Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de maig

Bé, bon dia. Bon dia, regidors, regidores. Si els ho sembla, començarem.

Començant, si us sembla, amb l'aprovació de l'acte de la sessió ordinària del 25 d'abril.

Si no té cap inconvenient, la donem per aprovada i passaríem a la part informativa, començant per la memòria del Consell de Ciutat corresponent a l'any 2024. Per tant, demanaria als ponents, a la Montserrat Morera i a l'Àlex Gonyi, que vinguin aquí, a l'estrada. Bon dia.

Com estàs? Bon dia.

hem acordat, o la Junta de Portadors ha acordat, un temps de 8 minuts pels ponents i 4 minuts per grup en una única intervenció. Té la memòria, té la paraula, perdó, la Montserrat Morera.

Bon dia, alcalde, regidors, companys del Consell de Ciutat, companys de la Comissió d'Empara i Síndic. Avui presentem com més perceptiu la memòria del que hem fet al llarg del 2024 en el Consell de Ciutat, el màxim òrgan de participació i que fem de pont entre la ciutadania i els partits. El plenari ha escollit per la mateixa ciutadania. El 2024 ha sigut un any de molts assoliments i sobretot perquè hem celebrat el 20è aniversari d'aquest Consell de Ciutat. I per tant, per nosaltres, és molt important perquè posa de manifest l'interès de la ciutadania en participar, en aportar idees, propostes, per anar millorant a poc a poc la vida, la convivència i els aspectes que preocupen més a les persones de Barcelona. A banda d'assolir aquest 20è aniversari, que ja en la pàgina web del Consell hi ha tots els materials que es van comentar, hi ha la memòria dels 20 anys, etcètera, també hem tingut altres aspectes importants. A nivell quantitatiu, per exemple, hem fet més d'una reunió per setmana. Jo penso que amb persones voluntàries que al marge de les nostres activitats quotidianes, personals, familiars, professionals, etc., dedicar un mínim d'una setmana al Consell de Ciutat és important. I també han passat més de vora d'un miler de persones amb totes les activitats que hem organitzat, o sigui amb els grups de treball, amb els permanents, els plenaris, jornades que hem fet, etc. Això vol dir que a nivell qualitatiu el Consell de Ciutat és molt important per a les persones que hi participem o que hi poden participar directe o més indirectament. I això dona peu a una molt bona valoració qualitativa que crec que és el que és important. Persones de molta vàlua, persones de gran qualitat humana que dediquen el seu esforç als temes més importants de la ciutat. Algun dels temes que hem treballat ha sigut la millora del mateix Consell de Ciutat amb els altres Consells sectorials. Treballem més estratament, participen en els grups de treball que els hi pertoca i això fa que els dictaments i les conclusions siguin cada vegada més enriquidores per a la ciutat. Un altre aspecte que hem treballat també és la difusió del Consell de Ciutat amb una nova pàgina web, amb un botlletí que va sortint periòdicament i amb una nova imatge. I això també és per acostar encara més a la ciutadania de Barcelona, al Consell de Ciutat, que en alguns aspectes no acabem, considerem d'arribar potser a tot arreu on voldríem arribar. Un altre aspecte molt important va ser en l'últim plenari del 2024 la presència de l'altaveu dels infants, que ens va donar també eines per treballar per les persones més joves de la ciutat i que a la llarga seran els que estaran en els càrrecs més importants, els que estaran en les decisions que impliquin a tothom. I, com comentava, sobretot els grups de treball i les jornades s'han palès amb més de 73 recomanacions o propostes que esperem que arribin a bon terme. Aquestes propostes les condensem en els dictaments que fem dels diferents grups de treball i dels diferents temes que tractem i aquí voldria agrair l'esforç del... de l'equip de govern per respondre tots els dictaments que hi havia pendents. En aquest moment només n'hi ha un que està agendat, però del 2024 no em queda cap pendent. N'arrossegàvem des del 2018-2019 de pendents i, bé, em queda encara també una cua, però està tot molt al dia. Ens agradaria que aquestes propostes realment es poguessin dur a terme. El que ens hem trobat amb molts retorns és que aquestes propostes xoquen amb lleis estatals, algunes molt antigues, algunes de més de 20 anys d'antigó. Per tant, lleis que potser caldria reformar, reescriure, etcètera. i en un moment en què estan alineats els governs de Barcelona, la Generalitat i l'Estat, potser seria fàcil modernitzar i adequar als temps actuals moltes d'aquestes lleis. Se'ns permet col·laborar amb el Pla d'Habitatge que s'està elaborant i ens agradaria també col·laborar amb el Pla Estratègic de Subvencions, que aquí ens van dir que de moment encara no hi podíem col·laborar, però ens agradaria I finalment, el gener del 24 es va posar en funcionament la llei de foment de l'associacionisme de la Generalitat i també voldríem que des del plenari de Barcelona i l'equip de govern totes les recomanacions que surten en aquesta llei, que com a llei deu ser de perceptiu compliment, es puguin tirar endavant. I cedeixo la paraula a l'Àlex, que acabarà amb un altre aspecte de la memòria. Gràcies.

Gràcies, Montserrat. Calde, regidors, gràcies per poder permetre'ns estar aquí i d'alguna manera col·laborar amb el govern de la ciutat. Bé, una de les coses que jo posaré coneixement de vostès són els tres reptes que el Consell de Ciutat considera importants per aquest any. Els reptes són per millorar l'efectivitat del Consell i millorar la relació entre el Govern de la ciutat i la ciutadania organitzada. El primer repte és augmentar la participació dels ús municipals a la comissió permanent. Tot i que aquest any 2024 ha augmentat la participació dels ús municipals a la permanent del Consell de Ciutat, considerem necessari reivindicar tal com determina el reglament de participació, més implicació per la seva part en els diferents espais de participació del Consell. Aquest fet entenem que permetria reforçar el diàleg entre els representants polítics i els membres del Consell de la Ciutat i articularia més agilitat en els treballs conjunts entre la institució municipal i la ciutadania organitzada. El segon repte és reivindicar el reconeixement de les recomanacions que han estat útils per informar polítiques públiques. Més enllà del retorn específic de tots els diferents manifestos que ara ho explicava la Montserrat, aprovats pel Consell de Ciutat, considerem que és necessari poder identificar la incidència que han tingut els treballs del Consell amb la implementació de les polítiques públiques. Tot i que aquesta incidència queda palesa en gran part en els materials configurats pels 20 anys del Consell de Ciutat, s'hauria de fer més èmfasi en totes aquelles recomanacions que han estat tingudes en compte pels diferents equips de govern i el seguiment i coneixement de les mateixes, ja que donar de sentit a la tasca del Consell i donar raons a les persones membres perquè puguin seguir dedicant-hi temps i esforç. I el tercer repte, és millorar la relació amb els Consells de Participació de la Corona Metropolitana. Davant la necessitat d'avortar reptes que van més enllà dels límits administratius a Barcelona, com ha quedat palès, per exemple, en el grup de treball de Migracions i Antiracisme o en el retorn del dictamen de comerç electrònic, impacte sobre la mobilitat i sostenibilitat, considerem Prioritari, enfortir la relació amb els Consells de Participació de la primera cadena metropolitana. Proposem explorar la creació d'un espai de coordinació que permeti compartir experiències i bones pràctiques nostres amb els d'altres diferents municipis de l'àrea metropolitana. I si cal treballar conjuntament, qüestions estratègiques i d'interès metropolità. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs ara passarem paraula als grups. Començant pel grup de Junts, té la paraula la regidora Alzina.

Gràcies. Molt bon dia. Moltes gràcies a la Montserrat i a l'Àlex i a totes les persones que ens acompanyen del Consell de Ciutat. Realment el Consell de Ciutat és un espai privilegiat de participació, un punt de trobada on la ciutadania, les entitats i les institucions comparteixen mirada, expertesa, propostes, discussions sobre temes que no sempre tenen un aterratge fàcil i que condicionen i tenen la capacitat de millorar molt el dia a dia de la nostra ciutat. Ho deien els dos ponents, l'any 24 ha estat un any especialment rellevant per la celebració d'aquests 20 anys de trajectòria, però també per la consolidació d'un espai viu que, amb més força que mai, ha activat una activitat intensa, grups de treball, més presència a la ciutat i més capacitat com a conseqüència de proposta i de resposta a tots aquests reptes. Les entitats que formeu part del Consell de Ciutat Aporteu el vostre compromís, el vostre coneixement i temps, sempre des de la voluntarietat i amb una clara vocació de servei públic. I des del nostre punt de vista, avui és un dia no només de parlar de la institució i posar-la en valor, sinó de posar en valor precisament a les persones i a les entitats que li donen vida i que són del tot imprescindibles. El Consell ha posat damunt la taula temes fonamentals per a la Barcelona d'avui i per a la Barcelona del futur. Però nosaltres en volíem destacar una qüestió especialment clau que s'ha tractat i que condiciona molt la vida associativa de la ciutat, que és la millora del sistema de subvencions. Les propostes que s'han fet són rigoroses, fonamentades i valentes. Demanen unes bases més justes, una gestió més eficient i unes normatives adaptades a la realitat del tercer sector. Perquè ho sabem bé, que darrere de cada subvenció el que hi ha és un projecte de barri de cohesió social hi ha cultura, hi ha drets, hi ha entitats. I tot això queda recollit en aquest dictamen que nosaltres convidem el govern municipal a assumir com una prioritat política, no només per la transcendència del fet en qüestió, sinó també cap a un compromís de col·laboració público-privada i público-social amb unes entitats que tenen clar des del coneixement directe com s'han de fer aquestes millores. En definitiva, nosaltres volem posar en valor avui el Consell de Ciutat i com el Consell de Ciutat entoma el repte de materialitzar la participació que és tan fonamental i al mateix temps tan complicada de portar a terme en el dia a dia. Tres reptes que ens sembla que estan sobre la taula i que és important també compartir avui que estem tots aquí reunits parlant sobre el Consell de Ciutat és veure com es pot millorar els mecanismes de coordinació amb els altres òrgans participatius de la ciutat i incrementar el vincle amb els grups municipals assegurant així que la veu i les decisions del Consell tinguin i es transformin en polítiques concretes i per tant tinguin un impacte tangible. Un segon repte, seguir treballant tots plegats per una representació diversa on els joves, les persones, migrants i d'entorns més vulnerables també formin part d'aquest espai. I finalment, reforçar a tots plegats la comunicació del Consell perquè quan les coses no s'expliquen a vegades sembla que no es facin. I per tant, qualsevol inversió que es pugui fer per visibilitzar més la feina del Consell per nosaltres és una prioritat. En definitiva, el Consell de Ciutat és la veu de Barcelona més activa, diversa i compromesa. I per tant, agrair-vos sincerament la vostra dedicació, la vostra veu crítica i el mateix temps constructiva.

Moltes gràcies. Ara té la paraula, en nom del grup socialista, el regidor Rebell.

Gràcies, alcalde. Primer de tot, agrair molt sincerament la presentació d'aquesta memòria. De fet, aquesta memòria va ser presentada el passat 8 d'abril en el plenari del Consell de Ciutat amb en una sessió presidida pel mateix alcalde de Barcelona, i una sessió en què justament es va posar en valor quelcom que, tot i que ja s'ha dit, no està de més repetir i posar-hi èmfasi el 20è aniversari de l'existència del Consell de Ciutat. L'alcalde s'hi ha referit algun cop com el paraigües de tota l'arquitectura de participació de l'Ajuntament de Barcelona, que té ja una llarga història, una llarga trajectòria. Dit així, efectivament és un paraigües, però un paraigües molt actiu i molt dinamitzador del conjunt d'aquesta estructura. Només cal recordar el nombre de dictàmens i els treballs fets i la mobilització d'intel·ligència col·lectiva que ha suposat cada cop l'elaboració de cadascun d'aquests dictàmens a través de comissions molt intenses en el seu treball, molt concorregudes, molt participades, on ha assistit gent molt competent, molt experta, per aportar les seves idees. Els cinc dictàmens aprovats l'any passat, per exemple, hi havia els preceptius, diguem-ne, els que es refereixen a pressupostos municipals, a les ordenances fiscals, però també hi havia propostes tan encertades des del punt de vista de tocar els programes que hem de resoldre, com el tema de les subvencions que s'ha esmentat, o el de les mesures antiracistes i la preocupació per la situació de les persones migrants. Efectivament, com es comentava abans en la presentació, hem fet un esforç per posar al dia el retorn d'aquests dictàmens. I cal dir que aquest esforç ha donat com a resultat no només una manifestació de respecte a la institució i el fet d'estar emetent l'esforç que suposava el treball del Consell de la Ciutat, sinó que ha suposat un esforç molt transversal de totes les organitzacions de l'organització municipal, a la mesura que molts d'aquests dictaments eren molt transversals. I ens han obligat a veure el conjunt i a treballar i a pensar i a reflexionar col·lectivament en determinats àmbits d'una manera més coordinada. I sobretot que ens han emanat... derivar aquestes reflexions en propostes pràctiques, en polítiques públiques, en millores en la organització i el funcionament del propi Ajuntament. Dic que de cara al que tenim al damunt de la taula, efectivament, que era un dictamen en particular especialment important i especialment d'actualitat i de relleu, que és el de les mesures antiracistes i destinat a les persones migrants. No podria ser una reflexió més oportuna i més capdalt en el moment que estem vivint. No m'hi estrendré, però jo crec que és una... Era un sentiment àmpliament compartit per aquest consistori la importància i la gravetat del moment que vivim. També donar suport a la... les idees que formuleu sobretot al final, els tres reptes que d'alguna manera heu posat al damunt de la taula. Primera, la importància de la presència política. Jo crec que és important que hi siguem tots, els grups municipals en els treballs del Consell, no només per escoltar, sinó per fer evident i ser una part compromesa en aquesta dinàmica de reflexió col·lectiva. També, el posar en valor les recomanacions... les aplicacions i les derivades que tenen les recomanacions del Consell, atès que justament el Consell té la capacitat d'engrescar i animar i posar en valor el conjunt dels estris participatius que hi ha a la ciutat de Barcelona. I acabar, com no, amb el repte metropolità, perquè cap de les polítiques ni respostes als reptes actuals pot encabir-se més enllà d'una visió metropolitana. Moltes gràcies, doncs, i gràcies per la feina feta.

Moltes gràcies. Té la paraula en nom del grup de Barcelona en Comú, el regidor Serra.

Gràcies, bon dia. Saludar a la Montse i a l'Àlex, vicepresidents del Consell de Ciutat, que avui ens acompanyen. Igual que Barcelona no s'entendria com a tal sense el Consell de Ciutat, us puc dir que el Consell de Ciutat no seria el mateix sense persones com la Montse i l'Àlex, que dediquen gran quantitat del seu temps, en bona part voluntari, a fer funcionar aquest Consell. Bé, el titular que es desprèn de la memòria d'activitats del 2024, que haig de dir que ens queda una miqueta lluny aquest 2024, és que el Consell de Ciutat, després de l'aturada per al període electoral, ha reprès la seva activitat i ho ha fet amb molt bona nota. I és especialment significatiu que sigui l'any del 20è aniversari del Consell de Ciutat. No només sabent posar al focus problemes que potser no estan en l'agenda política institucional, sinó també mantenint una activitat intensa. 7 grups de treball amb 27 reunions mantingudes, són fins a 4 grups de treball més actius dels que hi havia l'any anterior, i també una qüestió important, amb menys reunions per cada grup de treball, i això vol dir que es treballi de forma més eficient. Jo voldria destacar el treball que s'ha fet en l'àmbit de les subvencions, s'han fet recomanacions que són molt significatives i que és important que el govern les pugui incorporar, I després un tema, com s'ha comentat, el grup de treball sobre migracions i antiracisme que va aplegar a responsables de diferents serveis municipals i també d'entitats i que ha posat a sobre de la taula, a través d'una jornada i a través del dictamen a més, qüestions tan importants i significatives com la necessària garantia del dret a l'empatronament de totes les persones que viuen a la ciutat, especialment les més vulnerables. I aquesta és una qüestió que ens preocupa perquè el govern en alguns aspectes estarà al contrari del que defineix aquest dictamen. Després també posar en valor la feina que s'ha fet a l'hora d'incorporar els infants en els òrgans de participació i en aquest sentit celebrar també la recent constitució del Consell d'Infants de Barcelona. Pel que fa als reptes, s'ha parlat de visibilitat i comunicació. Aquesta és una qüestió que, malgrat que el Consell de Ciutat té 20 anys, de forma recurrent sempre l'anem posant sobre la taula i crec que ens hem d'exigir que hi hagi més ciutadania que pugui conèixer un òrgan com és el Consell de Ciutat. I això passa evidentment per més recursos. En tot cas, posar en valor que el tràfic a la web, les consultes a la web s'han incrementat un 75% respecte al 2023 i posar en valor també les valoracions globals dels grups de treball que són bones, per no dir excel·lents. Pel que fa als reptes de representació, crec que tenim un repte pel que fa a la garantia de la paritat, encara estem lluny de la paritat, i tenim un repte també pel que fa a l'edat. La mitjana de participants del Consell de Ciutat està en 60 anys, cal incorporar més gent jove a la dinàmica del propi Consell. També qüestions socials, com per exemple el nivell d'estudis, el 80% dels participants tenen estudis universitaris o postuniversitaris, i la representació de les persones migrants. Jo voldria posar en valor també l'esforç fet pel govern a la hora de donar resposta als dictamens i demanar-li que no es quedi això en un mer formalisme, sinó que puguem saber a la ciutadania, als grups municipals, de les propostes a les que s'ha donat resposta, quantes s'han incorporat i quantes s'estan executant de forma clara i transparent. I això em connecta amb una reflexió final. Jo he tingut l'oportunitat de poder participar del darrer Consell de Ciutat, també de moltes permanents quan era regidor, de totes, de fet. També ara els representants del meu grup municipal estan assistint tant a les permanents del Consell de Ciutat com també els Consells de Barri, els Consells Sectorials, el conjunt dels espais de participació de la ciutat. I el cert és que hi ha una sensació generalitzada que la ciutadania té moltes ganes de participar però que a poc a poc el govern va buidant de contingut els òrgans i espais de participació de la ciutat. I això ho hem vist en qüestions importants com la transformació de l'illa Citroën al barrer de Sants, com l'operació urbanística del Capitol, que implicarà transformar en terciari l'edifici de Telefònica, o el desmuntatge del 30% d'HPO dictat per la patronal i sense cap mena de participació ciutadana. Per tant, tenim un govern que no només no compta amb els espais de participació, sinó que quan la ciutadania o els grups municipals d'aquest plenari li demanen, ho neguen. Acabo, de res serveix mantenir la tasca dels òrgans de participació quan les decisions importants d'aquesta ciutat es prenen sense passar pels Consells de Barri, sense pensar pels Consells de Ciutat i sense processos participatius.

Moltes gràcies. Té la paraula ara el grup d'Esquerra Republicana i en el seu nom la regidora Sorinyac.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Gràcies, especialment, Montse i Àlex i també, evidentment, a totes les persones que formeu part d'aquest Consell de Ciutat, a tots els membres, als membres de la Comissió Permanent i realment a totes les persones que estan implicades en els grups de treball que realment des d'on es fa una feina i un impuls. Un impuls de ciutadania activa, diversa, compromesa amb la ciutat i, per tant, qui dona sentit en aquest espai de participació. S'ha dit, el 2024 ha sigut l'any del 20è aniversari. Per tant, és un any que ens porta, jo crec, d'una banda, a poder reflexionar de quin és l'origen i per què es crea el Consell de Ciutat i també de poder entomar nous reptes, és a dir, aquesta reflexió de com estem i com volem tirar endavant. Jo crec que precisament amb el perquè es crea, ho tenim clar, la participació estable, plural, organitzada de la ciutadania en la construcció de la ciutat, per tant, ser-hi presents. I en els reptes crec que s'ha fet un exercici molt interessant des del Consell de Ciutat de replantejar i de posar-se el dia de mirar cap endavant. I crec precisament que és en aquest espai que és on es necessita precisament aquest retorn polític, el retorn polític que es mereix. Potser és ara des de la banda política, des de l'espai polític, que també hem de reflexionar sobre quin és l'espai del Consell de Ciutat. I crec que precisament hi hem de reflexionar amb la mirada d'avui en dia i realment posar el reforç en quin és el seu rol i el seu paper I, per tant, ser-hi presents, també. No vol dir només escoltar, sinó vol dir que hi pugui haver també un diàleg fluït i que realment hi pugui tenir conseqüències reals en l'acció que es porta a govern. I, per tant, això interpel·la directament el govern municipal, però també ens interpel·la a tots els grups municipals que estem en aquest plenari. Per tant, hi hem de ser més al plenari i hem de ser més també a la permanent i, per tant, entendre quin és aquest diàleg i, sincerament, el compromís d'Esquerra Republicana hi serà com hi ha sigut. Destacar també algunes de les accions que s'han fet, com per exemple, jo crec que és un any de col·laboració i transformació i la jornada celebrada a Torre Jussana amb els aspectes de migracions i antiracisme n'és un bon exemple. Però també destacar la participació que vam tenir de l'altaveu dels infants en el Consell, perquè precisament va ser una participació que ens va portar també Esquerra Republicana a plantejar la creació del primer Consell Municipal d'Infants de Barcelona i que com s'ha dit i com l'alcalde s'ha compromès volem veure'l que realment comenci a tenir acció aquest mateix any 2025 perquè estic segura que coincidim que la veu no s'ha de donar només amb aquells que ja la tenen sinó amb aquells que no la tenen però també la creació d'aquesta responsabilitat ciutadana que es puguin adquirir des d'edats més aviat primerenques. S'han marcat prioritats, la prioritat de tenir un consell més divers, que realment pugui ser un garant del que és la ciutat d'avui en dia, una Barcelona plural, i per tant que això també pugui quedar reflectit. I s'ha marcat un altre aspecte que creiem que realment és molt important, que és el fet d'enfortir aquesta relació metropolitana amb els consells metropolitans i realment marcar quins són aquests reptes de ciutat que tenim, però evidentment més enllà dels límits que tenim com a ciutat. Per tant, creiem que Barcelona, per ser més justa, per ser més democràtica, per ser més cohesionada, realment s'ha de construir des d'aquest projecte col·lectiu i, per tant, moltes gràcies i tindreu, com deia, el compromís d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies. Ara té la paraula, en nom del grup del Partit Popular, la regidora Estallé.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Des del Grup Popular també volem donar la benvinguda a la Montse Morera i Àlex Gonyi, els vicepresidents del Consell de Ciutat, per la seva feina, per la presentació d'aquesta memòria i amb ells personalitzo l'agraïment a tots els membres del Consell de Ciutat i tots els set grups de treball que han treballat intensament al llarg d'aquests anys. Per tant, també vull felicitar-los per aquests 20 anys del Consell de Ciutat, un Consell que dedica molt de temps, com han dit, moltes hores, és un acte de generositat, però sobretot també de compromís amb la ciutat, de compromís amb les entitats que formen la ciutat i la seva voluntat d'identificar el que passa cada dia, els principals problemes dels diferents col·lectius a l'hora de poder treballar aquests problemes i traslladar la seva visió a través d'aquests dictàmens que ens donen l'Ajuntament de Barcelona perquè els valorem i veiem quins d'aquests dictàmens podem articular-los en polítiques o impulsar-los o bé bé el govern assumir-los com a tant. El grup popular comparteix molts d'aquests dictàmens, hi ha uns altres que no compartim tant, però els valorem igualment perquè al final això és la pluralitat, és identificar, reconèixer i escoltar tothom perquè després naturalment cadascú des de la seva visió tiri endavant unes qüestions més que unes altres i també volem agrair la veu que donen a tothom, especialment tota la infància. És molt important que la infància tingui aquest reconeixement, la gent gran també, per suposat, i tots aquests col·lectius també més vulnerables. Ho valorem molt positivament i aquest compromís el destaquem. Vull destacar especialment el treball que s'ha fet en l'àmbit de les subvencions, tenint en compte que és la capacitat a través de la subvenció els recursos que permeten que les entitats facin programes i facin aquestes activitats. Els de Grup Popular sempre hem estat també molt preocupats per les dificultats i la inoperència a vegades de tots aquests procediments i ho vam incorporar també com un objectiu a l'hora de poder demanar la simplificació de l'administració i vam introduir moltes d'aquestes millores amb aquestes conclusions que vam treballar amb aquesta comissió per tal de millorar les inscripcions, els registres i també que es faciliti l'accés i desburocratitzar aquestes gestions que és només la part que després anirà directament a les persones que veritablement necessiten aquesta activitat. També celebrem que el Consell de Ciutat hagi donat suport a la capitalitat europea del comerç. És una manera també de donar suport al comerç i de la feina que fa no només de l'activitat econòmica, sinó especialment també tota la cohesió als barris, la vida que donen els barris. Des del Grup Popular vam impulsar a la Unió Europea aquest reconeixement i esperem que es materialitzi i que l'Ajuntament li doni el màxim suport i li doni els mitjans que es requereixen a l'hora que es pugui tirar endavant. Per altra banda, també prenem nota de totes les qüestions que s'han identificat, especialment tota la part de la millora de la coordinació amb l'Ajuntament perquè moltes de les recomanacions que es facin a aquestes propostes es puguin materialitzar. en polítiques o en millora de la comunicació, del funcionament i de l'operativitat. Per tant, acabo agraint el seu compromís, el seu treball i també l'entreguen la millora i amb la voluntat de millorar el que és la ciutat, però en definitiva tota la vida dels ciutadans de Barcelona i tot el suport i tota l'articulació que fan amb totes les entitats. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Doncs ara en nom del grup de Vox té la paraula el regidor de Oropolido.

Gràcies, alcalde. Es evidente que han trabajado y han trabajado mucho. Tres plenos, diez comisiones permanentes, 27 grupos de trabajo y varias sesiones y reuniones con periodistas. De hecho, ustedes han dicho que hacían prácticamente una a la semana. La gran pregunta es su trabajo, que me consta que lo hacen, ¿en qué afecta al Barcelona ese a pie? Porque la sensación que tenemos desde este grupo municipal es que se trata de un consell muy burocratizado, que es lo que menos falta le hace a este ayuntamiento, porque le sobra burocracia, y muy politizado. En cuanto a las subvenciones, nos preocupa muchísimo porque las subvenciones siempre van a los mismos. Siempre son subvenciones muy ligadas a la actividad radical. Y creemos que el Consejo de Ciutat debería estar menos politizado y compuesto con mayor representación de la ciudadanía. Hablo de, repito, barceloneses de a pie. Nosotros le vamos a pedir también al Gobierno municipal... que tenga la voluntad de escuchar y no solo de imponer, porque al final da la sensación de que se trata de un brazo más del Gobierno municipal. Y, en definitiva, creemos que falta mucha autocrítica, mucha transparencia y siento tener que empresarme así, pero no hemos venido nosotros a jugar a la política de salón y hemos venido a hablar de los problemas reales de la gente y no a hablar de subvenciones y de ideología que está muy alejada de los problemas de los barceloneses. Gracias.

Molt bé, doncs té la paraula don Serrat.

Moltes gràcies, en primer lloc, per l'agraïment de tots els grups i per el reconeixement en la feina que es fa des del Consell de Ciutat, sempre completament voluntària. I com ha sortit, sobretot, el tema aquest de subvencions, només explicar que... fruit del treball que s'ha fet estem intentant establir una llei de subvencions que en la llei de foment d'associacionisme marca que hauria d'estar feta el gener del 26 com a llei de suport a tota l'activitat que fa la gent de peu, sigui del grup que sigui, de l'entitat que sigui. Aquesta llei només es podrà tirar endavant, aquesta llei catalana, si els companys de tots els grups que estan aquí també s'hi posen. També voldria agrair que en el retorn dels dictaments han vingut els funcionaris de més alt nivell i crec que això també és un reconeixement tant a la tasca que es fa des del Consell de Ciutat com a la importància que tenen les conclusions i les recomanacions que es fan en aquests dictaments. I això també encara enriqueix més. Després també és important, com han comentat, el tema de visibilitzar. Clar, tenim una eina molt potent a Barcelona que és BTV, doncs potser ens agradaria tenir més presència en els mitjans públics de comunicació. Si vols afegir alguna cosa.

Estaràs bé, és que ho feies bé. Bé, si seguint amb el tema de la comunicació, l'esforç que hem fet i que fem, evidentment, és important. Ens interessa precisament donar vehiculació a allò que fem, com ho fem, i tenir molt clar qui som. Perquè nosaltres no som govern, nosaltres som el màxim òrga de participació. I també m'agradaria deixar clar una cosa i que ja que estic aquí aprofitar-ho. Mirin, jo crec que en aquest moment no hi ha més gran honor per un ciutadà o una ciutadana d'una ciutat que treballar per ella. I aquest és el cas del Consell de Ciutat. Estem honorats, estem orgullosos, estem cofolls de participar en el Consell de Ciutat. Ho he de dir així perquè és el moment de dir-ho i el lloc de dir-ho. I tot aquest confuisme que tenim, orgull de poder treballar per Barcelona, crec que és el que demanem que reculli aquest govern. Que ho reculli aquest govern. I altres, 20 anys, ens hem fet majors d'edat, evidentment. Però arriba un moment que aquesta majoria d'edat també t'obliga a altres coses. Altres objectius, altres necessitats... I aquestes necessitats són les que ara estem intentant assolir. I per això els necessitem. Per això necessitem que anem plegats, cadascú, el lloc que li correspon, evidentment, però que ens entenguem tots la feina que fem. Uns la fem, evidentment, posant-hi un voluntariat i uns altres posant-hi una professionalitat. Per tant, tot això jo crec que és molt bo tenir-ho molt bo aprofitar-ho i molt bo gaudir-ho. Per tant, jo ja he dit el que tenia que dir. Moltes gràcies.

Voldria acabar només agraint també la presència de tots els companys del Consell de Ciutat i la Comissió d'Empare que ens han acompanyat i que mostra el dinamisme i les ganes de treballar per la ciutat.

Doncs, moltes gràcies. D'entrada també saludo la presència dels membres del Consell de Ciutat i, que no s'ha esmentat, de la Comissió d'Empara, que avui també presentem la seva renovació, la Carme Panchón, el Jaume López, la Maria Antonieta Fernández... i l'Enric Canet, la Maria Assunció Vilar i el Fernando Pindado. Moltes gràcies també per la vostra col·laboració. És una forma també de participar en tenir una ciutat amb més qualitat democràtica, perquè de fet la Comissió d'Empara és l'eina fonamental que empara i garanteix els drets de participació de la ciutadania. Crec que la millor resposta que pot tenir un govern o un grup municipal respecte a un àmbit de participació és doble. El primer és respectar l'espai i, per tant, crec que és important prendre's molt seriosament aquest advertiment pel que fa al seguiment dels treballs que es fan des del Consell de Ciutat amb la presència permanent i física de tots els regidors i regidores que tenen aquesta responsabilitat. I, en segon lloc, el respecte als espais de participació comença per donar resposta. I crec que el que hem fet, i us agraeixo en aquest sentit el reconeixement, des del minut zero el govern és posar-nos al dia en molts dictaments i moltes propostes que no havien estat... contestades pel govern municipal. I per tant, jo crec que això és una primera forma de respecte, i una segona, efectivament, és que hi vagin els màxims responsables de la gestió de l'Ajuntament, que són els que han de fer possible que algunes, totes, o la major part d'aquestes propostes, tirin endavant. El nostre reconeixement, perquè efectivament són persones que no tenen altre interès que el del bé comú, el de l'interès col·lectiu, donen el seu temps, la seva il·lusió, la seva passió per Barcelona. Evidentment, tothom té les seves idees i els seus valors, no sempre els podem compartir tots, això és una ciutat diversa i plural, però això no menys té un àmbit de participació tan important com és el Consell de Ciutat, que forma part ja de l'ADN de la nostra ciutat i crec que tots i totes hem d'estar molt orgullosos i orgulloses. Moltíssimes gràcies per la feina i seguim endavant. Gràcies.

Doncs seguim amb mesures de govern començant pel Pla Estratègic de Moda 25-30 que presenta en nom de l'Obert el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Mercè. Temps 6 minuts pel ponent, 3 per la resta de grups. Endavant.

Gràcies, president. En els darrers anys hem volgut dinamitzar el sector de les indústries creatives amb un ampli conjunt de mesures de govern. Hem parlat del The Hub i del món del disseny, hem parlat del sector audiovisual, de la música en viu, de les fàbriques de creació i quedava parlar d'un sector en relació entre la creativitat i la indústria econòmica com és el sector de la moda. En els darrers mesos hem tingut l'ocasió de parlar-ho a partir de diverses propostes presentades a la Comissió d'Economia i en resposta a un compromís repetidament contret avui volem presentar una mesura de govern que està ja parlada àmpliament amb el sector i que també ha estat comentada amb els grups polítics. El món de la moda és especialment complex atès a la seva dependència de les tendències globals, la seva cadena de valor que té algunes contradiccions i per l'existència també d'uns cànons molt rígids entre el món de l'alta costura i el món del pret-aporter. La complexitat que afecta el sector escala mundial cal afegir també les particularitats catalanes, on la indústria auxiliar, el que genèricament anomenem el sector tèxtil, va ser una de les peces fonamentals de la revolució industrial catalana, disortadament desfeta en els anys 60 d'aquest país. És un sector sensible amb profundes reminiscències nacionals, on hi podem observar elements notables de recuperació i també de regeneració que cal promoure. Però és evident que la dinamització general del sector correspon a la Generalitat, tot i que això no suposa, al contrari, que Barcelona Ciutat no hagi de tenir un paper destacat en les polítiques de promoció del sector de la moda. I sota aquesta perspectiva plantegem un pla d'actuació basat en sis grans apartats. El primer és posar en valor l'articulació global del sector, tenint en compte el conjunt de la seva cadena de valor, des dels quadres creatius, des de la formació... des de les grans empreses existents a Catalunya, des de les especialitats, clarament el que lidera el sector, el tema de la núvia, per exemple, des del sector tèxtil, amb tot el seu valor auxiliar i, òbviament, també la moda dels complements, que és també molt important. Per tant, articular-ho seria el primer punt d'aquesta mesura de govern. El segon element és posar en valor... una especificitat que ens sembla que pot ajudar a convertir Barcelona en una marca de ciutat i en un element de singularitat pròpia que és la sostenibilitat i els valors de les dinàmiques circulars del sector com un element central. El tercer element és crear una acceleradora a Palo Alto, ja tenim l'espai i crec que la instal·larem a partir del mes de gener, on la relació entre els valors creatius de la formació, que Barcelona té un especial liderat l'emprenedoria i la capacitat de generar empreses que contactin, que connectin i que donin singularitat al nostre sector, es pot donar amb una gran personalitat i perspectiva. Aquesta acceleradora és un espai que permetrà resoldre aquests problemes d'inserció laboral d'una part molt important dels nostres creadors. El quart element és la internacionalització dels nostres creadors, afavorint missions comercials a escala global que permetin la seva relació amb els focus més importants de la moda a tota Europa, i especialment amb el sud d'Europa. El cinquè punt és la presència de la moda en el conjunt dels grans estadounidenses de la ciutat, normalitzant la seva inserció, la seva hibridació, amb activitats que representen i posen en valor la marca Barcelona escala cultural o escala Posaré alguns exemples, la Shopping Night, recuperar-la, la participació de la moda amb espais com el grec, com la Mercè, com festivals, etc. I el sisè punt és la participació activa amb una comissió de treball que ja hem iniciat en la Generalitat per tal de repensar o col·laborar, repensar la 080 i especialment tots aquells elements que també configuren els seus espais circulars, polítiques de debat del sector, polítiques integrals, polítiques de complement, polítiques d'indústria auxiliar, etcètera, etcètera. Aquest és un pla que en aquests moments estem començant a treballar, l'hem pogut comentar amb vosaltres, estem molt il·lusionats, ens sembla que és molt important per la ciutat i ens sembla que redoneix un element que en els darrers anys hem posat molt en valor, que és la inserció de la indústria creativa com a part fonamental de la transformació econòmica de la ciutat i de la posta en escena de la capacitat creativa de la ciutat.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Ortega, per Junts.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, ara ho comentava el regidor, el passat mes de juliol, aviat farà un any, el nostre grup va presentar una proposició que es va aprovar on estàvem al govern a dissenyar i a desenvolupar el pla estratègic de Barcelona-Ciutat de Moda 2024-2030, dèiem en aquell moment, i ho fèiem perquè per nosaltres Barcelona ha de ser referent en el sector de la moda i fèiem molts anys que ens donava la impressió que l'Ajuntament el tenia oblidat. Parlem d'un sector... De sectors. Els dèiem que calia una nova estratègia per al sector de la moda i avui vostès ens la presenten, un pla que recull moltes de les nostres propostes que ja detallàvem, però jo crec que avui el que vull fer també és posar en valor el fet que ho hagin fet, que ens ho hagin presentat. Ho dic perquè malauradament ens tenen acostumats a no complir aquelles propostes que provem a vegades amb unanimitat de fer plans i actuacions. Aquí no detallaré el munt de pregs i proposicions que hem aprovat i que no hem tingut resposta. Però avui venim a parlar d'aquest pla que per nosaltres un pla com aquest ha de tenir sobretot tres aspectes que vostè també ara els esmentava. Primer, millorar la projecció internacional de les nostres marques i del disseny. fent sobretot del talent local i de la creativitat i la qualitat valors diferenciadors. Després, consolidar aquesta imatge de Barcelona com a capital del disseny de moda, com a punt de trobada de creadors, d'esdeveniments, de creadors d'empreses. Tercer, també, promoure l'activitat econòmica al voltant i el negoci al voltant del sector de la moda, fomentant la creació d'ocupació i contribuint sobretot al creixement social. sostenible de l'economia local. Però nosaltres creiem que en aquest pla li falta una cosa, que és buscar un model de governança compartida amb el sector. Podríem parlar d'un consorci públic-privat que dissenyi, impulsi, però sobretot faci el seguiment del pla de moda. ja que ara no tenim ni tan sols formalment una taula del sector de la moda. També seria important i interessant, i vostè n'ha fet esmenar ara, crear espais on s'identifiqui clarament la moda de Barcelona aprofitant els recursos existents. D'altra banda, també compartim amb vostè que Barcelona ha de liderar l'estratègia europea de productes d'estils sostenibles i circulars i, per tant, en aquest sentit podríem parlar també de fires en aquesta direcció. Creiem també que és un repte important impulsar la transformació digital de les empreses, de les pymes, així ho hem fet també amb diferents iniciatives a les comissions. Però hauríem també de treballar amb el sector per organitzar missions internacionals, que vostès també ho contemplen, suport per accedir a marketplace europeus, etcètera. Després hi ha un punt que és important també per nosaltres, que Barcelona, com aquest hub internacional d'estudis de disseny de moda amb escoles de prestigi, hem de potenciar sobretot aquesta atracció i aquesta sinèrgia amb el talent emergent. Només acabo amb un esment. Vostès avui ens presenten un pressupost. Nosaltres creiem que és un pressupost poc valent i creiem que segurament és perquè aquest és el primer any que es posa en marxa aquest pla. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González en nom de persona en comú.

