Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de juny

Com vostès saben, la primera quinzena de juny d'aquest 2025 ha entrat al podi de les tres més càlides de la història a la ciutat. I aquest Sant Joan, l'Observatori Fabra, ha arribat a superar els 35 graus de temperatura, sent el 24 de juny més càlid des que es prenen registres des de 1914. Aquestes són algunes dades que una vegada més ens recorden que Barcelona ja està patint els efectes de l'emergència climàtica. El passat mes de novembre els vaig poder presentar aquí el pla clima que incluïa la previsió d'elaborar un pla calor. Això és el que avui els presentem, l'estratègia per fer front a la calor amb un horitzó 2025-2035. És la primera vegada que Barcelona disposa d'una estratègia pròpia i singular per fer front a les altes temperatures. L'objectiu és ben clar, que la ciutat guanyi en resiliència, en adaptabilitat a l'hora que combat l'efecte illa de calor i les altes temperatures. El Pla Caló no es mena res, al contrari, recull tota la bona feina que els successius governs anteriors han fet, així com també experiències d'altres ciutats. En aquest sentit, per l'elaboració d'aquest Pla, hem analitzat els plans d'adaptació i de calor de Melbourne, de Sydney, de Medellín, de Boston, de París, de Vancouver, de Londres i d'Atenas. Però el Pla Caló va més enllà, perquè parlar avui dels efectes de la calor és parlar d'espai públic, és parlar d'infraestructures ferroviàries o elèctriques, d'edificis o de millora de protocols municipals d'emergència. El Pla Caló és transversal, és el resultat de la feina no només de l'àrea d'acció climàtica, també de la de drets socials i de la de salut. Perquè la transició ecològica que defensem ha de ser una transició ecològica justa, perquè en definitiva no podem entendre la justícia social, sense justícia climàtica. I com vostès saben, ja hem posat en marxa algunes de les mesures d'aquest pla calor que conté en el curt termini. En primer lloc, el programa d'ombres i la xarxa de refugis climàtics que vam poder compartir fa unes setmanes. Avui respondré justament un prec sobre aquesta qüestió. I en segon lloc, hem duplicat el nombre de jocs d'aigua infantil passant de 4 a 8 i posant sobretot l'accent també en aquells barris més vulnerables. Però com he dit abans, no n'hi ha prou. Cal mirada llarga i per això duem a terme un seguit de polítiques a mitjà i llarg termini que tenen detallades i calendaritzades a la mesura de govern i ordenades en sis eixos. Els voldria remarcar en aquests últims minuts dues. La primera, la realització en el termini de dos anys d'un simulacre davant l'assoliment de 50 graus de temperatura que es faria en una zona determinada de la ciutat. No estem dient que Barcelona hagi d'assolir aquesta situació, en el curt o al mig termini, però el simulacre ens ha de permetre detectar la capacitat de resposta de la ciutat i de la ciutadania a les altres temperatures, com també identificar els punts febles i preparar-nos per poder abordar respostes a aquesta alçada. I en segon lloc, la millora dels protocols d'emergència en cas d'altes temperatures, de manera que recolli un ventall més ampli de situacions i que inclogui totes les àrees que d'una manera o altra intervenim quan es parla de calor. Com deia, acció climàtica, serveis urbans, drets socials, educació, esport, salut i també gent gran. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Laïlla de Junts.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, parlem de l'estratègia municipal per fer front a la calor del 25 al 35. Un document llarg de 125 pàgines amb moltes diagnòstics coneguts i podria dir que compartits no només per aquest hemicicle sinó socialment compartits. És una obvietat, demà entra una onada de calor important i venim d'un cap de setmana amb temperatures molt altes. Un pla que està ple de mesures difuses amb una planificació que arriba tard i que a més a més fia moltes de les accions a futur a dur-les a terme amb aquesta projecció a l'any 35 i per nosaltres com sempre creiem que en aquest cas arribem perquè aquí ha passat aquest mes de juny en plena onada de calor i coincidint també amb la finalització de l'escola i l'inici de les vacances escolars, que l'estiu ha començat amb molta calor, que ens veiem en barris que tenen molts pals clavats a terra però que els falten els tandals per l'ombra, que no hi ha informació i en molts casos tobogans on literalment els infants no poden utilitzar perquè es cremen el cul. Parlem de nens i nenes exposats a altes temperatures però també de molta gent gran que li costa arribar a aquesta planificació que tenen de reforcis climàtics a la ciutat i que realment no donen cobertura precisament per exemple a les persones grans que s'han de desplaçar per evitar els cops de calor. Però si l'estratègia climàtica 25-35 vol ser útil ha de començar per una cosa molt bàsica i és per complir allò que es promet a curt termini. Està molt bé planificar l'any 35, és evident que tenim davant un repte important de canvi climàtic, però hem de donar compliment allò que es promet. Hi ha mesures molt clares, per exemple, de les 14 piscines municipals que hi ha a la ciutat, la majoria tenen un preu superior a 8 euros. és difícil que hi hagi famílies que puguin utilitzar com a refugi climàtic les piscines municipals per aquest encariment del preu, per no parlar, per exemple, de moltes escoles que estan encara pendents de climatitzar. I això ens fa dir una cosa molt clara, i és que la calor no esperarà el 2035. La calor la tenim aquí. i és ara que hem de donar la resposta a la situació de calor que afecta a Barcelona. Per tant, li demanem que facin menys pàgines i que posin més ombres, que facin menys propaganda i donin més solucions, menys rodes de premsa, menys institucionalisme autocomplaent i més respecte per la vida quotidiana a les persones que viuen, treballen i pateixen la calor a Barcelona.

Moltes gràcies, té la paraula el regidor López.

Gràcies, bon dia a tothom. Avui ens presenten un pla que en paraules de l'alcalde pretén ser una resposta ambiciosa i rigorosa d'un dels impactes més devastadors de la crisi climàtica com és la calor. Però si alguna cosa defineix aquest pla no és ni l'ambició ni la rigorositat. sinó la distància abismal entre la gravetat del problema que reconeix i la timidesa de les mesures que proposa. Els més reaccionaris seguiran pensant que som uns exagerats i que sempre hem tingut estius calorosos, però la realitat que ens mostren les dades i no les opinions no pot ser més alarmant. Estem davant d'una anomalia històrica i en aquest context caldria un veritable pla de xoc. Una aposta valenta, decidida, amb mesures transformadores i recursos a l'altura de l'emergència. Però el que ens presenta avui la senyora Bonet són polítiques continuistes. Polítiques continuistes per un escenari que malauradament no ho és de continuista. I tot i que la senyora Bonet parla que en aquest pla neix del convenciment que cal actuar de manera decidida, la realitat que veiem al dia a dia del seu govern són accions d'una gran tabió. Parlen de la gravetat de l'efecte Illa de Caló, però no disminueixen la superfície asfaltada a la ciutat. A falta d'eixos verds, senyora Bonet, on són els interiors d'Illa que van prometre durant la campanya electoral? Parlen de confort tèrmic als habitatges. però tenen paralitzades les rehabilitacions als barris del Besòs. Parlen de combatre la pobresa energètica, però no fan cap esforç per accelerar un dels serveis més innovadors impulsats en el mandat anterior, com és el Servei Municipal d'Autoconsum Compartit, que preveu destinar un 30% de l'energia produïda a famílies vulnerables. Parlen d'actuar sobre els centres educatius, però han frenat en sec el programa Transformem els Patis, passant de 70 actuacions al mandat anterior a només 9 en aquest. Per no parlar del programa Protegim les Escoles, que directament se l'ha encarregat. I finalment, parlen d'accions a curt termini però sense garanties clares de dotació econòmica. No hi ha calendari vinculant, no hi ha territorialització i el més greu, no hi ha cap mirada interseccional que abordi com que l'afecti de manera diferent segons el barri, el gènere o la classe social. Senyora Bonet, Vostè avui es posa el pin de la lluita climàtica, però demà seguiran amb les mateixes polítiques retardistes de sempre. Més asfalt, més cotxes, més avions i més turisme. Aquest pla que avui ens presenta és un exercici d'autocompleença. és posar-li un llacet a mesures ja existents i fer veure que s'està actuant. Però la ciutat necessita molt més que això, necessita una visió de futur que no es limiti a administrar la inèrcia, sinó que es proposi canviar de veritat el model de ciutat. Si més no, a intentar-ho de forma decidida, com es va intentar durant els dos mandats anteriors.

Sí, moltes gràcies, molt bon dia a tothom. Gràcies també per la presentació d'aquest pla, que és un pla que veiem ben plantejat i que per tant el rebem en principi amb bons ulls. Un exemple també que pot servir per altres ciutats mediterrànies que volen enfortir la seva resiliència, perquè la calor per nosaltres a la Mediterrània és el principal risc del canvi climàtic. I per tant veiem com aquest pla ho enfoca bé com a risc, des de la protecció de la ciutadania, i parlem de protecció perquè... quan es diuen que hi van haver més de 200 morts el 2024 a causa de la calor, vol dir que s'ha de protegir la ciutadania, però també des del punt de vista de l'afectació de les infraestructures o de l'economia, per tant, el funcionament de la ciutat. Per tant, veiem que Barcelona és excel·lent en la literatura i en la redacció d'accions, però que fallen en el moment de la valentia en l'acció. perquè el pla com a tal i com s'explicava es nodreix d'altres plans anteriors i per tant la confiança en l'èxit és certament limitada. Exemples de la implementació. La xarxa de refugis climàtics. S'ha dit que s'augmentarà i que s'augmentaran també aquests horaris i també el calendari que tenim dels refugis climàtics. Però mirin, venim d'un pont de Sant Joan amb temperatura rècord en què totes les biblioteques de la ciutat han estat tancades. Per tant, de la xarxa de 400 refugis climàtics ens hem de preguntar quants en són parcs sense arbres o espais privats de pagament o quants tenen horaris restringits o tanquen en ple estiu. Increment del verd a la ciutat. On es preveu instal·lar aquest verd? Perquè de moment no estem veient un impuls del verd a la ciutat. Mencionen el Pla Bressols pel Clima. Les bressols les tenim a més de 30 graus amb nadons que no s'hi poden estar perquè no funciona l'aire condicionat o perquè només tenen estances que van amb ventiladors. I no és una de forma accidental. Escola Bressol Forestier, la Morera, Diagonal Mar, la muntanya, el tren, les quatre torres, el Chemica, totes aquestes tenen problemes amb el que és la climatització. Parlen del Pla de Protecció de Personal Municipal, també és el personal municipal, aquest personal que està a dins de les bressols, o el personal de neteja, que arriba a aquesta casa a primera hora del matí i es posa a treballar a més de 35 graus. Parlen també del Pla Clima Escola, que n'han parlat molt, i aquest Pla Caló ens marca que la millora del confort tèrmic per a les escoles serà pel 2035. D'aquí a 10 anys vagin i expliquin-ho a les comunitats educatives que ja no poden més aguantar les altes temperatures ara amb els casals Escolars. Transformem els patis, un programa que està parat. Paviments drenants i reflectors, hem de reduir l'asfalt, i ho sabem, per apostar per altres tipologies de paviments que ens apropin i que no ens situin en una illa de calor constant quan estem a l'espai públic. Però a Pimar Gall, quan hi ha hagut un nyapa amb el paviment, doncs retornem a l'asfalt. L'aigua i les fonts. Estem veient com tenim a la ciutat espais d'aigua que els inaugurem, Glòries mateix, un espai d'aigua inaugurat i que no està plantejat perquè en plena onada de calor aquell espai en què hi ha aigua, els infants s'hi puguin remullar i puguin tenir una estona que evidentment no els impliqui estar directament exposats al sol. Per tant, I a cabo, és un bon pla, és un bon pla estructurat, però que la realitat no s'avingui als plantejaments i als objectius que es volen assolir, que per tant realment pugui millorar la vida d'aquelles persones que estan més afectades per la calor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, del Partit Popular.

Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Ens agradaria començar amb una qüestió de forma que ja diu molt del fons. Aquest pla, aquesta mesura de 128 pàgines s'ha entregat als grups fa una mica més de 48 hores abans d'aquest ple. No és admissible demanar a l'oposició una valoració acurada i rigorosa amb aquest pla. Termini de temps. Si vostès volen consens, cal treballar amb responsabilitat institucional. Parlem del Pla Caló 2025-2035. És un pas necessari per arribar tard. La nostra ciutat no pot esperar una dècada. Les onades de calor ja són presents i cada estiu tenim més i més ciutadans vulnerables en risc. El Pla apunta algunes línies, refugi i climàtics, millora de l'espai públic, intervencions, equipaments i escoles. Però té mancances greus. No detalla el pressupost global ni els terminis. Per les escoles sí fa quantificació, però no per la xarxa d'ombres, ni pels habitatges vulnerables, ni per la transformació del patro urbà. Si no sabem què es farà, quan es farà i amb quins calés es farà, el Pla perd tota la seva credibilitat. I la calor no afecta a tothom igual. La Nú Barri, Ciutat Vella, Horta Guinardó, hi ha més densitat, menys verd i una població més envellida i vulnerable. Cal prioritzar aquests barris i aquestes persones. I el Pla no ho fa. Volem posar l'accent amb una urgència als patis escolars i la zona de jocs a l'ombra. N'hi ha molts en aquesta situació. No podem tenir els nens i nenes jugant sota el sol de l'estiu. Jo, senyora Bonet, li animo que al sortir d'aquest ple vagi aquí al darrere, a la plaça Sant Miquel, i posi la seva mà al tobogant metàl·lic. Posi la mà i s'adonarà del que estem parlant. Davant d'això, propostes clares. Plantar arbres a gran escala i crear corredors verds als carrers més durs i càlids. Crear refugis climàtics de proximitat a cada barri, oberts durant tot l'estiu, no com ara, només alguns dies i algunes hores. També hi ha onades de calor durant les nits. I reiterem que cal cobrir amb tendals els jocs infantils, els patis escolars i les zones d'Ars Basio de Gossos, perquè les nostres mascotes també pateixen i molt la calor. Aquest pla ha de ser més, molt més que una declaració d'intencions, ha de traduir-se en accions valentes, ràpides i efectives. Perquè el canvi climàtic i la calor extrema no esperen, l'Ajuntament de Barcelona tampoc pot esperar. Si us plau, posin les piles. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula al regidor Senderos de Vox.

Gracias y buenos días a todos. El plan calor decenal que nos presentan es, en realidad, la constatación de un fracaso en las políticas de las últimas legislaturas en materia de bienestar y consiste en una nueva campaña de propaganda para tratar de disimular la falta de previsión y la nefasta gestión de los recursos municipales. Es oportunista por cuándo presenta la medida, señor Bonet. La presentan hoy, cuando el calor del verano ya arrecia, y no meses antes, como se esperaría de un buen gobernante, o sea, adelantándose a los problemas inmediatos de sus gobernadores. Nosotros, en sentido general, hemos sido muy críticos con el Plan Clima, que entendemos que responde a los delirios de un dogma climático promovido por élites globalistas de izquierdas, que se basa en una narrativa catastrofista, incorporando conceptos como justicia climática, participación ciudadana deliberativa o redistribución de cargas. para tratar de justificar una excesiva intervención municipal, una limitación de las libertades individuales y económicas y, cómo no, un gasto público abrumador, típicas del socialcomunismo, alejadas de las políticas basadas en expertos, técnicas y autocrítica. Con él no desaprovecharon la oportunidad de arrodillarse sumisamente frente a la ideología del consensu WOC y de la nefasta Agenda 2030. El Plan Calor lo han dotado generosamente, con casi 112 millones de euros, para seguir haciendo lo que hacían. Especialidad socialista de comprar nubes y vender humo. Y, por contrario, son inmensas las carencias de los últimos años, como, por ejemplo, los de la guardería Alchemica de San Martín, por ejemplo, que lleva siete meses con la climatización averiada y con los niños sufriendo golpes de calor y con riesgo para su salud. No han sido capaces de solucionar esos problemas con 4.000 millones de presupuesto municipal, pero hoy traen este plan de propaganda que pretenden hacernos creer que va a ser milagroso. En la construcció de su relato parecía importante obviar el año 2024 y el 2025. No parecieran datos como que en Cataluña tenemos los pantanos llenos al 80%. Han omitido tan importante detalle y se dedican a alarmar a la población planteando escenarios de 50 grados en Barcelona y cuando miran para otro lado de la prevención de inundaciones, por ejemplo, que aquí no podía faltar tampoco su persecución constante al vehículo privado. En Vox defendemos siempre la libertad de movimientos y no nos oponemos a las restricciones al coche. El fin de la sequía se decretó a principios de abril, hace cuatro meses, y las principales fuentes siguen secas. ¿Quieren hacernos creer que las están revisando antes de ponerlas en funcionamiento cuando las han tenido más de dos años sin agua? Nos están robando las fuentes. Hemos de llevar a cabo políticas distintas que crean de verdad en los parques y jardines, que huyan de las plazas duras exentas de vegetación y tierra, que dejen de concebir un parque como una plaza de mercado y que dejen de poner mercados en lugares de parque. Pero ustedes, en vez de esto, pretenden seguir con su especialidad, como he dicho, de comprar nubes y vender humo.

Moltes gràcies. Té la paraula la ponent per dos minuts i 22 segons.

Gràcies. Senyor López, la veritat és que lamento... que pensi que això és un exercici d'autocompleença, perquè més aviat aleshores ho he de pensar que el seu és un exercici de demagògia. Com li deia, aquest pla està construït a partir de tota la feina que s'ha fet en els últims mandats. Senzillament s'ha continuat treballant amb la mateixa dinàmica, obrint, en tot cas, encara més la transversalitat de les polítiques. De fet, per exemple, el Pla Caló incorpora el Pla Natura, que es va aprovar al mandat passat. Per tant, està dins d'aquest... mateix pla, i hi ha mesures pal·liatives, com algunes de les que han sortit aquí, mesures a curt, a mig i llarg termini, senyora Laïlla, per la seva preocupació sobre les piscines municipals, tal com ja vam dir, formen part dels refugis climàtics, i tot i que sí, hi ha preus públics, aquests estan bonificats i tal com vam dir, no hi haurà cap nen que es quedi sense poder accedir a una piscina per un tema econòmic, i així vam treballar el passat mandat i continuem el passat estiu i continuem treballant així en aquest estiu, amb la idea que les piscines també són refugis climàtics. Hem posat en marxa, per la falta de concreció que vostè deia, hem posat en marxa, com vostè sap, no només el Pla ClimaEscola, climatitzant escoles, També el Pla d'Ombres, aquest estiu més de 50, finals de mandat 194. Hem posat en marxa el Pla d'Espais de Proximitat i Interiors, més verd a la ciutat. Hem seguit incrementant la xarxa de refugis climàtics, com bé es demanava, i s'ha fet, a més a més, a partir d'una eina absolutament necessària, que és un mapa de vulnerabilitat a la calor, per poder insistir justament en aquelles àrees de la ciutat on hi havia més vulnerabilitat a la calor. I a més a més ho hem fet amb partida pressupostària, 112 milions d'euros. Per tant, ni generalitats, ni aspectes inconcrets, ni falta de compromisos pressupostaris. Estic dient exactament el que hi ha en aquest pla que acabo de presentar i que no s'ajusta en res el que vostès deien. Hi ha mesures pal·lectives, hi ha mesures estructurals, mesures que transformen la pell de la ciutat, com per exemple els sistemes urbans de drenatge sostenible. que comporten la despavimentació de determinades àrees per poder lluitar contra l'efecte illa de calor i poder filtrar l'aigua i enriquir la xarxa d'aigua freàtica. O proves pilot de paviments refractants. Tot això hi és i crec que és un pas endavant, una feina feta des dels equips de la casa que s'ha de posar en valor.

Moltes gràcies. Junts 33 segons.

Sí, gràcies. Senyora Bonet, jo el que li diria és que menys maquillatge amb aquests temes de calor, perquè és evident que l'any passat ja en vam parlar en comissió i en plenari d'aquest tema, però la regidora que els parla s'ha dedicat a mirar, segons el mapa de l'Ajuntament, per exemple, les isocrones per arribar als refugis climàtics. Jo els demanaria que ho fessin, entre altres coses, perquè hi ha molts refugis climàtics que en plena caniculada d'agost estaran tancats i, per tant, no es donarà compliment, com ja no es dona ara, que estiguin a menys de 10 minuts de casa de tothom. Tinc un refugi climàtic a prop. I després, el tema de les ombres i dels parcs. És evident que hi ha més ombres, és evident que hem de climatitzar més escoles, però encara el més calent és a la Higüera.

Moltes gràcies. PP, 21 segons. Doncs, tancem aquest debat i passem a la propera proposta.

que formula la tinenta Maria Eugènia Gai sobre estratègia internacional de la ciutat anys 25 a 29. Tinenta.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Avui presentem la mesura de govern que aprova l'estratègia internacional de Barcelona 2025-2029, una eina clau per definir com la nostra ciutat es posiciona en un món interconectat, canviant i profundament exigent i que ha estat possible gràcies a la gran feina dels equips experts de la Casa, de la Direcció de Relacions Internacionals, liderats per Felip Roca, en coordinació amb l'equip de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació Internacional, que dirigeix David Guestà, i la gerent de l'àrea Marta Clari, a les que vull agrair molt, sincerament, la seva feinada. Aquesta estratègia parteix d'un convenciment ferm. Les ciutats que volen protegir el benestar de la seva ciutadania i incidir en el futur han de tenir veu pròpia en els grans debats globals i han de saber convertir aquesta veu en propostes, aliances i capacitat de transformació real. Barcelona afronta aquest repte des d'una trajectòria plenament consolidada en l'àmbit internacional, un llegat que han deixat com a herència tots els que han liderat la institució en el transcurs dels anys i han assentat un model propi de diplomàcia de ciutats que entén que l'acció global, més enllà de representar una oportunitat, és una responsabilitat institucional que han assumit com a pròpia. Aquesta estratègia enforteix ara la nostra capacitat de lideratge, alinea les prioritats internacionals amb les polítiques públiques locals i situa la ciutadania al centre de l'agenda global. Davant dels grans reptes que tenim, com la crisi climàtica, les desigualtats creixents, la transformació digital i la necessitat de reforçar la diplomàcia i la democràcia dels drets humans a través de la defensa de la cultura de la pau, hem articulat una estratègia que aposta per afrontar els mateixos en la seva integritat. I per tant, davant d'aquests reptes, Barcelona actua i ho fa amb una mirada oberta al món, però també amb els peus ben arrelats a la realitat de la ciutat i a les necessitats de les persones que hi viuen. Aquesta estratègia internacional 2025-2029 s'articula al voltant de quatre grans objectius operatius. Primer, consolidar el posicionament internacional de Barcelona com a ciutat referent, influent, oberta i atractiva. Això es concreta en la nostra presència activa en xarxes com Metrópolis, Eurocities o CGLU, en la participació en espais multilaterals com el Comitè de Ciutats de l'OCDE o l'Agenda Urbana de la Unió Europea i en el lideratge en àmbits com la diplomàcia climàtica, els drets digitals i la governança global. Volem reforçar la nostra capacitat d'incidència i continuar atraient grans esdeveniments internacionals de primer nivell, com serà el Congrés Mundial d'Arquitectura. Segon, projectar Barcelona com una ciutat europea i mediterrània de referència, amb capacitat d'influència política, institucional i cultural. La nostra ciutat es connecta amb Europa per geografia, però també pels seus valors de la igualtat, la llibertat i la solidaritat. Apostem per reforçar els vincles amb Brussel·les i amb les principals ciutats del continent, però també per impulsar una relació més justa i estructurada amb el sud global, especialment amb el Mediterrani i l'Àfrica. Ho fem des del diàleg, des de la cooperació i des del reconeixement mútu, iniciatives com el Fòrum Regional, la Unió per la Mediterrània o la cooperació municipalista, que ens permeten construir una diplomàcia basada en la proximitat, en la igualtat i en la pau. I en tercer front és també enfortir la dimensió internacional de les polítiques públiques municipals. Aquest objectiu és essencial perquè l'acció internacional ha d'anar connectada a les prioritats locals. Volem que la internacionalització generi impacte concret en àmbits com l'educació, la cultura, la salut, la innovació, l'habitatge o la sostenibilitat. I per aconseguir-ho cal una col·laboració activa amb els centres de recerca, amb les universitats, les empreses, les entitats del tercer sector i la cooperació tècnica municipal. La projecció internacional ha d'anar acompanyada d'un retorn social i d'una capacitat real de transformar la ciutat des de l'acció compartida. I en quart lloc i la quarta esfera és posar les persones al centre de l'acció internacional. Aquesta estratègia es construeix des d'una mirada diplomàcia de valors. Barcelona defensa els drets humans, impulsar l'agenda feminista global, participa en la definició dels drets digitals a escala internacional i treballa per una cultura de pau arrelada a la seva tradició cívica i democràtica. L'estratègia també incorpora el compromís de fomentar la participació ciutadana en l'àmbit internacional i obrir espais perquè la societat civil tingui veu i influència en els debats globals. Perquè aquesta estratègia sigui efectiva, proposem un model de governància internacional obert, transparent i participatiu. Un model que articula la transversalitat dins de l'Ajuntament, però també la col·laboració amb la resta d'institucions del país, amb els actors socials, acadèmics, econòmics i culturals de la ciutat. Tindrem indicadors clars, un sistema d'avaluació anual i un mecanisme de seguiment col·lectiu perquè l'acció internacional sigui també una política pública avaluada i millorada de forma contínua. I precisament volem una Barcelona present i activa en el món, però sempre amb la ciutadania al centre. Una Barcelona que connecta, que transforma i que inspira amb l'ajuda de tot el seu consistori.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Alzina, en nom de Junts.

Moltes gràcies. Gràcies, Tinent, per aquest resum d'una estratègia que és llarga i que articula molta de la feina que l'Ajuntament de Barcelona ja ha fet i que vol fer. Compartim el diagnòstic que les ciutats han de tenir un paper central en l'escenari global i que Barcelona, com a capital del país i de la Mediterrània, ha de visualitzar aquest lideratge. Per això mateix, ara fa uns mesos defensàvem que s'accelerés l'obertura de l'oficina de l'Ajuntament de Barcelona precisament a Brussel·les per tenir aquesta incidència directa en les institucions europees. Convenim, per tant, que aquesta estratègia és un punt de partida, però hi volíem fer alguns matisos que entenem que són importants perquè sigui realment útil. En primer lloc, volíem dir que, a pesar que el principi de subsidiarietat, aquest de decideix qui millor coneix, forma part del text i apareix, entenem que hauria de ser en major mesura un eix vertebrador perquè aquesta diplomàcia de ciutats ha de fer que qui millor coneix la realitat de Barcelona sigui qui té més capacitat d'incidència en favor de la ciutat i del país. Per tant, aquest un primer matís. Un segon matís, cal una acció exterior més coordinada entre Ajuntament i Govern. En certa manera, això ho traduiríem en dir que cal posar la marca Barcelona també al servei de Catalunya i de l'acció exterior de tot el país. En tercer lloc, Cal posar més en valor, entenem en aquest text, en les polítiques que s'esprenguin també, però també en la retòrica, en la identitat pròpia de Catalunya com un actiu estratègic, llengua, cultura, tradició d'autogovern, però també innovació social i econòmica caracteritzen el model Barcelona, ha de ser una part indestriable d'aquesta projecció de Barcelona al món. I també creiem que seria important reforçar els mecanismes d'avaluació i rendició de comptes en termes d'impacte efectiu d'aquestes polítiques en els indicadors de ciutat i concretar, evidentment, aquests eixos de treball en una sèrie de projectes més tangibles i calendaris més definits. trobem a faltar que hi hagi una implicació més directa també del teixit social, empresarial i universitari en algun dels eixos que es proposen. I per tant entenem que seria positiu incorporar-ho, fer-ho explícit i involucrar aquestes institucions en una lògica moltes vegades de co-decisió per poder tenir més incidència. I finalment, no directament relacionat amb el text, però sí amb el que el contextualitza, agrairíem un mando més clar i més coordinat de les diferents unitats de la casa que es dediquen als temes d'internacional. Per tant, no només el servei que està a favor i que dona suport a les xarxes de diplomàcia de ciutat, sinó també a la peça de promoció econòmica amb la de cooperació i, per exemple, tota aquesta feina que s'ha de fer a Europa. En qualsevol cas, valorem positivament l'esperit de la proposta i demanem al govern que prengui nota de tots aquests matisos.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa de Comuns.

Moltes gràcies. Bon dia a tothom. Sí, aquest és un document que planteja un conjunt d'objectius o de línies d'acció que l'Ajuntament fa o farà en l'àmbit internacional. En la línia que us comentava abans, compartim el paper clau de les ciutats. Nosaltres sempre hem pensat que la força municipalista és la clau per arrossegar també darrere de totes les ciutats, estats, a tot el món, però vostès parlen d'una ciutat connectada, d'una ciutat d'oportunitats, d'una ciutat de drets, d'una ciutat compromesa amb el clima i d'una ciutat de pau. Però no trobem ni una línia en aquesta estratègia sobre quina serà la calendarització de tot plegat o quin serà el pressupost, allò que invertirem en tota aquesta estratègia. Estaria molt bé també que ens ho puguin fer arribar amb detall. Parlen de xarxes arreu, per fer front davant dels drets, davant la pau, davant l'agenda social. També hagués estat bé actualitzar en el context actual una estratègia com aquesta on estan les xarxes per fer front a l'extrema dreta, per fer front al feixisme, per fer front als discursos d'odi o per fer front o conjunts de ciutats-refugis davant de persones que arriben a les nostres ciutats fugint per raons de gènere, d'orientació sexual o de religió. També ha estat bé en una proposta com aquesta, una estratègia com aquesta, reconèixer les relacions internacionals no comencen quan entra el Partit Socialista, reconèixer els històrics, fer referències a la C40 on vam tenir la vicepresidència o la xarxa Fairless City. Però el que més ens sobta i ens preocupa és la coherència de polítiques en una estratègia com aquesta. I aquí penso que hi ha molt marge de millora. Parlem o parlen de ciutats compromeses amb el clima, quan amb una mà parlem de ciutats compromeses amb el clima, però amb l'altra desmuntem els eixos verds, desmuntem les superilles, estem a favor de l'aeroport i organitzem saraus com la Fórmula 1 al Passeig de Gràcia. I per tant, aquestes són les ciutats que volem exportar en fora. Parlem de ciutats de drets, on estem restringint el dret a l'empadronament, estem desallotjant persones sense alternativa habitacional, Aquesta és la ciutat que volem exportar a fora. I per posar un darrer exemple, parlem de ciutats pel dret a l'habitatge a nivell europeu, on demanem més finançament, finançament que serà molt benvingut, però durant dos anys cap nova promoció d'habitatge. Si ens han cedit onze solars a l'Incasol, veurem què és capaç de fer a l'Incasol en els darrers dos anys que queda. I per tant, en aquest sentit, convertim una part d'aquesta estratègia, però estem preocupats per aquesta doble reserva o doble mirada, i per això els volem demanar, en aquest sentit, més coherència de polítiques. Què volem exportar fora? Una Barcelona aparador, una Barcelona amb aquest doble discurs, amb una mà a un i amb una mà a l'altra, o una Barcelona que cuida, i sobretot cuida, en sentit ampli de la paraula, la gent que viu a la seva ciutat, perquè aquesta ciutat és per poder-hi viure. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac Esquerra.

Sí, moltes gràcies. Gràcies per la presentació. Bé, què són avui en dia les relacions internacionals, la diplomàcia de les ciutats d'una ciutat com Barcelona en un escenari realment canviant de tensions geopolítiques, de crisi del multilaterisme i descens del subglobal? Quin paper té la ciutat de Barcelona en una Europa en guerra? O quin rol ha de jugar en aquest conjunt de xarxes de ciutats, sovint impulsades per la mateixa Barcelona, en què els pesos de poder han canviat? Què fa Barcelona al món, aquesta ciutat que ha liderat tradicionalment el municipalisme a escala internacional o que defensa la democràcia local en grans espais de negociació multilateral davant dels estats mateixos? En aquest moment d'incertesa, aquesta estratègia internacional de Barcelona ens hauria d'ajudar a guiar-nos. un punt d'inflexió en el qual hi podríem posar realment molta ambició, especialment ambició política. Crec que el document que se'ns presenta no respon a la magnitud de la situació, que certament és molt àmplia. Ara, el que sí que fa és que ens aproxima a marcar un consens institucional del que ha de fer Barcelona quan té acció exterior, i per tant tenim un marc de treball que ens pot ajudar a avançar. Voldríem, però, afegir-hi algunes qüestions. La primera, molt interna, però en un context molt elevat de tensions i conflictes bèl·lics que estan provocant milers d'assassinats entre la població civil, vulnerant els drets humans i tractats internacionals, el que veiem és que l'acció humanitària i de cooperació i desenvolupament no pot anar deslligada de la diplomàcia i les relacions internacionals. Per tant, és moment que l'Ajuntament realment readreci aquesta acció de cooperació i l'acció internacional en una única direcció i mateixa direcció. Al segon punt, trobem a faltar també l'ambició de defensar també els nostres drets al món, els drets dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. En els eixos de treball que plantegen es parla de les persones de la Barcelona de Ciutats de Drets, i un d'aquests drets és també la llengua catalana. Per tant, en un moment en què el català està fortament amenaçat amb intents constants de reduir-lo, de boicotejar-lo, i només cal veure les mobilitzacions que tenim del Partit Popular a Europa per la no aprovació del català com a llengua oficial, també és imprescindible que Barcelona pugui aportar i pugui realment aprofitar totes les relacions ciutat-ciutat que pugui tenir per transmetre la necessitat del reconeixement de la llengua, una llengua mil·lenària. I la tercera, més com a reflexió, és que Barcelona faci política en les seves relacions internacionals, amb una auge de l'ultradreta, discursos d'odi, racistes, contraris a tots els principis democràtics i humans, aprofitin totes les vies internacionals de lluita. I si no hi són, doncs les poden crear, com va fer Barcelona fa 40 anys. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Emilian del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. És evident que en termes generals tothom pot compartir els eixos i els objectius de l'estratègia internacional que avui ens presenta el govern. Són tan genèrics que qui s'hi podria oposar? Qui suposarà que Barcelona aspira a ser un acte global en veu pròpia en la construcció d'un escenari mundial europeu i mediterrani? Ningú. Però precisament aquí roue el problema. Tot és tan genèric que queda en una simple declaració d'intencions. Vostès no han presentat una estratègia, han presentat un compromís, un compromís amb la correcció política més ortodoxa. Hi ha molta xerrameca postmarxista i woke, és molt PSC, certament. És el que abans em deia Esquerra caviar i avui els podríem anomenar com revolucionaris d'Instagram o activistes del branch. Des del Partit Popular creiem que aquesta estratègia li manca ambició política. I ho diem amb voluntat constructiva. Per començar, no disposa d'un pressupost específic per àrees, cosa que dificulta enormement la seva implementació. Sense recursos concrets, tot queda només en paraules. A més, no tenim mecanismes d'avaluació externa actualitzats. Com podem fer un seguiment rigorós si no disposem d'indicadors clars, transparents i independents? Es fa referència a la tasca de la comissionada d'Afers Europeus, però la realitat és que no sabem quin és exactament el seu rol ni com es coordina amb la Generalitat i la resta d'administracions en els projectes europeus. No coneixem els resultats de les seves reunions ni les iniciatives presentades, ni els ajuts o fons europeus aconseguits. Aquesta opacitat contrasta amb l'exigència de transparència que mereix la ciutadania. Però la nostra preocupació va més enllà. Aquesta mesura no assumeix lideratges ni aposta per canvis estructurals. Sí fa alguna menció superficial a la crisi climàtica o als conflictes com el de Gaza. Però no hi ha, en el millor dels casos, cap proposta política ambiciosa per transformar el model de relacions internacionals de la ciutat. és que, per exemple, sobre Palestina i Israel, aquest Ajuntament ha decidit renunciar a ser part de la solució. S'ha posat clarament en contra d'Israel, del seu govern, però també de les seves empreses i de la seva societat. Aquest govern ha decidit ser part del problema, ha decidit buscar l'aplaudiment de Hamas, de Hamas, i l'ha trobat d'aquesta organització no precisament feminista ni pro-LGTBI. A l'estratègia, com deia, hi ha molta retòrica, retòrica progre, però poca substància. En qüestions importants, la veritat és que s'han esforçat tant per no mullar-se que el document és impermeable a la realitat. No es parla del comerç internacional, ni del turisme, ni d'una estratègia econòmica internacional potent que situï Barcelona com a capital de referència. S'aposta això sí per la participació en xarxes de ciutats com Mayors for Housing presumint d'un lideratge internacional en matèria d'habitatge. No vull ser aquí irònic, però siguem honestos, com podem liderar res en aquest àmbit si a casa nostra les polítiques d'habitatge acumulen fracassos i expulsen milers de barcelonins. Si continuem mantenint mesures com la del 30%, que és un fracàs absolut, que ni deixa ni deixa construir, no poden ser exemples de res.

Només poden ser exemples de mala política.

