Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de desembre

Molt bé, doncs anem a iniciar el plenari ordinari amb l'aprovació, si s'escau, de les actes de la sessió anterior de 21 de novembre de 2025. Irem per aprovades. I sessió extraordinària del 26 de novembre del 25. 21-25. Doncs el donem per aprovada. Anem, per tant, a les propostes d'acord directament, començant per la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, per aprovar el conveni entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci d'Educació de Barcelona per a la Construcció de les escoles Entensa i Gaia i l'Institut Escola Xirinacs. Té la paraula el regidor d'Educació, Lluís Rebell.

Gràcies, alcalde. Efectivament, el que et sotmetem a la vostra consideració és un conveni, un conveni establert entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat a través del seu Departament d'Educació i Formació Professional. Un conveni que el que pretén és establir les condicions de col·laboració entre les administracions per tal de tirar endavant la redacció del projecte, l'execució i la direcció de les obres de la construcció de tres nous equipaments escolars llargament esperats, l'Escola Entensa, l'Escola Gaia i l'Institut d'Escola Sirinacs. El conveni estableix tot un seguit d'obligacions del Consorci d'Educació de Barcelona, fent-lo responsable de la licitació i l'execució de les obres, de la gestió administrativa i fiscal, de les comunicacions obligatòries preceptives al Departament d'Educació, de les mesures de seguretat que s'imposin si les obres es desenvolupen en període lectiu, i així com de la direcció tècnica d'aquestes obres, que serà exercida per professionals designats pel Consorci d'Educació de Barcelona. El conveni estableix igualment el finançament dels projectes que seran assumits conjuntament pel Departament d'Educació i per l'Ajuntament de Barcelona. Parlem d'una inversió global d'uns 40 milions d'euros, distribuïts uns 33 escacs pel Departament d'Educació i uns prop de 8 milions assumits per l'Ajuntament de Barcelona. El conveni estableix a si mateix que mentre no es formalitza l'instrument jurídic de cessió o posada a disposició del solar, l'Ajuntament de Barcelona podrà avançar de manera temporal el finançament de les obres per tal de no endarreguir-les. Per tant, és un conveni que pensem que és positiu, que dona resposta a una demanda llargament esperada de realització d'aquests equipaments escolars que finalment podran veure la seva realització.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rodríguez.

Gràcies, president. Nosaltres, des del nostre grup, evidentment, votarem a favor d'aquest conveni que ha de facilitar la construcció de les escoles en Tensa Gaia i de l'Institut Xirinacs i ho celebrem, però també hem de lamentar que aquesta concreció, aquests acords, aquesta posada per escrit dels compromisos arriba tard. Arriba tard, arriba després de deu anys de centres com l'escola Entensa en mòduls provisionals i arriba en un moment en què veiem amb preocupació com moltes obres de la ciutat i del districte de l'Eixample, començant per la pròpia presó model, i és el cas de les escoles Entensa i de l'Institut Xirinacs, d'on avancen amb molta lentitud i dir que avancen és, permetin-m'ho, ser generós, però com és Nadal, doncs vull ser-ho. En definitiva, votem a favor, però advertir-los que estarem pendents que una vegada més els compromisos s'executin i no tornem a fallar com a Ajuntament a les comunitats educatives.

Regidor González, persona en comú.

Sí, jo primer de tot vull agrair i felicitar la feina de les comunitats educatives, que som qui han empès per arribar fins aquí. Aquest conveni arriba tres anys després del protocol d'intencions signat per l'anterior govern. Un govern actual que no té previst obrir cap escola, cap bressol, res d'allò que no estigués ja planificat i més o menys en marxa. només segueixen d'inèrcia i, a més a més, ho fan alentint el pas. Per tant, jo els demanaria que, felicitant-nos avui per aquest conveni, no es quedin només amb les inèrcies. Les comunitats educatives no s'ho mereixen, les famílies no s'ho mereixen i hem de deixar de ser l'anomalia d'Europa que som amb el pes que té l'escola pública a la nostra ciutat. A Europa, 7 de cada 10 alumnes van a l'escola pública i va a Barcelona Només 5. I vostès no tenen previst cap nova obertura de centre educatiu. Al contrari que les 53 centres educatius que vam obrir en dos mandats.

Sí, molt bon dia en aquest últim plenari de l'any. Celebrem aquest conveni amb la Generalitat perquè la millora dels equipaments educatius ha de ser una prioritat indiscutible. De fet, l'educació en si ha de ser una prioritat indiscutible de la ciutat i especialment quan parlem de condicions que afecten directament el dia a dia dels infants i de les comunitats educatives. En el cas de Xirinacs, Gaia i Entensa, hem de lamentar que l'administració no ha sigut capaç de complir els calendaris previstos per la construcció d'aquests edificis definitius Són tres escoles situades al districte de l'Eixample on tenim més pressió educativa de la ciutat i on les seves comunitats educatives fa més de deu anys que el que estan fent és reclamar un futur clau d'ubicació i d'equipaments definitius. I el cas de l'escola amb Tensa és un d'aquests casos flagrants. Ha passat anys sense saber ni tan sols on s'ubicaria definitivament. I els endarreriments no són neutres perquè significa que allarguem una situació provisional que no estava pensada per durar tant. Per tant, tenim mòduls que es degraden, tenim espais que s'han d'ocupar en els patis per poder començar la secundària o tenim escoles que no poden ni tenir cuina pròpia. Per tant, l'entorn físic educa i el nostre vot és favorable.

Regidor Verdera.

Moltes gràcies, alcalde. Avui per responsabilitat política votarem a favor d'aquest protocol que té l'objecte de programar els projectes i les obres de l'Escola Gaia i l'Institut Xirinacs. Per tant, celebrem que al districte de l'Eixample es consolidin les ubicacions definitives d'aquests dos centres en un districte on el pes de l'escola pública i la concertada es mantén amb nivells similars. Ara bé, lamentablement, No només el retard en la programació d'aquest projecte i les obres, sinó també que a Barcelona encara hi hagi massa centres amb barracons. És inacceptable que any rere any hi hagi escoles que funcionin en mòduls prefabricats o, com vostè diu, edificis modulars amb creixement. Veia nom. Mirin, això no pot ser la normalitat. En el cas de l'escola Gaia i també de l'escola Nou Graons, que porten anys amb barracons i mòduls prefabricats, i mentre això passa, el govern municipal no ha estat capaç d'activar amb determinació convenis de places amb escoles concertades del districte.

Gràcies. Gracias. Tras años de promesas incumplidas, las familias de la Escola Antenza por fin saben cuál será la ubicación definitiva del centro. Han pasado casi nueve años en barracones y eso es una vergüenza que tiene un responsable claro, la Generalitat. Pero conviene dejarlo claro. Aquí se ha utilizado a las familias y a los alumnos como escudos políticos para tapar una mala gestión urbanística. Se ha mezclado deliberadamente una reivindicación justa, sacar a una escuela de los barracones, con el conflicto del Parque de los Bomberos, convirtiendo cualquier crítica al traslado en un falso ataque a la educación pública. Esa es la maniobra, instrumentalizar a niños y familias para blindarse políticamente. Solo después de mantener a los bomberos en precario durante más de 20 años, Se desbloquea la operación y entonces sí aparece la solución para la escuela. Y, mientras tanto, con un presupuesto autonómico de más de 32.000 millones, la Generalitat es incapaz de asumir directamente 40 millones para tres escuelas y traslada el problema al Ayuntamiento, que adelanta el dinero y asume el riesgo financiero. Nos sostenemos por responsabilidad con las familias, pero no vamos a blanquear esta dejación de funciones.

Gracias.

S'aprovaria la proposta molt favorable de tots els grups des de l'extensió del grup de Vox.

Molt bé, doncs punt quart. Punt tercer, Uix del Món. Per ratificar l'acord aprovat pel patronat de la Fundació Uix del Món d'acceptació de la renovació de l'Ajuntament com a patró. Posicionament favorable del PSC, Junts, Esquerra, PP i abstenció de Barcelona en Comú i Vox. Correcte. Pun 4. Aprovar els expedients de reconeixement de crèdit per regularitzar les despeses realitzades i no reconegudes en exercicis anteriors amb posicionament favorable a tots els grups. Pun 5. En intervencions. Per aprovar l'expedient de reconeixement de crèdit per regularitzar les despeses realitzades i no reconegudes durant l'exercici corresponent. Té la paraula la Tirenta Gai.

Moltes gràcies, alcalde. S'ho metem avui a dictamen a un expedient de reconeixement de crèdit que respon a una necessitat estrictament administrativa que és regularitzar una despesa corresponent a l'any 2023 que, malgrat comptar amb la subvenció atorgada i projecte executat, no es ha de poder reconèixer dins de l'exercici pressupostari que pertocava. Ens referim a l'import destinat a l'Associació dels Drets Sexuals i Reproductius, una entitat amb una trajectòria ampliament acreditada en la promoció de la salut sexual i reproductiva que desenvolupa projectes d'alt impacte social i que forma part d'un teixit associatiu de referència en l'àmbit dels drets LGTBI. En aquest cas, la subvenció es va gestionar amb normalitat, el projecte es va executar conforme a la reformulació acceptada i la justificació presentada va rebre informe favorable dels serveis tècnics. La regularització que presentem avui és, per tant, la via que la normativa preveu per ajustar la comptabilitat municipal a l'activitat realment dut a terme i garantir que la després es pugui reconèixer en plena seguretat. I per aquest motiu proposem aprovar l'expedient, així com autoritzar, disposar a reconèixer l'obligació de la despesa, encàrregat el pressupost 2025, i a l'aplicació pressupostària corresponent, entenint que el que volem és donar compliment a aquest compromís adquirit i donant reconeixement a un servei que afavoreix l'accessibilitat de joves i adolescents i LGTBI a programes de salut sexual i assegurar la coherència del sistema de subvencions municipals.

Té la paraula la regidora Lleó.

Gràcies, president. Nosaltres votarem a favor d'aquest expedient per responsabilitat política. El que sí que els hi volem dir és que han de parlar més amb les entitats. No podem anar dient que actuem contra discursos d'odi, contra violències masclistes, que actuem a favor de les dones de la nostra ciutat i estratègicament no dir res a les entitats sobre l'aprovació d'aquest expedient que porten esperant durant molt de temps per l'infrafinançament que han portat patint durant anys. Per tant, en aquest sentit, per responsabilitat amb les entitats, per responsabilitat amb la ciutat, hi votarem a favor.

Té la paraula la regidora Tarafa.

Sí, nosaltres també votarem a favor perquè és capdalt la feina que fan aquestes entitats en dos sentits, en la promoció i la prevenció de la salut sexual i reproductiva. Les malalties de transmissió sexual augmenten molt dia a dia i per tant és important la feina que fan i també és molt important poder seguir defensant el dret a l'avortament. No podem fer ni una passa enrere en aquest sentit. Per això va sorprendre la Junta de Portaveus que Vox demanés minuts en aquest punt. Tot apunta que demanem minuts perquè hi ha darrere el dret a l'avortament, no ens enganyem. Tots i totes, i per tant vull recordar que l'avortament es va despenalitzar el 1985 i l'any 2010 es va decidir que el termini seria de 14 setmanes. És molt important que això ho tinguem present i en els temps que corren a dia d'avui seguim podent defensar aquest que és un dret a l'igual que molts altres drets a la nostra ciutat i al nostre país i això, si per nosaltres és, en cap cas canviarà.

Gràcies. Té la paraula la regidora Sorinyac.

Sí, votem a favor d'aquest reconeixement de crèdit. Observem que la justificació de la subvenció és vàlida i completa i, per tant, ara no hi veiem motiu per bloquejar-ne el pagament. Però aprofitar precisament aquest minut que se'ns dona per donar suport a tasques que s'estan fent des de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius i especialment en aquest projecte amb l'accessibilitat LGTBI a tots aquests drets. I celebrar que precisament aquesta setmana haguem aprovat al Parlament, alguns, no tots, perquè precisament ni el PP, ni Vox, ni l'Aliança Catalana, en el cas del Parlament, considera que s'ha de lluitar contra la LGTBI-fòbia i que s'han de blindar precisament tots aquests drets. I precisament reconèixer que la LGTBI-fòbia és estructural i que, per tant, és un problema sistèmic que tenim a la societat.

Per tant, el vot a favor.

Gracias, alcalde. Este grupo municipal mantiene su voto en contra y ha pedido tiempo, y se lo explico, señora Tarafa, porque lo hace en base a los siguientes argumentos. La Asociación de los Derechos Sexuales y Reproductivos es una organización que vive estructuralmente de subvenciones públicas, que ha recibido cientos de miles de euros anuales de distintas administraciones y que en el 2023 declaró más de 1,4 millones de euros de financiación pública. Los propios informes municipales reconocen que esta entidad aportó certificados falsos en procedimientos de subvenciones, lo que obligó al Ayuntamiento a bloquear pagos y abrir procedimientos sancionadores conforme a la Ley General de Subvenciones. ¿Cómo quieren que el ciudadano de a pie piense que no hay corrupción en la Administración si premian al que hace trampas para cobrar dándole más dinero? Además, el proyecto financiado no responde a una emergencia social, sino a activismo ideológico dirigido a menores, con campañas y posicionamientos abiertamente militantes. Por tanto, por responsabilidad y respeto al esfuerzo de los barceloneses, Vox no puede avalar este expediente y, como digo y repito, votamos en contra.

Resultats, secretari?

Molt bé, s'aprovaria molt favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Som Comú i Esquerra Republicana, l'abstenció del Partit Popular i el vot contrari a Vox.

Molt bé. Punt 6è, designar la senyora Sònia Hernández Almodóvar i el senyor Josep Maria Carreter Nadal, membres del patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, amb posicionament favorable a tots els grups. Punt 7è, per designar el senyor Víctor Martí de Vila-Sante, membre del Consell d'Administració de la Societat Personal Activa, amb posicionament favorable a tots els grups. Punt 8. Aprovar la modificació dels estatuts de l'Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona i de l'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona amb suport favorable de tots els grups. Punt 9. Nomenar en relació a la Societat Barcelona infraestructures municipals auditors pels seus comptes anuals pels exercicis 25 a 27 a Gabinete Técnico de Auditoria i Consultoria. amb suport de PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra i abstenció de PP i Vox. Correcte? Pundeu amb intervencions... sobre la regularització de les adhesions tàcites a les entitats Associació Organització Mundial de Ciutades i Governs Locals Units, Consorci Catalunya Internacional i l'associació EuroCities. Té la paraula la tenenta Gai.

Sí, gràcies, alcalde. Avui portem a dictamen la regularització formal de les adhesions que l'Ajuntament de Barcelona manté de manera efectiva, continuada i activa amb tres entitats de referència. L'Organització Mundial de Ciutades i Governs Locals Unidos, el Consorci Catalunya Internacional i l'Associació EuroCities. Adhesions que s'han materialitzat històricament mitjançant el pagament de quotes anuals, la participació en òrgans de Govern i la implicació directa en els seus espais de decisió, però que requerien l'acord explícit del plenari com a òrgan competent. Parlem d'entitats amb una trajectòria, una utilitat pública i un impacte polític àmpliament acreditats. L'Organització Mundial de Ciutades i Governs Locals Unidos, amb una adhesió de Barcelona des de l'any 2004, representa els governs locals democràtics a escala global i constitueix un espai central de cooperació, defensa de valors democràtics i incidència davant la comunitat internacional. EuroCities, amb una vinculació històrica que se remunta al 1986, és una plataforma clau per a la defensa política dels interessos de les ciutats davant les institucions europees, especialment en un moment en què les polítiques comunitàries reconeixen de manera creixent el paper estratègic de les ciutats. I el Consorci Catalunya Internacional, amb antecedents en el diplocat i una adhesió formalitzada al 2024, permet projectar Catalunya al món mitjançant iniciatives de diplomàcia pública i col·laboració pública o privada, restant i, sobretot, expressament escrit a la Generalitat de Catalunya. En definitiva, avui alineem la realitat de l'acció internacional de Barcelona amb el seu encaix jurídic i institucional, reforçant la credibilitat de l'Ajuntament, garantint el bon govern i consolidant una política exterior municipal basada en la responsabilitat, la continuïtat i la projecció internacional de la ciutat. Per tot això, demanem el vot favorable per aquesta proposta d'acord.

Gràcies.

Gràcies, alcalde. Tots convindrem que el nostre món és el món. I a banda de poder-nos explicar-nos arreu, i això ho podem fer de manera unilateral, sovint les ciutats tenim dificultats per també poder participar en determinats fòrums internacionals, sobretot a nivell europeu o inclús a nivell planetari amb l'ONU, perquè són en definitiva clubs d'estats. Per tant, aquestes entitats ens ajuden molt a poder-nos, per una banda, explicar però també participar i aconseguir aquesta projecció a Europa i al món, allò del nostre món és el món. La UCLG, EuroCities o inclús el Consorci Catalany Internacional, que de fet ve de més enllà del diplocat, ve del patronat català per Europa, que això és dels anys 80. Tot això és un entorn conegut, útil i per tant hi votarem a favor.

Regidor González. Regidora.

Avui votem a favor d'un punt que pot semblar administratiu, però que és profundament polític. Regularitzar i reafirmar la participació de Barcelona en xarxes com la CGLU, Catalunya Internacional i Eurocities és defensar una manera molt concreta d'entendre el món i el paper de les ciutats en la construcció d'aquest món. Barcelona és, ha estat i ha de continuar sent una ciutat profundament internacionalista. Per tant, el nostre vot és favorable.

Regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Bé, les ciutats cada cop tenim més persones, més persones viuen en ciutats, en un context cada cop més complex i de més diversitat en un món globalitzat i, per tant, necessitem que la veu municipal, que en definitiva les institucions municipals són les que millor coneixem els grans reptes que vivim al dia a dia i que serveixen per enfortir serveis públics, per enfortir la societat i que tot això al capdavall vol dir enfortir la democràcia. La democràcia juga a les ciutats. Necessitem aquestes entitats que en els fòrums internacionals en què es dissenyen les grans agendes globals, realment... tinguin en compte i vegin els grans reptes que tenim les ciutats i, per tant, aportin la nostra veu. Per tant, nosaltres totalment a favor de la participació i, per tant, d'aquesta formalització de l'adhesió que fa molts anys que dura amb una relació molt intensa amb les entitats que necessiten l'expedient. Per tant, hi votarem a favor.

Regidor Martí. Gràcies, alcalde. Molt bon dia. Aquest punt agrupa la regularització de l'adhesió a tres organitzacions diferents. Entenem l'interès de l'Ajuntament a participar, l'Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals, el Consorci Catalunya Internacional i Eurocities. Però no són el mateix, tenen objectius diferents i per això s'haurien de poder valorar i votar de forma separada. El govern ens ho presenta en un sol acord, sense opció de votar per separar. I és per aquest motiu que optarem per l'abstenció.

Gràcies. Gràcies, president. Com s'acaba de comentar, una vegada més es presenten coses diferents per votar juntes i nosaltres en aquest cas votarem en contra perquè algunes d'aquestes associacions promouen la immigració massiva cap a Espanya i cap a Europa amb les conseqüències que això porta i a més a més s'assumeixen i promouen l'Agenda 2030 que està destruint la nostra sobirania energètica i industrial i que està fent d'Europa i de les classes mitjanes cada vegada més pobres, amb la qual cosa votarem en contra.

Doncs... Perdó.

Es veu claríssimament com són necessàries aquestes xarxes. L'extrema dreta sí que creu en la política exterior, simplement en la internacional de l'extrema dreta, genollar-se davant Trump que aprova arancels que empobreixen la classe treballadora i barrejar pomes amb peres quan no té cap mena de sentit. mirem cap a Amèrica Llatina, mirem cap a la resta del món que està trobant fórmules de combatre precisament aquesta agenda de la por i que afavoreix només els més poderosos.

Molt bé, s'aprovaria molt favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, l'extensió del Partit Popular i el vot contrari de Vox.

Molt bé, doncs seguim punt 11 per ratificar l'acord de dissolució i liquidació del Consorci Organitzador del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Vot a favor de PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i abstenció de PP i Vox. Punt 12 per aprovar definitivament la modificació de la pròrroga del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona de l'exercici 24 per al 25, consistent en crear una aplicació pressupostària nominativa. Posició a favor de PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra, PP i abstenció de Vox. Punt 13. Per aprovar la ratificació de l'Inventari General de Bens i Drets de la Corporació pel període 2024. Vots a favor de PSC, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular i abstenció de Vox. Correcte? En intervenció, punt 14. Quatre minuts per ponent, heu acordat, i dos la resta de grups. per adquirir a títol de compravenda a la Delegació d'Economia i Hacienda en Barcelona la propietat de diverses finques ubicades a l'immoble de la via Laetana 8, amb la finalitat de destinar-les a dependències municipals. Té la paraula el Tirem Baix.

Sí, bon dia, alcalde, regidors i regidores. L'expedient que presentem per la seva aprovació és adquirir a títol de comportament a l'Estat, en aquest cas el que és el patrimoni de l'Estat, l'immoble de Via Lalletana número 8, número 8B i número 10. per un valor aproximadament d'uns 22 milions d'euros. Això representa aproximadament un 48,3% del que és aquest edifici. L'objectiu és disposar de la totalitat d'aquest edifici, que són de 20.000 metres quadrats, catalogat de bé patrimonial i pràcticament en desús des de fa anys per convertir-lo en una gran segura administrativa en què puguin treballar 700 treballadors i treballadores de l'Ajuntament. Això implicaria, en primer lloc, la millora de la prestació de serveis a la ciutadania i també revitalitzar la part baixa de la Via Lelletana, afavorint el dinamisme del barri gòtic i de la Ribera. També té altres elements positius, aquest canvi o aquesta adquisició. perquè aquesta ubicació també ens permet reubicar diferents departaments municipals en aquest edifici que fins ara estaven al camp gòtic, de l'edifici Picionier 810, i la voluntat nostra, en aquest cas, d'aquest govern, i crec que és compartida pels regidors, és que aquest edifici que actualment ocupa la gerència d'assegurat i prevenció, que s'aniria a la Via de Lletana, es pugui convertir en el nou camp gòtic. I al mateix temps també ens allibera espais al carrer Avinyo, Ciutat i Paradís, per poder construir 73 i 82 habitatges. I més enllà d'això, a la finalització d'aquesta realització, incorporant aquí nous serveis públics, el que podrem aconseguir és un estalvi de 1,6 milions d'euros aproximadament de lloguers que actualment està pagant l'Ajuntament i que ja no pagaria anualment. Aquest és un edifici que havia estat seu dels antics jutjats, que l'Ajuntament va adquirir parcialment a la Generalitat de Catalunya l'any 2014, un 51% d'aquest edifici, i era una operació que tenia per objectiu a jugar part del deute del govern, i en les plantes que ja són de titularitat municipal ja estem desenvolupant el dia d'avui un projecte de rehabilitació. Aquest acord que plantegem avui, que és de compra patrimonial per aquests 22,3 milions d'euros, el que fem és respectar el que avui existeix de l'Estat, que és l'Institut Nacional d'Estadística, amb un contracte perquè marxin d'aquí cinc anys i que facin una aportació en termes de lloguer per valor de dos milions d'euros. i seguirem amb la rehabilitació d'aquest edifici fins l'any 2032. En tot cas, els demano el seu vol favorable. Moltes gràcies.

I la paraula al regidor Vives.

Gràcies, alcalde. Gràcies, Tinent, per l'explicació. Avui no només estem votant la compra-venta d'aquest immoble a Via Laietana 8 per valor de 22,35 milions d'euros, sinó que avui... també s'aprova de facto que el govern municipal es gastarà gairebé 100 milions d'euros per comprar, és a dir, per adquirir, però també per reformar un edifici que té una particularitat, que aquest edifici ja és públic, és d'una altra administració, i per tant el que haurien de fer, senyor Baix, és despenjar el telèfon, trucar als seus companys de Madrid i que aquest edifici el cedissin. Aquests 100 milions d'euros es desgranen amb els 22,35 milions d'euros de l'adquisició, amb els 19,84 milions d'euros de la primera fase de les obres, amb els 22,16 milions d'euros de la segona fase de les obres i amb els 34,2 milions d'euros de la tercera fase de les obres. I això ho fan per dos motius que en certa forma podríem arribar a compartir. Per una banda unificar serveis municipals i per l'altra banda crear espai per en un futur construir habitatge públic en aquell espai on ara hi ha serveis municipals. Ara bé, creiem que hi ha alternatives, hi ha edificis municipals que estan mitjant desús que es podrien reprofitar per instal·lar-hi aquests serveis municipals i creiem que gastar-nos gairebé 100 milions d'euros en generar espai que no en construir, en generar espai per fer-hi 73 pisos és una absoluta barbaritat. Estem parlant que per generar l'espai per cada un d'aquests pisos ens estem gastant 1,5 milions d'euros per cada un dels pisos i això, senyor Baix, ens permetrà dir-li que em sembla un escàndol. Com li deia, em sembla una barbaritat i segurament vostè ara em retraurà que l'any 2014 a l'Alcatatries va adquirir aquest edifici a la Generalitat. La situació era diferent, el preu també, i la necessitat d'espai en aquell moment ho justificava i ara no. Per això votem en contra.

Té la paraula el regidor Rabassa. Bon dia. Votem a favor d'aquesta adquisició perquè efectivament és una bona notícia i felicitem el govern per haver arribat a un acord amb els seus col·legues de l'Estat per adquirir la seva part. El recordo de totes maneres que aquest és un projecte i això és quelcom que acostuma a fallar en el seu grup, senyor Valls. Aquest és un projecte que vam presentar en el mandat passat i que en la part que ja és municipal i cap tot això que vostè ha dit als 700 treballadors per tal de poder fer el nou cap del gòtic i a més a més traslladar-hi 700 treballadors. Per tant, amb l'altra part que vostès ara adquireixen, que són aquest gairebé 50%, hem de saber què és el que hi faran i no és el que vostè ha dit. En tot cas, com que l'Estat ara mateix hi estarà durant cinc anys pagant lloguers, cosa que pot ser lògica perquè hi ha molts treballadors, nosaltres el que els diem és no s'esperin aquests cinc anys per pensar què és el que faran, què és el que faran per tal de donar servei el barri de la Ribera, el primer barri gentrificat de la ciutat, que fins i tot li han gentrificat el nom i moltes vegades li diuen al Born, però és la Ribera. I el que necessitem és obrir un procés amb les veïnes per veure, a més a més de tot allò que efectivament ja podem fer, ja sabem que farem perquè el projecte està... tirant endavant, vostès l'han heretat, l'han agafat, i el tiren endavant tal com ha de ser, hem de veure què farem amb aquest 50% més. Per tant, jo penso que ens hem de felicitar, perquè això permetrà a aquestes 70 famílies que visquin en el barri gòtic, permetrà al CAP, però ha de permetre molt i molt més. Jo els convido que facin una operació similar, que permeti que tot allò que hi encabeixin en aquest gran edifici, en aquesta part avui estatal, doncs reverteixi veritablement en els veïns i les veïnes de Ciutat Vella i del conjunt de Barcelona. Si és per portar-hi més oficines, cosa que està bé, doncs que aquestes oficines moguin personal també per tal de convertir-lo en habitatge o d'altres equipaments públics.

Sí, moltes gràcies. Avui votarem també a favor d'aquesta compra per aquest import de 22,35 milions d'euros, amb els quals Barcelona passarà a tenir el 100% d'un edifici de 20.613 metres quadrats al cor de la ciutat. I això fa completar la propietat d'un immoble que ja és mig nostre i que és estratègic per a l'organització interna i per a la relació amb la ciutadania. També, vista l'informe i la valoració, sabem que l'Ajuntament no està pagant per damunt del cost de valoració, sinó que compra lleugerament per sota d'aquesta valoració tècnica. I després hi ha altres elements a tenir en compte. En primer lloc, que la concentració de serveis en aquest edifici permetrà deixar de pagar aproximadament 1,5 milions d'euros anuals en lloguers d'oficines que avui són disperses. I també que durant un màxim de 5 anys l'Institut Nacional d'Estadística continuarà ocupant una part de l'edifici i pagarà encara un estimat d'un mig milió d'euros l'any. Si sumem aquests factors, l'operació tonalògica financera clara a mitjà termini. Però el més important és que aquesta compra pot desencadenar coses positives en matèria d'habitatge. Els informes vinculats a aquest expedient indiquen que, un cop reubicats els serveis municipals a via l'Aetana 810, es podrien transformar en habitatge dotacional diversos edificis municipals de Ciutat Vella. Parlem d'un potencial d'uns 72 habitatges en el parc actual i fins a 82 habitatges si s'arriba a adquirir la resta de parts privades. I això en un districte tan tensionat com Ciutat Vella, doncs és una oportunitat que no es pot deixar escapar. En resum, Esquerra donem suport a aquesta proposta, a aquesta compra, perquè el preu és raonable, perquè permet estalviar despesa corrent i, sobretot, perquè obre la porta a guanyar decenes d'habitatges públics a Ciutat Vella, però fem aquest bo favorable lligant-lo també a tres exigències. A que hi hagi habitatge en calendari, a que no es faci cap pas enrere en la proximitat dels barris i llum màxima sobre els costos de rehabilitació i terminis d'execució.

Regidor Martí. Gràcies, alcalde. Debatim l'adquisició del 48% restant de l'edifici de Via Lalletana 810. L'objectiu és clar, i ho compartim, concentrar els serveis municipals en un sol edifici, optimitzar els espais públics i alliberar immobles per destinar-los a habitatge públic, equipaments o a la construcció del CAP. Ara bé, cal dir-ho tot, aquesta operació no s'acaba amb la compra. El preu de 22,3 milions d'euros caldrà sumar-hi el cost de la rehabilitació de l'edifici, una inversió molt elevada que incrementarà de manera significativa la despesa pública. A més, parlem d'una compravenda entre administracions públiques, entre l'Estat i l'Ajuntament. Per tant, entenem que hi havia marge polític i institucional per arribar a un acord econòmic més favorable per la ciutat. Un preu que, tot i bastar-se amb una taxació, considerem excessiu i, sobretot, mal negociat per part de l'Ajuntament. Per responsabilitat amb els recursos públics, per prudència financiera i sense qüestionar la finalitat d'aquest projecte, el nostre vot serà d'abstenció. Gràcies.

Regidor de Europolido.

Gràcies, alcalde. Nosaltres votarem en contra per dos motius. El primer de tot és que s'ha demostrat que quan l'Ajuntament de Barcelona té en les mans immobles municipals, al final... hi ha una deixació constant. L'exemple més clar és que molts estan ocupats i altres estan prestats a entitats que estan en contra del comerç, per exemple. I en segon lloc, perquè per construir el que han de fer és canviar les seves polítiques del fracàs, perquè Barcelona és un fracàs a nivell mundial quant a habitatge. Així que aquest Ajuntament i l'habitatge és la cara i la creu i no podem votar a favor.

Molt bé.

Ponència, senyor Baix. Sí, per intentar aclarir alguns dels comentaris que s'han produït. Quan el representant de Junts em parla del respecte dels seus companys o l'altre també em parla del respecte dels seus companys, No és un tema de companys. Estem parlant d'institucions i cada institució té les seves responsabilitats. De la mateixa forma que nosaltres el que tenim és la responsabilitat de gestionar bé el patrimoni municipal, que per cert, no sé si acaben d'aprovar l'inventari municipal, hi ha més de 7.900 actius municipals registrats i no utilitzin aquesta expressió de que tots estan ocupats. 7.900. Ho acaben de provar, tots plegats. I segon, el preu que s'ha pagat és més o menys exactament el preu, senyors de Junts, que vostès van pagar als seus companys de la Generalitat o a la institució de la Generalitat, més o menys el mateix. Si vostè aplica el valor diferencial entre el 2014 i el 2025 amb una inflació del 30%, anirem més o menys pel mateix valor. Però bé, a mi el que m'interessa el dia d'avui és que aquest projecte tiri endavant, perquè també els vull assumir, també els vull facilitar una miqueta més d'informació, més enllà del que s'ha dit de recuperar un espai pel Cap Gòtic i més enllà de recuperar també espais pels habitatges, aquí s'ubicaran la gerència de seguretat, la de serveis jurídics, els arxius de població, patrimoni, serveis d'edificis municipals, sistema municipal d'arxiu i amb un futur contractació d'atenció ciutadana i també gerència de persones i recursos humans. Aquí s'incorporen serveis centrals de l'Ajuntament, que ens poden permetre, i ho he dit anteriorment, però torno a dir, un estalvi de 10,6 milions d'euros perquè alguns d'aquests serveis s'estan prestant en aquests moments amb altres tipus d'edificis. En tot cas, agraeixo els vots favorables de tothom i continuarem portant operacions patrimonials en aquest Ajuntament i continuarem discutint de preus, perquè és important que tingui una posició una miqueta més agressiva aquest Ajuntament amb el que és la seva política de patrimoni. Moltes gràcies.

Junts.

Gràcies, Tinent. En parla de responsabilitat, en parla d'institucions, la seva responsabilitat com a un dels màxims dirigents d'aquesta institució és exigir al govern de l'Estat que compleixi amb els acords, com per exemple amb la sessió de correus, que inicialment havia de ser una sessió i ara sembla ser que no i per això està paralitzada. En qualsevol cas, permeti'm acabar amb una frase. Venien prometent ser un govern d'esquerres que pretenien acabar amb l'especulació amb els pelotazos i aquí qui acaba de fer el màxim pelotazos és l'Estat.

Pepe? Molt bé, doncs Vox. Resultat?

S'aprovaria la proposta molt fort del grup socialista, Barcelona i Esquerra Republicana, el vot contrari ajuts per Barcelona i Vox i l'extensió del Partit Popular.

Molt bé, doncs passaríem al punt 15, amb intervencions. per restar assabentats a la memòria del Consell Tributari 2024. Tinen baix.

Sí, alcalde. Bàsicament és restar assabentats a la memòria del Consell Tributari. El Consell Tributari és l'òrgan de control, assessorament i control de l'Ajuntament especialitzat en matèria de gestió, recaptació i inspecció d'ingressos a dret públic. Durant l'exercici 20-24, que s'incorpora a la memòria, van haver-hi dues persones que van deixar el Consell Tributari, que és la Maria Dolors Àrias Avellani i el Jaume Galufrega Crespi, i es van incorporar dues persones, que és la Montse Bellarín i el Fernando Frias. En tot cas... Dades molt generals. Les principals xifres estadístiques de la memòria 24 són que es van tramitar 401 expedients de recursos per tramitació ordinària, xifra molt inferior a la del 23, que van ser 822, i similars a les del 19 i el 20. Quasi un 90% dels recursos que s'han presentat al Consell Tributari han estat coincidents amb la proposta de resolució estimatòria o no de l'Ajuntament. El Consell Tributari fa... és un àmbit on es poden presentar recursos sobre diferents resolucions administratives de l'Ajuntament. Doncs el 90% han estat coincident. El sentit dels dictaments del Consell Tributari han estat en un 35% desestimatoris, un 48% estimatoris o estimatoris en part, i el restant 15,9% han estat inadmissibles. L'any 24... D'una forma molt resumida, es manté la mateixa tendència ja experimentada en els anys anteriors en el nombre de recursos sobre l'impost de plusvàlua. És el més rellevant dels recursos que s'han presentat al Consell Tributari, amb un 40,84% de tots els recursos tramitats, però en termes absoluts la xifra ha caigut de forma important. Aquest any es passa de 529 recursos presentats de plusvàlua a 140%. amb una tendència a l'alça en els darrers anys, perdó, s'han passat de 529 a 165, m'he equivocat. I els recursos relatius a l'IBI van ser de 140 aproximadament, amb una tendència a l'alça en els darrers anys, si bé cal destacar el descens amb la liturgitat de l'hipòs d'activitats econòmiques. D'altra banda, durant l'any 24 s'ha elaborat un total de 21 informes, xifra que es manté estalva. En tot cas, agrair, felicitar la feina feta pels membres del Consell Tributari i posar a la seva disposició la informació i la memòria del mateix.

Gràcies.

Molt bé. Junts.

Gràcies, alcalde. Ben primer començar reconeixent la bona tasca, la tasca rigorosa i tècnica que fan des del Consell Tributari. I aquesta memòria el que ens mostra és que el Consell Tributari és un organ clau per garantir seguretat jurídica, per protegir els drets dels contribuents i per evitar que els conflictes tributaris acabin als tribunals. Dit això, la memòria també ens convida a fer algunes reflexions polítiques, i aquí és on entra el nostre paper com a oposició, i ens preocupa, per exemple, l'elevat volum de recursos, sobretot en impostos com l'IBI i la Plusvàlua, malgrat que en el darrer any ha pogut disminuir lleugerament. Que gairebé la meitat dels recursos s'estimin parcialment o totalment, ara el Tinent Baix feia menció, aquest 48% dels recursos estimats, indica que alguna cosa no s'està fent del tot bé pel que fa a la gestió dels impostos en aquesta casa. Cal prevenir els conflictes abans, i creiem que no només cal corregir-los després, I també la memòria ens mostra que la normativa és massa complexa. Bonificacions que canvien, terminis confusos, interpretacions diferents. I això, bàsicament, el que crea és inseguretat. I per això creiem que són qüestions que cal resoldre.

Bon dia a tothom, gràcies alcalde. Des de Barcelona en Comú també volem agrair la feina del Consell Tributari i més enllà del reconeixement tècnic de la feina feta, volem remarcar que aquesta memòria de l'any 24 ens interpel·la políticament a avançar cap a una fiscalitat municipal més clara més justa i més progressiva i que redueixi els conflictes i reforci la confiança de la ciutadania. Els tributs són l'eina que fa possible els serveis públics, la redistribució i la cohesió social, però només funcionen si generen confiança i aquesta confiança es construeix, entre altres maneres, amb institucions independents com el Consell Tributari.

Regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Bé, jo volia començar agraint la tasca del Consell Tributari perquè, més enllà dels dictaments que fa sobre la normativa fiscal local, per mi la funció que té més valor de la que fa és la seva actuació com a organ d'arbitratge en controvèrsies relacionades amb fiscalitat local i, per tant, aplicant mètodes, el que se'n diuen mètodes alternatius de resolució de conflictes en l'àmbit Crec que és un òrgan que és molt interessant, que fa una feina que és molt important a la ciutat i a l'hora de construir, com deia el regidor López, a la intervenció que m'ha precedit, de construir confiança entre ciutadania i institucions i, per tant, de fet, més enllà del gran volum de resolucions que resol, gairebé 470, siguin dictàmens o siguin resolucions en l'àmbit, com deia, de resolució de conflictes, Crec que aquest sistema s'hauria d'intentar, en tots els àmbits de l'Ajuntament, de fer arribar com a sistema de treball habitual per resoldre els conflictes entre institució i ciutadania.

Gràcies, alcalde, des del grup municipal del Partit Popular. Volem agrair al Consell Tributari la memòria presentada, així com la seva tasca de control sobre el govern municipal i la seva funció en defensa dels drets tributaris de tots els barcelonins. Creiem que l'Ajuntament ha de fer més, molt més, per donar a conèixer entre la ciutadania l'existència del Consell Tributari com la millor via per revisar i resoldre conflictes amb l'administració. Segons la memòria, la majoria dels recursos fan referència a l'impost de pas plusvàlua i també destaquen els recursos sobre l'IBI i les bonificacions aplicables. Un cop més, agraï la tasca del Consell Tributari.

Gràcies.

de la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior per aprovar definitivament la modificació de l'ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona. Heu acordat 8 minuts pel ponent i 4 per la resta de grups. Té la paraula el tinent Albert Batlle.

Moltes gràcies, alcalde. Avui portem a l'aprovació definitiva la reforma de l'ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana en l'espai públic de Barcelona. Es tracta d'una norma central de la ciutat que regula la vida quotidiana i la convivència entre els veïns i veïnes i que interpel·la més directament la ciutadania però que després de 20 anys ha quedat obsoleta en molts aspectes. Després de més de dos anys de treball podem parlar de cocreació entre els diversos grups per donar forma a aquesta modificació de l'ordenança. Des del primer dia hem manifestat la nostra voluntat d'aconseguir el màxim consens possible perquè aquesta fos una ordenança de ciutat, no d'un determinat govern ni tampoc d'un determinat partit. Ho hem fet amb diàleg, parlant i escoltant a tothom, associacions, entitats, institucions i tots els grups municipals, integrant aportacions molt diverses. El resultat és una ordenança feta per tots i per tothom i en la que voldríem si sentís còmode qualsevol que aposti per una ciutat més cívica i amb una convivència més harmoniosa. La reforma, creiem, convina de manera equilibrada, un enderiment de sancions i inclusió de gruixants, noves conductes infractores que més impacten en la convivència i l'espai públic, un reforç en el cobrament efectiu de les sancions i també la mirada social que ha d'acompanyar qualsevol política de convivència. No és una qüestió de dretes o d'esquerres, ni de govern o d'oposició, sinó de compromís amb la ciutat i de responsabilitat, com han expressat els grups que han donat suport a la reforma fins ara, a qui reitero l'agraïment pel seu treball i la voluntat d'acord. Aquest agraiment també el vull fer extensiu als serveis jurídics de l'Ajuntament i també als serveis d'assessorament dels diversos grups que han ajudat a donar solideges jurídiques a la norma que avui sotmetem a aprovació. I per descomptat també agrair el lideratge i impuls de la comissionada de convivència. També volem deixar clar que l'objectiu de la norma no és sancionar més, sinó reduir l'incivisme i garantir una millor convivència a l'espai públic. Aquest és l'objectiu. I en aquest sentit es potencia el recurs de la mediació i s'emprien les mesures alternatives a la sanció, a les quals ha insistit molt el grup d'esquerra republicana, que oferiran de forma proactiva a les persones en situació de vulnerabilitat a través del decret que la regula. També som conscients que el govern municipal, a més de sancionar, ha d'impulsar activitats administratives i mesures preventives per afavorir el compliment de l'ordenança. També la reforma posa un èmfasi especial en la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat, en disposició de mecanismes de coordinació amb serveis socials i mesures d'acompanyament per atendre convenientment a qui ho pugui necessitar. La convivència, més enllà de complir normes, és una manera de viure a la ciutat. Implica entendre que cada acció individual té un impacte en el benestar col·lectiu. Ser ciutadà, i recordem que civisme ve de civis, ser ciutadà comporta drets però també la responsabilitat envers l'ús de l'espai públic i de les persones amb qui el compartim. El civisme és la base d'una convivència real, viva i sostenible. Per això és imprescindible la responsabilitat de tots, de tota la ciutadania en la seva aplicació. I per això també demanem responsabilitat als grups municipals, la mateixa responsabilitat que ens exigirem a nosaltres com a equip de govern en l'aplicació efectiva de l'ordenança. Parlar-ho constantment de la meva intervenció de cocreació i vull significar I agrair la singularitat i accent de les aportacions dels grups de Junts per Barcelona i Esquerra Republicana, així com l'assumpció d'un compromís demanat pel grup del Partit Popular de crear de forma immediata una comissió amb participació de tots els grups municipals per fer un seguiment continuat amb periodicitat bimensual pel real compliment de les prescripcions de l'ordenança. Com en el 2005, necessitem un gran pacte de ciutat, un consens ampli que enviï un missatge clar. Barcelona està compromesa amb el civisme on les normes es compleixen i amb una convivència real i quotidiana al servei de tots els seus veïns i veïnes. Els convidem a tots plegats a sumar-s'hi. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí de Junts per Barcelona.

