Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de setembre

Bon dia, regidors, regidores, si us sembla començaria amb la sessió. I no voldria fer-ho sense fer un petit esment a una efemèride que es compleix demà, 27 de setembre, el 50è aniversari, per tant, des de 1975, de les darrers execucions que va perpetrar la dictadura franquista i no voldria deixar de fer referència a les persones, als homes i dones que van donar la seva vida per la democràcia i la llibertat al nostre país. I sense més, passaríem a l'aprovació dels actes de la sessió anterior, si teniu algun esment.

I començaríem per les mesures de govern. Districte 11, Ciutats de Palestina, té la paraula la Tenent Agall.

Moltes gràcies, alcalde, regidors, regidores. Barcelona parla avui amb veu clara i decidida per situar-se, sens dubte, en el costat de la història que defensa la vida, la llibertat i la dignitat dels pobles. El districte onze ciutats de Palestina és una expressió de responsabilitat institucional i alhora una declaració de valors d'una ciutat que ha convertit la fraternitat en identitat política i que ha sabut transformar el municipalisme en diplomàcia activa per la pau. Som hereus d'una trajectòria que ens enorgulleix i que ens guia. El 1992, en plena Guerra dels Balcans, Barcelona va estendre els seus límits per incorporar Sarajevo com a 11 districte. Aquell gest, fruit de la visió de Pasqual Maragall, va demostrar que les ciutats tenen la capacitat de respondre quan la comunitat internacional vacila i que poden esdevenir agents polítics i diplomàtics capaços d'afirmar que la pau també s'edifica des de la proximitat. Aquell precedent va projectar Barcelona al món com a ciutat valenta i compromesa. I avui, tres dècades després, l'actualitzem davant la tragèdia que viu Palestina. El context que afrontem és d'una gravetat que trasbalça consciències. Gaza i Cisjordània viuen sota un patiment que ofereix els fonaments mateixos de tota la humanitat. Milers de vides arrabassades, milers... Infants que creixen entre la por i la destrucció, hospitals i escoles reduïts a runes, famílies privades d'aigua, d'energia, de seguretat. Les Nacions Unides alerten de vulneracions constants dels drets humans i el passat dia 16 de setembre van confirmar la perpetració de genocidi. I, en aquest sentit, la comunitat internacional reclama respostes fermes. Davant d'aquest escenari, Barcelona actua, amb el que millor pot oferir proximitat, coneixement i una voluntat incabrentable de situar la dignitat humana i la vida de les persones al centre de la seva acció. El Districte 11 engega amb un pressupost d'1,5 milions d'euros, gairebé el doble dels recursos destinats fins ara, i amb una estructura que garanteix solidesa i continuïtat. Tindrà un equip tècnic estable, un comitè assessor integrat per entitats experts de reconegut prestigi que serà presidit per Manel Vila, i un full de ruta amb uns objectius molt clars. Però el seu veritable valor raó en la decisió de posar al servei de Palestina el millor patrimoni de Barcelona, l'experiència acumulada a nivell polític, però també de tots els seus equips tècnics en dècades de gestió urbana, cohesió social i innovació democràtica. L'estratègia s'articula a través d'un teixit d'accions que es reforça mútuament i que donen cos a una política integral. La cooperació tècnica municipal establirà canals permanents de treball entre els nostres professionals i els ajuntaments palestins. Aquesta col·laboració servirà per reforçar institucions locals, reconstruir infraestructures essencials i millorar serveis públics com l'aigua, l'energia o la salut comunitària. En paral·lel, la resposta humanitària immediata s'intensificarà amb un augment substancial dels recursos destinats a l'ONRUA, que doblarem fins als 400.000 euros anuals, i amb mecanismes que permetin reaccionar amb rapidesa davant de les noves emergències. L'objectiu és que l'ajuda arribi en forma d'aliments, medicines, aigua potable i assistència mèdica, sempre en coordinació amb els organismes internacionals. Però l'ajuda arriba també en forma de gest i suport polític que permet visibilitzar la barbàrie que s'està perpetrant als ulls i amb el coneixement de la humanitat. De manera complementària, el desenvolupament socioeconòmic i la defensa dels drets humans orientarà també projectes que ofereixin oportunitats d'ocupació a la joventut, que promoguin l'emprenedoria local, que assegurin l'accés universal a l'educació i a la salut i que consolidin el dret d'habitatge i a l'aigua com a fonaments d'una vida digna. Amb aquesta aposta, Barcelona vol contribuir a obrir perspectives de futur i a reforçar la cohesió comunitària. D'altra banda, també projectarem la iniciativa en l'escenari internacional a través de la diplomàcia de ciutats i les aliances mediterrànies. Signarem convenis amb ciutats com Ramala, Batllem o Nablus i mobilitzarem les xarxes globals de municipis per ampliar la veu de Palestina en els fòrums multilaterals. Finalment, la sensibilització i la participació ciutadana faran del Districte 11 un projecte compartit per tota Barcelona. Desplegarem programes educatius que integrin la cultura de la pau a les escoles, col·laborarem amb institucions culturals per donar visibilitat a Palestina i activarem la societat civil i les seves organitzacions perquè aquest compromís sigui patrimoni cívic i motor de transformació. Amb aquesta arquitectura, unim la resposta immediata a la visió de futur, la capacitat tècnica a la projecció internacional, l'acció institucional i la implicació ciutadana. Parlem d'una política pública que reafirma Barcelona com a capital euromediterrània de la solidaritat i que demostra que les ciutats, quan actuen amb determinació, poden influir en el curs de la història. Regidores i regidors, el que avui presentem va més enllà d'una decisió administrativa. És una declaració del que som, una ciutat que respon amb coherència davant les crisis globals, que exerceix lideratge amb responsabilitat i que converteix la memòria en compromís i el compromís en acció transformadora. Barcelona ha estat sempre una ciutat amb veu pròpia i amb capacitat d'incidència. Amb aquest districte 11 afirmem que continuem liderant des del municipalisme, que sabem donar respostes als reptes globals. A dia d'avui, donar suport a l'estat de Palestina vol dir recolzar les ciutats de Palestina.

Moltes gràcies.

Bon dia, moltes gràcies, president. En primer lloc, en nom del grup de Junts per Barcelona, volia agrair a la tienda alcaldessa la presentació d'aquesta mesura de govern en relació al districte 11 a Ciutats de Palestina. vagi en primer lloc també el suport, sense cap dubte, del nostre grup respecte a qualsevol iniciativa que tingui a veure amb la cooperació internacional, amb l'ajuda humanitària, amb l'ajuda a una comunitat, a un país, que com Palestina està patint en aquests moments el que està patint. Sempre ho hem fet i sempre ens hi trobaran. Nosaltres en aquests moments no solament... Parlem de Palestina, parlem de totes aquelles regions, tots aquells pobles, totes aquelles societats i persones que són víctimes de la guerra, de la fam, de la repressió, de les persecucions. També el poble palestí. Barcelona té una llarga tradició de cooperació, de desenvolupament i de la cultura de la pau. De fet, fa gairebé 50 anys que aquest ajuntament, aquest plenari, aprova plans directors de cooperació. Però creiem sincerament que aquesta mesura de govern ens arriba tard, senyor alcalde. Ens vam assabentar per la premsa del seu viatge avortat a Palestina i del seu viatge posterior a Jordània i a Turquia. No vam rebre els presidents del grup, com ja he dit alguna vegada, cap informació prèvia al respecte. Hem estat protagonistes passius de l'acte, permeti'm que digui, de propaganda, que va tenir lloc el passat dilluns d'aquesta setmana al Saló de Cent, presentant el districte 11 apresament abans d'aquesta mesura de govern aquí al plenari de l'Ajuntament. I fins avui hem estat purs espectadors d'aquest projecte, que ens interpel·la a tots i que, repeteixo, perquè no hi hagi cap dubte, ens assumem i donem tot el nostre suport. Des de sempre, senyor alcalde, la cooperació internacional de Barcelona s'ha fet des del consens, el diàleg i gairebé sempre des de la unanimitat. I vostè, en la presentació d'aquesta mesura del govern, parla en primera persona al singular, però bé, permeti'm que jo faci el mateix, com a regidor del govern de l'alcalde Xavier Trias, vaig ser també el responsable de tirar endavant per unanimitat del Pla Director de Cooperació 2013-2017. Uns anys abans, com a responsable del govern de la Generalitat, en matèria de cooperació dels Balcans, també vaig tenir l'ocasió de tirar endavant les campanyes Catalunya per Bòsnia i Catalunya per Kosovo, que van ser campanyes dirigides a donar ajuda humanitària a tota aquesta població dels Balcans que patien una guerra com la que vam patir en aquells moments. I tot això ho vam fer entre tots. Des del minut zero vam abastar tota la cooperació possible del món polític i del món social. I, per tant, crec que és de rebut que també es faci igual. Vostès fan referència al llicite 11 de Sarajevo i l'alcalde Maragall. Es volen emmidellar amb aquell llicite 11? Doncs, escolti, No s'estan enmidellant amb el com, amb el que segurament sí, amb l'estructura, de quins serveis, quins fichats es dotarà aquest 10-11. Amb les formes no s'estan enmidellant. L'alcalde Maragall des de minut zero va comptar amb tota l'oposició. Fins i tot va convidar el líder i el cap de l'oposició en aquells moments, Miquel Roca, al primer viatge que va fer a Sarajevo quan encara hi havia bombardejos i trets. Per tant, això és el que han de fer vostès, és comptar amb tothom, col·laborar, no solament amb l'oposició, sinó amb tota la ciutat civil que està organitzada a la ciutat de Barcelona.

Moltes gràcies.

Gràcies, bon dia. Jo voldria començar aquesta intervenció amb un record cap al regidor Jordi Coronas i també a l'exalcaldessa de Colau, que aquests dies estan posant el cos en una missió humanitària que té per objectiu el que els governs no estan fent, que és establir un corredor humanitari amb la ciutat de Gaza, una ciutat assajada per les bombes i la fam. Orgull d'ells i de tots i cada un dels tripulants de la Global Sumut Flotilla. Bé, avui el govern ens presenta la mesura del govern districte 11, un total de 14 pàgines, de les quals dos són una presentació institucional de l'alcalde. Com ja ens té acostumats, sense una concreció d'accions, sense calendari i sense indicadors. Aquesta vegada, però, serem més comprensius, doncs entenem que és una mesura d'urgència que intenta respondre a una emergència humanitària a un escenari incert i canviant. La mesura pivota al voltant de cinc eixos de treball, que no són nous, sinó que donen continuïtat a la feina de Barcelona amb les ciutats palestines, especialment en els darrers anys. Compartim l'enfocament, especialment el valor que pot aportar la cooperació tècnica entre ajuntaments en aspectes com el bon funcionament de la ciutat, la gestió de l'aigua, el clavegaram, la gestió de residus... També la necessitat d'activar ajuda humanitària d'emergència, malgrat el bloqueig humanitari al que està sotmès a Gaza. I és que el cert és que ni la pròpia agència de Nacions Unides, l'ONRUA, ara mateix té seguretat per poder operar dins la franja de Gaza. Regidors, regidores, jo mentre escoltava la intervenció de la trinenta d'alcaldia Agai em preguntava una qüestió. Es podrà arribar a executar aquesta mesura realment? Serà possible una cooperació efectiva amb unes ciutats palestines que estan sent sotmeses a un setge constant? La muntanya de ruïnes en què Israel ha convertit Gaza es podrà reconstruir de la mà de les autoritats palestines? En definitiva, sobrevivirà el poble palestí, el genocidi que està patint per part d'Israel. I és que sense un poble palestí amb el que cooperar no hi ha projecte de cooperació possible. Quan ens reunim amb les entitats de defensa de drets humans, quan ens reunim amb la comunitat palestina de Catalunya, aplaudeixen iniciatives en l'àmbit de la cooperació, però en una fase tan avançada del genocidi com aquesta, el que ens demanen bàsicament són dues coses. La primera, que es dignifiqui l'acollida dels refugiats palestins que hi ha a la nostra ciutat. Els estan acollint a les seves cases de la pròpia comunitat palestina. Estan desbordats. En l'àmbit del dret d'asil i l'acollida, la comparació entre el tracte que dona l'estat espanyol entre aquells que fugen de les bombes d'Ucraïna I els que fugen de les bombes de Gaza, la veritat és que és avarrant. El segon, i sobretot, ens demanen que s'aïlli a l'estat d'Israel perquè s'éssia el genocidi, que es talli qualsevol vincle econòmic però també cultural en un estat genocida. I en això l'Ajuntament té molts deures a fer. Aquests dies estem gaudint de la Mercè. en un escenari com el de Plaça Catalunya patrocinat per The Coca-Cola Company, assenyalada per operar en territoris ocupats volant el dret internacional. També la setmana vinent veurem a la Fira de Barcelona un congrés com de Dístric, en el que hi ha fons d'inversió irrealians que tenen interessos en la reconstrucció il·legal de Gaza. Per això avui portem una proposta en aquest plenari per exigir al govern accions concretes per aïllar Israel. L'alcalde Collboni va començar aquest mandat de la pitjor manera possible, restablint les relacions amb un estat d'Israel que a ulls de tothom ja patia una deriva autoritària i violenta contra el poble palestí. El que li demanem avui és que aquesta decisió desafortunada no es repeteixi. Li demanem que les declaracions i les campanyes vagin acompanyades d'accions concretes.

Gràcies, president alcalde, molt bon dia a tothom, gràcies, tinenta. L'aniquilació del poble palestí fa més de 70 anys que va començar i en els darrers dos s'ha convertit en un verdader genocidi, com confirmen els grups d'experts de Nacions Unides. I davant dels ulls de tot el món que mira i no actua una Europa tímida, incomprensible, donant l'horror diari que anem veient, calen mesures que protegeixin el poble palestí. Per tant, tot és necessari i benvingut. I a Barcelona li calia una eina per coordinar la tasca humanitària i la de cooperació cap a Palestina. Ens ha arribat amb aquest toc de nostàlgia, si m'ho permeten, del que va ser una iniciativa pionera als 90 en la cooperació Ciutat-Ciutat, la iniciativa més innovadora del món de la cooperació local, la qual tots hem explicat alguna vegada parlant amb orgull de Barcelona. al Districte 11. Benvinguda sigui la seva redició, però que no quedi amb la foto, que no quedi amb l'anunci, perquè nosaltres també hi creiem fermament en la capacitat i el lideratge de les ciutats. D'aquells anys de relació amb Sarajevo també van sortir ponts entre ciutadanies, la de Barcelona i la de Sarajevo. El Districte 11 va ser l'acollida de refugiats bosnians a la ciutat. Aquest agost el govern de l'estat evacuava 44 menors gaseans amb malalties greus i ferides i un prop de centenars de familiars que els acompanyaven. Però és que en la guerra d'Ucraïna només Barcelona acollia més de 17.000 persones refugiades d'Ucraïna garantint empadronament, allotjament, atenció social, educativa, sanitària i psicològica. Volem veure aquest pont entre la ciutadania de Barcelona i la de Palestina i preparar la ciutat per l'acollida. per molt que això vagi a contracorrent dels que promouen la insolidaritat entre els pobles. Perquè cal obrir corredors. I en aquests moments, les úniques persones que s'han atrevit a obrir corredors per portar ajuda, per dir al poble palestí que no estan sols, que volen i volem aturar el seu horror, saben qui són, oi? La flotilla, la flotilla d'activistes d'arreu del món, entre els quals l'alcaldessa Colau, entre els quals el regidor i company de tots vostès en aquest plenari, el Jordi Coronas. Persones que han decidit desafiar l'estat genocida d'Israel i que són al mig del mar perquè han dit prou. I mirin, sí que serveix la flotilla. Serveix perquè l'acció política es mogui i ho estem veient, perquè en aquests moments, en la qüestió de Gaza, la ciutadania està empenyent la política. Per tant, el que espero és que el dia 4 d'octubre a les 12 a Barcelona quedi col·lapsada de tota la gent anònima que va a la manifestació dels Jardinets de Gràcia per dir prou i que això faci moure també cap a l'acció els partits que encara s'hi resisteixen. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Cidera, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Barcelona, s'ha dit, sempre ha estat una ciutat solidària, oberta i defensora de la llibertat. Ningú no ens donarà lliçons de solidaritat. Però solidaritat no és regalar els diners dels barcelonins a un règim que empresona a les persones homosexuals o en el que les dones no tenen ni veu, ni drets, ni llibertat. El Districte 11, tal com està concebut en aquesta mesura d'Ower, és pur postureig. És una campanya publicitària que paguem tots. Senyor Coiboni, jo l'acusso a vostè i el seu govern de guardar silenci sobre el sagrest d'hostatges d'Israel. Ni una paraula per part de la tinenta, ni tampoc ni una paraula en la seva presentació en el pla de govern, exigint a Hamas que el s'alliberi. Vostès han oblidat que tot això neix de l'assassinat de 1.200 persones a mans de Hamas, del sagrest de 250 persones, 48 de les quals encara estan avui en dia en mans dels terroristes. ni una sola paraula de condemna d'aquells que mantenen homes, dones i infants com a hostatges. Això, senyor alcalde, sí que és un silenci clamorós incomprensible. Solidaritat no és mirar cap a una altra banda mentre aquí, a la nostra ciutat, milers de veïns i veïnes pateixen sense tenir el suport del seu govern. Amb aquest milió i mig d'euros, Es podrien fer moltes coses a la ciutat de Barcelona. 39 agents de la Guàrdia Urbana, 200 places d'escola Bressol, 300.000 àpats per a 2.000 alumnes, 500 famílies rebrien ajudes per pagar el lloguer dels seus habitatges, més de 2.000 persones amb dificultats econòmiques podrien quedar-se a casa seva, podrien repartir 250.000 àpats a l'estiu quan tanquen els menjadors escolars. Podríem contratar 30 psicòlegs per reforçar la salut mental. Podríem crear 200 noves places de centre de dia per als nostres avis. Això sí que és solidaritat, senyor Coiboni. Solidaritat amb els nostres veïns, amb les famílies que lluiten cada dia per arribar a final de mes, amb els joves que busquen un futur, amb els avis que necessiten cures i amb els nens que no poden ni han de quedar-se sense un plat de menjar calent. Solidaritat sí, però no així. No amb propaganda, no amb gestos buits, no oblidant els nostres. La nostra obligació és prioritzar Barcelona, estar al costat d'aquells que avui pateixen aquí, a la nostra ciutat, que malauradament no són pocs. Per això, senyor alcalde, nosaltres... No compartim aquesta mesura de govern.

Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor de Oropolido, de Vox. Moltíssimes gràcies. En primer lloc, donar el nostre apoi a la població de Gaza... ...i desear que pronto se puedan quitar de encima del jugo de jamás de ese grupo terrorista... ...y que los rehenes puedan volver con sus familias. En su afán por salir en las noticias y su obsesión por desviar la atención... de los problemas que ocurren en Barcelona han olvidado que este consistorio tiene la obligación de priorizar los problemas de nuestra ciudad y de nuestros ciudadanos. Nuestra obligación es gestionar Barcelona para los barceloneses, no convertir este pleno en un escenario de activismo internacional. Hoy debatimos la creación de un distrito simbólico, pero que arranca con dinero y con estructura real, dinero de verdad. Nada menos que un millón y medio de euros y técnicos municipales destinados a Gaza, después de haber doblado previamente las ayudas a la Agencia para los Refugiados de Palestina, acusada de colaborar con el grupo terrorista Hamás y de haber radicalizado a los niños de sus escuelas en Gaza. Ustedes siempre empatizan con cualquier movimiento que tenga detrás un grupo terrorista, ya sea ETA, el Grapo, Hamás... El mensaje que mandamos con esta propuesta es que la solidaridad hacia causas lejanas se antepone a las necesidades de nuestros vecinos. La solidaridad con los de fuera es necesaria, sí. Siempre que no se anteponga a la que les debemos a los que, además de habernos votado para solucionar sus problemas, nos pagan nuestros sueldos. Barcelona está tomada por la delincuencia. El 28% de los vecinos señalan la inseguridad como el mayor problema. Cifra récord en una década. Y ustedes, todos ustedes, porque tienen diferentes siglas, pero están de acuerdo prácticamente en todo, destinan los recursos a distritos que no existen. Nuestros barrios están más sucios que nunca. Barcelona es la ciudad con el alquiler más caro de España. Hay barrios tomados por la droga, como el Raval, San Antonio y Besos Mar. Pero los mismos que callan ante estos problemas sacan lo mejor de ellos para manifestarse por problemas ajenos a sus responsabilidades o se embarcan en travesías marítimas y, con la excusa de querer salvar el mundo, disfrutan de unas vacaciones en el mar pagadas, por cierto, escoltadas por ese ejército al que tanto odian. Para limitarse a visitar los lugares más bonitos del Mediterráneo, llevando a bordo todo lo necesario para pasarlo bien, ya sea en Menorca, en Ibiza, en Italia o en Miconos. La izquierda balsalonesa lleva años practicando el postureo internacional, movilizándose solamente por las causas que le dan rédito electoral y olvidándose de otras causas nobles, como defender a los cristianos de Nigeria o de Siria, que están siendo ejecutados ante el silencio internacional. Tampoco denuncian la masacre y el genocidio cultural en el Tíbet, ni las matanzas en el Congo o Afganistán. Su discurso humanitario es puro oportunismo y postureo pijo progre. Por todo ello, el equipo municipal de Vox se opone de manera frontal a esta propuesta. Barcelona necesita menos experimentos intercontinentales y más acción local, más seguridad, más limpieza, más vivienda y menos propaganda. Van a enviar un millón y medio de euros, no se sabe a dónde, para que lo gestione no se sabe quién, en un ejemplo clarísimo de opacidad. Aunque es más fácil gestionar un distrito imaginario que la Barcelona Real, ustedes están incapacitados hasta para eso. Con este Distrito 11 faltan el respeto a los barceloneses que sufren cada día y dan la razón a todos aquellos que detestan a los políticos de siempre.

Gracias.

Té la paraula la Tinent Agai.

Sí, gràcies. La gravetat i escalada de la situació exigia resposta ràpida d'urgència. Tots estem veient com desapareixen vides i territori a un ritme dramàtic i aterrador. El 15 d'octubre estignarem amb remal a l'aplicació del Districte 11 Ciutats de Palestina. Ara cal córrer i per córrer cal unitat. Els invito a participar activament. Totes les propostes seran benvingudes. Màxim, després de l'experiència i el bagatge que tenen, absolutament acreditada. Així que moltes gràcies pels seus comentaris i seguirem treballant amb la Mestesa.

Escà Republicana té temps.

Tinc temps i per tant l'aprofito perquè no em cansaré de dir al PP i a Vox aquests dies que s'ha de fer silenci, callar, que vostès parlen tant de callar, quan els infants dormen, no quan els assassinen.

Molt bé, doncs següent punt, que és la segona mesura de govern que presentem davant el plenari, que és l'estratègia Barcelona per l'Alzheimer i altres demències 2025-2030. Té la paraula la regidora Villanueva.

Moltes gràcies, alcalde. L'emballiment de la població és una realitat. De fet, el 21% de la població a Barcelona ja té més de 65 anys i si es manté aquesta tendència actual, aquesta taxa podria superar aquest 30% en el període 2045-2050. I també a mesura que la població envelleix, el nombre de persones afectades per Alzheimer i altres demències també augmenta. Davant d'aquesta realitat, d'aquesta situació, cal una resposta que ha de ser estructurada, que ha de ser també ambiciosa i a llarg termini per poder fer front a l'impacte que té aquestes malalties sobre les persones que la pateixen, però també sobre les seves famílies. i el seu entorn més proper i les persones que els cuiden. Per aquesta raó hem impulsat la mesura de govern Alzheimer i altres demències 2025-2030, un instrument que vol transformar Barcelona en un referent internacional en la lluita contra l'Alzheimer i, sobretot, millorar la vida de les persones afectades amb una xarxa de suport coordinada i inclusiva que situa el centre, els pacients i també les seves famílies. Es tracta de la primera estratègia municipal per l'Alzheimer, neix de l'experiència que té l'Ajuntament i d'aquesta experiència acumulada en la taula per l'Alzheimer, que ja comptava també amb la participació de les entitats especialitzades en aquesta malaltia. És per tant una eina, un instrument pioner que dóna resposta a la necessitat d'anar més enllà i de mirar cap al futur i d'estabilir una estratègia que estarà dotada amb un pressupost total de 6,3 milions d'euros. Aquesta estratègia s'articula sobre cinc eixos. El primer d'ells, sensibilitzar. Volem fer créixer aquesta consciència social per superar els estigmes i promoure l'empatia col·lectiva, també prevenir, i això va especialment promoure la salut cerebral, els habits de vida saludable, l'ús de recursos també per l'estimulació cognitiva. orientar, millorem els mecanismes de detecció precoç, processos d'informació i de derivació, també acompanyar, i això vol dir que volem una ciutat, volem una Barcelona que sigui referent en inclusió i en serveis de suport i finalment la recerca com a eina indispensable per avançar i fer lluita contra aquesta malaltia i per tant treballarem i fomentarem la col·laboració amb entitats socials i científiques per posar la ciutat al capdavant de la innovació mèdica i social. I algunes mesures més concretes dins d'aquests eixos són, per exemple, la creació d'un programa de ciutat d'estimulació cognitiva que s'estendrà als equipaments de proximitat per apropar precisament totes aquestes activitats a tothom, un mapatge d'actius comunitaris per identificar recursos que disposa el territori i que contribueix en aquesta salut cerebral, l'impuls també de solucions tecnològiques per a persones amb demències i una mesura que contribueix també al benestar de les persones afectades i també de les persones que cuiden i l'embranzida del Hub Alzheimer Barcelona que és una iniciativa de recerca col·laborativa sobre l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives i que busca consolidar Barcelona com a referent internacional en aquest àmbit i de fet com vostès saben el Hub Alzheimer uneix els esforços als quatre grans hospitals públics de la ciutat, l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital de Sant Pau, l'Hospital del Mar i l'Hospital de la Vall d'Hebron, així com a les altres dues institucions privades de recerca especialitzades en aquesta malaltia, Barcelona Breta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall i la C. Alzheimer Center de Barcelona. I per avaluar, perquè és important en les polítiques públiques avaluar els resultats de la mesura, farem seguiment trimestral dels projectes prioritaris del Pla d'Acció a través de la taula Barcelona per l'Alzheimer, mantindrem també sessions semestrals de coordinació, redactarem memòries anuals de l'estratègia que contindran l'avenç dels projectes, el seguiment de les accions impulsada per les àrees col·laboradores, I també farem avaluacions de resultats i d'impacte amb la unitat d'avaluació de millora contínua de l'àrea de drets socials, així com l'Agència de Salut Pública de Barcelona, d'una selecció de projectes determinants. En definitiva, aquesta és una mesura de govern, és per tant... una eina, sobretot una eina integral i transversal que reflecteix el compromís de la ciutat d'anar molt més enllà de les seves competències i poder articular aquesta estratègia per donar resposta ja no només a aquesta actualitat, sinó al futur que tindrà la ciutat. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Laïlla.

Sí, gràcies alcalde. Avui debatem aquesta mesura de govern de Barcelona per l'Alzheimer i altres demències 25-30. És una mesura que nosaltres considerem important que es presenti, entre altres coses perquè el nostre grup ha estat insistentment presentant propostes sobre aquesta malaltia i altres demències aquí a l'Ajuntament, tant en comissió com en plenari, perquè certament és una malaltia que afecta a un percentatge molt alt de la nostra població. De fet, es calcula que tenen diagnòstics de demència una de cada deu persones majors de 60 anys i que aquest percentatge augmenta una de cada tres quan l'edat també és superior a 85 anys. Per tant, un impacte important també econòmic per les famílies i l'entorn que cuida i acompanya aquestes persones amb aquesta malaltia. Per tant, celebrem que aquesta mesura es dugui a terme a l'Ajuntament i inclogui línies estratègiques clares com és la sensibilització, la prevenció, l'orientació, l'acompanyament i la recerca. I que a més a més incorpori aquesta visió amb horitzó 2030, que parli de la governança col·laborativa i que per tant també li doni molt pes i consolidi la taula Barcelona per l'Alzheimer, que aposti pel hub Alzheimer Barcelona amb les entitats sobretot de recerca que són potents en aquest àmbit, que incorpori la perspectiva de gènere i cures com havíem demanat en les nostres proposicions, parli de prevenció, de diagnòstic precoç, d'urbanisme i d'acompanyament postdiagnòstic a les famílies que atenen. Tot i així, també hi trobem a faltar alguns elements que sí que en els seus moments es van aprovar i que el govern s'assumia, que era, per exemple, concretament sobre la Barcelona de Menchel-Frenly, com han fet altres ciutats d'Europa i del món, i que en aquest cas, tot i que Barcelona planteja que és una ciutat i que vol ser amigable, no assumeix aquesta... proposta, com internacionalment es reconeix. Després també demanaven plans urbanístics més detallats i es podria haver incorporat un calendari d'intervencions en barris, carrers i transports amb criteris de salut cognitiva. També havien fet les propostes d'itineraris i una senyalització que afavoreix la no desorientació d'aquelles persones que sobretot en el seu inici podien acompanyar molt més i evitar aquesta desorientació i també volien fer un incís important en el compromís amb la transparència i la rendició de comptes, més enllà de l'avaluació de les accions d'optes a terme, sinó també de l'eficàcia i la capacitat que ha de tenir un programa com aquest, una estratègia com aquest, que a mesura que la malaltia, per bé o per mal, perquè també avança la recerca, però també cada vegada la malaltia és degenerativa i també té impactes diferents, poder ser molt més flexibles i avaluar cadascuna de les actuacions en funció de l'impacte que té real amb resultats concrets sobre les persones afectades. En qualsevol cas, és una gran notícia, és una bona notícia, i com no pot ser d'una altra manera, nosaltres celebrem que una vegada més l'Alzheimer sigui el centre de les polítiques de salut de l'Ajuntament de Barcelona.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa.

Sí, moltes gràcies. Bon dia a tothom. Jo volia començar dient que hem de ser molt conscients, ho hem compartit també amb la regidora, que l'Alzheimer i les altres demències, m'atreviria a dir, són un dels principals reptes que tenim com a societat les properes dècades. Cada vegada tenim més persones amb Alzheimer. No voldria compartir aquí una retaïla d'aldades, que crec que ja han sortit i que tots i totes coneixem, però sí compartir sis premisses que crec que ha de tenir qualsevol mesura o qualsevol abordatge social, de l'Alzheimer. La primera és al final treballar per un Alzheimer zero. Ara pot semblar una utopia, però hem de treballar per tenir Alzheimer zero a la nostra societat. Sensibilitzar la població. Si trobem una persona gran desorientada al carrer, hem de saber per què, què li passa, com la podem acompanyar. Si no sabem que existeix la malaltia, no les podem acompanyar. La tercera és acompanyar les persones amb Alzheimer, amb moltes accions i mesures. La quarta és que necessitem més espais a la ciutat per aquest acompanyent, més espais, més humanitzats per poder-ho fer. La cinquena és que les cuidadores són el pilar de l'acompanyament d'aquesta malaltia i això ho hem de tenir molt conscient. I la darrera és que la recerca és importantíssima perquè aborda el futur de la malaltia. Jo crec que podem dir que és una mesura molt positiva i en aquest sentit crec que ho hem de poder dir, però té dues grans vencances que sí que vull compartir aquí. La primera d'elles és que no parlem en aquesta mesura de la inequitat territorial. No és el mateix tenir Alzheimer en una família amb precarietat i en una situació socioeconòmica complexa, perquè sabem que a dia d'avui el sistema públic no acompanya només ell a l'Alzheimer. Per tant, calen molts altres recursos per poder acompanyar aquestes persones. I la segona és que tampoc parla de la coordinació social i sanitària. Si no hi ha una veritable coordinació social i sanitària, serà difícil poder abordar aquesta mesura. Quedarà a coixa i, per tant, aquí també tenim un repte important com a Ajuntament i com a societat. Aquesta és una estratègia que és possible, i vull remarcar-ho, gràcies a tres qüestions que es van fer abans. El 2015 es va declarar Barcelona ciutat solidària amb l'Alzheimer. La segona és la del 2018, que crec que és la Capdalt, que es va constituir la taula per l'Alzheimer, on les cinc entitats històriques d'aquesta ciutat que han treballat sense descans durant molts anys es van posar d'acord en seure una taula, que és d'on ha crescut, d'aquella llavor d'on ha sorgit tota l'estratègia i el 2019 s'impulsa una iniciativa per Barcelona per l'Alzheimer. Per tant, jo vull donar les gràcies a aquestes cinc entitats, a part dels equips i la regidoria que fa possible l'estratègia, a l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Barcelona, a la Fundació ACE, a la Fundació Alzheimer, a la Fundació Pasqual Maragall i a l'Alzheimer Catalunya Fundació. Gràcies per tant, de veritat. Per acabar dir que queden menys de dos anys i per tant hi ha un repte molt important per poder desplegar tota aquesta mesura. Caldrà molta celeritat perquè són doncs qüestions que no són senzilles, que des del 2015 que van posar les primeres llavors i les que s'havien posat prèvies en altres mandats que també s'havien fet, arribem ara aquí i per tant queden menys de dos anys. El que sí que demanem és que allò no quedi en un paper, sinó que es vagi executant tot i es vagi portant tot, diguéssim, allà on toca amb el temps que toca. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró.

Sí, gràcies alcalde. Ho comentaven ara les anteriors ponents. Avui parlem d'una malaltia que segurament a tots i a totes ens ha tocat de prop o ens acabarà tocant de prop de manera més directa o més indirecta amb el pas del temps. Sobretot si teníem en compte allò del qual parlem molt sovint a la Comissió de Drets Socials que és el repte demogràfic que acredita que amb el pas del temps i amb l'envelliment de la població la incidència i la prevalença de la malaltia de l'EFEMER creixerà. Per tant, avui és moment de celebrar aquesta estratègia municipal i sobretot d'agraïments, d'agrair com s'ha fet fins ara a totes... les entitats, totes les associacions, les fundacions, però també que coneixen perfectament la malaltia i que han pogut aportar tot aquest coneixement, tot aquest talent acumulat en el pas dels anys, també als pacients i a les famílies i als professionals de l'àmbit de la recerca que hi han participat. És moment d'agrair, deia, no només la implicació en l'estratègia que avui debatem, sinó també i sobretot en la implicació del dia a dia per millorar la vida i per estirar tant com sigui possible una bona qualitat de vida tant de les persones que pateixen la malaltia com del seu entorn, dels seus cuidadors, cuidadores i de les seves famílies. Per tant, ens sembla que és de justícia mencionar també l'associació de familiars de Malalts de l'Alzheimer de Barcelona, la Fundació AC, la Fundació Pasqual Maragall, la Fundació Alzheimer i Alzheimer Catalunya Fundació. Pel que fa al contingut i amb la voluntat de no repetir alguns dels elements que han sortit i que compartim força, sí que volem destacar alguns aspectes que ens semblen importants i que vam poder tenir l'oportunitat de comentar-les en el passat. 16 de setembre, quan es va presentar l'estratègia amb la taula que ja ha portat tant. Un és la importància de la prevenció i els factors de risc i de protecció, no només en l'aparició de la malaltia, sinó també en el ritme i en l'agreujament en què aquesta va deteriorant la vida de les persones. I l'altre és l'impacte a la salut mental, que també té un paper fonamental i que a vegades ens n'oblidem. Pel que fa al primer punt, Afortunadament, és cert que la malaltia de l'efembre s'estudia cada cop més, es sap cada cop més al respecte i també hi ha molta evidència científica que ha consolidat clarament que hi ha alguns factors de risc que protegeixen pel que fa a l'aparició. Podem parlar, doncs, de l'estimulació intel·lectual, la lectura, però també, atenció, l'educació en primerenca entre els 0 i els 6 anys són la base fonamental per prevenir i per minimitzar l'impacte i l'aparició de la malaltia. I també hi ha factors de risc, es mencionava ara fa un moment, les desigualtats socials, les desigualtats educatives i determinades condicions socioeconòmiques, fet que fa que hem d'incorporar aquests elements en la planificació i en futures avaluacions i definicions d'estratègies de futur. És a dir, parlar d'Alzheimer ja no és parlar només del col·lectiu de persones grans, és també parlar de com podem incidir, com podem incorporar determinats factors en la infància més primerenca per poder incidir en el retras de l'aparició dels primers símptomes. L'altre és l'impacte en la salut mental. L'Alzheimer afecta la memòria, ben cert, però també en l'estat d'ànim la persona... nota que va deteriorant, i sobretot en les primeres fases més primerenques o no tan primerenques, l'impacte pot arribar a ser atrós. Moltes gràcies. A la depressió, ansietat, etcètera, etcètera. I celebrar de nou la estratègia.

Gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Partit Popular.

Gràcies, molt bon dia. Agrair al govern municipal la presentació d'aquesta mesura, als equips tècnics per la seva feina i a les entitats i fundacions que treballen amb els malalts i les seves famílies. El 21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, és un bon moment per reafirmar el compromís d'aquest Ajuntament a la lluita contra la malaltia que afecta a milers de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Aquest pla té moltes virtuts. Recopila projectes concrets que aborden sensibilització, prevenció, detecció, acompanyament i recerca. Pel document presenta problemes clau que dificulten el seu desplegament. Primer, hi ha una manca de procreació pressupostària. El text reivindica reiteradament el reforç del finançament, però no apareixen xifres, ni calendaris, ni partides vinculants que assegurin que els projectes es podran reivindicar. Un segon problema recull moltes mesures importants però difícils d'implementar. Per exemple, desplegar un programa d'estimulació cognitiva a tots els equipaments i garantir la formació adequada de tot el personal. Això requereix coordinació, formació i, un cop més, recursos... També recull i adaptar l'espai públic, impulsar els centres de dies especialitzats i modernitzar el SAT amb equips transversals. Això requereix obres, contractacions i temps. Són intervencions amb costos i permisos que no resolen sense una planificació financera precisa i no n'hi ha. Tercer, el document es recolza amb la governança col·laborativa, però sense objectius mesurables, el seguiment serà difícil i el rendiment de comptes inexistent. Per tant, l'estratègia és coherent i necessària, però cal exigir al govern municipal una partida pressupostària concreta, un calendari d'implantació, acords vinculants amb salut pública. Sense això, molts projectes seran bones intencions, però sense un desplegament real. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, Vox.

Gràcies, alcalde, i buenos dias a todos. Des del grup municipal de Vox, valorem positivament aquesta estratègia i volem expressar, en primer lloc, el nostre reconeixement a tots els que hi han col·laborat. La ciència és una emergència silenciosa que interpel·la milers de famílies barcelonines i que és, sens dubte, un dels reptes socials i sanitaris de la nostra època. Celebrem que es posi en valor la prevenció i la detecció precoç, l'acompanyament i la recerca, així com la importància de donar suport a les persones cuidadores, que sovint assumeixen aquesta responsabilitat en solitud i en sobrecàrrega emocional i econòmica. Considerem encertat que l'estratègia es basi en cinc grans línies de treball, sensibilitzar, prevenir, orientar, acompanyar i impulsar la recerca. També saludem l'aposta per a mecanismes de seguiment en memòria anual i espais de coordinació, la taula de Barcelona per l'Alzheimer i la taula ampliada. Ens sembla essencial per passar del paper al resultat immasurable i per poder reorientar el pla davant necessitats emergents. Ja s'ha dit que Barcelona disposa de referents de primer nivell com la Fundació Pasqual Maragall o la Fundació Asse i és positiu que aquesta capital científic i social s'intregui en una estratègia comuna. Ara bé, el pressupost que el mateix document fix a la pàgina 62 en genera inquietud. S'anuncia un total de 6,3 milions en el període de l'any 2025 al 2030, però només 630.000 l'any 2025, any clau d'arrencada. La pressió de les famílies i de les persones cuidadores no pot esperar l'any 2027 al 2028. Cal front-up de recursos ja el primer any i per donar respostes immediates a les famílies que avui ja conviuen amb aquesta malaltia. S'ha de fer el contrari del que hem vist en el punt anterior. Davant d'aquestes necessitats dels Barcelona, la decisió de preveure 1.500.000 euros per al dominat Districte 11, una estructura administrativa inexistent, és inexplicable. En un moment en què tantes famílies necessiten més serveis de proximitat, centres de via, punts d'assessorament o espais de respir, és incomprensible que es destinin recursos a una figura que no té correspondència real amb la divisió territorial de la ciutat. Des de Vox reclamem, i ho fem amb totes les comissions i plens, que cada euro es dirigeixi a actuacions concretes i verificables, que millorin la qualitat de vida de les persones i es dediquin a problemes reals com els dels malalts amb Alzheimer i de les seves famílies. I els barcelonins només trobem per part de vostès silenci i indiferència. En definitiva, el nostre suport a l'esperit i a la majoria dels continguts del pla, però exigim una revisió rigorosa de les prioritats pressupostàries. Barcelona no pot permetre que recursos que haurien d'anar a reforçar els serveis als districtes i als barris acabin diluïts en estructures artificials i per afavorir els partits del govern. Apostem per un compromís real amb les necessitats d'aquí i dels d'aquí, les nostres persones grans i les famílies cuidadores, que són les que sostenen dia a dia la càrrega de la malaltia. Només ara, així, farem que Barcelona sigui una ciutat realment amiga de les persones amb Alzheimer, amb més retòrica i més recursos útils, directes i tangibles.

Gràcies.

Gràcies, alcalde. Gràcies, regidores, per les aportacions. Al final, aquesta estratègia no neix del no-res. Abans també ho dèieu, moltes iniciatives que han sortit a les comissions, les llavors prèvies posades, la taula a Barcelona per l'Alzheimer, que ha estat sens dubte clau per poder desenvolupar aquesta estratègia que el que vol i l'objectiu principal més enllà d'aquests cinc grans eixos és posar la persona al centre de les polítiques públiques, especialment també les persones amb aquesta malaltia i també el seu entorn i les persones cuidadores. Al final estem construint una Barcelona que vol anar anar més enllà, vol sensibilitzar, vol tenir cura, vol capacitar també els professionals d'aquesta casa per poder fer aquesta atenció deguda en casos especialment i en parlàvem molts abans amb les intervencions quan la malaltia és més primerenca i per tant quan la persona encara és autònoma però comença a tenir simptomatologia d'aquesta malaltia. Per tant, estem treballant amb una Barcelona que ha d'anar cap a aquesta tendència d'Alzheimer 0. Aquest és l'objectiu també del Hub Alzheimer. Més enllà que la ciutat ja és capdavantera en fer evidència científica sobre la patologia, l'objectiu és anar. cap a aquest Alzheimer 0 i continuar sensibilitzant a tota la població, acompanyant, oferint recursos formatius més enllà de les persones que pateixen la patologia de manera directa. I això ho fem creant espais que han de ser més amables, més humanitzats, també a l'espai públic, abans en parlava la regidora, per poder donar resposta a aquestes necessitats.

Moltes gràcies. Molt bé. Barcelona en Comú. Vols fer-vos de quatre segons? I Partit Popular?

Sí, gràcies. M'agradaria fer una reflexió. He escoltat també la mesura del districte 11 i és incomprensible que al mateix dia, amb el mateix ple municipal, es presentin dues mesures de govern amb un abisme de concreció. El districte 11 amb un pressupost d'1,5 milions anuals, més 400.000 en ajudes. Estructura completa, consell assessor i personal assignat per assolir les seves funcions de forma immediata. I uns minuts després, el pla contra l'Alzheimer. Sense estructura, sense personals assignats, sense calendari i sense cap pressupost definit. Aquesta seqüència evidència un tractament desigual i una manca de compromís real per part, del govern municipal. Potser els malalts d'Alzheimer i les seves famílies també necessiten el seu districte. Gràcies.

Molt bé, passem al següent punt corresponent a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports per sotmetre a votació l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelona

el Pacte Nacional per la Llengua i vull saludar la presència del honorable conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i de la comissionada de promoció de l'ús social del català de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Salicru. Moltes gràcies per acompanyar-nos i comencem el torn d'intervencions amb el ponent, que és el regidor Xavier Mercè.

