró, d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, nosaltres amb anterioritat vam deixar palès que a nivell de districte, ho hem posat de manifest, com a l'anterior comissió. Nosaltres tenim els nostres dubtes respecte a la viabilitat d'aquest projecte, no acabem de tenir clar que hi hagi marcat per donar resposta a l'oferta que valgui la redundància que vol oferir. També tenim els nostres dubtes respecte a l'encaix que poden tenir les oficines per empreses en la qualificació de la parcel·la. Per tant, esperant, amb esperança, que aquests dubtes no es confirmin i que no siguin la realitat, que per tant el projecte tiri endavant, vagi bé i sobretot ajudi a tenir una facultat de nàutica més competitiva, però malgrat tot això nosaltres en aquest punt ens abstindrem.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Partit Popular.

Gràcies. Amb aquest pla es fa un pas endavant per consolidar un ecosistema formatiu d'innovació vinculat a la nàutica, al port i a la ciutat. Barcelona té l'oportunitat de liderar el coneixement en l'àmbit de l'economia blava i aquest equipament ho fa possible. És una actuació ajustada al planejament portuari i municipal i que no ha generat cap conflicte i per això votarem favorablement.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos de Vox.

Gràcies, alcalde. Votarem a favor d'un projecte que obre la ciutat una mica més, el mar i el món. De totes maneres, aprofitem aquest moment per demanar al govern especial l'atenció en aquest projecte perquè no se repeteixi la mala gestió municipal que va produir al Museu Hermitage que aquí estava col·locat. Gràcies.

Doncs temps restants, junts 22 segons.

Gràcies, alcalde. Un espai complex, amb un hotel, amb oficines, amb equipaments també culturals. L'Hermitage era un equipament cultural que vostès van paralitzar, estic referint als comuns, i li vull recordar que aquesta paral·lisi està judicialitzada. Aviam que ens costarà a tots els barcelonins i barcelonines aquesta paral·lisi que vostès van provocar.

Esquerra Republicana, 23 segons, PP 34, Vox 41, resultat secretari...

Molt bé, s'aprovaria el punt amb el vot favorable de tots els grups, tret de l'extensió del grup d'Esquerra Republicana.

Salut Habitatge

📝 Resum del punt

El Consell Municipal de Barcelona debat i aprova definitivament el pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament sanitari situat al carrer Manso 19-27, conegut com el CAP Manso. Aquest pla permet la rehabilitació de la façana i prepara l’edifici per a futures reformes integrals, en el marc d’un acord més ampli entre l’Ajuntament i la Generalitat per millorar diversos centres d’atenció primària a la ciutat.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa el pla com una acció necessària per rehabilitar el CAP Manso i com a part d’un acord més ampli amb la Generalitat per millorar l’atenció primària a Barcelona. Subratllen la importància de continuar avançant en la construcció i desbloqueig de nous equipaments sanitaris.

Junts per Barcelona dona suport al pla, destacant l’interès públic i el compliment dels informes tècnics i jurídics. També valoren positivament la incorporació de recomanacions sobre aparcament de bicicletes i la reubicació de les ambulàncies.

Barcelona en Comú vota a favor, considerant la mesura una bona notícia i una resposta a una demanda veïnal antiga. Subratllen la necessitat de continuar avançant en la renovació d’altres CAPs i l’eficiència energètica de l’equipament.

ERC es posiciona a favor del pla, destacant que permetrà posar al dia el CAP Manso tant a nivell de programa com d’instal·lacions. Remarquen la importància de la flexibilitat i la millora energètica de l’edifici.

El PP dona suport al pla, considerant-lo essencial per garantir la continuïtat i millora d’un equipament sanitari clau en una zona amb alta densitat i pressió assistencial. Argumenten que l’adequació del centre és una qüestió de salut pública.

VOX també vota a favor, valorant el projecte com a necessari i sensible per a la ciutat. Expressen el seu suport coherent amb la seva posició anterior sobre el tema.

Molt bé, doncs passem al següent punt, corresponent al districte de l'Eixample, per aprovar definitivament el pla especial urbanístic per a la regulació de l'equipament situat al carrer Manso 1927. amb posicionament a favor de tots els grups. Té la paraula la regidora Villanueva.

Gràcies. Gràcies, alcalde. Molt ràpidament avui portem l'aprovació definitiva d'aquest pla especial urbanístic que correspon a les sobres de rehabilitació de la façana del CAP Manso al districte de l'Eixample. Es tracta, per tant, d'una intervenció que començarà el mes de setembre, que ja compta amb la llicència... del districte el més rellevant, però d'aquest expedient és que és el pas previ també a la rehabilitació integral de l'edifici que es durà a terme una vegada finalitzi el cap del Poble Sec i Font de la Guaia, un equipament que el que permetre és alliberar espais al cap de Manso i que estarà ubicat a la zona de la Fira de Barcelona. Aquest cap del Poble Sec i Font de la Guaia forma part de l'acord bilateral de l'Ajuntament de Barcelona amb la Generalitat Catalunya per executar el total d'11 caps i desbloquejar-ne 5 més i per tant des de l'Ajuntament de Barcelona continuem apostant per aquesta tensió de qualitat i de proximitat i amb la visió de la comunitària com és aquests equipaments. Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Calvet Junts.

Gràcies alcalde per l'interès públic que suposa, té tots els informes tècnics jurídics favorables, he incorporat recomanacions de l'ATM en quant a l'increment de places d'aparcament de bicicletes i també la reubicació de les ambulàncies del SEM, que això genera de vegades algun neguit en els veïns i en les veïnes, però en tot cas, insistim per l'interès públic que suposa, perquè també vàrem votar favorablement el districte, votarem a favor d'aquest pla especial.

Regidora Tarafa, Comuns.

Gràcies. Sí, nosaltres també votarem favorablement, aquesta és una bona notícia. És una passa més endavant, a poc a poc, a tots ens agradaria que aquestes passes es fessin més de pressa, però és una bona passa endavant. Aquesta remodelació tant del CAP com del CAP, com es deia abans, es va impactar a l'inici, en el mandat anterior, d'un acord entre l'Ajuntament i el Departament de Salut i després s'ha seguit empenyent. Aquest és un CAP que és del 1962, és un CAP molt antic i una demanda veïnal també molt antiga i que posa l'accent, sobretot en l'eficiència energètica dins i fora d'aquest CAP. Ara esperem que també puguem donar passes endavant amb el cap de la Clota, de Sardenya, de Casanova i del Font de la Guanya.

Gràcies. Té la paraula la regidora Barósca, republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor d'aquest pla especial urbanístic. S'ha explicat bé, permetrà que el Coabman s'exposi al dia, tant a nivell de programa com a nivell d'instal·lacions. Destacar especialment el fet que s'augmentarà el volum de l'edifici per tal que es pugui renovar la façana. incorporar instal·lacions per millorar les prestacions energètiques de l'edifici i a la vegada dotar-lo de la flexibilitat necessària perquè puguin anar admetent els canvis i les ampliacions necessàries en el futur per tal de continuar sent una peça tan essencial del sistema de salut com ho ha estat fins ara.

Regidor Milian, Partit Popular.

Sí, gràcies alcalde. Aquest pla especial urbanístic garanteix la continuïtat i la millora d'un equipament sanitari clau per a la ciutat com és el Coamanxo. Ens trobem en una de les àrees amb més densitat i pressió assistencial de Barcelona i poder adequar-se entre les necessitats actuals és una qüestió de salut pública i per tant votarem a favor.

Regidor Senderos, Vox.

Nosaltres votareu també a favor perquè entenem que és un tema molt sensible, és un bon projecte i com hem dit fins ara, nosaltres estem a favor del mateix.

Gràcies. Ponència, un minut.

Ràpidament agrair el posicionament favorable de tots els grups d'aquest pla especial que forma part d'aquesta voluntat de l'Ajuntament de continuar avançant en la construcció d'aquests 11 equipaments i continuar avançant en el desbloquejament dels altres cinc, com és el CAP Casanova o la Clota, per exemple. Gràcies.

Molt bé, doncs resten 32 segons Junts, Barcelona en Comú, Esquerra, PP, Vox, secretari, resultat.

Habitatge

📝 Resum del punt

El punt tracta la suspensió del Pla de Millora Urbana per a l'ordenació volumètrica de l'edifici situat a la Rambla de Catalunya, 34, a petició del promotor privat. Aquesta suspensió permetrà al promotor completar la documentació necessària abans de continuar amb el tràmit urbanístic. El plenari ha de decidir si aprova aquesta suspensió temporal.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa la suspensió del pla, argumentant que respon a la petició del promotor per completar la documentació i garantir l'adequació a la normativa urbanística vigent. Voten a favor de la suspensió.

Junts per Barcelona considera pertinent aprovar la suspensió, ja que respon a una sol·licitud del promotor i s'ajusta al dret d'aquest a desenvolupar l'edificabilitat segons el planejament vigent. Voten a favor.

Barcelona en Comú s'absté, expressant dubtes sobre els motius reals de la suspensió i sospitant que la propietat busca beneficiar-se d'un possible canvi en la normativa del 30% d'habitatge assequible. Consideren que la suspensió podria estar vinculada a interessos especulatius.

ERC manifesta el seu vot favorable a la suspensió sense aportar arguments addicionals.

El Partit Popular anuncia el seu vot favorable a la suspensió.

VOX també vota a favor de la suspensió.

S'ha aprovat el punt amb el favorable de tots els grups. Molt bé, doncs passem al punt 13. Per suspendre l'aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana per a l'ordenació volumètrica de l'edifici situat a la Rambla de Catalunya, número 34. Té la paraula la Tirenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Duem a suspensió aquest pla d'iniciativa privada a petició del seu promotor. Es tracta d'un pla que té com a objectiu poder assolir l'alçada que permet el planejament vigent de planta baixa més 6 en un edifici que avui és de planta baixa més 4. Per tant, és un pla que vol regular una possible remunta viable, segons el planejament vigent, en l'edifici ja existent. És una remunta que requereix la redacció d'un pla de millora urbana per garantir que s'integre en l'entorn i que compleix amb l'ordenança de reforma i de millora de l'eixample. El promotor ens ha sol·licitat suspendre el tràmit per poder completar el document i és aquest l'acord que sotmetem avui a aprovació del plenari.

Regidor Calvet, Junts. Gràcies, alcalde. No volem entrar en debat sobre si aquí s'ha d'aplicar mesures d'habitatge assequible de 30% amunt o avall. No volem entrar. Aquest és un expedient d'un promotor privat que volem que tirin davant perquè de fet és una complació d'un espai segons el Pla General Metropolità, segons el tret que tenen els promotors a poder desenvolupar el que resta d'edificabilitat en aquesta finca. Hi ha recomanacions efectuades per la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l'Eixample el mateix promotor ha sol·licitat la suspensió i per tant és pertinent aprovar aquesta suspensió.

Votarem a favor.

Gràcies a les nostres conselleres de l'Eixample. Sabem que el promotor d'aquestes oficines en realitat es dedica a lloguer d'habitatges i la gerent del districte ens ha confirmat que fer oficines aquí no té sentit perquè hi ha massa oferta. L'expedient també ens diu que el 2004 la propietat va expulsar totes les llogateres i ha deixat els pisos 8 durant 15 anys. I a banda, la mesura del 30% va reduir el valor del bloc de 15 a 11 milions d'euros. Però ara, com que l'alcalde de Colloni va dient que vol desmontar el 30%, la propietat ha vist que el bloc es podria revaloritzar fins als 17,5 milions si construeixen un nou habitatge alterrat. Per tant, nosaltres farem abstenció a la suspensió d'aquest PMU que està demanant la propietat perquè creiem que els motius estan relacionats amb la possibilitat de treure rèdit de la liquidació de la norma del 30% que està perseguint el govern Colloni.

Regidora Baró, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies només per posicionar el vot a favor d'aquesta suspensió.

Regidor Milian, Partit Popular.

I nosaltres també votarem a favor.

Regidor Senderos, Vox.

També votem a favor de la suspensió.

Ponència, un minut. Junts, 25 segons. Comuns 9, Esquerra, PP, Vox.

Transport Medi Ambient

📝 Resum del punt

El punt tracta l'aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l'ordenació del nou complex de la Zona Franca de TMB, que unifica i modernitza les infraestructures de transport públic a la zona. El projecte inclou la centralització de cotxeres, millores d'accessibilitat, sostenibilitat i connectivitat amb altres modes de transport. La proposta ha rebut un ampli suport dels grups municipals.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa el pla com una aposta estratègica per la mobilitat metropolitana, la sostenibilitat i la modernització de les infraestructures de TMB. Consideren que el projecte millora la gestió, la connectivitat i la seguretat, i incorpora criteris d'eficiència energètica i perspectiva de gènere. Han votat a favor.

Junts per Barcelona expressa el seu acord amb el pla, destacant la seva contribució a la mobilitat sostenible i la necessitat de centralitzar serveis a la zona sud de la ciutat. Han manifestat suport històric a projectes similars i han votat a favor.

Barcelona en Comú vota a favor, valorant la millora de la terminal d'autobusos, la integració de flota híbrida i la contribució al corredor mediterrani. Consideren que el projecte permet alliberar espai per a nous usos cívics.

ERC dona suport al pla perquè permet la construcció del nou complex en les parcel·les proposades, resolent la ubicació de cotxeres afectades pel PDU i millorant la connexió entre equipaments. Consideren el punt imprescindible i voten a favor.

El PP valora positivament el projecte per la seva contribució a la modernització de les infraestructures i l'eficiència operativa. Destaquen la racionalització de l'espai i l'eliminació de la fragmentació urbana, i voten a favor.

VOX considera el projecte coherent amb la transició energètica i la mobilitat sostenible, i per això voten a favor.

Secretari, resultat.

S'aprovi aquest punt amb el vot favorable a tots els grups trets a l'extensió de persones en comuns.

Molt bé, doncs anem al punt 14, districte de Sants Montjuïc, per aprovar definitivament el pla especial urbanístic d'ordenació del nou complex Zona Franca TMB. Té la paraula la regidora Bonet, la tinenta Bonet.

Moltes gràcies, alcalde. És un pla especial urbanístic, el que portem avui a aprovació, que té l'objectiu d'ordenar el nou complex de TMB a la zona franca. És un projecte necessari per poder continuar avançant per tenir més i millor transport públic i tenir una ciutat més connectada, més sostenible i més eficient. i alhora representa també una aposta estratègica per la mobilitat metropolitana, no només pel que fa a la modernització de les infraestructures de TMB, sinó també per la seva integració amb l'entorn i amb els criteris actuals d'eficiència energètica i de sostenibilitat. El Pla Especial unifica els centres operatius de Ponent i de Zona Franca en un únic complex optimitzat per millorar la gestió de la flota d'autobusos, reduir costos logístics i guanyar espai per nous usos en altres punts de la ciutat. Estarà connectat amb la línia 10 sud del metro, inclourà passarel·les per vianants i autobusos, superant així una de les grans barreres de l'àrea, que és la via del tren del port. Aquesta connexió directa no només millorarà el funcionament de TMB, sinó també facilitarà l'accés dels treballadors i de les persones usuàries, reforçant la intermodalitat i fomentant el transport públic. Aquest pla preveu la creació de 550 places d'estacionament, un taller de manteniment amb 30 línies de treball i dues línies d'ITB, així com un espai d'oficines. I a més, el projecte també incorpora la sostenibilitat com a element fonamental perquè preveu espais per a autobusos de gas natural comprimit, punts de recarrega elèctrica i també plaques solars i sistemes de reutilització d'aigües residuals. També voldria compartir que aquest pla incorpora la perspectiva de gènere i la cura de les condicions laborals. Amb una il·luminació adequada, senyalització clara, accessibilitat universal i connectivitat amb el transport públic, facilitarem la conciliació i oferirem un entorn més segur i amable per a tothom. Crec que és un bon exemple de com ha de ser una bona planificació urbana amb mirada metropolitana que dona resposta a les necessitats presents i també a les futures de la ciutat en matèria de mobilitat i de sostenibilitat.

Gràcies, tinent d'alcalde. Tenim plenament d'acord amb tot el que respecta a les bondats d'aquest pla especial. Reforcem la mobilitat sostenible que necessita la ciutat i l'àrea metropolitana amb més i millor transport públic. Allà on hem estat o estem en àrees de govern que tenen a veure també amb aquest àmbit, sigui al port, sigui a l'àrea metropolitana o amb visions de posició també del nostre espai en consells d'administració de la zona franca o també de TMB, sempre ens hem expressat a favor del desenvolupament d'aquest hub, podríem dir-ho així, del transport públic a la zona sud de la ciutat, que tindrà aquesta visió també d'àmbit metropolità. Línia 9, línia 10 i autobusos en aquesta zona és on precisament s'han de fer cotxeres, zona franca, que és una zona... en què es poden desenvolupar aquest tipus de serveis i per tant hi votarem a favor.

Gràcies. Nosaltres de Barcelona en Comú, com ja vam avançar a la Comissió d'Urbanisme, votarem a favor d'aquesta proposta, en tant que, evidentment, genera una millora per la terminal d'autobusos, per la plataforma elevada, també, que permetrà estacionar-hi una flota híbrida, una flota que, de fet, ja es va començar a implantar en el 2016, amb el primer mandat de la Colau. Aquesta millora representa molts avenços en molts sentits. Un d'ells que per sota pugui passar el tren de mercaderies al port, tot i que en els pròxims anys molts d'aquests trens ja no circularien per aquí, perquè el govern de coalició va decidir aprovar ja una inversió històrica de set... de 723 milions d'euros, on la nova terminal intermodal del plat, que és una peça clau del corredor mediterrani. I en aquest sentit, recordem que aquest moviment també és una passa més per alliberar aquest espai i fer un gran passeig cívic tot res seguint el mar. Per tant, votem a favor.

Gràcies, en regidora. Té la paraula... El senyor David Baró, d'Esquerra Republicana.

Gràcies. Nosaltres votarem també a favor d'aquest pla especial urbanístic perquè permetrà realitzar la construcció del nou complex de la zona franca de TMB en les parcel·les proposades en el punt. Un complex més que necessari perquè ubicarà les cotxeres de Ponent que estan afectades pel PDU de la zona franca i les cotxeres de la zona franca i connectarà els diversos equipaments a través d'aquest sistema de rampes i de parcel·les que s'ha mencionat, que s'ha explicat i permetrà per tant salvar les vies de ferrocarril. És un punt imprescindible i votarem a favor.

Sí, senyora Barodó, té la paraula el senyor Milian.

Gràcies, Tinent. La ciutat necessita infraestructures modernes que donin suport al funcionament del transport públic i aquest pla n'és un bon exemple. El nou complex de TMB de la zona franca permetrà centralitzar la gestió d'una part important de la flota d'autobusos, millorant l'eficiència operativa i logística. A més, actuar sobre les parcel·les de totalitat pública amb una aposta clara d'ordenació que unifica, racionalitza i optimitza l'espai, eliminant problemàtiques de fragmentació urbana.

És, per tant, un projecte coherent amb la transició energètica i la mobilitat sostenible i, per tant, votarem a favor.

Només per agrair els vots favorables al projecte.

Gràcies.

Habitatge Cultura i Oci

📝 Resum del punt

El punt tracta l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic Integral d'Ordenació del subàmbit D 'La Masia', promogut pel Futbol Club Barcelona, per regular l'ús de la Masia de Can Planes com a seu social i garantir la preservació patrimonial de l'edifici. El pla ha estat objecte d'al·legacions veïnals i informes tècnics, i s'ha debatut la seva idoneïtat arran d'antecedents de destrucció patrimonial i actuacions irregulars. Finalment, el punt s'aprova amb els vots favorables de PSC, Junts i ERC, i l'abstenció de Barcelona en Comú, PP i Vox.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa el pla com una regulació necessària per preservar el caràcter històric de la Masia i garantir la legalitat de futures actuacions, destacant que el projecte compta amb informes favorables i que les irregularitats passades ja han estat sancionades. Vota a favor.

Junts per Barcelona considera que el pla permet la rehabilitació d'un edifici protegit i millora la ciutat, però exigeix al govern municipal responsabilitat i seguiment rigorós per garantir la preservació patrimonial i atendre les preocupacions veïnals. Vota a favor.

ERC veu el pla com una victòria veïnal i resultat d'una lluita per la protecció del patrimoni, destacant la millora respecte a propostes anteriors i el diàleg amb entitats. Vota a favor.

Barcelona en Comú expressa dubtes per antecedents de destrucció patrimonial i la investigació fiscal en curs, considerant arriscat aprovar el pla sense garanties suficients. Opta per l'abstenció per prudència i responsabilitat legal.

El PP critica la gestió municipal passada per no protegir el patrimoni i destaca la tasca veïnal en la denúncia de les irregularitats, exigint garanties de restitució patrimonial i abstenint-se per manca de confiança en l'Ajuntament.

Vox recorda experiències negatives anteriors i la necessitat de màxima atenció legal, expressant incertesa sobre qüestions pendents i abstenint-se per prudència.

Número 15, que és aprovada efectivament al Planal Especial Urbanístic Integral d'Ordenació del Subàmbit de la Masia de la modificació del PSM en l'àmbit dels terrenys del Futbol Club Barcelona. El posicionament favorable del projecte. del Partit dels Socialistes, de Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i la Reserva de Barcelona en Comú, Partit Popular i Vox.

Doncs gràcies. Aquest és un pla d'iniciativa privada que promou el Futbol Club Barcelona. Té com a objectiu regular l'ús de la masia de Can Planes com a seu social del club. Un pla que preveu, a més a més, el manteniment i la posada en valor del caràcter històric de l'edifici. Estableix les condicions d'edificació que han de garantir la preservació de l'arquitectura i del paisatge. També es preveu la connexió amb altres equipaments del club, concretament a través de la planta soterrani que connectaria amb l'aparcament. El pla compta amb l'informe favorable del Departament de Patrimoni de l'Ajuntament. En el període d'exposició pública s'han presentat diverses al·legacions. Unes demanaven completar la informació de l'estudi històric de la Masia, cosa que vam traslladar al FC Barcelona, que va incorporar la informació a l'expedient. I altres al·legacions es referien als episodis que van tenir lloc entre els anys 2016 i 2019, pel que fa a la restauració de la legalitat urbanística de les intervencions del club a la masia a l'edifici, que en el moment van ser objecte de denúncia per part dels veïns. L'expedient que duem a aprovació definitiva consta i informa del districte de les Corts, que ha relat els fets i que explica clarament que el tema va quedar conclòs amb una sanció que el club va pagar.

Gràcies, senyora Bonet. Senyora Francina Vila.

Sí, bon dia. Avui aprovem un pla especial urbanístic d'ordenació que millora un indret de la ciutat i permet també la rehabilitació d'un edifici que està protegit. És un projecte emblemàtic, s'ha dit, perquè serà la seu social del Futbol Club Barcelona. I un cop aprovat aquest pla especial s'inicia una nova etapa. Primer la redacció dels projectes executius, després la tramitació de les llicències corresponents i finalment el desplegament de les obres. I és aquí... on des de Junts per Barcelona estarem amatents i exigirem al govern municipal que faci la feina. En aquest cas, fer la feina vol dir ser responsables, fer seguiment d'un projecte que és sensible. Com s'ha explicat, els veïns i veïnes estan fent seguiment perquè és veritat que en el seu moment es va haver-hi pèrdua d'elements patrimonials i per tant aquest nou projecte, un cop arribi el moment, hauria de tenir en compte aquestes sensibilitats. recuperar els elements que han desaparegut, si és possible, i sobretot preservar l'edifici existent, les seves volumetries i tot el contingut que pugui ser preservable. Per tant, exigirem al govern municipal que sigui responsable, que faci la seva feina i que doni garanties als veïns i veïnes que estan preocupats per aquestes obres.

Si l'any 2015 un permís d'obres fraudulent va comportar la destrucció de patrimoni de la Maria del Barça, en concret parlem del celler, els murs del soterrani, les escales barroques, és gràcies a la denúncia d'associacions de les Corts i de la FAP que el 2016 s'ordenen la restitució física, però el titular va reincidir en obres il·legals i va presentar una... restitució incomplerta afirmant que el que no havia reconstruït no tenia valor històric. En resposta, la FAP va demanar la supervisió d'experts en patrimoni arquitectònic i l'informe pericial del 2017 afirmava que la multitud d'obres il·legals que s'havien fet generaven una confusió sobre el valor patrimonial i a banda també sabem que fa pocs dies la Fiscalia ha obert una investigació. I és per tot plegat que creiem que seria arriscat i poc prudent aprovar correcuita aquest pla especial. I per tant, per prudència i per responsabilitat legal farem una abstenció.

Senyora Martín. Senyor Castellana.

Gràcies. Miri, nosaltres ens hem reunit amb totes les entitats veïnars, les que estan a favor, les que tampoc no ho veuen tan clar, i a totes els hi hem traslladat una idea, que és que creiem sincerament que aquest pla és una victòria veïnal i és el resultat d'una feina ingent feta en l'àmbit de protecció del patrimoni, però també respecte als plans urbanístics. El 2016 hi havia un pla urbanístic proposat pel Futbol Club Barcelona que tapava totalment la masia, la relegava com un edifici secundari, i que es va aturar gràcies a aquesta lluita veïnal i també a l'acompanyament de grups, com el nostre, que vam treballar intensament amb les entitats. I avui tenim una proposta que precisament el que fa és referma i posa en valor l'edifici de Camp Planes i el seu exemple de Masia, de Masia aïllada, que era el mapa de les Cors, un poble de pagès amb nombroses masies, de les quals en queden pràcticament només la Torre Rodona, i Camp Planes. Per tant, volem que el Pla Urbani estigui endavant per posar-la en valor i, finalment, només agrair als veïns, a les entitats veïnals i al Futbol Club Barcelona la feina de diàleg i treball, que ha estat intensa aquestes darreres setmanes i crec que ens han portat, sincerament, a un molt bon resultat.

Gràcies, senyor Castellana. Senyor Emiliano, el Partit Popular.

Sí, gràcies, Tinent. Recordarà la senyora Bonet. Nosaltres vam demanar la retirada d'aquest punt de l'ordre del dia perquè és una qüestió que està a la Fiscalia i, sobretot, perquè l'Ajuntament creiem que han instingut els veïns, a Corsens i Corsenques, que van fer en el seu moment la feina que no va fer l'Ajuntament, descobrint i denunciant la destrucció de patrimoni al districte de les Corts, a la masia de Can Plana. És un moment que l'Ajuntament, en aquell moment, estava mirant cap a una altra Costat, els veïns han esmerçat esforços i recursos de la seva butxaca per tal de protegir el patrimoni de les Corts i per això nosaltres exigim a l'Ajuntament que s'asseguri ara de la restitució de tot el patrimoni que en aquell moment es va destruir, que forma part d'un bé d'interès cultural local. Tanmateix com els antecedents no són esperançadors, si no volem donar un sec en blanc a l'Ajuntament, donat que durant molt de temps va estar mirant cap a un altre costat, avui s'abstindrem.

Residu dos senderos, Vox.

Gracias. En la actuación del FC Barcelona en este lugar hay experiencias negativas de falta de cuidado de la ley en la preservación del patrimonio. Una reforma anterior de la Masías le valió la incohesión de expedientes municipales accionadores, lo que le exigió la reparación de las irregularidades cometidas y el abono de la multa correspondiente. Los errores pasados deben exigir máxima atención respecto a que este proyecto se conduzca por los cautos legales. De todas maneras, como hay elementos que no aclaran exactamente si en estos momentos Pueda haver alguna cuestión pendiente. Nosotros, ante esa incerteza, nos vamos a abstener.

Ponencias, 51 segons.

Sí, només per reafirmar tant el posicionament que expressava Esquerra Republicana com Junts respecte a l'abordatge d'aquesta qüestió de cara a futur, però també per recordar que aquest pla que avui tramitem no regula l'obra ja feta, sinó que regula l'actuació de restauració i de manteniment de l'equipament que es podria fer i per tant la denúncia no té res a veure amb l'objecte d'aquest pla.

Doncs temps comuns, set segons. PP5, Vox. Secretari, resultat?

S'aprovaria el punt amb el vot favorable del grup socialista, Junts per Barcelona i Esquerra Republicana i l'abstenció Barcelona en Comú, Partit Popular i Vox.