Gracias, alcalda. Hoy nos presentan aquí la Estrategia Internacional de Barcelona, un brindis al sol, un documento plagado de globalismo azucarado, objetivos de demolición social copiados y pegados filparranda de la Agenda 2030 y un plan de ingeniería social de lo más espeluznante. En definitiva, una Macedonia totalmente ajena a la realidad que sufrimos los barceloneses, pero que queda muy bien, parece que hacemos algo. Mientras el Gobierno presume en el documento de ser una ciudad de paz, Barcelona lidera las estadísticas de criminalidad de España. 48 delitos por cada 1.000 habitantes, un 50% más que Madrid, que no es precisamente un ejemplo. En algunos barrios de Barcelona hay de todo menos paz. Mencionan un plan de vivienda, pero todos conocemos el único plan que hay, mantener las fórmulas que han fracasado rotundamente una y otra vez, seguir permitiendo la ocupación y espantar al que quiere invertir. Hoy conseguir un piso en Barcelona es misión imposible si no eres Ocupa o eres un inmigrante ilegal. El propio gobierno municipal lo reconoce. La vivienda es ya el segundo mayor problema de la ciudad. Y también reconoce el gobierno que la medida del 30% no funciona. Lo reconoce Junts, pero no son capaces de derogarla. Hablan de a ver cómo lo cambian, pero no lo derogan. Oigan, reconozcan el fracaso, no pasa nada. Barcelona se parece cada vez más a un barrio marginal del Magreb que a la capital del Mediterráneo que aspira a ser. Es esta la única internacionalización a la que navega la ciudad desde hace años, más lejos de Europa y más cerca de África. Es decir, más lejos de ser una ciudad de paz y más cerca de ser una ciudad sin ley. Y la guinda de la Agenda 2030, el catecismo según el bipartidismo que gobierna en Bruselas. Todo este documento desde luego es un catecismo de esa ingeniería social globalista, pero ni una sola palabra sobre los problemas reales de la gente mortal, de la gente que madruga y se levanta para ir a trabajar. La que está preocupada por una seguridad, por encontrar una vivienda digna para crear una familia, poder pagar el recibo de autónomos o poder subsistir en una ciudad tan antipática para los barceloneses y los turistas y tan atractiva para los delincuentes y los ilegales. Frente a todo esto, en Vox lo tenemos muy claro, la única estrategia válida es devolver a Barcelona su brillo. Una ciudad limpia, segura, orgullosa de su historia, identidad y un faro de prosperidad. No queremos más tercermundismo ni planes rimbombantes que no atacan los problemas de la ciudad y que solo buscan desviar la atención y más marketing. La prueba es que no hay ni siquiera presupuestos claros en este documento. Por eso votamos en contra de este plan, porque la Estrategia Internacional de Barcelona debe comenzar por reconquistar Barcelona para los barceloneses y volver a tener una ciudad segura. Entonces es cuando podremos empezar a presumir de ser una ciudad de paz. Gracias.

Té la paraula la ponència.

Sí, a Carla. Moltes gràcies. Constatar i informar que efectivament l'oficina Brussel·la serà inaugurada l'últim trimestre d'aquest any. Per tant, que sàpigueu que hem estat treballant també en aquesta línia. En quant a la participació activa en les diferents xarxes internacionals, destaca també que el nostre alcalde va obtenir la vicepresidència d'Eurocities i que l'any 2028 en serà la presidenta. que Mayors for Housing és una proposta i un projecte que es va iniciar i va arrencar des de Barcelona i que està ja a més de 16 ciutats europees unides, que és per reivindicar aquest dret a l'habitatge digne a Europa i, per tant, poder fer pressió perquè hi hagi més fons europeus destinats a millorar aquest dret. En quant als discursos de l'Odi, recordar-vos que al desembre vam celebrar el Foro UNESCO contra el racisme i les discriminacions, creant l'aliança per combatre precisament aquestes discriminacions que va ser presentada a París pel nostre alcalde el mes de febrer. En quant al nostre compromís amb els drets humans, recordar l'última declaració institucional que es va subscriure en aquest plenari amb suport precisament al respecte al dret internacional humanitari i a l'exigència a l'alto al foc, també recordar les nostres contribucions, els nostres convenis amb l'ONRU, a més de 500 milions. 500.000 euros per poder ajudar el suport a la franja de gasa i el suport humanitari. I, sobretot, dic que prenc nota de tots aquests matisos en quant a les polítiques vinculades amb la llengua, que efectivament traslladarem els equips i la transparència. Gràcies.

Moltes gràcies. 12 segons, Esquerra Republicana.

Sí, només molt ràpidament també en referència a la moció que per exemple ara plantejava que es va aprovar en l'últim plenari sobre la relació també amb el port i amb l'aeroport i amb totes les entitats que tenen a veure amb el conflicte a Gaza. Si us plau facin efectiu perquè sabem que per exemple el dilluns arriba al port un vaixell amb què hi haurà càrrega material que ha d'anar directament cap a Israel pel conflicte de Gaza. Així que si us plau facin la feina. Gràcies.

Moltes gràcies. Vox, 26 segons. Molt bé. Doncs, com no es vota, passem ja a la següent part, que és la... Proposes d'acord.

Comencem per la Comissió de Drets Socials per dotar els crèdits necessaris per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors amb posició favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, PP i contrari de Vox.

Correcte. Punt tercer, per dotar els crèdits necessaris del pressupost de l'Institut Municipal de Serveis Socials per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors Vot favorable PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra, PP i contrari de Vox.

Punt quart per aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit en favor d'Andesa Energia.

Posicionament favorable de tots els grups. Punt cinquè, Comissió d'Economia. per designar a la senyora Laia Castellana Martínez, membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona Activa, posicionament favorable a tots els grups.

Punt 6è, amb intervencions, per aprovar els comptes anuals tancats a 31 de desembre del 24 de les societats municipals. Té la paraula el Tirem Baix.

Sí, bon dia, president. Es presenta en aprovació en aquest plenari els comptes de les societats mercantils municipals, Barcelona Serveis Municipals, Informació o Comunicació de Barcelona, que és la societat que gestiona BTV, Barcelona Activa, Barcelona Infraestructures Municipals, Barcelona Cicle de l'Aigua i Foment de Ciutat. L'aprovació dels comptes anuals correspon a aquest plenari en la mesura que aquestes societats, el 100% de les seves accions pertanyen a l'Ajuntament, amb la qual cosa aquest plenari actua com a Junta General d'Accionistes. I el que aprovem avui són els comptes anuals, si han estat aprovats i formulats de forma correcta, i també la gestió dels administradors i els consellers que participen en aquestes societats. Volem destacar, bàsicament, diferents qüestions. En el cas d'informació i comunicació de Barcelona, ha passat d'un resultat negatiu el 21 de 1.291.000 euros a un resultat positiu el 22, el 23 i el 24. Hem pogut canviar una miqueta la situació i amb una estabilitat d'aquesta societat que era molt important. En el cas de BCM manté una tendència positiva, ja que el 2020, degut a la pandèmia, va tenir un resultat negatiu d'uns 25 milions i els exercicis 21, 22 i 23 han estat positius i el del 24 ha tingut un resultat de 19,2 milions d'euros. Totes les auditories són favorables. Avui el que fem, bàsicament, és aprovar els comptes, fer un procés de comptabilit i com a Junta General, aprovar el rendiment de comptes també respecte als consellers que han participat en aquestes societats i tots i cada una d'aquestes societats, tal com he dit abans, tenen les auditories favorables i mencions específiques als informes sobre alguns recriments legals i reglamentaris. Agrair, finalment, la feina i dedicació del personal i demanar el vot favorable a tots aquests. Moltes gràcies. Regidor Vives, de Junts.

Sí, gràcies, alcalde. Des del grup municipal de Junts per Barcelona i com ja li havíem pogut avançar en privat el tinent d'alcalde Jordi Baix, inicialment el nostre grup municipal volia votar de forma contrària a l'aprovació d'aquests comptes anuals i dels informes de gestió de les empreses municipals. Aquest vot en contra no responia a una qüestió de forma, som conscients que tots els expedients consten d'informes jurídics que els recolzen, sinó que es tractava d'una qüestió de fons. No ho fèiem tampoc per qüestionar la feina tècnica. De fet, volem aprofitar aquesta intervenció per agrair tota la gran feina, la gran tasca que donen a terme els professionals de totes aquestes societats mercantils, sinó que ho fèiem per posar a manifest les males decisions polítiques que hi ha al darrere. El nostre vot contrari pretenia ser un vot contrari amb un toc constructiu i com a voluntat de donar-los un toc d'atenció al govern per posar de manifest un cop més que el seu model de gestió considerem que és un model esgotat, erràtic i mancat d'estratègia política, però per responsabilitat ens abstindrem per permetre l'aprovació i donar compliment així als requisits mercantils, legals i comptables. Si analitzem cas per cas els resultats empresarials de les societats mercantils participades per l'Ajuntament de Barcelona, el diagnòstic és força preocupant. Hem percebut que hi ha manca de prioritats clares, desconnexió de les realitats territorials amb els barris, els districtes i amb els sectors, i una tendència creixent a utilitzar les empreses municipals com a eines de màrqueting en lloc de motors de transformació urbana. En moda anecdòtic podríem destacar, per exemple, la intenció d'utilitzar un Consell d'Administració per canviar la imatge corporativa d'una de les societats per fer-la casualment cada vegada més semblant a la imatge corporativa del Partit dels Socialistes de Catalunya. En molts àmbits hem detectat que hi ha sectors i molts àmbits de la ciutat que continuen sense rebre el suport necessari. Hem detectat projectes estratègics que s'eternitzen mentre els costos o els sobrecostos es multipliquen i hem detectat intervencions urbanístiques que pateixen o parteixen d'una manca d'unitat de criteri alarmant. Per tot això ens abstindrem, però no volem acabar sense dir que Barcelona pot continuar pagant les conseqüències d'una gestió mediocre.

Té la paraula la regidora Tarafa, Comuns.

Sí, moltes gràcies. Nosaltres ja li avanço que ens abstindrem, com ja vàrem comentar. Valorem positivament que els comptes anuals de les societats municipals tinguin en formes favorables de l'auditoria, sense masses objeccions, i també valorem favorablement feines com la de Barcelona Activa o Foment de Ciutat amb temes de cohesió, diguéssim, sobretot social. Però hi ha una qüestió que ens preocupa molt que és l'índex d'execució d'inversions. És un índex d'execució en alguna de les empreses baix, molt més baix del previst i per tant això denota una falta d'ambició en aquest sentit. en un moment que vivim amb uns reptes en habitatge ingents, amb uns reptes en transició ecològica ingents i amb uns reptes en espai públic ingents. No ens podem permetre inexecució en aquestes empreses. La nostra posició serà abstenció, sobretot per aquesta segona raó, per aquesta manca d'ambició, i aquests nivells d'execució d'inversió més baixos del que estaria previst en un context tant, m'atreviria a dir, col·locant-me en bèstia com el que vivim, no podem desaprofitar fons públics quan les màquines estan engraçades per poder-ho fer. A no ser que sigui que no hi ha, diguéssim, un pla clar o un model clar, perquè si fos aquestes execucions no serien reals.

Molt bé. Doncs ara... Gràcies, alcalde.

Bon dia a tothom. Com s'ha comentat, arribem a aquest punt de votació per, bàsicament, una qüestió que és la forma en com s'organitza l'Ajuntament. Per tant, aquestes empreses el que fan és executar aquelles línies que marca políticament l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas el govern municipal. Insisteixo en aquesta qüestió perquè estem debatent aquí, és un punt tècnic d'aprovació dels comptes anuals de les societats municipals en forma jurídica de societat mercantil i en què ja hi ha hagut els debats previs en els consells d'administració en què s'han formulat els comptes de cadascuna d'aquestes societats. Com deia ahir, és una obvietat, la gestió d'aquestes empreses recau en el govern municipal, que és qui marca les línies i per tant, nosaltres formularem una abstenció en aquest sentit per dues qüestions. Primer, per aquesta qüestió que comentava ara, és a dir que no estem fent un debat polític, malgrat, òbviament, les línies de cada empresa les marca el govern municipal, però sí que el que volem, sobretot, és que... aquest posicionament permeti seguir fent el tràmit de fiscalització, tant per tots els òrgans públics a qui els toca fer aquesta fiscalització, com també en el marc del compte general, com també estem fent paral·lelament.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Estaller.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Avui aprovem les comptes de les empreses municipals i és cert que hi ha balanços comptables que són favorables, però no podem compartir l'autocompleença del govern municipal a l'hora de presentar aquestes comptes, tenint en compte, a més, que no només estem aquí amb un resultat de balanços, sinó amb una valoració de la prestació dels serveis i com s'executen aquests projectes. Veiem com hi ha increments en les partides de personal I també el que veiem és que molts serveis estan sobredimensionats i que en ocasions la gestió no és l'eficàcia i l'eficiència que requeririen. I després també una avaluació a l'hora de mantenir uns determinats preus, sobretot pels serveis que es presten els ciutadans de Barcelona, els barcelonins, que tenen un cost pels barcelonins, que no estan ben vistos per aquests barcelonins i que la capacitat financera d'aquestes empreses podria implicar una reducció d'aquests preus. Estic parlant, per exemple, de cementiris, on les tasses són molt elevats i, en canvi, els beneficis fan... que es podrien reduir moltes vegades també nosaltres pensem aquests serveis. Per altra banda, també és cert que la zona blava i la grua, que té un increment d'un milió d'euros, també és un servei mal valorat pels ciutadans de Barcelona i que caldria també valorar la seva reducció. Per tant, nosaltres creiem que aquest ajust caldria fer-ho. Per altra banda, considerem que també seria del tot necessari intensificar Ciutat Vella, foment de ciutat, tota la part dels barris, de tot el que ha de ser el pla de barris, intensificar-ho de manera que es facin els projectes amb la màxima eficàcia, la màxima eficència a l'hora que es puguin fer aquestes intervencions. El grup popular sempre han considerat que la sobredimensió d'empreses és molt elevada, que caldria racionalitzar més la part de l'administració de l'Ajuntament, que si sumem empreses, consorci, són més de 50, i tendir algunes d'elles a la reestructuració o bé també a alguna privatització.

Gràcies.

En primer lloc, agrair als grups que avui, amb la seva posició política d'abstenció, avui entenc perfectament la posició que ha tingut Junts, però també la que ha tingut Comuns i la que ha tingut Esquerra Republicana, que permeten que això es pugui aprovar. que aquest dictamen es pugui provar. Perquè jo crec que compartim tots que fer d'oposició és intentar fiscalitzar les polítiques del govern, contraposar models o contraposar polítiques públiques i és absolutament legítim. I és legítim també que el govern utilitzi alguns instruments mercantils com són aquests com prestar serveis, que a més no són nous, són instruments mercantils que existeixen alguns des de fa 10 i fa 15 anys i que presten serveis directament a l'Ajuntament. Però avui el que venim a provar és l'aprovació de comptes d'aquestes societats per poder-ho portar al registre mercantil abans del 30 de juny, que també és l'obligació que té qualsevol empresa, sigui de capital públic o capital privat. I el que també estem fent avui és aprovar la gestió dels consellers, que curiosament som nosaltres. A vegades nosaltres operem aquí com membres del ple, que és la nostra obligació, però també operem directament com a consellers. El que he de fer avui, el primer, és agrair la posició molt responsable dels grups. En segon lloc, per algunes intervencions que s'han produït. Vimsa és la companyia que executa bona part de la inversió d'aquest Ajuntament i els dos últims exercicis és la vegada que ha fet un volum d'inversió molt més elevat i un grau d'execució molt més elevat. És cert que amb altres societats podem millorar d'una forma important la seva capacitat d'inversió. Altra cosa que crec que també és important dir, aquestes societats no tenen deute i el nivell de gestió que tenen és elevat i el nivell de control d'auditoria i de transparència també és absolutament molt elevat. I finalment, per acabar, jo crec que la meva intervenció no ha volgut ser en absolut complet. No tenim una posició complet. El que fem és presentar les dades d'aquest Ajuntament i fer un exercici de comptabilitat. Per això els agraeixo. Respecte als cementiris, Senyor Esteller, probablement no s'han incrementat les tasses del cemetris des del 2013. Des del 2013. I crec que aquest és un debat que també tindrien que tenir aquí, també. Perquè les societats públiques requereixen també gestionar recursos i tenir la capacitat suficient per fer inversions. I aquesta visió que a vegades vostès tenen, alguns, no tots, de tenir congelació absolutament de tots els serveis públics, fa que no tinguem la capacitat de fer una de les principals funcions que té una societat d'aquest Ajuntament, que és una redistribució de riquesa a través de les seves prestacions.

Moltes gràcies. Barcelona en Comú, 38 segons. Esquerra, 36. Doncs, resultats, secretari.

El Partit Popular, abstenció, dit, perdó.

Gràcies. Doncs, aprovaria la proposta amb el grup socialista i l'abstenció de la resta de grups.

Molt bé, doncs passem al comissió de presidència, punt 7è, per proposar el nomenament de la senyora Carme Jaó Rival com a patró efectiu de la Fundació Barcelona Zoo amb el vot favorable a tots els grups.

Punt 8è, amb intervenció per aprovar definitivament el reglament pel qual es regula la dotació i l'ús dels dispositius conductors d'energia per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Té la paraula el Tinent Valle.

Moltes gràcies, alcalde. Portem avui aprovació definitiva al reglament de dotació i ús dels dispositius conductors d'energia per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Es tracta d'un pas que respon a una necessitat operativa detectada des de fa temps i que hem volgut abordar amb el màxim rigor, responsabilitat i consens. Hem partit del reglament general del Departament d'Interior i hem treballat per adaptar-lo a la realitat municipal i, sobretot, per reforçar-ne les garanties d'ús i de control. Ho hem fet escoltant i contrastant les aportacions amb els grups municipals, entitats de drets humans, de salut mental o la pròpia sindicatura de Barcelona. I escoltant sobretot les veus expertes del propi cos, de la Guàrdia Urbana i de la seva unitat de deontologia i contrastant l'experiència amb altres cossos policials. i tenim previst compartir amb els sindicats el desenvolupament d'aquest reglament a través dels pertinents procediments operatius en el marc del Comitè de Salut i la resta de taules de treball que es tracti sobre l'ús dels dispositius de conducció elèctrica. Hem explicat en diferents ocasions que els dispositius de conducció elèctrica són eines que permeten reduir una persona a distància en situacions d'alta complexitat on la intervenció física directa pot posar en risc tant als agents com a la ciutadania. Actualment, segons vostès que els agents només disposen del bastó de defensa i de l'arma de foc reglamentària, cosa que genera un buit operatiu evident en escenaris en què l'ús de l'arma de foc no és justificat però tampoc és segur intervenir en contacte. I és precisament en aquest espai on aquests dispositius poden oferir una resposta proporcional i segura. Aquest reglament ha estat especialment curós en definir un itinerari formatiu ampli, exhaustiu i obligatori per a tots els agents autoritzats a utilitzar un DCE. Aquest itinerari inclou els supòsits d'ús, la manipulació tècnica del dispositiu, el funcionament del distribuïlador associat i molt especialment els principis deontològics que han de guiar qualsevol actuació. No es tracta només de saber utilitzar l'eina, sinó que fer-ho amb criteri, responsabilitat i respecte als drets fonamentals. En relació amb les normes d'ús, hem volgut ser molt clars i restrictius. Hem definit amb precisió en quines situacions es pot i en quines no es pot fer servir un DCE. Per exemple, queda prohibit el seu ús en manifestacions o quan la persona està enmanillada o en situació de contenció. També s'ha regulat a quines parts del cos no es pot apuntar amb la làser i s'ha limitat la durada màxima de cada descàrrega a 5 segons. Aquestes mesures responen a una voluntat clara de garantir un ús proporcional justificat i supervisat. I pel que fa al control posterior, el reglament estableix mecanismes de seguiment i revisió que permetran avaluar l'ús dels DCE de manera continuada. Els agents hauran de portar una càmera que s'activarà automàticament. En el moment de l'ús es reportarà a l'autoritat judicial cada vegada que se'n faci ús i es faran informes periòdics anuals per analitzar l'utilitat real dels dispositius i les circumstàncies d'ús. A més, s'han inclòs garanties específiques pel tractament de les dades personals derivades de les agravacions en compliment estricte de la normativa de protecció de dades. El reglament no ha de fixar el nombre de dispositius. Inicialment se n'adquiriran 22 i es modularà el seu nombre en funció de l'experiència que s'adquireixi i les necessitats que el propi cos manifesti. També això corresponent a una de les peticions que ha fet el grup popular. El resultat és un reglament propi que reforça els vectors de la formació, la concreció i la transparència, assegurant no només un bon ús del TCE, sinó també la transabilitat completa en cada intervenció, tot reforçant la confiança de la ciutadania en els cossos de seguretat i en el compromís de l'Ajuntament amb una seguretat pública, moderna, transparent i respectuosa amb els drets humans. És per tot això que demano el seu vot favorable.

Molt bé, doncs, per part de Junts té la paraula el regidor Martí.

Sí, gràcies, president. Bé, de tothom és coneguda la posició de Junts per Barcelona en relació a l'adquisició i l'ús d'aquestes armes Tàcer des de fa molts anys. Nosaltres ho hem defensat, ho hem proposat. De fet, fa sis anys, no aquest mandat municipal, sinó tot l'anterior, que hem presentat i defensat diverses iniciatives, especialment a la Comissió de Presidència i Seguretat, també en aquest plenari. Vull recordar que el mes d'abril del 24, ara fa poc més d'un any, jo mateix vaig defensar en nom de Junts per Barcelona una proposició més àmplia que incloia que incorporava moltes mesures per millorar la ciutat d'aquesta ciutat, entre les quals hi havia l'adquisició i l'ús dels dispositius conductors d'energia, que en dèiem Armastàcer. I això ha arribat ara, amb aquests anys de retard. Per què? Perquè la senyora Colau, durant l'anterior mandat, va prohibir que això tirés endavant. I el senyor Balla i el senyor Collboni, que estava en el govern del senyor Colau, acceptar aquestes ordres. Nosaltres estem a favor que estigui endavant. Hem criticat que només se creixin, per exemple, 22 armes, 22 unitats, que és una xifra ridícula. Ja que ens hi posem, posem-hi de debò. I hem qüestionat, i aquí vaig amb el final de la meva intervenció, hem qüestionat que el govern municipal no hagi tingut en consideració l'opinió i el diàleg suficient profund amb els agents socials, que són els principals sindicats majoritaris del cos de la Guàrdia Urbana. Els sindicats ens han demanat tenir intervenció i, per tant, creiem que és lògic que aquelles persones, aquells professionals que hagin de fer ús d'aquestes armes, que, repeteixo, hi estem d'acord i hi hem votat sempre a favor que estiguin a disposició d'aquest cos, com tenen els Mossos d'Esquadra i tenen més de 80 cossos de policies locals de Catalunya, també és evident que les ha de tenir la Guàrdia Urbana. Nosaltres diem, senyor Batlle i senyor Collboni, si us plau, Retirin aquest punt de l'ordre del dia, retirin aquest expedient, posin a consulta i a diàleg amb els agents socials i tornin a portar aquest expedient al mes de juliol amb la intervenció i la participació real d'aquelles persones que al final seran els usuaris d'aquestes armes que són complementàries a tota la resta d'armes que té el cos de la Guàrdia Urbana. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Serra de Comuns.

Gràcies. A Badalona, fa poc més de tres anys, un noi va morir després de rebre repetides descàrregues elèctriques de pistoles Taser. Es tractava d'un noi... amb esquizofrènia, que havia tingut un atac. La seva mare va trucar al 112 i va demanar atenció sanitària urgent. Va rebre sis descàrregues de pistoles Taser i va morir. Estic convençut que, malgrat les diferències polítiques que hi ha en aquest plenari, cap regidor ni regidora vol que uns fets com aquests es torni a repetir. Per això, abans de posicionar el nostre vot, m'agradaria que el senyor Batlle ens contesti una pregunta clara i directa. Amb el reglament que s'aprova avui, vostè dona garanties que uns fets tan greus com aquests no torni a repetir-se?

Té la paraula el regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Bé, els dispositius de conducció elèctrica són un àrama. És cert, és un arma menys lessiva d'entrada i no tan letal com un arma de foc, però un arma. I de moment no hem trobat ni sense alliberar cap informe que justifiqui la seva incorporació a la Guàrdia Urbana de Barcelona, és a dir, en quants casos en els darrers anys s'hauria utilitzat i hauríem evitat treure l'arma de foc. Perquè cal recordar que dispositius de conducció elèctrica a Barcelona ja existeixen, els utilitzen els Mossos d'Esquadra. D'altra banda, Esquerra Republicana hem intentat que aquest reglament a través de les al·legacions fos més ajustat i garantista, que ofereix garanties tant a les persones que poden ser objecte d'una descàrrega com als propis agents de la Guàrdia Urbana que en seran portadors. I la resposta a les al·legacions ha estat molt decebedora. Vam demanar que en casos de brot psicòtic o problemes de salut mental s'acompanyés sempre la intervenció dels serveis de salut sanitaris Però se'ns va respost que això no cal incorporar-ho perquè ja es fa. I la pregunta és si ja es fa, per què no s'incorpora? I queda més clar amb aquest reglament. També vam demanar que no s'utilitzés amb els nois i noies d'entre 14 i 18 anys, sinó que es fes servir en majors d'edat. I la resposta ha estat que la responsabilitat penal en 14 anys ja existeix. La responsabilitat penal no és el que ha de discernir si s'utilitza una arma o no. En tot cas, són les condicions físiques. I aquí tenim que... Per exemple, l'any 2012 es va publicar un informe oficial al Regne Unit en el qual el govern britànic reconeixia que la recerca disponible indicava que els infants tenen un risc elevat de patir danys quan se'ls aplica un dispositiu de conducció elèctrica i conclou que tot i que les dades mèdiques són limitades, els menors d'edat i les persones vulnerables constitueixen una població amb risc augmentat particularment pel seu estat de desenvolupament encara no completat. No només aquest, el Consell Nacional de Caps de Policia, també del Regne Unit, el 2015, amb la seva primera estratègia nacional sobre la policia amb infants i joves, va subratllar que és fonamental que amb totes les interaccions amb la policia les persones menors de 18 anys siguin tractades primer com a infants. Primer com a infants. I que tots els agents han de tenir en compte la seva seguretat, benestar i salut física i emocional, tal com exigeix la Convenció sobre els drets de l'infant. No només això. Amnistia Internacional, altres entitats, la Red de Defensa dels Drets Humanos, recomanen la prohibició absoluta d'ús en menors de 16 anys. i la pròpia Axon fabricant d'aquests dispositius explícitament avisa que infants i dones embarassades, persones grans i persones molt primes es consideren amb un risc molt elevat. Per tant, no entenem de cap manera per què no s'han acceptat aquestes al·legacions i no entenem de cap manera aquesta cessió del govern municipal a les peticions de la dreta d'aquest plenari i també de determinats sindicats policials obvien totes les recomanacions d'organismes internacionals al respecte. Aquest reglament no és garantista, és un error incomprensible i és imprudent i per tant Esquerra votarem en contra.

Moltes gràcies. Regidor Cidera, PP.

Gràcies, alcalde. Senyor Batlle, a Barcelona, vostè ho sap, viu una crisi de seguretat brutal a Barcelona. 500 delictes denunciats cada dia, un cada tres minuts. I davant d'aquesta realitat, el govern municipal arriba tard i arriba malament. La Generalitat de Catalunya va autoritzar l'ús de les pistoles elèctriques, les anomenades tàcer, a l'any 2018. Han passat set anys. Set anys de violència creixent als carrers, d'agressions amb armes blanques, d'agents posant en risc la seva vida cada dia i vostès només preveuen comprar 22 dispositius i només pels comandaments. Senyor Coiboni, això no és un pla de seguretat, sembla una broma de mal gust. Cal protegir els ciutadans i també cal protegir els agents de la Guàrdia Urbana que mereixen tenir les mateixes eines que altres policies locals d'Espanya. Madrid, per exemple, té 350 armes TASER. Aquí en tindrem 22. La comparació, certament, és vergonyosa. Les TASER, senyors regidors, són una eina dissuasiva, eficaç i no letal. En més del 90% dels casos, ni tan sols cal disparar-les per evitar una agressió. Salven vides, eviten situacions límits i protegeixen millor. Senyor Serra, em sobte que vostè estigui tan preocupat per les 22 TASER i, en canvi, no digui res que 3.500 policies de la Guàrdoba portin, hores d'ara, armes de foc al seu cinturó. Ara bé, senyor Batge. Tampoc em sembla bé com ha portat tot el tema del reglament. Li exigim transparència. No pot ser que entitats afins als comuns hagin conegut abans el reglament que els sindicats policials. Això és una falta de respecte per la nostra policia i, per tant, exigim que es compti amb els sindicats, amb els professionals i amb qui realment entén la realitat del carrer. Acabo, senyor Martí. Sense reglament aprovat, els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona No podran disposar ni de 22 TASER, ni de 2, ni de 222. Sense reglament no tindran TASER els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. I per això nosaltres, el nostre grup municipal donarà suport a aquest reglament. Obrim la porta a les TASER i el 2027, si els ciutadans... ens fan confiança, dotarem a totes les patrulles de la Guàrdia Urbana d'un instrument, d'un dispositiu que garantirà de debò la seguretat de tots els nostres policies. Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor de Oropolido.

Gràcies, alcalde. En Vox llevamos muchísimos años pidiendo que nuestra Guardia Urbana pueda tener taser. De hecho, en nuestra primera comisión, la primera medida que pedimos fue esta. Por cierto, la mayoría de los grupos nos llamó de todo, como casi siempre. Es un arma que no es letal y que lleva a la mayoría de policías de nuestro entorno. Es verdad que esto comenzó mal desde el principio, planteando 22 armas táser para una plantilla de 3.500 agentes de la Guardia Urbana. No estamos hablando ni del 0,70%. No tiene ningún sentido. Y ahora han sacado un reglamento totalmente ridículo, garantista para el delincuente, que deja completamente desprotegidos a los agentes. Este ayuntamiento lleva tanto tiempo pensando en la protección de los derechos del delincuente que se ha olvidado de los derechos de la gente normal y corriente. La prueba es que esto se ha hecho todo sin consultar con los grandes sindicatos de la Guardia Urbana y sin ni siquiera mandarles un borrador a ellos. Ese es un reglamento que parece hecho por asociaciones como Iridia, quienes viven obsesionados con proteger la dignidad de los asesinos, los agresores, los violadores, los ocupas y cualquier persona que suponga un peligro para la gente normal. Y además que piensan convencidos que cualquier acción policial es represión, abuso de poder y fuerza, es decir, este reglamento no tiene sentido. Parece hecho una noche loca en cambias por un grupo de antisistemas. Hay muchas cosas que nos gustan de este reglamento, pero lo que más nos preocupa es que carga toda la responsabilidad a los agentes, liberando específicamente al alcalde y a los políticos de lo que pueda pasar. Por otro lado, es absolutamente ridículo que las tasas no estén en la calle, que tengan que llamar a los superiores para que la traigan en el momento de los hechos, que tengas que pedir por favor al señor que va con la navaja que se espere para pegar el navajazo hasta que llegue mi compañero. Es totalmente ridículo. Totalmente ridículo. Y también es ridículo que se le diga a una gente que no puede utilizar un taser en contra de un delincuente menor de 14 años. ¿Qué pasa? Que tenemos que tener el DNI en la boca para saber si puede usar o no. O un enfermo mental. Hay que llevar un cartelito de enfermo mental en la cara. No tiene ningún sentido. El arma está para protegerse, para proteger a los demás y además, repito, no es letal. Las pistolas Taser llevan cámaras integradas. Es un instrumento ya sobradamente garantista. Todo policía lleva pistola y nadie tiene una obsesión por controlar tanto, cuando es muchísimo más peligroso. Los Mossos llevan Taser. Cientos de policías en España llevan Taser. Y todas las parejas de la Guardia Urbana deberían llevar al menos un armatáser. Todas. Porque defiende y salva vidas. Este reglamento es un despropósito y es un despropósito que no está a la altura de este ayuntamiento.

Tirem Batlle. Bé, prenem notes de totes les observacions que han fet. I ens reiterem en una posició que hem mantingut durant de molt de temps i en molt de diàleg que hem tingut precisament tots vostès. Per cert, m'hauria agradat que moltes de les presentacions que hem fet dels dispositius haguessin assistit regidors. Generalment han enviat assessors dels seus respectius grups. I em sembla que tots plegats ho hem entès. Atenem una petició que se'ns ha fet. per part dels comandaments del cos que són els que tenen més responsabilitat en aquesta matèria i aquest reglament és fruit també de l'adaptació d'un marc normatiu que va ser aprovat amb els suports, vull recordar-ho, de Junts per Catalunya, d'Esquerra Republicana i del Partit Popular al Parlament de Catalunya l'any 2016. Per tant, no estem inventant res, estem adaptant a la ciutat de Barcelona una normativa que ja existia. És un reglament absolutament garantista, però garantista per a tothom i, en primer lloc, pels agents que l'han d'utilitzar. És a dir, explica en quines condicions es poden fer l'ús i, per tant, es garanteix que un bon ús, per descomptat, no tindrà cap conseqüència negativa. Contestant també a la pregunta que ens feia el senyor Marc Serres, feia referència... en una situació desgraciada en la qual ell mateix reconeixia que s'havien disparat sis vegades. Això està realment prohibit en aquest reglament. Sí, sí, cinc. En aquí diem cinc. És igual, en qualsevol dels casos... No entenem en aquesta discussió. Penso que és el reglament més garantista que es pot fer, però garantista pels agents que l'usaran i també per la consum de la ciutadania. Per tant, reitero la necessitat de producir a la seva aprovació.

Molt bé. Regidor Martí, 41 segons.

Sí, gràcies. Senyor Sirera, està vostè avui molt despistat. Perquè allà és on hi ha el Batlle, l'alcalde, el senyor Batlle, el senyor Batlle. I són ells els que tenen la responsabilitat de tirar endavant aquests expedients amb els suports que s'han de guanyar. Vostè a mi m'atribueix unes capacitats que, lamentablement, no tinc per ara. Senyor Batlle, li repeteixo, estem a favor de les armes TASER. Estem a favor d'un reglament que hem esmenat amb al·legacions i algunes de les quals s'han acceptat. L'única cosa que li demanem és que retiri aquest punt del dia, consulti, dialogui amb els agents socials que ens han dit que no han estat consultats i el mes que ve li garantim el nostre vot a favor. Gràcies.

Doncs té la paraula a Barcelona en Comú. Senyor Serra.

Senyor Valla no m'ha contestat la pregunta. Li contesto jo. Amb el reglament que avui porten en aquest plenari i que pretenen aprovar... no es garanteix que es tornin a repetir uns fets com els de Badalona. És un reglament que és paper mullat, que posa en risc la ciutadania i que posa en risc també la pròpia Guàrdia Urbana, com han denunciat sindicats com Comissions Obreres i UGT. Com a persona en comú hem presentat una trentena d'al·legacions per intentar que es faci un ús restringit de les pistoles Taser. Al·legacions acordades també amb les entitats de drets humans i de salut mental que avui ens acompanyen. Hem demanat limitar el nombre de descàrregues a un màxim de 4 i no ens ho han acceptat ni 4 ni 5. No limiten en el seu reglament, llegeixi-se'l de nou, el nombre de descàrregues. Cal recordar que la mort de Badalona es va produir després de 6 descàrregues. Hem demanat que es prohibeixi l'ús contra persones amb problemes de salut mental o persones que tinguin els reflexos ateriorats pel consum d'alcohol, de drogues o d'altres medicaments. pel potencial lesiu que s'incrementen aquests perfils. Tampoc ens ho han acceptat. Hem demanat que no puguin utilitzar-se contra menors d'edat, contra infants de 14, 15, 16 anys, perquè el tenir massa muscular més dèbil, les pròpies instruccions del fabricant adverteixen que pot provocar el risc de mort. Tampoc ens ho han acceptat. Hem demanat que es prohibeixi l'ús en qualsevol context de manifestació. Llegeixis el reglament de nou, no prohibeix l'ús en qualsevol context de manifestació i per tant es poden causar lesions alienes a la persona contra qui es fa la descàrrega. i hem demanat, finalment, que es limiti el nombre de dispositius a un màxim de 22, i que només ho puguin utilitzar els comandaments. Cap d'aquestes propostes ha estat acceptada pel govern, i no només això, sinó que han pactat amb el Partit Popular, amb el PP, perquè el reglament obri la porta que qualsevol agent de la Guàrdia Urbana pugui utilitzar les pistoles Taser. Davant la incapacitat del govern a donar resposta a un fenomen que sabem que és complex, com és la inseguretat i la delinqüència, han decidit activar una cortina de fum, la cortina de fum de les pistoles Taser, i fer una nefasta carrera amb la dreta i l'extrema dreta per aviar amb qui en compra més. Avui la sortim malament, però al final acabaran acontentant els sindicats Potser els servirà també per aixecar algun titular, però la compra de les tasers, senyor Batlle, no resoldrà els problemes que ha d'atendre una policia local com és la Guàrdia Urbana. La Guàrdia Urbana necessita més recursos, sí, però no pistoles elèctriques, sinó més recursos en formació, en investigació, més policia de barri i millorar les seves comissaries. El nostre vot serà en contra.

