Plenari del Consell Municipal. Sessió extraordinària del mes de desembre

Bon dia, regidors i regidores.

Molt bon dia. Com és tradició en el darrer ple de l'any, demanem guardar un minut de silenci en record de les víctimes dels feminicidis que s'han comès durant l'any 2025.

Moltes gràcies.

Comencem amb el plenari extraordinari impulsat pels grups de Junts per Barcelona i Barcelona en Comú. I té la paraula la regidora Lailla.

Gràcies, alcalde. El gener de l'any 24 vam presentar una proposició que a més es va aprovar per àmplia majoria, també amb el suport del partit del govern, en la que junts demanàvem actualitzar el pla d'abordatge contra el sensellerisme per substituir el que havia aplicat fins al moment, que era de l'any 20 al 24. I a més a més vam transaccionar amb el govern uns terminis per tal de facilitar la creació d'aquest pla, També va ser així que fa un any, el gener del 25, vam demanar un seguiment precisament de com anar en aquesta feina, perquè sí que és veritat que vam fer una jornada al mig en el que validàvem la feina que estàvem fent la xarxa d'entitats, però que constatàvem que la creació d'aquest pla no estava anant pel camí que pertocava. I de fet, comencem l'any 25 i l'acabem parlant de les persones en situació de sensellarisme, que crec que és una constatació més que les polítiques que s'estan fent en aquest àmbit estan fracassant. Per això des de Junts i juntament amb Barcelona en Comú vam demanar fer aquest plenari extraordinari i aquí vull agrair la col·laboració i el treball conjunt amb la regidora Recio per tal de poder portar un dia com avui un tema com aquest quan en boca del govern és una emergència social que tenim a Barcelona i que de fet les dades de les pròpies entitats així ho constaten i és que tenim gairebé 2.000 persones vivint al ras als nostres carrers cosa que suposa un increment de més d'un 43% respecte a l'any 2023. Per tant, constatem també que és una emergència social. I constatem també amb la proposició que portem a votació la manca de lideratge de les polítiques del govern, ja no només amb l'àrea metropolitana i amb endegar aquelles polítiques molt més transversals que superen la ciutat de Barcelona, entenent que també com a capital ha d'encapçalar aquesta... aquest treball conjunt a l'àrea metropolitana bàsicament, però també arreu del país, per tal de liderar la resposta contra aquest fenomen. I a la vegada també constatem que internament els manquen polítiques disruptives o novedoses que ens permetin donar resposta, per exemple, a aquelles persones que de manera encara immediata estan al carrer i que podem evitar que cronifiquin la seva situació de sensellerisme. Per tant, és des d'aquesta situació que presentem aquesta proposició en el plenari extraordinari, que esperem que compti amb el suport de tots els grups.

Gràcies.

