Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de novembre

Molt bé, bon dia, regidors i regidores. Bon dia. Comencem la sessió del plenari del Consell Municipal, corresponent al 21 de novembre. Hem avançat, com sabeu, una setmana al plenari degut a un esdeveniment... que protagonitzarà la nostra ciutat a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, México. I vam acordar i els vull agrair la flexibilitat de poder avançar una setmana perquè alguns dels regidors i moltes persones de la ciutat hi seran físicament allà. En primer lloc, i també donar la benvinguda al nou regidor del grup del Partit Popular, Antonio Derdero. Benvingut, regidor. tot i que la casa no és nova per tu, si ho és la teva condició de regidor, així que benvingut.

Primer punt seria l'aprovació de l'acte de la sessió ordinària del 31 d'octubre, que donaríem per aprovada, si us sembla, i passaríem directament a les mesures de govern que exposa la tinenta

Raquel Gil sobre l'estratègia de la ciutat de Barcelona pel que fa a l'erradicació de les violències masclistes. Té la paraula la tenenta Gil.

Gràcies, alcalde. Avui presentem, aprofitant que és el mes de novembre, que tindrem el 25N, la celebració de la lluita contra les violències masclistes, la mesura de govern Barcelona per a l'erradicació de les violències masclistes amb un arc temporal 2025-2030. Es tracta d'una estratègia integral per prevenir, detectar, atendre, reparar i erradicar la violència masclista en totes les seves formes, amb accions coordinades a l'administració, entre administracions i amb les entitats socials. La ciutat amb aquesta mesura es dota d'un instrument per reforçar el combat a les violències masclistes amb una estratègia integral transformadora en perspectiva feminista impulsada de manera transversal per tots els serveis municipals implicats amb la prevenció i l'abordatge de la violència masclista de l'Ajuntament i amb una mirada que va més enllà a la resta de serveis. Aquesta nova mesura, les necessitats i experiències viscudes per les dones, la infància i l'adolescència en la seva diversitat es situen com a eix principal d'aquestes polítiques de prevenció i de l'abordatge de les violències masclistes a la ciutat quan es produeixen. Es potencia, com dic, la plena coordinació entre els agents municipals i, en compliment de la normativa, també es garanteix l'accés amb deguda diligència a la xarxa d'atenció a les violències de les zones, millorant les formes d'atenció, fent-la més multicanal, millorant l'atenció presencial i fent-la més oberta a tota la ciutadania i s'incorporen elements com la violència vicària, la violència digital o la violència institucional. La perspectiva de gènere, la interseccionalitat, la garantia dels drets i aquesta necessària visió integral són principis rectors i transversals en totes les línies d'actuació. Surt després un procés d'elaboració compartit d'una diagnosi detallada de la situació a la ciutat, de sessions de treball amb agències institucionals, amb entitats del tercer sector i persones expertes. S'han recollit les aportacions fetes als debats de les dues edicions a les converses feministes amb els diferents grups. Parteix de la Barcelona d'aquesta mesura de govern i aquest procés participatiu ens ha permès identificar necessitats, millores, i estratègies per garantir aquesta resposta complerta a les dones. Hi ha quatre eixos de treball, la prevenció i promoció de la ciutat lliure de violències, l'atenció a les víctimes de violència, les dades i el coneixement, perquè si no som capaços de recollir dades i mesurar no podem treballar a millorar les polítiques públiques i la resposta, i les aliances feministes tant a la ciutat amb les entitats com amb els diferents àmbits a nivell de Catalunya, de l'Estat o internacional. Per destacar algunes de les actuacions, en l'àmbit de la prevenció i la promoció estem treballant el pla de xoc per combatre les violències sexuals i masclistes a l'espai públic, amb una visió també que faci una prevenció de la violència al llarg de tot el segle de vida, amb infants, amb adolescents, amb joves i també amb les dones grans. Amb el cas de promoure un model d'atenció municipal més integrat, destacar el desdoblament del servei d'atenció, de recuperació i acollida del SARA o el nou sistema d'acolliment residencial d'urgència i mitja estada per a dones amb situació de violència masclista i els seus fills. La millora de les dades, com deia, ampliant l'enquesta que ens ha de donar una visió a ciutat més aterrada i, com deia, aquest impuls de l'estabilitat també de les col·laboracions amb les entitats, apostant per la bianualitat, amb els convenis, amb aquelles entitats que estan prestant serveis directes a les víctimes. Tenen a disposició tot el document, que és molt més llarg. Hem pogut compartir-lo amb els grups, agrair les emportacions que ens han fet servir. El desenvolupament d'aquesta mesura es farà mitjançant plans anuals on podrem anar fent la concreció de cadascun dels punts que tenen vostès a disposició amb aquesta mesura, que creiem que és capdalt per, com deia, tenir una ciutat on les víctimes ho són menys, on prevenim perquè la violència desapareixi i on som capaços d'actuar amb diligència i amb eficàcia al costat de les dones i les famílies quan ho necessiten.

Molt bé, doncs té la paraula la regidora Lleó de Junts.

Gràcies, alcalde, i gràcies per presentar-nos aquesta mesura de govern avui. Tot i que arriba tard, suposa un pas important per reforçar la proposta de Barcelona davant les violències masclistes. I és per això i només per això que la veurem amb bons ulls. Ho fem per responsabilitat amb les dones de la ciutat i perquè creiem que en l'àmbit de la violència masclista totes les forces polítiques hem de treballar plegades i així ho hem anat fent durant tot el que portem de mandat. Ara bé, com a oposició responsable també hem fet allò que tocava. i que era assenyalar les mancances i presentar esmenes per millorar la pròpia mesura i les nostres esmenes no eren retòriques, responien a uns dèficits reals que vam detectar. Hem demanat i continuarem reclamant una perspectiva interseccional més robusta, que no es quedi només en declaracions sinó que incorpori metodologies i protocols específics per atendre dones migrants, dones grans, dones amb discapacitat, víctimes sense regulació administrativa o infants i adolescents exposats a la violència masclista. També vam presentar una esmena clau de la necessitat d'un protocol marc actualitzat, un instrument de governança que defineixi clarament els rols, els circuits de responsabilitat i les coordinacions entre els serveis. La mesura presenta moltes accions, i això és cert, però sense aquest protocol la resposta pot quedar fragmentada, desigual i poc efectiva. Igualment, hem demanat una millor coordinació real entre els serveis municipals de Generalitat i diferents entitats, perquè així les pròpies entitats també ens ho reclamàvem, No pot ser que l'atenció depengui només de qui atent, de quin servei arriba primer o de si hi ha prou personal. La coordinació no pot quedar en un principi i ha de ser una pràctica concreta. I hem insistit en un punt que continua sent feble, la vinculació internacional de Barcelona té potencial per ser referent mundial, però la mesura no defineix quins compromisos, si s'assumiran, ni com s'articularà la cooperació amb xarxes internacionals o citats líders del món. De fet, el que hem demanat a la millora de la mesura ja ho vam demanar el 2024 i vosaltres ens ho van acceptar. Barcelona necessita un programa integral contra la violència masclista amb una coordinació efectiva de recursos. També ens preocupa, ja m'he insistit en aquest tema, aquesta setmana s'ha fet pública, ja ho vam dir, a la Comissió de Drets Socials, s'ha fet pública la dimissió de la directora general per la reivindicació de violències masclistes, l'Anna Belén Gallo, Políticament és una senyal d'alarma i Barcelona s'ha de posar al davant i ha de reclamar les responsabilitats de la Generalitat perquè això no torni a passar i per tenir tots els recursos disponibles al nostre abast per lluitar contra les violències masclistes. Barcelona té capacitat per fer-ho millor, sempre ho hem demostrat, i cooperarem si posem per davant la ciutat i no els equilibris polítics. Podem avançar molt més ràpid si fem aquesta feina i és imprescindible que totes les forces polítiques treballin juntes en aquest àmbit i no entenem per què no sempre és així, senyora Gil, i avui li haig de fer una reclamació. I un exemple és el minut de silenci que vam patir el dilluns arran d'un feminicidi a la ciutat, que el nostre grup no va ser convocat i pel que entenc la resta de grups tampoc. Davant dels feminicidis cal que tots els grups municipals d'aquest consistori hi estiguin i estarem al costat, treballarem plegades però vostès també tenen la responsabilitat Davant d'aquest fet i per això des del nostre grup municipal vam entrar a una pregunta formal per saber per què no es van convocar els grups municipals en aquest minut de silenci. Malgrat tot, i acabo alcalde, tot i la crítica, avui fem un pas positiu i constructiu. La mesura conté elements que la CITA necessita i per tant en aquest sentit ens mostrarem al seu costat i continuarem treballant plegades.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora González de Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. Abans de res, des de Barcelona en Comú, volem reconèixer, com sempre, que es treballa en aquesta matèria, el conjunt de professionals, entitats, moviments socials, serveis municipals que formen part del circuit Barcelona contra la violència masclista. Gràcies al seu treball, Barcelona és des de fa dècades una ciutat referent en l'abordatge integral de les violències masclistes. També destacar que algunes de les accions que es presenten són continuistes d'accions ja iniciades anteriorment. I en aquest sentit, celebrem, com no pot ser d'una altra manera, que el govern presenti una mesura de govern a la voluntat de marcar línies estratègiques del període 25-2030. I ho celebrem perquè, evidentment, és necessari que la ciutat mantingui en fermesa el compromís amb la diligència d'aguda i el dret de les dones i les criatures a viure lliures de violència. Ara bé, per fer una anàlisi rigorosa cal comparar on som i d'on venim, i per això és important també la mesura del Partit Socialista al costat d'allò que es va fer durant els mandats anteriors. La mesura, evidentment, en trobem qüestions positives com la incorporació dels canvis normatius, duts a terme els anys següents a la darrera mesura en l'àmbit de violències masclistes que es va impulsar des d'aquesta administració, el reconeixement i accions per l'abordatge de les noves formes de violència, la posada al centre de la diligència d'aguda i la previsió de reforç del sistema de dades. Això és important i necessari. De la mesura que presenteu avui podem dir que fa una bona diagnosi i situa objectius pertinents, però no presenta un calendari d'implantació de les accions, un quadre d'ampliació de personal, un desglossament de pressupost clar pel 2026 ni per la resta del seu marc temporal. També situa una percepció d'incoherència sobre el model de transversalitat que l'actual govern quan la mesura defineix una governança transversal quan tenen la direcció de transversalitat degradada a un departament. La Comissió de Drets Socials passada, Barcelona en Comú, va presentar un prec acceptat pel Govern, demanant un informe sobre el desnoblament del SARA i la unitat especialitzada en violències sexuals. La resposta va ser que l'espai del SARA 2 encara no està operatiu i no hi ha una data prevista d'obertura. Les professionals ens traslladen preocupacions que reforcen aquesta alerta. Càrrega de treball insostenible, impossibilitat de garantir intimitat en algunes sessions, ofereixen atenció psicològica cada tres setmanes, atenció insuficient a infants i adolescents, dificultats per accedir a l'habitatge segur i estable, Aquests aspectes no s'aborden amb prou ambició, considerem amb la nova mesura. Ara bé, evidentment estem d'acord i valorem com a positives les diferents accions i objectius que es plantegin, però també demanem major concreció pressupostària i de calendari amb ambició en la proposta d'accions innovadores i poder seguir sent la ciutat piolera en política d'abordatge contra les violències masclistes. Des de Barcelona com ho enserem, sempre que se'ns convidi, és clar, no com al minut del silenci d'altre dia, i amb col·laboració i exigència donarem suport.

a aquesta mesura. Moltes gràcies.

Sí, gràcies. Bé, avui el govern es presenta una mesura de govern que d'entrada és evident que compartim completament l'objectiu des d'Esquerra Republicana i com es pot apreciar des de la majoria de les forces polítiques. Una Barcelona lliure de violències masclistes. Per tant, coincidim amb el que volem, segurament no coincidim tant en com arribar-hi i amb quina intensitat arribar-hi. A nosaltres ens sembla que el document que presenta el govern té elements positius, Reconeix la necessitat de millorar la coordinació. Hi ha molts elements que no sempre estan prou ben encaixats i prou ben coordinats. Reforça la importància dels serveis d'atenció, imprescindible, i incorpora un element molt important, que és l'avaluació. Les polítiques tan formadores necessiten poder ser avaluades per contrastar que, efectivament, transformadores i que han citat millora per aquí o per allà. Però també és veritat que des d'Esquerra Republicana portem molts mesos treballant, plantegem proposes molt concretes, no declaracions, propostes molt concretes que responen a una realitat molt dura i és que avui la violència masclista és la principal vulneració de drets humans a la ciutat i moltes dones encara pateixen violència institucional quan busquen ajuda. Llavors aquesta mesura és imprescindible, és necessària però també ens sembla que d'alguna manera fa curt. I fa curt perquè, com passa sovint amb aquest govern, no acaba d'integrar en les mesures de govern o en els plans estratègics tots aquells acords polítics que s'han pogut debatre en el si d'aquest consistori i d'aquest ple o, per exemple, en comissions. Per tant, les nostres esmenes realment no han ampliat Res, el que han intentat fer ha sigut reparar omissions de tots aquells debats, d'aquells plantejaments que s'han treballat políticament abans perquè no quedessin fora d'un document que és molt important per la ciutat, que és molt important per les dones i pels infants de la ciutat i que hauria de ser, sens dubte, el full de ruta de la ciutat dels pròxims anys. només alguns, l'aplicació mòbil d'atenció i emergència. És un PREC que aquest govern va acceptar ja fa més d'un any i mig, quasi m'atribaria a dir-ne dos, una eina que hauria de permetre accedir ràpidament al PIAT, al SARA, a emergències, a un xat segur i a punts segurs, però inicialment la mesura, per exemple, no en feia cap tipus de menció. Espero que això es pugui corregir. L'Observatori Municipal de Violències Masclistes. És veritat que la mesura em feia una referència molt superficial, però fa tot just una setmana vam aprovar una proposició d'Esquerra Republicana que definia amb tots els ets i els ulls el disseny, l'estructura, els objectius, la governança. Per tant, home, no cal traslladar esmenes. Moltes vegades el que cal, i el que ens sembla que hauria de fer el govern, és estar amatent, atent, escoltar, tots aquells elements que van sorgint en el sí del debat d'aquest consistori en un tema tan important com aquest i incorporar-los de partida i de facto en els plantejaments i en les propostes i en les mesures de govern que el capilar fiscional aconsegueix anar transformant la realitat. I permeti'm fer una darrera menció. i és destacar el paper fonamental de les entitats feministes que sostenen la prevenció i que acompanyen tota la xarxa comunitària. Projectes com Matxineres afronten situacions econòmiques insostenibles, inestables, manca d'espais estables, malgrat l'impacte social positiu que tenen. Un fet que limita la continuïtat, per exemple, d'aquest projecte. Sense l'atenció, sense el sistema d'atenció que totes aquestes entitats proporcionen, el sistema d'atenció pot caure. Per tant, és molt important que entenguin que ha d'haver-hi una complicitat i una línia així i una cura absoluta envers tota aquesta xarxa. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Verdera.

Moltes gràcies, alcalde. Volem agrair la presentació d'aquesta mesura de govern en un àmbit tan sensible i prioritari com és la lluita contra les violències masclistes. Parlem d'una realitat en una ciutat compromesa amb la igualtat i la dignitat que ha de situar-se en el centre de l'agenda política i municipal. Cal repetir-ho sempre que calgui. Qualsevol forma de maltractament i de violència exercida contra les dones és una vulneració inadmissible dels drets humans. Les dades que ens aporta aquesta mesura són de nou preocupants. Un 72,3% de les barcelonines declaren haver patit violència masclista en algun moment de la seva vida i una de cada tres ha patit situacions de violència molt greu. Aquesta realitat visible cal sumar-hi la violència silenciosa, les dones que no denuncien, les dones amb discapacitat que tenen més dificultat d'accés als recursos públics o les dones grans que per dependència econòmica o emocional tenen més complexitat per sortir d'aquest cercle de violència. Per tot això, totes les mesures orientades a la prevenció i a una actuació eficaç contra aquesta xacra hi trobaran sempre el nostre suport. En els darrers anys s'han fet passos importants des de l'aprovació de l'Orde de Protecció 27 barra 2003, la llei integral de l'any 2004, el pacte d'Estat contra la violència de gènere de l'any 2017 impulsat pel Partit Popular. Tots ells han contribuït a millorar la protecció de les víctimes i a reforçar els instruments de l'Estat. Ara bé, també volem ser molt clars. Ens trobaran sempre que es tracti de reforçar la protecció de les dones, però no ens hi trobaran quan el que es proposa són mesures de simple postureig ideològic, com el centre de noves masculinitats, que entenem que respon més a una agenda partidista que no pas a la lluita afectiva contra les violències masclistes. I és especialment greu que els mateixos que presumeixen de polítiques feministes hagin protagonitzat el retrocés més gran en la defensa de les dones que hem vist en la dècada, la llei 10 barra 2022, com a coneguda la llei del sí és sí. Una norma que el govern va negar que generés problemes, però que ha preocupat... més de 1.100 reduccions de pena i prop de 115 excarcelacions delinqüents sexuals. Això no és protegir les dones, això és fallar-los-hi. A més, introduir a la legislació conceptes com la violència institucional d'una manera tan imprecisa i hiperbòlica contribueix a generar desconfiança en el sistema, estigmatitzant les institucions que precisament treballen per protegir les víctimes. Cal millorar l'atenció, sens dubte, i persisteixen reptes importants, la detecció primerenca, l'acompanyament i la prevenció, però no podem transmetre que totes les institucions fallen, perquè senzillament no és cert. En definitiva, queda molta feina per fer i totes les administracions, també la municipal, ha d'assumir la seva responsabilitat. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Senderos, de Vox.

Gràcies, alcalde. A Vox manifestem el nostre rebuig total a la mesura del govern Barcelona per l'erradicació de les violències masclistes 25-30, que qualifiquem d'exercici d'epocracia política i de cinisme ideològic. La nostra principal crítica se centra en la manca de coherència del govern proponent. Es senyala la paradoxa de parlar d'erradicar la violència mentre els mateixos partits a escala estatal van aprovar la llei, com s'ha dit el nom de CSI, que aquesta mesura cita i que ha comportat més de 1.200 rebaixes de condemna i vora de 120 escarcelacions de delinqüents sexuals. Per a nosaltres, això demostri realitzat. irresponsabilitat i manca de preocupació real per les víctimes. Sobre la llem que la mesura sin eficaç i purament ideològica, en lloc de garantir seguretat i justícia, es limita a la propaganda i a la creació d'observatòries, comissions i programes ideològics com els tallers de noves masculinitats. Rebutgem aquest enfocament perquè converteix la lluita contra la violència en una eina de poder partidista i difon un discurs sectari que divideix la societat. També denunciem que el govern municipal ignora la realitat, ja que no proposa penes més severes, no reforça els costos policials ni actua amb fermesa davant els delinqüents multireincidents, davant l'increment de les agressions sexuals o davant d'alts abusos a menors sota tutela pública. A més, remarquem que la mesura no fa cap referència a un aspecte essencial per a moltes dones, la maternitat. No s'hi preveuen suports concrets per a aquelles que volen tirar endavant el seu embaràs en lloc d'avortar, ni mesures reals d'ajuda a la conciliació, a la criança o a la protecció de la família. Defensar de veritat les dones implica també defensar els seus anells més profuns com ser mares i garantir que cap dona se senti sola o pressionada a l'hora de tenir i educar els seus fills. Deixem clar que a Vox no defensem ni l'home ni la dona de manera separada. Defensem tots els membres de la societat i ho fem prioritzant sempre els més dèbils o desfavorits, siguin qui siguin. La nostra proposta se centra en la protecció real i efectiva de totes les víctimes, sense discriminacions ni etiquetes, i es fonamenta en tres pilars. Justícia i autoritat, presó preventiva, presó permanent revisable per a violadors i assassins, tolerància zero, enduriment de penes i tolerància zero amb la reincidència i ordre i seguretat, expulsió immediata d'agressors estrangers condemnats per delictes sexuals. Rebutgem el feminisme subvencionat i la categorització de la societat entre homes culpables i dones víctimes, perquè afirmem que la violència no té ideologia ni gènere, té culpables i té víctimes. El que necessita Barcelona és seguretat, autoritat, ordre, suport a la família i educació en el respecte i no més d'esclaracions simbòliques. Reiterem que estem al costat de totes les víctimes de violència i dels pilars de la llei, la família i la seguretat. Gràcies.

Sí, tornar a agrair les aportacions en positiu i les aportacions que segur que milloraran. Crec que partim d'una diagnosi compartida majoritàriament i, en tot cas, anirem trobant amb els plans d'acció, que és on hem d'acabar de concretar cadascuna d'aquestes 37 mesures prioritàries i la resta que es venen desenvolupant i trobarem els espais per fer-ho. Ja que ha sortit, el minut de silenci al que feia referència no era convocat per l'Ajuntament. L'Ajuntament convoca els minuts de silenci de dones que són residents de Barcelona. En aquest cas, la Generalitat de Catalunya ha canviat el protocol de funcionament i de convocatòria dels minuts de silenci i era un minut de silenci convocat per la Generalitat que nosaltres vam tenir coneixement també de manera transversal. El que hem fet és parlar també amb aquest nou circuit que tenen de convocatòria per tenir la informació abans i poder-la posar a disposició de tots els grups. Aquesta primera vegada no ha sigut així. Nosaltres, com dic, no vam convocar aquest minut, però prenem nota per millorar-ho. Al Centre de Noves Masculinitats el que pretén precisament és entendre que quan parlem de violència de gènere també hem de teixir complicitats amb la gent jove i amb els homes. I que no es tracta només de parlar amb les dones i empoderar-les, que és molt important, sinó que hem d'ajudar també els nostres joves a construir un tipus de relacions no tòxiques i a construir la seva masculinitat des del respecte, des de també el seu empoderament, però també des de la visió de les dones com igual. Jo també rebutjo, i crec que per un nom de bona part del consistori i de bona part de les zones de la ciutat, enèrgicament els seus posicionaments respecte a la violència de gènere, senyor Cenderos. Que no es preocupi que han rebutjat els nostres, perquè nosaltres rebutgem també profundament això que ens està dient. perquè, a més, com li vaig dir l'altre dia a la sessió, és una manca de respecte a les zones que continuen patint dia a dia violència de gènere i als seus fills, el no reconèixer que això és un fet estructural i que només podem solucionar-lo des d'aquesta mirada conjunta i estructural.

Molt bé, moltes gràcies. S'ha exaurit el temps. Donem per presentada la mesura de govern i passem directament a les propostes d'acord.

Comencem. Aprovar la Comissió de Drets Socials, aprovar els expedients de reconeixement de crèdit per regularitzar les despeses realitzades i no reconegudes en exercicis anteriors amb posicionament favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i abstenció de Vox.

Correcte? Punt tercer, per habilitar el pressupost de 2025 de l'Institut Municipal Barcelona Esports els crèdits necessaris per atendre obligacions per un import de 141.348,58 euros amb posició favorable del PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Correcte? Punt 4. Dotar els crèdits necessaris del pressupost municipal per fer front a les despeses contretes en exercicis anteriors. Posicionament favorable del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Correcte? Punt cinquè, Comissió d'Economia. Designar la senyora Nàdia Quevedo Muñoz, membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona Activa amb el posicionament favorable de tots els grups.

Punt sisè, amb intervenció. Estem al punt de pressupostos per al debat i si s'escau aprovació definitiu del pressupost general de l'Ajuntament de Barcelona per l'any 2026. La Junta de Portaveus ha acordat uns temps de 12 minuts pel ponent i 6 minuts per la resta de grups. Té la paraula el tinent Jordi Baix.

Molt bé, molt bé, molt bon dia a tothom, a tots i a totes, regidors i regidores, també alcalde. Avui portem al plenari l'aprovació definitiva del projecte de pressupost de l'exercici 2026, un pressupost, i ho torno a reiterar, que no incrementa la fiscalitat de les famílies ni de les pimes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat, que són els grans reptes de la ciutat. I a la mateixa vegada és un pressupost que tenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i també acció climàtica. Un pressupost que dota les grans transformacions urbanístiques de la ciutat d'aquest mandat, siguin les Rambles, el cobriment de la Ronda de Dalt, el Tranvia i la Ciutadella del Coneixement. I que també dóna resposta a les necessitats del barri amb inversions a cadascun dels districtes, com és la Unitat Territorial de la Guarda Urbana Sarrià, o nous avantatges adaptacionals a l'Espai Quirón de Gràcia, o també a la Pacificació de Sant Antoni. I que s'ha incrementat també amb aportacions fetes per l'Esquerra Republicana dins l'àmbit dels districtes. En resum, és un pressupost de 4.180 milions d'euros, superem el llindar dels 4.000 milions, una inversió pròpia de 753 milions, el grup 861 milions, un estalvi brut al voltant del 17% i unes finances sanejades que pot representar que l'endeutament a final de l'exercici estigui entre el 25% i el 27%. Un pressupost emmarcat en un context de creixement econòmic per a la ciutat. Té un creixement d'un 3,2% i més d'1,2 milions de persones ocupades i un bon clima empresarial i d'atracció de talent. Avui aquesta ciutat pot dir-me orgull que és la ciutat que genera més producció científica d'Espanya i és la capital de ciència i tecnologia. I al mateix temps estem treballant per generar diversificació econòmica de la ciutat en projectes com és l'Avinguda d'AstraZeneca, la conversió de Nissan en Xeri o l'increment d'ocupació immobiliària al 22 arroba. Aquest pressupost representa el 3,90% del PIB i és un motor d'aquesta ciutat. I és un instrument bàsicament per lluitar contra les desigualtats. Per això ens hem centrat en persones, seguretat i habitatge. Un pressupost que incorpora les propostes d'Esquerra Republicana i que té la voluntat de sumar majoria de suport. Una entesa per la ciutat. I en el període obert d'al·legacions hem rebut un total de 612 al·legacions per part dels grups de Barcelona en Comú, PP, Junts i també el Gremi de Restauració. I voldria agrair també la feina de la gerència de pressupost que ha pogut contestar aquest volum d'al·legacions en tres dies. El Partit Popular ha presentat un total de 145 al·legacions. El partit de Junts ha presentat un total de 457 al·legacions, s'han acceptat 56 i 11 parcialment, i el grup dels comuns han presentat 9 al·legacions i hem acceptat 6 parcialment i n'hem rebutjat 3. El fet de renunciar algunes de les alegacions no vol dir que no hi estiguem d'acord. Algunes de les seves alegacions escapen del que és el marc estricte del que és el pressupost. I l'hem adreçat també a processos de negociació. Demanem el seu vot favorable per poder dotar la ciutat d'uns bons pressupostos. Aquests són uns bons pressupostos per Barcelona. que donen resposta a demandes de la ciutadania, com l'accés a l'habitatge, la seguretat, el turisme o el que són els serveis que adrecem a les persones. Al mateix temps, incorporem, com hem dit, algunes peticions realitzades per diferents grups municipals. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí, de Junts per Barcelona.

Molt bé, moltes gràcies, president. Bon dia a tothom. No és cap secret perquè des de Junts per Barcelona els últims dies i setmanes ja hem manifestat la nostra oposició en aquest projecte de pressupostos que ens presenta el govern municipal. Especialment ratificada aquesta posició quan vam conèixer la resposta del govern a les al·legacions que vam presentar. Disculpem, senyor Valls i senyor Collboni, disculpem d'aquest plantejament positiu. Nosaltres entenem que aquests pressupostos no responen a les necessitats de canvi que la ciutadania va expressar a les urnes. Vam presentar, com el senyor Valls s'ha referit, 457 al·legacions, només 65 han estat acceptades, això significa que gairebé 400, que totes elles estaven orientades a corregir mancances estructurals i a incorporar millores reals a la ciutadania, han estat rebutjades. Les nostres al·legacions no eren un plantejament retòric, eren propostes concretes, fonamentades, rigoroses, realistes, centrades en les necessitats socioeconòmiques de Barcelona. I el fet que hagin estat ignorades Intrepetem que reforcen la idea, que ja teníem coneguda de fa temps, que vostès no pretenen rectificar. Vostès el que volen és seguir aprofundint en les fórmules fracassades dels últims anys a aquesta ciutat de Barcelona a través de les actuacions polítiques dels últims governs. La proposta de ciutat que avui ens presenten evidencia una realitat que intenten dissimular. I això em dirigeixo especialment al senyor Alcalde. Representen exactament el mateix model que va defensar la senyora Colau durant vuit anys, i del que vostès van ser copartíceps i cooperadors necessaris d'aquest model fracassat dels últims vuit anys. Un model que va frenar la competitivitat, que va posar obstacles permanents a l'activitat econòmica, que no va escoltar els barris i que va acabar convertint Barcelona en una ciutat més lenta, més tancada, més bruta, diguem-ho així també, i menys ambiciosa. Durant aquests dos anys de mandat, la ciutat arrossega els mateixos problemes que ja patíem en anteriors mandats. Això li hem dit diverses vegades. Patim els mateixos problemes que patíem els darrers vuit anys de govern de la senyora Colau i també vostè com a primer tèiem de l'alcalde de la senyora Colau. El resultat és un pressupost inflat, gràcies a les aportacions provenients de la participació en els ingressos de l'Estat, però que no serveix per millorar la qualitat de vida de la gent ni la millora de la renda familiar disponible. En definitiva, estem davant d'un pressupost elaborat per un govern minoritari Un govern que continua gestionant amb lentitud, tan lent, si em permet el comentari, que no han tingut temps ni de posar l'estel de Nadal a la plaça de Sant Jaume, perquè els costava molt gestionar aquest tipus de temes, i que no és capaç de donar resposta a les necessitats de les classes mitjanes i treballadores, de les entitats i de les empreses, i que demostra una desconexió, no diré absoluta, però... gairebé absoluta de la realitat dels barris. Volen aprovar un pressupost rècord, però que no permet que la millora de les xifres macroeconòmiques arribi a la gent i a les famílies. Avui a Barcelona hi ha més sensellar que mai. Les classes mitjanes i treballadores veuen com augmenta el suportiment per arribar a final de mes. Això és una realitat, senyor Collboni. S'estan empobrint i el govern municipal no les atén com caldria. En aquests pressupostos no hi ha cap problema real de suport a les famílies que pateixen, a aquests treballadors i treballadors de la ciutat, que pateixen cada dia més per arribar a final de mes, com dèiem. De fet, tot i tenir un pressupost rècord, en cap moment es planteja reduir la pressió fiscal, fet que donaria oxigen a les classes mitjanes i treballadores. Segueixen mantenint una política fiscal asfixiant, per molt que el senyor Valls digui que no s'augmenta. Senyor alcalde, vostès viuen... desconnectats d'aquesta realitat del dia a dia de la ciutat, de les preocupacions reals i dels reptes que tenen els ciutadans i ciutadans. Aquest pressupost és la prova que, malgrat que les xifres de les que presumeixen Barcelona, no avança cap a un model més just i competitiu i més cohesionat. Vostè, senyor Collboni, hem coincidit aquests últims dies bastant amb alguns actes de ciutat, de reconeixement, d'alludament, de premis guardons al comerç de la ciutat, al comerç de proximitat i al comerç de barri. Molt bé, això cal fer-ho i cal fer-ho més i millor. Però vostès són conscients del patiment real que tenen grans sectors del comerç de proximitat i de barri a la ciutat en aquests moments per la crisi econòmica i social que tenim, però especialment també per la concentració d'obres que fa que a la gent cada vegada li costi més arribar al comerç de proximitat? Ahir mateix estàvem companys del grup amb les institucions comercials de Creu Coberta, Sants Establiments Units, Bernabasi i altres que estan en aquests moments asfixiats perquè no tenen suport de l'Ajuntament en casos concrets i ho hem demanat diverses vegades també a les comissions a l'hora de tenir o rebre bonificacions en cas d'obres de llarga durada que els fan la vida impossible. Això, senyor Collboni, vostès es neguen retardament a acceptar-ho. I això no pot ser de cap manera. És donar l'esquena a un dels principals motors econòmics de la ciutat de Barcelona. En definitiva, tenim un pressupost que no dona resposta a les societats reals. Està allunyat del que realment la gent necessita i espera i, per tant, ja li hem avançat abans que votarem en contra. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidor, té la paraula la regidor de la Tarafa de Barcelona en Comú.

