Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes d'octubre

Bé, bon dia. Bon dia, regidors i regidores.

Iniciem el plenari del Consell Municipal. amb l'aprovació de les actes de la sessió ordinària del 26 de setembre i de la sessió extraordinària i urgent de 3 d'octubre. Si no teniu cap objecció, les donem per aprovades. I passem, perquè no hi ha despatx d'ofici ni mesures de govern, passem directament al debat sobre l'estat de la ciutat. Els temps que s'han acordat a la Junta de Portaveus són 16 minuts pel ponent i 8 minuts per la resta de grups municipals, si és correcte.

Molt bé, doncs comencem l'exposició per part del govern. Té la paraula la tinenta Laia Bonet.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Presentem en aquest Consell Plenari l'informe sobre l'estat de la ciutat i l'acció de govern que recull les dades d'aquesta primera meitat de mandat. Barcelona millora, Barcelona es transforma i Barcelona s'enforteix. I això ho fa, a més a més, en un context internacional gens fàcil. Però la ciutat està creixent. El PIB de Barcelona ha augmentat un 3,2% per sobre de la mitjana espanyola i europea. ocupem la vuitena posició com a ciutat més atractiva del món en talent. A l'hora, la taxa d'atur se situa en 8,2%, dos punts menys que la mitjana espanyola. Estem creixent i ho estem fent, a més a més, reduint les desigualtats i complint amb l'agenda climàtica, perquè el creixement econòmic, evidentment, no està renyit ni amb la justícia social ni amb la justícia climàtica. D'ençà de l'inici de mandat, les preocupacions dels barcelonins han esdevingut les ocupacions d'aquest govern. Les dades del baròmetre municipal, de l'enquesta de serveis municipals i també de l'enquesta electoral que vam conèixer per la Mercè confirmen que anem pel bon camí i no ens aturarem, tot el contrari. Aquest és un govern que compleix amb la ciutat. Complim en habitatge. Som l'única ciutat d'Espanya que aplica en plenitud totes les eines que tenim al nostre abast per garantir el dret a quedar-nos a Barcelona. Estem aplicant el topall de preus al lloguer, que ha permès que el preu mitjà hagi baixat a prop d'un 9%. Alhora, hem anunciat que a Barcelona no hi haurà pisos turístics l'any 2028, per la qual cosa 10.000 habitatges, avui dedicats als visitants, passaran al mercat residencial. I acabarem el mandat amb 3.000 claus lliurades, 5.000 habitatges en construcció i 10.000 més en planejament. Això és duplicar el ritme de construcció d'habitatge per part de l'Ajuntament a la ciutat de Barcelona. Però l'habitatge no és només una qüestió barcelonina, ho sabem tots malauradament, ha esdevingut una qüestió que afecta a tantes i tantes altres ciutats, una qüestió definitiva europea. A través de Mayors for Housing, Barcelona, conjuntament amb altres ciutats europees, com ara París, Amsterdam o Roma, ha posat l'habitatge a l'agenda europea, com es va poder comprovar en el Consell Europeu de la setmana passada. Complim també en seguretat. Som plenament conscients que la seguretat preocupa els barcelonins. No ho hem amagat mai, però avui podem dir que hem aconseguit doblegar la corba de delictes, que duem un any i mig de baixada contínua de delictes. Barcelona és més segura avui que fa 10 anys, tenint en canvi més població, més visitants i més activitat econòmica que fa una dècada. Al llarg d'aquests dos anys, hem incrementat la plantilla de la Guàrdia Urbana a màxims històrics, fins a 3.500 agents. Hem millorat la coordinació amb Mossos i hem ampliat els jutjats per lluitar contra la multireincidència. També som un govern que compleix amb l'agenda climàtica. Estem lluitant contra l'emergència climàtica a través de la mitigació de les causes i també l'adaptació de la ciutat en els efectes que ja són presents del canvi climàtic a la nostra ciutat. Hem posat en marxa un pla clima i l'hem acompanyat amb un compromís pressupostari, amb partides pressupostàries de fins a 1.800 milions d'euros en un horitzó de 2030. I l'hem ajuntat i l'hem acompanyat amb un pla calor, que és probablement un dels efectes més clars del canvi climàtic a la nostra ciutat. Estem triplicant la potència fotovoltaica en edificis municipals, alhora estem estenent la xarxa d'aigua freàtica i construïm més dipòsits i col·lectors. I després de la sequera hem entomat un pla de recuperació del verd que ens està fent guanyar 9.000 arbres, 1.500 més dels que hi havia abans. Som un govern que està complint també amb la transformació de l'espai públic. Seguim transformant grans artèries de la ciutat com la Rambla, la Meridiana i hem acabat finalment la via Laietana. I des de la setmana passada mateix, també la connexió del tramvia per la Diagonal ha començat a ser una realitat, un projecte que no és de govern, un projecte que és clarament de ciutat. Alhora, seguim invertint en tots els barris amb el Pla de Manteniment Integral més ambiciós dels darrers 15 anys en el marc del Pla Andressa. Un Pla Andressa que, recordem-ho, va començar l'estiu del 2023 com un pla de xoc per abordar la imprescindible millora de la neteja. I ara, dos anys després, els barcelonins que situen la neteja com a principal preocupació són la meitat que ara fa dos anys, segons les enquestes últimes. I finalment, aquest govern també compleix amb la cultura, amb la reobertura del Teatre al Molino, la reforma del Teatre Nou, la recuperació del Capitol o amb l'ampliació del MACBA, per posar només alguns exemples. Som un govern que compleix amb la ciutat, amb la ciutadania, i també amb els acords que arribem amb la resta de formacions polítiques d'aquest consistori, especialment amb Esquerra Republicana i amb Barcelona en comú. Estem governant el turisme. Reduirem el nombre de terminals de 7 a 5. Hem acordat que el recàrrec municipal de l'impost turístic passi dels 4 euros actuals als 8 euros el 2029. I estem climatitzant 170 escoles procedents dels recursos, dels ingressos, del turisme a la nostra ciutat. I acabo fent un esment al català, la llengua pròpia de la nostra ciutat, de Barcelona. El català ha de continuar sent una llengua compartida per tota la ciutadania, una llengua útil, necessària, en tots els àmbits de la vida quotidiana. Asegurar que tothom pugui parlar, sentir i viure en plenitud i en normalitat en català a Barcelona és treballar per una ciutat més cohesionada, més justa, més integrada. I per això estem entomant polítiques lingüístiques ambicioses i innovadores liderades per la comissionada de l'ús digital. social del català. Abans que acabi l'any posarem en marxa la Casa del Contingut Digital del Català. Estem també impulsant l'Oficina del Català de Barcelona, la Bústia pel Català o el Consell de la Llengua i a més ens hem adherit al Pacte Nacional per la Llengua. Aquest govern té per tant un projecte i un model de ciutat clar. defensem una ciutat a favor de tothom i en contra de ningú més habitable, més pròspera, més segura, més saludable. Una ciutat al costat dels drets humans, de les llibertats, dels valors democràtics, també de la ciència. Ho estem demostrant en molts projectes, entre d'altres el Districte 11, Ciutats de Palestina. I aquesta és la Barcelona que estem construint, amb tothom. Una Barcelona que construeix el seu present per tal de conquerir el seu futur. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el president del grup de Junts, Jordi Martí.

Bé, bon dia. Moltes gràcies, president, i gràcies a l'alcaldessa per la presentació d'aquest informe, d'aquest informe de l'estat de la ciutat que se'ns planteja com un informe que situa Barcelona a dalt de tot. Tot és meravellós, tot funciona perfectament, les grans expectatives de futur... Jo crec que aquesta descripció de la ciutat no és realista. Permetim que li digui, senyor Abonet, senyor Alcalde, no és realista. Confondre desitjos amb la realitat és una mala qüestió. Bé, nosaltres quan vam llegir l'informe vam parlar entre nosaltres i vam dir que aquí hi ha moltes coses que són desitjos, com deia, però hi ha qüestions que no són o no descriuen la realitat exacta de la ciutat. Podríem estar parlant de qualsevol altra ciutat, segurament del nostre entorn, però ens costa de creure que tot el que vostès estan dient i explicant sigui referit a Barcelona avui, a mes d'octubre del 2025. La realitat és que ens parlen de millora, però la realitat és tossuda i els hi porta la contrària a les seves proclames triomfalistes, perquè la realitat no és... que no en parlen és de la brutícia, de la inseguretat, dels habitatges inaccessibles, la desaparició de les cases mitjanes, l'empolviment de les cases treballadores i el deteriorament de la convivència i el civisme amb molts indents de la ciutat. I quan llegim o sentim dir-li que l'economia de la ciutat va tan bé, però alhora... veiem com les classes mitjanes i treballadores d'aquesta ciutat no poden ni llogar ni comprar un habitatge o que tenen dificultats per pagar les extraescolars dels seus fills o per tenir les cures que necessiten quan es fan grans, la veritat és que és una falta de respecte i una desconexió greu de la realitat de la nostra ciutat. I un alcalde o un govern que desconeixen la realitat dels seus veïns i veïnes és un govern i un alcalde destinats o condemnats al fracàs. La veritat és que vostès sembla que visquin a una bombolla. Permetim que li digui així de clar. I les bombolles, totes, acaben fent una cosa que és explotant. Aquest informe no és una diagnosi, és un catàleg de desitjos, una campanya de publicitat sota l'eslògan Barcelona millora. No hi ha una estratègia econòmica clara, ni un model metropolità, ni una visió sobre quin paper ha de jugar la ciutat del món, ni com ha d'exercir la capital de la nació ni de la catalanitat. Lamentem profundament que ara mateix la direcció política d'aquest Ajuntament i d'aquest govern s'assembli més a un gabinet de comunicació que no pas a un govern seriós. I si hi ha un àmbit on aquesta falta de projectes fa més evident és en l'habitatge, a vostè s'hi ha referit. La nova oferta que entra al mercat de lloguer és més petita i de pitjor qualitat. Picsos més cars, més petits, generant més exclusió residencial que mai. Aquest és el resultat de les polítiques del govern actual. Un govern basat... en el colauisme que en dèiem i que en diu molta gent. Menys amarc, menys amarc. que a priori costa menys d'empassar, però és col·leuisme 100%. No és d'estranyar, per tant, que l'habitatge s'hagi convertit en la principal preocupació dels barcelonins per davant fins i tot de la inseguretat. Són vostès els responsables directes d'una dècada de fracassos en l'habitatge. I mentre continuïn aplicant les mateixes receptes equivocades, segons el nostre criteri, i el de molta altra gent, mai podran formar part de la solució. Amb seguretat, vostès es vanten que la inseguretat millora. que la seguretat millora, però la veritat és que els problemes continuen sent molt greus, continua sent la segona preocupació de la ciutadania. Hi ha una certa desconexió entre vostès i la realitat. Es benaglorien d'una suposada reducció dels delictes de la ciutat. Certament que hi ha una reducció dels delictes menys greus i dels furs, però això no amaga... Que hi hagi un increment en molts altres aspectes, violències sexuals, crims organitzats, bandes juvenils, agressions, continuen augmentant de manera alarmant, així com l'usat amb els blanques i tràfic de drogues. Podríem parlar també de molts aspectes d'incivisme, inseguretat i degradació a alguns barris que fins ara no tenien aquests problemes. Per tant, la degradació va creixent com una taca d'oli barri a barri, districte a districte. I... Dues qüestions que depenen de Madrid, però que depenen de vostès i del seu govern, la multireincidència i les ocupacions delinqüencials. Vostès no estan fent fins abans d'ahir, ja veurem a partir de demà, allò que ha de fer unes coses de l'Estat amb un govern diligent, que és imprimir velocitat a la tramitació de les proposicions de llei de multireincidència i d'ocupacions delictives. També tenim problemes molt importants en l'àmbit social, famílies que en realitat és que pateixen moltíssim, moltíssim. Hi ha persones en què cal invertir, persones vulnerables, famílies vulnerables. Hi ha d'haver un retorn social de les inversions socials que es fan, que es fan, però no hi ha prou retorn social. Han oblidat la prevenció, la prevenció sempre és més eficient i també és més justa i equitativa, que ve d'actuar després per pal·liar les conseqüències. Sense prevenció l'ascensor social no funciona i sovint veiem que vostès han tirat la tovallola. Han decidit prevenir o intentar actuar sobre la pobresa, administrar la pobresa, que no pas actuar sobre la prevenció. i construir noves oportunitats. Aumenten les desigualtats. Cada vegada hi ha més gent dormint al ras i cada vegada hi ha més risc d'exclusió social i de cobreix infantil que constitueix un risc de primera magnitud en l'equació social futura. Amb mobilitat i sostenibilitat tenim molts problemes de mobilitat. Vostè ho sap perfectament. La ciutat no funciona. Obres, a centenars d'obres, que el que fan és complicar la vida de la gent. La mobilitat no funciona i això té efectes sobre l'economia i sobre la vida de la gent del dia a dia. Rodalies no funciona, vostès tenen alguna cosa a dir amb això. Doncs els seus socis o els seus dirigents tampoc fan el que han de fer. I vostè s'ha referit al català. Barcelona... és la capital del país, però més enllà dels problemes cotidians, hi ha un paper que ha de fer Barcelona com a capital del país. Barcelona ha de ser, per identitat, vocació i història, la capital de Catalunya i de la catalanitat. I això també vol dir exercir amb orgull la capitalitat lingüística del català. Vostè s'ha referit, no n'hi ha prou en fer el que han fet. Estem amb emergència lingüística. A part d'anomenar comissionats i comissionades, i a part de fer discursos i d'adhesions a pactes per la llengua, el que han de fer és exercir exercir el lideratge que li correspon. Començant pel senyor alcalde amb les seves intervencions públiques a tots els actes en representació de la ciutadania i això vostès no ho fan. Tenim un govern que està acomodat i acabo dient en aquesta primera part que Junts per Barcelona defensa una ciutat pròspera, neta, segura, amb ambició i capital de Catalunya. Una ciutat que cuidi els seus barris i la seva gent i faci de la proximitat i l'acompanyament a les cases mitjanes i treballadores i autònoms la seva bandera. Barcelona necessita un altre govern i Barcelona es mereix molt i molt més, senyor Collboni. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula la regidora Sant, en nom de Barcelona en Comú.

Sí, moltes gràcies. Molt bon dia a totes i a tots. Abans de començar, permeteu-me que faci una menció prèvia d'un tema que pel nostre grup és molt important. Aquest dimarts en Junta de Portaveus es va arribar a un acord incomprensible. Es va acordar treure la pancarta de la façana de l'Ajuntament amb el missatge aturem el govern genocida d'Israel, amb els vots de Vox, del Partit Popular, de Junts i del Partit Socialista, i hores després l'estat genocida d'Israel va violar novament l'alto al foc, atacant Palestina i deixant més de 100 morts, entre ells 46 menors. Crec que els fets parlen per si sols. I, per tant, no podem dir que el genocidi s'hagi aturat. Així que no hem de deixar d'assenyalar-lo. I per això em dirigeixo a vostè, alcalde, per demanar-li que no retiri aquesta pancarta de la façana de l'Ajuntament, perquè no és el moment de defallir en aquesta lluita, perquè a l'hora de defensar els drets humans no es pot passar pàgina simplement, s'ha d'estar sempre. Aquesta pancarta és un recordatori permanent del que està passant i passa des de fa tant de temps amb el poble palestí, perquè quan parlem de genocidi no només estem parlant de bombes, estem parlant d'aparheit. Estem parlant de l'aparheit, el que ha estat sotmès i està sotmès encara al poble palestí. Per tant, jo li prego, alcalde, que no retirem aquesta pancarta i, per tant, aquest acord de la Junta Portaveus quedi sense efecte, perquè l'estat genocida d'Israel s'ha assaltat l'alto al foc, a part de totes les normes internacionals. I Barcelona ha de continuar al costat del poble palestí. Dit això, entrem en el tema que ens ocupa, que és aquest informe de la ciutat. Jo crec que un resum del moment en què es troben les nostres famílies, les famílies d'aquesta ciutat, les persones, és que tenim una ciutat cada cop més asfixiada per arribar a finals de mes, una ciutat més desigual, que no té un govern, de moment, dos anys i mig després, que es deixi la pell per defensar-la. Com saben, aquest serà el meu darrer debat de l'estat de la ciutat i, per tant, intentaré ser més clara que habitualment. Ho intento ser habitualment, però una mica més. Crec que la ciutat avui se la juga, creiem, ho venim defensant des de fa molt de temps, en dos grans temes, l'habitatge i la salut. I en aquests dos grans temes el govern, és cert, assenyala el problema i ho fa de forma encertada. Saben quin és el problema que tenim a la nostra ciutat. El problema és que després fan com si aquests temes, aquests problemes o les solucions, més ben dit, no anessin amb vostès. La Generalitat ha de fer una norma prèvia, o l'Estat, o ara la nova moda, que és Europa. Europa ens ha de donar el paraigües per tot. Però i tant que van vostès. Totes les solucions també passen per la potència que té una ciutat com Barcelona, un ajuntament com Barcelona. Perquè, alcalde, vostè té l'oportunitat des del govern de la ciutat de fer front a aquesta situació, de deixar-se la pell, perquè tothom pugui viure en una casa i perquè tothom pugui respirar un aire net. Així de senzill. I per tant, la pregunta que ens fem és si són conscients del problema, si el reconeixen, per què no actuen en conseqüència? Perquè comencem analitzant les polítiques d'habitatge. Vostès saben que tenim aquest problema, aquesta emergència que està deixant a veïns i veïnes tirats. De la mà de Déu. Perquè no tenen cap suport per poder garantir viure en una casa. I no estan fent tot el possible per resoldre'l. Parlem de les coses materials. Vostès ens proposen un pressupost per l'any 2026 amb una proposta d'inversió en habitatge de 239 milions d'euros. Però miri, l'any 2022, el pressupost d'aquesta ciutat era un 20% superior en habitatge. En plena pandèmia, un 20% superior. Com pot ser que el 2026 tinguem un pressupost en habitatge inferior al del 2022? Com pot ser quan l'emergència i la situació de l'habitatge no ha deixat de créixer? En promoció de nova promoció a la ciutat d'habitatge públic protegit, podem resumir la seva acció amb una dada zero. No hi ha cap habitatge. Dos anys i mig després, dos mesos després, entreguen les claus que veníem treballant i que veníem desenvolupant nosaltres. Encara estan entregant claus. Però dos anys i mig després, vostès han activat zero noves promocions. Amb tanteig i retracte. Haurem passat de gastar 25 milions d'euros l'any, amb tanteig i retracte, a 6 milions. Un 75% menys d'inversió, també. Amb el 30%, No han pogut desfer-lo, però quan el faran efectiu? Quan es decidiran enviar un missatge clar i decidit per fer efectiu, amb mesures efectives, aquesta proposta? Perquè aquesta proposta, el 30%, protegeix 62.000 llars de l'especulació. I encara esperem alguna passa en especulació concretament, avui tindrem una oportunitat amb la proposició que portem des del nostre grup, però també amb lloguers de temporada, per exemple. El frau més bèstia que pateix la nostra ciutat, 8 de cada 10 anuncis són de temporada. I és el principal problema en matèria de dret a l'habitatge que deixen de fer-se les llogueteres. Tenim una MPGBM aprovada fa pràcticament un any. I no han fet res més. Per tant, el tercer any de mandat del seu govern i l'aposta per l'habitatge és absolutament i decepcionantment insuficient. I en matèria d'urbanisme, de dret a la salut, d'urbanisme verd, el que abans era un exemple mundial d'urbanisme verd i sostenible en perspectiva social, ara enfronta retrocessos. Superilles frenades, prioritats d'inversió municipal canviades i desigualtat en l'accés al verd. Aquestes paraules podrien ser meves. Però no ho són. Són de dues investigadores referents en matèria d'urbanisme verd, d'Isabel Engelowski i d'Amàlia Calderón. Potser les coneixen. Si no, jo els recomano que llegeixin l'últim article que van publicar fa uns dies sobre aquesta qüestió i on parlàvem precisament d'això. El 2015 Barcelona va esdevenir referent internacional gràcies al model de Superilla. Des que vostès governen aquest projecte, que compta amb el suport del 60% dels veïns de la nostra ciutat, que redueix un 25% la contaminació, que augmenta els ingressos del comerç local en un 30%, s'ha vist frenat en sec. És un projecte referent i més premiat des de les Olimpiades de la nostra ciutat, perquè no es va premiar amb el millor Premi d'Arquitectura Europeu al Fòrum de les Cultures, s'ha premiat a la Superilla. Però vostès l'han deixat de banda, ens van diferent més interiors d'illa, però la realitat, com si fos una alternativa a les superilles, quan és una cosa absolutament diferent, la realitat és que han fet els mateixos interiors d'illa que nous habitatges públics a la ciutat, zero. Per tant, la conclusió és que aquest govern no es resol, que tenen un bon diagnòstic, ho sabem, però que no executen les mesures que fan falta per abordar-lo. Per por als lobbies que fan negoci amb l'habitatge, per incapacitat, segurament una mica de tot. Però la ciutat el que requereix és un govern més actiu, que no generi nous problemes, com hem vist a Vallcarca, com hem vist amb les Brassoleres, com hem vist amb la Gossera, com hem vist amb el Bassos Maresme. Fa 867 dies, alcalde, que vostè és alcalde de la ciutat i, malauradament, el més calent és a la Higuera.

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana, en nom d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Nosaltres, quan llegim aquest informe d'estat de la ciutat, em sembla que reflecteix una qüestió clara, i és que, per segon cop en aquesta ciutat, hem tingut una investidura sense programa de la majoria que va votar la investidura. I això s'acaba reflectint en un govern dèbil, en un govern... que no té un rumb clar i que al final el que acaba passant és que som alguns grups de l'oposició i crec que aquí puc reivindicar especialment el paper d'Esquerra Republicana en marcar rumb i en posar molta més feina, molta més proposta de la que segurament tocaria en un grup de l'oposició. I aquest és el context que ens hem trobat al principi del mandat, però ja hem passat dos anys i mig i per tant hem avançat durant tot aquest temps i el que hem vist també és molta gesticulació per part de molts grups d'aquest Ajuntament, per part del Govern, un pla endreça que se suposa que ha d'endreçar de la ciutat, tot i que no tenim gaire clar amb quins resultats i la veritat és que tampoc excessivament res més. Tenim la sensació que hi ha una gran distància entre el que passa aquí dins i la realitat de la gent. Mentre, com deia, aquí estem acostumats a la gesticulació i fins i tot escoltem autèntiques barbaritats a vegades en aquest ple, el que creiem és que la política ha de ser útil a la gent. De fet, la política local té la sort que pot donar respostes directes, que pot ser molt concreta, molt tangible i, per tant, el que ens sembla és que hauríem de centrar-nos a tenir un debat molt més profund, molt més de contingut i molt més de cara al benestar dels nostres veïns i veïnes. I crec que en aquest sentit, honestament, Esquerra Republicana hem treballat, perquè malgrat els contextos adversos que hi ha hagut els darrers anys, hem treballat per intentar assolir acords amb diversos grups per avançar a la ciutat. I la ciutat ha d'avançar, perquè la forma de resoldre els grans reptes que tenim com a societat, amb elements nous cada dia i cada cop més complexos, no és mirant la Barcelona del passat, no és emmirellant-nos en el que un moment vam ser, no és aquella on el govern s'ha quedat encallat. Hem de tenir clar cap on volem anar per projectar cap al futur la ciutat, integrant els grans reptes que tenim. Com deia, tenim grans reptes socials, ambientals, econòmics, els que ens enfrontem com a societat, com a col·lectivitat, i que són molt palpables només creuar la porta de l'Ajuntament. La manca d'habitatge, la pressió turística en certes parts de la ciutat, la situació de les persones sense llarg, l'envelliment de la població, la pobresa infantil, etc. Són realitats totalment palpables i visibles que ens fan veure quins grans reptes tenim. De fet, si plantegem l'estat de la ciutat en forma de pregunta, Hi ha cinc preguntes, segurament no exhaustives, però que em sembla que podien orientar el debat. Primer, es pot viure a Barcelona? Segon, si viu dignament i amb qualitat de vida la nostra ciutat, com definim aquest viure bé a Barcelona? Estem entomant com pertoca aquests immensos reptes que ens planteja la societat actual? I per últim, i parlant també de dades d'èxit, l'èxit de la ciutat arriba a tothom o només arriba a alguns? I de fet creiem que malauradament, malgrat discursos triomfalistes lligats a l'evolució global de l'economia o del mercat de treball, aquestes respostes són majoritàriament negatives. Comencem per l'habitatge, que s'ha consolidat com el principal problema de la ciutat, un 30%. de la resposta del baròmetre municipal. Gairebé el 44% de les llars viuen de lloguer i el 2024 es van iniciar tan sols 1.151 habitatges, el mínim de la dècada. I tenim per la ciutat escampats casos de pràctiques de mòbing immobiliari per fer fora a llogaters i llogateres. Els preus segueixen 100 de rècord i a més tenim una ciutat que expulsa els seus joves. I aquí hem de fer un èmfasi, i des d'Esquerra Republicana hem fet molt èmfasi, en treballar en la rehabilitació, perquè no només es tracta de tenir un sostre, sinó de tenir un sostre digne. I aquest fet cal sumar-hi la situació econòmica que tenim, basada en un model que combina una capacitat immensa de generació de llocs de treball, el més gran de la història, però amb índex de propresa que segueixen estancats al voltant del 20%, de la cinquena part dels barcelonins i barcelonines. La situació de les persones sense llarg o en menys renda és un gran repte que tenim com a institucions públiques i que ens fan entendre o ens han de fer entendre que hem de ser molt més ambiciosos i molt més decidits a l'hora d'atacar les causes d'aquestes desigualtats. O també parlem del mercat de treball en què es parla de l'augment de contractes indefinits però que en gran part ho fa amb contractes fixes discontinus que exemplifica que al final és una altra forma de temporalitat i amb salaris molt baixos. L'informe apunta un augment de capacitat adquisitiva el 2024 cosa que en sobte tenint en compte que del 2009 al 2023 estàvem amb un poder adquisitiu mitjà, 4 punts per sota. Per tant, 15 anys perduts, de fet 15 anys perdent poder adquisitiu. I en aquest sentit cal entrar... a fons amb el turisme. 20 milions de pernoctacions el 2024 ens mostren impactes immensos en l'espai públic, mobilitat, però també comerç, habitatge i en molts altres àmbits. I per tant, cal governar el turisme amb decisió. I en aquest sentit saben que l'activitat del nostre grup ha estat molt proactiva. De fet, avui també portem iniciatives en aquest àmbit i per això l'impost turístic i el recàrrec municipal és una eina important per poder gestionar aquests impactes d'una forma molt més eficient. De fet, quan parlem de polítiques culturals, d'esport, o d'altres l'obsessió de fer viure la ciutat de grans esdeveniments amb un gran impacte turístic obviant el teixit que fa funcionar el dia a dia aquesta ciutat ens sembla un greu error. Tenim reptes encallats de fa massa anys a la ciutat mentre creiem que La ciutat no necessita passejar fórmules pel passeig de Gràcia, la ciutat no necessita tancar el Parc Güell per una desfilada d'una aguda marca de complements de luxe. La ciutat, per sort, és molt més que això i va molt més enllà que això. I també parlant del repte climàtic. Barcelona ha de ser una ciutat capdavantera en el repte climàtic i això requereix, sobretot, una coherència transversal No podem parlar que estem atacant el canvi climàtic i reclamar l'ampliació de l'aeroport alhora. O, senzillament, deslocalitzar les emissions a l'entorn de la ciutat. Amb el transport de mercaderies farà el terme municipal, per tant, diguéssim, amb dades que no reflecteixen la realitat. O, tenint en compte també l'energia produïda a la ciutat, només un 1,13%, és renovable del consum total de la ciutat. O parlant dels refugis climàtics, tenim refugis climàtics amb horaris i disponibilitat molt escassa, amb tancaments durant el mes d'agost o caps de setmana i festius, que ens redueix dràsticament la seva utilitat. I per últim, volia enfocar en penúltim lloc el repte demogràfic i la diversitat de la nostra societat, que és creixent. Barcelona als segles XX i XXI ha crescut gràcies a la gent que ha vingut de fora, de més a prop o de més lluny, i de fet, aprofitant que fa cent anys que va néixer Paco Candel, que saben que li tinc una gran devoció, torno a recomanar a tots aquells que vulguin que es llegeixin els altres catalans, que em sembla que reflecteix molt bé i defineix molt bé les situacions que tenim avui respecte a les onades migratòries. I també amb un repte immens demogràfic respecte a les cures. Parlant de l'ús social del català i seguint de fet amb Candel en aquest viatge, és un pilar fonamental de la societat i per això també hem estat molt actius liderant propostes, liderant acords per tenir un lideratge polític en aquest àmbit i per al final fer del català la llengua comuna i per tenir una societat molt més rica culturalment i molt més oberta. Per últim, Barcelona ha dimitit d'exercir de capital del país. Barcelona ha estat líder històricament en revoltes i en moments en defensa dels drets socials i nacionals i cal que hi tornem a ser. Per acabar... El que hem fet Esquerra Republicana al final ha estat posar la nostra capacitat de treball per generar propostes de la ciutat, d'estac, obitatge, turisme, polítiques de proximitat o català, en les que hi trobaran, en les polítiques que s'han aplicat al segell d'Esquerra Republicana. Això és molt important per garantir la vida digna a la ciutat, que al final és garantir la democràcia a la ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sirena en nom del Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Coyboni, vostè va començar prou bé el seu mandat, ho reconec. Amb ganes de fer coses, amb ganes de canviar coses. I li he de reconèixer que no era difícil. Després d'Ada Colau, qualsevol podia millorar la situació de la nostra ciutat. Però no ha estat així. Dos anys després d'assumir l'alcaldia, el seu govern se'l veu cansat sense idees, sense projecte ni ambició per Barcelona. Vostè està demostrant que el que domina de debò no és la gestió, sinó la propaganda. Perquè vostè no governa, ajorna, maquilla i somriu. I això, senyor Coiboni, no és lideratge. Això és resignar-se a mantenir-se en el poder i poc més. Ho veiem cada dia als carrers. Barcelona continua igual o pitjor que en Colau. Més bruta, més insegura, més cara i més difícil per viure, treballar o formar una família. Vostès avui ho hem vist de la mà de la portaveu, s'han especialitzat en anunciar mesures, no pas a complir-les. I tots els que es reuneixen amb vostè, veïns, comerciants, associacions, ens diuen el mateix després de reunir-se. Bones paraules, Somriure, encantador, però cap resultat efectiu d'aquestes reunions. Abans de ser alcalde, vostè deia que les coses anaven malament perquè Ada Colau no els deixava fer dintre del govern municipal. Nosaltres li vam treure a la senyora Colau del mig. I ara quina és la seva excusa? Que només té deu regidors? No serà, senyor Coiboni, que a Barcelona li queda gran? Perquè governar no és fer-se fotos ni quedar bé amb un vídeo. Governar és prendre decisions. Governar és garantir la seguretat de tots els barris, a tots els barris. Governar és decidir netejar, sancionar i ordenar. I vostè, en canvi, el seu govern ha decidit no molestar a ningú. No molestar els seus socis, no molestar els que incompleixen, no molestar els que degraden l'espai públic, no molestar els ocupes, no molestar ni tan sols els delinqüents multireincidents. Cada dia el senyor Coiboni a la ciutat de Barcelona es produeixen 260 robatoris. 220 furs i 3 agressions sexuals cada dia a la nostra Barcelona. I barris com el Raval, Sant Pere i Santa Caterina, Sant Antoni, la Marina, Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, el Basós i el Maresme, Nou Barris, el Camer, el Carmel o Fort Pieng, viuen en port. El narcotràfic, ho saben perfectament, s'ha disparat a la nostra ciutat. Tornem a veure xeringues als carrers i el menudet de droga ha tornat a les cantonades de molts dels nostres barris. No pas per casualitat, sinó per la seva manca d'autoritat i de lideratge. Barcelona no pot continuar sent una ciutat on l'incivisme s'ha normalitzat i l'autoritat municipal no fa res. Quan hi ha un problema, senyor Colliboni, no hi ha resposta. Els veïns senten que l'Ajuntament ha desaparegut del carrer, que governa des dels despatxos i no des dels barris. Jo els recomano que baixin del cotxe oficial i passegin per la Barcelona Real. Parlin amb la gent, escoltin a la gent. Barcelona necessita més Mossos d'Esquadra i més agents de la Guàrdia Urbana al carrer, menys propaganda i més resultats. Necessita gestió, planificació i valentia. I el que té avui és un Ajuntament que funciona molt bé, però només a TikTok. Mentre vostès presumeixen de transformació oberta o de progrés, la realitat és que Barcelona s'apaga demogràficament. El 2024 van néixer només 11.000 nens a la nostra ciutat, la segona xifra més baixa des de l'any 1900. I una ciutat on no neixen nens és una ciutat sense esperança i sense futur. Sense suport a les famílies, sense polítiques de conciliació, sense incentius reals per tenir fills, Barcelona es converteix en una ciutat on viure és un luxe. i criar un impossible. I això, senyor Caiboni, és un fracàs col·lectiu. Perquè una ciutat que no cuida les seves famílies, que no donen suport a la natalitat i que expulsa els seus joves, no té futur. I bona part d'aquesta frustració té un nom, i vostès ho saben. L'habitatge. Barcelona és la ciutat on no es pot garantir que els nostres joves hi visquin. Els joves han de marxar perquè els preus són inassumibles. La responsabilitat és de vostès. I sempre estan dient que Barcelona Tinc problema d'habitatge... És que vostès han governat durant anys. Vostès governen la Generalitat de Catalunya. Vostès governen el govern de l'Estat. I no fan res. Durant 7 anys, la reserva de 30% de l'habitatge ha estat un fracàs absolut. Només han construït 26 pisos. És una mesura ideològica que hem d'erradicar. I després parlarem de com fer-ho. El que Barcelona necessita no és ideologia, sinó més sol, més col·laboració público-privada, més agilitat i més gestió. I això s'afegeix a una altra barbaritat anunciada per vostè, eliminar els pisos turístics. Una decisió que posa en risc milers de llocs de treball, el sosteniment de moltes famílies i una part fonamental de l'economia de la nostra ciutat. Regular-s'hi perseguir el frau també, però prohibir-los és una autèntica barbaritat. I mentrestant, el seu govern manté una pressió fiscal rècord, Barcelona té els impostos més alts d'Espanya. Autònoms, comerciants i famílies estan ofegats mentre l'Ajuntament multiplica la burocràcia, la despesa política i els càrrecs de confiança. Espais públics ocupats. 36 edificis municipals continuen ocupats. 36, que es diu aviat. Això no és tolerància, senyor Caiboni, això és deixadesa. I aquesta deixadesa també la veiem en els assentaments il·legals que es multipliquen a la ciutat i en les persones que dormen cada dia als carrers de la nostra ciutat. Barcelona no pot ser una ciutat que es resigni a que uns s'aprofitin dels espais públics i altres hi visquin a la misèria. Governar és protegir els vulnerables i exigir responsabilitats a qui abusa el sistema. I mentre tot això passa, centenars de famílies no aconsegueixen ni una plaça amb una escola a bressol pública, perquè ni tan sols han estat capaços de planificar una cosa tan bàsica com l'educació dels més petits. Això també genera desigualtats. Senyor Coigoni. Barcelona no pot esperar més. Barcelona necessita un rumb, una estratègia i un alcalde amb la valentia de dir la veritat i fer el que cal encara que no sigui el més còmode. Un alcalde que parli menys de modernitat i més de resultats, que es preocupi menys de la seva imatge i més de la dels barcelonins, perquè els barcelonins estan cansats de promeses, de titulars i de fotos, cansats de sentir-se abandonats mentre l'Ajuntament viu en una realitat paral·lela. que s'ha de veure com la ciutat es degrada i ningú n'assumeix la seva responsabilitat. Senyor Coiboni, acabo. Vostè va agradar el desastre de Colau, però ara està escrivint el seu propi desastre. Barcelona no es pot permetre perdre dos anys més, ni un alcalde atrapat per les polítiques de sempre que han aturat la nostra ciutat. Barcelona necessita recuperar el seny perdut. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, senyor Sigrera. Té la paraula el senyor Deuropolido, Vox.

Moltes gràcies, alcalde. Barcelona dista mucho de estar mejor que hace un año. Es más, usted está consiguiendo lo que parecía imposible y es que estamos peor que con Colau. Y si alguno piensa que eso es imposible, durante mi intervención se lo vamos a demostrar con números y con datos. Los barceloneses viven más inseguros, pagan más por su vivienda, eso el que la puede tener, y soportan un nivel de vida cada vez más caro. Viven entre obras infinitas que hacen nuestra ciudad intransitable, ocupaciones impunes, robos a plena luz del día, asesinatos cuando ésta cae y barrios que ya no conocen. Una vez más, lo que Vox advirtió se ha cumplido. Cambiar Colau por Collboni no traería un cambio real, sino la peor cara de la continuidad. Continuidad en los mismos socios, en la misma degradación ideológica, en la misma distancia abismal de los gobernantes con los problemas de la gente. El PP nos trajo a Collboni para que no gobernara el separatismo y gracias al PP ahora nos gobierna el separatismo junto con la izquierda más radical. Un regalazo. Barcelona sufre una crisis de seguridad y convivencia sin precedentes y ustedes repiten como loros que la inseguridad desciende. Pero más allá de su batalla contra las percepciones, que parece que es la única que les preocupa, está la cruda realidad de los números. En el último año los delitos más graves se han disparado y Barcelona sigue siendo de largo la ciudad más insegura de toda España. Yo no sé la señora Bonet de dónde saca los números, yo tengo aquí los del Ministerio de Interior que se los puedo dejar. Homicidios en los últimos 5 años han crecido un 115%, agresiones sexuales un 157%, robos con violencia un 277%, tráfico de drogas un 108%, no sé dónde sacan los datos. La inmensa mayoría de los delitos de la ciudad son cometidos por extranjeros, como el propio Gobierno municipal reconoce en petit comité, aunque lo sigan negando en público, y mantengan sus políticas buenistas con los delincuentes que condenan a los barceloneses a la inseguridad permanente. En Barcelona, el 90% de los hurtos los cometen extranjeros. El 83,5% de los robos con violencia los cometen extranjeros. Y tres de cuatro violaciones son cometidas por extranjeros. Y sabiéndolo, porque todos ustedes lo saben, lo han negado hasta la extinuación. Nos han insultado y nos han puesto en la diana de los violentos, que, por cierto, nos agreden constantemente, simplemente por alertar de las cifras oficiales. Por cierto, esta misma semana los Mossos de Escuadra han reconocido que las cifras que da Vox son ciertas. El Raval, San Antonio y Besos Mar se han convertido en zonas no-go. Las mafias de la droga operan impunemente por la ciudad. Vemos asesinatos, tiroteos a plena luz del día, ajustes de cuentas y todo tipo de delitos que antes eran una excepción en Barcelona. Si en lugar de preocuparse por su distrito 11, que estaba en miles de kilómetros, se dedicaran a ocuparse de los diez que están aquí, verían cómo en la zona franca los vecinos denuncian cada noche carreras de motos, navajas y peleas entre bandas sin que nadie ponga remedio. O cómo en Norta los vecinos conviven con asentamientos ilegales en los que no falta el cóctel de fogatas, basura y amenazas. Y viven con miedo a decirlo, porque ustedes desprecian a todo el que alza la voz contra la degradación que lleva su firma. Son incapaces de poner orden ni siquiera en los alrededores de este ayuntamiento, donde a unas calles de aquí se trepichaba con drogas sin que nadie haga nada. Las chabolas que desaparecieron en el año 92 han vuelto a la Barcelona de Coiboni en forma de tiendas de campaña que se reparten como setas por toda la ciudad. Mientras ustedes se aferran a cualquier cortina de humo que se produzca bien lejos para desviar la atención, en Vox estamos centrados en los problemas reales de los barceloneses, porque necesitamos que la policía esté respaldada y tenga medios, que los delincuentes extranjeros sean deportados y que quien venga lo haga para sumar, no para arrestar ni robar. Lo queremos nosotros, pero lo quieren especialmente todos aquellos que han venido de forma legal, que construyen Barcelona con nosotros, que aportan y que están hartos de aquellos que vienen para mancillar el buen nombre de ellos que se han ganado con el sudor de su frente. Debemos cerrar los centros que concentran conflictos en las zonas residenciales, como el CPA de Nuevo Barris o el de la calle Fister. En definitiva, Barcelona tiene que dejar de ser una ciudad de confort criminal. En cuanto a la lengua propia, señora Baudet, usted decía que la lengua propia es el catalán. Sin embargo, repiten que casi el 70% utiliza el castellano. ¿Usted sabe cuál es la lengua propia de los barceloneses? El castellano y el catalán. El español y el catalán. No hay por qué marginar a ese 70% que dicen ustedes. Nada les diferencia de sus vecinos de bancada. Son igual de separatistas e igual de sectarios. Si hablamos de vivienda, también estamos peor que con Colau. El alquiler ha subido un 30% desde que usted es alcalde. A este paso va a fulminar los datos de la señora Colau en un pispás. Comprar un piso en la ciudad es implanteable cuando la media del metro cuadrado está en 5.000 euros. Promete miles de nuevas viviendas públicas, pero en cuatro años solo se han terminado un 12% de las prometidas. Es más, el Ayuntamiento tiene y compra solares para construir, pero lo hace como en la escocesa, comprado hace ocho años por 10 millones para que se permita que esté ocupado por inmigrantes ilegales, que se peleen entre ellos y etemonizan al barrio. Y lo poco que se construye acaba en manos de inmigrantes recién llegados gracias a un sistema injusto que repudia el esfuerzo del vecino que lleva toda la su vida trabajando aquí. Su solución, populista, eliminar los pistos turísticos que nada tienen que ver con el problema. En paralelo, Barcelona sigue siendo la meca mundial de la ocupación. El propio ayuntamiento tiene cada vez más inmuebles propios ocupados, pasando de 23 a más de 30. Nos enteramos el otro día en la comisión. No pueden garantizar que no ocupen a particulares porque son incapaces de garantizar que no les ocupen a ustedes. Muchos propietarios viven en un auténtico calvario para recuperar su casa, mientras el Ayuntamiento financia asociaciones que asesoran a los ocupas. Y tenemos que oír de boca de sus socios que la ocupación no es un problema. A la ocupación tradicional se une la inquiocupación, blindada por el decreto ómnibus, con el voto a favor de todos los partidos aquí representados, de todos, desde la izquierda más extrema hasta el Partido Popular, con el único voto en contra de Vox, lo cual demuestra que solo Vox está frontalmente en contra de cualquier tipo de ocupación. Porque proteger la propiedad privada es proteger la base de toda sociedad libre, pues sin vivienda no hay familia y sin familia no hay futuro. Como tampoco habrá futuro si nuestra ciudad sigue siendo tan incómoda para vivir. Las obras eternas, los cortes de tráfico, las zonas de bajas emisiones y la persecución al coche y la moto han convertido cada desplazamiento en una odisea. Usted gobierna Barcelona convencido de que es el reino de las bajas emisiones. Ha declarado la guerra al vehículo privado y que necesitan miles de trabajadores que madrugan y sostienen la economía real. La movilidad se ha vuelto un lujo y el transporte público sigue saturado, sucio, inseguro y con averías diarias. ¿Y qué hace usted para solucionarlo? Aumentar el presupuesto de publicidad. Y el autobombo, claro. El bienestar de las familias no se mejora disparando el presupuesto en propaganda, señor Colboni. Este es el verdadero estado de la ciudad, de su ciudad, la que ustedes gobiernan. Claro que con los socios que escoge tampoco es de extrañar. Y esa es la condena impuesta a las familias y a los trabajadores por años de separatismo y bipartidismo que de una forma u otra acaban siempre ayudándose mutuamente. Usted, señor Colboni, es la prueba fehaciente de ello. Un alcalde que surge del enésimo salvavidas que el Partido Popular ofrece a Pedro Sánchez permitiéndole governar la segunda ciudad de España con un cheque en blanco, sin un solo compromiso por escrito, sin una sola condición. Un regalo de Navidad a alguien que no cree en la Navidad y que toma las grandes decisiones dando la espalda a los vecinos.