Bé, bon dia. Efectivament, avui, el darrer ple del 2025, constatem i volem constatar que la ciutat té un problema greu, important, sobre sense allarisme que hem d'abordar, o l'Ajuntament, el Govern d'aquesta ciutat, ha d'abordar de manera contundent Són moltes comissions, són molts debats on l'oposició, hem fet propostes, hem alertat de la manca de lideratge de les polítiques del govern de Collboni davant d'una situació que és creixent. És per això, i que gràcies a la col·laboració del grup de Junts per Barcelona, avui obrim aquest debat també al ple de la ciutat. No m'allargarem les dades, i a les dades situades sabem, no només per les dades de l'entitat Arrell, sinó per pròpies dades de l'Ajuntament, que entre el 2023 i el 2025 hi ha un 43% més de persones que viuen i habiten als nostres carrers de la ciutat, que són al voltant de 2.000 persones que estan sense casa, dormint al nostre espai públic. I sabem, a més a més, que les persones que viuen a l'espai públic, al carrer, són la punta de l'iceberg del problema de sensellarisme, que hi ha moltes altres persones en risc de pèrdua d'habitatge. Això ho diem perquè el sensellarisme no és una altra cosa que també un problema derivat de l'habitatge. També amb dades recents sabem que una de cada tres persones que viuen avui al carrer ho fan perquè han estat o provenen d'una situació de desnonament, ja sigui d'un pis, ja sigui d'un lloguer, d'una habitació que no poden afrontar. Quina ha estat la resposta davant d'aquest creixement de les dades de sense llarisme a la ciutat de Barcelona? Deixi'm dir-li, alcalde. Si bé des de 2015 a 2023 es van doblar el nombre de llits i equipaments específics generats amb dignitat i autonomia per les persones sense llar, en aquests darrers anys, amb un creixement ingent de persones que viuen al carrer, no s'ha augmentat cap llit, cap nou equipament dels que no estaven ja previstos. Per primer cop a la ciutat arribem a un rècord de desnonaments a la ciutat i per primer cop, després de molts anys, l'Ajuntament posa molts menys pisos a la mesa d'emergència habitacional. També van aprovar un nou protocol d'ATU, un nou protocol d'allotjaments temporals d'emergència que no tenia cap altre objectiu sinó que retallar els recursos d'emergència habitacional que hi ha en aquesta ciutat. I per últim, el famós Pla Andressa, que és l'única solució que hem vist per abordar de forma contundent el senseallarisme. Una solució que pot ser efectiva en un problema de convivència en un espai concret, però que hem vist que no és la solució, perquè no es soluciona, sinó que desplaça el problema a diferents barris de la ciutat. És per això que Barcelona en Comú fa temps que planteja que el que requereix la ciutat és un pla de xoc sobre sensellarisme amb accions noves, innovadores, disruptives, contundents. Tenen un model de base ben construït, perquè des del 2016 hi ha el pla de sensellarisme a la ciutat. Tenen entitats, que és una riquesa d'aquesta ciutat, que no tenen la resta de ciutats. Unes entitats cansades de fotos, de taules, i el que volen són accions concretes i suport per tirar endavant la solució al sensellarisme en aquesta ciutat. I què ens trobem? Un alcalde que tira pilotes en fora posant que les solucions són metropolitanes de país, oblidant que la metròpoli i el país governa el seu mateix color polític i que allò que se'ls acudeix és, davant d'un ple extraordinari per abordar la solució del senseallarisme, convocar una foto per anunciar una nova taula, quan ja hi ha un marc d'una xarxa d'atenció a les persones sense allar, sense calendari, sense recursos, sense una idea nova. Faci'ns cas, li vam presentar un pla de xoc, faci centres de baixa exigència als districtes, obri i posi més pisos de contingència de la mesa d'emergències per a persones sense allar, generi un pla per a persones que fa poc que viuen al carrer, gestioni, lideri, encapçali la lluita contra el sense allarisme. A Barcelona tenen 2.000 persones vivint al carrer en situacions indignes. Si no fan res, deixen tot el marge i tot el relat d'acció a l'extrema dreta.