Plenari del Consell Municipal. Sessió extraordinària del mes de novembre

Molt bé. Doncs, si us sembla, començaríem aquest plenari del Consell Municipal de caràcter extraordinari amb un punt únic d'ordre del dia de la Comissió d'Economia i Zenda vinculada a l'empara d'allò que estableix l'article 197 bis de la llei del règim electoral general. La Junta de Portaveus ha acordat que les intervencions tindran 12 minuts per part del ponent i 6 minuts per part dels grups municipals. Per tant, comencem amb el tinent Jordi Baix, que té 12 minuts en principi. Endavant, tinent.

Moltes gràcies, alcalde, regidores, regidors. Voldria començar la meva intervenció amb les mateixes paraules que vaig acabar l'anterior intervenció parlant del pressupost. I és que Barcelona tindrà pressupost. Un pressupost que supera per primer cop els 4.000 milions d'euros i Barcelona tindrà pressupost a partir de l'1 de gener del 2026 perquè Barcelona no pot esperar. Un pressupost que, com he repetit baires vegades, no incrementa la fiscalitat a les famílies i al pymes i que té com a eixos centrals les persones, l'habitatge i la seguretat i que al mateix temps atenen les demandes de transport públic, impuls econòmic, proximitat i acció climàtica. Un pressupost per seguir transformant la ciutat i per respondre a les necessitats dels barris sense abandonar la solvència econòmica que té aquest Ajuntament i generant un gran instrument per lluitar contra les desigualtats. I voldria també fer una afirmació. La ciutat es troba en una bona situació econòmica. Des de l'inici de mandat s'han creat 60.000 afiliats més a la ciutat de Barcelona, a la Seguretat Social, i a dia d'avui Barcelona té 1.250.000 afiliats. I des del mes de gener fins al mes d'agost s'han creat aproximadament 6.000 empreses. I Barcelona durant aquests dos anys ha recuperat la seva presència en rànquings importants, sigui de tracció d'inversions o de recuperació del mercat immobiliari, concretament el 22 Arroba. Per altra part, i de forma paral·lela, la renta de les famílies també ha augmentat, concretament un 28% respecte a la situació prèvia de l'època de la pandèmia del 2019. Si tenim en compte la inflació, perquè aquest període ha tingut un volum d'inflació important, avui dia la renta de les famílies és un 5% superior al 2019. Però tot i així, crec que som conscients tots plegats que cal més, calen millores salarials i seguir reduint el preu dels lloguers de la ciutat. El pressupost, crec que tots estarem d'acord, regidors i regidores, que és l'eina per transformar la ciutat i per millorar la vida de les famílies. I davant la negativa del plenari de ratificar-ho, la qüestió de confiança és l'eina al nostre abast per tirar-ho endavant. La qüestió de confiança no és única i exclusivament un mers instrument per a l'aprovació del pressupost. És també l'expressió que hi ha un projecte sòlid, un projecte compartit, amb vocació de construir majories que es confronten amb posicions a banda i banda que no aconsegueixen articular suports. Aquest és un pressupost d'esquerres, un pressupost progressista acordat amb Esquerra Republicana, al qual els vull donar les gràcies i l'agraïment per tenir un diàleg constructiu i que ha sumat algunes de les propostes que ha plantejat Barcelona en comú i algun acord que també hem acordat amb Junts per Barcelona. És un pressupost amb vocació de representar la majoria progressista d'aquest consistori i d'aquesta ciutat. Un pressupost que topa amb una estranya coalició del no, la que formen els junts de PP i Vox. I a vegades, en aquest cas, també junts. Una coalició dels que no són capaços de forjar entre ells cap projecte alternatiu. A l'altra banda, en persona en comú, avancem en apropar posicions, però aquest cop no ha estat possible. Volem mesures valentes, sí, però també, i ho he reiterat diverses vegades, responsables i amb seguretat jurídica. Un projecte de ciutat que, tal com he dit, té tres eixos principals. i té com a principal element les persones com a màxima prioritat, perquè quan parlem del pressupost parlem de les persones usuàries de la teleexistència, dels serveis socials, del sistema educatiu, dels equipaments esportius, dels serveis a la cultura o a la xarxa de transport públic. Un projecte de ciutat que té en compte la necessitat de diversificar l'economia d'aquesta ciutat, apostant pel coneixement per incrementar els salaris i convertir aquesta ciutat, cosa que ja és, en la capital científica i tecnològica d'Espanya. que suporta l'emprenedoria i la millora de la formació i que també millora la qualitat de l'aire de la ciutat. Un projecte de ciutat que aposta per l'habitatge per garantir el dret a quedar-se que qualsevol persona que tingui un projecte vital pugui quedar-se a Barcelona a poder-lo construir. I això ho fem a través d'una política d'habitatge que té dos peus importants. Per un costat, la producció d'habitatge i per l'altre, la regulació del mercat. La producció amb una política d'ajuts a través del Consorci d'Habitatge de Barcelona i també promoció d'habitatge, a través de l'Institut Municipal d'Habitatge, a través del tercer sector, a través de les fundacions, les cooperatives i també el sector privat, exercint el tanteig i retracte, amb un horitzó perquè aquesta ciutat tingui un 15% d'habitatge protegit l'any de titularitat pública a l'any 2040. i que tinguem a final d'aquest mandat entre 13.000 i 15.000 habitatges que puguin ser gestionats per l'Institut Municipal d'Habitatge. I sí, la política d'habitatge requereix regulació amb l'aplicació del topall de lloguer, amb l'eliminació dels pisos turístics del 28 i també frenant la compra especulativa, com he dit abans, amb seguretat jurídica. Un projecte de ciutat, tal com he dit abans, que també entén la seguretat com un instrument que permet a la ciutadania exercir la seva llibertat i gaudir dels seus drets i també de l'espai públic, que és el que ens democratitza a tots. En els darrers dos anys hem treballat intensament per combatre la multireincidència i consolidar una sèrie de mesures per reduir el nombre de delictes com així ha passat. Tenim un nombre de rècord d'agents de Guàrdia Urbana, 3.500. Hem incrementat el nombre de jutjats penals. Tenim un conveni signat amb la Fiscalia juntament amb la Guàrdia Urbana. I heu augmentat el nombre de càmeres de vigilància a la ciutat. Un projecte de ciutat plasmat, com he dit al principi, en uns pressupostos que estan centrats en les persones, en l'habitatge i en la seguretat. I el govern té responsabilitats i té la responsabilitat de dotar pressupostos a la ciutat en un entorn complex políticament. Complexa tant a Europa, tant a l'estat espanyol com a Catalunya i també a Barcelona per la fragmentació política. I en el cas de Barcelona el govern exerceix aquesta responsabilitat a través de la qüestió de confiança. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor de Jordi Martí, de Junts.