Sí, bon dia a tots i a totes. Deixeu-me que abans d'entrar en matèria pugui fer un petit resum històric del comportament del Partit Socialista en matèria d'habitatge, perquè crec que entendreu bé per què les darreres quatre setmanes hem insistit tant en la concreció i en la valentia. 2019, el senyor Pedro Sánchez en aquesta mateixa casa es va comprometre amb la senyora Colau a incloure el topall de lloguers a la llei d'habitatge. Quatre anys més tard, el 2003, es va aprovar la llei d'habitatge. Amb el topall de preus, sí. Però, sorpresa, deixant fora els lloguers de temporada, que ja els havíem avisat que seria una via d'escapament molt gran. Avui, a 2025, encara no s'ha topat efectivament el lloguer, tres anys després. De fet, una part dels acords que vàrem establir l'any passat encara no ha arribat a la seva concreció. Concreció, valentia. MPGM cap de permetre la prohibició dels lloguers a Barcelona. Veurem fins on avança. I amb tot això encara haurem d'esperar el 2028 per eliminar els pisos turístics. Veurem també fins on arriba aquesta concreció. En matèria d'habitatge, senyor Collboni, vostès tenen preocupació? Sí. Vostès tenen bones paraules? També. Bons diagnòstics, a vegades sí, a vegades no. Però quan cal actuar, sempre hi ha excuses i retards. La gent necessita ja acció de govern. No podem acceptar ja, com a respostes positives, informes i més informes, comissions d'estudi i més comissions d'estudi. Els informes ja hi són. Les veïnes no poden esperar més. Volem mesures clares, transformadores, concretes, valentes. per el problema de l'habitatge, pel problema del turisme i pel problema del model de ciutat. I per més concreció, per poder haver fet més concreció necessitaven més temps de negociació, més temps de diàleg. Ja no s'hi val a l'estim en ello, necessitem accions decidides i directes. Som a novembre i vostres tracten el pressupost com si fos una carpeta que cal tancar sí o sí a dia d'avui, data que han fixat vostès en el calendari. Han preferit Complir la data que acabar el procés de negociació. Han decidit baixar-se d'un tren en marxa. Aquest no és el funcionament d'un govern que sap que està en minoria i tampoc és el funcionament d'un govern que vol acords amplis i diàleg, que vostès ho repeteixen sovint. Han perdut en aquest sentit, i em sent molt de greu dir-ho, una oportunitat d'or. No ens fem trampes al solitari. Aquest pressupost es podia haver aprovat el mes de desembre. La senyora Colau el 20, el 21 i el 22 va aprovar els pressupostos amb una majoria d'esquerres el mes de desembre. Vostès tenien marge per continuar treballant concrecions. que hi ha hagut petites passes d'acord, sí, però tenen molt marge per aprofundir en aquelles concrecions que els hem posat clarament sobre la taula. Vostès tenien l'oportunitat de fer una aprovació pressupostària, un acord polític, que és el que és un pressupost, i no quedar-se en soledat, i no ho han volgut fer fins al final. Tres intents. Zero acords pressupostaris aconseguit. Avui no els podrem votar finalment a favor. La nostra votació, el nostre posicionament de vot serà abstenció. Ja poden vostès iniciar els tràmits de la moció de confiança. Llàstima, sí, llàstima. Aquests són els seus pressupostos. No els de la majoria social, no els d'una forta majoria d'esquerres. Recordo que necessiten vostès 21 vots. Una majoria d'esquerres de la nostra ciutat no són tampoc els pressupostos dels veïns i les veïnes.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui arribem a aquest plenari amb una notícia que s'acaba d'anunciar i que, de fet, s'havia anunciat just previ... abans d'iniciar aquest plenari, és que tornarem a no tenir uns pressupostos aprovats per majoria. Això em sembla que és una mala notícia, em sembla que no és una bona manera d'encarar el que queda al mandat, perquè mentre la notícia que hem tingut en aquest plenari des de l'inici del mandat és la manca de capacitat de teixir acords amplis que permetin aprovar les prioritats de la ciutat en majoria. La veritat, malgrat les òbvies discrepàncies i diferències que tenim com a grups polítics, la vida fora segueix. I la vida fora segueix en un context i una situació molt complicada, en un context... en què mentre veiem com les dades d'ocupació estan pràcticament en rècord, i ho situava abans al tinent d'alcaldia Jordi Valls, veiem com també alhora cada cop és més difícil viure a Barcelona, com els barcelonins i barcelonines que tenim la sort de viure a Barcelona Cada cop és més complicat viure en edificis adaptats a la situació climàtica i, per tant, amb una necessitat de rehabilitació important del parc d'habitatges de la nostra ciutat per poder viure amb condicions dignes i, per tant, amb un habitatge digne. Per tant, primera prioritat poder viure a la ciutat, segona prioritat poder-hi viure dignament en un context evident de canvi climàtic i d'impacte important a les nostres llars, però també com a part de la ciutadania renunciat a part de la ciutat, a causa de la pressió turística, que impacta especialment en els barris que reben més pressió turística. Finalment, també veiem una ciutat que no exerceix el seu paper de capital de Catalunya com hauria de fer. I tot això només a nivell local. Si ens situem en altres àmbits, com el nacional, l'àmbit estatal, l'àmbit internacional, la situació no és que estigui especialment millor. I davant d'aquest context complicat que hem fet Esquerra Republicana, el que hem intentat és millorar substancialment diria jo, la proposta inicial dels pressupostos que ens va fer arribar el govern municipal per abordar aquests grans reptes que tenim com a ciutat i com a societat. I com hem anat explicant reiteradament, augmentant, garantint un augment de gairebé un terç del pressupost destinat a polítiques d'habitatge per garantir, intentar garantir o caminar cap a garantir el dret a emancipar-se i viure a la ciutat, amb una qüestió que evidentment és el primer maldecap de la ciutadania. També incluent recursos per poder tenir una política ambiciosa de rehabilitació d'habitatge, perquè, com deia abans, no només la qüestió és viure a la ciutat, sinó que és viure ahí dignament amb una política ambiciosa de 50 milions d'euros en aquest sentit. També podem aplicar el recàrrec, un augment del recàrrec de l'impost turístic, creat per Esquerra Republicana, que anodreixi un fons que serveixi per tenir els recursos necessaris per poder governar el turisme. O també aconseguir una qüestió que per nosaltres és molt rellevant, Tenint en compte que una de les principals coses que fem a la nostra vida és comunicar-nos i relacionar-nos socialment, que és garantir que el pressupost destinat a una eina de cohesió com és la llengua catalana s'hagi multiplicat gairebé per 5 des de l'inici del mandat, des de menys d'un milió i mig d'euros a més de 7 milions d'euros. Però això no és tot, també seguir apostant per la cohesió social dins d'una societat i una ciutat orgullosament diversa i que ha de seguir sent orgullosament diversa perquè Barcelona des de fa més d'un segle s'ha construït bàsicament a base de la gent que ha vingut a viure-hi des de fora. amb fons d'infància 0,16 amb 14,5 milions, garantint el programa Prometeus, també impulsant i concretant ja definitivament la tecultura o la inversió en equipaments privats esportius o culturals privats que tenen un impacte social molt més elevat de l'ajuda que els hi puguem donar. Però també en l'àmbit de la mobilitat, garantir l'aportació pel manteniment de les bonificacions del transport públic, o l'ampliació del bici. També podíem parlar d'esport i també de proximitat perquè les inversions de proximitat es decideixin des dels districtes i no des d'un despatx de plaça Sant Jaume. I finalment també seguretat garantint la convocatòria de més de 100 places noves de guàrdia urbana a la nostra ciutat per garantir i millorar la seva presència a tots els barris de la ciutat. I acabo com començava. Els vots d'avui sembla que ens tornaran a una situació d'aprovació de pressupostos sense majoria. Esquerra estem contents de la feina que hem fet per millorar aquest pressupost i posar al servei la nostra capacitat negociadora i la nostra capacitat de poder arribar a acords. però és veritat que aquí falta capacitat per poder arribar a acords més amplis. Creiem que els barcelonins i barcelonines el que volen és acord, el que volen és que la ciutat tirin davant, el que necessiten és mirar endavant i que, per tant, mirar enrere no serveix massa de res. Per tot això, tenint en compte també aquest darrer comentari que he fet, el nostre vot serà favorable als pressupostos de l'any 2026, com ja vam fer en comissió fa un parell de dies. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Grup Popular.

Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Com vàrem avançar la comissió extraordinària, el nostre grup votarà en contra de la proposta de pressupostos que avui presenta el govern municipal. Un pressupost que evidencia en un com més la seva forma de governar, improvisació, bloqueig i incapacitat per construir majories sòlides. Un govern que renuncia a liderar i que ha optat per anar sobrevivint a base de pròrrogues pressupostàries, qüestions de confiança i un ús constant i abusiu de les modificacions de crèdit per amagar la manca d'acord i la seva manca de direcció política. Des del grup municipal del Partit Popular hem presentat 145 eleccions al pressupost. Unes mesures que buscaven, principalment, impulsar la natalitat i l'ajut a les famílies, reforçar la neteja de carrers i espais públics, millorar l'atenció a les persones sense llarg, enfortir els serveis socials, donar suport al comerç de proximitat i als autònoms, Promoure polítics d'habitatge assequible per famílies i joves o impulsar mesures fermes contra l'inseguretat i l'incivisme, entre d'altres. Unes propostes necessàries, útils i, sobretot, de sentit comú. Només calia implementar-les. Malgrat això, la gran majoria han estat rebutjades pel govern. Només han acceptat 13, 13 de 145, sense explicacions, sense diàleg i sense voluntat de consens. Vostè no ha estat capaços de trobar un acord ampli i transversal amb tots els grups de l'oposició. Amb tots. recollint així el mandat de les darreres eleccions municipals. El maig del 2023, els barceloïns van votar abandonar les polítiques d'Ada Colau i de l'independentisme, que van fer tant de mal i que tant van perjudicar Barcelona i el conjunt de Catalunya. Continuen vostès amb una política fiscal asfixiant que també patirem amb les seves ordenances. Una política que fa de colau, sense colau i que permet al PSC i als seus companys de viatge finançar el seu malbaratament de recursos amb l'esforç econòmic dels barcelonins i barcelonines, molt especialment de les classes mitjanes. Els pressupostos d'aquest tripartit de facto representen la política del no, no a tot això que necessita i representa Barcelona, no a la mà ferma contra l'inseguretat, no a l'incivisme, no a la lluita contra l'ocupació, no a eliminar la reserva del 30%, no a les terrasses i a la restauració, no als creuers, no a l'aeroport, no als turistes, no al transport privat, no a la Fórmula 1 i pel camí, no a Espanya, i a tot el que representa. En definitiva, avui ens porten un no a la política del sentit comú. Davant d'aquesta visió que redueix i limita la nostra ciutat a grup municipal del Partit Popular, representa l'alternativa que vol potenciar les oportunitats i el progrés de Barcelona, sense oblidar ni deixar ningú enrere. Nosaltres som el partit del sí, Sí a una revolució fiscal que benefici als ciutadans. Rebaixes de l'IBI, eliminació del basurazo i reducció de les taxes municipals, com per exemple la de mercats. Sí a la natalitat i a les famílies, a totes les famílies, amb especial atenció a les nombroses i monoparentals. Sí a la seguretat i a l'ordre. Proposem incorporar mil agents de la Guàrdia Urbana i dotar-los de materials i els recursos que necessiten. Les pistoles TASER, també. Sí a la seguretat jurídica, volem facilitar la construcció i el lloguer d'habitatge, crear una oficina antiocupa i eliminar el fracàs, el rotund fracàs de la reserva del 30%. Sí, els autònoms i el comerç de proximitat. Recolzem els que comencen, els que arrisquen i els que generen ocupació. Sí, un ajuntament més eficient. Volem reduir la burocràcia, retallar la meitat la despesa en publicitat i comunicació. i reduir també dràsticament les subvencions otorgades a DIT. I són també el partit de sí als barris, reclamant les 98 inversions concretes que ja hem demanat, totes d'elles pensades per millorar el dia a dia dels veïns i de les veïnes. L'alcalde Cuilboni ha optat per un altre model i, en conseqüència, votarem en contra d'una proposta de pressupostos que continua el camí de les polítiques dels comuns i incorpora de nou tots els tics propis d'Esquerra Republicana de Catalunya. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Té la paraula el regidor de Oropolido, de Vox.

Moltes gràcies, alcalde. En primer lloc, transmetre que, per primera vegada en molt de temps, està aquí la bandera d'Espanya. I em fa molta pena perquè perquè hi hagi aquesta bandera d'Espanya i no s'hi hagi retirat, perquè s'ha ordenat retirar, ha hagut d'estar la bandera de Palestina. No és d'estranyar que a vostè li preocupe més el distrito 11 de Gaza que els 10 distritos de la nostra ciutat. Centrándonos en los presupuestos, hoy nos presenta en el presupuesto más alto de la historia de Barcelona, un 8,5% más que el del 2025. Más dinero que nunca y, sin embargo, las mismas políticas de siempre. Llevamos diez años acumulando fracaso tras fracaso en materia de seguridad, vivienda, limpieza o movilidad. Y ustedes insisten en repetir la fórmula como si los resultados fueran a cambiar por arte de magia. Nos dicen que estos presupuestos son los de la transformación en la vivienda, pero cuando uno entra al detalle lo que encuentra es otra cosa, un presupuesto desbordado de ideología y de subvenciones y muy corto de respuestas a los problemas reales del día a día de los barceloneses. Empecemos por la seguridad. Es cierto, aumentan la partida. Pero esto es como intentar vaciar el mar con un cubo, si al mismo tiempo se niegan a reconocer el origen de la inseguridad. En este ayuntamiento todos, salvo Vox, siguen negando los datos oficiales, sus datos, los que se alejan del discurso buenista políticamente correcto y nos demuestran que sí, hay una relación directa entre delincuencia e inmigración ilegal descontrolada. Si no fuera así, los extranjeros, que en el conjunto total de la población son aproximadamente un 30% y que en su gran mayoría son personas honradas y trabajadoras, no serían los que cometen la mayor parte de los delitos. Recordemos, 90% de los hurtos, 83,5% de los robos con violencia o 75% de las violaciones. Son sus datos, por poner algún ejemplo. Así pues, el resultado de negar la realidad lo sufren los vecinos en las calles, en el metro o en los barrios. Más inseguridad, más reincidencia y cada vez más violencia. Aumentan el gasto, sí, pero no tocan las causas. Es como poner tiritas mientras abren la herida un poquito más cada día. Si pasamos a la vivienda, que es una pesadilla en esta ciudad, el Gobierno municipal nos anuncia a bombo y platillo un incremento en vivienda pública. Los presupuestos de la vivienda, les llaman. Pero cuando miramos las cifras vemos que hay... más dinero para subvenciones que para la construcción de vivienda social. Y las pocas viviendas que se promueven están, en su mayoría, enfocadas a inmuebles de una sola habitación, sin opción a compra. Esto supone un ataque directo a la cultura de la propiedad, a la posibilidad de que nuestros jóvenes formen un proyecto de vida, porque con una habitación es muy complicado tener hijos, y además sin criterios claros que prioricen el acceso de los barceloneses a estas viviendas. En lugar de premiar el arraigo, el esfuerzo y la contribución, se prioriza el encaje en el discurso ideológico del Gobierno. Y así muchos jóvenes y no tan jóvenes tienen que irse de nuestra ciudad. Y encima ustedes son incapaces de ofrecerles un transporte público seguro y eficaz o la posibilidad de venir a trabajar en su coche privado. Si miramos otras partidas, el panorama no mejora. Tenemos 19 millones de euros en servicios publicitarios, 38 millones en comunicación y autobombo, subvenciones a medios de comunicación y más de 353 millones de euros para programas con títulos grandilocuentes, como Ciudad Cercana, Participativa, Abierta al Mundo, Igualtera y Feminista... En fin, mucho eslogan, mucho relato y muy poco contenido útil para la vida del currante. El gasto en órganos de gobierno y el personal directivo aumenta un 13%, más de un 13%. El sector de cultura, educación, ciclos de vida, feminismo y LGTBI se lleva casi 360 millones de euros. Hay más de 40 millones para refugiados y cooperación internacional, mientras nuestros jóvenes se ven obligados a emigrar, porque aquí no tienen oportunidades ni vivienda asequible ni salarios dignos. Y luego está la galaxia de programas ideológicos como Millones para la normalización lingüística, que lo que busca es imponer el monolingüismo que impera en este salón y en sus mentes, que se transforma en un bilingüismo que convive con armonía al salir por la puerta de este ayuntamiento y pisar la realidad de Barcelona que parece ser que ustedes desconocen. Gastan en promoción de lenguas maternas y culturas de origen, en participación de mujeres de contexto social diverso, en jornadas contra LGTBI y fobia, en puntos lilas, en fiestas de aniversario de centros LGTBI, en coaching feminista LGTBI, en dosieres de tecnologías digitales desde la perspectiva feminista y en diadas internacionales feministas y en un larguísimo etcétera de partidas ideológicas mientras se olvidan que fuera de este ayuntamiento las personas no piensan en eso, piensan en cómo llegar a fin de mes, en cómo cambiarse el coche para entrar en Barcelona porque si... Es antiguo, no pueden entrar por la zona de bajas emisiones. O cómo llenar el carro del súper sin arruinarse. Convierte la política identitaria en un pozo sin fondo de gasto público, mientras nuestros hijos y mujeres corren más peligro que nunca en las calles. Y las familias no reciben ni una ayuda, a no ser que estén aquí de forma irregular. Barcelona tiene urgencias evidentes. La seguridad, la vivienda, la inmigración ilegal, la movilidad, el transporte público, la limpieza, la seguridad jurídica, el incivismo, la ocupación, las drogas o los asentamientos en tiendas de campaña. Esos que, según decía usted el mes pasado, eran un bulo de Vox. El otro día hubo un incendio, por cierto, en un bulo. Y, sin embargo, este presupuesto prioriza los eslóganes, la ideología y las redes clientelares. Más dinero que nunca, sí, pero más de lo mismo. Y frente a más de lo mismo, un no como una casa.

Sí, m'hauré de donar resposta a alguna de les intervencions que s'han produït aquí, però voldria començar amb Esquerra Republicana, agraint Esquerra Republicana a la predisposició del seu grup durant tot aquest procés. Ens ha permès arribar a un bon acord per la ciutat, centrat en, i amb l'accent, a més, d'Esquerra Republicana, en habitatge, en turisme, en llengua, en els districtes i també en seguretat. Un acord que planeja programes i inversions que van més enllà del 2026 i que donen estabilitat a la ciutat. I ha fet referència al regidor castellano. 240 milions més d'habitatge, 50 milions dels quals de rehabilitació, 7 milions per la promoció del català, amb un projecte important que va ser... la presentació i de la casa de creació digital, fons de retorn de turisme d'increment i també acords amb el recàrrec turístic, a inversions en equipaments esportius i manteniment de programes de pla de barris. Acords que treballen per la ciutat i donen continuïtat als pactes de l'exercici 2025. El Partit Popular, primer, em sembla que ha citat 36 vegades sí per acabar dient no. En referència a un particular, però, voldria enviar un missatge, i que també serveix una miqueta per junts, si m'ho permeten. És cert que han treballat amb la presentació d'al·legacions, n'han presentat un bon plegat, indicant quines partides o projectes voldrien incorporar, però els voldria recordar una qüestió merament tècnica, i és que aquest no és el procediment d'al·legacions. Segons el tercer reforç de la llei d'Hisendes Locals, les al·legacions es presenten quan no s'ajusta l'elaboració del pressupost per ometre el crèdit necessari o per essa de manifest insuficiència als ingressos. Malgrat això, hem contestat les al·legacions. El grup de Junts ja ho vam avançar amb la comissió extraordinària, senyor Martí. Vostès tenen un model diferent que nosaltres, i és cert. I aquest pressupost són d'un govern d'esquerres i tenen un contingut marcadament progressista. I això és així. Vostès defensen un model de dretes, liberal, per tant és comprensible que no defensin el nostre model i que els costi molt votar sí en aquest pressupost. Les seves al·legacions indiquen a vegades incongruències i sovint un model sense viabilitat econòmica. Plantegen aproximadament 400 i escaig al·legacions, però és que el 9% d'aquestes al·legacions impliquen un increment del pressupost de 366 milions d'euros i no fan ni l'exercici de veure com podem incrementar els ingressos o reduir les despeses. I al mateix temps, constantment van dient que comissió rere comissió demanen reformes d'organitzes fiscals per durar pocs sus taxes i l'augment de bonificacions. La pregunta és, és viable? Jo, sincerament, crec que pressupostàriament no. O, com a mínim, no han ensenyat amb aquestes al·legacions com ho poden fer viable. Ara bé, torno a reiterar, i amb la mateixa formalitat que ho vaig fer a la comissió, Junts ha estat i continuarà sent un partit central a Catalunya i a Barcelona. I tenim models diferents de política fiscal, però tenim marge per arribar a acords amb l'àmbit del civisme, amb l'àmbit de la seguretat o amb l'àmbit de la promoció econòmica. S'ha demostrat amb les diverses modificacions de crèdit aquesta possibilitat d'acord, o amb l'acord important que vam assolir per als ajuts de lloguer per a famílies monoparentals i majors de 55 anys, que està incorporat al pressupost. Nosaltres estem oberts. Els nostres models probablement són diferents, però no necessàriament antagònics en tot, i crec que és important. I Junts, PP i Vox. Crec sincerament que segueixen instal·lats amb la coalició del no. Només se sustenta sobre la base de la crítica. Els vaig fer a la comissió una pregunta. En què s'assemblen vostès? Ens reiteren que evidentment són diferents. Els models de Junts, PP i Vox són diferents. Probablement sí. Si vostès ho diuen, m'ho he de creure. Cadascú de vostès té un model que no és compartit en cap altre. I cap dels tres sembla tenir la capacitat de tirar-los endavant. perquè hi ha fragmentació política i això ens obliga a arribar a acords. I vostès tenen la capacitat d'estructurar, no ja un projecte de ciutat, sinó un projecte pressupostari en comú? Estan instal·lats amb un no, a vegades, improductiu, malgrat alguns acords, sobretot amb Junts, que hem arribat. I crec que hem d'estar instal·lats més amb un sí constructiu. A Barcelona en comú? Barcelona pot esperar. Per això hem posat aquests terminis. I Barcelona tindrà pressupost. I aquest és un bon pressupost. Tot i no havent sigut capaços d'arribar a una entesa, crec que aquest procés que hem tingut ha estat satisfactori, necessari i el valorem positivament. Ha estat una negociació sincera, on hem tractat diversos temes en els quals tenim punts en comú i hem apropat posicions. I amb alguns altres no hi ha acord. Si no ha estat possible arribar a un acord, no creiem que hagi estat per manca de temps. Si no ha estat possible és perquè probablement hem de sortir tots plegats de les nostres zones de confort. I és estèril dilatar un procés de negociació quan hi ha alguns elements que veiem difícil que puguin madurar amb més temps. Les conviccions, vostès utilitzen a vegades l'expressió de la valentia, són importants, sense cap mena de dubte. Són les idees que defensem i donen sentit al que fem. Viure en la convicció pot ser còmoda. quan no implica actuar, però la convicció s'ha d'acompanyar de responsabilitat, la que converteix els pensaments en actuació. Ens ha parlat del PSC parlant que podríem tenir mesures més clares, transformadores i concretes en l'àmbit de l'habitatge. Cert, podem fer-ho, però també han de ser mesures segures, solvents i amb seguretat jurídica. I això no és un element menor quan nosaltres tenim responsabilitats públiques. I per tenir endavant les conviccions necessitem majories. Aquest govern necessita majories. Cada acord és una renúncia, però és alhora una millora. És una millora perquè democràticament és més solvent, més fort, però és una renúncia a les nostres posicions. Una renúncia a les pròpies posicions en benefici d'un pacte que millora la ciutat. Però davant les conviccions hi ha una realitat que és que una ample majoria ciutadana... progressista espera que donem resposta amb acords, amb acords entre nosaltres. I quan mirem la realitat trobem allò que dona sentit a l'espai dels acords. I evidentment el govern té responsabilitat amb els acords, però ningú pot renunciar a la pròpia responsabilitat que té, sobretot quan parlem de les forces progressistes. Crec sincerament que no arribar avui a un acord satisfactori per les dues parts és una oportunitat perdura i així ens ho vull manifestar en claretat. Però vostès no formen part de la coalició del no i ho volarem positivament. Perquè l'acord no era impossible. Hem arribat en dos anys a bastants acords. El manteniment del PEUAT, l'increment de l'IBI dels hotels, reduir el nombre de terminals de creuers, pujar el preu de les entrades del Parc Güell, reduir el nombre de visitants de Parc Güell, que és una proposta d'Esquerra Republicana, avançar amb la regulació del lloguer, arribar a acord per accelerar la regeneració urbana del Besòs, establir una taula de mediació de Vallcarca. Hi ha volums d'acords molt importants. I aquests pactes defineixen punts de trobada en un model de ciutat que compartim les forces d'Esquerra i que s'expressa també en aquest pressupost que compta amb el suport d'Esquerra Republicana. Ara els hi volem dir també clarament que amb aquells temes que hem arribat a acord, nosaltres els incorporarem al pressupost. L'increment de 100 milions d'euros per tanteig i retracte, desenvolupar propostes ambicioses amb el sensellarisme o incrementar partides d'habitatge. I sí, limitar la compra especulativa. És absolutament necessari, però ho hem de fer amb solvència. perquè implica modificar l'article 2 de la llei del sol. I això ho farem al moment que tinguem una certa base legal. Crec que avui hem aconseguit, tots plegats, sortir de la nostra zona de confort. Valoro i dono les gràcies al vot positiu i també les abstencions. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, de Junts.

Sí, moltes gràcies, president de nou. Miri, senyor Valls i senyor alcalde, avui certifiquem un altre nou fracàs del govern municipal. I no és un fracàs menor. Fracassar amb l'aprovació dels pressupostos és un fracàs molt rellevant. Tot i que tenim algun dubte respecte a la seva autèntica voluntat d'aprovar aquests pressupostos per moció de confiança des del primer moment. Som malpensats, però crec que tenim força raó. Estem d'acord amb una cosa que ha dit vostè senyor Valls que vostès representen una opció d'esquerres però estem total desacord senyor alcalde Collboni amb que aquesta opció d'esquerres sigui igual a una opció de progrés. No ho acceptem de cap de les maneres. Vostès gestionen en aquests moments però no governen i cada dia a Barcelona aquesta opció d'esquerres que no és de progrés provoca que hi hagi cada dia més gent obrint al carrer cada dia més comerciants baixant a la persiana i cada dia més gent amb grans dificultats per pagar el lloguer o per pagar la hipoteca. Això sí que són esquerres, però progrés no. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafes de Barcelona en Comú.

Senyor Valls, mai es tira la tovallola enmig d'una negociació... Gràcies. Mai es tira la tovallola enmig d'una negociació ni es baixa d'un tren en marxa. Esclar que hi ha d'haver-hi acords, però acords valents i que donin canvis a la vida de la gent en el curt termini. En una negociació hi ha hagut passes endavant. Esclar, seria desonest dir-ho, per això és una negociació, però en una negociació un comença aquí, l'altre allà i vas avançant fins a un punt mig. Vostès no han volgut transitar ni avançar en aquelles qüestions de fundària i per això el resultat final ha estat insuficient. En aquelles qüestions que toquen l'arrel de la problemàtica del turisme, que toquen l'arrel de la problemàtica del habitatge i del model urbà. Han dit no a prohibir demà mateix les compres especulatives, perquè segons la llei actual poden fer-ho. La solvència és l'estudi del senyor Pablo Fleu. Han dit no a posar fi a la promoció turística. Barcelona és una ciutat molt massificada en què ens diuen les darreres dades que del 20 al 25 ha sigut el destí més visitat de tot Europa. Han dit no a poder rebatre o corregir part d'aquest 20% de persones sense allar en un centre a cada districte. I han dit no a ampliar els eixos verds a tota la ciutat o a alguns punts de la ciutat. Que no vol dir que no hagin dit sis, però també havien dit no a antigament, a mantenir el 30% i no tenim encara el sí de lloguer de temporada sobre la taula. Tenim més mandat, tenim més mandat, senyor Collboni, per fer-ho possible. Li queden 568 dies per fer possible aquestes qüestions que no han entrat en aquest pressupost actual. Nosaltres ja els hi volem dir. Estem aquí i estàvem aquí per arribar a alguns acords, però que quedi clar, sempre que siguin acords amb canvis reals per la gent en el curt termini. Ja no és temps ni època de titulars, d'anuncis, d'estamos en ello, de pilotes pelante, és temps d'arrelar i anar a l'arrel, al fons, d'aquelles problemàtiques que suposaran canvis en el dia a dia de la gent. Vostès tenien l'oportunitat de fer un acord d'esquerres, de no quedar sols amb aquest acord pressupostari i al final han optat per no fer-ho, per tenir un temps límit que era a dia d'avui i no per allongar-ho al mes de desembre com s'ha fet als darrers 3, 4, 5, 6 pressupostos d'aquesta casa.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies. Bé, nosaltres el que hem fet i ho he dit abans és posar la nostra capacitat per millorar els pressupostos que han de ser una eina més per abordar els grans reptes que tenim com a societat i com a ciutat. Habitatge digne, turisme, governança i governança del turisme, cohesió en una societat orgullosament diversa, català, proximitat, seguretat. I aquí el que ve ara és l'exigència a Esquerra Republicana amb el nostre vot, el que permetem és un augment de recursos que ha de ser sinònim de bones polítiques perquè el que ens hi juguem és el present i el futur de la nostra ciutat, en definitiva el futur dels nostres veïns i veïnes. reiterar el vot a favor d'aquests pressupostos que incorporen aquestes grans línies que hem treballat des d'Esquerra Republicana i a partir d'aquí segueix el treball per garantir que aquests recursos que hem aconseguit destinar a aquestes polítiques es converteixen en aquests bons serveis públics que necessitem els barcelonins i barcelonines. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula el regidor Martí del Partit Popular. Gràcies, alcalde. Crec que el que afirma el tinent Baix és justament a l'inrevés. Els nostres sis que han estat les nostres al·legacions han rebut un no retum pel part del govern. Li torno a recordar que de 145 al·legacions del nostre grup només han acceptat 13. Senyor Baix, vostès són els únics responsables de la seva incapacitat per arribar a acords. Gràcies.

Senyors de Vox, 41 segons. Muy rápidamente, señor Valls, se lo dije el otro día en la comisión. Usted se enfada porque discrepamos. La discrepancia es base de la democracia. Se enfada y cuando está diciendo, está presumiendo que es un presupuesto de izquierdas. Nosotros no vamos a aprobar un presupuesto que es más de lo mismo, porque es un presupuesto continuista, aunque ahora hayamos asistido a este teatrillo. Miren, son ustedes un Gobierno de ni una mala palabra ni una buena acción. Para diferenciarse de lo que había, lo que hay que hacer son cosas distintas y no más de lo mismo. Gracias.

Molt bé, doncs queden un minut 45 segons que faré servir amb la intervenció final. En primer lloc per agrair-los a tots el debat, el to, jo crec que ha estat en termes generals positiu i constructiu. I per dir-los que efectivament Barcelona tindrà pressupost. Barcelona tindrà el pressupost que necessita i Barcelona tindrà un dels millors pressupostos de la seva història. Un dels millors pressupostos de la seva història pel que fa a la quantitat de diners disponibles per invertir, més de 4.000 milions d'euros. Un dels més millors de la seva història perquè ho hem fet sense pujar impostos a les famílies i a les pimes. Un dels millors pressupostos de la història perquè van directament al cor d'allò que la gent de la Barcelona necessita i espera dels seus governants i del seu ajuntament, que és garantir el dret a quedar-se i a viure a la seva ciutat. Ho fem amb un pressupost rècord en matèria d'habitatge. Una política d'habitatge que ja està donant resultats avui, perquè avui a la nostra ciutat s'han contingut la pujada de preus del lloguer i estem incrementant fins a 1.000 els pisos en construcció anual d'iniciativa pública. Estem anant al cor del que volen els ciutadans de Barcelona, aquest dret a quedar-se, perquè estem fent inversió social, perquè en aquests pressupostos es manté aquelles polítiques que fan més assequible la vida a la ciutat, per exemple, mantenint les bonificacions del transport públic. Perquè en aquests pressupostos, efectivament, s'encara el problema de la seguretat. Vostès mateixos han reconegut que s'augmenta la partida de seguretat, 100 agents més, 500 càmeres de videovigilància, amb una política que també està donant resultats avui. Perquè avui hi ha menys delictes que fa només un any, un any i mig. Vull agrair a Esquerra Republicana el seu suport. Ahir mateix vam presentar una iniciativa concreta, com és la Casa de la Creació de Contributs en català. Vull agrair a Barcelona en Comú l'esforç de diàleg i d'acords que hem arribat. que s'ha plasmat amb una abstenció, però sí que els vull anunciar que algunes de les propostes que hem acordat en aquest diàleg que hem mantingut, especialment pel que fa a l'habitatge, especialment pel que fa als fons de tanteig de retracte, especialment pel que fa al grup de treball sobre la limitació de... de les compres especulatives tiraran endavant. Disculpeu els timbres, no els faig jo, és evident. I també vull agrair a Junts i al Partit Popular l'esforç que han fet a través de les seves al·legacions perquè demostra també el compromís amb la ciutat. Moltes gràcies. Resultat i, evidentment, fruit del resultat que ara anunciarà el secretari, avui mateix signaré el decret per activar allò que preveu l'article 197 bis de la llei orgànica de règim electoral general. Secretari.

Molt bé, doncs la proposta no queda aprovada, que ha comptat amb el vot favorable del grup socialista i d'Esquerra Republicana, el vot en contra de Junts per Persona per dir Poblar-hi Vox i l'extensió de Barcelona en Comú.

Molt bé. Doncs, punt setè per dotar els crèdits necessaris del pressupost municipal per fer front a les despeses contretes per l'Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia, amb el posicionament favorable de tots els grups. Passem a la comissió de presidència, on s'acumulen els punts 8, 9 i 10, que es tracten conjuntament, 3 minuts per grup,

Hora d'intervencions de major menor. Té la paraula el grup de Junts.

Moltes gràcies, alcalde. Avui celebrem un acte que honora Barcelona i allò que ens articula, allò que ens defineix com a ciutat. que és la cultura, el compromís, la creativitat amb la comunitat. En nom de Junts per Barcelona, és un privilegi sumar-nos al reconeixement que fa la ciutat a tres figures que han contribuït, des de disciplines diferents però amb la mateixa excel·lència, a enriquir el nostre ecosistema cultural i a projectar Barcelona al món. Carme Lías, una actriu estimada i admirada, encarna mig segle de treball rigorós, intens i també valent. La seva trajectòria, que ha brillat tants escenaris, el Teatre Lliure, el Romea, o el TNC, però també el cinema i la televisió del nostre país, és una peça essencial de la cultura catalana contemporània. Però més enllà del talent, avui també honorem el seu exemple cívic, la força i la serenor amb la que ha decidit compartir el seu camí amb l'Alzheimer, convertint la vulnerabilitat en un acte de generositat col·lectiva. Gràcies, Carme, per la teva llum i per recordar-nos que la cultura també és humanitat, també és dignitat i també és coratge. També reconeixem avui en Daniel Martínez de Obregón, una de les grans figures del teatre català de les últimes dècades, des de la part de la producció i de la gestió també essencials. Des del grup Focus ha impulsat projectes que han garantit una oferta diversa, accessible i de qualitat, i el seu lideratge és una contribució al nostre teixit cultural que mereix ser reconeguda. I celebrem també el talent innovador de Marcos Morau, una de les veus creatives més singulars de la dansa europea, amb la baronal nascuda i arrelada a Barcelona, ha portat la creació escènica del país als principals escenaris internacionals. el seu llenguatge coreogràfic, arriscat i poètic alhora, ha expandit els límits de l'art contemporani i ha situat la nostra ciutat al mapa dels centres creatius de referència. Morau és exemple d'allò que millor sabem fer quan confiem en la creativitat, obrir camins nous i inspirar el món des de Barcelona. A tots tres, la ciutat us deu molt més que la vostra obra, que la vostra feina, us deu la capacitat que teniu de transformar-nos perquè la cultura, quan és autèntica, no només entreté, construeix ciutadania, projecta valors i fa créixer el país, el transforma. Des de Junts per Barcelona volem felicitar-vos sincerament i agrair-vos que amb el vostre talent, que amb el vostre compromís, feu de Barcelona una ciutat més lliure, més oberta i més orgullosa de la seva cultura. Per tant, moltes gràcies i enhorabona a tots tres.

Regidor Mercè, Grup Socialista.