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres comencem dient que, com ja hem fet en anteriors proposicions de text pràcticament idèntic al que avui debatem, votarem a favor. Són textos que ja vam debatre en les Comissions de Drets Socials de novembre, de desembre. Ho farem perquè, com hem parlat tantes altres vegades, compartim aquesta preocupació perquè hem portat iniciatives en aquest sentit, perquè viure al carrer, igual que viure en assentaments improvisats, és una situació extrema, és una situació duríssima És una situació que ningú busca i és una situació que malauradament està creixent a Barcelona i més enllà de Barcelona, afectant ja ben bé aquestes 2.000 persones que en el darrer recompte de Reels Fundació s'ha recomptat. Per tant, estem davant d'un problema estructural d'embargadura. Les persones en situacions sense llarisme tenen el dret i nosaltres com a administració tenim el deure de donar-los una resposta digna. Per tant, als senyors del PSC jo els diria, bàsicament, espavilin. Espavilin. Espavilin a Barcelona. Espavilin als ajuntaments metropolitans. Espavilin a la Generalitat. Facin el favor de liderar davant de situacions tan lamentables i tan... com les que vam viure fa 48 hores, perpetrades pel PP a Badalona. Liderin. Nosaltres portem des de l'inici de mandat treballant per la ciutadania. Tot i que Comuns i PP van donar a l'alcaldia a qui ara no paren de reprovar i a més a més ho van fer gratis, nosaltres seguim pensant que amb els temps que corren i amb els temps que vindran és molt important ser responsables. Per tant, calen mesures reals. viables per combatre una realitat tan cura com el sense llarisme. Doncs bé, senyors del PSC, nosaltres hi fem una proposta. Nosaltres vam pactar 50 milions de l'actual pressupost que es destineixin a tanteig i retracte. I avui els hi proposem que d'aquests 50 milions que ja tenim pactats, un 25% es destini a nodrir i ampliar el parc de places del Housing First, que és l'únic model d'atenció de sense llarisme que ha estat demostrat eficaç i hi ha moltíssimes mostres i evidències arreu del món. Això que els hi plantegem suposaria ampliar el projecte en unes 50 places, en unes 50 habitatges, passant dels 86 habitatges actuals ben bé als 130, un augment per sobre del 50%. Ens sembla que és una proposta concreta, vàlida, viable i sí en la mesura, en el tamany del que pot fer un ajuntament com el de Barcelona. Als senyors de comuns, jo els diria que compartim la preocupació, però que ja va ser en hora d'entendre que els discursos són necessaris però no són suficients, que les proclames són necessàries però no són suficients, que les demandes inassumibles són necessàries però no són suficients, i dic inassumibles perquè vostès van estar al capdavant de les polítiques de drets socials durant vuit anys i no van aconseguir fer moltíssimes de les coses que avui estem demanant, que l'amor en polítiques demostren recursos, que cal negociar recursos per parar el cop i que per tant només així es poden convertir les bones intencions en compromisos polítics. Als senyors de Junts els demanaria principalment dues coses, La primera és claríssim quina és la seva posició en aquest assumpte, la d'avui aquí, o la que es va plantejar, per exemple, ahir al ple extraordinari a Horta, on el to i el tarannà del que vostès demanen era molt i molt diferent. I l'altra, una, jo no m'atreveixo a dir recomanació, no soc ningú per recomanar res a ningú, però s'ha de vigilar molt com s'enfoquen aquests debats en un moment on l'extrema dreta els instrumentalitza, que és exactament el contrari del que hauríem d'estar intentant totes i tots. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, regidor Verdera.

