Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de juliol

Bé, molt bon dia a tots i a totes en aquest darrer plenari del curs. Vull començar per donar la benvinguda en nom del plenari municipal a la nova regidora del Partit Popular que s'ha incorporat, Sònia Devesa, que va prendre possessió fa uns dies. Benvinguda, regidora, al plenari. I començaríem, si us sembla, amb l'aprovació de les actes de la sessió extraordinària i ordinària el 27 de juny.

Abans de començar el plenari, volíem sol·licitar fer un minut de silenci per la mort de la Montse Aguilar, la treballadora de neteja.

S'ha adoptat la Junta de Portaveus? Doncs fem un moment després la Junta de Portaveus i ho decidim. Per fer un minut de silenci vol fer una Junta de Portaveus? Tenen algun inconvenient? Bruts? Molt bé, passem el minut de silenci.

Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies.

Doncs reprenem amb l'aprovació de les actes de les sessions anteriors, si no tenen inconvenient.

I passem amb la informació que es retira el punt cinquè de l'hora del dia. Començaríem amb l'explicació, l'aprovació del Pla d'Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona 2025-2028.

Té la paraula la regidora Villanueva. Endavant.

Bon dia, gràcies, alcalde. Avui volem presentar en aquest Consell Plenari el nou pla d'addiccions sobre drogues i addiccions a Barcelona pel període 2025-2028. El pla té l'objectiu d'avançar cap a una ciutat que ha de ser més saludable i més inclusiva, més justa, també posant el focus en la prevenció, el tractament i la reducció de danys. I a més és una eina dinàmica que té en compte els canvis socials i s'adapta als nous patrons de consum... i fenòmens emergents, com per exemple la persistència del consum d'alcohol, el consum dels cannavinoides o el chemsex. És un pla que preveu adaptar-se i donar resposta a aquestes noves necessitats. I també és un pla que hem treballat amb els diferents grups municipals i vull fer un agraïment explícit al grup de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el Partit Popular, que han participat en l'elaboració i la confecció de propostes per enriquir aquest pla. I, per tant, el que fa palès també a aquestes propostes és que l'abordatge de les addiccions és un assumpte de ciutat pel qual és necessari aquest consens. i sabem que les addiccions a la nostra ciutat també van més enllà de la ciutat de Barcelona, la nostra ciutat, i per tant també estem treballant amb la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'estendre la xarxa d'equipaments vigents avui a la ciutat, a la resta del territori. del territori català. El pla reconeix també la perspectiva de gènere com un eix transversal i essencial i, per tant, s'incrementen el número de places per donar resposta a dones consumidores en situació de violència masclista i també recordar que totes les unitats de consum supervisat tenen espais segurs per les dones. El pla s'organitza en cinc eixos. El primer d'ells és Ciutat Saludable i, per tant, aquest eix aborda quines estratègies dissenyem per modificar l'entorn físic, social, econòmic i cultural de les persones per evitar que les oportunitats de consumir es redueixin al màxim. En segon lloc, la prevenció del consum de drogues i les addiccions. Un tercer eix vinculat a la xarxa sanitària i social. un quart que parla sobre l'estigma i la inclusió social i un cinquè és de vigilància i monitoratge de les addiccions a la ciutat. I a més el pla inclou 10 objectius de governança, dos per cadascun dels eixos que he presentat i aquests objectius són una novetat respecte als plans anteriors i tenen rellevància estratègica ja que requereixen de consensos polítics i de les administracions i de la implicació de les diferents àrees de l'Ajuntament i d'altres administracions. I un dels elements també rellevants d'aquest nou pla de drogues és el relacionat amb el consum d'alcohol. L'alcohol és la principal substància per la qual s'inicien els tractaments en els cas a la nostra ciutat. De fet, són el 46% d'inicis de tractament. continuar abordant el consum del cannabis i dels cannabinoides sintètics i, per tant, promovent intervencions preventives en el consum i continuarem intensificant encara més les inspeccions en botigues especialitzades en productes de derivats cannàbics. Com deia, el PDAP, el Pla de Drogas, té en compte també aquests canvis a patrons i d'ús de fenòmens emergents i per això també inclou una estratègia de ciutat per l'abordatge del quem sex des d'una mirada integral i no estigmatitzadora. En definitiva, aquest nou pla de drogues vol fer de Barcelona una ciutat que ha de ser més saludable i amb l'objectiu de reduir també les desigualtats que es produeixen en la salut. Moltes gràcies.

Molt bé, té la parla al regidor. Perdó. Endavant.

Gràcies, alcalde. Com ja vam defensar... a la comissió quan ens vam presentar aquest primer pla, nosaltres partim de la voluntat d'aprovar aquests temes, aquests plans d'accions, pel consens que sempre hi ha hagut en aquest consistori quan es parlava de les drogodependències i d'altres addiccions. Per tant, no serem nosaltres que trenquem aquesta tradició, però aquesta adhesió, ja ho vam dir en comissió, no era una adhesió acrítica, sinó que hi veiem unes mancances en aquest pla de manera genèrica, com podia ser que considerem que és un pla que ha d'estar en continu moviment, A vegades hi ha mesures que són massa estàtiques en aquest pla i per les noves addiccions cal incorporar nous mètodes per afrontar la lluita contra les addiccions i les drogodependències. Per tant, entenent que aquest pla ha d'estar en continuo moviment i també un aspecte important que és avaluar els resultats de les accions i no caure només en l'avaluació de la realització de les accions que en aquest pla, òbviament, se'n contemplen. Però, en tant, en la concreció d'aquells aspectes que toquen, efectivament, les drogadiccions i altres addiccions, creiem, per exemple, que no entren al fons de la qüestió en temes importants com, per exemple, en l'alcohol. No hi ha cap canvi normatiu que recull aquest pla que digui com afrontar l'addicció a l'alcohol, per exemple, a l'espai públic. Tampoc sobre les addiccions digitals al joc. Manca en aquest pla incorporar com ens coordinem en altres àmbits com és educació, com és el món digital, com és cultura. També ens manca una memòria econòmica que doni força a la realització d'aquestes accions que incorpora aquest pla. Els nous canvis, les noves maneres d'enfrontar aquesta lluita contra la drogodependència o les altres addiccions cal que vagin acompanyades també de recursos econòmics. I després la xarxa. Jo crec que és un consens, podríem dir, majoritari en el sector, que la xarxa d'atenció a les drogadependències i altres addiccions és insuficient. I per bé que celebrem que s'incorpori algun nou agent com un nou cas, creiem que això segueix sent insuficient. Tot i així, com he dit a l'inici, no és una desigua crítica, però donarem suport a aquest pla.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa.

Sí, bon dia a tothom. Nosaltres, en primer lloc, dic que aquest és un pla amb percentatge important continuista i per això donem les gràcies també a la regidora, a l'Agència de Salut Pública i al seu equip per mantenir moltíssimes de les qüestions que es venien fent i posant accents en dues coses de vital importància. La primera d'elles és aquesta divisió en cinc grans eixos amb el que compartim... en aquest sentit plenament, i posar un accent a l'alcohol, una droga socialment molt permesa, que dificulta la prevenció i, per tant, posar un accent important aquí. Hem trobat a faltar tres grans qüestions, principalment, que vull compartir. La primera d'elles és que no hi ha un pressupost detallat. Sabem que s'està negociant o treballant un conveni entre la Generalitat i l'Agència, com s'ha fet sempre, però no s'ha de més explicar què s'invertirà en un pla com aquest i, per tant, manca un pressupost concret en aquest sentit. Esperem que les negociacions del conveni vagin a bon port i es puguin treballar, sobretot, el tema dels traspàs dels cas, que estava mitjà obert encara. La segona qüestió és que, pel que fa a nous equipaments, el pla és fluix en el sentit que parla del trasllat del cas de Nou Barris, però queden moltes preguntes obertes. Es farà algun altre equipament per persones sense llarg drogudependents? Què passarà amb el cas Valuar? Es traslladarà, com han dit vostès, alguna vegada? I la darrera qüestió és que no parla en cap cas de la socialització del tema de les drogodependències a la resta de l'àrea metropolitana. Tenim deu cas en sales de benopunció a la ciutat de Barcelona, dos a tota l'àrea, i per aquí manca pressió. Nosaltres hauríem votat a favor d'aquest pla de drogues, però jo, me l'empesi, hauré de fer un vot de protesta o de desacord i votaré una abstenció. No ho faré en cap cas pel pla de drogues, insisteixo, sinó per la política d'habitatge d'aquest govern, que creiem que és encara molt insuficient, i per la manca de voluntat política d'aturar la situació de Vallcarca, els desnonaments a Vallcarca, que amb voluntat ho podríem fer i, per tant, nosaltres farem aquest vot de protesta i de desacord per aquesta situació, en cap cas pel pla de drogues. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, nosaltres ja en la línia que vam plantejar a nivell de comissió vam fer una valoració en general prou positiva. Ens sembla que en un pla d'aquestes característiques és important contribuir tant com sigui possible al Consell. Nosaltres vam posar en valor el model Barcelona, aquest model holístic que va molt més enllà d'intervenir estrictament el que seria el consum i no volem deixar d'agrair tant la bona predisposició dels tècnics i del govern per recollir esmenes, reflexions, aportacions, com la feina i l'esforç constant de les entitats que treballen amb les persones en situació de consum i de vulnerabilitat. Sí que volem posar un èmfasi molt ràpid en alguns elements que ens preocupen, ja vam dir, i volem fer-hi una mica una certa insistència. Ens preocupa que malgrat celebrar el consum de tabac que ha anat disminuint a nivells generals, ens preocupa que l'increment entre els joves del consum de cigarrets electrònics i de vapeurs és una preocupació que convertim juntament amb l'Associació contra el Càncer a Barcelona, que ens han traslladat en un parell d'ocasions la necessitat de posar-hi el focus perquè per la desinformació més o menys interessada, més o menys esbiaixada, és un consum que tenen detectat que va increixent-ho i l'hem de poder abordar. Segons ens preocupa la baixa presència femenina tant en els inicis de tractament com també en els propis centres d'atenció i seguiment i no pot ser només l'únic factor que ho pugui explicar no és el fet que hi hagi més homes que consumeixen que dones que consumeixen, hi ha altres factors, com el fet de sentir-se segur en aquests espais, hi ha exemples en l'associació civil que ens poden inspirar a millorar i a repensar alguns d'aquests espais. Ens preocupa tota la qüestió dels jocs d'apostes. És veritat que la diagnosi els incorpora, però no ens sembla que tingui cap lògica, que per una banda fem èmfasi en aquestes preocupacions, l'addicció al joc d'apostes, especialment entre els més joves, però que alhora Barcelona aculli per enèsima vegada consecutiva el Casino Show Exhibition, que és la fira mundial més gran de jocs d'apostes. I per quart i últim element dels diversos que ens preocupen és aquest increment de l'estigma i del rebuig cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat extrema, que és cada cop més gran, que va calant, que és fruit d'una reacció a uns discursos d'odi que va formular l'extrema dreta i que estan a l'ordre del dia i ens preocupen molt, com bé sap, a govern.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí.

Gràcies, alcalde. Malgrat que compartim algunes línies d'aquest pla, hi ha aspectes molt importants que no podem obviar. Volem expressar la nostra preocupació per la resposta tevia i insuficient al consum del cannabis. Barcelona no pot continuar sent la capital europea del cannabis. per la permissibilitat institucional dels darrers anys han contribuït a banalitzar els seus riscos, especialment entre els joves. No hi ha prou amb observatoris. Calen mesures de control valentes i contundents. Proposem prohibir nous clubs canàbics, retirar qualsevol publicitat que inciti o banalitzi el consum de cànnabis i tancar els locals existents que incompleixin la normativa o generin conflictes en el veïnat. També exigim una planificació rigorosa per ubicar els centres d'atenció de seguiment i els centres de reducció de danys. Compartim la seva funció sanitària. Aquests centres no poden generar impactes negatius al barri ni situar-se a prop de les escoles. També cal reforçar el control dels seus entorns per evitar escenes de consum al carrer, acumulació de xeringues i la degradació de l'espai urbà. Exemples com l'Hotel Aristó, l'Hortegui i Nardó o el cas del Fòrum no es poden tornar a repetir. També volem posar en valor el paper clau de les famílies en la recuperació de les persones amb addiccions. Massa sovint es troben soles, sense eines, ni informació ni sopar. Cal acompanyar-les amb les entitats socials que treballen en aquest àmbit i que tenen pors recursos i molts cops pors reconeixement per part de l'administració. I finalment no podem oblidar altres addiccions igualment preocupants, el tabaquisme, l'alcohol, el joc, les pantalles, els videojocs o els cembecs. Una situació complexa que requereix d'una resposta específica per part de salut pública. Per tot això reclamem un compromís ferm, decidit i valent per part del govern municipal. Un compromís, una fermesa que aquest pla ni recull ni contempla i per això votarem en contra. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, Vox.

Gràcies, alcalde. Aprofito per desitjar-li un bon dia de la seva onomàstica, aprofitant el dia de Sant Jaume, per desitjar a tots que passem un bon dia del 4 d'Espanya. El plan de drogues que se'ns presenta no és un plan que efectivament pretenda prevenir i aconseguir que descienda el consum, rescatar i reintentar a quines tenen una adicció. El plan antidroga de Colau, com Collboni, ha supuesto un incremento en las adicciones. Por ejemplo, hasta el 50% de las urgencias por brote psicótico son consumidores de cannabis. El nuevo plan de drogas y adicciones 25-28 va en la misma línea que la anterior y cae en el mismo error. No considerar el consumo de drogas intrínsecamente malo, sino que admite el consumo cotidiano de todo tipo de drogas. Incluso no pretende rehabilitar a las personas con toxicomanías, sino que se les provee de privilegios que otros no tienen, como es el caso del Centro Residencial Integral Galena, el que actualmente ocupa el Hotel Aristol, donde además de un techo se les dan tres comidas diarias e incluso se les da consejos sobre la elaboración de sus drogas, todo pagado por el contribuyente, y a 15 metros de un colegio de educación infantil, a pesar de que este propio plan reconoce los graves problemas de seguridad que se generan en los entornos en donde se consumen las drogas. Este plan justifica la obtención de un placer temporal corto frente a la salud. Justifica la ilusión de responsabilidades cuando se hace por consumo de drogas. Finalmente, en este plan se echa de menos todo aquello que efectivamente ha servido y sirve a otros países. Primero, campañas contra el consumo de drogas. entendiendo que este es pernicioso en sí mismo y malo para el ser humano. Segundo, señalamiento negativo de los clubs canábicos. Tercero, establecimiento de una distancia mínima entre los centros educativos y los centros de atención a la drogodependencia. Cuarto, sanciones por parte de la Guardia Urbana al consumo de droga en público. Quinto, campañas, por lo menos desde los nueve años, con programas específicos dirigidos tanto a los menores como a sus padres para prevenir y detectar el consumo. Por eso y por todo ello votaremos en contra.

Gracias.

Molt bé, doncs a la ponència li queden 22 segons.

Jo només per agrair els vots a favor, des del govern continuarem treballant per buscar el consent sempre en un tema que és delicat. En el cas del consum del cannabis, que aquí s'ha dit, en cap cas es banalitza. És més, s'està intensificant tota la investigació sobre els clubs canàbics i a Vox només els demanaria que exigeixin el pla de droga realment, perquè jo crec que ha fet una intervenció que no s'ajusta en cap cas a la realitat. Gràcies.

Moltes gràcies. Doncs, resultats, secretari?

S'aprovaria el dictamen amb el favorable del grup socialista, junts per a persones que republican, el vot contrari de Vox i el Partit Popular i l'abstenció de Barcelona en Comú.

Molt bé, punt tercer, amb intervencions per aprovar a l'adenda el conveni de finançament del sistema de transport públic per l'any 25, l'execució del marc 1431 i el suplement de crèdit corresponent. Té la paraula, el tinent baix.

Sí, bon dia, president. El pressupost prorrogat, que és el que tenim durant aquest exercici 2025, dot els crèdits amb el crèdit inicial del pressupost de referència. És a dir, que el prorrogat del pressupost del 2025, el pressupost del 2024, es carreguen els crèdits inicials d'aquell exercici. Això provoca que hi hagi un gap, normalment, entre el crèdit inicial, carregat amb el pressupost 24, i, al final, el 25 i les seves necessitats. Avui, aquest expedient aprova, bàsicament, dues coses. L'adenda del conveni de finançament de l'autoritat de transports metropolitans, corresponent al 2025, i dota dels crèdits necessaris, en aquest cas parlem de 50 milions, que, bàsicament, el seu objectiu és el manteniment de les bonificacions de les tarifes del transport públic de l'ATM, que és, crec, una política defensada per tots els grups majoritaris d'aquest Ajuntament i que crec també ens ha aportat xifres rècords d'usuaris de transport públic a la ciutat. L'expedient el que fa és ampliar les dotacions econòmiques de les polítiques de transport i de mobilitat de l'Ajuntament donant resposta a iniciatives aprovades en diferents pressupostos en aquest plenari. Recordar també que les polítiques de transport públic a la ciutat representen avui la cinquena despesa de l'Ajuntament de Barcelona al voltant de 230 milions d'euros i frega ja incorporant les bonificacions i el finançament de material de transport aproximadament els 255 milions d'euros. Un volum important de despesa que reflexa en la bona valoració que els ciutadans fan del transport públic d'aquesta ciutat. Demanem el vot favorable. Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Dos dels principis inspiradors de l'acció de govern de Junts per Barcelona són la cohesió social i la sostenibilitat i, precisament, la mobilitat repull aquests dos conceptes, mobilitat obligada, mobilitat de lleure, que cada vegada ser més sostenible i, evidentment, per ser més sostenible necessita de més i millor transport públic. Per tant, votarem a favor d'aquest expedient, tant de l'adenda com... de la modificació de crèdit. No volem deixar de reiterar que el que provoca que tinguem més transport públic és la qualitat, no tant les subvencions o les bonificacions i per això també no volem deixar passar aquest punt sense demanar una vegada més que entre tots puguem trobar un mecanisme de finançament estable per la i finalment també reiterar que el que hagués sigut convenient és disposar d'un pressupost per poder tenir l'eina que ens permetés tirar endavant totes aquestes polítiques amb més capacitat que no pas anant de fer modificacions de crèdit. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la parla el regidor López.

Gràcies, bon dia a tothom. Mantenir els motius que hem expressat en el punt anterior, també farem una abstenció en aquest punt, tot i que ens hauria agradat poder-hi votar a favor. Aquestes bonificacions és una política que ens sentim com a nostres, de fet va ser una de les condicions que vam demanar per l'aprovació de les ordenances fiscals d'aquest any, una mesura que veiem del tot necessària en un escenari d'increment de preus, però no de salaris. I defensem aquestes bonificacions sense renunciar també... a reclamar les inversions necessàries per part de l'Estat i la Generalitat per garantir la qualitat i feabilitat del transport públic. No és una cosa o l'altra, com de vegades se'ns diu, si no hi ha diners per totes dues coses, el que els demanem és que deixin de subvencionar avions i aeroports. No pot ser que agafar un avió per anar de vacances resulti més econòmic que anar a treballar.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac.

Sí, moltes gràcies, president. Molt bon dia a tothom. Esquerra donarà suport a aquesta modificació de crèdit i adenda per responsabilitat i per coherència, bàsicament per coherència de la defensa del transport públic i el que és el funcionament de la ciutat. Em semblaria molt estrany, la veritat, apartar-nos-en i no donar-hi suport precisament quan estem veient que aquestes bonificacions el que fan és també estendre el que és el transport públic a moltes capes i molta part de la ciutadania. És cert, i a la vegada, com hem reiterat altres vegades i com hem tingut l'ocasió també de parlar-ne amb la tinenta, nosaltres sí que creiem que cal una reflexió del model tarifari i precisament que ens porti cap a un finançament sostenible del que és el transport públic. Però el nostre vot, evidentment, serà favorable.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Milian.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres, com ja vam dir a la comissió, ens abstendrem de manera crítica perquè, malgrat reconeixer la importància de garantir la continuïtat del servei i de mantenir els compromisos derivats del pla Marc 2014-2031, considerem que aquesta tramitació excepcional és conseqüència directa de la incapacitat del govern Coiboni d'aprovants pressupostos pel 2025. El finançament del transport públic hauria de formar part d'una estratègia pressupostària coherent, debatuda i aprovada al plenari d'aquest Ajuntament, no articulada a través de modificacions parcials. Aquesta manera de fer desvirtu el debat pressupostari limita la capacitat de planificació i debilita la transparència i la rendició de comptes davant la ciutadania. Amb aquesta abstenció, nosaltres facilitem la tramitació del conveni per responsabilitat institucional, però exigim al govern que deixi de governar per inèrcia i pròrroga i sigui capaç de dialogar amb l'oposició per tal de poder presentar uns pressupostos. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor perquè creiem que aquesta ciutat ja està suficientment ofegada i els basalonsins necessiten una ajuda, encara que sigui petita, com aquesta del transport.

Molt bé, doncs ponència, 31 segons.

Sí, en primer lloc agrair al grup de Junts i al grup d'Esquerra Republicana la seva posició favorable i manifestar comuns, trobo la seva posició i verseblant. Jo entenc que la protesta és important i que certes posicions a vostès els poden dificultar votar favorablement, però no compleixen fins i tot els acords que exigeixen els altres. I això és preocupant, perquè denota bastant incoherència.

Gràcies.

I l'abstenció de la persona en comú i el Partit Popular.

Molt bé, doncs punt quart, amb intervencions, si no veig malament. Secretari, és amb intervencions, no? Per aprovar la modificació de crèdit del pressupost general de l'Ajuntament, consistent en suplements de crèdit i crèdits extraordinaris pels imports respectius, de 36 milions i 150.000 euros per atendre necessitats urgents de despeses de personal. Posicionament favorable del PSC, Junts i Esquerra Republicana, contrari de Vox i abstenció del Senat Comú i Partit Popular. Amb intervencions? Doncs tindrem baix.

Sí, la resolució del 2 de juliol del 25 de la Secretaria d'Estat de Pressupostos va dictar les instruccions sobre el pagament de personal del sector públic estatal i bàsicament era per l'increment retributiu adicional del 0,5 vinculat a l'IPC previst en l'article 6,2 del Real Decret. 4-20-24. Per tal de materialitzar aquest increment i donar el context de pròrroga pressupostària, és d'haver necessari presentar una modificació de crèdit que incorpori aquest 0,5 però que també incorpori els increments que es van fer a meitat o que es van decretar a meitat de l'exercici 24 que no estaven incorporats en el pressupost de l'exercici 24. L'increment bàsicament és de capítol 1, no atès en la pròrroga, de 21 milions pels treballadors de l'Ajuntament i també capítol 1, no atès en la pròrroga, de 14 milions del que nosaltres anomenem treballadors d'entitats del grup municipal. Es financen romanent de tesoreria per valor de 36 milions i aquest crèdit ens permet disposar també dels majors ingressos que en el seu moment es van generar en virtut de l'increment de les ordenances fiscals del 2024. És per això que els donarem el seu vot favorable. Gràcies.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Calvet. Gràcies, alcalde. En aquest punt i en l'anterior votarem a favor perquè, més enllà de l'atenció explícita als temes de transport públic o ara l'actualització de l'increment de sou dels servidors públics, per tant, de temes de servei públic, vam acordar amb el govern poder també habilitar mecanismes, aprofitar tots els mecanismes del pressupost o de les capacitats financeres de l'Ajuntament per arribar al màxim de gent possible i en temes importants com ara l'habitatge. I efectivament en la comissió anterior, en la comissió d'urbanisme, que vam celebrar aquest mateix mes, vam poder provar una proposició en la que instàvem el govern a poder habilitar una nova línia d'ajuts al lloguer, especialment adreçada als majors de 55 anys o a les famílies... que tenen menors al seu càrrec. És per això que amb aquesta proposició i amb aquestes modificacions que avui hem aprovat, la d'abans de Transpoble Pugui i ara, la del capítol 1, aprofitem al màxim les capacitats financeres de l'Ajuntament. Gràcies. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa.

Sí, tant de bo no haguéssim hagut d'arribar aquí a fragmentar el pressupost en ampliacions de crèdit i tots sabem que al final és per una incapacitat d'una aprovació dels pressupostos i diguem-ho tot, per no voler acceptar un 30% vigent, entre altres coses, quan uns mesos després el tenim al calaix, havent de complir l'actual. Per tant, potser tot em porta a pensar que es van equivocar de soci. De totes maneres, nosaltres no tenim cap dubte del que cal fer i és garantir el sou dels treballadors i treballadores com ho hem fet sempre durant vuit anys. Tant de bo li haguéssim pogut votar a favor, senyor Valls, però vostè sap que farem aquest vot en protesta o de desacord perquè fan unes polítiques d'habitatge que no són les que han de fer i no tenen voluntat política cap ni una per aturar la situació de Vallcarca.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, aquest punt, al final, pel que serveix és per dir-ho clar, és per pagar salaris als treballadors i treballadores municipals. I per tant, òbviament, hi votarem a favor. Hem dit això i tal com vam dir en comissió, si arribem a aquesta votació és per una manca de capacitat del govern per aprovar pressupostos, com s'ha dit, però també ens sobta molt des d'Esquerra Republicana que tant per part del govern com per part d'alguns dels principals grups de l'oposició Hi ha una manca de capacitat per arribar a acords per qüestions tan òbvies com és pagar sous als treballadors municipals. És a dir, si no paguem ja els sous als treballadors municipals ja no sé què hem de fer en aquest Ajuntament. Per tant, jo crec que aquí tant govern com principals grups de l'oposició s'hauria de fer una reflexió respecte a qüestions, insisteixo, que em semblen tant de principi bàsic de funcionament d'una institució o de qualsevol organització com aquesta.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Milian. Sí, gràcies, president. Nosaltres aquí també ens abstenim perquè entenem la necessitat urgent de garantir el pagament del personal i no volem bloquejar l'aplicació dels increments retributius legalment establerts. Tanmateix, aquesta modificació posa de nou de manifest la incapacitat del govern per aprovar un pressupost en temps i forma i la manca d'un projecte global i consensuat per fer front als reptes de la ciutat. Un Ajuntament no pot governar a cop de modificacions puntuals. Fer-ho converteix la gestió pressupostària en una successió de pegats tècnics que evita l'evat polític profund sobre quines són les prioritats que cal assumir com a ciutat. A més, ens preocupa especialment que aquest mecanisme s'utilitzi per afrontar despeses estructurals, com són els salaris del personal municipal i dels organismes autònoms, que haurien d'estar integrades de forma estable en el pressupost ordinari. Com deia, ens abstenim.

Molt bé, té la paraula el regidor d'Europolido.

Gràcies, alcalde. Vostès dilapiden els diners que tant costa guanyar en subvencions que regalen a sindicats, associacions afins i reparteixen permits planetes sense cap tipus de control. Aquest Ajuntament envia diners a Síria, Cuba, Venezuela, Senegal, al Marroc o a Mozambique, però no per pal·liar la gana, per lluitar contra la gana, no, no, per fer polítiques de gènere. I tot això sense cap tipus de control. Aumenten un 60% la publicitat institucional i regalen diners als mitjans de comunicació perquè parlin bé de l'alcalde. Per tot això sí que n'hi ha, però després demanen partides extra per pagar nòmines. I això és el que té no tenir la capacitat d'arribar a acords per aprovar un pressupost. És impossible gestionar pitjor i per això votem en contra.

Ponència, 58 segons.

Sí, en primer lloc. Jo crec que el govern és, evidentment, el màxim responsable per arribar a acords dins del marc pressupost o fora del pressupost. I aquesta responsabilitat aquest govern assumeix. Avui, bàsicament, aquesta és una proposta que agraeixo ERC i Junts, que votin favorablement, perquè crec que expressa també que el govern té capacitat d'arribar a acords. Majoritàriament s'aprova aquí. Puc arribar a entendre algunes posicions d'abstenció que es puguin produir, no? Però aquesta responsabilitat que té el govern, i els hi vaig dir a la comissió, no els eximeix a vostès a tenir responsabilitats. Avui no parlem del 30%. Avui no votem el 30%. Avui no votem els diners que vagin on creguin oportú la gent de cooperació internacional. Avui parlem de l'aprovació del que és una estructura salarial d'aquesta casa. I la posició és clara. Sí... I l'abstenció el que fan vostès és derivar la responsabilitat al govern, cosa que és important, i a la resta de grups. No assumeixen la responsabilitat que els toca. Barcelona en Comú, 15 segons.

Sí, senyor Vall, sí. El sí a garantir els salaris dels treballadors i treballadores. I per això ens abstenim com a vot protesta, perquè precisament pugui passar aquest expedient. Siguem clars i no siguem demagògics al respecte. Encara tenen molt marge, molt, per aplicar voluntat política i aturar els desnonaments de Vallcarca.

Esquerra, 8 segons. PP, 12. Vox, 15. Secretari.

S'aprovaria el dictamen amb el favorable del grup socialista, Junts per Barcelona Esquerra Republicana, el vot contra la Vox i l'abstenció de Barcelona Comú i el Partit Popular.

Passem al punt 6. Per designar amb posicionament favorable a tots els grups, a la senyora Sònia de Besa-Rius, representant de l'Ajuntament, de Barcelona al Consell Metropolitán de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Vot favorable de tots els grups amb intervencions? No, sense intervencions, el punt següent és. Punt 7, amb intervencions per atorgar... Pot ser que s'hagi saltat un punt?

El 5 que s'ha retirat.

S'ha retirat, vale, vale, perdó. Ho he dit al principi. Vale, vale, perdó.

El punt 7, per atorgar les medalles d'honor de Barcelona... Té la paraula el regidor Rius.

Sí, moltes gràcies, alcalde, i molt bon dia a tothom. Avui fem una de les coses, crec, més boniques que es pot fer com a regidors o com a corporació municipal, que és el de reconèixer entitats i persones i honorar-les. Barcelona, de fet, és el que és avui, o s'ha construït, sobretot en base a aquestes persones i aquestes entitats que hi han contribuït, decidament, amb el seu esforç i amb el seu talent. Entitats o persones, com el Centre d'Estudis, Ginàs i Iglesias, o la Montserrat Úbeda, o esportives com el Sandor Martín o el Club Bàsquet Coll a Gràcia, econòmiques o veïnals com la Pepa Serra o també el mateix Fermi Puig. Entitats i persones amb les quals hem de vetllar perquè puguin continuar existint, a banda d'otrogar-los medalles també facilitant que tinguin equipaments adequats esportius, per exemple, i recursos per poder dur a terme la seva activitat o que les persones premiades puguin continuar vivint a Barcelona. Hem d'aconseguir que Barcelona no sigui una ciutat que expulsi els seus propis veïns i entitats perquè si no deixaria de ser Barcelona seria una altra cosa. És una cosa bonica també que això ho fem amb consens. i, per tant, que hàgim sigut capaços de trobar un consens entre totes les forces democràtiques i un exercici de trobar persones i entitats que hagin servit a la ciutat i que representin la diversitat d'aquesta. Hi ha molta medalla pòstuma de gent que segurament s'hagués merescut tenir aquest honor en vida i no vam ser amb temps de donar-los, com l'enyorat en aquest cas, i permeteu que ho personifiqui, Fermi Puig. Això també ens ha de fer reflexionar sobre com cuidar millor en vida els referents d'aquesta ciutat, honorar-los en vida com ells han honorat la ciutat amb el seu esforç, feina i dedicació diària. Per tant, moltes gràcies a tots ells i a totes les entitats i vellem entre tots nosaltres pel futur d'aquesta ciutat, de la seva gent i de les seves entitats.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Bonet.

Sí, gràcies, alcalde. Efectivament, la medalla d'honor és la màxima distinció que aquesta ciutat dona a persones i entitats que per la seva trajectòria han fet valer els valors que defineixen i volem que segueixin definint la nostra ciutat, Barcelona. 25 medalles que representen la pluralitat, el compromís, la vitalitat de persones i d'entitats d'aquesta ciutat. Reconeixem la importància de l'associacionisme veïnal, entitats que cohesionen els barris, que treballen per la millora de la vida dels seus veïns, com són les associacions de veïns de Sant Gervàs i la Bona Nova o de Badal, Brasil, Bordeta. També reconeixem entitats com la Comissió Memòria i Gènere, la xarxa de dones cuidadores o persones com la Gracienca Elviraltés que treballen per un objectiu irrenunciable que tenim com a ciutat, la plena igualtat entre dones i homes. Barcelona és també una ciutat que entén la cultura com un pilar fonamental de la nostra societat, com ho demostren cada dia l'Esbar Gaudí o l'Andreuenca Antonia Luengo. que combinen, a més a més, tradició i modernitat. I no voldria acabar sense destacar la medalla d'or a títol pòstum a l'Òscar Muñoz, periodista, que va acostar la informació local i de proximitat a tota la ciutadania des del rigor, l'honestedat, l'ètica periodística amb la millor de les qualitats possibles, la qualitat humana. El seguirem trobant a faltar a cada moment i crec que la seva és realment una lliçó de vida. Acabo, alcalde, 25 medalles que representen el que som, una Barcelona solidària, que cohesiona els seus barris, que educa, que aposta per la cultura, una Barcelona que no oblida d'on ve i, sobretot, que projecta cap al futur la seva millor versió.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sant.

Sí, moltes gràcies. Aquesta ciutat, si és excepcional, és gràcies a tota la gent que hi viu en ella. No tinc cap dubte que la nostra gent és el patrimoni principal de Barcelona. Ho penso cada cop que entreguem les medalles, en aquest cas... 25 merescudíssimes medalles a moltes entitats i a moltes persones, algunes que ja no estan entre nosaltres, però que ens fan sentir afortunades, que ens han fet sentir afortunades de viure a Barcelona. No perquè visquem a la ciutat de la Sagrada Família o a la que va celebrar les Olimpíades, sinó per tenir aquests veïns i veïnes entre nosaltres que fan de Barcelona... precisament un lloc on voler viure. Deixi'm que faci dues mencions especials, es podrien mencionar moltes, però sí que vull mencionar a l'Òscar Muñoz, una persona que hem perdut i que ens estimem molt, que el trobem molt a faltar, precisament un cronista etern. referent de qui vulgui explicar la Barcelona d'ara endavant, amb excel·lència, amb rigor i amb gran estil, i també la medalla Rafel Jordana. Jo, que soc filla de bar i que he crescut entre cafès i vermuts, soc precisament molt conscient de la importància de tenir un bar que és casa. que és casa. I les veïnes de Sant Antoni i de molts altres barris de Barcelona saben que la bodega d'en Rafel era casa. Per què? Perquè en Rafel feia aquests sentissis com a casa, que feia que realment ell no fos només un cambrer, sinó una persona que t'acollia i que et cuidava. I per tant, la bodega de Rafel s'ha convertit durant tots aquests anys en un exemple de resistència, en un context d'especulació i de gentrificació, mantenint l'essència de la seva bodega al cor de Barcelona. Per això, la bodega de Rafel, que ha acollit a persones músics com en Paret, però també a escriptors com el Miquiotero, s'han teixit vincles veïnals i de memòria col·lectiva, de cultura popular de la nostra ciutat. Per tant, en un entorn cada cop més dominant per franquícies impersonals, La bodega d'en Rafel, i en Rafel concretament, representen una forma de resistència cultural i un model de reglament comunitari que és un tresor patrimonial de la nostra ciutat.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Sorinyac.