Gràcies, alcalde. Les medalles d'or Amèric Cultural reconeixen enguany a tres persones vinculades a les arts escèniques. Carme Lías com a intèrpret, Marcos Morau com a coreógraf i Daniel Martínez com a empresari. Tres rols, interpretació, creació i producció, fonamentals per garantir el ric i variat ecosistema artístic del que gaudim. Quan em poso una mica trista, miro enrere i penso, he viscut la vida que volia, què més vull? Això són paraules de Carmelia Us Alías, una de les grans dames de l'escena catalana, actriu de directada i inqüestionable carrera, que fa un temps va decidir obrir una finestra a la seva intimitat i confessar-nos que pateix Alzheimer. De la mà del seu llibre, Quan deixi de ser jo, i del documental, Mentre siguis tu, ha volgut sortir a escena per parlar-nos de la seva malaltia, amb el cor a la mà, i amb sincera generositat, convençuda que fer-ho pot ajudar aquells que la pateixen o acompanyen en aquest dolorós procés. Al llarg de la seva extensa carrera ha donat vida a infinitat de personatges, cap de ben segur, tan esquerp i salvatge com l'Alzheimer, la seva manera d'afrontar la malaltia, però ha estat... i és una declaració d'amor a la vida i a la seva professió. Estimar la vida i la professió també és el que ha fet Marcos Morau, coreografa amb un llenguatge propi que, ras i curt, ha fet el que pocs, molt pocs, han fet en el món de la dansa, reinventar-ne els seus límits. D'un tinyent a Barcelona, on porta vivint 20 anys, de l'Institut del Teatre al Mercat de les Flors, on va fer d'acomodador de Montjuïc a l'Olimp de la dansa, de Barcelona al món, l'Òpela de París, Sant Francisco Ballet, Escala de Milà, Netherlands Dance Theater. Des que l'any 2005 va crear la Veronal, Marcos Moreu s'ha erigit en alquimista de la dansa. Al seu còdus coreogràfic hi trobem llenguatge singular, teatre físic, dramatúrgia simbòlica, fotografia envolvent, moviment abstracte, música captivadora, imatges suggestives, entorns laberíntics, elements que combina amb l'habilitat d'apotecari i que aconsegueix transmetir en veritables obres d'art. I parlant d'arts escèniques també a Barcelona implica posar sobre la taula el nom de Daniel Martínez, un nom lligat a l'ecosistema teatral de la ciutat a través de teatres com el Romer, el Goya, la Villarroel o el Teatre Condal. Fundador i president de Focus, al qual cal afegir infinitat d'ocupacions vinculades a la cultura, l'escena i l'empresa, Daniel Martínez ha protagonitzat una destacada tasca de foment del teatre a la nostra ciutat. La seva contribució a la millora i articulació de les arts escèniques a Barcelona i a Catalunya és tan innegable com evident i, només una dada, porta produïts més de 400 espectacles propis. La perseverança i la dedicació ha comportat, entre molts altres distincions, que tingui la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts i dos Premis Max al Millor Empresari Teatral. Entre les necessitatives que cal destacar darreres, el Congrés Internacional d'Espectadors de Teatre que posa al públic allò que dona sentit a tota l'activitat cultural i al centre de la seva lògica ciutadana.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor López, Barcelona en Comú.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Votem el reconeixement a tres figures que simbolitzen la força de la cultura viva de Barcelona i especialment de les arts escèniques. Un reconeixement necessari en un moment en què la societat es respira cert pessimisme, on sembla que s'han perdut els ideals i la possibilitat de futurs millors, I justament per això cal reivindicar les arts escèniques com a espai de llibertat radical on podem imaginar altres mons possibles i on el que encara no existeix pot començar a fer-se realitat. La cultura no és només entreteniment, és una eina política en el sentit més ampli i noble del terme. Ens ajuda a pensar, a sentir, a imaginar i a actuar. Aquestes tres medalles que avui proposem reflecteixen tres maneres complementàries de fer possible aquesta potència transformadora. Reconeixem en primer lloc Marcos Mourau, creador de la Veronal, que ha portat des de Barcelona una mirada radicalment innovadora, transdisciplinar i profundament contemporània als escenaris d'arreu del món. Morau és experimentació, és risc, és la prova d'acladància al moviment, ens connecta amb allò més essencial. Reconeixem també Daniel Martínez, del grup Focus, que representa una altra cara igualment essencial de les arts escèniques, la que contribueix en condicions materials, infraestructures i circuits, perquè la creació arriba al públic. Sense aquests espais per somiar, sense aquests escenaris oberts, la cultura no pot florir igual. Martínez ha contribuït i continua fent-ho a garantir que Barcelona sigui una ciutat que exhibeix, que acull i que genera comunitat al voltant del teatre. I, finalment, reconeixem a Carme Lías, una actriu immensament estimada i admirada, que ha convertit el seu compromís amb la cultura en un compromís també vital amb la societat, la seva manera d'afrontar La malaltia de trencar el tabú i de posar paraules i mirada allà on costa mirar és un acte de generositat i de valentia que transcendeix l'escena. La Carme ens recorda. que l'art també és cura, que també és veritat i és memòria compartida. Tres trajectòries molt diferents, en moments vitals també diferents, però que conjuntament expliquen la vitalitat cultural d'aquesta ciutat. Barcelona és això, és innovació, és experimentació, és qualitat i també humanitat i compromís social. amb la capacitat de transformar el sentit col·lectiu. Per tot plegat, des de Barcelona en Comú, expressem el nostre vot favorable a l'otorgament d'aquestes tres medalles, perquè reconeixer-los és també defensar la cultura com un espai de possibilitat, com un terreny des d'on seguir imaginant i construint futurs més justos, més diversos i més vius per a tothom. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac, d'Esquerra Republicana.

Moltes gràcies president, molt bon dia. Barcelona ha estat testimoni d'una efervescència cultural extraordinària al llarg de les últimes dècades. Gràcies al compromís, al talent, la visió de persones que han contribuït de manera decisiva a enfortir les arts escèniques i la creació contemporània del país. Carme Lías, Daniel Martínez de Obregón i Marcos Morau no només significa valorar les seves aportacions individuals sinó que el que estem fent avui també és celebrar aquest univers cultural que ha sabut reinventar-se, que ha sabut convertir-se en un motor creatiu de la ciutat i del país sencer. Em repetiré dient que Carme Alías és una persona inseparable de la història recent del nostre cinema, del nostre teatre, Elias ha sabut transitar amb elegància, i remarco l'elegància com un gran valor precisament de Carme Elias, entre diversos registres i disciplines, una actriu imprescindible, tant per la versatilitat que ha pogut oferir-nos com aquesta profunditat interpretativa. I la valentia, la valentia d'encarar-se i d'enfrontar-se a una malaltia com l'Alzheimer, cosa que també ha conmogut el país sencer quan precisament ens ho ha explicat des de la humanitat i des del coratge. Daniel Martínez de Obregón ens ha fet accessible al teatre sense renunciar a l'ambició artística, preservant la presència del català a les programacions i situant les arts escèniques catalanes al mapa internacional. És difícil pensar en l'escena barcelonina sense pensar precisament en el que ha significat el grup Focus. Marcos Morau, una persona que revoluciona el llenguatge de la dansa contemporània amb un univers irresistiblement singulars, un dels creadors més influents d'una generació, una generació que exemplifica la capacitat de Barcelona per generar aquest talent que bàsicament el que fa és traspassar i transcendir aquestes fronteres. Per tant, tres dimensions essencials de la cultura catalana contemporània, tres vides dedicades plenament a la cultura i també tres mirades que han contribuït a fer del nostre paisatge cultural un espai més ric, més valent, més transformador i, evidentment, més inspirador. Per tant, el nostre vot és favorable.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí, grup popular.

Gràcies, alcalde. Avui el ple de l'Ajuntament té l'oportunitat d'honorar tres persones, tres trajectòries que de disciplines molt diferents representen una mateixa idea, que la cultura és la base i el fonament de la nostra ciutat. Tres vides que han crescut i han treballat al costat de Barcelona des d'una manera o altra, han contribuït a fer-la més sensible, més creativa i més oberta. La primera és la Carmen Elias, una actriu que va començar en un petit teatre del Clot i que ha acabat emocionant a públics d'arreu del món. En els seus personatges, generacions de barcelonins han reconegut una manera de mirar, de sentir i d'explicar-nos. I tant mateix, si alguna cosa la defineix, no és només la seva maestria artística, sinó el seu coratge. Quan va fer públic que patia Alzheimer, ho va fer amb una honestetat profunda, convertint una experiència difícil, molt difícil, en veu, valentia i dignitat compartida. En paral·lel, un altre barceloní anava construint una part essencial de la nostra vida teatral, Daniel Martínez de Obregón. Parlar de focus és parlar de Barcelona, perquè ha fet molt més que a funció. Ha creat espais de trobada, ha generat comunitat i ha contribuït a fer cultura de ciutat. S'explica que una nit d'estrena complicada va dir al seu equip, el teatre és persistir quan la resta dubta. Aquesta idea resumeix el seu llegat, convicció, excel·lència i compromís. Gràcies a Daniel Martínez, Barcelona ha pogut mantenir viu un ecosistema teatral que combina tradició, innovació i oportunitats per a noves generacions. I mentre tot això passava a una nova manera d'entendre el moviment i l'escena brullava des d'un altre racó de la nostra ciutat. Marcos Morau, fundador de la Veronal, ha portat la dansa espanyola als principals escenaris del món, amb un llenguatge propi i profundament contemporani. Una vegada un tècnic li va preguntar com volia una escena de llum, i ell va respondre, fes-la com si un record, encara que no ha passat. Poètic, visionari, atrevit, així és Morau. Un creador total, capaç d'unir arts visuals, teatre, filosofia i dansa. Amb ell, la nostra ciutat també forma part internacional de la dansa contemporària. Carme Elias, Daniel Martínez i Marcos Morau són de generacions diferents, mirades diferents, però comparteixen un mateix fill. Han fet de la cultura un acte d'amor a Barcelona. En nom de grup municipal del Partit Popular, el nostre agraïment i la nostra felicitació per a tots ells. Enhorabona.

Moltes gràcies, regidor d'Europolido, Vox. Moltes gràcies, alcalde. Sense cap mena de dubte, Carme Elias ha tingut una gran trajectòria professional durant tota la seva carrera. Va ser Goya com a millor actriu per la pel·lícula Camino el 2008 i medallador al mèrit de les Belles Arts el 2022, entre d'altres nominacions i premis al seu sector. Tot i que discrepent sobre algunes de les seves declaracions, en especial a favor d'eutanàsia, no estem aquí per centrar la seva vida personal, sinó la seva trajectòria política i és per això que que com aquesta és indiscutible, votarem, òbviament, a favor. En relació amb la medalla Daniel Martínez d'Obregón, el nostre vot serà en contra. Aquí ens hem de centrar en les vinculacions de l'empresa de la que és president fundador, Focus. Focus ja rep subvencions de l'ICUP i altres administracions públiques. A més a més, és l'encarregada de dur a terme una gran quantitat de contractes públics. Creiem que treballar de forma tan constant amb l'administració ja és un premi per a aquesta empresa. D'altra banda, no ens sembla gaire elegant que se li atorgui una medalla al mèrit cultural al seu fundador quan el regidor de cultura d'aquest Ajuntament va treballar durant molts anys a focus. En definitiva, creiem que concedir una medalla al medi cultural al president de l'empresa on ha treballat tants anys el regidor de cultura tractant-se, a més a més, d'una empresa que pràcticament està a sou de l'Ajuntament no ho veiem gaire pulcran i ètic. I per això votarem en contra. I per últim, en el cas de la medalla Marcos Morau, votarem, òbviament, a favor per la seva trajectòria en el món de l'art i la dansa i perquè fem de la ciutat de Barcelona una ciutat més gran i li donem la nova dona.

Gràcies. per ressaltar que aquest atorgament de la medalla d'or al mèrit cultural es fa per una amplíssima majoria dels grups i que són reconeixements que posen en valor el compromís cívic i la capacitat de generar transformació i inspiració a la societat barcelonina a través de la cultura. En primer lloc, la figura de la Carmelies, que representa en plenitud els valors d'aquesta medalla, perquè la seva trajectòria professional, el seu compromís amb la vida cultural i la seva lluita també contra l'Alzheimer són un exemple a seguir. També és el cas del coreógraf valencià Marcos Morau. El reconeixement posa en valor la seva trajectòria i la capacitat de generar transformació, inspiració i projecció internacional des de l'excel·lència creativa a les arts escèniques. I, finalment, la medalla de l'empresari cultural i productor teatral Daniel Martínez, que és un autèntic militant de la cultura i de la nostra ciutat, tota una vida dedicada a l'art, la cultura, i sense el qual, i la seva empresa, efectivament, no s'entendria l'èxit que avui també té la ciutat de Barcelona pel que fa a les arts escèniques, creant una autèntica indústria teatral que ha donat la possibilitat, a través de teatres com el Romea, el Goya, l'Avia Roel o el Condal, doncs aquesta emergència i aquesta fortalesa del teatre català i del teatre barceloní. Per tant, enhorabona als tres per aquests merescuts reconeixements i, sobretot, gràcies per contribuir a fer realitat la millor Barcelona cultural. I passaríem... Secretari?

Sí, el punt 8, otorgar la dada d'allà d'or del Mèril Cultural al senyor Carmel Lías s'aprovaria per unanimitat El punt 9, que otorgar la medalla d'hora al mèrit cultural al senyor Daniel Martínez s'aprovaria amb el vot favorable de tots els grups tret al vot contrari de Vox. I el punt 10, que otorgar la medalla d'hora al mèrit cultural al senyor Marcos Mora Oreña s'aprovaria amb el vot favorable de tots els grups.

Moltes gràcies. Doncs ara passaríem al punt 11, que és per atorgar la distinció a les entitats centenàries de l'any 2025. Té la paraula el regidor Rius.

Moltes gràcies, alcalde. Aquestes medalles constaten la fortalesa de la ciutat. Les nostres entitats centenàries són la força de Barcelona. De fet, l'articulen des de fa molts anys, des de fa molts segles. El gremi del Vidreplà, el Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona... o el Col·legi de Veterinaris, la Federació Catalana de Futbol, l'Escola Prat o la Baixeres, una coral com la Recreativa, les Flors de Maig, el Cerca Filatèlic i Numismàtic, l'Institució Catalana d'Història Natural o els propis. Però aquestes entitats s'han de cuidar des de l'administració, alcalde, i hi ha un cas que volem destacar. Celebrem i molt que el Centre Cultural els propis rebi el reconeixement com a entitat centenària. A més, ens omple d'orgull perquè és la primera entitat centenària del districte de Nou Barris i gràcies a ells i també a altres entitats podem dir que a Nou Barris celebrem la cultura catalana, defensem la llengua i promovem la vida associativa a la nostra ciutat. I celebrem també i especialment aquesta setmana que ha fet 50 anys de la mort del dictador, la seva persistència durant 100 anys en la defensa de la cultura i les llibertats de Catalunya. Ara bé, també hem de dir que és una entitat que està passant per moments difícils, especialment pel problema que pateix amb la seva seu una situació que tots coneixem. Per això m'ho ha agradat agrair la iniciativa d'atorgar aquesta distinció a una entitat del districte que promou, com dèiem, la cultura catalana. Entenem que aquest reconeixement hauria de comportar també conseqüències que afavorissin que el centre cultural els propis pugui disposar d'un espai adequat que li permeti continuar fent cultura i celebrar-ne 100 anys més, i no només a ells, sinó a totes les entitats que han construït la ciutat.

Moltes felicitats de nou a totes les entitats centenàries i moltes gràcies. Ah, vale, vale.

Gràcies, alcalde. Efectivament, la distinció de les entitats centenàries posa en valor la trajectòria d'aquelles institucions que al llarg de més d'un segle han servit a la ciutat amb constància, amb vocació, amb estima. Aquestes entitats representen la nostra memòria com a ciutat, són l'expressió viva del nostre teixit social i cultural i de la capacitat de la ciutadania per organitzar-se, per crear, per transformar. Cadascuna d'aquestes entitats representa la perseverança, la solidaritat, el compromís cívic que han fet de Barcelona justament la ciutat plural, dinàmica i amb aquest fort sentiment de pertinença que és avui. Reconeixent-les, no només honorem el passat, també projectem un missatge al futur, un missatge d'educació i cultura amb la distinció a l'agrupació coral recreativa Les Flors de Maig, a l'Escola Baixeres o al Centre Cultural els propis, o a la Fundació Privada Prat, Un missatge també de suport a la ciència, amb la distinció a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona o a la Institució Catalana d'Història Natural. I també un missatge de suport a l'esport, amb la distinció a la Federació Catalana de Futbol. Amb aquesta distinció, les entitats centenàries renovem el nostre compromís com a ciutat per preservar i promoure el llegat històric i humà de les entitats i institucions que han contribuït al llarg de dècades i dècades a fer de Barcelona una ciutat més culta, més justa i més cohesionada. Gràcies i moltes felicitats.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Recio.

Gràcies, alcalde. Bon dia. Efectivament, aquest és un premi del 2022, un reconeixement que crec que fa justícia a moltes entitats, moltes associacions, moltes organitzacions que han construït ciutat al llarg dels anys i que encara perduren, que no és fàcil si coneixem bé les dificultats que tenen moltes entitats per sobreviure en aquesta ciutat. Són 11 medalles de diferents entitats, científiques, gremials i professionals, esportives, de cultura popular i educatives, com per exemple l'Escola Baixeres a Ciutat Vella. La primera persona que me'n va parlar va ser la Marina Gasol, regidora d'Esquerra, i que forma part d'aquestes escoles històriques de la ciutat, que eren palaus del poble i que són precioses i que tant de bo siguessin capaços de continuar aquest llegat. No puc no mencionar després i deixi'm aturar-me un minut per parlar d'una que em fa especial il·lusió, d'una medalla del Centre Cultural als propis, al districte de Nou Barris, com bé deia el regidor Rius, la primera medalla històrica centenària que té el districte de Nou Barris, una entitat que neix de l'antiga associació de propietaris i contribuïntes que després van poder desenvolupar-se i ser associacions de veïns i que els propis es va saber resituar i encapçalar la defensa de la cultura catalana en un districte com a Nou Barris. Una entitat que ha perdurat, que avui dia ens proposa el major plec de les sardanes que hi ha a la ciutat, que ens convida cada 11 de setembre com un acte institucional o que ens porta la il·lusió dels Reis Mags cada any al districte de Nou Barris. Els propis, per als qui som de Nou Barris, és casa. Ha sigut un espai d'acollida per entitats, per molts partits, per molta gent que no tenia local, inclús no van dubtar posar-se al costat del centre islàmic quan hi havia un brot de racisme important al nostre districte. Per tot això, gràcies als propis per aquests cent anys i a seguir fent districte, Nou Barris i defensa de la cultura popular catalana.

Sí, gràcies. Sempre ho diem i ho defensem, que el teixit associatiu ha estat i és l'expressió més genuïna d'aquesta capacitat de la societat barcelonina d'organitzar-se i assolir fites en tots els àmbits. De fet, aquestes 11 entitats distingides d'enguany com a centenàries també representen tot aquest teixit associatiu que té la ciutat. Per tant, difícil repassar-les totes. però remarcar que n'hi ha algunes que tenen els seus orígens en èpoques molt llunyanes, fins i tot a finals de l'edat mitjana o a inici de l'edat moderna, quan encara Barcelona estava fins i tot en un recinte emmurellat, com el Gremi del Vidre, Pla i Tancaments de Catalunya o el Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona, institucions que realment han sabut preservar i renovar aquests oficis. Altres que van néixer en territoris que eren antics pobles, se n'ha parlat del centre cultural els propis, que tot i els problemes que tenen segueixen empenyent. o d'altres que són representació del cor de la ciutat. L'escola Baixeres la rebíem fa molt poc precisament aquí a l'Ajuntament, precisament amb la família de la Marina Gasol, perquè són entitats que realment si estan aquí i ho celebrem és per persones com per exemple la Marina que n'estava al darrere. I per tant són representació de canalitzar aquest desig de la ciutadania d'associar-se, de treballar plegats i són importants per l'antiguitat però bàsicament per l'impacte que poden tenir. I entitats, també ho recordo, que pateixen la burocràcia i que també pateixen el retard del suport econòmic de l'Ajuntament i que, per tant, són polítiques que hem de reorientar per tal de donar-hi suport. Acabar amb una salutació plena de reconeixement a totes les persones, com deia, que ja estan al darrere i que realment, a través de la dedicació i de la persistència, fan possible que aquestes entitats segueixin dècada rere dècada. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Verdera. Partit Popular.

Moltes gràcies, alcalde. Avui ens trobem per celebrar una fita molt especial, el centenari d'11 associacions i entitats que han format part de la nostra ciutat durant més de 100 anys, que no és poca cosa. Arribar als 100 anys no només significa haver aguantat el pas del temps, sinó haver-ho fet amb una feina constant, valiosa i pel bé comú. Aquestes entitats no són només testimoni de la història de la ciutat, són també protagonistes. Han viscut moments bons, altres no tan bons i han sabut adaptar-se a cada època, sempre aportant el seu granet de sorra per fer una ciutat molt millor. Aquesta distinció és una manera de donar les gràcies i reconèixer la feina de tantes persones que han estat capdavant d'aquestes organitzacions al llarg dels anys. membres, treballadors, voluntaris, tots han posat el seu treball i estima en mantenir vives aquestes entitats i fer-les créixer. Però aquest prèmit no només parla del que els ha fet fins ara, també vol ser un impuls per continuar endavant, mantenint l'esperit d'unió i treball en l'equip que sempre ha caracteritzat aquestes entitats. El futur serà també un repte, però segur que ho afrontaran amb la mateixa energia. Reconèixer aquestes entitats pot inspirar altres emprenedors a perseverar els seus projectes a llarg termini. És un estímul pel voluntariat, l'emprenedoria, el desig de construir. que contribueix de manera significativa al desenvolupament econòmic i social de la nostra ciutat. Aquest reconeixement és una manera de preservar el patrimoni històric, valorar l'impacte social i econòmic d'aquestes entitats i enfortir el teixit empresarial local. Aquestes entitats representen un vincle amb el passat i una font d'identitat i orgull per a la nostra ciutat. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos de Vox.

Gràcies, alcalde. Avui celebrem un acte que ens honra com a ciutat, reconeixement de les entitats centenàries, veritables pirals de la vida social, cultural i econòmica del nostre municipi. En un temps on tot sembla efímer, on les modes passen i les identitats s'esborren, representen exactament el contrari, arreglament, continuïtat i compromís amb el bé comú. Aquest premi no és només un homenatge a la seva història, sinó també al seu exemple. Un exemple de confiança, d'esforç i de servei a la comunitat. I permeti-m'ho dir amb tota claretat. Aquests valors són els que Vox defensa cada dia en aquesta institució. Les entitats que avui premien han estat i continuen sent part essencial del nostre teixit social i econòmic. Són la prova viva d'una ciutat cohesionada quan protegeix allò que li és propi. els seus comerços, els seus tallers, les seves associacions, les seves tradicions. I sí, aquest premi s'identifica plenament amb la idea de Vox de Comerç Local Sostenible, entès no com un eslògan, sinó com una realitat que es construeix donant suport a qui porta dècades generant ocupació, vida de barri i oportunitat per als veïns. Quan defensem el comerç de proximitat, defensem precisament això, que la riquesa es quedi a casar, que les botigues i entitats que han resistit crisis, canvis i dificultats, tinguin el reconeixement i el suport que es mereixen. Perquè sense ells la ciutat seria més pobra, més humana i menys nostra. Avui, per tant, celebrem la seva història, però també el seu futur. Que aquest premi serveixi per recordar a tothom que una ciutat que valora el que té és una ciutat que es respecta a si mateixa. Moltes felicitats a tots els guardenats Moltes gràcies per continuar fent gran la nostra ciutat.

Com a alcalde, dono també l'enhorabona a les 11 entitats i institucions que avui són reconegudes amb la distinció de centenàries, Acadèmia de les Ciències Mèdiques i de la Salut, Agrupació Coral Recreativa Les Flors de Maig, Centre Cultural als Propis, m'afegeixo, per cert, a les paraules del regidor Rius i de la regidora Recio pel que fa al suport que hem de donar a aquesta entitat centenària de Nou Barris personalment i particularment ho segueixo molt de prop per intentar que acabi bé, tot el que fa referència al seu local, el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, el Col·legi d'Art Major de la Seda de Barcelona, Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, l'Escola Baixeres, Federació Catalana de Futbol, Fundació Privada Prat, Gremi del Vidre, Pla i Tancaments de Catalunya i Institució Catalana d'Història Natural. Amb aquestes ja seran 150 les entitats reconegudes com a centenàries a la nostra ciutat, culturals, esportives, professionals, educatives i científiques que representen la diversitat, la riquesa, el potencial de la nostra ciutat i que també li donen identitat, li donen caràcter. No només perquè són part de la nostra història col·lectiva, sinó perquè són present, alguna deies molt present, i perquè, sens dubte, seran part del futur. Així que moltes gràcies i enhorabona en nom de la ciutat. Secretari.

El punt número 11, distinció a l'Institut Centenari, s'aprovaria per unanimitat.

Per unanimitat. I passem al punt 12... per modificar l'aneix 2 de la RLT, amb posicionament favorable del PSC, abstenció de Junts, Barcelona en Comú, Òscar Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona.

Correcte. Punt 13. Per designar el senyor Alfredo Palomera Zaidel, membre del Consell d'Administració de VIMSA, posicionament favorable de tots els grups.

Passem a Ciutat Vella. Susprendre l'aprovació definitiva del Pla Espacial Urbanístic per la regulació de l'equipament situat, Avinguda Drassanes 3. Vot favorable del PSC, Junts, Esquerra i PP i abstenció de Barcelona en Comú i Vox.

Districte d'Eixample, punt 15. Declarar la caducitat de la tramitació del Pla de Millora Urbana d'Ordenació de les Finques situades al carrer Londres 80, 82 i 86, Posició favorable del PSC, Junts, Esquerra, PP i abstenció de Barcelona en Comú i Vox.

Punt 16. Sarrià. Per aprovar definitivament el pla especial integral de l'ordenació de la Casa Baurier i Jardí, situada al carrer Iradier número 5, Vis. Posició favorable del PSC, Junts, PP i Vox i contrari de Barcelona en Comú i abstenció d'Esquerra Republicana.

Punt 17. Amb intervencions. Per aprovar definitivament el Pla Especial Integral de Millora Urbana per l'ajust dels sols d'equipaments dins dels jardins del doctor Pla i Armengol, amb posicionament en principi favorable de tots els grups, té la paraula la tinenta Bonet.

Gràcies, alcalde. Aquest pla té com a objectiu rehabilitar les cotxeres que hi ha als jardins Doctor Plani i Armengol a Horta i Nardó perquè es converteixin en un equipament sociocultural polivalent, uns jardins que ocupen l'antiga finca del Mas Revellat, un conjunt patrimonial on més enllà del Mas, que ja està catalogat, també hi trobem edificacions anexes com les cotxeres i les cavallerisses. El planejament vigent, aprovat l'any 2003, preveia l'enderroc de les cotxeres per poder facilitar l'accessibilitat al parc. Tanmateix, des de l'any 2015, quan la finca va passar a ser de titularitat municipal, es va fer evident una demanda veïnal clara, recuperar... i preservar les cotxeres com a espai d'ús públic. Aquesta voluntat coincideix amb la posició del districte, que ha plantejat la rehabilitació de les cotxeres com a futur equipament sociocultural. El pla que avui aprovem requalifica el sol perquè passi d'espai lliure a sol d'equipaments, adequant-lo, per tant, al seu ús real. També reconeix, preserva i garanteix la titularitat pública de l'edifici existent i incorpora formalment les cotxeres al catàleg de patrimoni. El projecte arquitectònic vinculat al pla preveu que l'edifici de rehabilitat aculli espais pel teixit associatiu i de manera específica també l'emmagatzematge de figures de cultura popular del territori com gegants i capgrossos. En síntesi, per tant, el que plantegem és preservar un element històric, donar-li un ús comunitari i reforçar el caràcter públic de l'espai.

Moltes gràcies.

Sí, gràcies, Tirenta. Bé, en primer lloc m'agradaria agrair públicament la feina que l'any 2015 es va dur a terme des de l'Ajuntament i agrair la feina feta al tinent d'alcalde d'aleshores, al tinent d'alcalde Quim Forn i a la regidora del districte d'Horta Guinardó, la Francina Vila, per permetre que tot aquell espai passés a ser o passés a formar part de l'espai veïnal del barri i la feina que s'ha fet també pels successius governs de desenvolupar tot l'entorn, tot l'espai per poder guanyar espai públic pels veïns del Guinardó. En qualsevol cas, aquest és un procediment que segurament des d'un punt de vista tècnic o de plantejament és senzill però amb un altíssim impacte per les entitats de la cultura popular i particularment dels geganters del conjunt del districte, però particularment del barri del Guinardó, i per tant votarem a favor com ja vam fer a la comissió. Les entitats de cultura popular estan satisfetes, creiem que potser es podria haver desenvolupat aquesta darrera peça del planejament una mica abans, però en qualsevol cas celebrem que es desencai i per tant mantenim el nostre vot favorable.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Regidor González, endavant.

Sí, nosaltres ja avanço també el vot favorable. Aquest és un procés que, com deia el regidor, ve de lluny, des de la feina del Tinent Forn i la regidora Vila, els enderrocs fets al mandat 15-19 i tot el procés participatiu que va acabar amb la consecució d'aquest preciós jardí i d'aquesta finca restaurada. Avui fem un pas més, jo ja vaig fer un comissió, però felicitar els equips que han trobat l'encaix per poder fer aquesta preservació. En volum de metres no és molt, però és imprescindible i és una molt bona solució. Sí que dic que crec que hauríem de tendir cap a una casa de la festa més àmplia, que no només la seu dels gegants i capriossos, hi ha moltes més mostres de cultura popular als 12 barris d'Horta i Nardó, i per tant, encoratjar-los a tenir una mirada àmplia i que aquí el districte pugui recollir el màxim de totes les necessitats de tots els barris.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. La regida Baró, endavant.

Gràcies. Com no pot ser d'altra manera, nosaltres també votarem a favor d'aquest punt. Entenem que permetrà dur a terme allò que hem pactat en el marc de les negociacions del pressupost del 2025, que és la modificació del planejament per adaptar, com bé s'explicava, els nous usos culturals, la rehabilitació i la cessió de l'edifici anex a la masia dels jardins Pla i Armengol del barri del Guinardó a l'associació del barri del Guinardó-Xerrac, per tal que hi puguin guardar els gegants, els capgrossos, per començar. Una associació que treballa per la promoció de la cultura, de les tradicions, l'art i les festes populars del Guinardó i que té com a objectiu promoure precisament activitats encaminades a vetllar per la conservació, la difusió de les tradicions catalanes mitjançant l'assessorament i l'organització d'esdeveniment. Per tant, a favor.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora d'Evesa, endavant.

Gràcies, Tinenta. Bé, ja van dir a la Comissió d'Urbanisme. que entenem que aquest pla protegeix i revaloritza un espai emblemàtic com són els jardins del doctor Plaier Mangol. La combinació de preservació de patrimoni amb la millora dels usos públics i la gestió dels equipaments del recinte és correcta i exemplifica com la cura del patrimoni pot compatibilitzar-se amb una gestió urbana eficient i amb una qualitat dels espais destinats a la ciutadania i per això mantenim aquest vot a favor.

Gràcies. I per part del Vox, el regidor Senderos, endavant.

Gracias. Este cambio permitirá conservar un pequeño espacio que es interesante para el distrito y a la vez de dotarlo de un uso que nos parece perfectamente correcto a favor de nuestras culturas y de nuestras tradiciones. Por lo tanto, votamos a favor. Gracias.

Moltes gràcies, secretari.

S'aprovaria el punt número 17 per unanimitat.

Molt bé, perfecte. Doncs moltes gràcies. Passem al punt número 18 del districte de Sant Andreu, amb aprovar definitivament el pla espacial urbanístic i de millora urbana per a la regulació de l'equipament del passadís de Trinitat Vell, amb posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona i l'abstenció de Junts per Barcelona. I té la paraula la Treneta Bonet. Endavant.

Moltes gràcies. Aquest pla de millora urbana que impulsa el districte de Sant Andreu busca millorar els equipaments de Trinitat Vella i donar resposta a les necessitats de les entitats del barri. Es tracta d'una regulació urbanística que ha de fer realitat un espai d'equipaments flexibles al passadís que connecta la via de Barcelona amb el carrer de Mare de Déu de l'Orda. El pla, que no ha tingut cap al·legació després de la seva aprovació inicial, regula l'equipament existent, reconeixent l'edificació actual i també ajustant la qualificació urbanística a la realitat. L'àmbit abasta més de 3.000 metres quadrats distribuïts en diversos locals a planta baixa i soterrani, organitzats al voltant d'aquest passadís. La titularitat és majoritàniment municipal, amb la incorporació d'un local cedit pel CatSalut i es mantenen les claus 7B i 13B amb ajustos puntuals que reconeixen la volumetria i el sostre existents. Això permet aprofitar el sol i també el subsol de la clau 7B i incorporar cobertes enjardinades i elements tècnics, cosa que millora la qualitat urbana i també l'ambiental. Cal recordar que el 2020 ja es van fer unes obres d'arranjament interior al Passadís i que s'ha signat un conveni amb el CatSalud i el Consorci Sanitari de Barcelona justament per destinar un local a activitats de salut i suport comunitari. Actualment quatre dels cinc locals ja són utilitzats per entitats del barri amb finalitats socials, culturals i comunitàries mentre que el local cedit pel CatSalud es destinarà, com deia, a activitats de promoció i prevenció de la salut. L'execució del Pla Està prevista en una única fase de dos anys, amb millores en seguretat, amb transparència visual i consolidació d'equipaments a petita escala dins del barri. I, per tant, en definitiva, el que estem parlant és d'un pla que reconeix la realitat del barri, amplia els serveis disponibles i contribueix a una Trinitat Vella més accessible, més resilient i adaptada a les necessitats de les seves veïnes i dels seus veïns.

Moltes gràcies.

Gràcies, tinent. L'objectiu del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana, com bé deies, és l'ampliació dels usos i l'ordenació de l'equipament municipal existent. Aquest equipament està constituït per un conjunt de locals que s'organitzen al voltant del passadís de Trinitat Vella, el qual travessa pel mig i connecta els dos fronts del vial. Està format per cinc locals adquirits per la compra a la Fundació La Caixa, amb una superfície de 2.295 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i dos soterranis. Actualment la majoria es troben en unes condicions malauradament inacceptables i requereixen d'una reforma integral. La tramitació d'aquest pla pot contribuir a reduir el dèficit d'espais per al teixit associatiu i tot i això torna a evidenciar malauradament la manca de diàleg del govern municipal amb les entitats residents, l'Associació de Veïns de Trinitat Vella, el Grup de Dones, el Perro de Paterna, la Trini Solidària, Triniteiros, la Comissió de Festes, entre d'altres, que han expressat dubtes tant sobre la proposta arquitectònica que sobre el model de gestió. El projecte definitiu no els va ser presentat fins divendres 7 de novembre i encara no és considerat validat per ells.

Per aquest motiu ens abstindrem. Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. Té la paraula la regidora Martín. Endavant.

Sí, gràcies. Avui votem l'aprovació definitiva de la remodelació dels locals del passadi de Trinitat Vella, un projecte que conec bé perquè va ser un dels que més vam treballar amb l'equip del districte el mandat passat quan vaig ser regidora de Sant Andreu. De fet, el 2020 en pla de barris ja vam fer una primera reforma per adequar mínimament el passadís, que tenia goteres i unitats, i després vam impulsar el projecte que avui aprovim definitivament per reformar tots els locals per tal de quantitats i tothom del barri que vulgui fer ús pugui gaudir d'uns espais completament renovats. De fet, permeteu-me dir que estem molt orgulloses de la feinada que vam fer a la Trini el mandat passat, construint els nous pisos per a persones grans i de lloguer social de Porta Trinitat, iniciant després de més de 20 anys d'espera la construcció dels pisos per a rellotjats de Trinior i en el cas de la reforma dels locals del passadís que avui ens ocupa i al març del 23, després de moltes reunions amb entitats i veïnes vam deixar enllestit el projecte bàsic. Per tant, votarem a favor i el que li demanem al govern és que vagi més ràpid del que ha anat fins ara. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Sorinyac. Endavant.