Moltes gràcies. 22 segons PP.

Sí, senyor Martí, entenc el seu nerviosisme i, per tant, no faré sang. El que és veritat és que els agents de la Guàrdia Urbana necessiten les pistoles tàssers per garantir la seva seguretat i la prova del cotó és avui donant suport a un reglament que els permetrà mesures de seguretat per ells mateixos com és l'ús de les pistoles tàssers. Qui vota en contra avui dels tàssers posa més en perill la vida i la seguretat dels agents de la Guàrdia Urbana.

12 segons, Vox.

Gracias, alcalde. Nosotros por responsabilidad nos vamos a abstener, por responsabilidad, aunque el cuerpo me pide votar en contra, pero es que si votamos en contra no va a haber taser nunca en esta ciudad. Pero sí le exigimos una modificación del reglamento y que proteja sobre todo a la Guardia Urbana.

Reitero que aquest és el reglament més garantista i demano i els emplaço que mirin els reglaments d'ús de les policies del país i de fora del país. És un reglament absolutament garantista, però garantista en un doble sentit. Garantista pels agents que l'han d'utilitzar i garantista per les situacions en les quals aquest reglament s'ha de fer ús. Quan es va aprovar jo era el director general de la policia i vam ser molt rigorosos en buscar el punt d'equilibri necessari que crec que en definitiva és el que s'ha posat de manifest en l'alboració del reglament i si em permeten també en el debat que hi ha hagut aquí, aquest punt d'equilibri del qual el govern és claríssimament el representant. Per tant, reitero la petició que es pugui procedir a l'aprovació d'aquesta moció.

Secretari, resultat? El sentit de vot de Junts en contra.

En contra. Doncs no s'aprovaria la proposta que compta el vot favorable al grup socialista del Partit Popular, el vot en contra Esquerra Republicana i Junts per Barcelona i l'abstenció de Vox.

Molt bé, doncs seguim el punt següent, el punt maronou, que és l'atorgament de la medalla d'or al mèrit cívic al senyor Jordi Borja Sebastià. Té la paraula el regidor Rius.

Moltes gràcies, alcalde. Jordi Borges-Sebastià ha destacat per moltes facetes la seva feina universitària i investigadora, però també per la seva feina a peu de carrer, a peu de carrer durant els anys 60 o 70 en associacions i en la lluita contra el franquisme, o a peu de carrer també des de les institucions dels anys 80 i 90, molt especialment aquí a l'Ajuntament. És un dels impulsors dels districtes de la ciutat o de la visió metropolitana de la ciutat, però sempre amb la idea de conjugar entre elles les diferents poblacions dins i fora de Barcelona, sense esborrar la identitat de cap amb una gran idea de descentralització en la qual encara hem de continuar avançant. Si avui en dia el mapa de Barcelona, la seva fasonomia, és com és, és en bona part gràcies a gent com ell, que hi van dedicar molts anys, molts anys a transformar aquest Ajuntament en un Ajuntament democràtic, descentralitzat, proper als veïns i a les seves viles, pobles i barris. Per això li volem agrair, li volem donar les gràcies per la seva dedicació a Barcelona durant tants decenis i votem a favor d'aquesta merescuda medalla al mèrit cívic.

Sí, és per mi un honor poder defensar també l'autocament d'aquesta medalla. He tingut l'honor de treballar durant molts anys en aquest Ajuntament amb en Jordi Borja, però aquí estem honorant la figura d'en Jordi Borja multifacètica, les funcions que va realitzar en aquesta casa, però també vull recordar tots els seus antecedents en la lluita democràtica, de quan eren pocs i s'havia de córrer. Això és una de les qüestions que a vegades oblidem perquè en Jordi Borja ve d'una trajectòria llarguíssima, la seva ciència urbanística, la seva ciència política la va posar al servei de la ciutat, ell és el pare del reglament de descentralització i del procés de descentralització que va viure Barcelona. Vull recordar en aquests moments també el paper que van fer els regidors. Vull recordar en aquests moments la Joaquim Alemany, que era regidora d'aquest districte, i altres regidors del PSUC i, per descomptat, del grup socialista en el moment en què es va fer la descentralització de Barcelona. Jordi Borja ha sigut assessor de molts projectes urbanístics arreu del món, Vull recordar que va ser assessor del president Allende. Ella ha tingut aquesta trajectòria, de la qual em sembla que, a més, els que en som els seus amics, també en som, en certa manera, hereus del llegat que ens ha anat deixant. Per tant, crec que és un acte de justícia poder-li lliurar aquesta medalla. Ell va ocupar aquests escons durant molts anys i va fer una aportació importantíssima al municipalisme democràtic, però, en definitiva, també al conjunt de la democràcia municipal al món sencer.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sanz.

Sí, moltes gràcies. Com es poden imaginar, aquesta medalla d'or ens fa molta il·lusió. Jo mateixa li vaig fer la petició també a l'alcalde de poder-la tirar endavant i ha comptat amb l'ampli suport dels grups municipals d'aquesta casa, cosa que posa a manifest això que deia el tinent Batlle, de fer justícia amb un reconeixement en un home que va canviar la ciutat. Però no només per això, sinó també perquè personalment els que hem pogut treballar amb ell, els que el coneixem, també ens l'estimem. I des de Barcelona en Comú, que hem tingut el Jordi com una persona molt propera al nostre projecte, podem dir que l'estimem i que és un referent per nosaltres. Però com deia, avui fem aquest acte de reconeixement, aquest reconeixement amb la medalla, a una persona que va canviar la ciutat, perquè no podem parlar de municipalisme precisament a Barcelona sense citar Jordi Borja. La majoria dels avenços dels que traiem PIT són fruit de la seva feina, del seu treball. Ell va iniciar moltes propostes pensant un urbanisme que posés en el centre les persones, entenent que els municipis no són municipis si no hi ha democràcia, anant una passa més enllà i plantejant nous drets. La seva trajectòria, a més a més, és tan destacada que costa creure. Ha sigut professor a la majoria de les universitats del món, dona classe de totes aquestes disciplines, quan parlem de geografia, urbanisme, sociologia. A més a més, ha assessorat a grans governs internacionals com el de Colòmbia, Xile o Brasil. Membre destacat de Bandera Roja i del SUC i, per tant, un referent també en la lluita per la democràcia al nostre país i a la nostra ciutat. Per tant, una persona que s'ha deixat la pell per la dignitat i per la justícia social i també que ha impulsat i ha estat president de l'Observatori DESC, un dels observatoris, una institució referent a la nostra ciutat en la defensa i en l'augment dels drets. Llibres com, per exemple, Luzes i sombra de l'urbanisme en Barcelona són indispensables per a qualsevol persona que vulgui fer urbanisme en aquesta ciutat. Per tant, creiem que és importantíssim que Barcelona... intenti tornar-li una miqueta de tot allò que el Jordi ens ha portat i ha deixat a la nostra ciutat. I per tant, gràcies Jordi, t'estimem.

Regidora Sorinyac.

Sí, moltes gràcies. Avui el plenari ret homenatge a un home que ha ajudat a pensar i transformar la ciutat que som. Jordi Borges, un d'aquells noms imprescindibles per entendre la Barcelona contemporània. Urbanista, geògraf, professor activista i pensador incansable. Borja ha fet de la ciutat no només un espai físic, sinó un projecte col·lectiu, un escenari de drets i de vida democràtica. Molts hi heu treballat colze a colze, s'ha dit. Personalment vaig tenir també l'ocasió de coincidir molt amb Jordi Borja preparant la declaració de Barcelona sobre l'espai públic per la conferència Hàbitat 3 de Nacions Unides. I la veritat és que connectar amb Jordi Borja en una esfera global era realment connectar amb el pensament, amb l'essència més barcelonina. I també l'essència més barcelonina crítica, perquè també molt crítica amb aquestes declaracions internacionals tan genèriques. Borja ens ha recordat sempre que l'urbanisme no és neutre, que dibuixar la ciutat és també decidir qui hi té lloc, qui en pot gaudir i com es reparteixen les oportunitats. Una veu compromesa i fidel a que la ciutat ha de ser governada des de la proximitat, des dels barris, escoltar la gent i al cap i a la fi el dret a la ciutat que ell mateix ha defensat i ha teoritzat tant al llarg de dècades. Per tot això, per tota la trajectòria, però també per tota l'empremta que ha deixat amb tantes generacions d'urbanistes, de polítics, de ciutadans i ciutadanes, considerem realment merescuda aquesta medalla d'or i el nostre vot farà favorable. Només donar les gràcies perquè realment crec que ens ha impregnat a tots aquest pensament de fer Barcelona realment una ciutat més habitable, més justa i més humana.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Martí, del Partit Popular. Moltes gràcies. En la reflexió sobre les ciutats, com les construïm i, sobretot, com les pensem, és inevitable abocar la figura d'en Jordi Borja, una veu certament transgressora dins del panorama urbà contemporane. Jordi Borja ha estat i continua sent una veu referent a l'urbanisme, un urbanisme que no s'entén només com una disciplina tècnica, sinó com una eina de justícia social. Ens ha recordat una i altra vegada que l'urbanisme no és neutral, que tota decisió sobre un espai implica una pressa de posició. I en Jordi Borja ha contribuït amb les seves idees i accions a fer de la ciutat un espai més habitable i més humà. Ara bé, aquesta medalla d'or cívic no només es concedeix per la seva tasca urbanística o pel seu llegat, sinó també, com s'explicita en aquest acord, pel seu compromís polític. I és precisament en aquest àmbit on volem expressar les nostres reserves. Tot i respectar el seu dret legítim a expressar les seves opinions com no podria ser d'una altra manera, el senyor Borja ha realitzat de forma pública i reiterada manifestacions de caire polític que al nostre pare poden construir els valors de cohesió i de convivència que haurien de presidir una distinció de caràcter cívic i institucional com aquesta medalla que avui volem concedir. Per això, i amb el màxim respecte per la seva figura i pel seu llegat, el nostre grup s'abstindrà.

Té la paraula el regidor d'Europolido.

Gràcies, alcalde. Evidentment, votem en contra d'aquesta iniciativa pel clar posicionament polític del senyor Borja. No és una casualitat que es proposi atorgar aquesta medallada d'or. Ara que es jubila, tots hem de lliurar-li una medallada d'or com a regal pels serveis prestats a determinats partits polítics i a determinats posicionaments. Això és marca de la casa. Si no és de la corda, és impossible que estiguis nominat per tenir una medallada d'or. En fi, és una pena. Jo crec que qualsevol persona que s'ho mereixi podria optar i no ha de ser precisament de la corda si no hi ha forma. Regidor del PSUC, tinent d'alcalde de Barcelona, president del Observatori d'ES, tan polèmic i tan proper a l'alcaldessa Colau i als comunistes, doncs això ho justifica el no clarament. Un home que ha col·laborat de manera directa amb el deteriorament físic i moral de la nostra ciutat no mereix aquesta distinció. I demanant, repeteixo, que deixin de manipular les medalles com una moneda de canvi pels polítics i que siguin donades com a premi reconeixement de trajectòries i conductes meritòries i no pels favors prestats. abans que aquest senyor mereix la medalla a qualsevol senyor que passi ara mateix per la pressa de Sant Jaume. En contra.

Doncs queden temps d'intervenció? No, ja està. Doncs faré jo la... La Cluenda, com a alcalde de la ciutat, vull reconèixer la figura del Jordi Borja, la contribució que ha fet a la Barcelona contemporània i, a més a més, amb un llibre que acabo de dir ara fa poc, que són les memòries del Jordi Soletura, una història optimista, apareix justament en aquest moment de gènesi de quan es va pensar la ciutat tal com la coneixem avui, d'aquest fil roig que ha relligat també les accions dels governs, pràcticament la totalitat dels governs progressistes de la història de la ciutat. S'ha mencionat el paper que va tenir amb el rol de la descentralització administrativa de Barcelona, però jo també vull recordar un paper que va tenir molt important i fruit d'un encàrrec que li va fer l'alcalde Maragall sobre l'impuls de les institucions metropolitanes, el que avui és l'àrea metropolitana a partir de l'any 87. I per tant, d'aquest intent constant que fa la ciutat de relligar aquesta Barcelona propera, de barris amb la Barcelona metropolitana i la Barcelona del món, que sempre és un repte constant que tenim tots els governs per gestionar. En tot cas, és un reconeixement a la nostra història i a una persona que des de l'acció política però també des de la teoria ens ha ajudat a fer una ciutat millor. Així que el nostre reconeixement com a govern i espero, tal com li vaig dir a la regidora Sant, que puguem fer la commemoració el proper mes de setembre.

Moltes gràcies. I ara passem al punt de Z, que és atorgar les medalles d'honor al mèrit a la categoria d'argent i a la categoria de bronze als membres i unitats de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Té la paraula el tinent Batlle. En posicionament...

I es retira l'11. Es retira l'11 i s'acumula amb el 12, que és... desestimar diferents sol·licituds de concessió de la medalla d'honor presentades pels agents de la Guàrdia Urbana. Té la paraula el Tinent Batlle per dos minuts.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Com cada any, presentem els expedients referents a l'otorgament de medalles i distincions per a membres del cos de la Guàrdia Urbana de conformitat amb allò que estableix el reglament d'onors i de recompenses. I pel que fa a l'expedient referit al reconeixement de persones o ens aliens del cos que vam presentar a la Comissió de Presidència i recollint alguns dubtes plantejats per part dels uns municipals, hem valorat retirar-lo, revisar-lo i presentar-lo en el proper plenari amb la certesa que cap de les persones proposades incorre en cap condició que impedeixi la concessió de l'honor corresponde. El primer expedient que portem avui inclou les medalles d'honor al mèrit en la categoria d'argent i bronze, que s'otorga a les persones membres del cos de la Guàrdia Urbana, que han destacat en el compliment de les seves obligacions professionals o han realitzat alguna activitat que ha prestigiat el cos de la Guàrdia Urbana i ha contribuït a millorar la seguretat de la ciutat. Són 5 medalles d'honor al mèrit en la categoria d'argent, 71 medalles d'honor al mèrit en la categoria de bronze i 11 medalles d'honor al mèrit a unitats de la Guàrdia Urbana en la categoria de bronze a títol col·lectiu en la modalitat de placa de reconeixement. L'altre expedient es refereix a la desestimació de quatre sol·licituds de màries d'onor al sofriment. En tots quatre casos, la comissió de valoració conclou unànimament que no concorren els elements necessaris per otorgar un reconeixement ja que no es compleixen els requisits exigits al reglament. Un any més a aquestes destincions posen en valor els membres de l'acord que, amb el seu compromís, la seva dedicació i la seva complicitat, han contribuït a fer de Barcelona una ciutat més segura, més cívica i més cohesionada. Les madagues de la Bària Romana no són només un reconeixement formal, són un símbol, un símbol de gratitud i de respecte. Les d'un programa qui ha compartit la responsabilitat de protegir la ciutat i que ha fet seva la missió de garantir el benestar col·lectiu. Aquestes distincions posen en valor acció concreta, sí, però sobretot reconeixen una actitud, la de sumar, la de col·laborar, la dona de fugir mai al compromís amb la seguretat i la convivència. Reconeixen aquells que des de dins i des de fora del cos han estat aliats imprescindibles en aquesta tasca diària. Com marca la tradició, esperem poder lliurar aquestes medalles en el marc de la Diada de la Guàrdia Urbana de Barcelona que celebrem el proper mes d'octubre. Els esperem a tots i a totes per compartir aquest acte tan especial per al cos i per a la ciutat.

Té la paraula el regidor Rius per Junts per Barcelona.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Primer de tot, volem agrair que s'hagi retirat el punt de les medalles externes, el punt 11, i que es procedeixi aquesta revisió de tots els casos. De cara al futur, potser estaria bé de posar en comú aquestes medalles que s'atorgaran abans de la comissió i del plenari perquè així, entre tots, fer una feina prèvia de sedars que creiem que, com hem vist en el cas del cap del cos nacional de policia, que era necessari. Dit això, i com no pot ser d'una altra manera, des de Junts per Barcelona, volem agrair la tasca, la feina dut a terme per tots els agents de la Guàrdia Urbana avui honorats, gràcies a aquesta tasca que duen a terme, una tasca... que és vocacional en la majoria, en la gran majoria dels casos, però també és veritat que és dura i a voltes és ingrata, però que han sabut dur endavant durant tants anys amb molta professionalitat i és així que en aquest cas és de justícia atorgar-los els honors que avui aprovem.

Per tant, votarem a favor.

Votarem favorablement i volem reconèixer la tasca dels agents i unitats de la Guàrdia Urbana que avui reben aquestes distincions. El seu exercici professional és rellevant en la mesura en què és una contribució a garantir els drets i llibertats de tota la ciutadania i especialment de les persones més vulnerables. I és per això que creiem que cal continuar avançant en aquest model de seguretat que posi l'accent en la proximitat, en la resolució de conflictes, en la prevenció i en la formació en drets humans i diversitat. Aquesta és la seguretat que donarà resposta a les necessitats reals dels barris. Sí que m'agradaria fer una petita reflexió, com la fem habitualment quan es tracta d'aquest tipus de condecoracions, i és que si mirem les dades d'aquest expedient, veiem que en la categoria d'argent totes les persones condecorades, tots els agents, són homes, i que a la de bronze només un 15% han estat dones. Aquesta xifra ens interpel·len com a institució. No qüestionem en cap cas el mèrit de les persones reconegudes, però sí que creiem que cal preguntar-nos com garantim que el reconeixement dins del cos de la Guàrdia Urbana i de qualsevol altre equip sigui realment representatiu i equitatiu.

Té la paraula el regidor Corona, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Des del grup d'Esquerra votarem favorablement també aquests dos punts. Tot constatant el nostre reconeixement i agraïment per la feina que fa la Guàrdia Urbana de Barcelona. Gràcies. vetllant per les garanties i la seguretat de la ciutadania. També celebrem que s'hagi retirat el punt número 11, tot i que també volem deixar constància que no entenem com aquest punt va arribar a la comissió de presidència quan hi havia dues persones a les quals es proposava alienes al cos de la Guàrdia Urbana, se'ls proposava una medalla quan estan sota investigació judicial en aquests moments. Per tant, Esperem que a partir d'ara d'anar endavant aquests expedients arribin una mica més filtrats, analitzats, com amb tota condecoració creient que hauria de ser. I per últim, tornar a recordar que la garantia dels agents de la Guàrdia Urbana ha de quedar palessa en tot allò que fem aquí, i per tant el reglament de les dispositius de conducció electrònica i elèctrica, doncs ara, senyor Valle, entenc que el govern, si vol portar-ho, té l'oportunitat de triar entre els que volen més pistoles o els que volem més garanties.

Té la paraula el regidor Emilian, del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. És tot un honor votar a favor d'aquesta proposta i volem felicitar els agents que avui reben la medalla d'honor al mèrit, 5 en la categoria de plata pels seus actes destacats, 71 en la de bronze per la seva excel·lència en el servei i 11 en la placa de reconeixement col·lectiu. Aquestes distincions reconeixen el servei exemplar i la dedicació dels membres de la Guàrdia Urbana, que són un referent per a tota la ciutadania i contribueixen a una ciutat millor i més lliure. Amb aquest reconeixement reivindiquem el paper fonamental de la Guàrdia Urbana en la convivència, la seguretat i l'ordre públic, sempre des del respecte pels drets fonamentals. Les medalles que avui lliurem són el reflex de la professionalitat, el sacrifici i el compromís d'aquests homes i dones que posen la seva vocació al servei dels altres. Barcelona vol agrair-vos la vostra tasca i reconèixer que gràcies a vosaltres la nostra ciutat és més segura, més humana i més justa. Per tant, votarem a favor del punt 10, però ens abstindrem de l'11. Les causes de denegació semblen força clares, tant mateix com que poden ser susceptibles de recurs, ens abstindrem.

Té la paraula el regidor d'Europolido. Està retirat, Alonso.

En primer lugar, felicitar a los guardias premiados y darles las gracias a todas aquellas personas que se juegan la vida y que muchas veces están abandonados por sus políticos, como ocurre en este ayuntamiento que casi siempre se pone de lado de los malos, y desde aquí expresarles nuestra admiración, nuestro respeto y nuestro cariño. Y decir que votamos a favor del punto número 10 y nos abstenemos en el punto número 12. Gracias.

Doncs estaríem, jo afegir... S'aprovaria el punt número 10 per unanimitat i el punt número 12, molt favorable a tots els grups, treu l'abstenció del Partit Popular i Vox.

Molt bé. Doncs jo m'afegeixo a les paraules de reconeixement i d'agraïment del conjunt del cos de la Guàrdia Urbana. Abans d'ahir fèiem un acte de benvinguda als nous agents i agentes que s'han incorporat, 125 en total, i que incrementen aquesta família que no només presta un servei fonamental per la convivència social, i la garantia del civisme i la seguretat a la nostra ciutat, sinó que, a més a més, han de portar un plus, aquest plus de... de valors i de feina ben feta que es fa des de la funció pública i que és el que es distingeix en aquestes medalles, així com el reconeixement dels anys de servei a la ciutat. Així que és un honor i un orgull tenir la Guàrdia Urbana que tenim i que ho puguem fer públic i notori amb aquest acte de tornament i reconeixement de les medalles. I saludem els nens i les nenes de l'Escola del Mar, que ens han vingut a veure. Benvinguts i benvingudes. Heu arribat a un punt pacífic, Espero que gaudiu molt de la visita i que aprengueu directament del que és com es governa democràticament una ciutat.

Després els veurem. Benvinguts i benvingudes. Seguim. Punt 13. Punt 13. Amb el punt 11? 13. 13. 13 per aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit en favor d'integració en agències de viajes Societat Anònima, amb posicionament favorable del PSC, Esquerra Republicana i Partit Popular, contrari a Vox i abstenció de Junts i de Barcelona en Comú.

Punt 14. Dotar els crèdits necessaris per fer front a les despeses contretes amb exercicis anteriors.

Vot favorable del PSC, Esquerra, PP i abstenció de Junts, Barcelona en Comú i Vox. Punt 15. Rectificar l'error material contingut en l'acord aprovat pel plenari del Consell Municipal de 30 de maig del 25 favorable del PSC, Esquerra, PP i abstenció de Junts, Barcelona en Comú i Vox.

Punt 16 per modificar l'anex 2, dotacions de la RLT. Posicionament favorable del PSC, Junts, abstenció de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, PP i Vox.

De la Comissió d'Ecologia i Urbanisme amb intervencions per aprovar definitivament l'ordenança reguladora dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises. Té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Ens agrada que muntem en què parlem de ciutat i parlem de futur de la ciutat, tinguem públic de futur de la ciutat. La setmana passada, la Comissió d'Urbanisme, després del període d'exposició pública i delegació, ens vam dur a dictaminar per la seva aprovació definitiva l'ordenança d'Aigües Grises. Ja d'entrada vull agrair els 39 vots que l'ordenança d'Aigües Grises va rebre a la comissió i que avui duem a plenari on quedarà aprovada definitivament. Quan tots vostès van ser convocats a la primera reunió sobre aquesta ordenança, l'1 de març del 2024, Els embassaments tocaven fons amb el 14%. Avui som al 80%. Hem sortit de la sequera, sí, però en un context d'emergència climàtica sabem que en vindran més. La sequera del 2022-2025 ha estat la més intensa, la més prolongada en el temps que no pas l'últim que havíem viscut 2007-2008. Malauradament tot indica que patirem, com deia, més sequeres, de manera més sovintejada i aquesta és la mala notícia. Però n'hi ha una de bona, que podem escollir com les volem entomar, com ens volem preparar. En el fons el que estem votant avui és si volem que la ciutat sigui una ciutat més resilient davant de l'esquassetat hídrica o si volem una Barcelona més vulnerable al canvi climàtic. Aquest govern ho té clar, crec que la majoria d'aquest consistori ho té claríssim, davant l'emergència climàtica, l'adaptació, la mitigació i la resiliència són claus. Aquests són tres mots que són en l'epicentre, en la columna vertebral del Pla Clima que vam presentar fa uns mesos. I quan parlem d'aigua, això es tradueix en l'extensió dels recursos hídrics alternatius a l'aigua potable, és a dir, aigües regenerades, aigües freàtiques, aigües grises. Aquest govern està apostant per l'ús d'aigua regenerada a indrets com pot ser al barri de la Marina del Prat Vermell. Seguim executant en calendari l'extensió de la xarxa d'aigua freàtica per tal de regar encara més el verd de la nostra ciutat amb aquest recurs hídric alternatiu. perquè el verd absorbeix el CO2, mitiga l'efecte illa de calor i millora la salut física i mental de la ciutadania. I, per tant, no en podem prescindir, perquè fer-ho en un context de sequera és justament el contrari del que hauríem de fer. El necessitem més que mai, el verd, i l'aigua ens ajuda a mantenir-lo. I avui duem a aquest plenari l'aprovació definitiva de l'ordenança d'aigües grises. Una ordenança... Recordo que s'aplicarà quan es faci una construcció, una gran rehabilitació en edificis d'ús d'habitatge que en continguin 16 o més, i per la resta d'usos, aquells edificis amb un consum igual o superior a 595 metres cúbics l'any de consum. És a dir, abastarà el 70% dels futurs habitatges, el 100% dels futurs hotels i prop del 90% de les instal·lacions esportives. De fet, per cada tres habitatges on el sistema estigui instal·lat es generarà un estalvi equivalent al consum d'un habitatge sense el sistema d'aigües grises. Com saben, s'han presentat en aquest procés d'elaboració de l'ordenança un total de 40 al·legacions, de les quals n'hem acceptat 26, n'hem acceptat parcialment 3 i n'hem rebutjat 11, dit amb altres paraules. Hem acceptat total o parcialment el 72,5% de les al·legacions presentades. Moltes gràcies.

Moltes gràcies.

Per part de Junts té la paraula la regidora Vila. Bon dia. Barcelona i la seva àrea metropolitana poden tenir un paper molt rellevant en la transició hídrica que ha de tenir lloc al nostre país. Però per aquesta transició cal convinció política i sobretot una aposta molt clara de les administracions, sobretot en inversions i recursos econòmics perquè la transició necessita de temps, d'inversions i de pressupost. Per això, des de Junts per Barcelona, al llarg d'aquest mandat, també en anteriors, però al llarg d'aquest mandat, hem fet diferents propostes perquè el govern municipal tingui una de les prioritats més importants com fer enfront a les sequeres que han sigut molt persistents a la nostra ciutat i com precisament ens vestim i tenim aquestes infraestructures necessàries per aquesta transició i per fer front a situacions tan extremes. S'ha dit, hem fet iniciatives perquè hi hagi inversions en freàtica, estem tot just al 30% del territori de la ciutat, podem arribar al 100%. Inversions en regenerada i també inversions en aigües, en les infraestructures per aigües grises. El que es necessitava ara per començar a caminar en aquest sentit era tenir un marc jurídic, una normativa posada al dia que per tant ho regulés, és un primer pas. Hi votarem favorablement, com ja vam fer a la comissió. De fet, hem begut de l'experiència d'altres municipis que ja ens avancen en aquest àmbit, com pot ser l'Ajuntament de Sant Cugat, i per tant creem que és un pas important, amb alguns matisos i també aportacions que s'han fet per part dels sectors econòmics i socials de la ciutat, i per tant creem que és un pas important en la línia del que dèiem, i reitero que hi votarem favorablement.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula al regidor López.

Sí, gràcies. El nostre grup votarà favorablement d'aquesta aprovació definitiva. Una ordenança nascuda, recordem-ho, d'una proposta tant nostra com d'Esquerra Republicana. Es tracta d'una mesura que s'ha aplicat amb èxit en altres municipis metropolitans i que, com deia la tinenta, ens permet un estalvi de fins a un terç en aquells edificis on s'ha aplicat. Sí que és veritat que ens hauria agradat que fos una mica més ambiciosa i per això en el procés d'aprovació el nostre grup va presentar esmenes, esmenes que han estat parcialment acceptades, esmenes que principalment anaven encaminades perquè en un futur pròxim, quan inevitablement ens tornem a trobar en un escenari de sequera greu, aquells que porten a terme una activitat econòmica basada en un recurs tan escàs i paraguat com és l'aigua, hagin pres les mesures necessàries per reduir considerablement el seu consum, com és el cas clarament del sector hoteler, on recordem que amb dades del propi sector consumeix el doble de litres d'aigua i dia per persona que ho fa un ciutadà normal i fins a cinc vegades més en el cas dels hotels de luxe. Per això nosaltres defensàvem que calia mesures retroactives, que en un període raonable fes que el sector incorporés aquests sistemes d'aigües grises, no ho hem aconseguit, però almenys sí que tenim el compromís per part del govern que en un període curt es revisarà l'ordenança i que en el nou protocol de sequera s'incorporarà l'obligació als grans consumidors privats a incorporar sistemes d'estalvi d'aigua. Agrair, finalment, tota la feina feta pels tècnics de la casa en la redacció d'aquesta ordenança, que tècnicament no era senzilla, com també el seguiment i l'acompanyament que ens han fet entitats com Aigües Vida.

Molt bé, moltes gràcies. Per part d'esquerra té la parola la regidora Sorignac, endavant.

Moltes gràcies. Sí, molt contents de veure com arribem realment a l'aprovació definitiva de l'ordenança d'aigües grises. Ens en sentim impulsors, com ja hem dit diverses vegades, també perquè vam... presentar aquesta iniciativa per tirar endavant una ordenança de l'aigua i es comença ara amb la instal·lació de sistemes d'aigües grises i pluvials. En un moment, quan ho vam començar a parlar, com es deia, estàvem a punt d'entrar en emergència i que, per tant, sabem que la sequera pot ser un dels impactes més recurrents de l'emergència climàtica. Com ja vam dir també a la comissió, agraïm realment els equips tècnics de Becassa amb qui hem pogut treballar i fer seguiment de l'evolució d'aquesta ordenança. També entitats com Aigües Vida i creiem que tant les al·legacions que van venir per part de les entitats com les mateixes que vam presentar des d'Esquerra han ajudat a millorar aquesta ordenança innovadora per a la ciutat. amb aspectes com per exemple la promoció dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises en la ciutat ja construïda, perquè malauradament el ritme de construcció i rehabilitació de Barcelona és més lent del que voldríem i per tant el que ens queda pendent és què fem amb aquella ciutat que està construïda. També el fet d'instal·lar els sistemes d'aprofitament d'aigües grises en edificis municipals construïts com és ara els SEMS, que tenen una gran quantitat d'ús d'aigua. I un dels aspectes importants és la reducció també del límit mínim obligatori per instal·lar-hi aquests sistemes. Creiem que estem en una emergència que requereix actuar molt ràpid i, per tant, també celebrem que haguem pogut escurçar aquest termini d'entrada en vigor de l'ordenança i que hem passat de dos anys a un any i que, per tant, celebrem que s'hagi pogut acceptar de forma tècnica aquesta de les alegacions que vam entrar en aquest sentit. Així que el nostre vot és favorable i, com deia, ens n'alegrem.

Molt bé, per part del PP té la paraula el regidor Milian. Endavant.

Sí, gràcies, tenenta. Aquesta ordenança pot esdevenir una eina útil per avançar cap a una gestió més eficient dels recursos hídrics de la ciutat, sempre que s'apliqui amb criteris tècnics i rigorosos amb una mirada realista. L'aprofitament de les aigües grises representa, sens dubte, una mesura positiva de sostenibilitat, però cal garantir que no suposi una càrrega desproporcionada per als veïns, promotors o comunitats de propietaris, especialment en el cas de l'edificació existent. Des del nostre grup hem analitzat detingudament l'informe de resposta a les al·legacions i considerem que s'han tingut en compte tant els criteris tècnics com els de viabilitat. Per aquest motiu i confiant que l'aplicació d'aquesta norma es faci de manera incentivadora i no impositiva, votarem a favor de la seva aprovació definitiva. Creiem que el camí cap a una ciutat més sostenible passa per mesures que, a més de ser ambicioses, siguin realistes i proporcionades. Restarem, per tant, atents a la implementació d'aquesta ordenança per garantir que els objectius de sostenibilitat es compleixin sense generar dificultats innecesàries als ciutadans.

Moltes gràcies per parlar del Vox. Té la paraula el regidor Senderos.

Gràcies. La ordenança d'aigua gris que avui se somete a aprobació és un clar exemple de com governa aquesta ciutat a base de matar moscas a cañonazos. Es producto de hacer política de puertas afuera, más pensando en el que dirán y en la foto que en los barceloneses. Porque, si no fuera así, no se explica cómo aprietan con obligaciones de cuento chino a los vecinos sin darles salidas a los problemas que de verdad les preocupan. Con la que está cayendo en materia de vivienda y ustedes, en vez de preocuparse por el acceso de las personas a un piso digno, ponen sus energías en obligar a los vecinos a almacenar agua sucia de la ducha para que las tire por el retrete. Esta ordenanza es fruto del extremismo climático de la religión que profesan, que tiene como libro sagrado la Agenda 2030 y como mandamientos los objetivos de desarrollo sostenible. Todo ello dictado por su amo europeo que nadie ha votado. La sequía o no del planeta, señores del Gobierno, no depende de que una familia acumule el agua de haberse duchado. Eso es el chocolate del oro. que viene a acrecentar los precios de la construcción de las viviendas, que es exactamente lo contrario de lo que necesitamos en estos tiempos de crisis habitacional. Votamos, por lo tanto, en contra de esta ordenanza.

Ai, perdoni, sí, encara queda és veritat, eh? Queda per la ponència 30 segons. Endavant.

Sí, no, no, només per reiterar l'agraïment, crec que el que fem avui és donar exemple d'una manera positiva, constructiva, de prendre decisions en aquesta ciutat. Una feina elaborada des de la casa, pels equips tècnics de la casa, enriquida amb les aportacions dels diversos grups i que aprovem avui per majoria claríssima. pensant en el futur i en un millor futur per a la ciutat.

Molt bé, moltes gràcies. Junts, no sé si vol afegir alguna cosa. Barcelona en Comú, Esquerra, no? Doncs endavant, secretari.

Doncs aprovaria la proposta amb el vot favorable per tots els grups tret del vot contrari de Vox.

Molt bé, doncs seguirem amb el punt número 8, que és aprovar definitivament el pla espacial urbanístic per a la construcció, per a la concreció de l'ús de l'equipament i ordenació volumètrica de la finca situada al carrer Josep Valari 2-4, amb el posicionament favorable de tots els grups.

El punt número 19, que és aprovar definitivament el pla espacial integral i de millora urbana per a la regulació de l'equipament dels lluïsos de Gràcia. Amb dos minuts per part del govern, endavant i intervenir.

Moltes gràcies. Avui efectivament duem aprovació inicial al Pla Espacial Integral i de Millora Urbana per la regulació de l'equipament dels lluisos de Gràcia. Perdó, aprovació definitiva, no inicial. És un pla promogut per l'entitat que neix de la necessitat de posar al dia, d'adaptar a la normativa les seves instal·lacions sense perdre l'essència del que representa aquest equipament per moltes generacions de graciencs. Els lluisos, tots ho sabem, són molt més que un equipament formen part del passat i del present del districte de Gràcia i també del futur de la cultura i de l'esport al districte. Els lluïsos donen vida al districte i per això valorem molt positivament aquesta iniciativa que permetrà fer un salt endavant tant en l'accessibilitat com en les condicions d'ús i de seguretat de l'espai. És un pla que dóna continuïtat, de fet, a una sèrie de millores que l'entitat ha anat impulsant al llarg dels anys. El 2014 ja es va fer una reforma important per a la regularització del teatre, però van quedar pendents dues peces clau, la pista esportiva i la parcel·la del carrer Vernetallat. El 2022 es va aprovar l'MPGM per la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia, que inclou l'equipament dels lluïsos i ho fa com a actuació d'interès públic. Amb el pla especial, els lluïsos podran ampliar i adequar també la pista esportiva perquè compleixi els requisits reglamentaris i millorar-ne l'aïllament acústic amb especial atenció als veïns del carrer Alsina. I també podran fer una intervenció a la parcel·la del carrer Ventallat per poder habilitar nous espais per activitats i garantir també una segona sortida d'emergència. I alhora, el Pla Especial preveu que es puguin connectar tots els espais de manera accessible, amb nous ascensors, escales, passarel·les, amb l'objectiu de garantir que tothom pugui gaudir de l'equipament. Es preveu que l'actuació es faci en una sola fase, amb un pressupost estimat de 1,9 milions d'euros, finançat per l'entitat i amb ajuts públics, i que començarien aquestes obres l'any vinent, l'any 2026. Moltes gràcies.

