Plenari del Consell Municipal. Sessió extraordinària del mes de juny

Bé, bon dia. Bon dia a tots i a totes. Comencem amb el plenari extraordinari fet a proposta de dos grups i dono la paraula al grup de Junts per Barcelona per sis minuts i després dono la paraula a Barcelona en Comú per sis minuts.

Endavant. Molt bé, gràcies, president. Bon dia a tothom. Senyor alcalde, senyors i senyors regidors, en el darrer plenari vam aprovar una proposició perquè vostè, senyor Collboni, convoqués aquesta sessió plenària extraordinària. Una proposició que en el seu contingut el reprobava de nou. Preteníem que aquest plenari extraordinari d'avui servís per fer un balanç dels seus dos primers anys de mandat municipal. I volíem fer aquest debat perquè no ens conformem ni ens conformarem amb el seu autobombo, la seva propaganda, els seus pamflets a les bústies de totes les llars de la ciutat, pagats amb els nostres impostos, ni amb els seus actes de partit, organitzats als districtes, també amb recursos públics. També amb això, també això ho ha incomplert. Li vam demanar a altres grups municipals que convoqués aquesta decisió extraordinària. Vostè no ho va fer, va incomplir aquest mandat del plenari i ens vam veure obligats a presentar aquesta proposició per forçar el govern a convocar aquesta sessió extraordinària. Vostè, senyor Collboni, ja li hem dit més d'una vegada. Incompleix la seva paraula, incompleix els seus promeses, incompleix amb els seus votants quan no fa allò que va prometre la campanya electoral. Moltes de les coses que va prometre la campanya electoral no les està fent o està fent coses diferents. Incompleix amb els bolssalonins quan només fa publicitat o gairebé publicitat i propaganda sense cap projecte real d'impacte real de canvi en la ciutadania, i incompleix amb tots els grups d'aquest plenari municipal, diguem-ne que ignorant, jo diria que de manera realitada, els acords que es prenen en aquesta seu, en les comissions plenàries, fins i tot per unanimitat, les incompleix. I li hem de portar seguiments contínuament perquè vostè doni compte. Senyor Collboni, estem cansats d'aquesta manera d'actuar, d'aquesta manera de governar. Cansats del seu menysteniment, li he de dir, em sap molt greu, també cansats del seu menysteniment respecte a aquest grup municipal. Cansats que ens ignori i ens prengui per uns passarells, i no ho som. Cansats que ens amaguin a les fotos oficials, cansats que ens amaguin a les seves notes de premsa, cansats d'una manera de fer política que no ens agrada, i li hem de dir. Esperem que canviï la manera de fer política, tant en les formes com en els fons. Som la primera força política d'aquest Ajuntament i hem volgut convocar, provocar aquest plenari extraordinari per suspendre'l de nou. En dos anys no ha aprovat cap nou pressupost, no ha aprovat el PAM, no ha incorporat Esquerra Republicana al seu govern com de manera pomposa, pública i solemne va anunciar en aquest plenari municipal, no ha aprovat la modificació de crèdit dels 100 milions de fa uns dies, no ha tirat endavant la modificació del planejament del 30% d'HPO. Això sí, ha fet i ha provocat una crisi de govern amb la qual ha acceptat el seu propi fracàs i també ha vingut a acceptar de manera indirecta potser la irrellevància d'alguns dels seus companys de comissió de govern.

Moltes gràcies.