Gràcies. Una llengua és més que una parla, és una visió del món, una realitat que genera identitats individuals i sobretot col·lectives. Parlar-ne moltes o utilitzar les tecnologies per esdevenir éssers més socials, més internacionals, és res i curt, fantàstic, però tenir una llengua pròpia, genuïna, primigènia, és imprescindible per ser part d'una comunitat i establir els paràmetres temporals i espatllals que això comporta. El Pacte Nacional per la Llengua, que el passat 1 de setembre vam rebre des de la Conselleria de Política Lingüística per tal de demanar-nos la seva adhesió, és un acord per assegurar la vigència del català, per incrementar el seu ús social, acadèmic, jurídic, comercial, però sobretot és la manifestació més evident de voler esdevenir una comunitat amb la màxima capacitat per compartir una mateixa manera d'entendre el món. S'equivoca. Qui vol veure en aquesta iniciativa menyspreus altres llengües, ideologies supremacistes, voluntats excloents, s'equivoca qui vol convertir aquest debat cultural en un debat essencialment partidista, s'equivoca qui alinea partits polítics en contra per mantenir posicions històriques que res tenen a veure amb la llengua. L'objectiu del pacte és aconseguir que el català sigui una llengua de cohesió pel conjunt de la societat catalana, garantir el dret a viure plenament en català i assegurar la vitalitat de la llengua en una societat diversa, multilingüe, moderna i oberta. El Pacte Nacional per la Llengua és sobretot un pacte cultural i humanista. Viure en plenitud una llengua, qualsevol llengua, és un signe de respecte i agraïment a la història i a la concòrdia entre persones i pobles. Barcelona com a capital de Catalunya ha de ser també la capital del català i encapçalar des del municipalisme la defensa dels drets lingüístics de les persones com a dret cultural essencial. Vull expressar la nostra adhesió El pacte evitant tota consideració política, tota referència a comparar nacionalismes, categories o densitats lingüístiques mundials i demanar un vot favorable a tots els grups per allò que té d'essencial, allò que tots els regidors aquí presents ens uneix i ens permet sentir-nos poble al costat d'altres pobles. Barcelona ha de liderar l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua perquè té la voluntat i la responsabilitat de fer-ho. Ha de ser un exemple per a la resta de municipis en aquest acord de país que arriba en un moment d'urgència, però també d'oportunitats, perquè no hi ha millor oportunitat que la que generi el consens.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rodríguez de Junts.

Gràcies, president. Benvingut, honorable conseller, comissionada. Avui se'ns proposa adherir Barcelona al Pacte Nacional per la Llengua i creguin que és una votació que en condicions normals hauríem de poder fer favorablement, però no estem en condicions normals. La llengua, la ciutat de Barcelona i el conjunt del país està en una situació d'emergència, tots ho sabem, ens hi hem referit moltes vegades, i té greus amenaces a l'horitzó. La més important, la sentència... futura del Tribunal Constitucional respecte a l'obligatorietat del 25% de classes en castellà a l'escola. Deia el regidor Mercè que aquest pacte ens ha de permetre defensar els drets lingüístics. Doncs aquest pacte no diu res de com reaccionarem davant d'aquesta possible sentència i això ens impossibilita votar-hi a favor o votar a l'adhesió de la ciutat. perquè és un símbol, el que fem avui és un gest, els gestos estan bé, però malauradament els temps dels gestos han passat. Nosaltres creiem que el català necessita més accions que gestos, accions concretes, tangibles, valentes i estructurals, i no només ho diem nosaltres, ho diu també, per exemple, en l'àmbit de l'escola USTEC, que és el sindicat majoritari en l'ensenyament públic. Per això avui nosaltres no podrem ser en aquesta foto, Serem, en canvi, on hem estat sempre i on, com dic, seguirem sent, que és en la proposta, en l'impuls i en el control, el govern no per polemitzar, com deia el regidor Mercè, sinó per construir a favor del català. I per això sí que també vull acabar agraint l'actitud i la rebuda de la comissionada Salí Cru. Ens veurem la setmana que ve, tindrem ocasió de traslladar-li un document amb 20 propostes pel català a la ciutat de Barcelona, que és veritat que en molts casos han estat votades a favor per aquest govern fent gestos a favor del català, però que no han estat acompanyades d'accions.

Molt bé, té la paraula el regidor González.

Gràcies, alcalde. Començo saludant el conseller Vila, la comissió de Salicruc, qui no veig però crec que està darrere la columna. Amb el nostre grup votarem a favor de l'adhesió de l'Ajuntament del Pacte Nacional per la Llengua. És una bona notícia i la celebrem perquè la defensa i la promoció del català requereixen consens i compromís institucional. és imprescindible que aquesta adhesió no es quedi només en una declaració de principis i per tant que anem deixant de veure que quan saludem milers de japonesos de Kobe els parlem en castellà perquè sembla que entenen millor el castellà que el català o que avui mateix que és el dia europeu de les llengües l'única institució que utilitzi el castellà i l'anglès per inaugurar l'agora cívica sigui precisament la capital del país l'Ajuntament de Barcelona. Això ha passat Fa una hora i mitja. Per això, més enllà de l'adhesió formal, el que s'espera d'un govern municipal és la planificació estratègica, la dotació de pressupostària, la gestió d'equips, la implementació real de polítiques lingüístiques. Som ja a la segona meitat del mandat i ara no n'hi ha prou amb declaracions d'intencions. toca remengar-se, toca desplegar accions concretes i a més a més ho podem fer perquè tenim un pla barceloní de les 68 mesures treballat i consensuat i ara tenim l'eina també d'adherir-nos al pla nacional. Cal recordar que Barcelona no és només capital de Catalunya, és també, amb el permís de València, que és la capital del català, una capital que entén i promou la llengua com a dret col·lectiu, com a eina imprescindible per la igualtat d'oportunitats. El català és la llengua pròpia i vehicular de Barcelona, oberta i no excloent. Celebrem aquest pacte, però demanem que es tradueixi en treball efectiu, continuat i concret. Barcelona ha de liderar la promoció de la llengua i, com dèiem Miquel Martí Pol, La llengua és la clau que obre tots els panys de la nostra història. Barcelona, com a capital del català, té el deure de fer que aquesta clau continuï obrint portes per a tothom.

Molt bé, té la paraula el regidor castellana, Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, a Esquerra Republicana tenim ben clar que el Pacte Nacional per la Llengua és una eina essencial per garantir que el català segueixi sent el que ha estat sempre, que és una eina de cohesió de la nostra societat, una societat orgullosament diversa, orgullosament amb moltes llengües maternes que conviuen a casa nostra però amb el català com a eina de cohesió de tota aquesta societat com dir orgullosament diversa. Aquesta iniciativa va ser adoptada i també, perdonin, que ens agermana i ens uneix a tota la resta dels territoris dels països catalans. Aquesta iniciativa va ser adoptada pel Parlament de Catalunya el 30 setembre del 2021, impulsada pel govern liderat pel president aragonès durant la legislatura passada, però que no s'ha pogut formalitzar fins al maig d'enguany. Com deia, el Pacte Nacional per la Llengua representa un compromís i per nosaltres aquest és el valor principal. Més enllà que hi hagi elements que siguin perfectibles, que hi ha qüestions que nosaltres, si només hagués només hagués depengut de nosaltres, haguéssim fet diferent, però el valor de l'eina, en aquest cas, és molt rellevant, perquè el que és és una estratègia compartida, i així ho han entès Òmnium Cultural, ho han entès Plataforma o Pla Llego, ho han entès la xarxa vives d'universitats, i ho han entès tants i tants ajuntaments, institucions i també entitats de la societat civil. Per tant, El que val aquí és mullar-se el compromís institucional i que aquest compromís es tradueixi en accions, en accions com per exemple l'existència d'una comissió d'edat social del català, que si és perquè Esquerra Republicana ja hem estat al darrere i hem treballat tot aquest mandat i hem ficat la capacitat negociadora que tenim al servei de millorar la situació de la llengua de la ciutat, amb una dotació d'una oficina que esperem que en breu ja estigui en funcionament i, per tant, amb totes les accions que millorin la situació de la llengua de la nostra ciutat. Finalment, òbviament, votarem a favor d'aquesta adhesió i continuarem vetllant perquè Barcelona ajudi el paper de capital que li correspon del nostre país. Gràcies.

Té la paraula el regidor Emilian, del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. El que avui se'ns proposa no té res de neutre, ni de tècnic, ni tampoc de transversal o de consens, com Com s'ha dit, és un pas més en la deriva nacionalista del Partit Socialista, que pretén convertir la llengua no en un pont de trobada, sinó en una eina d'exclusió i de confrontació. Ens volen vendre que el denominat Pacte Nacional per la Llengua és una iniciativa de consens, però la realitat és ben diferent. Estem davant d'un pla d'enginyeria social amb prop de 300 mesures per imposar el català en tots els àmbits de la vida, des de l'administració pública fins a les empreses privades. Per tant, això no és promoció, això és imposició. I és una imposició allunyada de la realitat de Barcelona. A la nostra ciutat la inseguretat és creixent als barris, falta habitatge assequible, els càrrecs estan bruts i patim problemes greus de mobilitat i transport. Davant d'aquesta situació, de veritat les prioritats d'aquest Ajuntament han de ser gastar milions d'euros en més burocràcia lingüística. Barcelona és una ciutat orgullosament plural, on la grandíssima majoria convivim en català i castellà amb naturalitat i respecte. Però, lamentablement, amb aquest pacte es vol reconar el castellà i amb això marginar una part importantíssima de la nostra societat. El resultat, per tant, seria dividir els veïns en lloc d'unir-los. Des del Partit Popular ho dèiem molt clar, el català és un patrimoni cultural amb un valor immens que cal defensar, però no a costa de la llibertat ni dels drets dels barcelonins. La llengua s'ha de promoure amb respecte i amb positiu, mai amb imposició ni amb dogmes polítics. Per tant, en coherència amb els nostres valors de llibertat i pluralisme i també per responsabilitat amb les preocupacions de la ciutadania, votarem en contra d'aquesta adhesió al denominat Pacte Nacional per la Llengua. Perquè, sincerament, creiem que estimar Barcelona és defensar la convivència, la pluralitat i les llibertats de tots els seus ciutadans.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula al regidor Senderos, Vox.

Gràcies. Todos aquí sabemos que el pacte per la llengua és el colofón de la dictadura. lingüística impuesta a nuestros hijos en las escuelas. Adherirse al semejante pacto totalitario es contrario a los intereses de la ciudad y a la libertad de sus vecinos. Supone una deriva intervencionista y nacionalista que desprecia la realidad mayoritaria castellano parlante de Barcelona, erosiona la neutralidad institucional y coloca a nuestra ciudad en una senda de confrontación lingüística. Nos hemos encontrado con que la defensa de estos valores y de estos principios exige fundamentalmente una coherencia absoluta en la toma de decisiones sobre la misma y no hemos entendido que en algunos lugares hayan habido adhesiones a este pacto que realmente crean problemas de entender cuál es la postura de cada uno. Nos hemos encontrado que el Partido Popular, por ejemplo, en la ciudad de Badalona se ha adherido al pacto a pesar de después al intentar explicar el porqué, haber hecho una confusión aún mayor de la que tenían antes. Nosotros, desde nuestro punto de vista, nos sentimos integrados con otras muchas asociaciones que están haciendo defensa de estos principios y que se han jugado inclusive su integridad física con el mismo, como por ejemplo Convivencia Cívica Catalana, por una escuela bilingües, Ciudad Civil Catalana, Impulso Ciudadano, Hablemos Español, Asociación por la Tolerancia, Sindicato AMES o las entidades cívicas de plataforma para la España Constitucional, para mencionar solamente algunas. Pues nosotros, aunque estemos solos en esta lucha, no renunciaremos a nuestros principios como han hecho otros. Seguiremos defendiendo el uso del español en igualdad con el catalán en Barcelona y en el resto de Cataluña, como estamos haciendo en el resto de España, donde en algunos lugares se permite la enseñanza del catalán por la presión que ejerce Vox al no aprobar presupuestos sin ella. Votamos en contra de esta propuesta.

Bé, doncs faré ús del minut i mig de la ponència per reformar després d'aquest debat i amb presència dels representants del govern i de la comissionada Salí Cru el compromís de l'Ajuntament de Barcelona amb l'impuls al català i amb la vocació del lideratge que també té la ciutat per impulsar aquest pacte nacional. Per primera vegada a la història democràtica d'aquest Ajuntament té una comissionada que específicament s'encarrega de la promoció de l'ús social del català, sobretot de la gent més jove i sobretot dels àmbits digitals i audiovisuals. Avui tornem a demostrar aquest compromís de la ciutat com a capital de Catalunya, sumant forces amb el govern de la Generalitat, però també i molt especialment amb els actors socials, econòmics i culturals que formen part del Pacte Nacional per la Llengua. Hem d'aconseguir que més barcelonins i barcelonines puguin parlar, sentir i viure en la seva llengua, en el català, dins d'aquesta ciutat rica i diversa que compartim. Estimar la llengua també vol dir estimar la ciutat i més ús social del català també implica més cohesió social a la ciutat de Barcelona. Per això, com a capital, entomem amb ambició la defensa dels drets lingüístics, que són drets irrenunciables. I tenen set segons el Partit Popular, si volen fer-ne ús. Molt bé, secretari.

Molt bon dia. S'aprovaria la proposta molt favorable al grup socialista, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, i el vot contrari Junts per Barcelona, Vox i Partit Popular.

Molt bé. Doncs passem al punt tercer, que és per aprovar el conveni per al finançament i desenvolupament dels serveis de l'Agència de Salut Pública de la ciutat de Barcelona 25-29.

I té la paraula la regidora de Salut, Marta Villanobà.

Gràcies, alcalde. Avui portem al plenari el nou conveni de finançament de l'Agència de Salut Pública de Barcelona pel període 2025-2029. De fet, com tots vostès saben, Barcelona és una ciutat pionera pel que fa a la salut pública, compta amb serveis propis en aquest àmbit des del segle XIX i des de fa... Més de 40 anys és l'Agència de Salut Pública que agafa aquest lideratge i que és una institució clau pel desenvolupament de les polítiques públiques i per millorar la salut de la nostra ciutat. I per tant, i per tot això, dotar l'Agència d'un conveni que respongui a les seves necessitats de finançament és treballar per garantir també una ciutat més saludable, també més segura des del punt de vista de la salut i on les diferències socioeconòmiques entre els territoris no es tradueixin en desigualtats de salut. Les aportacions inicials a les administracions consorciades pel període 25-29 seran de 35 milions per part del Departament de Salut, 4 milions per part del CatSalut, 85 milions per part de l'Ajuntament. I una de les principals novetats del nou conveni és l'aportació de 2 milions d'euros a l'apartat d'inversions per part de la Generalitat. Fins ara, les inversions a l'agència les assolia a l'Ajuntament de Barcelona mentre que la Generalitat no feia cap aportació específica en aquest capítol. D'aquesta manera, l'agència disposarà del pressupost propi d'inversions amb el que podrà fer front a la renovació de la maquinària del laboratori o dels sistemes d'informació, per exemple, que són eines indispensables pel funcionament ordinari d'aquesta agència. Aquest conveni ja preveu el traspàs definitiu al CAT Salut dels serveis de gestió del CAS, tot i que de forma transitòria l'Ajuntament com el Departament continuaran fent l'aportació econòmica pel finançament d'aquesta activitat. I a més, aquest nou conveni també recull diversos eixos estratègics per donar resposta als reptes del proper quadrieni. Per tant, hi ha una delegació de competències pel que fa als serveis de sanitat mortuòria, les activitats d'inspecció i control sanitari, la salut comunitària, el benestar digital i la salut mental. M'agradaria també puntualitzar i assenyalar que l'agència és el principal instrument de l'Ajuntament per realitzar polítiques... de salut pública a la ciutat. Gràcies a la tasca de l'Agència podem actuar en salut amb la perspectiva comunitària, treballar allà on resulta més necessari per evitar, com deia abans, que les desigualtats de renda entre territoris impliquin també diferències de salut. Tenim un compromís ferm en garantir i promoure la salut entre els veïns i les veïnes de la nostra ciutat. Volem evitar que el Codi Postal sigui també un element determinat en la salut. Aquest conveni s'ha preparat al llarg del darrer any i mig. Ha estat consensuat a la comissió de seguiment integrada per representants de les parts consorciades. És un mecanisme clau per consolidar l'Agència de Salut Pública com a referent en salut pública i una eina imprescindible per garantir la seva viabilitat i la seva eficàcia.

Moltes gràcies.

Sí, gràcies alcalde. Vagi per endavant que nosaltres donarem suport a aquest conveni però no ho fem alegrament sinó amb una sèrie de matisos i d'incerteses que ens genera aquest document certament molt tècnic i certament que vol donar molta cobertura a expectatives que nosaltres creiem que no s'han complet en aquest conveni que ara passaré a destacar. En primer lloc, l'equilibri financer que creiem que no es cobreix, entre altres coses, perquè les administracions vinculades directament amb l'atenció a la salut pública, sigui l'Ajuntament de Barcelona, sigui la Generalitat de Catalunya i des de la Generalitat, tant és el CatSalut com el Departament de Salut, econòmicament no està equilibrat en... si ho vinculem directament amb aquelles competències i la responsabilitat que es desprèn també de l'exercici d'aquestes competències i destaquem que l'Ajuntament acaba pagant moltes més coses d'aquelles per les quals tindria competències per desenvolupar. En segon lloc també hi ha un traspàs de competències sense garanties suficients, ni tema econòmic com comentava, però tampoc a nivell de desplegament de recursos humans i de responsabilitat de l'Ajuntament. Després, com pot ser la vigilància i el control dels residus sanitaris, la sanitat mortuària, com també s'amplien les responsabilitats en salut mental i en promoció de la salut, no així els recursos econòmics pertinents. També persisteix la provisionalitat en àmbits claus com les drogodependències, el fet que l'ajornament del traspàs del que es valora al CatSalut que és un símptoma de mala planificació i de manca de voluntat política que anem arrossegant en aquests últims anys i que tampoc s'acaba de concretar en aquest conveni i això no ho fa cap bé a ningú, ni als usuaris, ni a la provisió, ni tampoc a la ciutat de Barcelona. També ens preocupa la manca de compromís ferm amb la nova seu de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que en aquest conveni només es recorda aquest pacte previ i de la construcció a la llosa de la Vall d'Hebron, però tampoc hi ha ni calendari ni finançament. I també la governança, que creiem que la governança que es dibuixa en aquest conveni és insuficient, perquè si bé hi ha una comissió de seguiment, hi ha molt poc pes en allò que no siguin les dues administracions més fortes d'aquesta agència. En qualsevol cas, com deia, per responsabilitat, i atès que encara tenim a la memòria l'epidèmia última que vam passar al món, nosaltres donarem suport a aquest conveni.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parla de la regidora Tarafa. Endavant.

Sí, moltes gràcies. És una bona notícia, crec que ho hem de poder dir, que s'hagi pogut tancar finalment, després de molts mesos, aquest conveni entre el CatSalut i l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència Salut Publicà. Abans d'entrar a assenyalar aquelles qüestions que veiem positives i aquelles que ens preocupen com a reptes importants, volia aturar-me un segon a fer un reconeixement a la Carme Borrell. La Carme es va jubilar aquest mes d'agost, després de 10 anys al capdavant de l'Agència de Salut Pública com a gerent de l'Agència de Salut Pública. Crec que la Carme Borrell és una de les millors professionals del sector de la salut pública que he conegut mai i una gran referent a Catalunya i fora de Catalunya, una persona que va pilotar com ningú la Covid-19 en aquesta ciutat des de l'Agència de Salut Pública i crec que li hem de fer un reconeixement aprofitant que avui parlem del conveni de l'Agència de Salut Pública que de fet el va iniciar ella aquesta negociació d'aquest conveni, també donar la benvinguda evidentment al nou gerent de l'Agència de Salut Pública. Gràcies Carme. Dit això, assenyalar tres qüestions que nosaltres veiem importants en aquest conveni. La primera d'elles és que es fa un impuls important respecte a la salut comunitària, una de les grans invisibles de la nostra salut i per tant en aquest sentit agrair aquest pas endavant. És un conveni continuista i no ho dic en negatiu sinó en positiu. respecte al que hi havia anteriorment, i que s'ha pogut resoldre una part important del finançament dels centres de drogodependència. Dos reptes o mancances importants. El tema del nou edifici de l'agència és només una declaració d'intencions, no hi ha calendari, no hi ha pressupost, no hi ha compromisos, compte amb això, és un tema que s'ha de resoldre en aquest mandat, i segon, el traspàs de drogodependència, que encara queda pendent, valuar, i que és una de les peces més importants. Com podem veure, la meva intervenció em portaria cap a un vot a favor, però nosaltres en aquest cas ens abstindrem, perquè no volem normalitzar qüestions que no ho són, que no podem ni volem normalitzar, perquè en aquests moments, ara que estem parlant aquí del conveni de l'Agència Surpública, estan en risc de desnonament 40 persones a Vallcarca, de les quals 13 són infants, i és un risc de desnonament no per un fons voltor, sinó pel govern municipal, per aquest govern, i per tant, com que creiem que és possible... aturar-lo. Nosaltres, diguéssim, fem en aquest cas aquesta abstenció. És possible, com deia ara, aturar-ho i sàpiguen que nosaltres, com a Barcelona en Comú, estem aquí i empenyarem en aquest sentit.

Gràcies, regidora. Per part d'Esquerra Republicana, té la paraula la regidora Baró, endavant.

Sí, gràcies. Com bé es diu, avui es vota aquest conveni, un conveni que guiarà estratègicament i econòmicament l'Agència de Salut Pública a Barcelona els propers 4 anys, un conveni important de 88 milions d'euros i que ha de permetre poder endreçar i poder abordar la salut pública de la ciutat de manera més transversal. Això vol dir des de la salut mental fins a la prevenció d'algunes de les malalties que es poden donar a nivell de ciutat passant per les campanyes de vacunació. Per tant, un conveni que en alguns elements són canvis relativament menors, però en molts altres són canvis substancials, majors i importants. En aquest conveni s'ha comentat, debatem i s'assumeix gran part de la gestió de la salut mental de Barcelona, alhora que, ja es comentava també, es continua amb el traspàs de gestió de les competències i del cos econòmic dels centres d'atenció i seguiment a les drogadependències, un canvi que no s'ha pogut efectuar encara en el seu 100% perquè falta, com bé s'ha comentat, el traspàs del cas Valuart. Entenem que és el més gran, entenem que és el més complex, entenem que deu haver-hi també alguna data en què això estigui ja definitivament resolt i traslladat i aprofitem també per alertar d'una inquietud segurament injustificada, però ens sembla important i és que aquest traspàs i aquest reordenament de les competències en cap moment impliqui cap modificació, cap canvi del que podríem anomenar model Barcelona en l'atenció al consum problemàtic de substàncies i a les addiccions en general, perquè és un model que, malgrat la evident i òbvia complexitat de l'abordatge del que implica, és un model que funciona, que posa el centre a les persones i per tant té una intervenció integral en tots aquells àmbits que es veuen afectats pel consum problemàtic i per les addiccions. Afegir també la importància de desencallar tot el que té a veure amb la concreció de la seu de l'agència. Em sembla que és una qüestió important perquè allà on es treballa, les condicions que permeten o que deixen de permetre un determinat espai de treball, afecta a la qualitat i a la diligència amb què l'administració ha de treballar i aquests serien els elements que ens semblen més rellevants. En tot cas, celebrar-ho i aviam votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Martí. Endavant.

Gràcies. Compartim l'esperit del conveni en tot allò que representa una millora de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Però creiem que l'Ajuntament continua assumint un desequilibri del finançament a l'agència, tant en despesa corrent com en inversions. La Generalitat, tot incorporar per primer cop aportacions específiques en inversions, segueix contribuint en una quantia molt inferior a l'Ajuntament, quan les competències de salut públic són de caràcter autonòmic. Reconeixem la necessitat de garantir la continuïtat i l'estabilitat de l'agència, però pels motius expulsats ens abstindrem.

Moltes gràcies.

Per part de Vox té la paraula al regidor Senderos. No puede ser aprobado. La salud pública en Barcelona está sufriendo un deterioro evidente, nuestra sanidad empeora y no parece que se estén planteando soluciones, sino todo lo contrario. Existen inmensas colas de espera para ser operado, atendido en urgencias o visitado por un especialista. No podemos ni ir al médico en la sanidad pública. Se ha de pedir cita previa y en muchas ocasiones esa cita es respondida simplemente por un administrativo. Hoy nos presentan... Por esas razones y por otras nosotros vamos a votar en contra, además, porque consideramos que la sanidad necesita ser tratada con una dignidad que no se está produciendo en este pacto. Por ejemplo, con la capacidad de los médicos de fuera de poder venir aquí y atender en castellano, como hacen en otros lugares, cuando tenemos un déficit como el que tenemos aquí en la sanidad pública de médicos. Gracias. Votamos en contra.

Moltes gràcies. I per part del govern queda un minut amb dues segons.

Jo primer de tot aclarir que això és el conveni de finançament de l'Agència de Salut Pública, que en cap cas estem parlant del Sistema Nacional de Salut de Catalunya. Són conceptes diferents. Aquí no sé si li han preparat malament la seva intervenció, regidor, o és que desconeix realment les tasques que té l'Agència de Salut Pública quant a vigilància de la salut. tenim reptes, agrair primer de tot el suport en aquest expedient, és rellevant per poder dotar l'agència d'aquests recursos i poder continuar avançant, i tenim reptes, tenim el repte del nou edifici, el traspàs definitiu estarà efectuat a gener del 2020, i l'agència té tasques a vegades tan invisibles però tan importants com per exemple que quan abrim l'aixeta d'aigua a casa la qualitat de l'aigua és la que s'avalua a través de l'Agència de Salut Pública, temes de control i d'inspecció però en cap cas té a veure amb les cites prèvies al metge o les llistes d'espera a traumatologia. En qualsevol cas, gràcies pel suport en aquest expedient.

Moltes gràcies. Secretari. Entenc que Vox i PP, no sé si volen fer alguna... Queden uns segons.

S'aprovaria la proposta molt favorable del grup socialista Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, el vot contrari a Vox i l'extensió a Barcelona en Comú i al Partit Popular.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 4, que és aprovar el compte general de l'exercici 2024, corresponent a l'Ajuntament de Barcelona, que es tractarà de forma conjunta amb el punt número 5, que és restar assabentat de l'informe de fiscalització a posteriori de l'exercici 2024 de la intervenció municipal. Per part del Govern, té la paraula el Tinen Baix. Endavant.

Sí, bon dia a tots i a totes. Avui presentem per la seva aprovació el compte general de l'Ajuntament i del conjunt del grup municipal corresponent a l'exercici 20-24, un exercici que es va tancar amb superàvit i que és el primer exercici en què tornen a recuperar-se per part de l'administració pública el que són la llei d'estabilitat pressupostària i els requeriments d'aquesta llei d'estabilitat pressupostària. Aquest procés d'aprovació de Compte General va començar el mes de maig amb la primera reunió de la Comissió Especial de Comptes i culmina avui amb el seu tractament al plenari. En els darrers mesos s'ha anat habilitant per part dels equips de la gerència d'economia un període de revisió d'expedients i de petició d'informació per part dels luts municipals on l'equip de gerència de pressupostos va facilitar la informació demanada sempre que les peticions tinguessin criteris d'inscripció temporal i que formessin part del contingut del Compte General. En total es van presentar 132 al·legacions, en les quals es van acceptar 70, en la seva totalitat 34 parcialment, mentre que 28 es van rebutjar. Una part d'aquestes al·legacions anaven en la línia de reduir la contractació menor i les subvencions directes, un objectiu que comparteix aquest govern i el que ha anat treballant al darrers anys. El quadre resum de les respostes d'una dels escrits presentats pels municipals s'inclina al·legacions, observacions i consideracions. S'han anat presentant per part de Junts per Barcelona, es van presentar 87 al·legacions, Barcelona en Comú 9, Esquerra Republicana 15, Partit Popular 21, en total, com feia referència, 132. Voldria recordar als grups que l'aprovació del compte general és una obligació legal que té l'Ajuntament i en la qual no es valora la gestió política dels recursos, que normalment ve refrendada per l'aprovació o no aprovació del pressupost. En aquest cas es valora la gestió tècnica d'aquest i agraeixo en aquest cas la feina de la gerència de pressupostos en aquest procés. Així mateix, fem amb el debat conjuntament, malgrat que no és objecte de votació, referència a l'informe d'intervenció municipal, que valora l'opinió positiva als comptes i confirmen que l'equip de gerència pren nota, lògicament, de les recomanacions i treballar en les millores comptables. L'informe de l'interventor és positiu i s'ha fet conjuntament i amb el suport d'Ens-en-Lau. És un informe favorable, lògicament, en recomanacions... i que, com deia i com feia referència anteriorment, seran incorporades dins l'equip de gerents. Els demanem, doncs, el seu punt favorable.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula la regidora Ortega. Endavant.

Sí, gràcies. En primer lloc, volem reiterar el nostre agraïment especial als equips tècnics d'aquesta casa, que han estat, com deia molt bé, el regidor en tot moment a la nostra disposició. Però des del grup municipal de Junts per Barcelona votarem en contra d'aquests comptes generals. la gestió política, la gestió tècnica també és el resultat de la gestió política i ho fem, aquest vot en contra ho fem amb arguments sòlids que reflecteixen aquesta realitat d'un exercici al nostre entendre de sabedor per la ciutat. Aquests comptes són el reflex de 12 mesos d'inecció i de continuisme davant dels principals reptes de Barcelona. Mentre altres ciutats avançaven, la nostra ha quedat paralitzada per un govern que es limita a gestionar la quotidianitat sense ambició i sense estratègia. Uns comptes que arriben tard i que arriben mal explicats. Vostès s'omplen la boca de parlar de transparència, però a l'hora de la veritat, exaureixen els terminis de resposta, deixen sense temps els grups municipals per preparar la Comissió Especial de Comptes i si realment volguessin exercir aquesta transparència, haurien respost les al·legacions amb temps i forma, facilitat aquella informació sol·licitada sobre els informes, per exemple, i els estudis contractats que vam demanar dins dels terminis establerts. Però bé, deixi'm que li recordi, com l'any passat, que ens sorprèn que no ens puguin oferir determinada informació perquè bé, o no tenen els informes elaborats, o bé no disposen de dades concretes, ni d'indicadors clars, ni tan sort d'informació fiable que permeti prendre decisions fonamentades a la realitat. Per tant, no podem entendre, per exemple, que no es disposi del detall dels ingressos per les sancions imposades per infraccions de les ordenances de l'any 24, especificant aquelles ordenances que s'han infringit, perquè aquesta data és un indicador bàsic de gestió. Saber quin tipus d'infracció es cometen en major grau facilitaria, sens dubte, desenvolupar accions concretes per reduir aquests comportaments. Acabo, aquest vot contrari no és una obstrucció, és una exigència, una exigència de millor gestió, de més ambició i de resultats reals pels barcelonins. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula del regidor Serra. Endavant.

Gràcies. Jo també vull començar agraint l'esforç de tot l'equip tècnic implicat en tot aquest procés, la seva predisposició i la seva col·laboració. Més enllà de la situació financera de l'Ajuntament, que és sòlida, l'execució pressupostària el que ens permet veure és el rastre, l'empremta de l'acció política del govern municipal. I aquí els hi haig de dir, regidors i regidores, que ens hem trobat amb dues sorpreses. La primera d'aquestes sorpreses és una subvenció extraordinària a la Fira de Fons Voltor de Distric, aprovada a l'última comissió de govern de l'any i sense cap mena de publicitat. i ens preguntem quin interès públic té l'especulació immobiliària per destinar-hi 250.000 euros dels comptes i per fer-ho de forma sobrevinguda a un certamen que és recorrent. La segona sorpresa que ens hem trobat als comptes és la factura de la publicitat institucional, una factura que inexplicablement ha crescut un 80% respecte al mandat anterior, amb un total de 18,9 milions d'euros, més de mig milió d'euros més a una coneguda ràdio... Més de 800.000 euros més a un conegut mitjà. 500.000 euros més a un altre conegut mitjà. Un milió d'euros més per al Pla Andressa. Què justifica que reparteixin aquests mig milió d'euros a determinats mitjans? A la Comissió d'Economia es va aprovar una proposta nostra per limitar justament la partida de publicitat institucional amb el suport de pràcticament tots els grups, excepte el govern. Quedi, per tant, el nostre vot contrari als comptes com un avís, un avís que mai més ningú confongui els comptes d'aquesta ciutat amb els comptes del subpartit.

Gràcies. Primer, com s'ha fet amb les anteriors intervencions, agrair l'esforç de l'equip tècnic. La veritat és que és un procés feixuc i intens, el del compte general, i per tant agrair la disposició de l'equip de comptabilitat, d'empreses i altres ENS per poder fer la feina de fiscalització dels comptes de l'Ajuntament. Pel que fa als comptes, nosaltres hi ha diverses qüestions que hem entrat en malagacions i que voldria remarcar en aquesta intervenció que han de millorar en aquesta ciutat i que són recurrents els darrers anys i per tant que realment es fa un punt fins i tot frustrant anar repetint qüestions que es van assentant com a estratègia encara que a vegades s'argumenti que són d'urgència, com per exemple en el cas de la política d'emergència habitacional, que en el que l'ús de les pensions i hotels no pot ser permanent, és una atenció que no és digna per les persones que hi són i per tant l'emergència, tots entenem que és emergència, però no pot ser una qüestió estratègica que al final s'acaba assentant a la ciutat, com per exemple el programa Montpersianes, en què l'Ajuntament va comprar uns locals a proposta Esquerra Republicana per dinamitzar el comerç de proximitat i que el resultat ha estat totalment nul en aquest sentit. També parlem de l'externalització de serveis, en què cada cop hi ha més serveis a l'Ajuntament de Barcelona que es contracten a fora amb condicions laborals més precàries i amb menys control públic sobre les execucions, que és un element que ens preocupa molt i per tant aquí cal fer una revisió global d'aquests serveis i incorporar-los progressivament a l'administració pròpia. Manca de seguiment de les revocacions de les subvencions, un ús desproporcionat i concentració de proveïdors amb la contractació menor o el fons 016 que es va acabar pagant el 19 de desembre i que per tant acaba sent poc útil. Malgrat això nosaltres farem una abstenció com sempre hem fet perquè entenem que qui també ha de fer una revisió dels comptes és la sindicatura de comptes i per tant facilitem el tràmit malgrat no estem d'acord en totes aquestes qüestions que he comentat.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Milian. Endavant.

Sí, gràcies. Tenint el compte general de 2024, que avui es porta a votació, no és un exercici de transparència ni de bona gestió, sinó la constatació d'un govern que ha perdut la capacitat de generar consens i confiança. De fet, ja al mes de juliol, en el marc de la Comissió Especial de Comptes, el govern va ser incapaç d'obtenir el suport necessari per aprovar aquest compte, fet que evidencia, novament, la manca de capacitat del govern per generar consensos mínims en els temes essencials que afecten els barcelonins. Estem davant d'un compte general que reflecteix la dependència crònica del romanent de tresoreria, més de 207 milions d'euros, utilitzat com a eina de supervivència política i no com a resultat d'una planificació rigorosa. Un govern que viu de pròrrogats i pedaços no pot afrontar els reptes estratègics d'aquesta ciutat. El compte general també mostra un model de gestió on la despesa i la recaptació d'impostos augmenten, però els serveis públics no milloren. més cost en el servei d'atenció domiciliària, més cost en els sapats a domicili, més cost en la neteja del clavegram, i en tots tres casos, amb menys serveis prestats. És a dir, menys diners a les butxagues dels barcelonins i pitjors prestacions i serveis. Això si suma una manca de transparència sistemàtica, contractes menors que es demanen la norma, 83% de les adjudicacions, subvencions sense memòria justificativa, indemnitzacions judicials i després en defenses i lletrats sense informació detallada. I quan l'oposició demana dades concretes sobre sancions, ocupacions il·legals o execució de partides essencials, la resposta és evasiva o inexistent. Per tot això i per coherència amb els principis que defensem, és a dir, el regó pressupostari, la transparència institucional i l'eficiència en la gestió pública, el grup del Partit Popular votarà en contra del compte general del 2024. Creiem que Barcelona necessita un govern que planifiqui, que executi i que rendeixi comptes, no un govern que improvisi i que amagi informació.

Moltes gràcies. En primer lloc agrair la feina que fan els funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona perquè sigui un ajuntament solvent en un compte general que compleixi els requisits exigits per la llei pel que fa a solvència econòmica. Ara bé, no votarem a favor en aquest punt i posem de manifest la nostra inconformitat perquè gairebé 100 milions d'euros van a llocs on no sabríem ubicar la majoria en un mapa. Quasi 20 milions d'euros en publicitat institucional, 2 milions d'euros per promoure el català mantenint xeringuitos lingüístics i altres milions d'euros que es dilapiden en mans dels polítics que governen, que governen no, que manen perquè aquesta ciutat és un desgovern. Mentre això succeeix, Barcelona és la ciutat amb els tributs més alts de tot Espanya, amb més taxes, més impostos i més pressió fiscal tant a famílies com a petits negocis. Ens han rebutjat tota mena d'iniciatives viables per reduir impostos i taxes. Ens han rebutjat la creació de bons per ajudar les nostres famílies i el comerç local. Ens han rebutjat totes les mesures fiscals per ajudar els comerços perjudicats per les obres que vostès fan sense... fan de cop sense un calendari amb seny. Només els importa recaptar sense un objectiu clar que, com posteriorment detectarem, per construir habitatge han de demanar préstecs. Votem en contra d'aquest punt com ho farem amb els pressupostos i les ordenances fiscals. No permetrem que segueixin amb les seves festes mentre els barcelonins tenen cada dia pitjors serveis.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part de la ponència queda un minut 34.

Ja els vaig reiterar la Comissió d'Economia, ho he intentat fer avui novament, però vostès volen introduir valoracions polítiques a un acte merament tècnic, merament comptable, i és si realment la despesa s'ha incorporat d'una forma adequada. I jo crec que això és el que avui debatim aquí. I això és el que debateix també o incorpora també l'informe d'intervenció que valora favorablement, amb unes recomanacions, els àmbits de gestió. Si volen debatre de temes de transparència, els recordo que l'Ajuntament de Barcelona tenen també la web de transparència. Per cert, és el número 4 d'Espanya, bastant per sobre d'alguns ajuntaments que en aquests moments el portaveu del PP fa referència de transparència. Jo crec que això és important. I respecte a alguns temes que jo no hi vull entrar, però ja que vostès insisteixen, insistirem. Crec que els elements objectius respecte a quina és la despesa de publicitat que fa un ajuntament van vinculats normalment a quin és el volum de pressupost que té l'ajuntament. I si agafem això, i agafem lògicament també allò que té a veure amb la televisió o amb BTV, que vol que els digui amb els senyors de comuns, l'any 2021 el percentatge que vostès invertien, perquè no dic jo que sigui una despesa, era un 1% del pressupost. L'any 2022 era un 0,8% del pressupost. I el mandat 2023 va ser un 0,8% del pressupost. I el mandat del 2024, aquest pressupost, bàsicament estem parlant d'un 0,9%. No estem tan lluny de tot això. De totes formes, crec que no vull introduir més debat polític respecte a un tema que el que requereix i és obligació legal és la seva aprovació i portar-ho. Valoro positivament l'abstenció perquè crec que és tècnica i don recorregut aquest informe i en tot cas els digreixo les seves posicions malgrat que no les comparteixo.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. A Barcelona en Comú li queden 23 segons.

Sí, només per dir-li, senyor Valls, que vostè tenia una oportunitat. Tenia l'oportunitat de sumar-se a la majoria d'aquest plenari que li va demanar contenció justament en aquesta partida de publicitat institucional. Una partida que no amagui les xifres ha pujat un 80% respecte a la mitjana del mandat passat i està absolutament disparada. Vostè ha decidit despreciar aquesta majoria i avui recull els fruits d'aquesta decisió.

Gràcies per part del Partit Popular. Vox, 40 segons. D'acord, secretari.

Molt bé, doncs no s'aprovaria la proposta, que tu comptes amb el fobra pel grup socialista, el vot contrari de Junts per Barcelona, Partit Popular, Vox i Barcelona en Comú i l'abstenció Esquerra Republicana.

Moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 6, que és aprovar inicialment la modificació de crèdit de la pròrroga del pressupost general de l'Ajuntament de l'exercici 2024 per a l'exercici 2025, consistent en suplements de crèdit per import de 37.349.107,57 euros. Té la paraula el Tini en baix, dos minuts, endavant.

Sí, portem avui un suplement de crèdit, però en realitat el que fem és incorporar el superàvit de l'Ajuntament de l'exercici 2024 a una reducció de deute d'aquest Ajuntament. Portem aquest expedient com a conseqüència de la reactivació de les regles fiscals de l'exercici 2024. Ja els amenso que en un context de necessitats socials urgents, com l'habitatge o la lluita contra la desigualtat, voldríem, com a govern, utilitzar aquests recursos per a polítiques de despesa o d'inversió. I com sabem, la llei orgànica del 2 del 2012 d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera ens obliga que el superàvit consolidat de l'exercici 2024, que són concretament els 37.349.000 euros, s'hagi de destinar forçosament a l'amortització anticipada d'aquest deute. L'any 24, la capacitat de finançament de la corporació local ascendeix a 37.349.107 euros i és aquest import el que s'ha de destinar a reduir deute. Reduirem aquest deute d'una operació de crèdit que es va signar en el seu moment al Banco de Valbiscalla de 70 milions amb el qual cosa és un préstec que a dia d'avui té pendent un saldo de 46,7 i el que farem serà amortitzar aquest préstec amb el qual cosa el rati d'aquest deute serà de 9,3 milions d'euros. A través de Mayors for Housing, l'Ajuntament de Barcelona ja ha traslladat a la Unió Europea la necessitat d'excloure la inversió en habitatge del compliment de les regles fiscals. Els demano el seu vot favorable, som molt conscients, sent molt conscient que probablement vostès com nosaltres estarien més còmodes destinant aquests recursos a polítiques socials o d'inversió. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Vives.

Sí, gràcies, tinenta. Com ja vam fer a la Comissió d'Economia i Hisenda, avui ens abstindrem. No els podem votar en contra perquè entenem que som davant un requisit legal. i per tant amb la nostra irresponsabilitat no volem abocar l'Ajuntament de Barcelona a possibles sancions però tampoc els hi podem votar favorablement perquè entenem que seria un aval a una gestió que al nostre entendre no ha estat bona. L'abstenció en aquest sentit és una eina de pressió política, una pressió política contra una llei que ens ofega com a administració però sobretot que ens condemna a la mediocritat gestora i perquè ens fem una idea de tots plegats de l'absurda que arriba a ser la llei d'estabilitat pressupostària. D'aquí 5 minuts, quan estiguem tractant el punt 8 i 9 de l'ordre del dia, estarem aprovant disposar d'un crèdit amb el BBVA, quan 5 minuts abans, és a dir, ara, estem amortitzant un deute amb aquesta mateixa entitat de crèdit. Avui l'Ajuntament de Barcelona crema 37 milions d'euros i això certifica dues coses. Per una banda, que no hi ha hagut una bona planificació de la despesa. I per altra banda, quan nosaltres demanem que es rebaixi la pressió fiscal a les classes mitjanes, ens diuen que no és possible i això és mentida. Podríem haver evitat que aquests 37 milions d'euros sortissin de la butxaca als barcelonins.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor, Mercè.

Nosaltres ens abstindrem per facilitar l'aprovació i no bloquejar un procés que està establert per la llei. Recordar que el superàvit consolidat del 2024 s'ha de destinar a amortització anticipada del deute per imperatiu legal per aplicació de la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. reafirmem que és un mecanisme profundament injust que limita la capacitat de l'Ajuntament de Barcelona per utilitzar els seus recursos en àmbits tan importants i urgents com és l'habitatge dels serveis públics o el suport al comerç de proximitat. Creiem que aquesta és una llei que cal derogar o reformar i més enllà d'això hem de ser conscients que no podem seguir acumulant dèficits superar hàbits, disculpeu, any rere any. És per això que els demanem un esforç extra en el que s'ajusti la despesa i ens dotem d'eines per assegurar que l'execució del pressupost pugui ser més ambiciosa al servei de la ciutat.

