Plenari del Consell Municipal. Sessió extraordinària i urgent del mes de gener

Gràcies. Gràcies.

Gràcies.

Gràcies.

Gràcies. Gràcies.

Sí.

Bé, bon dia a tots i a totes, regidors i regidores. En primer lloc, deixeu-me que doni la benvinguda la nova regidora, Tania Currons. Benvinguda, regidora, a l'Ajuntament. Va prendre possessió la setmana passada i aquest és el seu primer plenari. I d'altra banda, no ho hem pogut consultar en temps, però suposo que estem tots d'acord, en fer un minut de silenci per a les víctimes dels accidents ferroviaris que hi ha hagut al nostre país, tant el de Damuf com el de Jalida.

I d'altra banda, tal com és tradició en el nostre Ajuntament, també farem un minut de silenci per als regidors i regidores que han traspassat durant l'any 25. En aquest cas, recordarem dos exregidors que ens han deixat en aquest any, el senyor Grau Ruiz Pena i el senyor Lluís Reverter, tots dos del grup socialista i que van assumir diferents responsabilitats en aquesta casa. El senyor Ruiz Pena va ser regidor entre els anys 1983 i 1995, va ser un estret col·laborador de l'alcalde Maragall i va contribuir d'una manera decidida a la gran transformació de Barcelona i a l'èxit dels Jocs. Pel que fa al senyor Roberter, fos regidor en el primer mandat de l'etapa democràtica dels anys 79 a 83 i va tenir un paper molt important en la consolidació institucional d'aquest Ajuntament de la mà de l'alcalde Serra i de l'enfortiment de la democràcia a Espanya des del Ministeri de Defensa. La trajectòria de tots dos ens parla del compromís cívic, vocació de servei i leialtat a Barcelona. Per tant, ara els demano, com és tradició, que ens posem drets per fer aquest minut de ferència i la seva memòria.

Molt bé, doncs donem inici al primer plenari en sessió extraordinària i urgent.

La Junta de Portagaus em va declarar l'urgència i té 8 minuts el grup de Junts, que és el grup proposant, i 4 la resta de grups municipals. Endavant, senyor Martí.