Moltes gràcies, sí. Les medalles d'honor de la ciutat altra vegada ens posen el compromís de la defensa de la ciutat, de la defensa de les virtuts, dels valors cívics, però sí que és cert que la llista d'enguany és especialment sentida, crec, perquè realment hi trobem noms que ens han deixat, persones que ja no hi són. Començo amb el nom d'Òscar Muñoz, que és una persona que ha sigut ben coneguda precisament en aquesta casa, però no només aquí, sinó a tota la ciutat. Una mirada de compromís i de rigor sobre el periodisme local, posant realment nom i en majúscules el que és el periodisme local. La Montserrat Úbeda, que des de la llibreria de barri, llibreria Ona, va defensar i promoure de manera ferma la cultura, el català, la llengua i els espais de comunitat. També el Fermí Puig, que la veritat és l'essència d'aquesta cuina catalana i d'aquest llegat del patrimoni i d'entitat del que significa la gastronomia. O les Clarisses, que sí que hi són, però ja no hi són a Barcelona i que precisament marxen en un moment en què el monestir de Pedralbes celebrarà els seus 700 anys d'història. I reconeixements de persones que han creat espais emblemàtics. Rafel Jordana, amb la bodega d'en Rafel, es deia ara les persones que som de Sant Antoni, els veïns i veïnes, ens ho sentim realment com un espai que és nostre i que precisament, tot i que segueixi, lluitem perquè aquesta essència realment no mori i que aquests locals puguin quedar-se. És també la ciutat, com s'ha dit, diversa, 10 districtes, 73 barris i per tant ens arriben noms de persones i d'entitats que realment poden mostrar aquesta diversitat que hem de seguir donant suport i no només reconèixer sinó també escoltar. Destaco col·lectius transformadors en educació i inclusió, que crec que són claus, ADECO, o l'Escola Badruna, Àngels en ple cor del Raval, que ha sigut capaç de mantenir-se i de mantenir una transformació en què són les famílies del Raval. La identitat i la memòria del Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, que són sinònims de Sant Andreu. I especialment, i ho tanco aquí, tots aquests noms que ens porten la mirada femenina i la mirada de les dones com a centre i com a pilar de la ciutat.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Martí. Gràcies, alcalde. Avui aquest Ajuntament mostra la seva millor versió, la d'una institució que sap deixar de banda les diferències polítiques per posar el focus en valors compartits, en tot allò que ens permet fer de Barcelona una ciutat millor. Aquestes medalles són molt més que una distinció institucional, són un reconeixement col·lectiu els valors que sustenten la nostra convivència. El treball silenciós, el compromís cívic, la perseverança, la solidaritat, l'arrelament als barris i la capacitat de pensar amb els altres. Però sobretot són una mostra de gratitud de tota la ciutat envers aquells que amb la seva trajectòria han deixat una empremta a la nostra societat. Celebrem i recordem a figures com el cuiner Fermi Puig, el periodista Òscar Muñoz, la llibretera Montserrat Túveda, en Rafael Jordana i les monges clarisses del monestir de Pedralbes. També volem destacar el paper imprescindible de les associacions veïnals, dels centres educatius, de les entitats socials, de les associacions esportives i de tants ciutadans i ciutadanes dels districtes de la nostra ciutat que sense buscar cap protagonista han fet del servei a l'altre la seva forma de vida. A tots els guardonats, també a les seves famílies i comunitats, gràcies. Gràcies per la vostra dedicació, pel vostre exemple i per la vostra estima a Barcelona. Aquesta ciutat avui us necessita més que mai.

Gràcies. Gràcies a la alcalda. Pues una vez más, me sabe mal, pero Vox es la nota discordante. Y lo es porque una vez más abordamos las medallas De manera injusta, sometiendo las 25 a una única votación. Hacen un pack Movistar, mezclan todo y nos piden que digamos a las 25 que sí o que no, las 25. No tiene ningún sentido. Aunque se traten las medallas conjuntamente, los votos deberían ser individualizados. Porque vemos que algunos de los candidatos propuestos son de los que engrandecen la medalla. Es el caso de la Comunidad de Monjas Clarisas de Barcelona, que tantos y tantos siglos... han estado dando servicio a la ciudad. O el de ADECO, que con su lema Cap Familias en Samanjá realiza una labor impagable entre los más humildes. También la merece el señor Sándor Martín, que ha llenado de gloria el nombre del boxeo español, y el de Nou Barris, y que dedica parte de su tiempo a que los chavales amen el deporte y se alejen de las malas costumbres. Y como estos, muchísimos otros. Pero nos meten otras completamente politizadas, como la Comisión de Memoria y Génera. Por ejemplo, ¿de verdad es comparable? Resulta injusto negar una medalla a quien la merezca, sin duda, pero más injusto nos parece otorgársela a quien no la merece, algo que suele ocurrir aquí bastante. Es por ello que nos tenemos que abstener con todo el dolor del mundo y nos pesa sobremanera porque alguna de esas medallas las habíamos propuesto nosotros. Pero este ayuntamiento debe empezar a hacer las cosas con sentido común. Veinticinco medallas completamente distintas no se pueden votar juntas en una única votación de todo o nada. Es absurdo y creemos que es impropio de un ayuntamiento democrático del siglo XXI.

Nos abstenemos. i assumits per consens. No es vota un a un perquè aleshores perdria l'essència del que és el reconeixement compartit de la immensa majoria dels grups municipals. Si hi ha algun grup que se sent exclòs d'aquests consensos, doncs és el problema del grup, no és el problema de l'Ajuntament ni de la ciutat. I per tant, una vegada més hem de celebrar aquest esperit de consens, del reconeixement d'entitats i persones que fan que Barcelona sigui una ciutat única, d'entitats veïnals, de clubs esportius, i que fan que aquesta ciutat sigui extraordinària justament per la feina extraordinària que fan. I en aquest sentit deixeu-me també que faci mencions, especialment a la gent que ens ha deixat, com el gran xef Fermí Puig, apassionat i gran defensor de la cuina catalana, el periodista Òscar Muñoz, cronista de la nostra ciutat i de la política municipal, a la llibretera Montserrat Úbeda, ànima de la llibreria Ona, i els que afortunadament encara hi són, com el Rafael Jordana per la seva tasca al capdavant de la bodega d'en Rafael, i també a les Clarisses pel seu compromís amb la nostra ciutat durant set segles que han marxat i que esperem que algun dia puguin tornar. Són exemples de la millor Barcelona i la millor Barcelona també s'expressa en consensos amplis com el que avui hem demostrat. Moltes gràcies. I ara passem al següent punt, que és el punt nou, el punt vuit, alcalde.

Punt vuit, amb posicionament favorable a tots els grups per atorgar les medalles al mèrit a la categoria d'argent. en la modalitat o de placa de reconeixement a títol honorífic de les persones i entitats alienes al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Posicionament favorable, sense intervencions. De tots els grups, sí. De tots els grups. Punt número 9, amb intervencions per aprovar la pròrroga del tercer Pla d'Igualtat d'Oportunitats Dones i Homes 2020-2023.

Té la paraula la Tinent Tagil.

El que presentem és una petició que ve de la part sindical, que és prorrogar l'actual pla d'igualtat, donat que aquest any s'està fent la negociació del conveni col·lectiu dels treballadors i treballadores de la casa per poder fer la valoració un cop s'hagi aprovat el nou conveni i que les mesures que s'hagin pactat pel nou pla d'igualtat incorporin el ja pactat al conveni i tinguin una capacitat de tenir més incidències. Per aquesta raó, El que presentem avui és la pròrroga del pla actual en l'espera de poder començar a treballar també amb les organitzacions sindicals de la casa amb un pla que millori, analitzi i a partir d'aquí millori els resultats d'aquest primer pla en vigor.

Té la paraula la regidora Lleó.

Gràcies, alcalde. Bé, com va dir la regiera Monter a la comissió de presidència, nosaltres valorem i volem expressar la nostra preocupació en el que considerem una pròrroga del pla d'igualtat d'oportunitats del personal de l'Ajuntament fins al 2025. El pla anterior va finalitzar el 2023 i, per tant, aquests dos anys no sabem ben bé què és el que ha passat. No hi ha encara un instrument que orienti, malgrat es dir que s'estan fent aquestes negociacions al conveni col·lectiu que afectaran aquest pla d'igualtat. El que no entenem és per què no s'ha començat també a treballar en aquest sentit ens sorprèn que un Ajuntament que vol ser referent en polítiques feministes prorrogui durant dos anys més un pla que ja està caducat. Senyora Gil, li veig de dir amb tota la sinceritat. No sabem ni quina valoració ha fet l'Ajuntament, ni quins indicadors d'avaluació s'estan treballant, ni quines mesures s'han complert ni quines no, i si no disposem d'aquesta informació serà difícil poder avaluar el pla que ens presentin més endavant. El pla d'igualtat no és un document decoratiu, és una declaració d'intencions, ja ha de tenir un pressupost, un calendari, un seguiment i uns mecanismes de rendició de comptes que estem veient que aquest pla que s'està prorrogant no ha tingut. Dit això i acabo, crec que avui és de rebut que ens solidaritzem amb Juana Ribas i amb totes aquelles mares que protegeixen els seus fills davant de les violències masclistes.

Moltes gràcies, té la paraula a Barcelona en Comú.

Gràcies, tant de bo, efectivament avui estiguessim votant un nou pla d'igualtat amb nous compromisos, amb nous diagnòstics, amb nous horitzons. Des de Barcelona en Comú creiem que no cal allargar terminis sinó accelerar canvis I malauradament el que veiem amb el Partit Socialista és que el feminisme o aquesta igualtat d'oportunitat sembla més un expedient a resoldre i no una lluita viva i urgent, com per exemple, com s'ha esmentat abans, el cas de Juan Arribas i el seu fill Daniel aquests dies ens recorda que estem juny d'una societat igualitària. Creiem que el Partit Socialista no vol repensar res profundament des dels feminismes i com que no vol fer la feina, tira de pròrrogues. Aquest pla necessita ser actualitzat perquè, evidentment, les necessitats d'avui no són les mateixes de fa cinc ni molt menys fa deu anys. Aquí creiem que cal valentia política. Nosaltres no ens suposarem aquesta pròrroga, però sí demanem que hi hagi una empenta feminista profunda per part del govern. Gràcies.

Moltes gràcies. Per l'esquerra té la paraula de la regidora Baró.

Sí, gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquesta pròrroga, perquè no ens podem oposar a facilitar aquest tràmit, perquè evidentment cal fer un bon quart pla d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones del personal de l'Ajuntament. és un tema capdalt que necessita un contingut clar, un contingut valent i que s'avanci en el camp de la igualtat. De fet, entenem que després de dos anys d'haver caducat l'anterior estem segurs que així serà, perquè de temps n'han tingut no per fer-ne un, sinó per fer-ne dos de plans. Per tant, ja els avancem que tenint en compte tot això, doncs serem absolutament molt exigents amb el contingut del pla que ens acabin presentant. Esperem que sigui aviat perquè entenem que haurà d'estar com a mínim a l'alçada del temps que hauran necessitat per plantejar-lo.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Milian. Endavant.

Gràcies, presidenta. El nostre grup municipal ja va votar a favor del tercer pla d'igualtat 2020-2023, un document que va anar a ser del consens amb els sindicats i que pretenia consolidar les polítiques d'igualtat dins de l'àmbit municipal. Un pla ambiciosament necessari. Ara ens hauria agradat poder comptar ja amb el quart pla d'igualtat, però aquest no estarà disponible fins al 2026, després de dues pròrogues. Tot i així, encoratgem el govern municipal a aprofitar aquest temps per millorar aquells aspectes on encara hi ha mancances evidents. Persistim amb dificultats, especialment en la conciliació de la vida familiar i laboral, calen mesures més flexibles i adaptades a la realitat actual del treball. També és essencial reforçar l'ocupació com a eina clau per combatre la desigualtat. Això implica promoure decididament l'emprenedoria femenina. Un altre repte pendent és l'escassa presència de dones en càrrecs directius. Cal establir objectius concrets, avaluables i amb terminis clars per revertir aquesta situació. I finalment, hem de mostrar més determinació en la lluita contra l'assetjament sexual. El pla conté mesures de prevenció, però són insuficients pel que fa a l'acompanyament de les víctimes. És imprescindible reforçar el suport psicològic i l'assetjament legal. Per tot el que he dit, nosaltres ens abstindrem.

Moltes gràcies i per part de Vox, el regidor d'Europolit. Endavant.

Gràcies, senenta. Pues, otra vez, desde Vox vamos a votar en contra de esta prórroga del plan de igualdad, un plan plagado del lenguaje doctrinario, obsesionado con el género y la segregación por sexos, el caso es enfrentar como sea, que trata a las mujeres como si fueran inferiores a los hombres y colectiviza a las personas en lugar de datarlas como personas libres e iguales. Lo que necesita este ayuntamiento no son más comisiones, más diagnósticos ni más burocracia feminista, sino eficacia, mérito... y neutralidad en la administración pública. Y eso no se logra con medidas basadas en cuotas, paridades forzadas o reeducación ideológica del personal municipal como si fuera un personal con algún tipo de tara. Los funcionarios de este ayuntamiento no tienen taras ni son estrafalarios. Son lo más normal de este ayuntamiento.

Moltes gràcies. La ponència, endavant Raquel Gil.

El que estableix la llei d'igualtat efectiva entre homes i dones del 2007 és la necessitat d'aconseguir aquesta igualtat efectiva i estableix els plans d'igualtat com una de les eines perquè això passi. El realment transformador, i crec que això també ho hem de veure tots, és que a la pròpia negociació del conveni incorpori de manera natural totes les millores que han d'ajudar-nos a agafar aquesta igualtat i no tenir una via paral·lela. Tant de bo algun dia no necessitem tenir plans d'igualtat perquè haguéssim aconseguit aquests objectius compartits. Té tot el sentit la petició que ens fan les organitzacions sindicals perquè no podem arribar a aquesta igualtat amb els llocs de feina sense tenir les seves complicitats. Ens estan demanant incorporar part de les feines fetes a la Comissió d'Igualtat amb la negociació del conveni i fer un pla d'igualtat que superi allò que el conveni hi hagi recollit per anar encara més lluny. I crec que això és el que presentem ara al respecte a aquesta petició, perquè no entenem el pla d'igualtat sense una bona implementació i, efectivament, sense una bona avaluació, que és el que s'ha fet també abans de començar aquesta negociació del conveni. I a Vox dir-li... que la llibertat s'exerce des de la igualtat. I en este momento no hay igualtat entre hombres y mujeres. Por lo tanto, lo que nos están pidiendo es mantener un estatus quo que discrimina, que aísla y que no reconoce el talento y los derechos de la mitad de la población.

Moltes gràcies, regidora. Esquerra, queden 21 segons i Vox 17 segons.

S'aprovaria aquest dictamen el vot probable del grup socialista, el vot Esquerra Republicana, el vot contrari de Vox i l'abstenció de Junts per Barcelona i el Partit Popular.

Moltes gràcies. Passaríem al punt número 10, que és dotar els crèdits necessaris a diferents aplicacions del pressupost municipal de l'any 2025 per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors amb el posicionament favorable de Partit Socialista de Catalunya, Esquerra Republicana, Partit Popular, contrari de Barcelona en Comú i l'abstenció de Junts per Barcelona i la reserva de Vox.

Posicionament de Vox amb el número 10.

Tenim.

D'acord. Passaríem al punt número 11, que és modificar l'anex 2 de la relació de llocs de treball, amb el posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, l'abstenció de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular, i la reserva de Vox.

Perdó, ha hagut un error. L'anterior es vota en contra i aquesta abstenció. Sí, perdó, sí, sí, se m'ha quedat.

Gràcies.

El punt número 12, que és aprovar definitivament el reglament del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox, i abstenció de Junts per Barcelona i Barcelona en Comú. Passaríem al punt número 13, amb aprovar la modificació dels Estatuts de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, amb dos minuts pel ponent.

Té la paraula el Tinent Bais. Endavant.

Sí, com vostès saben, l'IMAP és una entitat pública empresarial 100% municipal i adscrita a l'Ajuntament de Barcelona i el seu principal objectiu és tot el que té a veure amb promoció d'habitatge i gestió del parc d'habitatges de l'Ajuntament. Abans del 2022 l'IMAP era una societat financera, això vol dir que era una societat dessectoritzada. En aquell any, però, la intervenció que és l'EGAI, la intervenció de l'Estat, va considerar que els estatuts de l'IMAP no podien assegurar l'autonomia de decisió de l'entitat sent aquest el primer criteri de classificació en la comptabilitat nacional. En virtut d'això es va convertir la classificació de l'IMAP com a administració pública, que això bàsicament el que comporta és que els seus pressupostos consoliden amb els de l'Ajuntament de Barcelona i hauran de donar compliment a principi d'estabilitat pressupostària, la qual cosa implica una limitació substancial dels nivells d'endeutament i d'autonomia que pot tenir l'IMAP. Es va plantejar ja en el seu moment modificacions dels estatuts, concretament dels articles 1, 3, 8, 12, 15, 18, que bàsicament eren modificacions que plantejaven l'eliminació de la referència de l'inscripció orgànica, la supressió de la condició de mitjà propi, que el gerent sigui nomenat pel Consell d'Administració i no per l'alcalde, i d'altres modificacions. En tot cas, avui el que plantegem és una modificació en què s'incorpora la possibilitat d'anomenar consellers independents reconeguts en el sector dins el Consell d'Administració de l'IMAP. Això, més enllà de reforçar l'autonomia de l'IMAP i la seva desectorització, el que també incorporarà seran criteris de transparència, objectivitat i també professionalitat al fet que s'incorporin professionals fora bàsicament el que és l'estructura política o executiva del mateix IMAP. Per això li demanem el seu vot favorable. Gràcies.

Moltes gràcies. Fa part de Junts. Té la paraula el regidor Calvet.

Endavant. Gràcies, tienta. Ho vam dir a la comissió. Les institucions estan per sobre de les persones i dels partits i les institucions necessiten eines per poder fer les millors polítiques per la gent, per les persones i per les famílies. I l'Institut d'Habitatges, evidentment, una d'aquestes eines. Necessita una modificació estatutària per optimitzar la seva governança i la seva resiliència financera i també l'impacte, evidentment, sobre... la institució principal que és el propi Ajuntament i per tant votarem a favor d'aquesta modificació estatutària que permetrà que quedi classificada com a empresa pública de mercat.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Martín.

Sí, vam dir en comissió que creiem que aquesta era una modificació necessària i important per millorar el funcionament de l'IMAP i en concret pel que fa a la seva capacitat de finançament per poder construir habitatge municipal a la ciutat. Però tot i així avui en aquest ple nosaltres no votarem a favor sinó que ens abstindrem i ho farem per un motiu molt clar. i és que volem mostrar el nostre absolut desacord amb unes polítiques d'habitatge i urbanístiques que són hereves de les pitjors pràctiques de fa 30-40 anys i que sembla que són les que continuen inspirant aquest govern al barri de Vallcarca, perquè és a Vallcarca on el govern del senyor Collboni està disposat a besonar veïnes que estan vivint en habitatges municipals, algunes d'elles menors en situació d'extrema vulnerabilitat, per després enderrogar aquests pisos públics com si ens obressin habitatges públics a la ciutat. Tot plegat és un despropòsit que fa 30 anys potser col·lava, però que avui la majoria del veïnat i de tota la ciutat té clar que no té cap sentit. El que volen les veïnes és garantir el dret a l'habitatge i a la vegada també guanyar bé, evidentment, però no a costa de tirar a terra a habitatges públics, sinó a costa de guanyar espai al vehicle privat i a la vegada rehabilitar els habitatges públics que ja existeixen. Per tant, ens abstenim i tal com diuen les veïnes del barri, Vallcarca per viure i no per especular.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Baró, endavant.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra Republicana, nosaltres compartim aquestes modificacions plantejades als Estatuts de l'IMAP. És un pas necessari per la desactualització de l'IMAP i és un tema que, a més a més, repercuteix directament en les finances municipals. Per això, doncs, votarem a favor en aquestes modificacions.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora de Devesa, endavant.

Gràcies. Aquesta actualització dels Estatuts de l'IMAP És un pas necessari per adaptar-lo als reptes actuals de la ciutat en matèria d'habitatge. És cert que cal dotar-lo d'un marc normatiu modern que li permet actuar amb més claretat, seguretat jurídica i capacitat d'execució. També veiem amb bons ulls que s'obri un període d'informació pública que permetrà incorporar mirades diverses i garantir un procés més transparent i participatiu. Estarem, però, amatents a les aportacions que es puguin fer amb l'objectiu de defensar un IMAP fort i el servei del dret a l'habitatge.

I per aquest motiu ratifiquem el vot a favor. Entendemos su importancia, creemos que su eficacia es más necesaria que nunca, pero también entendemos que precisamente por eso debe salirse del control directo de este ayuntamiento, tanto por su gobierno municipal como por su intervención y también por los grupos municipales. Y tenemos nuestros temores de que estos cambios traigan precisamente eso, alejamiento de este consistorio, falta de control y de transparencia, y entrega de sus asuntos a unos terceros de los que poco, muy poco sabemos ahora. Ante esta desconfianza nosotros nos vamos a abstener.

Moltes gràcies, secretari. Si tenim encara un temps, 18 segons per la ponència. Endavant, tinent.

No, bàsicament, primer agrair els vots del Partit Popular, Junts i Esquerra Republicana manifestar-li a la gent de Vox, al regidor de Vox, perdó, al regidor de Vox, que no sortirà del control, precisament avui, això actuem com a Junta General de l'Estat Municipal d'Habitatge, i a la gent i al grup de comuns, bàsicament, agrair els arguments, no la votació.

Gràcies. Moltes gràcies. 21 segona Junts, 44 Esquerra, 23 PP, 17 Vox, ara sí, secretari.

Molt bé, s'aprovaria el dictamen el favorable al grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Partit Popular, i l'abstenció de Barcelona en Comú i Vox.

Molt bé, passaríem al punt número 14, que és aprovar provisionalment la modificació de pla general metropolità per a la regulació de l'equipament situat a l'Avinguda de les Sanes 1721, amb posicionament favorable del Partit Socialistes de Catalunya, Junts, Esquerra, Partit Popular, Vox i Barcelona i a l'abstenció de Barcelona en comú.

Ara sí, la regidora Marta Villanueva té la paraula, dos minuts i un minut per la resta del sistema. Gràcies, tenenta.

Avui portem a aprovació al Consell Planal i a modificació del Pla General Metropolità per la regulació de l'equipament situat a l'Avinguda Drassanes 1721 que permetrà l'ampliació del CAP Drassanes. El CatSalut ha presentat avantprojecte d'ampliació de volumetria fins a uns 4.505.000 metres quadrats i la superfície total d'ampliació prevista en avantprojecte és de 1.000 metres quadrats. I precisament és aquesta ampliació que permetrà garantir una millor atenció sanitària dels veïns i les veïnes del Raval, també avançar amb l'accessibilitat de l'equipament i eliminar les barreres arquitectòniques adaptant els excessos. A més, es compensarà el sol d'espai lliure amb els jardins de voltes en cirés. L'actuació s'emmarca en l'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per construir o ampliar un total... de 16 caps en diferents punts de la ciutat amb la vocació, aquest compromís té la vocació a garantir que tots els barris de la ciutat disposin d'aquests centres d'atenció primària com a espai per reduir també aquestes desigualtats de salut des del sistema sanitari.

Moltes gràcies.

Gràcies, Tinent. Una passa més per posar el dia als caps de Ciutat Vella, que en el cas del Raval Sud, en el cas d'aquest cap de Dresanes, necessita d'aquesta modificació, precisament per poder-lo ampliar i també millorar els espais lliures, les zones verdes del voltant. Amb aquesta ampliació es podrà oferir una atenció més adequada al barri, un barri que té una realitat multicultural molt complexa, i que entre l'envelliment de la població i també la pressió turística necessita que l'atenció específica i l'atenció sanitària estigui al dia. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, el regidor Rebassa, endavant.

Bon dia. Com han expressat les meves companyes regidores, ens abstindrem amb aquest punt com a senyal de protesta i desacord per les polítiques d'habitatge, la manca de sensibilitat i d'empatia amb les veïnes de Vallcarca. I aquest és un acord, evidentment, per donar continuïtat a la millora dels serveis sanitaris a Ciutat Vella. Ho hem fet en el Raval Nord, ara ho fem al Raval Sud, ho estem fent en el Gòtic. Han anunciat, i espero que ho fem ben aviat també a la Barceloneta, i ens manca, malauradament, una decisió errònia, una proposta... fallida amb el cap del casc antic, han de rectificar amb la evocació del cap del casc antic, i per tant, el que fem, com dèiem, i com hem expressat en diverses ocasions durant aquest plenari, és abstenir-nos en aquest punt per permetre que s'aprovi.

Moltes gràcies, part d'esquerra.

Té la prau la regidora Baró, endavant. Sí, gràcies, tenenta. De la mateixa manera que vam votar a favor de l'aprovació inicial, avui també ho farem. a favor d'aquesta provisional que permetrà, com bé s'ha explicat, culminar el procés urbanístic que farà possible l'ampliació del CAP de Sanes, un CAP que porta molt de temps saturat i que necessita aquesta ampliació de manera absurdament urgent per tal de donar resposta a les necessitats dels ciutadans del Raval Sud. Tampoc volem deixar de recordar que si ara aquest CAP comença a veure llum és perquè quan Esquerra Republicana comandava la Conselleria de Salut el va prioritzar i em va acordar l'ampliació d'aquest equipament. Gràcies.

Moltes gràcies i per part del Partit Popular té la paraula la regió de la Devesa.

Gràcies. Des del Partit Popular valorem molt positivament que es prioritzi l'ampliació dels serveis sanitaris de Ciutat Vella, un districte amb una alta densitat de població i una gran diversitat i a més amb unes necessitats socials i de salut específiques. Aquesta actuació considerem que és imprescindible per reforçar l'assistència sanitària de proximitat, i garantir una millor cobertura assistencial per a tothom i en especial als col·lectius més vulnerables. És una inversió que va més enllà de la infraestructura i té un impacte directe en el benestar i la qualitat de vida del veïnat i contribueix a la vegada a reduir les desigualtats en salut. També volem destacar el valor de planificar aquests projectes amb una mirada comunitària arrelada al territori i escoltant les necessitats reals de la ciutadania. I per això seguirem mantenint el nostre vot a favor.

I per part de Vox té la paraula el rei de Senderos. Endavant.

Gràcies. Mostramos la nostra posició favorable a aquesta modificació tenint en compte que són urgentes i necessaris acometer les modificacions que amb elles se pretenden, sobretot per la importància d'assumir els temes de millora sanitària que en aquesta zona són tan importants. Insisto que votem a favor.

Moltes gràcies per part de la ponència. 53 segons. El segon tema en els expedients d'urbanisme es representen un 18% i jo crec que és rellevant l'esforç que s'està fent des de l'Ajuntament en aquest sentit. I en tercer lloc, lamentar la incoherència que han manifestat Comuns, no tant per la seva abstenció, que això no entraré a valorar-ho, sinó per la incoherència, perquè quan vostè va ser el regidor precisament de Ciutat Vella, en cap cas va proposar cap alternativa per vostè. per buscar aquest espai a casc antic. Ja l'hi vaig dir a la comissió, a dia d'avui continua sense posar aquest lloc disponible i, per tant, volia també posar de manifest aquesta incoherència amb la seva intervenció.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Queden 18 segons Junts, 29 Esquerra, tots a Pepi Cretona. Molt bé. Endavant, secretari. Una altra cosa. Així que regidor de Barcelona, en comú 13, doncs, endavant.

Sí, jo li agraeixo que segueixi l'estudi d'alternatives que vam deixar en el mandat passat, en el que efectivament el capdre sana s'havia d'ampliar tal com s'està ampliant ara, o com el de la Barceloneta, per exemple, també l'estudi d'alternatives. Al casc antic hi ha una alternativa en l'estudi d'alternatives que vam deixar enllestit. Allà està igual que el que ara mateix aprovem.

Molt bé, doncs ara sí, secretari. S'aprovaria el dictamen a favorable de tots els grups, tret de l'abstenció de la sancomuna.

Molt bé. Passaríem ara al punt número 15 per aprovar definitivament el Pla Especial i de Millora Urbana per a la Regulació de l'Illa de la Model, en posicionament favorable del Partit Socialista de Catalunya, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Barcelona en Comú i Vox. Té la paraula, per part del Govern, la tenenta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies. Avui efectivament portem aprovació definitiva al Pla Especial Urbanístic de Millora Urbana per la regulació de l'Illa de la Model, un pas fonamental per poder continuar avançant en la transformació d'un espai que volem convertir en un veritable pol d'equipaments i de memòria democràtica per l'Eixample, però també pel conjunt de la ciutat. Un pla que concreta l'ordenació urbanística, que ha de permetre obrir definitivament el recinte a l'entorn. Doem aprovació definitiva un pla que es va aprovar inicialment al passat mandat i que ajusta el planejament al projecte que ens ha de permetre fer realitat el nou Institut Escola Xirinacs i el nou pavelló esportiu. El pla especial preveu que es conservin els tres edificis principals de la presó, el panòptic i les galeries, l'edifici d'accés d'entensa i l'edifici de tallers del carrer Nicaragua. També es mantindrà el mur perimetral, però amb nous passos i una permeabilitat visual que transformarà radicalment la relació amb l'espai públic. I a més, la proposta incorpora una oferta diversificada d'equipaments públics de gran valor pel barri, una escola bressol, un institut d'escola, un centre per joves, una residència per la gent gran, allotjament dotacional, un pavelló esportiu, un espai memorial, un centre per parcs i jardins i un espai destinat a l'economia social. Tots els equipaments de titularitat pública, com ha de ser un espai amb aquesta càrrega històrica que pot convertir-se, com deia, en una nova centralitat pública. Respecte al document aprovat inicialment, fem ajustos molt puntuals i no substancials per poder adaptar el planejament al projecte executiu de l'Institut i al pavelló, com deia, i així accelerar la seva construcció. El projecte tècnic de l'Institut d'Escola ha evolucionat i ha permès desvincular la posició del pavelló esportiu del soterrani d'un dels edificis educatius a rehabilitar, simplificant així la construcció. Per tant, el pavelló esportiu estarà soterrat sota el pati de l'escola, ocupant l'espai entre dos braços de l'antiga presó, però no sota l'edifici. Un altre canvi és que la major part dels braços de l'antiga presó es qualifiquen indistintament d'allotjament dotacional i d'equipament, de tal manera que no es condiciona la posició dels futurs usos a mesura que vagin evolucionant els projectes executius de cadascun d'ells. Per tant, portem aprovació definitiva. Aquest pla, un pla que en la seva aprovació definitiva és necessari perquè el Consorci d'Educació de Barcelona pugui obtenir la llicència per començar a construir una escola que fa temps que reclama i que necessitem veure feta realitat aviat. En definitiva, fem un pas més perquè la model, com deia, es transformi i ja es comenci a omplir la vida.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Aprovació definitiva, per fi. Per fi, perquè... Aquest és un projecte, el de la transformació de la model, molt desitjat i que d'alguna manera clamava al cel. Memòria històrica, equipaments, en definitiva, vida en una nova centralitat a l'Eixample i a la ciutat. Des que el 2017 l'antiga presó va passar a ser de propietat municipal, un acord entre el govern del president Puigdemont i el conseller... Ara no em surt el nom, d'Esquerra... Sí, perdoneu. Hem vist com els terminis per poder fer aquesta transformació s'ha anat incomplint sistemàticament. Nosaltres donarem suport a aquesta proposta que arriba tard, ho hem comentat, i després que el nostre grup en aquest mandat aconseguís arrencar el compromís d'iniciar la transformació de la model durant l'any 24 amb una iniciativa que es va aprovar a la Comissió d'Ecol·lusió, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge. En aquest expedient, la veritat és que també el votem a favor, però trobem a faltar un calendari clar i vinculant d'execució de les diferents fases del projecte, tot i que l'agenda del pla preveu que les obres d'organització de l'espai lliure i de la transformació de les edificacions com a equipaments finalitzin l'any 28. Aquesta dada és incerta, ja que no es concreta ni en quins recursos es finançarà l'actuació, ni si es preveu la col·laboració amb altres administracions. És evident que hi actua el Consorci, però... en tot cas, en el que hi ha a la Generalitat, però hi poden haver també altres col·laboracions per poder accelerar la seva execució. En tot cas, precisament per votar-hi a favor, però per aquesta preocupació, pel retard acumulat i per les incerteses encara sobre la transformació, hi estarem molt al damunt des de l'Eixample i des del grup municipal de Junts per Barcelona. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González, persona en comú.

Sí, gràcies. Jo vull començar fent notar que per una decisió unilateral del govern i de l'alcalde avui és molt més difícil que la ciutadania accedeixi a aquestes sessions que haurien de ser públiques i que l'Ajuntament hauria de dedicar-se a obrir S'han posat totes les traves del món avui per poder accedir a aquest plenari, a les bressoleres, als socorristes, a tothom que té alguna cosa a dir-los i que no els hi responen, per deixar així la tribuna on només hi ha un conseller de Vox que ve cada dia a ocupar una plaça de la que hauria de ser de la ciutadania en comptes de posar-se a la tribuna d'assessors. Felicitats per obrir la tribuna, l'agora pública que hauria de ser aquest plenari. per decisió unilateral en contra del criteri de la Junta de Portaveus i felicitats també per proposar-ho també a les comissions. Dit això, i entrant en matèria, celebrem el pas endavant del gran pol d'equipaments de l'esquerra de l'Eixample, que ha de ser la model, un pas que arriba tard però que segueix endavant amb el procediment que va començar amb un procés participatiu on els veïns i veïnes van dir la seva, un pas més per ubicar l'escola Xirinacs on ha de ser, un pas més per l'educació pública a la ciutat, un pas més per l'educació pública a l'Eixample. I dit això, tot i estar absolutament convençuts i compromesos amb el dret a l'educació en aquesta ciutat. Precisament, com ens estan dient els docents 080, per defensar el dret a l'educació el primer és l'habitatge i no podem votar a favor del govern que pretén desnonar ben aviat 13 infants, diverses famílies de manera immediata i unes quantes més... els propers mesos. Per tant, com que no podem votar a favor del mateix govern que vol desnonar Vallcarca per un empassinament que no acabem de compartir, ens abstindrem.

Moltes gràcies per al·lusions directes. Li diré que és fals, rotundament fals, que s'impedeixi l'entrada de ningú. Està regulat, estan inscrits i quan els vegi entrar veurà que el que Gustave acaba de dir és senzillament una mentida. Regidora Baró.

Sí, gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva del Pla Especial i de Millor Urbana de Regularització de l'Illa de la Model perquè els ajustos són del tot necessaris per poder començar a construir l'escola i perquè la Model ja fa massa temps que espera que la seva transformació sigui una realitat i sigui un fet. Volem recordar que ja fa 8 anys i mig, el dia 10 de gener del 2017, que es va signar el conveni de presons pel qual la Model retornava a la ciutat de Barcelona i que tot va ser possible gràcies a la perseverança en aquell moment del grup municipal d'ERC i de la Conselleria de Justícia, comandada pel conseller Mundó, en aquell moment que estem fent ara una mica de record, de memòria. Uns mesos més tard, a l'octubre del 2017, es va presentar la mesura de govern sobre la model i a partir d'aquí tot va quedar encallat durant anys. El full de ruta marcava que durant el 2020 havia de començar l'etapa de transformació, però estem al 2025, i el més calent està a la Higuera. Per tant, cal fer via, cal posar velocitat de creuer al veïnat de l'esquerra de l'Eixample i la ciutat no poden ni tenen per què esperar més. Gràcies.