Le pongo un dos porque soy generoso.

Gràcies, alcalde. Crec que no faré referència a aquesta última intervenció. Em sembla que és evident que escoltar la intervenció de Vox queda molt clar després de la intervenció del PP on estan uns i altres exactament competint per un mateix espai. I això és una mala notícia, és una mala notícia, evidentment. No crec que sigui imaginable que tenim una Barcelona d'aquest apocalipsis nau que ens acaba de descriure, en què resulta que el castellà està perseguit quan vostè mateix acaba de fer tota la seva intervenció perfectament en castellà, sense que hi hagi cap mena de problema. Aquí no estem parlant d'això. Però, ja dic, no hi faré més referència i, per tant, em centraré en el que probablement em preocupa encara més, que és la falta de propostes. Junts el senyor Martí Galvis parla de seguretat, parla d'habitatge i ens diu que estem aplicant receptes equivocades. Quan vam decidir que els 10.000 pisos turístics havien de tornar a l'ús residencial, on eren vostès? Quan vam decidir, amb altres forces d'esquerra d'aquest consistori, abordar el frau en el lloguer de temporada, on eren vostès? Quines són les seves propostes? Perquè si estem aplicant propostes equivocades, on són les seves? Comuns, la senyora Janet Sanz li volia dir, i jo crec que ho entendrà perfectament, que les dades, per molt que es repeteixin, les que no són certes, per molt que es repeteixin, no acaben sent certes. Jo crec que vostè ho sap perfectament. Vostè ens ha dit que encertem amb el diagnòstic, però no en canvi en les mesures. Molt bé. Però el primer que diu és que estem destinant 6 milions a tanteig i retracte aquest any. 20. 20. No 6. 20. Per tant, comencem amb dades certes. Vostè diu que mai ningú havia invertit tant com a habitatge com vostès i que nosaltres, en canvi, estem desinvertint. Curiosament, fa la comparativa amb 2022, callant, evidentment, no mencionant, al context del 2022. Excepció de regles fiscals degut al Covid. Van crear un dèficit? encertat segur en aquell context, que hauríem fet exactament nosaltres si la poguéssim excepcionar ara. Però van crear un dèficit de més de 200 milions d'euros. I per això hi va haver aquesta inversió tan important, perquè no s'estaven aplicant regles fiscals que avui sí que tenim vigents i, per tant, que no ens podem saltar. Per tant, no falseixi les dades ni les comparatives d'habitatge per aguantar un relat que vostès sí i nosaltres no. Tampoc menciona que durant deu anys de govern, vostès, que venien amb la bandera de l'habitatge, van veure com el preu de lloguer a la ciutat pujava un 68%. I que ara estem aplicant com a primera ciutat el topall de preus de lloguer aprovat per una llei estatal d'un govern de coalició que s'ha treballat conjuntament i ha baixat de mitjana un 9%. És suficient? Clar que no. Però no estem encertant en les mesures? No nosaltres, col·lectivament, des de les esquerres. Dades, més dades. No hem encetat cap promoció nova. Doncs bé, si ens mirem el número de pisos en construcció a 31 de desembre, des de 2015 a 2019 la mitjana és de 518. Va des dels 518 per any als 690 per any. Ah, avui en tenim 1.400, 1.500. Dades, de nou, dades. Que no estem fent promocions noves? Dades. Nosaltres som ambiciosos. però també som realistes i a diferència de vostès sabem que el repte que tenim en matèria d'habitatge no el podrem entomar si anem a pulmó, només l'Ajuntament. No hi ha ningú tan llest ni tan poderós des d'un Ajuntament que pugui resoldre el repte de l'habitatge, ni vostès. I o ens posem al cap això o no en sortirem. Per tant, què ens hem dedicat a fer? A buscar aliats. A buscar aliats en la regulació. Necessitem que d'altres regulin allò que poden fer amb més solidesa i amb més robustesa jurídica que si ho fem amb bones intencions però sense solidesa jurídica a nivell d'Ajuntament. Buscar aliats en el finançament. Per això anem a Europa. Però per això també anem a la Generalitat. Creuem la plaça, cosa que no s'havia fet. Perquè preferien assenyalar que la Generalitat no construïa Barcelona, que no pas convidar-los a construir. I buscar aliats també en la construcció. Públics i privats. Perquè a pulmó no es podrà fer. Per tant, jo crec realment que ens posem les piles tots plegats i assumim amb humilitat que els reptes que tenim com a ciutat no els podem entomar a pulmó des de l'Ajuntament o si no, difícilment ho entomarem. Acabo. En els debats d'estat de la ciutat, el govern té l'obligació de retre comptes. És evident. Assenyalar què s'ha fet i marcar les línies de futur. Però crec que l'oposició també té una responsabilitat, perquè també forma part d'aquest consistori. L'oposició ha de controlar i ha de fiscalitzar el govern. Faltaria més. Però també té la responsabilitat de proposar d'arribar a acords, sobretot en un context de majories fragmentades com l'actual. Celebrem que ho hem pogut fer fins ara amb diversos grups. El primer, amb Esquerra, de forma constant, a favor de Barcelona, a favor de la transformació de Barcelona, també amb Barcelona en comú. També ho hem fet. Per tant, toquem de peus a terra. Que els discursos aguantin la realitat, també. Crec que tenim clares, tots plegats, les prioritats, habitatge, emergència climàtica, seguretat, persones, transport públic. Governar un turisme en el que hem tocat sostre a nivell de ciutat és evident. Si la majoria de nosaltres compartim això, és responsabilitat de tots arribar a acords per fer possible totes aquestes polítiques a la nostra ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies. Resten 59 segons a Junts.

Sí, gràcies, president. Bé, nosaltres, senyora Bonet, entre ser catastrofistes i ser autocompleents i molt poc humils, com vostè ara ens la criticava, preferim ser realistes. Realistes. I la realitat, més enllà de discursos i d'ideologies, en l'àmbit de la vivenda i de l'habitatge, és el que és. És el que és. Un gran fracàs. Durant deu anys, vostès a Barcelona, amb competències limitades, els seus socis a la Generalitat, amb competències molt àmplies, i els seus líders estatals del PSOE a Madrid han pres decisions, han aprovat normatives equivocades que ens porten on som. Per tant, la major responsabilitat és seva. Del senyor Collboni, del govern de la ciutat, de l'antic govern de la Generalitat i de l'actual, i del senyor Pedro Sánchez amb les seves derives amb els seus socis de Sumat a Madrid. I aquesta és la veritat. Anem camí de perdre aquest mandat municipal. Anem camí de perdre un mandat municipal per la seva feblesa i pel seu aïllament. Que la van decidir vostès, per cert, van decidir ser 10 regidors de 41 per tirar endavant aquesta ciutat i s'està demostrant que això és absolutament impossible de fer amb bons resultats. Gràcies.

Moltes gràcies.

30 segons, no són en comú. Sí, sempre van tard. Els socialistes sempre van tard. I són el govern de la ciutat. Despertin. Són el govern de la ciutat, alcalde. Queda un any i mig per les eleccions i està en dubte la utilitat del seu govern per resoldre els problemes de la gent. I la gent no està per hòsties. Perquè a l'extrema dreta i a la dreta se la combat precisament amb la construcció d'un futur desitjable on no s'escloï a ningú. I aquí Barcelona en Comú sempre serà la garantia de polítiques innovadores per respondre als problemes reals de la gent. Sempre han de deixar que els hi tremolin les cames. Han de ser valents i actuar perquè és el que necessita la gent de la ciutat.

Moltes gràcies i finalment Vox li queda un minut.

Gracias, alcalda. Bueno, yo sobre todo quiero agradecer a la señora Bonet que me permita que haya dejado de hacer mi intervención en español. Es un detallazo por su parte y de verdad se lo agradezco muchísimo. Yo le quiero hacer una pregunta a usted. ¿Usted cuántas intervenciones ha hecho en la lengua más hablada de la ciudad en los últimos dos años? Se lo voy a decir. Cero. ¿Eso sabe lo que significa? Vivir de espaldas a la realidad. Ustedes gobiernan una ciudad que es bilingüe, les guste o no les guste. Y su obligación no es cambiar a las personas, su obligación es adaptarse a la realidad de la ciudad. Pero ustedes viven en sus mundos de yuppie y en sus mundos sociocomunistas con sus socios y así les va. Gobiernan dando la espalda a las personas. Y mire, le voy a decir una cosa. Decía que el Partido Popular y nosotros somos iguales. No somos iguales, señora Bonet. No somos iguales. Ellos lo han puesto usted ahí, así que no nos ponga a la misma altura. Somos partidos diferentes. Y usted está ahí para gobernar, no para criticar. Nosotros estamos aquí para hacer oposición. Usted está para gobernar, así que póngase las pilas.

Molt bé. Doncs, en nom del govern faré la intervenció final. Agrair-los d'entrada les intervencions que han fet, algunes previsibles, però jo em vull focalitzar en allò que ens interpreta a tots els grups municipals i que crec que la gran majoria dels que estem aquí compartim. Que és, en primer lloc, garantir una ciutat de Barcelona al futur que permeti a la gent quedar-se a viure i a treballar a la ciutat. el dret a quedar-se a Barcelona. Aquest és l'objectiu d'aquest govern per aquest mandat i per als que vindran, que vol dir habitatge assequible, que vol dir oportunitats econòmiques i que vol dir tenir una ciutat endreçada, una ciutat neta, una ciutat segura i una ciutat que preservi la seva identitat i de la qual estiguem orgullosos i orgulloses. I crec... que aquestes quatre màximes els compartim la major part i regidors i regidores que estem aquí. I Barcelona està millor? Barcelona està millor. Ho diu l'alcalde, ho diuen bastants regidors i ho diu la gent. No citaré cap enquesta concreta ni cap demoscòpia, senzillament agafin vostès tots els seguits d'enquestes que hi ha hagut els darrers anys i veurà com la valoració sobre la ciutat i sobre l'acció de l'Ajuntament millora. I això reflecteix també, evidentment, en la demoscòpia electoral. I aquí no cal que afegeixi res més perquè vostès sé que ho tenen molt present. Aquí reconeix que les coses estan fent millor i aquí no. Aquest govern ha fet el que mai s'havia fet en habitatge. regulació del mercat del lloguer que ha permès baixar el 9% els preus. Aquest govern ha fet el que mai s'havia fet en matèria turística, que és comprometre's a no renovar cap llicència de pis turístic el 2028 perquè tornin els pisos al mercat residencial. Aquest govern ha fet el que mai s'havia fet en matèria de seguretat, plantilla màxima de la Guàrdia Urbana, ampliació dels jutjats penals, baixada Humil, modesta, però baixada dels delictes. Fixis, han començat a baixar els preus dels joguers, s'han condigut les pujades, i han començat a baixar des de fa 16 mesos el nombre de delictes. Resultats. Resultats. I coses o àmbits com els del català, sobre els quals tampoc s'havia fet mai res com el que està fent aquest govern. I projectes de futur, com mai havia hagut, com els darrers 15 anys no havia hagut. Projectes de transformació a Montjuïc, projecte de transformació al Litoral, projecte de transformació a la Sagrera, projecte de transformació a la Marina del Parc Vermell, amb dues constants, més habitatge i més superfície econòmica. I acabo. Acabo una referència breu als grups. Començaré pel darrer, per Vox. Odio mentiras y redes sociales. Esa es su receta. No nada nuevo. Pel que fa al Partit Popular, no imitin Vox, si us plau. Necessitem, en aquest debat públic, una dreta liberal constructiva. A Junts, jo els demanaria i esperem que centrin la seva actuació amb la ciutat i amb aquest Ajuntament i no amb les seves dinàmiques internes. I a Esquerra Republicana hi ha comuns, home... Han estat els oberts. Han estat els oberts. La llicència que sempre els hi dono avui me l'aprenc. Han estat governant Catalunya i han estat governant l'Ajuntament. Moltes gràcies. Sempre s'obtolaran amb els temps. I ara passem al següent punt, que és la comissió...

El punt 3, Comissió de Drets Socials, per habilitar el crèdit necessari del pressupost Institut Municipal d'Educació per l'any 25 per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors amb posicionament favorable del PSC, Junts, Esquerra Republicana, PP, abstenció de Vox i Reserva de Barcelona en Comú.

Votarem a favor, tot i no haver rebut cap explicació com vam demanar en comissió, que consti també en acte.

Molt bé. El punt 4, per designar el senyor Xavier Petón Morales com a membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona Activa, amb posicionament favorable a tots els grups.

Punt 5, amb intervencions per aprovar provisionalment la modificació per l'exercici del 26 i successius de les ordenances fiscals. Té la paraula, 4 minuts i dos per la resta de grups, al tinent baix.

Sí, bon dia, president. Donant continuïtat al debat que ja vam tenir a la continuació extraordinària del 16 d'octubre, avui presentem a plenari la nostra proposta d'ordenances fiscals per l'any 2026. És una proposta, com vàrem manifestar i ho reiterem novament avui, que no impacta en la fiscalitat de les famílies i de les petites i mitjanes empreses de la ciutat. però que ens ajuda a millorar la gestió del turisme. Recordem que aquest expedient proposa, bàsicament, modificar tres ordenances. Una que va vinculada a les obres d'ICIO, l'ICIO és l'impost de construccions i obres, que la primera consisteix en establir una bonificació del 95% en les obres de regeneració urbana, una mesura que creiem que és compartida per diversos grups aquí presents per tal de facilitar aquest tipus d'obres a la ciutat. La segona part de l'ICIO és una mesura bastant més tècnica, d'un caràcter molt tècnic, que estableix una autoliquidació de l'impost complementària en el moment de la finalització de les obres. Fins ara existia una autoliquidació inicial que es ve a partir de la valoració pressupostària d'unes obres determinades. El que plantegem aquí és l'existència d'una autoliquidació final a través de la realitat de les obres realitzades. Normalment hi ha una diferència entre la previsió pressupostària d'una obra i la finalització de l'obra i el cost de la mateixa. En segon lloc, aportem un nou informe tècnic-econòmic per tal de millorar la solidesa jurídica d'una ordenança que es va aprovar l'any passat, que era la zona bus 4.0. És una ordenança que creiem que és positiva en termes de mobilitat de la ciutat i també de la gestió del turisme, però que és necessari reforçar la seva solidesa jurídica a través d'aquest informe tècnico-econòmic. I finalment, i probablement de més rellevència, complim acords del plenari que vàrem acordar, diferents formacions polítiques, que és una modificació del recarreg turístic per tal d'augmentar-ho un euro anual durant el proper quatre anys. Un euro al 26, un euro al 27, un euro al 28 i un euro al 29. Com saben, aquesta modificació està subjecta a una convalidació per part del Parlament del decret de govern que ens habilita a doblar el recàrrec. Un cop aprovat, l'aplicació d'aquesta ordenança, per l'àmbit del Parlament, seria d'aprovació automàtica si finalment assolim l'aprovació definitiva d'aquestes ordenances. Com els he de dir, són les ordenances que no afecten la fiscalitat de pimes i famílies, que continuïn una línia per a una millor gestió del turisme i els donaria el seu vot favorable. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Vives.

Molt bé, gràcies alcalde. Avui tornarem a sentir, com ja vam fer a la comissió d'Economia i Zenda d'ara fa uns dies, aquest relat que portem temps escoltant, que és que si abaixem els impostos és impossible tenir uns bons serveis públics o que si fem un esforç col·lectiu viurem tots millor. Però la realitat és molt diferent i regidors, regidores, avui la gent viu pitjor a la ciutat de Barcelona que ara fa 10 anys quan el govern de Jaume Coiboni, en aquell moment acompanyat de l'alcaldessa Colau, van començar a governar aquesta ciutat. Els impostos pugen, els serveis empitjoren i cada vegada més famílies arriben amb més dificultats a finals de mes. Els preus s'inflen, els salaris no, i la gent en comença a estar farta. Perquè, diguem-ho clar, Barcelona és una ciutat que no pot continuar sent aquella on cada any es paga més per rebre menys, on viure cada cop costi més, on aparcar cada cop sigui més car i on emprendre és gairebé impossible i més veient quin és el capteniment del govern d'Espanya, que és el mateix govern que governa aquí a l'Ajuntament de Barcelona, pel que fa als emprenedors, als autònoms i als petits empresaris. Per tant, avui el que constatem és que pel PSC Barcelona és una caixa enregistradora, i com ja vaig dir a la Comissió d'Economia i Zenda, el tinent d'alcalde i l'alcalde Coiboni són els que persegueixen els ciutadans de tafon en mà. Però darrere de cada rebut, darrere de cada impost, hi ha famílies que ja no poden aguantar més, ja no aguanten aquesta pressió, i des de Junts no serem còmplices d'un model pensat per acabar amb la classe mitjana i la classe treballadora d'aquesta ciutat, que és el que vostès volen fer. I per això avui votarem en contra d'unes ordenances fiscals que cada cop més fan que Barcelona pateixi i els barcelonins patim una pressió fiscal més alta. I és per això que des del grup municipal de Junts per Barcelona votarem en contra i volem traslladar un missatge molt clar a la ciutadania, que és que som i que donarem sent l'alternativa el govern de Coiboni i el tripartit del PSC, d'Esquerra Republicana i de Barcelona en Comú. Per això, en els propers dies presentarem al·legacions a aquestes ordenances fiscals i ho farem amb tres objectius. Com podrà entendre l'alcalde, em permetré la llibertat d'acabar la meva intervenció, com ha fet vostè. I presentarem unes al·legacions amb tres objectius. Reduir la pressió fiscal injustificada, defensar el poder adquisitiu de les famílies i fomentar la sostenibilitat en polítiques que realment beneficin aquells que fan un esforç per reduir la contaminació.

Moltes gràcies.

Sí, bon dia a tothom. Reiterar el que ja vàrem compartir a la Comissió Extraordinària d'Economia, abans d'obrir carpetes d'ordenances o que obrir carpetes de pressupostos, calia avançar en acords vigents i pendents que teníem sobre la taula. Un d'ells era el de desbloquejar l'MPGM de lloguer de temporada, ja tenim el seu compromís que estarà fet abans de final d'anys, i acordar una solució per allò pel Carga, on també tenim el seu compromís que hi haurà una taula de mediació amb el síndic de Greuges, a qui li vull donar les gràcies, per aturar o mediar en aquest procés. No pot ser que un ajuntament promogui desallotjaments en desenes de menors i és important entendre que durant aquesta taula de mediació no hi haurà desdonaments. Hem vist un canvi d'actitud i així ho hem compartit amb vostès, un canvi d'actitud per part del govern i, per tant, vam donar un vot favorable a aquest procés inicial de les ordenances fiscals Però vostès també saben que en aquesta carpeta de negociació que hem obert hi havia tres temes. Un era l'IBI, que ja vàrem avançar a la darrera comissió. Un segon era un pla de xoc al Besós Maresme per revertir el bloqueig i privatització del programa de rehabilitació. I un tercer tema que era fer front, o sigui, fer un pla... que faci fort el comerç local davant de les multinacionals, posar límits a les franquícies. I, per tant, a dia d'avui tenim aquests tres temes sobre la taula. Insisteixo, un d'ells ja aprovat a la darrera comissió i ara esperant com avancen les negociacions al respecte amb els dos temes restants.

Molt bé. Té la paraula el regidor de Castellana, Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres farem un vot favorable com el que vam fer a la comissió, òbviament destacant dues qüestions. Primer, seguint reclamant la necessitat de tenir molt més marge per regular, per poder fer una veritable política fiscal des de la ciutat de Barcelona, una política fiscal que sigui molt més justa i progressiva que el marc legal permet actualment. I en segon lloc, fer èmfasi en que els ingressos que augmenten gràcies a la fiscalitat local venen sobretot des de la fiscalitat turística. En el seu moment, quan es va crear ja fa uns anys, el recàrrec municipal de l'impost turístic semblava que no havia de ser possible, però ens vam posar a treballar. Ens hem posat a treballar també amb el govern de la Generalitat d'Esquerra Republicana i això va tirar endavant. I de fet, l'únic augment que es preveu d'aquí en endavant és perquè el paguin els turistes, turistes que paguen preu rècord a les habitacions d'aquesta ciutat i que per tant també han de portar més els serveis públics d'aquesta ciutat. La pujada progressiva d'un euro a l'any pels propers anys fins als vuit euros anuals els 8 euros diaris, perdonin, permet a l'Ajuntament recaptar fins a 70 milions d'extres que ha de permetre primer, com deia abans, tenir moltes més polítiques i molt més intenses en aquells barris que pateixen la massificació turística i l'aglomeració de turistes i de fet, com diem sempre, per poder distribuir els costos d'aquest turisme en espai públic, neteja, convivència, etcètera. Hem parlat de la governança del seu desplegament d'aquests ingressos amb una traçabilitat del recàrrec mitjançant un fons finalista amb usos definits, manteniment, VERC, convivència, rehabilitació d'entorn, etc. Territorialització, com deia, dels recursos cap als barris més pressionats i amb transparència amb la publicació semestral dels projectes finançats i impactes. Per tant, nosaltres seguirem treballant en aquesta línia i per això votem a favor.

Molt bé, té la paraula al regidor Milian, Partit Popular.

Sí, gràcies, alcalde. Bon dia. Fa tres anys que el govern Collboni manté la fiscalitat del govern de Colau i amb ella la seva xarxa parapolítica que encara condiciona Barcelona. El món avança, però aquest govern segueix encallat en un model fiscal improductiu i ineficaç que ens fa perdre competitivitat. Barcelona té la pressió alta, la pressió més alta, de tot Espanya, però serveis no milloren. La ciutat es degrada, és més cara, més bruta i més insegura. I les famílies, autònoms i joves, pateixen cada cop més dificultats per viure i prosperar aquí. Els seus càstigs fiscals destrueixen la vida als barris i expulsen els joves, posant traves a l'habitatge i es fixen l'economia local. Menstenen mercats, penalitzen paradistes i estigmatitzen el turisme, sectors clau que donen feina, vida i oportunitats a milers de barcelonins. Tampoc són justos amb col·lectius vulnerables, famílies nombroses, monoparentals, persones amb discapacitat i gent gran. Davant d'això, Barcelona necessita una nova fiscalitat, justa, moderna, que facilite viure, treballar i invertir-hi. Per això des del Partit Popular proposem rebaixar impostos com l'IBI, la plusvàlua, revisar la taxa de residus i el recàrrec turístic. Defensem també grans bonificacions pels col·lectius vulnerables. Apostem per ajudar els mercats i incentivar la rehabilitació d'habitatges. Volem una fiscalitat que generi oportunitats i activitat, obstacles i pobresa. Barcelona no ha de resignar-se a ser una ciutat cada cop més cara i menys dinàmica. Hem de recuperar la il·lusió, obrir la porta a qui vol créixer aquí i oferir als joves un futur, no una expulsió. La fiscalitat ha de ser un instrument al servei dels barcelonins. Barcelona mereix una nova política fiscal, més justa, més intel·ligent i menys col·legüista. Per això avui votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Europolido, Vox.

Gràcies, alcalde. El pressupost més alt de la història de Barcelona no s'aconsegueix sense asfixiar la ciutadania. Tots sabem que Barcelona és la ciutat on es paguen més impostos de tota Espanya. Però els barcelonins estan condemnats a patir un espoli permanent de les seves institucions per rebre uns serveis cada vegada de pitjor qualitat. Des de Vox hem proposat innumerables rebaixes fiscals amb coherència legal i moral. per fomentar la natalitat, per baixar la pressió fiscal als comerços, als bars, als restaurants i als particulars. No donarem suport a unes ordenances fiscals on no s'inclogui ni una sola de les peticions que hem formulat des que Vox està en aquest consistori, representant una pània important dels barcelonins. Milions d'euros es destinen a països llunyans per a projectes, per exemple, com la lluita feminista a Cisordània. Milions d'euros es reparteixen en entitats afins als socialistes i als comuns. Són màquines de cobrar per després llençar els diners i un clax simple són els 50.000 euros que s'han gastat perquè el logo de l'Ajuntament s'assembli al del PSC, una jugada que un xavalet jugant amb el pein podria fer en mitja hora. Són irresponsables amb els diners de tots i per això votem en contra.

Molt bé, el ponent té un minut 43 segons.

Sí, pagar impostos no agrada, no agrada a ningú. Però les administracions públiques es financen a través d'impostos i també és important discutir en què destinem. Però dit això, és evident que hi ha un model fiscal, i ho hem discutit moltes vegades, diferent entre vostès i nosaltres. Aquest govern no ha pujat els impostos ni el 23, ni el 24, ni el 25, ni la proposta del 26. Única i exclusivament l'increment fiscal ha estat vinculat al sector turístic. Moltes coses, no diguin mentides. No diguin que hem pujat els impostos perquè no és cert. Una altra cosa és que tinguem un model fiscal diferent, cosa que jo puc arribar a entendre. Segon, el turisme és la tercera figura fiscal més important d'aquest Ajuntament i no el paguen els ciutadans d'aquesta ciutat. Pot tenir afectacions al sector comercial amb el sector turístic? No li neu, però hem de saber gestionar aquesta realitat quan el turisme també té uns imports molt importants en termes de despesa a aquesta ciutat, en seguretat, en neteja i també en transport. I impactes importants. Tercer, l'autonomia fiscal d'aquest Ajuntament és d'un 40%. És a dir, del volum pressupostari que té aquest Ajuntament, el 40% són impostos i taxes. La resta són transferències i són elements que venen determinats, o per transferències de l'Estat o per transferències de la Generalitat, que normalment van vinculades al creixement econòmic d'aquest país. Ho dic per deixar-ho una miqueta clar. Tercer, quina és la càrrega tributària que nosaltres tenim com a Ajuntament? L'any 2007... Aproximadament era de l'1,60, on la càrrega tributària és quin és el volum d'impostos que recarga aquest Ajuntament respecte a la generació de riquesa d'una ciutat. Era l'1,65%. Avui dia és de l'1,12. S'ha reduït d'una forma substancial. I per respecte a agrair la posició d'Esquerra Republicana i finalment respecte a la posició dels comuns. Nosaltres tenim convicció pel pacte, sense cap mena de dubte que tenim aquesta convicció pel pacte. Estem d'acord que hem de fer un plantejament respecte a quins són els plans d'usos que hem de fer dins del Mar de Set, però en solidesa jurídica i, lògicament, crec que avui també demostrarem amb un ple d'Esquerra Republicana que tenim compromisos amb el Besòs Maresme. Gràcies.

Barcelona en Comú, 31 segons.

Sí, hi ha marge, senyor Valls, hi ha marge, senyor Collboni. Un pla de xoc, Besòs Maresme, les veïnes no poden esperar més. i posar límit a les franquícies en defensa del comerç local. La pilota ara està a la seva taula. Les nostres propostes són clares. La voluntat de tirar endavant és clara. La gent vol acords, sí, però acords que rebeteixin en la millora de les seves vides del seu dia a dia. I, per tant, si vostès volen, ho poden aconseguir. Gràcies.

Pepe, 18 segons. Ivox, 51 segons. Molt bé. Secretari. Molt bé, doncs passem al punt sisè, que és autoritzar amb intervencions per autoritzar a Fira 2000 la modificació dels seus estatuts.

Dos minuts ponent, un la resta de grups té la paraula, el tirem baix.

Sí, bàsicament el que proposem és una modificació dels Estatuts de Fira 2000 S.A. que es deriva bàsicament d'una decisió que va prendre el Govern de la Generalitat de comprar la part de les accions que corresponien a la Cambra de Comerç, amb la qual cosa el 100% de les accions de Fira en aquests moments són públiques. Després miraré de fer una estructura de quina és l'estructura societària d'aquesta companyia. En concret es modifiquen tres articles, el 2 bis, el 29 i el 29 bis, que el primer és convertir o fer una modificació d'Estatuts perquè sigui mitjà propi respecte a les administracions públiques, Fira 2000, El segon és una modificació dels membres del Consell d'Administració, en què la Generalitat passa de tenir 8 a 10 membres, i una modificació de la composició de la Comissió Executiva, que passa de 3 a 4 membres. Aquestes modificacions, en el seu moment ja van estar acordades al Consell d'Administració de febrer de 2000, no tenen afectació econòmica per l'Ajuntament de Barcelona, quedant, finalment, l'estructura accionarial d'aquesta companyia amb Hospitalet de Llobregat, o l'Ajuntament d'Hospitalet de Llobregat té un 744, l'Àrea Metropolitana, la mateixa participació, L'Ajuntament de Barcelona, un 24-05. Generalitat de Catalunya, un 53-63. I la Diputació de Barcelona, un 7-44. Els dimanaria el vot favorable. Gràcies.

Moltes gràcies, tinent. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, tinent d'alcalde. Tal com ha explicat el tinent d'alcalde, són modificacions tècniques per fer de Fira 2000 un mitjà propi, també ajustar la representació institucional, aquests canvis en l'estructura de la propietat dels socis, però nosaltres entenem que això no només pot ser una adaptació jurídica, sinó que ha de ser una veritable... orientació estratègica d'aquest instrument que és clau per ampliar l'abast de l'actuació de la ciutat de Barcelona en l'economia de fires i congressos, que sempre vol dir també turisme de qualitat i, per cert, també la capacitat per recaptar impostos relacionats amb el turisme. I votarem a favor.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. El regidor López, endavant.

Sí, bon dia. Nosaltres farem una abstenció perquè, tot i que aquesta modificació estatutària pot resultar de poca rellevància, sí que fa que Fira 2000 passi a ser una empresa 100% pública i volem remarcar amb el nostre posicionament que no deixa de ser paradoxal que normalitzem disposar una empresa pública per impulsar espais firals i, en canvi, no hi hagi aquest mateix consens per aplicar aquesta mateixa fórmula per altres serveis que nosaltres considerem essencials per a la ciutadania, com podrien ser, per exemple, el subministrament de l'aigua o els serveis bancaris.

Gràcies, Tinenta. Nosaltres votarem a favor aquest punt. Creiem que és una bona notícia que Fira 2000 sigui mitjà propi de les administracions públiques que formen part del Consorci de la Fira perquè això facilita i agilitza els tràmits de construcció i reforma d'espais d'una infraestructura tan important com és la Fira i els espais firals de la nostra ciutat. També reivindicar que aquesta infraestructura com a Fira, no tant com a Fira 2000, segueixi i encara més com a estratègia de futur seguint servint a l'interès general i aquesta és una orientació que hem de seguir insistint perquè cada cop més, si hi ha alguns elements que s'han de millorar, es millorin. Reiterar el vot a favor. Gràcies.

Gràcies. Per part del Partit Popular, el regidor Martí.

Sí, moltes gràcies. Amb aquesta modificació, Fira 2000 guanya autonomia per impulsar i gestionar grans projectes més enllà de l'àmbit estrictament firal. Ara l'entitat ja compleix amb tots els requisits de la llei de contractes del sector públic, cosa que li permet assolir obres i actuacions dins de l'àrea metropolitana. I és per aquests motius que votarem favorablement. Gràcies.

Gràcies i per part de Vox té la paraula el regidor de l'Europolitó.

Gràcies, tinent. Nosaltres ens abstenim.

Moltes gràcies. La ponència... Agrega els vots favorables i també les abstencions. Molt bé. Junts, Barcelona en Comú, Esquerra. Molt bé. Doncs secretari.

Molt bé. S'aprovaria la proposta amb vot favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Barcelona en Comú i Vox.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem al punt número 7, que és ratificar l'acord del Consorci per de Recerca Biomèdica de Barcelona relatiu a la modificació dels seus estatuts. En dos minuts pel ponent, un minut la resta de grups. Té la paraula el Tinent Baix. Endavant.

Aquesta proposta de dictaminar es proposa la modificació dels estatuts del Consorci de Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, dels articles 7, 15, 21, 23. El Parc Biomèdica de Barcelona té el Parc Scientific PRBB i és una companyia patrimonial amb una situació de solvença econòmica acreditada i és un consorci que participa en diferents administracions i bàsicament en una posició preponderant per part del Govern de la Generalitat i de l'Ajuntament. La motivació principal de la modificació, bàsicament, és possibilitar que l'entitat pugui executar el projecte constructiu on s'ubicaran les dependències d'un hub de recerca i innovació de 45.400 m2 que va començar com a iniciativa a través del VIST. La construcció del HAP és un encàrrec que fa el Govern de la Generalitat, que precisament ahir va aprovar amb el seu Consell Executiu una aportació de 104 milions d'euros per la construcció d'aquest edifici amb una aportació de 44 milions de capital i 60 milions d'euros. de préstecs. Voldria recordar que el passat plenari de 26 de setembre va acordar aquest plenari constituir un dret real de superfície a favor del Consorci, de la finca que està al carrer Wellington 1416, que és on s'ha de construir aquest edifici, i i el PRBB ha tramitat i ha aprovat formalment les modificacions d'Estatuts. Les finalitats dels Estatuts, bàsicament, és que pugui el PRBB construir. Inicialment, amb els seus inicis, tenia la possibilitat de construir, però quan va acabar de construir l'edifici es va fer una modificació d'Estatuts traient això. El que fem és acordar que pugui, tingui la capacitat de construir. que els òrgans de govern s'incorpori també una comissió científica i, després, alguns elements tècnics que afecten normativa de contractes públics, actualitzacions i el règim jurídic del personal. Demanaria, doncs, el vot favorable, perquè amb això creiem, sincerament, que desbloquegem una operació important, com és la construcció del que tradicionalment hem dit, que és el parc del Mercat del Peix, el parc científic del Mercat del Peix.

Gràcies. Moltes gràcies per part de Junts. Té la parla el regidor Calvet.

Gràcies, tinent d'alcalde. No passa més en aquest procés, diguéssim, de De fet, podríem dir substitució del vist per al part de la recerca biomèdica amb algunes de les funcions que han de permetre que tirin davant aquest projecte del mercat del peix, aquesta ciutadella del coneixement que ha de portar valor afegit a l'economia de la ciutat. Hem anat veient altres passes anteriors a aquesta que fem avui tant a la comissió com als plenaris i per tant en la mateixa línia hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, tira para el regidor López.

Sí, gràcies. Ho vèiem correcte i no repetirem els mateixos arguments que el senyor Calvet, així que simplement expressar el vot favorable.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, el regidor Castellana.

S'ha explicat tot i, per tant, també reitarà el vot favorable quan formem la comissió.

Gràcies. El Partit Poblar, regidor Martí.

Gràcies. Votarem favorablement per adequar els estatuts a les noves necessitats del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, especialment pel que fa a les construccions de noves instal·lacions i a la millora de la seva governança. Esperem que el nou hub de recerca sigui una realitat el més aviat possible per acollir a prop dels nocents investigadors i investigadores dels diferents centres.

Gràcies.

Moltes gràcies. I per part del Vox, el regidor d'Europolido. Endavant.

Gràcies, Tineda. Nosaltres votem a favor, també.

Molt bé. Doncs, ponència.

Doncs, secretari.

S'aprovaria per unanimitat. Molt bé. Doncs passaríem al punt número 8, que és aprovar definitivament la modificació del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona de l'exercici 2024 per al 2025 per crear una aplicació pressupostària nominativa. Dos minuts pel ponent, un minut per la lista de ponents i té la paraula per la ponència el Tinent Bais. Hi havia posicionament favorable del Partit Socialista de Catalunya, Junts per Barcelona i Partit Popular, Contrari de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i l'abstenció de Vox. Barcelona. Endavant, Tinent.

Portem a aprovació definitiva l'expedient de concessió d'una subvenció nominativa, que és la dels circuits de Catalunya, que ja vàrem aprovar inicialment el passat mes de setembre i dictaminar favorablement la darrera comissió d'economia. Remarcar que en el període perceptiu d'exposició pública no s'ha presentat cap tipus d'alegació ni proposta d'esmena a aquesta concessió. Aprovem, per tant, donar continuïtat al suport que l'Ajuntament ha prestat a l'activitat del circuit per considerar i considerem que és una infraestructura important per a la indústria, de l'automoció i per a la innovació. El circuit té aproximadament uns 181 milions de facturació i genera llocs de treball per 2.700 persones i té un retorn fiscal aproximadament de 50 milions. Recordar també que fa un any o fa dos, perdoneu-me en tot cas per la... Per la incongreció, Fira de Barcelona va assolir a través d'un contracte la gestió del circuit per intentar que hi hagués una millora qualitativa rellevant de l'aposta que el país vol fer pel circuit de Catalunya com un element que d'alguna forma intenta donar resposta a quatre elements que Fira de Barcelona vol orientar. Un és la reindustrialització. i transició cap a una mobilitat sostenible i digital dins el sector industrial. Probablement no als nivells que alguna vegada s'ha fet referència a una comissió que té Stugar o té unes altres ciutats importants dels Estats Units, però creiem sincerament que és un element que ens ajuda al procés de reindustrialització cap a una electrificació elèctrica. d'on suporta els elements de Firos Congressos i Turisme de Negoci, és un esdevenent singular i també, dins el marc de la diversificació de les activitats que vol fer Fira, és una aposta també dins l'àmbit de l'e-esport. Sol·licito, doncs, el seu vot favorable.

Moltes gràcies. Moltes gràcies per perdre junts. Té la parola el regidor Calvet.

Gràcies, tinent d'alcalde. El tinent d'alcalde ja sap que no podem deixar passar aquesta oportunitat per constatar que treballar per modificacions de crèdit constata la incapacitat del govern per tirar endavant un pressupost amb majoria suficient. De totes formes, sempre que ha fet falta... També hem opinat i ens hem posicionat a favor de les modificacions de crèdit que ajuden a que la ciutat es posicioni. Estem a favor de l'organització de desenvolupaments culturals, esportius i empresarials. El retorn fiscal del circuit de Catalunya per tot el país és important i tot el que fa referència a l'economia del motor també. A Catalunya la producció, la distribució, el mateix saló de l'automòbil, altres equipaments com l'IDIADA o el propi circuit de Catalunya formen part d'aquesta cadena de valor que és l'economia del motor. El circuit no és només Fórmula 1, també és innovació, és experimentació, és formació. Certament li fa falta més activitat, per això hi ha un pla director urbanístic que s'ha de desenvolupar. Allà on cal, demenant que es pugui desenvolupar. Però d'aquestes bases, del que ha de ser aquest pla director urbanístic i la major activitat del Ciroquí de Catalunya, és bo que Barcelona hi participi. Per tant, hi votarem a favor.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, té la paraula el regidor López.

Sí, no hi ha diners per lluitar contra l'emergència habitacional i fer més compres per teix i retracte, com ens deia la senyora Bonet, però sí per fer aquesta subvenció de dos milions i mig al circuit de Montmeló. Des de Barcelona en Comú sempre ens hem oposat i avui no serà una excepció. Creiem que la ciutat no ha de fer una aposta tan decidida per una infraestructura que no respon a les necessitats ni als objectius de la ciutat. I a més, en una ciutat que ja ha arribat al seu límit turístic, Creiem que no té sentit continuar vinculant la marca Barcelona al nom del circuit i promocionant-se via grans esdeveniments com la Fórmula 1 o el Gran Premi de Motos. Barcelona no necessita més promoció i a més creiem que el circuit ja té prou prestigi per projectar-se per si sol.

Moltes gràcies. Per l'Esquerra Republicana, el regidor Castellana.

Gràcies. Nosaltres mantindrem el vot en contra formulat a la comissió per dos motius. Primer, és evident que la fórmula i el circuit tenen un impacte turístic molt clar, 150-200 milions d'euros l'any, però també tenen un preu simbòlic molt rellevant com... cedir el passeig de Gràcia per fer el roadshow que es va celebrar fa un parell d'anys. De fet, aquesta partida pressupostària ve vinculada amb el conveni amb el que es finançava en tot aquest seguit d'activitats, que em sembla que es podien fer d'una manera amb molt menys impacte a la ciutat. L'impacte turístic és molt clar, el que no veiem gens clar és l'impacte industrial i l'exemple que li ficava la comissió és Silverstone, en què hi ha més de 80 empreses d'alt nivell dedicats a l'enginyeria precisió i tecnologies motorsport, vehicles elèctrics, autònoms, etcètera, tecnologia també de materials, en què hi ha moltes escuderies de Fórmula 1 la seu allà i per tant tot l'ecosistema que genera l'entorn és molt important i aquí tenim realment dubtes que aquesta infraestructura que hauria de servir per això, doncs ara mateix tingui aquesta utilitat.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula el regidor Martí.

Moltes gràcies. Votarem favorablement en coherència amb el nostre suport ferm al circuit de Catalunya i als grans esdeveniments internacionals. Uns esdeveniments que projecten la imatge de Barcelona. que atrauen turisme de qualitat i generen ocupació i oportunitats. Segons diversos estudis, l'impacte del Gran Premi de Fórmula 1 és d'entre 125 i 163 milions d'euros anuals. Un retorn directe per la ciutat i pel conjunt de Catalunya. Per altra banda, voldrien saber si el govern preveu fer alguna acció els dies previs per tal d'apropar la Fórmula 1 als ciutadans, especialment a tots aquells que no podran assistir al circuit i si ho faran sense complexos. perquè ens preocupa molt veure els posicionaments contraris dels seus socis, perquè demanem al govern municipal del PSC que en l'acord de pressupostos no cedeixin, no facin passos enrere, no es deixin arrossegar vostès per la pressió de comuns ni d'esquerra, perquè anant contra el circuit és anar contra dels interessos de Barcelona i dels seus ciutadans. Gràcies.

Moltes gràcies i per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolido.

Gràcies, Cinenta. Jo vull recordar que l'alcalde de Barcelona canviï les normes per asistir a aquest plenament, precisament perquè entén amb la intenció que no es exhibien pancartes ni banderes ni es fos jaleu. El que no podem fer és el que li exigim. A los barcelones es no cumplirlo nosotros. En un salón de plenos donde no está la bandera de España, no está la bandera de Cataluña, no está la bandera de Barcelona, pido por favor que se retire la bandera de Palestina que no pinta absolutamente nada aquí. Gracias.