Sí, moltes gràcies. El senyor Martí Galvis ha contextualitzat molt bé el per què d'aquesta proposició i d'aquesta petició del plenari extraordinari, però crec que és molt important entendre aquest esgotament que compartim els grups respecte a aquesta manera de fer, respecte a aquesta manera d'amagar-se del govern municipal de no donar la cara i de no rendir comptes. I és molt difícil resumir en 6 minuts dos anys perduts per la ciutat de Barcelona. És molt difícil resumir dos anys perduts. Perquè és molt complicat fer la crònica d'un govern que no para de fracassar. Perquè aquest govern no para de fracassar. La llista és tan llarga que en un plenari extraordinari en 6 minuts no n'hi ha prou. Les seves tinentes, el seu govern, en general, va de reprovació en reprovació. cada plenari, cada comissió, per diferents grups municipals, per diferents col·lectius veïnals. Vostè mateix, senyor Collboni, ha reconegut aquest fracàs i ha reprovat a dues tinentes del seu govern, traient-li competències claus, com l'habitatge o com els drets socials. Estem en l'equador d'aquesta legislatura, precisament, i vostès no tenen ni acord de govern, ni cap acord amb un projecte important de transformació i de model de ciutat, ni un sol pressupost. Jo realment no recordo un fracàs major en política municipal per part d'un govern i d'un alcalde. I el més greu és la seva forma de governar, com li deia, perquè no és transformadora. No tenen un projecte per a aquesta ciutat i per això li regalen als lobbies, ja sigui a la Fórmula 1, ja sigui a Louis Vuitton per fer la privatització del Parc Güell, a Airbnb que no el multen, les sancions que perdonen. Permanentment li regalen la ciutat a aquests lobbies perquè vostès no tenen un projecte per a la ciutat. Perquè, miri, sap quina és la diferència entre vostè i la senyora Lada Colau? que per vostè l'alcaldia és un fi en si mateix. I per Ada Colau o per el projecte que nosaltres representem per Barcelona en Comú, l'alcaldia és un mitjà per transformar la vida de la gent. Perquè Barcelona en Comú entenia precisament que la transformació de la ciutat és allò que fa millor la ciutat, que garanteix un futur millor per la gent. Perquè avui estem en un context en què la gent se sent absolutament atacada per les forces d'un mercat de predador que devora la ciutat, un mercat que ens expulsa de casa, que ens ofereix precarietat, que puja... Però què fa aquest govern? Res. No està fent res. Està abandonant Barcelona a la seva sort. Abandona a les veïnes. I, per tant, aquest plenari extraordinari hauria de ser un punt d'inflexió. Vostès han d'entendre que estan sols i que, per tant, no poden fer com si res i tirar endavant projectes petitets, regalar-li a la ciutat aquests lobbies... han de buscar acords importants per a la ciutat per tirar endavant allò que li demana la ciutadania. Perquè segurament el més preocupant de tot, a més a més, és què li diu la ciutadania. Perquè quan la ciutadania parla, el que fa és suspendre'l com a alcalde. Senyor Collboni, el suspèn. I per què? Jo li explicaré per què. Perquè, miri, quan la gent li està demanant que vostè hauria de fer alguna cosa per reduir el turisme, vostè surt i diu, no, miri, ampliarem l'aeroport i posarem 15 milions més de turistes a Barcelona. O tancarem els pisos turístics. Quant? El 2057. O... inaugurarem noves terminals de creuers, però res, res de tancar terminals de creuers com ha acordat amb nosaltres, per exemple, fa menys d'un any. O quan la gent li demana més transport públic, també què diu? Tranvia, 2057, també, no? O quan li demana per als drets culturals, en comptes de consolidar, enfortir i garantir el futur de l'antic teatre o estendre les cases de cultura com la del Parallel 62, segur, sabem, estan pensant quin serà el nou hermitatge que necessita Barcelona. perquè només saben viure d'aquestes receptes del passat fracassades que no han funcionat. Però el més greu, quan la gent li demana per l'habitatge, què fa vostè? Vostè el que fa és perdonar les sancions als especuladors, carregar-se, voler-se carregar el 30%, endarrerir 500 habitatges públics a la Fira de Montjuïc, on estan els projectes? Ahir coneixíem els projectes de la Fira i els de l'Ajuntament, els de la ciutat, els de l'habitatge importantíssims, o tornar a deixar la prohibició del lloguer de temporada en un calaix. Però el que és més greu, senyor Collboni, avui l'Ajuntament, el seu govern, està desnonant veïnes. Està desnonant veïnes. El 2024 ha estat l'any en què hem tornat a créixer els desnonaments a la nostra ciutat. Pel primer cop en 10 anys. I li diré ben clar. No, l'esquerra no pot desnonar veïnes i menys, encara menys, infants. No és tolerable. I per tant, jo li demano, amb aquest pla extraordinari, que si vol fer alguna cosa a l'alçada d'un govern progressista, el 2 de juliol ha d'aturar els desnonaments que han ordenat el barri de Vallcarca, perquè hi ha 13 infants que no s'ho mereixen i depèn de vostè.