Molt bé, té la paraula la regidora d'Avesa.

Gràcies, alcalde. Aquesta aprovació permetrà ubicar la nova escola en un dels edificis de la parcel·la i això és un fet que realment és positiu. Ara bé, si també volem expressar d'una forma clara i rotunda que no compartim la decisió de conservar el cost principal de la model simplement perquè no té un valor patrimonial o arquitectònic suficient que en justifiqui aquesta preservació. Rehabilitar-lo per a nous usos pot implicar una despesa econòmica molt elevada i a la vegada una pèrdua d'espai que podria tenir un ús molt més transformador pel barri. Creiem que s'ha perdut una gran oportunitat per fer un projecte més valent i ambiciosament social, que aposti per una gran zona verda oberta que el barri reclama de forma constant i, a més, necessita. Tot i així, i tot i el vot favorable, sí que volem deixar constància del nostre desacord en aquesta part del projecte.

Regidor Senderos. Gràcies.

Queria, aprovechando la circunstancia, saludar a l'assessor de Vox i felicitarlo en el día de hoy por su nomástica. En cuanto al tema, diría que el... Punto que decimos, para entenderlo, deberíamos explicar que encajar equipamientos en el ensanche es difícil, pero conseguir un parque de verdad con grandes dimensiones, donde las familias puedan disfrutar de un rato rodeados de verde, es casi imposible. Y, sin embargo, con el cierre de la modelo se nos presentaba una ocasión de oro. Ahora lo estamos perdiendo por tirar por el camino más fácil. Hubiera sido mucho mejor buscar sitios para los equipamientos, muy necesarios sin duda, y asegurar ese parque solo para parque. Pero como hoy en realidad no se puede cambiar esto, sino que se está tratando de adelantar en parte de lo que erróneamente ya fue decidido y como reconocemos la necesidad de los equipamientos, por esa razón nos abstenemos.

Gracias.

Només per agrair els vots i, efectivament, per dir que és un projecte molt important per la ciutat que ha tardat anys en arribar a aquest punt d'aprovació definitiva i, per tant, que, efectivament, tots plegats estarem molt a sobre per veure el fet de realitat en cadascuna de les peces d'equipaments que porta incorporada. Gràcies.

Junts, cinc segons. Esquerra, un minut. PP, quatre segons. Vox, un minut.

S'aprovaria el dictamen amb el favorable a tots els grups tret de l'extensió de Barcelona en Comú i Vox.

Molt bé. Doncs punt 16 per aprovar definitivament la modificació puntual del pla parcial del polígon industrial del Consorci de la Zona Franca amb posicionament favorable del PSC, Junts, Esquerra, PP i Vox i abstenció de Barcelona en Comú.

Punt 17... per aprovar la modificació del Pla Espacial Urbanístic per a la regulació de l'equipament i l'ordenació del subsol de la zona verda, a l'illa definida per l'Avinguda Diagonal i els carrers de la Selva de Mar, de Pujades i de Provençals. Posicionament favorable del PSC, Junts, Esquerra, PP i Vox i abstenció de personal en comú. Té la paraula la Tirenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Efectivament, portem a aprovació definitiva una modificació del pla especial urbanístic que suposa un pas endavant molt significatiu per poder continuar guanyant habitatges públics a la ciutat i, en aquest cas, en un àmbit especialment estratègic com és el 22 Arroba, el districte de Sant Martí. Es tracta d'una iniciativa municipal sobre una finca d'equipament Fins ara, aquest àmbit tenia assignat un ús d'equipament tècnic administratiu i preveia la construcció d'una torre d'oficines amb aparcament soterrat. De fet, en el seu moment s'havia plantejat com una futura seu de la Cambra de Comerç. Avui, però, amb aquest pla canviem la destinació d'aquest sol i el passem a habitatge públic assequible. Concretament, assignem com a ús principal l'allotjament dotacional amb la clau 7A, que es compatibilitza amb usos d'equipament genèric a les plantes baixa i primera, donant així flexibilitat i funcionalitat al conjunt de l'edifici. El sostre edificable màxim serà de 17.500 metres quadrats, cosa que permetrà desenvolupar entre 150 i 200 habitatges dotacionals de lloguer assequible. Aquest guany, en termes d'habitatge, no és menor. El 22 Arroba, tots ho sabem, és un dels àmbits de la ciutat on volem que s'hi generin nous habitatges, equipaments i zones verdes. I això és el que volíem aconseguir amb l'MPGM del 22 Arroba, que en plans com aquest, que avui aportem aprovació, es va fent realitat peça a peça. Aquest pla, per tant, en definitiva, és una gran notícia pel 22 Arroba, per la ciutat també, perquè ens permetrà guanyar habitatge públic allà on hi podria haver hagut senzillament oficines.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Avui culminem d'alguna manera en una operació que va començar fa uns mesos amb l'acord amb la cambra per desvincular l'ús d'aquesta parcel·la per allò que s'havia acordat inicialment i vam votar favorablement perquè vam creure que efectivament tota la tot el conjunt de tramitacions, de documents i d'aprovacions que havíem de fer, anava amb la línia del que volem, que és un 22 arroba, més inclusiu, més sostenible, això vol dir, entre altres coses, més habitatge, més habitatge en general i específicament amb la fórmula d'habitatge dotacional. És una fórmula en la que com a Junts per la Zona, i creiem profundament, no podem desaprofitar cap oportunitat que puguem rascar, que puguem trobar d'utilitzar equipaments com a habitatge dotacional. I per tant, hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martín.

Sí, nosaltres valorem positivament aquest pla especial perquè tot el que ajudi a desenvolupar habitatge assequible en un futur a la ciutat és necessari, més encara quan el que estava previst fer inicialment en aquest solar era un edifici administratiu. El que no s'ha dit és que durant tot el mandat passat el PSC insistia en que aquest equipament havia de ser administratiu i no pas d'habitatge públic. Per tant, ens alegrem que hagin canviat de posició. Però dit això, insisteixo que nosaltres no votarem a favor i ens abstindrem perquè com ja hem dit abans no avalarem la hipocresia d'aquest govern en polítiques d'habitatge quan amb una mà impulsa fer més habitatge dotacional mentre amb l'altra amenacen desonar desenes de famílies que viuen en habitatges municipals al barri de Vallcarca per després enderrocar-los quan el que caldria seria rehabilitar-los. Oi que estan tot el dia omplint-se la boca de les polítiques de rehabilitació i de lo important que són avui? Doncs ja saben, habitatge. a Bellcarca prediquin amb l'exemple i que l'Ajuntament rehabiliti els habitatges públics en lloc d'enderrocar-los un cop hagin desonat les famílies vulnerables, que és una vergonya.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí.

Nosaltres, Esquerra Republicana, votarem a favor d'aquesta modificació del Pla Especial Organístic i també del Pla Especial Organístic, que es tractarà en el següent punt, perquè tots dos planejaments ens permetran crear, com bé s'ha explicat, nous habitatges dotacionals al districte de Sant Martí, més concretament a vora uns 170 dotacionals, Un d'ells és el solar de l'antiga Cambra de Comerç i ben bé un centenar més, el solar que tractarem en el punt més aviat posterior. Sí que en la mateixa línia que apuntàvem a la comissió els diríem que accelerin tant com sigui possible els tràmits per tal que aquests habitatges siguin una realitat el més aviat possible. I a la vegada també que valorin que una bona part d'aquests habitatges puguin estar destinats al jovent i a la gent gran del districte. Gràcies.

Moltes gràcies.

Des del nostre grup votarem a favor d'aquesta modificació perquè optimitza l'ús del sol i millora la planificació d'una zona amb molt potencial al districte de Sant Martí. També regula la zona verda i el subsol fent compatible l'espai públic amb equipaments. El que és més important és que s'incorpora habitatge dotacional, clau per donar resposta a col·lectius amb dificultats d'accés a l'habitatge i per això donaré el nostre suport.

Gràcies. adjudican a nostres barceloneses necessitats, que molts d'ells llevan anys necessitant una vivenda, però veien com a altres recient llegats les passen per delà. Estarem molt atentos a com evoluciona el procés. Votem a favor.

Conència, 22 segons.

Per agrair els vots favorables, efectivament aquesta és una peça important com el següent punt que abordarem a continuació. Estem parlant de la construcció de nou habitatge, habitatge dotacional que efectivament pot anar destinat a col·lectius que es troben avui patint encara amb més cruesa l'emergència habitacional i lamentar de nou l'abstenció de Barcelona en comú. Barcelona, senzillament abstenir-se de Barcelona crec que és un error carrafal però ells sabran evidentment el que han de fer.

Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, PP, Vox, secretari.

S'aprovaria el punt molt favorat per tots els grups, tret de l'extensió de Barcelona en Comú.

Molt bé, doncs ja passem a la part de proposicions i declaracions de grup, començant pel punt 18.

Hem fet el 17, ara el 18.

Hem fet el 17 ara. Carrer Venezuela. Sí, perdó, perdó. És que és el mateix contingut i els mateixos intervenents. Punt 18, efectivament, per aprovar definitivament l'espai urbanístic per a la regulació de l'equipament situat al carrer Venezuela. 30-50 és el mateix ordre d'intervinents. Per tant, tinent a bonet.

Sí, efectivament, alcalde, de fet, n'hem fet referència en les diverses intervencions del punt anterior. Aquest és un pla especial que, com l'anterior que acabem de discutir, és un instrument necessari per guanyar habitatges públics i consolidar la planificació urbanística d'un àmbit estratègic de la ciutat. Es tracta d'una parcel·la de grans dimensions, una de les més importants del districte, que fins ara sempre havia estat qualificada com a equipament. A l'MPGM del 22 arroba del 2022 també es va reiterar aquesta qualificació. El que fem amb aquest Pla Especial és regular amb més precisió els usos i l'ordenació urbanística d'aquest àmbit. En concret qualifiquem una part de la parcel·la per allotjament dotacional amb una ordenació que preveu una edificació de planta baixa més 7 capaç d'acollir més de 100 allotjaments. Concretament a l'edifici de Venezuela s'hi preveuen 53 habitatges protegits i el de Tangers 70 més. Tot això en sol públic i sota promoció pública amb calendaris ja en marxa. que és el que comentàvem en l'últim punt, la importància de l'urgència de l'execució de tots aquests projectes. La major part de la finca es manté amb una qualificació genèrica d'equipament per preservar-la com a reserva estratègica de sol públic per futurs usos col·lectius també del districte. És un exemple concret de com el planejament urbanístic pot ser una eina útil per fer efectiu el dret a l'habitatge i per tenir equipaments públics que donin vida als barris. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Tot això de l'habitatge dotacional, de posar habitatge sobre equipaments, va costar perquè les reserves per equipaments també s'havien de defensar precisament per poder desenvolupar els equipaments necessaris per cada racó de la ciutat i l'urbanisme això ho preveia i per tant vam haver de fer moltes modificacions. En el seu dia es van fer hotels sobre equipaments, va fer habitatge jove sobre equipaments... amb regulacions molt específiques, però arribar a que, efectivament, amb les modificacions legislatives necessàries pugui fer també habitatge sobre equipaments, doncs era absolutament necessari atès que ja es preveia el que ens vindria al damunt, que necessitaríem, efectivament, més habitatge de lloguer, assequible, tant públic com amb coloració pública o privada. I, per tant, totes aquelles modificacions que portem a la comissió i en aquest plenari per aconseguir aquest objectiu, les votarem favorablement. Aquesta també la votarem favorablement.

Moltes gràcies. Regidora Martín.

Sí, ens encitarem pel mateix puntiu del punt anterior.

Regidora Baró.

Sí, per posicionar el vot a favor.

Regidora Martín. Gràcies, donarem suport a aquest pla.

Gràcies.

perquè contribuís a generar habitatge dotacional en un barri de Sant Martí amb alta demanda i necessitats residencials importants. És una proposta que assegura una bona integració amb l'entorn i reforça la cohesió social i, per tant, votarem favorablement. Residors Senderos.

En el punt anterior ja hemos justificado la razón por la que en este punto también nos posicionamos a favor. Gracias. Tinenta.

Doncs agrair els vots favorables de la immensa majoria d'aquest plenari. Avui, entre els dos projectes, s'aprova la construcció de pràcticament o més de 300 habitatges dotacionals a la ciutat de Barcelona, concretament a Sant Martí. Crec que és una magnífica notícia i lamentar de nou que Barcelona en Comú s'abstingui de les polítiques d'habitatge.

Moltes gràcies. Doncs passem ara sí a les proposicions... Hola. Queda temps, oi? Junts, persona en comú.

Jo lamento les paraules de la senyora Bonet i sobretot lamento la seva hipocresia, perquè s'omple la boca del dret a l'habitatge i no només està fent tot el possible perquè la normativa del 30% no s'apliqui a la ciutat, sinó que el car que està disposat a es donar desenes i desenes de persones i criatures en situació de vulnerabilitat per enderrocar uns habitatges públics que podrien i que haurien de ser rehabilitats. Li hauria de caure la cara de vergonya i segurament és per això que li han tret de sobre les responsabilitats en polítiques d'habitatge, perquè pitjor no es podia fer.

Esquerra Republicana, un minut. Partit Popular. Vox.

Resultat secretari. S'aprovaria el dictamen amb el bo favorable de tots els grups, tret de l'extensió de Sant Cuau.

Molt bé. Doncs passem a les proposicions. Començant per la que fa el grup municipal de Junts. Té la paraula la regidora Ortega.

Gràcies, alcalde. Bé, el passat mes de juny el nostre grup municipal va presentar un prec en el govern, que no va ser acceptat a la Comissió d'Economia, sobre el model d'adjudicació de les llicències de guingueta bar de les platges de Barcelona. Avui volem seguir insistint, avui volem buscar el consens polític de tots els grups municipals del consistori per la necessitat sobretot de tenir un model de restauració a tota la ciutat i també a les platges basat en una restauració de proximitat i de qualitat. volem posar també en valor la necessitat de diàleg del govern amb el gremi de restauració, però també amb els operadors del sector. I justament ho diem aquesta setmana, que hem tingut coneixement d'unes sentències judicials a les terrasses del carrer Enric Granados i també a altres indrets on, a més d'estar davant d'un nou nyap jurídic i procedimental, es posa en qüestió la manca de diàleg amb el sector que acaba portant l'ús als tribunals. Aquest no és el primer cop. Hi ha altres decisions que també es van portar a la justícia per part del sector del govern, de la ciutat, el Consell de Cent, Via Laetana, etcètera, que el que posa sobre la taula és que quan no hi ha un veritable procés participatiu amb les parts implicades s'acaben prenent decisions unilaterals que generen conflicte i que després acaben perdent en els tribunals. Per tant, avui nosaltres amb aquesta proposició el que volem és evitar un altre procediment conflictiu perquè entenem que l'actual model d'adjudicació d'aquestes llicències, basat essencialment en un sistema de subhasta, genera conflicte, ja que ha demostrat ser perjudicial pel teixit local i per la qualitat dels serveis que s'acaba oferint a la ciutadania i als visitants. El gremi de restauració, que representa els operadors d'aquest sector, porta anys denunciant el model perquè està preocupat pels efectes negatius d'aquest sistema. Un increment de sobretat dels cànons, ofertes temeràries, renúncies sobtades que interrompen... el servei, indicis de pràctiques prohibides confirmades per l'autoritat catalana de la competència i una dificultat creixent per mantenir la viabilitat econòmica dels negocis, alguns d'ells de caràcter històric. Aquest sistema, a més, també ha provocat que algunes posicions hagin quedat desertes. El 2022 hi havia 16 guinguetes ara en guany n'hi ha només 12 i com a conseqüència ja es perden serveis públics com els lavabos gratuïts que per als banyistes ja que els adjudicataris són els responsables del seu manteniment. Per això creiem que és urgent arribar a un acord amb el gremi de restauració i els grups municipals perquè està a punt a més a més de finalitzar la vigència de les pròrrogues de les actuals llicències i aquesta tardor s'ha de procedir a treure un nou concurs a les guinguetes a les platges per la nova temporada. També volem destacar que no ajuda arribar a acords la negativa de la nova gerent de Parcs i Jardins de reunir-se amb el sector. Un dels motius que alega és que el tema està en el marc del debat polític. Això és el que avui fem, portar-ho a debat polític de tots els grups perquè prenguem entre tots decisions. Sabem que l'atinent d'alcalde Gint té prevista una trobada amb el sector en els propers dies i esperem i estem convençuts que servirà per avançar en el que avui proposem i que treballarem i podrem treballar tots plegats per anar cap a un model mix que inclogui, a més del criteri econòmic, factors de qualitat, així com revisar la durada de les llicències. Per això creiem que cal constituir urgentment una comissió de treball per replantejar el model per tal de garantir la sostenibilitat econòmica d'aquests establiments, per tal de protegir l'ocupació de qualitat i millorar també l'oferta gastronòmica a les platges de Barcelona. És per aquests motius que presentem aquesta proposició per donar per superat el sistema d'adjudicació de les llicències de Guingueta Bar centrat principalment en criteris econòmics Crear una comissió de treball on participi el propi equip de govern, els grups municipals i el sector de la restauració i els operadors per tal de consensuar els principis que han d'inspirar aquest nou sistema i després prioritzar en aquest nou sistema, en aquest nou model, la proposta gastronòmica, la sostenibilitat ambiental, la qualitat del servei i la creació d'ocupació de qualitat.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Rópez. Gràcies.

Des del nostre grup compartim la necessitat de seguir millorant el model de licitació, continuar amb la línia inicial del mandat anterior incorporant criteris ambientals, qualitat del servei sense renunciar a preus populars, continuar millorant les condicions laborals i incorporant el model de gestió social i comunitària com ja es fa a les guinguetes dels parcs de la ciutat i en algunes concessions de maques i gelats a la pròpia platja. Aquestes guinguetes bars són una activitat altament rendible per a qui la gestiona i creiem que ha de continuar generant un retorn econòmic important per la ciutat, però també social i veïnal. Junts avui ens proposa fer una comissió per repensar aquest model de licitació i, segons ens deia la mateixa senyora Ortega, parla d'incorporar totes les parts implicades, però Junts s'oblida de les entitats veïnals, entitats veïnals que, com l'Associació de Veïns de Barceloneta, tenen molt a dir en quant a aquestes licitacions. Nosaltres els hem plantejat fer una transacció per incloure aquestes entitats, però ens han dit que no, amb l'argument una mica rocambolesc, que no volen que l'alcalde acabi fent-se fotos amb aquestes entitats. Nosaltres, més enllà del que vulgui fer el senyor Coiboni, que ja tots sabem que té una notable afició a sortir a les fotos, entendrà que no podem avalar una comissió impulsada exclusivament amb el gremi i d'esquenes al veïnat. Obviant el conflicte obert actualment entre el gremi i les entitats veïnals, amb la proposta ciutadana de modificació de l'ordenança de terrasses, un gremi que legítimament defensa els interessos fonamentalment econòmics dels seus associats, però que entra reiteradament en conflicte amb aquest Ajuntament, com hem vist aquesta mateixa setmana, oposant-se les mesures de contenció horària al carrer Enric Grada 2, anteposant els beneficis econòmics a curt termini per sobre del benestar i la convivència veïnal. Potser, senyora Ortega, el model que busquen vostès juntament amb el gremi és un model de qualitat, però qualitat per a rics, que permeti guanyar encara més diners a les concessionàries i que no es preocupi pel retorn a la ciutat i als barcelonins i barcelonines, el mateix model que van impulsar vostès quan governaven. Per tot això nosaltres farem una abstenció.

Molt bé, doncs, regidor Coronas. Sí, gràcies, alcalde. Bé, vull agrair a la regidora Ortega del grup de Junts per Barcelona la presentació d'aquesta proposta d'acord, tot i que alhora també li demano, sisplau, que no barregem qüestions que no tenen a veure amb el contingut d'aquesta proposta d'acord, perquè vostè ha fet referència a una sentència sobre el cas d'Enric Granados i als horaris, sàpiga que des del nostre grup defensem, i ben ser, de fet, impulsors també des de la posició d'aquest ajustament horari, aquesta reducció d'horari que permetia compatibilitzar tots els drets, el dret al descans també, perquè creiem que una ciutat millor és una ciutat millor per tothom, tant pels veïns i veïnes com pels operadors, com de la restauració, que legítimament... fan negoci a la ciutat i es volen guanyar la vida, com tants d'altres. En qualsevol cas, avui parlem de les guinguetes bar de la platja, dels xiringuitos, que els hem dit tota la vida, si em permeten el barbarisme lingüístic tan nostrat, i és cert que cal replantejar el sistema de llicències que hi ha amb aquestes guinguetes bar de les platges de Barcelona, perquè això no afavoreix ni els adjudicataris, ni els usuaris, ni la ciutat. Nosaltres també ens hem reunit personalment amb negocis afectats i les queixes són múltiples, des d'un increment inassumible dels cànons, qüestió que fa que hi hagi ofertes temeràries i a més a més renúncies optades abans de temps, Això s'ha de sumar a adjudicacions excessivament curtes, prohibicions per oferir un bon servei com a guingueta, etc. I alguns exemples, creient que no és de rebut que un adjudicatari que pot arribar a pagar 800.000 euros a l'any no pugui tenir, per exemple, un generador de calor per escalfar pa i poder servir com a mínim entrepans en condicions, tenint en compte que està en la primera línia de mar i ja sabem que això té una afectació directa sobre el pa que s'estoba al cap de cinc minuts. I per aquest motiu donarem suport a la proposta que presenta Junts per Barcelona, precisament perquè volem que substitueixi aquest sistema d'adjudicació basat únic i exclusivament per criteris econòmics. En el dat anterior ja vam tenir aquest debat, en una compareixença amb una comissió d'ecologia i urbanisme, si no recordo malament, hi havia una certa unanimitat en què el sistema de subhasta no és un bon sistema per garantir que hi hagi un servei de qualitat i que, a més a més d'aquest servei de qualitat, hi hagi una bona proposta gastronòmica, qualitat en el servei i ocupació també de qualitat, perquè al final, si l'única prima són les condicions econòmiques, els adjudicataris també primaran les seves adjudicacions i els seus interessos econòmics, de manera que retallaran en sous, retallaran en serveis, retallaran en qualitat. No té cap sentit que tinguem adjudicacions que podríem allargar fins als 7 anys, per exemple, com fan altres municipis del litoral barceloní, com ara Badalona o Castelldefels, o que el mateix Ajuntament de Barcelona fa els portxos de la Barceloneta. Per tant, votarem a favor amb l'objectiu d'avançar de manera acordada per tal que Barcelona tingui el millor model de xiringuito o de guingueta de bar.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora de Besa.

Gràcies. El problema amb l'adjudicació de les guinguetes bars a les platges de Barcelona no és nou. Ja l'any 2021, el gremi de restauració i diverses entitats que estaven vinculades al sector van denunciar que els procediments s'havien convertit en una subhasta purament econòmica, deixant en segon pla la qualitat del servei i l'accessibilitat inclús de l'espai públic. En aquell moment, aquestes associacions van assenyalar directament a parcs i jardins, és a dir, el govern municipal, com a responsables d'aquest encariment, ja que van fixar uns cànons que tenien uns increments desorbitats que arribaven en alguns casos fins al 1.126%. L'any següent, el 2022, l'autoritat catalana de la competència va detectar irregularitats en l'adjudicació d'alguna guingueta a la platja de la Nova Icària. Arran d'això, l'Ajuntament va anunciar la voluntat de revisar els plecs per evitar nous litigis. I davant d'aquest context, el grup municipal de Partit Popular va registrar una pregunta a la Comissió d'Ecologia i Urbanisme, concretament el 20 de setembre del 2022, on es reclamaven explicacions i solucions concretes. Malgrat els compromisos del govern, doncs aquí no ha passat res i continuem tot igual. En total, cap canvi real. Nosaltres donarem suport a aquests canvis estructurals en el sistema d'adjudicació. El model actual ha derivat en una situació totalment injusta i insostenible. Aquests cànons desproporcionats que s'exigeixen als concessionaris i que posen en risc la viabilitat del negoci i, sovint, afecten negativament la qualitat del servei. En alguns casos, mantenir l'activitat ha de ser no només inviable sinó miraculosa des del punt de vista econòmic. Defensem un nou model de concessió que no es basi exclusivament en aquests criteris econòmics. Cal que es tinguin en compte altres aspectes com la qualitat del servei, la proposta gastronòmica, i el valor afegit que l'oferta pugui aportar l'espai tant al públic com al conjunt de la ciutat. Aquest sistema actual l'únic que ha aconseguit és expulsar operadors històrics i ha afavorit la precarització del sector encara més, generant incertesa i malestar. El gremi de restauració ha denunciat reiteradament una manca de diàleg amb el govern i l'absència de més d'un model clar de ciutat. I a tot això Encara hi sumem una greu incoherència, mentre els xeringuitos, tot aprofitant el mal nom lingüístic que ha mencionat el regidor Coronas, se'ls exigeix preus astronòmics per operar legalment, es tolera l'activitat il·legal dels llauners. Això és incomperensible i per això reclamem també al govern que actui amb contundència i posi fi al govern. ja d'una vegada per totes, aquesta pràctica il·legal que tant perjudica els operadors regulars i degrada l'espai públic i que inclús pot arribar a perjudicar la salut dels consumidors.

Té la paraula els residus senderos.

Gràcies, alcalde. Hoy volvemos a tratar otro ejemplo de desorden, arbitrariedad y abandono de las prioridades reales de esta ciudad, el modelo de concesión de los kioscos bar en nuestras playas. porque las playas de Barcelona no son un simple escaparate para turistas a los que se pretende dar cualquier servicio ni una oportunidad de negocio fácil para cuatro privilegiados. Las playas son y deben seguir siendo un espacio público abierto, accesible y sobre todo un lugar de disfrute para las familias barcelonesas, para los vecinos de toda la vida, para los abuelos, para los niños, para quienes han contribuido con su esfuerzo al mantenimiento de esta ciudad. ¿Qué tenemos? Un sistema de adjudicación disfrazado de progresismo, pero que en realidad es una subasta encubierta donde no se prima ni la profesionalidad, ni la experiencia, ni el buen servicio, ni el respeto al entorno. Se prima una sola cosa. ¿Quién paga más? Lo demás no importa. Y ya sabemos cómo acaba esta manera de enfocar las cosas. Precios imposibles de asumir para los pequeños empresarios locales. Adjudicaciones sospechosas para operadores que no siempre cumplen ni con los pagos ni con los requisitos. Y lo más grave, una subida generalizada de precios, porque el que paga una barbaridad de canon tiene que recuperar su inversión. ¿Y cómo lo hace? Pues subiendo los precios, evidentemente. Resultado, las familias barcelonesas no pueden permitirse ni una mirinda en la playa. ¿Queremos unos chiringuitos con los que el ayuntamiento se haga de oro, pero en los que las familias de la ciudad no pueden ni tomarse un botellín de agua? Es así de claro. Y desde Vox decimos no más elicismos encubiertos en el litoral barcelones. Apostamos por un modelo con criterios de profesionalidad, buen servicio, sentido común y precios asequibles. Queremos ciriñitos gestionados con rigor por operadores que respeten las reglas, ofrezcan calidad en plena a vecinos y no expulsen a las familias de su propio litoral. En este sentido, vemos natural... que los que llevan los chinguitos sean principalmente los profesionales de la restauración, los que saben de esto de toda la vida, los que están en condiciones de asegurarnos un servicio de calidad, eso sí, basado en un sistema abierto, transparente y rigurosamente intachable. En este sentido proponemos sustituir esta subasta camuflada por criterios reales de solvencia profesional de este servicio, auditar todas las concesiones vigentes y rescindir las que incumplan, recuperar el control público de las playas para garantizar descanso, orden y acción universal, y fomentar que los chiniguitos sean parte de la economía local, no una burbuja para privilegiados amigos del dinero fácil. Señores del Gobierno municipal, sus políticas están expulsando a las familias de los espacios públicos, están fomentando el negocio opaco y están convirtiendo el mar en un negocio para unos pocos. Des de Vox no lo vamos a permitir. Barcelona no se vende. Sus playas no se subhastan y sus vecinos no se callan. Nosotros votaremos a favor, pero simplemente comentar que con nosotros nadie llega a ningún tipo de transición jamás, pero la razón por la que el grupo no ha transaccionado con comunes nos parece muy oportuna.

Gracias.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposta. És veritat que vostès van presentar una proposta similar, que van votar no en una de les comissions. Entenem que aquesta proposta ha eliminat algun dels elements que ens van portar a votar que no i votem que sí, sobretot per tenir oberta aquesta voluntat de diàleg i de trobada. Jo crec que és important tenir-la amb tots els agents, amb tots els grups, també perquè algunes de les coses que han afirmat les diferents intervencions com a realitats absolutes no ho són tantes i per tant crec que està bé que tinguem espais on també vostès puguin conèixer la realitat dels plecs i on puguem acabar dibuixant conjuntament alguns elements de millora que és una voluntat compartida. S'ha insistit en les diferents intervencions, en l'augment dels cànons i en una priorització de la part econòmica. Un 15% de la valoració dels plecs és la part econòmica, només un 15%. I el cànon amb el que surten aquestes guinguetes o xiringuitos són de 40.000 euros. I efectivament s'arriben a quantitats molt superiors, però això té més a veure amb pràctiques empresarials que no amb com estan fets els plecs. Dit això, si som capaços de trobar fórmules que ens ajudin a millorar, jo crec que hi sumarem tots, però també hem de veure que estem parlant de guinguetes i no de restaurants, i per tant, algunes peticions que fan alguns dels restauradors no són compatibles amb la concessió perquè no és el que passa en una platja. al convertir-la en un restaurant i per això algunes de les comparacions que es fan també amb els restaurants de la Barceloneta no operarien en aquest cas perquè estem parlant de realitats molt diferents. Des de Parcs i Jardins s'han tingut reunions amb el sector. Com vostè mateixa deia, des de comerç també tenim previstes, hem tingut i tenim previstes reunions amb els sectors i buscarem quina és la fórmula de tenir també aquestes trobades amb la resta de grups perquè hi hagi aquesta posada en comú i aquesta construcció d'un model que és el que volem tots, més accessible. De fet, les propostes que s'estan fent de parcs i jardins ja surten de reunions de valoració amb els concessionaris, amb els sectors i incorporen elements de sostenibilitat, de proximitat, de qualitat, de millora de les condicions laborals, però estarem encantats de sentir les propostes de tothom, incorporar-les amb la mesura del possible, com ja hem vingut fent fins ara, però continuarem fent fins al moment que surtin els plecs publicats.

Gràcies, alcalde. Bé, agrair a tots els vots favorables que han fet possible aquest acord, també l'abstenció, com no podia ser d'altra manera, de Barcelona en comú. La voluntat de vostè mateix ara la resumir, la voluntat d'aquesta proposició és... arribar a acords, arribar a consensos i sobretot que es mantingui aquest diàleg tan necessari amb els sectors. I per tant hem parlat de criteris de sostenibilitat, de qualitat de l'ocupació, de facilitar també serveis públics que són essencials a les platges. D'oferta gastronòmica, vostè em feia referència, que és diferent la de les platges que la d'alguns restaurants, és veritat, però sí que hem d'intentar que hi hagi aquesta oferta gastronòmica de qualitat i de proximitat. Per tant, gràcies en tot cas, seguirem atents al seguiment d'aquesta proposició per tal de poder, quan abans millor, crear aquest grup de treball conjunt. Gràcies.

Barcelona en Comú. Jo insisteixo, és un error impulsar aquesta comissió sense comptar amb les entitats veïnals i fer-ho només de la mà del gremi. Els veïns i les veïnes, especialment els més afectats de la Barceloneta i Sant Martí, tenen molt a dir i no es pot fer política d'esquena a ells.

Quin entra? Hem parlat de mantenir diàleg amb els sectors i buscarem els mecanismes per escoltar el màxim d'operadors. Insisteixo que el que hem de generar són els espais de treball, més enllà del nom que li posem a la cosa, però hem d'assegurar-nos que tothom que tingui coses a dir es pugui dir abans que surtin els plecs.

Per una qüestió d'ordre. No és relacionat amb el tema, però vostè... Deixa que acabi aquest punt, sisplau.

Secretari?

Molt bé, s'aprovaria la proposició amb el favorable de tots els grups tret de l'extensió de Barcelona en Comú.

Senyor Cidera, digui-me. Per una qüestió d'ordre, vostè ens va fixar unes normes de comportament per a les visites i pel públic que assisteix. Jo li demano que exerceixi la seva responsabilitat, que la faci complir i que no delegui aquesta responsabilitat amb el personal de protocol d'aquest Ajuntament.

Moltes gràcies. Proseguim al següent punt. Segon, de grup d'Esquerra Republicana, té la paraula la regidor alemany.

Els barcelonins i barcelonines ens hem acostumat a repicar de les rodes de maleta per les voreres, a esquivar turistes quan baixem a peu per la Rambla o avisar els que hi va duquegen davant de la pedrera pel plantatge del carril bici. Els turistes són part del paisatge de la ciutat. I és fins a ser punt normal perquè Barcelona vol ser capital, vol parlar al món, volem que el món ens reconegui. Ara bé, així com volem que la gent conegui la ciutat, no volem que el preu que haguem de pagar els barcelonins sigui perdre el nostre comerç de barri per un de carcasses, branys i souvenirs amb obrellaunes en forma de penis o samarretes d'I love meals. No volem gent borratxa, corrent i sense samarreta pels súpers de la Barceloneta. No volem despersonalització ni parc temàtic, no volem assumir els costos del turisme mentre uns pocs se'n queden els beneficis. No volem perdre la ciutat perquè és la nostra ciutat. I per això cal governar el turisme i cal recuperar un equilibri que s'ha perdut. Sabem que el turisme suposa beneficis per a diversos sectors de l'economia, per al PIB i per a l'ocupació. I també sabem que l'arribada de turistes de manera massiva comporta impactes negatius, comporta despeses que assumeix l'Ajuntament que ha de preparar la ciutat per l'arribada massiva de turistes, neteja, seguretat, mobilitat, adequació de l'espai públic, unes despeses que si avui no tinguéssim el recàrrec que va impulsar Esquerra Republicana en el seu moment, per cert, pagaria la ciutadania encara amb més impostos. Governar el turisme en una ciutat com Barcelona ja no és situar-se ni a la dreta ni a l'esquerra. És el sentit comú que hi ha en aquesta ciutat. Perquè parlem de números, parlem de qui assumeix els costos del turisme avui. I nosaltres creiem que els beneficis del turisme cal repartir-los millor entre la gent que vivim a la ciutat. Si no governem el turisme, la ciutat canvia i canviarà. I encara serà més difícil continuar vivint-hi o poder-nos reconèixer. Per a què serveix el turisme si pel camí ens carreguem la nostra ciutat, si cada vegada Barcelona és menys Barcelona? El debat d'avui ja no és si estem a favor o en contra del turisme, perquè situar-lo aquí no ens oferirà més solucions. Cal canviar la perspectiva. És si recuperem, si garantim l'equilibri en aquesta ciutat, si tenim una ciutat d'èxit compatible amb mantenir la nostra identitat. I això passa per governar el turisme. Fer-ho possible és una obligació de la política davant de l'afartament i de l'etipament de la gent. Un afartament i un atipament que altres partits alimentaran, de les quals s'alimenten i en viuen. I és per això que Esquerra s'hi ha posat a treballar des de fa anys. A finals de l'any passat aquesta ciutat va pujar el recarreg turístic a 4 euros, que era el màxim que podíem fer. I després vam dir que faríem les modificacions legislatives pertinents al Parlament per tal de flexibilitzar aquest topall i arribar fins al màxim, que són els 8 euros, que és el que plantegem avui, situar el recarreg turístic en aquest màxim legal. Per què ho fem? Ho fem pels barcelonins, perquè primer, si apugem el recarreg turístic, podem compensar les despeses dels serveis públics extra que assumeix l'Ajuntament per aquesta arribada de turistes. I per tant, tot allò que aportin els turistes s'ho estalvien els barcelonins i barcelonines, com ja en vam proposar en la matèria de residus perquè els barcelonins no haguessin de pagar el sobrecost de la recollida de residus arran del turisme. I segon i un pas més. Volem apujar el recàrrec turístic perquè hi hagi un retorn social del turisme a la ciutat, perquè hi hagi un fons de retorn turístic que sigui una realitat al proper curs, amb ingressos traçables, per finançar projectes d'inversions en aquells barris que pateixen més els impactes del turisme, per protegir el comerç de barri, per mitigar soroll i maldecaps, per reforçar l'espai públic i la vida comunitària, per millorar la vida de veïns i veïnes en els barris més turístics de la ciutat. perquè els beneficis que genera el turisme no es quedin només en les butxaques d'uns pocs, perquè reverteixin en la ciutat i en la vida de les persones que hi vivim. I acabo. No volem una invasió turística que ens faci la vida impossible, sinó un turisme que com a mínim gaudeixi de la ciutat però que també contribueixi a fer-la millor. Que faci de Barcelona també una finestra al país, perquè per governar Barcelona no serveix el manual d'instruccions per a qualsevol altra ciutat a l'estat espanyol. Barcelona és la capital de Catalunya. Els turistes que la visiten han de conèixer que arriben a Catalunya, que si parla català i que més enllà de la nostra ciutat hi ha un país meravellós per descobrir. Coincidint també amb la incorporació d'un nou comissionat de turisme, demanem molt més lideratge al govern de Barcelona. Governar el turisme passa per reforçar l'estructura que actualment té la direcció de turisme de l'Ajuntament i no delegar-ho al Consorci de Turisme. Com deia a l'inici, avui el gran repte de la nostra ciutat és recuperar la ciutat per als barcelonins. Que els èxits de Barcelona siguin percebuts com a guanys per als barcelonins. Perquè ser una ciutat atractiva sigui compatible amb que Barcelona continuï sent Barcelona. Perquè el pitjor que podria passar a la nostra ciutat és ser una ciutat aparador, que té de tot menys veritat, que té de tot menys allò que la fa genuïna, que és la gent que hi viu.

