Plenari del Consell Municipal. Sessió ordinària del mes de gener

Molt bé. Doncs tenim quòrum, a veure si ve el portaveu del PP.

Molt bé. No tinc el secretari ara. Secretari, procedim. Molt bé.

Doncs iniciem el plenari ordinari. amb l'aprovació de les actes de la sessió ordinària i de la sessió extraordinària del 19 de desembre de 2025.

I comencem amb la primera o la mesura de govern que es presentarà en aquest plenari, que és el Pla Local del Poble Gitano de Barcelona. 2026-2030 i volem saludar des de la presidència les entitats que ens acompanyen i que formen part del Consell i que han tingut una part molt important en l'elaboració d'aquest pla. Els temps són 6 minuts per l'aponent, 3 minuts per la resta del grup. Té la paraula la tinenta Gai.

Moltes gràcies, alcalde. Vull saludar també molt efectuosament les entitats del Consell del Peu Legitano que ens acompanyen avui. Precisament per presenciar que portem a aquest ple una mesura de govern que parla de Barcelona en majúscules, d'una ciutat que mira la seva història amb lucidesa, que assumeix les desigualtats amb responsabilitat institucional i que construeix futur des del respecte, la dignitat i la igualtat real de drets com a fonaments de l'acció pública. El Pla Local del Poble Gitano de Barcelona 2026-2030 expressa amb claredat aquest compromís polític, situant el poble gitano com a part inseparable de la ciutat, del seu present quotidià i del seu projecte col·lectiu de futur, des d'una mirada que reconeix, integra i projecta. Barcelona avança quan incorpora totes les veus, quan transforma la memòria en autèntica acció pública i quan converteix els drets en polítiques efectives que arriben a la vida real de les persones. I aquesta convicció pren tot el sentit si recordem que fa 600 anys que el poble gitano forma part de la nostra història, sis segles de presència continuada, de cultura, de llengua, de contribució social i artística, que conviuen també amb sis segles marcats per persecucions, per discriminacions i per formes persistents de racisme que han condicionat l'accés als drets i a les oportunitats. Aquesta mesura parteix, precisament, d'una idea fonamental. La igualtat real s'assoleix quan les institucions reconeixen les desigualtats estructurals i actuen de manera decidida, sostinguda i coherent per corregir-les. Per això, el primer gran eix del Pla situa la lluita contra l'antigitanisme com una prioritat transversal de l'acció de govern, assumint que es tracta d'una forma específica de racisme, arrelada històricament i amb impacte directe en la vida quotidiana de moltes persones gitanes. Aquest reconeixement es tradueix en polítiques públiques concretes, en formació dels serveis municipals, en generació de dades, en eines de denúncia i en mecanismes de reparació i memòria democràtica que reforcen una cultura institucional orientada a garantir drets, promoure igualtat i construir confiança entre la ciutadania i les institucions. Des d'aquesta mateixa lògica, el segon gran eix del Pla aposta per la cultura com a espai de reconeixement, projecció i cohesió. La cultura gitana forma part del patrimoni viu de Barcelona i la llengua romaní, la rumba catalana, la creació artística contemporània i la memòria col·lectiva del poble gitano contribueixen de manera decisiva a la identitat plural de la ciutat. El pla impulsa equipaments, festivals, programacions culturals i espais comunitaris que fan visible aquesta riquesa i la situen al centre de la vida cultural barcelonina, des del respecte, des del diàleg i la cogovernança. L'educació ocupa un lloc central en aquesta estratègia perquè és un dret i un dels espais clau on es construeix igualtat d'oportunitats i futur compartit. Volem parlar ja d'èxit del poble citano. Barcelona aposta per un sistema educatiu que reconeix la diversitat, combat l'angidigitanisme i promou l'èxit educatiu amb ambició, precisament amb aquest èxit al que fèiem referència, incorporant la història i la cultura del poble gitano als continguts educatius, reforçant la formació del professorat, impulsant estudis sobre segregació escolar i desenvolupant programes específics d'acompanyament, talent i promoció educativa. D'aquesta manera, l'educació esdevé una eina de transformació social, d'equitat real i de projecció col·lectiva. Alhora, el Pla actua sobre els drets laborals, la salut, la igualtat de gènere i l'habitatge, amb una mirada integral i interseccional, promovent l'ocupació de qualitat, dignificant activitats com la venda amb volant, reforçant la salut comunitària, impulsant el lideratge de les dones gitanes i defensant el dret a un habitatge digne com a pilar essencial de la cohesió social. Cada actuació connecta drets, serveis i comunitat amb una visió de ciutat que acompanya, empodera i genera oportunitats reals. Un dels elements més rellevants d'aquesta mesura és el seu model de governança. El planeix del lideratge del Consell Municipal del Poble Gitano, integrat per totes les entitats que representen i treballen amb el col·lectiu. I, a més, ha estat fruit d'un ampli procés participatiu i la creació d'una taula interdepartamental que garanteix transversalitat, seguiment i rendició de comptes, consolidant una manera de governar que constitueix i construeix polítiques amb les persones i que integra el coneixement i l'experiència del poble gitano en la presa de decisions públiques. Aquesta mesura s'inscriu plenament en el marc europeu, estatal i català i alinea Barcelona amb les estratègies internacionals de drets humans, igualtat i no discriminació, reforçant el paper de la ciutat com a referent en polítiques interculturals, en defensa dels drets i en la construcció de societats cohesionades i democràtiques. Regidors i regidores, el Pla Local del Poble Gitano 2026-2030 expressa una manera de governar, amb memòria, amb justícia i amb futur. I aquesta és una mesura que suma ciutat, que dignifica institucions i que projecta una Barcelona més justa, més plural i més forta. I ha estat gràcies també als equips tècnics de la casa, al comissionat Pedro Aguilera, la comissionara Sara Belveida, que està de baixa per maternitat però que s'incorporarà ràpidament per desplegar també els efectes d'aquest pla. I gràcies també a la Núria, que ha estat la tècnica de la casa i la directora, la Núria Serra, que també ha ajudat i ha entusiasmat a tot l'equip per poder desplegar aquest projecte que serà molt breu ja una realitat. Moltíssimes gràcies a tots.

Moltes gràcies, Tinenta. Té la paraula el regidor Rodríguez de Junts.

Sí, gràcies, president. Nosaltres també, evidentment, començar saludant els representants de les entitats del Consell Municipal del Poble Gitano i anunciar el nostre vot favorable o el nostre posicionament favorable a aquesta mesura de govern perquè compartim tant la diagnosi com els objectius que planteja i perquè considerem imprescindible que l'Ajuntament de Barcelona continuï com es va fer també en el mandat Trias i s'ha fet en mandats subsequents, assumint aquest compromís que ha de ser explícit, ha de ser transversal i ha de ser sostingut en el temps amb el poble gitano i amb la lluita contra l'antigitanisme. Parlem d'un poble que forma part, s'ha dit, des de fa més de 600 anys, de la història d'aquesta ciutat. Són Barcelona, són Barcelona, però, no obstant això, pateix una discriminació estructural, una estigmatització i les desigualtats greus en accés als drets bàsics com l'educació, la feina, l'habitatge o la salut. I per tant, com deia, hi votarem a favor. Dit això i expressat aquest vot favorable, aquest vot favorable no volem que s'entengui com un xec en blanc. Volem deixar constància d'una preocupació important en aquesta mesura de govern, que és que no incorpora un pressupost clar, ni detallat, ni calendaritzat. I això no és una qüestió menor. Estem parlant d'un pla ambiciós, perquè el paper ho aguanta tot, amb múltiples actuacions, amb compromisos que impliquen diferents àrees municipals, nous espais de governança, estudis, formacions, equipaments culturals, programes educatius i accions de reparació històrica, i estem a favor de tot això. Però ens amoïna que si tot això no va acompanyat d'una dotació pressupostària específica, corre el risc de quedar-se amb bones intencions o de dependre exclusivament de recursos ja existents que tots sabem. que estan tensionats. Creiem nosaltres que no hi ha política transformadora sense pressupost i que la lluita contra l'antigitanisme i les desigualtats que pateix el poble gitano no pot quedar supeditada a la voluntat política del moment o a la capacitat d'absorció de cada departament. Creiem que cal garantir recursos estables, transversals i suficients i que cal fer-ho des d'ara, des del principi, des del plantejament de la mesura. Per això, tot i votar a favor, instem el govern municipal a que en el desplegament d'aquesta mesura, d'aquest pla, presenti el més aviat possible una memòria econòmica detallada, una assignació pressupostària per fases i mecanismes clars de seguiment i rendició de comptes, també en l'àmbit econòmic. De fet, creiem que no s'hauria de poder presentar cap mesura de govern que no incloués una memòria econòmica, una assignació pressupostària i mecanismes clars de seguiment i rendició de comptes, però Això ja ho deixaríem per un altre dia. En tot cas, creiem que això és clau, no només per l'eficàcia del pla, sinó també per generar confiança en el poble gitano, en les entitats que han participat activament en la seva elaboració, en la feina i el temps que hi han dedicat. Perquè sense pressupost no hi ha drets garantits i sense drets garantits no hi ha igualtat real.

Gràcies. Moltes gràcies, senyor Rodríguez. En representació de Barcelona en Comú, té la paraula el regidor Jordi Rabassan.

Bon dia a tots i totes, gitanos i gitanes del Consell Municipal del Poble Gitano. Felicitats i gràcies per ser aquí. Benvinguts. Mirin, jo no sé si trobaré el to per fer aquesta intervenció, bàsicament perquè estic molt enfadat amb l'acció de govern. Esperava, una vegada obrim aquestes 41 pàgines, trobar una anàlisi, un resum del que s'havia fet del Pla d'Acció Local del Poble Gitano, aprovat el 16 de març del 2023, quines actuacions eren correctes, quines s'havien de seguir, com s'havien de modificar, quines no s'havien fet i a partir d'aquí fer-ne un de nou, que és el que toca al govern. Quina és la meva sorpresa quan el que m'he trobat és, lletra a lletra, el mateix pla que es va aprovar el 16 de març del 2023. Tres eixos, exactament els mateixos, tres objectius, exactament els mateixos. Sis eixos, ara en té set. Han incorporat l'habitatge i està molt bé, penso que és un encert en aquest sentit. 14 objectius específics, el del 2023 n'en tenia 13, perquè n'han incorporat vostès un. És una falta de respecte. És una falta de respecte als gitanos i les gitanes de Barcelona, perquè vostès efectivament presenten un calendari. I miri, els hi posaré alguns exemples. Elaboració d'una definició operativa de l'antigitanisme que inclogui la seva dimensió sistèmica, calendaritzat el 2026. Ja estava en el pla del 2023, perquè no s'ha fet el 2024 o el 2025. Aplicació de la definició d'antigitanisme en les polítiques públiques, calendaritzat el 2028, ja estava en el pla del 2023. Lletra a lletra, allò que es diu en còpia i enganxa. Posar en marxa un grup d'investigació que reculli tota la informació disponible sobre la persecució històrica del poble gitano, calendaritzat el 2027, ja estava el 2023. Elaboració d'un llibre blanc de l'antigitanisme en la ciutat de Barcelona, calendaritzat el 2028, ja estava en el pla del 2023. Lletra a lletra. Creació d'un observatori d'antigitanisme, 2027, ja estava en el pla del 2023. Estic atònit. Lletra a lletra, excepte la introducció. I dues línies de pressupost, 937.000 euros en el qual no s'especifica absolutament res, però bé, hi ha pressupost. És una falta de respecte pels membres del Consell Municipal del Poble Gitano. Bàsicament, no pas perquè hagin agafat la mateixa mesura de govern. Nosaltres no l'havíem presentat com a mesura de govern. Es va fer una roda de premsa. Vostès l'engalanen, la presenten al plenari municipal exactament igual. Però és una falta de respecte perquè s'han perdut tres anys. Per què no s'ha creat aquesta comissió interdependental que ja estava en aquest pla d'acció? Perquè no s'ha fet encara. Per què no hi ha polítics en aquesta comissió? Vam parlar que no només havien de ser tècnics, que també quan es parla d'habitatge hi ha de ser l'atinent d'habitatge. Quan es parla d'educació hi ha d'estar el responsable polític d'educació. Bé, moltes gràcies a les entitats que heu treballat. Confiem que ara ja es creuen aquest pla i que efectivament posin en marxa totes aquestes mesures que, com deia, hem perdut tres anys. Els gitanes i gitanes de la ciutat de Barcelona no s'ho mereixen. S'estipenta, m'estipenta.

Gràcies, senyor Roassa. Gràcies. Té la paraula en representació d'Esquerra Republicana la senyora Eva Baró.

Sí, gràcies. Nosaltres, com no pot ser d'altra manera, començarem saludant els representants i a les representants del Consell Municipal del Poble Gitano que avui ens acompanyen. Avui es presenta aquesta mesura de govern. És una mesura rellevant en la mesura en què intenta seguir treballant en la direcció que el Consell Municipal ha vingut batallant i defensant i, per tant, ens sembla important no només pel seu contingut, sinó també per la manera com s'ha construït. I això és important dir-ho d'entrada, aquest pla és fruit d'un procés llarg de treball compartit amb el poble gitano de la ciutat. I això vol dir amb les seves entitats, amb les seves associacions i amb molts dels referents comunitaris del poble gitano. El document que presenta el govern té uns elements que ens semblen positius, tampoc no són elements especialment innovadors, però sí que és veritat que en la política necessites dues coses, constància i recursos. I aquí comença una miqueta el quit de la qüestió. Sí que volem destacar que situa l'antigitanisme com a eix transversal de les polítiques municipals. Ben cert, reconeix un element molt important, la cultura gitana com a part inseparable de la cultura de la ciutat i aborda de manera integral àmbits clau com l'educació, l'ocupació, la salut, l'habitatge, la igualtat de gènere, etcètera. I des d'Esquerra Republicana Compartim plenament l'objectiu central d'aquesta mesura, combatre l'antigitanisme com a forma específica de racisme estructural i avançar cap a una Barcelona que garanteixi drets, que garanteixi el reconeixement del poble gitano i que garanteixi la igualtat d'oportunitats. Aquest enfocament, per tant, connecta amb la mirada antiracista que sempre hem vingut defensant i dona continuïtat a una feina política sostinguda feta, no aquest mandat, sinó que prové de mandats anteriors. Des d'Esquerra Republicana hem impulsat tant a l'Ajuntament de Barcelona com a altres institucions, iniciatives per dotar a la ciutat d'un pla integral amb el poble gitano. Un, que fos participatiu, missió aconseguida, que fos avaluable, perquè si no les coses, els plans, no són res més que brindis el sol, que estigués alineat amb el marc europeu i que tingués recursos, perquè aquí tothom s'omple la boca que s'han fet plans i que s'han fet moltes iniciatives en mandats previs, però la implicació a nivell de recursos ha estat sempre zero. Per tant, propostes com la presentada i aprovada el 2021, que exigeu un pla local amb dotació pressupostària, Creiem que som part d'aquest recorregut que avui es cristal·litza en aquesta mesura de govern. Per tant, sí que més enllà de plantejar nous continguts, noves propostes i nous matisos, per nosaltres l'accent principal és la necessitat de... anar força més enllà amb la dotació pressupostària, que aquesta mesura del Govern incorpora una primera i molt tèvia dotació pressupostària, que sí, que més o menys pot garantir un període inicial del 2026 al 2027, permet iniciar el desplegament, però el repte aquí és garantir-ne la continuïtat pressupostària en les fases següents, perquè aquest compromís que tots compartim no quedi limitat a una primera etapa. Per tant, aquest serà el nostre rol i la nostra implicació principalment vetllar perquè aquesta dotació pressupostòria s'allarga i permet el desplegament d'un pla que, evidentment, el contingut del qual compartim, especialment perquè compta amb la implicació i amb la participació del poble gitano o dels representants i les representants del poble gitano a la ciutat de Barcelona. Gràcies.

Moltes gràcies, regidor Baró. En representació del Partit Popular té la paraula el regidor Antoni Verdera.

Moltes gràcies. En primer lloc, saludem i donem la benvinguda aquest matí a totes les entitats que ens acompanyen. El nostre grup valora positivament que l'Ajuntament presenti aquesta mesura de govern específica sobre el pla local del poble gitano 2026-2030. És innegable que el poble gitano forma part de la història social, cultural i humana de Barcelona i que ha patit durant segles situacions de discriminació, estigmatització i desigualtat, que encara avui tenen efectes reals i un percentatge significatiu de la seva comunitat continua sent víctima de discriminació, la intolerància i l'exclusió social. En els últims deu anys, a la Unió Europea s'han desenvolupat marcs normatius, recomanacions i estratègies per igualar l'accés d'oportunitats i els drets sense distinció d'origen racial, ètnic o nacionalitat. Compartim els tres grans objectius del Pla, combatre l'antijetianisme, reconèixer la cultura gitana i reduir les desigualtats socials, ja que són objectius legítims i necessaris i alineats amb els principis europeus i estatals dels drets humans i la no discriminació. Ara bé, dit això, també tenim l'obligació de fer una valoració rigorosa des del punt de vista de governança i d'eficàcia de les polítiques públiques. Aquest pla és un pla fort amb discurs, amb marc conceptual i amb relat institucional, però ho veiem feble amb instruments concrets d'execució. Trobem a faltar indicadors mesurables, objectius quantitatius i mecanismes clars d'avaluació de resultats. No sabem com mesurarem si l'antigitanisme disminueix, si millora l'èxit escolar, si augmenta realment l'ocupació o si redueixen les desigualtats en salut o habitatge. I ens hem de permetre poder avançar amb rigor. El pressupost el veiem poc transparent i insuficientment desgregat. Es parla de centres, observatoris, formacions, festivals i estructures de governança, però no sabem amb quins recursos humans quin cos real ni amb quin impacte pressupostari sobre el conjunt de polítiques municipals s'executarà. També ens preocupa un cert desequilibri del pla, molt pes en la dimensió simbòlica, cultural i memorial, i menys força a les polítiques reals, les que realment canvien les condicions de vida, a l'habitatge, a l'ocupació estable, a la inserció laboral real, a l'accés efectiu als serveis públics. I, finalment, alertem del risc que aquest pla acabi sent més una política identitària que una política social estructural. La inclusió no es construeix només amb centres específics o discursos institucionals, sinó garantint que les polítiques generals de l'Ajuntament, l'educació, l'habitatge, la seguretat, l'ocupació funcionin millor per tothom. Per tant, donarem suport a aquest pla amb la seva filosofia general, però també volem que es transformi en un instrument real de la gestió pública, amb objectius mesurables, pressupost clar, avaluació independent i un impacte tangible sobre la vida quotidiana de totes les persones. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Senderos de Vox.

Gracias, alcalde. Saludos a las personas que nos acompañan. Le tengo que decir que este plan, que afirma que su objetivo es combatir la discriminación y garantizar la igualdad, cuando uno lo lee lo que encuentra no es igualdad, sino una nueva forma de segregación institucionalizada. El propio documento reconoce repetidamente que el pueblo gitano tiene ciudadanía plena, con los mismos derechos que cualquier otro barcelonés. Acto seguido, el Ayuntamiento decide separarlos del resto de ciudadanos, crear órganos exclusivos, políticas exclusivas y circuitos exclusivos de intervención. Eso no es igualdad. Eso es tratar a un grupo de españoles como si no pudiera integrarse en las políticas comunes. Este plan introduce conceptos como antigitanismo estructural o racismo sistémico y los convierte en eje transversal de toda la acción municipal. Y a partir de ahí se justifica formar obligatoriamente a policías y funcionarios, crear observatorios ideológicos y diseñar políticas reparativas por hechos históricos de hace siglos. Pero el propio informe reconoce que la Constitución de 1978 otorgó plena igualdad jurídica al pueblo gitano y que hoy existen leyes suficientes contra la discriminación. Entonces, ¿qué se está reparando exactamente? ¿Quién repara quién? ¿Y por qué unos ciudadanos sí y otros no? Y hay algo todavía más grave. El plan dice combatir todas las discriminaciones, pero omite una de las más evidentes y actuales. Reconoce el fracaso escolar, el abandono temprano y las dificultades educativas del alumnado gitano, pero no dice ni una palabra sobre el impacto del modelo de inmersión lingüística obligatorio en catalán sobre niños gitanos castellanoparlantes. ni una sola mención a que muchos niños gitanos llegan a la escuela con el español como lengua familiar y se les obliga a aprenderlo todo en una lengua que no dominan, sin libertad de elección y sin refuerzos suficientes. Esa sí es discriminación real, eso sí genera exclusión y eso sí tiene consecuencias medibles. Pero claro, Reconocerlo supondría admitir que una política ideológica del propio ayuntamiento está perjudicando precisamente a los más vulnerables, entre ellos a muchos gitanos. Este plan habla mucho de memoria, pero practica una memoria selectiva. Habla de persecuciones históricas, pero en silencia que también hubo gitanos asesinados, por ejemplo, por su fe católica, como Zeferino Jiménez Maya, fusilado por no renunciar a su fe. Esa memoria no encaja en este relato y por eso desaparece. Desde Vox les decimos con claridad, no aceptamos que se utilice al pueblo gitano como coartada ideológica para imponer identitarismo, dividir a los barceloneses y crear ciudadanos de primera y de segunda. Defender al pueblo gitano no es separarlo del resto, es tratarlo como lo que es, parte del pueblo español, con los mismos derechos, los mismos deberes y las mismas oportunidades. Está claro que con todo lo que he dicho no valoramos positivamente esta medida. Gracias.

Moltes gràcies. Té la paraula la tinent de Gai per ploure.

Sí, aquesta mesura ha estat fruit d'un treball llarg i intens que s'ha elaborat amb el poble gitano, amb la creació d'una taula interdepartamental i amb dotació pressupostària de gairebé un milió d'euros alinada a Europa. Quan les coses no es fan amb rigor, no s'escolta de manera activa els implicats i els ciutadans, els plans poden quedar amb el que es coneix com paraules buides i no fets. Començarem amb un estudi rigorós i existiu de la situació per identificar bé on cal treballar amb rigor i on realment s'ha de posar l'èmfasi en l'estudi que es farà al pressupost habitatge, igualtat, drets socials, salut o també cultura. Gràcies.

Moltes gràcies. Moltes gràcies per la vostra assistència i també a les persones que ens heu acompanyat. I ara passem al següent punt de l'ordre del dia que correspon a la Comissió d'Economia i Hizenda.

per aprovar definitivament la modificació de les ordenances fiscals per l'any 2026. 6 minuts pel ponent, 3 per la resta de grups. Té la paraula el tinent Baix.

Sí, bon dia, alcalde, regidors i regidores. Avui portem la resolució de les al·legacions presentades a l'expedient d'ordenances fiscals per l'any 2026, que és l'últim pas per el que és la seva aprovació definitiva. Enguany, vull recordar, van presentar una proposta que és una proposta continuista, que no afectava la fiscalitat de les famílies, tampoc a la fiscalitat de les petites i mitjanes empreses de la ciutat, però que ens ajuda, i crec que és, no dic un consens, però sí una majoria important dins l'àmbit d'aquest plenari, ens ajuda a millorar la gestió del turisme. Recordem doncs les modificacions d'aquest expedient. Bàsicament realitzem dues modificacions de l'impost de construcció i obres. En un cas és una bonificació que afecta el 95% en les obres de regeneració urbana, una mesura que creiem que té el suport majoritari d'aquest cel·lo de plens. I la segona modificació és d'un caràcter tècnic i que estableix una autoliquidació de l'impost complementari en el moment de la finalització de les obres. En segon lloc, recordem que el darrer any amb el plenari vàrem aprovar les ordinances de l'exercici 2025 i bàsicament el que vàrem aprovar és la tarificació de l'estacionament regulat de la zona 4.0. El que fem amb aquestes ordenances, bàsicament, és reforçar un informe tècnic econòmic que doni més solvència a aquestes ordenances. I, finalment, i probablement aquest és element de més relevància, complim amb els acords del plenari i presentem una modificació del recarreg turístic per tal d'augmentar-ho en un euro anual durant els propers quatre anys, arribant al 2029 a 8 euros. Com els d'elles són unes ordenances que no afecten a la fiscalitat de les persones ni de les famílies i que continua la línia per millorar la gestió del turisme. La darrera setmana a la Comissió d'Economia ja els hi vaig fer un repàs de quines són les al·legacions rebudes. Es van presentar 80 al·legacions, en concret 4 de l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis de Catalunya, 10 de la Federació Empresarial Catalana d'Autotransports de Viatgers, 30 del grup de Junts i també 36 del grup del Partit Popular. S'han desestimat totes les al·legacions. Respecte a les al·legacions presentades pels grups municipals, de les 66 presentades, 52 han estat estimades de forma automàtica perquè presentaven una al·legació respecte a una ordenança que no es modificava. I respecte a les altres al·legacions que s'han presentat, algunes plantejaven ja d'una forma molt clara la desaparició del que és l'impost de construcció i obra, amb alguna cosa que desvirtua bàsicament la pròpia raó de la bonificació i alguna al·legació en concret del Partit Popular demanava directament la supressió de recàrrec turístic. És per això que els demanem el vot favorable.

Moltes gràcies.

Moltes gràcies, alcalde. Bon dia, tinent baix. Ho hem pogut parlar en reiterades ocasions a la Comissió d'Economia i Agenda, però crec que és bo poder-ho reiterar també aquí al Consell Plenari, i és que el model fiscal de Junts per Catalunya és radicalment diferent al model fiscal socialista. I, per tant, això ens porta a afirmar que Junts per Barcelona ha estat, és i serà, l'única alternativa viable al govern de Jaume Coiboni i el tripartit del Partit Socialista d'Esquerra Republicana i de Barcelona en Comú. És per això que rebutgem la proposta fiscal d'aquest govern, una proposta fiscal que al nostre entendre és clarament continuïsta amb el model Colau-Coivoni, que és un model que va quedar àmpliament reprovat a les eleccions del maig del 2023 i que al nostre entendre perpetua una pressió fiscal desmesurada sobre les famílies i sobre el teixit productiu d'aquesta ciutat. Per aquest motiu, en el marc del debat de les ordenances fiscals per aquest any, pel 2026, hem presentat un conjunt de delegacions per defensar les famílies, els autònoms i el comerç local de la ciutat de Barcelona i que recullen la nostra visió d'una fiscalitat més justa i, sobretot, una fiscalitat adaptada a les necessitats reals de la ciutadania. La nostra proposta fiscal ha estat enfocada a reduir la pressió fiscal injustificada, a fomentar la sostenibilitat, però sobretot a defensar el poder adquisitiu i l'equitat social. Perquè regidors i regidores de l'Ajuntament de Barcelona, el benestar de la classe mitjana d'aquesta ciutat està en perill. I si no la defensem, l'estat del benestar està en perill. I és per això que hem presentat fins a 30 alegacions demanant, entre d'altres, la reducció de l'impost sobre bens immobles, ajudes fiscals al comerç i als mercats municipals, recuperar les bonificacions eliminades al parc de vehicles elèctrics de la ciutat, bonificacions a la taxa residu per persones vulnerables però també per persones afectades per obres de llarga durada davant de casa seva, reduir l'impost de plusvàlua, descomptes del 50% per col·lectius vulnerables i joves per favorir l'inclusió i l'accessibilitat dels serveis culturals, I ho hem fet perquè l'Ajuntament té capacitat per fer front a totes aquestes qüestions, però malgrat la bona salut financera de l'Ajuntament, malgrat tractar-se de reclamacions que són bones pel conjunt de la ciutadania i malgrat que es tracta de mesures que contribueixen a mitigar la pressió fiscal, el govern municipal no ha acceptat cap ni una de les nostres legacions que hem presentat. Per tant, davant un govern que no escolta la ciutadania, que és incapaç de liderar i d'arribar a acords, que és incapaç, o que si més no, rebutja i augerir la pressió fiscal que pateix la ciutadania i els sectors econòmics de la ciutat de Barcelona, en definitiva, un govern que no vol que la gent pugui arribar millor a finals de mes, votarem en contra.

Molt bé, té la parola la regidora Tarafa de Comuns.

Sí, bon dia de nou. Deixi'm, senyor Valls, començar a dir que nosaltres, com ja hem compartit, votarem a favor en aquesta aprovació final de les ordenances per dues qüestions. Perquè aquestes són unes ordenances que són unes bones ordenances, són una continuïtat del mandat anterior i, per tant, aquesta és la primera raó. I la segona és perquè aquestes ordenances venen acompanyades de tres acords que s'han de complir, que comptem, en què vostès portaran aquests acords fins al final. Arriba a un bon acord quan es compleix el fet que es va a l'arrel de determinades problemàtiques i, sobretot, que millora el dia a dia de la vida de la gent. I, per tant, li vull recordar aquests tres acords, que aquestes ordenances no són un xec en blanc, són un vot positiu, perquè hem arribat a un acord en tres qüestions molt concretes. La primera d'elles és fer que l'IBI es converteixi en un impost més just, molt més just, gravant més a qui acapara habitatge. perquè amb això podríem fer molt mal i barrar el pas dels especuladors mentre li abaixem els impostos al 84% de la gent que viu a Barcelona. en concret a totes aquelles veïnes i veïns que tenen només un habitatge de propietat. Sabem, senyor Valls, que cal modificar la llei estatal per poder fer això, sabem i ho hem parlat àmpliament entre nosaltres, però el compromís és empènyer, empènyer vostès a l'Estat amb força i, per tant, poder-ho fer possible. Barcelona podria ser la primera ciutat que té un nivell a tot l'Estat just i, per tant, esperem que compleixin aquest primer acord. El segon fa referència a que tots sabem que Barcelona està plena de comerços de baix valor i franquícies i que el govern ja disposa de moltes eines per posar-hi límits. Disposa de plans de regulacions, de plans d'usos, d'inspeccions i, per tant, darrere de l'acord que aproblem avui aquí, hi ha les condicions d'anar més enllà, molt més enllà del que s'ha anat fins ara. I, per tant, insisteixo a l'igual que el primer acord, aquest també s'ha de complir, no és un xec en blanc i és important que es pugui tirar endavant. I el tercer dels acords és on no admetrem més demores amb les veïnes de Besòs, Maresme i Trinitat Vella. Hem parlat molt aquesta setmana d'aquest tema, hem arribat a un bon acord, després en parlarem més al final del plenari, però les veïnes necessiten el seu govern al costat i aquestes ordenances, senyor Valls, tan sols prosperen perquè s'han compromès amb elles. Que ho tinguin molt clar, després potser entrarem amb més profunditat en què ens hem compromès amb elles, però és molt important que es pugui acomplir i que no hi hagi ni una demora més. Per aquestes raons votarem a favor d'aquest expedient d'ordenances fiscals.

Moltes gràcies. Té la paraula regidor castellana d'Esquerra Republicana.

Gràcies, alcalde. Bon dia a tothom. Per nosaltres, aquestes ordenances fiscals reflecteixen un esforç i una prioritat d'esquerra republicana des de fa molts anys, que és, per no pujar la fiscalitat als barcelonins i barcelonines, fixar-nos i situar en el centre del model de la fiscalitat local la fiscalitat turística. Bàsicament per dos motius. En primer lloc, perquè el turisme és una activitat econòmica que en volum i en preu està en dades màximes de la seva activitat a la ciutat, amb preus mitjans a l'estiu de 190 euros habitació, insisteixo, preus mitjans, no màxims, sinó mitjans, amb preus que pugen a més de 300 euros de mitjana durant el Mobile World Congress i també amb una molt elevada ocupació durant tota la temporada, ara mateix amb els congressos com l'ICE, amb S i amb C, que s'estan celebrant aquests dies també fora de temporada i, per tant, amb una ciutat que té més de 37 milions de pernoctacions, els que hi haurien de sumar també els centenars de milers, algun milió de creuaristes que visiten la nostra ciutat. De fet, el que ens permet aquest augment de la fiscalitat turística, com deia a l'inici, és no haver de pujar la fiscalitat als barcelonins i poder tenir més recursos per tenir millors serveis públics, perquè el que necessitem els barcelonins i barcelonines són bons serveis públics i els bons serveis públics el que necessiten és finançament. Per tant, nosaltres estem a favor d'augmentar el recàrrec municipal de l'impost turístic, no només a favor, sinó que és una mesura que hem impulsat insistentment des que es va crear aquest recàrrec amb un treball intens del grup municipal d'Esquerra Republicana amb el govern de la Generalitat, aleshores amb el vicepresident d'Econòmic, que era el Pere Aragonès. després president de la Generalitat, fins aconseguir que aquest recàrrec es vagi adaptant a les situacions d'actualitat i als nivells de valor, diguéssim, i de preu que genera el turisme a la nostra ciutat. Per tant, el turisme pot aportar més a la ciutat i, per tant, el que hem d'exigir al turisme és que aporti a la ciutat tot el que... ens pot aportar, valgui la redundància, d'aquesta darrera frase. I seguirem treballant en aquesta línia. Seguirem treballant en la línia de garantir una fiscalitat amb millors serveis públics i amb més recursos sense pujar la fiscalitat als barcelonins. I, finalment, també estem a favor d'altres mesures que s'han comentat, com la bonificació de l'impost de construccions, instal·lacions i obres en els àmbits de regeneració urbana i també amb els canvis de l'àrea, la zona bus i DUM. I, per tant, el nostre vot serà favorable.

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí del Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Avui el govern del PSC porta a aprovació definitiva les ordenances fiscals. Pel nostre grup, aquestes ordenances neixen del sectarisme ideològic i d'una manca total de voluntat d'acord. Malgrat el seu discurs, el diàleg, no s'ha acceptat cap de les 36 al·legacions presentades pel nostre grup. Cap. I només això, s'han rebutjat el 100% de les propostes d'altres grups i de les entitats. Això tinent no és governar, això és imposar. Aquestes ordenances es consoliden en un model que manté la pressió fiscal molt elevada sobre les famílies, especialment sobre les rendes mitjanes, i també impacta negativament sobre el teixit econòmic de la ciutat, comerç, activitat empresarial, mercats municipals, sector immobiliari i sector turístic. Continuen les pujades de l'IBI, de la taxa de residus, de l'impost de vehicles, de les taxes d'estacionament i de les terrasses. Als mercats municipals, el PSC diu sí a consolidar la pujada del 8% de taxes. Diu sí a carregar als paradistes el manteniment i la seguretat dels mercats i fins i tot els costos de les parades buides. En turisme s'incrementa el recàrrec municipal, una doble imposició, Generalitat i Ajuntament, que perjudica un sector clau de la nostra ciutat. I el PSC també diu sí al conegut Basurazo, que s'incrementarà gairebé un 50% durant aquest mandat. Mentrestant, les famílies nombroses, les monoparentals, les persones amb discapacitat i els majors de 65 anys continuen sent els grans oblidats d'aquestes ordenances. Vostès s'han dit no a rebaixar l'IBI, no a ampliar les bonificacions per a aquests col·lectius, no a eliminar el tribut metropolità, no a reduir l'impost de vehicles, malgrat que moltes famílies no poden rebaixar. no poden renovar el seu cotxe, no a reduir la càrrega als comerços afectats per les obres, no a reduir l'impost de post-valua i no a incentivar la conciliació a través de l'IAE. Barcelona té unes de les pressions fiscals més altes de tot Espanya. Per això no es tradueix en millores dels serveis. La ciutat continua acumulant greus mancances en neteja, en manteniment de l'espai públic i en seguretat. Des de Grup Popular defensem una fiscalitat més justa i responsable, orientada a la competitivitat i a la qualitat de vida. Barcelona no pot continuar posant traves a qui vol viure, treballar o invertir a la nostra ciutat. I és per això que el nostre grup votarà en contra.

Molt bé, moltes gràcies. Regidor d'Europolido, Vox.

Moltes gràcies, alcalde. Bueno, como ya adelantamos en la Comisión de Economía, Vox va a votar en contra de estas ordenanzas porque son un nuevo ataque a los barceloneses, ya asfixiados por la presión fiscal de este ayuntamiento, que es completamente insaciable. Creemos que es inmoral que todas las proposiciones, ruegos y alegaciones que pretendían aliviar la carga a personas vulnerables, pequeños comerciantes y familias en dificultades hayan sido sistemáticamente denegadas, las haya presentado quien las haya presentado, porque al final aquí no se hace un cordón a Vox, se hace un cordón a los barceloneses. Este Gobierno municipal, una vez más, ignora el grito de la ciudadanía productiva y de los sectores que están luchando por sobrevivir. Presume de ponerse de lado de los que menos tiene Y hace todo lo contrario, como ocurre con la movilidad, con la vivienda o con la seguridad. Este Gobierno abandona por norma a los más vulnerables. En segundo lugar, es irresponsable no reducir un solo impuesto o tasa cuando la clase media está desapareciendo, tal cual, y los jóvenes barceloneses no se pueden ni plantear vivir en su ciudad o formar una familia. Y en tercer lugar, como siempre, es profundamente ideológico. Este Ayuntamiento vive a espaldas de las personas y sus problemas, solo le importa la ideología. Mientras, abandonan a su suerte a los usuarios del transporte público, suben la tasa de estacionamiento, que no deja de ser otro impuesto encubierto, y que perjudica a los que necesitan su vehículo para trabajar. Ustedes castigan a todo aquel que no puede permitirse vivir del sistema. Solo saben gobernar asfixiando a los que menos tienen y nunca planteando la reducción del gasto público, Doncs la ponència té 3 minuts 27.

Per intentar donar resposta a algunes de les manifestacions que s'han produït. En primer lloc, reitero novament... Aquest govern no ha pujat els impostos ni el 23, ni el 24, ni el 25, ni el 26. I tan sols els ha posat amb els hotels que tenen unes característiques especials o els vices que afecten infraestructures especials. I no hi ha hagut cap tipus d'increment. Amb la taxa de residus per complir un requeriment de la Unió Europea. I quan parlem de tasse de basurazo, mirin més a Madrid i no mirin tant a Barcelona. Us ho dic de veritat. Quan parlem de pressió tributària a Barcelona, s'ha situat a Barcelona en un màxim de 1,65% l'any 2015 i avui dia està a l'1,11%. I si considerem únicament els impostos, la pressió està per sota de l'1%. Això són dades, no és una opinió. I tal com ha dit el regidor Vives, sí, és veritat, tenim un model fiscal diferent. Ara no confonguin que tinguem un model fiscal diferent en que vostè sigui una alternativa de govern. No ho confonguin, està molt bé que vos ho pensin, però d'alguna forma no ho confonguin. Estic molt content que Barcelona en Comú voti aquestes ordenances, també Esquerra Republicana, pot fer una referència amb ells, bàsicament i a més que utilitzi el concepte que són unes bones ordenances. perquè des del primer dia els hem dit que aquestes són unes bones ordenances per a aquesta ciutat. I aquest govern compleix els acords, de la mateixa forma que vam complir, i estem complint els acords del 2025 amb la terminal de Creuers, i també complirem, i ho estem fent a l'IBI, deixant bastant clar, i crec que la regidora Tarafa també ho ha deixat bastant clar, en què hem de fer un estudi, perquè això modifica la llei d'agendes locals. Ho estem desenvolupant els plas d'usos, i també el tema del pla d'usos comercials de diferents barris. I amb el Vassós Maresme, sí. Sí que volem comprar, però aquest és tan important, aquest tema, que necessitarem els Comuns, necessitarem el PSC, necessitarem Esquerra Republicana i probablement necessitarem el Junts. Entenc perfectament que vostès tinguin aquesta obsessió i és important, però aquest és un element tan fonamental que necessitem arribar a acords. I dit això, agrair a Esquerra Republicana, perquè si avui podem aprovar el tema d'aquestes ordenances és perquè forma part també d'un acord dins el marc pressupostari, forma part dins d'un acord de les ordenances i també perquè la proposta del recarreg turístic va sortir a través d'una iniciativa d'ells al Parlament de Catalunya. i no afecta el recàrrec turístic o no afecta d'una forma important, lògicament, en el que és un sector com és el sector turístic. Les previsions del 25 es van complir i les previsions del 26, probablement amb els problemes que hi ha al sud-est Àsia, jo dic que es compliran però seran amb una perspectiva positiva. Agri, doncs, els dos favorables i moltes gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula Junts, 23 segons.

Sí, tinent baix. No em confonc. Sí que som alternativa del govern perquè, a diferència de vostès, nosaltres ens devem als barcelonins i vostès deu al PSOE. Fixi'm si és així que quan a la Comissió d'Economia i Isenda hem aprovat la modificació instar al govern de l'Estat a modificar la llei d'Isendas locals per introduir bonificacions a les famílies monoparentals, vostès es van votar a favor, però el més calent està l'aigua. Encara no han fet absolutament res per modificar-ho. I permeti'm acabar amb una petita reflexió. Aquesta setmana hem vist com els socialistes i els seus socis s'han estat omplint la boca parlant d'escuts socials. Defensar aquells que cada vegada els costa més pagar el lloguer, que cada vegada els costa més pagar la hipoteca, o que cada vegada els costa més pagar salaris, també és defensar l'escut social.

Moltes gràcies. Va ser en comú 15 segons.

Senor Valls, li recordo els acords sense excuses ni demores. IBI més just, gravar a qui acapar habitatge i baixar impost a qui només té un habitatge de propietat. Dos, comerç local versus franquícies i comerç de baix valor. I tres, i molt important, nou impuls als barris del Besòs que impliquin un salt d'escala ja. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, Esquerra Republicana, 27 segons.

Gràcies per reiterar el posicionament nostre. El nostre posicionament és molt simple. Fiscalitat, aquells que poden aportar més a la ciutat i qui pot aportar més a la ciutat és un sector que viu de persones que venen d'arreu del món amb un poder adquisitiu major que el que tenim a la nostra ciutat. Per tant, nosaltres seguirem en aquesta via perquè és la via per garantir, com deia en l'anterior intervenció, millors serveis públics pels barcelonins sense necessitat de pujar la fiscalitat als propis barcelonins.

Partit Popular, 8 segons. Tinent, vostè ha dit que no han pujat cap impost en els darrers anys. No estem d'acord amb aquesta afirmació. El que sí que estarem d'acord, vostè i jo, és que no han baixat cap ni un. Gràcies.