Molt bé. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, tinent alcalde. Un pla especial per permetre l'adequació a les instal·lacions esportives dels lluïsos. Un pla especial que ve de lluny. Jo vull reivindicar la feina del regidor Jaume Siurana, que en el seu moment va dedicar una subvenció, la dels Ateneus, a que els lluïsos poguessin tenir un teatre nou i també l'acord urbanístic, el que va arribar al regidor Vives per poder finançar la pista. Si allò hagués tirat endavant, si no s'hagués aturat pel govern de Colau, Ara tindríem un hotel on hi ha habitatges turístics o de luxe i unes pistes que tots reivindiquem. En tot cas, avui s'aprova definitivament amb un retard injustificable. Tenim contents que s'aprovi. Voldria aprofitar per recordar que el 13 de març es va aprovar un PREC al districte de Gràcia per trobar el finançament per aquestes pistes. Ens vam donar tres mesos de marge. En passat tres mesos encara no tenim aquesta... aquest finançament, però en tot cas estic segur que el trobarem perquè tots ens estimem els llibres de Gràcia i nosaltres hi votarem a favor.

Moltes gràcies per parlar de Barcelona en Comú. Té la parola la regidora Martín.

Sí, tal com vam fer a comissió, evidentment votarem a favor. Estem parlant d'una entitat històrica que bàsicament el que necessita és reformar la seva pista de bàsquet per adequar-la i poder continuar jugant a competicions federades. Aquí la preocupació està en el finançament d'aquesta obra, com s'ha dit, prop de dos milions i instem el govern municipal a treballar perquè això sigui possible amb algun tipus d'aportació pública. Creiem que si en quatre mesos pretenien donar mig milió d'euros a de dístric o li han donat dos milions i mig al circuit de Catalunya, també trobaran els diners per ajudar que els llueixos de Gràcia puguin reformar la seva pista. Gràcies.

Moltes gràcies per part d'esquerra.

Té la parola la regidora Baró.

Gràcies, tenenta. Des d'Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest pla especial, d'aquesta aprovació definitiva, que, com bé s'ha explicat, permetrà l'esperada nova coberta dels lliços de Gràcia, que pugui ser una realitat, de fet ja serà avui una realitat urbanística, després que el que sigui una realitat material, i en aquest sentit nosaltres insistim, com ja vam fer a la comissió, la importància que l'Ajuntament s'hi posi, quan tomi, i per tant trobi la manera d'ajudar a finançar aquesta realitat que avui es materialitza urbanísticament. Els hi exigim perquè a més saben que vam acordar amb vostès una línia d'ajudes per a entitats esportives privades previstes de cara al 2026 i per tant ens sembla que els llibres de Gràcia, igual que altres entitats, serien uns beneficiaris, uns receptors potencials que perfectament podrien ajudar a capejar tota la despesa importantíssima que aquesta realitat urbanística avui es fa fer feina. Per tant, votar a favor i esperar que hi hagi notícies en el sentit que els estem traslladant.

Gràcies. Moltes gràcies. Per tal del PP, el regidor Milian, endavant.

A favor.

I per part de Vox, el regidor Cenderos.

A favor.

Molt bé, doncs, secretari... Perfecte. Molt bé, doncs, passaríem ara a la part d'impuls i control amb la primera proposició de Grup Municipal de Barcelona en Comú.

Té sis minuts. La regidora Gonzàlez, endavant.

Gràcies, tinenta. No es pot entendre el dret a la ciutat sense posar en el centre el dret a la cultura. Barcelona necessita amb urgència poder revisar el model de polítiques culturals de la ciutat perquè veiem que massa sovint aquest govern el que està promovent és una concepció instrumental de la cultura vinculada exclusivament a la seva dimensió econòmica, visió que considerem absolutament reduccionista i que relega l'equicultura, en el millor dels casos, a l'indústria cultural o, en el pitjor dels casos, com a pretext per alimentar altres sectors econòmics com el turisme, la especulació immobiliària o la tracció d'inversions. I de fet, parlant d'inversions, recupero una frase que deia el regidor Mercè fa uns anys a un article visionari publicat al diari Ara, que parla de, obro cometes, la cultura necessita fer un pacte amb la banca i els grans fons d'inversió perquè s'interessin per ella. No costa diners, es tracta de superar la lògica del maó, del ladrillo, per tenir una mica en compte la nova economia. Tanco cometes. Del maó a la cultura. Aquest és el model cultural del senyor Collboni, que per cert no està a la sala. Una visió cultural que no mira pel bé comú, sinó la rendibilitat a curt termini. Insisteixo, del maó a la cultura. Amb aquest punt de partida no és estrany que tinguem casos com el de fa poques setmanes, el fons sionistes de KKR entrant al Sònar, i això no és anecdòtic, és la confirmació d'una tendència. La cultura, malauradament, s'està convertint en la punta de llança per a la venda de la ciutat, del patrimoni d'allò que és públic. Parleu molt de defensar el públic privat, però sembla que us esteu carregant tant el públic com el privat i això és una vergonya política i una manca, una mostra de retrocés totalment extemporània, fora de lloc. Per això portem aquesta proposta avui. La cultura és un dret fonamental i necessita de polítiques públiques que es basin precisament en aquesta concepció. Ja a l'anterior mandat es va obrir camí impulsant el primer pla de drets culturals fet en alguna ciutat europea parlant amb tota la diversitat del teixit cultural i aquí des de les grans empreses fins a les imprescindibles comunitats descentralitzades dels barris que sí, també fan cultura. I és un pla que és referenciades de diferents institucions com la Generalitat i l'Estat i que s'estan preparant lleis i mesures des d'aquesta perspectiva i és per això que en aquesta proposició demanem que l'Ajuntament de Barcelona impulsi un nou pla estratègic de drets culturals que pugui donar continuïtat i reforci el que hem iniciat el 2021 amb un pressupost, amb un calendari i sobretot amb la participació vinculant del sector i del veïnat. Encara més important i encara més urgent en un context on augmenta els discursos d'odi, la polarització social, l'estigmatització de les diferències, el racisme, les desigualtats. La cultura és una eina imprescindible per crear cultura i mirada crítica, per construir cohesió, per generar igualtat d'oportunitats i això, malauradament, no s'aconsegueix amb esdeveniments grans, esdeveniments de tipus aparador, sinó reconeixent el paper bàsic i estructural de la cultura comunitària, de base, viva i arrelada al territori. Per això és imprescindible entendre que la política pública, òbviament, va més enllà de les administracions públiques i cal reconèixer i dialogar, això en negreta, amb el teixit social i cultural que avui ens acompanya. De fet, centres cívics, espais de gestió cívica i comunitària, com l'antic teatre, que estan les jaies per aquí, la reutinerant, teatre per tothom, espais independents, cooperatives com connectars, espais que vostès estan posant en risc, retallant pressupostos, posant traves burocràtiques, invisibilitzant i menyspreant. I cal apostar, de fet, com ho fan aquest tipus d'espais, per una cultura que interrogui la dimensió dels altres drets, dels socials, dels econòmics, les barreres de les persones migrades, racialitzades i LGTBI, com de fet apuntava l'informe del Conca fa dia sobre aquest greuge, perquè generant aquestes aliances és que podem avançar cap a estratègies públiques que facin fronts als reptes globals als que Barcelona no és, Aniela. I aquí, amb aquesta proposició, no neguem que la cultura genera una activitat econòmica i que aquest sector és important per a la ciutat, però reduir el paper de la cultura a un tauler productiu és un error estratègic i polític de primer nivell i cal revertir aquesta mirada parcial i exigir que aquest Ajuntament assumeixi la cultura com a dret. no com a un luxe, sinó ni com a un bé supeditat a la rendibilitat. Com diu l'antropòloga brasileña Marilena Chaui, per construir drets cal acabar amb els privilegis. Per això cal una aposta valenta, estructurar i radicalment pública per entendre la cultura com a un dret. Moltes gràcies.

Moltes gràcies.

Sí, sisplau. Sisplau. Per part de... Sí.

Sisplau. Sisplau, si permeten continuar amb el debat, sisplau. Si són tan amables, continuaríem amb el debat. Gràcies. Passaríem la paraula a part de Junts, al regidor Rodríguez, endavant.

Gràcies. Gràcies, presidenta. Avui Barcelona en Comú ens planteja de fet una proposició que ens obre a reflexionar sobre el punt en què estem després de l'aprovació del mandat passat del Pla de Drets Culturals, si ha referit la regidora González, i ho feia des d'una aproximació compartida amb el nostre grup en alguns aspectes, però que creiem que calia complementar, que calia millorar en d'altres, modestament, i per això voldria agrair la predisposició de la regidora González a parlar, a dialogar, a transaccionar, a cedir també en algunes coses, a acceptar algunes altres i a canviar una mica el text. Què compartíem del text original i què motiva en bona mesura el nostre vot favorable més enllà de la transacció? Doncs la necessitat de posar els drets culturals al centre de la ciutat, de la cultura entesa com un dret més enllà dels grans equipaments, etc. Mirin, un predecessor meu, el tindent el cas de Ciurana, feia sempre un símil que m'hauran escoltat moltes vegades, Sobre l'ecosistema cultural, ja hi deia, podem tenir un bosc d'eucaliptus, amb arbres alts que creixen ràpid i que fan molta ombra, però que maten el sotabosc, o podem tenir un alzinar, que també està format per arbres grans, que fan ombra, que creixen més lentament, però que tenen un sotabosc ric. Nosaltres entenem que des de l'aprovació del Pla de Drets Culturals hem tingut molta cura dels grans arbres, hem tingut la regata cultural, hem tingut el manifesta, Hem tingut una inversió de la qual algun dia haurem de parlar molt gran en el Dehab i en tindrem, seguirem tenint grans arbres, tindrem la Fira de Guadalajara, tindrem la capitalitat de l'arquitectura, etcètera, però és veritat que tenim la sensació que s'ha descuidat aquest sotabosc, que és el que aporta també molta riquesa al conjunt de l'ecosistema cultural de la ciutat. I des d'aquest punt de vista compartim plenament la proposició presentada avui per Barcelona en Comú, I per tant, dèiem, què hi trobàvem a faltar? Doncs hi trobàvem a faltar algunes mencions específiques, clares, a tot l'àmbit de les cultures populars, a les necessitats de posar cases de la festa als districtes, etcètera. Hi trobàvem a faltar en l'escenari que tenim ara mateix d'emergència lingüística, la presa de mesures contundents i aplicables directament, si és possible, per garantir programació en català a tots els nivells, des de la cultura de base, centres cívics, espais de creació, etcètera, fins també als grans equipaments, i trobàvem a faltar també alguna menció referida a la necessitat de desburocratitzar la cultura d'una banda, fer la vida fàcil a les entitats i també estabilitzar-la i dotar, segurament, passar d'aquesta cultura de la subvenció a la cultura del conveni, donar una seguretat, donar uns marcs de futurs clars. Entenent i veient la bona predisposició i que tot això va ser incorporat i, com deia, amb l'acord inicial en el plantejament, nosaltres votarem a favor.

Moltes gràcies.

Molt bé. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Castellana.

Gràcies, tinenta d'alcalde. Primer de tot, començar dient que votarem a favor d'aquesta proposició que presenta Barcelona en Comú perquè compartim plenament els principis que la motiven, que són la necessitat d'impulsar els drets culturals i de donar suport a la cultura de base de la ciutat. De fet, des del govern d'Esquerra Republicana, l'anterior govern de la Generalitat de Catalunya, vam liderar la redacció de la llei de drets culturals que va de caure pel final de la legislatura i que toca que el govern socialista actual reprengui, reprengui perquè era una llei que marcava molt bé tot el que estem parlant en aquesta iniciativa i que per tant dona un marc legal sobre el qual recolzar totes les iniciatives i propostes que surten en aquesta proposició de Barcelona en Comú. Esquerra Republicana creiem que la cultura és el quart pilar de l'estat del benestar i per tant que les Polítiques culturals s'han de construir a partir de la consideració de la cultura en majúscules, com un dret. Parlar de drets culturals és concretar uns serveis mínims perquè és garantir l'equitat, és protegir davant de la desinformació, és gaudir dels beneficis de la ciència, és repensar els espais públics com espais col·lectius de cultura, combatre la censura i també generar alternatives d'esperança als discursos d'odi que sentim dia a dia. Definir drets culturals exigeix una planificació que permet introduir criteris de disponibilitat, d'accessibilitat, d'acceptabilitat, d'adaptabilitat i d'onaritat, etc. I per això vam donar suport als principis del Pla de Drets Culturals de Barcelona. Creiem que... Hi ha molt marge a córrer encara perquè en qüestions com l'equilibri territorial o l'equitat encara era clarament insuficient. També tenim molt clar el paper bàsic que juga la cultura de base en la pervivència i desenvolupament de l'ecosistema cultural barceloní perquè fa un paper important. d'essencial, de cohesió i de generar activitat en què pot participar tots els veïns i veïnes de la ciutat i en què el suport i la complicitat de l'Ajuntament i de l'ICUP és necessari. També és l'espai de palanca cap a la professionalització de creadors i creadores, espai de recerca artística i d'emergència i d'emergència de nous projectes i també d'experimentació de les noves tendències i també serveix d'espai vertebrador de la democratització cultural dels barris. Veiem actualment com molts projectes estan en perill, veiem com per exemple a l'antic teatre Esquerra Republicana Entre el setembre del 19 i el desembre del 21 vam insistir sense èxit que el govern Colau trobés una solució que garantís la continuïtat del projecte cultural de l'antic teatre i curiosament es va trobar una solució tres mesos abans de les eleccions. Però una solució parcial perquè els comuns no van resoldre el futur de l'antic teatre mentre governaran la ciutat ni el van negociar a l'hora de donar alcaldia als socialistes. El vot, a canvi de res, també es demostren situacions com aquestes. Però bé, igualment el que toca és mirar endavant i garantir que el que diu la iniciativa passi i per tant animem entre tots a fer-ho possible.

Gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Per part del PP té la paraula el regidor Martí. Endavant.

Gràcies, gràcies, tinenta. Des de Grup Popular compartim l'objectiu de consolidar Barcelona com a capital cultural mediterrània i europea. Considerem, però, que la proposta presentada pels comuns presenta mancances greus de viabilitat pressupostària, de coordinació institucional i de pluralisme ideològic, que al nostre pare fa inadequada la seva aprovació. En primer lloc, hem de parlar d'exigències pressupostàries, poc realistes. El text parla d'un pla dotat pressupostàriament, però no especifica ni el volum d'inversió, ni tampoc les fonts de finançament, ni les demana un estudi econòmic previ. El pla vol alinear-se amb altres institucions com Diputació, Generalitat, Ministeri de Cultura, sense definir com. I també vol liderar àmbits que gestionen la Generalitat o l'Estat, fet que només portarà més burocràcia i duplicitats. També el text preveu dissenyar un pla en sis mesos, mitjançant un procés obert de diàleg amb el teixit cultural i la ciutadania. L'experiència de la nostra ciutat, per exemple, en els pressupostos participatius, mostra que sis mesos és un període insuficient per garantir les sessions informatives, els processos de retorn i la validació dels resultats. A més, no s'estableixen mecanismes perquè participin tots els sectors de la cultura de manera equilibrada, amb professionals independents, el sector privat, equipaments públics, creadors emergents i el veïnat. Sense aquesta contribució, els fòrums participatius poden quedar controlats per entitats ja consolidades, limitant totalment la pluralitat. També rebutgem que es consagri per decret municipal un circuit d'espais autogestionats sense convocatòries obertes que garanteixin la obertat d'oportunitats a tots els gestors culturals, a tots, inclús a la titularitat privada o d'altres àmbits, tant cívics com associatius. Veiem que aquest pla, altament ideològic, legitima que l'Ajuntament determini quines expressions artístiques mereixen més protecció que d'altres. Això pot derivar en una programació dirigida ideològicament. Nosaltres defensem la llibertat de creació sense tuteles polítiques, amb criteris d'excel·lència, de qualitat i de retorn social. És per tot això que votarem en contra d'aquesta proposició. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor Senderos.

Endavant. Gràcies. Davant la proposició dels comuns sobre el desplegament d'un nou pla de drets culturals de Barcelona, el grup municipal de Vox manifesta el seu vot contrari per raons de fons, de forma i de prioritat política. En primer lloc, rebutgem la visió ideològica i intervencionista de la cultura que promou aquesta proposta. Parlar de drets culturals com si es tractés d'una obligació pública d'estendre una determinada concepció cultural no és sinó una excusa per legitimar l'apropiació política del sector cultural per part de l'esquerra i dels seus satèl·lits ideològics. El que cal és llibertat cultural i pluralisme real i ni tan sols fomenta la nostra cultura sinó que patrocina en innombrables ocasions una multiculturalitat que provoca la pèrdua d'identitat de la nostra. La proposta utilitza conceptes com corresponsabilitat ciutadana, o models comunitaris per justificar el finançament públic de projectes marginals o ideològicament alineats amb el pensament progressista. Projectes com l'Arnau Itinerant, la Veïnal, o la xarxa de ràdios comunitàries han estat, de fet, espais clarament polititzats, alguns d'ells amb vinculacions directes amb l'activisme separatista de l'extrema esquerra. No entenem que el pressupost públic hagi de servir per sostenir infraestructures que no responen a una demanda cultural àmplia, sinó a una militància organitzada que viu del subsidi. En segon lloc, denunciem l'intent de perpetuar estructures opaques i clientelars sota l'etiqueta de gestió cívica. El suport indiscriminat als espais de gestió cívica, sense auditories clares, criteris de rendició de comptes ni transparència pressupostària real, ha derivat en un sistema de privilegi i dependència en què entitats afins al poder polític reben recursos públics de forma continuada, sense competir en igualtat de condicions amb altres iniciatives culturals independents i lliures de connotació política. En definitiva, a ustedes no les interesa democratizar la cultura. Lo que quieren es seguir imponiendo su cercado concepto de cultura sobre todo a los más humildes y a los más vulnerables. Además, consideramos que la prioridad actual del consistorio no puede ser generar más planes, más consejos y más plataformas, sino destinar los recursos a la seguridad, a la limpieza de la ciudad, a la defensa del comercio local y a garantizar servicios básicos para los barceloneses. En un contexto... Por favor. En un contexto de crisis social y económica, plantear un plan cultural cargado de gastos y estructuras participativas de dudoso impacto real es, al menos, irresponsable. En definitiva, el Grupo Municipal de Vox defiende una cultura libre, plural y accesible, pero no una cultura secuestrada por ideologías y sustentada con recursos públicos en régimen de exclusividad. Por todo ello, votamos en contra de esta propuesta y reclamamos un modelo de política cultural neutral, Eficiente y pensado para todos los ciudadanos, no solo para los colectivos afines al poder municipal actual.

Tinent, per una qüestió d'ordre només, segurament no saben que no es pot fer això. Això no és un teatre, ja que vostè no ho diu ni l'alcalde no ho diu, aquí s'ha maltractat a persones que han dit molt menys i no deixen parlar. Un respecte per tots. Això és el del poble de tots, no només a vostès.

Gràcies. Continuarem amb el debat, sisplau. Sisplau, si són tan amables... Si són amables, sisplau. Regidor, Mercè, per part del govern, té la paraula. Endavant.

Gràcies. De s'esgada crec que n'és una altra. L'objectivitat és un requeriment imprescindible per fer un bon debat. Fa cinc anys vam aprovar per unanimitat al plenari un acord cultural per Barcelona i d'allò i per això els drets culturals són un objectiu polític que ens obliga a tots que defensem en fets, no únicament en paraules, i que els fem allà on manquen i són més necessaris. Però atesa la càrrega crítica implícita en la seva proposta, voldria assenyalar algunes dades al respecte. L'Arnau i Tiraran, per exemple, es va impulsar des d'una administració cultural socialista. El Molino portava 7 anys, 8. L'Arnau, ara en construcció, va estar els seus 8 anys de govern aturat. El programa 10 per 10 que finança projectes com la Fashion Week de Roquetes, el Circ Cors, projectes com el Festival de Sopas, ha sorgit una iniciativa socialista, programa que sense el qual aquests programes moririen. La política cultural de la ciutat no dona suport econòmic a projectes mainstream. És cert, tot i així, que nosaltres no treballem per impedir-los, ho reconec. Hem incrementat el pressupost de subvencions, l'hem passat amb 700.000 euros, moltes d'elles majoritàriament per entitats de base, per superar les retallades pressupostàries fetes en el mandat anterior. L'antic teatre ja té pressupost aprovat per la seva expropiació, Tot i que li recordo, cosa que parlem amb els seus administradors, que l'Ajuntament compra locals, no compra entitats, la qual cosa no pressuposa l'interès que dona i el compromís sobre aquesta expropiació. L'àgora cultural al voltant de Mundiacul, iniciativa que aglutina totes les administracions, l'hem iniciat nosaltres, no amb facilitats dels governs que vostès estan en aquests moments gestionant. Qui aconsegueix el reconeixement de la Casa de la Música, però per als xantadors, És aquest govern, no l'anterior, i no hi ha cap indicador, ni cap indicador que posi en qüestió el funcionament de la sala ni que pugui pressuposar la no continuïtat. L'extensió dels programes de cultura viva per trobar solucions a la seva sostenibilitat econòmica és el nostre compromís electoral amb una mesura sobre la singularitat cultural. Una bona gestió ho és pel conjunt de la ciutadania. És probable que a vostès us hi preocupi menys si els teatres van bé, si la música guanya espais i públics, si millorem les condicions de contactació de directors d'espais com el del Centre d'Art de Febre i Cots, o si pugem un 30% al finançament global dels centres de gestió cívica de Nou Barris, per exemple, cosa que hem fet. És possible que li preocupi més un debat referencial amb espais i associacions concretes, cosa que nosaltres també fem. Malgrat tot, i sense renunciar a mantenir els criteris bàsics d'una política cultural, que sempre ha de ser el reflexe sòlid del que anunciem en el nostre programa electoral, cosa que és el que més s'ha d'exigir a un partit polític que té l'oportunitat de governar, no ens tanquem a debatre amb vostès i amb tothom sobre la vida cultural de la ciutat i les polítiques calen donar suport. La cultura és democràcia, la democràcia és diàleg i, per tant, ens plau dir-li que li aprovem la seva proposta i que iniciarem els debats en què correspongui per aclarir i per reformar i per millorar la nostra voluntat de tirar endavant els drets culturals.

Moltes gràcies. Passaríem la paraula a la regidora González, si té 30 segons o 49.

Gràcies. Segueïm les esmenes de Junts que van ampliar aquesta proposició. amb Esquerra Republicana, només recordar que si l'antic teatre s'expropies, perquè des dels comuns vam liderar aquest procés d'expropiació. De fet, va ser la mateixa Janet Sanz com aleshores tinenta d'urbanisme, que va haver de pressionar l'Esther Capella, llavors consellera de la Generalitat, perquè no ho aturés. Llavors, on estàveu vosaltres? Al Partit Socialista, el senyor Mercè, li podria dir moltíssimes coses. Podria dir com s'ha congelat l'IPC en les subvencions dels equipaments, com estem encara a les portes de les vacances d'estiu i no s'han fet les transferències corresponent a les subvencions, fets que ofega totalment el funcionament de les entitats. I podria posar encara més exemples de com la cultura viva comunitària ha carregat certes figures. Deixin de metàfores de la cultura del pelotasso, d'això dels maons que deia, i aposteu per un sistema cultural, ciutadà, popular i divers que sosté les democràcies i la democràcia d'aquesta ciutat. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Queden 5 segons a Junts, 20 segons al Partit Popular. Doncs, secretari.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb la favora de l'Estat en Comú, Junts per les zones que repobreguin el grup socialista i el vot en contra del Partit Popular i Vox.

Moltes gràcies. Molt bé, doncs. Moltes gràcies. Bé, moltes gràcies. Moltes gràcies. Si són tan amables, proseguiríem amb el plenari. Moltes gràcies. Si són tan amables, proseguiríem amb el plenari. Passaríem a la següent proposició. Sisplau, intentem mantenir l'ordre del plenari.

Gràcies. La següent proposició, per part del Partit Popular, té la paraula el regidor Cirera.

Moltes gràcies, Tinenta. Senyora i senyor regidors, Barcelona no pot continuar sent el paradís del narcotràfic a Europa. I avui ho és. I ho és en bona part per la permicitat dels governs triens, del govern Colau, i del govern Coiboni amb els clubs cannabis que sota l'aparença de consum privat i regulat amaguen tràfic de drogues, inseguretat i deteriorament de la convivència als nostres barris. A les aigües residuals de Barcelona s'hi detecta el triple de cannabis, el triple que a Amsterdam. Això no és una casualitat. Tenim més de 200 clubs canàbics registrats i 165.000 socis. Això no és consum privat, això és una xarxa encoberta de distribució de droga. Els Mossos d'Esquadra i la Fiscalia han estat clars. La immensa majoria d'aquests clubs operen com a tapadora del tràfic de drogues a gran escala. Són plantacions encobertes, són punts de distribució, són un motor de l'economia il·legal que enriqueix les màfies i degrada la nostra ciutat. I el més greu és que afecta especialment els més joves. El 27% dels adolescents barcelonins entre 14 i 18 anys reconeixen haver consumit cannabis l'últim any, molts d'ells abans de complir els 15 anys. I s'ha duplicat la intoxicació per llaminadures de cannabis sense cap control sanitari. Estem normalitzant una droga entre menors. I aquest, senyores i senyors del govern, no és el model que nosaltres volem per la nostra ciutat ni per la nostra societat. Per això, amb aquesta proposta, exigim el tancament progressiu dels clubs canàbics i una actuació decidida per part de l'Ajuntament. Més inspeccions urbanístiques, més vigilància policial, més control sanitari efectiu i tolerància zero amb els quells locals que incompleixen la normativa. Una vegada presentada aquesta proposta hem arribat a un acord amb el govern per tal de controlar encara més allò que es fa en aquests clubs. I jo agraeixo la predisposició del tinent Batlle per poder arribar a aquest acord. Però, senyor Batlle, nosaltres volem més. Volem tancar-los perquè volem una Barcelona segura, sana i digna. No volem ser la capital europea de la droga. Volem ser la capital europea de les oportunitats, la legalitat i la convivència. I si els ciutadans ens donen la seva confiança a l'any 2027, els tancarem tots. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Disculpem, senyora, si estan amables. Per part de Junts, té la paraula el regidor Martí. Endavant. Endavant.

Sí, gràcies, presidenta. Bé, jo crec que tothom coneix perfectament quina és la posició de Junts per Barcelona ara i sempre en relació a la problemàtica que avui ens porta aquesta proposició, que celebrem que hagi estat transaccionada, evidentment nosaltres estem d'acord, en lluitar contra aquesta problemàtica i totes les derivades, que en són moltes, que afecten a la salut pública, a la convivència i a molts d'altres factors que incideixen en el dia a dia de la ciutadania de la ciutat i del país amb el seu conjunt. Això no és un problema només de Barcelona. Ara, li he de dir al senyor Cirera que torna a estar despistat. Avui està molt despistat. I, a més a més, menteix. Es pot estar despistat, però mentís, lleig. Vostè ha de saber perfectament, i si no li torno a dir, perquè l'he dit diverses vegades a la Comissió de Presidència i Seguretat, i també miro al govern, que l'any 2016 el govern de Bolsonaro en Comú i dels socialistes van tombar una ordenança urbanística de regulació del sector que havíem aprovat inicialment el govern de l'alcalde Xavier Trias, el 2014. Si s'hagués aprovat l'ordenança urbanística de regulació del sector de l'alcalde Trias, que es va aprovar només inicialment, no s'hagués implantat cap establiment canàvic a Barcelona. El 2016 es va obrir l'aixeta. Barcelona en Comú, amb els socis del PSC, van fer una nova ordenança urbanística, perquè és l'únic àmbit en què podem tenir competències fins a aquell moment. També ara s'ha vist que hi ha diverses sentències del Suprem i del Superior de Catalunya que ja diuen que ni d'això podem fer. En aquell moment es va aprovar aquesta ordenança, que ha permès, senyors socialistes i Barcelona en Comú, i Esquerra, evidentment, sempre la crossa, que no falti, han permès que s'hagin obert més de 200 establiments canàbics. I ara tenim el gran problema enquistat a la ciutat, perquè a part de la al·legalitat d'aquest sector, perquè hi ha diverses sentències que prohibeixen que els ajuntaments i els governs autonòmics regulin aquesta qüestió, ara resulta que a més a més no fan allò que haurien de fer, que és simplement ser un club privat d'autoconsum, ni això. Per tant, estem molt d'acord i benvinguts a la nostra batalla. Ja el mes de març passat, el mes de març, va ser abans d'ahir, junts per la segona, vam defensar una proposició a la comissió de presidència i seguretat en aquesta línia, entre altres coses, que anaven dirigides uns objectius, unes mesures dirigides a incrementar la inspecció i a intentar sancionar fins allà en podem totes aquestes activitats que es fan de manera il·legal en aquests estaliments canàrics de la ciutat. Hem perdut 8 anys, com en altres coses. Hem perdut 8 anys. Contínuament hem de dir hem perdut 8 anys o 10, depèn de com. Per tant, benvinguda sigui aquesta enèsima iniciativa i benvinguts també a la lluita que hem defensat sempre des de Junts per Barcelona.

Gràcies. Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula el regidor Rabassa.

Endavant.

Bon dia a tots i a totes. Volia iniciar la meva intervenció indicant que coincidim amb el Partit Popular amb algunes de les problemàtiques que assenyala, com per exemple el cansament de veïns i veïnes d'alguns barris del tràfic de drogues, només faltaria la sensació d'impunitat d'aquests que ofereixen a plena llum del dia, els punters. Coincidim amb la necessitat de no banalitzar, de no minimitzar, el consum de drogues, que es tracta d'un dels problemes de salut pública més seriosos que té aquest país. I també coincidim en que, efectivament, hi ha suposats clubs canàbics oberts sense llicència que operen il·legalment i que actuen com a punts de venda de drogues i, per tant, s'han de tancar, com va fer el primer mandat Colau, que en va tancar 46 només a Ciutat Vella, o el segon, que va tancar-ne més de 30 a tota la ciutat. Ara bé. En la redacció de la proposició vostès vinculen directament Club Canàvic, Associació Canàvica amb Tràfic de Drogues i posen al mateix nivell aquells clubs que tenen llicència d'aquells que són la gran majoria que no en tenen. Aquesta manera de vincular tots els clubs canàvics amb el tràfic de drogues és enganyosa i cal matisar-ho i cal dir-ho perquè existeixen associacions que operen dins del marc legal establert i que no vulneren la legislació en matèria de salut pública. Poden tenir deficiències en les instal·lacions o administratives, però no traficen ni són punts de venda. Són clubs sense ànim de lucre, amb accés restringit per les persones associades, que no fan publicitat, treballen en protocols de reducció de danys col·laboren amb serveis de salut pública i que fins i tot organitzen xerrades o debats, limiten les quantitats distribuïdes i actuen amb transparència davant de les inspeccions. són els seus socis veïns i veïnes de la ciutat que existeixen. No se'ns escapa la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya de l'any 2020, que és estrictament competencial i no de salut pública. I per això vam iniciar l'any 2022, juntament amb Barcelona en Comú, amb el govern del PSC, un pla d'inspeccions per tal d'inspeccionar allò que és de competència municipal. amb l'impuls del Tinent Batlle, de la regidora Tarafa i d'aleshores regidora del districte de Ciutat Vella. Van fer moltes inspeccions i fixi-se que l'any 2022, 223 expedients, 159 inspeccions, 85 incompliments i 30 procediments sancionadors de tancament obligat. La seva proposició al seu espot publicitari i electoral hi trobem a faltar la mirada de salut pública. Necessitem polítiques de salut pública i socials compartides entre municipis metropolitans, Generalitat i Estat. Necessitem més recursos per tal de fer front a les addiccions, més professionals i, efectivament, una legislació més clara. No tot és seguretat, si bé és imprescindible, és capdalt en el tràfic de drogues. La seguretat s'ha de centrar en el tràfic, en el consum. El que s'ha de centrar són les polítiques de salut pública. Vostès, més que en tràfic i consum, emboliquen. El seu abordatge és parcial i culpabilitzar totes les associacions canvàbiques en general sense matisos és enganyós. Com que és precisament parcial i posa totes les associacions al mateix sac, nosaltres el que farem serà abstendre'ns a la seva proposició.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Coronas d'endavant.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra, compartint la preocupació respecte al consum de cànnabis fora de control, tot i que no compartim la proposta de solució que ens planteja el Partit Popular. És evident que el consum de cannabis i de derivats aquest és un problema que és creixent. El 2021 Barcelona va liderar Europa en traces de consum de cannabis en aigües residuals, triplicant la taxa d'Amsterdam, per posar un exemple, i amb un notable repunt respecte al 2019, és a dir, després del confinament. Les urgències a l'Hospital Clínic han registrat un augment de 14% d'intoxicacions en 5 anys, destacant l'increment amb els casos relacionats amb les jaminadures de cànnabis. L'enquesta Estudes a Catalunya de l'any 2021 ens diu que un de cada 4 joves de 14-18 anys ja ha consumit cànnabis almenys un cop. i que la mitjana d'inici del consum és entre els 13 i els 15 anys, segons un estudi amb estudiants de secundària de Barcelona. De fet, la franja entre 15 i 25 anys entre adolescents i joves, la prevalença del consum anual és del 21%, sent un de cada quatre homes i una de cada set dones. Per tant, estem davant d'un escenari de reducció d'alarma i de normalització social del consum de cannabis. Ara bé, el consum no desapareixerà i cal posar, sens dubte, els elements de regulació necessaris perquè aquest consum sigui responsable i perquè la substància sigui sotmessa a control. L'associacionisme canàbic, en si és una idea que creiem que ajudaria a fer-ho si s'acompanya sempre d'una llei que fixi de forma adequada i responsable els criteris de salut pública. De fet, el Parlament de Catalunya va aprovar l'any 2017 la llei 13 barra 2017 que el Tribunal Constitucional va tombar per manca de competències i des d'aleshores tenim una bona proposta que està en un calaix i que ningú es decideix a tirar endavant en el seu àmbit competencial. Per tant, des d'Esquerra Republicana de Catalunya tenim molt clar que associacionisme canàvic, el de debò, sí, punts de venda encoberts de droga, no, associacionisme canàvic, sí, turisme canàvic, no, garanties de salut, sí, barra lliure, no, I inspecció i control, sí, però acabar amb l'associacionisme canàvic com a tal, el que fa bé les coses, no. I posar càmaras al carrer ja sap que no és la solució i, per tant, també estaríem en contra d'aquesta part de la proposta. En definitiva, insisteixo, compartim la preocupació, no compartim la proposta i farem una abstenció.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolido.

Gràcies, ciutat. Lo primero agradecer al Partido Popular que traiga esta propuesta. en continuidad de otras propuestas que hemos traído nosotros también y de la pregunta que formulamos la semana pasada en la Comisión de Urbanismo acerca de las inspecciones. ¿Es una realidad? Y mucha gente cuando viene a visitarnos lo dice. Barcelona vuela porro. Es una realidad. De hecho, algunos la llaman porrolona, encima pitorreo. El 8 de mayo el Ayuntamiento llevó a cabo el dispositivo Candy, una jornada de inspecciones locales sospechosos de ofrecer gominolas y otras chucherías a base de cannabis. Pero no es suficiente. Una inspección de tanto en tanto sirve para dar algún sustito y para sacar muchas fotos, pero no hostiga de verdad a los traficantes. ¿De verdad cuántos establecimientos van a clausurar a raíz de la operación Canti? Pues nos tememos que ninguno. Cualquier acción posible para el cierre y la desaparición de los locales canábicos, como de otros donde, sin presentarse como tales, también se ofrecen productos de este tipo, debe llevarse a cabo. ¿Por qué no una operación candy cada semana o continuada? ¿Por qué no exigir el más mínimo papel y hostigar a estos centros buscando la legalidad absoluta, como se hace con otros, hasta que se cansen? Yo estoy convencido de que cuando realizan las inspecciones y descubren que se vende droga, no les sorprende nada. ¿A quién le puede sorprender que en un centro canábico se vendan otras drogas? Yo creo que a nadie. No entendemos cómo todavía puede haber algún local de estos abierto. Los centros canábicos son auténticos escaparates dedicados a la exaltación del cannabis, a pesar de los pésimos efectos de esta sustancia. Todos podemos verlo, simplemente por pasar por delante y, lógicamente, los jóvenes también. En España está prohibido mostrar tabaco en los escaparates, pero no pasa nada porque los menores vean productos canábicos en las calles de Barcelona. Y está prohibido que un estanco esté a 150 metros de un colegio, pero no pasa nada que una tienda donde se venda cannabis esté al lado. Es completamente absurdo. El Observatorio Europeo de las Drogas y las Adicciones es demoledor. Cataluña es actualmente el mayor productor de marihuana de Europa y más del 56 de lo incautado por toda Europa se ha hecho de drogas, se ha hecho en Cataluña. Por cierto, desde aquí, felicitación a Guardia Civil y Cuerpo Nacional de Policía, esos que tanto algunos quieren echar y que hacen una gran labor. Y por eso Barcelona huele a porro. Mientras Barcelona siga oliendo a marihuana, mientras nuestros pequeños puedan pasar frente a escaparates donde se les invita a consumirla, mientras existan locales abiertos dedicados al cannabis, nuestro ayuntamiento debe tener su prioridad en combatir la droga. La operación cándida debería ser permanente, una auténtica cruzada por sacar a nuestra ciudad del dominio de las drogas y de toda la delincuencia que la acompaña. Por eso vamos a votar a favor y además convencidamente de esta propuesta. Gracias.