Moltes gràcies. Regidor Castellan Esquerra.

Gràcies. L'Ajuntament de Barcelona té una situació financera totalment sanejada i té un potencial molt més elevat del que acaba executant com a institució pública. tenim una situació econòmica que més o menys va avançant però amb una situació social complicada i centrada especialment en reptes essencials com són el de l'habitatge que representa un repte immens a la ciutat i que és un mal de cap i un problema greu per molts barcelonins i barcelonines. I l'absurd d'aquesta llei d'estabilitat pressupostària fa que l'Ajuntament de Barcelona no pugui destinar tot el seu potencial a fer polítiques per la seva ciutadania. Nosaltres n'hi votarem en contra perquè el govern municipal està obligat a fer aquesta operació, però toca espavilar amb els seus companys de Madrid. Des del 2020 que estem reclamant aquest canvi de llei d'estabilitat pressupostària, estem l'any 2025, 5 anys després, estem igual i estem amortitzant deute en una operació que és totalment absurda.

Moltes gràcies, regidor Emilian, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres, com ja ens vam manifestar a la darrera comissió, no votarem en contra perquè entenem que és un tràmit legal i que contribueixen les finances sanejades, però tampoc podem votar a favor perquè aquest mecanisme posa de manifest una execució pressupostaria deficient i un excés de pressió fiscal sobre els ciutadans. Per tant, el nostre vot serà una abstenció.

Regidor de Oropolido, Vox.

Molt breu, votem en contra.

Ponent, 27 segons. Sí, no, bàsicament, primer, agrair les posicions d'abstenció, perquè jo crec que són posicions constructives pel compliment d'una llei d'una normativa. Recordar que aquest és el primer exercici que no hi ha en les regles fiscals, el segon exercici d'aquest govern amb superàvit, i que aquest superàvit és menys de l'1% del pressupost municipal. És a dir, que el nivell d'ajust que en termes polítics i tècnics estem fent és important. En tot cas, agrair les posicions d'abstenció perquè crec que són constructives. Moltes gràcies.

Barcelona, un comú, 14 segons. PP 41, Vox 56. Hi havia un aclariment d'intenció de vot, crec. Abstenció.

Molt bé, doncs, secretari. Sí, gràcies, alcalde. S'aprovaria el dictamen a molt favorable del grup socialista, el vot contrari del Partit Popular i Vox i l'abstenció de Junts per Barcelona... Ai, perdó, perdó, eh? Disculpi, eh? Amb el vot contrari de Vox i l'abstenció del Partit Popular, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Barcelona en Comú.

Molt bé, punt 7. Per aprovar inicialment la modificació de crèdit de la prova pressupostària del pressupost, de l'exercici 24 i el 25, consisten en suplements de crèdit per import de 13.700.000 euros. Té la paraula el Tirem Baix.

Sí, moltes gràcies, president. Aquest expedient, bàsicament el que proposem ara és fer una modificació de crèdit per disposar o per dotar la despesa social que executa l'Institut Municipal de Serveis Socials per un import de 13,7 milions d'euros. Despeses que entenem que són inajornables que es van proposar dotar el plenari del Consell Municipal del mes de juny. Com es va explicar individualment a cada grup i es va aportar l'aprovació de l'expedient a la comissió de plenari del mes de juny respecte als serveis que els detallaré posteriorment, s'ha fet una previsió de tancament el 31 de desembre del 2025 en base a l'execució de la despesa del que seria el primer quatrimestre de l'any i partint del pressupost definitiu de juny del 2025. El crèdit previst a les aplicacions pressupostàries seria insuficient i no pot ser objecte d'ampliació. Per aquest motiu es sol·licita una major aportació per part de l'Ajuntament de 13,7 milions per fer front a les següents despeses. 6,5 milions al Fons de la Infància per incrementar-la i arribar fins a 14,5 milions, 500.000 euros a centres oberts i serveis de socioeducatius i 6,7 milions per ajuts d'autonomia per la sortida dels usuaris del servei d'ajutament temporal urgent. El finançament d'aquesta modificació és a través del romanent líquid de tesoreria per a despeses generals que es va tancar el 2024 per un import de 200,7 milions d'euros i per tant tenim fons suficients per atendre aquesta modificació. Els demanaria el seu vot favorable. Gràcies.

Gràcies. Regidor Vives, Junts.

Sí, gràcies. Com ja vam fer en el passat ple, on vam votar favorablement la modificació del pressupost per bonificar el transport públic, però també per incrementar el salari dels treballadors públics d'aquesta casa, votarem favorablement perquè entenem que els usuaris i, per tant, els beneficiaris del fons d'infància, dels centres oberts i dels usuaris dels allotjaments temporals d'urgència no tenen la culpa d'un govern que és incapaç d'arribar a acords i d'aprovar pressupostos.

Regidora Arrecio.

Sí, és evident que aquest expedient incorpora partides importants com són la Renda 016, recursos pels centres oberts o els centres socioeducatius, que a més les entitats gestores fa temps que reclamen, així com una partida que dota d'autonomia econòmica a les persones allotjades en allotjaments temporals d'emergència. Deixi'm dir-li que en aquest cas tenim alguns dubtes i seguirem ben de prop, no sigui que aquesta nova partida econòmica d'allotjaments temporals d'emergència s'acabi convertint en una retallada encoberta i en una expulsió de veïnes de la ciutat, tal com estem veient en altres casos com pot ser el sense llarisme a la ciutat. En tot cas, en una situació normal, avui votaríem favorablement en aquest expedient i en tot cas no impedirem la seva tramitació, però és que no estem en una situació normal. Per culpa del govern Colboni, hi ha 40 veïnes, entre elles 13 menors, que estan en risc de perdre el seu habitatge. No és que les desnoni un fons voltor, les desnonarà el propi Ajuntament. Creiem que s'ha d'aturar, estem convençudes que es pot fer-ho, ens hi trobarà per poder fer-ho.

Moltes gràcies, regidor Miglian, Partit Popular. Regidor Castellana Esquerra Molina.

Gràcies, no m'ha reconegut jo, ens equivoquem tots avui.

Gràcies.

Vosaltres votarem a favor d'aquest punt perquè aquestes despeses són urgents i responen a necessitats reals i molt clares però voldria fer un parell de consideracions. Primer, el fons d'infància, si es paga el 19 de desembre, té la utilitat que té i per tant aquí s'ha d'avançar també en el tràmit de gestió del propi fons d'infància i també que si el fons d'infància està consolidat al pressupost és perquè així ho vam reclamar Esquerra Republicana i així ho vam reclamar. I segon comentari respecte als allotjaments temporals d'urgència, el que he comentat en l'anterior intervenció amb el Compte General, aquí hi ha una qüestió de model que sempre es parla d'emergència però que al final sembla que s'imposa ja com a política habitual i per tant aquí cal fer una reflexió i acció per canviar aquest model.

Ara sí, regidor Millán.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres, ho volem dir ser clar, compartim la importància de reforçar l'atenció a la infància i donar resposta a les situacions d'emergència social. No posarem en dubte la necessitat d'aquestes partides. Tanmateix, i ho han dit altres grups, nosaltres ens abstindrem perquè, novament, es tracta d'una gestió a correcuita. finançada amb un romanent de tresoreria que evidencia la falta de pressupost i de planificació del govern municipal. Aquestes despeses, per la seva naturalesa, haurien d'estar previstes en el pressupost ordinari i no resoldre's mitjançant modificacions puntuals. Per tant, com deia, ens abstindrem.

Gràcies. Regidor d'Orbolido, Vox.

Nosaltres també s'estanem.

Molt bé, queda ponent.

Sí, molt ràpidament agrair les vots favorables i les abstencions. Com deia abans, jo crec que són posicions constructives i com que ha aparegut la paraula retallada, li vull deixar bastant clar que no hi ha hagut cap tipus de retallada dins de l'àmbit de serveis socials. Crec que aquesta sospita, com a mínim, tinc l'obligació de deixar-la bastant clara que no existeix. Moltes gràcies per les posicions de vots favorables i abstencions.

Gràcies, Junts. Esquerra. Pepe, Vox, resultat secretari.

S'aprovaria el dictamen en el favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, l'abstenció de Barcelona en Comú, Partit Popular i Vox.

Punts 8 i 9 que es tracten conjuntament per autoritzar l'IMAP.

a formalitzar el contracte de finançament amb el Banc Europeu d'Inversions i per aprovar la modificació dels estats de previsió d'ingressos i despeses de l'IMAP també, consistent en l'augment de les inversions per import de més de 8 milions d'euros. Té la paraula el Tinent Baix.

Sí, l'IMAP eleva al ple de l'Ajuntament la sol·licitud de constitució d'un crèdit del Banc Europeu d'Inversions per al finançament de nou promocions d'habitatge per una quantia màxima de 113 milions d'euros. L'aprogació plenària és perceptiva per operacions de finançament a llarg termini dents dependents segons la llei reguladora de les agendes locals. Aquest contracte que s'anirà disposant en trams en funció de les necessitats permetrà la construcció de nou promocions amb un total de 641 habitatges destinats a lloguer social. Estem parlant del CAP Fort Pieng, Casernes de Sant Andreu, Trinitat Nova, Illa Nubiola, 22 Arroba, Teatre Atàlia o Casetes d'Encarnació, així com Bon Pastor i Antiga Clínica Quirona. El Crèdit es disposarà a partir de diferents desemborçaments en diversos trams o préstecs i les condicions financeres es aniran determinant en cada operació. Recordar que el 31 de desembre del 24 el saldo de l'IMAP són de 350 milions d'euros i es reparteix 64% banca pública i 36% banca comercial. Respecte a l'altre dictamen, bàsicament es prorroguen els imports inicials dels projectes del pressupost de l'IMAP, que no tenen prevista la finalització de l'exercici 24, i de les actuacions inversores a executar el 2025 per part d'aquestes entitats, hi ha tres promocions que es financen amb prèstecs hipotecaris per un import nominal important, que requereix, en aquest cas, que aquestes disposicions, a mesura que les promocions van avançant, es pugui disposar d'aquests imports, sumen el total de 8,3 milions d'euros. El que fem és disposar d'aquests diners del prèstec hipotecari per acabar Marina Prat Vermell, Trinitat Vella i Glòries Edificis. No acabar-ho tot, sinó crevar diferents tipus d'edificis. Atesa la situació de per repassupostària i per donar compliment a la llei d'agenda local, és perceptiva l'aprovació d'aquest expedient per part del plenari. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, tinent. Té la paraula per per de Junts el regidor Calvet.

Endavant. Gràcies, tinent d'alcalde. El nostre grup votarà a favor de les propostes que avui se'ns presenten relatives al finançament de promocions i a finalització de promocions de protecció oficial. Tant el Banc Europeu d'Inversions com la del BPVA són oportunitats que no podem desaprofitar, especialment la del Banc Europeu d'Inversions. Fa dècades que debatem sobre els mateixos conceptes, quan parlem de polítiques d'habitatge, seguretat jurídica, finançament, fiscalitat, la part més hard, diguéssim, de planificació territorial, urbanisme i edificació. Tot això ho necessitem estructurar millor i pensar més a llarg termini, que aquestes operacions serveixin per estructurar millor les operacions d'habitatge, també per estendre-les al sector privat, no només ens n'hem de beneficiar els promotors públics, i sobretot per fer-ho tot més ràpidament sense perdre temps. Necessitem crear més parc públic d'habitatges. Votarem a favor.

Gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Martín. Endavant.

Sí, gràcies presidenta, perquè fa el crèdit del vell em sembla una gestió positiva. De fet, va ser un govern de Barcelona en comú el primer que des d'aquest Ajuntament es va dirigir al Banc Europeu d'Inversions per finançar la construcció del paquet d'habitats de lloguer social i assequible més gran que mai havia produït aquest Ajuntament i de la mateixa manera trobem també que és positiu el traspàs de 8,3 milions d'euros al pressupost de l'IMAP per invertir-los en obra nova d'habitatges municipals. Dit això nosaltres ens abstindrem perquè si parlem de polítiques d'habitatge municipals no podem ignorar el que avui passa a Vallcarca que és que el govern del PSC ha explicitat la voluntat d'aplicar un pla urbanístic de fa un quart de segle que suposa el desnonament de famílies en menors en situació de vulnerabilitat i el posterior enderroc de les finques d'habitatge municipal on viuen ara. Això és un despropòsit i, per tant, al govern li traslladem que descarti aquest sense sentit i treballi per arribar a una solució consensuada en participació de totes les veïnes i no només d'una part que realment vellir pel dret a l'habitatge a Vallcarca.

Gràcies. Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. El regidor Castellana, endavant.

Gràcies. Nosaltres votarem a favor d'aquest punt perquè és una operació financera però que l'objectiu que té és ampliar el parc públic d'habitatge a la ciutat i el parc públic assequible a la ciutat amb un nombre important d'habitatge, 641, si no tinc mal apuntat. I per tant, evidentment, Esquerra Republicana no podem fer altra cosa que votar-hi a favor.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Emilian.

Sí, gràcies, tinenta. Sí, nosaltres també votarem a favor d'aquesta operació de finançament amb el VEI perquè es tracta d'una mesura seriosa i necessària per donar resposta a un dels principals problemes de la ciutat, que és l'accés a l'habitatge. A més, aquests són habitatges que no només reforcen el parc públic, sinó que també compleixen criteris d'eficiència energètica, sostenibilitat, amb condicions finançàries avantatjoses per a l'Ajuntament. És, per tant, un bon exemple. de col·laboració amb institucions europees i d'ús responsable de recursos públics. També votarem a favor del punt nou d'aquesta modificació pressupostària perquè permet garantir el finançament de tres promocions d'habitatge social que ja estan aprovades i que avui necessiten disposar dels recursos per complir amb els compromisos amb els constructors i, sobretot, amb les famílies que esperen aquests habitatges.

A pesar de que la promoción de vivienda sea necesaria en la ciudad, sin conocer los criterios adjudicatarios ni la tipología de las viviendas, es complicado apoyar esta cuestión. Además, el hecho de que se trate de una línea de crédito cuando hay gastos similares en asuntos totalmente irrelevantes para la vida de los vecinos dificulta todavía más justificar el apoyo. Nos vamos a abstener por la falta de información negativa a requisitos como la construcción de viviendas pensadas para familias, porque siguen empeñados en relegar a los barceloneses al último puesto a la hora de adjudicar esas viviendas, no solo no hay prioridad nacional en la adjudicación de la vivienda, sino que la prioridad siempre es al de fuera. Y no hay vivienda de protección oficial con opción a compra para recuperar una Barcelona de propietarios, que es lo que siempre ha sido. Dejamos muy claro, como siempre manifestamos, que Vox está a favor de construir vivienda y en cantidad para beneficio de los barceloneses. Y eso pasa por liberalizar suelo, bajar la presión fiscal en la compra de vivienda habitual y construyendo VPO con los requisitos que hemos mencionado.

Gracias. Muchas gracias.

Per part de la ponencia, 9 segons. Agrair els vots i les abstencions i deixar clar que no hi ha ninguna prioritat pels de fora. Certes mentides no es poden dir sense calicar-hi la cara de vergonya.

Moltes gràcies. Junts, 13 segons. Esquerra 38, passen en en comú.

Molt bé, doncs endavant, secretari. S'aprovaria el punt número 8, molt favorable al grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Partit Popular, l'abstenció de Barcelona i Vox. I s'aprovaria el punt número 9, també en el mateix sentit, en aquest cas posem favorable al grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Barcelona i Vox.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 10 i al punt número 11, que substanciaran conjuntament. El punt número 10 és constituir un dret real de superfície a favor de la Cooperativa i Arunió Catalonia, SFCL, respecte de la finca de propietat municipal situada al carrer de Cal Sisó, número 3238, amb la finalitat de destinar-la a la promoció i construcció d'habitatges amb protecció oficial. I el punt número 11, que és constituir un dret real de superfície a favor de la cooperativa Llar Unió Catalònia, SFFL, respecte de la finca de propietat municipal situada al carrer de Llull número 7781, amb la finalitat de destinar-la a la promoció i construcció d'habitatges amb protecció oficial. Té la paraula el Tinen Baix, endavant.

Moltes gràcies. Els dos dictaments, bàsicament, obeeixen a diferents acords que ha pres aquest Ajuntament en el passat. Al final del mandat, 2011-2015, l'alcalde Trias va signar un acord marc pel desenvolupament d'actuacions en matèria d'habitatge de protecció oficial, que ja venia d'un acord també previ de l'alcalde Areu. Derivat d'aquest acord, el març del 2015 s'aprova un conveni amb UGT per la promoció d'habitatges de protecció oficial. Aquest acord dona continuïtat, com hem fet referència anteriorment, a un conveni previs signat a l'any 2007, pel qual s'havien impulsat prop de 300 habitatges i 103 havien quedat pendents. Es va generar l'any 2015 una modificació respecte a les polítiques d'habitatge amb l'eliminació de la modalitat de venda, de la propietat dels habitatges de protecció oficial passant en aquest cas el dret de superfície. És a dir, el que plantejàvem en aquests moments és modificar el règim de cessió de venda o de propietat per un nou règim de dret de superfície. Arrel d'aquest canvi, l'UGT ha vingut reclamant fins i tot en via judicial el compliment d'aquest conveni de 2015 i el que intentem en aquest cas és arribar a un acord conjunt entre l'Ajuntament i el sindicat UGT. Considerem positiu incorporar tots els agents possibles per la promoció de l'habitatge, també en aquest cas UGT, i el que planteja l'acord és que incorporem... Perdoneu, el fruit d'aquesta voluntat d'arribar a l'acord, el que intentem plantejar en aquest acord és posar fi al procediment judicial. UGT renuncia a l'habitatge de protecció de propietat que es preveu en aquell conveni del 2025 i l'Ajuntament proposa la cessió de dos solars en dret de superfície per a la construcció d'un número aproximat de 150 habitatges. En aquest cas, parlem de drets que recauen en dues finques, una és al carrer Calcisó, 32-38, i a l'altra el carrer Lluit, 77-81, que els dos conjuntament són 150 habitatges per un termini de 75 anys i en caràcter gratuit. Gràcies.

Moltes gràcies. Per de Junts té la paraula la regidora Jaó.

Endavant. Gràcies, tinenta. Primer de tot, volem lamentar profundament que aquesta qüestió, evidentment, hagi arribat a jutjats per inacció. És un fet que posa de manifest que el ritme de generació d'habitatge públic no està anant com hauria d'anar i no dona resposta a l'urgència que tenim. Avui dia parlem, com vostè ha explicat, tinent d'un conveni que es va subscriure durant el mandat TRIES i que de no haver-se executat ha acabat arribant en un litigi judicial. Ara bé, un cop superat aquest procés, com vostè també ha explicat, entenem que hi ha un acord entre l'Ajuntament, UGT i les entitats implicades que reguli i faciliti la construcció d'aquest habitatge. Tanmateix, voldríem conèixer l'estat. en què es troba l'elaboració d'aquest conveni perquè el que avui estem aprovant és un document preliminar, no és un conveni executiu i per tant en aquest sentit convé deixar-ho clar, no és un conveni executiu i per tant genera inseguretat jurídica de nou i desprotecció. Tot i així, per compromís amb la promoció d'habitatge públic hi votarem a favor, però insistim que el passar de les bones intencions als fets.

Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Martín.

Sí, aquesta sessió de sols municipals té el seu origen, com l'ha explicat, en convenis signats per aquest Ajuntament en els anys 2007-2015, en els que bàsicament es regalava sol municipal per construir habitatge protegit de venda, que al cap d'uns quants anys sabem ja que es desqualificarà i, per tant, acabarà el mercat privat. Eren convenis que constituien la pèrdua d'un patrimoni públic escàs i molt car, que és el sol municipal, i alimentaven el mercat immobiliari especulatiu amb fons públics. Per això, com vam tenir responsabilitats de govern, vam traslladar que aquesta política de pèrdua de sol municipal no podia continuar i, per tant, entenem que aquest acord entre l'Ajuntament i l'UGT per constituir un dret de superfície a favor de la cooperativa per 75 anys ampliables a 90%, tal com volíem des de Barcelona en Comú, posa punt i final a una de les pitjors polítiques d'habitatge que durant dècades ha estat la norma tant a Barcelona com a Catalunya com a la resta d'estat i això encara continua. Dit això, donat que fins a dia d'avui el govern del PSC està posant en risc el dret a l'habitatge de famílies menors a Vallcarca, en aquest punt també ens abstindrem.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la paraula del regidor castellà. Endavant.

Gràcies. Dues qüestions. Primer, Esquerra Republicana sempre hem defensat el paper de les cooperatives d'habitatge i el dret a superfície com a eines útils per ampliar el parc d'habitatge assequible i protegir-lo de l'especulació, perquè són fórmules que responen a necessitats reals i ajuden a diversificar el model d'accés a l'habitatge a la ciutat i creiem que això és positiu. Malgrat això, saben que també tenim alguns dubtes que hem anat expressant reiteradament amb com es va acordar el conveni ESAL i com s'han anat gestionant els convenis relacionats amb la concessió de drets de superfície. Per tant, farem una abstenció mantenint aquest posicionament.

Gràcies. Gràcies per part del Partit Popular. El regidor Milian, endavant.

Gràcies, tenenta. Nosaltres reconeixem la necessitat d'impulsar habitatge amb protecció oficial, però també creiem que aquest tipus de projectes no poden ser l'única resposta. Barcelona necessita multiplicar l'oferta i això només serà possible si avancem de manera decidida cap a models de col·laboració pública-privada. L'experiència ens demostra que la gestió exclusivament pública o cooperativa té un abast molt limitat i no resol la magnitud del problema. Per cada promoció com la que avui discutim necessitaríem desenes per fer front a la demanda real. Només amb la implicació del sector privat, constructores, promotors i inversors, sota regles clares i amb garanties de preu assequibles podrem aconseguir un parc d'habitatge digne i suficient. És per això que avui optarem per abstenció. No bloquejarem aquest projecte concret, que pot aportar un nombre reduït d'habitatges protegits, però tampoc podem donar suport incondicional a un model que continua sent insuficient i que no aborda el repte de fons.

Moltes gràcies per part de Vox.

El senyor Senderos, endavant. Una vez más este ayuntamiento entrega patrimonio de todos a una organización sindical que ni lo necesita ni lo merece, solo por amiguismo, sin concurrencia pública alguna. Y lo hace bajo el disfraz de cooperativa de vivienda cuando todos sabemos a qué conduce esto, chufes, clientelismo y corrupción. O ja nadie recuerda el escándalo de la PSV de UGT con miles de familias engañadas de sus ahorros perdidos, 18.000 cooperativistas afectados y 30.000 millones de pesetas despistados por la UGT. El suelo público de Barcelona debe destinarse a vivienda, no a financiar chiringuitos sindicales. Cederlo a UGT es premiar a quienes viven de la subvención, del privilegio y de su connivencia con los gobiernos de turno. O, como hablará con nuestro voto, que se repita otro escándalo como el de la PSV, con el dinero y el patrimonio de los barceloneses, y con nuestro voto en contra dejamos un interrogante. Para crear vivienda no han encontrado nadie con un historial más limpio. ¿Qué razones tienen para no buscarlo?

Moltes gràcies, moltes gràcies. Per part de la ponència, sí.

Sí, bàsicament agrair els vots favorables i les abstencions i manifestar a la regidora de Junts que sí, que el que fem avui és ja el dret de superfície, ja és un document executiu. Lògicament, a partir d'aquí, per l'UGT ha de fer la seva promoció.

Moltes gràcies. Queden 22 segons, 4 Junts, 22 Esquerra, d'acord amb el secretari.

S'aprovarien els punts número 10 i número 11 amb el mateix sentit de vot, amb el favorable del grup socialista, de Junts per Barcelona, el contrari a Vox i l'abstenció d'Esquerra Republicana, Barcelona en Comú i el Partit Popular.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 12, que és constituir un dret real de superfície a favor del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona respecte de la finca de propietat municipal del carrer Wellington número 1416 per tal de portar a terme el projecte constructiu de la Ciutadella del Coneixement. Té la paraula el Tinen Baix, endavant.

Sí, moltes gràcies. Aquest acord ve bàsicament d'un acord que es va prendre l'any 97. L'any 97 es va atorgar un dret de superfície a favor de la Universitat Pompeu Fabra respecte a la finca del carrer Wellington 14-100. L'any 19 es signen diferents protocols i convenis entre institucions i administracions que permeten donar impuls al projecte de Ciutat del Coneixement. i des d'aquest moment fins avui s'han anat produint diferents operacions urbanístiques patrimonials i també sessions de dret de superfície sobre aquesta finca que és de 45.400 metres quadrats i que està centrat en la medicina de precisió, biodiversitat i benestar de la societat. El Jurelba 2021, la Comissió d'Economia i Agenda del Plenari Municipal, va aprovar la transmissió per part de l'UPF d'aquell dret de superfície a favor del BIST, el Barcelona Institute of Science and Technology, de la part del seu dret que correspon a 22.000 metres quadrats. Durant el procés de definició i concreció del projecte i també del seu finançament, es va considerar més oportú que l'entitat part de recerca biomèdica podia ser més òptim per fer el procés de finançament d'aquest projecte. Avui el que fem és otorgar al Parc de Recerca Biomèdica un dret de superfície recordant també que el juny del 2025 el BIST, que fins ara era el que tenia aquest dret de superfície, va presentar formalment la documentació i la petició d'extinció del seu dret. El Consorci és el que en aquests moments serà encarregat del projecte i lògicament del seu finançament i de la seva construcció, però sense cap mena de dubte el vist ha de ser i serà una de les peces fonamentals respecte als continguts i també a la gestió pròpiament d'aquest centre de recerca. Es proposa l'otorgament d'un dret de superfície a favor del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona en caràcter gratuït per un període de 75 anys. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies. S'ha dit, aquest és un punt que s'ha tractat en passades comissions, un projecte que és d'una importància estratègica evident, reforça la nostra capacitat per impulsar la recerca, consolida el que anomenem l'economia del coneixement i per tant construeix a transformar i a millorar la ciutat. És un projecte que està en marxa amb la participació de diverses administracions i institucions i el que avui es porta a aprovació són aquests ajustos necessaris perquè el Consorci del Parc de Recerca Biomèdica pugui reprendre el desenvolupament que havia quedat pendent amb el BIS. Sense més hi tenim present que aquesta modificació és imprescindible per fer avançar aquest projecte i per tant l'àmbit de la recerca i combinar el projecte de la ciutadania i el coneixement votarem a favor.

Gràcies. Per part de Barcelona en Comú, el regidor López, endavant.

Sí, bon dia. Primer de tot voldria enviar una abraçada al meu escalf al regidor i company Jordi Coronas. I respecte al punt que ens porten a votació, nosaltres sent un mer formalisme, al final el BIS continuarà fent ús d'aquestes instal·lacions, hauríem votat a favor, però ens abstindrem amb coherència amb el que ja han expressat els meus companys de grup, No donarem suport a aquest govern mentre desnoni a famílies a Baicarca i per això ens abstindrem.

Gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, el regidor Castellana, endavant.

Gràcies. Aquest projecte s'ha comentat també en intervencions anteriors i sempre que ha sortit a debat i a aprovació algun dels punts successius de tot el desenvolupament urbanístic del projecte de la Ciutadella del Coneixement representa un projecte rellevant i jo diria que estratègic i central a la ciutat pel que fa a l'àmbit de recerca i innovació i com parlem de model També parlem d'aquestes activitats i, per tant, de com les administracions, les diverses institucions, Generalitat, Ajuntament, Universitat, centres de recerca, en aquest cas, remem en el mateix sentit per impulsar projectes tan rellevants com aquest. I, per tant, òbviament, hi votarem a favor i, per tant, esperem que les següents passes vagin evolucionant amb la màxima rapidesa possible.

Moltes gràcies per part del Partit Popular, el regidor Milian, endavant.

Gràcies, Tinent. Aquest projecte és estratègic per a la ciutat i per a Catalunya. No només reforçarà la posició de la nostra ciutat com a pol internacional en recerca biomèdica, sinó que també generarà talent, ocupació qualificada i transferència de coneixement al conjunt de l'economia. Des del nostre grup municipal considerem que aquest és un exemple de bona col·laboració institucional, ajuntament, Generalitat, institucions científiques, sumant esforços per posar Barcelona al capdavant de la innovació. Per això votarem a favor. Creiem que Barcelona ha d'apostar per la recerca, la medicina de precisió i la generació de coneixement com a motors de progrés i competitivitat. La ciutadella del coneixement ha de ser una palanca de futur i aquest pas administratiu és imprescindible perquè sigui una realitat. Moltes gràcies.

Gràcies i per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolit, endavant.

Votem a favor.

Molt bé, doncs per part de la ponència, d'algun dels grups, doncs secretari.

Molt bé, s'aprovaria el dictamen a l'ofero de tots els grups, dret de l'extensió de Barcelona Comú.

Moltes gràcies. Passaríem ara a substancials punts 13 i 14, amb posicionament favorable de tots els grups, que és revocar les medalles d'honor al mèrit acordades pel plenari del Consell Municipal en sessions d'octubre de 2010, de 18 d'octubre de 2013 i de 24 de juliol de 2020.

Passaríem al punt número 15, que és nomenar el senyor Xavier Bernadí Gil, adjunt al Cíndic de Greuges de Barcelona, que aprofito per saludar cordialment, i tindria la paraula la Tinenta Bonet. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Aprofito també per saludar el Cíndic de Greuges de Barcelona i en Xavier Bernadí, a qui avui proposem com a síndic adjunt. En Xavier Bernadí és, sobretot, un jurista amb vocació de servei públic. una persona que creu en les institucions com a eina per garantir els drets de la ciutadania. I així ho ha demostrat des de totes les responsabilitats que ha assumit com a secretari del Govern amb el president Aragonès o com a director general de l'oficina pel desenvolupament de l'autogovern per posar-ne només dos exemples, que n'hi ha d'altres. Doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi i la distribució de competències d'execució en l'estat autonòmic Xavier Bernadí combina el seu perfil acadèmic com a professor universitari a la Universitat Pompeu Fabra amb la seva experiència professional, com deia, a les institucions. Com saben, va ser nomenat també membre del comitè d'ètica d'aquest Ajuntament el novembre de l'any passat, perquè el seu compromís és amb una administració propera, ètica i compromesa amb els drets de totes les persones. Per aquesta combinació de coneixement jurídic, experiència de govern i també i sobretot de vocació de servei públic, considerem que Xavier Bernadí és la persona idònia per esdevenir adjunt al Síndic de Greuges de Barcelona. Des del govern municipal, per tant, donem suport a aquest nomenament amb la convicció que contribuirà a enfortir el paper del síndic i a consolidar un model de ciutat més transparent, més garantista i respectuós amb la legalitat i amb la ciutadania.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Rius.

Endavant. Moltes gràcies, presidenta. També aprofitem per saludar el senyor Bernadí i el síndic. S'ha dit, és un jurista altament qualificat, amb una llarga trajectòria, amb una llarga experiència en l'administració, a l'acadèmia, en publicacions i amb una coneixença també de la casa al ser membre del comitè d'ètica d'aquest mateix ajuntament. Per tant, tota la sort, tots els èxits, tots els encerts, I se'm permet un prec que faig amb una qüestió que ja he treballat fa molt de temps i que ahir precisament el vaig tornar a veure i a viure en primera persona. A la plaça Massades, al barri de la Sagrera de Barcelona, continuen les molèsties de molts veïns que només reclamen el dret a poder descansar. Ve de lluny i el síndic hi ha treballat, aquest i l'anterior, durant molt de temps i per tant els demano que persisteixin en buscar una solució que faci compatible el dret d'ús d'aquesta plaça amb el descans dels veïns.

Moltes gràcies. Nosaltres votarem a favor de la incorporació del Xavier Bernadí en la Junta de la Sindicatura. Vagi per davant la seva gran valua, la valua del Xavier Bernadí, i de la seva molt bona trajectòria, que sabem que farà molt bona feina a la sindicatura. Però també vull aprofitar per compartir una qüestió que ens preocupa i que hem transmès des del nostre grup al síndic i a la comissió de presidència, que no volem menys tenir, que no s'està respectant la paritat de gent en un espai com la sindicatura, que hauria de caminar cap aquí en un futur, malgrat la gran valua d'aquestes dues persones. Les dues persones de màxima responsabilitat de la sindicatura són homes i, insisteixo, malgrat la seva valua, esperem que en un futur puguem anar caminant per aquesta igualtat de gènere, però nosaltres, reitero, votarem a favor.

Gràcies. Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. La regidora Sorinyac, endavant.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra votem a favor d'anomenar a Xavier Bernadí com a junt al Síndic de Greuges de Barcelona perquè entenem que aquest càrrec requereix de professionalitat contrastada, de coneixement profund de la ciutat i especialment de compromís amb la defensa dels drets de les persones, aquests drets que són els drets de proximitat, els drets de la ciutat, Per tant, Bernadí, jurista, amb un ampli coneixement sobre l'administració pública, amb trajectòria acadèmica, creiem que portarà experiència i suport ferm a la tasca que ja es fa des de la sindicatura i que també pugui ser sumar amb confiança per part de la ciutadania cap a la sindicatura. Així que aprofito per saludar el síndic, per dir l'enhorabona al Xavier, que tampoc el veig però que crec que és aquí i així que el nostre vot és favorable.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Martí.

Sí, moltes gràcies i benvinguts. Des del respecte al síndic de Greuges i a la institució, expresem la nostra preocupació per l'orientació ideològica cada vegada. S'ha fet evident en l'anàlisi i les recomanacions de la sindicatura. Ara bé, reconeixem la trajectòria professional del senyor Bernadí, especialment en l'àmbit del dret administratiu, la docència i la participació en el comitè d'ètica de l'Ajuntament. Malgrat estar amb molts distants, amb molts dels seus plantejaments, donem un vot de confiança al senyor Xavier Bernadí, esperant que en el seu mandat prevalgui la professionalitat, la imparcialitat i la neutralitat. Des del nostre grup municipal no fem vots Betos, perdó, ideològics i considerem que el síndic ha de tenir llibertat per configurar el seu equip. És per això que votarem favorablement.

Moltes gràcies i per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolido.

El nostre grup votarà en contra, en primer lloc, com ja vam dir amb la comissió, perquè no ens agraden les oblicitats i existeix un síndic de greuges i un defensor del poble. Les oblicitats costen diners, el contribuïm. I a més perquè no ofereix les garanties de neutralitat que exigeix la institució. El senyor Bernadí ha estat director general de l'Oficina per al Desenvolupament de l'Autogovern de la Generalitat, organisme que es va crear per impulsar l'agenda sobiranista i la independència de Catalunya. No es tracta del seu currículum acadèmic, que és ampli, sinó del seu perfil polític. No podem donar el vot favorable a una persona estetament lligada als executius que han promogut la ruptura, la confrontació institucional i la divisió dels catalans. I és per això que votem en contra sense tenir, òbviament, res personal.

Moltes gràcies. Per part de la ponència, no sé si es vol acabar d'afegir alguna cosa. Si no, doncs, secretari...

Molt bé, s'aprovaria el dictamen el favorable de tots els grups tret del vot en contra d'algú de Vox.

Moltes gràcies. Passem al punt número 16. Ratificar l'acord de la Mesa General de Negociació de 16 de maig de 2025 referent a les indemnitzacions per compensar el personal de la Guàrdia Urbana de Barcelona en posicionament favorable de tots els grups. Passem al punt número 17, que és resoldre les al·legacions i aprovar definitivament el Pla Local de Seguretat Viària 2025-2030 de Barcelona.

Té la paraula el Tinen Valle.

Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a tothom. Crec que és un punt molt important perquè es tracta de donar el vistiplau i l'aprovació a un pla que ha estat llargament treballat i en permetrant que comenci agraint el treball que s'ha realitzat per part dels equips tècnics de la Guàrdia Urbana i de l'àrea de mobilitat, però molt especialment també el treball que han fet els representants dels diferents grups, tant els regidors com els equips tècnics dels diferents grups municipals. La vostra col·laboració ha estat clau per arribar a aquesta versió final del pla, que reflecteix un consens ampli i una voluntat compartida de millorar la seguretat viària a Barcelona. Aquest és un pla que, si se'm permet, podríem dir que és pioner, fruit del treball conjunt, i he repetit abans, de l'àrea de mobilitat de l'Ajuntament i de la Guàrdia Urbana, un document que incorpora una visió de futur, integrant nous modes de transport i anticipant-se als canvis tecnològics i de mobilitat que ja s'entredeu. El pla s'emmarca en el concepte de sistema segur i es fixa com objectiu la visió 0 per reduir la sinceritat fins a eliminar les víctimes mortals a la nostra xarxa viària. L'anterior pla, corresponent al període 2019-2022 i prorrogat fins al 2024, va complir amb els objectius establerts. De fet, el 2024 es va registrar el nombre més baix de víctimes mortals des de 1990, una fita que ens encoratja a continuar treballant amb determinació per aquesta visió 0. Aquest nou pla és encara més ambiciós. Es fonamenta en els principis del sistema segur, abordant els errors, vulnerabilitats i responsabilitats tant de conductors com de vianants per construir un sistema integral. El pla articula les seves actuacions al voltant de cinc eixos principals, la gestió de la velocitat, la configuració dels carrers, les característiques dels vehicles, els comportaments dels usuaris i la resposta post-sinistral. I les mesures proposades inclouen l'eliminació de perills, la substitució d'elements de risc, la segregació de modes de mobilitat, la sensibilització sobre el risc i la millora dels elements de seguretat personal. Convivim amb vehicles de nova generació, equipats amb sistemes avançats de protecció, al costat d'altres que no disposen d'aquestes tecnologies i això exigeix una resposta adaptada i valenta. Les plataformes úniques, l'ampliació dels carreres bici i les àrees de velocitat reduïda a 30 km per hora han estat mesures molt positives però també han generat nous escenaris que cal abordar amb una mirada renovada. Els canvis en l'espai públic i en els àmbits de mobilitat fan imprescindible disposar d'un pla actualitzat que ens permeti anticipar-nos als reptes futurs. S'ha dedicat una atenció especial als entorns escolars, reforçant la protecció dels infants i joves i les seves famílies, que continuen sent una prioritat absoluta. En aquest sentit, s'ha elaborat un informe exhaustiu sobre les actuacions urbanístiques del programa Protegim les Escoles, que ens ha permès catalogar aquests espais de cara al seu futur manteniment i millora. Espais diaris més segurs són sinònims d'una vida urbana més saludable i per això el pla incorpora mesures de senyalització, control, mobilitat i seguretat orientades a assolir l'objectiu de zero víctimes mortals. Finalment, voldria destacar l'element més innovador del pla, la seva territorialització. Per primera vegada es planteja una aproximació específica per a districtes tenint en compte les seves singularitats, així com l'anàlisi detallat de les rondes. No és el mateix circular per l'Eixample que per a Nou Barris, ni per a la ronda dalt que per a la del litoral. Aquesta mirada territorial ens permetrà adaptar les mesures a les necessitats concretes de cada zona amb una actuació quirúrgica i eficaç. En definitiva, estem davant d'un pla ambiciós, integral i pioner que ens permetrà consolidar un sistema de mobilitat més segur amb una clara visió de futur i és per això que em permeto demanar-los el seu vot favorable.

Moltes gràcies.

Per part de Junts té la paraula la regidora Vila. Endavant. Bon dia. Aquesta ciutat ha de tenir un pla de seguretat viària, no pot ser d'una altra manera, perquè la protecció de la vida de les persones, és a dir, evitar accidents o minvar-ne la seva gravetat, ha de ser un dels pilars fonamentals de les polítiques de mobilitat de la ciutat. Junts hi creu fermament, és una de les nostres prioritats i hem treballat de valent perquè aquest document que s'aprovarà també tingui la nostra empremta i la nostra mirada. Per nosaltres és important que ens donéssim d'un pla que realment tingués una mirada molt tècnica, que fos un instrument tècnic al servei de la seguretat viària i la mobilitat a la ciutat, que defugís ideologies. A més a més també que tingués aquesta mirada territorial i que per tant s'identifiquessin cada un dels punts foscos dels nostres districtes des del punt de vista de la seguretat viària per posar sobre la taula solucions. També s'ha avançat i s'han recollit esmenes nostres en aquest sentit. Important també aquesta aposta per les tecnologies i la intel·ligència artificial per tenir més informació del que passa a les voreres, a la calçada, a les interseccions, sobretot aquesta informació més fidedigna per posar també sobre la taula solucions més efectives i protegir, com dèiem, la vida de les persones. També aquesta mirada sobre els motoristes i la seva seguretat, els usuaris de les motos. Per exemple, aquesta millora de la pintura per evitar les relliscades en el cas dels dies sobretot de pluja i per tant protegir més els conductors de motos. I podríem també anar afegint més esmenes que el govern ha anat incorporant. Sí que volem destacar una feblesa del document i és que des del nostre punt de vista no hi ha una mirada prou ferma per segregar el que són els vianants de les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal. Nosaltres seguirem posant la banya en aquesta qüestió. Ens preocupa la pèrdua de confortabilitat de les persones que anem a peu per la ciutat quan hi passegem i quan hi caminem i per tant posarem molta atenció perquè el govern no abandoni també aquesta situació i aquests riscos que encara es produeixen quan interactuen, com dèiem, vianants i vehicles de voluntat personal.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, el regidor Serra, endavant.

Gràcies. Vull començar la intervenció dient que el document del Pla de Seguretat Viària és un molt bon document, és un document robust que té un abordatge molt tècnic, que fa una diagnosi acurada i que planteja línies d'acció necessàries per avançar cap a l'objectiu compartit de reduir de forma dràstica la sinistralitat a Barcelona. Una de les conclusions principals que s'extreu d'aquest pla és que la transformació de la ciutat els darrers anys El fet de transformar els carrers per reduir la velocitat i per reduir també el trànsit està donant un impacte molt positiu. Mesures com els carrers 30 km per hora, la introducció d'una xarxa de radars, el foment de la mobilitat sostenible, la connexió de les xarxes de carrils bici, però també programes com el protegim les escoles i el dels eixos verds estan donant resultats molt bons. Aquí permetin-me que els doni una dada a l'informe de la divisió de trànsit de la Guàrdia Urbana sobre els eixos verds el que certifica és que entre el 2021 i el 2024 a Consell de Cent, per exemple, la sinistralitat ha caigut un 74,5%. Al carrer Rocafort ha caigut un 87,5%. Al carrer Girona la sinistralitat ha caigut un 57,8%. Per tant, els eixos verds no només milloren la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Barcelona, sinó que salven vides. I és per això que no podia acabar aquesta intervenció sense referir-me no tant al tinent d'alcaldia Albert Ball, que crec que en aquesta ocasió ha fet la seva feina, sinó més a la responsable d'urbanisme, la tinent d'alcaldia Laia Bonet, a qui li demanem que estudi bé aquest pla de seguretat viària i que desbloquegi programes com Protegim les Escoles, que desbloquegi el programa d'eixos verds perquè salven vides i són importants també per garantir la seguretat viària a la ciutat.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regela de Sorignac.