Moltes gràcies, alcalde. Aquesta setmana Barcelona recorda una data que no es pot oblidar, l'aniversari de la mort de Rosario Endrinal, una dona sense llarg que va ser assassinada mentre dormia en un queixer automàtic. Va ser el 16 de desembre de l'any 2005. No és només memòria, és present. En els darrers 10 anys, més de 600 persones sense llarg han mort en el carrer. I, lamentablement, la gran majoria de totes aquestes morts es produeixen des de la solitud més absoluta. Avui parlem d'una realitat que cap veí de Barcelona pot ignorar. Cada dia veiem més persones dormint al carrer i amb més assentaments improvisats als espais públics. I això ja és molt greu a la nostra ciutat. En realitat, és el símptoma d'un problema que supera els límits de Barcelona i pel qual s'ha d'exigir un esforç de control i accions per part de l'Estat i la Generalitat. Les polítiques actuals no estan arribant a temps ni amb prou intensitat. A tots ens inspecta la dada que fa referència al fet que les persones que viuen al carrer tenen una esperança de vida 25 anys menor que la mitjana de la població. Les malalties cardiovasculars, la duresa de les exposicions al sol, les patologies respiratòries generen un gran patiment físic i mental i acceleren la mort prematura d'aquestes persones amb problemes vinculats a la salut. Un altre capítol a part és la dramàtica vida de les dones que es troben en aquesta situació. Un dels eixos de l'anterior plan de sensellerisme era la creació de nous espais vinculats a menjadors socials, centres d'higiene, serveis de bugaderia i consignes, però certament no s'ha donat compliment a la necessitat de garantir la proximitat ni tampoc l'exigència de menjadors socials a tots els districtes. No pot ser que l'atenció s'acumuli en pocs barris sense donar cobertura a tota la ciutat. No s'ha garantit la proximitat dels recursos. Cal descentralitzar-los, ni molt menys l'ampliació i la dignificació de places d'allotjament residencials, prioritzant la seva integració en els barris i garantint la proximitat. Des del nostre grup li hem demanat que prioritzi la disponibilitat de centres per abordar els problemes de salut mental i físic, que estan vinculats en molts casos al sensellarisme. Per això és del tot necessari prioritzar no només l'atenció assistencial a les persones sensellar, sinó també la prevenció, analitzant les famílies que es troben en risc de perdre el seu habitatge i quedar-se sense sostre. La finestreta d'intervenció precoç és decisiva, Si actuem aviat, evitem la cronificació, el deteriorament i costos molt més alts després, però manquen recursos municipals i les entitats no arriben a tot, sense més recursos. Parlar de drets socials és només retòrica. Alhora, compartim la necessitat que Barcelona exerceixi el lideratge que li pertoca i l'impuls des de l'alcaldia, una estratègia d'abordatge del sensellerisme amb totes les entitats socials, enfrontant-lo de manera coordinada, amb criteris comuns d'acollida, derivacions i seguiment. El govern va presentar ahir una taula de treball sobre el sensellerisme. 24 hores abans d'aquest ple i 914 dies després d'haver assumit aquest govern. És un gest. però ho fan o després del ple o un any abans, no 24 hores. Potser han trigat una mica a donar-se en compte la realitat d'aquesta ciutat i posar-se a treballar per trobar una solució. Calen recursos, proximitat, prevenció, finançament i coordinació, però també calen resultats mesurables perquè el sense llarisme només es combat amb accions concretes i continuades. Sisplau, assumeixin d'una vegada la seva responsabilitat històrica com a govern de Barcelona i intentin solucionar un problema que està demanant a crits tota la ciutadania. Moltíssimes gràcies. Votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Aquest ple extraordinari és una operació política per simular acció quan en realitat no hi ha cap voluntat de canvi. La proposta transaccionada entre Junts i Comuns no corregeix res del que ha fallat fins ara, consolida exactament el mateix model que ha portat Barcelona a una situació límit de sencellerisme, degradació urbana i fracàs institucional. I cal dir-ho, no es pot resoldre el problema del sencellerisme mentre continuï negant la seva causa principal, que és la immigració il·legal massiva i descontrolada. Aquesta ciutat s'ha convertit en un pol d'atracció perquè ofereix recursos sense límits, sense exigències i sense conseqüències. I això no és solidaritat, és irresponsabilitat política. Fixin-se que ni tan sols en les seves pròpies dades hi ha claredat. L'Ajuntament parla de 1.784 persones dormint al carrer. La Fundació Arrels puja la xifra fins a 1.982, un increment del 33% o del 43% en només dos anys. Sigui quina sigui la xifra exacta, qualsevol d'elles apunta en la mateixa direcció. El problema empitjora. I això després d'anys de plans, estratègies i milions d'euros. Ens diuen també que moltes de les persones sense llar provenen d'un desnonament, com si la culpa fos dels que s'han treballat una propietat. I a més, això no desmanteix l'efecte crida, el que fa és agraeixar-lo, col·lapsen l'habitatge, mantenen incentius a l'arribada massiva i després el sistema rebenta. Els recursos no arriben. Ni a qui és d'aquí ni a qui realment ho necessita. Avui tornen a proposar 60 milions d'euros més, reforçar el housing first, centres de baixa exigència a cada districte i més dispositius, més diners i cap autocrítica. Ni una sola mesura per frenar l'efecte crida, ni una sola referència al control a l'autoritat o a l'aplicació efectiva de la llei. I convé recordar-ho amb claretat. Vox ja va presentar propostes serioses en aquesta casa. L'octubre del 2025 vam portar una iniciativa per introduir transparència, control i legalitat en la gestió dels allotjaments temporals d'urgència. Denunciàrem adjudicació sense publicitat, subcontractacions en cadena i risc que milions d'euros públics no arribessin a les persones vulnerables sinó intermediaris. La resposta de tots vostès va ser votar en contra. Respectem la tasca de les entitats socials i del tercer sector, però la política no pot consistir a amagar el fracàs darrere les entitats i és significatiu que el mateix marc d'abordatge del sense llarisme 2024 que defensen no tingui pressupost, calendari ni objectius concrets. Això no és planificació, és propaganda. Com advertia Joyanos, quan la despesa pública no va acompanyada de control i vigilància, acaba destruint allò que pretén protegir. I això és exactament el que està passant. Vox defensa ordre, autoritat i compliment de la llei, defensa acabar amb l'efecte crida, defensa prioritzar els veïns de Barcelona i combatre el frau i la correcció, perquè sense control no hi ha justícia social i sense autoritat no hi ha política social possible. Per tot això, Vox votarà en contra.