Vox, un minut. Faré jo el minut final per posar en valor l'aprovació d'aquestes ordenances fiscals. És una de les decisions més importants que s'adopten en aquest plenari municipal. Unes ordenances que són objectivament bones, en primer lloc perquè garanteixen i estabilitzen l'enfortiment dels serveis públics municipals. Unes ordenances, vull recordar, que no augmenten la pressió fiscal a les famílies i a les pymes. no augmenten la pressió fiscal a les famílies i a les pimes. El que fa, això és cert, és augmentar la pressió fiscal sobre l'activitat turística i que, per tant, redunda en aquest retorn positiu que ha de tenir l'activitat turística a la ciutat de Barcelona. De fet, l'any 29 seran 100 milions més d'euros de recaptació gràcies a aquesta taxa. Per tant, gràcies i enhorabona per aquesta aprovació. I ara passem al següent.

Senyor alcalde, volíem expressar-li la nostra oposició al fet que mentre tenen lloc Consells Plenaris de l'Ajuntament, vostè o altres membres del govern s'absentin per fer rodes de premsa de temes que formen part o no de l'hora del dia. Creiem que això no és assumible, no hauria de passar, i per tant li expressem la nostra oposició a aquest comportament.

Molt bé. Doncs li agraeixo la precisió. Seguim amb la següent comissió de presidència.

Senyor Collboni, ens sumem també a la precisió.

Seguim amb la comissió de presidència per designar el senyor Jordi Rabassa Massons i a la senyora Tània Corrons, representants de l'Ajuntament de Barcelona, al Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb posicionament favorable de tots els grups.

Següent punt, el 4, per... 4 i 5 per ratificar l'acord de la Mesa General de la Negociació de l'Ajuntament de Barcelona i aprovar l'acord de condicions de treball del personal funcionari laboral de l'Ajuntament de Barcelona pel període 25-28. Són 4 i 5 acumulats, 6 pel ponent, 3 per la resta de grups. Endavant.

Moltes gràcies, alcalde. Com vostè diu, dos acords, l'acord d'aprovació de les condicions de treball al període 2025-2028 i la modificació de la relació de llocs de treball. Portem a aprovació l'acord de condicions de treball pel personal funcionari laboral de l'Ajuntament de Barcelona per aquest període del 2025-2028, així com també els seus anexes. Dir-los que han sigut mesos intensos de feina i de negociacions i per això em permetran que agraeixi l'esforç i el compromís de totes les parts negociadores, dels equips sindicals i també dels equips de recursos humans de l'Ajuntament. Gràcies a aquesta feina compartida, hem assolit un acord amb un important grau de consens. 12 dels 15 representants sindicals, corresponents a comissions obreres, l'UGT i CECIF, han donat suport, que és el suport més ampli, a un conveni en 20 anys. Aquest nou acord representa un pas endavant significatiu en el compromís de l'Ajuntament de Barcelona amb el benestar del seu personal i amb un model d'organització més just, més eficient i més sostenible. Faré només, el temps no m'ho permet més enllà, unes pinzellades dels punts més rellevants del conveni perquè ja han tingut accés prèvi a l'expedient i hem fet reunions informatives amb tots vostès. Es millora la seguretat jurídica, s'ha fet una revisió jurídica i s'ha actualitzat seguint la normativa vigent. Un dels elements més rellevants és la reducció de la jornada laboral a les 35 hores setmanals sense compensació, el que suposa, de fet, un increment salarial automàtic. Ha sigut aquest un dels punts més complexes de l'acord perquè ens obliga a compatibilitzar la reducció efectiva dels horaris amb un compromís de garantir la prestació dels serveis municipals. Però també s'incorporen diverses mesures de conciliació de la vida laboral, familiar i personal que contribueixen a fomentar entorns laborals més equitatius, més saludables i més inclusius. I els plans de reducció del vicentisme acordats amb els diferents col·lectius com la UAC d'Urbana i el Servei de Bombers amb l'objectiu de garantir presència efectiva sobretot en moments d'especial necessitat del servei. Parlem de serveis bàsics essencials que han d'estar i els asseguro que estaran garantits. Amb aquest objectiu s'ha creat un nou quadrant del Q3 per la UAC d'Urbana que permetrà una distribució més efectiva dels festius i organitzar els serveis en els diferents torns amb més previsió i millor planificació. També s'incorpora la regulació de la segona activitat, que per la Guàrdia Urbana suposa una revisió de la ja existent, però també es preveu pel personal de bombers i també pel personal d'educació d'escoles bressols, que serà el primer col·lectiu no uniformat a qui se'ls recorreix la necessitat de regular el final d'una vida laboral amb major exigència i desgast fésic. També l'acord inclou com a novetat la creació de dues plantilles volants per a personal d'escoles bresol i personal de drets socials per reduir la temporalitat sistemàtica i passar a tenir una plantilla més estructural entre d'altres. A més de l'acord de condicions laborals cal també l'aprovació d'un conjunt de reglaments, de plans estratègics i d'instruccions que els anirem presentant amb els mesos successius en aquest mateix Consell Plenari per la seva aprovació. Som conscients que encara caldrà ajustar alguns aspectes que revisarem a la taula de seguiment que posarem en marxa de manera immediata per adaptar a les situacions específiques de manera que la seva aplicació millori de manera efectiva les condicions laborals de tots els treballadors i de l'organització. També hem de dir que, com a qualsevol acord, cada part ha posat sobre la taula diferents propostes i condicions i l'objectiu de la negociació és precisament trobar el punt de consens acceptat per totes les parts que és el que finalment s'ha recollit en l'acord signat. i un acord signat és el millor acord possible. Estem davant d'un nou model al que ens hem d'adaptar i ja sabem que els canvis costen. Per això aquestes setmanes estem fent sessions informatives per als diferents correctius amb l'objectiu d'aclarir dubtes i copsar les preocupacions del personal a les que busquen la manera de donar-li resposta. Per tot plegat, demano a tots els grups confiança i l'aprovació d'aquest acord, que és clarament beneficiós pel conjunt del personal municipal independentment del servei públic que presten. Governar és prendre decisions. En aquest cas, la funció del Consell Plenari Municipal és la de ratificar un acord que ha sigut assolit en el marc de la negociació sindical i que impacta en el conjunt de la plantilla i de la pròpia organització. I pel que fa a l'altra part, l'altre punt, que és la modificació de l'RLT, portem l'expedient de modificació d'aquest RLT que deriva directament de l'acord de condicions laborals. En concret, el Nexo 1 preveu la creació de nous llocs de treball per actualitzar l'estructura organitzativa i adaptar-la a les necessitats actuals dels serveis municipals, fruit de la negociació de l'acord de condicions laborals. Les modificacions de l'anex segon responen al dimensionament dels serveis municipals i s'emmarquen en la gestió ordinària de recursos humans. L'anex 3 incorpora les categories corresponents a aquests nous llocs i l'anex 4 actualitza les taules retributives i els conceptes salarials derivats de l'acord. Aquesta actualització inclou els increments retributius revistes a la normativa estatal. i el Real Decret 14-2025, que s'oposa un 2,5% amb efectes de 1 de gener del 2025 i un 1,5% amb efectes des de l'1 de gener del 2026 amb aplicació retroactiva a la nòmina del proper mes de febrer del 26, així com nous complements circumstancials negocions. Totes les modificacions es realitzen garantint l'equilibri pressupostari del capítol 1 amb disponibilitat pressupostària suficient per assumir les despeses derivades de l'expressió. És per tot això que els demano el seu vot favorable a les dues expedients.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Martí.

Sí, gràcies, president de nou. Bé, nosaltres ja ho vam dir a la Comissió de Presidència del Senat de Passada, de Presidència, Seguretat i Règim Interior, que valoràvem inicialment dues qüestions. La primera, que hi hagués un acord ampli, majoritari, en el sí de l'àmbit de la negociació, i que aquest acord, que era prou ampli des del punt de vista de la representació sindical, també corresponia a unes millores importants de les condicions laborals del personal funcional i laboral de l'Ajuntament. Per tant, millores generalitzades que eren un pas endavant i que tenien aquesta positivitat des del punt de vista d'avançar respecte a les condicions actuals vigents. Especialment, tenint en compte que hi ha hagut un avenç singular que és el de les 35 hores, la reducció de la jornada laboral de 35 hores per tota la plantilla. També dèiem que teníem alguns dubtes i havíem expressat algunes reticències en relació a algunes propostes, queixes que se'ns havien fet arribar perquè amb els companys del grup durant aquestes setmanes ens havíem estat reunint amb diferents sindicats, tant els que havien signat com els que no, i també diferents col·lectius i funcionaris, diferents grups i funcionaris que ens expressaven la seva inquietud i directament la seva queixa perquè en alguns casos Estàvem parlant no de millores, sinó de pèrdua de drets i de condicions laborals respecte al medi vigent. Aquesta preocupació o aquestes reticències hem de dir clarament que no s'han reduït, sinó que han augmentat aquests últims dies i aquestes últimes hores. I amb diferents col·lectius de l'Ajuntament hem vist com hi ha protestes, hi ha queixes i hi ha peticions expresses que els grups no donem suport en aquest conveni o en aquest nou acord de condicions laborals. Nosaltres entenem que aquest acord tira endavant, millora la situació general, però no suficientment com perquè nosaltres puguem donar un vot positiu. Demanem al govern, demanem com també ens traslladen diferents col·lectius de personal funcional i laboral de l'Ajuntament, que s'avanci en la negociació que es miri de trobar solucions a les peticions legítimes, justes i possibles d'alguns d'aquests col·lectius en l'àmbit del desplegament de l'acord de seguiment, de la Comissió de Seguiment de l'acord de continguts laborals, i que es pugui avançar per tornar a donar el màxim de satisfacció en aquestes demandes, que, repeteixo, són justes, i que afecten no solament el personal municipal que atén a col·lectius vulnerables, això ho hem dit també a la Comissió de Presidència, per repetir-ho, sinó també a col·lectius tan importants com la Guàrdia Urbana, 3.500 agents dels quals estem veient que centenes d'ells ens estan dient que aquestes condicions no són bones pel col·lectiu. O que en qualsevol cas hi ha determinats col·lectius dins la Guària Urbana que els va bé, però altres col·lectius que són majoritaris no ens van bé perquè hi ha una xeria de greuges que són concrets, que pot estar diversos o no. Per tant, ens abstinem amb aquesta votació i pel que fa a la RT, com que és l'aplicació d'aquest real decret pel que fa a l'increment del 2,5 amb efectes 1 de genera 25 i del 1,5 amb efectes 1 de genera 26, votarem a favor. Gràcies.

Té la paraula el regidor Serra, Barcelona en Comú.

Gràcies, bon dia a tothom. Jo volia començar saludant els representants, els treballadors i treballadores que avui ens acompanyen i agrair-los la seva feina intensa de negociació el darrer any i especialment intensa i exigent les darreres setmanes. Aquest és el conveni de la reducció de la jornada laboral, una mesura que des dels comuns sempre hem defensat. L'hem defensat al Congrés dels Diputats, l'hem defensat des del Ministeri de Treball al Govern de l'Estat i ara també la defensem pels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Barcelona. treballar menys per viure millor i fer-ho de forma més eficient, garantint la qualitat dels serveis públics. En aquest sentit, ja els hi avanço que el vot de Barcelona en Comú serà favorable als dos expedients, que al cap i a la fi són el resultat del diàleg social i l'acord entre la representació sindical i el govern. Darrere el titular, però, que insisteixo que és positiu, emergeixen molts dubtes i fins i tot queixes que ens han arribat els darrers dies i la darrera setmana. I per això volíem fer una petició clara al govern. que convoqui de forma immediata la comissió de seguiment amb els sindicats, que aclareixi aquells dubtes que puguin ser legítims i que en el cas que hi hagi errors, els rectifiqui, perquè el que no ens podem permetre és que un conveni impliqui algun retrocés. I és que és suficient amb avui sortir a la plaça Sant Jaume, ara o més tard, al llarg del matí, i veure que hi ha malestar a la plantilla. Jo no sé, alcalde o el tinent d'alcaldia a Batlle, com a responsable de recursos humans, si s'ha reunit amb els treballadors i treballadores de l'IMS, dels PIATS, de les escoles Bressol, de les biblioteques, de les oficines de la Ciutadana i també amb la plantilla de la Guàrdia Urbana. Nosaltres ho hem fet. I ens han demanat que els traslladem avui al plenari una sèrie de realitats que viuen i pateixen des de les trinxeres dels serveis municipals. Serveis socials. Hem parlat amb treballadores que li han d'explicar a les famílies que després d'un desnonament no poden oferir ni tan sols una pensió, perquè els han arribat indicacions que no hi ha allotjaments d'urgència disponibles. Treballadores que ens diuen que les ajudes urgents d'alimentació tarden 15 dies o fins i tot 3 setmanes o un mes a ser efectives. Els piats ens diuen que no es cobreixen les baixes, sis mesos o fins i tot un any sense cobrir-les. El resultat és que tenim treballadores dels piats treballant soles, custodiant tot un equipament municipal. Biblioteques ens han relatat experiències terrorífiques d'amenaces, agressions. Mandat passat es va treballar un protocol amb la plantilla contra la violència. Han passat dos anys i mig i ens diuen que no s'ha avançat gens en aquest protocol. Per no parlar d'escoles bressol i de la mala gestió del govern municipal el darrer any i ara, a més a més, hem tingut coneixement a través de les treballadores que es vol privatitzar el servei d'acollida de primera hora l'any vinent. Per no parlar també de la Guàrdia Urbana. En definitiva, estem parlant de treballadors i treballadores municipals que es troben que han de donar la cara per decisions que pren aquest govern i que tenen a veure amb la falta de lideratge, amb les retallades socials i amb privatització de serveis. En una ciutat, en el cos de la vida, està creixent de forma imparable. I davant d'això, i acabo, què fa el govern? doncs proposa un increment de sou amb un complement als directius d'aquesta casa, directius que estan cobrant més de 100.000 euros en alguns casos. Ja els he dit que avui votem a favor d'aquest expedient, però que no avalarem cap mesura com aquesta. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la senyora Sorignac, Esquerra Republicana.

Moltes gràcies, alcalde. Sí, des d'Esquerra no hem volgut deixar passar aquest acord de condicions com un pur tràmit. I així és que agrair a tots els sindicats, a tots els representants de col·lectius, a qui també hem volgut escoltar, que darrere diverses reunions que hem pogut tenir ens han pogut explicar com han sigut aquestes negociacions i aquesta tardor tan intensa que hi ha hagut fins a arribar a aquest acord. Una tardor intensa de negociacions que convençudes que ha sigut per la millora de tots els treballadors i treballadores, però que també ha significat el fet que veiem que hi ha col·lectius d'aquesta casa que se senten amb menys drets i que, per tant, sabem que, tot i que l'acord de condicions no hi pot posar remei a tot, tinent, el que creiem és que políticament sí que se n'hi ha de posar. Tenim un acord que ens porta a venços importants. En primer lloc, m'agrada sempre fer la prèvia de valorar la feina que s'ha fet, que aquest acord ens aporta més seguretat jurídica, una feina que no es veu però que sí que ens dona seguretat davant la sindicatura de comptes. Però, evidentment, el titular de l'acord són les 35 hores setmanals, les 35 hores que des d'Esquerra veiem amb bons ulls, evidentment, és un advent social, és la defensa de la millora de la conciliació, és una millora en el repartiment del treball, però que sempre ha d'anar acompanyada, evidentment, que no hi hagi una reducció salarial i sense regressió de la flexibilitat. Per tant, aquesta bona mesura, si no la permetem que s'acompanyi amb la flexibilitat, anirem enrere. D'altra banda, veiem que també l'acord ha posat la mirada amb l'absentisme, que la tracta d'una manera corresponsable. Però la mirada sobre l'absentisme també ens ha posat sobre la taula que tenim col·lectius, com per exemple els de serveis socials, que presenten l'absentisme més elevat d'aquest Ajuntament, al voltant d'un 13%. I per què? Creiem que les mesures són clares, que la gran càrrega mental, física, davant la complexitat de la ciutat, que tenen al davant i que no s'està traduint en més recursos, doncs el que fa és que aquest absentisme creixi. Per tant, l'absentisme també va d'això. Tenim la segona activitat, com deien, del cos uniformat, de bombers i també de les escoles bressol, que des d'Esquerra també hem anat demanant en diverses ocasions i que també ens preguntem si aquest col·lectiu no hagués estat tan organitzat d'on realment aquesta segona activitat del col·lectiu de les bressoleres hagués arribat. citar diverses millores que hi ha hagut, però també queixes que ens han arribat. Queixes, la majoria d'elles enfocades en com es vol implementar aquest acord, com per exemple les últimes de la Guàrdia Urbana, amb bastant neguit i bastanta preocupació, i que per tant el que ens diu és que el seguiment amb la comissió de seguiment, però el seguiment que se'n faci per la implementació és clau. I un prec molt directe també, a banda de com es farà aquest seguiment, un prec a govern de dir que escoltin, que obrin diàleg, que obrin diàleg amb col·lectius que tenen mancances històriques en aquest Ajuntament, que els hem escoltat i que realment ens estan dient que costa molt aquest diàleg i que se digui realment a les millores que estan demanant les millores laborals. Des d'Esquerra, conscients d'aquest acord de la mesa de la representativitat sindical de la qual legitimem, votarem a favor tant del que és de l'acord com, evidentment, de les retribucions que es marquen amb la nova RELAT.

Moltes gràcies.

Regidor Martí, Partit Popular. Gràcies, alcalde. Des del nostre grup volem fixar una posició diferenciada sobre els punts quarts i cinquè perquè tenen abast i finalitats totalment diferents. Començant pel punt cinquè, el nostre punt serà favorable a la modificació de la relació de llocs de treball i l'aplicació de l'increment salarial per 2025 i 2026 que responen al compliment estricte del marc quarts. normatiu vigent. Des del Partit Popular considerem imprescindible reconèixer l'esforç de tots els treballadors i treballadores d'aquest Ajuntament. Pel que fa al punt quart, el nostre grup votarà en contra. No és una esmena a la totalitat ni una desqualificació a la negociació col·lectiva. És una posició responsable i basada en problemes concrets i rellevants. El primer problema és de plantejament. S'ha portat a aprovació un únic acord que agrupa sectors, llocs de treball molt diferents, amb realitats i necessitats també molt diferents. Això ha generat tensions innecessàries i dificultats d'encaix. Des del nostre punt de vista, hauria estat més a dir negociar per sectors i avui presentar els anexos per separat. Ens preocupa especialment l'anex de la Guàrdia Urbana. En les darreres setmanes s'ha generat un clima de malestar evident dins del cos. Hi ha dubtes sobre la promoció professional, la gestió del temps de treball, les compensacions i els complements variables. Aquest anex no garanteix una millora real i la prova és que el col·lectiu en aquests moments s'està manifestant tant agents com comandaments a les portes de l'Ajuntament. També volem remarcar un profund malestar del col·lectiu de les escoles Bressol Municipal. Considerem que l'acord no resol qüestió en claus, com la segona activitat ni la millora... efectiva de les seves condicions laborals. Cal dir-ho clarament, el que se presenta avui és un acord totalment incomplet. Han quedat molts assumptes importants pendents i això genera dubtes i inquietud. Per això exigim la convocatòria immediata de la comissió de seguiment per poder desenvolupar qüestions tan importants com la plantilla volant de les escoles Bressol, els llocs singulars, el relleu generacional, un pla d'absentisme just i proporcional, la segona activitat de mestres, cuidadora, bombers i guàrdia urbana i els problemes laborals dels membres de protecció civil, prevenció, extinció d'incendis i salvament. Aquestes qüestions no són secundàries, són estructurals i afecten directament el funcionament dels serveis públics. El nostre vot envia un missatge clar al govern municipal. Cal revisar, corregir, escoltar i, sobretot, dialogar. Per aquest motiu, com ja ha avançat, votarem en contra d'aquest punt quart i a favor del punt cinquè. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor de Oropolido, Vox. Gràcies, alcalde. Avui no es traen dos punts que presenten com un gran avance per als treballadors municipals, però la realitat és que no solucionan els problemes reals i, en alguns casos, els agrava. No hem aconseguit parlar amb un solo empleat del Ayuntament, amb ningú que se l'hagi llegit i que estigui a favor, ni un. I veig que aquí tots els grups, o quasi tots els grups, ho critiquen, però pràcticament ningú vota en contra. Desde vos lo hemos dicho desde el primer día. Este convenio no está a la altura del esfuerzo que realizan muchos trabajadores públicos y muy especialmente quiero referirme a la Guardia Urbana, un cuerpo sometido a una presión constante en una ciudad con una inseguridad desbordada, no por culpa de los agentes, sino por las políticas chorizo-friendly que se adoptan en este salón desde hace ya demasiados años de manera irresponsable. No se puede exprimir todavía más a quienes nos cuidan y protegen, como pueden, de las consecuencias de sus nefastas políticas. Se pierden días de vacaciones, se reducen días de descanso, se trabajan más sentidos que antes, se imponen calendarios desiguales generando agravios comparativos y se penaliza alarmantemente la conciliación familiar. Y todo ello acompañado de un enfoque profundamente pernicioso. El problema es el absentismo, no las malas condiciones de trabajo. Pues no. Si el 75% de las bajas de este ayuntamiento se produce en la Guardia Urbana, no es por casualidad ni porque sean unos jetas, es porque ustedes les abandonan. A un policía no se le cae el lápiz, porque lo es 24-7. Las bajas no son por caprichos, son por plantillas insuficientes, por estrés crónico, por presión psicológica constante y por años de pérdida de poder adquisitivo. Y ustedes, además, introducen la productividad penalizando a los que cumplen. Eso sí, mientras pactan convenios de despacho en el que solo se suben los sueldos a los mandos, nuestros agentes están en la calle aguantando agresiones y turnos imposibles en una ciudad donde la delincuencia acampa a sus anchas por su incapacidad para gobernar. En cuanto a los incrementos salariales sean honestos, no son una concesión suya, son una obligación legal derivada de un real decreto ley. Ayer se presentaron casi 3.000 firmas para pedir que no se apruebe este convenio. Y la plaza está llena, por algo será. Y eso ocurre por no tener la Guardia Urbana a su propia mesa de negociación. porque lo que puede ser bueno para un administrativo no sirve para la policía. Pero, claro, a ustedes no les interesa porque perjudicaría a los subvencionados UGT y comisiones sobre más que son intocables y la comisión por ciento de seguimiento está formada por las mismas personas. Barcelona se hunde porque este Gobierno y sus socios han decidido abandonar la autoridad y despreciar el esfuerzo. Desde Vox no vamos a blanquear acuerdos que recortan derechos ni a permitir que la Guardia Urbana pague el precio de su fracaso político. Ustedes han elegido proteger al delincuente, nosotros a la gente. Porque sin autoridad no hay convivencia ni seguridad. Y sin seguridad Barcelona no tiene futuro. Y Vox estará siempre del lado de quienes dan la cara por esta ciudad. Siempre. Y en cuanto al segundo punto, muchos funcionarios de servicios sociales y de urbanismo que atienden al público se quejan de que la RLT no reconoce la plaza que ocupan y quedan exentos del plus correspondiente. Por lo tanto, nos abstendremos. Y en el primero, obviamente, en contra.

Molt bé. Té la paraula la ponència, 18 segons.

Sí, un moment per agrair el posicionament del Consell Plenari que permet l'aprovació dels acords i, per descomptat, ara comença també una altra feina, que és la implementació d'aquests acords. i la posada en marxa de la comissió de seguiment. I després també l'aprovació dels quatre reglaments que hem de portar aquí, el reglament de la carrera horitzontal, el reglament directiu, el reglament de productivitat dels comandaments i el reglament de segona activitat. I dues instruccions, la pròpia instrucció de la RLT i la instrucció de gestió de les borses de treball. En definitiva, penso que ha sigut un bon treball que correspon a aquesta feina que s'ha fet i vull tornar a agrair novament el suport que s'ha tingut per part de les organitzacions identicals d'UGT, de Comissions Obreres i del CSIF.

Molt bé, secretari.

Resultat. Molt bé. El punt número 4 s'aprovaria molt favorable del grup socialista, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana, el vot contrari de Vox i PP i l'abstenció de Junts per Barcelona. I el punt número 5 s'aprovaria molt favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana, Barcelona en Comú i Partit Popular i l'abstenció de Vox.

Molt bé, doncs. Moltes gràcies i saludem la presència dels representants sindicals. I passem al punt 6è.

Si em permets, per una qüestió d'ordre. Hem sabut que vostè ara marxarà del ple per fer una comparegència de premsa, una roda de premsa. I el que li demano és que, per respecte, no només a aquest plenari, sinó als professionals dels mitjans de comunicació, que molts d'ells hauran d'abandonar el seguiment del plenari per atendre la seva roda de premsa, doncs li demanaria que, mentre duri aquesta roda de premsa, suspengui el ple per respecte als mitjans de comunicació.

No hi ha cap roda de premsa convocada, és un contacte informatiu després d'una reunió que hi ha hagut aquest matí. I jo responc a les peticions també que se l'han fet. I qualsevol regidor pot fer en un moment donat, com s'ha fet reiterades vegades en aquest plenari per part de tothom. És una compareixença, és un contacte informatiu, no és una roda de premsa.

Punt sisè... Punt 6è, per aprovar definitivament l'ordenança de derogació de les disposicions municipals obsoletes. Té la paraula, ara no ho sé, perquè no està a l'aigua.

Sí, moltes gràcies, alcalde. Aquest és un govern compromès amb la simplificació administrativa i ho hem anat demostrant d'ençà de l'inici del mandat. Com vostès saben, al llarg de l'any 2024 vàrem celebrar una comissió no permanent sobre aquesta qüestió que va emetre un informe de conclusions el passat dia 8 de novembre. I aquest informe va derivar en la mesura de govern del Pla Barcelona Fàcil que vàrem presentar el passat mes d'abril. Avui doem a aquest Consell Plenari una de les eines que es contemplaven, l'ordenança de derogació de les disposicions municipals obsoletes i, per tant, de disposicions que són inaplicables. L'objectiu és de sentit comú i ampliament compartit. Hem de simplificar i racionalitzar l'ordenament jurídic municipal davant la proliferació i superposició de normes que han generat confusió i afectat la solidaritat jurídica arran de l'aprovació de noves normes i la nova derogació de les antigues. La casuística és molt variada. Els posaré un exemple prou contundent. Amb aquesta ordenança deroguem el primer estatut del patronat municipal de l'habitatge de Barcelona, que era ni més ni menys que de l'any 1958. Davant d'això, l'ordenança vol, entre d'altres, millorar la qualitat i coherència normativa, garantir la seguretat jurídica i la claritat i eliminar normes obsoletes, superfors o innecessàries. Tot això ens permetrà tenir normes més clares i entenedores, reduir tràmits i càrregues administratius i, al capdavall, reforçar la transparència i l'eficiència del nostre cos normatiu. Agraeixo ja d'entrada els vots a favor de la pràctica totalitat dels vots municipals de l'aprovació inicial d'aquesta ordenança a la Comissió de Presidència del mes de novembre, que espero repeteixi en aquesta aprovació definitiva. Moltes gràcies.

Gràcies per part de Junts. Té la paraula el regidor Rius. Endavant.

Sí, moltes gràcies. Votarem favorablement. Com deia el tinent d'alcalde, aquesta actuació respon a les conclusions de la Comissió d'Estudis sobre la Simplificació Administrativa i, per tant, facilita tant la feina del personal municipal com també l'exercici dels drets de la ciutadania i de la seva relació amb l'administració. Agrair també la tasca de la Direcció de Serveis Jurídics i que aquesta millora, efectivament, suposarà també donar més seguretat jurídica, més claredat normativa i, en definitiva, millorar el funcionament de l'Ajuntament.

Moltes gràcies per part de Barcelona en Comú. El regidor Serra, endavant.

Sí, només per agrair la tasca dels serveis tècnics que han fet possible aquesta modificació normativa, que creiem que va ben dirigida, va en la bona direcció, que és la de la simplificació administrativa i la de garantir el dret al ciutadà a conèixer el funcionament de l'administració de la forma més clara possible. Per tant, el nostre vot serà favorable.

Gràcies. I per part del Partit Popular la regida de la DBS.

Gràcies. Bé, tal com ha reconegut el regidor de Junts, aquesta ordenança és la conseqüència immediata de la comissió impulsada i presidida pel Partit Popular sobre simplificació administrativa i, per tant, el nostre vot, evidentment, és favorable.

Moltes gràcies per part de Vox.

Votarem a favor, també.

Moltes gràcies. Doncs, secretari.

Molt bé, s'apropia el punt número 6 per unanimitat.

Molt bé, doncs passaríem ara al punt número 7, que és atorgar la medalladora del mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, la senyora Marisol Xulx. Per això té la paraula el regidor Mercè. Endavant.

L'any 2022... Senyor Rius, primer per... Ah, perdó. No, no, és que he dit Xavier Mercè.

Sí? Primer... Val, perfecte. Doncs endavant.

Perfecte, gràcies. Tindrem suport a la concessió de la medalla d'Ola Mèrica Cultural a Marisol Jules perquè representa també allò que volem com a ciutat i com a país, llibres, llengua, cultura, projecció internacional, indústria cultural. Ha estat una aliada imprescindible de Barcelona i de la cultura catalana al món. des de la direcció de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, obert portes, ha vestit ponts i ha situat també la literatura catalana i els nostres autors en un dels grans escenaris culturals globals. Ho ha fet amb coneixement, ho ha fet amb estima i també amb un vincle profund amb la ciutat de Barcelona, que forma part de la seva pròpia història familiar i vital. Hi ha moltes coses a dir i que ja hem dit sobre la Fira de Guadalajara, però el que s'ha aportat per part de Guadalajara, dels impulsors de la Fira, ha estat impecable. Perquè en un context en què cal reforçar la presència internacional de la cultura catalana, de la cultura en majúscules, reconeixen figures que han treballat perquè Barcelona sigui capital literària i cultural, és un acte de justícia i també de futur. I hem d'agrair a Marisol Chuls per la seva aposta per la nostra ciutat i també pel nostre país, així com per la nostra llengua i els nostres autors i la nostra indústria cultural.

Per tot això votarem favorablement.

Moltes gràcies. Ara sí, regida Mercè, endavant. Gràcies. L'any 22, les causalitats que ens regala la vida em van permetre fer un dinar amb la Marisol Chuls. La trobada organitzada per l'equip de relacions internacionals d'aquesta casa ens va permetre parlar de Barcelona, de Mèxic i per descomptat del transatlàntic literari que ella comanda a la Fira del Llibre de Guadalajara. En aquell moment, la Marisol i el seu equip estaven preparant l'edició del 23 amb Europa com a continent convidat i tenien en perspectiva Espanya com a convidat d'honor del 24. Ràpidament va sorgir la idea que la nostra ciutat fos la protagonista de l'edició del 25. I recordo que llavors tot eren preguntes. La principal era... Tenia sentit que Barcelona fos convidada d'honor després d'Espanya? No era una pregunta menor. D'una banda podia semblar redundant, repetitiu, fins i tot contraproduent. D'altra, podia ser una extraordinària oportunitat per llançar tot el potencial de la literatura en llengua catalana... sense renunciar, òbviament, a la nostra autoria, també en castellà. Podia també ser una bona presentació a Mèxic i a Llatinoamèrica de la nostra realitat cultural i podia, de retruc, permetre'ns establir o consolidar millors relacions en l'àmbit científic, acadèmic i econòmic. i davant de les dubtes cal confessar que Marisol Suls va ser determinant per esveir-les. El seu entusiasme va ser i realment ens va permetre una posició aclaparadora. Ella no és únicament l'alma mater de la Fira, una directora culturalment voràs i un líder indiscutible al món del llibre i de les intermediacions entre tots els seus agents. És també una autèntica enamorada de Barcelona. Convindran amb mi que la nostra presència a Guadalajara ha estat un gran èxit. I ha estat així perquè, humilment, penso que hem fet les coses bé. Però també, quan un país o una ciutat acudeix a un esdeveniment d'aquesta magnitud, es nota, des de tots els punts de vista, en quina mesura és volgut i recolzat. I volguts i recolzats és com la Marisol i el seu equip ens han fet sentir. Aquesta medalla és un reconeixement imprescindible per una persona fantàstica i per una gran amiga de Barcelona que ens ha ajudat a fer la millor fira de Guadalajara de la història. Moltes gràcies, Marisol.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú, la regidora González, endavant.

Gràcies, tinenta. Avui votem un reconeixement compartit, l'atorgament de la medalla d'or al mèrit cultural a Marisol Sols i ho fem per la seva trajectòria, exemplar com a editora, com a gestora cultural, per una feina marcada pel compromís, l'excel·lència i una visió dels drets i dels drets culturals com a visió internacional també en el món del llibre. La seva tasca ha contribuït decisivament a enfortir aquests ponts culturals entre Barcelona i Amèrica Llatina, situant el llibre i la lectura com eines de diàleg real, de mostra de diversitat i de cohesió. I no és casual que aquest reconeixement s'emmarqui en un context tan significatiu com la Fira de Guadalajara, on es va anunciar amb acords de diversos grups fer l'atorgament d'aquesta medalla, ja que la Fira de Guadalajara és un símbol precisament d'aquesta vocació compartida. Per això, des de Barcelona en Comú, com no pot ser d'una altra manera, hem donat i donarem suport a aquest acord en la línia de defensar la cultura com a dret, com a bé comú i com a eina de diàleg entre pobles, com fa la Marisol Chuls. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor Castellana.

Gràcies, alcalde. Bé, nosaltres estem molt contents avui de poder atorgar la medalla d'or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, la senyora Marisol Chuls, per tres motius. Primer, perquè és important que com a ciutat destaquem gent amb una llarga trajectòria, com és la Marisol Chuls, amb una llarga trajectòria basada, com es deia anteriorment, en el compromís i en l'excel·lència. És una editora mexicana amb un reconegut prestigi internacional. En segon lloc, perquè la seva vinculació amb la ciutat i amb la cultura catalana es va molt més enllà del que ha representat la FIL, que m'hi referiré més endavant. I també hi ha un punt, fins i tot, que ens uneix amb gran part dels catalans i catalanes i barcelonins i barcelonines que viuen a Mèxic, que ho fan perquè van haver de marxar a causa de l'exili republicà. I ella també familiar d'exiliats valencians, en aquest cas, també és un fil que ens uneix amb una història molt important, per una part important de ciutadans i ciutadanes de Mèxic i també del nostre país. I per últim, Respecte a la FIL, més enllà de tot el que s'ha comentat, ja ho vaig comentar quan vam fer l'informe a la Comissió de Cultura la setmana passada, la FIL té una cosa que és única, té un element que és únic, que és la segona fira. internacional amb volum de negoci professional, per tant una fira professionalment molt potent, però sobretot per mi el valor més important és que sap combinar aquesta faceta amb una faceta d'impacte popular increïble. Més d'un milió de persones durant nou dies passen per la FIL i per tant és, segons diuen ells, la fira amb més nombre de persones i per tant amb un impacte popular més gran. Per tant, crec que per aquests tres arguments, per la trajectòria, per la seva vinculació amb la cultura catalana i de la ciutat, i també per aconseguir aquest impacte molt més enllà del món professional de la indústria del llibre, doncs crec que és molt merescuda aquesta medalla.

Moltes gràcies, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Donem suport a l'otorgament de la medalla d'hort al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, Marisol Xulx, perquè la seva trajectòria professional exemplifica de manera clara els valors d'excel·lència, compromís cívics i projecció internacional de la cultura que aquesta ciutat vol reconèixer. Marisol Schulz ha entès el món del llibre i de la lectura com molt més connectivitat territorial, sinó com una eina de diàleg entre cultures, amb llibertat intel·lectual com a premissa fonamental. Un projecte especialment emblemàtic, tal com s'ha mencionat, en la seva trajectòria és la direcció de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una dels grans cites literàries del món. Sota el seu lideratge, aquesta fira s'ha consolidat no només com un espai comercial, sinó com un gran fòrum cultural de debat i de trobada internacional. I en aquest context cal destacar de manera molt especial la presència recent de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira del Llibre de Guadalajara. Aquesta invitació no és casual, sinó és el resultat d'una relació cultural construïda amb rigor, amb confiança i amb visió a llarg termini, en la qual la tasca de Marisol Schulz ha estat determinant. Gràcies a aquesta oportunitat, Barcelona ha pogut mostrar al món la seva riquesa literària, editorial i creativa, projectant-se com una capital cultural oberta, plural i amb una identitat pròpia forta. Més enllà dels grans esdeveniments, la seva manera de fer també reflecteix en decisions valentes. En moments complexos pel sector editorial, quan molts optaven per reduir riscos i tancar-se, ella va defensar obrir portes, apostar per noves veus, per literatures diverses i per projectes amb valor cultural i social, encara que això no fos sempre de la via més fàcil ni la més rendible a curt termini. Reconeixem avui a Marisol Sols és reconèixer una manera d'entendre la cultura com a servei públic, com a motor d'equació i com a eina de projecció internacional, però també és reafirmar el paper de Barcelona com a una ciutat que creu en el llibre, en la lectura i en el pensament crític, com a eixos centrals del seu projecte cultural.

Moltes gràcies. Vox, dos minuts.

Gràcies, president. Votamos a favor porque estamos ante una trayectoria profesional intachable vinculada al mundo del libro, la edición y la promoción de la lectura, ámbitos que forman parte esencial de la cultura y del patrimonio intelectual de una sociedad libre. Barcelona ha sido históricamente una ciudad editorial y literaria y reconocer a quienes han contribuido a mantener ese prestigio internacional es de justicia. Valoramos especialmente que este reconocimiento se base en una carrera profesional sólida y no en el activismo político ni en la militancia ideológica que es a lo que nos tienen acostumbrados. Pero les pedimos un poco de seriedad. No puede ser que esté agendado el acto de entrega de la medalla antes de ser votada. Tengan al menos un poco de decoro por la institución que representan.

Gracias.

Doncs, moltes gràcies. Passem al punt 8. Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Districte de Ciutat Vella per aprovar definitivament el Pla Espacial Urbanístic per la regulació de l'equipament situat a l'Avinguda de les Darsanes, número 3 de Barcelona. Dos milions pel ponent, un per al reste de grups. Té la paraula la regidora Villanueva.

Gràcies, alcalde. Duem aprovació al Pla Espacial Urbanístic per regular l'equipament situat a l'Avinguda de les Drassanes, número 3, al districte Ciutat Vella, promogut per la Fundació La Caixa. Es tracta d'un edifici construït als anys 50, qualificat històricament com a equipament docent. Els promotors proposen aquest pla per regular-hi la implantació d'usos sanitaris i també assistencials per permetre ubicació d'un centre d'atenció a persones amb malalties avançades i en situació de vulnerabilitat psicosocial. Parlem d'un equipament que inclourà una unitat d'hospitalització, un àrea de dia, activitats de coordinació del suport domiciliari i comunitari, així com activitats formatives vinculades a l'àmbit assistencial i sanitari. És important també destacar que aquest pla no elimina l'ús docent, sinó que el manté, almenys en una primera fase, integrat i vinculat a la formació especialitzada en cures pal·liatives i atenció a les malalties avançades. Els impulsors treballen en un model de governança i gestió del projecte conjuntament amb l'Hospital Clínic de Barcelona, que és qui es farà càrrec de l'activitat sanitària assistencial. I des del punt de vista urbanístic, la modificació comporta el canvi de qualificació de la clau 7A a 7B per adequar-nos als nous usos, però manté l'escala i la presència urbana de l'edifici. L'increment de sostre és molt limitat, de 90 metres quadrats, que si se situarà a la primera planta corresponent a l'antiga planta Altei, sense superar l'alçada màxima de l'edifici, ni alterarà substancialment el perímetre regulador. El pla també incorpora criteris de millora ambiental i funcional, com la instal·lació d'una pèrgola fotovoltaica a la coberta o intervencions també a les façanes per millorar el comportament energètic. Aquest edifici que està jugat a la Generalitat fins l'any 2027 i tenen també segon seguit d'entitats, ens consta que estan treballant en la reubicació de mútu acord perquè aquestes activitats puguin continuar durant el terme. En definitiva, ens trobem davant d'un pla especial que reforça el sistema també d'equipaments de Ciutat Vella, que dona resposta a necessitats socials i sanitàries reals i que optimitza l'edifici existent. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet de Junts.

Gràcies, alcalde. Gràcies, regidora, per l'explicació. L'objecte del pla especial, com s'ha dit, és mantenir l'ús d'equipament docent, també garantir la utilització per part de les entitats que fan servir aquest espai a la continuïtat del que hi fan, i implantar un ús sanitari i assistencial per poder atendre persones amb malalties avançades i amb especial vulnerabilitat. La finca és propietat de la Caixa, això demostra que hi ha col·laboració público-privada, i des de Junts defensem que tota persona té dret a una atenció sanitària digna, especialment aquelles que es troben precisament en situació de major vulnerabilitat. Les persones amb malalties avançades i fragilitat psicosocial necessiten espais adequats, entorns terapèutics que afavoreixin la seva recuperació i proximitat. I per això creiem que l'aprovació d'aquest pla especial no és només una qüestió urbanística, sinó que sobretot és una qüestió de drets humans i de dignitat. Hi votarem a favor.

Moltes gràcies. Resistiu a rebar-se, personal en comú.

Bon dia. Els avanço, tal com van fer el plenari del districte, el nostre vot en contra. Bàsicament perquè a data d'avui està ple de vida amb entitats de l'associació de Mestre Rosa Sensat, a la que sabem que hi ha converses per la possibilitat d'un trasllat, però que encara no s'ha arribat a cap acord. Allà hi ha projectes formatius, una biblioteca pedagògica de referència, però, a més a més, també hi ha l'Escola del Sol, també es donen classes de l'Escola Oficial d'Idiomes, i a data d'avui no hi ha cap pla de reubicació de totes aquestes activitats, que abans de tirar endavant qualsevol pla urbanístic hem de garantir que les entitats que hi ha i totes les activitats que es fan, que també són necessàries pel Raval, com les classes de català, per exemple, que s'estan impartint actualment allà, tinguin un lloc on poder anar avui, tal com diu el mateix text, malgrat que hi ha converses amb Rosa Sensat i que no hi ha res signat, amb la resta de les entitats no hi ha cap acord. Per tant, el que s'ha de fer és trobar una ubicació perquè es puguin donar aquests projectes formatius, perquè es pugui tirar endavant la tasca d'aquestes entitats a poder ser al barri del Raval i aleshores ja veurem quin és el futur d'aquest edifici.