Molt bé, gràcies, president. Bon dia. Bé, avui, senyor alcalde, el que venim a fer aquí és ratificar una vegada més que vostè no té la confiança de la ciutadania. De fet, aquesta serà la tercera vegada que vostè perdrà una qüestió de confiança, la que celebrem avui, la de fa dos anys, i també la confiança que no va rebre per part de la ciutadania el dia de les eleccions municipals, el maig del 23. Vostè avui veia a demanar una confiança que ni té ni ha obtingut mai. Només un cop, certament, quan vas devenir alcalde a través d'un pacte anti-natura, un pacte anti, no un pacte a favor de Barcelona, sinó un pacte anti-tries. I si d'aquí un mes vostè continua sent alcalde, no serà pas perquè la ciutat vulgui, sinó perquè encara no hi haurà hagut la capacitat d'articular, certament, una majoria alternativa, una capacitat alternativa. que val a dir-ho, vostè sí que va demostrar un sol cop, quan va pactar amb la dreta, espanyolista del PP, i amb el Sòrum Comú per garantir-se la cadira. I aquest pacte que el va portar a ser alcalde va ser un pacte sense projecte de ciutat al darrere, només uns vots freds, sense projecte polític compartit al darrere. De fet, en tota la història d'aquest Ajuntament només hi ha hagut un alcalde que hagi aprovat tots els pressupostos d'un mandat, d'un mandat... municipal, empalmant qüestions de confiança i pròrrogues pressupostàries. I sí, tots recordem que va ser Ada Colau. Però el que ens preocupa de debò és la seva desconexió més absoluta de la realitat dels barris i dels seus veïns i veïnes, perquè més enllà d'anar a festes inaugurals, a fer-se fotos, vídeos, promocionals, a fer TikToks molt simpàtics, vostè sap realment el que s'ha patit en la ciutat, el que pateixen molts i cada dia més barcelonins, la ciutat que tant estimem com és la capital del país. Bé, vostès venen una Barcelona idílica i una mostra és com han venut tots aquests dies el seu pressupost rebutjat. però sense solucions els problemes que ja hem denunciat darrerament. Problemes de convivència greus a barris com el Fort Pieng, a Sant Antoni, talls de llum a la prosperitat, a Nou Barri, sense que hi hagi respostes, situació cada vegada més crítica que viuen comerciants d'eixos comercials, de molts eixos comercials de la ciutat, com l'altre dia li vaig recordar, Creu Coberta, Sants Establiments Units, la Marina, el Gòtic, el Raval... Vostès venen a una postal i la ciutat real està patint, està patint de debò. On tenim... I aquesta desconexió a la que ara m'hi referia és especialment greu en l'àmbit social, perquè mentre vostè proclama l'abonança econòmica que viu a la ciutat, la realitat és que avui la gent pateix més que mai i de manera més generalitzada. Hi ha famílies que no arriben a final de mes, que han de triar entre pagar lloguer o omplir la nevera, que veuen com el cost de l'alimentació, de l'energia, de les extraescolars i de qualsevol element de la seva vida quotidiana s'ha disparat. Molta gent, senyor Collboni, ja ho deu saber, no demana ja el menú del dia. Ara es demana el plat del dia, és molt diferent. En Barcelona tenim encara, com deia abans, un 40% de risc de progrés infantil, que sembla que siguin invisibles per vostès, on hi ha 1.600 persones que dormen al carrer, al ras. Ha hagut de ser la mateixa síndica de la Generalitat, qui proposi una cimera al respecte, i això considerem que és molt greu, on tenim més assentaments que mai, senyor Callboni, més assentaments que mai, i el 20% de les persones que hi viuen i que hi malviuen són menors d'edat, i el mercat de la misèria de Ronda-Sant-Pau, on cada dia és més llarg, més gran i més trist. No sé si vostè s'hi passeja per allà. I si hi ha un àmbit on aquest fracàs és clamorós és en les seves polítiques d'habitatge. Les seves polítiques d'habitatge han estat un dels grans factors que han trencat l'ascensor social a Barcelona i condemnant tota una generació. Les seves polítiques i les últims deu anys han reduït l'oferta, han fet pujar els preus i han expulsat joves i famílies i talent de la nostra ciutat. I la seva recepta quina és? Quina és la seva recepta en quant a polítiques d'habitatge? Més col·leuisme. Més col·leuisme. I per això em perdonarà però anem pel pedregar, com continuïn insistint amb les mesures fracassades dels últims 10 anys. I si aquesta és la seva recepta, no és estranyar que l'habitatge s'hagi convertit en la principal preocupació dels barcelonins, per davant fins i tot de la inseguretat que ha estat, com vostè també sap, la principal preocupació de la ciutat els últims 9 anys. Senyor alcalde, tot això us fa greus encara més quan sabem que vostè no només governa malament, sinó que governen en pràctiques que degraden la institució. Saps greu dir-ho, però és així. El CAC, Consell de l'Audiol de Catalunya, ha instat a retirar la seva campanya Fem la Barcelona la teva vida. Una campanya que el CAC qualifica d'il·legal pel que vulnera els principis de neutralitat. Per cert, la campanya encara està activa al web municipal i considerem que això és molt greu. I per acabar, senyor Collboni, vostè demana una confiança que no té, una confiança que mai ha tingut de la ciutadania, no l'ha tingut mai, en cap de les eleccions a les que s'ha presentat. Vostè, senyor Collboni, ha perdut totes les eleccions a les que s'ha presentat com a cap de llista. I avui, un cop més, tampoc la tindrà. Vostè, senyor Collboni, no sé, el senyor Valls no sé què ens deia, quines majories. Vostè i vostès estan avui sols. I que ha faltat el dinar i mig per les eleccions és hora que assumeixin una realitat incòmoda però innegable. Barcelona, amb vostès, i perd, perquè porta perdent des que vostès van arribar per la via que van arribar a l'alcaldia de Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa de Barcelona en Comú.