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Corona, en nom d'Esquerra Republicana.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Bé, dos anys de mandat. És cert que és un bon moment sempre per fer balanç. Nosaltres el vam escoltar. Vam veure el balanç que va fer l'alcalde Collboni. I sí que vam constatar des del grup d'Esquerra que el que hi ha és manca d'ambició. Manca d'ambició per resoldre i abordar els grans reptes que té Barcelona avui en dia. De les coses que va destacar l'alcalde va parlar de la regulació del lloguer, que va ser una iniciativa que el govern d'Esquerra Republicana de Catalunya de la Generalitat va aconseguir tirar endavant i que avui dona els seus fruits amb una reducció del preu mitjà del lloguer amb un 9%, per tant, mesura efectiva, malgrat el que deien els grans pregoners de l'apocalipsi. També va destacar el lloguer de temporada, una qüestió que es va abordar des del govern de la Generalitat en època republicana. També l'extinció de licències d'habitatges d'ús turístic, més del mateix, i el recàrrec turístic, que com sap també ha estat una qüestió que des del grup d'Esquerra a Barcelona hem impulsat des del primer dia, malgrat no ser govern. Per tant, manca d'ambició perquè no veiem res més a part d'aquestes mesures, almenys així a priori. També deixem-me parlar d'una altra qüestió, que és la manca d'imaginació, la manca d'imaginació dels grups avui reprovadors, bàsicament perquè estan reproduint un debat que vam tenir ja fa un mes amb aquest plenari, exactament el mateix, amb una proposta calcada, idèntica, I és curiós perquè mentre Junts per Barcelona reprova, alhora Xavier Trias en una entrevista afirma que creu que s'orienta amb l'alcalde Jaume Coiboni, malgrat després aquesta notícia, sembla que han canviat el titular i el contingut perquè algú ha fet alguna trucada, és verat, perquè el titular no era prou bo. o uns comuns que reproven a qui van investir. Sembla ser que gratis o allò que s'acostuma a dir, a canvi de res. A nosaltres ens ho hem dit moltes vegades, però més aviat jo diria que això hauria de ser una autorreprovació a una manera de fer i de prendre les decisions, no pensant en la ciutat, sinó pensant en vagi vostè a saber què. Qualsevol cas, reprovació és una cosa prou seriosa. Una reprovació és alguna cosa que s'ha de fer amb un càrrec electe perquè ha fet alguna cosa molt greu o extremadament greu i vostès han convertit la rebequeria en reprovació. I això creiem que amb una institució que hauria de ser seriosa com l'Ajuntament de Barcelona no hauria de tenir lloc. Qualsevol cas, des d'Esquerra tenim molt clar que hi ha reptes i amenaces a Barcelona que cal treballar ara que falten dos anys. Barcelona va sortir un titular l'altre dia amb un estudi en el qual deia que és la ciutat que té la densitat turística més alta del món, cosa que ni els governs de Convergència i Unió, ara junts, ni els comuns han ajudat a resoldre, diguem-ne, quan han manat. És una ciutat que té el comerç de proximitat i emblemàtic en risc, cosa que ni uns ni altres reprovadors van resoldre quan governaven. És una ciutat on l'ús del català va a la baixa i també és una qüestió que ni cap dels dos grups reprovadors va aconseguir resoldre en el seu moment. I és una ciutat on les desigualtats segueixen sent un risc, on l'habitatge segueix en un problema, cosa que cap dels dos grups reprovadors, quan van governar, van resoldre. També és cert que en aquests dos anys no tenim una ciutat millor que fa dos anys. Ni Xavier Trias va deixar una ciutat millor que va governar, ni Ada Colau va deixar una ciutat millor que la que va trobar quan va governar, ni ara mateix l'alcalde Collboni té una ciutat millor que fa dos anys. En qualsevol cas, des d'Esquerra no renunciarem a posar l'ambició que necessita la ciutat de Barcelona perquè Barcelona sigui un model... però d'inspiració, no d'especulació, que sigui cosmopolita, però no perquè arribin expats que pulsen els veïns, que sigui orgullosa enllot d'emprenyada, que sigui atractiva, però atractiva per la gent que hi viu, no atractiva per el mercat especulador i que tingui identitat i caràcter propi. Avui en dia Barcelona no es reconeix a si mateixa i des d'Esquerra treballarem utilitzant totes les palanques possibles per fer que això passi. En qualsevol cas, farem una abstenció a la proposta.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sidera en nom del Partit Popular.