En cuanto al punto, nos abstenemos. Vale, gracias. No sé si tenim alguna per part de la ponència.

No pinta la ponència. Doncs secretari. Moltes, aprovaria el punt amb el favorable del grup socialista, Junts per Barcelona i Partit Popular, contrari a Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i abstència de Vox.

Moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 9, que és dotar els crèdits necessaris a diferents aplicacions del pressupost 2025 per fer front a les despeses concretes en exercicis anteriors, amb posicionament favorable de Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Vox.

El punt número 10, que és dotar els crèdits necessaris a diferents aplicacions del pressupost del 2025 per fer front a despeses contretes en exercicis anteriors, amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt número 11, aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit per regularitzar les despeses corresponents a l'any 2024, amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt número 12, modificar l'anex 2 de la relació de llocs de treball amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya i Barcelona en Comú, l'abstenció de Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona. Passaríem ara a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, amb el punt número 13, que és designar la senyora Sònia Frias i la senyora Montserrat Escoda, membres del Consell d'Administració de Barcelona d'Infraestructures Municipals, S.A., amb posicionament favorable de tots els grups.

Punt número 14, que és desdignar la senyora Lídia García Soler, membre del Consell d'Administració de la Societat Privada Municipal Barcelona Cicle de l'Aigua S.A., amb posicionament favorable de tots els grups.

El punt número 15, que és aprovar inicialment la modificació dels Estatuts de Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà S.A., amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Vox Barcelona.

I passaríem al punt número 16, que és aprovar el conveni de col·laboració per al manteniment, conservació i millores de les rondes de Barcelona i autoritzar i disposar de la despesa de 5.975.872,5 euros a favor de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Amb dos minuts pel ponent, un la resta de grups i començaria tinent Tabonet.

Moltes gràcies, tinenta. Duem aprovació al conveni de manteniment de les rondes de Barcelona, una de les artèries bàsiques de la mobilitat interna i metropolitana de la nostra ciutat. Ho saben tots vostès que aquest conveni inclou totes les despeses que fan referència tant al manteniment com a la gestió de les rondes i és un conveni que signem anualment conjuntament amb les administracions que hi aportem recursos. L'Ajuntament de Barcelona dona banda però també l'àrea metropolitana, la Generalitat i els ajuntaments de Santa Coloma i de Sant Adrià del Besòs. Vull posar en valor el conveni coordinat entre els municipis metropolitans, que crec que reflecteix claríssimment una visió de la Gran Barcelona treballant conjuntament. Agraeixo ja d'entrada els vots favorables rebuts a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula la regidora Vila.

Sí, avui portem un expedient ordinari que anem veient anualment i que, evidentment, anem aprovant votant favorablement perquè creiem que és una infraestructura fonamental que estigui posada en solfa. I aprofitem per tant avui la benentesa per posar sobre la taula una necessitat i de manifest una situació a la Ronda de Dalt, especialment al tram del districte d'Horta-Guinardó, perquè després de les obres que s'han fet aquest estiu, quan s'han retirat la maquinària i també la pintura d'obres anti-elliscant, el ferm ha quedat absolutament malvest, molt irregular i això creiem que posa en risc la vida de les persones, especialment dels motoristes. Per tant, el que demanem és que en aquestes inversions que s'han de fer des de l'Ajuntament es posi sobre la taula la prioritat de fer aquesta intervenció de seguida perquè el ferm quedi adequat i d'alguna manera preservi la seguretat viària i la vida de les persones.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula el regidor López.

Votarem a favor, com hem fet sempre, d'aquest conveni que ens permet fer el manteniment unificat de les rondes i celebrem, com ja vam expressar la comissió, que s'hagi incorporat a les clàusules l'estudi de viabilitat perquè el subministrament elèctric es faci a través de Barcelona Energia i esperem que puguem solucionar quan abans millor aquest sense sentit que un mitjà propi tant de l'Ajuntament com de l'àrea metropolitana que ens prové d'energia sostenible amb un cost competitiu i que a més ens permet beneficiar de les instal·lacions fotovoltaiques a l'entorn de les rondes no sigui ja la subministradora d'energia a aquesta infraestructura.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. La regidora Sorinyac, endavant.

Sí, moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Si el nostre vot també serà favorable, aquest conveni, com ja ho vam manifestar a la comissió, i és un punt que serveix per això, per posar en valor precisament aquesta acció coordinada entre aquests municipis metropolitans. Un conveni com d'altres que ens posa en valor l'acció metropolitana. I, per tant, també reivindicar que volem encara més serveis metropolitans. I un d'aquests serveis, i vostè ho sap bé, tinent, és, per exemple, la bicicleta compartida, que estem convençudíssims que quan s'acabin els contractes actuals podrem tenir la unió entre el bici i l'ambici com a servei metropolità.

Moltes gràcies.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora de Besa té la paraula.

Gràcies, Tinenta. Des del Partit Popular entenem que tant el manteniment com la conservació de les rondes i la Gran Via Nord són essencials per a la seguretat i la mobilitat. És positiu que aquesta gestió es faci de manera coordinada amb l'àrea metropolitana, però garantint el control, la transparència i l'eficiència en l'execució dels treballs. Estem parlant de 6 milions d'euros de diners públics i exigim, per tant, que l'Ajuntament faci un seguiment constant i d'aquests resultats, també del calendari d'actuacions i del nivell de manteniment. I per aquest motiu votarem a favor.

Gràcies. Moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 17, que és aprovar definitivament el pla espacial urbanístic per a la regulació de l'equipament situat a l'Avinguda Tibidabo número 18. Dos minuts la ponent, un minut la resta de grups. Té la paraula l'atenent Tabonet. Endavant.

Gràcies, tinenta. Efectivament, avui portem a aprovació definitiva un pla especial d'iniciativa privada que afecta la finca situada a l'Avinguda Tibidabo 18, coneguda com la Sala Granados. Es tracta d'un edifici que es va construir, que va construir el farmacèutic Imesena Salvador Andreu l'any 1911, perquè Enric Granados disposés d'una auditoria on exhibir les seves composicions musicals. Posteriorment, aquest edifici va passar a ser la seu de la Voce d'Espanya i fa 15 anys va quedar en desús. Aquest pla d'iniciativa privada, com deia, és una bona notícia perquè permetrà recuperar, restaurar i reobrir l'edifici, i ara com a clínica de tractaments mèdics amb tècnica láser. La parcel·la està qualificada ja d'equipament i el pla no comporta cap operació de reparcel·lació, tampoc d'urbanització, sinó que concreta l'ús d'equipament sanitari i en determina la volumetria i les condicions d'edificació necessàries per adaptar-se a l'entorn. No es tracta d'un canvi d'escala, tampoc de model de l'edifici, sinó d'una regulació acurada per donar ús a una finca que feia anys que estava abandonada. Acabo celebrant que la històrica sala de Granados tingui una nova vida i se'n preservi la façana original perquè és una peça amb valor arquitectònic també pel barri.

Gràcies.

Moltes gràcies per part de Junts. Té la paraula la regidora Laílla.

Sí, gràcies. Des de Junts defensem que invertir en un equipament no és només una qüestió social, sinó també té un impacte multisectorial, multifactorial, i més en aquest cas que el que fa és generar ocupació, activitat econòmica i, per tant, dinamitzar el barri i projectar també la ciutat. En aquest cas concret, no s'ha de canviar, com es deia, el pla d'ús, i, a més a més, es contribuirà a la conservació del patrimoni arquitectònic, ja que hi ha el compromís de mantenir la façana, que, tot i no està en el catàleg de protecció patrimonial, sí que mantindrà una coherència amb tota l'avinguda Tibidabo, que és el que també volem. Per tant, el nostre vot serà favorable.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora Martín. A favor. Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. La regidora Sorinyac. Esquerra Republicana. Ai, perdó, Esquerra Republicana.

Sí, el nostre vot en aquest cas serà en contra d'aquest pla especial perquè aquesta transformació de l'antiga sala Granados precisament en una clínica privada de cirurgia plàstica posa en una situació de pèrdua irreversible aquest patrimoni cultural del barri i de la memòria musical de la ciutat. En aquest sentit, ja vam estar treballant també des de districte, que el que seria aquest edifici, la sala Enric Granados, pogués tenir no només una preservació del que seria la façana, sinó també que se preservés el valor simbòlic i cultural que marcava. Per tant, per seguir amb la coherència del que hem anat treballant, el nostre vot és en contra.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, la regidora de Besa.

Gràcies. Aquest edifici està completament buit per dintre i porta molts anys en un desús just al costat i està instal·lada una escola. i el fet que estigui desocupat no beneficia ni al districte ni a l'escola. Entenem que això és una iniciativa privada que es fomenta l'activitat econòmica i l'ocupació qualificada sense alterar aquesta morfologia ni la defecabilitat de l'entorn i el projecte també ha incorporat les recomanacions tècniques que s'han fet durant la tramitació i per això votarem a favor. Gràcies.

Moltes gràcies per part del Vox. Té la paraula el regidor Senderos. Ah, no. Guadalupe, perfecte.

Perdó, hi ha un canvi. Votarem a favor. Quiero aprovechar también por una cuestión de orden, insistir en que en este salón de plenos donde no hay ninguna bandera, esa bandera debe ser retirada. Se nos acaba de hacer retirar unos carteles que hablaban de unos problemas de aquí de Barcelona, se nos ha hecho retirarlos, entonces pido por favor que se retire esa bandera que aquí no pinta nada. Si nadie la quiere retirar, yo mismo me ofrezco a voluntario, pero por favor... això no es un tenderete ni un mercadillo. Si aquí cada un trae el que li da la gana, es va convertir en un circo. I pido serida. Gràcies.

Gràcies per les vostres observacions, regidor d'Europolido, però la bandera quedarà on està i de moment no actuarem. En conseqüència, si de volen, després fan una consulta i parlaríem amb serveis jurídics. Gràcies. Seguirem amb el següent punt de l'ordre del dia, que és ja el número 18. Ah, no. Està atinent?

Sí, abans de... El punt 17 d'alcalde s'aprovaria molt favorable del grup socialista Junts per Personals en Comú, Partit Popular i Vox i el vot contrari d'Esquerra Republicana.

Perfecte, doncs moltes gràcies. Quedaria doncs aprovat. I passaríem ara sí al punt número 18, que és aprovar definitivament el pla espacial urbanístic per a la modificació de l'element 2452, Casa Forneix. Amb dos minuts per la ponent, un minut per la resta de grups. Té la paraula la tinenta Boneta. Endavant.

Gràcies, tinenta. Avui proposem aprovar definitivament aquest pla d'iniciativa privada, també. que té l'objectiu de corregir una disfunció detectada en la delimitació de l'element patrimonial conegut com a Casa Fornells. La Casa Fornells és un bé cultural d'interès local, inclòs el catàleg municipal de patrimoni arquitectònic i històric artístic de la ciutat, i en la seva fitxa, però, es va incorporar també per error la finca adjacent del número 35, que forma part d'una parcel·la segregada i que no conté elements patrimonials rellevants ni vinculats al bé protegit. Aquest pla té, per tant, l'objectiu molt concret i justificat, que és desvincular formalment aquesta finca del règim de protecció de la Casa Fornells, tot això mantenint, evidentment, íntegrament la protecció del bé catalogat i garantint la preservació dels seus valors històrics i arquitectònics. La proposta no altera la qualificació urbanística de la zona, que continua sent d'habitatge unifamiliar ni modifica cap paràmetre essencial del planejament. Simplement n'ajusta la delimitació patrimonial per adequar-la a la realitat física i històrica de l'àmbit.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Laella per de Junts.

Sí, gràcies. Des de Junts per Barcelona no tenim cap problema en que s'edifiquin noves finques sempre i quan això no comporti que es malmeti el patrimoni de la ciutat. En aquest cas, la part de la parcel·la que es descataloga precisament no té cap element que obligui a mantenir aquesta catalogació perquè no té interès patrimonial. Tot i així, tot i que no veiem cap impediment per aprovar aquesta modificació, sí que demanem la màxima atenció i cura en el moment moment d'atorgar aquesta llicència del nou habitatge, precisament perquè aquest projecte doni compliment a tots aquests paràmetres que diem perquè s'estableixi un planejament urbanístic i s'integri adequadament a l'entorn i, per tant, tampoc modifiqui la façana de la zona a la que està ubicada la Casa Forneix. Però, tot i així, tot i que estarem amatents amb això, donem el vot favorable.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula del regidor Rabassa. Endavant.

Bon dia. Nosaltres votarem en contra perquè, efectivament, el que volen és solucionar un embolic urbanístic que hi va haver Fa dècades, però no considerem que aquesta sigui la millor fórmula. Hi podria haver d'altres que serien molt més protectores del patrimoni i en aquesta sembla com que se li està donant un xoc blanc a un promotor que és qui sol·licita aquesta modificació i es podria haver fet un pla integral de patrimoni, per exemple, on el promotor ha de presentar un pla que ha de tenir el vistiplau municipal, etc. Per tant, malgrat que la voluntat és la de desentrenyar aquest embolí. Creiem que la fórmula no és la correcta, ens presenta dubtes i, per tant, votem en contra.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Sorinyac.

Sí, moltes gràcies. Sí, un altre punt de l'Avinguda Tibidabo, aquest paradigma barceloní, on hi veiem aquestes cases del seu moment, d'aquesta burgesia catalana. I, per tant, una altra casa, la Casa Fornells, que, com es deia, és catalogada com a abecil i com s'ha explicat, i s'ha explicat molt bé, quin ha sigut l'entremat d'aquest error, però des d'Esquerra Republicana... Sí que ens crea una mica de neguit el fet de descatalogar part d'aquest jardí, permetent que hi hagi una construcció aliena que pot tenir un impacte important en la contemplació mateixa de l'edifici i, per tant, el nostre vot no serà favorable en aquesta acció.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, la regidora de Bessa té la paraula.

Gràcies, Tinent. Entenem que aquesta modificació de la fitxa patrimonial permet la rehabilitació i l'adequació de la Casa Fornells i a la vegada manté els valors arquitectònics i històrics. S'introdueix un marc d'intervenció que és compatible amb la preservació i la reutilització funcional, essencial per assegurar la conservació del bé catalogat. Ara bé, demanem a l'Ajuntament que hi tingui una actitud vigilant respecte a aquesta rehabilitació i votem a favor.

Moltes gràcies. I per part de Vox té la paraula el regidor Cenderos.

Endavant. Ens posicionem a favor.

Moltes gràcies. Secretari.

S'aprovaria aquest punt amb el favor del grup socialista, Junts per Barcelona, Partit Popular i Vox, i el vot contrari d'Esquerra Republicana i Barcelona en Comú.

Moltes gràcies i passaríem ara al punt número 19, que és aprovar definitivament el pla espacial urbanístic per establir la titularitat pública de la parcel·la situada al carrer Venus número 8. Amb dos minuts per la ponent, un minut la resta de grups i té la paraula la tenenta Bonet.

Endavant. Gràcies, tenenta. que ens ha de permetre ampliar el semperill al districte de Gràcia. I quan parlem d'esport i de Gràcia, ja sabem que aquestes propostes tenen real impacte en el districte. És un pla molt necessari per un districte, com tots sabem, el de Gràcia, que té una necessitat d'equipaments esportius importantíssima. La millora del semperill, per tant, permetrà ampliar l'oferta i donar resposta a una demanda veïnal ja molt present. Concretament, aquest plat té per objectiu garantir la titularitat pública de la parcel·la situada al carrer Venus, a l'interior de l'illa delimitada pels carrers Perill, Còrsega i Torrent de Lolla. Aquest espai, que avui és un aparcament, es convertirà en una pista poliesportiva i passarà a formar part del SEM. Es tracta d'una finca de 252 metres quadrats que, tot i estar qualificada com a sol d'equipament, segons el planejament vigent, encara era de titularitat privada. I amb aquest pla el que fem és el pas necessari per incorporar-la al patrimoni municipal. No es modifiquen paràmetres urbanístics, tampoc s'incrementen sostres ni alçades, simplement consolidem l'ús d'equipament esportiu que ja preveu el planejament. L'exposició compta amb un pressupost estimat d'uns dos milions i mig d'euros i tirem endavant, per tant, un planejament esperat a Gràcia que posa al centre l'esport, la salut i el lleure en el districte. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula la regidora Alzina.

Gràcies. Fa 48 hores celebràvem la festa de l'esport a Gràcia on quedava evidenciat un cop més la quantitat de clubs, la quantitat d'esportistes, la quantitat d'activitats que tenim al districte i la falta d'equipaments permanent. Barcelona té un dèficit important, especialment també d'aquestes instal·lacions cobertes i Gràcia encara més. Votarem favorablement i en aquest sentit demanem un calendari d'execució clar i uns terminis concrets perquè això sigui una realitat el més aviat possible.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la regidora Martín té la paraula.

Sí, l'any 2022 el govern de Barcelona en Comú vam impulsar una MPGM per dotar al barri de Gràcia de més serveis i equipaments públics donada a la seva alta densitat de població i l'elevat percentatge de sol que està en mans privades, i és d'aquesta feina que prové el pla espacial que provem avui, i que permetrà ampliar, com s'ha dit ja, el centre esportiu municipal del carrer Perill. De fet, va ser el regidor Eloi Badia, qui el febrer del 23 ja va anunciar aquesta mateixa ampliació. Per tant, contentes d'haver obert el camí, que avui es va concretant per guanyar patrimoni públic per a l'esport i per a les veïnes i els veïns de Gràcia.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la parola la regidora Baró, endavant.

Gràcies, tinenta. Com no pot ser d'altra manera, nosaltres també votarem a favor d'aquesta aprovació definitiva d'aquest pla especial. Permetrà, com bé explicava la tinenta, poder adquirir la parcel·la del carrer Venus per convertir-la en pública, per tant, per poder ampliar el sent perill en un districte que, com també bé s'ha anat dient i repetint, pateix una gran mancança d'equipaments esportius. De fet, aquest és un equipament especialment necessari i especialment reivindicat per la mancança notòria d'equipaments esportius de Gràcia. Per tant, esperem que això permeti agilitzar l'ampliació d'aquest SEM tan aviat com sigui possible. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula de la regidora de Besa. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Aquest pla aposta per millorar l'equipament que ja existeix i, a més, reforça la xarxa d'usos públics de proximitat. Respecte a la morfologia del barri i aporta, per tant, valor al districte. El que també estem d'acord i celebrem és que el projecte no incrementa la densitat edificatòria de la zona. I per això votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor Cenderos.

Gracias. Empezamos reconociendo que en el barrio de Gracia hacen falta más instalaciones deportivas, por lo que inicialmente nos pareció una buena idea la de ampliar el club deportivo municipal de la calle Peligro. Ahora bien, Gracia, esta falta de sitios donde hacer deporte, sí, pero también está escasa, muy escasa, de plazas donde aparcar. Esta ampliación, a costa de eliminar aparcamientos, nos recuerda demasiado a sus políticas de buscar excusas para perseguir el coche privado. A veces se emplean los carriles bicis ahora un equipamiento deportivo, pero es que en este caso, además, habría expropiaciones de por medio, pues se trata de un aparcamiento privado. Busquen otro sitio donde ponerlo o busquen donde proponer una permuta para que no se pierdan plazas de aparcamiento privado. ¿Hacen falta instalaciones deportivas? Sí. ¿Sobran aparcamientos en el barro Gracia? No. Por todas estas dos cosas nosotros, en este caso, votamos en contra.

Molt bé, moltes gràcies. I endavant, tinenta. Agrair el vot favorable de la immensa majoria de grups i lamentar, malauradament, que avui encara puguem plantejar que va endavant l'aparcament de cotxes per sobre dels equipaments esportius. La veritat és que no és antèntica, llàstima escoltar aquests arguments, però celebro la gran unanimitat per la resta de grups del consistori.

Gràcies.

Moltes gràcies, don secretari.

S'aprovaria la proposta amb el vot de tots els grups, treta el vot contrari de Vox.

Moltes gràcies. Passaríem al punt número 20, que és aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic i de Millora Urbana per al desenvolupament i ordenació de la zona 17 barra 7, situada en l'illa delimitada per l'Avinguda Mar de Déu de Montserrat i els carrers de Llobet i Vallocera, Mascaró i Periodistes. Dos minuts per la ponent, un minut per la resta de grups municipals. Té la paraula la Tinenta Boneta. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Efectivament, portem a aprovació definitiva un pla, també en aquest cas d'iniciativa privada, promogut pel propietari de la totalitat de la finca. És una parcel·la que estava antigament ocupada pels laboratoris farmacèutics doctor Esteve i que actualment està qualificada com a renovació urbana amb transformació de l'ús a equipament. El pla especial... En qüestió ens permetrà guanyar una residència d'estudiants de 191 places, una residència de gent gran per 170 usuaris i un equipament esportiu. Prèviament el pla ja es va aprovar un conveni amb l'Ajuntament que fixa la totalitat de les 191 places de la residència d'estudiants com a places concertades i estem parlant, per tant, d'una de les primeres residències d'estudiants a preu regulat amb adjudicacions controlades gràcies, entre d'altres, al PAUAT. Reforcem, per tant, la dotació d'equipaments per estudiants, també d'equipaments per gent gran en aquesta zona del barri del Guinardó i acabo agraint el vot ampliament majoritari a la Comissió d'Urbanisme la setmana passada. Gràcies.

Moltes gràcies. Per de junts té la paraula el regidor Vides.

Sí, gràcies, tinenta. L'altre dia en parlàvem a la comissió. Jo recordo aquella zona, com a veí del barri El Guinardó que soc, com una zona d'activitat, de vida, i des del tancament i posterior en derroc de l'edifici de Laboratories Esteve, la veritat és que totes aquestes qüestions s'havien perdut. Sí que és veritat que en els últims anys aquesta vitalitat s'ha anat recuperant gràcies a la construcció d'edificis residencials, però creiem que la ciutat, l'urbanisme, no només es fa construint habitatges, sinó també equipaments i, per tant, la construcció d'una residència geriàtrica, d'una residència a estudiants, d'habitatges dotacionals i d'usos esportius serà positiva pel barri. Per tant, ratifiquem aquest vot favorable.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula la regidora. El regidor Pau González, endavant.

Sí, ja vam avançar el nostre vot favorable en comissió. Aquesta és una residència que, com deia ara el regidor Viverralliga, una zona del barri del Guinardó que arran dels enderrocs ha quedat pendent i, per tant, celebrem aquest pas endavant. I avui aprovem un pla que és molt millor que la proposta inicial del 2019 i jo crec que això els posa un mirall en relació al següent punt. Reiterar la... Preocupació que ja vam mostrar en comissió per la mobilitat de l'entorn amb aquest pol d'equipaments i animar-los a que BCM pugui tenir un paper capdalt en la gestió de la mobilitat de l'entorn amb un potencial ús de l'aparcament per part de l'operador públic.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. Té la paraula la regidora Beró. Endavant.

Gràcies, tenenta. Doncs des d'Esquerra Republicana mantindrem l'abstenció que vam fer en la comissió. Som conscients, ho vam dir, i a més ho ratifiquem, que el planejament dona compliment a la normativa, que s'han incorporat algunes millores tècniques, però el resultat final, des del nostre punt de vista, continua sent un projecte d'iniciativa privada molt massificat, allunyat del model de residències que defensem. i que transformarà una illa sencera del barri en dues macroresidències d'un impacte evident sobre l'entorn urbà i veïnal. Estem parlant al voltant d'unes 400 places entre l'una i l'altra. Nosaltres creiem que aquest sol d'equipaments hauria d'haver tingut una vocació més comunitària, amb usos de proximitat per al barri, com ara habitatge dotacional per a joves, o per a la gent gran del mateix entorn, o altres serveis que reforçessin la vida quotidiana del veïnat. També hem, en certa manera, aquest tipus de projectes, tot i respondre, sens dubte, a necessitats reals, acaben desconnectats del teixit social del barri i acaben inevitablement multiplicant els impactes en mobilitat, en serveis, en convivència. Per tant, mantenim aquesta abstenció.

Gràcies. Moltes gràcies per part del Partit Popular. Té la paraula la regidora d'Ivesa.

Gràcies, Tineda. Entenem que aquest pla completa l'ordenació d'un àrbit que ja està parcialment consolidat, defineix la volumetria i els usos per garantir una transició equilibrada entre el teixit residencial i els equipaments existents i millora la connexió amb l'espai públic i l'accessibilitat. Les modificacions que s'han incorporat per altra banda responen tant a criteris tècnics com ambientals i permeten una ordenació més respectuosa amb el caràcter del barri i per tant hi votarem a favor.

Moltes gràcies i per part de Vox té la paraula el regidor Cenderos.

Votem a favor.

Gràcies.

Moltes gràcies.

Doncs secretari. S'aprovaria la proposta amb el vot favorable de tots els grups tret de l'extensió d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies. Passaríem al punt número 21, que és aprovar definitivament el pla espacial urbanístic per a la regulació de l'equipament situat al carrer de Camilo Oliveres 2.

Dos minuts la ponent, un minu la resta de grups municipals. Té la paraula la tenenta Bonet.

Gràcies, tenenta. Aquest pla, que també és d'iniciativa privada, regula la creació d'una residència per gent gran. al barri de la Font d'Enfarques. La residència inclourà un centre de dia i habitatges totalats i comptarà amb un total de 180 places. S'hi desplegarà un model d'atenció centrat en la persona, amb accessibilitat universal i espais interiors i exteriors pensats per millorar la qualitat de vida i l'autonomia de les persones residents. Des del punt de vista urbanístic, el pla s'ajusta plenament a la normativa, manté una ocupació màxima del 40% del solar amb alçades de fins a 12 metres. Incorpora cobertes enjardinades, pèrgoles i umbracles i estableix reculs de 5 metres respecte al carrer de Camila Oliveres i de 3 metres respecte al carrer Art de Sant Martí. A més, es preserva el mur històric del carrer de Sant Martí i es conserva el cedre existent. Vull destacar també que tenint en compte la preocupació veïnal i malgrat que no hi havia obligació urbanística, la propietat ha definit una àrea d'ús públic al jardí fruit, com deia, del diàleg amb el veïnat i amb el districte. Això permetrà obrir una part de l'espai verd al barri i conciliar la necessitat d'un equipament assistencial amb la voluntat veïnal de mantenir un accés al jardí. Des de govern considerem que aquesta és una solució d'equilibri que respon a una necessitat del districte, que té un dèficit d'equipaments per gent gran, però que garanteix la integració de l'edifici en el seu entorn i també l'ús compartit d'una part del jardí. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Vives. Endavant.

Sí, gràcies, tinenta. Avui segurament aquest sigui un dels punts més conflictius d'aquest plenari o que generaran més controvèrsia. Però si avui estem aquí, a diferència del que alguns intentaran fer veure, no estem per votar si es construeix una residència o no, sinó per votar quina residència es construirà. Perquè durant els darrers deu anys, 8 dels quals han estat governats pels comuns en aquest Ajuntament, no s'ha actualitzat el patrimoni a la ciutat, no s'ha procedit a protegir els edificis, i per tant aquest projecte té tota la legalitat per tirar endavant. Avui, si votem en contra, votem a favor, malgrat sembli una mica contradictori, que el projecte original tiri endavant, tirar endavant per silenci administratiu. Si votem a favor, permetem que el projecte modificat tiri endavant, que és un projecte que agradi més o agradi menys, té un menor impacte per l'entorn i que, a més a més, cedeix una part del seu terreny als veïns del barri perquè puguin utilitzar-lo com a zona pública. Per tant, des del nostre grup municipal votarem favorablement. Com deia, si estem en aquesta situació, però és perquè en els últims anys el govern municipal no ha fet la feina i per tant jo els demano una vegada més, com ja hem fet en altres ocasions, que procedeixin a actualitzar el catàleg patrimonial de la ciutat i particularment del districte d'Horta-Guinardó perquè això no torni a succeir d'aquí uns mesos.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula el regidor González. Endavant.

Sí, regidor Vives, el que tampoc ha passat els darrers anys és que la Generalitat de Catalunya, governada en gran part pel seu partit, construís cap plaça de residència pública enlloc, tampoc a la ciutat. I aquí està l'arrel del problema, no només que li dono la raó que no tenim prou protegit el nostre patrimoni. Jo abans li deia que al punt anterior els hi posava un mirall perquè la feina i la proactivitat d'un govern va fer que es modifiqués la iniciativa inicial. Avui, si jo tingués molts més diners i alguns anys més, m'agradaria fer-li cas a l'anunci que ens ha fet d'aquesta magnífica residència. No tinc ni els diners ni l'edat encara, Però el que sí que tinc clar és que aquesta residència destrueix una part del patrimoni del nostre barri i, sobretot, també una part del patrimoni verd. Un patrimoni que els veïns s'han fet seu, que han omplert de vida i que han protegit. Nosaltres no estarem al costat de la destrucció del patrimoni, ni el verd ni el comunitari, estarem al costat dels veïns. Votarem en contra.

Moltes gràcies. Per Esquerra Republicana té la paraula el regidor Coronas.

Sí, gràcies. Des d'Esquerra també votarem en contra d'aquest pla especial i no perquè no reconeguem que el promotor ha introduït algunes millores, sinó perquè el fons del pla continua sense donar resposta ni a les demandes veïnals ni a les alegacions presentades pel nostre grup. La finca de la Selva és un espai donant valor patrimonial i ambiental, un jardí històric i un pulmó verd al barri de la Font d'Enfargas. I si estem en aquesta situació, és evidentment que és per manca d'anticipació, per manca d'iniciativa i per manca d'interès del govern municipal que en cap moment ha volgut plantejar alternatives a la construcció d'aquesta residència. I les comparacions són odioses, però el passat també ens ha deixat moltes ocasions en què sí que hi ha hagut interès, com per exemple... amb les cassetes i l'alcina del carrer d'Incarnació, amb la Casa Buenos Aires o a Torre Garcini, per no anar-nos gaire lluny de la finca que avui ens ocupa. Per tant, quan es vol es pot, i en aquest cas està clar que no s'ha volgut i, per tant, no es pot fer res més.

Moltes gràcies per part del Partit Popular, regidora de Besa.

Gràcies, Tinent. Tal com ja vam dir a la comissió, aquí el que s'hagués hagut de fer era procedir a l'expropriació d'aquesta finca. Ara bé, arribats a aquest punt i no ben fet aquesta actuació per part de l'Ajuntament, no tenim més remei que a votar a favor perquè la negativa comportaria que no realitzés la cessió d'un espai de 1.500 metres quadrats per a ús públic. Per altra banda, el planejament i la intenció també del promotor és comportar la previsió d'habitatge totalat per gent gran i tenim una gran manca dintre la ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies. I per part de Vox, el regidor Sendero.

Nosaltres, la veritat, considerem que la ciutat està molt mancada d'equipaments per tractar el problema d'envelliment que tenim. Però, a part d'això, la propietat sempre ha de tenir la seguretat que la normativa es complés amb el normalisme. És un tema absolutament indispensable i, per tant, nosaltres creiem que donar-li a la propietat la seguretat que això comporta és important. Per tot això, nosaltres votarem a favor. Gràcies.

Moltes gràcies, tenent. Doncs, secretari, com quedaria?

S'aprovaria aquest punt amb el vot favorable del grup socialista, Junts per Barcelona per manipular-hi vots, el vot contrari de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 22, que és aprovar definitivament el pla espacial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l'equipament situat al passeig de la Vall d'Hebron, número 138-150.

Té la paraula la Tenenta Bonet, dos minuts i un minut la resta de grups. Endavant, Tenenta.

Moltes gràcies, tinenta. Efectivament, duem aprovació definitiva o el pla especial que permetrà construir la nova seu de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquest és un projecte d'iniciativa pública que reflecteix la ciutat que volem, una Barcelona que aposta per la salut, per la ciència i per la sostenibilitat. L'àmbit del Pla forma part de la Llosa de la Vall d'Hebron, un espai clau per la mobilitat i també pels serveis hospitalaris. L'objectiu és regular les condicions d'edificació per aixecar un nou edifici que aculli les oficines administratives i també els laboratoris científics de la Vall d'Hebron. L'edifici permetrà unificar els serveis de l'agència, avui repartits en diferents punts de la ciutat, en un únic espai eficient, saludable i sostenible. Un projecte, el que portem avui a aprovació, amb un sòcul sobre la llosa existent, amb accés directe al metro i amb una torre més esbelta, destinada a laboratoris, recerca i direcció de l'agència. En total, l'edifici tindrà uns 17.000 metres quadrats per 390 treballadors, dissenyats amb criteris d'eficiència energètica i integració paisatgística, garantint també una relació fluïda amb l'entorn hospitalari i esportiu de l'entorn de la Vall d'Hebron. Aquest pla s'emmarca en els canvis que està vivint tot l'entorn de la Vall de Grón, que ens permetrà recosir barris i desencallar la transformació de la Teixonera, com saben, va passar per aquest plenari també, que la ciutat, a més a més, tenia pendent des de feia dècades. I alhora el nou edifici de l'Agència de Salut Pública reforçarà també el paper de Barcelona com a pol sanitari científic del sud d'Europa. en un moment en què la salut i la recerca són més necessàries que mai, crec que podem estar d'acord que aquest projecte aposta per la ciutat i pel futur que volem per ella. Gràcies.

Moltes gràcies. Per Junts té la paraula el regidor Vives.

Sí, gràcies. Aquest projecte evidentment no serà ràpid perquè falta desenvolupar tot el projecte de l'entorn de la Llosa, però en qualsevol cas votarem a favor, com ja vam fer la comissió, i dic que en els últims anys hem vist la importància que té tenir una agència de salut pública forta, ben dotada, amb un bon equipament i que tingui capacitat de donar resposta ràpida.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la regidora Taraf, endavant.

Sí, nosaltres, tal com ara vam fer també a la comissió, votarem favorable. L'Agència de Salut Pública té repartits els seus edificis a més de quatre llocs de la nostra ciutat, amb el que això implica per la interconexió entre les diferents matèries. És una agència clau, jo crec que és una de les peces claus de la salut d'aquesta ciutat en quant a contaminació sexual i reproductiva, promoció i prevenció de la salut. I va ser en el darrer mandat, quan ens vam proposar transformar la llosa del Vall d'Hebron. on en una part ja s'hi han posat les consultes externes en coordinació amb l'Hospital de Vall d'Hebron i ara toca posar fila d'agulla per acabar, per fer efectiu aquest nou edifici de l'Agència Supublicana. Avui fem una passa més molt important, que no ha d'acabar aquí i que s'ha de fer viable el més aviat possible, sabem que no serà superbreu, però el més aviat possible aquesta agència que tant s'ha demanat durant anys.

Gràcies.

Moltes gràcies per Esquerra Republicana. La regidora Baró, endavant. Gràcies, Tinenta. Doncs nosaltres també en la línia que ja vam apuntar a la comissió, votarem a favor de l'aprovació definitiva d'aquest pla especial. que, com bé s'ha explicat, permetrà que s'implanti a la Llosa del Vall d'Hebron la nova seu de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, cosa que, com també s'ha explicat, permetrà unificar en un sol edifici el laboratori i les diferents dependències que ara es troben repartides a diversos llocs de la ciutat de Barcelona. Esperem que aquest edifici, per tant, doti a l'Agència de Salut Pública de totes les eines, de tots els espais necessaris per continuar sent cap davantera en la millora de la salut i la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines. i a la vegada es pugui preparar i pugui afrontar amb totes les garanties els reptes que, sens dubte, de futur aniran venint. Per tant, a favor.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora de Besa, endavant.

Gràcies, Tinenta. Entenem que es tracta d'una actuació que reforça la dotació sanitària de la ciutat i que dona continuïtat a una activitat pública que ja està consolidada. Entenem que la proposta és coherent amb el planejament vigent sense alterar l'equilibri d'usos i per això des del grup del Partit Popular hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Vox, el regidor Senderos. Endavant. Votarem a favor, Francesc.

Molt bé. Doncs secretari, com quedaria?

Molt bé, s'aprovaria per unanimitat.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem al punt número 23, que és aprovar definitivament l'ordenança municipal reguladora dels equipaments d'allotjament dotacional. Dos minuts per la tenenta ponent i un minut per els grups municipals.

Endavant, Tinenta. Gràcies, Tinenta. Aquesta ordenança promou preus assequibles pels allotjaments dotacionals i per les residències d'estudiants ubicades en sols d'equipament. És el marc normatiu que ens permetrà fixar varems de preus, concretar-ne els usuaris i establir el temps màxim d'estades segons la tipologia de l'equipament. Amb aquesta regulació volem facilitar l'accés a allotjaments temporals de qualitat, inclusius i amb igualtat d'oportunitats. Aquesta ordenança, tal com va dir el regidor Calvet a la Comissió d'Urbanisme, desenvolupa el Decret 50-2020 i així també desenvolupa la MPGM de allotjaments dotacionals que van aprovar en aquesta casa a l'Ajuntament el 2022, que són amb dues eines clau per ordenar l'obertura d'aquests equipaments. S'hi estableix que els usuaris podran ser persones joves, gent gran o col·lectius en situació de vulnerabilitat, persones amb necessitats d'assistència sanitària, també persones afectades per actuacions urbanístiques o, finalment, que es trobin a la ciutat per raó d'estudi o de feina. Pel que fa als preus, els allotjaments dotacionals s'equiparen amb els habitatges de protecció oficial, mentre que les residències d'estudiants tindran límits, segons la mida del centre, amb un màxim de 350 places per residència. El text, per tant, que avui portem a aprovació, incorpora alguns ajustos tècnics, com és normal, però manté l'essència del que ja vam aprovar inicialment en aquest consistori. I ja hi ha, de fet, expressions d'interès d'actors que voldrien impulsar projectes. Això és el més interessant. Hospitals que volen allotjar famílies de pacients de llarga estada, entitats socials o fins i tot l'arquivisbat que ha mostrat interès per fer ús d'aquesta figura. Aquesta ordenança permetrà donar resposta regulada, per tant, a una demanda d'allotjament temporal existent a la ciutat. Sovint parlem dels lloguers de temporada. Els lloguers de temporada, quan realment són això, de temporada, són útils per a aquests col·lectius i amb aquesta eina crec que tots estem convençuts que podrem oferir alternatives flexibles sense tensionar el mercat de l'habitatge. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, tinent d'alcalde. Així com a vegades critiquem determinades iniciatives que podríem anomenar que són residuals en les polítiques d'habitatge, ho fem quan cal perquè creiem que cal afrontar les mancances estructurals de les necessitats d'habitatge a la nostra ciutat, també avalem quan toca que posem al dia instruments que ens han de permetre repensar el sistema d'equipaments a la llum de noves necessitats, de noves tipologies que ni s'imaginaven quan es va definir el pre-EGM l'any 76. Ho hem fet en altres ocasions, ho vam esmentar a la comissió per a temes de necessitats puntuals en la planta hotelera o inclús en habitatges per gent jove i ara ho hem de fer també davant d'aquesta nova necessitat social que, sens dubte, ajudarà a que puguem afrontar millor la problemàtica d'accés a l'habitatge a la ciutat i votarem a favor.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la regidora Martín, endavant.

Sí, aquesta ordenança desenvolupa, com s'ha dit, la MPGM, que l'any 22, des de la tinença d'urbanisme de Barcelona en Comú, vam impulsar per facilitar que els sols d'equipament de la ciutat puguin destinar-se a allotjaments dotacionals i també per imposar una regulació més estricta del negoci de les residències d'estudiants, establint qui podran ser els adjudicataris i acotant preus màxims i superfícies mínimes dels allotjaments. Hem intentat esmanar un punt que ens preocupa però el govern s'hi ha negat i és per això que en volem deixar constància i és que no em sembla bé que l'establiment d'excepcions poc concretes per tal que els promotors privats puguin sobrepassar els preus màxims marcats pels allotjaments. Dit això votarem a favor però com dic creiem que hem d'advertir que em sembla que el PSC està deixant escletxes que el sector immobiliari pot intentar aprofitar per incrementar els seus beneficis i nosaltres estarem vigilants perquè això no pugui passar. Gràcies.

Molt bé, té la paraula la regidora Baró, Esquerra Republicana.

Gràcies. Nosaltres votarem a favor també d'aquesta ordenança, també en la línia que vam fer a la comissió, perquè aprovar-la ens permetrà regular millor la implantació dels allotjaments optacionals en sol de sistemes a la nostra ciutat i, a la vegada, definir-los més acuradament i establir condicionants. Per exemple, podrem definir la tipologia, siguin allotjaments complerts, amb espais comunitaris o amb espais comunitaris o col·lectius. Podrem definir també l'ús, podrem definir la temporalitat dels mateixos, podrem definir els criteris de selecció de les persones usuàries per emancipació, per acolliment, per assistència sanitària, per afectats i afectacions urbanístiques, per estudi, per feina, per gent gran, els quals aniran condolats, entenem, per l'àrea municipal que li correspongui. I podem definir també els preus que també bé s'explicava, tant dels allotjaments dotacionals, que vindran regits pel mòdul d'HPO, de règim penal de lloguer, com del preu de les residències d'estudiants, que seran un 40% per sota del preu de mercat i en places concertades. Val a dir, per això, són preus que, malgrat l'esforç de rebaixa que reconeixem, continuen sent força prohibitius per bona part de la nostra ciutadania. En tot cas, a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora de Bessa, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Tot i reconèixer la necessitat de normativitzar aquests equipaments, continuem persistint en una preocupació de fons en diversos aspectes. Entenem que manquen les garanties sobre la convivència amb l'entorn, hi ha un risc de generar figures híbrides no clarament diferenciades de l'habitatge i segueix mantenint-se la insuficient definició dels criteris de control públic. Són temes que ja els hi hem exposat anteriorment respecte a aquesta reserva estructural i que entenem que no s'han introduït ni incorporat els ajustos suficients. Per tant, per coherència amb el nostre posicionament, votarem en contra.

Molt bé. Té la paraula el residuos senderos, Vox.

Gràcies. No ens sembla mal estableixer regles per als equipaments de al·lojament dotacional i les residències de estudiants que es elixen en suelos de zona. Aquesta ordenança només tindrà sentit si garantitza seguretat jurídica, control del uso i preixos realistes que no es traducen en més gastos públics sin resultats. Exigimos criterios de acceso transparente y neutral, límites claros a la estancia para evitar usos turísticos encubiertos, equilibrio territorial y una evaluación anual con posibilidades de revisión. Pero nos falta confianza en la pulcritud de las maneras en las que se aplican las ordenanzas, así que nos abstendremos.

Molt bé.

S'aprovaria el punt amb el vot favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Som Comú i Esquerra Republicana, el vot contrari del Partit Popular i l'abstenció de vots.

Molt bé, doncs, punt 22, sense intervencions, per aprovar definitivament el pla especial urbanístic i de millora urbana per la regulació de l'equipament situat al passeig de la Vall d'Hebron, 138, 150... 24. Perdoneu.