La lluita contra el negoci de la droga i tota l'activitat delinqüencial que hi ha al voltant ha estat sempre una prioritat per aquest govern i els costos policials de la ciutat i hem sentit dir-ho que tinc una guerra declarada contra el negoci de la droga i tota la criminalitat que l'envolta. Per abordar-lo, hem estat desplegant estratègies d'intervenció cada vegada més integrals per donar una resposta eficaç i coordinada en aquesta problemàtica des de totes les seves vessants. Els punts de venda de drogues, els anomenats euro-shops, els narcopisos o la presència de substàncies sustopafents en les zones d'oci i ho seguirem fent. Quan la seva proposició, també vull agrair-los la disposició a acceptar la transacció inicial que ens permet votar a favor i seguir treballant en aquestes estratègies. En primer lloc, en quant a la diagnosi de l'activitat, continuarem amb la línia de treball iniciada, estenent el format de multinspecció a tots els clubs que anem a la ciutat per verificar el compliment de la legalitat vigent i dels requisits urbanístics i sanitaris. Actuacions que es fan mitjançant equips conjunts de la Guàrdia Urbana, de la Direcció d'Inspeccions i de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que ja estem aportant a terme des de fa mesos. Respecte a la sol·licitud de suspensió cautelar de l'activitat, l'Ajuntament sanciona amb el tancament i imposa mesures cautelars naturalment condicionats a la darrera decisió judicial en cas de recurs als tribunals. I, de fet, vostè ho coneix com a conseqüència de les recents inspeccions, s'han obert 30 expedients amb 28% ja dictats i la resta en tràmit. I també hi ha contenciosos i mesures cautelars en curs que encara s'han de resoldre. D'aquests, de moment, sí que ja han confirmat la mesura cautelar imposada. Pel que fa al tercer punt, on també hem convingut a ajustar el text, ens compromet a consolidar el model d'inspecció conjunta per tal que s'actuï de forma sistemàtica sobre aquests locals. Al setembre està prevista una altra ronda d'inspeccions. I acceptem també la petició de reforç de l'activitat policial als barris on hi ha major concentració de l'activitat de menudeix i tràfic de drogues perquè és un repte que ja s'està assumint. De fet, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra treballen de forma coordinada i conjunta els delictes contra la salut pública, tràfic de substàncies estupaments, plantacions, clubs canàbics i narcopijos i l'exercici de les competències que exerceixin també ho fem amb la Guàrdia Civil i amb la Policia Nacional. I planificant la nostra activitat, tenint en compte la vigilància en zones delicades i sensibles i organitzant els recursos i efectius per evitar i prevenir l'activitat delinqüencial. Durant els anys 24... I el que portem del 25 s'han organitzat diversos disposicions de serveis destinats a inspeccionar i controlar els establiments que venen productes per al consum i per a la plantació del cannabis, coneguts com agro-shops, així com establiments dedicats a la comercialització de productes de vapeig i associacions canàbiques en col·laboració amb els altres codis policials. Quan a l'instal·lació de càmeres de videovigilància ja es va presentar al plenari el projecte d'ampliació del sistema de videovigilància que prevé l'instal·lació d'aproximadament 500 noves càmeres distribuïdes en 34 espais determinats en funcions de criteris objectius entre els quals es considera la major concentració de fets delictius. I vaig acabant i pel que fa a la sensibilització ja es fan campanyes de sensibilització per a joves de manera habitual dintre del marc del pla de drogues i s'està elaborant el nou pla d'acció sobre drogues i addiccions del pla de drogues. període 2025-2028, amb programes i serveis específics de prevenció. I naturalment, si es treballa on correspongui, el Govern de la Generalitat o de l'Estat per acabar això. I per l'escolta, reformem el nostre compromís per la defensa de la legalitat, la protecció dels barris i la lluita contra qualsevol forma de la violència vinculant el tràfic de drogues.

Gràcies. Per part de la ponència, tenen encara tres minuts.

Sí, gràcies, tinenta. En primer lloc, vull agrair el to i les paraules de la resta de grups, sempre constructiu, amb els temes que afecten molt a la salut pública, especialment a la gent més jove. I agrair també al grup socialista, al grup del govern, que hagi fet les esmenes i que vulgui aprovar. Però, senyor Valle, nosaltres no fem aquesta proposta perquè continuïm fent el mateix que fan. És que volem més perquè continuem fent el mateix que han fet fins ara. El resultat és que no aturem aquests problemes que té la nostra ciutat, de tràfic de drogues, de cada vegada més xeringues als carrers, de més narcotràfic, de més problemes, de més Hi ha molts problemes que genera la droga a la nostra ciutat i si continuem fent allò que fem tindrem el mateix resultat, que és no resoldre el problema. I senyor Martí, vostè diu que jo estic despistat i segurament pot tenir raó, no? Però el que sí que veig és que vostè no està gens despistat, que ho té clar. Porta ja uns quants dies i avui ha quedat clar en totes les seves intervencions que vostè està fent oposició al Partit Popular. Jo me n'alegro, jo me n'alegro per vostè, perquè veig que vostè ja s'està preparant i de fet ja ho està preparat per l'any 2027, quan farà oposició de veritat al Partit Popular.

Gràcies. Queden encara 23 segons a Esquerra, 23 a Vox, i el Partit Popular entenc que ja ha acabat. Com quedaria, secretari?

Molt bé, s'aprovaria la proposta en el bo fora del Partit Popular, Junts per Barcelona, Vox i el grup socialista, i l'abstenció de Barcelona en Comú i Esquerra.

Molt bé.

Doncs passaríem a la tercera proposta del grup municipal de Vox. Endavant. Té la paraula el regidor d'Europolida.

Gràcies, tinenta. El pasado 6 de junio el grupo municipal de Vox tuvo constancia de la cesión de diferentes espacios municipales para la celebración de la fiesta del Cordero. En dichas celebraciones, a pesar de haberse desarrollado en espacios municipales donde debería cumplirse la legislación vigente y garantizar los derechos y libertades de todos, se detectaron prácticas denigrantes y discriminatorias contra la mujer que son incompatibles contra nuestras leyes y costumbres. El Ayuntamiento de Barcelona es el responsable directo de que en los espacios municipales se garantice el cumplimiento de la ley y se respeten los derechos esenciales de las personas que asisten a cualquier acto autorizado por el consistorio. Les guste o no, España es una nación forjada sobre los fundamentos de la filosofía griega, el derecho romano y la civilización cristiana. En este marco, determinados ritos y celebraciones importadas, como la fiesta del cordero, resultan completamente ajenas a los usos y costumbres que han configurado nuestra identidad de forma continuada. La fiesta del cordero implica el sacrificio masivo de animales sin ningún tipo de control, algo que nada tiene que ver con nuestra historia, nuestra cultura, tradiciones o festividades. Más allá de la salvaguardia de la seguridad y de la salud, su desarrollo en el suelo español no solo representa un retroceso cultural, sino también un agravio compartido hacia quienes conservan las tradiciones locales Es particularmente alarmante que la conmemoración de la fiesta del Cordero cuente con la colaboración activa y pasiva de las administraciones públicas desde la cesión de espacios, como ha ocurrido con varios equipamientos municipales, especialmente campos de fútbol, hasta la instalación de mataderos móviles, pasando por el respaldo institucional ya ni siquiera velado en regiones como la nuestra. Ustedes facilitan la fiesta del Cordero, permiten rezos en las calles y felicitan el Ramadán Mientras dejan de felicitar la Navidad, para que esos de la fiesta del Cordero no se ofendan, dejan de poner el pesebre en la Plaza San Jaume, dejan de celebrar días tan nuestros como el de Santiago, San Josep o el Jueves Santo. Tienen un odio inmenso a la civilización occidental, a la religión católica y a sus costumbres. Son como el hijo que se avergüenza de su familia. Mientras los gobiernos locales, regionales y nacionales presumen de una aparente neutralidad religiosa en aras de la convivencia, se promueve, más allá de la tolerancia, la erosión consciente de nuestro legado, Lo que no constituye, sino una rendición cultural. Pero no solo eso, es que poco a poco intentan que seamos nosotros los que nos adaptemos a sus costumbres. Lo vemos, por ejemplo, en muchos colegios públicos donde ya los menús son halal. No se sirve cerdo. En resumen, participan de una sustitución cultural que algunos de ustedes apoyan porque creen firmemente en ella y otros porque están cargados de complejos y de miedos y del que dirán. Pero lo más paradójico es que muchas de estas prácticas importadas a las que se nos exige acoger sin reservas son objetos de restricciones o prohibiciones en los países de origen. Sin ir más lejos, el gobierno marroquí ha limitado la celebración de la fiesta del Cordero. Es decir, Marruecos restringe sus propias costumbres en su territorio, mientras que aquí se promueve su implantación, incluso a costa de vulnerar nuestras leyes, comprometer la seguridad y erosionar nuestras tradiciones. Esta inversión de papeles en la que nosotros debemos tolerar lo que ellos no sienten en su propio suelo constituye una muestra alarmante de claudicación cultural y de sumisión ideológica. Las costumbres y tradiciones forman parte de nuestra identidad y deben ser protegidas. El principio de estado de derecho garantiza que sea soberana la ley y no la voluntad arbitraria de una minoría, la cual, no olvidemos, tiene la obligación de respetar el patrimonio material y espiritual del país que la acoge y por ello pedimos que se prohíba la fiesta del cordero.

Gracias. Molt bé. Per part de Junts té la paraula el regidor Rodríguez. Endavant.

Gràcies, presidenta. Bé, ens trobem de nou en un plenari amb una proposició del grup de Vox, que és marca de la casa de Vox. Només cal mirar els temps verbals, ara feia l'exercici, no? Primer atès, prohibir. Segon atès, rebutjar. Tercer, impedir. Són els seus verbs, són els verbs que els agrada, la prohibició, el rebuig, impedir tot allò que és diferent, tot allò que s'aparta mínimament del que vostès creuen que ha de ser el que ha de ser, i per tant, doncs, bé, una proposició típica seva, Només avançar-los, evidentment, no us poden sorprendre el nostre vot negatiu, dir-los que si en algun moment ens haguéssim passat una tarda en un club canàvic que abans parlàvem i se'ns hagués passat pel cap votar-los a favor, els hi hauríem d'haver fet una esmena, perquè s'han deixat dues dates importants per vostès. La primera, el dia de l'ascensió, perquè tres jueves, ay, en el año que relucen més que el sol, jueves santo corpus christi, i el dia de l'abstenció, els dos primers els han posat, però l'últim se l'han deixat, i també s'han deixat el 18 de juliol, que és el dia de l'alçamiento, que estic segur que també el celebren amb entusiasme a casa seva. En tot cas, no és feina nostra esmenar-los això, no és feina nostra prohibir i rebutjar ni impedir la diversitat d'aquesta societat, i per tant els hi putem en contra.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la regidora Recio té la paraula.

Gràcies i bon dia. En primer lloc, el grup de Vox ens porta avui a debat una proposició que més és reciclada del Parlament, copiada literalment i que no han fet tampoc cap esforç d'ajustar a la realitat de Barcelona, que és la que estem discutint aquí. Per ser vostès l'Espanya que madruga, que ens ho recorden a cada comissió i a cada ple, Esperaríem també que vostès s'ho apliquin i puguin treballar i fer parlar i portar debats sobre la ciutat. Sobre el contingut concret i sumant-me a moltes de les reflexions que ha fet el regidor que m'ha precedit, deixi'm dir-li que no entraré en el detall a cada punt, però la seva proposició contradiu la garantia del dret fonamental a la llibertat religiosa que també s'ha de practicar i s'ha de protegir en aquesta ciutat. Deixi'm dir-li que l'única cosa que ens aporta o que hi ha darrere d'aquesta proposició és una mirada islamòfoba i ens recorda o ens porta a temps passats grisos i és més propera a aquelles voluntats i a aquelles polítiques, per dir-li d'alguna manera, que defensava la dictadura franquista. Per tant, aquí no ens hi trobaran. Vostès no fallen mai quan han de proposar. Ho hem vist ahir al ple d'Alacant quan van portar una moció per declarar que l'Ajuntament d'Alacant fos una ciutat castellana parlant. Sempre, sempre, sempre estan del costat de restringir drets culturals, drets lingüístics, drets del que siguin. Aquí no ens hi trobaran mai. Òbviament, hi votarem en contra, perquè seguirem treballant, defensant i proposant polítiques i mesures que vagin a garantir una ciutat de drets, de drets culturals, de drets religiosos i, en definitiva, que construeixi una ciutat democràtica.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró. Endavant.

Gràcies, Tinenta. La seva proposició és que no té desperdici. És un tristíssim exemple del que ofereix l'extrema dreta global sota, en aquest cas, la franquícia de Vox a l'estat espanyol. Ofereixen una visió del món absolutament involicionista, profundament discriminadora, xenòfoba i particularment islamòfoba. Els hem de recordar que no estem al segle XII, que les creuades van acabar fa uns 800 anys. Afortunadament vivim al segle XXI, on les societats són plurals, són diverses i se senten orgulloses que això sigui així perquè ens enriqueix a tots i a totes. És una visió del món profundament també antidemocràtica i m'atreviria a dir filofeixista, perquè vostès són capaços de demanar prohibir la celebració pública i en espais públics municipals de certes commemoracions que, segons vostès, no s'ajusten a la identitat, usos i costumbre de la nació espanyola, és a dir, que si no ets allò que vostès deuen considerar espanyoles de pura raça, doncs tururu, oi que sí? A mi això em sona allò de la pureza de la raza ària. I a mi aquest paral·lelisme, què vol que li digui?, em posa els pèls de punta. És també una proposició profundament hipòcrita, perquè vostès diuen el desarrollo de la festividad, la del cordero, en suelo espanyol, representa un retroceso cultural quan tothom sap que els toros són, evidentment, un prodigi de progrés humanístic i espiritual. De nou, vostès falten els valors del Codi Ètic, en aquest Ajuntament, en aquesta casa tenim un Codi Ètic, un Codi Ètic que ens exigeix a tots i a totes treballar en prou de la tolerància, de la inclusió, del combat contra la discriminació, i vostès cada vegada que tenen ocasió treballen per fomentar la divisió, la discriminació, la marginació, a vegades subtilment, a vegades a forma molt més brusca, la por, l'anima adversió, la desconfiança, la intolerància, a la diferència, particularment si aquesta diferència és d'indoler musulmà. Què parlar, què dir de la seva falta de rigor i particularment la falta de rigor històric, que en aquests punts, en aquesta proposició ja arriba, fa gala quasi d'un nacionalisme hiperbòlic i quasi els diria que mitològic, perquè vostès repeteixen fins a la sacietat conceptes com la identitat espanyola, la nació espanyola, la cultura espanyola, des d'una òptica que obvia i tergiversa completament la realitat històrica de la península ibèrica durant segles i segles i segles. Així que igual va ser una hora que toqui una mica de peus a terra. Mirin, els unicorns no existeixen Elvis Presley està mort i el mite de la nació i la cultura espanyola, tal com vostès la conceptualitzen, és això, un mite i una invenció. Votarem en contra.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la parola el regidor Martindan.

Muchas gracias. Asistimos con una proposición de Vox que va en contra de todo lo que representa nuestra España constitucional, rezuma hipocresía histórica y ataca de manera frontal nuestro ordenamiento jurídico. Defender nuestras tradiciones no puede convertirse de ninguna manera en perseguir las tradiciones de los demás. Desde el Grupo Popular defendemos con firmeza nuestra identidad i nostra cultura, però aquesta defensa no implica impedir que altres comunitats celebren librement les manifestacions culturals o religioses i pretender vetar-les és un sensent. Es una hipocresia histórica que quienes celebran a los millones de españoles que emigraron y fundaron centros españoles por todo el mundo para conservar la lengua, las costumbres y las tradiciones, hoy pretendan negar, prohibir y perseguir las tradiciones de otros colectivos. La Constitución Española garantiza la libertad religiosa y cultural, establece el respeto y defiende el acceso de la cultura para todos los ciudadanos. Por tanto, la labor del Ayuntamiento debe ser velar por la convivencia y el respeto en el espacio público, no imponer una visión cultural, o religiosa. Por ello, desde nuestro grupo municipal denunciamos con firmeza cuando algunos partidos, incluso el propio gobierno municipal, en ocasiones silencian, ocultan o menosvaloran las fiestas o celebraciones de tradición cristiana. Nosotros defenderemos siempre nuestras fiestas y la de todos, porque la auténtica tradición española es la pluralidad, la diversidad, Y concluyo, la gran contribución que hace hoy esta proposición de Vox es doble. Primero, fomenta la intolerancia y segundo, vulnera los derechos fundamentales. Por todo ello, votaremos en contra.

Sí, gràcies alcalde. Davant de la proposta com la que ens ha presentat Vox, avui al plenari només podem respondre des del compromís més profund amb la democràcia i amb l'estat del dret que hem construït col·lectivament al llarg de dècades. El nostre model de convivència es fonamenta en la llibertat, en la igualtat i en el respecte actiu a la diversitat cultural, ideològica i religiosa. Aquest és l'horitzó compartit que defineix la nostra societat i aquest és el compromís que guia l'acció institucional de Barcelona. La Constitució espanyola els recordo que estableix amb claredat que Espanya és un estat social i democràtic de dret, fonamentat en el pluralisme polític. I l'article 16 reconeix la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i fixa el caràcter confessional de l'Estat. Aquest marc jurídic protegeix totes les expressions culturals que es desenvolupen amb respecte a l'ordenament legal i assegura que les institucions públiques actuïn amb neutralitat i imparcialitat. Un mandat constitucional que garanteix que la ciutadania espanyola es defineix per la seva igualtat en drets i per la seva llibertat de consciència i no per l'adscripció a cap identitat religiosa concreta. La diversitat forma part essencial de la nostra realitat social i les institucions que defensen la democràcia garanteixen el dret de totes les persones a expressar les seves conviccions, a viure la seva cultura i a participar plenament de la vida col·lectiva amb el respecte. La defensa de la llibertat religiosa i cultural també es veu reforçada pels compromisos internacionals que Espanya ha assumit com a estat membre de la Comunitat Internacional i de la Unió Europea. L'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el dret de tota persona a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, inclòs a la llibertat de manifestar públicament les seves creences en l'àmbit privat i col·lectiu. Així mateix, l'article 10 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea estableix amb contundència aquest mateix dret dins de l'espai europeu com un principi essencial. Les ciutats que es reconeixen en aquests valors, com Barcelona, garanteixen, impulsen i protegeixen aquest exercici com a part inseparable de la dignitat humana i del projecte democràtic comú europeu. La proposta que avui s'ha presentat davant d'aquest plenari expressa un intent d'imposar una ideologia determinada a tota la societat i, per tant, nosaltres no la secundarem en cap dels termes.

Gràcies. Molt bé, doncs, temps, ponència, dos minuts i mig.

Gràcies, alcalde. Antes de nada decirle a Esquerra Republicana que el mito de la nación española lo tiene usted en su DNI y en su pasaporte. No es un mito, es una realidad Ya sé que no le gusta y que ha luchado mucho para que no sea así, pero lo ha sido, lo es y lo será por mal que le pese. También decirle, y se lo dije en el último pleno, si aquí hay alguien que no puede hablar ni del nazismo ni del fascismo es Esquerra Republicana y el PNV. Así que, por favor, ese tema, no abra el melón porque le puede salpicar en la cara. Y bueno, agotado el comodín de Trump y los aranceles, pues volvemos al comodín de Franco, que se nos falla nunca. Claro, ustedes tienen un problema y es que se avergüenzan tanto de sus orígenes, además lo demuestran, lo demuestran, quieren cambiar hasta el nombre del barrio de Navas, porque claro, la batalla de las Navas de Tolosa. Y en esa batalla y en tantas que se han hecho en toda la historia, lo que se ha intentado hacer es garantizar la democracia que hoy tenemos aquí. Sus antepasados y los nuestros lucharon para que hoy podamos estar aquí hablando. Porque yo les pregunto, en esos países musulmanes que tanto defienden, ¿qué democracia hay? ¿En cuántos hay plenos como este? Hablan de garantías de derechos fundamentales. ¿Qué garantías de derechos fundamentales hay en esos países donde hay pena de muerte para homosexuales? ¿De verdad? ¿Esas son garantías de derechos fundamentales? Lo de ustedes es de traca. Se pasan toda la vida dando la tabarra y hasta golpes de Estado... con la excusa de luchar por la lengua, la cultura y las tradiciones. Pero cuando la amenaza de la lengua, la cultura y las tradiciones viene del otro lado del estrecho, lo acogen con gusto. En fin, el no ver la realidad es el mayor problema que puede tener un político. Y ustedes están ciegos y además están ciegos porque quieren estarlo.

Gracias. Barcelona Comú, un minut. Esquerra, 28 segons. Pepe, Tinenta. Resultat?

Rebutjaria la proposta amb el vot favorable a Vox i el vot en compte a la resta de gust municipals.

Molt bé, doncs passem a les proposicions amb contingut de declaració institucional.

Començant per la del grup municipal de Junts. Té la paraula regidor alemany.

Gràcies, alcalde. Avui des del grup municipal de Junts per Barcelona presentem una proposició amb contingut de declaració institucional amb un objectiu molt clar, que és el de defensar les classes mitjanes i les classes baixes de la ciutat de Barcelona amb mecanismes de justícia fiscal. I ho fem perquè en els darrers anys bona part de les famílies de la ciutat s'han sentit menys tingudes i oblidades. Oblidades per una administració més preocupada d'aplicar polítiques fiscals a orientades a incrementar la recaptació i no tant a incrementar el benestar de la gent i oblidades també per uns governs que han girat l'esquena a les persones que més ho necessitaven. I davant d'aquesta situació des de Junts per Barcelona hem decidit dir prou. Entenem que és hora de canviar aquesta dinàmica, és hora d'apostar per una fiscalitat més justa, més equitativa i sobretot una fiscalitat adaptada a la realitat social i econòmica del nostre país i de la nostra ciutat. Calen polítiques fiscals valentes, polítiques fiscals valentes que permetin que les famílies puguin respirar de forma més tranquil·la. Des de la pandèmia moltes famílies barcelonines han hagut de fer front a una escalada de preus alarmant. Una inflació acumulada al 20% per contextualitzar només la demarcació de Barcelona ha provocat un increment del cost de la vida de forma alarmant mentre que els salaris no han pujat en la mateixa proporció. I quin ha estat el resultat de tot això? Doncs una pèrdua sostinguda al poder adquisitiu que afecta la qualitat de vida de milers de barcelonins. I si parlem dels joves, un dels col·lectius més afectats sobretot per la precarietat, la situació encara és més preocupant. Avui, un jove que viu a Barcelona, tot i cobrar més que abans, viu pitjor. I viu pitjor perquè l'habitatge, el menjar, el transport i els serveis bàsics han pujat de preu i no hi ha hagut resposta política a l'alçada per part de l'administració. Per això avui proposem una mesura que entenem que és molt concreta, molt clara, concisa, necessària, que és la deflectació dels trams autonòmic i estatal de l'impost sobre la renta a les persones físiques. Una proposta de sentit comú, avalada amb consens econòmic, aplicada en països com França, Suècia, Alemanya, Països on tot s'ha de dir, amb governs de colors polítics diferents. I quan parlem de deflactació de l'IRPF, més enllà de la definició tècnica, de la definició acadèmica, volem dir que estem a favor que una persona no acabi pagant més impostos només perquè el seu sou puja més per culpa de la inflació. I això que passa ara... i que poca gent en parla té un nom, que és la progressivitat en fred o la inflació fiscal. És una pujada d'impostos al nostre entendre, encoberta, silenciosa i, en certa forma, feta per la porta de darrere. I l'efecte de tot això és claríssim. Només l'any 2024 la no deflactació de l'IRPF va provocar que Isenda recaptés 3.400 milions d'euros adicionals i per l'any 2025 se n'estima que se'n recaptaran 1.800 milions més. Uns ingressos que, com a alguns de vostès els agrada dir, no provenen dels rics, venen de les classes treballadores, de les classes mitjanes i de les classes més baixes de la ciutat de Barcelona. I això al nostre entendre no és just, no és transparent i no és socialment acceptable. Aquest Ajuntament i totes les administracions d'aquest país té l'obligació de defensar els interessos dels ciutadans i per això proposem que de forma formal es traslladi al govern d'Espanya i al govern de la Generalitat de Catalunya la petició de deflectar els trams autonòmics i l'estatal, cadascú el seu govern corresponent, dels trams de l'IRPF que s'actualitzi el mínim personal i familiar i s'ampliïn les deduccions per adaptar-los al cos de la vida actual i que, per part de l'Ajuntament de Barcelona, s'elabori un informe rigorós sobre l'impacte que tindria aquesta mesura en la vida i en el poder adquisitiu dels ciutadans de Barcelona. Els ciutadans de Barcelona no poden continuar assumint una pressió fiscal, desconnectar la realitat molts encara no han recuperat el nivell de vida previ a la pandèmia i per això ho hem de dir ben clar, la deflactació no és un caprici, és una mesura de justícia fiscal per protegir el poder adquisitiu, per preservar l'equitat, per impulsar el consum i per reforçar la confiança també de la gent amb les institucions. Barcelona no pot continuar girant l'esquena a la seva classe mitjana i per tant demanem el vot favorable a aquesta proposició per donar resposta a aquest neguit d'aquesta classe mitjana.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora. González, tinc jo. Serra. Don Serra.

Gràcies, alcalde. Bé, avui constatem una vegada més la hipocresia del Partit Polític de Junts. Un partit polític que ve en els plens, a vegades, a demanar més ajudes al comerç, a reclamar mantenir les bonificacions dels bitllets de rodalies, a demanar que es millorin els serveis públics, i que s'inverteixin més en l'espai públic, però que després torna a venir en el mateix plenari i ens defensen la rebaixa de l'IBI, l'eliminació de l'impost de patrimoni, rebutgen els impostos a les grans fortunes, suposen el cànon sobre les elèctriques, l'impost sobre les emissions de CO2, l'impost turístic, i ara també ens proposen deflectar els trams de l'IRPF. I tot això ho fan en nom d'ajudar a les rendes baixes i mitjanes. Mirin, nosaltres hem intentat arribar a un acord amb el grup proposant, els hem fet una esmena, els hem proposat que qualsevol mesura dirigida a baixar la pressió fiscal a les classes mitges vingui acompanyada d'increments a les grans rendes, especialment les rendes de capital en l'IRPF, però no ho han acceptat perquè ens defensen els de sempre. Aquest, el posicionament de Junts, no és un posicionament fiscal responsable, és populisme fiscal. Junts vol ser-ho tot alhora, socialdemòcrata en el discurs, però neoliberal en les propostes fiscals. Volen bonificar el comerç, el transport públic, tots els serveis, però alhora retallar sistemàticament els ingressos de les administracions. Això no és coherent i tampoc és viable econòmicament. Si volen ser seriosos, cal posicionar-se i assumir el cos que tenen les propostes que es fan. Senyor Vives, digui'ns quins són els serveis en què volen retallar. per poder compensar aquesta baixada en l'IRPF. Estan parlant de pujar ratios a les escoles, estan parlant de tancar plantes d'hospitals, com va fer el govern d'Artur Mas, perquè és que si no, els números no en surten. És evident que cal una reforma fiscal a fons a Catalunya, a Espanya i a Europa. Segons la plataforma per una fiscalitat justa, l'1% més ric d'Espanya abedeix prop de 200.000 milions d'euros l'any. Mentre les famílies treballadores paguem el que ens pertoca, les grans fortunes troben vies per esquivar els impostos. Aquest és el veritable escàndol fiscal. Però no podem fer reformes parcials o triar només les que beneficin els de sempre. Cal una reforma amb visió de sistema progressiva que agravi més a qui té els grans patrimonis, les rendes de capital, els beneficis extraordinaris i les empreses que més contaminen o especulen. Per això nosaltres defensem una reforma progressiva de l'IBI, la reforma de l'ITP a Catalunya, que esperem que la votin a favor al Parlament, la lluita decidida contra el frau fiscal i l'establiment d'impostos a les grans fortunes i a les herències més altes, perquè només si fem pagar els més rics, els que més tenen, podrem alleugerir la pressió fiscal cap a les classes mitjanes i populars.

Regidor Castellana, Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bé, aquest debat s'ha tingut numeroses vegades al Parlament i Esquerra Republicana sempre han defensat la mateixa posició, per tant, no descobriré res de nou. De fet, el que vam fer quan estàvem a govern i ara que estem a l'oposició a Catalunya hem seguit fent és defensar la reducció de l'IRPF a les rendes baixes, a les rendes que estan per sota el salari mitjà del país, que està al voltant de 32-33 mil euros. Una rebaixa de l'IRPF que afecta 2,6 milions de contribuents i això sí que és fer política fiscal, perquè això el que fa és impactar sobre l'equitat en positiu, impactar aquelles persones que cobren menys salaris. És veritat que aquí hi ha una visió Hem sentit diversos representants del seu grup parlar de classes mitjanes amb sous de 60-70.000 euros i el sou mitjà a Catalunya és ara mateix d'aquests 30.000 euros bruts anuals. Per tant, qui viu desconnectat de la realitat em sembla que és alguns altres. la visió que tenim és completament diferent, o reduir desigualtats o baixar l'IRPF linealment a tothom. Per tant, amb un impacte en valor absolut, aquí més té. Per tant, aquí, diguéssim, crec que rau la diferència de visió de la qüestió. Hi ha una altra qüestió afegida, la pressió fiscal mitjana a l'estat espanyol és substancialment menor que els països de la OCDE o de la Eurozona i, de fet, el que el que hauria de passar és que s'augmentés impostos a les rendes més altes, als capitals i també a la propietat. I vostès també sistemàticament voten en contra d'això. Per tant, aquí hi ha una contradicció total entre el discurs de defensar les classes amb rendes més baixes i mitjanes i, en canvi, votar en contra permanentment dels impostos més alts al capital i a la propietat, com fa el nostre entorn europeu i el nostre entorn de la OCDE. També parlava de justícia fiscal, i la justícia i fescal té una doble cara. Té una cara que és la recaptació i com es recapta, quan es recapta i com es recapta i també per la banda de la despesa, per la banda de la prestació dels serveis públics. Per tant, és fer trampes només parlar d'una de les dues cares de la moneda perquè va intrínsecament lligar la redistribució es pot fer tal com es fa la recaptació i també es fa mitjançant serveis públics i per tant aquí també l'impacte fiscal de la mesura que proposa s'ha de tenir en compte. I per últim un element que no ha citat i és el dèficit fiscal que patim els catalans i catalanes de 20.000-22.000 milions d'euros anuals, que això implica una cotilla insufrible que afecta directament a la qualitat dels serveis públics, que això sí que afecta a l'equitat i la cohesió. I per això també Esquerra Republicana estem treballant intensament per garantir un model de finançament al nostre país que ens permeti tenir uns serveis públics a l'alçada dels impostos que generem. I per tot això, doncs, hi votarem en contra. Gràcies.

Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. El Grup Popular està a favor d'aquesta proposta perquè, a més a més, Catalunya és la comunitat menys competitiva en impostos de tot Espanya. Ocupa el lloc 19, les 17 comunitats autònomes més Teuto i Melilla. I això és una... És una dada que no és qüestionable perquè la pressió fiscal és altíssima. I també Barcelona. Els ciutadans de Barcelona pateixen una pressió fiscal altíssima de l'Estat, de la Generalitat i després també del propi Ajuntament. I nosaltres sempre hem denunciat aquesta asfixia fiscal que dificulta a totes les famílies arribar a final de mes, que les famílies han vist com han perdut poder adquisitiu en un 30% i aquesta inflació els ha costat molt de superar perquè han encarit els béns bàsics, s'ha encarit el transport, s'ha encarit el que és els serveis, l'habitatge i és la ciutat que té un encariment major. Però aquí ja no estem parlant amb aquesta proposta en caràcter general de la pressió fiscal. Estem parlant del que suposa la inflació en els sous i per tant la necessitat de deflectar-los per impedir que els sous de les persones incrementin. Alguns salten de tram de l'IRPF però en canvi no milloren el seu poder adquisitiu. És aquest cas concret. Això no té res a veure amb tot el que es comenta a passar que nosaltres insistim en l'enlevada a pressió fiscal. I és de justícia fer-ho, perquè vostès parlen d'un sol de 30.000 euros. Un sol de 30.000 euros amb la inflació paga entre 311 i 450 euros més a l'any. I quan vas incrementat pots arribar fins a 800 euros més, 900 euros més, exacte. Però no són els de sorbitats de 50.000 euros, però els de 30.000 ja tenen un increment només per la inflació, però en canvi no ho veuen en el seu poder adquisitiu. En aquest Ajuntament hem parlat moltes vegades dels sous de la gent jove. Una part d'aquests sous se l'emporta amb impostos l'Estat. i després patim molt perquè no poden arribar a final de mes, no poden adquirir un habitatge, i tot això és una cadena que dificulta que les famílies puguin arribar i la gent jove a final de mes. Per tant, el grup popular està a favor de reflectar, i jo li diria al portaveu del grup de Junts que no se'n baixi tan junt, només falta mirar les comunitats autònomes del Partit Popular que han reflectat l'IRPF, perquè és de justícia. Quan hi ha una inflació que fa que s'incrementin els sous artificialment perquè no ho veuen amb el poder adquisitiu les famílies, això l'obligació de qualsevol governant diligent és reflectar-ho. En canvi, aquí a Catalunya no es fa perquè s'aprofita la més mínima ocasió per recaptar i l'ànim recaptatori a costa de la vida de les famílies, a costa de la vida de les persones, però això no els importa. Jo només els donaré una sèrie d'exemples respecte al que està passant a Catalunya i al que està passant en uns altres llocs d'Espanya. No m'agrada comparar-me amb Madrid, però ho dic per ciutats grans. El 3% més car l'ecaristia de la vida... Moltes gràcies. En definitiva, el grup popular, com deia l'alcalde Cabo, votarà a favor perquè entenem que és de justícia fer-ho.

Doncs té la paraula el regidor de Europolido, Vox.

Alcalde.

Lo primero que hay que recordar es que cuando Junts ha gobernado no ha rebajado ningún impuesto ni ningún tipo impositivo. Eso hay que decirlo porque es así. Parece que desde la oposición es fácil hacer promesas, pero luego cuando se gobierna les tembla el pulso. A quien no le han temblado nunca el pulso para eliminar subvenciones a sindicatos y demás entidades enchufadas es a Vox cuando ha podido gobernar. La realidad es que la España en las autonomías es un auténtico galimatías con 17 tipos de IRPF autonómicos que generan una gran desigualdad. En el Parlamento de Catalunya, desde Vox, hemos propuesto recientemente una reforma radical, con una reducción de impuestos sin precedentes y una simplificación del IRPF que haga que sea igual para todos los españoles, porque es de justicia. Si cobras menos de 22.000 euros, exento del IRPF. Hasta 70.000 euros, el 15%. Si cobras más de 70.000, el 25%. Pero, además, hemos presentado una medida para fomentar la natalidad, una bonificación de cuatro puntos por cada hijo. Es decir, si, por ejemplo, cobras 40.000 euros y tienes cuatro hijos, no pagas IRPF. Medidas a las que, curiosamente, su partido ha votado en contra. Son medidas necesarias en un país que es un auténtico infierno fiscal, en especial a algunas comunidades como la nuestra, para los que dicen que no es viable decirles que es una excusa para esconder su falta de voluntad política. Lo que tenemos que hacer es reducir el gasto público superfluo, por ejemplo, los 30 millones de euros en subvenciones a comisiones y UGT, y tantos otros organismos y entidades enchufados. Aquí en nuestro ayuntamiento vemos a diario los millones que se destinan a cooperación internacional, que no se sabe a quién va a parar, que no se sabe quién gestiona, y en regar asociaciones, amigas, sin ningún tipo de reparo, y la propuesta de Junts, pues está bien. Pero deberíamos mirarnos el ombligo antes de decir a los demás lo que tienen que hacer. En todo caso, somos constructivos, la vemos positiva y la vamos a votar a favor. Gracias.