Molt bé, moltes gràcies, senyor alcalde. Portem avui al plenari aquest extraordinari una qüestió molt important, allò que col·loquialment en podem dir ja el desastre de Rodalies i el seu impacte a Barcelona, especialment l'impacte i els impactes en plural que ha tingut, està tenint i tindran a Barcelona, a la nostra ciutat i als nostres ciutadans. Tal com va dir ahir el ministre Puentes, senyor Collboni, al Senat, va dir que el servei de Rodalies és un servei pèssim. Pèssim és difícil trobar una paraula més dura per part del titular responsable polític d'aquest servei de Rodalies Renfe de l'Estat espanyol. El que hem viscut aquests dies a Rodalies No és una incidència, no és un accident puntual, ni tan sols una crisi sobrevinguda. El que hem viscut és la confirmació definitiva d'un fracàs estructural, no conjuntural, estructural, d'un sistema que ha col·lapsat i d'un maltractament sistemàtic a centenars de milers de ciutadans, de tot el país i també de Barcelona i de la nostra àrea metropolitana, que cada dia utilitzen el tren per anar a treballar, estudiar o simplement per viure i per desplaçar-se. Dos accidents greus en un dia, descalidaments, murs que cauen, ponts escaldats, autopistes tallades, xarxa aturada, informació erràtica o directament inexistent, promeses públiques que no es compleixen. Ara funciona, ara no funciona. Ara tallem la ronda de dalt, ara no sabem què tallar. Cap alternativa. Cap alternativa real de transport públic suficient pels usuaris de rodalies. Milers de persones abandonades a andanes, estacions i carreteres. Parlem de més de 400.000 persones afectades. Parlem de treballadors que han arribat tard o no han pogut arribar a la seva feina. I encara avui i demà segurament per desgràcia. Estudiants que han perdut classes o exàmens. Famílies desesperades. Gent gran desorientada. Això no és només un problema d'humilitat. és una vulneració reiterada al dret del treball, a l'educació i a la mateixa dignitat de les persones. I això no passa perquè sí, passa perquè Rodalies, ho hem dit i reiterat, arrossega dècades de desinversió per part de l'Estat, perquè les infraestructures estan obsoletes, senyor Collboni, perquè el manteniment ha estat insuficient i perquè el caos s'ha normalitzat, cosa que és inadmissible en un país europeu com és el nostre. Passa perquè successius governs de l'Estat han tractat el mal funcionament de Rodol i és com un càstig, ho hem de dir així lamentablement, com un càstig vers els catalans assumint que Catalunya i Barcelona ho podem aguantar, ho podem suportar tot. Ja sabem, senyor Collboni, que l'Ajuntament de Barcelona no té competències directes en la gestió de rodalies. Això ningú ho discuteix. Però que no tingui la competència no vol dir que no tingui responsabilitat política. Tot allò que afecta a Barcelona i als barcelonins, ho hem dit sempre per altres crisis, ha d'ocupar i preocupar el batlle de Barcelona i el govern municipal de la ciutat. I Rodalies afecta i afecta moltíssim. I davant del col·lapse la resposta ha estat pur maquillatge. No serveix de res posar informadors quan fa hores que els temps no funcionen. No serveix de res enviar correus electrònics a les 9 del matí als funcionaris demanant que poden fer treure de treball tots estan a lloc de treball o són al carrer o estan simplement atrapats a una estació sense cap alternativa. I no estem aquí per valorar si l'Ajuntament ha posat un informador en alguna estació o posar un bus de més o repartir folletons. Això és el que se suposa que ha de fer d'ofici qualsevol administració municipal o no municipal seriosa i rigorosa. Però el que no s'ha fet és el que realment s'esperava del Valle de Barcelona, senyor Collboni. Denunciar públicament la situació, exigir respostes urgents, plantar cara als governs competents, encara que siguin del seu mateix color polític, donar la cara davant de la ciutadania i, sobretot, empatitzar amb els usuaris de Rodalies, que han patit humiliacions, retards i perdres d'aurals i una sensació absoluta d'abandonament. Avui venim a fer una cosa important, que és denunciar el malacte sistemàtic que pateixen els catalans i els barcelonins pel que fa a les inversions de rodalies. La vergonya que ha suposat aquests dies pels catalans el govern de la Generalitat la seva manca de l'Iranxa i la nefasta gestió que vostè ha fet, el senyor alcalde, també. La nefasta gestió que també vostè ha fet. I mentre tot això passava, el govern municipal desaparegut. I quan apareixia era per fer una cosa que ens lamentem molt sincerament, que era comunicar a la ciutadania a través de les seves xarxes socials, una cosa com aquesta. Una cosa com aquesta. Vostè va penjar aquesta fotografia i la va despenjar. I va atribuir aquest error, que és un error polític greu, a un error de comunicació, del seu departament de comunicació. Jo crec que el que hauria de fer vostè és exigir responsabilitats polítiques a algú del seu equip, del seu govern municipal, perquè això no pot passar com ha passat sense que hi hagi un preu a pagar. Per tant, senyor Collboni, vostè ha estat sis dies desaparegut. sis dies. I això és inassumible. Barcelona és la capital del país i la principal node de mobilitat de Catalunya. Quan Rodolies col·lapsa, Barcelona col·lapsa. I malgrat això, el seu govern ha estat amagat, absent i desaparegut. No hem vist l'alcalde defensant la ciutat. No l'hem vist. No hem vist l'alcalde exigint solucions, exigint, sortint a donar la cara davant de la ciutadania. No hem vist l'alcalde posar-se al costat dels usuaris a banda d'algunes accions de maquillatge. Ha preferit no incomodar el PSC i el PSOE abans que defensar Barcelona. Perquè en el moment més crític que ha patit Barcelona en aquest mandat municipal, vostè s'ha arrenclarat al costat del PSC i del PSOE abans d'estar al costat i defensar els barcelonins.

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula la regidora Tarafa.