Moltes gràcies, president. Bé, doncs avui culminem un llarg trajecte, un camí que no ha estat exempt de dificultats i d'obstacles, però des del grup municipal de Junts per Barcelona creiem que ha valgut la pena, ha valgut la pena aquest treball conjunt. Hem arribat a un acord per assajallar l'aprovació definitiva d'una ordenança de convivència que, tot i no ser una nova norma, sí que suposa una reforma substancial de l'ordenança vigent des del 2006. Segurament aquesta no hagués estat la reforma a la que haguéssim aspirat junts pel Barcelona si haguéssim estat dins del govern municipal, però estem raonablement satisfets. Segurament haguéssim estat o haguéssim aspirat a ser més ambiciosos, però, repeteixo, estem raonablement satisfets del objectiu assolit. Entre tots. No podíem continuar amb la situació actual. Després de vuit anys de governs, durant els quals es va perdre el control de la ciutat, calia redreçar la situació. La degradació de l'espai públic, l'incivisme generalitzat i la impunitat dels incívics no podien guanyar la batalla a l'ordre i a la convivència. Certament és condició necessària, però no suficient, disposar d'una ordenança posada al dia i amb els recursos necessaris, senyor alcalde, per a la seva aplicació efectiva. Ara caldrà un govern seriós, un govern lleal, amb l'esperit, amb l'acord que ha donat llum a l'ordenança per tal d'aplicar-la amb ambició. Serem sincers, no tenim la certesa que aquest sigui el capteniment actual del govern pel que queda a mandat municipal. Tenim les nostres reserves. Esperem, però, que la seva voluntat de guanyar vots, com vostè, com la de tots, que el de cada maig del 27 no vagi en detriment de l'aplicació efectiva de l'ordenança. En qualsevol cas, el grup municipal de Junts per la Segona ja hem expressat la nostra voluntat de ser vigilants i exigents des del minut zero pel que fa a l'aplicació efectiva de la norma. A títol anunciatiu recordo quines han estat les nostres prioritats durant les converses i les negociacions de l'ordenança i que finalment han entrat a formar part del text que avui aprovarem. En primer lloc, el compliment de l'ordenança i el seu blindatge per garantir que deixarem enrere el fracàs de l'ordenança del 2006. En segon lloc, la persecució de la multireincidència incívica, tractant-la com una greugent que aconsegueixi efectes dissuasoris. En tant de lloc, avançar en els procediments i les garanties per a l'efectiu cobrament de les sancions, per a ciment a les turistes. Recordem, 16% de mitjana de cobrament de les sancions imposades de manera ferma durant els anys 23 i 24. En quart lloc, incrementar les sancions a determinades infraccions que considerem greus, com ara els botellots, els grafitis, la venda en volant i les infraccions contra la llibertat sexual. Ens hem de referir també a qüestions importants que s'han introduït a l'ordenança, com la persecució dels captadors canàbics, el foment del civisme en el transport públic, que haurem de concretar amb l'aprovació d'un conveni amb PMB per aplicar l'ordenança al metro i a l'autobús, i també al reforçament de les mesures alternatives a la sanció. Estem, doncs, davant d'un instrument útil per a Barcelona i per millorar la convivència. Això és el que desitgem. Hem treballat per tenir un element que canviï les coses a millor per a la ciutat. Estan, però vostè, senyor Collboni, obligats a complir ordenança, senyor tirant d'alcalde, en hem parlat i estem convençuts que ho intentaran, A complir-la i a fer-la complir. Crec sincerament que entre tots els que donem suport en aquesta ordenança hem estat a l'alçada de les circumstàncies, d'allò que la ciutadania majoritàriament ens demana, que és millorar el civisme, millorar la convivència de la ciutat. Ho estem intentant i ara correspondre al govern principalment portar-ho a terme. Això no és només un pacte entre partits polítics i entre alguns municipals, entre oposició o una part de l'oposició i el govern o el govern o l'oposició. És, principalment, també s'ha referit al tema de l'alcalde, un pacte amb Barcelona, un pacte amb la ciutadania i un pacte amb un millor futur de convivència a la ciutat. Acabo dient, aquí no acaba res. Avui no acaba res, avui comença tot just la feina que hem de fer entre tots, incloses les modificacions de les normatives catalanes i estatals a les que ens hem compromès a impulsar des del govern municipal, vostès i des de l'Ajuntament nosaltres, i que han de fer possible també el compliment complet d'aquesta ordenança municipal.

Res més i moltes gràcies.

Gràcies, bon dia a tothom. Aquest és un debat important i és un debat per la modificació de l'ordenança del civisme després de 20 anys de la seva aprovació. I des de Barcelona en Comú entomem aquest debat amb responsabilitat i també els dediquen preocupació, perquè malgrat les bones paraules del text que ha llegit el tinent d'alcaldia Batlle, un cop llegit el text de l'ordenança que han pactat amb Junts, el que constatem és que estem davant d'una modificació molt continuïsta i poc ambiciosa, que reincideix en un model que s'ha demostrat fracassat. intentar resoldre moltes problemes de convivència que en la seva majoria tenen un origen social. Em fa gràcia, senyor Martí, que vostè ha dit que els últims vuit anys es va perdre el control de la ciutat. Senyor Martí, 130.000 multes l'any li semblen poques? Són les multes que es van posar sota el mandat Colau el 2016, per exemple. I és una mitjana molt semblant a les que posava, per exemple, Xavier Trias quan era alcalde, o a les que es van posar amb l'alcaldereu o a les que es posen ara. Saben quin és el problema d'aquestes 130.000 denúncies que es posen cada any? Doncs que només se n'acaben cobrant una absoluta minoria, el 16% de sancions els darrers dos anys. Per tant, el problema que té aquesta ordenança és que és absolutament ineficaç. I saben per què ho és? Doncs perquè la majoria de denúncies es diréixen contra persones en situació d'extrema vulnerabilitat que està al carrer i que és absolutament inembargable. Davant d'això, què ens proposen? Endurir les sancions. Ja teníem l'ordenança més política de tot l'Estat, ara anem als màxims que permet la llei mordassa. Sí, senyors d'Esquerra, la llei mordassa. Multes per vent amb volant fins a 600 euros. Consum d'alcohol, encara que no es pertorbi el descans veïnal, fins a 500 euros. Necessitats fisiològiques fins a 1.500 euros. Dones que exergeixen la prostitució al carrer amb multes de fins a 3.000 euros. Però és que, atenció, no només pugen les multes, sinó que inexplicablement baixen l'import de les bonificacions. Pel pagament avançat, és a dir, passem del 75% de descompte de bonificació a un 40%, màxim un 50%. Mirin, segurament que aixecaran titulars amb aquesta modificació de l'ordenança, però jo els hi faig un espòiler. Això no funcionarà. Algú d'aquesta sala pensa en realitat que si pujan l'import de les sancions i baixem les bonificacions es cobraran més, multes? Pensen que un venedor en volant, una dona que exerceix la prostitució, si els hi posen una multa de 3.000 euros, la podran pagar? Ens preocupa profundament l'efecte d'una ordenança que pretén ser més eficaç però que provocarà més ineficàcia, més frustració entre la ciutadania. La proposta dels comuns és la que ha funcionat a la majoria de ciutats europees i la que defensa també al síndic de Greuges. Mantener les prohibicions i les sancions, però ara bé, fer una aposta decidida per l'acció preventiva i dotar alternatives a la ciutadania perquè pugui exercir el dret a la ciutat. Els hi hem proposat més de 50 propostes en forma d'al·legacions i esmenes, posar en marxa una oficina de convivència que coordini tota l'acció de govern en aquest àmbit, ampliant els equips de convivència dels districtes, 10 o 12 professionals de cada districte, que no es dediquin a dispersar els problemes de convivència, sinó a resoldre'ls, dotant també els barris d'infraestructura necessària per a una bona convivència, per exemple, necessitats fisiològiques. Amb aquesta ordenança, com deia abans, fer un pipí a un parc, 1.500 euros. Però és que els parcs de la ciutat la majoria no tenen lavabos. Nosaltres vam instal·lar 43 lavabos públics a Ciutat Vella. I ara el que els hem proposat és ampliar amb 150 lavabos públics més a tots els districtes, com fan ciutats com París. No només no ho accepten, sinó que el senyor Batlle està desmuntant els lavabos públics de Ciutat Vella. El mateix seria aplicable en l'art urbà o en l'esquait. En definitiva, el govern i els grups que donen suport i que es consideren d'esquerres a aquesta ordenança han caigut a la trampa clàssica de la dreta i és caure en una cursa sense frens per aviar amb qui posa la multa més alta. Mentre les polítiques de convivència a la ciutat, les polítiques dels barris estan absolutament abandonades i infrafinançades en aquesta ciutat.

Bé, és innegable que hi havia un consens polític, però també social, a modificar una ordenança que estava ja a punt de complir 20 anys. Dues dècades és molt de temps, la ciutat ha canviat, les dinàmiques socials també, i els problemes de convivència també han evolucionat al llarg d'aquests anys. Avui és un dia important i per això hi ha potser una mica més d'esforç d'escenificació per part dels grups a l'hora de marcar el posicionament sobre aquesta ordenança. I l'escenificació està molt bé. Però avui aprovem un text jurídic. Perquè aquí, escoltat, semblava una competència entre quin alcalde havia posat més multes. Jo pensava que les multes les posava la Guàrdia Urbana. No sabia que el senyor Collboni o la senyora Colau anaven amb un talonari de receptes a la mà posant multes pel carrer. Però en qualsevol cas... està molt bé que es posin a competir en quin alcaldes han posat més multes. Nosaltres ja vam demanar al setembre de 2023 que es fes una nova ordenança actualitzada a la realitat de Barcelona, a la Barcelona d'avui i a les seves necessitats actuals. Crec que hi havia un consens polític, la majoria de grups també ho van creure oportú. Van demanar una ordenança clara, coherent i que deixés clara la seva fórmula d'aplicació tant per l'autoritat que l'ha de fer complir com pels ciutadans i ciutadanes que han de saber sense cap mena de dubte què poden i què no poden fer a l'espai públic. I des d'aquest moment la nostra prioritat bàsica ha estat la inclusió de mesures que blindin un enfocament també social de drets i de convivència a la nova ordenança de civisme. Perquè l'ordenança no pot ser una eina únicament punitiva. Ha de servir també per garantir una bona convivència a la ciutat a través de la proporcionalitat, de la mediació. i de la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat. Per tant, és necessària una mirada social inclusiva que eviti sancionar aquells que per la seva situació de vulnerabilitat com a causa amb l'ordenança actual poden ser sancionats, fet que suposa revictimitzar-los i agrojar encara més la seva pobresa. Què és el que hem plantejat des del grup d'esquerra? En primer lloc, prioritzar la mediació i ampliar els equips d'intervenció comunitària. En segon lloc, ampliar el catàleg de mesures alternatives a la sanció amb una mirada restaurativa. S'ha demostrat i s'està demostrant més eficaç en segons quines infraccions, que no pas la multa econòmica, que al cap i a la fi qui la pot pagar la paga i qui no, no la paga i si no té res tampoc se li pot embargar. Les mesures alternatives són pedagògiques i també aconsegueixen millors resultats a l'hora d'evitar reincidències. Per tant, és imprescindible que la nova ordenança ampliï la seva aplicació i també el catàleg de mesures alternatives a la sanció per garantir que qui vulgui pugui optar per aquesta via al 100%. I hem acordat amb el Govern l'elaboració d'un decret que s'aprovarà en unes setmanes i tenim una miqueta de pressa, senyor Batlle, no volem esperar gaire amb aquest decret, per recollir aquest àmpli catàleg de mesures alternatives a la sanció. També des del grup d'Esquerra vam acordar pressupostàriament la incorporació de 100 agents extraordinaris a la Guàrdia Urbana per l'horari nocturn i la Franja de Besòs, també per ajudar a la correcta aplicació de la norma. i l'establiment de criteris de proporcionalitat i d'intervenció social en tots els procediments sancionadors. I per últim, atès que en aquest mateix plenari fa poc s'hi va produir el debat, vam exigir que cap sanció administrativa perjudiqui les persones migrades en els seus informes de reglament, i per tant això no figura en el text, s'ha rebutjat una alegació en aquest sentit, i en definitiva creiem que l'ordenança de convivència d'avui a la ciutat de Barcelona, la que aprovarem, Potser no és perfecte, però el que segur és que és millor que la que teníem ahir, perquè cal recordar que teníem una ordenança de convivència de difícil aplicació que sancionava també a persones en situació de vulnerabilitat i que avui totes aquestes coses han canviat a millor.

Regidor Sinera, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Avui el govern municipal de la mà de Junts i Esquerra Republicana de Catalunya ens presenta una nova ordenança de civisme com si fos un punt d'inflexió, com si estiguessin davant d'una revolució que per si sola hagués d'acabar amb l'incivisme a Barcelona. I no és cert, no és veritat. En aquesta ordenança hem fet una de les coses que des del Partit Popular fa anys que demanem, que s'apugin els imports de les sancions. però poca cosa més efectiva en contra de l'incidisme recull aquesta ordenança. Fa tres anys, senyor Bayer, que recorro com a regidor als barris de la ciutat i el que diuen els veïns a tots els barris és sempre el mateix. Estan farts de la degradació, farts de veure com hi ha gent que orina i de feca al carrer, farts que la gent estalli els cabells a la via pública, que renti els peus a les fonts, que embruti parets i mobiliari urbà, que es masturbi els nostres carrers a la vista de tothom. I el pitjor de tot, el que em diuen és que, davant de tot això, no passa absolutament res. Que ningú actua, que ningú respon. I Barcelona, el senyor Baller, no necessita titular suïts. Necessita autoritat, necessita ordre i, sobretot, necessita resultats. Perquè de què serveix apujar les multes si després no es cobren? L'any passat només es va cobrar el 16% de les sancions imposades, s'ha dit. I aquesta nova ordenança no estableix cap sistema seriós per corregir aquesta anomalia. Dir a la gent que el problema es resoldrà perquè ara la Guàrdia Urbana portarà un detàfon penjat per cobrar la sanció en el mateix moment de la infracció és sincerament prendre els ciutadans per ingenu. Mirin, quan l'infractor sap que faci el que faci i no passarà res, que ningú el sancionarà i se'l sanciona, no caldrà que pagui la multa, la norma deixa de ser norma i es converteix en paper mullet. Nosaltres som molt crítics amb aquesta ordenança. Senyor Valli, vostè ho sap, l'actual ordenança, l'ordenança vigent, no és una mala ordenança. El que passa és que ningú la fa complir. El mateix que passarà si aprovem aquesta ordenança amb aquests termes i no fem res més. Per això, nosaltres voldríem fer una proposta clara, seriosa i eficaç perquè aquesta ordenança no quedi en una simple operació de màrqueting. Senyor alcalde, jo li pido que avui vostè es comprometa, un compromís que vagi més enllà dels titulars. Modifiquem la norma autonòmica perquè els agents cívics tenin capacitat sancionadora. Hoy los agentes típicos no tienen autoridad, no tienen la condición de autoridad, no pueden sancionar, no pueden levantar actas y sin autoridad no hay civismo. Sin consecuencias no hay respeto y sin respeto la convivencia se derrumba. La única vía seria para acabar con el civismo es una reforma de fondo y yo le propongo modificar las leyes autonómicas del régimen local y de seguridad y crear una nueva figura con habilitación legal, formación jurídica y responsabilidades claras. Soy consciente, señor alcalde, que esto no depende solo de usted, pero trabajemos juntos para poder hacer algo realmente efectivo contra el incivismo. Usted lo que sí que puede es poner a más guardia urbana en la calle. Vemos pasar coches patrulla, pero no vemos policía presente, y sin presencia policial no hay civismo posible. Hoy en Barcelona pasa una cosa absurda. Los vigilantes de la zona azul pueden sancionar, pero los agentes típicos que deberían hacer cumplir la ordenanza no pueden hacer nada. Y la obra urbana, señor alcalde, lo sabe, no llega a todas las calles. En definitiva, Barcelona necesita autoridad, necesita policía en la calle y necesita normas que se cumplan. Estoy seguro, señor alcalde, que usted será consciente de que esta ordenanza no se cumplirá si ustedes no la hacen cumplir.

Moltes gràcies. Regidor d'Europolido, Vox.

Gràcies, alcalde. Avui traen l'aprovació definitiva d'una modificació de la ordenança de convivència que, una vegada més, arriba tard, arriba mal, amb els mateixos vicis de sempre i sense assumir la realitat que sufren els veïns de Barcelona. Perquè el que s'està planteant aquí no és un veritable compromís amb la convivència, sinó una operació cosmètica, un maquillatge perquè sembla que es fa alguna cosa nova, però, en realitat, és més del mateix. Són 3.500 pàgines Es decir, mucho papel y más de lo mismo, porque de nada sirven normas nuevas si no hay voluntad de que se cumplan. Barcelona tiene un problema de impunidad, de mafias, de inseguridad importada, de ocupación ilegal, de venta ambulante ilícita, de drogas, de espacios públicos tomados por la delincuencia, de desarraigo, de olvido, traición a la identidad... y la historia de los barceloneses. Y frente a eso, esta ordenanza no aporta ni valor, ni determinación, ni autoridad. Está más pensada en recaudar que en evitar el incivismo, porque ustedes mismos reconocen que los incivicos, por norma general, no tienen capacidad económica para pagar. Por eso nuestro no es un no a la totalidad, es una ordenanza que no se arregla con pequeñas enmiendas, es una ordenanza coja, corta y fallida y antes de su aprobación. No se trata solo de subir multas, que está muy bien para quien las pueda pagar, se trata de que aquel que no las pueda pagar lo pague de otra forma que no sea económica. Han sido los gobiernos de esa izquierda que han gobernado esta ciudad durante toda la democracia, con el apoyo entusiasta del separatismo, quien ha promovido durante décadas una Barcelona donde el infractor tiene más derechos que el currante, donde el mantero tiene más tolerancia que el comerciante, donde la ocupación ilegal se normaliza y donde la policía municipal se ve atada de pies y manos por motivos ideológicos. Esa es la verdadera raíz de la declaración de Barcelona. Las cosas no ocurren solas, no ocurren porque sí, ocurren porque alguien permite que ocurran. Los vecinos no piden nuevas ordenanzas que digan lo mismo de siempre y que luego no pase nada. Lo que pide es que se les priorice y se les defienda. Piden poder caminar sin miedo, que sus hijos puedan jugar en las plazas sin esquivar jeringuillas. Piden que sus comercios no cierren porque el ayuntamiento persigue el autónomo. Piden que el espacio público vuelva a ser un espacio de orden y de seguridad y de vida en comunidad. Y sobre todo piden que por fin se defienda la autoridad de la ley frente al chantaje ideológico que todo lo desarma. Porque el texto que se presenta hoy está más pensado, repito, en sacar provecho económico al encivismo que en luchar contra los incívicos. El modelo de ciudad que Vox defiende está en las antiguas del suyo. Nosotros queremos una ciudad donde la ley se cumpla sin complejos, donde la autoridad municipal se ejerza sin pedir permiso a los activistas, donde se defienda al vecino honrado frente al infractor. Donde se combata la ocupación ilegal con todas las herramientas posibles. Donde se erradique la venta en volante ilegal y la mafia que la explota. Donde aquellos que no pueden pagar las multas lo compensen de otra forma. Multas más caras no garantizan su cobro. Y donde se devuelve la seguridad a quienes paguen impuestos y no a quienes viven al margen de la ley. Vos votarás en contra porque esta ordenanza no es valiente, ni eficaz, ni suficiente, porque la convivencia no se recupera con matices legales, sino con voluntad, voluntad firme de proteger el orden, la autoridad y la libertad de los vecinos, no con miedos, no con complejos, ni pensando en el que dirán. Barcelona no puede volver a ser una ciudad segura, próspera, alegre y orgullosa en manos de quien ha conseguido que sea todo lo contrario. Por eso votaremos en contra.

Moltes gràcies. Faré jo la rèplica. En primer lloc per agrair el suport, el diàleg que hi ha hagut especialment en el grup de Junts per Barcelona i amb Esquerra Republicana amb una idea central que és que la convivència és un dret col·lectiu que les institucions i que l'Ajuntament ha de poder garantir i que governar també és posar límits per protegir la majoria que s'hi compleix, que afortunadament s'hi compleix en la nostra ciutat. Aquesta és una ordenança necessària per a la Barcelona d'avui, que ha canviat profundament en els darrers 20 anys, en la qual hem vist augmentar la pressió sobre l'espai públic, més que mai, i que teníem una ordenança que no responia als conflictes reals de convivència que té avui la nostra ciutat. Per tant, actualitzar-la era un exercici de responsabilitat institucional que jo vull reconèixer. Perquè ser progressista, i aquesta ordenança ho és, és protegir a qui més pateix l'incivisme. No és neutre. El pateix més els barris populars, el pateixen més les persones grans, el pateixen més les famílies que porten els seus nens a les escoles, el pateix més el comerç de proximitat. Per tant, el que fem és defensar el veí justament que no té defensa davant aquests comportaments. Plantegem sancions eficaces, justes i proporcionades. perquè les actuals no estaven dissuadint, perquè la reincidència demostra que el sistema no estava funcionant i, per tant, introduint proporcionalitat, gradualitat, garanties jurídiques i, efectivament, eficaç en el seu compliment. Han donat dades sobre cobrament. Nosaltres, en aquesta ordenança, proposem el cobrament immediat dels infractors no residents per evitar la impunitat d'aquest col·lectiu. Malgrat les crítiques que vostès han vertit, el percentatge de cobrament és alt, 58,33% el 2023, 52,22% el 2024. Sancionar quan toca també és una política responsable. Sancionar política social no és incompatible, perquè aquesta ordenança no substitueix serveis socials, mediació comunitària ni programes d'inclusió. Reforça aquestes polítiques, però sense renunciar a l'autoritat democràtica. Sense normes clares, les polítiques socials perden eficàcia. I efectivament, s'ha produït un alt grau de consens que volem celebrar perquè efectivament la convivència no depèn d'un sol color polític. Aquesta majoria àmplia dona estabilitat, seguretat jurídica i continuïtat en el temps. I en aquest sentit, recollim la proposta que fa el president del Grup Popular per estudiar la coordinació entre agents cívics i Guàrdia Urbana de Barcelona amb l'objectiu de reforçar la prevenció. Quan la ciutat va unida, la convivència s'enforteix. I no oblidem, aquesta norma també suposa donar suport als nostres servidors públics. Guàrdia Urbana i Serveis Municipals necessitaven regles clares, evitant discrecionalitat i conflictes innecessaris. Donem instruments legals, no improvisació. Respectar l'espai públic també és respectar aquell qui en té cura. Per tant, aquesta Barcelona que ens agrada defensar i viure, oberta, diversa, solidària, dinàmica, també l'hem de fer habitable, ordenada i justa en l'ús de l'espai comú. Perquè hem de recordar a la màxima que la llibertat d'un acaba on comença el dret de l'altre també a la nostra ciutat. Moltes gràcies.

Senyor Collboni, si alguna cosa hauria d'haver après durant els dos anys que vostè és alcalde, és que la pobresa no s'endreça. Per moltes multes que posi persones sense llar, no desapareixen, al contrari. Si realment vol resoldre els problemes de convivència que tenen un origen social, li proposo que les multes les posi als fons voltor i rendistes que estan darrere de cada desnonament i de l'empobriment de la gent treballadora d'aquesta ciutat.

Moltes gràcies. 24 segons, Vox. Secretari, quedava pendent la posició del...

Per anunciar que el grup popular s'abtindrà. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs aprovaria la proposta. Molt vot favorable al grup socialista, Junts per Barcelona Esquerra Republicana, vot contrari de Barcelona en Comú i Vox i l'abstenció del Partit Popular.

Molt bé, moltes gràcies a tots i a totes. Passem al següent punt, que és l'atorgament... L'atorgament...

per atorgar la medalla d'or al mèrit cívic a títol pòstum a la senyora Anna Vallibó Puig, amb posicionament a favor del PSC, Barcelona en Comú i Partit Popular, contrari d'Esquerra Republicana i Vox, i reserva de Junts. Té la paraula el regidor Rius.

Gràcies, senyor alcalde. En aquest punt, lamentem haver de dir que haurem de votar en contra de la medalla de la senyora Anna Vallibó, Entenem que el govern socialista hagi presentat aquesta medalla i els mèrits que hagi pogut enumerar, però pel mateix motiu que nosaltres els entenem, també hem d'entendre que nosaltres votem que no i ho fem per diverses raons, però n'hi ha una de principal, que són els posicionaments i les manifestacions públiques que va fer la senyora Ballet-Bò durant aquests darrers anys en un context difícil de repressió post-octubre del 2017, contra representants polítics, ciutadans i servidors públics. Per tant, reiterem que, entenent perquè vostès presenten aquesta medalla, la votarem en contra perquè també hem d'entendre que les medalles han de poder ser compartides i defensades per tothom.

Té la paraula la regidora Bonet.

Sí, gràcies, alcalde. Recordar l'Anna Vallet-Bó és recordar una dona d'una vitalitat extraordinària. Una persona tenaç, compromesa i de profundes conviccions que no tenia mai un no per resposta. Quan es va conèixer la trista notícia de la mort de l'Anna, molts titulars de premsa van fer referència a què fóu la diputada del PSC, que aquí els assaltants van deixar sortir al Congrés de Diputats durant el Cop d'Estat el 23 de febrer del PSC. 1981, una situació que ella va aprofitar per informar el rei d'allò que estava passant a la cambra baixa, cosa que demostra clarament el tarannà de l'Anna. Però la figura de l'Anna Belletbou va molt més enllà d'aquell moment històric d'aquella reacció. Juntament amb la Maria Aurelia Camany van ser el motor de les Jornades Catalanes de la Dona, celebrades l'any 1976, al Paranims de la Universitat de Barcelona. Amb Diana Garrigosa van crear la Fundació Olof Palme, des de la qual va desenvolupar tasques de cooperació internacional com ara en Palestina. I ara que s'ha posat en marxa la 2CAT, el Canal Català de Televisió Espanyola, és un bon moment, també penso, per recordar l'informe Miramà, un document que Balletbó va ajudar a impulsar l'any 1980 a favor d'un tercer canal de televisió espanyola íntegrament en català. L'Anna Balletbó és tot això, una dona socialista, catalanista, feminista, internacionalista, solidària, que era capaç de plegar personalitats molt diferents a les trobades anuals d'Economia Sagaró, justament perquè ningú li tenia un no a l'Anna, una persona que mirava el món amb ulls inconformistes, que treballava per canviar-lo amb determinació, amb coratge, amb força, amb valentia. Seguirem el camí que ens vas obrir a moltes. Et trobem a faltar, Anna.

Moltes gràcies, en regidor Serra.

Gràcies. Anna Vallet-Bo és una figura important per a la nostra ciutat, de formació periodista, però sobretot un personatge polític i també una ciutadana compromesa amb la seva ciutat. Va ser una de les veus femenines, com ara es deia, que amb valentia i convicció van obrir el camí a la política durant la transició. Al llarg de la seva àmplia trajectòria política, tant des del Congrés dels Diputats com des del Periodisme, també el Senat, els mitjans de comunicació, l'Acadèmia... i també amb el seu compromís internacional. Va defensar els valors democràtics i l'ideari de la seva organització política i ho va fer sempre amb una espontanietat i un coratge característics que li aportaven un cert carisma molt singular. Jo la vaig conèixer personalment com a membre del Consell de Ciutat. Durant molts anys va participar molt activament tant del plenari com de la permanent i dels diferents grups de treball, sempre aportant les seves idees amb fermesa, amb frescura i amb un sentit de l'humor que diria que amb el pas dels anys cada vegada es tornava més afilat. És cert que a vegades defensava la seva posició amb vehemència, però vull posar en valor que, tot i donar-nos molta feina als que intentaven presidir les reunions i fer respectar els torns de paraules, si em permeten, sempre ho feia com una ciutadana més, que dedicava hores voluntàries per al bon funcionament de la participació en aquesta ciutat. I és que, independentment de les seves idees polítiques i d'algunes de les declaracions que s'han dit des de Des de Junts el cert és que és aquesta Anna Valletbó, l'Anna Valletbó veïna de Barcelona, la Valletbó ciutadana que dedicava llargues hores a la participació ciutadana de la ciutat, la que per nosaltres es mereix una medalla, la que es queixava de l'infern que suposava arribar a Sant Jaume amb cotxe per culpa de les obres, però també la que sempre estava disposada a debatre sobre qualsevol tema amb un representant de la patronal, però també amb els representants veïnals. Per tots aquests motius, des de Barcelona en Comú creiem que Anna Vallès-Bos mereix aquesta medalla. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Regidor Castellana.

Moltes gràcies. Entenent els arguments exposats, però també recollint alguns dels arguments exposats en altres intervencions, i votarem en contra.

Regidor Cirena, Partit Popular.

Gràcies. Avui a l'Ajuntament el govern es proposa donar la medalla d'or del mèrit cívic a títol pòstum la senyora Ana Vallet-Bono, en reconeixement a una trajectòria capcional en el periodisme, en la cultura, en la promoció de la pau i molt especialment en la defensa dels drets i el lideratge de les dones. Des del grup municipal del Partit Popular i des de la discrepància política i votarem favorablement perquè creiem que la ciutat ha de ser a reconèixer persones que han servit d'interès general des de la paraula, des del compromís cívic i des de les institucions més enllà de les sigles. L'Anna Valletbó va ser una dona que va entendre el periodisme i la cultura com a servei públic i que va treballar intensament en l'àmbit de la pau i el diàleg també des de la Fundació Internacional de l'Ofalma que va presidir durant anys. Ella i jo vam dialogar molt Vam discrepar molt i ens vam divertir molt. Crec, sincerament, que aquest personatge, l'any avui, mereix aquest reconeixement per part d'aquest Ajuntament.

Moltes gràcies, regidor de l'Europorido. Gràcies, alcalde.

Vagi per davant la meva admiració i la meva simpatia personal per la senyora Balletbó. Però les simpaties personals no ens haurien de fer perdre la nostra objectivitat. I aquest és un dels problemes d'aquest Ajuntament, que les medalles es proposen en funció de les afinitats personals i polítiques, com vostè mateix ha dit. La senyora Balletbó va ser diputada socialista durant dues dècades, amb una important trajectòria política, sí, però això no constitueix un mèrit cívic comunitari que s'hagi de premiar. Com no s'ha de premiar automàticament a un alcalde per haver estat alcalde? Com no es va haver de premiar el president de Focus quan els seus mèrits són treballar per l'Ajuntament gairebé en nòmina i haver donat feina al regidor Xavier Mercè? I encara més sabem que l'autoritat catalana de la competència està investigant Focus per irregularitats. Ho vam dir al seu dia i ho repetim avui. Cal ser molt pulcre en aquestes coses i vostès no ho són. Van demanar una medalla per la Loles León perquè simpatitzen políticament amb ella, però a la vegada li van negar a Andrés Iniesta perquè la va sol·licitar Vox. Aquest és el nivell d'amiguisme i les formes a fer d'aquest Ajuntament i per tot això ho sentim, però hem de votar en contra.

Gràcies. del PSC, que faré servir jo per fer una menció i un record a l'Ona Majibó. Jo crec que amb les expressions que s'han fet avui, ja sabéis que era una dona polèmica, però molt transversal, que era capaç de parlar amb molta gent diferent. Un exemple molt primerenc de feminisme, de compromís amb causes internacionals com la lluita en favor del poble de Palestina, amb l'internacionalisme que va demostrar des de la Fundació Love Palme i, sobretot, com a veïna il·lustre de la nostra ciutat, perquè, a part de ser empresària i diputada i moltes altres coses, va ser una més del Consell de Ciutat i va estar molts anys participant en òrgans de participació de la nostra ciutat defensant la seva perspectiva com a ciutadana de Barcelona. I era una persona també molt compromesa amb l'economia i d'una extraordinària transversalitat, malgrat algunes coses que s'han dit. Jo crec que la prova més clara d'això va ser l'èxit que van tenir durant molts anys les trobades d'economia de Saragò. Descans i pau i espero que puguem celebrar aquesta trobada per donar-li la medalla d'or de Merit Cívic tal i com mereix l'Anna Vallepó. Junts, té un minut. No, no, ja està, alcalde.

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable del grup socialista Barcelona en Comú i el Partit Popular i a la vota en contra Esquerra Republicana, Juts per Barcelona i Vox.

Doncs punt 18. per atorgar la medalla d'or al mèrit cívic a la Federació d'Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica, Francesc Lairet, Cocence Barcelona, amb posicionament favorable de tots els grups. Després tenim punts 19 i 20 que es tracten conjuntament per atorgar les medalles d'or els senyors Pere Miró Sayarès i el senyor Rafael Niuvó Baquer, que es trobem entre nosaltres i el qual saludem des de la presidència. Tres minuts per grup. Com? Punt 18, dos minuts. Això no m'ho havíeu posat. Punt 18, dos minuts. Sí, sí, que no estava posat. Bueno, estava posat a dalt. Perdó, dos minuts pel punt 18. Perdó. A hora d'intervencions, comencem per Junts. Senyor Rius.

Moltes gràcies, alcalde. Des de Junts per Barcelona votarem a favor de la medalla d'or al mèrit cívic de Barcelona la Federació Francesc Lairet. Cofemfe Barcelona, que aquest juny compleix 35 anys de trajectòria incansable. Fundada el 20 de juny de 1990, aquesta entitat sense ànim de lucre ha esdevingut una veu fonamental en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física i orgànica. Ha promogut la seva plena inclusió social garantint accés igualitari a serveis, oportunitats laborals i recursos i fomentant la seva participació activa en la societat. amb 25 entitats federades, ha creat un ecosistema cohesionat, ha impulsat campanyes de sensibilització per combatre estigmes i prejudicis i ha organitzat el primer congrés internacional sobre discapacitat física i orgànica, envelliment i cronicitat a Barcelona el 2019, reunint experts i representants institucionals. Aquesta medalla reconeix la seva contribució a fer de Barcelona un referent mundial contra la discriminació. És un honor merescut per una tasca que construeix una ciutat més justa i més inclusiva. Moltes gràcies.

Sí, gràcies, Tinent. Bon dia a tothom. Avui és un dia molt especial també per la ciutat de Barcelona. Avui hi haurem aquesta medalla d'or, el mèrit cívic de la ciutat a la Federació Francesc L'Airet Concemfe Barcelona. Parlem d'una entitat amb 35 anys d'història, hereva d'una tradició de lluita pels drets civils i socials que porta el nom de Francesc L'Airet i que, com bé, defensa els drets, la justícia social i la dignitat de totes les persones. La Federació ha estat i és un actor clau en la transformació de la ciutat, ha representat i acompanya decenes d'entitats federades i milers de persones. I ho fa des d'un model basat en l'apoderament, la participació activa i la defensa dels drets humans. Amb ella, Barcelona ha avançat de manera decisiva en accessibilitat universal, ha aportat coneixement tècnic, experiència i una mirada relada a la realitat quotidiana de les persones. COSEMFE Barcelona sempre ha volgut esmenar les desigualtats de les dones amb discapacitat i treballar activament pel seu empoderament a través de programes formatius que els aporten eines en el desenvolupament social i laboral. I amb aquesta medalla també volem reconèixer el paper de la federació com a interlocutor rigorós i compromès i que, per tant, és un aliat exigent, constructiu, que ha contribuït de manera... de manera decisiva la definició de plans municipals, estratègies d'accessibilitat i polítiques públiques de discapacitat amb una mirada constructiva. La inclusió no és una concessió, sinó una obligació de la nostra societat. Avui, aquesta medalladora és un reconeixement, també una trajectòria exemplar, però també un compromís de futur, un compromís en què Barcelona també estarà al seu costat. Per tant, gràcies per la vostra lluita, per la vostra coherència i per fer de Barcelona una ciutat millor. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidora, en representació del grup de Barcelona en Comú, la senyora Recio.

Sí, avui tenim l'honor d'atorgar la medalla d'or del mèrit cívic a la Federació Francès Lairet-Cocenfe Barcelona. Una entitat sorgida fa 35 anys, l'any 1990, que ha sigut capdavantera en la defensa... dels drets i la veu de les persones amb discapacitat física i orgànica. S'ha dit molta cosa sobre la feina que fa l'entitat COCENFE a la ciutat de Barcelona per la defensa dels drets de les persones, per donar-los veu per la seva integració a la ciutat, però sobretot deixin agrair-los que amb la seva feina el que fan és contribuir a construir la millor Barcelona, una Barcelona més accessible i molt més igualitària. Barcelona és la riquesa de les seves entitats que, amb la seva implicació quotidiana en l'obertura i defensa de drets, fan que visquem millor tots i totes en aquesta ciutat. Per tant, COSEMFE, des de la defensa de la veu de les persones amb discapacitat física i orgànica, és sense dubte una d'aquelles entitats referents que ha obert camí i és referent en les millores d'accessibilitat de les persones amb discapacitat. Per tant, agrair-los i felicitar-los per aquesta medalla, per la seva trajectòria, per la feina feta i perquè marquen també horitzons de futur per com volem que sigui la Barcelona del futur, del present i del futur.

Moltes gràcies, senyora Recio, en representació d'Esquerra Republicana, la regidora Rosa Sominyac.

Gràcies, tinent. Si des d'Esquerra també donem suport i votem a favor de concedir aquesta matalla d'or al mèrit cívic a la Federació d'Entitats Francesc Lairet, a COCENFE, per el que s'ha dit, per ser referents a Barcelona en l'atenció, en l'acompanyament i la defensa de drets de les persones amb discapacitat física i orgànica. Fa pocs dies precisament celebràvem el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una data que bàsicament el que recorda és que encara avui cal protegir, cal acompanyar i cal garantir drets a un col·lectiu que massa sovint es troba amb barreres físiques, barreres arquitectòniques, barreres a l'espai públic, barreres al transport públic, però també amb barreres socials i també amb barreres administratives. Per tant, en aquest context el paper de la federació ha estat clau, no només en la prestació de serveis, sinó també en aquesta defensa activa i de l'empoderament de les persones i el suport també a les famílies. També és una medalla que reconeix una manera de fer ciutat, una manera d'entendre la ciutat, en aquest cas de diverses entitats, però el que fa és incorporar la diversitat i garantir la participació de tothom. Per tant, Jo crec que majoritàriament, i avui es veurà, hi podem estar d'acord, però com deia regidora, queda molta feina a fer i molta feina a fer també a Barcelona. Per tant, un vot a favor i també un agraïment en aquest compromís col·lectiu que es fa des de la Federació.

Moltes gràcies, senyora Solignac. En representació del Brut del Partit Popular, el senyor Víctor Martí.

Gràcies, tinent desaure municipal del Partit Popular. Donarem suport, sense matisos, a l'otorgament d'aquesta medalla a la Federació Francesc Lairet Concemfe Barcelona. Perquè quan parlem de discapacitat física i orgànica, no parlem d'un concepte abstracte. Parlem de persones concretes, de les seves famílies, de les cuidadores i de treballadors i treballadores que volen viure amb autonomia. I també parlem de barreres, algunes visibles i moltes d'altres invisibles. Barreres en el transport, en l'habitatge, a l'espai públic, a la sanitat, a la burocràcia o amb l'accés a la feina. Barreres que encara avui condicionen el dia a dia de les persones amb discapacitat. Concefe fa una tasca imprescindible, és altaveu i és pont, dona suport, acompanya, orienta, forma i defensa els drets amb constància i rigor. I això és clau, perquè quan una ciutat com a Barcelona, que es diu moderna i oberta, no es pot permetre que una part dels seus veïns i veïnes continuïn patint discriminació, o exclusió. No hi ha cap discriminació, no hi ha cap exclusió que sigui petita. Aquesta medalla és un reconeixement merescut, sí, però també és un avís col·lectiu. La inclusió no pot quedar en paraules buides, ha de ser una realitat efectiva i una obligació especialment per a les administracions. Enhorabona a la Federació Francesc L'Airet, Concembe, Barcelona i gràcies, moltes gràcies per fer de Barcelona una ciutat més humana, més accessible i més digna. Gràcies.

Moltes gràcies, senyor Martí. En representació del grup de Vox, el senyor d'Europolido.

Gràcies, senyor. En aquest punt, obviamente, Vox va votar a favor i creiem important explicar per què aquest reconeixement sí encaja amb el sentit profund de la medalla d'Europolido. Esta institución debería servir para reconocer a quienes mejoran la vida de los demás de forma directa, constante y medible, sin ruido, sin ideología y sin protagonismo político. Y eso es exactamente lo que representa COCENFE Barcelona. Hablamos de una federación que trabaja sobre problemas reales y cotidianos, la accesibilidad, la autonomía personal, la inserción laboral y el acompañamiento a personas con discapacidad física u orgánica y a sus familias. No hablamos de discursos ni de amiguismo, hablamos de esfuerzo y resultados. En una ciudad donde a menudo se confunden las prioridades y se destinan recursos a grandes campañas simbólicas, entidades como Cenfe recuerdan algo esencial, que el progreso se mide por cómo se trata a quienes lo tienen más difícil, no por los eslóganes que se repiten desde las instituciones. Además, este reconocimiento tiene un valor añadido. No divide, no enfrenta y no impone un marco ideológico. Es un homenaje que puede ser compartido por toda la ciudad, porque se basa en el servicio, en el esfuerzo continuado y en la mejora real de la calidad de vida. Des de Vox defendemos una Barcelona donde la política esté al servicio de las personas y no al revés, donde se apoya a quienes trabajan sobre el terreno con profesionalidad y vocación y no solo a quienes saben moverse en los despachos o en la propaganda institucional. Por todo ello y porque creemos que este tipo de entidades dignifican el significado de esta medalla, nuestro voto será favorable, lógicamente.

Moltes gràcies, senyor de Oro.

Secretari.

Per unanimitat.

Moltes gràcies. Passem als punts 19 i 20, que es tractaran conjuntament. El punt número 19 és atorgar la medalla d'or del mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona, el senyor Pere Miró Cellarés, per difondre els valors olímpics arreu del món i per contribuir de manera decisiva a un dels moments més rellevants de la història contemporània de la ciutat. I el punt número 20, que és atorgar la medalla d'or del mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona, el senyor Rafael Niuvó Baquer per ser un referent internacional en l'àmbit de l'esport gràcies a un model d'èxit construït sobre els valors de la inclusió, la igualtat, la salut i la cohesió social com un pilar fonamental en l'estil de vida de la ciutadania. Tenen tres minuts cada un dels intervenents, començant pel senyor Josep Rius.

Moltes gràcies, Tirena. Avui fem dos grans i merescuts reconeixements. esportius, dues persones que han estat fonamentals per a l'esport de la nostra ciutat, en Pere Miró i en Rafel Niubó, a qui aprofitem per saludar, ja que està a la tribuna. Barcelona és avui reconeguda arreu del món com una capital de l'esport i aquest prestigi no s'entendria sense la feina, sense la visió i el compromís de persones com ells. Tant en Pere com en Rafel comparteixen una passió profunda per l'esport que ve de lluny. Tots dos van començar com a esportistes, en Pere en el món de l'aigua, el Club Natació Manresa com a nedador i vaterpolista, En Rafel, al districte de les Corts, en l'envol, un esport que ell mateix va impulsar i que l'ha marcat tota la vida. També comparteixen formació amb estudis en ciències de l'activitat física i de l'esport i una trajectòria vinculada a la gestió pública de l'esport des d'on han contribuït decisivament a fer créixer l'esport a casa nostra. Barcelona ha estat clau en la vida de tots dos. En Rafael Niuvó és un dels grans artífecs del model Barcelona de gestió esportiva, model reconegut internacionalment, basat en les aliances público-privades i en una idea clara, l'esport com un dret i una oportunitat per tothom. Aquest model va agafar una embranzida definitiva en els Jocs Olímpics, especialment en la construcció i gestió dels equipaments esportius municipals. Els Jocs del 92 també van marcar un punt d'inflexió en la trajectòria d'en Pere Miró. Des d'aleshores ha estat més de 30 anys vinculat al moviment olímpic, assumint grans responsabilitats dins del Comitè Olímpic Internacional, i com a director de Solidaritat Olímpica, des d'on ha treballat per difondre els valors de la carta olímpica i fer de l'esport un embaixador de la pau arreu del món. En Pere Miró ha portat el nom de Barcelona a l'elit de l'esport mundial. Un altre valor que els uneix és el seu compromís amb la promoció de la dona en l'esport, En Pere impulsant una major presència femenina tant en els òrgans de decisió com en la competició olímpica i en Rafel defensant un model esportiu que ha estat clau en la incorporació de la dona a la pràctica esportiva i en una uvae que sempre ha tingut dones al capdavant de la seva gestió. Finalment, no voldria acabar sense destacar un altre aspecte clau tant d'en Pere Miró com d'en Rafel Niuvó. Han estat dos catalans que han representat, projectat i defensat també Catalunya al món, dos catalans que en la seva tasca internacional de promoció de l'esport no han oblidat mai els seus orígens i han portat Catalunya al cor de l'esport mundial. Per tots aquests motius, avui en Pere Miró i en Rafael Niubó som mereixedors del reconeixement que els fem als representants d'aquesta ciutat que viu i que estima l'esport.

Gràcies. Gràcies, regidor. Pel grup de govern, el regidor David Escudé.