Cultura i Oci Habitatge

📝 Resum del punt

El punt tracta l'aprovació definitiva del pla especial per a la regulació de l'equipament Casa Hurtado, un edifici modernista situat a l'avinguda Pedralbes 46-48. L'objectiu és rehabilitar l'immoble, que portava dècades en desús, per convertir-lo en un equipament sociocultural al servei del barri i de la ciutat. El punt s'aprova per unanimitat amb el suport de tots els grups municipals.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa l'aprovació del pla com una acció per recuperar el patrimoni i dotar la Casa Hurtado d'usos culturals i socials, posant en valor figures com Victòria dels Àngels i entitats veïnals. Consideren que la inversió permetrà restaurar l'edifici de manera fidel al seu origen.

Junts per Barcelona dona suport al projecte, destacant la importància de preservar el patrimoni i atendre les demandes veïnals. Consideren que la recuperació de la Casa Hurtado respon a una reivindicació històrica del barri i reforça els equipaments públics i cívics.

Barcelona en Comú vota a favor, recordant que el procés de recuperació es va iniciar durant el seu govern amb la convocatòria d'un concurs d'arquitectura el 2020. Tot i això, critiquen la manca de comunicació del PSC amb el veïnat i adverteixen de possibles conflictes si no es corregeix.

ERC expressa el seu suport, tot i lamentar la llarga espera de més de 30 anys per donar ús a l'edifici. Valoren positivament que finalment es desencalli el projecte i la Casa Hurtado es posi al servei del barri, tot i mostrar certa preocupació pels requeriments tècnics de la rehabilitació.

El PP vota a favor, valorant que el pla regula un immoble singular i manté la titularitat pública, el sostre i la qualificació urbanística. Consideren que la intervenció és prudent, respectuosa amb el patrimoni i beneficiosa per a la ciutadania.

VOX manifesta el seu vot favorable sense afegir arguments, alineant-se amb la resta de grups en el suport al projecte.

Molt bé. Doncs passem al punt 16 per aprovar definitivament el pla especial de la coneguda com Casa Hurtado a l'avinguda Pedralbes 46-48. I té la paraula el regidor Escudé.

Gràcies, alcalde. Avui fem un pas, crec que important, en aquesta petita joia modernista que tenim al districte de les Corts i el que fem, bàsicament, i sobretot, és dotar-la d'ànima i fer un doble rescabalament, jo crec. perquè provant aquest punt el que fem també és rescabalar-nos com a ciutat amb una de les nostres principals sopranos, com va ser Victòria dels Àngels, i fer que el seu llegat cultural, el seu llegat artístic, tingui tot el valor i torni una miqueta a casa seva per una banda, I per una altra, una de les entitats més importants que tenim al districte, que és l'associació de veïns de Pedralbes, veïns i veïnes de Pedralbes, que també tingui la seva. Així és que aquell espai que des del 93 teníem en desús, en breu i gràcies a l'aprovació d'aquest punt, el que fem és dotar-la d'ànima, de cultura i d'activitats socials.

Molt bé, doncs, regidora Vila, Junts.

Sí, des de Junts per Barcelona, la preservació del patrimoni és un dels nostres cavalls de batalla. Ens preocupa la deixadesa que molt sovint els governs municipals han tingut amb el patrimoni de la ciutat. Abans hem parlat de la Masia de Camplanes, ara parlem de la Casa Ortado. Un projecte de recuperació amb també demandes veïnals associades que sempre hi hem fet costat perquè creiem que el barri de Pedralbes necessita equipaments també de caràcter públic, de caràcter cívic i creiem que Casa Hortado es recupera un espai, com dèiem, molt reivindicat pels veïns i veïnes i a més a més recuperem aquest patrimoni. Per tant, votarem favorablement.

Regidora Martín, de Comuns.

Gràcies. Nosaltres votarem a favor perquè la Casa Hortado, un edifici modernista que va passar a mans públiques per expropiació, portava abandonat 20 anys. És des del Govern de Barcelona en Comú i en resposta a les demandes veïnals que l'any 2020 vam convocar un concurs d'arquitectura i aquest pla urbanístic serà el que donarà via al llibre per tramitar la llicència d'obres. Malgrat això, també volem dir que ens consta que una cosa que comença a ser enorme és que el PSC no ha parlat amb el veïnat per explicar el projecte previst i volem advertir que això podria comportar possibles conflictes i per tant demanar que es corregeixi i que es paguin les veïnes.

Regidor Castellana, Esquerra Republicana.

Gràcies. Jo més aviat diria que ja era hora, perquè portem més de 30 anys, com ha dit el regidor Escudé molt bé, amb la Casa Hortado, en una situació senzillament de manteniment i de garantir que no caigués a terra. Per tant, portem més de 30 anys amb un... Futurible equipament aturat i per tant ja era hora que se li doni un ús. Respecte a la protecció del patrimoni, veient el projecte de rehabilitació anaxat a l'expedient, veiem que el programa triat té uns requeriments tècnics i estructurals tan importants que de fet han implicat un buidatge de l'interior. de la casa i malgrat això ens preocupa, sí que és cert que és positiu que es desencalli per tots els anys que porta aturada i per tant tinguem per fi la Casa Hortada al servei dels veïns i veïns del barri i per tant hi votarem a favor.

Regidor Emilian, Partit Popular.

Gràcies alcalde. Amb aquest pla especial es regula un immoble singular com és la Casa Hortada amb l'objectiu de transformar-ho en un equipament sociocultural al servei del barri de Pedralbes i del conjunt de tota la ciutat. Es manté la titularitat pública, no es modifica ni el sostre ni la qualificació urbanística respectant així l'entorn i la entitat patrimonial de l'edifici. És una intervenció ajustada, prudent, beneficiosa, que posa en valor el patrimoni i en fa un ús obert a la ciutadania. Es tracta, com s'ha dit, d'un projecte molt esperat pels veïns i, per tant, votarem a favor.

Regidor Senderos, Vox, posicionem a favor.

Gràcies. Ponència...

Simplement, evidentment, estem absolutament, agrair el vot favorable de tots els grups i amb el senyor Castellana, que ara comentava la defensa del patrimoni, evidentment és per això que tenim i farem una inversió de més d'un milió d'euros per intentar, de forma absolutament mimètica a la situació que estava en el seu origen, deixar que ha sortat com va ser construïda.

Junts, 21 segons. Comuns, Esquerra Republicana, PP, Vox, resultat secretari?

S'aprovaria per unanimitat.

Per unanimitat.

Habitatge Medi Ambient

📝 Resum del punt

El punt tracta l'aprovació provisional de la modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació dels sectors de la Teixonera i la Llosa de la Vall d'Hebron. L'objectiu és resoldre afectacions urbanístiques històriques, crear nous habitatges (incloent habitatge públic), zones verdes i equipaments, i desafectar habitatges pendents d'expropiació. El debat reflecteix un ampli consens polític, tot i que alguns grups expressen reserves sobre aspectes concrets de la gestió i execució futura.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa la modificació com una solució a un deute històric amb el barri, destacant el consens amb veïns i la creació d'habitatge públic, zones verdes i equipaments. Consideren que el pla desencalla una situació enquistada i prioritzen l'execució ràpida i consensuada. Voten a favor.

Junts vota a favor, remarcant que van impulsar la represa del tema i que la modificació resol una injustícia històrica. Tot i així, expressen preocupació per la manca de concreció en els rellotjaments, indemnitzacions i diferències d'edificabilitat entre sectors, i demanen més diàleg amb els veïns.

Barcelona en Comú vota a favor i celebra el pas endavant, reconeixent la lluita veïnal i les millores incorporades. Reclamen, però, més autoexigència en la gestió posterior i proposen mecanismes per garantir el lideratge públic i el dret de compra preferent per als veïns.

ERC es mostra satisfeta per la fi de la provisionalitat i la resposta a les demandes veïnals, però lamenta que no s'hagi anat més enllà en alguns aspectes, com l'equilibri d'aprofitaments urbanístics. Subratllen la importància de passar de l'aprovació a l'execució efectiva del pla. Voten a favor.

El PP considera que el pla corregeix dèficits històrics i cohesiona el barri amb nous equipaments, zones verdes i habitatge assequible. Destaquen la incorporació de demandes veïnals i voten a favor.

VOX inicialment s'oposava pel risc de desaparició de la plaça Vall d'Hebron, però canvia el vot a favor després que es mantingui la plaça, valorant positivament la rectificació i la resposta a les demandes veïnals. Demanen aclarir alguns aspectes pendents, com la ubicació de la parada d'autobús.

Doncs passem a... Un punt important. Districte Horta-Guinardó, em consta que s'ha davant més temps en aquest punt, secretari. Quatre minuts per la ponència, dos minuts per la resta de grups, per aprovar provisionalment la modificació del Pla General Metropolità per la reordenació dels sectors de la Teixonera i de l'entorn de la Llosa de la Vall d'Hebron. Té la paraula la tinenta Bonet.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Efectivament, aquesta és una aprovació molt important. És l'aprovació provisional de la modificació del Pla General Metropolità que ens permetrà entomar un deute històric que la ciutat tenia amb la teixonera. Abordarem mig segle d'afectacions en habitatges, la necessitat d'equipaments, la mobilitat, els espais públics, la sostenibilitat ambiental de l'àmbit en general. Històricament, els àmbits denominats com a teixonera 1 i 2 han estat objecte de diversos planejaments que mai s'han executat. I això ha fet que una cinquantena d'habitatges quedessin pendents d'expropiació. La desafectació dels habitatges i el desenvolupament del barri no podien esperar més i és per això que des del govern municipal ens hem fet nostra la demanda de les veïnes i dels veïns que des de fa temps reclamaven que es tires endavant aquesta MPGM. Aquí aprofito també per agrair a Junts que proposés reprendre el tema en una de les primeres comissions d'aquest mandat. Aquesta MPGM és fruit d'una feina intensa amb els veïns i veïnes i les entitats del barri, gràcies a la qual hem pogut consensuar un planejament que respecta el teixit de barri existent, que desafecta els habitatges i que en crea de nous i que genera noves zones verdes i equipaments. L'MPGM garanteix que els residents dels 52 habitatges afectats fins ara puguin triar entre tirar endavant la transformació i la millora de l'àmbit o mantenir els seus habitatges amb la garantia que no estan subjectes a expropiació. Pel que fa a la creació de nous habitatges, aquesta MPGM preveu un total de 278 nous habitatges, dels quals 97 seran habitatges públics. uns habitatges que estaran ubicats en dos edificis nous, ampliaran l'oferta de pisos assequibles i facilitaran els rellotjaments necessaris dels afectats urbanístics. L'MPGM preveu també 24.000 metres quadrats d'espais lliures i zones verdes amb la creació d'un nou parc, de noves placetes i d'una nova zona verda que s'integra amb la futura cobertura de la Ronda de Dalt. I finalment, la MPGM també projecta tres nous equipaments públics i preveu nous fronts d'activitat comercial al barri per poder garantir la mixtura d'usos sempre tan necessària. Respecte al document aprovat inicialment, la modificació més significativa ha estat la desafectació de la plaça de la Vall d'Hebron. El document que avui valorem, votarem, per tant, queda intacta aquesta zona de jocs infantils de la plaça i el sostre edificable d'habitatge que s'hi havia previst s'ha traslladat a un altre punt de l'àmbit. Amb aquesta MPGM, per tant, la teixonera quedarà relligada amb la resta de transformacions que ja s'estan produint a la Vall d'Hebron, com ara la cobertura de la Ronda de Dalt, o el desenvolupament dels nous equipaments sanitaris de la Llosa de la Vall d'Hebron. Vull celebrar que aquest MPGM encari la seva recta final amb l'aprovació definitiva per part de la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, perquè vol dir que aviat podrem passar del paper a l'acció i la teixonera començarà a viure finalment els canvis que tant esperaven els veïns i les veïnes. amb una reflexió final. Aquest MPGM desencalla una situació que feia massa temps que s'havia quedat aturada. Aquest és un dels grans reptes i una de les grans prioritats que ens hem marcat com a govern municipal, anar per feina, desencallar transformacions que havien quedat pendents, però sobretot fer-ho sempre buscant un consens ampli i parlant amb tothom.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Vives.

Gràcies, alcalde. De la mateixa forma que vam fer a la comissió d'ecologia, urbanisme, mobilitat i habitatge, votarem favorablement. Com ara apuntava l'atinent d'alcalde, a la primera comissió d'aquest mandat vam posar sobre la taula una vegada més la situació injusta que patien els veïns de Taxonera 1 i Taxonera 2 i crec que avui és una molt bona notícia per tots aquests veïns perquè s'acaba resolent una situació injusta que durava des de feia dècades però sí que és veritat que hi ha veïns que en certa forma encara pateixen un cert neguit pateixen una certa incertesa i volen garanties i respostes perquè entre altres coses no saben o no tenen clar qui tindrà dret i qui no rellotjament perquè primer se'ls va dir que tots en tindrien dret i després no estava tan clar volen saber, perquè no se'ls ha explicat, on s'anirà a viure durant les obres ni com hauran de pagar aquells pisos, aquells veïns que no tinguin dret a rellotjament. I crec que això en una situació en què la ciutat pateix una crisi habitacional és important de resoldre i és important d'atendre. Entenem que hi ha un cert greuge comparatiu entre els veïns de taxonera 1 i taxonera 2, perquè mentre els de taxonera 1 tenen un coeficient d'edificabilitat del 3,73, els de taxonera 2 només el tenen de l'1,05, i entenem que aquí hi ha un marge per continuar millorant. I per acabar, una qüestió que no és menor, que és que els veïns encara no tenen concretat, no saben en concreció, quan es pensen fer efectives les indemnitzacions. No saben ni com, ni quan, ni l'import que percebran. Malgrat tot això, creiem, com deia l'atinent, que és una modificació del planejament que és molt important per a la teixonera, que permetrà relligar el barri al conjunt de la ciutat i dels barris de l'entorn, i per tant votarem a favor per responsabilitat amb els veïns, però sí que demanaríem, que entenem que ja hi és i que s'està fent, i aquests darrers dies s'ha continuat fent, més i millor diàleg amb els veïns perquè no se sentin sols i que estic convençut que és un procés que serà molt positiu per ells i pel conjunt del barri.

Regidor González, Comuns.

Sí, moltes gràcies. Avui fem un pas molt, molt important. Fa 55 anys que els veïns i veïnes tenien sols edificables i que van construir amb llicències d'obra i posteriorment els va caure aquesta llosa que va ser l'afectació. Jo recordo amb emoció algunes visites a finques i habitatges del carrer Iriarte, reunions amb veïns i veïnes el mandat passat amb la tinenta Janet Sanz i per això avui jo crec que hem d'estar contents de poder fer aquest pas endavant. A més a més, crec que el que avui aprovem millora allò que estava plantejat i ho fa gràcies sobretot a la feina que han fet els veïns i veïnes, a la recollida de signatures, a les al·legacions i permet, i ho deia la tinenta en l'exposició, el poder salvar aquesta plaça que també, com gairebé tot, a la Teixonera i als barris de la muntanya van construir els veïns i veïnes també amb les seves... pròpies mans. Ara bé, ho vam fer en comissió i per això vam fer reserva de vot i els avanço que votarem a favor d'aquest punt, però sí que ens agradaria que no ens quedéssim contents i contentes amb aquest pas que fem avui, que és importantíssim, sinó que també siguem molt autoexigents amb la gestió posterior que fem d'aquest pla, nosaltres demanàvem que hi pogués haver algun mecanisme, algun conveni d'assegurar el dret de compra preferent per part de l'Ajuntament per garantir aquest lideratge públic veïnal que hi ha hagut fins ara en el desplegament d'aquest pla i que és evident que a l'Ajuntament arribem tard però que avui fem un pas endavant, seguim mantenint aquest lideratge públic i dels veïns i veïnes, per garantir que qui ocupi aquests pisos, per garantir que qui segueixi vivint al barri de la Teixonera siguin els fills, els nets, les filles, les netes de les persones que fins ara han lluitat per garantir el pas que avui fem. Sobretot felicitats als veïns i veïnes.

Regidor Coronas.

Sí, gràcies. Bé, després de gairebé cinc dècades, cinquanta anys, Els veïns i veïnes de la teixonera abandonen la incertesa i la provisionalitat en la qual han estat vivint en uns terrenys afectats un cop ja havien construït. Una provisionalitat que, a més, els ha impedit fer les millores i les obres que necessitaven les seves finques, unes finques que s'han anat deteriorant dia rere dia i que també han acabat afectant la globalitat del barri, perquè la provisionalitat no només afecta les finques pròpiament, sinó que també afecta el seu entorn i tot l'espai públic de les zones afectades, sobretot i especialment quan es tarden en desafectar finques, fet que durant tants anys tampoc s'hagi invertit en l'àmbit. I per fi aquestes promeses de desafectació s'han complert i des d'Esquerra estem contents i satisfets que les reclamacions del veïnat i també d'altres formacions polítiques, la nostra entre elles, hagin servit també per aconseguir-ho. És cert que no és una alegria completa quan parles amb veïns i et trobes que creuen que s'hauria pogut anar més enllà amb determinades coses. Ja ho vam dir a la comissió, amb el tema dels aprofitaments urbanístics hi ha un desequilibri entre un sector i l'altre i nosaltres pensem que aquí es podria... haver arribat una mica més lluny. Però en qualsevol cas ens quedem en la bona notícia que finalment aquest planejament s'ha desencallat. Ara el que s'ha desencallat és l'execució d'aquest planejament i jo celebro que el govern municipal tregui pit i exercegi aquest tema d'anar completant carpetes que hi havia al calaix, però les carpetes completen quan l'execució arriba. I per tant, no només en l'execució de la teixonera i en altres plans que estan aprovats de fa temps, en el mateix districte, Tres Torons, Carmel, sense anar a Majuny, que l'execució va molt endarrerida sobre el calendari previst. Per tant, creiem que ara el que s'ha de fer és posar fil a l'agulla a l'hora de desencallar definitivament l'execució d'aquests plans.

Regidor Emilian, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Aquest pla representa una oportunitat per corregir dèficits històrics al barri de la Teixonera, tot o tant el d'una estructura urbana més cohesionada, amb nous equipaments, zones verdes i habitatge assequible. Es tracta d'un planejament que, finalment, ha sabut escoltar les demandes veïnals, com demostra la incorporació de millores com el manteniment de la plaça de la Vall d'Hebron. Per tant, és un bon exemple de com el planejament pot ser una eina útil i adaptada a la realitat social dels barris i, per tant, votarem a favor.

La modificación del Plan General Metropolitano en la Texionera, tal como la presentaron en un primer momento, no podíamos aprobarla porque contemplaba la desaparición de la Plaza Vallebrón, una plaza que había sido conseguida con esfuerzo por los vecinos y que no entendíamos que tuviera que ser sustituida por un edificio que se podía construir en algún otro lugar. Conseguir la plaza Vallebrón no fue una tarea fácil, Fueron muchas peticiones, reclamaciones y promesas incumplidas, así como también muchas manifestaciones y movilizaciones que finalmente, muy a pesar de los diferentes alcaldes de cada época, dieron su fruto. Por eso, cuando presentaron el nuevo urbanismo que proponían para la tensionera, nos parecía grave la desaparición de la plaza, casi una venganza, pensábamos, por pugnas con gobiernos socialistas anteriores. Quedan algunos flecos por aclarar, como la ubicación de la parada terminal de autobuses, que se pretende cambiar de sitio, lo que cerraría la calle del Vallebrón e impediría el acceso desde allí a la calle Arens, con rodeos y pérdidas de tiempo para el vecindario. Solicitamos que esos flecos se reconsideren. En cualquier caso, dado que hemos conseguido que el alcalde entrara en razones, haya reculado y salve la plaza Vallebrón, nos tenemos replanteado nuestra posición, dada la mejora obtenida en este sentido por los vecinos, votaremos a favor de esta modificación, contentos de haber replicado la voz en un proceso que puede determinar mejor de lo que empezó. Gracias.

Molt bé, temps restants, 39 segons per la ponència.

Sí, només per alguns apunts que s'han fet, s'han parlat de qüestions, el senyor Vives ho deia, que també em va fer referència l'altre dia a la comissió, qüestions que són més del moment de la gestió urbanística que no pas de l'aprovació del planejament. Avui aquí estem aprovant provisionalment el pla i crec que ens ho hem de dir, això va bé però necessitem que s'aprovi definitivament, per tant, Ara anirà a la subcomissió d'urbanisme, com no pot ser d'una altra manera, i després completament d'acord amb la necessitat que la gestió vagi ràpidament a desplegar-se i, per tant, a executar-se aquest planejament per poder fer realitat aquesta transformació. En tot cas, per donar tranquil·litat, recordar que la Teixona 1 és d'impuls municipal, Teixona 2 tindrà... tutela municipal i que els drets i rellotjaments sempre estan garantits. Per tant, tranquil·litat total, com vam poder traslladar els veïns l'altre dia i aprofitar les últimes paraules per tornar a felicitar els veïns per una decisió que crec que feia molt de temps que feia falta.

Moltes gràcies. Partit Popular. Vox, resultat secretari.

Justícia i Ordre Públic

📝 Resum del punt

El punt tracta l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per regular l'equipament situat al passeig de Potosí 5-7, al districte de Sant Andreu, destinat a acollir la nova comissaria de la Guàrdia Urbana. El pla defineix les condicions urbanístiques, d'ús i pressupostàries per a la construcció de la nova seu policial, que substituirà l'actual comissaria del parc de la Pegaso. La proposta ha estat aprovada per unanimitat de tots els grups municipals.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa el pla com una mesura per modernitzar i adaptar els equipaments policials, garantint la seguretat i la funcionalitat per a la Guàrdia Urbana i la ciutadania. Han impulsat la proposta i han demanat el vot favorable.

Junts per Barcelona dona suport al pla, considerant-lo necessari per substituir una comissaria obsoleta i reforçar la seguretat, una de les principals preocupacions de la ciutadania.

Barcelona en Comú vota a favor del pla i aprofita per demanar que l'espai alliberat al parc de la Pegaso es destini a nous equipaments i que el solar adjacent es dediqui a habitatge protegit, insten el govern a iniciar els tràmits corresponents.

ERC expressa el seu vot favorable sense afegir arguments addicionals.

El PP dona suport al pla, destacant que respon a una necessitat real de millora de les condicions de treball de la Guàrdia Urbana i de reforç de la seguretat en una zona amb complexitat social.

VOX no formula una posició explícita ni arguments en la seva intervenció, però es desprèn del context que voten a favor.

S'aprovaria el punt per unanimitat. S'aprova per unanimitat. Passem a Sant Andreu. Punt 18. Per aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic per a la regulació de l'equipament situat al passeig Potosí 5-7, del que serà la futura comissaria de la Guàrdia Urbana del districte de Sant Andreu. Té la paraula el Tinent Batlle.

Moltes gràcies, alcalde. Tal com vam anunciar a la comissió de presidència, aquest pla proposa la regularització d'aquest equipament situat aquí, com explicava l'alcalde, al passeig de Potocí 5 i 7, al barri de Barol de Viver, amb l'objectiu d'ubicar-hi la nova unitat territorial de la Guàrdia Urbana de Sant Andreu. En síntesi, el pla vol garantir l'adaptació de l'espai als requeriments de distribució de dimensions de la nova UTE a l'hora que manté la qualificació del sol com a equipament comunitari i estableix la titularitat pública i l'ús administratiu i de seguretat de l'edifici. També determina l'ordenació i les condicions d'edificació corresponents per tal de garantir la seva funcionalitat i la seva integració en l'entorn immediat. La nova comissaria de Sant Andreu replaçarà la que està situada al carrer Sagrera, en el parc de la Pegasso, on actualment hi ha certes limitacions i manca de capacitat de creixement per albergar més serveis policials. La parcel·la en es vol construir aquest nou equipament, té una superfície de 3.624 metres quadrats i el nou edifici comptarà amb un total de 6.597 metres quadrats de sostre. Les diferents dependències policials de serveis d'atenció a la ciutadania es distribuiran en tres plantes i un soterrani. I pel que fa a l'estimació econòmica, el pla incorpora una previsió pressupostària d'11.334.000 euros. Des de l'inici del mandat es porten a terme inversions importants en els edificis i els equipaments de totes les unitats territorials. Ara mateix, per exemple, també s'està treballant en la nova UT de Sarrià-Sendervàs i en les obres avancen segons el calendari previst. L'esforç de modernització, renovació i actualització de les instal·lacions és una de les línies que evidencien que la seguretat és una de les prioritats d'aquest govern, vetllant perquè els serveis de seguretat es puguin desenvolupar en les millors condicions per als membres del cos de la Guàrdia Urbana i per a la ciutadania. Demanem el seu vot favorable.

Regidor Calvet, de Junts.

Gràcies, alcalde. En tant en quant, aquest pla especial servirà per la construcció d'una comissaria per la Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana. S'ho situeix una... que avui està obsoleta, hi votarem a favor. És important reforçar tots els equipaments de seguretat a la ciutat, atès que és una de les principals preocupacions de la gent de Barcelona.

Sí, el pla que avui aprovem efectivament permetrà traslladar l'actual comissaria al parc de la Pegaso a l'àmbit del carrer Potosí. Per tant, era un procediment ja previst amb la MPGM de maquinista Potosí. Aprofitem aquests minuts. Per tant, aquí votarem favorablement, ja estem d'acord, però aprofitem aquests... petits segons per situar dos temes. Una, aquesta operació alliberarà un espai al parc de la Pegaso que els veïns han demanat perquè hi hagi futurs equipaments i per tant demanem al govern que això ho tingui present i ho treballi. I la següent és que el solar adjacent de Potosí es va obtenir gràcies als veïns per cessió urbanística i per tant demanem al govern que el destini a habitatge protegit i que per tant iniciï els tràmits ràpidament amb l'IMAP per fer-se'l i poder tirar endavant la construcció d'habitatge públic.

Moltes gràcies. Regidor Emilian, Partit Popular. Alcalde. Perdó, regidora Baró, Esquerra Republicana.

Gràcies per posicionar el vot a favor.

Regidor Emilian.

Sí, aquest pla dona resposta a una necessitat real de millora de les condicions de treball de la Guàrdia Urbana i de reforçar la seguretat de proximitat en un dels vers amb més complexitat social de la ciutat. Nosaltres, com saben, sempre apostem per la ciutat, la convivència i la dignificació dels serveis públics i, per tant, votarem a favor.

Residuos Senderos, Vox.

Molt bé, temps restants, ponència?

Sí, agrair el vot favorable de tots els grups, també recollir la voluntat d'arribar a un acord respecte al futur de l'actual espai que ocupa la UT en el parc de la Serena i això, doncs, es va discutir en el seu moment en el sí del districte de Sant Andreu.

Junts? Comuns? Esquerra, PP, Vox, secretari, resultat.

S'aprovaria el punt per unanimitat.

Molt bé, doncs anem al darrer punt, que és el 19, corresponent al districte de Sant Andreu.

Habitatge Banca i Comerç

📝 Resum del punt

S'aprova definitivament el Pla de Millora Urbana del sector delimitat pels carrers Pere IV, Selva de Mar, Veneçuela i Provençals, dins l'àmbit del 22@. El pla preveu la reordenació urbanística de la zona, amb nous habitatges protegits, espais verds i activitats econòmiques, i ha estat impulsat principalment per la iniciativa privada dels propietaris del sòl. La votació mostra suport del PSC i Junts, mentre que la resta de grups opten per l'abstenció per diverses raons.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PSC defensa el pla com una millora urbanística que incrementa l'habitatge protegit, fomenta la barreja d'usos i millora la distribució dels espais verds, sense perdre superfície d'habitatge respecte a plans anteriors. Han votat a favor.

Junts per Barcelona considera que el pla ha estat ben treballat tècnicament, amb diàleg amb els veïns i informes tècnics favorables. Han donat suport i han votat a favor.

Barcelona en Comú reconeix aspectes positius com els espais lliures i la connexió d'illes, però critica la ubicació de l'habitatge dotacional i la volumetria resultant, considerant-la irregular. S'abstenen en la votació.

ERC manté la seva abstenció, argumentant que el pla no preveu prou habitatge per garantir la mixtura social i que encara esperen un informe sobre escenaris d'augment d'habitatge. S'abstenen fins a tenir més informació.

El PP critica la baixa densitat residencial i l'excés de sòl destinat a oficines, especialment en un context de crisi d'habitatge. Consideren que caldria revisar el planejament i s'abstenen.