Molt bé, bon dia a tothom. Em permetran que comenci aquesta intervenció amb una experiència personal, que és la mateixa experiència que viuen tots els usuaris de rodalies, dels trens del nostre país, no en aquests cinc dies de crisi, en fa anys que viuen. aquesta situació. Jo com a coordinadora dels comuns m'he de moure molt per Catalunya i passo grans, llargues hores als trens i els he de dir que en aquest any i tres mesos he vist com mai atacs d'ansietat, atacs d'angoixa, por, nervis, perquè hem de ser conscients que darrere de cada aturada, de cada catenària que no funciona, de cada tren que entrem i no hi cap ni una agulla d'hores i hores de retard en algunes ocasions hi ha entrevistes de feina a les que no s'arriba, hi ha reunions importants que s'han de cancel·lar Hi ha cites mèdiques que s'han de reagendar, o hi ha persones que anem o es va a cuidar, ni tan sols es pot arribar. Crec que vostès no són conscients que darrere de cada crisi, de cada retard, hi ha vides i persones que veuen malmesa el seu dia a dia. I em sap greu dir-li, senyor Collboni, que la seva desaparició ha estat absoluta aquests dies d'aquesta gran crisi. No l'he vist a cap mitjà apretant a DIF, apretant a RINFE, apretant al govern català, apretant al govern estatal amb contundència. Perquè els veïns i veïnes d'aquesta ciutat, els que surten a treballar fora i els que entren a treballar la ciutat, que també sostenen aquesta ciutat, penso que esperaven més lluita, més batalla i més propostes per part seva. Però no seria de justícia dir que aquesta crisi comença ara, aquesta crisi és una crisi que s'arrossega històricament des de fa dècades, amb un desfinançament, un infrafinançament d'escàndol i molt, molt poc manteniment. Però deixem que els hi digui una xifra que crec que parla per si sola. En les darreres dècades, 55.000 milions d'inversió en AVE, quan representa el 5% dels viatges, 3.600 milions d'inversió en trens convencionals que representen el servei d'un 95% de la població. Crec que la xifra ho diu tot i diu tot on estan les prioritats. Però crec que els ciutadans ara no esperen que anem passant comptes uns en els altres, sinó que esperen què farem ara i què faran vostès En un futur. I crec que ens podem fer algunes preguntes al respecte. Quan vostres parlen de grans infraestructures, ho fan pensar en els trens de la gent treballadora? No. vostès parlen quan parlen d'infraestructures, de l'aeroport o de grans casinos. I no és anecdòtic, senyor Collboni, que creï el comitè assessor d'infraestructures i li doni com a primer encàrrec treballar amb l'aeroport i la seva ampliació. Sorpresa. Això és el que esperen els veïns i veïnes? No. Rotundament no és el que esperen els veïns i veïnes. Fem-nos dues preguntes més que crec que mostren la voluntat política que hi ha. El govern de la ciutat ha reaccionat bé? Podria haver reaccionat millor en aquesta crisi d'aquests darrers dies? Sens dubte. Pressionant a qui és directament responsable en primera instància. I pressionant no vol dir fer només un tuit, fent reunions, apretant, batallant perquè això millori i millori de manera ràpida. Defensant els usuaris i usuàries. Vostès diuen que han posat informadors, completament insuficient amb la crisi que hi havia, i sobretot batllant perquè aquells veïns que entren i surtin ho puguin fer amb un transport alternatiu si el tren no funciona. Vostès també són responsables d'això. Fem-nos una darrera pregunta. Pot el govern de la ciutat intervenir sobre les grans infraestructures de país? Sí, rotundament sí, senyor Colloni. I per això li demano que posi el comitè assessor d'infraestructures a treballar ja per Rodalies i deixi l'aeroport i la seva ampliació. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Alemany.