Regidora Baró, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies, alcalde. Només per posicionar el nostre vot favorable, com ja vam fer a la comissió. Gràcies.

Regidora de Besa.

Gràcies, alcalde. Bé, en el seu moment vam demanar informació al govern que fos clara sobre en què consistiria exactament l'assistència a persones amb especial vulnerabilitat psicosocial per saber si s'inclòria també el tractament de persones drogodependents que no estiguessin en aquesta situació. I aquesta informació no s'ha pogut confirmar amb garanties. Estem totalment d'acord amb un centre sanitari, social i assistencial per a persones amb malalties avançades i cures pal·liatives, però no tenim la certesa que aquest projecte no sigui la pràctica, una ampliació de recursos del centre d'Avaluar en una zona que ja està prou tensionada. Ciutat Vella no pot continuar assumint en solitari un problema greu que requereix una estratègia de ciutat i fins i tot metropolitana m'atreviria a dir. La realitat de l'entorn és coneguda i potser no és la més idònia per atendre aquestes famílies i aquests pacients que es troben en aquestes malalties avançades. Per tant, farem una abstenció.

Regidor Sanderos, Vox.

Gràcies. Con esta... propuesta de Gobierno, se está planteando principalmente que este equipamiento ceda buena parte de su uso docente, que es el que ahora tiene autorizado, al de uso asistencial y sanitario para el que no está autorizado. A nosotros nos preocupa mucho que este espacio pueda acabar siendo una ampliación encubierta de la sala a evaluar, porque ha quedado sobradamente demostrado que este tipo de servicios, cuando se emplazan en mitad de la vida cotidiana de los vecinos, degradan los barrios hasta límites de pura indignidad quedant segurament afectades les famílies del entorn, les escoles, els comerços i, en general, la convivencia vecinal. Per això, perquè no podem permetre que siguin integrant-se de Ciutat Vella, per uns veïns hartos de tanta miseria traïda per la sala de valor, perquè no volem veure en el Raval una Filadèlfia barcelonesa, perquè no volem més del mateix, hem de votar en contra d'aquesta modificació. Gràcies.

Moltes gràcies. Queden temps, junts i segons. Esquerra 3, Vox 8. Doncs, com queda?

Molt bé, s'aprovaria el punt número 8 amb el vot favorable del grup socialista, junts per la zona Esquerra Republicana, el vot contrari de persona en comú i Vox i l'extensió del Partit Popular.

Molt bé, doncs, següent punt, per aprovar definitivament el pla espacial urbanístic per l'ampliació d'un local comercial a la plaça Catalunya, número 5, dos minuts ponent,

Un resta de grups té la paraula la tinenta Gil.

Gràcies, alcalde. Aquest pla especial que portem a aprovació d'iniciativa privada té com a objectiu l'ampliació de la botiga de Zara situat a la confluència entre la plaça Catalunya i el carrer Vergara. És un pla que ha de permetre un canvi funcional intern dins d'un edifici ja consolidat que manté les mateixes alçades, el mateix sostre i la mateixa configuració volumètrica. Per tant, no estem parlant de construir un nou edifici, ni d'augmentar volum, ni d'obtenir la deficabilitat, ni tampoc de transformar l'ús urbanístic de l'immoble. Aquest edifici, que havia estat un banc, acull l'activitat comercial de la mateixa marca des de l'any 2017. La proposta consisteix a incorporar la tercera planta a ús comercial, fet que comportaria superar el llindar dels 2.500 metres quadrats de superfície de venda i que, per tant, obliga a tramitar aquest pla especial d'acord amb el Pla Especial de Comerç No Alimentari i el PECNAP. Això és important remarcar-ho, no és una excepció o una flexibilització de la norma, sinó justament el compliment de la mateixa. El PECNAT estableix que les ampliacions d'establiments comercials d'aquestes dimensions, dins d'eixos de centralitat comercial com és la plaça Catalunya, s'han d'avaluar cas per cas mitjançant un instrument urbanístic específic, i això és exactament el que estem fent. Com deia, aquesta superfície s'incrementaria 1.456 metres quadrats, en tot cas, clarament per sota del màxim de 5.000 metres quadrats que permet el planejament en aquest àmbit. Es tracta d'una ampliació acotada, regulada i emmarcada amb el model comercial vigent. Pel que fa als impactes urbans, el Pla els avalua i els justifica adequadament. La mobilitat generada és assumible per l'entorn, amb un dels punts de millor accessibilitat en transport públic de tota la ciutat, sense que es necessitin noves infraestructures o reserves d'aparcament. Aquest pla respon també a un criteri de sostenibilitat urbana i d'optimització del parc edificat existent. En lloc de promoure noves construccions o desplaçar activitat cap a la perifèria, s'optimitza l'ús interna d'un edifici ja existent dins de la trama urbana consolidada de l'Eixample.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Calvet.

Gràcies, alcalde, i gràcies, tinent alcalde, per l'explicació. L'activitat de fer-la a la plaça Catalunya es va iniciar amb una llicència del 2017. Es va aturcar donant al govern municipal dels comuns. Ara el que l'operador planteja és ampliar la superfície de venda. Efectivament, a la planta tercera és un edifici catalogat, però la planta està desocupada. I té més l'ús comercial, urbanísticament té més l'ús comercial. I el que es porta a aprovació és un pla especial per donar compliment allò que diu la legislació respecte a la superfície de venda. Són més de 2.500 metres quadres, per tant, és perceptiva l'aprovació d'un pla especial. Des de Junts no ens oposem a les activitats comercials de gran superfície, que suposen la creació de dinamisme econòmic i de... contribueixen al desenvolupament econòmic de la ciutat, sens dubte. També defensem fermament el comerç local, que és un element vertebrador als nostres barris, font de riquesa, identitat, cohesió social, i que, evidentment, necessita protecció, com hem demanat en infinitat d'iniciatives. De la combinació d'en dues realitats, acabo, n'ha de sortir una Barcelona més, però espera, sens dubte. Votarem a favor.

Moltes gràcies, regidor López.

Sí, gràcies, bon dia. Nosaltres no creiem que aquesta ampliació tingui sentit. Creiem que el model de comerç que ha de defensar aquest Ajuntament és un comerç local i de proximitat i per això votarem en contra, com ja van fer tant a la comissió com a districte. Més comptant que es tracta d'una ampliació a plaça Catalunya, una plaça ja saturada, on no hi cap una agulla més, una plaça Catalunya que anys enrere comptava amb una mixtura d'usos que hem anat perdent i amb aprovacions com la que s'impulsarà avui encara perdrem més. I un últim apunt, des del nostre grup creiem que el govern hauria d'haver estat més exigent amb aquest pla especial per... imposar mesures o compensacions econòmiques per suplir l'increment de demanda de mobilitat que suposarà aquesta ampliació i creiem, a més, que hauria d'haver exigit que els espais de càrrega i descàrrega que necessitarà aquest establiment fossin exclusivament dins de l'edifici.

Moltes gràcies.

Gràcies. Nosaltres, com ja vam fer a nivell de comissió, votarem en contra d'aquest pla especial per a l'ampliació del local comercial de Zara a Plaça Catalunya i ho fem per una raó de fons. I el model comercial que promou aquesta operació no és el nostre model comercial, no és el que nosaltres defensem. Apostar per grans superfícies comercials en ple centre de la ciutat i encara més en un àmbit amb una pressió turística i econòmica com aquest, Ens sembla que va directament en contra del comerç de proximitat, del petit i mitjà comerç que dóna vida als barris i estructura el teixit urbà. Aquest tipus d'operacions no són neutres, concentren activitat i expulsen diversitat comercial, fent cada vegada més difícil la supervivència del comerç local. Després, segurament ens preguntem per què el centre perd identitat i per què esdevé el centre un espai homogeni, pensat més pel consum massiu que per la vida quotidiana. I permeti'm afegir, el comerç de proximitat no es defensa només amb una foto, com hem fet fa, tot just una estona, sinó que es defensa sobretot i també amb decisions i amb votacions com aquesta.

Molt bé. Ràdio de Devesa, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Bé, hem de recordar que aquest centre ja existeix i ja està operatiu i, per tant, el Pla Espacial Urbanístic l'únic que fa és regularitzar una situació per donar-li una planta més d'activitat. Això el que farà és impulsar l'activitat econòmica, la inversió, però sobretot i més important la creació de llocs de treball dintre la ciutat de Barcelona. No podem negar que Passeig de Gràcia és un eix comercial important, que ara ja està implantat i, per tant, el nostre vot és favorable.

Regidor Senderos, Vox.

Gràcies. En la medida en que esta ampliación de tienda no va más que de tomarse la planta siguiente del edificio ya existente, entendemos que se trata de un acuerdo entre particulares por burocrácias extrañas de la vida debe ser aprobado en este Consejo Municipal. Nosotros creemos que no debemos ser un obstáculo a este tema,

Les deseamos los mejores éxitos y votamos por tanto a favor.

Molt bé, doncs el punt 10 per aprovar provisionalment la modificació del PGM per a l'ordenació de la IA Citroën al barri de la Bordeta.

Temps, tenim, heu pactat quatre ponents, dos per intervenents. Comença la regidora Gil.

Gràcies. Bon dia. Avui portem a aprovació provisional una modificació de planejament que significa una transformació molt important per al barri de la Bordeta, a Sants Montjuïc, el de la illa Citroën. És una modificació que deriva d'un conveni amb la propietat, l'empresa Estalantis, per renovar urbanísticament un àmbit de prop de 35.000 metres quadrats. Un conveni que recull que el 68% del sol cedit serà un parc, un nou parc que construirà el seu propi promotor, juntament amb la construcció d'un centenar d'habitatges privats. Amb la cessió del sol restant, l'Ajuntament proposa construir un centenar d'habitatges públics, ampliar l'escola Cabell Bernat i construir nous equipaments que permetin connectar millor el nou parc amb la Rambla dels Jardins de Sants i, per tant, connectar el que ara és una cicatriu, convertir-la en un espai verd i en un espai que uneixi barris i carrers. És una transformació que ens ha de portar més habitatge públic, més zones verdes i més equipaments. La nova ordenació que vam aprovar inicialment el mes de juliol, que avui presentem amb alguna modificació, és diferent a la que vam proposar amb l'assignatura del conveni, perquè ha introduït i ha donat resposta amb algunes de les inquietuds expressades pels veïns durant aquest procés. La proposta que aprovem situa els habitatges al lateral del parc, els 104 habitatges públics fent front amb la Rambla Badal i els 110 habitatges fent front a Riera Blanca amb continuïtat amb els existents. Entre els dos conjunts edificis hi haurà un equipament en planta baixa que confronti amb el parc i que serveix per garantir la seguretat i per dinamitzar-lo. Respecte a l'aprovació inicial, s'incorporen modificacions derivades a les nou al·legacions presentades. A Riera Blanca, el bloc alineat al carrer es redueix de planta baixa més 8 a planta baixa més 6, cosa que ens permet disminuir l'impacte visual. També s'ha incrementat la separació de l'edifici de planta baixa més 12 respecte del carrer perquè quedi a més de 27 metres dels blocs existents a la vorera d'Hospitalets, blocs que tenen ja actualment 16 plantes. A la Rambla de Badal s'ha regulat que l'edifici d'habitatge públic tingui un pati de ventilació amb la mateixa posició que l'existent, de manera que la suma dels dos patis generi un cel obert de majors dimensions. Per donar resposta a les delegacions sobre la necessitat de dotar d'aparcament, es preveu un aparcament públic soterrani d'unes 50 places sota l'equipament lineal amb accés des de Riera Blanca. Finalment, també s'ha modificat l'alineació de l'ampliació de l'escola Cavall-Bernat, tal com ens ha demanat l'escola, per tal de preservar el pati actual íntegrament. Tots aquests canvis són de caràcter puntual, però milloren l'ordenació i donen resposta a les al·legacions presentades i a les feines fetes amb els processos de participació. Però volem anar una mica més enllà i donar respostes a altres demandes que també han sortit en aquests processos. Hem implementat millores amb la mobilitat que han notat els veïns, com els canvis a la rotonda de Constitució, i des del districte ens comprometem a treballar per invertir en la millora de la climatització de l'escola Caball Bernat abans que comencin les obres, com amb altres escoles del barri, i ens comprometem a que la connexió del nou parc amb la Rambla Badal, cobrint la sortida de la Ronda del Mig, es faci en paral·lel amb la construcció de la nova zona verda. Tenim una gran oportunitat per transformar aquest àmbit, un àmbit que ha estat oblidat durant molts anys i l'hem de saber aprofitar. Gràcies als grups que ja han expressat el seu vot favorable a la Comissió d'Urbanisme, espero que avui en podem sumar algun més.

Moltes gràcies. Regió Calvet.

Gràcies, alcalde, i gràcies, tinent alcalde, per l'explicació. Avui es creen, de fet creem, a través d'aquesta aprovació, si s'escau en el plenari, condicions per ordenar una part de ciutat que està pendent, que va de ser ciutat. Fins ara han tingut uns usos històrics d'activitat econòmica, més aviat impropis d'una àrea tan central com la que presenta aquesta illa. i amb una clau urbanística de transformació. Aquesta paraula ho diu tot, no? És una clau de transformació. Ens passa a més llocs que s'ha d'afrontar transformació de ciutat per fer-ho més ciutat i s'ha d'afrontar sempre, evidentment, amb instruments i amb mètodes clars. Hi ha hagut, en aquest cas, sessions de participació per preparar aquesta transformació, També se n'ha parlat al districte, on des de Junts per Barcelona ens hi hem posicionat a favor. A l'aprovació inicial també paren votar a favor. S'ha fet el tràmit d'informació pública i s'han formulat al·legacions. En el debat al voltant de la modificació hi ha hagut veïns del barri que ben legítimament han expressat el seu neguit amb diversos plantejaments. Aprofitem per saludar-los, alguns acompanyen avui. Des del grup de Junts volem ser molt clars. En un moment en què arreglem en polítiques valentes en favor de l'habitatge, quan aquestes es concreten en projectes, el coherent és votar-ho a favor. Estem parlant d'oferta d'habitatge, d'oferta d'habitatge assequible. Això també implica, evidentment, que les coses facin bé i, des d'aquest punt de vista, que s'hassin recollit al·legacions dels veïns al voltant de les volumetries, al voltant de la dotació d'aparcament, al voltant de les necessitats de l'equipament educatiu. Tot això ho volarem passivament i ho reforça, reforça encara més el nostre vot favorable. Deia a la comissió que des de la centralitat compartida creiem que amb aquesta modificació deixem enrere la cultura del nou tot i del retard en la presa de decisions i apostem clarament per crear condicions que des del punt de vista territorial i ambiental a cabo generin oferta d'habitatge assequible, equipaments i zones verdes i en definitiva que hi hagi des de l'òptica de la cohesió social i de la sostenibilitat més ciutat, més Barcelona. Votarem a favor.

Moltes gràcies, regidora González.

Gràcies, alcalde. Des de Barcelona en Comú saludem a les veïnes de la Bordeta i de Santa Eulàlia organitzades a través d'una plataforma veïnal que diu no aquesta modificació que es vota en el dia d'avui. Fem una mica d'històric, i és que el govern Coiboni va signar un conveni amb l'empresa Estelantis on s'acordava fer una MPGM per modificar la qualificació del solar on actualment es situa la nau Citroën, un solar qualificat de zona verda des del 76, i això per permetre l'edificació de 110 habitatges al mercat lliure a canvi de l'urbanització del parc. Després, des de Barcelona en Comú, vam demanar un procés participatiu que es va impulsar per les veïnes, evidentment, per definir i decidir el futur d'aquests terrenys i tenir en compte les condicions, sense tenir en compte les condicions del conveni. Finalment, ha estat un procés participatiu absolutament fake, que no va concloure ni va confeccionar les seves conclusions. El veïnat continua, a dia d'avui, exigint que es pugui definir tot i que consideren que el procés portat al termini ha estat una pressa de pèl. A més, s'han sumat veïnes de l'Hospitalet, de Santa Eulàlia, que recordem que estem parlant d'una de les zones més densament poblades d'Europa. Això són dades que ens parlen que no hi ha necessitat de construir pisos de torres de 13 plantes que densifiquen encara més al carrer. El veïnat majoritàriament considera innecessària la construcció de tants habitatges privats allà i que acabi condicionant molt la distribució del parc i se generen moltes dubtes respecte als possibles problemes. Des de Barcelona en Comú, considerem que aquest conveni s'hauria de negociar en funció dels resultats d'un procés participatiu real, cosa que no ha passat El govern torna a portar aprovació al mateix pla sense cap informació a veïns i veïnes i sense cap voluntat de diàleg i el que sona al barri de la Bordeta és que s'està fent un vestit a mida de Citroën. El dissabte passat es van concentrar més de 300 persones a la pluja. Considerem que és un pelotasso urbanístic que no està tenint en compte la participació real de veïns un cop més al Partit Socialista i que fer aquest moviment en una de les zones més densament plorades d'Europa és un absolut error. Per tant, votem en contra.

Gràcies, senyora González. Ens pregunta això d'Esquerra Republicana. Té la paraula la senyora Eva Bebreu.

Sí, gràcies. Nosaltres volem començar dient que som conscients de l'oportunitat urbana que representa la transformació de l'illa Cetroen pel barri de la Bordeta, especialment pel que fa a la generació d'espai verd, d'habitatge protegit, i d'equipaments en un barri dens i amb mancances històriques. Nosaltres vam fer una reserva de vot a la comissió, teníem dubtes i vam explicitar una sèrie de peticions que han estat ateses i de les quals hem pogut parlar i, per tant, en aquest sentit no podem fer més que celebrar que el govern s'hagi compromès aclimatitzar l'escola Caballvernat abans que entrin les excavadores del solar i també que la connexió del nou parc amb la Rambla Badal, cobrint la sortida de la Ronda del mig, es pugui fer en paral·lel amb la construcció de la nova zona verda. Per tant, per responsabilitat política votarem a favor, perquè tot i les reticències d'alguns, que ens sembla que utilitzen una doble barà mesura en aquesta zona respecte d'altres operacions molt similars, aquesta transformació suposarà una gran millora pel barri, recuperant una zona verda, guanyant habitatge de protecció pel veïnat, millorant per nosaltres molt important també les condicions de tot l'alumnat i de l'equip docent de l'escola Cavall-Bernat i també resolent el punt negre, perquè és un punt negre que suposa la sortida de la ronda en aquella alçada de Rambla-Badal. Per tant, votarem favorablement.

Moltes gràcies, regidora Baró, en representació del Partit Popular. Regidora Sònia de Besa.

Gràcies, Tinent. Bé, aquesta transformació podia haver estat una gran oportunitat per la ciutat per millorar la qualitat de vida a la Bordeta, incorporant habitatge, verd urbà, equipaments i una millor connectivitat. El que no podem deixar de passar una mica és, i tot i que no seré jo qui defensi el govern socialista, és el cinisme dels comuns. perquè van ser ells qui van impulsar aquest pla que va definir els condicionants inicials del projecte, que va també definir els passos preparatoris sense comptar amb la participació veïnal des del principi. Tot i així, hem de dir també que lamentem la reducció de l'habitatge públic respecte a la previsió inicial, que és una oportunitat perduda en un moment de crisi habitacional i que constitueix un dels principals problemes o preocupacions dels barcelonins. Tot i així, el projecte no preveu un nou CAP ni millores significatives en la mobilitat existent. i tot i la reserva d'aparcament de subsol per equipaments i la previsió, tal com he dit, d'un equipament, aquest no determina si s'adjudicarà al constructor privat o bé se l'adjudicarà a l'IMAP per millorar la congestió de vehicles de la zona. També entenem que aquesta reducció d'alçades no acaba de ser del tot correcta i, per tant, formularem una abstenció.

Gràcies, senyora Devesa. Per Vox, el señor Liberto Senderos.

Gracias. Ha costado demasiado tiempo, pero nunca es tarde si la dicha es buena. El barrio de la Bordeta gana, el distrito de San Montjuic gana y gana Barcelona. 200 nuevas viviendas, que buena falta hacen, casi la mitad de protección oficial con una nueva zona de verde público. y lo que es significativo por lo extraño de su gobierno, atendiendo en parte la necesidad de aparcamiento manifestada por los vecinos. Ojalá no fuera una excepción. Y todo esto consensuadamente con la propiedad de los terrenos y sin que a la ciudad le cueste un euro. Por eso, convencidamente, vamos a votar a favor de esta modificación.

Gracias.

Gràcies. Agrair els vots favorables. Només un aclariment, no hi ha hagut una reducció des de l'inici ara amb els pisos públics. El que ja és una reducció de volumetria, es reparteix diferent, però el número continua sent el mateix. Respecte a la postura dels comuns, lamentar que quan estem parlant de la creació d'habitatge públic no s'hi sumin. Aquesta fórmula és molt similar a la que s'ha fet a Can Batlló, és molt similar a la que s'ha fet a les Tret Xemenelles. i en tot cas respectar els veïns que no ho comparteixen, però com vostès han dit, la bordeta és molt densa i li asseguro que amb molts veïns de la illa estem molt satisfets amb que el nostre barri recuperi la qualitat urbana que ha de tenir.

Gràcies, senyora Gil. Li queden 47 segons a Esquerra Republicana, que renuncia. 38 segons al Partit Popular, també renuncia, entenc, senyora Devesa. Renuncia. Vox.

Vox.

Molt bé, doncs aprovaria el punt número 10, amb el favorable del grup socialista, Junts per Barcelona, Esquerra Republicana i Vox, el vot contrari de Besson Comú i l'abstenció del Partit Popular.

Moltes gràcies. Passem doncs al punt número 11, que és l'aprovació definitiva del Pla Especial Integral per a la Regulació del Mercat d'Horta. Interven en primer lloc com a ponent, l'altinent d'alcalde, senyora Raquel Gil.

Com sabeu, el mercat d'Horta, inaugurat el 1951, és un edifici amb una estructura singular de formigo armat, única en aquesta categoria, amb un valor arquitectònic important, que tot i estar en bon estat presentava l'obsolescència funcional en matèria d'instal·lacions, accessibilitat i logística. Un projecte inicial havia plantejat l'enderroc, però la valoració patrimonial va determinar la necessitat de preservar l'estructura pel seu valor i s'ha fet la tramitació mitjançant un pla especial d'acord amb la modificació del pla general metropolità del nucli antic d'Horta el 19. La intervenció que avui portem té com a objectiu rehabilitar i ordenar l'equipament preservant l'estructura original, ampliant i millorant els espais comercials i logístics, integrar millor el mercat amb el seu entorn urbà, amb la creació d'un espai públic al voltant i millorar l'accessibilitat i connectivitat amb els carrers adjacents per garantir el funcionament més eficient i accessible. És una intervenció que respecta la protecció patrimonial del mercat, que està catalogat com a bé amb elements d'interès a nivell C, preservant l'estructura existent i incorporant criteris de sostenibilitat amb mesures d'eficiència energètica, ús d'energies renovables i gestió eficient de l'aigua. El govern municipal constata que el pla espacial no redefineix la protecció patrimonial vigent, centrada en l'estructura de l'edifici, que respecta i es posa en valor, i així ho acrediten els informes favorables de patrimoni que estan a l'expedient. L'únic element arquitectònic vinculat, precisament, és el manteniment d'aquesta estructura, que és la que està protegida, mentre que la resta d'aspectes es podran ajustar en fases posteriors. Aquest executiu consolida el seu compromís amb els mercats municipals, com a equipaments públics essencials del comerç de proximitat, com a motor tractor dels barris i com a escenaris d'activitat comunitària. No només ho fem amb paraules, sinó amb accions i mesures concretes que requereixen, en aquest cas, de l'aprovació d'aquest plenari.

Grut de Junts per Barcelona, senyor Arnau Vives.

Gràcies, Tinent. Bé, com ja vam expressar la Comissió d'Economia i Isenda, avui volem reiterar el nostre vot favorable a aquest pla especial integral. Aquest pla especial no entra a valorar els detalls constructius del propi edifici, sinó que simplement permet tirar endavant un projecte que porta anys paralitzat i amb un endarreriment evidentment notable. i per tant votem favorablement però el nostre vot favorable tampoc és un xec en blanc sense anar més lluny al maig del 2025 el districte Horta-Guinardó des del grup municipal de Junts per Barcelona vam impulsar una proposició que va ser aprovada per unanimitat la que es demanava per una banda que quan es redactés el projecte definitiu es garantís la protecció patrimonial del que ve a ser l'edifici però per altra banda es produís un procés participatiu d'escolta activa a veïns, a comerciants i sobretot als paradistes del propi mercat d'Horta. I, per tant, entenem que aquesta ha de ser la nostra màxima preocupació d'ara en endavant i aquest vot favorable, evidentment, com deia, no és un xec en blanc, sinó que és un vot favorable amb la màxima exigència per vigilar que es doni compliment als acords als que es va arribar amb tothom.

Moltes gràcies a les idòvides en representació d'Esquerra, perdó, de Persona en Comú, senyor Pau González.

Sí, gràcies. Nosaltres votarem a favor. Enguany farà 75 anys del mercat d'hort actual, farà 140 anys dels inicis del mercat d'hort a la plaça Eivissa, que aleshores és la plaça del mercat. I, per tant, tot allò que serveixi per avançar en la restauració, en l'aposta al dia del mercat, és una bona notícia. Ara bé, nosaltres vam fer una reserva de vot en comissió, vam demanar un seguit de coses que fins on ens consta, perquè ningú ens ha dit res, no s'han produït per responsabilitat, però tampoc serà un xoc en blanc, votarem a favor, però no ens consta ni que s'hagin reunit amb veïns i veïnes, ni que s'hagin estudiat més a fons les seves al·legacions, ni que s'hagi modificat la fitxa del patrimoni, i tampoc ens consta que s'hagi convocat la taula ciutadana al patrimoni, que fa dos anys que no es convoca, dos anys i pico ja, i per tant, reiterem aquestes peticions. Ens sembla del tot pertinent actualitzar el mercat d'horta, però també poder donar compliment a aquestes observacions. Gràcies.

Moltes gràcies al regidor González, representació Esquerra Republicana. Regidor Jordi Coronas.

Sí, gràcies. També al grup d'Esquerra votarem a favor. Un vot favorable, jo crec que necessari per moltes qüestions. Necessari perquè és una reivindicació històrica la remodelació del mercat d'Horta, que jo ja com a conseller de districte fa uns quants anys ja vaig viure en primera persona i que, per tant, dona més valor a aquest vot positiu i a que jo pugui defensar-ho avui també a nivell personal. Un vot important com a regidor que defensa el model de mercats de Barcelona. És molt important aquesta remodelació precisament per garantir que el mercat d'Horta pugui seguir endavant, garantir aquesta continuïtat i al final és un nòdul comercial molt important també pel cor d'Horta i per tot el comerç i la vida comunitària que hi ha al barri. I sens dubte la preservació d'element patrimonial que es calia preservar està garantit amb aquest pla especial integral i la veritat és que els rendes són molt bonics, tenim ganes de veure com queda definitivament, però sí que és cert que aquest mercat es comunicarà molt millor amb el seu entorn, es relacionarà molt millor amb el seu entorn i estem segurs que serà un model d'èxit pels paradistes que ja operaran.

Gràcies, regidor Coronas, en representació del Partit Popular. Senyor regidor Antonio Berdera.

Moltes gràcies, Tinent. El mercat d'Horta és una peça clau del districte d'Horta-Guinardó. No és només un espai comercial, sinó un servei públic essencial que articula la vida del barri, les relacions de proximitat i l'activitat econòmica quotidiana. Aquest pla especial i integral té un objectiu clar i compartit, ordenar i fer possible la rehabilitació del mercat perquè pugui continuar prestand servei en condicions adequades, adaptant-se a les necessitats actuals dels paradistes i els veïns. i garantint la seva viabilitat a llarg termini. Valorem positivament que el pla permeti actuar sobre l'edifici amb criteris de funcionalitat, seguretat i adaptació normativa, incorporant millores en l'accessibilitat, en l'eficiència energètica i en l'organització dels espais. Ara bé, el nostre vot favorable no és un xec en blanc. Demanarem rigor amb l'execució, un calendari creïble, control estricte dels costos i una planificació d'obra que minimitzi al màxim les afectacions, tant a l'activitat del mercat com a l'entorn urbà i veïnal.

Gràcies.

Posteriorment ens entraran detalls arquitectònics i patrimonials. Com a primer pas, ens sembla bé i donarem suport a la proposta. Això sí, a partir d'ara els hem de demanar que el mercat d'Horta quedi al servei del barri i dels comerços de proximitat. autòcton, que és el que s'espera d'un mercat. Perquè si no, de què serveix gastar en ampliacions i reformes si al final els paradistes de tota la vida en surten perjudicats i els veïns d'Horta no es veuen beneficiats d'una oferta de productes que només des de la proximitat en el tracte es pot aconseguir. Mercats sí, però en parades reals que resultin rendibles tant per als paradistes com per al veïnat. Per tot això, nosaltres també estarem pendents encara que votem a favor de la proposta.

Moltes gràcies, regidor Senderos. Hi queden tres segons, senyor Gil.

Agrair a dos vots favorables i recordar que tenim instruments com el Consell Rector de l'Institut de Mercats amb el que podrem anar fent seguiment tots plegats a les evolucions a les obres d'aquest mercat.

Moltes gràcies, secretari.

Molt bé, s'aproveia el punt número 11 per unanimitat.

Molt bé, doncs passaríem en el punt número 12, que és l'aprovació definitiva del Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a la regulació de l'equipament situat a la plaça Josep Maria Obertes Clavidia.

Té la paraula com a ponent el regidor del districte, senyor Escuder.

Sí, moltes gràcies. Bé, bon dia. Realment un pla important i molt esperat al poble nou. És un pla amb quatre objectius principals. El primer, regular l'ordenació per permetre la reforma integral i ampliació del CEM fins a la tercera planta, construir un nou volum per ubicar una piscina reglamentària de Waterpolo, enderrocar el volum actual de la piscina, enderrocar el nucli de comunicacions externs i millorar la relació de l'equipament amb l'espai públic que l'envolta. Per tant, doble objectiu, una nova distribució de l'edifici de Can Felipa, amb un nou volum amb la piscina que tot just ara us comentava, amb una planta baixa que seguirà acollint l'entrada principal del CEM amb la recepció, vestidors i instal·lacions esportives com el gimnàs, una primera planta on es preveu que s'allotgi gran part del programa esportiu, com les sales polivalents per activitats dirigides, la segona i tercera on s'integraran al programa esportiu per ampliar l'oferta del CEM i la darrera planta, la quarta planta, que seguirà mantenint el seu ús cultural, la sala que tots coneixem com la sala del teatre. I l'altre objectiu, evidentment, que és l'actuació a la plaça Josep Maria Huertas Clavaria, un punt de trobada, evidentment, en el barri del Poble Nou, on s'inclou la reorganització d'una nova placeta d'accés, la reubicació d'una àrea de jocs infantils, la integració urbana amb el camí antic de València i on es preveu també una zona exterior enjardinada al voltant de... de l'equipament. Tot això ho farem amb dues fases que, entre altres coses, el que ens permetrà és respondre a tota la feina. Evidentment, està al costat de la feina que estan fent fins a dia d'avui de forma meravellosa les entitats, amb qui des del primer dia estem fent un seguit de reunions perquè tothom estigui al cas i tingui tota la informació per anar fent el seguiment que comporta. I amb aquestes dues fases el que també assegurem és tenir la tranquil·litat de seguir a Can Felipa, que puguin seguir a Can Felipa fins que no comenci la fase segona, perquè en paral·lel amb aquestes fases es fa tota la remodelació de la 9 del carrer Pallars 217, on traslladarem aquestes entitats.

Gràcies, regidor Escudé. La presentació d'enxuls per Barcelona té la paraula la regidora Joan Ortega.

Gràcies. Bé, ja vam expressar el nostre posicionament a la comissió corresponent i atenent, de fet, el progressiu tensionament del servei. No ens oposarem, com és lògic, a l'ampliació d'aquest equipament esportiu de Can Felipa. Creiem que és una actuació necessària, que respon a una demanda creixent. Dit això, nosaltres votem des de favorablement, des del convencement que durant l'execució d'aquesta primera fase, que està enfocada a construir les piscines, el govern complirà amb la paraula donada i treballarà en pos d'un diàleg i un acompanyament que, sobretot, doni resposta a les demandes veïnals pel que fa a la reubicació de l'activitat del centre cívic. El regidor coneix, sap que va entrar a una iniciativa demanant a la Constitució donar taula de diàleg amb veïns, entitats i grups polítics i, per tant, demanem que aquesta taula, que encara no s'ha convocat, sobretot es convoqui.

Gràcies. Moltes gràcies, senyora Ortega. En representació de la persona en comú té la paraula a la regidora Corrons.

Moltes gràcies. Avui aprovem definitivament el pla especial de Can Felipa, és un acord necessari, però també deixa prenentatges clars sobre com s'han de fer les coses. L'ampliació i adequació de la piscina és una actuació necessària i llargament reclamada. Ara bé, el procés ha evidenciat una manca de diàleg amb bona part dels actors comunitaris del barri, que tenen una llarga tradició de treball participat en el pla d'equipaments i que, per tant, això ha generat un malestar que no podem ignorar. Avui votem a favor perquè s'ha reconduït la situació, s'han acceptat les al·legacions que han fet l'Associació de Veïnes i Veïns al Poblenou i que garanteix els usos socioculturals fins que aquests es puguin reubicar. Ara bé, no volem deixar de dir dues coses. Una, que cal desplegar aquest acord amb responsabilitat, que Can Felipa no és un equipament aïllat, sinó que forma part d'un sistema comunitari en un barri que creix i que té necessitat d'espais de trobada i de cohesió social. I la segona és que cal establir un calendari i un pla compartit amb les entitats del barri per reubicar els serveis socioculturals i garantir que en cap cas deixin de funcionar.

Gràcies.

Sí, perdoni. Només per posicionar el vot favorable.

Gràcies. Moltes gràcies. En representació del Grup Popular, el regidor Víctor Martí.

Gràcies, tinent. A Sant Martí ens sabem que Can Felipa és molt més que un equipament esportiu. És un espai de trobada, de vida comunitària i de cohesió social al poble nou. L'ampliació del centre esportiu és una aposta per la salut, l'activitat física i l'esport de base en un barri dents que necessita d'equipaments de qualitat. A més, el Pla Especial permet l'ampliació amb un equilibri raonable entre l'equipament i els espais lliures i dona una resposta a una demana que esperem que sigui dialogada i consensuada amb el veïnat. Can Felipa ho mereix i el Poblenou també, i per això donarem suport a aquesta aprovació. Gràcies.

Moltes gràcies. En representació del partit de Vox, el regidor Oliverto Cenderos.

La piscina del Centro Deportivo Municipal de Can Felipa necesita adaptarse al uso que recibe para que allí pueda practicarse el waterpolo correctamente. Pero eso hacía falta antes hacerlo posible urbanísticamente. Finalmente, este proyecto parece salir adelante, pero con modificaciones respecto a lo original, lo que es una pena porque un equipamiento de esta clase ve pocas ocasiones de mejora. Que salga lo vemos bueno, pero aunque lamentamos que se haya reducido, pues veíamos más lógico reubicar los espacios del equipamiento dedicados a otros usos. Esperamos no lamentarlo en el futuro.

En cualquier caso, nuestro voto es a favor. Una petita pausa perquè entrarà el representant dels promotors de la iniciativa ciutadana Museu del Transport a Barcelona, els quals saludem els que han vingut i ens acompanyen avui des de les estades de convidats.

I saludarem... Saludarem la presència del senyor Ferran Armengol com a portaveu d'aquesta plataforma. La Junta de Portaveus ha acordat sis minuts pel promotor, que el tenim aquí assegut, i tres minuts pels ús municipals amb una única intervenció. Per tant, benvingut, senyor Armengol.

Gràcies.

Endavant.

Bé, bon dia a tothom, excel·lentíssim senyor alcalde, il·lustríssims senyors i senyores, regidors i regidores, amics i amigues. Barcelona és una ciutat singular, ho sabem tots els que estem aquí. Una capital mediterrània europea, sempre puntera en els avenços científics, tecnològics i del pensament. i a la vegada un referent en el respecte als drets humans que comencen, com sabeu, al nivell més proper, el de la ciutat. Avui se'ns presenta una ocasió única d'integrar aquestes dues vessants de la ciutat. De retro-humanatge aquest esperit innovador a partir d'un projecte sorgit de la participació ciutadana, el Museu del Transport. Una expiació de la ciutadania expressada des de fa més de 60 anys en múltiples iniciatives d'entitats públiques i privades. I que finalment arriba al plenari de l'Ajuntament a partir d'un mecanisme no menys innovador, la iniciativa ciutadana, que ha rebut el suport de més de 4.000 firmes, tot i comptar només amb un equip molt exigut de persones i una web municipal francament millorable. Firmes que han estat recollides entre persones de tots els barris, de totes les edats i tan diverses com diversa és Barcelona. Des d'aquí vull agrair l'esforç de les persones que ens han acompanyat i la confiança dels que han signat. I també remarcar que podien haver estat moltíssimes més, com ho preuen les 95.000 persones que han assistit a la recent exposició del centenar i del metro. El missatge és, doncs, inequívoc. Els barcelonins i les barcelonines volen al Museu del Transport a Barcelona. I no és només la seva voluntat, és també el seu dret, el dret d'accés a la cultura, tal com ens recorda el síndic de Greuges. No insistiré parlant sobre els motius o contingut de la proposta. Ja us vam fer arribar el nostre argumentari que hem pogut comentar amb tots els grups polítics i també amb l'equip de govern. Ens ha agradat constatar que hi ha un acord amb l'objectiu final, i fins i tot en el model de museu que proposem, i per això n'estic segur que arribarem tots junts al final del trajecte. L'únic problema, sembla, és on posem la parada final d'aquest trajecte. Nosaltres tenim una proposta clara i la coneixeu. És el Palau de Comunicacions i Transports de l'antiga Exposició Internacional de Barcelona. Ja hem explicat per què considerem que aquesta proposta és la millor, de fet l'única, opció. Afegim que no hi ha cap lloc millor per homenatjar el centenari de l'exposició de 1929 que celebrarem ben aviat. Se'ns ha explicat que hi ha hagut un intercanvi d'espai fiel per a habitatges i això impedirà utilitzar el palau com a museu. Però la veritat és que Fira ha guanyat com 50.000 metres quadrats en l'última ampliació. És a dir, segur que hi ha marge per arribar a un acord satisfactori per a tothom. Això sí, hi ha una cosa que volem que quedi clara. No volem expulsar Fira a Barcelona a aquest palau. Ben al contrari. Volem, necessitem que Fira participi en el nostre projecte. un projecte que vol sumar, sumar institucions, sumar empreses i sumar col·leccionistes privats en un esforç comú. Ara bé, per aquest esforç comú cal un projecte comú de la ciutat de Barcelona, no de tal o qual empresa o institució. I per aquest motiu només el pot liderar l'Ajuntament de Barcelona. Per això li agraïm al senyor alcalde El compromís ha de constituir una comissió amb tots els implicats per estudiar la nostra proposta. I per això també us demanem que doneu suport com a plenari a la proposta que us ha fet arribar a la ciutadania, al Museu del Transports, al Palau de Comunicacions i Transports de Barcelona. Avui tanquem una etapa i en comencem una altra. Nosaltres continuarem amb el nostre objectiu, ajudant sempre que es pugui el projecte i vigilant que no s'aturi. I al final guanyarem. I l'èxit serà de tots. I Barcelona ens ho agrairà.

Moltes gràcies. Moltes gràcies. Senyora Vila. Endavant, regidora Vila.

Bon dia. Primer de tot, voldríem saludar factuosament els membres i representants de l'Associació Promuseu del Transport. Enhorabona per haver legitimat socialment una petició històrica de la ciutat, que és tenir un museu del transport. Parlar d'un museu del transport a la ciutat és parlar d'un projecte cultural. És posar en valor el nostre patrimoni i també el nostre patrimoni industrial. Per tant, posar en valor el nostre passat industrial com a país, amb un sector important, com és el de l'automoció i el del transport, que ha tingut un paper rellevant, com es deia, en el progrés de la nostra societat. Volem recordar, per exemple, el primer tren de la península, aquesta connexió ferroviària entre Barcelona i Mataró, entre Mataró i Barcelona al segle XIX. Un projecte, com deia, que explica el nostre passat, però que també és una oportunitat important per reflexionar sobre el nostre present i encarar el futur. En un moment de plenes crisi, per exemple, de Rodalies, abordar el debat de quin model de mobilitat volem i quines infraestructures, és una oportunitat que ens podria brindar aquest nou espai. Un nou espai que per nosaltres no ha de ser només un museu estàtic on tenim patrimoni exposat, sinó on es poden generar debats, on es pot fer recerca, on es pot alinear institucions públiques, acadèmia i sector econòmic, on hem de poder parlar de quin model de transport volem, quina electrificació volem i com ho fem, quines infraestructures necessitem. És posar en valor, com dèiem, un sector que genera llocs de treball en valor afegit, que aposta per la tecnologia i en el qual Barcelona i Catalunya sempre han sigut cap davanter. És per això que des de Junts per Barcelona sempre hem vist amb molts bons ulls aquesta iniciativa, l'hem recolzada ja al mandat passat com en aquest amb diferents iniciatives, ho vam incorporar al nostre programa electoral com un gran projecte transformador per la ciutat, on creiem que cal precisament abordar debats importants sobre d'on venim, però sobretot cap a on volem anar. I aquesta iniciativa, com dèiem, ens obre aquesta oportunitat. Si finalment hi ha prou pes i prou majories, que esperem que sigui en aquesta iniciativa com nosaltres, i votem molt i molt favorablement perquè creiem que té aquesta mirada àmplia de país i que posa en valor moltes de les coses. Per exemple, en aquest projecte es podrien impulsar àmbits com el de la restauració, que és un sector que necessita un impuls. Àmbits, com dèiem, també de posar en valor el que és el patrimoni del nostre passat, donar pas també a col·leccions privades. Per tant, és un museu que té moltes oportunitats i que permet interaccionar tant a institucions privades com a persones individuals. Com dèiem, hi votem a favor i ara creiem que el govern té la feina esperem que sigui així, de donar resposta i posar sobre taula una sortida viable en aquest projecte, que com dèiem hi veiem moltes i moltes oportunitats. Per tant, moltes gràcies, gràcies als promotors i esperem que tingui llum verda i que sigui l'inici d'un trajecte que arribi a bon port.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor González.