Molt bé, gràcies, tinent. En primer lloc, de nou, donar la benvinguda al senyor Rafael Niuvó i, evidentment, també a la senyora Montserrat Mas, que també ens ha volgut acompanyar i saludar amb el senyor Pere Miró, que ens està seguint des de l'USAN, que ha estat impossible venir avui aquí també a seguir-nos presencialment. Avui tenim l'oportunitat de fer un acte de justícia i de memòria col·lectiva. L'atorgament de la medalla d'or al mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona, el senyor Pere Miró i el senyor Rafel Niuvó, no és només un reconeixement a dues o tres actòries excepcionals, que ho són, sinó també una afirmació del model esportiu que Barcelona ha defensat i projectat al món. Parlem de dues figures diferents, però profundament complementàries, que han situat l'esport com una eina de transformació social, de cohesió i de projecció internacional de la nostra ciutat. El senyor Pere Miró representa com poques persones la connexió entre Barcelona i l'olimpisme internacional. La seva trajectòria professional, de més de 30 anys al Comitè Olímpic Internacional, és d'una dimensió extraordinària i de gran impacte global. Des dels seus inicis, com a esportista al Club Natació Manresa, Fins a arribar a ocupar responsabilitats clau com a director tècnic del Comitè Olímpic Internacional, director de solidaritat olímpica, director de relacions amb els comitès olímpics nacionals i director general junt de l'organisme, en Pere Miró ha estat un servidor incansable dels valors olímpics. La seva tasca, el capdavant de la solidaritat olímpica, ha estat especialment rellevant, garantint l'accés a l'esport en països amb vies de desenvolupament i convertint l'esport en una eina real d'igualtat d'oportunitats, educació i cohesió social arreu del món. Barcelona, a més, ocupa un lloc central en la seva trajectòria vital i professional. Com a regidor de l'Ajuntament primer i membre de l'equip directiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, després, va contribuir decisivament a un esdeveniment que va transformar la ciutat i la va projectar internacionalment com a capital esportiva, urbana i social. El senyor Rafael Nibó és un dels grans arquitectes del model esportiu contemporani del nostre país i de la nostra ciutat. Cursenc, barceloní, direccent esportiu i pensador de l'esport, va ser un dels fundadors de l'Escola d'Iniciació Esportiva de les Corts i de la Unió Barcelonesa d'Activitats Esportives, des d'on va impulsar una visió innovadora de l'esport de base, inclusiu i arrelat al territori. La seva trajectòria transcendeix l'àmbit local, va formar part del Fòrum d'Esports de la Unió Europea i va ser un dels impulsors de la Confederació Europea d'Esport i Salut, que va presidir durant gairebé una dècada, convertint-se en un referent internacional en la promoció de l'activitat física com a eina de salut pública i cohesió social. Com a secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, va impulsar polítiques, estructures clau pel país. El seu compromís amb la comunicació no s'existeix i la visibilització de les dones en l'esport també ha estat un pioner i reconegut. En Rafael Nibó ha defensat l'esport com un dret, com un bé comú i com un pilar fonamental de l'estil de vida de la ciutadania. El seu pensament, recollit recentment a l'obra Barcelona i l'esport, un model d'èxit, sintetitza una visió que Barcelona ha sabut fer seva. Per tot això, avui Barcelona reconeix dues, tres actòries que han fet de l'esport una eina de progrés, de justícia social i de projecció internacional. Atorga la medalladora al mèrit esportiu el senyor Pere Miró, i el senyor Rafael Niubó és, en definitiva, reconeixer una manera d'entendre l'esport que forma part de l'ànima d'aquesta ciutat.

Gràcies, regidor Escudé. En representació de Barcelona Comú, el regidor Jordi Rebassa.

Bé, bon dia. Votem a favor d'atorgar aquestes dues medalles d'or al mèrit cívic de la ciutat, els senyors Miró i Niubó, perquè tenen una trajectòria pública rellevant, malgrat que des d'aquest grup municipal no compartim el model esportiu que van impulsar i que ha aglossat el regidor d'Esports.

Senyor Rabassa, representació de l'Esquerra Republicana, senyor Jordi Castellana.

Gràcies, tinent d'alcalde. Bé, primer saludar les persones que ens acompanyen, Rafael, Montse Mas i també la resta de persones que no veig potser per les columnes, però sí que en qualsevol cas donar-los la benvinguda a aquest saló de plens de l'Ajuntament de Barcelona per celebrar un acte que és molt important, que és aprovar... l'atorgament de la medalla del mèrit esportiu a dues persones, tant el Pere Miró com el Rafel Niuvo, que són centrals per entendre la relació entre Barcelona i esport avui en dia. Si Barcelona i esport són pràcticament sinònims, són dues paraules que podíem qualificar de sinònims, és gràcies a persones com elles, des de facetes diferents, des d'àmbits, des de perspectives diferents, però treballant per fer de l'esport una eina... de cohesió, una eina per la salut, també un dret a la ciutat i sempre tenim clar que tant l'esport d'elit com l'esport més popular han d'anar de la mà perquè Barcelona sigui aquesta ciutat, com deia, sinònima de l'esport. Pel que fa a Pere Miró, s'ha explicat molt bé la seva trajectòria, per tant no hi entro més, però la seva participació evidentment destacada tant de regidor en aquest Ajuntament, però sobretot amb tot l'àmbit de l'organització del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i també amb la seva faceta de treball al Comitè Olímpic Internacional. Per tant, tota una vida dedicada a l'esport que comença des de la base, que comença des de la pràctica de l'esport i que acaba treballant per la internacionalització i per l'esport arreu del món des dels valors que citava a l'inici. I pel que fa a Rafael Niuvó, també una altra persona que comença a picar en pedra practicant esport amb l'embol al barri de les Corts, que és un altre dels atributs positius que té Rafael Niuvó, que és de les Corts, i això també va bé destacar-ho. Però, bromes a part, sí que és impulsor d'un model que alinea moltes facetes a la nostra ciutat, que alinea el que és activitat esportiva però amb totes les facetes i impactes que té sobre les persones. Ho deia al principi, cohesió, salut, també competició i sobretot entenent l'esport com un dret. que ens fa millor a les persones. S'ha citat també i s'ha explicat la seva trajectòria a nivell europeu, liderant iniciatives com el Fòrum d'Esports de la Unió Europea, la Confederació Europea d'Esports i Salut, també defensant l'igualtat d'accés a l'esport i també destacant la seva trajectòria també com a responsable públic durant dos o tres intensos anys com a secretari general d'Esports, en què... A banda de moltes altres qüestions que va impulsar, també va impulsar les seleccions catalanes i la representació internacional en competicions de les nostres eleccions, en què també va topar amb el que són les eines d'un estat que molts cops s'acaben imposant sobre els anells i desitjos de moltes persones. Però crec que en qualsevol cas són dues persones que, com deia al principi, defineixen o ajuden a definir la relació entre Barcelona i esport que té aquesta ciutat i, per tant, enhorabona, i per Esquerra Republicana és un plaer i un honor avui votar a favor d'aquestes dues medalles.

Moltes gràcies, regidor Castellana, en representació del Partit Popular, el regidor Antonio Berdera.

Moltes gràcies, tinent. Avui portem a votació dues medalles d'or del mèrit esportiu que reconeixen dues trajectòries que expliquen molt bé què és Barcelona quan es fan les coses bé, amb ambició, amb rigor, esperit de servei i mirada internacional. En primer lloc, la concessió al senyor Pere Miró Sellerès, parlem d'una figura clau lligada a l'èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, on va assumir responsabilitats de primer nivell el comitè organitzador i que després ha continuat projectant els valors olímpics arreu del món, des de les responsabilitats al Comitè Olímpic Internacional. Barcelona no seria la ciutat oberta, moderna i capaç de mobilitzar el millor de si mateixa sense aquella empremta de l'any 92. I és de justícia que reconeguem qui ha contribuït de manera decisiva a aquell moment que encara avui ens identifica com a capital esportiva i cívica. I, en segon lloc, la medalla del senyor Rafael Niu Bo Baquer, referent en l'àmbit de l'esport per haver impulsat un model construït sobre la inclusió, la igualtat, la salut i la cohesió social. La seva trajectòria serà profundament vinculada al teixit associatiu i a la gestió esportiva. Va ser fundador i impulsor d'OBAE una entitat del món esportiu de Barcelona vinculada al teixit associatiu i a la promoció i gestió de la pràctica esportiva amb una mirada d'esport i salut i amb una visió que entén l'esport com a política pública útil per tal de prevenir, integrar i educar. Per tot això, el nostre grup votarà favorablement aquestes dues concessions i enhorabona als valordonats i gràcies. per posar a Barcelona com a referent en el món de l'esport.

En el caso de estas dos medalles que vamos a tratar ahora, desde Vox, las vamos a estar apoyando. Aprovecho también para saludar a los protagonistas, tanto por su presencia aquí o al que lo hace telemáticamente. Creemos que precisamente... su tratamiento conjunto permite trasladar con claridad qué se entiende y qué entendemos nosotros por referentes deportivos dignos de reconocimiento público. El deporte, cuando se concibe de forma sana, es mucho más que una práctica competitiva. Es cultura del esfuerzo, compromiso personal, hábitos saludables, proyección exterior y también cohesión social. Y cuando una trayectoria profesional ha contribuido de manera tangible a estos valores, el reconocimiento institucional no solo es legítimo, sino necesario. En el caso primero estamos ante una figura determinante en la consolidación del prestigio internacional de Barcelona y de España en el ámbito olímpico. El éxito y el impacto duradero de los Juegos Olímpicos del 92 no fueron fruto de la improvisación, sino del trabajo serio y continuado de profesionales que supieron estar a la altura de un reto histórico. Poner en valor este legado es también poner en valor uno de los hitos que transformaron esta ciudad para bien. Por su parte, la trayectoria de Rafael Niveau representa otra dimensión igualmente relevante del deporte, su función social y comunitaria. A lo largo de los años ha contribuido a que la actividad física llegue al conjunto de la ciudadanía desde los barrios y desde la proximidad, fomentando salud, participación y vínculos sociales desde la base. Dos perfiles distintos pero complementarios que reflejan una idea clara, una Barcelona que reconoce el mérito, que aprecia tanto la excelencia internacional como el impacto directo en la vida diaria de sus vecinos y que entiende el deporte como un elemento estructural de una sociedad fuerte. Després defendem justamente este modelo de ciudad, una que distingue trajectòries que suman, que dejan huella y que no necesitan ser reinterpretadas desde claves ideológicas.

Por todo ello, nuestro voto será favorable. Passem al punt número 21, que és la modificació dels anexos 1, 2 i 3 de la relació de llocs de treball.

Té el posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya i l'abstenció de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox Barcelona. El punt número 22 es retira i passem al punt número 23, que és l'aprovació definitiva

de l'ordenança reguladora de la subjecció d'immobles als drets d'atenteix i retracte en desenvolupament de la modificació del PGM. Posicionament favorable del grup de govern de Barcelona en Comú i d'Esquerra Republicana, contrari del Partit Popular i Vox Barcelona i l'abstenció de Junts per Barcelona. Tenen els grups quatre minuts al ponent, que és el direm d'alcalde Baix, i dos, la resta de grups.

Senyor Baix. Bé, perdonem, en tot cas, president, aquest dictamen, bàsicament, el que intentem fer és substanciar l'aprovació definitiva de l'ordenança de tanteig i retracte, que és... És un tractament realment important. Com vostès saben, i crec que coincidim tots, la política d'adquisició d'habitatge privat per part de l'Ajuntament és una política necessària per respondre a l'interès general en matèria d'habitatge. No és tan sols que hem de fer política d'habitatge vinculada a la millora de la generació de sol i també de la producció, sinó que també dins de la política d'habitatge, més enllà que existeixi, quan dic aquest més enllà no ho dic per reduir-ho, sinó per la seva importància, tots els aspectes regulatoris, la compra i adquisició d'habitatge a dia d'avui creiem que forma part de la política d'habitatge que ha de tenir qualsevol tipus d'administració. Crec que compartim que és urgent atendre el dret a l'habitatge, lluitar per la seva assequibilitat i per això cal obrir diferents fronts i aquest és un d'ells. Així mateix, bàsicament per fer un cert procés històric, el dret d'atenteig i retracte es va desplegar urbanísticament el desembre del 2018, amb la modificació del Pla General Metropolità per la declaració d'ara i atenteix i retracte a la ciutat de Barcelona i aquest mateix planejament preveia en el seu moment la tramitació d'una ordenança per tal de regular a més de consideracions tècniques i precisament tres elements claus en termes polítics. La regulació bàsicament és que aquesta ordenança ha de tenir en compte els criteris per definir l'interès públic sobre les operacions que es notifiquen. Fins ara aquest criteri estava establert a través d'una instrucció interna de gerència i ara agafa el rang d'ordenança i a grans trets aquests són els criteris que incorpora aquesta ordenança. Increment del parc públic, nombre d'habitatges i nombre d'habitatges buits, tenir en compte el rescat social, En aquest cas, l'atenció als vulnerables. El tercer punt és la gentrificació i l'arrelament, com un altre criteri considerat per l'exercici del tanteig i retracte, vetllar per aturar processos de gentrificació i, finalment, un llindar econòmic màxim que s'ha de comprar a través de criteris de valoració i de tassació que siguin dins l'àmbit del mercat. La transmissibilitat del dret a tanteig és un altre punt important. Fins ara aquest dret només el podia exercir l'Ajuntament de Barcelona i ara també, a través d'aquesta ordenança, l'Ajuntament podrà gestionar un dret d'acquisió preferent o per ordre de priorització a través d'entitats promotores d'habitatge, d'iniciativa pública, persones físiques o ocupants legals de l'immoble i o entitats promotores o privades sense ànim de lucre i cooperatives d'habitatge. I finalment regula la possibilitat de compra conjunta. De tot això, de fet, ja en van parlar l'anterior comissió d'habitatge i d'urbanisme, i ara estem en el moment del tancament definitiu d'aquest procés, d'aquest procediment d'aprovació. S'han rebut en aquest període 44 al·ligacions a través de la Dinamo Fundació, la Federació de Cooperatives d'Habitatge, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Partit Popular i Junts, i s'han estimat parcialment sis, entre elles és aquelles que planteja la possibilitat de desestiment de l'oferta per part del propietari, també fer més explícit que els immobles adquirits per compra de tantes realitats s'han de destinar a interès públic o incorporar un anex de la memòria social que entenem que és important. Demarem, doncs, el seu vot favorable per dotar-nos d'un marc més clar i efectiu per a l'exercici del tantes i retracte amb la seva aprovació definitiva d'aquesta ordenança. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, Tinent d'Alcaldia. En representació de Junts per Barcelona, el senyor Damià Calvet.

Moltes gràcies, Tinent d'Alcalde. En l'explicació del Tinent d'Alcalde, doncs, està... implícit, perquè la modificació es va fer l'any 2018 i estem al 2025, que aquesta és una ordenança que arriba tard. És veritat que teníem unes instruccions, però insisteixo que la modificació per a la declaració de les àrees d'endegir retracte dins de Barcelona, a cavall de la normativa catalana, de la qual vaig tindre l'honor de participar, va servir d'altres coses per comprar grans carteres de fons d'inversió arreu del país, però a cavall aquella normativa es va fer la modificació a 2018 i l'ordenança no arriba fins ara. és una inacció que contrasta amb l'urgència social i política en què es va justificar aquella modificació del planejament i evidencia una falta de priorització per part del mateix govern que avui la presenta com a imprescindible. I de fet hi concidim que és imprescindible, però insistim en que arriba tard. Dit això, vostès saben que hem tingut algunes reticències amb algunes de les operacions concretes amb les que s'ha utilitzat el tanteig i retracte. però malgrat tot hem treballat per mirar de donar la major utilitat possible a la proposta perquè el dret preferent de tanteig i retracte, insistim que és una eina útil i necessària i creiem. En aquest sentit, com vam expressar ja a la comissió, no ens podem estar de celebrar que s'hagin estimat ni que sigui parcialment algunes de les nostres al·legacions, incorporar un anex de memòria social o la nova disposició adicional quarta que servirà perquè hi hagi més coordinació interadministrativa, perquè hi ha altres administracions, efectivament, que poden exercir el teixir redacte. De fet, haurien de fer-ho a la ciutat de Barcelona. Malgrat tot, no podem obviar que la major part de les nostres al·legacions han estat desestimades. Creiem que aquestes al·legacions ens haguessin dotat de més robustesa i de més seguretat jurídica i ens hauria agradat que s'hagués treballat més proactivament com hem fet amb altres ordenances. Per tot això i per la importància d'aquest tema, ens abstindrem per facilitar la seva aprovació. Gràcies.

Gràcies, en regidor Calvet. En representació de Barcelona en Comú, la senyora Lucia Martín.

Senyora Sestinent, jo volia començar recordant que aquesta mateixa ordenança la vam deixar aprovada inicialment l'abril del 2023, quan Barcelona en Comú li agradava amb el govern de la ciutat. I, per tant, això vol dir que el govern Collboni ha trigat gairebé tres anys per aprovar una ordenança de tanteig de tracte que hauria d'haver estat prioritària si el PSC hagués cregut que les compres de finques senceres són un pilar fonamental per ampliar el parc públic i per protegir les veïnes de l'especulació. L'ordenança que avui aprovem permetrà fer compres conjuntes amb altres institucions o amb cooperatives d'habitatge i altres promotors socials, o fins i tot també amb les pròpies llogateres de les finques en risc de ser comprades per especuladors. I molt important, l'ordenança també permetrà que les llogateres tinguin informació sobre el canvi de propietat dels seus blocs abans que s'efectuï la compra-venda, cosa que facilitarà la seva autoorganització, que sabem que és imprescindible per fer fora els especuladors. Ara bé, tal com vam dir ja la comissió, volem denunciar que el govern del PSC ha retallat dràsticament la política de compra d'edificis respecte a l'anterior govern de bastant nom en comú. Nosaltres vam comprar 1.600 habitatges en 8 anys i, de fet, avui sabem del cert que alguna d'aquelles compres van servir per aturar operacions especulatives que ja es donaven per tancades i vostès, en canvi, en 3 anys de govern no arriben ni als 80 pisos comprats. Això vol dir que s'ha retallat gairebé en un 80% el nombre d'habitatges comprats. Així que, més enllà de tota la propaganda i de totes les declaracions grandiloquents que pugui fer el senyor Collboni, A les que estem aquí no ens poden enganyar. La compra de finques senceres i, en conseqüència, la voluntat d'enfrontar-se contra qui vol especular la ciutat ha deixat de ser una prioritat pel govern del PSC. I donat que la situació no ha millorat en aquests anys, nosaltres continuarem denunciant aquesta inacció del govern en polítiques d'habitatge. I perquè fa l'ordenança és evident que votarem a favor.

Gràcies.

Sí, gràcies. Avui, com bé s'explicava, culminem un recorregut que ve de lluny, l'aprovació definitiva de l'ordenança que desplega els drets de tanteig i retracte a Barcelona, una eina imprescindible per ampliar el parc d'habitatge assequible i frenar dinàmiques d'expulsió del veïnat. Nosaltres volem recordar una vegada més que fa dos mandats Esquerra Republicana va ser qui va portar al plenari la proposta per implementar el tanteig i retracte a nivell de ciutat en un moment en què aquest compromís ni tan sols estava inclòs en el pla d'habitatge del govern d'aleshores. Aquesta insistència va permetre que el 5 de desembre del 2018 s'aprovés definitivament la MPGM que declarava tot Barcelona com a àrea de tanteig i retracte. També va ser Esquerra Prolocana qui va advertir ja aleshores que caldria una bossa pressupostària específica que malauradament mai va arribar i també de limitar àrees preferents d'adquisició per evitar gentrificació associada a zones de transformació urbana com per exemple els eixos verds. cap d'aquests dos instruments es van arribar a activar, tot i ser essencials, com ha vingut demostrant el pas del temps. Per això celebrem que finalment arribi aquesta ordenança, una eina prevista a l'article 7 de la MPGM necessària per dotar el procediment de seguretat jurídica i eficàcia. També volem remarcar una realitat. Tot i que la llei preveu que els veïns d'un edifici puguin exercir aquest dret, és pràcticament impossible que la majoria ho puguin fer. Bé per les seves condicions personals, per la seva manca d'estalvis, per la dificultat d'obtenir finançament o per no complir requisits HPO. I, per tant, si volem que el tanteig i retracte serveixi per estabilitzar i per arrelar I per fixar a veïnatge, caldrà que l'administració vagi trobant la manera de liderar aquesta política amb recursos i amb celeritat.

Gràcies.

Gràcies, Tinent. Bé, avui ens presenten una eina que és intervencionista i que ens portarà exactament els mateixos resultats que hi hem vist durant aquests anys. Molt soroll polític, molta burocràcia, però un impacte real ínfim sobre el parc d'habitatge assequible. I ens diuen que han estimat algun parcialment algunes al·legacions del Partit Popular. Gràcies. Però aquest parell de justos tècnics no canvia l'essència del problema. parteixen d'un plantejament completament erroni. Creure que l'administració ha de competir amb el sector privat a cada transmissió immobiliària o que blocar operacions és una política d'habitatge. Amb aquesta norma el que estan fent és generar encara més inseguretat jurídica, endarrerir compres, desancientivar la rehabilitació i enviar un missatge molt clar. Que ningú inverteixi a Barcelona. Els resultats d'aquesta norma que ja venia funcionant no han resolt el problema del parc públic i tampoc el resoldran, tampoc alteraran el mercat i tampoc donaran resposta a aquelles famílies que necessiten accedir a un habitatge. Són pures polítiques simbòliques que només generen titulars però no resultats i que passen molt de puntetes per la crisi d'habitatge que tenim.

Gràcies, senyora de Besa. La presentació de Vox, el regidor Oliver dos Senderos.

Gràcies. Mire, avui traiem a este pleno una ordenança que cambia de forma profunda la relació entre l'Ajuntament i els veïns. Perquè, a partir d'ara, qualsevol persona que vulgui vendre el seu lloc o el seu edifici, ho farà sabent que la última paraula ja no la té ell, sinó l'administració. Declaran todo el municipio como zona de tanteo y retracto, es decir, convierten una operación privada y legítima en un procedimiento intervenido, lento y sometido a la decisión política del Gobierno al turno. Eso no es proteger el acceso a la vivienda, eso es desconfiar del ciudadano y poner bajo sospecha al propietario. Después de siete años aplicando este modelo, los resultados están a la vista y son incontestables. En una ciudad con más de 660.000 viviendas, el Ayuntamiento solo ha adquirido 21 fincas y 291 viviendas. Este es el balance real de una política que ha costado millones de euros, ha creado una burocracia enorme y no ha resuelto ninguno de los problemas que decía combatir. Pero el daño no acaba aquí. Esta ordenanza introduce una inseguridad jurídica evidente, procedimientos poco claros, cargas desproporcionadas y la posibilidad de que el propio ayuntamiento se retire de una operación después de haberla iniciado. ¿Qué inversor, qué promotor o qué pequeño propietario va a apostar por Barcelona en estas condiciones? Además, abre la puerta a que estos derechos se cedan a cooperativas y entidades afines sin garantías reales de concurrencia y de transparencia. Un esquema que ya conocemos y que ha generado redes de favoritismo en el pasado. Lejos de corregirlo, el actual Gobierno lo consolida. Y todo esto responde a una misma visión, un modelo de ciudad donde la Administración decide, controla y condiciona y donde el ciudadano pierde autonomía. Un modelo que no fomenta la propiedad, el ahorro ni la estabilidad, sino la dependencia permanente del poder público. En Vox defendemos una Barcelona muy distinta, una ciudad donde la propiedad privada se respete, donde las reglas sean claras y donde el ayuntamiento deje de actuar como un obstáculo para convertirse en una garantía de seguridad jurídica y prosperidad.

Vox va a votar en contra. l'abstenció de Junts i, bàsicament, aportar amb aquesta rèplica tres idees. Primer, avui no s'aprova una cosa que no estigués aprovada el d'any 2018. L'any 2018 ja s'exercia el dret a retractar. I no digui mentides. Novament, els de Vox diuen mentides. Parlen de 26 habitatges i s'han comprat 1.300 habitatges, que no és un element menor. 1.300 habitatges des de l'any 2018. i no generem cap tipus d'inseguretat jurídica. Qui vulgui vendre, ven pel valor que creu que ven i l'administració pública té el dret del tanteig i retracte. No ho dic perquè d'aquí dos dies començaran a dir que nosaltres ens dediquem a expropiar els habitatges dels veïns. Cosa que no és certa. Hi ha seguretat jurídica, per això aprovem aquesta ordenança fiscal. I crec que això és important. Parlen també que nosaltres el que volem fer és desincentivar l'inversió. Algunes inversions que venen a Barcelona ja els diuen clarament no ens tenim interès. Inversions que vinguin aquí a comprar pisos a l'Eixample amb un 22% de rentabilitat no ens interessen. Ens interessen inversions que entenguin que hi ha un valor social de l'habitatge. Gràcies.

Gràcies, tinent d'alcaldia. D'hi queden 15 segons a la persona en comú, senyora Lucien Martín. Renuncia. 26 segons al grup d'Esquerra Republicana. 38 al Partit Popular. Senyora de Besa.

Gràcies, Tinent. Tinent Valls, quan parla d'aquests blocs que venen a l'Eixample, estem parlant de l'1% de totes les compraventes que es fan. Per tant, realment, el que estan fent és limitar aquestes inversions que a sobre no tenen cap efecte. I si es produeix una inseguretat jurídica, quan qualsevol propietari que vulgui vendre necessita requerir primer a l'Ajuntament esperar que aquest s'ho pensi durant un termini més ampli del que estava permès per la llei d'atemptat i redacte del Codi Civil de Catalunya i, en canvi, no sap quan podrà vendre, si podrà vendre o qui s'ho quedarà. Això sí que genera inseguretat jurídica.

S'aprovaria la proposta, molt favorable al grup socialista, vessant com a Esquerra Republicana, el vot contra el Partit Popular i Vox i l'extensió de Junts per Barcelona.

El punt número 24, que és l'aprovació del conveni de col·laboració pel manteniment i conservació millora de les rondes de Barcelona i del tram municipal de la Gran Via Nord, el posicionament favorable de tots els grups, per tant, si els sembla, passaríem en el punt número 25, que és dotar els crèdits de l'àrea d'urbanisme, segons el detall que consta en el nou annex primer de l'acord. Té el posicionament favorable del grup de govern d'Esquerra Republicana i l'extensió de Vox, Barcelona i Reserva de Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i Partit Popular.

Té la paraula l'atenent de l'alcaldia.

President, un segon. Recordant els regidors que es va distribuir la tarda un nou anex i per tant es va modificar la proposta inicial i hi ha un anex que es va posar a disposició dels gusts municipals ahir, que ho sàpiguen. Ja segur que ho sàpiguen, però per recordar que és important que ho sàpiguen.

D'acord, gràcies. Senyora Tinent de l'Alcaldia, senyora Laia Bonet.

Moltes gràcies, Tinent. Com saben, ocasionalment les empreses que presten serveis a l'Ajuntament el darrer trimestre de l'any presenten alguna factura fora de termini a l'any següent i, per tant, el que avui duem a aquest plenari és l'aprovació de crèdit per poder pagar factures d'exercicis anteriors a càrrec del pressupost d'enguany, l'any que està a punt d'acabar, del 2025. Vull remarcar això, el que avui estem votant són serveis prestats i no pagats encara. Estem parlant de feina feta, no cobrada i que naturalment s'ha de pagar res més que això. Concretament estem pagant dues escoles que havien rebut un premi d'escoles més sostenibles que arran d'una documentació enviada en posterioritat per part seva no havien pogut rebre la subvenció i ara acceptem aquesta documentació i per tant paguem aquests premis de l'any passat. I alhora paguem companyies de serveis que els van emprestar el darrer trimestre de l'any passat i que computen el pressupost d'enguany. Em refereixo als consums d'energia elèctrica dels semàfors i de l'any humanat de la ciutat, els consums d'aigua de fons i de llacs o els consums d'aigualets a la via pública.

Els demano, per tant, el seu vot a favor, reitero, per poder pagar aquests serveis que ja estan prestats i no s'han cobrat. Gràcies. No hi ha res, perquè bàsicament tenim dos expedients, un per un import de 9.994 euros i un altre per un import de 68.796 euros que fan referència a la neteja i la cura dels animals del centre i al servei de consergeria. Senyora Bonet, nosaltres amb tota la bona voluntat del món estem disposats a entendre moltes coses. El que no estem disposats és que ens menteixin, que no parlin amb els treballadors del CAC, que no parlin amb els grups polítics i que no parlin amb els voluntaris per intentar solucionar la situació. Li hem avisat moltíssimes vegades, senyora Bonet, si retira aquestes dues factures ara, no hi haurà cap tipus de problema i ens convoca a una reunió al gener per poder parlar d'aquests temes. Si no, senyora Bonet, aquest expedient no prosperarà.

Gràcies, senyora Lleó. En representació, persona en comú, senyor Mercerra.

Fa temps que ens preocupa la gestió opaca del centre d'acollida d'animals. Ho ha explicat molt bé la regidora Lleó, amb factures reiterades, amb conceptes que repeteixen o que fins i tot coincideixen amb contractes o concessions. Ja li vam demanar més informació a la comissió i al final ens porten un expedient on encara inclouen factures del CAP. També ens preocupa la gestió dels recursos humans. Li demanaria, senyora Bonet, que miri el públic. No sé si reconeix les persones que han vingut avui de públic. Són els vuit treballadors, educadors canins de la Gossera, que van decidir acomiadar, cosa que em sembla molt greu, després que presentés una denúncia per assetjament laboral. Un acomiadament que tot sembla un acomiadament per represàlies sindicals. L'Ajuntament ha actuat com si fos... Doncs Amazon o Globo, quan es tracta de treballadors municipals, a l'abril, en aquest mateix ple, vam acordar reprovar la gestió que havia fet la tiranta d'alcaldia Bonet amb el CAC i vam demanar la subrogació dels treballadors. Ja ha passat molt de temps des de llavors i no hem rebut cap trucada, ni cap informació, ni cap gest. Per tant, li demanem que retiri aquest expedient i que replantegi la gestió de la gossera i es reuneixi amb els grups per trobar solucions.

Gràcies, senyora Mercerra. En representació d'Esquerra Republicana, la regidora Rosa Solinyac.

Sí, moltes gràcies. A la Comissió d'Urbanisme vam expressar que no podíem votar a favor d'aquest punt precisament perquè incorporava expedients de dotació de crèdit a l'empresa HelpGuau, una empresa de serveis al centre d'acollida d'animals de companyia de Barcelona, un centre que precisament ha sigut protagonista de diverses polèmiques i que precisament per això, per esclarir-ne els fets, des d'Esquerra vam demanar al Govern una auditoria de gestió i el govern, precisament, ens la va denegar. Per tant, per aquesta manca de transparència cap al CAC, ens feia desconfiar de donar aquest suport. Retirats la major part d'aquests expedients, tot i que sembla ser que hi queda alguna factura, però retirats la major part d'aquests expedients en els quals vèiem que no hi podíem donar confiança, el nostre vot és favorable perquè la qüestió és que la resta d'expedients són, com es deia, els serveis d'urbanisme que es presten. Ara sí, demanem també que se'ns expliqui quin procediment es vol continuar fent amb aquests expedients retirats i saber realment quina és aquesta gestió que s'està fent amb el centre d'acollida d'animals de companyia.

Gràcies, senyora Sorinyac. Pel Partit Popular, regidora Sònia de Besa.

Gràcies, Tinent. Bé, algunes de les factures no hi tenim inconvenient, però també, tal com han dit, regidors Lleó i regidors Serra. I vostè sap que hem portat el tema de la gossera reiterades preguntes inclús precs i proposicions sobre el tema, sí que demanem explicacions sobre aquestes dues factures que s'estaven comentant d'import de consergeria i neteja de les gàbies. I més quan ja hi ha una concessió administrativa a favor de... d'aquesta empresa per dos milions d'euros. Li demanem, Tinenta, que retiri aquestes dues factures. Si no retiren del procediment o del punt de l'ordre dia avui, ens veurem amb l'obligació de votar en contra. Mentre que si fa la retirada en farem una abstenció perquè puguin prosperar la resta. Gràcies.

Gràcies, senyora Devesa. Representació de Vox, regidor de l'Universitat de Senderos.

Gràcies. Havíem decidit no apujar aquest expedient, dado que la informació facilitada no ens pareixia completa. No veiem l'import i el concepte concret de cada factura, i això ens deixava intranquils. Ens inquietava també que no només es tractava de factures de llum expedides a posteriori de la prestació dels serveis. El segon concepte per al qual es presentava aquesta dotació de crèdits extemporània i fora de control... de fiscalización era por servicios relacionados con la perrera. Un millón y medio de euros merecía más transparencia y previsión. Han retirado, parece ser que han retirado la relacionada con la perrera y esperamos sea el inicio de una tramitación pulcra y absolutamente transparente de un tema con gran polémica, a lo cual vamos a estar absolutamente vigilantes. En lo demás tampoco nos parece la manera adecuada de actuar, pero los servicios parecen estar prestados, así que no nos opondremos y lo dejaremos en una abstención.

Gràcies, senyor Cenderos. Tinc ante l'alcaldia, senyora Bonet.

Sí, només per concretar, perquè el secretari ho ha dit abans d'iniciar, s'havia modificat l'expedient retirant aquelles factures que vostès van expressar un dubte, malgrat que es tractava de serveis prestats. Estem parlant de les factures que es referien al Help Wow. Es van retirar, no entraven avui. Avui ens estan posant sobre la taula més. Jo el que els demano senzillament és que no ens vagin afegint coses a cada... Tongada, perquè és que les qüestions que ens van posar el dia de la comissió sobre la taula avui n'hi estan afegint més. Cap problema. Són serveis prestats i pagats i que s'hauran de pagar. No tenim cap mena de problema de retirar dues factures més de l'expedient que ja s'havia modificat pel plenari d'avui. però no són els que es van referir a la comissió de la setmana passada. Per tant, d'acord amb això, secretari, acabo, en el sentit que m'apuntava el secretari, la factura corresponent als serveis de consergeria del centre d'acollida d'animals de companyia, no estem parlant de Help Wow, aquesta també quedaria fora de l'expedient, i els serveis de neteja i cura d'animals d'acollida d'animals de companyia, una factura per red coordinadora multiserviciosa, CMS, que no és de Help Wow i que no ens havien fet alerta, també la reterem de l'expedient. Els demano senzillament que la propera vegada ho posin tot en el mateix moment sobre la taula, perquè probablement ens estalvaríem.

Portem molt de temps demanant informació a senyor Brunet. Això no és nou. Abstenció.

Abstenció?

Abstenció.

Secretari.

Molt bé. Amb el posent favorable del... Sentit del vot de Barcelona en Comú?

No, i el vot de Barcelona en Comú? El vot de Barcelona en Comú serà una abstenció, però li demanem, senyora Bonet, que reunéssim els treballadors i que trobi una solució.

Per tant, seguim, sisplau. S'aprovaria la proposta amb el vot favorable del grup socialista d'Esquerra Republicana l'extensió de Vox, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i Partit Popular.

Està bé així? Gràcies.

Molt bé, doncs passaríem en el punt número 26, que és habilitar el pressupost de 2025 de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida els quedis necessaris per atendre les obligacions derivades d'expedients d'omissió de fiscalització. Té el vot el posicionament favorable del grup de govern de Junts per Barcelona, de Barcelona en Comú i d'Esquerra Republicana i l'abstenció del Partit Popular i de Vox.

Passaríem al punt número 27, que és crear una comissió no permanent d'estudi per evitar la compra amb finalitats especulatives en l'àmbit d'habitatge de la ciutat de Barcelona. Té el posicionament favorable del Partit dels Socialistes i d'Esquerra Republicana, el contrari del Partit Popular i de Vox Barcelona i la Reserva de Junts per Barcelona i Barcelona en Comú. Té la paraula el tinent d'alcalde, senyor Jordi Baix.

Sí, bon dia. La Comissió d'Urbanisme de novembre es va aprovar a constituir una comissió no permanent d'estudi per evitar les compres especulatives a Barcelona i avui el que fem és portar l'expedient que materialitza a la iniciativa de la comissió, perquè va estar aprovat per la comissió. Plategem una comissió amb cinc sessions i creiem que el desenvolupament de la comissió es pot permetre que els grups puguin participar de forma extensa i comptar amb la participació d'experts, que lògicament és... amb una tria que els mateixos puguin fer per tal que puguin presentar les seves propostes i les mesures que creuen possible que es pugui aplicar. Entenem que l'estratègia d'habitatge d'aquest Ajuntament es basa en la combinació de regulació i de l'increment del parc públic. Quan nosaltres estem parlant de les compres especulatives, estem parlant d'un element fonamental de la regulació. Una part d'aquesta regulació pot ser a través de modificacions de pla general, que pugui fer aquest Ajuntament, amb el suport legal que puguin generar els acords del Parlament de Catalunya, i altres que també crec que són interessants, que van vinculades a polítiques fiscals, sigui de fiscalitat de competència de l'Estat o sigui de fiscalitat de competència de l'àmbit municipal. És per això que plantegem la creació d'aquesta comissió, de la mateixa forma que en el plenari d'octubre el govern municipal es va comprometre a estudiar, en la mateixa línia que el govern de la Generalitat, quines eines són més adients per a limitar la compra especulativa. Avui dia a Europa hi ha diferents iniciatives de diferent... de diferent profunditat que intenten limitar l'especulació que és un a terme. Ens podem referir des de les àrees de preservació social a Berlín, sistemes de compensació de pèrdua de sostre residencial a París, o a Londres, mecanismes de fiscalitat diferenciada per segones residències, en el cas d'Alemanya, de Reino Unit o a França. L'estudi d'aquestes mesures en el marc de la comissió, així com d'altres presentades per expert, crec, sincerament, que serà útil, no tan sols per reforçar els processos legislatius del Parlament de Catalunya respecte a la regulació per a les compres especulatives, sinó també, i que pot reforçar la potencial modificació d'un MPGM en aquest sentit, sinó també per investigar altres opcions de dret comparat que ens puguin ajudar en aquest sentit. És per això que els demanaria el seu vot favorable. Moltes gràcies.

Gràcies, Tinent d'Alcaldia. Damià Calvet, en representació de Junts per Barcelona.

Gràcies, Tinent d'Alcalde. S'ha dit en l'explicació del Tinent d'Alcalde, el passat mes de novembre, a la Comissió d'Urbanisme van portar a aquest punt la possibilitat d'iniciar... el tràmit que culmina o que culminaria eventualment amb aquesta aprovació definitiva avui aquí en el plenari d'una comissió d'estudi per evitar les compres especulatives. A la comissió, malgrat que vam anticipar l'escàs impacte de tractar un tema com aquest, a l'Ajuntament, per això una institució que no disposa el nostre entenda de les eines per regular la matèria, Vam facilitar que s'abordés la creació d'aquesta comissió amb la nostra abstenció. I ho vam fer elegant, i això ho vaig dir, que a nosaltres no ens fa por l'anàlisi, no ens fa por el debat, no els defugim i, per tant, que la podíem tirar endavant. Ara bé, tal com han anat evolucionant les coses posteriorment, ja els avanço que avui votarem en contra. Votarem en contra perquè pocs dies després d'iniciar el tràmit per l'eventual creació d'aquesta comissió, Esquerra Republicana va acordar amb el PSC i també amb els comuns i la CUP en el Parlament de Catalunya que el govern Illa presenti durant el primer trimestre del 26 un pla precisament per regular la compra d'habitatge amb finalitats especulatives. I per tant creiem que si el govern de la Generalitat ha de treballar i presentar un pla durant el primer trimestre del 26 i aquí avui aprovem una comissió que se'n va molt més enllà o se'n va més enllà d'aquest primer trimestre, el 26, aquesta comissió que es pretén aprovar avui perd tot el sentit. A més, pel camí també s'ha conegut posicions públiques del Govern de l'Estat, també en mans del Partit dels Socialistes, que ha expressat dubtes raonables al voltat de l'encaix de tot el que seria la regulació d'aquestes compres anomenades especulatives. Per tant, creiem que hi hem de votar en contra. Estem a favor de l'anàlisi del debat, però el que no estem a favor és que es faci perdre el temps a nosaltres i al conjunt de la ciutadania. Gràcies.

Gràcies, senyora Calvet. En representació de la persona en comú, senyora Lucia Martín.

Sí, gràcies, Tinen. Aquesta proposta que avui ens torna a portar a Esquerra ja vam dir a la Comissió d'Habitatge de fa dos mesos, que em semblava incomprensible, i m'explico. A les ciutats s'estan comprant edificis, s'estan comprant habitatges de forma massiva, amb l'única finalitat de poder multiplicar-ne el preu, i no pas per residir-hi. I això ho estan patint avui milers de veïns i veïnes que són expulsades de casa seva per qui ve a especular una ciutat avui. Per això des de l'AMB vam encarregar un estudi jurídic que valorés la creació d'una normativa municipal que prohibís aquestes compres especulatives. Ja tenim l'estudi, l'hem fet públic i les conclusions són clares. L'Ajuntament pot tirar endavant aquesta norma. El que cal és voluntat política. I aquesta va ser una de les condicions que els comuns li vam traslladar al govern Collboni per aprovar els pressupostos. I quina va ser la resposta del PSC? Doncs la que sempre donen el PSC i el PSOE quan volen aplicar quan volem aplicar polítiques d'habitatge que confronten sense matisos els interessos dels lobbies immobiliaris. De fet, podem recordar què ens deia el PSOE el 2019, ens deia no podem topar els preus dels lloguers perquè és inconstitucional. El 23, no és el moment de topar els lloguers de temporada perquè li hem de donar una sortida al mercat. I ara arriba... Per aturar les compres especulatives podem començar fent una comissió d'estudi. Doncs, miri, no. La gent ja en té prou d'esperar al PSC quan parlin d'habitatge. El problema el tenim ara. L'estudi per acabar amb les compres especulatives està fet i presentat també al Parlament com una proposició de llei que s'ha de discutir. I nosaltres no serem còmplices d'un altre intent del PSC d'endarrerir l'aplicació de polítiques d'habitatge anti-especulatives, aquest cop inventant-se una comissió d'estudi que per l'únic que serviria seria per fer-nos perdre el temps que les veïnes no tenen. Si Esquerra vol ajudar el govern de Collboni a guanyar temps per fer veure que fan alguna cosa amb polítiques d'habitatge, és la seva decisió. Nosaltres votarem en contra.

Entenc que el seu vot és contrari. Molt bé.

Nosaltres votarem en contra.

Per tant, el vot és contrari. Gràcies, senyora Martín. Té la paraula en representació d'Esquerra Republicana, la senyora Eva Baró.

Sí, gràcies. Bé, nosaltres votarem a favor, però vaja, veient la posició dels grups... És molt trist constatar que avui els grups polítics del consistori censuren un debat. Avui censuren un debat important. Avui censuren un debat sobre habitatge, sobre la compra especulativa. El consistori ha decidit que no es parla. és molt greu, el consistori avui decideix que no es parla per diferents raons. La dreta, fent mil giragonces, explica, votarà en contra i votarà aquest debat per ideologia, perquè evidentment els incomoda profundament aquesta qüestió, posar límits a l'especulació. Imaginis, senyor debat, senyora Martín, debatre en política no és perdre el temps. Em sembla també bastant fora de lloc que vostès precisament diguin que debatre és perdre el temps. Les esquerres, és a dir, Esquerra Republicana i presumibilment el PSC, de fet ja ho ha dit, votarem a favor perquè a Barcelona i els barcelonins mereixem aquest debat. I els comuns, doncs els comuns, a veure, les coses com són? tenen un atac de banyes disfressat de mil geragonses argumentals perquè tenen un informe jurídic, com si un informe jurídic anés a missa, com si fos tan intocable com la Constitució espanyola. Un informe jurídic. N'hi ha d'altres que diuen altres coses. Però, en tot cas, si la proposta ve d'Esquerra Republicana i és sobre evitatge, aquí als comuns se'ls creuen una mica els cables fins al punt d'impedir Fins al punt d'impedir un debat que no enlenteix, no exclou i no impedeix res del que ja s'està treballant en altres cambres. Estem parlant d'una política molt transformadora. I per tant, tota la força que puguem fer des d'arreu, perdó, però hauria d'estar molt benvinguda i molt reforçada. Per tant, vostès que sempre parlen de polítiques valentes, polítiques valentes, doncs quanta por que estan demostrant avui mateix, ara i aquí, quanta por i quant de partidisme, perquè avamposen a la ciutat i als veïns i veïnes que paguen els plats trencats de l'especulació avamposen els seus propis interessos. Les coses, per una vegada, parlem-les clares. I em sap greu que no hi és la senyora Sanz, però Penso que és una pena que marxi així i que el seu darrer servei a la causa sigui precisament vetar un debat, un debat important a Barcelona i que impedeixi que tingui l'oportunitat.