Bon dia. Bé, em sembla una bona notícia que el grup municipal de Junts hagi portat aquesta proposta de plenari extraordinari, i ho dic perquè durant molt de temps no han considerat aquesta infraestructura sigui un tema central en la seva agenda política. Quan, de fet, han hagut de negociar amb l'Estat, no han obert aquesta carpeta ni l'han posat sobre la taula. Denúncies sí, però és veritat que quan ha tocat posar solucions i tenien la força i l'oportunitat, no ho han fet. De totes maneres, si continuem per aquest camí, evidentment poden comptar amb el nostre suport, com poden comptar amb el nostre vot favorable a la seva proposta. És una bona notícia que Barcelona parli de rodalies, perquè això és una qüestió de país i som a la capital del país. I parlar de trens, parlar de rodalies, no és només una infraestructura, té escala humana. Quan fallen els trens, falla la possibilitat que els joves puguin anar a fer un examen a la universitat, falla la possibilitat de fer una visita mèdica que esperaves fa un any, falla la possibilitat d'anar al teu lloc de treball. I Barcelona no és una ciutat més, és la capital del país on es troben la majoria de les universitats del país, els hospitals de referència, els llocs de treball de l'àrea metropolitana... I en aquest sentit, la desaparició de l'alcalde, mentre hi havia 17 línies paralitzades a tot el país, més que una anècdota és un símptoma. El símptoma, que no hi ha la consciència en aquest govern i en els governs que l'han precedit en els darrers anys, que aquest és el govern de la capital del país i que s'ha d'implicar en els reptes de país i que té un país al darrere. S'ha trobat a faltar un alcalde que posés per davant de tot Barcelona, per davant de les sigles del seu partit. Tocava estar actiu quan milers de barcelonins i barcelonines quedaven tirades a les andanes de Sants. Tocava reclamar responsabilitats a DIF i a Renfe. Tocava reclamar el compliment de les inversions de les infraestructures que són de país però que es troben a la capital del país. I també tocava reivindicar poder decidir des de Barcelona, des de Catalunya, sobre una infraestructura tan estratègica com aquesta que toca a la classe mitjana i treballadora de la nostra ciutat. El que hem patit no és una sorpresa, no és un fenomen meteorològic, no és una maledicció bíblica, és un col·lapse anunciat. Durant anys el PSOE i el PP han preferit invertir en la xarxa d'AVE per sobre de les cercanies. 55.000 milions destinats a la xarxa d'AVE per damunt, per davant, dels 3.600 milions d'euros a cercanies. El 17% d'aquests 3.600 milions d'euros només a Rodalies Catalunya. Han castigat sistemàticament la ciutadania de Catalunya i la seva competitivitat Fins i tot quan han fet pressupostos, quan només han executat un terç de les seves inversions. Han frenat Catalunya a consciència. I per això parlar de rodalies no és parlar només de trens, és parlar de sobirania, és parlar de com volem governar les infraestructures a la capital del país. I si el problema és la sobirania, la solució és més sobirania. I per això Esquerra Republicana, sempre que ha tingut l'oportunitat al marge de denúncia, quan ha tingut la força i l'oportunitat, ha posat sobre la taula la necessitat de governar rodalies de Catalunya, de disposar de més recursos, de governar els trens des d'aquí i no des d'un despatx de Madrid. Rodalies a mans catalanes, més recursos, decidir sobre trens. I en aquesta crisi d'aquesta negociació del traspàs de rodalies, que els pot semblar que no és perfecte, Hem demanat que el govern de la Generalitat intervingui a Renfe Catalunya, que el gerent de Rodalies Catalunya prengui les regnes del servei a Catalunya. No parlem només de trens, parlem de sobirania, parlem de la consciència que això no és que no vivim en una ciutat més, sinó en la capital del país. Falta assopció de responsabilitats encara des del govern de la Generalitat. Falta un alcalde que prengui consciència que som a la capital del país. Però també falta que aquells que avui denuncien la situació de Rodalies posin sobre la taula les solucions quan tinguin la força i l'oportunitat. Esquerra Republicana ho ha fet i ho continuarà fent sola, ho espero, que més acompanyada que fins ara. Gràcies.

Moltes gràcies, regidora.