VOX valora positivament la part d'habitatge i activitat econòmica, però critica la dispersió dels espais verds i reclama parcs més grans i concentrats. S'abstenen, tot i reconèixer alguns aspectes positius.

per aprovar definitivament el pla de millora urbana del sector delimitat pels carrers Pere IV, Selva de Mar, Venezuela i Provençals, inclòs amb l'MPGM del 22 arroba més inclusiu i sostenible. Té la paraula la Tidenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Portem a aprovació el planejament d'un àmbit ubicat al 22 arroba nord, desenvolupant mitjançant una iniciativa privada impulsada pels propietaris del sol que representen el 74% de la superfície. Estem parlant d'una superfície superior a 1,7 hectàrees, tota ella de titularitat privada, que es desenvolupa d'acord amb l'MPGM del 22 arroba més inclusiu i sostenible, Un pla que ens permetrà configurar el tram de l'eix verd de Cristóbal de Moura, que de facto suposarà la seva obertura física definitiva, així com d'un interior d'illa. Alhora, amb aquest pla qualificarem sols per l'habitatge protegit i allotjament dotacional. El pla també fomenta la barreja d'usos per preservar l'heterogeneïtat socioeconòmica i preveu afavorir la permanència d'activitats econòmiques existents mitjançant condicions transitòries. Pel que fa a la gestió urbanística, es proposa fer-la en dos polígons. permetent així compatibilitzar el desenvolupament progressiu i l'activitat existent. En conjunt es preveuen 36.000 metres quadrats d'activitat econòmica i un total de 238 habitatges protegits, 119 en règim de venda, 119 en règim de lloguer. Cal destacar que l'ordenació que ara proposem millora notablement la proposta indicativa que l'MPGM del 2022 plantejava i no es perd ni un sol metre quadrat d'habitatge respecte al que es preveia a l'MPGM. Aquest pla de millora urbana s'emmarca en la gran transformació que està vivint el 22 Arroba, on està florant nou habitatge, més espai verds i nous equipaments de proximitat, com tots sabem. Moltes gràcies.

Regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Tot el que faci referència al desenvolupament del 22 Arroba més inclusiu i sostenible, sembla que es plantegi adequadament amb un bon treball tècnic, en diàleg amb els veïns, atenent... que es puguin presentar i els informes tècnics que es requereixen, en aquest cas és un expedient que ha passat molt i molt net, sempre tindrà el nostre vot favorable.

Com ja vam dir a la Comissió d'Urbanisme, aquest pla planteja alguns aspectes positius, com són els 10.000 metres quadrats d'espai lliures que permetrà l'eix verd de Cristóbal de Moura i un interior d'illa que connecta Pere IV amb l'Església Sagrat Corp. però també vam alertar que hi havia hagut un canvi d'ubicació on es feia la reserva de sol de les oficines respecte a l'habitatge que inclús el propi IMAP havia fet en el seu informe que això no es complia amb l'article 53 de les normes del 22, el que ha fet i ha obligat a fer més alt o ampliar la volumetria a un edifici de 10 plantes d'un habitatge dotacional. Creiem que la forma aquesta és certament irregular, que es podria haver corregit i haver-li demanat al promotor que tornés a retocar aquesta cosa perquè situava el dotacional i l'habitatge en l'ex verd de Cristóbal de Moura. No ho han fet i, per tant, hi votarem abstenció.

Gràcies, alcalde. Nosaltres mantindrem la posició que ja vam mantenir a la comissió i força més enllà i ens abstindrem en aquest punt d'aquesta aprovació definitiva. Hem anat dient i anem repetint cada vegada que tenim ocasió la importància que el 22 de roba tingui més habitatge del que està previst. Li segueix faltant habitatge per garantir aquesta mixtura necessària per ser un barri amb tots els drets i lliuds. I per això, en el seu moment, i també ho reiterem en cada moment, en cada ocasió que tenim, vam demanar un informe, necessitem veure diferents escenaris per fer possible aquest augment d'habitatge i en tot cas estem a l'espera que aquest informe el puguem veure, analitzar, avaluar properament. Gràcies. Farem una abstenció.

Moltes gràcies. Aquest pla, com altres, pateix la limitació d'un planejament que preveu una densitat de sostre residencial molt baix. En canvi, continua apostant per incrementar el sol destinat a oficines en el sector nord del 22. Creiem que això és un error estratègic. En aquest sector hi ha prop del 50% de metres quadrats d'oficines buits. En un context de greu crisi d'accés a l'habitatge, cal potenciar decididament la mixtura d'usos i augmentar el sol destinat a la vivenda. Considerem que l'MPGM del 22 s'ha aprovat l'any 2021 necessita una revisió profunda. És per això que ens abstindrem.

Regidor Senderos, Vox.

Gracias. Desde el plan de mejora urbana destacamos tres aspectos. Una parte estará dedicada a actividad económica, de eso nada tenemos que objetar. Otra parte será destinada a vivienda y eso lo celebramos específicamente. Otro tercer aspecto que queremos destacar no lo vemos ya tan positivo. Me refiero a que este plan contempla uno de aquellos ejes que han de difuminar la zona verde del 22 Arroba, en vez de concentrarla en parques donde de verdad las familias y los trabajadores del barrio puedan disfrutar de la naturaleza. Nos manifestamos en contra de esta manera de perder la oportunidad de hacer verdaderos parques al servicio de los vecinos y conformarse con trazados de supuestos ejes verdes que siempre lo son más en el papel que no en la realidad. Pedimos que cambie l'enfoque de estas zonas bretes que aplican dejando de ideologizar el urbanismo. Ponderando los pros y los contras nos abstendremos.

Gracias.

Sí, només per insistir que amb el PMU el que hem reordenat són els volums perquè el verd estigui més ben distribuït i ens permeti tenir un interior d'illa i per poder fer viable l'execució del pla. No hem reduït ni un metre quadrat d'habitatge.

Junts, Esquerra, PP, Vox... Resultat, secretari.

S'aprovaria el punt amb el favorable al grup socialista Junts per Barcelona i l'abstenció de Barcelona en comú que republicana Partit Popular i Vox.

Molt bé, doncs passem a la part d'impuls i control i comencem amb la primera proposició que és del grup municipal de Junts per Barcelona i té la paraula el regidor Jordi Martí.

Justícia i Ordre Públic Assumptes Socials

📝 Resum del punt

El plenari del Consell Municipal de Barcelona ha debatut una proposició presentada per Junts per Barcelona sobre seguretat i civisme, centrada especialment en els barris de Sant Antoni i el Raval. La proposta incloïa la reprovació política de l'alcalde Collboni per la seva gestió en matèria de seguretat, així com la demanda de mesures concretes i una revisió de l'ordenança de convivència. La iniciativa ha estat sotmesa a votació i ha estat rebutjada.

👥 Posicions dels partits ( 6)

Junts per Barcelona ha defensat la reprovació de l'alcalde per la seva gestió insuficient en seguretat als barris de Sant Antoni i el Raval, i ha proposat mesures concretes com més patrullatge policial, reforç de serveis socials i una revisió de l'ordenança de convivència. Consideren que la resposta del govern ha estat insuficient i reclamen una acció immediata.

Barcelona en Comú ha manifestat que no li falten motius per reprovar l'alcalde, però rebutja fer-ho en el marc d'una proposta sobre seguretat, criticant l'ús partidista d'aquest tema. Defensen un model de seguretat centrat en la prevenció, la mediació i la inversió social, i rebutgen l'estigmatització dels barris afectats.

ERC reconeix l'existència de problemes de seguretat, però rebutja la política de l'espectacle i la reprovació, apostant per solucions negociades i concretes com la incorporació de més agents de la Guàrdia Urbana i la revisió de l'ordenança de convivència. Han votat en contra de la proposició.

El PP ha donat suport a la reprovació de l'alcalde, argumentant que la situació de seguretat a Barcelona és molt greu i criticant tant la gestió municipal com la manca de suport de la Generalitat en matèria de Mossos d'Esquadra. Reclamen un canvi de polítiques de seguretat.

VOX ha votat a favor de la reprovació, però ha criticat tots els partits per ser còmplices de la situació actual, defensant mesures molt més dures com la deportació massiva de delinqüents estrangers. Consideren que les propostes dels altres partits són insuficients i neguen el problema de fons.

El PSC, a través de l'alcalde i el regidor Batlle, ha defensat la gestió municipal, destacant la millora de les dades de seguretat i la coordinació policial, i ha rebutjat la reprovació. Aposten per una resposta transversal basada en la política social i la reforma de l'ordenança de convivència.

Molt bé, moltes gràcies, bon dia alcalde. Avui defensem una proposició sobre un tema que és preocupant, que ens preocupa a tots, també el senyor alcalde de Barcelona, delicat, també perquè s'ha de tractar correctament, sense populismes ni radicalismes, però amb profunditat i a l'arreu del problema, i no és altre que... els problemes d'inseguretat i d'incivisme que es pateixen a una bona part de la ciutat, però es molt especialment a dos barris que avui hi posem el focus, que són el barri de Sant Antoni i el barri del Raval. Mantenim la preocupació generalitzada sobre aquests temes, perquè el 30% gairebé de la ciutadania de Barcelona continua denunciant aquests fets com el principal problema de la ciutat. I això són percentatges, però són més que percentatges. Són números, són estadístiques, però són molt més que números estadístiques. Són patiments reals de molta i molta gent. I vostès ho saben perquè governa la ciutat, governa en aquests dos districtes, Ciutat Vella, Port Raval i l'Eixample, Sant Antoni, i això és una qüestió que fa, diguem, com a mínim, dos anys, parlant d'aquest mandat municipal, no anem més enrere, que dura i que se va agreujant en el temps. Podríem parlar, i hem parlat en aquest espai i en altres espais, a les comissions plenàries, de problemàtiques similars o gairebé idèntiques d'altres barris. Hem parlat de la Marina, hem parlat de Besòs Maresme, hem parlat de la Verneda, de molts llocs. Per tant, avui parlem específicament de Sant Martí i del Raval. Estaria bé, senyor alcalde, estaria bé, i crec que compartirem aquesta opinió tots els grups municipals, perquè ho hem dit abastament, que de tant en tant comparegués, interlocutés amb els grups, a les comissions plenàries. especialment la de presidència i seguretat, on tenim aquests debats permanentment, debats que són positius perquè es posen propostes sobre la taula. I en aquest sentit, senyor Collboni, l'esperem algun dia que vingui a la comissió plenària de presidència i seguretat i règim interior. Tenim un problema molt greu de convivència, com deia abans, en aquests dos barris. Hem escoltat els veïns, ens hem reunit amb ells, hem recollit les seves denúncies. Fa un any amb el regidor, el president del districte, company Joan Rodríguez, vam fer una regola de premsa als peus del mercat de Sant Antoni perquè portàvem setmanes en una situació unsostenible. D'això fa més d'un any. Fa poc temps, baralles importantíssimes en aquests entorns, els hem vist, les hem patit, amb gent ferida greument. Fa pocs dies vam veure un greu incendi que va tenir lloc i va afectar greument en aquesta zona, a la boca de l'estació de metro de Sant Antoni, a la ronda de Sant Antoni. Estem vivint situacions difícils. que no es poden mantenir en el temps i cal una reacció del govern municipal. Això, repeteixo, no són anècdotes, són situacions, són degotejos constants d'expressions d'incivisme, per una banda, i d'inseguretat i de violència, per l'altra banda. Als veïns els costa sortir al carrer, de vegades. Hi ha gent que al barri del Raval, amb els seus fills, per la nit no els deixa sortir. A Sant Antoni, molts botiguers... Alguns botiguers han hagut de tancar perquè han estat objecte de reiterats atracaments i robatoris, i altres ho estan pensant, això és insuportable. El govern creiem que no està a l'alçada de les circumstàncies, perquè les mesures que s'han pres, que s'han pres, evidentment, han estat escasses i en qualsevol cas amb un impacte molt just. Per tant, amb aquesta situació el que fem de nou, perquè no és una novetat, però reiterem la nostra voluntat de presentar una proposició amb tres eixos. La primera, creiem que està plenament justificada la reprovació política de l'alcalde de Barcelona com a màxim responsable de la seguretat i la prevenció de la ciutat de Barcelona perquè ha estat fins avui incapaç de donar resposta adequada a les necessitats de seguretat i convivència en aquests barris. En segon lloc, demanem propositivament un nou esforç al govern, amb un nou dispositiu integral que convini diverses mesures. Evidentment, hi ha d'haver un major patrullatge de la policia de manera visible en aquests barris, hi ha d'haver també unitats nocturnes per combatre aquest desordre que hi ha en molts moments, més agents cívics que facin prevenció i que ajudin a la convivència, més serveis socials perquè també entenem, i això és cert, que hi ha una situació... de mancances i d'emarginació i de manca d'oportunitats que es poden atendre no només políticament sinó també especialment amb més serveis socials i per tant el Raval i Sant Antoni exigeixen aquesta resposta de l'Ajuntament. I un tercer pot, una tercera pot, un tercer... d'aquesta proposició en què demanem que se'ns convoqui dins d'un mes dels grups municipals, un mes, dos mesos, el que el govern consideri, perquè es pugui avaluar l'ordenança de convivència. Com s'aplica l'ordenança de convivència en aquest barri? Senyor Baller, no em faci mala cara perquè ja tenim ocasió de parlar-ne, però és veritat, ara estem abordant una situació nova d'una modificació de la nova ordenança de civisme, L'estem entomant entre tots, però el govern és incapaç d'aplicar correctament l'ordenança vigent. Ens estem embolicant en una nova batalla, quan la batalla actual el govern la té perduda. Per tant, aquestes serien les tres potes d'aquesta proposició. Creiem que la seguretat no és un luxe, la seguretat és un dret inalienable i per tant exigim al govern una resposta immediata. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la parla del regidor Serra, de Comuns.

Gràcies. Avui el grup de Junts ens porta una proposició, una proposta amb una bateria de mesures sobre seguretat i civisme, però en la que es demana també la reprovació de l'alcalde Collboni. I ja els avanço que des dels comuns, motius per reprovar l'alcalde Collboni no ens en falten, principalment perquè ha despreciat la majoria progressista que va sortir de les urnes per formar un govern ampli d'esquerres, que donés continuïtat a la transformació de la ciutat, També perquè ha aturat els eixos verds, perquè ha cancel·lat el programa Protegim les Escoles, perquè ha tancat serveis de cura bàsics com Vilaveïna i perquè pretén desmuntar la principal eina per fer front a l'especulació que és el 30% d'habitatge protegit. I és que dos anys després el balanç d'aquest govern és molt pobre o fins i tot podríem dir nefast. ni pressupost, ni pla d'actuació de mandat, ni aliances per portar-lo a terme. Per si no fos prou, l'únic gran acord progressista del mandat, el que va aconseguir amb les ordenances fiscals, amb els comuns, està arrossegant les cames per implementar-lo. I per això en aquest plaer l'exigirem al govern que compleixi amb l'acord i que desencalli d'una vegada la regulació del lloguer de temporada i la reducció de les terminals de creuers. No obstant, fer-ho amb un tema tan sensible com és la seguretat no ens agrada, senyor Martí. Quan governàvem van dir-nos de tot amb l'arma de la inseguretat, una batalla de fang per terra, mar i aire, on poc importaven les polítiques de seguretat i les dades que les recolzaven, sinó com utilitzar la seguretat per fer política, la pitjor cara de la política. Un joc pervers que no van fer només les dretes, sinó que el propi candidat Collboni, en campanya electoral, i va jugar, renegant de la pròpia gestió del seu grup en un govern municipal en el que portava la seguretat. Però regidors i regidores ja saben que la realitat és tossuda i avui, dos anys després, la percepció d'inseguretat a la ciutat segueix incrementant i les dades de l'activitat criminal a la ciutat són molt semblants a les de final del darrer mandat. El debat que tenim avui constata, per tant, que les grans problemàtiques de la seguretat moltes vegades escapen de les competències municipals i, per tant, d'un determinat alcalde o d'una determinada alcaldessa. Des de Barcelona en Comú defensem un model de seguretat i convivència centrat en els drets, fonamentat en polítiques de prevenció, de mediació i d'intervenció comunitària, amb més policia de barri i amb més recursos per la policia. I això no vol dir armar-los amb pistoles tàzer, això vol dir més formació i més arrelament a la comunitat, però també amb més polítiques socials, més inversió social, un pla de barris amb més recursos, garantint el tret a l'habitatge i l'accés al treball, l'accés al treball de tothom, vingui d'on vingui. I sobretot, i acabo, el nostre model de seguretat i de ciutat rebuig l'estigmatització de barris populars, com és el Raval o Sant Antoni, que fa dècades que pateixen de desigualtats socials i els quals el discurs de Junts, aquest discurs alarmista i estigmatitzador, no beneficia en res. El que cal és un compromís polític, més inversió social per aconseguir uns barris més igualitaris i més cohesionats.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Avui, regidores i regidors, han vingut tots molt hooligans en aquest plenari. Plenari de hooliganisme, que això va molt bé per les parroques pròpies, entenc, però que crec que de poc serveix pel servei públic que hem de fer des d'aquest plenari, que és aprovar coses en benefici de la ciutadania. I francament dic que estan molt hooligans perquè avui és el dia dels dobles intents de reprovació. Volen reprovar un alcalde, volen reprovar un atinent d'alcaldia. Els comuns no reproven però es quedaran les ganes de reprovar l'alcalde que van investir ells mateixos. En definitiva, tot és una mica surrealista des del punt de vista teatral de la qüestió. Nosaltres no neguem que hi ha un problema de seguretat a Barcelona, com en moltes grans ciutats, ho han dit moltes vegades, no és un fet exclusiu de la ciutat de Barcelona, i que aquest problema s'agreueix en determinats àmbits, com pot passar amb els barris que avui estan tractant a nivell de seguretat i convivències. Sí, sens dubte. La qüestió és això com ho resolem? cridant molt, fent de hooligans en aquestes estrades, podem picar a la fusta i fer soroll també si volen, però la qüestió és que així no resoldrem els problemes, els problemes els resoldrem d'una altra manera. Com a mínim des d'Esquerra Republicana optem per resoldre'ls d'una altra manera o col·laborar a resoldre'ls d'una altra manera. Per exemple, negociant partides pressupostàries perquè s'incorpori una promoció extraordinària de 100 agents de la Guàrdia Urbana que prioritàriament han d'anar al torn de nit i arribant a acords perquè això sigui així. que si no estic equivocat ja està en marxa. O sí, posant-nos a treballar amb l'ordenança de convivència, ja veurem si arribem a un acord o no per una bona ordenança de convivència, però les d'Esquerran s'hi han posat des del primer dia a treballar amb tota la intenció. I més enllà d'això, fent les propostes que siguin necessàries en aquest plenari. Però francament, venir aquí, barrejar-ho tot amb una proposta, fer un còctel per fer-se, senyor Martí Galvis, una proposta d'acord a la seva mida, està molt bé, però crec francament que això ajuda poc a resoldre el problema, més enllà que els de la seva parròquia segurament l'aplaudiran. Ja està. Però un cop arribats a aquest punt, nosaltres no optem per la política espectacle, optem per fer allò pel qual se'ns ha escollit legítimament i pel qual ens paguen i ens paguen prou bé, que és per fer política amb majúscules i aportar solucions. I per tant, li votarem en contra.

Moltes gràcies, regidor Sirera, Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Mire, me preocupa mucho, me preocupa muchísimo lo que está pasando en Barcelona. en el Raval y en Sant Antoni, como presenta hoy el Grupo de Junts, pero también en los jardines de la Mediterránea, en Sants, en el Torno de la Sagrera, en el Besós y el Maresme, en el barrio de Porta, en la Plaza de Pastrana, en el Carmel, en toda Barcelona. Barcelona está, ciertamente, en una situación preocupante. Y me preocupa también mucho la actitud del concejal de inseguridad del Ayuntamiento de Barcelona. Después de seis años como responsable de la materia, Barcelona se ha convertido hoy en la ciudad más insegura de España y en la segunda ciudad más insegura de Europa. En cada pleno le pedimos un cambio de políticas en materia de seguridad y en cada pleno nos acusa de ser alarmistas y de que no va a cambiar nada de lo que nos ha llevado hasta aquí. Con seis años de política de seguridad o de inseguridad del Partido Socialista, la ciudad de los prodigios se ha convertido en la ciudad de los 260 robos y de las tres agresiones sexuales al día. Y, por tanto, algo hay que hacer al respecto. Pero, señor Martí, usted hoy presenta una reprobación a la alcalde, que nosotros votaremos favorablemente, más que res porque portemos meses dient que debe haber un cambio en la política de seguridad de la Ayuntamiento. Però aquí ningú es pot llibrar de la seva part de culpa. A vostè li sona el senyor Artur Mas? A vostè li sona el senyor Carles Puigdemont? Li sona el senyor Quim Torra? Tots ells van ser presidents de la Generalitat de Catalunya. Tots ells del seu partit senyor Martí. I mai van dotar a la ciutat de Barcelona del nombre d'agents, de Mossos d'Esquadra que la nostra ciutat necessita. És molt notable que vostè avui reclami reforços policials per Ciutat Vell i Sant Antoni, I a la mateixa vegada el seu partit pacti amb el partit del senyor Coiboni a enviar aquests Mossos d'Esquadra que necessita Barcelona a cobrir la seguretat i a substituir a la Policia Nacional i al Guardi Civil els ports i els aeroports de Catalunya. És molt notable, senyor Martí, que el seu partit utilitzi de força els set vots al Congrés dels Diputats per garantir la seguretat jurídica d'un català amb residència a Waterloo, però no per desencallar la llei que pot acabar amb la multiresidència a Barcelona. Jo el que li demano a uns i a altres és que, més enllà de protegir els seus líders polítics o els seus interessos partidistes, es dediquin a garantir la seguretat de tots i totes les ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Barcelona. Nosaltres votarem aquesta proposta perquè estem intentant que Barcelona vagi millor. Altres ens acusen de hooligans perquè el que demanen és poder entrar en el govern municipal.

Té la paraula el senyor Di Oro Pulido.

Vox. Gràcies, alcalde. La verdad es que todos los partidos aquí presentes son cómplices de haber creado la situación actual. Por eso dan soluciones idénticas con palabras distintas. Pero todos esconden el verdadero problema. Piensan a cuatro años vista y con un ojo las encuestas calculando siempre el rédito electoral de lo que puedan hacer, o mejor dicho, lo que puedan decir porque hacer hace poco. La prueba fehaciente es que, por ejemplo, cuando comenta Junts en esta propuesta de restableir la convivencia, está usando palabras bonitas pero vacías, porque no se puede restablecer la convivencia cuando la situación inicial es irrecuperable. Barcelona no es la ciudad de los años 80 ni 90 y los delincuentes que tenemos hoy en día no son el vaquilla y el torete, que robaban para pagarse un pico de droga. Los delincuentes que todos ustedes nos han traído con sus políticas y fronteras abiertas son personas que vienen de estados fallidos donde los problemas se resuelven con violencia. Y aquí hacen lo mismo si nadie se lo impide. Durante años se ha dinamitado la convivencia de los barrios con una inmigración ilegal absolutamente descontrolada que en muchos casos no quiere adaptarse. No solo eso, que ustedes hacen lo posible para que no se adapten permitiéndoles que nos impongan sus usos y tradiciones. Nos encontramos con una policía a la que no se le permite actuar, con una clase política que tapa y proteja al malhechor y con unas leyes absolutamente garantistas para los delincuentes. Y ustedes, todos ustedes, siguen mareando la perdiz para no reconocer que han sido cómplices de este gran problema que los barceloneses estamos sufriendo en primera persona por su culpa. Nada más empezar la exposición ha dicho, hagámoslo sin populismo. Y ese es el problema. Decir la verdad para ustedes es ser populista. Y así mal vamos. Y hay que decirlo sin miedo y sin complejos. Y lo seguiremos diciendo. El plan de seguridad que funciona es el de la mano dura con los delincuentes y si estos son extranjeros, billete de vuelta. Es decir, deportaciones masivas. Y repito, lo seguiremos diciendo por muchos gestitos y ruiditos que hagan ustedes cada vez que lo oyen. El que venga para hacer de la delincuencia su forma de vida no merece estar entre nosotros. Todos ustedes han impulsado durante años políticas que solo han traído miseria, falta de libertad y delincuencia y por eso estamos como estamos. ¿Vamos a votar la aprobación del señor alcalde? Pues sí, porque el señor alcalde está obsesionado con la percepción que tengan los barceloneses en vez de estar obsesionado con resolver el problema. Pero también le digo que si en esa silla, señor Martí, en vez de que el Colboni estuviera usted o cualquiera de ustedes, también los habríamos reprobado. Porque las soluciones que todos ustedes tienen sobre la mesa son exactamente las mismas, con pequeños matices, sobre todo a la hora de decirlo. Pero son exactamente las mismas porque niegan el problema de raíz. Y los problemas no se arreglan con buenismo. Desde Vox nos vamos a seguir diferenciando de todos ustedes en todo y con orgullo. Porque para nosotros la seguridad es una obsesión, no es un juego ni un medio para conseguir votos. Vamos a seguir proponiendo soluciones reales para problemas reales y soluciones duras para problemas duros. Tapando la realidad y con buenismo no vamos a conseguir nada. Repito, mano dura y deportaciones masivas. No hay otra solución en el momento en el que estamos. Gracias. Té la paraula el Tinent Batlle.

Si abordem una proposició que tot i partir d'una preocupació legítima, respon o acaba de posar de manifest el debat que tenim, més o una voluntat de confrontació que no pas a la de construir propostes útils pels reptes de la ciutat. Certament, elements com la densitat de població i les desigualtats socials incideixen en la convivència i en ocasions poden generar conflictes, però parlem majoritàriament de conflictes i vulnerabilitats, no pas de delictes. Per això apostem per una resposta des dels serveis socials, la mediació i la gestió de conflictes. Som coneixedors de la situació, però voldríem que reconeguessin que la seguretat ha millorat força en els últims temps. I així ho avalen les dades policials que confirmen una disminució sostinguda dels delictes. També a Ciutat Vella i a l'Eixample com certificen les dades de la Junta Local de Seguretat de la Ciutat, la Junta de Seguretat de Ciutat Vella i els Consells de Seguretat de Ciutat Vella i de l'Eixample. El Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha estat l'administració més activa de l'estat espanyol per treballar per la millora i per l'abordatge de la seguretat, removent obstacles. Ho hem fet amb més recursos policials, més coordinació amb Mossos, amb la Fiscalia i la Judicatura, i impulsant reformes legislatives i reforços policials. En concret, al revall a Sant Antoni, les problemàtiques actuals es concentren principalment en col·lectius vulnerables i persones sense llar, que abordem en coordinació amb la Guàrdia Urbana, amb el districte i els serveis socials, i reunions continues amb el veïnat. Més presència policial en els punts més sensibles, el pla de visibilitat, els dispositius cívites, el reforç del torn de nit de la Guàrdia Urbana, dispositius específics contra narcopisos, molta incidència ben de volant llarres blanques, que, en definitiva, estem actuant amb un desplegament de mesures molt transversals i amb mirada àmplia, amb el convenciment que la política social és la millor política de seguretat. Per tant, els he dit directament, si de veritat volen contribuir a millorar la convivència de la ciutat, senyor Martí, tenen l'oportunitat d'aprovar la modificació de l'ordenança de convivència, una eina que ens permetrà actuar de manera més efectiva i eficaç en base d'incivisme amb l'objectiu de garantir la seguretat i el gaudi de tothom en l'espai públic. L'únicament votarem en contra, senyor Alcalde.

Gràcies. Té la paraula el senyor Martí. 38 segons.

Gràcies, president. Molt bé, senyor Coronas, gràcies per les bones paraules, però nosaltres, de les crosses, esperem ben poca cosa. Senyor portaveu dels comuns, vostè ens acusa de tirar fang i no sé quines coses ha dit. Jo sí que el puc acusar a vostè d'assetjament a l'alcalde Trias i al seu equip de govern fa uns pocs anys, quan vostè encara no era fam americana. Per cert, senyor del PP, ja li agradarien als seus presidents del PP, anteriors i actuals, assemblar-se una mica en els presidents que vostè ha citat del meu partit, que eren també de la Generalitat. Moltes gràcies.

Resten 33 segons, Esquerra Republicana.