Gràcies, Segura Bambany. En representació Junts per Barcelona, senyor Arnau Vives.

Gràcies, Tinent. Des de Junts per Barcelona compartim la necessitat de reforçar les polítiques públiques que permetin gestionar millor els efectes d'una activitat com és el sector del turisme. En una ciutat com Barcelona, que com tots sabem és una ciutat oberta, acollidora i internacional, perquè al final és qui projecta la visió no només de la ciutat de Barcelona, sinó del conjunt de Catalunya. arreu del món i per tant el turisme és una activitat clau en tot aquest aspecte. Ara bé, cal que la fiscalitat vinculada a aquesta activitat sigui justa, coherent, pactada amb el sector i pensada des de tots els punts de vista i des de totes les visions. Des de Junts per Barcelona tenim una visió clara respecte al recàrrec de la taxa turística i el seu possible increment. Estem a favor de la taxa, estem a favor del recàrrec però creiem que aquesta no és la forma d'aplicar-lo. Per tant, en certa forma, no compartim la proposta de fixar un calendari d'aquí al 2029, però en qualsevol cas considerem que hi ha aspectes d'aquesta proposició que podem compartir i algun d'ells fins i tot en la seva literalitat. Sobre el fons de retorn de la taxa turística, per exemple, hem de dir que estem d'acord amb la necessitat que reforci la traçabilitat i, sobretot, que ajudi a pal·liar les externalitats negatives que una activitat com el turisme pot ocasionar en determinades parts de la ciutat i en determinats districtes. però sobretot creiem que aquest no ha de ser un mecanisme de màrqueting polític, com veiem, que s'ha anat fent servir fins ara. Sobre possibles bonificacions ambientals a recal·lec, ho veiem amb molts bons ulls, de fet creiem que és la millor forma. per permetre que el sector aposti per millorar la seva sostenibilitat i, per tant, que millori l'eficiència i els serveis d'aquest sector. I sobre la campanya cultural i lingüística, evidentment, el nostre grup hi donarà suport a la proposta d'impulsar una campanya adreçada als visitants que posi en valor la llengua, que posi en valor la cultura i les tradicions de Catalunya, perquè, com deia l'alcalde Xavier Trias, Barcelona no només és la capital de Catalunya, sinó de la catalanitat. Barcelona és, efectivament, la porta d'entrada al país per milers de persones, per milions de persones, i això ha de ser una oportunitat per mostrar amb orgull el que som com a país. En qualsevol cas, des de Junts per Barcelona, volem deixar clar que no s'ha de criminalitzar el turisme, no s'ha de criminalitzar aquesta activitat, i per això, i perquè defensem una fiscalitat turística útil, justa i equilibrada, ens abstindrem.

Gràcies, senyora Lleves. Persona en comú, senyora Carol Recio.

Bé, bon dia. Avui el grup d'Esquerra ens torna a presentar una proposta relativa al turisme i específicament un debat sobre una proposta sobre el recàrrec de l'impost d'establiments turístics. Estem d'acord que cal situar el debat del turisme també en l'àmbit de la fiscalitat i en aquest sentit considerem que el recàrrec efectivament s'ha d'incrementar. s'ha de millorar la seva traçabilitat i sobretot ha d'anar amb objectius finalistes que reverteixin en la millora dels barris que tenen més impacte turístic i sobretot en el benestar dels veïns i veïnes de la ciutat. Ara bé, i especialment després d'escoltar la seva primera intervenció, sorprèn una mica la seva proposta. Deixi'm dir-li, vostès plantegen que cal esperar, sí, esperar fins al 2029. Fins al 2029 no tindrem implementat a Barcelona el topall del recàrrec turístic. Per què? Potser és pels mateixos motius que han acordat el Parlament de Catalunya per ajornar la implantació fins a l'octubre, que ens fa perdre temps i recursos. Jo li diria, parlava de sentit comú, vostè. Només fa falta que vagi o faci el trajecte fins al metro del Liceu o fins a Jaume I. Crec que la situació... Mereix celeritat i mereix ser ambiciosa. Això també és el que s'espera de partits d'esquerra, que siguem ambiciosos en les propostes i en les solucions. I per tant, que aquest recàrrec no s'esperi fins al 2029. Ens toca ser ambicioses, plantejar solucions. El meu grup li ha fet una proposta d'esmena per intentar reduir aquest trajecte i acabar amb el recàrrec del 2027. No ens l'han acceptat i per tant jo li pregunto el per què cal esperar fins al 2029.

Gràcies, senyora Recio. El Partit Popular, Juan Emiliano.

Sí, gràcies, presidenta. Esquerra ens proposa un nou increment del recàrrec municipal a l'impost sobre les estades en establiments turístics amb l'objectiu de situar-lo al màxim legal. El Partit Popular no només s'hi votarà en contra, com es pot imaginar, sinó que expresem el rebuig més absolut i contundent, perquè el que Esquerra planteja és convertir Barcelona en una ciutat hostil al visitant, inviable al sector turístic i letal per a la nostra economia. Anem als fets. Barcelona està empitjorant com a destinació turística. Les dades oficials són alarmants. Malgrat l'augment general del nombre de turistes, la mitjana d'estada ha caigut en picat. En el cas dels hotels, un 8,3%. En el cas dels habitatges d'ús turístics, la caiguda ha estat del 20,9%. I això no és casualitat, és conseqüència directa de la pressió fiscal. Quan a una família li cobren fins a 280 euros només en impostos per passar una setmana a la ciutat, no es queda. Se'n va a Madrid, se'n va a Lisboa, a Roma o a qualsevol altra ciutat. Aquest impost i el recàrrec municipal afavoreixen els nostres competidors i deixen Barcelona enrere. Aquesta fiscalitat és confiscatòria. Amb el nou decret aprovat per la Generalitat, les tarifes de l'impost turístic s'han doblat o triplicat. I ara aquesta proposició vol fer encara més càrrega municipal. El resultat? Una estada en un hotel de cinc esteries pot arribar a 15 euros per persona i ni tenen impostos. Una aberració fiscal sense comparació amb Europa. Ni París, ni Roma, ni Berlín tenen aquestes xifres. Barcelona serà la ciutat amb l'impost turístic més alt de tot el continent. I això és una amenaça directa per a sectors estratègics. Els congressos i les fires generen milers de llocs de treball i desenes de milions d'euros per a la ciutat. I no podem jugar amb foc perquè el turisme de negocis és altament sensible al cost. Un increment com aquest pot fer perillar la nostra posició com a referent global i amb això una part substancial de l'economia barcelonina. El gremi d'hotels de Barcelona, Apertur, Foment de Treball, PIMEC, tots ho han dit alt i clar. Asfixia fiscal contínua, aberració, falta de sentit comú... Això no ho diu només el Partit Popular, ho diu el teixit empresarial que dona feina a milers de barcelonins. Ignorar-los és una irresponsabilitat majúscula. Malauradament, aquest impost s'ha convertit en una eina recaptatòria més, desvinculada de la promoció turística i amb una gestió opaca. On són els informes d'impacte econòmic? Quin és el seguiment real de la despesa vinculada a aquesta recaptació? Quins controls existeixen sobre l'eficiència dels projectes finançats? Mentrestant, la pressió sobre els empresaris i els treballadors creix. El turisme no és el problema. El turisme és part de la solució. Barcelona va superar els 10.300 milions d'euros en despesa directa turística el 2024. Aquesta despesa no són només xifres, són llocs de treball, són oportunitats, són inversions en comerç, restauració, cultura i mobilitat. el turisme no ha de ser penalitzat, sinó gestionat amb intel·ligència i lideratge. Per tot això votarem no. Votem no a un model hostil cap al visitant, no a criminalitzar un dels motors econòmics més potents de la nostra ciutat, no a una política turística de trinxera, ideològica i, per tant, destructiva. I fem una crida a tots els grups responsables d'aquest plenari. Barcelona no pot perdre la competitivitat, no pot perdre els llocs de treball, no podem perdre oportunitats. Fem una política turística basada en el diàleg, la sostenibilitat real i el respecte cap a qui ens escull com a destinació. L'impost turístic, no és el camí, és l'obstacle.

Moltes gràcies. Semilian. Vox, senyor Gonzalo de Oro.

Gracias, Tinen. Bueno, de este tema hemos hablado en la Comisión de Economía en infinidad de ocasiones. Podemos estar a favor de una parte del discurso que ha hecho usted, porque es cierto que vivimos algunas pegas que trae el turismo, pero también trae cosas muy buenas. Podemos estar a favor de que exista una pequeña tasa para compensar el deterioro que puede generar el turismo y para realizar mejoras en la ciudad, incluso para promocionar la marca Barcelona... nacional e internacionalmente. Pero no tiene sentido que una familia de cuatro personas pague 60 euros extra por noche, coste que no tiene presupuestado, que no espera y, además, que el que da la cara es el hotel. La ciudad con más impuestos y con los impuestos más caros de España debería ser capaz de ofrecer unos servicios de primera sin inventarse nuevas tasas en subirlas más. Por eso no queremos que el ayuntamiento de esta tasa, que el aumento de esta tasa se convierta en otros sacacuartos más para llenar las arcas municipales y gastarlo luego en chiringuitos varios, sindicatos y gastos innecesarios, que es para lo que lo utiliza este Ayuntamiento del Dinero de Todos. Seguimos en saber las actuaciones y medidas directas que se van a llevar a cabo para que el aumento de la tasa turística repercuta positivamente en los comercios, hoteles y en los vecinos perjudicados. Desde el Grupo Municipal de Vox siempre hemos defendido un modelo de turismo de calidad para Barcelona, evitando aquellos perfiles que causan molestias y denigran la imagen de la marca Barcelona, como pueda ser el turismo de mochila que se promocionó en el pasado mandato. También hemos pedido coherencia y que los españoles estén exentos de pagar la tasa turística, pues no pueden ser tratados como extranjeros porque, además, con sus impuestos ya están contribuyendo.

Y por todo ello votamos en contra.

Sí, tenint alcalde, anunciem nosaltres que donarem suport a la iniciativa del grup republicà i amb la voluntat de poder-ho incorporar a les ordenances fiscals que afectarien l'any 2026. Jo crec que aquest ajuntament ha estat un ajuntament que ha tingut polítiques públiques que han afectat a l'oferta i també a la demanda. I un dels objectius ha estat gestionar el turisme i generar també una governança del turisme. Crec que diferents governs de diferents colors han intentat reduir les externalitats que tots estem d'acord que genera el turisme, de la mateixa forma que també genera activitat i creixement del PIB d'una forma substancial. Hem fet un procés de limitació de l'oferta de llotjament a través del PEUAT, el tancament dels UTS com a proposta de tancament l'any 2028, el pla de gestió dels diferents EGAS i també l'acord de terminals de Creuers amb el port que vam anunciar la setmana passada. La fiscalitat no afecta l'oferta, afecta directament la demanda i això és així. És un instrument que tenim per intentar gestionar la demanda i perquè també els turistes siguin responsables de part de les despeses que generen a la ciutat. A la Comissió d'Economia del mes passat vam aprovar tornar a fer un nou estudi que es va encarregar l'any 2020 amb la voluntat de fer-ho aquest any per veure quin és l'impacte que el turisme té dins les arques municipals. Quan tinguem l'estudi també lògicament el comportarem i el comportarem absolutament amb tothom. Ara ens trobem a l'espera també de l'aprovació definitiva d'un decret que li dóna marge fiscal a aquest Ajuntament de 4 a 8 euros. I crec que la proposta que planteja Esquerra Republicana té alguns elements que són positius. Es fa un increment de l'ús d'impost i el regàret d'una forma modular, intentant generar una certa adaptabilitat de... d'aquest impost amb la demanda turística. Aquest increment es fa de forma esglaonada, tal com feia referència abans, i també planteja la possibilitat d'incremar un fons de retorn del turisme, del qual estem nosaltres d'acord. Però deixar bastant clar una cosa respecte al recàrrec. Avui aquest recàrrec ja està finançant coses substancials d'aquesta ciutat. Està finançant transport públic, està finançant seguretat, està finançant espai públic i està finançant, entre altres també, el pla ClimaEscola. Però hi ha elements substancials d'aquesta ciutadania de la ciutat de Barcelona que avui dia ja està bonificant o, en aquest cas, està finançant el recàrrec turístic. I finalment, respecte a les bonificacions. Crec que és un bon element, les bonificacions. Ara, requerirà una reforma legislativa i requerirà també un treball en detall. És a dir, les bonificacions es donen sempre i quan, d'alguna forma objectiva, es pugui acreditar el per què es dona una bonificació. I finalment, respecte al Partit Popular, Sevilla, Màlaga... i també altres ciutats, Galícia i Toledo, avui dia s'estan plantejant que hi hagi el recarreg turístic. I si us miren vostès en detall a l'informe del Banco de la Vizcalla, que molta gent fa referència, veurà que, si bé el 24 va créixer les pernotacions un 20%, el 20-25 el creixement no està sent un 20%, lògicament, perquè això és d'alguna forma insostenible, però que no té una caiguda substancial. Moltes gràcies.

Gràcies, senyor Valls. Ponència té 55 segons.

Esquerra Republicana no ha governat aquesta ciutat els darrers vuit anys. No ha governat amb el Partit Socialista, no ha estat amb els comuns i malgrat això, després de les eleccions del 2019, va plantejar una fiscalitat turística que no existia en aquesta ciutat, malgrat que ens van dir que era impossible. I el 2020 vam plantejar un recàrrec turístic i després el vam apujar. I avui situem en 8 euros el recàrrec turístic. I tant que tenim pressa. Més pressa que la que van tenir aquells que governaven aquesta ciutat respecte a aquesta solució que plantegem avui. Jo me n'alegro avui de l'abstenció de Junts. Espero que d'aquest pas decidit i avançat per a la ciutat puguem sumar molts més actors perquè, repeteixo, el recàrrec turístic és una qüestió que afectarà els barcelonins i barcelonines. Allò que paguin els turistes ho deixaran de pagar els barcelonins i allò que paguin els turistes seran ingressos que aniran a inversions i projectes que aniran a mitigar els efectes i els impactes del turisme en aquells barris que més el pateixen. I jo crec que això és un consens majoritari de la nostra ciutat. Tant de bo... Més grups s'hi puguin afegir.

Moltes gràcies, senyor Alemany. Senyor Vives. Sí, gràcies, tinent, senyor Alemany. Dos consideracions molt ràpides. La primera és que ha començat la seva intervenció dient que aquest no era un debat en què haguessin de dir si estàvem a favor o no respecte al sector turístic. I sentint les seves intervencions tenim molt clar quina és la seva visió, que és que estan radicalment en contra. Aquí a nosaltres no ens hi trobaran malgrat la nostra abstenció. I la segona és que també ha fet l'afirmació que el preu que hem de pagar els barcelonins és més alt per culpa d'això. Suposo que ara que han pactat amb el Partit Socialista l'increment del recàrrec de cara a les properes ordenances fiscals, quan des de Junts per Barcelona reclamem que es baixin els impostos a les classes mitjanes ja estaran a favor.

Gràcies, senyora Vives. Persona en comú, senyora Recio.

Sí. Miri, senyora Alemany, tenen tanta pressa, tanta pressa, que han acordat ajornar la votació al Parlament a l'octubre i aquí estem plantejant ajornar el tope del recàrrec turístic fins al 2029. També ho deia, jo estic d'acord amb vostè, mirem bé, escoltem bé els barris, els veïns i les veïnes que pateixen cada dia els impactes i les externalitats negatives que té avui el turisme a la nostra ciutat. Crec que si escoltem bé, mirem bé, parlem amb ells, la seva força política i la meva necessiten i han de tenir la voluntat de ser més ambicioses. Dit això, nosaltres hi votarem a favor, hi votarem a favor per responsabilitat i perquè hem de sumar majories d'esquerres. Ara sí, continuarem. proposant, com ho fem a totes les comissions d'economia sempre que tenim oportunitat, proposant, plantejant, negociant i debatent propostes ambicioses que ens permetin revertir la situació de massificació turística i l'impacte que està tenint en la vida dels veïns i veïnes i dels barris de la nostra ciutat.

Sí, senyor Déu, només una reflexió. Jo no sé si vostès viatgen. Suposo que sí, que ara arriben a les vacances i viatgeran. Jo no sé si vostès van a un lloc i es troben amb aquesta sorpresa si tornen. Jo no torno. Si em trobo una sorpresa... Jo poso un exemple. El senyor Senderos ja són grans, però té cinc fills. Una família amb cinc fills són més de 100 euros al dia. Més de 100 euros al dia, per sorpresa. Això no es pot fer. Jo no sé si vostès viatgen, però jo si vaig a un lloc i em trobo 100 euros o 60 euros per sorpresa al dia, a aquell lloc no torno. I crec que és una carta de presentació de Barcelona horrible.

Senyor Baix, tenia 3 segons.

Doncs, secretari. Molt bé, s'aprovaria la proposta molt favorable d'Esquerra Republicana, Grup Socialista i Barcelona en Comú, el vot contrari al Partit Popular i Vox i l'abstenció de Junts per Barcelona.

Moltes gràcies. Ens passaríem a la sobreproposició. És el punt número 3, que és del Partit Popular. Té la paraula el senyor Cirena.

Gràcies, tinent. Avui defensem una proposta que no neix en un despatx, que neix al carrer. En converses amb veïns, amb comerciants, amb policies, amb la Guàrdia Urbana, amb entitats de barri que ens traslladen cada dia la mateixa queixa, la mateixa angoixa, el mateix cansament. La inseguretat a Barcelona... ha arribat, senyor Batlle, a un punt insostenible. Barcelona no només és la ciutat més insegura d'Espanya, també és la més incívica. La degradació de l'espai públic ha arribat a un punt inacceptable. I no ho diem nosaltres, ho diuen les dades, ho diuen els informes, però sobretot, i per sobre de tot, ho diuen els veïns i les veïnes, que ja no se senten segurs per tornar a casa de nit ni per agafar el metro ni per deixar que els seus fills juguin als nostres carrers. Les violacions han crescut a Barcelona un 27%. Els delictes vinculats al tràfic de drogues han augmentat un 18%. I amb ells cada dia creixen els conflictes, cada dia més violents, amb armes blanques i amb armes de foc. Mentre el govern municipal parla de percepció, La realitat és que cada dia es denuncien a Barcelona 260 robatòries amb violència, 220 furs i 3 agressions sexuals, una d'elles amb penetració. La inacció del govern municipal en aquesta matèria està convertint, senyor Batlle, la ciutat de Barcelona en un abocador. El Partit Socialista vol eliminar els apartaments turístics, però permet que els assentaments irregulars es multipliquen a la nostra ciutat. Això genera brutícia, baralles, tràfic de drogues i un deteriorament evident de la convivència a casa nostra. Moltes de les persones que protagonitzen aquests actes dormen en tendes de campanya o amb barraques improvisades als nostres parcs i places. Orinen i defecan al carrer. Es tallen els cabells als bancs públics. Consumeixen i venen drogues a plena llum del dia. Cuinen amb fogonets a les voreres i venen aliments sense cap mena de control sanitari. Això, senyor Batlle, no pot continuar així. El Partit Socialista de Catalunya no pot seguir premiant qui incompleixen les normes mentre castiga qui les respecta. No podem continuar mirant cap a una altra banda mentre es degrada l'espai públic, mentre es degrada la nostra ciutat. Cal actuar. I això, senyores i senyors regidors, no va... de si són d'aquí o de si són d'allò. Això va de complir la llei. Va de protegir els veïns que treballen, que paguen impostos i que respecten les normes. I va de posar límits a qui abusa de la ciutat i dels seus serveis. Perquè qui ve a delinquir i embrutar els nostres carrers no és benvingut a Barcelona. I tampoc ho són, senyor Batlle, aquells polítics que ho permeten. Falten policia a Barcelona i sobren excuses. Faltan més de 1.000 agents de la gola urbana i els nous efectius només cobreixen jubilacions. Mentrestant, barris de la nostra ciutat, com el Gòtic, el Raval, la Marina, la Barceloneta, Baró de Vivert, Sant Antoni, el Besòs, Roquetes, Verdun, Torre Baró, Trinitat Nova, La Sagrera, fins a 73 barris que pateixen una inseguretat que ja ningú pot amagar. Volem policies patrollen els carrens. no vigilant edificis públics i volent més Mossos a Barcelona. Però vostès callen. Barcelona no pot ser la capital europea del multireincident. Només l'any passat 452 delinqüents van ser detinguts més de 3.500 vegades. Més de 9.000 delictes, senyor Valle. Vostè ho sap. I continuen actuant amb total impunitat perquè el govern d'Espanya, el seu govern, es nega a actuar. El Partit Popular va presentar ja fa més d'un any una reforma per acabar amb aquesta situació i el Partit Socialista la té congelada. Per què? Doncs no sé si és que tenen al·lèrgia a la llei i a l'autoritat o perquè viuen en el dogma ideològic mentre els veïns de la nostra ciutat pateixen cada dia aquest fenomen. Si delinquir surt gratis, senyor Batlle, el problema no és només delinqüència. El problema és el govern municipal, el govern de la Generalitat i el govern d'Espanya. Per això presentem avui un pla de xoc urgent en matèria de seguretat amb mesures clares, aplicables i de sentit comú. Un pla que demana la creació de comerciaries fixes i intermitents, és a dir, mòbils als barris més conflictius de la nostra ciutat, on més fets delictius es produeixen. Reforça el patrullatge a peu de la Guàrdia Urbana. Un telèfon directe d'alerta veïnal. Més seguretat privada estable a les estacions de metro on es produeixen més fets delictius. Eliminació immediata dels assentaments il·legals que degraden l'espai públic. Tolerància zero amb les ocupacions conflictives. Recuperació de l'espai públic amb més il·luminació, neteja i presència policial. i avaluació trimestral amb participació veïnal per comprovar que aquestes mesures són eficaces. Barcelona, senyor Valle, necessita governs que estiguin al costat dels veïns, no dels delinqüents. Nosaltres farem el que calgui per recuperar aquesta meravellosa ciutat que alguns, mentre vostès miren cap a un altre costat, ens estan robant a tots els barcelonins.

Moltes gràcies.

Gràcies, president. Bé, doncs, com vostè sap, senyor Serrera, hem fet un esforç per intentar millorar aquest text amb algunes eficiències, algunes mancances, però és evident que la prioritat número 1 o 2 ara en aquests moments per a la ciutadania és la inseguretat, és millorar la seguretat de la ciutat i per això hem fet aquest esforç per millorar algunes de les qüestions que han estat incorporades com a transacció i per tant votarem a favor d'aquesta proposició després de les nostres aplaudacions. També l'he de recordar, senyor Serrera, ja l'hi vaig dir al darrer plenari i l'anirem a dient a les vegades que faci falta. Vostè va llançar per la borda una gran oportunitat que tenia en el moment de la investidura de l'alcalde Collbony. Vostè ja es podia imaginar com anirien les coses a la ciutat, amb seguretat i amb altres dèficits i mancances i amenaces que té la ciutat en aquests moments al dia. I bé, vostè havia pogut aprofitar amb aquest pla de xoc o un altre pla intentar que a la investidura s'incorporés aquesta prioritat, les polítiques públiques de prevenció i seguretat que han de ser prioritàries. I no ho va fer. No ho va fer. Per tant, vostès també són corresponsables de la situació que patim en aquests moments. Dit això, nosaltres no podem estar gens satisfets El contrari que el govern, que sembla que té una posició triomfalista i cofoïsta en relació a la situació d'un lleuger de cents que hi ha hagut, com després també parlarem en el nostre prec, d'algunes tipologies directives, com especialment els furs i els robatoris, amb intimidació, certament que han disminuït, però ha augmentat altres delictes lleus com vostè ara sí que feia referència i ha augmentat una cosa que és fatal, que és la sensació, no sensació, sinó la realitat de violència. Hi ha menys forts, menys delictes lleus i més violència als carrers de la ciutat que fa un any o que fa dos anys. Nosaltres hem intentat millorar, com deia abans, amb aquesta prohibició, qüestions que tenen a veure amb la presència física dels agents als punts calents, com diem tots els punts beta, a part de les comissaries mòbils que no sabem ben bé què són, però en qualsevol cas també en col·laboració amb TMB, TMB és la responsable dels contactes que hi ha de la seguretat privada al transport públic metropolità, també posa en valor la feina dels serveis socials especialitzats en atendre a la gent vulnerable i a la gent sense llarg, I també donar suport, això és molt important pel govern també, pel plenari, donar suport al tràmit de les proposicions de llei, com vostè feia referència, que hi ha en aquests moments al Congrés dels Diputats, algunes seran seves, altres d'ajuts per Catalunya, especialment orientades a disminuir o lluitar contra la multireincidència i contra les ocupacions delinqüencials. Bé, per tant, tenim una situació, com deia abans, complicada, gens satisfactòria, no faré el reguitzell del que ha passat fa un mes a la ciutat, dades d'homicidis un assassinat, tres homicidis, apunyalaments massius, que no estan incorporats a les dades del primer semestre del govern que ens ha donat la Junta de la Local Seguretat, i per tant el que hem de fer és treballar molt en aquesta línia, amb el màxim consens però amb la màxima determinació. Gràcies.

Gràcies. Vull començar reconeixent que algunes de les problemàtiques de les que ha parlat el regidor Cirera i que ara s'hi referia també al regidor Martí són reals i que succeeixen a la nostra ciutat. És cert que hi ha barris com la Barceloneta, el Raval, Sant Antoni, Roquetes, Verdum, Sagrera, Berneda, Sants Montjuïc i el Besòs on els veïns han d'afrontar situacions complexes, difícils, tant de convivència sobretot com també d'inseguretat. I també és cert que no són situacions noves. Ara bé, el que no es pot fer és recórrer a exageracions ni alimentar una sensació d'alarma que no es correspon amb la realitat i que l'únic que provoca és l'estigmatització del barri sencer. I em sembla que fer això i després tampoc posar propostes concretes, viables i efectives sobre la taula... és profundament irresponsable, senyor Cirera. Pel que fa a les propostes, vostè parla d'incrementar el patrullatge. Si la proposició hagués fet això, a peu, a peu, el patrullatge a peu. Nosaltres haguéssim votat a favor. Ara bé, després acompanya el seu pla de xoc d'altres mesures, doncs... que barregen la realitat dels assentaments, dels infrahabitatges, de les ocupacions amb la delinqüència, cosa que en la majoria d'ocasions no succeeix, creiem que és un error barrejar-ho de forma sistemàtica, i després altres ocorrències com crear un telèfon específic per determinats barris, segregant el circuit que ja existeix del 112, que em sembla que és absolutament irrealitzable. I també en sobte, senyor Cirera, si realment li importa la situació d'aquests barris on viu la gent treballadora de la ciutat o una majoria de gent treballadora de la ciutat, que després quan proposa millores d'inversions, per exemple, en neteja o il·luminació, demani en aquesta proposició aquestes millores només per les zones turístiques. Creiem que aquesta, a la seva proposició, ho demanen aquests termes. Creiem que això és una contradicció claríssima. Nosaltres de Barcelona en Comú creiem que s'ha de fer un pla de xoc per resoldre i revertir la situació d'inseguretat, però que s'ha de fer defensant més patrullatge a peu, implementant i desenvolupant la policia de barri, com ja vam fer des del govern, apostant per les polítiques de prevenció, reforçant els equips de convivència, com ja hem demanat en el procés de debat sobre l'ordenança de convivència i sobretot apostant per una guàrdia urbana amb més formació amb més recursos d'investigació perquè no és suficient en reaccionar sinó que el que cal moltes vegades és desarticular i per tant la investigació és importantíssima i després no confiar-ho tot a la intervenció policial sinó que moltes d'aquestes problemàtiques que s'assenyalaven tenen darrere una realitat social una problemàtica social que només la resoldrem amb major inversió social i reduint les desigualtats en tots aquests barris I haig de dir que nosaltres no farem política des de la por, tampoc des del populisme, sinó que la farem des de l'orgull cap a aquests barris i el compromís ferm en treballar per millorar-los en polítiques concretes.

Bé, senyor Cirera, no li nego que des del grup d'Esquerra també tenim una certa preocupació, com no pot ser d'una altra manera, per les qüestions relacionades amb la seguretat amb aquesta ciutat, evidentment perquè és una de les qüestions que més afecten el dia a dia de la ciutadania. Ara bé, jo quan l'escolto vostè... com quan escolto els representants de Vox, penso que vostès viuen en una ciutat diferent de la que viu la majoria de barcelonins i barcelonines, perquè això no és Gotham, això és Barcelona, i sí, hi ha problemes de seguretat en aquesta ciutat, com la immensa majoria de grans ciutats similars a la nostra en el context europeu en el qual hi som. però la realitat també és que la ciutadania està començant ja a allunyar-se d'aquests discursos tremendistes que llencen des de la dreta i l'extrema dreta. La preocupació per la delinqüència ha baixat un 5,8% en un semestre, mentre que l'accés a l'habitatge ha pujat un 1,1% situant-se allà com el problema més preocupant per la ciutadania de la nostra ciutat. Per tant, la moda està canviant, ja no es parla tant de seguretat o no preocupa tant la seguretat, no menys tinc, segueix sent el segon problema de la ciutat per la ciutadania, però d'habitatge vostès sembla que no els preocupa tant o no volen presentar aquest discurs alarmista en una qüestió com aquesta. A Barcelona hi ha delinqüències? Sí, insisteixo, com a la majoria de grans ciutats com la nostra. I cal millorar en aquest aspecte? Sempre. És una qüestió a la qual no hem de renunciar. Però, insisteixo, ni de lluny, aquesta és la ciutat insegura que ens volen vendre i que volen inculcar amb el seu discurs reiteratiu i repetitiu. Les dades són tossudes, els delictes a Barcelona han baixat un 8,8%. Una dada comparativa, Badalona, municipi on hi ha un alcalde que va dir que acabaria amb els problemes de seguretat, mentre a Barcelona han baixat un 8,8%, a Badalona han pujat un 10,5%. Els Furs a Barcelona han baixat un 6,8%, a Badalona un 5,5%, no tant, però també han baixat. Robatoris violents a la via pública a Barcelona disminueixen un 5,5%, igual que a Badalona. Els robatoris amb força a domicili disminueixen un 31,4%, mentre a Badalona han pujat un 55,8%. Què deu haver passat? Els robatoris amb força a establiment disminueixen a Barcelona un 50,7%. A Badalona han pujat un 34,1%. Potser perquè a Barcelona hi ha un punt d'inflexió, hi ha ciutats com per exemple a Badalona que estan començant a rebre aquestes conseqüències d'un desplaçament que evidentment no desapareix. Però dic jo que el senyor Albiol alguna cosa deu tenir a veure també amb aquestes dades tan estrepitosament negatives com va dir que ell ho arreglaria tot. En qualsevol cas. Els problemes de seguretat, normalment, són el fracàs de la suma de la resta de polítiques. I en aquest sentit, una ciutat més segura és una ciutat on el dret a l'habitatge està garantit, on el dret a una feina ben remunerada està garantit i el dret a un espai públic de qualitat també està garantit. Amb aquesta línia hem de treballar.

Moltes gràcies.

Regidor de l'Orupol. Gràcies, alcalde. Bueno, decía... El señor Corona es que no sabe en qué ciudad vivimos. Pues vivimos en la misma ciudad de la gente que hasta hace dos días decía que la delincuencia era el principal problema de la ciudad. La misma ciudad. Y tenemos las mismas percepciones. A pesar de que da la sensación de que el equipo de gobierno quiere hacer del barómetro una especie de cis de tezanos. Pero vivimos en la misma ciudad que piensa que es una ciudad muy peligrosa. Una ciudad, además, que en verano es más peligrosa, porque los amigos del ajeno se ponen en marcha por la llegada de turistas. Pero es que, además, ahora tenemos cosas que no teníamos antes. Tenemos violaciones, muertos en tiroteos, como los de este mes, delitos que antes eran excepcionales y que ahora, por desgracia, son algo habitual. Y no es una impresión, ni una percepción, ni un rumor, ni un bulo. Es la cruda realidad confirmada por los datos oficiales, porque dicen que los hurtos bajan, bajan las denuncias. Bajan las denuncias que no es lo mismo. Y suben mucho los delitos más graves. La situación convierte a nuestra ciudad en la capital nacional del robo y ahora también de la espuñalada de las violaciones y los tiroteos. Y suena fuerte decirlo, pero es que es la realidad. Barcelona registra un 60% más de hurtos que Madrid y más del doble que Valencia. Y a nivel europeo nuestros espacios más emblemáticos como la Ramblas, la Barcelona o el metro figuran entre los más peligrosos del continente según rankings internacionales y foros turísticos. Lo mismo expresan las asociaciones de comerciantes y los hosteleros, cuya actividad se ve lastrada por los robos continuos y el deterioro de la percepción exterior. Tanto es así que en los últimos años varios consulados han emitido alertas por la inseguridad en Barcelona, algo que la verdad duele. Y si grave es la cantidad de delitos, más grave aún es la multiresidencia. Entrar por una puerta sin ir por la otra parece haberse convertido en una broma sin gracia que solo hace gracia a los delincuentes. Esta dinámica ha generado un clima de impunidad total y, mientras, la Guardia Urbana, otro de los electivos más expuestos de nuestros conciudadanos, está desbordada, con una plantilla insuficiente, agotada y sin medios para enfrentarse a una delincuencia cada vez más violenta y numerosa, ya que ustedes se empeñan en importarla a lo bestia. Parece que no les basta con la delincuencia local, la de toda la vida. En definitiva, una vez más, vemos cómo se presenta una proposición... Bastante parecida a una presentada por Vox con anterioridad y votada en contra por ser de Vox. Si significaran su cargo pensando en cómo mejorar la vida de las personas, en lugar de utilizar los generosos sueldos públicos en sus juegos políticos, esta ciudad no sería noticia cada día por su inseguridad. Dejen de usar este salón como un parvulario porque son ustedes mayorcitos y no se les paga para comportarse de forma puril. Dejen sus jueguecitos, pónganse a trabajar y arreglemos esto de una vez. Votamos a favor lógicamente.