Moltes gràcies, senyor alcalde. Usted governa en solitari. I jo m'alegro. Nosotros nos alegramos porque le hicimos alcalde con la condición de que usted no gobernara con los comunes. I eso, de momento, lo ha cumplido. Lo que no podíamos imaginar es que usted acabaría gobernando como si fuera de los comunes. Sin diálogo, sin respeto institucional, Gobernando de espaldas al pleno, de espaldas a los grupos y, lo que es más grave, gobernando de espaldas a los barceloneses. A su gobierno, señor Colboni, le falta cultura democrática. Le falta humildad y le sobra soberbia. Gobierna como si tuviera mayoría absoluta teniendo solo 10 de los 41 concejales. Manda, pero no lidera. Anuncia, pero no ejecuta. Promete, pero no cumple. Es el gobierno más débil que ha tenido Barcelona y el más arrogante que se recuerda. Y mientras usted resiste, los problemas de Barcelona se agravan. La delincuencia, las ocupaciones, el precio de la vivienda, el tráfico de drogas, las agresiones sexuales, el incivismo. Y su única respuesta es crear más comisionados, más cargos políticos, más propaganda. Y ahora, ante todo lo que está pasando en nuestra ciudad llegan los grupos de junts y comunes y presentan conjuntamente una propuesta para constatar, gran sorpresa, que usted gobierna en solitario. Una obviedad sí, pero también una hipocresía. Porque lo que realmente les molesta no es que usted gobierne mal. Lo que les molesta es que usted no gobierne con ellos. Hasta hace unos días El señor Martí y la señora Sanz estaban desesperados por entrar en su gobierno. Y hoy, como en otras ocasiones, como no han conseguido una silla, se alían para intentar desgastarle. Una especie de eute del resentimiento político sin ideas claras, sin proyecto de ciudad y sin ninguna ambición por Barcelona. Barcelona, señores y señoras concejales, no necesita candidatos a candidatos peleándose por una silla. Necesita soluciones. Y el Partido Popular las hemos planteado en estos últimos dos años. Reforzar la seguridad en calles, parques, en el metro y en entornos escolares. Desalojar asentamientos ilegales que degradan la convivencia. Plan especial de seguridad y de impulso para revitalizar el Raval. Una oficina anti-ocupas. Cubrir la ronda del MIG para coser barrios y recuperar espacio público. El resultado, señor alcalde, Todo aprobado y todo ignorado por su Gobierno. Como tantas otras iniciativas impulsadas desde la oposición y aceptadas por ustedes en pleno y en comisión que nunca se han ejecutado. Como tantas preguntas y solicitudes de información que quedan sin respuesta. En el caso del Grupo Popular, señor alcalde, desde el 2023 tenemos 64 preguntas sin responder por parte de su Gobierno. Como si someterse al control democrático de la oposición no fuera con ustedes. Porque usted no solo gobierna sin ideas, gobierna también sin transparencia. Señor Coivoni, yo le pido que deje de actuar como si este ayuntamiento fuera suyo. Barcelona no le pertenece. Barcelona necesita respeto institucional, necesita liderazgo político y un proyecto que mire hacia el futuro. Nosotros, yo, estoy trabajando en ello. Muchísimas gracias.