Sí, gràcies, alcalde. Jo crec que fer plans estratègics és sempre una bona notícia, poder posar una mica la mirada llarga i ens alegrem que el govern ens presenti un pla estratègic, que és una cosa que tots sovint en comissió i en plenari hem criticat perquè no hi estem molt, molt habituats. Més fer-ho sobre un sector com la moda, que és un àmbit importantíssim de la nostra ciutat, del nostre país, amb un teixit, i ho deia ara també tant el regidor Mercè com la regidora un teixit viu, divers, etc. Des de Barcelona en Comú valorem positivament el document, hi ha algunes línies que ens semblen interessants, com tot el que busca transformar el sector cap a models més sostenibles, digitals i arrelats al territori, sense perdre de vista aquesta necessària internacionalització. Ara bé, com a persona poc experta en la moda hegemònica que em considero, jo el que he fet és demanar opinió al sector sobre l'estratègia que vostès presenten. i he parlat amb sindicats, amb gremis, amb patronals, amb eixos comercials de barri, amb eixos de centralitat, i la resposta ha estat unànima. Ningú sabia res. Jo crec que és un pèl arrogant presentar una estratègia i no haver-la contrastat prou amb el sector. Fins i tot una persona destacada em deia, no ens han informat ni ens han presentat res, però ho he sabut per la premsa. De fet, algun periodista inclús m'ha demanat el meu parer, però no li he pogut respondre. Crec que és bona notícia tenir un pla estratègic, crec que un pla estratègic ha de ser el més consensual possible i malament comencem si aquest és el punt de partida. Hi ha algunes línies que són molt interessants, que són interessants com per exemple tota la línia de suport amb l'Institut Català de Finances, espero que amb ells sí que hagin parlat abans de posar-ho al pla, i també considerem un bon pas la creació del pol de la moda circular, la factoria de la moda com a espais per l'emprenedoria amb criteris ambientals i socials. Bones mesures sempre que es concretin i es dotin de pressupost. I si s'hi fixen, i aquí faré una petita cunya, ho he dit en català perquè sí, es pot fer un pla estratègic de la moda sense tants anglicismes. No és millor un Barcelona Mediterrània en circular fashion estratègia que una estratègia per la moda circular o un repte per la moda sostenible. Algunes consideracions importants. Sorprèn... que facin menció al flea market com a actor estratègic amb el qual relacionar-se quan van fer-lo fora de Ciutat Vella i ens van denegar un prec per garantir la seva continuïtat amb una concepció de l'Andressa mal entesa. I ara volen reforçar el flea market, benvinguts, però podien haver-ho fet abans de fer-los tancar. Segon, tota la línia de governança i participació, que ja deia que comencem malament, però en tot cas hi ha marge per millorar-ho. Tercer, aquesta descompensació entre la projecció internacional, la promoció de grans esdiminents, crec que hauríem d'apostar també en paral·lel per l'arrelament als barris, als tallers artesans, les dones cosidores, per posar un exemple, a Ortenc. En definitiva, un pla que marca bona direcció, però que caldrà treballar molt i molt millor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana en nom d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia. M'agradaria començar fent una petita prèvia. I és que el sector de la moda és un sector que no és només indústria. Hem parlat molt d'indústria creativa, d'indústria. però és un sector que és art, que és artesania, que també és indústria, una indústria molt important i que ha tingut una història molt important al nostre país i amb una evolució que tots i totes coneixem, des de l'antic sector potent del tèxtil a un sector molt més creatiu com el que és actualment. I també és un sector... que té unes implicacions econòmiques, socials i ambientals molt importants i al final em referiré a les qüestions socials i com també ens sembla a Esquerra Republicana que hauríem d'incloure altres mesures en aquest pla estratègic. Creiem que... aborda el sector des de la visió integral i transversal de tot l'ecosistema i per tant això és positiu, una mirada metropolitana i col·laborativa que combina accions culturals empresarials, formatives i ambientals i que també posa l'accent en un àmbit que és molt rellevant que és la qualitat de l'ocupació en els oficis. Dit això, també és veritat que em sembla que el pressupost és clarament insuficient. Pot haver-hi un desajust important, em sembla, entre ambició i recursos i, per tant, el que creiem és que cal dotar-lo de més intensitat per poder tirar-lo... i també, per altra banda, trobem a faltar concreció temporal i manca d'indicadors de seguiment per poder-lo tirar endavant. També hi ha accions que depenen, la majoria d'accions, de fet, depenen d'acords amb altres administracions i, per tant, aquí haurem de vetllar que les interlocucions garanteixin que aquestes accions tiren endavant i també pel que fa amb la relació amb la iniciativa privada. Hi ha una altra qüestió que ens sobta abans d'entrar al punt final que volia comentar. La primera acció estratègica és fer una reflexió estratègica i un estudi mapatge del sector de la moda. Em sembla que això hauria de ser una qüestió prèvia per poder abordar un pla estratègic. Per tant, em sembla que tenim un risc de dispersió a causa de la varietat d'accions proposades i d'actors, però entenem que el lideratge de l'Ajuntament de Barcelona ens hauria de garantir que això I per últim, pel que fa a les implicacions socials, m'agradaria afegir un element que és el de la pressió estètica com un àmbit important. Nosaltres fa més d'un any que vam demanar una mesura de govern en aquest àmbit que no s'ha desenvolupat. Des del govern d'Esquerra Republicana de la Generalitat sí que es va desenvolupar una feina molt ingent en aquest àmbit, perquè quan parlem de pressió estètica parlem de salut mental i parlem de trastorns. Per tant, parlem de qüestions molt sensibles i molt rellevants amb un impacte molt important, especialment, i també a la gent més jove. Per tant, creiem que cal un acord de ciutat per garantir diversitat de talles i garantir també que els cossos diversos són presents a totes les passarel·les de la ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller en nom del Partit Popular.

Moltes gràcies. El Grup Popular considera que Barcelona ha de tornar a ser la capital de la moda, recuperar lideratge i tornar a ser un motor econòmic en aquest sentit, en projecció internacional. Vull recordar que Barcelona ja va ser capital de la moda. Es va projectar el món amb una imatge de creativitat avantguarda gràcies en el seu moment a la passareula Gaudí, a la Bridal Week i després al Bretton Butter, que la vam perdre a la nostra ciutat. i pràcticament va desaparèixer del mapa. La Generalitat va fundar el 080 en el seu moment i va anar perdent pes i prestigi i consideració i suport al sector. Per tant, nosaltres amb aquest pla estratègic el que veiem és una voluntat de recuperar aquest lideratge Nosaltres li demanem ambició que faci tot el que estigui de la seva mà per unir a tot el sector. És imprescindible fer-ho, donat que el sector textil és molt important. Barcelona genera el 27% del sector textil d'Espanya. i aquesta voluntat de tots els que hi participen en aquest sector requereixen una unitat de criteri a l'hora que Barcelona faci el que tingui que fer per projectar aquesta imatge. Per tant, també reclamem una governança, una taula de promoció que participin tots els dissenyadors, les marques consolidades. Són molt importants els consolidats perquè arrosseguen tota la indústria i també els emergents perquè veritablement generen la creativitat, la nova distribució, promotors, mitjans especialitzats. Nosaltres creiem que tota aquesta visió de futur l'ha d'establir el sector conjuntament amb l'Ajuntament, no només amb la Generalitat. Per tant, celebrem que entri en el 080, però tampoc sabem en quines condicions ni quina serà la seva aportació. Creiem que cal unificar la moda Barcelona, una marca forta, cohesionada, moderna, capaç de competir amb les capitals com París, Madrid, Milà, per tal de tenir la màxima projecció i la màxima consolidació. Atreure talent, la creativitat és molt important. Per tant, jo demano la coordinació de l'àmbit de cultura amb l'àmbit d'empresa perquè el motor econòmic allà darrere i tota la voluntat intersectorial és capdalt a l'hora que puguem tenir aquest potencial que nosaltres volem per no oblidar la sostenibilitat. És cert que la moda avui en dia ha de tenir també una... integració de tot l'àmbit de la sostenibilitat, també hi ha persones i empreses que estan treballant molt en aquest sentit i penso que s'han de conjugar tots els elements per donar els elements de competitivitat i de projecció i de suport a la creació que es necessiten i que Barcelona ho ha de liderar conjuntament amb la Generalitat i no pot ser que només es faci des d'una via. Per tant, aquesta mesura de govern la valorem, però pensem que caldria implementar-la amb tot el que acabo de dir. Veig el pressuport bastant insuficient. Quan parles amb la gent, no tothom s'ha enterat d'aquesta proposta i creiem que el sector ha de ser un motor i no només un convidat en el disseny d'aquesta estratègia. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula al regidor d'Eropolidó, en nom de Vox.

Gràcies, alcalde. Barcelona i Catalunya en general han representat durant siglos la vanguardia de la indústria textil i tantes altres. Per a ir, poc a poc, apagant-se i convirtent-se en la capital triste que som en la actualitat, on es criminalitza... Prácticamente cualquier actividad económica que no encaje con los parámetros de la izquierda anclada en el pasado y un separatismo dispuesto a arrasar con todo para conseguir su objetivo. Hemos leído atentamente la presentación y hay que reconocer que hay planteamientos razonables y que está cargado de buenas intenciones. Luego se verá dónde acaba todo. Potenciar los desfiles internacionales le da a nuestra ciudad una mayor relevancia, pero claro, esta ciudad está gobernada desde hace mucho tiempo por partidos que ven con cierto agrado la ocupación, el cannabis y la venta ilegal del top manta, mientras se preocupan y ponen el grito en el cielo cuando viene aquí Luis Butón a ponernos en el centro del planeta. Tenemos claro que, como en casi todo, muchas ciudades nos han adelantado, pero también somos conscientes de que podemos recuperar nuestra posición de liderazgo. El problema de Barcelona y de Cataluña no son ni sus diseñadores, ni sus modistas, ni sus estilistas. El problema de Barcelona son sus políticos y su política. Porque esta clase política odia el éxito ajeno y odia a las empresas que generan riqueza y puestos de trabajo. La prueba es el acoso y derribo que hay constantemente contra el señor Amancio Ortega, que da... Ofrece más de 50.000 puestos de trabajo en toda España. Por otro lado, atraer talento de fuera es muy conveniente, pero claro, a la mayoría de este consistorio solo le gusta atraer a quien en lugar de aportar y generar riqueza, satura los servicios públicos. Así es complicado. Nos preocupa que todo esto que proponen no se haga desde un punto de vista profesional y con criterios económicos y que se haga como casi todo se hace aquí desde un prisma político e ideológico con lo que se hace prácticamente todo. Nos preocupa que la considerable asignación presupuestaria que está prevista no vaya a caer en manos de creadores vinculados al régimen, que vivan de las subvenciones para que luego sus creaciones sean tan alternativas que no las compre nadie. Un poquito lo que pasa con el cine, que muchas películas ni siquiera recaudan lo que han recibido de subvención. Esperamos y deseamos que este documento haya sido realizado con la colaboración de verdaderos profesionales del sector y que los fondos no se diluyan en crear mesas de negociación, estudios de género y esas cosas que suelen hacer ustedes para quemar todo el presupuesto y que luego no quede nada para el objetivo final. También hay que recordar que la mejor ayuda que se puede brindar a cualquier sector es una fiscalidad razonable y no la del ensañamiento que practica este ayuntamiento. Y para acabar, mientras veamos al gobierno y sus socios más cerca de los que venden imitaciones que de los comercios y promoviendo carreras de manteros, como comprenderán, vemos esto con un cierto escepticismo. Gracias.

El ponent. Gràcies. Us agraeixo el to amb general satisfactori i de consens sobre la necessitat d'aquesta mesura. També algunes aportacions, però m'agradaria fer quatre aclaracions que crec que estaran correctes perquè... crec que ajudarien a no tenir una visió un tant dispersa sobre el món de la moda. La primera és que en aquest pla s'ha presentat, i a la comissió corresponent, un informe sobre el mapa de les indústries culturals de Barcelona, amb el seu moment, on s'incloïa el tema de la moda d'una manera clara. Per tant, sí que tenim mapejat aquest espai d'una manera, jo diria que bastant fefaent. Segona. Insisteixo, aquesta mesura s'ha parlat amb el sector de la moda moltíssim. Hi ha hagut moltes reunions i és possible que alguna persona no se n'enteni, però el sector de la moda és un sector molt atomitzat en el que no pesa el mateix el botiguer de la cantonada, el modista amic de no sé qui, que el representant d'una escola o d'un element articulador. És un element o és un sector atomitzat, on no és fàcil trobar grans elements que coordinin el sector, tinguem un compte. Però anem fent moltes reunions, al marge que a la taula creativa del D-Hub, el sector de la modella és present, fa dos anys que funciona, perdona, quatre anys, s'està renovant en normalitat, tenim una relació amb ells permanent, estem tirant endavant des del punt de vista de projectes molt importants, Com el fashion forward, estic d'acord amb això, sí que coincideixo que podríem no utilitzar tants anglicismes, estic d'acord, però el setor de la moda és el primer que els utilitza. I deixem acabar per dir que el pressupost contempla un element que ja he assenyalat, que és que hem obert una taula de debat amb la 080 i amb la Generalitat per tal d'ampliar aquest pressupost amb l'aportació que farem amb la 080 i la seva modificació amb els criteris que convinguin. Per tant, el pressupost no és aquest, sinó que serà bastant més gran.

Moltes gràcies. Moltes gràcies, regidor. Passem a la... Següent mesura de govern, en aquest cas sobre el dret a la cura i el pla que presenta el govern municipal pels anys 2025-2030 per una nova organització social i econòmica de les cures. Per fer la presentació té la paraula la tinenta d'alcaldia Raquel Gil.

Gràcies, alcalde. Ens plau presentar la mesura de govern, com deia l'alcalde, Barcelona cap al dret de la cura 25-30. Una mesura de govern que és fruit del treball conjunt de la cinquena tinença de la regidoria de Salut, de persones amb discapacitat i estratègia contra la soledat, de Barcelona Activa i també de tots els elements del sector, tant del tercer sector com de les empreses que treballen en l'àmbit de la tecnologia i de les cures. S'ha fet de forma col·laborativa, com deia, s'ha escoltat a les entitats socials i s'ha compartit també amb els grups, agrair les aportacions rebudes pel grup d'Esquerra Republicana que incorporarem també en la implementació d'aquesta mesura. És una aposta per consolidar Barcelona com a referent internacional amb aquesta defensa del dret a la cura i amb la construcció d'un model de ciutat més just, més inclusiu i una economia que posi la vida i les persones al centre. Aquesta mesura parteix d'una diagnosi exhaustiva de situació. Les dades ens diuen que el 2040 una de cada quatre persones de Barcelona tindrà més de 65 anys. Ara ja són un 21% de la població. I a més trobem... Aquestes persones, el 57% de les quals són dones, viu soles, en el cas de les persones grans, i que hi ha un 22% de les llars de Barcelona on hi ha infants i adolescents, 13% de les quals són monoparentals majoritàriament encapçalades per dones. més de la meitat dels infants entre 0 i 2 anys no estan escolaritzats i també ens diuen les dades que a Barcelona hi ha a prop de 340.000 persones que fan treball de cura no remunerat i gairebé 6 de cada 10 persones cuidadores són dones. Aquí hauríem de sumar-li dades que com poden entendre no tenim sobre la prestació de cures a l'economia submergida. però que també és una realitat de la situació actual. Aquesta necessitat creixent de cures fa que haguem de repantejar-nos el model i ens exigeix que donem una resposta integral per garantir l'equitat, la universalitat, la sostenibilitat i la innovació. A la vegada creiem que tenim una oportunitat amb el desenvolupament econòmic i tecnològic del sector, convertint aquest sector en un sector econòmic estratègic que ens ha d'ajudar a dignificar la professió i que va amb la línia d'altres accions que fem des de l'Ajuntament, com l'Acord de Barcelona per l'Ocupació de Qualitat o el Pacte del Temps, que també té molt a veure amb aquesta gestió de les cures. Aquesta mesura té quatre eixos de treball. L'enfortiment dels serveis públics, l'impuls a l'economia de les cures, el reconeixement i suport a les persones cuidadores, el foment de la corresponsabilitat i la construcció de les aliances. Amb cadascun d'aquests eixos de treball hi ha una sèrie de mesures més dotades també pressupostàriament, no les repetiré totes, vam compartir amb vostès el document i el tornarem a compartir al definitiu, però per destacar algunes, amb l'eix d'enfortiment de serveis públics hi ha el Pla de Millora de la Dependència 25-29, que ha d'unificar el model d'atenció a la dependència i agilitzar els programes individuals d'atenció, els pies per disminuir el temps d'espera de les persones, les promocions d'habitatges amb serveis per a les persones grans, la construcció de quatre escoles bressols o de consolidació i millora dels canguratges municipals. l'eix 2, que és el de l'impuls de la innovació social i tecnològica. Aquí la part més important és la concreció de les accions en un espai físic. Posem a disposició d'un nou pol d'activitat econòmica un dels espais de Barcelona activa al carrer Almogàvars perquè sigui un espai on les empreses del sector puguin innovar, on hi hagi laboratoris especialitzats i on tinguem també la formació. Aquest setembre, en aquest espai, començarà a haver-hi formació de formació professional vinculada a l'Institut del Mar, però també de reskilling professional i d'aquesta millora tecnològica, perquè el que ens diuen també les dades és que el servei de cures basat en la prestació de persona, cuida persona, serà insostenible si no aprofitem totes les millores tecnològiques i d'organització empresarial que el servei ens posa a l'abast. L'eix 3, que és suport a les persones cuidadores, defensa de drets i corresponsabilitat. Això té a veure amb com cuidem les persones que cuiden, amb com posem també els drets a les persones que necessiten cuidadors al centre. Per posar un exemple, el nou servei de benestar i cures comunitàries als casals de barri és un dels elements que ens ha d'ajudar així com totes les accions que fem amb defensa i promoció de la corresponsabilitat amb les cures a les nostres llars. I finalment, les aliances feministes per reconèixer aquesta centralitat de les cures, tant en l'àmbit internacional, on s'estan desenvolupant molts projectes i existeix ja una aliança mundial de les cures, com en el nostre entorn, també entre les entitats, com dèiem, però també entre altres àmbits d'administracions i de projectes que desenvolupa el pròxim Ajuntament. Aquesta mesura té una governança compartida que ens ha de garantir no només aquesta coordinació a la interna, sinó tenir sempre present les necessitats del sector i de les persones que ho necessiten. Gràcies.

Moltes gràcies. Comencem amb els grups. Junts per Barcelona té la paraula la regidora Monter.

Gràcies, alcalde, i gràcies, Tinent, per l'exposició d'aquesta mesura de govern que impulsen diferents entitats organitzatives municipals. Esperem que això no sigui un element que dificulti l'avaluació de la mesura. Amb només tres minuts parlaré d'algunes qüestions, no m'hi podré referir a tot, però en tot cas dels objectius de la mesura que els compartim plenament, en destacaríem dos especialment rellevants, el reconeixement del dret universal a les cures i la seva dignificació. i és obvi que l'augment de l'esperança de vida i la major incidència de les situacions de dependència obliguen a repensar i a reforçar els sistemes de cures, cures que es produeixen en molts casos en l'àmbit familiar, que és una estructura social sovint invisibilitzada o no prou atesa des del disseny de les polítiques públiques. Hi ha una clara desigualtat de gènere, les dades són molt clares, més del 90% de reduccions de jornada per cura de fills són sol·licitades per dones, o el fet que 19% de les dones treballin a temps parcial enfront del 6,5% només en el cas dels homes. I aquí les causes són o bé la banca de feina a jornada completa o les responsabilitats de cura de llarg, precisament. Nosaltres, en relació als permisos no retribuïts, voldríem fer una proposta molt concreta que creiem que vostès haurien d'entomar, tenint en compte que a la mesura... si recullen aspectes que s'han d'instar a altres administracions. Doncs els convidaríem a instar al Govern de Madrid, on vostès també governen, a complir amb el mandat europeu i fer retribuït el permís de vuit setmanes. Actualment l'Estat espanyol paga diàriament 9.760 euros diaris de multa, perquè aquest incompliment creiem que s'hauria d'entomar, com deia. Altres aspectes concrets. El pressupost és elevat pel que fa a aquesta mesura, però també trobem que hi ha partides que ja estan pressupostades en altres àmbits, com és el cas de l'educació. 27 milions per la construcció de quatre escoles per sol. Aquest no seria un pressupost, diguem-ne, propi de la mesura, sinó que estaria recollit en altres aspectes. Valorem positivament la voluntat de reduir els temps d'espera del PIA, creiem que això cal fer-ho. Demanaríem major concreció quan es parla dels espais de canguratge gratuït, el programa Concília. Ens agradaria saber amb quins termes creixerà en el que resta de mandat. També les tardes educatives, ajuts per activitats extraescolars a famílies amb menys renda, perquè es diu que s'incrementarà, però ens agradaria saber de quina manera. Es parla també del foment de les clàusules socials als contractes, però no obstant això, en els darrers concursos de serveis socials hem vist justament el contrari. I voldríem saber quines mesures es preveuen per garantir aquesta consolidació precisament d'aquestes clàusules per tal de reduir el que és la precarietat. I per acabar voldríem insistir en que les cures han de deixar de ser una paraula bonica i un punt feble en els pressupostos, que són una responsabilitat col·lectiva i hem d'evitar que continuï sent Comú és ara una càrrega que recau, com sempre, a les espatlles de les dones. I en aquest sentit, convidem l'Ajuntament a liderar un canvi real, no només en mesures declaratives.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa en nom de Barcelona en Comú.

Sí, moltes gràcies i bon dia a tothom. Nosaltres celebrem que el govern segueix apostant per un tema que compartim plenament, que és el dret a la cura. Emfatitzar que el dret a la cura no va només dirigit a aquestes polítiques concretes de cura, sinó també va, quan parlem, de garantir l'habitatge, garantir els serveis públics, garantir... Drets laborals. Barcelona ha sigut pionera també en els darrers anys i ha un recorregut històric de polítiques de cures. És important també tenir constància d'on venim i on som. Des del 2015 es va tirar endavant una regidoria de cures, es va impulsar una mesura de govern de la democratització de les cures el 2017, es va desplegar al Barcelona Cuida, es va impulsar serveis com el Concilium, es va obrir espais com a la Vila Veïna i es va reconèixer les famílies cuidadores amb la tàrgia cuidadora. I per tant és important que tot això pugui seguir en marxa. Nosaltres en un inici deia que celebrem una aposta com aquesta, però també he de compartir amb vosaltres que ens ha semblat una mesura que podia haver estat molt més ambiciosa en el sentit que té 106 mesures, de les quals 39 són noves. una mica més d'un terç, la resta no són noves, són polítiques que venen de més enllà, a les que donem continuïtat. Enfatitzar potser algunes qüestions on esperàvem una mica més d'ambició. Pel que fa a la direcció de Cures i Salut, només hi ha 15 mesures noves d'aquestes 106. 4 escoles bressol en 7 anys, en sembla poc, en tenim ja sobre la taula demanades 10, i per tant és una xifra baixa. Hauria estat bé que tot allò que s'està treballant de la integració social i sanitària, que té molt a veure amb la mesura de les cures, s'hagués incorporat també en aquesta nova mesura? O temes com les residències, com el model residencial del qual no se'n parla en aquesta mesura? És cert que és una competència de la Generalitat, però es podria haver inclòs d'alguna manera aquell impuls o aquella pressió que es farà a la Generalitat, perquè si no, com resoldrem el problema residencial? Dues coses més. Demanem nosaltres que hi hagi coherència de polítiques. No té molt sentit amb una mà desplegar aquesta mesura i amb l'altra posar impediments a l'accés al padró o desmantellar les vilaveïnes, entre altres polítiques. i per tant aquí en aquest sentit demanem replantejaments i molta més coherència de polítiques i per acabar dit que el dret a la cura també té a veure amb la comissió de les treballadores de la llar que aprovarem en uns moments posant en valor la feina que fan totes aquestes treballadores i la necessitat de dignificar-la perquè són feines que encara no estan dignificades. i hem de començar a treballar com a Ajuntament de Barcelona per una empresa pública de serveis de cures, perquè el dret a la cura, com dèiem abans, és un dret, i hem de treballar per un estat del benestar que té un pilar d'educació, té un pilar de salut, té un pilar de serveis socials, però encara no té un pilar de les cures, i per tant esperem que puguem seguir empenyent en aquest sentit, completant totes aquestes mancances que dèiem abans.

Molt bé, moltes gràcies. En nom d'Esquerra Republicana té la parola la regidora Baroc.

Gràcies, alcalde. A nosaltres hem començat també per agrair la presentació d'aquesta mesura de govern. És una mesura molt necessària. És tan necessària com que ja fa anys que la ciutat s'ha abocat i ha impulsat tota una sèrie de polítiques públiques per democratitzar el dret a la cura. I és tan necessària com que fa un any, el febrer del 2024, ja vam portar una proposició precisament demanant que es presentés aquesta mesura del govern. Per tant, nosaltres ho considerem una mica l'implementació d'aquesta petició i per tant ens ho celebrem. També posar en valor la predisposició del govern a incorporar propostes, esmenes, correccions i en aquest sentit reconeixem que ens hem arremangat i ho hem aprofitat i hem fet tot una sèrie d'aportacions, algunes s'han recollit en aquesta mesura de govern, d'altres ens consta que es podran implementar en altres plans estratègics o en altres mesures de govern que es puguin anar presentant. Una de les millores o les aportacions que posem especialment en valor és l'ampliació de molts dels espais de canguratge gratuït i de corresponsabilització de les cures mitjançant el reforç del programa Concilia, sobretot en els barris amb majors índexs de pobresa i de vulnerabilitat, prioritzant la proximitat per evitar que el seu ús incrementi precisament la pobresa de temps entre les famílies i també perquè sabem que quan les cures es proporcionen, es donen des de la proximitat, això també genera altres efectes positius, reforça, consolida vincles comunitaris que tenen una repercussió positiva en aquells fenòmens que tot sovint parlem en l'àmbit del ple i sobretot en l'àmbit de les comissions com pot ser el combat contra la soledat no desitjada. Per tant, des d'Esquerra Republicana entenem que posar en el centre del model socioeconòmic actual i a l'agenda política municipal la cura de les persones significa posar en valor la feina de moltíssimes persones. De fet, la feina de majoritàriament moltíssimes dones, majoritàriament migrades, sense les quals el sistema senzillament col·lapsaria. El sistema col·lapsaria. perquè és una feina on no es percep cap remuneració i quan ho arriba a fer ho fa en el sí d'un mercat laboral abusiu, d'un mercat laboral precari i generador de pobresa i de desigualtat. Per tant, nosaltres compartim i li hem traslladat a l'atinenta aquesta mirada transversal, aquesta responsabilitat compartida, aquesta línia de sensibilització. Dit això i posant en valor... Quan parlem de cures parlem intrínsecament de pobresa, de feminització de pobresa, de les condicions laborals i de tota una sèrie de recursos que es posen a l'abast de totes les persones que proporcionen aquestes cures. També ens sembla que és important predicar. Enfora, allò que també d'alguna manera implementem cap a dins. I per què ho dic això? Ho dic perquè no fa gaire a la comissió de presidència vam portar una iniciativa demanant, no demanàvem res de l'altre món, però alhora demanàvem una cosa molt important, demanant que aquelles empreses que subcontracten l'Ajuntament garantissin unes condicions laborals dignes. que garantissin unes condicions laborals dignes. I això no va ser fruit del caprici ni de la improvisació, sinó de moltes reunions amb dones del Servei de Neteja de l'Ajuntament, amb treballadores de les escoles Bressol, amb altres treballadores de serveis que estan molt feminitzats, que es lamenten una vegada i una altra que les seves condicions de treball en el si dels serveis de l'Ajuntament que ofereix l'Ajuntament no són adients. Per tant, cal predicar també amb l'exemple.

Moltes gràcies. Gràcies. Té la paraula el regidor Martí en nom del grup popular.

Moltes gràcies i bon dia. Volem començar agraint la presentació d'aquesta mesura. Abordar les cures com un dret universal i no com un privilegi o com una responsabilitat privada és un pas important a la bona direcció. Preguntem, és un pla prou valent o es queda a mig camí? Comencem amb el pressupost. El 75% es destina a la construcció d'equipaments i a millorar el servei d'atenció domiciliària. Tot molt necessari? Sí. Però què passa amb les persones que cuiden avui? aquí i que no es poden esperar 5 o 10 anys. Hi ha una aposta clara per a les infraestructures, però manca un suport ferm a mesures socials immediates i urgents. D'altra banda, el sector de les cures continua sent precari, femení i amb altes taxes de vulnerabilitat. El mateix document admet que el 28% del treball domiciliari, el 28%, es fa en economia submergida i que s'hi proposa estudiar no els models laborals. Però les treballadores, moltes d'elles migrades, no necessiten més anàlisis o més estudis, necessiten que reconeguin els seus drets. Cuidar infants, el pare i la mare, que ja no se'n surten sols a una parella amb discapacitat, són tasques que recauen majoritàriament en mans femenines. I massa sovint sense sou, sense temps i sense prou reconeixement. I les accions per fomentar la corresponsabilitat masculina han d'anar més enllà, molt més enllà de campanyes o tallers puntuals. Tampoc podem parlar de transformació si continuem veient desigualtats entre els barris. Els serveis de cura no arriben igual a tot arreu. I això pot generar una ciutat de dues velocitats. I en plena era digital cal acompanyar la gent gran en aquest salt tecnològic. Ens parlen també de la targeta cuidadora. Qui trobem? Descomptes al menjador d'hospitals o permís per aparcar. Un gest simbòlic, sí, però insuficient. Si volem cuidar de veritat, no calen descomptes. Cal temps, sous dignes i reconeixement real. I, finalment, el servei d'atenció domiciliària, alçat. No només és una qüestió pressupostària, fa anys que les treballadores denuncien males condicions i una gestió deficient. Cal que la nova licitació garanteixi, ara així, qualitat per qui rep el servei i dignitat pel que el presta. Aquesta mesura és un bon pont de partida? Sí. Però si volem una Barcelona que realment cuidi, no hi ha prou en construir més equipaments. Cal escoltar qui cuida, redistribuir responsabilitats entre homes i dones, actuar amb valentia i, sobretot, construir equitat. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la parola el regidor Senderos, de Vox.

Gràcies, alcalde. Bons dies a tots i gràcies a la tenienta per la explicació. Queremos, antes de nada, expresar nuestra preocupación por esta medida de gobierno que se nos presenta como una transformación del modelo de cuidados en la ciudad. Compartimos que el cuidado a las personas vulnerables es una cuestión central para el futuro, yo diría que también para el presente de Barcelona, especialmente en un contexto de envejecimiento demográfico. pero discrepamos profundamente del planteamiento ideológico, la visión intervencionista y el enfoque ideológicamente cargado de esta propuesta, dado que entendemos que el centro de la medida no debería ser los cuidados, sino las personas que los necesitan y las que los dispensan. Consideramos inaceptable que se define al cuidado como un derecho universal garantizable mediante la expansión constante del Estado. Esta noción no solo es insostenible económicamente, es un auténtico brindis al sol que, además, refuerza la dependencia de las familias respecto de la Administración. En Barcelona ya existen servicios públicos de cuidado, como alzar, guarderías de la asistencia. Se debe mejorar su eficacia, no crear estructuras duplicadas e hipertrofiadas, lo que ya está provocando fuertes tensiones, por ejemplo, entre los trabajadores dependientes de este Ayuntamiento, con protestas y manifestaciones. La principal ayuda que se puede prestar al necesitado de cuidados es apoyar al que le cuida. La medida instrumentaliza los cuidados con una agenda ideológicizada, radicalmente feminista e identitaria. El uso constante de términos como alianzas feministas o perspectiva interseccional evidencia una voluntad de imponer una visión del mundo que no representa la pluralidad de las familias barcelonesas. El cuidado no tiene género, tiene valores, respeto, esfuerzo y responsabilidad. Las familias, sean como sean, deben ser libres, repito, libres de gestionar su vida privada sin injerencias doctrinales. La desinstitucionalización y el paso a un modelo comunitario informal de cuidados sin antes garantizar que este cambio sea asumible por la sociedad, no solo no soluciona las situaciones, sino que las complica. El apoyo al tercer sector es deseable, pero no puede sustituir a las responsabilidades que corresponden a las familias y a la iniciativa privada. En ese sentido, sorprende la poca atención a la colaboración con mutuas seguros privados o empresas profesionales de cuidados que podrían aportar eficiencia e innovación real. También nos preocupa el peso desmedido que se da a la promoción de start-ups y laboratorios de innovación. El riesgo es que se generen estructuras burocráticas y subvencionadas que no respondan a las necesidades reales, sino a intereses políticos y clienterales. Por último, manifestamos nuestro rechazo al planteamiento ideológico de incluir el derecho al cuidado en una supuesta Carta de Derechos Humanos de Barcelona. un documento sin validez jurídica que banaliza el concepte de derecho. Barcelona necesita un modelo de cuidado eficiente, respetuoso, con la libertad familiar y basada en la responsabilidad compartida entre ciudadanía, sector privado y administración. Esta medida no aporta soluciones realistas, sino más ideología, más gasto y más intervencionismo, lo que diluye las buenas intenciones de algunas de sus propuestas.

Gracias.

Gràcies, com ens agraïn la majoria de les intervencions i el to de col·laboració, crec que compartim la diagnosi i segur que ens posem d'acord també amb les mesures per aconseguir millores. Només fer un recordatori, les polítiques públiques sempre es construeixen sobre les anteriors. Aquesta, evidentment, no parteix de zero, igual que les del 2015 tenien altres mesures, com la llei de dependència, el llibre blanc de les cures, etcètera, o la llei de serveis socials del 2007. Agrair els esforços del Partit Popular respecte a la corresponsabilitat. Crec que podem treballar plegats també mesures interessants per fomentar... aquesta corresponsabilitat i explicar que el que no pot tenir la ciutat és un model de cures basat en que siguin les dones i només les dones d'aquesta ciutat les que sense formació, sense reconeixement, sense salari i moltes vegades sense papers mantinguin la cura de les persones dependents de la ciutat.

Perfecte, doncs moltes gràcies. Passaríem ara a la part decisòria, amb el punt número dos, que és aprovar inicialment la modificació dels estatuts de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, AC24, amb posicionament favorable de partit dels socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox, i la Reserva de Barcelona en Comú. I començaria jo amb dos minuts i un minut per la resta d'intervenents. Bé, doncs avui portem a aprovació inicial la modificació dels estatuts de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, AC24, amb l'objectiu d'adaptar-la a una nova etapa, superada ja la celebració de la 37a Copa Amèrica de Barcelona. Aquesta fundació és hereva de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona i va ser reformulada precisament l'any 2022 a rat de la designació de Barcelona com a seu de la Copa Amèrica. En aquell moment es va ampliar la composició del patronat, incorporant-hi la Generalitat de Catalunya, l'Estat, la Diputació de Barcelona, el Consorci de Turisme i Barcelona Global. Ara, finalitzat ja l'esdeveniment esportiu, és moment de redefinir tant la missió com el model de governança de la Fundació, amb una mirada de futur i amb un enfocament clarament públic. Els estatuts actuals ja preveuen que la Fundació queda adscrita a l'Ajuntament de Barcelona i que es consolida els seus comptes. Per tant, aquesta modificació reforça el lideratge institucional municipal i posa la Fundació al servei de l'interès general de la ciutat. Els canvis proposats afecten a tres àmbits principals. El primer lloc, la governança. Proposem que l'Ajuntament de Barcelona assumeixi la presidència del patronat i que la Generalitat de Catalunya sigui la vicepresidenta segona. Aquest nou model reflecteix millor el lideratge públic compartit i la responsabilitat institucional en el desenvolupament d'aquest projecte de ciutat. En segon lloc, redefinim la missió fundacional. La fundació ja no es vincula exclusivament a la Copa Amèrica, sinó que es transforma en un instrument el servei de la promoció de l'economia blava, la innovació, la tecnologia vinculada al mar i la gestió d'actius patrimonials marítims. Amb aquesta nova visió, la Fundació esdevé un motor futur per a la ciutat en l'àmbit marítim i costaní, alineada amb els objectius de sostenibilitat, projecció internacional i desenvolupament econòmic de Barcelona. I en tercer lloc, actualitzem la denominació de la Fundació, eliminant-hi la referència a la Copa Amèrica i fem diverses precisions tècniques als estatuts per tal d'ordenar millor el funcionament intern, els conceptes de membres i representants i altres aspectes jurídics menors. Moltes gràcies. Tindria la paraula la regidora Ortega. Endavant.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres en aquests tres aspectes, primer, constatar que ens sorprèn que en el seu moment, quan van fer els canvis de la Fundació, no fessin el que estan fent ara. És a dir, el més normal era haver mandigut a l'Ajuntament, a la Presidència, haver afegit la vicepresidenta primera a la Generalitat i la segona a l'Estat. Però bé, aquí ens trobem, entenem que pel nom és el mateix, no entenem per què havia de constar el títol de Copa Amèrica i després ens sembla bé el canvi proposat a la missió fundacional d'incorporar els elements d'economia brava. Per tant, el nostre vot és favorable.

Moltes gràcies. El regidor Rabassa.

Sí, nosaltres ens abstindrem donades les respostes poc clares que hem obtingut a les nostres preguntes, sobretot pel que fa referència a la gestió i la promoció dels actius immobiliaris de la Fundació. No ens han aclarit quins són. i suposem que es refereixen al nou parc de tecnologia marítima de Barcelona, que ja vam aprovar en el darrer plenari, un complex cofinançat per l'Ajuntament, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya. No ens expliquen ni com es gestionaran ni com es promocionaran, tal com diu els estatuts de la Fundació. Confiem que aquesta mirada de futur, que la tenenta ha fet referència, que la política que es derivi de l'activitat d'aquesta Fundació serveixi per la popularització dels esports del mar, d'aquest episodi elititzant de la Copa Amèrica i la popularització de l'estudi i del coneixement del mar.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, el regidor Castellana, endavant.

Gràcies, Tidenta. Nosaltres votarem a favor d'aquest punt bàsicament per dos motius, perquè estem d'acord amb que es recuperi el lideratge municipal d'aquesta fundació i també respecte als canvis en objecte, visió i funcions que s'incorporin tots els elements relacionats amb l'economia blava també em sembla correcte i per tant hi votem a favor.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Martí.

Gràcies, tinent. Aquest acord actualitza els estatuts de la Fundació per obrir un nou capítol un cop finalitzada l'etapa vinculada a la Copa Amèrica. I l'Ajuntament de Barcelona recupera el lideratge institucional assumint la presidència que fins ara exercia la Generalitat. També es redefineix la missió de la Fundació, que no només promocionarà la vela, sinó tota l'economia blava, incluent innovació, tecnologia marítima, patrimoni, navegació, etcètera. Hi votarem a favor i com que aquest acord passarà, s'expondrà informació pública si s'escau, presentarem al·legacions durant el seu tràmit. Gràcies.

Moltes gràcies i per part de Vox, el regidor Senderos.

Ens hi posem a favor.

D'acord, molt bé.

Seríem constat l'abstenció de Barcelona en Comú. Molt bé, perfecte. Passem al punt número 3, que és aprovar definitivament el reglament del Consell de la Cultura de Barcelona en posicionament favorable del Partit Socialista de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i abstenció de Vox.

El punt número 4, que és donar conformitat a l'acord adoptat per BCM i per cementiris de Barcelona relatiu a l'aprovació de la modificació de l'article 2 dels seus estatuts, amb posicionament favorable de tots els grups.