Sí, sí, sí, home, i tant. Ja posats a repartir reprovacions. Jo proposaria reprovar a tots aquells regidors i regidores que sempre defensen els especuladors davant dels interessos de la ciutadania o a aquells que posen el focus, com dient que són la mare de tots els problemes, a les persones més vulnerables. Miri, senyor Dioro Pulido, tinc una bona amiga, Estremenya, que em diu que el de ser mala persona no s'arregla ni volvint al vientre de la madre. Prengui nota.

Bé, queda un minut pel grup socialista que consumirà l'alcalde donat que va adreçar també la reprovació. Jo només vull fer una reflexió i aportar una informació, senyor Martí. Una primera reflexió seria que no abandoni el camí de la política constructiva, que contribueixi a aprovar la nova ordenança del civisme, que no faci de la seguretat una bandera amb la qual ha tirat aquest govern, perquè sempre hi haurà algú a la seva dreta que ho farà més i millor que vostès, i pot entrar en una espiral molt perillosa que, francament, crec que molta gent no espera del seu grup polític ni de vostè. I una informació, aquest govern ha ampliat la plantilla policial, aquest govern ha millorat la coordinació policial amb els Mossos d'Esquadra, aquest govern ha contribuït a augmentar la planta judicial a la nostra ciutat, aquest govern ha proposat endurir les lleis penals per combatre la multireincidència. I aquest govern està donant resultats. Amb tota la humilitat del món. Però aquest govern està donant resultats. Vam dir l'any passat que infleccionàvem la corba de la Comissió de Delictes a la nostra ciutat. 4,7% de reducció. Resultats. I avui li puc anunciar que amb les dades del primer trimestre d'enguany hem reduït un 8% els delictes a la ciutat, el doble del que s'havia fet l'any passat. Això són resultats, senyor Martí. Per tant, jo li demano que torni a la política constructiva, que ajudi a la ciutat a sortir d'una situació que jo no negaré, però, sisplau, no faci el que altres faran millor o pitjor per la convivència d'aquesta ciutat. Gràcies.

Alcalde, perdó. Següent punt. Una qüestió d'ordre només, sisplau. Perdó? Una qüestió d'ordre només, sisplau. Jo li agrairia que quan hi hagi descalificacions personals ho talli, sisplau. M'acaba de dir mala persona i crec que això aquí no toca.

Gràcies. Trenc nota.

Secretari, resultat? No s'aprovaria la proposta que compta amb el vot favorable de Junts per Barcelona, el Partit Popular i Vox, i el vot en contra del grup socialista Esquerra Republicana i Barcelona en Comú.

Habitatge Administració Pública

📝 Resum del punt

El punt tracta la proposició de Barcelona en Comú per impulsar la regulació dels lloguers de temporada a Barcelona, davant la proliferació d'aquesta modalitat i el seu ús per esquivar els límits de preus establerts per la llei d'habitatge. Es debat la necessitat d'actuació municipal, autonòmica i estatal per garantir l'accés a l'habitatge i evitar pràctiques especulatives, així com la coordinació entre administracions i el respecte al marc competencial.

👥 Posicions dels partits ( 6)

Defensen la regulació urgent dels lloguers de temporada, que consideren un frau legal utilitzat per esquivar el control de preus i especular amb l'habitatge. Reclamen acció decidida de les institucions, l'aprovació definitiva de la MPGM i la modificació de la LAU a nivell estatal.

S'oposen frontalment a la proposta, argumentant manca de consens amb el sector i altres forces, i alerten d'efectes negatius sobre l'oferta de lloguer. Defensen que la regulació ha de ser fruit d'acords amplis i respectar les competències de Catalunya.

Comparteixen la preocupació i voten a favor, tot i matisar que la solució estructural passa per la normativa catalana recentment acordada. Reclamen rapidesa i coherència en l'aplicació i defensen la capacitat normativa de Catalunya.

Voten en contra, considerant que les polítiques intervencionistes han enfonsat el mercat i criminalitzen els propietaris. Defensen la llibertat dels propietaris i la necessitat de seguretat jurídica, i rebutgen la regulació municipal o autonòmica del lloguer de temporada.

S'oposen rotundament a la proposta, argumentant que la LAU és competència estatal i que la regulació catalana seria inconstitucional. Culpen la llei de vivienda de la situació actual i defensen incentivar el lloguer permanent sense prohibicions.

Comparteixen la preocupació i voten a favor, però reclamen una regulació robusta jurídicament i adaptada al nou context normatiu català. Defensen avançar amb la MPGM només amb garanties jurídiques i critiquen la manca de voluntat d'acord dels Comuns.

Molt bé. Punt segon. Proposta de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Sant.

Sí, molt bon dia a tothom. Avui des de Barcelona en Comú portem aquesta proposició per parlar d'una de les qüestions que afecta a moltes persones llogateres de la nostra ciutat, a la majoria de persones que o bé viuen de lloguer i que veuen finalitzar els seus contractes o bé volen accedir a un habitatge. I és una de les principals preocupacions dels barcelonins i de les barcelonines i per tant és indispensable que en parlem fins que no es resolgui aquesta qüestió. aquest problema. Perquè avui el que podem dir és que el lloguer de temporada ha segrestat clarament la llei pel dret a l'habitatge que es va aprovar al Congrés dels Diputats. La segrestada. Quan veiem dades com per exemple que el març del 2025 8 de cada 10 anuncis d'oferta que es fan a la nostra ciutat són del lloguer de temporada. Una casuística que se suposaria una modalitat contractual que hauria de ser molt específica, avui ocupa el 80% de l'oferta. El 2024 vam tancar l'any amb una oferta d'aquest tipus, d'aquesta modalitat contractual, del voltant del 90% de tots els contractes que s'havien generat. I això a què és degut? Això no es tracta d'un fenomen estrany, no és un ovni immobiliari, clar que no ho és. Es tracta d'un frau de llei, d'un frau social que està passant a la nostra ciutat i al nostre país, però sobretot a la nostra ciutat. Per què? Perquè avui el lloguer de temporada és la forma d'esquivar i no complir amb el topall de control de preus, de no complir amb el límit dels preus que vam incorporar en la llei pel dret a l'habitatge, les forces progressistes que volien precisament garantir que l'habitatge no sigui una mercaderia sinó que sigui un dret. I és, per tant, gràcies a aquesta figura que la llei d'habitatge està segrestada per aquests especuladors que volen especular amb el dret a l'habitatge. Jo no sé quants de vostès viuen de lloguer. Jo he vist de lloguer. Jo he vist de lloguer i fa algunes setmanes, quan se'm va acabar el contracte, pensant que m'estava oferint una cosa normal, em va dir, escolta, vull pujar-te al lloguer i com no puc fer-ho perquè hi ha el control de lloguers, el que farem és fer-te una proposta de nou contracte de temporada. Evidentment jo conec la llei i li vaig dir, no, això no ho pots fer perquè jo vull viure aquí de forma permanent. I a més a més, com ja ha caducat el contracte, tinc dret a una pròrroga. Quanta gent de la nostra ciutat sap això? Quanta gent de la nostra ciutat? Què estan fent les administracions per donar aquesta informació i sobretot per aturar aquesta casuística? No pot dependre del coneixement de la llei que tenim. No pot dependre de l'assessorament puntual que una persona pot tenir en un moment concret. Ha de dependre de l'acció, de l'acció decidida de les institucions. I avui no s'està prioritzant això des de l'Ajuntament de Barcelona i, evidentment, tampoc des del Govern d'Espanya i, concretament, des del Ministeri d'Habitatge, que no està desenvolupant i tramitant en temps i forma la prohibició que aquest lloguer de temporada passi per davant del topall dels lloguers que tenim aprovat a la llei pel dret a l'habitatge. I no serà perquè no ho haguem avisat, perquè quan estàvem negociant, perquè nosaltres hem tingut un paper actiu i el seguim tenint per tal que es compleixi aquesta llei pel dret a l'habitatge, vam avisar que passaria això. Vam avisar, fent una simple cerca a internet, trobaran milers d'alertes de l'espai dels comuns alertant precisament d'aquest risc, perquè sabíem que seria una fuita a la llei. I què ens van dir els socialistes en aquell moment? Ens van dir que o bé permetíem que es fes aquesta excepcionalitat pels lloguers de temporada o no s'aprovaria la llei. Per tant, eren absolutament conscients en aquell moment quan proposaven del que s'estava fent. I per tant, allò no va ser un error de càlcul, va ser una decisió deliberada, va ser configurar que el lloguer de temporada fos el salvavides clar per als especuladors. I la prova és que avui les dades ens donen la raó. Aquests especuladors estan utilitzant aquesta modalitat contractual per saltar-se la llei, per saltar-se el topall dels lloguers, del control de preus de lloguers. I de moment vostès, els socialistes, ens han dit, sí, reconeixem que hi ha un problema, però l'acció no arriba, la seva acció no arriba, no passen de reconèixer el problema. només són capaços de tirar endavant algunes de les propostes quan des dels comuns, ja sigui el Parlament, ja sigui el Congrés o ja sigui aquí a l'Ajuntament de Barcelona, els hi posem en el centre de l'agenda. Ho vam fer amb la MPGM, que portàvem dos anys dient que la tenien en un calaix i que la podien tirar endavant, i no ho feien. Ara la tenen, tenim una aprovació inicial feta, però tampoc ens l'estan portant. Per tant, aquesta és una de les primeres coses que demanem. S'ha d'aprovar definitivament aquesta modificació de pla general metropolità de forma urgent, perquè no hi ha excuses, perquè era una tramitació senzilla. I també el que demanem és exigir a la ministra d'Habitatge la modificació de l'Alau per tal de poder regular els joguers de temporada i d'habitacions. Jo, senyor Coivoni, li vull preguntar. Vostè parla amb la ministra... directament amb la ministra d'Habitatge i li explica el greu problema que té la ciutat perquè no puc entendre-ho. Els ministres dels comuns li diuen a la ministra d'Habitatge, li diuen, però tot i així ella no m'ho ha hondit i sabem que avui a la mesa del Congrés està aturada aquesta tramitació perquè el Partit Socialista no la vol desbloquejar. Per això és important aquest acord avui en el marc de l'Ajuntament per transmetre de forma conjunta aquesta priorització i acabar amb aquesta estafa i amb aquest frau social.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. No serà cap novetat si li dic a senyora Sants que votarem en contra d'aquesta proposició. Ho hem argumentat en diverses ocasions i ho repetirem de nou avui. Aquesta modificació que es va presentar i que vostès ara insten a que s'acceleri la seva tramitació no ha estat consensuada ni amb el sector ni amb el conjunt de les forces polítiques en representació en aquest plenari. I l'impacte de la mesura serà negatiu. com ja ha passat amb altres mesures impulsades del govern Collboni i anteriorment el govern Colau-Collboni. Volem recordar que, entre altres coses, aquesta modificació obre la porta a limitar o fins i tot prohibir l'activitat econòmica en domicilis. Per aquesta raó, a la darrera comissió van presentar una iniciativa amnistava amb el govern municipal a comprometes o no promoure planejaments urbanístics derivats o ordenances enfocades a prohibir l'activitat econòmica en domicilis. I el govern hi va votar a favor. Aquest compromís controduu clarament el que intenta Aquesta modificació, per tant, el que s'imposa és la seva reformulació, no la continuïtat de la seva tramitació. L'aposta pel foment de l'ús residencial de l'habitatge, en la que hi creiem fermament, S'ha de materialitzar a través de polítiques en positiu, no de manera punitiva ni des del conflicte, com acostumen a fer vostès. La nostra negativa és igualment contundent pel que fa referència a l'alau, que no ha de poder preveure un supòsit que és competència de Catalunya. Si senten la necessitat imperiosa d'instar al govern de l'Estat, instint-lo a respectar el marc competencial vigent o a treballar per clarificar-ho. també els dic que això s'ho podrien estalviar, com amb una altra referència que ha fet respecte a la tramidació del desplegament de la llei. Instar des d'aquí i vostès, des d'aquí a l'Ajuntament de Barcelona i vostès, a un govern del que en formen part és pura sanificació. Si volen que les coses passin en comptes d'aquesta política de parador, despenguin el telèfon, truquin als seus correlacionaris o als socis i exigeixin resultats. Per acabar, i pel que fa a l'acord entre el govern de la Generalitat Esquerra, i la CUP i vostès mateixos, el que fa referència també a la seva proposició, un acord en el qual Junts no hi és ni vol ser, un Consell filim ben prim en aquest projecte de llei, no sigui que els tribunals ho tombin, consideraran una inversió competencial, com va passar l'any 2020. I tot això ha estat també des d'un govern en què participaven. I tot i això... I tot i això, des de Junts som plenament conscients que és molt urgent una bona regulació del lloguer de temporada. Cada dia que passa sense aquesta regulació és un recordatori de la norma pífia que vostès al tripartit van cometre amb la llei de la vivienda. Vostès es queixen, es queixen amargament, però la van votar, la van votar a favor i van provocar una autèntica crisi, han provocat una autèntica crisi que ha reduït i ha encarit l'oferta. Els ciutadans es mereixen un marc normatiu vestit des del consens, sense fissures, i que pugui perdurar en el temps. El dia que se'n placin a treballar per generar acords amb el sector, amb el teixit associatiu i també amb la resta de forces polítiques, per què no dir-ho, hi serem. Fins aleshores votarem en contra de propostes populistes que redueixen i encaixen l'oferta de lloguer s'equible a la nostra ciutat.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Des del nostre grup municipal compartim la preocupació per la proliferació dels lloguers de temporada i d'habitacions i altres usos especulatius de l'habitatge. Ho hem demostrat moltes vegades, múltiples vegades, propostes en aquest consistori, en totes les altres cambres, i va ser una de les nostres màximes prioritats quan vam ser el govern de la Generalitat, aprovant el decret llei 6 barra 2024, que tristament per la ciutat no es va poder convolidar. L'especulació en l'habitatge és una realitat que cal regular i que cal combatre i per això votarem a favor d'aquesta proposta perquè busca solucions a aquesta problemàtica, encara que no totes siguin des del nostre punt de vista igual de vàlides, igual de compartides. Ara bé, ho fem també amb l'esperança que no sigui un exercici més de gesticulació política del grup dels comuns, sinó que es concreti en accions reals i efectives. Pel que fa al primer punt, ja vam votar a favor de l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità i ho vam fer deixant molt clar que aquesta mesura no era ni de lluny suficient. I ja aleshores vam defensar que la veritable solució passava per recuperar el decret llei 6 barra 2024 a les mesures urgents en matèria d'habitatge, tombat al Parlament, com acabo de recordar, però que afortunadament es va acordar recuperar via proposta de llei el passat 8 d'abril. Aquesta és l'eina que cal per fer front de manera estructural els lloguers de temporada i d'habitacions. En relació al segon punt, ens sorprèn que des de Barcelona haguem de demanar una regulació estatal quan Catalunya ja ha iniciat el seu propi camí normatiu. Si des del Congrés volen regular a tot l'Estat, doncs mirin, endavant, no sé, és cosa seva, però no podem subordinar la capacitat d'acció de Catalunya a l'immobilisme o a la manca de voluntat política del govern espanyol, també del seu govern, senyors dels comuns. Catalunya té competències per regular aquests usos i no té cap sentit renunciar-hi per esperar una regulació que potser mai arriba o que si arriba només aplicarem nosaltres, com ja va passar amb la llei de la vivienda i la llei de contenció de rendes. Finalment, respecte al tercer punt, no només hi donem suport, tal com deixarem clar aquí una estona, amb un prec que també presentem, sinó que exigim que l'Ajuntament de Barcelona s'hi aculli l'endemà mateix de la seva aprovació. I no és una qüestió val a dir això que els hi dic, perquè vostès no van incloure la regulació d'aquests lloguers de temporada a la llei de la vivienda. No ho va fer sumar, no ho va fer el PSOE. I per culpa d'això ja hem perdut molt i molt de temps, ja hem perdut massa temps. Si el Parlament aprova aquesta nova regulació, aquí no hi pot haver ni dilacions, ni excuses tècniques, ni prudències polítiques. Hem de fer el pas amb determinació. Per tant, i resumint, compartim l'esperit de la proposta, votarem a favor. però creiem que cal ser clars, els instruments ja hi són o estan en camí i el que cal és voluntat política, coherència, rapidesa i nosaltres, com sempre, hi serem, hi hem estat i exigirem a tothom que estigui també a l'alçada del moment.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Esteller del Partit Popular.

Sí, moltes gràcies senyor alcalde. La situació del joguer a Barcelona és insostenible. Milers de famílies no troben un habitatge a preu assequible, el mercat està absolutament tensionat, l'oferta es desploma i la pressió sobre els habitatges i els propietaris no para de créixer. Tot això és fruit de les polítiques intervencionistes del govern actual i del govern d'Ada Colau en el seu moment i del govern de la Generalitat. Les seves polítiques han enfonsat el mercat. Vostès estan actuant front als propietaris, que són els que tenen els pisos que han de posar en disposició del lloguer, a tractar-los com enemics en comptes d'aliats. I vostès necessiten els propietaris perquè aquests propietaris posin els seus pisos al mercat de lloguer. i en canvi els estan retirant. I no es pregunten el per què, sinó que van aparèixer, els criminalitzen i llavors els estan acusant de la falta d'habitatge. Què necessiten els propietaris? Seguretat jurídica. Tenen que tenir la seguretat que podran cobrar un lloguer i que quan el llogater no cobra, poden recuperar el seu pis i això vostès amb la llei de vivienda no els garanteixen. Tampoc tenen cap seguretat de recuperar el seu pis quan hi ha ni quina ocupació o quan hi ha una ocupació. Per tant, no només la limitació de preus és la que està evitant que els propietaris posin els seus pisos al mercat de lloguers, especialment tot el que és la inseguretat jurídica. I vostès, en comptes de donar seguretat jurídica, el que fan és perseguir-los, pressionar-los, acusar-los. I ara diuen que el lloguer de temporada, les persones que tenen la lliure disposició de posar el seu pis al lloguer de temporada són els culpables que no hi hagi un lloguer de mercat estable. I aquesta és la raó per la qual vostès avui ens proposen que l'Ajuntament reguli, que acabi la seva regulació quan no és legal, perquè no es pot, a través de plans urbanístics, limitar la llei d'arrendamientos urbanos. La Generalitat també els diuen que reguli i, per tant, no ho pot fer perquè l'Alau és exclusiva competència de l'Estat a través dels 149 normals. de l'article de la Constitució, i hi ha sentències del Constitucional que si ho diuen, i ara el que demanen és que tots regulin el Temporada. Vull dir, ens trobarem amb tres regulacions diferents. I quina seguretat és aquesta? No es pot criminalitzar ni es pot acusar el propietari que posa el sopís en lloguer de Temporada perquè ho fa amb la plena llibertat. Perquè vostès han aprovat lleis que fan que el lloguer de Temporada sigui un refugi. I aquí el que no es pot és fer una llei com van aprovar de la llei de vivienda, que en la seva exposició de motius, diuen per a els que s'escapen de l'alquiler de la llei de vivienda, i si vostès fan lleis que fan que la llei estigui a escapar, el que haurien de fer és replantejar aquestes lleis i fer-les de manera que doni inseguretat al propietari. I el de temporada és necessari a la ciutat de Barcelona, per als estudiants, metges, talents, i és un típic lloguer diferent. Per tant, nosaltres votarem en contra.

Gracias, regidora. Regidor Senderos.

Gracias, alcalde. La Ley de Arrendamientos Urbanos vigente es una ley orgánica de ámbito estatal. En segundo lugar, es una ley del año 1994, aplicada de forma casi pacífica, tanto inquilinos como propietarios la han venido aplicando con serenidad y eficacia. En tercer lugar, recordamos que el arrendamiento de temporada ya está regulado en el título 3 de dicha ley, Uso Distinto de Vivienda, sin ningún problema. Dicho esto, tenemos que hablar de competencias. Desde Cataluña se puede regular cuestiones accesorias o de política de vivienda, pero sigue habiendo una base estatal obligatoria. Se debe respetar la legislación básica estatal. No se pueden contradecir normas estatales de carácter básico como la LAO. El Tribunal Constitucional ya anuló parcialmente varias normas catalanas sobre vivienda y alquiler por invadir competencias estatales. Los problemas aparecen con la publicación de la nefasta ley de vivienda de mayo del 23. Porque muchos propietarios, para saltarse la ley de vivienda, no arriendan como vivienda permanente y arriendan como alquiler de temporada. Ustedes han tenido la culpa de esto. Han causado el caos y han provocado fraudes. Y lo peor, han provocado que no haya vivienda en alquiler. El alquiler de temporada es una figura que existe desde el derecho romano. ¿Por qué prohibir que un propietario pueda alquilar unos meses a unos estudiantes universitarios o a algunos trabajadores de una empresa extranjera, por ejemplo? ¿Por qué vamos a dificultar que familias que tienen a sus familiares enfermos ingresados no puedan alquilar unos meses una vivienda? Tienen que asumir que la culpa de la grave situación que padecemos es la ley de vivienda del 23. Se ha de instar a la ministra, como ustedes dicen, sí, pero a derogar inmediatamente esa ley. Pero lo que más nos sorprende, si el asunto no fuera tan serio, nos daría la risa, es que pidan instar a la Generalitat a tramitar el proyecto de ley de alquileres de temporada. ¿Pero ustedes qué se creen? La Generalitat no puede modificar la LAO, que es ley orgánica de ámbito estatal. Se ha de tramitar en el Congreso de los Diputados. La Generalitat puede aprobar decretos, leyes, pero sin entrar en conflicto con la ley de arrendamientos urbanos estatal. No háganos el ridículo otra vez. Para controlar los arrendamientos de temporada existe el Incasol, depositario de todas las fianzas de los contratos de alquiler y también el de temporada. El ingreso de la fianza ya supone un control por parte de la Administración. Se debe controlar el motivo de la temporalidad, que no sea para vivienda permanente, que se depositen los dos meses de fianza, etc. Pero no prohibir. La solución es precisamente incentivar al propietario para que adquile vivienda permanente. Eso es lo que se ha de controlar y no como ustedes piden siempre, Prohibir, prohibir y prohibir. Y así fastidiamos al único que tiene vivienda en alquiler, a ese pequeño propietario que puede ofrecer sus viviendas. Con esta actitud suya vamos a lograr no solo que haya fraudes y abusos, sino que haya viviendas vacías, porque nadie va a alquilar la vivienda ni de forma permanente ni de forma temporal. Nuestro voto es un rotundo, ¿no?

Tiene la palabra la tenienta Bonet.

Gràcies, alcalde. Senyora Sanz, compartim plenament la preocupació sobre lloguer de temporada. Crec que hem tingut moltes ocasions per parlar-ne. Deixim començar lamentant que no ens hagin acceptat la transacció que els hem proposat. Tenia bàsicament com a objectiu fer més realista la proposició. i és una llàstima perquè crec que mostra una actitud diferent a la que té el seu grup parlamentari tant el Parlament de Catalunya com el Congrés de Diputats on és capaç d'arribar a acords amb la resta de forces progressistes. A Barcelona sembla que això no és tan possible si no els hi diuen a tot que sí. Però nosaltres volem sortir d'aquesta pigabaralla estèril i en qualsevol cas, i tenint en compte els temps que corren, en què és més necessari que mai que les forces progressistes ens posem d'acord, vostè crec que també hi estarà d'acord, ho practiqui més o menys, ja li avanço que votarem a favor de la seva proposició. La nostra determinació per regular els llocs de temporades és inqüestionable, perquè només aplicant-nos el topall aconseguirem que deixin de ser el forat negre que són avui en el mercat de lloguer. Però deixem dir-li que precisament perquè sabem com és d'urgent i com és necessari de regular els lloguers de temporada, ho volem fer bé. I no ens podem permetre fer-ho de qualsevol manera o sense la robustesa jurídica necessària. No ens podem permetre generar més inseguretat jurídica als llogaters i llogateres. I ho entendrà perfectament perquè, com vostè deia, vostè mateix s'hi ha trobat. Per això hem celebrat el gran acord que s'ha assolit al Parlament, que aplicarem des del primer minut en què entri en vigor la llei en què s'acabi traduint. Forma part d'un prec que ve després, però ja ho avancem. I pel que fa a la MPGM, que vam aprovar abans que s'assolís aquest gran acord progressista, caldrà veure encara de quina manera conviurà amb la futura llei. que haurà d'aprovar el Parlament. Això no vol dir que no haguem de tirar endavant aquesta MPGM de cap manera, vol dir que no podem obviar que el context ha canviat i que cal que la regulació municipal tingui en compte també aquest context de la normativa que s'aprovarà al Parlament de Catalunya. I d'altra banda, els serveis tècnics de la Casa ens han recomanat que abans d'adur l'aprovació provisional, la MPGM compti amb un aval jurídic reforçat per garantir-ne la solidesa. I això ho fan a la vista de les al·legacions comunitats. presentades ja després de l'aprovació inicial. Per això hem encarregat un dictamen jurídic extern que s'està elaborant i és en aquest sentit que plantejàvem la transacció, du a terme l'aprovació, du a aprovació la MPGM provisional, quan tingui l'aval tècnic i jurídic necessari per garantir-ne l'èxit, no d'aquí un mes, sinó quan sapiguem que hi ha la solidesa jurídica necessària, és a dir, quan tinguem l'informe i haguem pogut revisar-lo. No ho farem amb pressa, com demanen vostès, perquè no ens podem arriscar que la MPGM sigui dèbil jurídicament. Sabem perfectament què passa quan un planejament s'aprova a correcuita. Crec que vostè ho sap en primera persona. Votarem a favor.

Doncs la ponència té 19 segons.

Sí, només per tancar i expressar la satisfacció del que avui hem aconseguit des de Barcelona en Comú, hem aconseguit que el govern retiri la subvenció d'aquesta fira especulativa al lobby immobiliari de district i hem aconseguit aquest compromís. Esperem que amb la suficient diligència necessària perquè la gent deixi de patir aquests abusos i aquesta estafa, si seguim així, senyor Collboni, potser en dos mesos, fins i tot fan alguna superilla.

Esquerra Republicana, 13 segons.

S'aprovaria la proposta molt favorable de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el grup socialista i el vot en contra de Junts per Barcelona, Partit Popular i Vox.

Molt bé, doncs queda aprovat i passem a la següent, que és la corresponent Esquerra Republicana i que ho exposa la presidenta del grup, la regidora alemanya.

Habitatge Medi Ambient

📝 Resum del punt

El punt de l'ordre del dia tracta una proposició d'Esquerra Republicana per impulsar un nou pla de rehabilitació d'habitatge a Barcelona, inspirat en la campanya 'Barcelona, posa’t guapa'. Es debat la necessitat d'una política més ambiciosa i regulada per renovar el parc d'habitatges envellit, amb mesures antiespeculatives i criteris socials. Els grups municipals exposen les seves posicions sobre el model de rehabilitació, el paper de la iniciativa pública i privada, i el grau d'intervencionisme de les mesures proposades.

👥 Posicions dels partits ( 6)

ERC defensa una política de rehabilitació ambiciosa, inspirada en l'èxit del 'Barcelona, posa’t guapa', però adaptada als reptes actuals, com l'envelliment del parc d'habitatges i l'especulació. Proposen mesures antiespeculatives i un pla per rehabilitar 25.000 habitatges anuals, amb l'objectiu de garantir habitatge digne i assequible. Consideren que cal lideratge públic i més inversió per evitar que la rehabilitació serveixi només per fer negoci.

Junts comparteix la necessitat d'impulsar la rehabilitació, però rebutja el plantejament d'ERC per considerar-lo massa intervencionista i jurídicament qüestionable. Defensen un model amb més finançament, menys burocràcia i criteris socials i ambientals clars, però sense imposar limitacions que, segons ells, podrien reduir l'oferta d'habitatge assequible. Voten en contra per manca de rigor i per les condicions legals incertes.

Barcelona en Comú reconeix la importància de la rehabilitació i recorda les polítiques impulsades durant el seu mandat, amb un fort increment pressupostari i atenció als barris més vulnerables. Critiquen la proposta d'ERC per ser massa genèrica i poc concreta, i consideren que pot quedar en paper mullat si no s'acompanya de pressupost i mecanismes clars. Tot i això, voten a favor per la necessitat de rehabilitació.