Gràcies, senyora Baró.

En representació del Partit Popular, la senyora Sònia de Besa. Gràcies, Tinent. Permetim començar amb una reflexió molt clara. Barcelona no té un problema de diagnòstic, té un problema d'oferta d'habitatge i de manca d'execució de polítiques eficients. Durant tot aquest temps portem acumulant informes, tesines, tesis, plans, comissions i grups de treball. I d'habitatge, res. I cada cop que assenyalen l'especulació, concepte que, per altra banda, encara espero que em defineixin, perquè jo no sé si estem parlant de fons d'inversió o d'avis que s'han comprat un pis per complementar la pensió, perquè a vegades entren uns, a vegades entren els altres, uns entren, els altres surten, Doncs mentre assenyalen aquesta especulació com l'origen de tots els mals, el que fan és simplificar un problema que és complex i encara pitjor, desincentivar la inversió necessària per generar més oferta. No compartim des del grup municipal del Partit Popular aquest enfocament. Criminalitzar la compra-venta d'habitatge o posar el focus exclusivament només en determinats perfils que els hi convenen no resoldrà el problema de fons. Al contrari. I a més, aquesta proposta crea una comissió amb cinc sessions, compareixences, informes, conclusions, mentre en lloc d'estar parlant els preus van pujant i les famílies continuen tenint dificultats per accedir a la vivenda. No ens oposem a analitzar la realitat, però sí a convertir aquesta anàlisi en una excusa per no actuar i a seguir fent tesis, tesines i conclusions que no ens porten enlloc.

Ya se lo dijimos en la Comisión de Urbanismo de noviembre, otra de tantas comisiones de estudio que nunca llegan a nada. Lo que ya abunda en este ayuntamiento son comisiones, mesas de trabajo, grupos de estudio y tablas redondas con las que tener a la gente entretenida sabiendas de que poco solucionan, a pesar de lo muy caras que resultan. Lo que se nos propone es la creación de otra comisión más, cuando esta ciudad todavía está esperando las conclusiones de la anterior comisión o permanente estudio sobre la problemática de Habitatge a Barcelona. constituida hace ya más de un año. Una comisión que no ve la manera de cerrar, sin informe final, sin conclusiones y sin acuerdos, hasta el punto de que hoy mismo se despide su presidenta, a la que le deseo lo mejor fuera de las responsabilidades políticas, pero se va sin haber podido culminar el trabajo que se le encomendó. Ese es el precedente. Ante este fracaso evidente, la respuesta entonces de Esquerra y ahora del Gobierno no es rendir cuentas ni explicar por qué no se ha llegado a nada, sino crear otra comisión nueva, como si aquí el problema fuera la falta de espacios de debate y no la falta de voluntad política. Y permítanme decirlo con claridad, cuesta mucho creer que esta comisión nazca solo por una preocupación real por la vivienda. Todo apunta también a una operación política para dar visibilidad y protagonismo a una persona en concreto y, de paso, pagar servicios prestados al Partido Socialista, que se vale de Esquerra para malgobernar esta ciudad. Pero no lo digamos muy alto, no sea que se entere la militancia de Esquerra que rechazó dicho acuerdo. Barcelona no necesita comisiones encadenades que se solapan, se contradicen o directamente no concluyen. Necesita políticas claras, responsabilidades asumidas y resultados. Por respeto a los barceloneses y por seriedad institucional, no podemos avalar esta huida hacia delante. Antes de crear nuevas comisiones, terminen las que ya han aprobado y expliquen por qué han fracasado.

Gràcies, senyor Senderos. El ponent, tinent d'alcalde, senyor Jordi Baix.

Sí, moltes gràcies, president. Podria començar amb el senyor Senderos. M'encanta la seva retòrica perquè al final acaba dient res. Res. Constantment està amb aquesta actitud vostè. Però bé, escolti'm, cadascú vostè... Ara jo tinc el dret de la paraula, si em permet. I després jo puc arribar a entendre que d'aquesta bancada i aquesta bancada tinguem models d'habitatge diferents. I probablement, fins i tot si m'ho permeten, me n'alegro que tinguem models d'habitatge diferents. I no diguin que no fem res amb habitatge. Vostès no creuen en la regulació dins del marc de l'habitatge. Nosaltres creiem en la regulació del marc de l'habitatge. Creiem en l'existència de zones tensionades i el control de rentes, no de forma definitiva, però tal com està la situació social avui, aquest és un instrument important. Estem parlant nosaltres també de les lloguers de temporada, que es va aprovar ahir. Estem parlant també de la necessitat que desapareguin els departaments turístics del 2028 i avui hem aprovat l'autentatge retracte. No diguin que no fem res, diguin que no estan d'acord amb el que fem i tinguin com a mínim una miqueta més d'educació des d'aquest punt de vista. I respecte a Junts, jo lamento que hagin passat vostès de l'abstenció o no, perquè en aquest cas sí que comparteixo el criteri que ha dit la representant de l'Eva Baró d'Esquerra Republicana. Aquesta comissió és per discutir coses que estan fent altres països i altres ciutats. O es pensen que no ataquen a l'especulació ni París, ni Copenhague, ni Berlín. No es volen escoltar? Què volen que fan aquestes ciutats? Crec que això és important. I respecte a Comuns, jo lamento molt. Que això es produeixi avui, quan ahir nosaltres vam tenir la capacitat de provar els lloguers de temporada. Que a vegades tinguin aquesta actitud com si vostès siguessin les superhòmens de l'habitatge, com si ho haguessin fet de forma extraordinària. Vostès creuen en l'habitatge, com hi crec jo. I crec perfectament que vostès tingui la funció d'oposició. Però avui es parlava d'una comissió per escoltar gent i per aplicar coses. I crec que vostès, no nosaltres, vostès han perdut aquesta oportunitat.

Senyor Valls, li queden 17 segons sobre el sol en comú.

I molt breument per respondre la senyora Baró, i tant que es pot parlar d'habitatge en aquest Ajuntament. De fet, jo la convido a usted i el seu grup a fer-ho, però a fer-ho de manera exigent, siguin exigent amb el Govern, facin oposició, demanin mesures concretes que es puguin aplicar, normes valentes, i no dedicar-se simplement a fer la comparsa del Govern.

17 segons. Doncs no s'aprovaria la proposta que compta amb el favorable del Socialista i Esquerra Poblera i el Bloc Contrari Junts per Barcelona, Partit Popular, Vox i Barcelona Comú.

Número 28, corresponent al districte d'Horta-Guinardó, que és l'aprovació provisional de la modificació del plaig en la metropolità per a la regulació de l'equipament situat al carrer de Nazarets, números 109 o 117. Té el posicionament favorable del Partit dels Socialistes, de Junts per Barcelona, d'Esquerra Republicana, del Partit Popular i de Vox i l'abstenció de Barcelona en comú. El punt número 29 és aprovar la liquidació del conveni subscrit entre l'Ajuntament de Barcelona, Sagrera, Alta Velocitat i Societat Anònima per al finançament de la cobertura sobre els corredors ferroviaris d'alta velocitat. Té el posicionament favorable del Partit dels Socialistes de Catalunya, de Barcelona en Comú, d'Esquerra Republicana i Partit Popular i l'abstenció de Junts per Barcelona i Vox per Barcelona. Passem al punt número 30, al districte de Sant Martí. que és l'aprovació de l'adenda, el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'autoritat del transport metropolitari de Barcelona per l'execució de les obres de la xarxa tramviària i l'organització de la Gran Via de les Corts Catalanes entre Glòries i la Rambla del Poble Nou. Tindrà dos minuts al ponent i una a la resta dels grups. Senyora directora d'Alcaldia, senyora Bonet.

Moltes gràcies, Tinent. Avui portem a aprovació l'adenda al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'ATM per l'execució de les obres de la xarxa tramviària i l'urbanització de la Gran Via de les Corts Catalanes entre Glòries i la Rambla del Poblenou. En primer lloc, volia remarcar que amb el que duem avui a aprovació concretem i fem efectiva la despesa econòmica ja prevista en el conveni, un conveni que ja vam aprovar el passat mes de gener en aquest mateix plenari. Aquesta denda serveix precisament per ordenar el finançament corresponent a una part de la infraestructura tramviària que deriva del canvi de traçat plantejat per l'Ajuntament en el seu dia amb l'aprovació del projecte corresponent i també per finançar el pla alternatiu de transport mentre durin aquestes obres. Tal com vam explicar el mes de gener... en l'aprovació d'aquest conveni, aquest projecte combina dues grans actuacions. La reurbanització de la Gran Via a càrrec de l'Ajuntament i el desenvolupament de la infraestructura tranviària a càrrec de la TEMA amb una distribució dels costos. Una distribució de despesa que ja establia el conveni aprovat el mes de gener i que el que fem avui és desplegar aquest acord. Aquest pas és necessari per poder garantir la continuïtat de les obres, donar seguretat jurídica i pressupostària a l'ATM i avançar en un projecte clau per a la mobilitat de la ciutat. Un projecte que permetrà millorar la convivència entre vianants, transport públic i vehicles en un entorn tan complex com el de la Cruïlla de les Glòries amb la Diagonal i que és imprescindible per poder afrontar amb garanties la futura connexió del tram baix i del tram besós. En definitiva, avui fem un pas imprescindible per poder complir els acords, acabar amb la provisionalitat de la plaça Les Glòries i avançar cap a una ciutat més ben connectada i més ordenada. I per això els demano el seu vot favorable.

Gràcies.

Sí, la votació d'aquest grup en l'aprovació del conveni ja va ser contrària, per tant avui mantindrem la coherència i votarem també en contra d'aquesta adenda. És evident que aquest projecte modificat, que en el seu moment ja va ser qualificat d'anyap, fins i tot per entitats i societat civil, però que entenien que un traçat amb gic-zac segurament no era el més eficient per un servei d'aquestes característiques, i com també ve referencial a la tinent d'alcaldia, que s'ha produït en part per la connexió del tram i per la diagonal, que això per evitar problemes en l'entorn de Glòries respecte a la mobilitat, s'ha hagut de canviar el projecte inicial. Per tant, aquest grup, per coherència i pel posicionament que tenim en aquest projecte, votarem desfavorablement un contra.

Gràcies, senyora Vila. Representació de persona comú, senyor Guillermo López.

Gràcies, Tinent. Nosaltres votarem a favor, com ja vam votar a favor a la comissió i també anteriorment quan es va presentar el conveni amb ATM. Aquestes són les modificacions que són fruit de la decisió presa en el seu moment de fer passar el tramvia pel perímetre del parc i no pel centre. beneficiant d'aquesta manera clarament els usuaris del parc, els vianants i els ciclistes i unes modificacions que ens permetran, entre altres coses, una connexió directa entre el parc i l'Avinguda Diagonal per la seva banda, Besòs. I també, com deia la tinenta, unes modificacions que ens han de permetre donar cabuda a l'increment de demanda que es produirà amb la futura connexió amb plaça Francesc Macià.

Sí, moltes gràcies, Tinen. Des d'Esquerra entenem que aquesta adenda és necessària per concretar aquests imports exactes que l'Ajuntament ha de transferir cap a la TMA i precisament, com vam marcar ja la Comissió d'Urbanisme, és precisament una adenda que ens genera molts dubtes perquè, com saben, des d'Esquerra Republicana hem estat reivindicant que aquest canvi de traçat que marca directament el tramvia i que, per tant, el que fa... és fer unes iga-saga amb unes corbes molt tancades que el que fan precisament és penalitzar el temps de viatge que té el tramvia, compromet el transport públic. Per tant, nosaltres el que entenem és que com que aquesta necessitat del projecte ha de tirar endavant i que també depèn d'uns vots molt concrets perquè els vots que puguem marcar des d'Esquerra Republicana poden marcar el projecte com a tal, farem un vot a favor, tot i remarcant que el projecte com a tal no el veiem clar i que en defensa del transport públic el que diem és que precisament estem penalitzant l'estona de viatge del tramvia.

Gràcies, senyora Sorignac. Representació del Partit Popular, senyora Sònia de Besa.

Gràcies, Tinent. Bé, el que ens venen a dir avui tinenta és que quan vam fer un projecte o no el vam fer bé o no van contemplar totes les circumstàncies i avui ens demanen que el recolzem per solventar-ho. Doncs bé, ja li vam dir a la comissió que no, que el nostre vot seria en contra. El tramvia és el medi de transport amb més incidències i que quan es produeixen a sobre el servei queda completament pluralitzat. que en tot cas el que s'havia de fer és solventar els problemes greus que hi havia en autobusos, en la intermodalitat, també en les freqüències de pas, però sobretot en la connexió metropolitana. I per tant, entenem que el que estem fent, tot i que el cos li correspongui a la Generalitat, però comporta haver de reurbanitzar tot el tema de la Gran Via, no podem votar a favor.

Gràcies, senyora Divesa. Lliberto Senderos per el partit de Vox.

Gràcies, senyora. Hoy se debate una cuestión técnica, digo, no se debate una cuestión técnica, se debate una prioridad política. Y la prioridad de este Gobierno vuelve a ser el tranvía, aunque eso signifique seguir desviando recursos de los barrios que más lo necesitan. Mientras aprueban millones adicionales para retocar un proyecto ya inaugurado, hay vecinos de Vallona y de Torre Valaró, por ejemplo, que siguen sin autobuses con frecuencias dignas. sin conexiones fiables y sin seguridad en su transporte diario. Esa es la realidad que hoy se ignora. prefiere invertir donde luce bien y queda bonito en los planos en lugar de reforzar el transporte público que realmente usa la mayoría, el autobús y el metro. Barcelona no necesita más parches ni más facturas sobrevenidas. Necesita un ayuntamiento que gestione con rigor y que piense primero en la movilidad cotidiana, no en proyectos ideológicos sobredimensionados. Por eso, porque esta tenda no responde a las prioridades reales de la ciudad, Vox vota en contra.

Sí, només per agrair tots els vots favorables i, efectivament, aquest és un projecte important que ens permetrà garantir la connexió del tramvia per la Diagonal, que crec que és un projecte àmpliament defensat per la mobilitat, imprescindible per la mobilitat sostenible en la nostra ciutat.

Gràcies. Junts per Barcelona. Senyora Vila. Senyora Vila. Renunciós. Barcelona en Comú. Doncs el Partit Popular té 14 segons. Secretari.

Molt bé, s'aprovaria el dictamen favorable del grup socialista per sonar en comia Esquerra Republicana i el vot contrari del Partit Popular, Junts per Barcelona i Vox.

Moltes gràcies. Ens passem al punt número 31, que és l'aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic d'Ordenació de les Activitats de Pública Concorrència, Comerços Alimentaris i altres activitats al districte de Sant Martí. Té el posicament favorable del Partit dels Socialistes, de Barcelona en Comú i d'Esquerra Republicana, l'extensió del Partit Popular i Vox Barcelona i la Reserva d'Ajuntes per Barcelona. Té la paraula el regidor David Escudé.

Gràcies, Tinent. Es feia necessari des del darrer pla d'usos el 2016 que Sant Martí actualitzés aquest instrument urbanístic. És evident que la realitat social i comercial del districte de Sant Martí ha canviat i per això... en col·laboració i vull agrair especialment la col·laboració perquè crec que hem remat tots i totes amb la mateixa direcció i objectiu, igual que les entitats veïnals i també comercials, hem assumit les esmenes dels grups d'Esquerra Republicana, de Barcelona en Comú i de Junts per construir una nova ena urbanística amb un criteri que era molt clar, que era l'equilibri. Tenim sobretot l'objectiu Tots i totes a garantir la mixtura d'usos, evitant la concentració d'activitats en determinats àmbits per tal d'assegurar el descans dels veïns i les veïnes i protegir el comerç de proximitat. Com sabeu, aquest pla d'usos ha bastat tot el districte de Sant Martí i defineix tres àmbits de regulació. Hem introduït, evidentment, criteris tècnics rigorosos de densitat i distància, tenint en compte la realitat social i comercial, com us deia, basada en les dades objectives. Aquests àmbits serien el de tractament específic, amb una restricció especial ja existent al Triangle Lúdic i la Rambla del Poble Nou, que afegim a la Rambla del Clot, al carrer Rugent i als entorns. Per tant, aquesta àrea que delimita el nou per la vinguda meridiana i al sud per taula d'Avinguda a Icària, com s'havien demanat en algunes de les esmenes dels grups, ajustant la zona de concentració d'activitats en horari nocturn. Per tant, no es permetran noves activitats de bass musicals, discoteques o sales de ball, entre altres activitats musicals, en tot aquest àmbit. És comú en la resta, en els tres àmbits que després entrarem, doncs també la reducció, la restricció i la regulació de les botigues d'autoserveis, superserveis i altres comerços alimentaris, que només es podran instal·lar un a la mateixa activitat en un radi de 200 metres, com també se'ns havia demanat per part de tots els grups que ens han presentat les al·legacions. Una següent zona de regulació, de restricció moderada, fins al carrer Bac de Roda, que agafa tot el que no forma part d'aquesta àrea d'atactament específic i que arriba fins al carrer Bac de Roda amb la limitació de Ciutat Vella i l'Eixample, amb l'obertura de noves activitats de restauració i establiments musicals en carrers d'amplada o superior a 20 metres, que totes aquestes noves activitats s'ubiquin en carrers de gran amplada i, per tant, no impedir l'impacte de soroll a la nit. També, evidentment, amb un radi de metres en concret, perquè el número... d'aquest tipus d'establiments comercials vagin en aquesta línia de moderació. I per últim, una zona de regulació de menor restricció a l'àmbit del districte, des de Bac de Roda fins a Sant Andreu i Sant Adrià del Besòs, amb unes condicions similars a la zona que us he comentat, amb una distància molt concret, però amb una major amplitud dels llocs. Establiments. Així que crec que hem arribat tots i totes amb un consens en la línia que ens han vingut expressant els agents socials del districte per intentar salvaguardar sobretot el comerç de proximitat sense impedir la instal·lació de noves activitats però amb el respecte també al descans dels veïns i les veïnes del districte.

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Calvet.

Gràcies, alcalde. Nosaltres creiem en els plans d'usos. Els plans d'usos són instruments de planejament que ordenen, que protegeixen, que també dinamitzen l'activitat econòmica, especialment, evidentment, les de pública concurrència, les que poden generar, precisament, externalitats negatives. I, per tant, en la seva aplicació, garanteixen la convivència i preserven el teixit comercial dels barris. I, com tota la ciutat, el districte de Sant Martí també necessita un pla d'usos. per fer compatible l'activitat econòmica amb el descans veïnal, per preservar el comerç de proximitat, sobretot també davant la uniformització i la pressió especulativa i que integri de manera efectiva les aportacions de veïns i comerciants. La ordenació i la regulació dels criteris i implantació d'aquestes activitats autístiques de Sant Martí és una demanda reiterada tant del veïnat especialment d'alguns dels barris del districte, com també del grup de Junts per Barcelona, que ho hem reiterat en alguna ocasió en el districte. Una primera... constatació que volem fer és que potser el procés de participació per elaborar aquest pla d'usos no està tot el complet ni tot el constant que hauríem desitjat, ni des del grup ni, així ho entenem, també des de la xarxa veïnal. Però, en tot cas, des d'aquest context, valorem positivament la voluntat de regular les activitats de pública o concurrència al districte de Sant Martí, com aquest pas necessari per assolir aquest equilibri real entre la dignització econòmica i els drets del veïnat, bo també que s'hagin incorporat observacions formulades per als veïns referent a distàncies mínimes, restriccions relatives a la proximitat de determinats equipaments o també a la dimensió de l'àrea de tractament especial. No s'han incorporat totes al nostre entendre, però s'ha fet un esforç fins i tot d'última hora perquè en l'expedient que vam portar a comissió i el que portem avui a aprovació definitiva s'hagin pogut incloure alguns d'aquests elements per tot plegat per una qüestió de responsabilitat perquè Sant Martí necessita urgentment aquest pla d'usus. Votem a favor.

Sí, avui és un bon moment per recordar que el fàcil és fer declaracions en defensa del comerç de proximitat i la seva identitat. I el difícil és canviar la realitat, com ha fet Barcelona en Comú en d'altres moments, impulsant plans urbanístics que preserven el comerç de proximitat i la comunitat dels nostres barris. Podríem posar exemples el que vam treballar per Ciutat Vella, el de Gràcia, el d'Eixample. També demostrant com aquest és un tema que ens importa i com la regulació urbanística permet avançar com és l'acord que hem obtingut en ordenances fiscals per protegir també el comerç de barri, limitant les franquícies i els súpers de 24 hores. Des d'aquí afrontem també el posicionament i les negociacions fetes per aprovar avui el pla d'usos de Sant Martí. Una apreciació ens hauria agradat que el procés participatiu per arribar fins aquí hagués sigut molt més ampli i molt més real, tal com han demanat les entitats veïnals del districte. En tot cas, ens vam portar un pla d'usos a negociar en un temps rècord de tres setmanes però que tot i així hem pres la responsabilitat com a oposició d'introduir alguns canvis, agraeixo també la predisposició del regidor Escudé a incorporar-los, que ens han permès reduir de 15 a 10 les franquícies de fleques amb degustació en un ràdi de 100 metres, salvar el barri de La Plata, que inicialment no hi era, que continuarà com fa 10 anys, prohibint en aquest sentit la proliferació de discoteques i bars per turistes, i pràcticament prohibint els súpers de 24 hores, amb un màxim d'un establiment en un radi de 200 metres, de manera que només podran obrir quatre nous súpers en tot el districte. Aquests no són retocs cosmètics, són l'aposta que té Barcelona en Comú de protegir els barris, de protegir el comerç de proximitat i de ser dics de contenció també per l'avenç de la massificació turística. Per tant, hem fet els deures, hem signat acords, segurament no és el pla d'usos que nosaltres hauríem ha pogut aprovar, però avui emetrem un vot favorable perquè, a més a més, és urgent que s'aprovi aquest pla d'usos.

Té la paraula el regidor Coronas.

Gràcies. Bé, fa aproximadament cinc anys el grup d'Esquerra Republicana al districte de Sant Martí ja va demanar que es modifiqués el pla d'usos, un pla d'usos que era ja obsolet aleshores i avui, cinc anys més tard, també hem de dir que malauradament en alguns indrets arribant tard. Per això s'ha creat aquesta àrea de tractament específic, perquè hi ha zones del carrer Rugent o de Rambla del Poblenou, en els quals el pla d'usos arriba tard. En qualsevol cas és un pla necessari. però també cal tenir en compte com pla d'usos només és útil si s'hi aplica i si es fa complir. I per això hem considerat imprescindible reforçar tres elements clau que han d'acompanyar aquest instrument urbanístic i així ho hem acordat amb el govern municipal. En primer lloc, que cal garantir una capacitat inspectora suficient, perquè sense inspecció el pla es deveu en paper mullat i proposem que el mateix pla incorpori una disposició adicional que asseguri recursos humans i tècnics per al seu correcte compliment. En segon lloc, també creiem que la transparència i l'avaluació són imprescindibles i per això hem acordat l'elaboració d'un informe anual que reculli de manera clara el resultat de les inspeccions, quines infraccions s'han detectat, quines sancions s'han imposat i l'evolució d'aquest pla. I per últim, també creiem que els plans no són una figura inamovible amb el temps perquè la ciutat canviï, els barris també, I en aquest sentit hem acordat una revisió quinquenal del pla d'usos que permeti actualitzar-lo quan faci falta, corregir disfuncions i adaptar-lo a les noves realitats sense haver d'esperar a situacions límit o irreversibles. En definitiva, avui votem a favor d'aquest pla perquè és una eina necessària, però també exigim que vagi acompanyat dels recursos, seguiment i revisió, perquè ordenar usos no és només aprovar un document, ordenar usos també és garantir que funcioni el servei dels veïns i veïnes dels barris de Sant Martí.

Moltes gràcies. Regidora de Besa.

Gràcies, alcalde. Bé, tal com em dia la Comissió d'Urbanisme, continuarem amb aquesta abstenció perquè si bé entenem que no dona una resposta prou acceptable pels problemes de convivència i acumulació d'activitats d'algunes zones com el Triangle Nulic-Clot o la resta de la zona de l'àmbit de l'ATE, sí que algunes coses s'han millorat. Ja li vam dir, que tot i que ja ens va ser regidor que ens va contestar que les llicències van vinculades als immobles, doncs no, les llicències van vinculades al titular de la llicència i a la vegada amb un immoble. Prohibir aquesta transmissió en casos de negocis que puguin composar una major riquesa inclús pel barri i no permetre l'emprenedoria, perjudica. Perquè entenem que el llistat o la classificació d'activitats que s'han previst està antiquada sense que encaixi bé amb els nous models de negoci. També li vam comentar que la reordenació de la zona de regulació de zones ETA-R1 i R2, l'impacte era molt modest i que, tot i canviar la superfície màxima d'alguns usos concrets, la resta de condicions es mantenien idèntica. Ara bé, també li vam dir que, tot i considerar que no resolia els problemes, sí que també li vam indicar que quedar-nos sense cap peu tampoc no seria desitjable. I, tot i fer una crítica a una falta d'ambició amb una regulació més complerta, farem una abstenció, tal com he dit, responsable.

Té la palabra al residuos senderos.

Gracias, alcalde. Existen zonas de San Martín, como el Carrer Ruxem, en donde la gran cantidad de barres, restaurantes y comercios han tensionado considerablemente el eje comercial. Entendemos que hace falta una regulación y un control en el Triángulo Golfo. debido a los problemas de ruidos y de convivencias que está generando esta zona de ocio nocturno. Pero prohibir nuevos bares, salas musicales o incluso discotecas en ciertas zonas es cargar la responsabilidad de las molestias vecinales a los empresarios del ocio nocturno. El civismo debe combatirse con la policía. La seguridad y la convivencia es una función de la policía. No caigamos en el error de cargar todo a los empresarios y a la actividad económica. El exceso de regulación ahoga. Debe ponerse freno a la proliferación de locutorios, tiendas de cannabis y paquis de 24 horas, entre otros comercios que desentonan con nuestras dinámicas sociales y culturales. Pero este plan no deja satisfecho a todo el mundo por igual. Por ejemplo, Fecalón, Gremios Restauradores, Asociación de Salas de Concierto y otras entidades se han mostrado contrarias por ser demasiado restrictivas. Y es que hay zonas en las que la prohibición de nuevas licencias es absoluta, en conflicto con la libertad económica. Los gobiernos municipales de los últimos años han fracasado estrepitosamente en la defensa del comercio local y autóctono. En San Martín existen barrios como el del Besós Maresma, en donde apenas quedan ni rastros. tiendas españolas. Los kebacs y los comercios de restauración y de alimentación extranjeros se han adueñado de todo el tejido comercial. Comercios que poco o nada tienen que ver con nuestra identidad, nuestra cultura y nuestra gastronomía son prácticamente la única opción que tienen los vecinos de muchos barrios de Barcelona. Es imprescindible defender el comercio local y autóctono frente a la proliferación de productos extranjeros. Y este plan de usos no ofrece garantías para los comercios barceloneses, catalanes y españoles. No ofrece garantías para lo que forma parte de nuestra identidad. El plan de usos tiene elementos positivos y necesarios, pero también elementos en los que no estamos de acuerdo. Ante todo ello, y tras pensarlo mucho, nosotros nos abstenemos.

Molt bé, la ponencia té 24 segons.

Ràpid, gràcies, alcalde. Simplement, evidentment, per agrair de nou la feina que hem fet plegats i plegades. Hem buscat, jo crec que a tots i totes el mateix objectiu i de fons que sigui també viable de present i de futur. Estudiant el que es comentava de les licències, que jo crec que des de l'àmbit municipal no tenim la competència. Per tant, jo crec que podem estar tots satisfets i satisfetes de tenir una eina que sigui realment aplicable i que millori la qualitat comercial i la vida dels veïns i les veïnes de Sant Martí.

Partit Popular. Resultat, secretari?

S'aprovaria la proposta amb el vot favorable del grup socialista, de Junts per Barcelona, versant com Òscar Republicana, i l'abstenció del Partit Popular i Vox.

Molt bé, doncs ara passarem a proposicions... No, punt 32, alcalde. Punt 32.

Sí.

per aprovar definitivament el pla de millora urbana per a la concreció volumètrica i la determinació del sostre edificable de les finques municipals d'habitatge protegit situats al carrer de Tanger i carrer Venezuela amb posicionament favorable de tots els grups. I ara sí, passem... a proposicions i declaracions de grup, començant per la que impulsa el grup municipal de Junts per Barcelona. Té la paraula la regidora Ortega.

Sí, gràcies, alcalde. Bé, aquesta proposició ve a donar suport al comerç de proximitat com a pilar fonamental de l'economia, també com a generador de riquesa i de llocs de treballs d'ocupació de qualitat i també com a cohesionador social en els barris. Tots coincidim amb la regidora i la resta de membres de la Comissió d'Economia, n'hem parlat, de la importància estratègica del comerç de proximitat. Però és veritat que el comerç encara avui denuncia que pateix una situació de grans dificultats, que no troba prou suport en el govern municipal. De fet, manifesta manca de diàleg, excés de burocràcia, manca de suport a l'associacionisme comercial, prejudicis per les obres sense compensació adequada, inseguretat, etcètera, etcètera. Aquesta proposició avui el que fa és recopilar moltes de les propostes que han estat aprovades, tant en comissió com algunes altres en plenaris, i no han estat encara executades pel govern. Per tant, estem parlant de plans estratègies que estan a l'oblit, d'estructures de gestió sense crear... de manca de recolzament d'alguns problemes quotidians com són les obres, la burocràcia, els locals buits, d'oficines de recolzament que no acaben d'obrir, la digitalització, els apeus, campanyes de promoció que encara no han estat executades com la del català, Però bé, aquesta proposició, que té un to constructiu, el que vol és ser una proposta d'acció amb 12 solucions per reactivar el comerç. La primera, presentar el Pla d'Impuls i suport al comerç amb la participació del sector. De fet, ho vam aprovar fa dos anys. Aquest pla ens ha de permetre establir mesures i estratègies de suport al comerç. El segon apartat seria crear l'Agència de Promoció del Comerç Urbà, que és un instrument mixt de gestió que també vam aprovar la creació i no hi ha hagut cap reunió concreta. Impulsar l'ús del català al comerç. L'altre dia ho comentàvem, estem en una situació d'emergència. Només el 36% dels habitants de Barcelona tenen el català com a primera llengua. la data més baixa registrada en 35 anys. Per tant, demanem en aquest sentit una campanya que inclogui material divulgatiu, accions de sensibilització, que promogui també la rotulació en català i després crear el distintiu comerç en català. El quart apartat seria activar l'oficina tècnica dels apeus que es va aprovar l'any 22 i no implementada quatre anys després. Cinquè apartat seria la posada en marxa de l'oficina de digitalització del comerç minoritari Fa dos anys ho vàrem aprovar, encara no s'ha posat en marxa. Tampoc la campanya d'informació i suport als comercials sobre la factura digital. Recordo que gràcies a la pròrroga acordada amb Junts al Congrés, amb l'ajornament del Verifacto, ara hi ha una oportunitat per fer-ho. per fer formacions programàtiques, per donar ajuts per implementar solucions tecnològiques, etc. Aquest és un tema important i que preocupa molt també el comerç. Un altre apartat seria el nou pla per als locals buits. Vam veure el fracàs del programa per promoure la seva ocupació. Per tant, creiem que aquest nou pla hauria de tenir un sens actualitzat, incentius fiscals per a emprenedors, agilització de llicències. L'apartat 7, la solució setena, seria més recursos per a l'associacionisme. Tenim un associacionisme molt ric, molt vital, però necessiten un increment de la dotació econòmica, tant pel que fa als eixos comercials com també a les associacions. una simplificació dels procediments per tenir subvencions, millorar el sistema de pagament i després executar aquella campanya d'informació sobre els beneficis de l'associacionisme comercial. Vuitè apartat, el pla de compensació d'obres de llarga durada. Aquest és un dels temes que més preocupa en el comerç per l'efecte negatiu que tenen les obres al carrer a l'hora de fer calaix. Hem presentat moltíssimes iniciatives, no les repetiré com és lògic, però sí que reclamaríem aquest pla de compensació per a obres de llarga durada, si és possible la bonificació amb taxes, la creació també d'oficines fixes a preu d'obra que puguin informar, que puguin explicar la gestió i donin suport tant a comerciants com a ciutadans. Un altre apartat és que el nostre grup va obrir el debat sobre els súpers 24 hores i vam aconseguir un pla de seguiment i obertura d'aquests súpers 24 hores. Els demanem que es compleixi allò que vam acordar, convocar el Consell de Comerç i Ciutat, que és l'òrgan de participació reglat per avaluar les polítiques de comerç, Du a terme la campanya de bons de consum adreçada a joves menors de 35 anys. És veritat que el govern no la va aprovar, però sí que es va aprovar. Executar el nou programa de reconeixement a comerços centenaris i una petició última de suport específic a la capitalitat europea del comerç de proximitat.

Gràcies. Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González.

Sí, gràcies, alcalde. El comerç de proximitat és una peça clau de la ciutat, ho deia la regidora Ortega ara mateix, és font d'impuls econòmic, és font de cohesió social, és font de vida als barris i de cohesió comunitària i en aquest sentit, des de Barcelona en Comú, i com sovint ens passa a les comissions d'economia, compartim molt bona part del diagnòstic i també de les propostes. Creiem que, com apunta la proposició, falta aquesta estratègia clara que aglutini, que agrupi el volum de feina que es fa i que també volem reconèixer. Algunes de les propostes que es proposen són línies que hem treballat quan governàvem aquesta ciutat o que també hem recolzat aquest mandat des de l'oposició i hem intentat impulsar, tot i que, com remarcava la regidora Ortega, tot i aprovar-se en comissió, hem vist escassos fruits i treball per part del Govern, fins i tot quan s'han aprovat. Creiem que el debat sobre un pla de comerç és central i fonamental Com deia, hi ha programes, ajuts, actuacions, però creiem que està bé poder aglutinar això en una estratègia clara i fer-ho, i ho hem dit moltes vegades en comissió, aprofitant els espais que tenim d'interlocució amb el sector. Per nosaltres és fonamental que aquest pla reculli les diferents Barcelones que té Barcelona i, per tant, que sigui un pla que agrupi, que reculli tota una estratègia, però que determini i reculli les diferents zones i la diversitat de la ciutat i això és una mica el que nosaltres hem intentat defensar i poso un exemple fa pocs dies al plenari de Sant Andreu on els consellers de Barcelona en Comú van fer una proposició que partia de poder fer un diagnosi territorial, escolta activa i amb això construir respostes adaptades. i deixi'm dir que això en contraposició al model de l'alcalde Trias que va ampliar la maquinista o l'Aeron City, perquè també això és treballar pel comerç de proximitat i per sort nosaltres vam poder aturar-ho. Perquè fa els locals buits i l'associacionisme comercial, això és un element capdalt, és fonamental poder treballar això, per això nosaltres estem d'acord amb les propostes que vostès fan, nosaltres hem proposat anar més enllà i estudiar com poder frenar l'impacte dels preus del lloguer també en els locals comercials i creiem que hem de ser molt més proactius en aquest àmbit. Sobre les compensacions per obres, compartint el fons, tornar a posar sobre la taula la diferència de qui és el promotor de les obres. Una de les obres que més afectació tenen ara mateix, que parteix l'Eixample en dos, són les del carrer Urgell, que impulsa la Generalitat de Catalunya. Quin paper ha de fer en l'ajuda i la compensació d'obres l'Ajuntament. I per últim, i ens abstindrem per aquest motiu, i agrair-li la predisposició a poder transaccionar la regidora Ortega, ens abstindrem perquè creiem que cal definir millor el model de peu abans d'impulsar-lo, i aquí ens trobarem a poder fer el debat abans d'impulsar-les.

Moltes gràcies. Regidor Coronas, Esquerra.

Sí, gràcies. La proposta del grup de Junts per Barcelona posa damunt de la taula una realitat que fa molt, que dura. que és que el comerç de proximitat a Barcelona pateix i que necessita una resposta estructurada, ambiciosa i urgent i no només accions puntuals o a reacció dels problemes. Compartim plenament, per tant, la necessitat que hi hagi un pla d'impuls i suport al comerç amb un diagnòstic per a districtes, amb mesures concretes, amb un calendari clar i amb els recursos pressupostaris que calguin per poder-lo fer efectiu. Entrant en alguns dels punts, coincidim en la necessitat de millorar la governança del comerç urbà, dotant-nos de més eines de promoció i de coordinació. En aquest sentit, veiem amb uns ulls la proposta de crear una agència de promoció del comerç urbà o, com a mínim, d'obrir nous espais estables de diàleg amb el sector, que es podria fer, per exemple, a través del Consell de Comerç, que és un òrgan, que existeix, però que els successius governs municipals han renunciat sistemàticament a convocar. Pel que fa a l'ús de la llongua catalana, també recordar que Esquerra Republicana, conjuntament amb el Gremi de Restauració, hem impulsat la campanya al català ben servit, amb l'objectiu de recordar la normativa, els establiments de restauració i de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants de la nostra ciutat, una campanya que també seria fàcilment ampliable als establiments comercials. I en relació als supermercats de 24 hores, avui mateix presentem una iniciativa per impulsar també una estratègia específica i un pla especial de ciutat que complementi les campanyes d'inspecció per evitar el monocultiu comercial i l'incompliment de les normatives urbanístiques, laborals o de salut. I pel que fa als comerços centenaris, també vull recordar que Esquerra Republicana van presentar una iniciativa per elaborar un català complementari al d'establiments emblemàtics amb l'objectiu d'ampliar la protecció, la promoció i el seguiment de molts altres comerços que, tot i que no formen part del catàleg actual, són singulars i constitueixen una part viva de la història de Barcelona, però a hores d'ara això encara es fa esperar. Compartim en general moltes de les altres qüestions que Junts apunta, trobem a faltar d'altres que apuntin en la línia de com combatre la competència del comerç electrònic, de les grans multinacionals, o com afrontar tota la qüestió de l'increment desproporcionat de preus de lloguer dels locals. Però, en definitiva, donarem suport a aquesta proposició perquè creiem que el comerç de proximitat necessita polítiques valentes, planificades i sostingudes en el temps, sobretot si volem preservar un model de ciutat perquè sigui més col·leccionada, més viva i amb identitat.

Gràcies, alcalde. Vull començar dient que compartim l'esperit d'aquesta proposició i compartim també la gran majoria dels seus punts, algun dels quals el nostre grup ja ha presentat iniciatives anteriorment. Parlem de suport al comerç de proximitat i als eixos comercials, de lluitar contra la desaparició del comerç local, de digitalització i de millorar la relació de l'Ajuntament i el sector. I en tot això hi estem d'acord. Per al mateix temps, hem demanat una transacció cap al nostre grup és capdalt i que està rebutjada pel grup proposant. Una transacció molt concreta i sobre un únic punt, el que fa referència a la creació d'un distintiu municipal, comerç en català, que reconegui i doni visibilitat només a aquells estableciments que utilitzen preferentment el català. Entenem i respectem la voluntat de promoure el català, forma part de la nostra realitat i de la nostra identitat com a ciutat. Ara bé, creiem que aquest mecanisme és pervers i pot generar un greu problema, la segregació entre comerços per matiu de llengua i l'assenyalament a determinats establiments pel simple fet que no utilitzen el català de manera preferent. Això no ajuda al comerç ni ajuda a la cohesió social. La missió d'aquest Ajuntament no és distingir, classificar ni assenyalar comerços i botigues amb un distintiu oficial als separadors, diferenciant els bons comerciants d'aquells que no ho senten per raó de la seva llengua. Mentre l'administració posa distintiu... altres es dedicaran a assenyalar a tots aquells que no ho tingui. Recordem el que va passar al restaurant Café de París o a la gelateria del barri de Gràcia. Barcelona és una ciutat diversa, amb comerciants de molts orígens, amb trajectòries diferents i amb realitats lingüístiques molt variades. El que necessita el comerç és acompanyament, suport, incentius, formació, no distintius que poden assenyalar o dividir. Les jegues s'han de promoure's, ni classificar, ni estigmatitzar. I a diferència d'aquesta proposició, aquesta és la voluntat del nostre grup municipal. Sumar i no dividir. I és per aquest motiu que ens veiem obligats a abstenir-nos.

Gràcies.

Como hemos demostrado desde el primer día que pisamos este ayuntamiento, en Vox apoyamos todas las medidas, todas, que vayan encaminadas a facilitar el emprendimiento, a reducir tributos y abuso administrativo, defenderlo a los autónomos y proteger nuestro comercio local. Ese comercio autóctono que pertenece al barrio desde siempre y que forma parte de lo que somos. Frente a las políticas del Gobierno, que son más eslóganes que medidas reales, Vox apuesta por la defensa a ultranza de la economía local. Necesitamos comercios a los que se les deje funcionar y se les garantice la seguridad. Los autónomos, además de hacer frente a unas obligaciones terribles y estar sometidos a una persecución sin cuartel y a un auténtico expolio fiscal pagando más de la mitad de lo que facturan e impuestos, se les somete a la inseguridad y al trato discriminatorio con respecto a negocios importados que se multiplican en nuestros barrios. Hay un punto en esta proposición que no nos gusta nada, que es el del distintivo comercio en català, porque, como ya se ha dicho, parece que lo que se quiere hacer es discriminar, como ya ha pasado, por desgracia, en puntos anteriores. Nosotros creemos... que, como usted bien ha dicho, el catalán es la primera lengua del 36% de los barceloneses, con lo cual significa que el español es la lengua de una gran mayoría y que ese distintivo, en caso de estar, debería estar, pues yo que sé, al menos como comercio nacional. En fin, lo importante es que tú entres a una tienda y te entiendas y no te hablen en urdu, que es lo que ocurre en muchas tiendas de Barcelona. Y eso es lo que hay que evitar. No nos gusta ese punto, pero es cierto que este ayuntamiento... pretende cargarse el comercio y al pequeño comerciante, con lo cual, a pesar de que ese punto no nos gusta nada, vamos a votar a favor.

Gracias. Socialistes, tinent a gent.

Gràcies. Com vostè mateixa deia, regidora, d'aquests temes n'hem parlat, n'hem parlat molt a les comissions d'economia i amb molt detall. Presenten avui una proposta que fa una mica de resum amb la que podem estar molt d'acord amb els punts, no tant amb la concreció exacta d'algunes de les propostes que fan, com també hem tingut ocasió de discutir amb les comissions. Sobre el pla d'impuls al comerç, Els he explicat en diferents ocasions que s'està treballant i estem en disposició d'en el primer trimestre de l'any poder començar a tenir les sessions de treball per acabar de fer un document que recolli moltes d'aquestes qüestions. Segur que aquí podrem parlar de temes de governança. Vam parlar de l'estudi de viabilitat de l'agència. Hem de veure quin és el model de governança que més s'escau. El tema de la promoció de l'ús del català és una de les tasques que han tomat com a prioritàries també la comissionada del català i que estem treballant de manera conjuntament. Hem fet feina sobre els apeus, que no oblidem que és una petició, que requereix una feina per part de les administracions, però també per part dels eixos i també més concrecions dels que la normativa ara mateix té. Estem treballant per la digitalització del comerç minorista. S'han fet diferents campanyes d'informació i es continuen fent. Amb el tema dels cens dels locals disponibles hem avançat, tenim un mirador, un sistema que ens permet també visualitzar-lo. És cert que no en temps real, però també s'està treballant perquè això... es pugui solucionar. El tema del suport a l'associacionisme. Hem fet cada any una jornada conjuntament amb les diferents associacions i amb comerços que no estan associats per posar en valor i per veure quins són els reptes que presenten aquestes situacions i com millorar-les. Hem treballat per la simplificació dels procediments. Estem treballant amb el tema de les obres. Sempre hem posat amb entredit la possibilitat de fer ajuts directes, però sí de millorar la comunicació. I en aquest moment hi ha dues oficines específiques obertes per informació en tema d'obres, com és la de les Rambles o la de la línia 8, que s'obre també en breu. Per tant, creiem que hi ha elements, també trobem a faltar d'altres. No parla del relleu generacional, que per nosaltres també és un dels reptes importants que té el sector. de la professionalització, de la millora de la formació, de com treballem la dinamització dels eixos comercials. En qualsevol cas, entenem la seva proposta com una manera de posar en valor la feina i de defensar el comerç de la ciutat. I per aquest motiu, i amb alguns matisos, com li deia, votarem a favor.