Sí, gràcies. Primer de tot saludar a totes les persones que fan possible aquest debat avui aquí i no puc no mencionar específicament l'estimat i enyorat Joan Termes, veí d'Horta i absolutament necessari perquè això avui estigui passant una abraçada allà on estigui. La història del transport és la història del país i la ciutat i aquí com a veí del barri d'en Joan, fa no tant... La gent de Barcelona anava de vacances a Horta i, per tant, a mesura que el transport es va implantant, el país va tenint unes dimensions que no tenia. I també, avui, la comarca del Baix Empordà té menys metres de via de tren que fa 130 anys. Per tant, un museu també ens ha de servir per veure d'on venim per poder projectar cap on volem anar. Per posar en valor el patrimoni, que en tenim molt però no en prou bones condicions, i això jo crec que és una feina que la coordinadora ha posat en valor, el valor del patrimoni que tenim i que no tenim prou ben conservat, i que hem de preservar, custodiar, però també difondre. No serviria només tenir-lo millor conservat. Ens ha de servir per explicar les lluites laborals. Fa poc la Montse Milán, primera persona a la maquinista, ens explicava tot el que havia suposat la història de la maquinista. Les lluites socials, com la vegada tramvies, les lluites veïnals, com tot un seguit de segrestos d'autobusos a tots els barris de muntanya, o més recentment, i si m'ho permeten, no puc no fer-ho, com des de la Covid un grup de famílies van decidir prendre els carrers de l'Eixample per anar amb bicibús pel mig dels carrers. Teníem dubtes amb la ubicació, no me n'amagaré, ho hem pogut comentar. En tot cas sí que celebrar la proposta que avui arriba al plenari de poder generar un grup de treball, una comissió que acabi d'estudiar l'encaix exacte d'aquest museu i voldrem seguir participant i voldrem seguir fent seguiment. I no puc acabar sense fer tots els agraïments i les celebracions per la coordinadora ProMuseu advertir en aquest plenari del cert desprestigi de l'eina de la iniciativa ciutadana que crec que està fent el govern municipal. Crec que no és de rebut per les 4.000 persones que es signen per una proposta que, just abans que aquesta proposta arribi a fer-se el debat públic en aquest plenari, el Govern surti amb anuncis més o menys interessats i poc treballats intentar coartar la capacitat de la iniciativa ciutadana de generar aquest debat. Aquest debat és de les 4.000 persones que han signat, aquest debat és fruit de molta feina, de molta gent a tots els barris i no és de rebut que l'Ajuntament vulgui fer-s'ho seu i tapar el debat precisament amb anuncis improvisats. Val pel Museu del Transport i val, en general, per les iniciatives ciutadanes que vindran. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Verdera, Partit Popular.

Moltes gràcies, alcalde. Benvinguts a tots els membres.

Regidor. Regidor, regidor. M'he colat. Regidora Sorinyac, Esquerra Republicana.

Moltíssimes gràcies, alcalde. Començo saludant i donant la benvinguda a tots els membres impulsors de la iniciativa, que estic convençuda que també coincidiran, que també hem de començar recordant i amb unes paraules de reconeixement a Joan Termes, que la veritat, si avui tenim aquesta iniciativa amb aquest gran suport ciutadà, evidentment és perquè també hi havia... un ànima al darrere que ho empenyia. I és una iniciativa que ens arriba amb unes xifres altes, altes que ens demostren que hi ha un reconeixement per part de ciutadans i ciutadanes el que és el patrimoni que ha conformat la història d'aquesta ciutat, la història vinculada a la mobilitat i que moltes vegades ha anat de la mà també de la classe treballadora. I per tant només amb això ja és un reconeixement el fet de ser aquí i que puguem tornar a debatre avui d'aquesta manera tan pública què és i què significa el Museu del Transport per Barcelona. Perquè és estrany parlar de Barcelona sense parlar de la mobilitat i del transport. Ciutat històricament pionera en el desenvolupament del transport públic amb aquesta transformació urbana vinculada a la mobilitat. i que massa sovint veiem com aquest llegat d'aquesta autèntica revolució, tramvies, metres, autobusos, taxis, està oblidat en magatzems, està oblidat en magatzems sense el manteniment adequat, cosa que hem anat denunciant reiteradament aquest oblit del patrimoni, aquest oblit institucional del patrimoni que tenim. I que, per tant, també fem costat en aquesta demanda que un museu necessari, un espai digne, estable, obert, que expliqui la història de la mobilitat, de com s'ha transformat la ciutat de Barcelona, contribueixi realment a situar la ciutat al costat d'altres ciutats, com poden ser Londres, com poden ser Chicago, amb el fet d'explicar la història a través de la mobilitat i del transport. Una revolució que ha sigut, però que a més a més crec que també ens ajuda a explicar quina és la revolució en mobilitat que hem de fer ara, que és la mobilitat sostenible. Bé, dit això, evidentment, tot el suport en aquesta proposta que avui ens arriba aquí. També hem escoltat notícies des de govern que ens explicaven... quina era la idea que en tenien de traslladar al que representa aquesta demanda col·lectiva, i creiem realment que les notícies que ens han arribat no se diuen del tot el que avui s'està plantejant. No se diuen del tot, d'una banda, perquè hem vist que segurament aquesta desídia durant anys ha fet que ubicacions que podrien ser idònies com Fira, doncs ara les veiem molt més complicades. També ens hauria agradat veure el que plantejava el mateix síndic de Greuges, a qui també saludo, de poder tenir un informe de viabilitat, de poder posar aquest museu del transport al que és Fira de Barcelona. Però, dit això, també creiem que la mirada com a tal de l'amplitud que es presenta aquí de la mobilitat com a espai transformador va molt més enllà del que ens ha anat presentant govern. Per tant, nosaltres totalment a favor en què hi pugui haver, a partir d'ara, un espai realment en què es pugui debatre, en què des de la ciutadania i govern es pugui avaluar el que significa aquesta proposta i tot el suport, i el seguirem reclamant, del Museu del Transport a Barcelona.

Gràcies.

Molt bé, ara sí, regidor Verdera, Partit Popular.

Moltes gràcies, alcalde. Benvinguts, noument, tots els membres de la plataforma que presenta aquesta iniciativa. El grup municipal del Partit Popular vol manifestar el seu suport a aquesta iniciativa ciutadana que avui es porta a consideració del plenari. impulsada per un conjunt de ciutadans que han complert tots els requisits legals i han recollit les signatures necessàries per elevar aquesta proposta a l'Ajuntament. I volem començar deixant clar un punt. Aquesta iniciativa no és una petició simbòlica o genèrica, sinó una proposta concreta, fonamentada i reiterada al llarg del temps. Que aquest Ajuntament ha anat ajornant sistemàticament, sense oferir alternatives reals. La creació d'un Museu del Transport de Barcelona és una reivindicació històrica de més de sis dècades. Durant aquest temps, la ciutat ha acumulat un patrimoni material de gran valor, tramvies, autobusos, material del metro, trolebusos, serveis municipals, que avui continua amagat i dispers en molts casos en mal estat, sense accés públic ni projecte museoístic definit. Ens sorprèn la insistència d'aquest govern en determinats temes de memòria històrica i el manestreniment envers el patrimoni tangible que tenim l'obligació de preservar. Aquesta situació no és fruit de la manca de recursos ni de la manca d'espai, sinó una manca de decisió política reiterada. i cal deixar-ho molt clar. Cal recordar que aquesta proposta ja va ser plantejada a l'Ajuntament l'any 2023 amb arguments substancialment idèntics als que avui formula la ciutadania. En aquell moment el govern municipal també va optar pel no, alegant pretextos canviants però sense presentar cap alternativa concreta ni cap calendari realista. Avui, tres anys després, ens trobem exactament en el mateix punt. Cap projecte alternatiu, cap proposta definida, cap solució pel patrimoni existent. Només la inèrcia del no. I el Museu del Transport Públic vinculat a TMB, que ens ha presentat el Govern, no respon a les expectatives ni a les necessitats de la nostra ciutat. Porten anys buscant una ubicació que no troben per instal·lar aquest museu. Pel que fa a la ubicació proposada al Palau de Comunicacions i Transport del Resinte de l'Exposició Internacional de 1929, convé recordar que es tracta d'un edifici concebut específicament per l'exhibició de vehicles, amb una superfície aproximada de 16.000 metres quadrats, amb bona accessibilitat i una ubicació estratègica. Negar la idoneitat d'aquest espai sense oferir cap alternativa viable no és planificació urbana, és bloqueig polític. I avui també volem recordar l'estimat Joan Termes i Roig, veí d'Horta, que va ser un dels primers impulsors d'aquest projecte, pel qual va lluitar fins al darrer moment de la seva vida. Un museu del transport no és una despesa superflua, és un equipament cultural i educatiu i patrimonial. És una eina de divulgació, de projecció internacional i de reconeixement a la història dels serveis públics de Barcelona.

Moltes gràcies.

Prenem la paraula avui per expressar el suport clar i contundent del nostre grup a aquesta iniciativa ciutadana promovida per l'Associació Coordinadora del Museu del Transport de Barcelona, els membres de la qual avui presents a la tribuna saludem en la figura del seu president, el senyor Macnol. Podem començar mostrant el nostre agraïment sincer a aquest grup de voluntaris que de manera altruista i generosa han dedicat tantes hores del seu temps a aquest projecte. Arquitectes, enginyers, economistes i historiadors, no som davant de quatre aficionats sense fonament, sinó davant d'un equip sòlid de professionals que saben perfectament del que parlen. Volem també expressar la nostra admiració per la seva valentia i la seva tenacitat davant el muro burocràtic de l'administració barcelonina i davant les excuses que durant anys els diferents governs municipals els han anat donant sempre amb bones paraules, però sense un compromís real amb aquesta idea. Defensar el patrimoni és conservar la història, i Barcelona és dipositària d'una història singular que tenim l'obligació de protegir i transmetre-la a les futures generacions. Resulta contradictori proclamar la defensa del transport públic com a valor social i alhora no facilita un museu de transport de primer nivell que fomenti aquesta cultura. L'absència del museu de transport està provocant ja la pèrdua irreversible de peces valuoses com el termini de tanque, el termini de 500, les locomotores de la mecanista Santa Feu o la muntanyesa i fins i tot elements de l'antic parc de bombers. I si no actuen d'una vegada se'n perdran molts més. Que el Museu Subic i el Pavelló 1 no és cap ocorrència. Té plena coherència històrica i funcional. Aquest edifici es va inaugurar com a espai dedicat a les comunicacions i als transports a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, quan la ciutat es volia presentar al món com una ciutat moderna, oberta i connectada. Aquest mateix espai simbolitza avui la unió entre el passat i el present i, a més, compta amb una ubicació estratègica al costat d'un gran intercanviador on conflueixen metro, tren i autobús, integrant el museu en la vida real i quotidiana de la ciutat. Per tot això, votem a favor que aquesta iniciativa, amb la convicció que convertir aquest edifici en museu del transport, no és només una proposta cultural, és una deuta històrica, patrimoni, viu i un espai de ciutat que Barcelona mereix. Gràcies.

Molt bé, doncs té la paraula, en nom del grup socialista, la Tinent Tabonet.

Gràcies, alcalde. I començo també per agrair i saludar a la coordinadora, totes les persones que conformen la coordinadora pel Museu del Transport, en Ferran, i a la resta dels membres de la coordinadora que són aquí, però també els que no hi són. I, evidentment, el Joan Termes és una referència avui obligada. Persones com ell segur que avui estarien celebrant-ho de primera. I més, veient el nivell de consens que hi ha sobre el que ha arribat al moment. Per tant, deixeu-me començar no només amb la salutació, sinó amb l'agraïment a totes les persones que conformen la coordinadora, però també a les persones i a les entitats que han donat suport a aquesta iniciativa ciutadana. Òbviament, compartim, hem tingut oportunitat de parlar-ne en moltes ocasions. La importància de preservar i explicar la història del transport públic la compartim tant que fa bastant de temps que estem recuperant patrimoni. Avui aquí no ha sortit. Espero que molts dels que són aquí hagin tingut l'oportunitat d'anar a veure els cinc metres que han estat exposats a la farinera en els darrers mesos. aprofitant el centenari del metro. És una mostra del que s'està fent ja avui, però que necessitem posar en valor en un espai constant, permanentment obert a la ciutadania, perquè realment la feina que s'està fent avui és molt important, però necessitem un espai. I aquesta és la proposta que ens porta la coordinadora. En definitiva, crec que tots estem d'acord que la ciutat és com és en bona part per com ha evolucionat la mobilitat i, per tant, el transport forma part de la nostra memòria col·lectiva, per tant, coincidim plenament en la necessitat que Barcelona tingui, finalment, un museu del transport, un espai que permeti exposar aquest patrimoni de forma permanent i no només aprofitant les ocasions que ens permet, com el centenari, com deia, del bus o del metro, exposar el material que es va rehabilitant i renovant els darrers anys. Necessitem, evidentment, exposar i compartir aquest patrimoni excepcional que no és només material, que és també social, que és també històric. És un altre dels temes que hem tingut ocasió de parlar amb la coordinadora. Avui crec que podem dir amb orgull que el Museu del Transport Públic serà una realitat. I també que el Govern ja està plenament compromès, com ja hem pogut traslladar. Per fer-ho avançarem en dos camins. També ho hem pogut traslladar als membres de la Coordinadora. D'una banda, treballarem amb tots els actors que haurien de fer possible al museu o a l'espai de la Fira, que és el que planteja aquesta iniciativa. que no se'ns escapa, que és un projecte que si ha d'anar allà requereix la implicació de la Fira, que vol dir de la Cambra, que vol dir de la Generalitat i no només de l'Ajuntament. No és un espai que pugui decidir l'Ajuntament unilateralment què hi va i, per tant, generarem aquest espai de treball per poder veure quines possibilitats reals hi han d'ubicar-ho l'espai que planteja. Però també una segona línia de treball que hem pogut compartir que ens permetria desencallar aquest projecte de forma molt més ràpida a la llosa de Vall d'Hebron. Treballarem amb les dues línies, però el més important, a cabo alcalde, és que aquest museu serà una realitat, finalment. Gràcies.

Moltes gràcies, tinenta. Doncs, senyor Mangol, té la paraula.

Bé, moltes gràcies a tots els grups, gràcies pel vostre suport. És cert, hem parlat amb tots vosaltres i hem captat aquesta idea i nosaltres, bé, el que hem dit, nosaltres seguirem amb la nostra iniciativa. Però en aquests últims minuts que em queden, a qui vull rebre un especial homenatge és el nostre primer president, en Joan Termes Roig. tots l'heu esmentat i evidentment no sabem nosaltres qui ens oblidem d'ell. És més, d'alguna manera ens està acompanyant aquí amb el seu bastó que porta la seva vídua. O sigui que, Joan, d'alguna manera estàs aquí amb nosaltres i aquest bastó ens seguirà guiant i segur que arribarem a aquest museu que tu volies, que havies pensat molts llocs però al final vas arribar a la conclusió que havia de ser el Palau de Comunicacions i Transports. I moltes gràcies novament i a seguir treballant, que això no s'ha acabat ni molt menys. Gràcies.

Moltes gràcies. Molt bé. Doncs seguim.

Passem a les proposicions. En primer lloc, la proposició del grup municipal del Partit Popular i que defensarà el regidor Sirera. Endavant.

Gràcies, senyor alcalde. Avui portem a debat d'aquest plenari una proposició per intentar aturar aquesta decisió, no sé si del govern municipal o seva personal, de suprimir... totes les licències de pisos d'ús turístics a la ciutat de Barcelona. I si aquesta decisió serveix realment per abaixar el preu de l'habitatge, o si per contra, no només no resol el problema, sinó que, a més a més, en genera altres problemes molt més greus. Per què és cert que la proposta... del govern municipal o de l'alcalde Coiboni, és acabar amb tots els apartaments turístics l'any 28. El que jo no tinc tan clar és que Coiboni l'any 28 continua a ser l'alcalde de Barcelona. Això, en tot cas, els ciutadans i les ciutadanes ho decidiran l'any que ve. Estem parlant avui d'una mesura concreta, amb impacte concret, sobre l'ocupació, sobre l'economia de la ciutat i sobre, i no és una cosa menys important, senyor alcalde, sobre la seguretat jurídica. I per això aquest debat exigeix dades, exigeix molt rigor i exigeix molta responsabilitat. No el que vostès apliquen, no prejudicis, ni prohibicions ni prendre decisions, senyor alcalde, a cop d'enquesta. Perquè el veritable problema de l'habitatge a Barcelona no són els apartaments d'ús turístic. El veritable problema és que vostès no deixen construir la ciutat de Barcelona. Aquest és un problema, és el problema. No s'allibera sol, no s'agilitzen llicències, no es dona seguretat jurídica a qui vol invertir en habitatge i, a més a més, s'entesten en mantenir la reserva obligatòria del 30%, que és una mesura nefasta que ha frenat la construcció, que ha encarit els projectes i que ha reduït l'oferta a la nostra ciutat. Aquest és, sinó una altra, l'origen del problema. I això és el que el govern municipal es nega a revisar. I davant d'aquesta realitat, Què fa l'Esquerra? Què fa l'alcalde? Què fa el Partit Socialista? Prohibir. Ja no se'n recorden d'allò de prohibir o prohibir, no? Prohibir. Veiem les dades. A Barcelona hi ha aproximadament 10.000 pisos d'ús turístic. Recordo, perquè això sembla ser que ningú ho diu, que és una activitat legal i és una activitat regulada que representa al voltant de l'1% del parc total d'habitatges de la nostra ciutat. I no sé a qui se l'ha pogut acudir que eliminant aquest 1% es resoldrà un problema estructural d'oferta a la nostra ciutat. Crec sincerament que això és tenir poca idea de com s'ha d'aconseguir fer habitatge a la nostra ciutat. Perquè el problema estructural de debò és que no es construeix prou habitatge nou a la nostra ciutat i no es construeix... perquè l'Ajuntament no vol. Vull dir, perquè l'Ajuntament tot el que fa va en la direcció contrària de construir habitatge. Miren, hi ha un informe que s'utilitza o que el govern municipal utilitza per justificar que aquesta és una mesura que donarà aquests resultats. Però quan veus l'informe, el que diu aquest informe és que encara que es suprimeixin les licències, totes les licències, els habitatges poden no incorporar-se al mercat residencial. Ho diu aquest informe, un informe que, en fi, que és de l'Institut d'Economia de Barcelona, no és del Partit Popular. Jo no sé, senyor Coiboni, si vostè ha pogut llegir aquest informe. Segurament, com no l'ha publicat la revista Vogue, potser vostè no ha tingut l'ocasió de veure'l. Però mirin, aquesta proposta que fem avui és una proposta que vostès fan, no? És una proposta per erradicar tots els pisos turístics, per expropiar les llicències dels propietaris d'aquests pisos turístics. Una proposta, la seva, que genera molt conflicte, que genera molta inseguretat jurídica i cap garantia de baixar els preus i que a més a més segurament tindrem problemes com a Ajuntament en el futur quan caiguin les primeres demandes judicials en contra d'aquesta proposta. I a més a més vostès amaguen l'impacte econòmic que tindrà aquesta proposta. Miri, els pisos turístics aporten gairebé 2.000 milions d'euros al Producte Interior Brut de la ciutat de Barcelona i sostenen més de 40.300 llocs de treball. Ocupació en la restauració, ocupació en el comerç, ocupació en la cultura i vida en molts barris de la ciutat. De debò creu, senyor alcalde, que eliminant de cop aquesta activitat no tindrà conseqüències en l'economia de la nostra ciutat, no tindrà cap impacte econòmic en la nostra ciutat. Pensa que el Mobile World Congress seguirà a Barcelona si els 50.000 congressistes que dormen en els apartaments turístics no poden fer-ho a partir de l'any 28? Això no és ideologia, això és economia bàsica. Si no deixes construir, redueixes l'oferta i els preus pugen. Per això la nostra proposta és clara i de sentit comú. Atura la supressió generalitzada de licències. garantir la seguretat jurídica i canviar d'una vegada la política d'habitatge per acabar amb el 30% i permetre construir a la ciutat de Barcelona. Fàcil i clar.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Ortega de Junts.

Gràcies, alcalde. Bé, avui no estem debatent únicament sobre pisos turístics. De fet, avui debatem sobre el rigor en què el govern municipal actua davant la problemàtica de l'accés a l'habitatge. I és veritat, i crec que tots considerem que no hi ha solucions simples per a problemes complexos. I per tant, un anunci per ara concretat únicament amb una propaganda política, un anunci d'alt impacte com l'eliminació de tots els pisos turístics a la ciutat a partir del 2028, s'ha de fonamentar amb dades objectives i amb una avaluació rigorosa de les seves conseqüències sobre socioeconòmiques. En aquest sentit, i els informes publicats sobre l'impacte d'aquesta mesura alerten que una supressió generalitzada podria comportar una pèrdua de fins i tot 1.900 milions d'euros al PIB de la ciutat i posar en risc més de 40.000 llocs de treball. L'afectació, a més a més, seria especialment dura i negativa pel turisme familiar, pel turisme de congressos i per sectors estratègics de Barcelona, com la restauració, el comerç, l'oci i la cultura. I davant d'aquestes xifres ens hem de preguntar de quines dades alternatives disposa el govern municipal per acreditar que aquesta mesura tindria un impacte positiu per a la ciutat i pel mercat d'habitatge, tant en preu com en oferta. Nosaltres el juliol del 2024 li vàrem fer un pre que vam transaccionar per tal de demanar que fessin un estudi rigorós sobre l'impacte que tindria la supressió dels pisos turístics a nivell econòmic i social. Vam haver d'esperar set mesos més i després fins un any i dos mesos més no vam tenir resposta. I ens ha arribat, per tant, a més d'un any de retard i no s'ha acabat publicant enlloc. I és possible que les crítiques metodològiques que ha rebut per les suposicions inverossímels en què fonamenta els resultats, admeses parcialment en el propi informe quan parla de limitacions metodològiques, n'expliqui l'opositat. No hem pogut sostenir cap garantia que permeti assegurar que tots els pisos turístics es traslladaran al mercat de lloguer de manera automàtica. Cap. Vostès fan aquesta mesura en base amb unes proposicions que no han fet a cap ciutat europea homologable per amagar, en definitiva, una política d'habitatge nefasta. Des del nostre grup municipal defensem un model de regulació que aposti, com ja va fer l'alcalde Trias, per la concentració dels habitatges turístics en blocs sencers. Però deixem-li dir una cosa, governar és regular responsablement i no prohibir, i menys, encara desproporcionadament. Permetim que insisteixi també en un element fonamental, ara em deia el senyor Cirera, la seguretat jurídica. Barcelona no es pot permetre traslladar el missatge que les llicències concedides sota un marc legal vigent poden quedar-se sense efecte per decisions sobrevingudes, generant inseguretat, desconfiança i potencialment un cost econòmic molt elevat per la ciutat. Per tant, votarem a favor.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora Martín, de Barcelona en Comú.

Sí, gràcies, president. Bé, avui el Partit Popular ens porta una proposta bàsicament dictada per la patronal dels habitatges d'ús turístic per defensar que puguin continuar fent negoci a la nostra ciutat amb un bé de primera necessitat com és l'habitatge. I si alguna cosa és innegable és que una proposta que va de sortir del forn del círculo equestre i que arriba de la mà del PP no busca enganyar ningú. Una vegada més el PP fa de portaveu de tots aquells que prefereixen que els habitatges dediquin a un negoci especulatiu com els habitatges turístics en lloc de ser destinats a habitatge residencial habitual i permanent ...complint la regulació de preus dels lloguers... ...i faciliten així l'accés als milers de barcelonins i barcelonines... ...que avui no tenen garantit aquest dret. I tampoc és cap sorpresa que el mateix Partit Popular... ...que es mostra obedient i submís amb els rendistes... ...que entenen l'habitatge com una mercaderia... ...i no com un dret bàsic que cal garantir... ...sigui fort i cruel amb aquelles persones... ...que estan en situacions més vulnerables... Ho hem pogut comprovar dimarts passat al Congresso quan amb el seu vot van deixar 60.000 famílies amb menors i persones amb dependència i discapacitats greus al seu càrrec totalment desprotegides davant dels seus desonaments. I no ens oblidem també que aquest mateix vot va permetre que es puguin tallar els subministraments a famílies vulnerables i es carregava també la pujada de les pensions. Del bagatge en polítiques d'habitatge del Partit Popular ja n'hem parlat molts cops i és evident que no tenen cap legitimitat per donar receptes en aquesta matèria. Només cal recordar el seu desastrós historial breument la liberalització del sol del senyor Aznar, que va provocar que el preu mig de l'habitatge es tripliqués en només una dècada, el rescat bancari del senyor De Guindos, 100.000 milions de totes nosaltres regalats a la banca a canvi de res, també la venda de milers d'habitatges públics per part de l'Ajuntament de la senyora Botella o de la comunitat de Mardírit, o la gran precarització dels lloguers quan el 2013 els contractes van fer passar els contractes de 5 a 3 anys que va perpetrar Mariano Rajoy. Aquesta és només una petita part del seu currículum del desastre en polítiques d'habitatge i actualment, com ja he dit, es dediquen a votar sistemàticament en contra de qualsevol mesura que busqui aturar l'especulació salvatge de la que són víctimes milers de persones a la nostra ciutat i a tot l'Estat. Per tant, cap proposta que puguin portar aquí comptarà amb el nostre suport. Acabo fent una referència a la que tant la patronal immobiliària com el Partit Popular, si és que hi ha alguna diferència, sempre s'omple la boca i és la seguretat jurídica. La seguretat jurídica és importantíssima perquè tot funcioni correctament, cal donar seguretat i confiança. Bé, saben quina és la seguretat jurídica que vostès defensen pels habitatges us turístics? Doncs miri, la mateixa que defensa el senyor Almeida, l'alcalde de Madrid. I aquesta consisteix bàsicament en permetre que els habitatges turístics il·legals s'estenguin per tota la ciutat amb absoluta impunitat. Senyor Cirera, a Madrid hi ha 16.335 habitatges turístics. Sap quants tenen llicència? 1.131. Per tant, n'hi ha 15.204 que són il·legals. Sap quantes sancions ha posat l'alcalde Almeida contra aquests habitatges turístics il·legals? Ni una, ni una. Aquesta és la seguretat jurídica que defensa el Partit Popular, la que permet total impunitat als especuladors. Per tant, evidentment, nosaltres votarem en contra.

Moltes gràcies. Té la paraula el regidor Coronas, Esquerra Republicana.

Sí, gràcies. Avui se'ns presenta aquesta proposta, diem d'entrada que no és una proposta ideològica, sinó que té un fonament econòmic. crec que hi ha poques coses en la política que tinguin més càrrega ideològica que el model econòmic que un defensa, en tot cas. Per tant, el debat és clar. Avui el debat el tenim sobre si volem una Barcelona per viure o una Barcelona per vendre i per comerciar. Si volem una Barcelona que defensi que els seus veïns i veïnes puguin seguir vivint a Barcelona o una Barcelona que expulsa els seus veïns i veïnes, buida el centre de la ciutat i el converteix senzillament en una habitació de lloguer. I aquest és el debat, i això és plenament ideològic, és un debat d'esquerres i dretes de progrés o de polítiques reaccionàries, 100%, que identificarem clarament quan veiem el sentit dels vots al final de la votació, amb tota seguretat. Qualsevol cas, vostès demanen dades rigoroses per constatar una evidència, perquè això és una evidència, que és que l'oferta d'habitatge a Barcelona és clarament insuficient, que els habitatges d'ús turístic contribueixen, com a mínim, en bona part, a agreujar aquesta manca d'oferta. Actualment, si vostè entra al portal d'Idealista, podrà veure que hi ha, on gairebé tots els pisos de lloguer estan anunciats, 3.100 pisos i cases de lloguer a la ciutat de Barcelona, en aquest portal, mentre que tenim més de 10.000 llicències d'habitatges d'ús turístic. amb llicència, ja no parlem els que siguin il·legals. Per tant, és evident que això permetria cobrir les necessitats d'habitatge de fins a 10.000 famílies, amb tota seguretat, a la ciutat de Barcelona. De fet, segons un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona, ja que demanen estudis rigorosos, el tancament d'uns 10.000 habitatges d'austerístic podria reduir el preu del lloguer entre un 8 i un 13,4%, i el de compra-venda en un 6,1%. Això són dades. I aquest impacte seria encara més intens als barris, més cèntrics, amb una major concentració d'activitat turística, fet que justifica plenament que el decret identifiqui l'ús turístic com una de les causes principals de la disminució del parc de l'habitatge destinat a allotjament permanent en zones tensionades com ho és Barcelona. També esmenta la paraula convivència, i aquí les dades també són concloents, perquè segons l'enquesta de percepció del turisme de 2024, el 63% dels residents a Barcelona considera que els habitatges d'ús turístic generen moltes o força molèsties als veïns i veïnes. Això se'n diuen proves tangibles. I pel que fa a aquest concepte de la inseguretat jurídica, que a mi m'encanta perquè sempre utilitza la dreta com a excusa per posar-se al costat dels lobbies i en contra dels veïns i veïnes en aquest cas. El decret 3 barra 2023 de 7 de novembre sobre habitatges d'ús turístic que va impulsar el govern d'Esquerra Republicana Catalunya estableix un marge temporal de 5 anys fins al 2028 precisament per permetre una transició i compensar ventals pèrdues patrimonials. Per tant, aquest període actua de facto com un mecanisme d'indemnització ja. No cal que li digui que li votarem en contra, evidentment per una qüestió ideològica.

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor de Olbolido, Vox.

Gràcies, alcalde. Este és un exemple clar de lo que hi ha detrás d'un alcalde que a simple vista parece una persona moderada, però al que fa temps que els barcelonenses ja l'han vist a la patita. El alcalde, que es alcalde, gracias al incomprensible pacto entre el Partido Popular y Ada Colau, esconde detrás de su traje y su corbata un socialista en el sentido literal de la palabra socialista, muy alejado de la socialdemocracia. De hecho, solo falta cambiar el traje por un chándal y decir expropiese para ser el clon de Maduro en materia económica en Barcelona. No exagero, Barcelona es la única ciudad europea, la única, que ha prohibido los pisos turísticos. Y lo ha hecho sin basarse en datos ni estudios, para tapar su incompetencia en materia de vivienda. Una gran cortina de humo que perjudica especialmente a pequeños inversores, muchos de ellos hipotecados, que consiguieron su licencia, su licencia legal, sin esfuerzo conforme a la normativa, a los que ahora se les arrebata por motivos políticos. Las viviendas de uso turístico existen en Barcelona desde hace más de 30 años y llevan más de 15 plenamente reguladas, siendo además apenas el 1%, 1,2% del parque. Y lo que hacen con esta medida es demostrar que son mucho más peligrosos ustedes que uno ocupa o con un inquilino que no paga. Porque les encanta prohibir y el que solo sale prohibir demuestra que es incapaz de resolver el problema. Lo fácil es buscar un culpable, señalarle y después justificar la prohibición ante su parroquia. Aumentar la oferta de vivienda es mucho más difícil que prohibir, especialmente si cada vez que legislan reducen la oferta. Barcelona necesita movilizar vivienda vacía, facilitar que la oferta aumente ofreciendo incentivos a los propietarios, generar seguridad jurídica, sí, construir los solares disponibles y eliminar esa medida del 30% que todos ustedes coinciden que ha sido un fracaso absoluto, pero que nadie se atreve a eliminar. Porque les importa más el relato político que ver cómo nuestros jóvenes tienen que vivir en habitaciones. Bueno, ahora ya ni eso, porque también se han cargado el mercado de las habitaciones. Si en un piso de cuatro habitaciones vivían cuatro personas y ahora solo se alquila una, ¿sabe dónde irán las otras tres? Pues a engrosar la lista de demandantes o a casa de sus padres si tienen suerte. Este ayuntamiento recaudó el año pasado 1.055 millones de euros en impuestos a la vivienda y a la construcción y dedicó 49 millones para construir, menos del 5% de lo recaudado por ese concepto. Y este año, que nos venden que tenemos los presupuestos de la vivienda, se dedica menos del 8% de lo recaudado. Es decir, y para que todo el mundo lo entienda, La partida para construcción de vivienda en 2026 es el 2% del total del presupuesto del Ayuntamiento de Barcelona. Esa es la realidad numérica y todo lo demás es relato y humo. Por otro lado, con esta medida dejan cojo el motor económico de la ciudad, el turismo, porque el 40% de los alojamientos de Barcelona son apartamentos turísticos. Resumiendo, con esta medida destrozan familias, destrozan el turismo y no arreglan el problema de la vivienda, porque quien crea los problemas es imposible que traiga la solución. Son una calamidad.

Molt bé, doncs, en nom del Govern, tinguem tauret.

Senyor Sirera, ens ve aquí a parlar d'impactes, d'impactes de la recuperació dels 10.000 pisos turístics. Vostè, que ens parlava que l'impacte del recàrrec turístic seria carregar-se al sector turístic. Vol que parlem de la salut del sector turístic? Parlem d'impactes, perquè eliminar els pisos turístics també tindrà un impacte que vostè ni tan sols s'ha posat a la paraula a la boca. Convivència. Millora de la convivència en moltes escales de molts barris de la nostra ciutat. Ni ha utilitzat la paraula. Més impactes. Ens permetrà recuperar 10.000 pisos que ara s'estan destinant al turisme. Li sembla poc, 10.000 pisos? Vostè minimitza l'impacte de recuperar 10.000 pisos per viure-hi. I crec que la recuperació de 10.000 pisos és una gran notícia. Però deixi'm posar xifres concretes. 10.000 pisos és el que un ajuntament, al ritme que està construint, que és el màxim que ha construït mai a la vida, l'Ajuntament de Barcelona, tardaria 10 anys en construir 10.000 pisos. Però anem per barris. Eliminar els pisos turístics significa recuperar 4.000 pisos a l'Eixample. Més de 1.000 a Gràcia, més de 500 al poble sec, 700 al poble nou. Li semblen poc, aquestes xifres? Aquests 10.000 habitatges hi podrien viure 25.000 persones. Una llar per 25.000 persones li sembla poc, li sembla insignificant. Jo diria que és segur una molt bona manera de contribuir al dret a quedar-se, a garantir el dret a quedar-se pel que estem treballant a la ciutat. Recuperar els pisos turístics per ús residencial és una decisió estructural sobre quin model de ciutat volem, basant en dades. Vostè esmentava informes, segons l'Observatori Metropolità d'Habitatge, entre el 2012 i el 2016, els barris amb més oferta turística, els habitatges dos turístics van fer pujar els lloguers un 7% i els preus de venda un 17%. Un altre estudi, vostè l'esmentava, de l'Institut d'Economia de Barcelona, també dona altres dades. La recuperació d'aquests habitatges rebaixarà els lloguers fins a un 13% i els de compra-venda un 6%, sense afectar el PIB de la ciutat, diu. Recuperar els habitatges dos turístics, per tant, No és només just, també és econòmicament raonable. I per això hem decidit que el dret dels veïns a quedar-se a Barcelona ha de passar per davant de les ganes d'alguns d'especular. El seu model és el de Madrid. Desenganyem-nos. Madrid té un model de desregulació, de deixar l'habitatge en mans del mercat. Hi ha més de 15.000 pisos turístics il·legals i poc més de 1.000 amb llicència. Sembla que ni tan sols sortia com t'ha de demanar una llicència perquè, com que la impunitat és total, Per tant, el que és evident és que a Barcelona tenim un altre model, un camí que es va triar ja fa temps, un camí per regular, per controlar i per fer complir la norma. Des del 2016 hem perseguit i sancionat l'activitat il·legal i hem recuperat més de 4.000 habitatges d'ús turístic il·legal per tornar a viure-ho. I ara farem un pas més. Recuperarem aquests 10.000 habitatges per viure-hi a la nostra ciutat.

5 segons a Barcelona en Comú, que denuncia, i 16 segons a Vox, que denuncia també, igualment.

D'acord, doncs, secretari... Molt bé, doncs, es rebutjaria la proposta que compta el vot favorable del Partit Popular, Junts per Barcelona i Vox, i el vot contrari de Barcelona en Comú, que Republicana i Grup Socialista.

Molt bé, doncs passem a la següent proposició, que en aquest cas és del grup de Vox, senyor Lliberto Senderos.

Gràcies, tenim temps. El derecho a una vivienda digna es un principio reconocido por nuestro ordenamiento jurídico. Nadie lo discute, pero conviene dejar claro desde el inicio que no es un derecho absoluto ni automático y que su ejercicio, cuando depende de recursos públicos limitados, debe conjugarse con el interés general, la seguridad y la convivencia. En Barcelona el acceso a la vivienda con protección oficial se decide hoy exclusivamente en base a criterios socioeconómicos, empadronamiento, ingresos, ausencia de vivienda en propiedad o situación de vulnerabilidad. Son criterios necesarios, pero claramente insuficientes, porque dejan fuera cualquier valoración mínima sobre antecedentes penales relevantes. La red es simple y preocupante. Hoy el Ayuntamiento adjudica viviendas públicas sin exigir ni siquiera un certificado de antecedentes penales. No existe ningún criterio objetivo que permita valorar si una persona con antecedentes graves por delitos de violencia, delitos sexuales, violencia doméstica o delitos contra menores puede superar un riesgo serio para la convivencia vecinal, especialmente en promociones donde viven familias con niños, personas mayores o colectivos vulnerables. Mientras este ayuntamiento habla constantemente de convivencia, de entornos seguros y de protección de los más débiles, renuncia voluntariamente a cualquier mecanismo básico de prevención. Y eso no es sensibilidad social, es una grave irresponsabilidad institucional. La sociedad barcelonesa tiene un interés efectivo en confiar en que los procesos de adjudicación de vivienda pública se hacen con rigor, con sentido común y pensando también en quienes ya viven en esas promociones. La confianza ciudadana en el sistema se resiente cuando se ignoran riesgos evidentes y se actúa como si la seguridad fuera un tema secundario. Y no estamos planteando nada extraordinario. Pedir un certificado de antecedentes penales no es castigar, ni estigmatizar, ni excluir automáticamente a nadie. Es un requisito que el propio Ayuntamiento de Barcelona ya exige para conceder determinadas subvenciones, ayudas o autorizaciones relacionadas con actividades con menores o colectivos vulnerables. Y es un requisito habitual en muchas profesiones y responsabilidades públicas, profesores, jueces, notarios militares, sin que nadie cuestione su legalidad ni su legitimidad. Nuestra propuesta no establece metos ni condenas encubiertas. Plantea algo mucho más razonable, conocer los antecedentes para poder valorar los riesgos de forma proporcional, caso por caso, y adoptar, si procede, medidas complementarias como seguimiento social o programas de reinserción, porque la reinserción social no se garantiza ocultando información, sino gestionándola con responsabilidad. Además, ignorar este aspecto no solo tiene consecuencias sociales, sino también políticas y económicas. Si se produce un delito grave en una vivienda de protección oficial adjudicada sin ningún control previo, la responsabilidad, al menos la pública, recae sobre quien decidió no mirar. Y eso supone un riesgo reputacional evidente para este ayuntamiento. Todo ello, además, se plantea con pleno respeto al marco jurídico vigente, a la normativa de protección de datos y a los derechos fundamentales. El certificado sería utilizado exclusivamente para la evaluación de la idoneidad con análisis individualizado y con informes motivados de los servicios sociales municipales, garantías para todos, pero impunidad para nadie. Por todo ello, conforme al reglamento orgánico municipal del Grupo Municipal de Vox, presenta la siguiente proposición. Primero, que el Gobierno municipal estudie y proponga la modificación del reglamento del registro de solicitantes de vivienda con protección oficial y de la normativa de adjudicación para incluir como requisito obligatorio la presentación del certificado de antecedentes penales para todas las personas que opten a una vivienda de protección oficial promovida o gestionada por el Ayuntamiento o por entes vinculados. Y segundo, que dicho certificado sea valorado como parte de los criterios de dignidad objetiva en los procesos de adjudicación, de manera que cualquier decisión de no exclusión, cuando existen antecedentes relevantes, debe estar debidamente motivada mediante un dictamen individualizado de los servicios sociales municipales. La política social no puede hacerse a costa de la seguridad, de la conveniencia ni del sentido común. Proteger a los más vulnerables también significa proteger a quienes cumplen la ley y ya viven en estas promociones. Eso es lo que hoy proponemos. Gracias.

Moltes gràcies, senyor Senderos. Per just per Barcelona, senyora Montté.

Sí, moltes gràcies, Tinent. Avui el grup de Vox ens porta de nou una iniciativa que és del tot reduccionista, que és esbiaixada i equivocada en el seu diagnòstic pel que fa a la problemàtica de l'accés a l'habitatge. Ens preocupa que creguin que aquesta emergència habitacional que viu la nostra ciutat es pot abordar sol·licitant o afegint un document més en un expedient administratiu. perquè el problema no és qui accedeix a l'habitatge protegit, el problema és que no hi ha habitatge res i curt, és aquesta escassetat d'oferta, l'elevat preu, polítiques d'habitatge que han estat erràtiques al llarg dels anys, però això no s'arregla frenant l'accés a l'habitatge, en aquest cas a persones que tinguin antecedents penals. Tampoc té cap sentit des d'un punt de vista jurídic ni social contravé els fonaments constitucionals, aquests que vostès tan defensen, i el que fan una vegada més és assenyalar col·lectius per obtenir un rèdit polític i per construir relats de por i d'exclusió. Aquesta no és una proposta d'habitatge, és una proposta de control social, i el que han de fer és dir clarament el que pensen, i és que una persona que hagi passat per una situació de presó l'hem de condemnar eternament a l'exclusió, i per tant no pot tenir ni tan sols accés a l'habitatge. Una vegada més el nostre vot serà contrari.

Gràcies, regidora Monté, persona en comú, i la paraula, la regidora Ies González.