Passaríem al punt número 5, amb intervenció per part del govern i un pel realista de grups municipals, que és aprovar el canvi d'adhesió de l'Ajuntament com a membre conseller a la Fundació Cotec per la innovació. Té la paraula el regidor Baix, el tinent Baix, endavant.

Sí, presidenta, com diu, el decret és aprovar el canvi d'actació de l'Ajuntament de Barcelona de membre a la condició de conseller de la Fundació Cotet. Jo crec que tots podem coincidir que Barcelona ha fet de la innovació i el coneixement i la ciència i també la tecnologia com un dels motors econòmics de la ciutat i també com un dels seus signes d'identitat. Aquest és un objectiu que no és exclusiu d'aquest govern, ja ve de fa temps. Jo voldria recordar que l'any 2007 el govern d'aquell moment va nomenar un comissionat per Universitats i Ciències que es deia Vladimir de Semir, que posteriorment es va fer el Pla Barcelona-Ciència el 2018 amb Joan Sobirats, i el 2024 han fet el primer Pla Estratègic de Ciència i Innovació. I aquest mes d'abril vàrem presentar al Barcelona Impulsa d'Economia de la Ciutat. Barcelona és avui dia la capital científica i tecnològica d'Espanya d'innovació i probablement un dels elements referencials dins el marc d'Europa. La incorporació a la Fundació Cotec el que ens permet és integrar-nos a una xarxa, a una organització que té com a principals projectes els principals objectius, l'organització de projectes, programes, conferències, seminaris, tenir un bon networking també des del punt de vista internacional i crec que durant aquest any en què hem estat membres ha desenvolupat a la ciutat de Barcelona tres activitats importants. Un programa que es diu Esbarriados, sobre el Big Data que contribueix a prevenir la vulnerabilitat, un altre que és l'Observatori d'Empreses Gazela o un altre sobre anàlisis sobre les primeres mil empreses emergents d'espai. I a més ens hem incorporat a diferents grups com és el de semiconductors, el d'habitatge i sobre estudis i dades. La Fundació Ecotec vol que l'Ajuntament de Barcelona faci un pas endavant dins de la seva estructura organitzativa i crec sincerament que l'Ajuntament de Barcelona també vol ser un referent en l'àmbit científic i innovació dins de l'àmbit de la Fundació Ecotec i dins de l'àmbit d'Espanya i Europa. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la parola el regidor Vives.

Endavant. Gràcies. A la Comissió d'Economia i Cent d'Aquest Més vam fer reserva de vot en aquest punt a l'espera de rebre més informació al respecte sobre el que suposava o quin impacte tindria la ciutat de Barcelona aquest canvi d'estatus dintre la pròpia Fundació. Avui votarem favorablement, però tot i així volem deixar molt clar que aquest vot favorable és un vot favorable condicionat. Condicionat perquè considerem que no és gens menor aquest canvi d'estatus, suposa una aportació anual que passa dels 18.000 euros als 60.000 i per tant entenem que aquest increment de la despesa pública s'ha de veure repercutit en l'impacte que tindrà sobre la ciutat de Barcelona, sobre les seves organitzacions, sobre les seves entitats i sobre la seva gent. I és per això que exigim al govern municipal que en uns mesos, quan puguem fer anàlisi de quin ha estat aquest canvi d'estatus, ens presenti un estudi on el que se'ns informi de forma clara, detallada i transparent de l'impacte que aquest nou estatus està tinguent per Barcelona i està tinguent en aquest sentit. Per tant, entenem que no n'hi ha prou en formar part d'una fundació de prestigi i a cap, creiem que és important poder mesurar quin impacte té sobre la ciutat de Barcelona aquest canvi d'estatus.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula al regidor López, endavant.

Gràcies, Tinent. Bon dia a tothom. Començar agraint al Tinent i al seu equip que ens hagi fet arribar la informació que li vam demanar a la comissió. Així tot, un cop l'hem revisada, Barcelona en Comú votarà en contra d'aquest canvi d'adhesió I el motiu per fer-ho és perquè Barcelona treballa per esdevenir referent, per esdevenir capital científica i de la innovació en l'àmbit europeu i considerem que no té sentit que destinem recursos propis a una fundació amb seu a Madrid, que no contribueix a reforçar aquest lideratge, sinó que ens desplaça el focus cap a aquesta ciutat. Hem estat revisant el Pla Estratègic de Ciència i Innovació, mesura de govern que se'ns va presentar fa menys d'un any. En cap moment s'hi menciona la Fundació Cotet. De fet, en l'eix de promoció internacional, relat i posicionament, no es planteja que Barcelona hagi de donar suport a institucions de l'àmbit estatal, sinó, justament, al contrari, que sigui l'Estat, en el seu sentit més àmpli, que incrementi el seu suport per consolidar Barcelona com a capital científica i de la innovació.

Moltes gràcies per parlar del PP. Té la paraula la regidora Estai.

Endavant.

Ah, castellana, sí, perdona.

Gràcies, però no del PP. Bé, primer, agrair la informació que s'ha enviat per part del govern i que hem demanat també a la comissió. Nosaltres, pel que fa als objectius en genèric de la Fundació, no els veiem malament, perquè són objectius de foment de la innovació, de la ciència, etcètera, i per tant, tampoc no hi ha massa a dir, però sí que tenim dubtes respecte a dues qüestions. Primer, la informació que ens ha passat al govern, doncs hi ha llistat d'entitats que hi participen i entenem que són entitats amb les quals l'Ajuntament de Barcelona ja per la seva posició de lideratge en una ciutat que creix el lideratge tecnològic i científic, com s'ha dit a l'Estat i a nivell europeu, doncs ja hi té relació, ja hi arriba i per tant ja pot generar projectes conjunts i per això no acabem de veure quin és el valor afegit real, tangible, que ens pot aportar aquest canvi de posició dintre de la Fundació. Per tant, nosaltres farem una abstenció perquè el que volem és analitzar en els propers mesos quin impacte real té i veure exactament fer una valoració després de poder analitzar això, com deia, els impactes que té aquest canvi. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor Castellana. Ara sí, és el torn del Partit Popular. La regidora Estella.

Sí, moltes gràcies. El Partit Popular ja va donar suport al canvi de condició de l'Ajuntament de Barcelona com a patró de la Fundació Cotet. És una fundació de referència en la promoció de la innovació com a motor de desenvolupament econòmic que afavoreix que les empreses introdueixin la innovació per millorar la seva productivitat i la seva competitivitat en el teixit empresarial. Des del Grup Popular considerem que això és un factor clau que pot ajudar molt a aquesta via de les empreses a Barcelona. Considerem que el rol de l'Ajuntament com a patró reforçarà aquest posicionament de Barcelona com un referent d'innovació per tal de consolidar-lo com una capital científica i tecnològica d'Espanya. al sud d'Europa i com a patró també tindrà molta més capacitat a l'hora d'incidir perquè les activitats d'aquesta fundació i els projectes que es desenvolupen reverteixin a la ciutat de Barcelona i tinguin aquest impacte positiu en el que és el teixit productiu. Per tant, valorem positivament aquest canvi de rol de l'Ajuntament i esperem que tingui els efectes que tots esperem. Gràcies.

Molt bé. Moltes gràcies. I per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolido.

Votem a favor.

Natali.

Molt bé, s'aprovaria la proposta molt favorable pel grup socialista, Junts per Barcelona, Partit Popular de Vox, l'abstenció d'Esquerra i el vot contraria Barcelona en Comú.

Moltes gràcies. Passaríem al punt número 6, que és anul·lar l'autorització i disposició a favor de Fira 2000 S.A. de la despesa per canvi d'aplicació pressupostària, amb posicionament favorable del Partit Socialista de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Vox. El punt número 8, que és aprovar el conveni pel qual es modifica el conveni de col·laboració assignat per al finançament de l'ampliació i renovació dels espais firals de la Fira Internacional de Barcelona, posicionament favorable de partida dels justistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Poblar i l'abstenció de Vox.

I passaríem al punt número 8, que tindrem dos minuts al ponent i un a la resta de grups, per aprovar inicialment el plec de clàusules reguladores de la concessió de l'ús privatiu a favor del Servei Català de la Salut respecte de la finca situada a la plaça Carles Pissunyer 810 per a la ubicació del futur equipament sanitari Capgòtic.

Té la paraula la regidora Villanueva. Endavant.

Gràcies, tinenta. Bon dia. Avui portem al Consell Plenari la concessió a favor del CAT Salut de la finca situada a la plaça Carles Pisonyer número 810 amb la finalitat de construir-hi el nou CAP gòtic. De fet, en aquesta sessió el nou CAP disposarà de més de 5.500 metres quadrats de superfície, un espai que permetrà desenvolupar i el desplegament del programa funcional del CAP i de la totalitat de la cartera de serveis sanitaris, inclòs també tots aquells serveis i tots aquells nous professionals que ens incorporen en el CAP i a més aquest també disposarà d'un FESMIC, d'un centre de salut mental infantil, infant o juvenil. Aquesta concessió es farà per un termini de 50 anys a comptar des de la data que quedi lliure l'ocupació per part de l'Ajuntament i que s'haurà de fer efectiva abans del 31 de març del 2027. I aquesta concessió s'emmarca en l'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per construir o ampliar un total de 16 caps en diferents punts de la ciutat. Un compromís que té la vocació de garantir que tots els barris de la ciutat disposin dels seus centres d'atenció primària de referència com a mecanisme també per evitar que les diferències econòmiques també es tradueixin en desigualtats de salut. Moltes gràcies.

Moltes gràcies per part de Junts té la paraula el regidor Calveta.

Gràcies. I estem contents que avancem decididament en la millora dels serveis sociosanitaris de Ciutat Vella, que puguem aprovar aquest conveni, per tant, hi votarem a favor. És absolutament necessari que millorem i que construïm nous centres sociosanitaris perquè, efectivament, tot el que és el servei sociosanitari de Ciutat Vella està molt estressat. A més, estem parlant d'un districte en què hi ha una població cada vegada més envellida i també molta pressió turística. Per tant, és absolutament necessari que vencem decididament. Per tant, votarem a favor, però també volem aprofitar aquesta intervenció per recordar que tenim pendent la resolució del casc antic, precisament. Hem d'acabar de trobar la ubicació, que ha de ser una ubicació que doni servei al casc antic i la que ens permeti efectivament el millor dels serveis per a la seva població. hem de resoldre definitivament el conflicte amb l'antic solar dels jutjats per avançar decidiment també amb la resolució del cap del casc antic. Gràcies. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula el regidor Rabassan.

Bé, bon dia de nou. Aquesta concessió és una bona notícia, és un episodi més dins d'aquesta estratègia que van iniciar els veïns i les veïnes i les treballadores del cap del gòtic allà en el carrer amb els lloguers comercials més alts de l'estat espanyol, Barcelona el que fa és un CAP, un CAP pels seus veïns i les seves veïnes. És una estratègia començada, deia, a rebuf de tota la mobilització de veïnes i veïns del gòtic i aquesta és una victòria seva. Hi haurà més episodis, més passes administratives. Recordem que no només parlàvem del CAP, sinó que parlàvem de poder col·locar el CAP aquí i, per tant, moure els treballadors municipals cap a Via Laietana 810 ens permet construir 70 habitatges públics en el cor del Gòtic. Moltes gràcies a l'equip de govern per seguir endavant, per recollir aquesta feina que es va fer en el mandat passat. Viurem més episodis d'aquesta construcció del CAP que ha d'acabar amb la construcció d'aquests 70 habitatges públics també al Gòtic.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana, la regidora Baró.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra Republicana votarem a favor d'aquesta concessió. Ho celebrem, que es faci la cessió de l'edifici de la plaça Pisonyer i dels carrers adjacents. Això hauria de significar, esperem que signifiqui, començar amb l'adequació de l'edifici perquè el Cap del Gòtic tingui per fi unes instal·lacions dignes. Actualment i des de fa temps el Cap del Gòtic pateix moltíssims problemes, ja no de falta d'espai, que també... sinó, entre altres, per exemple, està patint fuites de les aigües residuals. I és evident que són unes instal·lacions amb unes condicions que estan dificultant moltíssim que els professionals puguin atendre en condicions a les veïnes del barri. Per això votarem a favor, insistint, a més a més, en la reivindicació que porten anys fent els professionals les professionals, que les obres han d'anar el més ràpid possible i per tenir un cap en les condicions quan abans millor.

Gràcies. Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula la regió de l'Estallet.

Sí, moltes gràcies. El Partit Popular donarà suport a la concessió per aquest CAP del Gòtic. Vull recordar que és un CAP que estava ja en el conveni de l'any 2008, per tant, amb 13 anys de retard i, per tant, considerem que s'ha d'agilitzar al màxim tant el que és la construcció com la posada en servei d'aquest CAP perquè la gent de Ciutat Vella pugui rebre els serveis sanitaris amb el nivell de qualitat que mereixen.

Moltes gràcies. I per part de Vox, el regidor Diropolido.

Doncs 13 anys de tard ja tocava, votem a favor.

Moltes gràcies, secretari. Jo afegir, tinent a... Ai, disculpi, sí, té la paraula... Sembla que em queden uns segons, només afegir que el que... Moltes gràcies, regidora.

S'aprovaria molt favorat per tots els grups.

Molt bé. Passaríem ara al punt número 9, que és crear una comissió no permanent d'estudi sobre el treball de la llar a Barcelona, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, contrari de Vox i la reserva del Partit Popular. I per això tindrem dos minuts el govern i un la resta de grup. Endavant la regidora Raquel G.

Gràcies, presidenta. El que portem és el compliment d'un compromís de la Comissió d'Economia d'Issenda del passat mes de novembre per treballar amb la creació d'aquesta comissió d'estudi permanent sobre el treball a la llar a Barcelona. És cert que no és una competència municipal, però com passa quan parlàvem de les cures, és un element que té un impacte molt gran en la vida dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat i que creiem que es mereix aquesta mirada reposada, aquesta possibilitat de tenir dades, de treballar amb els sectors, de fer escolta i de veure com entre tots podem ajudar cadascú des de les seves competències a la dignificació d'un sector que torna a ser molt feminitzat i que en molts casos torna a estar a sobre de les persones migrades i de l'economia submergida, malauradament. Per tant, el que portem avui és la creació amb els... els òrgans i la part més formal que posem aprovació de tots els grups.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la parola la regidora Jaó, endavant.

Gràcies, presidenta. Com s'ha dit, avui un cop més parlem de la necessitat de dignificar el treball de la llar a Barcelona. Junts per Barcelona hem defensat i defensem que cal garantir les condicions laborals justes i de qualitat per a aquestes professionals que solvint són invisibilitzades. Aquestes treballadores pateixen càrregues laborals excessives, impacten la seva salut, aïllament social i en molts casos violència i explotació, sobretot en les que són internes o migrants en situació irregular. El sector no compta amb un reconeixement laboral complet i això és una evidència i les inspeccions són difícils perquè la gran majoria d'aquestes feines es tracten en entorns privats. Per això cal estudiar-ho amb profunditat per identificar quins són els problemes i proposar solucions concretes. És imprescindible també fer-ho amb una mirada feminista interseccional perquè la majoria de les treballadores són dones i, com hem dit, migrants i racialitzades. Ara no acabem de veure molt clar si el mecanisme que es proposa és el més adequat en el que fa el temps i en l'eficiència del mateix. Malgrat tot, entenem que és una manera de poder començar i de poder buscar un consens entre tots els grups polítics, encara que no siguin mesures específiques municipals, sí que les podrem elevar en altres càmeres.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la paraula del regidor González.

Gràcies. A Barcelona es calcula que hi ha entre 40 i 50 mil dones treballadores de la llar, la majoria d'elles migrades, i més de 50 anys, i només un 40%, aproximadament, estan formalment contractades. I això no només són cifres, sinó són vides específicament marcades per la vulnerabilitat, per l'absència de drets laborals i moltes vegades també per l'explotació. I això com a ciutat no ho podem permetre, independentment de les competències i de relegar-ho a l'àmbit privat. Res sobre les treballadores de la llar sense les treballadores de la llar. Aquesta va ser l'aposta política de Barcelona en comú i considerem que també aquest marc on avui s'ha presentat el pla sobre les cures, aquesta mesura de govern sense un bon escenari per posar tot això al centre. Ja tenim moltes diagnoses del que passa i ara ve un moment d'assumir responsabilitats com a administracions públiques per teixir conjuntament amb el sector i les treballadores sobretot una resposta pública i comunitària. Així que gràcies pel vot favorable i esperem que pugui ser de profit aquesta comissió.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Baró, endavant.

Gràcies. Des d'Esquerra Republicana sortirem a favor de la creació d'aquesta comissió no permanent d'estudis. De fet, creiem que iniciar aquesta comissió d'estudi en paral·lel a la mesura de govern que avui mateix ens ha presentat és una oportunitat perquè del debat, de la riquesa, de compartir visions, perspectives, arguments i de les conclusions que en puguin sortir, segurament, sens dubte, si ho fem una mica bé, podrem elevar, podrem contribuir... podrem millorar també aquest pla de cures, de manera que pugui acabar esdevenint una mica la guia d'actuació i intervenció, que sigui una eina útil, eficaç, en tots els àmbits que tenen a veure amb el treball de la cura i de la llar. I ho venim dient, i avui ho hem dit, i ho diem de manera reiterada al llarg de les comissions, que tractem tots aquests temes, i avui tornem a posar el damunt de la taula, el sector de les cures, i és un sector... de les treballadores de la llar és un sector eminentment feminitzat, eminentment precaritzat, però també imprescindible, imprescindible com s'ha demostrat tantíssimes i tantíssimes vegades. Per tant, creiem que el que cal és arromengar-se, que aquesta comissió serveixi per poder aplicar polítiques efectives i transformadores per acabar amb la feminització de la pobresa i amb les males condicions laborals.

Moltes gràcies per part del Partit Popular.

Gràcies, tinenta. Com hem vist fa uns minuts, el treball de la IAR i les cures és una peça clau de la nostra societat i és fonamental que l'Ajuntament ho tingui present a la seva agenda política. Ara bé, ja existeixen espais i òrgans participatius on treballen aquestes qüestions i ens preocupa que la creació ara d'una nova comissió no permanent acabi duplicant esforços, fragmentant el debat i diluint la capacitat real d'incidència. En comptes de crear aquesta comissió, potser caldria enfortir els espais que hi existeixen, dotar-los de més recursos, escoltar més i millor a les entitats que hi participen i assegurar una coordinació efectiva entre els serveis i les àrees. I és per això que ens abstindrem. I si la comissió finalment es constitueix, hi participarem amb voluntat ferma i constructiva. Gràcies.

Moltes gràcies i per part de Vox té la paraula el regidor Diropolito.

Gràcies, tinenta. Nosaltres ho tenim en contra de la creació d'una comissió perquè només serveix perquè l'esquerra tregui de l'armari del passat ja la caducada lluita de classes que sempre abandonen l'ordre de la veritat. Al final, l'esquerra només s'alimenta de la divisió de la societat. Hem de recordar quan la senyora Colau, amb el seu discurs acomiat, va instar a reconèixer el personal de neteja femení, que està molt bé, però va oblidar els homes de manteniment, que també mereixen un reconeixement. Nosaltres no estem per perdre el temps ni per dividir la societat, sinó per prendre decisions que millorin el dia a dia els barcelonins, siguin homes o dones. Votem en contra.

Desgràcies a la ponència, li queda un minut.

Agrair els vots favorables. Crec que és la responsabilitat de tots els grups que formarem part d'aquesta comissió, precisament que les feines no dupliquin i que sigui un àmbit en què puguem també continuar avançant. I és veritat que, malgrat no tenim competències, torna a ser un d'aquells àmbits que ens defineix també com a ciutat i que defineix, efectivament, senyor De Oro Polido, el model de societat que volem. I nosaltres volem un model de societat on la gent pugui desenvolupar el seu projecte de vida on la gent pugui exercir també totes comèdines, on les treballadores tinguin els seus millors condicions laborals, i recordar-li que hi ha una cosa que vostès no reconeixen, que es diu patriarcat, que fa que les condicions laborals continuïn sent molt diferents quan es tracta d'homes o de dones, i que les condicions dels convenis col·lectius també ho tingui així. Per tant, és important que tinguem aquests espais de reflexió, de construcció, per millorar les condicions laborals de tothom. El feminisme el que intenta és tenir una societat més justa, que incorpori el 50% de la societat que ha estat deixada fora sempre. Moltes gràcies. Secretari.

Molt bé, s'aprovaria la proposta en el vot favorable del grup socialista Junts per Persona, Besson Comú Esquerra Republicana, l'abstenció del Partit Popular i el vot contra ella.

Moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 10, que és designar la il·lustríssima senyora Raquel Gileiroà, vicepresidenta de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, i designar l'il·lustríssim senyor Jordi Baix, Riera, vicepresident de la Comissió d'Economia i Zenda. Tenim posicionament favorable del Partit de les Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Vox, Reserva de Barcelona en Comú i Partit Popular. Per això tindrem dos minuts al govern i un minut a la resta de grups municipals endavant la tenent Taboneta.

Gràcies. Duem a aquest Consell Plenari la designació de la Tinent Agil com a vicepresidenta de la Comissió de Drets Socials i el Tinent Valls com a vicepresident de la Comissió d'Economia. Unes designacions que responen a la remodelació del cartipàs municipal que va dur a terme l'alcalde ara farà dues setmanes. Uns canvis que alhora responen a la voluntat de seguir construint una Barcelona millor, més habitable, més pròspera, més segura. Una Barcelona amb més oportunitats per a tothom. Estem i ens sentim orgullosos de la feina feta. Barcelona ha millorat, ha millorat en neteja, en espai públic, en habitatge, en seguretat, però no ens conformem, hem de seguir amb força. per poder culminar tots els projectes i millores de la gran transformació que està vivint Barcelona. Seguirem governant amb els barcelonins com a gran prioritat des del rigor, des del detall, des del diàleg, des de la proximitat, posant sempre el focus en les solucions. Al conjunt del govern estem preparats, cadascú amb la seva responsabilitat, per poder continuar servint la ciutat i la seva gent. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la parola el regidor Martí, endavant.

Gràcies, presidenta. Bé, doncs sí, evidentment el grup de Junts per Barcelona votarem favorablement en aquest punt, no deixa de ser un cert tràmit administratiu. Però un tràmit que té una component política de fons important, i és que això, com vostè ha dit, senyora de tenint d'alcaldessa, és la conseqüència del que vostès en diuen una remodelació del cartipàs municipal. Queda molt bé, però en el fons el que està vostè dient i reconeixent, i nosaltres denunciem, és que hi ha hagut una crisi de govern amb tots els ETS en majúscules. Teníem ocasió de parlar-ne en aquest plenari i en els dies successius segurament del que implica aquesta crisi de govern. En qualsevol cas, els problemes de fons de la ciutat no s'arreglen amb aquests canvis d'àrees de govern ni s'arreglen amb canvis a les vicepresidències de les comissions. S'arreglen amb canvis de polítiques. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Tarafa. Sí, gràcies.

A nosaltres aquesta remodelació de govern ens suscita una doble preocupació i una doble encesa d'alarmes que volíem compartir. La primera és que evidencia on som. Les dues polítiques més importants o de les més importants que són l'habitatge i les polítiques socials no funcionen o no han funcionat. No fem un canvi de govern quan aquelles coses funcionen. Crec que això n'hem de ser molt conscients. I la segona gran preocupació és la reconstitució del cartipàs. Acció social passa a treballar fora de la resta de drets socials i sobretot habitatge ho passa a fer de la mà d'economia. Una direcció antagònica o oposada, on creiem que hem d'anar en un moment d'habitatge, de crisi habitacional com la que tenim. L'habitatge és un dret, no és un bé amb el que s'especula o es negocia. I destacant els segons que em queden, que també és sintomàtic que destinem un minut a aquesta remolgació d'un govern, quan hauríem d'haver destinat molt més temps que un minut i, per tant, continuarem fent-lo a la propera proposició. Nosaltres ens abstindrem.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Coronas.

A favor.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Sirera.

Sí, gràcies, tinenta. Després de dos anys de mandat, su balance es tan pobre que ha tenido que mover fitxa para intentar dissimular el fracaso de sus políticas. Han hecho cambios en el gobierno municipal, sí, pero no para mejorar la ciudad, sino para maquillar la falta de rumbo de su gobierno. Han creado nuevas tenencias de alcaldía, Han nombrado más comisionados, han reordenado cargos, pero Barcelona sigue con los mismos problemas. Inseguridad, vivienda por las nubes, asentamientos ilegales, suciedad, ocupaciones ilegales y una ciudad cada vez más paralizada. Ustedes cambian de sillas, pero nadie, absolutamente nadie, resuelve nada. Y el problema, señora Bonet, no son los cargos. El problema es el alcalde y su falta de liderazgo.

Nosotros nos abstendremos en esta votación.

Gràcies, Tínenta. Nosaltres votarem a favor per no obstruir el funcionament del dia a dia d'aquest Ajuntament. Jo, més que una remodelació del cartipàs, que és el que es diu oficialment, és una remodelació del Govern. I només deixo anar una cosa. N'hi ha més caps que soldats. Pogin les piles.

Moltes gràcies per parlar del Govern davant la ponència.

No, només perquè em sembla que els discursos s'han de poder aguantar amb realitat. Acció social no se'n va de drets socials. El que hi ha és un vincle que crec que és un missatge amb totes les lletres, que és drets socials, acció social, junt amb treball i, per tant, amb generació d'oportunitats. Crec que aquest és un missatge molt important i això és el que respon al canvi pel que fa a l'àrea a la que vostè es referia. i respecte a habitatge, vostè ho pot denominar com vulgui, però deixi'm fer només algun llistat. Posada en marxa del grup d'acceleració del sol d'habitatge, grues, que ha permès accelerar, doblar el ritme de construcció d'habitatges anuals en solars de 500 a 1.000. Això. Aplicació de la llei estatal d'habitatge amb el topall de preus de lloguer que ha permès una baixada del preu mitjà a un 6,4% de baixada. No renovació de les llicències d'habitatge d'ús turístic. Aprovació inicial de la MPGM de regulació urbanística de l'ús de l'habitatge. Aprovició inicial de l'ordenança de tanteig i retracta. Signatura i posada en marxa del conveni amb l'Incasol per la cessió d'onze solars. Acord de finançament amb la Generalitat per finançament de 22 milions en la construcció de l'habitatge de l'IMAP. I podria seguir. Com qualifiquem aquestes polítiques d'habitatge d'aquest Ajuntament? Jo crec que la realitat cau pel seu propi pes. Gràcies. Moltes gràcies, secretari.

Molt bé, s'aprovaria la proposta a molt favorables dels grups, tret de l'abstenció del Comú i el Partit Popular.

Bé, doncs moltes gràcies. Passaríem al punt número 11, que és proposar com a membres de la comissió d'empara la senyora Mària Assumpció Vilaplanes i el senyor Fernando Pindado Sánchez, amb posicionament favorada al Partit dels Solistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, la Reserva de Partit Popular i Vox. Per això tindrà la paraula el regidor Ravell com a govern dos minuts i la resta de grups municipals un minut. Endavant, senyor Ravell.

Gràcies, tinenta. Arribem efectivament a la designació dels dos membres que correspon designar el plenari del Consell Municipal per a la comissió d'empara. I la proposició que s'ho sotmet és una proposició que neix del consens, d'un treball d'uns quants mesos, cal dir-ho, de debat, de reflexió amb els grups municipals per arribar a trobar els noms adients. El conjunt de la comissió d'empara és una comissió, jo diria, si no heterogènia, pluridisciplinar, capaç d'abastar el conjunt de problemàtiques que s'hi poden presentar. I és una comissió, sobretot, reconeguda i en la qual la societat civil barcelonina s'hi pot reconèixer. Tenim confirmats pel Consell de Ciutat la senyora Carme Penchó, l'Enric Canet, El propi govern ha designat la Maria Antonieta Fernández i el senyor Jaume López i avui sotmetem la proposició de la Maria Sopció Vila, antiga síndica de Greuges, per tots coneguts, i en Fernando Pindadol d'una llarga trajectòria en matèries de participació, d'acció comunitària i de polítiques públiques. Per tant, és una comissió d'empada que crec ofereix les garanties i el temps que ha calgut esmerçar per configurar-la ha valgut la pena.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula la regidora Elgin. Endavant.

Gràcies. Nosaltres celebrem que per fi es constitueixi la comissió d'empara. Creiem que és un òrgan estratègic pel nostre sistema de participació. Recordem que nosaltres en la comissió de presidència del mes d'octubre ja vam portar un prec al respecte perquè el reglament de participació ciutadana es va aprovar l'any 22, s'ho establia com a obligatori i fa dos anys i mig i això no ha estat passant i es constitueix avui. Nosaltres això ens ho creiem. Ens calen estructures sòlides que assegurin que qualsevol persona o entitat pot participar en condicions justes. Ha de ser una comissió que tingui capacitat d'intervenir davant de possibles vulneracions, d'emetre criteris independents i de fer un seguiment rigorós dels processos participatius que tinguin lloc a la ciutat. Volem agrair sincerament el compromís i la dedicació de les persones que en formaran part. Votem favorablement.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula el regidor Serra.

Endavant. Sí, per celebrar també la creació de la comissió d'empara, però per lamentar que hagin hagut de passar dos anys perquè el govern ho hagi desencallat. Dos anys en què s'han acumulat queixes per la cancel·lació injustificada de Consells de Barri en període electoral, per la falta d'un procés participatiu del Pla d'Actuació de Mandat o dels Pats de Districte, cosa que no havia passat mai en aquest Ajuntament, pel veto polític a projectes de pressupostos participatius per traves a iniciatives ciutadanes o fins i tot per actuacions desproporcionades com demanar el DNI per assistir de públic a un plenari o a una audiència pública o registrar els bolsos dels assistents. Al llarg d'aquests dos anys la ciutadania ha expressat aquestes queixes de forma reiterada i s'ha trobat absolutament desemparada perquè l'òrgan que les havia d'acollir simplement no existia. Vull agrair a la sindicatura de Greuges que ha recollit bona part d'aquestes queixes mentre no hi havia aquesta comissió funcionant. I finalment, agrair a les sis persones que formaran part d'aquesta enorme responsabilitat que és formar part d'aquesta comissió i acabo amb un doble prec al govern, que donin a conèixer aquest òrgan, si la ciutadania no el coneix no el podrà utilitzar i que facin confiança a cada un d'aquests membres perquè puguin treballar de forma independent.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Sorinyac. Endavant.

Sí, gràcies. Constata també que el que estem fent avui, que aquesta proposta de designació que ens arriba, que ens hauria d'haver arribat durant el primer any de mandat i que, com tots sabem, estem ja a la meitat. I que, per tant, a banda d'incomplir el reglament, el que ens preocupa més és que s'ha deixat a la ciutadania, sense aquesta possibilitat de recórrer a la comissió d'empara, per plantejar queixes davant els possibles incompliments dels òrgans de participació. Per tant, celebrem els noms proposats. De fet, els noms que ens porten avui, que són noms de consens, marquen trajectòries àmplies d'implicació cívica i vinculats a la lluita dels drets de la ciutadania i, per tant, estem convençudíssims que faran una bona feina, però sí que tenim mirada que el que ha passat no pot tornar a passar, que ho va dir la Sindicatura de Greges, que ho va dir el mateix Consell de Ciutat, que ho vam dir des dels grups de l'oposició i que, per tant, esperem que es posi en marxa ja aquesta comissió d'empara. Gràcies.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Millán. Endavant.

Sí, gràcies, Tinenta. En primer lloc, volem deixar constància del nostre respecte institucional cap a les persones que han estat proposades. Estem parlant de perfils amb una trajectòria reconeguda, persones... i amb capacitats contrastades per assumir les funcions que se'ls encomanarien en el marc d'aquesta comissió. En aquest sentit, no tenim cap objecció des del punt de vista de la idoneitat i professionalitat de les persones designades. Ara bé, ens veiem en l'obligació d'abstenir-nos en la votació d'aquesta proposta per una qüestió de forma de fons pel que fa al procediment seguit. Considerem que en una comissió que ha de vetllar la participació i fomentar el diàleg cobert i plural dins del marc municipal, és fonamental que els mecanismes de designació siguin també participatius i compartits. Malauradament, en aquest cas, no hem pogut formar part del procés de selecció de noms. Posem en valor i agraïm l'amabilitat i disposició del comissionat que ens va comunicar i explicar aquests noms, però això no treu que no hem tingut corresponsabilitat en la tria dels representants i és això el que ens porta a abstenir-nos. Creiem que quan es parla de participació cal començar donant exemple des de dins, obrint espais de deliberació, fomentant el consens i compartint les decisions.

Moltes gràcies.

Gràcies, Tinenta. És evident que s'han de cobrir les vacances quan abans millor i que una vegada la comissió es pugui tornar a constituir podrà tenir certa utilitat. Nosaltres, amb aquestes coses, sempre som una miqueta escèptics. Evidentment, votarem en contra per dos motius. Primer, perquè el perfil de les persones creiem que és molt polititzat i, en segon lloc, perquè, com és habitual, al govern no ens han dit ni pico ni pio. Llavors, evidentment, com creiem que els nostres votants tenen els mateixos drets que els votants de la resta de partits, si el govern no ens informa de res, nosaltres votarem en contra.

Gràcies. Moltes gràcies per part del govern. Endavant el regidor Rebell.

Només precisar una cosa, desmentir una mica la imatge del Vietnam que acaba de fer-nos el regidor Marc Serra, que la ciutadania en cap moment ha quedat desprotegida des del punt de vista de la reclamació dels seus drets, perquè durant el període en què no hem tingut una comissió d'empara, la comissió permanent del Consell de Ciutat exercia el paper de recollir les queixes i demandes de la ciutadania. Per tant, tranquil·litat i bons aliments.

Moltes gràcies. Doncs, ara sí, ja, secretari.

Molt bé, s'aproveia la proposta, molt favora pel grup socialista, Junts per Barcelona, l'Esquerra Republicana, l'abstenció del Partit Popular i el vot contrari de Vox.

Moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 12, que és aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit a favor de Ground Force BCN 2015-UT, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Barcelona en Comú i Vox.

Passaríem al punt número 13, que és dotar els crèdits necessaris a diferents aplicacions del pressupost municipal de l'any 2025 per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular, l'abstenció de Junts per Barcelona i Vox.

El punt número 14, que és dotar els crèdits necessaris a diferents aplicacions del pressupost municipal de l'any 2025 per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Junts per Barcelona i Vox.

El punt número 15, que és modificar l'anex 2, dotacions de llocs de treball, de la relació de llocs de treball, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya i Barcelona en Comú, l'abstenció de Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox.

I passaríem ara al punt número 16, que hi haurà intervenció de dos minuts per part del Govern i un minut a la resta de grups municipals en relació a aprovar el conveni de finançament del sistema de transport públic per a l'any 2025 entre l'Ajuntament de Barcelona i l'ATM, i autoritzar i disposar a favor de l'ATM un import de 169.033.290,31 euros. Passem la paraula a la tenenta Bonet.

Endavant. Moltes gràcies. Efectivament, portem a aprovació el conveni inicial amb l'ATM pel finançament del transport públic per aquest any 2025. Un conveni que ens ha de permetre continuar tenint un transport públic de rècord, no només pel volum de validacions que ja tenim, tant en metro com en bus, sinó també pel que fa a la gran valoració que en fan els seus usuaris per sobre del buit. Aquest és un conveni on es financien dos conceptes importants, les aportacions vinculades al Pla Marc 2014-2031 i les vinculades a les polítiques tarifàries i a les millores del sistema de transport implementades entre els anys 2015 i 2024. L'import és de 169 milions, és a dir, el mateix import que tenim aprovat en la pròrroga de pressupost i com en el 2024 aquest conveni s'hi sumarà una adenda per poder complementar el cost d'altres partides com és el cas de la cobertura de la política tarifària 2025 i l'aportació pels sobrecostos que pot haver-hi. Em refereixo al cost de les necessitats de material mòbil, de les millores de l'oferta, que es puguin implementar o de les inversions en el conjunt del sistema de transport públic de Barcelona. El nostre compromís és que la suma del conveni, aquests 169 milions que portem avui a aprovació, més el compromís de l'Adenda que l'acompanyarà, 67 milions, sumaran el total de 236 milions d'euros d'aportació de l'Ajuntament a l'ATM, que és una xifra, com deia, similar a la compromesa l'any 2024. Per tant, Els demano el vot a favor per tal d'aprovar aquest conveni inicial amb l'ATM, que ens permetrà concretar l'aportació de l'Ajuntament al finançament del transport públic per aquest any 2025.

Moltes gràcies per part de Junts.

Té la paraula la regidora Vila. Endavant. Avui aprovem un conveni per finançar el sistema de transport públic de la ciutat i des d'aquest grup aprofitem per recordar els problemes greus que té el servei públic de bus a la ciutat de Barcelona. Ho vam dir a la comissió on ja va passar aquest expedient. Un problema de servei per la mala gestió de la planificació de les obres del govern municipal i també de la mala gestió de les polítiques de mobilitat de la ciutat, perquè cap línia de bus de la ciutat, només una, compleix amb la velocitat comercial establerta. I aquest mal funcionament de l'autobús té un impacte, evidentment, en la qualitat del servei, però sobretot en el temps dels seus usuaris. Creiem que això no pot ser, que el govern hauria de reaccionar i prendre mesures, coordinar-se millor i garantir que el bus, com la resta de transport públic de la ciutat, sigui eficient i sigui a la mida de les persones que ens hi movem cada dia. Per tot això farem abstenció en aquest punt.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona Comú té la parla el regidor López, endavant.

Sí, gràcies. Votem favorablement. Un any més renovem el compromís d'aquest Ajuntament amb el finançament de l'ATME, en aquest cas per l'any 2025, i com explicava la tinenta inclou la bonificació dels títols de transport públic d'ús habitual s'oblidava d'especificar, però exclusivament pel primer semestre. Una bonificació que ens ha permès que en un context inflacionari d'increment del cost de la vida, agafar el transport públic per anar a treballar o estudiar, no es converteixi en una preocupació més. I restem a l'espera que properament ens presentin també l'aportació per a cobrir la bonificació pel que resta de l'any, tal com s'havien compromès.

Gràcies. Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la paraula la regidora Sorinyac. Endavant.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra votem a favor d'aquest punt que dona compliment a aquest pla marc de finançament amb la TEMA i entenem que al llarg de l'any ens arribaran aquestes adendes per arribar al total, que és, com es deia, molt similar al de l'any passat. Aquestes adendes que també venen marcades per un sistema tarifari actual i que, com ho sap, Tinenta, sempre diem que és necessari plantejar i tenir un debat obert i polític de quin és realment el model tarifari que volem i que creiem que és necessari. incorporant també la mirada que sabem que és necessària, que és la de millora del servei i la de la millora de la infraestructura. Per tant, tenint tots aquests elements sobre la taula, poder definir en aquest marc fins a quin és aquest model tarifari que podem arribar. Gràcies.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Milian. Endavant.