Conència.

Sí, gràcies. Agrair els vots favorables, també les abstencions. La veritat, aquesta proposició té un to absolutament constructiu i de sumar de propostes que hem fet els diferents grups, sempre en positiu. En tot cas, ens preocupa molt aquest 36% d'ús del català, però és una situació d'emergència i, per tant, entenem que aquest distintiu és una incentivació. I, en tot cas, el que li demanarem, i acabo, és que puguem calendaritzar algunes de les accions.

Gràcies.

Una qüestió, ja que parlava de calendaritzar, aquest 28 de gener es decidirà formalment si Barcelona té la capitalitat del comerç de proximitat i per tant és un projecte que hem estat treballant de la mà de tots vostès, però també de les entitats, de la resta d'administracions, a la Cambra de Comerç i esperem també tenir un resultat positiu.

Molt bé. Resultat, secretari?

S'aprovaria la proposta amb el favor de la Junts per Barcelona, Esquerra, Republicana, Grup Socialista i Vox i l'abstenció de Barcelona en Comú i el Partit Popular.

Bé, doncs anem a la següent proposició que presenta el grup de Barcelona en Comú i té la paraula la regidora Martín. Endavant.

Sí, gràcies. Aquesta proposició que presentem avui té un objectiu doble. D'una banda, volem aconseguir el compromís d'aquest Ajuntament per poder recuperar el Teatre Capitol i que passi a ser un teatre públic. I de l'altra, volem poder garantir que això no es farà a costa d'augmentar la massificació turística a la ciutat. ni tampoc a costa que els accionistes d'un fons d'inversió privat s'embutxaquin uns beneficis milionaris que en gran part haurien de revertir en el bé comú i no pas en els seus comptes bancaris. I és que l'alcalde Collboni efectivament va anunciar ja fa uns mesos que gràcies al seu govern recuperaríem el Teatre Capitol per la ciutat, però el que no ens van dir llavors era que volia aconseguir-ho executant un pelotazo urbanístic de manual. Això és el que va quedar clar durant la passada comissió d'habitatge, en què vam tenir l'oportunitat d'analitzar en detall tota l'operació urbanística, que fins llavors el govern no ens havia explicat amb gaires detalls. I és que el Fons d'Inversió Torcalena, que és l'actual propietari del teatre, només estava disposat a cedir el capitol a l'Ajuntament a canvi de la requalificació urbanística de l'edifici telefònica de Portal de l'Àngel, del que també n'és propietari. I el detall de l'operació implicava regalar-li al fons d'inversió nou plantes de luxe comercial i recreatiu al costat de Plaça Catalunya, a canvi del Teatre Capitol i d'únicament les sessions del 10% d'aprofitament, que són les mínimes que marca la llei. Per tant, sota el nostre punt de vista es tractava d'una operació i sota el punt de vista de qualsevol, que hauria generat unes plusvàlues milionàries pel grup Torcalena. I, per tant, l'alcalde Collboni, tot i tant ahir, la paella Palmanac, en aquesta negociació, no va voler plantejar una negociació ferma per tal d'aconseguir que aquestes plusvàlues milionaris revertissin en el bé comú. El senyor Collboni, que no para de dir que el 2028 tancarà els pisos turístics sense saber si governarà la ciutat, Avui, que si governa, li volia permetre a un fons inversor fer un nou edifici destinat al turisme al centre de la ciutat. Un despropòsit absolut, per no dir una presa de pèl. Però, per sort, ara estem en un altre moment. La proposta... del govern va ser rebutjada l'última comissió d'habitatge i per això avui tenim l'oportunitat de començar de zero amb un objectiu com deia doble, recuperar el capitol per la xarxa de teatres públics de la ciutat i fer-ho reivindicant que es pot governar d'una altra manera, posant l'interès públic per davant de l'interès econòmic privat i treballant pel dret a la ciutat i pels drets culturals. Decidint en definitiva si la ciutat serveix per fer negoci o per generar comunitat. Les veïnes de Barcelona com Veiem com cada vegada hi ha menys espais per nosaltres, sobretot en les zones més cèntriques, els comerços pensats pels visitants, els carrers ocupats pels turistes, ja no parlem de com el govern mira cap a una altra banda quan es tracta de fer complir les lleis contra l'especulació amb inspeccions i exencions que no s'estan aplicant. Cap d'aquests són fenòmens aïllats o independents sinó que responen a un mateix problema i per resoldre'l ens podem fer dues preguntes. Volem una ciutat per viure o per especular? I si la volem per viure estem disposats a fer el que cal per aconseguir-ho Doncs un exemple claríssim d'aquesta expulsió del veïnat són les Rambles, on la ciutadania resident no hi tenim cabuda, i això ho dic jo com a veïnat de Ciutat Vella des de fa més de deu anys, la Rambla és l'exemple perfecte d'especulació i massificació turística on no vols anar-hi a parar. Nosaltres creiem que és responsabilitat de la política desfer aquest camí, i una de les passes que es poden donar en aquest sentit té a veure una cultura. La cultura crea vida, crea pensament crític, crea xarxa comunitària i crea espai públic. Les cues a les portes dels teatres són cues de veïnes de la ciutat. Obrir un equipament públic com un teatre tornaria a portar veïnes de la ciutat a la Rambla. Però adquirir el teatre capitol com a teatre públic també és un símbol. L'adquisició d'un teatre per part de l'administració pública és un acte de ruptura, és plantar cara al model dominant on la cultura cada vegada està més mercantilitzada i per tant, per la seva importància simbòlica, creiem que aquesta adquisició s'ha de fer però no es pot fer a qualsevol preu. Per això el que proposem és guanyar el capitol, però tal com diu el text, són molt clares, expressar que el capitol ha de preservar els usos teatrals i esdevenir públic amb un model de gestió amb retorn social com el Molina o l'antic teatre, afirmar que la proposta presentada pel govern no preservava l'interès públic i instar al govern a iniciar un nou procés d'adquisició. Per això demanem el vot a favor d'aquesta proposició perquè necessitem recuperar el capitol per Barcelona i perquè creiem que aquesta també és una manera de recuperar Barcelona per les seves veïnes. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Rodríguez.

Sí, moltes gràcies. Jo crec que avui comprovarem de nou que tots els grups municipals estem d'acord en què és bo que el capital torni a obrir com a equipament cultural a la Rambla. I llavors ens hem de preguntar quin és el problema, per què ens hem encallat. I des de Junts per Barcelona creiem que el problema és clar. és que tenim un govern municipal que creu que les coses es poden fer de qualsevol manera i a qualsevol preu. De qualsevol manera, què vol dir en aquest cas? Vol dir, doncs, la manera del PSC. Vol dir primer fer la foto i després fer la feina. Vol dir convocar tothom a la Virreina, creuar la Rambla, anar al Capitol, fer l'anunci, fer la foto, fer el xou... I després fer la feina, fer el conveni, fer una proposta de modificació i, sobretot, no informar ningú. Pensar que tenim una majoria absoluta que no tenim, no informar ningú, arribar a la comissió d'urbanisme i passa el que passa. Això és fer les coses a la manera del PSC, malauradament, aquest mandat. I fer-les a qualsevol preu, també, perquè diu la nostra directora d'alcaldia que això no costarà diners a la ciutat, però a l'estudi de sostenibilitat econòmica que acompanya la memòria de la modificació urbanística, diu, literalment llegeixo, un cop es materialitzi la cessió de l'immoble, l'Ajuntament de Barcelona ha de fer front als costos de la rehabilitació del Teatre Capitol. Això ho diu la memòria. I per tant, nosaltres considerem que, tot i que compartim la idea que el Capitol ha de tornar a obrir, no ho podem fer de qualsevol manera, no amb aquestes formes i no a qualsevol preu. I avui Barcelona en Comuns porta una proposició amb la qual ens passa una mica el mateix, compartim el fons, compartim l'objectiu, és a dir, considerem, ja ho he dit i ho torno a dir, que el capitol és bo que torni a obrir, però no compartim el discurs genèric que acompanya aquesta proposició, la criminalització permanent, no tant d'avui, sinó de sempre, del sector privat, i un model en què tots els equipaments públics hagin de ser, tots els equipaments culturals hagin de ser públics, etcètera. No compartim, doncs, que si hi ha l'opció viva que aquest teatre sigui de la ciutat a un cost zero i renunciem d'entrada. I, per tant, què proposem avui? Doncs proposem el camí del mig i li diem al govern que si decideix en algun moment deixar de fer les coses a la manera del PSC i començar a fer les coses bé, doncs ens trobarà per parlar d'aquest conveni, ens trobarà per parlar d'aquesta modificació del planejament i que esperem que, poder fer possible entre tots i totes que, efectivament, això que, com deia, crec que tots compartim, que és la necessitat que el Capitol torni a obrir les portes, sigui possible.

Moltes gràcies. Regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Bé, la Rambles és conegut per tothom en la turistificació. A Barcelona ens han patit un procés de desarrelament amb la ciutadania i de desarrelament amb la ciutat. I, per tant, el repte que té l'Ajuntament respecte a aquesta via és enfortir el seu paper com a espai de convivència ciutadana i escenari cultural i expressió simbòlica de la identitat barceloní com havia estat sempre. Per tant, conceptualment, poder obrir el Capitol i, per tant, conceptualment, l'operació que s'ha plantejat, doncs, em sembla que té tot el sentit del món, perquè amb aquestes rambles, doncs, que, com deia, han anat perdent identitat, cultura i veïnat a favor, doncs, de cada cop una intensitat turística més palesa, el projecte de recuperació del Teatre Capitol és una bona operació. Per tant, conceptualment, em sembla que té sentit plantejar l'operació que s'ha debatut, diguéssim, abastament aquestes darreres setmanes. Ara bé, quan baixem el detall, allò que deien el demonista no es detalle, per tant, quan baixem el detall és quan veiem qüestions que no ens quadren i que, de fet, ens van fer votar en contra d'aquesta operació. La immobiliària en qüestió va comprar fa només dos anys un edifici protegit, amb poc recorregut immobiliari, i ho va fer... i em sembla que crec que és bastant evident per aconseguir unes condicions molt més avantatjoses per tenir l'intercanvi de requalificació amb l'edifici de telefònica i de fet els números que surten a l'expedient em sembla realment que són molt generosos cap als beneficis de la immobiliària. Per tant, del fons que ha actuat en aquesta operació. Per tant, nosaltres volem recuperar el capitol, però creiem que s'han de fer en condicions en què, a part de tenir una ciutat amb més cultura, més veïnat, també tingui el retorn públic que pertoca i, per tant, no podem estar d'acord amb una operació urbanística que no obeix a tots aquests criteris. Per tant, estem d'acord amb la necessitat que el govern municipal obri una nova negociació amb la propietat per tal d'acordar un nou conveni que garanteixi la preservació de l'ús cultural del Teatre Capitol. I també és cert que aquesta qüestió també s'hagués pogut abordar abans d'aquesta operació i per tant que fa anys enrere que s'hagués pogut treballar en els darrers mandats. I volia acabar també agraint el diàleg d'aquests darrers dies amb el senyor Mercè. Nosaltres estem amb la mà de tothom per col·laborar, per tenir la millor sortida pel Capitol, però també és veritat que el diàleg ha vingut aquests darrers dies, que al mes d'abril ja va haver-hi una presentació pública i que el diàleg no ha arribat fins a l'últim moment. Per tant, el que nosaltres demanem al govern municipal és que aquest diàleg i treball congeu amb l'oposició, especialment en aquells grups que ens hem obert a treballar amb tothom i que treballem, creiem, de forma molt demostrada, diguéssim, per l'interès col·lectiu de tota la ciutadania i treballant amb tothom, que aquest diàleg arribi realment en un moment en què es pot treballar conjuntament per influir en les decisions i no senzillament per arribar en un moment en què tot està decidit i senzillament una valoració d'un tracte que està fet. I per tot això ens votarem a favor de la iniciativa.

Moltes gràcies. Reguada de Besa. Gràcies, alcalde.

Bé, regidora Martín, compartim l'objectiu de fons i és que el Teatre Capitol torni a aixecar el taló i que la Rambla recuperi la centralitat cultural ciutadana. Però cal recordar que vostès han estat incapaços en vuit anys de mandat d'arribar a un acord satisfactori perquè el Capitol tornés a obrir. I ara entenem que l'Ajuntament s'impulsa una modificació del Pla General Metropolità que pot fer possible recuperar aquest teatre. tant des del punt de vista de la seva adquisició com de la seva rehabilitació. I entenem, i això ho vam dir a la Comissió d'Urbanisme, que era una operació beneficiosa per Barcelona perquè es permet, tal com he dit, recuperar aquest teatre emblemàtic, introduint uns usos municipals i culturals a la vegada que es reactiven entorns degradats i es fa amb garanties i contraprestacions. El fet que l'Ajuntament es quedés amb el 52% de la plusvàlua que es materialitza amb aquesta sessió gratuïta del Capitol, permet precisament finançar les obres de rehabilitació i, com es diria d'una forma planera, entregar-lo claus en mà. I, a més, es preveuen espais com les oficines del Consorci de Biblioteca que suposarien l'estalvi d'un lloguer actual de 210.000 euros anuals. però de la seva proposició se'ns presenten una sèrie de dubtes. On és el primer, el pla econòmic real? Perquè si parlem d'adquisició, parlem de milions. I després vindrà la reforma, l'adequació tècnica, la llicència, la posada al dia en accessibilitat, en quin calendari, en quina partida... Què es deixarà de fer a Ciutat Vella o a la resta de Barcelona per poder-ho pagar? Segon, quina seguretat jurídica i urbanística tindrà el nou conveni si el punt de partida és d'amonitzar qualsevol col·laboració pública o privada? Necessitem instruments concrets per recuperar patrimoni cultural i a vegades això passa per operacions organístiques que siguin equilibrades com es planteja aquesta. Tercer, quan parlem de teatre públic municipal i model transparent amb retorn social, què volen dir exactament? Quins indicadors? Quina governança? Qui decidirà la programació? Quin percentatge per a creació local, per a companyies emergents, per a públic escolar i per veïnat? i, sobretot, quin compromís de sostenibilitat econòmica perquè no sigui un equipament que neixi en promeses i acabi amb dèficit i improvisació. I permeti-me afegir un quart element que entenem que és clau i que sovint subvia. Ciutat Vella... Necessita equipaments, cert, però només del valor, que funcionin bé, i aquest ho és. Recuperar el capitol no pot ser únicament obrir portes. Ha de ser garantir convivència, horaris, mobilitat, impacte acústic, fluxos de públic, coordinació amb el comerç i amb els veïns i una integració real a la xarxa cultural de la ciutat. Si no, el risc que en lloc de recuperar la Rambla acabem generant un nou focus de conflicte. Per aquest motiu votarem en contra.

Résido Senderos. Gracias, alcalde.

El capital del Gobierno municipal resultó rechazado en la Comisión de Urbanismo pasado. La propuesta cayó porque no convencía a nadie fuera de este edificio. Un conjunto de casualidades demasiado opacas para no traer cierto olor a pelotazo urbanístico camuflado de cultura. Pero desde Vox queremos ir más allá, porque el problema no es solo del Capitol, el problema es el modelo cultural del Ayuntamiento de Barcelona. Aquí se habla alegremente de convertir el Capitol en un teatro público municipal, como si eso fuera garantía automática de éxito. Todo lo contrario. Barcelona tiene ejemplos claros de cómo se gestiona o se malgestiona la cultura desde lo público. El Grec, el Mercat al Flors, el Parallel 62 o el Teatro Llura. Mucha estructura, mucho dinero público y demasiadas veces programaciones pensadas para el sector y no para el público. Y permítanme, ya que lo dicen, sacar el caso del Molino porque es especialmente revelador. El Ayuntamiento lo compró, lo rehabilitó con dinero de todos y lo presentó como un gran símbolo cultural. Resultado, años de cierre, cambios constantes de modelo, gestión errática y ningún proyecto sostenible. Eso es lo que pasa cuando se confunde cultura de titularidad pública y se cree que el dinero público sustituye al criterio, al talento y a la demanda real. El Molino es el aviso de que el Gobierno no quiere escuchar. Desde Vox defendemos la cultura y defendemos el teatro, pero el teatro de verdad, el que la gente elige, el que llena salas, el que se mantiene porque el público está dispuesto a pagar su entrada. No creemos en la subvención permanente como sistema porque acaba generando dependencia, chiringuitos culturales y lo que es peor, manipulación ideológica disfrazada de creación artística. Si el Capitol vuelve a abrir, que ojalá, que sea con reglas claras, sin pelotazos urbanísticos, sin redes clientelares y sin convertirlo en otro experimento fallido como el molino. Cultura sí, teatro sí, pero autónomo, sin depender de ayudas, libre, exigente y al servicio de los ciudadanos. Nunca de los despachos donde se teje la maraña de experimentación social para que los actores subvencionados la pongan en práctica a costas de los bolsillos de los barceloneses. Vamos a votar en contra.

Molt bé, doncs en representació del grup socialista té la paraula el regidor Mercè.

Gràcies, president. Crec que puc afirmar que si alguna cosa probablement genera un consens o un molt de consens en aquest plenari és la voluntat de recuperar les Rambles com un espai de prestigi barceloní, amb espais comercials singulars, amb projectes culturals d'interès, i amb una vida cívica exemplar, i a més de tots els barcelonins, no estrictament d'aquells que pertanyen al seu districte, aquesta proposta té justament com a principal objectiu contribuir a fer possible aquest repte. I darrere d'aquesta proposta el que hi ha és una requalificació urbanística, certament feta amb tot rigor, protegida pels plans d'usos d'aquesta ciutat i també pel PUAT, per tant, en cap cas amb usos turístics, ho dic per no caure en el parany ideològic de sempre fer referència al turisme com a principal problema d'aquesta ciutat, en plena adequació dels plans d'usos vigents, insisteixo, amb una valoració que ha estat molt profitosa per l'Ajuntament, que implica que l'empresa, el 52% el dedica a la valoració o l'apliquem a la valoració del capital com a recuperació d'espai i a les obres que s'hi faran i un 49 per l'Ajuntament. I també he de dir-ho amb una voluntat claríssima de rendiment en un espai, en un entorn que és la Rambla, que té un valor afegit que ningú considera aquí. A la Rambla, i tots ho sabeu, els valors de mercat estan molt per sobre dels valors taxats. Això s'ha fet, òbviament, amb els valors taxats com ho ha de fer l'Ajuntament, no amb valors de mercat. Però una Rambla marcada, insisteixo, per necessitats urgents de reconducció, de reformulació i també de recuperació en aquest àmbit que li dona un especial prestigi és la cultura. Òbviament, la recuperació d'aquest espai no implica paraules que es diuen aquí. És l'adquisició d'un espai públic, vol dir un espai de titularitat pública, un projecte cultural que volem adequar les necessitats del sector teatral, de la ciutat, volem també les necessitats de les companyies i dels projectes que tenen dificultats per trobar espais escènics. Jo no volia fer un debat ontològic, però sí que voldria acabar fent una referència a l'inequívoc caràcter comunitari de tots els serveis públics. No pot ser d'una altra forma. És comunitari la sala B, que és comunitari el Parallels 72, és comunitari el Lliure, és comunitari el Mercat de les Flors, és comunitari els centres cívics, és comunitari els espais infantils. No només és comunitari allò que es gestiona comunitàriament. Acabem ja amb aquesta broma, perquè si no arribem a un punt en què conferem les coses. Demano, sisplau, que tinguem clar que el caràcter comunitari ho defineix bàsicament la voluntat de l'accés a la cultura, als projectes participatius i sobretot, una cosa molt important, la diversitat cultural. Això és el que volem en aquest objectiu. Ja tindrem temps de decidir quin és el conveni que hem de fer, el concurs que hem de fer i quin és el projecte que haurà de gestionar en termes dels captors teatrals aquests dos magnífics espais que havien sigut, si facin que ells, excel·lents teatres de la ciutat.

Molt bé, doncs la ponència.

Sí, bé, el que segur que no és comunitari és, senyor Mercè, regalar-li milions a un inversor que el que vol és forrar-se a costa de mastificar turísticament el centre de la ciutat, que ja està prou malmès en aquest sentit. Dit això, jo lamento els vots en contra, que fan que la proposta no tiri endavant. Per les intervencions que hi ha hagut no em queda massa clar perquè alguns vots siguin en contra, perquè de fet a la proposició també s'inclou tornar de nou a negociar el conveni, aquest cop posant per davant l'interès públic, però bé, és així, ja sabem com van aquestes votacions. Sí, com sigui, jo sí que m'alegro que existeixi el consens d'una majoria de grups en la voluntat de recuperar el Teatre Capitol i ara el que hem d'aconseguir és que qualsevol operació de la que parlem hi prevalgui, com dic, l'interès públic. A la senyora de Besa sí que li diré que és cert, ha recordat que no vam recuperar el Capitol, però curiosament s'ha oblidat que sí que vam recuperar el Molino, que era privat i ara és públic, vam garantir que el Paral·lel 62 continués sent públic i que gestionés amb un retorn social... Vam iniciar el procés per recuperar l'antic teatre. També està bé recordar les coses que es fan bé, oi? Curiosament, d'aquestes s'obliden. Doncs, re, finalitzo dient que l'operació Capitol Telefònica que es va tombar la setmana passada, totes van veure clar una majoria que no era una bona operació per la ciutat. El govern li diria que deixin de defensar un pelotazo, que negocin de manera seriosa amb la propietat i que recuperin el Capitol per la ciutat i per les seves veïnes sense massificar i omplir de més turistes la zona de Portal de l'Angel. Gràcies.

Molt bé. Junts.

Sí, gràcies. Només per reiterar la nostra mà extesa per poder portar pel bon camí aquest expedient, aquest conveni, aquesta modificació de planejament i evitar d'alguna manera que amb el Capitol ens passi com el que tallem a Riera, que l'hagués pogut ser gratis per la ciutat en el seu moment i ens acabarà costant pràcticament 16 milions d'euros, 7,5 de compra, 8,4 de rehabilitació. No volem que ens passi això amb el Capitol i per tant aquí ens trobaran.

Vox, PSC, 9 segons.

Sí, jo només els vull recordar si el sentit comú s'imposa aquest teatre no ens costarà cap diner públic.

Molt bé. Secretari, resultat?

El sentit de vot de Junts, en contra? I el sentit de vot del grup socialista, en contra? En contra? Molt bé. No s'aprovaria la proposta que contra el vot favorable a Barcelona Comú i Esquerra Republicana i el vot en contra del Partit Popular, Vox, Junts per Barcelona i Grup Socialista.

Molt bé. Doncs ara passem a la proposició del grup municipal del Partit Popular. Té la paraula el seu president, Daniel Cilana.

Alcalde, crec que falta la proposta d'Esquerra Republicana abans.

Sí, clar. Tota la raó. Havia hagut un canvi amb el nom. La proposició que presenta Esquerra Republicana i que presentarà el regidor, senyor Jordi Coronas.

Gràcies, alcalde. Bé, Barcelona sempre ha estat una ciutat oberta, oberta al mar, oberta a altres cultures, oberta a noves idees, i el seu èxit ve precisament d'haver sabut transformar aquesta obertura en una manera de viure. Però una ciutat oberta no és una ciutat sense regles. I en els darrers anys aquest equilibri s'ha trencat. I avui parlarem d'un exemple de com s'està trencant aquest equilibri, perquè en els darrers anys s'ha obert un nou supermercat de 24 hores cada dos o tres dies. Han proliferat a una velocitat i intensitat que altera els eixos comercials, el funcionament de l'espai públic i la vida dels nostres barris. I a més, en els últims dos anys les inspeccions municipals han detectat més de 2.700 irregularitats. És a dir, que el 60% dels establiments investigats presenten alguna infracció, amb una mitjana de 13 infraccions per local inspeccionat. Però estem més acostumats a fer veure que no veiem allò que passa i a mirar cap a un altre costat mentre anem perdent Barcelona. I la nostra Barcelona són els carrers en comerç de proximitat que fa dècades cobren la persiana. També són les places on juguen els infants, els espais compartits on es fa comunitat, i quan aquesta manera de viure es trenca, Barcelona deixa de ser Barcelona. I no és casualitat que Barcelona lideri rànquings de pressió turística per damunt de Nova York o Cancún. Tampoc és casualitat que concentri algunes de les zones més gentrificades de l'Estat. Ni és casualitat, no és casualitat, que en els darrers quatre anys s'hagin atorgat prop de 700 llicències de supermercats de 24 hores. 700. Defensar Barcelona és dir prou avui. No volem ser una ciutat on tot s'hi val. Barcelona ha d'acabar amb la barra lliure, que fa que perdem la ciutat. Perquè Barcelona no és una ciutat d'usar i tirar, ni és una botiga de souvenirs, ni un supermercat obert les 24 hores, perquè això no surt gratis. I pel camí convertim els nostres carrers en espais on es consumeix, però no s'hi conviu. convertim els carrers en espais on tot és substituïble, però res és propi. I pel camí perdem el més valuós que tenim, la nostra identitat. I no per casualitat, sinó per marca de planificació i absència de límits que donen com a resultat que es va erosionant aquesta identitat. I defensar la identitat de Barcelona no va contra ningú, no va contra qui emprèn, ni va contra qui treballa, no va contra el dinamisme econòmic. Perquè qui va contra la gent és qui expulsa veïns i veïnes. és qui fa negoci a la precarietat laboral o qui permet que el descans i la convivència siguin sacrificables. Protegir la identitat de Barcelona és posar límits. No es tracta de posar fre a l'activitat econòmica, sinó de garantir que l'activitat econòmica es desenvolupi a favor de la ciutat. I nosaltres volem una ciutat on ningú hagi de marxar perquè no pot pagar el lloguer, on ningú treballi de nit sense drets i continuï sent pobre, on ningú vegi alterada la seva vida quotidiana perquè uns pocs converteixen els barris en espais sense límits, nosaltres volem una ciutat en carrers vius i en caràcter. I això és defensar la identitat de Barcelona. I això és imprescindible si volem conservar la nostra manera de viure. Perquè estimar Barcelona és governar-la. I durant massa temps s'han ajornat decisions. La política ha parlat molt i ha actuat poc. quan permetem que l'habitatge sigui un bé especulatiu, quan deixem que determinats models comercials es multipliquin sense control, quan deixem que el català desaparegui de la nostra ciutat, quan renunciem a governar el turisme, el que fem és renunciar a un projecte de ciutat, i això també és una decisió política. I aleshores el que fem és trair Barcelona. I és responsabilitat d'aquest Ajuntament planificar, vigilar, inspeccionar i sancionar quan calgui. I per això la nostra proposició incorpora un pla especial urbanístic d'àmbit de ciutat que estableixi criteris comuns i també especificitats per barri. I per descomptat, un reforç extraordinari de la inspecció municipal. Perquè quan inspeccionem, trobem. A l'hora, és responsabilitat d'aquest Ajuntament garantir l'aplicació també del nou reglament d'estrangeria en favor de les víctimes d'explotació laboral. I mira, la solució és clara. Es diu regulació pública, no per prohibir, sinó per protegir. I aquesta setmana ho demostrem amb fets. Avui, posant límits als supermercats de 24 hores per defensar el comerç de proximitat i els nostres barris, i ahir, regulant els jugadors de temporada per tancar les portes a l'especulació i tornar a fer normal tenir un allar. Estimar Barcelona, protegir una ciutat que sigui per viure, són sinònims. No una ciutat angoixada, ni desarrolada, ni que expulsi. I nosaltres ens l'estimem. I ho diem amb orgull i ho demostrem amb fets. La deixadesa d'anys de govern se'ns porta a perdre Barcelona. A urgències sense resposta que ens obliguen avui a recuperar el control de la ciutat. Aquest Ajuntament ha de recuperar les regnes de la ciutat perquè volem recuperar la nostra Barcelona.

el regidor d'Esquerra Republicana, són depredadors de l'ànima comercial de la ciutat. S'aprofiten de la nostra vitalitat com a ciutat, de la nostra capacitat d'atracció com a ciutat i, en definitiva, vampiritzen el nostre model social i econòmic. I, per tant, ja li avanço que votarem a favor de la seva proposta, de la seva posició, que bàsicament el que pretén és impulsar la redacció i la tramitació d'un pla especial urbanístic d'àmbit de ciutat. Hem de passar dels plans d'usos de districte amb visió sobre els supers de 24 hores a una veritable eina de ciutat. També aportarem tot el que puguem en aquesta redacció i en aquesta tramitació d'un pla especial urbanístic d'àmbit de ciutat amb aquests criteris comuns que esmenten la pròpia proposició. Evidentment, establim mesures de Governància i contenció, en les paraules de la pròpia proposició, mentre es tramiti aquest pla especial, dotar-nos d'un equip d'inspecció, un protocol de coordinació amb la Generalitat i amb què correspongui per fer aquestes multiinspeccions que són, s'estan comprovant com una eina efectiva però que no n'hi ha prou amb la inspecció i la sanció, hem d'anar més enllà i efectivament la proposició així ho apunta. I finalment també tots els mecanismes que ha de tenir una proposició d'aquest calat per tal que en puguem fer impuls i control, aquesta presentació d'un informe de diagnosi o aquest retiment de comptes anual a la comissió en el plenari. Per tant, nosaltres hi votarem a favor. Aquest és un tema que nosaltres com a grup hem tractat també en més d'una ocasió, ja sigui en comissió o ja sigui inclús en preguntes escrites. El novembre del 24, per tant, no fa pas tant, però un punt d'inici del mandat, podríem dir, o de gairebé inici del mandat, ja vam presentar una proposta, ho va fer la nostra regidora Joan Ortega, d'un pla de seguiment i obertura dels supermercats 24 hores. No era reactiva, tot i que havíem tingut notícies molt negatives al voltant de l'obertura d'algun d'aquests establiments en llocs emblemàtics, i no entràvem només en l'aspecte comercial, sinó també en aquest impacte negatiu sobre la imatge en la façana d'edificis, en moltes ocasions protegits. i per tant vam fer aquesta proposta. Després també al setembre del 25 vam demanar una comparegència, una comparegència que va motivar una sèrie de preguntes escrites. En definitiva, hem estat al damunt també d'aquest tema. Els supers 24 hores són segurament el símbol d'uns canvis que no ens agrada, que segurament són imparables perquè tenen a veure amb la mobilitat de... les persones, no?, amb el propi turisme, amb els expats, amb la immigració, de fet, i som fenòmens a escala global del qual Barcelona en forma part, no?, nosaltres som també part d'aquesta visió global, per destacada, inclús podríem dir, d'aquests canvis, no?, però davant d'aquests canvis que no ens agraden, el que hem d'aprendre és a gestionar-los, efectivament, i la proposició va en aquest sentit. Votarem a favor.

Molt bé, regidor González, senyor Comú.

Sí, gràcies. Nosaltres, i anuncio que votarem a favor, compartim la preocupació, compartim la necessitat de l'aposta per la regulació, que és com tancava el regidor Coronas, i per això fa més d'un mes que vam, en el marc de la negociació d'ordenances fiscals, vam acordar amb el govern aquesta prohibició explícita dels supermercats 24 hores a tota la ciutat i també l'obligació de protegir el comerç de barri, frenar les franquícies, desincentivar el comerç merament pels visitants. I avui, i ho deia vostè també, senyor Coronas, en aquest propi plenari tenim una altra mostra que quan treballem plegats i des de les esquerres forcem el govern a actuar com si fossin d'esquerres, amb l'exemple de Sant Martí, avui podem veure una nova regulació que de ben segur funcionarà i de ben segur tindrà els efectes desitjats protegint el comerç i el veïnat de Sant Martí. Això és el que ha de fer l'oposició, no dedicar-se a ser més l'oposició de l'oposició o a demanar perdó al govern per fer d'oposició. Jo crec que aquí, si ens trobem, la ciutat millorarà. I aquí m'agradaria rebobinar una mica, perquè, i això en Comissió d'Economia ja ho he dit diverses vegades, la política hauríem d'intentar avançar-nos els problemes, no actuar com el capitan a posteriori. Vam tenir l'oportunitat... de treballar un pla d'usos de l'Eixample, que precisament el que feia és extendre la regulació que havíem fet a Sant Antoni, on ens vam posar d'acord i on ha funcionat. A Sant Antoni no han proliferat els supermercats perquè vam arribar abans i vam protegir el barri. I allà han obert nous comerços de proximitat, floristeries, comerços de tot tipus. En canvi, tot i fer una roda de premsa conjunts El PSC, abans d'anar a dormir aquell mateix dia de fer la roda de premsa, ja havia baixat de l'acord que havíem aconseguit. Si allà no haguéssim desregulat tot l'Eixample, avui no tindríem aquest problema. I és important fer aquesta rebobinada, és important poder fer aquesta mirada enrere perquè... quan el que plantegem és posar 20 súpers en un radi de 100 metres, el que estem fent és una barbaritat que destrossa els nostres barris. I això és el que va voler fer la tinenta Bonet en aquell moment amb el pla d'usos de l'Eixample. Jo crec que la regulació és una eina efectiva. La regulació que han fet al Raval, a Sant Antoni o als eixos verds demostra que funciona i, en canvi, a les zones on vam haver de regular trobem uns efectes no desitjats. Votarem a favor.

Té la paraula la regidora de Besa, el Partit Popular. Gràcies, alcalde. Regidor Corona, es compartim pràcticament tota la seva proposició. Estem d'acord amb les inspeccions per garantir els drets laborals, sanitaris, de compliment de normativa, etc. Ara bé. Tot i compartir, també entenem que el que s'està fent és un excés de regulació. Avui hem acabat d'aprovar un peu que s'hagués sobre el tema de Sant Martí i hauríem pogut aplicar aquestes qüestions. S'està plantejant també una modificació del pla d'usos de l'Eixample, on el Tinent Valls plantejava la necessitat d'instar aquest pla d'usos. I també es podria aprofitar. I tot i que el pla especial està per sobre del pla d'usos, li recordo que també es va constituir una comissió de simplificació normativa i el que estem fent és afegir normativa sobre normativa sobre normativa. que cal estar consultant constantment per poder obtenir la concessió d'una llicència. Això, si bé no compleix precisament els objectius d'aquesta comissió. En comptes d'anar cap a una simplificació normativa, el que estem fent és augmentar tota la normativa amb tota la dificultat de consulta que comporta i també d'emprenedoria que a la vegada comporta. De totes maneres, és a dir, també són partidaris de la llibertat d'empresa i entenem que aquells supermercats, encara que siguin de 24 hores, que compleixen la normativa, que tenen donat d'alta els seus treballadors, que paguen les seves taxes, que compleixen els drets socials, que no són, diguem, uns llits calents dintre del traster i que compleixen la normativa, per què no? Per què no? Si qui inverteix els seus diners en el seu negoci és l'empresari i ell s'hi juga. Si no funciona, portarà les conseqüències d'haver de tancar. Tot i així, tot i compartiria, tal com li he dit, tot el fons de l'assumpte, el fet de fer la regulació d'un pla especial és el que ens fa dubtar. De totes maneres, sí que farem una abstenció per no dificultar que es pugui fer.

Regidor Senderos.

Gracias, alcalde. Esta propuesta parte de un diagnóstico que compartimos en muy buena parte. En Barcelona hay establecimientos que incumplen de forma sistemática la ley, generan problemas de convivencia, vulneran derechos laborales y constituyen una competencia desleal que arruina los negocios de toda la vida y desgrada a nuestros barrios. Sin duda hay que hacer algo para defender al comercio autóctono de proximidad. No estamos tan convencidos, sin embargo, de que la receta que plantea Esquerra sea la adecuada, porque el problema de Barcelona no es la falta de planes, protocolos o nuevos instrumentos urbanísticos. El verdadero problema es que el Ayuntamiento no hace cumplir las normas que ya existen. Nos hablan de casi 2.000 infracciones detectadas en poco más de un centenar de locales. Pero eso no demuestra la necesidad de un nuevo plan especial. Demuestra el fracaso de la última década en la que la laxitud inspectora ha generado impunidad y ha atraído el todo vale. Son las consecuencias de la falta de autoridad. Cuando la autoridad se retira, alguien ocupa su espacio. Aparecen malas prácticas, mafias y trapicheos. Desde Vox lo decimos claramente, queremos comercio, actividad económica y barrios vivos, pero también legalidad, orden y convivencia. No se puede utilizar el urbanismo como herramienta ideológica para intervenir la economía, mientras se tolera que algunos negocios funcionen al margen de la ley, explotando trabajadores, defraudando impuestos y perjudicando al comercio honrado. Barcelona no necesita otro plan para dentro de un año. Necesita inspectores en la calle, sanciones reales, locales precintados e cierres inmediatos cuando se incumple la ley. Necesita una actividad inspectora constante, también por la noche, y una Administración que no mire hacia otro lado. Debe quedar meridianamente claro que ninguna actividad económica puede sostenerse sobre la explotación laboral, el tráfico de personas, la inmigración ilegal, la economía sumergida o el fraude, independientemente del origen de quien la gestione. La vulnerabilidad nunca puede ser una excusa para la impunidad. En este sentido, nos ha sorprendido gratamente su referencia al reglamento de extranjería, pero no sean tan recatados. Deben aplicarse con contundencia, sin limitación y en todos los casos, porque si no acostumbramos a que aquí se cumplen las normas rigurosamente, esto seguirá siendo peor, una jaula para los delincuentes y un infierno para el comercio de proximidad. Ir al fondo del problema es ejercer autoridad, hacer cumplir la ley, intensificar permanentemente la inspección y conseguir que los malos no estén a gusto. Esta propuesta no va al fondo porque se basa demasiado en un plano urbanístico y muy poco en imponer autoridad sobre el caos. Por eso, desde Vox defenderemos una ciudad con comercio Molt bé, i finalment, la tinent d'agil.

Sí, crec que compartim la majoria dels grups que el model dels supermercats de 24 hores no és el nostre model de comerç de proximitat. No ho és, no només pel que representa en quant horari, una norma que no es fixa des del local, sinó que ve imposada per una altra normativa, sinó que no ho és perquè en molts casos ens està generant un comerç de baixa qualitat, molt vinculat al turisme i un comerç que en alguns àmbits crea també problemes de convivència. Ho estem atacant des dels pla d'usos. Abans la regidora de Besa em deia per què no s'ha incorporat en els plans que s'estan fent. Tots els plans d'usos que estan en aquests moments en negociació, el que hem aprovat avui, el de Ciutat Vella i el de l'Eixample, contemplen mesures per controlar els supermercats a 24 hores. i de fet allà on hem regulat hem aconseguit controlar i que no vagi més un fenomen que efectivament ha crescut molt ràpid però que ara creix d'una manera molt més controlada. Estem disposats a estudiar quina és la millor fórmula urbanística per fer-ho. No ens tanquem a que sigui una o una altra. Parlem-ne, busquem quina és la fórmula que ens dona els objectius que volem. I el que estem fent, mentrestant, és posar mesures, posar inspeccions, Aquest Ajuntament té per primera vegada un pla d'inspeccions on es planifica, on es donen criteris i on es treballa de manera coordinada, no només amb els equips d'inspecció de la casa, sinó amb els de la resta d'administracions. Existeixen els protocols que demanen amb la inspecció de treball, tant la Generalitat com les converses i la col·laboració habitual amb la de l'Estat, amb Hisenda, amb l'Agència de Salut Pública. Cada vegada que es fan multiinspeccions, i en el cas dels supermercats a 24 hores se n'han fet més d'una, Efectivament apareixen infraccions, es sancionen i es tanquen també, que és la manera en què podem posar fi i corregir algunes de les qüestions que estan donant aquests supermercats. Cap problema en fer un informe sobre el mapeig del que hi ha, sobre el que s'ha fet, sobre el resultat també d'aquestes inspeccions, que també recullen a la inspecció de treball, com deia, i que efectivament en molts casos estan ajudant a regularitzar la situació de persones que estaven sent víctimes d'abusos laborals. i que treballaven no només sense papers sinó a més amb unes condicions infrahumanes, en molts casos vivint dintre de les rebotigues d'alguns d'aquests supermercats. Per tant, apurem al màxim les normatives per buscar una manera de frenar aquests supermercats, aprofitem els plans d'usos com estem fent en aquells espais on tenim un creixement més gran d'aquests supermercats i treballem coordinadament amb totes les administracions perquè tota l'activitat inspectora recaigui sobre aquells que no compleixen les diferents normatives. I a més, tinguem aquest espai de tenir dades, de poder analitzar i de poder trobar solucions definitives.

Molt bé. Doncs la ponència té 40 segons.

Molt bé. Doncs agraïn els vots favorables, per descomptat. Jo crec que avui enviem un missatge clar. I és que... totes aquestes persones que acumulen milers d'infraccions, aquests negocis que acumulen milers d'infraccions greus, amb activitats no autoritzades, amb problemes de salut pública, amb incompliments laborals, amb frau fiscal o fins i tot en condicions d'infrahabitatge, doncs els dient que això per nosaltres no és comerç de proximitat, que això és precarietat, explotació i degradació urbana i que a Barcelona no ho permetrem de cap manera. Gràcies.

Molt bé, persona en comú.

Sí, agafant l'exemple de Ciutat Vella, remarcar que estan volent ampliar les activitats turístiques i també les discoteques i després constatar que fa una hora que tenim dos debats urbanístics on hem intervingut deu regidors i on no ha obert la boca a la tinenta d'urbanisme que potser estaria bé que pogués centrar-se a parlar del pelotazo com el punt anterior o actualment del pla d'usos i de la regulació urbanística dels supermercats 24 hores.

Partit Popular. Molt bé, doncs, Tirenta.

Només un comentari al regidor González. A banda de donar carnets a qui és d'esquerres o no és d'esquerres, no ens digui també qui ha de parlar en nom del govern.

Moltes gràcies. Resultats, secretari?

Molt bé, s'aprovaria la proposta amb el favor per Esquerra Republicana, Junts per Bessona, Besson Comú i el grup socialista, amb contra Vox i abstenció al Partit Popular.

Molt bé, continuem amb la proposta del Partit Popular, que ara sí, i té... La paraula al seu president, Daniel Cidera.