Bon dia a tothom. Mirin, hi ha dues maneres de veure aquest plenari extraordinari. La primera és com una repetició del que ja van viure el divendres passat, com un simple tràmit. La segona... és entendre això com el que és per nosaltres, una qüestió de confiança a l'alcalde, al senyor Collboni i al seu equip. Perquè per molt que en tres anys ens hem acostumat a les seves desfetes, a les desfetes d'aquest govern, aquesta situació no és normal. Així que des de Barcelona en Comú farem aquesta intervenció com un balanç de govern i com una qüestió de confiança. I ja li avanço al final, senyor Collboni, vostè no té la nostra confiança. Siguem sinceres. Les expectatives amb vostès mai van ser massa elevades. Precisament per això sorprèn tant que fins i tot així ens hagin aconseguit de sembra. Òbviament ens ha de segut la seva acció de govern, però el que més decepció ens genera és la seva inacció de govern en algunes temes temàtiques claus. I això és perquè el seu és el govern del no-re, senyor Colloni. Barcelona és avui el desig de grans interessos internacionals. Parlem de paràsits que viuen a la nostra ciutat deixant-la a canvi malalta. Aquests paràsits són els grans operadors turístics, també les grans franquícies i, per suposat, els especuladors que treuen a fora de les seves llars els veïns i les veïnes de la nostra ciutat. Davant d'aquests atacs, la ciutadania hauria de comptar amb un gran aliat al seu Ajuntament. Però no, no és la institució que els defensa. I per aquests tres anys, l'únic que han trobat la gent és una inacció deixant-la sola davant d'enemics massa poderosos. D'aquesta immobilitat, d'aquesta paràlisi, en tenim molts exemples, però en vull destacar tres, principalment. El primer és una simple dada. Aquest govern no ha fet cap promoció nova d'habitatge públic, zero. El seu pressupost amb obra nova s'ha reduït en tres anys un 58,6%. en el moment en què l'habitatge s'enfila en aquesta, rere en aquesta, com un dels principals problemes d'aquesta ciutat. Ara que l'IA empenya més cavall i vostès es queden aturats, com amb l'inspecció del 30%, com amb la provisió del lloguer de temporada o amb la compra d'habitatge, que s'ha reduït un 83% respecte al darrimentat. A què estem esperant? També vull destacar els conflictes de Balcal i de Brasoleres, entre d'altres. No entraré a valorar el que hi ha darrere de l'esclat d'aquestes protestes. I vostès ja saben el que en pensem nosaltres. Em vull quedar amb el tarannà d'aquest govern davant dels problemes. El diàleg amb les veïnes i amb les treballadores pròpies ha sigut nul o pràcticament nul. Només quan l'oposició, tota l'oposició, els ha obligat a seure i a parlar, així ho han fet. És significatiu i trist que un govern es vegi obligat a parlar amb la seva pròpia gent. El darrer exemple que defineix el seu mandat no és d'inecció, en aquest cas, no. És de les poques coses que han fet tirant endavant. L'augment de la publicitat institucional un 80%. Això és perquè el govern està molt preocupat per la seva imatge en fora i fins aquí normal. Però de què serveix si la imatge és absolutament nula o buida? Un exemple, la darrera campanya, la campanya Barcelona. Sense adjectius, sense informació de servei, sense projecte de futur ni relat del que ha estat o pot arribar a ser la nostra ciutat. Barcelona us mereix aquesta buidó. Aquests tres exemples expliquen a la perfecció la foto d'avui, senyor Collboni. Zero pressupostos acordats en tres anys. I és que a aquestes alçades encara no sabem quin és el seu projecte estrella, encara no sabem quin és el seu model de ciutat. Per vostès l'alcaldia és un fill en si mateixa, no un mitjà. I aquesta és la gran diferència entre vostès i nosaltres. Avui ens abstindrem. Ens abstindrem perquè els recordo que estem votant el mateix redactat de l'expedient que es va portar a votació el divendres. Ens abstindrem, però no ho farem davant de la seva gestió. Ho fem davant de l'opció d'arribar a possibles acords valents, veritablement valents per a aquesta ciutat. El 2023 aquesta ciutat va votar majoritàriament esquerres. I quan ens hem posat a treballar hem pogut avançar com a prova les dues ordenances ficals i els acords amb la redacció de Creuers. Però vostè Senyor Collboni, s'ha baixat d'un tren en marxa, d'uns pressupostos d'esquerra veritablement valents que anaven a l'arrel de les problemàtiques de la nostra ciutat. Té tota la resta de mandat per mirar cap a l'esquerra i no cap a la dreta, i fer-ho cap a l'esquerra sense timidesa, i tornar-se a pujar aquest tren. Sempre he pensat que en política mai és tard, pels comuns no serà.