Gràcies, tenenta. Bé, com ja vam manifestar a la comissió, nosaltres entenem que garantir el finançament del sistema de transport públic és essencial per assegurar una mobilitat eficient, continua i accessible per a tots els barcelonins. El transport públic no pot estar mai condicionat per debats ideològics ni per tensions polítiques entre administracions. Ha de funcionar, ha d'arribar a temps i ha de ser sostenible econòmicament. Ara bé... També vull recordar que cal exigir més a l'ATM en matèria de servei, manteniment i puntualitat perquè l'esforç econòmic que fa la ciutat sigui correspost a un servei a l'alçada. El nostre vot serà favorable.

Moltes gràcies i per part del Vox, el regidor Senderos té la paraula.

Gràcies, ens agradaria estar a favor d'aquesta mesura però ens sembla que calen masses millores amb el sistema de transports públics com perquè nosaltres en aquest moment podem fer-ho. Per aquesta raonça es tenim. Gràcies.

Moltes gràcies. Només per agrair els vots favorables i per confirmar que efectivament al darrere d'aquesta decisió hi ha un debat que ja no és només de sistema tarifari, és sobretot de sistema de finançament del transport públic perquè hem de poder garantir la permanent millora de l'oferta del servei de transport públic, però, a més a més, en un moment on tenim un repte afegit, que és la renovació de tota la flota i, per tant, la transició ecològica. Com volquem això en el sistema de finançament, també, és una cosa que hem de poder debatre a tots. Gràcies. Molt bé, moltes gràcies, secretari.

Molt bé, s'aproveia la proposta en el bo favorable del grup socialista, Besson Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Junts per Barcelona i Vox.

Molt bé, doncs passaríem ara al punt número 17, que és dotar els crèdits necessaris segons el detall que consta a l'anex 1 de l'expedient, amb el vot i posicionament favorable de Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comús, Guerra Republicana i Partit Popular i abstenció de Junts per Barcelona i Vox.

El punt número 18, que és aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic per a la regulació de l'equipament situat a l'Avinguda Diagonal 233, promogut per la Diputació de Barcelona, amb posicionament favorable de tots els grups.

El punt número 19, que és aprovar definitivament el Pla de Millora Urbana per a la regulació de la parcel·la situada al carrer Àvila 149-155, promogut pel grup Focus SL, amb posicionament favorable de Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Partit Popular i Vox i l'abstenció d'Esquerra Republicana. Doncs aquests serien tots els punts i passaríem ara a les proposicions.

Amb la del grup municipal Junts per Barcelona, li donarem la paraula per sis minuts al regidor Martí.

Endavant. Molt bé, gràcies, tinenta. Una proposició que anava dirigida a l'alcalde, però suposo que s'ha hagut d'abstentar per motius importants. Bé, avui presentem aquesta proposició des de Junts perquè creiem que després de dos anys de mandat municipal ha arribat el moment de dir coses clares, de dir prou amb algunes de les coses que no ens agraden, que no ens venen a agradar en aquests últims mesos i crec que l'ocasió d'aquest mig mandat, d'aquest balanç de mig mandat, doncs és el moment oportú. La realitat és que vostès intenten maquillar moltes de les coses que que no fan, o que fan a mitges, amb rodes de premsa, amb anuncis, molts anuncis buits, amb actes institucionals, amb molta pompa, això sí, amb commemoracions, festes populars, de mig mandat, en fi, creiem que són accions legítimes però que no són les que realment interessen a la ciutadania. Fa poques setmanes l'alcalde va modificar el cartipàs municipal, ara ho comentava. Un moviment, creiem que lluny de projectar fortalesa, ha evidenciat encara més una clara debilitat política d'aquest govern. Com dèiem abans, també un govern amb més tidents d'alcalde que de regidors, és una prova clara que vivim en una anomalia democràtica, un govern, com també algú deia, amb més generals que soldats, permeteu-me l'excepció o l'ús de terminologia militar. Vostès parlen de cartipàs, de canvis de cartipàs, i nosaltres parlem de crisi de govern, com deia abans. Des d'any 79, cap alcalde governat en solitari amb 10 regidors. Vostès no ha tingut ni el suport dels partits... que van fer-lo alcalde en aquella famosa sessió d'investidura, ni pròpiament dels ciutadans de Barcelona, que no li van donar prou suport. Mentrestant, què fan? Doncs convertir cada programa o cada programa en un anunci, cada repte en una nota de premsa, cada necessitat ciutadana en una oportunitat per fer-se una foto. S'ha instal·lat a la ciutat una nova manera de fer política, que en diem la política del titular fàcil i la promesa buida. La seva gestió, senyor alcalde, s'ha convertit en una autèntica fàbrica d'anuncis sense execució. En tenim desenes d'exemples. Van anunciar una ofensiva contra la inseguretat, però els índexs de criminalitat no han baixat. No han baixat. Estem encara en uns nivells inacceptables. Van prometre mesures urgents per l'habitatge, però els preus a lloguer no baixen, senyor alcalde, per molt que vostè digui que baixen, no baixen, i l'oferta es desploma. Aquí sí que hem d'estar d'acord tots que es desploma. Van proclamar un pla de xoc per la neteja i el civisme, el famós pla Andressa, i la veritat és que sí que puntualment hi ha alguna millora, amb els diners que ens gasteixen de tots, evidentment hi ha d'haver alguna millora, però la ciutat continua bruta i continua desendreçada i caòtica, caòtica. I el més greu de tot és que sistemàticament ignoren les propostes i iniciatives aprovades per aquest plenari. Des de Junts per Barcelona, com molts altres subs de l'oposició, permanentment ho estem denunciant i hem impulsat desenes d'iniciatives que han estat votades i aprovades per majories àmplies, quan no per unanimitat, per tant, també amb els vots del mateix govern municipal. Però vostès, senzillament, normalment les ignoren, senyor alcalde. Tenim molts exemples d'aquests incompliments, no els redactaré perquè, si no, acabarem els sis minuts. Aquesta actitud no és només una falta de respecte als regidors d'aquest consistori, també és una vulneració flagrant del principi democràtic i de la voluntat majoritària dels ciutadans que representem tots els partits de l'oposició. Però no ens enganyem, aquesta no és només una qüestió de formes, que també, o de gestió, és una qüestió de projecte. Creiem que després d'aquests dos anys no hi ha un projecte clar per la ciutat. Vostè va esdevenir... alcalde sense un projecte de ciutat. Vas devenir alcalde amb un programa electoral, això sí, però amb poca cosa més, a part dels vots dels tres partits que li van donar suport en aquella sessió d'investidura. Acabo dient, en aquesta primera intervenció, vostè va dir una cosa molt important pocs dies abans de les eleccions. Va dir, jo, si no guanyo, perdo. I si perds, te'n vas a l'oposició. Això ho va dir vostè literalment. I aquí el tenim, sense projecte, Sense programa, sense paraula, però amb la cadira. Finalment dic que hem acceptat una esmena transaccionada amb el grup de Barcelona en Comú per afegir un altre punt dels cinc inicialment que contemplava aquesta proposició en el sentit de demanar que el govern convoqui en 72 hores un Consell Plenari extraordinari per debatre precisament i fer balanç d'aquest mig mandat municipal. I si això no ho fan perquè aquesta proposició de nou la incompleixen, i admittrarem els recursos que tenim els cursos municipals perquè realment es pugui convocar i realitzar a terme aquest plenari extraordinari. Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies. Regidora Sants, Barcelona en Comú.

Sí, moltes gràcies. Com deia ara el senyor Martí Galvis, hem acordat entre Junts per Catalunya i Barcelona en Comú una esmena que s'incorpora en aquesta proposició per tal de posar sobre de la taula la necessitat de tenir precisament aquest plenari extraordinari. Per això jo avui no vindré a fer un balanç extens ni a fer un seguiment de totes les polítiques del govern. Jo avui tinc un objectiu. Simple, senzill, que és fer-los entendre per què han de donar explicacions. Per què no es poden ventilar la reestructuració de govern i el fet que estan a mig mandat amb tots els fracassos que ja acumulen amb una roda de premsa, amb un document amb quatre fulles. amb un acte protocolari en premsa. No es poden ventilar això sense donar explicacions i sense rendir comptes. I per això la nostra proposta era molt clara. Necessitem aquesta convocatòria d'un plenari extraordinari perquè és bàsic, perquè vostè, senyor Collbònia, ha incomplert tots els compromisos amb els quals va assolir l'alcaldia. tindrà un govern fort, té el govern més minoritari de la història de la ciutat de Barcelona, no té un sol projecte, no té un sol projecte que sigui identificatiu, identitari del seu govern, a més a més no ha aprovat cap pressupost per la via ordinària, amb acords, amb consensos, ha reprovat dues tinentes d'alcaldia, amb les seves mancances en relació a dues àrees tan importants com són l'habitatge dels drets socials, el que implica que es reprova a si mateix, perquè les va designar vostè amb la responsabilitat de tirar endavant aquestes propostes. I jo entenc que ha de ser incòmoda arribar al mig mandat a l'Equador del seu govern amb aquesta situació. I entenc que no vulguin convocar aquest Consell Plenari Extraordinari. Però la realitat és que en dos anys vostès no han fet ni una sola mesura útil davant de la crisi d'habitatge que ha patit. Ni una sola. No han posat ni una sola pedra, ni un sol habitatge nou en marxa, fruit del seu treball. La senyora Bonet passarà la història per ser l'única regidora d'habitatge que durant el seu termini com a responsable d'habitatge no haurà posat en marxa ni un sol habitatge públic a la ciutat de Barcelona. Serà per al que vostè passarà a la història. Han perdonat sancions a especuladors i a turoperadors turístics. Han aturat les cooperatives, el tanteig i retracte. Han rebaixat el pressupost de l'IMAP al 50%. Han promès coses que no poden complir, que tancaran els pisos turístics del 2028. Vostè serà alcalde el 2028? Jo espero que no. Per tant... Tot això és una mostra de tot allò que vostès han fet que no incorpora la defensa de les ciutats. És viure en una realitat paral·lela, precisament, que no és la de les veïnes. Perquè les veïnes no demanaven omplir el Passeig de Gràcia de la Fórmula 1 cremant roda, ni privatitzar el Parc Güell per fer una desfilada de luxe, ni desnonar persones com ha passat a Baicarca sense una alternativa residencial òptima, deixant a les ONGs, per exemple, sense empadronar. Estem parlant de tantes i tantes propostes del seu govern que no incorporen precisament tot això. Per tant, no tenen majoria absoluta, han de convocar aquest plenari extraordinari i han de donar explicacions. I que els hi haguem de demanar nosaltres, senyor Collboni, ens fa vergonya.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas d'Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, és cert que dos anys de mandat és l'Equador i és un bon moment per fer balanç d'on és la ciutat i cap a on ens agradaria que anés. I també és cert que del balanç que va fer l'alcalde en una roda de premsa la setmana passada, dels grans temes que destaca, els que estan relacionats amb habitatge, per exemple, pel que fa a limitacions de preus de lloguer o la regulació del lloguer de temporada, o l'extinció de llicències d'habitatge 2 turístic, o l'increment del recàrrec de la taxa turística, doncs, home, deixi'm dir que totes elles porten un segell, que és el segell d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pel que fa a les polítiques d'habitatge, gràcies al govern de Pere Aragonès i a la consellera Esther Capella, quan governàvem el... a la Generalitat de Catalunya pel que fa a la taxa turística al CEGEI d'aquest grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i també destacar allò que no va dir, no va parlar d'una de les qüestions que més afecten la ciutat ara mateix i a la seva ciutadania, els drets de la ciutadania, com és el retrocés de l'ús del català en la nostra quotidianitat. I les polítiques que s'han de moment planificat i que des d'Esquerra exigerem que s'implementin de manera... immediata també porten el segell d'Esquerra Republicana a Catalunya. En general podríem dir que el govern del PSC ha aconseguit una cosa que se li dóna bé, que és apagar el soroll mediàtic al voltant dels grans temes que preocupen a la ciutat, però l'ambició no l'han vist. I en aquest sentit, des d'Esquerra Republicana de Catalunya, sí hem volgut posar ambició a les polítiques d'aquesta ciutat i ho hem fet de la millor manera que sabem fer-ho, que és aprofitant aquelles palanques de negociació que se'ns brinden i de les quals tenim l'oportunitat tots els grups que formem part del ple municipal d'utilitzar. Canvis Junts per Catalunya tenim la sensació que vol estar a missa i repicant l'hora, és a dir, reprovant el govern per la seva incapacitat d'arribar a acords mentre estan en converses per resoldre, per exemple, la mesura del 30% d'habitatge públic, d'habitatge protegit. I entemo que, com en tantes altres vegades ens han tingut acostumats, vostès estan negociant per vellar pels interessos d'uns pocs, en lloc de fer-ho per l'interès general d'uns molts. I també el grup de Barcelona en Comú, que demana aquest plenari extraordinari. A nosaltres ens sembla bé que hi hagi un plenari extraordinari. Tot el que sigui per la ciutat serà benvingut. I si disposem de més temps, millor. Però també ens fa molta gràcia que vulguin formar part d'aquesta mena de reprovació a un alcalde i a un govern que cal tenir memòria, l'han investit vostès. Sembla ser que canviï de res. En qualsevol cas, som conscients que a la sala de premsa dels grups de l'oposició fa molt de fred, que la gesticulació està molt bé, la política no nego que sigui important, però que la gesticulació no resol els problemes de la gent ni fa avançar la ciutat. I en aquest sentit, des d'Esquerra Republicana de Catalunya seguirem treballant perquè s'hi sigui. I avui farem una abstenció.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sidera del Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Mire, senyor Coivón, i vostè govern en minoria, i això, vull deixar-ho clar, a nosaltres ens sembla bé. És el que li pedim en el pleno de Constitució d'aquest ajuntament, que no s'encerraran pactes de despatxos, que ejerciera un lideratge abierto, dialogant, dispuesto a acordar amb tots, però dos anys després el balance no pot ser més decepcionant. Ha pasado dos años cortejando en exclusiva a Esquerra Republicana de Catalunya, un partido que no respeta el marco constitucional. Y lo más grave es que con ello usted lo que ha hecho es engañar a sus votantes, a los que en campaña electoral prometió que jamás llegaría a ningún acuerdo con aquellos partidos que no respetasen a España. Lo que ha demostrado usted en este tiempo Es una incapacidad preocupante para ideologar y para llegar a acuerdos reales con todos los grupos de la oposición. Su gobierno actúa como si tuviera mayoría absoluta, pero sin los apoyos ni la legitimidad que eso implica. La soberbia de su gobierno es inversamente proporcional al número de concejales que le apoyan. Gobernar en minoría, como usted está gobernando, no es excusa para no hacer nada. Y ustedes, sinceramente, no hacen nada, al menos nada bueno por la ciudad de Barcelona. Solo aciertan alguna vez cuando hacen caso a las propuestas del Grupo Popular, pero nos escuchan poco. Es verdad que la cabra, ya lo dice el refrán, la cara tira al monte. Y usted, sinceramente, después de dos años, y me duele decírselo, está haciendo buena a la Colau. Desde que usted gobierna, más burocracia, más obstáculos al comercio, a la restauración, más intervencionismo, más trabas a la vida cotidiana de los barceloneses, más inseguridad, la vivienda sigue y sigue subiendo, caos circulatorio. Y, además, como se decía en la propuesta presentada, los índices de calidad democrática del Gobierno no pueden ser más bajos. Se aprueban propuestas en comisiones y en plenos que luego no se ejecutan. Los ciudadanos no lo entienden. Los sectores afectados tampoco. En abril del año pasado presentamos un plan de seguridad para el metro. Oficina ante ocupas, plan de seguridad para el Raval, promoción del barrio de Alcoy, eliminación de impuestos para aquellos comercios y restauradores y vecinos que sufren obras de larga duración. Todo esto está aprobado y ustedes no están haciendo absolutamente nada de lo que este pleno y las comisiones se aprueban. No se puede presumir de transparencia mientras se gobierna de espaldas a los acuerdos institucionales y a las necesidades de la ciudad. Dos años deberían haber bastado para demostrar capacidad de liderazgo y voluntad de construir consensos con todos. Y usted, señor alcalde, los ha desaprovechado. Le pedimos que rectifique, que gobierne como ya le pedimos que gobierne para todos, que escuche más, que deje atrás la propaganda y la parálisis, porque Barcelona, los barcelonenses necesitan mucho más de lo que usted les está ofreciendo.

Moltes gràcies.

Té la paraula al regidor d'Europolido, el Vox. Gràcies, alcalde. El senyor Collbori ens té acostumbrats a sobrecara. Allà on va, diu el que els assistents volen oir i després fa sempre el mateix, nada. También hay que decir que eso tampoco es marca de la casa suya, es marca de la casa PSC porque es de toda la vida así. Y es verdad que su gobierno, tanto en Casa Gran como en los distritos, aprueba iniciativas que por su incapacidad o por su dejadez luego no se llevan a cabo. Y también es verdad que hay otras iniciativas que se aprueban por mayoría que porque no les gustan se quedan en el cajón. A usted lo único que les importa es mantenerse en el poder mientras hacen malabares para no caerse, me recuerdan a su jefe, el señor Sánchez. Y usted va a pasar la historia como alcalde de las percepciones, un hombre más preocupado en que la gente tenga la percepción de que las cosas funcionan, de que las cosas funcionen. Las mayores acciones de este ayuntamiento en los dos años que llevamos son puras campañas de marketing que aquí sí les reconozco que usted es bueno. Pero nada más marketing. Humo al viento durante dos años que quieren prorrogar dos años más. Es cierto, como dice Junts, que muestran una gran falta de diálogo. De eso yo les podría dar a todos un máster. No es entendible que si se toman en serio la gestión de la ciudad nos presenten medidas de gobierno o planes de impulso con una antelación irresoria incluso de menos de un día. Pero, como decíamos antes, a ustedes solo les importa el marketing. Su balance real, fuera de ser más correcto que la alcaldesa más incorrecta de la historia, que tampoco era muy complicado, es paupérrimo. La seguridad descontrolada, la movilidad peor que nunca, con 200 obras a la vez en la ciudad de Barcelona. Un problema con la vivienda que usted creó junto con la señora Colau y que tendrá que arreglar el futuro alcalde porque ustedes, con las medidas que quieran arreglarlo, lo que van a hacer es hacerlo todavía más grande. Como su antecesora, usted sigue en pie de guerra contra el comercio, contra el turismo, el vehículo privado y contra los barceloneses que tienen el español o castellano como lengua habitual. Nos colocan un tranvía que costará 195 millones de euros en un lugar donde puede colgarse un autobús que cuesta cero y que contamina exactamente lo mismo. Todo lo que hace es ideológico y ni siquiera es de su ideología, si es que la tiene. Más de lo mismo colado con corbata. Hoy no, pero normalmente colado con corbata. ¿Y el Partido Popular y Comunes qué esperaban cuando le hicieron al alcalde? Pues era esto lo que se esperaba, ni más ni menos. Ahora bien, Junts nos trae esta reprobación encubierta, nos traen una cada dos por tres, para hacer ver que ellos lo harían mejor. La realidad es que Junts ha mostrado ser un partido tan sectario como el PSC, al no respetar a los casi 40.000 votantes de Vox y votar en contra absolutamente de todas las propuestas que ha presentado este partido en dos años. Señor Martí, para dar lecciones, primero hay que dar ejemplo. No dan ejemplo ni aquí ni Madrid sustentando al gobierno más corrupto y más traidor de la historia. La alternativa que ustedes ofrecen es tan mala para Barcelona como la del señor Colboni. Vamos a votar a favor porque la sociedad barcelonesa merece estar enterada y merece absoluta transparencia.

Gràcies, alcalde. Senyor Galvis, senyor Martí Galvis, la seva proposició malauradament era previsible i previsible en tots els sentits. Avui ens porta a plenari una proposició que no proposa res. És això, penso, que deu pensar, que ha de fer el cap de l'oposició per oferir a la ciutat. Quin és el model de ciutat que està plantejant en aquesta proposició? Quin és el model de ciutat que planteja el cap de l'oposició? Vostè ha tornat a reiterar que aquest govern és incapaç d'arribar a acords amb la resta de grups de l'oposició i crec que sap perfectament que això és fals. Com s'explica vostè que dels 412 expedients que hem portat a aprovació fins ara en aquest plenari s'hagin aprovat 406 expedients i avui n'hem tornat a tenir una bona mostra en aquest mateix plenari? també amb el seu grup. No sé si vostè confon els seus propis desitjos amb la realitat, però la realitat i els fets, senyor Martí Galvis, són tossuts. Amb el Pla Andressa hem aconseguit que la neteja deixi de ser un dels grans problemes per a la ciutadania. A l'hora, els delictes s'han reduït un 8% en aquest primer trimestre de l'any i un 15% a Ciutat Vella. Amb el Pla Viure estem doblant la producció d'habitatges protegits, eliminarem els pisos turístics i hem aconseguit que els lloguers hagin baixat un 6,4% aquest 2024. Hem posat en marxa el Pla de Barris. El Pla de Barris més ambiciós fins ara, amb 300 milions d'euros, 27 barris, 400.000 persones. I, finalment, amb el Pla Clima estem invertint 1.800 milions d'euros fins al 2030 per mitigar i per adaptar la ciutat en el context de l'emergència climàtica. Són fets objectius, això. Són fets objectius que posen de manifest que, efectivament, Barcelona està millorant. Deixa'm acabar. La seva proposició situa el govern com un adversari, i crec que s'equivoca de nou. Els adversaris de Barcelona són uns altres, contra els quals govern i oposició hem de fer front des de l'acord. O no estem d'acord en què hem de garantir l'accés a un habitatge assequible, o no estem d'acord en governar el turisme, o no estem d'acord en què hem d'incrementar la seguretat de la ciutat, o no estem d'acord en què hem de tenir la mateixa qualitat de l'espai públic que tots els barris. Perquè si aixequem la mirada podem construir grans majories, i és això en què hauríem d'estar treballant.

Moltes gràcies. Té la paraula el ponent, un minut.

Gràcies, alcalde, president. Senyor Coronas, no es preocupi. Nosaltres fem la feina que hem de fer, que és parlar amb tothom, atendre tothom i donar solucions al màxim de gent possible. No fem això que vostè diu, de parlar amb uns i deixar amb els altres. Ho veurà aviat. Pel que fa a les dades de... que deia la tinta de l'alcaldessa, vostè és lliure de dir el que vulgui, però aquesta proposició sortirà amb un recolzament de 26 regidors i regidores d'aquest plenari. Per tant, alguna cosa estem fent bé, no? Coincidir amb una majoria del plenari en què vostès no fan la feina ben feta. parla de moltes inversions a cap al futur, plans de barris, inversions milionàries, tot són el 2030, 2030, el 2035. Escolta, ja veurem, del 2027, d'aquí al 2027, ben poca cosa. Inseguretat no millora, habitatge cada cop pitjor, per molt que vostès facin propaganda, l'habitatge cada cop pitjor, cada cop hi ha més dificultats per accedir-hi, i els preus cada cop més alts. Per tant, senyora Bonet, tenim molta feina a fer.

Partit Popular, 3 segons. Vox, 3 segons. PSC, 48 segons.

Gràcies. Com li deia, senyor Martí Galvis, la realitat i els fets són tossuts. Aquest és un govern que acorda i que treballa per l'acord. Ho hem demostrat en aquests dos anys amb Esquerra Republicana, en dos pactes pressupostaris, amb Barcelona en Comú, amb unes ordenances fiscals, amb el PP, en matèria de simplificació administrativa, amb vostès mateixos, en la taxa de terrasses, i estem conversant sobre el 30%, vostè ho sap. I d'aquí uns minuts veurem un nou acord entre el govern i Barcelona en Comú sobre el text de la proposició sobre Israel. els fets i la realitat són tossuts. Nosaltres som profundament respectuosos amb els procediments interns de cada partit. Ara bé, no és de rebut que els embolics interns plenament legítims, d'altra banda, sobre els lideratges de cadascuna de les forces de l'oposició passin per sobre de la possibilitat de dialogar, de negociar, de pactar a favor de les veïnes i veïns de la nostra ciutat. Perquè, a més, jo crec, vostè ho sap perfectament, que això és el que estem fent, ho estem fent, fent. I, per tant, en aquest sentit, aquest debat és artificial.

Moltes gràcies.

Resultat, secretari? S'aprovaria la proposta molt favorable de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Partit Popular i Vox, l'abstenció Esquerra Republicana i el vot contra el grup socialista.

Molt bé, moltes gràcies. Passem al següent punt, que és la proposició del grup d'Esquerra Republicana i que s'ha transaccionat. Suposo que tots els grups tenen el text transaccionat. Temps 6 minuts i 3 minuts per la resta de grups. Endavant, regidora Baró.

Gràcies, alcalde. Començava, evidentment, saludant els veïns i les veïnes organitzades i afectades pel tema que avui ens ocupa, que ens acompanyen en aquest plenari. Avui portem a debat una moció que, més enllà dels seus aspectes tècnics i jurídics, apela directament a una qüestió de justícia social. i ens referim a la responsabilitat social i ètica que tenen les grans empreses i molt particularment les entitats bancàries envers les persones, envers la via de les persones, envers la societat on operen, perquè els habitatges són llargs i no són simples actius financers. I és que avui parlem del dret a l'habitatge amb una moció impulsada pels moviments socials en defensa d'aquest dret i particularment impulsada pel sindicat de llogateres, una moció que ja ha estat debatuda, aprovada i sempre per amplíssimes majories a molts consistoris abans que aquest. A Sitges, a Vilanova i la Geltrú, a Mataró, a Sant Feliu de Llobregat, a l'Hospitalet de Llobregat fa quatre dies. Avui parlem dels llogaters i llogateres d'Hitmo Criteria. IMMO Criteria és una filial d'IMMO Caixa que gestiona habitatges que havien estat vinculats a la ja desapareguda obra social de la Caixa i que a la missió i visió de la seva web parla de conceptes tan nobles com desenvolupar projectes d'obra social o del seu compromís en matèria de sostenibilitat, transparència i contribució a la societat. Però la realitat és una altra. La realitat és que hi ha centenars de famílies que després d'anys de viure en habitatges amb contractes de lloguer vinculats a habitatge protegit de la Caixa s'han vist immerses en una autèntica ofensiva d'expulsions. Centenars de famílies que han patit per part de la Caixa una sèrie de pràctiques abusives. Fins a 16 clàusules abusives diferents s'han identificat en més de 1.700 contractes revisats, que evidentment ha acabat comportant una demanda col·lectiva actualment viva als tribunals. Algunes d'aquestes pràctiques jo les anomeno cobrament de sobrepreus per sobre dels màxims tarifats en HPO, cobrament d'assegurances d'impagament, cobrament d'IVI a llogaters, cobrament de pàrquings obligatoris, cobrament de trasters obligatoris i manca de manteniment d'edificis o el que també podríem anomenar deixadesa de funcions com a propietat. Tot plegat, em permetran, és un autèntic exercici d'usura, un autèntic exercici d'usura amb l'objectiu que va d'exprimir fins a la darrera gota del rendiment econòmic possible a costa dels llogaters, dels habitatges protegits i a costa de la inversió pública feta en el seu moment, perquè la situació encara és més èticament reprobable si tenim en compte que aquests pisos van ser construïts gràcies a una operació entre l'Ajuntament de Barcelona i la Caixa, van ser construïts en fons públics, van ser construïts en sol públic, dins del marc de promocions d'habitatge de protecció oficial que volia facilitar l'accés a l'habitatge a les classes treballadores a molts municipis del país, motiu pel qual la mateixa Fundació La Caixa va rebre més de 25 milions d'euros públics entre el 2002 i el 2012. A tot això, per si fos poc, hi hem d'afegir una circumstància que ve passant dramàticament en aquest país en desenes i desenes de milers de pisos protegits i també afecten, per tant, aquests habitatges d'immocritèria, que és que estan patint un procés de desqualificació. perden el caràcter protegit, perden l'estatus especial de protecció i, per tant, pateixen un procés de privatització que acaben comportant-los, acaben fent que transitin com a una mera mercaderia, això sí, motlla minera, cap al mercat lliure. Per tant, Imo Caixa també ha decidit que no renova els contractes, que forçarà compres i va enviant burofaxos per forçar el lliurement, el buidatge d'aquests pisos i allà on els assorben, doncs mantenen els habitatges buits o els posen a la venda a privats. Tot això que us descric sobre Inmocaixa succeeix a Barcelona, succeeix a moltes poblacions del país i succeeix en un context d'emergència habitacional sense precedents. I és clar, què ha passat? Doncs que les persones, els llogaters, els afectats, les afectades s'han organitzat, estan lluitant, han portat el cas als tribunals, han mobilitzat l'opinió pública i gràcies a això, en part, ja han contribuït a que s'eviti la privatització de nou promocions a més de 500 habitatges que ha adquirit l'Incasol per incorporar-los al parc públic. És un exemple clar de com la pressió organitzada pot revertir dinàmiques que no estan bé i dinàmiques que no són justes. I per tot això, avui demanem que el ple municipal es posicioni al costat de les famílies afectades, dels afectats de les afectades, a una moció amb accions molt concretes que vol buscar aturar la privatització d'aquests habitatges i buscar aturar les expulsions. i bàsicament demana que s'inisti a la Caixa a aturar immediatament els desonaments i a retirar les demandes judicials obertes contra les famílies afectades, que es prorroguin automàticament tots els contractes fins al 2027 com a mesura d'estabilització, que es posi fi a la pressió per comprar els pisos com a única opció de continuïtat, perquè ens sembla que és una pràctica absolutament abusiva, i finalment que aquests pisos passin a mans públiques, que es traspassin a l'Incasol o que es trobi la fórmula, el mecanisme, la manera que puguin retornar a l'administració pública i per tal de garantir la funció per la qual aquests habitatges van ser promoguts, que és la de l'habitatge digne i assequible. Una manera d'evitar la privatització. I per tant, aquest és el plantejament i els demanem el seu vot favorable. Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet, de Junts.

Gràcies, alcalde. Des d'Esquerra Republicana, per mitjà d'una iniciativa que ja s'ha presentat amb altres municipis del país, se'ns planteja una proposició per frenar la conversió d'un conjunt de promocions d'habitatge de lloguer assequible a una fórmula de propietat. Els avanço que hi votarem a favor, en coherència també amb el que hem fet els de Junts a la resta de municipis on s'ha presentat. No veiem malament la proposició. Comull, de fet, tampoc... veiem malament que la propietat estigui negociant tant la venda dels habitatges dels inquilins en bones condicions com la venda dels mateixos habitatges a l'administració pública, com ens consta que està fent en un procés de desqualificació perfectament regalat. Això és una diferència que tenim, però en tot cas, els avanço, torno a dir que hi votarem a favor. Agraïm al grup proposant que ens hagi acceptat les petites transaccions, especialment pel que fa a la nova redacció del punt 4, perquè considerem important abans ho deia, no tancar cap porta a la potencial adquisició d'aquestes finques per part de l'administració pública, sigui a través de l'Incasol o de qualsevol altre ENS, també, evidentment, els de l'Ajuntament. Aquests habitatges sí que valen la pena d'adquirir diferència d'alguns altres, com la casa Ursola, la compra de la qual ja saben que no compartíem. Ens hauria agradat que s'hagués acceptat alguna transacció més, on demanaven, per exemple, que la propietat no es retires d'aquells procediments judicials on els inquilins no estiguin complint en les obligacions contractuals. Si més no, per reconèixer aquelles persones i famílies que sí que ho fan. Som conscients que creuen que no cal explicitar-ho per no fer de l'excepció la norma, però de totes maneres mai està de més posar negre sobre el banc en qüestions tan sensibles com aquesta. Dit això des de Junts per Barcelona, creiem que és important que no ens entestem a incidir sobre situacions concretes, sinó a generar polítiques estructurals, polítiques estructurals que ens treguin de l'atzucà en què ens trobem, i això vol dir, per anéssima vegada i cada vegada que presentem iniciatives sobre habitatge, incrementar la inversió pública en habitatge fins a convergir amb la mitjana europea, adequar d'una vegada per totes els ajuts en accés a l'habitatge a la realitat del mercat barceloní, que avui en dia no hi poden accedir la gent de Barcelona, apostar per fórmules de desenvolupament i tenència d'habitatges innovadores, emmirallant-nos en exemples europeus, i la més important i immediata, reformular d'una vegada per totes les polítiques disfuncionals, les que dificulten l'accés a l'habitatge perquè el tenen en negatiu l'oferta i el mercat, polítiques com els topalls de preu del lloguer, la reserva del 30%, una pressió fiscal excessiva o la teranyina burocràtica a què ha de fer front al sector. Aquest punt és clau. Mentre el 98% del parc d'habitatge sigui de titulara privada, la col·laboració público-privada no és una opció ideològica, sinó que ha de ser, és una necessitat. Segur que podrem continuar parlant d'aquests plantejaments i de molts altres el dia que abordem les conclusions de la Comissió No Permanent d'Estudis de la problemàtica d'accés a l'habitatge, de la qual em van sortir, estan sortint reflexions i idees en les quals, entre tots, hem de profundir i, sobretot, implementar. Esperem que sigui més d'hora que tard. Puderem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Martín, de Persona en Comú.

Gràcies. En primer lloc, saludar a les persones llogateres afectades pel que els està fent la Caixa IMO Criteria, també al Sindicat de Llogateres, I sobretot agrair-vos la proposició que ens porten avui a aquest plenari i de la que des de Barcelona en comú ens sentim humilment coproposants junt amb el grup d'Esquerra Republicana. És una proposició que posa en evidència un dels fracassos més absoluts de les polítiques d'habitatge dels últims 50 anys i per cert també un dels fracassos més singulars que fan que l'actual crisi d'habitatge que és global sigui avui molt més cruenta aquí que per exemple altres països europeus com Holanda, Alemanya... o França i és que va ser només l'estat espanyol on des de totes les administracions es va apostar d'una banda per impulsar l'accés a l'habitatge de protecció oficial a través de la compra una absoluta barbaritat que ha suposat educar milions d'euros públics en pisos que als pocs anys passaven al mercat lliure multiplicant el seu preu i també d'altra banda es va extendre la política de venda o cessió de sol públic a privats que tenien com a finalitat principal obtenir el màxim benefici amb la gestió d'aquests habitatges protegits ja fossin de compra o de lloguer. Aquestes nefastes polítiques d'habitatge que només s'expliquen per l'increïble poder que ha tingut i que encara té el sector immobiliari financer a tot l'Estat han provocat que actualment tinguem un parc d'habitatges públics que no arriba al 2% i que està molt lluny de la mitjana europea. I ha comportat que només a Catalunya, per exemple, hagi passat al mercat lliure entre 2013 i 2023 uns 61.000 habitatges protegits. Per tant, el cas que avui ens ocupa és senzillament un reflex d'aquestes males polítiques que fan que avui la Caixa, immocritèria, pretengui continuar especulant amb aquests habitatges i intenti fer fora de casa seva les famílies que ho volen impedir. Perquè bàsicament parlem d'això, parlem de la Fundació Obre Social de la Caixa que va rebre entre el 2002 i el 2012 gairebé 30 milions d'euros públics per construir i gestionar diverses promocions d'habitatges protegits, que estaven construïts la majoria en sol públic, que després de llogar-se durant uns anys i en mans d'immocriteria estan patint un procés de privatització que la Caixa espera acabar amb la desqualificació total dels habitatges, és a dir, fent-los passar al mercat lliure. I a aquest despropòsit li hem de sumar les clàusules abusives sistèmiques que durant anys la Caixa ha aplicat a aquestes llogateres. Per això volem aprofitar també per donar tot el suport a la demanda col·lectiva que aquestes veïnes han presentat contra la Caixa per reclamar-li més de 230.000 euros cobrats de forma abusiva. I és que aquestes veïnes no estan soles. És cert que estan repartides en blocs arreu del territori, també a la nostra ciutat, on hi ha sis d'aquests blocs afectats, però han aconseguit autoorganitzar-se. I des del 2022 estan lluitant col·lectivament de la mà del sindicat de llogateres amb una vaga de llumers a Banyola, Setmanat i Sitges. I amb una lluita que ja ha aconseguit que l'Incasol compri més de 500 habitatges que ja són part del parc públic que mai es desqualificarà. Per tot plegat, exigim a la Caixa IMO Criteria que no desnoni cap família més, que prorrogui els contractes de lloguer i que els habitatges passin en tots els casos a mans d'administracions públiques perquè siguin efectivament públics i protegits per sempre.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller, Partit Popular.

Sí, moltes gràcies. A Barcelona patim un greu problema de l'accés a l'habitatge. Milers de famílies no troben habitatge a un preu raonable, ja sigui de compra o de lloguer. Els preus estan absolutament tensionats, l'oferta s'enfonsa com a resultat de les polítiques del govern d'Ada Colau en el seu dia i avui que continua el govern... del senyor Coiboni. Per tant, des d'aquesta visió, aquestes polítiques estan generant inseguretat jurídica, estan espantant, enfonsant els propietaris del mercat que fan que retirin els seus pisos. Tot això ho dic com el centre d'on s'estan generant avui el dia els problemes i on estan aplicant una sèrie de polítiques intervencionistes ideològiques que estan enfonsant el mercat. Aquesta és la situació real de totes aquestes polítiques que estan enmascarades sota l'apariència de la justícia social però que en canvi el que estan fent és perjudicar a totes les persones que volen llogar a un habitatge, a tots els llogaters i també als propietaris que són els titulars d'aquests habitatges i els que tenen la propietat. Amb aquesta confusió que s'està generant entorn al dret a l'habitatge, qui té dret a pertànyer a un habitatge o no, i el propietari, s'està fent una expropiació encoberta de la disposició que tenen tots els propietaris sobre els teus habitatges. I s'està generant una expectativa a tothom que ocupa un habitatge que té dret a pertànyer o a continuar amb aquest habitatge independentment del títol que sustenta aquesta possessió. Això és un perill enorme i és una gran irresponsabilitat perquè es generen expectatives que no es poden complir. I nosaltres en aquesta proposta que presenta el grup d'Esquerra Republicana que com dic sota l'apariència d'una justícia social el que s'està fent és intervenir en una relació privada entre la Fundació La Caixa i uns llogaters que avui en dia el que tenen és la continuïtat del seu lloguer, si poden o no poden adquirir un habitatge amb unes bones condicions de preu que molts d'ells i fins i tot volen fer-ho, i en tot cas els que compleixen continuen amb els seus lloguers i els que no compleixen tenen l'obligació de complir. El que no es pot és instar l'Ajuntament de Barcelona a que intervingui quan hi ha persones que no compleixen amb les seves obligacions. Perquè l'Ajuntament no pot intervenir en aquest tipus de relacions. Són relacions entre fundacions, per això estan els tribunals, en cas que hi hagi algun incompliment, és el que ha de garantir els drets i deures de tothom. I nosaltres el que no volem és que es generi la línia de treball en la qual l'Ajuntament de Barcelona ha d'intervenir en qualsevol operació d'arrendaments al marge de la previsió. situació de molts jugaters. Escolti'm, aquí hi ha jugaters de tot tipus i condicions, persones amb alt poder adquisitiu, mig poder adquisitiu, però aquí les persones que siguin vulnerables també tenen un règim específic. Per tant, nosaltres estem en contra d'aquesta intervenció perquè s'intervenia en un contracte privat, perquè es genera una expectativa i una intervenció de l'Ajuntament que no és el seu lloc.

Per això votarem en contra. Moltes gràcies, regidora. Té la paraula al regidor Senderos, da Vox. Gràcies.