Moltes gràcies, alcalde.

Saben vostès que aquest Ajuntament i aquest Govern té, ara i abans, com una de les seves prioritats i des de l'inici del mandat, la millora de la seguretat a Barcelona. I ho estem fent. I no podem compartir de cap de les maneres l'escenari catastrofista i apocalíptic que ens planteja en la seva proposició perquè no s'ajusta a la realitat ni a les dades. I les dades són tossudes, ja sé que els hi sap greu, però les dades són tossudes encara que persisteixin en el seu discurs alarmista. Dilluns es va celebrar a la Junta Local de Seguretat i la informació que van reportar tots els cosos policials confirma una davallada dels fets delictius a Barcelona del 8,8%, que és el doble de tot Catalunya. És una dada que consolida una tendència que va començar l'any 2024 i que suposa la reducció més important dels últims 10 anys si excluïm el període de la pandèmia, tenint en compte que ara Barcelona té més població i el doble de visitants que fa 10 anys. Pel que fa als delictes contra el patrimoni, que suposa el 85% dels fets delictius, la reducció va ser del 9,9%. No podem negar fets aïllats com els que han mencionat a la seva proposició, que precisament pel seu caràcter excepcional tenen un gran ressò mediàtic, fer el que no es deshiure cap gran ciutat del nostre entorn i contra el qual seguirem treballant. Avui ens sorprenen i en comptes de plans especials els que ens tenen acostumats ens demanen un pla de xoc integral i urgent de seguretat amb una barreja indiscriminada de problemes de seguretat, d'incivisme i de convivència i de situacions de vulnerabilitat que requereixen totes elles un abordatge diferenciat. Deixem-vos dir que aquest abordatge integral ja l'estem aplicant des del començament del mandat, mitjançant una bona diagnosi i una estratègia definida, amb una millor i més eficient coordinació i col·laboració de la Guàrdia Urbana amb altres cossos, especialment amb Mossos d'Esquadra, però també amb la Policia Nacional i amb la Guàrdia Civil i amb els estaments judicials. I amb la col·laboració indispensable dels serveis de neteja, d'inspecció i de manera especial amb els serveis socials en totes les situacions de vulnerabilitat, amb voluntat real de millorar la seguretat i la convivència de tota la ciutadania sense estigmatitzar col·lectius o zones. I ho estem fent a través d'un model policial de proximitat i el Pla Visibilitat, que implica un reforç del patronatge i vigilància focalitzada en zones més conflictives de cada territori, els anomenats punts beta, i mantenint contactes permanents amb la ciutadania per detectar prioritats. Amb dispositius específics, com el Pla Tremai i el Pla Campai, del cos de Mossos d'Esquadra, en què la Guàrdia Urbana participa activament, o el Pla Daga i Pla Ferro, per incrementar la detecció d'armes blanques, entre d'altres. També amb una actuació decidida per combatre els delits derivats del tràfic de drogues, amb el tancament i recuperació de narcopisos, inspeccions per tancament de canàbiques i workshops, en coordinació amb els serveis d'inspecció de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. amb un pla d'actuació davant el fenomen de les ocupacions i assentaments que defineix el full de ruta i resposta coordinada en serveis socials per aconseguir la vinculació i alternatives. I amb un increment efectiu de la Guàrdia Urbana, 3.500 agents, que ens permet augmentar les unitats nocturnes, que hem passat de 4 a 6, per reforçar les zones més sensibles i també els mediadors nocturns, els literaris segurs i altres mesures. Per tot això, votem en compte de la seva proposició. El ben entès que ja estem treballant en les mesures estratègiques per la millora de la ciutat i la seguirem al vist dels bons resultats.

Ponència té tres segons.

Senyor Valle, baixi del cotxe oficial, deixi d'escoltar els informes i escolti els veïns i es donar a compte del que diu no es correspon a la realitat.

Barcelona en Comú. Vox.

Sí, nada más una aclaración. Cuando el señor Batge habla de estigmatizar colectivos, se refiere a lo que está haciendo el Partido Socialista con la Policía Nacional en Biela y Tana, ¿verdad?

Secretari.

No he sentit el sentit de vot de persona en comú. És en contra? No he sentit. Perdó, persona en comú. En contra. Es rebutja la proposta amb el vot favorable del Partit Popular, Junts per Persona i Vox, i el vot en contra del grup socialista, Esquerra Republicana i Persona en Comú.

Molt bé. Doncs passem a la proposició del grup de Vox. Que la paraula al regidor d'Europolitó.

Gracias, alcalda. Hoy venimos a hablar de una medida que ejemplifica a la perfección el fracaso urbanístico ideológico de los últimos años en Barcelona. La famosa reserva del 30% de vivienda protegida, nuevas promociones y grandes rehabilitaciones. Una reforma que se dijo iba a solucionar para siempre el acceso a la vivienda. Se prometieron 330 pisos sociales al año. Es decir, desde 2018 se debería haber construido aproximadamente 2.300. Se han construido 26. 26 son una media de 4 al año. Para este viaje no hacía falta alforjas. En este tiempo, la vivienda social no ha crecido, pero sí la demanda, la desconfianza, la burocracia y la huida de inversiones hacia municipios cercanos. Desde vos lo dijimos desde el principio, esta medida no era realista, ni viable, ni era justa. Era simplemente una imposición ideológica más al sector privado, vestida de progresismo, pero que en la práctica ha supuesto una parálisis total de la promoción inmobiliaria en nuestra ciudad. Han pretendido que el promotor privado construye viviendas por debajo del precio de mercado, en una ciudad donde el suelo y los costes no paran de subir, sin ninguna compensación económica y con cada vez más trabas administrativas. El resultado de facto es que han subido ustedes el coste de la construcción ese 30%, un 30%, y de verdad esperaban que funcionara. La medida estrella de Junts, PSC, Comunes y Esquerra Republicana, ¿qué ha conseguido? Pues que ha caído en picado el número de licencias, se ha reducido drásticamente la oferta de vivienda hasta casi desaparecer, Nadie construye en Barcelona. Es más, se ha potenciado la construcción en ciudades que compiten con la nuestra en otras cosas. Y, por supuesto, los precios han seguido subiendo. No hay quien se compre o alquile un piso en Barcelona, por pequeñito que sea. Y, mientras tanto, la izquierda y el separatismo siguen culpando al mercado, a los fondos buitre, a Franco o a los aranceles de Trump. No se engañen. Estos son los resultados del intervencionismo y de aplicar políticas que solo funcionan en un Excel... Y apretándolo mucho. Lo primero que deberían tener claro es que no se puede construir vivienda si se criminaliza al que la construye. Se le hace la vida imposible y se le obliga a perder dinero. Esta es una medida profundamente interaccionista, más propia de un régimen totalitario que de una democracia moderna, que demuestra la realidad que sufren los vecinos de esta ciudad. Y es que esta ciudad lleva demasiados años gobernada por partidos de extrema izquierda y que de aquella convergencia que en lo económico tenía las cosas más o menos claras, no queda nada en Junts. Nada. Mejor dicho, lo único que queda en Junts es aquella CIU. En lo económico son un montón de votantes despistados que no tienen idea de lo que ustedes hacen y proponen aquí. Y por eso están condenados a desaparecer como partido. Y ahora, ante el desastre, han propuesto parchearlo. Que si permitir a los promotores pagar una tasa, que si agrupar las viviendas en bloques aparte, incluso que se eximinen los pequeños proyectos. Todo parches y todo improvisación. Cuando algo no funciona en nada es que no sirve. Han perdido todos ustedes dos años de reformar lo irreformable para no reconocer el error y ahora el alcalde decide guardarlo en su cajón... Y todos ustedes, pues contentos, ya les va bien, porque para todos es un marrón. Y a ustedes les da igual que esto sea un problema urgente para la población. Lo que no quieren es que se convierta en un problema para ustedes y les perjudique las próximas elecciones. Y por eso el alcalde lo guarda en el cajón y entre todos ustedes cogen la llave y la tiran al mar. No venea yo, que dicen los gallegos. Entre tanto, van a ser los vecinos de Barcelona los que tengan que conseguir cajones, pero a diferencia de ustedes no para abandonar proyectos incumplibles, sino para poder dormir dentro, en el mismo suelo de la calle, mientras ustedes ven que han destruido el crecimiento de la vivienda y miran para otro lado». Por eso, desde Vox proponemos la modificación del PGM para derogar el establecimiento de la reserva del 30% de la nueva construcción o gran rehabilitación para protección oficial lo antes posible. Debemos devolver la seguridad jurídica y facilitar la promoción de vivienda, no penalizarla. Y, sobre todo, hay que entender que la vivienda no se construye con ideología, sino con libertad, inversión y responsabilidad. Protejamos la prioridad pediabada, reduzcamos impuestos, eliminemos trabas y permitamos que quienes pueden seguir... construyendo, lo hagan, en vez de seguir imponiendo las cargas y obligaciones que solo empeoren el problema.

Gracias. Senyor Deuropolido, miri, els votants despistats de Junts han fet que nosaltres guanyéssim unes eleccions i que vostès siguin residuals en aquest consistori. Jo què vol que li digui? És una llàstima per vostès, però és la realitat. Dit això, abans d'explicitar el sentit de vot, que no sorprendrà absolutament a ningú d'aquest consistori, com tota la resta de vots que vindran després, l'iniciativa que vostès presenten ja l'hem discutit 50.000 vegades, el Partit Popular l'ha presentat dues vegades i el resultat sempre ha estat el mateix. no ha prosperat. Aleshores, avui no hi haurà cap mena de novetat, igual que esperem que el 2027 vostès no estiguin aquí, això tampoc prosperarà. Per tant, en aquest sentit, el senyor Deuropolido atreurà un titular, segurament, atreurà un tuit molt profund i molt estoic, però no servirà absolutament per res, igual que tot el que presenten en aquest consistori i per alguna cosa serà. Evidentment, hi votarem en contra.

Regidora Martín.

Sí, nosaltres també vam haver de respondre aquesta mateixa proposició a la Comissió de Fermanisme que em sembla que fa ja un parell de mesos quan Vox demanava derogar el 30% mentre paradoxalment eren Junts i PSC els que estaven negociant si efectivament arribaven a un acord per derogar de facto el 30% perquè la proposició de Vox que el PSC evidentment en el seu dia a la Comissió va votar en contra i que avui farà el mateix segurament argumentant que ells mai han volgut derogar el 30% i no fer-lo funcionar bé, doncs aquesta proposició de Vox com deia en aquell moment i ara també, només va servir per blanquejar el que el PSC pretenia aconseguir pactant la reforma del 30% en Junts, que pretenia bàsicament carregar-se l'obligació del 30% en el cas de grans rehabilitacions de finques verticals. És a dir, carregar-se l'obligació del 30% en les operacions immobiliàries que es donen en els barris més cèntrics de la ciutat, on el lobby immobiliari no vol fer ni un sol pis protegit, sinó que el que vol és comprar finques senceres, expulsar-ne les llogateres i després, amb el temps, fer pisos de luxe, co-livings, llogues turístiques encoberts o el que sigui que dona molt, molt, molt més benefici que fer un HPO. Per tant, insisteixo, no ens equivoquem. Aquesta proposta de Vox que sona tan extrema i tan radical i que avui segur que el PSC i Junts ja ho ha fet tornarà a votar en contra, s'assembla molt més a la reforma que ha intentat tirar endavant el PSC de la mà de Junts, la patronal immobiliària i la senyora Carme Trilla, que no pas la norma del 30% que està vigent i que només falta que el govern del PSC comenci a aplicar-la d'una vegada. I és que després de dos anys de govern, el govern del senyor Collboni no ha posat cap nova sanció per l'inculiment del 30%. És una casualitat, això? És una casualitat? Jo diria que no.

Regidor Avaro.

Gràcies, alcalde. No ens sorprendrà que li diguem clar i català, no?, que nosaltres votarem, evidentment, en contra, i que, de fet, ens sembla, en la línia que han comentat els anteriors regidors, que aquesta és una proposició desfasadíssima, per no dir que quasi se n'han acudit, per diverses raons. La primera és que, com bé s'ha explicat, el consistori ja ha apartat la modificació en un calaix, perquè no ha trobat el suport en l'oposició, i, per tant, ara mateix això ja no està a debat, està aquí aturat. Segon, perquè, de fet, ens sembla que cal exactament el contrari, I això vol dir que el que cal és convocar, ens sembla que caldria convocar la comissió de seguiment aquella, que sembla una llegenda urbana, perquè l'hem demanada moltíssimes vegades però no ha passat mai. Però a més a més, segurament seria hora que el govern municipal comencés a treballar de manera molt proactiva i s'esquerrecés per fer complir la norma, per inspeccionar, per expedientar, per sancionar... degudament aquí no la complís perquè les normes estan per això, estan per fer-les complir però a més a més una tercera raó és que les coses estan començant a canviar jo no sé si vostès van llegir fa no fa ni unes setmanes, uns dies una notícia que sortia que hi havia un promotor que té set promocions a tota la ciutat funcionant que abraça el 30% i que és capaç de dir coses com les següents els promotors són parts de la solució o coses com les següents, contribuir al compliment del 30% em compensa moralment dic jo que si un promotor pot començar a canviar el xip i a entendre que són part de la solució i que tenen una responsabilitat en aquest sentit, ho poden fer molts altres. Tant de bo això sigui un punt d'inflexió. Per tant, en tot cas, nosaltres votarem, evidentment, en contra.

Regidor Milian.

Gràcies, alcalde. El Partit Popular votarà a favor de derogar la reserva al 30%. Fuimos el único partido que se opuso a su aprobación en su momento y desde entonces no hemos dejado de luchar para eliminarla. Miren, Estamos ante la madre de todas las batallas ideológicas, la propiedad y, por lo tanto, la libertad. El problema de la falta de vivienda en Barcelona no es una desgracia sobrevenida, es una catástrofe provocada, provocada por una izquierda que ha hecho de la vivienda y la propiedad su campo de batalla ideológico. Una izquierda que no busca soluciones, sino enemigos para alimentar su relato. Que no quiere construir más viviendas, sino generar más dependencia. Una izquierda que ha decidido enfrentar a inquilinos y propietarios, dividir a la sociedad, degradar el mercado y atacar frontalmente la propiedad privada. Porque no nos engañemos, esto no va de justicia social, esto va de poder. Y ya es hora de desenmascararles. Reducir la oferta de vivienda es un proyecto político, es su proyecto político. Envuelven su discurso con una falsa apariencia social, pero en el fondo persiguen dificultar el acceso de los jóvenes a la propiedad. Queren una generació entera atrapada en la precarietat, dispuesta a entregar su libertà a canvi d'un alquiler subvencionado. Ese és el seu projecte, crear una massa clientelar que dependa de vostès. Barcelona, lamentablemente, es el laboratorio más avanzado en este siniestro experimento. Lo que aquí se está haciendo con la vivienda es un escándalo. Políticas intervencionistas fracasadas y profundamente injustas. La reserva del 30% es el ejemplo más claro. Una norma que todo el mundo sabe que paraliza la construcción, disuade la inversión y elimina la oferta de vivienda asequible. Y, sin embargo, el Gobierno municipal la mantiene. Como reconoce el alcalde, con todo el descaro del mundo, deja la solución en un cajón. ¿Y por qué? Porque no les importa resolver el problema. De hecho, lo que pretenden es mantener y agravar el problema. Les basta con seguir alimentando el discurso del odio al propietario, del miedo al mercado y del desprecio a la libertad. Por esta misma razón, topan el precio del alquiler, para eliminar la oferta y empeorar la calidad de la vivienda. Otra política de apariencia social, pero de fondo liberticida. Lo hemos visto en todas partes. Cuando se intervienen los precios, las viviendas desaparecen y las que quedan se deterioran. Pero hay más. También tenemos el pelotazo de la Casa Ursula, otro monumento al populismo inmobiliario. Todo esto que está haciendo el gobierno de Koivoni es institucionalizar la inseguridad jurídica. Están llevando a cabo una ofensiva contra la propiedad privada. Y lo hacen con premeditación y alevosía porque saben que donde no hay propiedad no hay libertad. Y donde no hay libertad solo queda el poder político arbitrario. Por eso lo repito, no es que estas políticas estén mal diseñadas, es que son malintencionadas. No es que tengan efectos no deseados, es que ustedes desean estos efectos. Y desde aquí lo decimos muy claro, el Partido Popular combate este modelo. Defendemos la propiedad, la libertad y el derecho de todos a prosperar sin depender del dedo de un burócrata ni de la arbitraria voluntad del alcalde. Muchas gracias.

Tiene la palabra la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Per un moment no sabia si la proposició era de Vox o era del PP, perquè no sé qui l'ha defensat amb més contundència. Però, en tot cas, parlar de llibertat en un context d'emergència habitacional com el que tenim, em sembla una curiosa manera d'entomar els reptes que tenim com a ciutat. En tot cas, el que és evident és que entenem les polítiques d'habitatge de manera absolutament oposada. Estem a les antípodes. Perquè entenen l'habitatge, crec, sense cap mena de dubte, a partir dels discursos que hem sentit com un bé especulatiu en un mercat absolutament desregulat o que necessitem o necessiten, vaja, que estigui absolutament desregulat. Nosaltres, en canvi, l'entenem com un dret dels veïns i de les veïnes de la ciutadania, en definitiva, que hem de fer efectiu amb totes les eines que tenim al nostre abast i amb tots els actors possibles. I això és el que aquest govern està fent des del primer minut. La reserva del 30% és una eina indispensable. Ho era el 2018... ho és encara més avui i ho és perquè necessitem que els privats facin habitatge protegit a la ciutat construïda. Perquè en un context d'emergència habitacional, com deia, els privats han de ser copartícips, han de ser corresponsables i n'hi ha molts més dels que s'imaginen que volen ser-ho i volen complir i volen desenvolupar aquest rol en la construcció d'habitatge protegit. Ara mateix el 30% és més necessari que mai, com deia, i per això aquest govern va encarregar la proposta de reforma a la Carme Trella, no per derogar el 30% justament, com volia vostè, sinó justament per fer el contrari, per aconseguir que fos efectiu el 30%, perquè deixés de ser només un paper carregat de bones intencions i d'escassos resultats i passés a ser una eina real perquè els privats construeixin habitatge protegit a la nostra ciutat. Volem el 30%, no en tenim cap mena de dubte, el necessitem ben viu al carrer i per això avui de nou votarem en contra d'aquestes propostes.

Molt bé, la ponència té un minut, quasi dos.

Gràcies, alcalde. Pues pónganse de acuerdo porque el alcalde dice que no ha funcionado. Pónganse de acuerdo. Y si no ha funcionado, hagan otra cosa. Si no pasa nada, rectificarles de sabios. Pero esto no funciona. Yo entiendo que Junts tiene un marrón porque lo apoyó y es complicado de defender. Pues no pasa nada. Se reconoce el error. Y se cambia drásticamente. Pero insistir en el error no tiene sentido. Señora Bonita, ha hecho una cosa que me deja un poco preocupado. Ha dado a entender que las emergencias justifican el recorte de libertades y el atropello. Y me preocupa cuando viene del gobierno de la ciudad. Decirle a la Esquerra Republicana que nos dice que esto es un tema desfasado. Bueno, desfasado no. El señor alcalde ha dicho esta semana que lo metiera un cajón. Y le vuelvo a remitir al barómetro. Fíjese la primera prioridad y preocupación de los barceloneses, la vivienda, de desfasado nada. Es un tema desfasado para ustedes que no les interesa afrontarlo ahora porque es un marrón para todos ustedes. Y vamos a ver qué pasa en las elecciones y ya veremos, porque al final a los barceloneses que les demorce y a ustedes les importa un rabano lo que les pase a ellos. La vivienda es una necesidad básica que no se garantiza con eslóganes ni con misiones y decretos imposibles. Y repito, el alcalde lo reconoce, pero la mantiene. La vivienda se garantiza creando condiciones para que el mercado funcione, ni más ni menos. No hay más. Y el señor Collboni mete esto en el cajón porque es una patata caliente, pero al final el trono del señor Collboni nos está saliendo a todos demasiado caro, sobre todo a los que no tienen vivienda.

Gracias. Gracias.

Sí, insisteixo en el que he dit abans. El que està proposant Vox en aquesta proposta, efectes pràctics, hauria donat un resultat molt similar a la proposta que han intentat acordar Junts i PSC durant dos anys. Per sort, la pressió ciutadana i de les entitats impulsores de la norma del 30% ho han evitat fins ara. Nosaltres continuarem al seu costat exigint que el govern del PSC... vetlli per garantir el compliment d'una norma que està vigent a la ciutat i que fins ara estan intentant ignorar. I pel que fa a Vox, cap sorpresa, no esperem res diferent. De fet, segons la informació pública facilitada pel seu propi partit, el candidat a l'alcaldia de Barcelona de Vox té 5 pisos amb propietat a la ciutat. I com a bona caparada d'habitatges, doncs senzillament ve aquí a defensar els interessos del seu sector, que és el rendisme i el lobby mobiliària. I per tant, a la gent de Barcelona en Comú, els rendistes i els especuladors sempre ens hi trobaran en contra. Gràcies.

Esquerra Republicana. I ja no queda més temps. PSC, un minut. Secretari, resultat?

Perdó. Queda una intervenció. Nada más una aclaración. Una aclaración. Yo los pisos que tengo me los he comprado yo, no me los ha regalado nadie. Y yo no me dedico a construir pisos.

Que lo sepa.

Molt bé, secretari.

Es rebutxaria la proposta amb el vot favorable del grup de Vox del Partit Popular, el vot en contra de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Grup Socialista.

Molt bé. Doncs passem a les proposicions amb contingut de declaració institucional corresponent al grup de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Sant.

Sí, moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Aquesta proposició és una proposició que venim treballant des de fa temps, des del nostre grup i creiem que té sentit que es comenci a posar a sobre de la taula per moltes de les qüestions que haurem de parlar i sobretot perquè ens preocupa moltíssim el problema de l'habitatge que tenim a la nostra ciutat i necessitem que totes les eines disponibles que han funcionat en altres parts del món, que han funcionat en altres grans ciutats per resoldre el problema d'accés a l'habitatge, també es posin en marxa la nostra ciutat. I mirin, una de les coses que és important és que és freqüent, quan parlem de fiscalitat, sentir a la dreta que l'esquerra només vol pujar impostos. Aquest és un mantra constant. Jo crec que és un recurs fàcil que utilitza la dreta, precisament, per no explicar el seu model impositiu i de fiscalitat injust. El de l'amnistia fiscal, el dels defraudadors, el de les càrregues de les persones treballadores... L'esquerra, com a mínim, la que jo represento, el que realment vol és fer pagar més als que més tenen, i menys a la gran majoria. En definitiva, que aquells que tenen un impacte més gran es... responsabilitzin precisament de la contribució que hem de fer pels drets i pels serveis de totes. I aquesta proposició que avui portem és un recull exacte d'aquest esperit. Avui us portem, per tant, una proposició que el que planteja és rebaixar impostos a més del 80% de la nostra ciutat, a la gent que viu a Barcelona. en concret a totes aquelles veïnes que només tenen un habitatge de propietat a la ciutat. Ho sento, els senyors de Vox no crec que s'hi poguessin acollir, al contrari, hauríem de pagar molt més per tenir, com ara es deia, més de cinc habitatges o cinc habitatges. I com ho farem, precisament? Com ho farem, doncs? mitjançant l'impost de bens immobles, que és un dels principals, la principal eina que té la nostra ciutat, l'impost que recapta l'Ajuntament de Barcelona. Per tant, perquè us feu una idea, la proposta seria que, per exemple, una persona propietària d'un pis de 60 metres que avui paga més de 400 euros, 480 per ser exactes, amb aquesta proposta podria arribar a pagar 350, per tant, 130 euros menys. És un estalvi aproximat d'un 25%, tot gràcies a poder modificar la variable clau d'aquest impost, que és el tipus, que ja no dependria de l'ús, sinó que dependria precisament del nombre d'immobles que es tenen en propietat. I per tant... Aquesta és una proposició que el que voldria és precisament que aquells grans tenidors de la nostra ciutat paguessin més, que aquells que fan negoci, que tenen cinc habitatges, que tenen més de cinc habitatges i per tant utilitzen l'habitatge com un element per enriquir-se, per guanyar diners, paguin més i és el mínim que podem fer per tal de garantir el dret a l'habitatge a la nostra ciutat. Per exemple, en aquest cas un gran tenidor amb 10 pisos de 60 metres quadrats que actualment està pagant uns 4.800 euros a l'any, amb els canvis que proposem aplicats passaria a pagar uns 6.100 euros a l'any, per tant gairebé 2.000 euros més. Per tant, qui acumula més habitatges, com deia, pagaria més. En definitiva, es tracta de convertir un impost que avui és actualment injust en un que sigui progressiu, que realment sigui progressiu. Per tant, aquesta és una proposta per començar a treballar. Ja sabem que no es pot aprovar la ciutat de Barcelona i que, per tant, és tècnicament viable. però sabem que cal modificar la llei reguladora d'iscentes locals i per això avui estem debatent una proposició amb contingut de declaració institucional perquè la idea és poder-la traspassar a on s'ha de debatre. Però és una proposta que va dirigida a recaptar més reduint la càrrega en el 85% de la ciutadania que a més a més això no reduiria els ingressos de la ciutat, nosaltres volem mantenir que l'IBI sigui una font d'ingressos per seguir fent drets, i amb la proposta que nosaltres hem fet, evidentment ens falten més estudis i més anàlisis, però aproximadament sabem que podríem guanyar 40 milions d'euros més a l'any per tant aconseguiríem més recursos públics però també perquè crec que la principal potència d'aquesta proposta és una eina per desincentivar l'acumulació i l'especulació perquè avui el 5% dels propietaris de la ciutat de Barcelona concentren el 30% de l'habitatge i per tant ja no és només una qüestió d'impostos, és una qüestió de justícia.

Gràcies, alcalde. Des de Junts per Barcelona considerem que aquesta iniciativa que presenta el grup dels comuns és desequilibrada, tècnicament problemàtica i socialment injusta. I ho és abans i després de la transacció amb el govern, que em consta que l'han fet. En primer lloc, perquè aquesta proposició s'allunya molt del model de polítiques d'habitatge que defensem des de Junts per Barcelona, des del nostre grup municipal. Creiem que el que necessitem és un sector immobiliari fort i, evidentment, una bona regulació. una regulació legislativa, fiscal i tècnica que doni tant seguretat jurídica com confiança en el sector. I la seva proposició, com la majoria d'iniciatives que tiren endavant o que intenta tirar endavant en polítiques d'habitatge, el que genera és inseguretat jurídica i desconfiança. D'entrada, la seva proposició pot tenir un impacte negatiu en el mercat de lloguer. Vostès diuen perseguir, doncs, amb aquest recàrrec de l'IBI, l'acumulació especulativa de l'habitatge, per suposo, generar un altre tipus d'ofertes, però jo crec, creiem, que d'entrada pot tenir un impacte negatiu en el mercat de lloguer, perquè d'entrada no contempla cap mecanisme d'excepció o bonificació per a propietaris que posin els habitatges al mercat de lloguer com a residència habitual, I per tant, disolidarà encara més del que ho ha fet la llei de la vivienda, amb els seus topalls o el 30%, amb els seus bloqueig de l'oferta, que es destinin habitatges al lloguer. I pot acabar afavorint la venda d'aquests habitatges o la seva retirada del mercat, empitjorant l'accés a l'habitatge. Nosaltres ens volem allunyar del model. De fet, ens etapa el franquisme de malmetre la indústria de l'habitatge de lloguer, el vil torrent, ens etapa el franquisme amb la Generalitat de la Renda Antiga, i vostès sembla que el vulguin potenciar, i aquí no ens hi trobarem. I en segon lloc... De debò, no creiem que tingui massa sentit que vostès presentin una proposició que comenci amb un... El plenari del Consell Municipal acorda instar al Govern de l'Estat perquè vostès són el Govern de l'Estat. Ens demanen que aquest plenari els insti a vostès mateixos. Si volen un canvi, siguin valents, facin un i ho proposen directament des de Madrid. I per acabar, aquesta iniciativa parteix d'una visió ideològica simplificadora, sempre criminalitzant el sector i la propietat. És imperatiu que toquin de peus a terra i deixin de viure en aquesta realitat distorsionada que s'han fet a mida. Pels grans tenidors, que ja paguen impostos, ja hi ha obligacions, com ara el lloguer social obligatori o l'impost a l'habitatge 8, iniciatives que van sorgir del nostre espai polític. Per tant, hi votarem en contra.

Regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres votarem a favor d'aquesta iniciativa perquè coincidim en el fons. Calen més eines fiscals per combatre l'especulació, per afavorir la justícia social. I, de fet, sempre hem defensat que la fiscalitat local, un dels problemes que té és la limitació legal per poder fer-la progressiva. És a dir, molts cops la fiscalitat local el que acaba sent, per tal com està dissenyada, acaba sent regressiva tenint en compte la realitat que tenim i, per tant, val la pena buscar maneres per intentar canviar aquesta realitat sobre la fiscalitat local. Això vol dir que s'ha de reformar la llei d'escendes locals, no només en aquest punt, sinó en molts altres punts per poder tenir realment una política fiscal local de debò, amb majúscules, que realment a bord de debats com els que estem tenint, per tant, de si volem una política fiscal més progressiva o menys progressiva, que ara senzillament el que parlem és de si posem una mica el tipus o baixem una mica el tipus i, per tant, en debats que poden ser molt més profuns i que poden posar de relleu els diferents models ideològics que plantegem les diverses forces polítiques i amb impactes clars en la realitat, tant pel que fa als ingressos de l'Ajuntament, però també en com diguéssim, tributen, diguéssim, en aquest cas, els actius immobiliaris a la ciutat. Per tant, entenem que la petició al Congrés, òbviament, és adequada. També és veritat que el grup que la proposa i el grup de govern de la ciutat són els dos grups que governen el govern de l'Estat i que, per tant, diguéssim, aquí Esperem que això es concreti d'una forma relativament fàcil tenint en compte tot això. També volia afegir dues qüestions més. Primer, també estaria bé estudiar una fiscalitat diferent segons valor cadastral. Ha de pagar el mateix tipus un habitatge d'un valor cadastral de 3 milions d'euros com que té un valor cadastral de 60.000 euros. Per tant, aquí no parlem només de acumulació d'habitatges, sinó també Si anem al fons del que és la fiscalitat, que un dels principis és demostrar o tributar, aportar els recursos públics en funció d'una demostració de la riquesa, també tenir un habitatge d'un valor cadastral molt elevat, també és una demostració d'aquesta... d'aquesta riquesa. I per últim, creiem que és impossible estudiar en detall l'impacte real, creiem que la transacció és positiva perquè em sembla que cal quadrar diverses dades que per un simple ciutadà, jo mateix, no són públiques i per tant no es poden quadrar dades de valors cadastrals amb tinença i, per tant, amb concentració de nombre d'habitatges i, per tant, cal fer primer tota aquesta feina per tenir les dades reals que ens permetin valorar al detall aquesta iniciativa. Però, com deia al principi, conceptualment és coherent amb el que plantegem Esquerra Republicana respecte a la fiscalitat local i, per tant, hi votarem a favor.

Moltes gràcies, regidor Milian.

Gràcies, alcalde. Barcelona en Comú pretén transformar un cop més l'impost sobre bens immobles en un instrument ideològic i confiscatori, en lloc d'un recurs fiscal just, equitatiu i sostenible. Una proposta que, sota el pretext de combatre l'especulació immobiliària, amaga el veritable objectiu, incrementar l'impost... els impostos, de forma encoberta criminalitzar la propietat privada i penalitzar aquells que estalvien, inverteixen i contribueixen a l'economia local. Des del Partit Popular volem ser claríssims, votem retondament en contra d'aquesta proposta i ho fem per diversos motius, de fons i de forma. Barcelona ja pateix una pressió fiscal insostenible. Barcelona no necessita més impostos, necessita més eficiència. Amb l'autor govern i els seus socis d'Esquerra, Barcelona és devingut la capital de l'asfixia fiscal. Tenim el tipus impositiu d'IBI més alt de tot Espanya, un 0,66% que s'enfila fins al 0,86% si afegim el recàrrec metropolità. A Madrid, per exemple, el tipus general és del 0,428%. Això vol dir que una família amb un pis valorat en 150.000 euros paga a Barcelona 990 euros d'IBI, mentre que a Madrid en paga només 642, quasi 350 euros menys, a Madrid que a Barcelona. És inacceptable que una ciutat on moltes famílies ja no arriben a final de mes per la pujada de preus, dels interessos i dels lloguers, el govern pretengui encara pujar més vivi per la porta del darrere i vestir-ho de justícia social. La proposta dels comuns pretén crear un sistema punitiu per a aquells que tenen més d'un immoble sense tenir en compte cap circumstància individual. Si són petits estalviadors, persones grans que han invertit per complementar la seva pensió, ciutadans que simplement han volgut protegir el futur dels seus fills. volen aplicar un recàrrec del 66,67% a partir del 5 habitatge, un percentatge absolutament desproporcionat que convertirà Barcelona en un infert fiscal per a qualsevol iniciativa de promoció d'habitatge, inversió o lloguer. Saben què passarà si s'aprova? Les conseqüències seran l'encariment del lloguer i l'aniglació de l'oferta. El que no diuen els comuns és que aquestes mesures no afectaran els grans tenidors, sinó que acabaran recaient sobre els llogaters i sobre la classe mitjana. Quan apuges impostos, A qui té habitatges de lloguer, aquests costos es traslladen als preus i és el jove que busca pis que ho paga. A més, penalitzar la inversió en habitatge només provocarà que hi hagi menys oferta, menys rehabilitació i, per tant, més pressió sobre els preus. Aquest model ja ha fracassat. El que proposen avui és una còpia encoberta del model de la seva antecessora, la senyora Ada Colau. Més impostos, més intervenció i, per tant, menys habitatge i menys llibertat. Però nosaltres no ens limitem a criticar. Ja vam presentar un conjunt d'al·legacions a les ordenances fiscals del 2025 amb propostes concretes per allò de la pressió fiscal. Per exemple, la reducció del tipus general de l'IBI del 066 al 061 per compensar l'abús fiscal dels darrers anys, l'eliminació del recàrrec metropolità que representa una càrrega afegida injusta, bonificacions per a famílies nombroses i monoparentals, subvencions per a veïns afectats per a obres de llarga durada i mesures per evitar l'increment de l'IBI a hotels i infraestructures turístiques per no posar en risc llocs de treball ni la competitivitat de la ciutat. No es pot governar a cop d'impost, no es pot seguir demonitzant la propietat privada ni utilitzar la fiscalitat com una eina de càstig etològic. Votarem en contra.