Moltes gràcies, regidor.

Té la paraula el regidor de Oropolido, de Vox. Gracias, alcalde. Que el Partido Socialista no es de fiar, lo sabemos todos. No es de fiar ni aquí, ni al otro lado de la Plaza San Jaume, ni en Moncloa, ni en Bruselas. Desde su fundación ha actuado siempre como una mafia. Una mafia que en todos estos años ha protagonizado todas las tropelías posibles. Desde amenazas terroristas consumadas, como la de Pablo Iglesias Antonio Maura en el 1910, golpes de Estado a su admiradísima República en el 34, asesinatos como el de Carlos Sotelo, que acabó en una guerra civil, Masacres como Paracuellos, Las Checas... Y siempre, siempre, siempre, siempre rodeados de corrupción. Siempre. Caso Filesa, caso Flick, caso Guerra, caso Roldán, caso Abe, caso Seat, caso Pokémon, Los Eres, El Gal, por hacer un poquito de memoria. Corrupción que también afecta directamente al actual PSOE. Caso Adif, caso PSOE, caso Barrabés, caso Tito Berni, el Delsigate, caso Logobalia, caso Begoña, caso Coldo, casos Ábalos, que son varios, caso David Sánchez, el Hermanísimo, caso Leire Díez, caso Fiscal General del Estado, caso Santos Cerdán... El PSC no se libra de esta corrupción. Caso Hacienda, caso Pretoria, caso Innova, caso Inopro, caso Mercurio, caso Sampao, caso Illa o caso Mascarillas. En definitiva, un partido asediado por la corrupción por los cuatro costados y un presidente del Gobierno sin escrupulos capaz de mentir compulsivamente, prostituir el Estado de Derecho y manosearlo todo a su antojo para garantizarse un viajecito más en el Falcón. Sánchez se mantiene por acuerdos entre clanes corruptos y partidos que odian a España y a los españoles, también a los catalanes, porque aprovechan la corrupción de la mafia socialista para obtener rédito personal a base de rebajas de penas de malversación, indultos a ladrones y amnistías a golpistas. A los catalanes que les den. Ya sé que tanto el señor Illa como el señor Colboni se quieren desmarcar de todo eso, pero es que ustedes son parte de todo eso. Y además pertenecen al círculo más cercano al señor Sánchez. Porque Illa y Colboni están donde están por decisión del número uno. Bueno, usted está por decisión del número uno y también del Partido Popular, que ahora se da cuenta que metió la pata. La ciudad del señor Colboni es la ciudad del sin, sin presupuesto, sin diálogo, sin seguridad, sin vivienda, sin movilidad, sin plazas de aparcamiento, sin libertad para los que no pueden cambiar de coche, sin respeto a los que tienen el español como lengua habitual, que son abrumadora mayoría, por mal que les pese. sin respeto a los comerciantes, poniéndose siempre de lado de los manteros hasta el punto de patrocinarles carreritas. Y hay que reconocer que el señor Colboni también está construyendo una Barcelona de récords. Récord de delincuentes, récord de robos con violencia, récord de agresiones sexuales, récord de tiendas de campañas en la calle. Es un escándalo. Récord de empadronamientos fraudulentos, otro escándalo. Récord de inmigración ilegal desbordada, récord de consumo de drogas, récord de atascos en las calles, récord de subvenciones directas a migotes y ONGs que trafican con personas. Usted no tiene modelo de ciudad. Su modelo de ciudad es hacer lo que hizo la señora Colau con unos mínimos de educación que antes no había y que usted sí tiene. Pues son unos mínimos. Usted es todo fachada, es capaz de llamar a la revolución bolchevique por la mañana y luego irse al círculo ecuestre y parecer un burgués de toda la vida. Es usted un producto de marketing, pero después no hace nada. Repito, es usted colau con marketing. Señor alcalde, usted es una decepción absoluta y por eso nosotros vamos a votar a favor de esta reprobación. Gracias.

Moltes gràcies. Té la paraula la tinenta Bonet.