Sí, moltes gràcies. Com s'ha anunciat, votem a favor d'aquest pla especial urbanístic i de millora urbana que ha de permetre ampliar aquests usos i ordenar aquest equipament que és el passadís de la Trinitat Vella perquè realment creiem que és urgent i que és necessari també per la situació en què hi tenim alguns d'aquests locals. Més enllà del que és la vessant urbanística, també posar èmfasi en el model de gestió i, per tant, també fer una petició aquí de poder arribar a acords i consensos amb totes les entitats del barri, perquè aquest barri estimat, que és el de la Trinitat Vella, sabem que també està implicant precisament en la gestió d'aquests usos algunes desavinències entre algunes de les entitats que creiem que és important que s'hi pugui intervenir i que s'arribi realment a un espai de consens. A favor.

Moltes gràcies per part del Partit Popular. La regidora de Besa, endavant.

Gràcies. Bé, el passadís de la Trinitat Vella és un espai de gran valor social i simbòlic. que de fet requeria aquesta actuació urbanística per poder-ho consolidar com un veritable equipament de proximitat que sigui accessible i dinàmic. Parlem ara només de la qualificació urbanística, altra cosa és que després, a l'hora d'adjudicar els usos, pugui parlar-se amb les diverses associacions i arribar a acords. Per tant, dintre només del tema urbanístic, entenem que aquest pla estableix una ordenació equilibrada, es reforça la connexió entre la via Barcino i el carrer Mare de Déu de l'Orde, reivindica el passadís com un eix cívic i la relació entre edificació, espai públic i usos és correcta. Per tant, destaquem que es posi des del centre la qualitat urbana, la seguretat i la convivència. Però sí que insistim que això és un tema en quant als usos que s'ha de parlar amb els veïns per arribar al major consens possible.

Moltes gràcies. I té la paraula el regidor Cenderos per part de Vox.

Gracias. Votamos a favor de que se actualice el pasadizo de la Trinitat Bella. Pero no olvidemos que esto no es más que una gota en el océano de mejoras que Barcelona debe a este barrio de la Trinitat, donde las familias sufren, seguramente, las consecuencias de una inmigración descontrolada y del secular abandono de este ayuntamiento.

Gracias.

Moltes gràcies.

Secretari. S'aprovaria el punt número 18 amb el vot favorable a tots els grups, tret de l'abstenció de Junts per Barcelona.

Bé, moltes gràcies. Passaríem ara al punt número 19, que és aprovar definitivament la modificació del pla espacer urbanístic per a l'ordenació de l'equipament situat al carrer Baranguer de Palau 6880, en posicionament favorable de tots els grups. Té la paraula la tenenta Bonet.

Moltíssimes gràcies. Aquest és un pla d'iniciativa pública impulsat conjuntament per l'Ajuntament de Barcelona i pel Consorci d'Educació, que crec que tots plegats teníem ganes de veure que arribava al plenari. És un pas important. per fer realitat el nou institut d'escola de 30 passos al districte de Sant Andreu. Tots ho sabem, aquest és un centre que funciona des del 2019 en mòduls prefabricats i això és el que ens impulsava a tenir una solució definitiva per aquest equipament imprescindible pel districte i per la ciutat. Ara, després d'anys d'una situació de provisionalitat, fem per tant avui el pas definitiu cap a un equipament definitiu, dignificat, i pensat pel benestar dels infants i joves que hi estudien. El pla manté l'equipament docent de titularitat pública i reordena les condicions edificatòries per poder construir un institut-escola completament adaptat a la normativa actual. I alhora defineix que es garantirà en tot moment la continuïtat del centre provisional perquè cap infant es vegi afectat per les obres. I és que la provosta dona resposta a aquest repte clau, que sens dubte és un repte important. Mantenir el funcionament normal del centre mentre aixequem el nou edifici en la mateixa parcel·la. Aquesta és la nostra prioritat ara perquè parlem del confort, de la seguretat i de la qualitat educativa de les nenes i els nens durant aquest període. El pla també té en compte els condicionants del subsol que afecten a la salut pública. És evident que tots també és un aspecte que coneixem, aquest àmbit ja punts històricament contaminats a causa dels antics usos industrials i per això el projecte incorpora mesures de descontaminació i gestió ambiental que es faran abans d'atorgar la llicència d'obres. Per últim, el pla compta també amb allò que és imprescindible perquè vegi realment la llum. Un finançament garantit de 9,3 milions d'euros i un calendari clar. Aquestes obres es preveuen entre el 2026 i 2027. En definitiva, tanco... Es tracta d'un pla que marca un horitzó realista per l'escola 30 passos i que dona resposta definitiva a una situació de provisionalitat que no hauria d'haver-se allargat tant. Gràcies.

Moltes gràcies. Per això ens té la paraula el regidor Rius.

Endavant. Sí, gràcies de nou. Efectivament, aquest pla especial ajusta les condicions urbanístiques a la proposta. per a l'Institut Escoles 30 Passos i ha de permetre substituir uns barracons que fa masses anys acullen infants i docents en una situació de provisionalitat que no ha de continuar gaire més. Per tant, ens felicitem i ens congratulem d'això. Aquest projecte ha evolucionat, finalment s'ha optat per concentrar-ho en un únic edifici, lleugerament més alt i molt millor distribuït, deixant tota la zona dels barracons convertida en pati i considerem que això millora notablement la futura logística del trasllat i evita haver de desplaçar l'alumnat a espais provisionals en plena obra. Com deia, és imprescindible garantir la descontaminació del sol d'ús industrial existent. Només una precisió, perquè aquest s'ha realitzat d'acord amb el projecte inicial i mirem si requereix una revisió per fer-ho bé com es requereix i com es mereixen els infants i els alumnes, votarem favorablement.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú té la parola al regidor González, d'endavant.

Sí, nosaltres també votarem a favor, però abans d'entrar en consideracions, jo crec que el que mereix l'escola i la comunitat educativa, que fan una feina meravellosa, és unes grans disculpes col·lectives per part de totes les administracions implicades, perquè el pas que fem avui és imprescindible per seguir avançant, però arribem tots plegats, francament, tard. No entraré en justificacions o en dissertacions sobre qui és la responsabilitat, crec que és una gran disculpa col·lectiva el que mereix l'escola. L'AFA va arribar a quantificar quant havia costat, no només en soroll, en males condicions, sinó també econòmicament quan havia costat això. I, per tant, serveixi aquest vot a favor per emplaçar-los a cuidar al màxim aquesta convivència entre les obres i l'escola i també per emplaçar-nos a fer una aposta decidida per l'educació pública d'aquesta ciutat que aquest mandat trobem a faltar i que no ens torni a passar això que avui celebrem.

Moltes gràcies per parlar d'Esquerra Republicana. La regió de Sorinyac, endavant.

Sí, gràcies. El nostre és un vot a favor com un pas més per reparar aquest greuge històric que hi ha hagut amb l'Institut Escola, 30 passos, amb les famílies, bàsicament amb tota la seva comunitat educativa. Una comunitat que ha estat massa temps esperant, esperant pel que és la dignitat educativa, perquè és de rebut recordar que, evidentment, l'entorn marca les oportunitats d'un projecte educatiu i, per tant, l'equipament en què... té lloc aquest projecte educatiu, doncs, també marca quina serà la dignitat educativa d'aquells infants que hi estiguin. D'altra banda, i com també vam remarcar a la comissió, ja que ens trobem en aquest espai, també aprofitar per demanar i per reclamar la solució a un equipament que precisament està molt a la vora de l'Institut d'Escola 30 Passos, que és la nau Bosti, que fa molt poc ens celebrava amb el seu desè aniversari, un equipament que és un motor cultural i social de la zona, i que precisament porta en precari a nivell urbanístic tot una colla d'anys i que, per tant, creiem que ara també és un bon moment per posar-hi una solució.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, la regió de la Devesa, endavant.

Gràcies, Tinenta. Bé, amb els ajustos de la qualificació urbanística que es fan en aquest pla, reconeix com a equipament públic un edifici que ja existeix i aporta seguretat jurídica que és una qüestió que des del Partit Popular sempre hem reclamat, no s'augmenta l'edificabilitat, no s'altenen els usos previstos i no genera cap afecció al veïnat, sinó que, al contrari, el que fa és ordenar la situació, reafirmar aquesta titularitat pública i això li facilita a l'Ajuntament que es pugui garantitzar una gestió i un manteniment més eficient.

Gràcies.

Gràcies. L'escola 30 Passos fa massa temps que està relegada a barracons apilats. Els seus professors aneu de veure com es prioritzava la continuïtat d'un grup de presumptes activistes culturals instal·lats a la nau bòstica en lloc d'enderrocar-la per construir d'una vegada una escola en condicions. Aquest projecte corregeix, si més no en part, aquell despropòsit, però es queda curt. Es perdran prop de 70 places d'aparcament i ningú no ha plantejat un aparcament sotorrani sota el mateix centre. Tampoc no s'ha aprofitat l'ocasió per adoptar l'escola de més espai enderroquant les naus ruinosos de la Bòstic. S'haurien pogut crear unes zones de lleure i unes pistes esportives dignes, evitant que els alumnes deixin de pujar a la terrassa a jugar bàsquet. Hauria estat una manera de compensar tants anys d'abandonament amb barracons. I finalment exigim al govern que desallotgi els assentaments de les immediacions on s'aglutinen individus que tenen atemorit el barri. Ho dèiem a la comissió i ara ho hem de repetir amb més convicció encara després de l'incendi del campament de Bactarroda. Potem a favor. Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies.

Secretari, doncs? El punt número 19 s'aprovaria per unanimitat.

Molt bé, perfecte, doncs moltes gràcies.

El punt número 20, secretari, sembla que s'ha retirat. Perfecte, doncs passaríem ja a la part d'impuls i control amb les proposicions i declaracions de grup. Començarem amb el grup municipal de Barcelona en Comú.

Sis minuts per la ponent, tres minuts la resta de grups municipals. Té la paraula la regidora Sanz. Endavant.

Sí, moltes gràcies, molt bon dia a tothom. Penúltim plenari de la regidora que els parla i, per tant, segurament de les últimes propostes que defensaré en aquest plenari. Mirin, saben que el 2018 vam aprovar en aquest plenari, aprovàvem la mesura del 30%, una mesura de la qual hem parlat moltíssim. Tot i que es va aprovar el 2018, no va ser fins al 2021 que va ser quan es va començar a activar, gràcies precisament a l'amnistia que en aquell moment es va demanar per part del Partit Socialista i d'Esquerra Republicana, que van exigir que no s'apliqués, doncs, de forma immediata la qual cosa ha tingut conseqüències perquè hem perdut gairebé 500 habitatges protegits perquè va haver-hi moltíssima gent que va demanar tramitar llicències i que no havia de complir amb la mesura gràcies, com dic, a aquesta amnistia. Cal recordar que aquesta proposta va ser portada a debat i es va aprovar gràcies a les entitats en defensa el dret a l'habitatge de la nostra ciutat i del nostre país que van demanar que impulséssim allò que ja s'estava fent a ciutats com París o com Londres des de fa una dècada i que havia obtingut molt bons resultats quan impulsaven una mesura que era estructural i important. I gràcies a la seva empenta, per tant, vam poder fer realitat un acord ampli que va permetre tirar endavant aquesta proposta. En què consisteix? Jo crec que ho saben de sobres, però per si de cas, recordar-ho, en que 3 de cada 10 habitatges que es facin, per exemple, en tot el que és la ciutat construïda, en sol consolidat urbà, siguin assequibles. I com s'aconsegueix això? Doncs actuant no només en les noves construccions, sinó també en la gran rehabilitació, perquè la majoria dels nostres barris ja estan edificats i no s'enderroquen els edificis i es tornen a aixecar. El que es fa és rehabilitar-los. Per tant, la importància d'actuar en la ciutat construïda. I com aconseguim específicament que es compleixi i què és el que produeix a la ciutadania i als nostres veïns? Doncs un doble objectiu. Per començar, què és l'única mesura? És la mesura que desincentiva l'especulació. Ho diuen, de fet, tots els experts. No és rendible especular si has de destinar el 30% a preu assequible de les teves promocions en les que vols fer tot mercat lliure i normalment habitatge de luxe. I a més a més el que ens diuen també les dades dels experts és que avui a Barcelona més de 60.000 famílies llars que viuen als nostres barris en 4.000 edificis es troben protegides d'aquesta especulació gràcies al 30%. No sembla poca cosa. A mi em costa d'entendre encara com hi ha algú que s'atreveix a dir que aquesta mesura no funciona. És cert, és cert. No funciona per als especuladors. Si pensen en ells, evidentment no els hi surten els números. No guanyen. No funciona que la ciutat els hi permeti tirar endavant. Funciona per les veïnes. Funciona per la gent normal de la nostra ciutat que vol viure als seus barris. I per tant, tenen raó. No els hi funcionen als especuladors. I, per tant, ni els especuladors, ni els fons d'inversió, ni els rendistes. Per tant, objectiu complet, per començar, de sensativa a l'especulació. El segon objectiu, també molt important, el 30%, és aconseguir sumar nou habitatge assequible, en aquelles zones on costa més tenir habitatge assequible. Fins al 30%, a l'Eixample, Es feien zero habitatges protegits. Zero habitatges protegits. Per què? Perquè no hi ha sol disponible. No hi ha sol. Està tot construït i és privat. Gràcies al 30% això canvia. I encara ha de canviar molt més. Encara ha de canviar molt més. Per tant, és cert. És cert que no hem arribat a l'objectiu del 100% d'aconseguir tot l'habitatge protegit que voldríem amb aquesta mesura. És cert, també els hi dic, pensàvem que tota aquesta gentussa, que aquests fons d'inversió, que aquests especuladors, que tots aquests rendistes no s'atrevirien a incomplir una mesura legalment i democràticament aprovada per majoria en aquest plenari. Ho pensàvem. ho pensàvem, que no s'atrevirien a fer-ho. Per tant, és aquí on rao el veritable problema que no estem arribant als objectius que voldríem amb el 30%, perquè no s'està fent complir. Un exemple clar, molt fàcil. Si vostès són un especulador que compra un edifici, per exemple, al barri de Sant Antoni, i vol expulsar les veïnes, rehabilitar els habitatges i fer-los tots de luxe, que és el negoci rodó que passa a la nostra ciutat, vostès el que voldrien és que o bé es modifiqués aquesta norma o bé que no es fes complir. I és el que està passant, perquè aquests especuladors saben perfectament que avui no s'estan sancionant aquells que estan estafant el 30%, però a més a més, que si ho fan els hi posaran una multa de 500 euros. No res. Això és no res. Per tant, és importantíssim que això canviï. I aquesta és una proposició a la que portem que va en aquesta direcció, en defensar la legalitat vigent, defensar els acords democràtics que s'han aprovat en aquest plenari. Perquè es pot no estar en contra, no està a favor de la mesura i es pot estar en contra. És legítim. Però mentre sigui legal s'ha de fer complir. I per tant el que els proposem amb aquesta proposició és que defensin que s'acabi amb l'estafa que avui s'ha produït a la nostra ciutat. I espero que no hi estiguin en contra.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la parola el regidor Calvet. Endavant.

Gràcies, tinent alcalde. Senyora Sanz, reconec que n'ha parlat i n'hem parlat moltes vegades i segur que ens continuarem parlant encara que sigui fora d'aquest plenari. Però permeti'm dir-li, sense caritud, que no ha parlat tant que sembla que estigui en bucle des del 2015. Perquè vostès van arribar donant lliçons a tothom afirmant que la problemàtica d'accés a l'habitatge era una qüestió de voluntat política i dos mandats després de govern escolar Collboni i mig mandat després d'un govern Collboni sota la seva tutela, sota la tutela dels comuns, estem pitjor que mai. Menys oferta que mai, més cara que mai, més incertesa i més inseguretat jurídica. I la seva tesi és la de sempre, per això li deia el bucle. Els promotors i els propietaris en són els culpables. Cap autocrítica, cap ànim d'esmena en les propostes que ens han portat al col·lapse i al desastre i cap diàleg amb el sector per trobar solucions compartides i possibles. Al contrari, vostès proposen, i avui ho tornen a fer, inspeccionar, multar, incrementar la reserva del 30 al 50%. Són camins equivocats. que faran més difícil l'emancipació dels joves de Barcelona, el manteniment de l'habitatge a persones i famílies de Barcelona i l'atenció a l'emergència a Barcelona. Si no ens centrem en la generació d'oferta, quedem condemnats a continuar patint expulsió i substitució. Entrem en la proposta que fan. Pel que fa al primer punt, hem de tirar una mica d'hemeroteca. El passat mes de febrer va córrer que l'Ajuntament havia arxivat unes moldes. La tinent d'alcalde va mig desmentir la notícia, es va reconèixer que els expedients havien caducat i que s'havien arxivat administrativament, però es va assegurar que s'havia iniciat la via de la restitució. Compartim l'interès, compartim plenament l'interès del grup dels comuns per saber com està aquest procediment i, per tant, quedem una mica a l'expectativa de l'explicació que se'ns pugui fer. Això inclús pot condicionar el nostre vot. Pel que va al segon punt, no podem compartir el plantejament que fan, no contribuïm amb el nostre vot a fomentar inspeccions prospectives i crec, sincerament, que vostès tampoc ho haurien de fer. Però lligant el tercer punt... Si l'escull per una eventual modificació de la normativa del 30% ha de ser trobar vies per blindar el compliment de la mesura, ja sigui limitant les llicències d'obres menors en marcs temporals molt agudats per evitar el fraccionament o augmentant les sessions per a qui incompleixi, ja li dic que tenen el nostre suport. Però vostès també s'han de moure. Obrin-se a negociar una modificació amb la resta de grups, amb el sector, que pugui incloure l'augment de la superfície mínima, on s'aplica la reserva, l'exclusió de les plantes baixes comercials d'aquesta superfície, l'exclusió de la rehabilitació o la possibilitat de traslladar o monetitzar la reserva. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor. I per part d'Esquerra Republicana té la paraula la regidora Barón. Sí, gràcies.

Avui el grup dels comuns ens porta una proposta que ens sembla que és molt òbvia en alguns aspectes, francament. Fer complir les normes municipals. I en aquest cas en concret, fer complir la mesura del 30%. Nosaltres som del parer que a Barcelona no es pot permetre que cap norma s'incompleixi, en general tampoc la del 30% que el CAPI busca com a objectiu generar habitatge protegit. No ens podem permetre que aquestes normes, que aquesta en particular tampoc quedi desactivada, quedi desautoritzada i, per tant, fins i tot vegi compromesa la seva efectivitat per la manca d'inspecció o per la inacció administrativa. En particular, fent una mica de memòria, la mesura del 30% va ser fruit d'un consens ampli, polític i social molt treballat, que a vegades ens oblidem que sense el treball polític, que clar que va fer alguna concessió, no s'hauria aprovat la mesura del 30% i no hauríem estat 10 anys, menys de 10 anys, parlant-ne al respecte, doncs sense tota aquesta feina no hauria estat possible disposar d'aquesta mesura. Però, clar, una política només és efectiva si es desplega amb rigor i convicció, si s'inspecciona i si, quan hi ha compriments, es sanciona. Per tant, cobrar les multes ens sembla que no és un gest simbòlic, és demostrar que la ciutat importa, que la ciutat es creu les seves pròpies normes i que els incompliments tenen conseqüències. Per tant, és també una qüestió de credibilitat institucional i d'equitat envers tots aquells promotors que s'hi compleixen, perquè també hi ha promotors que compleixen. El mateix podríem dir pel que fa a les inspeccions, hi ha hagut casos i no cal aprofundir molt, és fàcil de detectar. que hi ha molts casos on s'han fraccionat obres o reformes per evitar precisament la consideració de gran rehabilitació i per tant l'aplicació del 30%. Això s'ha de revisar en detall. No fer-ho seria acceptar de nou que la llei es pot esquivar i això no pot permetre a cap ajuntament que es prengui seriosament a si mateix i a les seves polítiques d'habitatge. El mateix passa amb el règim sancionador. La llei del dret a l'habitatge és molt clara. Els incompliments de reserva d'habitatge protegit tenen un marc sancionador específic que pot arribar fins als 900.000 euros. Aplicar aquest règim, per tant, no és una opció, és el que determina la normativa. Per tant, dos exemples del que, sense anar més lluny, des d'Esquerra Republicana hem demostrat que, quan hi ha voluntat política, les normes es poden fer complir. Quan estàvem al Govern de la Generalitat de Catalunya, des de l'Agència Catalana de Consum, vam desplegar un règim sancionador contundent contra els incompliments en matèria d'habitatge, imposant més de 250 multes per un import global de 6 milions d'euros dirigides, sobretot, a grans tenidors i operadors que vulneraven la normativa, donant un missatge molt clar. El dret a l'habitatge és un compromís real i no hi ha espai per la impunitat. A Barcelona, aquesta mateixa determinació també és imprescindible, com va succeir, de fet, amb el Pewat, on gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana la ciutat es va poder dotar de més de 100 inspectors. Potser, potser, potser el 30% necessitaria també un cos d'inspectors estable i ben dimensionat.

Moltes gràcies. Per part del Partit Popular té la paraula la regidora de Besa. Endavant.

Gràcies, Tirenda. Bé, comencem pel principi. En aquesta proposició hi consta un atès que en realitat és un monumental despropòsit. Se'ns diu que la mesura del 30% és un dic de contenció que protegeix més de 62.000 llars i que té un potencial de crear més de 18.000 habitatges i que a més avui la regidora Sant ha reiterat en les seves al·legacions. Això no és un atès. Potser un compte de fades urbanístic, però la realitat no. És convertir desitjos, hipòtesis i càlculs teòrics amb fets consumats, inflar xifres per tapar una realitat que ja no poden dissimular més. Si hi ha una mesura que en aquests moments simbolitza el fracàs de les polítiques d'habitatge dels últims anys, és el fals mite del 30%. Una mesura que vostès van presentar com una gran revolució social i que, després dels anys que han passat, només ha generat una xifra que és merament simbòlica d'habitatges protegits. Per tant, més que un dict de contenció és un miratge estadístic. I vostès a sobre són incapaços de fer un mínim d'autocrítica al respecte. I mentre prometien aquests miracles urbanístics, el que han aconseguit és justament el contrari, fugir d'inversió, paralització de l'obra nova i caiguda de l'oferta. I quan baixa l'oferta, els preus pugen. I aquest és l'únic efecte que ha tingut la seva mesura. Diverses fonts periodístiques han documentat que l'Ajuntament va obrir 17 expedients sancionadors, 8 es van arxivar, 3 van finalitzar amb sanció i només un s'ha guanyat als tribunals. perquè no saben ni com aplicar la seva pròpia norma. I això no és gestió, però sí incompetència. Les dades del sector, a més, també són clares. Fins al 2022, només 11 llicències havien incorporat la reserva del 30%. Resultat, 52 pisos protegits. Si 52 pisos funciona per protegir els veïns, no faré cap comentari al respecte. Després d'anys de titulars i promeses inflades, això és tot el que han aconseguit a la ciutat. Això sí, els números imaginaris els fem tornar a aparèixer en els atesos, en les intervencions, I continuem fent volar coloms. Quan no tens resultats reals t'has d'aferrar al potencial, encara que sigui completament inventat. I mentrestant, què hem fet? Convertir Barcelona en un laberint burocràtic on és més fàcil anunciar una multa que construir un pis. I després resulta que ni multes poden cobrar perquè la norma no està ben feta i això no és una novetat. és un exemple més del seu gran coneixement de la tècnica legislativa. La mesura del 30%, ja els he dit, ha creat un habitatge merament simbòlic, però ha generat inseguretat jurídica, ha frenat la construcció i ha fet prujar els preus. Vostès parteixen de la base que tothom és culpable i ha de ser perseguit i assetjat. I no, no és aquesta la forma d'aconseguir millores per la ciutat. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Vox, el senyor Deuropolit, endavant.

Moltes gràcies, Estinenta. Des de Vox no vamos a sorprender i ja li dic que vam a votar frontalment en contra. No només en contra d'aquestes mesures, sinó del conjunt de la seva política de vivienda que lleva anys fracassant i empobreciant les famílies d'aquesta ciutat. Ustedes siguen instalats en l'intervencionisme compulsivo, en la obsesió per controlar, sancionar i castigar al propietari. Siguen viendo al ciutadano com un sospechoso i a la prioritat privada com un problema. Y así no se construye una ciudad, así se sigue destruyendo. Su modelo parte siempre del mismo punto, repartir la miseria, que todos seamos más pobres, igualar por debajo, que nadie pueda prosperar, que nadie pueda ser dueño de su vida ni de su casa. Su idea de vivienda asequible consiste una vez más en convertirnos en rehenes de alquileres eternos, dependientes de la Administración, en vez de permitir que las familias puedan ahorrar, invertir y convertirse en propietarias. Y ahora nos traen esta propuesta para endurecer sanciones, perseguir a los pocos promotores que se atreven a construir en Barcelona y mantener el dichoso 30%. Por cierto, señora Sanz, un promotor no es un rentista. Un promotor es una persona que arriesga su dinero para conseguir, evidentemente, un beneficio. La firma del 30%... Es de casi todo este ayuntamiento, desde los comunes hasta Junts, pasando por Esquerra y el PSC. Y todo el mundo reconoce que no funciona, pero nadie la quiere cambiar por no reconocer en público su naufragio. Es una medida que ha paralizado proyectos, ha espantado la inversión y, sobre todo, ha reducido la oferta como nunca en la historia. Y cuando se reduce la oferta, los precios suben. Esto es pura lógica económica, aunque intenten ignorarla. Y un mensaje claro al alcalde que va amenazando en la prensa económica con intervenir aún más el mercado. Mientras Barcelona no se baje del burro del 30%, mientras no dejen de condenar al propietario a sufrir eternamente y mientras no garanticen la seguridad jurídica, el mercado seguirá estrangulado y los precios seguirán subiendo. Y mientras sigan entrando personas en nuestro país por millones, la demanda seguirá disparada, es lógico. El equilibrio será imposible y los barceloneses seguirán pagando las consecuencias. Siguen anclados en el 30%, en el nefasto 30% y pretenden colarnos esta medida como algo moderno, pero de momento no tiene nada, porque esto lo que nos lleva es... a condenar a lo que hicieron en los años 30, cuando el comunismo trataba de someter al mundo con otros experimentos que fracasaron en el planeta como fracasaron ustedes. Porque ese es su verdadero espíritu, más control político, más dependencia, más multas y menos libertad. Y desde vos defendemos precisamente lo contrario, familias dueñas de sus vidas y de sus casas. Defendemos un mercado real, libertad para construir, seguridad jurídica para invertir y prosperidad para nuestros vecinos. Por eso votamos no. No a más intervencionismo, no a más castigo al propietario, no a más políticas que empobrezcan a Barcelona. Y sí a la libertad, sí a la prosperidad y sí a una ciudad donde las familias y los vecinos de siempre puedan ser, por fin, propietarios y no rehenes de un modelo fracasado.

Gracias.

Moltes gràcies. Per part del govern té la paraula la Torrenta Bonet.

Endavant. Gràcies, senyora Essencial. I abans que votarem a favor d'aquesta proposició perquè el que ens demana és senzillament que fem complir la legalitat vigent i no en tingui cap dubte. Ho fem i ho seguirem fent. ja ho vam explicar fa uns mesos però en tot cas ho reitero avui els expedients sancionadors vinculats al compliment del 30% continuen absolutament vigents i vius i aprofito avui també per tornar-ho a reiterar la nostra voluntat per tant com a govern municipal és anar fins al final i fer que qui incompleixi compleixi. I per tant, això és el que fem també amb el 30%, no només amb el 30%, ho fem amb qualsevol incompliment, però ho fem, i ho vull dir claríssimament, amb la màxima inflexibilitat i contundència amb qualsevol tipus de picaresca o d'intent de saltar-se les normes. I evidentment el que vostè apunta n'és un de molt rellevant. Inspeccionem, sancionem i continuarem fent-ho. No dic res de nou, si dic, a més a més, que nosaltres hauríem preferit poder avui tenir una mesura del 30%, una MVGM del 30% modificada perquè realment fos efectiva. Tot això ho hem debatut en moltes ocasions. El fet que el 30% no s'hagi modificat, en qualsevol cas, no eximeix a ningú de complir-lo. És una norma viva, és una norma vigent i com a govern li donem ple compliment. Volem que sigui efectiva, que realment ens permeti guanyar habitatges protegits, perquè fins ara, crec que també ens ho hem de dir, no ha estat el que volíem i pensàvem que seria, i és precisament per això que volíem modificar-la, i que volem modificar-la. Els resultats són els que són, des que es va aprovar la mesura, només s'han construït 31 habitatges protegits, quan n'hauríem de tenir 2.000, i crec que ningú pot estar satisfet amb aquestes xifres. Nosaltres preferíem haver-la modificat per garantir que realment fos un instrument útil per ampliar el parc d'habitatge assequible de la ciutat. Per tant, òbviament no podem fer una altra cosa que lamentar que la resta de grups no hagin compartit aquest sentit d'urgència i que hagin deixat passar l'oportunitat fins ara de fer que aquesta norma, que és imprescindible, és més necessària que mai, funcioni realment en els objectius que es van debatre i es van acordar el 2018. Però, en tot cas, repeteixo, està vigent, és viva, és operativa i, per tant, treballem perquè es compleixi rigorosament, per responsabilitat, per coherència, perquè l'emergència habitacional, òbviament, no ens permet fer res més que això i hem de seguir empenyent perquè realment es compleixi.

Moltes gràcies per perdre la ponència. 37 segons. Perfecte. Doncs junts, 25 segons.

Sí, molt ràpidament. El 30% no ha funcionat i en la manera en què es va plantejar ni en l'objectiu que perseguia. Creiem que hem de poder arribar a un acord per a la modificació d'aquesta mesura perquè la norma sigui funcional i així poder generar habitatge i habitatge seguible. Aquest objectiu que tots, insisteixo molt, perseguim amb aquesta mesura contemplada a la llei del 2007. Perquè no oblidi, senyora Sanz, que el nostre espai va votar a favor de la llei i de la mesura. Però, de nou i entre tots, l'hem de fer possible flexibilitzant-la. Mentrestant estem d'acord, acabo, en cas que compleixi la normativa, per tant, ens abstindrem.

Moltes gràcies. Per part del govern, no sé si volen afegir alguna coseta més. Esquerra Republicana, endavant, quatre segons. Gràcies.

Bàsicament per dir que l'administració ha de ser sempre exemplar, que el complement de la normativa no és una cosa ni opcional ni arbitrària, i per tant votarem a favor.

Molt bé. Abans el senyor Calbeta em deia que estava en bucle.

Sí, el meu bucle és defensar la gent, defensar el dret a l'habitatge i que la gent pugui viure a Barcelona. I no sortiré d'aquest bucle. Mai. Ni dins ni fora de les institucions. I respecte a aquesta proposició, realment hauríem de no haver portat aquesta proposició. Si la portem, senyora Bonet, és perquè alguna cosa no estan fent bé. perquè tots aquests expedients que ens explica que estan tramitant no s'estan tramitant de fet. Per tant, jo em quedo amb el seu vot favorable, em quedo amb aquesta bona voluntat i el que li demano al govern i especialment al Partit Socialista és que deixi de dir que s'ha d'intervenir al mercat i que faci ja alguna cosa d'esquerres per fer-ho possible, per fer realitat que la gent avui té garantit el dret a l'habitatge.

Molt bé, doncs secretari.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el vot favorable de Barcelona en Comú, el grup socialista i Esquerra Republicana, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'extensió de Junts per Barcelona.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Passaríem ara a la segona proposició del grup municipal del Partit Popular i té la paraula el regidor Verdera. Endavant.

Moltes gràcies, tinenta. Barcelona viu avui una crisi demogràfica sense precedents. La ciutat ha assolit en els darrers anys mínims històrics de naixements, situant-se per sota de la mitjana catalana i fins i tot espanyola. Les dades són contundents. L'any 2024 mostren 11.393 naixements. Ens mantenim estancats amb xifres molt baixes, lluny de gairebé els 18.000 naixements anuals que la ciutat registrava només fa 15 anys. En l'any 2024, el 78% dels domicilis no vivia cap infant. Aquesta davallada de la natalitat comporta impactes negatius en el nostre model de benestar i en el relleu generacional. Hi ha una dada alarmant. Es registra el menor número de nens de l'últim cicle. Per cada nen de 16 anys pràcticament hi ha dos adults de 65 o més. Una de cada dues dones i tres de cada quatre homes entre 30 i 34 anys no tenen descendència. Aquest descens no és casual, és estructural. Les dones barcelonines tenen fills més tard que mai i moltes famílies renuncien a tenir-ne més d'un perquè, simplement, no s'ho poden permetre. Les raons són clares. Els costos de criança s'enfilen fins a prop dels 1.000 euros mensuals per fill. Segons l'informe sobre l'estat dels drets de la infància i l'adolescència de Catalunya 2025, el 23% de la població no pot assumir aquests costos i el preu de l'habitatge, que és una de les principals despeses familiars, s'ha encarit en un 145% entre 2018 i 2024. Senzillament, criar un fill a Barcelona s'ha convertit en un luxe. La gent jove triga més a formar una família, les parelles decideixen tenir només un fill, les famílies monoparentals, especialment encapçalades per dones, pateixen un risc més alt de pobresa i la ciutat en conjunt perd oportunitats, dinamisme i futur. Tot això passa mentre el govern municipal no ha respost a la magnitud del repte. I per això pensem que Barcelona necessita un pla de foment de la natalitat i la conciliació. Un pla que sigui capaç de posar el seu foc d'atenció en la conciliació de la vida laboral i familiar durant l'any, durant les vacances i en les etapes no electives. La ciutat no ofereix prou places en activitats extraescolars, ni casals, ni prou cobertura pública per a les famílies que necessiten plaça a les escoles bressol. I moltes famílies han de fer equilibris impossibles. Segon lloc, el cos de la criança. No parlem només de les guarderies. Parlem d'alimentació, de salut, d'activitats extraescolars, materials, desplaçament. Tot és més car tant a la nostra ciutat. I en tercer lloc, l'accés a una plaça d'escola bressol. Barcelona té una xarxa d'escoles bressol públiques i privades d'alt nivell, i mentre no arriben a la gratuïtat de l'etapa 0-3, les dificultats continuen. Vull aconseguir una plaça a l'escola bressol pública és una cursa d'obstacles, amb llistes d'esperes recurrents i amb una oferta que continua sent absolutament insuficient. I el més incomprensible és que mentre més de 3.000 infants es queden cada any sense plaça pública, a les escoles bressol concertades que formen part del sistema educatiu, hi ha places disponibles que no s'omplen. És a dir, tenim famílies desesperades buscant una plaça i tenim una xarxa concertada amb capacitat lliure i tot així l'Ajuntament no activa cap subvenció perquè aquestes famílies hi puguin accedir. El resultat és un sistema que desaprofita de recursos educatius que ja existeixen i la que la ciutat no utilitza. Per això des del nostre grup pensem que cal posar les famílies en el centre perquè el futur de Barcelona i el seu futur demogràfic, econòmic i social depèn directament de la nostra capacitat de revertir aquesta situació. Barcelona necessita un pla estratègic de foment de la natalitat i la conciliació que sigui seriós, global i amb pressupost. Necessitem un full de ruta per revertir-ho. Per això, avui nosaltres presentem un pla estratègic amb set punts i eixos concrets, que no és només una llista de mesures, sinó una proposta de ciutat. Un pla realitat, ajudes directes pel naixement, ampliació a les escoles bressol, subvencions reforçades per les famílies sense plaça pública, més places per activitat no lectives, més casals, la creació del Consell de Família, el suport del tercer sector pels projectes vinculats amb la família i el Segell Barcelona de Conciliació per les empreses que acreditin bones pràctiques en la conciliació. I això és el que avui proposem. Que Barcelona es posi al dia, que faci el que fan les grans ciutats europees, que aposti per reduir els costos de la criança i que asseguri que cap família renunci a tindre fills per manca de suport. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la praula la regidora Monté. Endavant.