Té la paraula la tinenta Gil.

Gràcies, alcalde. Començo explicant, no puc fer una altra cosa, que votar en contra de la seva proposició, igual que van fer també a la comissió de fa dues setmanes, on presentaven una proposta molt similar. Fa temps que des del govern municipal estem prestando atenció al sensellerisme, compartim amb els grups, ho hem pogut parlar en diferents ocasions, la preocupació pel que està passant a la ciutat, Hem dedicat molts recursos i esforços. Aquest Ajuntament dedica 51 milions d'euros a l'any a combatre el sensellerisme, però també els aviso que nosaltres sols i com a ciutat Barcelona no acabarà amb el sensellerisme. Estem parlant d'un fenomen molt complex. amb el que té a veure amb l'habitatge, amb situacions de salut mental, amb situacions de salut també, amb situacions de manca de feina i en alguns casos també amb situacions de persones amb manca de documentació per accedir a un habitatge. És un problema que té moltes cares I per això hem d'intentar fugir, i aquí els demano responsabilitat, de les solucions màgiques. No es tracta només de posar més recursos. Tenim més recursos, disposem de 76 habitatges en modalitat de housing fairs, hem disposat d'habitatges adreçats exclusivament a dones amb situació de sensellar, s'han fet sortides per perfils concrets, per joves, per dones, per intentar atacar cadascun d'aquests problemes, però moltes d'aquestes qüestions no són competència dels dents locals, ni és competència... d'aquesta ciutat i, per tant, hem demanat des del principi, i així els hem dit, la necessitat que hi hagi una corresponsabilitat de la resta d'administracions responsables, a tots els nivells, perquè cap ciutat, ni tan sols la ciutat de Barcelona amb els seus recursos, pot fer front sola en una situació com aquesta. Pot fer contenció, i ho estem fent. Els nostres números creixen, creixen molt, però creixen menys que les ciutats europees amb les que ens podem comparar o que altres ciutats també de l'estat espanyol que tenen la mateixa necessitat. Estem fent polítiques d'habitatge que han de donar solucions i estem treballant amb la resta d'entitats. Si ahir vam presentar una taula amb les entitats a les que els vull agrair la seva disposició a ajudar a trobar solucions, és perquè fa dues setmanes va haver-hi una trobada de la síndica que ha situat el mapa, que no és qüestió només de les ciutats. Nosaltres hem treballat molt i hem liderat molt perquè això passés. I justament després que s'hagi obert aquesta finestra, que hi hagi aquesta feina i aquesta corresponsabilitat per part de tothom, és quan té sentit que nosaltres també creiem les nostres taules, envirallem-nos amb aquelles per poder treballar amb qüestions operatives complexes que ens ajudin a tenir solucions d'emergència davant d'una situació que és excepcional i que requerirà segurament de mesures excepcionals, però que també requereix de complicitats, de transversalitat i de responsabilitats. Sí que els convido, com hem fet, a que formin part i participin. Un cop acabi la teatralització del plenari extraordinari i la posada amb evidència la més tesa perquè s'hi sumin amb nosaltres, amb les entitats, amb els col·legis professionals, amb la resta d'administracions, per anar treballant en les solucions, un problema que, tot i que és gran, no podem deixar d'esmerçar tots els recursos i la millor de les solucions per ajudar a mantenir drets i que aquestes persones puguin estar amb dignitat a la vegada que ajudem també a reforçar els nostres barris.

Moltes gràcies, regidora Laïlla.