Moltes gràcies, alcalde. Senyor Martí Galvis, vostè ho sap, aquesta ciutat funciona. Les dades econòmiques, les dades d'ocupació són bones. I vostè arriba aquí i ens transmet una situació de gravetat que no existeix, que no es correspon amb la realitat, que no és creïble, en definitiva. Tenim molts reptes, és evident, com la majoria de les grans ciutats europees, però estem posant en marxa polítiques per fer-hi front, com per exemple la limitació de preus al lloguer o la prohibició dels habitatges d'ús turístic a partir del 2028 i ja estem començant a veure els seus efectes com la baixada de preus al lloguer d'un 9%. Però vostè arriba aquí i ens parla d'una manera de fer política. I vostè, en canvi, a la primera de canvi, s'aixeca de la taula. Perquè no s'entén, no s'entén el que han fet. No s'entén gens el que han fet vostès aquesta setmana. Teníem una conversa oberta sobre el 30% des de fa mesos i vostè abruptament s'aixeca de la taula i surt amb una roda de premsa trencant unilateralment aquesta negociació. Digui'm, què ha canviat? Per què s'ha aixecat de la taula? Teníem, crec, converses amb un taranà i amb un to que disten moltíssim d'aquest trencament sobtat. Jo no vull pensar, que vostè pensa, que vostè creu sincerament que el que han fet vostès és una imatge del compromís amb el diàleg i amb la negociació que vostè tant va defensar aquest dimecres a la roda de premsa. Vostè ho sap tan bé com tots els que estem aquí. La construcció està aturada, parada a Barcelona. Ho diuen les dades. La construcció es va desplomar un 11% a Barcelona l'any 2024 mentre que va créixer un 8% a nivell de Catalunya. Per això... s'ha de modificar un 30% que fins ara no ha funcionat malauradament. Ens ha donat 26 habitatges protegits quan ens n'hauria d'haver donat 2.000. Vostè ho sap i ho comparteix, ho ha dit així desenes de vegades. Ho ha dit fins i tot en la mateixa roda de premsa d'aquest dimecres, aixecant-se de la taula i, responsablement, està condemnant la ciutat a una regulació que no funciona. Vostè va dir dimecres passat que el 30% que teníem avui era un fracàs comorós. Creu que ens el podem permetre?

Molt bé, doncs té la paraula el senyor Martí Junts.

Sí, gràcies, president. Bé, senyor Coronas, vostè avui ha actuat com a portaveu del PSC, lamentablement, no calia, no són membres del govern, que ho sapiguem. No crec que el senyor Maragall estigui gaire orgullós del seu speech. Crec que al contrari, li deu fer bastanta pena el que ha dit vostè i com ho ha dit. Senyor Cirera, vostè va votar el senyor Collboni. Vostè és el màxim responsable que tinguem el senyor Collboni com a batlle de Barcelona a canvi de res, o de gairebé res. Per tant, vostè és responsable d'aquest fracàs. Aquest fracàs també és el seu i aquesta història el perseguirà fins al dia de les eleccions al maig del 27. Senyora Bonet i senyor Collboni, però al final el senyor Collboni està despectador, almenys de moment. Miri, vostè ens està dient que tot és fantàstic, que les mesures que estan prenent seran molt positives per la ciutat. Diu que els preus de lloguer estan reduint-se. Això és una trampa, una trampa molt gran, perquè l'oferta ha desaparegut. L'oferta de lloguer a Barcelona ha desaparegut. I, per tant, ni 900, ni 1.000, ni 1.100. No hi ha possibilitats de trobar res a Barcelona a un preu assequible. i per tant això deu ser responsabilitat majoritària de qui governa a la ciutat els últims 10 anys. Senyor Collboni, primer tirant d'alcalde, la senyora Colau. Senyor Colau, 8 anys d'alcaldessa. Havíem de fer la gran revolució social, havíem de fer moltes coses molt bones per molta gent. Doncs ara, 10 anys després, estem pitjor en tots els aspectes. I vostès el que fan és dir-nos... les meravelles que succeiran a Barcelona l'any 2030, l'any 2035 i l'any 2040. Està molt bé, un gran estadista té l'obligació de pensar en el futur a mig i llarg termini, però té l'obligació immediata d'aplicar polítiques que avui i demà beneficin a una gran part de la població avui i demà, no dintre de 10 o 15 anys. Això vostès no ho fan. És molt difícil i, per cert, ens deia que ens hem aixecat de la taula. El senyor Collboni Fa dos anys que va dir que aprovaria aquesta modificació. Dos anys! I què ha fet durant dos anys? El mes de febrer vam fer una roda de premsa proposant sis mesures per enfocar el problema de l'habitatge. No només de com flexibilitzar el 30% d'habitatge de protecció oficial, sinó com entomar un repte a mig i llarg termini. Sis mesures. Saps què hem fet? Negociar, clar que sí, discretament i lleialment. Escolti, això no es pot eternitzar. Nosaltres no ens hem aixecat de cap taula. El que ha passat és que vostès no han acceptat les condicions que els vam posar. I, per tant, vostès, perquè s'aprovi això, ja saben què han de fer. Complir amb les nostres condicions. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, senyor Martí, senyora Sant. Ho deixo pel final, senyor Coronas, senyor Sidera, senyor del Oropurido, senyor Abonet,