El PP reconeix la urgència de la rehabilitació pel mal estat del parc d'habitatges, però rebutja la proposta d'ERC per considerar-la intervencionista i contrària al dret de propietat. Defensen incentius fiscals, simplificació de tràmits i col·laboració público-privada, i critiquen les mesures antiespeculatives per ser, segons ells, arbitràries i desincentivadores. Voten en contra.

VOX admet la necessitat d'actualitzar el parc immobiliari i veu amb bons ulls la idea general, però rebutja el grau d'intervencionisme de la proposta, especialment el dret de retracte i l'increment del parc públic. Proposen alternatives menys intervencionistes, com la devolució de l'ajuda en cas de venda, i lamenten no haver arribat a un acord de transacció. Finalment, voten en contra.

El PSC, des del govern, comparteix el diagnòstic i el sentit de la proposta d'ERC, i anuncia el seu vot favorable. Reconeixen la magnitud del repte i la necessitat d'incrementar la inversió i la col·laboració entre administracions. Defensen que la rehabilitació és clau per garantir habitatge digne i assequible, i aposten per grans acords transversals i pressupostos estables.

Endavant.

Gràcies. El repte que Barcelona té avui és el de garantir el seu equilibri. L'equilibri entre ser una ciutat que funciona, que és atractiva, que genera oportunitats, una ciutat que és envejada, que molts volen visitar i alhora que continua sent Barcelona, on hi podem viure, on s'hi viu bé i aquest és l'equilibri que fa especial Barcelona i aquest és el tresor que hem de preservar. el de recuperar i garantir l'equilibri i això és el que ha de marcar l'agenda de la ciutat els propers anys. De què hem de pensar bé garantir aquest equilibri? Doncs fonamentalment que aquesta sigui una ciutat viva, que els barcelonins no n'hagin de marxar, que no desaparegui el comerç de barri, que el català continuï estant present al carrer, que no perdem el caràcter i l'identitat que ens fa especials i que ens fa ser barcelonins. És evident que els reptes que tenim avui no són els que tenien els anys 80, dècades passades, on Barcelona urbanísticament encara tenia molt per recórrer. Alguns diuen que aquella Barcelona era molt salvatge, desendreçada, alguns diuen que més aviat grisa, i que per tant la campanya Barcelona, posa't guapa, va aconseguir canviar aquesta imatge. Va rehabilitar un terç del parc d'edificis de la ciutat. Durant 25 anys, aquella campanya va rehabilitar més de 27.000 edificis i va ser molt més que una millora estètica. Va dignificar barris, va dinamitzar també el teixit econòmic social, va fomentar la cohesió social. Va també cultivar una certa complicitat amb la ciutadania per cuidar la ciutat, per mantenir-la. Per tant, la rehabilitació va ser una eina de transformació, de dignificació de la vida de les persones de la ciutat. Els reptes que tenim avui són diferents d'aquells anys. Avui el problema de Barcelona ja no és només que llueixi bé, sinó que s'hi visqui bé. I avui l'habitatge continua sent, malauradament, inaccessible per a molta gent i l'especulació no deixa de fer pujar els preus. Però és que el repte ja no va només de preus, va d'envelliment del parc d'habitatges. Avui la nostra ciutat té 4 de cada 5 edificis anterior a 1980, més de 600.000 habitatges amb problemes de dèficits energètics, d'accessibilitat, d'habitabilitat... I per tant, si el 80% del parc d'edificis és anterior al 1980, és evident que cal una agenda ambiciosa de rehabilitació. Perquè si no actuem, molts veïns i veïnes avui hauran d'escollir entre viure en un habitatge molt envellit, o deixar-lo, o vendre'l a algú que el rehabilitarà i que segurament ho farà per fer negoci. Si no fem res, els nostres edificis, a mesura que es vagin fent vells, els aniran comprant fons internacionals que els rehabilitaran i després, evidentment, voldran fer negoci expulsant veïns i veïnes de la nostra ciutat. I davant d'això hi hem de donar resposta, hi ha d'haver lideratge públic. I per això avui presentem aquesta proposta, perquè Barcelona no ha tingut una política ambiciosa de rehabilitació des de fa temps, ho hem fiat gairebé tots els fons Next Generation, i creiem que cal més ambició i cal recuperar eines que havien funcionat en el passat. Proposem un pla per rehabilitar 25.000 habitatges cada any i això ens permetria plantar-nos el 2050 amb el 80% del parc d'habitatge rehabilitat, un pla amb un impacte directe sobre la salut, sobre el confort, sobre l'eficiència energètica dels habitatges i amb una inversió que, a més a més, generaria ocupació directa i de qualitat. Frenem processos de gentrificació que expulsen veïns dels seus barris i evitem també que amb les inversions públiques s'acaben generant processos d'expulsió, com ha passat en altres moments. Aquest és un pla, a més a més, que no només vol evitar l'especulació mitjançant la rehabilitació, sinó que permet també fer emergir un parc d'habitatge assequible flotant. Com? Aplicant mesures antiespeculatives com esmentem a les ajudes públiques que es donin. Si el propietari no hi viu, haurà de llogar l'habitatge a un preu regulat. Si es el vol vendre amb les ajudes que ha rebut, l'administració tindrà dret a compra preferent. I si el ven a tercers, caldrà retornar les ajudes rebudes. Per tant, amb el pas dels anys aniria emergint un parc flotant d'habitatge assequible. És veritat que no seria habitatge públic, però amb l'impuls públic a la rehabilitació apareixeria nou habitatge, digne, més assequible, i creiem que seria una bona política a tirar endavant. Aquesta és una proposta que explica bé la Barcelona que vol Esquerra Republicana. Una Barcelona sostenible, justa, que mira amb ambició al futur, uns reptes de futur que necessita que siguin gestionats ja des del present. I també una Barcelona que mira el passat, amb aquelles eines que van funcionar amb molta eficàcia i que ara caldria adaptar-les al 2025. No podem deixar el futur de la ciutat a mans d'inversors internacionals. Hem de garantir que els barcelonins puguin arreglar casa seva per quedar-s'hi. sense veure's obligats a vendre-se-la a inversors. No volem una rehabilitació orientada a fer pujar els preus. Volem rehabilitar per protegir els barcelonins i barcelonines i perquè s'hi puguin quedar a casa seva. Per això avui proposem agafar l'ambició d'aquell Barcelona posat guapa i adaptar l'instrument al 2025 amb tres objectius molt concrets. El primer, donar resposta a un parc d'edificis que ja està molt envellit i assegurar habitatges dignes. Segon, oferir una alternativa a una rehabilitació que no sigui sempre especulativa i que faci apujar els preus. I tercer, fer emergir nou habitatge i una bossa d'habitatge de preus assequibles. En els tres casos, el resultat és garantir una Barcelona més viva. El Partit Socialista governa Barcelona, governa la Generalitat, governa l'Estat, per tant, ara és el moment de posar-hi tota l'ambició que mereix la nostra ciutat. Ens falta només la voluntat política per tirar endavant.

Moltes gràcies. Regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Des de Junts per Barcelona compartim l'objectiu d'aquesta proposició. Està clar que Barcelona necessita un impuls ferm en la rehabilitació, l'actualització del seu parc d'habitatges. Ha de ser un plantejament que tracenteixi fins i tot la concepció del Barcelona posat guapa. Ja ho he dit d'alguna manera, com a referència, però hem d'anar molt més enllà. No tenim cap problema a reconèixer que Aquest programa va contribuir significativament a dignificar l'espai públic i de fet va ser un pilar de transformació urbana de la Barcelona contemporània. Però llegida la seva iniciativa no sembla que aquest sigui el camí que vostès volen traçar. Creiem que el que invalida el seu plantejament és conceptual, perquè l'actualització del parc d'habitatges a Barcelona... en termes de sostenibilitat, de millora de l'accessibilitat i de l'habitabilitat en general, ha de ser un objectiu en si mateix. I si fruit d'aquest exercici som capaços d'incrementar l'oferta d'habitatge assequible en compromisos, per exemple, de llogar aquests habitatges rehabilitats a preus indexats durant un temps determinat, lògicament s'han d'incrementar esforços, s'han d'incrementar les subvencions, però sense oblidar en cap moment que l'objectiu primari... També ulterior d'una actuació d'aquest abast ha de ser la millora de les condicions de vida de la gent, sense paròs ni afeixitons. Rehabilitar sempre. Les condicions que volen imposar a les ajudes públiques, a la rehabilitació, són de fet les seves mesures de sempre, que són de dubtos èxit, d'altra banda, limitació de lloguer, ampliació del dret d'atenteig per a l'administració... No intentin entrar més supòsits del tret de tret i retracte per la porta del darrere. Mesures, com són habituals, d'una rigidesa i d'un intervencionisme jurídic molt qüestionable, que acostumen a aconseguir l'efecte contrari, fixi vostè, reduir i encarir l'oferta de lloguer assequible. Tot el que proposen vostès en quant a limitacions... lliçons de dretes i retractes, etcètera, etcètera, retorn de subvencions, acostumen a aconseguir l'efecte contrari, que la gent no rehabiliti o que es redueixi i s'encareixi l'oferta de lloguer assequible. Per últim, recordar que tot i que es poden fer plans en la línia de Barcelona-Posa-Guapa, ja disposem de Fox Net Generation, de línies de suport del Consorci de l'Habitatge, de programes... de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, i que el que cal segurament és ampliar-ne les dotacions, garantir-ne l'accés, millorar-ne la gestió, acompanyant i accelerant les tramitacions, que a voltes són molt difícils per a les comunitats que volen tirar endavant aquesta rehabilitació. Per això des de Junts defensem que la rehabilitació a Barcelona necessita un finançament suficient i estable, criteris socials i ambientals clars, menys burocràcia i més acompanyament a les comunitats i sí, també fomentar una cultura del manteniment que garanteixi la sostenibilitat de les inversions. El que no farem avui serà votar a favor d'una proposta que anuncia grans titulars però oculta condicionants i a normes incerteses legals. Demanem per l'anèsima vegada més rigor diàleg i sobretat jurídica en les polítiques d'habitatge i menys proclames. Votarem en contra.

Molt bé. Residora Martín.

Sí.

Gràcies. Avui Esquerra ens porta una proposta sobre rehabilitació que curiosament no diu ni una sola paraula del fet que fa 16 dies vam haver de convocar una comissió extraordinària per reprovar la tenenta d'alcaldia Laia Bonet precisament per la seva pèssima gestió del programa de rehabilitació i regeneració urbana al barri del Besòs Maresme i a Trinitat Vella. Perquè ja no és només que s'estigui posant en risc la subvenció Next Generation, sinó que la mala gestió està greujada per l'absoluta falta de diàleg i acompanyament que l'atinent ha tingut cap a aquestes veïnes. I en aquella comissió extraordinària Esquerra ja va fer un paper que podríem dir una mica d'oposició de l'oposició i d'aliada del PSC, cosa que em sembla que ja comença a ser la norma, i això ho veiem totes. Tot plegat incomprensible quan parlem d'un govern que amb el seu principal programa de rehabilitació s'ha dedicat a amagar-se darrere dels tècnics i hi ha menys tingut veïnes que ho estan passant molt malament als barris del Besòs i Tretat Vella. Dit això, des de Barcelona en Comú, evidentment creiem que la rehabilitació és un element clau a desenvolupar i potenciar a la ciutat i de fet a tot el país i és per això que és un dels quatre pilars del Pla pel Dret de l'Habitatge Municipal actual i per això des del 2015 Barcelona en Comú vam impulsar un rellançament de les polítiques de rehabilitació incrementant un 550% el pressupost que s'hi destinava respecte dels anys anteriors. Vam engegar el Pla de Barris i gràcies al programa de finques d'alta complexitat de l'Habitatge 2017 per primera vegada s'assegurava que les ajudes de rehabilitació també tinguessin en compte la situació de vulnerabilitat social i econòmica de les possibles persones beneficiàries. Vam activar noves subvencions de fins a 20.000 euros per rehabilitar habitatges privats sedits a la Borsa Municipal, cosa que va fer. que es dupliquessin les finques acollides a aquest programa. Tot plegat va suposar una inversió de més de 200 milions d'euros en polítiques de rehabilitació durant els nostres 8 anys de govern. I per descomptat vam dissenyar i engegar el programa de regeneració urbana, el Besòs, el Maresme, la Bernada i la Pau, Campaguera, Tenitat Vella, barris amb importants nivells de precarietat i no oblidem massivament exclosos del Barcelona posat guapa. I el programa de regeneració urbana s'inicia perquè en lloc d'apostar per demolicions massives i desplaçament de veïnes, que és el que s'havia fet en governs anteriors, nosaltres vam apostar per renovar els edificis d'aquests barris populars, fent habitatges més grans i confortables perquè les veïnes no haguessin de marxar dels seus barris. Era un pla que implicava més de 6.000 habitatges i un pressupost de 700 milions d'euros. Dit això, nosaltres creiem que la proposició d'Esquerra, ja s'ha dit, és genèrica, és poc concreta, una mena de brindis al sol que... es votarà a favor però que té molts números de quedar en paper mullat perquè una proposta que no parli de pressupost ni nous mecanismes que la facin factible doncs em sembla bastant fum i poc més i per acabar sí que voldria afegir que evidentment nosaltres vam fer polítiques de rehabilitació adreçades a tota la ciutat però vam tenir molt clar que calia posar els màxims esforços als barris en la rehabilitació on la rehabilitació no és una opció sinó que és una obligació pels problemes estructurals que padeixen molts edificis construïts als 60-70 en materials de molt mala qualitat i que avui literalment s'estan caient a trossos i aquesta perspectiva que avui hi ha creient que hauria de ser la marca de qualsevol partit que es vulgui considerar progressista, també l'hem trobat a faltar a la proposició d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora Estellet.

Sí, moltes gràcies. El parc d'habitatges de la ciutat de Barcelona és un parc absolutament antic, degradat i poc accessible. Aquesta és la situació i vostè ho ha exposat, quan el 60% té més de 50 anys i un 20% supera els 80 anys. el Raval, el Gòtic, l'Eixample, el Guinardó, es troben amb deficiències estructurals a luminòsis i tenen grans dificultats a l'hora de portar una vida normal molts dels habitants d'aquests pisos i per tant es requereix una profunda rehabilitació. amb molta urgència. Llavors aquesta és una situació fruit també dels fracassos dels plans de rehabilitació de l'Ajuntament, de les traves burocràtiques i també de la reserva del 30% que també penalitza les rehabilitacions. El que passa és que vostès fan una proposta amb un enfoc absolutament equivocat i molt intervencionista perquè al final el que estan proposant són una sèrie de mesures ideològiques que limiten el que és el dret a la propietat Per rehabilitar habitatges no pot ser l'excusa a l'hora de posar un model de ciutat basat en el control, en el càstig al propietari i la desconfiança permanent cap a la iniciativa privada. La proposta que vostès fan en condicions antiespeculatives, és el que diuen, és un atac al que és la lliure disposició dels seus béns, perquè aquests alluts que vostès diuen que han de poder accedir molts propietaris són arbitraris i confiscatoris i jurídicament dubtosos. perquè si aquesta persona a l'hora d'acceptar aquest tipus d'ajut joga ha de ser un preu taxat, si el ven ha de ser l'administració de tenir un dret preferent i si ho ven un tercer ha de tornar les ajudes, això és inassumible. Aquest tipus de mesures en comptes de beneficiar el que fan és desincentivar la rehabilitació i castiguen el propietari perquè el tracten com un especulador quan és una persona que el que vol és millorar el seu habitatge i fer-ho amb unes bones condicions i el que necessita són ajuts amb un marc clar i operatiu que els faciliti rehabilitar l'habitatge per millorar les seves condicions de vida i no amb unes condicions absolutament intervencionistes que desvirtuen el sentit de la seva propietat. Això és inassumible per part del grup popular perquè entenem que vostès equiparen aquestes propostes amb el Barcelona, posa't guapa quan no té res a veure. Volen els objectius però interposen una sèrie de mesures que fan que tinguin l'efecte absolutament contrari a aquesta intervenció dificulta o frena que això es pugui materialitzar. Per tant, aquestes polítiques són les contràries a les que ha de tenir la ciutat de Barcelona. Nosaltres considerem que el que s'ha de fer és incentius fiscals, simplificació de tràmits, col·laboració pública o privada i aquestes qüestions de la rehabilitació d'habitatges i els que vostès proposen aquí és una propaganda perquè no és viable. Aquesta imposició i desconfiança cap al propietari dificulta que es rehabilitin els pisos i els edificis tan necessaris que han de rehabilitar-se.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor Senderos.

Gràcies, senyora. És evident que el Parc Immobiliari de Barcelona està viejo. Les fincas, els pisos, les fachades no estan siendo actualitzades debido a muchos factores entre els que, sin duda, se encuentran les nefastes leyes de vivienda de los últimos años. El plan de ayudas que ustedes proponen, planteado así, a lo grande y a largo plazo, Podría realmente ser un estímulo que ayude mucho a mejorar la situación de envejecimiento de las viviendas de la ciudad. Hablo en condicional. Desde el Grupo Municipal de Vox no veíamos mal la idea de esta iniciativa para la actualización del Parque Inmobiliario de los Barceloneses. Por eso les propusimos una transacción para mejorar su propuesta que pasaba por reducir un poco el intervencionismo que alumbra al final del texto cuando especifica que en caso de venta de la finca exista un derecho de retracto al precio del valor anterior a la rehabilitación. Nosotros pensamos que eso se entromete demasiado en la libre disposición de los bienes propios, pero puede retocarse para evitarlo. Para impedir un uso especulativo de este programa, creemos que bastaría con que se requiriera la devolución de la ayuda recibida actualizada mediante el IPC siempre que la venta se produzca antes de que pasen, por ejemplo, diez años desde la rehabilitación o actualizada mediante algún otro índice de precio de los préstamos. para evitar que el Ayuntamiento sea empleado como mero prestamista barato. Tampoco vemos la necesidad de que el Ayuntamiento siga acrecentando su parque inmobiliario porque sí, pues no ha de ser misión de este consistorio el ser inmenso tenedor. Es una lástima que no hayamos llegado a un acuerdo con la transacción, porque la idea estaba bien encaminada, solo le faltaba retirarle un poco el afán casi expropiatorio que podría terminar por hacerla inviable. No nos queda más remedio, por tanto, que votar en contra. Entendemos que es una lástima.

Gràcies. Per part del govern, té la paraula a tenint Abonet.

Endavant.

Gràcies. Senyor Alemany, compartim plenament el sentit de la seva proposició i ja d'entrada li anuncio el nostre vot a favor. El dret a l'habitatge assequible no és complet si no es té en compte la rehabilitació i és el nucli de la seva proposta. Davant l'emergència habitacional que patim no només tenim l'obligació d'augmentar l'oferta d'habitatge assequible, no només tenim l'obligació de regular el mercat per poder baixar els preus, tenim també l'obligació de fer un salt d'escala en la rehabilitació i sobretot en una ciutat com la nostra amb un parc d'habitatge tan envellit. En som plenament conscients i per això aquest govern ha enfocat la rehabilitació en el centre de les polítiques d'habitatge des de l'òptica de l'eficiència energètica, de la millora de l'accessibilitat dels edificis i també de la correcció de les deficiències energètiques. estructurals. Hem fet feina, però és evident que la magnitud d'aquest repte és enorme. A tall d'exemple deixim destacar-li els 3,2 milions d'euros de subvencions pel 2025 per part de l'Institut Municipal de Paysatge Urbà, el programa de regeneració urbana que desenvolupem des de Limo, els barris de Besòs Maresme, Congrés, La Pau, Trinitat Vella i Canyelles, o per posar un darrer exemple la línia permanent de subvencions vinculades a el Pla de Barris que coneixen perfectament a través del programa de Finques d'Alta Complexitat. Estem fent feina, com deia, però una ciutat amb un parc tan envellit n'hem de fer molt més i més ràpid i compartim plenament aquesta mirada. La rehabilitació és un dels reptes més rellevants que tenim sobre la taula. tant per la complexitat de la seva gestió, és molt complexa gestionar la rehabilitació, molt més que la construcció d'obra nova, també per la seva dimensió social i també pel gran volum d'inversió que requereix. Des del govern també tenim la màxima ambició i compromís des d'aquest punt de vista. De fet, l'Ajuntament és l'administració que més inversió per evitar està destinant a la rehabilitació, 103 euros, per evitant, davant del 72,5% de l'Estat o del 76% de la Generalitat, però no n'hi ha prou, evidentment. Cal més inversió per part de totes les administracions, inclòs la Unió Europea, més enllà, completament d'acord, dels fons Next Generation. Si avui una majoria d'aquest plenari estem d'acord en què hem de disposar d'unes partides pressupostàries ambicioses i estables en el temps per poder abordar aquest repte de la rehabilitació, cal que aquestes intencions també puguin esdevenir polítiques transformadores. vol dir aprovar pressupostos, aprovar pressupostos aquí, a la Generalitat, a l'Estat, i jo crec que aquest és el deure que tenim tots plegats i la responsabilitat que tenim tots plegats perquè aconseguir el salt d'escala en la rehabilitació passa per aconseguir grans acords transversals a favor de la millora de la qualitat de vida de les veïnes i dels veïns. Sabem que ho comparteixen perfectament i que són coherents des d'aquest punt de vista i que per això han presentat la proposta, ja els avanço, per tant, el nostre vot favorable.

Molt bé, moltes gràcies.

Per part de la ponència queden 40 segons. A veure, amb les ajudes públiques un no pot fer el que vulgui. Està claríssim. Llavors, aquest pla de rehabilitació és voluntari. Si un no necessita les ajudes públiques per rehabilitar el seu edifici, que no s'aculli. Si algú vol rehabilitar el seu pis per cuidar-lo i per mantenir-lo, l'ajudem. Si algú vol rehabilitar el seu pis per vendre-lo, per llogar-lo, preus desorbitats, tant que no puguin ser per als barcelonins i barcelonines, doncs no, és veritat. Aquest no és l'objectiu. de la nostra proposta. Clarament no és aquesta la política que volem impulsar. Jo celebro que hi hagi un consens, crec que entre tots els municipals, que l'aposta avui és per la rehabilitació, que no existeix. A partir del 2020, quan arriben els fons Next Generation, comencen a executar-se cap al 2021, l'ambició per la rehabilitació en aquest Ajuntament cau en picat i deixa d'invertir en política de rehabilitació i ofir a tots els fons europeus. no existeix tant de consens, és en alguns que creuen que és una proposta massa genèrica, jo crec que de vegades perquè hi ha propostes que si no es lideren des del seu grup doncs enfaden, altres diuen que és massa concreta per qüestions ideològiques, suposo que els ho impedeixen.

Moltes gràcies. Per part de... Queden Vox? Queden minut? Junts, set segons exactes, sí.

Gràcies, tinent la calda. Cada vegada que proposen ocorrències en matèria d'habitatge, provoquen inseguretat jurídica, provoquen incertesa, redueixen i engreixen l'oferta d'habitatge assequible i augmenten els problemes d'accés a l'habitatge de la gent de Barcelona.

Gràcies.

Per part del govern, quatre segons i en tinc ja cap.

Assumptes Socials

📝 Resum del punt

El punt tracta la proposició del Partit Popular sobre la situació laboral i el funcionament del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), arran de l’acomiadament de vuit membres de l’equip de comportament caní i la nova licitació del servei. Es debat la readmissió dels treballadors acomiadats, la subrogació del personal, la millora de les condicions dels animals i la gestió del centre, així com la transparència i el diàleg amb els treballadors.

👥 Posicions dels partits ( 6)

El PP defensa la readmissió dels treballadors acomiadats, la subrogació del personal amb experiència i denuncia irregularitats en la nova licitació del servei. Reclama més transparència, millores en el benestar animal i critica la manca de diàleg del govern municipal.

Junts vota a favor de la proposició per coherència amb el seu compromís amb el CAACB i la defensa dels treballadors. Critica la manca de lideratge i transparència del govern i reclama millores concretes per al centre i el personal.

Barcelona en Comú dona suport a la readmissió dels treballadors i exigeix recursos i transparència per garantir un servei públic digne. Critica la gestió del govern i la manca de diàleg amb els afectats.

ERC s’absté, tot i compartir la preocupació per la situació dels treballadors i la necessitat de diàleg i solucions. Demana la retirada de la reprovació a la tinenta d’alcaldia per facilitar acords, però insisteix en la necessitat de resoldre el conflicte.

El PSC defensa la nova licitació i la creació d’un equip d’etologia per millorar el servei, argumentant que els antics treballadors no tenien la formació requerida. Rebutja les acusacions d’irregularitats i sacrifiquis il·legals, i aposta per millores en el voluntariat i l’accés al centre.

VOX s’absté, tot i compartir la crítica a la manca de diàleg del govern i donar suport parcial a alguns punts de la proposició, com l’auditoria externa i la millora del voluntariat. Considera que alguns aspectes haurien de ser denunciats a l’autoritat competent i no aprovats en ple.

Molt bé, secretària. Sí, s'aprovaria la proposició amb el vot favorable d'Esquerra de Barcelona en Comú i el Partit Socialista i els vots contraris de Junts, PP i Vox.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 4, que és la proposició del grup municipal Partit Popular. Endavant té la paraula el regidor Cirera.

Moltes gràcies, tinenta. Fa tot just 21 dies... que es va fer efectiu l'acomiadament de vuit membres de l'equip de comportament caní del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona, tots ells amb una amplíssima experiència. Avui ens acompanyen al plaer i els vull saludar des d'aquí. I van ser acomiadats després d'un judici celebrat el 19 de febrer, encara pendent de sentència, contra l'Ajuntament, i contra l'empresa subcontratada Helguau per presumpta vulneració de drets fonamentals per assetjament laboral. En mit d'aquest conflicte laboral obert, amb antecedents de denúncies davant d'inspecció de treball i mobilitzacions sindicals, sense oferir la subrogació dels treballadors i treballadores a la nova empresa adjudicatària, malgrat que el servei es continua, i per tant, davant d'una maniobra des del nostre punt de vista vergonyosa, el servei es va tornar a licitar amb un altre nom. La nova licitació publicada sota el concepte de servei de passejadors i etologia substitueix l'anterior servei d'educació canina. Aquesta redefinició que ha fet el govern municipal sembla, des del nostre punt de vista, deliradament orientada a evitar l'obligació legal de subrogar el personal que va estar acomiadat fa tot just... 21 dies. Aquest canvi de paraules, ja li vaig dir tinent a la comissió, és des del nostre punt de vista una autèntica pressa de pèl i un frau de llei també. Passat per deixar fora d'aquest servei a un personal que no sé ben bé per què, a si molesta, i posar personal nou sense cap tipus d'experiència, ni estabilitat, ni vil inclès en els animals, i a més a més, com li vaig dir a la comissió i vostè no va respondre, falsos autònoms. Falsos autònoms. Nosaltres el que denunciem, ho hem denunciat a la comissió, no vam tenir resposta i per això et portem avui al plenari, denunciem que s'està fent un canvi de denominació formal per al·ludir les responsabilitats laborals, fet que des del nostre punt de vista podria constituir una greu irregularitat. Hi ha indicis preocupants... després que aquests treballadors i treballadors fossin acomiadats, sobre trasllats d'animals a residències privades vinculades a l'empresa Helguau, on per ser, i ens preocupa també, no poden accedir els voluntaris a veure com estan aquests animals. Els animals desapareixen del centre d'acollida de Barcelona. No saben on aniran, no sabem quines condicions es troben els animals. I la veritat és que la motivació de traslladar aquests animals és totalment dubtosa tinenta perquè tampoc s'ha comunicat les raons per les quals aquests animals han de ser traslladats a altres centres. Per aquest motiu nosaltres vam presentar una sol·licitud de compareixença que per qüestions tècniques no es va poder suscitar en la comissió i per això presentem avui aquesta aquesta proposta una proposició que són 8 punts, però que el principal per nosaltres és reclamar de l'Ajuntament la readmissió dels treballadors i treballadores al centre de cuida d'animals que han estat acomiadats i que reclami a la nova empresa adjudicatària la subrogació del personal que ha estat acomiadat atesa la seva experiència, la seva bàl·lua i el vincle de confiança amb els animals. Reclament també, a banda del que ja he dit, denunciar la contractació de nous treballadors com falsos autònoms. Demanem també que es garanteixi el benestar dels animals que es troben al centre de cuida d'animals de companyia, tot redimensionant i millorant les inadequades condicions en les quals estan actualment les gàbies de la gossera. I controlar, i controlar. que els centres externs als quals es deriven els animals compleixin amb els plecs de condicions perquè els gossos estiguin en bones condicions. Ens preocupa molt que aquests gossos siguin traslladats i no sabem què passa amb ells. No sabem, tinenta, si són sacrificats o si no. No sabem en quines condicions els troben. No sabem si els treuen a passejar o no els treuen a passejar. i crec que a Barcelona no es pot permetre tenir els animals en aquestes condicions i amb aquesta incertesa. Demanem potència al servei de voluntariat, així com incrementar el nombre de persones encarrades al passeig, millorem també l'accés al centre, incrementant la freqüència del transport públic per accedir-hi, i també hem demanat, i no es cregui que ens ve de gust, hem reclamat la seva reaprovació. per manca de diàleg. No, és la primera reprovació que presentem en aquest plenari i ho fem no perquè vulguem o perquè ara estiguem amb el juliganisme que deia abans el regió d'Esquerra Republicana. Jo he vist com els treballadors i les treballadores porten dies, setmanes, mesos darrere de l'alcalde, darrere de vostès, per poder parlar, per poder saber què és el que està passant, què és el que està passant, no? I no han tingut resposta. L'alcalde ni tan sols ha volgut escoltar-los. Vostè crec que tampoc s'ha reunit amb ells. I per tant, senyora Bonet, la reprovació és per manca de diàleg, per no fer allò que s'havia de fer i per prendre decisions que jo crec que van en contra no només dels drets dels animals sinó també dels drets dels treballadors.