Té la paraula el regidor Sidera. Gràcies, senyor alcalde. Avui debatem una proposició que descriu bé el col·lapse de Rodalies. I ho dic clarament. El que denuncia avui el grup de Junts és real, és molt real. Rodalies no funciona des de fa anys i milers de barcelonins i catalans han normalitzat una cosa que no és normal, arribar tard a la feina... no poder anar a classe, no saber a la nit si pots tan sol tornar a dormir a casa. Però una cosa és descriure el problema, com s'ha fet avui, i una altra ben diferent és voler donar lliçons. Perquè aquest desgavell, òbviament, té responsabilitats i té responsables clars. Sánchez, Illa i un alcalde, Jan Macoiboni, instal·lat en el no sabe, no contesta. Tres administracions en mans del mateix partit amb el suport també dels partits que avui arrasgan les vestidures. Fa vuit anys que els socialistes governen Espanya i què han fet per millorar Rodalies? Res. Senyor Coiboni, si això hagués passat en època de l'alcalde Pasqual Maragall amb un govern del PSOE a Espanya, ell hauria encapçalat la manifestació per exigir solucions. Ell defensava Barcelona, vostè defensa Sánchez. És una gran diferència. Vostè no lidera, no exigeix i no molesta a ningú. Vostè no molesta a Pedro Sánchez, vostè no molesta a Salvador Illa, vostè no molesta a Renfe, no molesta a DIF, I mentre vostè no molesta ningú, els barcelonins paguem el preu d'un alcalde submís amb el seu partit i absent també de la seva ciutat. I dit això, tampoc acceptem hiproquesia, senyor Martí Galvis. És cert que Sánchez i ja són els màxims responsables del caos ferroviari, però els que avui exigeixen responsabilitats fa vuit anys que donen suport a Pedro Sánchez. José Luis Ábalos, va ser ministre gràcies a Junts. I Òscar Puente? és avui ministre del Govern d'Espanya, també gràcies a Junts. No ho oblidem, no ho blanquegem. Junts ha estat soci imprescindible mentre Rodalia s'enfonsava, mentre s'incomplien les inversions i calendaris i mentre els usuaris patien. I ara, de debò, demanen reprovacions. Reprovaran els seus representants al Consell d'Administració de Renfe? Per això... senyor Galvis, no seguirem el seu lloc. No acceptem ni la irresponsabilitat del Partit Socialista ni l'admècia interessada de Junts. Però tampoc votarem en contra d'aquesta proposta, perquè els usuaris de Rodalies no tenen la culpa d'aquest lloc de responsabilitats creuades. El nostre vot serà una abstenció clara, coherent i honesta, i que ningú es confongui. Barcelona no necessita més comunicats Més tuits ni més excuses. Necessita un alcalde amb caràcter. Barcelona necessita un alcalde que mani, que es planti a Madrid, que exigeixi a la Generalitat i que defensi els barcelonins per sobre del seu partit. Avui Barcelona no té aquest alcalde. Mentre Cuivón invira cap a una altra banda, mentre ella justifica el caos i mentre Sánchez governa, gràcies als que avui fingeixen indicació, Rodalies continuarà sense funcionar i els barcelonins continuaran pagant un alt preu. Perquè el problema, senyores i senyors regidors, No és tècnic, el problema és polític, i vostè, senyor Coiboni, són els màxims responsables.

Moltes gràcies, senyor Sirera, senyor Senderos, de Vox.