M'he despaparat, m'he despaparat, perdoneu. 24, sense intervencions per aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic de Millor Urbana per a regulació de l'equipament situat al carrer Antonio Machado, 26-30, amb posicionament favorable de tots els grups. Punt 25, amb intervencions.

No, no, 24 amb intervencions.

Dos minuts per l'aponent, un minut per la resta de grups.

Gràcies, alcalde.

Pimenta Bonet.

La pràctica esportiva, ho dèiem abans, és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Ho és a Gràcia, també ho és a Nou Barris i ho és tant en termes de salut com, sobretot, de cohesió comunitària. Avui duem a aprovació definitiva un pla especial llargament reivindicat pels veïns del barri de Canyelles. La construcció del nou SEM Artesania, deixant enrere el dèficit d'equipaments esportius de qualitat que ara mateix té el barri. L'actual instal·lació esportiva, situada a l'illa entre els carrers Antonio Machado, Artesania, la ronda de la Quina Hueta Vella i la via Fabència, va ser construït el 1974 i evidentment avui està obsoleta. Al voltant de l'actual SEM es troba més a més una esplanada amb forts desnivells que serveix com a aparcament en superfície i una benzinera a més de voreres poc accessibles. El Pla, per tant, pretén abordar aquesta situació i permetre que el districte de Nou Barris guanyi un equipament esportiu de primer nivell i la dignificació també de l'entorn d'aquest equipament. El nou SEM artesanià, en aquest sentit, comptarà amb una pista coberta, piscina, un pavelló triple esportiu, un PAP3 i sales de fitness i activitats dirigides, entre d'altres. I és important, penso, també remarcar que es donarà continuïtat al centre esportiu antic mentre durin les obres, per no privar-nos d'un equipament que és per obsolet que sigui encara imprescindible, amb la qual cosa facilitarà en tot moment la pràctica esportiva. A més, vull destacar que l'edifici comptarà amb cobertes verdes, amb plaques fotovoltaiques, reforçant així també l'aposta que fem a través del Pla Clima per la instal·lació d'energia neta en edificis municipals. Agraeixo ja d'entrada l'unanimitat que aquest pla va generar a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada.

Bé, com ja s'ha dit, va ser aprovat per unanimitat a la comissió. L'esport és un dels pilars fonamentals que engloben el districte de Nou Barris i el barri de Canyelles i aquest poble esportiu és àmpliament reclamat per tots els veïns i veïnes de Nou Barris i també pels futurs usuaris que en podran fer ús. Ja s'ha dit que Barcelona té un dèficit bastant important pel que fa a equipaments esportius i per tant ens n'alegrem. que es comenci a mirar cap al futur en aquest sentit. El que hem detectat, i ja ho vam dir a la comissió, és una manca de concreció i de detall en el que fa el calendari d'execució. No hi ha partida pressupostària feta, no tenim un calendari de quan s'executarà i no tenim un calendari de com es treballarà amb els veïns i veïnes per fer la seva realitat. Per tant, el que els demanem, si us plau, és una mica més de concreció i més de detall de quan es farà realitat aquest pavelló i no tant de com s'estructurarà.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Recio.

Bé, bon dia. Avui efectivament aprovem definitivament un pla especial per millorar i per treballar el nou CEM d'Artesania, el barri de Canyelles, que efectivament fa molt de temps que els veïns i veïnes esperen, reclamen i reivindiquen. Per tant, avui també és un reconeixement aquesta feina de persistència i resistència que fan les entitats veïnals als barris perquè els barris millori. Efectivament, el CEM actual reclama a Crits una millora de les instal·lacions. També deixim dir-li que el nou CEM ens ha de portar a obrir un debat sobre quin model de gestió dels equipaments esportius tenim a la ciutat, perquè part del que li passa a l'actual CEM en aquests moments a Canelles té a veure amb aquelles grans concessions que es feien fa molts anys en què es destinava que l'entitat gestora fes el manteniment i ens despreocupàvem una mica de si s'estava fent o no s'estava fent. Crec que aquest debat en el nou CEM també s'ha d'incorporar. Però avui deixim dir-los que és un dia per celebrar i donar les gràcies a l'Associació de Veïns que tants anys ha lluitat per tenir aquest CEM i sumar-me a les paraules que deia ara la regidora de Llaó, que el que esperem és la concreció i sobretot que es treballi aquesta concreció amb els veïns i veïnes que gràcies a ells avui estem parlant del nou CEM.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem a favor d'aquest pla especial. De fet, la història del SEM Artesania al barri de Canyellas és molt llarga. Nové feia anys que s'havia compromès a construir el poliesportiu a canvi de la gestió del mateix, però el 2017 va desistir. El 2021, des d'Esquerra Republicana, conscients de la importància que tenia aquest temps pel veïnat de Canyellas i després de veure com diversos projectes havien decaigut, Vam incloure aquest projecte dins de la negociació dels pressupostos del 2021, projecte que afortunadament ha anat tirant endavant fins al dia d'avui. Així que ara toca que el descampat del carrer Antonio Machado aculli d'una vegada per totes el CEM Artesania, que la cosa no es dilati més i per això votarem a favor d'aquest pla especial, esperant, desitjant, confiats que el govern complirà de la manera més diligent possible i que el poliesportiu, molt necessari, molt lluitat, molt reivindicat, sigui una realitat en el menor temps possible. Gràcies.

Molt bé. Té la paraula la regidora de Besa, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Entenem que aquesta proposta respon a la necessitat d'adequar l'edifici a les exigències actuals de seguretat, accessibilitat i funcionalitat a l'hora que es manté l'activitat esportiva i això és un fet important. S'han incorporat les observacions tècniques en aquesta versió definitiva i això fa que es reforça, a més, l'oferta d'equipaments en un districte on ja hi ha forta demanda social. El que sí que demanaríem és que les actuacions es realitzessin el més ràpid possible i en aquest sentit mantenim el vot a favor.

Té la paraula el regidor Senderos, Vox.

Ens posicionem a favor.

Junts, Esquerra, PP.

Doncs resultats, secretari. S'aprovaria per unanimitat. Unanimitat. Molt bé. Anem a la 25 amb intervencions per aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic per la regulació de l'equipament situat al carrer Tànjer, números 81 a 83. Té la paraula la Tirenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Aquest pla especial urbanístic que duem a aprovació definitiva versa sobre una nau industrial de l'antic complex de José Canela e Hijos, una finca coneguda com a Cantiana, que es troba a una illa del barri del Poblenou. Aquesta antiga nau està catalogada amb un nivell de protecció C i actualment es troba en desús. El sol forma part de l'àmbit del 22 Arroba, no cal dir-ho. L'objectiu d'aquest pla és la rehabilitació integral de la nau per poder-hi ubicar el nou centre de formació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, garantint en tot moment la protecció patrimonial. Per tant, el nou centre mantindrà i posarà en valor l'estructura industrial original. M'estic referint justament... a les estructures dels pilars i a les voltes interiors i, a més, també recuperaran les obertures originals. Voldria destacar que aquest nou centre permetrà que els agents de la Guàrdia Urbana rebin informació dins de la ciutat i no s'hagin de desplaçar com fins ara fora de Barcelona. Agradeixo la unanimitat de tots els grups en aquest pla expressat a la Comissió d'Urbanisme de la setmana passada.

Molt bé, té la paraula el regidor Calvet. Gràcies, alcalde. Estem d'acord que via aquest pla especial sentem les bases del que ha de significar disposar d'aquest equipament. Per tant, és patrimoni que rehabilitem, li donem ús i, a més, reforcem els instruments per incidir més en les polítiques de seguretat, que, com sabem, són una de les principals preocupacions de la gent de Barcelona. Tot el que faci referència a incrementar aquests serveis a la Guàrdia Urbana sempre tindrà el nostre recolzament. Per tant, hi votarem a favor.

Regidora Recio, Comuns.

Sí, com ja vam manifestar a la Comissió d'Urbanisme, hi votarem favorablement.

Regidora de Besa, Partit Popular.

Alcalde, Esquerra Republicana li toca.

Regidora Baró, Esquerra Republicana.

Gràcies. Nosaltres, bàsicament, ratificar la posició que vam tenir ja a la comissió, que és que votarem a favor d'aquest pla especial, que, entre altres coses, ha de permetre, permetrà, vaja, per una banda, la recuperació d'un patrimoni industrial del districte de Sant Martí, que fa temps que necessita ser rehabilitat i que buscava inquilí, i per altra banda, la recuperació de la formació de la Guàrdia Urbana a la ciutat de Barcelona, en unes condicions, ara sí, òptimes, evitant desplaçaments fora de la ciutat, com passava fins ara. Per tant, només esperem que el projecte pugui agafar el ritme i la velocitat necessària perquè es pugui veure la llum el més aviat possible.

Gràcies. Ara sí. Valorem positivament que aquesta actuació consolida un ús públic estable en un àmbit amb alta densitat veïnal, però que a la vegada està necessitat de dotacions, i en especial com a centre de formació de la Guàrdia Urbana. I és evident, per tant, que això suposa un benefici per tota la ciutadania.

Regidor Senderos, Vox. Ens posicionem a favor. Molt bé, resultat, secretari?

S'aprovaria per unanimitat. Molt bé, doncs passem a les proposicions. La primera presentada pel grup municipal de Junts té la paraula el seu president, el regidor Martí.

Molt bé, moltes gràcies, president. Avui portem al ple una proposició que posa de manifest una de les derives més inquietants al nostre criteri d'aquest mandat municipal. I no és altra que la conversió de l'Ajuntament de Barcelona en una agència de propaganda personal, política, tant de l'alcalde com del seu govern. Entre l'any 2023 i 2024 hem passat de gastar-nos uns 10 milions i mig anuals en publicitat institucional a gastar-nos gairebé 19 milions. Això implica un increment del 80%, 80% d'increment en aquest capítol tan discutible. Totalment exagerat, per part nostra creiem que és absolutament exagerat. I no és que l'Ajuntament informi més o millor, No, és que l'alcalde ha convertit Barcelona en el seu plató publicitari particular. Ens diuen, fem la Barcelona de la teva vida. Com es diu ara, perdó? Què vol dir això? Què vol dir? El govern somia amb una Barcelona millor? Evidentment, hem de gastar uns milions d'euros per expressar aquesta bona voluntat que Barcelona sigui la ciutat de les nostres vides sense que això porti associat o aparellat un oferiment de serveis o una millora dels serveis que la ciutadania ha de conèixer i gaudir-ne. Aquesta campanya no és comunicació institucional, és propaganda pura i dura. És publicitat partidista pagada amb els nostres impostos, amb els impostos dels barcelonins. I el que és pitjor és mentida, amb tots els exiguts, perquè Barcelona de la nostra vida no és la de les promeses incompletes, no és la de la seguretat que tenim en aquests moments, no és la dels lloguers més cars de la història, no és la dels carrers bruts i l'incivisme descontrolat que patim en molts barris per desgràcia. Però és que hi ha més, perquè no només es gasta o ens gastem entre tots una fortuna en publicitat i amb autopromoció de l'alcalde del seu govern, és que s'està apropiant de la imatge de la ciutat, senyor Collimoni. La fa seva. Han eliminat la menció de l'Ajuntament de Barcelona en la comunicació institucional. Han adoptat els colors del PSC, no solament amb aquesta imatge institucional, sinó amb moltes altres iniciatives que estan postès per a les últims mesos. que els hem també denunciat darrerament, han canviat l'identitat gràfica de la ciutat per fer-la coincidir amb la del seu partit. I això no és governar, això és segrestar, segrestar la imatge d'una ciutat per posar-la al servei d'un partit. Barcelona no és el PSC. Barcelona no és de l'alcalde ni de l'alcaldessa d'abans. Barcelona és de tots els barcelonins i barcelonines i la seva imatge institucional no pot ser propietat d'un partit polític o almenys no pot aparentar que és de propietat d'un partit polític, en aquest cas el partit polític que governa amb minoria i solitari aquest ajuntament. I això no ho diem només des d'ajuts per Barcelona, això ho diu la llei, senyor Collboni. La llei de publicitat institucional de Catalunya estableix uns principis molt clars per a aquest tipus de campanyes institucionals de totes les administracions. Neutralitat, objectivitat i veracitat. Principis que vostès vulneren cada dia amb aquesta campanya propagandística. El Codi Ètic de l'Ajuntament obliga els càrrecs públics a mantenir una conducta imparcial i a evitar l'ús partidista dels recursos públics. Un codi que vostès estan incomplint en aquests moments. Perquè el problema no és només jurídic. És ètic i és democràtic. Un alcalde que no va guanyar les eleccions, que va arribar al càrrec per pactes de despatx, un alcalde que està en minoria, no pot usar diners públics per fer-se campanya permanent. No pot confondre servei públic amb autopromoció. I, mentrestant, què fem amb els problemes reals de la ciutadania? Doncs, mentrestant, vostès es gasten tants diners en propaganda, la inseguretat continua com és, els barcelonins tenen por per als seus barris, quan no als metros, als carrers, mentre vostès imprimeixen cartells en promeses, el preu de lloguer continua sent el més alt de la història, les famílies han de marcar a la ciutat perquè no poden pagar un lloguer, etcètera, etcètera. Per això, nosaltres hem plantejat aquesta proposició amb sis punts. La primera és que condemnem... Condemnem aquest ús partidista i propagandístic de la comunicació institucional. En segon lloc, volem aturar immediatament la campanya Fem la Barcelona de la teva vida i retirar tots els seus materials, perquè això no aporta res a la ciutadania, res de res. En tercer lloc, volem demanar que es restableixi l'identitat gràfica oficial de l'Ajuntament de Barcelona. Tornin la imatge de la ciutat als barcelonins. En quart lloc, exigim transparència total en la despesa de publicitat institucional. Sabrem amb la liquidació oportuna què ens hem acabat gastant. Una exageració. En cinquè punt, elaborar un codi de bones pràctiques en comunicació institucional amb la participació dels llocs municipals, evidentment. I en sisè, punt i últim, constituir una comissió de supervisió i control perquè mai més en el futur un govern pugui usar l'Ajuntament com una agència de publicitat del seu partit. Senyor Collboni, Barcelona no és seva, la imatge tampoc i els diners dels barcelonins encara menys. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidor, té la paraula el regidor Serra de Comuns.

Gràcies, president. Bon dia a tothom. La publicitat institucional és una eina legítima, una eina necessària de comunicació de les administracions públiques amb la ciutadania, que ha de servir per garantir el dret a la informació, difondre serveis i fomentar la participació democràtica. Per això des de Barcelona en Comú compartim bona part del diagnòstic que ha fet el regidor de Junts i la preocupació per la deriva propagandística que ha pres la comunicació institucional al govern actual. Ho hem denunciat en nombroses ocasions i hem portat propostes per corregir-ho. De fet, només fa uns mesos vam portar a la Comissió d'Economia una proposta en la mateixa línia on advertíem que la despesa en publicitat institucional ha pujat del 2023 al 2024 un 80% de forma absolutament injustificada. I aleshores us ho vam dir clar, aquest increment trenca amb una tendència de contenció que vam mantenir durant els nostres dos mandats, on vam reduir progressivament la despesa. Per això mateix, en aquella mateixa proposta, demanaven posar un límit clar a la publicitat institucional i un informe anual que recolli de forma exhaustiva l'activitat de publicitat institucional i incloqui el detall de qui se'n beneficia. Per cert, tots els partits van votar a favor, tots menys el govern que va votar en contra. Els hi posaré algun exemple, a banda dels que ha posat el regidor Martí, d'on van aparar aquests diners públics en publicitat institucional. Per exemple, grans mitjans de comunicació. Hi ha mitjans d'aquesta ciutat que ja rebien un milió d'euros els darrers mandats i han passat a rebre... un milió d'euros més o fins i tot 1,5 milions d'euros més per part de l'alcalde Collboni. Què justifica que l'alcalde Collboni dobli la partida en quantitats tan grans que van a mitjans de comunicació? I un altre exemple, pseudomitjans, condemnats per publicar fake news com Crònica Global, que reben 75.000 euros de l'alcalde Collboni. Això no és un servei públic, això no és pluralitat informativa, això és clientelisme mediàtic i alimentar amb diners públics la maquinària de les fake news. Ara bé, també cal abordar aquest debat amb coherència i amb responsabilitat. La publicitat institucional no s'ha d'eliminar, s'ha de fer bé, amb criteris objectius, amb transparència, amb neutralitat. I permeteu-me dir-ho a Junts que avui fa aquesta proposta El compromís amb la transparència no es mesura només amb les paraules que es diuen des de l'oposició, sinó amb els fets que es fan des del govern. Quan vam arribar al govern el 2015, ens vam trobar una despesa en publicitat institucional disparada. El 2014, amb el govern Trias, es gastaven 16,5 milions d'euros en publicitat amb un pressupost de 2.573 milions. Nosaltres vam reduir aquest pressupost i el vam deixar tot el mandat per sota dels 10 milions d'euros, amb un pressupost molt més alt, de gairebé 1.000 milions d'euros més. Això és contenció, això és responsabilitat i això és coherència. Per tot plegat ens abstindrem, perquè compartim el diagnòstic i la preocupació, però creiem que aquest debat s'ha d'enfrontar amb més transparència, amb més rendició de compte, amb més rigor i no amb mocions que busquen només aixecar un titular.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. De la iniciativa que ens porta avui junts compartim una qüestió que és la central, que és la necessitat que la comunicació institucional sigui neutra, sigui neutral, sigui transparent i respectuosa amb els recursos públics. És evident que les institucions no poden fer un ús partidista de l'eina de la comunicació institucional i que per tant cal mantenir criteris clars i objectius. També és cert... que tots els darrers governs municipals han fet el mateix. Cada cop que hi ha hagut un canvi de govern, hi ha hagut un canvi d'imatge, amb un canvi de lemes, amb un canvi de logos i un canvi d'integrals en definitiva de la identitat visual i podríem recordar lemes de l'anterior alcaldessa o de l'anterior alcalde, diguéssim, d'abans de l'anterior alcaldessa i també de colors, de games cromàtiques, diguéssim, que recorden els partits polítics. De fet, és un debat que crec que ja ha estat amb cada alcalde i alcaldessa nou i que és un debat d'aquells tradicionals, com el del Passebre, diguéssim, o com el debat del cartell de la Mercè, que són debats que ens barcelonitzen, crec, molt. I m'encanta. És veritat, però, que compartim el fons de la qüestió. Per tant, el problema important no és el color, l'eslògan, que aquí, diguéssim, podem caure, diguéssim, en fins i tot fer una mica, donar un to humorístic a la... a la intervenció, sinó que el que és important, i ara posant-me més seriós, és que el que ha d'haver-hi és un marc estable i compartit sobre com ha de ser la comunicació institucional, i en això estem molt d'acord amb la proposta de Junts. Cal més transparència, cal més control i, sobretot, més consens. Per tant, aquí el que volem també és esperar a què explica el govern municipal i després acabarem de fer una segona intervenció. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Emilian del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Des del Partit Popular donarem suport a aquesta proposició perquè compartim plenament el diagnòstic. La campanya Fem la Barcelona de la teva vida no és una campanya institucional, és una campanya de propaganda política pagada per tots els barcelonins. I com bé dir-ho clar, no estem parlant d'una qüestió estètica ni d'un simple debat sobre comunicació. Estem parlant d'una qüestió de principis. Estem parlant de la frontera que separa el que és institucional i del que és partidista, el que és públic del que és privat, el que és servei del que és propaganda. La campanya diu que Barcelona t'acompanya en totes les etapes de la vida, que és una ciutat funcional, respectuosa, equitativa, dinàmica, pròspera i saludable. Tot molt bonic, tot molt inspirador. Però el problema no és el relat, sinó l'ús que se'n fa. Darrere hi ha una estratègia política perfectament calculada per associar la ciutat, tota la ciutat, a una marca de partit. I això es veu clarament quan l'Ajuntament elimina del logotip les paraules Ajuntament de Barcelona i només hi deixa Barcelona, quan el color corporatiu comença a coincidir sospitosament amb el del PSC, quan la tipografia, el to i fins i tot les imatges evoquen les mateixes campanyes electorals del senyor Coiboni. És evident que s'està utilitzant la ciutat com a parador personal de l'alcalde. Barcelona convertida en instrument de màrqueting, l'institució municipal posada al servei d'un relat de partit. I això és un abús. Un abús dels recursos públics i un abús de la confiança, perquè cada euro dels barcelonins hauria d'anar a millorar els serveis, no a pagar anuncis d'autobombo. Només l'any 2024, la despesa en publicitat institucional ha augmentat un 60% respecte del 2023, arribant gairebé els 19 milions d'euros. Mentre la ciutat és més bruta, més insegura i més cara que mai, mentre molts joves no poden pagar un lloguer i molts comerciants veuen com els seus negocis perillen. I mentrestant, l'Ajuntament dedica centenars de milers d'euros a explicar-nos que Barcelona ho té tot. Sí, ho té tot. Menys govern, menys neteja, menys seguretat, menys rigor. La crítica del Partit Popular va més enllà d'aquesta campanya concreta. El problema és més profund. És una concepció equivocada de la neutralitat institucional que malauradament s'ha anat estenent durant anys i que massa partits polítics han utilitzat segons els seus interessos. La neutralitat no és un eslògan bonic per posar en una proposició. És una exigència democràtica. Neutralitat no és fer servir els diners públics per vendre... la teva gestió. Neutralitat és no convertir l'institució en una eina de partit. Neutralitat també és no penjar pancartes ni símbols en façanes municipals que expressin una posició política o ideològica, siguin del signe que siguin. Perquè una institució que pren partit deixa de representar tothom i quan això passa es trenca la confiança entre els ciutadans i les seves institucions. No podem permetre que converteixin Barcelona en un eslògan electoral i per això votarem a favor d'aquesta proposició. Moltes gràcies.

Molt bé, moltes gràcies. Cé la paraula el regidor de l'Erol Pulido, Vox.

Gràcies, alcalde. Des de Vox compartimos buena parte del diagnóstico que plantea Junts per Barcelona en su propuesta. Efectivamente, el gobierno de Joan Macalboni ha convertido la publicidad institucional en una maquinària de autopromoción política pagada con el dinero de todos. El lema «Fé en la Barcelona de la Teva Vida» no es una campaña informativa. Es un eslogan electoral con cargo al presupuesto municipal. La Ley 29 de 2005 de Publicidad y Comunicación Institucional lo dice bien claro. Las administraciones no pueden utilizar recursos públicos para ensalzar la gestión del Gobierno ni difundir mensajes de carácter partidista. Y eso es exactamente lo que está ocurriendo en un Gobierno mucho más preocupado por la estética que en resolver los problemas que la ciudad tiene enquistados. Entre 2023 y 2024, como ya se ha dicho, la inversión de propaganda institucional ha subido un 80%. Mientras los barrios se degradan, la inseguridad sube y nadie puede acceder a la vivienda porque no hay, el ayuntamiento malgasta el dinero en carteles, anuncios y vídeos diseñados para mejorar la imagen del alcalde. Es la política del marketing en lugar de la gestión. Dicho esto, también debemos señalar la hipocresía de quienes hoy presentan esta proposición, porque quienes ahora se rasgan las vestiduras son los mismos que cuando gobernaban ahí delante hicieron lo mismo, campañas millonarias, identidades visuales partidistas y propaganda encubierta con dinero público. Lo que hoy critican del PSC lo practicaron ustedes antes, utilizando las instituciones como altavoz ideológico para hacer saltar por los aires la convivencia. No lo olvidemos. Ni el PSC, ni Junts, ni ningún otro partido deben apropiarse de las instituciones. La comunicación pública debe limitarse a informar de los servicios esenciales de emergencias, de convocatorias o de programas de utilidad real para los ciudadanos. Nada más. Por eso defendemos la supresión del gasto superfluo y propagandístico, la auditoría de todas las campañas municipales, la prohibición de cualquier símbolo o color identificable con un partido político y la reducción drástica del presupuesto de publicidad institucional. Porque cada euro destinado a propaganda es un euro menos para limpieza, seguridad o vivienda. Barcelona necesita menos marketing y más gestión, menos carteles y más autoridad, menos autobombo y más servicio público, menos bodas, bautizos y comuniones y más empatía. Vox votarà a favor d'esta i qualsevol altra medida que garantitza la neutralitat política i el fin del despilfarro, però no per a lavar consciències de qui també ho han practicat. Nosaltres no volem una Barcelona de la teva vida, volem una Barcelona viva, una ciutat limpa, segura i lliure de propaganda política. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el Tinent Batlle.

Bon dia, gràcies alcalde. Ja li avanço a senyor Martí que votarem en contra de la seva proposició perquè d'entrada neguem la major. Aquest govern no fa un ús partidista ni propagandístic de la comunicació institucional i ens sorprèn que a més aquesta proposició vegi de vinir del precisament del seu partit. Ens podríem remuntar a la història de les campanyes institucionals que s'han fet des de fa temps, des de les seves sigles, aquestes o les anteriors. Vostès fan mencidada a una única campanya concreta, la de Fem de Barcelona la teva vida, que creiem compleix rigorosament els criteris sobre neutralitat i objectivitat exigits per la legislació que regula la publicitat institucional. La campanya en cap cas fa un ús partidista perquè no mostra cap acció de govern ni obra feta. Mostra Barcelona com una ciutat viva, dinàmica i propera, capaç d'acompanyar les persones en totes les etapes de la seva vida i reflecteix les preferències personals que conformen la vida de diferents ciutadanes i ciutadans. Per això, el no ser una campanya d'obra de govern sinó de promoció de ciutat no té cabuda la seva petició de retirada. Pel que fa a la nova imatge gràfica de l'Ajuntament, novament no compartim els seus retrets. L'identitat gràfica de l'Ajuntament s'ha anat canviant al llarg dels anys i, de fet, no existeix una identitat oficial. El darrer canvi va ser fa 15 anys amb el govern municipal... de l'alcalde Xavier Trias. El canvi que fem sorgeix de la proposta, precisament del Comitè Assessor de Comunicació, per reforçar i unificar la marca de la institució, agilitzar processos i reforçar la comunicació digital amb l'objectiu d'adaptar l'identitat als nous temps i a les noves necessitats de comunicació digital. S'ha renovat la tipografia, però s'ha mantingut l'escut i la gamma cromàtrica que s'estava utilitzant, vermell, negre i blanc. Per tant, no hi ha cap símbol, color o disseny que pugui portar a confusió. Només cal comprovar que la imatge gràfica de la Guàrdia Urbana manté el blau corporatiu del cos sense canvis. Els colors ja s'utilitzaven. L'escut és el mateix i la tipografia s'ha creat des de nou i, per tant, no pot recordar cap partit polític. Les seves insinuacions ens semblen com a mínim tendencioses, sinó malèvoles. Pel que fa a la petició de transparència, li asseguro que aquest govern compleix la normativa corresponent i el portal de transparència de l'Ajuntament podrem trobar recollida tota la informació relativa a les campanyes de publicitat institucional desglossada per imports i mitjans, complint la llei 19 barra 2014 del 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En relació al Codi de Bones Pràctiques, la comunicació institucional ja regeix per la llei 18 barra 2000 de 29 de desembre sobre publicitat institucional, que és clara i suficient. A més que ja disposem del manual d'ús del llenguatge no sexista i de comunicació inclusiva que en garanteix les bones pràctiques. I finalment, no cal cap comissió de supervisió i control El control de la possibilitat institucional es pot exercir sobradament a través dels òrgans arreglats de l'Ajuntament. En definitiva, i a cabo, com li he dit, votem en contra perquè considerem que és una proposició, aquesta sí, totalment propagandística i sense cap mena de sentit.

Gràcies.

Ponent, senyor Martí. Sí, gràcies, alcalde. Bé, en primer lloc hem de celebrar que hi hagi una diagnosi compartida per part de tots els grups de l'oposició, tots, excepte el govern, evidentment. És molt important partir d'aquest punt, que hi hagi una diagnosi compartida que aquesta campanya és una campanya propagandística i absolutament amb utilització de recursos puris per a beneficis privats partidistes. Li respecto, senyor Batlle, el que vostè ha dit, no que sigui una campanya o una intervenció malèvola. Nosaltres de malèvols no en tenim res, li asseguro. Jo l'únic que vull demanar a l'alcalde i al govern és que si aquest plenari avui vota aquesta proposició, i em sembla que va per aquesta línia, facin cas del vot i sentit majoritari d'aquesta cambra. i retirin la campanya entre els altres punts que formen part de la proposició. Perquè vostès tenen el deure polític, no jurídic, ja ho sabem, el deure polític de seguir la majoria, el vot majoritari d'aquesta cambra, d'aquest plenari municipal. Per tant, repetim, aquesta campanya no ha estat neutral, ni objectiva, ni veraç, ha estat parcial, subjectiva i enganyosa. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Esquerra Republicana, té un minut.

Sí, gràcies. La veritat és que compartint el fons, també abans he situat elements que són d'iniciativa, que si canvien els torns passarà al revés, ens trobarem en la mateixa situació. Per això farem una abstenció, però la veritat és que sí que creiem que el que és important i rellevant d'aquesta iniciativa és que el criteri de comunicació institucional neutral, transparent i respectuós hi sigui i, per tant, que es busquin les eines per garantir que això passa.

Pepe, 13 segons. Vox, 39. Secretari.

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable de Junts per Barcelona al Partit Poblari Vox, el vot en contra el grup socialista i l'abstenció de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana.

Moltes gràcies.

Passem a la següent proposició que presenta el grup de Barcelona en Comú. Té la paraula la presidenta del seu grup, senyora Sanz.

Sí, moltes gràcies. La Diana i el Miquel viuen a Riareta 37, en una antiga casa fàbrica del Raval, i el Fons Vultó Vivenio va intentar doblar-los al lloguer durant la pandèmia. Gràcies al sindicat de llogueteres es va evitar i amb la regulació de preus els van tornar a pressionar per signar abans i esquivar el topall de preus. Ells s'hi van negar i ara els volen expulsar de casa seva amb un judici per davant. L'especulació els està amenaçant en deixar-los sense la seva llar. No és casa ursola, però també està passant a Barcelona. La Rosario i el seu fill són els últims veïns en Tensa 69, a l'Eixample. És la seva casa des de l'any 1998. Alfonso Bultó Vandor va comprar l'edifici l'any 2021. Ja han expulsat a tots els altres veïns per convertir-lo en co-lívings. Una activitat ben rendible, per desgràcia, a la nostra ciutat. Ara han activat el seu desnonament. No és casa ursola, però també està passant avui a Barcelona. El Juanjo viu en un pis des de fa més de 20 anys a Ciutat Meridiana. L'any 2025 va patir un desnonament. Alfons Voltó, Cerberus, va comprar el pis i li va negar la renovació del lloguer social. No és casar-ho sola, però també està passant avui a Barcelona. I un cas més per il·lustrar aquesta sangnia. Carrer Concòrdia 41, del barri del Poble Sec. És la casa de l'Albert i de molts altres veïns. En el seu bloc s'han organitzat per defensar els 13 habitatges, defensar-los del fons d'inversió Urban Genova, que els va comprar al febrer i que busca expulsar-los, per què? Per fer lloguers de temporada i lloguers d'habitacions. No és casa ursola, però també està passant a Barcelona i podria seguir i seguir i seguir. El drama de l'habitatge a Barcelona té noms i cognoms i, per tant, També té un denominador comú que és l'especulació. Cada dia es compren cases per especular, no s'estan comprant cases per viure. I l'especulació no és un comportament moral o individual, és una lògica del mercat que destrueix les ciutats. L'objectiu de l'especulació és forrar-se amb els nostres habitatges, amb l'habitatge. Avui els barcelonins ja estem destinant el 74% del sou per pagar el lloguer. Sabem que el 60% de les compres que es fan a la nostra ciutat i a tot l'estat són al comptat, un bitllet rere l'altre. També sabem que el preu mitjà que paguen els que compren per no viure és un 60% més alt dels que compren per viure, segons les dades del Banc d'Espanya. Per tant, està demostrat Qui especula és qui fa pujar el preu de l'habitatge, d'aquest dret bàsic que necessitem totes per viure a Barcelona. I sembla lògic, per tant, que cal limitar les compres especulatives com ja han fet altres ciutats, per exemple, a nivell europeu. Amsterdam és un cas. Jo els hi deia abans, fan tard, van tard. Van trigar deu anys, els socialistes van trigar deu anys a aprovar una llei de l'habitatge a tot l'estat que hagi posat els topalls al lloguer. Però sap què passa? Que a més a més aquesta llei té moltes fugues, massa fugues. El lloguer de temporada n'és una. I per tant no evita que qui compra habitatges ho fa sense tenir la necessitat de residir-hi, de viure en aquests habitatges. I per tant els compra per maximitzar els beneficis, per forrar-se. S'estan comprant cases a Barcelona per forrar-se. i expulsar les veïnes. I és per això que ara que tenim un informe jurídic, perquè fa molt temps que li demanem al govern que els encarregui, que ho analitzi, però no hem tingut cap mena de notícia sobre això, ara tenim un informe que vam impulsar des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. I la conclusió d'aquest informe jurídic, d'un assessor jurídic, que a més assessora l'Institut Municipal d'Habitatge de Barcelona, és molt clar, una conclusió molt clara. Està a la nostra mà prohibir les compres especulatives. Està a la nostra mà evitar que se segueixin forrant amb l'habitatge a Barcelona. I per això portem avui una proposició molt concreta per passar l'acció. Com bé en fem els jugadors de temporada i esperem que no tinguem un any o dos anys que es vegi aplicada a la nostra ciutat perquè el problema, com els relatava al començament, és ara. Estem vivint ara. I per això demanem perquè ja està tot estudiat, perquè ja està tot analitzat, perquè a Europa ja hi ha ciutats que ho estan aplicant i per tant el marc jurídic ens ho permet i hem de ser... valentes per defensar la nostra gent, perquè la gent necessita poder viure a Barcelona, que es desenvolupi un pla especial urbanístic, com quan vam fer el Peguat. Amb el Peguat ens deien el mateix, no es pot fer un Peguat. No podem fer un pla especial per limitar els lloguers turístics a l'allotjament turístic. I tant, i tant que es podia. No s'havia fet mai, però i tant que es podia, i tant que era legal. Doncs ara és el mateix. En sis mesos la ciutat de Barcelona pot prohibir la compra especulativa si hi ha voluntat política. El que cal és això, actuar ja, perquè avui una de cada tres compres a la nostra ciutat són fetes per especular. I depèn de l'Ajuntament de Barcelona, no de l'Estat, d'Europa, de la Generalitat, no, de l'Ajuntament de Barcelona treballar per posar fi a aquesta pràctica que empeny els preus cap amunt i a les veïnes cap a fora de les seves cases. L'informe el tenim i ara no poden seguir mirant cap a un altre costat.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet de Junts.

Gràcies, alcalde. Admeto que la provisió que avui ens presenta Barcelona en Comuns ha deixat francament desconcertats, perquè vostès fa temps que defensen, ho ha fet en la seva intervenció, les bondats de la Lei de la Vivienda, del Govern de Madrid amb el recolzament d'Esquerra Republicana. Vostès formen part d'aquest Govern, també. Des de Junts la vam votar en contra, ben convençuts, entre altres coses perquè en baix competències de Catalunya, perquè aquesta llei, lluny de resoldre la crisi d'accés a l'habitatge, està tenint un impacte devastador en el mercat, una crisi d'escassadat d'oferta de lloguer com mai havíem patit. Perquè, segons vostès, el problema, i ho ha dit en la seva intervenció, el problema d'accés a l'habitatge és culpa de la cooptícia de promotors i rondistes, d'aforrar-se. I si els preus pugen, limitem els preus. No vam parar a mirar les causes d'aquest augment de preus, com ara la manca general d'oferta provocada per la paràlisi urbanística que havia provocat vostès mateixes a Barcelona. amb la reserva del 30%, o la manca estructural d'habitatge seguible, o la seva obsessió en temes percentualment menors, molt menors, com els habitatges turístics o el lloguer temporal. Problema, per cert, que també van provocar vostès deixant-lo fora de la seva llei, una d'aquestes fugues de les que vostè mateixa en parlava. En comptes d'atacar els problemes estructurals, van fer una reducció a l'absurd i van limitar els preus de lloguer. I en una economia social de mercat i amb un contundent percentatge de propietat privada, el que fan és dinamitar el mercat. I això no pot funcionar ni temporalment, com alguns defensen, perquè aquest és un sector a l'immobiliari en què una lleu oscil·lació avui triga anys a corregir-se. El resultat és... del tot conegut, menys oferta i més cara, més incertesa i més inseguretat jurídica i la criminalització, ho ha fet avui també, permanent del sector immobiliari i de la propietat. I ara ens diuen que la solució al problema passa per limitar les compres especulatives a la ciutat de Barcelona. Què vol dir una compra especulativa? Comprar per vendre més car? Ja hi ha un mecanisme corrector que és la Pulsvala Municipal. Comprar per retenir, hi ha un magnisme corrector, que és l'imposta als habitatges buits pels grans tenidors. Comprar per llogar, però si els peus de lloguer ja estan topats per la seva llei. Comprar per llogar en format de lloguer temporal o altres modalitats, s'ho van deixar la llei, la fuga, que vostè mateixa ha explicat, van fer el numeret del Congrés, van fer algunes performances contra els que intentaven dir que el que pretenien regular era una veritat. i malgrat les aparences dels acords polítics que subscriuen amb el PSOE i el PSC per fer sobreviure governs que no tenen majories ni pressupostos, crec sincerament que aquest és un tema que acabarem resolent amb una eina útil, el reglament que calladament alguns assessors tècnics assenyats del Ministeri han estat treballant. Per tant, on queda l'especulació? El seu criteri subjectiu? han generat una criminalització tal de l'activitat econòmica i una teranyina de regulacions al sector immobiliari que el que resulta complicat és obtenir rendibilitats que permetin pagar salaris i impostos, que en una economia social de mercat això és necessari.

Votarem en contra.

Gràcies, alcalde. Nosaltres des d'Esquerra Republicana compartim plenament la preocupació i la necessitat d'abordar la qüestió de la compra especulativa d'habitatge a la ciutat de Barcelona. És una realitat que agreuja la crisi d'accés a l'habitatge que s'acarnissa especialment en el jovent, en les famílies amb menys recursos i en els barris més desfavorits. Tant és així, tant és així que fa deu mesos Des d'Esquerra Republicana vam obrir aquest meló, vam obrir aquest debat, quan al gener vam presentar una proposició a la Comissió d'Urbanisme per tal que, i cito literalment, el govern municipal i les altres administracions coimpulsin les eines legislatives necessàries per frenar l'especulació i limitar la compra d'habitatges per part de fons d'inversió i no residents. Aquella proposta ja assenyalava que la clau, la clau, era el treball conjunt entre administracions. Per tant, nosaltres farem un vot favorable a aquesta proposició, però serà un vot també profundament escèptic, perquè en compartim l'esperit i poca cosa més. El camí que proposen requereix d'un rigor, d'una fortalesa legal i d'una cobertura jurídica que, malauradament, no me l'interpreti, l'Ajuntament per si sol no pot oferir. De fet, vostès són la millor prova d'això que jo dic, perquè, si no fos així, vostès ja ho haurien fet en el moment dels vuit anys que van estar duent urbanisme i habitatge en aquesta ciutat, tenint en compte que l'especulació no és un fenomen nou, ens el contrari, i tenint en compte que, a més a més, era un dels seus cavalls de batalla quan vostès van arribar a l'alcaldia el 2015. Per tant, Per nosaltres no quedarà, però les coses malauradament són com són. Quin és el problema del que plantegen? Doncs que el planejament urbanístic determina els usos del sol, però no pot regular la finalitat o la titularitat de la compra d'habitatges. Intentar impedir l'especulació per via urbanística mitjançant un simple pla especial com els que veiem aprovant fa un ratet en aquest ple, doncs pot suposar entrar en un terreny, en el millor dels casos, fangós, fangós i fanganós. Tant de bo fos tan senzill, tant de bo fos tan senzill. Calen diverses mesures des de diverses administracions perquè l'instrument que proposen no té base legal ara mateix ni cobertura competencial perquè un Ajuntament pugui aplicar-lo de manera autònoma. No és que ho diguem nosaltres. És que ho diuen molts altres juristes. De fet, el propi informe del senyor Feu, al que vostè fa referència, ho apunta amb molta claretat i diu que caldria modificar, entre altres, la llei d'urbanisme de Catalunya per habilitar aquest tipus d'intervencions. En fi, francament, proposar començar la casa per la teulada ens sembla que mai. És una bona idea i també ens sembla que ja ho haurien de saber a aquestes alçades de la pel·lícula. Gràcies.

Molt bé. Doncs, regidora de Bessa, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Miri, quan vaig llegir la seva proposició no vaig evitar que un somriure m'aparegués a la cara. Per què? Doncs perquè els mateixos que han convertit Barcelona en un mercat especulatiu, ara resulta que la volen combatre. I què ha passat aquests darrers vuit anys? Doncs que amb les seves polítiques d'habitatge, plenes de prohibicions, traves... i desconfiança cap al sector privat, el que han aconseguit és exactament el contrari del que ara diu en Bolet, o deia en Bolet. Han paralitzat la construcció, espantat la inversió i convertit Barcelona en una ciutat on només els rics poden comprar i els joves només poden somiar amb llogar si és que poden tenir aquest somni. Recordem el famós 30% d'habitatge assequible. Aquella mesura valenta, transformadora, que ho havia de canviar tot i que sí que ha acabat transformant, però en paràlisi. Ha estat més aviat un fre a la producció de habitatge. Vostè és pioner, però en posa traves. I ara volen limitar la compra especulativa com si el problema fos que hi ha massa gent que vol invertir a Barcelona. Tant de bo fos així. Per si no ho sap, s'està produint precisament l'efecte contrari. De debò creuen que l'habitatge es resol prohibint i no construint. Què es pot fer més habitable? habitatge assequible, castigant els promotors en lloc de facilitar la seva feina. I de passada, una pregunta molt senzilla. Com es pensen que s'obtenen els pisos de particulars que es posen en lloguer? D'on surten, si no, dels que s'arrisquen a comprar, reformar i oferir-los al mercat? Si penalitzem a qui compra, qui posarà pisos en lloguer? Amb les seves polítiques acabaran expulsant els inversors i reduint encara més l'oferta, justament, que és el que fa pujar els preus. Si volen combatre l'especulació, comencin per mirar-se el mirall, perquè amb les seves polítiques han aconseguit exactament el contrari del que prometien, una ciutat cara, tancada i inaccessible. Quan ningú vol invertir, els preus pugen i l'habitatge es converteix en un luxe per uns pocs, amb sort i nòmina alta. El que cal a Barcelona és confiança, seguretat jurídica i incentius per construir més habitatge. L'especulació no s'acaba amb decrets ni amb eslògans, s'acaba amb oferta, activitat i oportunitats reals. I per això avui votarem en contra. I parlant de legislar, crec que vostès d'aquesta tècnica en dominen molt poc. I els recordo que quantes vegades es va tombar el POUAT, quantes vegades s'ha tombat la zona de baixes emissions. I ja no parlem d'altres a nivell estatal com la famosa llei del CSI.