Entendem la preocupació per la falta de vivienda asequible. Nosaltres també estem molt preocupats, però la responsabilitat d'això no la oblidem. Recae sobre les administracions, no sobre els particulars. No podem insistir el incumpliment de la llei. No podem insistir a incumplir amb la llei de arrendaments urbanos ni amb la nefasta llei de vivenda que vostès mateixos apoiaron. La obra social de la Caixa ha invertido en proyectos para mejorar la calidad de vida de sus habitantes con programas de vivienda asequible. Pero, miren, nosotros no estamos aquí para defender la obra social que hace la Caixa, pero sí para evitar que grupos como Esquerra Republicana y, lamentablemente, el PSC quieran implantar sus políticas intervencionistas al más puro estilo comunista. Ustedes, en vez de traer una solución, nos proponen intervención. La propuesta que nos presentan de verdad que no tiene desperdicio. Instan a una entidad privada a retirar procedimientos judiciales y a suspender lanzamientos. Instan a que el propietario haga una prórroga automática de sus contratos de alquiler. Pero ustedes saben lo que es el principio de legalidad. Ustedes saben que esto lo han de decidir las partes del contrato y en su defecto un juez. Ustedes saben que eso sería vulnerar las leyes. Leyes que, por cierto, ustedes apoyan. La Caixa es una entidad privada. Ustedes no son nadie para exigir que retire demandas o suspenda lanzamientos. Además, sean coherentes. Esquerra ha apoyado la prórroga del decreto del 2020 que suspende lanzamientos hasta el 31 del 12 del 25 y apoyó la ley de vivienda que, entre otras cosas, permite prórrogas extraordinarias. Bien, esto es así, pero siempre para familias vulnerables. ¿Entienden? Ustedes proponen un fraude de ley, una corruptela, porque en toda su propuesta no hablan de familias vulnerables, o sea, quieren contravenir las leyes que ustedes apoyan. Como resulta que eran pisos de la caixa, pues vengan a suspender demandas, lanzamientos, a forzar pruebas sin el requisito de vulnerabilidad. ¿Saben qué pasa? Que este consistorio al que ustedes apoyan no hace los deberes en materia de vivienda social y ante tal incompetencia piensan que lo se han de hacer los particulares. Como siempre, cargando en las espaldas de los demás lo que no son capaces de solucionar ustedes. Con propuestas como la suya vamos mal en política de vivienda. Nuestro voto es en contra.

Molt bé, doncs té la paraula el Tinent Baix.

Per dir, avancem que votarem favorablement a la proposició. Tal com s'ha dit, s'han realitzat proposicions com aquestes a diferents llocs de Catalunya, però farem també sobre un criteri. Imo Caixa, com la branca immobiliària de Criteria, en la seva missió, l'ha fet referència la regidora de Bavaró, ha expressat clarament que ha de construir les necessitats financieres de la Fundació La Caixa perquè aquesta pugui desenvolupar la seva acció social. Avui sí parlem d'habitatge, parlem de responsabilitats, però també parlem probablement d'un dels conflictes més importants o dels reptes més importants en termes socials que té aquesta ciutat i que també tenen altres ciutats d'Europa. Considerem que d'aquest fet ja se'n deriva que Immocasia no pot actuar en el mercat com una immobiliera més, sinó en que l'acció social ha de formar part de les seves actuacions. A la mesura que això de poder separar la companyia dels seus accionistes normalment no és una activitat que sigui lo suficientment quare. Dit això, l'Ajuntament estem tenint converses, que no negociacions. converses en Nimmo Caixa, aviam si podem trobar algun tipus de solució per poder incorporar o l'ús o l'actiu dins el que és el parc d'habitatges d'aquesta ciutat. No és fàcil, perquè l'actiu és un import molt elevat. Però sí que hi ha instruments vinculats a l'ús, a l'ús de fruit, que s'han activat en un passat que creiem que poden ser uns bons instruments per intentar buscar solucions, no tan sols en aquest cas, sinó en el futur, per tal d'ampliar el que és l'habitatge públic d'aquesta ciutat. Considerem, com he dit abans, que el fet de ser un gran tenidor ha d'implicar també una certa responsabilitat de propietari amb la ciutat i amb els inquilins que formen part, en aquest cas, de les persones que viuen en aquests habitatges. Volia fer una petita referència final. La política d'habitatge és un repte que tenim tots, no tan sols de Barcelona. No és tan sols una culpa o responsabilitat de la senyora Colau o de la Calla Colboni. És un fet substancial que avui existeix dins l'àmbit d'Europa. I quin problema tenim dins l'àmbit d'Europa? Avui ens regulem en termes financers, en termes de dèficit, en termes de deuda i fins i tot en termes de reglamentació, encara amb criteris que es van estructurar després de la bombolla immobiliària. Aquest és el gran problema que nosaltres tenim avui com a administració. Si aquest Ajuntament vol invertir més en habitatge, té problemes de restricció de dèficit i de deuda. I si el sector financer vol invertir més, cosa que no sé si vol fer, també té restriccions dintre el marc del Banc Central Europeu. I crec sincerament, perquè alguns de vostès ho han dit, crec que és necessari que intentem arribar a certs acords dins l'àmbit de la política d'habitatge. O com a mínim tenir una missió.

Una.

En tenim prou. Que d'aquí 15-20 anys aquesta ciutat tingui un 10% del que és l'habitatge públic. Sigui a través del conveni de sal, sigui a través de dret de superfície o sigui a través de promoció. Això seria important, perquè així nosaltres podem ser relevants amb el preu del mercat de llueu d'aquesta ciutat. No és fàcil, requereix recursos. Per això que l'habitatge i l'economia vagin junts és important, perquè la salut és un dret, l'ensenyament és un dret, l'habitatge ha de ser un dret, però els drets es financen amb recursos públics, es financen amb impostos. No té res a veure amb l'especulació.

Gràcies. Molt bé. Doncs l'oponent té 53 segons.

Només per dues idees. La primera és agrair els vots favorables als grups sensibles a aquesta qüestió. Jo crec que avui Barcelona envia un missatge important. Afirma que no tot s'hi val. Afirma que les entitats bancàries tenen una responsabilitat social i ètica envers les persones i envers la societat on operen. I la segona idea, animar les veïnes, els veïns afectats a mantenir-se ferms en la defensa dels seus drets i dir-los que des d'Esquerra Republicana seguirem fermament al seu costat com sempre hem estat i que al final se n'en sortiran. Moltes gràcies.

Vox té 44 segons. Molt bé, secretàries.

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable a l'Esquerra Republicana, Juts per Barcelona, Besson Comú i el Grup Socialista i el vot en contra del Partit Popular i Vox.

Molt bé, doncs s'aprova la proposta. Gràcies. Si us plau, no faci... Següent proposta, si us plau, si us plau, següent proposta que presenta el grup del Partit Popular... té la parola al regidor Sidera.

Sí, muchas gracias, señor Coiboni. Miren, lo que está ocurriendo en Cambias es un escándalo. Y lo peor no es solo la ocupación ilegal del edificio, que también, sino que su gobierno, señor Coiboni, lo tolere y lo ampare. Estamos hablando de un equipamiento municipal que lleva 28 años ocupado. 28. Mientras ustedes hablan de civismo y de orden... Un grupo que se cree por encima de la ley sigue utilizando ese espacio impunemente para organizar fiestas hasta altas horas de la madrugada, provocar molestias, generar inseguridad y degradar el barrio y la convivencia en Sants. Y aquí no pasa nada. Ningún alcalde ha hecho nada. Ni Clos, ni Hereu, ni Trias, ni Colau, ni Coiboni. Todos ustedes han convertido cambias en el símbolo de la desidia institucional y del desprecio a la legalidad. El pasado 26 de mayo se cumplieron 11 años del intento fallido de desalojo y derribo. El resultado, ya lo conocen, batalla campal, violencia, barricadas, excavadoras quemadas, agresiones a la policía. Y desde entonces, 11 años después, nada ha cambiado. O mejor dicho, todo ha ido a peor. Y mientras los vecinos de Sants, que pagan sus impuestos, que cumplen las normas, no pueden dormir ni vivir tranquilos, usted, señor alcalde, persigue a los restauradores, a los comerciantes, a los autónomos con más impuestos, les exige licencias, les sanciona por cualquier irregularidad mínima y les hace la vida imposible. Pero los ocupas ni los toca. No solo no los toca, sino que además les paga con nuestros impuestos el agua y la luz. Estos días cambia, se está celebrando el 28 aniversario de la ocupación con un programa de fiestas, talleres y con actividades tan curiosas como taller para aprender a pinchar la luz. Literal, señor Coiboni. Aprender a pinchar la luz. Sin aforo, sin control de seguridad, sin inspecciones, absolutamente todo fuera de la ley y usted como alcalde lo tolera y lo permite. Usted mismo dijo en 2019, y le cito textualmente, es necesario cumplir el planeamiento urbanístico vigente. Esto implica derricar cambias. Pues bien, señor alcalde, por una vez ha llegado un momento en el que usted cumpla su palabra. Cambias debe ser desalojado y precintado y ese espacio debe destinarse a los vecinos, a servicios sanitarios, culturales, educativos que el distrito de Sáenz necesita y merece. o hacer vivienda social, que creo que buena falta nos hace en esta ciudad. Hoy le exigimos algo muy claro, el desalojo inmediato de Cambias. Ni negociaciones eternas, ni excusas, ni falsas mediaciones. Los vecinos no pueden seguir siendo rehenes de un colectivo que se ha apropiado de lo que es de todos. Basta ya, señor Coiboni, basta ya. Barcelona no se merece esta hipocresía, ni este abandono, ni esta cobardía. Ponga orden de una vez, porque si usted no lo pone y no desaloja de manera inmediata cambias, nosotros le pediremos a los tribunales que lo obliguen a hacerlo.

Molt bé, té la paraula el regidor Calvet de Junts.

Gràcies, alcalde. El debat sobre canvies és molt complex i té una dimensió social i urbana que requereix rigor i responsabilitat política, senyor Cirera. presenta avui una proposició carregada d'un llenguatge populista que no porta solucions reals, sinó que només busca crispar i estigmatitzar. Anem als fets. Primer, Canvies està qualificat com a zona verda des del pla general metropolitana del 76. Aquest fet no és menor. Aquesta qualificació no ha canviat i per nosaltres és important mantenir-la. Segon fet, la no execució del planejament urbanístic del 76 va comportar l'ocupació de l'immoble el 97. En aquell moment governava un tripartit, Socialistes, Iniciativa... i Esquerra Republicana. L'ocupació il·legal de Can Vies va suposar la privatització d'un espai públic que hauria d'estar al servei de tot el veïnat. Aquesta ocupació, per tant, no és un element recent. Hi ha una inacció continuada de governs bàsicament socialistes i de l'espai del que avui representa, comuns. Tant en l'execució del planejament del 76, com en la resposta davant de l'ocupació, com en la resposta del conflicte, que és la inecció municipal dels darrers vuit anys que ha cronificat aquest mateix conflicte. Tercer fet, el 2009, i per tant durant el mandat de Jordi Reu, TMB presenta una demanda de desnonament de l'immoble cubat. Van ser vostès els que van presentar la demanda. Quart fet, durant el mandat 11-15 de l'alcalde Trias es va rebre la sentència que obligava a actuar i a procedir al desnonament i l'enderroc de la finca ocupada. L'actuació de l'equip de govern va ser donar compliment a la llei. I això va generar un conflicte i en som del tot conscients. Sí, en què he fet? La posició dels governs de Colau-Gallboni en relació amb Canvies ha deixat molt a desitjar. Hem vist una clara manca de gestió, incomparagència política i una permissivitat incomprensible. No s'ha volgut continuar en la transformació urbanística que calia ni s'ha actuat amb la determinació que requeria el cas. Però el que encara és més greu, no s'ha escoltat ni atès als veïns que pateixen les conseqüències negatives de conviure amb aquesta ocupació il·legal. Aquests veïns han estat abandonats per uns governs més preocupats per evitar el conflicte que per garantir la convivència i l'equitat en l'ús de l'espai públic. El PP està fent populisme i en aquesta proposició usa un to i un llenguatge impropi d'un partit de govern. Si el PP estigui realment preocupat per Can Vies, no hauria donat suport a Collboni com a alcalde, abans hauria donat suport d'un govern de Junts, que hagués abordat aquesta qüestió. Volem aprofitar aquesta intervenció, els pocs segons que queden, per expressar la nostra solidaritat amb els veïns. Ens destindrem en la proposició del PP. Ara bé, que ningú no s'equivoqui. Nosaltres no volem cap immoble ocupat, ni Can Vies, ni la tancada, ni l'antica massada, ni el cubo. Però això no vol dir que haguem d'avalar emocions populistes i que només busquen tensionar. Junts està al costat de les solucions i no de les tensions oportunistes. El que volem a canvis és gestió, responsabilitat institucional i un organisme clar que preservi la seva qualificació com a zona verda. La solució no passa per discursos incendiaris, sinó per accions concretes, diàleg amb el territori i defensa de l'interès general. Gràcies, alcalde.

Moltes gràcies, regidor. Regidor Serra, nom de Barcelona en Comú.

Gràcies. Bé, ha arribat ja la calor. Superem l'equador del mandat, s'acosta a la campanya electoral i el Partit Popular ens sorprèn o no amb la seva proposta estrella, desallotjar canvies. Un intent, senyor Sirera, si em permet, més antic i gastat que el de Leticia Sabater de fer el hit del verano. Com si a la ciutat no hi haguessin problemes. de seguretat o d'habitatge, més enllà de canvies. Com si canvies fos un problema de seguretat, qualsevol que hagi viscut als barris de Sants ho sap. Com si canvies fos un problema pel que fa al dret a l'habitatge. I tot això ho fan una setmana que ha estat marcada, especialment pel dret a l'habitatge. Dimecres, a Nou Barris, al Juanjo, s'enfrontava al segon intent de desallotjament. La propietat, Blackstone Cerveros, va voler mantenir-lo, malgrat que havia arribat a un principi d'acord amb sostre cívic, Va ser gràcies a la pressió veïnal, després d'una hora de tenir els manifestants encapsulats, que es va aconseguir suspendre aquest desallotjament. Avui, sense anar més lluny, la Jennifer i el seu nadó de tres mesos poden ser desnonades. La propietat, un altre fons d'inversió, Cerberus. No els preocupa el dret a l'habitatge, sinó el que li preocupa al Partit Popular és blindar els privilegis d'aquells que es lucren amb el dret a l'habitatge, com Cerberus, com Blackstone. I per això els molesta Canvies, per això els molesta el sindicat de llogaters i llogateres, per això els molesta la plataforma d'afectats per la hipoteca, perquè són espais d'organització veïnal, espais de suport mutu, els que acaben anant les persones desemparades que no troben solucions a l'administració. i on els donen suport per poder garantir el dret a l'habitatge. Nosaltres no podem recolzar aquesta preposició.

Votarem en contra.

Llegint la iniciativa, però encara, diguéssim, havent escoltat la intervenció, realment vostès volen crear una realitat. Vostès van anar fa pocs dies a Sants amb una pancarta, estaven vostès sols. Saps quin és el problema? Que vostès no parlen amb les entitats de Sants. Sants, si té un element característic que el defineix com un barri amb una gran cohesió social, és que té un teixit associatiu molt ric. molt divers i amb una intensitat que és pràcticament increïble. I aquest eixit associatiu no situa canvies com un tema central de les seves problemàtiques, situen molts altres temes que podríem parlar amb calma sobre el barri de Sants i que són molt més problemàtics que canvies. Per tant, primer element, la seva intervenció demostra això, que vostè el que vol és crear una realitat de confrontació que el barri no hi és. Quatre coses que li volia comentar a part d'aquesta. Primer, canvies ha d'acabar sent un equipament pel barri? Sí, òbviament. Segon, canvies un tema gran preocupació com l'idea abans pels veïns de Sants? No. Què ens diu l'experiència? Tercera cosa, que el tema canvies o es tracta amb diàleg i es tracta amb consens i es tracta amb treball amb les entitats o el que farem és senzillament anar repetint el que va passar quan vostè ho citava 11 anys enrere, em sembla que deia, no? que és senzillament generar, literalment, gairebé, un incendi al barri, polaritzar el barri de tal manera que el que es provoqui és generar conflicte, generar confrontació i al final per què? Amb quin resultat? Cap resultat. Vostè el que vol? Vol resultats? O senzillament el que vol és generar conflicte? Em sembla que, tal com ho ha plantejat, és evident que vostè el que vol és generar polarització al barri per intentar entrar-hi d'alguna manera en lloc de buscar cap resultat tangible que millori la situació o que canviï la situació. Per tant, què cal? Cal avançar amb la modificació de pla general metropolità que faci realitat el canvi urbanístic previst a la zona, amb consens també i també sense deixar cap veí o cap veïna en una situació pitjor que l'actual, com passava amb la proposta, diguéssim, que no ha acabat veient la llum per part del govern municipal, i cal afrontar una situació com la de Canvies de la mà del gran teixit associatiu que té el barri de Sants i gran per volum i gran també per qualitat i amb diàleg amb tothom. Per tant, com que vostès no volen això, no volen canviar la situació, sinó senzillament el que volen és generar soroll i embolic, Esquerra Republicana mai ens trobarà en aquesta tessitura i, per tant, hi votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, de Vox.

Gràcies. Canvias sigue siendo un símbolo, una dolorosa espina clavada en el corazón de Barcelona. Es un símbolo de la claudicación de todos los alcaldes desde Clos ante el movimiento Ocupa y representa también una burla al Estado de Derecho en nuestra ciudad. Ningún alcalde ha tenido el coraje suficiente para plantar cara al problema. Frente a los derechos de la gente, la paz y la propiedad privada entre ellos, se presenta el terror y el matonismo. Desde el Grupo Municipal de Vox ya hicimos una propuesta similar a esta, con la diferencia de que nosotros no solo reclamábamos el inmediato desalojo Cambias, sino que exigimos su demolición. Dijimos en su día, y reiteramos hoy, que no se debe cambiar nada el planeamiento de la zona mientras no se desaloje cambias, se pongan los usurpadores en su debido lugar y se retome el control de la finca asaltada, dejando claro que la ilegalidad es perseguida y castigada. Una vez que han vies recuperado es cuando se deben acometer las reformas urbanísticas pertinentes. Hay que dejar claro que el diseño de la ciudad de Barcelona no está sometido a presiones camorristas ni a movimientos alborotadores que solo piensan en quitar la paz de la sociedad. Recordemos que el planteamiento requería la desaparición de cambias hasta que hace bien poco, digo el planeamiento, hasta que hace bien poco el Gobierno evidenció sus ganas locas de pactar, de salvar lo insalvable y mantenerlo en pie, aunque se sabe que está ya al borde de la ruina y que es difícil no echarlo abajo sin gastarse un dineral. Hasta los bomberos lo dijeron sin convencer a nuestro alcalde que persiste en su error y se niega a aceptar esa realidad. La demolición no se ha llevado a cabo por las constantes presiones ejercidas por el entorno de los grupos preocupación, algunos de cuyos militantes se habían apoderado ilegalmente de Cambias. Esas presiones han condicionado y coartado la vida del barrio de demasiados años. Fruto de la debilidad del Gobierno y de los conchaveos socialcomunistas, fue aprobada la realización de un nuevo MPGM, con los únicos votos en contra de Vox, planteándose así una modificación de la modificación del planeamiento que protegiera Cambias, Un trabalenguas muy descriptivo de lo que ha venido siendo de este despropósito al que los obsesivos gobiernos socialistas, convergentes y comunistas nos han sometido. Y lo peor de todo, un trabalenguas malicioso que exijo directo de la ilegalidad del chantaje, de la usurpación y de la delincuencia de una mafia ocupa que no podemos permitir que termine saliéndose con la suya. Es hora ya de que alguien atienda a los vecinos que continuamente denuncian la situación y lo hacen con miedo a las represalias en sus propias carnes, en sus familias o en sus negocios, con un miedo que convierte en heroísmo la denuncia cara descubierta. Si no estamos a tiempo de moler cambias, por lo menos sí lo estamos de desalojarlo y de liberar al barrio de la presión de cuatro cupas antisistema que amargan a escuelas y vecinos de su entorno. Votamos a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la tinent Agil.

Si normalment tinc la sensació que viuen en una realitat paral·lela, quan parlen del meu barri, encara més, perquè defineix un lloc pel que jo passo cada dia i amb el que això no només no passa, sinó que els veïns i les veïnes, com s'ha comentat, tenim moltes coses a millorar amb el barri i moltes demandes històriques, però aquesta, amb els termes que vostès les fan, no és una. L'ocupació de Canvies ja s'ha dit avui, ve de lluny, el 2014-2020, va haver-hi l'oportunitat de complir una sentència i no es va fer. El govern en aquell moment es va tirar enrere i es van generar tota una sèrie de conflictes abans i després. Aquesta no és la situació d'ara i això ho coneixen perfectament. Canvies no suposa que amb amenaça a la convivència veïnal no hi ha una situació de risc ni de perill que justifiqui una intervenció a correcuita que a més no li correspon amb aquest plenari instar sinó que ha de venir amb una indicació judicial. Insistim que en aquest moment el que hem de fer és actuar amb responsabilitat, prendre les decisions que toquin en el moment que toquen, no utilitzar-lo per tenir mesures estrictament mediàtiques que no estiguin consensuades ni amb les entitats del barri, ni amb els veïns, ni amb les forces polítiques. Nosaltres el que creiem és que durant aquests dos anys el que hem fet és treballar per trobar solucions i no pensem reactivar un problema en un lloc en què ara no existeix. El que estem proposant és una modificació del planejament perquè aquest barri, el barri de la Bordeta, el que necessita és equipaments i creiem que aquest espai s'ha de convertir urbanísticament en un equipament per després conjuntament veïns, veïnes, entitats i grups de consistori decidir dels equipaments que necessita el barri de la Bordeta quin té més sentit que estigui allà. Serà en aquell moment quan haurem de veure, quan sapiguem quina és aquesta modificació i què és el que ha de passar i quin és el calendari perquè passi quan s'hagin de prendre les mesures que corresponguin.

Moltes gràcies. El ponent encara li resta en dos minuts i 41 segons.

Gràcies, senyor alcalde. Miri, senyor Castellana, el que nosaltres volem és una cosa, suposo que per vostè, tan transgressora, tan sorprenent i tan exòtica com que es compleixi la llei. Això entenc que a vostès els exploti el cap, de pensar que qui compleix la llei ha de tenir drets i que no, i qui no la compleix, doncs se l'ha de perseguir. Jo, la veritat, no sé amb qui parla, no? Jo he parlat aquesta setmana amb el Xavier, amb el Santi, amb la Joan, amb la Roser, i m'expliquen que allà hi ha festes, molts dies, fins altres hores de la matinada, amb molt de soroll, amb gent que surt a vomitar al carrer, amb gent que es pixa al carrer, que es truca a la Guàrdia Urbana i que ningú apareix per allà. Senyora regidora del districte, jo alguna responsabilitat ha de tenir vostè amb aquests veïns, no? Perquè, en fi, no crec que siguin militants del PP que viuen allà i que es disfressen de veïns i ens truquen per dir que no poden dormir. Això és una realitat a la que vostè es tapa la cara i no vol afrontar-la, no? Com el senyor Calvet, no? Que s'ha permès el luxe d'acusar amb raó el govern Coiboni, el govern Colau, però és que vostè fins fa quatre dies es deien tries per Barcelona i que jo no recordi malament del 2011 al 2015... El senyor Trias va governar aquesta ciutat i va fer absolutament el mateix que la senyora Colau i el mateix que el senyor Coiboni, que és absolutament res. Miri, fa gràcia al senyor Serra que diu que aquestes persones van a aquests locals a trobar suport perquè l'administració no els hi dona. Home, després de governar vuit anys a Barcelona, que vostè reconeixi que l'administració que vostè representava no donava suport a la gent que tenia dificultats i problemes per accedir a l'habitatge, doncs està molt bé. Una confessió que jo li agraeixo perquè, d'alguna manera, posa de manifest l'incapacitat del seu govern i de la seva formació política per donar resposta a aquests problemes. En qualsevol cas, hi ha 29 edificis municipals ocupats a la ciutat de Barcelona, que són de tots. que no són d'aquells que els ocupen. Molts d'ells no és per fer habitatge o per viure, és per fer altres coses. I jo els demanaria que pensessin en els ciutadans de Barcelona, que els costa molt arribar a final de mes, que han de pagar molts impostos per poder tenir a les 3 de la matinada una gent que està fent festes de canvies sense que la Guàrdia UBAN aparegui. I això és el que viuen els veïns a les 2 i les 3 de la matinada. Com es nota que vostès no hi viuen allà?

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en comú, si queda un minut, 13 segons, endavant.

Sí, la problemàtica d'habitatge, per desgràcia, és una problemàtica que transcendeix, senyor Cirera, les competències municipals. I gran part de les competències tenen l'Estat. I nosaltres no oblidem. No oblidem el que va passar amb el govern de Mariano Rajoy. No oblidem que va regalar 100.000 milions d'euros amb el rescat bancari, sense cap retorn per garantir el dret a l'habitatge. No oblidem que va retallar un 70% del pressupost d'habitatge i no oblidem tampoc que els desnonaments d'avui, en bona part, són per les modificacions i liberalitzacions fetes a la Lau gràcies al seu govern. Tampoc oblidem... la venda d'habitatge públic de lloguer per part dels governs de Madrid a fons voltors, 1.806 habitatges a Nabotella, 3.000 habitatges a Ignacio González. Nosaltres tenim clar que estem al costat del dret a l'habitatge. No sé a quin costat estan vostès.

Moltes gràcies i per part d'Esquerra Republicana els hi queda també 26 segons.

Sí, només una frase, que hi ha una cosa encara més exòtica, que és voler repetir el que quan s'ha fet s'ha vist que no funciona. Per tant, busquem solucions en lloc de repetir errors del passat.

Moltes gràcies i per part del govern queda un minut i dos segons.

Simplement dic que aquest govern ha demostrat que quan hi ha problemes i necessitats s'han recuperat ocupacions que hi havia en aquells espais, també al districte, fossin municipals o fossin de tercers, s'ha ajudat i s'ha instat per solucionar problemes de convivència, però que vostès proposen no és solucionar un problema, sinó crear-ne un de gran.

Molt bé. Moltes gràcies, secretari.

En el sentit de vot del grup socialista és contrari, no? En contra.

La proposta rebutxaria amb el vot a favor del Partit Popular i Vox, el vot en contra de Bassam Comú, Esquerra Republicana i Grup Socialista i l'extensió d'ajuts per Barcelona.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem ara a la proposició de creixer el grup municipal de Vox i té la paraula el regidor d'Europolit.

Endavant. El pasado 4 de mayo, a petición de Vox, nos fueron remitidos por parte de la Dirección General de la Policía los datos de las detenciones en Barcelona de 2024. Desde Vox tenemos claro que para resolver este problema, al contrario de lo que hacen ustedes, lo que hay que hacer es ponerse manos a la obra, no esconderlo y hablar de él sin tapujos. Solo así podremos sacar a Barcelona de los rankings que lidera en criminalidad. Porque por mucho que el Gobierno lo niegue... Barcelona lidera a todos los rankings. Los dos barrios más peligrosos de España están en Barcelona. Los diez municipios con más robos en España están en la misma comunidad. La diferencia con el resto es abismal. Barcelona, Hospitalet, etcétera, etcétera. Ni París ni Bruselas. Esta es la segunda ciudad de Europa con más robos según Eurostat y está en España, Barcelona, etcétera, etcétera, etcétera. Por eso, en lugar de demolizar a los que queremos solucionar este problema, lo que tienen que hacer es dejar de insultar y ponerse a trabajar. Hay que conocer las causas y los condicionantes de la delincuencia con sosiego, sin insultar, sin complejo, sin censura, para reducir eficazmente los índices de criminalidad Pero no pueden seguir negando el problema toda la vida. Vamos a dar datos exactos y objetivos de Barcelona en 2024 que nos ha facilitado el Departamento Interior con la firma del señor Trapero, que entenderán que no está afiliado a Vox, precisamente. El 90,8% de los detenidos por hurto eran extranjeros. El 83,5% de los detenidos por robos con violencia eran extranjeros. El 74,1% de los detenidos por tráfico de drogas, extranjeros. El 80% de los detenidos por apropiación indebida en vehículos, extranjeros. El 80,82% de los detenidos por robo con fuerza en el interior de vehículos, extranjeros. El 73% de los detenidos por agresiones sexuales, extranjeros. Hay mucho más, pero no hay tiempo. A ver si tanta prisa que tiene el Gobierno por regularizar a personas con antecedentes, cosa única en el mundo, no solo es para conseguir más votos, sino también para reducir artificialmente estas cifras. El efecto de llamada seguirá. Todo en la vida tiene que tener un cierto equilibrio, también los procesos migratorios, porque no podemos acoger a toda África y después tenerlos malviviendo, durmiendo en la calle, pidiendo o delinquiendo. La realidad es que estamos mal, pero es que vamos a estar peor, porque las políticas que ustedes hacen son las mismas que ya se han hecho en Suecia, en Francia o en Inglaterra. Y el resultado es claro, zonas no go, guetos o violaciones masivas silenciadas incluso por la policía, como ha pasado en Inglaterra. Eso es lo que le depara a España entera, pero en especial a Barcelona sí siguen mirando hacia otro lado. Queremos recuperar las calles para que nuestros hijos, esposas y mayores pierdan el miedo, porque el miedo lo tienen que tener los delincuentes. Miedo a la policía, miedo a la ley y miedo a un Estado de Derecho que tiene que proteger a las personas que cumplen, a las personas honradas, no a ellos. Y ya sé que ahora se van a hiperventilar y nos van a acusar de racistas para tapar sus vergüenzas, como siempre hacen, pero ya les adelanto que el aumento de la inseguridad y de la delincuencia no tiene nada que ver con la raza, pero sí con el origen de la cultura, especialmente los procesos desbordados de inmigración. ya que su modelo de fronteras abiertas hace que sea imposible gestionar e integrar a miles y miles de personas, todos varones y todos jóvenes, que vienen de golpe de una cultura muy diferente a la nuestra y que muchos ni siquiera quieren integrarse. Y todo eso explica por qué la mayoría de los delincuentes son de la misma nacionalidad. Y por eso, y con el objetivo de proteger el buen nombre de los extranjeros honrados, que son la inmensa mayoría, Pedimos un informe criminológico y una comisión especial de estudios sobre la delincuencia y por eso les pedimos que por una vez sean responsables, abandonen sus descalificaciones y sus tópicos y se enfrenten con valentía en la realidad. Entre todos podemos darle la vuelta a este problema, pero no engañando y engañándonos.

Gracias.

Gràcies, presidenta. Bé, certament, senyor Opolido, tenim un greu problema a la ciutat de Barcelona d'inseguretat i de delinqüència. Això és un fet objectiu, malgrat els intents del govern darrerament de fer veure que les coses milloren, amb uns indicadors que es mantenen... en una situació de negativitat. No són bons els indicadors que tenim. Hi ha certament, com sempre diem, un lleuger, lleugeríssim descens d'alguns tipus delictius, els més lleus com són els furs, això és veritat, però aquestes dades es compensen o es neutralitzen, depèn de com ho mirem, en altres tipus delictius molt més greus com són els robatoris amb violència o com són les agressions sexuals. També és cert que les dades que se'n donen, que s'han fet públiques, venen d'una font oficial, el Departament d'Interior, en aquest cas, o del Ministeri en el seu lloc, que indiquen que un alt percentatge dels delictes són comesos per persones estrangeres. Això és un fet objectiu. Ara bé, a nosaltres el que ens preocupa, a Junts per l'Ossona, el que realment ens preocupa és que s'apliqui la llei, que s'apliqui la llei, sigui quina sigui la nacionalitat del delinqüent. I amb això... malgrat la propaganda que tenim en aquests moments que ens ve del govern socialista municipal, doncs continuem amb una mala posició. Tenim una sensació d'impunitat que es manté i també tenim un gairebé nul impacte de les mesures que s'han anunciat per lluitar contra els delinqüents multoreincidents. Això encara està molt obert, encara no tenim dades. És veritat que estem preocupats per la situació general, és evident. De fet, el grup elementari de Junts per Catalunya a les Corts de l'Estat fa mesos, potser fa 7 o 8 mesos, que vam demanar les dades oficials al Govern de l'Estat en relació al nombre oficial d'expulsions decretades per les autoritats judicials de delinqüents estrangers i aquelles efectivament executades, que no lliga una cosa amb l'altra normalment. Bé, doncs això, aquestes dades no s'han donat. i hem demanat ampara a la mesa del Congrés perquè insti el govern de l'Estat a donar-nos aquestes informacions. Per tant, dades oficials no en tenim perquè no les tenim per la via ordinària que és el govern de l'Estat que ens l'ha de donar. Dit això, també és veritat que tant el Codi Penal com les lleis d'immigració ja estableixen els canals, les vies per les quals els jutges i magistrats poden, d'alguna manera, decretar l'expulsió de persones estats estrangeres condemnades amb sentència confirmada i, per tant, això en aquests moments ja existeix. Això és el compliment de la llei. Compliment de la llei tant de les d'immigració com és el mateix Codi Penal. Ara, també és veritat, i ja vaig acabant, que Recordem que la consellera d'Interior, la senyora Núria Parlón, ja fa un cert temps, va acabar dient, i ho va afirmar un dia en una entrevista radiofònica, que una part important dels delictes els cometen persones sense DNI espanyol. En qualsevol cas, la proposta que et fan vostès no serveix per res, només per fer més soroll i per crear més tensió. Per tant, nosaltres votarem en contra. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora González.

Gràcies, Tinenta. Doncs sembla que els senyors de Vox no es cansen de plenari rere plenari. El mateix discurs estigmatitzador contra les persones migrades, això no és cap sorpresa, però avui introdueixen un nou component de migrant delinqüent versus el migrant honrat. Fent aquesta diferència i establint una jerarquia entre ciutadans de primera i de segona, però en realitat és que totes les persones migrades migrades venen a Barcelona per buscar una vida millor, però, malauradament, més a vegades no la troben. I no és per culpa seva necessàriament, sinó també per culpa de veritables delinqüents estrangers dels quals vosaltres no parleu mai. I aquí em refereixo als fons d'inversió internacionals que venen a Barcelona a especular amb l'habitatge i convertir el dret a tenir un sostre en un ple bé de mercat. Aquests són els veritables estrangers que realment posen en perill la nostra ciutat, però d'aquests vostès no en volen parlar. Hauríeu de dedicar menys temps a assenyalar les persones migrades i començar a denunciar aquests sectors globals que estan convertint Barcelona en un aparador, mentre les nostres veïnes s'enfronten a preus de lloguer abusius, es veuen forçades a compartir pis en condicions de precarietat o directament són expulsades de casa seva per fer colibins de luxe. Això sí que és inseguretat. No poder permetre un habitatge i les màfies immobiliàries, que són les veritables criminals d'aquesta ciutat, perquè la precarietat que generen mata. És molt hipòcrita aquesta doble vara de mesurar i és profundament racista, ser unitats de sorpresa també en què sigueu això, classista també i sobretot perillosa, sobretot quan acabeu de votar en contra d'una comissió d'estudi de treballadores de la llar que no sé si per vosaltres entren com a delinqüents o persones honrades. En tot cas, el vostre discurs no s'aguanta per enlloc i aquí simplement una reflexió final avançant que evidentment votarem en contra d'aquesta resolució. Ojo amb la dreta, apuntant-se a aquests discursos criminalitzadors de la immigració, simplement per treure rèdit polític i per rascar un quants vots de l'extrema dreta. I també, per últim, convidar-vos a que diumenge tindrà lloc la cursa antiracista de Barcelona. Vinguin a veure quin és el clam d'aquesta ciutat per acafar el racisme que vosaltres propugnen. Poseu-vos, per exemple, també, ja que hi som, aprovar l'ILP de regularització ja, a veure si més persones entren en aquesta condició de migrants honracions honrades, però malauradament això és molt evident que no us interessa en absolut. Nosaltres, com deia, votarem en contra i sobretot convidem que hi hagi un discurs de responsabilitat que pari ja de vincular migració i delinqüència en aquest plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Gràcies.

Bé, moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la paraula el regidor Corona.

Sí, moltes gràcies. Bé, quan semblava que des del grup de Vox ja no es podia superar el llindar del seu discurs racista i xenòfob, doncs ens demostren com la història, tossudament, doncs que sempre es pot anar més enllà. Ara, a través d'aquesta petició d'un informe sociològic i criminològic de perfils de persones estrangeres, vingulant-lo amb la delinqüència. I m'ha vingut al cap la Cripo. Saben què era la Cripo? la criminal polizei, policia criminal a Alemanya, utilitzaven la ciència forense i la criminologia per agafar-se aquests drets que els va ampliar Hitler quan va arribar al poder, ampliant aquest marge legal d'intervenció, establint la detenció preventiva en camps de concentració. La resta de la història i com va acabar el genocidi de jueus gitanos ja la coneixem. La coneixem tots i davant d'aquests discursos els hem de dir una vegada més en aquest ple i en tots els espais que no passaran. No passaran de cap manera en aquests discursos. Les dades s'han de mirar amb tota la seva amplitud i quan comparem índex de població penitenciària per cada 100.000 habitants amb coeficients de PIB per càpita a la Unió Europea, ens adonem que a Espanya tenim 120 persones recluses amb un PIB de poc més de 30.000. I a Dinamarca la meitat, 60 amb més del doble de PIB, 63.000. Posso aquest exemple, n'hi ha més. Però és molt evident que hi ha una vinculació clara entre precarietat i delinqüència. La taxa de risc de pobresa a Catalunya el 2024 era del 24%, de persones treballant del 10%. I d'aquests 24%, per nacionalitat, les persones de nacionalitat estrangera eren el 42,7% i les de nacionalitat espanyola del 17,6%. I veuen alguna correlació possible, també, perquè diversos informes i estudis apunten a una correlació significativa entre la vulnerabilitat socioeconòmica i l'empresonament. Pobresa i exclusió social, baix nivell educatiu i ocupacional, problemes de salut mental i consum de substàncies. Per tant, veiem que a Catalunya, igual que a la resta d'estats europeus, les característiques de la població reclusa són comunes. Vulnerabilitat socioeconòmica, és a dir, pobresa, la baixa formació acadèmica i la manca de recursos. Més dades. Des de l'any 2012, els delictes d'odi i discriminació han augmentat un 238,2%, passant de 225 a 761 casos denunciats. Només es denuncia aproximadament el 10% dels casos. Per tant, multiplico això per 10. I potser estaria bé fer una reflexió sobre si el seu discurs ajuda a millorar aquestes dades o no. Ja li dic jo que no. Perquè amb el seu discurs el que fan és posar el focus a les persones més vulnerables i a dir-li a aquest 17,6% de població espanyola en risc de pobresa que els culpables de tot plegat són el 47% que ha vingut de fora i que està en la mateixa situació que ells. Poca vergonya tenen vostès. Per descomptat els hi volem en compte.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Millán.