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Bé, avui tenim el tercer debat de pressupostos en una setmana i crec sincerament que les posicions estan prou clares i també que els arguments d'Esquerra Republicana per votar a favor d'aquest pressupost també els hem pogut anar desgranant i detallant en les anteriors sessions de debat del mateix objecte de debat que tenim avui. Avui el que es planteja és un plenari extraordinari en el que es planteja una votació d'emoció de confiança associada directament a l'aprovació de pressupostos i, per tant, em sembla que no desvetllo cap novetat si dic que el nostre posicionament s'alinearà amb el posicionament que hem tingut en els dos darrers debats sobre pressupostos de l'Ajuntament, divendres passat i el dimecres també de la setmana passada, sense entrar en altres consideracions. Com hem pogut reiterar, Vivim en un moment de xifres rècord de creixement econòmic i ocupació de la ciutat que no es tradueix en una reducció de les desigualtats, també es tradueixen en part en una expulsió de les desigualtats a la resta de l'àrea metropolitana i àmbits més enllà i això ens hauria de preocupar especialment com a ciutat. De fet, viure a Barcelona cada cop és més complicat i, per tant, dades... com que hi hagi un augment de renda familiar, s'expliquen més per un fenomen de substitució de la població que no pas per una millora en l'àmbit de les desigualtats. Accedir a un habitatge a les nostres ciutats, siguin la forma tirença que sigui, és el principal maldecap de barcelonins i barcelonines. I també veiem com un part d'habitatge envellit, en què cada cop que està més viure-hi, en condicions a causa dels impactes del canvi climàtic. Per tant, situar dos grans reptes, habitatge com a primera causa de desigualtat social, com parlava, expulsió de barcelonins i barcelonines de la ciutat, incapacitat per seguir vivint en habitatges de lloguer o per adquirir un habitatge per a viure, i també situant en l'àmbit de la confortabilitat i de l'adequació dels habitatges en un moment en què el canvi climàtic cada cop es fa més palès en el dia a dia de les persones i també el drama de les persones sense llarg. I, per altra banda, situar també el gran repte de l'emergència climàtica que hem d'afrontar via la mitigació d'impactes i també cap a ser una ciutat cada cop més sostenible. Però també tenim molts altres grans reptes que interactuen directament amb aquests dos. La revolució tecnològica des de tots els fronts, La interacció de tecnologies com la intel·ligència artificial amb els drets de les persones, amb el dret al treball, amb el dret també a l'educació, amb el dret a seguir, poder fins i tot fer tràmits amb l'administració pública. També la necessitat de governar, regular i limitar el turisme a la nostra ciutat. L'ús del català com a eina de cohesió social i de garantia d'igualtat real d'oportunitats en una ciutat en què si parlen més de 300 llengües maternes i que és orgullosament i repeteixo la paraula orgullosament diversa, i també usant la cultura, l'educació i l'esport com a eines de transformació social i també de generació d'equitat per tots els barcelonins i barcelonines, independentment de qualsevol altra condició que els defineixi. I tot això també en una ciutat, com deia l'altre dia, que té molt camí per recórrer per exercir el paper de capital de Catalunya que li pertoca. I què hem fet Esquerra Republicana davant de tota aquesta situació i també ho situava en els anteriors debats que hem tingut la setmana passada? Doncs el que hem fet és intentar millorar la proposta inicial dels pressupostos per abordar aquests reptes que situava ara mateix. Per tant, i com hem anat explicant també aquesta setmana passada, un augment de gairebé un terç del pressupost en habitatge, també garantir d'aquest pressupost uns 50 milions per una política ambiciosa de rehabilitació dels habitatges per... garantir la confortabilitat, com deia ara fa un moment, en una situació de canvi climàtic cada cop més palesa i més concreta, i garantir també un augment del recàrrec de l'impost turístic, que ens permeti tenir més eines per governar aquest turisme que parlava anteriorment, o també aconseguir que el pressupost destinat al català s'hagi multiplicat gairebé per cinc des de l'inici, del mandat. També hi ha altres àmbits de cohesió social, com augmentar els fons d'infància, mantenir el programa Prometeus, la implantació de la tecultura, o mantenir les bonificacions del transport i ampliació del bici. També hi ha una inversió important en equipaments esportius, tant públics com privats, per recuperar tota aquella inversió que no s'ha fet en uns equipaments envellits i que també distan del que haurien de ser a la nostra ciutat per garantir una pràctica esportiva de qualitat, o també inversió des dels districtes per garantir la proximitat. Les inversions de proximitat s'han de decidir des de la proximitat i no des d'un despatx allunyat de la ciutadania. O també, i ho situàvem també l'altre dia, garantir un augment substancial amb més de 100 agents de la Guàrdia Urbana per garantir també la proximitat en l'àmbit de la seguretat. I volia fer una reflexió final. Com no pot ser d'altra manera, respecto tots els posicionaments que es formulen avui i crec que tots són totalment respectables, però és evident que Barcelona necessita molt més. Però davant d'això, humilment considero que usar la capacitat que tenim com a grup municipal per millorar una proposta de pressupost que sigui útil per abordar els grans reptes que tenim com a societat i que si no els abordem correm el risc que es trenqui, doncs creiem sincerament que val la pena. i per això votarem a favor d'aquests pressupostos. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Sigrera del Partit Popular.