Sí, gràcies. Començo també agraint la col·laboració dels diversos equips tècnics que han estat fent seguiment de totes les aportacions que hem fet i també de la presentació dels informes que s'han derivat precisament d'aquest pla. Aquest pla de seguretat viària 2025-2030 creiem que s'ha d'enfocar realment a protegir els més vulnerables en vorera i en calçada, perquè és l'única manera de tenir una ciutat que pugui arribar a aquesta visió zero. Per tant, les mesures del pla ens haurien de permetre calmar la ciutat, principalment reduir-ne la velocitat dels vehicles, que sabem que és la principal causa de mort en un accident. I en aquest sentit hi hem volgut contribuir, posant-hi algunes de les prioritats que creiem que són fonamentals per calmar aquesta ciutat. Com per exemple frenar les onades verdes dels semàfors per controlar les autopistes urbanes que tenim a la ciutat i que ens creuen la ciutat. I per contra, que el semàfor verd intermitent pel vianant pugui ser més llarg. També que revisin els entorns escolars per marcar que la velocitat màxima sigui a 20 km per hora. Si l'atropellen a 50 km per hora, té una possibilitat de sobreviure del 15%. Si l'atropellen a 20 km per hora, aquesta probabilitat de sobreviure puja al 95%. Per això hem de calmar i la velocitat davant dels entorns escolars i de les escoles s'ha de disminuir. I cal més contundència en aquest espai del que són al voltant de les escoles i els camins escolars. Per tant, han de ser espais prioritaris de pacificació i també ens hem de preocupar, i ho hem intentat incidir també en el pla, en com és aquest camí cap a les escoles, caminant o també amb bicicleta, que també hem incorporat el fet que arribar-hi, per exemple, en formes com el bicibús requereix de suport també de l'Ajuntament. També hem demanat que la Guàrdia Urbana pugui baixar la mirada a peu de carrer, que pugui apropar-se més a la ciutadania, perquè també és així com se n'adona també més del que pugui estar passant en qüestions de seguretat viària, que també pugui circular també més en bicicleta, perquè també és una manera d'aproximar-se més a la ciutadania. Per tant, veiem com són mesures que comencen a tenir... i per tant el nostre vot serà favorable en aquest pla. Però que si no s'acompanyen i acabo amb una ambició una mica més transformadora, tinent no seran cal passes de calmar aquesta ciutat.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Emilian, Pepe.

Gràcies, alcalde. Gràcies, Tinent. Primer de tot, volem agrair la tasca rigorosa dels equips tècnics i de la Guàrdia Urbana que han fet possible arribar al document final que avui es presenta. El nostre grup, com ha dit el Tinent, ha formulat 21 al·legacions a aquest pla local de seguretat viària amb un objectiu ben clar, reforçar la seguretat i reduir la sinistralitat. Agraïm l'acceptació d'una part de les nostres propostes, concretament dues de les 21 íntegrament i 12 a més de manera parcial, si bé la resta han estat desestimades o derivades a altres plans i ordenances. Reconeixem alguns avanços que s'han introduït arran de les nostres al·legacions, la revisió de l'urbanisme tàctic, l'estudi de la idoneïtat dels carrils bici en parades de bus o zones de contenidors, la possibilitat que les motos puguin accedir al carril bus-taxi i també l'ampliació de la formació en educació viària. Valorem igualment la incorporació de qüestions pràctiques com l'eliminació de la pintura negra a les marques vials o l'obligació de garantir la seguretat en les operacions de càrrega i descàrrega. Tanmateix, ens hauria agradat poder avançar en aspectes clau com l'obligatorietat d'assegurança i registre per a vehicles de mobilitat personal, o el reforç de patrullers de guarda urbana destinades específicament a la ciutat viària i als districtes. Perquè no podem obviar que en molts barris de la ciutat la convivència diària entre vianants, bicicletes i vehicles motoritzats continua sent tense i conflictiva. També volem deixar constància de la nostra discrepància amb algunes mesures incloses en el Pla. No compartim la decisió d'eixamplar la pacificació dels carrers sense una anàlisi seriós del seu impacte en la seguretat, ja que respon més a criteris ideològics que no pas tècnics o de reducció de siniestralitat. De la mateixa manera, no podem avalar la creació d'una oficina d'ajuda i atenció a les víctimes d'assetjament viari, tot i entendre la sensibilitat envers determinats col·lectius, considerem que ja existeixen canals ordinaris de denúncia i que, per tant, aquesta nova figura no té un encaix real dins del marc de la ciutat viària ni respon a una prioritat del pla. Per aquest motiu i en coherència amb allò que hem exposat, manifestem el nostre reconeixement, els avanços aconseguits, però alhora assenyalem les mancances que encara resten pendents de resoldre. Per tant, farem una abstenció.

Moltes gràcies. De la parola al residu d'Oro Pulido, Vox.

Gràcies, alcalda. Me comentava el senyor Batlle, antes de entrar aquí, que no habíamos hecho ninguna aportació al plan. I jo li dicia, com a fer aportacions si vostès ja s'han ocupat per que nosaltres no tinguem els medios de participar en aquest ajuntament. A mi no me fa gràcia, senyor Batlle, ni a les barceloneses que represento tampoc. Y esa es la realidad. Así que si quiere que aportemos, denos los medios que nos merecemos como cualquier partido político. Consideramos que la estrategia del Plan Sostenible de Cero Misiones, como hemos reiterado en varias ocasiones, perjudica a la clase trabajadora, que es a por quien van siempre ustedes, porque les obligan a cambiar automóvil tanto a los particulares como a las pequeñas empresas autónomos, representando el total de emisiones de Barcelona. pues ni un 0,00000001 de la contaminación global. Es absurdo. También queremos ser la voz de las alegaciones presentadas en cuanto a los carriles bici. La gran mayoría infrautilizados y se han establecido para impedir la buena circulación de vehículos y ser una estrategia de desgaste para que no se use el coche particular, porque su guerra no es contra el coche de combustión, es contra el coche particular. No les gusta la propiedad privada. Y también decirles que no podemos votar a favor... Cuando ustedes solo tienen la cabeza reducción de carriles, carriles a 30 por hora, radares por todas partes. Es imposible votar a favor, por tanto, votaremos en contra.

Gràcies. Té la parla del ponent. Moltes gràcies. Agrair un cop més les aportacions que se'ns han fet i el toc constructiu de les propostes que s'han anat fent en la llarga fase d'elaboració del pla i també les que es van fer en la comissió, en la sessió específica que vam fer amb els tècnics de mobilitat i de la Guàrdia Urbana, inclús les mateixes intervencions. que hi ha hagut en aquest Consell Plenari. Aquest és un pla que és un pla viu, que està sotmes a una auditoria continuada i a una valoració constant. Per tant, farem el seguiment del pla i agraeixo els votos favorables que en aquí s'han expressat.

Molt bé, doncs resultats, secretari. Perdó, ja està. Queden temps. Perdó, perdó.

Molt bé, doncs aprovaria aquest punt amb el favorable del grup socialista, just per Barcelona Esquerra Republicana i Partit Popular, l'abstenció de Barcelona Comú i el vot contrari de Vox.

Molt bé, doncs passem al punt 18. amb posicionament favorable de tots els grups per aprovar l'increment del cànon per la concessió administrativa de l'ús privatiu i amb caràcter onerós de l'edifici situat al carrer de les Tàpies, número 4. S'aprova per unanimitat.

Punt 19. Per aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit per un import de més de 15 milions d'euros. amb posicionament favorable del PSC, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Barcelona en Comú i Vox Barcelona.

Punt 20. Per aprovar dos expedients de reconeixement de crèdit, atesa la necessitat de regularitzar les despeses realitzades i no reconegudes en l'exercici corresponent. Posicionament favorable del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Vox Barcelona.

per modificar els anexos 2 i 4 de la RLT, aprovar l'increment del 0,5% de les taules retributives municipals, amb efectes 1 de gener de 2024, d'acord amb el previst amb l'acord del Consell de Ministres de data de 1 de juliol de 2025. Posicionament favorable del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, abstenció d'Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona. Passem a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, amb intervencions per aprovar el conveni regulador de la creació del Consorci Porta-Diagonal Campus Clínic.

Té la paraula la tinenta Laia Bonet.

Gràcies, alcalde. Efectivament, portem a aprovació la creació del Consorci Porta Diagonal Campus Clínic, l'ENS que ha d'impulsar un projecte que ens situa davant d'una oportunitat realment històrica. El projecte Porta Diagonal Campus Clínic va molt més enllà del que és el trasllat de l'Hospital Clínic. És una operació que ens permetrà transformar-lo en un centre hospitalari, docent i de recerca de primer nivell europeu, així com també crear una nova centralitat metropolitana a la Diagonal que estarà, a més a més, connectada amb transport públic. És una operació ambiciosa de ciutat, d'àrea metropolitana i també de país. I és per això que ens hem posat d'acord amb la resta d'administracions que tenen coses a dir-hi. La Generalitat, òbviament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Clínic, els ajuntaments de l'Hospitalet d'Esplugues i la Universitat de Barcelona. Des de l'inici hem volgut anar coordinats perquè l'èxit de l'operació depèn, òbviament, del treball conjunt. Per això l'any passat vam signar un conveni marc que ens va permetre establir les bases d'aquesta col·laboració i posar en marxa la maquinària. Un conveni que va ser útil, que ens va servir per això, per coordinar-nos, per crear una comissió de seguiment, per ordenar els primers treballs i fins i tot per designar una direcció del projecte. Però aquell instrument tenia un caràcter provisional. Era una mena de punt de partida necessari per avançar, però insuficient per sostenir el que tenim al davant. Avui fem justament aquest pas endavant que el projecte reclama. Constituïm el Consorci Porta Diagonal Campus Clínic i per això deixem sense efecte aquell primer conveni signat. Per què? Perquè parlem d'una operació molt rellevant que exigeix múscul institucional, capacitat de gestió i lideratge compartit. Perquè ja no n'hi ha prou en coordinar-nos, cal governar, cal impulsar, cal executar plegats. Aquest Consorci el formem les vuit institucions que ja he esmentat. En aquest Consorci, de fet, totes les institucions, totes les administracions i actors que tenim responsabilitat directa en el futur campus, treballem conjuntament amb un únic instrument de governança que serà el Consorci. El projecte Porta Diagonal Campus Clínic és estratègic, com dic, per la ciutat, per l'àrea metropolitana, però també pel país. El Clínic ja és avui un centre de referència, en recerca, en docència i assistència, però amb unes instal·lacions disperses, limitades, que no poden donar resposta a les necessitats del segle XXI. També és estratègic des del punt de vista acadèmic, perquè la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i els centres de recerca consolidaran el lideratge de la Universitat de Barcelona i dels nostres comuns. professionals. Alhora, el projecte és molt més que un nou hospital, és la creació d'una nova centralitat a l'eix diagonal, que transformarà la relació entre Barcelona, Esplugues i l'Hospitalet i que articularà un espai de salut, de coneixement i d'innovació de dimensió europea. L'operació com tots sabem, té un horitzó de 2035, amb un nou hospital de més de 200.000 metres quadrats, amb espais docents de recerca, que doblaran, de fet, les capacitats actuals, i amb infraestructures com la nova estació de metro de la línia 3, que permetrà unir també el nou clínic amb Sant Joan de Déu. De fet, aquesta és una operació que a més a més s'alinea amb aquests altres grans equipaments, com deia, com Sant Joan de Déu, com el parc científic o com la zona universitària, configurant de fet un corredor metropolità de salut i de coneixement que serà un dels més potents d'Europa. Avui, per tant, fem un pas necessari. i perquè tot això que explico comenci a fer-se realitat necessitem aquest consorci. Ens dotem de l'instrument estable, sòlid i amb plena capacitat de gestió que ens permetrà fer realitat aquest projecte. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet, Junts.

Gràcies, alcalde, de la necessitat a la idea estratègica i després a la definició ja de projecte. i s'ha esmentat amb aquesta idea de nova centralitat que enllaça amb molts dels plantejaments que tenim com a ciutat i com a àrea metropolitana, enllaça per exemple també amb el pla director urbanístic metropolità, no desavingudes metropolitanes i per tant nosaltres hi donarem suport, suport a l'aprovació d'aquest consorci, del consorci Porta Diagonal, que ja és una idea diguéssim bastant sugerent en si mateixa a campus clínic, necessitat en el món sanitari però també en el reforç de la formació en aquest món del coneixement aplicat a la sanitat. I aquesta en definitiva és la Barcelona que volem, innovadora, universitària, sanitària d'excel·lència, que lideri amb visió metropolitana. No volem deixar de dir, no obstant, que aquesta és una actuació que potser arriba amb anys de retard, després d'haver-li donat moltes voltes, s'hauria pogut aconseguir, sens dubte, molt abans en governs més dinàmics i centrats en els problemes reals de la sanitat. però en definitiva l'aprovació d'aquest conveni per crear el Consorci avui és un pas imprescindible per materialitzar aquesta idea ja transformada en projecte, encarna també els nostres valors i demanem que aquest Consorci, que avui en l'Ajuntament de Barcelona fem el pas imprescindible perquè es creï, les altres administracions també ho faran, tingui una representació equilibrada de Barcelona en tots els òrgans de govern del propi Consorci, garanties, evidentment, que les decisions estratègiques comptaran amb el vot favorable de Barcelona, de la ciutat, Transparència total, com no pot ser d'altra manera, sobre el finançament, la distribució de costos, el calendari de les actuacions i també informes periòdics en aquest plenari de l'avenç del projecte, la gestió dels recursos públics, que voldrà dir que en definitiva també tots els us municipals hi podem participar i ens el fem nostre. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López.

Gràcies, alcalde. Des del nostre grup entenem que aquest és un procediment formal però important que ens permet avançar en l'impuls i en dotar de major concreció aquest projecte de nou campus de salut de l'Hospital Clínic de Barcelona. Vull recordar que trobar aquesta nova ubicació a la zona esportiva de la Universitat de Barcelona ha estat gràcies a la feina, entre d'altres, realitzada al mandat passat pels regidors Jordi Martí Grau, com també la Gemma Tarafa des de l'àrea central. des de la regidoria de Salut i el Pau González des del districte de l'Eixample, sense els quals les negociacions tant amb la Generalitat com amb el Consorci del Clínic no haurien arribat a bon port. I és també gràcies a aquesta nova ubicació que al districte de l'Eixample hem pogut guanyar un nou espai per ubicar definitivament l'escola entensa. Dit això, es tracta d'un projecte estratègic, com ja s'ha dit, que no només és estratègic per la ciutat, sinó també pel conjunt del país, que reforça el lideratge de Barcelona en recerca i en serveis sanitaris, el mateix temps que ens dona una oportunitat de repensar la connexió entre Barcelona i Espúrgues, incorporant una nova avinguda metropolitana. Nosaltres hauríem volgut votar a favor d'aquesta aprovació, però ens abstindrem per coherència amb el nostre posicionament al llarg d'aquest plenari.

Té la paraula la regidora Barós, que republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, és evident que a ningú se li escapa l'embargadura i la magnitud a nivell estratègica, la magnitud, l'embargadura urbanística, l'embargadura sanitària d'una operació d'aquestes característiques que fa molt de temps que es ve treballant on hi han participat i seguirem participant totes les administracions a nivell de país. Per tant, òbviament, hi votarem a favor, com vam fer a la comissió, De fet, no deixa de ser també la continuació, la conseqüència de l'acord marc que va signar el gener el 2023 al Palau de la Generalitat amb el president Aragonès al capdavant, un acord pel qual s'establien les bases del projecte del trasllat del clínic al campus B de la Diagonal i es determinava la necessitat de constituir aquest consorci per impulsar el projecte i perquè el projecte pugui agafar, com esperem que sigui ja, un ritme, una velocitat de creuer. Només afegir que precisament perquè a ningú se li escapa l'envergadura i la magnitud d'aquesta operació a nivell de país, a nivell d'àrea metropolitana, ens sembla que hauria estat important i en tot cas segur que hi haurà altres ocasions per poder anar fent trobades amb la freqüència que l'evolució del projecte ho demani i ho requereixi per anar acotant i anar coneixent amb tots els ets i uts l'evolució d'aquesta operació i poder, com es deia prèviament, poder-nos-la també fer nostra i d'alguna manera ajudar a empènyer també des de la capital del país, des de Barcelona. Gràcies.

Molt bé. Té la paraula la regidora d'Avesa, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Se'ns presenta aquest projecte com un projecte precisament de transformació amb un gran impacte no només en l'àmbit sanitari, sinó també en el docent i en el de la recerca. I que a la vegada sigui capaç de generar un campus de salut integral que reforci aquesta capacitat assistencial de la ciutat de Barcelona i que ens situï dintre d'un mapa internacional en la innovació biomèdica. És cert que el projecte, des del punt de vista tècnic, requereix de tres pilars. Primer, un marc jurídic sòlid que garanteixi que aquest Consorci porta seguretat jurídica i capacitat de gestió en plena coordinació entre Ajuntament, Generalitat, Estat i Universitat i qualsevol altra administració que intervingui. Per una altra banda, també se'ns planteja una planificació urbanística i de mobilitat rigorosa, actuant en un àmbit estratègic que ha d'integrar-se dins la trama urbana, el transport públic i els equipaments existents. I per últim, un model de finançament clar i equilibrat i això exigeix que les aportacions estiguin perfectament definides i amb un calendari d'inversió realista. Per tot això, i amb aquestes tres exigències de transparència, rigor tècnic i seguiment continuat, votarem a favor.

Molt bé, doncs té la paraula al regidor Senderos, Vox.

Gràcies. ¿Quién se atrevería a negar el drama de las listas de espera que tienen enfermos y ancianos atemorizados por si pueden llegar a morir antes de ser llamados o arruinados porque gastan sus pocos ahorros para evitar seis meses de demora que pueden ser la diferencia entre quedar lisiados para siempre o no? Claro que necesitamos hospitales, pero no gestionados por ayuntamientos ni diputaciones socialistas y separatistas que se reparten el pastel y están de corrupción hasta las cejas. Allí donde gobiernan hay chanchullos e irregularidades y eso nos crea mucha desconfianza. El Departamento de Salud está igual que ellos. Díganos, ¿a quién van a meter en el hospital? ¿Son conscientes de que los hospitales funcionan con personal sanitario? Pero Cataluña no tiene personal. Los médicos y enfermeros salen huyendo. Primero, por las condiciones laborales y, segundo, por el C1 de Cataluña. ¿Quién hará un nuevo hospital de médicos extracomunitarios con un nivel de medicina a menudo mucho más bajo del que exigimos en España, como se ha hecho con el brogui de Sant Joan d'Aspí? En tal caso, ¿de qué nos sirve un nuevo hospital? ¿De dónde sacarán el dinero? Gestionen bien lo que ya tienen, que este verano los socialistas han cerrado 1.300 camas hospitalarias por falta de personal y dinero, 300 solo en el Vallebrón. Saquen rendimiento a los hospitales que están construyendo. El año pasado aumentó exponencialmente las listas de espera porque redujeron un 90% la actividad asistencial durante los tres meses de verano. ¿Por qué? Por la gestión lamentable de falta de previsión y porque ven la sanidad pública como un súper chiringuito donde colocar afines con carnet de partidos para enriquecerse ustedes y sus amigos a costas de la salud de los catalanes. En el Departamento de Sanidad hay más de 100 altos cargos con sueldos por encima de los 90.000 euros anuales. En todo el Japón el Departamento de Sanidad tiene tres altos cargos. Eso ilustra en lo que están presentes. Y con esta manera chiringuitera de carnet del bar, con que lo piensan todo, no podemos estar de acuerdo, estamos en contra.

Tinent Abonet.

I els vots favorables i, evidentment, celebrar, crec, tots plegats que avui donem un pas important per la creació d'un projecte de país, de metropolità i de ciutat.

Val sobre en comú. Esquerra. PP. Molt bé, doncs, resultat, secretari?

S'aprovaria el dictamen a vot favorable al grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Partit Popular.

L'abstenció va ser en comú i el vot contrari de vots.

Molt bé, doncs, punt 23, també amb intervencions per aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic per a la regulació de dipòsits anti-inundació i antidescàrrega del sistema unitari a Barcelona. Té la paraula la Tirenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Totes les alertes meteorològiques ens indiquen que el risc que plogui torrencialment és cada vegada més elevat. Hem sortit d'una sequera llarga, terrible, i ara se succeeixen els temporals amb fortes tempestes, després d'un estiu en què hem batut rècords de temperatures. Dues realitats que semblen antagòniques, però que malauradament són, de fet, la mateixa, els efectes de l'emergència climàtica. Per això des de Barcelona ens estem preparant en el marc del pla clima per tal que la ciutat guanyi en resiliència. Hem de ser més forts per tal de protegir-nos, protegir el nostre espai públic, protegir els béns i sobretot protegir les persones. Així doncs duem aquest plenari a l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per la regulació de dipòsits anti-inundació i antidescàrrega. Una finalitat, la d'aquest pla, que és ben senzilla, la de reservar els espais per poder-hi construir 29 dipòsits per retenir les aigües pluvials. En són alguns exemples, els del Bogatell, el de Font d'Enfargues, de Can Dragó, el de Passeig de Sant Joan. L'objectiu, reitero, és clar, protegir-nos. I, de fet, ja estem executant actuacions per millorar i ampliar grans infraestructures de clavegaram com són el desdoblament del col·lector de Vila-Vilar i el de Diagonal o la rehabilitació i la renovació de 22 quilòmetres de clavegaram a la ciutat. Agraeixo ja d'entrada els vots a favor rebuts a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada.

Té la paraula la regidora Vila Junts.

Sí, bon dia de nou. Des de Junts per Barcelona hem presentat moltes iniciatives relacionades amb infraestructures i inversions relacionades amb el cicle de l'aigua. Perquè Barcelona pateix situacions extremes, tant de sequera com de pluges, i és responsabilitat del govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona de seguir-se dotant d'infraestructures per evitar els estrells dels desastres naturals. Infraestructures que són invisibles, que són costoses i que s'han de preveure i planificar. És el que fem avui, planificar i preveure aquestes infraestructures necessàries. Des de Junts per Barcelona, però no volem oblidar o desaprofitar aquesta ocasió, per esperonar el govern perquè segueixi fent inversions, també en innovació en la prestació d'aquests serveis, que són fonamentals. Unes inversions importants també en innovació per la gestió d'aquests serveis perquè aquests siguin més eficients, tant des del punt de vista econòmic com també des del punt de vista mediambiental.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López. Sí, gràcies.

Aquest pla especial urbanístic fa un pas necessari per la implantació de 29 nous dipòsits de regulació que ens permet avançar en l'execució del PEDISBA, el primer pla director integral d'ascenejament de Barcelona aprovat durant el mandat passat en un context d'emergència climàtica i és que adaptar Barcelona al canvi climàtic és i ha de ser una prioritat Aquests dipòsits ens ajudaran a evitar inundacions i alhora reduiran els sobreiximents de clavegram al mar en episodis intensos de pluja, episodis cada vegada més habituals. Cal tenir present que construir aquests dipòsits de grans dimensions en una ciutat consolidada com la nostra s'ha de fer amb diàleg i de forma participativa amb el veïnat. i alhora hem de tenir present que augmentarà substancialment el volum d'aigua a tractar a les sedars, a les estacions depuradores d'aigües residuals, amb el que caldrà redimensionar-les conseqüentment. En aquest punt nosaltres votaríem a favor, aquest és un pla nostre, redactat i liderat pel regidor Eloi Badia a l'anterior mandat, però novament ens abstindrem.

Té la paraula la regidora Solignac, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Aquest pla especial urbanístic el rebem bé. Com saben, ens agrada parlar de resiliència climàtica. De fet, hem estat demanant diverses vegades què se'n sabien d'aquests dipòsits que ja havien estat anunciats i, per tant, en aquest sentit, sabent que en les properes dècades la tendència, evidentment, serà... que cada vegada hi haurà més aiguats de gran intensitat i que tenim espais a la ciutat, tenim zones a la ciutat on més es pateix aquesta acumulació d'aigua, on més es pateix les inundacions com Poblesec, com el Raval, com les zones baixes, doncs creiem que és necessari tenir aquesta planificació d'on aniran tots aquests dipòsits. I precisament ara, que en principi tindrem el sol reservat i ja tindrem planificat on aniran, doncs instarem el govern municipal a accelerar aquesta execució. Per tant, sí que tindrem una nota més de pressió per poder dir que ara el que toca és accelerar precisament la construcció. I en aquest sentit també és prioritari per nosaltres. Per això a Gràcia també vam prioritzar en l'acord de pressupostos del districte l'execució del dipòsit de Vallcarca. Així que ho veiem bé, ho veiem amb bons ulls i per tant hi votarem a favor com ja vam anunciar.

Té la paraula la regidora de Besa, Partit Popular. Gràcies alcalde.

Aquests dipòsits d'antinundació i antidescàrrega són una infraestructura que resulta estratègica dins del sistema unitari de clavegram i que evidentment ens permetrà reduir riscos d'inundació. Per tant, cal estar preparats per si i per quan es produeixin. Respon a tres objectius tècnics clar. Un, que és la prevenció del risc hidràulic, que actuarà com a mecanisme d'eliminació i regulació de capdals, reduint la pressió sobre la xarxa i, per tant, reduint i minimitzant els episodis d'avingudes-sobrevingudes. Dos, la protecció ambiental. Es retindran i gestionaran adequadament tots els abocaments contaminants que es puguin fer i, per tant, es millorarà la qualitat del medi natural. I tercer és que s'integra la integració urbanística i patrimonial i aquest informe o aquest pla avalua l'impacte urbanístic i incorpora aquests criteris ambientals. Per tant, en aquest sentit i pel que s'ha exposat votarem a favor, evidentment.

Moltes gràcies. Ten la paraula al regidor Senderos, de Vox.

Gràcies. El característico règim torrencial de les lluvies del nostre litoral mediterràne ha sigut sempre un factor de cierta amenaza a les zones que se encuentran en els pasos de les rieres i torrentes i en molts punts bajs de la ciutat. El plan en sí ens sembla adequat i necessari, i, encara que nosaltres defendem que aquest plan especial urbanístic debe adaptar-se con criterios de estudios superiores a los 10 años de periodo de retorno que actualmente se tienen en cuenta, vemos fundamental poder establecer las reservas urbanísticas para asegurar espacios donde poder desarrollarlo y proteger mejor a Barcelona frente a las lluvias intensas y duraderas. Por lo tanto, votamos a favor.

Ponencia. Barcelona en Comú. Esquerra Republicana. PP. Vox. Resultat, secretari?

S'aprovaria el dictamen amb el vot favorable per tots els grups des de l'abstenció de Barcelona en Comú.

Molt bé, punt 24 per aprovar el reconeixement de crèdit per un import de 929 euros amb posicionament favorable de PSC, Junts, Esquerra, PP i abstenció de Barcelona en Comú i Vox Barcelona. Punt 25, amb intervencions per aprovar definitivament el pla de millora urbana per a l'ordenació de la zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria situada al passatge Mercader.

Té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Avui portem aprovació definitiva el pla de millora urbana del passatge Mercader a l'Eixample, que és d'iniciativa privada. Es tracta d'un àmbit amb qualificació urbanística de zona de conservació a l'estructura urbana i edificatòria de clau 15 del PGM, que reconeix la singularitat d'aquests passatges i estableix l'obligació de regular-ne l'ordenació en plans específics. El passatge Mercader és un exemple de la diversitat de tipologies de l'Eixample, edificacions baixes i originals de finals del segle XIX i inicis del XX, que conviuen amb creixements posteriors i remuntes que han anat alterant la morfologia del carrer. També té la peculiaritat del front reculat que dona lloc a un espai lliure, Tot plegat genera una situació heterogènia que requeria una ordenació coherent. El 2014, durant el mandat de l'alcalde de Trias, es va fer un pla de millora urbana perquè la finca del passatge Mercader 11 pogués fer una remunta. El que ha volgut fer el promotor del pla que avui debatem és aplicar els mateixos criteris que es van fer servir en aquell pla del 2014 en una única finca. i fer-ho a la resta del passatge. L'objectiu és establir, per tant, una edificabilitat clara, comuna, a l'àmbit, per evitar haver de regular finca-finca i assegurar un criteri homogeni a tot el passatge. A més, el PMU fixa també un model d'ordenació que garanteix la coherència amb les ordenances de l'Eixample i la protecció patrimonial i arquitectònica de l'entorn, que, evidentment, són imprescindibles.

Molt bé, moltes gràcies. Tenim-te per part de Junts.

Té la paraula el Roger Rodríguez, endavant. Gràcies, presidenta. El pla especial que es porta a aprovació avui estableix l'ordenació del passatge partint de la configuració actual, sense tenir en compte que el conjunt a preservar no és l'actual, sinó l'existent als anys 70, que és el que establia el PGM l'any 76. Donat que el pla que se'ns porta a aprovació no conté un estudi acurat de com era el passatge en aquella època i, per tant, ens impedeix valorar si els paràmetres d'ordenació de les zones que s'aproven ara són els més adequats per garantir que es preservi la singularitat del conjunt, farem abstenció.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la parola la regidora Martín, endavant.

Sí, gràcies. Tal com vam dir a la comissió, creiem que aquest pla de minyora urbana que aporta el govern no és correcte, perquè tal com ho veiem nosaltres, aquí tenim un inversor immobiliari que compra una caseta amb jardí al passatge mercader de la dreta de l'Eixample. L'inversor vol construir dues plantes a sobre de la caseta desfigurant l'última caseta amb jardí que queda a la zona, augmentant l'edificabilitat i, per tant, augmentant també el barrol patrimonial de la inversió que ha fet. i per tant aquí tenim un inversor que vol fer una reforma per tenir quatre plantes de luxe on hi hauria d'anar una caseta amb jardí de les que abans havia a l'Eixample el planejament general no li permet edificar més perquè estem davant d'un sector de conservació de l'estructura albana i llavors l'inversor que fa presenta un pla per modificar la norma i l'Ajuntament l'autoritza Nosaltres creiem que això és una operació irregular perquè l'objectiu del pla general metropolità diu explícitament que cal conservar i recuperar l'estructura dels passatges i per tant creiem que l'Ajuntament del PSC no només falla en la protecció del passatge urbà sinó que a més facilita que el privat incrementi el rendiment econòmic de la seva inversió inicial. I per això votarem en contra.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la parola la regidora Baró.

Sí, gràcies. Nosaltres, en la línia que ja vam expressar i ens vam posicionar a la comissió, votarem en contra de l'aprovació definitiva d'aquest planejament. perquè, com vam explicar, entenem que no van prou de la preservació del patrimoni i de la identitat del passatge mercader. Sabem, constatem, i no qüestionem en absolut, que la propietat té tot el dret a voler esgotar el seu aprofitament urbanístic, però tan cert és això com que nosaltres tenim també dret a poder reclamar que es preservi el nostre paisatge urbà, com venim fent en tots aquells punts. que així considerem adients. Per tant, el planejament intenta justificar la idoneïtat de la proposta mitjançant una regularització de les altures dels edificis del passatge, però aquestes alçades no són les originals, sinó les dels edificis nous o les alçades altres. que incorporen ja les remuntes, els remuntats. Per tant, considerem que aquesta uniformització a l'alça va en contra de la preservació de la singularitat i de l'autenticitat, que no té sentit que serveixi com a excusa o justificació per modificar una de les poques coses que encara queden originals del passatge a Mercader. Per tant, votarem en contra.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula la regidora de Vés. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Bé, nosaltres entenem que aquest pla sí que fa completible precisament l'aprofitament de l'edificabilitat, que encara és possible, amb la tipologia de conservació de l'original del passatge mercader. Entenem que el patrimoni, el valor patrimonial del passatge mercader queda protegit i garantit, tal com està desenvolupat el pla, i per tant, tal com vam dir a la Comissió d'Urbanisme, votarem a favor.

Moltes gràcies per fer-ho. Té la paraula el regidor Cenderos.

Ens posicionem a favor.

Molt bé, per part de la ponència, si hi ha alguna cosa que faci.

Doncs, secretari. S'aprovaria el dictamen, el vot favorable del grup socialista, el partit Polar i Vox, el vot contrari d'Esquerra Republicana i de la Són Comú i l'abstenció de Junts per Barcelona.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Passarem al punt número 26, que és aprovar definitivament el Pla Especial Urbanístic per a l'ordenació de l'equipament de l'antiga fàbrica de paraigües. Té la paraula la Tirenta Bonet. Endavant.

Molt bé, doncs gràcies. Avui portem a aprovació definitiva el Pla Especial Urbanístic que ha de fer realitat un projecte llargament esperat, la nova Escola Gaia. Es tracta d'un pla d'iniciativa pública promogut pel Consorci d'Educació de Barcelona que transformarà l'antiga fàbrica de paraigües del carrer Consell de Cent. Es tracta, com tots sabem, d'un edifici industrial de principis del segle XX amb elements de valor històric i patrimonial que passarà a ser un equipament educatiu pel barri. Fins ara l'Escola Gaia ha funcionat amb mòduls prefabricats i amb aquest pla li donarem per fi una ubicació definitiva i digna amb capacitat per dues línies d'educació infantil i dues de primària. El projecte preserva i posa en valor els elements arquitectònics de la fàbrica, especialment la façana del carrer 2 de Maig i també altres components que expliquen el seu passat industrial. A l'hora, el pla ens permet adaptar l'edifici al programa funcional del Departament d'Educació. També garanteix la integració amb el Parc de les Glòries i el respecte del traçat del rec comptal, que també era una de les altres prioritats a preservar. edificable previst de 5.500 metres quadrats queda per sota del màxim que correspondria a aquest equipament i això reforça l'objectiu de mantenir un equilibri entre escola, patrimoni i també l'entorn urbà. Per aquesta aprovació definitiva, per tant, o amb aquesta aprovació definitiva, per tant, aconseguim una fita que crec que és importantíssima per la ciutat i també pel projecte de Glòries. El parc que ja és un espai estimat, un espai molt utilitzat per la ciutadania, necessita també consolidar-se amb equipaments i amb habitatge que li donin vida. I amb l'Escola Gaia, justament, fem realitat aquest compromís. Educació pública de qualitat, respecte pel patrimoni febril i un model de ciutat que integra espais verds, equipaments i habitatge.

Moltes gràcies per la Junts. Té la paraula el regidor Rodríguez. Endavant.

Gràcies, presidenta. En aquest cas sí que votarem a favor de l'aprovació definitiva d'aquest pla. Ja ho vam fer en el Consell Plenari de Districte del mes de juliol perquè, com deia la tinta d'alcalde, creiem que combina la preservació del patrimoni amb les necessitats educatives del president i del futur. Sí que lamentem el retard en el futur de la Casa del Paraigües, i ens hauria agradat que tinguéssim més clar un calendari concret, que tinguéssim garanties que no hi haurà paralització del projecte com ha passat amb altres centres educatius i que hi hagués un bon diàleg amb el barri i es tinguessin en compte aspectes de mobilitat i de tot el que ha d'acompanyar el projecte en si del centre. Però en tot cas, celebrem que encara que sigui tard arribi i votem a favor.

Gràcies per part de Barcelona en Comú. El regidor, doncs, endavant.

Sí, la regidora Reci ha hagut de sortir a fer-se la foto amb la gent gran. El Pla Espacial Urbanística avui acompanya tot allò previst amb el compromís Glòries i sobretot amb aquesta aprovació jo crec que el que hem de fer és agrair el compromís i la feina de tota la comunitat educativa que han empès perquè això sigui avui possible. Avui fem un pas més per aquesta ubicació definitiva. que no digna, jo crec que les escoles modulars que té Barcelona són molt dignes tinent-te. I en tot cas el que caldrà fer és seguir empenyent perquè això, que és un pas més imprescindible, els següents vinguin ben aviat. Aprofitem també per demanar que es pugui treballar i s'atengui la demanda de l'Associació Veïns del Clot i Camp de l'Arpa per cedir la coberta per fer una comunitat energètica pels barris de l'entorn i també per atendre la demanda molt necessària de 5 escoles, entre elles Gaia, d'allargar l'eix verd del Consell de Cent fins a les Glòries.

Moltes gràcies. Votem a favor. Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Baró, endavant. Sí, gràcies.

Nosaltres votarem a favor també, definitivament, aquesta aprovació definitiva d'aquest pla especial. que efectivament permetrà que per fi l'escola Gaia sigui una realitat, una realitat que representa una fita necessària, una fita llargament esperada, una fita llargament lluitada i batallada tant pel barri com per tota la comunitat educativa. Volem aprofitar per posar en valor, s'ha mencionat prèviament, que el projecte mantingui una gran part de la fàbrica per fer-hi l'escola, posant així en valor aquest patrimoni febril tan propi de la ciutat. I ja posats també dir que si s'hagués aprofitat tota la part de l'antiga fàbrica, hagués fins i tot permès posar en valor tot el conjunt. En tot cas, estem satisfets que finalment això pugui veure la llum i votarem a favor. Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula la regidora de Besa.

Gràcies, alcalde. Bé, ja vam manifestar a la comissió d'urbanisme que considerem que l'informe de mobilitat que acompanya en aquest pla no és complet i per tant, davant dels riscos jurídics que se'ns planteja que puguin haver, doncs creiem que és una cosa que hem d'indicar. Ara bé, també estem parlant d'una escola i en aquest sentit hem decidit facilitar la seva aprovació mantenint l'abstenció perquè entenem que és un equipament escolar necessari per la ciutat i pel districte. sí que volem posar un element en valor d'aquest pla i és que preservar els valors patrimonials de l'antiga fàbrica del paraigües. I això mostra que es poden compatibilitzar els nous usos amb la memòria arquitectònica. Gràcies.

Moltes gràcies. De la paraula, el regidor Senderos.

Gràcies. Votarem a favor d'aquesta proposta, a veure si algun dia aconseguim que se lleve a cabo de una vez por todas el plan Glorias, que va mucho más allá de una plaza y medio parque. Los vecinos ya están bastante hartos de tantas largas hasta el punto de que muchos empiezan a pensar que no lo hubieran realizado. Y es que ellos, los vecinos de Sanchez y San Martí, están desesperados porque los vecinos de los barrios de Sagrada Familia, de Fontpillén, del Clot, del Parc de la Llacuna, del Port Nou y hasta los vecinos del Camp de l'Arpa llevan décadas detrás de que alguien cumpla con las promesas que electoralmente les han ido haciendo los diferentes alcaldables.

Gracias. Junts, Esquerra, PP, Vox, resultat.

Molt bé, s'aprovaria el dictamen amb el vot favorable a tots els subs, tret de l'extensió del Partit Popular.

Molt bé, doncs ara passem a la part d'impuls i control. Hi ha una proposició d'impuls d'iniciativa ciutadana relativa a canviar el nom... al carrer Sabino Arana, pel de Miguel Ángel Branco, que presenta el senyor Ángel Escolano Rubio, al qual donem la benvinguda per tal que presenti la iniciativa. Senyor Escolano, li donem la benvinguda. Té sis minuts per exposar la iniciativa i els grups municipals en única intervenció tenen tres minuts. Endavant, senyor Escolano.

Señor alcalde, señores concejales, comparezco hoy en nombre del Comissari Catalana, respaldado por las firmas de 4.000 ciudadanos de Barcelona, que reclaman un gesto de justicia, de dignidad y de memoria. La petición es clara, que la calle dedicada a la señora de la Nuestra Ciudad sea sustituida por la memoria de Miguel Ángel Blanco, joven concejal asesinado por ETA el 13 de julio de 1997. No hablamos de un trámite menor, hablamos de qué nombres queremos que inspiran a nuestros hijos cuando caminan por Barcelona, qué valores elevamos al espacio público. Esta propuesta no va contra el País Vasco, va contra una ideología concreta, la de Sabino de Arana, que sembró división, desprecio y fanatismo. Conviene recordar con precisión qué defendía Sabino de Arana. No hablamos de un simple nombre de callejero, sino de una doctrina excluyente y dañina. Primero, su xenofobia. Llegó a escribir, si no fuera por los maquetos que irían a matar el hambre a Vizcaya, los hijos del país nos veríamos en mejor situación. Los maquetos han venido a Vizcaya a traernos la taberna, la navaja y la prostitución de las mujeres. Ese es el desprecio al trabajador llegado de fuera. Segundo, su racismo biológico. En el reglamento Euskalde cum bat llorica del 84 proclamaba un documento oficial de su doctrina, Vizcaya se constituirá, si no exclusivamente, principalmente con familias de raza euskérica y señal de la euskera como lengua oficial. Una visión que excluye por sangre y no por ciudadanía. Tercero, su clericalismo autoritario. Nos decía, en ese mismo reglamento, Vizcaya se establecerá sobre una compleja e incondicional subordinación de lo político y lo religioso, del Estado y la Iglesia. Un modelo contrario a la democracia y la libertad. Y cuarto, su separatismo militante. En Vizcaya, por su independencia, convirtió la secesión en su única obsesión. Y quinto, su misoginia. Escribió literalmente. La mujer debe ser humilde, obediente y resignada. El hombre manda, la mujer obedece. Negaba la dignidad y libertad a mitad de la población. Esto era Sabino de Arana. Xenófobo, racista, clerical y misógino. Y no son ideas u opiniones que sean desconocidas. Son polisenotorias de hace mucho. Así, permítanme recordar que el propio Indalecio Prieto, referente histórico del socialismo español y bilbaíno de nacimiento, denunció hace más de un siglo el ideario de Sabino de Arana. Así, en 1918, ante el pueblo de Bilbao, fuimos en un mítin. «Soy un enemigo acérrimo declarado de la ciudad de Sabino de Arana, porque representa un espíritu rural y racionario contrario a las bases del pensamiento socialista». Y en el Congreso de los Diputados, Ignacio Prieto advirtió, refiriéndose al pensamiento de Sayonara, ese pensamiento es una entidad profunda y totalmente separatista. No hay nada más opuesto al espíritu democrático y liberal de los foros vascos que los nacionalistas vascos. Y ya, desde mucho antes, el socialismo español señaló el núcleo excluyente del aranismo. Así, el 27 de febrero de 1897, la editora del periódico El Socialista decía respecto a la ciudad del señor Darana, pública ya en ese momento, «Frente a las políticas de razas, de naciones, de regiones, frente a las estupideces y miserias del proteccionismo, de la patrocinidad y del antimaquetismo, frente a todo eso, debe promover el socialismo el más amplio cosmopolitismo». Estas palabras no son de cualquiera, pertenecen a la tradición política que el PSOE dice honrar y que el partido que gobierna en Barcelona debería tener en cuenta. Si su propia historia calificó esas doctrinas como patrioteras, antimaquetistas y contra el espíritu democrático, ¿qué sentido tiene que en esta ciudad se mantenga una calle dedicada a su principal ideólogo? Además, recordemos, no solo fue racional si no fue en política. Sabino Alana fue también profundamente misógino. ¿Tiene sentido que la calle donde se ubica la maternidad de Barcelona lleve el nombre de semejante sujeto? Parecería una broma si no hubiese tanta vergüenza. Reducir a la mujer en papel secundario, negando la dignidad y capacidad intelectual. ¿Es este el ejemplo que ahora hacen aquí en el Nomenclator? Frente a esa figura oscura tenemos el ejemplo luminoso de Miguel Ángel Blanco. Era un concejal joven, de 29 años, servido al público cercano, elegido por sus vecinos. Sus secuestros y asesinatos marcaron no antes ni un después en millones de españoles. Recuerden Barcelona en julio del 97, las plazas en silencio, las manos blancas alzadas, el cabrón de la sociedad que dijo basta ya. Ese día Barcelona se unió a toda España en defensa de la vida y la libertad. Y conviene subrayarlo. Miguel Ángel Blanco era el mismo partido político, sí, pero su memoria es de todos. No se trata de sigla, se trata de dignidad, de libertad y de justicia. Hoy el contraste es evidente. Sabino de Arana sembró división, fanatismo, misoginia y de especies que no compartían su origen. Miguel Ángel Blanco, con su sacrificio, unió a toda una nación en defensa de libertad y de igualdad. Por eso apelo hoy especialmente al PSOE y a los comuns. No traiciono en su propia tradición política por tacticismo. Quedar bien con posibles salidas ocasionales no justifica traicionar los principios. Haganle caso por una vez a su propia biblioteca y a sus líderes históricos, a Indercio Prieto. No perpetúen un homenatge a quien representa lo contrario de sus principios. Barcelona merece nombres que unan, no que dividan. Por todos los puestos, les pido el voto favorable para sustituir la calle Saíno de Arana por Medell Ángel Blanco. No es un gesto contra nadie, es un gesto a favor de todos. En nombre de la Cidad Catalana, les pido que actúen con coherencia histórica y moral. Barcelona debe dejar atrás la sombra de Saíno de Arana y rendir un homenaje a Medell Ángel Blanco, símbolo de la dignidad, la libertad y la unidad de todos los españoles. Muchas gracias.

Moltes gràcies, señor Escolano. Ara tenen la palabra els grups, sisplau. Tenen la paraula els grups municipals i comencem pel grup de Junts. Té la paraula el regidor Martí.