Gràcies, alcalde, i bones diues a tots. A Jordi, o a Carmen, t'ha igual, les sona el despertador a les 6 de la mañana. No sabe si hoy llegará a tiempo al trabajo. No sabe si el tren funcionará, no sabe si habrá información ni alternativa ni solución, ni siquiera sabe si el trayecto será seguro. Sale de casa cada día con un suspiro de incertidumbre, puro cansancio. Ese es el drama real de cercanías, no el relato político ni el titular, sino la vida cotidiana de miles de personas que quieren llevar una vida normal. Personas que no viven a 40 kilómetros de Barcelona por capricho, sino porque los precios de las viviendas los expulsaron. Personas que tienen un coche con años porque no pueden permitirse otro y que tampoco pueden entrar en Barcelona porque alguien ha decidido que su vida cotidiana estorba a una agenda ideológica. Y cuando el coche no sirve, el tren no funciona. Cuando el tren colapsa, no hay alternativa. Y cuando preguntas, nadie responde o nunca dicen la verdad. Este colapso no es nuevo ni es casual. Es el resumen de décadas de mala gestión socialista, el mismo patrón que hemos visto con el AVE, sobre costes, retrasos, propaganda y abandono del servicio real. Incluso han suspendido la zona de bajas emisiones. Los vehículos que demonizan son por unos días la única alternativa al desastre. Pero cuando esta gente intenta llegar en su coche desde el Panedés, donde ha tenido que acabar viviendo, la AP7 está cortada. Todo falla al mismo tiempo. Han cerrado cercanías por falta de seguridad y han recurrido a los autobuses, sector perseguido por este ayuntamiento, y ahora suspenden incluso la regulación de los tacógrafos. Permiten jornadas de conducción extremas otra irresponsabilidad. Y anuncian que Cercanías será gratuita durante un mes. ¿De qué sirve la gratuidad de un servicio que no funciona? Los daños laborales, familiares y personales no les salen gratis a los usuarios. Aquí no vamos a traer en debates técnicos, ni en si la culpa es más del Gobierno nacional o del autonómico, porque el problema es estructural. El mal funcionamiento de cercanías, como el de tantas empresas públicas, responde a la intromisión permanente de la política. Los cuadros directivos están copados por nombramientos políticos, mayoritariamente del PSOE, pero también del PNV, de Schultz o de Esquerra. ¿Les suenan los nombres de Eduard Gracia o Joaquim Hortala y Belbé en órganos directivos ferroviarios? Critican el sistema mientras cobran de él. Por eso sería injusto señalar solo a uno. Donde ha gobernado el socialismo han aparecido redes de corrupción y los nacionalistas no han sido espectadores sino socios. Al trasparse no fue una excepción, fue una forma de gobernar heredada del socialismo y reconocida incluso por el propio Maragall. Por eso resulta cínico el discurso que hoy se nos trae aquí. No se puede clamar contra Madrid mientras se atienden consignas desde Guatarrou, lejos de los andenes de los retrasos y de la gente que pierde horas de su vida cada semana. Eso no es defender a los vecinos, es vivir desconectado de ellos. Hoy Schultz no actúa pensando en Jordi ni en Carmen, actúa pensando en su espacio político y en el rédito ideológico de un problema del que también es corresponsable. Su alternativa coincide con la del PSOE y también con la del PP. Misma agenda, distinto discurso. El resultado siempre es el mismo. Un trabajador sin coche, sin tren, sin la línea 9 del metro que la Generalitat debe y, en definitiva, sin futuro. Esto no es una crisis témica, es un fracaso político compartido. Y Vox no va a avalar ni el desastre que sufren los usuarios ni el oportunismo de quienes hoy hacen esta propuesta. Por respecto a quienes madrugan y trabajan, Vox se va a tener hoy.

Gracias.

Molt bé, doncs té la paraula el senyor Baix. La senyora Bonet no ha pogut venir per una qüestió familiar. Senyor Baix.

Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. Jo crec que el primer que hem de fer tots, o com a mínim el govern vol fer, és expressar el nostre condol. Ho hem expressat anteriorment, però expressar el condol més sincer a les famílies, a les amistats i als acompanyants del conductor de Rodríguez que va morir a l'accident de Jàlida i també fer-lo extensiu als familiars de les víctimes del greu accident a Damú de Còrdoba. També reconeixer l'esforç de molta gent i de milers de persones que han estat aquests dies dies d'usos i que han vist alterada la seva vida quotidiana i demanar disculpes. I aquest govern demana disculpes, perquè crec que és el que hem de fer tots. I sí, jo crec que ho ha dit el ministre, podem dir també amb tota la claritat, la paràlisi d'ardolies regionals i mitja distància que hem viscut és inadmissible. I sí, podem parlar sense cap mena de problema entre el que és inconvència i responsabilitat. Tot el que passa a Barcelona és inconvència d'aquest Ajuntament. I sí, també nosaltres volem assumir les responsabilitats. Però no em deixa de subtar-me realment aquest abrevedament d'exigència que vostès fan, tots fan. Perquè en els últims 15 anys, tots i cada un de nosaltres, o les nostres formacions polítiques, perquè aquí estem a l'Ajuntament de Barcelona, hem tingut un grau com a mínim de responsabilitat o d'exigència. I potser entre tots no l'hem exigit bé. I crec que avui el que ens demana la gent és tenir solucions respecte al que està passant. I ens sentim tots una miqueta interrogats respecte a les preguntes que ens fan els ciutadans. perquè nosaltres veiem quin és el nivell d'inversió que és definitivament insuficient, hi ha hagut moments en què tots hem tingut responsabilitats. Sí, senyors del PP, vostès han tingut responsabilitats. Sí, senyors de Junts o de Convergència o Junts per Cat han tingut responsabilitats. Senyors d'Esquerra Republicana també i senyors de Comuns també han tingut responsabilitats. Jo crec que la ciutadania el que espera és que arribem a acords per intentar solucionar aquest fet. I avui esperen això. I això no treu que exigeixin responsabilitats a l'alcalde o a aquest mateix regidor. Però és important, perquè si no el que fem és tirar-nos les responsabilitats uns als altres, cosa que no hem de fer. I crec que hem de valorar també que durant aquests dos anys que ha governat aquest govern, a cap i a la fi hem avançat amb certs elements probablement insuficients, com pot ser la societat mixta que abans es feia referència. I dins de la seva proposta també plantegen, i segueixo per aquest camí i demano que em disculpin, que hi hagi una reprovació del govern de la Generalitat. De quin govern volen reprovar? El govern del senyor Illa? Però el govern del senyor Maix no, el govern del senyor Puigdemont no, el govern del senyor Torra no, el govern dels PP's tampoc ho hem de fer. Què ha fet aquest govern i què ha fet l'alcalde? Sincerament jo crec que l'alcalde ha assumit les seves responsabilitats i ha exigit clarament que era intolerable la situació. Ha exigit responsabilitats a l'alcalde Collboni i que el mateix dilluns al matí quan deien que els tres no sortirien ho va fer. I això crec sincerament que és lideratge i això és el que hem de fer. Però el lideratge que vostès exigeixen a l'alcalde també l'han de tenir vostès quan han de repassar la seva pròpia vista. I crec sincerament que el que hem fet és posar-nos a disposició del govern, que és aquell que té els instruments, des del punt de vista de facilitar informació o des del punt de vista també de facilitar aquells recursos amb aquells elements alternatius que els ciutadans han hagut d'utilitzar perquè no funcionava realment. Perquè crec que els barcelonins i barcelonises el que volen són solucions. I una vegada tenim les solucions, reclamem les responsabilitats. Evidentment, el senyor Vox no els reclama cap responsabilitat perquè no en volen assumir. Estan tan còmodament amb l'oposició que el que fan és cridar i cridar i constantment cridar. Però dit això, crec que està bé que parlem i que fem, ja que demanem tantes responsabilitats, un acord conjunt per intentar que hi hagi solucions definitives dins de l'àmbit de l'esforç que nosaltres com a regidors i com a institució de l'Ajuntament podem tenir. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Doncs la ponència té dos minuts.

Sí, gràcies. Encara estem esperant, desitgem que intervingui en aquest plenari, senyor Collboni. Creiem que vostè té l'obligació moral i política d'intervenir. Dit això, avui estàvem parlant d'un gran caos i d'una gran estafa. El senyor Valls hàbil com és, ha volgut ampliar les responsabilitats. Jo li recordo al senyor Valls i al senyor Collboni, perquè és a vostè amb qui volia parlar, que els governs de l'Estat, del PP, que ara t'han treupit el senyor Sirera, per cert, li recordo, de nou, que va fer vostè alcalde, el senyor Collboni, són els màxims responsables de pressupostar i d'executar. I nosaltres i altres partits Estem una mica tips d'exigir el compliment dels compromisos escrits i aprovats pels plenaris de les cambres legislatives corresponents. No volíem parlar de trens, havíem de parlar de persones, evidentment, de patiment, de patiment immens. Li vull recordar i gràcies... de nou que està aquí el síndic de Greuses, que ell també, la sindicatura municipal, també ha fet referència a que la vulneració dels drets dels usuaris és una vulneració dels drets fonamentals de la ciutadania. Per tant, aquí el que hem de fer és, senyor Collboni, és escoltar-lo i com vostè té l'obligació de ser exigent davant del govern de l'Estat i de la Generalitat. Vostè, independentment del color polític, ha de sortir i ha de demanar explicacions i ha de defensar la ciutadania. Això és el que ha de fer vostè, senyor Collboni.