Gràcies, senyor alcalde. Avui podríem tenir aprovat el pressupost per a l'any 2026, però, en canvi, ens trobem de nou davant d'una qüestió de confiança que evidencia que el seu govern, senyor Coiboni, no es pren seriosament a la ciutat de Barcelona. Avui no vinc a fer una intervenció partidista ni tampoc a parlar de números. Jo ho vaig fer en el plenari de divendres. Avui vull plantejar una pregunta que considero essencial. Com governem Barcelona i per a qui la governem? Barcelona no pot ser una ciutat d'uns pocs. Barcelona és, i ha de continuar sent, la ciutat de tots. I avui, sota el seu govern, senyor Coiboni, Barcelona no es governa per a tothom. Es governa per una part, es governa per un bloc, es governa per una ideologia, ho acaba de reconèixer en la seva intervenció el senyor Baix. L'alcalde ha decidit mirar exclusivament cap a la seva esquerra. Ha renunciat a l'acord ampli, ha renunciat al diàleg amb els qui pensem diferent, ha renunciat a una cosa que és fonamental, governar per a tots els barcelonens. Governar, senyor Valls, senyor Collboni, no és tancar-se en un despatx amb els de sempre. Governar no és construir murs. Governar no és deixar fora dels acords en mitja Barcelona. Governar és escoltar Governar és sumar. Governar és arribar a acords amb tots els que representem els barcelonins. Pensin com pensin. Però avui Barcelona no viu això. L'alcalde ha buscat un acord en exclusiva amb Esquerra Republicana i fins a última hora, sense èxit, també amb els comuns. I mentre l'alcalde i el seu equip de govern ens concentren en aquests pactes, els problemes reals dels barcelonins continuen aquí. Mentre vostès destinen 18 milions d'euros a publicitat, la inseguretat creix. Els barris se'ls degraden. L'habitatge és inabastable per a milers de joves i famílies. Tanquen comerços i, el que és més greu, els barcelonins tenen la sensació que ningú en el govern els escolta. I entenc que hi hagi grups que prefereixin la confrontació o que pensin més en les properes eleccions abans que en el futur més immediat dels barcelonins i les barcelonines. Però aquest no és el nostre cas. Barcelona no pot esperar perquè la inseguretat no espera. La degradació dels nostres barris tampoc espera. Barcelona mereix alguna cosa millor. Mereix posar a la ciutat per sobre de les cicles partidistes. Mereix deixar de banda els interessos polítics de baixa volada. Mereix tornar a l'esperit dels grans acords. Avui, senyor alcalde, reivindico de nou la millor Barcelona, la del diàleg, la del consens i l'acord com a mètode de govern. Barcelona no es clou a ningú. És una ciutat oberta, plural, integradora. I per això avui us hi pregunto, si aquesta ciutat no es clou a ningú, Per què vostès des del govern exclouen els que no pensem com vostès? Els regidors del Partit Popular no som aquí per fer política de blocs. No ho hem fet mai en aquest Ajuntament. Donem suport al que és bo per Barcelona, vingui, du vingui, ho proposi, qui ho proposi. Crec que ho hem demostrat abastament. La nostra mà està estesa per arribar a acords reals en seguretat, en habitatge, en neteja, en convivència. Perquè Barcelona no necessita més divisió, necessita més acords, necessita més serenitat, necessita més sentit de ciutat. Això és, senyor Coiboni, el que li van demanar que fes quan el van fer alcalde. Crec que us recorden. Perquè governar una ciutat com aquesta no hauria de ser una lluita de trinxeres, sinó un exercici constant de diàleg, d'escolta i de consens amb tots els grups municipals. Senyor Coiboni, vostè encara està a temps. Aún está tiempo de dejar de gobernar para los suyos y empezar a gobernar para todos. Aún está tiempo de escuchar a quien piensa distinto, de abrir el diálogo real y de recuperar el espíritu de ciudad que hizo grande a Barcelona. Porque gobernar, señor Coiboni, no es elegir con quien se pacta. Gobernar es decidir para quien se trabaja.