Gràcies per part de Junts. Té la paraula la regidora Lleó.

Endavant. Gràcies, tinenta. Senyor Cirera, ja li avanço. Sí, la tinenta Bonet s'ha reunit amb els treballadors del CAC i s'ha reunit arran de la compareixença que nosaltres vam demanar a la Comissió d'Urbanisme, Mobilitat, Habitatge i Infraestructures d'aquest Ajuntament. I és curiós, senyor Cirera, que vostè digui que va presentar una compareixença, però per presentar compareixences cal saber on cal presentar-les perquè les acceptin. Nosaltres ho vam aconseguir en aquest sentit i arran d'això entenem que vostès avui també presenten aquesta proposició que és bastant calcada a la petició de compareixença que nosaltres vam demanar. No li reclamarem drets d'autor, no pateixi, el que sí que farem és per coherència votar-li a favor. Evidentment que li votarem a favor, senyor Sirera, perquè des de Junts per Barcelona estem extremadament compromesos amb el CAC. En el mandat de l'alcalde Trias es va impulsar el nou projecte i, per tant, nosaltres ens el creiem. En el nostre programa electoral portàvem a implementar i reforçar el programa de voluntariat, un programa electoral que hauria estat un programa de govern si vostès, senyor Sirera, no haguessin votat el senyor Coiboni. I, per tant, avui ens trobem en aquesta situació en part per responsabilitat única i exclusivament seva. El centre del CAAC és un centre... referent, pioner, en què els treballadors i els voluntaris fan un tàndem importantíssim, en què els educadors que han estat acompanyant fan una feina extremadament important que han generat vincles amb els gossos i que per tant les tases d'èxit són enormes a nivell d'adopció i per tant tampoc acabem d'entendre quina és la decisió d'aquest govern pel que fa als treballadors del CAC que han estat acomiadats. Jo, senyora Bonet, quan vam fer la compareixença les respostes que vostè ens va donar van ser extremadament no ens va explicar quin és el projecte d'aquest govern en què fa referència el CAC, el fa referència als treballadors. En el mentrestant, perquè vostès s'escuden en què estem en un procés judicial i per tant no sabem què és el que podem fer, no hi ha un mentrestant, no hi ha millores per al CAC actual. I en aquest sentit, senyora Bonet, jo només dir-li la manca de lideratge que tenen vostès, la manca de capacitat de govern, es tapa amb la manca de transparència. i això és el que vostès porten fent durant tot aquest mandat i per tant des de Junts per Barcelona ens hi trobaran davant per confrontar-ho i per defensar els treballadors i les treballadores del CAC.

Gràcies per part de Barcelona en Comú.

Sí, gràcies. Aquest és un tema que vam tractar extensament a la comissió de fa dues setmanes, però davant la manca d'explicacions convincents llavors de la senyora Bonet, és més que pertinent que avui en tornem a parlar aquí al plenari, perquè més enllà de la problemàtica concreta del que està passant a la Gucera, al qual han fet referència en detall les dues intervencions anteriors, El que posa de manifest aquest conflicte és una manera de fer per part d'aquesta tenència que dista molt del que seria desitjable. I la prova a fer fein que això és així és que vostè, senyora Bonet, ha acabat reunint-se amb els treballadors quan aquests ja estaven acomiadats. Vostè va mal, va tard i malament. Fa mesos que aquests treballadors, els quals... aprofito per saludar, juntament amb les persones voluntàries, van aixecar la veu per alertar que la situació a la gossera era i és insostenible i ni vostè ni el seu gerent van voler reunir-se. I passen els mesos i vostè finalment acaba fent dues coses. Primer, els acaba donant la rebaó i ho fa contractant més passejadors, que és el que li demanaven des del principi per destensionar la situació. I segon, els ha acomiadat. Uns treballadors que fa 10 anys que formen part del CAC, compromesos amb la seva feina i que justament ara, quan el servei es tensiona, quan més els necessitem, quan s'indiquen per defensar els seus drets i el benestar dels animals, vostè els ha acomiadat i els substitueix pels perfils pràcticament idèntics com ara els atòlegs. Per tot això, exigim que el seu govern municipal rectifiqui, que readmeti aquests treballadors, que posi els recursos necessaris per garantir que aquest servei públic sigui un servei digne i de qualitat i ho faci amb la transparència i la responsabilitat que mereix un servei tan sensible com aquest.

Per això votarem a favor. Gràcies per part d'Esquerra Republicana. El regidor Corona és endavant.

Sí, gràcies. Bé, des d'Esquerra Republicana vam presentar un prec per escrit, amb el seu moment també demanant explicacions per aquest acomiadament i no renovació dels educadors canins, prec que encara no ha estat respost i que avui esperen que tingui alguna resposta més concreta en aquest plenari. El d'educadors canins és un servei que es porta a duenda terme des de fa 10 anys, el centre d'acollida d'animals de companyia, que compta amb professionals altament qualificats i amb molta experiència en el tractament de gossos, de refugis i protectores, i també en programes de l'Ajuntament de Col·laboració en Serveis Socials per l'ajuda de famílies amb gossos conflictius a càrrec o amb persones sense llar en gossos a càrrec, i amb la formació a Seprona, Guàrdia Urbana i agents rurals sobre tractament a gossos complicats. De fet, l'Ajuntament sempre ha defensat la necessitat de la seva presència en el CAP i ha destacat com a model d'èxit la tasca d'aquest equip que en l'anterior licitació va rebre la puntuació més alta en l'apartat de formació professional i experiència d'equip. Però de sobte el 17 de març els educadors canins van rebre la carta en què se'ls indicava que el 4 d'abril cessaria el seu contracte laboral. Amb aquesta nova licitació que obvia el concepte d'educació canina i per tant no se'ls ha subrogat ni se'ls té previst subrogar i cal tenir en compte que cap dels professionals que s'inclouen a la nova licitació du a terme la tasca d'educadors canins que per tant és deixar de prestar. I això pot provocar en primer lloc que els gossos amb mala conducta tardin molt més sense adoptats perquè no la poden millorar o que els gossos que han estat adoptats siguin retornats per presentar problemes d'obediència o de socialització. o que augmenti el nivell d'estrès i conflictes entre els gossos del refugi, o que incrementi la dificultat per gestionar els gossos per part de les persones cuidadores i voluntàries posant en risc la resta de treballadors i voluntaris. Evidentment, això passa després d'aquesta demanda per vulneració de drets fonamentals i assetjament laboral que van presentar aquests treballadors, i dos i dos acostumen a donar a quatre. Per tant, creiem que aquesta és una qüestió que s'ha de reconsiderar i que s'ha de tornar a obrir un espai de diàleg amb les persones treballadores que han estat expressament excloses de la norma licitació del CAAC per tal de tractar i explorar les vies per la seva remissió, per el desenvolupament de la seva tasca. El senyor Cirera m'ha sorprès ara que estava sent animalista, que li desconeixia, no sé si és molt coherent ser animalista i protaurí a la vida, però en qualsevol cas, o almenys el seu grup ho és, no sé vostè, en qualsevol cas benvingut al món dels que defensem. els drets dels animals. També és veritat que li hem demanat de retirar explícitament la reprovació a l'atinent d'alcaldia, perquè, com hem dit abans, creiem que això no només no suma, sinó que dificulta els acords i, per tant, compartint plenament tota la resta de punts, li hem de dir que farem una abstenció, malgrat que creiem que és un tema que s'ha de solucionar, evidentment, i seguirem insistint en que així sigui.

Moltes gràcies.

Per part de Vox té la paraula el regidor Cenderos.

Gràcies, Trinita.

Para nosotros el primer punto de la proposición que efectúan, la de constatar la falta de diálogo del Gobierno municipal de Chaumacolluani con los trabajadores del centro de acogida de animales de compañía, lo podemos suscribir a pesar de la falta de información concreta sobre lo ocurrido, dado que el alcalde, desde la Constitución del Ayuntamiento, se ha mostrado mudo con nuestro grupo municipal. O sea, por experiencia, podemos decir que su predisposición al diálogo es nula o escasísima. E imagino que en el trato con los trabajadores no habrá sido mucho mejor. También estaríamos de acuerdo en la propuesta en los puntos 6, 7 u 8, o sea, que se realice una auditoría externa sobre la empresa subcontratada que garantice que la contratación es adecuada, también que se potencie el servicio del voluntariado y que se facilite el acceso al centro por transporte público precisamente para que eso sea posible. El punto 5, o sea, garantizar el bienestar de los animales en el centro y en los centros externos contratados nos parece también de sentido común y necesarios aplicarlos contando con la adecuación de los recursos empleados en ello, o sea, empleando en ello, teniendo en cuenta la situación económica de la ciudad y las graves creencias que son de urgencia de afrontar. O sea, dimensionando esos recursos que son limitados a lo posible. Pero no vemos con claridad que el punto segundo, tercero y cuarto tengan que pasar por ser aprobados en el pleno municipal. Más bien, pensamos que algunos de los extremos debieran pasar por denunciar las irregularidades de las que tenga conocimiento a la autoridad competente. Además, no tenemos constancia de algunos de los extremos que manifiestan en su proposición. Sí que, en general, aprovechamos para dejar constancia de que en este tema el Gobierno municipal incurre en graves responsabilidades, cosa que se puede constatar con la década de retraso con que afrontó el traslado del centro y su actual fracaso en efectuarlo efectivamente, y sobre todo por la conflictividad generada con los trabajadores del centro. Si de reprobar al Gobierno se tratara a nuestro grupo en este tema, el desapoyaría claramente. Pero hay puntos en los que no nos encontramos en condiciones de poderles aprobar la propuesta. Por ello nos abstenemos.

Gràcies. Per part del govern, té la part de la Tirenta Bonet. Endavant.

Gràcies, senyor Cirera. En aquests tres minuts escassos que tinc per respondre, evidentment no li repetiré totes les explicacions que vaig poder fer a la compareixença que vostè va seguir des de primera fila la setmana passada. En tot cas, el que he de lamentar són les seves afirmacions. tant de paraula com per escrit, perquè són fetes, vull pensar, des de la desinformació, perquè prefereixo no pensar que són fetes des de la mala fe. Com a president d'un grup de l'oposició, vostè pot fiscalitzar l'acció de govern, més faltaria, és la seva responsabilitat, de fet, però el que no és de rebut, penso, és que vostè avui ens doni una proposició on insinuir que sacrifiquem animals il·legalment, perquè és això el que ens va dir la setmana passada. Perquè és això el que hi ha entre línies en les seves afirmacions. I per tant, crec que li he de dir amb tota clardat, això no és de rebut, senyor Cirera. I li seré molt clara, cap animal sota la responsabilitat de l'Ajuntament ha sigut o és sacrificat il·legalment. I vostè insinua això. Aquestes acusacions crec, a més a més, que malmeten l'honor dels professionals del centre, de tot l'equip de veterinària i del conjunt de treballadors i treballadores del centre d'acollida d'animals de companyia. I sobre la no pròrroga del contracte anterior, li reitero, senyor Cirera, ja ho vaig dir, que seguint les recomanacions dels equips tècnics, urgia la creació d'un equip d'atologia. que des de fa més de dos anys venim d'una saturació que comporta que els gossos s'acumulin temps de durada als centres amb efectes sobre la seva estabilitat del comportament i les seves possibilitats d'adopció. I que la situació de la majoria de gossos allotjats en aquestes condicions fa necessària la seva atenció etològica. Cal remarcar que cap dels treballadors adscrits al servei d'educació canina fins aleshores, de Help Wow, l'anterior adjudicatària del servei, té la formació corresponent per poder prestar aquest servei d'atologia, perquè són educadors canins, tenen una formació diferent, senzillament tenen una formació diferent. I per això no s'han pogut adscrir el nou servei d'atologia que s'ha iniciat arran del nou contracte. I a cabo, pel que fa al voluntariat, hem fet sessions d'acollida setmanals des del Consell, des del centre d'acollida d'animals de companyia, a les persones que hi han mostrat interès per fer-ne. A més, amb l'objectiu de millorar el passeig, els gossos s'ha contractat un servei de passejadors amb 5 persones, un servei llargament esperat i reclamat, i finalment, per millorar l'excés de voluntariat al centre, s'està treballant amb un servei de taxi a la demanda, ja que ja li puc anunciar que s'incorporarà el segon semestre d'aquest any 25. Per tant, votarem en contra.

Ponència, 10 segons.

Gràcies. El que votarem ara perquè quedi clar, entre altres coses, és reclamar a l'Ajuntament la readmissió dels treballadors del centre d'acollida d'animals de companyia que han estat acomiadats. I ara, senyors d'Esquerra Republicana, votin en consciència.

Molt bé. Junts, 28 segons...

Gràcies, alcalde. Senyora Bonet, vostè col·lecciona reprovacions, una darrere de l'altra. Tot el que toca no funciona. Aleshores, jo em faria un replantejament seriós, no només vostè, sinó al seu govern, un replantejament seriós del que està passant. perquè no funciona res en aquest Ajuntament i avui tenim la prova allà dalt no funciona res si el problema era el curs d'atologia i que no estaven formats en atologia i que han demostrat reiteradament que són uns professionals enormes que l'Ajuntament s'asseguri que tingui la formació que necessiten per poder treballar en el CAC és així de senzill

Sí, senyora Bonet, igual que va fer la comissió, avui tampoc ens ha donat explicacions ni clares ni conviccents. I jo li demanaria, com feia ara la senyora Allò, que reflexioni. Aquesta és la tercera vegada que és reprovada en menys d'un mes i els conflictes dins la seva ara no paren de créixer. Els casos dels habitatges de l'Eix-Bassós, la paràlisi del Pla de Mobilitat Urbana... els desacords amb les transformacions urbanístiques a Vallcarca i ara també aquest conflicte al CAC. I en tots aquests casos hi trobem un mateix denominador comú, la manca de diàleg. I això, senyora Bonet, no és un tema de dretes o esquerres, és un tema de com enfocar la seva forma de gestionar.

50 segons, Vox. Molt bé, resulta. Ah, 22 segons.

Senyor Cirera, jo el convido a seure'ns a la taula, a la setmana vinent, a explicar-li en detall totes les qüestions, amb tots els èxits que vostè planteja i veurà com no hi ha res del cert respecte al que vostè afirmava i veurà que moltes de les afirmacions que avui feia no s'ajusten a la realitat, com per exemple dels falsos autònoms. Però veiem-nos, parlem-ne i segur que ens sortirà bastant més tranquil·litzat.

Molt bé, secretari, resultats? Sí, molt bé. S'aprovaria la proposta molt favorable del grup del Partit Popular, d'ajuts per Barcelona i Barcelona en Comú, el vot en contra del grup socialista i l'abstenció d'Esquerra Republicana i Vox.

Immigració Administració Pública

📝 Resum del punt

El punt tracta la declaració institucional presentada per Vox sobre el padró municipal, la immigració i la prioritat nacional en l'accés a ajuts municipals. Vox proposa restringir l'empadronament a persones en situació irregular i establir la prioritat nacional per a l'accés a serveis i ajuts municipals, així com facilitar l'expulsió d'immigrants irregulars. La proposta genera un ampli rebuig per part de la resta de grups municipals, que argumenten motius legals, ètics i de drets fonamentals.

👥 Posicions dels partits ( 6)

Vox defensa restringir l'empadronament a ocupes i immigrants en situació irregular, establir la prioritat nacional en l'accés a ajuts municipals i facilitar l'expulsió d'immigrants irregulars, argumentant que la situació actual fomenta la il·legalitat i perjudica la seguretat i els drets dels residents legals.

Junts rebutja la proposta de Vox, defensant que els ajuts socials han d'atendre les necessitats de les persones més vulnerables sense discriminar per origen o nacionalitat. Consideren que la proposta de Vox és segregadora i contrària als seus principis.

Barcelona en Comú s'oposa frontalment a la proposta, denunciant que limita drets fonamentals i estigmatitza la immigració. Defensen l'empadronament com a dret subjectiu i critiquen que la proposta de Vox barreja conceptes per generar por i exclusió.

ERC considera la proposta de Vox vergonyosa i contrària a la normativa vigent, defensant la garantia de drets per a totes les persones sense discriminació. Acusen Vox de voler retallar i restringir drets als més vulnerables.

El PP expressa dubtes legals sobre la proposta de Vox, especialment pel que fa a la modificació del padró i l'expulsió d'immigrants. Defensen una immigració legal i ordenada, rebutgen mesures il·legals i opten per l'abstenció.

El PSC rebutja contundentment la proposta per motius tècnics, legals, ètics i polítics. Defensen l'empadronament com a dret i obligació administrativa sense distinció per nacionalitat, i consideren que la proposta vulnera la Constitució i els principis de convivència i inclusió.

Molt bé. Doncs passem al següent grup, que és el de Vox, pel que fa a la seva declaració institucional.

Té la paraula el senyor Deuropolido. Perdó. Gràcies, senyor alcalde. En 2024 en Barcelona subieron las ocupaciones un año más, un 10% más que el año anterior. Por otra parte, en la ciudad de Barcelona hay contabilizados actualmente 57.000 inmigrantes ilegales. Es paradójico y es injusto que tanto un ocupa como un inmigrante ilegal puedan inscribirse en el padrón municipal como residentes, puesto que ningún precepto legal lo impide. Al contrario, aquel que comete esta ilegalidad se puede ver recompensado con todos los derechos y beneficios sociales que lleva aparejado el empatronamiento. No impedir esto supone amparar directamente una situación ilegítima, como es la ocupación. Lo mismo ocurre en el caso de los inmigrantes ilegales, ya que, por el simple hecho de encontrarse empadronados, pueden acceder a un considerable número de servicios y de ventajas sociales. En resumen, estamos invitando a que se hagan las cosas de forma ilegal, porque no solo no se castigan, sino que tienen premio y gordo. Es necesario insistir en las consecuencias profundamente nocivas que tiene el fenómeno de la inmigración ilegal en nuestra sociedad, especialmente la seguridad ciudadana. Por eso esta propuesta trata de impedir que tanto los ocupas como los inmigrantes que han entrado en España y residen de forma irregular puedan inscribirse en el padrón municipal y disfrutar de esta forma de los derechos y privilegios que ello concede. porque cada derecho que se le concede a un delincuente o a un ilegal le resta derechos a alguien que lo necesita y que cumple. Barcelona tiene un grave problema de inmigración ilegal y un grave problema de ocupación. El primero con tremendas consecuencias, importando inseguridad, delincuencia y deterioro de los servicios públicos y atentando contra nuestra identidad, valores y cultura. Y el segundo es un atentado flagrante contra los derechos tan básicos como el derecho a la propiedad privada y el derecho a la inviolabilidad del domicilio. Nuestra ciudad se ha convertido en un infierno para los propietarios o los que anhelan serlo y en un verdadero paraíso para los delincuentes, los ocupas, los inmigrantes ilegales y también para el continuo fraude de ley. Y digo el continuo fraude de ley porque son ya habituales los casos en los que la policía tiene que desarticular organizaciones criminales que luchan con el empadronamiento de ilegales ilegales. Organitzaciones mafiosas que ven precisamente en sus leyes el perfecto ecosistema en el que desenvolver sus nuevas formas de esclavitud. Los poderes públicos no solo amparan, estimulan y promueven situaciones de ilegalidad, sino que, además, cuando conceden el padrón les otorgan efectos positivos. Y digo esto porque precisamente los empadronamientos de esta naturaleza son los que a su vez favorecen el efecto llamada de la inmigración ilegal y los que acarrean mayores niveles de inseguridad, precariedad y deterioro de los servicios públicos cuando no el colapso. Han constituido entre todos ustedes un sistema perfecto para blindar a las mafias la delincuencia y la ocupación. Mientras tanto, al Barcelona es medio solamente le ofrecen precariedad, falta de certezas e inseguridad. Desprecian ustedes a la Barcelona que madruga, la que trabaja sin descanso para llegar a fin de mes sin ninguna certeza ni protección. Porque digan lo que digan ustedes, nadie quiere tener como vecina un ocupa, ni residir en un barrio rodeado de delincuentes, ni que esos impuestos vayan directamente a facilitar la vida a los que han llegado de forma ilegal, mientras ellos no llegan a fin de mes, no pueden comprarse una casa y sufren las listas de espera provocadas por la saturación de los servicios públicos. Hace unos meses Vox descubrió que había 6.000 personas empadronadas en un mismo inmueble en este ayuntamiento. Y es que están ustedes empadronando a mansalva, a veces en inmuebles particulares sin el consentimiento del propietario. Es decir, ustedes colaboran y fomentan directamente este fenómeno. El padrón municipal debería aportar un reflejo de la realidad y debería ser una herramienta objetiva para que los propietarios puedan expulsar de forma inmediata a los ocupas. Pero actualmente el padrón es un arma que utilizan estos para reírse del propietario y que utiliza los ilegales para obtener todos los derechos y ninguna obligación. Por todo ello, tenemos esta propuesta, que en resumen pretende declarar nula la inscripción en la vivienda sin los documentos que lo acrediten, buscar las fórmulas técnicas ilegales para establecer la prioridad nacional en el acceso a las ayudas municipales y exigir a las Administraciones que procedan a expulsar a sus países de origen a todos aquellos inmigrantes que entren ilegalment a Espanya o que, habiendo entrado de forma ilegal, cometen delitos violentos o contra la libertad sexual o hagan del delito leve su modo de vida. Gracias.

Té la paraula la regidora Monté, de Junts.

Gràcies, alcalde. Aquesta és una proposició on se'ns parla de padró, d'ajuts socials, d'immigrants, de delictes i d'expulsió, perquè és t'ordre. I el colofó és establir una prioritat nacional en l'accés als ajuts municipals és a dir, en primer lloc, els espanyols. Doncs molt bé, nosaltres quan parlem de padró, d'ajut social, siguin municipals, siguin de qualsevol altra índole, d'integració de persones nouvingudes, ho fem sempre des d'una doble perspectiva, que és la dels drets i els deures. Històricament sempre hem estat aquí i continuarem estant, així com treballant per aquelles modificacions, quan siguin necessàries, que ens permetin millorar les polítiques públiques o les eines i els instruments, el padrón és clarament un, que permetin dignificar al màxim el dia a dia de moltes persones. I pel que fa als ajuts socials, vostès el que proposen, com sempre, és segregar per naixement o origen. Nosaltres, quan parlem d'ajuts socials, el que fem és atendre les necessitats concretes d'aquelles persones més vulnerables i, en tot cas, ajustar, enllindar que estableix qui té dret i en quines condicions. Mai dels mais ens trobaran en els seus plantejaments, per tant, el nostre vot, òbviament, és en compte.

Regidora González Comuns.

Gràcies, alcalde. En aquesta proposició es parla de limitar el dret al padró a les persones migrants, es parla dels efectes querida, es parla ara en aquesta intervenció de la Barcelona qui madruga i referint-se a ocupes, immigrants il·legals, delinqüència, barrejant tota una sèrie de conceptes. també relacionat amb el dret a l'habitatge, però en cap cas es parla d'aquelles persones i d'aquelles forces empresarials també estrangeres, com els fons voltors, que són els que generen una especulació immobiliària a les nostres ciutats. No es parla de perseguir l'evasió fiscal de les màfies immobiliàries que fan que a dia d'avui viure no sigui un dret i tenir un habitatge digne no sigui un dret en aquesta ciutat. Tant de bo puguem expulsar dels nostres barris i de la nostra ciutat aquesta especulació que genera mort i que genera misèria. Es parla de la Barcelona que madruga. Agafe vostè, senyor Pulido, el metro a les 6 del matí i miri què és el que madruga. A netejar els carrers, a treballar, a netejar també les cases de la zona alta de Barcelona. Parli vostè també de qui recull la fruita fora de Barcelona, la fruita que arriba al nostre plat. Potser s'emporta una sorpresa. I un missatge també pel Partit Socialista. Limitar el dret del padró ens porta avui a l'extrema dreta aquesta proposta. Doncs prenguem nota perquè precisament limitar el dret al padró i que de fet ens arriben notícies de persones desempadronades també en aquestes modificacions administratives que s'estan fent des del govern del Partit Socialista, doncs potser encara hem d'ampliar més drets per llançar un missatge que la ciutat de Barcelona empadrona més, és més garantista amb això que no és un regal i que és un dret subjectiu de les administracions públiques. Per tant, nosaltres votem en contra.

Gràcies, alcalde. Tres idees. Aquesta proposició és absolutament vergonyosa. Dos, la normativa del Pedró és molt clara i contradiu fil per randa tota la seva intervenció. Li recomano que per una vegada... se la llegeixi, l'entengui i s'ajusti a la llei i a la normativa, que té nassos que jo li hagi dit això a vostè. Tercera idea, nosaltres estem per garantir els drets, per vetllar per drets, per defensar drets, per assolir drets de totes les persones, sense excepcions i sense cap tipus de discriminació. I clar, vostès estan exactament en el punt contrari, vostès només pensen a retallar drets, a retallar drets, a limitar-los, a vulnerar-los, a restringir-los... a les persones més vulnerables, que són exactament les persones a les quals, des de les institucions, més hauríem de protegir i més hauríem d'acompanyar. Vostès són el món al revés, senyors de Vox, votarem en contra.

Residor Emilian, Pepe.

Sí, gracias, alcalde. En esta proposición se mezclan, como se ha dicho, cuestiones muy distintas. Requisitos de residencia, empadronamiento y expulsión de los extranjeros en España. Son medidas que por general presentan muchas dudas jurídicas respecto a su legalidad, por lo que suponemos que o bien se desconocen los aspectos legales de determinadas cuestiones, como los relacionados con el empadronamiento, O se ha hecho una interpretación deliberadamente incorrecta de nuestra legislación para buscar precisamente el quedarse solos en la defensa de dichas medidas. Por ejemplo, proponen la modificación de la ley de bases del régimen local que regula el padrón municipal en el sentido de añadir más requisitos para dificultar el empadronamiento de extranjeros. Como decíamos, esta proposición desconoce la constante y reiterada jurisprudencia del Tribunal Supremo sobre la naturaleza del padrón, que no es más que un instrumento para conocer cuántas personas viven en una determinada ciudad con fines únicamente administrativos, es decir, conocer el número de habitantes para dimensionar correctamente los servicios que presta un ayuntamiento. Por lo tanto, el añadir requisitos no va a cambiar esa naturaleza jurídica que ni otorga ni quita derechos y, de hecho, desde un punto de vista jurídico, cualquier requisito añadido va en contra de lo que ha sostenido el Tribunal Supremo sobre la finalidad del padrón. Por otra parte, estamos de acuerdo en que uno de los problemas de la delincuencia multireincidente es la dificultad para expulsar a los delincuentes, pero al exigir, como hace la proposición, a las administraciones que se les expulse, se convierte en un brindis al sol. La expulsión no la llevan a cabo las administraciones públicas, como dicen ustedes, las acuerdan los jueces y los tribunales, y estos están sometidos a una serie de normas y criterios, algunas de carácter universal, que no pueden saltarse. Desde el Partido Popular estamos a favor de abrir un debate sobre esta cuestión y revisar aquellos mecanismos que imposibilitan que una persona que cometa delitos no pueda ser expulsado. Pero lo queremos hacer bien. Miren, yo se lo he dicho más de una vez, inmigración la necesaria, delincuentes ninguno. Desde el PP defendemos toda la firmeza del Estado de Derecho y también el humanismo más responsable. No se puede controlar la inmigración con eslóganes ni tampoco proponiendo medidas ilegales como la que hoy plantea Vox. No se lucha contra la inmigración ilegal con un ayuntamiento ilegal. Este es un tema serio, por lo tanto, hay que actuar con seriedad. Después, ustedes presumirán en las redes sociales de que se han quedado solos en esta votación. Ya sabemos que es un modus operandi. Nosotros defendemos la inminución legal y ordenada. Ustedes, marketing demagógico y propuestas impracticables. Por eso acabo haciéndoles una simple pregunta. Díganme un ayuntamiento, solo un ayuntamiento en toda España donde ustedes estén aplicando las medidas ilegales que hoy aquí proponen y así, si me dicen ese ayuntamiento, empezarán a ganarse el derecho a ser escuchados.