Sí, gràcies, alcalde. Avui portem a debat una proposta molt concreta, però amb un objectiu molt clar. Garantir la seguretat dels paradistes, de les famílies, dels infants i de tots els barcelonins que assistim als mercats de Nadal i a la cabalgada de Reis. I vull començar aclarint una qüestió fonamental. Aquesta no és una proposta que vulgui generar alarmisme, no parteix tampoc de la por ni de l'exageració, parteix de l'observació d'aquests mercats. És una proposta preventiva, responsable, de sentit comú, perquè la millor manera de protegir la ciutadania és anticipar-nos a possibles fets. Vivint, a més a més, en un context objectiu que no podem ignorar. Espanya es troba en un nivell 4 sobre 5 d'alerta antiterrorista. I dir això no és alarmar ningú, és simplement reconèixer la realitat i actuar amb responsabilitat institucional. Precisament quan el nivell d'alerta s'ha elevat, el que toca als responsables públics és actuar, reforçar la prevenció, especialment en esdeveniments en grans concentracions de persones com els que m'estic referint. Això és el que fan les ciutats erioses i això és el que proposem que faci la ciutat de Barcelona. Hem acceptat dues esmenes presentades pel grup de Junts, que milloren i que reforcen el text, i jo li agraeixo, perquè la seguretat ciutadana no hauria de ser motiu de confrontació política, sinó d'acord institucional. I avui no estem parlant, malauradament, d'un tema menor. Parlem d'esdeveniments amb milers de persones al carrer, amb famílies, infants, gent gran, amb aglomeracions i infraestructures temporals. Per això el que proposem és posar en marxa cada any un dispositiu especial de seguretat als mercats de Nadal que inclogui com a mínim cinc mesures clares i concretes. Primer, increment de les patrulles a peu de la guarda urbana en els moments de màxima afluència. La presència visible saben que dissuadeix, tranquil·litza i permet també actuar amb rapidesa. Segon, coordinació operativa real amb els Mossos d'Esquadra amb controls preventius de motxilles i altres elements que puguin suposar un risc i amb el material necessari com detectors de metalli, tal com ha proposat Junts a la seva esmena. Per fer-ho, aquest control amb garanties. Això no és cap cosa excepcional. Això és prevenció proporcionada i és exactament el que s'aplica en molts esdeveniments similars arreu d'Europa. Tercer, campanyes informatives. I mesures de prevenció per evitar aglomeracions i millorar la mobilitat, especialment els caps de setmana i vigílies festives. Quart, instal·lació de mecanismes de seguretat als accessos per impedir l'entrada de vehicles dins d'aquests mercats. I cinquè, reforçar la vigilància i el control dels aparcaments subterranis situats a les zones on es celebren aquests mercats per prevenir qualsevol possible risc i garantir un entorn realment protegit. La proposta també aborda una qüestió clau. el model de contractació dels serveis de seguretat i de suport logístic. El que va passar l'any passat, tinent amb la contractació de l'empresa que va encarregar-se de la cavalcada de Reis, no es pot tornar a repetir. La seguretat no pot dependre ni de les presses ni de la improvisació. Per això exigim planificació amb l'entel·lació suficient, màxima transparència i concurrència i formació adequada de les empreses contractades. I, finalment, demanem la presentació d'un informe d'avaluació davant d'aquest Consell Plenari en el termini de dos mesos sobre el desenvolupament i els possibles incidents registrats. Senyores i senyors regidors, en un nivell 4... sobre cinc d'alerta antiterrorista, la prevenció no és una opció, és una obligació. I fer-ho amb serenor, rigor i proporcionalitat és precisament el contrari de l'alarmisme. Els mercats de Nadal i de Cavalcada de Reis han de ser espais d'il·lusió, no pas de preocupació. I garantir-ho, garantir la seguretat de tots, és també responsabilitat d'aquest Ajuntament. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor Sirera. Per part de Junts té la paraula el regidor Martí. Endavant.

Gràcies, presidenta. Bé, doncs, com deia el portaveu, el president del grup popular, nosaltres, com a grup municipal que considerem la seguretat, la prevenció, com a una de les qüestions centrals de ciutat, de qualsevol govern, ens hem mirat amb detall aquesta proposició que és llarga i el que hem volgut és, com deia ell, fer una aportació puntual que millora puntualment el text inicial en relació a dues qüestions, una relativa als mitjans materials que ha de tenir la Guàrdia Urbana especialment, com ja assenyala l'ordenança que acabem de aprovar fa poca estona, pel que fa al compliment de la mateixa ordenança, però especialment també la qüestió relativa a la formació, a la capacitació, dels vigilants, dels professionals de la seguretat privada que són contractats i que són necessaris per complementar la feina de Guardia Urbana i Mossos d'Esquadra. Això són dues qüestions puntuals, però en qualsevol cas el que compartim, i hem de compartir tots, és primer la necessitat objectiva de tenir aquests recursos, de tenir aquests plans i aquestes estratègies, i la segona és no alarmar. Jo crec que s'han de plantejar els termes en termes de normalitat, però sí en termes de responsabilitat política i social. no és cert que només tinguem, diguem-ne, problemes o que puguem tenir problemes o que hi hagi riscos associats a mercats de Nadal, que hi són, en aquests moments que estem ara de l'any, evidentment, ell, el president del grup, el senyor Ocilera, s'ha referit també a altres esdeveniments, com puguin ser, doncs, la cabalgata pròpia de Reis, jo afegeixo, o afegim nosaltres, doncs, fires de Nadal, com a la Calla del Port, o altres esdeveniments, com el que va passar, el que va haver ahir, El professor Sant Jaume, ahir a la tarda, que era un esdeveniment de caire religiós, on es va poder observar, els que estem interessats en la qüestió, a part de la població que ha participat directament d'aquest esdeveniment religiós, era, evidentment, el reforçament espectacular que hi havia d'ordre públic que no correspon a l'Ajuntament. inicialment, tot i que també hi havia unitats especialitzades de la Guàrdia Urbana. Ens referim, doncs, en què és important que es facin les coses el millor possible. Això no vol dir que es parteixi de zero. Jo crec que en aquests moments ningú pot obviar que hi ha un plantejament de reforçament general i global en aquestes dates dels dispositius de prevenció i seguretat, tant municipals com de la Generalitat, a través del Mossos d'Esquadra, Degut al que estem des de fa anys amb aquesta alerta 4, que ja és 4-5 sobre 5 en aquests moments, i que tot això té a veure no solament amb la situació que vivim des del 17 d'agost del 2017, atac de la Rambla i de Cambrils, sinó que també té a veure amb la realitat que estem patint a tota Europa i a tot el món, com s'ha pogut veure per desgràcia amb els atacs a Austràlia o altres atacs a mercats, diguem-ne, de Nadal a altres ciutats europees. Per tant, fem-ho, reforcem-ho, votem a favor i estem d'acord que l'Ajuntament de la Zona col·labori estretament amb qui té les competències amb Ciutat Ciutadana i amb el repúblic, que és la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, té la paraula al regidor Rabassa.

Endavant. Bé, bon dia. De nou esperàvem la tradicional proposició sobre el pessebre o no pessebre de Sant Jaume i avui el Partit Popular ha fet un canvi per presentar una proposició que té a veure amb la seva mirada clàssica. de l'espai públic i dels grans esdeveniments, més policia, més control, més vigilància. És el marc de sempre, espais presentats sobretot com a focus de delicte i d'inseguretat. És una llàstima que el Partit Popular se centri en aquesta part negativa d'aquestes activitats de caire festiu, familiar, de les que participem milers de barcelonins i barcelonines. En aquest sentit, la ciutat durant aquestes dates és un pol d'atracció tradicional de gent d'arreu del país i en els darrers anys també compta amb una presència de turistes que sovint és abusiva i desborda aquestes fires. El primer que vull destacar és el caràcter popular, tradicional i festiu i familiar de les fires i les activitats a les que es fa referència la proposició i un agraïment al món de persones que les fan possibles. Però és cert que la quantitat de gent que gaudeix d'aquests espais fa que sovint es visqui l'experiència amb angoixa, una angoixa sobretot per la gran acumulació de persones, més que no pas per la por a la delinqüència. I en aquesta experiència angoixosa sovint obliga efectivament a la coordinació, que entenc que ja existeix, seriosa entre Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, cal planificar bé els accessos, les sortides, no hem de tenir els problemes que vam tenir, per exemple, en l'acte de... l'encesa de les llums de Nadal. Tot això forma part de la responsabilitat bàsica de qualsevol govern municipal, però des de Barcelona en Comú no compartim que el relat sobre aquestes fires, sobre aquests esdeveniments, se centri només en el delicte i en la sospita constant. Si el marc és que els mercats i la cavalcada de rei són, sobretot, llocs especialment sensibles a robatoris i inseguretat, acabem reforçant la mirada de la por que no ajuda ni a la convivència ni al gaudi de la ciutat. Per nosaltres, la seguretat no és només evitar delicte, sinó, sobretot, garantir drets, el dret a gaudir del Nadal, el dret al carrer sense angoixa, el dret al descans dels veïns i el viure els esdeveniments d'una manera el més còmode possible i que no sigui un setge, el dret a moure'ns sense col·lapses ni empentes, i això requereix, evidentment, de planificació i també de diversificació, que no només estiguin en els llocs centrals de la ciutat, sinó que estiguin repartides a tot el barri. Així, aquí és on creiem que el debat s'ha de desplaçar. Si concentrem sempre el gruix d'activitats en els mateixos eixos, el Passeig de Gràcia, el Centre Històric, la Sagrada Família i alguns altres punts, no només augmentem els riscos en termes de masses, de gent i mobilitat, sinó que s'aturem espais i barris. Per tant, cal una planificació, cal protocol, cal planificació policial, però sobretot cal planificació urbana i territorial. I en aquest sentit ens abstindrem en aquesta proposició perquè creiem que hi ha alguns punts que són defensables, però n'hi ha d'altres que són excessius i no fan que col·laborar en la imatge d'una ciutat excessivament sospitosa del delicte.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Corona. Endavant.

Sí, gràcies. Bé, és veritat que manca de pessebre. Han intentat tirar d'imaginació, però la imaginació trobo que és molt limitada quan falten idees, que és el que crec que li passa al Partit Popular darrerament amb aquest Ajuntament. I me'ls imaginava amb un dau per decidir que parlarien. I aquest dau tenia cinc cares que posava seguretat i una cara posava ocupes. I el van llançar i va tocar seguretat. I aleshores va arribar el president de grup i va dir, a veure, grup, de què ens tocarà parlar aquest plenari? I algú li va dir, Dani, no t'ho creuràs, però ens toca parlar de seguretat. I aleshores van pensar, seguretat, Nadal, seguretat, Nadal, què podem fer amb seguretat i Nadal? I van dir, o fas un pla o fas un dispositiu especial. I això és el que avui ens presenta el Partit Popular. M'ho imagino així, perquè, clar, presentar coses que per descomptat s'estan fent, doncs no deixa de ser voler agafar les regles i el protagonisme d'un tema que afortunadament en aquesta ciutat es fa i que no és nou. De fet... L'operació Nadal ja es va posar en marxa l'any 2024 i enguany es va anunciar el 28 de novembre i està vigent des de l'1 de desembre d'enguany fins al 19 de gener del 2026. Una operació que ja preveu ser aplicada a les fires de Nadal en eixos comercials, en zones turístiques, en espais de gran afluència com la Sagrada Família, la Rambla, el Paraguell, el Torró de la Rovira, el Passeig de Gràcia, etc. I que es du a terme amb una estreta coordinació entre la Guàrdia Urbana i el cos de Mossos d'Esquadra i que intensificaran el patrullatge uniformat i mix a peu potenciant aquests jocs on hi haurà una major afluència de compradors. I a més es preveu un dispositiu per garantir la seguretat viària i la mobilitat. És a dir, que el pla hi és. jo ara li diré algunes frases que vaig escoltar a la darrera comissió de presidència, on es deia no es poden inventar protocols que ja existeixen, o això no és la funció d'una iniciativa política, o la seguretat operativa no es fa amb brainstormings de grups, sinó amb criteris tècnics i professionals al capdavant, o aquesta, si fos tan fàcil, Guàrdia Urbana no portaria tant de temps refinant aquests protocols. Aquestes frases les va dir la seva regidora del seu grup, la senyora de Bessa, que ara no hi és, però consta en el vídeo, tal com ho deia, davant d'una proposta per gestionar els espais de gran afluència que va presentar el grup d'Esquerra a la comissió de presidència. No ho sé. és curiós perquè sembla que se les estic dient a si mateixa, que se les digui a vostè avui mentre es presenta aquesta proposta. En qualsevol cas, és evident que el que ens preocupa ara és que aquests mercats de Nadal siguin un èxit, no generar alarma més innecessària, més enllà de la que ja s'assumeix des dels cossos, les forces de seguretat i protecció civil, i per tant li voldrem en contra.

Moltes gràcies. Per part de Vox té la parla el regidor d'Europolit.

Endavant.

En primer lugar, decir que qué triste que hoy tengamos que debatir esta moción. Qué triste que tengamos que estar pensando en cómo evitar atentados islamistas en lugar de poder disfrutar de los mercados damideños como se había hecho toda la vida. Y qué triste que a algunos grupos les moleste, que a algunos queramos barrios seguros y queramos seguridad, y además que lo digan en tono burlesco, como si la seguridad fuera algo motivo de burla. Es muy triste. Desde Vox, obviamente, vamos a votar a favor de esta propuesta porque la compartimos de pe a pa, pero también queremos decir la verdad y, como siempre, ir al origen del problema. Y la verdad es que si Barcelona necesita hoy dispositivos especiales, controles de mochilas, bloqueos de accesos y vigilancia reforzada, no es por un repentino exceso de espíritu navideño, sino por una amenaza muy concreta. El terrorismo islamista, no los carteristas, que también... Una amenaza que no es ni sobrevenida ni fruto del azar. Es la consecuencia directa de décadas de inmigración masiva y descontrolada y sin filtros que han convertido a Cataluña en la Región Europea con más detenidos por terrorismo islamista. Y también es el resultado de un modelo que ha permitido que en muchos barrios de Cataluña se instale un movimiento contrario a nuestra civilización que odia nuestra cultura y que utiliza nuestras libertades para atacarnos. El atentado del 17 de agosto no fue una tormenta repentina en el cielo despejado, fue el fruto de una política irresponsable que sigue sin corregirse. Es más, algunos se burlan. Mientras los que se burlan y otros siguen negando la realidad que todos vemos, Vox dice lo que otros callan. Hay que cerrar las mezquitas donde se dan discursos radicales y contra las mujeres. Hay que expulsar a los inmigrantes ilegales y a todo extranjero que atente contra el orden o la seguridad. Y hay que recuperar el principio de prioridad nacional también en la protección y la prevención. En esta Navidad queremos que los barceloneses puedan salir a la calle con tranquilidad y sin miedo. Por eso apoyamos esta propuesta. Pero también por eso anunciamos la causa del problema y seguiremos exigiendo soluciones de raíz.

Gracias.

Sí, molt bon dia. Jo crec que és oportú i responsable parlar de seguretat i fer-ho en rigor i sense alarmisme, quan hi ha la previsió de grans concentracions com les que es produeixen per Nadal. Ara, els dispositius de seguretat i mobilitat dels mercats de Nadal, tant de la Fida Santa Llúcia, la Paz de la Catedral, com la Sagrada Família, com en altres indrets de la ciutat, es planifiquen amb molta antelació, tenint en compte la seva singularitat, les dates i la previsió d'afluència de persones. Naturalment, aquestes festes, ho han dit repetidament, atreuen a gran quantitat de públic i, malgrat que en determinats dies les aglomeracions són inevitables, la planificació dels dispositius amb la participació de la Guàrdia Urbana i del cos de Mossos d'Esquadra, però també en coordinació amb altres agències, per descomptat també amb les policies de l'Estat, amb Guàrdia Civil i Policia Nacional, en l'exercici de les competències que tenen assignades, ja preveuen també la modulació i l'adaptació segons les circumstàncies. Per descomptat, la coordinació de la Guàrdia Urbana amb el cos de Mossos d'Esquadra, també amb els serveis de mobilitat o els gestors dels aparcaments públics, és continuada de manera que es puguin modular les entrades i sortides dels pàrquings en funció de la demanda o la saturació dels espais. Ens demanen posar en marxa un dispositiu especial que aquestes alçades, lògicament, ja tenim desplegat. A més, en els mercats de Nadal hi ha moltes altres activitats a la gent de la ciutat, pessebres, concerts, espectacles, fires de consum responsable, el cap d'any o la cavalcada de Reis en la ciutat i en els districtes com a actes continuats. I pel que fa concretament a la cavalcada de Reis, a què vostè també se refereix en un moment determinat, després dels incidents de l'any passat amb els serveis d'auxiliars i controladors d'accessos de l'empresa que tenia assinat el servei, l'Institut de Cultura va resoldre el contracte, es va encautar la garantia i es va aprovar la seva inhabilitació per contractar amb l'Ajuntament durant tres anys. I per la propera Calacada de Reis s'ha efectuat una licitació per al servei d'auxiliars i controladors d'accés on ha resultat adjudicada una empresa que ofereix totes les garanties. Així mateix també s'ha contractat un servei d'auditoria, planificació i supervisió de la prestació dels serveis de seguretat per tenir un seguiment més estret de la prestació d'aquests serveis. I en aquest sentit, tota la contractació municipal, també la dels serveis referits, es fa en compliment estricte de la normativa contractual. I naturalment, en cas d'incidents, com sempre, I, com sempre fem, donaríem també les explicacions pertinents. Tots els serveis municipals implicats en la gestió i desenvolupament dels actes i esdeveniments del calendari de Nadal a la ciutat fa mesos que s'estan preparant i planificant. Tard aniríem si ens hi poséssim ara. Per tant, doncs, els hi puc garantir que... Estan per dir, aquestes totes les contingències que es puguin producar, i com a informació complementària diria que hi ha un desplegament específic amb els indrets més crítics de concentració, com són la Sagrada Família, el Temple com la Fira, la Fira de Nadal de Santa Llúcia, de Nadal del Port o al Mercat de Sant Tomàs en la Gran Veia. Per tant, estiguin tranquils, evidentment estarem al tanto de com pugui evolucionar, però els serveis estan suficientment dispensionats per garantir uns Nadals que es puguin gaudir i a més que es puguin gaudir amb seguretat.

Moltes gràcies. Per part de la ponència hi haurien un minut 16.

Senyor Valle, no m'ha quedat clar si faran alguna cosa més o no del que demanem. No sé si votarà a favor, en contra, s'abstindrà. Votarà a favor. Jo li agraeixo. I en qualsevol cas, miri, hi ha dos grups que s'ho han pres una mica a xirinola, a broma. Jo, escolta, respecte absolutament que cada grup decideixi fer broma amb el que volen, amb el que vulguin. El senyor Corona se'ns ha dit que ens falten idees, potser a vostè que li falta el treball. perquè cobrar per no venir a treballar és una cosa que vostè fa com ningú. En qualsevol cas, senyor Rabassa, ja acabo. Volia fer una intervenció constructiva i vostès, és a dir, ho han espaiat una mica però ho dona igual. Crec que la seguretat està per sobre de qualsevol cosa. Però jo sé que vostè, senyor Rabassa, això de posar volars en els carrers no els agrada. No els agrada.

Potser si ho haguéssim fet quan tocava, la història de la ciutat de Barcelona seria diferent. Molt bé, moltes gràcies. Passaríem ara a l'última proposició.

Per part de Vox té la paraula el regidor d'Europolit. Endavant.

Moltíssimes gràcies, Estinenta. La tasa de natalitat en Catalunya ha mostrat una involució preocupant en els últims anys. Des de l'any 1980 ha baixat un 54% en Catalunya. En Barcelona, en 2024, només nascen més de 11.000 nens. Sin embargo, se practicaron en Catalunya... casi 17.000 abortos, muchos de ellos por causas económicas o sociales. Por otro lado, un tanto por ciento importante de mujeres interrumpen su embarazo por raciones afectivas. La salud emocional puede afectar la incidencia de abortos espontáneos, ya que altos niveles de estrés, ansiedad o depresión pueden influir negativamente en el embarazo. También es vital abordar el bienestar emocional de mujeres que han experimentado abortos previos para reducir el riesgo de futuras complicaciones. Por tanto, si atendemos correctamente las causas mencionadas, llegamos a la conclusión de que hay un gran número de mujeres que se ven obligadas a abortar contra su voluntad por circunstancias laborales, económicas, afectivas o sociales. Es decir, son mujeres que desean ser madres, pero que al sentirse solas y sin ningún tipo de ayuda acaban abortando porque es la única opción que se les da. El Ayuntamiento tiene la obligación moral de ayudar a estas mujeres y además de mostrarles empatía, solidaridad y comprensión. Por eso les pedimos su voto favorable para que se crea una oficina municipal de apoyo a la maternidad con el objetivo de ayudar a las mujeres embarazadas, especialmente a las que se encuentren en situación de vulnerabilidad. por causas sociales, económicas, personales o laborales, y que la maternidad deseada no le resulte un problema. Una oficina que procure asesoramiento multidisciplinar, jurídico, social, psicológico y técnico, así como administrativo, con ayuda y seguimiento desde el inicio del embarazo, durante el parto y posparto y hasta los tres años de edad. Esta oficina puede ayudar a que muchas mujeres se puedan desarrollar plenamente tanto laboral como familiarmente. Porque para Vox la ayuda a las familias es fundamental y sin niños no hay familias del futuro.

Gracias.

Sí, moltes gràcies, presidenta. Barcelona té una de les taxes de fertilitat més baixes del món, això ho coneixem tots, i sense cap mena de dubte que cal revertir aquesta tendència, i això s'ha de fer impulsant polítiques públiques que el que donin són facilitats a les famílies, tant des d'un punt de vista fiscal com prestand especial atenció als salaris, a les condicions de treball, l'accés a l'habitatge, però també a la salut, a l'educació, etcètera. però no estem en absolut d'acord amb que s'hagi de posar el focus amb les dones, que afortunadament ja fa molts anys que podem decidir si volem ser mares o no volem ser-ho. La nostra visió d'aquesta qüestió dista moltíssim de la del grup proposant, que fins i tot creiem que infantilitza les dones al considerar que no tenen capacitat per informar-se i per decidir sobre elles mateixes, tot i que molt pitjor ha estat el plantejament que en el seu moment van fer a l'Ajuntament de Madrid, que vulnerava el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. En definitiva, i davant d'aquesta qüestió de la baixa natalitat, Ben segur que això no se soluciona amb una oficina municipal, estem del tot convençuts, sinó, com deia abans, amb tot un seguit de polítiques públiques que siguin decidides, que siguin valentes i que vagin amb aquesta direcció i amb aquesta voluntat de donar suport i facilitat a les famílies. Per cert, famílies amb tota la seva pluralitat i diversitat, no la família natural que defensa Vox com si les altres fossin antinaturals. Per tant, el nostre vot serà contrari.

Tiene la palabra el regidor González.

Gràcies, alcalde. Així com l'extrema dreta té la capacitat per parlar de qualsevol tema i barrejar immigració amb qualsevol que sigui el tema, jo parlaré de feminisme i el que és el feminisme, que parla també dels drets materials. I és absolutament cínic portar una proposició instrumentalitzant la maternitat sense parlar de les condicions de vida, del dret a l'habitatge, de la precarietat laboral, la bretxa salarial... la sobrecàrrega de les cures en les dones, que continua, òbviament, recaient en nosaltres la majoria, la pobresa femenina, les violències masclistes i l'impacte d'aquestes en els projectes vitals. Com pensen abordar tot això i parlant de la taxa de natalitat sense abordar tot això? Què pensen que resoldrà aquesta oficina? A més a més, denota un desconoixement absolut dels serveis públics que ja existeixen per existir l'embaràs i el postpart, l'atenció primària, els serveis d'atenció sexual i reproductiva, atenció psicològica, programes de criança, un munt de polítiques comunitàries, però el que esteu demanant ara no és reforçar els serveis públics, no seria això, seria una mirada absolutament paternalista que parteix de la idea que aleshores no som capaces de decidir per nosaltres mateixes. A més, ho fan contraposant els avortaments amb els 16.000 nens i nenes nascuts a Catalunya, la qual cosa és totalment tramposa. Un d'aquests nens, de fet, el vaig parir jo, efectivament, i les persones migrants també estem aportant en aquest sentit, per si també vol barrejar-ho en aquest cas. Si el que realment li preocupa a Vox és el benestar de les dones embarassades, llavors defenseu polítiques d'habitatge, defenseu ocupació digna i amb drets, defenseu la corresponsabilitat en les cures i serveis públics de qualitat que no jutgin i que denotin i que donin més drets a les dones que podem decidir per nosaltres mateixes. Per tant, nosaltres votem en contra. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró, Esquerra Republicana.

Gràcies. Molt d'acord amb les reflexions que ens han compartit abans la regidora Monter, la regidora González. Aquesta proposta no neix d'una voluntat real de millorar els drets i les condicions de via de les dones, sinó d'un discurs que utilitza la baixa natalitat com a problema social a corregir. i que torna a situar les dones com a instrument d'una agenda demogràfica i això és absolutament inacceptable des del nostre punt de vista. De moment, no vivim en una societat distòpica i no estem vivint el cuento de la criada. La maternitat ha de ser lliure, ha de ser desitjada, ha de ser acompanyada i mai incentivada ni condicionada des de la pressió institucional, moral o ideològica. I les dones no necessitem que ens convencin de ser mares. Nosaltres les que necessitem són drets, són recursos, és autonomia, és seguretat per decidir el que volem, si volem ser mares o no volem ser mares. Per tant, En la línia del que apuntaven abans, si vostès realment volen ser útils a les dones, comencin a parlar d'altres coses. Parlin de conciliació real, parlin de corresponsabilitat, parlin d'accés a l'habitatge digne, parlin d'estabilitat laboral, de lluita contra la pobresa femenina, del reforç dels serveis públics en les cures, de l'erradicació de la violència masclista, de la bretxa salarial, parlin en definitiva de les polítiques d'igualtat, de com erradicar el masclisme i el patriarcat, que és estar en l'origen de les desigualtats entre homes i dones. Imaginin si tenen temes sobre els quals vostès poden parlar si realment volguessin ser útils a les dones. Per tant, són aquests factors que li estic mencionant els que condicionen les decisions vitals de les dones i no la manca d'una oficina específica de torn. Per tot això, des d'Esquerra Republicana, que defensem una política feminista basada en drets i no en paternalisme rancis, doncs votarem en contra.

Té la paraula el regidor Verdera.

Moltes gràcies, alcalde. La proposta que avui ens presenta a Vox, la creació d'una oficina municipal de suport a la maternitat, posa sobre la taula una realitat incontestable. Cap dona hauria d'haver de viure un embaràs desitjat, amb por, sola o desbordada per tràmits, precarietat o manca de xarxa. Parlem sobretot de posar recursos, coordinació i acompanyament real des del primer dia d'embaràs i durant el part i el postpart fins als tres anys de vida del fill, que és quan es juga una part decisiva del benestar familiar. I ho fem en un context demogràfic i social molt exigent. A Barcelona, el 2024... i hi va haver 11.386 naixements molt lluny dels 15.598 de l'any 2008. Una caiguda molt important en poc més d'una dècada. I Catalunya l'índex conjuntural de fecunditat es situa en mínims històrics. Per això, sense entrar en debats ideològics, sí volem una ciutat que faci possible els projectes de vida. Hem de reduir obstacles i reforçar el suport a qui vol ser mare. Però, a més, no podem oblidar la vulnerabilitat que existeix i que sovint es concentra en la infància i en determinats models de llarg. A Catalunya, un de cada tres infants es tobra en risc de pobresa i exclusió. I en el cas de les llars monoparentals, la taxa de pobresa s'enfila fins a prop del 42%. Això obliga a ser clars. Si actuem tard, arribem malament i si no coordinem serveis, perdem oportunitats. Per això cal intervenir abans, durant i després de l'embaràs amb capacitat de detectar, orientar i derivar necessitats de caràcter social, econòmic, jurídic i psicològic amb un acompanyament tècnic que lleugereixi càrregues i eviti que la burocràcia o la precarietat acabin determinant decisions vitals. I en aquest marc, el Partit Popular situa el suport a la maternitat, la paternitat i la conciliació com una prioritat política. Ho hem defensat amb propostes concretes com un pacte d'Estat per la conciliació i la maternitat i la paternitat i la família, i que inclou suport econòmic des de l'embaràs, augmentar la quantia i ampliar l'abast de la prestació per fills a càrrec i permetre que es pugui percebre des del cinquè més de l'embaràs. També reforçar les ajudes a les famílies en situació de vulnerabilitat i fer que l'educació de 0 a 3 anys sigui universal i gratuïta. cofinanciada al 50% entre l'Estat i les comunitats autònomes, com una palanca real d'igualtat i conciliació. Si volem una Barcelona que cuidi, que acompanyi i que no deixi a ningú enrere, hem de ser capaços de posar al costat de les mares recursos i suports i certeses. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Tinent Tagil, en nom del socialista.

Sí, ja li avanço i crec que no li sorprendrà que li votarem en contra. Per moltes raons, i crec que totes les regidores que han intervingut abans que jo ja han explicat unes quantes, jo dubtava si repetir-les o no. Com que nosaltres també hem d'escoltar com vostès repeteixen moltes vegades arguments masclistes o com... ens expliquen a les dones com hem de fer les coses i decidir la nostra vida, he pensat que sí, que les tornaré a dir. No només els serveis que tenim en marxa, com l'Agència de Salut Pública, que té polítiques específicament per les dones més vulnerables, com els piats que tenim, com els serveis socials, sinó sobre la importància que tenen les polítiques feministes, la transversalitat de gènere o la perspectiva de gènere que vostès tan critiquen en les seves intervencions. Que els serveis públics, que les polítiques que posem en marxa, que l'economia tingui aquesta perspectiva de gènere és la que ens ha de garantir La conciliació, les polítiques de temps, l'accés a una ocupació de qualitat, l'urbanisme de gènere que també fa més fàcil a les mares el seu dia a dia, els serveis públics, les bressols, apostes per l'escola pública, les polítiques d'enfància i un llarg etcètera, que és el que justifica o no que les dones lliurement puguin prendre la decisió de si volen ser mares o no. I quan ho volen ser, que ho puguin ser, acompanyades per tots aquests serveis públics que existeixen i acompanyades per la seva decisió, i que quan no ho vulguin ser, tinguin també al seu costat els serveis públics per garantir que aquesta decisió no els porta conseqüències en el futur i que la poden fer lliurement.

Molt bé, doncs la ponència té quatre minuts.

Moltes gràcies a la alcalda. En primer lugar, dar las gràcies al Partido Popular que se demuestra que és el únic que han leído la proposta. És el únic que l'ha leído, tots els altres no la han leído, perquè de lo que se trata és que aquelles madres que queren ser madres reciban apoyo i ajuda. No se han leído la reposta, però, bueno. Luego dic a los comunes que jo agradezco a la senyora González que quiere ser mi amiga, perquè me tutea, sempre nos tutea, però, de veritat, els amics els escojo jo, no me tutee perquè no serem amics. Entiéndalo. Y a Esquerra decirle que se agradecen los consejos sobre los temas que tenemos que presentar en el Pleno, pero seguiremos diciéndolo nosotros. Pero se agradece. Mire, esta proposición es una proposición que realmente ayuda y protege a las mujeres. Ustedes se empeñan siempre en hablar de vecinas, de nosotras. Eso no es ayudar a las mujeres. Ni decir tots y totas. Eso no es ayudar a las mujeres. Decirles lo que deben estudiar, que tienen que estudiar ingenierías... no es ayudar a las mujeres. Las mujeres tienen que estudiar lo que les dé la gana como los hombres, ni más ni menos. Soltar a violadores, como hacen ustedes, no es ayudar a las mujeres. Intentar meterles a las mujeres en la cabeza que para ser mujer hay que odiar a los hombres y los hombres tienen que odiar a las mujeres, no es ayudar a las mujeres. Ofrecer como última alternativa a una mujer que quiere tener un hijo la única alternativa que aborte no es ayudar a las mujeres. Y además es un fracaso como sociedad. A una mujer que quiere ser madre no podemos decirle que solo puede abortar, que lo único que hacemos es pagarle un aborto. No puede ser una respuesta. Es ilógico, no es ético, no es moral ni es humano. Ayudar y proteger a las mujeres es apoyarlas, es un momento de mayor vulnerabilidad, el embarazo. Especialmente, repito, si desean ser madres. A ustedes solo les importan las mujeres en periodo electoral. Las utilizan como excusa para dar de comer, y muy bien, amigos y conocidos montando chiringuitos varios que viven de subvenciones que pagamos todos. Ni siquiera son capaces de poder definir qué es una mujer con sus 36 sexos. Ustedes tratan a la mujer como víctima siempre, como si fuera un ser débil que no tiene capacidad para nada y hay que darle unas ayudas extrañas, no son capaces de valerse por sí mismos, según ustedes, y sin embargo se nigan protegerlas cuando realmente lo necesitan. Apoyaron la ley del sí y sí que soltó a pederastas y violadores en masa. Redujaron sus condenas. Son un peligro para las mujeres. A ustedes solo les importa dividir y enfrentar, como hacen con todo. Necesitan el enfrentamiento de las guerras. La guerra civil, la guerra de sexos, la guerra de clases, heteros contra homosexuales, la guerra territorial, la guerra cultural, la guerra contra la familia. Son expertos en dividir, porque solo con una sociedad... dividida y que resume odio contra el discrepante, pueden mantenerse en el poder. En fin, hoy han perdido una oportunidad, creo, al menos navideña, no, no ponga esas caras, no ponga esas caritas, no hace falta, para ayudar a mujeres que quieren tener hijos y que ustedes solo les dan una opción, el aborto.

Junts. Moltes gràcies.

Barcelona en Comú. Quan un diu que repetidament que li totejo, cosa que no és veritat, i aquest és l'únic argument que té en contra nostre, denota la fragilitat política dels vostres arguments. Quan d'una banda vostè parla que les dones no són víctimes i que no necessiten que ningú es defensi, que el feminisme tracta les dones com a víctima, i seguidament demana un regal de Nadal, que és que, sisplau, votem aquesta propos a favor... en nom de les pobres dones que volen quedar-se embarassades i no poden, vostè està infantibilitzant. En tot cas, repeteixo, el feminisme es tracta de drets materials. Parlen vostès d'habitatge, parlen vostès d'ocupació digna, parlen vostès de la sobrecàrrega de les cures de les dones, moltes també migrades. Parlen vostès de la pobresa femenina, parlen vostès de la pobresa infantil. Parlen vostès de tot això i del reforç dels sistemes públics, dels sistemes que ja tenim atenent a dones en embaràs i postpart, que ho fan de la millor manera, malgrat que es volen carregar, i després aquí estaríeu defensant les dones que volen tenir fills.

Esquerra Republicana.

A veure, no volia, però és que no me'n puc estar. És a dir, molt cansada d'escoltar senyors alli sonant a les dones sobre com hem de ser dones, quins problemes i de què ens hem de preocupar i de què no ens hem de preocupar. És a dir... Indescriptible.

Tinent Agil.

Amb la línia del que ja era la regidora Baró es diu mensplaining. Cuando un hombre le explica algo a una mujer de manera condescendiente, paternalista, no siempre solicitada, asumiendo que ella sabe menos del tema, incluso cuando ella es la experta o sabe más, lo que reviene en un acto de micromachismo que ignora el conocimiento, el expertise y las ideas de las mujeres.

Molt bé, doncs té temps? Li queda temps?

Yo no le estoy hablando a las mujeres en este pleno, estoy hablando a todo el mundo. No estoy dando lecciones de nada. Lo que estoy diciendo es que cuando se hacen propuestas para que una mujer que quiere ser madre se le ayude, no se puede salir por la tangente e intentar burlarse de eso. Ustedes votan que no porque votan que no pensando que nos hacen daño este señor a mí. Ustedes siempre que votan que no lo que hacen es perjudicar a las personas que nos han votado a nosotros y a ustedes, no a nosotros. Téngalo claro y lo pagaran en las urnas. Jugar, venir aquí a jugar, no toca. Aquí se viene a mejorar la vida de las personas. A mejorar la vida de las personas, no a jugar a yo te señalo y como me caes mal te voto en contra. Eso es muy infantil.

Secretario, resultat?

Molt bé, doncs no s'aprovaria la proposta, que compta molt favorable a la Vox i al Partit Popular i al votar en contra de Junts per Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Grup Socialista.

Molt bé, doncs ara... Regidors i regidores, passem a la part de precs. La primera la formula el regidor Martí, l'alcalde.

Sí, gràcies, president. Bé, portem aquest prec sobre una problemàtica de convivència i d'incivisme que s'ha cronificat a una part de la ciutat des de fa anys. No estem parlant solament d'aquest mandat municipal, sinó d'anteriors mandats, durant els quals Junts per Barcelona i altres grups hem insistit en els governs de la necessitat de donar respostes als veïns dels voltants de l'anomenat Triangle Golfo. Alguns parlen de Triangle... L'únic, nosaltres preferim parlar de Triangle Golfo perquè realment els problemes que hi ha allà són greus i persistents. Certament s'han pres en els darrers temps mesures, mesures per part del govern, tant de disticte com de ciutat, però són mesures que han estat fins ara insuficients per donar resposta a les necessitats dels veïns. Veïns d'una zona que pateixen sorolls, baralles... venda de drogues, inseguretat puntualment també, incivisme, molta gent i cada vegada més, per desgràcia, vivint al carrer, en males condicions. I a més a més, s'han produït un conjunt d'episodis novedosos respecte als problemes clàssics d'una part de la clientela de l'oci nocturn de la zona, que ja sabem quina és i que s'han posat mesures tant pel sector econòmic diguem-ne privat i els operadors que tenen aquests negocis com el de l'Ajuntament. Són altres aspectes que s'han produït, altres situacions que s'estan afegint en aquesta problemàtica ja clàssica, que són centenars i centenars de persones usuàries dels hostels, de les residències estudiants d'aquestes zones, i a més a més, gent que des de les oficines, des dels espatxos, des d'altres establiments, contracten digís i fan festes i fan música a qualsevol hora del dia i també de la nit. Tenim molta gent que està molt preocupada que no pot descansar, que no pot dormir. Ens demanen, sisplau, que els ajudem a traslladar al Govern la necessitat d'ampliar el perímetre de les mesures que s'han de prendre, que s'havien pres fins ara al Triangle Golfo, mesures que s'han de prendre en aquesta zona ampliada que demanem, més enllà del Tengel Golfo, dèiem que el perímetre que va de Meridiana, Tànjer, Pamplona, Mogàvers, Samora, Joan d'Òstia i Sancho d'Àvila. També demanem una segona posició, demanar que es recondueixin els fluxos de les persones que surten dels locals d'oci els heu demanat que vagin per uns llocs concrets i estan beneficiant amb uns i perjudiquen altres veïns de la zona. I finalment demanem que hi hagi més patrulles de reforçament de la vigilància i de la prevenció. Aleshores punta, perdoni senyor alcalde a cabo, que és entre les 5 i les 7 de la matinada, que és quan hi ha més concentració de gent que surt d'aquests establiments d'oci. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor. Li abanço que li accepto el PREC, en el sentit que ja estem prenent mesures, vostè apunta algunes de noves, efectivament, que també estem estudiant, per implantar-les novament i que van a la línia del que vostè planteja. Trobar un equilibri entre l'oferta d'oci nocturn al barri del parc i la llacuna i garantir el descans als veïns ha estat una prioritat d'aquest govern i del regidor David Escudé El setembre de l'any 24 va entrar en vigor el Pla Specific de Mesures per a la Reducció del Soroll en l'àmbit de major densitat d'activitats del Triangle Lúdic, amb el qual s'han desplegat diferents mesures i recursos per a reduir les molèsties en tot aquest àmbit. Sonòmetres, restriccions horàries, reforç del servei de neteja, mediació nocturna... Des del districte s'està fent un segment del Pla a través de la taula de convivència del parc i la llacuna amb els veïnat i amb el sector de l'oci nocturn. Les sessions d'aquesta taula es mostren els resultats de les sonometries existents, s'avalua de forma compartida i transparent l'eficàcia de les mesures i també la possible ampliació, efectivament, de l'àmbit del Pla de Reducció del Soroll. I per això des del districte i des de l'àrea de mediambient portem des del mes passat estudiant els nivells acústics nocturns del carrer Avila, Endra, Sedler i Bolívia. Amb els resultats d'aquestes proves es valorarà una possible ampliació de l'àmbit. Ara bé, també vull posar en valor el compromís del sector nocturn per pacificar aquest espai durant les nits perquè s'ha avançat molt en els darrers anys. La cultura nocturna, la música en viu i les sales de concerts són importants també per la ciutat. en una ciutat vibrant que també té la nit i, per tant, que hem de mantenir aquest esforç de conciliació. Finalment, vull recordar que al Triangle Lúdic estem fent dispositius específics per ajudar a gestionar l'afluència de públic durant la nit, especialment en la franja de tancament dels establiments d'oci nocturn. Durant tota la nit comptem amb un equip d'agents cívics, vigilants de seguretat, mediadors d'oci nocturn i, naturalment, la nostra Guàrdia Urbana treballant conjuntament. Una feina reforçada amb l'aprovació... Avui mateix, de la nova ordenança de convivència que farà, estic convençut, o que ens ajudarà a prevenir conductes inciviques i tenir un major control de l'espai públic i, sobretot, per garantir el descans dels veïns i les veïnes.

Gràcies per l'acceptació del prec.

I passem al punt següent, que formula la regidora Alzina a la tinenta Gai.

Gràcies. Bé, fa unes setmanes vam conèixer unes notícies preocupants. En concret, que la Fiscalia Europea havia obert una investigació formal per presumptes delictes de frau al Servei Europeu d'Acció Exterior. Una investigació de la màxima gravetat que centrava en un suposat frau en programes de formació finançats amb fons europeus que havia tingut lloc l'any 21-22. I aquí entenem que cal fer-se una pregunta clau, que és la següent. Qui era el màxim responsable polític i operatiu en aquell moment d'aquest Servei Europeu d'Acció Exterior? I la resposta és clara i senzilla, el senyor Josep Borrell, com a alt representant de la Unió Europea per Afers Exteriors i Política de Seguretat, el PESC en aquell moment. De fet, la Fiscalia Europea ja ha imputat presumptament el que era el segon del senyor Borrell, l'Estefano Sanino, per presumptes delictes de frau i corrupció, conflicte d'interessos i violació del secret professional. Els nostres companys socialistes, des de les diferents institucions que formen part del patronat del SIDOP i que van nomenar el senyor Borrell president d'aquella casa ara fa un temps, en teoria, per donar-li prestigi, de moment guarden silenci. Guarden silenci mentre es produeix aquesta paradoxa preocupant que el nostre centre de referència internacional, el nostre think tank més conegut, està presidit per algú que està completament sota el focus de la justícia europea per presunta mala praxi. De fet, entenem que és un escàndol que embruta la imatge del SIDOP i per extensió la de la ciutat. I aquí presentem un prec que el veiem clar i inevitable. Instem a l'Ajuntament que insti a la seva vegada el patronal del SIDOP, com a membre canès i també com a principal finançador de la institució, activar els mecanismes necessaris per apartar temporalment, de moment mentre es dura la investigació, el senyor Borrell de la presidència fins que s'esclareixin els fets. Gràcies.

Continenta.

Sí, gràcies, alcalde. Aquest Ajuntament actua des de la responsabilitat institucional i des del respecte escrupolós de les regles que sostenen la democràcia. I aquesta és una convicció profunda que orienta l'acció de govern i que marca la manera com Barcelona respon davant de les situacions complexes i sotmeses a debat públic com és el present. El PREC que avui es presenta demana una intervenció que no correspon a aquest consistori. El SIDOP és una fundació amb personalitat jurídica pròpia, amb estatuts vigents i amb òrgans de govern que exerceixen les seves funcions en autonomia i criteri institucional. La participació de l'Ajuntament en el patronat s'inscriu i s'atscriu precisament en aquest marc i s'exerceix amb llei al respecte i sentit de la institució. Quan existeix una investigació en curs, el sistema disposa de mecanismes específics per aclarir els fets, valorar les actuacions i determinar responsabilitat sempre amb les garanties plenes. Aquest recorregut ofereix seguretat jurídica i protegeix la credibilitat de les institucions i la fortalesa democràtica de qualsevol institució es manifesta precisament quan aquests processos segueixen el seu curs amb normalitat i sense ingerències públiques ni polítiques. Aquesta manera d'actuar s'assenta en la tan destacada presumpció d'innocència en la qual es sustenta el nostre sistema jurídic i el nostre estat de dret com a garantia essencial del sistema. El seu respecte preserva l'equilibri institucional i manté la confiança ciutadana. La defensa de la transparència i de la correcta gestió dels fons públics exigeix rigor, exigeix claredat de funcions i confiança en els òrgans competents pel que el govern exerceix aquesta responsabilitat amb coherència i amb la voluntat ferma de preservar el prestigi institucional de Barcelona i de les entitats que contribueixen a la seva projecció internacional. Des d'aquesta posició clara, responsable i coherent amb els valors democràtics que compartim, aquest govern rebutja el prec presentat. Gràcies.

No tinguin por d'exigir exemplaritat al senyor Borrell. En una fundació els patrons tenen un marge de responsabilitat precisament connectat a aquestes causes, que és preservar el prestigi de la institució i fer valer, evidentment i per això dèiem de manera temporal la presumpció d'innocència, però que la institució, el SIDOP i la nostra ciutat no prengui mal a través d'això.

Moltes gràcies. Següent prec que formula la regidora Martina, alcalde.