Gràcies, president. Benvingut, senyor Escolano. Permetim dir-li que hi ha algunes expressions que no he entès perquè parlava molt de pressa i potser no he entès tot el que deia, però en qualsevol cas, des del grup de Junts per Barcelona hem de dir que el carrer Sabinorana és important Carrer Sabinorano des del decembre de l'any 1979, des que el primer ajuntament democràtic va voler fer una feina important de democratització de molts dels carrers de la nostra ciutat. Sabinorano és el fundador d'un partit netament democràtic des dels seus inicis, com és el PNB, cosa que no tothom pot dir, un partit que a més sempre ha sigut amic de Catalunya i de Barcelona, cosa que d'altres tampoc poden dir, i un partit i un fundador que s'han d'honorar en aquesta ciutat segons el nostre criteri. Defensar que Sabina Orana tingui un carrer a Barcelona no és estar en contra de les víctimes del terrorisme. Elles ja ho saben, els familiars especialment de les víctimes, i no acceptarem demagogies en aquest sentit. Perquè nosaltres sempre hem estat al costat de les víctimes del terrorisme, com hem estat al llarg d'aquests mandats, o com jo mateix personalment, com a president de grup, he fet en dues ocasions en aquest plenari, defensar que d'una vegada per totes es creï el centre memorial per a les víctimes del terrorisme a la ciutat de Barcelona. I això ho hem fet i ho hem demanat nosaltres, no algunes de les forces que ara es picaran el pit amb molta força dient que ells combaten el terrorisme. El nostre compromís amb la pau i amb les víctimes del terrorisme és granític. I ho demostrem cada any assistint a l'homenatge que es fa davant del monoli de l'Avinguda Meridiana, en record de les víctimes de l'hipercor, i a l'homenatge que se li fa cada any al nostre guàrdia urbà, Miguel Ángel Gervilla, que va ser assassinat per ETA a Diagonal Numància. Nosaltres volem, també, que Miguel Ángel Blanco sigui honorat en aquesta ciutat i per això demanem a l'Ajuntament, demanem al nomenclàtor, demanem al senyor alcalde que cerquin un espai adequat per tal de recordar la seva figura i el que va significar, però que això no es converteixi en una guerra política i menys en una excusa per anar contra el nacionalisme basc o contra el fundador del PNB. Des d'aquí, una salutació als amics companys del PNB i a tots els ciutadans del País Basc. Moltes gràcies. Votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Rabassa en nom de Barcelona en Comú.

Bon dia i benvingut i perfecte utilitzar el reglament de participació per tal d'aportar propostes al plenari municipal. Avui aporten gairebé 4.000 firmes vàlides aprofitant aquest reglament per tal de fer un canvi de nom de carrer. En un canvi de nom de carrer és tan important el nom que es posa com el nom que es treu. Barcelona ha seguit una política pel que fa al tractament memorial de les víctimes del terrorisme que es basa en el respecte per totes elles i la no jerarquització d'aquestes víctimes. Totes són igual d'importants i cap mereix un tractament especial. Per això, en els elements commemoratius que hi ha a la ciutat, l'atemptat del Papus, l'atemptat a la sala de festes de l'escala, l'atemptat d'hipercord, l'atemptat del 17 d'agost a les Rambles, mai, entre d'altres, mai, no hi ha el nom de les víctimes i també per respecte a elles, amb dues excepcions. Només dues, Ernest Lluch i Juan Miguel Gervilla, dos assassinats Pareta l'any 2000 amb la mateixa arma. La biografia d'Ernest Lluch va més enllà del seu assassinat i la seva influència en el món intel·lectual, pensament econòmic i polític català, encara és vigent i Gervilla l'únic treballador públic, l'únic treballador municipal assassinat Pareta, treballador d'aquest Ajuntament. Per tant, Tant un com l'altre va considerar en el seu moment que mereixien una excepció, una atenció especial. Però malauradament vostès utilitzen sempre la figura i el símbol de Miguel Ángel Blanco com a arma de confrontació i és una llàstima perquè Miguel Ángel Blanco mereix molt més respecte del que vostès li reten amb aquesta iniciativa. No entrarem en el seu joc, un joc d'ús interessat d'una persona que com dic mereix tot el respecte i que és recordada en els monuments que ja hi ha a Barcelona en memòria de les víctimes del terrorisme i del terrorisme d'ETA. Vostès utilitzen la seva figura, el seu símbol, com un element de confrontació amb el nacionalisme basc i ho fan des d'un nacionalisme espanyol reaccionari i excloent. Li recordo el que diuen les plaques d'en memòria de les víctimes d'ETA i de les víctimes del terrorisme a la ciutat de Barcelona. Diuen així. en memòria de totes les víctimes del terrorisme i Miguel Ángel Blanco hi és inclòs i recordat sempre en cadascuna de les commemoracions. Votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies i en primer lloc saludar el senyor Escolano, que vam poder saludar també el ple del districte Sants-Montjuïc el mes de juliol amb una iniciativa de Vox i per tant ja el coneixem i per tant tornar-lo a saludar. S'ha parlat molt de què és Sabina Orana i quin és el seu llegat polític que m'agradaria centrar-lo en la creació d'una formació política amb la qual nosaltres no hi tenim relació com altres directament, nosaltres tenim altres referents polítics al País Basc, evidentment, però que sí que realment genera un llegat democràtic i de discurs a favor, des de la seva ideologia, a favor d'una societat democràtica. De fet, com s'ha dit també, el primer Ajuntament Democràtic, liderat per l'alcalde Narcís Serra, va ser qui va dedicar-li un carrer al barri de les Corts, entenent els llaços entre dos pobles, el bas i el català, que han tingut històricament. Hi ha moltes altres frases i no hi vull entrar perquè el que busca, entenem aquesta iniciativa, és entrar en una contraposició i en un conflicte, i en generar un conflicte de bons i dolents, de molts altres il·lustres espanyols, el nomenclàtor de Barcelona, que tenen frases il·lustres contra catalans i catalanes. I també a l'entorn hi ha carrers dedicats a militars que van batallar la guerra... d'Àfrica, que bàsicament el que servia era per l'enriquiment de la monarquia i oligarquia espanyola, a costa del sacrifici de soldats reservistes, que va provocar la revolta de la setmana tràgica a la nostra ciutat, entre altres coses, en els quals tampoc se centren. Per tant, aquí hi ha, al nostre entendre, un clar viatge per centrar-se en un personatge en concret, per generar aquest conflicte entre bascos bons i bascos dolents, en el que no hi entrarem. En segon lloc, Pel que fa Miguel Ángel Blanco, el seu terrible assassinat ens va colpir a tots i a totes, i en el seu moment, evidentment, tots i totes ho vam denunciar d'una forma molt clara, i de fet va generar un abans i un després en la resposta ciutadana als crims d'ETA. I Barcelona ha estat una ciutat que històricament ha homenatjat a totes les víctimes del terrorisme, des de les víctimes del terrorisme d'estat franquista, les víctimes del terrorisme d'ETA, com expressa el carrer Juan Miguel Gervilla, que hi ha just a prop, molt a prop del carrer Sabino Arana, o els jardins d'Ernest Lluc, també al barri de les Cors, o el monument a les víctimes de l'atemptat d'hipercors al parc de Can Dragó. També víctimes de l'ultradreta com Salvador Puig Antic, com dèiem del terrorisme d'estat franquista, però també, com s'ha comentat, també víctimes de l'ultradreta com els atemptats al Papus o els atemptats, evidentment, que més ens han colpit en aquesta ciutat, que són els del 17 d'agost de l'any 2017. Per tant, per tots aquests arguments, nosaltres no caurem en el parany d'entrar i de jugar i de llançar-nos les víctimes del terrorisme els uns contra els altres i, per tant, hi votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sidera del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Avui debatim una iniciativa popular que planteja substituir el nom de la calle dedicada a Sabino de Arana pel de Miguel Ángel Blanco. I vull començar reconeixent la legitimitat i la importància d'aquesta proposta que ens presenta. Miguel Ángel Blanco no va ser un polític més. Jo vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment. Su secuestro y asesinato en julio del 97 marcaron un antes y un después en la historia de nuestra nación, en la historia de España. Su muerte encendió el llamado espíritu de Hermoa, movilizó a millones de ciudadanos contra el terrorismo y simbolizó el principio del fin de la banda terrorista de Étano. Recordar su nombre en nuestro callejero es recordar la fuerza de una sociedad que se levantó unida frente al odio y frente a la violencia. Pero este debate va más allá de una sustitución concreta. Lo que eso nos plantea es si queremos que en nuestras calles siga figurando Sabino de Arana, alguien cuyos textos están repletos de racismo, de xenofobia, de intolerancia y de frases machistas que no me atrevo ni siquiera a reproducir. ¿De verdad ese es el referente que queremos mantener en el espacio público de una ciudad abierta, plural y democrática como es Barcelona? La respuesta es clara, al menos para nosotros. La respuesta es que no. No se trata tampoco de borrar la historia. Se trata de decidir qué nombres queremos honrar en nuestras calles. Y quienes creemos en la democracia, en la convivencia y en la dignidad de todas las personas, no podemos compartir espacio público con símbolos de exclusión. Por eso vamos a apoyar que Sabino Arana desaparezca de nuestro callejero. Y por eso consideramos más que justa la propuesta de sustituirlo por Miguel Ángel Blanco, porque su nombre representa la libertad la convivencia y el sacrificio de una generación que se enfrentó al terrorismo y que en el caso de Miguel Ángel Blanco dio su vida por la libertad de todos. Si hoy damos este paso no solo estaremos recordando una víctima inocente que se convirtió en símbolo de unidad democrática, sino que también estaremos enviando un mensaje alto y claro más en los tiempos que hoy corren. En nuestras calles, en las calles de Barcelona, no puede haber lugar, no puede haber sitio ni para el odio ni para la xenofobia. Sí lo hay para la memoria de quienes dieron su vida por la libertad. Y uno de ellos fue Miguel Ángel Blanco. Así que nosotros, como he dicho, votaremos a favor.

Muchas gracias. Gracias, alcalde. En primer lugar, saludar al señor Escolano y a los miembros de la Convivencia Cívica Catalana y darles las gracias por intentar que nuestra ciudad sea un poquito mejor. Hoy este pleno desperdicia una vez más la oportunidad de enviar un mensaje claro. En Barcelona no se homenajea a los que sembraron odio, división y racismo. Se homenajea a quienes llenan su vida por la libertad, la democracia y por demostrar que las pistolas no dan la razón. Choca ver la equidistancia de algunos grupos cuando son tan firmes, tan beligerantes, en casos que se producen a tantísimos kilómetros de distancia. Pero de un pleno que vota en contra por mayoría absoluta una proposición de Vox para condenar el intento de asesinato de un exregidor de este ayuntamiento, el señor Vidal Cuadra... No puedes esperar más que miseria moral. Sabino Arana fue el fundador del nacionalismo vasco, que se basaba en el desprecio al resto de españoles, también a los catalanes. Por si alguno tiene dudas, una de sus lindezas fue que equiparar nuestro derecho a constituir nación aparte con el derecho que le sirvía de base al nacionalismo catalán sería rebajar el nuestro. Arana escribió textos racistas, hasta el punto de inventarse un RH vasco que defendía la segregación y que sembró la semilla ideológica de un movimiento que décadas después daría cobertura moral a los que apretaban el gatillo en nombre de no se sabe qué. Odiaba además a las mujeres, cosa de la que se hacía gala y presumía. Frente a esa figura oscura y divisiva, miles de vecinos de Barcelona nos han propuesto la luz, la dignidad y el ejemplo de Miguel Ángel Blanco. Un joven concejal que con apenas 29 años fue secuestrado y asesinado por ETA en 1997. Su muerte marcó un antes y un después en la sociedad española. Varios millones de personas se leon a las calles con las manos pintadas de blanco, clamando, basta ya. En Barcelona, un millón. Solo esta foto debería conmoverles lo suficiente como para apoyar esta propuesta. La memoria de Miguel Ángel Blanco simboliza la resistencia frente al terror, la dignidad frente a la barbarie, la unidad frente a la ruptura. Cambiar el nombre de la calle Sabino de Arana por Miguel Ángel Blanco no es un simple gesto. Es una declaración ética y moral. ...es afirmar que Barcelona está con las víctimas, no con quienes inspiran a sus verdugos. Es decir, que esta ciudad rechaza cualquier atisbo de racismo, de separatismo excluyente de violencia... ...y de odio a nuestros hermanos, sean vascos, gallegos o aragoneses. Nadie puede llamarse demócrata y al mismo tiempo mantener en el callejero a un misógino como Arana. No se puede estar con la libertad y con la semilla ideológica de ETA al mismo tiempo. Y si a alguien le incomoda honrar a Miguel Ángel Blanco, que lo diga alto y claro... y que explica a los barceloneses de qué lado está, si el lado de las víctimas o del lado de los que ponían bombas en supermercados, en nombre de una raza superior. Barcelona no puede tener calles que lleven el nombre de un racista. Este sí lo es, que se pensaba superior a los demás. Pero sí debe tener calles que recuerden a quienes dieron su vida por defender España, la democracia y, sobre todo, la libertad de todos. Por eso votamos a favor de esta iniciativa ciudadana, para borrar la mancha de Sabino Arana i substituir-la per l'honor de Miguel Ángel Blanco. Per memòria, per justícia i per dignitat, basta ja.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Gil, en nom del grup socialista.

Gràcies, president. Saludar també el senyor Escolano i agrair que hagi portat aquesta proposta que ha recollit tantes signatures. En tot cas, lamentar que ho faci des de la confrontació, ell mateix a la seva explicació, explicava que ho feia en contra del personatge i del que ell entenc que significa. Crec que ha quedat clar a la majoria de les intervencions que m'han precedit que el que es va recollir amb els primers ajuntaments democràtics va ser l'aportació democràtica del personatge de Sabino Arana. En tot cas, creiem que el nomenclàtura de la nostra ciutat no s'ha de construir en contra de, i en aquest cas esteu contraposant dues figures, amb un pes molt rellevant. Per l'Ajuntament de Barcelona és una prioritat la defensa de la democràcia i dels seus valors. Treballem sempre amb la memòria i la reparació històrica d'aquesta ciutat, defensant els drets humans, anunciant crims contra la humanitat, en les diferents formes de terrorisme al llarg dels anys. Recordar les víctimes del terrorisme no és només un acte de memòria, sinó que és també una manera de combatre-la i de recordar d'on venim. Hem de treballar incansablement per prevenir futurs actes terroristes, abordant les causes subjacents que ens porten a l'extremisme i provovent l'educació, el diàleg i l'enteniment mutu. Hem de redoblar els nostres esforços per a garantir la justícia per a les víctimes i les seves famílies. És per això que, com hem tingut oportunitat de comentar també en aquest plenari, estem treballant de la mà de les víctimes del terrorisme amb la creació d'un centre d'interpretació del terrorisme al Castell de Montjuïc. Creiem que aquest projecte ha de ser el marc a través del qual treballar els homenatges a la memòria de les víctimes a casa nostra. defensem que són necessàries iniciatives que ens ajudin a enfortir una narració col·lectiva sobre la qual ens puguem reconèixer com a ciutat i trobar-nos per conviure, perquè cap democràcia és digna de tal nom si no en part es reconeix a aquells a qui de manera injusta han sigut atacats, perseguits o amenaçats. Reconeixem la figura del Miguel Ángel Blanco, perquè l'assassinat del qual va significar un punt d'inflexió en la lluita contra el terrorisme i una manera diferent d'entendre com la societat s'enfontava amb aquest fenomen i com es va reconèixer, però rebutgem aquesta iniciativa tenint en compte que estem dedicant esforços a aquest projecte sense deixar de recordar que estudiarem algunes fórmules específiques de recordar l'important que va ser la figura del Miguel Ángel Blanco des del reconeixement del que va significar el seu assassinat i no confrontant amb cap altra figura històrica.

Molt bé, doncs té la paraula el senyor Escolano.

Primero quiero agradecer a Vox y al Partido Popular que apoyaron esta iniciativa. Les agradecemos sinceramente, entendemos que es muy importante para la ciudad. Y ahora quiero empezar a responder en dos bandos concretamente. Primero, a Esquerra Republicana. He de decir que no me extraña nada. Un partido político que tenía checas en el 36, donde mataban a disidentes políticos, es normal que vean a la señora Arana como alguien normal y corriente.

De hecho, le pasa hasta la... Son una de orden. Piense que los grupos no tienen la capacidad de responder, así que le pido que sea mínimamente comedido en algunas expresiones, por favor.

Sí, sí. Por tanto, entendemos que Reubicara no nos apoye. Tampoco usamos su apoyo. Junts también entendemos que no nos apoye. Evidentemente, tiene a la señora Urriols, que los va a dejar en el paro, y ahora querrán ser más racistas que ella. Y, por tanto, es normal que les guste esa vino de Arana.

Porque dice exactamente lo que... Pito que sea cuidadoso con las expresiones que utiliza, si no... Y le ruego al público que no haga ninguna manifestación pública porque no se puede hacer, no lo permite el reglamento. Y a usted he pedido que sea comedido en las expresiones, dado que los grupos no tienen la capacidad de responder.

Y ahora los votos que me sorprenden, que no me esperaba el no, no me esperaba el no de los comuns, porque, señores, léanse lo que describía Sebastián Darana. Era racista, abiertamente racista, abiertamente misógeno. ¿Ustedes lo han leído? ¿Han leído sus documentos oficiales? ¿Han leído lo que decía de la mujer? ¿Lo que decía del Noxcauldoon? ¿Ustedes realmente comparten eso? Jo no creo que los comuns que yo he conocido compartan ese tipo de pensamiento. Por tanto, no entiendo la polla de esa figura. Y luego el PSC, solo les pido ya para acabar, lean en el CIO Prieto lo que decía un dirigente socialista que yo creo que en ustedes ha tenido influencia. Y miren lo que pensaran de señalar en el CIO Prieto y tomen ejemplo.

Muchas gracias. Resultats, secretari?

Molt bé. Rebolxaria la proposta que compta amb el vot favorable del Partit Popular i Vox i el vot en contra Junts per Barcelona. Som comuns que es republicana i algú socialista.

Molt bé, doncs moltes gràcies senyor Escolono i proseguim.

Amb les proposicions i declaracions de grup, començant per la del grup de Barcelona en Comú, exposa la iniciativa la regidora Sant.

Moltes gràcies, alcalde. Molt bon dia a totes i a tots. Des del grup de Barcelona en Comú creiem que teníem el deure de portar en aquest plenari de nou a Palestina. Que Palestina i que la flotilla, concretament, per tot el que està passant els darrers dies, estiguessin presents en aquest plenari. I ara intentaré expressar el que volem d'una vegada per totes que passi amb aquesta proposició. I la primera qüestió és una reivindicació clara, que és que Barcelona té molt poder. Barcelona té molt poder. Ho sabem i la nostra història ho demostra. La nostra història ho demostra, perquè Barcelona sempre ha estat al costat bo de la història, al costat correcte, defensant els drets humans, al costat i defensant la vida. I avui, per això, ha d'estar al costat del poble palestí, ha d'estar al costat de Palestina. I aquest suport no pot ser un exercici de retòrica, no ho pot ser. Ha d'estar a l'alçada del moment. I d'això va aquesta proposició que avui els portem en aquest plenari. Perquè davant de l'insuportable dolor que sentim els barcelonins i les barcelonines al veure el que està passant a gasa, des de fa tantes setmanes, des de fa tants dies, necessitem accions, accions concretes i accions reals, no bones intencions. Necessitem accions concretes, com per exemple les que ens estan fent sentir tant d'orgull veient com dues persones entre moltes altres, d'aquest consistori, que han passat per aquest consistori o que són d'aquest consistori, l'alcaldessa Colau i el regidor Coronas, que estan dins de l'equip de la flotilla per obrir un corredor humanitari. I per això aquest exemple és el que ha de motivar com ens posicionem des d'aquest consistori, com ens posicionem des de la ciutat de Barcelona, perquè veiem constantment milers de persones al carrer, perquè estem veient com hi ha gent que està posant el seu cos, i per tant nosaltres, Barcelona ha de fer tot el possible, tot el que sigui necessari, per garantir no només la seguretat d'aquestes persones que estan posant el seu cos al servei i a la defensa de la vida, sinó també... totes les accions necessàries concretes també per pressionar l'estat genocida d'Israel. L'estat genocida d'Israel. Això és el que és indispensable. I per què? Doncs perquè ho deia al començament. Perquè Barcelona té molt poder. Barcelona té molt poder. I també perquè sabem... que el genocidi que s'està cometent només és possible gràcies a la complicitat internacional. És aquesta complicitat la que sustenta precisament un estat que tempta cada dia contra els drets humans. I està a les nostres mans acabar amb aquesta barbàrie i fer boicot, aïllar d'una vegada per totes aquest estat pel que està cometent cada dia. No cal que els digui quanta gent ha mort, no cal que els recordi quants ferits hi ha, No cal que els digui quanta població palestina està patint desnutrició. No cal que els digui tot això perquè sé que ho saben. Tots els que estan avui aquí en aquest plenari saben perfectament quines són aquestes xifres insuportables, insuportables que ens omplen de dolor cada dia. I per això el que estem proposant amb aquesta proposició és desenvolupar els acords que ja vam prendre el mes de maig. Ja els vam prendre, però no... han succeït encara i veiem amb molta preocupació l'alcalde que no s'executin aquests acords i per això portem la proposició per garantir aquest rebuig total i per també pressionar l'estat d'Israel amb tres mesures molt concretes que com deia ja s'incorporaven a la proposició del mes de maig impedir la presència d'Israel i d'empreses que donin suport al seu estat genocida I per tant, que totes aquelles accions que faci Fira de Barcelona, com per exemple congressos, com The District, on sabem que participaran fons d'inversió i empreses que s'estan forrant, s'estan forrant amb la proposta primer d'ocupació de terrenys palestins, d'ocupació d'aquests terrenys palestins, però també amb aquesta idea, aquesta bajanada de reconstrucció il·legal que pretenen fer al territori de Gaza. de l'aïllament de l'estat d'Israel en la celebració de l'Smart City Expo, el congrés que tindrem el mes de novembre, on està de moment confirmat que participarà i que hi haurà un estant concret d'Israel. També garantir que el Tour 2026 no hi participi l'equip d'Israel Premier Tech, ni similars, ni sucedanis, importantíssim, i retirar el suport institucional a l'esdeveniment on participi també l'estat d'Israel. Creiem que aquestes són les mesures de sentit comú que vam aprovar el mes de maig, que qui defensa els drets humans ha de fer efectives i que, evidentment, si avui ens creiem que Gaza és un districte més de la nostra ciutat, siguem conseqüents al 100%.

Molt bé, té la paraula la regidora Monter de Junts.

Moltes gràcies, alcalde. Tornem a tractar en aquest plenari una qüestió d'extrema gravetat i complexitat. La situació a Gaza és un autèntic drama humanitari i polític, una ciutat massacrada amb milers de morts i persones que no tenen accés als aliments ni als serveis mèdics, d'on no podem apartar certament la mirada. Com ja hem manifestat en moltes altres ocasions, el govern d'Israel ha d'aturar ja la seva ofensiva indiscriminada contra la població civil palestina i Hamas ha de posar punt i final als atacs i a les accions que van originar aquesta crisi. Uns i altres són els responsables de la situació actual amb les seves polítiques repressives i violentes que el poble palestí i el poble israelià no puguin viure en pau i no puguin viure amb seguretat. D'aquesta situació, nosaltres continuem creient fermament que cal apostar per la pressió diplomàtica, en definitiva, per l'acció política, pel compromís dels governs, per l'acció comunitària i per la cooperació. Barcelona en Comú ens proposa de nou aplicar boicots econòmics, culturals i esportius contra Israel. I el nostre grup creu sincerament que aquesta via no és el camí, perquè l'aïllament no porta la pau, sovint la llunyà. A més, sabem que els boicots històricament han tingut efectes desiguals. A Cuba, per exemple, dècades de bloqueig no van fer caure el règim, però en canvi van condemnar generacions senceres a l'empobriment. Si avui trenquem ponts culturals, econòmics, socials, a qui estem castigant realment? El govern de Netanyahu, que és el responsable de la massacre que afecta tantes i tantes persones? Doncs no, no és així. I el propi president de l'autoritat nacional palestina posava ahir en valor la via diplomàtica per sobre dels boicots. Vostès parlen de boicots a determinades empreses que participen en esdeveniments que són molt importants per a la nostra ciutat, com el Smart City Congress o el Mobile World Congress. L'impacte que pot tenir aquesta acció que vostès proposen sobre la resolució final del conflicte, que és allò que ens interpel·la a tots i és allò que volem tots, creiem francament que és nul i en canvi pot comportar Unes pèrdues importants per a la nostra ciutat, des d'un punt de vista d'oportunitats com de reputació, entre d'altres. I a banda, on posem el límit? Quins conflictes internacionals justifiquen un boicot i quins no? I de quina manera ho apliquem? Insistim, creiem en la pressió internacional coordinada per exigir un alto al foc, immediat corredors humanitaris segurs i el reconeixement de l'estat palestí europeu. viable al costat d'Israel. Barcelona sí, evidentment que sí, és una ciutat compromesa amb la pau i els drets humans, però això vol dir treballar per sumar, per construir, no per dividir ni per aïllar. Per això nosaltres mantindrem, com hem fet en altres ocasions, el vot de l'abstenció, perquè creiem que cal apostar per la diplomàcia i no per mesures que no resoldran el conflicte, però que en canvi poden fer encara més difícil la reconciliació.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac d'Esquerra Republicana.

Gràcies. A Gaza i Cisjordània hi ha una ocupació il·legal que l'Acord Internacional de Justícia va declarar així el juliol del 24. Aquesta ocupació, amb els seus assentaments en accions i l'ús de recursos naturals de Palestina, constitueix una violació greu del dret internacional i dels drets humans. I d'això hi ha empreses que se n'aprofiten. A dia d'avui, més de 65.000 persones han estat assassinades a Gaza i més de 250.000 es troben en risc de desnutrició extrema. I d'això també hi ha empreses que se n'aprofiten. Per tant, la mateixa Cora Internacional de Justícia va establir que els estats i organismes han d'abstenir-se de relacions econòmiques o comercials que consolidin aquesta ocupació il·legal i que han de prendre mesures per evitar qualsevol tipus de col·laboració que contribueixi a mantenir la situació a Gaza. I això inclou Fira de Barcelona i les empreses armamentístiques vinculades a Israel. I des d'Esquerra ho hem denunciat. Portem diversos cops que hem anat denunciant precisament en aquest Ajuntament i en altres cambres que quina era aquesta situació i quina era el paper que agafava Fira en tot això. Aquest plenari es va pronunciar el passat mes de maig. Cap empresa que col·labori amb el genocidi pot desenvolupar activitats en connivència amb l'Ajuntament. I sí, avui ens sumem a reafirmar-ho. Perquè encara hi ha qui diu, quan Israel anuncia que no vindrà la Mobile, que boicotejar empreses i productes israelians és un error que s'hauria de rectificar el més aviat possible. No és un error. És una obligació moral i legal davant del genocidi i la violació del dret internacional. I va més, perquè aquest boicot internacional és una eina eficaç i legítima en situacions extremes. I aquí l'acció diplomàtica ja ho intenta, i ho vam veure ahir quan parlava el senyor Netanyahu a l'Assemblea General i es buidava la sala de tots els diplomàtics que marxaven d'aquella sala. Però és que és la mateixa Nacions Unides qui precisament ha dit aquesta setmana que la FIFA i la UEFA suspenguin Israel de les competicions internacionals de futbol per les greus vulneracions dels drets humans a la franja de Gaza. Per tant, és al món empresarial, a l'esport, a la cultura, a l'espectacle, on aquest boicot cap al govern cionista d'Israel té impacte. Per tant, és una eina a traslladar a tots aquests àmbits. I no podem permetre que equips identificats amb Israel participin en el Tour de França, especialment en l'etapa que comença i que té lloc a Barcelona. Per tant, o ho aturem des de la política o tornarà a ser la ciutadania qui ho aturi, com va passar amb la vuelta. I per tant, torno a dir, és que em torno a repetir, en la qüestió de Gaza la ciutadania està empenyent la política. I per tant, m'agradaria molt veure que el 4 d'octubre, a les 12 del migdia, Barcelona quedi col·lapsada de tot de gent d'anònima que va a la manifestació dels Jardinets de Gràcia Per dir prou i precisament per fer que l'acció d'aquests partits que encara pensen que els equips israelians han de rebre suport municipal o que les empreses que es lucren de les matances han de tenir lloc a fira, doncs canviïn d'opinió. Votem a favor.

Molt bé, té la paraula el regidor Milian del Partit Popular.

Alcalde, voldria començar a expressar el nostre més profund dolor davant la tragèdia que afecta la població civil. Palestina, les imatges que arriben de Gaza ens mostren famílies destrossades, població condemnada a sobreviure entre la destrucció i la manca de béns bàsics. Creiem que no és admissible que cap poble sigui condemnat a la por i al dol permanent. Tampoc podem oblidar les més de 1.200 persones innocents que van ser brutalment assassinades a Israel en un atac terrorista perpetrat per Hamas i que va iniciar aquest conflicte en concret. No podem oblidar els hostatges. La guerra s'acabaria avui mateix si aquests fossin alliberats i l'organització terrorista Hamas es desmilitaritès. Curiosament, els comuns no demanen això ni a la proposició ni al seu discurs. Ho direm nosaltres. Rebutgem jamás, exigim l'alliberament immediat dels sostatges i ens reafirmem que aquest grup terrorista no pot ser en cap cas part d'un futur de pau. També demanem un alto al foc immediat i sostingut, el respecte escrupolós al dret internacional humanitari i la creació de corredors humanitaris segurs per garantir aliments, medicaments i aigua a la població civil. Israel, com a democràcia, té dret a defensar-se, però aquest dret mai no pot emparar atacs indiscriminats contra la població civil o contra innocents. És imprescindible que la comunitat internacional i les institucions europees intensifiquin els esforços diplomàtics que actuin amb urgència davant la crisi humanitària i que facin possible una solució basada en dos estats convivint en pau i seguretat. Les responsabilitats polítiques dels excesos corresponen al govern israelià i no poden confondre's ni amb l'Estat ni, molt menys, amb el poble jueu. Per això, nosaltres rebutgem el plantejament dels comuns amb aquesta proposició que ens sembla, sincerament, profundament equivocada i deshonesta. En aquest sentit, em permetran una reflexió final que crec que ens interpel·la directament com a societat democràtica. Davant d'aquest conflicte, alguns, com el grup que presenta aquesta proposició, pretenen respondre amb boicots. Boicots a persones, boicots a empreses, a esdeveniments esportius i a congressos internacionals que tenen joc a casa nostra. Ho hem vist amb aquells que volen expulsar la Vuelta o el Tour de França o amb qui assenyala esdeveniments com el de District o el Mobile World Congress. Ho veiem amb un govern d'Espanya que es planteja retirar la selecció nacional de futbol del proper Mundial. Nosaltres diem amb tota la rotunditat que aquest camí és un error. El boicot no és solidaritat, és sectarisme. No és pau, és prejudici. Barcelona, Catalunya i Espanya necessiten ser ponts oberts al món i no murs de ressentiment. La pau no vindrà mai de l'exclusió, sinó del diàleg. Els boicots o accions que volen exhibir una falsa superioritat moral ajuden exactament en res... al poble palestí. Al contrari, acaben convertint-se en autoboicots contra Barcelona, Catalunya i Espanya. Potser serveixen com a gestos de campanya electoral, però són del tot inútils per posar fi al conflicte. I encara més greu, són immorals perquè instrumentalitzen de manera fraudulenta el dolor del poble palestí.

Per tot això hi votarem en contra.

Una vez más nos traen una propuesta surrealista que nada tiene que ver con los problemas reales de los barceloneses. Es más, lo que pretende claramente es perjudicar a los barceloneses. Quieren que el Ayuntamiento se convierta en una campaña de boicot contra Israel como si no lo fuera ya, vetando su presencia en la Fiera de Barcelona y expulsando a sus equipos del Tour de Francia como si fuera una potesta del Ayuntamiento. El caso es tapar los problemas de aquí como sea. Barcelona sufre una crisis de inseguridad y vivienda gravísima. ¿Y qué hacen ustedes? Dedicar su tiempo y el dinero de todos en conflictos internacionales en lugar de reforzar la Guardia Urbana o ponerse de acuerdo para impulsar vivienda asequible. Su propuesta, además, es profundamente perjudicial para nuestra economía. La Fira de Barcelona acoge congresos como el Mobile, que deja más de 500 millones de euros en la ciudad, que crea miles de empleos y reúne a más de 100.000 asistentes de más de 200 países que llenan nuestros hoteles, bares, restaurantes, tiendas, taxis... y dan prestigio a nuestra ciudad. Excluir a empresas por razones ideológicas pondría en riesgo este motor de prosperidad. Su boicot a los grandes eventos que llenan hoteles, restaurantes y comercios solo traería pobreza. Pero es ahí donde ustedes están cómodos, repartiendo y generando miseria. Y por si fuera poco, pretenden vetar a equipos deportivos en el Tour de Francia justo cuando este macroevento va a situar a Barcelona y a España en el mapa mundial del deporte después del ridículo que hemos hecho como nación en la Vuelta y que tendrá impacto mediático y económico enorme. Señores comunistas y antisemitas, la solidaridad internacional no puede convertirse en un instrumento de odio ni en un nuevo muro ideológico. Mientras ustedes compiten por ver quién condena más fuerte a Israel y quién ignora más las matanzas en Nigeria, Siria, el Congo, Yemen, Afganistán o el Tíbet, Barcelona se cae a trozos. Es la ciudad más insegura de España y nadie puede acceder a una vivienda porque ustedes, con sus medidas, se han cargado el mercado, especialmente ustedes. Cada ocurrencia que tienen redunda en lo mismo, empobrecer y ahogar a los barceloneses. Dejen de jugar con la economía y la reputación de Barcelona y pónganse a trabajar en lo que de verdad importa, nuestra ciudad y nuestros vecinos.

Gràcies, alcalde. Barcelona ha entès sempre que la seva responsabilitat institucional va molt més enllà de l'àmbit estrictament local i que cada decisió que adopta en aquest plenari té una projecció que arriba al conjunt de la comunitat global, i especialment en moments en què la dignitat i la vida de les persones es veu quebrada i amenaçada. I els drets internacionals són vulnerats de manera flagrant, com la que estem visquent en aquests moments. La situació que es viu a Gaza, amb desenes de milers de morts i amb una població sotmesa a una crisi humanitària d'una magnitud que commou consciències arreu del món, ens interpel·la directament com a ciutat compromesa amb la pau i amb els drets humans i per això és imprescindible que actuem amb fermesa i amb claredat. El passat 30 de maig, aquest plenari va aprovar una declaració institucional que va establir un marc quin havia equívoc de posició política. Un marc que trencava relacions amb l'estat d'Israel mentre no respectés els drets internacionals i que situava Barcelona en la tradició de les grans capitals que fan de la coherència el principi rector de la seva acció exterior. Aquesta setmana ho hem tornat a demostrar amb la presentació del districte 11, Ciutats de Palestina, amb la participació virtual i activa, molt activa, dels alcaldes de Ramala, de Batlem i de Gaza. No són gestos retòrics, és la participació amb els implicats directes de la barbàrie que s'està vivint pel poble palestí, són decisions amb conseqüències reals que comprometen la ciutat a actuar i que demostren la voluntat del govern municipal de situar Barcelona en el centre d'una diplomàcia de ciutats que guanya cada vegada més rellevància en l'àmbit global, amb el compromís de tots i cadascun dels membres del seu govern. És una declaració del que som, una ciutat que respon amb coherència davant de les crisis globals, que exigeix lideratge amb responsabilitat i que converteix la memòria en compromís i el compromís en acció transformadora. La proposició que avui sotmetem a votació s'inscriu plenament en aquest camí. Va en sintonia amb el que ja hem decidit i respon a la necessitat de treballar perquè els espais en què Barcelona té responsabilitat no siguin utilitzats com a paradors per a aquells actors que vulneren la legalitat internacional ni tampoc com a instruments de legitimació política o econòmica. Es tracta, per tant, de poder quebrar i trencar aquesta funció que utilitzen Barcelona com a parador del que pugui ser la seva projecció econòmica. El nostre vot, per tant, favorable, respon a una línia política que el govern municipal ja ha traçat, a una coherència que reforça el paper d'una Barcelona compromesa activament amb la pau i amb la justícia, sense cap mena de dubte.

Molt bé, la ponència té 42 segons.

Sí, gràcies. La primera qüestió que vull comentar és que la història del genocidi amb el poble palestí no comença el 7 d'octubre. No comença el 7 d'octubre. I jo crec que en aquest plenari, malauradament, i per determinats partits polítics, hi ha encara massa cinisme i massa incoherència respecte a aquesta qüestió. Perquè jo els hi vull fer una pregunta. Vostès farien el mateix discurs si aquí s'estigués atacant fossin els barris de la nostra ciutat? Estarien d'acord que regidors d'altres ciutats, si ens passés això, fessin aquests discursos? Per què? Per què vostès no accepten el que van acceptar per Rússia en el cas de l'estat d'Israel? Per què? Per què aquí s'accepta economia o diners tacats de sang? Per què ens estan posant això com a criteri? La història el jutjarà per la seva posició i per tant la història el jutjarà per la seva posició i avui el que hem de fer és defensar el poble palestí, defensar Gaza, fer efectiva aquesta proposició d'alcalde i sortir totes al carrer el proper 4 d'octubre. Gràcies.

Moltes gràcies. Esquerra Republicana té 6 segons i Vox, 10 minut.

Bueno, estar en el Ayuntamiento uno no deja nunca de sorprenderse y hoy hemos... Bueno, ustedes sacan adelante un auto-boicot, porque es un auto-boicot. Ustedes sacan adelante que el Ayuntamiento de Barcelona boicotee sus propias empresas, sus propias ferias y el interés de muchísima gente que vive de los grandes acontecimientos que aquí se celebran. Es imposible sorprenderse, aunque yo reconozco que llevo poco en política, me sorprendo. Es que es increíble. Esto es un suicidio como ciudad. Y nada más recordarles que para asegurar que el señor Coronas y demás puedan seguir de vacaciones en Miconos, en Ibiza, en Menorca y demás... Hay un buque español, la Armada Española, esa que ustedes tanto odian, que ha ido a defenderles con cañones fabricados en Israel, precisamente. Gracias. Calle usted que estoy en el uso de palabra.

Jo els pregaria que mesureixin les paraules per molt que tinguem posicions molt marcades en un sentit i en un altre, i tampoc caure en algunes provocacions que són evidents. Secretari.

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana o Socialista, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció de Junts per Barcelona.

Següent punt, de grup d'Esquerra Republicana de Catalunya.

d'Esquerra Republicana de Catalunya, que presenta la regidora alemany. Endavant.

Sí, gràcies, agrair la presència de la comissionada del català, Marta Salicru, també Ruth Carandell i Clara Tur, directora general i responsable de relacions institucionals de Plataforma per la Llengua. Bé, els videojocs són avui una de les principals indústries culturals del món a l'altura del cinema i de la música, tenen un paper clau en la transmissió de valors i de la llengua, especialment entre els meus joves, i avui Catalunya és el motor dels videojocs de l'Estat. Més de la meitat de la facturació dels videojocs de l'Estat és a Catalunya, la facturació d'aquesta indústria catalana el 2023 van ser 756 milions d'euros, es creen 5.174 llocs de treball directes amb sous superiors al salari mitjà de la ciutat de Barcelona, el 53% de la facturació del sector a tot l'estat és aquí i cal destacar que el 74% dels jocs creats aquí tenen versió català. Ara bé, cap d'entre els més jugats. Cada generació ha tingut uns símbols culturals que han fet natural i normal el català. El Club Super3 amb bola de drac, els clubs de rock català als anys 90, la traducció de Harry Potter al català, noves bandes musicals i també els streamers actuals. I els videojocs poden ser el següent pas. Avui, el 72% dels joves d'entre 14 i 24 anys juguen a videojocs. Ara bé, només el 7% ho fa en català. I va ser una de les conclusions de la Comissió No Permanent d'Estudis del Català Joves i Entorn Digital. El reforç del sector dels videojocs és clau per promocionar l'ús social del català entre els joves. La tendència és positiva. Hi ha cada vegada més jocs en català, més estudis que s'hi impliquen i un sector també que creix econòmicament. Però avui l'ús del català encara està per sota de la seva potencialitat. Ara bé, per sort, com sempre, aquest país s'espavila, la societat civil sempre tira endavant i té eines que poden empènyer per fer capgirar aquesta situació. Per exemple, Plataforma per la Llengua organitza el festival Saga, que avui ja és tot un referent de la indústria, un esdeveniment únic on la indústria del videojoc i la llengua catalana es troben, on es promou l'ús del català a través de les últimes novetats del sector. I el més important també ho fa amb uns valors que volem projectar al món, igualtat de gènere, sostenibilitat, benestar digital... Avui tenim especialment tres esdeveniments de referència que promocionen els productes del sector dels videojocs a Catalunya. El Saga, el saló del gaming dels videojocs en català per excel·lència, que en la propera edició plegarà 10.000 visitants en 8.000 metres quadrats i que no ha parat de créixer any rere any. El Barcelona Game Fest, el festival de videojocs més gran de l'estat espanyol, que en l'edició d'enguany es preveuen 17.000 assistents amb 200 estudis i l'exposició de 170 jocs independents. I el Retro Barcelona, la fira del videojoc clàssic de Barcelona, on ens podem retrobar amb la Game Boy, amb la qual molts de nosaltres vam créixer, o la Master System, la 1, la 2, també molt familiars per a tots nosaltres. El passat mes de maig aquest festival va reunir 7.000 visitants. En aquest context, i per tot això que explicàvem, amb l'objectiu de fomentar l'ús social del català entre els joves, el que proposem és que Barcelona s'impliqui en el Saga Barcelona Game Fest, el saló dels videojocs. Aquest és un gran esdeveniment anual en llengua catalana que podria passar a Barcelona dedicat als videojocs i organitzat conjuntament pels artífecs del Saga, del Barcelona Game Fest i del Retro Barcelona. Barcelona ha de tornar a voler ser referent, a ser ambiciosa, amb iniciatives que projectin la ciutat i alhora reforcin la seva personalitat. Barcelona ha de ser sempre referent i apostar pels videojocs és apostar per una cultura connectada amb la creativitat juvenil i amb projecció cap al futur. Aquest pot ser un esdeveniment estratègic per a la capital del nostre país, amb l'ambició i el potencial de ser referent a tot Europa. compromès amb la promoció entre adolescents, joves, també amb valors que volem cultivar, que són propis de la nostra ciutat. Quan pensem en grans esdeveniments, la qüestió hauria de ser no només lluir això que en diuen la marca Barcelona, sinó d'assegurar també que aquest esdeveniment tingui un retorn per a la nostra ciutat. Per tant, amb continuïtat durant tot l'any, que es puguin fer emergir oportunitats laborals, suport a la formació, connexió amb el teixit local i també amb els equipaments de la nostra ciutat. És cert que avui vivim un retrocés de l'ús social del català, però la nostra invitació és a deixar de ser pessimistes. Sabem que el retrocés de l'ús social del català posa en risc la nostra cohesió i la nostra identitat, però la nostra feina no és estar sempre a la defensiva, sinó fer-hi propostes, respostes, innovar l'agenda, adaptar l'agenda del català als temps que estem vivint. I això és el que fa Esquerra Republicana. Aquest és un projecte que comparteix, de fet, objectius i valors amb un altre projecte que també hem treballat, com la Casa de Creadors de Contingut Digital en Català. Un projecte que durant aquest 2025 serà una realitat, que serà presentat d'aquí molt poc i durant el proper any tindrà un emplaçament físic a la nostra ciutat. Avui el futur del català està en mans de les nostres generacions. Si els joves veuen la nostra llengua útil i viva, el català estarà salvat. I si el català és present als videojocs més populars, els adolescents evidentment percebran el català com una llengua viva, moderna, apta per la tecnologia i el lleure. Si el català és present als videojocs, afavorim el seu ús espontani. Els joves no només juguen, també parlen d'allò que juguen, també construeixen comunitats parlant d'allò amb què juguen. I, per tant, així també fem créixer el sector dels videojocs a Catalunya. Més oferta en català vol dir també impulsar l'economia i l'ocupació en la nostra indústria creativa. Per tot això, en aquest projecte, primer, afavorim que la llengua connecti amb els joves en el seu entorn natural, però, segon, potenciem un sector capdalt per a la ciutat i per al país, un sector que fa que l'economia sigui més productiva, també.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rodríguez de Junts.