Sí, president. Sovint hem parlat aquí de quina és la política fiscal i en quines coses ens trobem i en quines coses no ens trobem. No recolzarem la seva proposta. La fiscalitat i el principi de progressivitat són debats que hem tingut aquí i que continuarem tenint a la Comissió d'Economia. I d'entrada jo també li vull dir que aquest govern no suposa barrabaixes fiscals sempre i quan tinguin dos principis importants. En primer, han de garantir els més beneficiats i les rendes més baixes. Aquest és el principal criteri, i no les rendes més elevades. I segon, com a criteri, ha d'anar acompanyada d'una rebaixa fiscal amb una certa compensació, amb una proposta que compensi la reducció d'ingressos. Ara, la proposta el que ens demana és que instem a la Generalitat i a l'Estat a deflectar l'IRPF. Els dos governs ja s'han manifestat i han rebutjat aquesta proposta. Però també voldria fer dues consideracions de quines decisions han pres aquests dos governs. En el cas de l'Estat, han ampliat les reduccions per les rendes del treball per beneficiar salaris bruts de fins a 21.000 euros, a la vegada que han incrementat el llindat d'excepció de tributació de 14-15.000 euros, mesures que respecten la progressivitat del sistema. Està bé que parlem també de la nostra comparació amb Europa, però la càrrega fiscal que hi ha a Espanya és un 38,3%, la Unió Europea és un 41%, països com França o com Bèlgica és un 43, un 43 o un 42% i països com Àustria i Holanda, que estan governats per partits germans de Vox, està el 43% i el 43%. Mirant d'altra banda, si parlem de la pressió fiscal o les decisions que pot prendre la Generalitat de Catalunya, es va arribar a un acord, crec aprovat amb el primer suplement de crèdit amb Esquerra Republicana, que va incloure reduir el tram autonòmic per les rendes menors de 33.000 euros de 10,5 a 9,5. Una mesura que afecta gairebé dos terceres parts dels catalans. Ja s'ha dit, aproximadament el 68% de l'estructura salarial d'aquest país és amb un salari màxim de 30.000 i el 88% és un salari màxim de 45.000. Acabo repetint la idea que els hi ha anat traslladant. No estem en contra de les reduccions fiscals, però sempre han d'estar compensades. I en tot cas, aquestes reduccions fiscals, principalment, hem d'anar amb aquells sectors més desfavorits o amb aquells sectors que tenen una estructura salarial més baixa. Cerquem una fiscalitat justa i progressiva i només quan això es pot produir podem reduir impostos. En aquest cas, entenem que no respecten amb aquesta proposta aquests principis i votarem en contra. Gràcies.

Molt bé, doncs ponència. Dos minuts.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, agrair als grups que han votat favorablement aquesta proposta, dir-li al Partit Popular que està molt bé votar-la a favor, però si després no remen a favor del finançament per Catalunya, doncs aquesta posició seva és en certa forma contradictòria. I dir-li al regidor Serra que, sincerament, ha mentit. Vostès no ens han proposat una transacció per incrementar la retenció a les fortunes més altes. La seva transacció... parlava de reforçar la progressivitat. I aquesta transacció els hi hem acceptat. Els hi hem acceptat sempre i quan mantinguéssim el concepte de la deflectació, que és el concepte que vostès no volien mantenir. Jo li respondré, no faré com abans el tinent Batlle, que no li ha respost la pregunta, nosaltres no volem retallar en cap servei bàsic. Nosaltres volem que es destinguin aquests 3.400 milions addicionals que s'han recaptat per finançar aquests serveis. I si s'ha de retallar alguna cosa, segurament, tant de bo algun dia el seu partit estigui el govern d'Espanya, pugui governar i pugui aplicar totes les mesures que vostè deia. I, sobretot, si ha de retallar, en el dia que estiguin al govern d'Espanya, procurin que ningú dels seus socis col·loqui a la dona, col·loqui els germans a les institucions, que no paguin comissions empresaris corruptes o que no beneficin els seus amics i les seves amigues a alguns diputats. Per tant, jo li recomano això.

Regidor Sarra.

Senyor Vives, cap lliçó sobre corrupció per part del seu partit. Nosaltres hem governat a aquest Ajuntament, hem governat a l'Estat, en tot arreu on hem governat, no hem tingut ni un cas de corrupció. Zero. En canvi, vostès n'acumulen moltíssims.

Regidor Castellana. En contra. Regidor de l'Oro Pulido. I tinent baix. Resultats, secretari?

Proposta en vot favorable de Junts per Barcelona, Partit Popular i Vox i el vot en contra del grup socialista, Barcelona Comú i Esquerra Republicana.

Molt bé, doncs passem a la proposició que fa Esquerra Republicana i que presenta la regidora alemany. Endavant.

Gràcies. Fa prop d'un mes el Tribunal Suprem va sentenciar que el manac havia de retornar les pintures murals de Xixena. Caldria fer una mica d'història per entendre de què estem parlant avui. L'agost del 1936 es va incendiar el monestir de Xixena. Bona part dels frescos romànics, els retaules gòtics i els objectes d'art van desaparèixer. Ara bé, una part de les pintures, malgrat que van quedar afectades, van salvar-se de l'incendi. En assabentar-se'n, l'historiador i l'arquitecte Josep Godiol i Ricard, que era membre de la secció de monuments de la Generalitat, va viatjar a Siixena per avaluar-ne la situació. I en veure les pintures que eren a la intempèrie, per salvar-les va decidir arrencar-les abans de l'arribada de les pluges. Així les va portar a Barcelona i de cop... Un cop aquí van ser restaurades i acabada la guerra van ser dipositades al manac. Des d'aleshores cal destacar la feina impecable realitzada pel museu en la custòdia i la conservació d'aquestes pintures i tots sabem que el manac avui és un referent mundial en matèria d'art medieval i que gràcies a això les obres han estat visitades per milions de persones. podríem dir, doncs, que les pintures murals de Xixena tenen la seva casa a Barcelona. Però ara el Tribunal Suprem ha dit que el museu ha de retornar les pintures. I què diuen els experts? L'informe tècnic de l'equip del museu diu que és impossible fer-ho sense posar-les en risc. De fet, hi ha un ampli consens en la comunitat científica sobre el greu perill que suposaria d'extreure-les. No només es produirien danys irreparables, sinó que, a més a més, el monestir de Seixena és un lloc absolutament inadequat per exposar els frescos. La sala capitular va ser restaurada en formigó i aquest material, el formigó, és incompatible amb la conservació d'aquesta pintura mural. Tot i així, el Tribunal Suprem diu que el Manac ha de retornar les pintures murals de Xixena. Malgrat que fa pocs dies, 150 professionals de l'àmbit de la conservació i de la restauració del patrimoni cultural ja van signar un manifest on expressaven la seva preocupació. Malgrat... que tal com veien, la conservació i la restauració avui es regeix per un codi ètic internacional, que diu que els professionals tenen l'obligació ètica de posar per davant la integritat dels béns culturals a qualsevol tipus de pressió externa. I per tant, convindria bé no deixar el museu i els seus tècnics sols. De fet, per molt menys s'ha frenat que altres obres es moguin. La veritat és que no és gaire el meu estil, però avui els porto aquest quadre que suposo que coneixen. És una obra universal del segle XX, el Guernica, de Pablo Picasso, contra la guerra, contra el feixisme. I crec que val la pena portar-lo aquí, sobretot per al context on estem d'odi, d'enfrontament i també de voler eliminar aquell que pensa diferent. Però també val la pena portar-lo aquí perquè aquesta és una obra que no és a Euskadi. No és a Euskadi, es troba a Madrid. el reina Sofia. Tot i que Euskadi l'ha reclamat en moltes ocasions, però la resposta sempre ha estat la mateixa per part del Ministeri de Cultura, que no es pot traslladar al Guernica per una qüestió de fragilitat, per una qüestió de conservació del quadre. Això és el que diu el Ministeri de Cultura, però aquest cop no diu res el Ministeri de Cultura. I és sorprenent que no digui res. És sorprenent que un ministre català no tingui criteri o opinió sobre aquest fet. I per acabar de completar la fotografia general, el Tribunal Suprem espanyol no exigeix el trasllat de totes les peces de sisena, perquè n'hi ha algunes que són al Museu del Prado, altres que són als Estats Units, només exigeix el trasllat de les que són a Catalunya. perquè el Tribunal Suprem està fent política, perquè no li importa la conservació de les pintures. El que li importa és que són a Catalunya i d'això és del que estem parlant. El problema és que són a Catalunya i, per tant, el patró és el de sempre, qüestionar les institucions catalanes ignorant l'opinió dels experts, la venjança, en aquest cas, per davant de la conservació del patrimoni i veiem un president de l'Aragó amb una actitud xulesca amenaçant com complir la sentència per les bones o per les males. El mateix patró de sempre. l'odi, la ignorància i el menyspreu per Catalunya, amb un PSOE i, sumar, muts a Madrid. I amb un govern de la Generalitat que es posa de perfil, incapaç de plantar cara als deliris reaccionaris de la dreta espanyola. I què farà la Generalitat? Defensarà els interessos del manac i del país? O tenim un govern de Catalunya actuant en contra dels interessos del país? De veritat pensen quedar-se de braços plegats davant d'aquest despropòsit? Hem de defensar el paper del Manac com a institució de referència. Hem de defensar el dret de Catalunya a protegir el seu patrimoni cultural davant de sentències i decisions polítiques que responen més a l'odi que a la raó. Com en el cas del Guernica, perquè l'art no només parla de bellesa, parla de memòria, parla de dignitat, parla de resistència... i no s'hi valen excuses. Els diversos governs han de tenir una posició clara. Les obres de Xixena existeixen avui gràcies a Barcelona. Va ser Barcelona alcaldes, governs que van precedir aquest, que van comprometre-se amb el patrimoni, amb la restauració, amb la conservació d'aquest patrimoni. A mi m'ha sigut greu veure l'alcalde de Lleida més compromès i contundent en contra del trasllat de les obres de Seixena i demano a l'alcalde de Barcelona que faci un posicionament tan clar i tan contundent com el d'altres col·legues del seu partit en defensa del manac i també del patrimoni cultural català.

Té la parola el regidor Rodríguez.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres evidentment votarem favorablement aquesta proposició La regidora ho ha explicat perfectament, ha posat-ho, ha situat-ho en context. Són molts els motius per impulsar-la i per donar-hi suport. Nosaltres mateixos al plenari del mes passat vam impulsar d'urgència una declaració institucional perquè creiem que era important que l'Ajuntament de Barcelona fos present en aquest debat donant suport al Manac. Ahir vam fer-ho a la Diputació de Barcelona també i per tant avui hi donarem suport, com deia, per molts motius. Primer, perquè considerem que la sentència del Tribunal Suprem atempta contra un objectiu que hauria de ser el primordial, que és el de la preservació i la conservació dels béns objecte de litig, i en aquest cas les pintures de Cixena. En aquest plenari i en molts altres hi ha ferms defensors fanàtics de la Constitució espanyola. L'article 46 de la Constitució espanyola diu que els poders públics garantiran la conservació del patrimoni històric, cultural i artístic, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat dels béns que el conformen. Per tant, no seré jo qui defensi la Constitució, però sí que els hi dic que si vostès la defensen l'han de defensar amb tot i per tot. Creiem també que val la pena afegir-nos a aquesta proposició, donar-hi suport, perquè entenem que és una manera de reconèixer la tasca de les institucions catalanes des de la Generalitat Republicana fins a l'actual Manac, passant per la Mancomunitat, amb gent com Ventura Gasol, Josep Godiol, Josep i Joan, han estat citats, no? en aquesta tasca de conservació i de posar a disposició del públic en general les obres d'estat. I finalment, també creiem que val la pena afegir-nos a aquesta proposició per donar veu al sentiment que coneixerem general dels ciutadans de Barcelona d'incomprensió, o millor dit de comprensió perquè sabem què està passant aquí de veritat, però d'incomprensió respecte a aquesta obsecació amb el Manac i amb les obres que estan, no només en el Manac, sinó en museus catalans, com deia bé la regidora, perquè ja va passar també amb les obres que eren a Lleida, mentre ningú sembla tenir cap interès des d'Aragó en reclamar la nativitat de Cixena, que està al Prado, o la adoració dels reis de Cixena, que està al Midos de Dalas, o la Mare Déu dels Desemperats de Cixena, que està a la recta de Buenos Aires. Per tant, escoltin, creiem que hi ha un sentiment dels barcelonins de greuja respecte a l'actuació del govern d'Aragó amb aquest tema i a respecte al Manac i creiem que és bo que l'Ajuntament de Barcelona estigui al costat del sentiment majoritari dels barcelonins. I per acabar, sumar-nos també una mica a aquesta petició o a aquesta pregunta. De què ens serveix que els representants de les institucions catalanes en el patronat del Manac siguin del mateix partit polític que el president de l'Aragó? De què ens serveix? No poden fer res per intentar convèncer el president Lambant que està actuant en contra del patrimoni?

Té la paraula el regidor Pau González.

Sí, gràcies. Abans d'entrar en matèria m'agradaria fer una reflexió perquè aquest plenari ha començat amb una intervenció per part del grup d'Esquerra Republicana dient que mancava imaginació i ens trobem que la seva proposició, un contingut de declaració institucional, és molt semblant, si no igual, a la declaració institucional que va presentar el regidor Rodríguez el mes passat que, a més a més, abans de presentar-la va parlar amb tots els grups per poder articular les propostes de tothom. No només això, sinó que la setmana passada ens vam portar una proposició a la Comissió d'Economia que era igual que el prec del plenari anterior. Per tant, apliquin-se el cuento de la manca d'imaginació, perquè si algú té traces de manca d'imaginació en aquest plenari, crec que és Esquerra Republicana. Dit això, s'ha explicat sobradament i m'agafaré unes paraules precisament de Josep Godiol. Era un munt de runes cremades, vaig travessar corrent les ruïnes del vell claustre per fer cap a la famosa sala capitular del segle XII. No vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d'un dels més vells monuments del món. Així ho descrivia ell mateix, Josep Budiol, a Història de l'Art, s'ha explicat sobredament, no m'hi deteniré, que quan troba les restes d'aquesta obra d'art el que fa és intentar per tots els mitjans... amb la precarietat que tenia salvar aquesta meravellosa obra d'art. I ho fa perquè per davant de tot la resta d'interessos el que ha de prevaldre, i s'hi ha referit la regidora Alemanya, s'hi ha referit el regidor Rodríguez, és la preservació d'aquest art. Avui des del Cor de Barcelona volem sumar-nos a aquesta memòria, defensar el sentit profund i reiterar que els drets culturals també passen per la preservació del patrimoni històric, no només el que tenim a casa, sinó també el que ha estat custodiat i preservat, cuidat, a causes diverses de guerra o de risc de destrucció. Rebutgem qualsevol ús partidista identitari d'aquest episodi, reivindiquem el paper de Barcelona com a ciutat compromesa amb els valors de la cultura com a dret fonamental i davant dels de la por ellos, els quadros, els que estan demanant una execució forçosa, tancar les sales del manac, multes de 5.000 euros al dia o complir la sentència a les bones o a les males, Creiem que el que hem de posar en valor és el sentit profund de la cultura i de l'accés al patrimoni que ens explica d'on venim, que ens explica qui som i que ens ajuda a projectar-nos cap endavant. I més, en un moment com l'actual, marcat per la polarització, els discursos d'odi, la banalització del coneixement, on la terra torna a amenaçar de ser plana, és més important que mai saber d'on venim i preservar el nostre patrimoni col·lectiu. Són eines per la cohesió, per la memòria i per la democràcia. I aquest Ajuntament ha de continuar sent exemple de la defensa d'aquest patrimoni, no només com a llegat del passat, sinó com a garantia d'un futur compartit.

Votarem, evidentment, a favor. el màxim rigor institucional, parlant d'un patrimoni que no pertany només als ciutadans d'un territori, sinó a la història universal de l'art. El nostre posicionament no neix de la voluntat de confrontació, sinó del respecte profund pel dret, pel respecte a tots els territoris i per una idea integral del patrimoni com a bé compartit i transmissible entre generacions. Ens trobem davant d'una sentència civil ferma, clara, inapel·lable, que estableix l'obligació de restituir les pintures al monestir de Xixena, d'on van ser estretes el 1936, direm que en circumstàncies excepcionals, no es va incendiar tampoc de manera espontània, que monestir com tants altres, on van ser estretes, com deia, en circumstàncies excepcionals i sense les garanties jurídiques ni patrimonials necessàries. Les institucions públiques tenen el deure legal i democràtic de complir les resolucions judicials independentment de les preferències o sensibilitats polítiques. Complir la llei és la base de qualsevol societat democràtica madura. La restitució de les pintures no és només una qüestió de justícia legal, sinó també de reparació històrica i cultural. Les pintures i escena formen part d'un conjunt arquitectònic i artístic únic. El seu retorn permetrà recuperar la integritat original del monestir i reconectar l'obra amb el seu entorn natural, històric i simbòlic. Contràriament al que s'ha volgut fer creure, la sentència no exigeix una extracció precipitada ni irresponsable. El que reclama és que s'explorin solucions viables i segures per a trasllat amb la col·laboració d'experts independents i sota control judicial. Cap informe tècnic pot per si sol invalidar una decisió judicial, però sí que pot ajudar a executar-la amb el màxim respecte per la integritat de les obres. Cal doncs promoure un pla tècnic, consensuat, rigorós i amb garanties de conservació. que faci compatible el compliment judicial amb la preservació de les pintures. Aquest trasllat no s'ha de llegir com una derrota d'una institució o d'una comunitat autònoma, sinó com un acte de respecte institucional i simbòlic que reforça la confiança en l'estat de dret i en la capacitat de les nostres institucions per resoldre conflictes complexos des del diàleg i el respecte. Finalment, cal recordar que fa pocs dies el Senat va aprovar una iniciativa del nostre grup parlamentari, amb el suport per ser del Partit Socialista, per instaurar les autoritats que formen part del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya, així com les administracions corresponents, a donar compliment a la sentència dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem. En definitiva, el nostre compromís és amb la justícia, amb la protecció del patrimoni i amb el respecte a la història.

Té la parola el regidor Senderos, Vox.

Gracias. Su propuesta quiere que el Ayuntamiento de Barcelona apoye el acuerdo del Patronato del Menac de plantear un incidente de ejecución de la sentencia firme que ordenó el retorno de las pinturas de Exigena a su lugar de origen. Como es habitual, mantienen las costumbres de intentar incumplir las resoluciones judiciales cuando no son de su agrado. Para su partido, la independencia judicial, la división de poderes y el respeto a las sentencias son conceptos que se niegan a aceptar porque están en contradía de la misma existencia del Estado de Derecho. Solicitan que los máximos responsables del ámbito cultural de las tres instituciones que forman parte del patronato se posicionen públicamente a favor de los acuerdos tomados por el patronato del museo, cosa que nos parece discutible, ya que cada una de ellas debería actuar con independencia y con arreglo a criterios exclusivamente técnicos y profesionales. Quieren reiterar el apoyo a la postura de los profesionales del MENAC que dependen de nuestro Ayuntamiento y, por tanto, no pueden ser considerados como plenamente neutrales o imparciales. Lo lógico es que, en caso de duda, sería recabar la opinión de expertos independientes. Piden asimismo instar del Ministerio de Cultura que aplique la legislación vigente sobre el patrimonio para evitar que las pinturas morales sufran algún deterioro. Es irónico que ahora exijan el cumplimiento de determinadas leyes cuando llevan años desobeciendo normas como la Constitución Española o el Código Penal. Por otra parte, es contradictorio ponerse al traslado de estas pinturas a la provincia de Huesca cuando en su momento promovieron el retorno al Archivo Nacional de Cataluña de numerosos documentos custodiados en el Archivo de Salamanca sin preocuparse del peligro de su pérdida, deterioro o sustracción, rompiendo además el principio de integridad. de los archivos reconocidos en la Declaración Universal sobre los Archivos de la UNESCO. También nos llama la atención que explican al principio de su iniciativa que fueron rescatados en el año 1936, pero sin indicar quiénes fueron los incendiarios del monasterio y que tales hechos formaron parte de una campaña previamente planificada de persecución sistemática contra la Iglesia Católica y sus fieles. Y nos parece cínico e hipócrita que ahora se preocupen de conservar Estas concretas obras de arte cuando, durante la Guerra Civil, el gobierno de Kumpans promovió o consintió la quema y demolición de miles de iglesias, ermitas y conventos o su transformación para ser destinadas para otros fines, así como la destrucción de miles de obras de arte religioso, de archivos y bibliotecas de la Iglesia, arrasando un patrimonio cultural de valor incalculable por odio a la religión. Hechos por los cuales jamás han pedido perdón. como tampoco por los mismos sacerdotes, religiosos, monjas y laicos católicos asesinados exclusivamente por el mero hecho de serlo en aquel periodo histórico. Por estas consideraciones y argumentadas suficientemente, votaremos en contra de su propuesta.

La ponencia te... Perdó. Senyor Mercè.

Gràcies. La veritat és que he escoltat ara un conjunt d'opinions. Algunes d'elles, no sé si ens semblava posicions heroiques i de defensa noventina. d'alguna cosa que ja portem molts anys, i per tant he anat a parar en el text exacte del que se'ns demana, perquè al final hem d'aprovar o no aprovar una proposta. Per tant, voldria respondre el que es diu. Primera qüestió, l'Ajuntament no opinarà sobre el que fa el patronat, l'Ajuntament forma part del patronat, nosaltres som vicepresidents segons del patronat de l'Almenac, tenim les vocalies, formant part de la decisió que el Patronat ha fet consensuadament amb nosaltres, de comucar amb nosaltres i amb la màxima participació nostra. No només això, sinó que hem seguit diàriament els aconteixements i estem a sobre, parlem permanentment tant en la direcció del museu com amb el president del Patronat, com amb la consellera de Cultura. Aquestes decisions que estan perfectament alineades també amb nosaltres i amb el plantejament del Devertet de Cultura, Afirmo que l'estat francesa i, per tant, estem radicalment d'acord, tal com es demana amb la proposta, amb les decisions i el posicionament del patronat del MENAC. Les decisions són, bàsicament, primer, acatar la sentència en la mesura en què es considera inapel·lable i, en segon lloc, crear una comissió tècnica en la participació en la mesura del possible, com així es va iniciar al començament amb tècnics també de l'Aragó, per tal de veure quina és la millor manera de fer aquest traslladat protegint sobretot l'objectiu bàsic que és el del manteniment i la preservació de les obres. El Patronat ha acordat obrir una incidència de retornament en bona part perquè això és el que protegeix els treballadors del MENAC en la mesura en què han indicat exactament la percepció de quins són els perills que podria suposar el deixat a les obres i per tant els donen una cobertura legal davant d'un possible vaja, error, una possible afectació sobre algunes de les peces del trasllat. No existeix cap condicionament, també ho demana, li puc assegurar del patronat respecte als membres del MENAC, i em consta, i jo asseguraria, que tampoc n'hi ha cap des del Departament de Cultura. D'aquesta forma, en aquests termes es va aclarir la reunió del patronat d'ahir a la tarda, en què les parts van absolutament visualitzar que no havia existit cap tipus d'interferència i que en qualsevol cas la seva pressuposició és una qüestió purament mediàtica. I en sisè lloc, m'agradaria dir que el patronat considera que les vies legals estan esgotades, és possible que puguin haver opinions contràries, però que estan esgotades i que, per tant, la principal preocupació ha de ser poder complir amb aquest mandat sempre mirant de garantir amb la màxima certesa la no afectació en les obres. És cert que per això s'ha intentat connectar de la màxima manera possible amb els tècnics de l'Aragó. És cert que hi ha hagut un seguit de la més mediatis que fan i posen en qüestió el bon funcionament d'aquesta comissió, però també els hi puc assegurar que des del punt de vista governamental el govern de Catalunya i el govern de l'Aragó estan parlant amb una certa normalitat més enllà dels escenaris mediatis que són els que hem pogut presenciar en aquells moments. Si això que és el text que se'ns demana la proposició, òbviament hi estem d'acord i, per tant, ens hi afegim i l'aprovem.

Ponència, quatre segons.

Sí, celebrem el vot del Partit Socialista. Jo crec que cal anar fins al final i, per tant, Esquerra Republicana exigirà també al Govern de la Generalitat que faci recurs d'empar al Tribunal Constitucional.

Molt bé, s'aprovaria la proposta molt favorable d'Esquerra Republicana, Junts per Barcelona, Barça Comú i el Gup Socialista i el vot en contra de Vox i Perdi Popular. Moltes gràcies.

Doncs ja passem als pregs. Comencem pel preg que formula... que formula Junts... i el senyor Martí, l'alcalde.

Molt bé, moltes gràcies, president. Bé, avui portem un ple que l'alcalde, esperem que el govern ens ho accepti, perquè no deixa de ser una iniciativa que vol aprofundir en una problemàtica que fa molt i molt temps, serà el que ens acompanyin representants sindicals que ens han acompanyat en aquest procés des de fa mesos i mesos, una problemàtica que coneix perfectament el govern, que és la de la inseguretat a la ciutat, en concret la inseguretat al transport metropolità de Barcelona i en concret les condicions en les que exerceixen les seves tasques els vigilants de seguretat de les diferents empreses privades que tenen aquesta feina encàrregada per concessió per part del tema B. Ho hem parlat diverses vegades i és cert i hem reconegut que hi ha hagut esforços els últims temps, començant per la nova licitació de seguretat per part de l'empresa metropolitana TMB i per part de l'ampliació de mitjans i d'hores en conjunt d'aquesta prestació de serveis de seguretat complementaris als serveis que presten tant Guàrdia Urbana com Mossos Esquadra, tant a metro com a autobús a Barcelona. el que tenim molt clar és que les coses no van a millor i que les condicions de treball dels treballadors de la seguretat privada, dels vigilants, especialment a metro, però també a autobusos, són precàries i molt complicades. Hi ha una necessitat imperiosa que ens posem d'acord tots, i també n'és una competència metropolitana, però per això demanem a l'alcalde que insti a TMB i a la resta d'administracions competents i també a les empreses concessionaris aquest servei de vigilància, que incrementin les garanties de treball amb unes condicions de seguretat més dignes. No estem parlant solament de garantir la seguretat dels usuaris de metro i autobús, sinó també i especialment de garantir les mesures de seguretat dels propis vigilants que necessiten més mitjans, com ells han dit moltes vegades, no només mitjans personals, com puguin ser defenses, com puguin ser gels d'autoprotecció, com puguin ser vigilància amb vídeos per tot el sistema de transport metropolità, sinó que demanem... que hi hagi un increment de recursos i que serveixi perquè els vigilants no ens vinguin i ens diguin el que ens està dient, i el que passa, que és molt lamentable que treballin sols, moltes vegades, massa vegades sols, sense companyia, sense un company al costat, amb unes condicions de massificació inexumibles i amb unes condicions... de precarietat i de dificultat evidents. No vull fer referència a casos recents que hi ha hagut d'atacs gravíssims amb matxets vigilants de seguretat que han tingut ferides gravíssimes. Necessitem que l'Ajuntament de Barcelona insti, repeteixo, a les administracions competents i a les empreses que millorin les condicions laborals de seguretat dels propis vigilants de seguretat del metro i de l'autobús de Barcelona. Moltes gràcies, alcalde.

Moltes gràcies. Jo en primer lloc vull saludar i reconèixer la feina que fan els treballadors de les empreses de seguretat del metro, així com de les forces de seguretat públiques, Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, entre altres coses perquè des de l'any 2019 hem reduït un 22% els fets coneguts delictius a la xarxa del metro, amb un 14% més de viatgers que els que teníem fa aquests anys. TMB ha adjudicat recentment un nou contracte de seguretat del metro per als propers quatre anys amb un pressupost de 168 milions d'euros. Empreses que prestaran aquest servei de vigilància a les 165 estacions de la xarxa de trens, tallers, cotxeres i altres dependències a l'edifici del metro. Des del contracte subscrit el passat 1 d'octubre del 24 per a la prestació d'aquest servei, s'estan implantant ja totes les mesures contemplades per al desenvolupament de les accions formatives en diverses vessants i TMB, que és l'empresa responsable de fer-ho, està fent els esforços per complementar i actualitzar models de formació més dinàmics amb adaptacions i especificacions pròpies al mètode Barcelona. Des d'aquest estiu, la Guàrdia Urbana s'ha integrat de manera permanent, per exemple, al centre de control de TMB. Les accions es centren en millorar la presència policial amb una distribució més efectiva de recursos policials en punts estratègics amb l'objectiu de prevenir conductes delictives o incíviques, especialment a les zones d'alta afluència d'usuaris. Aquesta millora de la presència policial passa per tres dispositius principals, el no uniformat, el de l'operació xarxa i un dispositiu específic contra la venda amb volant. Des del 31 de gener, tots els vigilants de seguretat del metro porten també un gel al qual vostè fa referència en la seva proposició, d'acord amb el que estableix el protocol, i aquest és un element més de protecció pensat pels casos que presentin un major grau de complexitat i agressivitat i que puguin posar en perill la integritat física dels vigilants. I per tant, jo crec que gran part de les mesures que vostè proposa en el seu PREC les he acceptat, no al 100%, i per tant és en aquesta mesura que li accepto parcialment el PREC.

Moltes gràcies, alcalde. Esperem que hi hagi resultats ben aviat.

Passem al següent punt, que és el que formula la regidora Monter a l'atinenta Bonet.

Gràcies, president. S'anuncia la primera onada de calor d'aquest estiu, malgrat ja fa setmanes que estem patint temperatures molt altes a la ciutat, la qual cosa compromet el benestar i el confort de moltes persones. Voldríem referir-nos a una roda de premsa que el govern municipal va celebrar el passat 7 de maig i on l'alcalde anunciava que aquest estiu la ciutat comptaria amb 70 estructures d'ombra noves, l'anomenat Pla Ombres. Es deia que aquest pla incluïa ombres a 66 àrees de joc que cobririen una superfície de gairebé 15.000 metres quadrats, 52 de les quals quedarien instal·lades abans del estiu i 14 abans de final d'any. A la nota posterior, en aquesta roda de premsa, es relacionaven les 66 àrees de joc, però sense especificar aquestes 52, que teòricament havien d'estar instal·lades abans de l'estiu. I en algunes d'aquestes àrees hem vist que han aparegut uns pals, en alguns casos, però cap tant d'all... ni tampoc cap cartell que anunciï quan estaran cobertes. Per tant, el primer punt d'aquest nostre prec és conèixer quines són aquestes 52 àrees que presumptament havien d'estar cobertes abans de l'estiu. També ho hem preguntat per escrit, però també volem fer una referència als refugis climàtics. Abans se n'ha parlat, ho ha fet la tinent que ara em respondrà, en la mesura de govern i la regidora Tito en la illa ja s'ha referit a unes circumstàncies que malauradament van ocórrer l'any passat on refugis climàtics anunciats com a tal, després resultava que estaven tancats el mes d'agost, amb la qual cosa de refugis climàtics amb sentit ampli en tenien poc, com tampoc era en tots els casos cert la distància que tota persona des del seu domicili en els diferents barris de la ciutat disposava amb 10 minuts a peu d'un refugi climàtic. I és per aquest motiu que la segona part del nostre prec va amb la línia de conèixer si aquests refugis climàtics realment estaran oberts al mes d'agost, realment estaran oberts als caps de setmana i, per tant, podran donar aquesta cobertura a les persones que es troben a la ciutat al mes d'agost, que no poden fer vacances, no poden marxar i, per tant, requereixen d'aquests refugis. Gràcies.

Tinent Abonet.

Sí, doncs senyora Monté, la resiliència a la ciutat davant de les onades de calor és segur una de les prioritats del govern en el marc del pla clima i per això justament avui com vostè hi feia referència hem presentat aquesta mesura de govern sobre l'estratègia 2025-2035 per fer front a la calor. En relació a l'últim tema que vostè abordava, els refugis climàtics, sap que aquesta és una xarxa que des de fa anys va creixent, any rere any va creixent i es van ajustant les necessitats perquè hi hagi la màxima capilaritat possible a nivell de ciutat, tot i que la dificultat, perquè evidentment els horaris són els dels equipaments i això és el que ens porta més feina amb aquesta ampliació de la xarxa, però actualment la cobertura territorial permet que el 99% de la població de Barcelona tingui un refugi climàtic a menys de 10 minuts de casa. Si ho observem els diumenges d'agost, perquè tenint en compte els horaris, doncs aquest és segur el moment en què hi ha més equipaments tancats, el 91% de la població tindrà un refugi a menys de 10 minuts caminant de casa. Aquest és un esforç que es fa any rere any i que aquest any de nou s'ha fet i s'ha fet particularment sobretot en els barris més vulnerables a la calor. I en tot cas recordar que a més a més aquest any, aquest estiu, tots els barris de Barcelona ja tindran definitivament un refugi climàtic per primera vegada. També voldria remarcar-li que alguns equipaments municipals han ampliat els seus horaris justament per això, per poder estar disponibles durant el mes d'agost, especialment en les zones amb població més vulnerable. Per exemple, les cinc biblioteques finançades amb el Pla de Barris, com ara la Biblioteca de Sant Pau, el barri del Raval, o la Biblioteca de la Zona Nord, Mària Sánchez. A més, també diversos equipaments de proximitat dels districtes promendran oberts a l'agost, com el Centre de Gent Gran Mossèn Clapés, a Sant Andreu, o el centre cívic de Font de la Gualla, a Sants Montjuïc. I sobre les ombres, les àrees de joc infantil, actualment ja n'estan instal·lades una vintena, la resta s'instal·larà al llarg d'aquest mes de juliol. De fet, la setmana que ve posarem en marxa les ombres del Parc de la Unitat, al barri d'Horta, i el Parc del Mirall de Pedralbes, al districte de Les Corts. Compartim plenament el sentit del seu PREC, ho estem duent a terme tan ràpid com podem, d'acord amb els terminis d'execució d'aquestes obres establerts, i per tant li acceptem el PREC i seguirem treballant, a part d'aquest estiu, en els propers per seguir ampliant aquesta xarxa, tant d'ombres com de refugi.

Gràcies per l'acceptació del PREC. Li agrairem que aquest llistat d'ombres el puguem disposar, tal com l'hem demanat també per escrit, i en tot cas el que nosaltres volem. és garantir que aquells anuncis que es fan, tant en relació a les àrees de joc infantil com als refugis climàtics, siguin certes i siguin literalment refugis climàtics i àrees cobertes que ens ajudin a mitigar aquestes altes temperatures.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Martín, que formula el precalà Tinent de Bonet.

Sí, gràcies alcalde. Des de Barcelona en Comú fem aquest prec per instar a trobar una solució a la gravíssima problemàtica que el govern del senyor Collboni ha generat al barri de Vallcarca i sé que el prec me'l respondrà la tinenta d'Urbanisme i regidora del districte però si em permeten jo em vull adreçar a l'alcalde donada l'urgència del problema. Senyor Collboni, a Vallcarca s'està generant una alarma social i una atenció veïnal que feia dècades que no es vivien. I això està passant principalment, però no només, perquè el proper 2 de juliol el govern que vostè encapçala pretén desnonar tres edificis municipals sense cap alternativa habitacional per les 40 persones que hi viuen, inclosos 13 menors que estan escolaritzats al barri. Estem parlant de persones que sabem que si són desnonades comptaran com a molt amb algunes nits pagades en una pensió i prou. Si l'Ajuntament les desnona, la seva vida serà més insegura, més precària i més incerta. Només li demano que s'imagini la situació en què es trobaran els menors el dia següent. Imagini-s'ho, perquè això és el que està alarmant no només a les veïnes afectades, sinó a moltíssima gent del barri i de tota la ciutat, especialment a la comunitat educativa que té cura i educa aquestes criatures, que s'ha organitzat a la plataforma 2080 per lluitar pel dret a l'habitatge i contra els desnonaments dels menors de la nostra ciutat. El seu manifest contra el desnonament dels 13 menors de Vallcarca ha aconseguit més de 2.000 adhesions entre els que hi ha 42 centres educatius, 64 agafes i membres dels equips educatius d'altres 350 escoles de tota la ciutat. Ningú ningú pot entendre que justificant-se en l'execució d'un pla urbanístic de fa 25 anys sense cap concreció de les transformacions urbanístiques, sense voler escoltar les veïnes, sense cap calendari, és a dir, sense remengar-se i dedicar hores a parlar amb qui faci falta per apropar posicions i buscar consensos, que se suposa que és el que haurien de fer els responsables polítics, oi? Doncs no, la senyora Bonet ha decidit actuar a Vallcárca com ja es costuma a ella, de la pitjor manera. I sense seure a parlar amb absolutament ningú del barri, vol tirar endavant un projecte que tal com està plantejat, el proper 2 de juliol pot acabar esclatant en un conflicte de ciutat. Per això, senyor Collboni, li demanem la seva implicació personal per aturar aquest sense sentit i generar els espais de diàleg i trobar-los necessaris per buscar una solució consensuada amb el barri de Vallcarca, amb tot el barri de Vallcarca. Gràcies.