Gracias, teniente. Una vez más, Vox nos presenta un texto que relaciona migración con delincuencia y en su línea aquí encontramos más propaganda que medidas serias, más TikTok que política de verdad. Esta vez proponen que se haga un estudio y se cree una comisión para analizar el perfil de los delincuentes extranjeros, solo el de los extranjeros. solo el de los extranjeros. Por lo tanto, cuando dicen que esto lo hacen para contribuir a la buena imagen de los extranjeros, me temo que estamos ante una excusatio non petita, es decir, ante una excusatio manifesta. Contra la delincuencia no hay que ir con buenismos, pero tampoco con discriminaciones. Debemos luchar contra todos los delincuentes, no solo contra algunos, contra todos. Y es que las propuestas que hoy nos traen, como algunas que han traído en otras ocasiones, podrían llegar a ser consideradas fácilmente ilegales. Y no se puede luchar contra los que cometen ilegalidades cometiendo otras ilegalidades. No sé si para ustedes la Constitución Española es un texto de referencia, pero les recuerdo que en ella se garantiza la igualdad ante la ley. Y se prohíbe explícitamente la discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión o cualquier otra condición... o circunstancia personal o social. También sabrán que estarían vulnerando normas internacionales. España está vinculada a diversos tratados que prohíben la discriminación por motivos de origen. Penso ahora en el Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos de Naciones Unidas, en la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea. Además, la jurisprudencia del Tribunal Constitucional y del Tribunal Europeo de Derechos Humanos prohíbe cualquier acción pública que tenga efectos agredadores o estigmatizadores. Por lo tanto, una comisión centrada únicamente en la delincuencia de personas extranjeras podría ser impugnada por vulnerar los principios de neutralidad institucional, los derechos fundamentales y los principios de no discriminación. En definitiva, ¿tenemos en Barcelona un problema de seguridad? Sí, es evidente. ¿La inmigración más allá de oportunidades comporta también retos? Sí, también es evidente. Pero contra la delincuencia lo que es necesario es más policía, Más policía en la calle, más juzgados, una ley más dura, desbloquear la reforma del Código Penal para luchar contra la multireincidencia, tolerancia cero, en definitiva, ley y orden. Ley y orden. Porque no vamos a cumplir la ley destrozando el Estado de Derecho. No vamos a conseguir más seguridad vulnerando derechos fundamentales. Y no se lucha contra la ilegalidad cometiendo o aprobando medidas ilegales. Por lo tanto, nosotros votaremos en contra.

Molt bé, moltes gràcies. Estarà a parlar el Tirem Batlle.

Sí, molt bon dia. Gràcies, alcalde. No entraré en algunes de les manifestacions que han fet, no els meus proposants, sinó en algun dels altres grups. I advertiria que no intentin copiar el discurs que fa l'extrema dreta, anant-se, emparant-se, amb el discurs que fa l'extrema dreta autòctona. No em refereixo a vostè, senyor Guillem. No em refereixo a vostè. sinó als alcaldes i a les polítiques que algun partit està fent d'acostament en temes tan sensibles com els de la seguretat a l'extrema dreta autòctona. Pel que fa referència a la proposta que ens fa el senyor Deoro i el grup de Vox, li diré res i curt. Les millors polítiques de seguretat són les polítiques socials. Allà és on nosaltres estem i on nosaltres ens podem trobar. On vostès només veuen criminals... Nosaltres hi veiem sovint desigualtats i recerca d'oportunitats. I per descomptat, s'ha dit també en algunes de les intervencions, els perfils delictius no estan vinculats ni a l'origen ni a la nacionalitat de les persones, sinó molt sovint a la manca d'oportunitats i a un model econòmic que accentua aquestes desigualtats. On vostès volen deportacions, nosaltres veiem la necessitat d'inclusió. Nosaltres també veiem la necessitat d'intervenció social. I on vostès volen repressió, nosaltres proposem més i millors polítiques socials. Mentre vostès volen combatre una raça, un origen, una cultura o una religió, nosaltres lluitem contra les desigualtats, la manca d'oportunitats i la marginalitat. Per descomptat, votarem en contra d'aquesta proposició per dos errors fonamentals, perquè les dades que presenten només rasquen la superfície, s'aturen els efectes i ignoren les causes. No es serveix de res comptar delictes si no s'analitzen les dinàmiques socials i econòmiques que els originen. I perquè la solució que proposen és errònia. Nosaltres defensem una Barcelona d'oportunitats que afronta les causes reals de la delinqüència, la pobresa i l'exclusió social defugint al camí de governs autoritaris que responen als drames humans amb deportacions. Amb una ràpida recerca a internet que hem fet aquests dies, pot veure que des del 2024 s'han realitzat més de 18.000 estudis com els que vostè planteja, analitzant el vincle entre immigració i delinqüència. Considuem que no en calen gaire més. L'essència criminològica ens diu que el camí a seguir és el de la inclusió i les polítiques socials valentes, no el de l'assenyalament i l'exclusió. I l'experiència ho confirma. L'exemple més clar és el dels Estats Units, però malament que ara es tinguin de portar massivament, la criminalitat no baixa, com comprendrà, no compiarem un model feït. I per acabar... Permetim recordar unes paraules del papa francès, però també unes de Tabaré Vázquez, el professor del PP Mújica, a la presidència de l'Uruguai. Hay que luchar radicalmente contra el delito, pero más radicalmente contra sus causas. I el papa, ens deia fa poques mesos, construeixi ponts, no murs. Els murs només tenen camins. Lògicament votarem en contra.

Molt bé, doncs dos minuts per la ponència.

Gracias, alcalda. Señor Valle, las mejores políticas de seguridad son el equilibrio, el equilibrio. En España, aunque ustedes quieran, no cabe África entera. Y en algún momento habrá que cerrar la puerta. Por una cuestión de puro sentido común. Las cosas no pueden ser desequilibradas. Una inmigración ordenada es buena. El campi qui pugui no puede ser bueno. Es una cuestión de puro sentido común, por mucho que intenten criminalizarnos. Yo me alegro mucho que Junts reconozca por primera vez, después de dos años, por primera vez, que la mayoría de los detenidos en Barcelona son extranjeros. Me alegro muchísimo. Supongo que debe ser porque hay otros partidos que les andan comiendo por ahí. Dicen que no tenemos datos oficiales. Nosotros sí. Nosotros sí. Y además hemos ido... Son ustedes tan pesaditos negando la realidad que hemos tenido que ir al notario. Y hemos ido a un notario para dar fe que estos datos nos los ha proporcionado el Departamento de Interior de la Generalitat de Cataluña y estamos dispuestos a pasárselo a cualquiera de ustedes que nos lo pida.

Eh...

¿Qué más? Bueno, los comunes dicen que no descansamos nunca. No, no vamos a descansar hasta que Barcelona sea una ciudad segura. No vamos a descansar. Tiren la toalla. Y dice usted que hoy hacemos una distinción entre migrantes y delincuentes y no, no hagan trampa. Ustedes quieren hacer una caricatura de nosotros y dicen que metemos todos el mismo paquete. Nosotros no metemos a todo el mundo paquete. No criminalizamos al extranjero, criminalizamos al delincuente. Y ustedes lo que hacen es todo lo contrario. Mire, Esquerra y el PNV son los únicos partidos en España que no pueden hablar ni de Hitler ni del fascismo. Así que, por favor, lecciones ni una. Lecciones ni una. Y decirle al PP ya para acabar que, mire, hacer un informe no es ilegal. y hacer un informe de extranjeros delincuentes. No estamos pidiendo un informe de extranjeros. Por Dios, faltaría más. Estamos haciendo un informe de extranjeros delincuentes para saber por qué el 90% vienen del mismo sitio. Alguna razón habrá, y ya que ustedes no quieren abrir los ojos y su solución para todo es negarlo, algún día nos veremos en un problema todavía más gordo que el de ahora.

Barcelona en comú, dos segons. PP, 33 segons. Secretari, resultat.

Es rebutja la proposta que compta molt favorable de Vox i el vot en contra de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esca Republicana, Grup Socialista i Partit Popular.

Molt bé, doncs es rebutja la proposta. Passem a la següent, que és una proposició en contingut de declaració institucional amb una proposta de text transaccionat entre els grups del PSC i Barcelona en Comú. I es tractarà conjuntament, tal com s'ha acordat, amb 9 minuts per part dels proposants, que seran la Tinent Tagall i la regidora Sant, i 6 minuts per la resta de grups. És correcte? Doncs procedim.

Tinent Tagall. Moltes gràcies, alcalde. La barbàrie que estem presenciant a la franja de gasa ens colpeja diàriament. És una ferida oberta a la consciència global, una agressió directa a la dignitat de tot un poble i un desafiament frontal als valors universals que sostenen qualsevol societat justa i humana i està sent absolutament insuportable. Barcelona no pot ni vol restar impassible davant la devastació que està ressent vides innocents i fent miques l'esperança de milers de persones que només reclamen poder viure amb dignitat. Les xifres són aterridores. Més de 52.000 morts, 15.000 infants assassinats, 119.000 persones ferides. Però més enllà de les dades fredes, el que estem presenciant és l'abisme moral al que ha caigut el govern d'Israel, encapçalat per Netanyahu. Són desenes de milers de vides que han estat reduïdes al silenci per una violència que cap paraula podrà justificar mai. Barcelona, fidel al seu compromís amb la pau, amb la defensa dels drets humans i amb la protecció de la vida, alça avui la seva veu. Sabem que la pau no és un regal, sinó que és el fruit d'un compromís real i sostingut amb la dignitat de totes les persones. Sabem que la llibertat no és una concessió, que es pot concedir o retirar, és un dret inalienable que ningú pot arrabassar. Per això la nostra ciutat vol contribuir amb la seva veu ferma a la pressió internacional que ha de posar fi a aquesta massacre. Exigim que el govern d'Israel aturi de manera immediata l'ofensiva que està convertint Gaza en un cementiri. Exigim que es garanteixi l'entrada, sense obstacles, de l'ajuda humanitària que la població necessita desesperadament per sobreviure, perquè la fam i la set mai poden ser armes de guerra ni instruments de dominació. Aquesta exigència és la veu d'una ciutat que ha après que la dignitat és l'únic fonament sobre el qual es pot construir qualsevol projecte de futur. Hem de reafirmar-nos i insistir amb convicció que els drets humans han de ser principis rectors d'ineexcusable compliment, per sobre de qualsevol debat polític. Avui no hauria d'haver debat polític. Han de ser un element comú a qualsevol ideologia i ordenament jurídic, assent la democràcia l'instrument natural i adequat per al seu desenvolupament. Només així veurem progressar la humanitat. Davant d'aquests escenaris, la comunitat internacional ha d'actuar des del multilateralisme, la cooperació i la solidaritat, fent valer sempre el respecte al dret internacional humanitari que tots i totes ens protegeix. Així, la resolució dels conflictes dels quals estem assent testimonis requerirà estratègies diplomàtiques efectives, mediació imparcial i intervenció humanitària en compliment de l'aspiració global de salvaguardar la dignitat, la igualtat i la llibertat inherents a tot ésser humà pel simple fet de néixer. I amb aquest mateix esperit, la democràcia s'erigeix com l'únic sistema polític que ha demostrat des dels seus orígens la capacitat d'oferir i garantir un entorn adequat per a la pau social i la concòrdia. I precisament en democràcia hem de fer front a aquests reptes i a d'altres que com a societat global encara tenim per endavant. Barcelona assuma els esforços que està fent el govern d'Espanya, liderant la pressió internacional amb mesures valentes, com demanar a la ONU que el Tribunal Internacional de Justícia es pronunciï sobre el bloqueig de l'ajuda humanitària a Gaza, demanar la suspensió de l'acord d'associació amb la Unió Europea o la pressió internacional per al reconeixement de l'Estat de Palestina. No existeix cap alternativa a la convivència pacífica. El reconeixement de l'Estat de Palestina és essencial per a una solució justa i duradora. És una convicció profundament arrelada que neix de la certesa que la vida de cada persona, sense distinció, és sagrada i que cap projecte polític pot ser legitimat si no parteix del respecte incondicional a aquesta veritat. També condemnem a l'antisemitisme i també demanem l'alliberament immediat i segur dels ostatges que segueixen presos per Hamas, però també els presos polítics palestins en presons israelianes, que siguin també alliberats. No és possible teixir ponts ni construir escenaris de convivència quan la població civil és castigada amb una violència que destrueix tota esperança. No és possible parlar de diàleg quan la brutalitat converteix l'ajuda humanitària en una carrera d'obstacles inhumans. La defensa de la vida, de la llibertat i de la dignitat no pot ser ajornada ni matisada. És un deure que ens interpel·la com a ciutadans i com a responsables polítics. Per això Barcelona expressa avui amb emoció i amb determinació el seu suport al reconeixement internacional de l'estat de Palestina, convençuda que només una solució basada en el respecte mutu i en la coexistència de dos estats es pot garantir una pau social duradora i compartida. Quan Barcelona parla, el món escolta. Avui parlem amb la solemnitat que exigeix aquest plenari municipal i amb la força que ens otorga la nostra història, la nostra capacitat. Cada vida compta, cada infant mereix viure amb alegria i cada família té dret a la seva llar, al seu futur i a la seva memòria. Així que continuarem defensant els drets humans amb tota la nostra energia i exigint responsabilitats a qui els vulnera amb l'afredor d'una brutalitat sense excuses ni precedents. Continuarem estant al costat de les víctimes, al costat dels que resisteixen amb dignitat i esperança, al costat de la vida i de la llibertat.

Llavors, si es proveixen...

Se suposa que es proveixen totes, no? Estan dins del reglament, no pateixi, mentre no interrompin la cessió, ni treguin la paraula ni facin exclamacions. Això és el que diu el reglament i això és el que faig constar i faig complir. Les expressions que es puguin fer dins d'aquest marc són respectades per la presidència. Regidora té la paraula. Regidora Sánchez.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Malauradament no és el primer cop que denunciem el que està passant amb el poble palestí, el que està passant a Palestina. I és que és insuportable, és absolutament insuportable. El genocidi del poble palestí és inconcebible a nivell humà. I és, com deia, insuportable, a més a més, que no passi res, que no s'estiguin fent totes les accions possibles perquè això s'aturi d'una vegada per totes. En un any i mig, l'estat sionista d'Israel ha matat 55.000 palestins i palestines. Això vol dir 250 persones al dia, dels quals 18.000 són nens i nenes. Són infants. Ha ferit a més de 120.000 persones. Ha aconseguit que hi hagi milers de persones desaparegudes. Ha destruït barris sencers. Ha destruït infraestructures vitals com són hospitals o escoles. Dels 36 hospitals que hi havia a Gaza, Només 19 estan funcionant. L'Organització Mundial de la Salut està denunciant que el sistema de salut està col·lapsat pels atacs rebuts per part de l'estat sionista d'Israel. Ha forçat el desplaçament de 2 milions de persones. Des del 2 de març d'aquest any no ha entrat cap ajuda humanitària a Gaza. I aquestes són dades colpidores. Són dades que no es poden suportar, com deia al començament. Imaginem per un moment tan sols que aquestes xifres són de la nostra ciutat, són de Barcelona, que passen a casa nostra, al nostre barri, que afecten a les nostres famílies i als nostres amics. Imaginin-s'ho. Ho podrien suportar? tampoc ho podem suportar amb el poble palestí. Aquest genocidi només és possible gràcies a la complicitat internacional. Cada dia ens aixequem amb noves imatges d'aquesta catàstrofe. És natural, per tant, que ens preguntem cada dia què més podem fer. Òbviament, sabem que Barcelona sola no pot acabar amb el que està passant a Gaza. Però també és bàsic entendre que el genocidi es basa en la complicitat del món. reconeixements, finançament, que s'articulen internacionalment i que perpetuen aquesta barbària. Per això és tan important trencar amb la nostra part d'aquesta xarxa. És un acte simbòlic però també material, contundent, que pot ser catalitzador precisament de canvis molt més grans. Perquè Barcelona ha de ser referent precisament en drets humans. És el paper que li toca jugar, és el paper que històricament ha caracteritzat aquest poble. el de Barcelona, la ciutat, la seva ciutat. És una ciutat de pau i fart de justícia internacional. Som un referent en el món i quan Barcelona pren partit el món també ens mira. I per tant hem d'utilitzar això, és clarament expressar aquest no ferm i clar a pràctiques inhumanes com són precisament aquest genocidi. Per això aquesta proposició que presentem avui no és una simple proposició, és molt més. Un èxit de totes les entitats, com prou complicitat, però sobretot de i per la comunitat palestina, que han treballat perquè avui puguem tirar endavant aquests acords. És trencar tota la relació de la nostra ciutat amb aquesta inhumanitat. És fer tot el que està a la nostra mà per no seguir fomentant aquest genocidi. Perquè això no va d'ideologies. Va de persones. Perquè no és compatible defensar els drets humans i no plantejar en aquest context el trencament de totes les relacions amb Tel Aviv i amb l'estat sionista d'Israel. Tota la relació. Perquè no és compatible defensar els drets humans i mantenir la dedicació de recursos públics, d'espais públics, d'infraestructures, de llicències, des d'empreses municipals, des del propi grup de l'Ajuntament o des d'institucions participades per l'Ajuntament, com poden ser Fira o el Port de Barcelona. L'estat sionista d'Israel ha de deixar de participar del Mobile World Congress, per exemple. I el port no ha de permetre la circulació de vaixells que portin armament a l'estat sionista d'Israel. S'han de revisar tots els contractes, totes les concessions, totes les llicències. Això és el que diu aquesta proposició. Perquè no és compatible defensar els drets humans i no donar suport a l'acusació contra aquest genocidi que ha impulsat... contra l'estat sionista d'Israel. I tampoc és compatible defensar els drets humans i no instar, per exemple, a l'acceleració de la proposició de llei que s'ha d'aprovar en el marc del Congrés per tal de tirar endavant l'embargament d'armes urgent amb l'estat sionista d'Israel. I tot això és el que diu aquesta proposició. D'això va aquesta proposició. De poder defensar clarament els drets humans i defensar que s'acabi d'una vegada per totes el genocidi amb el poble palestí. D'actuar per impedir que aquest genocidi continuï. Defensar la vida del poble palestí. D'això va aquesta proposició.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora alemany per Esquerra Republicana. Perdó, regidor Calvet. Per Junts per Barcelona, perdó.

Gràcies, alcalde. Encara que quedin lluny, som dels que ens vam il·lusionar amb els acords de Camp David o amb l'esforç d'Issac Rabini ja ser agafat per assolir la pau. Som dels que vam trobar inspiració en la lectura del llibre de Ximó Pérez, Que surti al sol. Tothom ha observat el conflicte inacabable del Pròxim Orient, a voltes alimentat per tercers, i tothom s'hi ha posicionat. Des de Barcelona, gairebé sempre teixint ponts amb exigència, però malauradament també provocant trencaments partidaris. I avui som dels que assistim atònits al ball macabre que organitzen Hamas, Hezbollah o el govern de Netanyahu, un govern que té contestació interna La immensa majoria de la ciutadania i de la comunitat internacional està trasbalsada perquè al davant d'aquest Vall Macarava hi ha la gent, la gent que pateix, drets humans vulnerats, una i altra vegada, a una i altra banda. I avui a Barcelona, de nou, un posicionament. Nosaltres volem lamentar profundament la manera en la qual s'ha treballat el text. El govern era conscient de la nostra voluntat de poder participar per construir un text millor i que generés una majoria molt més àmplia de la que té ara mateix. Finalment s'ha acordat un text sense escoltar-nos ni poder participar en la seva redacció. Les nostres dones accions creiem que haguessin dotat el text d'un to molt més equilibrat. Faig un prec als grups proposants, a tots dos. Cal reduir l'ús oportunista i partidista d'iniciatives sobre qüestions que, per la seva naturalesa, per la seva gravetat, mereixen un tractament molt més rigorós i honest. El seu text, tot i fonamentar-se en preocupacions legítimes, desprèn un grau d'incoherència i de cinisme difícil de suportar. En la seva proposició, plantegen la necessitat d'interrompre les relacions institucionals amb l'actual govern de l'Estat d'Israel, una estratègia que a priori sembla entroncar amb la decisió de fa uns dies de clausurar l'oficina d'acció a Tel Aviv, sorprèn però que aquestes decisions, enfocades a condemnar el paper d'Israel en el conflicte i a reafirmar el compromís inequívoc de les institucions amb els drets humans, s'acabi al macelles, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, L'Ajuntament de Barcelona trenca les relacions institucionals, la Generalitat de Catalunya també les trenca, però l'estat espanyol no. L'estat espanyol manté les relacions amb Israel i vostès són els mateixos que estan políticament en aquest govern i en el que no trenca les relacions amb Israel. O practiquen el cinisme més esquerat, O l'objectiu ulterior d'aquesta obra de teatre és el de debilitar les institucions catalanes i en dues possibilitats francament es generen molta preocupació. Una altra asimetria, la defensa de l'embarcament d'armes, que mai apareix quan es tracta de vendre armes a altres estats que bombardeixen població civil o opormeixen minories. O parlen de suspendre... temporalment l'acord d'amistat i de col·laboració amb la ciutat de Tel Aviv i ho fan quan no fa gaire, de fet gens, en boca del president Illa, asseguraven que trencar aquest agermanament era un error que posava en risc el posicionament internacional de Barcelona, textual. Quin és l'interreal que s'amaga darrere d'aquest canvi de criteri? I en el fons el seu text, més enllà de la crítica legítima a l'actuació del govern irrealiar, el redactar que ens presenta dona per fet massa coses, moltes d'elles sense que un tribunal internacional ho hagi sentenciat. I ho fan amb una rotunditat molt estètica que és impropi jurídicament. és impròpia, però també és perillosa des del punt de vista polític. Aquesta retòrica en la que s'han ancorat no ajuda a construir la pau, sinó a acabar trinxeres. Hem de fer menció al punt 8 i 9 de la seva proposició, on s'hi planteja la revisió i eventual rescisió de contractes amb empreses israelianes. Jo els proposo que ho facin allà on tenen capacitat real de fer-ho plegats. Per què no es comprometen tots dos, aquí i ara, que el govern espanyol, dels seus partits en formen part, trencarà les relacions comercials amb l'empresa israeliana NSO Tecnologies i que els serveis d'intel·ligència espanyols mai més faran servir Pegasus? Esperarem escoltar la resta d'intervencions per definir el nostre posicionament. Gràcies, alcalde.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora alemany d'Esquerra Republicana.

Gràcies. A ningú li agrada veure imatges de violència encara que passin lluny i les veiem a la televisió. Tots vam rebutjar els atacs de Hamas del 17 d'octubre de l'any passat, vam rebutjar aquell atac i vam exigir també que s'allibressin els segrestats. Però com ha de respondre una democràcia davant d'això? Perquè el que diferencia les democràcies dels governs totalitaris és sempre la resposta davant d'aquestes situacions. I una democràcia de respondre portant els autors d'una agressió davant de la justícia. Això és el que diferencia les societats democràtiques dels règims autoritaris. A Israel hi ha un govern d'extrema dreta i el seu primer ministre va veure aquell atac com una oportunitat, perquè aquest conflicte evidentment no va començar amb aquell atac de Hamas, ve de lluny. I Netanyahu va veure una oportunitat per portar a terme un pla d'aniquilació de Gaza, un pla d'anacció del territori palestí de Gaza, un pla que a més li permetia revertir el desgast polític que tenia. I aquest és el context, perquè recordem que en aquells moments a Israel hi havia una gran mobilització contra Netanyahu i l'acusaven de voler eliminar el poder judicial per evitar que l'investiguessin per corrupció. I aquest és el context. Per tant, és evident que no és casual que el govern més extrem de la recent història d'Israel hagi posat en marxa un pla criminal. Un pla criminal per arrasar el territori de Gaza i aneccionar-lo de facto a Israel. I el resultat quin és? Desenes de milers de morts, la gran majoria civils, la destrucció total d'una part de Palestina, bombardeixen instal·lacions, destrueixen infraestructures imprescindibles, bloquegen aliments i medicaments, deixen morir de gana la gent que hi viuen, desplacen gairebé dos milions de palestins i palestines, i això és més del 90% de la població de la Franja de Gaza, una catàstrofe brutal. humanitària que empitjora dia rere dia i, per tant, intolerable, injustificable i criminal. I ho veu tothom, per molt que alguns s'entestin acusada antisemita, qualsevol que critiqui aquesta dèria exterminadora. El que està fent Netanyahu són crims de guerra i és un genocidi i, tard o d'hora, acabarà jutjat pel Tribunal Penal de la Haya. Però tot això, què hem dit? Què he dit? Probablement ni cal, perquè ho veiem, ho estem veient amb els nostres ulls. Ja no és una qüestió política tot això, que demani una anàlisi política i de context. És un horror, que és insuportable veure imatges d'infants morir de gana, o calant-se foc a dins d'escoles, o bombardejant hospitals mentre la gent està parint els seus fills i filles. Que és insuportable, que estan assassinant al voltant de 800 nadons en menys d'un any. És intolerable, és insuportable veure les històries que hi ha darrere de cada infant assassinat o que ha perdut la seva mare i el seu pare. Veure nenes que veuen el cadàver de la seva mare víctimes de l'anèssim bombardeig. Ens imaginem que els nostres fills i filles es quedessin sols al món davant d'aquesta barbària? No ho podríem suportar. Ja no és política, és un horror i ja no hi ha posició política que pugui sostenir aquesta barbària. De la mateixa manera que la Unió Europea ha estat tan contundent amb Rússia, Europa, els estats, els municipis, Barcelona... Ha de ser també contundent amb l'estat d'Israel mentre el seu govern... Fa el que fa amb total impunitat. Trencament de relacions, agermanament el que calgui fins que aquest govern criminal deixi d'assassinar innocents. Fins que Israel restableixi la legalitat internacional en els territoris ocupats de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est. De fet, l'acord internacional de justícia ja va declarar il·legal l'ocupació de Gaza el 19 de juliol del 2024 i va establir que els tercers estats estan obligats a abstenir-se d'entrar en relacions econòmiques o comercials amb Israel, a més a més de prendre mesures per evitar relacions comercials o d'inversió que contribueixin al manteniment de la situació il·legal creada per Israel en el territori palestí ocupat. Fa gairebé un any d'aquesta resolució. Ara bé, és veritat que el 23 i 24 d'octubre la Fira de Barcelona va acollir l'Aviation Week, on participaven tres empreses israelianes que proporcionen suport material o tècnic a l'exèrcit israelià. Del 5 al 7 de novembre es va celebrar l'Smart City World Congress, on l'estat d'Israel tenia un pavelló sencer, on s'exposaven també una desena d'empreses i almenys la meitat d'elles tenien vincles directes amb l'ocupació al territori palestí. I del 3 de març al 6 de març d'aquest any també es va celebrar el Mobile World Congress en el que l'estat d'Israel tornava a tenir un pavelló amb almenys 46 companyies tecnològiques israelianes vinculades també a l'ocupació. Per tant, Esquerra Republicana demana prohibir la participació d'Israel de manera directa o indirectament a Fira de Barcelona. No és la primera vegada que ho fem, intentem almenys que sigui l'última. Barcelona és una ciutat referent al món, defensora dels drets, de la llibertat, de la democràcia i ha de prendre partit i ha de passar a l'acció. Fem que Barcelona ens faci sentir orgulloses de nou i defensem la democràcia arreu.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Emilian del Partit Popular.

Sí, gràcies, alcalde. Des del Partit Popular ens agradaria entendre i entenem que la voluntat de tots els grups és que Israel i Palestina les armes donin pas a les paraules de manera immediata. Crec que tots aquí denunciem les violacions dels drets humans i que tots desitgem una treva per a passar el més ràpid possible del conflicte a l'ajuda humanitària i a la reconstrucció. Però també crec que des de les institucions públiques, com l'Ajuntament de Barcelona, hauríem d'actuar i parlar sempre amb responsabilitat sobre un conflicte tan llarg com complex. Miri, respecte a Palestina i Israel, hem aprovat proposicions, unes del Partit Popular, recordo especialment una a la comissió de presidència que va ser transaccionada amb Junts i el PSC, que eren proposicions assenyades i amb una clara voluntat de contribuir a la pau. Nosaltres condemnàvem, i no deixarem de condemnar, Brutals atemptats com el que van perpetrar els terroristes de Hamas contra la població civil israeliana. A nosaltres mai ens aplaudirà una organització terrorista. Quan es van assassinar jueus i jueves, nens i nenes, no van mirar cap a un altre costat. Ara tampoc, quan qui està patint és el poble palestí. En aquella proposició demanàvem una millora de la canalització dels recursos a l'ajuda humanitària i a la protecció de la població civil palestina davant de la resposta d'Israel i ho continuem demanant. Podem estar d'acord amb alguns punts de la proposició transaccionada, però el cert és que altres ens semblen un error. El trencament de relacions amb Israel i el boicot són greus errors, igual que ho va ser suspendre l'exermenament entre la VIP i no amb altres ciutats on realment no es compleixen els drets humans. Aquí hi ha una doble vara de mesura que no podem acceptar. Només condemnen i demanen el boicot per a la democràcia d'Israel, mai per a règims autènticament criminals com és Iran o Venezuela. És curiós. On podria pensar o podria considerar que això és una actitud antisemita, no ho diré pas, no ho diré pas. Simplement dic que és curiós, contradictori i fins a cert punt hipòcrita. Nosaltres, aquella proposició aprovada, com deia, per la gran majoria d'aquest consistori, exigíem una resposta proporcional a Israel amb el seu legítim dret a defensar-se. Crec que aquesta exigència de proporcionalitat s'ha de repetir tants cops com faci falta, més en dies com aquest. Però, sincerament, també crec que en alguns punts de la proposició que avui presenten s'equivoquen i no li fan cap favor ni als palestins ni a la ciutat de Barcelona. La ciutat pot aportar iniciatives que contribueixen a resoldre o almenys a rebaixar el conflicte entre Israel i Palestina. Barcelona té la capacitat de participar en la construcció de la pau a l'altra riba de la Mediterrània. Animar boicots i trencar relacions potser aconsegueix aplaudiments més radicals, però ens allunya d'aquesta idea de Barcelona com a ciutat oberta i promotora de la pau que tots hauríem de compartir. Amb aquesta proposició he escollit un bàndol i jo crec que no és el millor, no és precisament el de la democràcia. El que hem de fer és facilitar la pau, crec humilment, no posar més llenya al foc amb retòriques jurídicament insostenibles. Nosaltres votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Vox.

Gràcies, alcalde. Dejando de lado que podemos estar de acuerdo en algunos de los puntos que hay en... en las propuestas, especialmente en lo de liberar los secuestrados y en los aspectos más humanitarios, Desde Vox anunciamos nuestro voto en contra de las dos propuestas presentadas por PSC y por Barcelona en Comú. Votaremos que no ambas porque creemos que este plenario no debe convertirse en un plato de política internacional ni en un tribunal simbólico sobre conflictos lejanos ni tampoco en un programa sensacionalista, como ha hecho un poco Esquerra. Sabemos que una guerra es dura, pero no hace falta aquí venir a describir punto por punto. Ya lo sabemos que una guerra es dura. Este plenario no está para eso. No vamos a valorar el fondo del conflicto de Oriente Medio, porque no es competencia de este ayuntamiento. Pero sí dejamos algo muy claro, condenamos sin matices el terrorismo de Hamas, que es una organización terrorista, sanguinaria, y condenamos su barbarie contra el pueblo de Israel, pero también contra su propio pueblo. Y por eso merece nuestro más absoluto rechazo. Por cierto, una curiosidad, Israel es la única democracia de Oriente Medio. Ahora bien, insistimos, lo que ocurra a miles de kilómetros no nos corresponde debatirlo aquí, ¿De verdad creen que si sale esto adelante vamos a arreglar algo? ¿De verdad lo creen? Seamos serios, el Ayuntamiento no tiene competencias en política exterior y nuestras declaraciones no pintan nada en este escenario. Ustedes pretenden, una vez más, utilizar este pleno para hacer teatro con su política internacional fuera de nuestras competencias. Estas propuestas, cargadas de sesgo ideológico y de una equidistancia moral vergonzosa, quieren hacer de nuestro Ayuntamiento un altavoz de su agenda partidista. Y eso es inaceptable. Mientras ustedes gastan tiempo y recursos en estos gestos estériles, los vecinos de Barcelona sufren problemas muy reales. Y aquí estamos para hablar de sus problemas, no de otros que se hablan en otros foros. Les voy a recordar algunos de ellos. Inseguridad. En Barcelona se denuncian 260 robos al día. Ocupación. El año pasado, 17 viviendas al día fueron ocupadas ilegalmente en Cataluña. Ya sé que a los comunes les parecen pocas. Los barceloneses emigran porque es imposible acceder a una vivienda gracias a su intervencionismo. El espacio público está cada vez más degradado, botellones, cades sucias... Vandalismo, narcopisos, el comercio local agoniza y ustedes patrocinan carreras de manteros ilegales. Y nuestros servicios sociales están colapsados y se ven incapaces de atender a todas las familias que lo necesitan. Estos son los asuntos que deberíamos estar abordando hoy aquí y a los que Vox destina todo su empeño, como lograr una Barcelona más segura, más próspera y con mejores servicios para todos. Sin embargo, ustedes desvían la atención hacia conflictos lejanos para lucirse ante su parroquia ideológica. en lugar de afrontar los problemas de Barcelona en una actitud completamente irresponsable. Por todo ello, votaremos en contra de sus propuestas. Reiteramos nuestra condena firme al terrorismo, que conste en acta, y nuestro deseo de que esta guerra acabe lo antes posible. Pero no apoyaremos ni un minuto más este circo internacional. Exigimos centrarnos una vez en lo que de verdad importa en este pleno, Barcelona y los barceloneses, dejando de malgastar el tiempo en resoluciones de política exterior que no sirven de nada a nuestros vecinos. Votamos en contra.

Té la paraula, la tinent de Gai.

Sí, gràcies, alcalde. Avui aquesta proposició té com a finalitat que es restableixi de manera immediata per al govern d'Israel el respecte al dret internacional, al dret internacional humanitari, i és reflex precisament del compromís ferm amb la dignitat i la pau, un compromís que aquesta ciutat ha demostrat al llarg del temps i que avui tornem a situar al centre de l'agenda política. La decisió de portar aquesta qüestió al ple municipal respon a la voluntat de garantir que una decisió tan rellevant com aquesta sigui adoptada en el marc d'un òrgan democràtic i plural com és el ple, amb la veu, amb la veu de tots els que estem aquí i que conformem aquest plenari i el vot de tots els que representem aquesta ciutat. I aquesta és una qüestió que mereix no només la fermesa de les conviccions, sinó també el rigor institucional que ens defineix, i és precisament aquesta voluntat de reforçar la legitimitat democràtica el que ens porta aquí. Vull recordar que la implicació del govern d'Espanya amb el president Pedro Sánchez al capdavant és la millor prova que el compromís amb el pobre per estir i amb la defensa dels drets humans no ha estat mai una qüestió oportunista ni puntual com s'ha pogut escoltar. Espanya ha reconegut oficialment l'estat de Palestina amb les fronteres de 1967, un pas històric que situa el nostre país entre els estats europeus més compromisos amb una sortida justa i viable per a la regió. A més, el govern ha impulsat resolucions internacionals per garantir l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, ha incrementat de manera notable l'ajuda financera per a la població palestina i ha participat al costat d'altres països en la denúncia per genocidi davant la Corte Internacional de Justícia. Són fets que demostren una voluntat clara i sostinguda d'actuar des del diàleg, la justícia i la responsabilitat internacional. I per tant no és menor tampoc la pressió diplomàtica també exercida per revisar l'acord d'associació entre la Unió Europea i Israel amb la finalitat de garantir el respecte als drets humans com a condició irrenunciable. Aquesta coherència que guia també el nostre govern municipal és també el que guia l'acció del govern d'Espanya i és la que ens inspira a tots nosaltres i que avui sometem també avui aquí a deliberació.

Sí, avui no és dia de retrets, creiem que és dia per unir les forces, per tirar endavant precisament aquesta proposició. Però evidentment parlar de la relació entre Palestina i Barcelona requereix de fer memòria. I crec que és important recordar els antecedents, perquè va ser precisament el govern liderat per Ada Colau, qui va prendre la iniciativa institucional contra el genocidi el febrer del 2023, suspenent l'agermanament amb Tel Aviv, perquè ja en aquell moment hi havia una crònica anunciada d'un genocidi. Estàvem assistint a aquesta crònica anunciada d'un genocidi. Per tant, es va decidir ser ferm en aquell moment tallant tot pont amb l'estat sionista agressor. I aquesta acció avui és la que ens marca el camí. Avui ja són moltes les institucions que s'hi sumen l'Estat, l'última, la Generalitat també aquestes últimes setmanes, Però és evident que aquest trencament de les relacions, si avui no és vigent, no és vigent per una voluntat política concreta, que va ser la del senyor Collboni. De fet, la recuperació de la Germana Ment va ser segurament la primera decisió política que vostè va fer. I jo crec que, i vostè crec que ho reconeix amb aquesta proposició, va ser un error. Va ser un error i jo crec que se n'adona. Podríem dir que nunca es tarde si la ditxa és buena. Però crec que amb 55.000 palestins i palestines morts, fins i tot vostè sap que aquesta rectificació arriba tard. Per tant, la meva petició, alcalde, és que avui amb aquesta proposició no perdem més el temps. Hem d'anar a fira, hem d'anar al port, hem d'anar a totes les institucions a reclamar que això es compleixi de forma immediata, perquè vostè sap com jo la força poderosa que té la nostra ciutat i que és capaç de fer molt pel poble palestí. Per tant, aquesta rectificació i aquest acord avui posa la ciutat de Barcelona on es mereix, on està la seva gent. I per tant jo vull agrair tots els vots favorables a aquesta proposició. I vull agrair especialment a tota la gent de la comunitat palestina, com deia al principi, de prou complicitat, de totes les entitats, que no deixa de fer tot el que pot per acabar amb aquest genocidi, amb aquesta massacre, amb aquesta barbària. I vull també enviar un missatge a tots aquells que avui s'abstenen o voten en contra. Només els puc dir una cosa, 55.000 morts. 55.000 morts. Vostès decidiran en quin lloc volen estar de la història. Però la realitat és que en democràcia cap idea el que pot fer és defensar un genocidi. Perquè això va de vides, va de condemnar crims contra la humanitat i no pararem fins que Palestina sigui un estat lliure i fins que la comunitat, fins que tots els palestins puguin viure amb condicions, amb dignitat i tinguin la seva vida garantida. I sí, senyor Calvet, no pateixi els comuns i les comuns, A tot arreu defensarem el mateix, ja ho estem fent. A l'Estat, a Catalunya, a Europa, a Barcelona, a tot arreu defensarem el mateix. I exigirem i mourem el Partit Socialista per tirar endavant aquests acords i aconseguir que totes les institucions acabem amb aquesta complicitat amb l'Estat sionista d'Israel.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Menys mal que no hi havia d'haver retrets. No els que em pugui fer a mi, els que ha fet els seus socis de proposició. Jo crec que l'ha devaluat absolutament amb aquesta darrera intervenció. En tot cas, una certa tristor pel que han dit i el que diuen. Vostès en tenen prou a assenyalar un culpable, aquí i allà. I fa dècades que sabem que no hi ha un sol culpable en un conflicte molt i molt complex. En tot cas, seré tan clar i explícit amb el temps que em queda que pugui, sobretot perquè no es posin boca nostra, coses que no hem dit. Primer, la solució per al conflicte és l'existència de dos estats que convisquin pacíficament. Segon, condemnem l'organització terrorista Hamas pels atacs del 7 d'octubre de 2023 i tots els intents de repartir-los i exigim l'alliberament immediat de tots els hostatges. Tercer, Israel té dret a defensar-se, però no el bombardeig indiscriminat que condemnem rotundament i no compartim en absolut moltes de les decisions del govern Netanyahu. El dret a la defensa no ho empara tot. Quart, reclamem un altre al foc Cinquè, l'ajuda humanitària a Gaza ha d'arribar per evitar una nova catàstrofe humanitària. Sisè, donem suport a totes les solucions diplomàtiques que permetin assolir una pau duradora, inclòs a la presència, si s'escau, d'un contingent internacional en sol palestí. I setè, respectarem quan es prenguin les decisions dels tribunals internacionals. Aquests punts no estan del tot recollits a la seva proposició conjunta i és per això que ens abstindrem. Volem menys gesticulació i més rigor institucional i pressió diplomàtica. Gràcies, alcalde.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora alemany d'Esquerra Republicana, Partit Popular, Vox. Doncs bé, jo consumiré el minut i mig que correspon al meu grup i al govern. En primer lloc per agrair... Perdó. Com s'ha dit en algunes de les intervencions, quan Barcelona parla, el món escolta. La nostra ciutat sempre ha tingut molt present la seva responsabilitat en els fòrums internacionals. Som una ciutat que ha defensat, que ha cregut i que ha portat fins al límit la diplomàcia de ciutats. Som una ciutat amb un gran teixit de relacions de cooperació, de relacions diplomàtiques en moltes ciutats i especialment a la Mediterrània. Fa 27 anys, 27 anys, que aquesta ciutat és un punt de trobada de l'euro-mediterrània. Som la seu justament de la Unió per la Mediterrània i justament l'any 98, a les festes de la Mercè, tres alcaldes compartien la festa major de Barcelona. L'alcalde Clos, l'alcalde Milo de Tel Aviv i l'alcalde Xaua de Gaza. Fruit d'aquella visita va sorgir la voluntat de cooperar. Aquesta és la Barcelona que ens agrada a nosaltres representar i defensar. Aquesta és la Barcelona que reconeix el món i que reconeix a moltes ciutats de la Mediterrània. Però és evident que el nivell de destrucció i de crueltat del govern d'Israel ha arribat a uns nivells d'inhumanitat que fan impossible ni tan sols mantenir símbols com aquest, com el que aquests tres alcaldes van simbolitzar. El grau de patiment i de mort que ha viscut Gaza des de fa un any i mig i els reiterats atacs del govern d'Israel a les darreres setmanes per afegir encara més mort a una terra ja destruïda fan inviable qualsevol relació. Es nega el menjar i l'aigua a centenars de milers de persones que ja ho han perdut tot. S'ocupa militarment i segueix bombardejant allò que ja està destruït. S'ataca indiscriminadament cases on es refugien nens que han viscut en horror i que ara troben la mort. És indignant i és inhumà. I aquest grau d'assassinats massius i sistemàtics tenen un nom. Tots sabem quin nom té això. I molts, la majoria d'aquest plenari, com a molt, com s'ha dit, esperem que acabin els seus responsables sent jutjats davant d'un o d'un Tribunal Penal Internacional. I acabo. Gaza, i això és el que s'espressa a la resolució d'avui també, Gaza pertany als palestins. És la terra dels palestins. Això és el que reconeix la legalitat internacional i el que sempre hem defensat des de la ciutat de Barcelona. ho seguirem defensant com demostra la proposta que avui s'ha aprovat. Secretari, resultat?