Rígido Senderos, de Vox.

Gracias, alcalde. Los comunes ya no sorprenden a nadie. Conocemos sus limitaciones y su nostálgica política. Pretenden resolver el problema de la vivienda con propuestas superficiales, con contraproducentes efectos y sin abordar las causas reales. Evidentemente, una de las causas del problema de la vivienda es el fuerte incremento de población que ha experimentado España en los últimos años, debido a la llegada masiva de inmigración descontrolada. Se trata de un aumento que presiona la demanda de vivienda por encima de la oferta disponible. Las muchas trabas legales y burocráticas a la construcción, la imposición de abusivas y contraproducentes cuotas del 30% en vivienda social, la también abusiva y opaca aplicación de la cláusula del tanteo-retracto a la construcción privada y el indecente apoyo a la ocupación delincuencial han provocado el retraimiento y casi desaparición de construcciones nuevas, la retirada de mucha vivienda del mercado del alquiler. Consiguientemente, la escasez de la oferta y el aumento de la demanda provocan el aumento de los precios de la escasa vivienda que hay en el mercado. En lugar de facilitar soluciones reales, ustedes optan por aplicar nuevas restricciones, lo que eleva los precios y dificulta aún más el acceso a la vivienda. Entre sus medidas, proponen limitar las compras especulativas. ¿Qué consideran ustedes especulación? Si unos padres quieren ayudar a sus hijos a comprar su primera vivienda, deben pagar el impuesto de donaciones. ¿Eso no es especulación? La bonificación del impuesto de transmisiones solo se aplica en casos especiales tras el reciente Decreto Ley 2 barra 2025 de la Generalitat. El Gobierno se niega, además, a reducir el IVA del 10% al 4% o a eliminarlo, pese a tratarse de un bien básico. A esto se suman tasas municipales, el impuesto de plusvalía, el IVA o la tasa de basuras, que encarecen directamente el precio final. ¿No es esta una forma de municipalidad especulativa? Las Administraciones han hecho de la vivienda un negocio. Además, al restringir la compra de vivienda al uso habitual y permanente, impiden el desarrollo de un mercado de alquiler alternativo que facilite la movilidad laboral. Si el empadronamiento es la clave para definir la residencia habitual, ¿qué ocurre con quienes trabajan en una otra ciudad entre semana y vuelven con su familia los fines de semana? ¿Se les negará el acceso a una vivienda por no residir los 365 días en ella? Estas restricciones ignoran las múltiples realidades familiares y laborales. Resulta incomprensible que ante la falta de vivienda en alquiler se pongan obstáculos a quienes desean adquirir una propiedad precisamente para alquilarla. En lugar de promover el alquiler, ustedes ponen palos en las ruedas. Sería necesario un debate serio más allá de los tres minutos por grupo para analizar actuaciones fiscales del Ayuntamiento, la promoción de alquiler social o la reducción de impuestos que recaen sobre la vivienda. El objetivo debería ser más vivienda, no más trabas y reducción drástica de los gravámenes sobre la adquisición de vivienda habitual. Por eso nuestro grupo va a votar en contra de esta propuesta que solo castiga al propietario y no soluciona el problema de acceso a la vivienda en Barcelona.

Moltes gràcies, alcalde. Senyora Sanz, el diagnòstic que vostè feia és compartit, ho sap. Vostè ho ha acompanyat per de molts exemples. Els coneixem perfectament i som molt conscients d'ells. I justament per això aquest govern ha estat molt clar des del primer moment. La màxima prioritat d'aquest govern, com no pot ser d'una altra manera, és l'habitatge. Ho és perquè volem garantir el dret dels barcelonins a les barcelonines a quedar-se a la seva ciutat, a fer-hi el seu projecte de vida, sigui quina sigui la seva edat, el seu nivell d'ingressos, i això avui, malauradament, No és fàcil. I això no és només una declaració d'intencions. Estem treballant de manera incansable perquè l'habitatge sigui, de veritat, un dret i no una mercaderia amb la que alguns vulguin especular. Barcelona ha estat, crec, molt pionera en molts àmbits. Hem estat la primera ciutat a aplicar el topall de preus al lloguer, vostè ho sap. Hem decidit que el 2028 no hi haurà més pisos turístics i estem perseguint l'activitat il·legal de manera inflexible, com es fa en aquesta ciutat des de fa molts anys. Estem impulsant la producció d'habitatges assequibles com mai abans i fem servir les eines com el tanteig i retracte que ens ajuden a incidir allà on la construcció d'obra nova no és possible de forma activa en el mercat. També hem alçat la veu a Europa, liderant el grup de 17 ciutats per reclamar més finançament i regulació en matèria d'habitatge i allotjaments turístics, i som a punt de fer un pas insòlit, regular els lloguers de temporada i d'habitacions, tant des del Parlament com des de l'Ajuntament. Tot això demostra que no ens tremola el pols quan es tracta de garantir el dret a quedar-se. En això estem treballant. De fet, avui mateix debatrem una proposició del nostre grup per prohibir les compres d'habitatges per part d'extracomunitaris no residents. La nostra línia és clara, intervenir al mercat per canviar les regles del joc, fer que els lloguers siguin assequibles i evitar que els veïns hagin de marxar de casa seva perquè volem un mercat d'habitatge dominat pels petits propietaris inversors, no pels especuladors. En aquest sentit, compartim l'objectiu de la seva proposició, ja li avanço que votarem a favor, tal com farà el president de la Generalitat. Nosaltres també estudiarem l'informe del Pla Estratègic Metropolitana de Barcelona Els equips tècnics de la casa han de poder-lo avaluar rigorosament i veure com a terra a casa nostra, perquè vostè sap millor que ningú que aquest tipus de mesures han de ser jurídicament molt sòlides per evitar que després enrebreguin els tribunals. Vostè ho sap perfectament. Precisament perquè necessitem limitar les compres especulatives d'habitatges, cal fer-ho bé. No ens podem permetre improvisacions i tampoc voluntarismes sense fonament. I és en aquest sentit que treballarem, com no pot ser d'una altra manera, amb rigor tècnic, amb seguretat jurídica i també li dic amb els aliats que calguin per poder abordar una regulació amb aquest objectiu.

Gràcies. Molt bé. Doncs la ponència té 43 segons. Esquerra, 32 segons.

Bé, bàsicament per dir que ser transformador no vol dir ser maldestre, que la bona política ha de combinar rigor i capacitat de transformació per parts iguals i que al final les principals mesures estructurals que s'han impulsat a Madrid i habitatge en aquest país els darrers anys porten la signatura i l'empremta d'Esquerra Republicana. Des del dret a tanteig i retracte en aquesta ciutat, pel decret dels UTS fins a la llei catalana de regulació dels preus dels lloguers i la regulació dels lloguers de temporada i habitacions que està ja desencallant-se. Per tant, més enllà de proposicions voluntarioses, ens sembla que cal treballar amb rigor, amb realisme i amb tota la col·laboració i l'empenta de totes les administracions.

PP, 28 segons.

Gràcies, senyora Sanz. Jo també li posaré exemples, com per exemple en Manel i la Maria, entre molts altres, que amb esforços econòmics i personals van comprar un parell de pisos per poder-los posar en llogar i així complementar la pensió de jubilació quan arribés. I avui en dia no cobren aquest lloguer perquè els seus llogaters s'han declarat vulnerables, no es poden fer fora i ara resulta que els que són vulnerables són ells. Amb aquests no els protegim, els oblidem. Aquests també els considerem especuladors. Vinga.

Una mica de calma. Ponència 43 segons.

Sí, moltes gràcies. No tinc temps per respondre a totes les borrades i tonteries que he sentit avui de la bancada de la dreta. Però, en tot cas, sí que a la senyora Baró... Vostè sap, senyora Baró, que si no fos per rigor, avui no tindríem ni el 30%, ni tindríem el PEUAT, ni tindríem el trentets i retracte. Jo no sé si ho vaig llegir ahir, però avui la senyora Jéssica Albiach ha presentat ja una modificació de la llei d'urbanisme al Parlament de Catalunya. Ja l'hem registrat, ja l'hem entrat. per donar paraigües, per asseguritzar encara més els ajuntaments. Perquè ho fem des del rigor, des del coneixement de les lleis i perquè tenim un informe jurídic que ens diu com fer-ho. Un, el primer, vostè va proposar una cosa que a ningú li va fer cas. Ningú li va fer cas, jo sí. I vaig encarregar des del Pla Estratègic Metropolità tirar endavant això. Per tant, ara és l'hora de passar de les promeses a l'acció. I per tant, està al costat de la gent perquè estan fent fora a la gent de casa nostra per forrar-se. I això és inhumà.

Secretari, resultat? S'aprovaria la proposta molt bé favorable de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el grup socialista i el vot contrari de Junts per Barcelona, Partit Popular i Vox.

Molt bé. Doncs passem a la proposició d'Esquerra Republicana. Té la paraula la president del seu grup, la senyora Alemany.

Gràcies. Bé, aquesta és la típica proposició que segurament no s'hauria d'haver presentat, però el problema són anys i anys de deixadesa de funcions per part dels governs que hi ha hagut a Barcelona, deixadesa de funcions en aquest cas en la governança del turisme, però també en tantes altres coses. Barcelona és la capital del país, però aquesta capitalitat avui no s'exerceix i aquesta anomalia s'ha de resoldre. Catalunya mai seria el que és sense tenir una gran aglomeració urbana com Barcelona, però Barcelona tampoc no seria la ciutat que coneixem sense tenir un país al darrere. Però fa molts anys que Barcelona ha deixat d'exercir de capital de Catalunya. A vegades perquè ens hem tancat, com si el món comencés i acabés a Barcelona. Altres perquè han tingut l'obsessió de comparar-se sempre amb Madrid, El cas és que el país fa anys que ens espera. I això no és bo per a ningú, perquè ni Barcelona és prou forta per competir sola sense tenir el país al darrere, ni el país pot continuar així sense tenir una capital que l'acompanyi. Per tant, hem de reconnectar Barcelona amb el país. I això s'ha de fer en tots els àmbits, econòmicament, en un món en què tenim més potència industrial fora de la ciutat, en les comarques del nostre entorn, més que no pas dins de la ciutat, però també culturalment, a nivell d'infraestructures, a nivell educatiu, en l'àmbit de l'esport i també des de l'àmbit turístic. I aquesta és la proposta que presentem avui, des d'aquí, començar a exercir ja, de capital. Primer, per l'atractiu i la força turística que Barcelona té i que pot servir de porta d'entrada del país. Quan es visita Los Angeles, jo no ho he fet mai, però la gent que hi ha anat diu que no és estrany que les agències l'ofereixin visitar Las Vegas, que està a 400 quilòmetres de distància. Quan algú va a Nova York, no és estrany que visita el Niagara, que és a 10 hores en cotxe. I nosaltres no som una illa enmig del no res, tenint en compte que a part tenim un país que és molt, molt petit, tenim un país al darrere, amb un patrimoni cultural, paisatgístic i gastronòmic de primer nivell. El país té molts recursos i atractius turístics que la majoria dels visitants desconeixen. i que podrien complementar l'estratègia actual de la ciutat de Barcelona. I segon, Barcelona pot exercir de parador del patrimoni del país, especialment dels productes agroalimentaris catalans. Avui a Barcelona és més fàcil trobar vins d'arreu que no pas D.O.s catalanes. Per això les D.O.s catalanes només representen el 40% del vi comercialitzat al nostre país. I en el cas de l'oli, la situació és encara pitjor. De tot l'oli que es comercialitza a Catalunya, només el 15% es produeix al nostre país. Som un país amb una indústria gastronòmica molt potent i lligada al territori, i Barcelona n'ha de ser l'altaveu. No ens enganyem, com ho fan a la gran majoria de ciutats franceses i italianes, on en les seves capitals podem trobar el millor del seu país. Però per alguna estranya raó, a Barcelona hi hem renunciat. Avui, per exemple, tenim visitants que marxen de Barcelona sense saber que Catalunya és una potència... Som productors en el camp del vi i l'oli. I Barcelona n'ha de ser l'aparador. Que estiguin presents en els nostres restaurants, en els nostres hotels, en els nostres esdeveniments. Que tothom sàpiga que Barcelona és la capital d'un país productor de productes de qualitat en aquesta ciutat. Que Barcelona ajuti a dinamitzar les economies locals del nostre país. Aquest és el lideratge que ha d'exercir Barcelona respecte al país. I, finalment, Barcelona s'ha de projectar com el que és la capital d'una llengua, d'una cultura, i això demana incloure la llengua catalana amb total normalitat a la nostra estratègia turística. El català no és una barrera, és una invitació, una manera de dir als visitants, benvinguts, benvingudes, però entengueu on som. Massa turistes marxen de Barcelona sense saber que aquí existeix una llengua, una cultura pròpia. Per això aquesta nova estratègia ha de servir també per posar en valor tot això. com un valor de genuïtat, de singularitat, en un context global on això és un tresor que cal preservar. I, per tant, cal reforçar la presència del català en els establiments comercials i de restauració. Barcelona és un destí global, una ciutat oberta al món, estimada, desitjada, però també ho hem de dir, massa sovint un destí caricaturitzat, desorientat, un destí saturat i massa vegades desconnectat del nostre país, el país que li dona sentit, caràcter i raó de ser. Nosaltres no aspirem a fer més promoció de la ciutat. Nosaltres volem fer una millor ciutat, perquè fent una millor ciutat, el visitant que arriba a Barcelona també ho gaudirà més, perquè sabrà on ve, perquè descobrirà el conjunt del país, perquè quan conegui Barcelona començarà a conèixer Catalunya. I aquest és el rol que li pertoca a la capital del país. Avui presentem un primer pas per reconectar Barcelona amb el país. L'hem incorporat també la negociació de pressupost per a l'any vinent. Parlem de turisme, però sobretot parlem de com tornar a fer que Barcelona es reconegui a si mateixa i demostri el que és el món. Que faci de Barcelona, que contribueixi a reforçar el sector alimentari del país. Aquest és el camí. Parlar amb la resta de ciutats, col·laborar-hi, liderar. Perquè Barcelona faci de Barcelona vol dir que torni a exercir com a capital del nostre país.

Té la paraula la regidora Ortega de Junts.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres des de Junts per Barcelona compartim els principals, bé, molts dels principis que recull aquesta proposició. Primer de tot, vostè ho deia ara molt clarament, Barcelona és, però ha d'exercir també de capital de Catalunya, del nostre país, i no només ho ha de fer en el sentit administratiu, sinó en un sentit molt més profund, molt més ampli. Barcelona ha de ser la porta d'entrada a la resta del país i ha de contribuir, com no pot ser d'altra manera, a mostrar i a donar tot allò que ofereix el nostre país. El nostre espai polític ho tenim molt clar i així ho vàrem demostrar durant el mandat Trias amb la promoció de les diferents denominacions d'orígens catalanes i amb la col·laboració amb la campanya Barcelona és molt més que va impulsar també des del govern de la Diputació. Malauradament, durant masses anys, el govern de Colau Collboni ha governat la ciutat d'esquenes al país. I en el cas particular del turisme, a més, amb arguments, amb discursos turismofòbics i alguns dogmàtics. I això ha tingut conseqüències. Hem perdut oportunitat, hem desconnectat, vostè parlava constantment, hem de reconnectar Barcelona al país, és veritat, hem desconnectat. Barcelona del seu país. Hem deixat que siguin altres operadors, els amos del missatge i la imatge que acabem projectant al mes. Com deia anteriorment, compartim aquesta proposició amb una direcció que compartim i per això la votarem favorablement. Defensem, a més a més, aquesta col·laboració institucional amb l'Agència Catalana de Turisme i els patronats locals. Des de Junts sempre hem defensat que Barcelona lideri les relacions bilaterals amb la resta del país. per compartir reptes, aliances i projectes conjuntament amb la resta del territori. I també en aquest sentit, en l'àmbit gastronòmic. Nosaltres vàrem presentar una proposició aprovada el febrer passat a la Comissió d'Economia, en què vaig sugerir l'adaptació del projecte català de dos mesos, dos paisatges gastronòmics, a Barcelona creen els deu mesos, deu districtes per degustar i, per tant, atensar tot el que té el patrimoni a tota la ciutat. Els nostres mercats municipals, per exemple, les nostres denominacions d'origen, la nostra gastronomia tradicional són un patrimoni, com vostè feia referència ara, de primer nivell mundial. I cal que els turistes que venen a la nostra ciutat el coneguin, el degustin i sobretot s'enduguin el millor de Catalunya. I per acabar, i per mi molt important, pel nostre grup molt important, el català és la llengua pròpia de Catalunya i del seu país. I hem de ser capaços, a més a més, de transmetre-ho als milions de visitants que rebem cada dia. I també, i és una signatura pendent, els treballadors del sector han de poder atendre en català i els visitants han de percebre que el nostre país té una llengua, una cultura pròpia, una llengua i una cultura que són d'acollida. Gràcies.

Molt bé, té la paraula la regidora Recio de Comuns.

Sí. Avui Esquerra Republicana ens presenta una proposició que parla molt de la capitalitat de Barcelona i com posem en valor aquest ric patrimoni, aquesta riquesa cultural, la llengua, la tradició culinària o la tradició agroalimentària d'aquest país i com reconectem Barcelona amb el conjunt de Catalunya. La seva proposta, a més a més, avança o ho fa, parla de capitalitat de Barcelona a través d'una proposta que ens parla de turisme i de promoció turística i aporta alguns dels elements que tenen sentit comú de com generem vincles més forts amb el conjunt de Catalunya com a capital. del país, com reforcem la col·laboració amb l'Agència de Turisme de Catalunya, que ja recordem que treballa amb tots els patronats de turisme de tot el país, i per tant com situem o com reconectem amb la idea de capitalitat de Catalunya. Tot això ens fa sentit comú. Ara bé, deixi'm dir-los que la seva proposició situa el debat sobre què vol dir o cap a on ha d'orientar-se la promoció turística d'aquesta ciutat. Pensem des de Barcelona en Comú que és el moment i que qualsevol debat sobre promoció turística i sobre turisme no pot obviar el moment en què està vivint la ciutat i el complex problemàtic i els impactes que té per la ciutat el model turístic i la massificació turística actual. Per tant, creiem que qualsevol debat que aposti per com veiem, com exportem i com promocionem aquesta ciutat ha d'incloure una perspectiva sempre de decreixement turístic perquè no podem posar un debat al centre de la promoció de la ciutat sense parlar al mateix moment de com treballem i com fem per decreixer en un model que sabem que ens està expulsant veïns de la ciutat, que està encarint l'habitatge de la ciutat o que està posant seriosos problemes al comerç de la ciutat. Creiem que sí o sí s'ha de parlar de tot això i en aquesta línia els vam fer una transacció que anava una mica a complementar la seva proposta en aquest sentit. Perquè en la situació actual qualsevol debat sobre turisme, sobre promoció, ha de poder incorporar un debat real sobre si els recursos que destinen la ciutat han d'anar tots destinats ara mateix a promoció turística. 15 o 20 milions que dedica la ciutat a promoció turística, podríem obrir el debat i qüestionar si han d'anar a promoció turística o ens haurien d'anar a pensar un nou model també industrial per la ciutat, un nou model de diversificació econòmica, perquè si no el debat se centra en que la diversitat econòmica o el model de diversificació econòmica de la ciutat segueix molt depenent del model turístic, que és monocultiu turístic en aquesta ciutat. Per tant, parlar de diversificació i també parlar de capitalitat de Catalunya també ens ha de portar a parlar d'economia. Ja se m'ha acabat el temps. En tot cas, jo crec que la idea l'ha situat qualsevol debat que parli sobre promoció turística de la ciutat ha d'incorporar efectivament el debat sobre el decreixement turístic.

Molt bé. Regidor Martí, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Ens sorprèn i molt aquesta proposta d'Esquerra. Ple rere ple, comissió rere comissió, vostès ens tenen acostumats a posar-se en contra del turisme, a qüestionar la seva presència, a voler limitar-lo i fins i tot a culpar-lo de bona part dels problemes de la ciutat i avui de sobte ens presenten una proposta de promoció turística. És, a la nostra parer, un contrasentit. Però més enllà d'aquesta contradicció, el que realment ens preocupa és una visió tan reduïda i la manca d'ambició que tenen cap a Barcelona. Diuen que volem reforçar el paper de Barcelona com a capital de Catalunya. I, evidentment, Barcelona és la capital de Catalunya, però és més que això. És la segona capital d'Espanya, una ciutat mediterrània de referència i una de les deu ciutats del món que tothom vol visitar, almenys, un cop a la vida. Per això, limitar la projecció turística a Barcelona només al mar Català és reduir la seva dimensió, tancar portes i renunciar a la vocació global de la nostra ciutat. Barcelona no es pot tancar en si mateixa ni viure d'esquena al món. És una gran metròpoli, oberta, innovadora, cultural, gastronòmica i creativa. I com tal, ha d'oferir més, molt més, dels que vostès proposen. En lloc de reduir la seva aparador de vins i olis catalans, que són productes d'excel·lència, cal una estratègia turística moderna, competitiva i internacional, que atregui talent, immersió i visitants de qualitat, que combini promoció econòmica i sostenibilitat i que posi en valor la diversitat dels barris, la cultura i l'excel·lència dels seus serveis. Barcelona ha de liderar el turisme d'Europa i de la Mediterrània, no limitar-se a ser, com diu en vostè, la porta d'entrada a Catalunya. I per aconseguir local, lideratge, ambició i determinació, tres virtuts que aquesta proposta no té i, per tant, no li podem donar suport. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor Cinderos. Endavant.

Gràcies.

Fa uns mesos des de Vox varen presentar a la Convenció d'Economia una proposta clara, senzilla i de sentit comú. Diversificar el turisme en la nostra província amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Volíem oferir als que visiten la nostra ciutat molts d'ells per segona o tercera vegada l'oportunitat de descobrir altres tresors de la nostra terra com ara ser el Montseny o Montserrat. Una idea positiva, constructiva i beneficiosa per a tothom. Però un cop més va ser rebutjada, rebutjada no pel seu contingut, sinó per pur sectarisme. Perquè en aquesta ciutat hi ha qui, encegat per l'Odi Vox, és incapaç de donar suport a una proposta que beneficiï els barcelonins. Aquesta és la realitat d'un govern socialista i separatista que ha fet de la ideologia la seva única brúixola. Un govern que menysprea tot allò que faci olor d'unitat, de feina ben feta o d'amor per Espanya. però malgrat el seu sectarisme continuarem defensant allò que creiem just i necessari per recuperar l'orgull de la nostra terra. Avui Esquerra ens porta una proposta sobre el patrimoni cultural de Barcelona i hem de reconèixer que, en principi, la idea de promocionar el nostre patrimoni no és dolenta. Barcelona ha de ser la capital que lideri el coneixement i la difusió de la riquesa cultural catalana, però no qualsevol cultura. Parlem d'una cultura que arregla en la fe, en la raó i en la història compartida amb la resta d'Espanya. El que no acceptarem és la manipulació d'aquest llegat. Esquerra renega de la veritable Catalunya, la Catalunya cristiana, treballadora hispànica. Rebutgen les nostres famílies, les nostres tradicions, les nostres festes i pretenen substituir-les per models salients, per cultures que no tenen res a veure amb la nostra identitat. Davant les seves mentides i els seus moments preus, nosaltres volem escoltar el repic de les campanes, les sardanes a les places i veure una xala de nostres banderes a cada racó de Catalunya. A més, Esquerra ha aconseguit una cosa inaudita, que a Barcelona cada vegada es parli menys català. Han polititzat la llengua, l'han convertit en un instrument de divisió, mentre s'obren les portes a una immigració il·legal que no respecta les nostres normes ni la nostra cultura ni el nostre estil de vida. Per tot això, no donarem suport a una proposta que és una farsa més. Diuen defensar la cultura i el turisme, però l'únic que fan és destruir-los. Vos continuaran a defensar una Catalunya pròspera, lliure, segura, orgullosa de les seves arrels cristianes i profundament espanyola, perquè només des de la veritat, el respecte i l'amor per la nostra terra construirem el futur que mereixen els catalans honrats. Repeteixo, votarem en contra.

Moltes gràcies. El govern té la parla del Tinen Baix. Endavant.

Sí, jo l'última intervenció m'ha deixat sense paraules, però bé. Anirem endavant. Perquè ens ha dit en quatre minuts que som uns separatistes, uns sectaris, quasi comunistes, bolcheviques i una miqueta més, si li té un minut més, em diu que soc a l'anticristia. Però bé, deixem-ho estar. Votarem a favor d'aquesta proposta que busca reconectar Barcelona amb el conjunt del país i reforça el seu rol de capital de Catalunya per tal que no siguem tan sols una destinació finalista. Perquè això és així. És a dir, el volum de persones que ve a la ciutat de Barcelona, aproximadament quasi un 90%, es queden a la ciutat de Barcelona i amb els seus entorns més propers, però no tenen la capacitat de veure-ho a la resta del país. I l'avorrem positivament, en primer lloc, perquè potenci un efecte multiplicador que té el turisme sobre diversos sectors econòmics que van més enllà dels directament implicats en aquesta activitat. El turisme dóna força també a la restauració, a l'allotjament, a les agències de viatges i també, i faré referència a elements com pot ser la d'astronomia. Estem convençuts que una major connectivitat amb el conjunt del país pot tenir impacte directe en sectors productius que avui no es beneficien del potencial turístic de Barcelona. Productors agrícoles, cooperatives, providors, etc. En segon lloc, per donar resposta a una clara demanda per part dels visitants d'experiències culturals i gastronòmiques. Cada vegada tindrem un turisme que té més voluntat d'una especialització determinada. I crec que les experiències culturals i gastronòmiques són les que obtenen millor valoració i on encara hi ha molt camp per recórrer més enllà del perímetro urbà. No es tracta ni de generar nova oferta, senzillament de connectar millor la que existeix amb els turistes que visiten la ciutat amb la resta del país. Crec, sincerament, que ens en requirà així l'experiència del visitant alhora que reforça la identitat única com a destinació. I finalment, aquesta proposta pot ajudar a resoldre un desequilibri estructural de fluxos existent, que impedeix connectar eficientment una demanda hiperconcentrada a Barcelona amb una oferta de qualitat que es troba distribuïda per la resta del territori. Només un 8,8% dels visitants que s'allotja a Barcelona realitza excursions fora de la ciutat, mentre que el flux invers és molt més elevat. I crec també, finalment, que aquesta és una proposta que s'alinea amb els objectius de la mesura de govern de la gestió turística. I voldria fer dues apreciacions de dues paraules o de dos conceptes que han aparegut. Barcelona actua avui ja també com a capital del país. Jo crec que, sincerament, sempre ha actuat com a capital del país. I després, parlen que la ciutat doni l'esquena al país. Ho han de vigilar, que això no es produeixi. però també alguns elements polítics dels últims anys, crec sincerament, que han fet que el país li hagués donat l'esquena a la ciutat de Barcelona. I crec que amb aquesta proposta també tenim l'oportunitat, amb un tema com el turisme i amb un tema com el país i la relació amb Barcelona, de poder treballar conjuntament amb el que és la millora del turisme del territori vinculat a la capacitat de tractió que té aquesta ciutat. Amb alguna cosa agotarem favorablement a la proposta.

Moltes gràcies. Per part de la ponència, li queden 47 segons.

Jo discrepo amb el tinent. Crec que Barcelona sí que ha durat l'esquena al país durant molts anys i és moment de recuperar aquest lideratge i d'exercir aquesta capitalitat. La governança del turisme és urgent i no podem esperar el 2027 per canviar el rumb. Això vol dir posar límits, sí, com hem fet amb la reducció de les entrades del Parc Güell. Això vol dir incrementar la fiscalitat amb el recarreg turístic, com hem fet, sí, també, sobretot amb el retorn, que això ens permetrà els diners, els ingressos del recarreg turístic en els barris que tindran més impacte Per aquesta intensitat de l'activitat turística, totes aquestes propostes han estat marca de la Casa d'Esquerra Republicana, però avui tractàvem una altra cosa. Avui tractem com Barcelona és conscient que és la capital del país i com s'implica també mitjançant l'estratègia turística amb el conjunt del país. Una ciutat... és competitiva si té consciència de si mateixa, dels seus valors i de la seva llengua. I sempre serà més hospitalària i agradable si és conscient de qui és que no pas si és una mera ciutat de servents a visitants. I aquesta és la Barcelona que volem.

Moltes gràcies. Li queden al Partit Popular 57 segons, a Vox 23. Doncs molt bé. Secretari, sisplau.

Disculpi, presidenta. El meu grup no ha fet posicionament de vot, que serà una abstenció. Ah, perdó.

Doncs s'aprovaria la proposta amb el vot favorable d'Esquerra Republicana, Junts per Barcelona i el grup socialista, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció de Barcelona en Comú.

Molt bé, moltes gràcies. Passaríem a la següent proposició del grup municipal Partit Popular. Endavant.

Moltes gràcies, tinenta. Avui parlem d'una qüestió que és certament important. Es tracta de parlar sobre qui pot i qui no pot obtenir un informe d'arrelament favorable per viure a la nostra ciutat. I ho volem dir clarament. L'arrelament no pot passar-se només en residir aquí, sinó en respectar Barcelona, en tenir-ne cura i conviure-hi amb respecte i amb civisme. Perquè no és just que qui incompleix les nostres normes de convivència rebi el mateix tracte que qui les respecta. I avui, malauradament, això passa. L'Ajuntament està matent informes de regalament favorables fins i tot a persones amb conductes incíviques reiterades o sancionades per degradar l'espai públic. I això és una injustícia per tots aquells que han vingut de fora i, en canvi, si fan les coses ben fetes. La nostra proposició és de sentit comú. Proposem que els informes d'arrelament incloguin un apartat objectiu i verificable sobre el comportament cívic de la persona sol·licitant i que la repetició d'infraccions o sancions relacionades amb l'incivisme, l'ocupació o la degradació de l'espai públic es consideri un indicador negatiu de la seva integració social. No estem parlant, senyors i senyors regidors, de criminalitzar ningú ni tampoc de vulnerar drets i dades personals. Estem parlant d'aplicar un principi bàsic de convivència. Qui no respecta les normes no pot aspirar a formar part plena d'una comunitat que sí que les respecta. Barcelona no pot continuar premiant la manca de civisme, no. Les normes són per complir-les i el respecte és la base de qualsevol convivència. Volem que els criteris municipals vagin en la mateixa línia que les polítiques de civisme i que qui vulgui arreglar-se a Barcelona entengui que el primer pas per integrar-se és respectar la nostra ciutat. En definitiva, senyors regidors, el que proposem és dignificar el concepte d'arreglament. Perquè arrelar-se no és només viure a la nostra ciutat. És formar part de la ciutat, és respectar-la i és cuidar-la. Per això vi demanem el suport de tots els grups a una proposta que, reitero, sembla de sentit comú. Perquè Barcelona mereix ser respectada, volem que aquests informes d'arrelament que es fan des de l'Ajuntament també tinguin al compte el comportament cívic de les persones que demanen arrelar-se a la nostra ciutat.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Rius. Endavant.

Sí, moltes gràcies. El nostre grup no donarà suport a aquesta proposta i volem explicar-ne els motius amb tota claredat i transparència. Compartim en part el fons de la qüestió, no el discurs. Creiem que és raonable que en els informes de reglament es pugui tenir en compte tota aquella informació relacionada amb sancions o amb conductes incíviques reiterades. perquè en una societat democràtica drets i deures van de la mà i la integració passa també pel respecte a les normes de convivència que ens cohesionen com a comunitat. En aquest sentit, entenem i compartim aquesta preocupació de fons. De fet, aquesta és una de les nostres al·legacions que el nostre grup ja va presentar a l'ordenança. Però també vam advertir aleshores que calia fer-ho amb rigor, sense improvisacions ni precipitacions. I tenim tres objeccions. La primera, l'objectiu de la mesura. Els informes de reglament no són ni poden esdevenir instruments sancionadors o de control policial. El seu propòsit és avaluar la vinculació d'una persona amb la seva comunitat, la seva trajectòria, el seu compromís amb la ciutat on viu. Per això vam proposar garantir que aquests elements es valorin d'una manera objectiva dins del marc actual, respectant sempre la normativa de protecció de dades i el principi de proporcionalitat. Es tracta de garantir rigor i seguretat jurídica, no d'afegir cap component de penalització o estigmatització. Segona, la incoherència del Partit Popular. Ens sorprèn que avui el PP... Reclama que l'Ajuntament assumeixi més competències en matèria d'immigració, com fa ben poc van votar en contra de la delegació de competències a favor de la Generalitat de Catalunya, una mesura que hauria facilitat enormement la gestió d'aquests temes atesa la deixadesa de funcions de l'estat espanyol. Aquesta és la contradicció de sempre, exigir solucions sense voler donar les eines per fer-les possibles. I tercera objecció, el procediment. Senyor Cirera, fa gairebé un mes es va tancar el termini per presentar al·legacions a la reforma de l'ordenança, que és on aquesta proposta hauria d'haver estat debatuda, però el seu grup no en va presentar cap. I avui, en lloc de seguir el procediment establert, ho porten aquí i aquest, sincerament, no és l'espai... ni el moment de fer-ho, si no van fer la seva feina quan tocava, després de tres mesos de termini no poden traslladar-ne ara la responsabilitat a la resta de grups municipals. I és que el Partit Popular fa temps que ha perdut tota la credibilitat a Barcelona, per aquests motius i per altres de principals. En definitiva, coincidim amb el principi de fons, creiem en una societat de drets i deures, en la importància de la convivència i del respecte mutu, però també creiem en les formes, en el rigor i en el respecte institucional. Per aquests motius i per coherència amb el que sempre hem defensat, el nostre grup votarà en contra. Esperem així que en el tràmit que es pugui debatre es faci amb rigor, amb respecte institucional, com dèiem, i amb coherència.

Per tant, votarem en contra, com he dit. Gràcies. Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la paraula el regidor Serra.

Endavant.

Avui el Partit Popular ens porta una proposta simplista i populista que si bé busca, com deia el senyor Cirera, interpel·lar el sentit comú sobre el paper, a la pràctica té un efecte pervers que dinamita la cohesió social i la convivència als barris. Tots estem d'acord que hi hagi normes de convivència. Tots estem d'acord també en que qui infringeix aquestes normes hagi de pagar una sanció. Ara bé, el món actual és una mica més complicat que tot això. A la ciutat hi ha desigualtats. Hi ha persones que tenen dificultats per complir les ordenances per culpa d'una legislació d'estrangeria que els impedeix. Els hi posaré un exemple, i els hi poso com a advocat, un exemple de fa més de deu anys d'una persona que vaig atendre al despatx. Un senyor originari d'Equador, professional de l'obra. Va venir a treballar amb la intenció de reagrupar la seva família un cop estigués aquí. Com que la llei d'estrangeria li impedia la contractació en origen, no va poder arribar en papers un cop aquí, que és l'opció per la que passen la immensa majoria dels immigrants que viuen en aquesta ciutat i en aquest país, s'havia d'esperar tres anys per poder regularitzar-se sobrevivint com podia. Per sort no es va dedicar a la delinqüència, es va dedicar a fer empanades a la cuina de casa seva i a vendre-les a les sortides de les sales de festa als joves que sortien i no tenien cap oferta perquè estava tot tancat i els venien les empanades. Després de fer molta feina i d'aconseguir un contracte de treball d'un empleador que va confiar en ell i li va oferir i estava disposat a esperar-se l'any que tarda l'oficina d'estrangeria a donar resposta, van presentar els papers L'oficina d'Estrangeria els va denegar. Saben per què els van denegar en aquell moment, fa més de deu anys? Doncs perquè aquest senyor tenia un informe de reglament negatiu per haver fet venda amb volant d'empanades al carrer. Un informe fet en el mandat Trias. Doncs d'això, regidors i regidores, és del que estem parlant. de centenars de persones que acumulen multes per vent amb volant, que acumulen multes per dormir al carrer, per exemple, i que quan tenen l'oportunitat de poder regularitzar-se, de millorar la seva situació, de portar les seves famílies, queden condemnats de forma permanent a l'exclusió social i administrativa per mesures populistes com aquestes. Jo em pregunto, ja no a PP i Vox, sinó al govern. Què farà el govern davant d'això? Quin és el seu model de ciutat? Quin missatge li vol donar a aquests centenars de treballadors migrants que sobreviuen com poden i que quan tenen una oportunitat per quedar-se en aquesta ciutat se'ls acaba denegant?

Moltes gràcies. El regidor té la paraula per Esquerra Republicana de Catalunya. La regidora Baró, endavant.

Sí, gràcies, tinenta. Senyor Sirera, els informes de sol·licitud de residència per arrelament inclouen els eventuals antecedents penals de la persona que ho sol·licita. Ho fa per raons legals i ho fa per raons, ens sembla, molt òbvies. Estem parlant d'una informació molt rellevant, molt important. Estem parlant de delictes greus, de delictes penals i de delictes que poden incorrer en penes de presó. Ara bé, nosaltres estem a favor, evidentment, de la convivència i de tot el que ajudi a la convivència. Ens sembla que una proposició, un plantejament com el que fan, té uns efectes completament contraproduents. No té cap tipus de cobertura de legal, però és que més enllà de tot això, fins i tot ens sembla que dona nota una gran falta de coneixement del que està passant i de coneixements. Perquè, esclar, què són les infraccions administratives? Què són les infraccions administratives? Ara hem vist uns quants exemples. Doncs llençar un paper a terra. Llençar, abandonar o embrutar l'espai públic per qualsevol mena de producte. En particular, qualsevol deixella sòlida, petit format, com ara papers amb bolcalls, mocadors, xiclets. O regar les plantes des de finestres, terrasses, balcons, etcètera, fora de l'horari permès. O expulsar robes, expulsar una estora, estendre la roba. Jo no sé si vostè estén molt la roba, però a Barcelona hi ha moltes robes que s'estenen. És veritat que a la Ferrer tot allò són infraccions administratives. Llavors, jo, francament, necessitem que ens expliqui amb una miqueta de rigor i una miqueta de ciència què té a veure tot això que li estic explicant. aquests exemples i molts altres que li podria posar, amb un procés d'integració o d'inclusió de les persones en una societat. És a dir, què té a veure amb la comissió d'una falta administrativa, que en el pitjor dels casos pot incorren alguna multa, que segurament tots nosaltres en algun moment o altre haurem incorregut algunes infraccions administratives, sent-ne conscients o no sent-ne conscients, sent més joves o sent més grans, què té a veure això amb un procés tan llarg, tan complex, tant multifactorial com el que permet a una persona no avinguda sentir que forma part d'un grup social. L'estudi del procés d'integració i inclusió social ha donat de si estudis, tesis, doctorals, teories, hipòtesis, però ninguna, ninguna, ninguna estableix la relació que vostè intenta establir amb aquesta proposició, reduint la integració social a uns criteris normatius sobre la comissió d'infraccions. Quasi, quasi... que l'animo a trucar al Col·legi de Treballadors Socials i d'Educadors Socials i donar-los la bona nova. És a dir, com no se'ls ha acudit abans que poden avaluar el grau d'inclusió d'algú sabent si tira papers a terra o rega les plantes quan no toca. A nosaltres ens sembla que és una proposició molt endeble, profundament injusta i amb un potencial estigmatitzador que no podem acceptar i votarem en contra.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la paraula el regidor Senderos. Endavant.

Gràcies. El Partido Popular nos trae una propuesta que parece querer blanquear sus políticas sobre inmigración, las que hasta hoy ha compartido con el Partido Socialista y con los nacionalistas. Estas políticas, llevadas a cabo con la única oposición de Vox, han llevado a España al preocupante estadio en el que se encuentra en cuanto a seguridad y pobreza. Esta admisión, sin filtro alguno de todos los inmigrantes que llegan a nuestras costas o aeropuertos y su posterior reparto entre comunidades, fue lo que hizo que Vox dejara de formar parte de los gobiernos autonómicos que compartía con el Partido Popular. Por fin, el Partido Popular se está dando cuenta que Vox tenía razón y las comunidades del PP hoy se quejan del reparto que no quiso admitir Vox. Y aquí nos traen esta propuesta que admite que una parte de esa inmigración ilegal tiene como forma de vida la delincuencia. Si aplicáramos el falso discurso que ustedes mismos utilizaron contra Vox, diríamos que mezclan delincuencia con inmigración. Hoy reconocen el error de las regularizaciones masivas que efectuaron sus gobiernos y también el error de algunos de sus dirigentes cuando dijeron aquello de que hay que empadronarlos a todos. Ni empadronamiento para todos ni papeles para todos. Aún así, la propuesta del Partido Popular está muy en su línea de dar pequeños retoques sin cambiar lo esencial. Miren, lo que hace falta es la expulsión inmediata de todos los inmigrantes que acceden ilegalmente a nuestra nación, también de los que entrando legalmente cometen delitos o hagan del delito leve su forma de vida. Lo que hace falta es transmitir la idea de que quien entró ilegalmente en España nunca podrá regularizar su situación aquí. Lo que hace falta es que ninguna ayuda o beneficio público, salvo los humanitarios, vaya al que entró ilícitamente aquí y que se deje de financiar a los que organizadamente fomentan la inmigración ilegal y el tráfico de personas. El Partido Popular se queda en pedir un recuadro en el informe de arraigo en el que, por cierto, debería hacer constar que se considera falta de arraigo la imposición reiterada de sanciones firmes, dado que no pueden ser firmes las infracciones, como dicen. No obstante, recordemos que solo se exige el informe para los arraigos por formación. La casilla posiblemente sea inoperante, dado que a estos arraigos, como todos sabemos, en Cataluña se les exige un curso de catalán y cursos de formación relativos a los empleos en los que hay demandas sin cubrir. Asimismo, queremos plantear una cuestión esencial. ¿Tiene previsto el Partido Popular extender esta medida a otros ayuntamientos en los que gobiernan o se limitará a ser un gesto de propaganda en Barcelona? En conclusión, Vox votará favorablemente a esta propuesta porque representa un primer paso hacia la corrección de errores históricos. Pero nuestra aprobación no exime de crítica. Exigimos medidas más coherentes, completas y aplicables, así como claridad, compromiso y responsabilidad real. Barcelona merece respeto, orden y seguridad. Vox seguirá defendiendo estos principios sin concesiones, sin medias tintas y sin miedo a señalar la verdad.