Gràcies, Tinent. Avui Vox ens porta una proposta que vol convertir l'habitatge protegit en un mecanisme de càstig, control social i d'estigma, justament quan la ciutat necessita més drets i més garanties. Comencem pel més bàsic. Una persona pot haver tingut antecedents penals, complir una condemna i tenir dret a la reinserció. I això no és cap qüestió ideològica, és un principi fonamental d'un estat de dret. El que ens proposa Vox, exactament, és que la pena no s'acabi mai o que la condemna s'allargui de per vida però per la porta del darrere a través de l'accés a l'habitatge. Això no és convivència, és venjança social i amb una etiqueta institucional. Després hi ha una altra qüestió que ja és de rigor mínim. La proposta parla d'antecedents judicials i això no és el mateix que antecedents penals. El precedents judicials pot voler dir que algú ha estat denunciat o investigat sense cap condemna. Llavors, ens esteu proposant que una simple denúncia, una causa oberta, una situació no resolta pugui condicionar l'accés a un dret bàsic? Demanem, senyors de Vox, una mica de rigor i de respecte polític i jurídic en aquest consistori, en aquest plenari. Això voldria dir que, per exemple, els cinc condenats per violència de gènere que té Vox no tindrien dret a l'habitatge. Doncs és una visió no positiva i de la reinserció. Nosaltres, fins i tot, creiem que sí. I encara hi ha un viatge absolutament amagat, que és el viatge racista d'aquestes mesures. Quan s'introdueixen filtres basats en qüestions de denúncies, d'antecedents i sospita, doncs s'acaba afectant menys a les persones racialitzades, a la gent pobre, a qui pateix controls policials més freqüents, més identificacions i més probabilitats d'entrar en circuits administratius i judicials, encara que després no hi hagi condemna. Doncs el que creiem des de Barcelona en Comú és que Barcelona necessita tot el contrari. Més habitatge públic, més parc accessible, millor acompanyament comunitari als blocs, mediació quan hi ha conflictes per descomptat i polítiques socials que funcionin. No necessita convertir el registre d'habitatge en un filtre punitiu ni carregar els serveis socials de la feina d'avaluar qui mereix drets com si fossin un tribunal moral. Per això votem en contra.

Moltes gràcies, senyora González. Representació Esquerra Republicana, el senyor Jordi Coronas.

Sí, gràcies. Bé, senyor Sendero, suposo que no li sorprendrà si li dic que el grup d'Esquerra li votarà en contra, perquè ja vam anunciar en el seu moment que els votarem sempre en contra de les seves propostes, mai votarem propostes, encara que puguin semblar raonables o blanquejants, cosa que no és aquesta, a un grup que bàsicament el que es dedica és a promoure el racisme, el classisme, a defensar els poderosos i a posar a l'uí de l'horacà els més febles en aquesta ciutat. I, a més a més, vostès s'entesten en demostrar que tenim la raó amb aquest argument, perquè avui ens porten una proposta que barreja deliberadament dues coses que no tenen res a veure una amb l'altra. El dret a l'habitatge, a l'habitatge digne i als antecedents penals. Perquè l'habitatge no és un premi moral ni una recompensa pel bon comportament, és un dret bàsic. i una política social clau per garantir la dignitat, l'estabilitat i la cohesió social, que fins i tot l'article 25 de la Constitució espanyola reconeix, dient que les polítiques penals han d'anar enfocades a l'educació i reinserció. Poc afavoreix en vostès el concepte de la reinserció si el que volen és posar més traves encara a la possibilitat que una persona pugui viure amb un habitatge digne. O és que per vostès una persona que ja ha complert la seva condemna i que ha pagat el seu deute en la societat no té dret a refer la seva vida en igualtat de condicions? perquè refer la seva vida comença precisament per l'accés a un habitatge digne. I aquesta proposta introdueix, la seva, un criteri discriminatori i estigmatitzador que pretén convertir l'habitatge públic en una segona condemna. I no hi ha cap evidència que vincular l'accés a l'habitatge amb antecedents penals millori la seguretat o la convivència. No hi ha cap precedent ni cap evidència. El que sí que està demostrat és que l'exclusió residencial empitjora qualsevol procés de reinserció. Això sí que està demostrat. I a més, obre la porta a valoracions subjectives que desnaturalitzen les polítiques d'habitatge i que han d'abassar-se en criteris socials i no en judicis morals. Que vostès això de la moralina ja sabent que els agrada molt, sobretot quan és la dels més febles. La seva no, aquesta no els preocupa tant. Miri, des d'Esquerra tenim molt clar que Barcelona ha de ser una ciutat que garanteixi els drets. Ha de ser una ciutat que doni segones oportunitats a la ciutadania. I no ha de ser una ciutat que condemni dues vegades o de per vida, que és el que vostès volen fer amb els més febles.

Gràcies, senyor Coronas. En representació de Vox, senyor Diopoli. No, falto jo. Tinen. Perdoni, sí, però senyor Víctor Martí.

Gràcies, Tinen. El dret a la vivienda digna no és una concessió caprichosa de l'administració. És un dret bàsic i és un pilar de estabilitat personal i familiar. Per això, les polítiques de vivienda deben gestionarse amb criteris objectius, amb seguretat jurídica i amb respecte als drets fonamentals. I, precisament per aquesta responsabilitat, hi ha debats que hem de afrontar amb rigor El Registro de Solicitantes de Vivienda y Protección Oficial de Barcelona presenta hoy una falta de definición, especialmente en relación al empadronamiento, ya que no establece un periodo mínimo. Esta indefinición genera inseguridad y desigualdad. Por ese motivo, desde nuestro grupo municipal hemos planteado diez años de empadronamiento para acceder a una vivienda protegida en régimen de compra-venta y cinco años para el régimen de alquiler. No se trata de discriminar a nadie, sino de poner orden, de garantizar el arraigo y de priorizar a quienes han contribuido de forma sostenida a la vida de nuestra ciudad. Dicho esto, la propuesta de Vox, que pretende introducir antecedentes penales como criterio de valoración en el acceso a una vivienda de protección oficial, plantea serios problemas jurídicos, sociales y de eficacia pública. En primer lugar, supone una quiebra al principio constitucional de reinserción social. Nuestra Constitución es clara. Quien ha cumplido una condena no puede seguir pagando indefinidamente por su pasado. Convertir la vivienda pública en un filtro penal encubierto equivale a suponer y a imponer una pena accesoria, una segunda pena, que no ha sido dictada por ningún juez. Segundo, esta medida no afecta a quien dispone de recursos o alternativas habitacionales. Afectará, como siempre, a los más vulnerables. Personas sin hogar, familias en exclusión y personas que intentan rehacer su vida y pasar página del pasado. Esta propuesta no mejora en ningún caso la convivencia, lo que hace es cronificar la exclusión. Los antecedentes evalúan el pasado, pero en ningún caso la conducta presente. Con esta iniciativa ustedes convierten el acceso a la vivienda pública en un castigo permanente. ¿De verdad esta es la sociedad que defienden? Nuestro grupo no y por eso votaremos en contra.

Gracias.

Bon dia, bona tarda allà. Aquesta proposta probablement és un exemple més de dues característiques típiques de Vox i de l'extrema dreta. La criminalització de la pobresa i el populisme punitiu. Ja sé que no els agrada aquestes coses que dic, però és que a vegades es tindrien que escoltar vostès mateixos les coses que diuen o les coses que llegeixen, perquè no sé si realment les pensen. Però, en tot cas, representa també una vulneració dels principis bàsics fonamentals del nostre ordenament jurídic. Ho ha dit el representant del PP, ho ha dit també la representant de Junts, i crec que és obvi que hi ha un element que afecta directament a l'estructura constitucional del país. Convertir els antecedents i l'accés a l'habitatge en un mecanisme de selecció moral o penal trenca el principi d'universalitat dels drets socials. Avui parlem d'entrecedents penals. Demà què serà? L'estil de vida, l'origen, la religió? De la mateixa manera que avui és l'accés a l'habitatge i demà què serà? Els antecedents penals per accedir a la renda garantida de ciutadania, als serveis socials, a la salut pública? Afectarem tots els serveis a través d'això? Una cosa és l'accés a la nacionalitat o tenir un document de residència, en el qual s'està demanant els antecedents penals. Altra cosa és, quan tu formes part d'aquesta comunitat, tornar a demanar el mateix per a cap tipus de servei públic. I, a més, l'Ajuntament no és un acord de justícia. L'habitatge protegit existeix per corregir desigualtats. Jo crec que la majoria de representants polítics d'aquest Ajuntament ho han dit. En definitiva, aquest és un camí profundament perillós per a qualsevol democràcia que es vulgui sòlida i que sigui garantista. I com ha dit, i no m'hi extendré en aquest sentit, hi ha elements de greu problemàtica des del punt de vista de la Juniari que vulnera diversos principis bàsics de la Constitució Espanyola. La votarem en contra.

Gràcies. Gràcies, Tinent. Alcaldia, la proponència, el senyor de Oro.

Gràcies, Tinent. Señor Valls, populista es afirmar que ser pobre es ser un delincuente. Eso lo ha dicho usted. Lo ha dicho usted. Estamos pidiendo un certificado de antecedentes penales. No estamos hablando de pobreza. Estamos hablando de delincuencia. Y también les digo que a usted también, como a los demás, les traiciona el subconsciente porque habla del permiso de residencia. Nosotros en la proposición no llevamos ni una sola palabra que haga referencia a los extranjeros. Estamos hablando de... certificado de delitos penales para todo el mundo, de antecedentes penales para todo el mundo. Pero les engaña el subconsciente. ¿Saben por qué? Porque en el fondo saben, porque lo saben, porque las cifras son suyas, que el 80% de los detenidos en Barcelona son extranjeros. Lo saben y por eso les traiciona el subconsciente, les traiciona a todos. Relacionar antecedentes penales con pobreza, como lo he dicho, es una simplificación ofensiva, muy ofensiva y muy populista. Sí, muy populista. Hay mucha gente pobre que no es delincuente. Mucha, la gran mayoría. Y mire... Pedir un certificat no excluye a nadie. Resenció, sí, pero sin ocultar información relevante. El amor que este ayuntamiento profesa y los grupos de este ayuntamiento profesan a los delincuentes y el maltrato al que somete a la Guardia Urbana explica que sea la ciudad más insegura de España. No les vale conllenar la ciudad de ilegales. Quieren que sean delincuentes y lo quieren todos.

Junts per Barcelona, Sena Monter, renuncia. Barcelona en Comú, 51 segons. Esquerra Republicana, 37 segons. Partit Popular, 31 segons.

Govern, senyor Monter. Sí. Miri, senyor Eupolido, anteriorment vostè ha fet una metàfora dient que aquí nosaltres portàvem xandals i que eren bolivarianos. A vostè el que li falta és la gorra, l'espray de pebre i posar IC aquí davant. Aquesta és la realitat dels plantejaments polítics que vostè fa a aquesta sala. Gràcies.

Queden 9 segons, senyor de Oro.

Cuando solo queda el insulto es que no hay argumentos.

Secretaria.

Sí, queda rebutjada la proposició amb el vot favorable de Vox i el vot contrari de la resta de grups.

Moltes gràcies. Passem ara al punt referent a les proposicions en contingut de declaració institucional. La primera és del grup municipal de Junts per Barcelona que presentarà el regidor Damià Calvet. Endavant, regidor.

Gràcies, tinent d'alcalde. Els preus de compra de l'habitatge augmentaran un 9% aquest any 2026. Són paraules d'en Gonzalo Bernardo, que és professor d'Economia de l'Universitat de Barcelona i que va formar part de la candidatura de l'alcalde Collboni, ara no es pot acompanyar, la candidatura que va encapçalar l'any 2019 a les municipals. És l'opinió d'un acadèmic proper a l'actual govern i basada en dades. Tampoc és una novetat perquè, de fet, des de l'inici del mandat Collboni, el preu mitjà de compra-venda de l'habitatge a Barcelona ha augmentat un 17%, en continuïtat, de fet, amb els augments que patim amb els successius governs Colau Collboni. Per aterrar les dades a la vida dels nostres ciutadans, atesa la renda i el preu mitjà, avui una persona o una família que vulgui quedar-se o venir a Barcelona hauria de destinar la totalitat del seu saunet durant 14 anys i mig per poder comprar un habitatge de segona mà. dels quals més o menys tres serien per pagar l'entrada i un i mig per pagar impostos. Parlo de l'entrada i dels impostos perquè tenen relació amb el contingut de la nostra proposició. Destinar el sou íntegre vol dir que no podríem pagar factures de subministrament, les extraescolars, fer la compra o sortir sopar i el cine de tant en quant. Quatre anys i mig d'hivernació que podríem evitar. Davant d'aquesta realitat, aquest govern, igual que els anteriors, opta sovint per centrifugar responsabilitats i assenyalar culpables al sector immobiliari. Si al seu parer el sector no està disposat a contribuir a revertir aquesta situació, els obliguen a fer-ho i així arribem al 30%, al topall dels lloguers o als seus successius pedassos, que des del nostre punt de vista no fan més que aprofundir. en la inseguretat jurídica i en la incertesa. En un moment en què necessitem més col·laboració pública o privada que mai, els seus governs es centren, insisteixo sovint, en prohibicions i limitacions. I també s'hi genera la major crisi d'oferta que recorda la història recent de Barcelona. L'oferta baixa per les dificultats que es posen mentre la demanda puja i conseqüentment els preus s'incrementen. En habitatge, ho he dit en altres ocasions, millor poques normes però ben efectives. Una legislació, una fiscalitat i un urbanisme que estimuli l'oferta, reserves altes i ben articulades per augmentar l'habitatge de protecció oficial, ajudes als col·lectius més vulnerables, tanteix i retracte en zones tensionades, impost als habitatges buits i obligació de lloguer social als grans tenidors, estímul de la remodelació de barris i de la rehabilitació i, evidentment, atenció a l'emergència. Amb aquests gairebé conceptes i les seves declinacions podríem facilitar molt millor l'accés a l'habitatge del que ho fan l'actual teranyina de provacions i limitacions. En tot això, en aquests conceptes i en les seves declinacions, ens hi podem trobar, de fet ens hi trobem sovint. Però no ens enganyem, costarà redreçar aquesta situació d'augment desaforat del preu de l'habitatge. Així que pel camí, des de Junts, volem proposar solucions que es puguin aplicar, aplicar realment amb rapidesa, que augmentin l'oferta i facilitin l'accés a l'habitatge. Ho fem amb tres propostes ben concretes. Primer, generar més oferta d'habitatge, aquesta vegada de la mà de la presència de l'Estat a Barcelona. No resoldrem ara i aquí el dèficit fiscal ni el dèficit d'inversions, entre altres, en Rodalies, però almenys que aprofitin els seus actius, perquè en habitatge cal que col·labori tothom. Demanem que es destinin 11 dels molts béns immobles que té l'Estat a Barcelona per fer-hi habitatge. Segon, una excepció a l'IVA i l'ITP per la compra del primer habitatge, evidentment amb requisits de renda i preu. I tercer, una mesura enfocada als joves, també amb criteris socials d'accés, evidentment, impulsant un fons liderat per l'administració. Aquest fons... podria permetre la participació d'entitats financeres privades i hauria de cobrir fins al 25% del preu de compra de l'habitatge, fet que convertiria l'administració formalment en copropietària del pis, però en un sentit últim de càrrega registral. que els joves només s'hagin d'ocupar, de trobar i subscriure l'hipoteca, que de fet no és poc. Quan es tingui la capacitat per fer-ho, que es pugui recomprar aquesta part amb valors actualitzats per l'IPC i tot això sense marcar l'habitatge com a protecció oficial, que això condiciona molt, perquè de fet no hi hauria despesa pública o en tot cas seria transitoria. En altres paraules, i per resumir, 3.300 habitatges en nous sols, perdó, 3.300 habitatges nous en sol de l'estat de Barcelona, zero impostos per la compra del primer habitatge, l'habitual i permanent, i ajudar els joves en l'entrada del pis per via de la copropietat amb l'administració, amb recompra, quan es pugui assumir. Esperem el seu vot favorable. Gràcies.

Gràcies, regidor Calvet. Remontació de Barcelona en Comú, regida Lucía Martín.

Sí, gràcies. Avui Junts ens porta una proposició sobre habitatge, en tres acords, alguns d'ells Els podem compartir bastant, altres podríem matisar-los, després entraré una mica en el detall, però abans sí que voldria aprofitar per traslladar al grup municipal de Junts per Barcelona que, mentre el seu grup parlamentari al Congrés dels Diputats mantingui el seu vot contrari a la moratòria de desnonaments, poca legitimitat els deixen a vostès per parlar de polítiques d'habitatge. Per tant, senyor Calvet, jo li demano que parli amb els i les companyes de Madrid perquè canviïn el seu vot de forma immediata. Ens estem jugant que 60.000 famílies en situació de vulnerabilitat, 15.000 a Catalunya, siguin desnonades sense alternativa habitacional. Si volen tenir alguna legitimitat per parlar d'habitats a Barcelona, han de fer entrar en raó el seu grup al Congrés. Entrant ja a la proposició, evidentment estem d'acord que cal ampliar el parc públic de lloguer a la ciutat utilitzant totes les eines disponibles, ja sigui comprant habitatges per tant i tracte. Per cert, ho torno a dir perquè sembla que ningú ho escolti, però el govern Collboni ha retallat les compres d'habitatges gairebé en un 80% respecte al que vam comprar durant el govern de Barcelona en Comú. O també es pot ampliar el parc construint o rehabilitant. Per tant, estem d'acord en que els béns immobles de l'Estat que estiguin en desús es destinin a habitatge públic de lloguer. Aquí? Perfecte. Ara bé, senyor Calvet, jo entenc que la seva proposició, és veritat, volem posar el focus de l'Estat, però estarà d'acord amb mi que és una mica estrany que ni tan sols en la seva intervenció es facin un esment a la Incasol o a la Generalitat de Catalunya, tenint en compte que segons l'Estatut de Catalunya, qui té l'obligació d'ampliar el part públic és la Generalitat. Evidentment cal que exigin més pressupost a l'Estat, cal que facin més coses, però mentrestant el que no pot passar és que per exemple l'any 24 l'Incasol només hagi acabat 94 habitatges públics de lloguer a tota Catalunya. Això és un desastre i no ens podem quedar amb aquestes xifres vergonyoses. Sobre les propostes fiscals que ens plantegen, ja hem dit moltes vegades que estem d'acord en beneficiar fiscalment a qui fa bé les coses, cal dificultar-les al màxim a qui especula. Per tant, si es fa una reforma fiscal per eliminar les càrregues per la compra del primer habitatge, tal com vostès proposen i amb la que podem estar d'acord, doncs cal també llavors plantejar un increment progressiu de la càrrega fiscal a qui compra el segon, el tercer, el quart habitatge, i aquesta és la part que trobem a faltar en la proposició. I vaig acabar, senyor Calvet, no ens enganyem, encara que donem ajut a la compra, que seria la seva tercera proposta, o reduint, com dic, la càrrega fiscal per la compra del primer habitatge, si no acabem amb l'especulació, Totes aquestes ajudes tindran una incidència pràcticament insignificant. Cap jove o família pot competir en el mercat de l'habitatge, tot i tenir ajuts, amb els especuladors que utilitzen l'habitatge com un negoci. Per això, nosaltres creiem que són imprescindibles mesures que limitin o que prohibeixin aquestes compres especulatives i que es prioritzin els habitatges per viure, garantint la cohesió social, la creació de comunitat i un desenvolupament urbanístic sostenible. És amb aquesta lògica que hem treballat una MPGM que arribarà al proper plenari per la seva aprovació definitiva i que ens permetria declarar prioritari l'ús de l'habitatge per a residència habitual i permanent a la ciutat i limitar o prohibir la resta d'usos que no compleixen aquesta funció. Aquesta és la lògica també de la proposició de llei que hem registrat al Parlament de Catalunya i el que acabo ja dient és que si realment ens preocupa el problema de l'accés a l'habitatge seguirem amb atenció al seu posicionament en aquestes properes iniciatives. Nosaltres ens abstindrem.

Gràcies, regidora Martín. En representació del grup d'Esquerra Republicana té la paraula el regidor Jordi Castellana.

Gràcies. Bé, avui Junts ens porta un tres en un, tres propostes dintre d'una proposició. Volia començar dient que hi ha un diagnòstic que crec que és àmpliament compartit i que és una obvietat, que mostra la situació tan greu que vivim en l'àmbit de l'habitatge a Barcelona. De fet, abans hem votat en sentit diferent a una proposta que el que posava en risc és la incorporació de més de 10.000 habitatges al parc de la ciutat de Barcelona amb un impacte rellevant en el preu tant de lloguer com de compra i per tant diguéssim avui acabarem debatent quatre, de fet cinc propostes sobre habitatge, cosa que mostra el problema greu que tenim a la ciutat, amb un lloguer mitjà de més de 23 euros al metre quadrat, en què moltes famílies han de destinar més del 40% dels seus ingressos al preu del lloguer. Entro amb les tres propostes en concret. La primera, pel que fa a l'exigència a l'Estat, nosaltres, evidentment, la compartim plenament i hem presentat també nombroses iniciatives, tant aquí com al Congrés, com al Senat, com al Parlament, com a tot arreu en aquest sentit, respecte a la Sareb i respecte a les propietats que té l'Estat a la ciutat, perquè aquesta exigència de l'Estat, complir-la voldria dir tenir molta més sobirania i més sobirania és sinònim de tenir més benestar pels barcelonins i barcelonines, perquè mentre l'Estat té propietats a la ciutat de Barcelona infrautilitzades o sense utilitzar, a Barcelona hi ha una manca d'espai claríssima i evident per l'habitatge. Per tant, el que ha de fer l'Ajuntament de Barcelona és defensar els interessos de la ciutat davant de l'Estat. Respecte a les altres dues mesures és on entrarem en dubtes i en qüestions que no compartim. Respecte a les exemptions i bonificacions fiscals, creiem que és una proposta que cal treballar molt més a fons. Tenim certs dubtes sobre els seus possibles impactes. I respecte a l'última, les ajudes a l'adquisició, nosaltres portem després una proposta que és molt clara i que és diferent de la que fan vostès. Primer, per una qüestió de volum, perquè vostès proposen un fons pel 25% del cost de l'habitatge. Sabem què va passar anys enrere quan l'accés al crèdit és igual, en aquest cas per pública o per privada, però superava el 100% del cost de l'habitatge i per tant els riscos que tenim també a l'hora de fer un canvi de política en el crèdit tan clara. per tant és arriscat com a mínim i s'hauria de valorar molt bé els impactes que podria tenir, malgrat la bona intenció de la mesura. I amb el tema de la copropietat, com es mesura quan la persona pot tornar a recomprar la part que és pública? Aquí entenem que hi ha molts buits i nosaltres sí que creiem que hi ha una cosa que és fonamental, que és que les ajudes públiques han d'anar vinculades a una qualificació de l'habitatge per després garantir que aquest habitatge queda en un marc de preu que després no permet, diguéssim, especular amb el que són recursos públics o fer benefici privat amb el que són recursos públics. Per tant, tenint en compte aquestes tres consideracions diferents respecte a les tres propostes, fem una abstenció. Gràcies.

Moltes gràcies. Té la paraula la regidora de Besa.

Gràcies, alcalde. Bé, sense embuts directes. Aquesta proposició que ens presenten no va d'habitatge, no dissimulim més, va d'agenda ideològica. Vostès agafen una emergència real, greu, que pateixen milers de família i ho utilitzen com a coartada política. no per crear habitatge assequible, sinó per convertir-la en una eina de neteja ideològica. Perquè quan diuen espais disponibles no parlen de solars buits, parlen d'equipaments actius. Diagonal 666, que és residència, travessera de Gràcia, són equipaments de seguretat, etc. I no vull repetir la llista que han presentat. Són persones, serveis i seguretats. I aquesta proposició no és ni un error, ni una mala redacció, ni tan sols una distracció. Al setembre ja ho vam provar amb la caserna del Bruc. I avui ho tornen a fer. Demà ho tornaran a provar. És el mateix patró, sempre repetint, utilitzant la política d'habitatge per fer fora els cossos de seguretat de l'Estat. I si els hi dic més suau, no deixarà de ser més cert. Mentrestant, a sobre prometen 3.300, concretament 3.300, sense informes, viabilitat urbanística, calendari i, a més a més, sense cap acord amb l'Estat. Zero papers, zero rigor, molt soroll. I això no és política d'habitatge. Entrem en la fiscalitat. Reduir impostos, és cert, pot facilitar l'accés al primer habitatge, especialment per joves i famílies. I algunes mesures, si estan ben delimitades i condicionades per renda i preu, poden fins i tot arribar a ser raonables. Però cal un increment real i sostingut de l'oferta, perquè sense això qualsevol rebaixa fiscal és insuficient i acaba repercutint en els preus, i ho saben. Pel que fa als ponts públics amb copropietat, doncs miri, el problema no és l'objectiu sinó el model. Introduir l'administració com a copropietària d'habitatges privats, a part de generar complexitat jurídica, cosa que haurien de saber, rigideixen la transmissió i inseguretat per les famílies, doncs no hi veiem que tingui una bona finalitat. Apostem per facilitar l'accés a la propietat, però no per incorporar l'administració dins d'aquesta propietat privada de manera permanent, perquè amb això l'únic que farà és li ha encara més la troca. Qui pagarà els impostos que afecten a la propietat? I les despeses comunitàries i els consums i altres vinculats a la totalitat, a la propietat? Si l'Ajuntament o l'administració és propietari, haurà també, per tant, de contribuir a aquestes despeses? No. I ara permeti-me més acabar amb una dada que per mi ha estat reveladora, inclús m'ha fet escapar un petit somriure. En tota la seva proposta no hi ha ni un edifici de la Generalitat, ni un, cap, zero, ni tan sols ho proposen respecte als immobles que són propietats de l'Ajuntament. Potser és que els edificis aquests no existeixen o que l'emergència habitacional només apareix quan l'immobile és de l'Estat. Miri, portint aquesta proposició a cada plenari, la repeteixen com un mantra i potser per cansament o per miracle algun dia colarà.

Just no presenta hoy una proposición sobre vivienda. Presentan otra soflama política de vergüenza ajena contra la nación a la que pertenecen y pertenecerán siempre, les guste o no. Y desde su debilísima situación política, con un futuro incierto que no deja de acecharles, lanzan esta iniciativa para competir en radicalidad separatista, para odiar más que los demás, para detestar a España más que sus propios perseguidores políticos. Porque cuando alguien ha destrozado solito todo lo que era Y cuando ha tirado por la borda todo el poder absoluto que ostentaba y se muestra como un partido en disolución, en descomposición, mejor dicho, como una empresa en disolución, solo le quedan los últimos coletazos cargados de rabia, eso sí. Los que apoyaron y siguen apoyando la medida del 30%, que paralizó la construcción y agravó como ninguna otra la crisis de vivienda en Barcelona, nos traen una proposición para construir pisos en el Gobierno militar, en la Comisaría de la Policía Nacional de La Verneda, en el edificio de la legalización del Gobierno, en la residencia militar, en la comandancia de la Guardia Civil y en el cuartel del Brug, entre otros edificios propiedad del Estado. Y se quedan tan anchos. De verdad, no se esfuercen en ser más extremistas que sus nuevos competidores porque no lo van a lograr. Se han quedado en tierra de nadie y ahí se quedarán hasta desaparecer, aunque vuelvan a cambiar de nuevo el nombre del partido una y otra vez. Y cuando eso ocurra, que será pronto, muy prontito, nadie les va a echar de menos, porque lo único que han traído a la política es al 3% y haber sido la muleta del bipartidismo durante 30 años para conseguir prebendas personales para sus cargos políticos. Cesiones, indultos y amnistías que han antepuesto siempre al interés de los catalanes, así está rodalías. Por eso no tienen derecho a quejarse de esa España de la que se han aprovechado a la vez que vaciaban Cataluña y llenaban sus bolsillos con los casos ITV Palau, 3% Pujol, Bolog, Innova, Pallerols, Adixa, Borràs... Sigo? Les voy a dar una idea de dónde se debería construir y pasar página así de estos 48 años de nefasto Estado autonómico que solo han servido para crear división, provincianismo, agravios, mala gestión, pobreza y odio. El Parlamento de Cataluña, ahí se pueden hacer un montón de pisos. El Palacio de la Generalitat, la sede de Junts, hasta que se la embarguen, como la de la calle Córcega, la sede de Omnium, la de la ANC. En definitiva, se podría construir en todos aquellos lugares que han servido para sembrar odio y para dividir a la sociedad catalana, su gran obra póstuma. Ustedes traen esto para humillar a militares, policías, guardas civiles y funcionarios. Les da igual que muchos sean catalanes, porque para ustedes ser catalán lleva implícito odiar a España. Un consejo para su próxima vida política. Pongan por delante el amor a lo propio, que lo odia a los demás.

Seguro que les va mejor. Irene Baix. Sí. Amb els senyors de Junts, bàsicament... i avanço que votarem en contra. Però després d'aquesta intervenció, i també de la intervenció que ha fet el senyor Castellana, en el sentit que avui en aquest plenari tenim 4 o 5 propostes vinculades a habitatge, que hi ha diferents formacions polítiques que podem estar més o menys d'acord. Prefereixo quedar-me amb el positiu, malgrat votarem en contra. Crec que quan parlem d'habitatge, més enllà de les posicions ideològiques que podem tenir, hi ha bastants elements en què estaríem bastant d'acord. que falta oferta, que tenim i necessitem una certa regulació, a vegades estem d'acord o no amb aquesta regulació, però crec que tots preguets tenim una certa obligació, més enllà de tenir la confrontació política, no amb aquest to últim, sobretot, més enllà de tenir la nostra confrontació política, tenir certs acords davant d'una crisi que no la solucionarem ni en 365 dies, ni probablement la solucionarem en 7 anys. I crec que hi ha mínims acords que aquesta ciutat i aquest Ajuntament ha d'intentar aconseguir. Primer, no estic d'acord en criminalitzar tota la gent del sector privat, perquè aquesta ciutat no és una ciutat controlada pels especuladors. Que no vol dir que no hi hagi especuladors. Hi ha especuladors. Però l'estructura de propietat d'aquesta ciutat no està estructurada sobre una base d'especulació. Hi ha un 65% aproximadament de propietaris que és una persona que té un pis. I hi ha un 30%, aproximadament, que són gent que té de 1 a 5 pisos. No és menor. Però la criminalització no ens va bé. I això no vol dir que no introduïm instruments d'alguna forma per evitar l'especulació. Perquè necessitarem el sector públic, però també necessitarem el sector privat i el pulmó. I necessitarem producció i necessitarem regulació. I bàsicament, per donar els arguments de per què votem que no. Votem que no, però també ho volem dir amb una certa claretat. Perquè bona part dels edificis que vostès posen aquí són edificis que actualment tenen un ús. Pot ser un ús que a vostès els agradi o no els agradi, però forma part de l'estructura de l'Estat. L'Agència Tributària existeix, la Policia Nacional existeix, la Guàrdia Civil existeix. És cert que l'Estat té posicions aquí que a nosaltres ens interessa com a ciutat que es puguin desenvolupar. i hem de treballar a través del CASA 47 o les estructures de tenència de sol que té l'Estat. Però no introduïm aquests exemples, sincerament. Crec que no fa falta. Crec que hem de tenir un debat més rigorós. I perdó que utilitzi aquesta paraula amb una persona com vostè, Damià Calvet, que és bastant rigorós. Però com que algú ha utilitzat una companya seva quan estàvem parlant dels pisos turístics, prefereixo també deixar-ho així. Votarem en contra també perquè una de les propostes que vostè fa Podem estar bastant d'acord, però ja la tenim acordada amb Esquerra Republicana i creiem que des del punt de vista de la seva implementació pot ser bastant més fàcil i la discutirem posteriorment. I també votem que no perquè plantejar d'una forma genèrica que baixin l'ITP i baixin els impostos per una primera compra és un element que jo crec que requereix un debat bastant més profund. Em quedo i això cau. Alcalde, votem que no la proposta? Però aquest govern té una actitud positiva i crec que l'hem de tenir tots per intentar arribar a acords profuns més enllà de les posicions ideològiques. Moltes gràcies.

Molt bé, doncs la ponència té un minut. Senyor Calvet.

Gràcies, alcalde. Creiem que és una llàstima que el govern no doni suport a una proposta efectiva i concreta, sovint quan els polítics parlem d'habitatge, parlem d'una manera molt genèrica i allunyada de la realitat del mercat i, per tant, dels neguits de la gent. ens quedem amb discursos que d'alguna manera disfressen el que són propostes reals, insisteixo, i efectives i implementables al curt termini. Aquesta ho era i el govern decideix no donar-hi suport. Teníem el convenciment que sí que estaríem disposats a plantejar un vot favorable perquè fa pocs dies el president Sánchez denunciava una unificació del 100% de l'IRPF per als propietaris que no pugin el preu de lloguer. I això és comptar amb la propietat a l'hora de definir polítiques concretes i efectives. Agrair l'abstenció dels comuns. Nosaltres aquí tenim un paper per parlar de l'oferta a Barcelona i a Madrid, evidentment, ens toca també defensar la propietat en genèric i sobretot no barrejar temes en votacions que el que busquen és assenyalar i criminalitzar. En tot cas, també agrair la proposta d'Esquerra Republicana i lamentar la coincidència de PP i Vox en criminalitzar una proposta ben concreta per motius, diria que, inversemblants i espuris. Les paraules de Vox han sigut gairebé ofensives. Gràcies.

Moltes gràcies. Hi ha un temps aquí, no? Molt bé. Secretari, resultat?

Doncs, rebutxaria la proposta que compta molt fort a la Junts per Barcelona, el vot contrari del Partit Poblar, Vox i el grup socialista, i l'abstenció de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana.

Molt bé. Passem al punt següent, que és la moció del grup socialista. Per part del grup municipal s'ha presentat una moció que en cas d'apreciar-se l'urgència substituirà la proposició en contingut de declaració institucional presentada dins el termini d'aquest grup. Per tant, cal sotmetre a votació la precessió de l'urgència, que es necessita majoria absoluta de 21 vots. En cas de precessió de l'urgència se substitueix i en cas que no, doncs està clar la proposició viva, diguem-ne, en contingut de declaració institucional. Per tant, secretari, procedim.

Perdó, alcalde, però una qüestió també d'altra ens agradaria que justifiquessin per què aquesta urgència.

Doncs fem la justificació.

La justificació és perquè en el moment que vam haver de presentar els escrits no coneixíem la publicació que s'ha fet aquesta setmana del procés de regularització, però tenint en compte que és un procés que afectarà molts veïns i veïnes de la nostra ciutat, hem cregut que era interessant que no passéssim aquesta oportunitat de poder presentar i discutir sobre aquest tema amb el plenari d'aquest mes.

L'urgència, grup de Junts? No l'apreciem. Grup socialista? Per favor, l'ausència? Grup de Barcelona en Comú?

Sí.

Grup d'Esquerra Republicana? Sí. Grup del Partit Popular? No. Grup de Vox? No. Doncs s'aprecia l'ausència per majoria absoluta.

Molt bé. Doncs s'aprecia. Per tant, es tramita. Els temps d'intervenció són sis pel ponent, tres per la resta de grups municipals. Repasso els noms que tenim aquí com a intervenents. La senyora Gil... Per part, com a proposant, la senyora Monter de Junts, la senyora González de Barcelona en Comú, la senyora Baró d'Esquerra Republicana, el senyor Cidrera del Partit Popular i el senyor de l'Europolido de Vox. Per tant, endavant amb les ponències, senyora Gil.

Començar agraïn als grups que han considerat que era de rebut tenir aquesta discussió amb el plenari, que per tant han valorat aquesta urgència. Després veurem amb les intervencions. Em temo que amb alguns dels grups que han votat que no a l'urgència votaven més amb el fons de la regularització que no a l'urgència o no, però segurament tindrem ocasió de veure-ho amb les intervencions de tothom. Creiem que Barcelona és una ciutat plural, oberta, construïda des de l'eforç col·lectiu al llarg de la seva història. Ha sigut una ciutat d'acollida que ha lluitat sempre pel reconeixement de les persones que hi viuen, vinguin d'on vinguin. Aquesta setmana, com deia abans, hem tingut coneixement d'aquesta proposta per part del govern central de procedir a la regularització i, per tant, a normalitzar la situació jurídica de persones, ciutadans, ciutadanes, veïns, veïnes que estan vivint a Espanya, en el nostre cas a la ciutat de Barcelona, des de ja fa uns mesos i que per tant estan sent part del nostre veïnatge i que el que es troben és en una situació administrativa irregular que el que sobretot els provoca és una situació de vulnerabilitat i de manca de drets que en molts casos acaba doncs com deia, en situacions socials extremes i en molts casos en vulneració dels seus drets bàsics, començant també pels drets laborals i per l'explotació laboral. Creiem que aquesta proposta reconeix i dignifica aquestes persones que ja estan vivint entre nosaltres, insisteixo, que ja estan vivint als nostres barris, que ja estan anant a les nostres escoles, que ja estan convisquent amb nosaltres i treballant amb empreses, en molts casos, de la nostra ciutat i que reprèn aquesta iniciativa l'esperit de la iniciativa legislativa popular que va comptar amb el suport de més de 700.000 signatures en tot l'Estat i que va ser presa en consideració per una amplia majoria del Congrés dels Diputats amb 310 vots a favor i que això ajuda a desbloquejar aquesta proposta, aquesta iniciativa que feia mesos que estava paralitzada. Creiem que les regularitzacions extraordinàries són una pràctica consolidada amb la gestió migratòria. No han passat només al nostre país, que també van tenir dues impulsades per Partit Popular els anys 2000 i 2001 i quatre impulsades per Partit Socialista. en diferents moments i governs. La darrera, el 2005, sota la presidència del president Zapatero. A nivell de la Unió Europea s'han realitzat més de 40 regularitzacions des dels anys 90, les últimes a Itàlia i Portugal als anys 20 i 21. Justament des d'Europa ens recordaven aquests dies, que això és una de les capacitats que tenen els estats de poder prendre aquestes decisions i el que ens diu l'evidència empírica és que quan s'han fet aquestes regularitzacions els efectes han sigut majoritàriament positius. Per exemple, en el cas de la darrera es va millorar la integració laboral i la mobilitat de les persones regularitzades i des dels punts estrictament econòmics i laborals va ajudar a incrementar la força laboral regular de les nostres empreses i del nostre estat i per tant també la recaptació fiscal i les cotitzacions a seguretat social a l'hora que ens va ajudar a reduir la informalitat, que té, evidentment, un vessant de manca de drets laborals, però també de manca de lleialtat a la competitivitat de les empreses que sí fan les coses seguint la normativa. Creiem que sobre un procés amb el qual haurem de veure quins són els passos exactes a seguir, però aquest mateix matí des de l'Ajuntament ens hem posat a disposició també de la delegació de govern, per tenir el màxim d'informació i per veure com podem coordinar conjuntament amb la resta d'administracions els serveis municipals que tenen a les persones d'origen migrat, però no només per poder facilitar que aquest procés sigui el més ràpid, el més correcte, seguint les normatives i, per tant, aprofitant l'experiència de molts dels professionals d'aquesta casa, posar-nos a disposició, com deia, de les administracions per garantir que aquesta oportunitat que tenim de donar drets a veïns i veïnes ho podem fer també de la manera més digna per tothom i de la manera més fàcil i generant el màxim d'oportunitats i de drets.

Moltes gràcies. Regidora Monter de Junts.

Sí, gràcies, alcalde. Efectivament, tenint agil que ens hem posicionat en la forma. Deixim dir-li que també som crítics en l'ús que fan sovint d'aquesta eina de les proposicions amb contingut de declaració institucional per portar aquí iniciatives que són complements amb una decisió presa a nivell de govern de l'Estat, però que no conté compromisos del propi govern municipal. En tot cas, parlem del fons, d'una qüestió molt i molt important. Vostè ho ha dit, Barcelona és una ciutat d'acollida, ho és per tradició i ho és per vocació, una de cada quatre persones que viuen a la nostra ciutat ha nascut a l'estranger, però acollir no és només obrir la porta, crec que això estarem tots d'acord, acollir és integrar, és garantir drets, però també és establir deures i regles clares de convivència. Això només es pot fer amb polítiques sòlides i amb institucions que tinguin les eines i els recursos per fer-ho de manera adequada, de manera suficient i responsable. Catalunya no les disposa, aquestes eines. Per això entenem que el debat d'avui no es pot limitar a donar suport o no a una regularització. El nostre espai polític tradicionalment ha donat suport als processos de regularització que s'han fet a nivell de l'Estat, Però entenem que avui cal afrontar també altres preguntes, i és qui decideix la política migratòria, què fem després d'aquest procés de regularització i amb quines eines comptem per gestionar-ho, quines eines compta el país per gestionar-ho. Coneixen perfectament quin és el plantejament que fa Junts, que és aquest traspàs de competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya, perquè entenem que sense competències només podem fer pedaços. Si tenim competències, podem dur a terme una política d'immigració que sigui efectiva i que sigui real. Regularitzar, sens dubte, és necessari, però fer-ho sense criteris clars i sense planificació no resol el problema de fons. També calen mecanismes de seguiment, mecanismes de coordinació. Vostè, de fet, els esmentava. Ja també li avanço que serem exigents i serem propositius amb aquesta tasca que ha de dur terme també al govern municipal. Com s'acompanyarà, com es gestionarà L'alcalde fa un moment en aquesta compareixença davant la premsa ha parlat d'una xifra que és important. Estem parlant de 24.000 persones que poden veure's beneficiades d'aquest procés de regularització. Nosaltres veiem que tampoc hi ha una reclamació, una exigència de recursos al govern de l'Estat per poder fer front a aquest procés de regularització i també el recordem que hem aprovat en aquest plenari i en comissió diverses iniciatives, algunes a propostes del nostre grup, que també tenen a veure amb tot això, amb reforçar l'aprenentatge del català, amb els programes d'acollida, hem parlat dels informes de reglament. En tot cas, li avanço que el nostre vot serà una abstenció, perquè compartim la necessitat de donar resposta a situacions de vulnerabilitat i d'acabar amb el llim jurídic absolutament injust, que afecta a moltes persones, però que ens cal afrontar d'una vegada per totes aquesta manca de competències i d'eines reals per fer front a un procés de regularització.