Gràcies, alcalde. Abans d'entrar a la proposició, respondre un parell de coses. Senyora Gil, no menysprei així a l'oposició. No fem teatre. Portem tota la legislatura parlant de les persones en situació de sense llarisme i és un menyspreu no només a nosaltres, sinó a les persones, a les més de 2.000 persones que adormen al ras a les nostres ciutats. Per tant, no menysprei el paper que fem a l'oposició quan portem temes tan sensibles com aquest en un plenari extraordinari. Això per començar. Senyora Baró, vostè està a favor dels assentaments? Vostè està d'acord que la gent és digna que visqui sota una benzinera? Si tan malament estava la proposta, per què no van votar en contra? I sobre el tema de ser instrumentalitzats, home, miris una mica el mirall i miris què fa el govern amb vostès. I ara sí, entrant una mica a la proposició. Avui no parlem només de sensellarisme, sinó que parlem de dignitat, parlem de drets humans i parlem d'un fracàs polític que ja no es pot dissimular. Perquè en una ciutat que hi dormen 2.000 persones al carrer ja no és un problema individual, És un problema col·lectiu i a més a més podem dir que a Barcelona és un problema estructural. Les dades són clares, són oficials i són demolidores. No ens les inventem nosaltres, són les dades del govern i de les entitats. El darrer recompte ho deia, l'increment que he fet referència abans, és un fenomen que a més a més ja no es concentra en unes zones de la ciutat, sinó que ja és estructural. I això passa en aquest govern. I vostès el que fan és seguidisme de la síndica després de la convocatòria de la Cimera, fan seguidisme del recompte d'Arrels i fins i tot d'aquest plenari quan, per la convocatòria d'aquest plenari extraordinari, vostès sí que fan teatre i allí convoquen de pressa i corrents la creació de la taula de Ciutats sobre el sensellerisme a Barcelona. Per tant, no estem parlant d'una emergència sobrevinguda, no és una cosa nova ni un nou diagnòstic apareixut a la ciutat, i no és un fet imprevisible, perquè malauradament les dades van augmentant en els últims anys. I això no és un problema de diagnòstic, és un problema d'inacció política, perquè parlem de persones dormint al ras, però parlem també de persones vivint en assentaments, en locals ocupats i algunes amb infants. Parlem de dones, de persones migrades que han caigut en processos d'exclusió molt més crònica i també de persones d'aquí, més d'un 32% de persones d'aquí que també els ha fallat el sistema de protecció. I és en aquestes persones també, i per trencar estereotips, en els que els hem de donar resposta. El marc d'abordatge al sensellerisme 24-27 no té pressupost assignat, com tampoc la taula presentada ahir, però no estem parlant que s'aprovaran els pressupostos més expansius i més socials de la història de la ciutat, no s'augmenten 500 milions d'euros respecte als pressupostos anteriors, No podríem trobar una mica de recursos per incrementar aquells que es destinen a la situació de sensellarisme? Per no parlar de la coordinació que es necessita. Jo ja sé, no tenim solucions màsiques, ni les proposem. I a més a més el que demanem és que Barcelona lideri la resposta. Sabem que les competències moltes són de la Generalitat. dels seus també, i que a més a més no és només la ciutat de Barcelona, és l'àrea metropolitana, segurament qui més responsabilitat té en fer polítiques per fer front al problema del sense llarisme. Per tant, hem de fer accions concretes com la que els proposem que es facin mesures d'intervenció precoç per evitar que aquelles persones que estan dormint al ras i que han caigut en aquesta situació de sense llar en els últims sis mesos es recuperin i entrin una altra vegada al sistema del qual han estat expulsades. Per tant, i acabo, alcalde, les persones sense llar són persones a les que la ciutat ha fallat i la ciutat té l'obligació de fer-ho millor. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Recio.