Doncs senyor Martí Galvis, vostè dimecres a la roda de premsa sorpresament es va dedicar a cobrar sobre qui guanyava i qui perdia en cas d'un no acord sobre el 30%. Si guanyava el govern, si perdia el govern, si guanyava el cap de l'oposició, si guanyava l'alcalde, si perdia l'alcalde. A mi em sembla absolutament frívol. Absolutament frívol. Qui perd és Barcelona. I crec que vostè ho hauria de saber. I perd Barcelona i perd la seva gent si no hi ha un acord sobre el 30%. No va d'un govern, no va d'un cap de l'oposició. Això va de treballar perquè els veïns i les veïnes de la ciutat tinguin habitatge protegit. perquè amb la seva decisió unilateral sí d'aixecar-se de la taula en plena conversa, a mitja conversa, està perjudicant directament els barcelonins i les barcelonines en plena emergència habitacional. I això no és treballar per Barcelona. Treballar per Barcelona, qui treballa per Barcelona, fa l'impossible per tenir més eines per poder resoldre la crisi habitacional. Qui treballa per Barcelona no condemna... la ciutadania, la ciutat, a tenir una norma en vigor que no funciona. Toqui de peus a terra, senyor Martí Galvis. Tenim una emergència habitacional. No s'està construint a Barcelona. Però ja li dic, nosaltres seguim on som, asseguts a la taula amb voluntat d'acordar mesures que resolguin aquesta situació perquè es construeixi més habitatge a la ciutat. No podem renunciar al 30% i no modificar-lo ara és renunciar-hi. Vostè dimecres parlava de l'escola Trias. I la definia com la capacitat de seure, de reunir-se, de no sortir de la sala fins que no s'arribés a un acord. A dia d'avui, a l'escola Trias, vostè suspendria. Encara hi és a temps, senyor Martí Galvis.

Molt bé, doncs li queda a la senyora Sanz un minut. Perquè la resta entenc que no... Ara el segon torn. Vol dir que no li puc donar la paraula?

Ah, mare...

Moltes, senyor Sanz. Endavant.

Sí, jo vull pensar que no n'ha entès encara de què va el 30% i per això segueixen buscant aquestes excuses per carregar-se'l, senyora Bonet, perquè de veritat menys excuses, més sancions si el que li preocupa és que la gent tingui accés a un habitatge protegit, perquè la realitat és tossuda i la norma segueix aprovada i segueix vigent, per tant l'ha d'aplicar. Jo de veritat no em puc imaginar estar a la seva posició també, senyora Bonet, perquè ser la primera atinenta d'urbanisme reprovada pel seu propi govern, que li treu un habitatge a mig mandat per no haver impulsat ni una sola promoció d'habitatge, que ha aturat la superilla, que endarrereix el tramvia, deu ser molt dur. Molt dur. Però, miri, encara pot ser pitjor. Encara pot ser pitjor si el proper 2 de juliol intenten desnonar 13 infants al barri de Vallcarca. Perquè, alcalde, li torno a repetir, és a temps d'aturar aquesta barbaritat. Té una oportunitat de demostrar que la gent de Barcelona li preocupa. Perquè ja li he dit abans, l'esquerra no pot desnonar infants. I també li dic, si no ho fan vostès, si vostès no aturen aquests desnonaments, ho farem nosaltres. Ho farà la gent, complirà el barri de Vallcarca, defensant que Vallcarca és per viure i no per especular, i aturarem aquests desnonaments.

Molt bé, queden... Ja està. Doncs quedem la votació. Partit Popular...

Si nosaltres votaríem a favor de la moció.

Molt bé, resultat, secretari? S'aprova la proposta molt favorable de Junts per Barcelona en Comú, Vox i Partit Popular, el vot en compte del grup socialista i l'abstenció Esquerra Republicana.

Molt bé, doncs passem al punt ja d'inici del plenari del Consell Municipal Ordinari.