Moltes gràcies. Per part de Barcelona en Comú i la regidora González, endavant.

Gràcies. Que l'Ajuntament de Barcelona avui posi en valor aquesta regularització extraordinària és rellevant, convenient, perquè efectivament parlem de veïns i veïnes migrants d'aquesta ciutat que ja viuen aquí, treballen aquí, sostenen la vida i que massa sovint ho fan en condicions de por i precarietat. Ara bé, també cal dir d'on ve aquesta victòria col·lectiva. I si avui som aquí, no és per una currència institucional que ha sortit d'un despatx, sinó per la feina incansable del moviment antiracista amb una iniciativa legislativa popular amb regularització ja al capdavant. I per l'organització de les mateixes comunitats migrants que han recollit signatures dia i nit sota la pluja i els carrers. I no ho han fet gràcies a les institucions, sinó moltes vegades malgrat aquelles institucions. malgrat les traves institucionals i bloquejos que també existeixen a escala municipal, les dificultats d'empadronament per a qui no té domicili fixa, malgrat les sancions que castiguen supervivència i acaben convertint-se en obstacles administratius, malgrat la persecució de manters amb multes impagables, malgrat una ordenància de convivència que continua multant treballadores sexuals, en gran part migrants. I tot això té conseqüències molt concretes. Persones que avui haurien d'estar podent regularitzar-se i, en canvi, poden sentir que tot penja d'un fil perquè no poden acreditar la continuïtat del padró o perquè arrosseguen sancions administratives que no han pogut pagar. Per això, quan el text diu posar a disposició de l'Ajuntament i facilitar el procés, estem absolutament d'acord, però això es fa amb decisions concretes i recursos que no veiem. I aquí el govern ha de ser coherent, perquè en aquest mateix plenari, quan d'octubre del 2022 van portar una iniciativa per donar suport a la ILP i per situar la necessitat de transformar una llei d'estrangeria estructuralment racista, el PSC no va votar a favor, de fet es va abstenir, es va posar de perfil. També vam sentir declaracions que ara no tocava i perquè hi havia una por a l'extrema i al populisme que de fet ara sentirem. I avui sembla que s'hi toca i ens alegrem, però fer política també és això, reconèixer qui ha empès quan no era fàcil i qui ha arribat tard quan ja no es podia mirar cap a una altra banda. I per això celebrem, evidentment, la regularització, però fem-ho bé, sense apropiar-nos d'una lluita que no és d'un partit, sinó d'un moviment. Reconeixent les institucions, quan escolten els carrers, poden fer passos importants i assumint que encara queda molt camí per recórrer. I en aquest sentit vull posar nom i rostre a aquesta lluita. Persones com la Victòria Columba, una de les precursores d'aquesta iniciativa, que de fet va ser acomiadada, expulsada d'una alta institucional de la Generalitat del PSC el dia de les persones migrades fa pocs mesos. Avui no toca posar-se a floretes, toca agrair la feina feta i comprometes a no tornar a arribar tard quan es tracta de drets humans. Gràcies, companyes de regularització.

Moltes gràcies per part d'Esquerra Republicana. La regidora Baró, endavant.

Sí, gràcies. Bé, començar dient que des d'Esquerra Republicana votarem a favor d'aquesta proposició perquè sempre hem dit que tothom que treballa aquí ha de tenir tots els drets i ha de poder fer-ho contribuint a la societat que l'acull. Aquesta és una mesura que reconeix una realitat existent. I quina és aquesta realitat? Home, doncs que milers de persones, milers de veïns i veïnes de Barcelona viuen, treballen, contribueixen com poden a la nostra societat, a la nostra ciutat, sense tenir drets. que viure en situació administrativa irregular els ha invisibilitzat, sovint deshumanitzat, exclòs i els ha acabat empenyent a la més absoluta precarietat social i laboral amb tot el que això comporta, situacions d'explotació, situacions d'assetjament sexual, d'indefensió, d'impacte en la salut, de falta de sentiment de pertinença. També forma part d'aquesta realitat que tristament sovint s'han normalitzat, fins i tot criminalitzat, les situacions d'exclusió, de pobresa, de vulnerabilitat que pateixen milers de veïns i veïnes d'aquesta ciutat i que tot plegat no ha fet més que alimentar perillosament els discursos d'odi de l'extrema dreta, com segurament apreciarem d'aquí uns instants. Per tant, regularitzar és una mesura bona i positiva per tothom. Una mesura reparadora per als ciutadans regularitzats, evident, perquè els reconeix, els dota de plena ciutadania, és a dir, els permet l'exercici de tots els drets i el compliment de tots els deures. I també ho és per la societat, perquè una societat democràtica, com fem gala de ser i com entenc que volem seguir sent, doncs entenc que ha de poder aspirar sempre a estar cohesionada i a ser el més just, el més igualitari i el més respectuosa possible amb els drets humans. I una decisió així ajuda, ajuda. Perquè tot això va de ciutadania, va de drets i de deures, va d'igualtat d'oportunitats, va de respecte a la cultura d'acollida i també va d'igualtat de gènere. I aquí aprofito per insistir i per demanar que sobretot aquesta regularització es faci en perspectiva de gènere o s'estaran equivocant molt, molt, molt. I vaig acabant. Aquesta regularització no és fuit, efectivament, de la improvisació. Des d'Esquerra Republicana l'hem defensat des de fa molt de temps i aquí voldria tenir un breu recordatori per la diputada d'Esquerra Republicana, Maria Dantes, que ho va treballar molt durament des del Congrés de Diputats. És una demanda que va recollir una amplíssima majoria. Van recollir més de 700.000 signatures aquesta ILP. I també voldria recordar que els governs espanyols, el PSOE i Podemos primer, I del PSOE i SOMAR, després, la van deixar en un calaix durant cinc anys. En tot cas, benvingut a aquesta decisió. Vostès han tingut molts anys per fer aquesta regularització. Sí que semblaria que l'han utilitzat, en certa manera, com a arma política. Primer retenint-la i després materialitzant-la com una, si m'ho permeten, oportuna cortina de fum davant del context polític actual.

Gràcies. Moltes gràcies. Per part del Partit Popular, el regidor Sirera, endavant.

Gràcies, tinenta. El Partit Socialista de Catalunya ens porta avui una proposta que l'única cosa que pretén és blanquejar el fracàs del govern de Pedro Sánchez i traslladar als ajuntaments, en aquest cas l'Ajuntament de Barcelona, les conseqüències d'una política migratòria caòtica, improvisada i, el pitjor de tot, sense recursos. Estem davant d'una regularització massiva, sense precedents, s'ha dit que s'han hagut regulacions, però mai com aquesta, plantejada sense consens parlamentari, sense memòria econòmica i sense avaluar l'impacte real d'aquesta mesura sobre els serveis públics. Mai, Tirenta, mai s'havia fet d'aquesta manera. El Partit Socialista diu que aquesta regularització redueix la vulnerabilitat, però no es combat la vulnerabilitat creant més precarietat quan no n'hi ha habitatge suficient a la nostra ciutat, quan la sanitat de la nostra ciutat està col·lapsada, quan els serveis socials i molts barris estan al límit, vostès mateixos a l'altre dia deien que no podien donar més habitatge per a persones vulnerables, quan més de 2.000 persones dormen cada dia als carrers de Barcelona, De debò creuen que regularitzar de cop 24.000 persones a la nostra ciutat sense planificació, sense finançament, millorarà la convivència a la nostra ciutat, als nostres barris? Jo crec que no, sincerament, no? Aquesta cortina de fum del Partit Socialista, de Pedro Sánchez, per evitar parlar de l'accident del tren, trasllada el problema dels nostres barris. I ho pagaran els veïns de sempre, els que sempre paguen aquest tipus de coses. També ho pagaran els immigrants que sí que compleixen la llei, que sí que compleixen la llei, que sí que han vingut complint la nostra llei al nostre país. I no ens enganyem, també hi ha un risc per la seguretat. No ho dic jo, ho diuen els sindicats policials. No és raonable rebaixar els controls mentre els ciutadans els lleixen certificats per a tot. Des del Partit Popular defensem una política migratoria humana, però també justa, ordenada i sobretot legal. No aquest tipus de regularitzacions massives. Si hi ha criteris clars cas per cas, si a la integració real i si al retorn ordenat de qui no compleix els requisits i dels que fan que la delinqüència sigui la seva forma de vida a la nostra ciutat. Aquesta moció, senyors del Partit Socialista, no beneficia a la ciutat de Barcelona. Només beneficia a Pedro Sánchez. Vostès, darrerament, el que estan fent és fer seguidisme del president del govern d'Espanya. Tornen a posar els interessos del Partit Socialista i de Pedro Sánchez per davant dels interessos dels ciutadans i de les ciutadanes de la ciutat de Barcelona i dels seus barris.

Gràcies. I per part de Vox, el senyor D'Europolit.

Endavant.

Gracias, tenienta. La moción que hoy presenta el PSC es una maniobra desesperada y una traición directa a los barcelonenses que cumple la ley. Nos hablan de dignidad mientras premian la entrada ilegal. Y nos hablan de humanidad mientras alimentan el mayor negocio criminal del siglo XXI, porque olvidan deliberadamente algo gravísimo. Cientos de personas mueren cada año en el Mediterráneo convertido en un mar de oro para las mafias esclavistas, precisamente por mensajes y decisiones irresponsables como esta. Mensajes que dicen, entra como puedas, resiste, pon tu vida en manos de una mafia que al final habrá papeles. Eso no es humanitarismo, es cinismo político y maldad. Y mientras ustedes juegan a la superioridad moral, la gente de la calle paga las consecuencias. La sanidad colapsada con listas de espera interminables, centros de atención de primares desbordados y más que estará. La educación degradada con aulas masificadas y más que estará. Vivienda imposible con familias que cumplen con la ley expulsadas de las ayudas, jóvenes sin futuro mientras se reparten recursos sin exigir ante decedentes penales, y más que estará. Barrios cada vez más tensionados con la inseguridad disparada, y más que estará. Y esto no lo van a sufrir los banqueros ni quienes viven alejados del caos que ustedes generan. Lo van a sufrir, y ya lo están sufriendo, las personas humildes de la zona franca, de Nuevo Barris, del Carmelo, de Torrebaró... y de tantos otros barrios trabajadores que siempre pagan las decisiones ideológicas de quienes gobiernan desde la distancia, la superioridad moral y la lejanía del pueblo al que representan. Lejanía de una burguesía progre, acomodada, que un día llena sus calles ilegales y otro les condenan a no poder circular por ser pobres. Esa élite que ni siquiera se digna usar el idioma de la plebe nunca. Dijo Polivio hace más de 2.200 años, cuando los gobernantes pierden el sentido del bien común, solo gobiernan para conservar el poder. Y eso es exactamente lo que estamos viendo aquí. Esta moción no nace de la compasión, nace del partidismo más descarnado y cruel por temor a perder el poder y porque su única preocupación real no es la convivencia en los servicios públicos, sino mantener cargos, estructura y control institucional. Y en este cálculo entran también sus socios de facto, un Junts debilitado, sin rumbo ni futuro, atrapado en sus contradicciones, cuyo propio referente, Xavier Trías, ya se ha decantado a favor de estas políticas. Hoy no gobiernan Barcelona, compiten por ver quién promete más papeles, aunque la ciudad reviente. Y mientras tanto, el sistema de expulsiones no funciona, el padronamiento fraudulento actúa como puerta trasera, miles de delincuentes acaban regularizados y el Ayuntamiento sigue financiando... Entidades que fomentan el efecto llamada. Y esto no es convivencia, es normalizar el caos, premiar al que incumple y castigar al que cumple. Desde Vox no tenemos medios o etiquetas y le decimos, claro, no se salva ninguna vida fomentando la inmigración legal. Ilegal. I no se protege a los vecinos colapsando los servicios públicos. Barcelona necesita orden, seguridad y respeto a sus barrios trabajadores. No propaganda ideológica de partidos perversos cuyo único objetivo es no perder el poder. Nuestro voto será un no firme a su estrategia del caos para conservar el poder. Porque ni en la vida ni en política todo vale.

El regidor Agil...

Jo insistia en la meva explicació en què estem parlant de veïns i veïnes que ja estan a Barcelona. Aquesta pressió dels serveis públics de les que parlen ja està passant. Hi ha persones que ja estan utilitzant les escoles o que ja estan utilitzant els nostres centres de salut. Hem de saber qui són, hem de reconèixer la seva situació i els hem de donar la documentació adequada perquè no només puguin continuar fent amb dignitat el seu procés de vida, sinó perquè nosaltres també sapiguem quan som, qui som, on som... tinguem la capacitat de redefinir, de redimensionar els serveis públics allà on calgui i també ells puguin continuar contribuint, a banda del que ja estan fent ara, puguin contribuir de manera correcta també al pagament d'aquests serveis que ja estan utilitzant. Per tant, creiem que estem parlant de drets, de regularització de vides, de regularització de processos vitals que permeten també augmentar la cohesió als nostres barris, que és allò que ens estan demanant els nostres veïns, que no tinguem veïns de primera, de segona, de tercera, sinó que tinguem barris cohesionats on la gent pugui fer el seu projecte, on pugui treballar i a més on nosaltres puguem també defensar un model de ciutat que és el que creiem que hem de fer una ciutat acollidora i que reconeix drets i que construís la ciutat i els serveis públics des d'aquest reconeixement dels drets. Senyor Cirera, qui porta sempre en aquesta sala el president Sánchez és vostè. Crec que nosaltres no parlem d'ell les vegades que vostè el porta en cadascuna de les sales. Evidentment hi ha competències que no corresponen a aquest Ajuntament i vostès també ens reclamen a vegades que demanem allà on toca. Doncs quan es fan coses allà on toca creiem també que nosaltres ens hem de posar a disposició dels nostres veïns, no dels governs, sinó dels nostres veïns.

Molt bé. Tenim temps? 15 segons pel seu nom en comú. I 20 a Esquerra i 6 al PP.

Bueno, està corrent el temps. Avui hem tingut un plenari amb moltes fotos amb el poble gitano, amb la comunitat venezolana. Tant de bo haguéssim tingut una foto amb les companyes de la ILP regularització ja, que crec que han trobat moltes portes tancades amb el Partit Socialista i per això potser s'explica. Avui reiterem el nostre sí exigint garanties, coherència i compromís perquè ningú quedi enrere d'aquesta regularització.

Gràcies.

Molt bé, s'aproveia la proposta amb el vot favorable del grup socialista que republiquen amb el senyor en comú, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'abstenció de Junts per Besal.

Molt bé, doncs seguim amb la proposició que fa Barcelona en comú i que formula la regidora Martín.

Sis minuts ponent, tres, la resta de grups. Endavant.

Gràcies, president. Avui portem a aquest plenari una proposta treballada pel sindicat de llogateres. Ens acompanyen avui algunes de les seves afiliades. Benvingudes. Una proposta per instar al Congrés dels Diputats a aprovar una regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions que ens permeti topar, per fi, el seu preu a la llei de rendaments urbans d'àmbit estatal. De manera que així quedi també blindada la normativa catalana en vigor aprovada al Parlament el desembre passat i que tant la patronal immobiliària com el PP hi han portat al constitucional. En primer lloc, per tant, vull agrair especialment al sindicat de llogateres i en general a tot el moviment pel dret a l'habitatge, la seva lluita, la seva perseverança i la seva determinació per defensar el dret a l'habitatge digne i per la seva lluita contra l'especulació i tots aquells que practicant-la estan destrossant els nostres barris i les nostres ciutats. És aquest potentíssim moviment el que ha aconseguit que a Catalunya puguem dir que avui tenim les polítiques més avançades de tot l'Estat en matèria d'habitatge. Un moviment que, com molt bé sabem i com no deixem de comprovar dia rere dia, va sempre per davant de les institucions, fins i tot quan s'ha de passar anys arrossegant-les per aconseguir legislar en favor del dret a l'habitatge. També vull agrair als grups municipals del PSC i d'Esquerra el seu suport a aquesta proposta del sindicat de llogateres. Segur que ho diran a les seves intervencions, però en tot cas vull posar en valor que, igual que nosaltres, aquest text també se'l senten seu. A les que seguim de molt a prop tot allò que està vinculat a les polítiques d'habitatge, ens resulta molt fàcil dibuixar el recorregut que ens ha portat fins aquí. Durant la tramitació de la llei de vivienda estatal, nosaltres, juntament amb altres grups polítics i també des del propi sindicat de llogateres, ja vam advertir per activa i per passiva el Partit Socialista, que era qui pilotava aquesta llei, que si els lloguers de temporada quedaven fora de la regulació de preus, es convertirien en una porta de sortida perquè rendistes i especuladors poguessin continuar apujant preus i precaritzant els contractes de lloguer. I, lamentablement, així ha estat. El PSOE de Pedro Sánchez es va negar a topar els preus dels lloguers de temporada i d'habitacions a la llei de vivienda, que es va aprovar el maig del 23, i dos anys després, a Barcelona, 8 de cada 10 anuncis d'habitatges de lloguer eren ja de temporada. Portem gairebé tres anys perduts en relació a aquest tema. Tres anys d'abusos, de patiment, inseguretat de les persones llogateres, tres anys de contractes brossa d'11 mesos, tres anys de co-livings que tripliquen els preus dels contractes de 5 i 7 anys, tres anys de reivindicacions constants a les que lamentablement el Partit Socialista no ha escoltat ni prou ni a temps. Per tant, ha arribat el moment d'aturar aquesta injustícia i reparar l'error que aquest mateix partit va cometre, com dic, durant l'aprovació de la llei vivienda l'any 2023. I ara tenim l'oportunitat perfecta per fer-ho perquè aquest mes de febrer s'ha de votar al Congrés dels Diputats una proposta de llei que el sindicat de Lligaterra es va presentar el juny del 24 amb el suport de Sumar, Esquerra, Benegar, Podemos i Bildu, que és una proposta per blindar d'una vaga per totes aquest frau massiu de llei i fer una passa més, com dic, per aconseguir que l'habitatge sigui per viure i no per especular. Però també no voldria acabar sense dir que no ens podem oblidar, jo crec que és una evidència que totes les que estem aquí, especialment les que votarem a favor d'aquesta iniciativa, hem de tenir molt present, és que un cop aprovades les lleis s'han de fer complir. I quan això no es fa, no només s'envia un missatge d'impunitat cap a bona part del sector immobiliari que entén que podrà continuar abusant sense cap tipus de penalització, sinó que també es contribueix al descrèdit dels partits que defensen aquestes propostes i fins i tot del contingut d'aquestes propostes. En un moment en què l'ultradreta vol continuar creixent, oferint respostes simplistes, injustes, racistes i especulatives a problemàtiques que són complexes, aquells partits que ens anomenem d'esquerres, especialment els que estan en posicions de govern, han de fer complir les normatives d'habitatge més valentes, amb més contundència que mai. I aquí, per tant, jo exigeixo, exigim als governs del PSC que estan al capdavant de les administracions amb competències sancionadores, en aquest cas la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que no els tremolin les cames a l'hora d'inspeccionar i sancionar aquells especuladors que pretenen saltar-se aquestes normatives que han de servir per protegir d'una vegada per totes el dret a l'habitació de les venines de Barcelona i de tota Catalunya.

no va precisament al mateix sentit del que defensàvem abans nosaltres, però crec sincerament que es poden arribar a complementar en la recerca de solucions, perquè les solucions mai seran del 100% del gust de tothom. Per explicar-me una mica millor, ens preocupa que pel que fa al plantejament dels primers dos punts, els punts 1 i 2, es faci un relat que de fet creiem que empatiteix el marc competencial català, l'article 148 de la Constitució i el 137 de l'Estatut, dona competències plenes en matèria d'habitatge a Catalunya i voler blindar la llei del Parlament amb una llei del Congrés creiem que dona predominant la matèria a la normativa estatal. Però certament aquest és necessari, en el que ja ens hi hem trobat en altres ocasions. Jo mateix formava part del govern quan ens va aprovar una legislació després tombada pel Constitucional. I en aquest sentit, per tant, elevar aquest debat al Congrés, una miqueta per anticipar possibles resolucions contràries a la llei 1125, doncs potser sí que val la pena. També creiem... que cerra en l'anàlisi i en les solucions, no les compartim del tot, insistir, aplicar més capes regulatòries, malgrat que les aplicades fins ara, de fet creiem que han agrojat el problema en comptes de fer-lo desaparèixer, i continuar criminalitzant qui creiem que s'hauria d'ajudar, tornem a expressar que no querem que ajudi, a millorar l'oferta ni a fer baixar el preu de l'habitatge. però parlem-ne, i allà on s'ha generat part del problema, que és el Congrés amb l'Ari de la Vivienda, doncs es pot portar aquesta proposició que ens posen sobre la taula. De tota manera, com aquesta història ja l'hem viscut, els puc dir que des del nostre punt de vista això no acabarà bé. Tocant el lloguer de temporada o d'habitacions no frenarem l'increment de preus i tampoc tindrà un impacte sobre el preu de compra-venda. Que consti, que compartim la necessitat de regular el lloguer de temporada, però no hi havia topalls ni limitacions, sinó hi havia registre que serveixi pel que ha de servir. El lloguer de temporada respon a una realitat que s'ha de preservar. I aquesta argumentació, la que acabo d'exposar en aquests moments, la podrem portar al debat que ens proposen. Per tot això ens abstindrem. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidor Avaro, Esquerra Republicana.

Gràcies. Començarem, com no pot ser d'una manera, saludant els representants del sindicat i del moviment social pel dret a l'habitatge que avui ens acompanyen i agraïm al grup dels comuns que portin aquesta iniciativa. Des del nostre municipal votarem a favor d'aquesta proposició perquè, com bé saben, aborda una de les principals escletxes per una escola al frau habitacional avui a Barcelona. L'ús massiu dels lloguers de temporada i d'habitacions per esquivar la regulació del preu de lloguer i expulsar veïns i veïnes dels seus barris. És un tema que ens hem pres molt a pit, que hem treballat molt i que fa molt que estem treballant. És cert que hi ha alguns grups que miren de minimitzar el fenomen, però no és un fenomen gens menor, segonsades recents del mercat immobiliari, prèvies a l'entrada en vigor de la flamant nova llei 11 barra 2025, vora el 40% dels anuncis de lloguer a Barcelona, s'estarien fent sota fórmules temporals amb increments de preu que superen de llarg els de lloguer habitual, especialment en els barris més tensionats. Dit això, una apreciació per nosaltres important. A Catalunya hem fet els deures. A Catalunya hem fet els deures. Catalunya té les competències i Catalunya les ha exercit. Per tant, si Madrid ho volen regular, sí que els demanaríem que ho fessin amb escrupolò respecte a les competències pròpies de Catalunya. Però en tot cas, fem una mica d'històric, una mica d'història. Ha costat molt, molt arribar fins aquí i ha costat molt que aquesta llei veiés la llum des d'esquerra i hem deixat una empremta molt determinant perquè ja en el temps de la Regió Republicana vam impulsar el decret 6 barra 2024 de mesures urgents en matèria d'habitatge, i no em cansaré d'explicar-ho i de repetir-ho, que explícitament regulava els lloguers a temporada d'habitacions, que reproduïa un text que ha estat pràcticament calcat el de l'actual llei en vigor, que donava resposta a una emergència real concreta en aquell moment i que no va entrar en vigor perquè en aquell moment PSC i Junts no ho van considerar necessari, adient, en tot cas, no van voler. Per tant, sí, hem perdut massa temps. La regida Martín deia tres anys des que es va obrir l'escletxa amb la Lei de la Vivienda i pràcticament dos des que s'hagués pogut tancar aquesta escletxa que no es va tancar. Per tant, dos anys durant els quals els veïns de Barcelona han quedat completament desprotegits dos anys en els quals els veïns de Barcelona han estat expulsats, molts d'ells, de les seves llars perquè aquell decret llei no es va convalidar, i dos anys d'inacció del govern municipal, que durant mesos ha practicat un silenci atronador. Atronador, d'acord, bé està el que ve a cava. Ara és hora de posar tots els esforços a garantir que la tan lluitada 11 barra 2025 es desplega amb la màxima rapidesa, amb la màxima diligència, amb la màxima ambició per garantir-ne els efectes buscats, perquè... Tal com fa un moment es deia, les lleis només serveixen si s'apliquen. Ja ho vam demanar a l'anterior ple municipal que Barcelona havia d'apretar l'accelerador i implementar la llei de lloguer de temporada l'abans possible. I què vol dir això? Això vol dir inspecció, vol dir recursos humans, vol dir coordinació amb la Generalitat, vol dir informació clara a la ciutadania. Aquí és on hem de posar tots els esforços i aquí és on sempre ens trobaran. Gràcies.

Moltes gràcies. Regidora de Besa, Partit Popular.

Gràcies, alcalde. Bé, portem tot el plenari d'avui parlant sobre habilitatge i crec que tots coincidim que és un problema greu i també coincidim que ho és, especialment en el mercat de lloguer. però entenem que l'anàlisi que es fa en aquesta proposició no identifica correctament les causes que han provocat el desplaçament cap als lloguers de temporada i, per tant, les solucions que plantegen són parcials i insuficients. Aquest desplaçament no és casual ni majoritàriament fraudulent, malgrat ho vulguin fer veure. A la pràctica és una resposta racional del mercat a un entorn que cada cop és més riscós i jurídicament inestable per al lloguer habitual i s'ha generat per una acumulació de canvis normatius i una elevada incertesa reguladora. Parlem en primer lloc d'un augment evident del risc que han assumit els propietaris davant d'un impagament. Els terminis que han tingut per recuperar l'habitatge s'allarguen mesos i fins i tot anys. Mentrestant, les despeses continuen, hipoteques, impostos, manteniment. I això afecta, malgrat ho vulguin negar, en realitat, sobretot els petits propietaris i aquells que disposen d'un únic habitatge que no es poden permetre llars períodes sense ingressos. Afegim una inseguretat jurídica persistent, canvis normatius freqüents, regulacions superposades, criteris interpretatius poc clars, I el propietari no sap quin règim tindrà d'aquí a un any, ni quines obligacions addicionals o sancions li poden aparèixer. I en aquest context, el lloguer de temporada no és una trampa, sinó una resposta. Sento dir-los així. Una fórmula que té menor exposició al risc regulatori. Un exemple. Un propietari que ha pretit un procés llarg d'impagament o conflicte judicial complex difícilment tornarà a assumir un contracte habitual de llarga durada, l'experiència. Optarà per contractes més curts com a mecanismes de protecció. No per guanyar més, sinó per reduir les incerteses i limitar la seva exposició al risc. I entenem que quan una proposició no incedeix en els factors estructurals, el resultat és previsible. I sento dir-los que aquesta no ho fa. No redueixen el risc, no introdueixen mecanismes àgils i efectius, de resolució de conflicte. Al contrari, imposen més regulació, més control i amb un efecte dissuasiu clar sobre l'oferta. L'experiència comparada ho mostra. Quan s'intensifica la regulació, sense corregir aquells desequilibris que hi ha de fons, el resultat és menys habitatges disponibles. Es van retirant progressivament del mercat de lloguer i apareixen fórmules alternatives menys transparents. I a això afegim dubtes jurídics, que són importants i rellevants. La regulació dels contractes de rendament incideixen directament en matèria civil i contractual, que sí, és matèria prostatal. I això ja porta una controvèrsia jurídica. Avançar noves limitacions sense un marc estatal pot derivar en inseguretat jurídica. Les lleis que s'han citat, Constitució, Estatut d'Autonomia, fixen obligacions als poders públics, no als propietaris privats. El dret a l'habitatge és un principi rector que exigeix polítiques públiques eficaces, però no converteix els particulars en responsables.

Gràcies, regidora. Per part de Vox, el regidor Sendero, endavant.

Gracias. Hoy Barcelona en Común nos trae una proposición que resume perfectamente su manera de entender la política de vivienda. Más intervención, más control, más inspección, más sanción. Y todo ello para brindar una regulación que ya está en vigor desde el pasado 1 de enero. Empecemos por el principio. Barcelona ya cuenta con regulación de alquiler de temporada mediante la Ley 11.2025. Por tanto, esta iniciativa no resuelve ningún vacío legal, duplica normas, genera confusión jurídica y abre la puerta a conflictos interpretativos. Vilindar algo que ya existe no es gobernar, es propaganda. Dicho esto, dejémoslo claro. Desde Vox consideramos que la Ley 11 barra 2025 es un auténtico desastre y trabajaremos para derogarla. El alquiler de temporada ya estaba regulado en la Ley de Arrendamientos Urbanos, que durante décadas ha funcionado con seguridad jurídica y equilibrio entre las partes. ¿Y por qué ha aumentado el alquiler de temporada en los últimos años? No por culpa de los propietarios. Ha aumentado por culpa de la ley de vivienda del 23 que ustedes apoyaron. Para escapar de una ley ideológica, intervencionista y fallida, muchos propietarios se han visto empujados a esta fórmula. Y eso no lo decimos nosotros, lo reconocen ustedes mismos en su propuesta. Y, aun así, su respuesta no es rectificar, su respuesta es repetir el error. Limitar los precios de alquiler de temporada es profundamente contraproducente, reduce la oferta legal, empuja viviendas al alquiler encubierto o directamente a la economía sumergida y expulsa a los pequeños propietarios del mercado. Y hay un aspecto especialmente grave que ustedes prefieren ignorar, las trabas al alquiler de habitaciones y a los hogares compartidos. Cada vez que ponen obstáculos a que una persona pueda alquilar una o varias habitaciones de su propia vivienda, están expulsando del mercado a miles de plazas habitacionales reales. Hablamos de jóvenes que no pueden emanciparse, de trabajadores que no llegan a final de mes, de personas separadas o mayores que complementan ingresos compartiendo su hogar. Perseguir esta fórmula no protege a nadie, reduce la oferta inmediata, tensiona aún más el mercado y empuja a muchos a la irregularidad o directamente a no alquilar. Pero su obsesión no termina ahí. La moción pide más inspección, más sanción y más burocracia, incluso duplicando competencias entre Administraciones. Para ustedes el propietario siempre es sospechoso y la Administración siempre es inocente. Ni una sola medida para aumentar la oferta real de vivienda, ni rehabilitación, ni incentivos, ni construcción. Solo inspección y sanción. Y el resultado será el de siempre. Menos viviendas disponibles y precios más altos, justo lo contrario de lo que dicen perseguir. Per tot això, votarem en contra.

Gràcies. I per part del govern, la tenenta Bonet té la paraula.

Gràcies. Començo saludant els representants del sindicat de llogateres que ens acompanyen avui i que han treballat de valent també en aquesta iniciativa, òbviament, però també en molts altres temes al servei de la garantia de l'habitatge, de l'accés a l'habitatge de la ciutadania i, per tant, volia aprofitar aquestes primeres paraules per agrair la feina feta i que seguiran fent. Senyora Martín, ja li penso que votarem a favor. Aquest és un debat que hem tingut en moltes ocasions en aquest consistori, en què crec que és evident que hi ha un acord i un consens sense cap mena de dubte entre les formacions d'esquerres d'aquest consistori. Ho hem dit i hem treballat per iniciatives que abordessin el que hem vist que era una realitat, malauradament, que és el frau. en l'ús del lloguer de temporada per situacions en les que les persones el que busquen és un lloguer permanent. Aquí, en aquest consistori, hem tingut no només aquest consens majoritari per poder-ho combatre, sinó que, a més a més, hi hem treballat també amb iniciatives pròpies. Jo crec que és evident i compartim que l'ús fraudulent d'aquest tipus de contractes s'ha convertit en la via d'escapament, com vostè mateixa deia, per esquivar el topall de preus al lloguer i que això no pot ser admissible de cap manera. que no ens podem permetre que habitatges que podrien ser habituals quedin fora del mercat residencial per un ús temporal que, a més a més, és injustificat. Aquest és el consens que hem tingut en aquest consistori, repeteixo, i, per tant, és evident que hem de seguir treballant per tenir eines per abordar aquest frau. Això és el que hem fet, perquè, en definitiva, són eines que ens permeten fer realitat aquest dret a quedar-se a la ciutat com una possibilitat real i no merament com un privilegi d'alguns. Per això el desembre vam celebrar l'aprovació de la regulació dels lloguers de temporada al Parlament. Crec que és una bona eina, en parlava la senyora Baró abans. Aplica el topall de preus de la llei estatal als lloguers temporals, exigeix acreditar-ne la causa, un altre element important des d'aquest punt de vista, i que justament és per on estàvem marxant, on estan encara marxant molts contractes de lloguer, i crec que hem de seguir treballant en aquesta línia. Crec que és una llei robusta la que s'ha aprovat al Parlament, plenament constitucional, com ja va determinar el Consell de Garanties Estatutàries per a aquells que parlen d'inseguretat jurídica, i que aquest govern aplicarà amb tota la determinació. En aquest sentit estem treballant amb la Generalitat per definir l'arquitectura d'inspecció i sanció que ens permeti desplegar, efectivament, la llei a Barcelona. Completament d'acord amb el que deia la senyora Martín que les lleis sense règim sancionador que garanteixin el seu complement de poc serveixen. I per tant, efectivament, hi estem treballant. Hem deixat clara la nostra voluntat de tirar endavant també un MPGM d'usos d'habitatge com a pas previ a un pla especial que ens ha de permetre restringir de manera efectiva també els lloguers de temporada a la nostra ciutat. Creiem que totes les eines que disposem sumen per aquest objectiu i, per tant, en aquest sentit, tot i que la llei aprovada al desembre, a cabo, ja és un bon instrument, considerem positiva qualsevol regulació estatal que vagi en aquesta línia i que ens permeti seguir combatent el frau en el lloguer de temporada i, en això, el consens més ampli que tinguem, que siguem capaços de forjar, serà la millor notícia.

Moltes gràcies. Ara tindria la paraula la senyora Martín, dos minuts, zero, tres.

Sí, gràcies. Evidentment, agraeixo els vots a favor d'Esquerra i del PSC i també agraeixo l'abstenció de Junts. I vull insistir en aquest missatge doble de la proposició del síndicat de llogateres, que els regula els lloguers de temporada i d'habitacions també a nivell estatal, precisament per blindar la regulació catalana. I cal fer complir de forma contundent les lleis i sancionar a qui se les salta perquè no acabin convertint-se en paper mullat. I en aquest sentit, jo sí que voldria aprofitar aquests pocs minuts per recordar que des del febrer del 25 tenim aprovat un règim sancionador a Catalunya per actuar davant dels incumpliments del topall de preus de lloguer. amb sancions que poden arribar fins als 900.000 euros. Llavors la pregunta seria, o per la senyora Bonet, o pel senyor Valls, o fins i tot pel senyor Collboni, com és possible que tenint aquest règim sancionador encara no s'hagi posat ni una sola sanció a la ciutat per l'incompliment de la llei del topall de preus? L'Ajuntament de Barcelona té competències per fer-ho i la meva pregunta és, de veritat es pensa al govern del PSC que no hi ha ni un sol incompliment del topall de preus a la ciutat? Què esperen per aplicar aquesta norma? Durant el govern de Barcelona en Comú vam crear una unitat de disciplina i antiassetjament per dur a terme aquesta feina. Què està fent aquesta unitat sota el govern Collboni? Què està fent? Lamentablement, poca cosa. I aquest és un fet que el govern municipal no pot ni negar ni amagar. Per tant, insisteixo, la seva obligació no és només aprovar llei, sinó fer-les complir. I ja van tard.

Gràcies. Gràcies. Ara, per part de Junts, tenen 31 segons. 4 Esquerra, 10 Vox. Doncs, molt bé. I amb el següent punt. Perdoni, sí, secretari.

Molt bé, que s'aprovaria la proposta amb el favor de la persona en comú, Esquerra Republicana i el grup socialista, el vot en contra del Partit Popular i Vox i l'extensió de Junts per passar-ho.

Perfecte. Moltes gràcies, secretari. Doncs, passaríem a la proposició del grup municipal d'Esquerra Republicana i li passem la paraula a la regidora alemany perquè la formuli. Endavant.

Gràcies. L'habitatge, com hem comprovat amb les proposicions que s'han presentat avui, és la principal preocupació dels barcelonins i barcelonines, per tant, també ha de ser la nostra, per a nosaltres ho és. Els darrers cinc anys, segons l'Hidescat, Barcelona acumula un saldo migratori negatiu amb la resta de Catalunya de més de 70.000 persones. Això vol dir que Barcelona està centrifugant veïns i veïnes, persones que voldrien quedar-se a viure a la ciutat però que no poden. I només cal viure a Barcelona per saber-ho. Tothom tenim familiars o amics que marxen de Barcelona o que viuen amb angoixa quan vencerà el seu contracte de lloguer i què és el que passarà amb les seves vides. I estem davant d'un problema general, estructural, i que posa en risc la ciutat tal com la coneixem. Per afrontar aquest problema no hi ha ni una sola solució, ni solucions màgiques, és veritat, però hi ha una cosa imprescindible que sí que hem de fer, que és partir d'una bona diagnosi. La qüestió és que amb l'habitatge no funciona una lògica de mercat lliure d'oferta i demanda, perquè l'habitatge és un bé essencial, no és un bé que puguem substituir. En l'habitatge hi tenim el nostre entorn, la nostra família, els amics, l'escola dels nostres fills. I durant dècades, i per culpa de governs que no han estat a l'altura, l'habitatge s'ha convertit gairebé en un instrument, gairebé no, totalment, en un instrument d'especulació i també d'estalvi. L'habitatge s'ha convertit en un producte d'inversió d'una màquina especulativa que s'alimenta de rendes, de revaloritzacions, de dades. I si no hi posem límits i regles, el mercat no es corregeix sol. Al revés, el que estem descobrint és que es perfecciona cada vegada més per extreure cada vegada més rendibilitat. I el cas és que l'habitatge és un mercat que sempre ha estat intervingut. Sempre ha estat intervingut. Liberalitzacions de sol, subvencions que han fet créixer el preu de manera artificial. Per tant, la qüestió no és si intervenim o no intervenim al mercat, sinó a favor de qui ho fem. L'habitatge s'ha utilitzat perquè uns pocs guanyin molts diners, que ja ha perdut som la gran majoria perquè s'ha anat incrementant el preu de manera artificial i hem perdut per partida doble i crec que això és important com a país. Aquestes pràctiques d'especular amb l'habitatge han debilitat l'economia productiva i ens han encadenat també a un model econòmic cada vegada més precari. Per tant, a favor de qui intervenim i regulem? Doncs Esquerra Republicana ho tenim molt clar. Hem fet polítiques per la regulació dels preus del lloguer, per incrementar el parc d'habitatge públic, per limitar els pisos turístics, també per regular els lloguers de temporada, però avui volem fer un pas més, perquè sabem que el problema de l'habitatge té moltes cares i avui el que volem garantir és que les persones que vulguin viure a Barcelona i arrelar ho puguin fer, que l'habitatge sigui per viure i no per especular. Avui a Barcelona hi ha un gran mur, la primera entrada. Hi ha gent amb ingressos, amb feines estables, que podrien pagar una quota hipotecària, però el que no poden fer és accedir a l'entrada d'un habitatge, perquè el banc només et financia un 80%. gent que no ha heretat ni heretarà, gent que més competeix amb fons d'inversió, amb persones amb un alt poder adquisitiu i que, per tant, està fora. Aquest mur que existeix per la primera entrada a un habitatge està expulsant veïns i veïnes de la nostra ciutat i és clau també per entendre perquè hi ha aquesta sensació que estem perdent la nostra Barcelona. I per això proposem que Barcelona disposi d'una eina pública amb l'Institut Català de Finances per permetre finançar l'entrada per al primer habitatge. És viable, fa setmanes que ho treballem, emmirellant-nos també amb una política pública que existeix al Govern de la Generalitat que es diu Préstec Emancipació. Aquest Ajuntament pot signar un conveni amb la Generalitat per adaptar i ampliar l'abast de les eines actuals. Es tracta d'una eina molt senzilla i operativa. Un instrument adaptat a Barcelona per finançar el 20% que els bancs no cobreixen, amb un límit de fins a 80.000 euros. Dos, amb una carència i un pagament diferit. Això vol dir que el crèdit es comença a pagar quan la hipoteca principal ja ha vençut. Així les famílies no les carreguem amb dues quotes. I tres, mesures antiespeculatives perquè no regalem els diners. No es pot donar una subvenció encoberta a una regularització final d'un habitatge. Ja sabem que això no substitueix totes les polítiques estructurals d'habitatge, però creiem que la complementa definitivament. Mentre despleguem més parc públic, mentre combatem l'especulació, evitem que els barcelonins que volen comprar un habitatge hagin d'esperar. Evitem que la ciutat es vagi desagnant i que perdem els nostres veïns i veïnes. i ataquem, i repeteixo, un coll d'ampolla real. Hi ha gent que sí que pot pagar la seva quota hipotecària, el que no pot és pagar l'entrada del seu pis. Ho fem, a més, amb garanties. És una política per a un habitatge habitual, amb límits de preus, amb prohibició de l'especulació, amb la conversió d'aquests pisos en habitatges protegits en règim de propietat. Per tant, una política... que ajuda aquells que volen viure, que volen arrelar a la ciutat. No una política, i això és molt clar, que millora la capacitat de compra d'avui per especular demà. Això no és el préstec de la primera entrada. Són eines, és una eina i recursos perquè aquest Ajuntament es posi al servei dels barcelonins que volen viure i arrelar a la ciutat. No podem sostenir Barcelona davant d'aquells que hereten un habitatge o que tenen recursos perquè tenen un alt poder adquisitiu perquè venen d'altres llocs a viure a Barcelona. Per tant, donem eines a aquells barcelonins i barcelonines que es volen quedar a la seva ciutat.