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el vot favorable al grup socialista basant en Comú i Esquerra Republicana, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció de Junts per Basada.

Molt bé, doncs... Perseguim. Passem els pregs. Passem els pregs. El primer preg, si us plau...

Els pregs, si us plau, els pregs, primer correspon, si us plau, els primers pregs, el primer correspon al grup de Junts, formula el prec, el regidor Rius, respon el regidor Escoder.

Gràcies, alcalde. Fa unes setmanes l'Institut Barcelona Esports publicava un concurs de gestió conjunta del SEM Sant Andreu La Sagrera al barri de Sant Andreu del Paloma i el SEM La Sagrera de nova creació al barri de La Sagrera. Aquest pleg conté una vinculació operativa i jurídica de dues instal·lacions esportives diferenciades, sense diferenciar amb claritat ni justificació tècnica suficient el seu abast, les seves fases, l'execució, ni condicions reals de prestació del servei. El SEM Sant Andreu La Sagrera és un equipament esportiu històric en ús des de l'any 1967, gestionat actualment pel Club Natació Sant Andreu i actualment és l'únic centre esportiu municipal que ofereix una piscina pública al segon barri més poblat de la ciutat. El plec del concurs preveu el tancament d'aquesta piscina quan el guanyador del concurs instal·li una coberta a la nova piscina del SEM La Sagrera. Ja d'entrada és molt qüestionable que un gestor hagi de cobrir una nova piscina de creació, de nova creació, però aquesta manca de planificació evidencia de nou la pèssima gestió del govern municipal. La nova piscina limita la pràctica esportiva perquè les seves dimensions no són reglamentàries per a la pràctica de natació i waterpolo en competició. No compleix ni en profunditat, ni en longitud, ni en configuració espacial. El districte de Sant Andreu compta amb una trajectòria esportiva consolidada i una demanda específica i creixent d'instal·lacions aquàtiques de caràcter federat no només per part dels veïns, els abonats i les escoles, sinó molt especialment per part de clubs esportius amb reconeixement internacional, arreglament local i funció social indiscutible. Quan nedadors i nedadores arriben als Jocs Olímpics o els equips de Waterpolo guanyen la Copa de la Reina o la Champions, l'alcalde i el seu regidor d'esports corren a fer-se la foto, però quan es tracta d'ajudar que nens i nenes puguin seguir el mateix camí, el PSC i el govern els abandona. Haurem de començar a dir que el govern Collboni ofega el Club Natació de Sant Andreu i els seus veïns? Aquest plec és deficient i no ho veiem només nosaltres sinó també l'Associació de Clubs de Natació de Catalunya que han presentat al·legacions al mateix. Per això des de Junts per Barcelona demanem que el govern municipal es comprometi fermament a garantir que no es perdi cap piscina esportiva a Sant Andreu i que en conseqüència es procedeixi a la revisió d'ofici del plec.

Regidor Escudé per respondre.

Sí, gràcies, alcalde. És molt gruixut, senyor Rius, tot el que acaba de dir, perquè no pel que diu pel contingut, que també és gruixut, sinó per la manca de coneixement de com s'ha fet en aquesta ciutat històricament els equipaments i com s'ha procedit a acordar o a contractar la gestió d'aquests equipaments, incluent el govern del que vostè va formar part, perquè feia exactament el mateix que vostè està criticant. Així que donde digo digo, digo adiós, senyor Rius, i el que jo li recomano és que n'aprenc una miqueta del que és la política esportiva i com es gestiona i es construeix i es dibuixa els equipaments en aquesta ciutat. Nosaltres estem d'acord en l'esperit fins i tot del PREC, perquè ja li dic i avanço que a Sant Andreu, evidentment, no hi mancaran làmines d'aigua, no només per l'Associació Esportiva, per la Comunitat de Sant Andreu, sinó també pels veïns i les veïnes. però res a veure amb el contingut del PREC. És per això, perquè nosaltres sí que defensem el que vostè ha dit, com sí que ho defensem, per aquesta mateixa raó no li podem acceptar el PREC, perquè si l'acceptéssim el PREC ens limitaria de manera que no podríem fer possible les noves damines d'aigua.

La primera premissa errònia és la suposada separació d'una oferta esportiva històrica i federada com el Waterpol al districte de Sant Andreu. No només és inexacte i errònia, evidentment, sinó que ignora tota la feina que s'està fent des del govern municipal per garantir la continuïtat i millora dels serveis esportius. Vostè parla de desconeixement, de que sortim a córrer. Doncs miri, passem de 1.440 metres, que és el que hi havia ara quadrats obsolets de l'actual FEM Sant Andreu, doncs passem a 4.000 metres quadrats. Passem d'una piscina... d'1,20 m de fundada a una piscina d'1,80 m i coberta. Això és el que passem a fer. Per tant, per tot això, perquè estem dibuixant també amb el districte de Sant Andreu la ubicació de nous espais, evidentment, i de noves lamenes d'aigua, no li podem acceptar el prec.

Molt bé, doncs el següent prec el formula el regidor Vives i respon l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Avui des de Junts per Barcelona volem alertar sobre l'impacte que pot tenir l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell en el sistema bancari de la nostra ciutat i del conjunt del nostre país. No volem parlar només de finances, d'empresa, d'economia, volem parlar de com accediran al crèdit en cas de tirar-se endavant aquesta OPA les nostres pimes i els nostres autònoms i de com aquesta operació pot accelerar encara més un fenomen com el de l'exclusió financera, un fenomen sobre el qual portem temps treballant per evitar-lo i que afectaria especialment els barris de muntanya de la ciutat i per tant entenem que estem parlant d'una qüestió d'interès general. La CNMC ha advertit que aquesta operació suposa una amenaça clara per la competència i la pluralitat del sector i aquesta setmana el mateix ministre d'Economia ha decidit elevar aquesta qüestió al Consell de Ministres. Per tant, davant d'aquesta situació, davant d'aquest escenari, entenem que estem davant d'una gran oportunitat per endurir les condicions i defensar el nostre model productiu. El Banc Sabadell no és una entitat qualsevol, té rels a Catalunya i coneixement del nostre teixit productiu i del nostre teixit empresarial. La seva desaparició com a entitat independent deixaria les pymes i els autònoms, però també els particulars, exposats encara més a un oligopeli bancari centralitzat. i davant d'això ens preocupa la passivitat que s'ha mostrat des d'algunes institucions d'aquest país i per part d'aquest govern municipal. Barcelona com a ciutat ha de ser una ciutat que faci sentir la seva veu i que defensi aquells que hi viuen, que treballen i aquells que creen llocs de feina a la ciutat de Barcelona. Entenem que no es tracta d'una qüestió ideològica, es tracta d'una qüestió de país, de model econòmic i fins i tot ens atreviríem a dir de justícia territorial i és per això que avui instem al govern municipal a exigir al govern de l'Estat a realitzar totes aquelles accions necessàries per tal de paralitzar l'OPA del BBVA, amb l'objectiu de garantir que els autònoms, les petites i mitjanes empreses i el conjunt de la ciutadania puguin continuar gaudint d'uns serveis bancaris en el marc de la competència efectiva.

Moltes gràcies, regidor. Compartim la inquietud per les implicacions que pugui tenir l'oferta pública d'adquisició del BBVA sobre el banc de Sabadell, que efectivament és una decisió que pot tenir impacte sobre el teixit econòmic i social del país i especialment a la ciutat de Barcelona. Ho vaig manifestar així, com vostè sabrà, aquesta preocupació fa uns dies en l'acte d'inauguració de la nova seu de la PIMEC i ho vaig fer en coherència amb el model que defensem, que és el d'una economia oberta, competitiva, arrelada al territori, de proximitat i que estigui al servei del teixit productiu local. De fet, em vaig sumar a la crida públicament, a la crida de la participació a la consulta pública que fa el govern d'Espanya I vaig compartir les preocupacions expressades per les principals entitats econòmiques i les 13 cambres de comerç catalanes. També he subratllat molt especialment la necessitat, en qualsevol escenari, subratllar la importància de preservar els llocs de treball. És a dir, estic fent tot el que pot i ha de fer l'alcalde de Barcelona inclosa la reunió amb els màxims responsables de les dues entitats bancàries, amb els quals m'he vist en repetides ocasions, jo personalment i també el tinent baix, per seguir l'evolució de l'operació, insisteixo, tant amb el BBVA com amb el Banc de Sabadell, perquè efectivament aquesta operació planteja interrogants importants, rellevants, en l'impacte directe sobre autònoms, pymes i ciutadans, especialment com vostè ha fet referència, i és un tema que hem abordat també històricament, com és el tema de tancament d'oficines, especialment als barris més vulnerables i als barris de muntanya. Per tant, li accepto el PREC.

Agrair-li l'acceptació del PREC, alcalde, i les gestions que està realitzant. Ara falta que, més enllà d'això, també ho exigeixi el govern de l'Estat i el propi president del govern. el Consell de Ministres té capacitat d'acord a l'article 60 de la llei de la competència per imposar noves mesures, per imposar noves condicions i per mirar de protegir l'interès general del sistema i del sector en aquesta ciutat i en aquest país.

Molt bé, moltes gràcies. Següent pre que formula regidor González a la regidora a la tinenta Bonet.

Sí, gràcies. Aquest prec parla del Parc Güell, que és un espai emblemàtic, un espai estimat pels veïns i veïnes, amb gran valor patrimonial, amb gran valor ambiental, però que clarament és un exemple del desequilibri entre el turisme massiu i aquest ús quotidià veïnal dels barris de l'entorn. 4 milions i mig de visitants, amb la pressió que això suposa pel Carmel, per la Salut, per Can Baró, per Vallcarca, per tot l'entorn. Un Parc Güell on només 3 de cada 100 dels visitants són residents entre les 9.30 i les 7.30. I nosaltres que sí que parlem amb tothom, no només diem que parlem, els veïns i veïnes, recuperem Parc Güell, treballadors de BCM, de treballadors i treballadores de TMB, les AFES, les escoles, el que estan demanant és mesures urgents i consensuades per poder fer front al que passa avui dia al Parc Güell. Què demanem? Reduir el límit anual i el límit per franja del nombre de visitants. fent que la convivència, que aquest equilibri que s'ha perdut es recuperi, que els esplais de la zona, que els veïns i veïnes puguin tornar a fer-se seu al Parc Güell, una cosa que no hauria d'haver deixat de passar, facilitar l'accés al veïnat en una mesura més àgil i més flexible, sobretot en un parc que està situat en una muntanya i, per tant, on la connexió entre barris depèn tant d'aquest poder creuar fàcil i ràpidament aquest parc. ampliant les franges reservades per residents, fent un programa d'incentius al comerç local, un comerç que tot l'entorn ha patit molt aquesta arribada massiva de turistes, en base al recàrrec de l'impost d'estades turístiques o també en base als diners de les entrades, i sobretot una taula de negociació amb el personal lluny del país de la piruleta que sembla CBCM quan fem consells d'administració, els treballadors i treballadores ens estan demanant parasols.

Moltes gràcies.

Tinent Abonet. Senyor Zaledri, vull donar algunes dades d'on érem i d'on som avui quan parlem del Parc Güell, perquè crec que també ajuden en el debat i a vegades va bé posar les coses en perspectiva. En el seu prec, vostè parla que en els últims anys el Parc Güell ha esdevingut un espai fortament massificat per l'activitat turística, ens demana reduir el límit màxim anual quan vam ser tots els grups municipals, tots, vostès inclosos, evidentment, que vam acordar el límit de 4 milions i mig de visitants que tenim avui. I està bé dir-nos que en els últims 10 anys els visitants s'han reduït a la meitat. Hem passat de 9,6 milions de visitants l'any 2015 a 4,4 milions aquest darrer 2024. Per tant, s'està fent feina i encara que vostès vulguin fer semblar el contrari, estem, crec, millor ara que fa uns anys, és evident. I vull reconèixer, i li vull reconèixer que aquesta feina... és una feina que ha estat feta conjuntament. Crec que vostè ho sap perfectament i que ara nosaltres hem volgut portar més enllà. Aquest mandat hem multiplicat per 5, repeteixo, per 5, els recursos destinats a millorar el parc i els barris que l'envolten. Entre 2015 i 2018 es van invertir 7,4 milions d'euros. Ara en són gairebé 39, 39 milions d'euros. 39 milions d'euros que ens han servit, ens han de servir, ens han servit per poder invertir en obres de millora dels entorns i els districtes de Gràcia i d'Horta-Guinardó, per tant, pels veïns i per les veïnes. Li poso alguns exemples concrets. Hem implementat la mesura de no vendre entrades de forma presencial al Parc Güell, hem reforçat les línies 24, 116, B-19, aquesta última, amb un doble reforç durant el cap de setmana i festius, i seguim treballant, perquè això requereix un treball continu. Vostè demana per espais de participació, justament fa una setmana, El 19 de maig ens reuníem amb tots els actors en el grup d'impuls del Parc Güell i, de fet, en aquest mateix grup d'impuls vam acordar l'activació d'una taula específica de mobilitat per seguir treballant amb les entitats. I sobre la petició que se simplifiqui l'accés dels veïns i les veïnes, estem sempre en constant revisió del sistema per veure si podem incorporar millores. Ho estem fent i ho seguirem fent. També demanen que es valori la creació d'un programa d'incentius per a la promoció del comerç de proximitat, justament aquesta setmana en el marc de la Zega. i per tant, en els entorns del Parc Güell, anunciàvem una nova línia de subvencions per fomentar el petit comerç. Per tant, el que vostè posava en el PREC. Pel que fa als treballadors del Parc, BCM es troba negociant el seu conveni amb els representants del comitè d'empresa i per tant, a cap alcalde, hem de respectar els tempos, els processos i els òrgans que estan definits per la negociació col·lectiva. Per tant, pel que fa a vostè el que demana en aquest PREC, en el sentit de respectar els espais de negociació col·lectiva que hi ha ara, necessitem respectar els espais. I per tant, en aquest sentit no, però li acceptem el PREC a la resta pel que fa referència a la gestió del parc i l'impacte en els veïns i veïnes perquè ja ho estem fent, estem fent la feina, les dades ens avalen i volem seguir millorant.

Molt bé. Sí, moltes gràcies per l'acceptació del PREC. Vostès han anunciat una pluja de milions, és veritat, 39 milions d'euros, 25,5% són dins del parc, per tant no és revertir en els barris de l'entorn. El gruix de la inversió torna a ser destinada a dins del parc. I és veritat que fa unes setmanes vam fer una reunió. Vostès confonen fer reunions amb dialogar i consensuar amb els veïns i veïnes, i si no, no estarien cada dissabte tallant la carretera del Carmel tots els veïns de l'entorn, ni estarien exigint-li reunions que duguin... a propostes consensuades.

Això és el que vostè no entén, que no és només fer reunions.

Moltes gràcies. Següent prec que formula la regidora Santa, l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. Barcelona viu, és evident, una crisi de l'habitatge importantíssima i també és evident que l'Ajuntament no fa tot el que pot. Per això portem aquest prec perquè tenim un cas molt concret com és el del carrer Sant Agustí 14 i instem vostè, alcalde, directament a prendre una sèrie de decisions que ens semblen indispensables. La primera és el tancament immediat dels co-livings d'aquest edifici de Sant Agustí 14. Fer complir la norma també del 30% per la gran rehabilitació a l'edifici que s'ha fet incomplint precisament aquesta norma vigent. Inspeccionar els 10 edificis que també té la mateixa empresa que ha fet les obres de Sant Agustí 14. I inspeccionar també altres edificis d'altres empreses que també ens costen que estan extenent aquesta pràctica, aquesta pràctica dels co-livings, de trossejar pisos en habitacions per llogar-los a preus abusius i de luxe. I finalment, iniciar tot un procés de mediació per aconseguir aturar precisament els processos de desnonament que s'han instat i renovar els contractes, per tant, de les veïnes que hi viuen.

Doncs acceptem el PREC, regidora. L'Ajuntament està seguint en detall el cas del carrer Sant Agustí 14 i ho estem fent en tots els casos que puguin vulnerar el dret a l'habitatge. La tinent Tabonet ho va poder explicar perfectament a la Comissió d'Urbanisme perquè estem utilitzant totes les eines que estan al nostre abast per fer front a la picaresca urbanística i, en molts casos, a l'activitat il·legal.

Jo agraeixo l'acceptació del PREC, però el que necessitem són accions, són fets i no paraules, perquè són les veïnes les que estan denunciant precisament la inacció del govern municipal i estan denunciant que aquesta inacció els fa còmplices precisament amb aquestes pràctiques, perquè fixi's que vostès van començar a actuar després de sis mesos d'enviar cartes als propis veïns al districte de Gràcia que no hi hagués resposta i que al síndic de greixes els hi va haver de tocar el crustó. I va ser a partir d'aquí que van fer una primera inspecció i van destapar que realment s'havia fet tot malament. Però jo ho deia abans, senyor Collboni, Ni un sol habitatge públic nou s'ha iniciat en aquests darrers dos anys. Només es dedica a entregar les claus de tots aquells habitatges que vam deixar en marxa des de Barcelona en Comú i des del lideratge d'Ada Colau. La MPGM dels Joguers de Temporada, des del desembre del 2024, que està aprovada inicialment, està en un calaix. Perdonen sancions a milionàries, especuladors i incomplidors. Fins i tot, fins i tot, Airbnb s'ha atrevit a dir... que no complirà amb els acords que tenia amb l'Ajuntament i que tornarà a publicar pisos turístics il·legals. I sap per què ho fa això a Airbnb? Perquè a vostè no li fa por. Vostè no li fa por a Airbnb. Perquè mirin, vostès el que fan és posar multes de 500 euros. Vostès el que diuen és quan hi ha algun incomplidor posarem una multa de 500 euros a un pis que s'està llogant a 1.000 euros al mes. 500 euros l'any. 500 euros l'any no és res. A Airbnb li vam posar dues multes de 600.000. Per tant, jo li demano que defensi Barcelona per viure, que apliqui aquests pregs que vostè m'accepta amb valentia i que demostri que l'alcaldia per vostè no és un fi en si mateix, sinó que realment és un mitjà per poder transformar la vida de la gent.

Gràcies. Les dades contrasten que Barcelona és un exemple de canvi de les regles del joc en matèria d'habitatge a tot Europa. a tot Europa. Les dades demostren que estem tornant al ritme de construcció de 1.000 habitatges per any, que no se solia des de l'etapa hereu. Les dades demostren que estem construint 5.000 habitatges durant aquest mandat. I les dades demostren que deixarem el triple de sol perquè els que vinguin després puguin donar moltes més claus de les que estem donant nosaltres ara. Vostè aprofita la situació que ens preocupa del cas del carrer de Sant Agustí 14, jo li explicaré el que estem fent, ho sap perfectament perquè l'hem explicat, però li tornarem a dir... S'han obert tres expedients i hem imposat multes en dos d'ells d'acord amb les quantitats que ens permet el reglament de protecció de la legalitat urbanística de la Generalitat i sobre el tercer expedient hem obert aquesta setmana les diligències. Aquestes multes sancionen dos elements, la no legalització de les obres i el fet que se segueixin produint una activitat de co-living mentrestant. La segona, d'acord amb la informació que hem recopilat, és que estem analitzant efectivament si la rehabilitació qualificada està dins del 30%, perquè nosaltres aplicarem la norma vigent, evidentment. Evidentment. La del 30% vigent, evidentment. I la tercera, el diàleg, perquè efectivament el divendres passat ens vam reunir uns representants dels llogaters. Per tant, estem a sobre del cas i serem inflexibles sobre qualsevol cas d'il·legalitat i seguirem tots els passos administratius establerts. Ho estem fent en aquest cas i ho estem fent els 366 expedients oberts per obres il·legals en què portem d'any. Perquè la legalitat sense contundència és inacció i la contundència sense legalitat és arbitrarietat. I nosaltres no som ni el govern de la inacció ni tampoc el de l'arbitrarietat. Som un govern que treballa amb rigor i amb detall i sempre donant la màxima seguretat jurídica. que és la forma d'evitar preventivament que situacions com aquesta es puguin tornar a repetir.

Següent prec que formula el regidor Coronas a l'alcalde.

Sí, gràcies alcalde. Bé, seguint el fil del debat sobre el parguei, o millor dit, sobre els problemes que pateixen els veïns i veïnes de l'entorn del Parc Güell, més que esperar una resposta per part seva amb un seguit d'accions, un llistat de coses que ens diguin que ja estan fetes o que s'estan fent, el que li demanarem és el compromís de fer-ne de noves per millorar aquesta situació, perquè des de fa un any, una mica més d'un any, ja hem vist que hi ha protestes i manifestacions de veïns i veïnes, identitats d'aquests barris exigint millores en la gestió dels problemes que pateixen de mobilitat, de seguretat i de convivència derivades de la massificació turística dels entorns del parc. situacions en les quals el mateix veïnat ha realitzat funcions d'operaris i informadors a la plaça de Vistaparc del barri de Can Baró per evitar que els autocars turístics facin servir les parades del B-19 o del 24 o del 86 per desencutxar i aparcar, com fan. O els problemes que ha donat la implementació de la macroparada de taxis a la carretera del Carmel i el volum de vehicles que hi circulen des que es va inaugurar i que comporta problemes de seguretat i d'accidents. O l'insuficiència del reforç en el bus B-19, que només s'ha reforçat els caps de setmana, on normalment ja hi ha menys freqüència de pas d'autobusos que entre setmana i els veïns també ens diuen que la saturació als autobusos que van al parc ara és superior i que força turistes no saben que han de comprar l'entrada per internet i per tant es genera una doble saturació perquè hi van dos cops. que hi ha hagut manifestacions a causa de l'afectació mediambiental i acústica a causa de la gran freqüència dels buss turístics que passen pels barris del Baix Guinerdó i Can Baró. I la setmana passada més es va fer públic que els turistes utilitzen un bull legal per accedir al Paraguay gratuïtament a través del programa Gaudí i Més, que facilita l'accés gratuït als barcelonins i barcelonines, al veïnat. Per tant, hi ha un seguit de mesures que demanem en aquest pleg perquè simplement tinguin informadors o agents cívics als autobusos ordinaris, perquè es traslladi la parada del bus turístic que hi ha a la Passa Sant Lleí, molt lluny dels accessos al parc, a un lloc més proper, que es resolguin les aglomeracions de taxis, que s'implementi l'accés al parc per franges horàries i que sigui efectiu per evitar hores puntes de concentració i que es garanteixin també que els beneficis del Gaudí més siguin pels barcelorins. i barcelonines, tal com es va pensar en un principi. Per tant, en definitiva, que la ciutat que els turistes venen a visitar segueixi sent la ciutat que volen venir a visitar, perquè si no acabarà d'apareixer gent tal com la coneixen i la coneixen tots.

Moltes gràcies, regidor. Li accepto el PREC. Compartim la preocupació per als impactes de la massificació turística en alguns punts de la ciutat, com és el cas del Parc Güell, i li agraeixo la proposta perquè compartim aquesta necessitat de seguir en el camí de reduir les externalitats negatives, els impactes negatius que té aquesta concentració de visitants. Com vostè sap, hem articulat en aquest mandat la nova estratègia d'espais de gran afluència, que és el cas del Parc Güell, que vol dir mesures específiques per zones físiques concretes de la ciutat. En el cas del Parc Güell, cal recordar, però, que ja s'ha produït una important reducció, malgrat que a vegades no pugui percebre's així, de visitants dels 9,5 milions que teníem el 2014 a 4,4 que hem tingut el 2024. És a dir, hi ha hagut mesures que han començat a donar resultats concrets. Hem augmentat, com vostès saben, el retorn al parc i als entorns arribant a aquest mandat els gairebé 39 milions d'euros que suposa multiplicar per 5 la inversió en l'entorn i en el parc que es feia l'any 18. 13,5 d'aquests milions van als entorns del parc, no a l'interior del parc. Els entorns del parc van 13,5 milions. I en aquests darrers anys, dos anys, hem implementat millores que no s'havien fet abans. La venda exclusiva online d'entrades al parc des de juliol de l'any passat, que evita aglomeracions. la pacificació del trànsit al barri de la Salut o les modificacions d'alguns trajectes com el del B-19 en dissabtes i festius que ha permès reduir un 40% les situacions d'acumulació de passatges. Aquesta davallada s'ha produït tot i que hi ha hagut un increment de validacions que ha estat un 25%. Per tant, la nostra voluntat és la de seguir treballant conjuntament amb el veïnat les noves mesures en el marc del grup impulsor del Parc Güell Treballarem, vostè ho ha esmentat, amb el desenvolupament del pla d'acció de l'Aega del Parguei. Estem sobre el tema del Gaudimés, que efectivament estem treballant tècnicament i jurídicament per garantir-ne només l'ús per a residents de la nostra ciutat, que és el que va néixer en el seu dia, i per tant li accepto el prec. Gràcies. Següent prec que formula la regidora Sorinyac al regidor Escudé.

Sí, moltes gràcies. Sí, segurament és un prec que de fet no caldria plantejar-lo ara, perquè hem vist que vostès mateixos ens acaben de portar una proposta aprovada amb una àmplia majoria. Però recordarem algunes coses perquè a vegades ens... dels compromisos a les accions ens fa patir una mica que no hi arribem. I recordo només alguns fets. Com s'ha dit, a l'octubre passat Fira de Barcelona acollia l'Aviation Week. Hi havia tres empreses israelianes que... Proporcionaven suport material o tècnic a l'exèrcit israeli, inclòs a la companyia estatal d'armament d'Israel. En aquell moment, a l'octubre, a Gaza, al cap d'un any, s'hi havia assassinat 43.000 persones. En aquell moment, els vam demanar a la comissió de presidència que no permetessin la participació d'aquestes empreses a Fira i no ho van acceptar. Al novembre es va celebrar l'Smart City World Congress, l'estat d'Israel hi tenia un pavelló sencer on s'exposaven una desena d'empreses, d'aquestes la meitat d'elles se sap que tenien vincles directes amb l'ocupació d'Israel al territori palestí i al març, en el Mobile World Congress, l'estat d'Israel hi tornava a tenir un pavelló. el mateix estat d'Israel que aquell març ja havia assassinat 48.000 persones. També va ser llavors quan els vam tornar a demanar amb la comissió de presidència que Fira de Barcelona, la fira oficial d'aquesta ciutat, la fira en la qual l'alcalde en presideix, el Consell General, la fira que és l'aparador al món, la fira que és l'espai de negoci local, en aquesta fira no hi poguessin tenir lloc les empreses que es lucren del genocidi ni els estats investigats pel Tribunal Internacional de Justícia i la Corporal Internacional per Crims de Guerra, com evidentment l'Estat d'Israel. I ens van tornar a dir que no ho podien acceptar. I només un apunt, Rússia, el Mobile World Congress, no hi pot participar. Per tant, avui els hi tornem a dir que amb 55.000 persones assassinades, entre les quals més de 15.000 infants, amb una proposta aprovada per una gran majoria en aquest ple, els hi tornem a dir que no deixin que Barcelona obri les portes a un estat que està admetent la voluntat explícita d'eliminar i d'exterminar el poble sencer de Palestina. bombardejant hospitals, bombardejant escoles i que tampoc obrin les portes de Barcelona a les empreses que s'estan lucrant d'aquest extermini del poble palestí ni a aquells esdeveniments que evidentment poden estar organitzats amb diners tacats d'aquesta sang.

Jo crec, no m'estendré gaire, però jo crec que ha quedat prou clara i evidenciada la posició del govern amb l'anterior proposició que està presentat. Sabem que Fira, evidentment, és una institució amb entitat propi i que les seves decisions es prenen en el marc. de respecte a la legalitat, la lliure competència i el tracte igualitari entre operadors. Però no obstant això, i per tot el que abans hem comentat, acceptem la proposta d'elevar aquesta petició al Consell de la Consorci de la Fira de Barcelona i traslladem la iniciativa per abatar la participació de l'Estat d'Israel i d'aquelles empreses vinculades directament o indirectament a les ofensives militars i a l'ocupació del territori palestí d'acord amb el que vostès demanem. Sabem i som conscients, igual que vostè, suposo, de la complexitat que implica la gestió d'una institució amb més de 270 esdeveniments anuals i més de 16.000 expositors directes. Però, malgrat això, la nostra responsabilitat com a ciutat és treballar perquè la Fira sigui també un espai coherent amb els valors de Barcelona, amb la seva trajectòria de defensa de la pau, la justícia i la cooperació. Volem, evidentment, construir escenàries de diàleg, però la nostra veu ha de ser en aquests moments tan complexa, clara, i compromesa. Per tant, acceptem el PREC i traslladem aquesta petició amb la convicció que, com a ciutat oberta, responsable i solidària, també podem contribuir de manera efectiva a la construcció d'un futur basat en la dignitat i la justícia per a tothom.

Molt bé, doncs, seguim.

Partit Popular, formula el regidor Cidera, respon el tinent baix.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Baix, avui li demanem que Barcelona deixi de donar l'esquena a molts joves que volen quedar-se en aquesta ciutat. La immensa majoria d'ells no poden ni somiar en comprar un pis, i no perquè no treballin o no tinguin ingressos, sinó perquè no poden assumir el 20% de l'entrada que exigeixen els bancs. Aquesta és una barrera i l'Ajuntament pot fer alguna cosa per enderrocar-la. Per això demanem que es posi en marxa un programa d'avalt municipal per la compra del primer pis. Un ajut que cobreixi l'import de l'entrada i que permeti als joves que puguin accedir a una hipoteca com qualsevol altra persona amb més ingressos. Aquest avalt es destinaria a joves menors de 35 anys amb ingressos limitats i permetria finançar fins al 80% de l'editatge mitjançant hipoteca. En la nostra proposta no només demanem això, demanem també que es creïn línies de col·laboració amb promotors per oferir pisos a preus assequibles amb opció a compra, que s'estableixin incentius urbanístics i fiscals, que es faciliti l'accés al sol municipal per construir habitatges assequibles i que es simplifiquin els tràmits de cessió per projectes amb viabilitat social i econòmica. Ens volem centrar fonamentalment en aquesta ajuda a la gent jove. No estem parlant de subvencions sense control, estem parlant de donar una oportunitat real als que treballen, s'esforcen i volen construir la seva vida en aquesta ciutat. D'ajudar-los a quedar-se a Barcelona i no... empitxar-los a marxar-se per culpa d'uns preus inassumibles. Si volem una Barcelona viva, diversa i en futur, necessitem que els joves puguin quedar-se i viure a la ciutat de Barcelona. I passa això, passa sí o sí, per facilitar el seu accés a l'habitatge. I el govern de Barcelona té aquesta clau per poder facilitar aquesta compra d'habitatge a la gent jove. Tint en baix.

Sí, senyor Cirera. Estic d'acord amb els arguments que vostè ha dit, però voltarem en contra del PREC. Permetin-li donar certs arguments. Algunes, perquè d'algunes iniciatives que vostè plantegen a aquest PREC ja ho estan fent altres administracions, que és el que els hi pertoca. Tot el que afecta respecte als avals per als joves per la seva entrada de l'habitatge, cosa que és certa, un dels grans problemes que tenim avui dia ja no és la situació del mercat financer, sinó que l'entrada del 20 o el 30% que recrereix la compra d'un habitatge, avui dia hi ha molts joves que no poden assumir-ho. Avui dia ja el mateix ICO, l'Institut de Crèdit Oficial, i també el mateix Govern de la Generalitat ja té un programa de facilitar avals del 20% del valor del que és un pis. Lògicament, aquests avals van vinculats també a límits de renta i van vinculats també a valor d'immoble. Aquesta és una activitat que ja fa el govern d'Espanya i també en aquests moments s'està plantejant al govern de la Generalitat a través de l'ICFO. demanen que fent convenis amb privats en sol municipal. La llei de dret a l'habitatge no permet fer convenis, però sí que avui dia nosaltres estem fent sessió directa de sol a promotors socials d'habitatge, a través del programa ESAL, o la mateixa existència de la societat mixta metropolitana, Habitatge Metrópolis, ens ho permet. Per altra part, amb els convenis d'incasol, però sobretot amb les licitacions que últimament hem realitzat, són licitacions obertes, que es poden presentar... companyies vinculades al tercer sector, però també es pot presentar qualsevol companyia privada que pugui demostrar solvència, però també, lògicament, vinculada amb les limitacions d'aquest tipus d'habitatge, que és habitatge social o habitatge assequible. I, finalment, respecte al seu últim paràgre, que són mesures contemplades amb les mesures de govern de la Barcelona Fàcil, crec que ja estem treballant conjuntament amb el que és el procés de simplificació i reducció de terminis de les llicències d'obres. En definitiva, jo crec que el govern treballa per l'habitatge. Alguns dels elements que vostè ha posat sobre la taula ja ho està fent el govern d'Espanya, ja ho està fent el govern de la Generalitat, altres estan oberts amb els processos de licitació pública i respecte al tema de simplificació, crec que conjuntament ja ho estem treballant. Malgrat això, votarem en contra del PREC. Gràcies.

Regidor Cidera.

No, li agraeixo la coherència d'estar d'acord i votar en contra. En qualsevol cas es parla molt de l'Espanya vaciada, però es parla poc de la Barcelona vaciada, en la que molta gent jove ha de marxar de Barcelona. Jo sé que el govern d'Espanya ha anunciat i té plans, que el govern de la Generalitat també ha posat en marxa un pla d'habitatge, que per cert, a Barcelona passa com una mica de banda. Jo el que li demano és que assumeixi la seva responsabilitat. Res del que passa a Barcelona ha de ser aliar al govern municipal. I per tant jo li demanaria que malgrat votar en contra s'ho repensi, perquè moltes vegades ho fan això, de votar en contra i després fer-ho. I per tant li prego que això s'ho prengui en sèrio per garantir que la gent jove pugui quedar-se a la nostra ciutat.

Si em permet, president, ho defensaré on faci falta i també, parlant de coherència, també li demanaria a vostè coherència. El dret a l'habitatge és un dret que es finança a través dels impostos. Cada vegada que vostè demani una reducció d'impostos també intenti ser coherent. Gràcies.

Passem a la següent que formula el regidor Sidera a l'alcalde.

Sembla mentira, senyor Baix, que vostè no sàpiga que contra menys impostos es paga, més gent paga impostos. Sí, sí, perdoni, senyor alcalde. Senyor alcalde, perdona. Mire, senyor alcalde, Barcelona no puede seguir siendo la ciudad de la impunidad. No podemos resignarnos a que haya delincuentes que acumulan decenas de antecedentes por robos y siguen campando a sus anchas por nuestras calles. Esto, además, no es una percepción. Es una realidad que sufren cada día los vecinos... los comerciantes y los profesionales de la seguridad. El año pasado, en 2024, solo en la ciudad de Barcelona, 500 personas acumularon más de 9.000 delitos. 500 personas, 9.000 delitos solo en un año. Por ese motivo, el Partido Popular presentó en el Congreso de los Diputados una proposición de ley para modificar el código penal y endurecer las penas en casos de multireincidencia, en delitos de hurto y estafa. Se registró el 18 de abril del año 24. Desde entonces duerme el sueño de los justos. Lleva 14 meses bloqueada. ¿Por qué, señor alcalde? ¿Por qué? ¿A quién beneficia que esta ley no avance? No, se lo digo porque usted pertenece al mismo partido que gobierna en Cataluña y en España. Hoy no pedimos un gesto simbólico. Pedimos de usted, como alcalde de Barcelona, Un gesto y una acción clara. Que el alcalde de Barcelona exija al Gobierno de España y a la presidenta del Congreso de los Diputados que desbloquee ya esta ley. Que no haya más excusas, que no haya más retrasos. Señor Corboni, yo le pido que acepte este ruego. Y si usted quiere, vayamos juntos a Madrid a pedirle al Gobierno de España y a la presidenta del Congreso que proteja de una vez a los ciudadanos y a nuestra policía que está harta de ver cómo los delincuentes entran por una puerta y salen el mismo día por otra puerta. Mientras no se modifique la ley, cada crimen, cada delito cometido por un multirreincidente marazona tendrá un autor material, pero también tendrá un responsable político que lo ha permitido. Yo le pido, señor Coiboni, que no le tenga miedo al uno. que sea valiente, que alce la voz y le exija a Pedro Sánchez que una vez por todas apruebe una ley que beneficiaría muchísimo a todos los ciudadanos y ciudadanos de Barcelona.