Sí, gràcies, senyor Collboni. Avui fem aquest prec per demanar el que hauria de ser una evidència, i és que aquest Ajuntament faci complir la legalitat vigent i protegeixi les veïnes que estan patint l'especulació salvatge del fons d'inversió Bàndor, unes veïnes que avui ens acompanyen, estan aquí escoltant la seva resposta. I un fons que fent obres il·legals ha incomplert l'obligació de destinar el 30% d'habitatge protegit en molts dels seus 13 edificis sencers que han comprat a la ciutat per expulsar les llogateres i convertir-los en co-livings. I li fem aquest prec perquè les veïnes d'aquests edificis senten que el seu govern, senyor Collboni, no les està responent a les seves demandes i no està fent tot el que està al seu abast per defensar el seu dret a l'habitatge. I tot plegat és més injustificable encara perquè fa gairebé dos anys que el seu govern té coneixement del que està passant als blocs de bàndor i ho sap perquè al març de 2024 una denúncia que consta l'expedient del districte de Sarrià explicava fil per randa amb el màxim detall totes les il·legalitats que està cometent Bàndor amb un únic objectiu, poder saltar-se la normativa del 30%. I quina ha estat la resposta de l'Ajuntament a aquesta denúncia? Doncs l'Ajuntament no va fer res fins més d'un any després, quan l'advocat que s'han hagut de buscar i pagar les veïnes va demanar la documentació de totes les obres que s'han fet als tres edificis que van d'ortar en cinc districtes de la ciutat. De moment, només tenen una part d'aquesta documentació, on ja s'hi constaten desenes d'il·legalitats en la rehabilitació dels edificis amb alguns informes que deixen claríssim l'incompliment del 30%. Senyor Collboni, no és admissible que gairebé dos anys després d'una denúncia detalladíssima l'única informació que tinguin les veïnes sigui del districte de Sarrià. Vol dir que als altres quatre districtes no s'hi ha fet cap inspecció o que l'Ajuntament senzillament es nega a facilitar la informació que estan demanant les veïnes afectades. I tampoc és admissible que coneixent el contingut de les inspeccions, l'Ajuntament no hagi encuat ni un sol expedient sancionador per l'incompliment del 30% en aquests edificis. Per això li fem aquest prec, facilitin la informació que estan demanant les veïnes i sancionin, sisplau, els incompliments de la reserva del 30% d'habitatge protegit. Gràcies.

Regidora Martín, li acceptarem el pre, com no pot ser d'una altra manera. El compliment de les noves regulacions per nosaltres és una prioritat, de les que estaven vigents també en el 30% i de les noves que s'han d'aplicar, per exemple, la de lloguesa de temporada que ahir mateix va aprovar al Parlament de Catalunya i que jo públicament he dit que em comprometo a fer complir immediatament a la nostra ciutat. estem desplegant tot un conjunt de regulacions que són noves, això en alguns casos vol el seu temps, però d'aquelles que estan vigents i que estan fent el seu recorregut, jo li donaré la informació que a mi s'han trasllada pel cas concret que vostè esmenta. D'una banda, estem fent inspeccions i tenim... expedients oberts, 6 que estan seguint el seu procediment. Dels 9 inspeccionats, 6 ja han donat llocs a un expedient i falten 3 per inspeccionar. D'altra banda, hem mantingut ja dues reunions amb veïns i veïnes afectades per diferents pràctiques de fons promotors de lloguer de temporada i o de co-living. En el marc d'aquestes reunions es va acordar obrir una segona ronda de trobades en aquests fons, als quals se'ls va comunicar el canvi de les regles del joc a la ciutat de Barcelona, que ara es reforça, com li deia, amb l'aprovació del topall de lloguer de temporada. De fet, molts d'aquests fons estan ara mateix en un procés de reflexió i de replantejar-se si efectivament val la pena continuar amb aquestes pràctiques, havent un canvi normatiu d'aquesta magnitud a la nostra ciutat i, per tant, si val la pena continuar amb un negoci que a Barcelona no serà negoci. i per tant nosaltres perceberem en aquesta línia. Al gener tornarem a parlar amb els veïns i les veïnes en qüestió per informar-los dels avanços que s'estan produint i evidentment garantirem que la informació que han requerit se'ls faci arribar en els termes vigents. que són d'un més prorrogable en aquest sentit. Per tant, passarem d'un escenari amb un marge d'actuació que era reduït, centrat en la inspecció i la sanció, a un escenari completament diferent i amb una normativa que definitivament ha de desincentivar l'especulació en el lloguer de temporada.

Gràcies per l'exceptuació del PREC. El que sí que li demanaria és que no amagui la seva responsabilitat de fer complir el 30% utilitzant la nova regulació de lloguers de temporada o dient que hi han posat sancions urbanístiques que són de quantitats ridícules. Si totes les finques de Bandor haguessin estat correctament inspeccionades i sancionades per incomplir el 30%, Bandor no hauria pogut posar en marxa ni un sol co-living a la ciutat. La normativa del 30% és tan potent perquè, si s'aplica correctament, desincentiva l'arribada dels inversors que impulsen lloguers de temporada, co-livings o el que sigui. I, sisplau, li recordo que vostè porta tres anys dient que a Barcelona s'està aplicant el topall de preus quan l'Ajuntament no ha posat ni una sola sanció pel seu incompliment. De veritat es pensa que no hi ha ningú a la ciutat sentant-se el topall de preus? Si aquest Ajuntament no inspecciona, no sanciona i no fa complir les lleis, Són paper mullat, es diguin topall de preus, lloguers de temporada o 30%. Faci la seva feina i escolti a les veïnes. Gràcies.

Com li he dit, estem fent la nostra feina i, efectivament, la ciutat de Barcelona és l'única ciutat que en aquests moments a l'estat té regulació de lloguers, topall, que està vigent, 5%. Jo li demano que no ja estic pulit mentre estic parlant, com a mínim, una mica de... correspondència quan estem parlant. D'altra banda, efectivament, ahir va entrar en vigor, com li he dit, el topall amb els lloguers de temporada i hem decidit, per exemple, eliminar tots els pisos turístics, cap ciutat del món ho ha fet fins ara i, per tant, aquestes noves regulacions s'aplicaran, no pateixi. Seguim amb el següent pre que formula... El regidor López.

Sí, gràcies. Afortunadament, el prec que els volíem formular avui ha quedat obsolet. Inicialment, els demanàvem que sol·licitessin a la Generalitat i a l'Estat la garantia de continuïtat de les bonificacions en el transport públic per a l'any 26. un objectiu que, per sort, ja s'ha assolit. S'ha de dir, però, que no ha estat gràcies a la insistència del seu govern, que no ha fet cap crida pública per garantir-ne la continuïtat, sinó gràcies a la feina i a la capacitat de negociació del nostre grup, el Parlament de Catalunya, que ha condicionat la negociació pressupostària a la incorporació d'aquestes bonificacions. Un cop, però, assolida aquesta fita, senyora Bonet, nosaltres creiem que és el moment d'obrir el debat de fons. No podem continuar any rere any pendents si aquestes bonificacions es prorroguen o no, negociant-les sempre a última hora. Cal fer un pas endavant i convertir-les en estructurals. No només com una eina per fomentar l'ús del transport públic, sinó, sobretot, com una mesura clarament d'equitat social. En un context en què la ciutat ens expulsa, pel cost de l'habitatge, per l'increment generalitzat dels preus, és imprescindible, especialment pels joves, pels estudiants i la classe treballadora, mantenir i consolidar aquestes polítiques tarifàries i fer-ho sense renunciar a les inversions necessàries per garantir un servei de qualitat. Per això, si avui vostès celebren aquestes bonificacions, com hem vist que fan a xarxes socials, els demanem que també les defensin de manera activa d'aquell any vinent. i que no esperin novament a l'últim moment. Consolidem aquestes bonificacions, com li deia, com una de les millors eines d'equitat social i no com una excepció temporal.

Alcalde, doncs, miri, senyora Opef, entenc el discurs. Deixi'm dir-li que no sé ben bé a què refereix, perquè segurament que és ben conscient que els pressupostos d'aquest Ajuntament per l'any 2026 contenen des del primer moment una partida per fer front exactament a aquestes bonificacions. Uns pressupostos... que vostès no van votar, es van abstenir, però que contenien ja aquesta partida per fer front a aquestes bonificacions. Per tant, exactament no sé en qui està parlant, perquè aquí vam ser previsors i vam preveure una partida que, per cert, repeteixo, vostès no van votar, però és igual. Jo crec que estem tots contents, i vaig al més important, estem tots contents, celebrem que ja puguem dir que hi ha acord amb les tarifes del transport públic per l'any vinent i per Per tant, òbviament, li acceptem el PREC perquè ja ho havíem treballat des de l'Ajuntament. Unes tarifes que, com es va fer públic dimarts passat, mantindran les bonificacions al 50% per la T usual i per la T jove, i és una molt bona notícia, ho compartim, i ho és sobretot per milers i milers de persones que cada dia utilitzen el transport públic i aquestes bonificacions els permetran arribar millor o menys malament a final de mes. En definitiva, crec que és una bona notícia perquè garanteix un transport públic assequible i, per tant, encarem l'escenari del 2026 amb un objectiu clar, continuar protegint els usuaris habituals del transport públic i els col·lectius amb més dificultats econòmiques. i per això la T usual i la T jove continuaran sent prioritàries pel que fa a les bonificacions. Dit això, sempre que abordem aquest debat crec que ho hem de fer una mirada àmplia, crec que també en això compartirem el posicionament, hem de garantir un model tarifari just, que protegeixi els col·lectius més vulnerables, que incentivi l'ús habitual del transport públic i que respongui a criteris d'equitat, però també hem de ser clars perquè necessitem un sistema de tarifari responsable que ens permeti mantenir i millorar el servei. El que realment fa créixer el nombre d'usuaris és, sí, el preu, però sobretot la qualitat del servei. I per tant necessitem qualitat en el transport públic, que és la que tenim, i que hem de mantenir i que hem d'ampliar. Necessitem ampliar línies, necessitem millorar les freqüències de pas, necessitem augmentar la capacitat o les actuacions en matèria d'accessibilitat, renovar la flota perquè sigui descarbonitzada i, en definitiva, un transport públic, crec que tots necessitem que sigui assequible, però també fort, fiable i amb capacitat per continuar millorant i creixent.

Sí, miri, senyora Bonet, digui públicament, com nosaltres demanàvem en aquest prec a la Generalitat i l'Estat, que necessitem consolidar aquesta política tarifària. La prioritat d'un govern progressista ha de ser ajudar els que més ho necessiten i aquestes bonificacions ho estan aconseguint.

Moltes gràcies. Seguim amb el següent prec que formula la regidora Baró a l'alcalde.

Molt bé, aquest prec parteix d'una realitat incontestable i és que el lloguer de temporada i el lloguer d'habitacions s'han utilitzat massivament a Barcelona per esquivar la regulació del topall de preus del lloguer i expulsar veïns i veïnes dels seus barris com a conseqüència. Avui tothom parla d'aquest tema. Tenim motius per parlar-ne i estar contents, però parlem clar. Només Esquerra Republicana, quan era el govern de la Generalitat, va actuar amb la determinació necessària per resoldre'l amb el Decret Llei 6 barra 2024. Un decret que va entrar en vigor el 26 d'abril i que no es va convalidar perquè el PSC, senyor Collboni, es va posar de perfil i Junts hi va votar en contra. Bé està el que bé acaba, diuen, però per culpa de la seva tabió de llavors hem perdut temps, hem perdut molt de temps, pràcticament dos anys enmig de la crisi habitacional més greu que recorda. I els barcelonins han estat mesos i mesos completament desprotegits davant d'aquestes pràctiques i a mercè dels veïvens, especuladors i del gran capital inversor. Ara, gràcies a l'acord entre el Govern de la Generalitat i Esquerra Republicana, aquell text s'ha aprovat tal qual el van plantejar el 2024 i s'ha convertit en llei. Perfecte. Però una llei només funciona si s'aplica. I per això aquest prec és molt clar. Inspecció reforçada, recursos humans, sancions efectives, coordinació amb la Generalitat i prioritat als barris més tensionats. Perquè, si no, tindrem una vegada més una bona llei i una mala aplicació.

Moltes gràcies, regidora. Li agraeixo el PREC i, evidentment, l'acceptarem. Estem molt contents i molt satisfets de l'aprovació d'aquesta llei perquè, efectivament, farem efectiva no només la limitació dels lloguers de temporada o evitar el frau, sinó, a més a més, guanyant eficàcia amb la regulació que ja està vigent, que és el problema que tenim fonamentalment ara. i, per tant, fer que el topall de preus al lloguer habitual a Barcelona funcioni plenament. Hem de recordar i hem de dir, perquè no ho diem prou, que hem aconseguit passar d'un augment de preus superior al 70% a la darrera dècada a un descens, que segurament no és perceptible per molta gent encara, però un descens del 4,9 des de l'entrada en vigor de la regulació de lloguers. Ho hem fet, o s'ha fet, a més a més, augmentant el part de lloguer a la ciutat, també per combatre algunes idees que es van instal·lar o que alguns interessadament volen instal·lar. A juny de 2025 teníem gairebé 800 contractes de lloguer vius, més dels que teníem a l'inici d'any. Ho dic per aquell mantra que també es va estenent o que volen fer estendre sobre que això deprimeix l'oferta. Són dades oficials les que facilita l'Incasol i les que analitza l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. Igual que diem que alguns fan apologia amb dades que no són certes o que estan bàsicament allotjades a alguns portals immobiliaris, també hem de dir que, efectivament, hi havia aquest punt de fuga, la proliferació dels llogues de temporada era un problema, s'havien incrementat d'una forma exponencial, I per tant, des de l'Ajuntament havíem demanat dues coses que avui vull recordar perquè ho havíem fet públicament i privadament també als grups parlamentaris, al propi govern. Per frenar aquesta fuga era fonamental que els lloguers de temporada també estiguessin sotmesos a la contenció de rendes. I, segon, que la regulació que es desenvolupés tingués plena seguretat jurídica perquè pogués aplicar-se des del minut zero. I, per tant, també he demanat públicament al Govern de la Generalitat que cal filar molt prim per complir aquestes normatives, que són noves. Estem canviant les regles del joc immobiliari a la ciutat de Barcelona en molt poc temps i els propis serveis de les administracions han de córrer a adaptar-se a aquest nou marc. I per tant, jo torno a reiterar públicament el govern de Catalunya, que és a qui correspon la inspecció i la sanció dels incompliments d'aquesta normativa i, si m'ho permet, també ofereixo des de l'Ajuntament de Barcelona els propis serveis i fins i tot, si calgués, la Guàrdia Urbana de Barcelona per fer complir aquesta normativa.

Sí, jo li agraeixo l'acceptació del PREC i les bones paraules, però també li he dit el següent, senyor Collboni. Tinc certa recança perquè en l'aplicació de la normativa d'habitatge, els governs municipals d'aquesta ciutat han acostumat a fallar bastant estrepitosament una vegada i una altra. I per què ara ha de ser diferent? Per què serà diferent? No sé si era desinterès o flaquets davant de l'especulació, però li poso uns quants exemples de bones regulacions mal aplicades a Barcelona. Miri, No van saber garantir l'aplicació de la llei de contenció de preus del lloguer quan estava vigent. No han sabut fer complir l'MPGM del 30% i això explica moltes coses. Res fa pensar que això canviarà amb aquesta nova llei de lloguers de temporada. Jo coincideixo amb vostè que s'estan canviant les regles del joc i que això implica un període... d'adaptació i d'ajustos i segurament d'esplaçament de recursos, per dir d'alguna manera. Però, en tot cas, l'insisteixo, sense inspecció, i l'inspecció no es fa amb barretes màgiques, es fa amb inspectors, sense inspecció, sense recursos humans suficients, sense sancions, sense coordinació amb la Generalitat, agraeixo que ofereixi ajut a la Generalitat i, sobretot, sense una voluntat política granítica, aquestes eines i les seves promeses poden acabar convertides en paper mullat. Esperem, de veritat, que no sigui així.

Moltes gràcies. Passem a la següent que formula la regidora Surinyac, a la tinenta Gai. Ah, regidor Rebell. Regidor Rebell.

Gràcies. Sí, parlem d'escoles i d'inclusió. Miri, regidor, l'espai migdia i el menjador escolar és un dels grans oblidats del sistema educatiu. L'espai migdia és un espai educatiu que ocupa aproximadament dues hores i mitja cada dia, és a dir, que significa un terç de la jornada escolar dels infants i, malgrat això, continua sent un temps poc reconegut, poc regulat i, a més a més, amb una insuficiència de recursos. Cal recordar que l'espai migdia no el gestiona directament l'administració, sinó que en la majoria de casos està gestionat per les associacions de famílies, és a dir, que assumeixen des de les famílies una responsabilitat enorme i amb pocs recursos. En aquest espai és quan els infants mengen, descansen, juguen, conviuen i els infants amb necessitats educatives només poden romandre en aquest espai si realment hi ha vetlladores i vetlladors, és a dir, aquests professionals que poden acompanyar de manera individualitzada i que donen suport a les activitats quotidianes garantint també la seguretat d'aquests infants i facilitant la relació que puguin tenir amb els altres. És a dir, que fan possible que es puguin quedar a l'espai migdia i al menjador escolar. Des dels centres educatius i les mateixes AFES fa temps que estan demanant la necessitat de millorar, incorporar més balladors i balladores, és a dir, que estan denunciant aquesta manca estructural de balladors i balladores a l'espai migdia, perquè aquest temps, que no és lectiu però sí essencial per garantir l'escola inclusiva, doncs perden algunes de les qualitats i alguns dels recursos que tenen precisament en aquest espai lectiu. Sabem que el Consorci n'és conscient, sabem que hi ha hagut una intenció d'incrementar la dotació de balladors i balladores, però molt insuficient i molt insuficient davant la creixent complexitat i diversitat de les necessitats. Per tant, les conseqüències són greus. Infants que no es poden quedar al menjador, famílies que han d'assumir els costos de les balladores i desigualtats entre centres, alguns que poden tenir aquestes dotacions i d'altres que no els poden tenir. Per tant, avui els portem un prec perquè posin l'atenció en aquest espai, a l'espai migdia i a l'espai del menjador, i especialment perquè ampliïn els recursos de balladors i balladores als centres públics de la ciutat. Gràcies.

Regidor. Gràcies, alcalde. En bé, li diré d'entrada que li acceptem de bon grat aquest plec perquè s'inscriu efectivament en una preocupació i una convicció molt profunda del Consorci sobre la importància d'aquest espai de migdia i de la seva funció educativa. De fet, el Consorci ha augmentat la qualitat dels menús, dotant els centres d'instal·lacions adequades, incrementant el volum de just menjador i també millorant allò que fa objecte del seu prec, que és l'atenció educativa en aquest espai. De fet, des del Consorci es deixa de parlar de vetlladors i es passa a utilitzar la denominació monitoratge de suport per a la inclusió, no per gust de finestra semàntica, sinó per definir la importància i sobrellar la importància d'aquest acompanyament. En aquest temps s'ha produït una adequació i un increment de l'assignació d'hores exclusives de monitoratge de suport per al temps educatiu de migdia. Concretament, el curs 24-25 el Consorci va posar en marxa un grup de treball sobre monitoratge format per direccions de centres i personal tècnic dels serveis centrals, que ha portat a definir un model de distribució de les hores de monitoratge i de suport als centres. Així s'ha dissenyat una fórmula de càlcul de monitoratge, tenint presents les diferents intensitats de suport requerides i s'ha pres com a índex de referència la mitjana d'hores de monitoratge per alumne a nivell de ciutat i de districte. Això permés apropar-nos progressivament d'una de les preocupacions que vostè formulava, que és una distribució més equitativa d'aquest recurs. Un recurs que, malgrat, efectivament, les tensions pressupostàries, que això suposa, la disponibilitat pressupostària del qual depèn, no ha deixat d'incrementar-se en els últims temps, més de dos milions d'euros en els tres anys últims. Des de maig del 24, quan el Consorci va iniciar un estudi sobre 32 escoles i instituts d'escoles, s'ha fet un desplegament del pla, observant, assessorant i acompanyant els centres de la ciutat de manera progressiva, per tal d'anar incorporant i desenvolupant aquest ajut que, efectivament, compartim amb vostè, que té una importància i que té encara molt de recorregut per endavant. Per tant, en aquest sentit, li acceptem plenament el pla.

Sí, gràcies per l'acceptació del projecte. Realment volem que això es tradueixi en més monitoratge d'inclusió a totes aquestes escoles. I per remarcar una cosa, perquè davant del fet que necessitem recursos per implementar el decret de l'inclusiva, podem tenir dues opcions. I una és anar-nos queixant que es necessiten recursos i que se n'han de posar, o l'altra, i acabo, que des de totes les administracions que tenim competències, n'hi comencem a posar. I jo em decanto per aquesta segona.

Molt bé, doncs continuem amb la del grup municipal del Partit Popular, el regidor Martí, que formula el prec a la tinenta Gil.

Gràcies, alcalde. El passat dia 2 Barcelona va viure un operatiu sense precedents amb Guàrdia Civil, Policia Nacional, Guàrdia Urbana, Inspecció de Treball i Tècnics d'Andesa. Un total de 26 supermercats de convenients inspeccionats, la majoria supermercats de 24 hores. El que hem conegut és molt greu i no és per reduir a un simple operatiu policial. És la prova clara que durant els darrers anys l'Ajuntament ha perdut el control sobre una part important del comerç de la ciutat i sobre el model de comerç de proximitat. Les dades són inadmissibles. 24 delictes de frau elèctric, 2,5 milions de kilowatts, Obtinguts de forma il·legal, que ve a ser el consum manual de 715 llars, 5 víctimes d'explotació laboral, 27 infraccions d'inspecció de treball, 59 persones identificades i 87 infraccions detectades per la Guàrdia Urbana. Això passa quan durant anys s'han concedit llicències sense control i quan no s'han fet les inspeccions que pertoquen. les instal·lacions elèctriques detectades, il·legals i també perilloses, connexions sense protecció, sobrecàrregues, quadres manipulats, amb un risc d'incendi real. Però el problema no acaba aquí. S'han detectat productes caducats, bascules manipulades, incompliments sanitaris, venda irregular d'alcohol, activitats sense llicències, protecció laboral i persones treballant en situació irregular. Davant d'això, les preguntes són clares i inevitables. Qui va concedir totes aquestes llicències? Qui les havia de controlar? I sobretot, per què l'Ajuntament no està exercint la seva tasca inspectora?

Crec que avui hem parlat de supermercats de 24 hores i ens hem posat bastant d'acord amb què no és el model i amb què s'està fent per combatre. Vostè posa l'accent amb el qui, jo crec que l'accent l'hem de posar amb el què, especialment perquè en aquest cas vostè parla de qui ha concedit llicències quan la normativa que s'aplica en aquests àmbits per l'obertura d'aquests establiments no són llicències, sinó que són actes de comunicació prèvia. Això té a veure, com vostè coneix, amb algunes de les mesures que amb les diferents legislacions es fan també per la simplificació administrativa. I, per tant, el que es fa és una comunicació prèvia, acompanyada d'un projecte fet per un tècnic col·legiat, una validació d'una entitat col·laboradora de l'administració, previa a l'obertura, només en els casos en què els àmbits estan regulats per un pla d'usos específic, i per això explicàvem que és allà on estem regulant aquestes qüestions, pot haver-hi un informe previ urbanístic del districte, que acaba dictaminant si aquella activitat és conforme o no al que diu el pla d'usos. Pel que fa al control i comprovació del funcionament, també n'hem parlat abans, aquí es fa a través de les inspeccions municipals, destacant les multiinspeccions, que en aquest àmbit s'han fet vàries, i es fa penjant del Pla Integral d'inspecció dintre del marc del Pla Andressa. Aquestes inspeccions són inspeccions intensives, proactives i exemplaritzants en col·laboració entre l'administrativa i amb equips de treball multidisciplinars. Es limita els àmbits d'actuació pel tipus de comerç, com és el cas dels supermercats, o per àmbits territorials, en altres casos. Els incompliments dels que vostè parla de la setmana passada són temes penals, van produir les seves conseqüències, es troben judicialitzats i, per tant, tindran també les seves conseqüències. Fruit de les multiinspeccions i de les inspeccions que s'han fet, des del 2024 hi han obert 906 expedients administratius, a banda d'altre tipus d'infraccions que s'hagin pogut determinar. Això ha derivat en 785 procediments amb dades segregades per districtes, 817 dels quals han estat iniciats d'ofici i 320 han sigut el resultat d'aquestes multinspeccions. Per tant, no podem acceptar el seu PREC perquè no és correcte respecte al tema de les llicències i perquè a més creiem que s'està treballant amb rigorositat i intentant donar solució.

El nostre parer està clar que no es tracten d'excepcions i per això en aquest prec volem demanar responsabilitat i que s'esclareixi aquelles responsabilitats polítiques i administratives d'una manca continuada d'inspecció. Volem que es revissi les obertures d'aquests establiments de l'últim darrers anys i sobretot que es garanteixi que aquesta manca de control no es tornarà a repetir. Gràcies.

Molt bé, doncs continuem amb el prec que formula el senyor D'Europolido a l'alcalde.

Moltes gràcies, alcalde. La política de vivienda del Partit Socialista de Catalunya ha disparat els preços i ha hondit l'oferta d'alquiler. En l'últim any, els preços han encareixit un 10% més. Una autèntica barbaritat. De moment, han aconseguit que desapareixin 40.000 imobles del mercat. Y el 25% de la oferta de alquiler se ha desplomado por culpa de sus leyes. Para colmo, ayer se formó en el Parlamento de Cataluña una perversa ley de la que se van a gloria, que dará la estocada final al mercado de alquiler y reducirá aún más la oferta. La tasa de emancipación de jóvenes entre 18 y 34 años ha caído de manera progresiva del 26% en 2008 al 14% en 2024, el mínimo de la historia. Es decir, solo un 14% de los jóvenes puede independizarse. Las personas que consigan, que no es fácil, la concesión de un préstamo hipotecario necesitarán tener un 20% del valor de la compraventa ahorrada y tendrá que pagar entre un 10 y un 13% de impuesto de transmisiones patrimoniales, el ITP, siendo, cómo no, Cataluña la comunidad más cara. Un ejemplo fácil, una pareja que quiera comprar un piso de 300.000 euros, tiene que tener 60.000 euros ahorrados, pagar 30.000 euros de ITP, más actos jurídicos documentados, más notario, más gestoría, más comisión de apertura en muchos casos, más seguros... Es decir, para comprar un piso de 300.000 euros, un jovencito o una pareja de jovencitos tienen que poner 100.000 euros sobre la mesa. Es completamente inadmisible que en algo necesario, como es la vivienda habitual, un techo, un hogar, tu casa, para poder comenzar a emprender una familia, sea la Administración quien haga el mayor negocio. Es la Administración quien gana más dinero con esto y siempre a costa del más débil, el comprador. Es por ello que pedimos que el Ayuntamiento de Barcelona insta al Parlamento de Cataluña a que establezca una bonificación del ITP del 100% para la compra de vivienda habitual cuyo precio sea al menos inferior o igual a 350.000 euros y para el caso de familias numerosas que consideren Para la bonificación, un límite de precio de compra superior en función del número de miembros que la componen. No podemos permitir que ni una sola traba fiscal ni burocrática trunque los anhelos y necesidades de los jóvenes y familias barcelonesas. Es necesario garantizar que la Administración no sea un obstáculo para que nuestros jóvenes puedan emanciparse y formar una familia. Los poderes públicos deben facilitar y hacer asequible el acceso a la vivienda en condiciones dignas y adecuadas. Gracias.

Bé, senyor De Loro Polido, com sempre, comença a dir mentides. Els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona s'han contingut i estan baixant gràcies a la regulació. Continua dient inexactituds quan vostè s'adreça, suposo que als joves, en un vídeo que prepararà ara per xarxes, que gràcies a vostès baixaran els preus dels habitatges, per què no ho han fet on governen? Per què cap comunitat autònoma on... governa o ha governat Vox o condiciona el seu govern a través del Partit Popular, ha suprimit l'ITP? Cap. És a dir, vostè està portant una proposta perquè fem a Catalunya que no han fet on vostès governen. Que ho sàpiguen aquests joves que ens estan veient, que el que vostès ens demanen vostès no ho fan allà on governen. I segona observació. Està proposant una mesura que no és eficaç. Rebaixar l'IVA o l'IETP, una rebaixa fiscal en habitatge, té com a conseqüència que la demanda absorbeix el preu. És a dir, És a dir, que la rebaixa fiscal no abarata l'habitatge. Per tant, vostè ha començat dient una mentida, que és que la regulació no funciona. Ha continuat dient una altra mentida, que és que vostès defensen una mesura que allà on vostès governen o condicionen els governs no apliquen. I una tercera mentida, que és que rebaixar fiscalitat, IVA o ITP, El mercat de l'habitatge no rebaixa el preu. Això es diu teoria de la incidència impositiva o teoria de la capitalització fiscal. Si ho busca en un llibre de teoria econòmica ho trobarà. Moltes gràcies. I ara continuem amb el senyor Senderos que formula el ple que el senyor Mercè.

Gràcies. Gràcies. La Navidad, un tiempo que llena nuestras calles de luz y de nuestras casas de esperanza. Más allá del consumo de las prisas o de las tradiciones modernas, la Navidad sigue teniendo un corazón profundamente espiritual. Celebramos el nacimiento de Jesús, ese niño que, según la tradición cristiana, vino al mundo en humildad para traer un revolucionario mensaje universal de justicia, amor y perdón. En España en general, y en Cataluña en particular, esta dimensión no se vive solo en templos, sino también en la cultura popular. Una de las formas más bellas y arregadas de expresar este mensaje es el Belén, el pesebre, que desde hace siglos representa a la Sagrada Familia, el Portal, los pastores, los reyes magos también, hasta el Cagané. Es una catequesis visual, un relato artístico accesible a todo el mundo, creyente o no, que nos recuerda el origen de la Navidad y sus valores esenciales. Muchos de nosotros crecimos contemplando Belénes en plazas, parroquias, mercados o incluso en los propios ayuntamientos. Eran espacios de silencio y admiración donde los niños aprendían, donde las familias compartían un momento de calma en mitad del invierno. Aunque Barcelona mantiene algunas iniciativas, la presencia del Belén en el espacio público es hoy insuficiente, dispersa y casi siempre muy limitada en horarios. Una ciudad como Barcelona no debe tener ningún tipo de miedo a reconocer aquello que forma parte de su identidad. No se trata de imponer nada a nadie, sino de representar un patrimonio que es parte de nuestra historia, nuestra cultura y de la esencia de la ciudad. Por eso hoy les proponemos para el año 2025, perdón, 2026 y posteriores, un Belén monumental de exposición pública permanente durante el período navideño en cada uno de los distritos de Barcelona, con ubicación estable, y accesible. Se trata de un gesto sencillo pero significativo, un recordatorio de nuestras raíces cristianas, un espacio de contemplación, un símbolo de paz en medio del ruido urbano y también, por qué no, un punto de encuentro educativo y cultural donde las futuras generaciones puedan seguir descubriendo la historia que da sentido a la realidad. Los Belénes Monumentales no son solo un oramento, son una invitación a detenernos, a mirar con otros ojos A recordar que esta ciudad también tiene una tradición espiritual que ha acompañado a millones de vecinos a lo largo de los siglos. Por todo ello, pido al Gobierno municipal que valore esta propuesta con sensibilidad y que estudie la implantación de esos velenes permanentes en colaboración con artesanos, entidades velenistas y centros culturales. Estamos seguros de que querrán aprovechar la ocasión precisamente para el año en que Barcelona va a ser capital europea de la Navidad y que la luz del niño Dios nos inspire a todos. ¡Feliz Navidad!

Senyor Mercè.

Gràcies, alcalde. Miri, l'Ajuntament de Barcelona comparteix l'interès pel foment i la difusió del passebrisme com una expressió artística i cultural especialment arrelada a la tradició nadalenca de la ciutat. I des de fa anys el govern municipal dona suport a les entitats i associacions distribuïdes pels diferents districtes de la ciutat per tal que puguin dur a terme la instal·lació de passebres durant el període de Nadal Aquest suport es realitza mitjançant ajuts de caire econòmic, logístic i de comunicació amb la voluntat d'impulsar la tasca que desenvolupen des del teixit associatiu alhora que s'assegura la presència estable del pessebre a tot el territori de la ciutat. En aquest sentit, cada any es publica una guia específica, que és Barcelona Nadal, Barcelona Pessebre, on es recullen els pessebres, pessebres vivents, pastorets i camps de civil oberts al públic i organitzats per entitats. Considerem que aquesta manera de donar protagonisme a la feina feta per les entitats d'arreu de la ciutat reflecteix el compromís municipal de preservar i impulsar el patrimoni cultural nadalenc. Aquesta publicació forma part del programa oficial, a més, de Nadal a la Ciutat. En referència al treball amb entitats passebristes, deixem dir-li que n'hi ha dos a la ciutat, l'Associació de Passebristes de Barcelona i l'Associació Passebrista de Ciutat Vella. L'Ajuntament ja col·labora des de fa temps amb dues associacions en la realització de diversos pessebres emblemàtics, com el pessebre tradicional, el pessebre de Sant Jaume, aquí dins, a la part baixa de l'Ajuntament, el Pessebre del Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes, el Pessebre de la Seula del Districte de Ciutat Vella o el Pessebre del Mercat de Santa Caterina, entre d'altres. La resta de pessebres, com hem referit, provenen d'iniciatives d'entitats culturals i veïnals que, malgrat no ser especialistes, contribueixen activament a mantenir viva aquesta tradició en els barris de Barcelona. Així mateix, estem treballant per poder obrir l'any que ve conjuntament amb les entitats esmentades un centre d'interpretació de passebrisme obert a la ciutadania amb tallers i activitat expositiva al que era l'antic local de l'Ingénio, aquí al costat de la Rambla. Atesto, en l'anterior, el govern municipal considera que els objectius plantejats estan més que afrontats i, per tant, no li podem acceptar aquest prec, però amb la convicció que estigui tranquil, que el passabrisme està molt ben referit a la ciutat.

Molt bé, moltes gràcies. Passem a la següent pregunta, en aquest cas, que formula el regidor Sirera a l'alcalde.

Sí, senyor alcalde. Què pensa fer per acabar amb el consum de drogues als jardins i parcs infantils de Barcelona?

Regidor, estic convençut que compartim, com en tots els grups municipals, la qüestió de fons, que és que hem de tenir cura de l'espai públic i ha de ser segur per a tothom. Vostè sap que aquesta ciutat des de fa molts anys té un model propi d'atenció a les drogodependències integrals que inclou promoció de la salut, prevenció, tractament i reducció de danys. Un model que està recollit al Pla d'Acció 2528 de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, aprovada el passat mes de juliol i al qual vostès no van donar suport, tot i que es van acceptar totes les seves aportacions com a grup.

Gràcies, senyor alcalde. Efectivament, el model del que vostè parla no funciona, no ha funcionat. El que està passant a Barcelona, a la ciutat de Barcelona, amb les xeringues abandonades a la via pública, no és ni una anècdota ni un problema menor. Estem parlant d'una emergència en seguretat, però també en salut pública. Les dades són, certament, esgarrifoses. En cinc anys s'han retirat més de... 250.000 xeringues de parcs, de jardins, de parcs infantils també. 250.000 xeringues en 5 anys. En el darrer any, 70.000 xeringues s'han trobat als parcs, jardins, parcs infantils de la ciutat de Barcelona. 190 xeringues cada dia. El seu pla, senyor Coiboni, no funciona. I si vostè diu que sí, amb aquestes dades tenim un problema. La situació va pitjor. Els delictes per tràfic de drogues han crescut a Barcelona un 32%. No ho diu el Partit Popular, són dades del Ministeri d'Interior. L'heroïna ha tornat després de molts anys als nostres carrers. Per aquest motiu li demano... Mesures concretes, efectives, no? Policia fixa en les zones més afectades. Reforç urgent dels equips de neteja especialitzats. Blindatge real de parts infantils i d'entorns escolars. I més atenció social i sanitària, això sí, amb ordre i control. Senyor alcalde, la nostra ciutat no pot ser una ciutat on els nens juguin rodallats de xeringues.

Jo de veritat, regidor Sirera, seria una mica més mesurat amb algunes expressions. Li dic com a recomanació en general perquè podríem trobar molts exemples en moltes ciutats que pateixen els mateixos problemes que la nostra ciutat, malauradament, independentment de qui els governa. Dit això, aquest govern no amaga els problemes, no ha amagat els de la seguretat, No els ha amagat, no ha amagat el sencerisme, no ha amagat el que vostè està mencionant en aquests moments. Els afronta, els gestiona amb rigor, amb eficàcia, evidentment algunes a curt o a mig termini. Les nostres dades monitoritzades confirmen una davallada. notable a la recollida de xeringues, que és un problema, no l'hi nego. Les dades del 25 no estan tancades, però pel que ens diuen els equips, la tendència serà positiva. Indiquen una reducció substancial en el nombre de xeringues recollides. Això és gràcies a la feina dels nostres serveis municipals, als quals vull agrair la feina que fan, un esforç sense precedents que estem fent per reforçar els equips a peu de carrer aplicant mesures específiques. En primer lloc, un sistema de recollida i eliminació segura de xeringues i agullos de l'espai públic, protegint les rutes i els entorns de les escoles amb la participació dels serveis de neteja i manteniment i amb el suport d'agents de salut. Hem fet un reforç significatiu i estructural amb els equips de neteja i manteniment de l'espai públic i també dels agents de salut. Avui tenim 32 agents de salut específicament dedicats a l'espai públic. El juliol del 22 en teníem 24. Professionals que treballen 7 dies a la setmana intervenint amb les persones usuàries i que posen també l'accent a l'entorn de les condicions d'addiccions. I en aquest sentit també vull reivindicar i felicitar la feina que fa l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquesta estratègia de salut pública va acompanyada de la màxima contundència per fer complir la llei i garantir la seguretat. Lluitant contra el tràfic de drogues, fins al 30 de novembre s'han desmantellat 43 narcopisos i aquestes operacions s'han saldat amb 88 detinguts. Seguim amb les preguntes, en aquest cas que formula la regidora Monter a la regidora Villanueva.

Sí, és un seguiment, alcalde.

Seguiment, perdó.

Regidora Villanueva, ara fa just un any el nostre grup va portar en aquest plenari un prec que va ser acceptat per vostès, pel govern, on demanàvem l'actualització del informe sobre el greuge econòmic de les persones amb discapacitat a la ciutat de Barcelona. Vostès van demanar per acceptar el PRE que acordéssim una temporalitat, concretament es van comprometre a fer-ho abans de finalitzar el mes de juny d'enguany, el mes de juny d'enguany ha passat i uns quants mesos més també, i és per això que li demanem amb quin estat es troba l'actualització d'aquest informe, que el primer i únic que existeix, data de l'any 2019, i estimava una forquilla entre 17.700 i 41.200 euros, vull dir, pel que fa als sobrecostos tant directes com indirectes que han de suportar les persones amb discapacitat i les seves famílies, sigui per les despeses que han d'assumir, extres, o sigui per aquells ingressos que deixen de percebre, per exemple, perquè han de deixar la feina o han de reduir la jornada laboral per poder tenir cura del familiar amb alguna discapacitat.

Gràcies, alcalde. Regidora, quan li vaig acceptar el PREC li vaig també comentar que ens posaríem en contacte amb el Departament de Drets Socials i inclús de la Generalitat perquè ens constava que estàvem preparant una licitació per poder fer aquest estudi del greuge econòmic per tota Catalunya. L'estudi donava continuïtat precisament a la metodologia utilitzada per l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, que ja va fer aquest estudi en anys previs, el 2004, el 17, el 19, per analitzar aquest greuge al que vostè feia referència. I comentar i compartir amb vostès que aquest estudi es va licitar i adjudicar el passat mes de gener del 2025, que el període de camp és entre el febrer del 25 i desembre del 25, per tant, encara s'està fent... aquest estudi i que aquest estudi econòmic compta de diverses fases. Primer, l'estudi de costos de les activitats, com vostè deia, per a les persones amb discapacitat, així com barreres econòmiques que experimenten les persones en el seu dia a dia. Estudis de costos i sobre costos i copagaments i de les prestacions i serveis que ofereix el Departament de Drets Socials d'Inclusió a la cartera social, de drets de serveis socials. L'anàlisi dels costos associats també a un servei i costos que ha d'assumir la persona amb discapacitat per tal d'assistir a un servei especialitzat i també la comparativa de les barreres econòmiques d'aquests sobrecostos. L'estudi s'està duent a terme, com deia, i s'està utilitzant una metodologia d'investigació quantitativa i qualitativa i permet definir el greuge de manera global entre persones i també de segregar les dades pels col·lectius i també s'ha previst l'elaboració d'indicadors i la construcció d'eines necessàries per tal de poder realitzar aquest seguiment facilitant la presa de decisions també entre el Departament i l'Ajuntament i compartir amb vostès que treballem amb el propòsit que un cop finalitzat aquest estudi i el capítol específic de Barcelona presentarem aquest estudi a la Comissió de Drets Socials de l'Ajuntament i al Consell Rector i també a les entitats representatives del sector i això serà el primer trimestre del 2026. Per tant, Va més enllà d'aquest mes a juny que vostès deia, però sí que el podrem compartir el primer trimestre del proper 26 i jo crec que és rellevant perquè ens permetrà continuar avançant en polítiques per a persones amb discapacitat. Gràcies.

Gràcies, regidora. Jo li demanaria que insistís davant del Departament de Drets Socials i també li demanaria que fes arribar el que va ser un posicionament molt majoritari dels grups municipals d'aquest Ajuntament, també en relació al Departament de Drets Socials i a les persones amb discapacitat. I és que aturi aquesta reducció de 5 milions d'euros destinat al personal de suport dels centres especials de treball, d'Iniciativa Social, el CETIS, que com vam comentar en la darrera comissió està colpejant els centres, els està fent molt de mal, que no podran sostenir el model i que posa en perill la seva continuïtat. Per tant, els demanaria que també es plantessin davant d'aquesta gestió tan inacceptable per part del Departament de Drets Socials. Gràcies.

Sí, només per respondre, que aquí hi ha un seguiment quasi doble, perquè això és un altre tema que vam treballar, el del CETIS, però compartir amb vostès que som plenament conscients d'aquest greuge, que posar en valor també la tasca que s'ha fet des de l'Institut perquè sempre ha posat i ha estat capdavanter en ubicar els drets a les persones amb discapacitat. Gràcies.

Molt bé. Passem a la part d'emocions. Primer tenim una moció de la qual la Junta de Porteus va apreciar l'urgència per unanimitat, que és designar el senyor... Correcte, secretari? Antoni Verdera-Puntí, representant de l'Ajuntament de Barcelona, el Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en substitució de la senyora Sònia de Besa-Rius. És correcte? Per unanimitat dels grups. I una segona moció... que consisteix a prendre coneixement de la renúncia al càrrec de la regidora d'aquest Ajuntament, presentada per la il·lustríssima senyora Janet Sant Cid. per prendre coneixement d'aquesta renúncia i, com és habitual i tradicional en aquests casos, obrirem un torn d'intervencions, no sense abans saludar la presència com a convidats i convidades, avui tenim convidats i convidades molt il·lustres, per començar de l'alcaldessa Colau, a la qual saludem el ministre Hurtasson, la presidenta del grup dels comuns, Jessica Albiach, el senyor Jaume Sens, el senyor David Zit i no sé si en deixo algú més, suposo que hi haurà més gent propera. Doncs moltes gràcies per la vostra presència i sense més, seguint la nostra tradició, donem la paraula a la senyora Sant.