Muchas gracias.

Moltes gràcies, president. Este és el Ayuntament de Barcelona, però, lamentablement, sembla no vivir en Barcelona. Mentre ustedes, tots ustedes, se passen els dies parlant de termes que la gent no entiende, com transició ecosocial, perspectiva de gènere i mirada interseccional, de emergencias climàtiques, de punts de vista racialitzats, amb enfoque decolonial, empoderat, ecofeminista, no binari, divers, inclusiu, ...con diversidad afectivo-sexual, de brecha de género estructural... ...de heteropatriarcado normativo y colectivos vulnerabilizados... ...de disidencias sexuales de género, narrativas inclusivas... ...y calles pacificadas, ecosostenibles, eso sí, muy resilientes... ...los barceloneses lo que quieren es seguridad... vivienda, trabajo, libertad, impuestos bajos y servicios de calidad. Ni más ni menos. No pueden ustedes estar más alejados de la gente corriente. Porque mientras ustedes se pierden en sus discursos ideológicos que nadie entiende, Barcelona necesita un alcalde que pise la calle, que mire a los ojos de los vecinos y hable de los problemas reales, no de sus fantasías progres. Frente a sus discursos triunfalistas está la realidad, la realidad de Barcelona. A nuestros vecinos les preocupa algo tan básico como vivir en paz, poder salir de casa a cualquier hora y que sus hijas vuelvan caminando sin miedo. Pero eso hoy en muchos barrios de Barcelona no ocurre. La Barcelona de Coiboni sigue siendo la capital de la delincuencia como fue la de Colau. Y no lo dice Vox, lo dicen los datos, lo dicen sus propios datos y lo dice y lo sufre la gente en la calle. Este es el resultado de sus casi tres años de mandato, más delincuentes en las calles, delitos cada vez más violentos y menos seguridad para los nuestros. La inmigración ilegal, especialmente la que viene de algunos países muy concretos, capitaliza los delitos y ustedes miran hacia otro lado mientras niegan sus propios datos. En una ciudad donde el 90% de los detenidos por hurto son extranjeros, donde tres de cada cuatro violaciones las cometen extranjeros y donde el 83,5% de los detenidos por robo con violencia son extranjeros, ustedes tienen los bemoles de decir que se trata de casos aislados y el que lo denuncia es un fascista y ya está. Ustedes al 90% de algo le llaman caso aislado, cuando el 90% de lo que sea es casi todo. Sus políticas sociales son también un fracaso y en eso también todos ustedes miran hacia otro lado. No solo han hecho de Barcelona una ciudad insegura, sino que también la han hecho tercermundista. No hay un barrio en el que no existan asentamientos ilegales que dilapiden la tranquilidad, la seguridad y la convivencia de nuestros vecinos. La Sagre, Eramont, Lluit, Zona Franca, Poblenó, Trinitat Bella, Vila Olímpica, El Carmelo, Nou Barris y un largo etcétera. Todos, todos afectados. No se salva ni uno. Para colmo, la propia policía, y esto es un titular de prensa de esta misma semana, reconoce estar desbordada, desesperada y con las manos atadas. Cito textualmente, tenemos órdenes de no actuar en los asentamientos a no ser que sea algo de extrema gravedad. En definitiva, una policía sin apoyos, sin recursos ni autoridad para actuar con contundencia como ellos querrían, que son policías. Ustedes han rendido la ciudad a quienes han hecho del delito su forma de vida y les han entregado el control de nuestras calles. Se les ha ido totalmente de las manos. A nuestros vecinos también les preocupa saber que los servicios sociales que sostienen con sus altísimos impuestos estarán ahí cuando ellos o su familia los necesiten. Pero la realidad es que cuando un barcelones acude a pedir ayuda se encuentra con que ya hay un recién llegado que pasa por delante... porque ustedes, con su connivencia con la inmigración irregular masiva y descontrolada, han convertido nuestras ayudas en un efecto de llamada que desborda el sistema y desproteja a los nuestros. De hecho, son ustedes mismos los que reconocen tener a más de 47.000 personas empadronadas en inmuebles municipales que no son viviendas. A nuestros jóvenes les preocupa encontrar un piso, formar una familia y echar raíces en su propia ciudad. Pero lo único que piensan hacer para los jóvenes es una oficina antibulos, perquè dels joves, com dels grans, l'únic que els interessa és el seu vot. I vostès veuen que estan deseant complir els 18 per votar a Vox massivament i enviar a la papelera de la història els seus polítics guerracivilistes, perquè ells necessiten futur i vostès aquí només estan pendents del passat i del franco, només garantiran incertidumbre. Barcelona hoy es el ejemplo de casi todo lo malo y la pesadilla de los barceloneses honrados y trabajadores que sostienen esta ciudad. Ustedes han conseguido destruir todo lo que levantaron las generaciones anteriores. Pretenden destruir hasta el bilingüismo que ha caracterizado a nuestra ciudad. habitualmente, imponiendo un monolingüismo completamente provinciano. Frente a todo eso, Vox ofrece una alternativa valiente y real, una Barcelona que deje de premiar a los de fuera y se centre en los que madrugan, los que pagan impuestos, los que cumplen la ley y para los que quieren formar una familia y vivir en paz. Ese es el extremismo de Vox, que es un partido de extrema necesidad en Barcelona.

Gracias. Regidors i regidores, jo crec que tots considim que tenim grans reptes pendents. I crec que el principal instrument que tenim per sopar aquests reptes és el pressupost. I crec que aquest govern treballa per resoldre aquests reptes. La crisi de l'habitatge, la qualitat de l'ocupació, que no en parlen sovint, la gestió del turisme o la desigualtat. Crec sincerament que amb aquesta lògica govern-oposició tindrien que sortir tots una miqueta de les nostres zones de confort per intentar arribar a acords amb benefici de la ciutat. Perquè aquest govern ha arribat a acords, ha arribat a acords amb tots els grups municipals, en diferents matèries, sigui urbanisme, sigui social o siguin temes de seguretat. I mantenim i seguirem mantenint aquest oferiment a vertebrar acords majoritaris com hem fet durant tot el mandat. Perquè el que hem d'evitar és el bloqueig, perquè el bloqueig només beneficia els que volen les institucions bloquejades. I aquest govern no ho permetrà. Des de l'oposició, ho acaba de fer vostè, senyor Martí, ens acusen d'aquest govern estar sol. És cert que el grup municipal socialista governa en minoria, però no està sol. Com he fet referència anteriorment, som capaços d'arribar a acords, també amb vostès, no amb el pressupost, però hem arribat a acords, i també amb el Partit Popular. I hem arribat a un acord important de pressupostos amb Esquerra Republicana, obtenint un projecte de pressupost amb el suport de 15 regidors. Cap altre projecte polític en aquest Ajuntament és capaç d'articular aquesta majoria. I sí, senyor Cirera, nosaltres governem en tots, però tenim models polítics diferents. I això ens val. I vostès consideren que el govern es troba sol. Una afirmació que no s'ajusta a la realitat. La seva posició negativa es fa viure en un miratge. Creuen que vostès estan junts. Sí, estan junts amb el no, però en res més. la seva realitat, cada una de les seves realitats és absolutament diferent. Tan diferent que cadascú de vostès està sol defensant el seu projecte. I són incapaços de generar acords per construir alternatives. A persona en comú, em sorprèn que utilitzin el concepte de diàleg amb aquesta vehemència, perquè no necessàriament la van practicar en un passat. Però bé, deixem-ho. Estem d'acord amb la paraula valentia que vostè utilitza, que jo la significo com la paraula convicció. Però quan un govern ha de tenir conviccions, ha de tenir responsabilitats. I qualsevol mesura té conseqüències. Quan parlem de Jusbert, tenim sense demandes. Quan parlem del PEUAT, també tenim demandes. I aquest govern fa una feina que, si vol, és una miqueta avorrida, però és intentar solucionar aquests elements. Malgrat puguem estar d'acord amb alguns elements importants que vostè planteja. I quan parla del tren, jo crec que amb aquest trajecte de tren progressista, sí, hem passat diferents estacions, però hi ha vegades que no val la pena continuar amb el tren si no arribem a les estacions o el tren es pot estar allà. Malgrat això, continuarem treballant conjuntament. Insisteixo, sí, el govern té la responsabilitat de cercar majories i d'aprovar pressupostos i mai hem defugit aquesta responsabilitat. Però l'oposició també té responsabilitats de cercar acords, treballar per la ciutat i fer propostes solvents. Aquest és un govern que té un projecte que funciona. que no renuncia a la responsabilitat, que continua practicant el diàleg amb tots vostès, que és un govern que no té els braços caiguts i el que no farà serà promoure la desesperança i, sobretot, que Barcelona no estigui bloquejada. Crec que no és moment de marcar distàncies. Ja no discutim de pressupost ni de mandat. Discutim en aquests moments de com aturem la política d'odi, de la por, de la fractura social i de la discriminació, que també sentim en aquest pleb. I crec que tenim grans responsabilitats també amb les noves generacions de barcelonins i barcelonines. I nosaltres no deixarem d'intentar-ho. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí.