Moltes gràcies. Respon la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Senyora Martín, ens duen un prec molt semblant a una proposició que va ser rebutjada a la Comissió d'Urbanisme la setmana passada. En qualsevol cas, com ja vaig dir llavors, la situació al barri de Vallcarca fa gairebé dues dècades que està encallada. El plenjament vigent ha aprovat l'any 2002. no va ser desplegat pels anteriors governs, però tampoc ha estat substituït per cap proposta alternativa. És cert que vostès, quan governaven, en aquestes àrees van proposar, i en el districte, van proposar una modificació del ple general metropolità per l'àmbit del... part central l'any 2018, que tot i que no van votar nosaltres a favor, avui estem executant. Però vostès no van derogar ni van esmenar l'MPGM del 2002 i per tant segueix vigent. Si avui podem executar aquesta MPGM, si avui executem l'MPGM del 2002, és també gràcies a vostès que no la van modificar. L'immobilisme a Vallcarca ha perpetuat una situació de provisionalitat que ha generat incertesa. Des de l'inici del mandat hem assumit la reactivació d'aquesta transformació per construir més habitatge protegit, més espais verds i per millorar les condicions de vida de totes les persones que hi viuen. Estem impulsant el parc central, la Rambla Verda, que inclourà, a més a més, la construcció d'un dipòsit pluvial molt necessari en el context de canvi climàtic. Estem treballant per construir més habitatge al barri amb obres com l'anella de serveis que ens permetrà fer més pisos i és que amb la transformació de Vallcarca preveiem que podrem arribar a guanyar més de 500 pisos dels quals un 40% protegits. També estem abordant el risc per la seguretat de les persones que viuen en situacions d'infrahabitatge en l'àmbit de la Barcelona del 2025. Crec que en això hauríem d'estar tots d'acord. No podem permetre que ningú visqui en condicions d'infrahabitatge. I ho estem fent garantint l'acompanyament social oportú, individualitzat per part de serveis socials i seguint els processos administratius corresponents que són del tot garantistes. No podem acceptar el PREC, ja s'ho pot imaginar, Un prec que no pretén altra cosa que dilatar una transformació urbanística necessària que avui comença a fer-se realitat. Cal avançar cap a una ciutat amb més habitatge públic, amb més espais verds, i això exigeix desencallar Vallcarca amb l'adequat acompanyament social, i tant, i amb criteris de vinculació territorial.

Regidora.

Insisteixo, senyor Collboni, no menysprei les veïnes, no menysprei la comunitat educativa. Ja saben del que és capaç la mobilització ciutadana davant d'una injustícia com aquesta a la nostra ciutat. A Vallcarca no volen ni abusos ni imposicions, volen diàleg amb esquerra i capacitat negociadora. Facin el favor de posar-se a fer política per reconduir un conflicte que vostès solets han generat.

A Vallcarca transformarem i construirem molt habitatge i molt d'habitatge protegit.

Moltes gràcies. Seguim amb el preg que formula la regidora Sanz a l'alcalde.

Sí, alcalde, aquest és un prec molt simple i molt clar. Si tan segur està que l'ampliació de l'aeroport de Barcelona és bona per a la ciutat, el que li proposem és que es trobi amb les veïnes, amb les entitats socials i veïnals d'aquesta ciutat i, sobretot, que tingui en compte i escolti la seva opinió.

Regidora, com vostè sap, els processos participatius en aquesta ciutat funcionen plenament. Aquesta és una qüestió de la qual no és competència de l'Ajuntament de Barcelona ni del govern municipal. Efectivament, jo he expressat una opinió, que és una opinió, per cert, compartida per dues terceres parts del plenari municipal. Vostè recordarà perfectament com aquest plenari, a febrer del 2025, es va pronunciar també a favor d'augmentar la connectivitat de l'aeroport del Prat i aquest debat, en aquests temes que vostè planteja, correspon al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat.

Jo li plantejo que escolti a les veïnes, que es trobi amb les veïnes, que hi hagi diàleg. Ara parlàvem de Vallcarca i de tants altres temes en què no para d'arribar-nos sempre la sensació que aquest govern s'amaga i no escolta les veïnes, que no té en compte aquests espais de participació. I és inacceptable, senyor Collboni, que un alcalde democràtic avui estigui refusant la participació com ho està fent vostè, perquè la participació de la ciutadania en la vida pública de la nostra ciutat és un dret. i de fet és la base del sistema democràtic. Miri, quan nosaltres teníem l'alcaldia, vostè ho sap, perquè participaven de totes les taules de treball. Abans de posicionar-nos en relació a l'ampliació de l'aeroport, abans de posicionar la ciutat de Barcelona, es van crear unes taules que eren les de la declaració de l'emergència climàtica on parlàvem de totes les infraestructures. I allà hi participava tothom, des del RAC, Foment, al Partit Socialista. Tothom. I quina va ser la conclusió d'aquelles taules? Rebuig frontal a l'ampliació de l'aeroport. Rebuig frontal. I segurament això és el que vostè vol evitar de la consulta, de l'escolta, de la participació. És conèixer aquesta opinió i no només conèixer-la dels lobbies concrets que menystenen precisament aquests espais de participació. Però, miri, hi ha una altra qüestió que em sembla importantíssima. És que la ciutadania avui està cansada de les mentides que s'estan dient permanentment en aquest projecte. Perquè vostès diuen, vostè concretament diu, no, això no farà créixer el turisme a la nostra ciutat. Mentida. Vostès diuen, no incrementarà les emissions. Mentida. Diuen, no passa res si ens carreguem el delta del Llobregat, la Ricarda. Mentida. Europa ens ho acceptarà. Mentida. Aquesta ampliació només beneficia el lobby turístic. De fet, ho ha reconegut el propi portaveu d'Airbnb, ho ha reconegut clarament i l'ha deixat com un mentider, dient, clar que ampliarà i que incrementarà els turistes a la nostra ciutat. Jo, de debò, un partit com el seu, que només té avui propostes com la de l'ampliació de l'aeroport o fer el casino més gran d'Europa per parlar d'activitat econòmica, de debò, quina pobresa propositiva la del Partit Socialista amb el que havien estat pel país i per la ciutat de Barcelona. 15 milions de turistes quan sabem que Barcelona és el destí del món més massificat. No escoltar les veïnes, el senyor Collboni, surt molt car i si no, pregunti-li al senyor Trias.

Moltes gràcies. Jo no sé si vostès van fer molt procés participatiu per presentar la candidatura de la Copa Amèrica. Ho van fer? Pregunto. Jo no sé si van fer moltes processos participatius i moltes consultes quan es van acordar les noves terminals del port el 2018. Ho van fer? No. No li van preguntar a ningú sobre la Copa Amèrica, ho van decidir, no van consultar ningú, quasi ni els seus socis de govern, per fer l'acord del 2018 sobre l'empressió del port. Jo l'insisteixo, vostè no li dona molta importància, jo ja ho sé, però dues terceres parts d'aquest plenari està a favor d'aquesta inversió. I crec que això té una rellevància democràtica molt important. I evidentment que hi ha un debat legítim. sobre l'ampliació de l'aeroport. Però jo demanaria una mica de rigor amb les xifres i de no fer propaganda amb les xifres. Les xifres que vostè està dient en aquests moments, no sé d'on les treu. Se les inventa. Sí, se les inventa. Se les inventa. Li demano una mica més de rigor i una mica més de respecte a les institucions, perquè estem per alguna cosa. I, efectivament, jo li reitero, aquesta, per no donar temps a fer un debat sobre l'aeroport, que vostè sap que nosaltres defensem l'augment de la connectivitat, justament perquè la nostra economia està molt internacionalitzada i ho estarà en el futur. I nosaltres mengem de ser una ciutat internacional. Nosaltres vol dir la gent del carrer, els negocis del carrer, les pimes, no només els hotels i els taxis, les pimes. i les grans empreses viuen d'això. D'aquí recaptem impostos per fer polítiques públiques. I, per tant, efectivament, volem augmentar la connectivitat de l'aeroport amb un debat que, efectivament, trigarà anys perquè aquesta és una decisió que, com li he dit, no correspon a aquesta institució, correspon al govern de la Generalitat i que hi ha temps. De fet, ja sap vostè que jo he demanat en nom dels ajuntaments del territori, inclòs el del Prat, que tinguem veu i se'ns escolti perquè efectivament tenim molt a dir en aquesta operació. Passem al següent punt que formula el regidor Coronas a l'alcalde.

Sí, gràcies. Avui presentem aquest ple perquè la situació actual de proliferació de botigues de souvenirs, moltes d'elles, no precisament de la qualitat que ens agradaria als barcelonins i barcelonines, i especialment en el cas de Ciutat Vella, s'està convertint en un problema greu urbanístic, paisatgístic i també social i econòmic. L'any 2018 es va aprovar un pla especial per ordenar aquest tipus d'establiments. Nosaltres el vam votar a favor, però la pràctica s'ha demostrat que era insuficient i inservible pels objectius que perseguia. Només cal que avui qualsevol de nosaltres sortim a donar una volta, a passejar al voltant de l'Ajuntament de Barcelona, per veure que aquest model no només s'ha aturat, sinó que ha empitjorat. I aquesta concentració de comerços orientats exclusivament al turisme de masses expulsa el comerç de proximitat, l'emblemàtic, empobreix l'espai públic, trenca aquest equilibri comercial dels barris i també acaba expulsant un veïnat que veu com cada cop que un negoci de proximitat tanca, doncs s'acaba obrint un local comercial de baixa qualitat o que res té a veure amb el que necessiten els veïns i veïnes d'aquests barris. i és evident que en aquesta situació no podem continuar mirant cap a una altra banda, perquè a més a més el govern municipal no ho entoma, tot i que ha adquirit el compromís en diverses ocasions, a petició també a la Comissió d'Economia, han presentat diverses iniciatives que s'han acceptat. però seguim igual. I la nova proposta del Pla d'Usos de Ciutat Vella que ha anunciat el govern tampoc contempla cap regulació efectiva sobre aquestes activitats i per tant aquesta seria una oportunitat perduda. I per això demanem que el govern municipal actui amb contundència i en lideratge i que insti les administracions competents a modificar els marcs legals necessaris aprofitant també la tramitació de la nova llei de comerç catalana per tal de permetre una regulació més eficaç i acotar millor el tipus de negocis que venen souvenirs i productes turístics ofensius o de mal gust. I també que s'impulsi des del mateix Ajuntament un nou pla especial que realment serveixi per frenar la proliferació d'aquest model de negoci i protegir el teixí comercial local divers i arrelat al territori. Barcelona no pot ser un decorat putiner i vulgar i els barris han de ser per la gent que hi viu. Per tant, cal recuperar urgentment la identitat i el caràcter de Barcelona.

Regidor, si em permet, jo crec que es queda curt. Si fots per nosaltres, molts d'aquests comerços els tancaríem, demà. Però no podem. Els tancaríem perquè degraden el paisatge urbà, perquè expulsen el comerç local i perquè són ofensius moltes vegades. Però no podem perquè som una administració i estem regulats per la llei i hem d'aplicar la llei. Què estem fent? Efectivament estem preparant... el nou pla d'usos de Ciutat Vella, que és molt restrictiu, més restrictiu del que era abans, no només per les botigues de souvenirs, que és un eufemisme per parlar d'aquesta mena de comerços que han proliferat per la ciutat, sinó d'altres activitats que estem perseguint a l'empara de la llei amb inspeccions i amb actuació fins i tot policial. Estem actuant de forma contundent. Entre gener i maig hem fet 152 inspeccions de botigues de souvenirs i hem obert 29 expedients sancionadors per incompliment de la normativa comercial i urbanística. Si poguéssim els prohibiríem, però no podem, perquè hi ha lleis de rang superior que diuen que no podem limitar tant la competència. Farem tot el que està a la nostra armada per restringir al màxim aquestes activitats. Al màxim. I els perseguirem. Campanyes de multiinspeccions. Fa un mes vam detectar 361 infraccions i vam tancar 10 supermercats de 24 hores. 10 hem tancat a Ciutat Vella. I aquesta mateixa setmana hem fet inspeccions als grow shops que s'han saltat amb 60 denúncies i 2.200 productes incautats. Estem actuant. I estem actuant amb molta contundència perquè, li torno a dir, si poguéssim faria el que he dit al principi, però no podem. Hem d'anar fins on puguem amb el canvi de la legislació vigent i, per tant, amb els plans d'usos i aplicant amb severitat, severitat i incontundència. I ho dic aquí perquè arribi el missatge a tothom, especialment a molts d'aquests operadors, que sàpiguen que anem a parells. I també estem parlant dels nous sops, i anem a parells, i de les que venen carcasses, tot i que no veient que estiguin venent cap carcassa, que anem a per ells, i les botigues de souvenirs que fan de tot menys vendre souvenirs, que anem a per ells, anem a per ells. Per això li dic que s'ha quedat d'acord amb la seva intervenció inicial. El que passa és que nosaltres, evidentment, ho hem de fer amb el marc de la llei, seguint els procediments, que són lents, que són feixucs, però estem determinats a fer que la ciutat tingui, sobretot de Ciutat Vella, el comerç que mereix Barcelona.

Seguim.

El senyor... Senyor Sorinyac. Sorinyac, endavant.

Gràcies, alcalde. Diumenge s'inaugura la nova Via Laietana, un projecte urbà que té l'objectiu de passar de ser un límit entre barris de Ciutat Vella a recosir-los, convertint-se en una via de connexió, un espai actiu, un espai on hi puguin passar coses, per tant, ser més aviat una rambla. Hi ha tres elements clau que ens marquen que això pugui esdevenir així, la prioritat del vianant i quan a mobilitat, la prioritat de la mobilitat activa, com ara la bicicleta, i la prioritat del transport públic. En el cas del transport públic i la bicicleta, massa sovint estem veient com tiren endavant projectes que la veritat és que no els tenen gaire en compte i acabem amb resultats com el de Via Laitana, que precisament sembla, pel que ens arriba ara, que el carril de pujada, que havia de ser prioritat del bus, no hi cabirà línies com la B-15 o B-17 i cada baixada ja sabem que bicicleta i bus han de compartir el mateix carril. Però el projecte que els portem avui se centra en la prioritat del vianant perquè resulta que hem anat enrere respecte al projecte que es va aprovar inicialment sense que s'hagi donat cap explicació. El projecte aprovat, des d'Esquerra, en el seu moment vam insistir en potenciar que també hi hagués una connexió transversal i es van projectar tres espais pavimentats en calçada per fer tres grans passos de creuament pels vianants. I això ho diu el projecte tècnic de Vimsa i sempre se'ns ha dit que al finalitzar l'obra grossa es portaria a terme. És més, vostès mateixos, diguéssim la pàgina web del PSC Barcelona, té un render que precisament es veuen aquests passos pavimentats i que són unes places que fomenten el pas. Bé, acabem l'obra, diumenge s'inaugura. però no hi tenim les places. Per tant, des d'Esquerra vam assumir aquest compromís d'aquests espais d'intersecció, vam assumir aquest compromís amb el veïnat, perquè vam estar portant un projecte participatiu, la veritat, força intens, i avui els demanem què passa amb aquestes places. Ja no únicament que donin les explicacions necessàries, sinó que s'executin amb la màxima brevetat possible, perquè evidentment d'obres a Via Lalletana també n'estem tots una mica fars. Gràcies.

Sí, doncs gràcies alcalde. Crec que vostè mateixa s'hi referia a l'última comissió d'urbanisme. Barcelona és l'única ciutat on es poden fer titulars perquè s'ha canviat el paviment d'un carrer. Doncs bé, estem en un... i me'l faig meu. Barcelona és l'única ciutat on el material de quatre passos de vianants és tema per al debat d'una sessió del plenari. Dit això, i estic d'acord, la nova vialetana ha estat, sobretot, i crec que en això estarem d'acord, senyora Sorignac, ha estat una oportunitat per reconquerir espais pels vianants on abans hi passaven vehicles. Estem parlant d'una via en què hi havia cinc carrils de circulació, hem passat a tres carrils de circulació i això es notarà, però sobretot hem passat a voreres més amples, de quatre metres, amb més verd, amb més espai, més qualitat de l'espai públic, un carrer en definitiva que vindrà a convidar a passar-hi i que fins ara evitaves o volies evitar. La Via Leitana és ara un carrer que prioritza la mobilitat sostenible i això passa també pel vianant en què vostè centrava aquest prec. Avui tenim voreres més amples, més còmodes, tenim més verd, més espais d'estada, hem passat a tenir un carrer per on ve de gust passejari. Crec que podem estar d'acord que Villeletana és un bon exemple de l'urbanisme que necessita aquesta ciutat, un urbanisme que prioritza les persones i que connecta barris. És, sens dubte, un guany per la ciutat i, sobretot, un guany pels veïns i per les veïnes. Pel que fa als encreuaments, als que vostè dedicava aquest prec, És cert que la proposta, que no places, en creuaments, és cert que la proposta inicial plantejava un paviment diferenciat, fruit d'un acord en el mandat passat, en quatre passos de vianants per reforçar la continuïtat entre les dues bandes del carrer. Finalment, la reforma no ha incorporat aquest element per poder garantir la durabilitat i el bon manteniment dels materials. Tot i això, crec que independient dels acabats dels passos de vianants i, per tant, de la materialitat, perquè és estrictament l'únic canvi, la novia laietana aconsegueix amb Escreix ser un eix de connexió entre els barris. Hem mantingut l'increment del nombre de passos de vianants que preveia el projecte i gràcies a això hi ha l'ampliació dels espais per vianants i el verd, la nova Via Laietana serà molt més segura i molt més permeable que abans. Després de tres anys d'obres, d'afectacions, crec que ens toca començar a gaudir la Via Laietana i jo la convido a que ho faci a partir del proper diumenge.

No li podem acceptar el preg. Regidora Sorinyac.

Sí, inaugurem diumenge una via a la lletana que ha canviat el projecte inicial, diria que per manca d'ambició, perquè no és ja simplement el debat del paviment, sinó que perdem la connexió entre els dos barris, que no respon a les necessitats actuals de la bici i el bus i que, com he fet palès, fa marxa enrere en aquesta prioritat del vianant i que no entenem aquesta marxa d'ambició. En qualsevol cas, ens veurem diumenge a la inauguració de la via a la lletana i, evidentment, per poder reclamar també algunes d'aquestes coses que hi falten.

Seguim amb la pregunta o el preu que formula el senyor Cidera al Tinent Baix.

Gràcies senyor alcalde. Senyor Baix, Barcelona pateix una crisi de natalitat molt preocupant. Cada vegada hi ha més famílies que ajornen o renuncien a tenir fills perquè senzillament no s'ho poden permetre. Tenir un fill no pot ser un luxe i com a administració tenim l'obligació d'actuar. Per això proposem una ajuda directa i universal pel naixement o l'adopció. Una mesura clara, justa i eficaç. 500 euros pel primer fill, 750 euros pel segon fill i 1.000 euros pel tercer i següent fills. Una ajuda que rebran totes les famílies empadronades a Barcelona independentment del seu nivell de renda. Perquè creiem que en polítiques útils, sense burocràcia i sense discriminacions podrem incrementar la natalitat a la nostra ciutat. No es tracta però només d'incrementar i d'incentivar la natalitat. Es tracta també de reforçar l'arrelament, d'acompanyar les famílies des del primer moment i de fer una aposta clara pel futur demogràfic de la nostra ciutat. Barcelona ha de ser una ciutat que acompanya, que confia en el seu futur i que ofereix a les famílies el suport que necessiten per créixer amb estabilitat. Amb aquesta proposta reafirmem el nostre compromís amb les famílies i amb el futur de Barcelona. Moltes gràcies.

Sí, senyor Cirera, lamentablement no acceptarem el PREC. Hem tingut abans una discussió respecte a fiscalitat i progressivitat i, malgrat que vostè no ha fet cap tipus de referència a aquest element, perquè se centra en el concepte de natalitat, aquesta és la idea política que vostè ens vol traslladar avui, va molt vinculat al tema de la progressivitat i la fiscalitat. Des de l'any 2015, l'Ajuntament disposa d'un fons d'infància amb l'objectiu d'otorgar prestacions d'urgència social a famílies amb menors de 0 a 16 anys. L'import d'ajuts corresponen a 600 euros per un menor, 1.050 euros per dos menors, 300 euros adicionals per cada nen a partir del tercer, i aquest import es complementa en 600 euros adicionals per a les famílies que disposen de carnet monoparental en vigor. En realitat, fins a aquest punt de la meva intervenció, la mesura va en la mateixa línia del que vostès estan demanant amb la seva mesura. Fins i tot crec que en termes econòmics va un pèl més enllà. La diferència en què rau és que nosaltres plantegem criteris de renta aplicats per tal de poder rebre aquests ajuts i vostè no. Hi ha una diferència en termes de fiscalitat i de com hem de gestionar els recursos públics. Un membre d'una unitat familiar que té dos fills, si el nivell de renta és 15.000 euros, té dret a l'ajuda. Hi ha un brem. El fons es va dotar l'any 24 amb 8 milions i en guany té una dotació de 8 milions més en capacitat d'ampliar fins a 15. La consignació és de 15 milions i forma part també d'acords que vàrem plantejar amb el grup d'Esquerra Republicana, que si no m'equivoco va ser el que va proposar fa temps el tema de l'ajut a la infància. Per tant, no acceptarem el seu preg, defensem que els ajuts a les famílies han de incorporar criteris de renta i en aquest supòsit l'Ajuntament ja disposa de la política que ens reclama a dia d'avui. Una diferència. Vostè parla de natalitat, nosaltres parlem de natalitat i progressivitat i renta. Gràcies.

Regidor, Sirena. Sí, ens agreu, senyor Baix, perquè, clar, amb els socialistes mai saps si el criteri de... quin criteri s'utilitza. El meu fill ha rebut un bònus cultural per part d'un govern socialista, amb independència dels recursos que tenien els seus pares. I per tant, estaria bé que, com a mínim, si el que es tracta és de fomentar la natalitat a la nostra ciutat, que crec que tots compartim que s'hauria de millorar i s'hauria d'incrementar. Tenim en la nostra ciutat, no vull fer comparacions, però s'ha dit als mitjans, hi ha més gossos que nens que neixen, i per tant crec que necessitem incrementar la natalitat a la nostra ciutat. En qualsevol cas, em sobte molt que vostès estiguin en contra d'aquesta proposta, quan és una proposta que el Partit Popular de l'Ajuntament de Madrid ha impulsat i ha tirat endavant i la resposta del Partit Socialista de Madrid ha estat dir que era insuficient. Per tant, la coherència s'ha de tenir quan estàs al govern, però també quan estàs a l'oposició i a l'inrevés.

Moltes gràcies, senyor alcalde.

Como usted sabe perfectamente, en Barcelona se producen tres agresiones sexuales al día en nuestra ciudad. Y no lo decimos nosotros, lo dicen los datos. Solo en el Hospital Clínic las agresiones atendidas han crecido un 16% en el último año. Un 16% respecto al año anterior. Y detrás de cada cifra, de cada agresión, hay una mujer... muchas veces joven, que ha sido agredida en un parque, en una playa o en un espacio público mal iluminado y sin presencia policial. Barcelona, señor alcalde, se ha convertido en una ciudad insegura para las mujeres y su gobierno no reacciona. Está más centrado en la propaganda que en la seguridad real. Ayer mismo estuve visitando algunos de los puntos lilas que están instalados en las playas de Barcelona. Era la hora de comer. ¿Y saben qué? Los puntos lila estaban cerrados. Como si los agresores sexuales también descansaran a la hora de comer. Es indignante, señor alcalde. Hoy presentamos un plan urgente de seguridad pensado especialmente para las mujeres. Proponemos refuerzo inmediato de agentes en los espacios públicos más sensibles. Iluminación adecuada y videovigilancia en todos los puntos oscuros detectados por vecinos y vecinas. Instalación de puntos violetas abiertos 24 horas, 24 horas en zonas de ocio y playas. Formación obligatoria a los cuerpos de seguridad en violencia sexual y atención a las víctimas. Esto, señor alcalde, no va de ideología, va de proteger vidas. Las mujeres no pueden seguir teniendo miedo de volver solas a casa. No podemos normalizar el miedo en la ciudad de Barcelona. Señor Coyboni, yo quiero... Una Barcelona segura, libre y sin miedo para todas las mujeres. Y para lograrlo hay que pasar de los discursos y de los titulares a los hechos.

Compartim la preocupació al regidor i li accepto el PREC. Té 26 segons.

Per donar-li les gràcies i demanar que es faci efectiu el més aviat possible.

I ara li explico el que estem fent. Per començar a dir-li, fer-li un aclariment, els punts Lira no són els punts de seguretat. Això és una tasca que ha de fer la Guàrdia Urbana i com vostè sap tenim una unitat de platges amb més de 80 agents que s'encarreguen de totes les coses del que vostè menciona. Efectivament, això que vostè anomena violència contra les dones, que és violència de gènere i que, efectivament, té una explicació, diguem-ne, no sé si política, però sí sociològica, antropològica i històrica sobre la relació entre els sexes. i com es conceben aquestes relacions, però jo li explico les nou coses que estem fent. En primer lloc, la Guàrdia Urbana manté aquesta tasca constant de vigilància, per exemple, a les platges, a patrullatge i contacte amb la ciutadania. En segon lloc, s'estan desenvolupant els itineraris segurs, especialment a les zones d'oci i transport públic, que serveix per protegir aquests col·lectius més vulnerables, sobretot dones joves. Estem impulsant formacions específiques pel personal d'oci nocturn i operadors de TMB amb l'objectiu de detectar i prevenir situacions de violència sexual i masclista. Estem desenvolupant el Pla de Visibilitat de la Guàrdia Urbana que preveu un increment de patrullatge a peu en aquestes zones que poden tenir més problemes i perquè se senti la presència policial com element de seguretat i de confiança. També volem destacar aquests serveis d'atenció a la víctima de Ciutat Vella i a Nou Barris, dissenyats específicament, com vostè sap, per prevenir a intervenir situacions de violència masclista en l'àmbit de la parella. La Guàrdia Urbana disposa de protocols de coordinació amb hospitals de referència per garantir a les víctimes l'atenció adequada i especialitzada. Pel que fa a la videovigilància, que vostè també esmenta, el Pla de Videovigilància contempla la instal·lació de càmeres, ara estan desenvolupant les primeres ja, en punts concrets, amb els criteris que vostè menciona, però que evidentment han d'estar establerts per la Comissió de Videovigilància. En relació a la millora de la il·luminació, estem desplegant el Pla de Renovació d'Enllumenat Públic amb l'objectiu de tenir carrers més segurs i millor il·luminats també a les zones de Merlis des d'aquest punt de vista. I finalment estem treballant per millorar la diagnosi i l'anàlisi de dades, i això és una novetat, sobre violències sexuals en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, els serveis d'urgències i entitats especialitzades per tenir una visió més acurada dels punts crítics i poder actuar de forma preventiva. Moltes gràcies. Què és la pregunta? del senyor D'Europolitó a la regidora Gil.

Gràcies, alcalde. Barcelona està oferint un gravíssim problema d'accés a la vivienda, que, a més, és més greu que en altres ciutats. Els joves estan desesperats, desanimats, perquè els costa molt formar una família, fins i tot independitzar-se. De fet, la majoria s'ha d'anar a la nostra ciutat o ha de compartir pis, habitació i altres. Los salarios son bajos, los impuestos son altos, los alquileres prohibitivos y es imposible acceder a una vivienda. También la gente que se divorcia lo pasa mal porque uno de los dos tiene que buscarse un sitio para ir a vivir y en muchos casos no puede, lo cual contribuye a que la convivencia sea todavía peor porque no hay más remedio. Cada vez vamos a peor, más intervencionismo, lo que hace es que sea más caro todo, menos oferta de pisos en alquiler y más gente desesperada. Y ustedes siguen permitiendo y restringiendo, prohibiendo y multando. Desde 1992 no se veían chabolas en Barcelona y últimamente se ven asentamientos de chabolas, se ven tiendas de campañas por todas partes. Entonces, yo quería preguntarle a este Gobierno... Si el modelo de solución a la vivienda es el de las chabolas y el de las tiendas de campaña, porque en otra cosa no crecemos. Gracias.

El senyor regidor de Vox ha acabat avui o està a punt d'acabar la funció d'aquest ple ja criminalitzant i fent una combinació extraordinària entre el que és el sense llarisme, que és un element important que té aquesta ciutat, i la política d'habitatge després de manifestar diverses coses que ha fet al llarg del dia. Barcelona és una ciutat on es vella pels drets de les persones i és una ciutat que desplega amb polítiques públiques. Probablement és la que desplega més polítiques públiques per tenir accés i tenir possibilitats que la gent tinguin oportunitats, coses que altres ciutats no estan realitzant. I en relació a l'habitatge, Barcelona està liderant... dins el mar d'Europa, la possibilitat de tenir més recursos econòmics perquè a dia d'avui ja tenim la regulació econòmica i la regulació també urbanística que va vincular del que va passar en una època que no hi havia normes, hi havia una absoluta liberalització del sol, que va ser una crisi financera que encara estem patint a dia d'avui. En relació a les persones que viuen en situació d'infermitatge, l'Ajuntament a dia d'avui desplega diverses actuacions i té diferents serveis. Sabem les dificultats que tenen aquesta gent i el que no podem fer és criminalitzar-les. Intentem acompanyar aquesta gent i el que no farem tampoc serà un gueto únic i exclusivament per tenir i per atendre aquesta gent. Treballem en tots els sectors, públics i privats, per donar resposta al que hi ha en els campaments i al sensellerisme que hi ha en aquesta ciutat. M'agradaria sovint trobar-ho a vostè amb les solucions, quan regulem l'increment de preu de lloguer, quan regulem la proliferació de pistos turístics, quan mobilitzem sol, quan intentem desenvolupar el projecte SALT i quan intentem donar una resposta amb l'habitatge que requereix bàsicament tres coses, tres conceptes, requereix moltes de coses. Requereix recursos econòmics, requereix sol i requereix sostre, perquè sí que és un dret, però és un dret que s'ha de finançar. Jo crec que intento donar resposta amb una pregunta que d'entrada no deixa de sorprendre'm.

Regidor. Para sorpresa la mía, que pensaba que me iba a responder la regidora Gil, que ha sido usted. De haberlo sabido, me dirigía a usted. No, no pasa re, no pasa re. A ver, señor Baez, no confunda, yo no he criminalizado a nadie. Aquí, cada vez que denunciamos algo, resulta que criminalizamos. Decir que hay gente viviendo en la calle no es... No es criticarles a ellos, ellos sufren sus políticas. Y si a alguien criminalizamos es a ustedes, que lo que hacen es permitir que cada vez haya más gente viviendo en la calle, que es denigrante. Así que si hay que criminalizar a alguien, a ustedes que son los responsables. Porque persiguen a los propietarios, porque protegen a los ocupas y eso genera una desconfianza y una inseguridad jurídica tal... que casi nadie se atreve a poner el piso en alquiler. Por eso suben las ventas y por eso la oferta disminuye. No se cargan la medida del 30%, que han reconocido que es un fracaso, pero no se la cargan. Están mirando a ver cómo la maquillan. Oiga, reconozcan que es un fracaso, no pasa nada. Reconocerlos de sabios, no pasa nada. Y luego hay otro problema. Ustedes no hacen más que importar a la gente. Esa gente también necesita vivir en algún lado. Y no hacen absolutamente nada. La gente vive en trasteros, la gente vive en chavolas. Son ustedes un fracaso absoluto y ejemplar en cuanto a vivienda. No se puede hacer peor.

Regidor. Jo crec sincerament que li he donat resposta. Però deixi'm acabat que, com dèiem aquí a Velo, mai guanyis per la força allò que pots guanyar amb la mentira. Avui en aquest ple vostè no ha parat de dir mentires.

Molt bé, doncs seguim amb la següent pregunta que formula Vox i el senyor Senderos a l'alcalde.

exigirle explicaciones públicas sobre una decisión no solo incomprensible, sino también carente de todo sentido común, su viaje a la fiesta del orgullo gay en Budapest, financiado presumiblemente con dinero público mientras abandona su responsabilidad institucional en un momento crucial para esta ciudad. Barcelona ya tiene su propia celebración desde hace años y, por cierto, bien surtida de ayudas de nuestro Ayuntamiento, Pero también afronta una serie de urgencias que para demasiados vecinos no pueden esperar. ¿Y qué hace usted, señor Colboni? Marcharse de fiesta al extranjero en un viaje cuya utilidad institucional es nula, cuyo único propósito es la propaganda política, pero cuyo coste, eso sí, recae presumiblemente sobre los bolsillos de los ciudadanos. Eso es lo que valen para usted los barceloneses. Así que, por favor, tenga la decisión al menos de responder a estas preguntas. ¿A cuánto hacen de ese viaje? ¿Cuánto nos ha costado a los barceloneses que usted prefiera un acto propagandístico en Budapest a enfrentar los problemas reales de esta ciudad? Exigimos, como mínimo, un desglose detallado de todos los gastos. Gracias.

Evidentment, i com no pot ser d'una altra manera, sobre qualsevol desplaçament o despesa que fa aquesta administració, hi ha el principi de transparència i de rendiment de comptes i quan aquestes despeses es produeixin, vostès les podran consultar.

Sus explicaciones no nos parecen suficientes, pero adondando además en la cuestión, hay algo aún mucho más grave. Usted va allí a hacerse una foto y a presumir de defender los derechos LGTBI en Hungría, mientras aquí, en Barcelona, mira hacia otro lado cuando esos mismos derechos que dice defender están siendo amenazados por quienes de verdad representan un peligro para este colectivo. El auge del islamismo radical, el aumento de agresiones cometidas por inmigrantes ilegales y el miedo de tantos vecinos LGTBI a pasear por ciertos barrios de su propia ciudad. ¿Dónde está su valentía allí? Usted, señor Collboni, no defiende al colectivo homosexual cuando cede ante el multiculturalismo. No defiende la igualdad cuando permite que ciertos dogmas religiosos antieuropeos se instalen en nuestros barrios. Y no defiende a esta ciudad cuando se ausenta ella por capricho ideológico y personal. Barcelona está sucia, insegura, degradada... Los vecinos están hartos, como se veía ayer en Ovarres, y usted se dedica a la propaganda internacional. Está bien. Desde Vox le exigimos que dé la cara y que deje de utilizar su cargo para figurar en las fotos. Devuélvale a esta ciudad un mínimo de toda la dignidad que le han arrebatado y póngase a trabajar. Barcelona no necesita alcaldes viajeros, necesita un alcalde presente. Y, como le dije ya hace un año, señor Crevoni, sus fiestas pagueselas usted aquí o en Budapest. Gracias.

Es realmente conmovedor ver cómo un representante de Vox se preocupa por la defensa de los derechos del colectivo LGTBI, señor regidor. Me conmueve. Me conmueve tanto hasta la hilaridad. Porque, mire, usted no va a entender ni van a entender que Barcelona va a estar donde se defienda la democracia y los derechos humanos. Y va a estar representado por el alcalde. Va a estar en Budapest, por invitación oficial del alcalde de Budapest. Va a estar en Palestina cuando se puedan hacer los viajes a Palestina por invitación de alcaldes de Palestina. Va a estar en Ucrania cuando se pueda ir a Ucrania por invitación de alcaldes de Ucrania. O va a estar en Estambul defendiendo que salga de prisión el alcalde democrático de Estambul porque se ha enfrentado al régimen de Erdogan. Por cierto, todos ellos muy amigos suyos. Nosotros en estos momentos nos enfrentamos a una amenaza objetiva de la cual ustedes forman parte. que es la amenaza a la democracia, a los derechos y las libertades que hemos conquistado en los últimos años, y lo hacen además, digamos, con el desparpajo de defender a aquellos que son enemigos de la democracia y enemigos de la Unión Europea. Lo que pasa es que no todos los enemigos están fuera. Los que están fuera ya es evidente que ustedes los defienden, empezando por el señor Putin. Los que están dentro son un poco más complicados de defender. Pero ¿saben lo que vamos a hacer en Budapest? Defender lo que Por ejemplo, la señora von der Leyen acaba de decir hace unas horas por las redes sociales, que es defender la democracia. Y el orgullo que vamos a mostrar en Budapest, y lo voy a hacer, evidentemente, en nombre de la gran mayoría de la ciudad que quiere democracia y quiere respeto a los derechos humanos, va a ser el orgullo no solo del colectivo LGTBI y su libertad de expresión, va a ser el orgullo de ser una sociedad democrática, y de querer seguir siéndolo, de ser una ciudad y una sociedad igualitaria que defiende la libertad de expresión, porque en Budapest no solo vamos a defender los derechos del colectivo LGTBI y del derecho a quererse como uno quiera o a expresarse como uno quiera, vamos a defender la libertad de expresión. que el gobierno quiere cercenar. La libertad de expresión. Y vamos a estar orgullosos también de este Estado de Derecho que nos ha costado tanto conquistar y defender. Y vamos a defender también con mucho orgullo lo que van a hacer muchísimos representantes públicos que van a ir a Budapest, señor concejal. moltíssimos, de moltes partits polítics, no només de partits d'izquieres o de partit socialdemocrata, de tota Europa, entre ells, 20 països de la Unió que instaron al govern de Hungría a autoritzar aquesta manifestació. Per això vaig estar allà, per defender la democràcia i per defender els drets humans, que són dos valors que jo entendo perfectament que vostè i el seu partit ni entienden ni comprenden. I seguim. Seguiment de proposicions i declaracions de grup. Pregunta la regidora Jaó. Respon la regidora Gil.