Gràcies, president. Jo també vull donar la benvinguda a les companyes de Plataforma per la Llengua. Avui som aquí per parlar d'aquesta proposició que ens porta Esquerra i que, com deia la regidora alemany, té relació amb el Saga i amb la indústria del videojoc a Catalunya, un sector que ha anat guanyant protagonisme i pes en el nostre país. Un 67% dels projectes d'inversió estrangera directa en videojoc a l'estat venen a Catalunya, on ja comptem amb més de 200 empreses i estudis que, a més a més, any rere any incrementen la seva facturació i generen ocupació i ho fan d'una manera cada vegada més intensa. Per aquest motiu, des de Junts per Barcelona vam presentar un preg a la Comissió d'Economia i Hisenda d'aquest Ajuntament, al qual demanàvem un pla de suport de l'Ajuntament a la indústria del videojoc. Malauradament el govern hi va votar en contra, però en aquell prec el que demanàvem, com deia, era un pla de suport a la indústria del videojoc entenent per indústria tota la cadena de creació, concepció, desenvolupament, publicació i distribució. Avui també parlem d'això i per això evidentment hi votarem a favor perquè creiem que l'Ajuntament ha d'apostar pel projecte del Saga, ha de donar el suport econòmic necessari perquè pugui créixer traslladant-se a la Fira de Montjuïc i que esdevingui, com s'ha dit, un referent internacional com ja ho és l'ICE o el Mobile World Congress. També estem d'acord en el que es proposava d'aprofitar la xarxa d'equipaments municipals per desestacionalitzar d'alguna manera l'impacte positiu del Saga i que tingui continuïtat al llarg de tot l'any. S'ha parlat del català, efectivament, les dades són preocupants, no ens hi tornarem a referir, i també estem convençuts, com els proposants, que el sector del videojoc és clau per aconseguir una major implicació dels joves en la llengua. Les dades ens ho confirmen, també s'ha dit, l'ús del català en els videojocs ha crescut notablement els darrers anys, sobretot en els de producció catalana, però és veritat, també s'ha dit que tenim problemes amb els videojocs que són més venuts. Dels deu videojocs que més s'ha menut a l'estat espanyol, cap en cap disposem de la versió en català. Aquesta és la situació que hem d'ajudar a revertir entre tots. Hi ha gent que fa molta feina des de l'àmbit de la societat civil. Creiem que aquesta feina requereix l'impuls dels poders públics i per tant, en el cas del Saga, com amb el d'iniciatives, com la de ser trencada, etcètera, que treballen per la normalització del català en l'àmbit dels videojocs, doncs hi estem a favor i demanem el vot favorable també.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González.

Sí, jo abans d'entrar en matèria no puc estar-me de demanar-li al regidor de Oro que abans de parlar del regidor Corona es renti la boca i que abans de posar en qüestió la dignitat de la flotilla també pensi bastant en el que fa.

Anem a l'assumpte.

Sí, entrem a l'assumpte, és que la intervenció equidistant de la presidència m'ha deixat això a dins. Nosaltres votarem a favor de la proposta, abans ho deia, Barcelona és ja d'exercir com a capital, no només del país, sinó també com a capital del català, i ho ha de fer de la mà dels projectes que... poden empènyer perquè això sigui una realitat i fer-ho possible. I el Saga Barcelona Game Fest n'és un exemple magnífic, un esdeveniment en llengua catalana, coneix creativitat, tecnologia, cultura digital i amb aquesta capacitat de convertir-se en un referent al sud d'Europa i d'arribar, com deia la ponent, a adolescents i joves que són clau pel futur de la llengua. Probablement, si no s'hagués deixat perdre el Super 3 i tot el marc audiovisual català que aquest país va construir amb tant d'esforç fa uns quants anys no estaríem com estem i per tant totes les iniciatives que vagin a recuperar aquest espai en l'àmbit del lleure dels i les joves benvinguts siguin. Ara bé, i ho dèiem abans, amb el punt de l'adhesió al Pacte Nacional, més enllà de declaracions i intencions, del Govern esperem accions concretes, aquesta n'és una, no pot ser que només siguin reactius com a Govern a respostes que proposem l'oposició, que proposa la ciutadania, arribem a la recta final del mandat i no hem vist fins ara cap acció concreta per donar suport a l'ús social del català. Benvinguda la comissionada de l'ús social del català, però tant de bo la seva feina transpugui a tot el govern municipal, si no serà impossible. Creiem que estaria bé que més enllà d'aquesta iniciativa que ens sembla encertada poder fer un mapeig de tots els esdeveniments que passen a la ciutat o a l'àrea metropolitana en els que poden ser clau en la mateixa línia que el Saga. i recordem, com hem fet abans, que tenim una base sòlida sobre la que treballar, les 68 mesures pel foment del català aprovades al mandat anterior i també des d'avui aquest pla nacional al que ens hem adherit. En definitiva, donar suport al Saga no és només apostar per un festival de videojocs, es reafirma el paper de Barcelona com a capital viva i ambiciosa del català, capaç d'inspirar i acollir la creativitat de les noves generacions i proposar nous espais culturals on reproduir-lo i fer de la llengua un espai d'ús simbòlic i la pràctica de cultura quotidiana al carrer, al mercat i també en l'àmbit lúdic, perquè el català és la nostra llengua i és una llengua per tots els àmbits de la vida quotidiana.

Moltes gràcies. Té la paraula del Partit Popular el regidor Martí.

Endavant. Sí, moltes gràcies. Des del grup popular volem remarcar la importància de donar suport al sector del videojoc. És una indústria cultural i econòmica en plena expansió que genera ocupació, innovació, noves oportunitats, especialment pels joves. Barcelona té el potencial de ser un pol de referència a Europa. Per això, qualsevol iniciativa que impulsi aquest sector mereix la nostra atenció. Però si volem que Barcelona sigui realment competitiva i atractiva, els projectes han de ser oberts, inclusius i sense limitacions. El català també és la nostra llengua que estimem i respectem i el seu ús es pot promoure de moltes formes. La millor manera de fer-ho és amb un enfocament positiu. Hem de generar estímuls i oportunitats perquè la llengua sigui present de forma natural en els videojocs, l'audiovisual i en tota la innovació digital. I hem d'aprofitar esdeveniments d'aquesta envergadura per atreure talent d'arreu i generar oportunitats. Però també ens preocupa l'impacte econòmic, veient com l'Ajuntament impulsa fires i festivals amb finançament públic, però sense una avaluació clara de creació de llocs de treball, innovació o retorn econòmic. Abans de comprometre recursos, cal un estudi rigorós de costos, i beneficis. Estem a favor de potenciar el sector del videojoc en català, però demanem que es faci amb una visió plural i amb responsabilitat econòmica, i és per aquests dos motius que ens abstindrem.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part de Vox té la parola al regidor Senderos.

Endavant. Gràcies. Saga Barcelona Manifest és un aconteciment que està organitzat per Plataforma per la Llengua, apujat per la Generalitat de Catalunya, que cuenta con varios colaboradores, como el Ayuntamiento del Hospitalet o la Universidad de Barcelona. Saga se organiza exclusivamente para la promoción del catalán en adolescentes gamers. Los premios se otorgan únicamente a los que están hechos en catalán y el jurado lo preside, entre otros, Plataforma para Lengua. Nosotros no vamos a ser cómplices de imposiciones lingüísticas y mucho menos de más gasto en la promoción de un idioma que han politizado. Somos tan castellanoparlantes como catalanoparlantes y es por ello que nos duele profundamente ver cómo han utilizado un idioma para sembrar la discordia en la sociedad catalana. El Ayuntamiento de Barcelona ya otorga casi dos millones de euros, 1.843.202, en subvenciones a la promoción de la lengua catalana y no vemos necesario que dé apoyo económico a Saga Barcelona Game Face porque ya recibe mucho dinero por parte de la Generalitat y de Plataforma para la Lengua. Ustedes no buscan que el salón consiga grandes videojuegos con valores positivos para sus usuarios, ni siquiera pretenden éxito para los videojuegos en catalán. Ustedes solo buscan más subvenciones de dinero público para justificar sus chiringuitos. Es que pleno a pleno, comisión a comisión, ustedes no paran de desviar recursos públicos para que sus proyectos ideológicos, recursos obtenidos del esfuerzo de los ciudadanos cuando pagan sus impuestos, para proyectos que no son los de los barceloneses, insisto, son los suyos, los de una clase política que cada día vive más lejos de la realidad, pero vive muy bien y que a golpe de subvención hace vivir muy bien a sus amigos. Votamos en contra.

Moltes gràcies per part del govern. Té la paraula la regidora Gil, endavant.

La tinenta Gil, endavant. Sí, gràcies, tinenta. Ja els avanço que votarem a favor d'aquesta proposta. De fet, tant la comissionada de l'ús social del català com els equips de promoció econòmica ja estan treballant en aquest projecte, el projecte Saga Barcelona Game Fest. Barcelona, com s'ha dit en les intervencions anteriors, és una potència amb el sector del videojoc, té una facturació i un volum de treballadors que signifiquen la meitat de la del conjunt de l'Estat en aquest sector. Però és cert que des del 2019 no comptem amb una fira sectorial, des de la desaparició de la Barcelona Games World i el Nice One Barcelona, celebrats a la Fira de Barcelona. Per aquest motiu, em sembla que és una bona oportunitat la fusió del BCN Game Fest, del Saga i del Retro Barcelona, que ens han d'ajudar a convertir-lo en l'esdeveniment referent del videojoc a la ciutat, mitjançant també la instal·lació a Fira Barcelona Montjuïc. Treballarem des d'aquí perquè pugui esdevenir saló de videojocs de referència del sud d'Europa, perquè una fira sectorial sorgida de la Societat Civil de Barcelona ocupi aquest espai abans que ho faci una franquícia internacional. Creiem que el Saga Barcelona Game Fest omplirà un buit a l'oferta firal de la ciutat amb una iniciativa local que incorpora la perspectiva de la llengua però que també incorpora la perspectiva de gènere, essencial en un sector molt masculinitzat i amenaçat molt sovint per dinàmiques online tòxiques. Amb efecte, el Saga Barcelona Game Fest defensa integrar l'ús del català de manera normalitzada. Els desenvolupadors de videojocs participant, com s'ha comentat, han d'incorporar el català entre les opcions i idiomes que es pot jugar, garantint als gamers catalanoparlants i les gamers tenir el dret de jugar amb la seva llengua. El suport s'alinea amb el foment de l'ús social del català entre el públic objectiu principal del sector, ells i les joves, un objectiu troncal d'aquest govern que hem reforçat amb la creació de la figura de la comissionada de l'ús social del català. L'ús del català de manera normalitzada i transversal de Saga Barcelona pot ser també un referent perquè altres esdeveniments a la ciutat incorporin també la perspectiva de la llengua i de l'ús del català amb la normalitat que no haurien d'haver perdut.

Molt bé, moltes gràcies.

No sé si per part de Junts... No, només per celebrar el compromís del govern amb aquest tema i desitjar que passem de les paraules dels fets com amb tals altres.

Estarem atents.

Molt bé, per part de Barcelona en Comú... Sí, només per saludar Plataforma per la Llengua, que m'ho he deixat a la intervenció inicial.

Molt bé, Partit Popular, Vox... Molt bé, doncs secretari...

S'aprovaria la proposta molt favorable per Esquerra Republicana, Junts per Persona de Som Comú i el Grup Socialista, el vot en contra de Vox i l'abstenció del Partit Popular.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem ara a la proposició tercera i passaríem la paraula al regidor Daniel Cidera.

Endavant. Gràcies, Tinenta. Avui portem a aquest plenari una proposta que neix de la realitat que viuen els veïns i les veïnes de la Marina de Port a la Zona Franca. No parlem pas de percepcions Parlem de fets, de delinqüència, d'ocupacions, de sorolls, de brutícia, de manca de llum i de transport i d'un sentiment generalitzat d'abandonament i també de por per part dels veïns. El Partit Popular ha estat des de fa mesos escoltant els veïns i ha presentat avui un pla de xoc per als jardins de la Mediterrània però també pel conjunt del barri de la Marina. omplant mesures clares, concretes i efectives, més coordinació policial amb la creació d'un punt de presència permanent de la Guàrdia Urbana al barri, càmeres de videovigilància, avançant l'erradicació dels assentaments il·legals amb mesures socials, neteja intensiva, control de plagues, més i millor il·luminació als carrers i a les places, Més agents cívics, serveis socials de proximitat i mesures fermes contra les ocupacions, com tots els locals dels jardins de la Mediterrània, especialment o fonamentalment aquells que incombleixen la normativa i que tanquen i estan fins les tantes de la matinada venent coses, substàncies, diguem que no són gaire recomanables. Segona cosa que tenim molt clara en el Partit Popular és que sense seguretat no hi ha llibertat i sense neteja ni ordre no hi ha convivència possible. I aquesta és la base de la nostra proposta, retornar la seguretat, l'ordre i la dignitat a un barri que, senyora Gil, els veïns se senten oblidats des de fa anys per part de l'Ajuntament. Vull sobrellar una cosa molt important amb aquesta proposta. Nosaltres no volem cap mena de protagonisme. Per això hem estat capaços d'arribar a una transacció amb dos grups d'aquesta cambra, amb Junts i amb els Comuns, que ens han presentat diferents esmenes, per tirar endavant aquesta proposta. Nosaltres no volem que aquesta sigui una proposta del Partit Popular, volem que s'aprovi. Això demostra primer que el problema de la Marina del Port és real, urgent, i estic absolutament convençut que ha compartit per tots els grups municipals d'aquest Ajuntament. I segon, que nosaltres som capaços d'escoltar, no només els veïns, sinó també la resta de grups, i incorporar les mesures que considerem que poden millorar la qualitat de vida dels nostres veïns. Millorar el transport públic perquè els veïns de la Marina deixin d'estar aïllats i puguin connectar amb la resta de la ciutat. Desplegament de la zona acústicament tensionada en horari nocturn perquè aquells que encompleixen els horaris deixin de perturbar el descans dels veïns i mesures més contundents i coordinades contra les ocupacions i treball amb la Guàrdia Urbana, els Mossos i els jutjats. El que avui espero que s'aprovi és una senyal molt clara pels veïns i per les veïnes, que Barcelona no abandona la Marina, que estem al costat d'aquells que pateixen la delinqüència, el soroll i la degradació del barri. El PP no només denuncia, també proposa, i avui proposem un pla integral que conjuga fermesa amb la seguretat i sensibilitat social per atendre les persones més vulnerables. Un pla que suma les aportacions d'altres grups, però que té una base clara. El Partit Popular mai deixarà sols els veïns dels nostres barris. Jo els demano que votin que sí a la resta de grups, també a l'equip de govern, no? Si no a la proposta del Partit Popular, els demano un sí favorable, un sí als veïns i a les veïnes de la Marina del Port. que porten ja massa mesos, massa anys, esperant respostes per part d'aquest Ajuntament. Jo desitjo i espero que aquest pla pugui ser aprovat, es tiri endavant i que ben aviat, si pot ser la setmana que ve, els veïns i les veïnes de la Mireia ja vegin que hi ha canvis substancials per millorar la seva seguretat, la neteja... la llum i que puguin veure que el seu barri no continua degradant-se, sinó que torna a ser un barri més de la nostra ciutat.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula la regidora Monté, endavant.

Sí, moltes gràcies. La mala gestió en matèria de seguretat dels darrers tres governs ha portat a una situació insostenible pels veïns del barri de la Marina del Port, part de la inacció dels governs primer dels comuns, després dels comuns amb el PSC i ara del PSC amb solitari. Problemes d'inseguretat, d'incivisme, brutícies, sorolls, degradació cronificada dels jardins de la Mediterrània, són el dia a dia del veïnat més proper. Un veïnat que es va mobilitzar el passat 5 de setembre a la plaça de la Marina, com també ho va fer en la darrera audiència pública del districte de Sants-Montjuïc. I davant la queixa, per exemple, dels reiterats incompliments dels horaris de tancament dels locals, la resposta de govern sempre és la mateixa, ja s'hi està treballant. Fa massa anys que això passa, és insostenible, no ve d'ara, ve de lluny, una manca de presència policial continuada i la inaplicació de les normatives, aspectes que depenen directament del govern municipal. El grup popular ens porta aquesta iniciativa que nosaltres recolzarem, però volem recordar-li que vostès van fer alcalde al senyor Collboni i ara els preocupa molt la seguretat, l'ordre de la neteja a nosaltres també, però s'ha de ser conseqüent cadascú ha de ser conseqüent amb les seves decisions. Però anem a la proposta en concret, compartim allò que s'hi proposa per recuperar la seguretat i la convivència al barri, especialment a la zona dels jardins de la Mediterrània, i compartim que cal una resposta integral, efectivament, que impliqui reforç policial, reforç de la il·luminació, neteja més agents cívics, educadors, més recursos per atendre les persones vulnerables, millora el transport públic, entre d'altres. Moltes d'aquestes propostes les hem defensat i proposat en els darrers 10 anys, tant a districte com a ciutat. No només més recursos policials, sinó també més coordinació amb serveis socials. I hem estat i continuem estant al costat dels veïns i de les entitats que exigeixen una acció decidida per evitar més degradació a la zona.

Efectivament, hem proposat alguna modificació en el text, que hem pensat que l'enriquia, hem volgut incidir en l'aspecte dels assentaments, cal més control policial, cal més prevenció, però també, com deia abans, més coordinació amb els serveis socials. Entenem que aquesta ha de ser una solució, la que requereix els fets als quals ara ens estem referint, que ha de ser estructural, que ha de ser duradora i que ha de superar anys i anys d'inecció política que ens han portat a la situació actual que tots denunciem i que entre tots hem de resoldre. Per tant, votarem favorablement.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la senyora Regidora González, endavant.

Gràcies. Tinent, és una pena de fet que l'alcalde no hi sigui a la sala perquè la situació de la Marina reflecteix molt bé una oportunitat de no només dignificar els barris, que també faig aquest incís. La Marina és un barri digne, ple de treballadors... i treballadores amb moltíssima dignitat i que té un potencial de creixement en termes d'habitatge i que podria ser un mirall de com aquesta força comunitària podria empenyar. Veníem, i aquí ens interpel·lo a molts dels partits polítics que han governat, Veníem abans del 2015 de dècades de desinversió en el barri de la Marina. De fet, durant els dos mandats de la Colau va ser el barri amb més inversió de la ciutat posant-nos al dia d'aquest oblit institucional. Malgrat tot això, insisteixo, la Marina està ple de dignitat. Ara bé, és veritat que els problemes que tenim aquestes setmanes i que a més s'ha fet eco a teles nacionals de manera poc curosa també hem de dir, aquests problemes, alguns d'inseguretat, alguns de civisme i alguns de degradació de l'espai públic no són nous i venen d'enrere. Fa temps que el barri ho denuncia els veïns i les veïnes i mereix una resposta seriosa i coordinada, i per això vam presentar, com s'ha dit, una proposició a la comissió de presidència, precisament posant aquest tema en qüestió i demanant el que els mateixos veïns i veïns demanaven. Bona part de les mesures que es proposa al Partit Popular avui, les compartint amb alguns matisos que hem introduït amb les esmenes, però la millora a la neteja, el reforç a transport públic, sumar agents cívics, serveis socials de proximitat, coincideixen precisament no només amb la nostra visió política sinó sobretot amb la visió dels veïns i les veïnes que nosaltres ja vam defensar i per això votarem a favor també tenint en compte el to del president del grup municipal popular en termes que no es pot jugar també amb un barri que històricament ha tingut dècades de menys preu institucional. No pot ser la Marina un barri de segona. Hem de mirar cap a la Marina i no mirar cap a una altra banda i no podem regar un camp de desafecció política en un territori especialment vulnerable que necessita eines, que necessita serveis, que necessita atenció i no menyspreu. Necessitem un pla de barris fort, que precisament és una eina que estem esperant que el govern digui què és el que farà a la Marina i que aprofitem aquesta eina. Demanem al govern que escolti el veïnat i que actuï. La Marina mereix definitivament molt més del que s'està fent i nosaltres continuarem treballant colze a colze amb elles.

Gràcies. Intervenim amb aquesta proposició i em referiré també a la següent. Em fa alhora respecte i molta il·lusió perquè el barri de la Marina no és zona franca. El barri de la Marina és un barri, i no distingeixo entre l'avenir del Port i l'avenir del Prat Vermell, perquè al final és un sol barri, encara que per temes administratius estigui dividit, És un barri que conec molt perquè des del 2020 hi faig de regidor escrit i des de fa més d'un any soc veí del barri i per tant és un barri que trepitjo molt, en què compro el comès que hi ha al barri, per tant que me'l conec bastant. I això permet conèixer una singularitat del barri que crec que és important, que és el fort i ric teixit associatiu que té, bàsicament per com s'ha construït. S'ha construït gràcies a centenars i milers de persones vingudes d'arreu, a l'inici amb barraques, però no qüestió de necessitat, amb petites barriades d'autoconstrucció, que després expliquen com està configurat el barri i com està urbanísticament distribuït. O també desplaçats d'altres bars de la ciutat, per exemple... pel Congrés Eucarístic del 1952, en què Veïns de Barraca se'ls va desplaçar a aquella zona d'allà perquè els dirigents de l'Església no veiessin el drama d'habitatge que ja tenia llavors la ciutat. La Marina, com deia Candel, és el barri on la ciutat canvia su nombre, era el barri on la ciutat canvia su nombre i ara ja no és el barri on la ciutat canvia su nombre. És un barri normal, amb gent normal i diversa, com és la nostra realitat i la realitat d'aquesta ciutat. Volia entrar en propostes que hem anat fent Esquerra Republicana els darrers anys a la Marina i qüestions que també hem aconseguit, perquè al final el que es tracta és de solucions, no de qui crida més. El mandat passat vam aconseguir que els jardins de la Mediterrània fossin considerats zona tensionada acústicament, va trigar molt, però ens vam acabar sortint. El març passat a la Comissió de la Presidència vam presentar un pla pactat amb veïns que incluïa 10 punts sobre els jardins, amb diverses mesures que no detallaré perquè no em donarà temps, però respecte respecte a inspecció, respecte a seguretat, respecte a neteja, respecte a endreçar l'espai, respecte a alguns dels negocis com s'han comentat. També hem presentat numeroses iniciatives tan específiques per exemple pel barri de Can Clos com genèriques perquè l'Institut Municipal d'Habitatge creï comunitats de veïns d'habitatge públic, que també és una situació que genera problemes de convivència al barri i al districte, 12 iniciatives durant aquest mandat sobre espai públic, convivència, locals amb planta baixa, inspecció, cèdules d'habitabilitat i condicions per viure, educació, memòria, etc. També hem negociat qüestions que impacten sobre el barri, per exemple, una nova promoció de 100 guàrdies urbans que, evidentment, part han d'anar destinats a la Marina. I amb això què vull dir, que el que Esquerra Republicana hem fet per la Marina és treballar i intentar portar solucions perquè el barri el que vol és solucions i no senzillament més tensió que el que porta només és més conflicte. Creiem també que cal distingir, entendre i actuar en conseqüència sobre el que són conflictes de convivència, el que són conflictes de convivència derivats de situacions socials extremadament complexes, salut mental, consum, etc. i el que són situacions de violència que per sort són molt menors a les descrites anteriorment. I acabo només dient que nosaltres votarem a favor de la iniciativa, no compartim totalment tot el contingut, però sí que creiem que és important llançar un missatge al barri i agrair també la transacció a la que s'ha arribat.

Gràcies. Moltes gràcies.

Per part de Vox té la parla del regidor Senderos, endavant. Gràcies. En el que llevamos de legislatura llevamos un buen número de barrios Barcelona en los que los vecinos con situaciones de inseguridad, suciedad y abandono insufrible han optado por salir a la calle y se han atrevido a enfrentarse a esta situación denunciando el abandono en el que veían les había dejado nuestro ayuntamiento. Si miramos el mapa de la ciudad y los barrios afectados por esas quejas vecinales, nos confirmamos en la evidencia de que los problemas que se presentan en esos barrios no son puntuales, son generales, evidentemente fruto de una manera de hacer política en Barcelona a la que la crucerista exalcaldesa de Barcelona debería tener el honor de ser el nombre. Es la política de Colau o la política colauista y de la que nuestro alcalde parece alumno aventajado. Lástima que no está aquí porque si no me daría la razón. Y es que nuestro consistorio vive muy lejano a la realidad de nuestros barrios y, por tanto, a la verdad de que, como dijo nuestro Jaime Almes, es la realidad de las cosas. Y tan alejados viven de la realidad que se creen que los demás aceptaremos sus mentiras como verdades tal como pretenden imponernos. Y para muestra, la modificación y la interpretación del reglamento orgánico municipal que hoy va a aplicar nuestro ayuntamiento con la única postura contraria de Vox. Y es que han retorcido el reglamento hasta conseguir que las declaraciones institucionales, que en todas partes se identifican con posturas unánimes tomadas por todos los componentes de una institución, aquí se interpreta que puedan ser aprobadas con un tercio de los grupos municipales en contra. Hasta ahora, el grupo municipal de Vox... Tenía la opción de poder explicar, aunque en un exiguo único minuto, por qué no secundaba declaraciones absolutamente sectarias o partidistas desde nuestro punto de vista. Punto de vista que los votantes de Vox tienen el mismo derecho a tener que cualquier otro barcelonés. Cierto es que este tipo de declaraciones institucionales no contienen más que declaraciones sin efecto alguno, más que el de mostrar simple simpatía por causas nobles y también, visto el uso torticero de las mismas, el de intentar caer simpáticos a colectivos, muy a menudo con graves problemas, y a los que ninguna mejora práctica se está dispuesto a ofrecer. Antes de hoy, y desde que Vox está en este ayuntamiento, bastantes declaraciones han contado con nuestro apoyo, lo que demuestra la futilidad de los argumentos que intentan justificar el cambio. Pues bien, no queremos formar parte de lo que han demostrado que es una pantomima de declaraciones y avisamos que no firmaremos ninguna declaración más y también avisamos que en el momento de la firma de las mismas este grupo municipal se ausentará de la sala en donde se esté desarrollando su presentación. Apoyamos la propuesta que presenta el Partido Popular porque estamos con los vecinos de la zona franca a pesar de que nos parece muy corta y sobre todo después de la transacción del último minuto efectuada, como vamos a explicar en la exposición de la nuestra, que se presentará inmediatamente.

Gracias. Moltes gràcies. Per part del govern, te la parla de Tinent Agil, endavant.

Gràcies. Al grup Pousant li agafo les paraules que ha dit el seu president. Votarem que sí amb aquesta proposició perquè estem votant que sí als veïns i a les veïnes de la Marina. El contingut exacte d'algunes de les coses entendrà que en el moment de la gestió no siguin exactes el que vostès proposaven amb les millores o aportacions que han fet la resta de grup. Creiem que és important que hi hagi un missatge de reconeixement de la dignitat del barri de la Marina, de la seva història de lluita i també de la voluntat de tots a construir des del consens i sense confrontar els veïns i les veïnes, millores amb la vida del barri. De fet, ja s'estan fent. El barri de la Marina té un teixit d'entitats molt ric, existeix una taula de convivència, que es reuneix amb certa regularitat, però que des d'abans de l'estiu està reunida mensualment, a vegades quinzenalment, per trobar respostes amb algunes de les qüestions que s'han posat sobre la taula i que han tensionat més la convivència de veïns i veïnes. Algunes, com s'ha dit, tenen a veure amb seguretat. I Guàrdia Urbana, aquesta mateixa setmana, amb una reunió amb aquesta taula, on hi ha, entre d'altres, la Unió d'Entitats, els comerciants, la Marina Viva, l'Associació de Veïns de Sant Cristòfor, la de Can Clós, entitats esportives, etc. La Guàrdia Urbana ha explicat no un pla de xoc, sinó la nova forma de treballar que farà servir a la Marina de manera estructural, que creiem que era més important que no fer un pla de xoc puntual sinó intentar millorar les qüestions estructurals de seguretat que no estava funcionant, amb més presència, amb dispositius específics, amb una millor coordinació entre els tres torns, però també entre les diferents unitats de la Guàrdia Urbana i amb millor coordinació amb Mossos d'Esquadra, que també hi era en aquesta reunió i que també va donar solucions i propostes als veïns. Hi ha elements que tenen a veure amb la convivència, que són la majoria dels elements que es posen sobre la taula. I sobre això estem treballant també amb els equips de prevenció i seguretat del districte i amb aquesta taula de convivència per veure com podem reforçar aquells punts on sabem que hi ha situacions més conflictives. També quan tenen a veure amb situacions socials o de sensallerisme. Tots hem pogut veure vídeos de persones amb problemes de salut mental que s'han fet virals però que darrere dels quals el que hi ha és una situació molt complexa que els equips de Guàrdia Urbana, del districte, de serveis socials, s'estan intentant treballar per trobar resposta per la tranquil·litat dels veïns, però també per la correcta atenció d'aquestes persones que requereixen una mirada de professionals. Vam fer abans de l'estiu les primeres sessions al Pla de Barris i ara començarem, a petició dels veïns, el procés de participació per tenir aquesta mirada de la Marina de futur, de com un barri que creix, que passarà de 30.000 a 55.000 habitants en pocs mesos o en pocs anys, com creix sense que això comporti un trencament de la cohesió social que ha costat tant de temps també treballar i que és fruit de la feina de tots, però també fruit de la feina d'aquestes entitats. No em puc estar de dir que em sorprèn que aquell que ha tingut responsabilitats de govern amb dos mandats no hagi fet res amb els jardins de la Marina abans.

Gràcies, regidora. Per part de la ponència, el Partit Popular, un minut 34.

Gràcies, tinenta. Jo el que volia és agrair el to i la disposició de tots els grups per votar a favor d'aquesta proposta. Abans es deia que els veïns no haurien de sortir al carrer. Els veïns haurien de gaudir dels carrers sense por. I a mi em preocupa una mica, senyora Gil, el seu cufoïsme, perquè diu que fa temps que estan fent coses per la Marina, i jo de tant en tant, quan surto de treballar a l'Ajuntament, em passo per la Marina, camino sense escorta per allà, i li puc assegurar que tinc por, Jo, senyor Batlle, entenc que a vostè li sembli malament això que estic dient, però és que és veritat i els veïns tenen por d'anar per allà. A vostè li pot semblar que estic fent una política... En fi, s'ha de viure allà per veure el que hi ha. Per tant, senyors de Vox, no hem d'alimentar el cabreo dels veïns, això no resuelve el problema. Pero no hacer nada tampoco resuelve el problema. Y alimenta ciertas políticas, ciertos discursos que no interesan para la convivencia en nuestra ciudad. Y por tanto, yo lo que le pido al señor Agil es que hoy que se aprueba esta propuesta se lleva a cabo. No podemos dar una esperanza a los vecinos y luego no hacerlo.

Gràcies per part de Junts.

23 segons.

Vox, 8 segons. S'aprova la proposta per unanimitat.

Molt bé, perfecte. Doncs passaríem ara al punt número 4.

Té la paraula amb la proposició Vox. Endavant. Gràcies, senyora. Bueno, hoy se ha demostrado que cuando, en vez de ponernos a hablar de distritos que están en el quinto pino, nos ponemos a hablar del distrito 3, que está aquí, podemos ponernos de acuerdo y sacar propuestas buenas. Porque los vecinos de los barrios de la Marina del Port y la Marina del Prat Vermell no pueden más. Inseguridad constante, violaciones, ocupaciones, robos, intimidaciones, vejaciones de todo tipo, ruidos de altíssimas horas de la madrugada, peleas, unos jardines de la Mediterránea descontrolados, contrapecho de drogas y todo tipo de acciones cívicas, un centro de primera acogida desbordado que atrae Dramas sociales y escenas que ningún vecino tiene por qué aguantar. Un asentamiento ilegal que aglutina más de 100 tiendas de campaña en las que tratan de sobrevivir personas en muy precarias condiciones, muchas de ellas en situación irregular que presuntamente delinquen reincidentemente por la zona. Horrenda foto, lamentablemente, que forma parte del día a día de los vecinos de estos barrios. Lo peor de todo es que llevan ya demasiados años sufriendo la degradación y ven cómo son considerados ciudadanos de segunda porque nadie les soluciona nada. Y están muy hartos de que no les hagan caso real y que solo les dediquen falsas promesas que nunca se cumplen. Esperemos que esta vez lo que se ha pactado, que ha sido mucho menor de lo esperado, se cumpla. Nosotros presentamos hoy esta propuesta, una propuesta muy ambiciosa, que pretende dar un giro radical en las operaciones, perdón, las inoperantes políticas municipales respecto a los vecinos de toda la vida en los barrios de las dos marinas. Queremos un plan de mantenimiento de la Marina del Plat Vermell y la Marina del Port, que ponga al día las muchas eficiencias en iluminación, pavimentos, aceras, calzadas y escaleras. Un plan de limpieza que mantenga los espacios con higiene, sin que los vecinos tengan que vivir rodeados de sociedad y jeringuillas. la solución inmediata de los gravísimos problemas de seguridad que atormentan a los vecinos multiplicando la presencia de Guardia Urbana, Mossos y agentes típicos. Se deben revisar cada una de las licencias y los horarios de apertura de los jardines de la Mediterránea, impidiendo que cierren más tarde de lo permitido. Deben activar un plan de eliminación total de la ocupación evitando situaciones inaceptables como la de Can Clos. En cuanto al desbordado centro acogida a la zona franca, nosotros nos hemos mostrado muy contrarios a estas políticas de puertas abiertas a la inmigración descontrolada e irregular que está convirtiendo nuestras calles en peligrosas en las que, además, miles de personas malviven de forma indigna. Los entornos del CPA deben ser vigilados continuamente con los medios humanos y materiales que haga falta, imponiendo el orden y la ley. Aquello debe dejar de ser una zona de confort criminal, porque con los delincuentes hay que proceder sin miedo y con todo el peso de la ley, porque son delincuentes. Los asentamientos deben ser desmantelados, empezando por el de la zona franca, que para más sin rista justo junto a las mayores instalaciones de la Guardia Urbana y continuando con el de la Montana de Montjuic. Deben revisarse las situaciones migratorias de cada uno y realizar las deportaciones que hagan falta sin miedo y sin complejos, porque si la inmigración ilegal fuera buena, no sería legal, sería legal. Porque los vecinos de la zona franca no tienen por qué aceptar que sus barrios se degraden ni que sus hijos vivan en peligro. Hemos visto una propuesta vinculada que ha sido transaccionada a la baja porque ha llegado Colau con las rebajas. Y es una pena, es una pena porque en esa propuesta no hay oficina de guardia urbana, la que se ha aprobado, hablo, no hay cámaras, no hay limpieza de jardines, no hay eliminación de asentamientos, no hay agentes cívicos, no hay servicios sociales para atender a las personas sin hogar. Son los recortes, los recortes de Colau. Y ha quedado muy descafeinada. Por eso nosotros Presentamos esta propuesta muy ambiciosa para que esas cosillas que han quedado pendientes se arreglen y los problemas del barrio se pueden arreglar definitivamente. Gracias.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la parola la regidora Monté. Endavant.

Sí, hem tingut un llarg debat sobre aquesta mateixa qüestió fa un moment i ja ens hem posicionat i concretament amb aquesta proposició votarem en contra.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parola la regidora González. Endavant.

Gràcies, Cinenta. Nosaltres clarament votarem en contra d'aquesta proposició que presenta l'extrema dreta utilitzant una situació de la Marina per treure reddit polític, però aprofitarem, ja que la regidora Gil ha parlat de consens en la intervenció anterior, però ha procedit a preguntar què el govern ha fet pels artins de la Mediterrània. Bàsicament el que hem fet és fer-los, regidora Gil. Abans no es podia estar, vam invertir dos milions d'euros Allà vam posar sonòmetres, reducció horària de terrasses i establiments, inspeccions, vam declarar la sónica costament tensionada en horari nocturn, que ara vostè ens ha dit que hi ha limitacions que no es poden fer, la convidem i li reiterem, perquè ho hem revisat a més tècnicament, que es poden fer coses allà. S'haurà de fer un pla d'usos amb els temps que corresponguin. El pla de barris, molt bé que ho presentin gairebé tres anys després que esteu governant i d'haver-lo anunciat. El pla de barris sent una de les eines a nivell de transformació urbana i de dinamització comunitària i de treball educatiu amb les associacions, que és una cosa que també és seguretat, no l'esteu fent servir. Així que, què ha fet Barcelona en comú pels jardins de la Mediterrània? Bàsicament, que hi siguin allà. i posar pressió policial i fer operatius, com ens han dit els veïns, que no s'han fet en els últims dos anys. Així que això ho hem fet. En tot cas, tot el consens. Avui el centre és la seguretat dels veïns de la Marina, però en cap cas utilitzarem i aprofitarem aquests discursos per deixar que l'extrema dreta escampi el seu odi i el seu racisme. Per tant, votarem en contra.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la parla del regidor Castellana. Endavant.

Gràcies, presidenta. Jo crec que el regidor de Vox li sorprendrà saber que el barri de la Marina, des de fa 100 anys, està construït per immigrants. I de forma il·legal, sempre. Perquè era un barri amb barraquisme. i era un barri on les persones per necessitat que arribaven s'havien de construir l'habitatge com podien sense tenir en compte cap mena de situació legal ni respecte de cap respecte i de fet qui ho va promoure és el franquisme amb el seu model de desenvolupament econòmic. Per tant, això potser li sorprendrà. De fet, el que ha intentat la ciutat, jo crec, i crec que aquí estaria bé reconèixer-ho a tothom, ha estat intentar construir un barri, com deia abans, que ara ja no és el barri on la ciutat canvia el seu nombre, sinó que crec que és un barri normal, com molts barris de la ciutat de Barcelona, amb gent molt normal, gent molt treballadora, i que intenta guanyar-se la vida com tothom. Segon, tenim l'estratègia i la tàctica habitual de barrejar situacions de convivència, amb situacions de conflictes de convivència, conflictes de convivència també derivats de situacions socials o personals o de salut mental, com s'ha comentat, molt complexes, amb situacions de violència que em sembla que la barreja aquesta el que fa és tenir un panorama poc clar i que el que fa no és buscar solucions, sinó només senzillament buscar més tensió i conflicte entre els veïns i veïnes del barri, que és on uns es pensen que electoralment i trauran resultat. I nosaltres, no sé si electoralment ens anirà bé o no, no ho sé, però el que tinc clar és que el que mai farem Esquerra Republicana és atiar el conflicte en qualsevol barri, sinó que el que voldrem és aportar solucions i per això abans he explicat totes les solucions que en aquests darrers anys hem estat presentant, hem estat proposant, fins i tot algunes acordades i altres que falta tirar endavant. I per tant, menys plans de xoc i més constància i més pla de fons al treballar a la Marina i per tant hi votem en contra.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula el regidor Sirera. Endavant.

Per anunciar que votarem a favor.

I per part del govern té la paraula la tenenta Gil. Endavant.

Votarem en contra, ja que hi ha hagut una... que han obert aquest debat els companys de Barcelona en Comú. Explicaré bé el que no he pogut explicar abans. que és que la solució del que passa als jardins de la Mediterrània és molt complexa, que fa molt de temps que això està passant, que ja han passat diferents colors polítics per l'alcaldia i que ningú ha sigut capaç de trobar la fórmula per acabar amb aquests problemes. Per tant, benvingut al consens en buscar-la, més enllà que cadascú expliqui què és el que hem fet, perquè aquests problemes de convivència són importants, ho sabem, i estan generant Algú que crec que hauria de ser una línia vermella per a tothom, que és que hi hagi gent que ho utilitzi per confrontar veïns i veïnes contra veïns i veïnes i entitats del barri contra veïns i veïnes a la seva vegada. Crec que això, pel bé dels nostres barris en general i en aquest cas de la Marina en concret, hauria de ser una línia vermella per totes les forces d'aquest consistori. Fer propostes que no volen arribar a solucions i buscar consensos, sinó que només buscant confrontar, assenyalar

i continuar fent més gran els problemes de convivència entre veïns i veïnes. Yo no sé si se piensa que actúan como si esto fuera un parvulario, pero no lo es. No me diga que construir ilegalmente es vivir, es venir a España ilegalmente, porque no es lo mismo. De verdad, no sé si es que piense que somos niños pequeños los demás. No lo somos, ya somos mayorcitos y hay cosas que no tragamos, por muy serio que usted se ponga, a comparar una cosa. El barrio lo hicieron, no inmigrantes, lo hicieron españoles que venían de otras zonas a vivir mejor. Y no venían ilegalmente. No venían ilegalmente. Si usted les considera ilegales porque no son catalanes, pues ya es otro tema. Eso es cuestión ya de sus ideas. Llevamos años trabajando allí desde los plenos de distrito de Sants y hemos denunciado miles de cosas. Cosas que se han sido siempre rechazadas por el resto. Hemos pronunciado Pedido, por ejemplo, que las nuevas viviendas protegidas de la Marina del Paz Vermell se diera prioridad a los jóvenes españoles, sí. Que estén en situación de precariedad, sí. Y en reglo de exclusión social, sí. Con la abstención del PP y el resto, en contra, por cierto, con graves insultos. Pedimos en su día también un plan de mantenimiento del polvorín, que incluyera el arreglo del pavimento, la limpieza de la montaña y de los parques y jardines, escaleras mecánicas y mayor vigilancia a la zona, rechazado por el Gobierno socialista. Pedimos el correcto mantenimiento de los edificios y viviendas municipales Mara de Duda al Port, 181-183, Rechazado por el Gobierno socialista. Pedimos incrementar las votaciones de Guardia Urbana y solicitar más monstruos de escuadra al barrio de la Marina del Port, con mayor incidencia en Canclós. Rechazado por el Gobierno socialista. Hemos pedido que desmantelen y desalojen todos los asentamientos del distrito. Rechazado por el Gobierno socialista. Y la propuesta anterior se deja una cosa muy importante y por eso hemos presentado nosotros estas. Muy importante y que ustedes omiten. Que se detenga a los delincuentes y se deporte a aquellos que siendo extranjeros hacen de la delincuencia su forma de vida. Es hora de dejar las palabras y pasar a la acción sin miedos, ni complejos, ni buenismo.

Moltes gràcies. No sé si per part de Junts, Barcelona en Comú, Esquerra, PSC, Govern. Molt bé, doncs secretari.

Es rebutxaria la proposta contra amb el vot favorable a la Vox i al Partit Popular i el vot en contra just per a persones amb un comú, que és republicana i el grup socialista.

Molt, perfecte. Doncs ara passaríem a l'última proposició de Junts. Té la paraula el regidor Dàmia Crevet. Endavant.