Gràcies, tinenta. El nostre grup municipal ha demanat en diverses ocasions un major suport institucional a les famílies. Ho hem fet amb diferents iniciatives que hem presentat en aquesta casa, també sense anar més lluny en les nostres al·legacions, el pressupost, per exemple. Suport a les famílies amb tota la seva diversitat, perquè és una institució bàsica de la nostra societat i que cal visibilitzar-les. I, per exemple, hem demanat també una major i millor interlocució del propi govern municipal amb les entitats que representen a les famílies, famílies nombroses, famílies monoparentals, a través d'una àrea o d'un departament específic. I és que aquesta inversió en suport a les famílies sabem que és rendible i que té un gran retorn social. Això no ho diem nosaltres, ho diu una entitat com Save the Children, que en un darrer informe alertava que un 16,5% de les famílies catalanes amb fills a càrrec i amb feina es troben en situació de pobresa. I aquest és un percentatge que, per exemple, si parlem de famílies monoparentals, s'enfila fins al 34,8%. També és un fet real, i ho ha esmentat el regidor del Partit Popular, que el cos de la criança és molt més alt a Catalunya que a qualsevol altre punt de l'Estat i que Barcelona té unes taxes de fertilitat que es troben entre les més baixes del món, malgrat que tinguem una alta esperança de vida. Per tant, és cert que les administracions tenen una responsabilitat de generar un sistema de protecció social que afavoreixi que les persones que ho desitgin puguin tenir fills, i que no hem estat capaços de desenvolupar aquest paraigües protector sobre la família, tampoc a nivell de país, tampoc a nivell de Catalunya, i per tant compartim molt bona part dels aspectes que preveu aquesta proposició. els ajuts directes i universals per naixement i adopció, ampliar la xarxa d'escoles bressol municipals. També, i ho hem demanat en diferents ocasions, subvencionar una part del cost de les escoles privades, de les llars d'infants privades. Nosaltres hi afegim o hi afegiríem aplicant criteris de renda. també aquest increment de places extraescolars i casals, però no podem compartir altres aspectes de la proposició, que no deixa de ser una còpia del pla de fomento de la natalitat i conciliació que va presentar la presidenta Ayuso a la Comunitat de Madrid i que va ser un cert fiasco perquè de les quantitats promeses, 250 milions que es van prometre amb ajuts a les famílies, només finalment se'n van concretar uns 40. Per nosaltres és evident, és obvi, no? que la presidenta Ayuso no és un referent per a res que ens agradés emular i de fet encara ens ressonen les seves darreres i polèmiques paraules sobre les persones migrants i les seves feines. En tot cas, sí que reconeixem que en la proposta que aquí es presenta, els requisits per optar a l'ajut no són excloents ni són xenòfags com els que es presentaven a Madrid. En tot cas, hem intentat millorar, sincerament i cordialment, millorar aquesta proposició. No hem pogut arribar a un acord pel que fa a les esmenes, però com que compartim aquesta voluntat i necessitat de protegir les famílies, el nostre vot serà una abstenció. Gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, el regidor Rabass, endavant.

Bon dia a tots i a totes. No els estranyi el nostre vot en contra, la seva proposició, i hem intentat també transaccionar amb algunes modificacions menors, però també demanant-los que retirin el tema de les excepcions fiscals per les empreses que, en principi, fan bones pràctiques i, a més a més, també retirar al punt de la creació del Consell de Famílies, en què vostès no han estat d'acord, perquè, efectivament, és important parlar de la família i és important parlar dels infants. I vostès creiem que parteixen d'una mirada antiga, una mirada basada exclusivament en la natalitat i en el que donen unes respostes excessivament simples i d'un marcat caràcter liberal, tal com correspon efectivament el seu partit i sense la voluntat de fomentar polítiques públiques que creïn les condicions estructurals necessàries perquè aquesta baixa natalitat canviï de tendència. Hi ha greus incoherències del Partit Popular a l'hora de parlar de famílies i no podem parlar només com ha fet la regidora Monté del grup municipal aquí a Barcelona, sinó que hem de mirar què és el que fa el Partit Popular, el seu partit, allà on governa o allà on pot fer discursos i vota en contra del salari mínim interprofessional, en contra de la jornada laboral, en contra dels permisos de criança corresponsables i més extensos, discrimina famílies migrades quan en demana l'expulsió per temes administratius, rebutgen polítiques LGTBI, invisibilitzen les famílies diverses i, per tant, estan demanant i estan oferint tota una sèrie de possibles solucions reduccionistes i antiquades quan el que cal En canvi, és donar seguretat a les famílies, unes famílies que a la ciutat de Barcelona tenen problemes per accedir a un habitatge assequible o a una educació pública i gratuïta. Avui mateix tenim també les treballadores de les escoles bressol manifestant-se i apretant per aconseguir millores laborals i això també és crear unes condicions millors per als nostres infants que al final no és tant el dret de les famílies que sí, sinó també el dret dels infants. Nosaltres votarem en contra perquè tant les seves premisses considerem que són errònies i antiquades com les seves solucions no arriben a abarcar totes les condicions necessàries que caldria modificar per tal que les famílies poguessin tenir, si és que ho desitgen, fills abans. Cal polítiques concretes i des del municipi també se'n poden fer tardes educatives, tal com vam fer nosaltres, concilia, dentista municipal, una xarxa d'escoles de sols potent, polítiques de cures reals, espai públic amable, temps de cura, suports específics a famílies vulnerables i no xecs que al final no acaben solucionant les necessitats econòmiques de les famílies.

Moltes gràcies. Per part d'Esquerra Republicana, la regidora Sorinyac, endavant.

Sí, moltes gràcies i em sumo a donar-li la benvinguda, regidor Verdera, aquí en el plenari. Bé, quines són les qüestions que condicionen la natalitat i la conciliació en una ciutat del món desenvolupat com és Barcelona? Nosaltres creiem que aquest pla estratègic que precisament porten com a foment de natalitat i conciliació no s'enfoca realment en aquestes qüestions, en les qüestions principals. M'explico. En primer lloc, ens preocupa que el que plantegen com una ajuda al foment de la natalitat, el que veiem és que amaga una política fiscal regressiva i un enfocament natalista que s'ha comprovat, i s'ha comprovat científicament, que és poc eficaç. La nostra prioritat des d'Esquerra és garantir igualtat d'oportunitats per totes les llars, per totes les famílies, i especialment les més vulnerables. Per tant, no premiar la gran d'àrea familiar sense considerar la renda o sense considerar la situació social. I si m'ho permeten també afegir que hi ha polítiques universals per famílies nombroses que no sempre són eficients o que no sempre són justes, especialment si no focalitzem, per exemple, recursos en llars que poden tenir més risc d'exclusió social i que poden ser, precisament, monoparentals de renda baixa. Per tant, des d'Esquerra estem plenament d'acord amb facilitar que la gent pugui tenir els fills que desitja i, per tant, l'evidència, el que ens mostra en aquestes situacions, que per promoure la natalitat Què es necessiten? Pilars. Pilars fonamentals. Un habitatge digne i estable, especialment per famílies joves. Permisos parentals prolongats per homes i dones. Estabilitat laboral i sous dignes. La precarietat i la inestabilitat és una de les principals causes, juntament amb l'habitatge, d'aquesta baixa natalitat. És a dir, la inseguretat en el projecte de vida, la inseguretat en el projecte vital i serveis públics de cures universals i accessibles. I aquí coincidim, en aquesta necessitat de poder ampliar el que són les tardes educatives, en el que són aquells espais de lleure educatiu per a tots els infants i per a totes les famílies de la ciutat. De fet, ja em faig menció, el pressupost que es portava avui a votació inclou l'augment de la partida de les tardes educatives precisament amb el segell d'ERC. Per tant, si el que volem és parlar de la disminució de la natalitat en el nostre país, parlem d'aquestes qüestions. I en la seva proposició la veritat és que no ho veiem. Sí que es parlen d'aspectes com crear un Consell Familiar de Participació a l'Ajuntament de Barcelona. les preocupacions de les famílies a la ciutat de Barcelona són realment transversals. Per tant, no veiem que vagin més enllà del que pot ser un Consell de l'Habitatge, un Consell de l'Educació, etcètera. Per tant, són qüestions sistèmiques de la situació en què estem. Per tant, el nostre vot serà en contra. Defensem un model familiar, un model familiar que es basa en l'equitat redistributiva, en la universalització dels serveis públics de cures i especialment en l'autonomia econòmica de dones i dels joves.

Moltes gràcies per part de Vox. Té la paraula el regidor d'Europolit. Endavant.

Moltíssimes gràcies, senyora tinenta. Bueno, esta proposición tiene puntos positivos, pero tiene puntos también muy inquietantes. Nos parece preocupante que pidan la ayuda directa por nacimiento y adopción a todas las familias que lleven dos años empadronadas en Barcelona, sin distinguir entre españoles, extranjeros, residentes, ilegales... Lo peor es que hemos intentado transaccionar con ustedes para que al menos pusieran la coletilla que estén residiendo de forma... ...legal en España y ni siquiera eso han aceptado. Y yo me pregunto si ha sido por miedo a que los demás no le voten la proposición... ...por haber estado pactada con Vox, en cuyo caso indirectamente demostraría... ...que ustedes participan en el cordón antidemocrático a los votantes de Vox, aunque solo fuera por miedo... ¿O realmente ha sido porque han vuelto al redil y esta semana vuelven a tener el corazón así de grande con los ilegales? Eso es lo que tiene cambiar de discurso en función de la última encuesta publicada, que nunca se sabe a qué atenerse. Miren, para ponerse a regalar dinero a inmigrantes ilegales ya estaban todos los demás. Esta medida era interesante si lo que buscaba era fomentar la natalidad de nuestros hijos y ayudar a nuestras familias. De la forma en la que está redactada se trata de un nuevo aliciente para el efecto llamada. Vengan a Barcelona, que el Ayuntamiento les empadronará en cualquier inmueble municipal. Les recordamos que hay 50.000 personas empadronadas en inmuebles municipales y a los dos años ya pueden tener hijos y tener las mismas ayudas que cualquier barcelonés, que cualquier español. Les recuerdo que hay otras formas de ayudar a las familias y fomentar la natalidad. Por ejemplo, la que presentó Vox en el Congreso de los Diputados, que pedía que las rentas inferiores a 22.000 euros no pagaran impuesto de la renta y que ustedes votaron en contra. Barcelona no tiene un problema de cheques, tiene un problema de futuro. Nos hablan ahora de un cheque de bebé como si con un pago puntual de 500 euros una vez en la vida se arreglaran 20 años de abandono a las familias. Las familias no dejan de tener hijos porque les falten 500 eurillos. Dejan de tener hijos porque Barcelona se ha convertido en una ciudad imposible para los jóvenes. Alquileres disparados, salarios que no avanzan, impuestos que asfixian y todo incógnitas a la hora de planificar una vida. Todos ustedes, todos, han gobernado, o aquí, o en frente, en la lateral de la plaza, o en el Congreso de los Diputados, o en Madrid. Y todos han hecho lo mismo, impedir que los jóvenes tengan futuro y puedan formar una familia. Llevan toda la vida pensando en las próximas elecciones en lugar de pensar en las próximas generaciones. Y así estamos ahora. Y ahora llegan con 500 euros para hacerse la foto, cuando lo que hace falta es bajar impuestos, facilitar... vivienda asequible y construir un proyecto de ciudad que piense en el futuro y no en la guerra civil o en Franco, como hoy otra vez se va a volver a hablar del tema, que están anclados en el pasado. Nosotros nos vamos a abstener por no perjudicar a las familias españolas, pero creemos que es una medida muy mal planteada. Gracias.

Moltes gràcies. Per part del govern respondré jo mateixa. I doncs, sense perjudici de la realitat de les dades i que compartim plenament la inquietud per les famílies, és important primer destacar que Barcelona ja està incrementant places públiques de 0 a 3 anys a les escoles Bressol, ampliant la cobertura de les extraescolars en períodes de màxima demanda. donant suport als infants amb necessitats educatives especials. Aquest model funciona perquè opera amb dades, amb criteris socials i amb una planificació estable que evita solucions improvisades o estructures duplicades que compliquin el sistema en lloc de reforçar-lo. També l'Ajuntament de Barcelona ha desplegat un marc integral de polítiques familiars que articula atenció, suport i promoció a totes les famílies de la ciutat, sigui quin sigui el seu model, origen o situació, i dins d'una visió que reconeix la família com a actor essencial de la ciutadania, de futur i de cohesió social. I aquesta aposta es materialitza en serveis d'orientació per a adolescents i les seves famílies en un pla de família de llarg abast i en espais d'acompanyament que abracen les noves realitats familiars. Alhora, la iniciativa vincula explícitament la protecció de la infància, la promoció de la igualtat de gènere i l'accés digital com a pilars de la vida familiar moderna. Totes aquestes actuacions ja s'estan a donar terme en el sí de l'Ajuntament, però també és important tenir en consideració que el govern municipal no pot avalar una proposta que, tot i plantejar qüestions rellevants, que, com dèiem, algunes de les quals ja s'estan abordant, articula mesures que no s'ajusten al nostre model de política pública ni al marc jurídic que guia l'acció municipal. En aquest sentit, Barcelona construeix la seva estratègia social a partir d'un principi que orienta les legislacions més avançades Infants i adolescents són subjectes de drets individuals i la seva protecció no es deriva de la condició familiar com a família, sinó del reconeixement directe dels seus drets. Això implica que les polítiques familiars es balsen en garantir que cada infant, vingui d'on vingui, visqui on visqui, accedeixi a oportunitats educatives, socials i de benestar amb igualtat real. Per aquest motiu, la ciutat està reconstituint el Consell d'Infància i avançant en pas ferm amb el Consell de Joventut, que ens permet incorporar la mirada dels titulars dels drets que estem obligats a garantir. Impulsar un Consell de Famílies desplaçaria el protagonisme dels infants i concentraria en un únic òrgan visions que pertanyen a realitats familiars profundament diverses i obteria que ells mateixos siguin els escoltats, els nens i nenes. La ciutat reconeix que avui conviuen molts models de família, tots igual de legítims i també amb els serveis desplegats per també poder-los ajudar, i que aquesta pluralitat no pot sintetitzar-se en un espai que esperi a representar-les de manera homogènia, sense diluir la seva especificitat i la seva veu pròpia. També, en una altra ordre de consideracions, és necessari abordar amb precisió la proposta de vincular bonificacions fiscals a un segell privat. La fiscalitat municipal ha de mantenir neutralitat i criteris estrictament objectius i, per tant, només així evitarem greuges comparatius i que també es preservi la seguretat jurídica. Per tant, tampoc podem admetre les bonificacions i els ajuts econòmics en aquest sentit. Gràcies. La ponència, li queda un minut, vuit segons, endavant.

Moltes gràcies, tinenta. Gràcies a totes les aportacions que han fet els diversos grups, moltíssimes gràcies. Però aquesta iniciativa parteix d'una realitat. La realitat que a la ciutat de Barcelona la natalitat cada vegada ha baixat més. La realitat que això influirà a les futures generacions de barcelonins i barcelonines. Una realitat que és palpable cada dia. I amb aquesta negativa és tant com dir-los a les famílies que les seves necessitats no són reals. És dir-li a una parella que porta més de dos anys esperant per una plaça, per una escola a bressol, que això, bueno, que tirin endavant i que vagin fent. És dir-li a una mare sola que no pot pagar un extraescolar que, bueno, que és un problema d'ella. I jo crec que això, sincerament, és tancar els ulls davant d'una realitat, davant d'un repte estructural. I, sobretot, ens preocupa el futur de la ciutat. No es pot esperar que els problemes es resolguin sols. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Jo crec que hem esgotat tots el temps.

Molt bé, doncs endavant. La proposta no s'aprovaria, ja que compta amb el vot favorable al Partit Popular, el vot en contra de Barcelona Comú, Esquerra Republicana i el grup socialista i l'abstenció de Junts per Barcelona i Vox.

Moltes gràcies, secretari. Passaríem ara al punt número 3, que és la proposició del grup municipal de Vox Barcelona. I per això té la paraula el regidor Cenderos.

Endavant. Gràcies. El passat jueves 6 de noviembre, en la plaza Huesca, en Sants, volvíamos a vivir escenas de violencia política contra Vox. Durante una actividad legalmente convocada, nuestra carpa informativa fue atacada y varias personas resultaron agredidas. A una compañera le golpearon la espalda e intentaron robarle el teléfono. A un simpatizante le golpearon al intentar protegerla. Incluso se agredió a un concejal de este ayuntamiento, el señor Gonzalo de Oro. Y no fue un incidente aislado. Durante toda la tarde se lanzaron piedras, huevos, botellas y latas contra nosotros. Son actos de violencia motivados por odio político, cuyo objetivo es impedir el ejercicio de derechos fundamentales reconocidos en los artículos 20 y 23 de la Constitución. La extrema izquierda y el separatismo han normalizado doctrinas que justifican la confrontación y la coacción. Ese clima ideológico ha generado un ambiente de impunidad donde ciertos grupos se sienten legitimados para atacar a quienes pensamos distinto. La convivencia democràtica exige respeto mutuo y la posibilidad de expresar todas las ideas legales sin miedo. Sin embargo, en España la violencia política tiene casi siempre el mismo origen ideológico, la izquierda radical, el separatismo y los movimientos afines. Vox es hoy el partido que más agresiones sufre por defender pacíficamente valores como la familia, el orden y la seguridad. Y esto no es una afirmación teórica. Solo en las últimas semanas nuestras carpas informativas han sido atacadas en múltiples puntos de Cataluña y también en varios distritos de Barcelona. No son hechos aislados, sino la consecuencia directa del señalamiento permanente contra nuestro partido. Recordemos también, por ejemplo, en Vallecas, cuando Santiago Abascal fue atacado en un acto autorizado, no eran cuatro exaltados, eran personas vinculadas al entorno de Pablo Iglesias, entre ellas alguno de sus guardaespaldas. Un intento organizado de intimidar a un partido legal y el mensaje que transmiten estos episodios es claro, que para algunos la violencia política puede salir casi gratis. Y conviene recordar otro tipo de violencia política a la que vivimos, Miles de catalanes en el 2017, cuando se vulneró deliberadamente el orden constitucional. La presión, el señalamiento y el intento de romper la convivencia también fueron violencia política, aunque se ejercieran desde las instituciones. Real en esta escalada exige contundencia y coherencia. No se puede condenar la violencia mientras se pacta con quienes la justifican como Bildu, ni se puede defender la democracia mientras se indulta a agresores de partidos legales, como ocurrió con los condenados por agresión a Vox en Zaragoza. La única respuesta digna es una condena institucional, clara y rotunda. El silencio sería una complicidad inaceptable que situaría a este ayuntamiento en contra de los derechos de los barceloneses. Cada ataque a una carpa a una sede o a un cargo electo merece consecuencias legales y el descrédito de quienes lo permiten o lo trivializan. Lo que planteamos hoy no es un ajuste de cuentas, sino un mínimo común democrático. No pedimos privilegios, pedimos la misma protección que cualquier otra formación política. El cordón antidemocrático contra Vox alimenta la impunidad de los agresores. Hoy no hay equidistancia posible que o se está a favor de la violencia o se está en contra. Barcelona no puede mirar hacia otro lado. Debe estar del lado de la ley, de la convivencia, de la libertad de expresión y del pluralismo real. Por eso pedimos a todos los grupos que respalden esta proposición. Hoy no se vota, como he dicho, a favor o en contra de Vox. Hoy se vota a favor o en contra de la violencia política y de que Barcelona siga siendo una ciudad donde todas las ideas legales puedan expresarse sin miedo. Y por eso pedimos el voto favorable a que el Pleno de Ayuntamiento acuerde, primero, rechazar de forma expresa y contundente toda forma de violencia política con independencia de la ideología o el signo de quienes la ejercen o la padezcan, reafirmando el compromiso de la ciudad de Barcelona con la convivencia democrática, la libertad de expresión y el respeto a la pluralidad política. Segundo, mostrar la solidaridad institucional del Ayuntamiento de Barcelona con las personas y formaciones políticas que hayan sido objeto de agresiones o actos de acoso motivados por sus ideas o actividades políticas legítimas. Y tercero, instar al Ayuntamiento de Barcelona a que se persone como acusación particular en los procedimientos judiciales que se deriven de hechos en los que se acredite la existencia de violencia política o delito de odio vinculados al ejercicio de derechos fundamentales producidos en la ciudad de Barcelona, siempre que concurran los requisitos legales que lo permitan, en defensa del interés general y de los valores democráticos de la ciudad. Gracias.

Moltes gràcies. Per part de Junts té la paraula el regidor Vives. Endavant.

Sí, moltes gràcies, Tirenta. En primer lloc voldria condemnar sense matisos, amb contundència, l'agressió que ara fa uns dies van patir vostès al districte de Sants i ho faig no només en nom propi sinó en nom de tot el grup municipal de Junts per Barcelona. Però també això ens porta a condemnar qualsevol tipus de violència, cosa que vostès no fan. Perquè violència també és pagar a ciutadans indefensos, pacífics, que van anar a votar l'1 d'octubre. Violència també és tenir exiliats durant vuit anys. Violència és que aquests exiliats hagin de veure morir els seus pares a través d'Skype. Violència també és que aquests exiliats facin que els seus germans malalts terminats de càncer hagin d'agafar un avió per anar a morir al costat de la seva família. Violència és haver tingut presos polítics. Violència és que aquests presos polítics no poguessin anar a veure els seus fills ingressats a l'hospital. Violència és donar suport a les clavegueres de l'Estat que persegueixen la gent per les seves idees. Violència és que en el cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco siguin incapaços de votar una iniciativa per retornar la dignitat a les víctimes i reparar l'espoli del règim. Violència és no voler exhumar les foses comunes que encara existeixen. I violència és no reconèixer que la comissaria de via Laietana va ser un lloc de tortura. I vostès han donat suport a totes aquestes violències i a moltes més. I és evident que una agressió física és violència. però això que he citat també és violència institucional, política, digue-li com vulgui. Per tant, condemnem totes les agressions, però no votarem a favor de la seva proposta.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, té la parla la regidora González. Endavant.

Gràcies, Tinenta. Tota forma de violència política és absolutament incompatible amb una democràcia sana i qualsevol persona hauria de tenir la capacitat d'expressar-se i fer política sense cap mena de risc i això ho diem amb tota claredat i constundència. Però quan s'assembla l'odi no es pot esperar recollir una altra cosa. I això és exactament el que estem veient a Barcelona. Un clima polític que no és espontani ni casual. És el resultat precisament d'un relat que el seu grup, senyors de Vox, vosaltres heu escampat de manera persistent als barris de la ciutat. Un relat que assenyala veïnes, que associa amb broxa gorda immigració i delinqüència, que alimenta la por que normalitza el menyspreu envers les persones del col·lectiu LGTBI o persones en situació de vulnerabilitat. Veniu vosaltres a parlar de violència política quan els vostres militants cridaven puta de col·lau a les eleccions del 2023 o quan no teniu ni tan sol la diferència institucional de respectar a l'exalcaldessa quan li atorguen la medalla d'or de la ciutat. Quan es construeix un discurs que divideix i que deshumanitza, s'està contribuint directament a generar un ambient d'hostilitat i d'enfrontament. Rebutgem sense matisos la violència política, però també rebutgem l'intent de presentar-se com a víctimes d'un fenomen que vostès mateixos alimenten cada vegada que difonen discursos pensats per polaritzar. La convivència no es protegeix des de la crispació, sinó des de la responsabilitat i el respecte a coses que a vosaltres us falten. Per això votarem en contra d'aquesta proposició que busca imposar un relat simplista i victimista que no ajuda gens a abordar les causes de la polarització política. Gràcies.

Molt bé, té la parola el regidor castellana, Esquerra Republicana.

Gràcies. Miri, li explicaré una història. El Joan Castellana Planes, que era el germà del meu avi, del pare del meu pare, el van afusellar amb 23 anys al camp de la bota amb un judici sumaríssim, sense cap mena de garantia, perquè era militant d'estat català. El meu avi mai em va parlar d'això, perquè del dolor que sentia de l'assassinat del seu germà no em va arribar a parlar mai. I ens vam enterar a través d'una història de local que, gratant, gratant, gratant, i ens vam enterar gràcies a aquesta història de local de Navàs, un poble del Bages, i d'on és el meu pare, i el meu pare. Ara pregunti'm si per la meva família aquestes frases són violència política o no. Manuel Bariscal, diputat de Vox al Congrés. La dictadura franquista no va ser una etapa fosca, sinó una etapa de reconstrucció, pogrés i reconciliació per a la unitat nacional. Sergio Rodríguez, diputat de Vox a les Illes Balears. Permita'm-me, hoy 1 de abril... Les deseo un feliz día de la victòria, celebrant el dia de la victòria franquista de la guerra. Marcos Rodríguez Font, regidor de Vox de Sant Cugat, celebrant l'entrada de les tropes franquistes de Sant Cugat el dia de l'alliberament, segons ell, escrivint glòria a Dios, etcètera, etcètera, etcètera. Segon, vostè ve aquest ple, bàsicament, o s'ha dedicat molts cops en aquest ple, a insultar el meu partit i a insultar membres del meu partit. i d'altres col·lectius, i de fet es dediquen bastant a insultar col·lectius sencers. De fet, el que han presentat vostès al Congrés dels Diputats i al Senat és il·legalitzar el meu partit, i altres partits també. Si això no és violència política, si vostè m'està dient a mi que em vol il·legalitzar, que em volen la clandestinitat, això no és violència política, i llavors què és violència política? Per tant, què és això? Això és hipocresia. Això que està dient vostè és hipocresia per tots els arguments que he dit i per tant, evidentment, hi votem en contra.

Gràcies, alcalde. Hoy debatimos una propuesta que aborda un asunto esencial, la condena firme de toda violencia política, sin matices y venga de donde venga. Desde el Grupo Popular lo afirmamos con total rotundidad. La violencia política no tiene cabida en una democracia. ni contra un concejal, ni contra una sede, ni contra un ciudadano, ni contra ningún colectivo. Lamentablemente, en nuestro partido conocemos bien esta realidad y la hemos sufrido. Por ello, apoyamos el espíritu de esta proposición y votaremos a favor, pero exigimos coherencia. No podemos pedir más convivencia si al mismo tiempo contribuimos a generar más tensión y polarización. No podemos solicitar que se actúe ante posibles delitos de odio cuando desde algunos espacios o tribunas se utiliza mensajes que pueden interpretarse justamente en este mismo sentido. Y no podemos reclamar respeto institucional si tratamos al adversario político como alguien a quien deslegitimar o como un simple enemigo. Por ello, insto a quienes hoy reclaman condenar la violencia que se comprometan también a no alimentarla con discursos que dividen, estigmatizan o generan miedo. Porque la violencia no solo es física, también puede ser ideológica, verbal o a través del señalamiento. Rebajar la tensión, cuidar el engaje institucional y contribuir a un clima de respeto y diálogo debe ser un compromiso compartido por todos, todos los grupos. Gracias.

Regidora Gai.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Bé, aquesta ciutat ha construït la seva trajectòria democràtica sobre una cultura profunda de respecte polític que impregna la relació entre les institucions i la ciutadania i que orienta el seu compromís públic des de fa dècades. Aquesta manera de governar i de conviure no necessita ser redescoberta ni reinterpretada perquè forma part del nostre patrimoni cívic i del compromís que ha definit sempre Barcelona. Deixem d'alimentar una crispació que no sorgeix espontàniament als carrers, sinó en discursos com els que formulen vostès, discursos que, lluny de construir i contribuir a la serenitat que la ciutadania mereix, només buscant dividir amb intencionalitat, assenyalar adversaris com si fossin enemics i tensionar deliberadament un espai públic que necessita responsabilitat i no inflamació ni confrontació. Aquesta manera d'intervenir, que converteix la política en una successió d'acusacions i en un relat permanent de confrontació, no respon a cap preocupació real per la convivència, sinó a l'interès d'instal·lar un clima emocional que distorsiona la realitat i erosiona la confiança en les institucions, amb el mal que pot fer això a les successives generacions, i el que, segons el nostre entendre, fan vostès amb la seva manera de practicar la política. I aquesta ciutat ha demostrat sempre una enorme maduresa democràtica i no mereix que es jugui amb els seus valors fundacionals per obtenir un rendiment partidista immediat. La convivència no es protegeix només quan convé políticament, es protegeix vivint-la de manera quotidiana, amb respecte amb les diferents orientacions i criteris polítics, amb responsabilitat i amb coherència, sense convertir-la en una eina de divisió ni en relat victimista. Aquest Ajuntament ja acompanya les víctimes de delictes d'odi amb rigor tècnic i compromís institucional. No fa falta que s'aprovin una declaració institucional. És el nostre deure. I així ho estem fent. Es personen els processos judicials quan els marcs legals ho exigeixen i quan el principi de tutela efectiva ho reclama. Ja treballa per garantir que ningú vegi vulnerats els seus drets fonamentals. Per tant, presentar aquesta feina com si fos una novetat o com una absència deliberada no respon a cap diagnòstic objectiu de la realitat. Respon més aviat a una estratègia d'atenció que debilita les institucions i que confronta deliberament el funcionament d'un estat de dret amb els interessos de qui busca amplificar el conflicte. I més que reforçar l'estat de dret, el debilita. I és precisament que aquesta raó per la qual exposat, no podrem acceptar una proposició que, sota l'aparència d'un consens elemental, intenta introduir un marc de conflicte artificial que aquesta ciutat no necessita, ja que representa una manera d'entendre la política i el seu compromís des de la cohesió social.

Gràcies.

Yo le puedo asegurar que las piedras que nos tiraron no eran artificiales. No eran artificiales. Miren, nosotros hoy hemos dicho que no una medida de gobierno porque ustedes tienen la manía de distinguir entre violencias buenas y violencias malas. Y atacar a partidos que no les gustan es una violencia buena para ustedes. Ustedes la justifican. Señora González, mire, ustedes siembran el odio constantemente y a ustedes nadie les ataca, absolutamente nadie. Y, por cierto, usted y yo no somos amigos. Le ruego que no nos tutee, al menos en este hemiciclo, cuando fuera ni siquiera me saluda. A los señores de Esquerra, pues mire, ustedes dicen que nos votan que no porque insultamos a su partido. Nosotros no insultamos, simplemente recordamos la historia de su partido. Usted nos llama a nosotros fascista, xenófobo, racista, cada dos por tres, ahora mismo la siente. Eso es insultar. Y a ustedes al final no les queda más que el comodín de Franco que les va divinamente. Lo han sacado otra vez ahora. Pero bueno, no es de extrañar. Los que no apoyan esta medida son precisamente los que no apoyaron el condenar el intento de asesinato del señor Vidal Cuadras y los mismos ¿Qué tienen de socios a los herederos de ETA?

Junts, un minut y mig.

Sí, gràcies. No anava a fer una segona intervenció, però amb això de los herederos d'ETA sí que la vull fer. A casa meva, a la meva família, hi ha hagut gent que ha estat amenaçada de mort per ETA. Els meus pares, als anys 90, no ens van poder portar la meva germana i a mi a una escola perquè estava porta en porta amb una comandància a la Guàrdia Civil per por que hi hagués un atemptat. Per tant, no ens vinc d'anar i hi són absolutament... De res, en qualsevol cas, a mi mai em veurà al costat del Gudeta, tampoc em veurà mai al costat de la Fundació Francisco Franco, i això vostè últim no ho pot dir.

Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular, PSC...

Molt proument, alcalde, per condemnar, òbviament, tots els atacs als grups polítics. Tots ells ens mereixen tot el respecte i també, doncs, inclosos els atacs de Sants, per descomptat.

Molt bé. Resultat?

Sí, queda rebutjada la proposició amb el vot favorable de Vox i el Partit Popular i el vot en contra de la resta de grups.

Passem al següent, que és la proposició amb contingut de declaració institucional que presenta el grup municipal de Junts per Barcelona. Té la paraula el regidor Martí.