Nos abstendremos.

Sí, gràcies, alcalde. La proposta que presenta avui Vox no només incorren greus errors d'interpretació jurídica, sinó que suposa una deriva política perillosa que atenta contra els principis més àgics d'un estat de dret i democràtic. Per tot això, el govern municipal ho rebutja de manera contundent, tant per raons tècniques com ètiques, legals i polítiques. Des d'un punt de vista tècnic i jurídic, l'empedonament no és un privilegi, senyors de Vox, és un dret i una obligació administrativa. Així ho estableix la llei 7 barra 1985, reguladora de bases del règim local, que l'article 15.1 de la mateixa diu que tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure's en el padró del municipi en què resideix habitualment. Per tant, no estableix cap distinció per situació administrativa ni per nacionalitat. I aquest precepte, a més, ens troba el seu sostén en reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ha manifestat en diverses sentències que el padró és un instrument essencial per garantir drets bàsics i entre ells l'accés a la sanitat pública, a l'educació obligatòria o als serveis socials d'emergència. Impedir l'empadronament, com vostès proposen, equivale a invisibilitzar persones que viuen a la nostra ciutat. I això, precisament, és el que no tolerarem. senzillament perquè les condemna a la marginalitat sense protecció, sense drets i sense garanties. D'altra banda, ho rebutgem des d'un punt de vista ètic i polític. La proposta és profundament contrària als valors que defensa aquesta ciutat, valors com la convivència, la inclusió i la dignitat humana que sembla que vostès desconeixen per complet. Barcelona no retrocederà ni un pes en el que és discursos que estigmatitzin persones per la seva situació administrativa o que criminalitzen la pobresa. Allò que vostès anomenen beneficiar-se del padró, nosaltres ho anomenem accedir als mínims vitats que defineixen una societat civilitzada i democràtica. Pel que fa a les ocupacions, aquest govern ha estat clar. Defensem el dret a l'habitatge, combatem les màfies que trafiquen amb la necessitat i treballem per protegir tant els petits propietaris com les famílies vulnerables. Però barrejar aquests fenòmens amb la immigració i fer-ho amb dades sense cap contextualització no és fer política, és sembrar la por. I permetin també ser clara, la inscripció al padró no legitima una agitació jurídica de residència ni de propietat. Així ho ha dit el defensor del poble, ho ha confirmat la Fiscalia General de l'Estat i ho sostenen també la FEM i diversos organismes internacionals. Pel que fa a la proposta de prioritat nacional, cal recordar que vulnera frontalment l'article 14 de la Constitució espanyola. que garanteixen la igualtat davant la llei sense discriminació per raó de naixement, raça o qualsevol altra condició o circumstància personal. I en relació a la seva proposta d'expulsió massiva de persones en situació irregular, permetim recordar-li que ni el Codi Penal ni la llei d'estrangeria contemplen la possibilitat de deportar algú per fet delictiu lleu, tal com diu vostè, al seu mode de vida. Això no existeix, els insto i els pregons que estudien. I utilitzar també aquests termes en una institució democràtica no només és una manca de record, sinó que és una autèntica irresponsabilitat política.

Molt bé, anem a temps. Ponència, dos minuts.

Senyora Monté, sí, és verdad. Nosotros pedimos la prioridad nacional y prioridad para españoles, Y cuando lo decimos desde Cataluña estamos hablando de prioridad para catalanes, que ustedes deberían tenerlo en cuenta. No me extraña que estén como están temblando por nuevas fuerzas que están llegando y que les van a hacer un roto si siguen en esta línea importante. Y no me extraña, de verdad. Señor González, yo estoy totalmente de acuerdo... No de acuerdo, no. Es que mi respeto hacia las personas que vienen a trabajar es total. Las personas que vienen a trabajar en lo que sea, sea a limpiar, sea a lo que sea, que vengan a trabajar. A mí la gente que viene a limpiar, todo el respeto. La gente que viene a limpiar carteras, ningún respeto. Esos los quiero fuera, fuera de aquí. Y como yo, la campaña de la gente, seguro que sus votantes también. Señora Baró, usted no se ha leído la propuesta. No es que queden cumplir la normativa, lo que queremos es cambiar la ley. Lo que proponemos es que se cambie la ley, evidentemente, la que ya ahora no sirve, por eso pretendemos cambiarla. Y, señor Millán, con todo el cariño, el derecho a ser escuchado no nos lo va a dar a usted ni su partido. El Partido Popular se piensa que Vox es una pequeña sucursal del Partido Popular en el que ustedes hacen y deshacen y dan permisos o quitan permisos. El derecho a hablar aquí nos lo ha dado el pueblo de Cataluña. El pueblo de Barcelona, mejor dicho, casi 40.000 votos, no ustedes. Y usted dice que el padrón debería ser para mera estadística. Estamos de acuerdo. Es que el problema es que no sirve para eso. El padrón sirve hoy en día para esquivar la ley y para aprovecharse de los errores de la ley. Así que, una vez más, no falla.

Junts, un minuto. Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular. Resultat secretari.

Alcalde, perdó. Em queden 12 segons. Una coseta només que m'ho he oblidat. Senyor Gai, usted ha hablado que nosotros hemos estigmatizado la pobreza. No hemos hablado de pobreza en toda la propuesta. Ni una vez. Hemos hablado de ocupación y de inmigración ilegal. Nada más matizarle eso.

Resultat secretari. Rebutxaria la proposta amb el vot favorable a Vox, el vot en contra... de Junts per Barcelona, de Somco, Esquerra Republicana i el grup Socialista i l'extensió del Partit Popular.

Molt bé, anem a pregs. Comencem pel primer que formula Esquerra Republicana el... Un segon. Anem a pregs. Comencem pel que formula el grup municipal de Junts per Barcelona, regidora Lailla, a la regidora Villanueva. Endavant.

Sí, gràcies, alcalde. Avui presentem un preg sobre un tema que ens preocupa profundament, que és l'accés a la pornografia als menors d'edat. Hi ha dades preocupants d'un informe de Save the Children, que va fer poques setmanes, que deia que l'edat mitjana d'inici a l'accés a la pornografia és al voltant dels 8 anys, entre 8 i 12, entre 10 i 12 els nois sobretot, però també les nenes una miqueta més tard. I també el 90% revela que els adolescents són consumidors d'aquests continguts, que a vora un 40% ho fan entre una o dues vegades a la setmana, però quasi bé un 30% ho fan cada dia. Això és preocupant entre altres coses pels efectes negatius que es constaten que hi ha del consum de pornografia, sobretot en l'efecte que té la salut mental dels adolescents, especialment quan no tenen una educació sexual suficient i adequada que els permeti contrastar, interpretar o contextualitzar aquests continguts. També hi ha un informe del Col·legi de Metges de Barcelona i del Col·legi d'Infermeres de Tarragona que alerta sobre aquestes conseqüències preocupants per com construeixen aquesta visió els adolescents del que són les relacions sexuals, distorsionant la percepció de les relacions, cosificant els cossos sobretot de la dona, la dominació masculina i generar unes expectatives molt sovint irreals sobre les seves experiències sexuals futures. És cert que hi ha diferents iniciatives que han fet diferents administracions, vull destacar la cartera digital beta que encara està en desenvolupament, accions de la comissió de prevenció de violències sexuals de l'alt Urgell, o també la propera aplicació del reglament de serveis digitals, que són bones iniciatives, però avui Nosaltres entenent que per treballar aquest tema no només s'ha de fer des d'una visió de salut, sinó també des d'una visió educativa, fem aquest preg en el que proposem precisament que el govern municipal treballi conjuntament amb la Generalitat per dotar aquest programa de salut i escola dels recursos humans necessaris i econòmics per tal de fer alguna acció específica que abordi aquest tema de la salut educativa. sexoafectiva a l'etapa de primària i que ja es detectin aquestes conductes que poden ser preocupants o de risc en el seu desenvolupament i també que s'insti el govern de l'Estat a dur a terme totes aquelles mesures que ens permetin expressar les normatives que existeixen com pot ser l'aplicació efectiva del reglament de serveis digitals o la millora de la llei orgànica per a la protecció dels menors en els entorns digitals. Gràcies.

Regidora.

Gràcies, alcalde. Estem compromesos i entenem la necessitat de protegir la ciutadania i molt més especialment aquests col·lectius més vulnerables, infants i joves, i per tant ja penso que acceptem el seu prec i votarem a favor del seu prec. I de fet, amb aquest neguit compartit, vam aprovar una mesura de govern davant d'estat digital dotada amb un total de 6 milions d'euros que té precisament la finalitat d'abordar reptes associats a l'ús o mal ús, en aquest cas, de les tecnologies digitals, especialment amb aquestes edats primerenques, amb l'objectiu de reduir els impactes negatius. I sabem que són plenament sensibles perquè els riscos que comporta la infància i l'adolescència és l'accés a aquests continguts inadequats, i l'accés precoç a la pornografia pot tenir un impacte i té un impacte sobre el desenvolupament emocional i sexual d'aquestes persones. Ara bé, en qualsevol cas jo crec que és important també posar el focus en la col·laboració a través del consorci, evidentment no tant sobre el programa Salut i Escola, que és una bona eina, però sí també incorporar l'educació afectivo sexual al currículum escolar i per tant que no depengui d'un únic programa sinó que això s'instal·li i formi part de l'activitat curricular de les escoles que de fet és una demanda llargament reclamada per la comunitat educativa i de fet ja estem treballant en bona mesura en aquesta línia en col·laboració amb el Consorci i des de l'Agència de Salut Pública en programes específics, en programes formatius que incorporen continguts i metodologies per exemple per potenciar el benestar emocional de l'alumnat i que inclou també específicament l'educació sexual i afectiva. Ho fem a través de programes per donar eines als docents per treballar conductes de res, d'addiccions també i per intervenir relacions abusives. Un d'aquests és Escoles per la Igualtat i la Diversitat, una altra, per exemple, és la iniciativa Encercle adassada a les etapes infantils, primària i secundària de les escoles del Pla de Barris, o també pel segon cicle d'educació infantil, el projecte de 1, 2, 3 emocions. En definitiva, crec que hem de continuar apostant aquí, però anar una pas més enllà del programa Salut i Escola, i és incloure aquesta educació en l'activitat curricular. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs seguim amb el prec que formula Junts per Barcelona, el regidor Rodríguez, l'alcalde.

Sí, gràcies, alcalde. Avui Junts per Barcelona presenta un prec que ha estat transaccionat amb el govern que els demana lideratge, que els demana proactivitat i col·laboració amb el veïnat i amb la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família per definir un projecte definitiu de definició del temple, de finalització del temple. I no ho fem perquè el 2026 sigui l'any Gaudí, ni ho fem perquè el 2026 Barcelona ostenti la capitalitat de l'arquitectura, sinó que ho fem simplement pels veïns, pels veïns que paguen el preu, en forma d'incertesa, d'aquesta indefinició del projecte. A mi fa, aviat farà un any de la reunió de la seva atinent d'alcalde, la atinent d'alcalde Bonet amb els veïns, i del seu compromís públic de tenir definit aquest projecte al llarg d'aquest mandat i els veïns no han tingut cap més notícia. Per això avui els demanem que parlin amb el temple, que ho facin, però que també parlin amb els veïns que han de ser coprotagonistes i no convidats de pedra d'un acord que ha de permetre principalment desafectar de manera immediata el major nombre de finques possibles, però també definir quines seran afectades i sobretot de quina manera s'hauran de compensar aquestes afectacions. Creiem que el temple s'ho val i creiem, sobretot, que els veïns s'ho mereixen i per això avui els presentem aquest prec.

amb l'objectiu i fins i tot amb les prioritats. L'objectiu és que efectivament en aquest mandat puguem assolir un camí que permeti que especialment les 426 famílies que estan afectades en aquests moments per un planejament que dura més de 40 anys, i que no s'ha abordat en tot aquest període democràtic, no ho ha fet cap alcalde ni cap alcaldessa, a la línia del que ha fet aquest govern, perquè un dels objectius que ens hem marcat com a govern és justament donar certesa a les famílies que estan afectades a planejaments. Avui mateix hem aprovat la desafectació de 200 habitatges a la Teixonera. Ho hem fet al CLOT, amb 800 habitatges que estaven afectats i que ja no ho estan. Ho volem fer a Sants Vedal, on hi ha 700 famílies que estan afectades, Ho estem fent, ho volem fer a Vilapiscina, 50 habitatges. Es va fer en el mandat passat a Gràcia, 500 o a l'MPGM del 22 de roba amb 800 habitatges. Crec que moltes famílies fan massa anys que esperen saber què serà el futur de les seves propietats. propietats que no poden rebre, diguem-ne, ni inversions, ni millores, ni certeses de futur per planejaments urbanístics que a vegades de forma, amb una dilació indeguda o no justificada, hipotequen a les famílies propietàries dels seus habitatges. I, per tant, coincideixo amb vostè en que la prioritat ha de ser donar certesa a les famílies que viuen en la seva família i, alhora, i per aquest ordre permetre que la façana de la Glòria, especialment, tingui definitivament una solució que culmini una obra tan important per la nostra ciutat com és el temple de la sala de família.

Gràcies, alcalde. Jo li agraeixo de veritat l'acceptació del PREC, però sap què passa? He de dir que la seva paraula no té cap valor. i cregui'm que li dic amb pena, és així, però ho penso de veritat, perquè vostès han demostrat repetidament que no tenen cap problema en dir avui blanc i en fer demà negre. Avui mateix vostès han arribat al clímax d'aquesta manera de fer, han aprovat una modificació de crèdit dient que no pensen complir-la, o dient d'una altra manera, que hi haurà gent, hi haurà entitats incloses en aquesta modificació que cobraran, i d'altres igualment incloses en aquesta modificació que no cobraran. I perdonin que els digui, algú podria parlar de discrecionalitat i algú podria parlar d'inseguretat jurídica. Jo crec que simplement hem de parlar d'un govern del que dia passa a Nyempany, d'un govern del tot si val per la cadira, que està disposat a fer una cosa i dir-ne una altra quan li convé. Per tant, com deia, agraeixo l'acceptació del PREC i espero que els segueixi convenint aprovar-lo, perquè en el moment que no els hi convingui, i que vostès hagin de triar entre el seu interès propi i el de la ciutat, triaran, com fan sempre, el seu.

Senyor regidor, aquesta tàctica d'intentar esmenar o corregir un missatge o una posició política del seu grup que no ha estat entesa per ningú, en un tema que és un altre, que afecta famílies concretes, en noms i cognoms, al barri de la sala de família, crec que no és la forma de procedir. De tota manera, la nostra paraula val el que valen els 200 habitatges que hem desafectat a la Tachonera, els 700 habitatges que volem desafectar a Badal, els 50 que volem afectar al barri de Vilapiscina, els 800 que hem desafectat al Clot i els que volem també desafectar el barri de la Sagrada Família. Seguim. Grup Municipal de Barcelona en Comú, formula el PREC al regidor Rebell, al regidor López, respon al regidor Rebell.

Gràcies. Ens arriben queixes de diverses associacions de famílies d'alumnes, AFES de la ciutat, del Poblenou, de les Corts, d'Horta i Nardó, de fet, de pràcticament tots els districtes de la ciutat, sobre com s'estan gestionant les propostes de transformació dels entorns escolars que han presentat els pressupostos participatius. Propostes que, malgrat haver superat la fase de priorització, estan sent modificades pels equips tècnics fins al punt que es desvirtua completament el seu sentit original. Algunes afes davant d'aquest escenari es plantegen fins i tot llençar la tovallola i retirar les seves propostes. Amb aquest prec, instem al govern municipal i especialment a la tinenta d'urbanisme per tal que intercedeixi perquè aquestes propostes es puguin mantenir amb el màxim respecte per allò que originàriament han plantejat els seus promotors.

El seu prec planteja, de fet, més enllà del que ens diu ara, dues qüestions, dues vessants. Una primera referida, efectivament, als pressupostos participatius. Dir que ara mateix s'està procedint a la validació tècnica que hi han de passar totes les propostes per tal que puguin arribar a la votació final, Comprim els requisits anunciats i formulats en la convocatòria d'aquesta edició. Aquests requisits que estaven a l'abast de la convocatòria tenen a veure amb el límit pressupostari, és a dir, la meitat disponible de recursos a cada districte. limitacions per raons de planejament, viabilitat tècnica o bé impactes amb altres serveis municipals. Per tant, el que hi ha no és el desvirtuar res, sinó l'adequar, tal com ho demana la normativa de la convocatòria, els projectes, les condicions que els facin viables i que els facin executables. Dir-li que a hores d'ara, contràriament a aquestes informacions que vostè ens diu, Tenim ja 46 projectes validats pels equips tècnics relacionats amb educació i 12 dels quals en concret pel que fa a entorns escolars. També esmentava en el prec escrit el tema del programa de protegim escoles. Aquest programa segueix viu i actualment s'està treballant en consolidar les actuacions tàctiques legalitzades fer-hi avaluacions i millores, auditar els centres educatius que no van estar incorporats en aquest programa de protegim escoles i millores en la senyalització. Tot plegat d'aquí uns mesos conclourà amb l'elaboració d'un pla, d'un pla que haurà d'estar dotat econòmicament, lògicament, i pel qual esperem poder negociar amb els propers pressupostos el seu suport financer. Per tant, en el ben entès que estem executant i que estem duent a terme aquestes dues vessants del Suprem, li acceptem.

Senyor Rebell, aquesta és la quarta vegada en aquest pla menari que interpel·lo el seu govern en relació a la protecció, transformació i millora dels entorns escurals. Les tres primeres van ser per demanar la continuïtat del programa al qual feies ment el Protegem les Escoles. En totes elles, la senyora Bonet ens va fer promeses, cap d'elles s'ha complert. Amb el que jo ja dono per fet, com també ho fan moltes afes de la nostra ciutat, que el seu govern ha deixat caure aquest programa. Un programa reconegut, valorat per les comunitats educatives, qualificat com a molt efectiu en la protecció de la salut dels infants en l'auditoria feta per l'Institut de Salut Global de Barcelona, reconegut com una bona pràctica en el pla de seguretat viari redactat pel seu propi govern, actuacions aquestes que altres ciutats del món impulsen com a política estructural i que en canvi aquí vostès aturen. Actuacions que ens garanteixen la seguretat i la salut dels infants a la nostra ciutat, que haurien de continuar sent estructurals per evitar desigualtats entre barris i que vostès no només s'aturen, sinó que eviten que es puguin canalitzar via pressupostos participatius. És trist veure com el seu govern ha decidit abandonar la protecció dels entorns escolars i no, senyor Rebell, no és un problema tècnic, és una decisió política. Han deixat caure un programa que funcionava, que és reconegut, i alhora desactiven la participació cidadana quan aquesta els incomoda. I aquesta és la seva Barcelona, senyor Coiboni, una ciutat on la salut i la seguretat dels infants sembla ser que no són una prioritat.

Dir-li que és absolutament falsa aquesta afirmació que vostè fa, no s'atura cap projecte. Com li dic, els pressupostos participatius estan validant propostes d'entorns escolats i aquestes propostes estan dotades econòmicament. Cal que la votació popular les tiri endavant. I pel que fa a la resta, com li dic, el programa està plenament actiu. Surtosament en aquest escara fall que vostè ens ha fet no ens ha demanat una nova reprovació que sembla ser l'esport preferit d'aquesta jornada.

Molt bé, seguim amb el següent prec que formula Esquerra Republicana Regidor de Baró? Sí. I respon el regidor Mercè. No.

Bueno, vaig jo primer, no?

Perdó, és que jo m'havia saltat una.

Em sembla que em respon vostè.

Per això no, mirant, perquè no... La regidora Baró respon alcalde.

Efectivament, molt bé. Avui portem un prec sobre drets, sobre justícia social, de fet, sobre model de ciutat. Parlem una vegada més, perquè és una qüestió que ens preocupa i ens ocupa, parlem de lloguers temporals, una escletxa legal que s'ha convertit en una autèntica autopista per a especulació immobiliària. La llei estatal del dret a l'habitatge, aprovada al maig del 2023, va deixar fora tota aquesta peça, una peça clau, els lloguers temporals, i les dades no fan més que acreditar-ho. El 30% dels lloguers a Barcelona ja són de temporada segons els principals portals immobiliaris i segons l'observatori... ...alguns barris arriben fins i tot al 40%, barris com la Barceloneta, etc. Això no són lloguers per a estudiants, això no són lloguers associats a trasllats laborals puntuals o a situacions excepcionals. Aquests contractes s'estan utilitzant de manera sistemàtica per evitar els límits legals, per no aplicar el topall de preus, per evitar la durada mínima obligatòria i per fer fora els veïns cada 11 mesos. En definitiva, per convertir l'habitatge en una mercaderia de rotació ràpida. És un fenomen que desplaça el lloguer estable i assequible, que tens encara més el mercat, que trenca la vida comunitària, per tant, el nostre prec és molt clar i molt concret. Que el govern municipal de Barcelona es comprometi a acollir-se a la regulació de lloguers temporals que vam acordar el passat 8 d'abril al Parlament de Catalunya, un cop finalitzin els tràmits legislatius corresponents. Gràcies.

Doncs, regidor, acceptem el PREC perquè és el que pensem fer, perquè som plenament conscients de l'ús fraudulent que s'està fent servir de la figura del lloguer de temporada per defugir la intervenció en el mercat que s'ha produït a la nostra ciutat, l'única gran ciutat de l'Estat. a la qual està en vigor en aquests moments la regulació dels lloguers i que comença a tenir efectes positius en termes de contenció de pujada de preus però que efectivament el frau de llei amb la no regulació dels topalls de preus en l'àmbit dels Llogues de temporada té com a conseqüència el que tots sabem pel que ens diuen molts veïns i veïnes i pel que veiem en molts portals immobiliaris. I per tant s'ha de fer l'aplicació de les normes perquè efectivament el que estem fent són canviant les regles del joc. unes regles del joc que passen per garantir l'accés a l'habitatge de lloguer, no només per la via de l'oferta pública, a la qual estem treballant de forma intensa i a una gran velocitat per augmentar el parc, i per tant augmentar l'oferta d'habitatge disponible a la ciutat, i d'intervenir en un mercat que està tensionat, legalment reconegut com a tensionat, i que les lleis, tant de l'Estat com les que han sortit del Parlament de Catalunya, ens permet aquesta intervenció. I en aquest sentit coincidim amb el sentit de la seva proposició, i a més a més vaig celebrar i celebrem l'acord que es va produir en el Parlament de Catalunya amb les forces progressistes, per tant, que tinguem els instruments, aquells que estem aplicant, La llei de regulació dels joguers no tinguem aquest punt de fuga, que és un punt fosc i negre, que no ens permet assolir els objectius, efectivament, que hi hagi no només una contenció de preus, que ja s'estan aconseguint, sinó augmentar el nombre de pisos que estan al mercat per jugar. Regidor.

Sí, agrair l'acceptació del PREC, com no per si d'altra manera, dir que la música sona bé, però també dir-li que fa molt temps que la música sona bé i després costa molt que es concreti en mesures concretes. Per tant, sí que l'avisem, l'aviso, que estarem molt amatents a que es pugui complir aquest PREC, que la persona s'aculli. aquesta futura norma que regularà els lloguers temporals, que és una mesura necessària perquè no podem permetre que el 30 o el 40% del mercat funcioni fora de la normativa, perquè això té un impacte enorme en el dia a dia i en l'accés a l'habitatge dels barcelonins i de les barcelonines, i recordar que, a més a més, el contingut s'haurà d'aterrar i el contingut de l'acord diu coses com que només es podran fer lloguers temporals justificadíssims, que s'haurà d'acreditar documentalment aquesta temporalitat i que s'hauran d'introduir mecanismes de sanció per evitar l'ús fraudulent d'aquest tipus de contracte que ha estat fins ara la norma habitual i que per tant està tenint un impacte gravissin en el dia a dia de totes les persones que viuen a Barcelona, que són d'aquí, que són d'allà, que són on sigui, però que estan vivint aquí, que han decidit viure aquí, han decidit fer ciutat aquí i vestir el seu futur també a la nostra ciutat. Per tant, estarem molt amatents al compliment d'aquest PREC i de totes aquelles iniciatives que vagin dirigides a regular aquests lloguers temporals.

Gràcies.

Moltes gràcies. Passem al següent prec, que formula Esquerra Republicana al regidor Castellana, al regidor Mercè.

Gràcies. Barcelona disposa d'una xarxa pública de biblioteques municipals de 41 equipaments distribuïts pels districtes de la ciutat, que juguen un paper fonamental en el foment dels avis lectors de la ciutadania, especialment entre les persones més joves. Són el segon servei municipal més ben valorat pels barcaonins i barcaonines i són, sens dubte, un dels referents culturals de la ciutat. De fet, posen a l'abast de la ciutadania un fons bibliogràfic de més d'un milió setcents mil llibres, dels quals un 55% aproximadament són en castellà i un 40% en català. De fet, hi ha casos com el de la Biblioteca de Montbau, on els títols en llengua castellana dupliquen els llibres en llengua catalana, un 65% respecte a un 32% i escaig per cent, i de fet, a més de la meitat de les biblioteques barcelonines, els llibres en català no suposen ni el 40% del catàleg i en cap d'ella supera el 47,5% dels fons. De fet, per exemple, a la Biblioteca Gabriel García Márquez, els llibres en català no representen ni un 37% de tots els llibres del seu fons. Tot i aquesta situació desfavorable, els títols en llengua catalana són els més sol·licitats pels lectors i lectores en préstec i especialment pel que fa a literatura infantil i juvenil. Per tant, tenim una demanda molt més alta que l'oferta que hi ha. El 2023, el 52% dels préstecs al conjunt de Catalunya van ser llibres en català davant d'un 45,7% de llibres en castellà i a la demarcació a Barcelona un 50% en català respecte al 47% en castellà. De fet, aquest darrer Sant Jordi, els llibres més venuts van ser un 51% en català i un 48% en castellà. Per tant, tenim més demanda que oferta en aquest sentit. I què demanem amb aquest prec? Que l'Ajuntament de Barcelona, com a institució de la capital del país, assumeixi un rol de lideratge i implementi diverses mesures per fer de Barcelona la capital de la lectura i de la lectura en català. Una partida pressupostària per la compra de 10.000 llibres en català de noetats i també obres de catàleg, També un disseny de política d'adquisició de fons bibliogràfics que permeti consolidar l'increment de l'oferta de títols en català en tota la xarxa i també en les biblioteques en concret. També un pla de mesures de traducció al català i en aquelles disciplines on hi ha manca d'oferta comercial en català també. ajudes a la traducció i a l'edició com demana el sector. Per tant, i finalment, que es potenciï el català en les activitats del programa d'acció lectora. Tot aquest conjunt d'iniciatives per fer de Barcelona la capital de lectura en català. Gràcies.

Moltes gràcies. Regió de Mercè.