Sí. En primer lloc, agrair els suports a la proposta que hem presentat conjuntament amb Junts, perquè, a més, és un altre exemple de com l'oposició s'està posant d'acord davant del fracàs i de l'inacció del govern en molts àmbits de la política social en aquesta ciutat. No vull oblidar-me, per exemple, el cas de les Bressols. Sense allarisme és un nou cas, com també va ser els allotjaments temporals d'emergència. Abans de passar a respondre al govern, senyora Baró, vostè i jo podríem fer aquí un exercici de tirar-nos els plats pel cap què vam fer més quan estàvem a l'Ajuntament i què no vam fer vosaltres, vostès, quan estàvem a la Generalitat de Catalunya comandant l'àrea de drets socials. Però crec que estem d'acord en que hi ha un 43% més de persones dormint al carrer i crec que estem d'acord en que el que cal és valentia política per liderar respostes concretes i clares a la situació sense llarisme. Finalment, la resposta del govern. Sincerament, jo m'esperava avui una mica més de respecte a l'oposició, una mica més de claredat i una mica més d'humilitat. I ens han tillat de fer teatre quan venim de dos anys, de dia sí, dia també, fent-li propostes, estenent-li la mà amb idees noves per poder fer front en una situació que creix. A mi em sap greu, perquè jo d'un govern que se'n diu d'esquerres espero que agafi el guant d'aquells que volem construir propostes que dignifiquin la vida de les persones que viuen als carrers d'aquesta ciutat. Em sap greu, alcalde, em sap greu. Perquè de debò després de dos anys de creixement d'unes dades amb un creixement desbocat fins al 40%, De debò després de reaccionar fa 15 dies perquè la síndica i el govern de la Generalitat treuen unes dades, l'única resposta que tenen és dir-nos a l'oposició que fem teatre, es desmereixen les entitats, es desmereixen l'oposició i sobretot és no tenir present la necessitat que tenen les persones que viuen en situació de carrer de tenir i construir vides dignes en aquesta ciutat.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Baró.

Intento una molt ràpid tres coses. La primera, el govern, esperem resposta a la nostra proposta, dedicar, la recordo, dedicar el 25% de la partida pactada amb vostès, per tant, ets i retracta, a la negociació del darrer pressupost per incrementar les places de sense llarisme que disposa la ciutat en aquests moments en més d'un 50%. Senyora Lleida no s'hauria d'enfadar, o m'ha semblat que potser s'havia enfadat, perquè de manera irresponsabilitat crec que si vostès haguessin estat ahir al ple hauríem vist que les raons no ens en falten per alertar exactament el que he alertat i per últim dir-li que jo estic a favor de desallotjaments amb alternatives de reallotjament de mirar si hi ha infants de facilitar sortides dignes cosa que vostès ahir van ometre completament i no estic a favor de parlar només de policia o de desallotjaments immediats cosa que és el que vostès van fer ahir a Horta Molt bé

Doncs, regidor Verdera.

Moltes gràcies, alcalde. Ens preocupen les persones sense sostre i treballarem al costat de qualsevol taula que es constitueixi, però per treballar, no per fer-nos una foto.

Moltes gràcies, regidor Senderos. Gràcies.

Nosaltres acceptem, estem d'acord, Coincidim amb tots en que el problema és un problema molt seriós, que no és una cosa qualsevol, però el problema seriós el té totes aquelles persones que tenen necessitat que se'ls ajudi amb la situació amb la que es troben. Si no frenem l'efecte crida, la curva no baixa. No lograrem reduir el problema i qui té realment el problema és aquells els que necessiten ajuda, se'ls dilueixen aquestes ajudes amb l'efecte crida que trobem. control dels diners o el forat es farà cada vegada més gran. Nosaltres estem a favor de tot el que sigui aplicar criteris d'humanitat, però no d'ingenuïtat.

Gràcies.

Aquesta ciutat ha liderat la resposta amb el sensellerisme i ho continuarà fent, però és evident que és molt necessari que hi hagi un lideratge supramunicipal per poder donar aquesta solució realment transversal que demanàvem. Més recursos sense aquest pacte de país no ens portarà una resposta. Aquest ajuntament té més de 2.900 places entre les pròpies i les de les entitats té llocs d'higiene, té serveis públics, té serveis socials que estan treballant contínuament perquè hi hagi moltes famílies que no arribin a aquesta situació i que afortunadament no estan amb aquestes dades. Però si som els únics que ho fem, no només no trobarem solucions, sinó que acabarem col·lapsant un sistema que a dia d'avui funciona però que sempre en aquella idea millores.

Moltes gràcies. Doncs resultats, secretari. El sentit de vot del grup socialista no l'ha sentit. Intinent Agil, sentit de vot.

Al principi, en contra.

S'aprovaria la proposta molt favorable de Junts per Barcelona, de Som Comú, Esquerra Republicana, del Partit Popular i el vot en contra de Vox i el vot socialista.

Doncs passem ja l'inici del plenari. Hem d'esperar un minut.