Barcelona és una ciutat que ha construït la seva convivència sobre la base del respecte als drets, a la llei i a la dignitat de totes les persones. Aquesta és la seva fortalesa com a capital europea, oberta, diversa i compromesa amb la igualtat. I en aquest marc, les decisions que adopten des de l'Ajuntament de Barcelona han de reflectir amb precisió aquest equilibri entre el compliment normatiu i la defensa activa dels valors que defineixen el nostre model de ciutat. El debat sobre els informes de reglaments no és només una qüestió tècnica, és una expressió directa de com entenem la integració i la convivència. L'Ajuntament de Barcelona actua d'acord amb el marc legal establert que determina amb claredat quins elements poden incorporar-se en aquests informes i amb quina finalitat. I ho fa, com sempre, amb la voluntat de garantir la seguretat jurídica, la coherència institucional i el respecte escrúpulos a les competències que corresponen a cada administració. Els informes de reglament tenen una funció molt concreta, acreditar la integració i la permanència de les persones en el nostre país. No són instruments per valorar conductes sancionables ni per ametre judicis sobre comportaments administratius. La seva finalitat és contribuir a processos d'inclusió social basats en la confiança, la legalitat i el reconeixement de la trajectòria vital de les persones que volen formar part de la nostra comunitat. Barcelona entén la integració com una oportunitat col·lectiva. No n'hem de fer un filtre d'aquesta oportunitat que se'ls dona precisament, no com un mecanisme de selecció. La integració és una construcció compartida que neix del respecte mútu i del compromís amb el bé comú. I per això qualsevol actuació que pogués distorsionar aquesta finalitat, introduint elements no previstos en la norma, per molt ben intencionats que fossin, posaria en risc un principi essencial, la igualtat de tracte davant l'administració. És legítim i positiu voler reforçar el civisme, ho és i també el nostre Ajuntament. Ho fa a través de l'ordenança de convivència que promou actituds responsables, solidàries i respectuoses. Però aquesta tasca s'ha de desenvolupar en un marc de proporcionalitat i d'adequació a la llei, sense confondre el foment de la convivència amb l'ús d'instruments jurídics que tenen una altra naturalesa i una altra finalitat. Per això, la nostra posició serà clara. Els informes de relament han de continuar centrats en allò que la norma estatal estableix i la nostra acció municipal ha de continuar orientada a promoure el civisme des de l'educació, la mediació i la corresponsabilitat ciutadana, mai des de la sospita ni des de la desconfiança de la nostra ciutadania. En aquest sentit, no instarem al Govern de l'Estat ni a la Generalitat de Catalunya que incorpori cap apartat específic en aquests termes. Moltes gràcies. A la hora de la ponència li quedarien 12 segons. 3 minuts, perdó, i 12 segons.

No els esmarceré, teníem de no. Jo, primer de tot, volia agrair el to constructiu de totes les intervencions. Especialment em sorprèn molt el posicionament de Junts. Junts parla de manca de credibilitat del grup popular. Clar, per parlar de creabilitat, un grup que vota en contra d'aliminar la reserva del 30%, que vota en contra de baixar els impostos, que vota en contra de dotar la guerra urbana de pistoles tàcer, i que vota en contra que els fets incívics tenint en compte per fer un informe desfavorable de reglament, doncs, home, més que credibilitat, el que li falta al grup de Junts és coherència. Però, en fi, tampoc li podem demanar per a Salolmo. En qualsevol cas, nosaltres el que creiem és que qui es droga al carrer no pot tenir un informe favorable de reglament. No es tracta de penjar roba. Nosaltres creiem que qui orina o defec al carrer no pot tenir un informe de reglament positiu. Creiem que qui llença les escombraries des de les finestres de casa no poden tenir un informe favorable de reglament. Nosaltres creiem que qui converteix els bancs públics de la plaça de la Gardunya o de Sant Antoni per fer improvisades perruqueries i tallar els cabells, no poden tenir un informe positiu de reglament. Això és el que demanem. Demanem que les actuacions incíviques que els que ocupen un immoble no puguin tenir un informe favorable de reglament. Ja sé que la demagogia va per barris, no? Però crec que cap ciutadà d'aquesta ciutat entén que una persona que fa aquestes coses pugui tenir un informe favorable de l'Ajuntament de la zona dient que és un ciutadà exemplar i que, per tant, mereix tenir el arrelament a la nostra ciutat. No ho entén ningú. I després vostè es preguntis Pregunti-s'han per què hi ha determinats partits que pugen a la ciutat de Barcelona. I és per culpa de la seva manca d'acció i d'actuació a la nostra ciutat. I acabo. Senyor Marcerra, vostè ha criticat molt les polítiques d'estrangeria i recordo que fa 7 anys que vostès governen a l'Estat i no han fet res.

Actuïn. Moltes gràcies. Junts 11 segons.

Només per recordar al senyor Cirera que la manca de credibilitat i de coherència del PP ve d'origen quan van fer alcalde el senyor Collboni.

Gràcies per part de Barcelona en Comú, senyor Serra.

Senyora Gai, he escoltat amb atenció la seva intervenció i haig de dir que he sentit bones paraules, però sí que no m'ha acabat de quedar clar si en els informes de reglament estan incorporant a dia d'avui i o seguiran incorporant les sancions que tenen els sol·licitants. Aquesta és una qüestió que al nostre grup ens preocupa i molt. I per fer-ho no cal modificar cap normativa. No es tracta de modificar normativa, sinó que es tracta de la pràctica que té l'Ajuntament. Quan vam arribar al govern el 2015 vam deixar de fer-ho pels arguments que he explicat. Els demanem fermesa davant de la proposta que avui ha portat el PP, però també en la negociació de l'ordenança davant la proposta que els hi faci junts. Gràcies.

Gràcies per part d'Esquerra Republicana.

Bàsicament que qui decideix quins articles de l'ordenança de civisme, de quin municipi, perquè clar, hi ha municipis diferents, amb ordenances diferents, amb articles diferents i identificant comportaments incívics diferents, amb el qual ja per aquí ja no s'aguanta per enlloc. Però clar, qui decideix quins articles sí i quins articles no? Aquí no hi ha res neutre. Per tant...

Doncs jo crec que ja estaríem. Nosaltres, evidentment, entenem que el que diu senyor Serra no té res a veure amb la proposició del Partit Popular i si vol formular una pregunta algun dia, doncs amb les causes normals. Ja estaríem. Gràcies, secretari, si és tan amable.

No s'aprovaria la proposta. Compte amb el vot a favor del Partit Popular i Vols i el vot en contra de la resta de grups.

Moltes gràcies. Passaríem ara a la proposició del grup municipal de Vox i per això té la paraula el regidor d'Europolit. Endavant.

Moltíssimes gràcies, Tirenta. Avui el grup municipal de Vox trae a este pleno una proposta cuyo resumen es senzilló, que l'Ajuntament de Barcelona investigue sus propios errores. que se analicen con rigor, con luz y taquígrafos, las actuaciones urbanísticas más polémicas de los últimos años, las famosas superillas y los ejes verdes del Eixampla y la reforma de Villalayetana. Esta propuesta no va de opiniones ni de ideología, porque hablamos de hechos probados por los tribunales, de sentencias que declaran ilegales actuaciones impulsadas por este Ayuntamiento desde el año 2015, con una misma forma de hacer, actuar sin tener en cuenta la legalidad primero y justificar después. Las superillas se presentaron como un modelo de ciudad verde, sostenible y ejemplar, pero los tribunales han dejado claro que detrás del marketing había una violación flagrante del ordenamiento urbanístico. El 7 de septiembre del 23 un juez ordenó revocar parte de la superilla de la Isampla, tramo entre Casanova y Bruc, por vulnerar el plan general metropolitano al modificar usos sin seguir el procedimiento de modificación del planeamiento. El 3 de mayo del 24 otra sentencia anuló la actuación en Rocafort por idéntico motivo. Y en marzo del 25 el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña ratificó que el proyecto de Consejo de Asén era nulo de pleno derecho porque no era una simple obra de urbanización, sino una transformación profunda del modelo de movilidad que requería una tramitación urbanística distinta. En todas ellas, los jueces coinciden. El Ayuntamiento actuó sin los informes ambientales de movilidad exigibles, se omitieron trámites esenciales de información pública y participación vecinal, se vulneró el principio de jerarquía normativa, alterando el planeamiento sin seguir cauce legal, etc. En definitiva, las superillas no solo son un fracaso funcional, que de verde tienen poco porque cambian asfalto por cemento, sino también una ilegalidad jurídicamente contrastada. Otro caso sonado es la reforma villalayetana, la sufrida reforma de la villalayetana, que es una muestra de cómo el Ayuntamiento ha confundido el activismo ideológico con la gestión responsable. El 26 de junio del 24 el juzgado del contencioso número 14 de Barcelona anuló el acuerdo municipal que aprobaba la reforma señalando que no se ajusta a derecho. Y en julio del 25 el mismo juzgado volvió a invalidar el proyecto por segunda vez. El motivo, el mismo que en las superillas, el ayuntamiento pretendió modificar el funcionamiento de una vía estructural sin tramitar una modificación del plan metropolitano. Es decir, se actuó al margen de la ley sin la competencia adecuada, sin informes suficientes y sin atender al perjuicio causado a vecinos y comerciantes que han visto reducido el tráfico, el acceso y la actividad económica de toda la zona. Por eso, Vox propone la constitución de una comisión de investigación que estudie en detalle estas actuaciones. Las obras de las superillas, hojes verdes, del Eixample y la reforma bellelayetana. Es fundamental para Barcelona que se investigue qué responsabilidades políticos o técnicos autorizaron proyectos que los jueces han declarado ilegales, cuánto dinero público se ha gastado en obras que hoy podrían tener que rehacerse o desmantelarse y qué mecanismos de control se omitieron para que se pudiera actuar sin la debida cobertura legal. Esta comisión de investigación no busca revancha, busca transparencia en un ayuntamiento demasiado acostumbrado a la opacidad. No se trata de mirar atrás por rencor, sino de aprender de los errores para que no vuelva a pasar, porque los errores de los políticos los acaban pagando los sufridos vecinos. Barcelona no puede seguir siendo laboratorio de experimentos ideológicos de la izquierda del separatismo, donde se destruyen calles, se entorpece la movilidad y se arruina el comercio a base del incumplimiento de las leyes. Les recuerdo que el artículo 9 de la Constitución española dice que los poderes públicos están sujetos a la ley y al derecho. Y el artículo 103 obliga a que la Administración actúe con su admitimiento pleno a la legalidad, la eficacia y la responsabilidad. Eso es lo que hoy estamos reclamando desde Vox, que el Ayuntamiento cumpla la ley y quien no lo ha hecho, que rinda cuentas. Porque los barceloneses tienen derecho a saber por qué sus impuestos se han destinado a proyectos anulados por los tribunales, quién los promovió y cómo se van a corregir los errores cometidos. Pedimos una comisión de investigación por respeto al dinero público, a la legalidad y a la ciudad de Barcelona. Y esperamos que todos los grupos que se llenen la boca de palabras como transparencia o buen gobierno demuestren con su voto si creen realmente en ello o si prefieren seguir encubriendo la ilegalidad política de los años pasados.

Muchas gracias.

Sí, com tots sabeu, el projecte de Superilla i també de la Via Laietana, entre d'altres, va generar una forta controvèrsia ciutadana, també política, tècnica, tant pels seus efectes sobre la mobilitat i l'activitat econòmica com per la manca de transparència en el seu disseny i avaluació, incomplint instruments de planejament del qual ens dotem per fer canvis transcendents a la ciutat de Barcelona. I, per tant, aquests projectes, com bé sabem, van donar lloc a diversos procediments judicials. La manera d'actuar en el projecte de les Superilles i en Via Laietana, sense seguir aquests procediments legals establerts, malauradament no va ser un fet aïllat, va ser la manera de fer urbanisme i mobilitat durant el mandat Colau-Collboni. I ara en patim les conseqüències. Des de Junts vam ser molt crítics en aquest moment, ho seguim sent. Vam defensar i seguim defensant que les coses s'han de fer ben fetes, també s'han de fer un consens buscant la complicitat de la ciutadania i dels actors econòmics i socials de la ciutat, cosa que no va ser en el cas d'aquests projectes i que sobretot s'han de complir les normes i el marc legal que tenim com a regle de joc. Molts d'aquests projectes estan a ser enjudicialitzats. En aquest moment estem a l'espera de la resolució judicial i el que farem avui és votar en contra d'aquesta iniciativa.

Té la paraula el regidor López.

Gràcies. Sí, al llarg de la història d'aquest Ajuntament s'han dut a terme nombroses especificacions de carrers. La gran majoria s'han fet sense fer modificacions del planejament urbanístic i mai fins al mandat anterior s'havien judicialitzat. Els hi poso dos exemples molt clars. El carrer Enric Granados, on tenim trams en plataforma única amb fins i tot més restricció al vehicle privat que al carrer Consell de Cent. O l'altre cas ben conegut és el del portal de l'Àngel. Cap d'aquestes actuacions van acabar judicialitzades. Cosa diferent és quan qui governa la ciutat és Barcelona en comú i aquí del que es tracta és d'erosionar a tota costa un govern valent, feminista i transformador. Miri, els eixos verds no només han estat reconeguts i premiats internacionalment, com tractarem en el PREC que porta avui el meu grup, un reconeixement que manté a Barcelona a l'avantguarda de l'urbanisme i de l'arquitectura contemporània, sinó que sobretot han estat un èxit per a la ciutadania. Han generat més espais amables, més verds, fins a deu vegades més verd que un carrer normal i espais més saludables que estan millor adaptats a les necessitats actuals dels veïns i que ens permeten que la ciutat pugui afrontar molt millor els reptes tan climàtics, onades de calor, sequera, pluges torrencials, i alhora ens permeten disposar en entorns on la ciutat ja està consolidada, com el districte de l'Eixample o Sant Martí, de nous espais de socialització. En definitiva, una nova filosofia de carrer que respon a les necessitats del percent, però que, a més, ens connecta amb velles aspiracions, des del Pare de l'Eixample i de Folts Cerdà, que demanava ruralitzar allò que és urbà, o fins al desig de l'alcalde Maragall, que ja l'any 1995 defensaven al BAN els drets dels vianants, la necessitat, li llegeixo textualment, de recuperar per al vianant espais que en certes vies principals es destinaven en primícia al vehicle. Els agradi o no, això és el que representen els eixos verds i Superilla Barcelona i no entendre-ho, com tampoc sembla que ho ha entès el govern Coivoni, és no entendre cap on avancen les ciutats del segle XXI.

Molt bé, té la paraula la... Regidora Sorinyac.

Correcte. Gràcies, alcalde. Quan algú posa en qüestió la Barcelona a la qual hem d'aspirar, el que busca només pot ser paralitzar-la. Veiem una ofensiva ideològica que tensa al màxim aquesta idea de portar el debat urbanístic en el camp de batalla. en comptes d'entendre que l'organisme és un espai de diàleg democràtic, de col·laboració tècnica amb la ciutadania. I el sentit d'aquesta proposició només es pot definir en dos punts. El primer, aquesta idea de judicialitzar la política i la gestió municipal. I el segon, mantenir-nos ancorats en un model de ciutat que la veritat és que ha quedat obsolet. Sobre el primer, es fa difícil pensar que Vox ens vol portar a buscar la transparència o a buscar responsabilitats. És més, és que vostès jo crec que ja n'hi busquen el desgast polític d'uns i altres amb aquesta proposició, perquè és més greu que això. Jo crec que el que busquen és desprestigiar la institució de l'Ajuntament de Barcelona. No és la política, és la institució el que vostès volen desprestigiar. La feina dels tècnics, equips redactors, equips jurídics... Perquè parlen d'una comissió d'investigació que, bàsicament, el que fa és alimentar la sospita i la crispació de posar en dubte a centenars de professionals. El que sí que hi ha són carelles i recursos promoguts per aquells que no accepten que Barcelona avanci cap a una ciutat més verda, més saludable, menys dependent del cotxe privat... I aquí vaig al segon punt. Aquesta proposició El que ens planteja i ens explica és una estratègia de bloqueig per aturar la transformació ecològica i social, millorar la qualitat de l'aire, recuperar espai pels vianants, que en el fons no és ja tant una opció política, sinó una obligació bàsicament ambiental i de salut pública. Per tant, nosaltres votem en contra per la necessitat de seguir transformada perquè no volem reforçar discursos negacionistes i el nostre negacionisme és per avançar no a la judicialització del debat urbanístic, no a la paràlisi, no al negacionisme climàtic i no en aquesta proposició.

Molt bé. Regidora de Besa, Partit Popular.

Gràcies. Avancem ja que votarem a favor d'aquesta proposició. I ho fem per una raó molt senzilla. Els tribunals han constatat irregularitats greus i no és una opinió política, sinó un fet jurídic. El TSJ de Catalunya, en sentència del 19 de març del... del 2025 va declarar nul de ple dret el projecte de l'eix verd del carrer Consell de Cent i diu literalment l'havia perdut la seva funció de connexió i això suposa una modificació essencial del planejament que requeria alterar el pla general metropolità. Això significa que l'Ajuntament va modificar el planejament sense tramitar aquesta modificació del PGM saltant-se la legalitat. I no és un pas un cas aïllat. Diversos jutjats contenciosos de Barcelona ja havien anul·lat des de desembre del 24 fins a 5 acords municipals pel mateix motiu. Es van utilitzar projectes d'obra ordinària per transformacions urbanístiques encobertes sense competència ni control. Això en qualsevol administració es diu mala praxi i abús de procediment. I a via la Lletana la situació és igual de greu. El contenciós número 14 de Barcelona el juny del 24 va estimar el recurs de veïns i entitats, ja no de cap partit polític com pretenen fer esmena, i va concloure que la reforma no tenia cobertura legal perquè és una artèria metropolitana bàsica que requereix modificació del PGM. No era la primera i van continuar insistint en aquest tema. La sentència parla, a més, de defectes formals i de competències i, a més, d'una fragmentació deliberada del programa Superilla per evitar el control urbanístic. El juliol del 25 una nova resolució ho confirma. La reforma no s'ajusta a dret. I, davant d'això, cal dir-ho clar. A Barcelona s'han executat projectes multimilionaris fora del marc legal, sense garanties i sense els informes complerts i sense transparència. El que desconec és si és per ignorància o per superbia. El resultat, obres anul·lades, diners públics en risc i una pèrdua total de confiança en la gestió urbanística municipal. Com volem fer complir les ordenances si el primer que incompleix la llei és el propi Ajuntament? Només els eixos verds han costat més de 60 milions d'euros i la via Lalletana uns 38. I tenim dades suposades perquè les reals no les sabem i aquí ningú ha assumit responsabilitats. Per això aquesta comissió és imprescindible. S'han de determinar responsabilitats polítiques i tècniques Hem de saber, per exemple, per què la Ronda Sant Antoni, amb la seva modificació, no hi havia informe de mobilitat, quantificar, a més, els costos reals i garantir que mai més s'esquivin els procediments urbanístics que protegeixin la legalitat i els diners dels barcelonins.

Té la paraula la tenenta Bonet.

Sí, gràcies, alcalde. Senyor Déuro, oblida quan fa referència a totes aquestes sentències, que també ara hi feia referència a la senyora Devesa, que no totes són en el mateix sentit, que també n'hi ha alguna que dona la raó a la tesi de l'Ajuntament. I crec que ens farem un favor si no donem per tancat un episodi de judicialització que justament crec que és el que hauríem d'evitar. Nosaltres tenim clar justament això, que hem d'avançar en la desjudicialització d'un conflicte sobre eixos verds, un conflicte que mai s'hauria d'haver judicialitzat. Sé que vostès se senten còmodes en aquests escenaris. Nosaltres no, no els volem. Si en el seu moment s'hagués treballat, i això ho sabem perfectament, amb més voluntat de consens, de diàleg, si s'hagués tingut més capacitat d'escolta amb les preocupacions, les discrepàncies que generen aquestes transformacions, potser no hi hauríem estat, però no ho sabem. En tot cas, el que sí que és cert és que estem en una dinàmica de judicialització que no és pròpia d'una ciutat i, evidentment, no havia passat abans. Per això aquest govern està recuperant amb valentia la cultura del diàleg, del consens, també. per seguir avançant en les pacificacions a la ciutat, perquè no hi podem renunciar, tot el contrari. El que hem fet, en tot cas, en el cas dels eixos verds, és encarregar una mediació a la Síndica de Greuges de Catalunya per poder apel·lar en aquest marc a la responsabilitat dels recurrents i trobar vies de diàleg que permetin evitar que els recursos prosperin. Ho fem per responsabilitat. i amb la voluntat d'evitar més confrontació i més incertesa, al contrari del que pretenen vostès amb la seva iniciativa d'avui. Estem, per tant, treballant per evitar un risc, un risc que avui és real. Si els recursos prosperen, si tots els recursos prosperen i les sentències ens fossin definitivament contràries, podríem veure'ns obligats a revertir els projectes. I això seria un error majúscul, majúscul. també seria una irresponsabilitat, tant pel que fa a la ciutat com per l'impacte econòmic que tindria per l'erari públic. És un risc que no ens podem permetre i, per tant, senyor Euró, el seu discurs, que és incendiari, de nou en aquest tema, també és irresponsable. Crec que presentar una esmena a la totalitat, una transformació que és, de fet, avançar en les pacificacions que fa tantes dècades que fa aquesta ciutat, és continuar atiant la confrontació que ens ha dut fins aquí. I necessitem tot el contrari, necessitem fer just el contrari. Necessitem més debat, necessitem més diàleg, necessitem més consens, i això és el que estem fent amb la mediació de la Síndica de Greuges de Catalunya. I és el que farem d'ara endavant, perquè no ho dubti, com li deia, continuarem fent més pacificacions, les pacificacions han vingut per quedar-se, formen part d'una estratègia de ciutat per fer una Barcelona més sostenible, més saludable, més habitable, i jo crec que l'últim que els hi vull aprofitar per dir-los és que crec que darrere d'aquesta proposta de comissió d'investigació crec que el que hi ha claríssimament és la seva mirada retrógadra que pretén que Barcelona sigui la Barcelona dels anys 70 i això és el que no ens podem permetre. La ciutat no pot retrocedir i necessitem avançar cap a un futur amb esperança. Gràcies.

Té la paraula la ponència. Perdó, senyora de l'Òrum.

Gracias, president. En primer lugar, dar las gracias al Partido Popular por el voto a favor. Y luego dejarles muy claro una cosa. A ver, nosotros estamos en contra de ese modelo. Evidentemente estamos. Estamos a las antípodas de ese modelo, pero no estamos hablando de eso hoy. Hoy no hablamos de eso. Ustedes tienen todo el derecho, como partido que gobierna, a impulsar el modelo que crean. Nosotros tenemos todo el derecho a discrepar. Pero estamos hablando de otra cosa. Lo que no puede ser es que cada vez que se hace una cosa mal... Echar la culpa a la justicia que se judicializa. Es como si un asesino dice que le están judicializando. Pues, hombre, no, pues haga usted las cosas bien. Hagan las cosas bien. Hablaba de un error mayúsculo. Ha sido un error mayúsculo hacerlo mal. Si quieren seguir haciendo pacificaciones, a nosotros no nos gusta, pero háganlo bien. Háganlo bien. Es tan fácil como eso, no es tan complicado. Luego, decir, hombre, escuchar a los comunes elogiando el pla Sardá tiene su gracia, ¿no?, porque son los que se lo han cargado. Si el señor Sardá levantara la cabeza, fliparía.

Y...

Bueno, hablen su turno, por favor. Ya tuvimos el otro día un pequeño contornazo por esto. Y luego decirles también que, bueno, oír hablar de bloqueo. ...que nosotros bloqueamos cosas cuando ustedes, incluso dándonos la razón, votan en contra, es ridículo. Les pido seriedad, porque al final estamos hablando de problemas... ...que cuestan mucho dinero y el dinero no lo ponen ustedes. El dinero lo ponen los barceloneses y no es poco dinero. Gracias.

Doncs Junts, deu minut i mig. Barcelona en Comú, Esquerra Republicana... Govern, PSC, que ja s'ha acabat. PP? Senyora Bonet.

No, a PP no li queda temps. Sí, em quedaven vuit segons.

Vuit segons, perdó.

I es vull utilitzar.

Han desaparegut els vuit segons.

Vaig molt ràpid. Digui-li a les entitats, senyora Bonet, que no exerceixin els seus drets perquè les demandes estan posades per diverses entitats. I per una altra banda, vostès mantenen vius els procediments judicials perquè són conscients de les vulneracions urbanístiques i no les volen reconèixer. Gràcies.

Bé, doncs passem a... Sí, es rebutjaria la proposta que compta amb el vot favorable de Vox i el Partit Popular i el vot en contra de la resta de grups.

Molt bé, passem a les proposicions amb contingut de declaració institucional que presenta en aquest cas el grup municipal socialista i té la paraula el tinent Bais.

Sí... Bé, bon dia. La crisi de l'habitatge ha esdevingut, i avui hem estat parlant d'habitatge, un debat en què modela l'acció de govern dels diferents nivells de l'administració, tant sigui l'Ajuntament de Barcelona o els ajuntaments del país, sigui la Generalitat, sigui el govern espanyol o la mateixa Unió Europea. És el gran debat que en aquests moments s'està produint. Les causes d'aquesta crisi són diverses i n'hem parlat en aquest plenari en diverses ocasions. Hem parlat de manca d'oferta, que és cert, hem parlat de l'ús turístic de l'habitatge, que també és cert, hem parlat alguna vegada de l'enfonsament del sector de la construcció en virtut de la crisi del 2008, insisteixo, crisi financera, no immobiliària, o el manteniment de les regles fiscals i la normativa financera provinent de la crisi del 2008. Avui portem un tema que va lligat a l'ús de l'habitatge per usos no residencials a l'ús de l'habitatge com a un producte d'inversió. En un moment, amb oferta limitada d'habitatge, hem de reduir els usos d'inversió a la seva mínima expressió, o com a mínim intentar controlar-los. Aquesta inversió, que es produeix sovint al marc de la ciutat, en part ve produïda per part d'estrangers no comunitaris que en cap cas adquireixen l'habitatge per un ús de primera residència, sinó que utilitzen com a actiu. Actualment a Barcelona hi ha 57.700 immobles. Dic immobles, no vol dir tots residencials. Poden haver immobles des del punt de vista d'una oficina o d'una botiga, que estan utilitzant això des d'un punt de vista com un actiu. Immobles que són propietat d'estrangers o persones jurídiques estrangeres. Més rellevant, entre el 24 i el 25 la compra per part d'estrangers s'ha incrementat un 9,6%. A banda, s'estima que el 8,3% de les transaccions s'han produït entre no residents. Algunes dades, de les 14.900 transaccions immobiliàries, insisteixo, no tan sols residencials, que es van produir l'any 23, un 23% és d'estrangers i un 77% són de nacionals. I això ha sigut un increment substancial que s'ha produït des del 2007. El 2007 era un 7% tan sols d'estrangers, avui estem a nivells del 23%. Altres comunitats autònomes tenen nivells molt més grans. Des d'aquest govern, defensem el dret dels barcelonins i barcelonines a quedar-se a la ciutat i posar-nos en contra de la compra no residencial d'habitatge per part d'extracomunitaris. Aquells que no ho utilitzen com a habitatge, el que plantegem amb aquesta proposta és que tinguin una penalització fiscal. Anteriorment hem debatut d'un tema d'especulació i que va vinculat bàsicament a una modificació de la normativa urbanística. Avui el que presentem és una altra mesura, en el mateix sentit però a la banda de la fiscalitat. El passat mes de gener el president de govern Pedro Sánchez va exposar diverses mesures en l'àmbit de l'habitatge i que posteriorment han anat desgranant. Una d'elles era la possibilitat d'augmentar el gramàment sobre el compra d'habitatges per part d'estrangers no comunitaris. Ha de ser no comunitari perquè el dret comunitari el que planteja és la llibertat de persones i capitals dins l'àmbit de la Unió Europea. i es planteja dins l'àmbit dels pisos de segona mà, com vostès saben, existeix un impost de transmissions patrimonials. Això implicaria que el govern d'Espanya hauria de fer un recàrrec estatal que incrementaria aquest gravamen. Defensem que una mesura en aquest sentit s'ajusta la realitat de Barcelona i les preocupacions expressades per diferents grups. Per tant, volem que aquest plenari expliciti el suport a aquesta mesura i defensi que el govern espanyol presenti una manera concreta en aquest sentit. Hem fet una modificació transaccionada amb Esquerra Republicana en aquest sentit. D'altra banda, considerem que seria interessant replicar aquesta mesura a nivell europeu. Algunes ciutats europees estan fent plantejaments de regulació en termes fiscals, en bonificacions i incentius i també en termes urbanístics. Som conscients que aquesta mesura per si mateixa no soluciona la crisi de l'habitatge i que requerim una acció més extensa i requerim més oferta, requerim més regulació i lògicament també el que requerim són fons públics i també la mobilització del sector privat. És per això que els direm en favorables. Moltes gràcies.

Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde. Deixi'm dir-li, tinent d'alcalde, sense acritud, que trobem un punt peculiar, que portin una iniciativa per donar suport o exigir a altres administracions governades per vostès. No és la primera vegada que ho fan, no és la primera vegada que els diem. Ens sorprèn una mica que reiterin aquesta tàctica i que vulguin que tots plegats acabem fent aquesta mena de figuració. Vostès tenen totes les palanques institucionals, totes. Si pretenen fer alguna cosa, doncs la fan sense tant reforç positiu ni tant autobombo. Si li cal una mica d'reforç positiu, ja li dono jo. Celebrem la mesura dels alcaldes europeus, Myers for Housing, entre els quals l'alcalde de Barcelona, demanant a la Unió Europea que incloqui en el futur marc pressupostari diners, fons europeus, per a fer front a la crisi d'accés a l'habitatge. Aquí ens hi trobaran. Dit això i tornant al tema, aquesta iniciativa creiem que no ens aporta res. Permetim-me posar en dubte l'impacte que creuen que podria tenir. Perquè parlem d'un segment del mercat de compra-venda minoritari i per tant en cas que prosperi aquesta iniciativa no tindrà impacte. Les dades del Col·legi de Registadors són inequívoques. Els principals compradors estrangers són comunitaris. I el pes de la demanda estrangera del poder adquisitiu, que és el que podria inflacionar preus, la idea de la gentrificació, és residual. I encara més si parlem d'extracomunitaris. A Catalunya, a tot Catalunya, i en una dècada, d'operacions de més de 500.000 euros per part de no comunitaris, només n'hi ha un 0,8%. Per tant, aquesta és una iniciativa que va a rebuf d'algunes de les que s'han aplicat, a Dinamarca o a Malta, on més que en l'origen de qui compra, s'ha pogut posar l'accent, es posa l'accent en el temps de la residència. I com hem comentat abans, no ha tingut cap impacte destacable més enllà, i aquesta és la meva percepció, absolutament subjectiva, d'alimentar un discurs estranyot de malfiança cap al que ve de fora. En qualsevol cas creiem que s'equivoquen si pretenen posar el focus en l'elecció de qui compra i no en el volum de les polítiques estructurals que ens calen. Ens fem pesats, ho sabem, però no n'hi ha per menys perquè la crisi de l'habitatge va marcada per la enorme manca d'oferta i per tant d'oferta d'habitatge asseguible també. Aquesta, com ja hem repetit infinitat de vegades, s'explica pel llast de regulacions equivocades com la limitació del preu del lloguer, de la llei de la vivienda, abans en parlàvem amb la proposició que ha presentat els comuns, o la mesura del 30% de reserva de protecció oficial en sol urbà consolidat que caldria modificar. Votarem en contra.

Té la paraula la regidora Martí.

Sí, gràcies. A nosaltres ens costa molt d'entendre que avui el PSC ens porti una proposició que ja fa nou mesos que la va anunciar Pedro Sánchez i que des de llavors ha quedat en una proposició de llei enterrada en els interminables tràmits del Congrés. I ens costa d'entendre, senyor Valls, perquè el seu partit governa Barcelona, la Generalitat i l'Estat. Llavors ens preguntem què fan portant-nos simples declaracions quan podrien estar aprovant desenes de mesures efectives contra l'especulació via MPGM, d'aquests de lleis o altres mesures. De fet, jo m'atreveixo a dir que l'únic que busquen amb aquesta proposició, que per cert s'oblida que l'especulació la duen a terme també i en xifres més significatives estrangers, no residents comunitaris i no només extracomunitaris, el que sembla que intenten és aconseguir que algun mitjà en faci algun titular que tapi les vergonyes de tot allò que no estan fent en polítiques d'habitatge, malgrat el Partit Socialista governa, com dic, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat. I què és el que volen tapar amb aquesta declaració? Doncs miri, senyor Valls, el que podríem fer és començar a reconèixer l'error que van cometre quan l'any 2023 el Partit Socialista va decidir deixar fora del topall de preus de la llei de vivienda estatal els lloguers de temporada. Fora bo que es disculpessin amb els milers de veïnes de la ciutat que quan avui intenten llogar un pis es troben en contractes d'11 mesos que incompleixen el topall de preus. S'han de disculpar amb totes elles perquè va ser el seu partit el que va permetre que prop del 90% de l'oferta de lloguer online de la ciutat avui siguin lloguers de temporada. I de pas també els podem demanar perdó pels gairebé dos anys que fa que el Ministeri de Vivienda, capitanitzat pel PSOE, està bloquejant la tramitació d'una nova proposició de llei al Congresso, impulsada pel sindicat de llogateres, que per fi obligui a complir el topall de preus també els lloguers de temporada i el lloguer d'habitacions. També podríem explicar què han fet a Catalunya en relació als lloguers de temporada, perquè també va ser el seu partit, el PSC, qui amb els seus vots sumats als de Junts per Catalunya, PP i Ciutadans, va fer caure la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions al Parlament quan es van abstenir en la convalidació del decret que els regulava el maig de l'any passat. Així que, sisplau, senyor Valls, deixin de portar-nos brindis al sol en forma de declaracions institucionals i governin, governin, que amb els dos milions i mig d'euros que avui li regalen el circuit de Catalunya hauríem pogut comprar el bloc Concòrdia per evitar que cap de les seves 13 famílies avui hagi d'estar patint per si seran o no expulsades de casa seva.

La paraula és la regidora Baró.

Sí, comença dient que nosaltres hem, efectivament, transaccionat una esmena molt concreta. Nosaltres no donem suport al govern de l'Estat, nosaltres, en tot cas, instem, entre altres, el govern de l'Estat a captuir. Un govern, per cert, molt sovint oblidat on hi governen vostès amb els comuns, tots junts. En tot cas, des d'Esquerra Obligana votarem a favor d'aquesta proposició. Ja ho hem dit abans, ho anirem dient, ho venim dient des de fa mesos, que compartim la preocupació per l'impacte que té la compra d'habitatge per part de persones no residents a Barcelona, on la presa immobiliària està arribant a límits insostenibles i amenaça en tensionar encara més el mercat, a seguir explorant veïns dels seus barris i a transformar en definitiva la fesomia de la ciutat. Tant mateix, també deixem molt clar, per nosaltres el problema no és d'on ve qui compra, nosaltres defensem comprar per viure, sinó quin ús es fa de l'habitatge i, per tant, quin model de ciutat estem promovent, perquè mentre l'habitatge continuï sent tractat com un producte financer i no com un dret fonamental, doncs seguirem alimentant l'especulació, sigui aquesta d'origen local, d'origen comunitari o d'origen extracomunitari. Ara bé, i dit això i perquè el tema ens preocupa, permeti-me que ho torni a repetir. Fa deu mesos que vam dur una proposició a la Comissió d'Urbanisme on demanàvem literalment que el govern municipal conjuntament amb les altres administracions competents, perquè insisteixo, si no és així és impossible poder-ho resoldre, impulsés les eines legislatives necessàries per frenar l'especulació i prohibir la compra d'habitatge per part de fons d'inversió, etcètera, etcètera. I vostès no només no han mogut un dit en aquests deu mesos, sinó que avui se'ns despengen amb una proposició com si res, apuntant a Madrid i a la Unió Europea. Com si fins ara aquest tema no els hagués ni preocupat ni ocupat, potser perquè efectivament no els ha preocupat ni ocupat massa. Com si el Govern de Madrid no anés amb vostès, els acaben de dir ara fa un moment, i tenen tota la raó, què vol dir portar proposicions? Però si estan a totes les administracions, vostès el que han de fer és despenjar el telèfon i treballar i aconseguir que totes les administracions s'aliniïn en la direcció necessària. ens porten aquesta proposició com si, a més a més, la Generalitat, que vostès també governen i que ostenta les competències exclusives en habitatge, no pintés res de tot això, ni la mencionen. Com si, a més a més, el Parlament de Catalunya no existís i com si la Unió Europea, que per cert, no sé competències, ni ha demostrat una gran preocupació fins ara, sí que fos la salvació. Francament, senyor Valls, ens sembla tot plegat una mica despropòsit. Jo els pregaria que es prenguessin seriosament aquesta qüestió, com ho faria un govern seriós, amb un tema seriós. Que es deixin de gesticulacions, de proposicions autoreferencials i, si m'ho permet, que semblen improvisades i a correcuita per arrencar algun que altre titular. Liderin, perquè francament no sé què més necessiten, també els hi han dit prèviament, no sé què necessiten per posar fil a l'agulla, governen a totes les administracions competents implicades. Si algú ho té fàcil, són vostès. I en aquesta ciutat ja no ens serveixen les mostres d'adesió simbòlica ni els discursos ben intencionats tan habituals i encara menys quan ve del govern, perquè un govern no ha de fer això, un govern ha de governar. I així sí que acabant molt ràpid uns i altres, sí que els demano, sisplau, que es deixin de titulars, que Barcelona no aguanta més debats en direccions oposades dels partits que governen junts a l'Estat. Posin-se d'acord i posin-se a treballar.

Moltes gràcies. Regidor Cirera, Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Baix, la veritat és que no deixen de sorprendre, perquè porten ja uns quants anys fent polítiques des d'aquí, des del govern de la Generalitat, des de l'Estat, que el que fan és perjudicar la construcció d'habitatge a la ciutat de Barcelona. És a dir, tot el que vostès fan... el que fa és dificultar encara més que la gent pugui accedir a un habitatge a la ciutat de Barcelona. I aquesta proposta que ens fan persisteix en anar a l'error. Mira, aquesta proposta no resoldrà la crisi d'habitatge que pateix la ciutat de Barcelona, només servirà per una cosa, que és buscar un culpable fàcil, en aquest cas els extracomunitaris. El problema de l'habitatge a Barcelona no és que un estranger compri un pis a la nostra ciutat, El problema de l'habitatge és que no es construeix, senyor Baix. No sé si potser no s'ha adonat, però aquesta és una realitat. No es dona seguretat jurídica. S'han imposat traves com la reserva del 30% que ha paralitzat tota la promoció privada a la nostra ciutat. I el que no ens sorprèn, perquè ja ens tenen acostumats, és que quan les seves polítiques fracassen, els socialistes el que fan és buscar un enemic exterior per tapar la seva incompetència. Però deixem que li dic una cosa. Assenyalar persones pel seu origen no és just, ni útil, ni propi d'una ciutat oberta com Barcelona. Culpar-los de la manca d'habitatge no és propi d'un partit que s'autodenomina com progressista. A més a més, aquesta proposta és incoherent. No volen atraure la inversió, talent i turisme de qualitat, que és el que ens omplim la boca de dir, I el que fan és llançar un missatge que és molt perillós. Vostès penalitzen a tots aquells que volen venir a invertir a la nostra ciutat. I això és negatiu, i vostè ho sap. Això no és política d'habitatge. Això és populisme fiscal, que vostès, òbviament, són uns experts en practicar-lo. El que cal és incentivar la construcció, eliminar la reserva al 30%, rehabilitar els edificis buits i donar seguretat jurídica a qui vol invertir i crear habitatge. No castigar ni dividir. Per tot això, senyor Baix, el Partit Popular, com s'ho podria imaginar, hi votarà en contra d'una proposta i defensarà, com sempre, una Barcelona oberta en què el que vulgui venir a invertir ho pugui fer sense cap mena de problema, sinó tot el contrari.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos, de Vox.

Gràcies, alcalde. Senyor Valls, aquesta proposta és un insult a la intel·ligència dels barcelonins i dels espanyols. El PSOE va presentar al Congrés i avui porta al ple de Barcelona unes línies per vendre una suposada solució al problema de l'habitatge. L'habitatge és un problema real a l'Espanya actual, però no es resolt per la pèssima gestió socialista allà on governa, que avui abasta tot l'art polític. Un problema a més, creat i alimentat des del govern durant anys de mala gestió. Mirin, el Partit Socialista ha facilitat l'arribada de milions d'immigrants en només 7 anys, destinant ingents recursos públics i deixant engrunes per als espanyols amb dificultats. Cap d'ells no venia a casa. Avui, molts dembulen per places i parcs, però altres resideixen en habitatges que eren per als d'aquí. Cada any l'Estat recapta més de 52.000 milions en impostos vinculats a l'habitatge, amb els quals es podrien aixecar mig milió d'habitatges protegits. Quantes se construeixen? 10 o 14.000. El PSOE ha rebutjat totes les propostes que ha presentat Vox per reduir impostos i taxes a l'habitatge, sobretot a l'habitual, però ara pretén incrementar la recaptació dels estrangers que comprin casa a Espanya. Si baixen els impostos els espanyols ja els afavoriran de davant d'aquestes compres estrangeres, però el seu objectiu no és més habitatge per als espanyols, sinó més diners per als seus deliris i xeringuitos. Aquesta és la diferència entre els que malbaraten els diners dels espanyols i els que els volen retornar a les famílies perquè tinguin una llar digna. L'única política d'habitatge que practica el PSOE és treure plaques del Ministeri de la Vivenda dels anys 50 i 60, quan sí que ens construïen habitatge públic, per a una classe mitjana a la qual avui s'entesten a humiliar. Cal liberalitzar sols, reduir traves burocràtiques, eliminar impostos a l'habitatge habitual, perseguir els delinqüents que ocupen de franc mentre la gent que treballa s'ofega per pagar i d'una vegada construir habitatge públic amb opció de compra perquè els espanyols tornin a ser propietaris. També promoure la reemigració per garantir l'accés dels nostres a un habitatge amb què forma família. La seva proposta és una antalèquia sense anunciar ni resultat possible, una brindis al sol que confirma allò que Vox denuncia, que la immigració il·legal massiva i descontrolada arruïna els espanyols. Segur que han sentit la célebre frase, les mentides són com les sombres, de vegades s'allarguen però desapareixen amb la llum. Doncs Miribox ha vingut aquí a encendre la llum. Gràcies. Votem en contra.

Té la paraula el ponent.

Començaria pel grup del PP i Vox. He sentit reiterades avui que la immigració és el culpable del preu de l'habitatge i de l'accés a l'habitatge. Ho han reiterat, ho han reiterat, ho han reiterat i ho ha tornat a dir avui, senyor Cirera. Però, escolti'm, deixi'm el meu torn. I, en canvi, és contradictori que assenyalin persones... Puc parlar o no puc parlar? Senyor, deixem parlar.

Plau, sisplau, tinguem un debat ordenat, sisplau.