Gràcies. Barcelona ja és la capital de la lectura en català i de l'edició en català. No és així. És una redundància recordar-ho. Però, dit això, posem-nos d'acord en les dades. Són les que vostè ha assenyalat amb alguns detalls que caldria dir també. En un context editorial que edita el 70% de llibres en castellà. Per tant, el 40% de llibres de casa en català en un país que edita el 70% de llibres en castellà no deixa de ser una claríssima intencionalitat política i programàtica de prioritzar justament el català. Des d'unes dates del 24, que són rellevants, es van comprar 12.000 llibres, títols diferents en català, amb un total de 54.000 exemplars. Això és un 51% de la compra. És a dir, que en aquests moments la política bibliotecària clarament incentiva el català, prioritzant absolutament el llibre per ser original, quan és català o castellà, i prioritzant clarament la traducció al català dels llibres internacionals. Des d'aquest punt de vista crec que està fent la feina. És cert que tenim una demanda amb clubs de lectura majoritàriament en català. És cert que és especialment important el préstec en català amb edat escolar, s'ha de dir, quan l'edat no és escolar es reequilibra. Hi ha un element en què sí que jo li proposo un consens per tal d'aprovar i tirar endavant aquesta proposta, crec que vostè entendrà i compartirà, que és justament l'increment de títols, no dic, perdó, no l'increment de títols, l'exemplar d'un mateix títol no l'haurien de fer un esforç perquè justament la demanda en grups de lectura en català és exigent i aquí es podria ajudar. Però hem de tenir en compte també que aquest tema l'hem de parlar a les biblioteques, hem de veure exactament la capacitat d'emmagatzematxa, les seves polítiques editorials, cada biblioteca no és un contenidor neutre de llibres, sinó que té una especialització i, per tant, també té un context sociològic. Però mirem el conjunt, torno a repetir, crec que l'objectiu de la seva proposta és estar clarament assegurat i crec que podem compartir un interès conjunt que és en veure com podem millorar i reforçar la capacitat de crear clubs de lectura, sí, en català, i en aquest cas comprar... d'algun títol interessat en aquests clubs de lectura, més exemplars que ens podrien ajudar a enfortir aquesta voluntat de major creixement de la lectura en català.

Regidor? Ah, no, però no té temps. Molt bé, doncs continuem amb el Partit Popular. Prec, que formula el regidor Sirera a l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Portem un prec sobre la situació del barri de Sant Antoni, un barri que, com vostè sap, fins fa pocs mesos era un barri tranquil, familiar, i que en els darrers mesos s'està degradant molt. Hi ha consum de drogues, inseguretat, assentaments al carrer del Marquès de Camposagrado, incivisme, brutícia, manca de llum. Nosaltres, els nostres consellers... A l'Eixample han fet més de 15 precs i moltes propostes i preguntes, però sembla que des del districte no s'ha comet les necessàries coses que s'han de fer. Ho portem a aquest plenari per veure si tenim més sort i vostè li posa les piles. És cert que hi ha una situació d'inseguretat creixent, la situació del barri es degrada, com he dit, però és que darrerament es van podir un feig, es va cremar un matalàs que va bloquejar la sortida del metro Sant Antoni, hi ha uns nens del col·legi del Cargaldana que cada dia que surten es troben una persona a escassos 5-10 metres consumint tot tipus de drogues i per tant ens preocupa que aquesta situació acabi produint un perill pels veïns i les veïnes. Nosaltres Fem aquest prec amb tot el respecte. Nosaltres entenem perquè els béns ens diuen, i ho hem comprovat, com cada vegada hi ha més persones sense llar que es desplacen a viure, o a malviure, millor dit, a Sant Antoni. I per això nosaltres li demanem, senyor alcalde, que pugui posar en marxa un servei d'acolliment diur amb una unitat de psiquiatria al districte de l'Eixample que permeti fer un seguiment de la salut mental de les persones sense llarg, especialment en aquells casos que pugui haver-hi risc per ells mateixos o pel veïnat. També demanem un augment dels agents de proximitat, un increment de la neteja, perquè si vostè passeja a primera hora del matí es dona compte que ja està certament festigós, per dir-ho clar i català, i també que es pugui complir la normativa de consum d'alcohol i drogues, especialment en aquesta zona de Barcelona.

Senyor regidor, hi ha 29 persones al barri de Sant Antoni en aquestes circumstàncies. Això és el que ens diuen els nostres serveis d'atenció, serveis socials i els serveis en general d'espai públic. El gener del 25, 29 persones. Ho dic per saber exactament de què estem parlant. Aquesta és una zona que els serveis municipals tenen catalogada com a zona d'especial atenció, justament perquè, efectivament, hi ha hagut en els darrers temps un procés de concentració de persones que, de la seva intervenció, li reconeixeré només una part amb la qual estic d'acord amb el context. Crec que ha barrejat conceptes i idees que no corresponen, però una que és certa, que és la qüestió de la salut mental, perquè efectivament l'abordatge que moltes vegades s'ha de fer amb aquestes persones té a veure amb la salut mental, és el que nosaltres estem demanant també a altres administracions de segon nivell i és en aquest sentit que, com que vostè parla de la salut mental, en aquest punt podem tenir coincidència. Insisteixo en el context que vostè ha dibuixat de la situació general del barri de Sant Antoni. És una situació molt complexa, no cal que li digui. Aquest Ajuntament és l'Ajuntament que en termes absoluts i proporcionals més diners destina al sensellarisme, no d'aquest període d'aquest govern, hi ha els governs anteriors, més que qualsevol altre. i fins i tot assumint despeses i responsabilitats que van més enllà del que li correspondria com a ajuntament. I per tant, es fan tots els esforços que estan a les nostres mans. Des del Consorci Sanitari de Barcelona ja s'han posat en marxa serveis específics per atendre persones que tenen sobretot problemes de salut mental i moltes vegades derivades en consums que vostè ha esmentat amb equips de psiquiatria, d'infermeria i d'educadors de carrer. Aprofito per demanar que, efectivament, aquesta és una feina i una tasca que hem de fer les administracions, que fa l'Ajuntament de Barcelona per convicció i perquè és la seva obligació, però que ha de tenir la corresponsabilitat de tots els municipis metropolitans i també de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, li accepto el plec. I passem a la següent que formula també el regidor Sidera.

Què faré jo? Ho faré jo, si no li sap greu, faré jo el prec.

Molt bé.

Merci.

Doncs formuli la pregunta.

Moltes gràcies, alcalde. Actualment, la proporció de barcelonins i de barcelonines de la Tercera Etat que es beneficien de la T metropolitana, la Tarja Rosa, és molt inferior a fa una dècada. Aquesta disminució és especialment alarmant en un context de continu creixement demogràfic del col·lectiu de majors La principal causa d'aquesta davallada és el sistema de concessió basat en renda familiar, un criteri que es clou a moltes persones grans amb ingressos baixos que conviuen amb familiars que superen els lindars econòmics. Un exemple paradigmàtic és el de moltes dones sense recursos pròpios que, en dependre econòmicament dels seus marits, no poden accedir a la targeta. Per tant, s'ignoren tots aquells casos de convivència per qüestions econòmiques o de dependència, o malgrat compartir un habitatge, no hi ha una economia compartida real. També cal considerar una altra realitat social. La majoria de joves majadors de 8 anys continuen vivint amb els seus pares o inclús avis. Les dades indiquen que la mitjana d'edat d'emancipació a Catalunya supera els 30 anys. Això significa que moltes llars acullen fills o nets majors d'edat que no porten cap ingrés però que generen unes despeses importants. Aquesta situació agreuja l'economia de la persona gran, però que és penalitzada a l'hora de sol·licitar la tàrgia rossa. Un altre aspecte preocupant és la definició obsoleta d'unitat familiar, limitada a matrimonis amb fills menors d'edat. Aquesta definició no rectefreix la diversitat de famílies existents. A Barcelona hi ha persones grans que conviuen amb germans, nebots, nets, cuidadors, informals o parelles de fet no registrades, situacions totalment ignorades pel sistema que agreixen encara més l'exclusió. Com poden veure, ens trobem davant d'un model profundament injust, desconnectat de la realitat social i que es clou del sistema a moltíssimes persones grans. I, per tant, no funciona. Per això, en aquest prec, demanem la gratuïtat del transport públic per a totes les persones majors de 60 anys, amb independència de les seves circumstàncies econòmiques, ja que els requisits econòmics actuals generen exclusions injustes que no tenen en compte la realitat de moltíssimes llars. Gràcies.

Molt bé. Doncs, regidora.

Sí, senyor Martín, les bonificacions en les tarifes de transport públic en el cas de majors de 60 anys tenen bàsicament dos objectius. Un, el propi col·lectiu de persones grans i el més important encara, les persones grans. grans amb recursos econòmics limitats. I és en aquest segon objectiu on crec que hem de dedicar més esforços a aquells col·lectius amb més dificultats econòmiques. Des d'aquesta perspectiva entenem que el grup de persones majors de 60 anys no és homogeni, és evident que no ho és, a nivell de recursos econòmics i, com deia, posarem els esforços perquè el transport públic continuï sent accessible pels que tenen més problemes per arribar a final de mes. Les tarifes que s'han aprovat per aquest 2025 van en aquest sentit, justament protegir els usuaris usuals del transport públic i els col·lectius amb més dificultats econòmiques, aquells amb més de 60 anys usuaris recurrents del transport públic que superin el llindar de renda per accedir a la T metropolitana, poden beneficiar-se de les bonificacions aplicades a la T usual, però sumem un esforç extra per a aquelles persones grans amb recursos escassos, amb els títols socials establerts, en aquest cas, per part de l'àrea metropolitana. En tot cas, com fem sempre en els espais en què tenim decisió, l'objectiu és fer aquestes bonificacions el més accessibles possibles, facilitar els procediments, estudiar totes les millores necessàries per a aquells col·lectius que més ho necessiten i, per tant, des de l'AMB s'analitzarà, i així s'ha parlat amb ells, la mesura proposada per poder conèixer les implicacions que pugui tenir, així com la seva viabilitat, i en tot cas, en aquest sentit, li acceptem el prec en el sentit, per tant, que ens comprometem a treballar conjuntament en el marc de l'AMB per poder estudiar les millores que es puguin incorporar.

Molt bé. Doncs seguim amb preguntes del grup de Barcelona en Comú, regidora Sant, l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. Bé, si alguna de les coses que està caracteritzant aquest mandat, senyor Collboni, és segurament la manca, la falta de polítiques progressistes a nivell de tota la ciutat. I segurament un dels darrers acords en polítiques progressistes va ser l'acord al que vam arribar per tirar endavant les ordenances fiscals i que va permetre aprovar aquelles ordenances fiscals i que ara vostès estan gestionant i estan ja recaptant més recursos precisament de qui més té a la nostra ciutat. I un dels acords, abans hem parlat de lloguer de temporada i ara volem parlar també de les terminals de creuers, era la proposta de poder treballar i negociar per arribar a tancar dues terminals de creuers perquè és el que des de Barcelona en Comú fa molts anys que estem reivindicant i que creiem que avui la ciutat de Barcelona necessita. A partir d'aquí, la pregunta és molt concreta. Saber si estan tirant endavant amb aquesta proposta, quines són les negociacions i quan creuen que podrem tenir aquest acord complert.

Senyor Sant, jo no sé si és progressista o no eliminar els pisos turístics el 2028. Jo no sé si és progressista o no posar al màxim la fiscalitat turística que ens permet la llei. Jo no sé si és progressista o no haver dit i haver iniciat converses i negociacions molt serioses amb el port per reduir terminals i reduir creueristes, sobretot d'escala, que són els que massifiquen el centre de la ciutat. Jo he licitat tres polítiques que està desenvolupant aquest govern des del minut zero. Algunes decisions ja estan preses i passaran. Fiscalitat i pisos turístics i també passarà la dels creuers. Quan? Vostès van trigar tres anys, nosaltres estàvem amb el govern, ho sabem perfectament, van trigar tres anys a arribar a un acord que va ser el del 2018, que és el que ara hem esmanat per reduir terminals. I per tant, crec que és raonable donar el període, raonable en aquest cas, no és bo posar-se calendaris quan s'està negociant, que és que això passarà en aquest mandat. Regidora?

Sí, no l'hem esmenat, l'acord del 2018. Anem més enllà del 2018. El 2018 ja posa un límit a les terminals de creguers que es podien desenvolupar a la ciutat. Llegeixi bé l'acord. Es podien arribar fins a 13 i es limitaven a 7. I des del minut 0 d'haver aprovat aquest acord vam dir que havíem d'anar molt més enllà. Qui s'ho posava dins del govern era vostè. Jo el sentia i semblava que estigués defensant tot allò que jo li deia quan estàvem al govern, el decreixement turístic. No, tancarem els pisos turístics. El 2028, senyor Collboni, el 2028. Per què? Perquè vam treballar amb Esquerra Republicana una proposta que vostè s'ha trobat feta i que aplica el que diu la llei. Aplica el que diu la llei. I en tot cas, tant de bo ho faci, tant de bo ho faci, perquè crec que és el que necessita la ciutat. En aquest cas, nosaltres el que li demanem és que sigui honest. És que sigui honest i que ens digui, perquè ja ens coneixem de fa temps, vostès eren els que volien regular i permetre les habitacions turístiques, no fa tant, el 2021. recordarà que el PUA t'incorporava precisament la prohibició d'això i per això vostès no van donar suport, es van abstenir en la comissió de govern quan es va aprovar inicialment i vam tenir un munt de debats. Per tant, el que és important és saber, vostès faran tot el que estigui a les seves mans per aconseguir tancar aquestes dues terminals de creuers? Perquè nosaltres ja ho defensàvem, com li he dit fa un moment, el 2021 o el 2022 i vostès no hi estàvem d'acord. Si avui vostè em diu Miri, nosaltres treballarem amb això, nosaltres creiem que és el que necessita la ciutat i ens tindran al seu costat per poder-ho defensar perquè la gent ja ho ha dit, no podem més, no suportem més aquesta qüestió, no podem assumir 4 milions de creuaristes a la nostra ciutat i sobretot perquè Barcelona, un missatge clar, i acabo amb això, alcalde, Barcelona no està en venda i no té preu com han demostrat amb el Parc Güell, amb la privatització que van fer amb Louis Vuittons.

Sí, però, regidora, estic d'acord i li agraeixo el suport, però si hem arribat a la xifra de 3.655.000 persones, un 2,4% més que el 2023, si hem arribat a 791 creuers el 2024, és gràcies a l'aplicació del conveni que vostès van signar el 2018. No passa res. I ara el que hem de fer és corregir això, perquè com que el que volem és desmassificar, no anar amb compte del sector turístic, desmassificar el turisme, i efectivament hi ha dos factors que aquest govern ha abordat, que és pisos turístics, eliminació novembre de 2028 i reducció d'escales, que són les visites de menys de 12 hores, que són les que ocupen l'espai públic i no tenen retorn per la ciutat, De la mateixa manera que ja hem pres una decisió, pisos turístics, dues decisions, màxima fiscalitat, prendrem la tercera, que és reduir terminals en aquest moment. Gràcies, regidora. Pregunta de Vox que formula l'alcalde sobre les fresses de Huelva.

Sí, senyor. Gràcies, alcalde. La campaña Yo como Fresas de Huelva surgió para dar respuesta a una alerta sanitaria procedente de Marruecos que manchaba el buen nombre de la fresa, que en España pasa todo tipo de controles de calidad. Este ayuntamiento denegó la instalación de una mesa en el centro de la ciudad para que se repartieran fresas de forma festiva y gratuita. El motivo, criterios estéticos y por imposibilidad de realizar actos de publicidad de productos, marcas o símbolos, alegando el derecho a disfrutar de un paisaje armónico. Señor alcalde, ¿ve usted más estético y armónico ver a prostitutas haciendo felaciones junto al mercado de la boquería, muy cerquita de aquí, o ver parques infantiles con jeringuillas, o ver cómo alrededor de este ayuntamiento se vende droga a todas horas, le puedo indicar exactamente dónde, o ver a una víctima del fentanilo por la calle. ¿Me podría decir por qué regalar fresa supone hacer publicidad de marcas o símbolos y, sin embargo, la venta ilegal de productos falsificados de marca que hacen los manteros no lo es, no les molesta ni les parece antiestético? Gracias.

Ahora entiendo por qué usted le interesa tanto las fresas de Huelva, para no hablar de ellas y hablar de todo lo demás. Pero yo le voy a contestar. Se denegó por razones técnicas porque es una actividad no permitida por la ordenanza. Artículo 7,1 de la ordenanza de usos de paisaje urbano. A los catalanes y a los barceloneses nos encantan las fresas de Huelva. De hecho, le daré un dato, hablando de fresas y no de otras cosas, que es que se vendieron 221.000 toneladas de fresas de Huelva en Mercabarna. Y también nos gustan las maduchas al maresma. Y hubiéramos hecho lo mismo con las maduchas al maresma. No lo permiten las ordenanzas y si se pide una actividad que no tiene amparo legal, pues no se da.

Alcalde de esta campaña ha estado presente en múltiples ciudades españolas, incluso en las puertas del Parlamento Europeo. Barcelona ha sido la única ciudad de España que la ha denegado, la única. Una vez más, no están a la altura ustedes, son solo solidarios con Marruecos, con Senegal, con Siria, con Cuba, pero cuando hay que demostrar la solidaridad con los españoles, dan ustedes... La espalda por norma. Lo hicieron con las víctimas de València, enviando una representación pírrica de la Guardia Urbana que hicieron volver a los dos días. Lo hicieron también cuando desde este grupo municipal se les pidió que de forma extraordinaria todas las subvenciones que iban al extranjero durante este año fueran directamente para las víctimas de València. Y dijeron que no. Y vuelven a hacer el ridículo ahora dejando tirados a unos agricultores que están pasando calamidades por culpa de sus políticas climáticas y de suicidio agrario. Son ustedes una estafa, no se diferencian en nada con el más rancio separatismo. Les invito a comer más fresas de Huelva para cambiar este carácter agrio y antipático del no a todo y también a disfrutar la feria abril a la hora que empieza, a ver si se les pega un poquito de la alegría y de la simpatía del sur. Yo les recuerdo, no te doy las fresas porque me pondría morado, pero yo como fresas de Huelva.

Pues defienda también las fresas de Huelva. Defienda también a los viticultores españoles. defenda al campo andaluz o a la paixasia catalana, que en estos momentos está sufriendo al ver cómo la política arancelaria de Trump va a impactar directamente en sus exportaciones. Hay algunas comarcas, como Alpriorat, que el 80% de la producción de vino se hace a Estados Unidos. Vaya usted a hablar con ellos y a decirles que los defiende. Diga usted públicamente que está en contra de los aranceles de Trump. Explícitamente. No diga que no ha dicho que está a favor. Diga que está en contra. Y usted que tiene, y su partido que tiene tanto acceso al señor Trump, pídale que no ponga aranceles a los productos españoles que salen de nuestro campo. Eso es defender la agricultura, señor regidor. No cogerse a la anécdota de una prohibición que, por cierto, tiene todo el amparo legal en esta ciudad. Gracias. Pregunta que formula el senyor Senderos a la regidora Gil.

Gracias, alcalde. Al parecer está convocado en la carrera por las calles de Sanz para el día 1 de junio con la aparente noble causa de luchar contra el racismo. Esto de por sí no sería ningún problema y siquiera sería una noticia muy relevante si no fuera por la naturaleza quien la convoca, que es nada más y nada menos que el autodenominado Sindicato de Manteros bajo el nombre de Tom Mantan. ¿El ayuntamiento va a hacer algo para evitar la carrera denunciada por el tal Tom Manta para comemorar el décimo aniversario del sindicato de manteros?

Gracias.

El que farà l'Ajuntament, en aquest cas el districte de Sants Montjuïc, és autoritzar una cursa el dia 1 de juliol. una cursa que està convocada per un grup impulsor d'entitats, entre algunes d'elles l'Impuls Cooperatiu de Sants, el Cross Popular de Sants, el Secretariat d'Entitats de Sants, Ostefrancs, la Bordeta, l'Associació Casa Nostra, Casa Vostra i la Cooperativa de Vendedors a Volants de Barcelona, entre moltes altres. I el que fem és que aquestes grups, com deia, s'han organitzat per tenir un grup impulsor, un grup també que estarà treballant amb l'organització i l'Ajuntament el que fa és complir amb la normativa vigent i davant d'una petició que realitza una entitat per fer una activitat amb l'espai públic, es comproven que compleixin tots els requisits i en cas de ser així s'autoritza, especialment quan té el recolzament, com li dic, d'un nutrit nombre de les entitats i quan és per una causa que compartim des de l'Ajuntament, com és la lluita contra el racisme.

Sí, parece ser que esta carrera conta con el apoyo de un amplísimo universo de entidades Progress y Vox, muchas de esas, desde luego, todas ellas amamantadas, como no, por las subvenciones públicas. También algunos otros nombres de ellas, por ejemplo, sobre racismo, bloque anticolonial, periferias cimarronas, furia mexicana, rabal antifascista, mujeres brasileñas contra el racismo y el fascismo en Barcelona, sindicato de llugateras, como no, la FEDA, sucesión de mujeres inmigrantes diversas, coordinadas sobre infronteras. Mire, los mismos del Don Manta explican que la idea de esta carrera viene... de que ellos llevan la vida corriendo, perseguidos por intentar ganarse la vida en la calle ante las opciones nulas de tener papeles y regularizar su situación. Esta declaración es, además de ridícula, una burla a nuestra legalidad vigente y a nuestros agentes de policía, porque ellos se dedican a huir de la policía y ya sabemos que quien huye de la policía no es de fiar. En cualquier caso, esperamos que la ciudad de Barcelona no facilite las cosas a quien ha venido a reírse de los derechos de la propiedad intelectual, a reírse de los comercios a los que el Tom Manta supone una gran competencia desleal, a reírse de los inspectores de Hacienda que han de procurar la debida tributación de las actividades mercantiles, a reírse de los propios inspectores municipales que deben velar para que no se ejerzan actividades sin la debida licencia o a reírse la Guardia Urbana que dicen tanto les persiguen. La actitud de este Gobierno en la defensa de la legalidad y de los vecinos respetuosos con la ley permite presumir que tal vez pronto hará falta otra pregunta, como para cuándo la carrera de carteristas. Mejor sería lo que les recomiendo que hagan, que sigan patrocinando a cosas que son legales como apoyar, por ejemplo, como lo están haciendo la carrera del DIR Guardia Urbana que se celebrará los próximos días 24 y 25 de mayo. Gracias.

Simplement, insistir, com li deia, hi ha unes curses que es fan a la ciutat com a curses de ciutat, com aquesta que ha comentat i que es treballen des de l'IBE. Aquesta és una iniciativa que es porta al districte amb molt suport veïnal i nosaltres fem el que ens toca fer, que és recolzar-la. Això no va de comerç, això no va de tot manta. Aquest govern, quan ha hagut de defensar el comerç, ho fa i ho continuarà fent. Quan s'han hagut de prendre mesures per ajudar persones que estaven al tot manta perquè sortissin i acabessin en molts casos creant... associacions que els ha permès sortir d'aquesta pràctica en molts casos abusiva cap a ells, també s'ha fet i es continuarà fet. Però no faci de piròmano i només clecoses, perquè això va de donar suport a una activitat d'entitats i de suport a les entitats antiracistes i no va d'anar contra el comerç.

Molt bé, doncs seguiment de proposicions del grup municipal de Junts. Formula el regidor Martí, respon la regidora Call.

Molt bé, gràcies. Bé, doncs efectivament el gener de l'any passat, per tant ja farà... any i mig, gairebé, a aquest plenari vam aprovar una proposició en la que s'instava el govern municipal a treballar conjuntament i a acordar amb el govern de l'Estat el traspàs de la titularitat d'un conjunt d'actius de l'Estat a Barcelona amb usos inadequats o sense ús. Alguns d'ells, i que n'hem parlat bastament en aquest mandat i en anteriors, són, per exemple, la Caserna del Bruc, una instal·lació d'ús militar absolutament anacrònic al segle XXI, la prefectura de la Via Veidana, del cos nacional de policia, també amb un debat permanent sobre el seu futur, un espai on també des del món de l'àmbit del Partit Socialista no hi ha unanimitat sobre si ha de mantenir-se l'activitat policial o ha de ser com creiem nosaltres i moltes entitats de la ciutat i del país, ha de ser un espai de memòria i de record en relació i de record a tota la repressió que hi va haver-hi, o a altres espais, com pot ser els locals buits de la Seguritat Social, o fins i tot també al Palau de la Duana. L'acord, aquesta proposició, establia un termini per a la seva execució, que és a finals d'aquest mandat municipal. Volíem saber, senyora Gai, senyors del Govern Municipal, en quin sentit estan treballant per executar aquest acord d'aquest plenari municipal. Moltes gràcies.

Gràcies, alcalde, i gràcies, regidor Martí, per l'interès. El compromís d'aquest govern amb la ciutat és ferm, també quan es tracta de qüestions tan complexes com la recuperació del patrimoni públic en mans d'altres administracions. Sabem que darrere de cada edifici hi ha no només una oportunitat, sinó també una responsabilitat, que és la d'assegurar que qualsevol traspàs respongui a un projecte concret amb retorn social i capacitat de transformació urbana i comunitària. Pel que fa als locals de la Seguretat Social, voldria destacar que les converses iniciades fa mesos amb la Tresoreria General no han estat només formals, sinó també orientades a resultats concrets. En aquest sentit, ens referim especialment a l'edifici de la Ronda Sant Pau, antiga magistratura de treball, un immoble que ha estat objecte d'estar reiterada sense èxit i pel qual hem manifestat el nostre interès per fer-ne un equipament de proximitat i així s'ha traslladat al Govern de l'Estat. Gràcies als canvis normatius del 2023 que permeten l'inscripció gratuïta d'immobles, hem estat treballant en aquesta direcció amb la voluntat de consolidar un acord que no només resolgui una qüestió patrimonial, sinó que respongui a les necessitats reals del barri i del conjunt de la ciutat. Pel que fa al Palau de la Duana, compartim que es tracta d'un espai d'alt valor estratègic, tant des del punt de vista urbanístic com patrimonial. Estem oberts a estudiar-ne a fons la viabilitat, però sempre sobre la base d'un projecte sòlid que doni sentit a la sessió i que estigui alineat amb les prioritats del planejament municipal i amb la capacitat de sostenir-ne l'ús en el temps. En relació a la caserna del Bruc i la prefectura de Via Laietana, sabem perfectament què representen per a molts ciutadans, especialment pel que fa a la prefectura, amb una càrrega simbòlica innegable que no defugim. Però també és cert que parlem d'immobles amb ús actiu dins d'una estructura institucional d'estat i que qualsevol moviment en aquest àmbit requereix no només voluntat política, sinó també una coordinació institucional molt acurada i necessària de futur, en què també hi estem treballant i que, sens dubte, és on seguirem en la línia treballant. I aquí és on el paper del diàleg interadministratiu ha d'haver fonamental i també és precisament en aquests espais que tenim configurats en els quals estem treballant-hi. Avancem amb determinació, però també amb la consciència que el valor d'un traspàs no raó únicament en la propietat, sinó en la capacitat d'omplir aquests espais de vida, de serveis útils, de memòria democràtica, quan cal, i de sentit de ciutat. Aquest és el camí que hem iniciat i que estem treballant i que transitem amb rigor i amb responsabilitat. Per tant, informar-lo que estem avançant, no puc encara dir que s'ha tancat cap acord en concret, però que aquest és el camí.

Gràcies per la informació i per la bona voluntat, però, escolti, el temps passa volant. Dintre d'un parell d'anys estarem a finals del mandat. I, de moment, pel que vostè ens diu explícitament, no hi ha resultats, no hi ha vensos, no hi ha concresions. Per tant, jo els demanaria... Estan, vostès, en condicions immillorables. El govern de l'Estat és del seu color polític. No sé quin company regidor abans parlava. Vostès governen l'Ajuntament, governen la Generalitat, governen l'Estat. Això hauria de ser un factor accelerador. dels acords polítics, que són un mandat d'aquest plenari municipal. Esperem que no passi com està passant amb l'edifici de Correus de la Via Laetana, que fa anys que hi ha un projecte i que perquè dues administracions estatals no es posen d'acord amb la valoració econòmica d'aquest actiu patrimonial, resulta que la ciutat continua, sense tirar endavant aquest projecte, venut amb un mil plantarets per la senyora Colau, pel senyor ministre Avalos, en el seu moment, i també pel president de la Consorci de la Sona Franca. Per tant, jo els demano que accelerin, sisplau. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs acabaríem aquí perquè no tenim més declaracions, així que bon cap de setmana, aixequem la sessió.