Sí, gràcies, president. Companys d'Esquerra Republicana, vostès van votar el pressupost el divendres, però avui no es votava cap pressupost. Avui el que vostès fan és donar suport i votar a favor del senyor Collboni. Dues preguntes més que ens fem. De què serveix augmentar el pressupost a favor del català, si després hi ha regidors del govern que el que diuen és que per la català és provincià? De què serveix augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana fins a 3.500 agents, senyor Valls, si després Barcelona segueix sent el refugi de les màfies internacionals, segueix sent el paradís dels multisincidents i segueix sent el port franc de les màfies que trafiquen amb drogues? Creiem, senyor Collboni, que vostè avui de nou el que fa és perdre la confiança d'aquest plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, senyora Tarafa. Un minut i mig, Comuns.

Sí, vostè, senyor Collboni, sempre parla de responsabilitat i rigor. Ara mateix ho feia el senyor Ball. I els demano que no ens enganyin o no enganyem els ciutadans amb les dades d'habitatge, que és molt poc rigorós. La gent no vol anuncis, no vol guerres de dades... vol solucions reals per la seva vida. Però diguem-nos-ho tot. El pressupost d'habitatge l'any 2021 va ser de 274 milions. L'any 2022 va ser de 295 milions. L'any 2026 serà de 239,1 milions. Parlen per si soles les dades. Encara té temps per rectificar vostè, senyor Collboni. Vostè decidirà, com veia abans, com vol acabar aquest mandat. Com fins ara, amb inacció, amb temes capdals per a la ciutadania que podem revertir, o fent polítiques valentes, sense por, tractant de resoldre's problemes reals en el curt termini, problemes reals de la gent que la gent demana cada dia. I per això, com li deia, encara té vostè temps de pujar-se, com deia ara el senyor Valls, de nou en un tren per mirar a l'esquerra, molt a l'esquerra i no a la dreta. Si és així, buscant polítiques radicals que van a l'arrel i solucionen el dia a dia de les problemàtiques de la gent, parlem-ne. Aquí estem.

Moltes gràcies. Regidor Castellana, 40 segons.

Gràcies. Llegeixo literalment el senyor Martí, que m'ha interpel·lat, no tenia pensat intervenir. Però el punt de l'ordre del dia diu la qüestió de confiança vinculada a l'aprovació definitiva dels pressupostos 2026. Per tant, qüestió de confiança vinculada directament, explícitament, als pressupostos 2026. I estic d'acord amb la seva segona reflexió. Parcialment, sí que serveix de molt augmentar el pressupost de català a l'Ajuntament de la Zona. Òbviament, servirà per fer moltes polítiques que fins ara no s'havien fet en cap govern de cap color. Ara, sí que estic d'acord amb vostè que aquí el que cal és molt més compromís del català per part de tothom permanentment. Gràcies.

Senyor Cirera, un minut.

Sí, miri, vostès, senyor Baix, senyor Coiboni, no governen per a tothom. Vostès, senyor Baix, acaba de dir que aquests són uns pressupostos d'esquerres i progressistes. Jo crec que a Barcelona hi ha gent que no és d'esquerres també i que també tenen dret. Són uns pressupostos, senyor Baix, jo no sé si és d'esquerres o progressista, però hi ha molta inseguretat als nostres barris. Molta inseguretat. Hi ha 70.000 xeringues que s'han trobat aquest any als nostres carrers, als nostres places, a llocs on juguen els nostres fills. 1.500 persones dormen cada dia al carrer. 40% dels nostres nens viuen en el llindar de la pobresa. 125 nens viuen, malviuen en assentaments il·legals i en locals ocupats. Això és un govern d'esquerres, progressista. Mira, senyor Baix, jo crec que el que haurien de fer és deixar una mica la prepotència, deixar una mica aquesta voluntat de pactar només amb uns, i li torno a insistir, el van fer alcalde, senyor Colbini, perquè governés amb tothom i per tothom, i no el que estan fent ara.

Moltes gràcies.