Molt bé, doncs Barcelona en Comú, 21 segons.

Sí, a la línia que demà abans hem trobat a faltar un alcalde, un govern. que apreti i velli pels veïns i veïnes, un alcalde que faci que Barcelona sigui una punta de llança per poder resoldre també aquesta crisi de trens, com en vàrem fer amb la Covid, que no teníem competències però sinó incombències i les vàrem exercir en la seva màxima exigència. Vostès tenen eines, el Comitè Assessor d'Infraestructures, menys aeroport, més rodalies, encarreguen informes i qüestions també per abordar el tema de rodalies a la ciutat de Barcelona. Gràcies.

Senyors de Vox, 9 segons.

Nosaltres, evidentment, no tenim responsabilitats perquè no en hem exercit, però vostès sí en tenen. El que han de fer és assolir-les i deixar d'escampar les responsabilitats en alguna cosa que no els afecta.

Els darrers segons els consumiré jo, només en tinc 20. Evidentment hem de demanar disculpes als usuaris, hem d'estar al costat de les víctimes, hem reaccionat i ho farem sempre en l'àmbit de les nostres competències i més enllà, també ho hem fet en aquesta crisi, ho hem fet amb l'autobús, ho hem fet amb el metro, ho hem fet amb la Guàrdia Urbana, ho hem fet amb els informadors i vull agrair molt els serveis de l'Ajuntament que des del minut zero van estar a sobre. vaig denunciar i demanar dimissions, regidors i regidores, de DIF i de Renfe. De DIF i de Renfe. I vaig dir que aquest caos era inassumible per a la ciutadania. I acabo. Responsabilitats, evidentment, les tenim, els que governem. Però també els que han governat. Començant pel Partit Popular i passant per sumar Podemos, amb els quals governem Espanya. Gràcies.

Ponent C46. Senyor Collboni, miri, lamento dir-li que aquestes exigències de responsabilitats no han arribat on havíem d'arribar, que és la ciutadania. Sí, sí, vostè quan li interessa una foto o un vídeo o un TikTok fa una gran difusió del que li interessa. Tallant cintes, fent-se fotos, però quan hi ha un drama ciutadà i polític i social, no, ho fa amb la boca petita. Si aquesta proposició tira endavant, vostè haurà estat reprovat de nou en aquest mandat municipal. De nou. I acabo, encara que tindria uns segons de més com ha fet vostè amb el seu torn, si sona la campaneta, li demanem que el dia 7 ens acompanyi. El dia 7, milers de persones i centenars d'entitats convoquen manifestacions per protestar contra aquest drama, contra aquest fiasco, contra aquesta estafa que és Rodalies, i per demanar i exigir solucions. L'esperem en aquesta manifestació, o en manifestacions en plural, com a alcalde de Barcelona al capdavant de la pancarta. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Crec que no hem fet el posicionament del nostre grup. És contrari, per cert, a la reprovació del govern de Catalunya, senyor Martí Galvis, que és el que es vota avui. La nostra posició és contrària.

Molt bé, doncs s'aprovaria la proposició molt favorable de Junts per Catalunya, Barcelona en comú, Esquerra Republicana, el vot en contra del grup socialista i l'abstenció del PP i Vox.

Molt bé, ara passem a l'ordinari. Teníem, sí. Teníem un grup de comerciants que han impulsat durant els darrers anys que Barcelona fos reconeguda com a capital europea del comerç de proximitat. Finalment vam tenir la bona notícia fa dos dies. Abans d'ahir i ahir han anat arribant a Barcelona i avui volíem fer una salutació i una rebuda, aprofitant que tots els grups esteu aquí presents, que seran cinc minuts i després reprenem en el plenari ordinari, si us sembla.