Li accepto el prec, regidor, en coherència amb el que el Grup Socialista ha fet, no només amb la proposició del PP, sinó amb la proposició de Junts, i que té a veure justament amb aquest tema que vostè menciona. No menciona les dades de reducció de delinqüència a la ciutat de Barcelona, jo ho entenc. També passava amb les dades de l'habitatge, si les dades que són bones i que demostren que les coses van en la bona direcció, vostès les obvien. No passa res. Són dades del Ministeri de l'Interior, són dades del Departament d'Interior, l'última dada, primer quatrimestre d'aquest any, reducció del 16% dels delictes a Ciutat Vella. 16% de reducció. Quants anys feia que no es veien dades de reducció d'aquesta dimensió? Quant temps hem hagut d'esperar per tenir la plantilla més gran en nombre de la Guàrdia Urbana de Barcelona? Quant temps hem hagut d'esperar en aquesta ciutat per veure operatius conjunts com el de campai de coordinació entre Mossos i Guàrdia Urbana justament per combatre la multireincidència? Quants anys hem hagut d'esperar per veure que s'obrien quatre nous jutjats per jutjar multireincidents? Inclosa l'etapa que governava el Partit Popular, senyor Sidera? Perquè això fa 20 anys que espera, 20 anys que no es tocava la planta judicial a Barcelona. Per tant, està molt bé que vostè faci la seva feina d'apretar i d'exigir, però home, de vegades en quant estaria bé que reconeguessin, com a mínim, que les coses s'han enfocat. I que, a més a més, les coses comencen a donar resultats tangibles. Perquè, efectivament, hi ha una preocupació entre la ciutadania, que l'alcalde comparteix, però també hi ha dades. I les dades demostren que en matèria de seguretat anem pel bon camí. Té uns segons.

No le hice alcalde para que no hiciera nada, señor Coiboni. Pero si usted está contento con 260 robos al día, con 220 hurtos al día, con tres agresiones sexuales al día, si con eso está contento, oiga, hablemos de otra cosa, ¿no? En cualquier caso, vayamos a Madrid y exija a Sánchez que desbloquea esa ley.

Jo li demanaria que, en fin... Jo sé que en la comunicació política i en els debats tots pugem una mica el to, però dir que jo m'alegro de qualsevol dada que sigui negativa que afecti un ciutat de Barcelona em sembla impresentable, senyor Cidera. No només no m'alegro, sinó que estic fent coses que no s'han fet en 20 anys. En 20 anys. Fins i tot donar suport a propostes que defensa el seu grup al Congrés. Fixi's fins on hem arribat. I donen resultats. I donen resultats. I anem en la bona direcció. I estic convençut que, quan acabem aquest mandat, estarem molt millor que com vam començar.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, que formula un prec a la Tinenta Bonet.

Gracias. La Comisión de Obras y Movilidad es la máxima instancia del Ayuntamiento para la coordinación de las actuaciones de obras en el espacio público y debe garantizar el menor impacto posible sobre los barceloneses. Que el Ayuntamiento deba velar por esto suena pero grullada, pero la realidad es que hoy en día existen unas 200 obras abiertas en los espacios públicos de la ciudad y la realidad es que reina el caos. Es evidente que una obra molesta, no lo podemos negar. Pero una obra molesta mucho menos cuando se tiene especial cuidado de que ésta se realice con el máximo respeto a los vecinos, a los comerciantes, al tráfico y a los transegüentes. Nos referimos, sobre todo, a la interacción entre las afecciones de diferentes obras. Lo que no es de recibo es que sembremos la ciudad de agujeros, de vallas, de ruidos, sin ton ni son. No tiene sentido no establecer unas prioridades para que no puedan arrancar unas obras mientras otras estén en marcha. Por eso les hemos presentado este ruego que damos por reproducido. Gracias.

Sí, senyor Senderos, pel que fa a la calendarització de les obres, els equips de l'Ajuntament són molt conscients de totes les actuacions que s'estan duent a terme i per tant es planifiquen tenint en compte totes les implicacions i totes les afectacions. Dit això, el que ens demana en el primer punt ja es fa. La Comissió d'Obres i Mobilitat treballa en coordinació amb el Comitè d'Obres i Mobilitat. Aquest últim és un comitè permanent que reuneix tots els responsables d'espai públic entre dos i tres cops per setmana i autoritza la manera en què s'han de fer aquestes obres abans de procedir a la seva execució. Com vostè sap, o hauria de saber en tot cas, és imprescindible comptar amb l'autorització del comitè per iniciar les obres, siguin públiques o privades, siguin d'inicidió municipal o de qualsevol altra administració. I per acabar, la Comissió d'Obres i Mobilitat no és un òrgan de debat polític, perquè pels debats polítics ja tenim altres instàncies, com les pròpies comissions de plenari en les que es presenten iniciatives. La Comissió d'Obres i Mobilitat, que hem reactivat recentment, és un òrgan executiu i de gestió. Per tant, no li acceptem el prec.

Ustedes pueden asegurar que están perfectamente coordinados. Los vecinos de Barcelona no pensamos lo mismo. Pongo simplemente el caso de la línea 8 de los ferrocarriles de la Generalitat. De verdad era necesario abrirla todo de golpe. Hacía falta poner patas arriba simultáneamente en Plaza España, cruzar Calle Urgel en el clínico y también en Francesa Masía, hacer desaparecer a la Placidia. Era preciso añadir a eso todas las obras de Montjuic, Ramblas, Meridiana, Cobertura Ronda de Adal, además de la eterna trinchera de la Vía Laitana. ¿Tiene sentido cortar a la vez el túnel del Carmelo y desmantelar la Meridiana? ¿Por qué empiezan las obras de la Marbella cuando más se usan las playas? Las obras, con los cortes, estrechamientos y desvíos de tráfico que producen, están haciendo de Barcelona un verdadero infierno. ...para desplazarse en vehículo privado o en transporte público, no solamente en vehículo privado. La descoordinación entre obras y entre afecciones es absoluta e irracional. ¿Cómo le explicamos a los barcelonenses que la ampliación del tranvía desde Glorias... ...que con tanto autobombo han inaugurado ha de quedar interrumpida por un cambio en el trazado? Ejemplo claro de que cada uno va por un lado. Con ustedes están asegurados el incumplimiento de los tiempos comerciales de los autobuses... ...y las restricciones del tráfico particular, como dejar un solo carril de entrada en la diagonal, por ejemplo... Da la impresión que existe una coordinación pero para poder presentar unas cuantas inauguraciones antes de las elecciones del 27. Aunque es difícil que los barceloneses olviden la cruzada que mantienen contra la movilidad y la circulación. Creemos que por lo menos hay una parte del electoralismo calculado en este tema.

Molt bé, doncs proseguim amb la pregunta que formula el regidor de Oropolito, l'alcalde.

Més alcalda, recientemente desde este grupo municipal hemos destapado varios casos de empadronamiento masivo por parte de este ayuntamiento. Según ustedes mismos, un solo inmueble municipal en Horta reúne casi 4.000 empadronados sin domicilio fijo y otro en los barris casi 6.000 personas. Damos por hecho que cada distrito dispondrá al menos de uno de estos inmuebles donde cualquiera cabe para empadronarse, aunque estos inmuebles no estén habilitados para vivir, no tengan permiso de residencia ni permiso de nada. Nos preocupa que el propio ayuntamiento haga empadronamientos fraudulentos, porque se dan las circunstancias de que estos empadronados no pueden acreditar dónde viven, ni siquiera si viven en Barcelona. que no solo se permite empadronarse en certos públicos, también en locales determinados como asociaciones y demás. Y empadronarse otorga una serie de derechos como el acceso a sanidad pública, ayudas económicas o incluso apropiar a una vivienda social. Y claro, si aquí se empadrona quien quiere, sin tener que demostrar siquiera si vive en la ciudad, el padrón se convierte en un fraude. Y los derechos que se le ofrecen al empadronado fraudulentamente van en detrimento de los vulnerables empadronados legalmente. pues los recursos son finitos. Por eso queremos saber qué muebles de servicios sociales se utilizan actualmente por este ayuntamiento para realizar empadronamientos de personas sin domicilio fijo y qué número de personas empadronadas hay en cada uno de ellos. Y le pido, por favor, que hoy haga una excepción y no me empadrone el señor Trump, que siempre que la veo cualquier cosa me abro usted el señor Trump. Gracias.

No, no caldará. Jo el que li puc garantir és que aquest ajuntament... Té un principi irrenunciable, que és que en el centre de les nostres polítiques socials no hi ha edificis ni pedrons, sinó que hi ha persones. Persones amb drets, persones amb dignitat, que mereixen ser tractades com a ciutadanes de ple dret, independentment de la seva situació residencial o social. Com ja vam explicar en un debat que vam tenir en el plenari del mes de febrer, l'empedonament no és un caprici, no és una concessió, i molt menys és una eina de control social. És un dret reconegut per la llei, i blindat per les normatives que l'Ajuntament compleix escrupulosament. En aquell mateix plenari es va debat amb una iniciativa sobre l'emperadorament i de persones sense llar i es van donar totes les explicacions pertinents sobre com actuar el consistori i de quina manera estem garantint aquest dret. Els immobles no són el focus, com deien, són l'instrument per assegurar que cap persona queda fora del sistema pel simple fet de no tenir una adreça física i això és el que fem. habilitar espais des dels serveis socials per complir amb la llei i, sobretot, amb la nostra responsabilitat institucional i, jo diria, també ètica. Aquesta mesura no és una excepció, com li deia, és una obligació legal i, encara més, un compromís ferm amb la inclusió i la igualtat de drets, perquè l'empadonament no només reconeix l'existència d'una persona, sinó que li obre les portes a drets bàsics com la salut, l'educació o l'atenció social. I tota la informació que vostè demana i ens la demana per escrit, doncs, li proporcionarem, evidentment.

Estamos de acuerdo. Estamos de acuerdo que cuando llega una persona vulnerable hay que hacer algo con él. ¿Cuál es el problema? Que cuando consideramos vulnerables a los que llegan, dejan de ser vulnerables los verdaderos vulnerables y los que los nuestros no solo son vulnerables, sino que se convierten también en invisibles. Y por culpa de ese fraude que ustedes hacen, muchos brasileñoses malviven en la calle o en infraviviendas y muchos niños se quedan sin beca de comedor. Pero claro, también hay que tener en cuenta que a ustedes en el fondo les conviene, ¿no? Cuanto más población, más recursos reciben de la Administración del Estado. Y no es solo eso. Otro derecho que conlleva estar empadronado es el voto. ¿Y a quién beneficia ese voto? Pues lógicamente al que manda. Señor alcalde, de verdad, dejen de hacer fraude con el padrón y vuelvan a la legalidad, que no es tan difícil.

Següent pregunta que formula la regidora Monter al Tirem Baix. Seguiment, perdó, perdó. Seguiment de proposicions.

Sí, és un seguiment, gràcies alcalde.

Dos minuts i mig, dos minuts i mig.

Deia, és un seguiment que té el seu origen en un PREC que vam formular en el planari del mes de març relatiu a la millora en el model de subvencions a les entitats de la ciutat Concretament en aquell plenari del mes de març va compareixer el síndic de Barcelona, aquí saludem, per presentar la seva memòria i aquesta va ser una qüestió amb la que també hi va incidir, però avui mateix ha estat el Consell de Ciutat que en la seva compareixença a l'inici d'aquest plenari també ha fet referència al model de subvencions i encara podríem anar més enllà al propi Consell d'Associacions de Barcelona, el CAP, també s'ha posicionat i totes aquestes entitats i la institució del síndic han formulat propostes, han posat sobre la taula propostes de millora i el que nosaltres demanàvem en aquell ple, i avui volem fer-ne el seguiment perquè no se'ns ha convocat tal com en aquell moment s'hi va comprometre l'alcalde, és en aquesta reunió, en aquest grup de treball, on els grups municipals també puguem dir la nostra, però sobretot puguem valorar quin és el grau de compliment respecte a aquestes propostes de millora que fan les entitats de la ciutat. Perquè és evident que el sistema, que el model de subvencions és millorable en molts aspectes, tant des de l'excessiva burocratització, com en qüestions relatives al retard en els pagaments i per tant avui ens veiem amb la necessitat d'incidir, d'insistir perquè aquesta reunió, aquesta convocatòria que demanàvem en el PREC no s'ha dut a terme. Gràcies.

Sí, des de l'octubre del 2023 aquest plenari va debatre ja per primer cop les iniciatives que menciona i s'ha avançat en la revisió i millora del sistema. Com saben, en l'anterior plenari, el mes d'abril, un mes després d'aquest prec que va ser acceptat pel govern, es va presentar la mesura de govern del Pla Barcelona Fàcil, que està organitzada en tres eixos i vuit actuacions destinades a simplificar la càrrega administrativa. No els hi explicaré... aquesta mesura de govern, perquè ja la vàrem explicar, però sí que vàrem dir, en aquesta mesura de govern, que l'eix administratiu, que contempla diferents accions per digitalitzar procediments i millorar l'usabilitat, afectava d'una forma molt important l'aspecte de subvencions, que és el contingut del PREC o del seguiment que avui volen realitzar. Hi havia algunes millores. Primer, s'està implementant ja una aplicació nova que es diu Subventio per simplificar el procés intern de revisió i justificació. S'està treballant en avançar el pagament de les subvencions per aconseguir pagar durant l'estiu les bastretes de la convocatòria general i s'està estudiant el desdoblament de la convocatòria general de subvencions per crear una nova convocatòria no competitiva per finançar el funcionament ordinari de les petites entitats, que era un dels aspectes que havia aparegut en aquest debat, no? Algunes d'aquestes millores ja recullen les recomanacions formulades pel Consell de Ciutat. Entre elles, abonar les subvencions, tal com he fet referència, el 90% al mes d'agost, el formulari del projecte, que hi hagi una adreça de correu electrònic, o les línies o la separació de línies de grans esdeveniments culturals i esportius de la ciutat. Pel que fa als espais de seguiment, que és el que vostè fa referència en aquest seguiment, apuntava també que realitzaran la mesura de govern seguiments bimestrals i també un informe anual. I també una primera reunió de seguiment i de participació. Aquesta primera reunió de seguiment del pla la tenim prevista aquest mes de juny, dos mesos després de l'aprogació de la mesura de govern, i lògicament invitarem els membres del Consell de Ciutat i lògicament dins els membres del Consell de Ciutat el que són propiament els partits polítics.

Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies, Tinent, per la informació. Esperarem amb candeletes aquesta convocatòria del mes de juny perquè som els primers interessats, i crec que parlo en nom de tots els grups municipals, a conèixer l'abast d'aquestes millores perquè són les entitats de la ciutat, dels diferents sectors, les que se'ns adrecen en moltes ocasions, amb les moltes dificultats que encara es troben, en aquest calendari, certament, que és necessari avançar-lo, pel que fa a l'excessiva burocratització, com deia abans, i també pel que fa als pagaments. Gràcies.

Molt bé, doncs continuem. Seguiment que fa la regidora Martín, el tinent Baix.

Sí, gràcies. El novembre del 24 es va aprovar una proposició de Barcelona en Comú que demanava augmentar el pressupost per comprar finques per tanteig i retracte, que el govern presentés informes semestrals sobre aquest tema i també demanàvem que s'actués en nou edificis en concret per exercir el tanteig en quatre edificis del barri de Gràcia quan sorgís l'oportunitat, la compra directa de quatre edificis més també al barri de Gràcia que l'Ajuntament va descartar a comprar per tanteig el juliol del 24 i que s'exercís el retracte a l'edifici del carrer Mallorca 243. Així que sis mesos després volem que el govern ens expliqui què ha complert de tot això.

Gràcies. Primer volia començar la meva intervenció sobre aquest seguiment amb una constatació. Aquesta proposició es va aprovar en un moment de negociació pressupostària. i amb un projecte de pressupost que fixava un objectiu de despesa de bitxatge de 200 milions d'euros. Per les circumstàncies que siguin, el pressupost no ha sigut possible, nosaltres estem en un marc de pròrroga pressupostària i intentem i farem tot el possible perquè s'assembli al màxim el nostre projecte de pressupost. Si parlem estrictament de tanteig i retracte i no de compres directes, voldria també portar algunes dades. Entre el 15 i el 22 es van aprovar aproximadament un promitge entre 1,5 i 10 milions d'euros de tanteig i retracte. Hi ha dos moments importants, que és el 21-22, on es van invertir entre 34 milions un exercici i 16 milions un altre exercici de tanteig i retracte. I això va ser possible també en un moment que hi havia relaxació de les regles fiscals. A més, ho veig bé perquè en el moment del Covid-19. A nosaltres en aquests moments ens interessa moltíssim que hi hagi un procés de flexibilització de les regles de la despesa i del deute, perquè serà la millor forma que nosaltres puguem afrontar el volum de tanteig i retracte que pot haver-hi, o que hi ha en aquests moments a la ciutat. Des del 23 fins ara hem invertit aproximadament entre 30 i 35 milions en diferents compres de tanteig i retracte que s'han anat realitzant. respecte als immobles que fa referència per la no exposició de l'Ajuntament, primer, l'ordenança de tanteig i retracte ens ajudarà també a definir quin cas i en quins casos hem d'exigir el tanteig i retracte. No n'hi ha prou fer única i exclusivament una llista. I ho dic, a més, amb tot el respecte per la gent que es troba en situacions d'assetjament o una situació que se li acaba el contracte i que no té una resposta adequada. I ho dic amb tot l'absolut respecte. Però l'Ajuntament té la capacitat que té des del punt de vista econòmic financer i hem de valorar des d'aquest punt de vista quins són els criteris en què nosaltres utilitzarem el tanteig i retracte. A la pregunta d'aquest seguiment també fa referència de com està la nova ordenança. Em sembla que s'ha aprovat, amb aquest s'ha fet l'aprovació inicial, està en termini de recepció d'al·legacions i una vegada tinguem les al·legacions i les puguem contestar, lògicament anirem a un procés d'aprovació definitiva. Gràcies. Regidora.

Sí, ho deiem fa sis mesos i no hem deixat de repetir-ho. La compra d'edificis és una eina clau que té l'Ajuntament per ampliar el parc de lloguer i més que mai per protegir les veïnes dels processos d'expulsió i especulació salvatge que estan executant una multitud d'inversors a Barcelona. I què està fent el govern del PSC davant d'un sector immobiliari depredador que arrasa els barris de la nostra ciutat? Doncs pràcticament ha abandonat la política de compres de finca sencera. I diuen les dades, en dos anys del govern Collboni s'han comprat 57 habitatges. Això suposa una reducció del 85% respecte als 200 habitatges anuals que compràvem amb totes les fórmules possibles. No ens fem trampes, eh, senyor Valls, quan governava Barcelona en comú. I s'ha retallat de 100 milions d'euros al mandat a 24 milions d'euros per comprar habitatges. I això vol dir una reducció del 75% del pressupost. I no només abandonen les veïnes a la seva sort, sinó que a sobre els donen explicacions falses. Els diuen que no han comprat més edificis perquè no hi havia pressupost però quan el senyor Collboni li regala dos milions i mig d'euros al circuit de Catalunya llavors sí que trobem els diners. O els diuen que no compren alguns blocs perquè no hi ha prou pisos buits però com és possible aquest argument servia potser fa una dècada però no ara quan precisament si l'Ajuntament compra edificis amb veïnes a dins és una manera d'evitar que siguin expulsades. Nosaltres ho vam fer amb la mateixa eina que ara mateix té l'Ajuntament. Per què no ho està fent el PSC? Doncs perquè no li dona la gana. I sabem que no es pot comprar tot, però és que no només és la deixades en la política de compres. Tenim 20 colibings repartits per la ciutat i a l'Ajuntament l'han hagut de perseguir durant mig any les veïnes i el síndic perquè n'inspeccionin un. I a sobre, com que no volen sancionar qui s'assalta el 30%, han decidit que o no inspeccionen o posen multes ridícules de 500 euros. El resultat de tot plegat és que han enviat un missatge d'impunitat absolut al sector immobiliari que ara ens està retornant com un boomerang en forma d'obres il·legals co-living i tots els abusos immobiliaris possibles. Per això les veïnes de Gràcia, de Vallcarca, del Besòs, de Trinitat Vella i cada vegada més barris estan fartes d'un govern municipal servint els interessos immobiliaris. I a nosaltres aquestes veïnes sempre ens tindran al seu costat.

Tinen baixs?

Sí, miri, senyora regidora, jo crec que la seva clara voluntat de solucionar el tema de l'habitatge a la ciutat de Barcelona a vegades queda opacat per la seva adversió amb aquest govern. Li dic així de clar, perquè crec clarament que té una clara voluntat. Li voldria dir que la pregunta és de tanteig i retracte. I de tanteig i retracte, la gran inversió vostès la van fer l'any 21 i 22. 34 milions i 16 milions. Bones decisions que van prendre en un any que podien tenir dèficit per expulsar i que va ser de 65 i 145 milions d'euros. Si jo tingués dèficit pressupostari, la veritat, podria tenir més capacitat d'invertir en tant de retracte.

Gràcies. Moltes gràcies. Següent punt fa de seguiment d'Esquerra Republicana al regidor Castellana i respon la Tinent d'Àgil.

Gràcies, alcalde. El 28 febrer d'enguany el plenari del Consell Municipal va aprovar per una àmplia majoria, de fet un 85% dels regidors d'aquest plenari, a instar al govern municipal a elaborar un pla d'enfortiment de la presència i de l'ús de la llengua catalana en el sector de la restauració de la ciutat. Segons Plataforma per la Llengua, informava aquests dies, amb el pla que estan fent de radars de queixes en l'àmbit lingüístic, el sector de la restauració està situat al capdavant en la vulneració de drets lingüístics. Vam fer aquesta proposta perquè les dades que són evidents i no les tornaré a repetir, aquesta dada de la plataforma per a llengua també que he comentat ara, però el sector de restauració és un sector molt important a la nostra ciutat i és un sector molt important per donar visibilitat al català a la nostra ciutat i és un sector que pot jugar fàcilment un rol de tractor a l'hora de revertir el procés de minorització del català que pateix en altres àmbits socioeconòmics. A més, el propi sector, el propi gremi de restauració, es va posar a disposició per col·laborar amb l'Ajuntament per tal d'enfortir l'ús social del català. Tal com hem pogut comprovar, tres mesos després de l'aprovació, el govern municipal no ha fet cap gestió en aquest sentit. I, per tant, presentem aquest seguiment, més que esperant resposta perquè sabem que és aquesta, sinó que el presentem perquè es posin les piles en aquest àmbit. Tenim un sector disposat a treballar amb un projecte en col·laboració amb l'Ajuntament. Tenim una iniciativa aprovada pel 85% d'aquest Consell Plenari, per tant, posin-se.

Tinent Agil.

Gràcies, president. Vostè sap, perquè és una persona que coneix bé com funciona l'Ajuntament, que que no passin coses a l'exterior no vol dir que no s'estiguin fent coses a l'interior. Abans de posar en marxa una campanya o abans de veure quins són els elements més adequats, el que hem fet és un encàrrec a Barcelona Activa perquè fes un anàlisi de quines coses, quines eines ja s'estaven fent i quins elements estan treballant amb el Consorci. per intentar a base d'això veure què està funcionant i amb dades reals veure com podem fer aquesta campanya en la que efectivament ens vam comprometre perquè compartim la preocupació que vostè posava en evidència en el moment del PREC i avui que en fa seguiment. Com li dic, s'està treballant en veure de les experiències que hi ha del Consell de Normalització Lingüística les que poden tenir sentit. El districte de Sant Andreu en concret es va desplegar un pla de comerç que va ser molt productiu i amb el que es va fer amb el Departament de Política Lingüística i vam aconseguir que 22 dels comerços signessin com a aprenents i 39 es convertissin en col·laboradors i creiem que és una via que es pot explorar amb el gremi de restauració i amb aquells elements que no estan agremiats però que a través dels districtes i dels eixos comercials podria fer-se. En tot cas, el que també s'està veient és la possibilitat de fer una guia que aglutini totes les diferents eines que hi ha hagut de formació en els diferents moments tant de l'Ajuntament com d'altres elements que pugui ser d'utilitat i que evidentment es tancarà amb acord amb el sector i que se'ls presentarà abans que sigui definitiva.

No, agraeixo la resposta. També és veritat que portem ja dos mesos des de l'aprovació de la iniciativa i que també aprofitant que ve l'estiu i per tant la temporada d'ús més intensiu dels serveis de restauracions que hagués estat molt interessant poder arribar en aquesta temporada i també les referències que ha fet, evidentment, a les altres entitats que tenen afiliats i afiliades en l'àmbit de restauració amb qui també s'haurà de col·laborar. Esperem el resultat de totes aquestes gestions que diu que s'estan fent internament per veure resultats tangibles de portes enfora.

Molt bé, doncs, proseguim amb el seguiment que demana el grup municipal del Partit Popular. Formula el regidor Emilian, respon el regidor Mercè.

Gràcies, alcalde. Presentem aquest seguiment a una proposició que va ser aprovada per unanimitat el juny de l'any passat i que instava el govern municipal a potenciar la promoció cultural del barri del Calle de Barcelona, implementant mesures que ressaltin la seva importància històrica i cultural. Saben que el CAI de Barcelona, com el barri jueu de la ciutat, és un dels testimonis més vius i fascinants de la nostra història medieval. La presència jueva a Barcelona remunta com a mínim al segle IX, tot i que hi ha indicis que podrien situar fins i tot en l'època romana. En el pas dels segles, la comunitat jueva va créixer fins a devenir la més important i nombrosa de la corona d'Aragó, el CAI, l'actual barri gòtic, Hi havia sinagogues, hi havia crenceries, magatzems de gra, nombrosos tallers, botigues... Hi havia una comunitat jueva que també destacava per la seva activitat intel·lectual i científica. De fet, el paper d'aquesta comunitat va ser clau per al desenvolupament econòmic de la ciutat i per a la projecció de Barcelona com a potència mediterrània. Com saben, tot i la seva importància, la comunitat jueva va patir greus episodis d'antisemitisme, especialment a partir del segle XIV, conversions forçoses, assassinats, exili. Aquests fets van marcar el final del cai com a barri jueu, però no l'obbidem. Avui dia el CAI és un espai de memòria i de cultura perquè aquest llegat és essencial per comprendre la història de Barcelona i de Catalunya. El CAI de Barcelona simbolitza la convivència i la diversitat i també les tragèdies i els desafiaments que han marcat la història de la nostra ciutat. Amb la voluntat de preservar i defondre tot aquest patrimoni, fa un any el Partit Popular va presentar una proposició per impulsar la recerca i la divulgació de la història jueva de Barcelona, amb la creació d'un pla integral que inclou la restauració d'espais, la sinalització històrica i la promoció d'activitats educatives i culturals. Aquesta iniciativa, com deia, es va aprovar per unanimitat d'aquest pleneri. volia garantir que la memòria del cai es mantingués viva i fos accessible a les futures generacions. A més, en uns moments on l'antisemitisme torna a ser una penosa realitat, adequar i promoure aquest espai únic a Barcelona i combatre l'antisemitisme, estan profundament interrelacionats. L'enfocament en la preservació i promoció del patrimoni jueu a Barcelona no sols té un valor històric i cultural, sinó que també pot exercir un paper important en la lluita contra els discursos d'odi. Lamentablement, no hem vist cap millora des de l'aprovació d'aquesta proposió i per això, senyor Mercè, li volem preguntar, volem saber en quin estat de compliment es troba aquesta. Gràcies.

Regidor, Mercè. El concepte de millora és un concepte relatiu. Nosaltres el que estem fent és mantindre un conjunt d'activitats que reflexen aquesta part de la història de Barcelona marcada per la presència important del call i d'una comunitat jueva, dissortadament feta fora o fer exiliada a partir del pronom dels anys del segle XIV. Bé, en qualsevol cas, què tenim? Faig un relat. Tenim un seguiment de les activitats que fa la Rèvia de Ciutades i Joderies, de la que formem part. La primera assemblea, per exemple, és el juny del 25. Hem estat molt actius en aquesta xarxa durant els darrers anys La implementació del programa Experiències Turístiques, que està finançat en Force Next Generation, que el que té és un estudi sobre el perfil del turista o del visitant del call, que ens permet també afinar moltíssim més quin tipus de publicitat o de treball han de fer les guies que es proposen en aquella mesura o en aquella proposició que vau fer. Participació també amb el cicle de conferències organitzades per la Rera de Joderies aquí a Barcelona en la comunitat JUEVA, i en les associacions jueves, impuls del programa Rasgo, que és un programa que el que fa és situar i aglutinar el conjunt d'oferta perifèrica del Call, que té a veure amb menjar, restaurants, menjar kosher, etcètera, també al·lotjaments, oferta de cursos formatius. Formem part de la comunitat jueva en la mesura en què treballem amb ells la zona museística del carrer o de la plaça Manel Ribé al Call. Evidentment, seguim mantenint l'activitat de commemoració, la paraula és equívoca, però a les víctimes de l'Holocaust, de la Jornada Europea de Cultura Jueva, que es fa el mes de setembre. Tenim també en aquests moments un manteniment de l'activitat que reconeix i rememora el problema de Barcelona, però també els que d'alguna forma han tingut una significació internacional molt important. El Hanukkah, que és el desembre, que és la festivitat, diguem... bàsicament que aglutinen la comunitat jueva amb el conjunt de les associacions dels botiguers del call, etcètera. Bé, el museu té una línia que clarament treballa aquest tema, el call no és un gran call, no és com el de Girona, Les inversions, des del punt de vista visual, és difícil que es vegin, però mantenim amb normalitat aquest programa d'activitats, jo crec que és intens, i evidentment també ho hem centrat moltíssim en un tipus de turista que ens demana justament per filiació pròpia el coneixement d'aquests tipus d'espais que es donen a Barcelona.

Molt bé, doncs fins aquí el seguiment de les proposicions. Ara passem a declaracions institucionals, en tenim tres. Quatre. Quatre. La primera és el suport al Museu Nacional d'Art de Catalunya sobre la custòdia i preservació del seu patrimoni, que llegirà el regidor Joan Rodríguez, que està signada per Junts per Barcelona, el PSC, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i no està signada pel PP i Vox. Regidor.

Gràcies. El planari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, davant la sentència del Tribunal Suprem feta pública el 28 de maig de 2025, que obliga el traslladat de les pintures murals de Cixena conservades al manac, acorda, primer, manifestar el seu suport absolut al Museu Nacional d'Art de Catalunya davant la sentència del Tribunal Suprem sobre les pintures murals de Cixena, reconeixent la professionalitat i el rigor en què aquesta institució ha custodiat i preservat aquest patrimoni durant dècades. Segon, expressar la seva preocupació pel precedent que aquesta decisió judicial estableix respecte a la gestió i conservació del patrimoni, així com per les implicacions que pot tenir per altres institucions culturals de la ciutat. I tercer, instar a prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació per sobre de qualsevol altra consideració en l'execució de la sentència.

Els grups no signants tenen un minut si ho demanen.

Vox.

El Grupo Municipal de Vox en este ayuntamiento manifesta su apoyo absoluto al Tribunal Supremo y al Estado de Derecho. Robamos a los grupos de esta Cámara que sean mínimamente coherentes. No aspiren a contradicciones, como no querer devolver a Sigena sus murales y pretender que el archivo de Simancas entregue documentos a Cataluña. Pero, sobre todo, exigimos a las Administraciones el rápido cumplimiento de las sentencias, como no puede ser de otra manera. Ninguno de nosotros somos nadie para incumplir una sentencia firme del Tribunal Supremo ni para insinuar siquiera que no se cumpla.

Passem a la següent, que és el reconeixement oficial del català a la Unió Europea. I llegeix el regidor Pau González, de Barcelona en Comú, i està assignada per Junts per Barcelona, PSC, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, i no està assignada pel Partit Popular i Vox. Regidor.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona en el context actual de negociació en el marc de la Unió Europea i Barcelona com a capital de Catalunya acorda 1. Reivindicar el reconeixement oficial del català a la Unió Europea en igualtat de condicions amb les altres llengües oficials dels Estats membres, així com també de l'eusquera i el gallec. 2. Defensar el dret de les persones catalanoparlants a adreçar-se i a ser atesos en la seva llengua a les institucions europees, així com a disposar de la legislació i documentació oficial traduïda. 3. Instar als Estats membres i les institucions europees a adoptar les mesures necessàries per fer efectiu aquest reconeixement, tal com ja s'ha fet en altres llengües amb un nombre de parlants molt inferior. 4. Posar en coneixement de la Generalitat de Catalunya, el Govern de l'Estat, la Comissió Europea i els grups parlamentaris del Parlament Europeu el contingut d'aquesta declaració. Fer del català una llengua oficial a Europa no és només una qüestió de justícia pels seus parlants, sinó també un acte de coherència amb els valors fundacionals de la Unió. la diversitat, la inclusió, el respecte a les identitats culturals i lingüístiques. És hora que Europa reconegui plenament el català com una llengua europea de ple dret.

Aquesta declaració té la intenció de donar aire al govern de Pedro Sánchez, necessitat de 7 vots per superar la minoria en què viu i sobreviure al caos i corrupció que l'envolta. Qualsevol cosa els hi val per mantenir el poder, com per exemple fer servir el català no per comunicar-se, sinó com a arma divisòria de la societat catalana, espanyola i ara també europea. És cínic demanar que Europa s'oficialitzi el català quan aquí a Barcelona es discrimina l'espanyol, que és l'idioma que parla la majoria dels barcelonins. El que demanen és una metàtica torre de Babel i que a Europa, a més de les 24 llengües ja oficials, s'hi afegeixin fins a 60 llengües més, incluint el rus, encara que curiosament obliden l'aranès. No els importa la desmesura pressupostària que representa i els recursos que s'hi haurien de dedicar desviats de necessitats molt més urgents i que, si no ho saben, els asseguro que són moltes.

No volem formar part d'una proposta de malbaratament tan flagrant

I per això la nostra signatura no hi és en aquesta declaració. Gràcies. Llegirà el regidor Jordi Castellana d'Esquerra Republicana i la proposta té el suport de Junts per Barcelona, PSC, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i no està signada pel Partit Popular i Vox. Regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda Primer, instar al Govern d'Espanya a fer arribar, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, a les persones jutjades pel règim del general Franco o a les seves famílies que hagin sol·licitat els certificats de nul·litat de les respectives sentències, especialment als ciutadans i ciutadanes en veïnatge a Barcelona el 1939 víctimes de l'aparell judicial de la repressió franquista, segons el llistat elaborat per l'Arxiu Nacional de Catalunya, com a acte de repressió jurídica a totes aquelles persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura, així com a les seves famílies. Segon, demanar igualment la rehabilitació dels treballadors i treballadores municipals que van ser represaliats pel franquisme i el lliurement a aquestes persones o a les seves famílies dels corresponents certificats d'anul·litat de les sentències, atès que l'Ajuntament ja va anul·lar el 2018 els seus expedients de depuració contra personal municipal. Tercer, celebrar en guany un acte institucional al Saló de Sena en homenatge a les víctimes del règim dictatorial del general Francisco Franco, així com a les seves famílies, les quals també van patir de forma cruel la repressió de l'estat feixista. Quart, organitzar un seguit d'activitats culturals que reivindiquin la memòria de totes aquelles persones represaliades, injuriades, depurades, torturades, empresonades i en alguns casos assassinades pel seu compromís amb els valors democràtics i la seva oposició a la dictadura. Cinquè,

Notificar aquests acords al Ministeri de Justícia, al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica d'Espanya, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i a les entitats que treballen per la recuperació de la memòria democràtica del país. Reclaman un acto en homenaje a las víctimas, olvidándose de las víctimas de la represión en la zona republicana. Recordemos que bajo el gobierno de Compañes fueron asesinadas más de 8.300 personas y miles de catalanes sufrieron persecución. Solicitan actividades para reivindicar la memoria de los represaliados por el régimen franquista, dejando de lado a las otras víctimas. Y no tienen en cuenta que algunos no luchaban por valores democráticos, sino para implantar una dictadura comunista. Finalmente piden que esta declaración se comunique a las entidades que trabajan por la recuperación de la memoria democrática. Las que se dedican a estudiar el terror revolucionario o la persecución religiosa no existen para sus grupos. En definitiva, su propuesta es sectaria y maniquea. Busca reabrir las heridas del pasado, el enfrentamiento y reescribir la historia para tapar su actuación durante la Guerra Civil. Por eso, y más, no la suscribimos.

Doncs s'aprova la declaració per una gran majoria.

I passem a la darrera, que és aquesta per unanimitat. Per la promoció de la defensa i la millora del comerç de proximitat a Barcelona, llegeix el regidor Daniel Cidera del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. El Consell Plenari constata el seu compromís institucional ferm i actiu amb la promoció, defensa i millora del comerç de proximitat a Barcelona a través de polítiques útils, realistes i consensuades amb tots els agents implicats, comerciants, associacions, entitats de barri i administracions públiques. Aquest compromís ha de traduir-se en accions concretes i eficients que facilitin l'activitat comercial i garanteixin la seva continuïtat i competitivitat. El Consell Plenari reconeix la importància estratègica del comerç de proximitat a la nostra ciutat, tant des del punt de vista econòmic com social. Aquest sector no només genera ocupació i activitat econòmica, sinó que contribueix de manera decisiva a l'equació urbana i al dinamisme dels barris. El Consell Plenari expressa el seu suport institucional a la celebració del Dia Europeu del Comerç de Proximitat, reconeixent el valor fonamental d'aquest sector com a pilar de l'economia local, vertebrador del teixit urbà i generador de llocs de treballs estables i de qualitat. Aquesta comemoració és també una oportunitat per posar en valor la dedicació dels comerciants que, dia a dia, que dia rere dia contribueixen a millorar la vida dels veïns i veïnes i mantenen viva la identitat comercial de la nostra ciutat. Així mateix, es reconeix la tasca de les associacions de comerciants que amb esforç i constància han fet possible que aquesta iniciativa hagi estat reconeguda institucionalment a nivell europeu. El Consell Plenari dona suport de manera clara i decidida a la candidatura de Barcelona com a seu Fundacional de la Capitalitat Europea del Comerç Local l'any 2026. Aquesta capitalitat representaria no només un reconeixement a la trajectòria i al lideratge de la ciutat en matèria de comerç urbà, sinó també una oportunitat única per projectar internacionalment el model comercial barceloní, basat en la qualitat, la proximitat, la diversitat i la sostenibilitat. La candidatura ha de ser una eina per impulsar polítiques públiques en favor del comerç, compartir bones pràctiques amb altres ciutats europees i situar Barcelona al capdavant d'aquesta iniciativa europea de gran valor estratègic. Per últim, donem trasllat d'aquesta declaració a les institucions europees i als organismes vinculats al desenvolupament del projecte de la capitalitat europea del comerç local. Igualment, es donarà trasllat d'aquesta declaració a les associacions de comerciants i altres entitats representatives del sector per tal que en puguin fer difusió i reforçar el consens institucional al voltant d'aquesta proposta.

Molt bé, moltes gràcies a tots i a totes. Bon cap de setmana. S'aixeca la sessió.