Doncs, després parlem, si vols. Sí, però ara... Jo crec que és contradictori, sincerament, que assenyalin persones estrangeres que venen a establir-se a Barcelona com a causants de la crisi d'habitatge, però que no acceptin la responsabilitat d'inversors internacionals que no donen ús residencial a l'habitatge sinó especulatiu. És a dir... No l'estranger, però sí aquest estranger que vol tenir un benefici a la ciutat de Barcelona de dos dígits. Jo crec que és important que els estrangers inverteixin en aquesta ciutat i que inverteixin en oficines i que inverteixin fins i tot en l'àmbit residencial, però amb una clara voluntat de tenir un límit amb el que és el seu propi benefici. I jo crec que aquesta contradicció a vostès els fa realment mal. Per un costat diuen, compte dels immigrants, però quan es planteja una proposta que l'únic que intenta és que hi hagi habitatge per la gent d'aquesta ciutat de Barcelona, siguin estrangers o no siguin estrangers, però que resideixin pròpiament, vostès s'hi neguen. I crec sincerament que això els fa bastant malament. No he escoltat en cap moment quina és la seva política d'habitatge. Jo us hi voldria recordar que quan vostès parlen de liberalització, bàsicament és l'època del 97 al 2006, perquè del 97 al 2006 el preu de l'habitatge va créixer un 183%. Emprenya, liberalització, que és el que vostès volien. Del 14 al 2024 va créixer un 52%. Si el seu exemple és Madrid, avui el preu metro quadrat Madrid és de 4.324 euros metro quadrat. Barcelona és 4.124. Hem de fer un esforç per baixar-ho. Vull dir que tampoc no hi ha exemples de polítiques d'habitatge que tenen els seus problemes. I avui dia hi ha una realitat, ens agradi o no ens agradi, que un 20% de les transaccions, en el cas de Barcelona, un 23% de les transaccions que es produeixen d'immobles en general, no tan sols residencials, es fan estrangers. I alguns d'aquests estrangers no tenen voluntat de viure, sinó que tenen ganes de voluntat de negoci. Aquesta pregunta ens hem de fer. Per cert, a València és un 39% i a Mallorca és un 42%. Tard o d'hora hi ha algun tema. I respecte a Esquerra Republicana i Junts, tenen tota la relació. Nosaltres governem a tot arreu. Però també és cert que nosaltres requerim el reforç de tothom. I requerem que hi hagi suports polítics en tot això. I la regidora Lucía Martín, amb tot el respecte, Jo demano perdó, pel que pugui demanar perdó, però reconeixin que alguns encerts també hem pogut fer, perquè si no estem tot el dia fent recriminacions entre nosaltres, que crec que no ens ajuda davant aquestes posicions de la dreta. Moltes gràcies.

Junts, 28 segons.

Gràcies, alcalde. Molt breument en la proposició que s'ha debat abans dels comuns. Hem parlat de mecanismes correctors. Bàsicament, els fiscals hem parlat, o almenys he parlat jo, de la plusvala municipal o de l'impost als habitatges buits. I la proposició que han presentat vostès avui incorpora aquest tema de la fiscalitat. Aquí haguéssim estat d'acord. en la limitació, que és la segona part de la seva proposta, i vostè mateix ho deia ara, clar, es marquen molt les contradiccions. Passem el dia captant inversions, o volem captar inversions, o demanant a les nostres empreses que s'internacionalitzin, també les del sector immobiliari, que volem que esdevingui indústria, i avui en l'aprovació d'aquesta proposició, a cabo, es llança un missatge contradictori.

Barcelona en Comú.

Sí, senyor Valls, si de veritat tenen intenció de lluitar contra aquells que compren edificis a la ciutat per especular, el que han de fer, ja els ho hem dit nosaltres avui amb la nostra proposició, prohibeixin les compres especulatives a la ciutat. Els hem donat l'estudi que justifica la mesura, hem presentat la proposició de llei al Parlament per garantir la robustesa jurídica necessària i ara només fa falta un govern municipal que deixi de vendre fum i apliqui alguna política d'habitatge valenta. Senyor Valls, si és que fins i tot tenen un meme per quan li venen la moto a la gent amb grans anuncis sobre polítiques d'habitatge que al final queden en res, saben quin és o no aquest meme? És el You Have Been Pessoet. Doncs això, estem molt fartes de les seves preses de pèl en temes d'habitatge. Prou declaracions i més atrevir-se contra els especuladors, que de moment estan tranquil·líssims amb vostès en aquest govern.

Sí, el senyor Baix vol que parlem d'habitatge. Jo li faig un oferiment, senyor alcalde. Fem un ple monogràfic per parlar sobre habitatge a la nostra ciutat i que cadascú pugui parlar més enllà dels 8 minuts que ens donen en un debat de política de ciutat, que podem parlar abastament dels problemes d'habitatge, que són vostès els principals que han creat aquests problemes a la ciutat de Barcelona.

Vox. 23 segons. Gràcies, alcalde. Senyor Valls, vostè pregunta quin és el nostre pla? Construir? El nostre pla és construir, no cortines de fum amb els pisos turístics, no, no, construir i eliminar el 30%, coses que funcionin, i no doni la volta a les coses, que és lo fàcil, dir que nosaltres... No, els estrangeus no tenen culpa. Els que tenen culpa és que hi deixen entrar molta gent i no construeixen. És que és de calaix. Secretari...

El sentit de vot de Barcelona en Comú és el sentit de vot de Barcelona en Comú, és que no el sentit. Perdó. Mira, ens abstindrem. Abstenció. Doncs la proposta quedaria rebutjada amb el vot a favor del grup socialista és que republicana el vot en contra de Junts per Barcelona, Partit Popular i Vox i amb l'extensió de Barcelona en Comú.

Molt bé. Doncs ja passaríem a l'àmbit dels pregs i les preguntes.

Preparats, regidores i regidors, el primer prec el formula la regidora Vila a l'alcalde. Endavant.

Sí, avui proposem des de Junts per Barcelona un prec de promoció i defensa del transport públic i un prec pensat en les persones perquè volem unes tarifes del transport públic socialment justes i fiscalment sostenibles que ajudin de debò al canvi de modal sense sacrificar la qualitat del govern. Per això el que demanem és que el govern defensi i promogui ajudes a la ciutadania que en aquests moments, com hem anat comentant al llarg del plenari, pateix molta pressió fiscal en aquesta ciutat i per tant és de rebut seguir-los ajudant amb el cos i l'ús del transport públic. Per això demanem... Mantenir les bonificacions vigents, la té usual, la té jove, els títols socials, la té 16, amb compensació això sí, interadministrativa perquè no baixi la qualitat del servei. En segon lloc, compensació automàtica quan hi hagi bonificacions estatals o mesures sobrevingudes que evitin els desequilibris del sistema que en alguna vegada hem estat en risc de patir. Tercer, aportació municipal estable i previsible dins de l'ATM i planificació tarifària sense sotracs. Quart, transparència en els indicadors d'ús del transport públic i també la qualitat del servei. Una té mobilitat com a plataforma de tarifes dinàmiques socialment justes. I finalment, també que qualsevol evolució tarifària sempre vagi acompanyada de millores operatives.

Moltes gràcies, regidora. Li avanço que com que coincidim amb la defensa del transport públic que sigui accessible, que sigui sostenible i que es puguin mantenir les inversions a mig llarg termini i que sigui assequible sobretot per la gent que més ho necessita, doncs com vostè haurà observat hi ha en el pressupost de l'any 26 una proposta inclosa de 50 milions d'euros d'aportacions que fa la ciutat de Barcelona a l'autoritat del transport metropolità I d'aquests 50 milions que estan en el pressupost de l'any 26, 22 són per bonificacions al preu del transport públic i, per tant, mantenir aquesta política de bonificacions. Jo el que li demano és que sigui coherent i, de la mateixa manera que vostès ens demanen que mantinguem aquestes aportacions, vostès ens ajudin a poder mantenir aquestes aportacions, que vol dir votar el pressupost. Si allò que vostè demana està inclòs en un pressupost que vostès no volen votar o no volen ni debatre, doncs crec que hi ha una incoherència per part del seu plantejament, però tot i així li acceptem la proposta.

Sí, l'alcalde ja sap que el pressupost és un instrument complex per a implementar l'obra de govern i els plans del govern. Sap quina és la nostra consideració al respecte, quin és el nostre model de ciutat. Sap que no coincidim plenament amb moltíssimes coses, sobretot pel que fa a la política fiscal. Com dèieu, ho hem comentat en diversos moments en aquest plenari, ho hem parlat també en altres espais on hi ha aquests debats. El que avui, i perquè no ens distregui massa l'alcalde portant els temes cap al seu interès, avui parlem de transport públic i per tant el que hem de fer és congratular-nos que veiem les coses de la mateixa manera, agraïm per tant l'acceptació d'aquest prec i per tant nosaltres el que farem és seguir treballant perquè el transport públic a la nostra ciutat sigui un dels pilars fonamentals de la mobilitat perquè les persones, quan utilitzin, tinguin un servei de qualitat que sigui eficient, que els porti allà on volen que els portin i, a més a més, que es puguin fer unes previsions dels costos que tindrà i que les famílies i les persones, usuaris del transport públic, quan hagin de planificar les despeses, puguin saber a què s'han d'atendre. Moltes gràcies.

Gràcies regidora, jo li reitero també que aquest compromís que crec que compartim amb el seu grup de tenir una mobilitat sostenible i un transport públic accessible hauria d'anar acompanyat de coherència política i de gestos com a mínim debatre sobre els pressupostos. Crec que aquest compromís es concreta entre altres qüestions en garantir tarifes socialment justes i fiscalment sostenibles. que cal treballar amb aquesta doble mirada de garantir un sistema tarifari estable i alhora assegurar la sostenibilitat del servei per mantenir la qualitat i continuar fent inversions, que vol dir garantir més freqüències de pas, més accessibilitat i millor Tot això que vostè planteja en el seu prec, vostè deu saber que ja es contempla a la taula de l'autoritat del transport metropolità, on nosaltres fem aquesta contribució de 50 milions d'euros, insisteixo, dels quals 22 aporta a la ciutat de Barcelona per fer el transport públic més assequible per molts col·lectius, 22 milions d'euros inclosos en un pressupost que vostès han dit que no volen votar. Moltes gràcies. Passem al següent que formula la regidora Monter al regidor Rebell.

Gràcies, alcalde. Regidor, un dia un director d'un centre educatiu de Barcelona em deia si els responsables del Consorci d'Educació o de la Regidoria d'Educació vinguessin una setmana al nostre centre entendrien i veurien perfectament quines són les nostres necessitats. I realment de necessitats i de problemàtiques en tenen moltes. Tenen una alta sobrecàrrega de treball, tenen eines i recursos limitats, escassos, tenen una gran complexitat a les aules. i no tenen gaire interlocució amb les administracions educatives. Aquí incorporo també el Departament d'Educació. Tant és així que les darreres setmanes més d'un centenar de directors de centres públics de la ciutat s'han autoorganitzat, s'han reunit i han començat a treballar amb un seguit de blocs temàtics per tal de poder posar sobre la taula un seguit de propostes de millora i elevar-les al Consorci d'Educació de Barcelona, participat per l'Ajuntament i la Generalitat, com tothom sap, intentar ser escoltats amb les seves problemàtiques, però també amb aquesta part propositiva de propostes. Aquest és el sentit del nostre prec. Nosaltres demanem al regidor d'educació de la ciutat de Barcelona que, conjuntament amb el Consorci, liderin un diàleg participat amb tots els centres educatius de la ciutat, públics i concertats, per tal d'escoltar-los, per tal de prendre nota dels seus neguits, de les seves preocupacions, també de les propostes de millora, i que d'aquí se'n pugui derivar un dictamen, un informe que puguem compartir en el sí del Consell Municipal. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor Rebell.

Gràcies, alcalde. Regidora, li avanço d'entrada que acceptem de bon grat el seu prec. Miri, el Consorci d'Educació de Barcelona convoca regularment les direccions dels centres educatius de la ciutat a través de les juntes de direccions, que és un espai estratègic de debat i de lideratge compartit. Concretament, el passat 9 d'octubre, Es va reunir la junta de direccions d'ensenyaments obligatoris del Consorci i les direccions en aquella ocasió es van informar que estaven preparant efectivament una primera trobada amb el doble objectiu tant de compartir mirades sobre les problemàtiques que afecten els centres educatius com de tenir i construir un espai amb una certa autonomia pel que fa als canals de representació sindical i institucional. El Consorci, des que ho va saber, va manifestar el major respecte per aquesta iniciativa i es va comprometre ja aleshores a escoltar, recollir i canalitzar les demandes i propostes que sorgissin d'aquest espai. Alhora, per dir-ho d'alguna manera paral·lelament, També el Consorci ha endegat un procés participatiu que de fet va començar l'any passat a fi i efecte d'arribar a la redacció d'un pla d'actuació 2026-2030. Aquest procés va començar l'any passat i en una jornada recent, el 2 d'octubre, va arribar a plegar 450 persones en una jornada de treball. En segon lloc, i en el marc de les pròpies juntes de direccions, s'han creat tres grups de treball, un de monitoratge i recursos de suport a l'educació inclusiva, un altre de desburocratització dels centres i un tercer d'ús social dels centres educatius. A partir de tots aquests treballs i afegint el retorn de les qüestions que ens traslladaran les qüestions direccions que estan preparant un informe final després de lloguer assemblea del 26 d'octubre, el Consorci Educatiu de Barcelona es compromet a elaborar, a preparar un ventall de propostes de millora a presentar en la sessió plenària del Consell Educatiu de Barcelona en el primer trimestre del 26. En aquest sentit, i crec que corresponent o abraçant la la filosofia i l'esperit del seu PREC, l'hi acceptem.

Regidora Monté.

Sí, gràcies regidor per l'acceptació del PREC, però convindrà a mi que si malgrat aquest procés participatiu que coneixem la seva existència, així com les reunions de les juntes de directors, els propis directors dels centres se senten no escoltats i s'autoorganitzen per elevar les seves propostes, voldrà dir que les veuen molt poc útils. Els propis directors autoorganitzats, manifesten que en aquestes juntes de directors es parla d'allò que vol el Consorci, no d'allò que volen els directors o que volen elevar en el Consorci. Per tant, celebrem l'acceptació del PREC i farem un seguiment per tal de conèixer finalment quines són aquestes preocupacions. Bé que les coneixem, però en tot cas el que volem saber és què es pensa fer des de regidoria i concretament des del Consorci d'Educació per donar satisfacció a aquestes propostes.

Gràcies.

Molt bé, doncs anem al següent preg, que és el que formula Barcelona en Comú, la regidora Sanz, l'alcalde.

Sí, alcalde, si vostè busca el seu nom i busca la paraula celebrar a la xarxa, apareixen alguns titulars com els que li llegiré ara mateix. Jaume Collboni celebra la presentació del Tour Barcelona-París, la culminació d'una història d'amor. Collboni celebra que los premios Goya regresen a Barcelona en 2026. És un honor. Barcelona agradece con una medalla de oro al Grupo Planeta la proyección mundial de la ciudad. Collboni celebra que Barcelona sigui seu de la cimera de la ONU contra la sequera. I podria seguir i seguir perquè vostè aprofita moltes oportunitats per celebrar, i ja em sembla bé, celebrar coses positives per la ciutat és una bona notícia. El problema és que s'ha deixat una cosa sense celebrar. Quina ha estat la sorpresa? Que les superilles de l'Eixample han estat el premi de la nova Bauhaus europea de 2025 I oh sorpresa, no hem trobat cap celebració, ni seva ni de cap altre membre del seu govern. I per tant, la pregunta que ens fem és per què? Per què no ho ha celebrat? Ho celebra tothom, ho celebren les veïnes, ho celebren els investigadors i investigadores, ho celebren els comerços. Per què no celebra que Barcelona hagi rebut el principal premi d'arquitectura europeu, el de la nova Bauhaus, aquell que ens feia tanta il·lusió que qualsevol projecte de la ciutat guanyés? L'ha guanyat. Les superilles, les superilles, Consell de Cent, el carrer Rocafort, el carrer Comte Borrell, el carrer Girona, han guanyat aquest premi. I per tant, som reconeguts com també, novament, capital de l'arquitectura a nivell europeu perquè tenim un projecte positiu. Per tant, amb aquest prec el que li demanem és que ho celebri, que també celebri la superilla, que la celebri amb totes nosaltres, que ens n'alegrem de tenir un projecte tan estimat i tan bonic a la nostra ciutat i sobretot també que el continuï.

Realment, regidora, mai m'havia demanat que celebrés res. No em sembla malament que em demani que celebri les coses. Celebro que aquests equips guanyadors tinguin el Premi Bauhaus 2025. Pel que sé, s'han cursat unes felicitacions que el Gabinet Tècnic d'Alcaldia sempre està amatent a fer-ho. I, per tant, si vol que ho celebri, ho celebro aquí públicament. Felicito els guanyadors i també li felicito a vostè per la part que li correspon.

Ja sap que a mi, si celebrem, celebrem bé, senyor Coigoni. O sigui, clar, això de dir-ho ara aquí a un públic, jo li proposo que fem un acte i una copa de cava amb els equips, amb tota la gent, amb els redactors, amb els veïns que van participar i que ho puguem celebrar com ilfo, com toca. Jo crec que aquesta és la part positiva, també, que quan tenim aquests projectes, i li agraeixo el gest, però ja que ens hi posem, fem-ho bé, perquè, com li deia, aquest és un projecte i és un model de ciutat que avui és reconegut internacionalment, no només a nivell europeu. I vostè ho sap, quan vostè va fora, li diuen permanentment, igual que m'ho diuen a mi, igual que li diuen a qualsevol altre regidor, perquè és el projecte emblemàtic de la ciutat després dels Jocs Olímpics. I, per tant, si ho celebrem, continuem-lo, perquè millora la vida de la gent, perquè redueix la contaminació, perquè millora els comerços i perquè, sobretot, fa que la ciutadania pugui ser més feliç en el seu dia a dia.

Regidora, intentem ser una mica més rigorosos. Jo celebro honestament la... el Premi, New European Bauhaus 25. És una política que nosaltres estem fent, com s'ha fet durant molts anys a la ciutat de Barcelona. Abans el regidor explicava que ja s'havien pacificat altres eixos, com és Enric Granados, etc. Durant aquest mandat incrementarem en 40 les hectàrees de verd a la ciutat. 22 amb els plans especials i 18 amb parcs i urbanitzacions noves, entre les quals pacificacions, però no vull deixar de transmetre la meva preocupació per la situació jurídica als eixos verds. I crec que això també ens ho hem de dir. Aquest govern i aquest Ajuntament han mantingut la defensa dels criteris que es van mantenir a l'hora de planificar els eixos verds a la ciutat de Barcelona. Ho hem defensat tant enllà que en aquests moments ja estem en el Tribunal Suprem, perquè el Tribunal Suprem ha admès en cassació les nostres demandes. I vostè sap, perquè és jurista i coneix el sistema jurídic espanyol com jo, què vol dir que sigui el Suprem. Vol dir que si es declara la nul·litat, tindrem un problema molt greu a la ciutat. tindrem un problema molt greu a la ciutat. I fins i tot hem demanat, perquè se'ns va oferir des de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, la seva intermediació amb les persones que han presentat les demandes. Vam acceptar, hem acceptat aquest habitatge i de fet, això és novetat, el dia 19 de novembre hi ha la primera trobada de la síndica amb l'Ajuntament i les parts que han interpusat les demandes per intentar arribar a un acord. Per tant, nosaltres continuarem amb aquesta política, però al tanto d'algunes coses com s'han fet i com s'ha sostingut jurídicament, perquè en el futur es pugui continuar fent amb tota la seguretat jurídica.

L'alcalde, llavors m'accepta el PREC? Sí, i em convidarà a l'acte, com si és després del desembre. Gràcies.

I espero celebrar que no quedi impugnat els eixos verds. Punt quart... Pareu que formula el regidor González, la regidora González, el regidor Atrien Baix.

Continuen amb les celebracions. Aquesta setmana vinent, la nostra ciutat acull una nova edició de l'Smart City Congress. Gràcies a la mobilització ciutadana i, en concret, als moviments pro-Palestina, enguany no hi haurà representació oficial de l'Estat d'Israel ni hi participaran les vuit empreses israelianes que formaven part del seu pavelló, ni tampoc l'empresa Aegis, inclosa a la base de dades de Nacions Unides per lucrar-se d'assentaments il·legals. Aquesta és una victòria del moviment i de la pressió popular, però que demostra que Barcelona, sobretot, vol estar al costat correcte de la història. Tanmateix, hi ha empreses que mantenen vincles directes amb el genocidi, l'ocupació i l'apargell del poble palestí. Ayola, Motorola... Motorola UK, Google, Microsoft, Dell, Nvidia, Honeywell, Mitsubishi o Hitachi, entre d'altres, algunes d'aquestes empreses que subministren de fet tecnologia o armament utilitzat als bombardejos i enderrocaments de llars palestines i que, en definitiva, es lucren del genocidi de l'ocupació. No demanem res nou, és el mateix que ja vam fer amb les empreses russes després de la invasió a Ucraïna i, de fet, aquest plenari ja es va pronunciar contra la participació d'empreses israelianes o amb vincles amb el genocidi el passat 30 de maig. Per això, adrecem aquest prec al govern i, en concret, a l'alcalde Coilboni com a president del Consell General de la Fira Internacional de Barcelona i li demanem que sol·liciti la modificació del Reglament General de Participació de la Fira per incorporar criteris ambientals, socials i de governança que excloguin empreses amb vulneracions greus dels drets humans o amb impacte negatiu del medi ambient. I si ens pregunten què és una vulneració greu, la resposta és clara al genocidi del poble palestí. Palestina és una vulneració molt de greu i que amerita aquesta aplicació de criteris. Ja fa temps que la ciutadania ho demana, així que esperem que aquest prec sigui acceptat pel govern.

Gràcies. Tirem Baix. Sí, no acceptarem el prec, perquè demanen coses que ja estan passant. Jo crec que... Estic d'acord amb bona part de la seva argumentació. Jo crec que la pressió ciutadana, els moviments a favor de Palestina, però també les decisions polítiques que es plenen en aquest pla es compleixen. I fa just un mes vam tornar a debatre sobre aquesta qüestió en el Consell Prenari i vam aprovar una proposició presentada per vostès que instava a garantir que no hi hauria presència de l'Estat Israel en els aveniments congressuals o esportius programats a Barcelona. Li reitero el que vam fer llavors. La posició d'aquest govern és inequívoca i estem complint els compromisos adquirits. No hi haurà presència Israel a l'Smart City? No hi serà? i no hi haurà presència de l'equip real al TUR. I, a més, per tenir una certa objectivitat respecte als criteris en què nosaltres podríem plantejar quines empreses estan o quines empreses no tenen la complicitat amb el genocidi, vam determinar també que hi hauria una llista de les Nacions Unides. I estem fent explícit seguiment d'aquesta llista. I no ho fem perquè ens ho demanin a cada plenari, cosa que ho trobo bé. forma part de les seves conviccions i és important que tinguin conviccions. Ho fem perquè nosaltres també tenim el compromís i la mateixa convicció que el genocidi perpetrat a Gaza és intolerable i no admet complicitats de cap tipus. El passat 30 de maig ja vam aprovar aquest plenari una declaració institucional que trencava relacions amb Israel i Barcelona ha estat referent de la lluita de la pau, d'aquest govern i de tots els governs que hi ha hagut perquè forma part d'un dels elements i dels criteris principals que té aquesta ciutat. Crec que estem contribuint amb l'ajuda humanitària a Gaza i a Cisquardània, hem reactivitat l'iniciativa del Districte 11 i l'alcalde s'ha reunit recentment amb l'alcalde de Ramala. I creiem que la posició del govern en aquests moments és clara i del mateix Ajuntament. I aprofitant també la intervenció, crec que tots estarem d'acord que exigim que l'acord signat per aturar la guerra de Gaza es respecti i es consolidi i que permeti-ho probrir el més aviat possible una etapa de reconstrucció amb bastantes més garanties que el dia d'avui encara existeixen.

Tirena em sap greu, però no esteu complint l'acord. Quan us dic que no és només empreses israelianes, sinó empreses que estiguin subministrant armament, tecnologia, o estiguin contribuint o lucrant-se del genocidi, i quan us dic que aquestes empreses tindran presència a la Smart City Expo, vol dir que no s'està complint l'acord. Fa un any, específicament, li van preguntar, també li van demanar en el marc de l'Aviation Week i em va dir que no. Ara bé, ara diu que esteu complint amb 30.000 morts de diferència, això sí, i que ho esteu fent quan, en realitat, tindrem aquesta presència d'empreses armamentístiques. Llavors, no entenem per què no s'accepta el PREC quan no esteu complint amb el que vosaltres mateixos us heu compromès.

Tindrem baix... Crec que volem aprovar un acord, crec sincerament que estem complint de forma molt explícita aquest acord i no acceptem el PREC, perquè el PREC diu una cosa diferent que l'acord. Però la veritat, arriba un punt que a mi també em sap una miqueta de greu, que amb temes que estiguem d'acord també intentem buscar l'apunt. Entenc la seva convicció, però estem complint explícitament l'acord. Israel s'ha retirat de l'Smart City Expo i no hi ha cap companyia de la llista de Nacions Unides a l'Smart City Expo. I l'equip d'Israel no participa al TUR. Crec que estem complint l'acord. No s'accepta el prec.

Moltes gràcies.

Següent prec que formula el regidor Coronas a l'alcalde.

Gràcies, alcalde. El barri del Besòs Maresme és un dels que acumulen més dèficits d'habitatge i de condicions de vida de tota la ciutat. Hi ha edificis antics, problemes estructurals, dèficits d'eficiència energètica i una situació de vulnerabilitat social que cal abordar amb urgència. Des d'Esquerra a Barcelona vam impulsar el compromís Besòs-Maresme, aprovat tot just fa cinc anys amb aquest mateix Consell Plenari, i seguim empenyent el govern municipal a fer un veritable salt d'escala en el programa de regeneració urbana del Besòs i el Maresme. Aquest és un projecte clau per a la transformació econòmica i social del barri i per millorar la qualitat de vida de milers de veïns i veïnes. L'àmbit de regeneració urbana definit per l'Ajuntament de Barcelona, el barri del Besòs i el Maresme comprèn 32,6 hectàrees, engloba 86 blocs, 203 comunitats i 4.598 habitatges. Els fons europeus han estat una primera oportunitat, però cal assegurar continuïtat, finançament. i planificació més enllà de l'any 2026 i per això demanem al govern municipal que acceleri d'una vegada per totes tots els projectes que ja estan endegats i que coordini tots els esforços amb la Generalitat de Catalunya i amb el govern de l'Estat treballant colze a colze amb les comunitats veïnals per garantir una rehabilitació integral amb transparència i també amb rendició de comptes. El Besòs i el Maresme no pot esperar més i Barcelona ha de ser capaç de transformar els barris que més ho necessiten. I posats a fer celebracions, estaria molt bé culminar això i fer una celebració quan sigui una realitat.

Doncs, regidor, com que coincidim plenament amb els objectius i amb la diagnosi de la que es troba en aquests moments al barri del Besòs i Maresme, acceptem el PREC, partim d'aquesta mateixa premissa, s'ha de fer un salt d'escala, La rehabilitació probablement ha estat la gran política urbana, vull dir, la regeneració de la morfologia urbana i la rehabilitació de vivendes ha estat masses anys postergada a la nostra ciutat i en el barri del Bersos Maresme hem de fer aquest salt d'escala. En rehabilitació de parc d'habitatges, però no només. Jo crec que hem de fer una mirada de regeneració del conjunt del barri, començant, evidentment, per un parc d'habitatges que està envallit i que acumula dèficits estructurals d'accessibilitat, d'eficiència energètica que cal abordar. Fins ara, el Pla de Regeneració Urbana del Besòs ens ha permès fer una primera diagnosi i una prova pilota de 204 habitatges i la inspecció de 45 comunitats. En altres paraules, no partirem de zero quan haguem de fer aquest salt d'escala. Durant aquest mandat també estem impulsant els instruments urbanístics i els projectes executius de 693 habitatges més que s'hauran de poder executar al mandat vinent. Hem de deixar feina preparada per quan es produeixi aquest salt d'escala. Un salt d'escala que necessita d'una majoria política dins d'aquest plenari i un salt d'escala que necessitarà també del suport del Govern de la Generalitat que al final és el competent directe en matèria d'habitatge. I, per tant, aquest salt d'escala l'haurem d'acompanyar també amb propostes que s'hauran d'elevar més endavant al govern de la Generalitat perquè es comprometi amb el Besòs i el Maresme, com està fent amb altres barris de l'entorn, per exemple, a Sant Adrià del Besòs, i que fa no tant s'acaben d'anunciar. Cal activar el planejament urbanístic. així com noves formes de finançament més enllà dels Next Generation, que són els que s'estan aplicant en aquests moments i que ens duraran fins a l'any 26. I cal enfortir el diàleg constant amb comunitats de veïns, amb els ús polítics, evidentment, a través de tots els mecanismes de participació amb els que ja comptàvem, com el que vostè ha mencionat del compromís del Besòs Maresme i que continua sent el full de ruta d'aquest govern.

Bé, jo li agraeixo l'acceptació del PREC. No esperava menys, tampoc, perquè al cap i a la fi el compromís Vesos-Maresme és un compromís col·lectiu de tot el consistori i acordat, a més a més, amb els veïns i veïnes a través d'una sèrie de sessions que s'han fet i, evidentment, que cal una mirada àmplia. El que sí que és important és que, més enllà dels titulars i dels compromisos, aquests compromisos es converteixin en realitat. i vostè feia esment al compromís d'altres grups. Ja sap que en l'àmbit de l'Ajuntament de Barcelona, si hi ha un grup compromès en l'àmbit de l'habitatge en aquesta ciutat és Esquerra Republicana de Catalunya i que no deixarem de ser-ho en cap cas, però que també és molt important que tothom faci bé la seva feina i el primer que l'ha de fer és el govern municipal.

Moltes gràcies. Següent preg que formula la regidora Sorinyac a la regidora Villanueva.

Moltes gràcies. Veniu a parlar d'un espai que és testimoni d'una història silenciada massa a temps. És la presó de dones de la Trinitat. La presó de dones de la Trinitat va ser l'únic centre penitenciari construït ex novo, pel franquisme, exclusivament per dones, on més de 7.500 internes van patir un règim d'humiliació, d'adoptrinament, de segregació, aplicat de manera específica per controlar i modelar la vida de dones segons patrons masclistes i ultracatòlics del règim. Aquest lloc no només va ser una presó, també va ser un espai de resistència i solidaritat de dones polítiques, les preses socials, les mares soles, les activistes i moltes més que van plantar cara a l'opressió denunciant injustícies, reclamant els seus drets, obrint camí per una societat més justa. Avui precisament ens havien d'acompanyar algunes d'aquestes dones. Anem tan avançats d'horari que no hi són aquí. Però el cert és, i és precisament per dignificar aquestes dones, per fer memòria històrica, que es defensa la declaració de bé cultural d'interès nacional a la presó. I se n'ha fet la petició a la Generalitat per part de 13 entitats de memòria històrica de la ciutat, però també del barri de la Trinitat Vella. Perquè si la presó model s'ha conservat com un espai de memòria dels homes, la Trinitat, la de les preses, no hauria de ser menys valorada, perquè... no podem permetre que la història de les dones sigui ignorada. Sense aquesta memòria, sense la de les dones, doncs la comprensió del passat queda realment incompleta. Però, a més a més, el valor històric i simbòlic que estava explicant, hi sumem també que la presó de la Trinitat és un exemple excepcional d'arquitectura franquista arrariana. escassa en tot Catalunya. Per tant, la conservació de la façana principal i d'algun element més permetria un ús educatiu, cultural, memorial, que és compatible amb les necessitats del barri, la gran necessitat del barri de la Trinitat i, evidentment, de la ciutat sencera, que és l'habitatge. Per tot això ens teme a l'Ajuntament a donar suport, suport institucional necessari per a aquesta declaració de la presó de dones de Trinitat com a bé cultural d'interès nacional. I no només com un acte de preservació patrimonial, sinó, com deia, un acte de memòria democràtica, de reconeixement de les dones, de justícia històrica i de compromís amb la comunitat.

Regidora Villanueva.

Gràcies, alcalde. Regidora, n'hem parlat molt sobre aquest prec perquè totes dues compartim i entenem la necessitat i també la importància i el deure de preservar la memòria històrica i la memòria democràtica. Però ara bé, declarar aquest espai com a vecin, que és la màxima protecció que otorga Catalunya... implica que no pot ser enderrocat, modificat, substancial, ni traslladar sense autorització de la Generalitat i, a més, garantir que s'estableixi un entorn de protecció per garantir la preservació visual, ambiental i patrimonial del bé. Tot això entra en col·lició directament amb l'estat avançat de transformació de l'àmbit. Després de tants anys d'espera, la catalogació implicaria aturar un planejament que s'està executant ara mateix. I dèiem que és una transformació espacial de l'entorn i una transformació rellevant perquè aquest planejament que s'està executant preveu la construcció de 450 habitatges, alguns d'ells per rellotjar les persones de la Trinitat i d'altres que seran habitatge social, a més de diversos equipaments. Mantenir aquesta façada i els elements in situ també comportaria incompatibilitats a cotes, dificultaria l'accés, que això també va ser una demanda clau per part del veïnat quan es va redactar la MPGM. Tot i així, s'ha treballat intensament per garantir la preservació de la memòria de la presó en processos participatius realitzats en el 2022, Es van identificar diversos elements de l'edifici que s'incorporen en anex al plec de contractació de l'enderroc per conservar-ne la conservació. La porta de ferro, els dos monolits de granit, quatre elements esfèrics de la porta, el vitrall, l'enreixat de les finestres a les cel·les, les portes a les cel·les... Un mural també realitzat per joves. S'ha acordat també aquesta reubicació amb futurs equipaments de la zona. També s'està treballant amb el laboratori virtual d'innovació modelant l'arquitectura i la ciutat de la UPC per elaborar un plànol de 3D de l'edifici que ens permet fer aquestes tasques divulgatives i d'educació del que va significar l'espai. I a més, com a element de memòria, i per continuar amb aquests elements de memòria, s'han designat nous carrers amb noms expressos i la inclusió de la història de la presó a la Trinitat en el futur espai memorial de la model, que permetrà també contextualitzar més àmpliament i rigorosament aquesta repressió que vostè feia referència. Per tot això no hi podem acceptar.

Gràcies.

Certament, regidora, n'hem parlat molt i li he dit, modificar un planejament urbanístic pot portar mesos, enderrocar l'edifici i amb ell tota la memòria del que simbolitza és per sempre.

Molt bé, doncs seguim amb el preg que formula el regidor Sidera, el tindrem batllet.

Gràcies, senyor alcalde. Senyor Batlle, avui presentem una proposta necessària perquè la seguretat als carrers de Barcelona no pot dependre de l'atzar. Cada dia veiem patinets elèctrics circulant a gran velocitat pels carrers i carrils bici de la ciutat. Molts d'ells manipulats o trucats per superar els 25 km per hora que permet la normativa. Recentment un informe del RAC desvela que l'11% dels usuaris d'aquests vehicles reconeix haver-ho trucat per superar els 25 km per hora. Per això el que li demanem en aquest plec és que l'Ajuntament impulsi una campanya específica de control i seguretat viària, reforçant l'actuació de la Guàrdia Urbana amb un objectiu molt clar. que és intervenir i retirar de la circulació els patinets elèctrics manipulats o trucats que superin la velocitat màxima permesa o que circulin fora dels espais autoritzats. No es tracta, ho sap bé, de perseguir a qui compleix les normes, sinó de posar fi a la impunitat de qui posa en risc la seguretat de tothom. Perquè un patinet que circula a 40 o 50 km per hora no és un mitjà de transport sostenible, és una amenaça pels vianants. Només així, retirant aquests vehicles, enviarem un missatge clar. Barcelona no pot tolerar l'incivisme ni la inseguretat als seus carrers. També proposem una campanya municipal d'informació i conscienciació perquè, com saben, a partir de l'any del gener del 26, tots els usuaris hauran de disposar d'una assegurança obligatòria i, per tant, que la tinguin i que sàpiguen que ho han de complir. Senyor Valle, si volem una Barcelona segura, moderna i cívica, hem d'intervenir els patinets manipulats i fer complir la llei. Només així es recupera amb l'ordre de la convivència i el respecte de tots per l'espai públic.

Gràcies. Espero que per una vegada i que no sigui l'última coincideix absolutament amb el seu anàlisi i amb la proposta que vostès ens fan. I acceptem el prec, doncs està perfectament alineat amb l'estratègia que es porta a donar terme des de fa temps i de manera més intensiva des del gener d'aquest any. El pla de seguretat viari, que vam aprovar recentment, També inclou estratègies de millora de la seguretat en relació als vehicles de mobilitat personal i, en aquest sentit, la Guardia Urbana desplega de manera recurrent campanyes específiques amb aquest objectiu, a més del treball diari que es realitza per controlar aquest tipus de conductes. L'objectiu general d'aquesta campanya és reduir la sinistralitat, tant en nombre d'accidents com de víctimes, i la gravetat de les lesions ocasionades i, de manera específica, controlar el correcte ús i circulació dels vehicles de mobilitat personal, així com les obligacions relatives a la conducció d'altres tipus de vehicles amb motor que puguin posar en risc vianants i vehicles. Des del mes de gener d'enguany s'han dut a terme cinc campanyes específiques aderçades a la prevenció i control de conductes de risc vinculades a aquests vehicles amb especial atenció a aquells vehicles que a més han estat manipulats. El balanç d'aquestes actuacions és clar, prop de 20.000 denúncies interposades per part de la Guàrdia Urbana a usuaris d'aquests vehicles que incomplien les normes. Pel que fa a l'ingrés de vehicles de mobilitat personal a dipòsit, cal recordar que hi ha suposits concrets. Quan es circula en un vehicle no registrat, sent obligatòria a fer-ho a la base de dades de BCM, com el cas de vehicles destinats al bus compartit al repartiment de mercaderies o destinats al lloguer, quan no es disposi de l'assegurança de responsabilitat civil sent obligatòria en aquells vehicles vinculats a una explotació econòmica, i recordo, recordava també vostè, que a partir del 2 de gener del 2026 serà obligatòria tenir una assegurança de responsabilitat civil per circular en qualsevol vehicle de mobilitat personal a tot Espanya. I, naturalment, quan un agent consideri que un vehicle de mobilitat personal hagi sofert modificacions substancials que comporten un perill tant per les persones conductores com per la resta d'usuaris de la via pública. En tots aquests casos, els agents poden i procedeixen a la seva immobilització i trasllat al dipòsit municipal. La tasca de la Guàrdia Urbana, a més d'exercir el control i la correcció de conductes de risc, també és de prevenció i pedagogia, i per això continuaré insistint en la conscienciació i en matèria de societat viària, especialment pel que fa a aquests vehicles, que ofereixen molts avantatges en mobilitat urbana, però d'igual manera que la resta de vehicles comporten riscos que cal conèixer i gestionar adequadament. Des de l'Ajuntament seguim treballant amb determinació per reduir al màxim les víctimes d'accidents de trànsit d'acord amb l'estratègia de visió zero que ens guia en matèria de seguretat viària.

Vostè ho sap, la norma que regula la reserva del 30% d'habitatge protegit a les noves promocions no ha funcionat a la nostra ciutat. En set anys, aquesta norma només ha permès la construcció de 26 pisos. 26 pisos en una ciutat amb milers de joves que no poden emancipar-se i amb famílies amb dificultats que no troben lloc per viure. Aquesta setmana, vostè ho sap, li he enviat una carta tant a vostè com al president del grup de Junts per Catalunya a l'Ajuntament per demanar-los que assumem forces per posar fi a aquesta mesura. Entre el Partit Socialista de Catalunya, Junts i el Partit Popular tenim 25 regidors. Estic segur que algun altre grup també s'hi sumaria. 25 regidors que podem acabar avui mateix amb una norma inútil d'obrir una nova etapa de construcció d'habitatge a la ciutat de Barcelona. El 30%, senyor Caiboni, vostè ho va reconèixer en un plenari, no ha portat habitatge social a la nostra ciutat. Ha generat bloqueig, desconfiança i més dificultats per construir. Per això, proposem eliminar aquesta obligació i substituir-la per un sistema d'incentius i col·laboració público-privada que permeti construir habitatge assequible amb agilitat i seguretat jurídica. Barcelona necessita menys traves i més habitatges, necessita menys ideologia i més solucions. I avui, senyor Collboni i també senyor Martí, si vostès volen tenir l'oportunitat d'acabar amb aquesta mesura que ha impedit la construcció d'habitatge social a la ciutat de Barcelona. Gràcies.

Senyor Cirera, no li sorprendrà que no li accepti el prec tal com està formulat en aquests termes. Vostès coneixen perfectament i sobradament la posició del meu govern i de mi mateix sobre el 30%. Nosaltres som els que hem dit que una política pública, quan no aconsegueix els objectius que persegueix, s'ha de canviar. I aquesta política pública no ha aconseguit els objectius que tenia, s'ha de canviar. des del punt de vista de com s'aconsegueix reservar un 30% d'habitatge social o protegit o assequible, sobretot en la trama urbana consolidada, que és l'objectiu que té el planejament del 30%. Aquesta és una mesura que va tenir un àmpli suport en aquest Ajuntament. Va tenir el suport dels grups de les Esquerres i també de Junts. I en aquests moments, vostè ho sap perfectament, nosaltres estem per modificar el 30% perquè funcioni, no per suprimir-lo. Tenim un debat troncat i un acord troncat amb el grup de Junts perquè és l'altre grup que ha flexibilitzat la seva postura per aconseguir un acord. Vostès no volen parlar d'una altra cosa que no sigui suprimir-lo, per tant és molt difícil arribar a un acord. I altres grups de les esquerres no volen tocar-ho. I per tant, en el camí del mig de la modificació raonable perquè s'assoleixin els objectius del 30% i per tant, com vostè diu, no només no generi habitatge protegit, és que frena la inversió privada, cosa que nosaltres compartim perquè són les dades, hi ha el camí del mig. Vostè amb el camí del mig no hi és i el seu grup no hi és. Ara bé, vostè em diu també la seva proposta, parlem d'incentius fiscals o de mesures de simplificació administrativa, parlem-ne. Amb el 30% no ens posem d'acord, amb la resta parlem-ne.

Sí, senyor alcalde, si estem d'acord tots que aquesta reserva del 30% no ha funcionat, I també estem d'acord que tant vostè com el grup de Junts no arriben a un acord per tal de modificar aquesta reserva. I crec que ara, amb el temps que queda fins a les eleccions, encara serà més difícil posar-s'hi d'acord. Per què no fem una cosa? Perquè és veritat que tothom reconeix que aquesta reserva el que fa és impedir la construcció d'habitatges. Suprimim-la i treballem perquè a la propera legislatura, a la propera mandat, es pugui fer una modificació d'acord amb el que tant vostès socialistes com Junts volen fer, però el que no podem fer, i crec, senyor alcalde, que és molt irresponsable, és saber que aquesta mesura impedeix la construcció d'habitatge a Barcelona i mantenir-la.