Moltes gràcies, alcalde. Gràcies també per mencionar els amics i amigues que avui m'acompanyen en aquest moment, perquè com us podeu imaginar, les agendes són complexes i per tant us agraeixo moltíssim que estigueu aquí. També a la família, realment poder-me acomiadar d'aquesta casa així és tot un luxe, és tot un privilegi. Avui és el meu darrer plenari i és el primer cop que em poso d'en peus en aquest plenari, perquè l'ocasión lo merece, no deja la política todos los días. I he decidit, com sabeu, perquè ho he explicat en diferents moments, que vull posar el temps, el meu temps, en el centre i també la calma. I molts dels que esteu aquí sabeu que això no és compatible amb la política institucional. Sovint no ho és. I per això deixo la política institucional, per això deixo la política de partit. Política en faré sempre. Això també ho tinc molt clar. Perquè tinc gravat a foc allò que deia Joan Fuster, que és que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Vaig arribar a Barcelona des del meu poble, des de Tamarit de Llitera, per estudiar. I des del primer dia vaig saber que aquesta ciutat seria un lloc que es convertiria en casa meva. Barcelona m'ha acollit, m'ha estimat i m'ha fet qui soc avui. Encara hi ha qui se sorprèn, que m'ho diu, quan descobreix que no he nascut en un barri de la ciutat, potser perquè a mi no he sabut mantenir l'accent temerità. Els meus amics i la meva família m'ho perdonaran, però jo crec que la gent que em coneix bé sap que només una temeritana de veritat, criada en llibertat i darrere d'una barra de bar, s'hauria atrevit a fer el que he tractat de fer durant tot aquest temps. sense un accent reconeixible de Tamarite, però amb la valentia i la gossedia de qui ha crescut en un poble envoltat per la boira i també per una calor que crema les pedres. Un clima, en definitiva, que et corteix la pell i l'esperit. Fa 22 anys que milito en un partit i sempre estaré agraïda quan a la universitat un company em va portar a un míting de Joan Herrera i en sortir ho vaig tenir molt clar. Marxisme i ecologisme van de la mà. El passat ens oprimeix, però el futur serà nostre, que deia aquella cançó que potser us sona coneguda com la internacional. La lluita de classes avui és la defensa del dret a l'habitatge. És la defensa del dret a una feina ben pagada. És la defensa d'una alimentació assequible i saludable. És la defensa del dret a l'aigua, del dret a l'energia. del dret a respirar un aire net, tota l'hora i molt més. El bé comú, aquests drets, drets humans, que no poden dependre, tots aquests, no poden dependre de la renda ni del patrimoni familiar. I per això el partit on sempre he militat és un que està format per homes i dones que s'han deixat la pell, la pell lluitant per aquests drets, en diferents èpoques, en diferents contextos i espais. El SUC, Iniciativa i els comuns. Per mi, joves d'Esquerra Verda i Iniciativa van ser l'escola. El Ricard Gomà, un mestre. Com tantes dones i com tants homes que se la van jugar per la democràcia. Com tantes persones i activistes de diferents moviments socials o militants i dirigents que m'han format. A tots ells, a totes elles, orgull i memòria. Sempre. Després va venir l'aventura de construir el projecte dels comuns. Difícil, sí, les coses importants sempre ho són, però imprescindible. No tinc cap dubte que va ser la clau per fer possible allò que somiàvem, allò que semblava impossible. Vam demostrar que es podia governar el servei de la gent. Vam canviar el sentit comú, vam canviar l'agenda. L'agenda, de sobte, va començar a ser la que necessitaven les veïnes i la que necessitaven els barris. I també vam canviar la institució. Sabem que hi ha coses que mai tornaran a ser com abans, com per exemple en aquesta sala de plens, que va reconciliar-se amb el republicanisme i va reubicar i relegar el lloc que li pertoca, un lloc secundari i per imperatiu legal a la monarquia. Gràcies, per tant, també a tots els regidors i regidores comuners, a l'alcaldessa estimada Colau, Per la força, per la vostra força, per la determinació, per confiar en mi, segurament una de les àrees més boniques d'aquesta ciutat que pot desenvolupar una regidora, que és l'urbanisme. Per ser-hi, també, en els moments difícils, perquè sense vosaltres hauria estat impossible superar les adversitats, superar les notícies falses, superar les querelles injustes, totes elles. que avui de nou s'ha tornat a demostrar. I després també vull fer una menció especial per Nou Barris. Un regal. Realment, Nou Barris per mi ha estat un regal. Sempre me n'alegro d'haver estat regidora de districte perquè ser regidora de districte no té res a veure amb ser regidora de Casa Gran. Per mi, precisament, el districte és allò equiparable a la natura. És allò que a mi em posa, que crec que ens posa al nostre lloc, que ens dimensiona davant de la immensitat. I et recorda cada segon per què ets aquí i tota la feina que tens per davant i què has de fer, que no te l'acabes. I quin districte, quin districte. Sempre he pensat que si hagués nascut a Barcelona m'hagués agradat néixer i créixer a Nou Barris. Segurament això té a veure amb com em van tractar, amb com em van acollir. Per a lo bueno i per a lo malo sempre em vaig sentir una de boi. Gràcies també, per tant, a tot el veïnat de Nou Barris per la seva intel·ligència col·lectiva, pel seu compromís. No deixeu mai de cabrejar-vos, no deixeu mai d'organitzar-vos i de reclamar el que és vostre, el que us pertany. I què us puc dir? Doncs que m'estimo molt aquesta ciutat, que m'estimo molt Barcelona, profundament, segurament com la majoria de les persones que hi vivim. Deia el company Joan Sobirats, que en aquesta casa vivim tensionats entre les competències i les inconvències que ens travessen. Això significa que no tenim totes les eines. És evident, totes les eines necessàries per resoldre tots els problemes o per abordar tots els reptes que volem. Però sí que tenim una de molt, molt important, que és l'urbanisme. L'urbanisme ho pot canviar tot. L'urbanisme pot construir els drets i desfer els privilegis. Aquest és l'urbanisme que jo he defensat i que jo he practicat. Un urbanisme per recuperar carrers, un urbanisme per fer habitatge públic i habitatge assequible, un urbanisme per tancar pisos turístics, un urbanisme per frenar nous hotels, per fer arribar el metro als barris de la Marina i apostar pel transport públic, per fer-nos sentir més segures quan caminem o quan anem amb bicicleta, perquè qualsevol infant de la nostra ciutat tingui un... on jugar a qualsevol barri. Tot això es pot resumir amb una idea, amb una estratègia que va molt més enllà d'un concepte tècnic, que és la superilla. que no és només Consell de Cent, que no és només el carrer Girona, és una estratègia política que ha demostrat que tot això no només és un desig o un somni que va tenir Cerdà, sinó que l'aposta del socialisme utòpic per conjugar en l'espai urbà la justícia social i el dret a la salut no només era necessària, sinó que era possible. El que tinc molt clar ara que marxo, però també durant tota aquesta etapa, és que cal defensar Barcelona. Cal defensar-la de tots aquells que la volen desigual i precària, que ens volen desiguals i precaris. Defensar-la plantant cara al capitalisme salvatge que engoleix barris i veïnes, que dibuixa carrers i ciutats que són iguals arreu del món. La nostra ciutat, com totes, està plena de conflictes. La ciutat és conflicte. I avui aquest conflicte s'expressa com privilegis versus drets, fons d'inversió versus ciutadans, especuladors versus veïns. L'altre dia, una veïna, precisament passejant pel barri, per la superilla de Sant Antoni, se'm va apropar i parlant de les transformacions fetes i de les resistències suscitades, em va recordar que només incomoda el que té capacitat de transformar, saviesa popular. I això és el que he intentat fer aquests anys, incomodar. Perquè si incomodat és perquè estava transformant. No tingueu por, per tant, al conflicte, perquè només des del seu reconeixement podem ser fortes. com a classe, per aconseguir aquelles transformacions necessàries, per ser felices, això venim al món, pa i roses. Les classes populars no volem triar, volem una Barcelona rica, de sobirania i plena de veïnes. M'encanta com és Betlana, ho expressa en una cançó sobre Barcelona, quan diu, per molt que s'ompli de turistes o manin aquells que no han de manar, jo no me'n vaig perquè tu ets la meva estimada, una ciutat per la gent, una ciutat per la gent. Marxo, per tant, d'aquest Ajuntament, d'aquesta casa, que ha estat tot aquest temps, sent més conscient que mai que aquí hi ha molt bona gent. D'on ho fer? Aquí la gent curra de valent. Qui és regidor i regidora i no marxa corrents cap a una altra institució s'hi queda per amor. Qui és funcionari o funcionària, interi o personal laboral i no marxa corrents cap a una altra institució s'hi queda per amor. Perquè el municipalisme és un dels llocs on la política és més agraïda. Perquè fem realitat, relativament ràpid, allò que tenim entre mans. Ara també, ho sabem, és de les més exigents. La proximitat radical ha d'haver sovint una trinxera. Totes dues coses ens hauríem de fer reflexionar a les aquí presents, perquè ens hauríem de permetre apostar, per construir, per transformar, sense que el partidisme sigui protagonista. Perquè quan el partidisme es queda a la porta, l'acord, el consens, entra per la finestra a cop d'aire fresc. I sé molt bé que no sempre és fàcil, però vivim temps on cal demostrar que les institucions som útils. I no es tracta de dir-ho, cal fer-ho, cal practicar-ho. Diem tantes vegades, impulsarem, complirem, farem, exigirem, acordarem. Pareu-vos a pensar quantes d'aquestes vegades hem dit tot això, quantes han fet realitat. I avui la gent, la gent jove, sobretot, està cansada de promeses. Se'ls està acabant la paciència. I crec sincerament que el futur serà per als que donin raons per confiar en les institucions des de l'honestedat i des de la veritat. Jo marxo, com us deia, satisfeta, plena i amb la consciència tranquil·la, perquè he treballat de valent, per contribuir amb la meva i per activitat, i per què no dir-ho també tu sudessa, perquè soc una dona apassionada a impulsar i a desplegar molts projectes i polítiques de ciutat, de barri, de carrer, que fessin la vida més fàcil a la gent, més justa i també més bonica. La majoria d'aquestes polítiques i projectes no han estat mèrit exclusiu meu, res més lluny. Han estat tots ells processos de treball i de negociació amb molts de vosaltres, amb molts dels que esteu aquí. He tingut el privilegi de negociar i d'acordar amb persones de gairebé tots els grups, de gairebé. De totes elles n'he après. De vegades també a ser més tossuda i apassionada en els meus ideals i conviccions. Voldria mencionar molts projectes que han estat fruit d'aquests acords amplis, però deixeu-me que us singularitzi amb un que entendreu que em fa molta il·lusió i que és molt especial, que és el tramvia per la diagonal. el tramvia per la Déu, vaig suar, vaig suar per tirar-lo endavant, descobrint el pitjor del partidisme, però també el millor d'una comunió inesperada, el millor d'aquesta comunió inesperada. Alcalde, un desig, acabi ja. Tingueu molt clar que qui us parla sempre, sempre, sempre mirarà aquesta ciutat amb ulls de regidora, amb responsabilitat, amb rigor, amb compromís i amb amor. Aquest és el... més gran que m'emporto, que m'ha donat un lloc que m'ha vist créixer, patir i gaudir, des d'on he estimat i des d'on m'he sentit estimada. Us asseguro que quan vaig arribar a Barcelona no m'imaginava que tindria el privilegi extraordinari de repensar i de refer aquesta ciutat. Jo, que vinc d'una família que no és benestant, que vaig aprendre què vol dir fer comunitat al bar dels meus pares i dels meus avis i que allà vaig entendre el valor de la pràctica comunitària real a preservar. Gràcies, per tant, a tothom que ho ha fet possible. Gràcies a la meva família, amistats, el David, que em va acompanyar en la vida de partit i en l'entrada institucional i amb qui sempre serem capitans. I el Dani, que em fa costat cada dia, que em dona la mà i que obre petjada a la muntanya i a la vida, per fer dels camins incerts espais alegres i divertits on continuar trepitjant amb força i amor. I també vull agrair a tot el meu equip, a tota la gent que m'ha acompanyat en aquesta aventura, l'escollit, l'heredat, el personal de la casa. Gràcies, gràcies, gràcies a tots per seguir-me, per frenar-me, per empènyer-me, per sostenir-me, per cuidar-me. Quan passegeu, tots vosaltres, per Consell de Cent, per la Meridiana, pel Parc de les Glòries, quan pugeu al tramvia, quan tantes coses que hem fet, espero que sentiu la mateixa felicitat que jo, perquè sense vosaltres res de tot això existiria. A molta gent li estranya que vulgui deixar la política. Jo crec que no voler deixar-la és l'anomalia. El que fem és equiparable a un esport de risc. Podríem dir que estar en política institucional és equiparable a pujar una muntanya de 8.000 metres, a passar per la zona extrema, la zona crítica, l'espai sense oxigen suficient per la vida humana, És aquesta franja en què pots estar un temps, perquè cal baixar com més aviat millor. Evidentment, ni en un 8.000 ni en la política podem sobreviure sense un mínim d'oxigen, perquè l'oxigen és essencial per viure, per pensar i per fer allò que hem vingut a fer. Personalment he patit les conseqüències d'una excursió brutal d'alta muntanya, amb boscos i prats extraordinaris, però també amb pedregals i tracteres per les quals hem intentat no fer-nos gaire mal. I per això ara cal recuperar-se i agafar forces per construir un nou camí i una nova etapa. Permeteu-me una darrera reflexió. Hem format part d'un moment històric, però hem de deixar de buscar que ens donin la raó. Ja la tenim. Ara cal fer les polítiques que la gent necessita. Jo a vegades sento decepció quan veig tot el que queda per fer, tot el que és important fer i tirar endavant, perquè no necessitem anuncis. El que necessitem és tancar lloguers de temporada, eliminar-los, és recuperar lloguers assequibles i estables, perquè no necessitem comissions. El que necessitem és prohibir ja les compres especulatives. No necessitem analitzar més què fan els fons d'inversió, ho sabem. el que necessitem és frenar-los i esperar-los als peus. I per fer tot això cal ser valents. Facin allò que necessita la gent. Cada segon perdut és una lletania per molta gent, per la nostra gent, pels treballadors i les treballadores d'aquesta ciutat. La democràcia és fràgil. No la donin, no la donem, per suposada. Si la democràcia no garanteix una vida digna, per què serveix? Si no és capaç de protegir-nos d'un capitalisme salvatge que ens precaritza, empobreix i expulsa, de què serveix? Defensin-la, és la seva obligació, i sobretot donin sentit i significat a la democràcia. Concluiré ja aquestes paraules d'acomiadament amb dues cites que penso que expressen la meva pulsió política i les seves derivades tots aquests anys. Deia la gran referent en urbanisme humà, la Jane Jacobs, que les ciutats tenen la capacitat de proporcionar alguna cosa per a tothom. Només perquè i només quan són creades per a tothom. Un urbanisme humà. a favor del bé comú. Difícil, però imprescindible. I ja sabeu, quan la resistència augmenta és que el moviment avança, que deia Bertolt Brecht. Que seguim avançant en favor de la vida. Moltes gràcies a totes vosaltres. Moltes gràcies, Barcelona.

Moltes gràcies, regidora, encara. Ara farem la ronda d'intervencions dels grups i faré la col·lenda com a alcalde. Regidor Martí.

Bé, moltes gràcies, doncs, Janet, Janet Sants. Intentaré correspondre, no en la quart d'hora que ha fet servir, em sembla que tenim dos minuts, però sí posant-me de peu també, cosa que no faig mai, en aquest hemicicle. I, per tant, hi ha senyal de respecte i dels millors desitjos que podem tenir, parlo, evidentment, en nom de tot el grup, de tots els companys, regidors i regidores del grup de Junts per Barcelona. Bé, primer de tot, moltes gràcies per haver fet tota la feina que ha fet amb el seu equip en aquest Ajuntament i en aquesta ciutat, malgrat que, com sap vostè perfectament, hem discrepat, discrepem i seguirem discrepant en el futur de moltes coses. tant del model de ciutat que vostès defensen com d'una bona part de llegat que creiem que no és prou positiu per a la ciutat. Però bé, avui no és un dia de balanços ni és un dia de crítiques, és un dia de comiat. Vostè ha dit que portava molt temps pensant en aquest comiat, que ha estat una decisió, diguem, una presa a consciència, i per tant el que hem de fer primer és respectar aquesta decisió i agrair-li aquesta generositat que ha tingut en vostè mateixa i en la societat que serveix i que continuarà servint. Vostè i jo, encara que no s'ho pensi, tenim algunes semblances. Som regidors d'aquest Ajuntament i, a més, orgullosos des de l'any 2011. Per tant, hi ha dels vells del lloc, els veterans, per tant, hem coincidit molt de temps fent moltes coses. Hem estat regidors de districte, vostè nou barris, com deia ara, jo com a regidor de Sants Montjuïc, que també porto el cor i l'ànima durant el mandat de l'alcalde Xavier Trias, per tant, sabem el que és això, el que és treballar de lluny a diumenge pels veïns dels seus barris. I també són persones treballadores, sense dubte, i amb fortes conviccions. Conviccions molt diferents, però amb fortes conviccions i bastant capquadrats, però amb molta capacitat de diàleg i d'arribar a cost, també amb vostès. Jo li he de desitjar, en nom del grup, el millor pel seu futur. La veritat és que tots ens mereixem un futur positiu, primer amb salut i després amb contribucions positives a la comunitat. No sabem ben bé què acabarà fent, alguns diuen que ho saben, jo personalment no he tingut el gust de saber aquesta miquina és el destiu, els destins que tindrà, però estic segur que continuarà fent la feina que ha fet fins ara creient en les seves idees i creient amb la capacitat transformadora de la política i de servei públic. Jo acabo. Genet Sanz, si em permet, dir-li. Han estat uns anys en què hem tingut ocasió de compartir moltes coses amb el grup i jo personalment ara, com a president d'aquests últims temps, igual que vostè. També hem coincidit com a president de grups els últims mesos d'aquest mandat. I, per tant, li he de desitjar això, al millor des del punt de vista professional i personal. Políticament, quan vostè m'ha dit i continuaré fent política, dic ja hi som. Doncs... Continuarem confrontant, expliquem un contrast, però també hem estat capaços i continuarem sent capaços, segur, amb el seu grup i amb vostè allà on vagi, de trobar espais de coincidència i de treball conjunt. Repeteixo, no és moment de balanç, no és moment d'exàmens. Avui, com deia el president Pujol, això no toca, però sí que realment vostè sap que l'aprecio, que l'avaluro molt positivament com a persona, com a política, encara que repeteixo, vostè ve del comunisme i jo no vinc del comunisme, però en qualsevol cas, en el qualsevol cas, Hem après que és possible no només dialogar i col·laborar, sinó arribar a acords. Per tant, molta sort, moltes gràcies i si alguna cosa puc fer en el futur per vostè, doncs ja s'ha pot testar. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. I ara té la paraula la Llaia Bonet en nom del PSC.

Ens aixequem tots, Janet. Em permetreu que ho faci més personal, que és de l'única manera que es pot fer, i que faci algunes confessions que crec que moltes altres persones d'aquesta sala ja coneixen, però que crec que és un bon dia per compartir-ho, perquè la Janet i jo ens coneixem des de fa molts anys. Probablement això el senyor Martí Galvis no ho sap. perquè la Generalitat i jo ens vam conèixer a la Facultat de Dret, jo crec que ja ens teníem ubicades i vistes, però ens vam conèixer com a professora i alumna de Dret Urbanístic. Un bon dia va entrar a classe amb un grup petit, la Janet, i ja us podeu imaginar la classe de Dret Urbanístic com entrava. Amb la passió amb la que va entrar, amb la que ràpidament, diguem-ho així, va enteular conversa i es va convertir en la líder dels 7 o 8 alumnes que hi havia en aquell grup. I el següent dia va arribar a classe amb un llibret a la mà que deia, soc regidor, no regidora, perquè aleshores es feien les coses així, soc regidor d'urbanisme i ara què? No era regidora d'urbanisme, era regidor d'urbanisme l'Antoni Vives en aquell moment. Però la Janet havia entrat a l'Ajuntament. i evidentment ja estava preparant el futur. Evidentment, amb aquest llibret que portava per subtítol les principals 150 preguntes, va començar a treballar amb l'urbanisme, I vam coincidir anys després, quan ja havíem acabat aquesta etapa de coincidència a la Facultat de Dret de la Pompeu Faura, qui ens havia de dir en aquells dies d'aprenentatge i de compartir el dret urbanístic, que després acabaríem tenint debats intensos, per dir-ho suaument, tant en comissió com en plenari com en privat, en aquesta casa. I n'hem parlat molt i hem tingut molts debats i crec que és evident que tenim maneres de fer diferent, cadascú té la seva manera de fer, enfocs i maneres de fer diferents, però crec que és absolutament de justícia reconèixer i aplaudir la teva capacitat per posar temes sobre la taula que són necessaris per la ciutat. I volia dir-ho avui aquí. T'has avançat i evidentment jo no puc fer una altra cosa que repetir-ho, ets una dona apassionada, en allò que fas, en allò que creus i segur que aquesta passió és el que ha fet que tots els debats també tinguessin una intensitat especial. I ja et dic que els trobaré a faltar, Janet, segur que trobarem la manera de continuar-los perquè hem debatut molt i hem debatut efectivament d'urbanisme, hem debatut d'habitatge, hem debatut de mobilitat, hem debatut de tot allò que transforma la ciutat i que és imprescindible per poder seguir donant resposta a uns reptes que cada vegada són més grans. Als barcelonins i a les barcelonines els agrada molt debatre. sobre el que passa al nostre espai públic, a la nostra estimada ciutat. Tant tu com jo, evidentment som barcelonines d'adopció, d'elecció, i per tant segur que també ho hem heredat a l'hora de posar-ho en pràctica de la mateixa manera. I crec, Janet, que no has deixat indiferent a ningú. I això també és positiu, crec. Per tant, et desitjo molta sort en aquesta etapa, N'estic segura que la viuràs amb la mateixa passió i estic convençuda que facis el que facis, siguis on siguis, continuaràs treballant per Barcelona apassionadament com ho has fet fins ara en aquests últims 14 anys en aquesta casa. Molta sort.

Moltes gràcies. Doncs ara té la paraula la regidora Tarafa.

Bona tarda a tots i a totes. Jo em quedaré al costat perquè la vull tenir molt a propet i per tant quedaré aquí al costat de la Janet. Avui acomiadem a la Janet, Janet, avui t'acomiadem i per mi i per tots nosaltres és un dia molt emotiu. Moltíssimes hores compartides amb la Janet i per nosaltres és un dia molt especial. Fa temps que sabem d'aquesta notícia però avui és un dia on aquella notícia es culmina, es fa evident i per tant és un dia molt emocional. Jo, quan preparava una mica aquestes paraules que li volem dedicar conjuntament a la Genet, tenia dues opcions. O fer una intervenció amb pena i menaconia, no marxis, Genet. O fer una intervenció amb molt orgull i amb el cap molt alt per tot el que ha fet la Genet per aquesta ciutat. I, per tant, com a reconeixement de tota la seva feina durant tots aquests anys a la seva ciutat. A part que conec i sé que ha sigut una decisió molt reflexionada i molt madura i jo sempre poso això per sobre de tot, per aquell desig personal d'on vol estar cadascú en el moment que cadascú tria. Jo vull començar amb quatre frases que ha dit la Janet de manera molt reiterada. No les llegeixis, ja te les llegeixiré jo. ha dit la Genet de manera molt reiterada, o que les ha dit literals, o que les ha encapsulat i les ha defensat de manera molt forta i que crec que diuen molt com és la Genet, com ha fet política la Genet i quina política ha fet la Genet. I les resumiria en quatre després de pensar-hi molta estona. Venim a transformar no només a gestionar, li pesi a qui li pesi. Crec que és una de les frases que hem sentit Entre nosaltres a la Genet, l'urbanisme és la millor eina per transformar la vida de la gent, la vida de la ciutat i totes les persones que hi viuen. Nosaltres estem sempre al costat o al màxim de prop possible dels veïns i les veïnes. I la darrera, les querelles que pretenen fer-nos dubtar, que paternos fer-nos por, no ens aturaran, ens al contrari. Jo crec que aquestes quatre frases diuen molt com és la Genet, i el vincle que ha tingut la Janet en aquesta política. Però sí que em vull aturar uns segons a fer un reconeixement per totes aquelles polítiques que ha tirat la Janet endavant amb tots els equips que l'han anat acompanyant. Perquè crec que hi hem de posar noms i connems. No són una, ni dues, ni tres. Són moltíssimes. Liderar un nou model de ciutat, una cosa que es diu ràpid, però és d'aquelles coses més complexes que pot fer-se des de la política. Les sopedilles, la regulació del turisme, normatives valentes per defensar el dret a l'habitatge, desencallar negociacions que estaven bloquejades des de feia molts anys, el Barça, la Mercedes, la connexió del tramvia, com tu deies abans, duplicar els carrils bicis, ser una molt bona regidora d'un districte que requereix molta presència i intensitat, com és Nou Barris, el 30%, Alpeuat, tancar 7.000 pisos il·legals, Via Laietana, Meridiana, i per últim, i segur que m'en deixo moltes, canviar l'agenda d'aquesta ciutat. En política, tots i totes sabem que aquesta és de les coses més complexes que hi ha. Però quan un mira el llegat que deixa la Genet en aquesta ciutat, no només ho vull concretar en polítiques públiques, sinó en maneres de fer política i en valors que estan darrere d'aquella persona que fa aquella política. I crec que em surten vuit característiques claus de la Genet i una darrera que també compartirem amb vosaltres. La fermesa, és una característica clau de la Genet, idees clares, un olfacte i una intel·ligència política com poques hem vist abans, una persona arriscada, que diríem a l'autopopular, qui no arrisca no pisca, i per tant la Janet ha sigut una persona molt arriscada políticament, tenir clar a qui volem que beneficii aquella política que fem, molta valentia, molta determinació i una capacitat immensa de treball. Però vaja, i perquè no sigui dit, també en direm una altra, que és una persona que li agrada discutir amb molta intensitat, de manera molt calorosa, però no només amb vosaltres l'oposició, sinó també a dintre, a casa sí. I per tant, si no ho diguéssim, no coneixeríem tots plegats la nostra gener. Però no tot han sigut flors i violes, i això crec que ho ha dit ella, però crec que ho hem de poder dir la resta. Hi ha hagut moments fantàstics, molt satisfactores, on hem rigut, on hem estat alegres, on hem gaudit molt, però també hi ha hagut moments de molta dificultat i de molta duresa. Tots sabem que està primer la línia de la política Té uns impactes molt forts, desgastants i a vegades dolorosos. I crec que avui s'ha fet com justícia poètica, que es diria, no? D'aquelles 25 arelles, 10 han impactat molt directament sobre la Genet, o més de 10 avui s'arxiva una de les que quedaven pendents, l'esclata que quedava pendent a la nostra ciutat per aquella política emblemàtica que és la Superilla. Per tant, la Genet ha pogut demostrar un cop més que quan aquelles polítiques són valentes i són transformadores i estan ben treballades, ni la justícia tampoc les pot aturar. Espero, Janet, que en aquests moments de duresa i de dificultat t'hagis sentit ben acompanyada pel teu aquí, per les persones que t'estimem i t'hem acompanyat tots aquests anys, perquè jo sempre dic que la política sense cura és una política coixa i, per tant, és una de les grans dificultats que tenim i seguim tenint en política. Jo, per acabar, Quan en aquest ple han anat acomiadant-se diferents persones, avui per nosaltres és una persona molt especial, però quan s'acomiaden sempre intentem fer aquell exercici, em veia un company del grup, de dir, imagina't que totes les persones que estan pilotant aquesta ciutat fossin com la Janet. Fem un segon, no?, aquest exercici. Ella diu, tomaig, sí, per algunes qüestions les discussions intenses i valoroses serien tomaig, però estem convençuts que el món seria molt més just i molt millor. I això també li volem dir avui a la Janet. Jo, per acabar, moltíssimes gràcies, Janet, per tot i per tant. Som afortunats d'haver-te tingut tot aquest temps al nostre costat. Jo estic orgullosa d'agafar aquest relleu i de tot el camí que has marcat i de totes aquelles polítiques que has anat treballant i que has deixat ja sobre la taula. Molta sort en aquesta nova etapa i, sobretot, només d'agir-te una cosa, que siguis molt feliç, que és el més important de la vida.

I ara té, en nom d'Esquerra Republicana, la paraula el regidor Coromés.

Em poso de peu perquè, home, el vull veure. Avui no et diré, senyora Sanz, com faig habitualment amb aquest ple, avui et diré, Janet, has dit el tramvia, el puto tramvia. Perdoneu per l'expressió, com el vam suar aquest tramvia. Jo crec que el dia que el tramvia acabi fent el seu viatge d'unió a la plaça Francesc Maciat demano públicament que la Janet i a mi ens deixin portar-lo el primer dia, el primer trajecte. Ens ho mereixem. Jo recordo que quan vaig entrar de regió d'aquí la... tinenta d'alcaldia Sant, s'estrenava com a tinenta d'alcaldia d'urbanisme i no sé si va tardar dos, tres o quatre dies en anunciant la suspensió de llicències d'habitatges d'ús turístic i jo vaig dir, mare de Déu, això és sacgejar directament una de les religions d'aquesta ciutat, com és el turisme, el qual ja apuntava maneres que la cosa prometia corbes potents en aquest àmbit. Tranvia, Peuat, visualitzadors de pisos turístics, el projecte de la Mercedes o les tres chimeneies del Paral·lel, la reserva de 30% d'habitatge protegit a la ciutat de Barcelona en sol consolidat, les cuines i els súpers fantasma, la superilla Barcelona, que no és una superilla, però s'aconsegui que tothom li digui superilla, les terrasses, o la via Lalletana. I aleshores fent repàs d'aquests deu anys que porto com a regidor i que hem compartit aquest espai, m'adono que la majoria de coses de les quals com a regidor em sento orgullós les he treballat i o acordat amb la Janet. Perquè la Janet Le podem dir totes les virtuts del món, que és treballadora, ho sabem, incansable, que té convincions fermes també, que és perseverant, no sé si això és una variant millorada de la tossudesa d'Aragó, però és perseverant, compromesa, valenta, s'ha enfrontat amb molts lobbies en aquesta ciutat i no s'ha arronsat, i mitinera, com ha demostrat fa una estona, fa uns mitins fantàstics també. Per posar algun defecte diria que és impuntual, és impossible començar una reunió a l'hora amb ella. Però he perdut unes quantes hores d'espera en reunions per tots aquests temes. Però bé, no ho tindrem en compte. I vull destacar també la seva capacitat i intel·ligència política per arribar i treballar aquests acords, però també per fer una cosa molt difícil en política, que saber pactar els desacords, que també crec que és una cosa molt important i que s'ha de posar en valor. Jo crec que hi ha persones, en aquest cas regidores, que et fan vibrar en la política, Genet, i tu a mi m'has fet vibrar en la política perquè, insisteixo, moltes de les coses de les quals me'n sento orgullós, doncs les hem treballat d'alguna manera junts. I ara recordava el dia que jo vaig tornar de la flotilla del creuer per la Mediterrània, que diuen alguns, acompanyat de l'alcaldessa, Ada Colau, Aquell dia vam fer moltes abraçades, ara te'n recordes? No parlarem d'abraçar. Jo pensava, ostres, quatre dies sense dutxar-me i amb aquesta roba. Deixo fer una olor reclus terrible, però tot i així les feien perquè era important. Hi va haver un periodista, en Jordi Panyella, que va captar una abraçada i va escriure un article. I era la abraçada que ens vam fer, que em vas donar de benvinguda. I ell deia així, la definia com un gest de comunió que elimina matisos, retrets, recels i d'altres arestes que inevitablement va deixant a la pell la brega política diària. Una abraçada de veritat, autèntica, sincera, d'aquells reconfortants. La va saber captar, en Jordi Panyella, crec que molt bé, i la va definir molt bé. Avui marxa la regidora i avui a la Janet li tornaré aquesta abraçada. Evidentment, com no pot ser d'una altra manera, desitjant en nom meu però també de tot el meu grup una bona travessia. Recorda que Ítaca no és una meta en si mateixa, no és una destinació. Ítaca és el camí, els aprenentatges, les coneixences, els ports d'arribada. I en la meva Ítaca personal, tu... has sigut una persona important també i t'agraeixo totes les hores que hem estat discutint pel puto tramvia i altres coses. De veritat, molta sort i encerts.

Regidor Sirera del Partit Popular.

Moltes gràcies, alcalde. Avui acomiadem una regidora que, com s'ha dit, ha passat alguna cosa més de 14 anys en aquest Ajuntament. Jo només et conec des de fa dos anys, per tant, no puc parlar amb el mateix coneixement que parlen la resta. Però és veritat que és una trajectòria llarga que mereix des de la distància ideològica que ens separa i que crec que és obvi. El reconeixement a la constància, el compromís amb aquesta ciutat, i les renúncies personals que, efectivament, suposa la dedicació a la vida pública, sobretot quan comences tan jove com vas començar tu. Nosaltres no compartim, crec que tampoc és cap novetat, no compartim el balanç polític. Sota la seva responsabilitat, dins del govern de Colau, va impulsar polítiques urbanístiques de mobilitat, d'habitatge, de turisme, de les que discrepem fortament. Però crec sincerament que la política no pot esborrar el respecte institucional ni tampoc el reconeixement personal. I en aquests dos anys he conegut a la persona, he conegut a una persona amable en el tracte i molt respectuosa amb l'adversari. I t'ho vull agrair també personalment. Yo, Janet, te deseo lo mejor en esta nueva etapa de la vida que ahora empiezas y que tus proyectos personales cobren vida lo antes posible.

Gracias, alcalde.

Yo me suelo poner de pie, pero hoy, evidentemente, por respeto, lógicamente, también lo hago. En fin, yo tampoco compartimos mucho contigo a nivel ideológico, como podrás comprender. De hecho, estamos en las antípodas, yo creo, en casi todo. Has dicho una cosa en la que sí estoy de acuerdo, lo de plantar cara al capitalismo salvaje. A nosotros tampoco nos gusta el capitalismo salvaje. Y a los que se ríen es que no tienen, con perdón, ni puta idea de lo que es Vox, pero bueno, en fin, ese es otro tema. Yo te quiero... Dar las gracias porque estando como estamos en las antípodas y habiendo tenido algún pique en el poco tiempo que hemos estado aquí, hemos tenido algún pique fuerte, hemos tenido los dos la capacidad de encontrarnos en un pasillo y al menos comentar y bajar la tensión. Y eso es algo de agradecer. Y también te tengo que agradecer que has sabido siempre distinguir entre lo que se hace aquí en el terreno de juego, que aquí nos venimos... que se me entienda a matarnos en el buen sentido de la palabra políticamente, pero has sabido distinguir que la diferencia política no está reñida con la educación y con la corrección, ni siquiera con una sonrisa que siempre has tenido. Y eso te lo quiero agradecer personalmente porque creo que hay que ponerlo en valor Porque a veces aquí nos olvidamos que dejando de lado las ideas políticas somos todos personas y todos merecemos una sonrisa y unos mínimos de educación y de convivencia. Te quiero desear, no me malinterpretes, lo peor en lo político, pero lo mejor en lo personal y en lo profesional. No quiero hacer, como ha dicho Jordi Martí, no es momento de hacer juicios ni... ni mucho menos. Pero repito, sí te quiero desear lo mejor, lo profesional y lo personal y que tengas mucha suerte y te vaya todo muy bien.

Gracias. Bé, jo no posaré de peu perquè ja estic molt alt. No cal que em posi de peu, però si ho faig simbòlicament, Janet, primer vull fer una reivindicació d'aquest acte que fem. Avui se'ns ha fet una mica llarg. però crec que cada moment i cada persona que fa l'acte que avui ha fet la Janet Sant mereix el temps, la paciència i l'escolta de tots els regidors i regidores de l'Ajuntament. Els que veniu d'altres institucions o alguns que hem vingut d'altres institucions, aquest és un costum que no existeix. Jo crec que és una molt bona pràctica que fins i tot la gent que està a les antípodes de les nostres idees faci l'esforç a trobar allò que ens uneix i allò que ens connecta. Jo vull reconèixer molt la valentia i el coratge d'una dona que és barcelonina per a l'acció, i crec que aquest és un tema molt important, els barcelonins per a l'elecció fan una elecció de vida i d'identificació amb els valors d'una ciutat o del que pot ser una ciutat que tu has fet i has desplegat durant tots aquests anys des de l'oposició o des del govern, que ho ha fet d'una forma coherent en tota la seva vida, i jo crec que et conec una mica, ho he pogut viure i veure en directe i molt de prop, amb una persona que efectivament, jo no sé si per l'origen aragonès, i aquí tenim més precedents de polítiques a l'Ajuntament, aragoneses, en el vostre grup i en el nostre també hem tingut un parell d'exemples de dones aragoneses, dures, fermes, convençudes, peleones, però que al final, efectivament, això ha tingut, i jo ho he viscut també molt directament, crec que és un valor en política, sobretot quan tu has dit molt bé i has representat molt bé aquesta trajectòria transformadora de la ciutat de Barcelona. Una, diguem-ne, una línia transformadora de la ciutat de Barcelona que afortunadament jo sóc dels que crec que hem tingut en tota l'etapa democràtica, amb més o menys intensitats, amb més o menys rapideses en funció dels contextos, però que hi ha hagut aquest fil roig de transformació de la ciutat que t'ho has representat molt bé durant molts anys. I crec, i no exagero, que amb la història i amb els anys, pel que fa a les polítiques urbanístiques, Per mal en algunes coses segurament, però per molt bé també en moltes altres, l'etapa en què tu has estat tinent d'alcalde d'Urbanisme marcarà una època, sens dubte. I això t'ho vull reconèixer i ho vull dir sent l'alcalde de la ciutat avui. I per això a vegades també quan se'ns diu o quan se'ns acusa de fer continuisme d'algunes polítiques, amb totes les diferències, matisos, enfocaments, intensitats, quan se'ns acusa de fer continuisme a algunes polítiques, que tothom sàpiga que nosaltres no ens ho prenem malament, sinó tot el contrari. I això ha estat en gran mesura gràcies a tu. Per no allargar-me, ha sigut, pel que fa a mi personalment i políticament, una relació amb la qual hem compartit govern i hem compartit oposició. No sé què és més difícil. perquè, efectivament, com ha dit la teva companya, compartir govern també era d'una intensitat i d'unes discussions profundes, però també d'una complicitat i d'una leialtat a prova de bomba, i d'això crec que pot donar compte també algú que està allà dalt, que és l'Albert Dalmau, que no s'ha posat a la sala d'autoritats, s'ha amagat i que durant molts anys també va estar en aquelles reunions en les quals políem, es fa tot l'esforç per conciliar posicions de dos grups que comparteixen el govern i el conseller del MAU avui, que el vull saludar oficialment des d'aquí, ho sap perfectament i per això també està aquí avui acompanyant-nos perquè va viure també aquella època de la qual guardem, malgrat tot, un bon record i una bona experiència. I tres coses finals. Primer, amb el tramvia, quan es connecti, que es connectarà, en aquell primer viatge inaugural, evidentment ha d'estar l'alcalde de Sacolau, ha d'estar la General Sant, ha d'estar el Coronas, ha d'estar la PTP, ha d'estar molta gent, però també ha d'estar l'alcalde Areu, que va ser una persona que es va deixar la pell per aquest projecte i que el qual us he de confessar també avui que li vaig explicant com van els avenços perquè es segueix interessant. Segon... o tercer, o per acabar. Ara m'ho comentava el Tirem Batlle, no? El Tires Fargas, quan es va acomiadar aquí a l'Ajuntament, feia un acomiadat com el que tu has fet, deia que en política americana, quan els polítics s'acomiaden, els polítics no s'acomiaden mai, perdó, de la política americana, mai diuen me'n vaig, però se'n van. I, en canvi, la política europea, els europeus, quan ens acomiadem i dient que marxem, mai marxem. Això ha sigut una constant en aquest Ajuntament també, la qual cosa no vol dir que es continuï fent política institucional, com tu molt bé has dit, sinó que segurament la forma de fer política que tenim a Europa i la forma de comprometre'ns amb la política europea a Europa és diferent i va molt més enllà del que és l'estada temporal en una institució. Per tant, des de la convicció que ens tornarem a trobar, en altres àmbits, en altres moments. Et desitjo tota la sort del món en el professional, però molt especialment, perquè és veritat que aquest és un ofici dur des del punt de vista personal, molt especialment en el personal. Molta sort, Janet. Això no s'ha de votar. Molt bé, després hi haurà una celebració. Continuem amb l'1 del dia amb dues declaracions institucionals. La primera part que llegirà la regidora, la IA, sobre la crisi de la pesta porcina africana.

Gràcies, alcalde. Canviem de terç. L'Ajuntament en aquesta declaració vol reconèixer la pesta porcina africana com una crisi de gran abast amb impacte econòmic, social i territorial i amb una clara dimensió de salut pública i de salut ambiental que exigeix una resposta coordinada entre les administracions. També vol manifestar el compromís amb els barris de muntanya i l'entorn natural de la ciutat. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona expressa el seu compromís per vetllar perquè els barris de muntanya i els entorns naturals de la ciutat, Collserola, Montjuïc i altres zones verdes periurbanes siguin considerats àmbits prioritaris en els plans de control de fauna salvatge, especialment pel que fa als senglars, per prevenir riscos sanitaris, accidents i afectacions a la convivència. En tercer lloc, vol reclamar que qualsevol pla de control i reducció de població sinergètica es basi en criteris científics, en la protecció dels ecosistemes i en una comunicació clara amb el veïnat, integrant la veu de les entitats dels barris i dels agents socials i veïnals. També vol demanar que es garanteixi una informació pública clara i actualitzada sobre l'evolució de la crisi, els riscos reals per a la salut humana, les mesures de protecció i els protocols a seguir, evitant alarmismes injustificats però també la minimització de l'impacte. En cinquè lloc vol demanar a la Generalitat de Catalunya la realització d'una auditoria externa independent i completa dels serveis de prevenció en salut animal i dels protocols de bioseguretat aplicats en presentació pública dels resultats. Vol manifestar el suport al sector porcí, a la indústria agroalimentària, instar al Govern de la Generalitat a obrir línies d'ajuts directes pels ramaders i per la indústria agroalimentària afectada per la pesta porcina africana, així com a l'impuls de mecanismes de finançament específics per garantir la continuïtat de l'activitat econòmica i de l'ocupació. Que en aquestes mesures es tinguin en compte, de manera especial, les petites i mitjanes explotacions, els territoris amb més vulnerabilitat socioeconòmica i l'impacte de les alteracions del mercat porcí poden tenir en els preus i en l'accés a l'aliment per part de la ciutadania. En sete lloc, vol donar suport al gremi, comerços i parades de mercats municipals del sector porcí, així com el compromís de treballar amb el gremi i les associacions de comerciants per fer el seguiment de l'afectació i trobar fórmules de suport. En vuitè lloc, reclamar una coordinació reforçada entre la Generalitat de Catalunya, el Govern de l'Estat, les Diputacions, Consells Comarcals i els Ajuntaments, amb participació activa del municipalisme en l'elaboració i seguiment dels plans de contingència. I finalment, vol traslladar aquesta declaració al Parlament de Catalunya, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a les quatre Diputacions, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis i als organismes internacionals pertinents.

Moltes gràcies, regidora Lailla. Passaríem, doncs, la segona declaració, que seria per part de Barcelona en Comú. Jo.

Abans de llegir vull saludar l'equip de la Fundació Ferrer Guàrdia, el president Joan Francesc Pón, l'Hondria Penadero, la directora, i també la Marina Subirats. i un record per l'alcalde de l'Ella impulsor conjuntament amb ells d'aquesta declaració i demanar-los també disculpes per l'incompliment de la previsió temporal del plenari d'avui i que ha estat molt emotiu però porten una hora esperant que arribés la lectura d'aquesta declaració. En tot cas, l'Ajuntament de Barcelona manifesta el compromís amb la defensa de la memòria històrica i la justícia democràtica i reconeix Francesc Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la lluita per l'educació lliure i els drets civils. Dóna suport a la comissió creada per l'Ajuntament de Lella per a impulsar la revisió i l'anul·lació de la sentència contra Francesc Ferrer i Guàrdia i també fomentar una plataforma cívica d'adhesions. Insta al Ministeri de Justícia del Govern d'Espanya a iniciar els tràmits per revisar i anul·lar la sentència dictada contra Francesc Ferrer i Guàrdia l'any 1909 en el marc de la política de reparació de víctimes de processos judicials injustos. Sol·licita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya que doni suport institucional i jurídic a aquesta demanda. Dona suport a totes les iniciatives acadèmiques, memorialistes i institucionals que contribueixin a recuperar la veritat històrica i reparar la memòria de Francesc Ferrer i Guàrdia. Farà arribar aquesta declaració al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, específicament la Direcció General de Memòria, el Ministeri de Justícia, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, les entitats memorialistes compromeses amb la reparació històrica i, per últim, l'Ajuntament es compromet a instal·lar els elements de memòria que siguin necessaris per visibilitzar la història de l'escola moderna, així com de Francesc Ferrer i Guàrdia, sent com a mínim un faristol al carrer Bailen, aproximadament on s'ubicava l'escola moderna, i l'element que es considera oportun per explicar el seu assassinat al Castell de Montjuïc.

Molt bé, moltes gràcies. I ara sí, ja estaríem. Molt bé. Doncs molt bé. Aixequem la sessió.