Moltes gràcies, regidor Senderos.

Gràcies, alcalde. Per frenar les poblacions, als comuns se'ls acudeix la brillant idea de pujar a l'idi. Durant el seu govern han destrossat el mercat immobiliari. No han construït ni el 2% del que va prometre Colau quan va pujar al poder. El seu odi contra la classe mitja passa per destruir el patrimoni que la gent amb esforç es podia construir. El que volen és que la gent no sigui propietària. Volen que paguin un lloguer de pervida i visquin en guetos. Si no fos així, reconeixerien el seu fracàs en matèria d'habitatge i rectificarien. Però el seu orgull ideològic és la fam del poble. Ens diuen aquí que les famílies de rendes mitjanes i baixes han baixat el seu poder aquí, si diu. Vostès han estat governant i governen l'Estat a diverses regions i municipis importants i es volen desentendre d'un problema del qual han estat còmplices. Fa anys, les famílies de rendes baixes espanyoles eren ajudades pels serveis socials. Avui dia, en canvi, amb les seves polítiques de fronteres obertes i de totes gratis, han aconseguit que la família de renda baixa espanyola s'elevi fins a la classe mitjana, encara que només a ulls clar dels serveis socials és a dir. I per tant, que els recursos públics passin a gent novinguda i legalment. Això de forma desproporcionada i abusiva es tradueix en que les famílies baixes i mitjanes espanyoles no reben ajudes, ajudes que necessiten i que mereixen per ser part de la contribució del nostre país. Els que reben la gran part dels ajuts, com les escoles, l'access a l'habitatge protegit i les paguetes són il·legals que empadronen per donar els seus diners a tort i dret. I els condemnen a no treballar perquè també s'han corregat els salaris dignes anant en contra de les primers i de qualsevol emprenedor. Però centran-nos en aquesta proposta. Ho posem en contra perquè només serveix perquè l'Ajuntament recapti més i perquè ho destini a països africans i al mig orient a aplicar objectius en perspectives de gènere i amb més despesa a sindicats i propaganda al govern municipal. No serem còmplices d'aquests fiscals, els barcelonins. Hem repetit moltes vegades les claus de l'èxit per baixar els preus de l'habitatge, alliberar el sol, que es construeixi habitatge públic assequible, sempre amb opció de compra i que es reguli l'entrada migratòria. No es pot consentir que s'empadronin, com hem sabut, milers de persones en un mateix immoble. Sempre que hem presentat nosaltres iniciatives per reduir la càrrega fiscal de l'IBI a famílies sombroses, monoparentals o en casos d'ocupació il·legal, ens han votat en contra perquè no volen la propietat privada. Volen una societat on tots siguin iguals però iguals de miserables. I a més, transaccionen amb el Partit Socialista que desgoberna aquesta ciutat i retiren això de lleugerir la càrrega impositiva a propietaris d'un sol habitatge. És a dir, això es resumeix a cobrar més a uns i que ningú no vegi regeixat els seus impostos. No intenteu enganyar-vos. Volem que tinguem en contra amb més raó després de la transacció. Gràcies.

Molt bé, tinen baix tres minuts.

Sí. President, L'equip de govern, en aquest cas, respecte a aquesta proposta, votem la part resolutiva. Els antecedents és una argumentació que pot tenir cada un dels proponents. Però, dit això, crec que la proposta i la transacció reforça l'autonomia municipal, que és el que a nosaltres ens interessa, i també obre el camí a estudiar rigorosament una proposta fiscal, tal com ha dit el representant dels comuns, d'obrir un camí d'estudi des del punt de vista fiscal i no hi ha cap problema per la nostra part. Amb l'esmena, el que fem és fugir de presentar un model de reforma fiscal predeterminat. I el que fem és reclamar a l'Estat que produeixi aquesta modificació i ens obrim a estudiar aquesta modificació sempre i quan puguem mantenir el reequilibri fiscal de l'IBI en aquesta ciutat. Algunes reflexions que sí que voldria compartir. El problema de l'habitatge a Barcelona no va lligat tan sols a la propietat, va lligat a l'oferta. Va lligat als preus i va lligat a l'oferta de lloguer. I ens trobem que per poder existir, perquè hi hagi un mercat de lloguer, ha d'haver-hi propietaris que posseixin més d'un immoble. Amb la cosa hem de tenir en compte, quan fem aquesta modificació, si ha d'haver-hi incorporat algunes altres modificacions legislatives, perquè si no ens podem trobar que el propietari d'un immoble que li incrementem a l'IBI el traslladi directament aquest cost al lloguer. cosa que es pot produir depèn de les clausles contractuals que puguin tenir cada un d'aquests immobles o que pugui vendre directament el seu immobile. Per altra part, s'ha de tenir molt en compte els elements d'errors o d'oblicitats o frau que es pot produir. Què és una persona que té dos immobles? Quin és el primer immobile? El més car o el més barató? Hi ha diferents elements que hem d'intentar discutir. I, finalment, que la proposta ha de ser clara per evitar problemes de gestió dins de l'àmbit fiscal. Estem parlant d'un impost que té molta fermesa, que ha estat desenvolupat durant molts anys i que a dia d'avui és una peça fonamental de l'estructura fiscal dels ajuntaments. Per altra part, també hauríem de considerar la coherència en la definició d'un gran tenidor. La llei ens diu el que és un gran tenidor. I en aquest cas el que estem fent és que la persona que ja té un segon pis ja té un impacte fiscal. Hem de valorar-ho des d'aquest punt de vista. I finalment també hem de valorar quin és l'import econòmic que representa. Jo ara no vull entrar en un debat de números. Com que hem dit, cobrem un estudi. dins de l'estudi veurem quins són els elements bàsics sobre l'impacte fiscal que es produeix, sigui en benefici o sigui també des del punt de vista de recaptació o d'imposició excessiva que es pugui arribar a produir. En tot cas, reiterem que compartim l'ideari de la proposta des del punt de vista de la seva resolució, no el que és l'estructura, i agraïm també la transacció perquè l'estructura fiscal es retira, i lògicament crec que la proposta reforça el que és l'autonomia fiscal del municipi, de l'Ajuntament de Barcelona, i ens permet obrir un àmbit d'estudi que crec que pot ser interessant. Votarem favorablement a la proposta.

Gràcies.

Sí, moltes gràcies. Bé, no m'estranya que Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox votin en contra d'aquesta proposició, com tampoc em va estranyar veure'ls aquesta mateixa setmana votant el mateix contra rebaixar la jornada laboral de les persones treballadores. Són els que s'omplen la boca de fer rebaixes fiscals però s'amaguen i no diuen la veritat, només els rics. Només volen que treballin menys els rics, que paguin menys impostos els rics, però quan es tracta de donar suport a la classe treballadora, a la gent que més ho necessita, llavors estan en contra. Aquí queden retractats, perquè el seu model és més el del senyor Montoro, el de fer rebaixes fiscals amb el suport de Junts per Catalunya, per exemple, aquí, els gasistes. Els gasistes, ja sabem per què. Per tant, no ens estranya la seva posició. Agrair la transacció del Partit Socialista. Jo ja sap que no comparteixo aquesta màxima que el problema és l'oferta. El problema és de regulació, senyor Valls. El problema és de regulació. A Barcelona, com a molt, podem créixer 35.000 pisos. Per tant, mai resoldrem per la via de l'oferta el problema de l'accés a l'habitatge. Ho resolem... regulant, incentivant que no hi hagi especulació i fent normes contundents en aquest sentit. En tot cas, jo només li prego que assumeixi aquesta majoria d'esquerres que avui s'ha donat amb aquesta proposició i que puguem debatre de tot això perquè la modificació de l'IBI també és la solució i el camí per entomar aquesta crisi de l'habitatge que tenim a Barcelona.

Gràcies.

Gràcies, alcalde de Barcelona. La renda que pot generar un segon habitatge pot suposar la diferència entre arribar a un alt salari de referència metropolità i vostès es plantegen la possibilitat de penalitzar fiscalment els que tenen un segon habitatge.

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el Grup Socialista i el vot en contra de Junts per Barcelona, PP i Vox.

Molt bé, moltes gràcies. Doncs ara passem ja als precs.

Els precs, alcalde.

Tots previnguts.

Bon dia. Avui presentem un prec que és un clam... Té la paraula la regidora Transila Mila.

T'he mirat perquè no sabia amb qui parlava i ara ho hem deduït. Té la paraula la regió de Francina Vila.

Avui presentem un prec que és un clam de ciutat, un crit davant el desgovern que pateix Barcelona en matèria de mobilitat perquè la situació és insostenible i vostè, senyor alcalde, n'és el màxim responsable. 170 obres simultànies, els principals eixos de la ciutat. De fet, vostè ha decidit continuar el model dels comuns, un model de pedaços, d'obres mal planificades, de carrils, busos eliminats i de caos permanent. La ciutat s'ha convertit en un laberint, mobilitat col·lapsada, ineficient, injusta, injusta per la gent gran, per les persones amb mobilitat reduïda, per tots aquells que hem d'agafar el transport públic cada dia. Segons TMB, més de 12 milions d'hores de retard acumulades en bus cada dia. Segons el RAC, 63.000 hores perdudes cada dia als accessos de Barcelona, és a dir, 160 milions d'euros anuals en cos social, pel col·lapse de les rondes, que és el fracàs de Rodalies. I vostè què fa, senyor Collboni? Què fa com a alcalde de la ciutat, com a president de l'àrea metropolitana? res de res. Per això avui presentem aquest PREC, que el que demana és lideratge institucional per part seva, coordinació tècnica per part seva i respecte per la ciutadania. I per això demanem aquest pla de xoc, que ha de contenir un pla de xoc de la mobilitat, que ha de tenir en compte un centre de coordinació d'obres i mobilitat amb un sistema de monitoratge a temps real, la preservació dels carrils bussos, un grup de treball amb tots els agents implicats i defensant amb força per part seva el traspàs complet de rodalies a la Generalitat de Catalunya. perquè sense rodalies no hi haurà una mobilitat metropolitana possible.

Gràcies, regidora. El Ceres que ens demana i fa una sèrie de reflexions que compartim en el fons i en mesures que ja estem adoptant com a govern. Efectivament, com tots els governs, estem en un període àlgid d'obres. Jo, com a alcalde, demano d'entrada disculpes per totes les molestes que puguin causar els nostres concitadans, però tothom sap que les obres són millores i que les obres es fan a fi de bé per millorar la ciutat. Tant des del punt de vista de les infraestructures de transport públic, que no depenen necessàriament de l'Ajuntament, com són les obres... llargament esperades de les línies 8 i 9 com a infraestructures de verd urbà o d'aprofitar el subsol per implementar la nova xarxa freàtica i sumar nous col·lectors, com també estem fent en aquests moments. I, evidentment, fent les grans obres de transformació, que normalment ultrapassen un mandat, a vegades dos i fins i tot tres, com és la Nova Rambla, la Nova Meridiana, la cobertura de la Ronda de Dalt, la renovació per motius de seguretat del túnel de la Rovira i, evidentment, del manteniment integral de moltes petites obres que en aquest moment s'estan fent a la ciutat amb un objectiu que és millorar la qualitat de l'espai públic. Som una ciutat que té 4.600 carrers i en aquests moments hi ha una afectació a l'entorn, sempre ho diem, va variant de 200 obres. I per tant, jo crec que l'expressió congestió estructural crec que és una exageració. Vostès han governat i han fet obres també importants a la ciutat i saben que això sempre té una afectació a la mobilitat. Des d'aquest punt de vista jo vull transmetre la tranquil·litat que aquest centre de coordinació que demana d'obres i mobilitat ja existeix. Ja existeix i funciona, és un espai de coordinació que efectivament durant algun temps no havia funcionat en el passat però que es va reactivar, aquesta Comissió d'Obres i Mobilitat, que és un òrgan d'alt nivell executiu que serveix per fer el seguiment i la coordinació de totes les actuacions d'obres de l'espai públic. i que té una paradoxitat en aquests moments mensual, però que es reuneix quan hi ha alguna afectació important. I després hi ha un segon àmbit de participació, que és el Pacte per la Mobilitat, del qual vostès en són membres, com totes les entitats de les que formen part i que vostè menciona a la seva proposta. Nosaltres hem parlat amb alguna d'aquestes entitats, li hem preguntat si tenien interès en crear un altre òrgan més, i ens ha dit que no. Ens ha dit que per això és del Pacte de la Mobilitat, per això es va crear, per això funciona, i per això és plenament útil participar-hi.

Si nosaltres no demanàvem crear un nou òrgan, sinó un pla de xoc liderat per vostè que amb els instruments que ja té resolgui la situació que estem patint a la ciutat de Barcelona. El govern darrerament es passa el dia demanant disculpes. Nosaltres no li demanem que demani disculpes, sinó el que demanem és que no eviti les responsabilitats, que es posi al capdavant dels problemes i que doni solucions. No s'hi val recitar a tot el llistat que li deuen haver passat o que s'ha fet vostè mateix i mirar cap a una altra banda amb cofoïsme, sinó el que he de fer és ser conscient del que passa cada dia per entrar i sortir a la nostra ciutat de moltes persones que hi treballen, que hi viuen i que hi fan vida. No n'hi ha prou en demanar disculpes. La realitat de milers de barcelonins i barcelonines és que la mobilitat a la ciutat està col·lapsada, que és lenta i que és fustrant. I això té un impacte econòmic, però també en la salut de les persones. I aquesta mirada també l'ha de tenir i, sobretot, protegir el que és el transport públic i el servei concret d'autobús. Barcelona no necessita més propaganda, no necessita més titulars, sinó que necessita solucions reals pel seu dia a dia.

Tothom pot entendre, regidora, que les obres sempre afecten la mobilitat, sempre ha estat així, i les obres, l'avantatge que tenen és que hi ha un dia que s'acaben, i quan s'acaben tenim una ciutat millor. Moltes gràcies i no accepto el PREC. El PREC que formula el grup de Junts al Tirembatge.

Sí. Gràcies, president. Sí, senyor Baller, les dades sobre fets delictius que ens han explicat aquests últims dies després de la celebració de la Junta Local de Seguretat indiquen això, com abans ja ens hem referit, una disminució d'un 8% dels delictes en general i d'un 6,8% en concret dels furs i també d'alguns robatoris amb intimidació. Malgrat que aquestes són bones notícies parcials, puntuals, continuem patint una situació global negativa i ho diem molt clarament negativa d'inseguretat a la ciutat de Barcelona i es manté també una preocupant percepció d'inseguretat d'entre la gent. Seguim amb les percepcions de la gent. La gent es troba insegura. Sembla perquè ho hem estat escoltant abastament aquests últims dies, que les estadístiques de les quals hi ha dubte bastanta gent vagin per un costat i la realitat percebuda vagi per un altre costat, sense oblidar, i això se'n parla poc, que el 80% de les persones que són víctimes d'un fet delictiu no el denuncien. Tinguem present aquestes dades perquè són clarament distorsionadores de les estadístiques oficials. Amb aquest prec li demanem, senyor Valle, senyors del govern, tres coses concretes que reconeguin aquests problemes d'inseguretat competitiva de Barcelona i especialment a Ciutat Vella, on el 43% de la seva població admet que aquesta situació és preocupant i és molt negativa, d'acord amb el baròmetre municipal oficial de l'Ajuntament de Barcelona. També demanem que hi hagi un augment de dispositius en els punts més conflictius de la ciutat per prevenir i dissuadir que això és important, a part d'actuar a reacció, i en tercer lloc, que donin un suport clar a les modificacions legislatives que s'estan tramitant al Congrés dels Diputats en qüestions tan importants com, abans he dit també, que són la multirrenciència delictiva i les ocupacions delinqüencials, que són iniciatives legislatives impulsades pel grup parlamentari, entre altres, de Junts per Catalunya. Moltes gràcies.

Sí, a vegades penso que li sap greu que les dades siguin bones. insisteixen en donar una visió que ja l'hem donada abans en la moció que hem discutit del Partit Popular, aquesta visió catastrofista de la ciutat de Barcelona. La Junta de Local de Seguretat, ho hem dit abans, va tenir la constatació que la millora de la seguretat a Barcelona es va consolidant. I no és acceptable que vostès, com altres grups d'aquesta cambra, presentin la ciutat com sotmes el crim. Aquesta no és la nostra realitat com a ciutat i vostès ho saben i voldríem que ho reconeguessin. Des de l'inici del mandat ens vam fixar un full de ruta que ens permetés anar treballant en cadascun dels àmbits que en major mesura incideixen la inseguretat, la lluita contra la multa incidència, el tràfic i consum de drogues, la presència d'artes blanques o la violència vers les dones. Quan vàrem arribar al govern municipal vam reconèixer que tenim un programa d'inseguretat i ens vam posar a treballar. I sembla que vam encertar les estratègies. Més i millor col·laboració entre els costos policials, més presència al carrer de les policies, més suport del sistema de justícia, millora de la col·laboració amb la Fiscalia i reforç material i personal de la Guàrdia Urbana. Avui Barcelona és més segura que fa 10 anys i tot tenir 125.000 habitants més i 100 milions més de visitants i un 25% d'increment de l'activitat econòmica. Aquesta és una dada que vostès obliden i que hem d'insistir-hi. Les xifres paren per si soles, Barcelona millora, hem reduït un 8,8% dels delictes totals respecte al primer semestre de l'any passat, una baixada del 9,9% dels surts i un tot un seguit d'altres xifres a la baixa que consolidin una tendència clara de disminució de l'activitat delictiva a Barcelona. Dit això, no veixarem la Guàrdia. Encara hi ha qüestions per resoldre, com la xacra de la violència de gènere, i en aquest àmbit hem de posar en valor la denúncia per fer visible l'impacte d'aquest tipus de fet i la importància de denunciar els seus agressors i la resposta d'acompanyament a la víctima com fem. La lluita contra la monocidència avança amb més jutjats, accés al SIRAC i una nova unitat específica de la Guàrdia Urbana escrita a la Fiscalia. Crec que és una magnífica notícia que la Fiscalia hagi fet confiança a la Guàrdia Urbana per crear una unitat escrita en la mateixa Fiscalia Provincial. I la col·laboració amb Mossos és diària i efectiva amb patrulles mixtes i dispositius conjunts allà on és més necessari. En definitiva, Fa dos anys que ho hem de terme a polítiques valentes i efectives que ara donen fruit. En cap cas, baixarem la Guàrdia, ja que ens trobem en un moment clau en què cal continuar mantenint l'atenció per reduir l'activitat delictiva al mínim. Per tant, els demanem que posin en valor la bona feina que es fa des de la Guàrdia Urbana, la resta de coses de sobretat i serveis públics. Les xifres avalen la gestió i continuarem treballant en aquesta línia. No acceptem el seu pre, que ens demanen reconèixer un fet en base a una premissa tan denciosa, acabo ja. Amb les dades a la mà, podem afirmar que Barcelona és una societat més segura ara que a l'inici del mandat i que el que cal és seguir millorant en la confiança de la ciutadania tal com ha començat a manifestar el baròmetre i l'enquesta de victimització.

Si no ens ha sentit melodit, senyor Valle, respecte al tremendisme i al catastrofisme, no sé per qui parla, per nosaltres no. És ser catastrofista dir que en deu dies hi ha hagut un assassinat i tres homicidis a Barcelona? És catastrofista això? Les agressions sexuals han augmentat un 17% aquest primer semestre? És catastrofista reconeixer aquest 17%? Els incidents a Mar de les Blanques, un increment del 38%? És catastrofista acceptar aquesta realitat? Els delictes relacionats amb la droga, 20% d'augment? És catastrofista dir això? La preocupació dels jossos policials respecte a l'ús i la tinença d'armes de foc, que no en parlem, és catastrofista dir això que ho diuen a les policies? Moltes gràcies. Reconeguin la situació perquè així no anem bé. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Seguim a la... Sí, però no té temps. Formula, és brec, va ser en comú la regidora Santa, l'alcalde.

Sí, alcalde. Com molt bé sap, el català és una llengua viva, és font de cultura, espai de trobada i de benvinguda. I el català és una eina fonamental per a la igualtat d'oportunitats. Malauradament, les dades ens mostren una davallada continuada en el seu ús. Només el 36% dels barcelonins té avui el català com una llengua habitual. La dada més baixa en dècades. I sabem que més de 20.000 persones han quedat fora, han quedat sense plaça en els cursos de català de l'any anterior. Per això... aquest PREC. Un PREC perquè el govern municipal concreti polítiques específiques per defensar el català i, sobretot, per garantir-lo com un dret.

Bé, li avanço que accepto el PREC i estic completament d'acord amb la diagnosi, però li faig una puntualització. Jo els demanaria que, quan facin dades, preguntin a les fonts. I el Consorci de la Generalitat de Sol i Ligüística diu que places sense atendre han estat 8.438. 8.478 a la ciutat de Barcelona. Ens demanen ampliar places, unes places que no s'han ampliat en els darrers 10 anys, inclòs a l'etapa que vostès estaven al govern municipal. Tot i així, li accepto el PREC.

La dada de les 20.000 places, alcalde, és de Catalunya i, per tant, la capital pot tenir un paper central en aquest sentit. En tot cas, jo li faig aquest PREC i li agraeixo molt que l'accepti perquè els drets, com és el parlar català, es defensen amb accions concretes, no?, no només nomenant comissionats o, en aquest cas, comissionada. Miri, vostè sap que jo soc nascuda a Lleida però criada a Tamarit de Llitera, un poble de la Franja d'Osca. I sap per què jo i els meus amics, per exemple, sabem parlar i escriure el català? Doncs perquè els nostres municipis, els de la Franja, precisament van apostar per ensenyar-los a les escoles, malgrat no estaven reconeguts en la llei. I també perquè va haver-hi un president socialista, Marcelino Iglesias, nascut a Bonança, també en un poble de la Franja, precisament que va reconèixer per llei el català. I per tant va ser un socialista valent, ben ubicat culturalment, que entenia precisament aquest valor del català. Perquè per acabar amb els discursos d'odi no hi ha millor recepta que la garantia dels drets culturals, dels drets lingüístics i de l'equitat. Aquesta és la recepta. I acabo amb una reflexió de final de curs, també alcalde, perquè acaben el curs amb errors molt greus en la nostra ciutat, per part del seu govern. Perquè davant de l'espectacle grotesc que vam viure sobre el català, no sobre aquella obra de teatre que denunciava tot el contrari del que passa a la nostra ciutat, vostès què vam fer? Mirar cap a un altre costat. Perquè davant que un regidor del seu equip de govern tilli denassis a les associacions esportives, vostès reaccionen amb una disculpa i poc més. Davant de docentes braçoleres que es queden sense feina per la seva incompetència, què fa el govern? Doncs un regidor fa burla. Jo només li prego, acabo amb un altre prec de final de curs, que aquest agost serveixi perquè la S de socialista torni a significar alguna cosa per vostè, senyor Collboni.

És una curiosa forma de defensar el català, parlar de tot menys del català en la seva segona rèplica. No passa res, són tècniques parlamentàries que es fan servir, cap problema. Jo continuaré parlant del tema que vostè em demanava per dir-li que al curs vinent, 25-26, seguirem incrementant i tindrem l'oferta de cursos més alta de la història. passarem de 1.339 a 1.509 en un total de 170 cursos més que el curs passat, és a dir, pràcticament 4.000 places més. I, òbviament, ja que parla de socialistes agosarats o visionaris o que estan a l'avantguarda, aquest govern és el govern que per primera vegada a la història democràtica de Barcelona, amb un acord amb Esquerra Republicana, ha anomenat una comissionada per l'ús social del català. i hem tingut governs del PSC, governs amb coalició d'iniciativa, amb presència d'Esquerra Republicana, fins i tot governs de Convergència, i miri per on és la primera vegada que existeix aquesta figura política. I ho és perquè, efectivament, hi ha un problema d'ús social de la llengua, sobretot entre la gent més jove i sobretot a les xarxes socials i als entorns audiovisuals. I aquest govern el que ha acordat amb Esquerra Republicana és no només posar en marxa aquest anomenament amb una activista cultural com és Marta Salicru, sinó que a més a més desenvoluparem Un conjunt de polítiques que estan dotades econòmicament, creant una fàbrica de continguts digitals audiovisuals en català per impulsar la creació i fomentar la llengua, especialment entre els menors de 35 anys, i posar en marxa una oficina de la llengua catalana, que tampoc existia, per pensar, desenvolupar i avaluar accions que fomentin l'ús social de la nostra llengua a la nostra ciutat. Moltes gràcies. I ara passem al següent. que formula el regidor Rabassa a la tinenta Bonet, si no tinc mal entès.

Bon dia. Les dades de l'últim informe de seguiment de l'ordenança de convivència ho deixen ben clar. Les denúncies ciutadanes per problemes amb habitatges d'ús turístic ja són les més nombroses de la ciutat. per sobre fins i tot d'aquelles relacionades amb l'espai públic. La convivència amb els pisos turístics és pitjor que la convivència a l'espai públic. Estem parlant de 1.508 incidències només el 2024 i que s'ha incrementat un 50% respecte al 2023 i la tendència creix. Els demanem més inspecció, més sancions, protocol per reduir aquests conflictes i més fermesa amb propietaris que alloguen habitatges de manera legal o il·legal per a ús turístic.

Gràcies, senyor Rabassa. Ja li avanço que acceptarem el projecte. De fet, tot el que vostè demana ja ho estem treballant. Crec que en el control dels pisos turístics, tant pel que fa a la convivència com a l'activitat il·legal, ens hi trobarem sempre. Hem reconegut des del primer dia la bona feina que es va fer el passat mandat en relació a aquest tema. El Pauat va ser una bona eina, malgrat el buit legal que no van preveure i que els va obligar a atorgar llicències a contracord. Tots ho sabem, però també valorem molt positivament l'equip d'inspectors de pisos turístics, sense cap mena de dubte. Tant que hem decidit duplicar els recursos que dediquem a la inspecció perquè sabem que és imprescindible per acabar amb l'activitat il·legal. Ja tenim els protocols clars per poder gestionar les queixes i els conflictes de convivència que sorgeixen, però més enllà de la reacció, crec que és important explicar que l'operativa de detecció de pisos il·legals que tenim avui ens permet avançar-nos a la queixa. Perquè no és cert, i vostè ho sap perfectament, que no estiguem impulsant sancions efectives contra els habitatges d'ús turístic il·legals, Quan detectem un anunci sense llicències, obrim immediatament l'expedient sancionador que pot comportar, que comporta de fet, multes d'entre 60.000 i 600.000 euros per qui el publica. Aquesta és una política implacable contra l'oferta il·legal i la duem a terme amb contundència. I pel que fa a les plataformes com Airbnb, continuem sent igual d'exigents que vostès ho van ser en el passat. I quan diem que no tolerem la complicitat amb la il·legalitat, ho fem el més alt nivell. L'alcalde mateix hi ha reunit per poder deixar clar aquest missatge. Si Airbnb ha relaxat el ritme de retirada de denúncies il·legals no és perquè els falti pressió, perquè li ben asseguro que la tenen, sinó probablement perquè saben que a Barcelona l'any 2028 ja no hi haurà més pisos turístics. Per tant, senyor Rabassa, crec que no ha d'intentar fer batalles on no n'hi ha.

Resider Rabassa.

Bé, li agraeixo l'acceptació del PREC, malgrat que el que cal són mesures més efectives perquè no està funcionant tot això que vostès ens estan dient. Em sembla que aquell termini de 15 dies que vostè va donar a Airbnb o l'alcalde ja ha passat, no en sabem res. La Comissió d'Economia d'aquest mes de març va reconèixer amb el vot favorable del PSC que a Barcelona... havia arribat ja al límit de turistes. Si ha arribat al límit de turistes, i això ho deien el mes de març, obliga a polítiques actives per reduir-los i per minimitzar allò que en diem les externalitats negatives o que podrien parlar directament dels problemes del turisme massiu que vostès segueixen encara promovent, per molt que diguin, el contrari. A més a més, en paral·lel el govern vol reformar l'ordenança de convivència per castigar més l'ús de l'espai públic però ignora els impactes que es produeixen dins de l'espai privat que són moltes vegades més greus. Els propietaris dels allotjaments turístics legals o il·legals queden fora del Pla Andressa. El que els demanem és quelcom que els agrada molt, que és que andressin, que andressin el turisme, que andressin tots aquests propietaris que fan el que no han de fer. I els demanem que... aquestes polítiques siguin realment efectives i si la tendència a data d'avui, segons l'informe que vostès van presentar, és a l'alça, esperem que en algun moment també sigui a la baixa. Però menys obsessió per tot allò que està passant a l'espai públic i plantegin-se també què és el que provoca la indústria del turisme. Benvingut tot el que vostè ens ha explicat. No és suficient. Les dades ens diuen que es necessita molt més per poder viure en els barris allà on hi ha habitatges turístics majorment il·legals.

Sí. En matèria de pisos turístics, li repeteixo el nostre model i el seu és idèntic. Posar fi a l'activitat il·legal i protegir el dret del descans i a l'habitatge. Per tant, insisteixo, no facin guerres, no intentin fer guerres on no n'hi ha. Nosaltres seguim executant aquest mateix model, però, a diferència, hi hem abocat més recursos. N'hi haurem d'abocar més, sens dubte, perquè aquesta és una feina que s'ha d'anar ajustant cada dia en funció de la pressió que hi ha, però no dubti que aquí ens hi trobarem. I ens hi haurem de trobar, a més a més, també amb la regulació.

Doncs seguim amb el preg que formula Esquerra Republicana el regidor Mercè, senyor regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Fa gairebé 30 anys, a la conferència celebrada a Barcelona, a la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, a l'Iniciativa del Pen Club, i el Siemen, amb el suport de l'UNESCO, es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, una eina de referència per a la societat civil per reclamar els drets lingüístics per als parlants de totes les llengües en peu d'igualtat. Deia que en l'àmbit públic tothom té dret a desenvolupar totes les activitats en la seva llengua, si és la llengua pròpia al territori on resideix. Un principi que veiem al nostre dia a dia que és àmpliament vulnerat i que es nega sovint a les persones catalanoparlants. De fet, entre els mesos de gener i juliol del 2024, l'Agència Catalana del Consum i la Direcció General de Comerç de la Generalitat van dur a terme actuacions d'inspecció i control respecte a obligacions lingüístiques. Un 48% dels comerços inspeccionats, és a dir, 874%, vulneraven els drets lingüístics de les persones catalanoparlants. De fet, també l'enquesta d'usos lingüístics de la població del 2018 ens mostrava que el 40% d'establiments comercials barcelonins no utilitzaven mai el català a l'hora d'atendre els seus clients. I també tenim les dades recents de les discriminacions elaborats per l'informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona. No vull entrar en el cas de... l'obra de teatre que es va representar perquè ja en vam parlar prou però sí que és una mostra del que passa a la ciutat és una mostra de com es tergiversen els missatges i de fet es mostren al revés del que és la realitat fa unes setmanes una dona perdó la setmana passada una dona denunciava a les xarxes socials que havia estat tillada racista a la piscina del 120 del club per haver demanat al monitor que li parlés en català i això és conseqüència també de tot el que comentava ara Per tant, què proposem? Proposem que en aquest context de vulneracions de drets és fonamental que l'Ajuntament es doti d'una eina que permeti a la ciutadania de manera ràpida i senzilla, a través d'un formulari digital, comunicar situacions en què s'hagin vulnerat els drets lingüístics, fer arribar suggeriments i també demanar informació sobre els seus drets lingüístics.

Gràcies. És una idea oportuna, regidor, i per diverses raons. La primera és perquè en el context d'una progressiva reducció de l'ús social del català, les situacions de discriminació i la percepció i la realitat d'aquestes situacions lingüístiques solen augmentar. I en segon lloc, perquè una bústia permet objectivar i tractar amb major claredat situacions, actes o declaracions que poden significar una greuja inacceptable per l'ús legítim i complet del català. Convé, però, crec jo, dotar aquesta bústia d'uns paràmetres d'actuació que siguin equànims, basats en el marc legal existent i fora de tota visió ideològica. Votarem a favor, òbviament, i encoratjarem, o li demanarem ràpidament, a la recentment creada comissionada de política lingüística perquè ho posi en marxa la major brevetat possible.

Gràcies. Agraïm l'acceptació del PREC. L'única visió ideològica que hi ha darrere d'aquest PREC és la no vulneració dels drets de les persones i, per tant, aquest és l'únic objectiu que persegueix.

Gràcies.

Regió de Mercè. Cap problema, no cal afegir res.

Molt bé, doncs seguim amb el següent prec que formula el Partit Popular, el regidor Cidera, l'atinent Abonet.

Gràcies, alcalde. Barcelona compta avui amb 270 quilòmetres de carrils bici. És una xifra certament considerable, però cal fer-nos una pregunta fonamental, senyor Abonet. Es construeixen bé? S'utilitzen de manera eficient? Segons el darrer baròmetre del RAC, només el 7% de la mobilitat a Barcelona es fa amb bicicleta. tot i que els carrils bici ocupen el 16% de l'espai viari. A més a més, en el darrer any, l'ús de la bicicleta ha caigut en un 6% respecte de l'any passat. Això no són xifres menors. En alguns punts de la ciutat, la desproporció és certament flagrant. A la Via Augusta, per exemple, el carril bici ocupa el 21% de la calçada, però només hi passen 42 bicicletes per hora. Estem parlant d'una via clau, connexió amb el túnel de Vallvidrera, la Ronda de Dalt i tota la zona escolar de Sarrià. El mateix passa al carrer Ganduixer, amb un 17% de l'espai per un 4% d'ús, o l'avinguda Paral·lel, on s'hi destina un 20% de l'espai per només un 7% d'ús. Mentrestant, veïns i veïnes, hem de travessar molts carrils bici per llançar la brossa a les escombraries, o ens trobem que quan baixem de l'autobús baixem directament a sobre d'un carril bici per on passen bicicletes, posant en perill la vida no només dels ciclistes sinó també dels vianants. Des del Partit Popular creiem que això és un desgavell, que és un perill evident pels veïns i per les veïnes de la nostra ciutat. I nosaltres no qüestionem els carrils bici com a concepte, el que qüestionem és una implantació idealitzada desconnectada de la realitat i sense criteris tècnics sòlids. Per això, demanem que el govern impulsi una auditoria tècnica integral de tota la xarxa de carrils bici en 5 objectius. Avaluar l'ús real de cada tram, identificar incidències, mancances i conflictes, arreglar també aquests cargols que hi ha quan surt la peça de goma i que posa en parir realment la vida dels ciclistes, proposar millores de reconfiguracions, revertir també trams infrautilitzats si cal, analitzar casos fregants com el d'Avi Agustà Gonduxer i garantir el manteniment periòdic i adequat per evitar situacions de risc pels usuaris i els vianants.