A mi el que em sembla poc responsable, senyor Sirera, és dir que ara degrogarem una proposta o una llei per després tornar-la a posar en vigor el mandat que ve. Això és justament el que ha remarcat No necessita. El que tots els mercats necessiten quan han de fer previsions és certeses. És estabilitat al marc regulatori. I el que no podem estar és jugant ara ho trec, ara ho poso, ara vaig endavant, després vaig endarrer. Això ja li dic que no. Insisteixo, vostè té propostes concretes i incentius fiscals o de simplificació administrativa concretes, més enllò del discurs, que funcionen. Vostè m'explica que això està funcionant a Madrid o a València o a Màlaga? Jo no ho crec, perquè si no suposo que el PP ho estaria fent. I els preus estan pujant tant o més que Barcelona. I l'absència d'oferta és tant o més que la que hi ha a la ciutat de Barcelona. Però si vostès tenen propostes concretes, nosaltres estem disposats a parlar. Incentius fiscals, insisteixo, i simplificació administrativa. Següent... Següent pregunta, en aquest cas passant a preguntes que formula el regidor d'Europolit o l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Barcelona té més de 100 asentamientos ilegals i cientos de tientas de campanya repartides per tota la ciutat. La inseguració i l'incivisme i els problemes de salubrida i convivència que generen són un problema per als veïns. Els barcelones se sufren i les solucions no arriben. Què estratègia té l'Ajuntament per a erradicar el xabolisme i els asentaments ilegals que es multipliquen com setes per a la ciutat? Gràcies.

Per començar, regidor, no sé on salga les cifres. Bé, sí, se les inventa, com ho suelen fer-ho vostès. S'inventen les cifres, generen discurs d'òdio, ho repiquen en les xarxes socials, fins a l'extenuació. Les cifres no sé d'on salen. Però, dit això, jo li donaré xifres de com aquesta ciutat fa inversió en un problema i un repte que té la ciutat que jo l'admeto que té en l'àmbit del senceriarisme. No li negaré. Aquesta ciutat inverteix 498 milions, això són xifres reals, no les que vostè dona, d'inversió social, 259 euros per persona, any, a la ciutat de Barcelona, la inversió per càpita més alta de tot l'Estat, de tot Espanya. Aquesta ciutat inverteix, aquest 2025 només, 51 milions d'euros en polítiques que tenen a veure amb el senzallarisme i, per tant, de donar suport a la mesura del que es pot cas a cas, a aquestes persones. Aquesta ciutat acull 3.000 persones al mes, amb habitatge d'emergència, en 226 establiments diferents. Això és la resposta que fa aquest Ajuntament i, evidentment, hi ha molt a fer. És un problema molt complex, és un problema que afecta a persones que tenen idiosincràsia i trajectòries i problemàtiques molt diferenciades. És molt difícil d'abordar des del punt de vista social, però jo li garanteixo que l'Ajuntament està posant tots els recursos i més que els que li pertoquen per ajudar les persones que no estiguin en aquesta situació.

Regidor. Bueno, ya veo que usted no ve las tiendas de campaña que ve todo el mundo. Le digo algunos ejemplos. Hay algunos, pues justo al lado del carrer de la Guardia Urbana. Tiene otras en la Zona Franca, tiene otras en Horta, tiene... Bueno, Joan Miró hasta hace cuatro días, aunque han vuelto. Son ustedes la viva imagen de la impotencia. Es que todo les queda grande y al final en todo fracasan. Lo único que dicen es que los demás, los que denunciamos la realidad, los que intentamos hacer oposición, hacemos discurso de odio por hacer oposición. Ustedes, mire, la inseguridad la tienen disparada. reventando todas las estadísticas del mundo. Improvisan para intentar dar la vuelta a la falta de vivienda, pero ya vemos que ni siquiera cuando reconocen el error quieren cambiarlo. Son incapaces de evitar la tercermundización de Barcelona, porque tener a gente viviendo en tiendas y campaña es tercermundista, es tercermundista. Providen que vengan miles de inmigrantes de forma irregular para que al final Muchos acaben malviviendo en tiendas de campaña. Ese es su modelo, ese es el modelo. Son incapaces de evitar las ocupaciones, ni siquiera las de sus propios inmuebles. Son incapaces ni siquiera de evitar la ocupación y usurpación de la propiedad pública, porque... Esa gente está en lugares públicos y los espacios públicos el Ayuntamiento tiene la obligación de garantizar la seguridad, el civismo, el correcto mantenimiento y la salubridad. No se puede consentir la proliferación indiscriminada de asentamientos ilegales con miles de tiendas de campaña repartidas por toda la ciudad. Es que hay más de cien y usted me está diciendo que no lo veo, lo ve normal. Y gracias a las denuncias de Vox y gracias a las presiones vecinales o, por desgracia, porque a veces hay incidentes entre ellos, al final actúan ustedes, pero siempre tarde. Hemos vivido varios desalojos, pero siempre tarde. Y quitarlos de un lugar y permitir que vayan a acampar a otro espacio público no es una solución, es trasladar el problema de un barrio a otro. Esa no es la solución. Les damos una idea práctica. Dejen de fomentar la inmigración legal descontrolada, porque ni los servicios públicos lo pueden admitir, ni nuestros barrios son capaces de asumirla, ni siquiera ustedes. Si no se ven capaces, pues dejen de condenarnos con sus políticas, dejen de decir que cada vez que protestamos es discurso de odio y pónganse a un lado. Si no son capaces de arreglar los problemas, pónganse a un lado. Següent pregunta.

Que formula, si la trobo. Junts. Ah, el señor Sendero, sí, endavant.

Gracias, alcalde. El programa d'enseñanza, lengua, árabe y cultura marroquí, PLACM, en funcionamiento desde el 2013, es un programa que busca... la promoción de la cultura marroquí mediante la enseñanza en escuelas españolas de primaria y secundaria. Este programa se encuentra financiado por el Gobierno marrocos a través de la Fundación Hassan II y es coordinado por el personal de la Embajada de Marrocos en España y el Ministerio de Educación y Formación Profesional. Entre sus objetivos destacan el fomento identitario de los marroquíes en España y la inclusión escolar y sociocultural en el sistema educativo español. Por eso les preguntamos, en cuantos, y si es el caso, cuáles, son los centros educativos donde se imparte el programa para la enseñanza de lengua árabe y cultura marroquí en Barcelona, desde el curso escolar 21-22 hasta el curso escolar actual. Rogamos, por favor, que nos los detallen por curso escolar.

Regidor Rebell. Sí, gràcies alcalde. Efectivem el programa anomenat Llengua Arapicultura Marroquina. És un programa del Departament d'Educació i Formació Professional i es desenvolupa en el marc del Conveni de Cooperació Cultural signat entre Espanya i el Marroc l'any 1980 i que va entrar en vigor l'any 85. Les classes són impartides per professorat funcionari del Ministeri Marroquí d'Educació Nacional i aquestes classes, que són gratuïtes, s'ofereixen a alumnat de primària i de secundària obligatòria. Tota aquesta informació i més detalls fins i tot es troba a la pàgina web del departament. Aquest programa es desenvolupa igualment, permeti'm que ho assenyali, en comunitats autònomes de tot Espanya, Andalusia, Múrcia, Extremadura, Madrid o les Illes Balears, és a dir, comunitats on el seu partit, Vox, té quelcom a veure amb la governança. És un programa que afavoreix la inclusió, la cooperació i la interculturalitat. A Catalunya, concretament, uns 2.300 alumnes gaudeixen d'aquest recurs. Ara bé, per obligació legal de protecció als menors, no els oferirem les dades dels centres en concret. I molt especialment després de la manifestació intimidatòria que va organitzar Vox amb parlamentaris al capdavant i que va protagonitzar la setmana passada, davant de l'Institut d'Escola Joan Sallarés i Pla de Sabadell, davant la protesta de l'alcaldessa socialista de la ciutat, la Marta Ferrés. Aquest incident palesa que la seva pregunta, lluny de ser innocent o ser una curiositat educativa, pretén sobretot escampar, assenyalar i escampar la sospita sobre la població d'origen magdaví. D'això se'n diu, amb totes les lletres, racisme. Un racisme particularment indignant en la mesura que estan estenent la seva ombra sobre menors. No cal que li digui que el maturisme d'extrema dreta, en particular amenaçador per a menors, trobarà sempre de cara a aquest govern i jo estic convençut, d'una altra banda, que el conjunt de forces democràtiques d'aquest consistori també s'hi posarà.

Residor. La Fundació Hassan II és una entitat que també és dedicada a enviar imants a països europeus per guiar tots els immigrants marroquins residents en aquestes nacions. Casos com el d'Iman Ailbi, líder de la Comissió Islàmica d'Espanya, investigat pels seus vencles amb xarxes xihadistes, evidencien la manca de garanties en el control de la gestió de l'educació cultural i religiosa que després importa al nostre país. El creixement progressiu del nombre d'alumnes i professors d'aquest programa a Catalunya, entre altres regions d'Espanya, posa en evidència el perill que suposa que la designació del professorat depengui exclusivament de Rabat. El programa està promogut i diferenciat pel govern del Marroc, a través de la Fundació Hassan II i de l'Ambaixada Marroquina d'Espanya, amb professors designats directament per les autoritats marroquines. Tot això s'està implementant sense el control de les nostres administracions públiques. El perill al qual ens enfrontem és ben conegut per tothom. Els països d'Europa més afectats, com França, Bèlgica, Alemanya i Suïssa, coneixen molt bé el perill real que apareix quan els governs es rendeixen davant de l'adoctrinament de la llei islàmica o xària. Però, malauradament, no cal anar tan lluny. N'hi ha prou en visitar pobles de la Catalunya interior o més a prop encara anar al Raval o a la zona franca per comprovar que el perill és real i que molts compatriotes el pateixen dia rere dia. Les polítiques bipartistes i separatistes enfonsen l'educació dels nostres fills i joves amb disputes eternes sobre el català i el castellà o amb assignatures impartides des d'una perspectiva de gènere i fins i tot amb adoctrinament guau de les classes anomenades d'ètica. Vox no es resiste a vostre, que és aquí perquè a les escoles se celebrin el Nadal, la castanyada o l'enterrament de la sardina. Vox és aquí perquè aquells que representen el futur rebin una educació amb valors. Vox és aquí per posar a fi l'epocracia dels governs socialistes, impopulars i separatistes que fa dècades que enfonsen l'educació.

Gràcies.

Aquí l'amenaça concreta és la que pateixen els infants que veuen manifestar-se davant de la seva escola un grup d'energúmens amenaçadors. Aquest és el perill concret que tenim i el representen més aviat vostès.

Molt bé, anem al seguiment de proposicions de grup.

Perdó, alcalde, jo no sé a qui se refereix, però aquí Vox no pinta res, eh?

No confonem, sisplau. Que formula la regidora Ortega a la Tinent Agil.

Gràcies, alcalde. Bé, de fet, el darrer ple de l'any passat, de l'any 24, vam presentar un prec en aquest Consell Plenari, un prec que ja havíem presentat i, a més a més, aprovat amb la primera Comissió d'Economia i Hizenda del mandat, el setembre del 23. Ho vam presentar al plenari cansats d'incompliments i amb l'esperança que vostè, alcalde, tingués més poder d'acció i que el que sí que s'aprovés d'aquí sí que es posés en marxa. Han passat ja més de dos anys del setembre del 23 i quasi un any del desembre passat i seguim sense tenir notícies ni de la creació de l'Agència de Promoció del Comerç Urbà ni tampoc que s'hagi treballat el pla i com deia la futura agència. Tots sabem que el comerç és el principal creador de llocs de treball que constitueix a més a més la primera activitat econòmica de la ciutat quan a nombre de centres de cotització i que avui segueix patint les conseqüències de les moltes obres de la ciutat, de la manca de seguretat, de la competència deslleig, de la burocràcia municipal, de la pressió fiscal municipal, a banda, com també reafirmaven vostès mateixos l'altre dia, del fracàs del pla de compra de locals buits, de l'escarre resultat de les subvencions per netejar persianes, per no parlar que no han posat en marxa cap a peu. Segurament, com dèiem nosaltres en aquell prec, una estructura millor organitzada donaria més respostes als reptes del comerç. Una urgència on els representants del comerç i fossin presents en la gestió, però sobretot també en la presa de decisió. Una conseqüència de no tenir aquesta estructura és que més de dos anys no han estat capaços de presentar, com deien, el Pla de Comerç. Per tant, voldríem saber com està el Pla de l'Impuls i Suport al Comerç de Barcelona i sobretot la creació de l'Agència Mixta de Promoció de Comerç Urbà.

Quinentesil.

Gràcies, alcalde. Com la regidora sap, perquè tenim ocasió de parlar de comerç moltes vegades amb el marc de la Comissió d'Economia, hi existeix una taula de comerç que és la que està treballant aquest pla. Que no tinguem el pla de comerç en marxa té a veure precisament amb què és un procés que s'està fent de la mà del sector i amb què s'està treballant de manera participada i això fa que els ritmes quan has de posar sobre una taula els diferents agents, els diferents sectors i consensuar cadascun dels passos, a vegades és més llarg, però ens assegura que, si anem plegats, també els resultats siguin més bons. El que deia el PREC que vam acceptar és que estudiaríem la possibilitat o la necessitat de crear una agència i el que crec que en algun altre moment i en algun altre seguiment hem tingut ocasió de compartir és que el que no faríem era prejutjar quin havia de ser l'instrument que millor segueix les polítiques de comerç, quan encara estàvem treballant amb el sector, quines han de ser aquestes polítiques. Per tant, amb el marc d'aquest document, amb aquesta taula que reuneix mensualment i amb la que estem treballant amb tot el sector, estem encara en les darreres fases d'aquest pla, que esperem puguem presentar a principis del 26 i a partir d'aquí haurem de veure quin és l'instrument que ens permet fer un millor seguiment dels acords sense prejudicar que sigui una agència o alguna altra. Però el compromís d'estudiar-ho, que és el que deia el PRE que vam acceptar, i és i s'està treballant també amb el marc d'aquesta taula.

Regidora.

Sí, gràcies. I és cert que hem fet una taula de comerç Taula en la caparcera, els grups municipals no participem, cosa que demostra que segurament s'ha fet sobre la marxa. nosaltres els dèiem que aquest pla havia de comptar amb un ampli procés participatiu, fet conjuntament amb els eixos comercials, gremis, però també els grups i els partits polítics. Per tant, voldríem saber com s'ha fet aquest procés participatiu, si tenen els resultats. De fet, nosaltres creiem que l'òrgan permanent formal de participació de l'Ajuntament és el Fòrum Ciutat i Comerç, que té una naturalesa consultiva i incideix, a més a més, en les polítiques del sector comercial, Allà entenem que s'hauria de parlar tant del pla com de la futura agència i aquesta taula, aquest fòrum s'hauria de reunir un cop, un mínim dos cops a l'any, no s'ha reunit i per tant nosaltres no tenim cap informació.

Gràcies. Aquesta taula, com hem tingut l'idea a ocasió de parlar-ne a vegades, és una taula de treball i per tant... és l'evolució d'una taula de treball que existia per treballar conjuntament amb el sector, les polítiques de comerç al voltant de Nadal, i de comú acord amb tots els membres d'aquesta taula, el que es va decidir és utilitzar aquest espai de treball que estava funcionant bé per anar treballant alguns temes, com a govern amb el sector, abans de presentar-lo als grups, que evidentment tindran coneixement i la possibilitat també de fer les aportacions abans que el document sigui definitiu.

Molt bé, doncs fins aquí preguntes i pregs i passem a mocions, una moció especial, perquè es tracta de prendre coneixement de la renúncia al càrrec de regidor d'aquest Ajuntament que presenta l'il·lustríssim senyor Juan Bautista Emilian Querol, més conegut com Emilian.

i trametre la certificació del present acord a la Junta Electoral central en els efectes de l'atribució a l'esmentada vacant del candidat que el candidat correspongui a la llista electoral del Partit Popular. Per a qual cosa, li dono la paraula al regidor Milian. Endavant, regidor.

Moltes gràcies, alcalde. Com se sol dir, ha estat breu, però intens, i per tant intentaré ser breu, també per les hores que són, però sí que vull transmetre la intensitat amb la qual he viscut aquests dos anys a l'Ajuntament de Barcelona. Jo soc un nen de la petita, però històrica i preciosa ciutat de Morella, que als deu anys el seu pare va portar no sense esforç, un dia a Barcelona a veure una jornada dels Jocs Olímpics. Amb aquella edat, entendran, era fàcilment impressionable. Però el que vaig veure aquell dia era realment impressionant. Més enllà de l'esdeveniment esportiu que pràcticament no recordo, hi havia una ciutat que respirava confiança, llibertat, alegria. Era la ciutat on volia viure. Era el meu somni. Als deu anys ja tenia clar que volia formar part de Barcelona. I alguna cosa en aquell espèrit olímpic, però també en l'essència mateixa de la nostra ciutat, que al llarg dels anys ha anat marcant la meva manera d'entendre la política. Del que he viscut aquí han sorgit els dos principis que han guiat el meu pensament i la meva acció pública, la llibertat i la concòrdia. Des que sóc adult, visc a Barcelona, hi he estudiat, m'hi he casat, He treballat, he impartit classes. Soc de Barcelona i concretament soc de les Corts. Quin orgull haver-ne estat president del Consell del Districte. Quin orgull tenir companys com els que avui m'acompanyen. Sens dubte les meves millors experiències polítiques les he viscut. en aquesta, en la política municipal, la més propaga, la més agraïda, aquests dos anys a l'Ajuntament de Barcelona m'han ensenyat molt com a persona i com a polític que han estat una vacuna contra l'excés d'abstracció, el qual reconec tinc certa tendència. He interioritzat que més enllà de les idees, que són molt importants, el més essencial són les persones. Sí, jo practico la batalla de les idees perquè crec que les meves són les millors, però sóc conscient que puc estar equivocat i per això mai practico la guerra contra les persones. Això també m'ho ha ensenyat la política municipal. Barcelona és una gran ciutat catalana, espanyola, europea, mediterrània i global, però sobretot Barcelona som els barcelonins, tots, vinguts de tot arreu amb aspiracions diverses, però amb una mateixa voluntat de convivència i prosperitat. He tingut aquests anys el privilegi de conèixer centenars, milers de barcelonins. Cada persona és un món, com cada barri és un univers. I sí, Dani, ens ha fet caminar molt per tots els barris de Barcelona i t'ho agraeixo perquè així... He après molt i m'he enamorat cada dia d'aquesta ciutat. Ho vaig dir demà que l'ha passat a l'hora de premsa, la política catalana que vaig viure al Parlament de Catalunya com a diputat, que va ser la del procés, va ser un repte psicològic. Crec que va ser-ho per a tothom. Però aquesta, la política municipal, és tot un repte físic. Cada dia és com una petita marató olímpica. Tant que la meva mare, després de molts anys, he començat amb el meu pare, ara amb la meva mare, després de molts anys m'ha tornat a preguntar allò tan propi de les mares. Però ja menges, fill meu? Així doncs, el primer agraïment, com sempre, és per la família, pels meus pares, gràcies també a la meva dona per tot el suport i tota la paciència. Jo encara no sé si ella s'acaba de creure que a Barcelona cada cap de setmana hi ha una festa major, una fira o una mostra de comerç. Estimats regidors, si la veieu, fem el favor de confirmar-li aquesta realitat. Tu, Laia, que la coneixes, pots fer-ho. De veritat, moltíssimes gràcies, companys regidors de tots els grups. Hem debatut, hem discrepat i fins i tot hem coincidit. He après molt de tots vostès. Ha estat un plaer i un honor compartir tantes hores de treball, tant a les comissions com als districtes. Naturalment també gràcies al meu grup, el grup del Partit Popular, a l'Àngels Esteller, tota una senyora, una referència, a la Sònia de Besa i al Víctor Martí, que els vaig conèixer a la campanya electoral, i ja són amics per sempre. Aquesta és l'última referència olímpica que faig, ho prometo. Ara entrarà l'Antoni Verdera, que està per aquí darrere, una persona excel·lent que segur que cuidareu també com heu quedat a mi. El nostre president, el Dani Cirera, gràcies per donar-me l'oportunitat per treballar per als barcelonins, per als meus veïns, per a la meva ciutat. Ara ho continuaré fent. Aquest matí hi ha un article que ara defensaré Barcelona des de Madrid, des del Senat. Bé, ho hem parlat i em veuràs molt a Barcelona, em veuràs moltíssim a Barcelona al teu costat. Fa un parell d'anys em vas fer dues promeses i les has complert totes dues. No diré quines són, cal deixar material per a les memòries, però han estat molt significatives per a mi. Gràcies, Dani, de tot cor. I acabo amb un reconèixement imprescindible als treballadors del grup municipal. Sou un equip extraordinari. Feu una feina sovint invisible, però essencial. Nosaltres, els regidors, lluïm els plens, els discursos... sortim a les fotografies, però darrere hi ha la vostra dedicació, el vostre rigor i el vostre talent. Moltes gràcies per la vostra feina i per la vostra complicitat. Sempre seré un dels vostres. Inma, Òscar, Anna, Pablo, Xavi, Alba, Rocío, Joan, Paola, Gemma, París, Pilar, són molts. A tots els treballadors del grup, a tots i cadascun d'ells i també als consellers del districte, que de fet m'emporto un cabàs ple d'anècdotes divertides i molt boniques amb tots ells. Tots plegats formem un gran equip i si alguna cosa he après en política i en la vida és que els somnis només es fan possibles quan es comparteixen, quan ningú vol brillar sol, sinó que tots lluïm junts. Gràcies equip, gràcies Dani, gràcies alcalde, companys, regidors, gràcies a tots els treballadors de la casa també, gràcies Barcelona.

Bé, doncs ara com és tradició farem també uns parlaments de comiat o de fins aviat. En aquest cas comencem pel president del grup de Junts, el senyor Jordi Martí.

Molt bé, moltes gràcies president. Joan Milian, permetem que et protegi. En nom de tot el grup municipal de Junts per Barcelona, som uns quants companys regidors i regidores i consellers municipals i conselleres municipals i també tècnics assessors que hem tingut la sort de conèixer-te. Aquesta és la veritat. Hi ha una cosa que ens uneix a tots els que estem aquí, que és aquest nivell de proximitat, de confiança, fins i tot personal, molt diferent a la que succeeix i passa a altres administracions, institucions, corporacions. La gent s'estanya molt sovint que ens portem bé en termes generals, més enllà d'algun esterivot. surti de tot el que s'ha d'entendre en moments de crispació o en moments de tensió. La gent se sorprèn i jo crec que aquestes coses són les que defineixen la política municipal de proximitat. que tot gira al voltant de les persones. Tu ho has dit, Joan, estem al servei de la ciutadania, al servei d'una gran capital, tu et vas enamorar el 82, jo crec que una mica abans, però la veritat és que el que hem de fer, també com a grup de Junts per la Sona, el que volem és agrair-te... la teva feina, que ha estat una feina compromesa a defensar les teves idees, a vegades molt sovint allunyades de les nostres, però que sempre hem tingut l'ocasió de discutir, de fer-ho amablement, de coincidir, com deies tu, perquè també es tracta de coincidir des de la llunyania, des de la discrepància, a vegades, I per tant, l'únic que desitgem és que no ho passis molt malament al Senat. Segur que treballaràs molt per la ciutat també, evidentment seràs un senador de designació autonòmica del Parlament de Catalunya, per tant tens un encàrrec molt concret de defensar el país en general, però sempre segur que des de Madrid defensaràs Barcelona i la gent de Barcelona i els barcelonins i barcelonines. Fa poques hores hem vist un espectacle bastant lamentable el Senat de Madrid. I això és el que hi ha. Per tant, crec que tu faràs una aportació molt important de qualitat, defensant les teves idees, i jo crec que això ens interessa a tots, sobretot a Barcelona i als barcelonins. Poca cosa més tinc a dir-te per no fer-ho molt llarg. Molta sort, molta sort... que puguis fer una bona feina i segur que ens anem veient i seguirem coincidint, des de la discrepància segurament, seguirem coincidint i treballant pel mateix, que és en benefici de la gent de Barcelona i de la ciutat de Barcelona. Moltes gràcies, Joan, i ja saps on estem.

Gràcies. Molt bé, doncs té ara la paraula la tinenta Bonet en nom del grup municipal socialista.

Molt bé, gràcies alcalde. Juan, jo crec que has fet una cosa que és molt difícil en aquesta casa, que és convertir-te en aquell regidor que quan algú parla de tu diuen, però qui és el regidor? Juan, Juan Miriam. I el primer gest és un somriure. És molt difícil, això. Aquest consens parlen de tu. Tu parlaves que has estat sempre partidari de la batalla de les idees, des de la llibertat i des de la concòrdia. Deixa'm que et digui que també des de la noblesa. I això tampoc és fàcil, no és gens fàcil, desprendre això en general, i permeteu-me que ho faci des del grup socialista, però crec que és un sentiment més extens i molt compartit. Ens vam conèixer fa molt de temps i amb punts, diguem-ho així, en comú. Ens vam conèixer abans que fos l'escenari de la política i en diversos entorns, per anar-teu amb aquesta deriva només un moment personal, ens vam conèixer per la Vanessa, per la teva dona, amb qui jo anava a escola, a Valls. Per tant, tenim un punt de connexió amb ells i la parella de la Vanessa és el Juan, també a través del teu diet i també a través de Morella, perquè tenim amics comuns allà. I per tant, ens hem anat retrobant... i després ens vam retrobar puntualment quan jo sortia al Parlament i tu hi entraves, crec, bàsicament, en uns anys gens fàcils, però sempre amb aquest to i amb aquest taranà. Bona persona. Hi ha molta dificultat i molta necessitat de trobar-ne i molta necessitat que es vegi que a la política hi arriben bones persones i treballen bones persones. Hi ha molt bones persones en política. No totes es veuen. Jo crec que tu ho has desprès, això des del primer moment, i m'alegra moltíssim el que deies, i vaig acabant, alcalde, m'alegra moltíssim com definies el que per tu ha estat la política municipal, una vacuna contra l'excés d'abstracció de la política. És la millor definició, crec, del que fem molts en aquesta casa. i crec que és molt bo que després probablement de viure vides o etapes en la política amb molta més abstracció, passar per aquesta etapa, crec que et cura de molts mals, que espero que conservis en el Senat. N'estic segura que... Aquesta persona que ets tu oculta, tolerant, que creu en la paraula, i amb els arguments propis basats en el respecte a l'adversari, faran bé en un senat, en definitiva, en unes institucions en què avui cada vegada això, malauradament, és més escàs. I sempre amb Barcelona al cor, encara que sigui com tants, i la majoria de barcelonins són avui, des d'un barceloní d'adopció. Gràcies, Juan.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Serra en nom de Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. Bé, senyor Millán, com va dir, o si em permets, com vas dir a l'última comissió d'Economia, en què vas tenir també un moment d'acomiat, la veritat que molt emotiu i molt bonic, tot i les necessàries diferències ideològiques, ens uneix l'amor per la ciutat. Bé, crec que parlo en nom de tot el meu grup municipal, si dic que aquest principi, que hauria d'inspirar la política, que moltes vegades en la realitat no la impregna, és compartit per nosaltres. I estem convençuts que en el seu cas és absolutament sincer i genuí. Li haig de dir també que ens hagués agradat que l'haguéssim posat en pràctica el dia que l'alcaldessa Colau va marxar del consistori, però en tot cas avui no és un dia de retrets, sinó que és un dia per posar en valor la petjada que deixa com a regidor en aquesta casa. Després d'un ple llarg com el d'avui, bàsicament el que volem és desitjar-li la millor de les sorts en aquesta nova etapa que protagonitzarà el Senat a Madrid. I només li faig un prec, que aquell infant de 10 anys, si ho entès bé, que va néixer a Morella i que es va enamorar per la persona olímpica, segueixi estimant la ciutat tal com l'ha estimat fins ara, que no se n'oblidi, que no oblidi els seus veïns i veïnes, el difícil repte que tindrà també el Senat. I també, si em permet un altre, i sense ganes de polemitzar, Que els aires de Madrid, i en concret dels seus companys de Madrid, no el contaminin massa, que no es deixi emportar per la deriva trampista i extremista, perquè creiem que vostè és molt millor que tot això. Gràcies per la seva feina en aquesta casa, gràcies per la seva amabilitat, per el seu bon talant, perquè en efecte, malgrat estar les antípodes ideològiques, podríem dir, Amb vostè hem pogut discrepar, hem pogut discutir i fins i tot haig de reconèixer que ens hem votat diverses propostes a la Comissió d'Economia i a la Comissió de Presidència, que és on hem coincidit més. I crec que en els temps que corren de tanta polarització, de dificultat, que hi hagi un diàleg real i sincer entre diferents visions ideològiques de la ciutat i del país és una cosa molt rellevant. Així que moltíssimes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana, en nom d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bé, ha estat un plaer compartir ajuntament amb tu, Juan, les diferències ideològiques són òbvies, però jo crec que hi ha una cosa molt important i que et defineix molt, i és que ets una persona molt oberta, sempre oberta a parlar, a debatre, a construir noves idees a partir del debat, i fins i tot a vegades a canviar la posició en funció com evolucioni el debat, i això no és... gens habitual, i la veritat és que s'agraeix molt. També tens una altra cosa molt bona, que és que reivindiques les Corts, i per tant, com a cursenc també, crec que ens hem de donar suport a això. I de fet, volia explicar una anècdota que no crec que te'n recordis, però que també el defineix com una persona molt culta, perquè realment en Juan, crec que una característica que té és que és molt culta. I un dia estava dinant a una terrassa a l'Eixample, va passar ell llegint un llibre, que deu ser l'únic barceloní que va pel carrer llegint llibres en lloc de mirant el mòbil, com anem tots, i el vaig cridar i no em va fer ni cas. Ell va seguir concentrat amb el llibre i després un dia aquí a l'Ajuntament li vaig comentar, cosa que és perillosa, també. És perillosa caminar a mirar el mòbil però llegint llibres també. Però crec que això és important i lligo també amb una cosa que deia al principi del ple i és que crec que a la política també és important que tinguem més llibres i menys mòbil i menys consum compulsiu de contingut breu que al final no sabem ni com digerir i és important cultivar la reflexió i els llibres realment el que ens ajuden és precisament a cultivar la reflexió. I res, amb aquesta anècdota només desitjar-te molta sort i que vagi tot molt bé, Juan.

Molt bé, moltes gràcies. Ara té la paraula el president del grup popular, el senyor Daniel Cidera.

Gràcies, alcalde. Perdoneu. Fa 18 anys, sent jo president del Partit Popular de Catalunya, va entrar al meu despatx un amic, un antic diputat, el teu tiet, i em va dir, jo tinc un noi que, escolta, la meva vota escriu molt bé, no? Et pot ajudar, no? I jo vaig dir, el que necessito ser president del Partit Popular de Catalunya és molta ajuda, no? I el Joan em va donar suport i vaig pensar, com és possible que una persona tan jove no només escrigui bé, sinó que interpreti bé, sàpiga veure el que està passant i com orientar-lo, i vaig pensar, aquest noi té un futur polític increïble. Després la política passa el que passa, jo vaig anar, em van fer fora del partit, aquestes coses que passen als partits, ja ho saben, no? I al tornar, al gener del 2023, quan em van demanar que fos el candidat, vaig arribar a la seu del partit i allà estava el Joan. I li vaig demanar que m'ajudés a la campanya, va dir que sí de seguida. Poc després li vaig demanar que anés... a la meva candidatura de número dos. Això li va costar una mica perquè va dir que això de la política municipal no era el seu fort, que a ell li agrada més la política nacional, però no em va dir que no. I després també va acceptar ser el portaveu del grup municipal. I jo li vull agrair públicament perquè has donat la imatge del Partit Popular de Catalunya que jo vull. un partit seriós, dialogant, capaç d'arribar a acords amb tothom, capaç d'escoltar tothom, capaç de ser capaç d'acceptar el contrari i d'intentar entre tots arribar a la millor solució, en aquest cas per la ciutat de Barcelona. Crec que en dos anys, sincerament, per no agradar-te la política municipal, t'has convertit en un dels millors regidors que jo crec que ha tingut aquest Ajuntament. I és veritat que ara aquest espereig, aquest Ajuntament, perd un grandíssim regidor, però crec també que... Espanya, el Senat, com han dit alguns, necessita un reforç de bon tarannà, de diàleg, de consens, de serenor. I crec que aquest Ajuntament perd un regidor, però Espanya perd un senyor. Un senyor de Barcelona. Guanya. Un senyor de Barcelona, no? Jo només vull agrair-te tot el que has fet per aquesta ciutat, tot el que has fet per el grup municipal, tot el que has fet per mi, i només tinc una mala notícia per la Vanessa, per la teva dona. Perquè és cert, Vanessa, que hi ha 73 barris amb fires, festes, activitats, ja de tot. No s'acaba, no? I ara se'n va al Senat. i crec que farà una bona tasca per la ciutat des d'allà, però els caps de setmana estarà aquí. I ja hem quedat que continuar fent fires, festes, i per tant continuar treballant des del Senat, però també des d'aquesta meravellosa ciutat. Joan, moltíssimes gràcies i en tens sempre pel que necessitis.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor d'Europolido, de Vox.

Moltes gràcies, alcalde. Bueno, Juan, yo la verdad es que llevo un poquito en política y cada día aprendo, cada día aprendo. Aprendo de todo el mundo, aprendo de mis compañeros, aprendo de la oposición, aunque muchas veces discrepemos absolutamente. Pero hay concejales de los que aprendes más. y siempre cuando alguien se va o cuando alguien se muere, en tu caso no te mueres, gracias a Dios, pero cuando alguien se va siempre nos viene lo bueno, ¿no? Y yo quiero hablar primero de tu labor profesional, luego hablaré de la personal, pero yo creo que eres un regidor de los que siempre te escuchas, siempre escuchas lo que dice, siempre hablas con criterio, justificas, cuando tienes que ser duro eres duro sin faltar, cuando hay que ser más blando también lo haces bien y creo que se va pues un gran valor de este ayuntamiento, te lo digo de corazón. Es una pena porque ahora que la presidenta de la Comisión de Economía se había aprendido tu nombre, pues ahora te vas, con lo que ha costado. Pero bueno, en mi caso también te agradezco pues la... Siempre llaman números que no sabes quién es, en el peor momento. Te agradezco la acompañada que nos hemos hecho en las comisiones, en la presidencia, sobre todo hemos coincidido más tiempo. Las comisiones que a veces son tediosas, que son largas, que son complicadas. Tú además tenías una cada día, con lo cual creo que es lo peor, porque al final los que tenemos doblete el mismo día es un día durísimo, pero es un... pero me has ayudado mucho y, repito, he aprendido mucho de ti. Y en cuanto a nivel personal, aparte de que cada vez que te veo me acuerdo de Eugenio, que yo soy un fan de Eugenio estéticamente, pero te lo dijo una vez, me dijiste que te parecías a Raúl, ¿no?, decía tu padre. Bueno, pero sí es cierto que a nivel personal también eres una persona que siempre estás con la sonrisa en la cara y eso en política no es fácil y más en tiempos que son complicados. Creo que después de lo difícil que es un ayuntamiento tan importante como este, en el que tanto vosotros como nosotros estamos en minoría, ahora te vas a dar un masaje, porque te vas al Senado con mayoría absoluta y aquello va a ser, vamos, bufa y fanpollas. Así que yo también deseo que allí aportes todo lo que sabes, todo lo que vales y también tu buena actitud y sobre todo que lo disfrutes, que disfrutes este trabajo que a veces es muy duro, pero que realmente hay veces que dices, jolín, vale la pena y estoy haciendo lo correcto, estoy en el lado correcto, en mi caso pienso que yo defendo lo que creo correcto, en tu caso igual, en el caso de todos, pero eres una persona que suma y las personas que suman No se olviden. Así que, Juan, te deseo lo mejor y darte las gracias por todo lo que nos has dejado aquí. Suerte.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Jo si em permeteu faré l'última intervenció. per afegir alguna de les mil virtuts que s'han explicat del Juan Emilian, del regidor, amb un cert avantatge, perquè també fa alguns anys més que ens coneixem, vam coincidir a l'etapa parlamentària amb aquests anys difícils que esmentaves, també coneixíem a la Vanessa, i quan et seguia, quan havíem coincidit, jo sempre m'havia portat la impressió que eres un bon polític per dos motius. Un perquè és, per mi, un bon estil de polític i de fer política, des de les diferències ideològiques crec que és un polític liberal en el sentit tradicional del terme liberal i positiu, una persona culta, que raona, que argumenta, i un bon polític perquè no es pot ser bon polític si no ser bona persona. I jo, francament, he tingut moments en què això ho he comprovat. Per tant, perdem un bon polític que ha descobert la política local, com molts de nosaltres, que veníem d'altres àmbits, perquè ja intuïem que això de l'abstracció i la concreció de la política havia de tenir alguna cosa que enganxa i així ho has pogut comprovar. De fet, això que estem fent aquí, que és ja una tradició de l'Ajuntament, no passa en altres llocs, en altres nivells de la política, quan se'n va algú, doncs se'n va, li fan un aperitiu i xau. Aquí no, això ho convertim en un acte d'acomiat com de humana i això demostra justament això que deies de la festa major o dels actes. Al final la dimensió humana, concreta, de les persones és la rellevant. Per la política local, també és la part que a mi m'agrada més de la política. He viscut altres i no m'interessen tant. Que vagi molt bé a Madrid... que et vagi molt bé a Madrid, però crec honestament que també representes, ho ha dit el teu president, una part del teu partit que crec que és molt representativa, ho dic honestament, com a mínim del Partit Popular a la ciutat de Barcelona. I sempre hi ha hagut aquesta tradició al Partit Popular de la ciutat de Barcelona. Per tant, et desitjo molta sort, molts encerts. Com a barceloní per a elecció, jo crec que sempre dic que té molt més mèrit ser barceloní per a l'adopció, per a elecció, que per a naixement, perquè això implica un nivell de compromís i de militància que tu tens. I així que només em queda que demanar-te, com a alcalde, que continuïs defensant la teva ciutat en el Senat d'Espanya. Molta sort i segur que ens tornem a veure. Gràcies.

Doncs molt bé, continuem ara amb les declaracions institucionals. En tenim dues, pel que tres. Una primera que llegirà la regidora Jaó per fer un reconeixement dels matrimonis forçats com una forma greu de violència masclista i com un atac inadmissible als drets humans. Endavant, regidora.

Gràcies, alcalde.

He de dir que qui l'ha aprovat, no? Amb els vots favorables, perdó, del Partit dels Socialistes, de Junts per Barcelona, de Barcelona en Comú, d'Esquerra Republicana i del Partit Popular. Endavant.

Gràcies, alcalde. Primer em permetrà donar la benvinguda, valentes i acompanyades, per la seva feina inestimable i la seva lluita constant que ens han portat avui a fer aquesta declaració institucional recolzada per els grups que estem avui presents a la sala. Dit això, el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona acorda, primer, reconèixer els matrimonis forçats com una forma greu de violència masclista i com un atac inadmissible als drets humans. Impulsar la incorporació de la perspectiva intercultural i dels drets humans en tots els protocols municipals de prevenció i atenció a les violències masclistes, incluent els matrimonis forçats. Declarar Barcelona com a ciutat lliure de matrimonis forçats i el compromís de treballar activament per la seva eredicació. Donar trasllat de la iniciativa de valentes i acompanyades perquè l'ONU declari un dia internacional per a l'eliminació de matrimonis forçats i dels mal anomenats crims d'honor. Reforçar la col·laboració amb entitats especialitzades, com valentes i acompanyades, en la detecció, prevenció i acompanyament de víctimes. La planificació d'accions formatives i de sensibilització per al personal municipal i la ciutadania, incluent tallers educatius en centres escolars sobre relacions igualitàries i prevenció de la violència masclista. Reforçar els recursos econòmics, habitacionals i d'inclusió social destinats a dones i joves en risc o víctimes de matrimonis forçats. Fer difusió d'aquesta declaració institucional per contribuir a la visibilització d'una violència sovint oculta i per promoure una ciutat on totes les dones puguin decidir lliurement el seu projecte de vida. Traslladar aquesta declaració als Consells de Dones, al Departament de Feminismes i Igualtat, a les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, a la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i els organismes internacionals pertinents.

Molt bé, moltes gràcies. Salutem també les persones que han vingut a acompanyar-nos i els deslligem també tota la sort i el suport en la seva causa, que és la nostra. Segona resolució que votem, que és per traslladar tota la solidaritat de la ciutat amb les persones afectades per la Dana, que ha estat aprovada amb el vot favorable del PSC, de Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i en contra del Partit Popular. Té la paraula el regidor González.

Sí, l'Ajuntament de Barcelona manifesta, primer, traslladar tota la solidaritat a les persones afectades, als familiars i a les amistats de les víctimes i de totes aquelles persones que van perdre pertinences o van veure les seves llars destruïdes sota el fang. Segon, agrair als serveis municipals, als d'emergència i als voluntaris i voluntàries de Barcelona que van actuar en la neteja i recuperació de les zones afectades en els mesos posteriors a la Dana. Tercer, exigir que s'assumeixin les responsabilitats polítiques que pertoquin per la negligent resposta de l'emergència, la manca de previsió i la falta d'avisos a la població. Quart, demanar la màxima transparència a totes les administracions implicades per tal que les investigacions judicials en marxa puguin esclarir la veritat sobre les fatídiques hores prèvies i immediatament posteriors a l'emergència. Cinquè, requerir a les administracions autonòmiques i estatals més agilitat, transparència i empatia per tal de fer efectives les ajudes als afectats, les inversions per la reconstrucció de les infraestructures afectades i la recuperació dels equipaments públics i comunitaris que es van perdre sota el fang. Sisè, revisar les estratègies d'adaptació al canvi climàtic per tal de reforçar la resposta a les emergències a les quals els nostres territoris som més vulnerables, com pluges intenses, inundacions i onades de calor, entre d'altres. Setè, comunicar aquesta declaració a totes les administracions implicades, Generalitat Valenciana, Diputació de València, Govern Central i els 75 municipis afectats.

Moltes gràcies. Donem ara la paraula al regidor Castellana per manifestar el suport d'aquest plenari municipal a la candidatura, a la Sardana, a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO, que ha estat aprovada, que té el suport del Partit dels Socialistes, de Junts per Barcelona, de Barcelona en Comú, d'Esquerra Republicana i del Partit Popular.

Regidor.

Gràcies, alcalde. Saluda el senyor Xavier Treserres i la resta de representants de la Confederació Sardanista de Catalunya. Som Sardana. El plenari del Consell Municipal de Barcelona acorda, primer, manifestar el seu suport a la candidatura de la Sardana a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de l'UNESCO. Segon, comunicar aquest suport a les entitats sardanistes locals i a la Confederació Sardanista de Catalunya, Som Sardana, impulsora de la iniciativa. Tercer, autoritzar la Confederació Sardanista de Catalunya, Som Sardana, a fer públic aquest suport.

Molt bé, doncs no tenim més temes, així que s'aixeca la sessió, que tingueu molt cap de setmana.