Gràcies, alcalde. El juliol del 2024 es va aprovar una declaració institucional de condemnar els feminicidis i amb uns compromisos clars en aquella declaració que incluïen elaborar un programa d'intervenció integral contra la violència masclista, coordinar els recursos de forma efectiva contra la violència masclista, actualitzar totes les estadístiques que disposa l'Ajuntament de Barcelona respecte a la violència masclista i en especial la violència sexual. impulsar un pacte català contra la violència masclista i instar al govern d'Espanya a decretar l'estat d'emergència masclista amb mesures urgents contra la violència. En novembre del 2024 Junts per Barcelona va presentar un preu que vostè ens va acceptar demanant que es fes un pla de treball en el termini de tres mesos vostès ens van demanar sis i per tant en aquest sentit no hi va haver cap tipus de problema i el que demanaríem és en quina situació ens trobem en aquests moments perquè no hem rebut cap proposta ni cap pla de treball i per tant demanaríem una mica d'informació respecte. Gràcies.

Sí, doncs, tal com havíem començat a apuntar amb la resposta del prec de novembre, en aquell moment els vam explicar que hi havia una fase prèvia que s'havia fet amb l'elaboració d'aquesta mesura que anava des de l'anàlisi de la normativa o a la recollida aquesta d'anàlisis de dades disponibles. En aquest sentit estem avançant també en converses amb la Generalitat per disposar de més dades a nivell de ciutat que ens permetin fer un anàlisi més acurat, sumada amb altres elements que abans també explicava l'alcalde. Hem treballat en sessions amb expertes, amb les entitats, amb diferents fases, i des de llavors el que hem estat fent és, a banda d'acabar de sistematitzar aquesta documentació amb el disseny d'actuacions prioritàries. Comptem amb un servei de recolzament expert, tècnic, que ens està ajudant també en aquesta fase. I això són, bé, els terminis de la tramitació ens han endarrerit la presentació del document i, efectivament, havíem dit sis mesos i estem justament fent-ho sense haver acabat el document. El que tenim és el compromís de tenir un document abans de l'estiu, amb una primera redacció final i, a partir d'aquí, el que volem fer és a la tornada començar a fer contrast amb els diferents grups, tant amb les entitats amb les que hem treballat i amb les expertes, com amb els diferents grups municipals que hem mostrat interès per poder arribar el 25 de novembre d'aquest any amb els deures fets i, per tant, amb la mesura de govern i amb aquests contrastos fets.

Molt bé. Regidora.

Gràcies. Bé, estem treballant, estem en converses, estem estudiant, estem dissenyant, tenim recolzament i de veritat que tot això està molt bé, però el mes que ve, tal dia farà un any de la declaració institucional que vostès van presentar i no tenim res. i avui dia no tenim res. I lamentablement això és una tònica d'aquest govern municipal en què un cop més ho accepten tot, ens ho signen tot i no es concreta en res. Aleshores, jo tinenta i remarco tinenta perquè ara té una responsabilitat més important de la que tenia i en aquest sentit esperàvem una mica més d'ambició per part seva i per part del seu govern I ens trobem que estem en un 2025 en què ja han superat els feminicidis, estem en una Barcelona en què les denúncies de violència masclista han crescut un 21%, estem en una Barcelona en què l'Hospital Clínic informa que hi ha casos de violència sexual que augmenten un 12% respecte al 2024. I per tant, no veiem res concret. Res, però n'hi ha això, n'hi ha res, eh? O sigui, no és una novetat. I a mi m'agradaria poder dir avui tenim una novetat i tenim una proposta en ferm per part d'aquest govern en una situació en què la gran majoria de grups municipals d'aquest consistori hi estem d'acord i podem treballar conjuntament i lamentablement no és així i sincerament em sap molt de greu i entenc que la gran majoria de regidors d'aquest grup i de la resta de grups els sap molt de greu que hi hagi tan poca ambició en aquest sentit i en molts d'altres m'agradaria dir, estic sorpresa però realment no ho estic gens i això ja m'ho esperava Regidora

Jo tampoc estic sorpresa de la seva resposta perquè és la que fa cada vegada que hi ha un seguiment del PREC independentment del que se li contesti. En tot cas, el meu compromís i el del govern és amb els objectius que vam pactar i no amb el temps. Si en comptes de sis mesos triguem una mica més però els objectius es compleixen, jo crec que a la feina tots plegats haurem d'estar contents. I en qualsevol cas no partim de ser-ho. Som una de les ciutats capdavanteres en com s'està gestionant la violència de gènere Els equips estan treballant, les persones se les està tenent, s'està treballant des de tots els àmbits, des de la formació, de la prevenció, del pla de xoc que abans hem tingut també ocasió de poder explicar i amb aquesta voluntat de millorar presentarem-se amb què estem treballant i efectivament quan tinguem la feina, amb el temps que requereixi per aconseguir les millors possibilitats pels recursos, tindrem aquest projecte i el compartirem per també tenir la seva validació i les seves propostes.

Molt bé, doncs següent seguiment que formula el grup de Barcelona en Comú, regidor González, el regidor Rebell.

Sí, gràcies, alcalde. El setembre del 23 vam fer una proposició que es va aprovar per part d'aquest plenari on ens comprometíem com a Ajuntament a poder protegir totes les escoles abans d'acabar aquest mandat, a poder climatitzar tots els centres que depenen de l'Ajuntament abans d'acabar aquest mandat i no el 2029, a poder... a transformar també tots els patis abans d'acabar aquest mandat, a posar psicòlegs o equips de psicologia a totes les escoles i també a instar la Generalitat que fes la seva part. Després de 22 mesos voldríem saber què s'ha fet per poder acomplir amb aquesta proposició.

Gràcies, alcalde. Bé, responc una mica amb quatre pinzellades al seguiment òmnibus, que és efectivament molt llarg i exhaustiu. Primer, s'està treballant actualment en un replanteig del programa Protegim Escoles, integrant-lo en una visió holística més complexa, més rica, que abastarà no només la protecció de l'accés a les escoles, sinó tot el conjunt d'equipaments que es poden vertebrar al voltant de les dels itineraris escolars i la pròpia transformació dels patis. Tindrem una proposta exhaustiva, una proposta tancada i pressupostada aquesta tardor al respecte. En segon lloc, aquest curs 24-25, l'Institut Municipal de Serveis Socials ha integrat els 46 educadors socials que en les edicions anteriors havia sostingut el Pla de Barris, i el Pla de Barris, per la seva banda, hi afegeix en aquesta tercera edició 24 educadors emocionals més. Cal dir que també, ho esteu preguntes, manté la figura del COCOVE, aquesta apel·lació que gairebé sona estranya, que és de coordinador de coeducació, convivència i benestar en tots els centres d'educació arreglada i postobligatòria. En tercer lloc, el Pla Clima està funcionant a ple rendiment. Hi ha 24 escoles que van ser climatitzades l'any passat, 30 que ho estan sent ara, 5 ja acabades, i ben aviat anunciarem la tercera tanda d'aquestes climatitzacions. Cal dir que pel que fa a la transformació dels patis hi ha dos nivells. les que estan programades, que són nou actualment, que estan ja pactades amb els centres educatius, i les que s'incorporaran a partir d'aquest pla més holístic al qual em referia, que integrarà la protecció dels entorns escolars, que ens hauria de permetre arribar a 24 escoles en aquest mandat. Cal dir que aquest estiu, 2025, hi haurà 15 centres educatius en pati transformat que funcionaran com a refugi climàtic. D'una altra banda, i finalment, efectivament, totes les qüestions que són claus des del punt de vista de l'educació inclusiva i des del punt de vista dels esforços d'inversió que ha de fer la Generalitat en climatitzacions són temes que discutim constantment i sobre els quals treballem en el marc del Consorci d'Educació de Barcelona.

Sí, jo d'entrada no és un seguiment llarg ni òmnibus. La proposició deia el que deia, el seguiment és ben curtet i diu què s'està fent en relació a aquesta proposició. No és que jo faci seguiment de moltes coses, és que la proposició va acordar, aquest plenari va acordar el que deia la proposició. Tinc la sensació, esperant a poder rebre alguna informació d'aquest pla holístic de protecció i patis, que vostès tenen certa al·lèrgia al protegim escoles només pel fet que el vam fer conjuntament el mandat passat i que mentre reinventen la roda han trobat els camins escolars, que està bé, benvinguts als anys 90, però en tot cas les escoles necessiten ja actuacions i no esperar a una reflexió holística que farem a la tardor. Jo crec que el problema de fons, i s'ha mostrat en aquest plenari, i abans el plenari, mentre parlàvem de l'ordenança d'aigües grises, teníem un públic molt especial, que era l'Escola del Mar, i la tenenta Boneta els ha saludat dient que estem fent un debat de futur i de ciutat. Benvingut al públic del futur. Aquest és el problema de fons, que és que vostès creuen que els infants són el futur d'aquesta ciutat i no ciutadans de present i de ple dret. Per això necessiten avui protegir escoles i protegir escoles vol dir fer-ne 50 cada any, no esperar la tardor a reflexionar, etcètera, etcètera. Vol dir fer uns patis que responguin a l'emergència climàtica que els nens del present pateixen avui i vol dir fer-los amb un ritme adequat. Es van comprometre a transformar tots els patis de la ciutat abans del 2027, no 24, tots. Aquesta ciutat té 305 escoles públiques i 105 escoles bressol, totes abans del 2027.

Regidor.

Les dades són les que els he dit i són les dades realistes, quan s'aterren els bons propòsits en les capacitats de desenvolupament i de realització, d'execució de les transformacions. I en això estem.

Molt bé, doncs continuem o acabem amb una moció. La Junta de Portaveus va apreciar l'urgència per unanimitat i es tracta de prendre coneixement de la renúncia del càrrec de regidora d'aquest Ajuntament presentada per la il·lustríssima senyora Ángeles Esteller-Ruedes i transmetre la certificació a la Junta Electoral, com és... Tradició, en aquest cas, i la regidora Estaller el coneix, faríem una ronda d'intervencions per acomiadar la regidora. Regidora Estallers.

Moltes gràcies, senyor alcalde. Avui és un dia important per mi, perquè avui deixaré de ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona. I és una decisió que no és fàcil d'aprendre. Però si en canvi és una decisió presa, degut a que fa un any vaig ser nomenada i elegida diputada al Parlament de Catalunya. I les meves responsabilitats en el Parlament han anat creixent, cada vegada tinc que dedicar més temps i per tant és bastant incompatible el poder-ho fer amb l'Ajuntament de Barcelona, amb el meu càrrec de regidora, amb la dedicació que ho haig de fer i amb el que es mereix la ciutat de Barcelona. Per tant, em veig obligada a deixar de ser regidora en aquest moment. al mig del mandat. Aquests dos anys han sigut dos anys intensos de molt treball, amb molt compromís, i ho he fet com sempre, amb molta dedicació, amb els meus valors de referència que compartim amb la ciutat, l'esforç, la tolerància, la humilitat, també amb una certa, en aquest cas, templança, fortalesa i la màxima honestitat. Valors que compartim també amb les virtuts que tenim en aquest saló plenari. i que són les que m'han guiat sempre amb la meva vida política i crec que són bons a destacar perquè també són els valors de la ciutat. Soc regidora aquests dos anys, però ho vaig ser també durant 16 anys, per tant, he tingut 5 alcaldes. Vaig començar amb l'alcalde Clos, després l'alcalde Jordi Hereu, l'alcalde Xavier Trias, l'alcaldessa Ada Colau, i acabo amb vostè, senyor Coivoni, amb el que sempre hem parlat i hem parlat bastant de Barcelona i el que li vull agrair sempre el seu respecte i la seva cordialitat. Igual que la resta del govern i dels regidors de la ciutat de Barcelona, amb els que hem tractat sempre, els debats amb molta profunditat, amb discrepància, la discrepància política molt positiva. I tot això ho hem fet a la comissió d'economia que ens ha presidit la Joan Artega i li haig d'agrair la seva condescendència amb els temps, que sempre m'allargo, igual que avui també ho faré una mica, però sempre m'ha costat molt reduir i controlar aquest temps. Per tant, jo sempre el que vull transmetre és que en tots els debats sempre he volgut defensar una Barcelona gran, una Barcelona cosmopolita, oberta, potent, perquè sempre he considerat que el creixement de la ciutat ha sigut sempre la millor en la qualitat de vida dels ciutadans de la Barcelona, les màximes oportunitats que som les que hem destacat. I dins d'aquestes feines que hem fet ha sigut un debat constructiu, amb discrepància, però sempre amb molt respecte. En tots els grups, en diverses visions, hem aprofundit i vull fer un al·legat també en defensa de la política. Avui en dia està bastant denostada la política i vull fer una defensa de la política, dels idearis polítics i del respecte amb què tots els polítics treballem, i especialment la política local és una política en què permets veure la transformació molt a prop. I aquesta, Joança, és la que vull fer amb aquesta despedida perquè al final és el que ens queda. Vull agrair els serveis de la casa, personalitzat amb el secretari, veig aquí també l'interventor i a tot l'equip, la gran professionalitat i la facilitat en què sempre han fet les seves feines, els serveis de protocol, el part mòbil que ens ha permès arribar a temps als jocs amb la dificultat de la mobilitat, que és una assignatura pendent de la tinent alcalde Bonet, que sempre li reclamo i és molt necessari que això sigui així. Vull tenir un record també per una persona que és amb la que vaig entrar amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Alberto Fernández, que penso que és el millor mestre que he pogut tenir de la ciutat. Coneix profundament aquesta ciutat, tenim una profunda amistat i em va transmetre aquesta passió per Barcelona. treballant dia a dia des d'aquestes premisses i aquesta voluntat de servir. He sigut molt honorada, he tingut un privilegi de poder ser regidora, de poder servir a la ciutat, dels barris, de la societat civil que penso que cal enfortir-la perquè veritablement la ciutat és també gràcies a la feina de la societat civil i dir-los que deixaré de ser regidora però no deixaré de treballar per la ciutat. Vull tenir un reconeixement i un apreci especial al grup municipal amb el qual estic, els Dani Sirera, el Juan Milian, el Víctor Martí, els meus companys que sempre hem treballat junts en leialtat, en compromís. Hem tingut també feines en aquests dos anys que algunes decisions no han estat fàcils. Hi ha tot l'equip de l'Ajuntament que personalitzo amb la coordinadora de les assessores, la Imma Delgado, que sempre ha treballat, igual que els consellers dels districtes, que sempre ens han permès traslladar i traslladar aquí tot el sentit dels barris. Són els que ens transmeten tota aquesta voluntat. Dir-los que deixaré de ser regidora però treballaré per Barcelona des del Parlament de Catalunya amb la mateixa intensitat i amb els mateixos valors pels quals he pres les meves decisions de regidora. I ens veiem aviat perquè ens seguirem veient.

Doncs ara, si us sembla, farem una ronda d'intervencions, començant pel president del grup de Junts, el senyor Martí. Gràcies, president.

Vé, regidores, taller. Àngels. Moltes gràcies. Moltes gràcies perquè has estat una gran regidora, una gran companya, una gran ambaixadora de la ciutat durant bastants anys. No sé si serà la darrera vegada que t'acomiadem, perquè 16 per una banda, dos per l'altra. Bé, en qualsevol cas saps perfectament, perquè ens coneixem de fa bastants anys, que... Quan treballes en l'àmbit de la política municipal, siguis un partit, siguis un altre, tinguis una ideologia, en tinguis una altra, el que acabes prioritzant és la vocació de servei, traslladar aquesta vocació de servei públic que tenim a la gent. Tu has fet una gran feina. Evidentment, la ideologia i la tendència política del Partit Popular en molts casos estan molt allunyades del que representa i aspirem a l'agenda de Junts per Barcelona, però això no ha estat obstacle perquè durant molts anys hem pogut tenir una relació més que fluïda, més que cordial, jo diria que fins i tot d'amistat, hem col·laborat en moltes coses, ens hem trobat en molts llocs, hem discrepat en altres, però el que és molt important és que sempre, sempre, sempre has tingut un tacte i una vocació de proximitat i de respecte amb la resta de companys i la resta de persones que puguin estar momentàriament o de manera definitiva lluny dels teus plantejaments polítics i ideològics. Moltes gràcies, com deia, ets una senyora de la política, una senyora de la política, Hem tingut molts moments bons. Has fet una gran aportació, no solament política, sinó també tècnica i de rigor tècnica amb els plantejaments que has defensat sempre. I, per tant, escolteu, no volia allargar-me més al compte, simplement dic en nom de tots els companys i companyes del grup de Junts per la Sona actuals i dels anteriors, perquè, evidentment, vas compartir moments amb molts altres companys en etapes polítiques anteriors del nostre àmbit polític, sí que desitjar-te el millor des del punt de vista personal. I que et dediques, no tenim cap dubte que seguiràs dedicant-te a Barcelona i als barcelonins des del Parlament. No et vull desitjar molta sort políticament parlant, perquè evidentment no seria sincer, però sí que et desitjo el millor en el punt de vista personal i familiar i que tinguis un futur ple, ple d'èxit a tots els nivells també. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Tinent Abonet, en nom del grup socialista.

Senyor Esteller, si em permet, ho personalitzaré, Àngels. Tot comiat d'un regidor, d'una regidora d'aquesta casa, és una pèrdua, perquè tots els que som aquí representem una manera d'entendre, de viure, de treballar i d'estimar la ciutat, i tu portes molts anys fent-ho. Has estat, com tu deies, entre 2003 i 2018 en aquesta casa i de nou en aquest mandat, des del 2023. Vas estar després del Congrés de Diputats, després del Parlament de Catalunya. i n'estic convençuda que per allà on passis, ara a la propera etapa, exclusivament al Parlament de Catalunya, seguiràs alçant la bandera de Barcelona, perquè crec que la portes absolutament afirmada, des de les teves ulleres i amb la teva convicció. I per tant, des d'aquest punt de vista, des del grup socialista, volem agrair-te els anys que portes dedicant-te a la ciutat i volem agrair-te el to i la passió. perquè efectivament no és cap sorpresa que no haguem coincidit en molts posicionaments, és normal, però sempre hem sabut tenir un debat constructiu i el debat constructiu hi és en funció del to i també per la passió. I crec que això és marca de la casa teva. que has practicat en tot moment, en moments, a més a més, en què ens ha permès un somriure, com cada vegada que tocava el timbre i efectivament tu continuaves parlant. I ja ho esperàvem. I això també fa, diguem-ho així, que generi un clima d'empatia per la passió que desprèn la teva intervenció. Avui acomiadem, tu abans parlaves dels professionals d'aquesta casa, avui acomiadem una política professional, amb experiència, una persona efectivament dedicada al servei públic, amb la teva ideologia, però amb aquesta convicció i per tant des d'aquest punt de vista també et desitgem que tot et vagi bé i qui sap, com deia algú quan ens vas fer arribar la teva voluntat de renunciar en aquest plenari, el teu escoc com a regidora, Com diuen aquells, no hi ha dos sin tres. Potser ens tornarem a veure en aquesta casa, però si no, en tot cas, molta sort en el futur.

Moltes gràcies. Té la paraula, en nom d'algú dels comuns, la regió de la Tarafa.

Moltes gràcies, Àngels, i molta força en aquesta nova etapa. Jo crec que tots estarem i totes d'acord que l'Àngels és d'aquelles dones amb idees contundents, que les expressa sense filtres i sense límits, d'aquelles persones que en aquest sentit van de cara i aquella idea et pot agradar o no, però és una dona d'idees contundents i crec que això ho hem de poder reconèixer tots i totes. A vegades diem sempre amb el dret i el reglament per bandera, no hi ha intervenció a la que no fem apel·lació al dret o al reglament, és que hi ha formació professional que comporta a la motxilla de la vida, però també com a política... Jo crec que també abans fèiem la broma que l'Àngels és d'aquelles persones, d'aquelles dones, que millor esquiva els límits dels tempos. En cap comissió i en cap espai hem vist que la finalització d'un temps hagi sigut un límit per acabar la seva intervenció. Ella ha acabat la seva intervenció quan ella ha considerat, vinculant-ho en aquest sentit amb aquella força d'aquelles idees contundents, Tu deies abans, Àngels, és cert que els comuns i el Partit Popular estem ideològicament molt separats, però també hem pogut, en aquest sentit, argumentar i discutir amb respecte i ho hem pogut fer en altres èpoques quan governàvem i ho hem pogut fer ara. Tu marxes ara al Parlament i per tant totes aquelles persones que abans comentàveu també a les anteriors intervencions, és aquelles persones que al municipalisme li afecta aquella força centrípeta, que sempre tira el municipalisme cap a casa i per tant que tinguis molts encerts, molta sort en aquesta nova etapa, que vagi tot molt bé i fins la propera perquè mai se sap amb aquesta força centrípeta si tornes alguna vegada cap aquí. Així que moltes gràcies i endavant.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas per Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. L'Àngel se'ns ven conèixer jo crec que ja per l'any 2007, quan jo vaig entrar a conseller de districte d'Horta-Quinardó i ella era regidora escrita. I la veritat és que a mi l'Àngel se'n cau molt bé. Políticament no ens entendrem la majoria de vegades i evidentment tindrem posicions molt confrontades des de la lògica que partim d'espais ideològics molt diferents. però ets una dona que has demostrat que tens convicció, tens unes conviccions molt fermes, que ets capaç d'argumentar amb la màxima contundència i amb el màxim respecte a l'hora i això és una qualitat que no és tan habitual i que per tant jo crec que s'ha de posar en malhor. i que no sé si trobaré a faltar l'hemicicle, els passadissos segur, perquè l'Àngels és una persona que no només allargava el temps de les intervencions, és que entre la sala de comissions i l'ascensor quan arribàvem continuava amb el debat, fins al punt que dèiem, bueno Àngels ja està, ja ha passat, no cal, ja ho han votat, ja s'ha decidit. però aquesta convicció feia que aquest debat s'allargués pels passadissos molts cops. En qualsevol cas, jo ara potser sorprenc una mica tothom aquí, però hi ha dues coses que em sorprenen deia. La primera no, que és la seva capacitat d'estirar els temps d'intervenció amb un estil que fa impossible que cap presidència s'enfadi amb ella, malgrat que de vegades ja ha sonat el timbre quatre cops. I la segona és que és ninja. I jo això ho vaig descobrir si s'hi he dit ninja. Això ho vaig descobrir un dia de la Mercè al balcó de l'Ajuntament, que suposo que recordaràs Àngels, al qual aquell dia vaig aprendre dues coses. Una, la importància de l'espai institucional del balcó de l'Ajuntament i la pressió que implica tot allò que fa al balcó. I la segona és que l'Àngels és capaç de treure una bandera espanyola d'un bolso en menys de dos segons. I això la converteix en ninja. I realment va ser una sorpresa absoluta, que ningú comptava, però que ens va donar portades a tots els mitjans, jo crec que les compartirem en tots els mitjans durant molt de temps, jo en tinc alguna guardada, i crec que va ser un moment políticament conflictiu, i fins i tot jo diria que difícil en les hores posteriors, però vaig pensar, no ho sé, que està donat una bossa que és com la butxaca del Doraemon, i de sobte, pam, apareix una bandera espanyola en menys de dos segons. En fi, volia acabar una mica recordant aquesta anècdota, en moda de broma, i per descomptat desitjar-te en nom de tot el grup municipal que et vagi molt bé amb allò personal i amb el polític que et vagi bé a nivell personal, però no tant el grup al qual representes, ja saps que en aquest sentit estem en espais molt oposats. Gràcies per tot aquest temps que hem estat junts i que segur que tornarem a coincidir per la ciutat en moltes ocasions.

Molt bé, doncs ara té la paraula el president del grup.

Gràcies, senyor alcalde. La verdad es que voy a hacer una cosa que todos ustedes conocen. Nadie me ha hablado nunca mal de Ángeles Esteller en este pleno y fuera de este pleno tampoco. Pero lo más importante no es esto. Lo más importante es que no hay nadie en mi partido, y ustedes saben perfectamente a lo que me refiero, que me haya hablado nunca mal de Ángeles Esteller. Ángeles Esteller es una mujer vehemente, que se toma los temas en serio, que los trabaja hasta el final, que los exprime hasta el final y yo creo que incluso una vez, como decía Coronas, una vez votado sigue insistiendo para intentar ganar ese tema, esa propuesta, esa iniciativa. Ángeles la llevé en la candidatura después de que ella hubiera estado 17 años como concejal, estuvo luego fuera, y la traje la candidatura precisamente por esto, por su capacidad, por su experiencia, y he de reconocerles que en estos dos años de mandato llegó un grupo con dos concejales nuevos, yo que había estado hace muchos años cuando Maragall era alcalde, estuve un par de años tampoco dedicándome mucho porque compatibilicé con mi acta en el Parlamento de Catalunya. Y Ángeles nos ha servido y nos ha abierto las puertas, el conocimiento, la experiencia, la memoria histórica de lo que ha ido pasando en este Ayuntamiento a lo largo de los últimos años. Hoy nos deja para ejercer plenamente su labor como diputado en el Parlamento de Catalunya. Y lo hace como ha hecho siempre todo en su trayectoria, con responsabilidad, con rigor y con un profundo sentido institucional. Ángeles, lo acabamos de comprobar en las intervenciones, ha sido y es una voz respetada en este ayuntamiento. Casi dos décadas, que se dice pronto, comprometida con su ciudad, comprometida con las entidades y con las asociaciones y con los comerciantes, con los sectores productivos y con la buena gestión. Cuando yo me acercaba a algún sector social siempre me decían Ángeles ha estado esta semana, Ángeles nos ha llamado, Ángeles estaba y está siempre encima de todos los temas. Ha traído este pleno debates de fondo y propuestas concretas para construir la mejor de Barcelona, ha defendido a las familias, ha denunciado la degradación del espacio público y ha exigido soluciones a los problemas reales de nuestra ciudad. Hoy toma una decisión que la honra. Podría haber optado, como otros hacen, por compatibilizar cargos. pero ha decidido dedicarse plenamente a su labor parlamentaria. Una muestra más de su compromiso con la política entendida como un servicio público. Por eso quiero decirlo con claridad, no perdemos una concejal, ganamos una extraordinaria diputada al servicio de Barcelona. Gracias, Ángeles, por el trabajo realizado, por la vehemencia en la defensa de tus principios y valores, por tu ejemplo y por todo lo que vas a seguir haciendo en beneficio de esta gran ciudad en el Parlamento de Catalunya. No me despido porque vamos a seguir coincidiendo en actividades, en el partido, pero Ángeles, gracias de verdad por lo que eres, por cómo eres, por lo que haces y por cómo lo haces.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Europa, de Vox.

Gracias, alcalde. Bueno, Ángeles, tú hace poco que me conoces. Yo a ti te conozco hace muchísimos años. Te veía por la tele... Cuando no existía Vox y la única alternativa que había era el PP, cuando el PP era un país serio, por decirlo de alguna forma, permitidme la broma, y pensaba, esta señora rubia habla muy bien. Lo que no sabía es que hablaba tanto, pero enseguida vi que hablaba muy bien. Yo te quiero dar las gracias porque siempre has sido una señora. Has sido, bueno, es que eres una señora, elegante, dentro y fuera del terreno de juego. Ha sido, además, un hombro en el que de alguna forma apoyarme en esas primeras comisiones de economía tan duras para alguien que no viene de la política y que no esperaba un trato político duro, pero no un trato personal tan duro. Y tu manera de entender la política hizo que aquellas, sobre todo aquellas primeras comisiones, fueran menos duras. Luego ya te salen llagas en el alma y ya tiras de cualquier manera. Pero yo te tengo que dar las gracias por eso. Hablabas de que la política está denostada. Yo te aseguro que la política no está denostada por políticas como tú. Puedes estar tranquilísima porque eres una persona fiel a tus principios, una persona siempre educada, siempre correcta, siempre vehemente. Y de hecho, si te alargas es porque tenías mucho que decir. Nunca decías cosas repetidas ni cosas impropias. Una persona que siempre has aportado muchísimo. A mí me da mucha pena que te vayas, sinceramente. Me da mucha pena, pero te vas para seguir luchando por tus ideales a otro sitio donde también... Creo que van a agradecer muchísimo tu presencia porque aportas mucho. Como dato positivo, si es que hay alguno, las comisiones serán más rápidas. Es lo único positivo que podemos decir. Y yo creo que Joana, que siempre empieza, bueno, hoy tenéis molta feina, eso será muy llarg. Ahora lo dirá, pero lo dirá menos. Te deseo lo mejor de corazón, a nivel personal, a nivel político también, a ti, a tu partido, de vez en cuando, cuando lo hace bien, cuando no, no. Pero de verdad, te mereces lo mejor y el agradecimiento, no solo mío, de Liberto, de todo nuestro grupo, que ha tenido siempre en ti una persona muy afable, muy colaborativa y un amor de persona que yo, personalmente, siento que te vayas. Pero bueno, siempre es para algo mejor. Así que, enhorabuena y a l'ataque.

Gràcies. Molt bé, doncs, regidor Estellers, com alcalde de la ciutat, vull agrair sincerament el temps, aquests 18 anys de servei a la ciutat, a tots els barcelonins i barcelonines. Jo crec que la teva militància barcelonina està fora de tot dubte, hi ha prova de bombes, coneixes la ciutat, l'estimes, la defenses des de les teves idees i dels teus principis. Crec que representes, ho has dit tu a la teva intervenció, el bo i millor de l'ofici de la política, que no ha de ser una professió, però sí que és un ofici, que implica una sèrie d'actituds, d'habilitats, de capacitats que tu crec que encarnes d'una forma perfecta. D'aquesta actitud de rigor, que sobretot amb els temps que vivim a vegades es t'ho van a faltar, de sustentar les opinions sobre dades, de no inventar-se fets que no han passat, des d'un punt de vista propi, defensar en base a la veritat les propostes i l'opinió, d'una gran capacitat de treball. Jo he estat testimoni en aquests anys de com perseguies els temes fins a la fi del món. Això és una escola molt també de l'Alberto Fernández i jo diria que del PP de Barcelona, que té les seves singularitats i ho dic en positiu, que jo també vull reconèixer en el sentit de d'aquest rigor, d'aquest estar molt sentats amb la ciutat de Barcelona, que crec que sempre és una virtut pels uns municipals que estem aquí, que tenim partits de referència a nivell nacional, i vosaltres ho teniu. I després per la teva simpatia, perquè jo crec que amb aquest món que a vegades té els moments agres i difícils, sempre s'agraeix un somriure quan estàs fora del ring, i d'empatia, que tu has amostat moltes vegades, i que et volem reconèixer. Així que... Sé que no et perdem per la ciutat, perquè treballaràs, i a més et coneixem, treballaràs molt des del Parlament de Catalunya i també treballaràs per Barcelona, però, sens dubte, en aquest plenari, trobarem a faltar el teu somriure. Moltes gràcies, Àngels. No s'ha acabat. Tenim encara dues declaracions institucionals, un primer que és sobre el Dia Internacional de l'Orgull i per l'alliberament LGTBIQ+, signada pel PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i no signada pel PP i Vox. Llegeix la regidora Baró, que no està ben escrit, Esquerra Republicana.

Molt bé, són deu punts, anirem àgils, d'acord? Gràcies. Per tal de commemorar el Dia Internacional de l'Orgull o per alliberament LGTBI+, el plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, reformar el compromís en mantenir l'aposta per les polítiques que garanteixin els drets LGTBI+, i la seva adhesió a la commemoració de les entitats i institucions en els actes, manifestacions i reivindicacions el 28 de juny, amb motiu del Dia per l'Orgull i l'Alliberament de l'Orgull. lesbianes, gais, bisexuals, persones transsexuals i intersexuals, també a la manifestació de l'orgull a Budapest. Així mateix, l'Ajuntament referma el seu suport a les mobilitzacions organitzades des de l'autonomia i el teixit associatiu de la ciutat, com la manifestació del 28 de juny, garantint-ne els recursos i condicions per preservar-ne el caràcter crític, inclusiu i independent. Segon, l'Ajuntament assumirà les competències que li otorga la llei 11 barra 2014 de garantia dels drets i contra la LGTBIfòbia i la 19 barra 2020 d'igualtat de tracte i no discriminació per regular conductes discriminatòries per LGTBIfòbia i incuar i instruir els procediments sancionadors corresponents. Tercer, millorar i garantir el manteniment i conservació dels espais de memòria en LGTBI+, com els monuments i plaques i continuar incorporant el nomenclàtor de la ciutat i implementar espais de memòria del col·lectiu LGTBI Plus a l'espai públic de la ciutat i treballar amb els museus de la ciutat per fer visible la lluita pels drets LGTBI Plus. Quart, avançar cap a una cultura catalana inclusiva que reconegui, visibilitzi i posi en valor la contribució de les persones LGTBI Plus a la història, la llengua, les arts, la literatura i les tradicions del nostre país. Cinquè, treballar amb el Consorci d'Educació de Barcelona l'elaboració de materials per treballar la diversitat sexoafectiva i de gènere i la prevenció de l'assetjament LGTBI-fòbic i els posi a disposició dels centres educatius de la ciutat, així com promoure accions educatives contra la LGTBI-fòbia adaptades a les diferents etapes. Sisè, revisar que els formularis i documentació municipals, inclosos també els dels equipaments, recullen plenament la diversitat familiar i de gènere per tal de garantir un tracte igualitari i respectuós envers les persones LGTBI Plus i les seves famílies. Setè, implementar de la mà amb la Generalitat de Catalunya la guia pràctica per incorporar la perspectiva LGTBI Plus a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans destinades a professionals d'atenció a les persones, com és el personal mèdic, o de residències i casals de gent gran de la nostra ciutat. 8. Continuar impulsant la creació d'espais de memòria a la ciutat vinculat a la història de la lluita LGTBI Plus a Barcelona que reconegui la tasca de col·lectius com el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, el Grup de Lesbianes Feministes, la Coordinadora Gai Lesbiana o la Comissió Unitària 28 de Juny com a protagonistes de la mobilització per l'alliberament sexual i de gènere. 9. Batllar perquè les activitats que es promouen a la ciutat sota el paraigua de l'orgull no desvirtuin l'esperit reivindicatiu i no contradiguin la defensa dels drets socials, especialment en àmbits com l'accés a l'habitatge, la lluita contra la precarietat o la protecció de les persones migrants. 10. I últim, donar trasllat d'aquests acords a les entitats i associacions LGTBI+, de la ciutat, al Consell Municipal LGTBI de Barcelona, així com a entitats que treballen per a la normalització, la conscienciació i el respecte del col·lectiu.

El Grupo Municipal de Vox no se ha sumado a esta declaración institucional porque creemos en defender los derechos de todos los ciudadanos y rechazamos toda discriminación, pero nos negamos a participar en un consenso ideológico que clasifica a las personas por su orientación sexual. La ideología del lobby del GTV ha demostrado ser un fracaso, beneficiando solo a chiringuitos subvencionados mientras los problemas reales de los españoles y claro, también los de los barceloneses, siguen sin atención. Esas políticas identitarias victimizan y segregan a colectivos con fines políticos y viviendo a la sociedad en bandos enfrentados. Quienes impulsan estas iniciativas derrochan recursos públicos creando supuestas minorías oprimidas en lugar de fomentar la igualdad y la unidad dentro de la comunidad nacional. En Vox seguiremos defendiendo los derechos de todos los españoles sin distinción y no dividiremos a la gente en grupos artificiales para sacar votos. No respaldamos esta farsa ideológica que solo busca enfrentar a los ciudadanos por su orientación sexual. Con esto también contestamos al señor alcalde en su contestación extemporánea a nuestro anterior ruego.

Resultat aprobado. Molt bé, passem a la següent, que és en defensa dels drets, la dignitat i el benestar de les persones grans, que ha estat signada per tots els grups municipals i que llegirà la regidora Monter de Junts per Barcelona.

El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona es compromet a, primer, reformar el compromís inequívoc d'aquest Ajuntament amb la defensa dels drets, la dignitat i el benestar de les persones grans, sumant-se plenament al manifest de FATEC per exigir una societat lliure de qualsevol forma de maltractament a la gent gran. Segon, reclamar amb urgència les administracions competents al desenvolupament de mesures efectives per prevenir, detectar i intervenir davant qualsevol tipus de maltractament a les persones grans destinant-hi els recursos humans i econòmics necessaris per garantir-ne l'eficàcia. Tercer, impulsar programes de sensibilització i formació ciutadana per combatre els prejudicis edatistes i promoure una imatge positiva de l'envelliment, destacant les valuoses contribucions de les persones grans de la societat. Quart, promoure programes intergeneracionals que fomentin el coneixement mútu, l'intercanvi d'experiències i el respecte entre generacions com a eina fonamental per prevenir el maltractament i construir una societat més cohesionada i justa. Cinquè, prioritzar la lluita contra la solitud no desitjada, reconeixent-la com un factor de risc social que requereix una resposta institucional coordinada i recursos específics, especialment per a les persones grans que viuen soles. Sisè, implementar programes de formació obligatòria amb bon tracte a les persones grans per a tots els professionals de l'àmbit de la salut, els serveis socials, la seguretat i la justícia, amb continguts específics sobre edatisme, capacitat jurídica i respecte a l'autonomia personal. I setè, reconèixer i donar suport a la tasca de FATEC i a les entitats que treballen per la defensa dels drets de les persones.

Molt bé, estava signat per unanimitat i, per tant, queda aprovada. Aixequem la sessió. Bon cap de setmana a tothom.