Gràcies, alcalde. Senyor Cirera, permeti'm començar dient-li que l'observació, l'anàlisi i la millora contínua de la xarxa de carrils bici a Barcelona és una tasca permanent que du a terme l'àrea de mobilitat de l'Ajuntament amb rigor tècnic i amb una clara voluntat de millorar la mobilitat sostenible a la nostra ciutat, en aquest cas concret de la infraestructura ciclista de la ciutat. i per fer-ho disposem de dades contrastades. Parlo de 370 punts de comptatge automàtic repartits per la ciutat que ens ofereixen informació permanent de l'ús real dels carrils bici. Aquests comptadors ens indiquen que, a diferència del que afirmava vostè, L'ús dels carrils bici a Barcelona no només es manté, sinó que ha registrat un augment respecte a l'any anterior, d'un 17% concretament. En el cas concret dels carrils de Via Augusta i de Ganduxer, les dades de comptatge mostren una utilització significativa, molt per sobre del que es podria considerar, com vostè apunta, en els atesos del seu prec residual. De fet, aquests trams han experimentat un augment durant l'últim any. Més dades, l'enquesta de mobilitat de dies feiners de 2024 apunta també a una estabilització en l'ús de la bicicleta. I si parlem del bicing, aquesta setmana justament anunciàvem que hem assolit els 100 milions de viatges acumulats amb una mitjana d'1,5 milions de viatges mensuals. Per tant, com veu, un recull de dades que contrasten amb les que vostè es referia al seu PREC. Nosaltres, evidentment, no podem fer una altra cosa que seguir treballant amb les dades oficials i, sens dubte, amb la voluntat política d'incrementar i de millorar la xarxa de carrils bici que té la ciutat de Barcelona. De fet, la voluntat del govern, com ja vam dir quan vam presentar El pla de carrils bici d'aquest mandat és ampliar la infraestructura, recosir la xarxa amb més connexions de carrils per facilitar els trajectes i millorar la xarxa existent, principalment baixant els carrils bici que hi ha en vorera a la calçada i segregats. En concret, construirem 12 quilòmetres nous de carrils bici i en millorarem 10 baixant-los de la vorera a la calçada. Per tant, senyor Sirera, de la seva proposta crec que es desprèn una voluntat de qüestionar la xarxa ciclista existent. No en tinc cap mena de dubte que així es llegeix no només en el seu text sinó en les seves paraules. Nosaltres no compartim aquest plantejament. Pensar en clau de futur no és restar espai a la mobilitat sostenible i, per tant, també a la bicicleta, sinó apostar per una ciutat on conviuen millor les diferents formes de desplaçaments. Per tant, no li acceptem el perill.

Tres segons.

Senyora Bonet, jo la convido a baixar-se del cotxe oficial i acompanyar-me amb bicicleta pels carrers bici i es donar a compte del que dic. Tinc gran raó.

Molt bé. Doncs següent prec a formular el senyor Cidera a l'alcalde.

Sí, senyor alcalde. En este ruego le pido que deje de contratar a dedo a empresas investigadas por corrupción.

Si pot explicar una mica en què consisteix la pregunta, Volprec. Dic que si pot explicar en què consisteix la pregunta.

Sí, senyor alcalde. Mire, usted lo sabe. En 2024, más del 83% de los contratos de este ayuntamiento se adjudicaron de forma directa. Hablamos de más de 5.800 contratos por casi 25 millones de euros. Y muchos de ellos... adjudicados a dedo a empresas investigadas judicialmente por corrupción. Ejemplo 1. Iniciativa Evans. Esta empresa ha recibido 17 contratos por más de 700.000 euros de este ayuntamiento, 12 de ellos a dedo, con descripciones contactuales imprecisas y opacas. Mientras usted contrata a dedo, esta empresa está pendiente de juicio por presunta corrupción en relación a la adjudicación y amaño de contratos públicos. Ejemplo 2. para que entienda lo que le estoy diciendo. Y Nipro, una empresa investigada por financiación ilegal del Partido Socialista de Cataluña en la ciudad de Tarragona. Y a pesar de ello, o quizás por ello, usted le ha dado a dedo ocho contratos menores en los dos últimos años, algunos de ellos claramente fraccionados para eludir la ley. Esto no es una anécdota, señor Coiboni, no es un caso aislado, es una forma de operar. es utilizar la contratación menor como una forma de beneficiar a empresas afines, algunas de ellas vinculadas a su partido político. Y esto no es solo un problema legal, es también un problema de decencia institucional. Porque cuando un ayuntamiento contrata empresas, como usted hace, bajo sospecha, lo que se erosiona es la confianza de los ciudadanos en las instituciones. Pero eso a los anchistas, como usted, Imagino que les preocupa poco. Por eso lo que le pido hoy, y sé que me ha entendido perfectamente en la primera pregunta, es que deje de contactar a dedo a empresas que están hoy investigadas por corrupción. Entiendo que usted ha querido que repetiera la pregunta para no tener otro turno de respuesta, pero creo que usted, yo y el conjunto de los ciudadanos entienden perfectamente lo que le estoy pidiendo.

Senyor regidor, compartim la importància de garantir que la contractació pública es faci amb transparència, amb exemplaritat i amb integritat. És la nostra obligació legal, també política i moral, i un deure ètic amb la ciutadania. Jo li faré a mans una nota jurídica que parla de la contractació que fa l'Ajuntament perquè vostè tingui tota la informació dels nostres serveis jurídics pel que fa a la contractació i a l'aplicació d'una lli de contactes de l'Estat, per cert, que va aprovar el govern del senyor Mariano Rajoy i d'un ministre, sap com es diu el ministre? Montoro. Montoro, es deia el ministre, que va fer les regles del joc que vostè ve aquí, diguem-ne que jo crec que en poc encert, deixo que li digui, perquè no entraré en el bucle del que vostè pretén que entri, és òbvi que no ho faré, però el que estem fent és aplicar les normes que va dictar el Partit Popular o que va promulgar el Partit Popular i el senyor Montoro com a ministre, I també ho deixo aquí. I també ho deixo aquí. Estan perfectes. Ja ho estem veient. Estan perfectes. Per tant, apliquem els criteris establerts a la normativa vigent, la llei de contractes del sector públic i veiem per què els procediments s'ajustin als estàndards ètics més exigents com marca també el nostre codi ètic. Compartim, per tant, la importància de mantenir aquests principis, que no només han de garantir una millor gestió dels recursos públics, sinó que també han de fonamentar la confiança en les institucions. La nostra resposta, per tant, també és clara des del punt de vista de la línia política que segueix aquest govern i que han seguit tots els governs de l'Ajuntament de Barcelona, que, per cert, han tingut molt poques irregularitats en tota la seva larga història. No sé si vostè pot dir el mateix. dels seus, vingui d'on vingui, amb la màxima transparència entre tots els nostres actes i així és com serà en el futur. I jo, perquè no quedi cap dubte, també li faré extensiu aquest informe jurídic que hem demanat sobre el que vostè concretament demanava en el PREC perquè no hi hagi cap dubte que procedim estrictament aplicant la legislació vigent i sense cap tipus de recansa ni de reserva. I seguim.

Ha consumit el seu temps, regidor. És que només vull saber si accepta o no accepta un PREC on se li demana que no contracti a dit empreses investigades per corrupció.

Següent pregunta. Esquerra Republicana a l'alcalde. He contestat. Gràcies, alcalde. Jo li diré més clarament, a la mesura en què el marc legal vigent ens permet aplicar aquests criteris de transparència, ho fem, evidentment. Per cert, una llei que van aprovar vostès i va aprovar el senyor Montoro. Esquerra Republicana.

Alcalde, vostè sap que l'educació de l'etapa 0-3 anys és clau pel desenvolupament de l'infant, esdevenint a banda, evidentment, una política fonamental d'equitat a la ciutat i de lluita contra la pobresa estructural. I és purament municipal. Barcelona compta amb una xarxa d'escoles bressol d'excel·lència que han sigut model de qualitat educativa i pedagògica a Europa. Però estic convençuda que també coneix i és conscient de les mancances d'aquesta xarxa. Una xarxa que només dona cobertura aproximadament al 50% de la demanda amb ràtios d'inflants molt elevades per les professionals, amb equipaments que es van envellint i amb condicions laborals de totes les treballadores, des de mestres, educadores, però també amb les cuineres, doncs condicions laborals molt precàries. Estem a la meitat de mandat i la veritat és que sempre que hem parlat de les escoles bressol de l'etapa 0-3 tant en plenari com en comissió ha sigut bàsicament perquè des de l'oposició o perquè el grup precisament d'ERC que represento li hem portat iniciatives per fer-ne impuls o bàsicament perquè hem hagut de reclamar mesures d'urgència. Parlo d'iniciatives innovadores, propostes innovadores per incrementar-ne les places o per haver de denunciar que els infants i les professionals estan a 30 graus a les estances o que el terra de cautxuda a les bressols és tòxic o per demanar per terra, mar i aire estabilitat laboral per les mestres de les bressols. Ho hem portat amb una proposició i que ha aconseguit que tota la oposició ens posem d'acord, un, per demanar una comissió extraordinària i dos, per haver d'arribar fins al punt de demanar un plenari extraordinari que tindrem després. Però no sabem què en pensa, alcalde, perquè la veritat és que poques vegades li hem vist a parlar de l'esbressol. De fet, he de dir que poques vegades veiem un impuls en general del govern i, per tant, el que li demanem és quina política té previst desplegar per mantenir aquest model d'excel·lència i, bàsicament, per garantir-ne els drets laborals de les treballadores. Gràcies.

M'agradaria començar per posar en valor la xarxa d'escoles bressol públiques de la ciutat, 105, de la qual tots estem molt orgullosos i orgulloses. Jo crec que és de les fites que hem aconseguit en democràcia en aquesta ciutat. finançades, efectivament, per voluntat pròpia de l'Ajuntament de Barcelona, amb pressupost propi de l'Ajuntament de Barcelona durant masses anys, sense cofinançament de les administracions que tenien responsabilitat. Només en l'etapa de l'alcalde Areu es van construir 40 escoles i en l'etapa socialista s'han construït el 80% de les escoles públiques a Bresol d'aquesta ciutat. Imagini's si li hem donat importància. I a més a més, posarem en marxa noves escoles Bressol, a Casernes i Can Carreres i ampliarem l'escola Bressol del Mar. I estem enllestint també tres projectes més d'escoles Bressol. Per tant, màxima importància i efectivament que no en parlem no vol dir que no fem o que no visitem escoles Bressol com és el cas del que fa l'alcalde.

Sí, vaja, quina resposta, perquè m'ha parlat del creixement de la xarxa, el qual amb aquest mandat hem vist com bàsicament ha quedat parat. L'únic cop que l'Esbressol realment ha sigut notícia, aquest mandat ha sigut bàsicament perquè hi ha hagut una nefasta gestió amb el que ha sigut el personal de l'Esbressol, i tindrem temps de parlar-ne, em sembla, que més endavant. Posi'm la mirada, sisplau, i li demano directament, alcalde, posi'm la mirada a l'Esbersol perquè tant famílies com treballadores ho estan esperant. Una xarxa pública i universal d'escoles Bersol amb condicions laborals dignes per a totes les treballadores que majoritàriament són dones i que ja porten prou pes a les espatlles. Gràcies.

Regidor, perquè vegi que no vull defugir el que és un conflicte laboral evident i amb el qual estem treballant, li diré que aquest conflicte que hem estat vivint aquests dies, i avui mateix en puc veure una mostra més, és el resultat d'un acord sindical entre UGT, CSIF i CGT dins de la mesa de negociació que es va aprovar en aquest plenari per estabilitzar llocs de treball a l'Institut Municipal d'Educació. Venim d'un 70% d'interinatge S'ha reduït, si les dades no les tinc malament, al 30%. No, l'interinatge no arriba al 10% en aquests moments a les escoles Bessol. Aquest ha estat el resultat de l'acord amb els sindicats. Insisteixo que es va aplicar en aquest plenari el 30 de setembre del 22, govern anterior, amb una altra regió d'educació. Vull dir, venim d'aquí, per posar les coses en el seu lloc. De totes maneres, jo sí que li vull dir que davant de l'actual conflicte vull deixar molt clar, i tal com m'han traslladat des de la tenència d'alcaldia i el regidor d'Educació, que en aquest 2025 podran tenir continuïtat totes les persones que estan afectades, tant des del punt de vista estructural com temporal. Per tant, totes elles tindran feina. I crec que ja s'havia dit, perquè n'hi hagi mals entesos. Avui mateix hi ha hagut darrere de les trobades amb les treballadores i aquest govern s'ha compromès a seguir treballant amb elles per trobar una solució acordada, també amb el marc de la negociació amb els sindicats, que també han estat informats dins de la Mesa General de Negociació. Per acabar i donar de la importància al tema, vull deixar clar que s'està negociant amb els sindicats, s'està negociant amb els sindicats dins de la mesa general, avaluant propostes per respondre a les demandes professionals i sindicals.

Alcalde, per al·lusions, com ha fet vostè abans?

No l'he al·ludit, regidor.

Per al·lusions, sisplau.

No l'he al·ludit. Ha al·ludit el regidor d'Educació del setembre del 22.

Per al·lusions, sisplau, em podria donar la paraula.

Després tenim un debat sobre això, regidor.

Sobre aquest punt que m'ha al·ludit vostè no el podrem tenir. Per al·lusions, mig minut, sisplau.

Següent, no té la paraula, regidor.

Tampoc, aquí no té debat ningú. Moltes gràcies, president. Molt bona presidència, com sempre.

Mientras nuestros autónomos y comerciantes soportan una presión fiscal asfixente, unas normativas administrativas que les inundan de obligaciones y de papeles, Y les corta cada vez más sus capacidades. Mientras también sufren una competencia feroz de las grandes plataformas digitales, pues mientras sufren todo esto y más, frente a sus puertas y escaparates, se extiende la venta ilegal de productos a plena luz del día, sin licencia, sin pagar impuestos, sin control ni regulación. Se ha normalizado esta situación hasta el punto de que ya forma parte del paisaje urbano de Barcelona y también de la imagen de nuestras estaciones y metro, con el grave peligro de seguridad que representa para los usuarios. El comerciante que paga un alquiler elevado, que se da de alta como autónomo, que paga seguridad social, IVA y RPF y tasas municipales, se ve abocado al cierre mientras piensa que nuestro ayuntamiento, en lugar de protegerle, le da la espalda permitiendo la impunidad de los vendedores ilegales. El Tom Manta es un fenómeno que representa una vulneración sistemática de la legalidad vigente, una amenaza para la propiedad intelectual, un ataque frontal al pequeño comercio, un foco de inseguridad ciudadana y un factor que contribuye al asentamiento de redes mafiosas que explotan la inmigración ilegal y la delincuencia organizada, además de suponer una pérdida de soberanía industrial que debe ser erradicada y no normalizada. Por todo ello, formulamos la siguiente pregunta. ¿Qué dispositivo tiene establecido el Ayuntamiento de Barcelona este verano para luchar contra el Tom Manta en nuestra ciudad? ¿Qué novedades hay en él respecto al año anterior? ¿Y cuál es la valoración del resultado que se está teniendo con dicho dispositivo? Gracias.

Tirem Valle. Començaré per dir-li que la venda en volant a l'espai públic és una activitat absolutament residual des de fa sis anys. És una activitat sense permís, la ciutat, que perseguim amb determinació i insistència des de l'inici d'aquest mandat, però també des de l'anterior. No només amb el reforç que suposa el dispositiu d'estiu, sinó durant tot l'any. I ho fem perquè és una activitat fraudulenta, sense autorització, perquè l'origen de la mercaderia és de doctor de legalitat, perquè suposa un greuge per a l'activitat comercial reglada, perquè sovint està vinculada a xarxes i s'aprofita de la precarietat de la situació dels venedors i venedores i perquè comporta l'ocupació excloent de l'espai públic, restringint la circulació de les persones. D'això en som conscients tots i per això treballem conjuntament amb una estratègia plural que suma, des dels dispositius de la Guàrdia Urbana, amb la col·laboració de les altres policies, cos de Mossos d'Esquadra, cos nacional de policia, Guàrdia Civil i Policia Portuària, pel que fa a l'entrada i distribució de mercadies falsificades i xarxes de distribució. Aquest estiu s'ha reforçat l'operatiu de la Guàrdia Urbana, el que ha permès una presència estable de paisat a les zones de més afuència de turistes. Amb la col·laboració i participació de l'Associació de Protecció de les Marques, amb la formació, identificació i investigació de productes falsificats, amb la complicitat d'entitats i associacions de comerciants i amb Transports Multiplitats de Barcelona pel que fa a l'activitat desplaçada del subsol i el suport operatiu del control de càmeres de l'ETM per tenir informació en temps real. Certament, Encara hi ha un petit grup de persones que actuen de manera oportunista i residual en alguns moments del dia en els emplaçaments més cèntrics i concorreguts, sobretot per als turistes o visitants. I per aquest motiu estem reforçant el missatge que tal l'oferiment i la venda com la compra de serveis, objectes i begudes sense permís, és il·legal i sancionable. Per tant, la nostra estratègia és clara. La prevenció amb el patroliatge a la Guàrdia Urbana, a les ubicacions més recurrents, disuadint i sancionant venedors i compradors, i els missatges a les estacions de metros amb més incidència d'activitat i intervenció dels agents de seguretat de TMB, intervenint venedors i advertint compradors. Deixa'm donar unes dades que demostren l'increment d'activitat policial durant els mesos de juny i juliol d'aquest any comparada amb l'any passat, any 2024. Denúncies 6.171. Ani 2025, 12.100. Productes intervinguts. Ani 2024, 90.827. Ani 2025, fins al que portem fins ara, 111.499.

Gràcies. Gràcies per la informació. Segons la PIMEC, el top manta genera més de 13, 135 milions d'euros de perjuïcció anual a Barcelona, 65 d'impacte directe i 70 sobre les indústries que sufre les falsificacions. Miren, digan lo que digan, el Tom Bantano es un fenomeno aislado individual de personas víctimas del sistema y la mayoría de los casos forman parte o son utilizados por redes mafiosas que no solo pretenden vender falsificaciones, sino que a menudo comparten todo tipo de actividades ilegales como narcotráfico, prostitución o tráfico de personas. La calle demuestra que no hacen lo que dicen o que lo que hacen no lo están haciendo bien porque la realidad es que se encuentra en nuestras calles. Por cierto, en las explicaciones no encontramos por ningún lado en qué ha contribuido al patrocinio de nuestro ayuntamiento la carrera que el 1 de julio organizó el Sindicato de Manteros de Barcelona.

Gracias. Mira, Barcelona, en aquest moment, de les ciutats grans d'Espanya és la que més ha combatut aquest tema. I vagi, si no, a veure les fotografies que surten diàriament de la Porta del Sol de Madrid.

Té la paraula per formular la darrera pregunta de Vox, el senyor de lo pulido, l'alcalde.

Gracias, alcalda. Mes de julio. Día 5, batalla campal en la Barceloneta protagonizada por unos magrebíes. Día 7, los vecinos del gótico se tienen que defender de unos ocupas con cacerolas y botellas. Día 12, un herido de bala por un tiroteo en un bar de la calle Diputación. Día 14, un extranjero nacionalizado violó a una chica en Sarriá. Día 15, un sicario extranjero ejecuta con 10 disparos a un hombre en la calle a plena luz del día. Día 16, matan a un camarero tras sufrir una brutal paliza al salir de trabajar. Día 17, un hombre asesinado en la Barceloneta. Día 18, un hombre herido de bala en Torre Baró otra vez por un extranjero. También día 18 de julio, un multirreincidente con 10 detenciones previas y era tiroso a unos policías en Sanz. Cuarto tiroteo en poco más de dos semanas. No sigo porque no tengo casi tiempo. Mientras usted miente diciendo que la delincuencia baja... la criminalidad se dispara y además se disparan los crímenes más graves. Son un lastre para la seguridad de los barceloneses. Dejen de mentir y póngase a trabajar para que Barcelona deje de ser la ciudad más peligrosa de España. Gracias.

¿Usted cree en los datos que da la Policía Nacional? Señor regidor. ¿Usted cree en los datos que da la Guardia Civil? Pues la delincuencia está bajando en Barcelona.

Mientras usted... Usted se limita a aplicar las políticas de la alcaldesa que nos situó como la segunda ciudad más peligrosa de Europa. Y como premio, además, le regaló una medalla. Por cierto, en aquella entrega de la medalla usted dijo que nosotros habíamos faltado al respeto personal. Yo le recuerdo que la primera persona que faltó al respeto personal en este ayuntamiento fue la señora Colau, cuando dijo que ni nos iban a dar la mano. Usted siguió pisoteando las líneas rojas del respeto cuando dijo que no iba a tratar nunca con 40.000 barceloneses. Entre todos volvieron a pisotear las líneas del respeto haciendo un cordón para que miles de barceloneses no estuvieran representados. Ustedes se han negado a apoyar declaraciones a favor de los enfermos de Alzheimer o recientemente de la ELA porque lo presentaba Vox. Es más, se han negado a condenar un intento de asesinato de un exregidor de este ayuntamiento, el señor Vidal Cuadras. De los socios, con los socios que tienen que hace poco iban poniendo bombas en Hipercor, tampoco os extrañar. Ustedes no tienen líneas rojas y no tienen vergüenza. De ustedes, lecciones de respeto y de educación, ni una.

Mire, regidor, no voy a caer en la provocación típica y propia que hace la ultraderecha sistemáticamente cuando no tiene razón y cuando quiere buscar el titular fácil. No se lo voy a regalar, señor regidor. Usted no me ha contestado la pregunta que yo le he hecho. ¿Usted cree en los datos que da la Policía Nacional Española y la Guardia Civil? Bien. Pues la Guardia Civil y la Policía Nacional corroboran los datos que hemos dado a la Junta Local de Seguridad. Que dicen que los delitos han bajado un 8,8% en la ciudad de Barcelona. Que dicen que los hurtos han bajado un 10% en la ciudad de Barcelona. Que dicen que los robos con fuerza en domicilios han bajado más de un 30% en la ciudad de Barcelona. Que dicen que los robos con fuerza en establecimientos han caído más de un 50% en la ciudad de Barcelona. Que los robos en interior de vehículos se han reducido en más de un 35% en la ciudad de Barcelona. ¿Usted cree? que la Policía Nacional o la Guardia Civil corroboraría unos datos que no fueran ciertos? Pues eso está pasando en la ciudad de Barcelona. Mal que les pese, señor regidor. Mal que les pese. Mal que les pese. Porque es evidente que ustedes cuanto peor, mejor. Y fíjese, desde hace diez años no se había inflexionado la curva, la bajada de delitos en la ciudad de Barcelona. ¿Queda mucho camino por hacer? Por supuesto. Por supuesto. Mientras haya un delito o alguien que tiene sensación de inseguridad en esta ciudad, este gobierno estará preocupado y este alcalde estará preocupado. Pero no voy a permitir que ustedes hagan fuego y lancen proclamas como la que usted acaba de hacer impunemente faltando a la verdad, mintiendo que es lo que suelen hacer. Seguim. Seguimens. Junts per Barcelona. Regidor Ramonter, el regidor Rebell.

Gràcies, alcalde. Regidor, ara fa poc més d'un any, el juny de 2024, el nostre grup va formular un prec aquí a plenari en què demanàvem que s'obrís durant aquest mandat un segon centre d'escola de segones oportunitats i també que la informació sobre l'escola de segones oportunitats, la ja existent, constés en la guia sobre els estudis postobligatoris de la ciutat. L'objectiu no és cap altre que fer difusió d'un recurs tan important com és aquest, que aconsegueix que joves que han deixat el sistema educatiu es reincorporin als estudis postobligatoris. El PREC va ser acceptat parcialment, en els termes que vostè en aquell moment va dir, que no es podia comprometre, que s'obrís un segon centre en els anys que restaven de mandat, però sí que acceptava la incorporació d'aquesta informació a la guia. Un any i un mes després... No consta aquesta informació a la guia. Les carpetes de la regidoria d'educació estan ben plenes de feina, senyor regidor, i de conflictes, però ens semblava que el que demanàvem en aquell moment, i el que li reiterem ara, si us plau, que compleixi sense cap més dilació, és ben senzill, és incorporar la informació sobre el centre, l'escola, de segones oportunitats en la guia dels estudis postobligatoris.

Gràcies, alcalde. Bé, dir-li que aquest govern aposta efectivament pel desenvolupament de les escoles de segones oportunitats, un servei que va ser inaugurat el 2019 i que s'ha revelat un model d'èxit no fa gaires dies. El mateix alcalde, el Saló de Cent, procedia al lliurement dels diplomes de la promoció 23-25. Les dades avalen aquest èxit. Des de la seva creació, dels 260 alumnes que s'hi han inscrit, 221 joves han acabat el seu itinerari, el 85%, i d'aquests 197 continuen estudis de formacions tècniques professionals i 39 també s'hi han inscrit en el món laboral. Com saben, l'escola de segones oportunitats té justament com a finalitat el retorn als circuits educatius per a joves de 16 a 21 anys que per raons diverses han vist interromput el seu itinerari. L'equip de l'escola treballa a partir d'una visió de conjunt de tot allò que envolta el desenvolupament de cada jove i així, a l'hora que es coordina amb el Servei d'Orientació del Consorci d'Educació, amb els serveis socials o amb Barcelona Activa, té també una clara vocació d'acció comunitària. El programa, com saben vostès, es desenvolupa en dues fases. La primera d'un curs, de suport emocional, orientació i definició individualitzada d'un recorregut formatiu. I la segona, de retorn al sistema, amb el suport de tutories i reforç educatiu. Hem estat treballant en els últims mesos de cara a... estudiar la possibilitat de l'obertura d'una segona escola de segones oportunitats, condicionada, ben entès, a les disponibilitats pressupostàries i a trobar una ubicació adient. Havíem començat per recercar la Marina al Prat Vermell, però encara estem en discussió al voltant de l'ubicació més apropiada. Tanmateix, seguim amb la idea de concloure el mandat, i aquest és un compromís, deixant preparades les bases per a la segona escola. Això vol dir, entre octubre i desembre d'enguany, definir l'estratègia i el pla d'acció per a la seva creació, mirant de concordar amb els criteris que desenvolupa la Generalitat, i durant el 2026 i principis del 2027, resoldre la qüestió de l'emplaçament, definir el pla funcional, redactar el projecte executiu, licitar la reforma del local, així com la gestió de l'equipament. Pel que fa a la seva pregunta concreta, dir-li que en l'edició de novembre, des de l'edició de novembre de 2024 de la guia que elabora el Departament de Joventut, figura a títol informatiu l'existència de l'escola i treballarem efectivament perquè també hi aparegui en la guia d'estudis postobligatoris del propi consorci. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Regidora Monté.

Sí, gràcies. De fet, les dades que vostè ara ha mencionat i que coneixem són les que justifiquen el que nosaltres demanàvem justifiquen i donen força en aquesta petició que es treballi activament, que busquin una nova localització per disposar d'un segon centre d'escola de segones oportunitats perquè l'impacte, les estadístiques són excel·lents i ho veiem cada any en aquest acte al que vostè feia referència. Per tant, l'animem a que en els propers mesos es treballi activament per poder donar lloc en aquesta obertura d'aquest segon centre, però insistim en la necessitat que també la guia dels estudis postobligatoris de la nostra ciutat compti amb aquesta informació, perquè els joves de Barcelona mereixen totes les oportunitats que puguin existir al seu abast per formar-se i per millorar el seu futur i per progressar. Per tant, insistim, si us plau, posi-ho a la guia. Gràcies.

Moltes gràcies. S'han agafat els temps. Ara fem el seguiment de la proposició que planteja el grup de Barcelona en Comú. La regidora Martín respon la Tirenta Bonet.

Sí, el passat mes de maig vam fer una proposició que el govern va acceptar sobre les obres il·legals que s'havien fet a l'edifici del carrer Sant Agustí 14 per convertir els habitatges en colibings i triplicar o quadruplicar el preu de cada pis després de fer fora les veïnes. El PREC demanà tancar immediatament els colibings del bloc Sant Agustí que tenen ordre municipal d'aturar l'activitat fer complir si s'acreditaven les inspeccions a mesura del 30% per la gran rehabilitació que s'havia fet a l'edifici, inspeccionar els altres 10 edificis que té la mateixa empresa, New Amsterdam Developers a la ciutat i altres empreses com el Fons, Bandor, per evitar que aquesta nova fórmula d'especulació en un habitatge s'estengués per tota la ciutat, i finalment que l'Ajuntament inicies un procés de mediació per aturar els processos de desnonament i facilitar la renovació dels contractes de lloguer de les veïnes que encara viuen a l'edifici. Han passat dos mesos des del PREC i els dos colibings sobre els que recau l'ordre municipal d'aturar l'activitat segueixen funcionant a ple rendiment. Això vol dir que l'empresa continua embutxacant-se 3.000 euros al mes per cada colibing que tenen en marxa. Per això volem que ens expliquin en detall què hem fet durant aquests mesos respecte als quatre punts que hem esmentat. Gràcies.

Gràcies, Tinent Tagonet.

Gràcies, alcalde. Senyora Martín, tal com va dir l'alcalde el mes de maig quan els va acceptar el PREC, estem fent servir totes les eines que tenim a l'abast per fer front a la picaresca urbanística i a l'activitat il·legal. Vam dir que continuaríem inspeccionant els pisos del carrer Sant Agustí i sancionant fins que el promotor legalitzés les actuacions i això és el que hem fet. Al maig vam explicar que teníem dos expedients oberts, que havíem imposat multes coercitives per poder fer complic la legalitat. Els expedients continuen oberts i seguim multant. Cada expedient acumula dues multes coercitives. A banda d'això, el 14 de juliol, per tant, aquest mateix mes, vam fer una nova inspecció arran de la qual hem obert un nou expedient que insta a suspendre les obres i a legalitzar-les. Mentre la prioritat no legalitzi les obres, continuarem imposant multes coercitives en cadascun dels expedients. Aquesta és la situació actual. Som conscients, per això, i crec que en això estarem d'acord, de les limitacions, per exemple, que l'import de les multes, que regula el Reglament de Protecció de la Legalitat Urbanística, que és de la Generalitat, no incentiva a canviar la conducta i, per tant, hem obert una reflexió sobre els règims sancionadors perquè és evident que cal fer-los útils. Si les sancions no contribueixen o no són un incentiu pel canvi de conducta, de poc serviran tenir un règim sancionador en aquest sentit. Tot i això... crec que la millor manera d'evitar preventivament situacions com aquesta és la regulació. Perquè si demà la propietat de Sant Agustí decideix legalitzar les obres, podrà seguir oferint l'activitat de co-living o de cohabitatge. Tot i que ens sembli intolerable que es puguin trossejar pisos per llogar-les a habitacions, a preus desorbitats, avui aquesta activitat és legal a Barcelona i per això hem de parlar de regulació. Hem de parlar de regulació que funciona, la regulació com el topall de preus al lloguer que per més para la pujada desbocada de preus i regulació com el futur topall que necessitem de preus en lloguer de temporada que evitarà que co-livings com el de Sant Agustí puguin servir per especular qualsevol preu. I és això en què crec que hem de centrar-nos tots plegats.

Gràcies per la resposta. A nosaltres el que ens consta és, d'una banda, que s'han posat multes per un preu inferior al que guanya l'empresa cada mes per cada colibin que té. Ens consta també que s'ha inspeccionat un nou habitatge, el principal Sabona, en el que s'ha confirmat que després d'un any i mig que les veïnes els tessin la veu i alertessin el districte s'han fet les mateixes obres sense llicència que la resta de pisos. Crec que això... que reflexa que l'Ajuntament va tard i malament, però és que finalment no m'ha dit res del 30%. No m'ha dit res del 30%. Insisteixo, ha passat un any i mig des que les veïnes van alertar d'aquestes obres il·legals i encara avui l'Ajuntament, malgrat ha inspeccionat la finca diverses vegades, no s'ha pronunciat sobre si hi ha o no hi ha un incompliment de la norma del 30%, que encara que al senyor Collboni no li agradi, és una norma vigent a la ciutat. Com és possible que això estigui passant? Doncs ja li dic jo per què està passant, perquè aquest govern està sent coherent en relació amb el meixatge d'impunitat que el senyor Collboni va enviar al sector immobiliari des del minut zero garantint-los tranquil·litat i poques molèsties per part del govern municipal mentre ells es continuen forrant a costa d'ha fer fora les veïnes dels barris més cèntrics de la ciutat. Des de Barcelona en Comú contenim el costat de les veïnes per defensar-les de l'especulació i denunciar la poca protecció que els ofereix el govern del PSC, ja sigui a Gràcia, a Vallcarca, al Besòs Maresma, a Trinitat Vella, on faci falta. Nosaltres sempre al costat de les veïnes que lluiten pel dret a l'habitatge davant d'un govern del PSC que ni les escolta i que no està disposat a protegir-les de manera inequívoca i contundent contra l'especulació, més enllà de fotos i titulars que no són només que fum.

Molt bé, doncs ho deixem aquí. Tenim una declaració institucional, secretari? Ah, tenim moltes vegades. Sí, disculpeu. Grup d'Esquerra Republicana, formula el regidor Castellana, respon el regidor Escudé.

Gràcies, alcalde. Gràcies. L'Ajuntament de Barcelona, amb el seu reglament d'ús de la llengua catalana, ja per normativa, ha d'incloure els contractes que s'encarreguen a tercers, clàusules que s'han d'especificar en general que el treball s'ha de lliurar en llengua catalana. L'aspecte de condicions dels contractes administratius s'indica que els adjudicataris han de presentar els contractes i la documentació normalment en català i que facin ús del català en els béns i serveis que són objecte del contracte. Per tant, en el cas dels centres productius municipals, que la prestació del servei es faci en català. I també l'ús de llengua catalana figurarà entre els criteris determinants per a l'adquisició de béns i serveis en els contractes públics, sempre que se'n derivin de comunicacions orals o escrites amb persones usuàries. Abans hem parlat de dades i hem parlat de la situació concreta de discriminació lingüística que va haver-hi al 120 del Clot on es va tillar de racista una usuària que va reclamar ser atesa en català i per tant tenint en compte que vam presentar un prec en què fa el ple del passat mes de març en què reclamàvem l'ús del català en els precs de cases lingüístiques en tots els processos de concessió i gestió i explotació de centres esportius municipals i també garantir que tots els treballadors i treballadores d'aquests equipaments coneguin la llengua catalana amb l'objectiu de respectar els drets lingüístics de les persones catalanoparlants, volem saber, tenint en compte aquest cas que es denunciava tot just fa aquest cap de setmana passat, volem saber què està fent el govern municipal per posar fi al degoteig de vulneracions de drets lingüístics de persones catalanoparlants en equipaments municipals, com per exemple centres esportius municipals.

Gràcies.

Regidor Escudé. Molt bé, gràcies, alcalde. Començaré pel darrere. En primer lloc, nosaltres estem recabant la informació de què va passar efectivament el 1201 perquè possiblement no és exactament el que es desprèn de l'article que és el que hem pogut... llegir tots i totes i per això mateix hem demanat informació per saber exactament què és el que va succeir. En qualsevol cas, amb el que correspon al seguiment de PREC, se'ns va demanar I es pot agradar en tres punts. La primera, inclusió de clàusules d'ús del català als plecs administratius. Crec que vostè ho ha dit perfectament. Els plecs de clàusules administratives particulars per a la concessió de la gestió i explotació dels centres municipals inclouen la clàusula setgena, per tant, que ha establert com a obligació del concessionari i hi haurà tota la documentació necessària per al compliment del contracte en català i fer-ne ús en el servir objecte del contracte. Aquesta obligació és conforme al que disposa l'article 4.2 del reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament, que estableix que els adjudicataris han de presentar normalment la documentació en català i fer-ne ús en els serveis objectes del contracte i és el que es fa. Amb el punt 2 del PREC era coneixement del català per part del personal dels centres, tal com recull l'article 11 de la llei 1 barra 98 del personal al servei de les administracions públiques ha d'acreditar un nivell adequat de català i castellà. No obstant això, el personal contractat per empreses concessionàries no està inclòs en aquesta obligació. d'acreditació formal. Ara bé, d'acord amb l'article 128 barra 1 del Codi de Consum de Catalunya, els consumidors tenen dret a ser atesos en català o castellà segons la seva elecció. Per aquest motiu, es garanteix que el personal present a les instal·lacions puguin atendre els usuaris en català en tot moment, sense que això impliqui exigir formalment una titulació concreta. Més enllà, la publicitat, informació i comunicació dels usuaris, que es fa als usuaris, evidentment, per part dels centres, es fa en català. I el tercer punt, desenvolupament de les activitats en català. Pel que fa a la realització de les activitats esportives en català, dins d'aquest règim concessional, la normativa vigent no preveu expressament aquesta obligació i per aquest motiu s'ha valorat la possibilitat de demanar un informe jurídic específic per determinar si es poden establir requisits adicionals pel que fa a la llengua vehicular de les activitats sense contradir la normativa actual. En resum, el govern municipal ha inclòs les clàusules d'ús del català a l'espectre d'administratius, garanteix que els drets lingüístics dels usuaris no es veuen vulnerats, assegurem l'atenció en català en tot moment i estem estudiant i treballant la possibilitat d'anar més enllà en la regulació de la llengua de les activitats amb assessorament jurídic corresponent.