Gràcies, tinent de l'alcalde. A Barcelona hi havia un moment crític en matèria d'habitatge, aquest és un diagnòstic compartit, jo diria que per tots els grups aquí presents i aquest govern i els anteriors han estat incapaços de fer front a aquesta realitat. Tenim una oferta de creixent d'habitatge i especialment d'habitatge de lloguer i una oferta molt insuficient d'habitatge assequible i d'habitatge assequible de lloguer. Els preus del lloguer estan pels núvols, persones i famílies que dediquen més del 40% dels seus ingressos a l'habitatge, joves persones i famílies que han de marxar de la ciutat. I per fer front a tot això, uns governs que viuen a cop de titular. 50.000 habitatges per l'any 2030, però no sabem per quina xifra anem, una pluja de 100 milions d'euros a l'any en prèstecs a l'emancipació, però no s'explica que només se'n poden arribar a beneficiar uns 2.000 joves a l'any i de fet molt pocs barcelonis, tenint en compte els topalls que s'imposen com a requisit per poder rebre el prèstec. Unes operacions altament ineficients, com per exemple la compra de 26 habitatges per 9,2 milions d'euros a l'Eixample, quan d'haver-ho fet fa 4 anys ens hauríem estalviat 4 milions d'euros i els haguéssim pogut dedicar precisament a fer millors polítiques d'habitatge, plans de regeneració de barris que acumulen anys d'endarreriments. La llista és, podríem dir, desesperadament interminable. Aquest és el context en el qual ens toca viure. Necessitem solucions, necessitem solucions urgentment i sovint només ens donen aproximacions molt parcials, titulars i fotos. Avui des de Junts presentem una proposta concreta i viable que creiem que permet sumar en la generació de més oferta d'habitatge asseguible a Barcelona i a més fer-ho en una zona de la ciutat especialment tensionada, on la manca d'oferta i els preus actuals dificulten la permanència dels veïns o l'arribada també de persones i famílies vinculades a les activitats molt presents al barri, com és la universitària o la sanitària. Avui demanem al govern municipal que exigeixi a l'Estat la cessió gratuïta de la caserna del Bruc, situada al districte de les Corts, al barri de Pedralbes. Estem parlant d'un recinte, construït l'any 1928, de gairebé 5 hectàrees, això vol dir una superfície de la ciutat equivalent a 5 inyets de l'Eixample, poca broma, amb edificis que no tenen cap valor arquitectònic ni patrimonial, això té un mal nom, allò de 5 castillos, i que està infrautilitzat. No té cap mena de sentit que en ple segle XXI se li segueixi donant un ús militar clarament obsolet. i que continuï ocupant un sol que podria destinar-se a fer ciutat, a fer barri, a fer habitatge. Això és un anacronisme que, donada l'actual problemàtica d'accés a l'habitatge, no ens podem permetre. Hem d'aprofitar cada oportunitat, hem d'aprofitar cada solar. Dibuixem un escenari. De grans xifres, un exercici teòric en 5 hectàrees i amb un coeficient d'edificabilitat d'1,2 per donar-li una intensitat raonable, amb les zones verdes i els equipaments adequats i amb un percentatge de, per exemple, un 25% de sostre dedicat a activitats econòmiques per generar dinamisme, ens quedaria del sostre total un 75%, uns 40.000 metres quadrats, de sostre residencial. que portats tots habitatge de lloguer assequible, ull, que en la proposta final segurament caldria combinar amb altres tipologies, però si ho portéssim tot habitatge de lloguer assequible, serviria per construir entre 500 i 600 habitatges, per gent jove, per gent vinculada al món acadèmic o al món sanitari, que allà hi va el nou clínic, fa una estona... aprovar amb el nou Consorci i, evidentment, també per altres necessitats. Tot plegat, hauria de servir per fer un ecobarri amb un verd urbà que el faci ser refugi climàtic en si mateix el més autosuficient possible amb prestacions energètiques dels seus edificis i amb la mobilitat, de fet, ja ben resolta gràcies a l'actual i a la futura xarxa de transport públic. Un ecobarri accessible, amb visió de gènere en la seva planificació urbanística, un ecobarri ben encaixat en el seu entorn i sobretot també ben treballat amb els veïns, que són fonamentadament els que han de rebre aquesta proposta com a una oportunitat. No és una idea improvisada, la sessió del BRUC la portem al programa i hem presentat diverses iniciatives al respecte, també al districte de les Corts. El que afegim avui, més enllà de la simbologia que uns i altres legítimament puguin esgrimir, és que ens posem d'acord per atendre la gran preocupació de la gent de Barcelona... l'habitatge, l'accés a l'habitatge. I de fet, més enllà del BRUC, ja són molts anys de reivindicacions per part d'aquest grup i d'altres perquè l'Estat cedeixi tots els espais que ja no compleixen les seves funcions originals i que en canvi podrien tenir un ús alineat amb l'interès general, amb l'interès social i comunitari. I sempre parlem de cessió, atès al dèficit fiscal i al dèficit d'inversió de l'Estat a Catalunya, res de vendes o d'aprofitaments per part de l'Estat, i sempre parlem de cessió, a instruments propis que en tenim de brou potents, com l'Institut d'Habitatge o el Consorci d'Habitatge, juntament amb la Generalitat. Instruments que poden entomar perfectament una operació d'aquesta magnitud. Cal aprofitar, membres del Govern i grup dels comuns, que el Govern de l'Estat està integrat pels seus mateixos grups polítics per obtenir aquesta cessió i fer habitatge. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Martín, endavant.

Sí, gràcies. Avui reprèn un debat que, com s'ha dit, es va donar al Consell de Districte de les Corts el desembre passat, quan la proposició... per destinar la caserna del Bruc a habitatge de lloguer assequible i equipaments públics, va comptar amb el suport ampli de Junts per Barcelona, de Barcelona en Comú i d'Esquerra. Totes van votar a favor i ho van fer perquè en aquest cas compartíem la mateixa urgència que tenim avui, que és transformar un patrimoni en mans de l'Estat en una oportunitat per garantir el dret a l'habitatge per les veïnes de la ciutat. Estem parlant, i ara aquí potser ens ballen una mica els números, però estem parlant d'uns 34.000 metres quadrats de sostre construït, que podien esdevenir gairebé a prop de 400 habitatges si es conserva l'estructura dels pavellons, que podien acollir a gairebé 900 persones, tot plegat en un barri que, com s'ha dit, es caracteritza entre moltes altres coses per no disposar d'habitatge públic i assequible. El nivell de protecció patrimonial actual de l'edifici permet la realització de qualsevol intervenció, fins i tot en derrocs totals o parcials, i per tant seria possible, per exemple, reformar els pavellons originals, donat que com dic originalment, van ser concebuts com un allotjament per tal de reduir l'impacte ambiental de l'operació i reduir també els terminis d'execució, que això és una cosa que ens interessaria. Creiem també que és una oportunitat per establir més anya de treballar amb l'IMAP o amb l'Incasol, que ja sabem la dificultat que té... per tirar endavant la feina que ja té encomanada, es poden establir col·laboracions públiques o comunitàries o públiques o socials per dur a terme aquesta tasca de construcció. Tenim exemples de transformacions urbanístiques en els que hem de mirallar-nos, per exemple la model, una gestió que va començar amb un pla urbanístic impulsat per la tinenta Janet Sanz, que crearà un institut d'escola, habitatge públic de lloguer, una escola braçol, un poliesportiu i un espai memorial. i per tant demanem la proposició que la ciutat, és a dir, que l'Ajuntament de Barcelona insti al Ministeri de Defensa a cedir la caserna del grup establint un acord de cessió d'ús que garanteixi la permanència de l'espai en mans públiques amb una gestió oberta i democràtica que pugui acollir equipaments públics i que faci créixer l'habitatge desequible de la ciutat arribant a acords amb el teixit, com dic, d'habitatge cooperatiu i social de la ciutat. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Baró. Endavant.

Gràcies. Bé, nosaltres vam ensenyar que, com no pot ser d'altra manera, nosaltres votarem a favor d'aquesta proposició. Aquesta és una reivindicació històrica de la ciutat. És una reivindicació també històrica d'Esquerra Republicana, també l'he de dir. i és una ciutat urgent tant per la ciutat com pel districte de les Corts. Des d'Esquerra Republicana hem presentat iniciatives d'aquest estil moltíssimes vegades, no només de fet centrades en la sessió gratuïta de la Caserna del Bruc, sinó ampliant-ho a tot el patrimoni estatal que hi ha a la ciutat, perquè considerem que ha de ser retornat plenament a la ciutat de Barcelona. Si ens entrem en la Caserna del Bruc, nosaltres ens agrada recordar que ja cap allà, el 2007, vam ser dels primers grups que vam portar aquesta qüestió, particularment al Congrés dels Diputats, per reclamar al Ministeri de Defensa que cedís la titularitat de la caserna del Bruc a l'Ajuntament de Barcelona i perquè la destinés, com s'està demanant aquesta mateixa proposició, a la construcció d'habitatge, en aquest cas protegit per al jovent, i de fet hi ha tant d'espai, hi ha tants metres quadrats, equipaments socials, equipaments socials, sanitaris, equipaments comunitaris per al barri de Pedralvis i també a nivell de ciutat. De fet, particularment aquesta iniciativa del 2007, que ja fa uns quants anys en el seu moment va ser fins i tot impulsada per les nostres joventuts al barri de Les Corts perquè és quelcom que porten treballant des de fa molt de temps. Van passar els anys, el 2019 seguíem insistint en aquesta qüestió en el programa electoral, demanàvem la recuperació dels terrenys de la caserna per destinar-se a la ciutat universitària, de tal manera, de fet, dèiem que volíem generar dos grans pols de coneixement d'innovació a banda i banda, de la Diagonal. Per tant, un, el BRUC, aprofitant aquest espai enorme, absolutament obsolet, infrautilitzat, i l'altre, el Besòs. Per tant, hem seguit insistint, igual que la resta del grup proposant i d'altres grups, amb la necessitat de persistir, de demanar a les diverses cambres i d'anar registrant iniciatives amb l'objectiu d'exigir que aquesta sessió gratuïta i immediata es pogués fer realitat. Perquè, de fet, les coses com són, estem davant d'una gran anomalia democràtica. Estem davant d'una gran anomalia democràtica, és a dir, a les portes de la Diagonal, a l'entrada de la ciutat, encara hi tenim una caserna militar, per l'amor de Déu, una caserna militar, que en realitat és un espai de més de 45.000 metres quadrats, De sol, amb més de 34.000 metres quadrats construïts, qualificat urbanísticament com a 7C, és a dir, equipaments, comunitats i situacionals. Nosaltres hem fet també alguna estimació, ens donen més o menys uns 600-700 habitatges en funció de la superfície i altres qüestions tècniques. Per tant, ens sembla que d'una vegada per totes el govern, no sé què farà, també vull recordar que fa dos anys, Ja els hi vam demanar al Senat i en aquell moment el PSOE es va alinear amb el PP. Esperem que avui no es repeteixi el vot del govern i que el govern municipal faci la seva feina, pressioni de debò el govern de l'Estat per aconseguir la cessió immediata i gratuïta d'aquest espai. I no només això, que evidentment es garanteixi el seu ús, un compromís clar, per poder-lo destinar a habitatge assequible i a equipaments comunitaris. Ens sembla que és una qüestió de justícia, de coherència, de futur, i, francament, tenint en compte que acaben d'impulsar el districte 11, no hauria de ser tan difícil que Barcelona, a l'hora de decidir entre drets i armes, ho tingués molt i molt clar.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, la regidora de Besa, endavant.

Gràcies, Tirenta. Aquesta petició és, miri, senzillament una operació de demagogia i responsabilitat. Ens volen fer creure que la solució al greu problema de l'habitatge, malescors, seria enderrocar la caserna d'Albroc. Doncs, miri, no. La caserna no és un solar buit ni obsolet. És una instal·lació militar activa amb unitats i funcions logístiques i personal format que treballa i viu al barri. Pretendre liquidar-la d'un dia per l'altre és populista i profundament irresponsable entre d'altres. Sense seguretat no hi ha llibertat. I això no és una frase retòrica. És una veritat que avui és més vigent que mai. A Espanya i a Europa estem parlant d'augmentar la inversió en defensa davant amenaces internacionals. I en aquest context vostès ens proposen decapitar la segona ciutat del país de la seva infraestructura militar i eliminar l'única caserna que queda a Barcelona i a més sense oferir cap alternativa. En realitat no persegueixen augmentar el parc d'habitatge. El que tenen és una ocorrència perillosa que no resol res i només busca alimentar la seva agenda independentista. La igualtat de tots només és possible amb un estat fort i respectat i cada institució de l'Estat que es vol expulsar de Catalunya és en realitat un mur contra aquesta igualtat. Si realment volguéssim afrontar el problema de l'habitatge, plantejaria mesures viables, coses que fins ara no han fet en cap moment. Però és més fàcil fer soroll aquí i carregar contra els soldats. L'objectiu no és social, sinó polític. Expulsar la presència de l'Estat de Barcelona. Avui és el Bruc, demà serà la Guàrdia Civil o qualsevol altra institució estatal. I no oblidem el que fan les forces armades, una institució democràtica, senyora Baró, que no és merament decorativa. Quan la ciutadania l'ha necessitat, han ajudat. En emergències són els primers a actuar durant la pandèmia en incendis i catàstrofes. sempre han estat al costat de la ciutadania. I això és el que vostès volen esborrar. Convertir una necessitat tan greu com l'habitatge en cortina de fum és vergonyós, i més per una batalla identitària. Mentre vostès fan teatre, la gent pateix manca d'habitatge assequible. Això, senyors, no és política útil, és oportunisme. I per això apelo a la resta de forces d'aquest Ajuntament. Siguem seriosos. L'habitatge és massa important per convertir-lo en un instrument de confrontació. Necessitem treballar junts per buscar solucions, però que siguin reals, no per ocorrències, que l'únic que fan és debilitar la ciutat i dividir la societat. Nosaltres ho tenim clar. Defensem la presència constitucional de les forces armades, però també l'habitatge assequible, perquè no hi ha cohesió social sense seguretat i habitatge digne. I aquest és el nostre compromís. Seguretat, llibertat e igualtat per a tothom. I és el que volem.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido, Vox.

Gràcies, alcalde. La veritat és que la senyora Esquerra m'ha deixat perpleix. Considerar una anomalía democràtica o un quartel del ejército espanyol en una ciutat d'Espanya, no sé, hombre, si fos el ejército neozelandès podria ser una anomalía, però le informo, si usted viaja a Francia, verá que hay quarteles del ejército francés, y en Italia hay quarteles del ejército italiano. Anomalías que tiene Europa. Pero bueno, el caso es que, como ya se ha dicho, ustedes siguen con la matraca del brú, pues lo de siempre, porque lo que quieren es eliminar cualquier rastro de España en Barcelona. Y no son conscientes, no son conscientes, me alegra que asiente, pero vayan de cara. No son conscientes que hay 900 puestos de trabajo directos y muchos otros indirectos en ese cuartel que constituyen un importante centro de trabajo de los principales en la ciudad. Es más, junto con la central de la caixa, posiblemente sea de los edificios que más trabajadores hay en un solo edificio. Además de la vital y admirable misión de defensa de Barcelona, que constituye y en sí una importante fuente de riqueza de la que no podemos prescindir. Quitar el cuartel de Brux sería injusto, temerario y además antieconómico. Sería injusto por cuanto el ejército nos ha dado a lo largo de su historia también a ustedes, los que le odian. De hecho, el buque furor de la Armada, como os he dicho antes, que se dirige en estos momentos a escoltar a la flotilla Flower Power... Está lleno de militares que van a defenderles. Ustedes, cuando les interese, son más patriotas que Daoís y Velarde. Sería temerario por cuanto renunciaríamos a nuestra protección y a su ayuda en casos de necesidad o de emergencia, como, por ejemplo, en el confinamiento. Sería antieconómico porque expulsaríamos la contribución de 900 nóminas estables y de muy importantes gastos de acuartelamiento que enriquecen directamente el tejido comercial de Barcelona. Contra el cuartel del Bruc han probado de todo porque a ustedes no les gusta ni lo español ni mucho menos lo que defienda España. Hoy aparecen con la ocurrencia del alquiler asequible en pleno Pedralbes, la zona más cara y lujosa de la ciudad. Es que es de chiste. Y no lo hacen porque crean que es el mejor sitio ni porque estén dispuestos a dar semejante importancia a los vecinos desesperados que no encuentran una vivienda. Ni porque la vivienda sí que les preocupa especialmente, como no les preocupó cuando estaban ustedes en la alcaldía hace ocho años, ni les preocupa ahora queriendo mantener la medida del 30% sabiendo de su fracaso y que es un tapón para la construcción. Hoy han inventado este pretexto para canalizar su odio, como mañana intentarán cualquier otro con tal de alentar el odio a España y al español, que es lo único que sustenta a su jefe, el prófugo en rebeldía, que le recuerdo una vez más, huyó en un maletero de un coche como un cobarde. Y ustedes están haciendo mártir a un cobarde. Nosotros valoramos muchísimo la existencia del BRUC, donde se acuartela el Regimiento de Infantería Barcelona y en cuyas filas se engloba el Batallón de Infantería Motorizada Cataluña. Un batallón, un regimiento que con orgullo llevan el nombre de Barcelona y Cataluña en sus misiones de paz como lo llevarían posibles misiones de guerra, con sus soldados catalanes todos, dispuestos en todo momento a entregar la vida por nosotros, también por ustedes. Como con orgullo llevo el acortenamiento ilorico nombre de aquel chaval que únicamente con un tambor consigui ahuyentar a los franceses que trataban de invadirlos.

Gràcies, alcalde. L'habitatge assequible i els equipaments de proximitat són, sense dubte, les grans prioritats que guien la nostra acció de govern. I en aquest sentit treballem per ampliar el parc públic i així s'han dut mesures com ha estat la cessió de la Generalitat de Solars Públics per construir vivenda, o ha estat també la intervenció dels preus dels lloguers, Ho ha estat també lluitar contra els apartaments turístics i posar límits. També ho ha estat generar noves oportunitats per als joves i per reforçar la xarxa de serveis que donen cohesió als barris. I ho hem fet i ho seguim fent amb la voluntat de respondre a una demanda ciutadana que és urgent i indiscutible. Barcelona viu avui un moment determinant en què les necessitats de la ciutadania ens exigeixen decisions ambicioses però també realistes. No perdem la perspectiva. Governar també vol dir actuar amb responsabilitat institucional i amb consciència de les competències de cada administració. i simplement respectar-ho. Compartint algunes de les consideracions que han fet en el seu rerefons, no hem de perdre la perspectiva que quan parlem d'immobles que són propietat de l'Estat i que tenen encara usos vinculats a la seva política de defensa, la realitat és que qualsevol decisió requereix processos de diàleg, de coordinació i de negociació que no depenen exclusivament de la voluntat de l'Ajuntament, que també, però no exclusivament. Per tant, el nostre compromís és posar sobre la taula les necessitats de Barcelona, defensar-les amb fermesa i persistència, però fer-ho sempre dins dels marcs de col·laboració que garanteixen que els acords que puguem assolir siguin viables i que es tradueixin en beneficis reals per a la ciutadania. El govern municipal ja ha demostrat que aposta per aquesta via. Hem situat en l'agenda compartida qüestions estratègiques per a la ciutat que estaven abandonades de feia molts anys, no només pel govern de l'Ajuntament, sinó també pel de la Generalitat. I hem traslladat les nostres prioritats amb l'objectiu d'obtenir els millors resultats per a Barcelona. I per això el diàleg conscient, i per pètul, és absolutament imprescindible. Aquesta manera de fer ens permet mantenir oberts els canals institucionals des dels quals es construeix, ja que la confiança només s'adquireix d'aquesta manera, la confiança entre administracions i treballar perquè cada pas endavant s'inscrigui en un horitzó d'estabilitat i de realisme. Per això, tot i compartir l'esperit, com dèiem, de voler destinar més espais a l'habitatge assequible i als equipaments de ciutat, no podem acceptar una proposta que estableix terminis i condicions que no depenen de nosaltres i que podrien generar expectatives difícils de complir. El nostre deure és ser també honestos, compromesos i rigorosos i garantir que la nostra acció política respon a criteris de responsabilitat i no a calendaris que escapen de les competències municipals. Ara bé, el que no podem fer és convertir en obligació formal informes trimestrals sobre processos que depenen de terceres administracions i que sovint avancen en funció de calendaris i prioritats que no són exclusivament locals. Per tant, en aquest sentit, no podem donar suport a la proposició.

La ponència té 50 segons. Sí, gràcies.

Les casernes urbanes històricament han servit per controlar i reprimir la població, no per defensar-nos de res. Però, en tot cas, parlem d'habitatge o intentem centrar la pilota de nou, perquè la veritat és que han intentat que piquéssim i jo crec que no picarem. Agrair els vots a Comuns i Esquerra, agrair també els detalls en els que hem pogut... entrar a temes de cooperatives, temes de densitat, etc. Tot això, evidentment, ha de servir per fer una proposta que encaixi bé en el territori del que estem parlant, Pedralbes i per fer, sí, habitatge asseguible a tot arreu, també Pedralbes, lamentar el vot del govern, però en tot cas, si no m'equivoco, aquesta proposició s'aprovarà i per tant haurem de treballar, el govern haurà de treballar efectivament per fer-ho possible i per obtenir aquesta sessió i fer habitatge. Gràcies.

Barcelona en Comú, 55 segons. Doncs resultat, secretari?

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable a Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el vot en contra del Partit Popular, Vox i el Grup Socialista.

Molt bé, doncs passem a Precs. Començant pel que formula el grup municipal de Junts per Barcelona, el regidor Martí, el tinent Batlle.

Molt bé, gràcies, president. Senyor Batlle i panys del govern municipal, Plantegem aquest prec en un context general a la ciutat els darrers mesos en què hi ha hagut, i ja està vent-hi, de manera perillosa, un increment de la tinença i l'ús d'armes blanques com hem tingut ocasió de manifestar, d'anunciar i també compartir amb debats també a la Comissió de Presidència i Seguretat a les últimes setmanes. No per un fet concret, puntual, no per unes percepcions, sinó per fets acreditats dels que s'han fet ressò els mitjans de comunicació de baralles amb aquestes armes blanques entre grups organitzats, bandes que en diem delinqüències juvenils, amb algunes persones que han resultat ferides, víctimes d'aquests enfrontaments. Fins i tot hi ha hagut algun mort, no sabem si homicidi o assassinat, però en qualsevol cas fa pocs dies. El 9 de setembre la vam veure o vam poder escoltar, vam poder seguir entristits, que un jove menor d'edat havia estat assassinat a Sant Freda gairebé a Sants, al centre de la ciutat, i altres episodis de baralles cada vegada més violentes i cada vegada amb més perillositat i cada vegada amb més agressivitat i amb aquest to de deshumanització que ens preocupa com a societat. Davant d'aquesta situació, sabent que és una problemàtica que durant bastants anys per sort havíem tingut les forces de seguretat i les administracions competents molt controlades, aquesta és la veritat, però darrerament hi ha hagut aquest repunt. Davant d'això, també sabent que és una feina que tenim entre tots, que s'ha de fer entre tots, especialment el cos de Mossos Esquadra, que és qui té la competència principal, però que és una qüestió que ens afecta a tots i a tots els barris de Barcelona, volíem demanar al govern municipal que se'ns convoqui els grups en aquest període de 15 dies, per poder compartir la informació que sigui compartible, evidentment, davant d'aquesta situació i també quines tasques de prevenció s'estan fent per evitar que aquests grups vagin creixent, al contrari del que ens interessa, que és que desapareixin del tot de nou a la nostra ciutat i arreu del país. Moltes gràcies.

La preocupació pel tema de la proliferació d'armes blanques, saben que és una proliferació del govern i molt especialment del seu responsable en matèria de seguretat. Incluso alguna vegada algú ha fet una certa mofa d'alguna expressió que he utilitzat jo, alertant d'aquesta problemàtica. De totes maneres, diria que vostès vinculen la lamentable mort del jove de 16 anys del passat 9 de setembre a una baralla entre bandes. Jo no diria tant, perquè en aquests moments, precisament, els Mossos ens han demanat que siguin molt prudents, precisament perquè estan en aquesta fase d'investigació. Sabem perfectament també que la retirada d'aquest tipus d'armes de la via pública és una de les nostres prioritats, com tantes vegades ho hem repetit, i per això tant la Guàrdia Urbana com Mossos d'Esquadra estan preparats i equipats amb les pales detectores de metalls per controlar-les i intervenir-les. D'altra banda, les baralles entre grups a l'espai públic és un tema que preocupa i ocupa el govern, la policia i els equips d'intervenció social i que, malauradament, tampoc no és un tema exclusiu de la ciutat de Barcelona, sinó que ens hi trobem a l'àmbit metropolità, a les grans ciutats espanyoles i d'Europa. Per això mantenim un grup d'intervenció social a l'espai públic i un grup d'anàlisi i investigació policial orientat a detectar noves dinàmiques grupals i ajustar les intervencions des de la prevenció o els efectes d'impedir l'expansió del fenomen. Certament ens arriben incidents que podrien estar vinculats a agrupacions de persones de diferents edats, joves i no tan joves, alguns amb actituds més territorials i comportaments més violents, i la nostra intervenció ha d'estar ajustada a cada cas. No podem vincular tots els fets violents a les bandes ni totes les agrupacions actuen amb supòsits delictius. Seguim amatents a l'evolució d'aquestes noves dinàmiques a través de l'anàlisi a les xarxes, la prospecció social i la col·laboració amb altres cosos policials. Dit això, acceptem el seu prec i properament els convocarem. a una reunió per compartir el diagnòstic i les dines d'intervenció en què estem treballant amb la informació que ens puguin també facilitar les unitats policials de la Guàrdia Urbana, expertes en els àmbits d'informació i d'investigació i els serveis també de gestió de conflictes dels diferents bars de la ciutat.

Gràcies, president. Gràcies, tinent alcalde Valle per acceptar el PREC. Crec que és un tema prou seriós, prou preocupant, perquè entre tots entomem aquest repte. D'acord, evidentment, cadascú, cada administració amb les seves competències, però no podem deixar de banda la perillositat increixent-ho que té aquesta problemàtica a la nostra ciutat. Per tant, esperem aquesta convocatòria i treballar també de manera lleial amb el govern municipal. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent... Prec que formula el regidor Martí i l'alcalde.

Gràcies de nou, alcalde. Bé, la transparència no és una cortesia política ni una qüestió estètica, és un dret democràtic fonamental i una obligació per qualsevol govern que es consideri seriós. Malauradament, això no és el que veiem darrerament el govern de la ciutat. Avui presentem aquest prec perquè constatem una vegada més com el seu executiu ha buidat, està buidant, Creiem, des del nostre punt de vista, de contingut, els compromisos adquirits i ha convertit la transparència en una paraula retòrica, recitada només en discursos però absent molt sovint, massa sovint, en la pràctica del govern. Quatre fets concrets, n'hi ha més, però quatre fets que són tossuts i bastant rellevants. Primer, fa més de deu mesos que es va constituir la Comissió d'Estudio d'Habitatge. un tema tan central i urgent per a la ciutat com és l'accés a l'habitatge i encara estem esperant les conclusions. Això no és eficàcia. Segon lloc, el juliol del 24 el govern es va comprometre a lliurar l'informe sobre l'impacte econòmic de la prohibició dels habitatges just turístic abans del novembre de l'any passat. Estem al setembre del 25. On és l'informe? No ho sabem. En tercer lloc, a inicis d'any van anunciar i es van comprometre a facilitar l'auditoria econòmica definitiva sobre la Copa Amèrica que l'hem discutit abastament Una promesa clara, però que a hores d'ara no existeix, no ens ha arribat. I en quart i últim lloc, els estudis del cobriment de la Ronda del Mig, aprovats el febrer del 24, continuen sent un misteri, un projecte estratègic per a la mobilitat i la qualitat urbana, però el govern actua com si no tingués cap pressa. I no estem parlant de qüestions menors, senyor alcalde. No són qüestions de detall, que són unes preguntes i uns pregs que no són resposts amb el termini reglamentari... No, no estem parlant de coses menores que també són importants, estem parlant de qüestions molt importants, de compromisos adquirits formalment en seu institucional. Vostès, davant de l'oposició i de la ciutadania. El que demanem és que ens doni resposta a cadascun d'aquests quatre exemples, que no són els únics, però quatre exemples importants i rellevants d'incompliments del govern municipal. Moltes gràcies.

Senyor regidor, li accepto el prec i vagi per endavant que si hi ha algun retras indegut amb algunes d'aquestes informacions no és per una voluntat expressa de no ser transparents. Jo reconec que hi ha coses que haurien d'anar més ràpid, jo també li reconec, però en tot cas aquest és un govern que practica la transparència i de fet ens ho reconeixen fa temps. uns mesos, la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona ens va dir que complíem amb el 100% dels indicadors avaluats en un estudi sobre rendiment de comptes i transparència que es diu InfoParticipa i a la qual l'Ajuntament ha aparegut com l'administració més transparent de Catalunya. Dit això, per les qüestions que vostè em fa referència, potser tenim informacions diferents, però jo li exposo el que els serveis interns de la casa em fan arribar i jo l'hi expresso avui. Fa sis mesos que l'auditoria dels comptes de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que és la institució que va canalitzar les aportacions públiques a la Copa Amèrica, es poden consultar a la web de transparència de la pròpia Fundació, primer. Segon, Aquesta setmana els hem enviat els estudis relatius a la ronda del mig. Això és el que a mi em consta. Tercer, la setmana passada, i els vam dir que durant aquesta setmana, i per tant dedueixo que avui mateix, s'enviaran els documents que reclamen sobre l'estudi d'impacte sobre els habitatges d'ús turístic a la ciutat. I quart, i a qui li dono la raó, properament s'han de fer públiques les conclusions de la Comissió No Permanent d'Estudis sobre la problemàtica de l'habitatge. Aquesta és la informació del regidor que a mi em consta.

Alcalde, li agraeixo aquesta informació complementària, adicional a la que teníem els grups municipals. La veritat és que quan nosaltres tenim... un compromís del govern perquè aporti una documentació o una informació als grups, el que no podem esperar és que una fundació, per molt que hi participem, una fundació, en aquest cas la Fundació Nàutica, pugui, de manera unilateral i sense informació pública, pugui penjar aquesta informació avui mateix i accedirem. En qualsevol cas, li agraeixo el seu interès, però hi ha un cert divorci entre les dades oficials de transparència i la realitat dels grups, que és que massa sovint no rebem el que hem de rebre, en termini i en forma. Moltes gràcies, de totes maneres, per l'acceptació del PREC.

Doncs gràcies, com que els serveis tècnics estan seguint aquesta interpel·lació, doncs prendrem bona nota que, efectivament, i jo vull reiterar, l'auditoria de la Fundació Barcelona Capital Nàutica està feta fa sis mesos i penjada a la web. De totes maneres, és evident que, per deferència dels grups, s'ha d'enviar els grups, directament, i que prengui nota qui correspongui. Passem al següent prec que formula Barcelona en Comú, la regió de Martín, l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. La sabana passada a la comissió d'habitatge vam traslladar algunes dades preocupants per tal de traslladar-li una petició al govern municipal perquè comencés a executar de forma urgent una política de compra d'edificis per tanteig i retracte. Lamentablement, en aquella ocasió el tinent d'habitatge es va abstenir i per això avui dirigim Aquest preca l'alcalde perquè, insisteixo, l'emergència habitacional a la ciutat és ja un problema estructural i sota el govern de Collboni l'any 2024 la xifra de desnonaments anuals ha augmentat a Barcelona per primera vegada en 10 anys. Tenim la llista d'espera més llarga de la història de la mesa d'emergències i davant d'això el govern del senyor Collboni ha reduït gairebé un 70% els pisos que l'Ajuntament està aportant a la mesa d'emergència respecte a les aportacions dels governs dels comuns i cada setmana hi ha un nou bloc de llogateres que es veuen amenaçades de ser expulsades de casa seva. el bloc Sant Agustí de Gràcia, el bloc Papallona i Mallorca 243 a l'Eixample, o l'últim que hem conegut, Concòrdia 41 al Poblasec. Què tenen en comú tots aquests blocs on viuen desenes de veïnes? Doncs que en totes aquestes operacions de compra-venda realitzades durant el mandat del PSC, l'Ajuntament no va exercir el seu dret de tanteig per adquirir cap d'aquests blocs. És per això que li demanem al senyor Collboni que comenci a executar una política de compra d'edificis seriosa que porti uns 180 habitatges per any a la mesa d'emergència, tal com fèiem durant el govern dels comuns. Gràcies.

Moltes gràcies, regidora. Li acceptem el prec perquè, efectivament, l'opció de tantes i retractes és una política central de la política d'habitatge d'aquest Ajuntament des de fa anys, afortunadament. Podem diferir pel que fa al nombre d'habitatges que s'han de comprar cada any, perquè això vostè sap perfectament millor que jo, fins i tot, que depèn de com estigui el mercat, de les possibilitats que hi hagi i que es donin tots els condicionaments que exactament s'han de donar per exercir aquest dret. I un matís, vostè em parla d'una xifra que no és la que em dona l'IMAP, vostè em diu que són 68 i nosaltres l'IMAP a mi em diu que són 153 els que s'han comprat per tanteig i retracte.

En tot cas, gràcies per l'acceptació del PREC. Sí dir-li que, segons els nostres números, han retallat prop d'un 80% el número de pisos comprats i en un 75% el pressupost dedicat a compres d'habitatge. I el que és més greu és que davant de les veïnes els justifiquen no comprar aquests blocs perquè diuen que no tenen pressupost, però pressupost després en tenen quan li donen dos milions d'euros i mig al circuit de Catalunya, quan li volen donar tres milions d'euros a la Rider Cup, quan li volen donar mig milió d'euros al Congrés dels Fons Voltors de Dístric i li dic que amb tots aquests diners es podien haver comprat gairebé tres blocs, tres blocs com el del carrer Concòrdia. Aquestes són les polítiques d'habitatge del PSC, viure de rendes entregant les claus dels habitatges que vam deixar en marxa als comuns i enviar missatges de tranquil·litat als fons d'inversió que saben que, un, les seves operacions de compra d'edificis a la ciutat no estan en risc i dos, que les possibles males pràctiques en les que puguin incorre no seran penalitzades amb sancions milionàries. Les veïnes afectades estan fartes d'això i no els ho perdonaran.

Bé, doncs jo crec que tenim una gran oportunitat regidora d'endreçar justament el tema dels criteris del tenteig i retracte perquè crec que s'han d'endreçar i hi ha d'haver criteris clars i transparents per a tothom i que també puguem prendre les sessions adequades i justificades amb la nova ordenança de tenteig i retracte que hem de portar a aprovació abans que s'acabi l'any i que esperem que arribem a l'acord perquè s'aporti més claredat i transparència. L'esforç econòmic que està fent aquest govern, que és molt important pel que fa a matèria de l'habitatge, té a veure més amb la promoció de l'habitatge protegit, té més a veure amb comprar sol per fer habitatge protegit i té a veure amb aplicar de forma, jo crec que... molt pionera, doncs les polítiques d'habitatge que en aquests moments estan sent seguides a la resta de l'Estat i a tot Europa pel que fa a la regulació dels preus del lloguer, en la qual aquesta ciutat n'és pionera i aquest alcalde el primer acte que va fer va ser justament de signar el decret de zona tensionada i, en segon lloc, una decisió que també, com explicava l'altre dia l'alcaldessa de Manchester, està creant un precedent molt important al conjunt europeu, que és la prohibició dels pisos turístics el 2028 perquè 10.000 habitatges tornin al mercat residencial. La resposta a la crisi habitacional no és ni ràpida ni té formulas màgiques. ni s'hauria de prestar a la demagogia. El que s'ha de fer és gestionar el sol, primera prioritat. El que s'ha de fer és transformar-ho en promoció i claus. 1.500 que hem donat fins ara, 1.500 que donarem fins a final del mandat, 5.000 habitatges en construcció i deixar sol enllestit 10.000 per fer 10.000 habitatges més al proper mandat. Això és donar resposta a la crisi habitacional. Seguim amb el següent pre que formula Regió López a la Tinenta Bonet.

Gràcies. Avui els presentem un prec sobre l'ampliació de l'aeroport, però si em permet, senyora Bonet, jo voldria començar fent-li una pregunta. Una pregunta que espero que em pugui respondre. Si tots estem d'acord que a Barcelona no hi cap un turista més, paraules textuals de l'alcalde, com justifica vostè que el seu govern continuï donant suport a l'ampliació de l'aeroport quan aquest és la principal porta d'entrada de turistes a la nostra ciutat?

Tien en temps.

Senyor López, vostè ens demana en aquest prec que desistim d'ampliar l'aeroport. Quan sap, crec perfectament que l'ampliació de l'aeroport no és una competència municipal. De fet, ningú ens ha cridat a la taula de prendre aquesta decisió. Sí que hi ha hagut pronunciaments, però en tot cas no forma part de les competències municipals. També per això no acceptarem el seu prec. Però en tot cas parla vostè, i amb la segona pregunta clarament ho entomava, cap a model de ciutat i cap a la gestió del turisme. Si volem que Barcelona sigui un veritable referent internacional en coneixement en ciència i en recerca, necessitem unes infraestructures que ho facin possible i no ho diem només nosaltres, ho diu... De fet, el referent més important, diguem-ho així en termes de recerca, que és el Mateo Valero, el director del Supercomputing Center de Barcelona. Si volem que la recerca tingui un pes més gran en l'economia de la ciutat, necessitem vols directes allà on hi ha el talent. Igual que estem treballant en generar espais urbans per ser referents en recerca científica, com la Ciutadania del Coneixement, el Barcelona Supercomputing Center, o Caixa Research, o el Campus Diagonal Sud, hem de treballar també per tenir-hi els millors recursos. professors acadèmics, investigadors i investigadores. I per això necessitem vols intercontinentals que avui no tenim, per això hem d'estar connectats de millor manera amb l'Àsia i amb el Pacífic. I això, no se'ns escapa, passa per millorar la capacitat de l'aeroport del Prat. No vol dir, evidentment, fer-ho de qualsevol manera, ho hem dit des del principi, vol dir fer-ho sempre amb el respecte absolut a l'ecosistema i al medi ambient i també li dic, per tant, complint amb els compromisos mediambientals els futurs i els anteriors que queden pendents.

Gràcies.

Sí, senyora Bonet, és obvi el que demanem. Demanem que aquest Ajuntament es posicioni en contra d'aquesta ampliació. I no m'ha respost la meva pregunta, que era molt concreta, perquè la resposta és òbvia. Aquesta ampliació el que ens portarà seran més turistes. El mateix Consell Assessor d'Infraestructures... que el seu govern va crear, ho quantifica. El 74% dels nous vols serien de low cost i només hi hauria un increment d'un 2% en vols intercontinentals. Amb el que farem que l'aeroport del Prats es consolidarà encara més com el primer aeroport europeu de vols de baix cost. Un posicionament aquest que comparteixen també els experts com el senyor Xavier Fageda, o el senyor Donaire, el seu nou comissionat de turisme, que també estan en contra d'aquesta ampliació. Malgrat tot, vostès continuen defensant passar de 55 a 80 milions de passatgers, quan sabem que 8 de cada 10 turistes que arriben a la nostra ciutat ho fan en avió i que, com a mínim, la meitat d'aquests viatgers que aterraran el Prat seran turistes. Com podrà suportar a la nostra ciutat 12 milions i mig més de turistes? Perquè és cert, aquest és un debat sobre el model de ciutat, no sobre 500 metres de pista. És un debat sobre el model productiu i sobre com afrontem els reptes ambientals. I amb aquesta ampliació el que vostès estan promovent no és més connectivitat internacional, sinó és més monocultiu turístic, més feines precàries, més emissions i més pressió sobre l'habitatge. En definitiva, un model que ens farà més pobres i més vulnerables. Ahir mateix el periòdico publicava una enquesta segons la qual Dos terços dels barcelonins són partidaris de contenir el turisme i més de la meitat dels veïns i veïnes estan en contra d'aquesta ampliació. El mateix Consell Assessor que vostè va crear ja va deixar clar que hi ha marge per millorar la gestió aeroportària i fent-ho es poden encabir més vols de llarg ràdi sense necessitat d'ampliar pistes.

Moltes gràcies, Tinenta.

Senyor López, moltes lliçons de com gestionar el turisme crec que no ens en poden donar. Com li deia, apostem per les infraestructures que ens apropen al talent i no dubtem en reduir aquelles que el que fan únicament és incrementar la massificació turística i per això reduirem de 7 a 5 les terminals de Creuers al Port de Barcelona. perquè amb això efectivament evitem la massificació de creuers d'escala que només estan unes hores a la ciutat, fan uns intensius de l'espai públic i deixen un retorn econòmic baixíssim, si no nul, a la ciutat. Hem millorat l'acord, el que vostès van arribar al 2018, perquè efectivament estem gestionant i endreçant el turisme a la ciutat i la nostra aposta és claríssima, limitar el turisme massiu i, en canvi, impulsar les infraestructures a cabo alcalde que generen talent, coneixement i oportunitats pels barcelonins i les barcelonines.

Moltes gràcies. Següent que formula Esquerra Republicana, el regidor Castellana, el regidor Escudé.

Gràcies, alcalde. La LGTBI-fòbia no és només una qüestió moral, sinó que té un impacte directe en aquest cas i en el cas que ens ocupa ara en la qualitat. de l'esport massa persones, especialment joves LGBTI, plus 60 insegures o excloses dels espais esportius, fent que acabin abandonant la pràctica esportiva. I això, a banda de representar una evident situació de discriminació per raó d'orientació sexual o d'identitat de gènere, acaba també representant una pèrdua de riquesa en l'esport de la nostra ciutat. Per tant... Cal que l'esport també sigui un espai inclusiu, un espai on tothom s'hi senti segur o segura. Per això, el juliol del 2021, l'Ajuntament de Barcelona, de la mà de la Regidoria de Feminismes, LGTBI i Esports, va signar un conveni de col·laboració amb el Club Esportiu Panteres Grogas i l'Agrupació Deportiva Ibèrica LGTBI+, amb l'objectiu de desenvolupar noves mesures en matèria d'igualtat i garantir els drets de les persones LGTBI en l'àmbit de l'esport. Qüestions com la formació, la sensibilització social, sobre la diversitat sexual i de gènere en esport, la promoció de l'educació en valors com el respecte i la inclusió, campanyes públiques de conscienciació o el desenvolupament d'instal·lacions esportives sense elements discriminatoris. A més, les actuacions previstes el que han de permetre és que el personal gestor de les instal·lacions esportives i també els clubs esportius de la nostra ciutat tinguin eines i tinguin recursos de suport per poder dur a terme aquestes polítiques internes inclusives i que acabin millorant la situació de les persones LGBTI al món de l'esport. Aquestes situacions, i ens n'han parlat pròpies entitats especialitzades, però també clubs esportius de la ciutat amb qui anem parlant aquests darrers dies, ens diuen que realment no hi ha aquest suport i per tant el que volem és que a través del grup d'equitat de gènere dins del Consell Municipal de l'Esport s'impulsi la concreció d'aquest conveni.

Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies, alcalde. Doncs, evidentment, compartim la preocupació. Per això, des de fa temps que en treballem, suposo que fèiem amb alguna cosa, que és que l'entitat, en aquest cas, Panteres, amb qui fa anys que hi treballem, No ho hem fet prou bé o no s'ha comunicat prou bé perquè des de l'inici que vam firmar el conveni volem deixar molt clar, claríssim, que aquest conveni sí que s'ha desplegat i que s'està executant amb accions concretes i mesurables. Per tant, agraeixo l'oportunitat. Des del 22, l'any 22 fins avui, s'han fet formacions anuals adreçades als clubs esportius de la ciutat, al personal de l'Institut Persona Esports i també al personal de les instal·lacions esportives municipals. Només en els darrers dos anys Hem organitzat formacions específiques per a tècnics i gestores d'instal·lacions i aquest mateix 2025 s'ha fet una sessió amb el grup d'equitat de gènere del Consell Municipal d'Esports, incloent-hi, evidentment, una visita al centre LGTBI, és a dir, formació, sensibilització i capacitació, que per tant entenem que sí que s'està fent. També hem desplegat un protocol contra la legitimofòbia a l'esport, elaborat, evidentment, amb l'oficina per la no discriminació i validat per panteres grogues. Aquest protocol és públic i és un deure d'anunciar una sospita fonamentada de discriminació o violència per motius d'origen, de religió, de nacionalitat o d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere. I per assegurar-ne la difusió, l'any 23 es van enviar cartells a totes les instal·lacions, així com es van instal·lar 44 alones amb la campanya Respectadors i Respectadores, per una grada lliure de violències als camps de futbol de la ciutat, que l'alcalde se'n recordarà perquè vam aprofitar un derbi a Horta, entre el Martenenc i la Unió Esportiva Horta, precisament per encetar la campanya. Pel que fa a les campanyes públiques, s'han fet accions a les xarxes del BCN Esport, ha entrat esclar com el 19 de febrer, dia contra l'homofobia de l'esport, i el 28 de juny, dia de l'orgull. També s'han fet actes públics amb clubs i entitats, amb participació pública. també de l'alcalde, per donar visibilitat i compromís institucional. A més, molts districtes i entitats gestores han organitzat activitats de sensibilització i des de l'Ajuntament s'ha ofert assessorament en diversitat a diverses instal·lacions esportives. També hem incorporat la perspectiva LGTBI a les guies sobre perspectives de gènere que l'IBE posa a disposició de clubs i entitats. Tot això en coherència amb el desplegament del Pla Municipal per la Divisabilitat Sexual i de Gènere. Seguirem treballant, evidentment, perquè compartim la importància, però s'ha anat treballant.