Sí, gràcies, president. Bé, en el context actual, en una ciutat que creix i es transforma el ritme d'una societat cada vegada més diversa, com el que som, ens cal dotar-nos d'una nova ordenança de civisme que reforci la convivència i que entengui la diversitat com un actiu a preservar. En això estem des de fa molt temps. No parlem només d'actuar o d'actualitzar una norma, en aquest cas seria la normativa general general. que defineix el marc potencial de l'immigració, de l'estangeria a nivell de l'Estat, sinó d'adaptar-nos a una realitat plural que requereix uns instruments més afinats, més rigorosos i més alineats en els valors d'una societat o d'una ciutat moderna, oberta i cohesionada. Una, que consolidi un model de convivència compartit i que permeti avançar cap a una ciutadania basada en drets i deures. Per nosaltres això és molt important. tot al voltant de l'exercici ple i real de drets i deures i per tant també en allò que en diem la compliment de la llei la compliment de la norma per tots sense exclusió malauradament l'ordenança de convivència com tots vostès saben no disposa dels mecanismes necessaris per fer-ho possible almenys parcialment en allò que ens referim en aquesta proposició i de vegades perquè aquesta esdevingui un element veritablement útil cal anar a la llei i actualitzar el marc normatiu superior que li dona cobertura Amb aquesta intenció, avui portem al plenari una proposició que té com a únic objectiu donar musculatura a la futura ordenança de civisme perquè pugui esdevenir una eina de cohesió social més eficaç. És una iniciativa que respon a un debat que vam obrir durant la tramitació de la nova ordenança de civisme, on des de Junts per Barcelona, com vostès saben també, vam presentar algunes iniciatives, algunes delegacions, una de les quals... va en aquesta mateixa línia, la necessitat d'incorporar amb totes les garanties informació sobre les sancions administratives per valorar millor la integració cívica i garantir uns processos de reglament més sòlids. La normativa actual d'àmbit estatal, tant la llei d'estangeria com el real decret del 24, no preveu que aquests elements es puguin incorporar en els informes de reglament. I per això avui presentem aquesta proposició, per instar tant a l'Estat, en aquest cas a les Corts de l'Estat i al Govern de l'Estat, com a la Generalitat i al seu Govern, i al Parlament de Catalunya, a actualitzar-la, cadascú en el marc de les seves competències, i dotar-nos d'un instrument més complet a l'hora de valorar l'arrelament d'una persona a la societat que l'acull. Aquest text és el producte, el que portem a debat i votació, és el producte d'una transacció que ha fet el grup de Junts per la zona amb el govern. És una transacció que permet un text, o que ens porta a un text més ampli, més genèric, que permet, amb molt de marge, que la voluntat política que pugui haver-hi en el futur es pugui traslladar, tant al Rascors com al Parlament de Catalunya, a l'hora de fixar quines serien aquestes noves condicions. o aquestes noves informacions que podrien arribar a contenir eventualment els informes d'element. Aquests informes no són instruments sancionadors ni de control policial, sinó eines per avaluar la vinculació d'una persona amb la seva comunitat, la seva trajectòria i el seu element social. Per això proposem no crear un nou apartat específic, sinó simplement assegurar que aquests elements es tinguin en compte de manera objectiva, dins del marc actual dels informes, i respectant sempre la normativa de protecció de dades i els principis de proporcionalitat. No es tracta d'afegir un nou mecanisme de penalització, sinó de garantir rigor i seguretat jurídica. Si volem valorar l'arrelament en un sentit ampli, també l'arrelament cívic ho és, i en conseqüència necessitem eines que avui no tenim, eines que permetin entendre amb rigor i proporcionalitat el compromís d'una persona amb la convivència, amb el respecte públic i amb el model de ciutadania que volem a Barcelona. Aquesta és una ciutat d'acollida, ho ha estat sempre, i així ha de seguir sent, però acollir no és només donar la benvinguda. Acollir és bàsicament integrar. Acollir és compartir drets i també deures. Acollir és garantir oportunitats, però també establir regles clares de convivència. L'ordenança de civisme regula conductes que afecten la convivència quotidiana i és aquí on les sancions administratives sempre amb garanties... sempre contextualitzades i mai automàtiques, poden esdevenir un element informatiu rellevant per comprendre la trajectòria d'una persona que demana un informe de reglament. En una societat democràtica, els drets i deures, com deia abans, van junts, i la integració implica també el respecte a les normes de convivència. Catalunya necessita un model propi de ciutadania basat en els drets i en els deures, que serveixi per combatre la xenofòbia, amb dades i amb serenor, per reforçar la confiança mútua entre la ciutadania. Aquest model no es construeix amb eslògans, es construeix amb normes clares i amb processos transparents. Per això demanem el suport de tots els ulls amb aquest text i perquè aquesta eina sigui útil, que reforci el contacte social que uneix Barcelona amb les persones que hi viuen i que hi volen seguir prosperant, elles i les seves famílies, en el futur. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Regidora Recio, la Són Comú.

Sí. Avui el grup de Junts ens porta una proposta per debatre sobre la nova ordenança del civisme. Avui, però, ens trobem davant del mateix debat que vam fer en l'anterior ple presentat amb una proposició del grup del Partit Popular. Canvien les sigles... però no canvia el fons del contingut. Tornen vostès a obrir la porta a vincular l'arrelament a conductes administratives. El llenguatge ens pot semblar més neutre, però el fons és el mateix. Això és profundament pervers, perquè l'arrelament no és un premi a la bona conducta, no és un reconeixement moral, és un mecanisme legal de protecció de drets fonamentals, dissenyat perquè persones que ja viuen i treballen a Barcelona regularitzin la seva situació. És per això que és profundament pervers, perquè quan convertim aquest mecanisme en una mena d'examen de civisme, quan el vinculem a infraccions administratives que sovint tenen més a veure amb la precarietat de vida que amb la voluntat de vulnerar drets, el que fem és transformar una eina de drets en un instrument d'exclusió. No és cap teoria. A la ciutat coneixem històries de precarietat que ho exemplifiquen amb bastanta claredat. Persones que arriben per treballar, que passen anys sobrevivint com poden, superant una legislació d'estrangeria que els impedeix regularitzar-se d'entrada i que finalment aconsegueixen un contracte i l'oportunitat, per exemple, de regrupar la seva família. i que veuran o veuen denegat l'arrelament per multes de venda amb volant, per situacions de vida sense llarisme i que sovint aquesta venda amb volant o aquesta feina informal és l'única manera que tenen de sobreviure en aquesta ciutat i tenir un ingrés mínim. Situacions com aquesta crec que no són excepcionals ni són una excepció. Hi ha centenars de persones que viuen a la nostra ciutat atrapades en un cercle de precarietat i sancions que acaben convertint-se en un mur administratiu impossible de superar. És per això que nosaltres avui no podem donar suport a la vostra, a la seva proposició, que ens porta de nou cap a la idea que els drets es mereixen o es desmereixen i els drets estan per defensar-los i garantir-los.

Regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, el racisme està de moda. El jo no soc racista, però... s'ha generalitzat i s'ha descomplexat. I davant d'això, davant d'aquesta realitat, els partits, sobretot aquells que pretenen ocupar la centralitat política en aquest país, poden fer dues coses. Una seria fer propostes per garantir una bona convivència i per garantir drets i per donar oportunitats a les persones que arriben al nostre país perquè puguin construir-se un projecte de vida juny dels assentaments d'on els fem fora, juny de les màfies que se n'aprofiten d'ells i que no els calgui, per exemple, ocupar un pis o un local que té una entitat bancària buit per fer calaix. Podríem fer això, però vostès avui opten pel contrari. opten per posar més traves administratives i més impediments jurídics a la seva regularització. Per tant, opten clarament per discriminar. Jo dic en majúscules, discriminar, perquè en part de la sanció vostès volen penalitzar-los amb un informe negatiu de reglament, per una falta administrativa. I la diferència, i per això dic discriminar, és clara, perquè una persona blanca i europea se la sanciona i prou. I vostès, amb una persona que no és europea, que és una persona immigrada de fora de la Unió Europea, que és el 19,4% de la població de la ciutadania de Barcelona, el que volen és, a més de la sanció, posar-li pegues i impediments perquè puguin fer-li un informe de reglament favorable. I a més a més, em sobta molt la transacció que ha fet el Partit Socialista de Catalunya. Perquè aquesta transacció que pretén maquillar, aquesta discriminació clara i fonamental i claríssima, parlen de garantir la seguretat jurídica, la proporcionalitat i l'absència de discriminació en la tramitació dels permisos de reglament. Però si fan justament això, les tres coses és el que estan fent. I, a més a més, no sé si encaixa amb el seu pla Andressa. El que tinc molt clar és que xoca de front amb els programes com Barcelona, Ciutat de Drets, o amb Barcelona antiracista. Xoca de front amb aquests programes. Per tant, jo, francament, em faig creus de la proposta, de qui fa la proposta, de qui fa la transacció, que estiguin d'acord amb aquest text, i, francament, ara em ve al cap i trobo molt a faltar el senyor Xavier Trias. Trobo molt a faltar el senyor Xavier Trias, que quan era diputat va demanar permissos temporals de treball a les persones que acabaven d'arribar al nostre país. I això ho va ratificar en la Comissió de Presidència del gènere de l'any passat. El trobo molt a faltar, perquè francament jo ara el seu grup no el reconec, senyor Martí Galvis.

Molt bé. Té la paraula la regidora de Bessa, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Bé, aquesta proposició recull exactament el que nosaltres vam defensar fa menys d'un mes. I avui arriben amb una iniciativa que és pràcticament un calc de la nostra, amb les mateixes idees, enfocament i gairebé fins i tot un redactat semblat. És curiós. Si el Partit Popular demana rigor i civisme, és estigmatització. Si ho demana Junts, és garantia jurídica. Però és que, a més, si la defensa el regidor Martí, el sentit del vot és un. Si la defensa el regidor Rius, el sentit del vot és un altre. Sisplau, el primer que hauríem de fer és aclarir-se. Però, tot i així, ens alegrem que hagin vist la llum encara que sigui tard. i en política rectificats de savis. Perquè recordem-ho, fa un mes el Partit Popular va defensar que la integració no pot desvincular-se al civisme. Va demanar que els informes de reglament reflectissin conductes sancionables reiterades. I també va argumentar exactament el mateix que avui diuen vostès. I vostès hi van votar en contra. Nosaltres el que volem és una Barcelona millor. I si avui, arribant a la conclusió que cal rigor, convivència i integració responsable, benvinguts, els aplaudim en aquest canvi. I dit això, anem a entrar en el contingut. La pròpia llei orgànica 4 barra 2000 i el real decret 1155 del 24 estableixen que aquests informes han d'acreditar el grau d'integració social dels sol·licitants. Com podem afirmar que una persona està integrada s'acumula reiterades sancions per conductes incíviques o antisocials? Com es pot parlar d'integració quan hi ha un historial de menyspreu a les normes bàsiques de convivència? Això no és integració, és rebuig al civisme i, per tant, ha de tenir conseqüències administratives. La nostra proposició no era un caprici polític, era una exigència de coherència institucional. I si per valorar positivament l'arrelament es té en compte la participació en activitats socials o formatives, també caldrà valorar amb el mateix criteri les conductes que demostren just el contrari, la manca de respecte a les regles de convivència. La proposta demana que es modifiqui la normativa estatal i autonòmica per poder incorporar Informació sobre les sancions, però és que senyors, ja tenim aquesta regulació. Com hem dit, és la línia que marca el real decret i la recient instrucció CEM 4 barra 25, que estableixen que l'informe ha de reflectir respecte als valors constitucionals, als drets humans i a la convivència ciutadana. Nosaltres, per coherència, perquè no canviem de criteri, proposi qui proposi, continuarem votant que sí.

Molt bé, té la paraula el regidor Senderos de Vox. Gràcies, alcalde.

Aquest mes sembla que tothom descobreix de sobte que existeix la normativa d'estrangeria. Uns intenten posar traves a la regularització sense que es noti, altres maquillen el discurs per no semblar-se al de Vox, però al fons és el mateix, reconèixer que el sistema actual de reglament és un fracàs que fa anys que serveix d'imant per a la immigració irregular. El problema no és el que s'inclou en un informe, sinó un sistema que converteix l'entrada il·legal en una porta quasi automàtica a la regularització generada amb aquest efecte crida evident. Vox ho ha denunciat sempre i mentre aquest mecanisme continua, almenys exigim criteris rigorosos i resistents a la manipulació política. Inicialment estàvem disposats a votar a favor de la proposta original perquè reconeixia un principi elemental que la conducta importa. Qui acumula infraccions administratives no pot ser tractat igual que qui respecta les normes. No es preocupin de totes maneres perquè arribada la transacció amb el govern i tot queda en un no-res. El que abans era una mesura insuficient però en part útil ara es converteix en un text buit ple d'ambigüetats. Es borren dades concretes i ho substitueixen per eufemismes com informació rellevant o participació comunitària, conceptes tan inconcrets i subjectius que qualsevol govern pot manipular-los per premiar adhesions ideològiques. I aquest Ajuntament ja ha demostrat que considera rellevant censurar el castellà, prioritzar l'àrab per l'ordú, fomentar una immigració majoritàriament africana, sobretot marroquina, i el servei d'una gent de nacionalista. Aquesta és la seva idea de convivència. Això sí que és utilitzar les persones. La transicció també elimina l'únic element que diferenciava complir dos de reincidents. Substituir criteris mesurables per fórmules vagues és convertir-les reglament en un exercici d'afinació política. I recordem també que el Partit Popular fa quatre dies presentava una proposta en la mateixa línia, fent veure que endureixien alguna cosa, però sense qüestionar el sistema que ells mateixos han mantingut. Ni Junts ni el PP són l'original, utilitzen còpies diluïdes dels discursos de Vox. Des de Vox no podem avalar aquesta persió adulcorada, no aporta rigor, no corregeix l'efecte crida i no protegeix la convidència. És maquillatge polític per no afrontar el problema real. La solució és clara, aplicar la llei d'estrangeria, eliminar els incentius a la immigració irregular i establir un model en què només tinguin cabuda qui respecta les normes i l'identitat cultural de la ciutat. Per tot això votarem en compte d'aquesta proposta transaccionada perquè ja definitivament ha desvingut un text buit, incapaç de portar cap millora real al sistema de reglament.

Gràcies.

La realitat del segle XXI arreu del món està marcada per importants moviments migratoris, intercanvis i enriquiments identitaris i hem de saber gestionar aquest repte amb serenitat, amb responsabilitat, amb realisme, amb maduresa, amb solidaritat i amb projecció cap al futur. Els poders públics hem de garantir la convivència i la cohesió social i també hem d'acompanyar les persones nouvingudes en el seu procés d'integració i les persones autòctones en el coneixement de les noves realitats que conviuen a la seva comunitat. Som les administracions públiques les que tenim el deure de garantir els drets polítics i socials de la població immigrada així com d'exigir-los les obligacions ciutadanes. Les polítiques d'oportunitats, així com de cohesió i convivència, són essencials per al desenvolupament dels ciutadans i les ciutadanes i per garantir l'exercici de la plena ciutadania. El nostre model d'integració es basa en el reconeixement de la diversitat i la defensa de la igualtat d'oportunitats. Estem d'acord en que el compromís de ciutadania va estrictament vinculat als drets i deures de les persones, també de les persones nouvingudes que venen a la ciutat en busca d'oportunitats. Igualment, en una societat democràtica com la nostra, cal posar en valor, per sobre de tot, la protecció de les persones, especialment de les que es troben en situació de major fragilitat i la convivència en la comunitat d'acollida. Entenem el sentit de la seva proposició, senyor Martí, i agraïm la transacció en la mesura que ens hauria de permetre obrir un debat per revisar quina és la informació rellevant per tenir un element més complet i actualitzat a l'hora de valorar l'arrelament. En qualsevol cas, aquesta iniciativa sobrepassa l'àmbit municipal i aquest debat s'haurà de plantejar en els òrgans competents de Catalunya, tant de Catalunya com d'Espanya, i de manera molt principal de les polítiques migratòries comunitàries, llocs en els que estan representats tots els municipals aquí presents. Per aquest motiu, caldrà ser molt curosos perquè cap proposta de modificació ens allunyi d'aquests objectius i obri escletxes que permetin la repenalització de situacions de vulnerabilitat o l'estigmatització de les persones i actuï més com una iosa que no pas com una oportunitat. Votem a favor, doncs, en aquests termes i en aquest sentit.

Molt bé, doncs la ponència té un minut, quatre segons.

Sí, gràcies pel suport que permetrà que tinguin davant aquesta iniciativa. Jo li vull dir al senyor Coronas amb tota cordialitat. Miri, vostè que no ens reconeixia respecte a l'època del ball de Txelletries, miri, l'any 2000... El senyor Trias era el president del grup parlamentari de Convergència i Unió a Madrid i jo n'era un dels 15 diputats en aquell mandat parlamentari. I en aquell mandat parlamentari vam fer això que vostè ha dit i que mantenim i que 25 anys després cap partit del govern de l'Estat ha estat capaçat i endavant, que era promoure l'aprovació, permetre que hi hagi permisos de residència per persones irregulars de manera temporal per evitar la marginalitat d'aquestes persones. Això... hem passat 25 anys i no ha passat. Permeti'm que li digui que jo tampoc reconec el grup d'Esquerra Republicana en relació a l'època en què la presidia el senyor Ernest Maragall. Jo no sé què ha passat aquests últims dies, setmanes o mesos, ja m'entén el que vull dir, però no són els vostès els mateixos que eren abans. En qualsevol cas, aquesta proposta està molt clara. Si se l'ha llegit bé, està molt clar que no diu res del que vostès diuen que diu. Cap acusació ni cap ombra de dubte en relació a minoritzar els drets de les persones, sinó al contrari, tenir més elements per garantir una millor integració sobre la base de drets i deures. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Val sonar en comú, 35 segons.

Sí, en primer lloc, respondre-li al senyor Galvis, que avui tenen l'oportunitat de tramitar la ILP també al Congrés. Però deixi'm dedicar els últims segons al govern, que sembla haver-se posicionat molt clarament amb qui volia pactar l'ordenança del civisme. Tenia vostè l'oportunitat de fer-ho mirant cap a l'esquerra. Podia fer una actualització normativa seriosa d'una ordenança desfassada, treballant-la per fer-la més efectiva i més útil i capaç d'abordar problemes actuals. En canvi ha decidit, sembla, amb el seu posicionament, mirar cap a la dreta sumant-se a un enduriment de la mirada, reforçant un discurs més dur sobre migració i incivisme i incorporant propostes populistes que prometen seguretat però que a la pràctica només generen més vulnerabilitat i precarietat.

Moltes gràcies.

Regidor Coronas. Sí, senyor Martí, jo quan He de votar una qüestió tan transcendent com aquesta. Acostumo a recordar la declaració ideològica d'Esquerra Republicana de Catalunya i el per què em vaig posar a militar amb aquest partit. I no té res a veure amb el que vostè està proposant. I senyor Batlle, digui'm vostè quina persona del seu equip o del govern municipal o de l'Ajuntament prendrà la decisió sobre quina és la informació rellevant a transmetre i quina no. Perquè segurament serà una persona blanca i europea.

Té la paraula regidora de Besa, Partit Popular.

No.

Perdó? Ah, que no. Vox, sis segons. I tenen baix 42. Batlle, 42.

Està clar que els informes de reglament no poden esdevenir instruments d'assenyalament sancionadors o de control policial, sinó que han de servir per avaluar el compromís de la persona amb la comunitat on viu. En qualsevol cas, garantir que els elements es valorem dins del marc legal actual sota el principi de proporcionalitat i la protecció de dades amb rigor i seguretat jurídica i sense estigmatitzacions. Fetes les consideracions, estem d'acord en demanar que aquest informe d'element inclogui tota la informació rellevant i, en el cas que se'ns requereixi des de l'Ajuntament, també inclourem els elements que es coneguin i que puguin incidir en el compromís amb la convivència de la ciutat. Ahir tenim el nostre vot favorable en els termes en què ens hem expressat al llarg d'aquestes intervencions.

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable de Junts per Persona, el Partit Popular i el grup socialista, i el vot en contra de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Vox.

Molt bé. Doncs anem a la següent proposició, que és del grup municipal d'Esquerra Republicana, transaccionat pel que veig, i té la paraula la regidora alemany.

Ahir es va commemorar el 50è aniversari de la mort al llit del general Francisco Franco. I per què parlem avui d'això? Doncs no pas per gust, sinó perquè no tenim cap altre remei. La democràcia va arribar lligada també a una mena de pacte de silenci, a la impunitat dels responsables del règim. i el manteniment de massa estructures de poder que encara condicionen la nostra vida pública. Ha passat mig segle, però bona part de les víctimes de la repressió franquista i les seves famílies esperen reparació. Elles són el testimoni que el franquisme encara no ha desaparegut del tot, i d'això parlem avui. Al Valle de los Caídos, avui Valle de Cuelgamuros, s'hi van enterrar més de 33.000 cossos procedents de diferents indrets de l'Estat. 6.000 eren catalans, molts dels quals afusellats republicans, sense el consentiment de les seves famílies. Recentment, de fet, s'ha publicat un mapa interactiu que demostra que tots vivim a menys de 50 km de les fosses comunes clandestines del franquisme. Les fosses dels vencedors es van exhumar l'endemà de la guerra. Però les de les víctimes del franquisme encara avui resten pendents i es calcula que encara queden uns 11.000 escalets per recuperar. Hi ha molts exemples, tristament, d'injustícia a la memòria del nostre país. Vam haver d'esperar l'any 2023 per conèixer la vida del mestre que va prometre el marc La història de l'Antoni Benaiges, de Montroig del Camp i la seva neta. Un home republicà, un professor que va ser assassinat per ensenyar, per educar, per fer allò tan valuós i tan preciós que fem els que tenim la sort d'haver estat mestres. Segur que coneixen la pel·lícula. Per cert, una dada, el Partit Popular i Vox van cancel·lar la representació de l'obra de teatre que s'havia de fer al poble de Burgos, on Benaiges feia classe. Perquè el franquisme no va morir del tot. I per això n'hem de parlar. Perquè cal continuar reparant les seves víctimes i honorar-ne la memòria. Més exemples. Què era, durant la dictadura feixista, la seu del govern de la Comunitat Autònoma de Madrid, del PP de Lluso? Un centre de tortures. Això seria impossible d'imaginar en qualsevol país europeu normal. A Espanya no, és normal. I sorpresa, el Partit Popular d'Ayuso es nega a declarar-lo lloc de memòria i ho ha recorregut a la justícia, de fet, per oposar-s'hi. Perquè es resisteix amb dents i ungles a col·locar-hi una simple placa de memòria. En els debats complexos, de vegades és complicat trobar la posició justa que toca. En aquest és molt fàcil. Avui hem de fer el contrari del que farien el PP de Ayuso i Vox. Encara més exemples propers, via la Ietana. Algú pot imaginar-se una situació semblant a França o Alemanya? Algú imagina la policia democràtica francesa treballant per protegir els drets dels ciutadans en una comissaria que hagués estat utilitzada per deportar infants jueus o torturar resistents? Ningú imaginaria la policia democràtica alemanya operant a les antigues oficines de la Gestapo. És un despropòsit democràtic absolut. Ningú té cap dubte que l'edifici de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya és el símbol de la repressió franquista a Barcelona. Des de fa dècades existeix un ampli consens en la societat catalana a favor de transformar-lo en un centre de memòria i documentació sobre la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques. De la mateixa manera que la presó de les dones, de les dones, les grans oblidades, de la Trinitat, demanen que sigui declarada com a bé cultural d'interès nacional. Això és el que demanen tres entitats vinculades a la memòria històrica de la ciutat i a la vida veïnal dels barris del districte de Sant Andreu. Si Barcelona o Catalunya, alguna força democràtica i progressista, té un posicionament que s'assembla gaire a memòria democràtica, el PP de Lluso o Vox s'ho ha de fer mirar, perquè no estem parlant de declarar llocs de memòria molt fluixet per no molestar ningú. Una cosa simbòlica sense més conseqüència. No estem parlant d'això quan a diari els hereus del franquisme recorden i reivindiquen el llegat de la dictadura. És simplement una qüestió de coratge i de compromís. Perquè el veritable compromís i coratge no és quan ens enfrontem a un espantall o a un fantasma dèbil. El veritable coratge democràtic i progressista es demostra quan el monstre et desafia amb força. I avui el monstre del franquisme ens desafia amb força. I aquest és el coratge que hem de tenir molts catalans i catalanes, molts dels partits polítics que som aquí, considerats d'esquerres, a favor de la democràcia, perquè vam veure com molts militants dels nostres partits eren afusellats durant la dictadura. Aquest és el coratge que necessitem, els que van tenir molts dels nostres afiliats. Avui és un bon dia per un compromís ampli, I això és el que demano al Partit Socialista avui. Un compromís ampli de reparació de les víctimes del franquisme. Avui és quan toca estar a l'altura que Barcelona es declari ciutat lliure de la impunitat franquista. El debat no és entre oblidar o fer memòria. El debat és entre o no fer justícia o fer justícia amb la memòria. Perquè la igualtat, la democràcia i la justícia no és una imposició, és un deure.

Té la paraula el regidor Rodríguez de Junts.

Sí, gràcies, president. Aquesta setmana hem viscut, com es deia, un moment carregat de simbolisme, que és el cinquantè aniversari de la mort del dictador, de Francisco Franco, un moment que ens recorda la importància de la memòria, de la justícia i de la reparació, per no oblidar mai els greuges comesos durant aquell règim. La nostra ciutat, el nostre país, van patir de manera directa una de les pitjors parts de la repressió, i tenen encara, tenim un deure moral amb les víctimes i amb les seves famílies, i amb les generacions futures també, que és el de defensar la memòria democràtica i impulsar mesures concretes per reparar les injustícies històriques. Per això, evidentment, el nostre grup votarà a favor d'aquesta proposició, perquè, com deien, creiem que reforça aquests principis de justícia, memòria i reparació, Parlem de la Via Laietana, que s'ha de convertir a la prefectura per compartir-la amb un centre de memòria democràtica. Parlem del retorn de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona, que encara està als arxius de Salamanca, del lliurament de certificats d'anul·litat a les persones jutjades pel règim, de la rehabilitació dels treballadors municipals, que van ser represaliats, de declarar la presó de dones de Trinitat Vella com a un bé d'interès nacional, d'assessorar legalment els barcelonins que tenen familiars enterrats a Quelgamuros i també parlem de la proposta que el nostre grup va proposar i volem agradir la transacció d'Esquerra Republicana també d'incloure la restauració dels béns i els drets incautats pel franquisme a persones i entitats com els ataneus de cultura popular. Per tot això, per això que dèiem, perquè creiem que en un moment com aquest cal reforçar els principis de justícia, reparació i memòria, doncs hi votarem a favor.

Molt bé, regidor Rabassa, persona en comú.

Bon dia. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta proposició d'Esquerra Republicana. 50 anys després són temes pendents que l'Ajuntament, Diputacions, Estat i Generalitat han d'entomar seriosament. Ara mateix tenim una llei de memòria democràtica estatal que ho permet i en tramit una de catalana que ho acompanya prou bé. Per tant, és voluntat política que es facin tots aquests punts que ens presenta avui Esquerra Republicana. Però el dret a la memòria va molt més enllà d'aquesta proposició que ens fa Esquerra Republicana i d'aquests punts concrets, i es completa, creiem, amb la declaració institucional que presentarem i que llegirem al final d'aquest plenari, i que no està assignada per Partit Popular i Vox. Una declaració per formalitzar, per enfasitzar, per fer públic el compromís institucional d'aquest Ajuntament, més enllà del govern de torn, amb les entitats de memòria, les persones represaliades i el dret a la memòria contraposat al deure. La memòria, considerem, és un dret ciutadà, col·lectiu, i la reparació de les persones represaliades i els col·lectius represaliats són un dret ciutadà, com comentava, de defensem una memòria antifeixista, feminista, internacionalista, catalanista, que incorpora la diversitat de la nostra ciutat fent esment també al poble gitano i en perspectiva de gènere. Ara bé, una declaració institucional que ha estat acordada amb les entitats de memòria, de la ciutat, aplegades en bona part en l'ataneu de memòria popular i que no han volgut venir a fer-se la fotografia precisament perquè no volen fer-se fotografies amb el govern que no està tirant endavant polítiques efectives i reals de memòria i pel maig preu al que la sotmet. Exactament igual com les entitats de barri on no es convoquen les taules de memòria i on es desatenen les necessitats d'aquestes entitats. Per tant, votar a favor o abstenir-se amb proposicions o signar declaracions institucionals, s'ha de, d'alguna manera, visibilitzar després fent polítiques reals i concretes.

Miri, des del Partit Popular condemnem la dictadura i celebrem la democràcia i fins aquí és el màxim que podem arribar a un acord. Comentava abans el regidor Castellana que mirar enrere no porta enlloc i aquesta proposició que vostès presenten és el que fa, mirar enrere. Només no busca ni cohesió ni convivència ni una gestió eficaç de les administracions. Pretenen només reobrir ferides, instrumentalitzar el passat i ara utilitzar aquesta data per atacar novament com a excusa, perquè en realitat és el que ens interessa, a la Policia Nacional, amb la intenció de convertir la prefectura de la Via Lalletana en un centre de memòria que no respon a cap necessitat real de la ciutat. Demana trobar el punt just, però resulta que es passen molt de llarg. Pretendre expulsar la Policia Nacional d'un edifici que és operatiu i estratègic respon només a la voluntat de continuar assenyalant i menyspreant un cos policial que alguns mai no han acceptat. Volem recordar que la reconciliació entre espanyols ja es va produir fa dècades amb la transició, la Constitució i el consens democràtic que alguns ara s'entesten en qüestionar constantment. Tornar a utilitzar el franquisme o la llengua com una eina de confrontació és irresponsable. Necessitem unir, no dividir. La reclamació de documentació històrica i certificats, a més, és competència del govern d'Espanya i dels seus marcs legals, no d'aquest plenari. Convertir l'Ajuntament en una alta veu de reivindicacions estatals idealitzades és simplement utilitzar la institució per uns interessos que només els interessen a vostès, però no a la ciutadania. Convertir la ciutat en un espai permanent de revisió del passat, què ens aporta? Cap solució a les necessitats actuals de Barcelona, que són seguretat, habitatge, ocupació i una gestió econòmica que s'orienti al futur, no al passat. Esquerra, en impulsar aquesta iniciativa, sembla incapaç de mirar endavant. La memòria històrica és utilitzada com a coartada per evitar abordar els problemes reals de la ciutat. És una proposició creada expressament per polemitzar, però si volen recordar totes les víctimes, recordin també a les de la xeca que l'esquerra republicana tenia al carrer Carolinas.

Gràcies.

Gracias. Desde Vox manifestamos nuestro rechazo frontal a esta proposición de Esquerra. No pretende preservar la memoria ni favorecer la convivencia, sino abrir heridas, reescribir la historia y utilizar el pasado como arma política. Señalan el traslado de la Jefatura Superior de Policía para convertir el edificio en un centro de memoria democrática. Recordemos que este mismo edificio también fue utilizado por la Generalitat durante la Guerra Civil como centro de detención y tortura. No buscan la verdad histórica, sino avanzar en la expulsión de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado en Cataluña. De la restitución de bienes confiscados no explican cómo lo proponen ni cómo ejecutarlo, ni si incluirán restituciones patrimoniales e indemnizaciones a los expoliados efectuados durante la República. Proponen la restitución de la documentación municipal que se encuentra en Salamanca con la seguridad de que eso vulnerará al principio de unidad e integridad de los archivos perjudica la labor de los investigadores y aumenta el riesgo de pérdida o destrucción de documentos. Respecto a la entrega del certificado de nulidad de sentencias, Esquerra pretende rehabilitar a personas condenadas durante el franquismo sin distinguir entre víctimas reales y quienes cometieron delitos graves. Curiosamente, no pide lo mismo para quienes fueron injustamente condenados en Cataluña durante la Guerra Civil. También plantean la rehabilitación de trabajadores municipales represaliados. Cada caso debería estudiarse individualmente. Algunos casos tal vez tenían una clara justificación. La prisión de mujeres de la Trinidad no reúne el valor necesario para ser declarada bien cultural, pero se sorprende que no mencionen la prisión de mujeres de las CORS, creada por la Generalitat de 1937 para encarcelar a religiosas y mujeres de derechas o del PUM. Finalmente, sobre el Valle de los Caídos se construyó precisamente para recordar a los muertos de ambos bandos e impulsar la reconciliación entre los españoles y la mayoría de sus constructores fueron presos comunes acogidos voluntariamente a la redención de penas por el trabajo. Sus propuestas son inviables. Identificar restos es prácticamente imposible. Muchos familiares a más se oponen. En resumen, fomentan la revancha, no la convivencia. Nosotros defendemos la reconciliación y no el odio. Por eso votamos en contra.

Gracias.

El Govern municipal manté un compromís fermo amb la memòria democràtica i amb les entitats que treballen per preservar-la. En aquest sentit, el suport a la declaració de l'edifici de via Laietana 43 com a lloc de memòria, compliment de la llei 20 barra 2022, s'ha expressat reiteradament tant en aquest plenari com en el marc del procediment públic engegat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica per a la declaració de Via Laetana com a lloc de memòria, amb el qual l'Ajuntament ha presentat al·legacions defensant la necessitat que aquesta declaració comporti la declaració de l'edifici com a centre memorial. Igualment, reconeixem que la decisió final sobre l'ús de l'edifici no és competència municipal, però treballem per facilitar el consens interadministratiu necessari per fer possible la definició d'aquest espai de memòria. El govern comparteix l'objectiu de garantir la restitució dels documents confiscats pel règim franquista i que són propietat municipal. En aquest sentit, es revissen els casos concrets per identificar la documentació que pertany a l'Ajuntament i s'exploraran les vies específiques que permetin fer efectiva la recuperació en coordinació amb les administracions competents. Compartim plenament la necessitat que les declaracions de nul·litat de les sentències dictades pel règim franquista es materialitzin en certificats individuals com acte de reparació jurídica a les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura, així com a les seves famílies. Ja ens hem posicionat al costat de les famílies en diversos casos engegats i mantenim la disposició a facilitar, amb el marc de les nostres competències, que aquests processos es duguin a terme amb la màxima celeritat coordinant-nos amb el Ministeri competent per a l'emissió d'aquests certificats. Compartim la necessitat de rehabilitar els treballadors i treballadores municipals represaliats pel franquisme. Recordem que en aquest mateix ple, el 27 d'abril del 2018, es va aprovar l'anul·lació dels expedients de depuració franquista, que afectaven a 1.618 persones a la plantilla, incorporant una còpia de la resolució a cada expedient que hi ha a l'arxiu municipal. Acte que va suposar una reparació institucional i simbòlica amb la informació que es va enviar a les famílies, amb la publicació oficial i als canals municipals. Compartim també la necessitat de promoure en col·laboració amb totes aquelles administracions competents les iniciatives necessàries que contribueixin a reparar la vulneració de drets fonamentals associat al Valle de Cuelgamuros, compromís que s'emmarca amb les polítiques de memòria democràtica i amb la voluntat de cooperació que estem fent amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i el Ministeri. Ara bé, ens demanen, sumada amb tota aquesta relació de coses que compartim, una que no podem compartir, en aquest mateix plenari vam explicar que no podíem fer-ho amb els termes i per això els hi plantejàvem una transacció. La declaració de la presó de dones de la Trinitat com a bé cultural d'interès nacional posaria directament en perill l'acord que es va fer amb la participació dels veïns perquè hi hagués habitatge. I aprofito, per aquesta raó ens abstindrem, únicament per aquesta raó, i aprofito per saludar l'Associació de Veïns de la Trinitat, que ha vingut també avui, que dona suport a aquesta iniciativa i que ens ha demanat explícitament que no hi hagués aquesta declaració com a vecin.

Molt bé, doncs ponència, 50 segons.

Bé, jo hi ha grups que sobre memòria democràtica ja no els busco i estic forçada a escoltar les veritats que diuen, però bé, al Partit Socialista sí, al Partit Socialista sí que els busquem, perquè no poden arribar, com tantes altres vegades, tard a les causes. Els he vist massa vegades fer-ho. i els demano que no ho facin amb això, amb la memòria democràtica i que ens estalviïn el temps. Nosaltres volem que molts barcelonins i barcelonines deixin d'esquivar Via Laietana i que passin per l'altra vorera per por, pel terror de les tortures que van patir. La ferida existeix, i m'adreço a la regidora del Partit Popular, la ferida existeix i el que demana és ser reparada i curada, no oblidada. Les ferides no es curen així. I també volem que la nostra ciutat tingui un lloc per la memòria completa, que és la de les dones. I no crec, sincerament, que aquest sigui el fet definitiu de la seva abstenció. Jo crec que al Partit Socialista li continua faltant compromís, coratge, i ara que el franquisme i que l'extrema dreta ens desafia amb força, la tabió i l'equidistància no és una opció.

Grup de Junts, un minut. 14 segons.