Gràcies, president. Com bé ja s'ha dit, la temàtica d'avui del plenari és l'habitatge i per tant és una problemàtica que ens interpel·la a tots i a totes. El que sí que li he de dir, senyora Alemany, és que no amagarem que avui esperàvem una proposició que condensés tot el corpus del coneixement acumulat per part d'Esquerra Republicana en matèria d'habitatge derivat de l'any al capdavant del govern. Una proposta que marqués el camí a seguir per revertir la problemàtica de l'accés a l'habitatge i, en aquest cas, per als joves que pateix sobretot la nostra ciutat. Tant de bo hagués estat així, però no ho és. És una iniciativa, sincerament, buida de propostes pròpies i bastant orfa d'idees. Una proposició que no porta cap canvi estructural al que ja està fent. I vostè mateixa ho ha dit, el préstec d'emancipació anunciat pel govern europeu, de Salvador Illa i vigent des del mes de juny de l'any passat permet finançar l'entrada fins al 20% de l'import de la compra-venta de l'habitatge amb un límit de 50.000 euros. El que vostès proposen és ampliar una mica més aquest topall. I aquests diners no s'han de retornar fins que la hipoteca amb el banc estigui pagada amb uns interessos del 0%. El que jo li pregunto és, saben quants joves s'han beneficiat d'aquesta iniciativa en aquests sis mesos? 426. Només 426 a tot Catalunya. Això suposa un 0,02% dels joves del país. I davant d'aquest panorama, bàsicament, tot el que ens plantegen, com ja l'he dit, és augmentar una mica més aquest topall. I per tant, com a vostès els hi sorgien unes preguntes, a nosaltres també ens sorgeixen unes preguntes de la seva proposta. Quants diners que no tornaran estan disposats a invertir en aquests préstecs per tenir una quantificació d'aquests diners? D'on surten aquests diners? De quines partides? surten i també crec que és important respondre aquestes preguntes perquè seria interessant respondre a una altra. A Barcelona hi ha més de 380.000 joves entre 18 i 35 anys. A quants d'aquests preveuen ajudar exactament amb aquesta proposta? Sincerament, esperàvem molt més del que vostès ens plantejaven i esperàvem, igual que la nostra iniciativa portava altres temes a complementar, com ha explicat el senyor Calvet, i que per tant no hi entraré, que ens preocupa que es pensin que posant una mica més de diners solucionarem el problema d'habitatge sense complementar-ho absolutament amb altres polítiques. d'habitatge. Malgrat això, tot i que entenem la bona intenció de la iniciativa i que dubtem que sigui aplicable i que el govern l'apliqui, hi haig de ser molt sincera perquè tot el que hem anat proposant no ha aplicat absolutament res, nosaltres ens abstindrem perquè esperem que amb el llarg del temps puguem seguir complementant aquesta mesura que vostès proposen amb les polítiques que nosaltres també hem proposat i que puguem fer una política d'habitatge efectiva per la ciutat de Barcelona.

Molt bé, doncs... Barcelona en Comú, regidor Martín.

Sí, gràcies. Avui Esquerra ens porta a una proposició que bàsicament planteja modificar el programa Prèstec amb Inversió, que la Generalitat va posar en marxa fa 6 mesos perquè obria l'1% de la hipoteca de persones joves que es compressin la seva primera residència habitual. D'entrada, una qüestió pràctica, que Esquerra vulgui crear un instrument municipal per ampliar una quantitat finançada per la Generalitat d'un programa que impulsa la Generalitat... Em sorprèn, sobretot perquè amb les ajudes del lloguer, que també són un programa de la Generalitat, Barcelona ja té un límit més elevat que la resta. No hauria estat molt més fàcil que la Generalitat adaptés el programa com en el cas de les ajudes al lloguer? Jo crec que sí. Però en tot cas, anem al fons. Esquerra justifica el motiu d'aquesta proposta per ajudar les veïnes de Barcelona a accedir als preus més elevats respecte a la resta del territori. I és aquí on em sembla que Esquerra perd de vista que el problema de la compra d'habitatges a Barcelona no és simplement el preu més elevat. El que està passant a la ciutat és que l'especulació salvatge que patim està provocant un fenomen de competència deslleial. És a dir, la gent jove i no tan jove que viu i treballa a Barcelona està competint per la compra d'habitatges amb fons d'inversió hi ha expats que mai viuran aquí de forma permanent. En els darrers anys, prop del 60% de les compres es van fer al comptat, sense hipoteca. Aviam qui conegueu vosaltres que pugui fer alguna cosa així. Jo poca gent o ningú. I una altra dada del Banc d'Espanya, els habitatges comprats per especular es paguen un 60% més cars que els que es compren per residir-hi. Per tant, és una evidència. Qui especula és qui fa pujar els preus dels habitatges de la ciutat i qui hi derrat truc fa que els habitatges de compra estiguin cada vegada menys a l'abast de la gent normal i la gent treballadora. I davant d'això què cal fer? Nosaltres pensem que cal regular, que cal posar límits. Per tant, no. Per crear igualtat d'oportunitats pels joves que competeixen amb desavantatge no només calen crèdits d'emancipació. Aquests crèdits són una proposta clarament insuficient que ni van a l'arrel del problema ni ajudaran a una majoria social. I així ho evidencien les xifres del programa de la Generalitat. Des de la seva posada en marxa, de les més de 4.000 sol·licituds, poc més de 400 ajudes s'han concretat en la compra d'un habitatge, un 10%. I aquí a l'Ajuntament és on Esquerra ha tornat a fallar recentment, perquè avui Elisenda Lamant ens diu que defensa el dret de la gent jove a quedar-se a la ciutat, però fa menys de deu dies el seu grup municipal va votar en contra d'una MPGM per protegir i prioritzar l'ús residencial dels habitatges de la ciutat i aturar el fenomen de la compra especulativa. Esquerra Republicana es va permetre tillar la proposta de normativa extrafolària quan estem parlant d'una línia que ens permetria esunificar la ciutat i impedir que en barris sencers no hi pugui haver, per exemple, ni un sol co-living, ni un sol lloguer de temporada o, en general, ni un sol habitatge destinat a tot allò que no sigui la residència habitual i permanent de qui hi visqui. A tota Barcelona, un 20% dels pisos no tenen veïns. A la dreta de l'Eixample, aquesta xifra arriba al 30%. Al Gòtic, gairebé al 40%. Barris sense comunitat. Això és el que no ens podem permetre. i Esquerra no pot bloquejar una regulació municipal que canviaria les regles del joc igual que les va canviar la regulació d'habitatges turístics que Barcelona en Comú va tirar endavant quan lideraven el govern municipal. Per tant, nosaltres no bloquejarem la proposta que avui ens porta Esquerra, tot i que ens sembla evident que és poc ambiciosa i té febleses, ara sí que esperem i acabo ja. Esperem que Esquerra s'oblidi de vanitats absurdes i deixi de bloquejar al costat dels partits de dretes una MPGM d'habitatge d'ús habitual i permanent que pot ser clau per acabar amb l'especulació a la nostra ciutat. Gràcies.

Gràcies, alcalde. Des del Partit Popular compartim una part important de l'esperit de la proposta d'Esquerra Republicana. Estem d'acord en ajudar a joves i a les famílies a accedir al seu primer habitatge. I veiem molt positiu facilitar el finançament de l'entrada, aquell 20% que els bancs no cobreixen. Fins aquí hi coincidim, però el problema no és el préstec. El problema és el que es demana... a canvi. Perquè una cosa és ajudar i una altra molt diferent és condicionar la propietat per a tota la vida. Esquerra Republicana proposa que aquells habitatges, un cop comprats a preu de mercat, passin a ser habitatges protegits en règim de propietat. I aquí trobem el parany. Aquesta és la gran estafa. Què passa si un jove compra un pis avui, a preu de mercat, amb l'ajut públic que tots defensem i anys més tard necessita vendre'l? Posem un exemple realista. Una parella compra el seu primer habitatge a Barcelona per 250.000 euros. Gràcies a l'ajut públic pot pagar l'entrada. Fins aquí tot bé, però uns anys després, per motius personals o laborals, necessiten vendre el seu pis. I aquí ve el problema. Segons el preu habitual d'un habitatge protegit a Barcelona, aquest mateix pis no es podrà vendre a preu de mercat. sinó entre un 30 i un 40% menys del valor inicial. És a dir, un pis comprat per uns 250.000 euros s'hauria de vendre per 150.000 o 170.000 euros. I em permeti'm la pregunta, a això vostès li diuen ajut? Ara ja sabem per què tan pocs joves s'animen. Què passa aleshores? Que aquell habitatge ja no és realment seu, no el pot vendre lliurement, i no pot vendre el preu que va pagar i ha d'assumir una important pèrdua patrimonial. Em reitero, això no és un ajut, això és un peatge ideològic. La millor manera de convertir l'especulació no és limitar drets, és augmentar l'oferta d'habitatge. Quan hi ha oferta, els preus es moderen. Des del Partit Popular ja vam fer una proposta alternativa, un aval públic municipal que cobreixi aquest 20%, un aval que permeti als joves accedir al 100% del finançament, el 8 amb hipoteca i el 20 avalat per l'Ajuntament. Sense interessos ocults, sense condicions de pervida, en definitiva, ajudar sense demanar res a canvi. L'habitatge és un espai de llibertat i de seguretat, i no la gàbia administrativa que ens presenta Esquerra Republicana.

Per això votarem en contra. Todo lo que ustedes han tocado en este ámbito ha fracasado. Más intervención, más control, más inseguridad jurídica. Y hoy Barcelona tiene el acceso a la vivienda más difícil de su historia. Durante años han perseguido al propietario, han demonizado la propiedad privada y han intentado imponer que los barceloneses vivan mayoritariamente de alquiler. Y ahora de repente descubren Que comprar viviendas es importante. Eso no es una evolución del modelo, es una contradicción evidente. Pero hay algo todavía más grave. Mientras siga vigente su medida confiscatoria del 30% en las promociones privadas, carece de todo sentido defender lo que proponen. Se lo explico con números que son muy tercos. Un promotor construye 100 viviendas. Sin reserva obligatoria, cada una costaría equis. Con su reserva solo puede vender 70, pero tiene que pagar las 100. Resultado, cada vivienda sale a 1,43, es decir, un 43% más cara. Y ahora vienen ustedes a decir que el ayuntamiento preste un 20% para ayudar a comprar vivienda. Primero la encarecen un 43% y luego ofrecen financiar una parte del daño que ustedes mismos han causado. Eso no es política social, es apagar con dinero público un incendio que ustedes mismos provocan. Y para rematar una incoherencia más, criticaban la bonificación generalizada del transporte público diciendo que debía hacerse según renta. Pero aquí no ponen límites de renta ni de precio. Con su propuesta, tal como la han presentado, alguien que quiera comprarse un casoplón de 5 millones en la avenida Pearson podría pedir un préstamo público sin intereses. ¿Eso es progresismo? ¿Eso es justicia social? Señores de Esquerra, menos experimentos, menos ideología... i més respecte per la realitat. Mientras no abandonen sus políticas e intervencionistas, cualquier propuesta suya en vivienda será estructuralmente incoherente.

Por eso nos las tenemos. Jo crec que una majoria, no evidentment tot el saló de plens, estem bastant d'acord que per enfrontar la crisi de l'habitatge necessitem més producció, necessitem més regulació i també necessitem mecanismes fiscals i mecanismes financers. I és cert que quan parlem d'una mesura, aquesta mesura en si mateix és insuficient si no ho veiem amb tota la seva globalitat. Crec que estem d'acord que ha d'haver-hi més producció. Crec que estem d'acord amb la regulació. No tots, però en termes generals, crec que la regulació el que està fent en aquests moments és impedir a aquells que volen especular dins el mar de la ciutat que no especulin. I he dit abans, a més, que l'estructura de propietat d'aquesta ciutat és de persones. El 90% de l'estructura propietària d'aquesta ciutat és de persones. no d'empreses, malgrat, insisteixo, que les empreses són els grans tenidors i són els que estan generant tota aquesta situació. El fet de posar topalls de preus a lloguer, el fet d'eliminar els pisos turístics, el fet de regular el lloguer de temporada, el fet que existeixi l'ordenança de trens i retracte fa que algunes companyies que tenen voluntat de tenir dos lligis de rentabilitat ho tinguin més difícil fer-ho dins el mar de la ciutat. Però també és veritat que hem d'introduir altres elements de compra. Vostès potser acaben de dir que això no és res. Doncs és molt, un 0,26%. I crec que va bastant en la línia de la proposta que vostès feien anteriorment des del punt de vista fiscal. Però bé, escolti'm, jo ja he dit que la meva voluntat és intentar arribar a acords amb el tema d'habitatge amb la majoria d'aquest saló de sessions. Jo crec que la proposta és intentar adicionar característiques que té la ciutat de Barcelona Com és l'increment del preu de l'habitatge que hi ha a la Ciutat de Barcelona, que no és comparable a Manresa. I el que fem és intentar posar un topall que en aquests moments fa el govern de la Generalitat de 50-80. Sí, complementem la posició del govern de la Generalitat. Perquè les competències d'habitatge són d'ells. I també complementem perquè nosaltres no podem generar un préstec a la gent. El pot generar el govern de la Generalitat. Altra cosa és que estem disposats a ajudar aquest finançament. I crec que pot ajudar. Qualsevol mesura d'habitatge no és petita. si és útil i si és eficaç. I per això nosaltres votarem favorablement aquesta proposta. I crec que, insisteixo i voldria acabar amb això, crec que és important que intentem arribar a acords amb habitatge, que no ens ho tirem pel cap. Evidentment, algunes persones poden tenir una posició diferent de la que pot tenir el govern, o altres poden tenir una posició que ens acusen de manca de valentia. Crec que és bo que s'aprovi, i també li dic que sóc humons, crec que és bo que s'aprovi la modificació del pla general de llueva temporada, crec que és positiu, i crec que no molesta gens que hi hagi una comissió de les compres especulatives dins el marc de l'Ajuntament de Barcelona. I amb això crec que podem aconseguir acords importants tots plegats. Moltes gràcies. Voltem a favor.

Molt bé, doncs la ponència té 26 segons.

Sí, aquesta és una política pública nova perquè no existia a Barcelona. És veritat que utilitza un instrument que ja existeix via l'Institut Català de Finances i també, insisteixo, no és l'única política. I a Esquerra Republicana no li han de donar lliçons de polítiques d'habitatge perquè ho han governat. Anàvem a la Generalitat, vam impulsar la regulació dels pesos del lloguer, vam impulsar fallidament els lloguers de temporada i d'habitacions i hem aconseguit que Barcelona pugui eliminar els pisos turístics. Aquesta no és l'única vareta màgica, però complementa les altres. I les altres també les hem liderat des d'Esquerra Republicana quan hem tingut responsabilitat. Crec que hi haurà temps per avaluar aquesta política. Quan vinguin els propers governs a partir del 2027, la podran ajustar i podran veure l'impacte però tant de bo hi estic convençuda que sigui perquè més barcelonins i barcelonines es puguin quedar a la seva ciutat a viure-hi.

Molt bé, doncs tenim junts 20 segons.

Gràcies, president. Ens hem abstingut perquè creiem que la podem millorar i que podem seguir treballant. Aquesta és la diferència entre el govern i nosaltres. Qualsevol mesura és efectiva en habitatge, això és el que ha dit vostè, Senyor Baix, qualsevol mesura, sempre i quan no incomodi el govern d'Espanya. Perquè fa una hora, no arriba, vostès han votat en contra d'una mesura que millora les polítiques d'habitatge a Barcelona.

Partit Popular, 21 segons. Vox, 57. PSC, 11. Resultat?

Molt bé.

S'aprovaria la proposta, que compta molt favorable d'Esquerra Republicana, Barcelona en Comú i el grup socialista, el voten contra el Partit Popular i l'abstenció de Junts per Barcelona i Vox.

Molt bé, doncs passem a l'àmbit dels precs. Primer prec que formula la regidora Vives. Regidor Vives, perdó. Moltes gràcies, alcalde. A l'atinent Agil. Endavant.

Gràcies, alcalde. Ara fa una estona en el debat d'ordenances fiscals, fèiem una defensa aferrissada de la classe mitjana com un dels elements claus per la sostenibilitat de l'estat del benestar. Crec que és important parlar dels autònoms com un pilar fonamental del sector productiu d'aquesta ciutat i d'aquest país. Avui parlem d'aquells que aixequen la persiana cada matí, de qui manté viu el comerç de proximitat, de professionals que generen ocupació, activitat... i cohesió als nostres barris, i per extensió també seguretat. Però també parlem d'un col·lectiu que des de fa massa temps té l'aigua al coi. Els costos no han parat de créixer, els lloguers comercials, els subministraments, les cotitzacions, la fiscalitat, tot puja, i en canvi els marges són cada cop més petits. Això sí afegeix un altre repte, la digitalització, que sovint evidentment és molt necessària, la facturació electrònica, tràmits telemàtics, però que per molts autònoms d'aquesta ciutat suposen més despeses, més temps i més complexitat. Mentrestant, massa sovint l'administració no es mostra com una aliada, sinó com una cursa d'obstacles amb tràmits lents, amb normatives feixugues i una pressió fiscal que no té en compte la fragilitat real dels nostres negocis. I des de Junts per Barcelona ho diem molt clar, si volem barris vius necessitem autònoms vius i això no passa només per bones paraules sinó que passa també amb mesures concretes de defensa dels professionals liberals. Avui presentem aquest PREC demanant cinc coses molt senzilles, senzilles no tant, però en qualsevol cas relativament senzilles d'aplicar. Un pla que inclogui en primer lloc ajuts directes per fer front a l'increment de les despeses fixes, en segon lloc la creació d'unes xarxes d'oficines d'acompanyament i assessorament arreu de la ciutat en col·laboració amb les cambres de comerç, També proposem simplificar la fiscalitat municipal i facilitar la reobertura de locals buits amb ajuts que cobreixin fins un 95% de les taxes municipals. Sol·licitem també elaborar un programa específic per a joves emprenedors amb una ajuda directa equivalent a la quota d'autònoms durant el primer any per garantir aquest primer any d'activitat que sigui més fàcil i més eficient. I, finalment, una demanda clau, que és la simplificació administrativa En els últims mesos hem vist com des d'aquesta casa, però també el conseller de la presidència, l'Albert Dalmau, que va ser gerent municipal al seu dia aquí a l'Ajuntament de Barcelona, han parlat molt de la simplificació administrativa, però avui obtenir llicències, obrir negocis, és molt complicat. Per tant, defensem aquest prec i demanaríem que ens l'aprovin.

Tinent Agil.

Sí, vostè parlava d'accions concretes, crec que permetim que comenci a dir que compartim la necessitat d'ajudar els nostres autònoms i la necessitat de reconèixer la feina que es fa des dels diferents sectors, és a dir, el sector del comerç, però també des d'altres professionals que també són treballadors autònoms i contribueixen a la petita economia de la ciutat i en molts casos també són ocupadors i creadors d'ocupació i per tant mereixen tota l'atenció. En primer lloc, coses que estem fent. A través de Barcelona Activa acabem de posar en marxa els bicrèdits, que com hem pogut comentar som una línia de crèdits avalats agressades a persones treballadores autònomes o a microempreses amb una dotació de fins a 4 milions d'euros que hem permet concedir crèdits de 25.000 euros en condicions avantatjoses que s'assumen amb algunes altres de les línies de finançament que hi ha per a aquells que comencen el seu negoci. El que ens demanaven dels sectors dels autònoms, precisament, és que tenien una mancança d'aquesta cobertura per part municipal en el moment que volien créixer o consolidar el seu negoci i aquesta és l'opció que tenen a través del Bicrèdit. Tenim l'oficina d'atenció a les empreses, on majoritàriament es dona... aquesta atenció integral i multicanal també a les persones autònomes i emprenedors, que també es nodreix de la xarxa de tècnics que tenim també de promoció econòmica als districtes, dels plans de desenvolupament econòmic i d'altres elements. Només amb el 25 s'han atès 6.159 empreses, de les quals més de 2.000 són persones treballadores autònomes. Hi ha tributs municipals que incorporen un tractament preferent pels autònoms, com la zona d'estacionament regulat o com la tarifa plana tributària que permet pagaments mensuals, el fraccionament express de deutes i temes amb la notificació electrònica. Des de l'Impulsem el que fas estem donant suport, com deia abans, a la posada en marxa d'activitats econòmiques en planta baixa, no només amb un tema de taxes, sinó amb subvencions que arriben fins als 20.000 euros. I a més hi ha serveis específics d'emprenedoria pels quals passen cada any a prop de 9.000 persones. A més a això, a propi li sumem les col·laboracions que fem amb la Cambra de Comerç o amb altres entitats privades i entitats de la ciutat. Per tant, creiem que tenim no únic instruments, sinó molts. No hi ha un pla d'autònoms, però tenim un pla Impulsa o un pla Barcelona Fàcil que recullen algunes de les peticions que vostè feia amb aquest prec i per aquesta raó no l'acceptarem.

Molt bé, doncs s'han esgotat els temps. Per tant, passem a la següent.

Si em permeto un segon, alcalde, per lamentar que no m'acceptin el plec i en qualsevol cas dir que fan molta feina però que els autònoms no viuen massa bé des de fa un temps.

Regidor, no passa res, però a la propera guardi 15 segons per si ha de fer una resposta final i així ho pot fer còmodament. Barcelona en Comú, el senyor regidor Serra a l'atenent a Onet.

Avui portem el crit de SOS dels barris del Besòs i el Maresme de la Pau i de Trinitat Vella, encarnat per les veïnes que avui ens acompanyen, que volia saludar-los. Un crit desesperat de SOS que ens interpel·la i exigeix solucions. Estem parlant d'uns barris als que el miratge del desarrollismo franquista va condemnar a la ruïna absoluta. Les administracions democràtiques, és cert que ja han fet intervencions puntuals, però el balanç, després de 40 anys de democràcia, és nefast. De fet, els veïns del barri dels Besòs van veure com els grans programes d'aquesta ciutat, com el Barcelona posa guapa, es quedava en un anunci que veien des dels seus televisors, però que no es concretava en inversions en els seus barris. Amb l'oportunitat dels fons europeus i amb Barcelona en Comú a l'Alcaldia, van plantejar el 2020 un pla de regeneració urbana integral posant el tracte de l'habitatge al centre, amb una prova pilot de 200 habitatges. Es van deixar a punt la feina feta per rehabilitar 10 comunitats, però el balanç, després de dos anys i mig, és clarament insuficient. Poc més d'una desena d'habitatges finalitzats, la pèrdua dels fons Next Generation en 6 de 9 finques i, mentrestant, els edificis amb ciment aluminós cauen literalment a trossos. Però com els deia avui, regidors i regidores, no estem aquí per lamentar-nos, tampoc per limitar-nos a fer la denúncia pública, estem aquí per aportar solucions. Com saben, amb l'acord d'organització fiscals entre el govern municipal i Barcelona en comú, hem arrencat un compromís per donar un nou impuls al programa i fer un salt d'escala, revertir la privatització del programa i recuperar l'adiratge públic. implicar el govern de la Generalitat, crear un instrument que permeti també accedir a crèdit i agilitzar els terminis d'actuació i equiparar les condicions fiscals i econòmiques a les de la prova pilot amb els fons de la Unió Europea. Fent viables els projectes, sabem que tècnicament aquest punt és complex i que requereix estudi, però també que és la garantia d'èxit pels projectes de rehabilitació. Acabo agraint la voluntat de diàleg del govern i d'entesa que és cert que arriba tard en aquesta qüestió, però que és imprescindible per trobar solucions a l'alçada.

Té la paraula la Tirenta Bonet.

Senyor Serra, ja li avanço, ho sap, ja li hem dit que acceptarem el PREC, perquè aquest tema ens preocupa i ens ocupa. Cal continuar impulsant la regeneració de tots els àmbits de regeneració urbana del Besòs. però també estem d'acord, segur, que tots tenen necessitats i graus d'urgència diferents i circumstàncies diferents que ens obliguen també a treballar amb enfocaments específics per cadascun dels barris perquè les necessitats són diverses. El Besòs Maresme és l'àmbit de màxima urgència i complexitat segur que també ho comparteixen perquè concentra simultàniament patologies estructurals greus que afecten un nombre molt elevat d'edificis i, a més a més, una alta vulnerabilitat social amb comunitats amb menor capacitat d'autogestió i resposta econòmica. I això no vol dir que la resta d'àmbits siguin menys importants ni que s'hagi de treballar menys, de cap manera. Ja li dic que també, però amb enfocaments específics que permetin abordar les diferents característiques de cada àmbit. El que li estic dient és que el Besòs Maresme necessita un focus específic perquè és evident que amb el que s'ha fet fins ara, tant durant el passat mandat com aquest, no n'hi ha prou. I és per això que ja fa temps, des de principi de mandat, que estem treballant en aquest salt d'escala al Besòs Maresme al que vostè es referia i que ens agrada veure que ens plantegen aquesta proposta. Òbviament, perquè és un punt que compartim perfectament en termes de prioritats. Aquest salt d'escala ha d'incorporar a la Generalitat una possibilitat d'altra banda contemplada ja en el compromís del Besòs Maresme des d'inici i en la que no s'havia treballat fins ara i necessitem la Generalitat incorporada corresponsabilitzant-se de la regeneració d'aquest àmbit. A més, aquest salt d'escala també requereix d'una altra cosa, d'una nova eina, d'una eina que ens permeti actuar de manera molt més àgil del que s'ha pogut treballar des del 2020 fins ara. Pel que fa al model de gestió, la qüestió fiscal que vostè també aborda en aquest PREC, vostès plantegen que recuperi el model de pilot impulsat al passat mandat, que segons vostès diuen contenia bonificacions del 100% de la càrrega fiscal... Li dic que no podem recuperar aquell model pilot perquè senzillament aquest model pilot no contenia aquesta característica. La bonificació que existia era únicament sobre la part finançada amb Next Generation que, per cert, va sorgir d'un acord entre els ministeris d'Habitatge i d'Hisenda liderats pel Partit Socialista. Però, en qualsevol cas, arribem al cap del carrer que compartim plenament que els ajuts han de tenir la mínima càrrega fiscal possible i que hem d'assegurar-nos que les ajudes no es converteixin realment a la pràctica en un desincentiu a les comunitats vulnerables. Crec que des d'aquest punt de vista s'està fent feina. S'està aplicant un 10% i no un 21% d'IVA a aquest mandat, a diferència del passat mandat, i avui hem aprovat que l'ICIO de rehabilitació en els àmbits de regeneració a cap alcalde tenen una bonificació del 100%. Seguim estudiant aquestes eines perquè són el futur.

Gràcies.

Senyora Bonet, avui no és moment, és cert, ni d'entrar en matisos ni d'aprofundir en possibles diferències que tinguem. Crec que és moment de posar en valor l'acord, la capacitat d'entesa i jo li vull agrair la capacitat d'acord i de diàleg. També el tinent d'alcaldia Valls que s'ha implicat en les converses. El que està en joc ni més ni menys, com diu la portaveu dels veïns i veïnes, la senyora Teresa Pardo, no és només la rehabilitació d'uns habitatges. El que està en joc és la possibilitat que la gent treballadora pugui seguir vivint a la ciutat i al barri que tant estimen.

El següent prec és el que formula la regió de Tarafa a l'alcalde. Endavant, senyora Tarafa.

Vivim uns temps intensíssims. Ahir tots miràvem a Ucrania, avui mirem a Venezuela i demà passat mirarem a Groenlàndia. Però això no és casual. A l'estat d'Israel li va molt bé tant de soroll, tant de conflicte, per seguir normalitzant el que estan fent a Gaza, aquest brutal genocidi que estan acometent a la Franja de Gaza dia enrere dia. Més de 70.000 palestins assassinats a la Franja de Gaza ja, 20.000 dels quals són infants i el 83% dels habitatges completament destrossats. Però molts ens demanen, i què podem fer des de Barcelona? Què està a les nostres mans? A l'estat d'Israel li encantaria que diguéssim res, no res. Les normes del joc són aquestes i no hi ha res a fer. Doncs fals, rotundament fals. Els crims d'Israel només se sustenten amb la complicitat internacional. A Barcelona, diem clar i alt, Barcelona, complicitat zero. I una de les millors maneres que té Israel per rentar-se les mans, rentar-se la cara, és la seva presència als desdeveniments internacionals, com els que succeiran a la Fira aquest any. Dues qüestions. La Fira Audiovisual, IC, comptarà amb la participació de 14 empreses israelianes. I el Mobile World Congress del 26 té un pavelló de govern d'Israel i hi participaran 7 empreses que desenvolupen tecnologia militar per a governs inclosos a l'Israel. Això és complicitat zero? Això és estar a l'alçada del que passa actualment. Nosaltres, en aquest prec, li portem dues peticions, senyor alcalde. La primera d'elles és que reiterin ja la prohibició del pavelló d'Israel, de les empreses israelianes i de les empreses que es lucren amb el genocidi i l'haparheit a la Fira. I dues, que detallin i millorin els mecanismes de control que estan aplicant fins ara perquè això no passi, perquè passa ara i ja ens havia passat fins ara. Gràcies.

Moltes gràcies, regidora. És evident que aquesta ciutat i aquest govern i aquest alcalde comparteix la diagnosi que vostè fa sobre la situació de Palestina i sobre l'agressió i la vulneració de drets humans que s'ha comès de forma reiterada durant molts anys, però especialment, d'una forma especialment cruel i inhumana, durant el setge i l'atac a la França de Gaza, efectivament cometent un genocidi, que esperem que algun dia siguin jutjats pels tribunals panels internacionals. En segon lloc, ha passat molt de sobre per a algunes decisions que hem pres molt importants. Nosaltres estem aplicant, efectivament, una resolució que va adoptar aquest plenari per una majoria progressista, amb l'abstenció de Junts, per enviar un missatge de suport al poble palestí i de prendre mesures que a la mesura de les nostres possibilitats podíem prendre. I una primera i no menor va ser el de la contractació pública, que és on l'Ajuntament té capacitat. I els vull recordar que amb una licitació d'una empresa de transports públics es van haver de fer gestions perquè s'havien presentat empreses que estaven a la llista que explícitament s'assenyala en l'acord del plenari. I van haver de fer gestions per sortir d'aquesta llista i per demostrar que no estaven cooperant amb l'ocupació dels territoris palestins. Jo crec que això és una gran victòria. Va passar molt per sobre, perquè això és el missatge contundent. I de fet aquesta va ser la mesura que va aduir el govern d'Israel perquè l'alcalde de Barcelona no pogués entrar a Israel. Justament aquesta. Públicament. Per tant, jo crec que alguna cosa hem fet en aplicació d'aquests acords. En segon lloc, efectivament hi ha una llista, hi ha una activitat final i hi ha esdeveniments internacionals. El Tour de França. El Tour de França tenia, com vostès recordaran, un equip patrocinat que representava una bandera i que no estarà al Tour de França, a la sortida del Tour de França de Barcelona.

Jo no li demanava un resum de tot el que ha fet vostè. Li demanava una pregunta molt concreta. Si reiterarà la prohibició de la presència del pavelló d'Israel a la Fira, amb aquests dos esdeveniments que li he comentat, així com les empreses que en formen part. També li demano que sigui proactiu, que defensi els drets humans i que totes les vegades que portem aquest tema aquí, Al final l'arribem a concebir per la pressió que fem des de l'oposició. Arriba en tard, arriba en tard amb aquest tema. Vostè seu en una cadira que la mira tot el món. Siguem contundents amb això. Ahir vam anar a un concert on hi havia 20.000 persones. Free Palestine, boicot Israel. Que no sigui només una consigna, senyor Collón.

De fet, si vostè agafa l'acte de l'última sessió plenària de Fira de Barcelona, veurà com l'alcalde de Barcelona i president de Fira reitera i insta a la direcció de Fira que això no passi. Per cert, no hi havia el representant de comuns, ni es van excusar, perquè aquell és el lloc on s'ha d'explicitar, traslladar la petició i l'exigència que efectivament, com va passar a Smart City, no hi hagi la representació que vostè menciona en aquesta moció.

Entenc que m'accepta el ple, senyor Coloni. Seguim reiterant perquè no ho hem aconseguit.

Ja l'he dit. Molt bé. Seguim amb el ple que formula el regidor Coronas a la Tinenta Bonet.

Sí, gràcies. El 19 de desembre de 1863 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la denominació Plaça de les Glòries Catalanes per l'espai que el Pla Cerdà havia concebut com un dels grans centres de l'Eixample barceloní i aquesta va ser una proposta de l'escriptor historiador i polític Víctor Balaguer. Aquesta va ser la denominació oficial de la plaça fins que, després de caure a Barcelona en mans de l'exèrcit rebel l'any 1939, les autoritats franquistes li van canviar el nom pel de Plaça de les Glòries, en el marc d'una política sistemàtica i general d'eliminació de qualsevol referència a la llengua i la identitat catalana del nomenclàtor i del conjunt del paisatge urbà de la ciutat. Això, a més, va determinar que l'estació de metro inaugurada l'any 1951 revés la denominació Glòries, el mateix que les parades d'autobús situades a la plaça. I amb la fi de la dictadura, l'Ajuntament va decidir el 12 de juny de l'any 80 recuperar oficialment la denominació original en català i sencera, Plaça de les Glòries Catalanes, en el marc d'una política de recuperació de les llibertats democràtiques, la memòria històrica i la identitat col·lectiva de la ciutat. Malauradament, no només es va mantenir la denominació de Glòries per l'estació de metro de la Línia Vermella i les parades de bus, sinó que es va donar aquest nom també a la parada del tramvia del tram Besòs que va entrar en servei l'any 2004. Una anomalia que avui encara perdura. I per aquesta raó demanem al govern municipal que insti a TMB i a l'ATM a adoptar oficialment la denominació Glòries Catalanes a l'estació i les parades de metro, autobús i tramvia situades a la plaça de les Glòries Catalanes. I d'altra banda, i també relacionat amb el mateix espai, l'11 de desembre el Consell de Districte de Sant Martí, a proposta d'Esquerra, va aprovar restituir a la plaça de les Glòries Catalanes les 12 plaques de basal negre en textos esculpits que rememoren les Glòries Catalanes. Es tracta d'una obra de l'arquitecte Andreu Urriola, que exposa 12 fites assolides pel poble català, les quals expliquen com els catalans ens hem incorporat al món modern des de la nostra tradició, amb 12 aportacions catalanes a la humanitat que estan exposades a través de textos d'experts tan il·lustres com Jaume Vicenç Vives, Narcís Montoriol, Ferran Sol de Vila, Roviri Virgili, Ramon de Badal, Puig i Cadafalc o Antoni de Campany, entre d'altres. El monument va ser instal·lat en aquesta plaça l'any 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics i va ser desmuntat i retirat durant la darrera reforma de l'espai. Ara bé, un cop reestructurada i inaugurada la nova plaça, els 12 prismes de la sal negra no han estat restablerts i demanem que es tornin a restituir una altra vegada.

Gràcies, alcalde. Senyor Grones, ja li avanço que li votarem, que li acceptarem aquest prec, que s'ha de treballar, a més a més, de manera coordinada en tres àmbits diferents. En primer lloc, que l'ATM, vostè hi feia referència, és l'òrgan competent per aprovar els canvis de nomenclàtors, sempre amb l'assessorament de l'Institut d'Estudis Catalans, i en aquest sentit farem els passos necessaris perquè l'ATM estudiï la proposta, l'analitzi amb criteris tècnics i, si és que ho estableixi, els passos per la seva aplicació. En segon lloc, també caldrà treballar-ho amb TMB, vostè també ho sap perfectament, pel que fa al canvi de nom de les parades d'autobús, perquè el que és clau, i vostè s'hi referia, en tota la proposta és poder garantir la coherència toponímica per no fer un canvi en un àmbit sense fer-lo en els altres. i per tant qualsevol modificació s'ha de coordinar entre els diferents modes de transport, bus, metro, tramvia, també amb l'espai públic per evitar incoherències o confusions a la ciutadania. En tercer lloc, també ho hem de treballar en l'àmbit de l'espai públic. Pel que fa a les plaques dissenyades per Andreu Arriola, Crec que també podem aprofitar per ser molt clars i compartir amb vostè que compartim plenament el compromís unànime que es va adoptar en el Consell de Districte de Sant Martí i tal com ja es va comprometre el Govern en aquell moment, ja hem iniciat les gestions necessàries per poder conèixer l'estat de les peces i a dia d'avui podem informar que aquestes plaques es troben al magatzem municipal de Cantunis. Estem a l'espera de conèixer amb més detall el seu estat, la seva localització local, exacte per poder avaluar posteriorment les opcions de restitució o reubicació a l'espai públic i, per tant, òbviament, com li deia ja, acceptem el PREC. D'una banda, traslladarem la iniciativa als òrgans competents pel que fa al nomenclàtor del transport públic i, de l'altra, continuarem treballant conjuntament amb el districte per avançar en la restitució de les pleques.

Senyora de Besa, regidor de Besa, el Tinen Batlle.

Gràcies, alcalde. L'ocupació il·legal d'immobles de titularitat municipal és un problema greu que no es pot ni normalitzar ni relativitzar, i especialment quan parlem d'habitatge públic. Aquests immobles són part del patrimoni de tots els barcelonins i tenen una funció social clara, donar resposta a situacions d'emergència habitacional degudament acreditades. Quan un habitatge a un espai municipal és ocupat il·legalment, no només es fa un ús indegut del patrimoni públic, sinó que es limita directament la capacitat de l'Ajuntament per atendre famílies i persones realment vulnerables que sí que compleixen els requisits i que esperen una solució dins el sistema municipal de serveis socials prou col·lapsat actualment. No parlem d'un problema que sigui ni puntual ni residual. Segons va reconèixer el mateix govern municipal i a través del seu tinent, el senyor Batlla, el regidor Batlla, en una compareixença a la comissió de presidència el passat mes d'octubre hi ha més de 30, més de 30 immobles de titularitat municipal que estan ocupats il·legalment i que avui, per tant, no compleixen la seva funció social perquè el govern no actua. I això és una autèntica anomalia institucional i parlem de béns públics que haurien d'estar disponibles allà on sigui possible per cobrir aquestes emergències socials i residencials i que avui precisament estan fora per manca de voluntat política. I això vulnera el principi de legalitat. La llei de patrimoni de les administracions públiques és clara. Les administracions tenen l'obligació de protegir i defensar els seus béns i exercir les accions necessàries per fer-ho. No és una opció, sinó un mandat legal. I a més, el missatge que s'envia és profundament injust. Que ocupar un immoble municipal no té cap conseqüència i que això directament perjudica aquests ciutadans que fan bé les coses, compleixen les normes i passen els filtres socials que esperen una solució d'emergència habitacional. Això no és social ni és progressista i per això el prec aquest demana simplement que l'Ajuntament faci el que li pertoca, recuperar immediatament aquests immobles municipals ocupats i legalment i destinar-los com correspon a cobertura de situacions d'emergència social i residencial.

Gràcies.

Un tema que de manera reiterada vostès presenten en aquest plenari o en altres comissions i se'ls ha anat contestant, perquè de tot el que vostè diu hi ha una cosa que no és possible, que és la immediatesa. Estem en un estat de dret i per tant hi ha uns procediments que hem de seguir. I els hem explicat en repetides ocasions L'estratègia per abordar les ocupacions de persones s'emmarca dins d'un pla que vostès coneixen i que més en poden fer el seguiment, que és el pla d'actuació d'abans del fenomen de les ocupacions i els assentaments des del lideratge de la gerència de territori i en coordinació amb la resta de serveis municipals. El compromís polític per la recuperació d'aquests espais és ferm i, com ja me'ls he explicat, cada immoble té un recorregut diferent i es troba en diferents moments del procés. Des de fa temps es treballa per donar resposta a les situacions d'emergència habitacional, vulnerabilitat social i recuperació dels espais urbans. El que sí que tenim clara són les prioritats, protegir les persones, mantenir la convivència als barris i defensar la legalitat. I l'avortatge es fa de manera transversal des de serveis socials, des d'habitatge, des de salut pública, la pròpia Guàrdia Urbana, els serveis de prevenció, extensió d'incendis i salbaments, la direcció del patrimoni... i els mateixos districtes. I totes les actuacions es donen sota els criteris de congruència, oportunitat i proporcionalitat. Les diferents situacions dels immobles han de ser avaluades i li donen no només per l'Ajuntament, sinó també pels jutjats, per així poder determinar la millor manera de poder recuperar l'espai. Els processos per recuperar els immobles municipals ocupats estaran en marxa i es duran a terme amb la màxima brevetat i rigor possible. Durant l'any 25, i això se'ls he comunicat, es van dur a terme 23 procediments de recuperació de propietats municipals que es destinaran a habitatge social, equipament o altres usos d'acord amb les necessitats i oportunitats. Tot i compartir els objectius tant de recuperació de les propietats com d'ampliar el parc públic d'habitatge social, no podem acceptar el seu preix durant la immediatesa que vostès demanen, no concorda amb una estratègia municipal ni amb els terminis dels diferents procediments de recuperació d'aquests espais sotmesos a processos legals corresponents i, per tant, en plena garantia jurídica i, per tant, fugint de qualsevol cosa que pugui suposar arbitrarietat.

Dos anys i mig per recuperar 23 imobles i la resta?

Els expedients de recuperació estan tots en marxa. El que passa és que tenen els seus procediments, perquè molts d'ells, la majoria d'ells, queden sempre pendents de resolucions judicials, que per descomptat, quan les tenim, les executem de forma immediata.

Seguim amb el pre que formula el regidor Senderos de Vox, a l'atinent Tagonet.

Gracias, alcalde. El Ayuntamiento de Barcelona ha desarrollado la zona de bajas emisiones mediante una ordenanza municipal apoyándose en normativa estatal y autonómica. Pero conviene decirlo con claridad. La zona de bajas emisiones no es una medida técnica neutral, no es inevitable y no responde a una demanda ciudadana. Es una imposición política que obliga a miles de barceloneses a cambiar de vehículo si quieren seguir circulando por su propia ciudad. con un coste económico que muchas familias, autónomos y trabajadores no pueden asumir. Esta medida es profundamente injusta y clasista porque castiga precisamente a que menos recursos tienen, a la clase trabajadora, a las personas mayores y a quienes necesitan el coche para trabajar. Todo ello, además, sin ofrecer previamente un transporte público suficiente, eficaz y fiable. Y lo estamos viendo estos días con claridad. Caos ferroviario, retrasos constantes, trenes suprimidos y miles de usuarios abandonados cada mañana. En este contexto, imponer restricciones al vehículo privado no es una política responsable, es castigar doblemente a quienes ya sufren un transporte público deficiente. Por todo ello, el Grupo Municipal de Vox ruega que el Gobierno municipal impulse las acciones necesarias para la supresión total de la zona de bajas emisiones en Barcelona. Gracias.