Té la paraula el senyor Deuropolido, un minut. Gracias, alcalda. En 2020 el Ayuntamiento gestionaba algo más de 3.000 millones. El presupuesto que se propone para el 2026 llega prácticamente a los 4.200. La pregunta es, ¿sienten los barceloneses que viven 1.200 millones de euros mejor que antes? Yo creo que no. ¿Atan los barceloneses los perros con longaniza? Yo diría que más bien no tienen ni para comprar longaniza. Decían ustedes defender a la clase trabajadora y la han condenado a la inseguridad, la miseria moral y la ruina. Distancia infinita entre Vox y todos los partidos aquí presentes. Mientras ustedes administran decadencia, nosotros defendemos una alternativa que reconstruirá todo lo que ustedes están destruyendo. El tiempo del bipartidismo, de la extrema izquierda y del separatismo se agota. La rebelión del sentido común está en marcha y es imparable.

Molt bé, doncs faré la intervenció final per agrair en primer lloc la feina de tots els serveis tècnics de la casa en l'elaboració d'aquests pressuports i també en la capacitat de diàleg i acord que ha demostrat l'àrea d'economia i pressuports liderada pel tinent Jordi Baix. L'1 de gener de l'any vinent aquesta ciutat tindrà pressupost, un pressupost de més de 4.000 milions d'euros, el pressupost més expansiu de la història de Barcelona, que haurem aconseguit sense pujar impostos ni a les famílies, ni a les pimes, ni als autònoms. Un pressupost que reflecteix el rigor i la responsabilitat d'aquest govern a l'hora de dotar del principal instrument que té un Ajuntament per transformar i millorar una ciutat, que és el pressupost municipal. I efectivament ho fem a través d'aquesta qüestió de confiança perquè tenim plena confiança en el que estem proposant, justament. Plena confiança en què aquest pressupost aborda les necessitats bàsiques de la ciutadania de Barcelona. Plena confiança en les polítiques que estem desenvolupant en l'àmbit de l'habitatge i que ja donen els primers resultats. Plena confiança en les polítiques de seguretat que també estan donant els seus primers resultats més enllà d'aquests discursos apocalíptics. Aquests pressupostos representen un pas molt important per garantir el dret a quedar-se a la ciutat de Barcelona perquè fem més assequible l'habitatge, dret a quedar-se perquè donem més oportunitats econòmiques a la gent que s'hi vulgui quedar i dret a quedar-se perquè fem una ciutat més habitable. I efectivament aquest és un debat de qüestió de confiança víncula d'un pressupost que expressa un model de ciutat Òbviament, i per això hem arribat a un acord amb Esquerra Republicana i alguns acords puntuals en comuns, els quals els dos grups els vull agrair la capacitat de sortir de les zones de confort respectives per fer-ho. Però això no exclou la resta de grups. De fet, no ho ha fet en cap cas aquest govern durant aquests tres anys. I ho reitero per l'any que queda. Ho reitero per l'en que queda la nostra disponibilitat per arribar a acords, també amb els grups de la dreta, amb aquests temes en els quals ens posem d'acord. Però poden entendre que en una qüestió tan central com és un pressupost, fonamentalment l'acord és un acord amb els grups progressistes d'un govern que jo crec que ha demostrat sobredament que governa per tothom. Ho fa per tothom, inverteix per tothom i ho fa amb una perspectiva de resoldre els problemes concrets de la gent. I per això és fàcil, o hauria de ser fàcil, arribar a acords amb un Ajuntament, també com el de Barcelona, pel gran que sigui. Perquè al final aquest pressupost està parlant d'equipaments esportius, està parlant de zones verdes, està parlant de beques, està parlant de pla de barris, està parlant de promoció d'habitatge social. D'això està parlant aquest pressupost i sobre aquesta base no hauria de ser tan difícil posar-se d'acord. Moltes gràcies a tots vostès pel debat i seguim parlant i arribant a acords, si és possible. Moltes gràcies. Secretari.

Votació nominal, alcalde. Doncs, si els sembla, farem la votació nominal i els va escritant i responen, lògicament, si no o abstenció. Elisenda Alemany.

A favor.

Victoria Alzina.

En contra.

Eva Baró.

A favor.

Albert Batlle. Laia Bonet.

A favor.

Damià Calvet.

No.

Jordi Castellana.

A favor.

Jordi Coronas.

A favor.

Gonzalo Dero Pulido.

En contra.

Sònia Devesa. No. David Escudé.

A favor.

Josep Lluís Franco Rebell. A favor. Maria Eugènia Gall.

A favor.

Raquel Gil.

A favor.

A favor. Jèssica González.

Abstenció.

Pau González.

Abstenció.

Maria Assunció Laia Jou.

En contra.

Carme Lleó.

En contra.

Guillem López. Abstenció. Xavier Mercè. A favor. Víctor Martí. En contra. Jordi Martí Galvis.

En contra.

Lucía Martín.

Absenció.

Neus Monté.

En contra.

Joan Ortega.

En contra.

Jordi Rabassa. Abstenció. Carolina Recio.

Abstenció.

Josep Rius. En contra. Joan Rodríguez. En contra. Liberto Senderos. En contra. Marc Serra. Abstenció. Daniel Sirena. Rosa Sorinyac. A favor. Gemma Tarafa.

Abstenció.

Jordi Valls. A favor. Antonio Verdera. En contra. Francina Vila.

En contra.

Marta Villanueva.

En contra.

Arnau Vives. En contra. I Jaume Collboni.

En contra.

El resultat de la votació són 15 vots a favor, 17 vots en contra, 8 abstencions. Per tant, no s'aprovaria la proposta i s'activa el mecanisme de l'article 197 bis de la llei orgànic al règim electoral general.

Molt bé, moltes gràcies, regidors i regidores, i ens tornem a l'hora.