Sí, gràcies, president. Bé, jo crec, el nostre grup creu que sí que és pertinent. aquesta proposició, que sí que és pertinent parlar de tots els punts que aporten, perquè, com apuntava ara la regidora alemany, aquest moment no és un moment qualsevol. Fa 50 anys que va morir el dictador, però aquest 50 aniversari arriba amb el discurs de l'odi instal·lat a les institucions democràtiques, amb el discurs revisionista de la història instal·lat a les institucions democràtiques, amb un 13% dels joves d'entre 18 i 24 anys que consideren que una dictadura pot ser una bona alternativa a una democràcia, i crec que això ens obliga a tots i a totes a prendre consciència i a prendre consciència i fer aquesta memòria. No només del que va representar el franquisme, per explicar-ho, perquè hi ha gent que explica la seva versió que no és veritat, sinó de tot allò que hem aconseguit després. Ahir va fer 50 anys que va morir el dictador, però aquests dies fa 50 anys de moltes coses. Fa 50 anys del Front de Lliberament Gai de Catalunya, fa 50 anys de les associacions de veïns, avui a la dreta de l'Eixample, fa 50 anys del Congrés de Cultura Catalana, I per tant, fa 50 anys que aquesta societat avança i avança des de les lluites compartides en contra de tota aquesta gent que explica una història que no és la història del que va succeir de veritat. I per tant, la memòria, la justícia i la reparació són més necessàries que mai i per això reiterem el nostre vot favorable.

Molt bé.

Barcelona en Comú. La imatge que ens fem del nostre passat està en revisió contínua. Només faltaria. Tots revisem el passat. Tots tenim famílies que han viscut el que hagin viscut i, per tant, anem interpretant el passat de maneres diferents. I això és sa. Superem, per favor, el mite de la reconciliació perfecta. Necessitem reparació. Està clar i és evident. Es necessita reparació. Les morts, els crims que diuen alguns de la República van ser jutjats il·legalment, va morir molta gent, van assassinar a moltes persones i es van fer molts monuments que durant més de 40 anys van estar a la nostra via pública. El que s'està demanant aquesta proposició és que els altres morts, aquells a qui no se'ls reconeix i que encara moltes famílies no saben on són, tinguin aquest dret de justícia, veritat i reparació. la presó de les Corts, vagin, passegin, llegeixin, hi ha un monument que recorda la presó de les Corts i la jefatura de la Via Laietana, hi ha un faristol que explica com va funcionar durant la República. Els que voten en contra, per favor, llegeixin, revisitin el seu passat. I respecte al PSC, molt bones paraules, molt bon discurs, poca acció, poques accions, poca valentia en polítiques de memòria. Via Laietana completa i polítiques de memòria, efectives, reals, als barris, perquè tots tenim dret a la construcció de la imatge del nostre passat.

Bien, señores de Esquerra, si quieren hablar de memoria histórica, reconozcan la suya. No pueden dar reacciones mientras evitan asumir sus responsabilidades en algunos de los episodios más trágicos del siglo XX en Cataluña. El golpe de 1934 con sus muertos heridos, la participación en el Comité de Milicias Antifascistas, las patrullas de control, los tribunales populares y las checas que sembraron el terror entre miles de catalanes. Bajo el gobierno de Compañes, más de 8.300 personas fueron asesinadas funcionarios, obispos, sacerdotes o religiosos. Olvidan a sus propias víctimas. Viven tan asesinados por el pasado que se han olvidado de los problemas de la gente de hoy. Y por eso, en sus gobiernos y en los de sus socios, se han agigantado los problemas de vivienda, de educación, de sanidad o inseguridad. Regresen a la realidad o quédense en sus ensoñaciones y dejen de manipular a la gente y a la historia.

Secretari, en temps.

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el vot federal a Pasca Republicana, Junts per Barcelona i Barcelona en Comú, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció del Grup Socialista.

Molt bé, doncs passem ja als pregs i preguntes. El primer que formula el regidor Rodríguez, el regidor Escudé.

Gràcies, president. La setmana passada es va celebrar la Cursa de la Dona a la ciutat de Barcelona amb un èxit. de participants que celebrem, però lamentablement vam veure de nou com la presència del català en aquest esdeveniment, un esdeveniment en què l'Ajuntament hi posa diners, hi posa la imatge, hi posa la cara, doncs era molt residual. Els dorsals, les samarretes, estaven fetes predominant totalment en castellà, totes les samarretes, les bosses, només hi havia alguns dorsals en català, tot el material dels patrocinadors està fet en castellà, els missatges, els estants durant l'arribada sí que van tenir una lleugeríssima millora respecte a l'any passat i per tant avui presentem aquest prec perquè com deia l'any passat ja ens va passar el mateix, ens va dir que es faria el que fos possible per revertir aquesta situació, recordem que estem en un context d'emergència climàtica, recordem que no parem de parlar de lluvies de millones respecte a la situació del català, que signem els pactes nacionals per la llengua, etcètera, Però la veritat és que en les accions que impulsa aquest Ajuntament, en els papers, en tot allò que implica l'Ajuntament, en la vida diària i en la quotidianitat, més enllà de grans titulars i de fotos, no hi veiem canvis substancials. Què ha canviat de l'any passat respecte a aquest any en relació al tema de la cursa de la dona? Res, malauradament. I la nostra obligació creiem que és denunciar-ho i exigir, i per això ho fem. aquest prec, que aquesta situació es reverteixi l'any que ve.

Gràcies, alcalde. Bé, diverses coses, senyor Rodríguez. Primer es tracta, que vull aclarar diverses coses. Primer es tracta d'un esdeveniment esportiu de base estatal i no d'una cursa local on l'Ajuntament no pren part en la que és l'organització com a tal, com passa aquelles curses de titularitat municipal. Tot i això, i a diferència d'altres esdeveniments d'àmbit estatal o internacional que tenim el plaer de compartir en aquesta ciutat, aquí, en aquest, precisament, l'idioma emprat en la comunicació que s'ha realitzat arreu, menys amb la samarreta, per això també hi acceptarem el PREC, com a mínim és en català. De fet, des del 2005 fins a enguany, totes les edicions ha passat el mateix, perquè no es diu la cursa de la dona, es diu la cursa de la mujer arreu, igual que la tour, és la tour i no és el tour, o la liga professional de futbol, és la liga professional de futbol i no la lliga professional de futbol. Ens agradi més o menys. Tot i això, ja hem parlat, vam parlar amb l'organització i els hem demanat, evidentment, perquè jo crec que, a més, està bé, és un esdeveniment on han participat 36.000 dones, jo crec que s'ha de posar en valor, doncs que a la samarreta, que era l'únic element on només s'usava el castellà, també es pugui, l'any vinent ja, a la cursa, llegir cursa de la mujer, cursa de la dona. Així és que li acceptem el PREC.

Molt bé, doncs agrair l'acceptació del PREC. Jo crec que la samarreta, encara que es digui que sigui l'únic element, escolti, és que és l'element més visible. Llavors, hi ha elements que són especialment sensibles i que la imatge que llueixen les 36.000 corredores sigui aquesta, ja em permetrà, però a mi m'agradaria més que es fes en català tenint en compte que l'Ajuntament hi destina recursos. I vostè diu, és que és un esdeveniment estatal. Bé, Però així ja em començo a preocupar a l'avançada pel que pugui passar amb el tur i la presència del català amb el tur. És a dir, en el moment en què passa a Barcelona, l'Ajuntament, en aquest context d'emergència lingüística, hauria de prendre una responsabilitat. I li posaré un símil que no té res a veure amb això, però que crec que sí que és il·lustratiu. Tots recordaran la col·lèmica que hi va haver a l'hivern passat amb els concerts d'any nou del Teatre del Liceu, en què el Liceu va jugar als espais i va venir una orquestra que era absolutament desastrosa. i el Liceu va prendre accions perquè s'estava utilitzant el nom del Liceu. Doncs bé, en aquest cas s'utilitza el nom de Barcelona i creiem que això requereix una acció més decidida de l'Ajuntament. En tot cas, agraïm l'acceptació del PREC i esperem que l'any que ve ja tinguem tot el merchandising i tot plegat en català.

No, és que totes les comunicacions de la cursa, absolutament totes, inclús la presentació que vaig fer jo mateix, les hem fet amb català, els speakers, els cartells, els avisos, fins i tot a les porteries, la publicitat, absolutament tot, només queda el nom de la cursa, que és cursa de la mujer. Per l'any vinent... Aquest nom també tindrem a la samarreta, que és l'única cosa que falta, doncs la cursa de la dona. Traduir certes coses, jo que evidentment defensaré l'ús del català arreu, traduir certes coses podem arribar a un punt de ser provincians. Llavors també hem de saber fins on arribem. traduir noms. Vostè mateix ens deia fa un any, exactament, criticava el Poblenou Open Day perquè s'usava en anglès. I l'organització Poblenou Urban District usa aquest idioma des de l'inici. Fer certes traduccions, tot i que poden tenir certa lògica, ens portaria al problema en cinisme. Així és que jo crec que hem de buscar també l'equilibri.

Passem al següent prec que formula... que formula el regidor Martí l'alcalde.

Sí, gràcies, president. És un prec dirigit a vostè mateix i aquest prec respon a una idea molt simple, però molt absolutament essencial en democràcia, que és que en moments difícils la màxima autoritat d'una administració, d'un govern, en aquest cas l'administració municipal, pugui, com diem col·legialment donar la cara, pugui aparèixer de manera urgent, de manera immediata, a donar explicacions a la ciutadania, especialment a través dels seus escollits electes, per explicar una situació d'emergència. Hem viscut en aquesta ciutat els últims anys, per desgràcia, situacions complexes en les que no hi ha hagut, no hem tingut, el reglament orgànic municipal no ens ha donat suficient flexibilitat com perquè la primera autoritat municipal aparegui sense filtres, sense portaveus, sense rodes de premsa, diguem-ne... improvisades o sense altres situacions que no són de rebut i que hagi donat explicacions. Això no surt de qualsevol lloc sinó que té a veure amb un compromís molt clar que vam assumir i crec que vaig assumir jo personalment com a president del grup en el seu moment quan es va produir una comissió extraordinària per avaluar un fet molt desgraciat que va ser la mort d'una treballadora municipal o d'una persona de l'empresa de neteja que durant l'onada de calor va morir, en aquella comissió extraordinària jo mateix em vaig comprometre a demanar una modificació del ROMP que permetés que l'alcalde o alcaldessa a títol personal, a instàncies personals seves o a instàncies dels grups municipals pogués compareixer tant al plenari com a les comissions plenàries competents per donar aquestes explicacions que la ciutadania mereix sense aquests filtres que deia abans. Això és una qüestió molt puntual, d'un article puntual, però creiem que és una bona escletxa que ens ha de permetre aprofundir en aquesta major democràcia, en aquesta major participació, en aquesta major transparència que exigim no solament les electes, sinó la ciutadania en moments de gran crisi, en moments molt sensibles en els que es demana, s'exigeix els màxims responsables polítics que donin la cara davant la ciutadania. Moltes gràcies.

Regidor, com vostè sap perfectament, això que anomenem nosaltres amb la nostra terminologia ROM, que és el reglament pel qual ens autoorganitzem els regidors i les regidores, és una norma que ha de ser consensuada, que ha de ser debatuda internament i vostè convindrà a mi que la forma de plantejar una modificació del ROM no és fer un prec a l'alcalde i suposo que entendrà que li rebutgi justament per una qüestió de formes. El ROM s'ha d'aprovar per majoria absoluta, ha de formar part d'un consens més ampli, crec que és el que és convenient i jo no em tanco personalment a fer qualsevol mesura diguem-ne, de seguiment, de transparència, de donar explicacions, les que calguin, on calguin. Crec que aquest govern i aquest alcalde, quan hi ha hagut situacions d'emergència importants a la ciutat, hem reaccionat ràpid i en públic, sobretot adreçant-nos a la ciutadania, que són els que primer han de rebre informació, per exemple, en el cas de la pagada, vam ser de les primeres institucions que ho han sortit públicament a donar explicacions, però també li vull recordar que, per la informació que... que em fan arribar, va ser el setembre del 2023, que per indicació d'aquest govern es va presentar a la Junta de Portaveus una proposta per millorar el règim de compareixences al govern. I va ser rebutjada. Per tant, jo crec que si vostès volen plantejar una modificació del ROM d'aquestes característiques o altres, nosaltres estem absolutament disposats a parlar-ne, però on cal, o sigui, on correspon i com correspon.

Està breu perquè la qüestió procedimental és important, però no hauria d'escloure la possibilitat que l'acceptació del projecte permetés obrir el camí a una negociació política que permetés la modificació del ROM, en aquests exemples. I una altra de les raons per les que hem presentat també va ser aquest oferiment, perdó, a l'alcalde, a la Junta de Porta d'Eu, és clar, recordo perfectament, la tinent d'alcaldessa ho va plantejar, i jo no sé, vostè diu que es va rebutjar. Vam agafar el guà i vam dir, home, esperem que ja que hi ha una voluntat del govern, el govern l'executi aquesta voluntat. I hem passat molt temps i no s'ha executat. Per tant, lamentem aquest rebuig i intentarem portar a terme aquesta negociació política que permeti, finalment, això que demanem, que és el que interessa a la ciutadania. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Passem al següent pre que formula la regidora Sanz a l'alcalde.

Sí, moltes gràcies. Segur que a l'alcalde no se li han escapat les següents dades que els explicaré. Tres de cada quatre veïnes pensen que hem superat el nostre límit de turisme. Això són dades que publica el baròmetre municipal. El 60% dels turistes consideren que a Barcelona hi ha massa gent. Això també són dades del baròmetre de l'Observatori del Turisme, també de la ciutat. I aquest mes, finalment, hem conegut que Barcelona serà la ciutat més visitada del món el 2025. Per tant, que Barcelona està més massificada turísticament que en els darrers anys, no és una cosa que digui jo ni Barcelona en comú, és una cosa que ens diuen les dades, és una cosa que expressen les veïnes, és una cosa que senten els visitants que visiten la nostra ciutat i fins i tot que ho diuen vostès mateixos, el propi govern. Per això el nostre prec avui és molt clar. Ha arribat el moment de posar fi a la promoció turística amb diners públics, amb diners públics. Perquè a la ciutat no li cal més publicitat, el que li calen són més recursos a habitatge i a política social, perquè si som el destí més consolidat del món, som el destí que batrà els rècords més grans aquest 2025 de visites, encara en volem més. Encara en volem més. Perquè quan tu promociones la ciutat és que vols més, busques això. I som una ciutat i vostès són un govern, no són ni un grup d'hotelers ni són un toroperador. Per tant, Aquest és el prec que els hi fem.

Regidora, compartim que Barcelona ha arribat al seu límit pel que fa al nombre de turistes que pot acceptar. Que això impacta directament en qüestions com l'habitatge, l'espai públic o la convivència en la nostra ciutat. Com a alcalde he dit literalment, A la ciutat no hi cap ni un turista més. Són declaracions noves que pot trobar a les hemoroteques. Hem i estem fent un esforç de diversificació de l'economia de la ciutat per tenir espais, diguem-ne, fics a la ciutat on aterrin inversions de valor afegit, com pot ser el cas d'Estracénica, que donin alternatives econòmiques a la nostra ciutat. Hem defensat i estem desenvolupant passar del model de la promoció a la gestió, treballar per incidir en l'oferta i també en la demanda. Prioritzar la reducció de la pressió turística a l'espai públic. Reforçar les polítiques de control, d'inspecció, de preservació de l'espai públic per limitar o alimitar les externalitats. I li posaré altres exemples, que jo crec que coincidim plenament amb el sentit de les decisions. 1. Eliminar els pisos turístics del 2028. Cap ciutat del món ho ha fet. Dos, crear els espais de gestió de gran afluència, les EGAS, allà on tenim més concentració, com pot ser el Parkway. Ja hem adoptat postures i decisions, com la reducció del ticketing, per exemple, del Parkway, decisions que s'han votat en aquest mateix plenari i ajuntament. O una altra que vostès també comparteixen, que és la reducció de terminal de creuers. I ja que em dono noves dades, jo li dono una dada més. L'any 2019, no estava jo d'alcalde, teníem 16,6 milions de visitants, el 24, 15,5, un milió menys. I una altra dada, aquests titulars que a vegades corren per les xarxes de la ciutat més visitada del món, contrastim mínimament perquè és impossible que sigui així, perquè la ciutat de Nova York en té molts més, el doble, pràcticament, però és veritat, insisteixo, que compartim que hem arribat al límit i que hem de passar de les polítiques exclusivament de promoció a les de gestió.

Clar, fixi's que tot el que diu són parole, parole, parole, bones declaracions. Són declaracions, perquè de què serveix dir, senyor Collboni, no more Airbnb si després, per exemple, no posa multes a aquest paràsit que tenim a la nostra ciutat que fa pisos turístics il·legals als nostres barris? O de què serveix dir que cal intervenir al mercat, perquè ho diu, si després, per exemple, no prohibim el lloguer de temporada o les compres especulatives o estan perdonant multes de 3 milions d'euros als estafadors especuladors que no compleixen amb el 30% d'habitatge assequible? O de què serveix dir, per exemple, que no hi cap un turista més si segueixen fent promoció turística? Doncs ja li dic jo, no serveix de res. No serveix de res. Perquè el context és el que és. I avui Barcelona està més massificada que mai. I avui Barcelona té un problema en garantir el dret a l'habitatge pitjor que mai i que afecta més gent que mai. I això el que implica és que no podem seguir fent les mateixes polítiques. i hem de passar de les paraules als fets. I jo avui li demano això, alcalde, que sigui valent i que passi de les paraules als fets, no el 2028, avui.

Jo crec que amb els exemples que he posat de les decisions que hem pres queda més que palès i demostrat que estem actuant i prenent decisions. I pel que fa a la promoció jo li diré que la promoció és necessària per canviar el tipus de turisme que volem. per anar a buscar el turisme que volem, el de l'activitat econòmica i el cultural. I per això s'ha de fer un altre tipus d'activitat de promoció. I per cert, no són 20 milions, com vostè posa algunes informacions que visc que publicaven, i aquí no són 20 milions, són 10,7, dels quals 7,5 estan sufregats directament per la taxa turística. Per la qual cosa... li accepto parcialment el PREC o li rebutjo parcialment el PREC, perquè en el sentit estem d'acord, però amb això concret de la promoció no estem d'acord. Molt bé, doncs passem al punt que tots van seguits per l'alcalde. del regidor Castellana, l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Bé, el sector pesquer desenvolupa una activitat essencial per al teixit econòmic, social i cultural dels països mediterranis. Però ens trobem que les actuals restriccions imposades per la Comissió Europea, també el relleu genacional i... I altres factors posen en perill la continuïtat d'un patrimoni viu que també forma part de la identitat de la nostra ciutat com a ciutat mediterrània que som. Com deia, les limitacions en dies han fet que es passi ara mateix a poder treballar 130 dies l'any, cosa que demostra i és evident que... fa inviable qualsevol activitat econòmica que només pugui desenvolupar-se durant menys o pràcticament un terç dels dies de tot l'any. A més, aquest fet es produeix en un moment en què les avaluacions científiques més recents constaten una recuperació significativa de diverses espècies en el nostre mar Mediterrani. I, de fet, també això conviu amb una altra qüestió que és ben clara, que és que el sector pesquer barceloní ha fet els deures i ha complert de manera rigorosa totes les mesures de sostenibilitat i reducció de l'esforç pesquer exigides per la Unió Europea. Sabem que haver-hi una trobada aquesta setmana de la tindent d'alcaldia Gil amb el sector de la pesca de la ciutat, però volem que vagin més enllà. Volem que vostè com a alcalde, com a primera autoritat d'aquesta ciutat, lideri i exerceixi el paper de líder d'aquesta ciutat i d'una ciutat líder en el mar Mediterrani per plantejar a les institucions europees que aquestes restriccions no poden ser, que no tenen una relació directa amb el que diu la ciència i en com està al nostre mar i que a més té un impacte per a l'activitat econòmica però també directament en la qualitat del producte que arriba a les nostres llars. No serveix de res parlar de sostenibilitat i omplir-nos la boca de producte a quilòmetre zero si no ho fem viable. Per tant, el que li demanem, i acabo amb això, és que vostè mateix personalment lideri aquesta reivindicació a les institucions europees i exerceixi el paper de lideratge que creiem que l'Ajuntament de Barcelona ha d'exercir en una qüestió tan important com aquesta.

Regidor, òbviament acceptem el PREC. Com a govern estem i estem al costat del sector pesquer de la nostra ciutat per tot el que representa i jo mateix com a alcalde he estat en contacte permanent amb l'armador major. el senyor Juárez durant aquests dies i, evidentment, com vostè ha mencionat, la tenente Gil s'ha reunit amb representants de la pròpia confraria per donar suport a les seves reivindicacions. Tinc molt present l'estat d'ànim dels pescadors en aquests moments. Sé que estan en un moment d'angoixa i d'una situació molt complicada i hem de mostrar la nostra solidaritat i la nostra empatia amb ells perquè han de saber, i ho saben, que aquest govern i aquest Ajuntament fan les seves reivindicacions i les seves reclamacions. Els nostres pescadors, que per cert són l'última part de l'activitat primària que té aquesta ciutat, els nostres pescadors, concretament els de la Barceloneta, tenen dret a poder treballar. Perquè això va vinculat a una activitat econòmica, a una activitat també gastronòmica i d'identitat de la ciutat, i evidentment de peix fresc, que és una de les coses que també caracteritzen els nostres mercats municipals. I per tant, tot això és el que defensem, defensant la pesca i, efectivament, li hem traslladat el recolzament al sector a través de les seves reivindicacions per tal de revisar aquesta normativa europea. I no només ens adreçarem a la Comissió Europea com vostè ens demana, i així ho farem, sinó que també ho traslladarem al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat i al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Que tothom sàpiga que l'Ajuntament està al costat dels seus pescadors.

Gràcies. L'agraeixo l'acceptació del PREC perquè a la primera part de la seva intervenció feia molt d'èmfasi en el recolzament al sector, que és essencial, és necessari i, evidentment, compartim des d'Esquerra Republicana, però el que és més important és que l'Ajuntament de Barcelona posi la seva força institucional, la seva capacitat de lideratge institucional per poder interlocutar amb els agents que realment prenen les decisions en aquest àmbit. Gràcies.

Moltes gràcies. Següent prec que formula el regidor Coronas a la tenenta Gil.

Sí, gràcies. Bé, senyora Gil, recordarà que el mes d'abril la Comissió d'Economia i Senda va aprovar per unanimitat una proposta del grup d'Esquerra en la qual instàvem el govern municipal a permetre l'adequació de les llicències d'activitat econòmica dels establiments de restauració emblemàtics i singulars de la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de poder mantenir la seva essència i garantir la continuïtat i el relleu generacional. Des del grup d'Esquerra vam identificar uns quants d'aquests establiments de restauració emblemàtics i singulars, que pel seu caràcter històric no tenen adequada la seva llicència d'activitat econòmica vigent, vaig ja saber quina epígrafia hi havia en el moment en què la van sol·licitar, i entre d'altres és el cas de la pobilla del Teulat o del restaurant El Roure. Malauradament, constatem que tots aquells establiments que vam llistar i que vam posar com a exemple segueixen en la mateixa situació o en alguns casos fins i tot ens han informat que la situació és més greu ara perquè en alguns casos s'han incrementat les multes i els advertiments i concretament en el cas del restaurant El Robre s'ha arribat a emetre ja un avís d'accessament d'activitat perquè la cuina no s'ajusta a la normativa actual. Doncs miri, creiem que és imprescindible garantir per tots els mitjans la continuïtat d'aquests establiments que formen part del patrimoni material i immaterial de la ciutat de Barcelona i també garantir el seu relleu generacional. I per aquest motiu demanem al govern municipal que més enllà de les bones paraules que sempre les ha tingut passi a l'acció, que compleixi el mandat aprovat i que adopti les mesures necessàries per fer possible l'adequació de les llicències d'activitat econòmica dels establiments emblemàtics i singulars, com per exemple el del restaurant El Roure, que serveix menjars des de l'any 1889. Senyora Regil, el que El Roure ha resistit 138 anys, crec que val la pena que no li posi vostè el segell de tancament, perquè això seria dramàtic.

Doncs li avenço com vam fer amb la proposta del mes d'abril que li votarem a favor i acceptem el prec perquè és una preocupació que compartim i ho hem parlat en diferents ocasions. Estem treballant des de fa temps en urbanisme i en promoció econòmica per poder trobar solucions amb aquesta problemàtica, casos concrets, però sobretot en buscar un marc que ens ajudi a donar solució a diferents tipologies de problemàtiques similars que tenim a la ciutat. S'està fent acompanyament exhaustiu i anàlisi amb les propietats d'aquests establiments que vostè mencionava. En el cas del bar al roure de districte de Gràcia i de pobilla de Teulat, són situacions diferents perquè, com vostè sap, la pobilla està catalogada com a establiment històric amb valor patrimonial i el roure no, el qual no li resta cap apice de seu arrelament al barri, però sí que requereix de mesures diferents amb la normativa actual. Per tant, s'estan, com li deia, fent seguiments, les reunions amb alguns d'aquests En el cas del Rograsón de la setmana passada s'està treballant des del districte. Nosaltres estem intentant des de l'àmbit de ciutat donar una resposta que ajudi els diferents districtes i les llicències a solucionar aquest problema. Per tant, li acceptem el PREC. Crec que vostè també coneix la dificultat d'anar contra normatives que ens posen problemes, però crec que coincidim. que hem de trobar aquella fórmula que ens permeti no ser nosaltres i la burocràcia la que posa en perill precisament aquells negocis que volem protegir. Per tant, li acceptem el PREC i continuem treballant.

Esperem que siguem prou ràpids amb una solució més definitiva. Ja li dic moltes vegades que amb vostè és impossible enfadar-se perquè sempre ens dona la raó i sempre diu que ho arreglarà, però des del mes d'abril fins ara en passen mesos i la situació és la mateixa. Una bona mesura, una bona mostra de bona voluntat seria aixecar aquesta suspensió d'activitat que volem fer amb el Roure per seguir treballant i arribar a la solució definitiva.

Només un aclariment, no hi ha ordre d'accessament en aquest moment. Aquest expedient que va existir està caducat i per tant no existeix i com li dic s'està treballant també des del districte perquè no torni a haver-hi cap altre.

Molt bé, doncs seguim amb el següent ple que formula la regidora. Ah, perdó, perdó, perdó. Sí, sí, com ha dit el secretari. El regidor Cidera, a la Tirenta Gall.

Endavant. Gràcies, alcalde. Tirenta, com vostè sap, a principis del XVIII el tramvià blau va deixar de funcionar amb l'excusa donada per part del govern municipal de renovar vies i catenària. Unes obres que estaven previstes per durar dos anys I a hores d'ara, set anys després, el tramvià continua sense funcionar. És cert que casualment ahir vostè mateixa i l'alcalde van compareixer a les cotxeres dels tramvies per anunciar que després d'un procés participatiu, que això ho carrega el diable, el 2017, a final del 2017, el tramvià... 2027, perdó, tornarà a funcionar. Déu vulgui. En qualsevol cas, tornem al present. L'any que ve, l'any 26, el tramvia blau farà 125 anys de la seva posada en marxa. Per tant, la nostra proposta és molt senzilla. És viable, no comporta gran despesa, i és demanar un dels vagons històrics a la plaça Kennedy, el punt d'inici del recorregut com a peça expositiva i commemorativa, fins que, espero que ben aviat, es reobri el servei. Jo crec que nosaltres creiem que seria una manera de mantenir viva la memòria col·lectiva i de recordar l'afemèria i de demostrar que Barcelona sap preservar allò que la fa única. Presidenta.

Sí, moltes gràcies. Doncs agraeixo, senyor Cirera, la voluntat de posar en valor un element tan estimat com el tramvia blau perquè forma part del nostre imaginari col·lectiu i de la Barcelona que ens identifica i precisament perquè és un símbol compartit ens hi hem volgut comprometre amb tota la serietat i amb tota la responsabilitat. Com bé deia, efectivament ahir l'alcalde va anunciar amb l'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo, que se'ls va poder fer entrega del projecte executiu, que el govern municipal està treballant perquè retorni el tramvia blau, que sigui una realitat sòlida, segura i duradora. El projecte se'ls va entregar, hi haurà un procés participatiu i les obres començarien el 2027 perquè no hi hagués cap error o malinterpretació, doncs prefereixo concretar-ho. No estem parlant només de recuperar un mitjà de transport històric, sinó d'afrontar una transformació integral de l'avinguda d'activitat urbanística, patrimonial i de mobilitat que exigeix decisions rigoroses i una planificació molt precisa. Aquesta és la manera de garantir que el seu futur estigui a l'alçada del seu valor simbòlic. Parlem d'una inversió, d'una gran magnitud i d'unes obres que requeriran estabilitat política i pressupostària. El nostre compromís és avançar-li la serietat del projecte que ja està enllestit i, com dèiem, se'ls havia fet entrega. I sí, efectivament, l'any vinent celebrem els 125 anys del tramvia blau i ho farem amb la pròpia associació de veïns i veïnes i amb tots els actors que han mantingut viva aquesta reivindicació. Entenem perfectament el desig de comemorar aquesta efemèride amb un gest visible i també el compartim i per això treballarem amb aquesta comemoració a l'alçada, respectuosa amb la història i alineada amb un calendari real de la recuperació d'aquest símbol a Barcelona. i en quant al prec més concret de col·locar un vagó històric a la plaça Kennedy, també ho acceptem, és voluntat política d'aquest govern que també es pugui gaudir del que suposa la visibilització històrica del tramvia blau, però sobretot també fent-ho amb un estudi tècnic que ens permeti la viabilitat en quant a criteris de conservació i de seguretat, tant que el terreny en què s'ha de posar ha d'estar validat pels professionals tècnics de la casa. Però, en tot cas, ho acceptem i així cooperarem.

No vull entrar en polèmiques i li agraeixo que accepti el PREC i espero que es pugui dur a terme, però ara vostè parlava que els professionals diguin si tècnicament les garanties de seguretat. Fa dos anys que jo no puc entrar a les cotxeres del tramvia blau a veure com estan els tramvies perquè em diuen que per motius de seguretat no es pot entrar. Ja hi vaig veure com vostè, l'alcalde, i un munt de mitjans de comunicació entraven amb total normalitat. Per tant, li agraeixo l'acceptació del PREC i també li demano que, en fi, que quan les mesures de seguretat han de ser, siguin per tothom i no només per uns i no per altres.

Molt bé, doncs té la paraula per el següent PREC el regidor Senderos, perdó, DBS, que formula el Tirem Batlle.

Gràcies, alcalde. Bé, Barcelona ha vist augmentar les agressions amb armes blanques. Tenim joves que estan sent reclutats per bandes i barris que comencen a tenir por. I, per exemple, li poso un petit exemple com és l'eix comercial d'Horta, on aquestes bandes estan començant a actuar. Però vostès fins ara el que estan dient és que ho tenen sota control. I això ve desmentit per les dades. Els fets en navalla han pujat un 38%. S'han decomissat més de 1.800 armes blanques, només en sis mesos. Se n'intervenen fins a 10 entre Mossos i Guàrdia Urbana. I la Guàrdia Urbana ha identificat 82 punts calents de risc alt de baralles. I això ha comportat que el 41,4% de la ciutadania percebi que la seguretat ha empitjorat. Tal com deia, també s'ha detectat l'increment de navalles entre agrupacions juvenils que comporten, a més, més assistències mèdiques per ferides de talls i punxades. I davant d'això, entenem que cal actuar. Mossos i Guàrdia Urbana ja ens alerten de moviments i reorganització de bandes juvenils. I quan la policia ho diu és que el risc és real. I per això els hi proposem aquest pla municipal de prevenció i combat de les bandes juvenils que es basen en dades i accions efectives, entenent que prou de patrullatges simbòliques, amb més presència allà de la Guàrdia Urbana i Mossos on faci falta, i especialment aquells punts crítics i aquells espais públics que estan tensionats. Qui porta un ganivet pel carrer no necessita mediació, precisament, sinó que la policia actue. Però els centres educatius també estan reclamant eines. Quan un jove està en risc o està intentant ser captat per aquestes bandes juvenils, el que no pot ser és que ningú sàpiga on cal avisar. I per això ampliem aquest protocol d'alerta entre escoles, serveis socials i policia. Gràcies.

Sí, com bé saben, la problemàtica de les agrupacions urbanes juvenils no és nova. A principis dels anys 2000 Barcelona va donar una resposta contundent, tant des de l'avançant policial com social, davant el fenomen de les bandes llatines. Aquella actuació va ser decisiva per evitar que aquestes organitzacions s'arrelessin a la nostra ciutat. Actualment aquest fenomen també és present en altres ciutats espanyoles i catalanes i europees, en algunes d'elles de manera molt evident i preocupant. No és el cas de Barcelona. Ara bé, tal com vam explicar a l'arrió que vam mantenir en tots els grups i en presència precisament del cap de la Guàrdia Urbana, hem detectat un increment en l'activitat d'algun d'aquests grups i ens preocupa la seva vinculació, activitat violenta i delinqüencial i la seva integració per part sobretot de menors que repliquen comportaments que vam veure en el passat. Però la situació actual és molt diferent de la fa 15 o 20 anys i per això l'abordem amb estratègies diferents. Tenim els ulls del territori i les estratègies policials i socials ja desplegades des de fa temps amb una aproximació coordinada entre els equips de la policia de proximitat, els agents socials de carrer i la complicitat dels centres educatius i dels serveis comunitaris. Des de la Unitat d'Informació de la Guàrdia Urbana, com se'ls va explicar, es fa seguiment i anàlisi de la informació tant al carrer com a les xarxes socials per detectar conductes conflictives i dotar a les unitats territorials de la informació necessària per intervenir-hi. La Unitat d'Educació en la Prevenció treballa amb els centres educatius per formar el personal en la detecció de conductes pròpies de captació. S'han recuperat espais de treball conjunt amb el cos de Mossos d'Esquadra per compartir amb la resta de ciutats el coneixement i l'abordatge del fenomen. Des de Drets Socials tenim un equip d'educadors dedicat exclusivament al seguiment i aproximació, generant vincles de confiança i xarxes de suport que permetin reorientar els joves, molts dels menors d'edat, cap a altres activitats i recorreguts. Estem en contacte amb els centres educatius i tenim un protocol per a la detecció i gestió d'indicis i institucions de risc. Per tant, no acceptarem el seu barric. Com els vam dir a la reunió, aquesta situació s'està abordant des de diverses vessants de manera coordinada amb tots els serveis públics implicats per donar-li una sortida adequada i, sobretot, prevenir que aquests joves i menors siguin captats per gust que els podrien portar cap activitats delinqüencials. Seguirem treballant per protegir l'espai públic i aportar solucions veritablement efectives al llarg del termini i no com s'ha fet a altres ciutats.

Regidora. Gràcies. Tinent Batlla, des de lloc podrà entendre un protocol, però està clar que no funciona, no té èxit ni resultat. Si esperem que tornem a la situació de l'any 2000, perdoni, però permetin cogir una paraula molt col·loquial.

Anem apanyats. Tinent, anem apanyats. Doncs passem al grup de Vox, que formula un prec al regidor Senderos a la tinenta Gim.