Bé, gràcies per la resposta i per la informació, però deixem dir-li que tant clubs especialitzats com amb la comunitat LGTBI, com també altres clubs de la ciutat, ens han fet arribar l'agraïment per la presentació d'aquest pleg, perquè consideren que hi ha una manca de recepció de la informació. Per tant, potser el que cal és ficar més esforç en la comunicació perquè els clubs volen ser inclusius, volen que tothom practiqui esport a les seves instal·lacions i a les esports que practiquen i per tant li demanaria aquest esforç més gran.

Barcelona está atrapada en una espiral peligrosa. El narcotráfico y la violencia asociada a él se han convertido en una amenaza real para la convivencia, para la seguridad y para el prestigio de nuestra ciudad. Las cifras son demoledoras. Barcelona es la ciudad europea con más restos de droga en sus aguas residuales. El puerto es el quinto de Europa con mayor entrada de cocaína. Proliferan, y no muy lejos de este ayuntamiento, narcopisos, clubes y tiendas de productos canábicos. Según el Ministerio de Interior, el narcotráfico ha crecido un 26,3% en lo que llevamos de año en Barcelona. La Fiscalía General del Estado confirma un incremento del 71% en los procedimientos judiciales por drogas en la demarcación de Barcelona. Durante el último año, los tiroteos han aumentado un 23%, la mayoría vinculados a disputas entre clanes. De hecho, 5 tiroteos en el pasado mes de agosto. Y todo esto en una ciudad... donde uno de cada tres ciudadanos ha sufrido al menos un delito en el último año. Detrás de estos números hay vidas humanas. Están los vecinos del Raval que vuelven a organizarse contra los narcopisos. Están los comerciantes que temen cerrar sus negocios por la inseguridad. Están las familias que no salen por la noche porque tienen miedo, porque sus barrios ya no son seguros. Ese es el día a día de muchos barceloneses y no podemos mirar hacia otro lado. Lo peor sería acostumbrarnos, lo peor sería resignarnos. Los barceloneses tenemos derecho a vivir tranquilos y los gobiernos tienen el deber de garantizarlo. Por eso desde el Partido Popular reclamamos medidas urgentes y necesarias. Deben incrementar la presencia de la Guardia Urbana con más patrullaje a pie, coordinado con los monstruos de escuadra en los barrios con mayor riesgo, sobre todo en horarios nocturnos y fines de semana. Deben exigir al Gobierno de España un refuerzo de Policía Nacional y Guardia Civil en puertos, aeropuerto y puntos de entrada de sustancias ilegales. Barcelona no puede seguir siendo la autopista de la droga en Europa. Barcelona no puede ser rehén ni del crimen organizado ni de la pasividad institucional. Tenemos la obligación de recuperar la seguridad, de restituir la confianza. Ese es el compromiso que defendemos hoy, actuar con decisión, sin delaciones, con tolerancia cero frente al narcotráfico y con la plena determinación de proteger a los barceloneses. Barcelona tiene mucho futuro por delante, pero solo lo tendrá si hoy tenemos el coraje, tenemos la valentía de tomar esas decisiones, las decisiones más adecuadas.

Sí, aquest és un tema que de manera realitada vostès porten i sempre els hi contestem qui estem intervenint. A més, no tan sols ho diem, sinó que ho fem. La lluita contra el negoci de la droga i la delinqüència associada ha estat sempre una prioritat per a aquest govern i els cossos policials de la ciutat. Per abordar aquest repte, s'estan desplegant estratègies d'intervenció cada cos més integrals, reforçant el que vostè està dient, la col·laboració i la coordinació amb la Guàrdia Urbana, amb la resta de cosos policials, amb Mossos d'Esquadra, com amb la Policia Integral del País, amb Policia Nacional, amb Guàrdia Civil, amb la Policia Portuària i, sobretot, amb els estaments policials. Tots ells amb presència i competència en la ciutat. Measures que vostès coneixen perfectament perquè les expliquem repetidament en aquest Consell Plenari, en les comissions de presidència i també en els districtes. Però, insistirem, perquè som immunes al desànim. Sabem que tenim un problema, que és un problema també comú a moltes grans ciutats, com a les canistes de Barcelona, perquè, a més, l'estem afrontant com, des de les administracions locals, no l'afronta cap altra l'Ajuntament. La Guàrdia Urbana, dintre de les seves competències, actua decididament contra els delictes vinculats a la salut pública, intervencions pel tancament i recuperació de narcopisos, inspeccions d'establiments, canàvics i grow shops, en coordinació amb els serveis d'inspecció i de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i participant en dispositius com el Pla Tremai, els cívites i l'operació xarxa. I s'ha intensificat la lluita contra el menudeig amb un reforç del patrullatge i vigilància focalitzada en zones més conflictives del territori, així com mantenint un contacte permanent amb la ciutadania per definir prioritats i detectar prematurament conductes o il·lícits penals. És el conegut com a Pla Visibilitat. També s'ha incrementat les unitats nocturnes, hem passat de 4 a 6, per cobrir millor el territori de l'altre nit. I en relació a les armes blanques, que també hem parlat vostès, es compta amb Operació Ferro com a dispositiu específic, dintre la qual es duen a terme accions de caràcter proactiu i preventiu, orientades a detectar i a intervenir armes blanques i altres objectes perillosos als nostres carrers. També el Pla Dago Campai, que es du a terme en col·laboració amb la Policia de la Generalitat. L'ús de pales de tractora, en tenim 111 actualment, ha permès de retirar un 48,5% més d'armes al carrer en el primer trimestre del 2025 respecte al parede anterior i seguirem insistint en aquesta estratègia amb el compromís assolit de dotar a tots els vehicles de patrullatge amb aquests elements. Es fa una anàlisi constant del territori i dels resultats obtinguts en cada dispositiu, per això no acceptem el seu prec perquè, tot i que compartim la seva preocupació i les seves propostes, no aporten cap novetat ni cap solució adicional.

Molt bé, doncs proseguim amb el següent prec que formula Vox, el regidor Senderos, el regidor Mercè.

Gràcies. Barcelona celebra cada setembre su fiesta mayor en honor de la Virgen de la Mercè, patrona la ciudad desde 1687, una tradición que ha unido a generaciones de barcelonenses que forma parte de nuestra identidad y de nuestra espiritualidad colectiva. Y sin embargo, Este Gobierno ha permitido que se presente un cartel que insulta, ridiculiza y banaliza la imagen de la Virgen. Una ofensa intolerable hacia miles de barceloneses, hacia su fe y hacia la esencia misma de la fiesta mayor. No lo decimos nosotros. La propia archidiócesis lo ha denunciado y la sociedad civil se ha levantado contra lo que consideran una vejación y un ultraje. ¿Y qué fue el Gobierno? Silenci. Silenci. quan es tracta de respectar els catòlics, però catifa vermella quan es tracta de donar cobertura i suport institucional a celebracions islàmiques en plena via pública, com la xura a Ciutat Vella, amb talles de carrers i promoció oficial. I abertat religiosa, és clar. Però on és la mateixa sensibilitat amb la tradició de la Mercè? On és el respecte cap a la patrona de Barcelona? No ens sorprèn. És la mateixa esquerra que aquí és burro dels catòlics i fora... tanca els ulls davant la brutal persecució que pateixen els cristians a l'Orient Mitjà, a l'Àfrica, des de Nigeria fins al Congo, milions de creients assassinats, segrestats o desplaçats. I vostès, callats. Silenci complessa. Doncs bé, nosaltres no callarem. Defensarem les tradicions populars, defensem la fe que ha donat identitat a Barcelona, defensem l'espiritualitat centenària del nostre poble. Per això exigim que el govern municipal demani perdó públicament als barcelonins per aquest cartell ofensiu i es comprometi que mai més no s'utilitzaran recursos públics per manisperar el que ens uneix com a ciutat, tal com demanem en aquest prec que donem per reproduït. Barcelona mereix respecte, els barcelonins mereixen respecte i la nostra patrona, la Mare de Déu de la Mercè, mereix respecte.

Gràcies. Gràcies. Mirin, als barcelonins ens agrada molt polemitzar. sovint de coses sèries, no ho negaré, i a vegades d'algunes més banals, i ho dic sense cap ànim despectiu, que si el pessebre, que si el cartell de la Mercè, que si el pregoner... I aquest any he vist alguns articles sobre si les festes celebren amb massa joia i alegria i sense aldarulls. A vegades hi podem trobar raons, no diré que no, però he de confessar que em costa molt trobar segones o terceres intencions el magnífic cartell que ens ha regalat per la Mercè en Lluís Danès i que tan bé ha fotografiat en David Ruano. La Mercè era la nostra patrona, és cert, però també és devingut un gentilíssim amical que defineix uns dies de festa i un nom que és també referent sociocultural. Viem amb tranquil·litat, anem a la Mercè, estem de Mercè, després de la Mercè, arriba la Mercè, o fins i tot aquesta Mercè no m'ha agradat i no passa res, no hi ha cap referència a la patrona. És justament en aquest context que la tasca de l'artista la converteix en aquell com que supera l'estit de fet religiós per convertir-lo en un símbol de celebració lúdica, civisme i joia comunitària. En aquest sentit, sembla oportun que el caràcter institucional de l'organització de les festes i de les múltiples formes de participació que comporta tingui la màxima dimensió cultural possible, evitant que no obviant referències religioses que poc aporten a la seva actual configuració. I he dit, evitant que no obviant, justament perquè és ben sabuda la important presència d'autoritats, entre d'elles molts regidors municipals, a la missa patronal, que a més del tradicional seguissi, que s'inicia justament a les portes de la Basílica de la Mercè i que arriba a la plaça de Sant Jaume. Obrir un debat sobre inscripcions catòliques de les festes és innecessari perquè no hi ha debat i gaudeixin de la festa, és el que recomana a tothom, que tots desitgem que segueixi El tarannà actual i que convé posar un valor ara per ara està anant molt bé.

El obispo habló de irreverente. Eso no solo es por motivos religiosos, sino para resucitar en social el concepto de persona y sobre todo de mujer que tramite nuestra patrona. Se calculan que fueron unos 300.000 los redimidos por los frailes mercedarios del cautiverio de los musulmanes. Hoy, las mafias del esclavismo que practican los negreos de la inmigración ya llevan contabilizados varios miles de muertos. Como figuraba en el cartel censurado por ustedes, señor alcalde, nuestra fe no es un circo. Imploramos la protección de la Virgen, de los captivos Mari y Patrona, Puigdalsal en Seu Baixat, Princesa de Barcelona, protegeu vuestra ciudad.

Moltes gràcies. Següent, passem a preguntes que formula la regidora Baró a l'alcalde.

Molt bé, avui portem una pregunta molt clara, senyor alcalde, i és per què el govern municipal no ha exigit en fermesa ni ha aconseguit que la Generalitat de Catalunya compleixi els acords adoptats i aprovi d'una vegada per totes una regulació efectiva dels lloguers de temporada i de les habitacions, atès que és imprescindible per protegir els veïns i les veïnes de Barcelona de les pràctiques especulatives de la ciutat. Perquè vostè, senyor alcalde, vostè sap què està passant a la ciutat. Sap que a Barcelona hi ha fons que estan fent negoci amb la vida de la gent. Vostè sap que els fons que especulen amb l'habitatge compren blocs sencers, expulsen, desnonen els veïns, converteixen els habitatges en co-livings, lloguers d'habitacions a preus abusius fora de l'abast dels barcelonins. Vostè sap que sense aquesta regulació que actuaria a moda d'escut protector, Barcelona i els barcelonins estan desprotegits, indefensos davant d'aquestes pràctiques. I vull creure que vostè sap que si hi hagués una regulació vigent, casos com l'Orsola no s'haurien donat, casos com el bloc Papellona no s'estarien donant, casos com el bloc Sant Agustí no s'estarien donant i tots els blocs que s'han hagut d'unir contra el Fons Bandor, doncs tampoc haurien d'estar passant tota la situació que estan passant. Per tant, si vostè és conscient i és coneixedor d'aquestes situacions, les preguntes que ens fem és per què encara no tenim la regulació que necessiten els barcelonins i Barcelona? Per què no l'hem vist indignat? aixecant la veu per defensar Barcelona davant de la Generalitat de Catalunya exigint el compliment dels acords. Per què després de quasi 30 mesos en què la llei de la vivienda va obrir de bata a bata aquesta escletxa, seguim sense una solució?

Regidora, em sorprèn la vehemència amb la qual li demana l'alcalde i li fa aquesta pregunta. Jo li convido que també li pregunti al seu grup parlamentari. perquè és justament on s'està tramitant en aquests moments la convalidació d'un decret llei sobre habitatge que es va aprovar amb la majoria progressista del Parlament i que en aquests moments s'està tramitant per via d'urgència.

Senyor alcalde, jo no li he preguntat quan ho resoldrien i com ho resoldríem. Evidentment que ho resoldrem per la compta que ens porta i per la necessitat que té la ciutat de Barcelona. Jo li he preguntat per què no l'hem sentit defensar els interessos dels barcelonins amb la fermesa necessària. Perquè vostè és l'alcalde de Barcelona, Barcelona és la ciutat més afectada per aquesta situació, vostè té l'obligació de defensar sense tabiosi amb l'urgència i la diligència necessària. Per tant, no és un problema de competències, vostè s'estan a totes les administracions, és una qüestió... de voluntat política i tampoc és un problema de pressupost ni de diners. Per tant, per què no l'hem sentit fins ara amb vehemència defensant aquesta vehemència que jo gasto, per què no l'ha gastada l'alcalde per defensar durant aquests 30 mesos la situació que està patint molts blocs de la ciutat de Barcelona que sumen centenars d'habitatges perduts?

Jo crec que és una qüestió de vehemència, efectivament, i una qüestió de prendre decisions en l'àmbit que ens és propi. Aquest alcalde, en el primer decret que va signar, ho he explicat abans, va ser justament la declaració de zona tensionada a la ciutat de Barcelona, la primera ciutat de Catalunya que ho va fer. Aquest alcalde i aquest govern han posat en marxa i està aplicant, per tant, la regulació dels topalls dels preus del lloguer i aquest govern i aquest alcalde avui pot dir que en aquests moments a la ciutat de Barcelona El lloguer, promig, segons les dades de l'Incasol, és un 8,9 més barat que l'inici del mandat. Cap altra ciutat gran de l'Estat ho pot dir. I aquest alcalde i aquest govern els pot dir que som la primera ciutat d'Europa i del món que ha pres la decisió d'eliminar els pisos turístics a novembre de 2028. Un cas, com també he explicat abans, que s'està seguint per part de moltes ciutats europees i que, a un neguitatge profundament a plataformes com les Airbnb. Per tant, estem fent tot el que està al nostre abast, tot el que està al nostre abast, pressupostàriament, reglamentàriament, i més, la setmana que ve... un grup d'alcaldes europeus, entre els quals està l'alcalde de Barcelona, es trobarà amb el president del Consell Europeu perquè per primera vegada la història, a petició de les ciutats europees, s'inclou a l'ordre del dia del lloc on no es decideix el pressupost comunitari que per primera vegada la història de la Unió hi haurà una línia de suport a la construcció d'habitatge protegit a les grans ciutats. Tot això que li he dit no existia. No s'havia fet. Tothom estava molt preocupat. Tothom estava reclamant mesures. Aquestes mesures les ha fet aquest alcalde i aquest govern. Si vostè vol que sigui més vehement demanant la regulació, doncs li demano a vostè, en primer lloc, com a grup parlamentari del Parlament de Catalunya, li demano al govern de Catalunya, a la consellera corresponent i a la majoria progressista del Parlament perquè es tramiti ja la regulació dels preus de lloguer de temporada. Seguim amb les preguntes que formulen en aquest cas. Que formulen en aquest cas. Fem una pregunta acumulada. El senyor Sidera i el senyor Diopolido a l'alcalde. No sé com... Com que no ho hem fet, això... Endavant, regidor.

Gràcies, senyor alcalde. La pregunta és senzilla de preguntar i de respondre. Si... En el proper Tur de França hi participa un equip d'Israel i la sortida s'ha fet des de Barcelona, com vostè sap. I ho haurà sortida del Tur de França a Barcelona, sí o no?

Regidor d'Europolido. Una fórmula atípica.

Durante la Vuelta a España hemos sido testigos del terrorismo callejero perpetrado por radicales, una especie de cale borroca alentada por el mismísimo presidente del Gobierno, que ha destrozado la imagen internacional de España porque empeorar la suya ya es imposible, ha puesto en peligro la seguridad de los ciclistas y no nos engañemos, ha alterado también el resultado final de una prueba porque correr con cortes de carretera, modificaciones de itinerario, chinchetas en las calles y amenazas condiciona mentalmente a cualquier deportista. Es que ni siquiera se pudo terminar la prueba ni repartir los trofeos. Y, como siempre, en ese boicot hubo muchos policías heridos y muchos salvotadores con antecedentes penales. Usted, aunque es alcalde gracias al Partido Popular, es la extensión de Sánchez en Barcelona y todo junto siembra muchas dudas sobre lo que pueda pasar con el Tour el año que viene. Señor Coyboni, ¿pretende que el Tour de Francia vete a equipos por razón de su origen, lo que no parece muy deportivo ni muy democrático? Y, además, tampoco es razonable para quien se pasa el día llamando a los demás racistas y xenófobos. Sus sobreactuaciones ponen en riesgo importantes colaboraciones institucionales y económicas simplemente por alimentar las cortinas de humo que les mantienen en el poder. Céntrese, por favor, en Barcelona de una vez y deje de hacer el votador. Arregle esta ciudad que se gane trozos. No está para hacer boicots, todo lo contrario. Está para que nadie haga boicots y que la ciudad salga siempre ganando. Céntrese, por favor, en intentar solucionar la inseguridad, la falta de vivienda, la dejadez, los problemas con la droga. Aparque las costrinas de humo y pongas a trabajar. Gracias.

No podemos guardar silencio ni mirar hacia otro lado ante la devastación, los bombardeos e incluso de hospitales, escuelas o lugares de refugio. Ante tantas muertes entre la población civil o ante la hambruna y el desplazamiento forzoso de cientos de miles de personas. ¿Con qué destino? Son actos aberrantes que están en las antípodas de todo lo que este foro, Naciones Unidas, representa. Repugnan a la conciencia humana y avergüenzan al conjunto de la comunidad internacional. ¿Suscriben estas palabras, señores de Vox y del Partido Popular? Porque las formuló el jefe del Estado ante el plenario de Naciones Unidas. ¿Las suscriben? Espera.

Sí, señor Coivón, y yo creo que está bien que usted vaya practicando hacer preguntas al alcalde para aquí dos años, cuando se deja la alcaldía, porque las preguntas las responde usted. Era tan fácil como un sí como un no, y usted no ha respondido a la pregunta que le hemos hecho. Lo hemos hecho porque creo que Usted es rehén de los debates ideológicos que nada tienen que ver con el deporte. No se trata aquí de si estamos a favor o en contra de lo que está pasando. Todos estamos en contra de la guerra de Gaza. Todos compartimos el dolor de las víctimas inocentes que están muriendo. Aunque a usted le cueste, porque hasta ahora no le he oído una sola vez hablar de los rehenes secuestrados por jamás, ni de los asesinados y de la ley. No, no le he oído en el Pleno ni en la medida de gobierno del Distrito 11. Usted calla y prefiere hacer otro tipo de cosas. Pero mire, hablemos de deporte, no desviemos el tema. Usted no ha dicho si va a renunciar o no al Tour, si participa un equipo israelí, y creo que los barceloneses tenemos derecho a saber qué va a hacer el alcalde en esa situación. Nosotros creemos que renunciar al Tour sería un error, sería un error tremendo perjudicial para Barcelona. Nosotros no podemos convertir el deporte en un campo de vetos. Mire, el precedente de la Vuelta a España es claro y es duro. Suspender una etapa por las protestas no solo perjudicó al ciclismo, sino que también dañó la imagen de nuestro país. Y Barcelona, señor Coiboni, no puede ni debe repetir ese tremendo error. Nuestro deber es garantizar la seguridad, organizar bien el evento y demostrar que somos una ciudad capaz de acoger grandes acontecimientos internacionales. Por eso le pido hoy, con claridad, señor Coiboni, que diga alto y claro que Barcelona mantendrá la salida del tour, participe quien participe. La ciudad no puede quedar manchada ni por debates ideológicos ni por su falta de firmeza en estos temas, señor Coyboni. Solo le pido un sí o un no, no es tan difícil.

Gracias, alcalde. La verdad es que cada vez se parece usted más al señor Sánchez. Mira aquí, en vez de responder a las preguntas, nos formulan a nosotros preguntas. Yo he encantado de contestarle, pero no se trata de eso. Mire, reitero un poco lo que ha dicho mi compañero. Aquí todo el mundo está penado. A nadie le gustan las guerras, a nadie le gustan las muertes, absolutamente a nadie. Aquí el problema es si vamos a evitar una guerra pegándonos tiros en el pie. Nosotros no vamos a evitar ninguna guerra perjudicando nuestros intereses como ciudad. Es otro tema, es otra cuestión muy complicada, pero no tiene nada que ver una cosa con la otra. Y aprovecho nada más para decir que ante el cambio que se ha producido con las declaraciones institucionales, que no se nos va a dejar ni siquiera, porque firmamos muchas, pero no se nos va a dejar a los grupos decir el por qué no se firma y creemos que es un atropello total, pues a partir de ahora nos vamos a ausentar de las declaraciones institucionales, ya que creemos que no representan a todos. Gracias.

Jo he formulat la pregunta perquè, efectivament, les paraules del cap de l'Estat que representen el sentit majoritari dels espanyols, 80%, que molts considerem que es tracta de genocidi en totes les paraules, la pregunta és què fem els que estem al capdavant de les institucions quan davant nostre s'està cometent un genocidi. I què podem fer per evitar-ho? I quins instruments tenim al nostre abans, i en el cas de l'Ajuntament de Barcelona són limitats, només sóc un Ajuntament, per evitar-ho, per pressionar a un govern genocida com és el govern d'Israel. Fixis, fins i tot la senyora Meloni envia fregates per protegir la flotilla que vostès menys tenen. Fixis fins a quin punt arriben. Fixis que fins i tot en aquests moments el president de l'autoritat nacional palestina, el qual no deixen entrar Nacions Unides, condemna Hamas i diu que no representen a Hamas, com l'alcalde ho ha dit i ho han dit els representants democràtics de tot el món, condemnant els atemptats d'octubre i dient que Hamas és un grup terrorista. Què és això que no ho hem dit? Aquest és l'argument recurrent que vostès fan servir per al·ludir una cosa que fins i tot hi ha els presidents del Partit Popular. Rueda diu que és genocidi. El president d'Andalusia diu que genocidi. En aquests moments, la UEFA i la FIFA estan estudiant mesures per excloure Israel de les competicions internacionals. És que arribaran molt tard, és que tothom, 156 països hauran reconegut Palestina. La UEFA i la FIFA estaran exclorent Israel de les competicions internacionals i vostès seguirem parlant de condemnar o no, jamás. El turno. El tour, senyor Sirera, modestament l'hem portat nosaltres. A ningú li fa tanta il·lusió com al senyor Escudera, com a mi, o com a les federacions de ciclisme, o com a les persones de la societat civil que se celebri el tour a Barcelona i que surt a Barcelona. Però no amb equips sota la bandera d'Israel. He estat molt clar i soc molt clar avui i així li hem comunicat el tour. Volem, i estic convençut, que tindrem Tour a Barcelona. Convençudíssim. Però no volem, ni a la Tour ni en altres competicions, que hi hagi representants d'un govern que està practicant genocidi a Gaza. Perquè no volem que l'esport, que efectivament, i estic d'acord amb vostè, ha de ser un punt de trobada, de reconeixement de valors, d'inclusió, de diversitat. El que no volem és que l'esport i les competicions internacionals esportives blanquegin el genocidi a Gaza per part de l'actual govern d'Israel. Seguim. Seguiments de proposició que formula la regidora Monter a la tenenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Venim d'un estiu que ha estat presidit per molt altes temperatures i episodis d'onades de calor també a la nostra ciutat i recentment un estudi estimava que Barcelona és la tercera ciutat europea amb més morts degut al canvi climàtic. Nosaltres el passat mes de juny en aquest mateix plenari presentàvem un PREC, acceptat en aquest cas per l'atinent d'alcalde, on demanàvem d'una banda que es garantís que la ciutadania disposaria d'un refugi climàtic a 10 minuts de casa seva, i obert els caps de setmana d'estiu i durant el mes d'agost, perquè aquest havia estat un anunci fet pel propi govern, però també demanàvem que s'informés de les 52 àrees de joc, també anunciades públicament per part del govern, que estarien cobertes a l'estiu i que garantís que ho estarien ja el primer cap de setmana de juliol. En la seva resposta, l'atinent d'alcalde va parlar molt més de refugis climàtics que no pas de parcs infantils, però en tot cas nosaltres ens hem quedat amb la sensació, primer, que no hem Obtingut aquesta informació perquè tampoc se'ns va alliurar per escrit, però finalment hem vist que hi ha hagut parcs infantils que haurien d'haver estat aclimatats en aquestes altes temperatures durant aquests mesos d'estiu i no ha estat així. Puc citar l'exemple dels jardins d'Antoni Puigverd, que estaven a la llista d'àrees de joc on s'havien d'instal·lar ombres, però han estat tancats els mesos d'estiu. Tancats vol dir que els nens no hi han pogut jugar, que s'hi van instal·lar uns pals, que no ha aparegut cap operari, i finalment tampoc s'hi han posat les ombres, però els nens s'han quedat sense joc i sense ombres, diguéssim. També l'àrea infantil 3 a Pàmies, a l'Eixample, exactament el mateix. Per tant, podríem aprofitar aquest seguiment, ni que sigui a pilota passada, perquè l'estiu ja ha acabat, per conèixer si realment aquests anuncis tan grandiloquents que no només aquest any, sinó també l'any passat, vam escoltar per boca del govern sobre refugis climàtics a 10 minuts, i àrees de joc infantil cobertes és una realitat o només és una operació de propaganda.

Gràcies.

Senyora Monter, efectivament venim d'un estiu molt dur amb onades de calor i incendis devastadors que ens han fet veure de prop els efectes reals d'aquesta emergència climàtica i que ens han demostrat que els refugis climàtics i els espais d'ombra són més necessaris que mai. a tot arreu, també a la nostra ciutat. La calor d'aquest estiu no ens ha agafat desprevinguts, en tot cas, en el marc del Pla Clima i del Pla Claló, ja havíem planificat les inversions i actuacions concretes per protegir els barcelonins i barcelonines i sobretot els més vulnerables de la calor extrema. Pel que fa a les ombres, recordo que és un programa que compta amb una inversió de 13 milions d'euros, que té l'objectiu de desplegar prop de 200 nous espais d'ombra a la ciutat, incluent-hi àrees de joc, patis d'escola i també altres espais públics. I pel que fa a les àrees de joc, el compromís del govern és arribar a ombrejar-ne 120 fins al 2027. D'aquestes ombres n'hem instal·lat 42 ja i en tenim 5 més a punt de concloure. Abans que s'acabi l'any en tindrem instal·lades 13 més i avui si passegem per la ciutat veuran que ja hi ha moltes àrees de joc cobertes sense anar més lluny. Aquí mateix a la plaça Sant Miquel hem vist instal·lar-ne unes en l'àrea de joc nova que vam poder muntar amb una lògica absolutament diferent i molt més inclusiva, com sap, en els darrers mesos. Aquest 2025 arribarem a les 60 àrees de joc ombrejades. Hi ha quatre de les ombres que teníem previstes que s'han vist afectades per la renúncia de l'empresa que les havia de col·locar i que s'acabaran el primer semestre del 26. I el per què és molt clar, es tracta d'una política nova, fruit d'una petició a les empreses que mai abans havien rebut, instal·lar ombres. El mercat d'aquest tipus d'instal·lacions és incipient, per tant, només quatre empreses a tot el país tenen capacitat per fer aquestes instal·lacions i això ha generat una gran tensió de recursos. I això li reconec, evidentment, abans que ho digui, que ens ha fet anar una mica més lents del que voldríem. Esperem que el mercat a poc a poc vagi responent a una necessitat que és ingent aquí i arreu, adaptar la nostra ciutat perquè cap infant deixi de jugar a l'espai públic a causa de la calor i en qualsevol cas crec que l'important és que acabarem el 2025 amb aquestes 60 àrees de joc cobertes i que continuarem cobrint només per assolir l'objectiu que ens hem marcat fins a finals de mandat. Pel que fa als refugis climàtics, els barcelonins han tingut un refugi climàtic a 10 minuts a peu des de casa seva durant aquest estiu i com sap, acabo alcalde, hem aprofundit aquest estiu, sobretot en el mes més difícil, el d'agost i en cap de setmana, perquè com a mínim en aquest moment, que és més difícil per horaris, el 91% dels personaments tinguessin un refugi a 10 minuts.

Regidora té la paraula.

Gràcies, Tinenta, per la informació. Agrairíem que les expectatives estiguessin compassades amb la realitat. Segur que és difícil... fer aquest canvi, però en tot cas es generen unes expectatives i uns titulars que després no s'adiuen amb la realitat. Nosaltres el que volem és que realment això culmini el més aviat possible amb un conjunt d'àrees de joc cuidades, adaptades al canvi climàtic i per tant cobertes que permetin que la infància, ara parlo de les àrees de joc, que els refugis són una altra cosa, puguin jugar amb normalitat durant els mesos d'estiu.

Gràcies. Molt bé, seguim. Seguim amb la que formula el grup d'Esquerra Republicana, la regidora Baró, a la regidora Villanueva.

Molt bé, gràcies alcalde. Començarem a donar algunes dades que no per ser conegudes deixen de ser preocupants. Si és que el 30% del jovent de Catalunya diu que no se sent mai relaxat, més del 20% diu tenir, explica, tenir malestats emocionals importants en el seu dia a dia. Un de cada set joves al·lega tenir un problema de salut mental a nivell del país, a nivell de Catalunya. En els darrers anys les persones d'entre 18 i 34 anys han estat les que més visites van fer a centres i serveis de salut mental i també va ser aquesta la franja d'edat que va registrar més casos de tristesa i d'ansietat. I una última dada també molt frepant i és que la mort per suïcidi és la primera causa de mort externa entre els joves. Per tant, és evident que tenim un problema, un nivell de prevalença de símptomes i de problemes de salut mental entre les franges més joves de la societat preocupant i cal posar fil a l'agulla, cal seguir posant fil a l'agulla. Barcelona fins ara ha liderat posant més recursos en psicòlegs i en serveis de salut mental per fer front a aquests malestars que expressa la gent més jove i també la gent no tan jove. Però ens sembla que això és quedar-se una mica mig camí en un món d'enciolítics, d'incerteses, de competitivitat, de precarietat. Afortunadament, Barcelona té la capacitat, té la potència i té la força per construir una ciutat amb entorns més amables, més amigables, de benestar, que permeti temps lliure de qualitat, que garanteixi que l'habitatge no es converteixi en una angoixa permanent per tanta i tanta gent, o que impulsi que els joves puguin ser lliures a decidir com volen projectar el seu projecte de vida. I per tant cal començar a posar, a traslladar part de la responsabilitat també al conjunt de la ciutadania, deixar de posar la mirada molt focalitzada en el perfil estrictament individual de la persona i començar a compartir aquesta responsabilitat més col·lectiva i més comunitària. I per tant, fa un any i mig vam presentar un PREC al plenari, del qual avui demanem un informe d'estat d'execució, que sobretot feia èmfasi en l'enfoc més preventiu. Demanava augmentar la promoció, la prevenció de la salut física i emocional, sobretot en l'àmbit esportiu, que ens sembla que té moltes aportacions a fer en aquest sentit, i en l'àmbit de l'espai públic. Demanàvem acompanyar, formar, donar suport en definitiva, reforçar el rol que tenen en aquest sentit els agents educatius no formals, que tenen les entitats, que tenen les associacions juvenils, per tant, que esdevinguin o segueixin esdevenint i que puguin reforçar aquest rol de cohesió, aquest rol de creació de xarxa i de vincles, i també augmentar les campanyes de difusió en aquells àmbits on els joves es mouen més. Per tant, oficines d'habitatge, persona activa, equipaments juvenils, o equipaments esportius. Per tant, saber com està aquesta execució. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Per Barcelona, per la ciutat. Barcelona és una ciutat que és completament compromesa amb la salut mental i molt especialment també amb la salut mental de les persones joves. De fet, una de les línies del Pla de Salut Mental que estableix com a prioritari l'abordatge de la salut mental en tot el cicle de de vida i fent molt d'èmfasi especialment en la infància i en la joventut i un dels elements que estan incidits en la salut mental dels joves també i vostè hi feia referència en la seva intervenció és l'ús problemàtic de les tecnologies digitals i tenen un impacte molt directe hi ha un augment del ciberassetjament i tenen un impacte sobre l'autoestima i també sobre la satisfacció amb la vida La distorsió de la imatge corporal també té un impacte sobre la son i per això vam desenvolupar una mesura de govern de manesta digital amb accions per promoure un ús responsable i saludable de les pantalles i d'aquestes tecnologies en la infància, en l'adolescència i en el marc d'aquesta mesura que t'any hem activat La campanya Barcelona, més enllà de les pantalles, que el que fa és impulsar un ús saludable de les tecnologies en infants i adolescents. I a més hem fet èmfasis en tot allò que la ciutat com a tal ofereix, més enllà de les pantalles, com per exemple activitats a l'aire lliure i l'esport. La mesura de benestar digital també completa el disseny de programes formatius per a referents d'educació i mediació digital dels equipaments municipals. Des del Departament de Salut hem donat continuïtat al xat de suport emocional per joves, una línia de WhatsApp creada en col·laboració amb la Fundació Ajuda i Esperança que té 24 hores, 7 dies a la setmana a adolescents i joves a partir de 14 anys. Aquest servei també es difon en materials de comunicació físics, flyers a les universitats, biblioteques, casals de joves, casals de barri, centres cíbrics i centres de serveis socials. I un dels motius, i vostè feia referència també, pels quals els joves de Barcelona experimenten aquest malestar també sobre aquesta incertesa, sobre el seu futur, els dubtes d'on s'hi podran desenvolupar un projecte de vida a la seva ciutat. I de fet reivindiquem també el dret a quedar-se a Barcelona, el dret a quedar-se a la seva ciutat i poder... desenvolupar un projecte de vida al barri i a la ciutat on han nascut. I ho fem amb actuacions que estan relacionades amb l'habitatge, relacions socials, en l'entorn digital, en els estudis i que es treballa des del Pla Estratègic d'Adolescència i Joventut. I som conscients que un altre factor de risc és la soledat no desitjada, al qual també hi estem fent front. Gràcies.

Molt bé.

Doncs ja passaríem a les declaracions institucionals. La primera, que exigeix el regidor Rebell.

Gràcies, alcalde. Diu així la declaració institucional. Primer, ratificar el nostre compromís com a ciutat amigable amb les persones grans i amb els seus drets. Segon, donar suport i manifestar la nostra adhesió a aquest manifest unitari que diu... Avui les persones grans els sembla veu per exigir una societat que ens respecti, ens valori i ens inclogui sense que la nostra edat es converteixi en motiu de discriminació o exclusió. Som dipositàries d'experiència, coneixement i memòria i, tot i això, sovint som invisibilitzades, menys tingudes o reduïdes a estereotips injustos que no reflecteixen la nostra realitat. Cal denunciar i combatre l'edatisme, una forma de discriminació silenciosa però profundament arrelada, que s'alimenta de prejudicis i simplificacions. Aquests estereotips ignoren la diversitat d'experiències i maneres d'envellir i imposen un criteri únic i excloent. Les dones grans són les més afectades ja que pateixen una doble discriminació per raó d'edat i de gènere, fet que no greuja l'exclusió social. L'edatisme es manifesta en tots els àmbits i de moltes maneres. quan se'ns exclou del món laboral, quan se'ns nega la capacitat de decidir, quan els mitjans de comunicació ens retraten com a febles o dependents, o quan se'ns tracta amb condescendència i quan s'utilitza com a argument per desenvolupar polítiques i pràctiques discriminatòries sense tenir en compte la nostra opinió. Aquestes actituds no només ens afecten personalment, sinó que també empobreixen la societat, sense reflectir la riquesa de la diversitat generacional. S'ha d'erradicar l'edatisme per promoure la igualtat i la justícia en totes les etapes de la vida. I també s'han de promoure polítiques i lleis que ens protegeixin contra la discriminació basada en l'edat i fomentar la inclusió i el respecte mutu entre les diferents generacions Rebutgem qualsevol intent de generar confrontació entre joves i grans. El futur es construeix des del diàleg, el respecte mutu i la col·laboració entre totes les generacions. El conflicte entre edats és una fal·làcia que divideix mentre que la convivència i la solidaritat intergeneracional enforteixen el teixit social i democràtic. Per això, fem una crida a tota la societat, institucions, entitats, empreses, mitjans i ciutadania per al següent. Reconèixer la dignitat de totes les edats. Valorar l'aportació de les persones grans pel que han fet i pel que encara poden oferir. Implementar polítiques públiques que assegurin la igualtat i la participació, que garanteixin drets i oportunitats en tots els àmbits de la vida i que fomentin l'envelliment actiu combatint l'exclusió. Transformar el relat social. trencar amb els estereotips en els mitjans de comunicació, que tenen un paper important en la construcció social i per oferir imatges justes i diverses de la bellesa. Educació inclusiva, incorporar en l'educació continguts que ajudin a identificar i eliminar l'edatisme i fomentar així el respecte i la convivència des de petits. Impulsar el diàleg intergeneracional. Crear espais de trobada i intercanvi per compartir coneixements, valors i experiències i per trencar prejudicis i construir ponts. Fomentar la cultura de la pau. En un món marcat per conflictes armats i crisis humanitàries, on les persones grans sovint són les més vulnerables i oblidades, cal promoure una societat basada en el respecte, l'empatia, el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes. Enfortir la democràcia des del compromís actiu i la inclusió de totes les edats per aconseguir una societat més justa que no retalli drets i despesa social. Volem envellir amb dignitat, no amb por. Som una part activa de la societat, som artífecs de la nostra vida i un grup social amb identitat i drets compartits. Perquè el valor d'una persona no disminueix amb l'edat i perquè una societat justa i madura és aquella que no deixa ningú enrere. La nostra societat serà realment justa només quan sigui inclusiva per a tothom i lliure de discriminació per a edat.

No he llegit a l'inici de les intervencions que s'havia de procedir a la lectura de les declaracions institucionals aprovada per la Junta de Portaveus a la sessió celebrada el 23 de setembre amb el vot favorable del PSC Junts per Catalunya per Sanon Comú, Esquerra Republicana i el Partit Popular.

La següent és la que llegeix la regidora Recio sobre el manifest a l'estiu Ens hi juguem molt.

Sí, en primer lloc i abans de donar lectura, saludar a les persones representants a la sala avui de la Plataforma d'Infància de Catalunya i l'Aliança d'Educació 360 que, tot i les hores d'un divendres, han vingut a assistir a la lectura i aprovació de la declaració institucional. Així que gràcies perquè sou impulsores del que avui farem aquí. Dit això, dono lectura a l'aprovació de la declaració institucional en suport del dret al lleure educatiu d'estiu. Primer, en primer punt, adherir-se al manifest A l'estiu ens hi juguem molt, impulsat per la Plataforma d'Infància de Catalunya, PINCAT i l'Aliança Educació 360, i expressar el suport institucional als seus principis i demandes. Segon, instar el govern de la Generalitat de Catalunya a desplegar una estratègia nacional per la universalització del lleure educatiu d'estiu amb finançament estructural i estable, prioritzant els territoris i barris amb més infància en situació de vulnerabilitat i comptant amb la participació activa dels municipis i de les entitats socials i educatives. Tercer, reforçar des de l'Ajuntament de Barcelona l'oferta del lleure educatiu d'estiu ampliant l'ús d'equipaments municipals, escoles, biblioteques, centres cívics, poliesportius i piscines, i garantint que tots els infants puguin accedir a activitats gratuïtes o assequibles amb un èmfasi especial en la cohesió social, la inclusió, la salut i la promoció de la llengua catalana i de l'hàbit lector. Quart, treballar en coordinació amb les entitats del lleure i el teixit comunitari de la ciutat, reconeixent el seu paper educatiu i social fonamental i garantint la seva participació activa en la definició i l'execució de les polítiques municipals del lleure. De la mateixa manera, garantir que les professionals del sector del lleure desenvolupin la seva tasca professional en condicions laborals dignes. I cinquè i últim, traslladar aquest acord a la Plataforma d'Infància de Catalunya, PINCAT, a l'Aliança Nacional Educació 360, el Departament de Drets Socials i Inclusió, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, així com els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya.

Moltes gràcies. Ara es llegirà a la regidora Sorinyac, a motiu de la comemoració del Dia Internacional de la Pau i de la no violència, també una declaració. Endavant.

Gràcies. Per tal de commemorar el Dia Internacional de la Pau i el Dia Internacional de la No Violència, el plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, reiterar el compromís amb la pau, la llibertat i la tolerància i rebutjar qualsevol acció que promogui la cultura de guerra i recordar i reivindicar figures pacifistes i la importància de la no violència com a eina de resistència social. Segon, promoure la participació ciutadana activa en processos de pau, creant espais de diàlegs i participació ciutadana on la població pugui debatre, proposar i involucrar-se en iniciatives locals per la pau i la convivència intercultural amb l'objectiu de reforçar la democràcia participativa i el compromís col·lectiu. Tercer, impulsar formacions i xerrades als centres educatius de la ciutat amb l'objectiu de fomentar una educació inspirada en una cultura de la no violència, com a defensors de la pau i entesa entre persones de diferent procedència i maneres de pensar, adquirint coneixements, actituds i competències que en reforcin el desenvolupament, com a ciutadans globals crítics i compromesos amb els seus drets i els de les altres persones. Quart, el suport i reconeixement a les accions organitzades per la societat civil, les entitats i associacions barcelonines que lluiten per la pau i la no violència, així com a les organitzacions humanitàries que treballen per assistir a la població civil. Cinquè, mantenir el compromís com a ciutat refugi, posar tots els mitjans per fer efectiu el compromís de dret d'asil per tal d'acollir totes les persones que han de fugir dels seus països d'origen a la recerca de protecció i la voluntat de liderar les polítiques de cooperació internacional en favor de la pau, la solidaritat i la justícia social des de l'àmbit municipal. Sisè, fomentar sistemes de seguretat no violenta com la defensa civil i l'autodefensa no violenta ciutadana i impulsar polítiques de prevenció de la violència amb programes específics per la prevenció de la violència juvenil, l'educació emocional, la resolució de conflictes a l'escola i la comunitat o campanyes contra el discurs d'odi i la desinformació. 7. Posar fre o prevenir aquelles activitats que es duguin a terme a la ciutat que fomentin la cultura de la guerra o la violència. 8. Exigir a Europa el compliment dels tractats internacionals sobre asil i l'acollida de refugiats i defensar tots els drets humans i les llibertats que la defineixen. I no bé, donar trasllat d'aquests acords a les associacions de la ciutat que treballen per la pau i la no violència, a les associacions que acompanyen a persones que han patit qualsevol tipus de violència, a les associacions humanitàries, al Consell de Ciutat i publicar aquesta declaració institucional a la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona.

Molt bé, moltes gràcies.

Fins aquí.

que tingueu un bon cap de setmana i que gaudiu de la Mercè, que sabeu que tenim un cap de setmana farcit de propostes culturals. Gràcies.