Gràcies, alcalde. Gràcies, senyor Escudero. La veritat és que Esquerra Republicana en aquest mandat, en aquesta matèria, hem estat molt proactius, hem estat molt propositius, hem arribat fins i tot acords amb el govern municipal, amb el nomenament d'una comissionada que lideri políticament aquesta qüestió i el que em sembla que el que cal és que el govern de la ciutat entomi aquest repte amb les mateixes ganes que hem fet Des d'Esquerra Republicana sí que hi ha hagut accions, hi ha hagut acords, però em sembla que falta ambició. De fet, la seva resposta, senyor Escudé, que agraeixo, insisteixo, però ha estat molt jurídica i molt poc de visió i també de ganes de canviar allò que en un futur pugui millorar la situació. Però bé, igualment seguirem fent seguiment i estarem alerta per garantir que no es donin situacions com les que s'ha denunciat. Gràcies.

Molt bé, doncs ja ho tindríem. Ara ens queda la declaració institucional per condemnar la violència xenòfoba a Torre Pacheco, signada pel PSC, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Junts per Barcelona i no signada pel PP i Vox. Llegeix la declaració la regidora Jéssica González.

Gràcies, alcalde. El plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, condemnar i rebutjar rotundament tots els atacs, amenaces i actes de violència per motius d'origen, religió o condició, incluent els recents casos xenòfobs i islamòfobs a Torre Pacheco, Piera i altres territoris. així com qualsevol intent de justificar, minimitzar o instrumentalitzar aquests actes, expressar solidaritat i suport a totes les víctimes i reafirmar el compromís de protegir-les i acompanyar-les. Segon, denunciar amb contundència els discursos d'odi sobre l'expulsió d'estrangers i exigir als responsables polítics, socials i mediàtics que rebutgin qualsevol discurs de discriminació o violència. Tercer, rebutjar la manipulació informativa, rumors i missatges d'odi que generin alarma social i fractura. L'Ajuntament es compromet a combatre aquestes pràctiques i fa una crida a la responsabilitat política i mediàtica perquè no s'utilitzi la migració, l'origen, la religió o la llengua per dividir la societat, ni com a eina de confrontació partidista. Quart, instar les forces i cossos de seguretat i l'autoritat judicial a seguir investigant a fons els incidents, protegir les víctimes, aplicar protocols específics contra els atacs xenòfobs i islamòfobs en perspectiva de drets humans i interculturalitat. Cinquè, reforçar les polítiques municipals de seguretat amb perspectiva de drets i convivència, incrementant la formació antiracista als cossos policials, millorant els mecanismes de detecció i resposta davant els delictes d'odi i garantint la coordinació entre serveis municipals, comunitaris i de seguretat per protegir els barris de discursos i accions d'odi. Sisè, comprometre's com a Ajuntament a reforçar i dotar de recursos els programes de prevenció del racisme, la convivència, l'educació intercultural a través del desplegament territorial en concordança amb el Pla Barcelona Interculturalitat, plans d'acció als districtes i del futur pla antiracista de la ciutat. impulsant accions informatives i canals de participació amb les entitats representatives de la diversitat cultural i religiosa de la ciutat, amb la participació activa dels districtes i serveis socials de proximitat, promoure campanyes que posin en valor la diversitat i la convivència, així com reforçar la promoció i defensa de la llengua catalana com a patrimoni col·lectiu i element fonamental de cohesió social. Setè, reforçar la col·laboració entre Ajuntament, Generalitat i Govern de l'Estat per garantir els recursos humans, econòmics i tècnics necessaris als municipis per prevenir i abordar episodis de violència o conflicte social, per consolidar serveis d'atenció, mediació i prevenció del discurs odi arreu. Vuitè i últim, traslladar aquest acord al Departament d'Interior, al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, a l'alcaldia de Torre Pacheco, de Piera, a les entitats que conformen la taula d'entitats amb servei d'atenció a víctimes de discriminació, així com a Sous Racisme, Unitat contra el Feixisme i el Racisme, Plataforma per la Llengua i a les entitats municipalistes de Catalunya.

¿Van a parlar? Sí. Al PP no. Y al señor Sendero sí.

Gracias. Torres Pacheco no es un hecho aislado, es el grito desesperado de unos vecinos que llevan años sufriendo las consecuencias de una inmigración masiva y descontrolada y que han visto desbordado el vaso de su paciencia. No son radicales. Son ciudadanos desesperados por la inseguridad, el abandono institucional y el desprecio de unas élites que viven lejos de sus problemas. Y cuando el pueblo se alza, lo señalan, lo insultan y lo criminalizan. Porque cuando el pueblo reacciona, les molesta. La gente ya ha denunciado a infiltrados llegados para desacreditar al pueblo, haciendo ver que las protestas son foráneas. Viejas técnicas comunistas. Que el detenido por la brutal agresión al anciano tuviera permiso de residencia en Barcelona añade un punto de tristeza a que ustedes firmen hoy alegremente esta declaración. Hay barrios que ya no parecen de España y donde los españoles viven marginados y cuando protestan los tildan de ultra simplemente porque se niegan a aceptar la declaración. Torre Pacheco ha hablado y otros muchos...

Ya no tiene uso de la palabra, regidor. Regidor, ya no tiene uso de la palabra. Moltes gràcies. Ara teníem una proposta de plenari extraordinari que el secretari m'indica que s'ha de fer votació de l'urgència en primer lloc. Hem de canviar unes màquines, que no sé quines màquines són, però hem de canviar unes màquines i això ens requereix dos minuts, però la votació la podem fer o no? Hem d'esperar les màquines. Ara vindran unes màquines i aleshores podem començar el pla extraordinari. I a més també teníem públic per aquesta sessió. O sigui, dos minuts o tres minuts tenim. Per si algú vol fer alguna cosa urgent.

Molt bé. Regidors, regidores. Regidors, regidores. Hem de començar per saludar i donar la benvinguda a les treballadores de les escoles Besol que ens acompanyen. Benvingudes. I per... demanar si aprecien l'urgència perquè es pugui fer aquest plenari. Junts, PP, Vox, en contra, BEC, favor, Esquerra, PSC, sí. Per tant, secretari. Comencem aquest plenari extraordinari. Sí, president, abans de començar, una qüestió d'ordre, sisplau. Donant la paraula aquí a la portaveu de Junts, vostè tindrà l'ús de la paraula després.

Una qüestió d'ordre segons l'article 81.3 del Reglament Orgànic Municipal, sisplau. Com? O tampoc em donarà la paraula ara. Per una qüestió d'ordre, abans d'entrar en matèria, segons el Reglament Orgànic Municipal. Jo vull tornar a denunciar, abans m'ha dit mentider, però vull tornar a denunciar les dificultats que ara ha saludat a les treballadores de les escoles Bressol, però vull denunciar les dificultats que hem tingut els grups municipals per arribar a convocar una comissió extraordinària, per arribar a convocar un plenari extraordinari amb tots els errors que hem tingut i també que no s'hagi obert l'enllaç fins a aquest matí per poder accedir al plenari.

Regidora Monter, sisplau, té la paraula.

Moltes gràcies, president. I he de començar recolzant les paraules del regidor González. atès que tant en la comissió extraordinària com avui en aquest plenari extraordinari hem tingut extremes dificultats tots quatre grups per convocar-lo. Hem tingut moltes traves, fins i tot la decisió dels minuts que disposem no se'ns ha estat en cap cas consultada i hem arribat a l'absurd que a la comissió extraordinària s'estava celebrant i no constava ni tan sols anunciada a la web de premsa de l'Ajuntament. Però com que no vull perdre més temps i entro ja en la meva intervenció, saludant en primer lloc a totes les treballadores de les escoles Bressol, així com els representants sindicals. Hem tingut ocasió de veure'ns molt en les darreres setmanes i en els darrers dies i venim d'una comissió extraordinària on vam poder copsar el patiment i l'angoixa de les treballadores i tot sigui dit, i em sap greu haver-ho de dir així, però és com ho vam viure tots i va haver-hi una resposta molt poc empàtica per part del regidor d'Educació, del regidor va ser així que els quatre grups proposants d'aquest plenari extraordinari vam veure que no podíem marxar, no podíem tancar aquesta setmana sense insistir i sense continuar lluitant perquè es donés una resposta a la situació generada que afecta greument a les treballadores, a les mestres i a les educadores de les escoles bressol municipals. I per tant, és avui el que sotmetem a votació un text que previsiblement s'aprovarà, en el que El que pretenem és una solució, una solució que li demanem alcalde que vostè la lideri i que evidentment s'apliqui, perquè a més a més és un text amb el que pretenem ajudar també a que la negociació que es durà a terme, la reunió de la mesa que es durà a terme la setmana següent, vagi en aquesta línia. I és per això que també hem parlat i hem dialogat amb els sindicats, amb tots ells, per consensuar aquest text. Vostè abans, alcalde, amb un altre punt de l'ordre del dia, ha fet referència a l'acord que és l'origen de la modificació de la relació de llocs de treball que porta al dimensionament de les escoles Brassol Municipal i a la situació d'amortització de places que ara estem patint. Nosaltres, crec que cap grup, però ara parlo pel nostre, mai hem posat en qüestió aquell acord. El que qüestionem és l'aplicació d'aquest acord, com s'ha fet i de quina manera s'ha fet, sense parlar amb ningú, però és que amb ningú és amb ningú. No s'ha parlat amb els sindicats i la prova és que ells són els que han exigit que es convoqués la mesa la setmana passada. I la mesa es va convocar perquè els sindicats ho van demanar. No s'ha dialogat en cap moment amb les treballadores. Sí, fa dues hores, que diverses d'elles han estat rebudes pel regidor i per la tinenta d'alcalde. Fins al moment tampoc se'ls havia explicat res. Però és que tampoc els grups municipals. Els grups municipals no hem estat mai informats, no hem rebut ni una sola trucada per part del regidor d'Educació i per això vam haver de sol·licitar la comissió extraordinària i avui estem celebrant aquest ple extraordinari. Nosaltres el que demanem és que resolgui la situació creada que per una banda ha generat una profunda angoixa a totes aquelles treballadores que van ser trucades per dir-los que al setembre no continuaven i les expectatives que s'han generat en aquelles altres que van ser trucades dient-los que al setembre s'incorporarien. Una solució que passi perquè totes tinguin lloc de treball quan s'iniciï el curs a les escoles Bressol Municipal, que tinguin feina, si això passa per l'ampliació de plantilla passa per l'ampliació de plantilla, però que tinguin la seva plaça garantida. I que resolgui l'embolic que es va generar amb una decisió, insisteixo, que s'ha fet d'esquenes a tothom, tirant pel dret, i que ha causat aquesta situació que avui estem aquí per resoldre, i aquesta és la voluntat de tots els grups. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Pau González.

Sí, regidor Pau González, que era regidor del setembre del 2022, i aprofito, ja que no m'ha deixat respondre-li abans, per recordar-li que vostè era primer tinent d'alcalde i que les responsabilitats de les relacions laborals i dels recursos humans les tenia el seu partit. A mi no em cal ni amagar-me ni amagar què feia al setembre del 22 com fa a vostè, tampoc em va caler dimitir el gener del 23 per presentar-me a les eleccions. Deia Maria Mercè Marçal que ensenyar és trencar silencis i mostrar que un mot pot ser llavor. Hem hagut d'ajuntar-nos 29 regidors d'aquest Ajuntament per ensenyar-los al govern dèspot d'aquesta ciutat que calia generar paraules, trencar silencis i dialogar amb les treballadores de l'Esbressol i amb els seus representants legítims, que són els sindicats de classe. Vostès no han entès què van signar, perquè ho van signar amb l'acord del 22. Vostès fan veure que no ho van signar, tot i signar-lo. Vostès van dir que s'havia d'aplicar l'acord sí o sí, tot i haver intentat canviar l'acord a l'abril d'aquest any, havent-ho intentat sense treballar per fer-ho, en una reunió que no anava d'això. Vostès van dir que estaven oberts i desitjosos de diàleg, i això és cita literal, però fins dimarts no van parlar-ne i va ser a proposta dels sindicats que la mesa va parlar d'això, a proposta de Comissions Obreres i del CECIF. I no ha estat fins avui, tot i estar desitjosos i oberts al diàleg, que no han parlat amb ningú del col·lectiu d'educadores d'escoles bressols municipals. Felicitats. Ha calgut... tot un seguit de manifestacions les darreres setmanes. Ha calgut tota la força sindical d'aquest Ajuntament, ha calgut que ens uníssim tota l'oposició perquè vostès escoltessin, perquè vostès parlessin amb els grups, amb els sindicats i amb les educadores. I ara seguirem apretant fins que vostès rectifiquin. Ara escolten, és un primer pas, però vostès han de rectificar, perquè només l'encerten quan rectifiquen. Seguim sense saber per què han aplicat així aquest acord. Seguim sense saber per què l'han aplicat ara. Seguim sense saber qui ho ha decidit. Seguim sense saber què han fet per modificar aquest acord si tan dolent era. Si tots els grups municipals i gairebé tots els sindicats Anem contra direcció i vostès condueixen bé. Potser és que no han entès el sentit de la carretera. Per tot això, avui, tota l'oposició democràtica, aquest Ajuntament, fem una proposta unànima que també vam parlar amb tots els sindicats perquè no volem fer un pas endavant sense escoltar i sense dialogar. No pretenem ser com vosaltres. 29 regidors i amb l'hockey de tots els sindicats proposem buscar les maneres de garantir que les educadores i les mestres afectades per aquest dimensionament mal entès tinguin plaça a la primera setmana de setembre i si cal fer-ho ampliant la plantilla. Té 29 regidors a la seva disposició, alcalde, dialogui, dialogui. I no només això perquè aquestes treballadores haurien d'estar de vacances, descansant després d'un curs duríssim, descansant després d'un curs on el clima no ha acabat de funcionar, descansant després de fer la seva feina. la majoria de vacances i algunes a l'atur, que això també n'haurem de parlar. Però el que haurien d'estar fent no és seguir comissions i plenaris o reivindicant, el que haurien d'estar fent és descansant. I, per tant, el que exigim és que abans de l'agost comuniquin les solucions d'urgència que estem proposant 29 regidors d'aquest Ajuntament i que vostè, senyor alcalde Collboni, pot actuar. I mostrin més empatia, perquè l'exercici de deshumanització que vam veure dimecres per part del regidor d'Educació d'aquest Ajuntament a la sala de comissions va ser un espectacle que jo crec que no ens mereixem que es torni a repetir.

Sí, moltes gràcies. Saludar, com també han fet els altres companys, regidora, regidor, aquestes cares que ja ens som molt familiars, representants i representants de sindicats, però especialment a les mestres i fins i tot a algunes teix que també acompanyen. Aquesta lluita. Dic cares que ens són familiars perquè evidentment ens hi hem reunit molt i no només ens hi hem reunit sinó que ens hem trobat al carrer i ens hem trobat amb aquests passadissos i portem la veritat és que molts dies veient-nos cares que jo crec que precisament avui tot just començava a conèixer govern o començaven a veure's i per tant això ens preocupa. S'ha dit, vam portar una comissió extraordinària i em vam sortir pitjor de com hi vam entrar. I per tant, venim aquí avui amb una sola veu, que és la dels grups municipals que estan a l'oposició, és la veu també dels sindicats, és la veu també de les mestres i les teis, i la veritat és que crec que venim tots a demanar el mateix. Venim a demanar que al setembre les mestres que s'han quedat sense feina, sense saber gairebé ni per què, perquè no se'ls havia ni comunicat diguéssim prèviament, puguin tenir un lloc de feina on continuar les seves tasques. Persones que porten moltes d'elles una antiguitat a les Bressol de Barcelona que evidentment les donen amb la capacitat de poder tenir una certa estabilitat amb el que és un servei municipal. Venim també a demanar que es tingui en compte ja no només aquestes dotacions vacants que s'han amortitzat, sinó més enllà d'això, perquè sabem que són més aquests llocs de feina que perillen, arriben fins i tot a 195, com ens comunicaven avui, perquè estem parlant també de substitucions, substitucions que les feien mestres i que ara no sabem com, doncs també les poden fer les mateixes tècniques educadores, les feien, i que per tant ens deixen també mestres que tenen, i com sempre diem, llocs de treball normalment feminitzats, per tant mestres que són... A les que tenen també la càrrega de conciliació i la càrrega familiar, que tenen terços de jornada, també aquestes passen a estar fora al setembre. Per tant, venim amb una única veu a demanar, si us plau, una solució que es comuniqui abans del que haurien de ser el que entenem com a vacances i no aquest moment d'atur d'aquestes persones que tenim aquí. que tornin a tenir una trucada, que se'ls expliqui realment com es pot solucionar, perquè hem vist bones paraules. L'altre dia la comissió es va dir que ningú es quedava sense feina i era mentida. Avui, senyor alcalde, vostè ha dit que ningú es quedarà sense feina i no sabem què vol dir això. Per tant, concretin, sisplau, concretin, perquè ens queden moltes respostes sense saber. Ens queden les respostes de per què s'ha tirat endavant això sense que hi hagi hagut... una aprovació en un òrgan competent, com és el Consell Rector mateix de l'IMEP. Ens queden respostes de per què ha costat tant aquest diàleg arribar fins aquí, que estem a 25 de juliol i és la primera vegada que seuen amb aquestes treballadores i, per tant, sense acabar d'entendre què ha passat, com a mínim concretin amb la solució que volen donar. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martín, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. En primer lloc, saludar i donar la benvinguda als membres de la comunitat educativa que avui ens acompanya. Vostès, el govern municipal i l'alcalde, no actuen, no seuen, no dialoguen, moguts per la bona fe. Vostès es mouen per pressió, pressió de les treballadores, Pressió dels sindicats, pressió dels grups municipals. Es van reunir amb la Mesa amb els sindicats just el dia abans d'una comissió extraordinària promoguda per l'oposició. I avui vostès s'han reunit amb un grup de treballadores només una estona abans d'aquest ple extraordinari. Malauradament, vostès s'arrosseguen els peus i només saben moure's quan senten la pressió. A la passada comissió extraordinària, el regidor Revell va assegurar dues coses, que aquesta mesura no suposava cap retallada i que ningú es tenia que preocupar pel seu lloc de treball. Li vaig fer dues preguntes que no va contestar i avui les tornaré a fer a l'alcalde i els avanço que no es tracten de preguntes rectòriques. Senyor alcalde, avui, en aquest ple, vostè es compromet que cap mestre perdrà el seu lloc de treball? Senyor alcalde, pot garantir que el mes de setembre tant les mestres com les noves educadores podran reincorporar-se a la seva feina? Sí o no? Gràcies.

Senyor Senderos, Vox.

Gràcies, senyor alcalde. En el Grupo Municipal de Vox normalmente nos quejamos de la falta de previsión del Gobierno. También nos quejamos de su incapacidad en resolver temas. Lo hacemos tras constatar que a los problemas nuestro alcalde les aplica su técnica política, la de su plan estrella, al plan Dresa. O sea, la de meter todo lo que molesta debajo de la alfombra. Si la primera preocupación de los barcelones es la vienda, pues dicen que lo resolverán. Pero en la próxima legislatura, pues es mucho de resolver una eficaz reserva del 30% ahora. Pero triste, si no el de los barcelonenses, si esperan encontrar remedio a la ineficacia socialista en la blanda oposición del cuatripartito que hoy nos ha traído a esta sesión extraordinaria. O sea, al grupo del señor Serena y la señora Colau, hermanados en hacer alcalde a Coliboli, a Esquerra, que tanto se esfuerza en hacerle fácil la legislatura al alcalde o al grupo de Junts, que pide alternancia desde Waterloo por cobrar su apoyo a Pedro Sánchez, porque entre los cuatro ya es la tercera vez que de una manera u otra nos traen el tema en 15 días. ¿Lo llevaron? a la Comisión Ordinaria de Sociales de julio, luego una Comisión Extraordinaria de Sociales que el cuatripartito aprobó con la decisión de dejar el tema para el año que viene. Les dijimos allí que no se pueden dejar las cosas sin resolver y dándonos la razón, hoy nos traen este pleno extraordinario, pues supongo quieren unas vacaciones tranquilas para meterle un poco de estabilidad a unos empleados asustados por la falta de claridad del Ayuntamiento. Cualquier persona con sentido común, viendo el espectáculo, podrá concluir cuál es el nivel de nuestra clase política dicho en común. Esto es un cachondeo. En la Comisión Extraordinaria de Sociales les explicamos que para una ciudad, y más para una ciudad como Barcelona, este tema es crucial. No podemos jugar con el futuro de nuestra sociedad, no podemos jugar con el bienestar de nuestros niños ni con la tranquilidad de sus padres. Los niños necesitan se les trate con respeto y se les dote de lo mejor. No son mercancía política. Ni deben ser utilizados políticamente, como hacen todos ustedes, impidiéndoles, por ejemplo, ser atendidos y formados en la lengua oficial si escogen el español. Lengua materna de la mayoría de los niños escolarizados en nuestras guarderías a los que se educa para que no la utilicen. Y Aurora Boreal... que se atrevan el gobierno y el cuatripartito a aplicar su inútil cordón antidemocrático en un tema que nos afecta a todos. Y vuelvo a decir que o nos ocultan información o son unos incompetentes en pedir lo que quieren. Miren, se lo digo alto y claro, se lo digo a los cinco partidos, al Partido Popular, a Esquerra, a Comuns, a Junts y al señor Colboni. Sus políticas con gaseosa. Los niños son demasiado importantes para Cambalaches. Exigimos responsabilidad. Los barceloneses exigimos saber cuál es el futuro de las escolas Brasil. Necesitamos una definición de sus objetivos y saber cuándo van a empezar a respetar las normas laborales y lingüísticas. Lo necesitamos y la gente se lo exige. Pero también pensamos que ninguno de ustedes lo sabe.

Nos abstenemos hoy.

Moltes gràcies, alcalde. Dir en primer lloc que estem en una situació que es deriva del que ha estat, sobretot, un procés d'estabilització, en el que el desembre del 2023 teníem el 75% de la plantilla de les escoles Bressol en situació d'interinatge. Actualment s'ha estabilitzat el 96% d'aquest personal. Cal dir que l'acord del 2022 preveia que un cop ha acabat aquest procés, és a dir, ara, començàvem a aplicar unes mesures per arribar a una proporció entre mestres i educadores que es definia en aquells acords. Acords que nosaltres hem intentat discutir però que de moment els sindicats no veien el mes d'abril i que apliquem perquè és la nostra obligació i les apliquem ara perquè els acords deien això. Això ha tingut com a conseqüència que un primer... El paquet de 32 places que estaven vacants, de mestres, han estat cobertes per educadores i això ha generat un dèficit greuja en les expectatives de les mestres que volien aspirar a desenvolupar la seva activitat aquí. D'aquestes 32, cal dir que 16 actualment ja tenen nomenament de jornada completa de suplència per l'any vinent, 3 han agafat suplències per materialitat i les altres 16, a les quals de moment encara només s'han pogut oferir suplències parcials, podem dir molt raonablement que a 1 de setembre tindran un lloc de treball. Tant mateix això no resol el problema perquè estem parlant de suplències i el problema que tenim és més de fons. problema que haurem de resoldre a través de la negociació amb els sindicats, modulant l'acord que es va adoptar i que segueix vigent a través de la taula de general i també a través de la pròpia negociació del conveni col·lectiu que toca abordar aquesta tardor. A partir d'aquí podrem buscar solucions d'equilibri entre els dos col·lectius amb l'objectiu que es mantingui el caràcter i l'excel·lència de les escoles Bressol i que cap professional quedi enrere. Ens agradaria donar respostes més taxatives i més tranquil·litzadores a les treballadores amb les quals hem parlat avui, però només ens hem de remetre lògicament a aquest procés de negociació que esperem que vagi ràpid i que ha començat bé. Els sindicats estan en un procés de reflexió, necessiten fer les seves consultes internes, lògicament, i arribar amb propostes i contrapropostes a la taula de la negociació.

Però tot indica que ens en sortirem favorablement.

perdó, heu oblidat dir, en aquest sentit, el sentit del nostre vot serà una abstenció, perquè compartim la preocupació, tot i que la proposta tal com es formula no ens acaba de convèncer.

Bé, vostès el que han de fer és, evidentment, seure amb els sindicats i negociar, però buscar i trobar i garantir una solució que passi perquè tant mestres com educadores tinguin garantida la seva plaça a l'inici de curs.

Esquerra Republicana, un minut.

Sí, el problema que veiem avui és que crec que no ens hem mogut de lleonera amb el que vam debatre l'altre dia la Comissió Extraordinària i això ens preocupa perquè anem amb temps de descompte i estan dient el mateix exactament. Han passat dos o tres dies i estem dient exactament el mateix. No va ja, com deia, no va ja únicament d'aquestes 32 vacants amortitzades que esperem sincerament que en aquestes 16 persones que diuen que tindran feina 1 de setembre, que tindran aquestes suplències... que realment les puguin trucar i puguin avisar, això d'una banda, però com deia ja no van només d'aquestes 32, la dimensió és més grossa, per tant ens trobem al mateix punt on estàvem i sortim de la mateixa manera on estàvem, simplement canviant una mica el to perquè evidentment la situació en què hem arribat és força greu i crec que la pressió que hem hagut d'arribar a fer com a única sola veu també fa que el to evidentment vagi canviant. Gràcies.

Jo crec que al regidor Ravell se li ha d'explicar o se li ha de recordar El govern municipal vol amortitzar 32 vacants de mestres i fer desaparèixer 163 més en els propers mesos. I ho ha fet sense avis previs, sense cap diàleg amb els treballadors ni els endiricats. I alhora, en paral·lel, vostès ja s'han compromès amb les tècniques educatives que substituirien aquestes mestres ja, el proper mes de septembre. Això és un veritable, un autècnic despropòsit. I el senyor Rebell no vol donar respostes taxatives, però és que les treballadores han de marxar amb respostes taxatives. Han de saber si a l'1 de setembre treballadores i educadores treballaran o no treballaran. I com vostè no ho fa, jo li demano a l'alcalde que sigui ell qui agafi aquest assumpte i sigui ell que digui a les treballadores si finalment a l'1 de setembre podran treballar o no podran treballar. Gràcies.

Molt bé. Vox ha consumit i per tant li queden 10 segons al PSC. Regidor.

Senzillament reiterar la importància i la delicadesa d'aquestes negociacions amb els sindicats. Insisteixo que van per bon camí i que arribaran a bon port. Situacions més complicades hem resolt.

Jo, regidor, si volen, repeteixo la resposta que he donat al prec que se m'ha fet abans. Ho dic perquè se m'ha interpel·lar diverses vegades i puc llegir textualment, en atenció a les treballadores que estan aquí presents, el que he contestat. El? He dit, davant... No, no, per aclarir, per aclarir, per aclarir. Sí, sí, sí, per aclarir, perquè se m'ha demanat que s'aclareixi. Jo he donat una resposta que s'ha fet a una interpel·lació que ha fet Esquerra Republicana i he dit que davant de l'actual conflicte vull aclarir que tot el personal, tal com se m'ha indicat des de la tinença d'alcaldia i des del regidor Rebell, en aquest 2025 podrà tenir continuïtat tant ocupant llocs estructurals com temporals. Per tant, totes elles poden tenir feina. Avui mateix s'ha produït aquesta reunió on s'han trobat amb les treballadores els responsables polítics i ens hem compromès amb elles a seguir treballant per trobar una solució acordada, també perquè s'ha de fer perquè està en el marc de la negociació col·lectiva i saben que el que marca en el nostre ordenament jurídic això és la negociació col·lectiva, la mesa general de negociació, perquè aquí hi ha representants formals i legals dels treballadors que són els sindicats. I, per tant, que aquesta negociació ha de continuar amb els sindicats dins de la mesa general per donar resposta a les demandes professionals i sindicals. Som molt conscients, i ho vull dir personalment com a alcalde, i m'ho vull disculpar també per les inquietuds que s'hagin pogut generar. Segurament en algun moment ens podem haver estalviat alguna. I espero que s'arribi a un acord satisfactori per part personal. de l'empresa, és a dir, l'Ajuntament, els representants, els treballadors i el col·lectiu directament afectat. Aquesta és la resposta que dono a petició d'un dels interpel·lants.

Crec que estaria bé demanar un minut per grup perquè, clar, la seva intervenció també obre rèpliques per a tots els grups.

No, no, el que he fet és repetir... Ja, però si tots els grups estan d'acord... He llegit literalment la resposta que he donat en el PREC perquè he vist que no s'havia entès i he donat una resposta.

Alcalde, sense temps. Vostè no tenia temps, el seu grup no tenia temps. Per tant, quan l'alcalde intervé al final d'una proposició, obre, torn. Secretari, això és així.

Obrim un torn d'un minut. No passa res. Gràcies. He repetit el que ja havia dit en el PREC. Volen tenir un minut més? Donem un minut més o tinc cap inconvenient? Un minut, regidora Monté.

Gràcies, alcalde. Jo crec que el més important avui, ara i aquí, és que les treballadores, mestres i educadores que estan aquí presents, les que han pogut venir i les que no han pogut venir, marxin amb un missatge de tranquil·litat, però amb un missatge clar i cert. Vostè ha reiterat la resposta que efectivament ha fet abans amb un altre punt de l'ordre al dia, però crec que tots nosaltres també de manera molt clara li demanàvem una concreció i li demanem a vostè com a màxim responsable municipal per tal que allò que ha quedat aprovat, no ho hem dit, però ha quedat formalment aprovat el text d'aquesta proposició, d'aquest plenari extraordinari, diu el que diu i diu que totes les treballadores tinguin garantida plaça a l'inici de curs i que se'ls comuniqui amb temps i forma aquesta novetat. Per què és una novetat? Fins ara aquest posicionament no existia i de la comissió extraordinària de l'altre dia no en van sortir elles gens contentes ni gens convençudes, tampoc nosaltres. Al contrari, va haver-hi una resposta molt poc resolutiva i molt poc empàtica. Demanem empatia, demanem que es negociï, que es tanqui una solució efectiva que impliqui la garantia de lloc de treball a l'1 de setembre per a totes.

Molt bé. Barcelona en Comú, senyor González.

Jo no he entès la resposta que ha fet el grup municipal del PSC i per tant jo demanaria que davant l'abstenció amb una proposta molt clara que hem fet tots els grups municipals d'aquest Ajuntament i que té l'aval de tota la representació sindical també d'aquest Ajuntament, que vostè respongui. Sí o no poden donar garanties a les treballadores que fins dimarts vostès no van escoltar i que fins avui no han rebut a quatre representants del col·lectiu que els han dit que vinguin sense sindicats, que això també està molt bé. A la reunió havien de venir soles. Vostès pot comprometre abans de l'1 d'agost perquè aquesta gent pugui marxar de vacances a descansar i donar una data, donar números de quantes places es generen, quanta resposta necessita aquest col·lectiu? Doni la resposta clara... Doni les dates, doni les dades. Això és el que necessitem. I vostès estan aplicant un decret que marca uns mínims com si fossin uns màxims.

Deixin d'explicar aquesta camama que no és veritat.

Sí, jo el que espero com a regidora d'aquest plenari, però jo crec que la resposta bàsicament la deu a totes aquestes treballadores, és que l'alcalde no ens digui que espera precisament que tot això acabi a bon port amb unes negociacions que pugui tenir amb un sindicat, sinó que s'hi posi, que realment entengui quina és la situació i que ho porti a terme. Això és el que espero i això és el que realment estem fent aquí i estem tirant endavant des de l'oposició. Gràcies.

Molt bé, senyor... Senyor representant del Partit Popular.

Gràcies. Nosaltres demanem a l'equip govern que respecti la tasca de tantes i tantes mestres educadores que des de fa anys sostenen amb el seu esforç un model de qualitat per la ciutat de Barcelona. L'alcalde no té tant marxa. Avui estem aquí i hi ha una resolució que s'aprovarà per majoria, s'ha aprovat i vostè ha de fer alguna cosa perquè es compleixi. I ja per últim, Dialoguin, escoltin i, sobretot, rectifiquin. I, alcalde, ja de pas, si ens podem disculpar amb les treballadores per tot el que s'ha fet de patir, li agrairíem.

Moltes gràcies.

Lo que creo que tendríamos que entender es lo que dijimos en la primera ocasión. Necesitamos aclarar y tener un plan establecido de cara a futuro. No podemos estar trabajando como se está trabajando en este ayuntamiento. Se lo dijimos al señor Rabell en la comisión. No es normal que después de tres años de estar en el Gobierno nos digan que han estado aplicando un acuerdo que no les gustaba, sin haber hecho prácticamente nada para intentarlo mejorar o situar. Después de esto lo que nos encontramos son comparches. Este verano vamos a poner uno. Cada comisión vamos poniendo uno del mismo estilo. Necesitamos que nos digan exactamente cuál es el modelo que hay que trabajar en Barcelona y hacia dónde vamos. Necesitamos que los niños estén cuidados porque las trabajadoras que tienen necesitan estar bien tratadas y de alguna manera bien atendidas. No podemos estar pendientes de que hagamos comisiones de seguimiento para que la situación puntual se solucione. Necesitamos problemas reales y de largo recorrido para solucionar estos problemas.

Gràcies, alcalde. No, reiterar, abans deia que la negociació en el marc de la Mesa General és una negociació delicada. Avui tenim les mestres que reivindiquen i que ens manifesten la seva angoixa. Jo vull dir-los o fer-los evident la idea de la necessitat de trobar un equilibri entre els dos col·lectius. Tenim una bossa de mestres, per suplències, de 205 mestres i una bossa d'educadores de 670. Per tant, hem de trobar un equilibri entre unes i altres que no vulnerin els interessos i les expectatives professionals de cap dels dos col·lectius. Per tant, les mesures que hem de prendre han de ser mesures molt treballades, molt raonades i molt pensades perquè no fos que intentant resoldre una cosa generéssim un problema major. Per tant, paciència i confiança en la negociació oberta.

Molt bé, doncs fins aquí hem arribat. I hem d'aixecar, hem de fer la votació. Ja s'ha fet, secretari.

S'aprovaria la proposta molt favorable de Junts per Barcelona, de Som Comús, que republicana del Partit Popular, amb l'extensió de la Vox i el Partit Socialista.

Doncs queda aprovada la proposició. Moltes gràcies.