Gracias. En Barcelona se han producido muchas intervenciones de la Dirección General de Prevención y Protección a la Infancia y Adolescencia antes de Gaia a raíz de los informes de los servicios de asistencia social del consistorio, en ocasiones debidos a la falta de recursos o trabajo de las madres. Como se infiere de la Declaración Universal de los Derechos del Niño, con quien mejor están los niños es con sus padres. Por eso es crucial que el Ayuntamiento de Barcelona intervenga en estos casos y procure la reversión de la situación para la salud emocional tanto de hijos como de madres. Por cierto, alguna de cuyas madres hoy no ha podido entrar en este consistorio porque se lo han prohibido. Por eso rogamos que el Ayuntamiento de Barcelona atienda las necesidades de las mujeres empadronadas en Barcelona a quienes se les ha retirado la patria potestad de sus hijos por motivos distintos al maltrato, a fin de que puedan recuperarla lo antes posible, dándoles preferencias en el otorgamiento de ayudas, vivienda social, terapias psicológicas o trabajo. Gracias.

Tenim un servei al CEAIA, que és el Servei Social Especialitat de Protecció a la Infància de l'Institut Municipal de Serveis Socials, que actua per delegació de la Generalitat de Catalunya, concretament de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència. Aquest equip està integrat per experts interdisciplinars encarregats de fer el diagnòstic, la valoració dels infants i del seu entorn sociofamiliar, i de proposar mesures protectores i fer-ne el seguiment adequat. Aquests equips multidisciplinars atenen infants i adolescents amb edats compreses entre els 0 i els 18 anys, així com les seves famílies que es troben en situacions de risc greu o possible desemparament. Aquests professionals treballen amb estricte compliment de les normatives que existeixen, la llei de protecció integral a la infància i a l'adolescència davant de la violència, la llei que regula els drets i deures dels infants i adolescents amb el sistema de protecció o l'ordre que aprova les llistes indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents. En tots els casos que existeixen propostes de retirada, són fruit d'un treball interdisciplinar i de minuciós equip tècnic en què es valoren els indicadors de risc que presenta la família i l'infant conjuntament amb factors de protecció. Mai, en cap cas, es fan propostes de mesura de protecció que es basi en dificultats econòmiques de la família, únicament en compliment de la norma i en l'interès del menor com a objectiu de la feina que fan els nostres professionals. Per últim i per descomptat, l'Ajuntament està a disposició de totes les dones que requereixin ajudes en qualsevol d'aquests casos, amb tots els recursos dels que disposa. l'Institut Municipal de Serveis Socials, però també Habitatge, Salut o Barcelona Activa, entre d'altres.

No li acceptem la proposta. Pero feminismo solamente de eslogan. No están ayudando a las mujeres, las utilizan de manera política. Este ruego lo podrían haber aceptado porque al final lo que pedía es que se tuviera en cuenta la situación concreta de las madres y que se estudiara la misma. La de Gaia ha retirado menores, digan lo que quieran, en los casos en que padre o madre con quien conviven no tiene trabajo, carece de medios económicos... o sufre una afección psicológica. También en situaciones de conflicto familiar y de eso hay multitud de denuncias y situaciones en las que se ha podido ver precisamente los estudios que últimamente se están haciendo sobre la de Gaia. Rechazando el ruido, lo que ustedes hacen es perpetuar la discriminación de las madres que junto a sus hijos forman una familia monoparental. Siguen la misma línea que la de Gaia en la Generalitat Se interviene sobre las consecuencias, pero no se quiere actuar sobre las causas estructurales. Las políticas de familia y apoyo a la mujer no consisten en ponerse detrás de una pancarta ni en golpearse el pecho en una tragedia. Consiste en ayudar de verdad, con apoyo económico, con oportunidades laborales, con prioridad, en el acceso a servicios de psiquiatría o psicología, incluso facilitando, si es necesario, la asistencia concertada para estas mujeres, de manera que sus hijos puedan volver con ellas lo antes posible. O rechazando este ruego, lo que lo hacen es perpetuar la discriminación de las mismas. Si a estas madres se les otorga una ayuda equivalente a lo que se les destina a la familia que les acogerá a sus hijos, no tendrían que estar en esta situación. Y si además se les ayuda realmente a formarse y a encontrarse trabajo mientras reciben ese apoyo, muchas de estas situaciones no se producirán.

Gracias.

Este ayuntamiento, como el resto de administraciones, valora cuáles son las situaciones económicas y de vulnerabilidad de todas las personas y establece ayudas económicas y mecanismos y políticas públicas para intentar ayudarlas en la solución y a superar sus elementos de vulnerabilidad. El objetivo no es nunca la retirada, pero en aquellos casos en que existen elementos de riesgo y está valorado por los profesionales, evidentemente se tienen que llevar a cabo en la menor de los casos y ayudando también entonces a las familias a que puedan recuperarse. Y lo que no aceptaré en ningún caso, como entenderá, es que me dé usted lecciones de feminismo.

Seguim amb un preg que formula el regidor de Europolito, l'alcalde.

Tras más de cuatro años ha demostrado que el porta a porta es un experimento fallido que degrada la vida diaria de 9.600 viviendas y más de 1.000 comercios que quedaron atrapados en una prueba piloto eterna. Solo en San Andreu casi 6 toneladas de residuos acaban en la vía pública cada semana, por lo que el Ayuntamiento despliega más camiones para recoger lo que antes no existía, más gasto, más ruido y más sociedad. A la ineficacia se suma la incomodidad, vecinos obligados a ceñirse al día y fracción exactos para sacar basura o personas que trabajan a turno si no pueden llegar. proliferan las pragas de insectos y roedores, la suciedad y los olores. Y en días de viento, cartones y bolsas vuelan generando ríos para peatones, ciclistas y motos, además de asociar balcones y portales. Por eso pedimos que, tal como dijo usted en San Andréu, el porta a porta ha complicado la vida de los baíns. Cuando una cosa no funciona, se ha de cambiar. Pedimos que, por favor, lo elimine también de San Andréu y de esa ría. Gracias.

Regidor, a Sant Andreu la recollida selectiva supera el 70%, a Sarrià estem al 65%, a la mitjana de la ciutat el 40%. Funciona. L'objectiu funciona. Els objectius obligatoris que marca Europa són del 65% per l'any 2035. Per tant, en aquests barris concrets, en aquestes experiències concrets, l'objectiu s'està assolint. I les incidències que, evidentment, existeixen, jo no li negaré el que és evident, hi ha incidències amb la recollida del porta-porta, com hi ha incidències on també hi ha contenidors, on hi ha incidències on hi ha recollida pneumàtica. Sempre hi ha incidències, però queixes rebudes específicament per aquest... per a aquest sistema, el 2025 va ser 41%, és a dir, el 0,07% de les queixes referents a la neteja. Tant a Sarrià com a Sant Andreu s'han fet moltes millores en els itineraris dels vehicles per reduir molèsties de soroll al veïnat. A Sant Andreu s'estan fent campanyes per impulsar que el veïnat deixi la brossa fora de la línia de façana, que serveixi de referència per a les persones invidents. Tots dos àmbits converteixen una oficina d'atenció al ciutadà amb atenció telefònica, presencial i telemàtica i que facilita la distribució dels elements per fer la correcta separació a casa. Per tant, jo li canviaré la frase, no canviem allò que funciona. Per tant, no li accepto el PREC.

Gracias, alcalda. Entonces, bueno, como siempre, las cosas que no funcionan, como el 30% de esto, usted reconoce que no funcionan, pero luego no las cambian. Yo quería hacerle un comentario sobre una queja que hicimos en el último pleno, porque se colocó esa bandera de Palestina y nosotros hicimos una queja. El señor Luis Mauri nos ha respondido que no se podía quitar porque esa bandera no la colocó el Gobierno municipal. Sin embargo, esta mañana ha estado constantemente el equipo de protocolo, seguramente forzado por ustedes, porque no creo que salga de ellos, intentando quitar una bandera de España que estaba colocada ahí, una bandera exactamente como esta, la bandera que nos representa a todos. Yo le diría que si no les gusta la bandera de España, usted, que es la máxima autoridad aquí, mande retirarla, pero no ponga en un brete a las personas de protocolo que han tenido, realmente lo han pasado mal esta mañana. Sea valiente y hágalo usted, es la máxima autoridad. Si no les gusta, lo entiendo, pues hágalo. Y por lo que veo tampoco les gusta la de Cataluña, porque las personas que la han traído me han dicho que les han requitado la bandera de Cataluña en la entrada. En fin, yo les diría, por favor, que tengan un poquito de seriedad. Si está esa bandera y no quieren banderas, quiten todas las banderas, pero no insistan nada más en quitar la bandera que nos representa a todos, les gusta o no, porque esa bandera no representa a nadie de aquí.

Esas afirmaciones son falsas. Ya me extrañaba a mí que a usted ahora le preocupara la recogida de basuras y no trajera el tema de las banderas. Y le voy a decir más. Yo estoy muy orgulloso que esa bandera, que es la bandera de España, lo sea de un país que fue de los primeros en reconocer al Estado de Palestina. Espero que usted también comparte ese orgullo español de reconocer al Estado de Palestina. Muchas gracias. Passem a les preguntes del Grup Municipal de Barcelona en Comú, que formula el regidor González a la Tinenta Gai.

Sí, estarem d'acord que les notícies falses són avui una de les principals amenaces per la democràcia, perquè erosionen la confiança en les institucions, perquè alimenten els discursos d'odi, ja hem parlat de banderes i marxa a l'Espanya que madruga, perquè alimenten discursos d'odi, perquè decraden el debat públic i... Ho hem vist arreu del món i ho hem vist també a casa nostra. Celebrem l'anunci, tot i haver-se fet en una seu de partit i no institucional, de crear una eina per combatre-ho. I més enllà d'aquest anunci, ens agradaria saber exactament què tenen previst posar en marxa per dur a terme aquesta tasca.

Sí, moltes gràcies. Bé, doncs el govern municipal està plenament compromès amb la lluita contra les feignius perquè sabem que la desinformació té un impacte real en la convivència, en la cohesió social i en la manera com la ciutadania i especialment els joves construeix la seva mirada sobre la ciutat i sobre el món. Estem parlant d'un repte que afecta drets, que condiciona converses quotidianes i que pot desestabilitzar qualsevol política pública si no s'aborda amb rigor. Per aquest motiu estem treballant amb una mesura de govern que presentarem abans d'acabar el primer trimestre del 2026 i que marcarà una línia clara d'actuació a Barcelona. Aquesta mesura marcarà un full de ruta ambiciós, coherent i transversal, que situarà la ciutat en una posició de lideratge en la defensa del pensament crític i dels drets digitals. Estem treballant en tres eixos que els puc avançar. Un d'ells és reforçar el pensament crític i la capacitat de contrastar informació entre infants, adolescents i joves, que són els que reben amb més intensitat l'impacte de la desinformació en les xarxes socials. També en donar eines a les famílies, als professionals i equipaments de proximitat perquè puguin acompanyar millor la ciutadania en un ecosistema digital cada vegada més accelerat i més ple d'algoritmes que no sempre juguen a favor de la veracitat. I en consolidar un marc de ciutat que ens permeti detectar, prevenir i respondre dinàmiques de desinformació que alimenten discursos d'odi, polaritzacions artificials o narratives que distorsionen el debat públic. Tot això ho farem amb una mirada àmpliament compartida, amb l'àmbit educatiu, amb els serveis de joventut, amb biblioteques, amb els projectes comunitaris i amb els experts que fa anys que treballen en aquest camp. Barcelona té capacitat, té talent i té una sòlida tradició en defensa dels drets per assumir aquest repte en garanties. En definitiva, el govern municipal actuarà amb una política estable, seriosa i útil per a la ciutadania, una lluita contra les fake news, per tant, que s'està planificant i desplegant en el que serà en els propers temps i en els dies que vindran. Gràcies.

Regió González. Sí, esperarem més concreció el primer trimestre del 26. m'ha semblat certa condescendència envers els joves d'aquesta ciutat, que em sembla que no la mereixen, en tot cas sí que dir-los que les notícies falses no neixen per generació espontània i responen a interessos concrets, polítics, econòmics, partidistes, de vegades ocults, però tot sovint visible si seguim el rastre dels diners, com sempre. Dos exemples que de ben segur coneixerà, Crònica Global o Metropolia Abierta, dos digitals creats el 2015, just quan guanya Barcelona en Comú, proposant municipalitzar la gestió de l'aigua d'aquesta ciutat. Sorgits del no-res, sense cap arrelament, però amb un objectiu clar, atacar aquest Ajuntament i un govern que proposava polítiques progressistes i valentes. Deu anys de fakes. que si MRV no reparte por el Besós, que si un guàrdia urbà era membre d'un CDR, que si la Colau no sé què, que si l'Eloi va dir a no sé quantos, o més recentment, que el meu company Guille Llópez està finançant el genocidi del poble palestí, bandera de la qual estem molt orgullosos de tenir aquí darrere. Més de 15 condemnes obligant-los a rectificar. L'any passat, el govern que vostè representa va traspassar, al nostre entendre, una línia vermella de la convivència al patrocini. 75.000 euros de subvenció nominativa sense concurrència ha dit per Catalunya Prés, per Crònica Global, per Metropolia Aberta o pel Nacional. Vostès diuen una cosa i fan la contrària. Si volen acabar amb els bolos, els proposo una cosa molt senzilla. Deixin de finançar-los. A més a més, Barcelona desperta, que va rebre 75.000 euros d'aquest govern, el seu web deia «Ojalá se eliminen todas las ayudas públicas a los medios de comunicación». Miri, estic d'acord amb ells per una vegada a la vida. Acabo, una pregunta molt senzilla. El govern mantindrà el finançament públic, ha dit, per qui genera i propaga el verí de la desinformació? Tota la resta no servirà si no anem a l'arrel de les coses.

Afortunadament, en el nostre estat de dret i en la nostra democràcia tenim mitjans de comunicació seriosos i rigorosos que respecten la veracitat. Després, efectivament, tenim la xarxa social on s'amplifica el discurs de l'odi. Nosaltres seguirem mantenint la política que s'ha mantingut fins ara a la casa en tant que siguin mitjans en els que s'ha d'acreditada la seva solvència i la seva seriositat.

Passem al punt següent, que és seguiment de proposicions i declaracions de grups. S'han acumulat conjuntament els seguiments que sumen Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular, que tindran un minut i mig i tres minuts de resposta. Té la paraula la regidora Monter.

Sí, gràcies, alcalde. Aquest matí, mestres i educadores de les escoles Bressol Municipal es concentraven cívicament davant de les portes de l'Ajuntament. Voldríem conèixer quin és el grau de compliment de la proposició aprovada en aquest plenari, en sessió extraordinària, el passat mes de juliol.

Té la paraula el regidor González.

Sí, vostè, alcalde, el juliol del 25 va dir... Tot el personal, tal com se m'ha indicat des de la tinença d'alcaldia, des del regidor Revell, en aquest 2025 podrà tenir continuïtat tant ocupant llocs estructurals com temporals. Per tant, totes elles podran tenir feina. Agafant-me aquestes paraules literals de la seva intervenció dues vegades i fora de temps del juliol del 25... Aprofito per preguntar com s'ha dut a terme aquest acord que volia garantir plaça i si cal ampliar plantilla, que és el que necessita aquesta ciutat.

Moltes gràcies, regidora Sorinyac.

Sí, aquí ens tenen altra vegada tota l'oposició sencera en ple fent seguiment d'una proposició que també vam haver de portar conjuntament per defensar el que són les bressol i el significat de les bressol a la ciutat i especialment per defensar les bressoleres, que les tornem a tenir aquí en peus. Per tant, el que els demanem i volem saber és bàsicament en quin punt està la proposició que vostès també van acceptar i que van acceptar davant de les bressoleres.

Moltes gràcies. Resider Martí, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Avui fem el seguiment d'una proposició presentada per quatre grups municipals. Una proposició que obligava el govern a garantir una plaça immediata per a totes, per a totes les educadores... i mestres afectades per la reestructuració de la plantilla. I avui nosaltres ens reafirmem que aquest compromís no s'ha complert ni amb aquest ple ni amb les treballadores de les escoles bressol municipals. Mesos després, les professionals de 0 a 3 continuen molt preocupades i amb un futur incert. Per això preguntem al govern quantes educadores i mestres encara no s'han pogut incorporar Quina ha estat la durada real dels contractes de les que sí s'han reincorporat? Dies? Setmanes? I tercer, quina és la previsió de futur? Vostès compliran? Gràcies.

Gràcies, regidor. Té la paraula el regidor Rebell.

Gràcies, alcalde. Per respondre a aquest prec, dic en relació a la situació de les educadores que estaven afectades per la situació a l'inici del curs i respecte a les quals l'alcalde va prendre un compromís aquí davant de la sessió plenària de l'Ajuntament. Cal dir que totes les mestres que havien d'estar anomenades i que havien quedat afectades pel que els tocava una plaça d'interinatge per tot el curs, han estat totes trucades i nomenades. Concretament, entre l'1 i el 2 de setembre es van nomenar 33 mestres i des del 3 de setembre fins ara 10 nomenaments més. Per tant, tenim un total de 43 mestres trucades i nomenades. Recordem que eren 29, concretament, les mestres que tenien l'expectativa de tenir un nomenament per tot el curs i que aquest era el compromís adquirit. Més enllà d'això, i per continuar responent a la preocupació esmentada, recordar que en data de 30 juliol es va celebrar una mesa de negociació amb els sindicats que va decidir anar a l'arrel del problema que venia suscitat pel fet que passàvem a una distribució de plantilla del 27% de mestres i de la resta educadores. Per tant, frustràvem les expectatives de promoció professional de les mestres. Aquesta mesa amb els sindicats va decidir modificar, va proposar, modificar i tornar a una proporció de 50-50, desafectant les dotacions marcades de mestre a les escoles basal que estava prevista extingir i donant i abordar la cobertura de noves vacants generades, ja sigui per baixes o per creació de noves places, de manera correlativa amb un percentatge de 50 i 50. I en relació a la gestió de les borses de substitució, va haver dues propostes que van ser sotmeses a consideració i a votació del conjunt del personal. Finalment, la proposta que va ser més votada va ser la proposta A, que feia que el mantell que es... Preveu que es mantinguin dues bosses on la crida es fa per ordre d'antiguitat sempre que la cobertura que es vagi donant no suposi un desajust d'aquest 50 per 50 previst. Acabar dient una qüestió pel que fa a les expectatives, que estem ara en plena negociació del conveni col·lectiu del personal de l'Ajuntament i, per tant, també afecta a les braçoleres, i que en aquest àmbit concret ja s'han assolit diferents acords importants o rellevants, com l'accés a llocs de direcció per a educadores amb títol de mestre, la garantia de cinc dies per a la preparació de cursos escolars, que eren demandes sindicals reiterades, l'avançament de pagament pel complement de direcció en casos d'absència de directora, la possibilitat d'oferir places de segona activitat a les escoles Bessol, la mirada de condicions per a la substitució de terços i, lògicament, qüestió fonamental, la possibilitat d'increment salarial si s'aprova la jornada de 35 hores que està en discussió en el conveni. Dir per acabar que els sindicats han fet saber que la negociació segueix oberta contràriament a algunes informacions que havien circulat. El conveni, la discussió, el debat sobre el conveni segueix obert.

Moltes gràcies, regidors.

Gràcies, alcalde. Ens adrecem també nosaltres a vostè, a des que va assumir una sèrie de compromisos, solemnament, en aquest saló de plens, per recordar que les condicions laborals de les treballadores, mestres i educadores de les llars d'infants són precàries, ho són fa molts anys, i que cal afrontar amb valentia i entendre que aquesta negociació de conveni és tota una oportunitat per millorar aquestes condicions. Per cert, els acords encara no estan tancats, precisament s'està negociant i nosaltres li demanem alcalde, obertura de mires i cintura política, molta més de la que hi ha hagut fins ara en matèria d'educació. No es pot lluar el model educatiu de les escoles Rassol Municipal, com la tinent d'alcalde Gai ha fet amb una calta adreçada a les famílies, sense entendre que aquest model no es sustenta per art de màgia, sinó amb l'esforç i amb la professionalitat de les treballadores. Nosaltres entenem que l'acord que es va aprovar de forma majoritària en aquest plenari no s'ha complert en la seva integritat, i que ara cal garantir aquests llocs de feina i cal aprofundir en les propostes que estan sobre la mesa de negociació, que tenen a veure amb la segona activitat, que tenen a veure amb els horaris, que tenen a veure amb els reforços i amb els perfils professionals. Cal reconeixement per a les treballadores, mestres i educadores de les escoles municipals i cal molta, molta més voluntat política. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor González.

Sí, jo faré referència també a la carta de la Tinent Agai a les famílies, una carta que criminalitza la lluita, que com diuen les mestres, la lluitant també estem educant, i posa en valor uns logros casualment començats el 2015. Jo em vull fer meva la carta que han fet 75 afes de les 105 escoles bressol, on traslladen la seva profunda indignació pel que consideren una carta que no... és de rebut. A la carta es transmet una manca de reconeixement cap a un col·lectiu que sosté l'educació dels infants més petits d'aquesta ciutat. A més a més, no els toleren que facin servir els seus correus personals cedits per les tasques educatives de les escoles per fer propaganda malintencionada. Jo li demano a alcalde que s'impliqui directament per fer complir l'acord que vostè va verbalitzar el juliol del 2025, perquè si no, no ens en sortirem. I vull acabar llegint un missatge que vaig rebre fa 10 dies. Volia comunicar-te que després de 10 anys a la Bressol he decidit anar a la GENE, encara que sigui només per una suplència de 10 dies. Aquí és on estem i aquest és el risc que corre aquesta ciutat. Que les educadores que fan una feina meravellosa i la fan molt ben feta marxin del sistema d'educació pública municipal de les escoles Bressol de la ciutat.

Moltes gràcies, regidora Sorinyac.

Sí, regidor. Miri, de totes aquelles mestres que havien d'haver agafat una plaça estructural, que van ser anomenades, moltes d'elles van ser anomenades amb substitucions i, per tant, que estan treballant dos, tres dies, tornen a tenir un període en què no poden treballar i tornen a treballar una setmana. Per tant, tornem a caure en aquesta situació d'inestabilitat per un col·lectiu que sabem que sosté un dels principals serveis en aquesta ciutat. Els hi hem dit de diverses maneres, també ho portava la proposició que vam portar aquí amb tota l'oposició, com deia abans, cal ampliar places a l'esbressol. I com que sabem que això no és una cosa que pugui sortir d'un dia per l'altre, com que sabem que fins i tot no sortirà ni d'aquesta negociació del conveni col·lectiu, Ens han d'explicar com i quan ho pensen fer i aquí també és una petició que fem directament a l'alcalde perquè vostè mateix va ser qui va respondre en aquestes braçoleres. Cal ampliar places perquè no podem reduir els infants que tenim a les bressols i per tant ens trobem amb estances que hi ha 8 infants menors d'un any, vol dir que són nadons, amb una sola persona a càrrec. Això és inviable.

Regidor Martí, Partit Popular, ja acabem.

Regidor Revell, si els grups municipals que hi som aquí pensem que vostès no han complert l'acord, els sindicats pensen que vostès no han complert l'acord, les treballadores pensen que no han complert l'acord, potser és que vostès no han complert l'acord.

Gràcies. Moltes gràcies. Passem al punt de declaracions institucionals per reafirmar el compromís de l'Ajuntament de Barcelona amb el model esportiu català. Ha estat aprovat amb els vots favorables del PSC, Junts per Catalunya, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular. I ho llegeix la regidora Ortega.

Gràcies, alcalde. Volia agrair primer la presència de representants del món de l'esport que avui ens acompanya en representació de la Unió de Consells Escolars de Catalunya, de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de l'esport català universitari. Declaració institucional per garantir el model esportiu català. L'Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb el model esportiu català, valorant-lo com un pilar fonamental de la convivència i la cohesió social a la ciutat. Constata que el sector esportiu està al límit i per això considerem que és necessari adoptar mesures urgents per garantir la continuïtat del model esportiu català, assegurar-ne el finançament estable i suficient promoure una xarxa d'instal·lacions digna i equitativa per a tothom i impulsar una gestió administrativa eficient que permeti garantir la continuïtat del model esportiu català. Donar suport a la crida per l'esport català en la seva reclamació de protecció jurídica i reconeixement institucional i en la seva petició de fer una reforma legal que protegeixi les federacions, els consells esportius els clubs i les entitats esportives sense afany de nucre, reconeixent la seva funció social i educativa. Instar a la Generalitat de Catalunya a presentar un projecte de llei de pressupostos de la Generalitat que destini un 1% dels mateixos al sector esportiu. Pactar de forma acordada amb tot el sector esportiu els programes subvencionables esportius de manera que responguin a les seves necessitats, així com augmentar la dotació pressupostària del Pla de Xoc d'Infraestructures Esportives per tal que també cobreixi les necessitats del sector esportiu sense àmin de lucre. Es compromet a reforçar el suport institucional a les entitats esportives sense ànim de lucre mitjançant formació, assessorament i protecció jurídica. Reivindicar que el pressupost de l'Institut Barcelona Esports arribi com a mínim a l'1% del pressupost municipal global en línia amb les demandes del sector. Posar en valor el model Barcelona de gestió de l'esport, de col·laboració públic-privada, que ha estat un èxit durant dècades i cercarà les fórmules que permetin trobar solucions per promoure la gestió de les instal·lacions amb entitats arrelades, prioritzant els criteris socials i esportius per davant dels purament econòmics. Impulsarà l'ampliació i el manteniment de la xarxa d'infraestructures esportives públiques a tota la ciutat, trobant solucions per a aquells clubs i entitats que tenen dificultats per practicar l'esport i per la manca d'instal·lacions. I, per últim, traslladar aquesta declaració a la Unió d'Esports de Catalunya, a la Crida per l'Esport Català, al Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya. Gràcies.

Molt bé, moltes gràcies. Doncs passem a la següent declaració institucional per recolzar la garantia infantil europea com a estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya. Amb els vots favorables del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular, i llegeix la tinenta CAI.

Moltes gràcies. L'Ajuntament de Barcelona manifesta en el marc de la comemoració internacional del Dia de la Infància prioritzar els nens, nenes i adolescents en risc de pobresa i exclusió, implementant mesures alineades amb la Garantia Infantil Europea, l'estratègia de lluita contra la pobresa infantil de Catalunya, així com la de Barcelona, i per tal d'abordar la pobresa infantil i, per aquest motiu, reforçar l'acompanyament als infants i adolescents en risc de pobresa i exclusió, implementant mesures alineades amb la Garantia Infantil Europea i fer que l'estratègia municipal en lluita contra la pobresa infantil esdevingui una prioritat de mandat també a nivell de pressupost municipal. Treballar amb la resta d'administracions amb l'objectiu de universalitzar el primer cicle educatiu de 0 a 3 anys com una mesura eficaç per trencar el cicle de pobresa intergeneracional. Adderir-nos al manifest que dóna suport a la iniciativa d'elaborar una observació general específica del Comitè dels Drets de l'Infant sobre la violència entre iguals i que impulsa la xarxa dels drets dels infants de la ciutat de Barcelona. Facilitar l'accés efectiu de tota la infància a instal·lacions i activitats culturals, de lleure i esportives mitjançant un sistema que permeti superar a les famílies les barreres de costos. Reduir les barreres amb les quals es troba la infància migrant i altres col·lectius vulnerables per accedir als seus drets socials bàsics, com l'educació, l'atenció, pel que fa a la salut, incluent-hi la mental, i combatre també l'estigmatització i reforçar el principi segons el qual els nens i nenes no perden els seus drets en el moment de creuar una frontera. Promoure iniciatives que assegurin l'accés a un habitatge adequat, així com una planificació urbana on es prioritzi el benestar de la infància. Escoltar l'opinió dels nens, nenes i adolescents mitjançant tots els espais institucionals, començant pel Consell de l'Infant impulsat per l'Ajuntament. Tenir en compte les seves propostes i la seva visió a nivell local. Reforçar el compromís per a rendir comptes, obrint espais perquè nenes, nens i adolescents rebin retroalimentació sobre les idees i propostes que fan. Protegir la infància, potenciar programes i mecanismes de protecció davant dels riscos de l'entorn digital, millorar la coordinació entre totes les institucions i actors a nivell local i situar la protecció de la infància al centre, desplegant efectivament la llei orgànica de protecció integral a la infància i adolescència davant de la violència. Prevenir, promoure i atendre les necessitats de la infància per tal que gaudeixin d'una adequada salut mental, promoure entorns segurs, nets i saludables, prioritzar la cura i el benestar dels nens, nenes i adolescents i vetllar per la seva adequada salut mental i garantir el seu desenvolupament adequat a Barcelona. Implementar mesures perquè nens i nenes visquin i creixin i es desenvolupin en entorns sants i segurs, especialment amb els drets dels nens, nenes i adolescents que viuen en llocs en conflicte o es troben superant situacions d'emergència, com el cas de Gaza o Ucraïna. Donar trasllat d'aquests acords a les organitzacions de la ciutat vinculades a la xarxa pels drets dels infants, al Consell de Ciutat, al futur Consell de l'Infant de Barcelona, i publicar aquesta declaració institucional a la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona, així com els responsables polítics d'infància, adolescència, educació, participació, salut i drets socials de l'Ajuntament de Barcelona.

Molt bé, doncs passem a la següent, que és el que té a veure amb l'impuls o el desplegament de la Ley de Memòria Històrica aprovada per els Corts Generals i la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya. ha estat comptat amb el suport del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i contrari del Partit Popular. El senyor Rabassa té la paraula.

És declaració institucional amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. L'Ajuntament declara que la memòria democràtica és un dret fonamental i no únicament un deure moral que comporta el reconeixement, la reparació i la transmissió del llegat democràtic. L'Ajuntament de Barcelona es compromet a desenvolupar estratègies pròpies per desplegar la llei de memòria democràtica i la llei de memòria democràtica de Catalunya i a fer-ho al costat de les entitats cíviques dels barris i les entitats de memòria, garantint la veritat, la reparació, la devolució dels béns incautats i el reconeixement a totes les víctimes de la dictadura franquista i la retirada de simbologia i honors i distincions, que es promoure la preservació, conservació i dignificació dels espais de memòria de la ciutat així com la recerca i difusió de la seva història, especialment aquells vinculats a la repressió franquista i a la lluita per les llibertats democràtiques, que reconeixerà i es donarà suport a la tasca de les entitats de memòria democràtica que des de fa dècades treballen per la veritat, la repressió i la garantia de no repetició, que reitera el compromís municipal amb la creació d'un espai memorial a Via Laietana 43 com a espai dedicat a la memòria i al reconeixement, reparació, educació i reflexió oberta a la ciutadania i a les entitats de memòria en coordinació amb les administracions competents, que es promourà la recerca i la difusió del coneixement sobre l'antifranquisme i les lluites per la ciutat democràtica, com l'associacionisme veïnal i estudiantil, el sindicalisme i l'obrarisme, garantint l'accés públic a la documentació històrica amb especial atenció al tardofranquisme, període encara insuficientment estudiat. que reconeixerà la repressió exercida contra dones i els col·lectius LGTBI+, que van ser objecte de formes específiques de persecució, com les derivades del Patronat de Protección a la Mujer, entre d'altres, que reconeixerà la repressió sobre el poble gitano com una expressió d'odi particularment dirigida contra un col·lectiu indestriable de la història de Barcelona, que es denunciarà el negacionisme i el revisionisme històric reafirmant el paper de la memòria com a eina pedagògica davant dels discursos d'odi i les amenaces als valors democràtics. Les accions del present construeixen la memòria del futur. Que s'impulsaran accions educatives i culturals que integrin la memòria democràtica en els seus programes escolars, mosaístics i de difusió ciutadana assegurant-li la continuïtat i l'abast intergeneracional. Amb aquesta declaració, l'Ajuntament de Barcelona expressa la seva voluntat de continuar treballant des del diàleg i el consens per una ciutat que recorda, repara i aprèn del seu passat amb l'objectiu de construir un futur més lliure, just i plenament democràtic.

Molt bé, doncs passem a la quarta i darrera, Declaració Institucional, per commemorar el cinquantè aniversari de l'acció no violenta de Lluís Maria Xirinax en favor de l'amnistia dels presos polítics i de la recuperació de les llibertats, amb el vot favorable del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i contrari del Partit Popular. Llegeix el regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Quarta, però no darrera, eh? Quarta, però penúltima, només part. Bé, agrair i saludar els i les representants de la Fundació Randa de Lluís Maria Txirinacs que avui ens acompanyen. Per tal de commemorar el cinquantenari de l'acció de Lluís Maria Txirinacs davant de la presó model en favor de l'amnistia, l'Ajuntament de Barcelona manifesta, primer, donar el seu reconeixement institucional a l'acció no violenta de Txirinacs a favor de l'amnistia dels presos polítics i de la recuperació de les llibertats. Segon, adherir-se als actes programats en homenatge a l'acció de Xirinacs per la Fundació Randa Lluís Maria Xirinacs amb col·laboració amb el Memorial Democràtic al recinte de la Model, lloc de la ciutat on Xirinacs va dur a terme la seva acció no violenta. Tercer, la col·locació d'un element de memòria amb la semblança biogràfica de Lluís Maria Xirinacs i Damiants davant la Model, al carrer d'Entença número 155 en recordatori d'aquests fets. Quart, comunicar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a les entitats de la ciutat que treballen per la recuperació de memòria democràtica del país i a les que ho fan en favor dels drets humans.

Molt bé, doncs la cinquena, que és per expressar el suport institucional al conjunt del sector pesquer de la ciutat de Barcelona i especialment als pescadors i pescadores del Moï de Barcelona. Ha estat aprovada amb el vot favorable del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i el Partit Popular, i llegeix la regidora de Bessa.

Gràcies, alcalde. L'Ajuntament de Barcelona manifesta. Expressar el suport institucional al conjunt del sector pesquer de la ciutat de Barcelona i especialment als pescadors del moll de Barcelona davant les restriccions progressives a la flota d'arrossegament, reconeixent la seva tasca, esforç i arrelament a la ciutat. Segon, reforçar el suport municipal a la confraria de pescadors i a les activitats de promoció de la pesca de proximitat, del producte fresc i del consum responsable, i en particular a la reivindicació del sector de sortir al mar 185 dies l'any. Tercer, reconeixer la pesca com un patrimoni viu de Barcelona que ha de ser preservat i impulsat com a part del llegat cultural i econòmic de la nostra ciutat. Quart, Instar al govern espanyol i a les institucions europees a revisar els marcs reguladors actuals garantint la viabilitat econòmica i social del sector, així com estudiar la viabilitat d'establir mesures compensatòries econòmiques per al sector. Cinquè, manifestar el suport de l'Ajuntament al conjunt de la cadena de valor vinculada al peix i a la pesca de proximitat. incluent-hi la comercialització, la restauració, la gastronomia i els oficis de cuina, i reconeixer el seu paper essencial en la preservació del producte local, la difusió de la cultura pesquera i la promoció d'una economia sostenible i arrelada al territori.

Moltes gràcies. Fins aquí el plenari d'avui. S'aixeca la sessió. Que tingueu un bon cop de setmana.