Doncs havia d'arribar al negacionisme climàtic per part de Vox al plenari de la ciutat de Barcelona. El seu prec està carregat de prejudicis, com no podia ser d'una altra manera, i a més a més absolutament allunyat de les dades. Deixin, per tant, posar dades sobre la taula perquè potser anirem una miqueta més endreçats. L'any 2025 Barcelona va tenir el millor... aire en termes de qualitat que ha tingut en la seva història. Totes les estacions de qualitat de l'aire van arribar a un mínim històric, 23, 24, 25, dels tres primers anys en què hem complert amb la normativa europea en termes de nivells de contaminació, cada any superant els altres. Parlem de qualitat de l'aire. de qualitat de l'aire i de salut. Crec que vostès estaran, com a mínim, d'acord amb això. Aquestes dades ens situen més a prop dels llindars que ens marca la Unió Europea pel 2030, que no pas del llindar actualment vigent. Però segueixo amb més dades, senyor Senderos. El percentatge de vehicles sense distintiu l'any 2025 es va trobar lleuginament per sota de l'1%, mentre que els vehicles amb etiqueta B van representar el 12-31%. del parc circulant. Per contra, els vehicles amb etiqueta Eco i Zero van seguir una evolució ascendent i actualment suposen el 24,5%. A més, pel que fa a turismes, la xifra s'enfila fins al 38%. Prova d'això és que aquests darrers dies en què s'ha suspès la zona de baixes emissions per la situació de Rodalies, per la crisi de Rodalies, no s'ha detectat cap variació respecte a la setmana anterior. És a dir, que la tipologia de vehicles que ens ha arribat a Barcelona és, si no fa, La de sempre. Perquè el parc circulant ja està canviat gràcies a la zona de baixes emissions. I de les dades, els fets. No és de rebut que digui que la zona de baixes emissions perjudica a la classe treballadora. Perquè això és que ni tan sols coneix de què va la zona de baixes emissions. Que porta un paquet de mesures socials i de condicions, d'autoritzacions i d'exempcions que la fa única en termes de zones de baixes emissions, però no s'ho deu, evidentment, ni mirat. Per tant, en aquest sentit, Aquestes són les exemptions i autoritzacions que fan que aquesta que vostè assenyala no sigui la conseqüència de treballar per la millora de la qualitat de l'aire perquè és compatible la lluita contra les desigualtats i la millora del medi ambient. Sí, és compatible per aquells que decideixen sempre anar a la contra i, en tot cas, el que és evident és que la zona de baixes emissions ens està permetent tenir un aire més net que mai i això vol dir salut per la ciutadania i aquest és el camí que seguirem.

Mire, que se pueden haber bajado la contaminación en un año en el que prácticamente todos los días llueve, en los que durante todo este tiempo las corrientes de aire giran hacia el mar, es realmente curioso. Y que se puedan añadir los porcentajes tan reducidos de consumo de contaminación que alegan por ese tema, es realmente curioso. Pero después es que entre las... Absolutas alucinaciones que contienen es como decir que comprarse un coche está al alcance de cualquiera. Los precios son los que son y la gente está como está y los problemas de la gente tienen la que tienen. Estamos expulsando a los barceloneses de la ciudad, los estamos enviando afuera y no les permitimos volver de manera normal con el caos de circulación ferroviaria que tenemos. Llegan inclusive al cinismo de haber permitido circular a los coches con etiquetas incorrectas durante todo este tiempo, porque se dan cuenta que el tema no ha sido posible mantenerlo de otra manera. Ustedes lo que hacen realmente es estar creando una religión climática que no está... teniendo en cuenta la realidad de los problemas de la gente de verdad, los problemas que los ciudadanos tienen para poder vivir y para poder hacer su vida normal y corriente. Y eso, realmente, nosotros lo vamos a intentar demostrar que no es correcto manifestándonos mañana, sábado, día 30, a las 12 del mediodía en la Plaza Colón de esta ciudad.

Gracias. Pasamos a preguntas. Regidor Rodríguez, de Junts a l'alcalde.

Sí, gràcies, alcalde. En primer lloc, agrair-li que en un matí com el d'avui, amb tants compromisos d'atencions a mitjans, reunions i fotografies diverses que ha hagut d'atendre, hagi trobat una estona per passar pel plenari i contestar la pregunta d'aquest humil regidor que va en referència a la pròxima celebració de la gala dels Premis Goya a la ciutat el proper 28 de febrer. que ens ha anunciat el govern municipal que serà així, que Barcelona acollirà els Goya, cosa que no ens sembla ni bé ni malament, però sí que tenim algunes preguntes respecte a l'aportació d'un milió d'euros que ha compromès l'Ajuntament per aportar els Goya a la ciutat. I és si vostè considera que aquesta és la millor manera o la manera més òptima d'optimitzar els recursos per tal d'ajudar la indústria cinematogràfica catalana i de l'audiovisual del país.

Doncs sí, ho creiem i estem particularment orgullosos d'acollir l'edició dels Goya d'enguany. I vostè, que és una persona culta, que coincidim amb moltes estrenes i amb molts esdeveniments culturals, sabrà que qui va guanyar els Goya, per exemple, l'any passat va ser el 47, una pel·lícula catalana on es parla català. va tenir cinc olles, incloent millor actriu per Clara Segura i millor actor Eduard Fernández, o que en Casa amb Flames el millor guió original va ser per Eduard Sola, pel·lícula també feta catalana i en català, en part. I en guany tenim més nominades. Tenim Cidat, del productor Oriol Maimó, Romeria, de Carles Simón, és a dir, talent català, indústria catalana, projecció intel·leccional pel cinema català. I a més a més, en aquest any de suport des de l'Ajuntament al cinema català, com vostè sabrà perfectament, també hem anunciat la sessió d'un espai a la Fundació Muñoz Ramonet per l'Acadèmia del Cinema Català. I, per cert, suposo que vostès també donaran suport perquè van votar a favor de donar una subvenció també a l'esdeveniment l'altre dia a l'àrea metropolitana. Alguns dels que estan aquí van votar a favor.

Gràcies, alcalde. Jo no he dit que estéssim en contra, simplement li he preguntat si creia que aquest milió d'euros no hauria estat millor destinar-lo a altres mesures, per exemple, a donar compliment allò que ens van votar favorablement l'octubre del 24, que era el pla de difusió del cinema en els centres educatius, o atendre altres peticions del sector, com el suport a la producció, a la distribució, a l'eximoció, a promoure el cinema en català i a l'audiovisual, a la formació contínua i als laboratoris de creació, a digitalitzar sales i pantalles petites. És això el que li preguntava. Jo li agraeixo que m'hagi repassat el palmerès de l'any passat o les nominacions d'aquest any, però insisteixo, no és això el que li estàvem preguntant. A nosaltres ens amoïna, tot i que ens pot semblar bé que vinguin els Goya, que això sigui un capítol més d'aquesta política municipal que estem veient aquest mandat, no només en aquest àmbit de la cultura, sinó en tots els àmbits, a la política de pa i circ. Uns Goya que s'anuncien amb un passatge de la fama a la Diagonal, amb un fotocall a la plaça d'en Jaume, un fotocall que, de veritat, és molt adient en aquest Ajuntament perquè en tenim pocs de fotocalls. I creiem, sincerament, que aquests diners feien falta per altres necessitats del sector. I també ens amoïna, deixem dir-ho de passada, que en totes aquestes activitats que s'han programat paral·leles a la celebració de la gala, el paper que hi pugui tenir el català i la presència que hi pugui tenir. Espero que un milió d'euros d'aportació de l'Ajuntament ens assegurin almenys, o si més no, un bon dia i bona nit.

Regidor, si vostè m'hagués preguntat el que em diu que m'ha preguntat, que no m'ha preguntat, jo l'hagués contestat. Vostè m'ha preguntat pels Goya, no per les polítiques de suport que fa l'Ajuntament al sector del cinema, o a la difusió o a la creació de públics a les escoles que fa aquest Ajuntament, o al suport i a la formació de directors i directores que fa aquest Ajuntament, o al seguiment que fa, en aquest cas, com li he comentat abans, amb l'Acadèmia del Cinema Català, de la difusió del cinema a la nostra ciutat. Si vostè m'hagués preguntat això, jo l'hagués preguntat. tot el conjunt d'accions que deuen sumar un pressupost com aquest, similar o superior, i li hauria contestat. Però vostè no m'ha preguntat això, vostè m'ha preguntat pels Goya. I jo li he contestat pels Goya i li reitero que crec que és una gran notícia per la ciutat i una gran notícia pel cinema català. Següent pregunta que formula la regió de Castellana l'alcalde.

Gràcies, alcalde. Bé, fa unes sis hores aproximadament hem tingut un debat sobre el desastre de Rodòlias i el que voldria fer ara és una petita cronologia resumida dels fets. 20 de gener tenim el malaurat accident de Gelida, amb què mor un maquinista i hi ha ferits. Per tant, en primer lloc, el que toca és enviar el condol a la família i amistats de la persona morta i el desig de recuperació ràpida a les persones ferides i també la força i ànims a amistats i altres familiars. El 21 de gener... Es suspèn totalment el servei de la xarxa de rodalies a Catalunya. El 22 de gener segueix suspès el servei de rodalies a Catalunya amb negociacions entre diversos agents per reprendre el servei amb inspeccions de seguretat. El 23 de gener hi ha una reobertura parcial després de 48 hores del servei totalment aturat. El 24 de gener, en teoria, al matí, es repren el servei amb normalitat, amb la normalitat que ens té acostumat Renfe, per tant, amb els retards habituals, però al cap d'unes hores, aproximadament a l'una del migdia, es torna a suspendre definitivament per nous despreniments i perseguiments de seguretat. 25 de gener, la situació segueix igual, diumenge, i el dilluns 26 de gener, sis dies després de l'accident i de tots, després d'haver-hi hagut quatre dies amb el servei totalment tancat i amb els altres dies amb el servei parcialment només en funcionament, surt l'alcalde de Barcelona i fa manifestacions públiques exigint les responsabilitats que li pertoca i defensar els barcelonins i barcelonines. Mirin, Això no va de mesures que és òbvi que ha de prendre l'Ajuntament, amb informadors a les estacions, etcètera, sinó va d'exercir el lideratge. La meva pregunta és molt simple. Per què va trigar sis dies a sortir públicament a defensar els barcelonins i barcelonines?

21 de febrer efectivament es constitueix el comitè de seguiment de crisi a l'Ajuntament de Barcelona. 22 de febrer comencem a desplegar les mesures de reforçament de metro, autobús, informació i guarda urbana, que són les nostres competències. 23 de febrer i 24 de febrer es fa seguiment d'aquestes mesures coordinadament amb el govern de la Generalitat, que és qui tenim d'interlocutor. I efectivament el 26 de febrer, quan se'ns diu que reprendrà completament Quan es diu que es recupera completament la normalitat de Rodalies i el dilluns això no passa, efectivament l'alcalde de Barcelona, en el marc d'un acte d'explicació d'un reforçament d'una nit d'autobús, denuncia... No només la situació, sinó que demana directament responsabilitats. Vaig ser el primer en fer-ho, com a alcalde, responsabilitat directa dels responsables dels operadors, en aquest cas, de Dix i de Renfe. Aquesta és la cronologia dels fets, regidor.

Bé, primer, entenc que és un descuit, però no va ser febrer, que encara no ha arribat, sinó que va ser el mes de gener, però en qualsevol cas va trigar sis dies a sortir públicament, alcalde. La sensació que hem tingut molts barcelonins i barcelonines, no només jo mateix, sinó que podem t'ho comentar també amb moltíssima gent, és que vostè va ser extremadament prudent a no criticar els seus companys de partit i a defensar el PSC i el PSOE abans que els barcelonins i barcelonines, i per això va trigar sis dies a sortir. Jo li demano... per si mai torna a haver-hi una situació tan greu com aquesta, que exerceixi lideratge que li pertoca com a alcalde de la ciutat i surti en un primer moment a defensar els barcelonins i barcelonines.

Mira, regidor, desafortunadament no és la primera crisi que com a alcalde o sentit d'alcalde afronto en aquesta ciutat. Hem afrontat un atemptat terrorista el 17 d'agost, hem afrontat una pandèmia que va durar mesos, hem afrontat una pagada, I sempre hem actuat de la mateixa manera. Primer les solucions i després la denúncia política. Sempre hem actuat de la mateixa manera. La nostra obligació com a governants és garantir en primer lloc la mobilitat de la ciutat i és el que vam fer. La nostra obligació com a governants era garantir la seguretat de les estacions perquè efectivament hi havia una situació de caos. i vam reforçar la Guàrdia Urbana. La nostra obligació com a governants era informar la ciutadania, i ho vam fer amb informadors propis. Primer, solucions, i després les declaracions i la denúncia. Insisteixo, la denúncia es va produir quan el dia que se'ns diu que es recupera la normalitat, que això va ser diumenge, quan arriba el dilluns, perquè diuen que feien els sistemes informàtics, això no passa. I és quan sortim i diem que això no pot continuar igual i que això ha de tenir responsabilitats. I efectivament, al cap d'unes hores, així va passar. Hola, el senyor Cibera, a l'alcalde.

Senyor Coiboni, creu que Barcelona és avui una ciutat segura?

Sí.

Pues mire, siento contradecirle, pero los datos no dicen exactamente eso, sino todo lo contrario, ¿no? Con usted al frente del Ayuntamiento, los homicidios dolosos han subido un 36%. Con usted al frente del Ayuntamiento, los delitos contra la libertad sexual han crecido un 22%. Las agresiones sexuales con penetración, un 8%. Y el tráfico de drogas, un 32%. Esto no es una percepción, esto es... Su balance como alcalde son datos del Ministerio del Interior, no son datos del Partido Popular, son datos del Ministerio del Interior. Usted presume de que hay, lo ha dicho recientemente, que hay 18 delitos diarios menos. Pero, señor Coiboni, pasar de 489 a 471 delitos al día, eso no es un éxito de seguridad. Eso es resignarse al fracaso en el que su política de seguridad está trabajando. Mientras usted se felicita en TikTok diciendo que todo va bien, o lo que ha dicho hoy, que estamos en una ciudad segura, en Barcelona se cometen 280 robos cada día, casi 10.000 robos con violencia en 10 meses y 8 delitos sexuales cada día, todos los días. Eso no es una ciudad segura, como usted dice. Eso es una ciudad abandonada absolutamente a su suerte. Y el problema no es solo policial, es político. Es que usted, como en Rodalías, como en todo, no alza la voz, no exige al señor Illa, que ponga los 3.000 mosos de escuadra que la ciudad de Barcelona necesita. No exige al señor Sánchez que acabe con la lacra de la multirreincidencia aprobando una ley que lleva meses presentada en el Congreso de los Diputados y que ustedes, por no molestar al señor Sánchez, no levantan la voz ni les dice nada. En Barcelona, 452 delincuentes cometieron el año pasado más de 9.000 delitos. Y usted calla. Y usted calla, pues no encomedar a Sánchez. Porque, claro, el todopoderoso no se le puede molestar. Y los que pringan, los que sufren esa delincuencia, son los ciudadanos de Barcelona. Porque usted sigue estando más preocupado de lo que piense Sánchez que de lo que piensen los ciudadanos de nuestra ciudad. Señor alcalde, Barcelona, a pesar de que usted lo diga, no es una ciudad segura, no es una ciudad mejor y necesitamos menos propaganda y más política de seguridad en serio.

Senyor regidor Cirera, li tornaré a explicar les dades que vostè coneix sobradament. 18 mesos de baixada de delictes a la ciutat, un 10% més, i només el metro, l'any 25, un 25% menys. És completament segura? No. Hi ha moltes coses a fer? Sí, ho he dit des al principi, no tinc cap recansa a dir-ho. Hem fet coses que mai s'havien fet des d'aquest Ajuntament, exigint al govern de la Generalitat exigint el govern de l'Estat i fins i tot dient que donàvem suport a tramitacions de lleis que impulsaven els grups de Junts i del Partit Popular al Congrés. No, no, no fa tant. Jo ho he dit públicament sobre la multigrancidència. Ho he dit públicament i ho reitero aquí. Però a més a més no només ho hem dit, és que hem aconseguit ampliació de planta judicial. I com es fa això? Demanar-li al Ministeri de Justícia i al Ministeri de l'Interior. O si no, com s'ha aconseguit? I com hem aconseguit ampliar els Mossos d'Esquadra al desplegament que s'ha fet a l'àrea metropolitana? Demanant-ho al govern de la Generalitat. Per cert, vostè veu quines són les dades dels ajuntaments on vostès governen? Vol que fem la comparació? No la faré aquí perquè intento portar-ho bé amb tots els alcaldes. Compari vostè les dades que vostè diu d'aquesta inseguretat creixent, que no ens deixa viure, amb la ciutat de Badalona. Fàcil la comprovació. I aleshores vostès expliqui'm amb fets què estem fent a Barcelona que no hem fet a Badalona. I trobarà per què aquí estem reduint delictes i a Badalona no. Perquè no només s'han posat més policia. Perquè hem coordinat millor amb la Judicatura i amb la Fiscalia. Perquè és la primera vegada que la Guàrdia de Mana té una unitat directament depenent de la Fiscalia. I perquè quan hi ha hagut iniciatives legislatives que tot i que a Madrid no es veien clares, nosaltres vam dir que s'havien de donar suport, perquè les havia proposat al Col·legi d'Advocats i perquè vostès les estaven tramitant. Si vostè creu que això no és tenir capacitat de defensar amb resultats, senyor Sirena, No em proclames i venim cada dia aquí a explicar, com ara faran els senyors de Vox, una altra vegada la matraca. Jo li puc explicar a tots els agents que hem desplegat, els jutjats que s'han obert, les noves coordinacions, les 500 càmeres que hem començat a instal·lar, les de la plaça de Catalunya ja estan, que vam dir que faríem, perquè és veritat que faltaven mesures de seguretat i de prevenció. I no ho he negat mai. La diferència és que ho estem fent. ho estem fent. Està molt bé que vostès vinguin aquí a recordar les dades. Em sembla molt bé, segurament és el que els toca, o han decidit de fer això el tema del mandat. Però hi ha resultats i s'està avançant. Hi ha altres llocs on governa el Partit Popular? No. I ara seguim. Si no he perdut el fil. En Vox.

Gràcies, alcalde. ha publicado una encuesta de victimización de 2025 con datos completamente demoledores. El 35% de los residentes de Barcelona afirma haber sido víctima, por lo menos, de un delito durante el año anterior. El 35% es más de uno de cada tres. Es aterrador. De todos los delitos que se producen en el área metropolitana, de todos, más del 70% se producen en Barcelona, en esta ciudad. El área metropolitana tiene 36 municipios. Pues bien, el 70% se producen aquí. La mayoría de los delitos, además, se cometen en calles transitadas y en el transporte público. Es decir, los delincuentes ni siquiera se esconden. Campan a sus anchas por toda la ciudad. Más de una de cada tres mujeres afirma tener miedo a ser víctima de un delito. Ustedes son muy feministas, pero han condenado a las mujeres a vivir con miedo y a normalizarlo. Crece el número de personas que no denuncian, con lo cual lo que significa esto es que los delitos son muchos más. Es una cuestión de pura lógica. ¿Por qué? Porque la gente lo ve como una pérdida de tiempo. Y ojo al siguiente dato que también es contundente. Casi el 82% de los encuestados considera que la inseguridad continúa igual de mal o peor que el año anterior. Es decir, prácticamente todos menos ustedes que viven en su mundo de las percepciones. Y esto no son bulos de Vox ni de la ultraderecha ni cosas raras. Es una encuesta oficial de la AMB de la que usted es presidente. Sus propios datos, no bulos de la extraderecha. Entonces, la pregunta es muy clara. ¿Cómo valora estos nefastos, preocupantes y vergonzosos datos? Y yo la he dado una que no estaba en el guión. ¿Sería usted capaz de demitir por no saber garantizar la seguridad de los barceloneses? Gracias.

Bueno, como siempre, Vox, mintiendo. Minten hasta en los datos. Tampoco me sorprende. Está hablando de una encuesta cuyos datos son del 24. Míreselo bien. Míreselo bien. O sea, está citando una encuesta que está publicada en el 25 que hace referencia a datos en el 24. Dos años. Entonces, mire la comparación y la evolutiva y entonces volvemos a hacer el debate.

A ver, alcaldes, que la encuesta se ha publicado ahora. Si publican hoy, la del año 25, pues la comentaremos que seguramente saldrá mucho peor. Y peor saldrán las próximas, porque solo hay que ver cómo tiene a su policía. Y ya sabemos lo que nos viene. Nos viene la legalización masiva de un montón de personas sin controlar antecedentes, porque parece ser que eso se puede hacer con un nacional, pero con un extranjero no, porque es un crimen y es racista. Y sin pedir penales, pues ya lo hemos visto como antes, que todos los grupos han votado en contra de pedir penales, incluso para acceder a una vivienda.

Bueno, seguimos con las mentiras, las infamias y la difamación absolutamente repugnante. Seguramente su política de seguridad será la que hace el señor Trump con ICE. Seguramente es lo que ustedes harían si gobernaran. Afortunadamente no lo harán porque aquí estaremos para impedirlo. Y seguramente ustedes juzgarían a la gente por su origen o su color de piel, los inventarían todas las mentiras que usted acaba de decir sobre el origen de las personas para justificar. el discurso del odio y la división cuya base es efectivamente la mentira y la difamación. Pero lo que vamos a hacer es todo lo contrario. Lo que vamos a hacer es garantizar derechos. Lo que vamos a hacer es que las personas que ya viven con nosotros y trabajan con nosotros estén regularizadas. Lo que vamos a hacer es desarrollar políticas de seguridad preventivas de verdad. Lo que estamos haciendo ya Es nominar hacia otro lado, sino ampliar juzgados, ampliar policía, aumentar la operativa judicial, apoyar reformas legislativas que endurezcan el Código Penal contra la multireincidència, claro que sí, y eso lo está haciendo este gobierno y este alcalde. Seguim. Seguim amb el seguiment. De Junts, del regidor Martí, al Tinen Valle.

Sí, gràcies, president. Bé, el seguiment té alguna cosa a veure amb el que acabem de discutir ara, una mica acaloradament, però nosaltres hi donem molta importància i intentem ser molt rigorosos en relació a una problemàtica gravíssima, que és la de la multirecidència. Ara estàvem parlant vostès, discutint-se, gairebé insultant-se en relació a les dades d'inseguretat i de delinqüència. Nosaltres ens centrem en unes coses que hem fet durant tot el mandat com a Junts per Barcelona, des de la creació i l'aprovació de les conclusions de la Comissió no permanent d'estudi sobre la multa reincidència, això el 24, i que ara farà un any d'un PREC aprovat en aquest plenari sobre com hem de tirar endavant, quines dades tenim, diguem-ne així, més fresques, més actualitzades, en relació a la posada en marxa dels nous jutjats de delictes lleus penals i el nou jutjat de Guàrdia de Barcelona, orientats en exclusiva a tramitar i agilitar els processos derivats d'accions penals i de la multora incidència. Això... És cert que s'ha implantat, però les dades que tenim són jutjats, són recursos provisionals. Com la mateixa jutgessa de Barcelona ha afirmat, són recursos provisionals no consolidats, no formen part encara de la planta judicial. No confonguem amb els mitjans judicials que es deriven de l'aplicació de la llei d'eficiència, que això va permetre Carril. I, per tant, el que voldríem saber, senyor Valle, en aquest cas, és com està aquesta situació dels jutjats provisionals si quedaran consolidats de cara al 2026 o com ho tenim. Dir-li, senyor Collboni, per cert, encara que el seguiment ens vol respondre el senyor Valle, que la tramitació de la proporció de llei contra la multa incidència proposada, impulsada per Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, ha estat molts mesos, com vostè sap, en un calaix. I no per casualitat, sinó perquè hi ha algú, que és el Govern de l'Estat, que no ha volgut tramitar-ho. Tanco el parèntesi, esperem la resposta del senyor Valle.

Moltes gràcies, senyor Valle. Sí, moltes gràcies. El seu seguiment, senyor Martí, fa referència al pla de xoc contra la multirecidència que es va acordar entre el Ministeri de Justícia i el Departament de Justícia amb l'impuls d'aquest Ajuntament i que suposa un reforç judicial per donar continuïtat a la bona feina judicial i policial. Això ho vam presentar ara fa un any amb el conseller de Justícia i amb el propi ministre de Justícia i Relacions Institucionals. En aquest sentit, vull confirmar que els compromisos acordats s'han complert i els reforços judicials són una realitat des de fa mesos. El març de 2025, i encara no fa un any, va entrar en funcionament el tercer jutjat de guàrdia per a delictes lleus especialitzat en multiresidència que permet passar de 12 a 18.000 judicis lleus immediats, el qual permetrà reduir el temps d'assenyalament dels 8 mesos actuals a un mes vist de cara a finals d'aquest any 2026. El mes de maig del 2025 van entrar en funcionament també Els quatre jutjats penals de reforç per a les judicis ràpids incrementant la capacitat anual de 6.000 a 8.550 judicis. I actualment s'està treballant per allongar aquesta mesura de reforç i el nostre objectiu és que esdevingui estructural voluntat compartida pel Tribunal d'Instància de Barcelona i pel propi Tribunal Superior de Justícia. En paral·lel és molt rellevant que l'anunci del Ministeri de crear 500 noves places judicials, 90 de les quals a Catalunya un increment del 10,5%, el més elevat aprovat mai i per sobre de l'acord bilateral inicial que preveia la creació de 67 places. Tanmateix, des de l'Ajuntament també hem desplegat un conjunt de mesures per fer front a la multireincidència, el tipus de delicte amb més impacte a la ciutat, com el Pla Visibilitat de la Guàrdia Urbana, més presència al territori, més coordinació amb Mossos, dispositius conjunts com el Pla Tremai i el Pla Campai, accés a bases de dades judicials, reforç de torns nocturs, més recursos humans i materials i la propera posada en marxa ja d'una unitat de la Guàrdia Urbana adscrita a la Fiscalia especialitzada en multireincidència. En definitiva, aquest Ajuntament actua en determinació i continuarà treballant de manera coordinada amb totes les institucions i la millora de les dades de seguretat sostinguda durant els 3-18 mesos ens indica que anem en la bona direcció.

Gràcies. Li agraeixo aquesta informació. Vostè parla de voluntat política que esdevinguin aquestes estructures judicials esdevinguin consolidades, esdevinguin fixes. Però això és el que hem de veure. No està clar que a hores d'ara hi hagi una voluntat clara que això esdevingui com vostè diu. Per tant, des de Junts per Barcelona continuarem fent un seguiment de l'aplicació d'aquestes decisions. Moltes gràcies.

Ministro Martí, li consta que tant l'alcalde com jo mateix hem estat apretant en totes les instàncies poder-ho fer això. I hem creat una complicitat amb les educacions i la fiscalia com cap altra administració local té amb el govern de l'Estat o amb el govern de la Generalitat. I en aquesta línia continuarem. I efectivament, volem que aquestes mesures conjunturals esdevinguin el més aviat possible amb mesures estructurals.

Molt bé, proper seguiment que formulo la regidora Recio, la tenenta Gil.

Bé, avui des de Barcelona en Comú tornem a portar la demanda de seguiment relativa a la proposició que vam aprovar fa un any i mig sobre els allotjaments temporals d'emergència. Uns dispositius que estan precisament pensats per la protecció de les persones que estan en risc de pèrdua d'habitatge o que ja l'han perdut. Fa un any i mig, la majoria de forces de l'oposició els vam reclamar no posar en marxa un protocol i que ens asseguéssim a pensar i a treballar una solució molt més factible al problema. M'atreviria a dir que amb un llenguatge llisonador i inclús paternalista, el govern ens va dir que aquell protocol era la solució, negant-se a debatre o a pensar algunes solucions molt més estructurals i de llarga mirada. Fa tot just una setmana els treballadors del Servei Social rebien un mail dient que no hi havia allotjaments temporals sense data per saber quan en tornarien a haver, proposant altres alternatives i sabem, a més a més, que a l'estiu hi ha encara 3.500 persones vivint en els atos o allotjaments temporals d'emergència. Per tant, avui formulem aquest seguiment i també li demanaria a l'alcalde i a la tinenta que ens expliquin si realment aquest protocol era la solució a un problema d'habitatge i a un problema de drets socials de la ciutat important, creixent i que no ha resolt aquest protocol.

Tinenta.

Doncs la primera resposta amb aquesta interpel·lació directa amb la qual vostè acabava la seva intervenció. Si no haguéssim tingut aquest protocol, aquesta situació amb la qual hem arribat aquesta setmana de tornar a tenir plens els ajuntaments temporals d'emergència s'hagués produït fa molt de temps. Això és el que ens diuen les dades, això és el que ens diuen els equips. Per tant, aquest protocol ens ha servit per estandarditzar la resposta, per donar eines als professionals i a les professionals. No oblidem que qui acaba... prescrivint la necessitat d'aquests allotjaments d'emergències. Són professionals que moltes vegades tenen com a eines el seu coneixement i els recursos que se'ls hi posa i que han de triar i prioritzar i, per tant, això els dona una seguretat tant a ells com a les persones usuàries i, evidentment, l'hem posat en marxa i ha donat els seus resultats. Això soluciona les qüestions que fa que les persones no tinguin habitatge? Evidentment no. És un element de gestió que va acompanyat també d'altres que s'ha treballat, a més, amb reunions específiques amb els sindicats, amb treball continuat amb els comandaments, els serveis prescriptors, que existeix una comissió de treball de les direccions territorials i centres de serveis socials i que s'han posat en marxa, amb la línia d'aquestes eines que jo li deia, grups focals o la taula de casos complexos que ajuda que les decisions es puguin fer de forma col·legiada entre els diferents professionals. En paral·lel a la revisió del model d'ATU, Estem també desplegant les prestacions econòmiques com a eina preventiva i complementària. Vostè parlava dels ajutaments d'emergència com a resposta a qui està a punt de perdre. En aquests casos el que s'habilita ràpidament és una prestació econòmica que faci que aquelles persones no perdin el seu allotjament i és la suma de totes aquestes mirades, més tot el que hem parlat avui d'habitatge, més tot el que hem parlat del procés de regularització, etcètera, etcètera, el que ens ha de donar una solució definitiva a la situació. Sí que vull acabar recordant que malgrat La comunicació que s'ha fet i la no disponibilitat d'allotjaments temporals d'emergència no s'està deixant desatesa a cap persona que ho necessiti s'habiliten els ajuts necessaris per donar resposta a la situació que puguin tenir.

Regidora.

Sí, tot i agraint-li les explicacions, jo diria que deixessin a vegades d'utilitzar tantes excuses. La realitat ens diu avui que van aplicar un protocol per reduir els atos i que avui seguim tenint el mateix nombre o més de persones allotjades en aquests dispositius, que continuen informant els treballadors dels serveis socials mitjançant un mail sense prèvi avís perquè a partir del dia següent deixin de prescriure aquesta prestació sense tenir en compte que el perfil de persones que acudeixen a demanar aquest tipus de prestació estan ja sense casa. Per tant, no és tan evident que la prestació econòmica en la immediatesa resolgui el problema. Saben vostès el que costa llogar un pis, saben vostès el que li costa a determinades persones que li lloguin un pis en la immediatesa d'haver-se quedat sense casa. Per tant, crec que s'està complint alguna de les qüestions que els havíem anat avisant, que són retallades en cobertes dels serveis socials, i jo, el meu grup, començava aquest any demanant-li una sola política social valenta en aquest govern, i alcalde, crec que ha tardat 20 dies a donar-me la raó que no estaven fent-se una política social valenta i decidida en aquest Ajuntament.

Moltes gràcies. Quinenta.

No es poden tenir els debats de manera constructiva quan el que es mostra sempre és una posició més preocupada pel purisme filosòfic que per les solucions. És fàcil fer grans receptes i dir que hi ha una única solució davant de problemes tan complexos. No ho és. I nosaltres tenim la responsabilitat no només de teoritzar, sinó de gestionar. I a més la fem amb la gestió del dia a dia I lamentar també que aquesta setmana haguem vist al Congrés dels Diputats, i amb això acabo, com davant d'aquestes situacions de precarietat es tomba en propostes que miren de protegir la ciutadania amb un escut social davant dels esnonaments i del tall de subministraments. Això sí que ens ajudaria.

Molt bé, doncs anem a la darrera, que és l'Esquerra Republicana, la regidora Solignac, a l'atenent de Gai.

Moltes gràcies. Començo saludant els representants de la plataforma Defensem Can Reventós, que ens acompanyen avui aquí. Bé, vinc a recordar que Can Reventós és dels últims espais de la vila de Sarrià on el verd, el patrimoni i la cultura popular poden prevaldre per sobre dels interessos econòmics privats. De fet, fa un any i mig portàvem en aquest mateix plenari un prec cap a govern, el qual ens aprovava i amb el qual acordàvem que la negociació que s'havia de fer amb la part privada de Can Reventós havia de conservar l'edifici com a totalitat, el jardí, i que passessin a ser amb tota la seva totalitat d'ús públic i es convertissin en un refugi climàtic al servei del barri. Ens arriba, ens assabentem i hem constatat aquests dies que les negociacions no estan anant per aquest camí. És a dir, que fins i tot podem dir que estem una mica pitjor que fa uns mesos i que, per tant, aquest objectiu que ens havíem marcat conjuntament no està avançant. De fet, es parla i s'està negociant del que seria la idea de la permuta parcial. una solució que realment no trobem equilibrada. No trobem equilibrada perquè no garanteix aquesta preservació unitària de la finca, però més enllà d'això perquè no assegura al màxim el retorn públic i que consolida aquest model que prioritza el benefici privat per sobre de les necessitats del barri de Sarrià que ens han vingut explicant. Per tant, venim amb aquest seguiment per recordar el que ens vam marcar conjuntament com a objectiu, que és la permuta total, que permeti preservar íntegrament la finca com a espai verd, com a refugi climàtic, un equipament públic que garanteixi l'habitatge protegit també al mateix districte i que obri la porta a unes solucions que són històricament demanades, com és els usos culturals i comunitaris. I això no ha d'anar en contra del privat, això no ha d'anar en contra, en aquest cas, d'acord, que li ha de permetre mantenir els drets urbanístics. I a més, un cop ha caigut el PEMO i aquesta llicència d'obres després de la decisió judicial. Per tant, és un seguiment que fem per recordar quin és l'acord que vam prendre aquí, no en detraniment de quins serien aquests drets urbanístics del privat, però sí per recordar que precisament el que volem posar en valor és com podem conviure millor en el barri de Sarrià i quines són aquestes necessitats que estan reclamant a Can Raventós.

Sí, gràcies. També saludar les representants de la plataforma de Can Reventós i, en tot cas, destacar que estem davant d'una operació urbanística i patrimonial d'una complexitat elevada, amb interessos privats molt definits i amb una expectativa veïna legítima que aquest govern comparteix i defensa. com bé ja ha vingut manifestant. L'Ajuntament ha mantingut de manera sostinguda la negociació amb la propietat de Can Reventós amb l'objectiu clar d'avançar cap a l'ús públic i sobretot de cara als veïns i les colles populars, tant de l'edifici com del conjunt del jardí i fer possible que aquest espai pugui devenir refugi climàtic al servei del barri i de la ciutat. Aquest objectiu continua plenament vigent avui i en aquest marc els vull informar que les negociacions estan obertes i actives. El govern municipal ha aconseguit reactivar un diàleg, crec que això també és una cosa que cal destacar, que es trobava encallat amb plantejaments que no garantien l'interès general. Aquesta reactivació ha estat fruit d'una tasca constant d'escolta activa a la plataforma, als veïns, també una tasca de mediació rigorosa i discreta que exigeix temps, fermesa institucional i capacitat de negociació. Cal posar en valor aquesta feina. Mediar, en un cas com el de Can Reventós, vol dir defensar l'interès públic sense generar falses expectatives, en tant que també hi ha una propietat privada que tenia les seves expectatives. Per tant, vol dir preservar totes les opcions obertes i treballar perquè qualsevol acord sigui viable jurídicament, urbanísticament, econòmicament i també raonablement. L'Ajuntament no pot compelir a una propietat privada a obligar-la o a forçar-la a acceptar unes condicions. I aquest Govern actua amb responsabilitat, amb voluntat d'acord i amb una mirada de llarg recorregut amb tot el que està dins de les seves possibilitats. Som conscients de la impaciència del veïnat i de la plataforma i la respectem i seguirem en contacte permanent amb ells. Alhora, exercim el nostre deure de governar amb serietat, evitant solucions precipitades que comprometrien el resultat final. I el que avui podem afirmar amb clara de des que l'Ajuntament fa tot el que està al seu abast per assolir un acord satisfactori que protegeixi el valor patrimonial de Can Reventós, que garanteixi l'ús públic de l'espai i reforci la xarxa de refugis climàtics de la ciutat.

Gràcies. Recordar que l'acord satisfactori serà quan tinguem aquesta permuta total i realment agafin aquestes negociacions amb força, des de la debilitat i des de totes les àrees que des de l'Ajuntament es pot estar negociant amb Corp.

Sí, regidora, recordar-li que l'instrument jurídic o la fórmula legal per obligar un particular a vendre sabrà, com tots els que estem aquí presents, que no existeix.

Molt bé, doncs anem a la part de declaracions institucionals aprovades per la Junta de Portaveus i comencem per la...

que condemna l'acció militar unilateral per part dels Estats Units contra Veneçuela i la situació creada també en aquest país.

Tinen Tagall. Sí, gràcies, alcalde. Declaració institucional. Primer, rebutjar i condemnar l'acció militar unilateral per part dels Estats Units contra Venezuela i exigir el respecte al dret internacional i a la Carta de les Nacions Unides. Segon, expressar la condemna i el rebuig a la deriva autoritària del règim venezolà i recordar que, tal com han sostingut el govern d'Espanya i la Unió Europea, no es reconeix la legitimitat d'uns resultats electorals mancats de transparència i garanties democràtiques mínimes. exigir el respecte als drets humans i a la pluralitat política al país, expressar el compromís amb una transició pacífica, democràtica, inclusiva i negociada a Venezuela. Tercer, donar suport a l'acció diplomàtica del Govern d'Espanya, que s'ha consolidat com a referent internacional tot actuant com a veu de la Unió Europea, valorar positivament l'oferiment d'Espanya per exercir de mediador per a una sortida pacífica i negociada. Quart, Barcelona defensa l'impuls de crear l'Aliança Mundial per al Multilateralisme, reivindicant que les ciutats han de tenir un paper com a grans de la governança global, de la pau i del respecte a la legalitat internacional. Cinquè, expressar tot el suport de l'Ajuntament de Barcelona a la comunitat venezolana de la ciutat, reconeixent-la com una part vital del teixit social barceloní i mantenir i reforçar els espais de diàleg i contacte existents amb aquesta comunitat per acompanyar-la en aquests moments d'incertesa. Sisè, expressar la preocupació per a la situació de les persones empresonades per motius polítics a Venezuela, així com per les vulneracions a drets humans denunciades per organismes internacionals i reiterar la defensa dels drets fonamentals com el dret a la llibertat, a les garanties judicials i el respecte a la dignitat humana.

Molt bé, doncs procedim a la següent declaració institucional, que és... aprovada, abans no ho he dit, aprovada pel Partit dels Socialistes, Junts, Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Partit Popular, pel reconeixement del Dia Mundial contra el Càncer. Hi ha dues persones que llegiran, la regidora Baró i el regidor Verdera. Endavant.

Molt bé. Gràcies. Comencem saludant els representants de l'Associació contra el Càncer a Barcelona, que ens acompanyen i que impulsen aquesta declaració institucional amb motiu del Dia Mundial Mundial contra el Càncer, que és el proper 4 de febrer. La declaració institucional que ho llegirem diu de següent manera. Diu donar suport i reconeixement al Dia Mundial contra el Càncer sumant-se a la crida internacional per a la conscienciació, la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la recerca. Dos, posar en valor i reconèixer la importància i el paper fonamental del món local, l'acompanyament a persones i famílies que conviuen amb la malaltia des de la proximitat les cures i el teixit social. Tercer, reconèixer i valorar la tasca imprescindible que desenvolupen totes les entitats que acompanyen a les persones malaltes i les famílies que conviuen amb la malaltia del càncer a través de les activitats, els serveis, les accions que promouen al llarg d'aquest mes i el conjunt de l'any. Quart, reclamar i continuar avançant en la creació d'equipaments i serveis municipals adaptats i integrats en l'àmbit social i sanitari, posant especial èmfasi en el sector de les cures i la salut mental. Cinquè, visibilitzar aquesta jornada als canals municipals i als espais públics per tal de sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta malaltia des d'una visió àmplia, posant especial èmfasi en la necessitat de la prevenció i detecció.

Sisè, treballar conjuntament amb entitats com l'Associació contra el Càncer i altres organitzacions que treballen en l'acompanyament de les persones afectades i en l'impuls de la investigació. Setè, promocionar activament la importància de la prevenció mitjançant campanyes informatives sobre hàbits saludables, alimentació equilibrada, activitat física, evitar el consum de tabac i alcohol, i sobre la importància dels programes de cribatge i detecció precoç, especialment en aquells barris i districtes on hi ha menys participació en els cribatges anuals. Vuitè, defensar una atenció sanitària humanitzada que posi a la persona en el centre, garanteixi un tracte digne, respectuós i proper, així com l'atenció integral des del primer diagnòstic a la supervivència o al final de la vida. Nové, reivindicar un sistema sanitari equitatiu i accessible que asseguri recursos per a la recerca i l'atenció integral centrada en la persona, abordant tota la complexitat de la malaltia i de la persona. 10. Reafirmar la implicació dels ajuntaments, Generalitat, Estat i Societat Civil en l'abans social contra el càncer i en la construcció d'una societat més informada, solidària i compromesa amb la salut. 11. Trasladar els acords presos en aquesta declaració institucional a l'Agència de Salut Pública de Barcelona, al Consorci Sanitari de Barcelona, al CatSalut, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a les quatre diputacions, al Ministeri de Sanitat de l'Estat espanyol, a la Federació Catalana de Municipis i a les entitats que lluiten diàriament contra el càncer i en el suport als pacients i les famílies. Barcelona, 30 de gener de 2026.

Molt bé, doncs fins aquí. Saludem també les plataformes i entitats que ens acompanyen avui. Benvingudes i aixequem la sessió. Bon cap de setmana.